> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Mar 2015 nm.

170 0,50 euros

www.cgtcatalunya.cat

CONTRA LESTAFA SOCIAL

LA LLUITA S LNIC CAM

Dipsit legal: B 36.887-1992

MAR DE 2015
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

Fora les religions dels centres

educatius. Cap adoctrinament!
E

l passat 24 de febrer, es publicaven en el BOE els currculums de religi catlica amb els nous textos bsics per
primria, secundria i batxillerat.
Com a conseqncia del Concordat entre lEstat espanyol i el
Vatic del 1979 els continguts els
ha desenvolupat la Conferncia
Episcopal Espanyola, la qual cosa
ens dna una mostra clara que
els seu principal inters s la lensinistrament ideolgic i no pas
la pedagogia. A aquestes alades
de la histria de la humanitat i
dels seu desenvolupament social
s absolutament incomprensible
que un currculum suposadament pedaggic sigui desenvolu-

pat per una jerarquia eclesistica

i que aquesta mateixa faci la selecci del professorat que el dur
a terme. I que tot aix es pagui
amb diners pblics i sigui avaluable.
Com no podia ser duna altra
manera sintrodueixen mecanismes absolutament contraris a la
pedagogia activa com pregar a
Du a Primria; ahistrics com
la manca de referncies a daltres
religions i als plantejaments ateus
o agnstics; o clarament acientfics com el creacionisme front la
teoria de levoluci de les espcies.
Sescriu en el currculum publicat
al BOE: Dios ha creado al ser

humano para que sea feliz en relacin con l. Los relatos bblicos
de la Creacin y el Paraso ejemplifican bellamente la finalidad
de la creacin de la persona y el
mundo entero para su servicio
Per, aquesta concepci arcaica i
acientfica no s queda en el espai
ntim de les creences personals
sin que envaeix i condemna les
contrries o diferents: No obstante, els ser humano pretende
apropiarse del don de Dios prescindiendo de l. En eso consiste
el pecado. Ese rechazo de Dios
tiene como consecuencia en el
ser humano la imposibilidad de
ser feliz
Ms dun segle desprs de lEscola

Moderna de Ferrer i Gurdia des

de CGT continuem reivindicant
la lacitat i els coneixements cientfics i racionals. Per la qual cosa,
exigim la retirada immediata
daquest currculum dadoctrina-

ment i reivindiquem que els centres i els currculums educatius

siguin lliures de religions i altres
ensinistraments doctrinaris, com
ara lanomenada Economia Financera de la consellera Rigau.

IDREN

Per canviar de model de transport cal canviar de societat

Miquel Amors, historiador

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110

Alfons XII, 109. 08912 Badalona

cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803

FEDERACIONS
COMARCALS

Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261

Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill,

Joan Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi
Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss
Rial i Laura R. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa,
Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan
Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin
Guillamn, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions
sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat

Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96

Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 93 6590814 610072649

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa
al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via
Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de
lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels
drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no
queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

MAR DE 2015
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Balan de quatre anys de

retallades i desenvolupament de
la LEC, sota lombra de la LOMCE
loferta. I per acabar-ho dadobar,
en els pressupostos de la Generalitat de 2015, la partida de concerts
augmenta un 17%, fins als 1.020 milions, encara que el global per ensenyament noms creix un 6,9.
Les escoles bressol, que ja havien vist
com el Departament retallava la seva
aportaci, forant la pujada de quotes a famlies moltes de les quals, en
plena crisi,
havien dacabar traient el nen de lescola-, ara, en els pressupostos 2015,
pateixen la supressi total de la partida de la Generalitat.
A labril 2012, i aprofitant el Decret
Wert que li permet augmentar les
rtios mximes fins a un 20%, Rigau
ho fa sense exhaurir el lmit, tot facilitant els tancaments i la massificaci
del que queda, mentre segueix eliminant plantilles. Les dotacions queien
en picat.

Federaci dEnsenyament CGT

Catalunya
http://cgtense.pangea.org/
@CGTEnsenyament

La Federaci dEnsenyament de CGT

Catalunya hem publicat un nmero
del butllet lEsquerda en que fem
un balan dels quatre darrers anys
(2011-2015) de retallades, de desenvolupament de la LEC i daprovaci
de la LOMCE.

1. Retallades a
dojo
1.1. Retallades de
plantilla, increment de
la precarietat i rtios i
sobrecrrega de feina
Durant el perode 2012-1014 la
prdua de les plantilles ha estat una
constant que ha afectat durament als
centres pblics, atacant duna banda
les nostres condicions laborals i especialment les del professorat inter
i substitut, i daltre sobre el desenvolupament de la tasca educativa
diria als centres.
Ja fa quatre anys, denuncivem
la congelaci dels llocs de treball
amb la retallada doposicions a secundria. I diem, que loferta dun
30% de les places previstes pel 2011,
portava a un dficit global del 61%,
perqu no shavia complert la previsi de places pel perode 2008-11
(Febrer 2011). Eren mincies amb el
que ha vingut desprs...
Com es pot apreciar en el quadre
segent, lincrement dalumnes i
els llocs de treballs generats per les
jubilacions, no noms no han estat
coberts sin que el total de la resta
ha significat una prdua de llocs de
treball i una progressiva precaritzaci daquests en el marc de la poltica
del repartiment de la misria que
ve practicant fa temps el Departament deducaci. Tot un ERO que
es va aprofitar tamb per retallar
la plantilla amb la supressi de la
sisena hora, que va ser substituda
transitriament pel nyap del SEP
fora de lhorari lectiu de lalumnat.
Als CAEPs per la mantenen i sels
obliga a oferir-la tamb a infantil o
atendre els canguratges amb prdua
significativa de desdoblaments i re-

foros.
Lincrement de lhorari lectiu a
primria i secundria durant dos
cursos li va permetre al Departament lamortitzaci de milers de
llocs de treball: entre 1 i 2 mestres a
les escoles que tenien SEP, i entre 1,5
i 3 professors als instituts.
Amb la Proposta de mesures excepcionals del maig, en matria de
personal docent no universitari pel
perode 2012-2015, aplicables ja al
curs 13-14 sinforma de la retallada
del 15% de la jornada laboral i del
salari del personal substitut docent,
el 87,43 %.
A ms al maig 2012, el ministre Wert
endarrereix els nomenaments dels
substituts. Fet que aprofita Rigau
per allargar la tisorada en la cobertura de les. No sabem quantificar els
companys i companyes que perden
la feina per aquest cam.
El Decret de Plantilles (per definir
perfil i provisi de llocs de treball),
que analitzem desprs, incrementa exponencialment la precarietat i
la dependncia de les direccions. I
aix acabar completant lobjectiu de
privatitzar leducaci pblica amb
el segon eix de lideari de la LEC:
la jerarquitzaci en la gesti dels
centres i els nostres llocs de treball.
Dels nomenaments provisionals pel
curs 14-15, gaireb el 80% han estat
en una de les fases en les quals hi ha
proposta de les direccions.

1.2. Reduccions
pressupostries globals
i tancaments a centres
pblics
El 15 de febrer de 2012, CIU-PP
aproven els pressupostos retallant en
Ensenyament un 4,9% les xifres del
2011. Eren les mateixes quantitats
del 2007, per amb un increment de
ms de 120.000 alumnes en centres
pblics.
Aquesta retallada afectava: dotacions de funcionament dels centres,
beques, formaci del professorat,
projectes... i plantilles i condicions
laborals..
Al 2013 es prorrogaven els pressupostos, agreujant les retallades, i al
2014, se naprovaven encara ms
amb el suport dERC a CiU.

Ja al 2012-2013, van comenar els

tancaments de P-3 i, en casos descoles duna lnia i/o en barracots, la
desaparici sobtada o a curt termini
de tot el centre, amb lexcusa de la
baixada de natalitat i/ o les dificultats econmiques per engegar noves obres, es deixen sense opci ni
de preinscripci. Ni es plantegen el
tancament de lnies i centres concertats, que segueixen la prematrcula i
noms es tanquen si a setembre no
han arribat a mnims (Mar 2012).
Aix es va repetir el 13-14 i aquest
14-15. De fet, noms en el darrer
curs, el pes dels centres pblics respecte els concertats ha baixat un 0,
63% a Catalunya; i a Barcelona ciutat, el lloc ms privatitzat de tots,
sha quasi triplicat aquesta prdua:
avui els centres pblics representen noms un 42,83% del total de

1.3. Les retallades de sous

A 2011, afirmvem que, producte del Decret de Zapatero de maig
-que van donar lloc a la vaga del 8
de juny-, vam perdre entre un 5 i un
7% , alhora que fiem una hora lectiva ms (amb les seves corresponents
de preparaci, correcci, avaluaci)
amb ms alumnes, menys recursos,
menys plantilles i major degradaci
de la qualitat (per instrucci de la
consellera Rigau)... En alguns conceptes, la nmina de gener 2011 estava per sota de la del 2007. I les pagues extres tampoc les cobrarem al
100% (veure Esquerda gener 2011).
De conjunt en el perode 2007-2011
haviem perdut prop dun 10% de
poder adquisitiu. I comenvem el
2011-2012 amb retallades als FAS
(Fons dAcci Social), plans de for-

MAR DE 2015
Tema del mes - 4

CatalunyA

Balan de quatre anys de retallades i desenvolupament de la LEC,sota lombra de la LOMCE

(Febrer 2014).

* Decret de plantilles

maci...
Al 2012 es congela el sou, amb una
nova prdua del 3% (la inflaci del
2011). I el Govern de la Generalitat,
ja amb Mas, concretava una srie de
mesures (8 temporals i 11 estructurals) de retallades. Entre elles la
reducci en les dues pagues addicionals dentre un 3% i un 5% del salari anual i la congelaci dels estadis,
no reconeixent de nous el proper
any. Aix avana ms al gener 2012,
quan Rigau planteja una substancial
reforma dels estadis, el primer dels
quals es cobrar als 9 anys de servei,
i els criteris avancen en el sentit de
la LEC.
Tamb al 2012, Rigau anuncia la retallada de 197 milions dels nostres
sous (docents, PAS, laborals...)per a
poltiques educatives. El mecanisme passa per:
a) retallar el 15% de jornada i sou als
7.000 companys/es interines del PAS
densenyament cosa que samplia a
substituts en el curs 12-13 i supressi del pagament del juliol malgrat
es tinguin 9 o ms mesos (afecta
1.721 docents), com a mnim fins el
14-15.-;
b) arrabassar-nos les millores per incapacitat temporal
c) la modificaci de la retribuci
durant el primer any de reducci de
jornada per tenir cura de fill (es passar del 100% al 80%).
A aquestes retallades del govern
catal es suma laugment de lIRPF,
decretat pel govern de Rajoy, a partir
de febrer 2012, amb una nova reducci salarial dentre el
2 i el 3% del salari brut.
Al juliol, Rajoy decreta el no cobrament de la paga addicional del
desembre, cosa per la qual, el Departament no aplica la seva retallada
que ens hauria portat a perdren no
noms 1, sin 2. Aquest decret es fa
incorrectament, aplicant-lo retroactivament, cosa per la qual es denuncia i ara Montoro diu ens tornaran
el 25% daquella extra. En realitat ens
retornaran els dies cotitzats i illegal-

ment no pagats.
Al 2013, es perllonguen pressupostos de la Generalitat, cosa amb la
qual es mant el no pagament del
voltant del 5% de sou anual repartit
entre els complements autonmics
de les dues pagues. I al 2014, amb
pressupostos de CiU i ERC es repeteix la jugada. Aix que encara que
en teoria tenim els sous congelats,
en realitat el 2012 ens van retallar un
7% i el 13 un 5%, i el 14 un altre 7%.
Tot aix, amb afegits com lendarreriment del cobrament del mes de
desembre 2012, dient-nos que cobrarem tant bon punt arribi la bestreta de Madrid.amb la por afegida
a tots els treballadors.

2. Avana la
LOMCE, reforant
i desenvolupant la
LEC
* Pla dhabilitaci del
professorat
Ja amb el desplegament de la LEC
amb els Decrets dautonomia de
Centres i de Direccions, al maig
2011 es fa un petit nou pas, semblant al que es va efectuar durant
el perode 1996-2000, per tal que
el professorat funcionari de carrera
pugui acreditar la seva competncia
en altres especialitats a partir de la
titulaci, formaci o experincia
docent, en desplegament de larticle
112.3 de la LEC, en el cam del futur
Decret de plantilles i els perfils que
demanar.

* Normativa
dOrganitzaci i
Funcionament
A loctubre 2011, tamb en aplicaci de la LEC, els antics reglaments

de rgim intern cal transformar-los

en NOFs. En ells comena a colar a
molts centres les limitacions de drets
especialment de lalumnat, junt a
daltres mesures de limitaci democrtica.

* Els estadis
I aprofitant la discrecionalitat que li
donen els pressupostos de 2012 en la
addicional 7a, Rigau canvia els criteris dels estadis, a ms del ja comentat, augmentant els crdits exigits
(6 crdits de serveis i 4 de mrits al
2013; 6 i 5 al 2014; i, 6 i 6 al 2015),
amb modificacions significatives
com lavaluaci dels resultats o dels
rendiments educatius del centre,
les avaluacions externes dels alumnes o lavaluaci externa de lexercici docent en la lnia de la LEC, de
la jerarquitzaci i el control de les
direccions i les inspeccions. (Gener
2012).

* Per el novembre
2012, es posava en
marxa la LOMCE
Diem llavors (Esquerda Novembre
2012) que ...suposa lampliaci de la
competitivitat entre centres i alumnat, lampliaci dels Concerts, la privatitzaci de serveis com la contractaci dinterins, la retallada dhores
en matries i assignatures que fins
ara eren bsiques, la introducci de
la ideologia neoconservadora del
PP...
Que suposa : a) la recentralitzaci
dels currculums , b) una carrera
dobstacles revlides- per lalumnat,
i c) la prdua de la immersi. Per
alertvem tamb que en la majoria
dels aspectes de gesti, era una cpia
de la LEC que ja estvem patint (Esquerda Semblances i diferncies de
dues lleis plantejades sobre el mateix
paradigma: LOMCE i LEC: la privatitzaci de lensenyament pblic

Amb un altre Esquerda dabril 13,

que titulvem Esperant la LOMCE,
ofegats per la LEC, advertem que
el Decret desenvolupant els articles
114 i 115 de la LEC, era perfectament compatible amb la LOMCE de
Wert. Era : a) lassignaci a dit de les
plantilles per part de les direccions
dels centres, b) la classificaci dels
llocs de treball en ordinaris, especfics i despecial responsabilitat. El
teatre de Rigau enfrontant Wert, va
fer endarrerir laprovaci daquest
Decret, que van aprovar a finals del
curs 13-14 i ja sha aplicat en el 1415. La seva aplicaci ms brutal s el
tancament administratiu de lEscola
Pompeu Fabra al Prat de Llobregat,
on es desplaa a tota la plantilla,
restant noms aquelles que superen
lentrevista amb la nova direcci posada a dit, fins i tot abans que es publiqui en el DOGC.

* Hi ha per ms
exemples daplicaci
dels criteris LOMCE
amb la LEC a la m.
Un dells s la resposta que dona Rigau quan lalumnat dalguns instituts
de Molins de Rei i el Prat, boicotegen les proves de 4rt. en queixa per
les retallades i el cost de les avaluacions externes. I reben lamenaa de
que si no les fan, no sels donar el
ttol com les revlides de Wert-.
Per com no ho pot fer ja que el reglament fins ara desenvolupat no li
permet, diu que pel futur ja es dir a
les instruccions dinici de curs.

* La LOMCE es va
aprovar i ja el curs 1415 s daplicaci a 1r,
3r, 5 de primria.
Saplaa laplicaci a FP Bsica. Mentre Rigau gesticula que minimitza
la LOMCE, obliga als centres a fer
els horaris amb la religi/valors en
temps i forma i a avaluar-les. I aprofitantla, posa en marxa el Projecte
de reforma del Decret de Direcci,
pel que fa a la selecci, aprofundint

lobjectiu de la LEC davanar cap

el cos de directors. Aix, quedar a
les seves mans la selecci (passant a
5 membres de la comissi de selecci de ladministraci i 2 del claustre i altres 2 del Consell Escolar no
docents), far obligatori el curs de
direcci com a requisit a partir de
2015 i elimina la prioritat de que
sigui un docent del centre el o la
directora noms li donar punts-.
Daltres CCAA no ho han fet, aprofitant lexcepcionalitat que permet la
LOMCE de prrrogues dels equips
directius. Aix, que tant ha utilitzat
el Departament, aquest cop no laplica per a poder aprofundir lesperit
de la LEC!!. I es prepara el Decret
dAvaluacions.

3. Mobilitzacions,
respostes sindicals
i actuaci de CGTEnsenyament
3.1. Mobilitzacions
puntuals 2011-2012
Al llarg del curs 2011-12 es van produir una srie de mobilitzacions
centralitzades i impulsades per la
majoria de sindicats: no comenar
amb normalitat: samarretes
grogues (nhem portat milers a les
escoles ms allunyades),... manifestacions del 15 doctubre, del 18 de
febrer (funci pblica), del 28 de
gener (social), del 21 dabril (amb
el MUCE i la comunitat educativa); marxa a Madrid el 22 doctubre;
concentracions a plaa Sant Jaume
el 27 doctubre y el 20 de desembre;
concentracions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre y el 15 de
febrer; vaga general del 29 de mar;
vaga educativa el 22 de maig; ... Tamb es van generalitzar altres accions:
samarretes grogues, assembles locals
o comarcals, concentracions, cassolades, tocada de sirenes, tancaments,
jornades...
Al febrer, vist que per ms que insistem en les reunions intersindicals,
no sacordava cap pla a lalada de
lagressi, vam fer pblica una proposta de vagues parcials i rotatives,
amb concentracions centralitzades
que enfrontessin laprovaci dels

MAR DE 2015
5 - Tema del mes

CatalunyA

Balan de quatre anys de retallades i desenvolupament de la LEC,sota lombra de la LOMCE

pressupostos el 15 de febrer, que els

docents no van compartir. Tamb
impulsvem el convergir amb les
lluites daltres sectors pblics que
havien convocat vagues (metro i autobusos de Barcelona i universitats),
tal com vam fer a Viladecans amb
lHospital (Febrer 2012).
Mentre, seguem insistint en acordar amb els altres sindicats un pla
de lluita contundent que inclogus
vagues-, per va ser impossible.

3.2 Interzones i vaga

inici de curs 12-13 amb
el suport de CGT
Per aix i com a CGT estem convenuts que la fora es troba a les decisions del professorat des dels centres, igual que vam fer amb la lluita
contra la sisena, convocant vaga al
voltant dun sector de professorat
dels centres del Valls, ara hi tornvem donant suport a la zona del Prat
de Llobregat. El 16 de maig 2012,
aquesta zona havia convocat a representants de diferents zones, amb la
idea de crear una coordinadora on
posar en com les reflexions i mesures. Dall va sorgir la idea de fer
una consulta al professorat amb les
diverses propostes que venien des de
les zones: duna banda les propostes
de vaga (en les seves diferents tipologies des de puntuals fins vaga indefinida) i daltre banda les mesures
alternatives (no sortides, llibres de
text, notes, informes...).
El 20 de juny en la tercera reuni
de Coordinaci Interzones (amb
presncia dUSTEC, CCOO, UGT
i CGT) es va aprovar comenar el
curs amb vaga els dies 12, 13 i 19
segons nivell). I es va demanar als
sindicats el seu suport i cobertura
legal a aquestes mobilitzacions i a la
plataforma reivindicativa: 1. Aturar

lacomiadament del professorat inter 2. Cobertura de les substitucions

des del primer dia amb el cobrament
del 100% del sou, i 3. Un calendari
de negociacions per les retallades.
Noms CGT va contestar afirmativament. La resta, van fer pblic un
comunicat unitari (USTEC, UGT,
CCOO i ASPEC) contrari a la vaga
on es diu textualment: Dies 12 i 13
de setembre comenament de les
classes a primria i secundria...
sense normalitat. Daquesta manera, la idea inicial de no comenar
el curs amb normalitat, expressada
per nombrosos centres i que sestava
concretant en vaga dinici de curs, s
transformada pels unitaristes en
comenament de classes. La CGT
no vam signar aquest comunicat
perqu ens va semblar un despropsit, demanar als centres i a les zones
que fessin propostes, i quan aquestes
comencen a materialitzar-se, boicotejar-les
El 2 de juliol es produeix la quarta
reuni de Coordinaci Interzones
on es tanca la consulta amb lopini
de 5.114 docents de 152 centres,
amb una majoria per no comenar
i una altre, menor, per seguir en una
vaga indefinida discontnua. Aix es
va concretar: 1. Vaga del primer dia
lectiu (12, 13 o 19 de setembre) i 2.
Vaga indefinida discontnua de dos
dies setmanals comenant el 26 i 27
de setembre, quedant per definir les
dates de les convocatries setmanals
segents.
El comunicat unitari, si abans havia pogut debilitar les respostes, a
partir dara es convertia en una crida
al boicot de la vaga: anar a classe i
posar-se les samarretes. En aquestes
circumstncies, el seguiment desigual que va tenir el 12 i que hauria
pogut ser limpuls dun moviment
major, va anar a la baixa, i el manteniment de la convocatria del 26

i 27 que no compartem per vam

acatar- encara ho va empitjorar.
Immediatament desprs la interzones va desconvocar la continutat,
per establir un calendari de lluita
per sis mesos.
La valoraci que vam fer de la vaga
dinici de curs s positiva no tant pel
nombre de vaguistes, com pel fet
que era la primera convocatria de
vaga en dcades decidida des dels
centres, absolutament transparent,
que sn la millor manera de lluitar
contra la extraordinria agressi a
que ens enfrontem.
Entenem que la unitat sindical sha
destablir en torn a lopini majoritria del professorat i no en torn a
les estratgies dels sindicats ms representatius. Per aix creiem que el
boicot realitzat pels altres sindicats,
encara van desanimar ms al professorat que ja no estava en les seves
millor hores.

3.3 Retorn a les

vagues i mobilitzacions
puntuals
Tot i aix, CGT vam donar suport a
la concentraci del 8 doctubre unitria de la resta de sindicats per un
dels punts de la vaga que havien rebutjat: Cobertura de les
substitucions des del primer dia al
100% de la jornada i salari. Era el
retorn a les convocatries allades
que van durar tot el curs: setmana
de lluita del 22 al 28 dabril, vaga
del 9 de maig... I per ms que fiem
propostes de pla de lluita, no sembastava un pla sin que seguem de
convocatria en convocatria, cada
cop ms dbils.

3.4. Assemblea docent

intentant aprendre de
Ses Illes
La vaga indefinida a Ses Illes, amb
el seu assemblearisme que arrossegava els sindicats, la seva massivitat
i el carcter indefinit, van despertar
el suport de la comunitat en el seu
territori i aqu. I la vaga estatal del
24 doctubre contra la LOMCE i
marxa a Madrid del 9 de novembre
proposats per la Plataforma Estatal
en defensa de la Escuela Pblica
(CEAPA, CCOO, STEs, UGT, CGT,
SE, FMRP...), van constatar el rebuig
a convocatries des de dalt, sense
consulta.
Per Ses Illes havien deixat una
llavor: que la nostra reiterada proposta dassemblea general, ara s fos
convocada unitriament per tots els
sindicats (UGT que va marxar de la
taula en plena assemblea, CCOO,
USTEC i CGT).
A la II Assemblea, es votava la formaci duna comissi mixta (integrada per representants de sindicats i de centres). Per no es va
aconseguir una resposta als nous
pressupostos 2014, per la respos-

ta negativa rebuda dels centres,

malgrat s es coincideix en el lema
central de Ni LOMCE, ni LEC ni
retallades i concretar una plataforma semblant a les anteriors. La III
Assemblea tampoc aconseguia remuntar, malgrat es convocava una
manifestaci amb la comunitat educativa el 29 de mar -el MUCE en
convoca una altre pocs dies desprs
negant-se a posicionar-se contra la
LECi es comenava una campanya
dexigncia a la conselleria perqu el
Departament declars la insubmissi a la LOMCE alhora que aturs
la LEC. Aquesta es va tancar amb
una concentraci a Via Augusta el
juny. La participaci a la mobilitzaci de Som escola, en defensa de la
immersi per contra la LEC, CGT
la vam fer junt amb lAssemblea de
Docents.
El 14-15 ha comenat amb la mateixa tnica, i apareixen les dificultats per a mantenir lAssemblea si no
somple de propostes de mobilitzaci i es recupera la del professorat.
I entenem que s imprescindible, ja
que els governs no saturen si no els
aturem, i per aquells qui diuen que
una vaga resulta cara, els direm
que no fer-la est sortint ms car:
ms enll dels acomiadaments i la
precarietat, en aquests 4 anys, hem
perdut lequivalent a 100 dies de sou,
grcies a les retallades.
Tamb hem plantejat denncies per
via legal. Al 12-13, junt amb CCOO
i USTEC contra el canvi de criteris
dels interinatges i la reducci del
15% de jornada i sou, en particular a
les que cobreixen alliberaments sindicals. Al 13-14, contra el tancament
administratiu del Pompeu Fabra.

4. CGT
ensenyament amb
les lluites generals
dels i de les
treballadores
Hem participat en marcs unitaris
amb la comunitat educativa, sigui el
MUCE, reunions amb AMPAs o altres marcs territorials. I hem assenyalat ms amunt els intents de coordinar-nos amb altres sectors pblics,
com ara sanitat a Viladecans.
L11 de febrer 2012 es posava tamb

en marxa, mitjanant Decretazo,

la ms agressiva i destructora Reforma Laboral, ra per la qual, sumvem les nostres veus a totes aquelles
que demanaven una vaga general. A
ms, entre daltres coses, introdua
els acomiadaments collectius al
sector pblic per causes econmiques, organitzatives, tcniques o de
producci que, de moment podria
afectar als laborals (Disposicin adicional segunda de la Reforma). Per
aix vam donar tot el nostre suport
a la convocatria de vaga general del
29 de mar, on sumvem la reivindicaci daturar les retallades a ensenyament..
Labril seguien les retallades generals, amb la retallada de les pensions
(que safegia al Pensionazo del 2011
entre ZP, CEOE, CEPYME, UGT
i CCOO) que retallaria les nostres
pensions en un 25%.
La situaci era insostenible, per no
apareixia la demanada vaga general.
Per aix, la CGT la va convocar en
solitari pel 31 doctubre 2013. Quan
desprs va fer-se pblica la del 14N,
CGT va traslladar la seva convocatria, mantenint el seu propi programa, per unir forces.
En aquests quatre anys, CGT Ensenyament, hem donat suport en la
mesura de les nostres possibilitats a
tot tipus de lluites de treballadores,
anat a manifestacions, concentracions a judicis, etc... i concretant
lajut econmic quan ha estat necessari, sigui a represaliats de la nostra
organitzaci, a lluites com les terres
ocupades de Somonte a Crdova, les
de COM-ROC de Badalona, Panrico- Sta Perptua, UNIPOST-Barcelona,... i per descomptat als companys i companyes densenyament
de Ses Illes.
En defensa del dret a decidir de la
dona sobre el seu cos i la seva maternitat, shan fet des de xerrades al
sindicat, propaganda, i participat d
accions i mltiples mobilitzacions
contra la reforma de la llei de lavortament del ministre Gallardn. La
retirada del projecte i la dimissi
de Gallardn, han estat el fruit de
la mobilitzaci de totes, igual que
ho ha estat la declaraci dillegal
del projecte del TIL a Ses Illes i la
caiguda de la Consellera. Estem
convenudes que aix hem de fer
en tots els terrenys i contra totes les
agressions.

