Professional Documents
Culture Documents
cat
> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Novembre 2014 nm. 166 0,50 euros
NOVEMBRE DE 2014
Editorial - 2
CatalunyA
Editorial
Aquestes decisions no estaven presents en lhoritz del procs participatiu del passat 9 de novembre a
Catalunya i, per tant, no es tracta
AGURRELJ
ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110
FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn
FEDERACIONS
COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n,
43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800
Vilanova i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.
cat
Tel. i fax 938934261
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100
Mollet - cgt_mollet@hotmail.
com
Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El
Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a
17005 Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912
Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002
Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax
977241528
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 93 745 01 97
FEDERACIONS LOCALS
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@gmail.
com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
Sort
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com
Trrega
Ardvol 12 bis, 2n, 25300,
Trrega
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades
personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament
notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent de la CGT de
Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les
mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades
de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici
al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de
Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el
llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.
Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor.
Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per
lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
NOVEMBRE DE 2014
3 - Tema del mes
CatalunyA
en el procs dendeutament.
Linforme respon a la necessitat de
conixer, com a poble, on sestan
destinant els recursos que haurien de garantir drets com el dret
a la salut o leducaci. Noms coneixent com sha arribat a aquesta situaci podem avaluar quines
sortides tenim. Linforme ha dajudar tamb a abordar la qesti de
la possible illegitimitat del deute
1. Un creixement
sense lmits del
Deute
Des del 2006 fins a 2010 a Catalunya
sha donat un creixement continuat
del dficit que en bona part sha tradut en un important creixement del
NOVEMBRE DE 2014
Tema del mes - 4
CatalunyA
ment de la Generalitat de Catalunya. Entre ells destaquem: un sistema fiscal regressiu agreujat pel frau
i levasi fiscals; un increment de la
despesa derivada del pagament dinteressos del deute, que porta a una
espiral de nou endeutament per poder fer front al deute acumulat; la inclusi en les xifres dendeutament de
deutes que existien per que abans
no es comptaven, com els deutes
dalgunes entitats pbliques o el deute comercial amb provedors.
2. Una elevada
dependncia dels
mercats per no
tocar privilegis
La poltica pblica de la Generalitat
de Catalunya s molt dependent del
sistema financer. En els darrers anys,
el carcter regressiu del sistemes tributaris catal i espanyol i el sistema
de finanament autonmic actual,
han provocat la davallada dels ingressos fiscals i de les transferncies
prpies del model de finanament, i
en conseqncia laugment dels ingressos generats via endeutament.
Un endeutament que, com diem, es
produeix per la manca de voluntat
poltica a lhora de tocar privilegis de
les classes dominants.
La generaci daquest nou endeutament i la prioritzaci del seu pagament en detriment de la despesa
social, es podria haver esmortet mitjanant:
Una poltica fiscal progressiva, promoguda tamb a nivell Estatal.
La recaptaci dimpostos sobre el
patrimoni i sobre successions, entre daltres (grans capitals, fiscalitat
ambiental, taxa turstica, sobre les
energies nuclears, etc.), atenent a la
capacitat normativa catalana.
El combat del frau fiscal i leconomia submergida, aix com la revisi
3. El deute s amb
els bancs i amb
lEstat espanyol
Noms quinze entitats concentren
la major part del deute. Els majors
bancs espanyols i catalans (CaixaBank, BBVA, Bankia, Banco Santander i Banc Sabadell, entre daltres)
concentren el 41% del deute (25%
en mans de bancs espanyols i 16% en
mans de bancs catalans); mentre que
lICO, depenent de lEstat espanyol,
apareix com a principal creditor individual amb el 31% del deute catal.
Els bancs estrangers concentren el
19% del deute (entre els quals es troben Crdit Agricole, Deutsche Bank
i Depfa-ACS Banc, entre daltres)
i un 9% est en mans del Banc Europeu dinversions i daltres entitats
pbliques. Les dades, no fetes pbliques per la Generalitat de Catalunya
i a les quals ha tingut accs la PACD
a travs de la Candidatura dUnitat
Popular Alternativa dEsquerres,
demostren lelevada dependncia de
les finances pbliques dun grup molt
redut de creditors, amb capacitat
dinfluir i determinar la poltica pblica de la Generalitat de Catalunya.
Entre aquests destaquen tres: lEstat
espanyol, CaixaBank i el BBVA.
El finanament per mitj dendeutament saconsegueix per mitj de tres
mecanismes: lemissi de bons, els
prstecs i crdits bancaris, i els mecanismes pblics de liquiditat.
El 31% del deute acumulat es deu a
lemissi de bons i pagars:
Els bons en euros a llarg termini
sn els tipus demissions majoritaris. Daquests, una part molt petita
correspon als bons emesos per a
deuros.
Els interessos a pagar a lEstat espanyol van del 3,34% al 6,23%.
El fons de pagament de provedors
ve garantit per lICO i consta dun
crdit sindicat per 26 entitats bancries.
Tant el FLA com el pla de pagament
a provedors estan condicionats a un
pla de viabilitat i sostenibilitat financera que aprova el govern espanyol.
Aix fa que, de facto, leconomia de
la Generalitat estigui intervinguda
per lEstat.
4. Auditories
ciutadanes per
acabar amb
lopacitat i la
dependncia
Des de la PACD entenem aquest
informe com un exercici necessari
i inicial per tal de comenar a comprendre levoluci, composici i conseqncies de lendeutament pblic
catal. Davant lopacitat i manca de
transparncia de la Generalitat de
Catalunya, apostem per compartir i
construir conjuntament el relat del
deute des de la ciutadania. Noms
comprenent com hem arribat fins
aqu podrem proposar les respostes
adequades, basades en el coneixement compartit i lanlisi collectiu.
Linforme Independents de qui? s
un primer pas perqu es puguin engegar ms processos dauditoria ciutadana sectorials, dinfraestructures
o projectes concrets, o territorials.
Entenem que existeixen evidncies suficients per a qestionar la
legitimitat del deute de la Generalitat, per ens cal avanar en lanlisi
collectiu per concretar i compartir
aquestes evidncies, aix com per fer
propostes, incloent un possible impagament del deute pblic catal.
NOVEMBRE DE 2014
5 - Tema del mes
CatalunyA
Es pot no pagar el
deute pblic?
La Constituci espanyola, arran de
la reforma exprs pactada pel PP i
el PSOE i aprovada, tamb, amb el
suport de CiU lagost de 2011, estableix que el seu pagament ha de ser
prioritari per a les administracions
pbliques, per davant de qualsevol
altra despesa. I malgrat que des del
govern de la Generalitat sinsisteix
que no hi ha alternativa perqu aix
ho fixa la llei, la realitat s que es
plantegen altres opcions.
La Plataforma Auditoria Ciutadana
del Deute (PACD) sha encarregat
de dibuixar les alternatives a linforme Independents de qui?. El
collectiu considera que aquesta imposici, el pagament del deute abans
que la inversi social, s una decisi
poltica basada en la premissa de no
rebaixar els privilegis de les classes
dominants. La PACD defensa que
es faci una auditoria a travs dun
procs obert, participatiu i integrat
en daltres lluites socials per poder
decidir democrticament i sobiranament qu fer amb el deute, sense
ingerncia dels mercats financers ni
de la troica formada per la Comissi
Europea, el Banc Central Europeu i
el Fons Monetari Internacional.
El document exposa que part del
deute de la Generalitat (que superava els 57.000 milions deuros el 31
de desembre de 2013) s illegtim
i, per tant, no sha de pagar. Segons la PACD, el deute illegtim s
aquell contret per un govern que
no ha destinat els recursos generats per al benefici de la poblaci;
aquell que ha propiciat violacions
dels drets humans, impactes sobre
el medi ambient, o aquell deute derivat duna poltica fiscal regressiva
o permissiva amb el frau fiscal que
redueix els ingressos de lEstat.
La plataforma reconeix que laposta
La seva principal via de finanament s el govern espanyol, a travs de mecanismes com el Fons de
Liquiditat Autonmica (FLA), que
comporten el pagament dinteressos. Per tot plegat, la PACD exposa
que la realitzaci dun impagament
decidit de forma unilateral per part
del govern de la Generalitat, sense
sobirania poltica econmica suficient, no s una bona opci si no
va acompanyada daltres canvis ms
profunds i generals.
