Catalunya Nº 165

> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Octubre 2014 nm.
165 0,50 euros
www.cgtcatalunya.cat
Amb lexrcit
s que es pot
Illustraci: Manolo Makarro
Joan Garcia Oliver, 1936
Dipsit legal: B 36.887-1992
OCTUBRE DE 2014
Editorial - 3
CatalunyA
Editorial
CGT condemna lespoli de

Caja Madrid
ls 86 gestors de lentramat
Caja Madrid-Bankia-Banif,
entre ells 28 poltics del PP, 15
del PSOE, quatre dEsquerra Unida,
un responsable de la Casa del Rei i 10
sindicalistes de CCOO i UGT, a ms
de mitja dotzena dempresaris de la
CEOE+CEPYME, han espoliat per al
seu s personal i privatiu 15,6 milions
deuros entre 2003 i 2012, gaireb sis
milions corresponen a diners trets en
efectiu de caixers o compra de roba,
complements i alimentaci en grans
superfcies. La Fiscalia Anticorrupci
considera que darrere daquestes despeses es pot amagar una apropiaci
indeguda.
Lentitat, entre altres accions, va finanar a fundacions de PP, PSOE i
IU amb un mili a lany, va collocar a
desenes de crrecs en els seus rgans,
va facilitar crdits personals als seus

membres, i a ms va facilitar targetes de crdit sense control, targetes
Black, durant dues dcades. Hisenda
vol investigar als 86 directius que van
usar les targetes, aix com les responsabilitats tributries de Caja Madrid
com la de les persones fsiques que
van rebre aquests ingressos.
Tots els gestors venien obligats per
llei a una gesti dels recursos pblics
de manera eficient i amb garanties
de suficincia per a arribar a les fins
socials, econmics i financers del territori en el qual actuaven les Caixes
dEstalvi. La seva gesti no podia
buscar linters privat, com tampoc el
lucre personal.
Molts dels gestors pblics sn directament els responsables de tots els
fraus, per acci o per omissi, portats
a terme per les Caixes, lligats directament a la bombolla immobiliria i

a lespeculaci financera. Aquesta nefasta gesti ha obligat a dedicar fins
a ms de 40.000 milions deuros de la
ciutadania a sanear el gran saqueig
del pblic, dels quals lentramat Bankia-Caja
Madrid-Banif-absorbeix
24.000 milions deuros.
CGT es va personar en la causa contra Bankia, perqu defensem linters
general dels treballadors i treballadores, per una fiana de molts milers
deuros ens ha impedit seguir endavant.
CGT no figura entre aquests sindicats
que sasseuen en els consells dadministraci de les Caixes, no pertany a
la casta sindical. Els sindicats CC.OO
i UGT shan comportat com connivents amb les classes poderoses, amb
les patronals, amb els partits poltics

saquejadors dels diners pblics.
La societat civil, la majoria social, ha
de dilucidar i posicionar-se amb qui
sn sistema-casta-classe poderosa i
ens han dut a aquesta barbrie, o del
costat duna posici tica del b com

i de la justcia social per a tots i totes.
CGT es mou en el camp del b com,
de la solidaritat, del suport mutu i
duna societat que pretn acabar amb
aquest sistema delinqent.
AGURRELJ
Les idees dautoorganitzaci, autogesti, suport mutu, democrcia

directa i propaganda pel fet sn ms actuals que mai
Carlos Taibo, escriptor i professor de cincia poltica
ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110
FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)
Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS
COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
Tel./fax 938042985 cgtanoia@
yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n,
43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800
Vilanova i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.
cat
Tel. i fax 938934261
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100
Mollet - cgt_mollet@hotmail.
com
Tel. 935931545. Fax 935793173
Comer, 5. 08840 Viladecans

cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14
FEDERACIONS
INTERCOMARCALS
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El
Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a
17005 Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan

Anton T, Jose Cabrejas, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi
Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura R.
Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa, Artur Sard, Alba
Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero,
Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili
Cortavitarte, Antonio Gascn, Agustin Guillamn, Lamo en Pep des Vivero
i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201
Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@
cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores
i collaboradors.
Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912
Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002
Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630
Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax
977241528
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96
Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
FEDERACIONS LOCALS
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@gmail.
com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080
Castellar del Valls

Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559
Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
Sort
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com
Trrega
Ardvol 12 bis, 2n, 25300,
Trrega
Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades
personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament
notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent de la CGT de
Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les
mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades
de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici
al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de
Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el
llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.
Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor.
Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per
lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
OCTUBRE DE 2014
4 - Tema del mes
CatalunyA
Tema del mes
NO al Tractat de Lliure Comer

EEUU-UE
Les persones, el medi ambient i la democrcia abans que els
beneficis i els drets de les corporacions
Campanya NO al TTIP!
http://www.stop-ttip-ceta-tisa.eu/es/
http://noalttip.blogspot.com.es
1 . Qui som?
Som una campanya formada per organitzacions de la societat civil que
comparteixen una profunda preocupaci per les diverses amenaces
que planteja lAcord Transatlntic
de Comer i Inversi (Transatlantic Trade and Investment Partnership - TTIP, per les sigles en angls,
tamb conegut com Tractat de Lliure Comer Transatlntic o TAFTA)
i el acord amb el Canada (Comprehensive Economic and Trade
Agreement - CETA). Representem
interessos pblics molts diversos,
incloent la protecci del medi ambient, la salut pblica, lagricultura,
els drets del consumidor i la protecci de les normes alimentries
i agrcoles, el benestar animal, les
normes socials i laborals, els drets
de les persones treballadores, els
drets de les dones i la lluita contra la
dominaci patriarcal, laccs pblic a
la informaci i els drets digitals i la
defensa de serveis pblics essencials
com leducaci i el control pblic i
social dels sistemes financers, entre
daltres.
Tenim el ferm comproms de rebutjar les actuals negociacions sobre el
TTIP, per tal de garantir un debat
poltic transparent i democrtic.
Tots els acords han de servir a linters pblic i al nostre futur com.
2. Que s el TTIP?
El TTIP s un acord de gran abast
que sest negociant actualment entre la Comissi Europea (en nom
dels Estats membres de la Uni Europea -UE) i el govern dels Estats
Units (EUA). No es tracta de les
barreres al comer com els aranzels,
que ja sn en general molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra sobretot en els reglaments, normes, drets
corporatius i garanties dinversi.
El TTIP t com a objectiu, suposadament, facilitar la inversi directa
i leliminaci dobstacles burocrtics
innecessaris per a laccs al mercat
per a les empreses dambds costats
de lAtlntic.
Tanmateix hi ha proves -provinents
de les empreses i la indstria que
est participant dalguna manera a
les negociacions- que revelen que
lenfocament sobre les barreres no
aranzelries i la convergncia de
la reglamentaci entre ambdues
parts sest utilitzant per impulsar la
des-regulaci, una visi dels drets de
propietat intellectual que noms fomenten monopolis, i una carrera per
igualar drets i estndards a la baixa.
Els pretesos beneficis econmics no
tenen fonament i, en qualsevol cas,
sn marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que fos cert
el que expliquen els defensors de
lacord al respecte. Ms aviat tot indica que els objectius de lacord amenacen importants drets adquirits en
les llargues lluites democrtiques i
els interessos socials de la ciutadania
de la UE, dels EUA i de la resta del
mn.
Les negociacions sestan fent a porta
tancada, sense una consulta pblica
efectiva. Els parlaments nacionals no
sn informats sobre els detalls dels
textos de negociaci de la Comissi.
Els fragments dinformaci que han
estat publicats -o filtrats- plantegen
considerables preocupacions.
El Tractat
Transocenic
de Comer
i Inversions
afectar
de manera
determinant als
drets laborals,
mediambientals,
energtics,
socials,
agroalimentaris,
serveis pblics,
3. Quines sn
les nostres
preocupacions?
La manca de transparncia i de
procediments democrtics, el que
fa impossible per a la ciutadania i la
societat civil seguir les negociacions
per tal de garantir que els interessos
pblics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan
molt esbiaixades: grups de pressi
empresarials tenen accs privilegiat
a la informaci i oportunitats per
influir en les negociacions.
El captol proposat sobre protecci dinversions i en particular la
inclusi duna disposici sobre el
mecanisme de Soluci de Diferncies Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS
donen als inversors drets exclusius
per demandar als estats quan considerin que alguna decisi democrtica -realitzada per institucions representatives i per a linters general- es
considera que pot tenir impactes
negatius en els seus guanys presents
o futurs. Aquests mecanismes es
basen en judicis fora dels tribunals
nacionals. Amb aix soscaven els
sistemes legals de les nacions i de la
UE, aix com la sobirania democrtica de la societat per a la formulaci
de lleis i poltiques dinters pblic.
La creaci de noves estructures

de governana antidemocrtiques i
procediments que tenen com a objectiu harmonitzar les regulacions
com el proposat Consell de Cooperaci Regulatria. Aquestes estructures farien que les decisions preses
en el marc del TTIP serien constantment pressionades en secret per
burcrates no electes i grans lobbies
empresarials. Aquestes estructures
no democrtiques amenacen amb
rebaixar importants normes i regles
dissenyades per a la protecci dels
interessos pblics, o prohibir futures millores, independentment de la
seva necessitat i del mandat pblic.
Tamb ens preocupalobjectiu denfortir la protecci dels drets de propietat intellectual, que, tal com est
plantejat, ataca alguns dels nostres
drets bsics com la salut, leducaci,
la cultura i la llibertat expressi.
4. Demandes
i objectius
compartits
Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justcia social i
la sostenibilitat ambiental i el respecte de tots els drets humans, treballem
amb els nostres aliats als EUA i en
altres parts del mn i exigim:
a) Transparncia immediata: shan
de fer pblics els textos de negociaci de la Comissi, aix com tots els
documents de negociaci per permetre un debat pblic obert i crtic
sobre la TTIP i el CETA.
b) No al ISDS: Ens oposem a aquests
mecanismes de soluci de discrepncies estat-inversor i mantenim amb
fermesa la sobirania de les nostres
societats i dels nostres pobles per a la
presa de decisions en la defensa i millora de linters pblic i el be com
per sobre dels interessos privats.
c) No al Consell Cooperaci Regulatria: tota la regulaci de les operacions comercials, les condicions del
comer i lestabliment destndards
de producci del producte i ha destar en mans dels rgans i processos
controlats democrticament.
d) No a la des-regulaci i a la rebaixa dels estndards de protecci i
al servei de linters pblic: el nivell
de les normes socials i laborals, dels
consumidors i de la salut pblica, la
protecci del medi ambient, incloent
la regeneraci dels nostres recursos naturals, el benestar animal, les
normes sanitries dels aliments i les
prctiques agrcoles ambientalment
sostenibles, laccs a la informaci i
a letiquetatge, la cultura i la medicina, la regulaci del mercat financer,
aix com la protecci de dades i altres
drets digitals shan de millorar, i no
harmonitzar fins al ms baix com
denominador. El reconeixement
OCTUBRE DE 2014
Tema del mes - 5
CatalunyA
NO al Tractat de Lliure Comer EEUU-UE

mutu destndards no s acceptable
en la mesura que soscava els nivells
de protecci acordats democrticament. Cal garantir que saplica el
principi de precauci.
e) No existeix pitjor des-regulaci
que la privatitzaci dels serveis pblics. Defensem laccs universal a
una educaci de qualitat, a latenci a la salut i altres serveis pblics
com a instruments per a sostenir la
reproducci social de la vida i com
una contractaci pblica que promou locupaci local i les economies
locals, la discriminaci positiva,
lemprenedoria social, leconomia
sostenible, la cura de les persones i al
servei de linters pblic.

En aquest sentit cal tenir present que
els efectes de la privatitzaci dels
serveis pblics en diferents mbits
tenen un especial impacte en les
condicions de vida i de treball de les
dones.
f) La promoci de prctiques dagricultura sostenible amb el medi ambient i la protecci de la petita agricultura familiar.
g) Les institucions pbliques han de
mantenir el poder poltic i les estructures necessries per protegir certs
sectors sensibles i salvaguardar les
normes importants per a la nostra
qualitat de vida. Les normes labo-
rals i ambientals internacionalment

acordades han de ser respectades. La
violaci contnua de les normes del
treball ha de ser objecte de sancions.
Finalment defensem la construcci
dunes relacions i poltiques comercials entre els nostres pobles que
posin en primer lloc les persones i el
planeta, garantint:
els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos
els drets a una alimentaci adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat fsica i psquica,
vestit, habitatge, educaci, protecci
social, mobilitat, cultura, oci i a un
medi ambient net;
un treball decent, que permeti a la

gent viure una vida digna, incloent
una renda adequada i els drets laborals;
el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la
comunitat Garantir una redistribuci equitativa i una reorganitzaci
socioeconmica, de forma que no
recaiguin gaireb en exclusiva en les
dones les tasques del benestar quotidi, aix com la igualtat de salaris per
a homes i dones;
una transici a una economia de
baixes emissions de carboni. que no
es basi en un consum excessiu, sin
en ls social i ecolgicament responsable dels recursos, i que permeti

una vida digna sense posar en perill
el suport daltres persones, generacions futures, aix com de lagricultura, de la flora i la fauna;
aconseguir una democratitzaci
significativa en tots els nivells de presa de decisions;
la lluita contra la pobresa i lestabliment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones
i amb les persones daltres regions i
el respecte dels drets de les persones
refugiades i immigrants;
laugment global del nivell de benestar econmic, social i ambiental.
Jornada dacci europea contra el TTIP

Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT
a Uni Europea i Estats Units

estan negociant el Tractat
Transocenic de Comer i Inversions (TTIP, per les seves sigles
en angls) que abasta tots els aspectes de la vida, aquest Tractat afecta
de manera determinant als drets laborals, mediambientals, energtics,
socials, agroalimentaris, serveis
pblics,
La CGT, juntament amb altres organitzacions socials, soposa frontalment a la signatura daquest tractat,
i estem participant en la Coordinaci Estatal de Plataformes NOTTIP.
L11 dOctubre sha celebrat un DIA
DACCI GLOBAL CONTRA EL
TTIP, ZETA i TISA, al que la nostra
organitzaci ha donat suport, participant activament en lAssemblea
Contra el TTIP. Des de la CGT a
nivell estatal es va editar un Dptic
i un Cartell per a ser utilitzat en les
diverses mobilitzacions i per a difondre en les xarxes socials i en les
empreses.
Aquest tractat ens afectar en tots
els mbits de la nostra vida, tant a
nivell laboral com social. La CGT,
ha de respondre en el carrer a
aquesta nova agressi, pel que s
important que ens mobilitzem.
1. Qu s lAcord
Transatlntic de
Lliure Comer
i Inversi i
qu comporta
la pretesa
harmonitzaci
de les regulacions
i criteris
Lacord TTIP s un acord entre els
EEUU i la UE per a crear la major
zona de Lliure Comer i Inversi
del mn a banda i banda de lAtlntic i per a aprofundir en la liberalitzaci comercial. Amb aquest objectiu es pretn no noms eliminar els
aranzels entre ambdues parts sin
harmonitzar totes les regulacions,
normes i criteris dambds.
Aix implicar una deterioraci de
totes les regulacions i proteccions
que coneixem a favor dels interessos de les corporacions, perqu una
major liberalitzaci noms es pot
portar a terme degradant totes les
proteccions socials o mediambientals, s a dir, equiparant-les pel seu
menor com denominador.
Efectes del TTIP a

Europa
1.- Els aliments modificats genticament no es testen a EEUU i no setiqueten. Aix vol dir que entrarien
massivament en els nostres mercats
aliments modificats genticament
sense possibilitat de saber que ho
sn. A Europa est prohibida la
venda de carn hormonada (vedella i
porc) i de pollastre rentat amb clor.
Aquest Tractat significa que haurem dacceptar aquests productes
ja que, el trobar en les anlisis sanitries hormones o clor, seria legal.

2.- La llei que regula els productes
qumics a Europa (REACH) s molt
ms estricta que la nord-americana,
regula com es produeixen aquests
productes qumics, com es comercialitzen i per a qu susen. En canvi, a EEUU es comercialitzen ms
de 30.000 productes qumics que
estan relacionats amb la diabetis,
el cncer i lobesitat i que a Europa
estan prohibits. Amb aquest acord
estarem obligats a adequar les nostres lleis per a la comercialitzaci
daquestes substncies qumiques.
3.- El TTIP afectar als drets digitals (protecci de dades). Als EEUU
les companyies poden accedir lliurement a les dades dels usuaris i
intercanviar-se aquesta informaci
amb altres companyies.
4.- El TTIP afectar tamb de manera significativa al tema dels Drets
de Propietat Intellectual i pretn
allargar les patents farmacutiques,
el que encariria les medicines, dificultaria laccs als medicaments
genrics i hi hauria menys competncia entre les farmacutiques per
a abaratir els preus.
5.- Daltra banda, si harmonitzem
els drets laborals a banda i banda

de lAtlntic, es deteriorarien encara ms a Europa ja que EEUU no
ha ratificat alguns dels convenis
de lOrganitzaci Internacional del
Treball, com el dret dels treballadors a organitzar-se o els convenis
collectius. Estats Units t ms aviat
una llei antisindical mal anomenada Dret al Treball, per que restringeix la llibertat dassociaci dels
treballadors i treballadores.
6.- La reestructuraci industrial
que tindr lloc amb la signatura del
TTIP provocar la prdua de milions de llocs de treball per, a ms,
si es canvia la legislaci laboral, els
treballadors/es europeus/es no tindrien dret a auto-organitzar-se davant latur i les mesures dausteritat.
7.- Lobertura del mercat europeu
al nord-americ produiria una
forta reestructuraci productiva,
alguns sectors com lagrcola simplement no podrien competir amb
lameric, on les granges agrcoles
sn 13 vegades ms grans que les
El TTIP s
un projecte
transatlntic
promogut per les
elits poltiques
i corporatives,
amb la finalitat de
reduir els drets
de les persones
beneficiant
els drets i
interessos de les
corporacions
europees. Seria un sector on sacceleraria la concentraci agrcola

en unes poques multinacionals i
irremeiablement es perdrien molts
llocs de treball, per tamb afectaria aquesta reestructuraci a altres
sectors com: els productors de carn,
de fertilitzants, sucre i el sector del
metall. Per exemple, en el sector
de lautombil, no sn els aranzels
el major problema, sin les diferncies en els estndards de seguretat i
medioambiente. Lobjectiu daquestes negociacions s reduir retards i
costos innecessaris per a les companyies (Comissi Europea).
8.- El fracking ha estat tema de
portada en les notcies a causa de els
impactes negatius daquesta tcnica
sobre la salut i el medi ambient, els
quals inclouen gas met que escapa
al medi ambient (amb la possibilitat
de crear serioses explosions) i aigua
provinent dels pous don sextreu
gas, que retorna a la superfcie contenint elements radioactius i grans
concentracions de sal (la qual, si es
rebutja incorrectament, pot ajudar
a provocar petits terratrmols). Degut al fet que a EEUU la regulaci
mediambiental s ms feble que en
la UE, el fracking a EEUU est a
lordre del dia, amb ms de 11.400
pous que sobren cada any per a extreure gas natural.
9.- El TTIP podria amenaar la moratria europea sobre lextracci de
gas de pissarra (gas desquit).
2. ISDS
Mecanisme de
resoluci de
conflictes entre
inversor i estat
La creaci dun mecanisme de Resoluci de Conflictes entre Inversor
i Estat (que ja est en funcionament en altres Tractats, per exemple el NAFTA, subscrit per EEUU,
Mxic i Canada) per a solucionar
les queixes dels inversors (corpo-
OCTUBRE DE 2014
6 - Tema del mes
CatalunyA
NO al Tractat de Lliure Comer EEUU-UE

racions/bancs), cada vegada que els
governs promulguin accions i lleis
que protegeixin als consumidors,
pacients o mediambient i que contravinguin els possibles beneficis
que deixarien de percebre les multinacionals.
Aquests tribunals darbitratge els
componen tres advocats privats (les
ms de les vegades vinculats a Lobys Corporatius), als quals sels dota
de ms autoritat que als governs,
afeblint els pressupostos dels Estats,
la seva sobirania per a decidir que
s ms convenient per als i les ciu-
tadans i ciutadanes o per al seu pas,

soscavant tamb la independncia
judicial, doncs se situen per sobre
del que pugui decidir qualsevol
tribunal estatal, per a poder percebre compensacions econmiques
milionries que paguen els contribuents.
Focus dinters i
autntica finalitat
Els focus dinters daquest acord:
La desregularitzaci (els aranzels ja
sn suficientment baixos, el que volen s eliminar qualsevol altre tipus

de barrera), encara que aix signifiqui degradar totes les proteccions
socials, laborals, mediambientals
etc, perqu desregularizant, incrementen els seus guanys.
La creaci de processos parallels
per a inversors que se situen fora de
labast de les estructures de vigilncia democrtiques, per a afavorir els
seus interessos. Mitjanant lassegurament que les lleis futures estan
subjectes a discussi i contribuci a
travs dun Consell de Cooperaci
Regulatori Transatlntic.
La UE vol crear un instrument nou
per a afavorir les converses sobre
les regulacions entre la UE i EEUU,
creant una eina fora del control
democrtic que serviria per a harmonitzar les regulacions dambds,
deixant fora als parlaments i la poblaci civil.
Conclusi
Amb aix, el que volem dir s que
darrera del TTIP no noms subjeu
un acord comercial i dinversi,

sin un projecte poltic transatlntic promogut per les elits poltiques
i corporatives, amb la finalitat de
reduir els drets de les persones i revertir tots els assoliments que han
aconseguit els pobles, beneficiant
simplement els drets i interessos de
les corporacions, que, a ms, pretenen imposar un nic model productiu en tot el mn i desbancar als
pasos emergents com Brasil, Xina,
Sud-frica o ndia per a mantenir
i consolidar el seu lideratge en el
mn.
Petita guia dels tractats de lliure comer que

ens volen colar
Florent Marcellesi / Ska Keller
oneixes els tractats de lliure

comer que sestan negociant
i que tafectaran? Sn moltes
sigles (TTIP, TISA, CETA, EPA, etc.)
i poca informaci, per un mateix
motlle ideolgic. En aquesta petita
guia i en un cop dull, et presentem
els seus continguts, conseqncies i
relacions entre ells. Cordat el cintur.
TTIP
Per les seves sigles en angls, significa

Tractat Transatlntic de Comer i Inversions. De forma simple, s un projecte per a establir una zona de Lliure
Comer entre la Uni Europea (UE) i
Estats Units (EEUU). s un perill democrtic, social i ecolgic. Abans de
res s un perill democrtic: est sent
negociat de forma opaca i desquena
a la ciutadania. A ms s totalment
illgic negociar amb EEUU mentre no sha solucionat lespionatge de
lAgncia de Seguretat Americana a
milions de ciutadans europeus.
Daltra banda, el TTIP amenaa greument el nostre model social, serveis
pblics, agricultura o propietat intellectual. Daprovar-se, suposaria per
exemple que es poguessin comercialitzar aliments o transgnics avui dia
prohibits a Europa per considerar-se
nocius per a la salut o el medi ambient. Tot aix sense ni tan sols crear
ocupaci i riquesa per a la ciutadania
(45 euros anuals per llar europea!).
Finalment, el TTIP vol engegar un
mecanisme darbitratge per a resoldre
desencontres entre Estats i empreses.
Aquest cavall de Troia de les multinacionals permetria per exemple que
un Estat hagi dindemnitzar a una
empresa per prohibir el fracking en el
seu territori.
TISA
LAcord sobre Comer de Serveis

(Trade In Services Agreement en angls) sest negociant de forma gens
transparent des de juliol del 2013
per part del grup anomenat i no s
broma els molt bons amics dels Serveis (format per EEUU, UE i altres 20
pasos). El tractat t com objectiu la liberalitzaci dels serveis i el seu mbit
s molt ampli: ocupaci, transport,
comunicaci, dades, serveis legals,
subvencions agrcoles, educaci, salut, residus, subministrament daigua,
distribuci denergia i comer digital.
s una amenaa real per als serveis
pblics com la salut i leducaci, i pot
tamb implicar una major liberalitzaci dels mercats financers.
Sembla que hem oblidat ja les llions
apreses de la crisi financera: la ideologia neoliberal reneix de les seves
cendres. De fet, el tractat s potencialment tan o fins i tot ms perills
que el TTIP. Contindr clusules que
no permetran imposar millors estndards legislatius o regular de nou un
sector que prviament hauria estat
ja liberalitzat. La democrcia est en
perill ja que la ciutadania ja no pot decidir el grau de regulaci que desitja.
CETA
LAcord econmic i comercial global

amb Canad (Comprehensive Economic Trade Agreement en angls) s
el germ petit del TTIP. De fet, molts
consideren que s un globus sonda
per al TTIP, ja que cont clusules
molt similars. El seu contingut ja ha
estat filtrat i confirma la majoria de
les pors que es tenien. El CETA con-
t un mecanisme darbitratge entre

inversors i Estats que crear un sistema extra-judicial per a demandar
les decisions democrtiques dels parlaments. Permetr a ms lentrada de
molta carn de bestiar i de porc al mercat europeu i no queda en absolut clar
com es garantir que aquestes importacions estiguin lliures dhormones.
El CETA posar el focus tamb en la
liberalitzaci dels serveis. Ho far utilitzant una llista negativa, el que significa que liberalitzar tots els serveis
que no estiguin inclosos en una llista
dexcepcions. Un dels problemes que
per descomptat no ha estat debatut s
limpacte del CETA (per tamb del
TTIP) sobre les diferents economies
europees. Els pasos amb economies
ms basades en lexportaci arribaran millor preparats que els pasos el
desenvolupament dels quals se centra
ms en el consum intern. Els pasos
del Sud dEuropa no sadaptaran a
aquests tractats de forma tan simple
com Alemanya per exemple i perdran
en competitivitat.
portacions procedents de la UE i de
limitar la seva poltica comercial ms
enll de les exigncies de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC). Perjudicar primer als pasos africans. La
seva agricultura tradicional i dautoconsum, la seva seguretat alimentria
i desenvolupament regional es veuran
copejats de ple per una competncia
europea deslleial, destructora docupacions i per una dependncia dels
mercats mundials i duna economia
enfocada a lexportaci. A ms del
pillatge programat dels seus recursos
naturals i subsl, donar motiu a una
migraci massiva en una situaci on
la poblaci de lOest dfrica creixer
de 70% en 15 anys i en un context descalfament climtic particularment accentuat en aquesta regi. Els europeus
no tenen res que guanyar tampoc.
Aquest acord afavorir una agricultura ms productivista, contaminant
i poc intensiva en ocupacions, en detriment de les poltiques dagricultura
sostenible, de sobirania alimentria i
de transici industrial ecolgica.
AAE
Les negociacions de lOMC
EPA segons les seves sigles en angls.