MAR DE 2015
Treball Economia - 6

CatalunyA
Treball - Economia

Es prepara un nou atac contra

els salaris
CGT davant limminent pacte CCOO-CEOE-UGT i CEPYME

Secretariat Permanent del

Comit Confederal de CGT
Catalunya

iversos mitjans de comunicaci s feien ress a finals

de febrer duna informaci
que si es confirma s altament preocupant i una mala notcia pel conjunt de la classe treballadora: els sindicats CCOO i UGT i les patronals
CEOE i CEPYME estan tancant un
acord pel qual desvinculen lactualitzaci dels salaris de levoluci del
cost de la vida (IPC) i el vinculen,
per primer cop a lEstat espanyol, a
levoluci del PIB. El possible acord,
segons ha transcendit, forma part
de lacord de negociaci collectiva
(2015-2017) que aquests dos sindicats estan a punt de tancar amb la
patronal. Planteja augments dun 1%
dels salaris en el cas que el PIB creixi
per sota el 2% lany 2015 (lescenari
ms probable) i de l1,5% en el cas
hipottic que el creixement del PIB
sigui superior.
A lespera de conixer ms detalls del
possible pacte, des de la CGT de Catalunya considerem que constitueix
una agressi de primer ordre al conjunt de la classe treballadora, atacant
a all que ens s bsic per a poder
viure: el nostre sou. En el marc del
capitalisme, el salari s el preu pel
qual ens veiem obligats i obligades
a vendre la nostra fora treball totes
aquelles que no disposem de mitjans
de producci. Per aix s essencial
definir la capacitat que un salari t
dadquirir bns per a resoldre les
nostres necessitats quotidianes. I
aquesta capacitat es defineix en la relaci que hi ha entre el nostre sou i el
preu de la resta de bns. Per aquesta
ra s tant important la vinculaci
dels sous amb lIPC, ja que aquest
mesura el valor real del salari. Quan
ms puja un sou per sobre la variaci de lIPC ms creix el salari real i,
en parallel, es retallen les plusvlues
dels empresaris, que sn una mesura
quantitativa de la nostra explotaci.
Per aquesta ra el pacte esmentat
trenca la base sobre la qual shan definit les relacions entre empresaris i
treballadors/es durant les darreres
dcades. En desvincular els sous
del seu poder dadquirir mercaderies i bens de consum en el mercat
capitalista, es renuncia a fer servir la
lluita pel salari com una manera de
millorar les condicions de vida dels
i les treballadores i reduir el grau

dexplotaci que patim. Aquesta setmana sembla que els dos sindicats
majoritaris, a petici de la patronal,
ho han fet i a punt de firmar-ho.
Per una altra banda, ms enll de
consideracions econmiques, una
revisi de levoluci del PIB i lIPC
al llarg dels darrers anys ens mostra que si aquesta mesura shagus
aplicat, els i les treballadores haurem vist devaluar-se encara ms els
nostres salaris reals. Considerant les
dades oficials sobre la variaci del
PIB i de lIPC, entre lany 2006 i el
2014 aquest mtode dactualitzaci
dels sous hauria pujat els salaris
un 9% acumulat, mentre que lIPC
hauria experimentat un augment de
quasi el 16%. s a dir, hi hauria hagut una prdua de poder adquisitiu
dels salaris de ms del 6,5% i que en
el cas de Catalunya sagreuja amb
lIPC Catal histric pel major augment del cost de la vida dels preus
de consum. Noms lany 2014, amb
un comportament excepcional de
lIPC, lesvoranc entre laugment de
lIPC i lincrement dels sous definit
daquesta manera hauria disminut.
Segurament els aparells de comunicaci i propaganda de la patronal i
de CCOO i UGT ens reiteraran que
aquesta sortida s bona pel 2015,
atenent les previsions dinflaci i
daugment del PIB. Caldr esperar
a finals dany per a veure com es
concreta el balan, per justificar un
canvi tant important a partir duna
situaci conjuntural mostra una

gran ceguesa poltica, en el millor

dels casos. Al respecte, conv tenir
en compte alguns elements:
- LEconomia d lEstat espanyol tradicionalment ha estat inflacionista i,
tret dalguna excepci molt puntual,
com els anys 1999 i el 2014, laugment del PIB ha estat sempre inferior al de lIPC.
- Les dades tamb demostren que
quan el PIB creix ms la inflaci es
dispara, creixent a un ritme molt
ms alt que el primer. Per tant, un
hipottic augment de l 1,5% dels

sous quan els preus puguin estar

pujant un 3, 4 o 5% suposa (suposar) una clara prdua de poder adquisitiu.
- Lactual inflaci negativa sembla
conjuntural i en part vinculada a
la caiguda del preu del petroli que
segurament no se sostindr de manera perllongada, ja que t a veure
amb factors puntuals de la poltica
internacional. En parallel, el BCE
est comenant a implementar mesures monetries per a fer pujar novament els preus. Per tant, s previ-

sible que en breu abandonem aquest

escenari deflacionista i entrem a
escenari destamplaci econmica i
amb augment desbocat de preus i de
lIPC. La patronal ho sap i per aix
promou aquesta mesura.
- A data davui, lacord no t confirmada cap clusula compensatria.
En cas que al final se nincorpori
alguna, per exemple, motivada per
una ala elevada de lIPC, tot sembla indicar que aquesta introduir
supsits de complexa quantificaci
i deixar al marge compensar la
part daugment de lIPC motivada
per un encariment dels hidrocarburs. En definitva, tot indica que
matisar molt mnimament aquest
atac als salaris i la prdua de poder
adquisitiu i contribuir a laugment
dels treballadors empobrits I precaritzar les
Una altra vegada estem davant dun
acord altament lesiu cap els nostres
interessos com a classe treballadora.
Una altra vegada la imatge conjunta
dels caps de CCOO i UGT junt amb
els de les patronals CEOE i CEPYME ens anuncien males noticies a la
majoria de la poblaci.
Des de la CGT de Catalunya fem
una crida al conjunt dels treballadors/es a no acceptar aquesta nova
imposici. Hem de fer sentir que el
sindicalisme servil no ens representa. I hem de fer saber a la patronal
que davant daquesta agressi tant
important no ens tindran dcils. El
temps desperar drets sha acabat;
ara ens pertoca prendrels.

MAR DE 2015
7 - Treball Economia

CatalunyA

Declaraci anarcosindicalista
sobre serveis pblics,
municipalitzaci i funci pblica
Declaraci en favor dels serveis pblics
Seccions Sindicals CGT
Ajuntament de Barcelona,
Biblioteques de Barcelona i
Parcs i Jardins de Barcelona

1. Municipalitzaci
de Serveis
Els Serveis Pblics sn, des de la
perspectiva anarcosindicalista, la
materialitzaci dels drets socials i
collectius conquistats. La seva realitat consolidada tamb est lligada
a lexistncia del treball i de la funci
pblica. La seva existncia obliga a
lEstat a realitzar funcions de redistribuci i repartiment de la renda
disponible entre les classes socials.
Si el flux dextracci de renda dels
grups socials acomodats per als serveis pblics disminueix o desapareix
o es recondueix amb les privatitzacions, els serveis pblics es degraden o desapareixen al mateix ritme
que la transformaci daquests fluxos.
Ladministraci municipal i local,
encara que en la societat capitalista
tamb est condicionada per lEstat
i els interessos particulars i generals
de cada classe dominant en cada localitat, s tamb la instncia administrativa ms propera fsica i institucionalment a les classes populars i
en particular a la classe treballadora.
Aquesta ra la fa ms susceptible de
veures afectada per les prctiques i
assajos de democrcia directa i de
control collectiu.
Lexperincia de privatitzaci de serveis pblics municipals ha demostrat que la seva prestaci indirecta
(externalitzaci) s ms costosa
econmicament, de menys qualitat,
de gaireb impossible control democrtic i de porta oberta al clientelisme tant en ladjudicaci de la
producci de la prestaci com en la
recepci del servei.
La prestaci de serveis pblics locals
per gesti directa, per funcionaris i
treballadors pblics (sense externalitzaci), siguin mnims, bsics segons el nivell de poblaci, complementaris o aquells que la poblaci
local consideri necessari incloure,
poden permetre per sobre daltres
formes de prestaci i nivells administratius superiors:
* Incrementar el nivell de recursos
collectius disponibles fora de les
xarxes del mercat i del capital.

* Orientar-se a la plena prestaci

universal (la que ms garanties de
solidaritat ofereix).
* Bloquejar els processos de clientelisme.
* Aproximar-los al control collectiu
directe.
* Allunyar-los del nucli de lEstat.
* Transparncia de gesti.
* Bloqueig de la precaritzaci laboral i manteniment de drets laborals
fora del mercat capitalista o de la
desregularitzaci de leconomia informal (inclosa lassociativa).
En circumstncies deconomia financiariada i, en concret, en el marc
de poltiques despoli internacionals
mitjanant memorndums de tornada del deute exterior i interior
com s el cas de lEstat espanyol, els
serveis pblics de gesti directa sn
la forma ms efica de defensa contra lespoli collectiu, de les classes
populars.
Lnic lmit desitjable a la municipalitzaci ha de ser per a aquells
serveis la dependncia dels quals de
la redistribuci social de les rendes
tinguin carcter territorial supe-

rior a lmbit del municipi com, per

exemple, educaci i sanitat. Fins i
tot en aquest punt, seria desitjable
una participaci municipalista i de
base popular en el seu control i seguiment. Per aquesta ra, la CGT
hauria dapostar per:
* La recuperaci de tots els serveis
pblics privatitzats i externalitzats
per a la gesti directa (Lentrada en
funcionament de tractats com el del
TTIP -o altres semblants- fa necessari que la remunicipalitzaci obtingui carcter durgncia i darma
dautodefensa contra lexpoli.
* Estendre la municipalitzaci per
gesti directa a qualsevol servei que
la poblaci cregui necessari, per sobre dels interessos del capital o de
qualsevol grup privat.
* Recomanar la creaci dels serveis
pblics locals de gesti directa que
encara no existeixin en totes aquelles matries lligades a drets socials
de la poblaci o en qualsevol mbit
que es produeixi un increment dels
recursos collectius disponibles.
* Limpuls de totes les mesures municipals reconegudes, per tamb

daquelles que siguin un nou assaig:

per al foment de la democrcia directa collectiva, per a limitar lespoli
del pblic, per a la limitaci de la
propietat privada i per a la consolidaci dels drets socials en serveis
pblics locals de gesti directa.
* Dintre del ventall de formes de
gesti, optar sempre per la forma
ms directa; s a dir, per una dependncia administrativa abans que per
un organisme autnom i per aquestes dues formes abans que per una
entitat pblica empresarial, consorci
o empresa municipal. Tot aix, amb
lobjectiu de facilitar lincrement
exponencial de la transparncia i
del control collectiu, la millora de
leconomia local i lincrement de la
qualitat de les prestacions.
* Limpuls i projecci del municipalisme llibertari en combinaci amb
el projecte colectivitzador i deconomia federativa anarcosindicalista,
promovent els serveis pblics de
gesti directa municipal i la funci i treball pblics, fomentant una
collectivitzaci autogestionada del
privat amb la integraci / federaci
de tota leconomia local en la municipalitzaci, apostant per que aquest
impuls es realitzi des de la prpia
classe treballadora en els llocs de
treball i promovent, estudiant i teixint xarxes federatives mplies de
serveis pblics de gesti directa, en
una economia collectivizada.

Els Serveis
Pblics sn,
des de la
perspectiva
anarcosindicalista, la materialitzaci
dels drets socials i collectius conquistats.

2.Funcionaritzaci
Laposta de la CGT per la defensa
de la municipalitzaci i de la gesti directa dels serveis pblics s
indissociable de la defensa de la
funci i treball pblics. En aquest
sentit, la funci i treball pblic sn
la millor opci per a:
* Evitar el clientelisme, tant en
ladjudicaci de la producci de
serveis com en el seu destinatari
final.
* Garantir els interessos pblics
per sobre dels privats.
* Garantir la prestaci dun servei
universal no sectorialitzat ni limitat.
* Una completa transparncia de
gesti.
* Un control collectiu, com forma
de democrcia directa.
* Garantir la consolidaci dels
drets socials per sobre de la pressi del mercat.
* La fiscalitzaci interna per part
dels propis treballadors i permetre
la denncia dels projectes especulatius realitzats per lestat burgs
(impulsats mitjanant la instrumentalizaci estatal de les administracions pbliques).
En aquest sentit, la CGT exigir el
conjunt de les anteriors premisses
als governs i estructures estatals de
poder que condicionen les administracions pbliques i denunciar
el seu incompliment. Per a finalitzar, la CGT per a consolidar la vinculaci del servei, funci i treball
pblic amb els drets socials aposta
perqu:
* Aquests serveis siguin cada vegada ms fiscalitzats per les classes populars amb prctiques de
democrcia directa i organitzaci collectiva, respectant sempre
lexecuci i producci pblica directa del servei, per democratitzant la seva supervisi, control i
planificaci, promovent per a aix
els Consells Populars pertinents.
* Els treballadors pblics participin cada vegada ms en la gesti
interna, professional i tcnica dels
serveis, promovent lhoritzontalitat en lloc de la jerarquia, el funcionament assembleari, collegiat i
finalment, la coordinaci entre les
assemblees tcniques de treballadors i les formes de control directe
i collectiu dels serveis.
Barcelona, febrer de 2015

MAR DE 2015
Treball Economia - 8

CatalunyA

Denncia Penal de la UAB

contra el Secretari General de la
CGT de Catalunya
Secretariat Permanent del
Comit Confederal CGT
Catalunya i Secci Sindical CGT
UAB

a Universitat Autnoma de
Barcelona denuncia per la via
penal a Ermengol Gassiot Ballb, Secretari general de la CGT de
Catalunya, professor i delegat sindical a la mateixa universitat.
La denncia es motiva en un seguit
de fets succets entre els mesos de
maig de lany 2012 i maig de 2013,
que comencen amb la candidatura al
rectorat Nova UAB que va passar a
la segona volta de les eleccions.
Constitueix la resposta de lEquip de
Govern de la UAB a la intensa tasca
sindical desenvolupada per la CGTUAB i que ha contribut a destapar
casos ds de bns pblics per a finalitats econmiques personals.
s el primer cas des del franquisme
que una universitat emprn una acci judicial contra lactivitat poltica
i sindical dun professor.
Aquest mes de febrer la CGT de Catalunya hem tingut coneixement que
el nostre secretari general, Ermengol
Gassiot, figura com a denunciat en
un sumari penal que instrueix el jutjat dinstrucci nm. 3 de Cerdanyola del Valls. El procediment el va
motivar la denncia dun membre
de lEquip de Govern de la UAB en
contra estudiants, un treballador del
Personal dAdministraci i Serveis
(PAS) i un professor de la UAB (lErmengol). El 18 de febrer la UAB es
personava com a acusaci particular
en el sumari.

En el sumari no simputa cap fet

concret en contra lErmengol Gassiot. nicament sespecifica que pertany a la secci sindical de la CGT a
la UAB i, reiteradament, sindica que
la CGT participa constantment en
activisme poltic i sindical al campus. De la revisi acurada del sumari sen desprn que la denncia cerca perseguir i criminalitzar la lluita
contra les retallades, la privatitzaci
i la vulneraci de drets laborals que
la CGT a la UAB ha protagonitzat els
darrers anys, sovint amb repercussi
meditica i una forta capacitat de
mobilitzaci.

La CGT vincula
la denncia
penal del
seu Secretari
General a un
atac a la seva
Acci Sindical
El 5 de mar es celebrava davant
del rectorat de la UAB una multitudinria roda de premsa convocada

per la CGT per explicar latac a la llibertat sindical per part del rectorat
de la UAB.
A la roda de premsa, a la que van
participar una professora de la UAB,
Toms Ibez, catedrtic duniversitat jubilat i ex-vicerrector de professorat de la UAB, Mireia Bazaga,
advocada i secretria de jurdica de
la CGT i Ermengol Gassiot, professor de la UAB i secretari general de
la CGT de Catalunya, es van donar
detalls de la imputaci penal del
professor Ermengol Gassiot en un
procediment on la UAB sha personat com acusaci particular. 150
persones, majoritriament professors/es i estudiants, va participar-hi
expressant el seu rebuig a la imputaci penal.
Snia Snchez, que va presentar la
roda de premsa, va exposar el cas
Entre daltres punts va ressaltar que
la denncia pressuposa punible lactivitat sindical de la CGT que, segons
es fa constar en el sumari, sinsereix
en un entramat amb daltres organitzacions dideologia revolucionria
que t per finalitat desestabilitzar la
instituci. s en el marc daquesta
activitat poltica que sindentifica a
lErmengol Gassiot con una de les
persones que la instiguen. Tamb va
explicar que la denncia sestableix
sobre un seguit de fets succets entre
maig de 2012 i maig de 2013, amb
un inici en una candidatura a rector
de la UAB i un final en una ocupaci
del rectorat. Actualment en el sumari hi ha 27 persones. Ms informaci
sobre el sumari aqu.

Jordi Estvez, en qualitat de director del departament de prehistria,

va mostrar el ple suport a Ermengol
Gassiot i va denunciar les actuacions
judicials de la universitat, rebutjant
tamb que siguin les vies punitives
les que hagin de resoldre els debats
i conflictes entorn els models duniversitat.
Ermengol Gassiot va voler remarcar
que la denncia, que afecta a moltes
persones implicades en moviments
universitaris, persegueix tamb la
CGT per la resoluci daquest sindicat en la defensa dels drets laborals
dels treballadors/es universitries,
en contra les retallades i la mercantilitzaci i en la denncia de prctiques de dubtosa legalitat dalguns
estaments. Va explicar que no s
casualitat que en el sumari consultat lesment reiterat a CGT i a altres
organitzacions (CAF, SEPC i CUP)
provingui directament de les principals autoritats universitries.
Toms Ibez va mostrar la seva
ms profunda preocupaci per la
deriva autoritria de les actuals administracions universitries i, en
concret, de la UAB, assenyalant que
la denncia actual, que persegueix
unes prctiques de lluita sindical i
social, reprodueix esquemes propis del feixisme. En aquest sentit
va constatar que la situaci actual
constitueix un precedent molt preocupant de retrocs en les llibertats
pbliques.

El rector de
la UAB pretn
illegalitzar
loposici
poltica a la
UAB i acusa
a la CGT de
desestabilitzar
el funcionament
de la universitat
El rector de la UAB Ferran Sancho
i el seu equip pretenen imputar el
Secretari General de la CGT de Catalunya en un procs penal sense
concretar de quina acci delictiva
se lacusa, i de pas criminalitzar la
Secci Sindical de la CGT.
Hem tingut accs a la documentaci del sumari relacionat amb
lobertura dun procs judicial de
carcter penal, impulsat per la Fis-

MAR DE 2015
9 - Treball Economia

calia de Sabadell, davant el Jutjat

dInstrucci n 3 de Cerdanyola del
Valls, i ens hem adonat, amb absoluta sorpresa, del seu contingut.
En aquest sumari sinvolucra a la
Secci Sindical de la Confederaci
General del Treball (CGT) de la
Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). La CGT en la UAB, com
a collectiu, i en concret un dels
nostres companys, Ermengol Gassiot Ballb, precisament Secretari
General de la CGT de Catalunya, s
objecte dimputaci i de comentaris
que pretenen ser acusatoris, i que
busquen la seva condemna en el citat procediment judicial.
En lexpedient judicial obert a instncies del Rector Ferran Sancho
i el seu Equip, la UAB es presenta
com a Acusaci Particular contra
diversos collectius universitaris,
entre ells la CGT. No obstant aix,
encara que hi hagi una llista dencausats, que inclou al nostre company, en la documentaci a la qual
hem accs, no es concreta lacci
delictiva especfica de la qual se lacusa. De fet, lacusaci utilitza com
a arguments el fet de formar part
dels collectius que han mantingut
posicions crtiques i alternatives als
objectius i les prctiques de lEquip
del Rector Ferran Sancho.
En aquest procs es vincula a CGT,
juntament amb altres collectius,
sota la idea subjacent que van ser
qui van estar donant suport a la candidatura a la qual es va enfrontar el
Rector Ferran Sancho en les ltimes
eleccions en la UAB. Collectius de
professorat, PAS i alumnat, que segons es desprn de les declaracions
del Rector i membres del seu equip,
incloses a la documentaci tramitada, ha intentat desestabilitzar el
funcionament de la Universitat.
Els fets als quals es remet lEquip
de Govern de la UAB abastarien el
perode comprs entre els mesos
de maig de 2012 i de maig de 2013.
La presentaci com a acusaci de
la UAB es justifica per les mobilitzacions estudiantils del curs 20122013. Les accions impulsades per
collectius de lalumnat de la UAB
es van concretar en tancaments durant diverses setmanes en installacions de la UAB, que van finalitzar
pacficament al maig de lany 2013.
Per cert, amb la intervenci com a
mediador del professor Ermengol
Gassiot Ballb, segons tamb consta en el sumari.
No obstant aix, en les diligncies, es planteja denunciar fets
que es remunten al mes de Maig
de 2012, quan es desenvolupaven
les eleccions al Rectorat. s a dir
al moment en qu la Candidatura denominada Nova UAB, es
va enfrontar en les votacions amb
la candidatura de Ferran Sancho.
Amb aix es deixa clar que el que
ha molestat, i es considera realment
motiu per impulsar el procediment
judicial, s lexistncia duna posici
majoritria que qestiona al propi
Rector i el seu equip, i les poltiques
que han vingut desenvolupant.
Precisament, els collectius als quals
el Rector Ferran Sancho i el seu
Equip es refereixen, que inclouen
CGT i altres sectors crtics del pro-

fessorat, de lalumnat i del personal

dadministraci i serveis de la UAB,
coincideixen amb els collectius que
van donar suport a la Candidatura
Nova UAB, encapalada pel Dr.
Pere Sol. Aquesta candidatura va
concrrer a les eleccions de lany
2012, i va passar a la segona volta,
cosa que va suposar una confrontaci electoral directa amb Ferran
Sancho i el seu Equip. Aquest va obtenir la designaci com a Rector a
partir del vot ponderat del estament
del professorat numerari.
En les diligncies associades al sumari, veiem com sesmenta la CGT,
al costat daltres forces poltiques
i sindicals (Sindicat dEstudiants
dels Pasos Catalans-SEPC, Coordinadora dAssemblees de Facultat-CAF, Collectius Assemblearis
dUniversitat-CAU, Candidatures
dUnitat Popular-CUP), que segons declaracions del Rector Ferran
Sancho, del 17 de juliol de 2013,
ratificades l1 dAgost de 2013, estan totalment coordinats alhora de
prendre decisions i la ideologia s
el lligam entre tots ells. En aquest
context, la declaraci de la Vicerectora Silvia Carrasco Pons del 25
de juliol de 2013, assegurant haver
identificat al professor Ermengol
Gassiot Ballb en el Rectorat de la
UAB, serveix de base per inclourel
en la llista dencausats.
Darrere de tot aix, s evident la
notria preocupaci del Rector
Ferran Sancho per lexistncia de
plantejaments alternatius als que
defensa, i podem deduir que lobjectiu ltim s eliminar de tots els
espais universitaris a loposici po-

CGT-UAB
continuar
denunciant
les activitats
illegals de
lequip de
govern de la
Universitat i
continuar en la
lluita contra la
precaritzaci, la
mercantilitzaci,
lelititzaci
i la misria
cientfica,
educativa i
intellectual a
que ens est
portant

CatalunyA

ltica real en la UAB.

Latac al nostre company de la UAB,
Delegat Sindical en el Comit dempresa de la Universitat i Secretari
General de la Confederaci de Catalunya, ha dentendres com a part
de les estratgies que, des de diferents mbits de les institucions de
lEstat, des de diversos Ministeris a
Madrid, des de les Conselleries de
la Generalitat o des daltres organismes, en aquest cas el Govern de
la UAB, sest duent a terme en els
ltims temps. Tota crtica a les poltiques ultraliberals imperants des
de moviments socials, sindicats i
altres organitzacions, s convertida
en un problema dordre pblic i es
busquen excuses per criminalitzar,
encausar i, si escau, condemnar judicialment.
No deixa de resultar alarmant que
Ermengol Gassiot Ballb, en la seva
funci de Delegat de CGT en el
Comit dempresa de la UAB, hagi
signat les denncies presentades pel
nostre sindicat davant la Inspecci
de Treball, davant la constataci de
prctiques irregulars o illegals per
part de lEquip de Ferran Sancho en
la contractaci de professorat. La
coincidncia ens sembla alarmant
i podria entendres que la seva imputaci penal tingus la intenci
danar en contra de lactivitat sindical esmentada.
El tarann de les acusacions destinades a qestionar loposici poltica en la UAB es posa de manifest
igualment, en el fet que es vinculi
a les diligncies instrudes, actes
com la convocatria de la Vaga
General del 14 de Novembre de
2012, o el desenvolupament de la
Vaga dUniversitats, convocada per
CGT, conjuntament amb la Plataforma Unitria en Defensa de la
Universitat Pblica (PUDUP) del
28 de Febrer de 2013.
En definitiva, el procs obert contra CGT en la UAB, a travs dErmengol Gassiot Ballb, mostra
clarament tot un seguit de components propis de poltiques totalitries, que no toleren expressions
crtiques o la possibilitat de que es
posi en joc el poder a travs de processos legals. En aquest cas, el Rec-

tor Ferran Sancho i el seu Equip

podrien estar atemptant contra la
llibertat sindical, i les consegents
denncies a les prctiques illegals
desenvolupades en relaci a les poltiques de contractaci de professorat, a les normatives de cmput
de lactivitat laboral o a la foscor
de la comptabilitat que sha vingut
desenvolupant, per tamb podrien
buscar eradicar tota posici crtica
alternativa que pogus suposar un
risc per a la continutat de les poltiques ultraliberals a la universitat,
on lactual Rector actua com a corretja de transmissi dels objectius
del Govern de Madrid i del Govern
de la Generalitat.
En conseqncia, denunciem que el
Rector Ferran Sancho i el seu Equip
tenen com a objectius:
1) CRIMINALITZAR LA CRITICA a la UAB, convertint en illegals, o en potencials delinqents als
membres de collectius que defensen posicions alternatives.
2) ACABAR AMB LA LLUITA
SINDICAL en la UAB, per evitar
haver de fer front a denncies de les
prctiques illegals que han vingut
desenvolupant i per eliminar el sindicalisme combatiu que ha defensat
els sectors precaris del professorat o
del PAS, o que ha lluitat contra les
retallades i els acomiadaments.
3) ILLEGALITZAR A lOPOSICIO
en la UAB, mitjanant prctiques
totalitries, amb el recurs a la policia i als tribunals.
Acusacions de carcter ideolgic,
presumpcions de delinqncia per
mantenir postures dissidents o tractar de criminalitzar els qui sostenen
la crtica, sn les eines que el Rector
Ferran Sancho i el seu Equip estan
utilitzant, en actuar com a Acusaci
Particular contra la CGT a travs
dun Delegat Sindical en el Comit
dempresa, i Secretari General de la
Confederaci.
Aix, davant els qestionables objectius de lacusaci i davant el cmul de despropsits contingut en la
documentaci de les diligncies incoades per tramitar lAcusaci Particular impulsada pel Rector Ferran
Sancho i el seu Equip,
Davant daix, des de la CGT

1) Exigim la immediata retirada de

la UAB com a acusaci particular
en contra de CGT i dels collectius
que van donar el seu suport a la
candidatura Nova UAB.
2) Reclamem la immediata rectificaci per part del rector Ferran
Sancho i el seu equip de les acusacions de caire penal contra el nostre company i el nostre sindicat.
RECLAMEM LA IMMEDIATA
RECTIFICACI PER PART DEL
RECTOR FERRN SANCHO I
3) Denunciem la prctica totalitria
i dictatorial en que ha entrat el rector Ferran Sancho i el seu equip,
en contra de lactivitat sindical i de
loposici poltica en el si de la UAB.
4) Fem pblic que des de CGT
sestan valorant les vies legals pertinents per exigir responsabilitats
davant la prctica difamatria en
que sest incorrent.
5) Deixem clar que CGT-UAB continuar denunciant les activitats
illegals de lequip de govern de la
Universitat pels canals disponibles,
com fins ara, i que continuar en la
lluita contra la precaritzaci, la mercantilitzaci, lelititzaci i la misria
cientfica, educativa i intellectual a
que ens est portant la UAB.

