CURS DE FORMACI

SINDICAL BSICA
Senyes didentitat i funcionament orgnic

UNA MICA D'HISTRIA (RECENT)...

RECONSTITUCI I DESENVOLUPAMENT
DE LA CNT-CGT

CONFIGURACI DEL PANORAMA SINDICAL

POSTFRANQUISTA A CATALUNYA I L'ESTAT
ESPANYOL (1977-1985, APROX.)

Pactes de la Moncloa. Vinculaci poltica dels sindicats majoritaris (UGT, CCOO)

Armes contra la combativitat i capacitat reivindicativa de les treballadores

Estatut dels Treballadors (1980), inici de les reformes en sentit desregulador.

Poltica de Concertaci Social, per a assegurar la pau social. Reconeixement

institucional.

Bisindicalisme CCOO/UGT. Funci de collaboraci amb el capital.

La CNT-CGT mai no ha collaborat en aquesta tasca. Discriminaci.

CONFIGURACI DEL PANORAMA SINDICAL

POSTFRANQUISTA A CATALUNYA I L'ESTAT
ESPANYOL (1977-1985, APROX.)

LOLS (1985): afavoreix el sindicalisme collaboracionista.

Condici de sindicats "ms representatius". Barrera selectiva del 10%. Les
Seccions Sindicals passen a jugar un paper secundari.

Discriminaci en el procs de devoluci del Patrimoni Sindical. Condicion les
possibilitats de desenvolupament de l'Organitzaci.

Acabada la "transici": Panorama sindical relativament estabilitzat.

RECONSTRUCCI, DISPUTES,
UNIFICACI, CANVI DE SIGLES... DE LA
CNT A LA CGT

Reconstrucci de la CNT, progressivament entre 1975 i 1976. Catalunya (assemblea de

Sant Medir, a Sants, el febrer de 1976).

Mostres d'afirmaci i capacitat collectiva. Configuraci com a alternativa. Tercera fora

sindical.

Pol de referncia per a sectors que cercaven un sindicalisme autnom.

Imatge pblica de la CNT com a organitzaci filoterrorista. Cas Scala.

Ruptura en el V Congrs. Posteriorment, reunificaci parcial el 1984.

Congrs d'Unificaci (IX Congrs, juliol de 1984). Unificaci dels sectors CNT-Congrs
de Valncia (CCT-CNT) + Sindicats d'Oposici CNT-AIT.

RECONSTRUCCI, DISPUTES,
UNIFICACI, CANVI DE SIGLES... DE LA
CNT A LA CGT

Possibilit la presentaci a les eleccions sindicals. Aconseguir la implantaci i el

reconeixement de les Seccions Sindicals de CNT a les empreses.

Contencis jurdic per la titularitat de les sigles.

Sentncia adversa del Tribunal Suprem. "Confederaci General del Treball".

Legitimitat del Congrs d'Unificaci del 84. La tria de les sigles CGT t a veure
amb la CGT francesa de principis del segle XX, i amb el Congrs de
constituci de la CNT del 1910.

El Ministeri de Treball va decidir considerar-nos a tots els efectes una nova

organitzaci.

LES NOSTRES SENYES D'IDENTITAT

ALL QUE SOM

"La Confederaci General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya) s una

associaci de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i
per tant: de classe, autnoma, autogestionria, federalista, internacionalista i
llibertria"

Continuadors del projecte de la Confederaci Nacional del Treball (CNT)

fundada el 1910. Assumim la seva herncia.

Som una Organitzaci sindical. Per no defensem noms les condicions de

treball. L'acci sindical i l'acci social formen part d'una mateixa lluita.

Som una Organitzaci de classe. Defensa dels interessos collectius del conjunt
de la classe treballadora.

ALL QUE SOM

Som internacionalistes. Origen histric en la I Internacional. Participem en marcs

internacionals de collaboraci.

Som una Organitzaci autnoma, sense cap dependncia o vinculaci amb cap mena
d'opci poltica partidista, religiosa o econmica.

Assoliment d'una societat organitzada sota els principis del Comunisme Llibertari. Som
anarcosindicalistes. Alternativa social basada en l'autogesti.

Les raons de la nostra manera de fer han de quedar ben clares. Tamb els objectius "a
llarg termini".

Acci directa com a mtode d'actuaci. Federalisme i autonomia, com a principis

organitzatius.

ALL QUE NO SOM NI VOLEM SER

No som una Organitzaci centralista. Autonomia de cada Sindicat i ens

orgnic. Compatible amb el respecte als acords. Pacte federatiu.