Com a alternatives, la plataforma
planteja tres estratgies diferents:
la negociaci de limpagament del
deute amb els creditors; recrrer
als tribunals perqu declarin illegal una part del passiu, o dur a terme un impagament no negociat del
deute. La primera opci no t massa
garanties dxit si la part deutora t
poques eines amb les quals fer crebles les seves amenaces, mentre que
la part creditora s que t la fora per
fer mal a ladministraci catalana. A
lEquador, lany 2007, es va fer una
auditoria que va permetre que el
govern del president Correa plants
cara als mercats. Amb lauditoria,
lexecutiu va declarar pblicament
que no pagaria el deute pblic, paraules que van suposar una baixada
pronunciada del voltant del 70%
Linforme de
la Plataforma
Auditoria
Ciutadana del
Deute subratlla
que, sota la
deutecrcia,
no hi ha
sobirania real
Canvi de model
La nacionalitzaci de la banca, total
o parcial, entraria dins aquest escenari dapoderament ciutad. Sempre
segons linforme de la PACD, facilitaria laplicaci de les mesures de
control. A ms, disminuiria la vulnerabilitat davant el boicot de les elits
financeres, poltiques i industrials
NOVEMBRE DE 2014
Tema del mes - 6
CatalunyA
El poder de les
entitats bancries
Entre quinze entitats, pbliques
i privades, concentren el 88% del
deute catal, segons linforme de la
PACD Independents de qui?. El govern autonmic no ha fet pbliques
les dades, que shan obtingut a travs
de la CUP. El principal creditor de la
Generalitat s lInstitut de Crdit Oficial (ICO), que depn del govern espanyol, amb el 30,5% del passiu. Entre les entitats privades, les que ms
nacumulen sn CaixaBank (14,0%),
BBVA (13,7%), Bankia (4,3%) i el
Banco Santander (4,0%). De les foranes, destaquen Crdite Agricole
(3,6%) i Deutsche Bank (1,8%).
El document analitza les principals
magnituds, dades i informacions que
poden ajudar a entendre levoluci
del deute de ladministraci auton-
CaixaBank,
Catalunya Caixa i
Banc Sabadell van
obtenir beneficis
milionaris amb les
comissions per la
gesti dels bons
patritics
El 29 dabril, la Generalitat de Catalunya va liquidar lltima de les
emissions dels anomenats bons patritics, un mecanisme de finanament emprat per ladministraci autonmica entre novembre de 2010
i maig de 2012. En total, lexecutiu
va captar 12.727 milions deuros a
travs daquests bons, adquirits per
particulars i empreses que rebien a
canvi un inters dentre el 4,25% i
el 5,25%, depenent de lemissi. Per
afrontar la darrera amortitzaci, de
781,5 milions a 32.605 inversors
detallistes, el Govern dArtur Mas
va recrrer al fons de liquiditat autonmica (FLA), com ha succet des
del 2012. Per tant, la liquidaci dels
bons no ha redut el volum del deute
de la Generalitat principatina, sin
que nha augmentat la dependncia
amb el govern de lEstat espanyol,
que amb diferncia ns el principal
creditor.
La deutecrcia sha accelerat des de
linici de la crisi i noms en el cas de
Les
administracions
de la Generalitat
de Catalunya
Un negoci per a
devien a 31 de
les entitats del
desembre de
pas
2013 un total de
El deute sha convertit en un me57.122 milions
canisme de distribuci de la riquesa de pobres a rics, doncs els diners
deuros a
dels contribuents, aportats duna
o altra pel treball, es drenen
bancs, mercats manera
cap als capitals financers a travs
del pagament dinteressos del deufinancers i a
te, rebla linforme Desentranyant
lEstat espanyol la UE, publicat recentment pel Seminari Taifa. La definici del grup
deconomistes crtics deixa ben
NOVEMBRE DE 2014
7 - Tema del mes
CatalunyA
Tres vies
dendeutament
La Generalitat actualment sendeuta de tres maneres: a travs de
lemissi de bons i pagars als mercats financers, que a final de 2013
suposaven el 31% del passiu; amb
prstecs i crdits de la banca, el 22%
del total; i amb els mecanismes pblics de liquiditat, que sumaven el
47% i que no deixen de ser crdits
de lEstat pels quals shan de pagar
interessos dentre el 3,3% i el 6,2%.
La composici del deute de ladministraci autonmica ha canviat
notablement des del 2011, quan els
prstecs amb entitats financeres representaven el 36,7% del passiu i els
bons, el 63,3%, per el tancament
del mercats va provocar laplicaci
dels mecanismes de suport a la liquiditat. Ara, el principal creditor
de la Generalitat s el govern espanyol i la PACD no dubta a afirmar que de facto la poltica econmica catalana est intervinguda
des de lexecutiu central, ja que laccs a instruments com el FLA implica lacceptaci de determinades
condicions dictades des de Madrid.
Els mecanismes pblics de suport a
la liquiditat es van impulsar per fer
front, precisament, al pagaments
dels deutes de les autonomies i bsicament sn tres: el FLA, finanat
pel govern estatal a travs de lInstitut de Crdit Oficial (ICO), del que
han sorgit el 75,6% dels recursos
pblics rebuts per la Generalitat;
els crdits de lICO (5,7%); i el Fons
per al Finanament de Pagaments
de Provedors (FFPP), que representa el 18,7% restant. El FFPP suposa un lucratiu negoci per a les 26
entitats bancries que el nodreixen
mitjanant un crdit sindicat i que
exerceixen dintermediries i es beneficien duns interessos que rondaran el 5,9%, segons el Ministeri
dHisenda. El BBVA, el Banc Santander, Bankia, Caixabank, el Banc
Popular, el Banc Sabadell, el Banesto o el pblic ICO sn les principals
entitats que hi participen.
La Generalitat va comenar a emetre bons sobirans negociats des de
la Borsa de Barcelona el 1996 i a 31
de desembre de lany passat sumaven 14.799 milions deuros, la major part dels quals sn a llarg termini (12.700). Un cop amortitzats els
darrers bons patritics, ja no queden emissions detallistes, de manera que sn inversors en general
-com per exemple residents a partir
de 500.000 euros- els que posseixen
bons. Pel que fa a la composici,
les darreres dades disponibles sn
de 2011, quan el 54,4% del deute
pblic negociat a borsa de la Generalitat estava en mans de residents
-principalment persones fsiques
(24,8%) i entitats de crdit (13,6%)i la resta (45,6%) el tenien no residents. El 2006 els residents noms
nacumulaven el 20% i des daleshores no han deixat de guanyar pes
com a creditors de la Generalitat.
Pel que fa als crdits bancaris, no
existeixen dades actualitzades sobre
quines entitats financen la Generalitat, per a linforme de la PACD
sexposa que durant el 2014 la ma-
La deutecrcia
simposa al
finanament dels
serveis socials
Els deute ha estat i segueix sent un
mecanisme de dominaci dels cre-
NOVEMBRE DE 2014
Treball Economia - 8
CatalunyA
Treball - Economia
CGT Catalunya
Ha arribat lhora
dorganitzar-nos
a la feina i de
mobilitzar-nos al
carrer
El sindicalisme pactista de CCOO i
UGT ens ha portat a un carrer sense sortida, a deixar que negocin en
el nostre nom, a les nostres esquenes, retallades en el terreny laboral i
social. Sha acabat el temps del sindicalisme de despatxos i de gestoria.
Sha acabat el temps del sindicalis-
Perqu has de
triar CGT
Perqu som un sindicat sense empreses, que no es lucra amb cursos
de formaci, que no rep diners per
signar acomiadaments. Simplement
som una organitzaci de treballadores i treballadors.
Que defensem de manera contundent i sense ambigitats les pensions
pbliques, i no promovem els plans
de pensi privats ni tenim empreses
que gestionin fons de pensions.
Que no signem ni validem acomiadaments. No acceptem que una treballadora o treballador participi en
lacomiadament dun altre, per in-
Volem fer un
sindicalisme
assembleari,
participatiu
i horitzontal,
mitjanant
el qual, amb
lesfor collectiu
i lajuda mtua,
puguem plantar
cara a la
patronal
NOVEMBRE DE 2014
9 - Treball Economia
Perqu la CGT
lluita tant a dins
com a fora dels
comits dempresa
No creiem en el model sindical representatiu, en el que alguns volen
que les treballadores i treballadors
noms participem quan sens crida a votar, cada quatre anys, per
a triar el Comit dempresa i/o la
Junta de Personal.
Rebutgem frontalment les delegades i delegats sindicals investides
amb carta blanca, que no necessiten de laprovaci de les treballadores i treballadors per a negociar
en nom seu, realitats tant importants com les nostres condicions
laborals, acomiadaments o Expedients de Regulaci dOcupaci.
CatalunyA
Aquest model sindical, fet a mida
de CCOO i UGT, ens ha portat a
tenir a les empreses delegades i
delegats que no planten cara a la
Patronal, dels quals la gran majoria ens sentim cada cop ms allunyades.