Qui menteix,
el sumari del
cas o lequip de
govern?
El passat 6 de mar lEquip de Govern de la UAB va fer pblic un
comunicat on acusava a la CGT
de difondre informaci que no era
certa en relaci la denncia penal
en contra dun professor de la UAB
i membre actiu de la nostra secci
sindical.
Bsicament el comunicat argumentava que lEquip de Govern no ha
denunciat cap professor ni treballador de la UAB en aquest sumari. En
aquest sentit, volem recordar alguns
dels significats del terme denunciar
i acusar (extret del diccionari de
lIEC), tant en lxic com [LC] com
poltic i de dret [PO] [DR]:

CatalunyA

Denunciar:
1 1 v. tr. [LC] [PO] Declarar, notificar. 2 tr. [LC] [DR] [AD] Fer
conixer (una circumstncia anmala, un possible delicte) a lautoritat, especialment a la justcia.
Acusar:
1 v. tr. [LC] [DR] Assenyalar com a
culpable. 3 v. tr. [DR] Exercir una acci penal (contra alg). 4 v. tr. [LC]
[DR] Palesar, denunciar (alguna
cosa), donar-ne indici.
Donat que no volem incrrer en
alguna actuaci punible, no podem

fer pblic el sumari del cas (Prvies

328/2013, del jutjat dinstrucci
nm. 3 de Cerdanyola del Valls),
fet que ens permetria contradir, per
la via dels fets objectius, les afirmacions de lEquip de Govern de la
UAB. No obstant, si que volem exposar algunes de les dades de que
disposem al respecte, tot indicant les
pgines del sumari:
1- El dia 17 de juliol de 2013 el Rector Ferran Sancho declara davant
dels Mossos dEsquadra que entre
les persones que van ocupar el rectorat hi havien diferents plataformes i
sindicats totalment coordinats entre
ells i vinculats per la ideologia, es-

Treball

mentant la CGT entre daltres (pg.

259, 310, 311 i segents). El dia 10
de febrer de 2015 el Rector Ferran
Sancho ratifica i amplia aquestes declaracions en el Jutjat dInstrucci 3
de Cerdanyola.
2- El dia 17 de juliol de 2013 la Secretria General Judit Soler va declarar
davant dels Mossos dEsquadra que
a locupaci del rectorat hi havia integrants de diverses organitzacions,
entre ells de la CGT, i que aquestes
organitzacions formaven un grup
organitzat amb persones amb rol de
lideratge (pg. 260, 315 i segents).
3- El dia 25 de juliol de 2013 la Vicerectora Slvia Carrasco incrimina en

declaracions als Mossos dEsquadra,

el professor Ermengol Gassiot en
locupaci del rectorat, a qui va atribuir un rol organitzatiu (pg. 259,
318 i segents).
4- El 30 doctubre de 2013 sincoen
accions penals en contra diverses
persones, entre elles el professor
Gassiot, com a resultat de la denncia formulada per Silvia Carrasco (diligncies dinvestigaci
n11/2013, pgs. 487-494).
5- Amb registre dentrada al Servei
Com Processal de Cerdanyola del
Valls del 19 de febrer de 2015, la
UAB es persona com a acusaci particular en el procediment per mitj

MAR DE 2015
Economia - 10

de la procuradora Teresa Prat Ventura. Una providncia del jutge recull la personaci de la UAB en data 24
de febrer de 2015 en el procediment
328/2013.
Si aquestes informacions sn errnies, en especial els assenyalaments,
acusacions i denncies que membres de lEquip de Govern han fet
contra aquesta secci sindical i un
dels seus membres, les mateixes persones poden fer pbliques les seves
declaracions tant a la policia com en
seu judicial. Mentre, demanem que
no es difonguin a la Comunitat Universitria comunicats tendenciosos
adreats a tergiversar la realitat.

La recuperaci de la que parla Rajoy s pels

rics, els banquers i les grans corporacions
SP Comit Confederal CGT

a recuperaci de la qual
parla Rajoy s certa. Els
rics, els banquers i les
grans corporacions, shan posat les
botes amb els milions deuros robats de les arques pbliques
CGT denuncia la gran estafa que el
govern del PP i la Troica estan portant a terme des de linici de la gran
crisi, a costa de la majoria social, a
la qual sels deixa morir per no poder pagar un medicament, com en
els casos de lhepatitis C.
CGT denuncia que hi ha centenars
de milers de persones, immigrants,
a les quals sels nega lassistncia
sanitria, morts produdes per no
tenir persones professionals formades i suficients en les Urgncies,
milers de persones desnonades de
les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus
de protecci, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.
CGT denuncia tamb que es dediquin milers de milions per a les
Forces de Seguretat, amb lnica fi
que, per mitj duna llei lliberticida com s la Llei Mordassa, assegurin els negocis, criminalitzant a
qui protesti per ser acomiadat/da

o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot sser hum (dret

a sostre) o, simplement protesti
perqu no vol morir (hepatitis C,
Urgncies, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients
per a tenir una salut i una vida digna.
CGT denuncia la desvergonya de
tots els governs de la troica que han
possibilitat que en el 2014, els cinc
grans bancs espanyols (Santander,
BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%,
el que en termes absoluts suposa
10.000 milions deuros.
El sistema financer ha rebut de
lestat, s a dir, de tots nosaltres, de
manera directa, prop de 100.000
milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a
300.000 milions, des dels inicis de
la seva gran crisi-estafa. El Banc
Santander, ell solet, ha obtingut en
el 2014 la barbaritat de 5.816 milions deuros de beneficis, el 39%
ms que en lexercici anterior; el
BBVA 2.618 milions, el 27,1% ms
que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% ms; el Popular
330,4 milions, un 31,4% ms; el Sabadell 371,7 milions, un 50% ms.
El mes de gener, en termes docu-

paci, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el gran

globus meditic de la recuperaci
del PP i de la troica, es van destruir
200.000 llocs de treball a tot lestat
espanyol. Els contractes realitzats
en el mes de gener van ascendir a
1,36 milions, dels quals solament
el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, s a dir,
1.239.761, van ser temporals, de
tot tipus per temporals, amb un

increment dels contractes a temps

parcial del 27%.
Latur registrat en els Serveis Pblics dOcupaci va augmentar en
77.980 persones, situant latur registrat en 4.525.691 persones, a 31
de gener de 2015. La EPA dna un
mili ms, s a dir fins als 5,5 milions de persones parades.
Sn temps de recuperaci de la
gran vida dempresaris, banquers
i oligarquia poltica, els quals

cada vegada roben ms i les lleis

els atorguen major impunitat, alhora sn els temps que, les persones treballadores, desocupades,
dones, migrants, les persones ms
conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM
EN MARXA per PA, TREBALL,
SOSTRE I DIGNITAT, s a dir, en
lluita per la LLIBERTAT. Per aix
tornem a Madrid el 21 de Mar de
2015.

MAR DE 2015
11 - Treball Economia

CatalunyA

La Diputaci reparteix milers

deuros en subvencions a partits,
dietes i crrecs de confiana
Fa un any es va trencar el pacte CiU-PP i va tornar la sociovergncia
amb lascens de Fogu a una vicepresidncia quarta sense atribucions
Marc Font
Illustraci: Jordi Borrs

a Diputaci de Barcelona,
tot i tenir lobjectiu de donar
suport a les localitats de la
provncia, sha convertit en una via
per finanar directament o indirectament els partits poltics, sobretot
CiU, el PSC i el PP. Lany passat, els
partits van repartir-se 620.000 euros en subvencions. La despesa en
crrecs de confiana ha passat dels
2,5 milions de 2010 als 3,4 milions
de 2013. Els diputats sense dedicaci
exclusiva cobren 1.640 euros de dieta
per cada ple. Els que tenen dedicaci
exclusiva, 14 dels quals sn alcaldes,
suposen una despesa de 2,5 milions.
El sou del president, Salvador Esteve, de CiU, s de 115.723 euros, ms
que un conseller del Govern.
La Diputaci de Barcelona, que amb
un pressupost de 811 milions deuros s la tercera instituci pblica
que ms diners mou del Principat,
noms per darrere de la Generalitat
i de lAjuntament de Barcelona, viu
una legislatura convulsa. Lluny de la
placidesa habitual. Un vicepresident
condemnat i dos coordinadors generals imputats per corrupci sn el
resum dels escndols que viu la instituci. Lens provincial s un espai
allunyat de la batalla poltica i t la
missi de donar suport a les localitats de la provncia. De fet, la majoria del seu pressupost va a parar a la
partida de personal i a pagar les despeses corrents per executar la seva
funci pblica. Per sha convertit
des de fa anys en un refugi per finanar directament o indirectament
els partits poltics. CiU, el PSC, el PP,
ERC i ICV-EUiA van repartir-se
no equitativament, sin en funci
del seu pes poltic uns 620.000 euros en subvencions directes noms el
2014. A ms, els partits recolloquen
a la Diputaci dirigents de partit que
han perdut un crrec institucional a
canvi dun sou pblic. De fet, malgrat la promesa de reduir la despesa
en crrecs de confiana, aquesta ha
passat dels 2,52 milions del 2010 als
3,4 milions del 2013. El paradigma
de les retribucions generoses sn
les dietes de 1.640 euros per ple que
reben els diputats sense dedicaci
exclusiva a la instituci, malgrat que

difcilment sallarguen ms duna

hora. A ms a ms, per assistir a una
comissi sen perceben 460 ms. Tot
i que aquestes xifres sn pbliques,
la seva opacitat fa difcil esbrinar on
van a parar exactament tots els seus
recursos i amb quins criteris els distribueix.
Lltima mala notcia de lactual
mandat a la Diputaci va ser, just el
passat 7 de gener, la dimissi de Ferran Civil (CiU) com a vicepresident
primer. Civil, que tamb s alcalde
de Cercs (Bergued), es mant de
moment com a diputat provincial,
malgrat que el 19 de desembre va
ser condemnat a un any de pres i
vuit dinhabilitaci per un delicte
urbanstic contra lordenaci del territori, en autoritzar la construcci
de tres naus industrials en un espai
no urbanitzable dinters natural.
Civil va ser ascendit a vicepresident
primer al febrer de 2013, arran de la
trencadissa de lacord entre CiU i el
PP, malgrat que ja aleshores estava
imputat.
Tamb en el mandat actual, dues de
les persones que han ocupat la coordinaci general de facto, el segon
crrec en importncia de lens han
estat destitudes per escndols de
corrupci. Sn Josep Maria Matas,
imputat per presumpta malversaci

de fons a lAssociaci Catalana de

Municipis (ACM), i Josep Tous, que
el va rellevar i va ostentar el crrec
tot just 20 dies en ser detingut unes
quantes hores i imputat pel cas ITV,
que tamb ha posat fi a la carrera poltica dOriol Pujol. Finalment, lexalcalde de Sabadell Manuel Bustos va
abandonar al juliol passat el grup

socialista de la Diputaci desprs de

deixar de ser regidor a la cocapital
vallesana, com a conseqncia de la
desena dimputacions que arrossega
arran de lesclat del cas Mercuri, de
presumpta corrupci urbanstica.
En aquesta legislatura tamb ha esclatat lescndol de les anomenades
motxilles els suposats sobresous

que la instituci va pagar a ms de

50 crrecs i ha culminat lenfonsament de Catalunya Banc, hereva de
Caixa Catalunya, lentitat financera
fundada per lAdministraci provincial.
Les diputacions provincials neixen
de les Corts de Cadis de 1812, per
no sinstitueixen fins a una dcada
ms tard, tot i que la seva consolidaci arrenca el 1836. Sn considerades governs locals de segon
grau al servei dels ajuntaments. La
Diputaci de Barcelona t 51 diputats, que sn delecci indirecta. No
els voten directament els ciutadans,
sin que sescullen entre els alcaldes
i regidors dels ajuntaments. Segons
la seva prpia definici, sencarrega
de donar suport tcnic, econmic
i tecnolgic als ajuntaments perqu
puguin prestar serveis locals de qualitat de manera ms homognia a tot
el territori, i coordina serveis municipals i organitza serveis pblics
de carcter supramunicipal. Actualment lens disposa duna plantilla de
ms de 4.000 treballadors.
Un treballador amb ms duna dcada dexperincia a la Diputaci
defensa a CRTIC que fa falta una
instituci que ocupi lespai entre els
ajuntaments i la Generalitat, perqu
cal tenir una visi supramunicipal
i aprofitar les economies descales.
A ms, s necessari fer una planifi-

CatalunyA

caci conjunta [entre els diferents

ajuntaments] en qestions com la
mobilitat, els residus i lhabitatge. El
problema, segons la mateixa font, s
que la Diputaci fa poc aquest paper i, a sobre, el fa malament. El
funcionari hi afegeix que lorganisme
provincial parteix dun mal disseny
institucional, que en dificulta un
funcionament transparent i eficient,
i subratlla que t un problema dindefinici, sense competncies clarament atribudes. Un diputat actual
a loposici al ple provincial matisa
que la Diputaci donava i dna
certa qualitat a les poltiques municipals i, quan els ajuntaments tenen
necessitats financeres, els ajuda a
mantenir les inversions.

Lantic
contrapoder
socialista
Durant el pujolisme, la Diputaci de
Barcelona com lAjuntament va
exercir de contrapoder socialista
de la Generalitat convergent, per
ja des de letapa del tripartit letapa
de la confrontaci poltica i ideolgica entre les administracions est
superada. A banda, lens provincial
pot considerar-se una mena doasi,
en qu la batalla entre formacions
s molt baixa, centrada tericament
en qestions ms aviat tcniques.
De fet, les sessions plenries nor-

malment, una el mes difcilment

sallarguen ms duna hora. I, per
exemple, el pressupost per al 2015
va aprovar-se en una sessi extraordinria celebrada al novembre amb
el suport de CiU, del PSC i dERC,
mentre que el PP i ICV-EUiA van
abstenir-shi, per no van votar-hi
en contra.
La poca pugna poltica tamb va
quedar clara amb la formaci del
govern provincial, sorgit de les eleccions municipals del 2011. Desprs
de ms de tres dcades dhegemonia del PSC, CiU va aconseguir-ne
la presidncia, en ser la formaci
amb ms representants al ple provincial amb 20 diputats, dun total
de 51 i pactar amb el PP, que en t
sis. Lalcalde de Martorell, Salvador
Esteve, va rellevar el socialista Antoni Fogu a la presidncia, mentre
que els populars Alberto Fernndez
Daz i Josep Llobet van convertir-se
en els vicepresidents primer i tercer.
Ara b, lluny de quedar allunyat del
poder, el PSC va obtenir la vicepresidncia cinquena de lens, que va recaure precisament en Fogu.
Al febrer del 2013, arran de la intensificaci del procs sobiranista, es va
trencar el pacte CiU-PP, fet que va
permetre reforar la sociovergncia
a la Diputaci amb lascens de Fogu
a una vicepresidncia quarta sense
unes atribucions gaire clares. Una
altra demostraci de lentesa entre
els dos principals grups de lAdministraci va ser el fitxatge, al gener
de 2012, del socialista Salvador Gau-

Treball

sa com a coordinador en matria

de Benestar Social, Salut Pblica i
Consum. La cap de Gausa i responsable de la seva incorporaci va ser
Merc Conesa, actual vicepresidenta
segona de la Diputaci i alcaldessa
convergent de Sant Cugat del Valls, municipi en el qual precisament
Gausa va ser el cap de loposici del
2007 al 2011.
Diverses de les veus consultades
per aquesta investigaci critiquen
les aportacions que lens fa a partits
poltics i les seves fundacions, aix
com a algunes entitats i associacions
privades. Noms el 2014, els cinc
partits amb representaci al ple han
rebut en total 620.000 euros.
En canvi, les fundacions dels partits
poltics un total de set se nhan
repartit prop de 145.000, segons les
dades facilitades per la Diputaci.

Sous elevats i
dedicacions
exclusives
Quan Esteve va accedir a la presidncia, va fixar en 47 el topall de
crrecs de confiana que podia contractar la instituci, tres menys que
lestablert en la legislatura lanterior.
Per, a lhora de la veritat, la suposada voluntat de reduir lestructura directiva de lAdministraci provincial
ha quedat en no res i al desembre
de 2011, s a dir, cinc mesos des-

prs que Esteve assums el crrec, es

va modificar a lala el lmit, que va
ascendir a 65. Daquesta manera, la
despesa en crrecs de confiana ha
passat dels 2,52 milions del 2010 als
3,4 del 2013, segons va publicar el
diari El Mundo. El govern de CiU i
del PP va reduir de 13 a 5 les rees de
govern; per, en canvi, va ampliar el
segon nivell de govern, amb la creaci de nous crrecs com els coordinadors dmbit i els coordinadors de
matria.
En total, hi ha ms de 150 crrecs
directius, en qu, a banda dels 51
poltics electes que ocupen la presidncia, les quatre vicepresidncies,
les presidncies delegades drea o la
presidncia dels grups poltics, hi
ha el coordinador general, el gerent,
la cap del gabinet de premsa i comunicaci i els coordinadors drea, a
banda dels esmentats coordinadors
per matria i per mbit. El personal directiu es mou entre els 70.144
euros bruts anuals que cobren els
coordinadors per mbit i els 108.904
euros que perceben tant el coordinador general com el gerent, els sous
ms elevats, amb lnica excepci
dels 115.723 euros que rep el president, Salvador Esteve. Per comparar,
el president espanyol, Mariano Rajoy, t un sou de 78.185 euros; Artur Mas arriba als 136.000 i els consellers del seu Govern superen els
100.000, mentre que la majoria dalts
crrecs de la Generalitat secretaris generals i directors generals es
mouen entre els 76.000 i els 80.000.
Les elevades retribucions que ofereix la Diputaci expliquen per qu
una part important dels poltics del
ple han declarat tenir-hi dedicaci
exclusiva, malgrat que molts dells
sn alcaldes dels seus municipis. En
concret, actualment 30 dels 51 diputats provincials declaren tenir-hi
dedicaci exclusiva, 14 dels quals
sn alcaldes. La llei estableix que els
crrecs pblics no poden tenir ms
dun sou, malgrat que tinguin diferents crrecs, de manera que opten
per quedar-se amb el sou ms elevat
i, a sobre, poden vendre que aconsegueixen un estalvi per a les arques
municipals. Per realment, de dedicaci en exclusiva, res de res en la
majoria dels casos, com va demostrar El Pas en un reportatge.
Casos paradigmtics sn els de Mireia Solsona, alcaldessa Matadepera,
de 8.600 habitants, que amb el seu
ascens a vicepresidenta primera, en
substituci de Ferran Civil, passar
a embutxacar-se 6.921 euros bruts
mensuals en 14 pagues; la mateixa retribuci que tenen Joaquim
Ferrer, alcalde de Vilassar de Mar
20.000 habitants, i Pere Prat,
primer edil de Manlleu 20.500.

MAR DE 2015
Economia - 12

Un cas a part era el de Ferran Civil. Lalcalde de Cercs no solament

cobrava gaireb 7.000 euros mensuals com a vicepresident, sin que,
a sobre, rebia ms de 8.000 euros de
lAjuntament, un fet revelat per Regi 7 que podria vulnerar la llei i que
investiga lOficina Antifrau. En total,
les dedicacions exclusives suposen
una despesa anual de ms de 2,5 milions deuros per a la Diputaci.
Els 21 diputats provincials restants
no tenen dedicaci exclusiva, per
aix no vol dir que no els surti a
compte la seva presncia al ple.
Segons publica la mateixa Administraci a la web corporativa, les
dietes per assistncia al ple nhi
ha almenys un el mes seleven a
1.640 euros, mentre que per anar a
una comissi sen perceben 460. La
majoria de plens no sallarguen ms
duna hora.

Desenes de crrecs
collocats
La Diputaci s una Administraci
que va molt b per collocar crrecs
de partit amb els quals no se sap qu
fer. Es feia amb el PSC i es mant
amb CiU. En aix no hi ha hagut
cap canvi. La frase, que un representant sindical ha fet a CRTIC,
no s un tpic. Noms cal repassar
els nomenaments dels crrecs de
confiana i dels assessors dels grups
poltics i comprovar don provenen
per adonar-se que s certa. Sn 46
crrecs de confiana per a 51 diputats. Lens provincial s un autntic
calaix de sastre on les formacions
situen excrrecs pblics i dirigents
propis, que reben a canvi un sou
pblic. Dexemples, nhi ha desenes i
en trobem als cinc grups amb representaci al ple provincial. Tot i aix,
alguns partits poltics defensen que
aquests assessors fan la seva feina a
la Diputaci i que, a ms, una part
del sou no la cobra directament la
persona, sin que aquests dirigents
ho donen posteriorment al seu partit.
Entre els tcnics que assessoren el
grup del PSC sorprn la presncia
de Vctor Orrit, delegat de la Generalitat a lAlt Pirineu i lAran del 2004
al 2011 i actual alcalde de Tremp
(Pallars Juss). Quan, el 2011, va ser
nomenat assessor de la Diputaci
de Barcelona una demarcaci on
mai abans no havia exercit responsabilitats poltiques, va renunciar
a la dedicaci exclusiva que tenia a
lalcaldia de Tremp. A canvi, cobra
3.500 euros bruts mensuals en 14
pagues com a tcnic de lens provincial, el mateix sou que la majoria
dassessors que citem. Tamb al PSC

MAR DE 2015
13 - Treball Economia

CatalunyA
general de lens provincial s Francesc Xavier Forcadell, considerat
una persona propera a Matas.

La vicepresidncia
quarta, el refugi
socialista

hi ha Teo Romero, alcalde de Santa Margarida de Montbui (Anoia),

i que, segons una investigaci de
lOficina Antifrau, va aprofitar fons
pblics del Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament per fer turisme i pagar-se despeses privades.
Un cas similar al de Vctor Orrit va
ser el de Llus Salvador. Lactual secretari general adjunt dERC va ser
el delegat del Govern autonmic a
les Terres de lEbre durant el Govern
tripartit. El 2010, amb el canvi de
Govern, va quedar-se sense crrec
i un any desprs va ser recollocat
com a assessor del grup dels republicans a la Diputaci de Barcelona.
Al desembre de 2012, per, va deixar
lens provincial. La ra? Havia estat
escollit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions daquell any.
Entre els assessors del grup del PP hi
ha la vicesecretria dEstudis del PP
de Catalunya Andrea Levy des de l1
de juliol de 2013. Levy, que percep
oficialment tamb 3.500 euros mensuals, s tertuliana habitual en diferents mitjans de comunicaci.
Per s a CiU on trobem ms exemples. Hi ha exdiputats al Parlament
(Josep Sicart, Josep Maria Llop i
Marta Als) i dirigents de partit. Un
cas particular s el de Joan Ramon
Casals. Va ser nomenat assessor del
grup de CiU a la Diputaci al juliol
de 2011, amb un sou de 49.000 euros.
Aleshores era regidor a loposici de
Molins de Rei. A labril de 2013 va
aconseguir lalcaldia i al juny de 2014
va cessar com a assessor de lens pro-

vincial. Casals s un dels crrecs que

han presumit de no cobrar ni un
euro del seu consistori, per la realitat s que segueix cobrant 49.000
euros, ara com a secretari executiu
de Territori i Poltica Municipal de
CDC. Tamb el president, Salvador
Esteve, sha envoltat de persones de
la seva confiana, com la cap del gabinet de premsa i comunicaci de la
Diputaci, Mnica Fulquet, que va
tenir el mateix crrec a lAjuntament
de Martorell del 2007 al 2011; i Enric Snchez Prez, que era el cap de
gabinet a lalcaldia dEsteve.
En aquesta categoria tamb entraria el nomenament de Josep Maria

Matas com a coordinador general

de la Diputaci, a canvi dun sou de
108.000 euros. En el moment daccedir al crrec, Matas era president
de CDC a Osona i havia estat coordinador general de lAssociaci Catalana de Municipis (ACM), quan
lorganisme era presidit per Esteve.
Lescndol que va suposar que es
descobrs que Matas havia facturat
amb la seva empresa 900.000 euros
a lACM va comportar que Esteve
prescinds dell el 24 de febrer de
2012. El seu substitut, Josep Tous,
noms va durar tres setmanes al
crrec, a causa de la seva imputaci
en el cas ITV. I ara el coordinador

Una qesti significativa, que ajuda

a entendre la poca o nulla batalla
poltica existent a la Diputaci, s
la vicepresidncia quarta. En mans
del socialista Antoni Fogu, precisament lanterior president de lens
provincial, s lnica que t diputats
adjunts, malgrat no tenir una rea
de govern assignada ni unes competncies clares. Els diputats adjunts a
la vicepresidncia quarta sn tamb
dirigents socialistes. Es tracta de
Rafael Roig, regidor a Sitges, i Ignasi Gimnez, alcalde de Castellar
del Valls. Mentre que Fogu sembutxaca gaireb 7.000 euros mensuals, els seus adjunts prcticament
arriben als 6.000. La vicepresidncia
quarta tamb s el refugi daltres dirigents socialistes, alguns dels quals
van aconseguir una plaa de funcionari a lens provincial desprs dentrar-hi com a crrecs de confiana.
Aix, per exemple, la coordinadora
de la vicepresidncia s Teresa Llorens, consellera nacional del PSC
i regidora del partit a Vilanova i la
Geltr del 1991 al 2003. De lrea de
la comunicaci, se nocupa Iolanda
Pmies, que tamb s la secretria
dOrganitzaci de la sectorial dImmigraci i Integraci del partit a
Barcelona. Com a tcnics assessors
de la vicepresidncia quarta hi figuren Olivi Bayn, exregidor a
Cerdanyola Valls, i que va ocupar
diversos crrecs a la Generalitat
durant el tripartit; i Manuel Brinquis, secretari dOrganitzaci de la
federaci del PSC a lHospitalet de
Llobregat.

Repartiment
desigual entre
municipis
La Diputaci sha transformat en
una maquinria al servei dels alcaldes, ms que no pas dels partits.

Lalcalde que s diputat provincial

o est a lequip de govern s un element diferenciador, perqu li arriba
abans la informaci i aconsegueix
emportar-se ms recursos, afirma
a CRTIC un diputat provincial
a loposici. Per comprovar-ho,
CRTIC ha repassat les subvencions de ms de 3.000 euros que
ha concedit la instituci supramunicipal en aquesta legislatura
(tot i que hi ha altres transferncies econmiques als municipis)
i, per exemple, destaca que Badalona nha rebut per valor d11,6
milions, mentre que lHospitalet
es queda en 7,9 milions, malgrat
que la segona ciutat t 36.000 habitants ms que la primera. La
diferncia s que lalcalde de Badalona, Xavier Garca Albiol, s el
president del grup del PP a lens
provincial.
Tot i tenir 8.000 habitants menys
que Terrassa, Sabadell ha rebut
fora ms diners en subvencions
gaireb 11,2 milions contra 6,9.
En aquest cas, el sabadellenc Carles Rossinyol, que s regidor de
CiU al municipi, s el president
delegat de lrea dHisenda de la
Diputaci. Sant Cugat del Valls
sha beneficiat de ms de 6 milions en subvencions en la legislatura actual, al voltant del doble
del que ha anat a parar a municipis duna mida similar, com Cornell o Sant Boi. La vicepresidenta
segona de lens provincial s Merc Conesa, tamb alcaldessa de la
ciutat vallesana. Martorell, el municipi de Salvador Esteve, destaca
sobretot pel fet que la nova biblioteca municipal, pressupostada en
4,85 milions deuros, ser pagada
majoritriament per la Diputaci.
I, tot plegat, sense llum ni taqugrafs.
I s que, per exemple, per cercar
les subvencions o els convenis
amb organismes, institucions o
entitats, cal repassar, un a un, els
plens provincials o les juntes de
govern, sense que hi hagi un cercador que faciliti la feina de fiscalitzador i demostri transparncia.
* Reportatge de Marc Font publicat
a Crtic.cat, periodisme dinvestigaci.