No som una "gestoria sindical". Conscienciar sobre la necessitat de l'afiliaci i la

participaci.

La solidaritat s quelcom al sosteniment de la qual s'ha de collaborar. Trencar

la visi instrumental del Sindicat.

La CGT no s noms un servei jurdic. Collaboraci en un projecte que va

ms enll de la defensa puntual d'una treballadora o collectiu.

ALL QUE VOLEM

Ser un instrument d'organitzaci, reivindicaci i mobilitzaci per a tota la classe

treballadora.

Tenir fora real, no noms en el mn laboral, sin tamb en l'espai social.

Assolir una societat llibertria.

FUNCIONAMENT ORGNIC DE LA CGT

DE CATALUNYA

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

L'estructura de la CGT adopta com a instrument organitzatiu bsic el Sindicat

sectorial.

Estructura territorial: Sindicats de sector agrupats en l'mbit territorial.

Federacions Territorials (d'mbit Local, Comarcal o Intercomarcal).

Estructura sectorial: Federacions Sectorials. Confluncia de tots els Sindicats

d'un mateix sector existent en el territori.

El Sindicat mant el carcter d'unitat bsica del procs de presa de decisions.

ELS SECRETARIATS PERMANENTS

No hi ha caps ni dirigents. Neguem la delegaci de poders executius. Un SP ha

de gestionar i coordinar el compliment dels acords.

Secretaria General

Secretaria d'Organitzaci (Vicesecretaria General)

Secretaria d'Administraci i Finances

Secretaria d'Acci Sindical

Altres secretaries: Comunicaci, Acci Social (obligatries a l'SP Confederal),

Jurdica, Salut Laboral, Formaci, Gnere...

EL SINDICAT

Afiliats i les afiliades. Possibilitat de participar en els diferents nivells organitzatius,

comenant pel seu Sindicat.

Base organitzativa i de participaci. Es correspon amb un ram de la producci o dels

serveis. s el qui cobra les nostres quotes.

Dret a participar en llibertat i igualtat a les assemblees del nostre Sindicat. Presa dels
acords. Elecci dels rgans de representaci i de gesti. Elecci de les delegades en els
comicis de l'organitzaci.

Tots els sindicats hauran de tenir un mnim de 75 afiliades. Sindicat d'Activitats Diverses.

Seccions Sindicals d'empresa. Coneixement i solidaritat mtues entre totes elles.

EL SINDICAT

A tall d'exemple, la Federaci Local de Barcelona est formada per:

Sindicat d'Alimentaci, Comer i Hostaleria

Sindicat d'Activitats Diverses

Sindicat d'Administraci Pblica

Sindicat de Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crdit i Oficines i Despatxos

Sindicat d'Energia, Mineria, Qumiques i Afins

EL SINDICAT

Sindicat dEnsenyament

Sindicat dEspectacles, Informaci, Paper i Arts Grfiques

Sindicat del Metall

Sindicat de Neteja

Sindicat de Sanitat

Sindicat de Transports i Comunicacions

Una Federaci Local ms petita, com Sabadell, est formada per: Sindicat d'Activitats Diverses
i Sindicat del Metall

LES FEDERACIONS TERRITORIALS

(LOCALS, COMARCALS,
INTERCOMARCALS)

Agrupen a tots els Sindicats d'un mbit geogrfic especfic. Fer efectiva la
solidaritat intersectorial.

Paper en el terreny poltic i social de la seva demarcaci geogrfica.

Marc decisori: Ple de Sindicats. Es vota en funci de la quantitat d'afiliaci.

Els membres del seu SP, juntament amb els Secretaris Generals de cadascun
dels sindicats membres, constituiran el Comit Territorial (Local, Comarcal o
Intercomarcal). Plenries.

Els Secretaris Generals sn membre del Comit Confederal de la CGT de

Catalunya.

LES FEDERACIONS TERRITORIALS

(LOCALS, COMARCALS,
INTERCOMARCALS)

Formen part de la CGT de Catalunya les segents Federacions Territorials:

Federaci Local de Barcelona

Federaci Comarcal del Barcelons Nord

Federaci Comarcal del Baix Camp-Priorat

Federaci Comarcal del Baix Llobregat

Federaci Local de Viladecans

Federaci Comarcal del Baix Peneds

LES FEDERACIONS TERRITORIALS

(LOCALS, COMARCALS,
INTERCOMARCALS)

Federaci Intercomarcal del Garraf-Alt Peneds

Federaci Local de Berga

Federaci Local de Castellar del Valls

Federaci Intercomarcal de Girona

Federaci Comarcal de l'Anoia

Federaci Intercomarcal de Ponent (Lleida)

Federaci Local de Manresa

LES FEDERACIONS TERRITORIALS

(LOCALS, COMARCALS,
INTERCOMARCALS)

Federaci Comarcal del Maresme

Federaci Local de Rub

Federaci Local de Sabadell

Federaci Local de Sallent

Federaci Intercomarcal de Tarragona

Federaci Local de Terrassa

Federaci Comarcal del Valls Oriental

LES FEDERACIONS SECTORIALS

Agrupen tots els Sindicats d'una mateixa activitat, branca o sector.