La decisi de la CGT de participar a les eleccions sindicals difereix radicalment de com actua el
sindicalisme oficial. La nostra
participaci en els Comits dempresa, malgrat treballar rduament
dins dells, t com a objectiu el
reconeixement de les nostres Seccions sindicals, per a que ning no
sapropi de la participaci de la
plantilla, per a donar veu als i les
treballadores, a travs lassemblea
i la lluita.
Defensem un model anarcosindicalista dacci sindical basat en les
seccions sindicals dempresa com
a rgan de representaci dels i les
treballadores organitzades, i en les
assemblees de tota la plantilla com
a rgan unitari de discussi i presa de decisions. Contra el delegat
o delegada amb carta blanca, a
la CGT practiquem el control de
les seccions sindicals. I contra uns
Comits dempresa de caire parlamentari, proposem assemblees
NOVEMBERE DE 2014
Treball Economia - 10
CatalunyA
Morir treballant
Ermengol Gassiot
les dades sobre la quantitat de viatgers que utilitzen lAVE, veiem que
els ciutadans de lestat espanyol NO
viatgen una vegada cada 2 anys en
AVE, sin que uns pocs viatgen molt
en AVE i ho paguem entre tots/tes.
Per a justificar el regal de la infraestructura i dels trens pagats amb diners pblics a empreses privades, es
valen del discurs neoliberal errat que
el privat es gestiona millor (com
exemple Bankia) eliminant el servei
pblic per a qui ms ho necessita.
La inversi de diners pblics que fa
el PP en el ferrocarril s inversament
proporcional als viatgers que utilitzaran el tren de forma habitual i
directament proporcional al viatger
amb ms mitjans per a viatjar. s a
dir:
- Serveis que ms susen tenen desproporcionadament menor inversi
de diners pblics.
- Viatgers amb ms opcions, a ms
del ferrocarril, major inversi de diners pblics.
Estan eliminant el tren que ms utilitzem els ciutadans, reemplaant-lo
NOVEMBRE DE 2014
11 - Treball Econo-
CatalunyA
CGT es
persona com
acusaci
popular
en el cas
Bankia
Aquests i aquestes corruptes, amb ajuda dels seus sequaos, els quals ocupen llocs de lliure designaci, cobrant
elevats sous (aquests si sn ninis), que
ni veuen, ni denuncien les irregularitats que en els seus Serveis sestan
realitzant; intenten desmantellar els
Serveis Pblics, perqu els gestionin
les empreses de les seves amiguetes.
El procediment de contractes de les
Administracions Pbliques, la responsabilitat de supervisar aquests
contractes i intervenir i fiscalitzar els
pressupostos recau sobre ells i elles i
fan els ulls grossos. Per segueixen al
seu, a robar-nos, a tirar-nos les culpes
de les seves nefastes decisions poltiques i de gesti, sn responsables de
tota classe de retallades en matria de
dependncia, educaci, sanitat, justcia afeblint les Administracions per
a justificar lexternalitzaci, com ells
diuen, encara que la paraula exacta s
NOVEMBRE DE 2014
Treball Economia - 12
CatalunyA
NOVEMBRE DE 2014
13 - Treball Economia
CatalunyA
Divideix i vencers
Sara Plaza
Desigualtat salarial
Aquest sistema dexternalitzaci ve
acompanyat dimportants diferncies
en les condicions de treball. I la primera s el tipus de conveni. Mentre
els treballadors de Telefnica tenen
un conveni propi que recull part de
la tradici sindical duna empresa
que era pblica, els treballadors de les
contractes i subcontractes es regeixen
pel conveni del metall. I aix porta
una desigualtat salarial important,
Externalitzar els
riscos
Ms enll del salari, existeix una altra gran diferncia que s la gesti
dels riscos laborals, tal com denuncia
Cristina, treballadora de Telefnica
des de fa 27 anys i membre de la Plataforma Sindical En Construcci. Telefnica t molt pocs accidents perqu
el treball perills sha externalitzat. Hi
ha morts en les telecomunicacions i
sn morts externalitzades. Els treballs
ms perillosos els fan les subcontractes, relata lempleada de Telefnica
que explica que aquesta baula de la
cadena, que sn empreses contractades al seu torn per les contractes, sn
les clavegueres de la precaritzaci.
Hi ha diferents nivells i segons vas
baixant et trobes pitjors condicions.
Ara en les contractes es fomenta que
els treballadors es facin autnoms i
es converteixin en subcontractes. Jo,
si lempresa no em dna les mesures
de seguretat i la formaci necessria,
em puc negar a treballar. Ells, si es
neguen, a lendem estan en el carrer.
Unir-se en la lluita
Quant a les subcontractes, hi ha casos delirants, afirma Jordi Juan. Jo he
vist a un treballador duna contracta
que t al seu torn una S.L. amb treballadors al seu crrec. s a dir, amb
la nmina que cobra contracta al seu
torn a ms treballadors. Amb aquest
nivell de subcontractaci els treballadors senfronten a una flexibilitat brutal, denuncia ladvocat qui es queixa
que no hi ha possibilitat de negociaci
collectiva mentre hi ha gent que treballa entre 60 i 70 hores a la setmana.
Lestratgia s divideix i vencers.
Ara mateix no saben ni el personal
que tenen, per els dna igual, no els
importa perqu guanyen diners, explica Aitzol Ruiz de Azua, president
del comit dempresa de Cotronic i
aix ho demostren les xifres. A dia
davui Telefnica t uns ingressos de
14.141 milions deuros nets i ha passat
de comptar amb 10 milions de telfons installats el 1978 a ms de 315,7
milions de clients al mar de 2013.
Enfront daquesta situaci, treballadors de les contractes Cotronic,
Elecnor, Itete, i Abentel i empleats de
Telefnica van decidir barrejar-se el
passat 30 de juny en la primera vaga
conjunta, que es va celebrar en la provncia de Barcelona. Si vas sol ets
ms vulnerable pel que hem decidit
extrapolar la nostra lluita amb altres
contractes, explica el representant
dels treballadors mentre recalca que
la uni s el cam.
ERO a Atento
A ms del servei dinstallacions i
manteniment, lrea comercial tamb
est externalitzada. Aquests serveis
tampoc viuen aliens a la precarietat, tal com explica Rebeca Muoz,
membre de CGT a Atento Madrid.
Han plantejat un ERO que afecta a
ms de 800 empleats en una empresa que ha tingut beneficis en lltim
trimestre. Aquesta mesura est totalment injustificada, explica Muoz,
qui assegura que lamenaa s la deslocalitzaci.
Mentre la plantilla intenta defensar
uns llocs de treball amb una mitjana
salarial de 750 euros mensuals, lempresa que opera en 16 pasos, est
publicant ofertes a Amrica Llatina.
Ens han dit que els treballadors a
Espanya generem moltes prdues,
assegura. La companyia de teleserveis, antiga filial de Telefnica, va
ser venuda a loctubre de 2012 al fons
dinversi Bain Capital. Aquest fons
voltor est donant passos per a reestructurar lempresa, explica Muoz
mentre relata que Telefnica es va
assegurar a Atento com provedor
de serveis durant nou anys per no
sabem on.
* Article publicat a la revista Diagonal.
NOVEMBRE DE 2014
Treball Economia - 14
CatalunyA
Notcies sindicals
Hospital de
Bellvitge, lder
en contractes
escombraries i
precarietat laboral
LHospital de Bellvitge s lhospital
ms castigat per la poltica de contractes escombraries de lInstitut
Catal de la Salut, amb un 50% dels
aproximadament 3600 treballadors
amb contractes eventuals. La meitat
de la plantilla del centre treballa amb
contractes de mes a mes, setmana a
setmana o fins i tot dia a dia el que
confereix unes pssimes condicions
laborals i una agnica incertesa laboral als / les treballadores.
En data dabril de 2014 el 87,63%
dels contractes que es van fer tenien
una durada igual o menor a un mes
i molts daquests contractes escombraries i summament precaris sn
contractes entre el 66 -75% de la
jornada laboral .
Tota la nostra solidaritat amb els
companys i companyes que sestan veient perjudicats per aquests
contractes escombraries . Desprs
de molts anys continuen amb una
elevada precarietat laboral que any
rere any, lluny de solucionar-se,
sagreuja. No hi ha dret, ni hi ha dignitat . Ja nhi ha prou de prendrens
el pl.