CatalunyA

Treball

MAR DE 2015
Economia - 14

Notcies sindicals
Un acord dltima
hora evita la vaga
dels treballadors
de remolc portuari
del 16 de febrer
Els treballadors de remolc portuari dels ports dAlgesires, Alacant,
Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i
Valncia, pels que transcorre ms
del 70 % del trfic portuari de lestat
espanyol, havien acordat participar
a la jornada de vaga del remolc portuari convocada pel 16 de febrer per
CGT, OTEP, SAME, SITRAM, USO,
ELA i LAB, representant un collectiu duns 950 treballadors. Per la
nit anterior a la jornada de vaga, a
ltima hora, un acord valorat com a
satisfactori aconseguit amb la patronal del sector va motivar la desconvocatria de la vaga.
Els objectius de la convocatria de
Vaga eren:
1. Excloure al sector del remolc portuari de la proposta de Reglament
del Parlament Europeu i del Consell
pel qual es crea un marc sobre laccs al mercat dels servei portuaris.
Aquest reglament incrementa la precaritzaci donada la permisibilitat a
lentrada de pavellons de convenincia. Aix suposaria la possibilitat
que treballin vaixells de segon registre amb tripulacions en condicions
de precarietat, penositat i baixos salaris, per no disposar de tractats en
matria de protecci laboral.
2. Fer respectar la legislaci nacional
vigent, concretament la llei de Jornades Especials per a la gent de mar
i les lleis relatives a la prevenci dels
riscos laborals i la seguretat en totes
les seves dimensions (tripulacions,
remolcadors, bucs, installacions
porturies i medi ambient). Un augment de la precarietat representaria
un augment directe de la insegure-

tat. Hi ha ports de primer ordre en

aquest pas on es pretn implantar
jornades que sobrepassen les 3.000
hores anuals de treball, el que sens
dubte seria insegur, hi ha ports que
els treballadors ja no sn capaos de
defensar-se i on les jornades sn escandalosament abusives i es troben
totalment fora de llei, hi ha ports
on ni tan sols existeix un conveni
collectiu que reguli adequadament
les relacions laborals.
3. Promoure la bona fe negociadora,
el compliment i respecte dels convenis collectius que afectin al remolc
i al trfic interior. ltimament, emparats en lexcusa de la crisi, i amb
el suport de les ltimes reformes
laborals, alguns armadors no dubten a promoure despenjar-se duns
convenis collectius que quan es
compleixen per les parts, sn els garants de la bona qualitat del servei,
del bon clima de treball, de la pau
social, i en definitiva, de la seguretat. Aix sha constatat durant molts
anys en la majoria dels principals
ports. Aquesta actitud de inaplicar
els pactes per part de les patronals s
totalment injustificada, ats que en
cap moment, en els principals ports,
aquestes han deixat dobtenir grans
beneficis.
Davant tota aquesta problemtica,
el collectiu de treballadors del remolc ve reunint-se des de fa algun
temps, i finalment havia concls que
la situaci no dna ms de si. De no
prendre mesures, la degradaci seria
imparable, pel que no es pot demorar ms lactuar nosaltres mateixos
en legtima defensa del nostre futur
laboral i de la nostra dignitat.
La Plataforma no descarta prximes
aturades si no es percep un canvi
dactitud de les Administracions i de
les Patronals del sector, involucrades dalguna manera en tota aquesta
problemtica.
Sector Mar i Ports de la CGT

La vaga dAENA
de l11 de febrer
era contra la
privatitzaci,
no?... altra vegada
ens tornen a
enredar!
CGT va acordar donar suport a les
mobilitzacions convocades per diversos sindicats contra la privatitzaci dAENA del 6 i 11 de febrer, fins
a la seva retirada o nacionalitzaci,
amb el control dels Treballadors.
CGT va acordar participar a les concentracions del 6 de febrer en tots
els Centres dAena contra la Privatitzaci, aix a anar tots el dia 11 de
Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa
la Privatitzaci dAena.
Per finalment, les cpules sindicals que porten manejant sense restriccions les relacions laborals en el
Grup Aena des de la seva creaci
han avalat en un altre Acord de Desconvocatria de Vaga la segregaci
dambdues entitats i la privatitzaci
dAena; s a dir, la dissoluci del que
es va crear fa gaireb 25 anys.
Ni tan sols es van prendre la molstia, aquesta vegada, de vendrens
unes garanties de paper que, a hores
dara, ning es creu. I ni tan sols hem
tingut oportunitat de realitzar laturada del dia 11 de febrer per a no
enterbolir la sortida a Borsa dAena.
Malgrat tot, CGT-Aena seguir cridant a tota la plantilla per a secundar
activament quantes mobilitzacions
es programin contra el robatori i
el frau que significa la privatitzaci dAena, que s des de fa molts
anys un objectiu de la casta poltica
daquest pas, amb la qual combrega
lalta Direcci daquesta empresa,
independentment del color poltic

que governi. Les mesures prvies,

condici sense la qual no hauria
estat possible treure Aena a borsa,
han estat les segents: un ERO pactat que ha estat una frau desprs de
saber que hem tingut beneficis de
1800 milions deuros, precaritzaci
de les contractacions temporals i
acomiadament de temporals, externalitzaci dels prquings, incompliment de la consolidaci i ms
congelaci salarial encaminades a
facilitar la privatitzaci. Com colof
de totes aquestes mesures sacordava
oferir-nos als treballadors/es accions
dAena en condicions avantatjoses.
Des de CGT entenem que frenar
les mobilitzacions s anar contra les
nostres prpies condicions de treball i s per aix, que en coherncia
amb les nostres accions, vam insistir
en la crida a la mobilitzaci i seguirem convidant a la participaci activa de la majoria dels treballadors i
treballadores dAena i Enaire en les
accions que es realitzin, contra la
privatitzaci i en defensa de les condicions de treball.
El govern actual est absolutament
deslegitimat, va en solitari amb la
privatitzaci, poltica i socialment.
Per aquesta ra s imprescindible
mantenir la lluita, sense oblidar el
passat i construint el futur, apostant per la unitat sindical sincera
i combativa, que com treballadors
decidim, i implicant a la ciutadania
en la lluita contra la privatitzaci i
si cal per la re-nacionalitzaci dels
aeroports..
Per la seva part, les cpules sindicals estan sense credibilitat, sense
raons, sense arguments. Han mentit als comits de centre, davant
qui es van comprometre a liderar i
coordinar les accions a nivell estatal perqu aquestes tinguessin una
major repercussi. Han mentit als
treballadors temporals, agreujant
amb lacord, en molts casos, la seva
situaci. I ens han enganyat a tots els
treballadors, afirmant que aquestes
mobilitzacions eren contra la privatitzaci dAena, defraudant la nostra
legtima confiana.
Igual que el 2011, han frenat les mobilitzacions daltres grups, collectius
i comits de centre contra la privatitzaci. La convocatria de vaga no va
ser iniciativa de qui la van convocar;
al contrari, es van veure en lobligaci de fer-lo davant la pressi de qui
s estaven disposats a fer-la i de tots
els comits que van aprovar resolucions a favor.
LAcord que han signat s una burla
que no cont una sola referncia a la
segregaci i a la privatitzaci. Per
tampoc aporta res als treballadors.
Hem amenaat amb una vaga perqu CCOO pugui signar un acord
de prolongaci de conveni que no
va voler signar al juliol passat. No
hi ha consolidaci el 2015 ni cap
garantia que nhi hagi el 2016. No
sha augmentat la borsa dhores per
a contractes temporals, avalant lin-

vent que el Ministeri ha tret aquest

any per a Aena. Sha convocat una
vaga per a crear borses externes en
lloc de lluitar per millorar les condicions dabsoluta precarietat que els
nostres companys temporals han de
menjar-se amb un minso contracte
de 3 dies darrere dun altre.
Per recordem:
19 centres de la xarxa ja no tenen el
mateix conveni que la resta, rebaixat
per un altre acord amb les cpules
de sempre.
Venim de sofrir un ERO pactat que
no noms va causar 1300 baixes a la
plantilla, sin que va provocar mltiples mobilitats geogrfiques foroses i modificacions substancials amb
les quals hagueren de bregar els centres.
Hi ha 13 torres de control privatitzades, diverses delles en aquest perode; i s privat el servei AFIS i, en la
majoria dels casos, el SDP (Servei de
Direcci en Plataforma).
Estem segregats, i lacord no ofereix
cap garantia de que els treballadors
de Enaire hgin de prestar servei a
unes installacions dAena privades.
No hi ha cap garantia docupaci, ni
la va haver amb el paper mullat anterior. No hi ha reposici de baixes
vegetatives i shan realitzat dos ERO
opacs: lacord per a la rescissi dels
contractes dinterinatges impropis,
que mai ha sortit a la llum, i lexternalitzaci dels aparcaments, la
conseqncia dels quals va ser lacomiadament de molts companys temporals.
No sha recuperat en propi cap servei externalitzat (excepte petites excepcions); al contrari, shan perdut
en propi nous continguts, al temps
daugmentar les crregues de treball
fins a lmits que posen en risc la seguretat operacional.
La legislaci vigent, RDL 8 de 2014
de 4 de juliol, permet la ruptura de
la xarxa, el tancament daeroports
no rendibles i la venda segregada
dinstallacions.
Qui satribueix el dret de negociar
per tots els treballadors hauria igualment de carregar amb la responsabilitat de defensar el sentir majoritari
de qui formem la plantilla i els comits de centre, la ferma oposici a
la privatitzaci i la mobilitzaci sindical de la defensa dels nostres drets
fins a arribar a aquests objectius.
CGT considera illegtima la desconvocatria de vaga en tant no va ser
aprovada, en referndum convocat
pels comits de centre, per la majoria dels treballadors. Instem a tots els
treballadors, collectius, organitzacions i comits de centre a mantenir
les mobilitzacions contra aquest frau
social en tant Aena no reverteixi a
mans pbliques; en defensa dunes
condicions dignes de treball; del
manteniment de les plantilles; i de
la denncia de la poltica despoli del
pblic, perqu entenem que s lnic
cam perqu el nou Consell entengui
que els treballadors dAena ni estem

MAR DE 2015
15 - Treball Economia

resignats ni anem a mantenir-nos

amb les mans en lesquena.
Creiem imprescindible el cam de
la coordinaci entre tots aquells
que proposem continuar la mobilitzaci; donem passos en aquesta
direcci i estem oberts a tota iniciativa en aquest sentit. s evident, que
el resultat per als treballadors, dels
acords presos entre Aena i lactual
representaci sindical a nivell estatal, s contrria als interessos dels
treballadors i traeix la confiana que
els va atorgar per a representar-nos.
Les coses estan canviant fora. Ja s
hora que canvin tamb dintre dAena.
Secci Sindical Estatal CGT Aena

Expedient
de Regulaci
dOcupaci
a EMMSA de
Constant
La direcci de lempresa EMMSA,
empresa de serveis denginyeria,
muntatge i manteniment de plantes
industrials, donava a conixer a mitjans de febrer als representants dels
treballadors la seva intenci de dur
a terme un procediment dacomiadament collectiu que suposar lextinci de tots els llocs de treball, un
ERO que afecta 91 treballadors de la
planta de Constant (Tarragons),
entre personal tcnic i de taller.
La delegaci de EMMSA a Tarragona, una de les principals empreses
de serveis auxiliars del sector qumic
amb delegaci al Camp de Tarragona, es troba situada a la carretera de
Constant a Reus i compta en aquest
centre amb 91 treballadors, dun total de 300 a nivell de tot lestat.
El comit dempresa del centre de
Tarragona est format per 9 delegats
de personal: 6 delegats de CGT, 2
delegats dUGT i 1 delegat de CCOO.
Lempresa, que t la seva seu central
a Barcelona, delegacions a Constant,
Madrid, Huelva, Cartagena, Valncia
i Pamplona, i sis a lexterior (Portugal, Alemanya, Algria, Marroc, Brasil i lndia) va comenar la seva activitat el 1954 i gaireb des dels seus
inicis s present a Tarragona.
Lempresa deu 4 nmines als treballadors, les de desembre i gener
i les pagues extres del 2014. A ms,

lactivitat en la delegaci era prcticament nulla feia setmanes desprs

que la companyia hagus renunciat a
contractes per falta de liquiditat per
abonar per avanat els equips i materials dels projectes dels seus clients.
Els problemes econmics haurien
comenat fa un parell danys i estarien relacionats tant amb la crisi com
amb la falta dun redimensionament
a temps de la seva estructura i deute.
La plantilla, en parallel a la negociaci de lERO per part del comit, ja
ha iniciat accions de protesta i ens
temem que lempresa es declari en
situaci de fallida i sense capacitat
per assumir els compromisos de pagament pendents i els treballadors
hagin desperar al Fons de Garantia
Salarial (Fogasa), lentitat que respon
a les indemnitzacions dels treballadors per acomiadament en cas que
una empresa no pugui fer front als
seus deutes i que, segons un recent
informe del Tribunal de Comptes, a
Tarragona triga 253,8 dies de mitjana
en pagar.
CGT Tarragona

CatalunyA
tractes de tres anys amb reducci de
docncia amb possibilitats destendre per cinc anys ms. Un model de
contractaci que tindria per objectiu
amortitzar les places i no renovar els
contractes del PDI laboral, tot ignorant els procediments establerts en la
legislaci vigent per a la contractaci
de les universitats pbliques catalanes i els articles 13 i 14 del conveni
collectiu (DOGC 14/02/2007).
A linici del curs acadmic, des de
CGT vam tenir coneixement que des
del Departament dEmpresa de la
UAB senviaven correus electrnics
a alguns dels seus membres anunciant-les la celebraci de seminaris
de mercat de treball on, pel que
sembla, els aspirants admesos a la
convocatria havien de fer una presentaci en forma de seminari.
El desembre passat, una vegada va
constatar que el procediment dentrevistes de treball no constava en
cap de les bases de contractaci, el
sindicat vam instar als rgans rectors de la instituci a informar del
motiu daquest model contractual.
No podem crrer el perill que, sota
laplicaci duna nova normativa
complexa i opaca, que no ha estat
acordada amb els representants dels
treballadors i que des de molts departaments es pateix com una imposici, sapliqui una nova retallada
al professorat universitari. Retallada
que, com ja ve sent habitual, afecta
especialment a la renovaci generacional del professorat.
En no rebre cap comunicaci, la
CGT ha portat a Inspecci de Treball
la denncia per la manera irregular
i perniciosa com la UAB utilitza les
Tenure Track per ampliar de manera irregular el seu equip docent
sota condicions que perjudiquen la
qualitat del servei pblic.
Secci sindical CGT UAB

CGT denuncia
a Inspecci de
Treball a la UAB
per presumptes
irregularitats en
la contractaci de
professorat amb
Tenure Track
Ateses les irregularitats detectades
en certes convocatries de places de
professorat, i donada labsncia de
cap resposta per part del Vicerector
de Professorat i Programaci Acadmica quan se les vam fer avinents fa
mesos, la Secci Sindical de la CGT
a la UAB hem presentat una denncia a Inspecci de Treball davant el
fet que el Departament dEmpresa de
la Universitat Autnoma de Barcelona promou un tipus de places per
a lequip docent i investigador que
contravenen la seva normativa en
matria de contractaci.
Segons es desprn de les bases de
convocatria, la Universitat estaria
oferint les places anomenades Tenure Track, que donarien lloc a con-

La Generalitat
obre la porta
als papers sense
necessitat de
contracte
En una reuni mantinguda el 25 de
febrer de 2015 entre representants

territorials de la Campanya Papers

sense Contracte i el director general per a la Immigraci de la Generalitat, Xavier Bosch, ladministraci catalana es va comprometre a
facilitar la tramitaci del perms de
residencia de les persones estrangeres que resideixen a Catalunya
sense la necessitat de presentar un
contracte de treball. Aix es far
a travs de la figura de lInforme
dIntegraci Social, que ja es va
emetre excepcionalment en el cas
de les persones desallotjades de
les naus del Poblenou el juliol del
2013. La negociaci daquesta via,
per, est encara pendent amb la
Subdelegaci del Govern.
Des de la Campanya es considera un gran pas endavant, fruit de
la mobilitzaci impulsada entorn
aquesta reivindicaci els darrers
dos anys.
Concretament, es va acordar el segent:
1.- La Generalitat emetr Informes
dIntegraci Social com a resposta
a les sollicituds presentades als
nou ajuntaments que han aprovat
mocions en el marc de la Campanya Papers sense Contracte per
obrir aquesta via. En un termini
de 8 dies selaborar un formulari
especial i sobrir un nou circuit
entre ladministraci local i lautonmica.
2.- Es planteja la possibilitat de que
la Generalitat generalitzi aquest
nou circuit a tot el territori catal,
ms enll de les nou poblacions
que han recolzat la Campanya, que
sn: Martorell, Terrassa, Matar,
Cornell de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Barcelona, Abrera i Olesa de Montserrat.
3.- La Generalitat posa a disposici de la Campanya un equip dadvocats per fer seguiment daquest
procs i collaborar en la resoluci
de casos especials dindefensi i
vulneraci de drets de les persones
estrangeres al territori.
El segent pas ser mantenir una
reuni urgent amb la Subdelegaci
de Govern per a que validi els Informes dIntegraci Social emesos
per la Generalitat, i assegurar-nos
aix que les persones que els presentin puguin regularitzar la seva
situaci degut a lextrema vulnerabilitat que pateixen.
Entre dilluns i dimarts passat, en

el marc duna acci coordinada a

nivell territorial per la Campanya, es van presentar al voltant dun
miler de sollicituds darrelament
social sense adjuntar un contracte
de treball. Daquesta manera, es
volia visualitzar la situaci que pateixen tantes persones estrangeres
que viuen al nostre pas i que, al
no poder disposar dun contracte
de treball, veuen prcticament inviable la possibilitat de renovar o
obtindre els papers, tot i que s reuneixen la resta de requisits (certificats didiomes, cursos de formaci
ocupacional, padr i altres probes
darrelament al municipi).
Durant la reuni amb la Generalitat, els portaveus de la Campanya
van explicar la situaci dindefensi que viuen al no tenir regularitzada la seva situaci. Tamb van
denunciar les taxes que sels obliga
a pagar per la tramitaci dels papers i en el cas concret de Santa
Coloma de Gramanet van expressar el seu rebuig davant lexigncia
dun Informe dExtrema Vulnerabilitat per acceptar les sollicituds.
Una portaveu de Sindillar (el Sindicat de les treballadores de la Llar
i la Cura) va explicar la problemtica especfica daquest collectiu i
les dificultats per obtenir un contracte dun any i 40 hores en aquest
sector, que s el que estableix la
legislaci.
La Campanya Papers sense Contracte ve denunciant des de fa prop
de dos anys la greu dificultat que
representa per a les persones sense papers aconseguir un contracte
de treball dun any amb un salari
igual o superior al Salari Mnim
Interprofessional en cmput anual,
en un pas amb diversos milions
de desocupats, i amb una creixent
economia submergida.
La situaci dirregularitat administrativa aboca a moltes persones
a una greu exclusi social fent-los
ms febles davant lexplotaci laboral i leconomia submergida, a
la dependncia de les mfies que
venen contractes inservibles, a la
impossibilitat dobtenir un habitatge, a la falta daccs a la sanitat i a
les dificultats per a una educaci
de qualitat. En definitiva, els priva duna vida digna a la qual sens
dubte t dret tota persona.
Campanya Papers sense Contracte

MAR DE 2015
Entrevista - 16

CatalunyA

Converse

Toms Ibez, provocado

Ms que neoanarquista el qualificatiu

etern, i que deixar pas, de mica en
mica per necessriament, a noves
formulacions que el substituiran.

Txema Bofill

Toms Ibez Gracia, Saragossa

1944, catedrtic jubilat de psicologia
social a la Universitat Autnoma de
Barcelona fins al 2007. s un intellectual rellevant i significatiu del
laberint anarquista. En lexili parisenc va militar a la FIJL (Federaci
Ibrica de Joventuts Llibertries)
organitzaci que va practicar lacci
directa i violenta contra la dictadura
de Franco. En el seu llibre Insurreccin libertaria coescrit amb Salvador Gurucharri expliquen la vida i
context daquest grup armat, FIJL,
que va seguir els passos dels maquis
llibertaris.
Toms a ms est a lorigen de la creaci del smbol de lA dins del cercle,
que es va propagar a partir del 1964.
Segons Toms, el grafisme va ser una
creaci eminentment collectiva i el
seu origen est en que fos usat de forma transversal per totes els corrents
de lanarquisme.
Toms Ibez s un analista i teric
de lanarquisme. s important perqu
hi ha un buit dintellectuals anarquistes a casa nostra. En contrapartida, el territori de lestat espanyol s
la meca de lactivisme anarquista.
Tenim en el nostre ADN histric la
realitzaci de la revoluci social des
de baix ms important del segle XX,
la utopia en construcci,
En el seu ltim llibre Anarquismo es
movimiento, Tomes Ibez analitza
el ressorgiment de lanarquisme i les
seves noves modalitats. Fa especial
atenci al post-estructuralisme connectat a lanarquisme, dautors anglosaxons, llibres no traduts al castell.
Llavors no noms hi ha un buit dintellectuals anarquistes, sin tamb
un buit de traduccions i dedicions.
Toms Ibez promou lobertura i
relaci amb altres idees, i ens explica
que el contagi amb les teories post-estruturalistes, especialment Foucault,
refora lanarquisme. El revitalitza.
Toms, com el 1964, amb el smbol A,
busca mitjans per reforar i unir les
diferents corrents anarquistes obrintnos a les noves teories i filosofies
davui.
El llibre Anarquismo es movimiento
s pot descarregar o llegir a Internet:
http://www.viruseditorial.net/pdf/
anarquismo_es_movimiento_baja.
pdf

- Has publicat el llibre Anarquismo es

movimiento. Qu aportes en aquest
llibre?
Possiblement, una concepci de
lanarquisme una mica ms oberta,
i ms crtica, que les concepcions a
ls. Tamb, potser, una concepci
ms socio-histrica que relaciona laparici de lanarquisme amb
un determinat context de les lluites
contra la dominaci, i que vincula la
seva evoluci amb la dels dispositius
de poder als quals senfronta.

- Lobertura de lanarquisme a altres corrents que no es reclamen de

lanarquisme crea conflicte amb els
guardians del temple i de la puresa
anarquista. Comentes que els has
combatut. Com? Pots citar-nos casos concrets.
Per sort, els guardians del temple
pertanyen al passat i ja no representen un problema important per al
desenvolupament del pensament llibertari. s cert que fins fa pocs anys
alguns companys posaven el crit al
cel quan els semblava que alg estava atemptant contra les essncies
eternes de lanarquisme. La seva intransigncia carregava tant contra
els que pretenien dialogar amb altres
corrents, com contra els que intentaven exercir el pensament crtic dirigint-lho cap als propis supsits de
lanarquisme.
Pel que fa al primer aspecte encara
recordo les llagues aixecades per larticle Marxisme contra Anarquisme
que vaig publicar quan tot just tenia
20 anys. El contingut de larticle era
dolent i avui no subscriuria prcticament res del seu contingut, per
el que em va sorprendre va ser que
els forts atacs que vaig rebre en lmbit de lexili llibertari no es dirigien
als meus arguments, sin al fet mateix que minteresss pel marxisme
en lloc de professar una hostilitat
de principi. Ms tard, en el si de la

Federaci Anarquista francesa, el

grupet de joves en el qual militava es
va topar amb agres desqualificacions
i seriosos conflictes per intentar introduir aire nou en un entorn llibertari que demonitzava, per exemple,
les idees situacionistes, o les de lexcellent revista Socialisme ou Barbarie.
Lenfrontament amb les veus autoritzades dels comits de la CNT i de
la FAI a lexili tamb van ser piques,
per en aquest cas el propsit dels
que es consideraven dipositaris de les
essncies no era tant el de preservar
la puresa de lanarquisme com el de
fer callar unes joventuts llibertries
que qestionaven la seva autoritat i
reprenien una lluita violenta contra
el franquisme.
Pel que fa al segon aspecte, s a dir
a lexercici de lesperit crtic aplicat
als continguts de lanarquisme, he
de dir que ha estat una constant de
la meva tasca militant. Admeto que
he sucumbit, de vegades, a una voluntat deliberada de provocar, com,
per exemple, quan vaig arremetre
contra la Cultura Llibertria, o
quan vaig escriure, fa 30 anys, el meu
Adu a la Revoluci, o quan vaig
presentar lanarquisme com Una
idea que es conjuga a limperfecte...
He de reconixer que les meves provocacions, recollides en part en el
llibre Fragmentos dispersos para un

anarquismo sin dogmas, han estat

rebudes, en general, amb fora benevolncia.
- Explicans la teva evoluci personal com anarquista en aquestes variants: anarquista, anarquista clssic,
anarcosindicalista, neoanarquista,
post-anarquista. Evoluci i diferncies.
En realitat mai vaig ser anarquista
clssic, i, a ms, sempre vaig mantenir certa distncia crtica amb
lanarcosindicalisme. Ms que neo
anarquista el qualificatiu que prefereixo s el de anarquista crtic, en el
sentit que mai he estat un veritable
creient, tal com sutilitza aquesta expressi per designar els que sidentifiquen sense reserves amb una determinada ideologia, creena, o opci
poltica. Ara b, el terme neoanarquista, tamb em satisf ja que remet
a una renovaci de lanarquisme grcies a la incorporaci de certes aportacions del pensament contemporani, com ara les de Foucault, i grcies
a la influncia de noves prctiques de
lluita, com per exemple, les de certs
sectors anarco-feministes. Pel que fa
al postanarquisme considero que
no s una realitat del moment present, i que encara no ha arribat el seu
temps. Aix i tot, reivindico la utilitat
daquest concepte perqu expressa
la convicci que lanarquisme no s

- Quina ha estat la teva motivaci personal al escriurel?

Ajudar als que exploren formes
dactualitzar lanarquisme perqu
segueixi sent un instrument polticament til en els temps presents. Parodiant el ttol dun dels meus llibres,
diria que he prets aportar algunes
Municions per ... als que senten la
necessitat dactualitzar el pensament
i les prctiques anarquistes.
- Apuntes la necessitat de la crtica i
atribueixes a lanarquisme la manca
dauto-crtica. Causes i origen de la
manca de crtica i auto-critica?
Es diu que lull no es pot veure
veient, i resulta, efectivament, molt
difcil qestionar all mateix que utilitzem per elaborar els nostres qestionaments i per construir les nostres claus de sentit. Aix indica que
la manca dautocrtica no s prpia
de lanarquisme, sin de qualsevol
sistema didees que sassumeix com a
marc dinterpretaci del mn i com
a guia dactuaci en el mn. Aquesta falta dauto-crtica resulta encara
ms cridanera en lanarquisme perqu el seu peculiar accent sobre el
lliure exercici del pensament, lobliga, en principi, a no donar res per fet,
ni tan sols els seus propis postulats.
No obstant aix, en no ser una entitat
extraterrestre, lanarquisme no pot
evitar ser portador de totes les imperfeccions i les fragilitats que acompanyen les prctiques simplement
humanes, incloses les que dificulten
lauto-crtica, per molt que la reivindiqui com a indispensable.
- Puc ser crtic amb el teu llibre?
Si us plau, tincito a que ho siguis, i
de forma tan radical com vulguis.

MAR DE 2015
17 - Entrevista

CatalunyA

em amb...

or i constructor de lutopia

que prefereixo s el danarquista crtic

- 1. Els ismes sn la institucionalitzaci de doctrines i moviments.
Anarquisme s la institucionalitzaci
del pensament i praxi anarquista,
de la ideologia. Per molt que vesteixis la mona amb neoanarquisme, post-anarquisme, segueix sent
anarquisme, un isme.
s clar, per el propi llenguatge s
una instituci, i resulta que les paraules substantivizen, i exerceixen
un efecte homogenetzador que
elimina les singularitats. En aquest
sentit la paraula anarquia, o anarquista, ja constitueix una reificaci
dalguna cosa que perd certes caracterstiques i adquireix altres quan
es deixa tancar en la forma duna
paraula. Per aix la diferncia entre
pensar en termes danarquia o danarquisme em sembla tant ms lleu
com que, a ms, no hi ha anarquia
sense anarquisme, com ho intento
explicar en el meu llibre. No em preocupa recrrer a un isme, per referir-me de manera comprensible a un
fenomen poltic, social, cultural etc.,
on sentrellacen prctiques, idees,
pensament, valors, experincies histriques, entre daltres components.
Una altra cosa s que lanarquisme
la part instituda prevalgui sobre la
dimensi instituient, la qual cosa
resulta certament problemtica. s,
precisament, la inversi daquesta
prevalena la que persegueix el neo
anarquisme.

- 2. Anarquisme com a moviment.