Sn els Acords dAssociaci Econmica negociats entre la Uni Europea
i pasos dfrica (de loest, subsahariana, austral, etc.) o petites illes del
Pacfic. El seu objectiu s suprimir el
75% dels drets de duana sobre les im-
LOrganitzaci Mundial del Comer,

de la qual sn membres gaireb tots
els pasos, va ser creada en 1994
amb una agenda clara: liberalitzar el
comer mundial. Per des de 2001
lOMC est embussada per desacords
interns: els pasos menys industria-
litzats i ms empobrits volen que els

seus productes agrcoles arribin als
mercats dels pasos enriquits. No
obstant aix, els pasos del Nord bloquegen larribada daquests productes,
el que impedeix el desenvolupament
dels pasos dorigen. Des de laturada
de les negociacions, la UE i EEUU
entre altres han promocionat tractats de lliure comer fora del marc de
lOMC, molts dels quals es descriuen
ms amunt. Objectiu collateral: pressionar als pasos del Sud perqu fessin
concessions en les negociacions de
lOMC. I va funcionar: a Bali el 2013
lOMC ha arribat a un acord per a
facilitar el comer mundial. Hauria
incls que ndia suspengus els seus
programes de suport aliments per
als ms desfavorits. No obstant aix,
el nou govern indi no ha volgut abandonar als 400 milions dels seus ciutadans que viuen amb menys de 1,25
dlars al dia i no estava per la labor
de renunciar a aquestes ajudes. Una
bona decisi!
s possible i altament necessari parar
aquests tractats i construir alternatives. Dependr de la capacitat de pressi i mobilitzaci ciutadana, social i
poltica a nivell local, europeu i global, com per exemple l11 doctubre,
Dia Europeu daccions per a parar els
acords TTIP, CETA i TISA.
* Article publicat a eldiario.es
OCTUBRE DE 2014
Treball Economia - 7
CatalunyA
Treball - Economia
Pressupostos 2015: Enginyeria

electoralista del govern espanyol
Secretariat Permanent Comit
Confederal CGT
l Govern espanyol parteix

duna presumpci o veritat
revelada, la macro-economia ve creixent de manera sostinguda en els dos ltims semestres i,
per tant, sembla que es troben en
condicions danunciar la creaci en
el 2015 de 348.200 ocupacions ms
i que el creixement arribi al 2%, tot
aix grcies al repunt de la inversi
pblica per primera vegada i, malgrat la retallada dimpostos, fonamentalment als empresaris (Impost
de Societats) i als trams alts de lIRPF, que deixaran dingressar en les
arques pbliques uns 9.000 milions
deuros, la diferncia entre ingressos
i despeses obtindria un supervit
duns 10.000 milions deuros, grcies
a les menors despeses en atur i al
cost del deute i, si falts una mica,
per a aix est el nou sistema de
Comptabilitat Europea, on el trfic de drogues agrega al PIB 5.405
milions deuros, la prostituci uns
4.800 milions deuros i, per a major
escarni, el que era considerat com
despesa, les despeses militars, ara
compten com inversi.
El de la Comissi Europea s per
a dur-los al Tribunal de La Haya.
Com es pot deixar fora de leconomia que compta el treball domstic
i els treballs de cures (majoritriament en mans de dones), quan en
termes monetaris podria doblar el

PIB?. La intencionalitat poltica no
s en absolut innocent doncs, de
comptar amb el treball domstic i
de cures, els poderosos tindrien un
greu problema ja que, aquest indicador no mercantilitzat s qui millor
reflecteix el benestar o malestar de
la societat i de leconomia real.
A ms, anuncien una taxa de reposici de contractacions de 1 per 2
en determinats serveis pblics considerats essencials: forces armades,
policia, educaci, sanitat, inspecci
tributria i universitats.
Res diu lenginyeria financera-electoral del govern de la micro-economia, s a dir de la realitat diria
de milions i milions de persones, les
quals han denfrontar-se amb xifres
mgiques com plat nic docupaci.
Des de la Reforma Laboral 2012, a

ms de destruir gaireb 2 milions
docupacions, la EPA corresponent
al primer trimestre 2014 desmunta
el pas de les meravelles amb dues
dades esgarrifoses: en un any prop
de 500.000 persones han caigut de
la poblaci activa, per aquest motiu, encara que el ritme de destrucci docupaci sha desaccelerat, se
segueix destruint ocupaci neta i,
en conseqncia, aquestes 348.200
ocupacions no sn tan netes (menys
encara la qualitat daquestes ocupacions), sin merament un efecte
estadstic doncs la gent emigra o es
passa a leconomia informal. Al final
de la legislatura (2015) la baixada de
latur en 2 punts shaur de solament
al descens de la poblaci activa, no a
la creaci docupaci.
El terrible impacte social causat

amb les mesures dajustament en
matria laboral i de seguretat social
(Reforma Laboral i Lleis posteriors),
al permetre el lliure acomiadament
a voluntat empresarial, copeja especialment en el sector Pblic. Aquest
seguir perdent ocupaci a pesar
de substituir un per dos, s a dir,
si es jubilen 30.000 treballadors/es
del sector pblic a lany, solament
entrarien, no 15.000, sin els corresponents als sectors on el govern
diu que aplicar aquesta taxa de
substituci. Res es diu de les ms
de 370.000 ocupacions del sector
pblic que shan perdut des de novembre 2011, ni de les que es perdran amb major intensitat durant
el 2015, al seguir aplicant els ERO
en els diferents organismes pblics
(Ajuntaments, CCAA, AGE i empreses pbliques) i privatitzar serveis essencials per a la poblaci.
La partida de la despesa dedicada a
prestacions datur s la que ms ofn
a la intelligncia i al sentit hum: es
van estalviar 4.000 milions deuros
en un context on 4 milions de persones aturades no reben cap prestaci.
Les rendes dels assalariats/des han
caigut des del 2011 en 41.000 milions deuros, traslladant-se les mateixes a lexcedent brut dexplotaci,
s a dir, als beneficis empresarials.
La partida del FOGASA cau un
23%, quan ms de 150.000 persones
acomiadades porten esperant cobrar els seus salaris (ja molt disminuts conforme al que les empreses
els devien) una mitjana estatal de 18
mesos. Ms del 51% de les gaireb
9 milions de pensions no arriben al
salari mnim interprofessional i, les
pujades, majoritriament suposen 3
euros al mes.
Per a CGT, lillusionisme de les
mquines poltiques corruptes i al
servei de linters particular dempresaris i poderosos, solament ens
produeix menyspreu i, alhora, la reafirmaci en la nostra convicci que
som les persones, la majoria social,
les niques capaces de parar el continu despreci i atracament al que
ens sotmeten. CGT seguir treballant conjuntament amb la majoria
social, per a donar la volta a aquest
sistema indigne i acabar amb el capitalisme.
CGT reitera la seva denncia per les retallades

en el FOGASA
Confederal CGT
a CGT reitera la seva preocupaci per lestat de collapse

en el qual es troba el Fons de
Garantia Salarial (FOGASA) desprs de la nova retallada que sofrir
aquest organisme en els nous Pressupostos Generals de lEstat per al
2015 i que ser un 23% menor que
el 2014.
El FOGASA s la Instituci de garantia dels crdits salarials davant
la insolvncia del empleador. T
atribut per Llei labonament als/les
treballadors/es dels salaris i indemnitzacions que les empreses per a

les quals treballen no han pogut
satisfer per trobar-se en situaci legal dinsolvncia o per haver estat
declarades en situaci de concurs.
CGT ja va denunciar la terrible situaci en la qual es troba aquesta
Instituci el passat gener de 2013,
sense que les autoritats hagin fet res
per solucionar-lo.
Malgrat lingent cmul dexpedients que samunteguen en el citat
organisme, la tisora del PP no para
de retallar i amb aquesta mesura
es produir un nou descens en la
plantilla del FOGASA, pel que a
menys mans, la resoluci dels expedients es retardar encara ms

en el temps. Actualment, la mitjana
per a resoldre un expedient se situa
entorn dels dos anys, perode suficient perqu les persones afectades
es vegin sota lamenaa de lexclusi
social per no poder plantar cara,
per exemple, al pagament de la hipoteca.
Enfront daquesta situaci, el govern del PP es refugia en la solidaritat del poble, de les ONG i de les
esglsies mentre li treuen les castanyes del foc. A ms, des de CGT
critiquem loportunisme de CCOO
i dUGT, ja que aquest problema es
porta donant des del comenament

de la crisi i no ara que estem en perode deleccions sindicals.
Des de CGT apostem per un increment en la partida pressupostria
del FOGASA que serveixi per a la
contractaci de personal que agiliti
els expedients acumulats, sanulli
la contractaci dagncies de gesti
externes al Ministeri de Treball i
sescurcin els terminis per a la tramitaci dels expedients. A ms, el
sindicat exigeix que es realitzi una
major inversi en les prestacions
per atur i la retirada de la nova Reforma Laboral que tant atur est
generant.
OCTUBRE DE 2014
8 - Treball Economia
CatalunyA
Jubilaci anticipada i Conveni

Especial: LINSS rectifica
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de CGT
Catalunya
mb nocturnitat, i en ple estiu, lInstitut Nacional de la

Seguretat Social (INSS) ha
dificultat laccs a les pensions de
jubilacions a unes 1.500 persones
durant els mesos de juliol i agost
denguany. Intentant silenciar-ho
en les vacances destiu, una nova i
arbitrria interpretaci del govern
determinava que si un treballador o
treballadora havia abonat el Conveni Especial (pagament al propi INSS
per mantenir la cotitzaci anterior a
pesar de no treballar) desprs de l1
dabril de 2013, ja entenia que havia
treballat desprs dhaver-se aplicat
la nova i restrictiva reforma de les
pensions (Real Decret Llei 5/2013),
i conseqentment li dificultava molt
accedir a la jubilaci anticipada als
61 anys.
Les protestes i indignaci dels i les
afectades shan ests per pobles i
ciutats, moltes vegades per xarxes
socials, fins a saltar als mitjans de
comunicaci. En ple estiu el govern del Partit Popular va haver de
fer marxa enrere, pressionat per les
queixes i protestes, que han denunciat que sense ni tan sols canviar
la llei sels obligava a treballar ms
anys, jubilant-se ms tard i percebent pensions ms baixes.

Davant daquests fets, des de la Confederaci General del Treball (CGT)
de Catalunya valorem:
- Ha estat la resposta dels i les pensionistes el que ha fet rectificar al
govern. Amb la lluita podem i guanyarem Drets Socials. Un cop ms,
la mobilitzaci i protesta social han
estat capaces de tirar enrere una
mesura restrictiva dels drets de la
classe treballadora. Tenim aix una
nova mostra de que amb la lluita
s possible aturar les retallades dels
drets socials, i que a travs de lajuda mtua i la lluita saconsegueixen

defensar i arrelar drets bsics, com
les pensions, la sanitat o lhabitatge.
I no ens deixarem enganyar, no han
estat quatre agents socials tancats
en obscurs despatxos els que han fet
aturar aquesta agressi, sin la mobilitzaci dels i les afectades.
- Estarem atents a laplicaci concreta de la rectificaci del govern.
No podem fiarnos dun govern que
actua damagat. Fins a data davui,
lexecutiu de Rajoy noms ha ems
comunicats de premsa reconeixent
el seu error, per la gran majoria

dels i les afectades continuen amb
les seves resolucions de lINSS desestimatries de la seva pensi de
jubilaci. En estar davant de simples
canvis interpretatius, i no haver-se
donat cap modificaci de la norma,
des de la CGT estarem alerta per a
que en el procs de reconeixement
dels drets dels i els afectades no sexclogui a cap pensionista.
- Continuem denunciant les successives i restrictives reformes de les
pensions, que ens obliguen a treballar cada cop ms anys, per percebre
cada cop menys pensions. En els darrers tres anys, hem patit dos grans
reformes de la Seguretat Social, ms
mltiples petites modificacions de
les normes. Totes elles van encaminades a que la classe treballadora
cada cop ens jubilem ms grans, i
amb pensions encara ms petites
que les actuals, que ja condemnen
a molts i moltes pensionistes a viure al lmit de la misria. Lobjectiu
daquestes poltiques s fer encara
ms rics a les classes burgeses del
nostre pas, a costa del patiment de
la classe treballadora.
Per tant, des de la CGT de Catalunya felicitem per aquesta victria als i
les afectades, i alhora fem una crida
a la lluita als carrers i centres de treball per unes pensions dignes per al
conjunt de la classe treballadora.
Cap persona pot ser privada duns
ingressos mnims, i menys encara
quan sn collectius socials especialment vulnerables, com persones a la
tercera edat o amb malalties.
La indiferncia i lindividualisme
noms ens han dut prdua de drets
i a que la Patronal satreveixi a insultar-nos amb propostes de jubilacions als 70 anys. La lluita, la solidaritat i el suport mutu sn les nostres
armes per lluitar per un futur ms
digne pel conjunt de la classe treballadora.
Lluitem per unes pensions dignes!
Les grans empreses espanyoles noms paguen

en impostos el 5,3% dels seus beneficis
Librered.net
ls grans grups empresarials

segueixen tributant a uns
tipus molt baixos. El 2012,
lany que ms pujades fiscals ha patit limpost de societats, els grups
consolidats, entre els quals es troben totes les empreses de lIbex 35,
van tributar al 5,3% pels seus beneficis, Segons figura en lInforme
Anual de Recaptaci de lAgncia
Tributria (AEAT).
Els gegants empresarials van collir en 2012 un resultat positiu de
72.106, enfront dels 65.598 milions deuros que van aconseguir
la resta dempreses. Per desprs
de laplicaci dels diversos ajustos
a la base imposable, la factura fiscal
dels grups consolidats saprima fins
a ms de la meitat del que paguen
la resta de les empreses espanyoles
al fisc per aquest tribut: 4.110 milions deuros. Aquesta xifra s 17

vegades inferior al que van pagar
aquest mateix exercici les famlies
per lIRPF.
Malgrat aix, el tipus efectiu
daquestes empreses sha incrementat un 38,5% respecte a lexercici anterior, el de 2011, quan es
va situar en el 3,8%. El tipus mitj efectiu de totes les empreses en
2012 va ser del 10,9% enfront del
9,1% dun any abans. El de 2013,
que s que avana lAgncia Tributria, va ascendir al 12,4%, per sota
del que paguen les famlies en el
IRPF, un 12,73% de la seva renda
bruta.
Malgrat aix la recaptaci per
limpost de societats es va reduir
un 7%. Hisenda assenyala que la
recuperaci de beneficis i lampliaci de la base de limpost tendir a
elevar els pagaments fraccionats
daquelles societats els pagaments

a compte es defineixen en funci
dels beneficis de lexercici.
Tamb assenyala que hi va haver altres factors negatius sobre la recaptaci com lavanament dingressos
en els pagaments de limpost en
2012, laugment en el volum de les
devolucions realitzades i els ingressos per actes dinspecci, en comparaci amb els excepcionalment
elevats el 2012 .
Hisenda assegura que la nova retallada de deduccions en limpost de
societats que contempla la reforma
fiscal elevar el tipus efectiu que
paguen les empreses amb ms de
60 milions deuros en ingressos fins
al 12% des del 9% actual, segons
Expansin. Lavantprojecte rebaixa
el tipus nominal de les grans empreses del 30% al 25%, per la mesura sacompanya de la retallada de
deduccions.
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
La vaga no s histria
Ermengol Gassiot
irar dexplicar el que passa en el present a partir

de la histria pot ser una
perfecta estupidesa. Com tamb ho
pot ser buscar en el que van fer els
nostres avis i vies una pauta per
actuar avui en dia. Tot i treballar
en lmbit de lestudi de la histria,
jo acostumo a ser dels que prefereixen veure la realitat amb ulls de
present, analitzar-la a partir de la
nostra experincia i actuar en conseqncia. I aix anem creant fronts
de conflicte, eines de lluita i nous
espais. De vegades amb ms xit,
daltres amb sonors fracassos. Per,
en fer-ho, som subjecte i estem ben
vius. Ara b, tamb s cert que la
histria pot estimular la nostra
anlisi del present.
Tot aix ho ara que mestic llegint
lEco de los passos, del sindicalista i anarquista reusenc Joan Garca
Oliver. Magradaria poder anomenar-lo tamb company, per ferho seria posar-me unes medalles
i vincular-me a una poca que, ni
de lluny, he viscut. Sigui com sigui,
el llibre, autorelat de la seva prpia
vida, s un daquells que set mengen el temps. Les hores sesvaeixen
llegint-lo i un mateix sent la necessitat daturar el rellotge per poder
consumir unes pgines ms cada
dia. Amb la seva narraci Garca
Oliver illustra diverses cares de la
nostra histria del s. XX. Descriu la
misria de les famlies treballadores. Les lluites i la pres. Els debats,
amb les seves certeses i els seus
dubtes. Les passes vers la revoluci social i la construcci dun nou
mn. La lectura de tot plegat, tot i
ser histria, tamb ens estimula a
pensar-nos a nosaltres mateixos. A
reflexionar sobre el que fem, sobre
all que no fem i que potser podrem assajar, a perdre temors, etc.
En relaci a aix ltim, vull parlar
breument de la vaga, una eina que
En el
replantejament
del sindicalisme,
cada vegada
ms social,
haurem de
repensar
les nostres
prctiques de
lluita, entre elles
la vaga.
suposadament els sindicalistes i treballadors/es haurem de saber emprar amb familiaritat. Garcia Oliver
distingeix dues formes de fer vaga a
inicis de s. XX. La vaga que ell considera passiva i la vaga activa. En la
primera els treballadors cessem la
nostra activitat, sacrificant la font
de la nostra subsistncia, el salari,
com a eina de pressi a la patronal.
Amb la confiana que la frenada a
la producci convencer al patr
dacceptar les nostres peticions, o
com a mnim negociar-les. I amb
lesperana que hi haur algun tipus de fons de solidaritat que ens
permeti seguir comprant o rebent
aliments, roba i ens faciliti alguna
manera de pagar lloguer, llum i aigua. Mentre tot aix dura, el temps
juga en contra nostra a una veloci-
tat molt ms rpida que en contra

del patr. Un temps que gaireb s
div, totpoders, mentre nosaltres,
en vaga, esperem que el patr es
torci. I cedeixi.
En la vaga activa, els treballadors
tamb deixem de treballar i posem en risc la nostra subsistncia.
Per, a diferncia de lanterior,
reconeixem que probablement el
nostre temps no ser suficient per
a doblegar el patr o, com a mnim,
fer-ho abans que nosaltres haguem
daixecar la vaga per esgotament. I
recorrem a formes de pressi complementries. A lacci directa, una
eina que ha sigut una de les principals caracterstiques del moviment
obrer catal i de gran part de la
pennsula durant molt de temps.
De formes dacci directa nhi ha
moltes i molt diverses. I sn interessants en la mesura en que cada

context, cada situaci, pot donar
peu a un tipus dacci diferent. En
una vaga daquest tipus, els que
la fem deixem de ser passius per
a esdevenir un agent central del
conflicte. Ens neguem a perdre la
iniciativa a partir del moment posterior a linici de laturada i aspirem
a mantenir-la al llarg de tot lenfrontament.
Ara mateix no vull entrar a posar
gaires exemples dun tipus de vaga
o de laltra. Ni a discutir qu es va
fer b o malament, des del meu
punt de vista, en cadascun dells.
Simplement les vull contrastar una
mica. Recentment hem assistit a
una vaga heroica en una planta de
producci alimentria. Ms de 8
mesos daturada que han suposat

la vaga ms llarga de les darreres
dcades. Una vaga que ha suscitat
moltes manifestacions de solidaritat, amb actes de recollida daliments i diners adreats a ajudar als i
les vaguistes a mantenir-se. Una solidaritat que ha sigut insuficient per
a evitar que poc a poc els vaguistes
tinguessin cada vegada ms dificultats per pagar les factures bsiques,
els lloguers o, simplement, poder
comprar productes de primera necessitat. Fins que finalment la vaga
ha acabat sense que lempresa hagi
patit la pressi suficient que lobligus a cedir en, prcticament, res.
De vagues actives nhi ha menys i
costa identificar-les clarament. Per
una banda perqu el sindicalisme al
nostre pas ha acabat caient massa
sovint al parany de la legalitat, que
gaireb ens dicta com ha de ser una
vaga: avisada amb antelaci, limitant-ne els motius, acotant-ne les
formes i confiant la seva resoluci
a mecanismes darbitri i mediaci.
Com si el consens hagus de fer la
nica manera de resoldre conflictes. Per laltra, costa conixer-ne
exemples perqu, precisament, en
defugir els estrets camins de la llei
sovint sn ms annimes, a part
de durar menys. En tot cas, molts
de nosaltres recordem algunes vagues que han comportat accions
complementries, sovint adreades
a socialitzar el conflicte. Del transport, de la neteja, en alguna empresa dinformtica o en alguna gran
superfcie de venda de llibres, per
citar-ne algunes. On a, a ms a ms
de laturada, diverses accions van
acabar sent una pea central del pla
de lluita.
Personalment, crec que en el replantejament del sindicalisme,
novament cada vegada ms social,
haurem de repensar les nostres
prctiques de lluita. Una primera
passa s reconixer que una eina
tant important com s la vaga no
ha de ser noms com ens han anat
dient els darrers anys que s. Potser el fer una vaga no necessriament sha de limitar a la cessaci
voluntria en el treball per part
dels empleats assalariats amb vista
a obtenir de lempresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de
les condicions de treball, com la
defineix el Diccionari de la llengua
catalana de lIEC. I si una vaga no
s noms deixar danar a treballar,
les opcions de socialitzar-la obrintla a la solidaritat activa de tots
nosaltres, tamb als carrers, son
immenses. I la potncia daquest
actuar collectiu, arreu, despreocupat de les formes, ens lhan mostrat
situacions tant recents com l#efecteCanVies.
Aix doncs, potser la histria tamb pot crear futur.
* Ermengol Gassiot s Secretari General de CGT Catalunya
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
De la delegaci a lautonomia
Josep Garcia Vzquez
a cultura de la delegaci s un
dels aspectes ms negatius del
model de relacions laborals
existent des de fa molts anys a lEstat espanyol, configurat a partir de
laprovaci, lany 1985, de la Llei Orgnica de Llibertat Sindical (LOLS).
s tamb una de les herncies ms
pernicioses que resten encara entre nosaltres de la mal anomenada
transici democrtica. Aquesta
cultura est mpliament estesa, per
desgrcia, entre la majoria dels treballadors i les treballadores, havent
contribut el bisindicalisme hegemnic (CCOO i UGT) a la seva
extensi i a reforar-ne la imatge de
normalitat, a convertir-la en quelcom natural.
Des daquesta perspectiva s, doncs,
dall ms normal que derivem la
defensa dels nostres drets en lmbit laboral a un cos especialitzat de
treballadores (tot i que moltes delles
fa anys que han deixat de ser treballadores, en sentit estricte, ats que
ostenten la condici dalliberades a
temps complet), que ens representen, perqu les votem cada 4 anys,
i sn les que entenen i les que
socupen daquests assumptes. Aix,
no cal que nosaltres ens ocupem de
solucionar personalment els nostres
problemes i els de les nostres companyes en aquest mbit, perqu per
a aix ja estan els delegats i les delegades al Comit dEmpresa, que sn
els que es dediquen a fer-ho. I si no
ho fan els podem criticar per aquest
motiu, sense que en cap moment
sens passi pel cap que ho podem i
ho hem de fer nosaltres mateixes, de
forma directa i sense intermediaris.
Perqu per a aix estan, per a aix
els votem, igual que votem peridicament als poltics per a gestionar la
cosa pblica...
De forma complementria, tamb
forma part daquesta cultura una
actitud instrumental respecte els
sindicats, que sn vistos per molts
com a poc ms que gestories o com
a simples serveis jurdics (i en el pitjor dels casos, fins i tot, com a agncies de collocaci), als quals hom hi
acudeix noms quan t un problema
individual, per a que lhi resolguin,
sense que la majoria es plantegi que
si existeixen aquestes estructures
organitzatives (almenys, pel que fa
a la CGT) s per la militncia de
moltes persones que estan gastant
voluntriament moltes hores de la
seva vida, a canvi de no res, per a
articular i mantenir un espai de solidaritat i suport mutu. I, bviament,
la solidaritat s sempre desinteressada, per no pot ser unidireccional, perqu aleshores deixa de tenir
sentit. s tamb un mecanisme que
requereix, per a sostenir-se, de la reciprocitat, de la implicaci de tots i
totes nosaltres... De la teva tant com
de la meva. El suport mutu, i aix
tothom ho hauria dentendre, o s

precisament aix, mutu, o no s res.
s difcil lluitar contra aquestes actituds i aquesta mentalitat. Ho s,
perqu, com deia, el bisindicalisme
hegemnic ha potenciat, per la seva
prpia convenincia (ms concretament, per a consolidar i expandir
unes organitzacions --les seves-de carcter burocrtic, jerrquic
i autoreferencial), aquest illusori
democratisme pseudoparlamentari del model de la representaci
unitria a les empreses consagrat
per la LOLS. Un model que, de fet,
el poder poltic va configurar, ja fa
dcades, a la seva mida. El model
dels Comits, de la delegaci, de les
eleccions, les alliberades, la pacificaci dels conflictes i la negociaci
a esquenes dels treballadors i les
treballadores. I perqu, efectivament, la seva prctica sindical els
ha dut a esdevenir (si s que mai
havien estat altra cosa) gestories i
centrals de serveis ms que no pas
organitzacions per a lacci collectiva de la classe treballadora.
De fet, desprs de dcades treballant per a imposar aquest model i
normalitzar-lo a ulls de les treballadores, el que seria estrany s que la
majoria daquestes no lhaguessin
fet seu i no haguessin acomodat
aquesta manera de funcionar als
seus esquemes mentals i a les seves
expectatives en relaci als sindicats.
La precaritzaci laboral extrema
(especialment al sector privat, per

de forma creixent tamb al sector
pblic), i la fragmentaci de la classe treballadora han fet la resta. Per
tant, no ens ha destranyar gens ni
mica lapatia i el desinters de tants
i tants treballadors respecte tot all
que fa referncia a la defensa dels
seus drets. Al capdavall, porten
molt de temps inculcant-los (inculcant-nos), en el millor dels casos,
que all no s cosa seva, que ja nhi
ha daltres que se nencarreguen enlloc seu; i en el pitjor, que simplement no hi ha res a fer.
El contrari de la cultura de la delegaci s la cultura de lautonomia, la
cultura del protagonisme collectiu,

prpia del model anarcosindicalista. Si b crec que hem de ser autocrtics en aquest punt, ats que tamb a la nostra organitzaci ens hem
vist afectats i hem adquirit molts (o
alguns...) dels vicis del model del
bisindicalisme hegemnic que rebutgem i critiquem. Potser ha estat
inevitable, en haver hagut daccedir
(i aix ens retrotrau als tortuosos
debats interns dels anys 80 que tant
de mal van fer dins del sindicalisme
llibertari) a jugar al joc definit per
les regles de la LOLS, com a estratgia per a no caure en la marginalitat
sindical.
I malgrat que sempre hem pregonat que aix no afectava als nostres principis, que ho fiem com a
estratgia, que presentar-se a unes
eleccions no era una finalitat en
s mateixa, que era un mitj per a
consolidar les nostres Seccions Sindicals a les empreses, que mai no
havia de suposar lacceptaci prctica dun marc dactuaci imposat
que era antittic respecte la nostra
manera dentrendre la lluita sindical i social, que estvem als Comits per a buidar-los de contingut,
etc...
El cert s que, si b no sempre ni
a tot arreu, la nostra prctica sha
anat impregnant, en certa mesura, dels hbits generats pel context
dinteracci en el qual ens hem vist
immersos. Uns hbits que, un cop
adquirits, o interioritzats (de forma
conscient o inconscient), no sempre hem sabut rebutjar ni analitzar
amb perspectiva crtica, des duna
posici anarcosindicalista. I s per
aquest motiu, penso, que val la
pena posar en valor de nou, i reivindicar la prctica dall que ens
defineix, com a hereus que som de
la tradici de lluita inaugurada per
la CNT el 1910: Lautoorganitzaci
i la participaci des de la base (per
tant, dins les empreses, la Secci
Sindical i lAssemblea), lautonomia, la militncia, el suport mutu,
el conflicte, lacci directa. Aix s
el que ha de definir la nostra manera de ser i de fer. I aquesta s lnica
via per a aconseguir fer sortir de

lapatia a tanta gent aptica, per a
empoderar-la, per a que prenguem
entre totes el nostre dest en les
nostres mans, com a treballadors
i treballadores, lluitant, de forma
collectiva. Explicant i fent veure a
tothom que no hem de fiar ni delegar en res ni en ning la defensa
dels nostres interessos de classe, i
menys encara en individus i organitzacions que han desenvolupat, i
desenvolupen, una funci objectiva
de collaboraci amb el Capital.
Aix no vol dir, en absolut, que haguem de tornar enrere, ni desfer el
cam de renovaci emprs als 80,
ni fer com si el context dinteracci
definit per la LOLS, i la resta de la
legislaci que determina el marc
de relacions laborals, no exists.
Existeix, malauradament, i hem
dactuar necessriament en el camp
que aquesta defineix. Per la nostra
forma dactuaci la decidim nosaltres, no la pot decidir un marc legal
del qual nosaltres no participem. I
si b lhem de prendre, per fora,
com a punt de partida, mai no hem
doblidar tampoc que aspirem a
transcendir-lo, que lluitem pel canvi social.
El que vol dir aix s que el sindicalisme ha dactualitzar, necessriament, desprs de tants i tants anys
de derrotes, la seva manera de fer.
I que nosaltres, al contrari que el
bisindicalisme hegemnic, estem
en una bona posici per a fer-ho si
prioritzem aquells principis organitzatius i aquells mtodes dactuaci que ens sn propis. Lautonomia
i lacci directa sn, en realitat, tan
velles com ho s el moviment obrer.
Per no sn objectes arqueolgics
per a lliurar, simplement, a la curiositat dels historiadors. Ben al contrari: Sn i han de ser armes, aqu
i ara, per a construir el futur, per a
articular una nova forma dhegemonia sindical.
* Afiliat al Sindicat dActivitats Diverses de CGT Baix Peneds i Secretari de Formaci de la CGT de
Catalunya
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Inici de curs 2014-2015:

Ms llenya al foc
de drets laborals (baixes mdiques
penalitzades, desaparici de la compactaci remunerada en cas de maternitat, acomiadament de personal
durant caps de setmana o durant les
vacances, baixada salarial del 15%
del personal substitut), etc.
Federaci dEnsenyament CGT

Catalunya
nici de la LOMCE, desplegament profund de la LEC i ms

retallades configuren un inici
de curs marcat pel desmantellament
programat de leducaci pblica.
Qu podem fer?
Qu podem fer?
La LOMCE
Tot i les paraules polticament correctes de la Consellera quan la
LOMCE encara estava en trmits
parlamentaris, all de la LOMCE
no saplicaria a Catalunya, la realitat s ben diferent. La LOMCE comena aplicar-se enguany i tindr
plena vigncia a 1r, 3r (amb prova
davaluaci inclosa) i 5 de Primria.
A Secundria, els Programes de
Formaci i Inserci (PFI), dins de la
Formaci Professional Bsica, estan
substituint els PQPI.
Daltra banda, les competncies del
Consell Escolar de Centre queden
redudes enormement, en passar
drgans amb poder de decisi a rgans merament consultius. Continguts, tractament de la llengua, pla
destudis, poder de les direccions,
pes de la religi i de lescola privada-concertada ens arriben suposadament imposats des del govern
central. Per la realitat s que han
estat rebuts amb entusiasme pel govern de la Generalitat, disfressant
sota el tema lingstic un enfrontament inexistent. La coincidncies
dambdues lleis destapen la farsa
(veure esquerda on demostrem
aquestes coincidncies).
La LEC
El desplegament de la LEC tamb
ens est fent patir. Clar afavoriment de lescola concertada davant
el tancament de lnies i centres, i als
pressupostos de la Generalitat. Importaci del model de gesti privat
als centres pblics amb la privatitzaci del mxim de serveis possibles: ofegament pressupostari de les
llars dinfants pbliques, servei de
vetlladores i vetlladors, fundacions
privades aportant professorat? a
la pblica o gestionant aules descolaritzaci compartida, empreses
realitzant la formaci professional
grcies a la FP dual, etc. Per no parlar dels efectes que ja ha tingut sobre
el professorat provisional laugment
datribucions de les direccions dels
centres en quant a la confecci de les
plantilles arran de la publicaci del
Decret de plantilles del passat mar
i el seu efecte sobre els nomenaments de destinacions provisionals
daquest estiu.
Els efectes sobre tot el conjunt de la
plantilla els esperem enguany amb
el concurs de trasllats dmbit estatal, on, si mirem el resum que CGT
va fer sobre el decret de plantilles,
veurem que les direccions podran
condicionar les places definitives
dels seus centres (des dafegir condicions especfiques per ser ocupades
fins a desplaar un propietari definitiu, per no parlar de lacomiadament
o separaci de la docncia en cas
dinforme negatiu de la direcci).
El desplegament de la LEC en aquest
aspecte est portant a la practica una
aplicaci estricta per part dalgunes
direccions en el seu paper sancionador. Cada cop es multipliquen ms
els expedients administratius, no
sempre dotats dobjectivitat, que ens
arriben a travs de les diferents Juntes de Personal, on els docents que
fins ara estvem sota la pressi del
control extern de ladministraci,
ara hem de sumar a ms al control
intern dins el propi centre.