Per aquests motius la CGT vam
convocar el 8 doctubre a la porta
principal de lhospital un acte de
protesta que reflects el nostre menyspreu a la poltica de contractaci
de la directora de RRHH Monserrat
Castella i el gerent Alfredo Garca
amb el lema: Contractes escombraries per a la direcci de lhospital
Concentraci a
lAeroport del
Prat, contra la
precaritzaci/
privatitzaci
dAena i la
liberalitzaci/
privatitzaci del
Sector Ferroviari
El passat 8 doctubre vam convocar
a lAeroport del Prat, una concentraci de treballadors dAena i de
les empreses pertanyents al Sector
Ferroviari i al Sector Aeroportuari,
en protesta per:
- La privatitzaci dAena i la liberalitzaci/privatitzaci del Sector
Ferroviari.
- La precaritzaci i prdua docupaci en el ferrocarril.
- En defensa dAena i el ferrocarril
Trampes als
pressupostos de
la Corporaci
Catalana
de Mitjans
Audiovisuals
La histria s per a recordar-la... per
a poder-la revertir. I la CGT som
dels que no oblidem! Totes i tots
hem aprs moltes llions de la lluita
conjunta i compromesa daquests
Pblica.
Aix mateix, les repercussions a
locupaci son evidents, donat que
anualment el conjunt de la plantilla
de Santander realitza un mnim de
7 milions dhores extraordinries, el
que suposa la destrucci de ms de
4.000 llocs de treball. Aquest frau
social resulta ms escandals per
tractar-se duna multinacional de
les dimensions del Grup Santander.
Per tot aix, CGT ha presentat denncies davant les Inspeccions Provincials de Treball de tot lestat i el
9 doctubre es van realitzar concentracions davant les Oficines Principals del Santander.
Concentracions al
Banc Santander
contra les
prolongacions de
jornada
El 9 doctubre CGT va clonvocar
una concentraci a lOficina principal del Banc Santander al Passeig
Grcia de Barcelona.
CGT denuncia les prolongacions de
jornada al Banc Santander, un mnim de 7 milions dhores extraordinries sense cotitzar ni a la Seguretat Social ni a la Hisenda pblica
ni pagar als treballadors.
El Banc Santander imposa els seus
treballador/es la prolongaci illegal de la seva jornada laboral. Cada
any la plantilla s forada a treballar un mnim de 7 milions dhores
extraordinries, i a ms no paga
aquestes hores als treballadors, ni
les cotitza a la Seguretat Social, ni a
lHisenda Pblica.
No es tracta de casos allats, estem
davant una estratgia perfectament
dissenyada per la direcci del Banc
Santander, que simposa mitjanant
amenaces i repressalies. Aquells que
es neguen a prolongar de manera
illegal la seva jornada laboral, a treballar sense cobrar, son degradats,
traslladats a oficines allunyades dels
seus llocs de residncia o, en el cas
de treballadors amb poca antiguitat, acomiadats.
Des de fa anys, el Banc Santander
est actuant al marge de la llei, imposant a la seva plantilla un horari
laboral illegal i inhum, que comena a les 8 del mat i que, sovint,
finalitza passades les 8 de la tarda.
Aix significa una flagrant vulneraci del Conveni Collectiu de la
Banca Privada, al que sestableixen
uns horaris molt concrets i una jornada mxima anual de 1700 hores.
Per a la major part dels treballadors/es del Banc Santander sels
obliga a realitzar un promig de 500
hores ms lany.
El Banc Santander no paga a la seva
plantilla el temps extra treballat,
el que es sense cap mena de dubte
un frau, ja que aquest impagament
daquestes hores fa que tampoc es
cotitzi per aquestes a la Seguretat
Social, ni es declaren a lHisenda
Campanya en
solidaritat amb
treballadora
de Servifruit
acomiadada a
Sitges
La companya Nria Flix s delegada de CGT del Comit de lempresa Servifruit des de fa pocs mesos,
desprs dun procs electoral carregat de pressions de lempresa i
la col.laboraci de la UGT per fer
una candidatura de la Direcci.
Abans, lempresa lhavia traslladat
de lHospitalet a Sitges, com a cstig
per haver demanat la reducci de
jornada per guarda legal dels seus
fills menors.
Noms sortir escollida, el capitost
de lempresa ha estat assetjant i perseguint lactivitat de la nostra companya, amenaant amb descomptes
de salari, enfocant cmeres a la seva
persona i realitzant trucades dadvertncia contnues, arribant fins i
tot a prohibir parlar amb les persones que treballen al seu voltant.
Davant daquesta situaci de persecuci sindical, per haver-se presentat per la CGT i defensar els drets
de la plantilla, CGT va convocar
una acci de suport mutu concentrant-se el 18 doctubre durant tot el
mat davant de lestabliment de Servifruit a Sitges.
CGT sollicita
a Inspecci de
Treball laturada
immediata de les
obres de retirada
damiant del Palau
de Justcia de
Barcelona
CGT ha sollicitat a Inspecci de
Treball laturada immediata de les
obres de retirada damiant del Palau de Justcia de Barcelona per no
NOVEMBRE DE 2014
15 - Treball Economia
complir els protocols legals i suposar un risc greu i imminent per als
treballadors.
La causa de la denncia ha estat
que al Palau de Justcia de Barcelona sestaven duent a terme feines de
retirada damiant, que es van iniciar
en data 22 doctubre de 2014, en
concret una substituci de la xarxa de sanejaments fluvials daquest
Centre de Treball.
La manca absoluta de cap informaci als i les treballadores sobre el
tema i quines mesures de prevenci de riscos shavien adoptat, va
causar una situaci dalarma entre
la plantilla, donant lloc a que 201
treballadors/es signessin un escrit
sollicitant a lempresa que informs
dels riscos que causa aquesta actuaci i quines mesures shavien portat
a terme, sollicitud que no va ser
contestada.
Per lexposat, i degut al risc greu i
imminent per a la salut laboral dels
i les treballadores del Palau de Justcia de Barcelona, es va sollicitar a
Inspecci de Treball laturada de les
obres per no complir els protocols
legals i el requisit dinformaci a la
plantilla.
FNAC El Triangle
BCN sanciona a 2
delegats de CGT
per denunciar
a Inspecci
de Treball la
presncia de
ratolins
FNAC-El Triangle ha sancionat dos
delegats de CGT per absentar-se del
seu lloc de treball el mat del passat 17 doctubre i poder dirigir-se a
lAgncia de Protecci de la Salut i a
la Inspecci de Treball per denunciar que hi havia ratolins a la zona
daccs a la cuina de la Cafeteria
Farggi, situada dins de les installacions de Fnac.
En la sanci, la Direcci de FNACEl Triangle argumenta que no hi
ha cap causa que justifiqui labandonament del lloc de treball i, conseqentment, sanciona, tot i estar
assabentada de que els dos delegats,
en la seva qualitat de membres del
Comit dEmpresa estaven, en tot
cas, exercint les funcions que consideraven pertinents per tal de protegir la salut de treballadors i clients.
Tot i que companyes de la zona afectada van informar als delegats denunciants, el mateix mat en el que
sinterposaren les denncies, que
feia dies que sadvertia la presncia
de ratolins en aquesta zona, FNAC
mai va reunir el Comit de Seguretat i Salut (rgan en el que la CGT
tamb hi est representada), per tal
de donar el degut trasllat als delegats de prevenci.
Lnica gesti realitzada per lempresa amb els representants legals
dels treballadors ha estat la de sancionar els dos delegats denunciants,
Trobada Delegats/
des de Prevenci
de CGT de
Catalunya
El 24 doctubre de 10h a 14h es va
portar a terme una Trobada de Delegats/des de Prevenci de CGT
Catalunya a Can Batll (al barri de
Sants, Barcelona), organitzada per
la Secretaria de Salut Laboral de
CGT Catalunya.
Lobjectiu de la Trobada era crear
una espai de cooperaci i ajuda
mtua entre les persones que portem a terme feines relacionades
amb la Salut Laboral dins CGT de
Catalunya i posar sobre la taula les
necessitats prctiques i reals dels
Delegats de Prevenci, estructurant
una agenda comuna de treball en
temes de formaci, recursos, models per a presentar denncies a
Inspecci, Guies Prctiques,
A CGT de Catalunya hi ha Delegats/des de Prevenci amb experincia i coneixements en mltiples
mbits, que entenem poden ser
aprofitades per altres Delegats/des
de Prevenci o afiliats/des que fan
feina en matria de Salut Laboral.
Sense poder ser exhaustius (doncs
encara es podrien citar molts ms)
tenim Delegats/des de Prevenci
amb llarga experincia en qestions
prctiques (denncies a Inspecci, ) , altres que han fet grans
treballs premiats en matria dergonomia (FESIM-Metall), altres
Fsics Nuclears (Sincrotr-Alba) o
que han portat a terme campanyes
estatals pels afectats per lAmiant
(Honeywell/Federal Mogul), entre
molts daltres.