Moltes ideologies, doctrines, es reclamen de ser moviment: la dialctica
marxista. Tamb el budisme que no
creu en ideologies, religions, doctrines, creences, basa el seu principi en
la conscincia del moviment en un
mateix
S, sembla que linters pel moviment arrenca de molt lluny, tot
flueix, deia ja Herclit. El desafortunat hegelianisme, latent en lapropiaci marxista del concepte de
dialctica, s un clar exemple de la
diversitat dusos del concepte de moviment. Per la meva part em limito a
indagar les raons per les quals lanarquisme no pot romandre esttic en
lespai temps socio-histric, i aquestes raons tenen molt a veure amb
loriginal simbiosi que aquest duu a
terme entre la idea i lacci.
- 3. Considero ms rellevant el subttol anarquisme, neoanarquisme i
post-anarquisme, que el ttol anarquisme s moviment Doncs, per
exemple, constato que el socialisme o
el liberalisme tamb es mouen, per a
pitjor.
Canviar mai ha significat anar necessriament a millor, i estar en
moviment no s bo en si mateix. La
meva tesi no s que lanarquisme vagi
a millor perqu sestigui movent, sin
que el moviment s una caracterstica constitutiva de lanarquisme en la

mesura que lanarquisme s, alhora,

el pensament poltic de la crtica del
poder, i la prctica poltica de la lluita contra la dominaci. Ser moviment no fa progressar lanarquisme, noms el mant en lnia amb
cada present que esdev.
- 4. Tu argumentes, i em sembla una
pirueta universitria, dialctica, que
lanarquisme institucionalitzat no s
anarquisme.
Les piruetes sn piruetes, tant si sn
universitries com si no. Potser el
meu argument sigui inconsistent,
per mantinc, efectivament, que un
anarquisme que no serveixi, entre altres coses, per lluitar contra la dominaci, i que no connecti amb les lluites que la desafien no s plenament
anarquisme. La pregunta consisteix

llavors a saber si tant la dominaci

com les lluites que la combaten canvien, o no canvien, amb el transcurs
del temps sociohistric. Si no ho
fan, lanarquisme institucionalitzat
(suposo que et refereixes a un anarquisme esttic, fix i immutable) no
planteja cap problema, i no pot ser
considerat com genunament anarquista. Per si la resposta s que canvien, llavors la inevitable conclusi
s que lanarquisme institucionalitzat va deixar de ser prpiament
anarquista tan aviat com no va saber
enfrontar-se a les noves formes de
la dominaci, i es va refugiar en la
memria de les seves gestes.
- 5. A ms de les raons que expliques
del ressorgir anarquista, podrem adjuntar: poltiques cruels dels governs

ne-liberals i la por dels poderosos a

les reaccions dels activistes anarquistes? Les campanyes de desprestigi i
empresonament contra els activistes anarquistes fan ms anarquistes.
Tots som anarquistes
Foucault deia que all on hi ha poder, hi ha resistncia, i s obvi que les
injustcies i les opressions solen despertar resistncies, simpaties, o fins i
tot manifestacions de solidaritat amb
les vctimes. Ara b em sembla molt
aventurat establir una relaci mecnica entre desprestigiar i empresonar
anarquistes, i lincrement del nombre
danarquistes. s ms, a partir de cert
grau de repressi el ms probable s
que aquest nombre disminuiria considerablement.
- 6. Entra lanlisi institucional al

LES FRASES
La meva tesi no s que lanarquisme vagi a millor
perqu sestigui movent, sin que el moviment s
una caracterstica constitutiva de lanarquisme com
a pensament i prctica poltica de lluita contra la
dominaci
El postanarquisme considero que no s una realitat del moment present i que
encara no ha arribat el seu temps
Lanarquisme no s etern i deixar pas, de mica en mica per necessriament, a
noves formulacions que el substituiran

MAR DE 2015
Entrevista - 18

CatalunyA

LES FRASES
Vull ajudar als que exploren
formes dactualitzar
lanarquisme perqu
segueixi sent un instrument
polticament til en els temps
presents

post-anarquisme?
No, lanlisi institucional res t a veure amb el post anarquisme, i molt poc
amb lanarquisme. Amb Georges Lapassade i en Ren Loureau com dos
dels seus principals exponents, va ser
creat, a partir de la psicologia social,
com un instrument danlisi i dintervenci en les organitzacions, empreses i institucions (a petici daquestes
i amb remuneraci) per posar de
manifest la naturalesa dels seus conflictes i ajudar a resoldrels. El contingut poltic de lanlisi institucional es
movia entre la idea que la intervenci
duns cientfics socials ben intencionats podia ajudar a transformar la societat, i certa proclivitat a afavorir les
prctiques autogestionries. El seu
vincle ms directe amb lanarquisme
es va limitar al fet que Loureau es
definia com a llibertari. bviament,
aix no resta inters a la influent
conceptualitzaci de la dialctica
que sestableix entre linstitut i linstituient.
- 7. Al post-anarquisme no veig tampoc lAgustn Garca Calvo, referent
de molts llibertaris ibrics de tot tipus, pels seus atacs radicals al Poder,
Du, Diners, Democrcia, Temps, Famlia, Treball, etc.
No hi ha dubte que el pensament, incisiu, lliure, i creatiu de Garca Calvo ha enriquit el discurs anarquista,
per no acabo de veure el seu encaix
en el post anarquisme. Entenc que
una de les seves principals aportacions ha consistit en desmantellar
una srie de supsits propis de la Ra
Illustrada i de la Modernitat, i en
ajudar-nos a qestionar una srie de
creences que reproduem de manera
acrtica, fins i tot en lmbit anarquista. En la mesura que Garca Calvo
ha contribut a posar de manifest
les mentides que el Poder ens fa assumir com Veritats perqu daquesta
forma acceptem, i fins i tot forgem,
la nostra prpia submissi, la seva
contribuci al quefer anarquista s
de primer ordre. Per la meva part,

linclouria ms aviat en el neo anarquisme o en lanarquisme crtic que

en el post anarquisme.
- 8. En parlar del ressorgiment del,
anarquisme a Espanya estaria b citar
els crates de Madrid, especialment a
Agustn Garca Calvo.
Per descomptat. La irrupci dels
crates, lany 1965, a la madrilenya
Complutense va ser un esdeveniment molt important que va inaugurar un anarquisme tremendament
innovador respecte del tradicional
anarquisme ibric. Aquest tipus
danarquisme anticipava el que va
ser apareixent ms tard, de manera
igualment espontnia i provocativa,
en diferents llocs del mn, i molt especialment en el Maig del 68. Quan
Agustn va arribar a Paris el 1969
gaudia de cert prestigi entre nosaltres, encara que he admetre que no
acabaven dentusiasmar les sessions a
les que ens convidava per llegir-nos
alguns dels seus textos, i em vaig
allunyar molt aviat del seu cercle
dinfluncia. Posteriorment vaig arribar a apreciar molt millor la riquesa
del seu pensament quan llancem la
revista Archipilago on la seva influncia era palpable.
- 9. No comparteixo amb tu aquesta reforma de la noci de Poder, que
lanarquisme accepti el Poder. Ens
expliques que s ascendent, de baix a
dalt, i no descendent, de dalt a baix.
Una teoria que agradar als borbons i
als amos. A ms a letimologia hi ha la
significaci contra el poder, a-crcia.
Mai he suggerit que calia reformar
la noci de poder, el que s he dit s
que calia prendre distncia respecte
de les concepcions simplistes del
poder, perqu aquestes concepcions
noms serveixen per emmascarar
una part substancial de lexercici
efectiu del poder .
Tampoc he dit que el poder no fos
descendent de dalt a baix, s clar
que ho s! Noms que aix no ha de
dissimular-nos que el poder tamb

transita de baix a dalt i que, per

tant, tamb cal combatrel en aquest
baix on, en part, es genera. El que
podria agradar als amos seria,
precisament, que no ens ocupssim
daquesta vessant del poder i que
fssim com si no exists, deixant actuar dismuladament. Aix garantiria
la perpetuaci dels amos per molt
que aconsegussim enderrocar les
cpules, perqu de poc serveix suprimir un amo si es deixa que una
de les fonts de producci dels amos
segueixi creant amos ... indefinidament!
Per fi aix que lanarquisme accepti
el poder sona a un clarssim oxmoron. Si lanarquisme s, fonamentalment, el que lluita contra totes les
formes de la dominaci, resultaria
totalment contradictori que pogus
acceptar el poder. Una altra cosa
ben diferent s que lanarquisme
accepti que el poder s inherent al
social, i que es produeix constantment en el si de les relacions socials.
Aquesta consideraci tan sols implica que lanarquisme, igual que Ssif,
mai pot baixar la gurdia, mai pot
considerar que la seva lluita contra
el poder pugui descansar de forma
definitiva. Aix no s acceptar el
poder, s acceptar que la lluita contra
el poder no t treva.
- 10. El neoanarquisme, que thas inventat, ens recorda el neoliberalisme,
als neo-cons, que sn pitjors. La paraula s dolenta, per la idea bona, ja
que proposes un anarquisme obert,
revitalitzat, posat al dia amb el bo del
passat i el millor de les idees vigents
avui contra els poders.
No acabo de veure quins aspectes del
neoanarquisme poden recordar als
neoliberals i als neo-cons. Si noms
es tracta duna cosa tan espuria com
una associaci deguda a ls del prefix
neo, no resulta preocupant perqu
es tracta dun prefix tan com que,
per aquesta mateixa regla de tres, el
neoanarquisme hauria recordar una
diversitat de coses. Noms faltaria

La falta dauto-crtica resulta

cridanera en lanarquisme
perqu el seu peculiar accent
sobre el lliure exercici del
pensament, lobliga, en
principi, a no donar res per
fet, ni tan sols els seus propis
postulats
En no ser una entitat
extraterrestre, lanarquisme
no pot evitar ser portador de
totes les imperfeccions i les
fragilitats que acompanyen
les prctiques simplement
humanes

que perqu els neo tal o qual facin

servir el prefix neo hagussim de
renunciar a usar-lo i cedir-los lexclusivitat. Deixa que em quedi, ms
aviat, amb el contingut que esmentes,
s a dir, amb la idea bona a la qual
remet aquesta paraula dolenta.
- 11. A lexposici magistral i final sobre el relativisme, no li veig molt b
lencaix amb lanarquisme. s clar,
tot s relatiu... Veritat o no veritat?
Entrarem en una discussi universitria.
Si per lexpressi entrar en una discussi universitria el que sobreentens s que la qesti del relativisme
no t implicacions o inters, fora de
lmbit universitari, crec que tequivoques. Les mximes autoritats eclesistiques no cometen aquest error

i no cessen de denunciar els efectes

perniciosos daquest relativisme
que, segons diuen, amenaa amb
destruir els fonaments de la Fe i els
valors fonamentals de la nostra civilitzaci. Lencclica Veritatis splendor constitueix un clar exemple
daquests furibunds atacs contra el
relativisme. Daltra banda, la relaci
amb lanarquisme em sembla clarssima perqu el relativisme ataca
el poder en la seva mateixa lnia de
flotaci, soscavant darrel el principi
mateix dautoritat. Lafirmaci del
carcter absolut de la Veritat, o de
lexistncia de Principis Universals
(igualment absoluts), constitueix
una poderosa eina per engendrar
submissions, i lanarquisme no pot
desentendre, sota cap concepte, de la
lluita contra aquest tipus deines.

MAR DE 2015
19 - Sense fronteres

CatalunyA

Sense fronteres

Transnacionals que utilitzen

Espanya com un parads fiscal
10 exemples dun fet que s possible grcies al ETVE
Marc Font

ussa, Luxemburg, Andorra, els

Pasos Baixos o Irlanda sn pasos coneguts pels pocs impostos
que fan pagar a les grans empreses
transnacionals. Per el que no se sap
tant s que lEstat espanyol sha convertit de facto en una mena de parads
fiscal per a la inversi estrangera. Des
del 1995, els governs del PSOE i del
PP han promogut larribada de capital
for a travs de les entitats de tinena
de valors estrangers (ETVE), un instrument molt beneficis per a grans
corporacions que les eximeix gaireb
al 100% del pagament dimpostos.
La majoria de la poblaci desconeix
aquest instrument fiscal. Tanmateix,
la seva existncia obre la porta del
frau fiscal.
Actualment, al Parlament de Catalunya sest fent la comissi dinvestigaci
sobre frau i evasi fiscal i les prctiques de corrupci poltica presidida
per David Fernndez. Precisament,
el diputat de la CUP va ser un dels
ponents a la I Jornada Ciutadana per
una Fiscalitat Justa, que va celebrar-se
dissabte 24 de gener a Barcelona, amb
la participaci dunes 200 persones. El
frau, lelusi fiscal i els paradisos fiscals
van ser algunes de les qestions tractades en un esdeveniment organitzat
per la Plataforma per una Fiscalitat
Justa.
El Luxleaks, lltim escndol fiscal que
ha esclatat a la Uni Europea, ha tornat a posar de manifest els avantatges i
el tracte privilegiat que tenen les grans
corporacions transnacionals. Ms de
300 multinacionals, entre les quals hi
ha Pepsi, Amazon, Deutsche Bank,
Ikea, Walt Disney o Skype, van arribar
a acords secrets amb el Govern de Luxemburg per pagar menys impostos.
A travs de complexes estructures
legals i comptables, les companyies
movien els seus beneficis des dels
pasos on desenvolupaven lactivitat
a Luxemburg, pas en qu gaudien
duna imposici tributria molt baixa,
situada en tipus inferiors a l1%. Tot
perfectament legal, per evidentment
poc tic i perjudicial per a la majoria
de la poblaci.
El Gran Ducat de Luxemburg, que
durant 18 anys (1995-2013) ha tingut
com a cap de Govern lactual president
de la Comissi Europea, Jean-Claude
Juncker, ha acaparat els focus, per no
s ni de bon tros lnic Estat de la UE
que practica lanomenada competncia fiscal per atreure grans corpora-

cions globals. Irlanda o els Pasos Baixos tamb sn destinacions habituals

de companyies que busquen un rgim
fiscal molt favorable als seus interessos, s a dir, amb tipus molt baixos i,
evidentment, molt inferiors als que
paga qualsevol treballador.
Menys conegut s el cas de lEstat espanyol. Tamb ofereix un instrument
que a la prctica el converteix en un
parads fiscal per a grans grups transnacionals. Una societat estrangera pot
crear una ETVE, si compleix alguns
requisits com una inversi mnima de
6 milions deuros. El gran atractiu que
tenen s que els dividends, els beneficis i les plusvlues estan exempts dimpostos. Amb la nova estructura, els capitals no paguen tributs ni a lentrada
ni a la sortida de lEstat espanyol pels
seus beneficis a lestranger i, fins i tot,
poden rebre ajudes i rebaixes fiscals
per les prdues declarades. Aquest
avantatge, ofert a la UE nicament per
Sucia i Luxemburg, s el que converteix les ETVE en un dels principals
focus de risc fiscal a lEstat espanyol, segons han manifestat tcnics de
lAgncia Tributria.
Les ETVE sn un instrument delusi fiscal, s a dir, una via legal per
evitar o reduir el pagament dimpostos, per els seus avantatges obren la
porta directament del frau. Com? Des
del 2001, la normativa que les regula
permet compensar les prdues que
generin en altres empreses del grup.
Per exemple, una ETVE pot demanar
un prstec de 1.000 milions per adquirir participacions estrangeres, que
li suposa el pagament duns interessos
de 50 milions el primer any. La despesa financera sanota com a prdues i
serveix per compensar, en aquest cas,
els beneficis de 50 milions duna filial
espanyola del grup. Ras i curt, al final
la Hisenda espanyola no recapta res. I
noms cal una mica denginyeria fiscal
per emprar les ETVE com a societats
pantalla destinades, precisament, a reduir la factura fiscal.

Mentre que ONG com Oxfam Intermn en linforme Tant tens, tant
pagues? i Eurodad en lestudi
Hidden profits les han denunciat
recentment com un instrument que
perjudica la recaptaci dimpostos,
afavoreix el frau i beneficia nicament
grans corporacions, el Govern espanyol segueix promovent les ETVE com
una eina clau en la captaci dinversions estrangeres. Ho fa a travs del
portal Invest in Spain, del Ministeri
dEconomia, que les promociona explicant que les ETVE donen un millor
tractament fiscal a les societats no residents a lEstat que els hldings dels
Pasos Baixos o de Luxemburg. Fins al
2012, les ETVE havien mogut a lEstat espanyol ms de 124.000 milions
deuros, segons les dades recollides per
Daniel Montero al llibre El club de los
pringados.
Les multinacionals que se nhan beneficiat sn desenes, recollim els casos
ms significatius:
Microsoft
La companyia tecnolgica de Bill
Gates opera a lEstat a travs de Microsoft Ibrica, que est controlada
per Microsoft International Holdings
Spain, una societat acollida al rgim
fiscal de les ETVE, grcies al qual va
tenir unes rendes fiscalment exemptes per import de 14,9 milions el 2013.
Per acabar-ho de rematar, la multinacional factura la major de les vendes
espanyoles a Irlanda. Evidentment,
per pagar menys.
Exxon
La petroliera nord-americana s, segurament, el cas ms paradigmtic
de la perversi de les ETVE. Entre el
2008 i el 2009, Exxon Mobil Spain, la
seva filial estatal, va aconseguir 9.907
milions deuros de beneficis, malgrat
tenir un nic treballador. I no tan sols
no va pagar ni un sol euro dimpost de
societats, sin que fins i tot va generar una base imposable negativa d1,5

milions, amb el consegent crdit

fiscal. Lexplicaci s que la petroliera
empra lEstat com un parads fiscal i
canalitza a la seva filial milions deuros de beneficis obtinguts en altres
territoris per estalviar-se el pagament
de tributs.
Vodafone
La companyia de telecomunicacions
va utilitzar Vodafone Holding Europe, la societat instrumental que li
serveix de vehicle dinversi i funciona com una ETVE a lEstat espanyol,
per deduir-se 1.043 milions deuros
en despeses financeres els exercicis de
2003 i de 2004, fet que li va permetre
anotar-se impostos negatius s a
dir, crdits fiscals que Hisenda deu a
lempresa per valor de 210 milions.
General Mills
La multinacional de lalimentaci i
propietria de marques com Gigante Verde, Old El Paso i Hagen-Dazs
tenia 310 milions deuros a General
Mills Holding Spain, la seva ETVE,
que va tancar el 2008. A ms, disposa
de 39 filials a Delaware, el parads fiscal per excellncia dels Estats Units.
Foot Locker
La cadena de sabatilles, controlada des de Delaware, t una ETVE
a lEstat per a Foot Locker Europe
Holdings. Segons linforme dOxfam
Intermn, el 2010 va rebre una ampliaci de 48 milions.
Pepsi
El gegant dels refrescos factura a Pepsico Holding Espaa, una societat

controlada des de Luxemburg que

opera a lEstat com una ETVE. Des
daqu, controla filials a Alemanya,
Rssia, Portugal o Mxic, cosa que li
permet facturar a Espanya per operacions fetes en aquests pasos, sense pagar impostos ni all ni aqu. I,
novament, els suposats impostos es
transformen en guanys. El 2009 va
perdre 9 milions deuros, i Hisenda
li va haver de tornar, a crdit, 20 milions.
Morgan Stanley
El banc dinversi controla des de
Madrid i Las Palmas cinc ETVE que
inverteixen arreu del mn pels fons
Morgan Stanley Real Estate, amb fons
de 43.000 milions, sense aportar cap
euro a lEstat espanyol si les inversions es fan en altres pasos.
Hewlett-Packard
La multinacional nord-americana
saprofita de la legislaci espanyola
per pagar menys impostos a travs de
la filial Hewlett-Packard Equity Spain
Etve, SL.
Starbucks i American Express
Les dues sn corporacions estatunidenques amb una presncia global.
Es dediquen a sectors completament
diferents, per coincideixen a utilitzar
una varietat de mecanismes per pagar
el mnim dimpostos, com filials en
paradisos fiscals, o facturar lactivitat
de diversos pasos des dun territori de
baixa tributaci. I s, ambdues han tingut ETVE registrat a lEstat espanyol.
* Article de Marc Font publicat a Crtic,
periodisme dinvestigaci.

MAR DE 2015
Social - 20

CatalunyA
Social

Repressi, vagues i dret penal

de lenemic
Jos Luis Carretero

es de maig del 2011, la societat en la qual vivim ha

conegut una gran onada de
lluites socials. Esperonada per una
crisi econmica sense precedents en
els ltims quaranta anys i per la sortida als carrers de les multituds, que
buscaven frenar laccelerat procs de
destrucci de les seves condicions
de vida en que consistia la via oficial de superaci de la crisi, que mai
ha arribat a concretar-se, la societat
espanyola ha viscut una frentica
successi de manifestacions, vagues
generals i mobilitzacions populars.
Per descomptat, la resposta del poder enfront de lemergncia de les
necessitats i el ressorgiment poltic
de les classes subalternes ha basculat entre la cooptaci dels dirigents
de les protestes, els intents dencapalar-les i canalitzar-les, i la repressi pura i desenfrenada.
La crisi global ms profunda des de
1929 ha vingut acompanyada, com
era desperar, per un procs de setge
per part del poder contra les llibertats cviques i els drets ciutadans.
Des dels agents policials encaputxats
prenent declaraci a manifestants
pacfics a les detencions massives de
dissidents i activistes socials, passant
per les modificacions legislatives que
sapunten en lhoritz (Llei Mordassa, taxes judicials, reforma del Codi

Penal), tot remitent a un escenari

de prdua radical de garanties jurdiques per als treballadors i sectors
actius de la societat, aix com dautoritarisme creixent, que marcar la
seva ms ntida expressi en la previsiblement desproporcionada resposta al desafiament catal.
Per descomptat, la crisi econmica,
poltica i social, aix com cultural i
de legitimitat del rgim (i del conjunt del sistema capitalista, si lanalitzem alant la vista ms enll del
nostre venat provinci) s la clau

duna situaci de creixent recurs a la

repressi com nica o principal resposta al despertar emergent de les
multituds globals.
La posada en qesti, en les ltimes
dcades, per sobretot en els ltims
anys i en tot el globus, del Pacte Social Fordista, les restes del qual han
estat clarament demolides, ha representat tamb la fallida de tot un
model de gesti de la vida collectiva, un model poltic i parlamentari, tant com un paradigma jurdic,
edificat, almenys a Europa, sobre la

ficci operativa (aix s) del acord

entre classes. En aix, com en tot, el
neoliberalisme ha anat realitzant un
treball de dcades densorrar i demolir. Una labor que ara es radicalitza i
accelera fins al paroxisme.
Basti citar referent a aix la deriva
illustrada per Gerardo Pissarello
en el seu llibre Un largo Thermidor
dun constitucionalisme basat en la
ficci del Estat Social de Dret a lactual dinmica de devastaci fctica
de les llibertats ciutadanes i limitaci legislativa dels drets individuals
i collectius expressada en realitats
com les taxes judicials, els procediments executius de desnonament
sense estudi de la substncia de la
relaci jurdica subjacent o les mesures darbitrarietat administrativa
i defectes quasi penals insertats en
la futura Llei Mordassa.
Que el Dret, com ferment o substrat,
com capa de formig que articula la
utopia i el dia a dia del Capital, est
en crisi, es troba ja fora de tota dubte. Les manifestacions ms espectaculars i radicals daquesta crisi que
arriba a a totes les seves jurisdiccions
sn potser les relatives a la transformaci posmoderna del Dret Penal,
la part ms delicada, i al temps perillosa, de lordenament jurdic.
Parlem del pas a un Dret Penal de
lenemic (com ho ha qualificat Zaffaroni) que, lluny de perseguir
conductes prviament tipificades
per les institucions democrtiques
com agressions despecial gravetat
contra bns jurdics especialment
importants, sobre la base de principis darrel liberal-garantista, com el
dintervenci mnima, el de legalitat

o el de proporcionalitat, es dedica
ara a perseguir subjectes socials prviament identificats i estigmatitzats
amb la identitat inamovible del no
recuperable, de letern sospits, de
lagent executiu duna antijuridicitat
constitutiva i ineludible. Llegeixis,
en lEspanya post 15-M, de lactivista
descontrolat i irredent.
Aix, el sentit de la pena (sempre
discutible, daltra banda) muta de
la retribuci a la prevenci, per no
entesa en un sentit democrtic com
obertura dun procs de rehabilitaci garantista i respectus amb la
fonamental llibertat individual, sin
com gesti para-cientfica de riscos
complexos i mltiples concretats en
la forma denemics entrevistos com
la personificaci del mal i la malaltia asocial.
El penalment perseguit, en aquestes
circumstncies, no s, per tant, la
conducta desviada, sin la generaci
de camps i subjectes que no estan
sota control i sn considerats constitutivament perillosos, com el gaireb metafsic manifestant radical antisistema, en un context de violncia
en les manifestacions prcticament
inexistent en la realitat fctica dels
ltims anys.
La repressi, aix, no respon a prctiques illcites, sin, de manera mplia i difusa, a simples potencialitats
establertes estadsticament. Guantnamo s la imatge paradigmtica,
a escala global, dun sistema Penal
i Penitenciari (repressiu, en suma)
que est rehabilitant a marxes forades els mecanismes del suplici preburgus (el cstig pblic en lespai
collectiu, en aquest moment els
mitjans de comunicaci massius),
acompanyat duna criminalitzaci
difusa i tentacular, que supera el prpiament penal per a incursionar en
altres mbits com ladministratiu o el
sanitari, duna societat entremesclada per una fina xarxa capillar dinstncies dominades per la lgica securitaria i normalitzadora. Tot aix,
per descomptat, amb absoluta fallida
de les illusions enarborades per un
Dret burgs que, en algun moment
pretrit, va prometre fer respectar
certes garanties declarades com
inamovibles, ms mai convertides
en leix central de lactuaci prctica
malgrat la bona voluntat de molts
professionals. La realitat s tossuda i
alimenta lanlisi precedent.
El sindicat CGT parla ja dalmenys
52 procediments penals o administratius sancionadors oberts contra
els seus militants per actuacions
portades a terme en legtimes protestes pacfiques. Destaquem, entre

MAR DE 2015
21 - Social

ells, a simples efectes ejemplificativos, al cas de Roger i Mercader,

sindicalistes detinguts en la Vaga
General de 29 de mar de 2012, per
participar en un piquet informatiu, i
que senfronten a peticions penals de
6 i 2 anys de pres respectivament.
De fet, la repressi sha encebat especialment en lentorn de les vagues
generals i dels conflictes laborals,
expressant un clar substrat classista.
Les illicituds de certs subjectes socials els permeten sortir indemnes
del sistema penal (com la prctica
totalitat dels encausats per la massiva corrupci poltica de les ltimes

CatalunyA
dcades), mentre els treballadors
paguen, en tots els sentits, la festa de
lelit. Segons els mitjans de comunicaci, en aquests moments uns 300
treballadors senfronten a prop dun
total de 120 anys de petici de penes
privatives de llibertat per les seves
activitats sindicals al conjunt de lestat espanyol.
Lelement classista inserit en tota
aquesta disbauxa repressiva es torna
evident si analitzem el tipus penal
que sol imputar-se a aquests detinguts: larticle 135.2 del Codi Penal,
s a dir, un delicte contra els drets
dels treballadors. Una cosa absoluta-

ment irnica si ho comparem amb la

prctica inexistncia de condemnes
relacionades amb el 135.1 (impedir
el dret de vaga per part dels empresaris). Sembla ser, per tant, si ens remetem a les pures estadstiques penals, que els delictes contra els drets
dels treballadors noms els cometen
els propis treballadors actius.
El deja-vu respecte al pretrit tipus de conspiraci per a alterar el
preu de les coses usat per a reprimir les vagues i lassociaci obrera
en els inicis del nostre sindicalisme s cada vegada ms peremptori. Haurien de prendre nota daix

les forces poltiques que, pretenent

ser eina de canvi, semblen disposades a fer, no obstant aix, codis
tics imbuts del simple bon sentit
burgs idealista que els fa invalidar
com futurs militants als nics de fet
condemnats pels delictes contra els
drets dels treballadors, s a dir, als
activistes obrers.
Aix, doncs, aquest s lescenari
que enfrontem: repressi creixent,
transformaci de laparell penal en
una direcci indita, per cada vegada ms funcional a les necessitats
de les oligarquies. Persecuci de
lenemic, i no de conductes concre-

tes. Limitaci de les llibertats democrtiques i dels drets cvics. Tot un

conjunt de processos que apunten,
en definitiva, a fer callar les veus i la
legtima protesta duns sectors populars cada vegada ms acorralats
pel remol neoliberal.
Raons, en definitiva, per a una mobilitzaci creixent. Per a estendre i
fer confluir les legtimes protestes de
qui reclamen el dret a construir entre tots i totes un mn vivible en el
qual desenvolupar les plenes potencialitats dun precari sser hum que
ha de superar sempre temps foscs
per a afirmar la seva prpia llum.

