Competencies Llengua ESO

Competncies bsiques
de lmbit lingstic
Llengua i literatura
(catalana i castellana)
Identificaci i desplegament
a leducaci secundria obligatria
Competncies bsiques
de lmbit lingstic
Llengua i literatura
(catalana i castellana)
Identificaci i desplegament
a leducaci secundria obligatria
Aquest document ha estat elaborat per un grup de treball coordinat pel Dr. Jaume Sarramona
@ Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Elaboraci: Direcci General dEducaci Secundria Obligtoria i Batxillerat
Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions
Disseny de coberta: Estudi Carme Vives
1a edici: gener de 2013
NDEX
ndex
Presentaci................................................................................................................................................................ 5
Introducci................................................................................................................................................................ 6
Competncies bsiques de lmbit lingstic........................................................................................................ 8
Dimensi comunicativa........................................................................................................................................... 9
Comprensi lectora.................................................................................................................................................. 9
Competncia 1. Obtenir informaci, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida
quotidiana, dels mitjans de comunicaci i acadmics per comprendrels....................................................... 10
Competncia 2. Reconixer el tipus de text, lestructura i el seu format, i interpretar-ne els trets
lxics i morfosintctics per comprendrel............................................................................................................ 13
Competncia 3. Desenvolupar estratgies de cerca i gesti de la informaci per adquirir
coneixement........................................................................................................................................................... 16
Expressi escrita....................................................................................................................................................... 19
Competncia 4. Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa (receptor/a, intenci)
i a partir de la generaci didees i la seva organitzaci....................................................................................... 20
Competncia 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequaci,
coherncia, cohesi i correcci lingstica.......................................................................................................... 23
Competncia 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentaci formal........... 27
Comunicaci oral...................................................................................................................................................... 31
Competncia 7. Obtenir informaci, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana,
dels mitjans de comunicaci i acadmics, incloent-hi els elements prosdics i no verbals........................... 32
Competncia 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequaci, coherncia, cohesi
i correcci lingstica, emprant-hi els elements prosdics i no verbals pertinents......................................... 35
Competncia 9. Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci comunicativa per
iniciar, mantenir i acabar el discurs...................................................................................................................... 38
Dimensi literria..................................................................................................................................................... 42
Competncia 10. Llegir obres i conixer els autors/ores i els perodes ms significatius de la
literatura catalana, castellana i universal............................................................................................................. 43
Competncia 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literries,
tot identificant gneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos........................................... 47
Competncia 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments............................... 51
Dimensi actitudinal................................................................................................................................................ 54
Actitud 1. Adquirir lhbit de la lectura com un mitj per accedir a la informaci i al coneixement,
i per al gaudi personal; i valorar lescriptura com un mitj per estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres................................................................................................................................. 55
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant
i descolta................................................................................................................................................................ 58
COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)
NDEX
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat lingstica de

lentorn prxim i darreu........................................................................................................................................ 60
Annex 1
Continguts clau de les competncies relacionats amb les dimensions del currculum............................ 62
Annex 2
Continguts clau de les competncies . ........................................................................................................... 64
Annex 3
Competncies i nivells de gradaci................................................................................................................. 67
Annex 4
Relacions entre competncies i dimensions.................................................................................................. 71
Annex 5
ARC (aplicaci de recursos al currculum)............................................................................................................ 72
PRESENTACI
Presentaci
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament dEnsenyament, promou i lidera una ofensiva de pas a favor de lxit escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb lobjectiu
de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracs escolar i daband dels estudis.
La Uni Europea ha establert objectius educatius, en el marc de lEstratgia Europa 2020 (ET-2020), que han
de permetre lassoliment duna economia intelligent, inclusiva i sostenible. Uns objectius que Catalunya assumeix i que lobliguen a focalitzar els esforos del Govern en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu
dels ciutadans, per aconseguir el ple desenvolupament personal, professional i social al llarg de la vida. Dins
daquests objectius europeus sinclou que, en lhoritz 2020, el percentatge dalumnes de 15 anys amb baix
rendiment en competncies bsiques en lectura, matemtiques i cincies hauria de ser inferior al 15 %.
En els darrers cursos, el Departament dEnsenyament ha realitzat diverses avaluacions externes de carcter
mostral (avaluacions diagnstiques, proves PISA, etc.) i ha portat a terme avaluacions externes a tot lalumnat
de 6 de primria i de 4t curs deducaci secundria obligatria, on lobjectiu s determinar el grau dassoliment
de lalumnat en competncies bsiques, amb la finalitat de promoure ladopci de mesures que permetin la
millora de la qualitat del sistema educatiu i dels centres, aix com la millora de lactivitat docent del professorat.
Daltra banda, dacord amb larticle 97 de la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci), els centres exerceixen
lautonomia pedaggica, a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competncies bsiques, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci.
Dins daquest marc de referncia, el Departament dEnsenyament ha impulsat lelaboraci de diversos documents per al desplegament i concreci de les competncies associades a les diferents matries del currculum.
El document que ara presentem correspon a la competncia bsica de lmbit lingstic (llengua i literatura,
catalana i castellana) per a leducaci secundria obligatria.
Els elements que componen el document aporten informaci relativa a la gradaci de lassoliment de les competncies de lmbit al final de cada etapa educativa, la identificaci dels continguts clau associats a cada competncia, les orientacions metodolgiques per a laplicaci a laula, exemples dactivitats davaluaci amb
indicadors relacionats amb els diferents graus dassoliment i, finalment, una referncia als recursos actualment
disponibles on es poden trobar exemples prctics dactivitats daula relacionats amb el desenvolupament de
les competncies (aplicaci de recursos al currculum - ARC).
Aquest document ha estat elaborat amb la participaci de professionals del lmbit universitari i de professorat
dels centres pblics i privats de Catalunya.
El treball dut a terme ha de contribuir a continuar avanant en la millora de la qualitat del sistema educatiu del
nostre pas, en lactualitzaci professional dels nostres docents i, en definitiva, en la millora de lxit educatiu
del nostre alumnat.
Irene Rigau i Oliver

