INDEX GENERAL DEL RESUM

CONEIXEMENTS DE LENTORN

1. Histria de Catalunya(part 1): de la formaci de Catalunya al segle XVIII

2. Histria de Catalunya(part2): la Catalunya contempornea (s. XIX) i XX)
3. Lmbit sociolingstic.
4. Marc Geogrfic de Catalunya o organitzaci territorial.
5. Principals variables de lestructura econmica i social de Catalunya
6. El canvi social (part I): la societat multicultural, i la igualtat
doportunitats dels homes i les dones
7 El canvi social (part II): Les noves tecnologies de la informaci
8 El canvi social (part III): Lindividu i l equilibri ecolgic.

B
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

MBIT INSTITUCIONAL

L Estatut dautonomia de Catalunya (EAC)

Les institucions poltiques de Catalunya.
El Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci.
Lordenament jurdic de lEstat.
Els drets Humans i els drets constitucionals: les garanties dels drets.
Les institucions poltiques de lEstat.
Els rgans jurisdiccionals: Poder Judicial i el tribunal Constitucional.
Loraganitzaci territorial de lEstat
La Uni Europea

MBIT DE SEGURETAT I POLICIA

1 Les competncies de la Generalitat en matria de seguretat.

2 La coordinaci entre administracions i cossos policials que acten a
Calalunya.
3 El marc legal de la seguretat de lEstat: forces i cossos de seguretat
4 La polcia de Catalunya: Mossos dEsquadra i policies locals.
5 Llei 10/199, de l11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos
dEsquadra
6 La funci policial en matria de seguretat ciudadana.
7 La funci policial en la investigacin de delictes.
8 La funci policial en seguretat viria i trnsit
9 El codi deontolgic policial
10 La construccin dun espai de seguretat, justcia i llibertat: els acords
internacionals

www.resumtemarimossos.com

MBIT CONEIXEMENT DE LENTORN

A1- Histria de Catalunya (I)

1.- LANTIGUITAT A CATALUNYA

-Comena prpiament a ledat mitjana.
-La resta humana ms antiga s lhome de Taltell al Rossell fa uns 300.000 anys i de
Banyoles fa 100.000 anys.
- El neoltic, ledat dels metalls, la colonitzaci grega i la cultura ibrica sn etapes de la histria
antiga.
2.- LA CATALUNYA ROMANA
-Al 218 a.c. Corneli Escipi arribava a Empries, transcurs de les guerres pniques
entre Roma i Cartago
-Catalunya va ser romanitzada intensament adoptant les formes: econmiques, socials,
poltiques...
-Basada en la economia agrria amb els productes mediterranis (blat, vinya i olivera) i cermica
i teixits.
-Ciutat ms important romnica va ser Tarraco i estava comunicada per vies romanes com la
Via Agusta
-Sintrodueix el llat, el dret i la religi romana. El contacte del llat amb les llenges existents va
fer nixer les llenges romniques entre elles el Catal.
-Cap el segle III d.c. es transforma limperi rom amb lentrada dels brbars i altres pobles, que
fan que la societat existent es transformi en rural (barreja romnica i germnica).
-Entre els segles V a VIII, els visigots van formar una entitat peninsular amb Toledo de capital.
-Cap lany 711 les bandes del Nord dAfric entren i derroten els Visigots i ocupen la pennsula.
-Al voltant del 720 els musulmans ja havien ocupat Catalunya i aix signific la partida de
naixement de Catalunya com a entitat poltica independent.
3.- EL NAIXEMENT DE CATALUNYA
-El naixement de Catalunya es situa entre els segles IX i X .
-Lantecedent poltic va ser la Marca Hispnica impulsada per Carlemany, rei franc que es va
estendre a laltre banda dels Pirineus. Girona al 785 i Barcelona al 801 emmarcant un territori
conegut com la Catalunya Vella (territoris pirinencs, entre el Llobregat, Cardener, Segri mitj i
la conca de Tremp)
-Aquests territoris es van dividir en Comtats sense cap unitat entre si, en rgim de vassallatge
al rei franc que els nomenava sense carcter hereditari i exercien la sobirania (adm. poltica,
econmica i judicial).
-Algun comte va sobresortir, com Guifr el Pils fundador del casal de Barcelona, reunint
diferents comtats
-Amb el procs hereditari dels comtats es consolida el pes poltic dels comtes de Catalunya
com a unitat poltica ind.
-Amb el comte Borrell II lany 988 es produ la desvinculaci del rei franc. I Catalunya com a
unitat poltica ind.
4.- LA CATALUNYA FEUDAL (S. XI-XII)
-En els s.XI i XII es consolida la unitat poltica de Catalunya com a feudal i aglutinada per la
casa de Barcelona.
-Comena lexpansi de Catalunya fins a Tortosa, Lleida i Fraga. Els anys 1148-49.
-El 1137 Ramn Berenguer IV forma per casament la confederaci Catalanoaragonesa.
comterei.
-A la batalla de Muret mor Pere el Catlic, fi de la denominaci sobre Occitnia.
-Usatges sn les regulacions feudovassalltiques que jerarquitzen les relacions entre els
senyors.
-poca de creixement econmic i de poblaci, apareixen els primers mtodes comercials.