Reforma del Codi Penal: A cop de llei, liquiden

els pocs drets que ens queden
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya

mitjans de febrer tenem coneixement del pacte destat

signat entre el PP i el PSOE,
pel qual, es materialitza un acord
destinat a criminalitzar totes aquelles veus dissidents.
El pretext del pacte s combatre el
terrorisme jihadista. Lobjectiu
real, per, s plasmar a la llei la repressi que per la via de fet ja sest
duent a terme per lestat ja sigui mitjanant els seus guardians (les forces
i cossos de seguretat de lestat) o mitjanant la seva justcia.
Aquest pacte materialitza una nova
reforma del Codi Penal que, lluny
de perseguir la suposada reinserci
de lindividu, comporta la criminalitzaci de les persones que no han
coms cap delicte i que procura
mantenir sota el jou de lestat a aquelles persones ja condemnades, retenint-les de forma indefinida sota els
ulls de la justcia institucional.
Entrant en matria, recordem que
amb la darrera aprovaci al Congrs de la Llei de Seguretat Ciutadana (La Llei Mordassa), analitzvem
que desapareixien les faltes del Codi
Penal, passant a ser infraccions administratives en alguns casos i en
daltres, delictes.
Aquesta s una de les mesures que
mitjanant la reforma del Codi Penal
ser aplicable ben aviat. Daquesta
manera, es converteixen en delictes,
per exemple, el top manta (en vendes inferiors a 400) o els furts que
pel valor dall sostret (400) fins ara
eren considerats com a falta, comportant, per tant, antecedents penals
per a les persones que els cometin.
En definitiva, es criminalitza i marca
a les persones ms necessitades. La
crisi econmica que ha organitzat el
sistema capitalista ens recorda a les
persones, la nostra veritable posici
a la societat; i les institucions, a la vegada, agreugen les conseqncies de
les nostres conductes quan intentem
sobreviure al capitalisme salvatge.
Un altre atemptat greu contra els

drets de les persones s la modificaci que estableix que les mesures

de seguretat aplicables a les persones
condemnades podran ser ms gravoses i de ms llarga durada que les
prpies penes aplicades pel delicte
coms. Aix resulta enque potser
ens apliquen una multa econmica
com a pena per privaci de llibertat
com a mesura de seguretat, un cop
ja aplicada la pena i a ms de durada illimitada. A ms, cal tenir en
compte que qui decideix les mesures
de seguretat no deixa de ser una persona (un jutge) les seves decisions
poden arribar a ser arbitrries i basades en prejudicis sobre lindividu
ja condemnat.
La novetat de la reforma del Codi
Penal que ms relleu ha generat als
mitjans de comunicaci s la pres permanent revisable, s a dir, la
cadena perptua, que sinstaura al
Codi Penal amb lexcusa daplicar-se
noms a aquells delictes ms greus,
tot allegant que no s contrria a la
reinserci de lindividu perqu existeix un procediment de revisi de la
pena quan el penat hagi complert
una part de la mateixa. No obstant,
aquest procediment de revisi no
garanteix la llibertat futura de lindividu, a qui, en teoria i segons les se-

ves lleis, shauria de buscar reinserir,

ja que deixa a larbitri dels tribunals
la decisi duna possible llibertat en
algun moment de la vida del penat.
Es tracta dun nou atemptat contra la
llibertat de lindividu que, com a sindicat de fonaments anarcosindicalistes, considerem totalment aberrant.
La reforma del Codi Penal, arriba al
nivell de criminalitzar aquelles persones que es solidaritzen amb aquelles altres en situaci irregular, tot
ajudant-les a entrar o circular per
lEstat espanyol. Assoleix el smmum de la perversi quan es consideren com a criminals les persones
solidries, aquelles que empatitzen
amb les altres davant la falta de responsabilitat i actuaci de les institucions. Aquest sindicat i les seves afiliades no deixarem de donar suport
i ajudar amb tot all que estigui a les
nostres mans a les persones que no
tenen aquells papers imposats per
lEstat.
La cosa no acaba aqu, perqu la reforma del Codi Penal no oblida el tipus penal que ms sovint s imputat
a les persones que formem part dels
moviments socials: els desordres pblics. Estableix un nou article que
concreta com a delicte (al no existir
ja les faltes): locupaci o invasi de

domicilis pblics o privats malgrat

es trobin oberts al pblic i en la que
es pertorbi de forma rellevant lactivitat normal de la persona jurdica
(pblica o privada). Novament actaca els drets i les llibertats de les persones i s un nou intent de repressi
daquelles que participen dels moviments socials i lluiten de forma activa contra, entre daltres, els bancs
que desnonen a la gent de les seves
cases i les institucions que lluny de
posar remei als problemes de la poblaci els empitjoren.
A ms, la reforma arriba a castigar
penalment la difusi de missatges
que convoquen a manifestacions
i concentracions, criminalitzant a
aquelles persones que des del seu

ordinador o mbil comparteixin o

repiulin convocatries de manifestacions i concentracions: ms m dura
contra la llibertat dexpressi i manifestaci exercida pel poble contra els
abusos del poder.
I un cop ja imposades les penes, ja
siguin de desordres pblics o altres,
la reforma ha establert que els jutges
puguin establir com a condicionant
a suspendre la pena privativa de llibertat, que el penat compleixi prohibici destablir contacte amb determinades persones o grups quan pel
jutjador es tinguin fonaments que
el contacte amb aquestes persones o
grups puguin facilitar la comissi de
nous delictes per la persona penada,
posant sota sospita, daquesta manera, aquests grups i persones malgrat
no haver estat condemnades (les
persones) ni prohibits (els grups)
prviament i prejutjant, novament,
a la persona ja condemnada prviament. No podem sin concloure del
present anlisi que ens trobem davant una dictadura que ja no podem
anomenar encoberta, perqu lestat
ens est deixant veure a totes que
amb la seva actuaci, vol acabar amb
qualsevol forma de protesta contra
el sistema establert.
Des de la CGT de Catalunya, volem
recordar a lEstat i als seus dirigents
que no tenim por, que la seva llei per
nosaltres no s justcia i no cessarem
en reivindicar els nostres drets com
a persones, perqu la classe treballadora malgrat sempre trobar-se oprimida per lestat i la classe dominant,
saixeca i lluita per forjar un mn millor. Per la construcci duna societat
llibertria!

MAR DE 2015
Social - 22

CatalunyA

CGT rebutja la nova Reforma

de la Llei de lavortament
Secretria de la Dona Comit
Confederal CGT

esprs de la retirada fa mesos de la contrareforma de

la llei de lavortament auspiciada pel ministre Gallardn, en
aquest any electoral 2015, el govern
torna a latac i en aquesta ocasi
carrega contra el dret a decidir de
les dones de 16 i 17 anys recollit en
lapartat 4 de larticle 13 de lactual
llei de lavortament 2/2010, negant
lexercici del dret a decidir lliurement
sobre la seva maternitat, havent de
comptar amb el consentiment dels
seus representants legals, famlia /
tutors per poder exercir aquest dret.
El govern ha utilitzat una estratagema legal per accelerar al mxim els
temps i que aquesta reforma exprs es
pugui aprovar abans de lestiu o com
a mxim abans de que acabi aquesta
legislatura. Per a aix, ha estat el grup
parlamentari del PP qui ha registrat
el text de la reforma com una proposici de llei orgnica, el passat 18 de
febrer, aconseguint aix que no hagin
de pronunciar ni el Consell dEstat,
ni el Consell del Poder Judicial, ni el
Consell Fiscal i accelerar al mxim el
trmit parlamentari.
Sense oblidar que el PP mant el re-

curs davant el Tribunal Constitucional contra lactual llei de terminis de

2010, sens dubte, aquesta reforma s
una decisi adoptada purament en
clau electoral, sense escrpols, sent
una vegada ms utilitzats i retallats
els drets de les dones per un grapat
de vots. Un cop ms, aquest govern
ultraconservador, nacional-catlic,

per acontentar el seu electorat i recuperar vots les associacions antiavortistes no t objeccions a tornar a
vendre el dret a decidir de les dones,
una prova ms de la seva ideologia
i actitud patriarcal i del paper secundari que vol atorgar a la dona en
aquesta societat.
La Reforma que planteja el PP so-

bre la necessitat que les dones de

16 - 17 anys hagin de comptar amb
el consentiment, amb el perms, de
les seves famlies per poder avortar,
implica a ms que el govern legisla
a esquenes de la realitat, legisla en
funci dels seus propis interessos i
no els de les persones i la societat.
El govern no vol conixer la realitat
que sn noms el 3,6% de dones que
avorten les que tenen entre 16-17
anys i delles 88% han avortat amb el
consentiment familiar, sent el 12%
les que ho han fet sense el coneixement de la seva famlia, sens dubte,
com informa lAssociaci de Clniques Acreditades per a la Interrupci
de lembars (ACAI), perqu la situaci familiar personal i social en qu
viuen els ho impedia i el viure situacions de famlies desestructurades,
de presons, violncia masclista, desemparament familiar, dones migrants
que viuen soles o amb altres familiars,
dones maltractades per la seva famlia, dambients religiosos integristes o
que estan en centres de menors i no
volen dir res a la direcci ...
Amb aquesta reforma, el PP prefereix guanyar un grapat de vots a costa
dempnyer a la realitzaci davortaments clandestins, insegurs, amb
greus riscos per a la salut de la dona,
precisament a aquest collectiu de do-

nes ms precries i desprotegides.

Per a la CGT, aquesta reforma no t
cap lgica jurdica, sent un veritable contrasentit que aquestes dones
de 16-17 anys es consideren majors
dedat per treballar, per mantenir relacions sexuals consentides des dels
13 anys, per contraure matrimoni,
per abandonar el seu procs educatiu, per decidir sobre la seva salut,
operacions ... i que sels negui el dret
a decidir sobre la seva maternitat.
Quina societat representa el que sigui ara el marit o el pare de la dona
de 16-17 anys qui decideixi per ella
sobre la seva maternitat, que torni a
tutelar la dona com succea al segle
XX?
La reforma vol presentar-nos a una
joventut frvola, irresponsable, promscua, inconscient, que recorre a
lavortament com a mtode anticonceptiu. s a travs de leducaci com
sadopten decisions lliures i responsables i no a travs de les lleis
que exclouen, discriminen, criminalitzen. Som les dones les que hem de
decidir tant si som mares com si no
volem ser-ho.
La CGT fa una crida a la mobilitzaci contra aquest nou atac cap a la
dona i seguir reivindicant i lluitant
per un avortament lliure, pblic i
gratut, fora del codi penal.

Per la prohibici de les pistoles elctriques

Taser
Collectius adherits a la
Campanya
https://stoptaser.wordpress.com/

es organitzacions signants
mostrem la nostra preocupaci davant les informacions
aparegudes als mitjans de comunicaci sobre la possibilitat dincorporar ls de les pistoles elctriques
Taser per part dalgunes unitats
de Mossos dEsquadra. Tamb s
conegut que diverses policies locals
darreu de lEstat Espanyol compten amb aquest tipus darmes. En
concret, a Catalunya entre 30 i 50
cossos de policia local en disposen.
Les pistoles Taser sn armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentniament. Des
de lany 2000 sest generalitzant el
seu s als cossos policials de molts
pasos, tant de la policia dordre
pblic com dels funcionaris enca-

rregats de la custdia de persones

privades de llibertat aix com per
efectius militars. Malgrat que se
les cataloga com a armes no letals,
Amnistia Internacional recull en el
seu informe de lany 2007 la mort
de 269 persones als Estats Units,
de juny del 2001 a juny del 2007,
i de 15 persones al Canad, entre
mitjans del 2003 i juny del 2007,
desprs dhaver rebut descrregues
daquestes armes.
A ms dels possibles efectes letals,
tamb sha detectat que la gran facilitat en el maneig de larma i la
manca de rastres corporals desprs
del seu s, la converteixen en una
eina susceptible de ser usada per
a cometre maltractaments. s per
aix que el Comit Contra la Tortura de Nacions Unides (CAT) sha
pronunciat en diverses ocasions en
contra de les ls daquestes armes.
En referncia a lEstat Espanyol,
en el seu informe de novembre de
2009, desprs de constatar ls darmes elctriques Taser per part

de les policies locals, recomanava

a lEstat laband de la seva utilitzaci ats que els seus efectes en
lestat fsic i mental de les persones
contra les que es farien servir podrien conculcar els articles 2 i 16
de la Convenci Contra la Tortura
i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.
s per tot aix que exigim a les autoritats competents:
- la prohibici dincorporar i utilitzar pistoles elctriques Taser per
part de tots els cossos policials, aix
com altres funcionaris encarregats
de la custdia de persones privades
de llibertat
- la retirada immediata daquestes
armes per part daquells cossos policials que en lactualitat les tinguin
incorporades en les seves dotacions armamentstiques.
Primers collectius adherits:
Coordinadora per a la Prevenci i
Denncia de la Tortura, Comissi
de Defensa del Collegi dAdvocats

de Barcelona, Stop Bales de Goma,

Observatori del Sistema Penal i
els Drets Humans de la U.B, Justcia i Pau, Grup de Recerca sobre
Exclusi i Control Social de la UB
(GRECS), Grup Antgona, drets i
societat amb perspectiva de gnere,
Collectius Assemblearis dUniversitats (CAU-IAC), Acci dels Cris-

tians per lAbolici de la Tortura

(ACAT), Xarxa Anti Repressi de
Familiars de Detingudes, Associaci Catalana per a la Defensa dels
Drets Humans, Tanquem els Cies,
Confederaci General del Treball (CGT) de Catalunya, Casals de
Joves de Catalunya, Rereguarda en
Moviment

MAR DE 2015
23 - Social

CatalunyA

xit de lacte del 6 de febrer a

Cotxeres de Sants
Sota el lema Ni oblit ni perd: prou muntatges, repressi i impunitat
Carlos Navarro, CGT-Premsa
Barcelona

le a les Cotxeres de Sants,

1.000 persones assistien a lacte del 6 de febrer organitzat
conjuntament per CGT-Barcelona,
Des-Muntatge 4-F i Metromuster
(productors del documental Ciutat
Morta), sota el lema Ni oblit Ni
perd: Prou de muntatges, repressi
i impunitat. Lacte va ser retransms
per streaming grcies a la cooperativa Claraboia.
Desprs duna curta per dura
presentaci sanaren succeint una
desprs duna altra les diverses intervencions, totes elles transmetent
moments democi i de calfreds entre els assistents.
Les intervencions les van realitzar:
Rodrigo Lanza, vctima del muntatge 4F; Mariana Huidobro, mare
de Rodrigo Lanza; Xavier Artigas
co-director del documental Ciutat
Morta; Alfon, condemnat a 4 anys de
pres per la vaga General del 14N;
Grup de suport als presos anarquistes operaci Pandora; Laura Gmez,
CGT Barcelona Imputada Vaga General 29M; Zenon, Rereguarda en
Moviment; Andrs G. Berrio, Tanquem els CIE; Carles Guillot, Stop
Bales de Goma; Juanjo lvarez,
pare de Pedro lvarez; Iaki Garca,
campanya justcia per a Juan Andrs
Bentez; Irene, Assemblea CSA Can

Vies; Jess Rodrguez, periodista

de la Directa. Tamb va haver-hi
moments per a la poesia i la musica
amb intervencions de: Slvia i Helen
(amigues de Patricia), Rosa Grau,
Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i Jos Icaria.
Un silenci impressionant per part
dels assistents a lescoltar als diferents companys, solament trencat
al finalitzar les intervencions amb
aplaudiments, crits reivindicatius,
llgrimes, nusos en la gola i el cor en
un puny. I rbia, molta rbia davant
la injustcia.
Hem detectat qui sn els nostres
enemics i el dany que ens fa cadascun dells: els poltics, els jutges i els
policies. Uns fan les lleis i legislen la
injustcia, uns altres les apliquen i els
altres si s necessari fins i tot teliminen. Sn el triumvirat que posats al
servei del gran capital ens sotmet
sota un rgim dopressi i dinjustcia cada vegada mes insuportable.
Els presents en lacte ens hem conjurat, crearem llaos de solidaritat, denunciarem larbitrarietat i brutalitat
i no descansarem fins a aconseguir
una societat justa. Ni us tenim por,
ni mereixeu el nostre respecte, solament el nostre menyspreu.
Des de la CGT de Barcelona, com
part dels organitzadors de lacte,
considerem que grcies a la implicaci tant de moltes persones individualment com de les organitzacions
participants hem aconseguit un acte

amb molta assistncia i amb molt

contingut. Han representat moltes
hores desfor collectiu en lorganitzaci i en la difusi del mateix. De
tenir la valentia a buscar un lloc amb
un aforament important i treballar
per a omplir-lo. De superar el sentiment de solitud per a crear la resposta collectiva de la solidaritat.
En un moment de repressi a lala,
on la dissidncia es penalitza i es
persegueix, lacte de Sants contra els
muntatges policials, la repressi i la
impunitat esdev un node entre els
diversos fronts oberts.
Grcies a totes i tots els que dalguna manera heu participat en aquest
acte.

Manifest Internacional contra la impunitat

dels crims del Franquisme
Secretaria Relacions
Internacionals CGT

dentificats amb el principi de

justcia universal que atribueix
a tots els tribunals nacionals de
qualsevol pas del mn la competncia per perseguir i jutjar als qui
hagin coms crims contra la humanitat, independentment del lloc de la
seva comissi i de la nacionalitat dels
seus autors o vctimes, sent deure de
tot Estat el implementar les mesures
necessries per a la investigaci i enjudiciament daquests crims.
Convenuts que laplicaci daquest
principi, consagrat en diferents instruments nacionals i internacionals,

s duna formidable eficcia per:

- Evidenciar I constatar la impunitat
en aquells pasos les societats la pateixen
- Denunciar Universalment als autors dels crims.
- Posar De manifest que els delinqents noms tenen refugi en el seu
propi pas davant la persecuci internacional.
- Lanzar El poders missatge civilitzador consistent en que els que cometin o hagin coms crims que lesionen la humanitat seran perseguits
universalment en tot temps i lloc.
- Amparar I articular mecanismes
de reparaci a les vctimes que en
els seus pasos tenen vedat laccs a
la justcia.

- Enfortir La solidaritat entre els pobles.

MANIFESTEM
El nostre suport a la querella argentina que, en exercici del principi de
justcia universal, es tramita davant
el Jutjat Nacional en el Criminal i
Correccional Federal nmero 1 de
Buenos Aires, aix com a les diferents
iniciatives que ve adoptant el citat Tribunal en la investigaci dels
crims de genocidi i / o lesa humanitat comesos pel franquisme entre
el 17 de juliol de 1936 i el 15 juny
1977.
La nostra solidaritat amb els ciutadans i les diverses organitzacions
socials de lEstat Espanyol en la seva

recerca de veritat, justcia i reparaci i en la seva lluita contra la impunitat dels responsables dels delictes
comesos per un rgim que, durant
ms de quaranta anys, va reprimir
brutalment a la seva prpia poblaci cometent innombrables crims.
La nostra denncia a les diferents
institucions espanyoles: executives, legislatives i judicials, que han
promogut i segueixen promovent la
impunitat dels criminals, labsolut
desemparament i la manca de tutela
judicial per a les vctimes.
El nostre comproms de difondre
els objectius de la querella argentina contra els crims del franquisme
per seguir unint voluntats, amb un
criteri ampli, plural i democrtic, en

la convicci que la seva continutat

i enfortiment seran transcendentals
per posar fi a la impunitat en relaci
amb les greus violacions de drets
humans comeses per la dictadura.
La nostra exigncia a les autoritats espanyoles competents perqu
disposin que els responsables dels
crims del franquisme imputats
per la justcia argentina, i sobre els
quals pesen ordres internacionals
de detenci, siguin extradits a Argentina o jutjats a Espanya.
NO A LA IMPUNITAT!
S A LA JUSTCIA!
* Signen 210 organitzacions socials i
sindicals a nivell internacional, entre
elles la CGT.

CatalunyA

Dinamita

MAR DE 2015
de cervell - 23

Dinamita de cervell
Entrevista a Franco Berardi (Bifo):

Una revolta collectiva s

primer de tot un fenomen fsic,
afectiu, ertic
Les crisis de pnic, els problemes
datenci, la solitud competitiva,
la depressi... A nivell collectiu, la
conseqncia s la crisi de la solidaritat social. Cada individu percep
als altres essencialment com competidors i no com cossos afectius.

Amador Fernndez-Savater

La financiaritzaci de la vida i la
virtualitzaci de les relacions generen noves formes de malestar social. Com pot polititzar-se aquest
sofriment?
s una experincia quotidiana: el
treball en un context capitalista s
principalment el mitj per a una finalitat (el guany).
Un treball indiferent per tant al
seu contingut, buidat de significat,
determinat primordialment pels diners.
Mantega o mssils: el mateix dna,
limportant s que el producte-mercaderia vengui en el mercat. Marx
ho va anomenar treball abstracte i
a partir dell va definir la manera de
producci capitalista i el seu carcter
destructiu.
Segons Franco Berardi (Bifo) -filsof i activista itali, teric dels
mitjans de comunicaci i les transformacions del treball, implicat en
moviments poltics des dels anys
setanta-, dos nivells ms dabstracci
safegeixen en els nostres dies a labstracci del treball: el govern de les
finances (un poder sense cap arrelament local) i les xarxes virtuals de
comunicaci (un intercanvi simblic
sense cossos).
La financiaritzaci de la vida i la
virtualitzaci del contacte generen
segons Bifo noves formes de malestar
social, noves patologies, nous tipus
de sofriment.
Pot polititzar-se aquest malestar?
Quines formes dacci collectiva
poden reconvertir el sofriment en
fora transformadora? La sublevacin (edici espanyolaa Artefakt,
edici argentina a Hehkt) reuneix
una srie de textos escrits per Bifo a
la calor dels moviments de les places
(primavera rab, 15M, Occupy...).
La revolta, tal com apareix pensada
en el llibre, s en primer lloc laixecament dels cossos explotats, estresados, deprimits. El primer pas per
a la reconstrucci dun cos social
capa de desafiar el domini de la hper-abstracci digital i financera.

Abstracci digital
7. A labstracci financera se li afegeix una abstracci digital, en qu
consisteix, com opera?
Labstracci digital s lefecte de
laplicaci de les tecnologies de virtualitzaci a la comunicaci entre
els ssers humans i la seva operativitat es manifesta com intercanvi
lingstic sense cos, com escisi entre paraula, cos i afectivitat.

Abstracci
financera
1. En qu consisteix labstracci
financera?
Nomeno aix al conjunt dels automatismes financers que subyuga la
vida real i la producci, buidant-les
denergia i de poder poltic.
2. En quin sentit labstracci financera buida el poder poltic?
s alguna cosa molt bvia que tots
hem ents en els ltims anys: les
institucions de la democrcia poltica no poden fer res enfront de la
prioritat de labstracci financera.
La liquidaci del primer ministre
grec, Yorgos Papandreu, el dia mateix que va proposar un referndum
sobre el pla dajuda del BCE a lEstat grec el 2011 va ser la declaraci
final de lanullaci de la democrcia en el continent europeu. Les
tradicions humanistes i illustrades
quedaven igualment escombrades
dun cop de ploma aquell mateix
dia.
3. Explicat.
Lhumanisme s essencialment el
moviment pel qual la voluntat humana semancipa de la tutela divina. Pel seu costat, la Illustraci
proclama la superioritat de la Ra
i de la Llei sobre la fora dels ani-

mal spirits de legoisme econmic.

Doncs b, God is back, la potncia
superior del div sobre la voluntat
humana retorna, per ara amb la
forma del capital financer. Les lleis
no tenen avui cap fora enfront de
la circulaci global dels algorismes
financers, ni davant la potncia
desterritorialitzada de les empreses
globals.
4. Per no ha estat sempre aix en
la histria del capitalisme? Per
qu seria aix una novetat?
Crec que la classe financera s distinta a la classe que en els segles de
la modernitat vam conixer com
burgesia. La burgesia senriquia
grcies a lexplotaci de la classe
obrera, per tamb grcies a la producci de bns tils per a la vida
social. s una classe que acumula
plusvlua a travs dun procs de
producci de bns tils. No obstant
aix, la classe financera -o, millor
dit: el conjunt dels automatismes
financers- senriqueix a travs de la
destrucci del valor produt, a travs de la privatitzaci dels bns comuns. La plusvlua de les finances
s una minus-vlua des del punt de
vista social. Daltra banda, la burgesia tenia una forta territorialitzaci
ciutadana i nacional, mentre que la
classe financera s una classe totalment desterritorializada, incapa
didentificar-se amb cap lloc espe-

cfic.

Malestar social
5. Quins efectes t labstracci financera sobre el cos viu de la societat?
Ja no hi ha continutat en lexperincia del treball: no sarriba cada dia
al mateix lloc, no es compleixen les
mateixes rutines, no es troba a les
mateixes persones. El treballador
mateix ja no existeix com persona,
s el productor intercambiable de
fragments de temps/treball connectats en una xarxa global. El temps
viscut pels treballadors precaris es
fragmenta -o, millor dit, es fractalitza- a lhaver dadaptar-se constantment als requeriments de la
producci. Per tinguem en compte
que el cos viu t les seves pulsions,
la seva sensibilitat, el seu temps i els
seus desitjos. Labstracci financera
superposa un temps espasmdic,
en constant acceleraci, a la sensibilitat del cos individual i collectiu.
6. Produint per tant efectes a nivell individual i collectiu, no?
Quins sn?
Les patologies causades per lacceleraci i la competici agressiva es
manifesten a nivell individual com
una veritable epidmia de sofriment mental, psquic, emocional.

8. En el llibre analitzes els efectes tics de la virtualizacin del

contacte, quins sn?
Per a mi, tica i esttica estan ntimament relacionades: la parlisi
tica, la incapacitat de governar ticament la vida individual i collectiva, prov duna pertorbaci de lestesia, s a dir, de la percepci de la
continutat sensible del propi cos en
el cos de laltre. Duna comprensi
ertica de laltre. La virtualitzaci
del contacte produeix un efecte de
de-sensibilitzaci emotiva, de solitud relacional, de fragilitat psicolgica.
9. Potser s una cosa que podem
entendre millor a partir de la diferncia que fas en el llibre entre
lgica de conjunci i lgica de
connexi.
La conjunci s un intercanvi en el
qual els cossos es posen en relaci
recproca de manera tal que cada comunicaci es manifesta com singular, irrepetible. La simpatia, s a dir,
el sentir compartit (sym-pathos), s
la dimensi general de lintercanvi
conjuntiu. Per mentre que la lgica
conjuntiva implica la interpretaci
de la dimensi gestual, corporal i de
les implicacions emocionals (amb
les seves ambigitats i matisos), la
lgica conectiva redueix la relaci
amb laltre a pura descodificaci
duna sintaxi, a un contacte funcio-

MAR DE 2015
25 - Dinamita de

nal dintre destndards predeterminats. s el cas de Facebook. El procs

de mutaci que es desenvolupa en la
nostra poca est centrat en el canvi
de la conjunci a la connexi com
paradigma de lintercanvi entre els
organismes conscients.