Si amb aix no en tenim prou, esperem per a aquest curs el decret
davaluaci, que vindr sens dubte
en la lnia de culpabilitzar el professorat de les seves poltiques de destrucci dels serveis pblics per tal
de justificar amb ms fora la progressiva privatitzaci.
Les retallades
Continuen en la lnia del curs passat. Estalvi mxim dinversi en
educaci pblica en forma de tancament del mxim de lnies pbliques, no cobertura normalitzada
de les baixes, augment de rtios per
sobre el que la prpia Generalitat
marca, supressi dhores de treball
del personal de suport a la docncia
i dadministraci, augment dhores
de docncia directa, important disminuci de la massa salarial de tot
el personal (gaireb un 30% acumulat en els darrers 5 anys), amputaci
Estem convenudes que la nostra

lluita pot aturar els atacs que encara
han darribar i ens pot ajudar a revertir aquells que ja shan produt.
Per, perqu aix sigui possible,
hem de ser molts i moltes ms les
treballadores que participem dels
debats, les que decidim qu fer, les
que duguem a terme all que decidim i, en definitiva, les i els que ens
organitzem i lluitem.
Cal potenciar per a lorganitzaci
del nostre collectiu que dintre de
cada centre hi hagi peridicament
un espai assembleari de debat i participaci per fer propostes i perqu
arribin a tothom aquelles que sen
fan des de les zones i les assemblees
de treballadores de lensenyament.
Alhora, creiem fonamental la mxima participaci a les assemblees de
zona per tal dintercanviar informacions, propostes i prendre decisions
comptant amb la participaci i opini dels i les docents del mxim de
centres de cada territori. I per posar
en com, debatre i prendre decisions comptant amb les propostes i
participaci del mxim de companyes, del mxim de centres i el mxim
de zones possible, perqu de manera
coordinada i conjuntament es puguin prendre acords de mobilitzaci
a lAssemblea de docents i treballadores de lensenyament pblic.
Carta oberta dun podador de Barcelona:

Cauen arbres a Madrid
Carlos Bernal
l arbres de Barcelona podrien

veures abocats a crrer la
mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gesti de larbrat
est, des de fa molts anys, en mans
dempreses privades i ara Barcelona
tamb representa una llaminadura
per les grans empreses de serveis.
El govern de la ciutat, tan els dara
com els dabans, est en constant
setge per tal de privatitzar la gesti
del verd de la ciutat i fer-hi entrega
als poderosos com a Madrid.
Els arbres de Madrid poden haver

caigut de manera sobtada e inesperada, per tamb degut a una
gesti privada que no hi posa els
recursos necessaris, que no valora
la responsabilitat, la implicaci, la
constncia i la proximitat del jardiner/a de barri amb una permanncia al territori que fa que el venat
els vegi amb familiaritat. Aquest
s el cas de Bcn, amb un Institut
Municipal de llarg recorregut que
no mira cap un altre costat quan es
detecta un arbre feble o amb risc
de caiguda o un grup de flor amb
fongs, o un arbust malms o quan
se li apropa un ve amb una queixa.

Els arbres creixen, maduren i al final de la seva vida moren i cauen,
s un procs natural que mirem
devitar tallant-lo abans que caigui,
per si el personal implicat a la
detecci del problema s perillosament redut i es mira cap un altre
costat, el risc de caiguda precipitada augmenta.
A Barcelona aquest jardiner/a
proper del que parlvem pot desaparixer, la plantilla est molt
minvada i envellida, cada cop es
jubilen ms treballadors/es i si no
contractem no es dur a terme el
rejoveniment necessari . A Barcelona ja es nota la falta de qualitat

a la jardineria, la feina de 10 persones no la poden fer 6; de vegades aix provoca despeses innecessries i en el cas de larbrat es
provoquen riscos no assumibles.
Lajuntament de Bcn vol privatitzar
lInstitut i deixar-ho en mans dels
vids empresaris que, ms que inters per la jardineria municipal,
tenen un clar inters per ficar-se
els diners pblics a la seva butxaca
privada. Els arbres cauen a Madrid,
per abans que aix van caure els
drets laborals, la proximitat a la
ciutadania, la implicaci del personal municipal i els interessos

generals en vers els interessos dels
quatre de sempre.
Barcelona ha de ser capa de mantenir i protegir el seu patrimoni, en
aquest cas un patrimoni jardinstic
i cultural de mxima importncia i
un patrimoni professional amb un
coneixement del terreny que no es
pot assolir daltra manera que amb
implicaci i responsabilitat.
* Carlos Bernal s podador de Barcelona i membre de CGT Parcs i
Jardins
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
xit rotund del ple estatal de

seccions de Telemrqueting
Secretariat Permanent Sector
Federal de Telemrqueting de CGT
l Sector Federal de Telemarketing de CGT (SFT) informem que els dies 4 i 5 de

setembre de 2014 es va celebrar a
San Lorenzo del Escorial (Madrid)
una reuni a partir de la qual es vol
rellanar el treball de la CGT en
aquest sector amb la presa de diversos i importants acords.
s important assenyalar que abans
de la celebraci daquest ple, en els
mesos anteriors, es van celebrar en
tot lEstat assemblees dafiliats en
les seccions sindicals constitudes
en empreses del sector de telemrqueting per a garantir la participaci de tots els afiliats i afiliades.
En aquesta reuni, sobre la base
dels acords adoptats en les diferents
assemblees, els delegats de CGT
triats per a acudir a aquest ple han
aprovat el treball realitzat per la
Coordinadora Estatal de Telemr-
queting fins a ara i han decidit

quina s la postura que volen que
la nostra organitzaci defensi en la
prxima negociaci del Conveni
Collectiu de Contact Center tenint
sens dubte en compte el treball realitzat en les diferents negociacions
des de fa ja 14 anys en un sector tan
precaritzat com s aquest. A ms
sha aprovat amb valentia un nou

repte: transformar la Coordinadora
Estatal de Telemrqueting, que durant 14 anys ha demostrat la seva
eficcia en la defensa dels drets de
les i els treballadors, en el Sector
Federal de Telemrqueting de CGT.
Juntament amb aquesta decisi
shan aprovat uns nous Estatuts
i un nou Secretariat Permanent,

que ser lencarregat de gestionar
els acords presos en aquesta nova
etapa. En els Estatuts shan recollit
els principis dAcci Sindical que la
CGT ha vingut defensant histricament dintre del telemrqueting.
En aquesta reuni han participat
gaireb 60 seccions sindicals i ms
de 140 delegats. En un gran ambient de solidaritat i companyonia
les seccions sindicals de CGT han
pogut intercanviar experincies de
lluita que shan produt lltim any
en les seves diferents empreses i territoris.
Hi han participat companys de les
empreses Atento Impulsa, Atento Teleservicios Espaa, Digitex
Informtica, Emergia Contact
Center, Eulen, Extel, Ferrovial
Summa 112, Ferrovial 010 Lnea
Madrid, GCO Contact Center,
GSS Line, GSS Venture, GSS Line
GPV, Hidrotec, Indra, Konecta
BPO, Konecta BTO, Konectanet
Comercializacin, Konecta CEE,
Lindorff Espaa, Marktel Servicios

de Marketing Telefnico, MK Plan
21, OEST, Outservico, Qualytel,
SERTEL, Servinform, Sitel Ibrica
Teleservices, Telecyl-Madison, Teleperformance Espaa, Transcom
Worldwide Spain, Transcom Global, Unisono i Unitono.
Els companys i companyes provenien de Sevilla, La Corunya, Crdova, Barcelona, Lleida, Ponferrada, Mlaga, Saragossa, Badajoz,
Valncia, Valladolid, Oviedo, Jan,
Salamanca, Gijn, Vigo, Santander
i Madrid.
A partir dara toca posar en valor
tots aquests acords i seguir sent la
millor eina que tenen els treballadors i treballadores del telemrqueting per a defensar-se de les constants agressions de les empreses i
lluitar per conquistar nous drets.
El futur s nostre. Fem nostre el
que deia Buenaventura Durruti:
Portem un mn nou en els nostres
cors i aquest mn est creixent en
aquest instant.
Sense vacances i amb 60 acomiadaments ms

a Panrico
Secci sindical CGT Panrico
n la reuni que shavia de celebrar per a resoldre el tema

de les vacances, lempresa es
va presentar amb un nou pla industrial, per a donar una major crrega de treball a la fbrica de Santa
Perptua, aix comportava, tamb,
modificacions substancials en les
jornades, horaris i torns de carcter
personal per als treballadors i que si
el comit signava, aquest pla industrial, es veurien disminuts els acomiadaments.
s sabut que per a aquestes modificacions, lempresa no necessita la
signatura del comit. El que lempresa pretenia, amb la signatura del comit, era una contrapartida: que els
treballadors es quedessin indefensos
davant la possibilitat de poder denunciar, reclamar i fins i tot deixar
sense efecte alguna de les denncies
que ja estan presentades.
En lassemblea que es va celebrar el
dilluns 15 de setembre el comit va
informar que de cap manera anava
a signar un acord en contra dels
treballadors com mai ho han fet; en
aquesta assemblea sels va recordar
que si que havien signat acords en
contra dels treballadors i la resposta

del comit va ser un atac a lassemblea reiterant que el comit no ha
signat mai res en contra dels treballadors.
En altre ordre de coses lassemblea
va discrrer amb diferents intervencions que el comit va ser responent,
no sense alguna discussi. El principal punt de lordre del dia, que eren
les vacances, es quedava aparcat, ja
que lempresa no va voler parlar del
tema amb el comit i va suspendre
les reunions del divendres 12 de
setembre i la que es tenia que fer
en la inspecci de treball el 15 de
setembre, quedant aquesta ultima
ajornada per a dilluns 22 de setembre.
El dimecres 17 de setembre lempresa movia fitxa, informada o assabentada que el comit no anava
a signar el seu pla industrial, i presentava una llista amb 60 nous acomiadaments, efectius per a aquell
mateix dia.
Tamb el mateix dia 17 de setembre sortia a la llum un document
que el comit (els representants
dels treballadors, que diuen i reiteren que mai signen res en contra
dels treballadors) i lempresa (part
actora) estan ambds conformes a
demanar al jutjat de Sabadell, re-
tardar el termini per a dictar sentncia sobre la legalitat de la vaga,

i aix evitar que aquesta sentncia
surti abans del judici per lERO a
lAudincia Nacional. Sent aquesta
altra una de les moltes signatures
que shan fet desquenes als treballadors.
I per a ms smmum de despro-
psits tamb surt a la llum publica

que lempresa ha rebut un crdit de
8 milions deuros, per part de lInstitut Catal de Finances (ICF), o
sigui, el banc de la Generalitat de
Catalunya. I llavors sorgeix el dilema: vol aix dir que els diners dels
contribuents sutilitzaran per al finanament de les indemnitzacions
dels acomiadaments dels treballadors de la fbrica catalana de Santa

Perptua, deixant-la en serveis mnims, ja que solament es fabricaran
els donuts que es vagin a consumir
a Catalunya. Per qu aquests 8 milions no es destinen per a beques,
menjadors o dependncia i no com
premi a uns acomiadaments?
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Joventut i treball formatiu,

qu est passant?
Jos Luis Carretero
egons lInforme Conjunt sobre

lOcupaci de la Uni Europea
de 2013 la gegantesca crisi socioeconmica que estem vivint sha
encebat amb enorme cruesa en la
joventut europea. Al setembre de
2013, lInforme donava de taxes
datur juvenil (s a dir, dels menors
de 30 anys) que anaven del 7,7 % a
Alemanya o el 8,7 % a ustria, fins
al 56,5 % a Espanya i el 57,3 % a
Grcia. Al temps, safirmava que
entre 2008 i 2011 la taxa de joves
europeus de 15 a 24 anys que ni
treballaven ni estudiaven havia augmentat en dos punts percentuals,
fins al 12,9 %, xifra que en pasos
com Xipre, Crocia, Romania, Irlanda, Espanya, Itlia i Bulgria, es
trobava entre el 16 i el 23 %.
Enfront daquestes realitats les institucions dels pasos membres han
respost amb contnues i, en molts
casos, profundes reformes laborals, caminant en el deixant duna
creixent flexibilitat quant als acomiadaments i les condicions bsiques de treball. Aix mateix, shan
facilitat les formes de contractaci
temporal i a temps parcial en la
major part dels pasos de la Uni,
shan introdut novetats entorn de
la negociaci collectiva que afavoreixen les aspiracions patronals, i
shan implementat rebaixes i congelacions de salaris que han implicat
una evident prdua de poder adquisitiu dels treballadors.
Hem de tenir en compte que lanomenat model europeu (o model
social) de relacions laborals ja shavia trencat abans de la crisi. La conformaci del Dret del Treball com
un dels pilars fonamentals, al costat
de la democrcia parlamentria i
lEstat del Benestar, de les societats
centrals del Continent ve sent desdibuixada en els ltims decennis
per processos parallels de flexibilitzaci de les normes, desregulaci,
descentralitzaci productiva, substituci de la negociaci collectiva
per la individualitzaci de les relacions de treball i conformaci de
nous marcs normatius funcionals a
les necessitats empresarials.
El cor daquests processos ha estat estructurat en la forma de segmentaci de la fora de treball i
dualitzaci dels mercats laborals,
mitjanant lexplosi incontrolada
de formes de contractaci atpica i
precria (a temps parcial, temporal,
en missi, especfica per a collectius concrets); els processos de
descentralitzaci accelerada sobre
contractes i subcontractes, falsos
autnoms, empreses de contractaci temporal, etc.; la descomposici
del model de gesti de les relacions

laborals basat en la negociaci
collectiva i el contrapoder sindical; i la irrupci, cada vegada amb
ms importncia relativa, de borses
dactivitat ms o menys desregulada
frontereres entre el Dret del Treball
i altres ordenaments connexos, com
el treball para-subordinat o la formaci ocupaci, de la qual anem a
parlar en aquest text.
Les anomenades zones grises sn
els espais fronterers entre les formes de treballar regulades pel Dret
del Treball (i que, per tant, poden
reclamar els drets i condicions que
el mateix comporta) i les regulades
per altres ordenaments distints. Un
exemple paradigmtic de zona grisa
ha estat la constituda per lanomenat treball para-subordinat, un
treball formalment autnom, i per
tant ali al Dret del Treball, per
que es troba sotms, en la substncia fctica de la realitat, als mecanismes de comandament duna cadena
de valoritzaci empresarial concreta. Aix, lautnom contractat, per
exemple, com transportista per una
gran multinacional de la distribuci, pot veures, al mateix temps,
com un petit empresari de si mateix que t plena independncia, i
com un subjecte sotms frriament
als temps, les modalitats i les ordres
derivades de lorganitzaci client.
De fet, la contractaci de treballadors com falsos autnoms, que
manquen dels drets derivats del
Dret del Treball per pagar-se ells
mateixos les seves cotitzacions socials i figurar com empresaris individuals, per que en la realitat
treballen amb plena dependncia i
alienitat respecte de les empresa suposadament client, ha estat una de
les formes essencials que shan expressat els processos de descentra-
litzaci productiva contemporanis.

Aix ha dut a una encesa disputa entorn de la seva regulaci mitjanant
instruments legislatius nous com
la Llei de lEstatut del Treballador
Autnom del 2007, que institueix
la figura del cridat Treballador autnom econmicament depenent
(TRADE) referida a lautnom que,
a ms daltres condicions concretes,
tingui un 75% de la seva facturaci
anual amb un sol client i la regula
amb una normativa que lassembla
(encara molt tmida) al treballador
per compte ali.
Doncs b, la veritat s que en els
ltims anys assistim al rpid desenvolupament duna nova zona grisa,
o ms aviat a lampliaci duna zona
grisa que ja existia des de fa algunes
dcades, per que sha ests en la
seva amplitud i en les seves narratives legislatives: la zona de ning
existent entre el treball i la formaci.
Ens explicarem: si b les beques
universitries i dinvestigaci han
estat un mecanisme cada vegada
ms ests en les ltimes dcades
que ha perms utilitzar treball altament qualificat sense retribuir-lo
ni associar-li els drets i les prestacions socials que li haguessin
correspost conforme al Dret del
Treball general, en els ltims anys
dinmiques molt semblants estan
disseminant-se pel conjunt social,
arribant a a sectors de treballadors
de qualificaci mitja (cas de la Formaci Professional) o prcticament
inexistent.
Aix, al costat de les prctiques purament acadmiques i a les beques
ofertes per tot tipus dentitats, pbliques i privades, perqu els estudiants i titulats realitzin un primer
contacte (que tendeix a allargar-se
i transformar-se en una forma ms
de precarietat) amb el mn laboral,

shan popularitzat, tamb, altres tipus de prctiques no laborals (s a
dir, no protegides pel Dret del Treball), per desvinculades dels programes formatius de lensenyament
reglat.
Si ens centrem especficament en el
Dret espanyol, trobem la recent explosi de tots aquests tipus legislatius de prctiques no laborals:
- Les prctiques en empreses dels
estudiants universitaris, emparades en el Reial decret 1791/2010 de
lEstatut de lEstudiant Universitari,
que han de tenir vinculaci amb
els estudis que sestiguin realitzant,
i han de configurar-se conforme a
un conveni especfic entre la Universitat i lentitat que correspongui.
Cal construir
alternatives a
la precarietat
i a la
impossibilitat
dedificar
projectes de
vida coherents
que pateixen
la majoria
dels/les joves
Les mateixes poden ser retribudes

o no. Si ho sn, lestudiant ha de ser
donat dalta en la Seguretat Social,
de les mateixa manera que si tingus un contracte laboral per a la
Formaci i Aprenentatge, tret que
no es t accs a la prestaci per atur.
- Les prctiques en les empreses
dels estudiants de la Formaci Professional reglada. Segons el Reial
decret 1147/2011 dordenaci general daquests ensenyaments, tots
els cicles formatius de FP inclouen
un mdul de Formaci en Centres
de Treball (FCT) que consisteix en
un perode de prctiques, normalment no retribudes, en una empresa del sector. Els nous tipus de FP
que sestan dissenyant i comenant
a implantar mitjanant programes
pilot, com lanomenada Formaci
Professional Dual (per als cicles
de Grau Superior) o la Formaci
en Centres Treball ampliada (per
als cicles de Grau Mig) augmenten
enormement aquest perode (fins a
lany de durada, normalment), amb
efectes de restricci de les plantilles
de professionals docents. La FCT de
la FP Dual es retribuiria, en principi, de forma clarament precria en
la forma duna beca sense accs a
protecci per part de la Seguretat
Social. Aquests models (FP Dual i
FCT Ampliada) estan sent provats
amb diferents dissenys per diverses
Comunitats Autnomes.
- Prctiques no laborals en les empreses de joves aturats entre 18 i 25
anys, que posseeixin una titulaci
universitria o de FP o un certificat
de professionalitat. Les empreses
que ofereixin aquestes prctiques
han de subscriure un conveni amb
el Servei Pblic dOcupaci competent. Tindran una durada entre tres
i nou mesos. Es percep una beca del
80% del IPREM, i els becats cotitzen a la Seguretat Social estalvi per
a latur.
Al costat daquestes formes de beques no laborals, subsisteixen i es
popularitzen les formes de contractaci precria vinculades a la formaci en el s del Dret del Treball. Ens
referim als contractes de prctiques
(per als treballadors titulats o amb
un certificat de professionalitat) o
de Formaci i Aprenentatge (per a
qui no tinguin una formaci reglada o equivalent, que els habiliti per
a lofici en el qual van a comenar
a treballar). Formes de contractaci
que incorporen drets minvants per
als treballadors (tant pel que fa a la
retribuci a cobrar, com en el que
t a veure amb les prestacions de
Seguretat Social) i una substncia
eminentment precria, i que shan
vist modificats en les ltimes reformes laborals i en lleis connexes, per
a facilitar i ampliar el seu s, fins i
OCTUBRE DE 2014
tot respecte de treballadors que hagin superat ledat juvenil.

Aix mateix, lmbit universitari segueix replet de formes variades de
treball de becaris dinvestigaci i
semblants, alienes, en els seus primers anys, a la contractaci laboral,
i amb una errtica regulaci pel que
fa a la Seguretat Social.
Aix doncs, un nou mecanisme de
precaritzaci de lexperincia laboral assalariada sest desplegant
davant els nostres ulls, sota el paraigua de donar formaci suficient
als joves, mentre, al temps, es produxen retallades i ajustaments en
els sistemes educatius pblics. Un
mecanisme que permet, al temps,
furtar a les estadstiques de latur
una quantitat creixent de joves que
no per aix tenen un lloc de treball
real (s a dir, amb drets), acostumar
a la precarietat a les noves generacions, captant el cabal de coneixements i energies de la joventut per
a transmutar-lo en plusvalor (en
confluncia amb altres dinmiques
com la legalitzaci de les dobles
escales salarials o lampliaci dels
perodes de prova en el contracte

per a emprenedors), forar als
treballadors que encara tenen drets
a una competncia exacerbada que
presenta com un problema generacional el que s una ofensiva patronal en tota regla contra el conjunt
de la classe treballadora, i construir
un marc salarial i de condicions de
treball futur que pugui permetre
edificar una Europa convertida en
una plataforma competitiva en el
mercat global despais funcionals
per a la ubicaci de les maquiles
transnacionals o per a la valoritzaci immobiliria i financera.
En aquestes condicions, lexperincia formativa, aliena al context de
lescola pblica i la fonamentaci
pedaggica, perd profunditat, polivalncia i sentit crtic. Sest a
lalbur dun bon tutor (per podria
ser dolent, ja que ning lha format
para ser-ho), saprn nicament el
referit a una estructura empresarial
especfica (a manejar un programari concret, per exemple, distint del
de la competncia), i es fomenta la
interioritzaci de formes de rela-
CatalunyA
ci intersubjectiva basades ms en
ladaptaci als humors empresarials
que en la sana i seriosa professionalitat.
La joventut (i no noms la universitria) encara una vivncia laboral
cada vegada ms discontnua, lbil i
disfressada dexperincia necessria
per a la seva formaci humana i
personal. Lempresari de si mateix,
la figura retrica en la qual el mn
globalitzat vol que es subsumeixi la
subjectivitat proletria, s responsable de la seva prpia formaci,
el que implica obtenir-la ms enll
de lestructura institucional de lescola pblica, mitjanant lexercici
para-laboral, en condicions de precarietat, i normalment en la gran
empresa.
Desprs duns anys agrat per lemergent possibilitat de formar-se, el
jove treballador pot comenar a
veure que aquesta roda, suposadament alliberadora, no t final, i que
la seva nica expectativa creble s
sotmetres a la precarietat contnua i
a la impossibilitat dedificar projectes de vida coherents.
Construir alternatives i contrapesos

a aquest procs s una necessitat
collectiva, una possibilitat problemtica, per apressant, en la qual
es juguen moltes tempestats del
mat. Caldr plantejar alternatives,
com un salari mnim suficient i ampliat o la reversi de tot el procs de
flexibilitzaci laboral de les ltimes
dcades. Haur, tamb, que plantejar-se linici dun procs decidit de
* Jos Luis Carretero Miramar, s

membre del Instituto de Ciencias Econmicas de la Autogestin- ICEA.
cessita duna imparable espiral consumista, i sense consum s impossible que funcioni, presento aquesta
reflexi per tal de veure com no s
possible ms creixement basat en el
consum, tot el contrari: s difcil de
mantenir el consum actual.
Parteixo de la base que els autntics
consumidors per excellncia sn
els joves dentre 18 i 35 anys perqu
en definitiva son els que necessiten
tant de cotxe com de casa i el parament de la mateixa.
La franja dedat entre els 35 i els 65
anys tamb sn consumidors per
no per primera vegada, o som de
reposici en els millors dels casos,
per a la vegada som productors
dels bens que consumim.
No vull dir que els joves no treballin (encara que tinguem un atur
juvenil del 50%), sin que pel fet
de ser joves sn molt mes consumidors que treballadors.