5.- LA EXPANSI CATALANOARAGONESA (S. XIII-XIV)

-Jaume I el conqueridor (1213-1276) inicia lexpansi en dues direccions: per la mediterrnia i
el sud peninsular. (Mallorca, Menorca, Eivissa, Valencia) fins acord amb Castella.
-Els descendents conquisten Sardenya, Siclia, Npols, Atenes, Nord dfrica.
-Noves institucions poltiques, destacant les Corts Catalanes, lassemblea nobiliria,
eclesistica, reial o de les ciutats. Funcions legislatives, aproven impostos, assessoren al rei i
negocien privilegis.
-El segle XIV neix la Diputaci del General o Generalitat que era una permanent de les Corts.(3
diputats)
-De ladministraci local cal remarcar El Consell de Cent que representava als prohoms de la
ciutat.
6.- LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S. XIV-XV)
-En els segles XIV i XV hi ha una conjunci de crisis. (econmica, poblaci, social i poltica).
-En 1348 sestn la pesta negra (del 33 al 50% de morts).
-Es paralitza el comer per la mediterrnia gradualment igual que lindustria i el camp.
-Enfrontaments a Barcelona entre la Busca i la Biga. Assalts a calls jueus.
-Al camp es produ una guerra social entre els pagesos i els senyors. La guerra dels Remences
finalitz amb la Sentncia de Guadalupe (1486) Ferran II regula les relacions socials en el
camp catal.
-Mort de Mart lHum sense descendncia i selegeix Ferran dAtenquera de famlia castellana.
El seu net Ferran II es casar amb la reina Isabel de Castella amb la prdua de monarquia
prpia.
7.- LES FORCES DE SEGURETAT I LA SEVA HISTRIA
Qualsevol sistema de seguretat pblica implica una policia concreta, concebuda duna
determinada
manera i amb unes funcions precises, conseqncia, tot plegat, de levoluci histrica, duna
banda,
i de la realitat del moment, de laltra. Una estructura policial s impossible dentendre si no es t
en compte el marc dorganitzaci econmica, social i poltica duna societat. En definitiva, la
funci
policial remet sempre al poder en totes les seves formes i a la manera com aquest poder
es
relaciona amb la seva societat. La histria de la policia resulta, doncs, la radiografia de la
histria
concreta de les poblacions, de les seves vicissituds i de les seves tensions.
La funci policial, en les seves diverses formes, s una de les ms antigues com a expressi de
lautoritat. A mesura que una societat es va fent ms complexa i sestructura polticament, hi
trobem
aquells que, en defensa duns interessos i com a bra del poder, realitzen una tasca policial
per tal de preservar-lo.
El feudalisme, amb la consegent parcellaci dels poders, va comportar que cada un dells
referms
el seu propi sistema de seguretat. Pel que fa al nostre pas, levoluci institucional de la corona
catalanoaragonesa va suposar la formaci destructures de defensa armades per tenir cura dels
interessos de la monarquia. La major part del pas, sotmesa a la jurisdicci de barons
eclesistics
i laics (entre els quals figurava alguna ciutat), escapava a la vigilncia normal de lautoritat reial,
amb la qual cosa lordre pblic era tamb responsabilitat dells. A Catalunya no va existir mai un
cos permanent de policia i el manteniment de lordre sexercia a travs de la repressi ms que
de la prevenci. Un fet fonamental fou la defensa de la Pau i Treva i la collaboraci de la
poblaci,
a travs del sometent i del sagramental.