La revolta
10. Entre 2010 i 2013 es van activar mobilitzacions massives a Anglaterra, Tunsia, Egipte, Espanya,
Grcia, EEUU, ms tard a Brasil i
Turquia, ara a Xina... Les caracterstiques i els objectius daquestes
mobilitzacions han estat molt diferents, com diferents sn les condicions poltiques i culturals dels
diferents contextos. Per tu consideres que aquesta srie daixecaments formen part de la mateixa
ona, per qu?
Crec que si, perqu totes aquestes
mobilitzacions, incloent les que
es van donar en les ciutats rabs,
tenien des del comenament una
mateixa voluntat de reactivar la solidaritat i la dimensi fsica de la comunicaci social. Els treballadors i
els estudiants rebels van intentar
en primer lloc crear condicions de
conjunci directa, fsica i territorial
per a sortir de lalienaci virtual.
Per qu ocupar una plaa, un carrer
o un territori quan sabem molt b
que all no resideix cap poder poltic i que el sistema financer no
es localitza en una dimensi territorial? Perqu la primera cosa que

CatalunyA

cervell

necessiten els treballadors precaritzats s la reactivaci duna dimensi afectiva i territorial que permeti
reconstruir les condicions emocionals de la solidaritat. Em sembla
que aquest s el sentit de la presa de
les places, de les acampades. Una
revolta collectiva s en primer de
tot un fenomen fsic, afectiu, ertic. Lexperincia duna complicitat
afectuosa entre els cossos.
11. Com sorganitza una poltica aix, mitjanant quines formes,
institucions, etc.?
Magrada posar la imatge del mantra: el mantra s una respiraci
collectiva harmnica, una metfora del que en la dimensi poltica
anomenem solidaritat. Lorganitzaci que imagino no passa a travs
de la democrcia representativa,
ni duna organitzaci centralitzada
com va ser el partit leninista del
segle XX. T ms que veure amb el
ritme dun mantra.
12. Quin balan fas de lona de
moviments que es va activar el
2011? Quines potncies i lmits ha
trobat?
El balan s ambivalent. Duna banda, podem dir que els moviments
de les places no van assolir frenar
gens lexplotaci financera, la imposici del deute, la destrucci i
privatitzaci dels bns comuns.
En aquest sentit podem parlar de
fracs. Per crec que hem de valorar-los des dun punt de vista evolutiu ms llarg. Aquests moviments

han revelat la dimensi afectiva

social. s la condici necessria
per a emprendre un moviment de
recomposici dels sabers comuns
-cientfics, tcnics, afectius, organitzatius- per fora de lexplotaci
capitalista.
13. Com penses una possible
aliana entre el digital i la dimensi fsica de la rebelli?
Les noves tecnologies han estat i segueixen sent eines per a lampliaci
de la comunitat, encara que noms
virtual, i per a la coordinaci diniciatives i accions a nivell global.
Per noms la presncia fsica i
territorial pot activar lempatia i la
solidaritat. Al mateix temps, en termes deficcia, les accions ms reeixides en termes de sabotatge del
domini imperial han estat accions
com les de Assange i Snowden que
es desenvolupen en la dimensi digital. Lacci subversiva s molt efica quan es desenvolupa en lesfera
digital, quan sinfiltra en linterior
de la dimensi algortmica del capitalisme.
14. A Espanya, diversos dispositius ms o menys partidaris
sorgits a partir del 15M apunten
a prendre el poder poltic en les
seves diferents escales (nacional,
regional, municipal), aprofitant
un buit creat per la deslegitimaci
radical del sistema de partits installat en la Transici espanyola,
quin paper creus o imagines que
poden tenir les institucions esta-

tals en la promoci del canvi social que projectes en el llibre?

Les noves organitzacions poltiques, com Syriza i Podemos, poden
ser molt tils per a la resistncia
dels treballadors, per a la supervivncia en condicions dempobriment i disgregaci social. Per no
crec que puguin fer molt contra el
poder financer, ni per a afavorir
lalliberament de les energies intellectuals del treball per fora de
la dominaci capitalista. La frase
yes, we can dObama va ser ms
un exorcisme contra la impotncia
de la poltica i de la voluntat que
un programa. El fet que la mxima
autoritat mundial digui podem s
el signe de que alguna cosa no funciona, un sentiment dimpotncia
que la poltica no pot admetre per
que s evident. Sis anys desprs de
la seva primera victria, Obama ha
de reconixer que no pot sortir de
la guerra infinita bushista, que
no pot parar la devastaci del medi
ambient, que no pot modificar la
tendncia cap a la concentraci de
la riquesa. No podem, aquesta s la
veritat.
El temps de la voluntat i de la poltica sacaba. Hem de desplaar
lenergia social cap a una dimensi
que no s ni la democrcia representativa ni la subversi poltica,
sin la imaginaci de noves formes
dorganitzaci del coneixement i de la
producci, la creaci duna plataforma tcnica i poltica per a lauto-organitzaci de la intelligncia collectiva (fora productiva principal del

temps present).
15. Crec que per a tu la poltica consisteix en una mutaci antropolgica (com deia Pasolini, encara
que ell la temia). Com es pot pensar
aquesta mutaci antropolgica
per fora de lesquema revolucionari
tradicional de lHome nou que ha
causat tants estralls en el segle XX?
Pasolini temia justament la mutaci
antropolgica produda pel capitalisme tecnolgic i global, i la seva
por tenia bones raons. Ens trobem
en la situaci duniformitzaci i de
violncia psquica interindividual
que ell presagiaba fa quaranta anys.
Hem dimaginar una sortida antropolgica de la mutaci antropolgica uniformitzadora que imposa el
capitalisme global, per una sortida
diferent a la del segle XX. Les utopies
de la modernitat es van fundar sobre
lexaltaci testosternica de la joventut. Van ser utopies violentes i esperanades (aix s, en ltima instncia
desilusionants, consagrades al penediment). La nostra fora ja no pot
basar-se en lmpetu juvenil, lagressivitat masculina, la batalla, la victria
o lapropiaci violenta, sin en el goig
de la cooperaci i el compartir. Reestructurar el camp del desig, canviar
lordre de les nostres expectatives,
redefinir la riquesa, s tal vegada la
ms important de totes les transformacions socials.
* Entrevista realitzada per Amador
Fernndez-Savater publicada a eldiario.es

Anarquistes a la Nova Catalunya: Terres

Verges, dEnric Larreula
Ferran Aisa

nric Larreula (Barcelona,

1941), llicenciat en filologia
catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres
de literatura infantil i juvenil amb
ttols com Marduix (1983), premi
Crtica Serra dOr i Contes per a
un mn millor (1992), premi Lola
Anglada.
El seu llibre Terres verges, escrit
als anys 90 i reeditat el 2013 per
Edicions 62, s laventura duna
famlia catalana i llibertria que
fugint de la dictadura de Primo
de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la
prpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric
Larreula, com aquells catalans del
segle XIX que sembarcaren cap als
Estats Units decidits a collaborar
en la construcci del comunisme
cabeti a la ciutat utpica dIcria,
sendinsa a recrear el somni duns
catalans que anhelen un mn de
fraternitat, justcia i llibertat.
A les primeres pgines del llibre
veiem com un jove estudiant de

cincies de la comunicaci remena caixes plenes de papers a la

casa dels pares fins a trobar cinc
llibretes antigues lligades amb un
cordill on samaga la calligrafia del
seu avi.
Escrites a m, contenen un diari
personal, que sinicia el 20 de setembre de 1923 i sacaba el 19 de
juliol de 1936, dues dates prou significatives de la histria contempornia de Catalunya. La primera
t a veure amb el cop dEstat de
Primo de Rivera i la segona, amb
laixecament militar contra la Repblica.
El personatge que enceta el diari
s un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es
prepara per marxar al Brasil i quan
definitivament es tanca el diari ens
trobem amb un home fet que retorna a Barcelona desprs dhaver
intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge
ideolgic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny
de lopressi de lestat dictatorial
espanyol, seguint ltica i els ideals
anarquistes i internacionalistes.
El jove idealista aixecar acta de
tot el procs de constituci del

poblat utpic: El pare sempre

deia que si en aquest rac de selva
on anirem a viure est tot per fer,
doncs fem-ho des dun comenament. Que lnica llei i ordre que
hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justcia, de lamor i
de la llibertat. I amb aquesta illusi treballem tots.
No s un fet nou voler crear una
colnia utpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del
llibre. El 1890 un grup ditalians
van posar en marxa la colnia socialista experimental Colnia Ceclia, per les dificultats que van
trobar, tant amb lEstat del Brasil,
que els carregava dimpostos, com
de lEsglsia, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar
fi al projecte que volien continuar
els llibertaris catalans.
Aquest esperit apareix pel llibre en
forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la
moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes
les persones i sobretot dels ms explotats i abandonats, com els indis.
El record de Barcelona s present
des de les lluites obreres de la CNT,
del mn cultural que irradiaven els

ateneus populars i de la defensa de

la llengua catalana. Finalment els
habitants de la Nova Catalunya
com els utpics italians de la Ceclia hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els
homes sense escrpols i la realitat
dun mn cada vegada ms advers.
La restauraci de la llibertat a
Catalunya far que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les
terres verges queden enrere... Cal
construir la utopia a la Catalunya

lliure...
Enric Larreula ha tramat a Terres
verges una histria realment important carregada democions i de
reflexions plena dideals llibertaris
i damor a Catalunya. El mn cada
dia comena de nou i la utopia s
un somni que es pot fer realitat i
qualsevol dia pot nixer una Nova
Catalunya.
* Article de Ferran Aisa, escriptor
i historiador, publicat al suplement
Cultura del diari El Punt Avui.

CatalunyA

Dinamita

MAR DE 2015
de cervell - 26

El costat fosc del liberalisme

Jordi F. Fernndez Figueras

u s el liberalisme? Diuen
les enciclopdies que s un
pensament que t com a objectiu lassoliment de la llibertat per
a lindividu. Doncs si aquesta s la
resposta correcta, com s possible
que hi hagi persones que el critiquin? s que aquestes persones
sn partidries de les dictadures o
s que el liberalisme t un costat
fosc que cal conixer?
Algunes raons crtiques les podeu
trobar al llibre Contrahistoria del
liberalismo (El Viejo Topo, 2007)
de Domenico Losurdo, per exemple. Des de les primeres pgines,
aquest professor de filosofia itali
s implacable; revela les idees concretes i les prctiques quotidianes
de destacats liberals amb algunes
excepcions, com la dAdam Smith que als segles XVIII i XIX, al
Regne Unit i a les seves colnies,
fan compatible la defensa de les
llibertats civils dels pobles, les minories i lindividu amb una defensa
aferrissada de lesclavitud dels negres, una esclavitud hereditria que
alguns poltics proposaven ampliar
als blancs pobres, tot i que, tal com
documenta lhistoriador Howard
Zinn a la seva obra de lectura imprescindible La otra historia de los

Estados Unidos (Hiru, 1999), al segle XVII de fet ja existia la categoria

social dels criats contractats, que
eren blancs comprats i venuts com
els esclaus durant els set anys que
durava el contracte de treball amb
qu pagaven el passatge del vaixell
que els portava des del Regne Unit
a les colnies americanes.
s veritat que els liberals lluiten
contra un cert tipus desclavitud...
Al segle XVII, John Locke, el pare
ideolgic del liberalisme fa una
crtica ferotge de lesclavitud poltica que significava la monarquia
absoluta, per aix no li impedeix
redactar un article de la constituci de Carolina que diu aix: Tot
home lliure de Carolina ha de tenir
poder i autoritat absoluta sobre els
seus esclaus negres. Una defensa
de lesclavitud laboral ben coherent, ja que prov dun home que
s accionista de la Royal African
Company, una empresa dedicada
al trfic desclaus.
Cal parlar del tracte que van dispensar els liberals de les colnies
britniques als nadius? s ben conegut: extermini o confinament en
terres estrils. Ja al segle XVII la
facci liberal puritana emigrada a
les colnies americanes comena
la seva aniquilaci desprs dequiparar-los als cananeus i amalecites, tnies predestinades segons la
Bblia a lextermini, i com ells n-

mades i ocupants de les terres que

Du ha concedit expressament als
fills de lhome.
No s estrany, doncs, que liberals
daquesta mena titllessin de dspota Abraham Lincoln, president dels
EUA, tal com els neoliberals dara
han qualificat de dictadors Chvez
i altres governants llatinoamericans escollits democrticament.
Per als liberals dels estats del Sud,
la defensa dels drets de les persones
que consideraven infrahumanes
negres, nadius i blancs pobres
era una agressi intolerable contra
la llibertat de comer i empresa
daquells que es consideraven nics
integrants de la humanitat: la nova
aristocrcia dels grans possedors
de plantacions... i les classes mitjanes petits agricultors, comerciants i artesans, necessries per
mantenir el seu poder i les seves
riqueses .
Ms enll de les aparences, doncs,
aquests sn els objectius reals del
liberalisme: llibertat i riquesa per a
una minoria, llibertat tutelada per a
les classes mitjanes i opressi i pobresa per a les classes populars.
Qu s el liberalisme? Podem dir ara
que s un pensament que defensa
la llibertat i la democrcia per als
amos i senyors? Si s aix, a la resta
de la societat no ens queda cap altra
opci que combatrel sense treva.

La taula de Porrera
s la guerra contra les drogues una guerra
santa?
Artur Sard

ha fet grcia posar aquest

ttol perqu s el mateix
del primer article sobre
drogues que vaig publicar a la vida.
Deu fer vora 25 anys i va sortir a La
Lletra A. Per, s clar, ara hi haurem
de buscar algun sentit.
Podem tirar dEscohotado, el qual
ja situa en lorigen de la prohibici
mundial contempornia la mentalitat cristiana ultraconservadora dels
grups dominants als USA del segle
XIX. Posteriorment, al segle XX, la
coartada mdica ha vingut a confondre una mica les coses, per, bsicament, la idea que cal eradicar les
substncies psicoactives del planeta
la solen compartir gent amb una determinada cosmovisi, que inclou
ms coses.
Marrisco a vaticinar que si fssim
una enquesta entre els ms radicalment antidrogues ens trobarem
amb que molts dells tamb estan en

contra de lavortament, de la igualtat entre sexes, de la llibertat sexual

en general i de la dels homosexuals
en particular; probablement sortiria tamb algun rampell mig racista
(ja sigui en versi nazi o en versi
paternalista) i unes conviccions religioses (monoteistes, s clar) molt
fermes.
I com que aix sn especulacions i
lenquesta estadsticament significativa no estic en condicions de fer-la
en aquests moments, ho illustrar
amb un exemple, que, tot i no demostrar res (un cas nic mai demostra res), s que pot activar suficientment el sistema emocional com
per generar una corrent emptica
favorable a la idea anterior. O aix
espero. La publicitat i la propaganda
es serveixen sovint de tcniques com
aquestes per manipular-nos. Doncs
a mi potser tamb em funcionar.
En certa ocasi, un informant annim, em va explicar el tipus de repressi que li va tocar patir pel fet
de ser homosexual i membre duna
famlia evangelista. Com que jo co-

neixia aquell grup evangelista per la

seva destacada militncia antidroga,
vaig parar orella. Em deia el meu
amic que van decidir que estava posset (sense especificar per qui, per
se suposa que per ning bo) i que
calia fer-li una mena dexorcisme.
El que li van fer concretament fou
lligar-lo a una cadira mentre resaven
al seu voltant, demanant al dimoni
que sorts, i de tant en tant fotent-li
algun mastegot (per tal denviar al
dimoni un missatge de determinaci, se suposa).
No sabem quant de temps hauria
pogut durar la broma, per el meu
informant, afortunadament, es va
fer crrec de seguida de la gravetat
de la situaci, va participar en la
comdia fent-se una mica lepilptic
i, finalment, quan li van concedir la
llibertat vigilada, es va buscar una
amiga que savingus a simular ser
nvia seva una temporada.
Be, doncs aquesta histria no va passar fa molts anys, en una trbola nit
franquista, sin fa quatre dies, en ple
segle XXI!! I succeeix en una ciutat

mitjana, culta i moderna!

No tan sols neguen la llibertat cognitiva sin la llibertat sexual, que
tamb s una forma de llibertat de
conscincia. I el que s pitjor, ho fan
amb bona intenci, pensant que s el

millor per tu. I aquesta bona fe (mai

millor dit) s el que els fa especialment perillosos.
De deb us ho dic: si he de viure
oprimit, ms mestimo que moprimeixi un corrupte que un messies!

MAR DE 2015
27 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

Moviment popular i expectatives

electorals
El paper del moviment llibertari davant les conjuntures electorals i la
recuperaci institucional dels moviments socials i populars
Procs Embat
per la construcci de
lanarquisme social i orgnitzat
https://procesembat.
wordpress.com/

ctualment vivim uns mesos

daparent desmobilitzaci
social al carrer. Mentre que
en algunes localitats s una situaci fcilment constatable, en unes
altres no ho s tant ja que lactivitat dels moviments segueix el curs
habitual de mobilitzacions constants. No obstant aix, s cert que
estem en una conjuntura diferent,
nova en la nostra poca post-15M,
a causa que salbiren canvis en el
panorama poltic per les possibles
eleccions plebiscitries a Catalunya
i per lauge de nous partits que tenen opcions reals darribar al poder
tant a nivell de govern central com
en el municipal.
Davant daquest canvi de conjuntura poltica, impensable fa alguns
anys, s lgic que sorgeixin dubtes
en lanlisi estratgica del camp
llibertari. Perqu aquest reflux,
es produeix a causa que els moviments estiguin apostant per una
via electoral per al canvi social?
Hem arribat a un lmit de les mobilitzacions socials i per aix sopta
per una altra via?
En primer lloc, s necessari apuntar que tots els moviments socials
tenen perodes de naixement, expansi i reflux. s una cosa perfectament normal i entra dins del que
es pot esperar de tot moviment.
No hem despantar-nos per aix,
al contrari, hem dalbirar una altra
via de mobilitzacions al carrer que
torni a activar un cicle de protestes.
En segon lloc, hem dadonar-nos
que la gent busca un imaginari global. s a dir, que vol veure un canvi
social real que li arrabassi el poder
a lenemic de classe (que t tots els
mecanismes del poder, fins i tot el
govern). Per aix, en cert moment
les institucions apareixen com lobjectiu fcil davan en les forces
socials. Si no sha aconseguit gran
cosa a travs de la protesta ciutadana, la conquesta del poder per
mitj de les eleccions sol ser una
opci ben vista.
Per tant, si les opcions revolucionries han estat absents del
debat general i no han aconseguit
articular una alternativa global revolucionria que tingui com a base
el moviment popular, es produeix

com a conseqncia un transvasament de forces a lelectoralisme. A

nivell global ha dexistir, per tant,
una alternativa de poder i gesti
revolucionria del mateix, s a dir,
una teoria revolucionria.
No obstant aix, a ms de la teoria
s necessari oferir una estratgia a
llarg termini per poder treballar en
aquesta via. Per aix cal construir
un imaginari en el qual el moviment popular hagi de desplaar
del poder a la classe que lostenta
actualment. Naturalment ha de
disposar de mitjans per fer-ho de
forma factible que puguin atreure
a cada vegada majors capes de la
poblaci.
En el nostre context actual, no
obstant aix, no es pot obviar el
fenomen electoral. Es percep com
una conquesta social en tant en
quant el poder poltic es posa a la
disposici del partit vencedor en
les urnes. No es deixar dutilitzar
aquesta via per molta propaganda que es realitzi en sentit abstencionista. En aquesta lnia, sent
realistes, cal assenyalar que, quan
els moviments disposen de fora
i influncia, hi ha moltes probabilitats que intentin disputar les
institucions a lenemic mitjanant
les eleccions. Ho faran encara que
noms sigui per llevar den mig a
alguns cacics locals. Per aquest
motiu el moviment popular haur
de donar una resposta dual davant
el fet electoral:
* El moviment popular ha de disposar de mecanismes per exercir la
seva influncia en les institucions

sense ser recuperat per elles.

Per a aix s necessria una organitzaci allegal revolucionria
(paper que li hauria de correspondre al moviment llibertari) que
mantingui la tensi i el centre de
gravetat fora de les institucions.
Els moviments populars han de ser
forts i estar ben coordinats entre
si per mantenir lautonomia i imposar les seves demandes al poder
poltic.
* Construir una alternativa a les institucions, ja sigui transformant les
actuals en noves institucions populars, ja sigui generant contrainstitucions que estableixin un poder dual,
o fins i tot ambdues opcions alhora.
Finalment, volem apuntar que la
majoria dels processos revolucionaris de la histria han passat per
una etapa dintent daccs a les
institucions per la via electoral,
per vies legals, que sn els que se
segueixen de forma instintiva moltes vegades abans diniciar processos dautoorganitzaci i de creaci
dalternatives. En alguns casos fins
i tot sha pogut aconseguir accedir
a llocs de govern. Aix ha portat
sovint al fet que sarribs rpidament als lmits dintervenci que
permet el sistema capitalista, topant-se amb els murs de lestat
profund (clienteles i interessos de
classe que posen les estructures de
lestat al servei de la burgesia, independentment de qui siguin els gestors de les institucions) i, en ltima
instncia, amb la repressi.
Laccs al poder institucional pot
actuar com a desencadenant de les

contradiccions dun capitalisme

que duna banda promet la democrcia i la llibertat i per laltre la
nega i la boicoteja amb totes les
seves forces quan aquestes es desenvolupen ms clarament. Comptat i debatut, que un partit que es
presenti com a representant del
moviment popular arribi al govern
per mitj de les urnes no vol dir
que sigui capa desprs exercir un
poder real, ja que el poder es troba
frriament en mans de la burgesia,
que s capa dexercir-ho per altres
mitjans al marge dels governs.
El paper del moviment llibertari,
ms que advertir als moviments
populars de lengany de la via
electoral, s actuar com:
a) organitzador del moviment so-

cial en estructures de poder popular autnomes i amb una agenda

prpia al marge dels partits poltics perqu aquest sigui capa
dimposar les seves poltiques a les
institucions, sobretot aprofitant a
la gent amiga que participa de les
mateixes que, no ens enganyem,
sempre existeix-. El moviment popular pot dissenyar i assajar all on
pugui uns models institucionals
ms democrtics i socialistes a
manera de poder dual que puguin prefigurar la societat que es
vol construir.
b) element tensionador de les contradiccions existents entre el projecte de transformaci reformista
benintencionat amb les estructures institucionals i econmiques
reals (els poders fctics). Si no s
benintencionat llavors s que ser
simplement reformista i no transformar prcticament gens, limitant-se a canvis cosmtics. s a dir,
que haur defraudat novament les
esperances de la societat pel que el
propi moviment popular shauria
de tornar en contra daquest projecte de reformes.
I, c) preparar-se per al moment
en el qual aquestes contradiccions
esclatin. Perqu el ms probable s
que esclatin.
Per a aix, cal tenir a punt unes
contrainstitucions populars fiables i provades (per evitar la improvisaci al moment ms crtic),
una mplia poltica daliances
capa de gestionar un pas i una
capacitat organitzativa i mobilitzadora per neutralitzar ofensives
violentes involucionistes per part
del sistema.

CatalunyA

Dinamita

MAR DE 2015
de cervell - 28

El far

Eusebi Carb, anarquista sense

fronteres
Ferran Aisa

usebi Carb i Carb (Palams, 1883-Mxic D.F., 1958),

va ser un veritable rodamn
anarquista sense fronteres. Estudi
magisteri a Girona i, abans dexercir
de mestre, treball a la indstria del
suro. Des de les idees republicanes
federals va evolucionar rpidament
cap a lanarquisme desprs de llegir
els principals pensadors Proudhon,
Kropotkin, Bakunin, Godwin...
Per la seva implicaci amb la lluita
de la causa obrera fou detingut per
primera vegada lany 1902, al llarg
de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a
deu anys de captiveri.
Eusebi Carb el 1903 era mestre a
lEscola Moderna de la Bisbal, que
dirigia Joaquim Garriga Pons, all
es va unir amb la filla del mestre,
Llusa, amb qui va tenir un fill,
Proudhon, que destacaria com escriptor llibertari.
Eusebi Carb el 1905 fa amistat
amb el poeta i dramaturg Felip Cortiella i freqenta el Grup Avenir de
Barcelona participant en les vetllades teatrals.
El 1908 coneix per primera vegada
lexili a Frana. Dons anys ms tard
sinstalla a Barcelona i participa a la
fundaci de la CNT. Carb es relaciona amb la flor i nata de lanarcosindicalisme ibric: Salvador Segu,
Josep Negre, Manuel Buenacasa,
Eleuterio Quintanilla, Herms
Plaja, Josep Viadiu, ngel Pestaa,
Higinio Noja, Llibertat Rdenas,
Antonia Maymon, Francisco Arn,
Toms Cano Ruiz, Josep Canela,
Joan Peir...
El desembre de 1910 sescapa a
Frana amb Margarita Gironella i,
posteriorment, a Itlia on entra en
contacte amb els anarquistes Luigi
Fabri, Armando Borghi i Camilo
Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi

Carb fa de mestre duna escola racionalista i participa en nombrosos

mtings confederals per Llevant.
Quan el govern civil tanca lescola
racionalista es trasllada una breu
temporada a Madrid.
El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la publicaci Reivindicacin de Sabadell, on defensa la
revoluci mexicana. Eusebi Carb
i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representaci de Solidaridad Obrera i del Comit Regional
de Catalunya, respectivament per
assistir al Congrs contra la Guerra
organitzat pels grups anarquistes
ibrics i amb companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galcia. Aquell mateix any
exerceix de mestre a lescola laica
Institucin Libre de Enseanza de
Valladolid, on fa bona amistat amb
Valerio Orobn Fernndez. El 1916
amb Mauro Bajatierra assisteix com
observador al Congrs de la UGT.
Eusebi Carb retorna a Valncia,
forma part del grup dafinitat anarquista Los Iguales i escriu a Tierra
y Libertad, Cultura y Accin i La Voz
del Campesino. El 1918 representa
lOrganitzaci Confederal a la Conferncia Internacional del Treball
a Ginebra i assisteix com delegat a
la Federaci dAgricultors Nacionals a Valncia. Aquell mateix any
participa en el Congrs Anarquista
de Barcelona en representaci dels
grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera
a Valncia i assisteix en representaci de la CRT de Llevant al II Congrs de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies
del Congrs escriu la seva opini al
peridic Nueva Espaa.
Carb va ser un dels signants del
manifest sobre la finalitat de la
CNT, el comunisme llibertari, i
alhora defens la integraci de
lOrganitzaci en la Internacional
Comunista, essent nomenat delegat amb ngel Pestaa i Salvador

Quemades per anar Moscou, per

finalment lnic que va poder arribar-hi fou el lleons Pestaa. Eusebi
Carb, posteriorment, va denunciar
la dictadura del proletariat i va defensar la tendncia anarquista per a
la CNT.
El 1922 dirigeix Cultura y Accin
a Saragossa. Durant la dictadura
de Primo de Rivera es va exiliar a
Perpiny on va treballar de taxista.
En aquesta poca mant una gran
amistat amb Peir, coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes
italians Borghi i Fabbri i lalemany
Rudolf Rocker.
Lany 1930 va ser un dels signants
del Manifest dIntelligncia Republicana i va fer de redactor de
Guerra Social. El 1931 entra a la
redacci de Solidaridad Obrera que
dirigia Joan Peir. El 1931 assisteix
al Tercer Congrs de la CNT, celebrat a Madrid, on s elegit per assistir al Congrs de lAIT. Novament a
Valncia torna a dirigir la Solidaridad Obrera daquesta ciutat.
El 1933 Carb s elegit per formar
part del Secretariat de lAIT amb
lanarquista nord-americ Alexander Shapiro. Des de posicions
anarcosindicalistes soposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT.
El 1934 es va entrevistar amb Llus
Companys en nom de la CNT i fou
un dels encarregats dorganitzar la
rebuda dels infants dels vaguistes
de Saragossa. Aquell mateix anys
retorna a la redacci de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe
Alaiz.
Durant el temps de guerra i de revoluci va ocupar diversos crrecs
poltics en representaci de la CNT
com ara vocal del Consell dEconomia i delegat del Comissariat de
Propaganda de la Generalitat de
Catalunya. Des del Comissariat,
que dirigia Jaume Miravitlles, fou
enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas,
a contactar amb els immigrants

italians dideologia anarquista amb

la fi de recaptar fons econmics per
ajudar a sostenir els refugiats de la
Repblica a Catalunya.. A Nova
York es reunir amb els immigrants
anarquistes del Circolo Volont,
Cultura Proletaria i LAdunatta dei
Refractari. Al seu retorn dAmrica
tindr un crrec al Ministeri dInstrucci de la Repblica, aleshores
en mans de la CNT, i collabora en
el peridic confederal Catalunya.
Eusebi Carb s un dels animadors,
amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez),
de la Colnia Infantil LAdunata dei
Refractari inaugurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Valls
(Sant Cugat) amb lajuda econmica dels anarquistes italians residents
als Estats Units.
El 1939 sexili a Frana i desprs
a Santo Domingo fins el 1940 que
sestableix, definitivament, amb la

seva famlia a Mxic. El 1943 s

elegit secretari general de la CNT
de lexili a Mxic, des don defensa
la tesis anarcosindicalista davant la
posici de Garcia Oliver de crear
un partit poltic llibertari. Per la
mateixa ra llibertria el 1945 va rebutjar ser ministre de la Repblica a
lexili presidida per Jos Giral.
Des del seu exili mexic va publicar
diversos llibres: La bancarrota fraudulenta del marxismo (1941) i La
Reconstruccin de Espaa: sus problemas econmicos, polticos y morales (1945) i va deixar indit un dietari sobre la seva missi a Frana i a
Nova York, enviat per la Generalitat
de Catalunya, que ha estat publicat
per leditorial Cossetnia lany 2014,
amb el ttol: Eusebi Carb i Carb,
vida i militncia. Un anarquista al
servei de la Generalitat. Eusebi Carb va continuar la seva faceta de
periodista fins el final dels seus dies
letern exili de Mxic.

bolets, prviament fets ben

nets. Normalment seran bolets variats i salpebram b.
Els giram amb freqncia i el
plat est llest al cap de pocs
minuts.