Consellera dEnsenyament
INTRODUCCI
Introducci
El Departament dEnsenyament ha elaborat aquest document dorientacions per al desplegament de les competncies bsiques de llengua i literatura de lalumnat de lESO amb la finalitat dajudar els centres a lhora
de desenvolupar el currculum de les matries de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura
de lmbit de llenges.
El document desplega i completa el currculum vigent de lmbit de llenges de letapa deducaci secundria obligatria. Incorpora les competncies bsiques de llengua i literatura (catalana i castellana) especfiques de
letapa, graduades en tres nivells de consecuci al final de letapa, i mostra les relacions entre les competncies comunicativa i literria i els continguts clau del currculum.
El treball a laula de les competncies descrites en el document esdev fonamental perqu lalumnat assoleixi les competncies necessries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al mn laboral. En aquest sentit, s important que des del departament didctic de llengua i literatura
(catalana i castellana) coordinadament simpulsi el treball de les competncies a laula per assolir-les.
Els elements que componen el document sn: les dimensions, les competncies amb les seves gradacions
respectives, els continguts clau relatius a cada competncia, les orientacions metodolgiques i les orientacions per a lavaluaci de cada competncia.
A les dues dimensions establertes, que es corresponen amb el currculum: dimensi comunicativa (comprensi lectora, expressi escrita, comunicaci oral) i dimensi literria, shi ha afegit la dimensi actitudinal
per visualitzar les actituds principals que recorren totes les competncies.
Les dimensions esmentades tenen sovint elements comuns i aix es tradueix en relacions entre les competncies duna mateixa dimensi o de totes dues. Aix, per exemple, lexpressi escrita mant relacions amb
la comunicaci oral pel que fa a les qualitats de tot discurs: adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica. De la mateixa manera, la comprensi lectora i lexpressi escrita estan vinculades en tant que sn
les dues vessants de la comunicaci escrita. Aix mateix, la comprensi lectora i lexpressi escrita tamb estan vinculades amb la literatura com a fet comunicatiu, lingstic i esttic.
Les competncies, que concreten les dimensions, shan de considerar totalment integrades amb els continguts. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competncies, sha fet una tria daquells
que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competncia. Sn els anomenats continguts clau de la competncia. En lannex 2, es troba el quadre complet de relaci entre els continguts clau
i les competncies.
Els continguts clau mantenen relacions entre ells i han estat extrets dels continguts del currculum, en concret, de la dimensi comunicativa: comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals; participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals; coneixement del funcionament de la llengua i el seu
aprenentatge. I de la dimensi esttica i literria i de la dimensi plurilinge i intercultural (vegeu annex 1).
Cada competncia sha graduat en tres nivells de consecuci: bsic (nivell 1), mitj (nivell 2) i alt (nivell 3),
que van des de lassoliment fins a lexcellncia en la competncia i tenint en compte que cada nivell porta
implcit lassoliment de lanterior. Els criteris usats per fer la gradaci estan relacionats amb la complexitat de
les competncies comunicativa lingstica i literria emprades. Els exemples de tres nivells positius dadquisi-
INTRODUCCI
ci sexemplifiquen en els indicadors davaluaci i en les activitats davaluaci final que es troben en cadascuna de les competncies. En lannex 3, es troba la taula que recull les competncies i els nivells de gradaci.
Ladquisici de les competncies bsiques de llengua i literatura (catalana i castellana) demana maneres de
treballar que en potencin el seu desenvolupament. Encara que cada competncia va acompanyada dorientacions metodolgiques especfiques, a continuaci sesmenten algunes consideracions daplicaci general.
El professorat ha dencoratjar lalumne/a a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre conscincia
del seu progrs. Aix sha de fer en un ambient de classe que afavoreixi la comunicaci, tant oral com escrita,
lintercanvi didees i que animi a la reflexi sobre la manera daprendre a parlar i a escriure cada vegada millor. Lacceptaci que tothom pot fer contribucions interessants, el respecte a les intervencions dels altres i saber-ne construir coneixement ajudar a crear una cultura de classe basada en la comunicaci.
Tot plegat contribuir al fet que lalumne/a desenvolupi actituds com el plaer daprendre a expressar-se
oralment i per escrit, a comprendre missatges i textos diversos, a respectar i valorar la diversitat lingstica de
lentorn prxim i darreu, en definitiva, contribuir a considerar les actituds com quelcom indispensable per
a la construcci personal i a aplicar-les en la seva vida quotidiana. Considerar els errors com a font daprenentatge, les situacions problemtiques com a reptes engrescadors i la comunicaci com a eina potent per
desenvolupar-se sn aspectes actitudinals de lmbit de llenges estretament teixits amb les competncies
proposades. En lannex 4 es troben les relacions entre competncies i dimensions.
Els contextos propers a lalumnat i les altres matries de coneixement han de ser presents en lactivitat comunicativa. Els contextos adients per posar en prctica els continguts del currculum permeten desenvolupar la
competncia comunicativa. En aquest sentit, els continguts clau, els procediments i les actituds a desenvolupar cal que es plantegin completament integrats.
Lavaluaci ha de formar part del procs densenyament, tant durant el seu transcurs com en la comprovaci dels aprenentatges assolits. Les activitats davaluaci final de la competncia han de ser prou riques perqu lalumne/a pugui mostrar tot el que sap. Han de ser prou mplies i diverses, han de poder ser resoltes de
diverses maneres, han de fer possible que lalumne/a prengui decisions i apliqui connexions possibles. La caracteritzaci de les activitats davaluaci final i els exemples que es donen en cada competncia orienten sobre la proposta dactivitats i sobre la seva valoraci, i atenen els tres nivells dadquisici de la competncia.
Lobservaci dels comportaments de lalumne/a durant tota letapa donar informaci que permetr adaptar la planificaci de les activitats a la realitat de lalumnat. Els indicadors que sofereixen en cada competncia poden ser tils per a aquest objectiu.
COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT LINGSTIC
Competncies bsiques de lmbit

lingstic
Competncia 1. Obtenir informaci, interpretar i valorar el

contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i acadmics per comprendrels.
Comprensi
lectora
Competncia 2. Reconixer el tipus de text, lestructura i el

seu format, i interpretar-ne els trets lxics i morfosintctics
per comprendrel.
Competncia 3. Desenvolupar estratgies de cerca i gesti
de la informaci per adquirir coneixement.
Competncia 4. Planificar lescrit dacord amb la situaci
comunicativa (receptor/a, intenci) i a partir de la generaci
didees i la seva organitzaci.
Comunicativa
Expressi
escrita
Competncia 5. Escriure textos de tipologia diversa i en

diferents formats i suports amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica.
Competncia 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentaci formal.
Competncia 7. Obtenir informaci, interpretar i valorar textos
orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i acadmics, incloent-hi els elements prosdics i no verbals.
Comunicaci
oral
Competncia 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb

adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica, emprant-hi els elements prosdics i no verbals pertinents.
Competncia 9. Emprar estratgies dinteracci oral dacord
amb la situaci comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el
discurs.
Dimensions
Competncia 10. Llegir obres i conixer els autors/ores i els perodes ms significatius de la literatura catalana, castellana
i universal.
Literria
Competncia 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions

raonades sobre obres literries, tot identificant gneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.
Competncia 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.
Actitud 1. Adquirir lhbit de la lectura com un mitj per accedir a la informaci i al coneixement, i per al gaudi personal;
i valorar lescriptura com un mitj per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitudinal
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions

orals amb una actitud dialogant i descolta.
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat lingstica de lentorn prxim i darreu.
DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA
Dimensi comunicativa
La dimensi comunicativa es concreta en la comprensi lectora, lexpressi escrita i la comunicaci oral.
Comprensi lectora
La comprensi lectora s la capacitat duna persona per comprendre, valorar i emprar textos escrits, per tal
dassolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, aix com tamb per participar en
la societat.
T molta importncia ls continuat de la biblioteca i de la mediateca, amb mitjans tecnolgics i de comunicaci, aix com anar adequant progressivament la manera de llegir textos de nivell de complexitat cada vegada ms
gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, grfiques i imatge).
Tamb sha daplicar aquesta capacitat a la comprensi de textos de qualsevol matria o activitat acadmica. La lectura facilita, aix, lestudi i la comprensi del mn, de lactualitat i de la cincia. Al mateix temps, s
una font de descoberta i de plaer personal.
DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 1
COMPETNCIA 1
Obtenir informaci, interpretar i valorar el contingut de textos escrits
de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i acadmics per
comprendrels
Explicaci
Ser competent en comprensi lectora implica saber
emprar tres processos fonamentals. El primer s la
lectura literal o dobtenci dinformaci directa del
text. En aquesta fase, es capten les idees i els conceptes fonamentals del text. El segon s la lectura interpretativa o inferencial, que requereix saber desenvolupar una comprensi global del text, integrar i deduir-ne
la informaci no explcita. El tercer s la lectura reflexiva
o valorativa, que implica posar en funcionament els
coneixements externs del text i previs del lector, aix
com emetre judicis i valorar-ne la informaci.
Ser lector competent tamb requereix llegir amb rapidesa i eficientment (amb fixacions mplies i selectives); discriminar les idees principals de les secundries o irrellevants, saber relacionar les informacions del
text i seleccionar la informaci segons la seva importncia.
Aquesta competncia est estretament relacionada
amb la competncia 2, en tant que la comprensi de la
informaci comporta tamb saber triar les estratgies
adequades al tipus de text i a la situaci de lectura; fixar-se en unitats superiors (frases, pargrafs...), integrar la informaci en estructures textuals i jerrquiques,
i saber seguir lorganitzaci dun text o dun llibre.
El lector competent sap aplicar els processos als textos escrits vinculats a la vida quotidiana, que solen
produir-se en les relacions socials i familiars, en les
relacions amb ladministraci, el comer, etc. Tamb
els aplica als textos dels mitjans de comunicaci, que
poden aparixer en forma de notcia, reportatge, entrevista, article dopini. I, finalment, als textos acadmics, com ara les comunicacions entre professorat i alumnat, que sn els propis dels mbits i sabers
especfics.
sit principal del text. El segon nivell aprofundeix en la