Volem posar en com tot aquest coneixement i experincia en matria
de Salut Laboral, i fer xarxa i suport
mutu per a collaborar entre tots i
totes per fer ms efectiva la nostra
lluita en Prevenci de Riscos Laborals.
En la trobada es van fer unes breus
intervencions de representants dalgunes empreses on sha dut a terme
experincies interessants en aquesta
matria:
- Sincrotr-Alba (Sabadell), dinvestigaci fsica i qumica
- Correus (Barcelona), respecte a la
experincia en el reconeixement de
mobbing i els riscos psicosocials
- Honeywell/Federal Mogul (El Prat
de Llobregat), respecte a la lluita
dels i les treballadores afectades per
lAmiant
- SEAT (Martorell), respecte als riscos ergonmics al metall
Posteriorment es dividiren en Grups
de Treball per a posar en com necessitats i problemes comuns de diferents mbits dactuaci, amb lobjectiu de poder compartir quines
formacions o materials ens serien
CatalunyA
ms tils. Els Grups de Treball ja
preparats eren Amiant, Metall, Riscos Psicosocials i Investigaci fsica
i qumica, i es vol crear ms Grups
de Treball.
Fem Xarxa i Suport Mutu en matria de Salut Laboral. O els seus
beneficis o la nostra Salut!
LAudincia
Nacional tomba
lERO dUnipost
A partir de la denncia presentada
per la CGT lAudincia Nacional ha
tombat lERO aprovat per Unipost,
amb el qual pretenia acomiadar 340
treballadors, deixant en ridcul amb
la sentncia als dos sindicats (UGT
i USO) que no havien impugnat
lERO. LAudincia Nacional condemna Unipost per presentar un
ERO i no executar-lo, com una eina
per amenaar als i les treballadores,
caient en frau de llei creant una borsa de possibles acomiadaments.
UGT i USO no sols no van impugnar lERO per acomiadar a 340
companys, sin que van signar amb
lempresa un ERO de 200 treballadors de manera encoberta, i sens
dubte illegal, ja que shagus hagut dobrir-se un nou perode de
consultes amb tota la representaci
sindical dUnipost, posant de manifest que han signat acomiadaments
a esquena dels treballadors/es, una
mostra de que prefereixen posar en
el carrer a 200 famlies en comptes
de defensar tots i cadascun dels llocs
de treball. Encara que creiem que
amb aquesta sentncia aquests acomiadaments ja han estat declarats
nuls, des de CGT actuarem contra
lacord signat per USO i UGT.
Concentraci a
Barcelona contra
els trasllats
forosos i la
prdua de drets a
CaixaBank
El 27 doctubre CGT va convocar una concentraci de protesta
davant les torres de Caixabank,
a lAvinguda Diagonal de Barcelona. Sn molts els motius pels
quals CGT decideix portar a terme
aquesta protesta:
- Mobilitat geogrfica: Desplaament dunes 1.000 persones des de
diferents zones de lEstat espanyol a
diferents punts de Catalunya, mostrant una total manca descrpols
i sensibilitat, grcies a un acord
signat per tots els sindicats, menys
CGT, ELA i LAB.
- Doble escala salarial: Els acords
signats al 2012, 2013 i 2014 contemplen la implantaci de dobles escales salarials que minven la capacitat
econmica de bona part de la plantilla de diverses formes, en benefici
de Caixabank i els seus accionistes.
- Reducci de salaris: Amb la signatura de lltim acord de 17 de juliol,
Prou explotaci
laboral i
persecuci
sindical a
lHospital QuironTeknon de
Barcelona
El passat 19 de setembre es va consumar un nou episodi del impune
terrorisme empresarial que vivim
aquests temps amb un nou acomiadament massiu en nom de la prosperitat i la sinergia del grup.
Excusa perfecta per precaritzar els
llocs de treball i amortitzar llocs del
que per a ells sn elements incmodes. Aquell dia 13 companyes
de la llista electoral per la CGT per
a les eleccions sindicals del 8 doctubre van ser acomiadats pel sol fet
de voler lluitar i defensar els seus
companys. Perqu aquesta empresa t autntica lrgia a la gent que
lluita de deb i al que representen.
Precarietat Laboral Aboluta,
Tracte vexatori de comandaments
intermedis, estafes massives a la seguretat social amb la infracotitzaci
de molts dels seus treballadors, flexibilitat horria que ratlla lesclavitud, plusos capritxosos que malgrat
reflectir en el conveni col lectiu es
paguen o no en funci dels capricis
del senyoret. Aquestes sn les credencials de Quirn i Capio i de la
majoria de la classe empresarial ...
i els grans sindicats, els de les targetes de crdit, aquests que haurien
de fer valer els treballadors, ens venen amb el seu silenci i la seva inoperncia, samaguen i dosifiquen el
seu treball duna manera oportunista en funci del temps que falti per
a la nova cita amb les urnas.
En protesta per aquesta situaci
CGT vam convocar el 6 doctubre
de 13 a 14:30h una nombrosa i sorollosa concentraci davant la porta principal de lHospital, contra la
persecuci sindical i per la readmissi de les treballadores acomiadades.
NOVEMBRE DE 2014
Treball Economia - 16
CatalunyA
Converse
NOVEMBRE DE 2014
17 - Treball Economia
CatalunyA
em amb...
membre del grup de Massana i company dels assassinats), el Lcio Urtbia (company i amic de Massana,
Sabat, Josep Ester, etc.), el Txema
Bofill (ex militant dels GARI) i amb
lEnric Casasses (poeta), el Manolito
Daz (msic i membre del CEJEB) i
el Moi Rojo (cantautor).
- I vau editar les memries de lexmaqui Joan Busquets
S, b, respecte a textos, lany 2003
es va editar una reproducci facsmil, el Luz y Vida. Una publicaci
obrera de Gironella. I efectivament
el 2008 es va editar lautobiografia dun exmaqui que va actuar per
la comarca, El Senzill. Guerrilla i
pres dun maqui. I aquest llibre el
vam reeditar corregit el 2013. Daltra
banda des del 2009 cada any es treu
lAgenda Llibertria, un projecte que
va nixer fa vint-i-dos anys i que els
darrers tres anys es tira endavant des
del Centre.
- LAgenda Llibertria des de quant
la feu?
Des del 2009, abans la van fer els de
lAteneu dIgualada i abans els del
Poble Sec. Nosaltres portem sis anys
fent-la i enguany (2015) el tema central s lanticarcerari, els continguts
els han fet parcialment les preses i
un euro de cada agenda anir per les
lluites anticarceraries.
- Editeu fora cosa no?
No tant, per b, tamb hem collaborat en ledici de llibres de diversos companys i companyes: El tra
de les invisibles (2001), de la Columna Clitoriana, una perspectiva de
gnere en relaci amb el treball i la
NOVEMBRE DE 2014
Sense fronteres - 18
CatalunyA
campanya contra Inditex engegada
pel CSO La Tremenda de Manresa;
i dos poemaris de carcter social de
Gerard Vilardaga Diumenge (2001)
i Dimarts (2014). Finalment tamb
shan coeditat, per tal dajudar altres
companys, discos musicals de grups
de la comarca i de tipus reivindicatiu: el primer disc dels Hormign
Armado, un grup de hardcore de
Berga; el disc del grup de rumba
Manolitos Band, tamb de Berga, i
la maqueta de La K y la B, un grup
de hip-hop de Viladecans amb un so
crata i reivindicatiu.
- I als vostres locals qu hi trobarem?
El local s obert sovint, per de manera fixa tots els dissabtes al mat i
els divendres a la tarda. El local s un
bon lloc per anar a llegir qualsevol
revista antiautoritria darreu (estem subscrits a desenes de revistes)
o qualsevol dels milers de llibres de
la biblioteca.
La biblioteca disposa de poc ms
de 4.300 obres catalogades i 7.000
ms per catalogar. El centre est
catalogant els seus llibres al catleg
collectiu de la Xarxa de Biblioteques
Socials de la qual forma part (www.
xarxabibliosocials.org).
- Qu s la Xarxa de Biblioteques
Socials?