La bombolla immobiliaria que ha
deixat tants pisos buits per lexcessiva construcci dedificacions, fa innecessria la construcci de noves
vivendes i per tant no es necessita
construir ms.
El reajustament s clar i necessari i
per tant el model basat en el crdit
pel crdit no serveix perqu no es
far res ms que el que es necessita
i els grans consumidors passaran a
ser la franja poblacional de la tercera edat que noms requerir serveis de tot tipus, per res de nova
creaci.
La baixada de la poblaci jove fa innecessari construir tants cotxes, tot
aix redueix el flux de diner que es
mou i fa mes difcil lespeculaci, situant-la ms en les altes esferes del
poder econmic
Situat el problema tal com ho faig,
en la innecessria espiral de consum, hem de traslladar la pregunta
a donar alguna soluci. A ms hem
de pensar com ho farem per garantir que els que ja estan a la franja
passiva de la poblaci tinguin el
que necessiten.
La borsa de diners que mouen els
fons de pensions anir minvant
perqu baixar poc a poc el nmero daportacions i a ms es necessitaran els diners acumulats per
fer front als pagaments, el que pot
comportar una baixada de patrimoni al tenir que realitzar i vendre
all que sha comprat a un preu
superior al valor real. Evidentment
pot repercutir en els nivells despeculaci capitalista.
Cada vegada s ms evident que la
nostra aposta pel repartiment del
treball i de la riquesa s ms necessria que mai.
transformaci social que, posant als

treballadors en el centre dels llocs
de presa de decisi empresarial i
fomentant una economia social i
ambientalment sostenible, permeti
assajar una sortida progressiva del
capitalisme.
Reflexi sobre la crisi

Quim Garreta
l 2008 esclat la bombolla

immobiliria fruit de lespeculaci per excellncia i de
leconomia basada en la patada
cap endavant del mon financer, que
basava el seu model econmic en el
crdit pel crdit i sostingut pel propi
crdit al crdit.
Aquest panorama mundial a ms
ha propiciat, i ho necessitava per a
desenvolupar-se, un canvi substancial de poltiques econmiques que
van donar pas a establir aquest nou
model de capitalisme que han anomenat neoliberal.
En definitiva, s una mica ms del
mateix: no importa el que realment
costa un producte sin que el que
importa s saber quan et poden
arribar a pagar per ell, independentment del seu valor de cost real
i encara menys, amb independncia
total de com sobtenen els diners per
aconseguir pagar limport aconseguit o establert. Tampoc ha importat
gaire els efectes que te la construcci
o manipulaci dun b, o subministrar un servei, en lentorn ms proper, s a dir sobre lecosistema. Ara
be tot aix ms o menys sha dit i no
aporto res ms al que ja se sap.
El que mes em preocupa s saber
si hi ha soluci a aquesta situaci i,
francament no crec que hi hagi res a
fer, per un esgotament propi. Ja no
de lespeculaci, aquesta hi seguir
estant fins i tot havent desaparegut
el diner. El pensar que una cosa te
un valor superior a una altra i per
aix te un poder dominant sobre la
resta, s difcil de desarrelar en una
cultura forjada des de ledat del foc
amb la conversi i pas del nomadisme al sedentarisme.
Situo la problemtica en com resoldre el problema de pagar per alguna

cosa que no es necessita, lexemple el
tenim clar i catal en el preu de lhabitatge, de cop a lhaver ms oferta
que demanda baixa i senfonsa el
mercat, i s probable que fins i tot el
mercat colloca el preu per sota del
seu valor de cost.
Tornem al crdit: Si ning no necessita crdit per comprar, perqu
no te necessitat de comprar, no es
concedeix crdit. Per el crdit atorgat sha de tornar i tot aquell que es
tornaria amb el crdit que saniria
demanant amb garantia del crdit
retornat, sesvaeix com fum. Aix
es el que hem pagat amb els nostres
impostos reflotant bancs.
I arribats aqu ens trobem, quan
aixequem la vista, el que realment
tenim i el perqu no es necessita el
que abans es necessitava. O ens feien

creure que ho necessitvem!
Dons a laixecar la vista i mirar dades diferents ens trobem que la poblaci a Espanya te aquesta evoluci segons dades del INE, tenint en
compte les dades a gener del 2014.
Sense aplicar els efectes demogrfics i tampoc ser sensibles al efectes
migratoris:
Poblaci de 18 a 35 anys:
12.161.955 el 2008 / 9.961.902 el
2014 / 8.499.049 el 2020 / 8.259.743
el 2025.
Poblaci de 35 a 65 anys: 18.747.285
el 2008 / 20.983.699 el 2014 /
22.074.347 el 2020 / 21.855.118 el
2025.
Aix ens permet fer una anlisis
diferent del perqu daquesta crisi
actual i tamb de futur. Partint de
la base que el sistema capitalista ne-
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Notcies sindicals
Nova sentncia
condemnant a
Federal Mogul
per manca de
mesures de
seguretat per
lamiant
El Jutjat Social 18 de Barcelona ha
tornat a sentenciar que lempresa Jurid Iberica SA (desprs Honeywell
Frictions Espaa SLU, i actualment
Federal Mogul) va infringir la normativa dexposici a lamiant, i que
aquestes infraccions van causar la
mort dun treballador per Malaltia
Professional
La sentncia, de 9 de juliol de 2014,
condemna a lempresa del Prat de
Llobregat a indemnitzar per danys i
perjudicis a la vdua i al fill dun treballador mort a causa la manca de
mesures de lempresa per exposici
a lamiant, i ve a sumar-se a mltiples resolucions judicials anteriors
a la mateixa empresa, i sobretot a
les dues sentncies del Tribunal Suprem que declaren provat que lempresa Jurid Iberica SA no va complir
les seves obligacions legals en matria de salut laboral per exposici a
lamiant, i concretament assenyalen
la manca de vigilncia de la salut
especfica, les exposicions a amiant
per sobre dels lmits legals, la roba
inadequada i la manca absoluta de
cap formaci o informaci als treballadors dels riscos dexposici a
lasbest.
Des de la Secci Sindical de la
CGT, amb lassessorament legal del
Collectiu Ronda, han portat a terme campanyes de sensibilitzaci
dels treballadors afectats damiant,
a ms de collaborar en les corresponents demandes judicials per tal
de que lINSS reconegus les prestacions de la Seguretat Social com
a derivades de Malaltia Professional
i les reclamacions contra lempresa
per la manca de mesures de seguretat.
ATOS Spain no
tira endavant
lERO per
acomiadar 181
treballadors
Desprs de la finalitzaci del perode de consultes del procediment
dacomiadament collectiu sense haver arribat a un consens, Atos (companyia internacional de serveis de
tecnologies de la informaci) va decidir aparcar lERO i iniciar un nou
perode de negociaci sobre lAcord

Marc. Tot va comenar el passat 18
de juny en que lempresa va informar als representants dels treballadors, la seva intenci diniciar el
26 de juny el perode de consultes
corresponent al procs dacomiadament collectiu per a lextinci de
contractes de treball que afectaria el
5% de la plantilla dAtos Spain, mesura que afectaria diversos centres
de treball, entre ells el de Barcelona.
Tot i haver aplicat un ERTO i una
reducci salarial grcies a lacord
de modificaci de condicions de
treball que van signar els sindicats
CCOO-UGT i els acomiadaments
pactats, Atos volia de nou ajustar
els costos dels treballadors, quan fa
ms de cinc anys que porten a terme
una mala gesti, mantenint lempresa en peu a fora de congelacions,
rebaixes salarials a dit des de 2012 i
un ERTO de 1500 persones el 2010,
consumint prestacions per desocupaci. Tot aix al mateix temps que
pujaven el sou al seu president Thierry Breton, amb 3 milions deuros i
compraven empreses com Siemens.
Daesa o Bull.
Una vegada ms sha demostrat que
la lluita serveix i sha pogut aturar
aquest ERO.
Port Aventura
impedeix a
CGT participar
en el procs
deleccions
sindicals
Per a poder fer efectiu el dret a presentar candidatures a les eleccions
de delegats de personal (art. 69.3
ET), i conseqentment a participar en aquests processos electorals
en termes digualtat amb les altres
organitzacions sindicals, es fa necessria la participaci en tot el procs electoral incloent: constituci de
la mesa electoral, determinaci del
cens, elaboraci del calendari electoral, ...
Des de la CGT de Tarragona denuncien que desprs dhaver-se posat
en contacte amb el Departament de
Relacions Laborals de Port Aventura Entertainment S.A.U. per sollicitar que sels comuniqus lhora i el
lloc de constituci de la mesa electoral i les acreditacions necessries
perqu membres de la CGT poguessin accedir al centre per assistir a
lobertura del procs electoral; des
daquest Departament sels va comunicar que: Amb base a la reserva del dret dadmissi exercida per
aquesta empresa, no seran posats a
la seva disposici els passes daccs
a la mateixa, i pels mateixos motius
no els ser traslladada cap mena de
informaci relativa al procediment

electoral que siniciar.
La posici presa per lempresa, a ms
de vulnerar el principi fonamental
de llibertat sindical, atempta contra el principi digualtat ja que al no
donar participaci en aquest procs
a aquells sindicats que no tenen representativitat en lempresa, posa
traves a que nous projectes sindicals
arribin al centre de treball perqu
els treballadors i treballadores sorganitzin. Una vegada ms, lempresa dna totes les facilitats perqu
els sindicats majoritaris (CCOO i
UGT) siguin els nics amb representaci als centre de treball i continuar amb la dinmica establerta
en els ltims 30 anys, amb pactes a
esquena dels treballadors.
Des de CGT, a ms de denunciar
jurdicament els fets, seguirem actuant per aturar aquestes prctiques
empresarials que tenen com a nica
finalitat lobtenci de majors beneficis, fent-ho a costa dels treballadors
i treballadores, vulnerant els seus
drets i limitant la llibertat sindical.
Hem de recordar que la CGT va
convocar, a sollicitud duna part del
collectiu de treballadores, la primera vaga al parc Port Aventura de Tarragona lany 1995, amb la intenci
daconseguir la negociaci un conveni collectiu, ja que 7 mesos desprs de que entrs en funcionament
el parc no existia cap norma que reguls les relacions laborals.
Aquesta convocatria de vaga va
forar lempresa a pactar amb UGT
i CCOO la celebraci de les primeres eleccions sindicals, el que va suposar la desactivaci de la vaga i la
posterior negociaci dun conveni.
Ara, aquests sindicats, davant lactitud de lempresa amb la CGT, callen
i miren cap un altre costat.
Agroxarxa:
Tramitaci
accidentada
dun ERTO a la
carta
Tal i com havia anticipat la Secci
Sindical de CGT a Agroxarxa des
del passat mes dabril, lactuaci dels
delegats dUGT del Comit Provincial de Lleida, des de la constituci
de la Comissi Negociadora de lERTO, durant el seu funcionament, i
posteriorment signant, impedeix
la impugnaci de lERTO per part
del Comit Provincial de Lleida, tot
i estar-hi en contra la majoria dels
treballadors daquesta demarcaci,
que supera el 45% dels treballadors
i dels centres de treball dAgroxarxa
arreu de Catalunya.
I s que lexpedient dERTO iniciat
el 23-6-2014 i que finalitza el 31-122014 t nombrosos punts dubtosos:
la constituci i representativitat de
la Comissi negociadora, la justificaci i adequaci de la mesura, les
vacances, la variabilitat dels calendaris entre diferents treballadors,
els % de reducci a les mares amb
reducci de jornada, els % de reducci erronis dels certificats dempresa, els traspassos de crregues
de feina de treballadors afectats per
ERTO etc. A aix li hem de sumar
que els errors en la comunicaci
dels certificats dempresa tramesos
pel Departament de RR.HH. han fet
que la Direcci Provincial del SEPE
decids trametre lexpedient a Inspecci de treball, avisant a les seves
delegacions comarcals per tal dunificar criteris en la seva aplicaci, retardant les resolucions i alguns pagaments de prestacions datur.
Vist que les estadstiques i les consultes jurdiques efectuades apunten
a que un 90% dels ERTOs aplicats
actualment en les empreses esdevenen posteriorment en expedients
dextinci de llocs de treball (ERO
extintiu) i que una denncia de
lERTO als tribunals de justcia lhagus anullat molt probablement,
tot plegat incrementa encara ms
la indignaci de la Secci Sindical
CGT-Agroxarxa per haver estat
negada aquesta legtima opci als
treballadors per part dels delegats
dUGT del Comit de Lleida. Si tots
els membres del Comit de Lleida
haguessin fet com els delegats de
CGT, lERO hauria estat impugnat
als tribunals.
Desprs de signar lERTO, el Comit de Lleida sembla haver quedat
anullat o eclipsat per la Comissi Negociadora de lERTO que
semblaria haver-se erigit en la seva
substituta; perqu el Comit de Lleida no comunica ni informa als seus
representats, com si UGT/CCOO
amaguessin les seves sigles sota la
Comissi Negociadora, en un intent
de traspassar-li la responsabilitat
per haver signat un ERTO perjudicial pels treballadors i fet a la carta
a la mida justa de lempresa
Tot i no formar part de la Comissi
negociadora de lERTO, els delegats
de CGT-Agroxarxa han continuat
reclamant documentaci i informaci, i exercint i reclamant totes les

competncies i representativitat que
com a RLT els correspn, rebent el
silenci per resposta, sent responsables des de la Comissi negociadora
duna pressumpta ocultaci intencionada de la documentaci reclamada amb la intenci de superar el
termini legal de presentaci de recursos judicials a lERTO i impedint
les funcions de vigilncia de la legalitat dels RLT definides per larticle
64 de lEstatut dels Treballadors, dificultant el control dels canvis i dels
llistats de persones afectades per
lERTO, calendaris i % dafectaci,
criteris etc..
Des de la Secci Sindical de la CGT
estan preparant noves accions de
mobilitzaci durant la tardor-hivern, i animen a tots els treballadors
a presentar propostes, participar i
implicar-se.
La Junta de
Personal de
lHospital Joan
XXIII de Tarragona
denuncia la
derivaci de
pacients de la
sanitat pblica a
la concertada i la
privada
La Junta de Personal de lHospital
Universitari Joan XXIII de Tarragona (formada per CGT, CATAC-CTS,
CCOO, MC, SATSE i UGT) ha denunciat aquest mes de setembre
la derivaci de pacients de la llista
despera quirrgica a altres centres
hospitalaris Concertats i Privats del
SISCAT (sistema sanitari integral
dutilitzaci pblica de Catalunya).
Destaca el cas de prop de 300 pacients en llista despera per ser ope-
OCTUBRE DE 2014
rats de Galindons (Juanetes), una de

les patologies que estan en el llistat
de processos quirrgics garantits,
i on la llista despera no ha de ser
superiors a 6 mesos, que es deriven
per ser operats a la Clnica Privada
CMQR (Clnica Medico Quirrgica
de Reus).
Una nova agressi a lHospital Joan
XXIII, qu s lhospital de referncia a la demarcaci de Tarragona i
Terres de lEbre, que posa en greu
risc la ja deteriorada situaci de
la sanitat pblica a les comarques
de Tarragona, amb unes creixents
llistes despera, un empitjorament
considerable en laccs a la sanitat
de la poblaci i amb un repugnant
cinisme per part de la Conselleria de
Salut i, pel seu mxim responsable,
el Conseller Boi Ruiz (expresident
de lUni Catalana dHospitals, la
patronal dels hospitals concertats i
privats), quan parlen dels esforos
que estan fent per reduir les llistes
despera.
Aix implica que la despesa de les
proves preoperatries (anlisi, radiografies, visites, etc.), aniran a
crrec de lHospital Universitari
Joan XXIII, i com la intervenci
quirrgica, aix com lAlta hospitalria, la far CMQR, sembla que
qui cobrar la totalitat del procs
quirrgic, ser CMQR (uns fan la
despessa i els altres la cobren, aix
entre daltres coses, explica perqu
els hospitals pblics tenen dficit i els privats/concertats, els dels
amiguets sn rentables). Tenint
en compte, que el pressupost per a
lany 2014 de lHospital Joan XXIII
s duns 102 milions deuros, prop
de 8 milions deuros menys que el
tancament del 2013, i que sha incrementat lactivitat quirrgica i assistencial en aquest any en el nostre
hospital, s fcil preveure que el dficit pressupostari en el tancament
de lany 2014, sigui ms elevat que
lany passat.
A ms, la Junta de Personal de lHospital Joan XXIII tamb va denunciar
qu com a conseqncia de la retallada pressupostria, els quirfans
que sutilitzen en horari de tarda de
dilluns a divendres, s aproximadament del 50% durant tot lany, enlloc dincrementar el pressupost de
lhospital per tenir en funcionament
tots els quirfans de mat i tarda, dotant-los dels recursos humans i materials necessaris per poder realitzar
ms Intervencions Quirrgiques,
i daquesta forma reduir les llistes
despera.
Vaga contra
lERO a TEPSA
El 2 de Setembre tenia lloc a Madrid
lobertura del procs dacomiadament collectiu (ERO) a lempresa
TEPSA (Terminales Portuarias SA),
dedicada a la recepci, emmagatzematge i reexpedici de lquids petrolfers, qumics i biocarburants.
Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, duna plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes demmagatzematge que t la companyia:
Barcelona (21), Bilbao (7), Valncia
(4) i Tarragona (7).
La Direcci de lempresa es basa
en causes econmiques (prdues),
tcniques i organitzatives, atenent
als requisits que marca la legislaci
vigent (RD1483/2012) per a poder
dur endavant processos daquest tipus. Cal recordar que des de lentrada en vigor daquest Reial decret, a
loctubre de 2012, se suprimeix la figura de ladministraci en el procediment dacomiadament collectiu.
Aix, desprs del perode de negociaci entre lempresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord,
lempresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els
treballadors/es no estan conformes
els queda el recurs de la via judicial,
per rares vegades s favorable als
interessos dels treballadors tret que
es donin defectes de forma al llarg
del procs.
Els requisits als quals es veu obligada lempresa per a poder dur endavant lacomiadament collectiu, a
ms dacreditar prdues o previsi
delles, no passen destablir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un perode
de 30 dies, lliurar la documentaci
que li indica la llei, justificar les
raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb
de lempresa i negociar de bona fe.
Aquest concepte tan ambigu vol dir,
bsicament, estar disposat a fer alguna concessi pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per
part de lempresa.
Per a dur endavant aquest procs, la
Direcci de TEPSA ha contractat a
la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les ms reco-
CatalunyA
negudes daquest sector. Aix, en la
taula de negociaci els treballadors
i treballadores shan trobat amb un
conegut dels catalans i catalanes,
Ramn Bonastre, qui fins a Gener
daquest any 2014 era el secretari
dOcupaci de la Conselleria dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat
de Catalunya, s a dir, nmero dos
del departament que encapala Felip Puig. En lanterior legislatura va
ser director de Relacions Laborals,
encarregat dintervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el ms recent de
Panrico, I si retrocedim ms en
el temps, recordem que va ser condemnat per malversaci de cabals
pblics, delicte coms en lany 1982,
i indultat durant el primer govern
dAznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i
de la patronal.
Ara, desprs dhaver abandonat ladministraci pblica pot dedicar-se a
defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se
caretas.
Durant el perode de consultes els
representants dels treballadors i
treballadores juntament amb els
assessors dels sindicats presents
(CCOO, ELA, ESK i CGT) han tractat de desmuntar tots els arguments
presentats per lempresa i els seus
collaboradors. No obstant aix, sn
conscients que amb lactual legislaci, aix no s ms que un trmit
que TEPSA ha de realitzar per a
poder dur endavant la reducci de
plantilla. Per aix, han decidit organitzar-se per a lluitar i forar que
lempresa es vegi obligada a retirar la
proposta dacomiadament collectiu.
Aix, per fer front a lERO, abans
que finalitzs el perode de negociaci i amb lobjectiu que lempresa fes
marxa enrere amb el procediment
dacomiadaments, es va convocar
vaga indefinida als centres de TEPSA a Barcelona des del 21 de setembre per part de CGT i CCOO, a
Bilbao des del 9 de setembre, i Tarragona des del 16 de setembre per
part de CGT. Tamb shan portat a
terme diverses accions i mobilitzacions.
CGT Sincotr
guanya
sentncia
judicial de la
paga extra de
2012
El jutge va donar la ra a la CGT en
la demanda presentada al Sincotr,
a la qual es van adherir 101 dels 150
treballadors/es. A la sentncia del
judici sobre la paga extra suprimida el 2012, el jutge considera que el
Consorci no va aplicar correctament
el Reial decret 20/2012 i condemna
a CELLS a tornar als demandants la
part de paga extra ja meritada des
de gener fins a la data daplicaci del
RD (aproximadament el 53% de la
paga).
el marc de la qual es va fer una

Banc de Sabadell en
concentraci a Barcelona el 30 de setembre davant dels serveis centrals de
defrauda a
Diagonal/Balmes.
la Seguretat
La FAVIBC
Social i explota
acomiada a tota
als seus
la secci sindical
treballadors
de CGT
CGT denncia davant lopini pblica la inacceptable situaci laboral que
viuen els i les treballadores de Banc
Sabadell: sota amenaa dacomiadament, trasllat o reducci de condicions laborals, la Direcci del Banc
obliga la plantilla a perllongar de manera constant i illegal la seva jornada
de treball, sense qualificar aquestes
prolongacions, ni retribuir-le com
hores extraordinries.
Aix representa un clar frau en cotitzacions a la Seguretat Social i en
pagament dimpostos per la feina encobert realitzat que valorem en ms
de 50 milions deuros anuals.
Tot aix succeeix en parallel a una
contnua destrucci de llocs de treball, externalitzacions i mal s dEmpreses de Treball Temporal, en un
pas assotat per ms de 5 milions de
persones a latur.
Amb aquestes actuacions el Banc
Sabadell aconsegueix augmentar
desmesuradament el seu compte de
resultats: 120 milions en el primer semestre. s la quarta entitat bancria
dun pas que suporta grans retallades
en prestacions socials motivades per
la disminuci de les cotitzacions a la
Seguretat Social i dels ingressos per
via dimpostos.
CGT ha respost a aquesta situaci interposant denncies a les inspeccions
de treball provincials de lmbit de
Banc Sabadell, requerint al banc oficialment que instaruri un control de
la jornada laboral a pagar o compensi
les hores extres realitzades i a que imposi mesures per a la seva immediata disminuci, realitzant tamb una
campanya de mobilitzacions dmbit
estatal contra les mesures descrites,
La FAVIBC s lassociaci de vens

que es va inventar CiU per contrarestar les de caire ms esquerr de
CONFAV i FAVB.
Tota la secci sindical de CGT (10
treballadores i treballadors) han estat
acomiadats per atrevir-se a convocar
eleccions sindicals. Per part de la empresa: insults, amenaces, acosament
a les i els treballadors i a companyes
i companys del sindicat dEnsenyament quan han assistit a alguna reuni.
De moment, com a resposta sha fet
demanda per acomiadaments nuls
(vulneraci del Dret fonamental de
lliure sindicaci, recollit a la Llei orgnica de Llibertat Sindical) de les 5
companyes amb contractes indefinits
que formaven part de la secci sindical i anaven a les llistes de CGT.
Ha arribat lhora de posar sobre la
taula tot el procs de repressi sindical patit per totes i tots les companyes
durant ms de 9 mesos, de desemmascarar a les persones que controlen aquesta entitat des de fa anys com
si fos la Cosa Nostra, de plantar cara
collectivament als abusos i a la impunitat, de denunciar pblicament, qu
s FAVIBC? Perqu es va crear? Qui
va promoure la seva creaci? Quants
diners pblics han gestionat durant
els ltims 25 anys? Com els han gestionat?...
El 3 doctubre es va convocar una
concentraci al Jutjat Social 7 de Barcelona, per linici del procs judicial
per lacomiadament collectiu, a la
que van assistir uns 50 militants de
CGT.
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Converse
Lluis San Martn, sindica
Lobjectiu de la classe poltica s de

ssers humans. latenci sanitria o
accs a la Sanitat no hauria de tenir
preu o estar condicionada per si tho
pots pagar o no. Estan planificant la
Sanitat per a que en el futur hagis
de demanar crdits o hipoteques als
bancs, si agafes una malaltia greu,
per pagar els tractaments a tu i als
teus familiars.
Joni / Txema
Illustraci: Roser Pineda
Llus San Martin, s un sindicalista

del sector de la Sanitat, sindicalista
que fa feina de formigueta, inquiet
i conciliador, sense xapes teriques,
que procura trobar solucions practiques al dia a dia.
Desprs de molt anys al Sindicat de
Sanitat de la CGT de Barcelona, ara
s secretari de la Federaci Estatal de
Sanitat de la CGT.
- s cert que el sector sanitari dintre dels organigrames del mon del
treball s un dels mes jerarquitzats,
per darrere del exercit?
Lamentablement si. Gerncia, direcci mdica, direcci dinfermeria, direcci de serveis generals, etc. Molts
crrecs cobrant i pocs veritablement
fent feina til.
- On vares nixer?
A Barcelona, a lHospital Clnic, lany
1967.
- Quin s lorigen de la teva conscincia poltica i activisme?
Crec que el origen de la meva conscincia es degut a la inquietud i curiositat que de nen em produa escoltar damagat les converses dels fets
que havien passat durant la guerra
del 36 i la postguerra, que els grans
parlaven amb la boca petita.
- En quins grups has militat?
Als 13 anys vaig comenar a participar dun grupet llibertari del barri
que anomenvem OCA, al Clot, vaig
estar fins els 21 anys, desprs als 90
vaig afiliar-me a la CGT i aqu seguim i seguirem.
- Com thas format en la vida?
Em considero una persona autodidacta, magrada debatre i escoltar,
respecte a leducaci que vaig rebre a
la infantessa i adolescncia va ser a
lescola Jesuta de Formaci professional del barri del Clot, mentiria si
et digues que no em va influenciar
en la forma de pensar, em va marcar
per potser no com ells pretenien, ja
que vaig sortir ateu i rebel per naturalesa, malgrat tot em van educar en
la igualtat entre les persones, la solidaritat i el respecte. Recordo como
si fos ahir encara que tenia 8 anys,
lalegria que van expressar alguns jesutes quan Franco va morir. Tamb
la por durant el cop destat del 23F.
- Quins sn els esdeveniments de la
teva vida que recordes com a ms
importants, amb satisfacci?
El naixement dels meus 3 fills, Laia,
Abril i el petit Llus, i no puc passar
per alt la satisfacci que produeix
el poder plantar cara a aquells que
es creuen que estan per sobre de les

treballadores i treballadors. Tamb la
molt necesria la lluita al carrer.
sobre de la resta sense adonar-se que

son com tots, uns peons especialitzats al tauler de joc del capitalisme.
- De quina acci sindical s del que

ests ms content de la teva vida?
Aqu mai es pot estar content ni satisfet. Estem en una guerra constant
contra la patronal i estem al front, al
combat, batalla rere batalla. Potser la
meva primera denncia a Inspecci
de Treball al 1991 per vulneraci
destabilitat a la feina, que va finalitzar amb que 300 persones van tenir
que passar a ser treballadors indefinits a lHospital de Sant Pau, on
treballo, vaig ser molt criticat pels
altres sindicats i aix em va ajudar
a curtir-me. No entenia que ells no
ho haguessin fet abans. Poc desprs
ho vaig entendre degut als interessos
creats entre empresa i sindicats domesticats. Lestar al carrer i la lluita
junt amb moviments socials i companys s el que em fa agafar ms forces.
- Quina opini tens dels sindicats

UGT i CCOO?
Penso que formen part de laparell de
lEstat i estan al servei del major postor des de la Transici. Han acceptat
tot, com el Partit Comunista: lacceptaci de la poltica de reconciliaci
nacional amb els franquistes, els privilegis que els han donat no s ms
que un pagament que els va atorgar
la transici al Partit Comunista i al
PSOE per acceptar aquest sistema
de continutat del franquisme. Avui
dia sn igual o pitjor que el sindicat
vertical.
- Els sindicats professionals o corporatius son passius i poc combatius. Ajuden a que hi hagi tan poca
consciencia de classe entre els treballadors de Sanitat?
Considero sense cap mena de dubte
que exclusivament defensen els seus
propis interessos, els de la seva categoria professional, sense tenir cap
consideraci cap a la resta de treballadors ni als usuaris de la Sanitat,
alguns treballadors es creuen que per
portar un uniforme blanc estan per
- Com has arribat a ser responsable

de Sanitat de la CGT?
Per un comproms de responsabilitat
cap a lafiliaci de tot el territori, ja
que era conscient que els comportaments de lanterior secretari general
no tenien cabuda en aquesta organitzaci.
- Com sorganitza el Sindicat de Sanitat?
Noms hi ha una manera tal i com
indiquen els estatuts de lorganitzaci. Per aix ara demano a tots els
membres i delegats que tenen la responsabilitat de fer tota la formacio
necessria per poder donar el millor
dells als trebajlladors i treballadores.
s molt inportant que facin els cursos de senyals didentitat del sindicat
i de drets i obligacions dels membres

de comits i els delegats.
Estem en un perode de reorganitzaci i consolidaci de forces, fins ara
no rem conscients del creixement
que hem tingut, ara ens toca organitzar una alternativa real als sindicats
professionals i als anomenats sindicats de classe majoritaris que son un
tentacle mes de laparell de lestat.
- Fes-nos una valoraci de les lluites al teu sector, citant els punts
forts i positius i tamb els negatius.
El ms positiu en aquest moment
s potser que algunes persones comencen a ser conscients que poden
perdre laccs a la Sanitat i aix els
ha de fer reaccionar. El ms negatiu
s la situaci de no inversi en el
sector pblic deixant-lo morir per
poder seguir fent lagost particular
la classe poltica i empresarial, derivant tractaments als centres concertats i privats on no hi ha cap tipus de
control dels diners que procedeixen
del pblic. La perversi de les rees
dinfluncia, la ciutadania ha de saber que els nostres politics no adapten els pressupostos a les necessitats
de la poblaci, i provoquen un gran
desajustament de recursos. Es podria
dir que estem davant dun genocidi
encobert en un futur prxim i les
vctimes seran els qui no tenen recursos econmics.
- Qu s la Sanitat? s un sector ?
Latenci sanitria s una obligaci
que ha de garantir lestat cap a tots els
- En una Catalunya independent,

qu canviaria en relaci a Salut-Sanitat?
En una Catalunya independent no
canviar res fins que el poble no
saixequi i lluiti pels seus drets i llibertats. Aqu a Catalunya hi ha una
colla de crrecs assignats a dit, la
sociovergncia, que senriqueixen
a mans plenes dels pressuposts de la
Sanitat, les comissions dinvestigaci
de la Sanitat han estat bloquejades en
el Parlament pels mateixos que desvien els diners pblics cap a Empreses privades. Fundacions, Consorcis,
Hospitals Privats que controlen ells
mateixos o gent molt propera als
partits enmascarant-ho com derivacions.
Anem cap a una assistncia sanitria
pblica que ser de primers auxilis.
Qui no tingui prou diners, o no vulgui establir prstecs amb els bancs,
quedar exclosa del accs als tractaments. Lobjectiu de la classe poltica
s destruir la Sanitat pblica i gratuta i portar a terme una privatitzaci
total.
- Qui sn els responsables de les
privatitzacions?
Ja ho he dit abans: sense cap dubte,
la classe poltica al servei del poder
econmic.
- Quines sn les empresses que es
beneficien de la privatitzaci?
s difcil demostrar-ho amb exactitud, grans grups dinversors estrangers, inversors de capital risc que
shan introdut comprant hospitals
i clniques privades. Un assumpte
interessant a investigar son les connexions i interessos creats i accions
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
em amb...
alista del sector sanitari
estruir la sanitat pblica i gratuta

que poden tenir politics o familiars
propers als partits politics i aquests
grans hldings.
- s veritat que en els hospitals privats moren ms pacients, sobretot
infantils, que en els pblics?
Porto treballant 23 anys i quan vaig
comenar tamb vaig treballar a
hospitals privats i et puc assegurar
que lnic millor s potser un tracte
ms hoteler, ms com un hotel, la
medicina pblica s de ms alta qualitat.
- Els medicaments sn el tercer causants de morts desprs dels infarts
i cncers, segons les estadstiques
oficials. Com ho veus?
Espanya s un el ms grans consumidors de medicaments. Malgasta en
medicaments a crrec de lerari public. s el pas que ms gasta en medicaments nous, patentats, i per tant
cars, deficcia dubtosa. Hi ha grans
interessos, la industria farmacutica
fa negoci rod amb les malalties.
- Qu en penses den Boi Ruiz?
Del 1998 al 2008 fou director general
de la patronal dempreses sanitries
catalanes, president del 2008 al 2010
de la Uni Catalana dHospitals. s
un clar exemple de persona sense

escrpols, capa de servir a la patronal des de la Conselleria de Salut per
destruir clarament la Sanitat pblica
i enriquir a lempresa privada.
- Al sindicat de Sanitat de CGT arcelona heu fet fora fa poc un parell
de corruptes?
Sc partidari de que qui la fa la paga,
No quedaran impunes.
- Com cal actuar quan hi han indicis que alg est fent servir el sindicat en benefici personal?
Jo ho tinc molt clar; aqu no es pot
permetre ocultar res a lafiliaci. Tenim lobligaci de posar en coneixement pels canals que tenim establerts
les posibles irregularitats. Les assemblees sn per aix i si es demostren
les irregularitats, primer expulsi i
desprs prendre les mesures oportunes, no acceptant la calmnia per la
calmnia. Hem de ser responsables
tots.
- En qu ests treballant actualment al sindicat?
En uns jornades sobre Sanitat autogestionada per tot lestat, una Sanitat
publica = un conveni, i amb la coordinaci amb moviments socials, as-
sociacions i altres sindicats.