informaci i en la seva interpretaci, i ja introdueix alguns elements valoratius. El tercer nivell inclou, a ms,
un posicionament personal raonat i crtic davant els
continguts i els propsits dels textos.
Gradaci
1.1. Obtenir informaci literal i interpretar el propsit
principal dels textos escrits.
1.2. Interpretar informaci explcita i implcita, i valorar el propsit dels textos escrits.
1.3. Valorar de manera raonada i crtica els continguts i el propsit dels textos escrits tot posant
en funcionament coneixements externs del text
i previs.
Continguts clau
Tipus de comprensi: literal, interpretativa i valorativa.
La comprensi global del text: idees principals i
idees secundries.
Estratgies de comprensi: subratllat, esquema,
resum...
Textos escrits de la vida quotidiana: correspondncia (en paper o digital), publicitat, fulletons informatius, manuals dinstruccions...
Textos escrits dels mitjans de comunicaci: notcia, crnica, entrevista, editorial, missatges de les
xarxes socials...
Textos acadmics: llibres de text, de consulta, bases
de dades en paper o digital, etc.
A lhora de graduar aquesta competncia sha tingut

en compte la complexitat dels processos de comprensi esmentats. El primer nivell se centra en la captaci
de la informaci literal i en la interpretaci del prop-
10
Orientacions metodolgiques
Per realitzar activitats de comprensi lectora, resulta til fer-ne abans una planificaci segons el text i els objectius que es pretenen aconseguir. Les activitats programades haurien de contemplar la necessitat de rellegir,
de concentrar-se en punts determinats, de reflexionar i dinferir informacions que no sn presents explcitament en el text. Algunes estratgies que hi ajuden sn el fet de subratllar les idees principals, fer esquemes,
guions, quadres sinptics o resums.
s convenient presentar el text que es llegir, situar-lo i relacionar-lo amb els interessos personals i coneixements previs de lalumnat, a fi de motivar-lo. Aquesta presentaci resulta significativa perqu permet anticipar aspectes que apareixeran desprs. Tot seguit, es pot indicar la tasca que es desenvolupar. Finalment,
es poden comparar les respostes per parelles o en petit grup, o establir una dinmica dintercanvi en relaci
amb cadascun dels aspectes treballats.
La comprensi literal, interpretativa i valorativa es pot fer amb activitats de caire divers: respondre preguntes
tancades sobre el text per comprovar la captaci de la informaci, seleccionar entre diferents opcions donades, o b respondre qestions de relaci, dafirmaci i negaci. Igualment, s necessari respondre preguntes obertes per afavorir la interpretaci i la valoraci raonada, tot posant en relaci el text amb el seu context comunicatiu i el propsit principal. Per exemple, davant dun text informatiu sobre normes de prevenci
dincendis com els que se solen divulgar amb motiu de les revetlles, es podria demanar: quines sn les idees
principals i quines sn les secundries, quina s la intenci del missatge, quina part daplicabilitat t a lentorn
immediat de lescola i dels alumnes, i quina valoraci es fa.
Orientacions per a lavaluaci

Lavaluaci de la comprensi lectora es fonamenta en la lectura de textos diversos tot responent a qestions vinculades als processos implicats en la competncia. Ats que la comprensi lectora s una qesti
fonamentalment personal, cal que les activitats davaluaci siguin realitzades individualment, encara que en
els processos daprenentatge sigui recomanable fer tamb activitats en grup.
La graella segent recull alguns dels indicadors que es poden emprar per avaluar els tres nivells de gradaci
de la competncia.
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Sap extreure les idees principals

de les dades de la informaci.
Sap interpretar les idees principals.
Valora les idees principals i les

secundries.
Interpreta el propsit principal.

Sap extreure les idees secundries
que donen suport a la idea principal
(exemples, comentaris,
aclariments).
Vincula entre si les diferents
informacions explcites del text.
(...)
Interpreta tamb les informacions

implcites.
Introdueix alguns elements
valoratius sobre el propsit del text.
Valora els continguts en funci

dels coneixements previs i dels
obtinguts en altres fonts
dinformaci.
Sap integrar el contingut en el

context especfic.
Aporta criteris personals per

valorar els continguts.
(...)
Avalua opinions oposades.

Sap arribar al raonament abstracte.
(...)
Exemple dactivitat davaluaci: es proposa la lectura duna columna dopini sobre laugment de ls del
mbil entre la poblaci i la seva evoluci cap a lanomenat Smartphone, o telfon intelligent, un vertader
ordinador de butxaca amb mltiples aplicacions informatives, comunicatives i de lleure. Larticle es decanta
11
clarament a favor de les possibilitats dels mbils de darrera generaci amb accs a internet, navegador GPS,
lectura de documents, agenda personal, cmera fotogrfica i de vdeo, etc.
Respecte a aquesta lectura, es demana a lalumne/a:
1. Llegeix larticle dopini sobre ls del mbil.
2. Distingeix les idees principals de les secundries.
3. Valora els pros i contres del seu s cada vegada ms creixent.
4. Dna la teva opini crtica sobre la telefonia en el context de la comunicaci actual.
Un alumne/a assoliria el nivell 1 si, desprs dextreure les idees principals sobre el perqu de laugment de
ls del mbil i lorientaci cap al telfon intelligent, capta la intenci del columnista.
En el nivell 2, a ms, interpreta les idees principals daltres de secundries, sap interpretar els sentits implcits, com les possibilitats que els nous telfons generen com, per exemple, dur a terme les gestions personals
o canviar els hbits de compra. Valora a partir daqu aspectes concrets i, en tot cas, situa b el contingut en
el context dels canvis tecnolgics actuals.
En el nivell 3, grcies als seus coneixements previs i altres fonts dinformaci, s capa de valorar ja plenament les idees principals exposades a la columna i posicionar-se crticament davant ls creixent de la telefonia mbil i lextensi de les seves utilitats. Pondera pros i contres, i arriba a un raonament abstracte del tema en vincular la telefonia en el context de la comunicaci i la creativitat humana.
12
COMPETNCIA 2
Reconixer el tipus de text, lestructura i el seu format, i interpretar-ne
els trets lxics i morfosintctics per comprendrel
Explicaci
Gradaci
A ms de la comprensi de la informaci (competncia 1), ser competent en comprensi lectora requereix tamb saber distingir els diversos tipus de
text (narratiu, descriptiu...) i identificar les seves caracterstiques: estructura, lxic, morfosintaxi.
2.1. Reconixer els tipus de text i format, i interpretar