Doncs som tot un seguit de biblioteques de Catalunya i el Pas Valenci que collaborem entre nosaltres i
compartim diversos recursos i projectes. Ara mateix som 21. El principal projecte com s un catleg
collectiu en lnia (www.xarxabibliosocials.org). Som biblioteques
socials, la majoria de nosaltres som
especialitzades per exemple nosaltres en moviment obrer i anarquisme tot i que tamb hi ha alguna
de generalista com la Josep Pons de
Can Batll. El catleg collectiu s
un projecte molt potent, en el qual
estem implicats des del principi. s
un projecte que ara ja t cara i ulls,
desprs danys de treballar-hi i que
t moltssim futur. Lentrada de les
biblioteques valencianes ha marcat
un abans i un desprs. El catleg
transforma els dipsits de llibres dels
LES FRASES
Funcionem a partir de les assemblees setmanals i dels grups de treball per
projectes: Agenda Llibertria, llibreria, biblioteca, manteniment, Ateneu, etc.
Som un dels grups fundadors de la Marxa-Homenatge als Maquis, que funciona
de manera horitzontal i autogestionada
Hem collaborat en ledici de llibres, fem la revista Psol negre, publiquem
cada any lAgenda Llibertria i formem part de la Xarxa de Biblioteques Socials
Animem a la gent a sumar-shi o fer els seus propis projectes anarquistes
NOVEMBRE DE 2014
19 - Sense fronteres
CatalunyA
Sense fronteres
La crisi al Marroc
Omar va explicar que les crisis del
sistema capitalista a nivell internacional tamb han afectat el Marroc,
i que el pas ha quedat segrestat per
les instncies ms altes daquest
sistema inhum, com per exemple
lFMI (Fons Monetari Internacional). El Govern marroqu no t cap
capacitat de decisi i segueix rigorosament els dictats que arriben
des de les institucions econmiques
mundials.
Amb aquest context i amb un deute
pblic que va pujar el 2013 fins als
48.992 milions deuros (cosa que
representa un 61,91% del PIB) i
un deute pblic per cpita de 1.491
euros (tot un despropsit per als
salaris i nivell de vida del pas), el
govern est comenant a aplicar des
de fa algun temps dures retallades
pressupostries per a les qestions
elementals i serveis pblics com per
exemple la sanitat, leducaci, les
pensions i un llarg etctera.
A ms, les grans multinacionals
franceses sn les que, juntament
amb lEstat francs i la collaboraci
total del govern marroqu, han dissenyat des de fa molt temps el model
econmic del territori.
El resultat de tot plegat s que els
treballadors cobren uns salaris mnims de 160 euros al sector agrcola,
de 300 euros al sector pblic i de 250
euros al sector industrial.
Vaga al sector
pblic
El 20 doctubre, els treballadors i treballadores del sector pblic estan cridats a una vaga general de 24 hores
convocada pels diferents sindicats,
entre els quals la UMT.
Es mobilitzaran, entre daltres, contra
les retallades en les pensions del funcionariat, que passen de jubilar-se a
ledat de 60 anys als 65 i de tenir com
a base del clcul lltim salari a tenir
la mitjana dels ltims 3 anys (tenint
en compte que tenen uns salaris mnims duns 300 euros). Aquesta reforma de les pensions est prevista per a
lestiu del 2015.
Tant la UMT com la resta dorganitzacions sindicals consideren que al
Marroc calen uns 500 euros mensuals per viure dignament.
Revoltes sindicals
i al Shara
Occidental
De les mobilitzacions sindicals ms
importants dels darrers anys al Marroc, Omar va destacar la que ha estat
la ms important: la revolta de 20 de
febrer de 2011, en qu es reclamaven
augments de sou.
Abans daquesta revolta hi havia hagut els aixecaments al Shara Occidental el 8 i 9 de novembre de 2010,
que van comenar al campament
sahrau dAgdaym Izik i ms tard a
Al-Aiun i a altres localitats. Les forces
de seguretat del Marroc van atacar
els sahraus acampats a Agdaym Izik,
una zona desrtica a uns 16 quilme-
Ofensiva de
les poltiques
neoliberals
A finals del passat mes dabril lEstat
marroqu va accedir a les peticions
dels treballadors i treballadores magribins i els va augmentar els salaris i
les pensions de manera significativa,
per els sindicats consideren que encara que s insuficient.
Per ara hi ha una nova ofensiva desprs dels dictats marcats per lFMI,
que considera que els salaris sn
massa elevats.
La UMT creu que hi ha un deute pblic tant elevat per culpa dun model
deficitari, ja que el disseny de Frana
per aquest pas passava simplement
per laposta en el sector agrcola, cosa
que ha implicat haver dimportar la
resta de productes necessaris perqu
el pas pogus funcionar. Per poder-ho fer, el Marroc ha comptat amb
els fons de compensaci de la UE i els
EUA, que han palliat les pujades de
productes com el petroli i han controlat els preus i la inflaci.
Ara aquests fons de compensaci
estan en perill i el govern marroqu
es limita a satisfer els pagaments dels
interessos del deute contret en cedir
a les pressions de les grans multinacionals, que fan que es legisli perqu
pugui evitar qualsevol tipus dimpost
o pagament per installar les seves indstries al Marroc. Fins i tot arriben
a ni pagar pels terrenys on subiquen.
Al sector agrcola, les companyies estrangeres han vist que els seus beneficis provenen duna explotaci cada
vegada ms gran de la classe treballadora, s a dir, reduint salaris i empitjorant les condicions laborals. Aix
ho fan per competir amb els productes importats per les multinacionals
desprs que shagi alliberat el mercat.
Omar va explicar que les empreses
que tracten pitjor els treballadors del
camp sn les espanyoles.
Misria absoluta
per la classe
treballadora
Davant les pressions de les diferents
patronals, tant del sector agrari, com
del sector privat, el govern prepara
una reforma laboral amb lobjectiu
deliminar els salaris mnims dels
diferents sectors, aix com la limitaci i restricci de les llibertats sindicals, que sn bastant precries. Aix
comportar una precaritzaci brutal
de locupaci, que juntament amb la
desaparici dels fons de compensaci
La mateixa recepta
al Marroc i aqu
Com podem veure s la mateixa recepta a tots els pasos, per la qual cosa
es considera imprescindible unificar
les lluites tant a nivell intern com les
respostes a nivell internacional.
No som els treballadors els que hem
de pagar les desigualtats del sistema,
va concloure Omar, de la mateixa
manera que a Espanya i el Marroc es
fan patents les agressions del sistema
capitalista, a la resta de pasos passa el
mateix. I va fer una crida a lorganitzaci dels diferents pobles per donar
una resposta conjunta a latac capitalista i a seguir amb la collaboraci i
bona relaci entre la UMT i la CGT,
organitzacions que considera i qualifica de necessries.
NOVEMBRE DE 2014
Sense fronteres - 20
CatalunyA
NOVEMBRE DE 2014
21 - Sense fronteres
CatalunyA
barricades a Kobane? El mn -i
aquesta vegada ms escandalosament, lesquerra internacional-
ser realment cmplice de deixar
que la histria es repeteixi?
* Article de David Graeber, antropleg i activista anarquista
nord-americ, publicat a la revista
Diagonal, que va ser publicat originalment en la pgina web de The
Guardian el 8 dOctubre del 2014.
Tradut i editat per Renzo Forero.
Qu hi ha en joc a Kobane?
Nora Miralles
Un projecte
pioner de
convivncia a
lOrient Mitj
Quan la revolta contra Baixar
al-Assad va mudar en enfrontament militar, els kurds de Rojava,
la regi nord de Sria, van decidir
mantenir-se fora del conflicte, declarar lautonomia dels cantons de
Cizre, Afrin i Kobane i construir-hi
un projecte pioner de societat multicultural sense Estat, gestionada
per assemblees locals i cantonals,
on les dones hi tenen un paper poltic histric.
Basat sobretot en lexperincia de
les comunitats zapatistes, en el model dorganitzaci regional sus, en
la constituci plurinacional de Bolvia i en el municipalisme llibertari, la nova societat de Rojava s un
experiment que sallunya daltres
experincies revolucionries precisament pel rebuig a la construcci
dun nou Estat. Els estats naci
Lideratges
femenins
ms enll del
simbolisme
El lideratge dAbdullah no s, al
Kurdistan ni a Rojava, quelcom
dexcepcional. Un dels puntals del
Rojava shi han creat, tamb, assemblees de dones i joves amb capacitat
de decisi vinculant.
Pel que fa a les tnies i cultures minoritries i histricament apartades
dels mbits de decisi, shi han establert quotes electorals proporcionals per a kurds, rabs, assiriocaldeus, armenis i turcmans i shi
ha aprovat una Carta Magna que
estableix com a sistema de govern
una democrcia radical basada en
lentesa i la coexistncia en la diversitat per a tots els pobles.