- Qu escriuries en una pancarta en
una manifestaci dels companys de
Salut?
La Sanitat no s un negoci. Sanitat
universal per tothom. Prou Genocidi.
- Un desig per aquesta tardor?
Un canvi social radical. Hi ha molt
gent preparada que pot fer i aportar
moltes coses. Hem de recuperar la
sensibilitat que ens pertany com ssers humans racionals i abandonar
moltes coses dolentes que porten
anys ficant-nos al cap. Cal una revoluci integral de la ment.
- Com veus la CGT dintre 5 anys, es
a dir, lanarcosindicalisme
Com una alternativa real al sistema
capitalista junts amb moviments
socials. La vida daqui a uns anys es
presenta com un repte on treballarem convidant a les dones i homes a
pensar, per a deixar enrere el passat i
plantejar entre tots com crear un nou
entorn que porti a lsser huma a la
llibertat. LAnarquisme com teoria filosfica crec que s la nica manera
de tornar als homes i dones la conscincia de si mateixos.
LES FRASES
Latenci sanitria no hauria de tenir preu ni estar condicionada
a si la pots pagar o no
Estem davant dun genocidi encobert en un futur prxim i les
vctimes seran els qui no tenen recursos econmics
En una Catalunya independent no canviar res fins que el poble
no saixequi i lluiti pels seus drets i llibertats
Som el pas que ms gasta en medicaments. Hi ha grans interessos, la indstria
farmacutica fa negoci rod amb les malalties
Boi Ruiz s una persona sense escrpols, capa de servir a la patronal des de la
Conselleria de Salut per destruir clarament la Sanitat pblica i enriquir a lempresa
privada
CatalunyA
OCTUBRE DE 2014
Sense fronteres - 19
Sense fronteres
Treball sense amo a Europa.

Quatre experincies europees
dautogesti
Alioscia Castronovo i Elisa
Gigliarelli
Repassem les experincies europees

ms avanades en la recuperaci de
fbriques per part dels treballadors.
De Frana a Grcia, quatre experincies de recuperaci de fbriques a
Europa mostren que es pot treballar
sense patrons.
- Marsella
Fralib: lelefant
victoris
Hi ha un elefant a Frana que sha
transformat recentment en un smbol de lluita. s lelefant que apareix
en el logotip dun te molt conegut a
la regi, produt des de fa 120 anys
en una fbrica, de nom Fralib, situada a lrea metropolitana de Marsella, a 20 quilmetres de la ciutat. La
multinacional Unilever, propietria
de la marca The Elephant i tamb
del te Lipton, va decidir al setembre
de 2010 tancar la fbrica i traslladar
la producci a Polnia, a la recerca
de m dobra ms barata.
182 treballadors es van quedar al
carrer. Per van reaccionar rpidament i van ocupar la fbrica. Des
dall van comenar a reivindicar,
recolzats pels sindicats, no noms
els salaris que els devien, sin tamb
el dret a mantenir els seus llocs ia
autogestionar la producci.
Unes mesures acompanyades duna
campanya de boicot a la transnacional.
El 26 de maig de 2014, desprs de
ms de 1.336 dies de protestes i
docupaci de la fbrica, els treballadors de Fralib van obtenir una
victria histrica en la batalla legal
contra Unilever , la quarta empresa
alimentria ms gran del mn.
Encara Fralib no va poder conservar
la marca elephant, al mes de juliol
els treballadors van aconseguir per fi
reprendre la producci del te i de les
infusions dherbes. A ms, aconseguiren que Unilever els indemnitzi
amb 20 milions deuros pels danys
causats pel tancament de la fbrica.
Amb aquest impuls, els 60 integrants
actuals de Fralib van tornar als seus
llocs de treball a la fbrica, aquesta
vegada sota control obrer. Ara no
noms treballen sense patr, sin

que han reemplaat les aromes qumics per productes naturals i orgnics provinents de cooperatives de
productors locals, en lmbit de leconomia solidria i alternativa.
Aquest s un procs que no t marxa enrere, diu Rima, obrera de Fralib des de fa anys. Va comenar a treballar amb contractes precaris. Ara
s integrant de ple dret a la cooperativa. Des que vam comenar aquesta lluita, ens hem adonat que estem
en una etapa molt important pel que
fa a la nostra llibertat com a treballadors i ciutadans; hem necessitat
molta fora, molta energia, per ara
hem de seguir endavant, sense aturar-nos ni tenir por , conclou Rima.
- Salnica
Treball sense
patr a Vio.Me
A Salnica, ciutat industrial del nord
de Grcia, fa gaireb dos anys que es
desenvolupa una histria que sha
convertit en referncia obligada a
tot Europa. s la histria duna fbrica abandonada pels seus amos,
de seguida oblidada per lEstat i el
Govern, ignorada pel sindicalisme burocrtic. En aquesta fbrica,
com en moltes altres de Grcia i
el sud dEuropa, els treballadors
van ser acomiadats quan lempresa va entrar en fallida. El 2011, els
treballadors de Vio.Me, reunits

en assemblea general, van decidir
prendre la fbrica i gestionar ells
mateixos. La font dinspiraci van
ser, un cop ms, les empreses recuperades argentines.
Grcies a la solidaritat vam poder
recuperar el nostre, la dignitat de
les nostres famlies, i seguir amb
passi i fora en la nostra lluita,
diu Makis, un dels treballadors de
Vio.Me. Igual que en el cas dArgentina, la recuperaci daquesta
fbrica de materials de construcci hauria estat impossible sense
les xarxes de suport i solidaritat de
ciutadans i moviments socials.
Els treballadors daquesta fbrica afirmen que cal pensar la pro-
ducci en relaci a les necessitats

socials. En primer lloc, en relaci
a les necessitats de la plantilla,
no noms les econmiques, sin
tamb pensant en la sostenibilitat
del ritme de treball, la seguretat,
les relacions socials entre ells. La
producci tamb ha destar pensada en relaci a les necessitats de la
comunitat, dels grups de suport de
la fbrica, dels vens. I tamb del
medi ambient: fa ms dun any,
Vio.Me iniciar la producci de detergents ecolgics. La fbrica recuperada, afirmen els treballadors, s
un patrimoni com, no pertany ni
a un patr ni als obrers, sin que s
part duna lluita ms gran.
El procs dautogesti es concreta
OCTUBRE DE 2014
20 - Sense fronteres
a travs de prctiques quotidianes

de democrcia directa, basades
en la participaci del conjunt dels
integrants de la cooperativa en la
presa de decisions. Cada dia ens
trobem a la fbrica i vam decidir
en assemblea durant la primera
hora de treball les activitats del
dia , ens explica Dimitris, un altre
treballador de Vio.Me, i un cop al
mes tenim lassemblea general de
tots els integrants de la cooperativa, en qu tractem tots els temes
de gesti, producci i les qestions
poltiques en conjunt . Entren a
treballar a les 7h i surten a les 15h.
Estvem acostumats a treballar
per altres. Ara ho fem per a nosaltres , diu Alexandros, un altre
treballador de Vio.Me.
- Istanbul
Kasova: No
s somni, s
necessitat
La ciutat dIstanbul ha viscut un
any de mobilitzacions multitudinries a partir de les resistncies
del moviment en defensa del parc
Gezi, dels sindicats combatius i de
moltes altres experincies de lluita en contra de lautoritarisme del
Govern, lexplotaci laboral, lespeculaci immobiliria o lexpropiaci dels bns comuns. La histria
dels obrers de la fbrica Kasova
sha desenvolupat en aquest context, convertint-se en la primera
fbrica recuperada a Istanbul des
dels anys 70. Aquesta experincia

ha evolucionat en profunda relaci amb altres experincies, entre
elles la de la fbrica ocupada Greif,
desallotjada per la policia el maig
passat, o el diari Karsi, ocupat i autogestionat pels seus treballadors.
La Diren Kasova (Kasova Resisteix) es troba a Osmanbey, un barri txtil amb una forta tradici
de lluita obrera, prop de la plaa
Taksim i del parc Gezi. En els ltims sis mesos de vida daquesta
fbrica txtil, lantic propietari va
comenar a baixar els salaris, a
acomiadar treballadors ia reduir
el volum de producci. Quan en
2013 la plantilla va descobrir els
plans del patr, va decidir prendre
la fbrica i defensar les mquines
, enfrontant i resistint a la pressi
policial, a un intent de desallotjament ja diverses amenaces durant
les nits de presa.
Els obrers han suplert la falta dexperincia sindical amb la solidaritat dels vens i de diversos grups
poltics. En els mesos de lluita
shan construt connexions amb
els vens, que es van adonar de les
amenaces de desallotjament i van
comenar a visitar la fbrica durant la presa. Al mateix temps, la
relaci amb el frum [assemblea]
de barri ha anat creixent en intensitat. Tot aix ha estat clau, des del
principi, per lxit de la lluita , ens
explica Bulent, un dels integrants
de Kasova. Sense salaris i sense cap tipus dindemnitzaci, van
ser moments molt difcils, diu. La
solidaritat i el suport popular, en
particular dels frums, assemblees
de barri sorgides des del movi-
CatalunyA
ment de Gezi, al costat de la determinaci de la plantilla de Kasova,

van ser determinants.
Actualment, els obrers de Kasova lluiten perqu els retornin les
mquines que van aconseguir emportar-se abans de la fallida definitiva de la fbrica. La necessitat de
comenar a produir per garantir
ingressos per als integrants de la
cooperativa s un tema vital, una
urgncia econmica, per tamb
poltica: demostrar que s realment possible produir sense patrons, en el marc de lautogesti.
Volem comenar una campanya
poltica perqu ens reconeguin el
dret a produir sense patr diu Bulent-.
Volem reduir lhorari de treball,
millorar les nostres condicions
de vida, treballar de manera autogestionada: sabem que no s fcil,
per volem intentar-ho. No s un
somni, s la necessitat de mantenir
un lloc de treball per sobreviure de
manera digna.
Roma i Mil
Recuperant
Officine Zero i
Ri-Maflow
-
A Itlia hi ha moltes experincies

que van aconseguir gestionar de
forma diferent la producci, reinvertir els guanys i transformar-se
en cooperativa. Per destaquen
dues experincies innovadores
sorgides de les resistncies contra
les poltiques neoliberals: Officine

Zero, a Roma, i Ri-Maflow, a Mil.
El projecte de reconversi de Officine Zero va sorgir de la lluita duta
a terme a la fbrica RSI, un taller
de reparaci de ferrocarrils situat
al barri de Casalbertone, a un quilmetre de Tiburtina, la nova estaci dels trens dalta velocitat de la
capital .
La fbrica va trencar el 2011 per
la crisi del sector ferroviari pblic
i per la deficient gesti dels propietaris, que gradualment havien
baixat la producci i acomiadat
bona part de la plantilla.
El 20 de febrer de 2012, els ltims
33 obrers acomiadats van decidir
prendre la fbrica exigint el pagament dels seus salaris. Durant
aquesta lluita van aconseguir un
fort suport de les xarxes de barri,
dels centres socials ocupats i del
moviment estudiantil. La fbrica
es va obrir a la societat i va comenar un procs poltic assembleari anomenat la idea boja, un
projecte de lluita i treball en com
entre diferents sectors laborals, a
partir del suport a la lluita obrera
contra la patronal i amb lobjectiu
de crear un procs de recuperaci
de lespai de forma col lectiva i
cooperativa.
El resultat daquestes assemblees
s el projecte Officine Zero - zero
explotaci, zero patrons i zero
contaminaci -, basat en la recuperaci de la fbrica i la seva
reconversi productiva en base a
diferents projectes laborals cooperatius. El que uneix aquestes experincies diferents s la recerca dun
altre model de relacions socials i
laborals, basats en lautogesti i la

cooperaci.
La construcci duna alternativa
concreta sarticula entre diversos
projectes de la fbrica: tallers artesanals, un projecte de reutilitzaci
i reciclatge de les mquines que
han estat recuperades i reactivades pels antics obrers de la fbrica
i nous integrants del projecte i un
espai de common working. A ms,
hi ha una casa estudiantil autogestionada i un menjador popular. Un
altre projecte sorgit a la fbrica s
la Camera del Lavoro Autonomo i
Precari, amb assistncia legal gratuta com a forma dexperimentaci del sindicalisme metropolit,
organitzat des de baix i basat en
la solidaritat, la lluita comuna i la
connexi entre treballadors precaris.
El mateix tema de la reutilitzaci i
el reciclatge s fonamental tamb
en el projecte duna altra fbrica
recuperada a Itlia, la Ri-Maflow,
de Trezzano sul Naviglio, prop de
Mil. Aquesta fbrica va ser presa
pels obrers per evitar el buidatge
de les instal lacions i que es portessin les mquines. La majoria
dels obrers acomiadats participen
a la cooperativa i han obert la fbrica a la comunitat a travs de la
fira de segona m, que sha transformat en un espai fonamental de
leconomia solidria a nivell territorial.
* Alioscia Castronovo i Elisa Gigliarelli sn integrants del grup de
recerca sobre empreses recuperades
de Officine Zero (Roma). Article
publicat a la revista Diagonal.
OCTUBRE DE 2014
Social - 21
CatalunyA
Social
Sis activistes poden anar a

pres per mobilitzar-se contra
el Pla Caufec
Ni Muts ni a la Gbia, grup
antirrepressiu de suport als
encausats
n Jofre, en Jose, lArnau,

lOriol, en Joan i en Miguel
ngel senfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de pres, 600 dies de pena-multa o lequivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros
dindemnitzaci per participar a la
manifestaci del 6 doctubre de 2007
Aturem les mquines, que protestava contra el projecte urbanstic
Pla Caufec. Per donar-los suport es
va convocar una manifestaci a Esplugues de Llobregat el 18 doctubre
amb el lema Cap persona a la pres
per dir NO, en suport dels 6 vens
de la ciutat que senfronten a 27 anys
de pres per protestar contra el Pla
Caufec. El 27, 28 i 29 doctubre tindr lloc el judici a la Ciutat de la Justcia de Barcelona i shan convocat
concentracions de suport.
El conflicte: el Pla
Caufec
El juny de 1991 lAjuntament dEsplugues de Llobregat inicia laprovaci dun projecte urbanstic que proposa la modificaci del Pla General
Metropolit de 1976 amb lobjectiu
de soterrar les lnies elctriques dalta tensi al peu de la muntanya de
Sant Pere Mrtir. El Pla inclou la
urbanitzaci de 40 hectrees de terreny entre els barris de Finestrelles
i Can Vidalet, al peu de Collserola. Lany 1993, la Direcci General
dUrbanisme de la Generalitat assenyala diverses irregularitats jurdiques contingudes en el Pla Caufec.
Desprs danys de reformulaci del
projecte, lempresa Sacresa compra
el projecte i fa una segona versi
del Pla Caufec que rebateja com
a Porta Barcelona. Aquesta nova
versi del Pla planeja 600 vivendes
dalt standing, dos gratacels de 105
metres dalada amb el seu parc empresarial, un hotel de 4 estrelles i el
centre comercial ms gran de la vessant nord de Barcelona. Tamb shi
afegeixen dos equipaments de gesti privada i 120 pisos declarats de
protecci per lAjuntament. Segons
declaracions de lalcaldessa dEsplugues i lempresa Sacresa de maig de
2014, el projecte es reprendr aquesta tardor.

Vdeo Resum TN Comarques, TV3.
26/05/2014: http://www.tv3.cat/videos/5098331/Pla-Caufec
Loposici venal
La lluita contra el Pla Caufec comena el mateix dia que les Associacions de Vens en tenen coneixement. De 1991 a 2003 es realitz una
oposici
jurdico-administrativa
liderada per la Coordinadora dAssociacions de Vens contra el Pla
Caufec conformada per totes les associacions venals dEsplugues menys dues. El model dacci daquesta
etapa busca lassessorament darquitectes i urbanistes que plantegen
una oposici dialogada amb lAjuntament i les Conselleries Territorials
i cerca la reducci de limpacte urbanstic, paisatgstic, ecolgic i vial.
De 2004 a 2008 la lluita continuar
amb accions al carrer. Desprs que
el projecte es redefineixi per la promotora Sacresa es donen per esgotades les negociacions amb els
responsables poltics. Enric Giner,
llavors gerent de lAjuntament i avui
primer tinent dalcalde i portaveu,
assegura que no es rebaixar ni
un sol metre quan les associacions
venals acceptaven la construcci
amb una rebaixa del sostre edificable. Aix, el venat reprn la via del
recurs contencis administratiu i
fa una crida a la mobilitzaci per la
previsi dun inici imminent de les
obres. Comencen tot un seguit de
moviments de carcter popular al
carrer per difondre mpliament els
postulats daquesta Coordinadora
dAssociacions de Vens contrria al
projecte urbanstic.
Aturem les
mquines. La
manifestaci clau
El 6 doctubre de 2007 es realitz
per primer cop una manifestaci
multitudinria i popular a Esplugues, amb la presncia de tot tipus
de vens, molt diferents en edat i gnere, i amb la participaci de multitud dentitats socials, com esplais
i agrupaments escolta. A la manifestaci shi va enviar un grup de
Mossos dEsquadra, comandat per

Jordi Arasa, tristament fams per
ser condemnat pels esdeveniments
del 15M.
En un punt de la marxa, els manifestants va intentar penjar una pancarta i els Mossos dEsquadra no ho
van permetre, el que va provocar
tensi entre les parts i una crrega
dels agents que posteriorment han
denunciat com a lesions. Ms endavant, tots els assistents a la mobilitzaci van entrar a les obres del Pla
Caufec, en to festiu, tot desmuntant
les tanques perimetrals. El 6 doctubre de 2007 no va haver-hi cap detenci ni identificaci.
Vdeo resum de la manifestaci del
6 doctubre de 2007: http://vimeo.
com/35914530
Qui sn els
acusats? De qu
sels acusa?
En Jofre, en Jose, lArnau, lOriol,
en Joan i en Miguel ngel que
havien participat danteriors activitats i mobilitzacions contra el
mateix projecte van ser acusats
posteriorment pels Mossos dEsquadra dels delictes de desordres
pblics, danys i lesions. Sn 6 vens
dEsplugues de Llobregat, molt coneguts a la ciutat per haver format
part dagrupaments escolta, esplais, i
diverses entitats de cultura popular.
Des de fa 10 anys sn organitzadors
actius de la Festa Major Popular i
han participat de diverses platafor-
mes venals reivindicatives. Les seves mobilitzacions sempre han estat

emmarcades dins la desobedincia
civil no-violenta.
Les demandes fiscals pels delictes
dels que sels acusa poden comportar un ingrs a pres de fins a
2 anys i 3 mesos. Per cal tenir en
compte que el judici de finals doctubre no ser lnic. Hi ha un segon
pendent, sense data encara, al qual
5 dels acusats (ms 3 nous acusats)
senfronten per accions de protesta contra el projecte urbanstic. La
Policia Local els acusa de desordres,
atemptat a lautoritat, danys i lesions
per lentrada a lajuntament el mar
de 2009 per denunciar lempresonament dun membre de la plataforma
venal. La duplicitat de condemnes
comporta automticament un ingrs a pres.
Ni Muts ni a
la Gbia, per
qu continuem
protestant?
En aquests 20 anys doposici popular al Pla Caufec han estat mltiples
els actes, les activitats, els arguments
i les accions que shan realitzat. El
resultat sempre ha estat el mateix: la
topada contra un mur administratiu lAjuntament ha estat un dels
principals promotors del projecte i un reguitzell de condemnes i
sancions jurdiques. Per la repressi a loposici al Pla Caufec ha fet
un pas endavant: actualment hi ha 9

vens del poble pendents de dos judicis penals, 6 dels quals tenen una
amenaa real dacabar a la pres. 9
vens del poble triats a dit dentre
les ms de 1.000 persones que van
participar a la manifestaci del dia 7
de novembre de 2007 i de les 300 de
la concentraci del dia 18 de mar
de 2009 davant lAjuntament. Recordem, mai hi ha haver identificacions
ni detencions en aquests dos actes
de protesta.
Anas Franquesa, una de les advocades dels encausats, afirma que
estem davant de la criminalitzaci
dunes persones, les ms visibles, les
que surten sempre parlant a la premsa, persecuci que es veu clarament als atestats. Franquesa sost
que el risc real de pres no s per
uns suposats aldarulls o desordres,
sin per sortir al carrer a manifestar-se: el que es persegueix s la dissidncia.
El grup antirrepressiu de suport als
encausats, anomenat Ni Muts ni a la
Gbia, reivindica el legtim dret a la
protesta i denuncia la criminalitzaci dun conflicte poltic que no es
pot tractar penalment.
Tots els partits poltics del consistori
han signat una declaraci on afirmen que les condemnes sn desproporcionades.
Ms informaci a:
http://nimutsnialagabia.org/
info@nimutsnialagabia.org
facebook.com/nimuts.nialagabia
twitter: @NiMutsNiGabia
OCTUBRE DE 2014
22 - Social
CatalunyA
Avortament lliure, pblic

i gratut
Les dones decideixen! Fora lavortament del
codi penal
Confederal CGT
n les ltimes setmanes, sha

avortat la llei Gallardon,
grcies a la lluita als carrers,
per ara ms que mai, s el moment
de cridar per la despenalitzaci de
lavortament i la retirada daquesta
del codi penal!
En aquest context de crisis del sistema, cada vegada ms retrgrada
en el pla econmic, laboral, social,
poltic i jurdic, davant lestafa en
la que vivim, les dones patim dia a
dia les conseqncies de latac brutal per part del capitalisme financer
i patriarcal: bretxa salarial, baixos
salaris, contractes a temps parcial i
precaris, retallades en dependncia
i serveis socials, major percentatge
dexclusi social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violncia masclista, reducci
de serveis en la salut reproductiva,
avortaments blancs o involuntaris
com a conseqncia de la falta de
salut laboral. Al sistema no li importen les persones malaltes, ja que
sencarrega de no cuidar-les, mostrant el seu veritable rostre de menyspreu per la vida, essencialment de
les persones i collectius ms desfa-
vorits.
Aquesta prdua i retrocs en les
conquestes laborals i socials dna
peu a que tant el govern com la
Conferncia episcopal i lEsglsia
catlica intentin imposar amb ms
fora el SEU model de dona perfecta
en el SEU model de famlia perfecta:
una dona merament reproductora, casada, heterosexual, submisa i
obedient al seu marit i que no t capacitat per pensar per ella mateixa.
Per tant, uns passos enrere en totes
les conquestes per les que tant hem
lluitat. Aquest model es materialitza, avui en dia, amb lavantprojecte
de reforma de la Llei de lavortament
que el govern ens vol imposar a les

dones, amb amenaces, posant-nos
por, criminalitzant la nostra lluita
per lemancipaci, exercint labs de
poder, lautoritarisme i la violncia
destat.
Des de CGT, lluitem per la despenalitzaci de lavortament, i defensem el dret de les persones a decidir
lliurement sobre la seva sexualitat,
sobre el seu model de famlia, i en
general, sobre la seva vida. El dret de
les dones a decidir sobre el seu cos i
sobre la seva maternitat no ha de recaure en ning ms que en nosaltres
mateixes. Denunciem la hipocresia
dels qui defensen el dret a la vida
del no nat mentre miren cap a una

altra banda per no cuidar la vida de
les persones nascudes.
Perqu el meu cos s meu, jo decideixo! Per aix les dones no ens cansarem de repetir:
- Despenalitzaci de lavortament en
tot lEstat: sense terminis ni supsits, per totes, menors, migrants, ...
- Lliure capacitat de decisi de les
dones en la gesti del seu cos: ni gabinets psicolgics, ni sobre informatius, ni dies de reflexi.
- Impulsar els recursos pblics i de
qualitat,.
- Creaci de centres pblics de planificaci familiar, amb formaci
gratuta per joves i anticoncepci
gratuta.
- Inclusi en els currculums escolars de matries que tractin larrel
de la violncia masclista directa, la
igualtat i de les relacions afectives i
sexuals.
- Cal acabar amb la divisi sexual del
treball.
- Cal prendre mesures per evitar els
avortaments involuntaris per condicions laborals penoses i txiques.
Des de la CGT exigim que es deixi de
criminalitzar les protestes en defensa del dret a lavortament. Ja nhi ha
prou dutilitzar la moral i la religi
per justificar el domini patriarcal.
Inaugurat el local del nou Ateneu

Llibertari de Reus
CGT Reus
l passat 19 de juliol sinaugurava lAteneu Llibertari de