els trets lxics i morfosintctics senzills.
El reconeixement de les estructures permet saber relacionar les parts del text, valorar si les idees estan
adequadament organitzades i distingir all ms rellevant.
2.3. Reconixer les estructures textuals complexes i interpretar el significat de paraules noves fent servir
el context i els trets morfosintctics complexos.
La comprensi de la informaci, alhora, comporta reconixer amb precisi i rapidesa les paraules escrites i aplicar certes habilitats morfosintctiques per
detectar i interpretar marcadors de lestructura global (una altra ra, en primer lloc...) i recursos textuals
(connectors, substituts...) que ajuden a comprendre
millor les idees del text.
Tamb suposa la identificaci dels diversos formats
(continus, discontinus, mixtos i mltiples o hipertextuals) i suports en qu poden ser presentats: tant els
convencionals de paper (escrits, grfics o icnics)
com els digitals (webs esttiques, wikis, blocs, etc.).
2.2. Reconixer lestructura del text i interpretar el significat dels mots segons el context i els trets morfosintctics.
Continguts clau
Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, retric i conversacional.
Lestructura textual.
Lxic: vocabulari especfic, sinonmia, antonmia.
Morfosintaxi textual: concordana, connectors,
substituts, signes de puntuaci.
Formats: continus, discontinus, mixtos i mltiples.
La gradaci daquesta competncia es fonamenta en

el reconeixement de les caracterstiques del text, la
complexitat de la seva estructura, els coneixements
gramaticals i lxics i el format dels diferents tipus de
text.
13
Els textos per treballar la comprensi lectora conv que siguin de tipologia diversa per tal que lalumnat es
familiaritzi amb les seves caracterstiques i estructures a lhora de llegir-los. Els textos es poden presentar en
formats diferents, amb diversitat temtica, especialitzada o divulgativa, i incrementar el cabal lxic de lalumnat
i fer-lo reflexionar sobre les estructures morfosintctiques amb qu han estat construts.
Conv partir duna selecci de textos amb activitats encaminades al reconeixement dels seus elements que
permetin que lalumnat pugui classificar-los segons la seva tipologia.
Cada text presenta una estructura determinada que facilita la seva classificaci i ens permet identificar les
parts que el componen. Un text que presenta una estructura amb unes parts definides plantejament, nus
i desenlla, per exemple, ens porta a identificar-lo com a narratiu. Per alhora aporta la possibilitat dentendre el punt de vista narratiu, lordre cronolgic dels fets... Si, en canvi, es llegeix un article dopini s important
identificar lestructura de la informaci en parts i la relaci entre la tesi presentada i els arguments donats.
Cal tenir en compte tamb qualsevol cita o referncia que hi aparegui per completar la informaci. A partir
daqu, lalumne/a ha darribar a identificar larticle amb un text argumentatiu.
Cal plantejar activitats a partir de la lectura que afavoreixin la reflexi sobre el lxic i la morfosintaxi. Sha de
procurar seleccionar el lxic o un camp semntic concret en un text determinat per fer ampliar coneixements lxics, o fer identificar aquelles estructures morfolgiques bsiques presents en cada tipus de text (per exemple,
el mode imperatiu sidentifica amb un text instructiu o el temps condicional amb un text predictiu). Parallelament, sha de facilitar la interpretaci, tamb, daltres aspectes dorganitzaci interna dels textos, com ara
marcadors de lestructura global, connectors, substituts, signes de puntuaci...

A lhora davaluar aquesta competncia, caldria tenir en compte la capacitat dinterpretar paraules clau, entendre connectors que matisen, reconixer tipus de text, etc., a partir dactivitats que fixin latenci de lalumne/a en lanlisi daquests aspectes per tal de fer ms comprensible el contingut de la lectura.
Alguns indicadors que es poden fer servir per avaluar la gradaci daquesta competncia poden ser els segents:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Reconeix el tipus de text, algun

tipus destructura i el format.
Reconeix el tipus de text i la seva

estructura.
Reconeix amb facilitat les

estructures textuals.
Interpreta el significat dalguns

mots de manera precisa.
Interpreta el significat dels mots

de manera precisa.
Interpreta el significat de paraules

noves segons el context.
Interpreta els elements

morfosintctics senzills (subjecte,
verb, complements, oracions
simples...).

morfosintctics com ara perfrasis
verbals, pronoms febles, oracions
adjectives...

morfosintctics complexos
(oracions subordinades,
combinacions pronominals...).
Identifica marcadors senzills de

lestructura global i connectors
textuals.
Identifica marcadors de lestructura

global, connectors textuals,
substituts.
Identifica amb facilitat marcadors

de lestructura global, connectors
textuals, substituts.
(...)
(...)
(...)
Com a exemple dactivitat, es pot triar un text expositiu dun revista digital de divulgaci cientfica. El text explica el tipus dalimentaci que hauria de seguir un adolescent per aconseguir tenir una bona salut i un pes
equilibrat, i, al mateix temps, un cos en condicions per practicar qualsevol tipus desport. En el text sinclou
14
la pirmide dels aliments i diferents taules estadstiques que comparen la ingesta de calories entre pasos al
llarg dels anys, els diferents tipus daliments ms consumits segons el pas on es resideix i els esports ms practicats a cada lloc.
Activitat per a lalumne/a:
1. Llegeix el text sobre alimentaci, la pirmide dels aliments i les taules estadstiques relatives a diferents
pasos.
2. Digues de quin tipus de text es tracta.
3. Identifica la progressi temtica. Analitza lestructura textual.
4. Subratlla el vocabulari especfic.
5. Subratlla les estructures textuals complexes del text (causa-efecte, comparacions...).
Els descriptors que es podrien tenir en compte a lhora de valorar lactivitat podrien ser els segents.
Un alumne/a assoleix el nivell 1 si sap identificar el carcter expositiu del text sobre alimentaci, reconeix els
elements informatius bsics (enumeraci de fets o idees sobre lalimentaci dels adolescents que configuren
lestructura del text). Tamb comprn el lxic, connectors i estructures morfosintctiques senzills.
Un alumne/a assoleix el nivell 2 quan, a ms, reconeix lestructura del text (relaci de les idees, problemasoluci...), aix com interpreta el lxic ms especfic sobre lalimentaci i ls de connectors propis del text expositiu. No t dificultats a lhora dinterpretar connectors i estructures morfosintctiques.
Un alumne/a assoleix el nivell 3 quan reconeix els elements informatius que configuren les estructures complexes del text (causa-efecte, comparaci didees...); identifica la progressi temtica en els pargrafs i distingeix les unitats de construcci textual i la terminologia especialitzada sobre alimentaci.
15
COMPETNCIA 3
Desenvolupar estratgies de cerca i gesti de la informaci per adquirir
coneixement
Explicaci
Gradaci
Aquesta competncia (que es vincula amb les altres

dimensions) es refereix en general a les estratgies en
la cerca i gesti dinformaci i a ladquisici dhbits
de consulta. Aquestes estratgies consisteixen a localitzar diferents tipus de documents a travs de la
xarxa cercadors, blocs especialitzats, enciclopdies
en lnia, etc. i/o de biblioteques, museus, arxius...
3.1. Localitzar, seleccionar i organitzar la informaci

de fonts de carcter general (diccionaris, enciclopdies, cercadors, webs...).
La gesti implica un procs de selecci de la informaci i lestabliment duna jerarquia segons la seva importncia. Transformar la informaci en coneixement
exigeix cercar informaci en fonts diversificades, analitzar-la i sintetitzar-la, valorar-ne la fiabilitat i integrar-la
en els esquemes previs de coneixement. Amb aquest
procs, es possibilita lelaboraci de les produccions
posteriors, orals o escrites.
Aquesta competncia serveix per resoldre situacions
de la vida quotidiana i per adquirir coneixements de
diferents mbits.
3.2. Organitzar i valorar la informaci de fonts diversificades (bibliografia especialitzada, cerca selectiva dInternet, etc.).
3.3. Sintetitzar la informaci de tot tipus de fonts i valorar-la amb sentit crtic.
Continguts clau
Cerca dinformaci: localitzaci, selecci.
Gesti de la informaci: organitzaci, sntesi i valoraci.
Fonts dinformaci en paper: llibres, enciclopdies,
diaris, revistes...
Fonts dinformaci en suport digital i audiovisual:
cercadors, webs, llibres, bases de dades, blocs...
La competncia presenta una gradaci que t en