NOVEMBRE DE 2014
Social - 22
CatalunyA
Sense fronteres
Bala perduda
Els senyors de la planta quinzena
Toni lvarez
debat i informaci contra obscurantisme i manipulaci informativa. Directes i cooperatius, els meus amics
i amigues de Ni muts ni a la gbia,
sabien com les gasten els cossos policials i judicials quan obeeixen les ordres dels senyors de les plantes quinzenes i per aix mesuraven totes les
seves accions: noviolentes, explicatives i amb un alt nivell pedaggic per
tal de visualitzar la trama especulativa. De manual, que en dirien els
NOVEMBRE DE 2014
23 - Social
CatalunyA
Valoraci de la
jornada de lluita
Aquesta jornada de lluita ha estat un
xit en molts sentits, que hem dinterpretar amb les claus del moment
actual. Des de fa molt temps no viem
una convocatria, que parts dels moviments socials (teixit del que CGT
Catalunya participem i volem seguir
participant), que uns a tantes dones
i homes al carrer, cridant juntes pels
mateixos valors: contra el patriarcat
que ens oprimeix i contra un capitalisme que ens vol sotmetre a mans
duns pocs poderosos.
Sense la nostra fora de treball, aquest
mn que ens venen com lnic possible no es sustentaria: el patriarcat i el
capitalisme no reconeixen que ens ne-
mercat social. La FESC s un esdeveniment anual amb projecci internacional que reuneix la gran diversitat dexperincies i prctiques
de leconomia social i solidria del
territori catal.
Enguany, en la seva tercera edici, la fira va tenir lloc del 24 al 26
doctubre al complex fabril Fabra i
Coats, a Sant Andreu de Palomar,
Barcelona, espai ds pblic per a
lexperimentaci cultural i artstica
que compta amb ms de 12.000 m2
de superfcie.
Els objectius de la FESC sn do-
Qu s lEconomia
Social i Solidria?
Tota aquella activitat econmica que
es du a terme sota criteris democrtics, participatius, respectuosos amb
el medi ambient i socialment responsables. Es tracta duna economia
al servei de les persones, basada en
la cooperaci i el b com i regida
per principis de transparncia i bon
govern.
Tota la informaci al web: http://
www.firaesc.org/
NOVEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 24
CatalunyA
Dinamita de cervell
NOVEMBRE DE 2014
25 - Dinamita de cervell
CatalunyA
a Catalunya. Quins problemes,
quins punts illusionants i qu
aneu a aportar com iniciativa?
Positiu s que sest mobilitzant la
societat civil. No es pot pensar que
aquest s un procs de dalt-baix.
Tot el contrari. s la societat la que
en cert moment trenca simblicament amb lestat, comena a mobilitzar-se i arrossega als ajuntaments,
institucions... fins que es va involucrant en aquest procs la petita
burgesia catalana i els partits com
CiU es veuen obligats a reaccionar.
Ara s en els partits on sorgeixen
divergncies. Quan es veuen en la
situaci de desobeir la llei de lestat.
Daqu al 9-N ser un altre cantar i si
sarribs a votar creiem que cal pro-
mitj termini?
Nosaltres seguirem participant i
acompanyant en els camins que
generin les prpies persones, tractarem denfrontar-nos a les contradiccions que es van generant (com
deixar tot en mans daquells que
hem denunciat com els nostres
enemics o com fiar el nostre futur
a personatges ja assenyalats com
indesitjables). Finalment, fiscalitzar
com es desenvolupen les promeses i
estar aqu, quan les persones esclatin, si aquestes no es compleixen. s
a dir, ser part i no un agent oportunista.
* Entrevista realitzada per Sancho
Ruz publicada a la revista Diagonal.
Allunyar-se del
sectarisme
El cooperativista Miguel Gmez
sintetitza el consens en tres punts:
Ideologia, propaganda i potenciaci de totes les lluites populars
que enfronten el sistema capitalista. Procs Embat, procs de debat
i creaci de discurs que no pretn
absorbir ni suplantar altres lluites
llibertries, sin complementar-les:
no volem anar contra ning ni
muntar un xiringuito, el sectarisme
no va amb nosaltres. Al revs, volem
participar del que ja es fa, sovint des
de fora de lanarquisme tradicional,
assenyala Gmez.
Segur que ens equivocarem, segur que entre nosaltres hi haur
alg que ens deixar en un temps.
Dins daquesta premissa, preferim
experimentar, comenta Emili Cortavitarte, sindicalista i professor
dhistria. Prefereix una definici
ms prctica, vivencial i dacci per
a lanarquisme: amb les etiquetes i
lidentitarisme no arribarem enlloc.
Per no podem suportar que es
muntin candidatures electorals amb
programes que copien el discurs de
les places i arrasin a les eleccions
europees. Aixo no ho volem i volem
contribuir a tot el contrari: els canvis es fan des de baix, amb la gent,
de manera assembleria, amb portaveus rotatius,..., conclou Contravitarte.
Les seves impulsores reiteren que
el procs Embat no es planteja com
una campanya precuinada, sin
que t una vocaci oberta i es convertir en el que decideixin horitzontalment les persones que a partir
dara hi participin. Si la gent vol
canviar-li el nom, doncs es canvia.
Desprs de lxit de la primera trobada, els debats continuaran des de
quarts donze del mat el proper dissabte 11 a Can Batll, tamb a travs
xarxes socials.
* Un article de Marc Rude publicat al
setmanari Directa.
Contranunci
NOVEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 26
CatalunyA
Per on comenar?
Vctor A.
Una temptativa
danlisis
Ara mateix hem de situar un moviment heterogeni que ha reclamat poder votar el 9N, quin model
hauria de ser Catalunya. Continuar
com ara (No), Un Estat Federal (SiNo), o un Estat Independent (Si-Si).
Aquesta consulta s vista com un
dret democrtic i serviria com una
legitimitzaci per a qu les estructures politiques treballin en aquest
sentit, tot i que tamb hi ha veus que
aposten (alhora) per un discurs ms
directe.
Ara mateix el govern de CiU est
pinat. Estem veient dubtes i com
comencen a vacillar davant lescenari poltic. Com a partit burgs,
tenen por a saltar la legalitat al mateix temps que creixen les tensions
internes. La historia moderna ens
demostra com la burgesia ha intentat anar de la m del govern central
per assegurar-se les butxaques. Molta gent diu que ells realment no sn
independentistes, i crec que tenen
ra. O almenys tenen clar les seves
prioritats per sobre qualsevol bandera, volen assegurar-se el poder
econmic.
Per en aquest sentit no podran
controlar lespai parlamentari. Tenen por a anar ms enll amb lanomenat procs, ja que ells no volen
una confrontaci real amb lEstat
central, situant-se en una posici
on perden lespai de conversa amb
els detractors, i un possible i relatiu lideratge del procs entre la
gent partidria de la consulta. Si a
Lindepentisme
com a moviment
social
Lindependentisme, juntament amb
el 15M (i el post-15M electoralista),
han sigut un dels moviments socials
de masses dels ltims anys que ms
persones han mobilitzat. De la mateixa manera a linterior daquests
tenen en com que conviuen moltes
perspectives poltiques diferents.
Per un element central s la seva
perspectiva ciutadanista, cada moviment amb les seves particularitats.
En ressaltaria, a trets generals, els
segents aspectes:
Transversalisme: Potser a escala discursiva no tan marcat als moviments
de les places (Som els de sota contra
els de dalt, contra la casta, etc.) De
totes maneres, per pura estadstica,
el gruix ha de ser de la classe treballadora o de la classe baixa-mitjana
NOVEMBRE DE 2014
27 - Dinamita de cervell
CatalunyA
que la gent que esta pujat a un moviment determinat miri per altres
vies.
Si la paraula democrcia s un mot
en constant disputa per a legitimar
les diferents accions dels diferents
actors poltics, el mateix passa amb
la independncia. Perqu no s la
mateixa independncia la que volen
CiU o les CUP. Nosaltres podem
plantejar la nostra prpia, la nostra
prpia via, la llibertria.
De fet, tot aquest escenari t una
mica de component llibertari. No,
no vull calar-ho ara tot i dir que
sn anarquistes, sin simplement
que una srie de gent creu que la
seva voluntat ha de ser expressada
i materialitzada, alhora que sest
plantejant la desobedincia. La segona part potser no ens agrada tant,
ja que es vol legitimar unes estructures representatives i estatals. Per
potser seria necessari fer una mica
de pedagogia en comptes de girar
lesquena.
Alguns aclariments
i interrogants
No entenc que si lanarquisme s
tradicionalment federalista, perqu
es suposa un mbit ibric de manera
predeterminada en les projeccions
organitzatives fins i tot quan no hi
ha grups dintre de Portugal de les
diferents organitzacions que es reclamen com a tal (I alg ha preguntat als portuguesos?) No s aix una
forma de nacionalisme encobert?