8.- LART EN LPOCA MEDIEVAL: EL ROMNIC I EL GTIC.

-Dues expressions artstiques de la edat mitjana: primer Romnic i desprs Gtic segles XI al
XVI.
8.1 El romnic.-T el seu precedent en el preromnic i es desenvolupa als segles IX i X. Amb un fort
component religis, eminentment annim i predominant les obres religioses.
-Larquitectura es caracteritza per la planta de creu llatina, la volta de can, els absis,
larc de mig punt, reforaments per contraforts i les portalades amb arquivoltes radials
decorades amb motius bblics, i pagans, aix com vegetals animals o geomtrics. Resulta una
arquitectura de formes dures replegades i poc estilitzades.
-Destaquen daquesta arquitectura: lesglsia de Sant Vicen de Cardona lany 1040, el
monestir de Sant Pere de Rodes lany 1020, i la portalada de Santa Maria de Ripoll. Lany
1151, el comte Ramon Berenguer IV va concedir als monjos cistercencs de Fontfreda el dret de
fundar monestirs a Catalunya.
-Sinicia la construcci dels monestirs de Poblet i Santes Creus, la catedral de la Seu dUrgell i
els claustres de Sant Cugat del Valls i Girona. Ja al Segle XIII larquitectura va canviar fent-se
ms ampullosa ls de la volta daresta i sinicia amb la Seu de Lleida i la catedral de
Tarragona.
-En escultura i pintura mural i sobre la fusta romnica dominen el antinaturalisme, la manca de
realisme anatmic, lesquematitzaci. En pintura destaquem les pintures murals de Sant
Climent i Santa Maria de Tall.
8.2 El gtic.-El gtic representa un canvi no tan sols a lart sin en la societat, s lpoca del
naixement de les ciutats i de les seves noves capes socials, de la construcci de les grans
catedrals i la influncia de les universitats, etapa desplendor i expansi de Catalunya amb
presncia dartistes internacionals.
-A larquitectura gtica es distingeixen els edificis religiosos i els civils. Les esglsies
amb planta de creu llatina, finestrals ms grans, volta creuada, arc apuntat. Exemples
religiosos: Nostra senyora del Pi i Santa Maria del Mar a Barcelona i les catedrals de Barcelona
i Girona.
-Exemples obres civils: Sal del Tinell, Palau de la Generalitat, Ajuntament (Sala del Consell de
Cent), Reials Drassanes totes a Barcelona. A Girona Pia Almoina i a Lleida hospital de Santa
Maria.
-A lescultura gtica desenvolupen: retaules, cadirats, grgoles i sepulcres. Escultors: Jaume
Cascalls, Aloi de Montbrai, a lescola de Lleida: Bartomeu Robi, Jordi de Deu, Pere Moragues.
A Barcelona, Pere Sanglada (va fer cadirat de la catedral) i Pere Joan va fer faana gtica al
Palau de la Generalitat.
-La pintura gtica s sobretot en retaules i miniatures, autors importants sn: Ferrer Bassa,
germans Serra, Jaume Huguet com a mxim exponent.
9.- CATALUNYA EN LA MONARQUIA HISPNICA (S. XVI-XVII).
-El monarca hisp residia a Castella. A Catalunya mantenia les seves institucions i el virrei era
el representant del rei a Catalunya. Etapa desplendor de Castella i decadncia per Catalunya.
-El bandolerisme s una mostra dempobriment amb un origen de petits nobles arrunats i
bandolers dorigen popular. Exemples: Joan Serrallonga i Perot Rocaguinarda. Una poblaci
sota la pressi de diferents poders que, tots ells, sesforaven a preservar les seves
prerrogatives i fer-Ies prevaler per damunt dels altres: els senyors feudals i les ciutats, les
institucions prpies de la terra, com les Corts i la Generalitat i, al fons, la mateixa monarquia
imperial amb el virrei i el Consell dArag. I en la base de tants
poders institucionals, un confs sistema legal que barrejava furs i privilegis, disposicions locals i
generals, constitucions religioses i civils, crides del virrei i normes municipals. Amb la
recuperaci econmica de final de segle XVII desapareix aquest fenmen.
-La guerra dels segadors lany 1640, era causada per la guerra dels trenta anys a Europa. Les
necessitats per aquesta guerra repercutien en la monarquia espanyola i les nsies del comte
duc dOlivares es manifestaven al rei Felip IV per tal que es uniformitzs limperi. A Catalunya
es va imposar la Uni dArmes per la que shavia daportar gran quantitat dhomes i de diners.
Al entrar en guerra amb Frana les tropes castellanes es va installar a Catalunya abusant de la