compte dues dimensions. Duna banda, la naturalesa
de les fonts, que poden ser de carcter general i ampli
com diccionaris, enciclopdies, cercadors, webs..., o
ms especialitzades, com monografies o pgines digitals acadmiques. Duna altra, la gesti de la informaci per tal de convertir-la en coneixement i la seva
valoraci crtica.
16
Per adquirir coneixement, cal fer sovint activitats de cerca dinformaci bsica i dampliaci dins i fora de
laula. En aquest sentit, es poden localitzar les principals dades en diccionaris i enciclopdies en paper o digitals. Quan es t clara una idea general del tema, es pot passar a consultar llibres i/o documents ms especialitzats. En tot cas, sempre sha dinsistir a llegir amb atenci els ndexs corresponents i els sumaris o resums, si nhi ha. Es consulta la informaci seleccionada segons els objectius de la lectura. A continuaci, cal
destacar la informaci present a les idees ms significatives. Tota la informaci rellevant es pot registrar en
fitxes elaborades pels alumnes amb el guiatge del professor/a, o b en arxius informtics que es classificaran
convenientment.
Cal disposar a laula de material i accessos informtics que facilitin el procs esmentat anteriorment. Tamb
conv fer activitats per conixer lorganitzaci de la biblioteca, especialment els sistemes de catalogaci.
Juntament amb les tasques individuals, es poden desenvolupar estratgies de treball collaboratiu, com les
cerques en equip.
Daltra banda, per saber distingir quina informaci s ms valuosa, conv guiar la tria. En qualsevol cas, cal
evitar reunir quantitats excessives de documentaci. Ms que obtenir molta informaci, sha de saber administrar-la de manera reflexiva. Aquest procs crtic i selectiu esdev encara ms important des del moment
que les noves tecnologies permeten laccs a mltiples informacions no sempre contrastades o prou objectives. Alguns suggeriments serien: tenir en compte que els cercadors apliquen un criteri de recurrncia en
loferiment de la primera informaci que es pot ajustar o no a les necessitats de lalumne/a; establir criteris
de fiabilitat com, per exemple, distingir entre informacions signades i annimes, o b la naturalesa de les institucions que les publiquen (universitats, administracions pbliques, etc.); mostrar webs dalt valor de coneixement...

Es tracta duna competncia que generalment est vinculada a continguts que poden pertnyer a altres
matries i, per tant, qualsevol activitat daquesta cerca pot ser objecte davaluaci.
Lavaluaci daquesta competncia sha de basar tant en lobservaci del procs de recollida dinformaci i
posterior tractament i anlisi, com en la valoraci de la qualitat de la informaci obtinguda. Per tant, seran
tils els registres dobservaci de les activitats desenvolupades a laula, a la biblioteca o amb lordinador.
Es poden analitzar les fitxes o arxius de recollida dinformacions diverses que han escrit els alumnes i les
sntesis que preparen amb els materials seleccionats.
17
Alguns indicadors que es poden considerar per a cadascun dels nivells dadquisici de la competncia sn:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Localitza els noms propis i els

termes bsics en obres de consulta
de carcter general (diccionaris,
enciclopdies).
Fa consultes bibliogrfiques ms
especialitzades, obtingudes a partir
de ls dels catlegs de les
biblioteques.
Sintetitza la informaci recollida

a partir de tot tipus de fonts.
Localitza la informaci que necessita

en els llibres de text a partir de la
consulta dels ndexs i sumaris.
Sap fer una cerca selectiva

dInternet.
Sap utilitzar fonts electrniques

(cercadors, webs...).
Organitza la informaci obtinguda

a partir de les fonts diversificades:
classifica les fitxes i arxius recollits.
Selecciona i organitza la informaci

tot prioritzant les idees que
sadapten millor a les seves
necessitats.
Valora la veracitat i la qualitat de la

informaci comprovant-la en ms
duna font i rebutjant les dades
dubtoses i/o no confirmades.
Recull la informaci obtinguda

de manera ordenada, i en dna
ra de la seva procedncia.
(...)
A partir de fitxes recollides

i organitzades, fa una sntesi que
cont les idees principals:
converteix la informaci en el seu
coneixement.
Valora la informaci sotmetent-la
a crtica i utilitza sempre fonts
solvents procedents dautors
i de llocs de prestigi reconegut.
Explica per qu determinades
informacions no sn acceptables.
(...)
(...)
Un exemple dactivitat davaluaci per a aquesta competncia podria ser la segent. Es proposa recopilar informaci sobre un tema cientfic: per exemple, la vida de les abelles. Es pot demanar a lalumne/a:
1. Cerca informaci sobre la vida de les abelles en diverses fonts.
2. Classifica aquesta informaci.
3. Fes-ne una sntesi.
4. Valora amb sentit crtic els beneficis que aporten les abelles.
5. Comenta els problemes de la seva supervivncia en lactualitat.
Es podria avaluar el resultat de la cerca a travs duna taula de valoraci confeccionada a lefecte que, seguint els indicadors anteriors, es podria fixar en els aspectes segents.
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Cerca les informacions sobre la vida

de les abelles en enciclopdies
en paper i electrniques.
Cerca bones informacions i sap

seleccionar i valorar tant a partir de
llibres monogrfics de la biblioteca
com de webs especfics.
Cerca i tria les millors informacions,

grcies a les quals es disposa de
material grfic i textual valus
sobre la vida de les abelles.
Elabora un recull organitzat de

fitxes i arxius variats, classificat per
temes i amb la referncia de cada
informaci.
Elabora un recull dinformaci

valuosa procedent de diverses fonts
solvents. La documentaci est
ben classificada i referenciada.
Escriu una sntesi de la millor

informaci recollida, incloent-hi
alguns detalls grfics. La sntesi
permet fer-se una idea fora clara
de la vida de les abelles.
Escriu un text ben illustrat amb

imatges en el qual identifica
possibles problemes de
supervivncia de lespcie, etc.
Elabora un recull mnim de fitxes

ordenades sobre lanatomia,
la fisiologia i la vida de les abelles.
Escriu un text que explica de manera
general la vida de la colnia de les
abelles.
(...)
(...)
18
(...)
DIMENSI COMUNICATIVA. EXPRESSI ESCRITA
Expressi escrita
Lexpressi escrita s la capacitat dutilitzar lescriptura com una activitat que permet comunicar-se, organit-zarse, aprendre i participar en la societat.
Per adquirir aquesta competncia, resulta clau la prctica habitual. Saprn a escriure tot escrivint, de manera
que cal trobar els moments dedicats a lexpressi escrita i la seva millora.
Un escriptor competent quan escriu planifica, produeix i revisa el text en funci de la situaci comunicativa.
Escriu en diferents formats i suports, de manera coherent, cohesionada i dacord amb la normativa lingstica.
Aquesta capacitat es troba estretament vinculada a la lectura, ja que ambdues habilitats es potencien mtuament. Escriure b equival a pensar b. Per fer-ho millor, cal haver llegit molt abans: els bons escriptors poden
servir de model mentre es va formant un estil ms personal.
19
DIMENSI COMUNICATIVA. EXPRESSI ESCRITA. COMPETNCIA 4
COMPETNCIA 4
Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa (receptor/a,
intenci) i a partir de la generaci didees i la seva organitzaci
Explicaci
Gradaci
La competncia escrita comporta un procs que comena amb la planificaci de les idees (competncia
4), continua amb la producci del text (competncia
5) i acaba amb la revisi del contingut, de lexpressi i de la presentaci formal (competncia 6).
4.1. Planificar lescrit amb generaci didees bsiques