La CGT de Catalunya ha comptat en algun moment amb alguna de les segent

Federacions Sectorials:

Federaci d'Administraci Pblica de Catalunya (FPAC)

Federaci de Banca, Estalvi Assegurances, Entitats de Crdit i Oficines i

Despatxos de Catalunya (FESIBAC)

Federaci d'Ensenyament de Catalunya (FEC)

Federaci del Metall de Catalunya (FEMEC)

LES FEDERACIONS SECTORIALS

En l'actualitat n'existexen i funcionen plenament dues d'aquestes: la FESIBAC i la

FEMEC.

Poden ser d'mbit confederal estatal o territorial (de Catalunya). Problemtica sectorial,
tenint en compte les seves peculiaritats,sense caure mai en el corporativisme.
Negociacions de Sector.

Congrs de la Federaci. Els Secretaris Generals sn membres del Comit Confederal,

sense vot, excepte en assumptes de carcter reivindicatiu.

Poden constituir Seccions Sindicals Estatals. Centres de treball dispersos per tot l'Estat.

A banda, tamb hi ha la figura de les Coordinadores Sectorials (Estatals).

LES CONFEDERACIONS TERRITORIALS

Agrupa totes les Federacions Territorials i Sectorials d'una zona geogrfica.

Acostuma a correspondre's a la d'una "Comunitat Autnoma", per no t
perqu ser necessriament aix.

Antigament, la Regional Catalana de la CNT, a ms de les quatre provncies

principatines, tamb comprenia Mallorca i Menorca.

Marc decisori: Per norma general s el Congrs de Sindicats. El seu SP,

juntament amb els Secretaris Generals de les Federacions Territorials i
Sectorials, donaran lloc al Comit Confederal.

Plenries. Desenvolupar i dur a terme els acords dels comicis orgnics.

LES CONFEDERACIONS TERRITORIALS

En l'actualitat, la CGT est constituda per la federaci de les segents

Confederacions Territorials:

CGT d'Astries

CGT d'Euskadi

CGT del Pas Valenci i Mrcia

CGT d'Arag i La Rioja

CGT de les Illes Balears

LES CONFEDERACIONS TERRITORIALS

CGT de Catalunya

CGT de Madrid, Castella-La Manxa i Extremadura

CGT d'Andalusia

CGT de Castella-Lle i Cantbria

CGT de Galcia

CGT de les Illes Canries

LA CONFEDERACI GENERAL DEL

TREBALL DE CATALUNYA

Mxim marc decisori: Congrs de la CGT de Catalunya. rgans decisoris

entre Congressos: El Ple Confederal i la Conferncia Sindical.

Als Plens es poden triar membres de l'SP de la Confederaci, per mai l'SP
complet.

Els Secretaris Generals de les Confederacions Territorials sn membres del

Comit Confederal de la CGT estatal.

RGANS DE GESTI I REPRESENTACI

Comit Territorial (Local, Comarcal, Intercomarcal). Plenries Territorials.

Comit Federal. Plenries Federals (d'mbit de tot Catalunya).

Comit Confederal de la CGT de Catalunya. Plenries Confederals (d'mbit de

tot Catalunya).

Altres rgans:

Comissi Econmica: Pla Comptable com. Comissi Revisora de Comptes

als Congressos. 2/3 dels vots presents.

Consells Federals.

RGANS DE DECISI

Assemblea del Sindicat.

Ple del Sindicat.

Conferncia Sindical: rgan de debat sobre la intervenci sindical i reivindicativa de la

CGT.

Plens Federals i Confederals: Acords vinculants orgnicament, per no poden contradir

resolucions de Congrs.

Congrs Federal i Confederal: S'hi decideix l'actuaci de l'Organitzaci en l'mbit Sectorial,

i en el cas de Congressos Confederals l'actuaci de la Confederaci en tots els mbits.

Comissi de Garanties: Encarregada de dirimir en conflictes. Els seus acords sn vinculants.