gent, sumant unes males collites que va arrunar el camp catal fent que es produ una revolta
social dels segadors sobre tota Barcelona. Les autoritats catalanes amb Pau Claris va convert
aquesta revolta en poltica i guerra de separaci. Es va demanar ajuda a Frana reconeixent el
seu rei Llus XIII com a comte de Barcelona per amb la pau dels Pirineus (1659) Catalunya
segueix a la monarquia espanyola i Frana es va quedar el Rosell, Cerdanya, Vallespir i el
Conflent.
10.- LA GUERRA DE SUCESSI I LONZE DE SETEMBRE.
-1700 mor Carles II sense descendncia i el 1701 Felipe V entra a Madrid com rei successor i
es desencadena un conflicte internacional amb la formaci de la Gran Aliana contra Felipe V
(Anglaterra, Holanda, ustria i Portugal). Al 1702 comena la guerra de Successi, al 1703 a
Viena es proclama larxiduc Carles com a rei de la monarquia hispnica.
-Felip V va venir a Catalunya i va jurar les constitucions per el 20 de juny de 1705 Catalunya
va signar amb Anglaterra el Pacte de Gnova pel qual Catalunya donava suport al Arxiduc
Carles.
-4 raons suport al Arxiduc Carles: - Desconfiana cap el nou rei. Sentiment anti-francs Actitud repressiva per part del Virrei Velasco. Admiraci cap el model Holands.
-La situaci internacional va canviar quan la corona de limperi austrac va recaure en larxiduc
fent que a les potncies europees no linteresss que domins la corona hispnica
desembocant en el Tractat dUtrech el 1713.
-Catalunya es va quedar sola i 11 de setembre de 1714 queia la ciutat de Barcelona, ferint a
Rafel de Casanova conseller en cap de la ciutat.
- Es van abolir les institucions catalanes i amb el Decret de nova Planta 1716 sestableix la
centralitzaci, castellanitzaci i labsolutisme monrquic. Imposici del cadastre, construcci de
la Ciutadella i molta repressi.
11. Lorigen dels Mossos dEsquadra
Avui, lorigen dels Mossos dEsquadra, lactual cos de la policia autonmica de Catalunya, ens
s conegut i no representa cap focus de polmiques ni historiogrfiques ni poltiques com fins
fa poc ocorria.
Quin era el veritable origen i motiu de les Esquadres de Catalunya?
El 1719 les tensions amb Frana van fer situar lexrcit a la frontera, per la qual cosa calia crear
una fora policial que controls linterior del territori. Per fer aquesta tasca, el capit general i la
Reial Audincia van organitzar unes esquadres de paisans, distribudes pels corregiments.
Quan la tensi bllica fronterera va desaparixer, el 1721, es va considerar convenient desfer
aquestes colles de vens armats o esquadres. De fet, la major part van ser desarmades i van
desaparixer, per la de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodony, es va mantenir sota la
comandncia nica de Pere Anton Veciana. En aquest perode es van institucionalitzar els
Mossos dEsquadra. Lany 1723 es van remodelar i ampliar les esquadres i, aquest any, Pere
Anton Veciana i Rabasa en fou nomenat el comandant.
Al llarg del segle xviii, els Mossos sempre van ser comandats per la famlia Veciana i van anar
conformant un cos policial preparat i efectiu, fins al punt que, a la segona meitat de segle, el
model fou exportat a altres zones de la monarquia per ser implantat.
12.- LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIII.
-Durant el segle XVIII sense institucions prpies coneixer unes transformacions de millora
econmiques.
-Del 1712 al 1787 quasi es dobla els habitants a Catalunya de 470.000 a 900.000, sn poques
sense catstrofes.
-La poblaci sanava situant sobre tot a la zona litoral sobre Barcelona (100.000 hab. final de
segle).
-Prosperitat de lagricultura catalana: - Augment de lextensi dels conreus. Millores
tcniques. Utilitzaci del regadiu i dels adobs. Ms poblaci ms demanda.
-Sintensifica el comer amb la resta de la pennsula i amb Amrica sexporta vi, aiguardent,
teixits estampats i simporten productes colonials estimulant lacumulaci de capital i
transformant leconomia.
-Creixement de la poblaci i del poder adquisitiu suposant un augment de la demanda de
manufactures sobre tota la ciutat, per tamb arribant a les cases de pags mitjanant la llana
incrementant els ingressos.