Reus, al carrer Anselm Clav
nm. 5 amb un seguit dactivitats:
concerts, mercat dintercanvi, paella
popular, poesia, micro obert,...
Entre lany 1984 i lany 2000 ja va
existir a Reus un Ateneu Llibertari,
que tenia el seu local al c/Sant Vicen
(molt a prop del nou local) i va ser un
important referent dins lmbit llibertari i alternatiu local, catal i estatal,
punt de reuni de collectius, organitzador de nombrosos actes, concerts,
activitats, mobilitzacions i campanyes, seu de la revista La Lletra A, dinamitzador cultural i social i escola
dactivistes.
Lany passat, desprs duna primera
ronda de contactes i veure la resposta
positiva dun important nombre de
persones interessades en el projecte
dobertura dun espai de difusi de les
idees llibertries a Reus, es va decidir,
al setembre, convocar una primera assemblea per tal de reunir-se i comenar
a parlar de la possibilitat de tornar a
obrir un Ateneu Llibertari a la ciutat.
El procs ha culminat amb la campanya per aconseguir socis (que segueix
oberta), la recerca dun local, les obres
de condicionament del local i la consolidaci dun grup de gent disposada
a posar-lo en marxa i fer-lo funcionar.
El 19 de juliol obria les seves portes i
a Reus tenim de nou un altre local de
referncia per al moviment llibertari.
Adu a la
reforma de
la Llei de
lAvortament
i al ministre
Gallardn
Gabinet de Premsa Confederal
a CGT valora de forma positiva, en els seus justos termes,

la retirada de la reforma de
la Llei de lAvortament aix com la
dimissi del ministre Gallardn,
principal valedor daquesta reforma i
daltres com la del Codi Penal, Llei de
Taxes Judicials... que han contribut a
retallar els drets civils i llibertats.
La reforma de lavortament prevista
era de tal agressi contra els drets de
la dona que va provocar laixecament
de amplssims sectors de la societat,
arribant a ocasionar discrepncies
molt importants en el Govern i en el
Partit Popular que sustenta al mateix.
CGT es felicita com societat civil
organitzada i mobilitzada per haver
guanyat aquest pols al Govern, demostrant-se aix que la lluita social s
lnic cam. Des de CGT assenyalem
que no es pot baixar la gurdia, ja
que el govern de Rajoy ha procedit a
la retirada de la llei no per convicci
sin perqu legisla a cop denquestes
i sacosten processos electorals.
Cal seguir-se mobilitzant perqu el
Govern amenaa amb que abans de
cap dany presentar una nova reforma parcial per a tornar a segrestar el dret de les menors, i per altra
banda segueix mantenint el recurs
contra lactual Llei de lAvortament
davant el Tribunal Constitucional.
Tampoc podem oblidar les pressions
de la Conferncia Episcopal i dels
sectors ms conservadors, que volen
tenir-nos sotmeses en un sistema patriarcal que ens oprimeix.
La lluita per lemancipaci de les dones
t encara un llarg recorregut, ja que
diriament es produeixen noves morts
per violncia masclista, agressions i
discriminacions diverses feia la dona.
CGT crida a seguir-se mobilitzant
per a reivindicar el dret absolut a decidir de les dones, el dret a lavortament lliure, pblic i gratut, aix com
a la despenalitzaci de lavortament.
Seguirem lluitant fins a la consecuci
de la igualtat i emancipaci plena de
les dones, fins que la societat patriarcal desaparegui i desisteixi de la seva
actitud paternalista i de submissi,
fins que deixi de considerar a la dona
com irresponsable i menor dedat
OCTUBRE DE 2014
Social - 23
CatalunyA
Continua la campanya pel

tancament del CIE de Zona Franca
Redacci
procedncia.
Manifest pel
tancament del CIE
Zona Franca
a ms duna dcada que

grups antiracistes i antifeixistes lluiten pel tancament dels Centres dinternament
destrangers (CIE), per mai fins
ara havien aconseguit un nivell de
sensibilitzaci tan ampli.
Tancarem el CIE es segueix mobilitzant per aconseguir clausurar
el CIE de la Zona Franca de Barcelona, aquest forat sense drets
humans o petit Guantnamo
de casa nostra. Les ltimes mobilitzacions, convocades amb el
suport de diverses organitzacions
i collectius (entre elles CGT Catalunya), han estat un acte (marat
de parlaments) a les Cotxeres de
Sants el 17 doctubre i una cadena humana envoltant el CIE Zona
Franca el 18 doctubre.
Pel recinte barcelon, ubicat a lextrem meridional de la Zona Franca molt allunyat de zones habitades, hi passen cada any ms de
1.500 persones migrades, pel sol
fet de no tenir els papers en regla.
Daquestes, lany passat 729 van
ser deportades als seus pasos de
Nosaltres, associacions, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, hem

decidit tancar el Centre dInternament dEstrangers (CIE) de Barcelona.
No entenem ni acceptem lexistncia de llocs on es poden retenir,
fins a dos mesos, persones que no
han coms cap delicte, sin tan
sols una falta administrativa, i ferho amb menys garanties que en
una pres. Un espai on es vulneren de forma sistemtica els Drets
Humans, un lloc on ning va poder evitar que persones com tu -el
Jonathan, lIdrissa, el Mohamed i
lAlik-, hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.
El CIE s un espai totalment opac,
al qual les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets
humans no poden accedir ni exercir cap control, on els abusos i les
agressions per part dels policies a
les persones retingudes sn freqents, i on no es garanteix el dret

a la tutela judicial per tal de poder
denunciar aquestes situacions.
Tot aix passa al CIE de Barcelona
per tamb a la resta de CIEs de
lEstat espanyol. I s per aix que
no els volem, ni aqu ni enlloc.
Lexistncia dun CIE a Barcelona
suposa un dramtic retrocs en
el compliment dels Drets humans
a la nostra ciutat i al nostre pas:
efectivament, els CIEs sn incompatibles amb els Drets humans i
amb la igualtat de les persones, i
sn totalment impensables en un
nou model de pas.
Hi ha moltes ms raons per tancar
el CIE de Barcelona, per una sola
de les anteriors ja s suficient per
fer-ho.
Per Vergonya !!
Per Justcia !!
Per Dignitat !!
No volem ser-ne cmplices
Ms informaci de la campanya a:
Facebook de la campanya https://
www.facebook.com/tancaremelcie
Twitter @tancaremelcie
Web Tanquel el CIE http://www.
tancaremelcie.cat
Informe sobre la poltica militar del govern

de Rajoy
Centre J. M. Dels dEstudis
per la Pau
informe La poltica militar

del Govern Rajoy ha estat
editat pel Centre J. M. Dels
dEstudis per la Pau de Barcelona i
els seus autors sn Toms Gisbert,
Mara de Lluch Begur i Gemma
Amors.
Aquest informe analitza la poltica
militar de Rajoy, els canvis legislatius realitzats que afecten a les Forces Armades espanyoles i presta especial atenci al tracte que reben els
seus membres.
La poltica militar del Govern de
Mariano Rajoy no sha apartat del
consens que ha imperat en la poltica militar des de la Transici i a pesar de la forta crisi econmica no hi
ha hagut cap qestionament ni de la
despesa militar ni del model de Forces Armades, encara que es reconeix
que lEstat espanyol no sofreix avui
dia cap amenaa dagressi armada.
Els dos objectius principals per a
aquesta legislatura sn mantenir
les capacitats actuals de les Forces

Armades i el suport governamental
al desenvolupament de la indstria
miliar i a lexportaci darmaments.
El manteniment de les capacitats
actuals de les Forces Armades es
veu emparat per un discurs nacionalista dafrontar les amenaces no
compartides amb els aliats atlntics
i europeus i de tenir una fortalesa
militar prpia com contribuci a
la seguretat mundial. Discurs que
contrasta vivament amb la prdua
de sobirania real que ha suposat el
seguiment de les poltiques econmiques marcades per la troica i
Brusselles, sense cap tipus de qestionament.
Legislativament ha continuat, encara que tmidament, el cicle legislatiu
de la defensa que van iniciar els governs de Rodrguez Zapatero i ho
ha fet amb dos projectes de llei clarament regressius com el de rgim
disciplinari, que mant larrest sense
tutela judicial per als militars contravenint el Conveni Europeu dels
Drets Humans, i un nou codi penal
militar, que no solament mant la
jurisdicci militar sin que amplia
el seu abast podent jutjar delictes

ordinaris comeses per militars, torna a posar a la Gurdia Civil sota la
jurisdicci militar com norma i fins
i tot introdueix lindefinit agreujant
de conflicte armat que podr permetre que els tribunals militars jutgin a civils.
El govern tamb ha promulgat una
nova Estratgia de Seguretat que
busca abordar la seguretat des duna
perspectiva integral, per que no ha
suposat un canvi de paradigma de
les poltiques de seguretat. El paradigma del control continua sent la
clau de com saborden tots els riscos
i les amenaces.
Les poltiques proactives per a disminuir els conflictes en el mn i, per
tant, els mateixos riscos, sn difuses.
LEstat continua sent lobjecte principal de la seguretat i la seguretat de
les persones, les poltiques de seguretat humana, la seguretat de viure
sense temor i sense necessitat, sn
inexistents o completament vagues
i indeterminades.
Descarregat linforme complet a
http://www.centredelas.org/images/
stories/informes/informe22_cas.pdf
OCTUBRE DE 2014
24 - Social
CatalunyA
Artur Mas: No sc una excusa

Ermengol Gassiot
c un treballador pblic. I ho
sc, Artur, malgrat les poltiques que ha promogut el teu
govern que, ho recordes?, deies que
era dels millors. He tingut la sort
de no ser dels un dels 400 professors
que a la meva universitat han perdut
la feina des de lany 2011. Tot i que
he patit en carn prpia la sostracci
duna paga extra, com la resta dels
treballadors pblics depenents de
la Generalitat que tu governes. I la
prdua dun seguit de mesures socials, com ara els tiquets menjador
que lempresa on treballo ha retirat,
diuen que com a conseqncia de
les retallades de pressupost que has
anat aplicant any rere any.
Diria que com milers i milers ms,
sc un treballador pblic que he hagut danar veient com la meva feina
sha devaluat com a conseqncia
de les poltiques que tu i el teu govern heu anat dictant. He experimentat la destrucci de leducaci
pblica, amb aules cada vegada ms
massificades i amb estudis que han
desaparegut sota lexcusa de no ser
rentables. I quan deies rentables, et
referies als diners, no a la societat o
al pas o com li vulguis dir (De fet,
thas plantejat mai que sota aquests
criteris de rendibilitat Darwin, Marie Curie o Einstein haurien estat eli-
minats abans de ser el que van ser?)

. Com els meus companys he patit,
sovint amb angoixa, com privatitzaves part de les nostres activitats
a favor de quatre amics teus mentre
amb un augment de taxes indit a
tot lEstat feies encara ms difcil als
nois i noies de famlies treballadores
accedir a estudis universitaris.
Mira Artur, podr ser moltes coses,
per tonto diria que no. Durant tots
aquests anys en cap moment ens has
demanat el nostre parer com a treballadors pblics. Tu has anat fent,
seguint un gui que semblava que

tenies ben aprs. Reducci de la despesa, aprimament del sector pblic,
privatitzaci de serveis essencials.
Sistemticament. De manera impassible i immune al patiment que
aquestes mesures podien generar:
milers dinterins al carrer o amb la
incertesa de si mantindrien la feina, milers de temporals a la cua de
latur, CAPs tancats a la nit, els caps
de setmana o a lestiu, plantes hospitalries clausurades, escoles bressols
un 50% ms cares, etc. Vols que con-
tinu la llista? Diria que no cal, tots

dos sabem de qu estem parlant.
Sincerament, permet-me que et digui, Artur, que aquesta vegada tampoc et crec. No em crec que hagis
susps la preparaci de la consulta
del 9 de novembre perqu tamoni el que ens pugui passar a nosaltres, als treballadors i treballadores
pbliques. Quan ens treies la paga
extra, no ho vas fer. Quan ens vas
enviar a latur, tampoc. Ara no cola.
Com tampoc cola que thagi agafat
tot plegat per sorpresa, ni lactitud
del govern Rajoy ni la del Tribunal Constitucional. Durant aquests

anys, quan has trinxat la sanitat,
leducaci, les poltiques socials, en
definitiva, el pas que deies defensar, has reiterat que seguies un gui
i que tenies molt clar on anaves. Ara
no ens vulguis fer creure que improvises davant una suspensi de la
consulta que, entre nosaltres, no ha
sorprs a ning. Ni que actues per a
defensar-nos a nosaltres treballadors
pblics. Fins ara no havies donat cap
mostra que timportssim gaire.
No mallargo, Artur. Simplement et
vull dir una cosa. No sc la teva excusa. Ni jo ni la resta de treballadors
pblics de Catalunya no som una
excusa. No ens facis servir per escenificar el que, em sembla, s un gui
que tamb tens fora meditat. Si vols
fer marxa enrere i decebre els anhels duna gran part de la poblaci de
Catalunya, fes-ho sol. Nosaltres no
som part del teu teatre.
PD: aprofito per dir-te tamb que
com a treballador pblic em sento
plenament comproms en construir,
tamb amb la meva feina, un pas
lliure format per persones lliures.
* Ermengol Gassiot Ballb s arqueleg i professor i secretari del Departament de Prehistria de la UAB.
Actualment s secretari general de la
CGT de Catalunya. Article publicat a
XarxaPeneds
LONU exigeix a lEstat espanyol la investigaci

dels crims del franquisme
Confederal CGT
spanya est sent investigada

per les Nacions Unides i li
demana el compliment de
les Convencions i normativa sobre
Drets Humans respecte als crims
del franquisme. LONU ha estat des
de fa un any fent un seguiment de
lactitud de lEstat espanyol respecte
als delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura.
Aix, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forades o Involuntries
i el Relator de lONU per a la Veritat, Justcia, Reparaci i Garanties
de No Repetici van estar visitant
diverses ciutats espanyoles on van
mantenir reunions amb diverses organitzacions socials que lluiten per
la Recuperaci i Rehabilitaci de la
histria dels perdedors de la guerra.
Tamb es van reunir amb el Govern
i el Defensor del Poble estatal i dalgunes comunitats autonmiques.
El passat setembre presentaven els
seus informes respectius davant

lassemblea del Comit de Drets
Humans de lONU per a explicar
les seves impressions i lanlisi de la
situaci que han trobat amb la seva
visita i la consulta de la documentaci recaptada.
CGT dna suport a la denncia
contra lEstat espanyol que realitza
lONU en els seus informes. Tant
el Grup de Treball com el Relator
demanen a lEstat espanyol que, de
forma immediata, corregeixin la
desatenci que pateixen les vctimes
del franquisme tant de fet com de
dret, al mateix temps que recullen
en els seus informes la falta destudi pels escolars daquesta part de la
histria dEspanya, el desconeixement de fets com el dels treballs
forats que CGT ha denunciat en
la querella argentina, el desenteniment de ladministraci de justcia
de lexhumaci de fosses, etc.
Considerem que lONU ha encertat
en lanlisi que ha realitzat de la situaci dimpunitat del franquisme
i dels seus continuadors. No sha
deixat convncer per les excuses
que presenten els governs per a no

afrontar latorgament de justcia a
les vctimes emparant-se en un
hipottic conflicte intern entre els
espanyols al reobrir-se ferides.
LONU ha recordat reiteradament
als diferents governs espanyols que
la llei damnistia no s daplicaci als
crims de lesa humanitat que es van
produir a Espanya durant ms de
40 anys. Els enviats de lONU han
pogut constatar el diferent tracte rebut per les vctimes dun bndol i de
laltre, en els seus informes denuncien la indefensi de les vctimes
del costat republic i com si van ser
honrats els que van caure de laltre
bndol.
Denuncien en els seus informes la
poca operativitat de lanomenada
Llei de Memria Histrica, com
la nulla aportaci governamental
per a dotar de mitjans que portin
a terme el desenvolupament del
seu contingut. Ja en el seu moment
CGT, com moltes associacions de
memria histrica, va destacar que
el projecte portat a terme en el seu
moment per Zapatero no tindria el
ms mnim efecte en la recuperaci

de la memria dels defensors de la
llibertat que van sofrir la repressi
del franquisme.
Per aix, tant el Grup de Treball
com el Relator, enumeren una srie
de recomanacions a lEstat espanyol
per a tots els mbits de manera que
tant legal com de fet siguin recone-
guts i reparats els danys ocasionats a

les vctimes del franquisme.
CGT denunciem pblicament el lamentable espectacle de veure com
els governants espanyols continuen
justificant lincompliment de les
recomanacions de lONU i de les
Convencions Internacionals que
han signat.
OCTUBRE DE 2014
Dinamita de cervell - 25
CatalunyA
Dinamita de cervell
Participaci i representativitat
en les eleccions sindicals.
Legitimitat?
ngela Snchez Garca
e tots s sabut que a partir

de la transici espanyola,
per a obtenir representativitat en unes eleccions poltiques,
qualsevol partit poltic que es presenti a aquestes ha dobtenir almenys un 5% de representativitat entre
lelectorat i, per tant, capacitat per a
estar present en les institucions per
a les quals sigui triat.
Des de fa un temps venim assistint
al reclam per part dalguns partits
poltics, per descomptat no daquells
que han presidit el bipartidisme a
Espanya des de la transici, duna
rebaixa del 5% del topall per a entrar
en el cmput i obtenir representaci
poltica. Raonablement demanen
que la representativitat correspongui a una equitat proporcional. Cada
dia que passa la societat exigeix amb
major mpetu democrcia directa,
que les minories siguin tingudes en
Contranunci
compte i no ser aixafades pel corr

de les majories.
Lltim invent del partit del poder,
PP, s canviar una vegada ms la llei
en el seu profit, amb la proposta que
els alcaldes de les ciutats siguin els
que obtinguin ms vots. Fora pactes, acords o aliances per a ser triats.
Proposta criticada per gran part de
la societat i altres partits.
Curiosament en el sistema deleccions sindicals no saplica la mateixa
vara de mesura. Al filtre del 5% per
a obtenir representativitat suneix
la barrera antidemocrtica del 10%
per a estar en les taules sectorials de
negociaci, (s a dir, que seria com
si a un diputat li exigissin arribar al
10 % per a entrar al Congrs i tenir
dret a la documentaci i altres actuacions prpies del seu crrec i de
la representativitat de les persones
que lhan votat). CGT ha denunciat
el que no sens deixi assistir ni tan
sols a les taules sectorials com observadors Ja els val als que diuen
defensar la participaci dels treballadors!

No deixa de cridar latenci que els
mateixos que demanen menor ndex de representativitat per a ser
tinguts en compte en el terreny poltic, s a dir rebaixar aquest topall del
5%, aprovin sense queixar-se que en
el terreny sindical romangui el mur
del 10%. Fins a la data no he escoltat
a cap representant poltic de partits
menys majoritaris ni una queixa,
ni una proposta referent a aix. Dels
partits majoritaris mai he concebut
esperana alguna. Dels grans beneficiaris daquest sistema (CCOO
i UGT) no espero que es dignin a
contestar en aquest debat. Sembla
que mantenir el statu quo els conv
ms.
Els que van pactar durant la transici el model de representativitat
van deixar les coses lligades i ben
lligades. Model bipartidista per al
sistema poltic, amb el PSOE i PP,
i model bisindical, amb CCOO i
UGT. Els que van pactar el model
eren ells mateixos i imposen aquest
model per tempus aeterna.
La LOLS s una llei que avui dia podrem qualificar dantidemocrtica
en molts aspectes i atorga de facto
poders i atribucions a CCOO i UGT
com sindicats ms representatius,
a manera de ttol nobiliari que els
permet estar en totes les taules sectorials de negociaci fins i tot sense
arribar a el fams 10%. Traves per a
uns, privilegis per a uns altres.
La LOLS va ser pactada en el seu
moment pels dos sindicats, la patronal i el govern del PSOE (Felipe
Gonzlez de president, 1985). Mai
debatuda ni confirmada pels treballadors i treballadores. En ella es
possibilita lobtenci dhores sindicals per a lacci sindical, sent aix
en principi positiu, sha convertit
en lactualitat en un autntic fre a
la participaci i en un suport a un
model sindical jerarquitzat i burocratitzat.
En les grans empreses i sobretot en
ladministraci pblica les hores sindicals shan convertit en un veritable
cavall de batalla. Es possibilita lacumulaci i per tant els alliberaments
totals. Una qesti que no deixa de
tenir importncia s el temps dalliberament total de les persones dedicades a tasques sindicals i el temps
de permanncia en el mateix crrec
de responsabilitat en un sindicat.
En aquest terreny es pot optar per

diverses opcions que jo spiga: alliberament total per temps indefinit o
indeterminat, alliberament per un
temps determinat i no ms, no als
alliberaments a temps total.
De tots s conegut el cas dorganitzacions que en les seves files mantenen
per a tota la vida a alliberats que es
perpetuen anys i anys, fins a la jubilaci, com si dun ofici fix es tracts i
que al meu entendre perden el contacte amb el treball en lempresa.
En el meu sindicat, la CGT, tenim aprovat que una persona t
un temps lmit per a lalliberament
sindical ple, i passat aquest temps
ha de tornar a exercir el seu treball
dabans. Entenem que aquesta permanncia transitria s sana per a
no enquistar-se ni perpetuar-se tant
en crrecs com en alliberaments. Si
no acceptem professionals de la poltica, tampoc acceptem professionals del sindicalisme. Pensem que
no hi ha res com una cura de realitat
i posar els peus en el terra del treball
en lempresa. Ning s imprescindible. Tots som necessaris.
Ms greu si cap s el cas dels anomenats alliberats institucionals,
que saltant-se la LOLS sobtenen no
per representativitat, sin com pagament als serveis prestats en nom

duna bona negociaci desprs de
la signatura dacords i convenis. Recordem la revolada que es va formar
amb la retallada dalliberats institucionals en la comunitat de Madrid.
s hora que les organitzacions sindicals parlem del model de representaci dels i les treballadores i
reconeguem que la LOLS s una llei
caduca i poc democrtica que caldria canviar.
* ngela Snchez Garca s Secretaria General de CGT Costa Granada.
Article publicat a Espacio Pblico.
OCTUBRE DE 2014
26 - Dinamita de cervell
CatalunyA
A 90 anys de la mort de SalvatPapasseit

Vidal Aragons
l passat 7 dagost es compliren

90 anys de la mort dun dels
grans poetes en llengua catalana del segle XX i gran exponent de
lAvantguardisme al pas. No trobarem cap reconeixement institucional
ni gaires recordatoris. Lexplicaci
a la ignorncia de laniversari de la
seva mort la trobem, ms enll de la
ideologia dels actuals representants
institucionals, en el perfil den Papasseit: socialista, anarquista, independentista i avantguardista.
El poeta va nixer lany 1894 al si
duna famlia obrera de Barcelona
amb orgens al Camp de Tarragona. La mort del seu pare (fogoner
de vaixell), quan ell encara era un
nen, el marc profundament en la
seva vida i en la seva obra. La seva
mare disposava duns recursos molt
precaris i ell va anar a viure a lAsil
Naval dels 7 als 12 anys. All aprengu a llegir i escriure per tamb va
mamar el catolicisme, lespanyolisme
i la disciplina militar. La sortida de
lAsil no va implicar labandonament
del moll: all va continuar treballant
com a vigilant nocturn, abans de fer
daprenent dadroguer i descultor i
mosso.
En aquesta poca va abandonar
completament els valors en els quals
lhavien educat i, de forma autodidacta, va desenvolupar una gran
conscincia nacional i de classe.
Abans dabraar les idees de lanar-
quisme milit en un socialisme presovitic i presocialdemcrata, criticant fortament la deriva possibilista

daquest darrer. Podrem dir que fou
bsicament un militant anticapitalista.
Lany 1917 va comenar a treballar
a les Galeries Laietanes i aix va
representar un salt important en la
seva vida. Com a llibreter va tenir
contacte amb la literatura clssica i
amb noves tendncies que naixien a
Europa. Sense abandonar les seves
idees revolucionries i independentistes, amb la publicaci dHumo
de la Fbrica posa en primer pla de
la seva vida la literatura. El 1918 es
casa amb Carme Eleuterio, modista
filla de classe treballadora del barri
de la Barceloneta. A les seves dues
filles escrigu el contingut Els contes
de la meva escala conjuntament amb
Ossa Menor obres pstumes. Lamor
per les seves filles i la seva dona s
una constant en la segona etapa de la
seva obra. Fou la seva companya qui
va patir amb ell els cruels efectes de
la malaltia que Papasseit pat cclicament fins a la seva mort.
A partir de 1919 particip en publicacions com Un enemic del poble,
Arc Voltaic, Los Miserables i La
Columna de Foc. Des del 1920 profunditz el seu independentisme en
un catalanisme radical. En certes ocasions sha utilitzat el poema Can
futura per atribuir-li un suposat
xovinisme anticastell, si b aix s
fruit del desconeixement tant de la
utilitzaci del mot castell de lpoca
com de la prpia vida den Papasseit.

Reprodum les seves prpies paraules: La tradici, que per mi no s ben
b la del Torres i Bages, compta. Per
compta ms la justcia i la llibertat
dinvestigar. Lany 1921, fugint dels
efectes que la humitat mediterrnia
tenia en la seva tuberculosi, va anar a
passar a una temporada a Cercedilla
(Castella central). All va redactar les
seves obres ms patritiques: Visions
de Guadarrama i Conspiracions; alhora va escriure lloances a Castella i
la dona castellana.
Retorna efmerament a Barcelona,
perqu la malaltia lobliga a traslladar-se a lAlt Pirineu i la Catalunya
Nord. Lany 1922 ja havia escrit els
manifestos Concepte de poeta i
Contra els poetes en minscula. Primer manifest catal futurista. Abans
ja havia publicat Lirradiador del
port i les gavines, una de les grans
expressions de les Avantguardes catalanes.
Torn a Barcelona el 1923 per anar
a viure a Horta; daquests anys sn
La gesta dels estels i El poema de la
rosa als Llavis, segurament el millor
poema ertic de la literatura catalana.
Abandon la prctica davantguardes
a favor del classicisme de lpoca.
Papasseit fou fora vilipendiat en
vida i el reconeixement del qual ha
gaudit arrib molts anys desprs de
la seva mort. El gran pblic el va
conixer a partir dels anys 70, quan
Serrat, Ovidi Montllor, Llus Llach i
Ramon Muntaner van musicar gran
part de la seva obra potica.
Joan Salvat-Papasseit va morir el 7

dagost del 1924, amb poc ms de
trenta anys. Tota la seva obra est
prenyada dalegria, confiana en el
futur i dolor. Quan els lladres disfressats de patriotes deixin de governar
el nostre dest ell tindr lhomenatge
que es mereix i nosaltres el dest que
ens haurem guanyat.
Per aprofundir en lestudi de Salvat-Papasseit recomanem la lectura

de Joan Salvat-Papasseit, lhome entusiasta escrit per Ferran Aisa i Remei Morros i editat per Virus.
a enfrontar poble contra poble, i

pensen aix que oblidarem els seus
crims; una hora en qu es revelen,
tanmateix, els oportunistes, i els qui
volen elevar el seu crrec de conseller a la categoria de ministre, i els
qui pretenen apaivagar el descontent amb els cants de sirena i les
mentides duna nova transici.
Fermes contra les trepitjades de bta
i els tocs de xiulet, algunes parlen
de municipalisme, altres de comunisme llibertari. s exactament el
mateix. Complementem els matisos.
s ms el que ens uneix que el qu
ens separa. Arriba loportunitat de
crear una alternativa real, popular i
assembleria, de base, al marge del
capital i els seus titelles.
En una nova jornada histrica, les
pubilles i els hereus dels miquelets,
les milicianes i els maquis tornen a
sortir el carrer per fer front com
davant lenemic de fora, i evidenciar

alhora la passivitat de lenemic de
dins. No cregueu en falsos profetes. Si ve la Gurdia Civil, ja podreu
comptar amb els dits del colze els
burgesos que us trobareu a les barricades. Tan bon punt els militars entrin per la Diagonal, a les torres de
la Caixa els serviran caf i els faran
descompte al Corte Ingls.
Quan des de lesquerra independentista somieu, com nosaltres, amb la
llibertat, i us disposeu, com nosaltres, a defensar la terra; volem recordar-vos qui ha estat, amb vosaltres,
a les barricades barcelonines la resta
de cops que els espanyols han intentat fer callar Catalunya durant el
darrer segle. La Lliga Regionalista?
Convergncia i Uni?
Com va dir Salvador Segu a lateneu
de la CNT de Madrid: puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya
conquesta la seva llibertat, els primers, si no els nics, que li posaran

entrebancs, seran els homes de la
Lliga Regionalista [CiU], perqu a
Catalunya com arreu, el capitalisme
est mancat dideologia. Aquesta
cita s del 1910.
Lnica via per acabar amb les estructures medievals, la cleptocrcia
capitalista i lopressi del pensament
nic es presenta davant nostre. Les
anarquistes no som gaire amigues
deleccions, pr encara ho som menys de lautoritat, per si la gent vol
votar, i vol, nosaltres estarem al seu
costat. Lestratgia de primer independncia i desprs ja veurem qu
fem amb la dretas un cul de sac.
Perqu no matem dos pardals dun
tret? Per, per un dia, no passa res.
Si guanya el s, totes davant els ajuntaments i la seu del districte a exigir
la declaraci unilateral des del mu-
nicipi. Si no deixen votar, el mateix.