i organitzaci senzilla, tenint en compte la intenci i el receptor/a.
Planificar el text escrit implica plantejar-se per a qu

sescriu i a qui sadrea. Aix condiciona el tipus de
text i el registre lingstic adients. La planificaci consisteix en lactivaci dels coneixements previs, i en la
generaci didees sobre el tema que es vol escriure
i la seva organitzaci.
Planificar un text de manera competent implica, en
primer lloc, generar idees a partir de ls de diversos
mtodes com ara la pluja didees, la cerca dinformaci o documentaci, el dileg amb els altres si ve al
cas. En segon lloc, implica triar les idees principals i
descartar-ne les irrellevants. Finalment, jerarquitzarles i organitzar-les al voltant desquemes, mapes conceptuals, guions... La planificaci elaborada esdev
la guia que acompanya tot el procs de lescriptura.
4.2. Planificar lescrit amb generaci didees, selecci

de les ms rellevants i organitzaci clara dacord
amb la situaci comunicativa.
4.3. Planificar lescrit amb generaci didees, selecci
de les ms adients a lobjectiu i el context, amb
organitzaci de les idees i conscienciaci de tot
el procs.
Continguts clau
Planificaci i generaci didees. Pluja didees.
Selecci i jerarquitzaci didees. Idees principals,
idees secundries.
Esquemes, guions i mapes conceptuals o didees.
Organitzaci del discurs segons el tipus de text i la
situaci comunicativa.
Aquesta competncia de planificaci mant relaci

amb la competncia 3 de cerca dinformaci, en
tant que lobjectiu de lescrit ho requereixi, i tamb
amb la competncia 9 dinteracci oral, ja que el
dileg amb els altres ajuda a generar idees noves i
clarificar les prpies.
La gradaci daquesta competncia t en compte
el seguiment complet de tot el procs de planificaci a partir de la generaci didees, la capacitat de seleccionar-les i dordenar-les. Els nivells inclouen la
complexitat i rellevncia segons els objectius marcats. I el nivell 3 inclou tamb la conscienciaci de
tot aquest procs.
20
En aquesta competncia s cabdal la conscienciaci que, abans de comenar a escriure un text, sha hagut de
reflexionar sobre el que contindr i sobre la forma ms adequada per fer-lo entenedor. Aquesta reflexi prvia
es recomana que sanoti, perqu constituir el punt de partida, i que es realitzi individualment tamb pot
ser en grup, amb el guiatge del docent, qui dna les pautes.
Una vegada reflexionat sobre a qui es dirigeix lescrit, la seva intenci, el tipus de text i el registre ms adients,
conv generar idees que puguin desenvolupar el tema. Es pot fer mitjanant la pluja didees. Daquestes
idees, caldr fer-ne una selecci daquelles que es consideren principals, perqu portaran el pes del contingut del text, i de les que seran secundries en tant que recolzaran i complementaran les principals. Es pot fer
de manera individual o en petit grup.
Per ordenar la selecci didees principals i secundries es recomana la seva esquematitzaci o disposici en
forma de gui o mapa conceptual, que ajudin a visualitzar-les i a ordenar-les.
Tot aquest procs ha de ser interioritzat per lestudiant, de manera que el posi en marxa cada vegada que senfronta a lescriptura.

Per dur a terme aquesta avaluaci ser especialment til lobservaci de com lalumnat elabora la planificaci en qesti, per a la qual cosa pot ajudar una guia on lalumne/a hagi dexplicitar els passos que ha seguit
en la planificaci.
Per a la confecci daquest tipus de guies pot ajudar una relaci dindicadors com ara la segent:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Identifica la intenci i el receptor/a.
Identifica la situaci comunicativa

i el tipus de text que ha de
desenvolupar.
Identifica el tipus de text que ha

de desenvolupar i les seves
caracterstiques (per exemple:
introducci, desenvolupament en
parts, conclusi).
Fa una llista mnima de les idees

principals.
Genera algunes idees secundries
per recolzar les primeres.
Jerarquitza idees en esquemes o
guions senzills.
(...)
Fa una llista de fora idees

principals.
Genera idees secundries per
recolzar les primeres.
Organitza i jerarquitza les idees
en esquemes o guions, o en un
mapa conceptual.
(...)
Fa una llista completa de les idees

principals.
Genera idees i les selecciona
dacord amb lobjectiu i el lector.
Jerarquitza les idees principals
i secundries en forma desquemes,
guions o mapes conceptuals.
(...)
Un exemple dactivitat per avaluar podria ser la segent: sobre el tema La msica que agrada els joves es
poden plantejar qestions com ara:
1. Fes una llista de 8 o ms paraules o idees relacionades amb la msica que agrada ms els joves (estils,
cantants o grups, formats musicals, etc.).
2. Selecciona i subratlla les paraules o idees ms rellevants per distingir-les de les idees secundries.
3. Organitza les idees seleccionades en un esquema o mapa conceptual.
21
Un alumne/a assoliria el nivell 1 si ha estat capa de fer una senzilla llista almenys de 8 paraules o idees relacionades amb la msica dels joves. A ms, ha estat capa de fer-ne una tria de les idees principals o rellevants.
Un alumne/a assoliria el nivell 2 si ha estat capa de generar 8 o ms paraules o idees relacionades amb el
tema, ha generat idees secundries per recolzar les principals, les ha sabut esquematitzar o representar-les
en un mapa conceptual ms complet i les ha presentades ben organitzades.
El nivell 3, sassoliria quan lalumne/a ha planificat el text tenint en compte el propsit i laudincia; ha jerarquitzat les 8 o ms idees triades en un esquema o mapa conceptual molt complet sobre fora aspectes diversos relacionats amb la msica per a joves, amb una organitzaci de les idees subordinant les secundries a les
principals.
22
COMPETNCIA 5
Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports
amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica
Explicaci
Gradaci
Desprs dhaver planificat el text (competncia 4),

cal escriure la primera versi, que es revisar desprs (competncia 6) per obtenir la versi definitiva.
5.1. Escriure textos suficientment organitzats i enllaats, amb un registre adequat, construccions morfosintctiques simples i lxic i ortografia bsics.
La competncia descriure requereix ser capa dutilitzar el tipus de text adequat a la situaci comunicativa; trobar el registre adient al context; buscar el
vocabulari i les frmules lxiques necessries per expressar el tema amb claredat i precisi; ordenar-lo en
pargrafs amb connectors variats que permetin seguir el desenvolupament de les idees expressades.
Tamb implica respectar les normes morfolgiques,
sintctiques i ortogrfiques.
5.2. Escriure textos ben organitzats i enllaats, amb

un registre i lxic adequats, i amb morfosintaxi i
ortografia correctes.
Ladquisici daquesta competncia contempla la

utilitzaci de diferents formats i suports a lhora de
presentar el text: manuscrit, digital o amb altres llenguatges combinats (icnics, grfics, numrics, etc.).
En aquest cas, les caracterstiques de cada format i
suport condiciona la manera denfrontar-se al text.
La gradaci daquesta competncia se centra en lorganitzaci coherent del text, tenint en compte ls
del registre adequat dacord amb la situaci comunicativa i la cohesi de les idees. I contempla tamb
la correcci lingstica prpia de la textualitzaci: lxica, morfosintctica i ortogrfica, des del nivell ms
simple i bsic a la plena correcci. Sentn per ortografia bsica lescriptura sense faltes dels mots ds ms
freqent.
5.3. Escriure textos molt ben organitzats i enllaats,