-Cap a final de segle es popularitza el treball sobre el cot motor i artfex del naixement de la
indstria catalana apareixent la primera fbrica dindianes teixits de cot estampats- poca
renovaci tecnolgica.
13.- LART EN LPOCA MODERNA: EL RENAIXEMENT, EL BARROC I EL
NEOCLASSICISME.
13.1 El renaixement.-XVI sinicia lpoca moderna amb una filosofia on lsser hum era el centre. Origen a
Itlia del humanisme i torna a mirar cap el mn clssic rom i grec, artsticament es coneix com
a renaixement.
-Catalunya ja sota lrbita castellana no s rica en art renaixentista ja que segueix la
tradici gtica.
-Escassa arquitectura catalana renaixentista que es caracteritza per edificis de planta
quadrada o rectangular, prtics entaulats, s de la volta de can, finestres simtriques a les
portalades. Exemples: Palau del Lloctinent a Barcelona i la faana renaixentista del Palau de la
Generalitat obra de Pere Blai.
-Pintura amb caracterstiques com la perspectiva, equilibri i proporci, recerca de la
bellesa humana incorporant els nus. A casa nostra la majoria dartistes eren pintors i escultors
sn forans.
13.2 El Barroc.-Sorgeix un art com resposta a les convulsions religioses i dura fins el segle XVIII sobre
tot als pasos dmbit catlic com Catalunya i es coneix com a Barroc.
-Es tracta dun art complicat, carregat, excessiu en les formes, ornaments i smbols
religiosos.
-En arquitectura es tracta dedificis grans amb domini de la corba i la decoraci molt
carregada. Destaca Fra. Josep de la Concepci amb la parrquia de Trrega, a Barcelona les
esglsies de Betlem i Sant Sever. Edificis civils: Arsenal de la Ciutadella, Parlament de
Catalunya, Universitat de Cervera. Edificis amb esgrafiats a les faanes com santuari de la
mare de Deu de la Gleva a Vic, lesglsia de Sant Celoni, casa del Gremi dels Velers a la Via
Laietana de Barcelona.
-En escultura es busca el moviment separant els braos i les cames dels cossos,
iconografia majoritriament religiosa i es concentra en retaules. Exemples: escales del Palau
Dalmases de Barcelona, Retaules de la Catedral de Barcelona i el de la Verge del Roser a Sant
Vicen de Sarri obra dAgust Pujol el jove, retaule de les Santes Creus obra de Josep
Tremulles. Com a figures exemptes Santa Eullia de la Plaa Padr i el Sant Pau de la casa de
Convalescncia totes dues figures de Llus Bonifa.
-La pintura es escassa a Catalunya, on hi treballen la tela i loli amb joc de les llums per
sobre de les formes. Escultura religiosa. Autors: Llus Pasqual Gaud, monjo a Escaladei,
Joaquim Juncosa o Pere Cuquet.
13.3 El Neoclassicisme.-XVIII es produeix un canvi de mentalitat, s el segle de la ra, de la illustraci i es
supera el barroc buscant la inspiraci en el mn clssic rom i grec altra vegada. Sanomena
neoclassicisme, art que passa a no ser tant religis i tenir un carcter civil perdurant fins el
segle XIX.
-Recuperaci econmica a Catalunya incentivant la construcci dedificis civils com: Els
palaus de la Moja o Marc a Barcelona. Palau Bofarull a Reus i els edificis pblics de la Llotja.
Es caracteritzen per utilitzar elements clssics com columnes a les faanes amb frontons o b
les portalades.
-En pintura lnies ms senzilles amb prdua dimportncia dels colors. Destaca conjunt
pictric del Palau de la Moja de Francesc Pla dit el Vigat. En escultura es segueixen els
models clssics destacant Dami Campeny amb les seves escultures Lucrcia morta i
Cleopatra