9N Consulta, 10N Rebelli.
* Vidal Aragons s advocat del

Collectiu Ronda. Article publicat al
web de la revista Directa.
Juntes
l mot ha fracassat. Les marineres que abraaven lesperana de llanar els oficials
per la borda i posar un altre rumb
a la brixola ara viuen encadenades
a les bodegues de la nau del Capit
Mas. Aviat seran fest per als taurons. Aferrades al taul del suplici, a
lhoritz divisen una bandera negra.
Potser avui no hauran dacomiadar-se. Ara s lhora de labordatge.
Ara s lhora pirata.
Entre el rebombori dels trabucs i el
dringar dels florets trenquem juntes
les cadenes que ens ofeguen. El capit, el contramestre i tots els seus
sequaos remen mar endins en una
barqueta. Els Audis i BMW embussen lAP7 cam de la Jonquera. El
dest ja no est traat al mapa. Ara
el decidim entre totes.
En una hora fosca en qu les elits
fornies o nostrades noms aspiren
* Text llibertari llegit la nit del 2 doctubre de 2014 a lacampada Desobem a la plaa de Catalunya de
Barcelona.
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
La Degeneralitat
Agustn Guillamn
inc un malson!
Vaig somiar que llegia a la
premsa del 25 juliol 2014 que
Pujol assumia totes les responsabilitats jurdiques per no haver declarat
fiscalment una fortuna heretada del
seu pare, i que de tal manera havia
contaminat als seus fills i a la seva
dona. Llavors vaig entendre perfectament que vivim en un pas dopereta i mentides. Quina angoixa!
Vaig somiar que havia llegit que Jordi Pujol Soley, el Gens Honorable
President de la Degeneralitat de Catalunya durant tota una generaci,
shavia sucidat perqu la fiscalia
lacusava dhaver teixit pacientment
una xarxa mafiosa de cobrament de
comissions, regals i favors per contractar obra pblica. I vaig pensar
llavors que aquest era un pas realment seris, capa de generar drames immortals, i la figura de Pujol
sapropava a les de Macbeth, Ub
Rei, Hamlet, dip, El Padr, LAvar,
Faust, Rambo Quart, Sancho Panza,
i altres herois de la Humanitat. Seria la figura de Pujol o el delinqent
governant. Per resulta que ara he
llegit que ni tan sols t el valor dun
capo de barri palermit, resulta que
era una rata de claveguera, un miserable lladregot agafat amb les mans
a la massa; i havia decidit defensar-se dall indefensable, amb estratagemes de picaplets. Sense cap
grandesa. No sha sucidat! Quina
opressi al cor!
Vaig somiar que la primera pregunta que tothom es podia fer era el per
qu Pujol confesaba desprs de tants
anys s indubtable que Pujol te accs a informaci privilegiada i sabia
que era imminent que sacuss a
diversos dels seus fills devasi fiscal
i altres delictes. La seva declaraci,
en la qual confessava haver rebut
del seu pare una herncia que va
mantenir oculta durant trenta anys
a Andorra, defraudant a Hisenda,
era i s noms un desesperat intent
de desviar les investigacions de la
Unitat de Delinqncia Econmica
i Fiscal (UNEF) en curs sobre com
el clan Pujol-Ferrusola ha amassat
una fortuna que pot estimar-se en
tres mil milions deuros, reduint-lo
tot a un frau fiscal personal. Amb 84
anys sap que no anir a la pres, i
tamb sap que s gairab impossible
amagar les activitats mafioses dels
seus fills Jordi i Oriol. Alg creu seriosament que Artur Mas, nomenat
a dit president de la Degeneralidad
pel clan mafis dels Pujol-Ferrusola, no sabia res, ni est implicat en
res? Sembla ser que Jordi Pujol Soley, en persona, comunicava el pizzo als interessats, de vegades a la seu
de la Degeneralitat i en nom de Catalunya, i el seu fill era el encarregat
de cobrar-ho. Quin malson paors i
angoixs! Quina vergonya!
Vaig somiar que ja eren diversos
mafiosos de tot arreu els que li havien amenaat que si no intervenia a favor seu, anaven a tirar de
la manta. I ara han tirat della i sha
vist el que tothom intua, i tothom
sospitava que estava passant des de
feia anys. Felipe Gonzlez, en el seu
moment havia cridat a captol al
fiscal Villarejo per demanar-li que
no segus investigant les evidents
responsabilitats de Pujol en el cas
de Banca Catalana. Mentre PP i
PSOE van necessitar Pujol per governar aquest estava protegit per la
omert. Quan Pujol va derivar cap
a lindependentisme com a nica i
desesperada frmula per evitar que
les investigacions judicials apuntesin al seu clan, el pacte tcit de
omert va deixar de tenir sentit.
Mariano Rajoy, deslliurat a ms dels
casos Brcenas, del pallaso Fbregas
(de Castell) i de Grtel, ja no tenia
per qu protegir Pujol. Molt al contrari, donat lal independentista de
Pujol, ara, per pur inters poltic,
havia destirar de la manta. Quina
insufrible opressi al cor!
Vaig somiar que el poder i les influncies que atorga el crrec de
President de la Degeneralidad, van
beneficiar a tota la famlia Pujol
(menys a una ovella negra que va
sortir honesta), i tots shan folrat
amb contractes pblics adjudicats
a dit, amb una influncia mafiosa
i amenaant sobre diverses empreses privades, coaccionades per
la famlia perqu els concedissin
comissions per cap servei; crrecs
i prebendes en els consells dadministraci de nombroses empreses
per concedir-lis permisos dexistncia. Ja ho va dir Pasqual Maragall al
Parlament catal: El problema de
CiU era el del 3 per cent; per possiblement Maragall es quedava curt
perqu el pizzo del clan mafis dels
Pujol-Puig-Millet i altres patricis
barcelonins no es fixava en el tres,
sin en el 4, al 5, i encara ms. El Palau de la Msica, la Lnea nou i tants
daltres. Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que a Palerm el pizzo
que es cobra s molt variable, i va
dels dos euros per aparcar a la ciutat, gestionat per un oce de vigilants dedicats a que no li passi res
impensable al teu cotxe, fins una
mica menys de cinc-cents euros al
mes per a un petit comer, o el de
gaireb vuit-cents per a un hotel.
En les grans obres pbliques i privades passa una cosa semblant al
que ha passat i passa per aqu. Les
diferncies entre Palerm i Barcelona sn molt notables. Mentre a Palerm hi ha capomfies a cada barri
i desprs a cada localitat siciliana,
que es coordinen a nivell palermit
i de diferents zones sicilianes, a Catalunya aquesta funci lexerceixen
les organitzacions locals dels partits. A Palerm la mfia sorganitza
de baix a dalt, a Catalunya de dalt
a baix. La corrupci a Palerm est
generalitzada en tots els estaments
de ladministraci; a Barcelona est
Degeneralitzada, s a dir, es concentra noms en les cpules poltiques
i administratives. Els funcionaris
de a peu sn honestos. A Palerm
es segresta i assassina, a Barcelona de moment no, que se spiga.
A Palerm samenaa de mort; a
Barcelona (que se spiga) noms
samenaa administrativament i
amb influncies poltiques o judicials. A Palerm lEstat ha declarat la
guerra als mafiosos; a Barcelona els
mafiosos creixen entre els fems del
camp de la poltica, grcies a pactes de omert amb mafiosos del PP
(cas Brcenas i Grtel) i del PSOE
(cas dels ERO andalusos). A Barcelona no s que lEstat els declari la
guerra, o no; ja.sn Degeneralitat,
es a dir, sn Estat. Pujol tenia probablement algun roc a la faixa, que
potser sha esmicolat amb la recent
abdicaci. Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que per entendre la
mentalitat mafiosa de Jordi Pujol
i Soley hi ha prou amb un bot de
mostra: els periodistes que lassetjaven i molestaven aquest estiu a
Queralbs van despertar un dia amb
les rodes dels cotxes punxades. Una
casualitat, s clar. En la seva poca
de President de la Degeneralidad
cridava directament als directors

dels diaris quan publicaven una notcia que no li agradava a fi de obtenir-ne explicacions. Una casualitat,
s clar. Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que lastut i criminal
grup mafis de Jordi Pujol Soley i
famlia, ms altres famlies patrcies
catalanes, i uns quants amics, vol
desviar latenci del que realment
ha passat en aquest pas, i ens parla
dun engany al fisc durant ms de
trenta anys, la qual cosa ja s greu
per si mateixa. Per quan un lladre
de claveguera reconeix algun delicte s perqu ens vol ocultar la part
del lle, el que realment va succeir:
el saqueig del pas des de fa quaranta anys mitjanant el cobrament
dun quatre o ms per cent en cada
obra pblica, amb el teixit duna
xarxa mafiosa en totes i cadascuna de les poblacions catalanes, en
les quals alcaldes, regidors i partits
(no noms CiU i no tota la organtitzaci) senriquien i creixien amb
La mfia poltica
catalana ha
estat tolerada
des del govern
central perqu
els partits
i molts alts
crrecs poltics
shan convertit
en una mquina
mafiosa de fer
negocis illegals
lobra pblica, els permisos oficials,

les concessions, s a dir, mitjanant
el cobrament del pizzo per part de
CiU. O del PSC, on aquest tenia ms
fora i arrelament, a Sabadell, Santa Coloma, Moncada i alguna altra
localitat, com a organitzaci mafiosa menor en competncia deslleial
amb la mfia majoritria de CiU.
Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que aquesta s la gran
obra i lherncia que ens deixa Pujol: la pacient construcci des de la
Degeneralitat duna xarxa mafiosa,
que repartia el 1,5 per a la famlia, i
el 2,5 per al partit, a tot Catalunya.
Per el Gran Capo no noms no es
sucida, amb una nota de descrrec
per a la famlia, la ptria i el partit,
sin que a ms intenta guanyar pledejant, encara que aix suposi el seu
total descrdit poltic i nacionalista.
El Pare de la Ptria era noms una
dolenta i rastrera imitaci del Padr.
Quan deia ptria pensava en el seu
patrimoni. Quina opressi al cor!
Quina suor!
Vaig somiar que la gran diferncia
de la mfia catalana amb la siciliana, calabresa o napolitana s que
no se li coneixen, de moment, ni
assassinats ni raptes, o amenaces
de mort. I no s poc. s sobretot
una mfia de carcter poltic, inserida en la partitocrcia (tant de
CiU com del PP i del PSOE-PSC)
i en les institucions administratives
i governamentals, que va de dalt a
baix, com una teranyina circular
que t el seu centre en la famlia
Pujol, els seus cmplices necessaris
en diverses conselleries de la Degeneralidad, altres famlies patrcies
(no totes) i el seu extrems locals en
els ajuntaments (no tots), passant
per lintermedi de les institucions
comarcals i provincials. Aqu hi
ha la investigaci de la famlia del
conseller Puig. El cas Millet, confs
i declarat culpable, per en llibertat,
s un episodi que no sentn sense
lexistncia daquesta xarxa mafiosa
catalana, que neda en la impunitat,
impulsada des de la Degeneralitat.
Vaig somiar que aquesta teranyina
mafiosa autonmica, amb nfules
independentistes, ha estat possible
grcies a la complicitat dels governs centrals del PSOE i del PP, que
van necessitar el suport de CiU per
governar amb majoria suficient.
Donada la majoria absoluta del PP
i la bogeria independentista de
CiU, qui podia i amenaava amb
estirar la manta, finalment ha tirat
de la manta. I ara es delata el que
tothom ja sabia des de feia molts
anys, des de Banca Catalana, des
del cas Prenafeta, des de el cas De
la Rosa i tants daltres, s a dir, que
la famlia Pujol-Ferrusola shavia
enriquit mitjanant el cobrament
del pizzo a tota obra pblica feta a
Catalunya, que CiU shavia finanat
de la mateixa manera, que la famlia Pujol-Ferrusola havia teixit una
OCTUBRE DE 2014
teranyina mafiosa, cobrant comissions per serveis no realitzats, exercint crrecs remunerats en empreses
que pagaven religiosament per res,
substituint concursos pblics per
subhastes al millor postor (cas de
les ITV), monopolitzant els serveis
florals i horticultors de les empreses
catalanes (la gespa ferrusolana del
FC Barcelona), i un llarg etctera
dextorsions, xuleria, comissions,
evasi fiscal, enviament de diners a
paradisos fiscals, pastant una fortuna de diversos centenars de milions
deuros. Quan parlaven de la ptria
catalana pensaven en el seu patrimoni aptrida. Quan imposaven el
pizzo ho feien en nom de Catalunya.
Vaig somiar que locultaci fiscal s
noms la xavalla. La gran pregunta
s com la famlia Pujol-Ferrusola ha
acumulat una fortuna duns tres mil
milions deuros. Quina opressi al
cor! Quina suor!
Vaig somiar que Pujol no shavia
sucidat. I a sobre ens insultava i
insulta la intelligncia de tots els
catalans fent-nos creure que es
tracta noms de levasi fiscal duna
herncia. Mafis, lladre i mentider.
Per si el personatge es permetia el
luxe denviar punxar les rodes dels
periodistes que lassetgen informativament a la seva casa de Queralbs, i
es permet una absoluta prepotncia
en les seves relacions amb el Parlament! El seu fill poltic, Artur Mas,
est implicat tamb en aquests fraus
a Hisenda i en aquesta xarxa mafiosa? Els investigadors ho diran en el
seu moment, encara que dos i dos
sempre sumen quatre. Quin malson
ms fotut!: dos i dos ara sumaven el
quatre per cent!
CatalunyA
Per el malson no acaba aqu. Si la

mfia poltica catalana ha estat possible i tolerada des del govern central s perqu tots els partits, gairab tots els alts crrecs poltics, tant
del govern central com des de les
diferents autonomies, sha convertit en una mquina mafiosa de fer
negocis illegals, sobretot prenent
com a punt de partida la construcci, per no noms la construcci.
Arribaran les investigacions a revelar tota la trama corrupta i mafiosa
existent a Espanya? I encara ms
utpic i improbable: sorgir alguna vegada alguna prova de la molt
probable connexi entre la mfia
poltica espanyola i catalana, amb
les mfies internacionals: siciliana,
napolitana, calabresa i russa? Quin
malson ms fotut i fotre-tots! Quina angoixa, quina por!
I vaig somiar un pas amb un atur
astronmic, amb milers de famlies
desesperades, amb retallades salvatges en sanitat i educaci, amb
treballadors en reduccions del 30
per cent del seu sou, amb funcionaris sense pagues, amb nens i gent
de tota mena que passa fam, amb
una generacin perduda de joves
sense feina ni estudis. Vaig somiar
un pas que pateix la illusi duna
independncia gloriosa que ho resoldria tot, senzillament perqu la
independncia comenaria amb
una mena damnistia per mafiosos,
que resoldria tots els problemes
judicials de la famlia Pujol-Ferrusola i amics. Vaig somiar que la
independncia, considerada com
ladveniment del parads a la terra,
era noms altra mentida de la Gens
Honorable rata de claveguera i
companys. Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que tothom sap que

Pujol no anir a pres: ja sabem
com es va lliurar Millet. Vaig somiar que no els retiraven el passaport! Vaig somiar que la primera
acusaci havia hagut de fer-la un
sindicat dextrema dreta, per a vergonya de tots i de totes les institucions! Quin malson ms fotut!
Per vaig somiar que al despertar
podria arribar a pensar que alguna cosa ha canviat, i aix no ens ho
podran robar mai: ara tothom sap
que el govern de la Degeneralitat
mai ens solucionar res, perqu
qualsevol soluci passa per la seva
supressi. Ning ens representa,
sols nosaltres podem decidir sobre
tot all que influeix a la nostra vida!
Quina opressi al cor! Quina joia!
I no deixava de fer-me preguntes
sense resposta.
Qu pot esperar-se dun mn en
qu els ciutadans que protesten
pacficament contra uns parlamentaris decidits a fer unes retallades
socials brutals, que no van anunciar

en els seus programes electorals,
sn empresonats? Qu es pot esperar-se dun mn en qu els Mafiosos no noms shan ficat al govern,
sin que sn el poder? Qu pot esperar-se dun Pujol que no es sucida, atipant-se amb un plat de bolets
verinosos? Mori la democrcia representativa i de delegaci! Visqui
la democrcia directa! Quina angoixa! Quina joia! Els malsons son
aix, hi barrejen pors i sentiments
esperanats.
Vaig somiar que Pujol no ha estat
mai un mite, sin un frau que molts
han ajudat a que fos creble. La seva
gran fora ha estat sempre la omert. La cursa independentista dels
Pujol i dels poltics degenerats en
delinqents de la Degeneralitat ha
estat una cursa desesperada cap a
la impunitat, que ha finalitzat amb
una investigaci de la UDEF de la
policia, que arribar tan lluny com
interessi a lEstat central. Ja veureu
com aqu no ha passat res i tot es

queda en una petita infracci fiscal!
O com a molt, com no li han retirat
el passaport a ning, tot quedar en
una condemna virtual, com la de
Millet, i/o en un exili daurat al Brasil. Quin malson ms fotut!
Vaig somiar que feia i feia preguntes. No s a qu. I, ara, qu fem amb
la Degeneralidad? I amb la independncia? I amb totes aquestes
Mfies? Arribar la Justcia fins al
fons daquest barril de merda en
qu sha convertit la poltica com
a monopoli dels negocis ms sucosos? Quin malson ms fotut!
Tot aix no pot sser! Tot s fruit
del malson! Mai no ha passat res
de res i tot s imaginari! Els Gens
Honorables tornen a sser Molts
Honorables! Ha estat un terrible
malson!
Millor no despertar mai i que tots
seguim dormint, per a condici de
no somiar ni de tenir malsons. Tinc
un malson!
La taula de Porrera
Barceloneta: se avecina una tormenta o se
atormenta una vecina?
Artur Sard
quest estiu passat han estat

noticia les protestes venals
a la Barceloneta, protestes
per motius i amb reivindicacions
bastant diferents de les que hi van
haver en torn a Can Vies uns mesos abans. De tota manera, tots sn
vens, tots representen el saber popular que es fa sentir al carrer,.. O
no?
Les queixes, aquest cop, tenen a
veure amb el model de desenvolupament turstic de Barcelona, que
comporta pels vens de certes zones
haver de conviure en determinades
poques de lany amb turistes majoritriament joves, de poca pela i
fiesteros.
Els mitjans de comunicaci shan
ocupat de senyalar com ns dinsostenible la situaci, referint tota
mena de batalletes: que si fan soroll,

vomiten pels carrers i, el que sembla ms greu (o en tot cas el que ms
han destacat): lepisodi duns guiris
que van anar al supermercat en pilotes!!!
s clar, a partir daqu lesquema
mental que mestava fent de la situaci va comenar a trontollar. S,
perqu si el problema principal s
que ensenyen el cul pel carrer, jo,
que soc naturista, que reivindico i
lluito pel nostre dret a anar i viure
despullats per la vida si aix ho volem, qu he de fer? Indignar-me o
aplaudir-los?
S, ja se que podrem iniciar una
discussi sobre els lmits de la reivindicaci naturista, per no cal,
era noms un exemple. La qesti
s que, un cop ms, es barregen
queixes raonables amb altres de ms
discutibles, i sen fa un poti-poti que
comporta que per solidaritzar-se
amb els vens justament indignats

hem dassumir moralines amb les
que no combreguem.
I s que, en realitat, el problema de
fons s el mateix de sempre: les desigualtats socials! S, perqu aix a
Sarri no passa. Els privilegiats que
habiten all tenen espai suficient per
fer festes i per descansar sense molestar-se entre ells. A ms, com que
els lloguers sn cars, els turistes despardenya tampoc hi van.
Aix que el vertader problema s
despais, de que no es te en compte a
lhora de fer planificacions urbanstiques i plans de desenvolupament
turstic, que la gent (la de fora i la
daqu) de vegades necessitem esbargir-nos i fotre merder, la qual cosa
s fins i tot saludable psquicament.
I aquest s el sentit tradicional que
tenen les festes: reviscolar a travs
del goig, deixar-se anar saltant-nos
els lmits habituals!
La cosa s, doncs, que hi hauria

dhaver espais per tots i per a tot. I
en aquest sentit, els guiris i els vens
(que probablement pertanyen a les
mateixes classes socials) podrien
compartir objectius i anar junts a
la mateixa manifestaci, perqu s
tan cert que els uns necessiten descansar com que els altres necessiten
divertir-se. I sn tan respectables
unes necessitats com les altres. I
correspon als gestors de la cosa pblica planificar, buscar i oferir espais
adequats per a totes les necessitats.
Per com que la reivindicaci principal s que fotin canya als gamberros, tot plegat no anir en lloc. De
moment, les autoritats, a bodes em
convides, inicien una campanya
dintimidaci contra els llogaters
per tal que sembli que sen preocupen, desprs sacabar lestiu, tothom es tranquillitzar i lany que
ve, eixugat i tornem-hi!
Fins quan hem de seguir simplificant la realitat? Per qu no som radicals i anem a larrel dels problemes?
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
El far
La influncia de Proudhon a la
Pennsula Ibrica
Ferran Aisa
a influncia del pensament de

Proudhon arribar a la pennsula ibrica a travs dels socialistes utpics espanyols seguidors
de Saint-Simon, Fourier i Cabet. Un
dels primers socialistes en parlar de
Proudhon s el gallec Ramon de la
Sagra (A Corunya, 1798-1871), el
qual el conegu a Pars i va collaborar amb el seus projectes de mutualitat i de crdit. De la Sagra el 1840
publica el llibre Banc del Poble, teoria i poltica de la instituci fundat
sobre la teoria racional.
Les idees proudhonianes ja sn presents en el moviment obrer de 18541856 amb la constituci dorganismes marcats per el seu pensament.
Per la influncia federal proudhoniana arribar al nostre pas amb les
traduccions que fa de la seva obra
Francesc Pi i Margall (Barcelona,
1824- Madrid, 1901). A diferncia
de Proudhon, Pi i Margall va rebre
estudis primer en un Seminari i desprs a la Universitat de Barcelona on
va estudiar Filosofia i Lletres i Lleis.
El 1840 publica el seu primer llibre,
Espaa pintoresca. El 1847 es trasllada a viure a Madrid on per guanyar-se la vida es dedicava a impartir
classes particulars i a escriure crtica
teatral a El Correo.
El 1849 ingressa en el Partit Demcrata i aviat coneixer lobra de
Proudhon, que Pi i Margall traduir
al castell. Les seves traduccions del
pensador francs seran fonamentals
pels nous moviments poltics i socials que apareixen a Espanya com
sn el republicanisme federal, el
socialisme i lanarquisme. Pi i Margall traduir Filosofia del progrs,
Sistema de Contradiccions Econmiques o Filosofia de la misria., De la
capacitat poltica de la classe obrera
i, entre altres, Principi Federatiu. La
traducci daquesta obra ser fonamental perqu el pensament federalista de Proudhon arreli e la pennsula ibrica i obri la lluita entre els
partidaris del centralisme o unionisme i els que pretenen la descentralitzaci a travs del federalisme. I
per una altra banda tamb el binomi
Proudhon-Pi i Margall ser decisiu
per la configuraci inicial de lanar-
quisme ibric.
La Primera Internacional mantindr viva la flama de Proudhon
en molts dels seus aspectes, a Espanya destaca Fernando Garrido
(Cartagena, 1821-1883), fourierista
convenut va fundar el 1848 peridic La Organizacin del Trabajo on difonia les tes teories socials
de Saint-Simon, Proudhon, Louis
Blanc i Fourier.Garrido viur etapes
de pres i dexili, lany 1851 coneix
Castelar amb qui collabora en el seu
projecte republic, alhora que collabora en La Asociacin. El 1855 viu
una temporada a Lleida on publica
el seu assaig La Repblica Demo-
crtica Federal. De retorn a Madrid

collabora amb Francesc Pi i Margall, Antonio Ignacio Cervera i Roque
Barcia en la redacci de La Voz del
Pueblo i, un any desprs, escriu a La
Democracia.
Garrido, igualment que Pi i Margall, defensa el federalisme com si
es tracts dun somni o una utopia
per solucionar els problemes de la
humanitat. Fernando Garrido considera que, a travs del principi federal, se solucionaran els problemes
existents a les grans nacions dEuropa i dOrient, doncs afirma que el
federalisme elimina el poder central
autoritari per la distribuci dun poder perifric pactat entre els pobles
i les nacions. Per Garrido el federalisme significa el desarmament dels
exrcits, lenderrocament de murs
i ciutadelles, la normalitzaci de la
navegaci dels rius, la construcci
de camins de ferro (vies obertes per
trens entre nacions), leliminaci de
les fronteres i de les colnies, etc.
Garrido exposa tamb la creaci de
la Federaci Ibrica: Los pueblos,
una vez libres, formarn la gran
federacin de las razas europeas,
reconstituyndose las nacionalidades segn sus afinidades de idioma,
origen, historia i geografia. Garrido
formula quines seran aquestes nacions dEspanya i Portugal que formaran la Federaci Ibrica i que es
corresponen, ms o menys, amb les
actuals autonomies on ha incls les
terres portugueses de Tras os Montes (Oporto), Beira (Lisboa) i Alentejo. Finalment, afirma: Los vascos
y los catalanes que ocupan las dos
vertientes de los Pirineos y que desde hace poco ms de cien aos estn
divididos en dos naciones distintas,
se uniran formando parte de la nacin por la que sintieran ms simpata; probablemente seria Espaa
(Vascongadas y Catalua); pero
nadie las violentar imponindoles
una nacionalidad forzada, si quieren, como ahora, vivir divididos.
Fernando Garrido ser un dels escriptors socialistes que rebr lany
1869 a Giuseppe Fannelli, enviat per
Bakunin a Espanya per fer propaganda de lAliana per la Democrcia Socialista. Garrido formar part
del primer nucli dobrers i intellectuals espanyols que es van adherir a
la Primera Internacional i van posar
les bases per crear lany 1870 a Barcelona la Federaci Regional Espanyola de lAIT.
Les idees federalistes van saltar a la
palestra desprs de la Revoluci de
setembre de 1868 en qu la monarquia borbnica fou enderrocada, el
clam de Repblica Federal va sonar
amb fora tant a Catalunya com a
diversos llocs dEspanya, per els
inductors de la Gloriosa, els generals Prim i Serrano, van dominar la
situaci i van acabar amb la resistncia federal. Espanya perdia una
ocasi dor de modernitzar-se creant
una Repblica Federal. Noms les
zones perifriques de Catalunya,
Valncia, Andalusia i algun altre
rac ibric van aixecar-se a favor
del federalisme. Novament les idees
centralistes i unionistes simposaven
a les descentralitzadores i federalistes.
per separat amb cura de no passar-se de cocci. A lhora de barrejar-los salau i empebrau. Sofregiu aquesta barreja amb una
mica doli o, tamb, llard i afegiu-hi la botifarra negra, prviament esmicolada i sense pell, i el
julivert. Tamb si poden afegir
alls tendres.
2 espatlles de xot
4 cebes grosses
10 tomtigues de ramallet
1 cabea dalls
8 patates
Barreja de bolets (esclata-sangs,
ceps, trompetes de la mort, fredolics, blaves...)
1 copa de vi blanc
1 copa de vi ranci
1 branca de roman
Oli
Sal
La recepta
La tardor: temps de bolets
Lamo en Pep des Vivero
(Mallorca)
mb larribada dels primers

freds deixam enredera el
calors estiu i una manera de cuinar. La tardor ens acosta
a un altre tipus de gastronomia
ms elaborada i consistent. La
cullera agafa protagonisme. Carabassa, albergnies, pebres, caa,
castanyes, per sobretot els bolets
son els productes per excellncia

daquesta temporada.
Tant a Mallorca com a Catalunya
hi ha verdadera bogeria pels esclata-sangs o rovellons, ceps, camagrocs, picornells, blaves, pixac negre, grgola destepa, llenega
negra, i mols daltres bolets que
omplen de gust i perfum la cuina
i els plats de la tardor.
1 1/2 de barreja de bolets (rovell gros, ceps, fredolics, moixern

blau, blaves, camagrocs, grgola
destepa.....)
Botifarra negra
Oli doliva
sal
pebre blanc
All tendre
Julivert
- Saltat de bolets
Ingredients:
Elaboraci:
Sofregir els bolets lleugerament
- Espatlla de xot rostida amb

bolets
Ingredients:
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Euroestafa: Un documental
Incmode
http://www.euroestafa.com/
Story Line
El documental analitza la crisi com
resultat de poltiques monetries
perverses iniciades abans de larribada de leuro. Com sha generat tanta
liquiditat? Qui lha prestat i qui ho
ha utilitzat? Per qu han fracassat les
inversions que encara es deuen i que
els seus interessos surten dEspanya
amb destinaci als creditors?
Tema
El documental explica les claus de
la crisi actual europea, centrant-nos
de forma especial en lespanyola.
Lanlisi econmica comena en el
moment actual i fa una cronologia
inversa fins a arribar a lany 1993,
quan la Uni Europea, decideix
tenir una moneda nica. A partir
daquest moment les grans empreses i els bancs dels pasos de la Uni
Europea van comenar a fer algunes
maniobres de dubtosa legalitat esperant larribada de la nova moneda. Encara no se sabia quin anava
a ser el valor de la nova moneda. A
Espanya per exemple, a causa de la
gran devaluaci que anava a sofrir
la pesseta, es va produir una gran
evasi de divises provinents del benefici industrial. Altres pasos com
Alemanya van augmentar la seva liquiditat per sobre del seu PIB, amb
la finalitat de posseir un gran efectiu
en divises a lhora de canviar-los pel
futur EURO.
En lany 97, a Maastricht es va decidir que 166 pessetes serien un euro.
Aix va fer que tots el diner evadit
dEspanya torns per a ser invertit
especialment en habitatge. Van ser
els comenaments de la bombolla
immobiliria. Per tot els diners que
sanava a invertir en aquell moment,
eren diners que shavien produt a
Espanya, encara que es tracts de
diners que havien quedat exemptes
de fiscalitat en la seva majoria. Un
any desprs la llei del sl va ser modificada per a promoure en els grans
inversors la compra de grans quantitats de sl que anaven a ser edificades durant els prxims anys.
En lany 2002 leuro va comenar a
circular per tota la UE i es va crear el
banc interbancari europeu, una entitat amb seu a Frankfurt on a partir daquest moment anaven a tenir
lloc les grans subhastes de diners i
a les quals podrien acudir els grans
bancs de la Eurozona. Aix qu volia dir? Doncs que els bancs de tots
els pasos Europeus podien anar a
comprar diners a linterbancari sense cap tipus de control per part dels
bancs centrals de cada pas i tampoc

del banc central europeu Daquesta manera pasos com Espanya i Irlanda (especialment Espanya), van
poder fer crixer encara ms la seva
bombolla immobiliria, aix com
Grcia, Portugal i Itlia van poder
seguir obtenint prstecs amb gran
facilitat. Daltra banda Alemanya i
tots els pasos precursors de leuro,
van poder posar en circulaci ms
dun bili deuros que els seus mercats interns no necessitaven i que
tampoc havien generat.
El 2007 van saltar les alarmes a Europa, Espanya construa una mitjana de 800.000 habitatges a lany i
tenia un parc immobiliari molt superior a les seves necessitats, a ms
es construen grans infraestructures, moltes delles innecessries. La
bombolla Irlandesa era la primera a
esclatar, desprs apareixeria el forat
de deute pblic Grec i el desastre
Portugus. Tot aix enmig duna
crisi mundial.
Si analitzem la situaci durant les
tres etapes anteriors, veurem que
hi ha una relaci directa en els fets
ocorreguts. De manera que lEuropa
del sud necessitava liquiditat i lEuropa del nord havia daportar recursos. Daquesta manera saconseguiria construir una Europa duna sola
velocitat. Daqu lexcs de liquiditat
dels pasos del nord perqu els pasos del sud poguessin tenir la liquiditat necessria per a crixer i poder
posar-se al mateix nivell dels pasos
del nord.
Per aquesta formula de dubtosa
legalitat i de nulla efectivitat, s la
que ha fet que els denominats PIIGS
(Portugal, Irlanda, Itlia, Grcia i
Espanya) es trobin en una situaci
lmit.
A partir daquest plantejament i
de la investigaci a travs de dades
reals del Banc dEspanya, FMI i
Banc Central Europeu (veure http://

www.ricardoverges.com)
podem
fer-nos la segent pregunta: Hem de
pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?
Tractament
Plantejar un documental basant-se
en dades macro econmiques, no
noms s complicat, si no que pot
arribar a ser avorrit per a lespectador. Per en aquest cas, s necessari
recrrer a aquestes dades per a poder comprendre una srie de fets i
desprs poder transmetrels de la
forma ms didctica possible.
Per a poder entendre com s la situaci econmica en la qual ens trobem, hem danalitzar una srie de
fets clau que han ocorregut durant
els ltims 20 anys des de la concepci de leuro i la seva posterior posada en circulaci.
Per a poder aconseguir aquest objectiu pretenem explicar la histria
de forma cronolgicament inversa,
partint del moment actual fins a
arribar a lany 1993, quan sacorda la
creaci de lEURO.
El Documental es divideix en tres
parts:
1. Situaci actual, des del moment
actual, fins al moment en el qual
sorgeix la crisi mundial el 2008.
2. Des del 2008, fins al 2002 quan
entra leuro en circulaci en alguns
pasos dEuropa.
3. Des de 2002 fins a 1993 quan a
Europa es decideix, que hauria una
moneda nica i aquesta seria leuro.
Per a poder explicar duna forma
efica aquest viatge als 2000 i als
90, es van utilitzar imatges darxiu,
hemeroteques i msiques de cadascuna de les poques, que ens ajudaran a transportar-nos a aquests anys
claus per al desenvolupament de
leconomia Europea i lEuro.