en registre adequat i amb plena correcci lxica,
morfosintctica o ortogrfica.
Continguts clau
Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, retric i conversacional.
Ladequaci: el registre.
La coherncia: lorganitzaci del text.
La cohesi: substituts i connectors, signes de puntuaci.
Correcci lingstica: lxic, estructures morfosintctiques i ortografia.
23
Per fomentar la correcci en el procs descriptura, s recomanable treballar sobretot a laula, en presncia del
professor/a, qui t la funci dorientar i guiar el procs en tot moment. Noms daquesta manera es pot comprovar el grau dassoliment dels objectius que ens proposem en lactivitat portada a terme.
Per tal que lalumne/a simpliqui en lescriptura, cal que la intenci descriure tingui una finalitat clara, engrescadora i til. Com que prviament ja sha reflexionat sobre la planificaci del text i shan jerarquitzat les
idees, ara comena la textualitzaci prpiament dita.
Sn molt importants els coneixements que lalumnat tingui sobre les peculiaritats lingstiques del tipus de
text que tractar, perqu s en aquest moment quan es concreta la relaci entre la llengua i el seu s. Per
tant, es recomana que el o la docent li doni prviament, o en funci de les necessitats que es vagin tenint durant el procs, les eines necessries per tal que pugui aplicar els coneixements adquirits, tal com exemples
de tipologia textual diversa (narraci, descripci, exposici...) i models de textos escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica.
Tamb s important que el docent fomenti lescriptura de textos en formats i suports diversos, amb les seves
caracterstiques prpies: des descriure de manera convencional en suport paper fins a lescriptura que es publica en blocs o wikis, amb laprenentatge del llenguatge dhipervincles. En aquests casos, es presenten activitats de micro-escriptura interessants quan es comenten les entrades dels company/es del grup; o, en el
cas de les wikis, quan sinterv en els frums de discussi per matisar o proposar canvis en lescriptura o en
el contingut. Igualment, cal tenir en compte la necessitat de completar la informaci, sigui quin sigui el suport,
a partir dimatges, grfics i altres llenguatges no verbals. Les activitats descriptura es poden proposar des daquestes vessants variades per aconseguir una major motivaci envers lescriptura.

Qualsevol activitat descriptura pot ser susceptible de ser avaluada. Cal tenir previst, doncs, activitats de diferent caire, ja que sha davaluar en funci del context i lmbit en qu es genera lescriptura.
24
Per dur a terme lavaluaci ens ser especialment til lobservaci de com lalumnat escriu el text en qesti
a partir de la planificaci feta anteriorment (competncia 4), per a la qual cosa ens pot ajudar una relaci dindicadors com ara la segent:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Empra el registre adequat dacord

amb la situaci comunicativa.
Empra el registre adequat amb

precisi dacord amb la situaci
comunicativa i el receptor.
Empra el registre adequat

amb molta precisi dacord amb
la situaci comunicativa i el
receptor.
Les idees estan suficientment

organitzades.
Utilitza suficients connectors
i signes de puntuaci per
enllaar les idees.
Usa lxic bsic.
Les oracions sn majoritriament
simples o coordinades.
Escriu amb una ortografia bsica.
(...)
Les idees estan ben organitzades.

Utilitza connectors i signes de
puntuaci per enllaar les idees.
Usa un lxic adequat.
Les oracions combinen les
simples i coordinades amb les
subordinades, fet que precisa
lexpressi de les idees.
Escriu amb una ortografia fora
correcta.
(...)
Les idees estan molt ben

organitzades.
Utilitza connectors i signes de
puntuaci variats per enllaar
les idees.
El lxic est utilitzat de manera
precisa i rica.
Les oracions combinen les simples
i coordinades amb les subordinades
per matisar el contingut de manera
rica.
Escriu amb plena correcci
ortogrfica.
(...)
Seguint amb lexemple dactivitat proposat a la competncia 4, ara es pot demanar a lalumnat que redacti
la planificaci que ha realitzat:
Activitat
A partir de les idees que has seleccionat i has organitzat sobre la msica que agrada els joves, escriu un text
que tingui les caracterstiques segents:
1. El text ha de ser expositiu i ha de contenir les parts segents:
Introducci.
Desenvolupament de les idees.
Conclusions.
2. El text sha de publicar en una revista juvenil (tingues en compte, doncs, el receptor/a i la situaci).
Recorda que el text ha de tenir les idees ben enllaades i ha destar escrit amb correcci lxica, morfosintctica i ortogrfica.
Un alumne/a assoleix el nivell 1 si ha utilitzat el registre adient en la major part del text, dacord amb la situaci comunicativa i ha organitzat el text fent lesfor de respectar les parts demanades (introducci mnima, desenvolupant amb un mnim de 2 idees i conclusi suficient). Alhora, ha sabut compondre el text
amb construccions morfosintctiques simples (oracions majoritriament simples, verbs adients, concordana gramatical, connectors senzills, puntuaci...); una ortografia bsica i, per b que hagi incorregut amb alguna imprecisi lxica, ha sabut emprar un lxic bsic.
25
Un alumne/a assoleix el nivell 2 si ha sabut usar el registre adequat requerit per la situaci comunicativa i el
receptor/a (revista juvenil) i ha organitzat el text correctament dacord amb les parts demanades (introducci, desenvolupant amb un mnim de 3 idees i conclusi suficient). Alhora, ha sabut compondre el text amb
construccions morfosintctiques correctes (combinaci de frases simples i coordinades amb frases subordinades, verbs ben utilitzats, concordana gramatical, connectors bsics que enllacen les idees, puntuaci ben
usada...); una ortografia correcta amb poques faltes; i un lxic ben emprat en tot el text.
Un alumne/a assoleix el nivell 3 si ha sabut usar el registre adequat a la situaci comunicativa i el receptor/a
(revista juvenil) i ha organitzat el text dacord amb les parts demanades (introducci, desenvolupant amb
ms de 3 idees i conclusi ben elaborada). Alhora, ha sabut compondre el text amb construccions morfosintctiques correctes (oracions subordinades que matisen de manera rica les idees, verbs ben utilitzats, concordana gramatical, connectors variats per enllaar les idees, puntuaci que reflecteix b la seqncia de tot el
text), i amb plena correcci ortogrfica i amb un lxic precs i ric.
26
COMPETNCIA 6
Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva
presentaci formal
Explicaci
Gradaci
Desprs dhaver planificat i redactat el text, competncies 4 i 5, cal revisar-lo per tenir cura de la seva
claredat i riquesa dexpressi.
6.1. Revisar, corregir i reescriure aspectes formals i

conceptuals bsics del text, i presentar-lo amb
claredat.
Per ser competent en la revisi del text, cal tenir lhbit de rellegir-lo i corregir-lo, reescriurel tot o en part,
si cal, per eliminar els errors i millorar-lo amb nous
elements formals, conceptuals i esttics no previstos al principi, i que lenriqueixen. Lhbit de revisar
sempre el text escrit t una dimensi actitudinal
en valorar el treball ben fet.
6.2. Revisar, corregir i reescriure significativament