Bon profit!

La recepta
Bolets saltejats (*)
Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients:
Bolets variats (segons la temporada, esclata sangs o ro-

vellons, camagrocs, grgoles

destepa....)
grells
alls
oli, sal
pebre bo

Elaboraci:
Sofregim dins una paella amb
oli doliva una bona quantitat
de grells o cebetes tendres i
alls tallats. Quan comencen
a coure hi incorporam els

(*) Aquesta recepta serveix per a

aprofitar els bolets ms menuts,
com tamb els que tenen una
part tocada o els espanyats.

MAR DE 2015
29 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

La llum llibertria
Josep Estivill

No visquem
ms com
esclaus

Yannis Youlountas,
2013

Molt fluixa

Passable

Interessant

Bona

Molt bona

Documental sobre la recuperaci de lautogesti de la societat grega. Cinematogrficament no t cap secret: talls dentrevistes als autogestors (fonamentalment gent de lantisistema) combinades amb imatges dels locals, cartells, notcies de la tele, etc. Potser la part ms
interessant prov de les valoracions dels entrevistats sobre la resposta popular contra les imposicions dausteritat dels poltics europeus.
Nextreiem vries conclusions.
1. La humiliaci a qu sn sotmeses les classes populars i la dignitat amb la qual responen. La resposta en aquest cas s atrevir-se a qestionar lordre social o, com diu el director a les xerrades, treure-li la mscara al poder.
2. Laprenentatge de lautogesti. Aqu resulta imprescindible la connexi amb les generacions ms grans (gent de setanta i vuitanta anys
que de jove havia vist fabricar sab a casa, fer-se la roba o coses per lestil).
3. Lambici en la posada en prctica de lautogesti, que arriba fins i tot a crear menjadors lliures i per tothom al carrer o farmcies
tamb autogestionades, a banda dels habitatges, les llibreries i els centres socials tots ells tamb okupats, per que ja sn ms habituals
al nostre pas.
4. La necessitat i la importncia destablir mecanismes de solidaritat i vincles socials com a eines per
lluitar contra lindividualisme i la competitivitat.
5. La necessitat de construir un imaginari social, per oposici a limaginari consumista del capitalisme.
El documental t un to positiu illusionant: els joves construeixen alguna cosa diferent, que en realitat no ho s tant, perqu no fan sin recuperar formes deconomia social que havien estat les prpies
de les classes populars fins als darrer ter del segle XX, quan els pasos ms endarrerits de la Uni
Europea (com Grcia per tamb lEstat espanyol i Portugal) sincorporen a leconomia de lespeculaci. Aquesta incorporaci tardana s, a judici del director, una gran oportunitat perqu la revolta
anticapitalista prengui amb ms fora en aquests pasos ats que la poblaci no est tan acostumada
a la prctica del consumisme. En alguns moments del documental hi ha complicitats cap a la revoluci anarquista del 1936: s un homenatge, est clar, per tamb un avs per a navegants sobre els
companys de viatge -els comunistes- que tracionaren la revoluci social.
En tot cas, segons declaracions del director (que va estar recentment per Catalunya presentant la
pellcula en sessions organitzades per la CGT) si aquesta eclosi dexperincies autogestionades
que sorgeixen arran de la crisi, sobreviuran a ella o un cop torni el creixement econmic seran
abandonades. Alguns indicis apuntarien que lautogesti seria la resposta al cul-de-sac final del
capitalisme: duna banda, per lesgotament dels recursos naturals i la destrucci del planeta i, de
laltra, per lempobriment de les classes mitjanes, les quals havien estat fins al moment les principals
valedores del capitalisme. Sense recanvis materials i humans, el sistema hauria mostrat les limitacions del seu funcionament.
Una part meritria del documental es troba en la forta personalitat del director, Yannis Youlountas, un filsof proper a lanarquisme que mostra en les seves intervencions unes idees molt clares i
contundents. En aquest moment ja prepara un nou documental: Je lutte donc je suis! (Lluito, per
tant, existeixo), que sanuncia amb leslgan De Grcia i dEspanya, bufa un vent del Sud contra la
resignaci. Lesperem amb candeletes.

Whisky galore

Alexander MacKendrick, 1949

El conflicte de la II Guerra Mundial imposa el racionament de

molts productes de primera necessitat i un dels ms preuats, el
whisky, sesgota en un poble duna illa escocesa.
Linfortuni pesa sobre els seus habitants fins que un vaixell
de transport encalla molt a prop de la costa i es corre la notcia que la seva crrega consisteix precisament en centenars
de caixes plenes de whisky. Un
veritable operatiu de resistncia popular es posa en marxa
per robar la crrega, mentre
la forces britniques de lordre
pblic sobstinen en evitar-ho.
Un clssic etern de lEaling, la
productora especialitzada en
comdies socials i personatges de les classes populars. No
noms celebra el beure amb els
amics com un hbit de sociabilitat necessari, sin que proposa violar totes les lleis que
faci falta per a assolir-lo. s un
film trepidant, alegre, divertit
i molt subversiu.

Treball clandest

Jerzy Skolimowski, 1982

Una crnica (sembla que, en part, autobiogrfica, del director) sobre el treball duns paletes polonesos a Anglaterra.
Entren al pas noms per rehabilitar una casa
vella que el seu patr, tamb polons, vol arreglar per a les seves estades a la capital anglesa.
Estan tot el dia tancats a la casa fent tota mena
darranjaments... a preu de saldo. Lnica expansi s el moment de la trucada telefnica
amb la famlia. La seva vida no pot ser ms
grisa. Viuen amb el mnim i han daguantar
les pressions del capats, un altre pringat, com
ells. s una crnica agredola de les relacions
laborals en una Europa de dues velocitats que
no oferia benestar a tothom sin uns condicions laborals fastigoses, com sempre basades
en lexplotaci laboral. Jeremy Irons, est genial en el rol dun estirat capats obsessionat
pel compliment de lencrrec; un intermediari
entre lamo i els treballadors: mentre fa veure
que s un ms de la colla mostra les actituds
autoritries de qui vol el mxim de benefici a
costa dels altres. Tot i aix, no deixa de ser un
altre desgraciat, com ho sn els seus treballadors. Les millors escenes de la pellcula sn,
per, protagonitzades per lenginy daquest
personatge per daconseguir menjar en un supermercat sense gastar un duro; s a dir, lart
de robar sense que tenxampin.

CatalunyA

Dinamita

MAR DE 2015
de cervell - 30

Responent als alludits

El Centru (Berga)

l Catalunya 167 apareixia

una entrevista al Centru
de Berga, entitat on hi conviuen un munt de projectes antiautoritaris. Al text es mira de fer una
repassada als projectes que portem
a terme i on participem algunes de
les que estem als locals del carrer
del Bal de Berga: Marxa-Maquis,
Agenda Llibertria, el psol negre,
Bllibertari.org, Xarxa de Biblioteques Socials, FAC, CGT, etc. A
lextensa entrevista hi ha un petit
fragment que molesta a la gent de
lAteneu situat al carrer Pinsania
de Berga que ha fet una rplica. La
rplica no menteix en dir que es
tracta duna autoentrevista va ser
aix i a corre cuita per donar un cop
de m a la gent del Catalunya, de
la resta del text de lAteneu no podem dir el mateix.
El text de lAteneu se centra en una
qesti identitria: qui s i qui no s
llibertari; etiquetes. Al mateix temps
ells setiqueten com antidogmtics i
oberts i nosaltres, per contraposici,
sentn que som tot el contrari. Les
etiquetes a nosaltres no ens importen, el que ens importa sn els fets
i les accions. Sn les accions les que
sn autoritries o antiautoritries. I
malgrat com alg es vulgui autoanomenar, per sort, tenim esperit crtic
per poder alar la veu i denunciar les

accions autoritries i injustes de les

que som testimonis, al marge de com
sautodefineixi el collectiu o persona que protagonitzi lesmentat abs.
Una injustcia ho s en igual mesura malgrat que qui la faci es digui
anarquista, independentista o sigui
el nostre amic. La justcia social est
per sobre damiguismes i detiquetes.

I aquest s el cas de Berga. Per aix

som contraris a la imatge del bon
salvatge que volen emetre de s mateixos els moviments socials: perqu
es falsa i nosaltres denunciarem sempre les injustcies, les faci qui les faci.
Com a cirereta, la rplica de lAteneu
no t vergonya a parlar descissi en
referir-se a lexpulsi de Rdio Kor-

neta que vam patir, rdio que daltra banda sense nosaltres i Rdio
Bronka mai no hagus existit al seu
local. Ens sembla un exercici de cinisme increble i fantstic, sobretot
desprs destar parlant de difamacions des duna autootorgada superioritat moral que ens ha deixat perplexes. Mentre el diccionari no digui

que obligar a tornar les claus, que

verbalitzar que marxem de mil maneres i fer fora alg fent-lo perdre
cales, esforos i illusions sigui una
escissi, seguir sent fer fora un grup
de gent. Per i perqu? simplement
per haver-nos expressat crticament
cap a tots els regidors de lAjuntament de Berga que van aprovar una
ordenana de civisme, s tots, tamb
els de la CUP, que resulta que sn de
lesmentat Ateneu.
I ja per acabar, mentre ja rem persones non grates a lAteneu, al seu
espai encara feia vida lagressor a
una casa okupada. I no volem fer
llarg aix, per podrem parlar de
lintent dincendi del nostre Ateneu,
de les rodes punxades, de les agressions per Patum i un llarg etctera.
I s, fou un tema poltic el perill
de la institucionalitzaci dels moviments socials i per incapacitat de
respondre polticament a les nostres
crtiques van respondre personalment. Per aix, tot i que segueix sent
un tema poltic, a dia davui podem
dir que tamb s personal. Els fets
cauen pel seu propi pes. Estem cansats i no volem saber res daquesta
gent ni daquells dolorosos fets, s un
tema tancat.
Lluny de les etiquetes i les identitats, tema que ens avorreix, nosaltres
critiquem i volem ser criticats pels
nostres actes que per sort coneix tothom.
Salut i anarquia!

Lexperincia pedaggica llibertria sobre

cam a Osona
CGT Osona

l llarg de 10 dies diverses

activitats han perms veure
lescletxa que obren sistemes
educatius alternatius al capitalisme.
Gaireb 150 persones van assistir
entre el 5 i el 14 de febrer al cicle
de xerrades organitzades pel Sindicat dOficis Varis de la CGT dOsona que, amb el nom Jornades de
Pedagogia Llibertria, presentava
alternatives a leducaci del sistema
capitalista.
Les jornades van arrencar amb lexposici dEmilio Cortavitarte sobre
el qu va significar lexperincia
educativa del CENU a la Catalunya
Revolucionaria (1936-1939), van seguir amb una altra xerrada a crrec
de Pere Lirn sobre Neoliberalisme
i educaci i van concloure amb la
presentaci de lactual escola autogestionada de Mrida Paideia,
dideologia declaradament anarquista. A part de les xarrades, tamb es
va realitzar un taller deducaci per
part del collectiu Josefa Martn
Luengo, que va permetre conixer

de primera m el projecte descola

autogestionada que aquests desenvolupen a Barcelona.
Ms enll de les exposicions ja planificades, el debat que sorigin va
ser molt ric i es va nodrir de lexperincia descoles lliures de la prpia
comarca dOsona, que en boca de
mestres i pares van explicar els seus
projectes al marge del Estat i del
sistema educatiu oficial. Tamb van

crear-se debats sobre les poltiques

educatives actuals, tant de lestat
espanyol com de la Generalitat catalana, i la submissi daquestes al
dictat del liberalisme. Tot aix amb
lexposici que la CGT disposa sobre el desenvolupament histric de
la pedagogia llibertria, oberta al
llarg dels 14 dies que van durar les
jornades.
Entre els assistents de les jornades

cal destacar la presncia de molta

gent jove vinculada als espais educatius, a qui es va presentar la pedagogia llibertria, desconeguda tant
en la perspectiva histrica com en la
present. Des de la CGT dOsona es
valora molt positivament aquest fet,
especialment en una comarca on el
mn llibertari i anarquista, ben viu
en altres poques, ha estat sepultat
pel silenci del poder.

Cal destacar i agrair la presncia de

Pere Lirn i Emili Cortavitarte, del
Sindicat dEnsenyament de la CGT
de Barcelona, que han presentat
levoluci que ha tingut la pedagogia, des del CENU fins lactualitat;
lAnna Domnech per oferir-se a
relatar la seva experincia personal
a lescola Paideia; i el mencionat
collectiu Josefa Martin Luengo pel
seu taller.

MAR DE 2015
31 - Dinamita de

CatalunyA

cervell

Llibres
Luca Snchez
Saornil
Poeta, periodista y
fundadora de Mujeres
Libres.

substantiu, de dintre a fora, expressi dun manera, duna naturalesa, dun complex divers enfront del
complex i lexpressi i la naturalesa
masculins.
Nascuda el 1895 en una famlia humil a Madrid, es va educar en un
centre per a orfes. Afiliada a la CNT
des de la dcada de 1920, la seva intelligncia i gran capacitat de treball
la van dur a grans responsabilitats,
assumides en aquesta poca en la
seva majoria per homes, en organitzacions que van nixer a la calor de
la Revoluci espanyola

Tras las
barricadas de
Barcelona

Introducci i selecci dAntonia

Fontanillas Borrs i Pau Martnez
Muoz

Matar al Chino
Entre la revolucin
urbanstica y el
asedio urbano en el
barrio del Raval de
Barcelona

La Malatesta, 2015, 240 pg.

Antologia de textos periodstics
de Luca Snchez Saornil, militant
anarquista, periodista i poeta, que
juntament amb Mercedes Comaposada i Amparo Poch, funden a
Madrid al maig de 1936 la revista
Mujeres Libres, que es transforma
aviat en un moviment de lluita per
lemancipaci i llibertat de la dona, la
Federaci Mujeres Libres. Lobjectiu
era elevar el rol de la dona com el
de lhome, a un nivell de cultura superior que els permeti batallar junts
en la construcci duna societat ms
justa i humana, el que anomenava
humanisme integral.
Afirmava que el feminisme que
buscava la seva expressi fora del
femen, tractant dassimilar virtuts i
valors estranys (masculins) no ens
interessa; s un altre feminisme, ms

excepcional de la resistncia popular

contra lalament militar. Va ser lencarregat de les emissions per a Escandinvia de la rdio CNT-FAI.
Desprs de la Segona Guerra mundial
sterberg va seguir treballant com
traductor i va publicar collaboracions
diries en els peridics Arbetaren i
Aftontidningen. Va tenir un fill amb
la seva companya Margrit Manus. Li
van donar el nom de Faj (onomatopeia de FAI) en honor a lorganitzaci
anarquista ibrica. Mai van oblidar
Barcelona.
El llibre s un text urgent sobre la revoluci llibertria a Barcelona, un reportatge ms que una anlisi sobre el
succet. s tamb propaganda per a la
causa anarcosindicalista i la causa del
poble catal. Es tracta tamb del testimoniatge duna persona que creu que
lanhelada revoluci social ha triomfat
i que encara optimista la construcci
de la nova societat del futur. Aquesta
edici comprn a ms uns articles que
va escriure per al peridic Arbetaren i
Storm, que no sn recollits en el llibre
original.

Axel sterberg
Calumnia - Els oblidats - Sdertext Edicions del Moixet Demagog, 2014,
106 pg.
Lautor (Vagnhrad 1911 - Estocolm
1968) va ser un escriptor, periodista,
traductor i agitador didees anarcosindicalistes. Durant la dcada dels anys
trenta va ser un important membre
de les SUF (Joventuts Llibertries Sueques). Per atzar es troba a Barcelona
el 19 de juliol de 1936 i s testimoni

Miquel Fernndez Gonzlez

Virus Editorial, 2015, 368 pg.
El Barri del Raval, el sud geogrfic del
que ha estat lhistric Barri Xino de
Barcelona, s des de fa ms dun segle
el smbol i la representaci dels pnics
socials i morals de la burgesia barcelonina. La concentraci de poblaci
obrera, la pobresa estructural i lactivitat del treball sexual, duna banda; i,
per un altre, la seva configuraci com
espai de conductes desviades i una
cultura urbana al marge dels cnons
morals lhan fet objecte duna estigmatitzaci i una condemna permanents.
Lloc de pobres, putes, anarquistes i
maricons, i tamb de revoltes i conflicte social, aquest barri s el territori de
la guerra urbanstica ms antiga i duradora de les oligarquias barcelonines.
El llibre mostra que tots els poders poltics que han governat la ciutat, tant
conservadors com progressistes, han
mantingut unes poltiques de control
i persecuci social, destinades a hostigar unes realitats socials descontrolades, que no es pleguen al tiralnies de
poltics i urbanistes.
Els recents intents de colonitzaci urbana del centre histric, per a assolir
la seva explotaci turstica, han vingut
acompanyats dels intents dexpulsi
duna poblaci molesta, que havia desborrar-se del mapa i laparador, i han
tingut xit en la destrucci de moltes
vides, per han naufragat com projecte
davant la complexitat social del Raval.
Juntament amb un magnfic treball
historiogrfic, Miquel Fernndez culmina el llibre amb una etnografa portada a terme en el carrer den Robador,
smbol de la violncia institucional
aplicada durant la recent reforma urbanstica. En ella pot palpar-se la resistncia a desaparixer duna comunitat
que, en un espai intervingut per la repressi, traa les seves alegries, tristeses, conflictes, dificultats i esperances,
en definitiva, les seves vides i els seus
vincles comunitaris, enfront dun
projecte de ciutat que voldria esborrar la seva existncia.

Revistes

ALTERNATIVE LIBERTAIRE
Revista de lorganitzaci francesa Alternative Libertaire, anticapitalisme i
autogesti, http://www.alternativelibertaire.org/

LE MONDE LIBERTAIRE
Revista setmanal de la Fdration
Anarchiste francesa, http://www.
monde-libertaire.fr/

DIREKTE AKTION
Revista anarcosindicalista alemanya editada per la FAU-IAA, http://
www.direkteaktion.org

Literatura i
dinamita

DIRECTA
Mitj dinformaci quinzenal per la
transformaci social, investigaci,
debat i anlisi, https://directa.cat/

Josep Estivill

Literatura y Dinamita. Monogrfic

de la revista Vacaciones en Polonia, nm. 5, diversos autors, 2011,
296 pp.
Rere el fascinant i enigmtic ttol de
Vacaciones en Polonia shi amaga
resplendent una creativa revista dedicada a les literatures no convencionals, que amb periodicitat irregular
aconsegueix dinamitar la nostra ignorncia i alimentar la curiositat i les
ganes de saber. Tal com manifesten
els autors al seu blog, la fita que els
mou s el joc amb el llenguatge i les
paraules (dels altres): Als seus autors, la crtica literria els importa tan
poc com el sucidi, lantropofgia, la
utopia o la dinamita [temes als quals
dediquen nmeros (quasi) monogrfics]. Les petites cllules, no obstant,
ballen cada vegada que, en jugar amb
el llenguatge o amb les paraules dels
altres, troben casuals indicis de llum.
Vacaciones en Polonia s la resposta poltica a aquestes trobades.
El nmero cinqu s titula genricament Literatura y dinamita i t vora
300 pgines, mida A4 i un pes de 950
gr. s, per tant, un bon totxo; una
publicaci plena dimatges i de sorpreses, que tentra de seguida per la
vista, amb una esttica ms propera
al fanzine underground que no pas a
la revista acadmica.
Hi trobareu un reps a la literatura
anarquista de la segona meitat del
segle XIX i primera del XX. Compta
amb apartats dedicats a la figura de
lanarquista a la literatura, a Roberto
Arlt, al diari Anarjiia, les relacions
entre futurisme i anarquisme, la
banda de Bonnot, les lluites socials a
finals del XIX... I les constants aparicions de personatges com Dostoyevsky, Oscar Wilde, mile Zola, Henry
James, R. L. Stevenson, Joseph Conrad, G. K. Chesterton, Mayakovskii,
Ernesto Gimnez Caballero (sic),
Ravachol, Josep Llunas, Po Baroja,
Mateo Morral i tants i tants daltres.
Vacaciones en Polonia s una revista tan fascinant com el ttol que duu i
per la qual nosaltres sentim devoci.
La trobareu en llibreries del rotllo.
Ms info: https://vacacionespolonia.
wordpress.com/

Al tinter

CatalunyA

Procs Embat, per la construcci de lanarquisme social i organitzat

Hem de passar de lpoca dels

collectius a la de les organitzacions
Volem aportar una estratgia clara cap el comunisme llibertari
basada en el poder popular
LA FRASE

Lanarquisme
s una eina de
transformaci
social, no un
club
Josep Estivill

El Procs Embat s un pas cap a la

creaci duna organitzaci de caire
llibertari a partir de persones que militen als moviments socials, venals,
sindicals, estudiantils o populars en
general. Es tracta de crear les bases
mnimes necessries per, desprs dun
temps, impulsar definitivament una
organitzaci poltica llibertria amb
possibilitats de convertir-se en un actor clau de la vida pblica de la nostra
societat.
- En quina situaci es troba lanarquisme avui dia al nostre pas?
Lanarquisme i el moviment llibertari
es troba en un procs de repensar-se.
Actualment sest produint una expansi territorial important i ja es
poden trobar collectius explcitament anarquistes prcticament per
tot el territori. Aix s un avan important, ja que partem duna poca
en qu la militncia llibertria es basava en els CSO i els ateneus llibertaris. El major actiu de la militncia era
la cultura i la propaganda. Afortunadament hi ha hagut una millora qualitativa des de laparici de les assemblees i collectius llibertaris de barri,
de poble o de comarca. No s que
abans no hi haguessin grups anarquistes, sin que la part ms social es
feia a travs dels moviments socials o

de lanarcosindicalisme i no tant des

dels collectius especficament llibertaris. I finalment, fins fa pocs anys hi
havia una part de la gent llibertria
que per desenvolupar una tasca una
mica ms poltica havia dabandonar
el moviment i implicar-se en altres
projectes. Embat vol cobrir aquest
vessant del moviment llibertari que
creiem que no est prou desenvolupat actualment.
- Destaqueu-nos alguns pensadors
anarquistes del moment actual
En aquests moments, els i les principals pensadores anarquistes es troben
al mn anglosax. Als Estats Units
tenim al lingista Noam Chomsky, a
lantropleg David Graeber, a la ecologista social Janet Biehl o a lanarcocomunista Wayne Price. A Irlanda
tenim al prolfic Andrew Flood. A
Sudfrica a Michael Schmidt i a Lucien Van der Walt, que intenten recuperar la histria llibertria, tasca que
a Gran Bretanya fan Stuart Christie,
Chris Ealham o Nick Heath. Al mn
de llengua castellana tenim al Carlos
Taibo, a leconomista Jose Luis Carretero o al Toms Ibez. Evidentment
hi ha moltssima gent vlida que est
desenvolupant una important tasca
terica, possiblement com no es veia
des de fa dcades.
- Qu salvareu de lanarquisme
clssic? Qu li traureu?
Salvarem probablement la gran tra-

dici organitzativa del moviment que

va durar dcades amb un fort sentiment de comproms, responsabilitat
i autodisciplina, que va constituir organitzacions slides capaces dafrontar els moments histrics en qu van
desenvolupar la seva activitat. A ms
a ms, el moviment era conscient de
la seva prpia heterogenetat i pluralitat que englobava moltes formes
dentendre lanarquisme. Tamb, lobsessi per lensenyament i leducaci
de la classe treballadora que entronca
directament, amb el desig dempoderar la gent ms enll del mer joc
electoralista.
Li traurem les torres divori i el purisme que shan demostrat intils des
de fa prou temps per avanar vers la
llibertat. Tampoc ens agrada gaire el
cert grau darrogncia que hi ha respecte a la gent que no s anarquista.
Lanarquisme s una eina de transformaci social, no un club.
- Quines lluites creieu que encara
no estan prou ben representades
des dels moviments llibertaris?
Les lluites de les dones, encara que
sempre han estat presents en el moviment llibertari sovint han estat
marginades o almenys no han estat
una prioritat per tot el moviment
que ha prioritzat la lluita de classes.
No s que no es vulgui fer res, que
en teoria s que volem desfer-nos del
patriarcat, sin que no es fa una bona

reflexi a la interna que assumeixi

les qestions de gnere. El que ens
plantegem s ms aviat que la petja
llibertria sigui present en totes les
lluites obertes perqu hi tenim gent
a tot arreu, per que van a remolc del
propi moviment i que, aix no obstant, podrien aportar ms i millor
des de lptica i la tradici que ens
sn prpies.
- Com veieu lallau de processos
assemblearis que sestan produint
darrerament?
No noms es tracta dun allau de
processos assemblearis, sin tamb
de moviments que aposten per lautogesti, que utilitzen lacci directa,
que creuen en la presa de decisions
horitzontal, que practiquen el suport
mutu... s una dinmica que ja est
integrada dins dels moviments socials des del moviment antiglobalitzaci, o abans amb el neozapatisme,
lantimilitarisme, les primeres okupacions o lecologisme.
s un procs que ens agrada i que volem difondre a tota la societat. Hem
daprofitar que una part majoritria
dels moviments socials tenen trets llibertaris. Per aix no vol dir que tinguin objectius llibertaris. Hi ha molta
feina per fer, que comena coordinant els diferents moviments i assegurant que siguin polticament autnoms respecte dels partits poltics o
de les institucions. Cada moviment

social ha de veures a si mateix com

un subjecte poltic propi on les seves
decisions sn sobiranes i no sn corretges de transmissi de ning.
- Qu voleu aportar des del Procs
Embat?
Volem aportar una estratgia clara
cap el comunisme llibertari basada
en el poder popular. s a dir, que
les lluites populars comencin a tenir
una visi de societat a la qual aspirem. Per, que aquesta societat lliure haur destar construda des de la
prpia lluita social i lorganitzaci
popular i no des de fora o a partir de
societats paralleles.
- Com animareu la gent a participar-hi?
El Procs Embat est obert a qui vulgui crear una organitzaci llibertria
basada en la construcci del poder
popular (per a desprs poder aspirar
al socialisme llibertari). La nostra
manera de funcionament es basa en
dos vessants: territorial i sectorial
(comunitria, laboral o estudiantil)
i dins daquestes hi ha mbits dactuaci com la lluita antipatriarcal, la
municipal o barrial, lensenyament,
lhabitatge, la sanitat, etc.
Hem de passar de lpoca dels collectius a la de les organitzacions. Els i
les llibertries organitzats avanarem
molt ms i les nostres propostes tamb.