El documental es va rodar en format
de road movie, un road movie
que ser temporal, s a dir, aquest
viatge es va realitzar en el temps a
travs de diferents fets histrics.
Per el que es pretenia era fer aquest
viatge, anant als llocs que apareixeran en la narraci mostrant els pai-
satges i els llocs que van ser claus per

a la nostra histria.
En el documental es fan entrevistes
a les persones que directa o indirectament ens poden parlar del tema
que es tracta (analistes i experts, poltics i personatges reals).
Per a veure el documental aneu
http://www.euroestafa.com/
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Ha mort la destacada militant

anarquista Antonia Fontanillas
Confederal de CGT
l 23 de setembre amb larribada de la tardor ens ha deixat

la companya Antonia Fontanillas Borrs, lltima duna saga
de dones llibertries que va viure
en primera persona la Revoluci
Espanyola.
La nostra benvolguda companya
Antonia, sempre pendent de lesdevenir de la nostra Organitzaci,
sempre disposada a collaborar
per al que se li demans, viatgera
infatigable en xerrades i conferncies difonent la Idea, que va ser el
fil conductor de la seva vida fins al
final.
Destirp Anarquista des del seu
naixement deia que per a ella ser
anarquista era el natural, ja que havia viscut lideal des del bressol, i
va ser conseqent amb aix fins a
la seva mort. En paraules de Jose
Luis Gutierrez Molina en un correu
enviat amb motiu de la defunci
dAntonia, ens deia que amb la seva
mort, desapareix alg que, travs

de la seva activitat i de la seva lnia
familiar, representa la histria de
lanarquisme a Espanya.
El 1934, recent arribada de Mxic,
Antonia va comenar a treballar
en una litografia. Membre de la
CNT (Confederaci Nacional del
Treball) i de la Joventuts Llibertries va ser triada delegada de la
Secci dArts Grfiques en 1936.
Desprs de la derrota va romandre a Barcelona i va intervenir en
la lluita clandestina: en la seva casa
es componia Solidaritat Obrera,
collaboracions en el Ruta clandest
(14 nmeros), responsable de les
relacions amb els presos i el seu
advocat, etc.
Bolcada cap al cultural i la propaganda, durant dcades va participar en nombroses reunions de
propaganda, actes de caire llibertari i presentaci de llibres, alhora
que assisteix a tots els Congressos de la CNT de 1979 - 1983, de
la CNT-Congrs de Valncia i de
CNT-CGT 1984-1997.
Conseqent amb les seves convic-
cions anarquistes es mant independent i crtica i advoca per un

acostament de les diferents fraccions llibertries que ressalti les
afinitats sobre les divergncies.
Ja et trobem a faltar companya, enyorarem la teva presncia en Actes
i Conferncies, la teva forma de
transmetrens els teus coneixements
sobre el Moviment Llibertari, les
llargues converses telefniques
i lhospitalitat de la teva casa de
Dreux sempre oberta a les companyes i companys que passaven a visitar-te, compartint i debatent conceptes i idees del nostre Moviment.
Moltes i molts vam aprendre del
teu esperit crtic i antiautoritari, de
la teva extraordinria capacitat intellectual i de la teva disponibilitat
per a collaborar amb les persones i
organitzacions que es reclamen del
pensament i lacci llibertries.
Sempre estars amb nosaltres, estimada Antonia, transitant pel
cam que ens vas mostrar, darrere
daquest mn nou que duies en el
cor.
Que la terra et sigui lleu.
Un malet canalla, oi?

Jordi F. Fernndez Figueras
l mn est ple de canalla absolutament emprenyadora, i aix

que en catal sanomeni canalla els
infants ho trobo realment ben encertat. Aquest estiu he fet un viatge
en avi als EUA i rere meu una nena
no parava de molestar-me clavant
puntades de peu al respatller del
meu seient, aix que en venjana
vaig deixar anar els meus 110 quilos
contra el respatller amb tal fora que
va retrocedir bruscament, mig metre com a mnim. La mare de la nena
va comenar a exclamar-se, per jo
no em vaig tallar gens i la vaig enviar
a cagar a ella i a la seva filla. Mare
de Du, quin mal va fer Margaret
Thatcher quan va abolir el cstig
corporal a les escoles britniques!
Qu? Segueixo? Suposo que a hores
dara us esteu preguntant com he
pogut escriure aix i com es possible que se mhagi publicat. Segur
que penseu que jo s que sc una
mala persona, un miserable, un malet canalla, oi?
Tranquils, aix no ho he escrit ben
b jo, es tracta duna parfrasi de
part de larticle In memoriam Enriqueta Mart, de Quim Monz,
que va publicar La Vanguardia el
setembre de 2013.
I, mireu, desitjs de saber qui era

la persona a la qual Monz dedicava aquesta desagradable columna,
per sense esmentar-la en absolut
en el text, vaig cercar informaci i
vaig descobrir astorat que es tracta
duna barcelonina, famosa com a
segrestadora i proxeneta de nens i
nenes, acusada de ser lassassina en
srie que va matar com a mnim 12
infants fins que va ser detinguda el
1912.
Em pregunto qu hauria dit lopini
pblica catalana si lautor daquest
pamflet contra la quitxalla hagus
estat alg com, per exemple, Fernando Snchez Drag. Que jo spiga, contra Monz, no va ni piular
ning.
Algunes persones potser em diraN
que Monz s un humorista i que
lhe malents. S, ho sembla, aix
seu podria ser humor negre costumista, per crec que, per ser considerat humorstic, al text li manca
subtilitat. I una cosa s colar al lector, embolicada algun tpic ms o
menys tronat, una dosi de mala llet
menys o ms intelligent, i una altra
s tenir mala sang i exhibir-la... com
de fet fa sovint.
Quim Monz em sembla el tpic
postmodern carca, sempre tan escptic i cnic amb tot, excepte amb
el capitalisme en general i amb certs
poders poltics i fctics catalans,

clar, i possiblement per aix un
personatge tan estimat per la Catalunya conservadora i conformista
que, per no avorrir-se i sentir-se
una mica trapella, deu llegir molt
de gust els articles daquest grandpre terrible, entremaliat, per innocu per als seus interessos.
Que continu, doncs, la seva croada
contra la xusma que tant sembla

molestar un excels com ell, per
trobo a faltar que alg, amb prou
prestigi i formaci intellectual, li
recrimini de tant en tant la banalitat
dels seus anatemes i la fatxenderia
de les seves maneres. O, millor encara, que des de les organitzacions
que vetllen pel respecte als drets humans i socials se li reclams ladop-
ci duna actitud responsable davant el context i els esdeveniments

socials del nostre temps que ja
sn prou convulsos, i que, ja que
pretn exercir una crtica dels costums, que es deixi de procacitats i
que procuri acompanyar els seus
judicis de propostes basades en valors constructius... Ens decidirem a
fer-ho?
OCTUBRE DE 2014
CatalunyA
Llibres
Anarquismo, una
introduccin
etc.
s tamb una feli reivindicaci
dautors que sense dir-se anarquistes tenen una obra literria amb
clares afinitats llibertries, com
Lev Tolstoi, Franz Kafka, Jules Verne o el ms recent Alan Moore, entre molts daltres.
Estructurada a la manera duna
manual, aquesta introducci a
lanarquisme s tan amena que la fa
especialment recomanable a totes
les persones tenen un coneixement
molt general de la Idea i les experincies anarquistes. A aquestes
persones, el llibre els obrira els ulls
a una aventura humana apassionant, la de les lluites per la llibertat
i la justcia social.
Josep Estivill
Dolors Marn
Viviendo mi vida
Ariel, 2014, 272 pgines.

Extraordinari aquest llibre de la
Dolors Marn sobre la histria del
pensament i de les experincies de
lanarquisme. Tot i la modstia que
avana el subttol quan diu que es
tracta duna introducci, la realitat
s que ens trobem davant duna
obra amb certa ambici, en el sentit doferir un retrat global de lalliberament individual i social quan
lluita contra tota forma dautoritat
i repressi. Alliberament del poder
poltic, econmic, social i religis.
Des de les revoltes anglesa del segle XVII i francesa del XVIII, totes
dues contra el model absolutista
de lAntic Rgim, fins als autors
ms actuals, com Noam Chomsky,
Stphane Hessel, David Graeber,
Uri Gordon o el collectiu Anonymous.
Es parla dels grans propagandistes,
com Proudhon, Godwin, Bakunin,
Kropotkin, Reclus i Malatesta; del
magonisme, la Patagnia rebel, la
Revoluci del 36, lanarcofeminisme, el municipalisme i lecologia
llibertria, lantisiquiatria, la geografia radical, el teatre de loprimit,
Emma Goldman
Capitn Swing, 2014, 562 pgines.
Emma Goldman (Kaunas-Lituania, 1869-Toronto-Canad, 1940),
era filla duna famlia jueva lituana
quan aquesta naci formava part
de limperi rus. Quan tenia 13 anys
es va traslladar amb la seva famlia
a Sant Petersburg. Als vint anys va
immigrar amb la seva germana Helena als Estats Units, installant-se

primer a Nova York on va arribar a
muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant
nacionalitzat als Estats Units. Malgrat que el matrimoni va durar deu
mesos li va servir per conservar la
nacionalitat nord-americana.
Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es
va convertir en una propagadora
de les idees de Bakunin. Les seves
memries sn precisament un cant
a la vida i a lesperana i un geners
activisme de propaganda de lanarquia.
Viviendo mi vida dEmma Goldman ha estat publicat per leditorial
Capitn Swing i la FAL (Madrid,
2014). Aquest primer volum marca
el tarann de la vida dEmma fins
lany 1911. Emma Goldman faria
de la seva prpia vida una mostra
veritable dart i dactivisme al servei de la causa.
La seva arribada als Estats Units va
coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats mrtirs de
Haymarket (Chicago), que havia
portat a la forca a quatre anarquistes. Emma va conixer a Alexandre
Berkman, litu anarquista que vivia als Estats Units, que va ser decisiu en la seva formaci anarquista i
es va convertir en el seu company.
Tamb per aquesta poca fa amistat amb lescriptora anarquista
nord-americana Voltairine de
Cleyre. Les actives feministes anarquistes van crear el club Mother
Eart (Mares de la Terra), que oferia
xerrades setmanals sobre diversos
temes i vetllades musicals.
Gran lectora i amant del teatre va
fer xerrades parlant danarquisme
a travs del pensament de Tolstoi,
dIbsen i de Hauptman. Les seves
idees anarquistes no dogmtiques
li feren convertir-se en defensora
tant de lindividualisme de Stirner
com del collectivisme de Kropotkin.
La jove anarquista es va dedicar a
recrrer de punta a punta els Estats

Units convertint-se en una oradora
perspica i intelligent que defensava tant als treballadors explotats
com a la dona per la seva condici
de desigualtat respecte a lhome.
Goldman atreia nombrs pblic
que acudia a les seves conferncies i mtings, aix va despertar el
recel de la policia i els serveis secrets ianquis que es van dedicar a
perseguir-la, detenir-la i tancar-la a
la pres moltes vegades.
Solidria amb els treballadors va
denunciar constantment les persecucions i les brutals repressions
patides per els anarquistes que lluitaven per les millores socials. Goldman va conixer lanarquista Pere
Esteve que havia fugit a Amrica
per denunciar les tortures contra
els obrers de Barcelona detinguts
arran de la bomba de Corpus.
Goldman i els anarquistes del mn
clamaren contra la nova inquisici
espanyola.
La fama de Goldman va saltar les
fronteres essent convidada a fer
gires de propaganda per Europa,
especialment, Anglaterra, Frana,
ustria i Sussa. A Europa va tenir
loportunitat de conixer els gran
terics de lanarquisme com Kropotkin i Malatesta i escriptors com
Oscar Wilde.
Lany 1909 va participar activament
en actes als Estats Units de denncia per la detenci i posterior execuci de Ferrer i Gurdia. Goldman va difondre la idea de lEscola
Moderna i en un dels seus viatge a
Frana va visitar La Ruche lescola
lliure creada per Sebastien Faure.
Poc desprs collaborava en la posada en marxa de la Modern School
a Nova York.
La vitalitat de Goldman no solament era present en els seus discursos sin tamb en la seva forma de
viure sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com la
segent: Si no puc ballar, la vostra
revoluci no minteressa.
Ferran Aisa
Revistes
DIRECTA
CAF AMB LLET
CARRER
Mitj en catal dinformaci dactualitat, investigaci, debat i anlisi.

Nova imatge i periodicitat quinzenal. http://www.directa.cat
Revista mensual gratuta dinformaci crtica i denncia. http://www.

cafeambllet.com
Revista mensual de la Federaci

dAssociacions de Vens i Venes de
Barcelona. http://www.favb.cat
SOLIDAIRES. COMISIN INTERNACIONAL

Butllet en castella de la Comissi Internacional del sindicat alternatiu francs
Solidaires. http://www.solidaires.org
Nou projecte
editorial
autogestionat:
Biblioteca
Humanitat
Nova
Edicions del Moixet DemagogSdertext i Calumnia
alut Companyes i Companys,

Les editorials Edicions del
Moixet Demagog-Sdertext i
Calumnia, ens endinsen en un nou
projecte editorial autogestionat. La
Biblioteca Humanitat Nova.
Amb aquesta iniciativa pretenen recuperar textos i histries vers lanarquisme exhaurits, prohibits, perduts
o indits. No pretenen ni volem
guanyar doblers, no pretenen ni volem convncer a ning i no pretenen
ni volem enganar-vos. La nostra iniciativa conjunta sorgeix de la necessitat de revifar la flama llibertaria o la
difusi de La Idea.
Per aix, si ho considerau, esperam
el vostre recolzament. Ho podeu fer
amb la difusi de les lluites contingudes als llibres, amb la lectura dels
llibres, amb la compra o fotocpia
duna de les cpies en paper que sortiran. La collecci sinaugura aquest
octubre de 2014 amb el llibre Tras
las Barricadas de Barcelona dAxel
rterberg, un text urgent sobre la
revoluci llibertria a Barcelona. Es
tracta dun reportatge ms que duna
anlisi. Es tamb propaganda per a la
causa anarcosindicalista i del poble
catal, el testimoni duna persona
que creu que lansiada revoluci social ha arribat i que encara optimista
la construcci de la nova societat del
futur.
Pretenen presentar en un format petit grans histries a preus impresentables. Esperam contar amb la teva
ajuda, per 5 maleits euros tindrs una
de les copies de la nostra primera edici i recolzars lautogesti del nostre
projecte.
Emper si consideres que no el pots
pagar, que no el vols pagar, que no val
la pena i encara aixi el vols llegir, contacta amb nosaltres que tenviarem
una copia del text en el format que
considerem.
Des de la connexi Mediterrnia-Escandinavia.
Salut i anarquia
Contactes:
info@calumnia-edicions.net
info@sodertext.su
Al tinter
CatalunyA
Toni Teixid, activista pels drets dels animals
Lluitem per lalliberament animal

Cal superar lomnipresent antropocentrisme filosfic i moral
nostre planeta; si reclamem un apoderament de classe, nacional, sexual

o de gnere per sotmetre a daltres,
s que potser no nhem aprs res
de les opressions. Suposo que lluitar pels drets dels no humans ens
fa ser expertes en la identificaci
de les discriminacions, s aix com
prenem tots els parallelismes entre
les diferents cosificacions i actuem
des de lanalogia en els aspectes poltics, materials, filosfics, morals,
dialctics, histrics, i els mtodes
de lluita contra tota explotaci. Les
animalistes estem sempre obligades a parangonar i a ser doblement
pugnaces.
molt redut daquests espais que

participin regularment de lacci
antiespecista o promoguin el veganisme moral com la conseqncia poltica que sen deriva.
s feina de lanimalisme saber
transmetre aquesta causa als sectors anarquistes, per tamb a la
resta de lanticapitalisme organitzat per tal que, tot sha de dir,
no sens vulgui abismar com fins
ara argumentant incongruncies
o provant de ridiculitzar la lluita,
sense voler atendre a raons, informar-se i reflexionar si s potser el
dominacionisme de la natura lorigen i la causa de la resta de discriminacions i explotacions que
es donen entre humans. Confesso que em dol ms la demaggia
de les qui enarboren la bandera
verda; trobo greu que lecologisme anticapitalista sigui cmplice
de la prctica i la reproducci de
lespecisme quan pretn separar-lo
de la defensa del medi ambient, i
aqu tamb shaur de lluitar molt
per foragitar els dogmatismes que
afecten aquesta i daltres parcelles
ideolgiques.
Fent autocrtica, segurament no
estem sabent emprar el codi emptic correcte, tot i que treballem
per trobar un canal adequat al
marge del que transmetem. I s
urgent, perqu arreu ens ho volen
vendre com una paradoxa per tal
de no haver dassumir la prdua de
privilegis quan, de fet, la lluita per
lalliberament animal i de la Terra
s exacta, indivisible i innegociable. Parts del meu cor sn llibertries, per malegra comprovar
que avui dia la provinena de lanimalisme definit com a revolucionari als PPCC, surti en gran part
dels cercles darrel marxista que
shan deslliurat del vademcum.
- Quina importncia t la lluita

animalista en els sectors llibertaris?
Pel seu llegat i principis se nhi
dna un pl ms que en altres
sectors revolucionaris. s normal
en aquests entorns cuinar pats
populars vegans, tot i que aquesta candor no queda traduda en la
resta dactivitats de consum que
practiquen les seves membres de
forma individual, quedant doblement recndita la identificaci de
lexplotaci. En odiosos termes
generalitzadors, trobo que lantiespecisme no sest assumint, i entenc que ja no parlo de sensacions,
doncs si comptssim els collectius, sindicats, ateneus i CSO llibertaris que hi ha als PPCC, ens
trobarem amb un percentatge
- Qu sn els santuaris-refugi
danimals?
Sn camps de refugiats on sacullen a les vctimes no humanes del
biocidi antropocntric, sobretot
les provinents de lholocaust ramader, una nfima minoria danimals salvats de lhorror, el turment i la cruel mort que la srdida
indstria crnia els hi reservava.
All hi tenen una vida digna, prou
feli i segura lluny del calvari exterior mentre no faltin els diners i la
salut de les abnegades companyes
que els fan possibles.
A Ogassa, al Vendrell, a Mar o
a Valncia tenim loportunitat de
conixer-les. Elles sn els refugis,
minsculs oasis desperana on
poder reconnectar amb lamor i la
vida.
LA FRASE
Defensar els
drets dels no
humans ajuda
a identificar les
discriminacions
Josep Estivill
Tarragon i mestre a latur, tot i que

ha treballat en incomptables oficis
precaris. Militant comunista del
MCAN-EI, ha passat per diferents
collectius poltics independentistes
de Tarragona i altres ciutats on ha
sigut coimpulsor i membre activista. Per tal de poder compaginar
les lluites per lalliberament total,
actualment s membre de la CUP
de Tarragona, de la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA), de Prou, i
coportaveu de la Coordinadora per
lAbolici dels Correbous de Catalunya (CAC).
- Com organitzeu la defensa dels
animals a nivell de collectius,
coordinadores, etc.?
Tot i ser molt poques les activistes
organitzades dins de labolicionisme, per ara no existeixen unes
mnimes condicions per poder
desenvolupar una estratgia unitria. Lo positiu daix s que les
adversitats afegides que sofrim ens
fan ser molt bones traant estratagemes mentre no arribi la unitat
dacci. Quantitativament estem
parlant dun objectiu anual inabastable de desenes de milions de vides als PPCC, i aquesta impotncia ens fa ser vehements per mai
ens porta a actuar per rampell, no
ens podem permetre perdre anys
de feina o recular quan hem guan-
yat alguna batalla, tot est calculat

al millmetre. A la PIA i a Libera!,
per exemple, treballem aix. Lltima experincia en aquest sentit s
la Coordinadora per lAbolici dels
Correbous sorgida des de la base
assembleria a tot el Principat.
- Quins sn els principals mbits
de lluita animalista avui dia?
Intervenim directament on creiem
que la societat ha identificat la
injustcia, com ja passa amb els
correbous. Els mbits dactuaci
sn tots aquells on existeix lexplotaci, per sabent que el sistema
cedir en el reconeixement dels
drets dunes certes espcies per
damunt daltres a mitj termini.
Entenent aix, prioritzem el que
pot ser assumit pel capitalisme a
falta destar immerses en processos
poltics revolucionaris ms afins
(que per les actuals experincies
no sn sinnim daven en dret
animal), fet que ens fa caure sovint
en certs pragmatismes. Per sn
petites passes, com el que ser la
prohibici dels circs esclavistes en
breu i que ens conduiran, desprs
de nombroses abolicions sobre
els sectors de lentreteniment o el
vestit, cap a les esperades pugnes
per alliberar els animals del jou
pesquer-ramader i dels laboratoris
dextermini a Occident.
- Com heu aconseguit victries
tan sonades com labolici de les
curses de braus a Catalunya a travs duna ILP?

Sentn pel nombrs antitaurinisme que existeix al Principat, per
identificar-ho amb un sofriment
innecessari, pblic, subvencionat
i massa cruel. Es va aconseguir
perqu per primer cop es va fer
poltica ms enll de la prctica de
la protesta balmada davant les places de tortura. PROU va ser (i s)
una plataforma precursora, que va
aconseguir que una ILP prospers
(lnica que ho ha fet) grcies a la
pressi poltica directa, molt ben
preparada i argumentada.
- Per quina ra us emmiralleu en
la lluita per lalliberament de la
dona?
A la PIA reflectim qualsevol lluita
per lalliberament sorgida duna situaci opressiva, s per aix que les
seves militants han renegat de tots
els seus privilegis i advoquen per
una revoluci total que acabi per
materialitzar un alliberament complet i definitiu per a les generacions
que vindran. Hem adquirit una visi biocntrica de la nostra existncia, i trobem necessari que lesquerra superi els agnics teocentrismes
i lomnipresent antropocentrisme
filosfic i moral si mai volem aconseguir leradicaci de totes les desigualtats. Pretendre una revoluci
al marge de les dones o les LGTBI
s tan infactible com voler-la fer a
esquenes de la resta danimals i del

Catalunya Nº 165

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalunya Nº 165

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Octubre 2014 nm.

165 0,50 euros

Illustraci: Manolo Makarro

Joan Garcia Oliver, 1936

Dipsit legal: B 36.887-1992

CGT condemna lespoli de

va facilitar crdits personals als seus

a terme per les Caixes, lligats directament a la bombolla immobiliria i

les patronals, amb els partits poltics

costat duna posici tica del b com

Les idees dautoorganitzaci, autogesti, suport mutu, democrcia

Tel. 933103362. Fax 933107110

Comer, 5. 08840 Viladecans

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan

Castellar del Valls

Tema del mes

NO al Tractat de Lliure Comer

La creaci de noves estructures

NO al Tractat de Lliure Comer EEUU-UE

servei de linters pblic.

rals i ambientals internacionalment

un treball decent, que permeti a la

en ls social i ecolgicament responsable dels recursos, i que permeti

Jornada dacci europea contra el TTIP

a Uni Europea i Estats Units

Efectes del TTIP a

ja que, el trobar en les anlisis sanitries hormones o clor, seria legal.

els drets laborals a banda i banda

europees. Seria un sector on sacceleraria la concentraci agrcola

NO al Tractat de Lliure Comer EEUU-UE

tadans i ciutadanes o per al seu pas,

sn suficientment baixos, el que volen s eliminar qualsevol altre tipus

un acord comercial i dinversi,

Petita guia dels tractats de lliure comer que

oneixes els tractats de lliure

Per les seves sigles en angls, significa

LAcord sobre Comer de Serveis

LAcord econmic i comercial global

t un mecanisme darbitratge entre

Les negociacions de lOMC

EPA segons les seves sigles en angls.

LOrganitzaci Mundial del Comer,

litzats i ms empobrits volen que els

Pressupostos 2015: Enginyeria

l Govern espanyol parteix

termes monetaris podria doblar el

Des de la Reforma Laboral 2012, a

El terrible impacte social causat

CGT reitera la seva denncia per les retallades

a CGT reitera la seva preocupaci per lestat de collapse

treballadors/es dels salaris i indemnitzacions que les empreses per a

menys mans, la resoluci dels expedients es retardar encara ms

porta donant des del comenament

Jubilaci anticipada i Conveni

mb nocturnitat, i en ple estiu, lInstitut Nacional de la

anys, jubilant-se ms tard i percebent pensions ms baixes.

drets socials, i que a travs de lajuda mtua i la lluita saconsegueixen

el seu error, per la gran majoria

Les grans empreses espanyoles noms paguen

ls grans grups empresarials

al fisc per aquest tribut: 4.110 milions deuros. Aquesta xifra s 17

daquelles societats els pagaments

irar dexplicar el que passa en el present a partir