(que a sobre sutilitza per criticar
un altre). Jo no parteixo de territoris estancs i definits, aix que en
un context on un sector important
de la poblaci posa aquesta qesti
sobre la taula, alguna cosa sha de
Una temptativa
de discurs i
posicionament
Doncs s. Llavors les i els anarquis-
La taula de Porrera
Ayahuasca 2014: la 2a revoluci hippie
Artur Sard
NOVEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 28
CatalunyA
El far
Bakunin considera que els estats europeus tal i com els coneixem estan
construts sobre la base de la violncia i de la conquesta, per tant la seva
constituci centralitzada s contrria
a les idees de confederaci que han
de collocar en el seu pavell la pau i
la llibertat. Proposa el reconeixement
de les nacionalitats com un fet natural que t el dret a la seva existncia
i a conviure organitzada en el treball,
la justcia i la llibertat amb la resta de
pobles a travs del pacte federal.
Bakunin alhora que exalta la naci
critica les idees dunitat que mou a
la humanitat duna manera tirnica amb un atac a la intelligncia, la
dignitat i el benestar dels individus i
dels pobles, ja sigui per mitjans violents o sota lautoritat de qualsevol
idea teolgica, metafsica, poltica o
econmica.
Bakunin tamb ataca el patriotisme
que tendeix a la unitat sense respectar la llibertat, convertint-lo en un
patriotisme sinistre, sempre desastrs per els interessos reals i populars
del pas que pretn exaltar i servir.
Aquest patriotisme unionista esdev un amic de la reacci, s a dir en
paraules de Bakunin: <enemic de la
Revoluci, de lemancipaci de les
nacions i els homes.
El federalisme ha format part de
La recepta
Llampuga amb pebres (*)
Lamo en Pep des Vivero
(Mallorca)
Ingredients:
Llampuga
pebres vermells
tomtiga madura
2 cebes
alls
llorer
farina
oli
sal i pebre bo
Elaboraci:
Dins una greixonera comenau
sofregint uns quants alls aixafats
i, en ser daurats, els reservau.
Fer bocins grossos els pebres
NOVEMBRE DE 2014
29 - Dinamita de cervell
CatalunyA
Diccionari militant
Antonio Gascn i
Agustn Guillamn
Biografia
Antonio Martn Escudero, ms conegut pel menyspreador sobrenom
de el Coix de Mlaga, va nixer a
Belvis de Monroy (Cceres). Era fill
de Celestino Martn Muoz, pags,
i dAscensin Escudero Jara, de professi el seu sexe. Al naixement
dAntonio, tots dos tenien 26 anys
dedat. La coixesa que patia es devia
a una ferida rebuda durant les jornades revolucionries de la Setmana
Trgica de Barcelona (1909). Segons
altres versions la causa de la coixesa
va ser una ostetis.
Contrabandista especialitzat, juntament amb Csar Flores, en el pas
darmes per la frontera per proveir
als grups dacci, el 1922 tots dos
van ser actius collaboradors habituals del grup Els Solidaris, del qual
formaven part.
Exiliat a Frana des de 1924 fins a
1934. Va regentar una minscula
paradeta de sabater en un rac annex a una carboneria auvernesa, al
bulevard Montparnasse de Pars.
El 1927, residint a Aubervilliers, va
tenir amb una companya, el nom
complet de la qual desconeixem,
una filla anomenada Florida Martn
Sanmartn, que li va sobreviure a la
seva mort, el 1937. En aquesta ciutat
va treballar primer en la construcci
i desprs en un garatge.
Desprs dels fets revolucionaris
doctubre de 1934, Martn va tornar
a Barcelona, no se sap si per prpia
decisi o per mandat de lOrganitzaci, del que resulta falsa la llegenda
del seu empresonament durant tres
setmanes a causa dels Fets dOctubre, o la de que sel veis conspirant
en alguns pobles.
Va ser llavors quan va decidir installar-se a la Cerdanya, on va treballar en diverses empreses i oficis
(paleta, jornaler, cambrer) a banda i
banda de la frontera: mosso a la fbrica de llet Sali a Puigcerd, paleta
a Bellver, jornaler a Sallagosa, cambrer a Font-Romeu, o picant pedra
a la carretera de Meranges, a preu
fet segons els metres cbics extrets,
o en lempresa Py dOsseja, a la Cerdanya francesa.
Al mar de 1936 va actuar a Puigcerd com a lder i portaveu sindicalista davant la patronal, participant
en diversos mtings locals. Al maig
de 1936 va assistir al Congrs de la
NOVEMBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 30
CatalunyA
Aix es va acordar.
Comorera va demanar una investigaci sobre els maltractaments rebuts
pel seu secretari al poble fronterer
de la Jonquera. Aguad va dir que el
que calia era arreglar duna vegada la
qesti de les fronteres.
A continuaci es va debatre sobre el
carcter feixista i contrarevolucionari del POUM i sobre la necessitat de
suspendre La Batalla; noms alguns
consellers anarcosindicalistes van defensar tmidament al POUM.
La posici de Santilln era absolutament cmplice de les directrius estalinistes i governamentals. Finalment,
les declaracions de Isgleas sobre la
indefensi dels barcelonins davant els
atacs aeris i martims, culpabilitzant
nicament al Govern central, obren
un interrogant sobre la responsabilitat
de la Generalitat i de totes les organitzacions antifeixistes davant levident
inhibici i desdia de tots ells en la
creaci duna defensa antiaria activa,
encara que tot resulta ms comprensible i racional si es considera que
bombes i fam eren els millors instruments governamentals per doblegar
la revoluci.
Des del 8 de mar fins el 26 dabril
el govern de la Generalitat va anar
acumulant tropes a Bellver i en poblacions prximes, aix com en les
rodalies de la frontera. El govern
de Valncia va fer el mateix amb els
carrabiners, acumulant fins a 500 a
Ripoll, que desprs de fracassar en el
seu intent per assaltar Puigcerd, el
24 dabril, van prendre per assalt ledi-
NOVEMBRE DE 2014
31 - Dinamita de cervell
CatalunyA
Llibres
BULTACO.
Del mito a
la realidad
(1958-1983)
Somos el
99%
Colectivo Jos Berruezo.
David Graeber
Capitn Swing, 2014, 304 pg.
En una coneguda xarxa social on
noms es poden utilitzar 140 carc-
Revistes
LESQUERDA
HILO NEGRO
LA GATETA
COOP57
Agenda 2015
pel centenari
de Quico
Sabat
Polmica
http://revistapolemica.wordpress.com
es de la revista Polmica,
amb motiu de la commemoraciel centenari del
naixement de Quico Sabat (19152015), hem publicat una Agenda per
al 2015 on es recullen els moments
ms importants de la vida i la lluita
de qui va ser lenemic nmero de
la dictadura franquista i un lluitador
incansable per la llibertat: Quico Sabat, lhome que mai es va rendir.
El 1939 arriba la irremeiable derrota
de la Repblica espanyola, desprs
de tres anys de resistncia heroica
contra lavan del feixisme. s la fi
dun somni de llibertat i revoluci i
el principi de quatre dcades dinfmia.
La repressi que cau sobre el poble
s brutal. El 1939 es trobaven preses
en presons i camps de concentraci
un mili i mig de persones. Des de
1939 a 1945 la poblaci reclosa sumava 875.000 persones (un 8% de la
poblaci activa de lpoca). Segons
dades de lINE de 1951, entre 1939
i 1945 es van produir a Espanya
164.642 casos de mort violenta.
Malgrat tot aquest horror, seran
molts els que es negaran a rendir-se
i seguiran lluitant dintre i fora de les
nostres fronteres. Entre aquests est
Francesc Sabat Llopart. Conservar
el seu record i donar-lo a conixer a
qui ens envolten, no solament s un
deure cap a ells, sin un deure cap a
nosaltres mateixos perqu, al cap i a
la fi, que coneguem els seus fets no
pot fer-los millors a ells, per s a nosaltres. Nosaltres no podem guanyar
les batalles que ells van perdre, per
ells i lexemple que ens van deixar s
poden ajudar-nos a guanyar les que
ens toca lliurar a nosaltres.
Format: 11 x 17 cm 250 pgines
10 Edici en catal i castell.
Per a adquirir exemplars de lagenda pots enviar un mail a jesus@
polemica.org indicant nom complet, adrea, codi postal i quantitat
dexemplars
Al tinter
CatalunyA
Marc Serena, periodista
LA FRASE
Es persegueix a
les persones per
la seva orientaci
sexual o per la
seva identitat de
gnere
Josep Estivill
Zanele Muholi