aspectes formals i conceptuals del text, i presentar-lo amb claredat i amb elements esttics.
Els aspectes formals del text que cal revisar sn ortogrfics, morfolgics i sintctics. Shan de comprovar les concordances, labsncia danacoluts i que
totes les anfores tinguin el seu antecedent. Tamb
shan deliminar les repeticions innecessries.
Les idees expressades i el lxic emprat sn els aspectes conceptuals objecte datenci. En la revisi, sha
dobservar com millorar la varietat i la precisi lxica. Per aconseguir-ho, se substituiran els mots genrics per altres de ms precisos. Les expressions poc
clares o dubtoses se substituiran per mots genuns
i modismes ms entenedors. Tamb es revisar ls
dels signes de puntuaci.
6.3. Revisar, corregir i reescriure en profunditat aspectes formals i conceptuals del text, i presentar-lo
amb claredat i amb elements esttics.
Continguts clau
Ladequaci.
La coherncia: lorganitzaci del text.
La cohesi: substituts i connectors, signes de puntuaci.
Correcci ortogrfica.
Lxic: precisi, correcci i varietat.
Correcci morfosintctica.
Presentaci del text: calligrafia, tipografia, marges,
ttols, portada i elements icnics.
Els elements esttics que milloren la presentaci sn

la polidesa de la calligrafia o b la tipografia emprada, els marges, lharmnica distribuci del text i dels
elements icnics, aix com els ttols i la portada.
La gradaci t en compte la major o menor profunditat de la revisi i la presncia delements esttics.
Sempre a partir dun nivell bsic en qu, desprs de
la relectura, shan realitzat els canvis necessaris de
forma i de conceptes per tal dobtenir un mnim de
claredat expositiva.
27
Per culminar el procs de lexpressi escrita, conv que el docent programi activitats de revisi. Sovint, lalumnat no t interioritzat lhbit de revisar i corregir el text. Per tant, el docent ha de fomentar-lhi perqu el procs descriure no quedi acabat sense un procs de relectura i esmena. La revisi demana un esfor addicional i representa linters per fer les coses millor, tot reconeixent que podem cometre errors.
El docent ha de procurar programar un temps per realitzar la revisi i ha dorientar a propsit de les eines necessries per tal de fer-la efectiva, com es diu ms endavant. Sha de conscienciar lalumnat que a vegades s
convenient deixar reposar una mica el text i no revisar-lo de manera immediata. Tot seguit, resulta til tamb proporcionar-li un protocol de revisi amb unes qestions que permetin guiar-lo. Aquest protocol ha de
plantejar preguntes a propsit de ladequaci, la coherncia, la cohesi, la correcci lingstica i la presentaci formal del text.
En tornar a reescriure el text o les parts que necessiten millores, sha de recomanar que es tingui clar el nou
objectiu. En ocasions, lalumnat queda encotillat pel text previ i li costa canviar-lo, i cal a vegades saber prescindir de fragments. Eliminar un pargraf, quan se sap per qu selimina, sovint significa haver resolt el problema.
Lescrit i la seva revisi s diferent si es fa amb llapis i paper, o b amb ordinador. En aquest cas, haur de fer
servir diccionaris electrnics i especialment un programa de correcci automtica. Si est escrivint sobre un
paper, tamb necessitar una gramtica, un diccionari general, altres diccionaris: de verbs conjugats, ideolgic o de dubtes.
La revisi del text en grup o per parelles dna tamb molts bons resultats: un company/a llegeix el text i senyala les parts que pensa que shaurien de canviar. Finalment sempre queda el recurs de consultar al professorat els dubtes que no resolguin els instruments utilitzats. Per aix s important que el docent programi activitats de guiatge de la competncia a laula.

Tot i que habitualment lavaluaci del text escrit es basa en la producci final del text presentat, el docent pot
realitzar activitats davaluaci al voltant del mateix procs de revisi de lesborrany. En aquest sentit, el mateix
protocol que serveix de guia a lalumne/a com hem vist a les orientacions metodolgiques pot servir
per tal de comprovar la seva aplicaci i avaluar, aix, la revisi realitzada.
Per avaluar aquesta competncia, s convenient observar el procs que segueix lalumne/a des del moment
que acaba lelaboraci del seu text. Ats que el nombre dalumnes pot ser elevat, es pot fer una selecci i observar-ne noms uns quants a cada sessi.
28
Alguns indicadors que es poden considerar per a cadascun dels nivells dadquisici de la competncia sn:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Rellegeix per veure si hi troba algun

error i procedeix a esmenar-lo.
Fa una revisi i reescriptura que

afecta de manera significativa el
text, amb canvis importants que en
milloren la forma, lestructura
i el contingut.
La revisi s minuciosa i profunda.
Utilitza material senzill de consulta

com manuals o diccionaris escolars
en tot tipus de suport.
Torna a escriure els fragments que
ha trobat incorrectes o foscos,
tant en els aspectes formals com
des del punt de vista conceptual.
Utilitza materials variats de

consulta en tot tipus de suport,
com diccionaris, correctors
ortogrfics, diccionaris ideolgics,
de verbs.
Presenta el text amb claredat i de

manera senzilla.
Aconsegueix obtenir un text fora

clar desprs de la correcci.
(...)
Presenta el treball amb claredat

i afegeix alguns elements esttics.
La versi ltima no cont errors.

Utilitza materials especialitzats de
consulta de tot tipus.
Aconsegueix obtenir un text clar,
precs i concs, sense repeticions
innecessries ni redundncies.
Complementa el text amb elements
esttics pertinents i valuosos.
(...)
(...)
Continuant amb lactivitat esmentada en les competncies 4 i 5, es proposa com a activitat davaluaci per
a lalumnat corregir la revisi de la redacci sobre la msica que agrada als joves. Per aix es pot demanar
que lalumnat revisi el text tenint en compte un protocol com el segent:
Protocol per revisar un text
En la revisi de la primera versi de lescrit, shan tingut en compte els aspectes segents?
1. Adequaci
a. El registre utilitzat, s apropiat al tema i a la situaci comunicativa?
b. Hi ha algun mot o construcci que no sadeqi al registre utilitzat?
2. Coherncia
a. Sha fet una selecci adequada de la informaci?
b. Hi ha alguna idea repetida?
c. Shan organitzat convenientment les idees?
d. Lestructura s adequada al tema i al propsit del text?
e. El text es comprn amb facilitat?
3. Cohesi
a. Les frases sn excessivament llargues o massa curtes?
b. Les frases sentenen b o sn confuses?
c. Hi ha errors de concordana?
d. Els temps verbals estan ben utilitzats?
e. Sha fet un bon s dels sinnims?
29
f. Sha fet un bon s dels pronoms?

g. Els connectors entre frases sn adequats i variats?
h. Sn clares les relacions temporals, espacials, de causa-efecte, etc., entre les diferents parts del text?
i. Hi ha un s abusiu de la conjunci i?
j. Sempren correctament els signes de puntuaci?: coma, punt, punt i coma, parntesi...
4. Correcci lingstica
Sha revisat?
a. Lortografia: laccentuaci (accent obert/tancat; accent agut, pla i esdrixol; accent diacrtic, diresi); el vocalisme: a/e, o/u...; el consonantisme: b/v; s/ss/c/; j/g; tx/ig; b/p, t/d, c/g...
b. La morfosintaxi: masculins i femenins; plurals, temps i terminacions verbals, concordances; preposicions,
pronoms...
c. El lxic: vocabulari adequat, precs i variat.
5. Presentaci del text
a. Hi ha ttol i apartats?
b. La presentaci formal del text s correcta?
c. Si sha escrit a m, hi ha bona calligrafia i les lnies sn rectes?
d. Shan destacat els pargrafs?
e. Els marges sn suficients?
f. Els diferents tipus de lletra shan usat correctament?
En aquest exercici sha dhaver arribat a redactar un nou text com a conseqncia de la revisi. Ser un text
poc o molt semblant al primer, per amb alguns canvis significatius.
En el nivell 1, la realitzaci de la revisi ha dhaver produt un nou text en el qual shagin corregit algunes
errades ortogrfiques. Sha millorat ls del lxic amb alguns canvis, per encara queden imprecisions o repeticions. La revisi ha perms superar alguns errors gramaticals, per no tots. Des del punt de vista formal, el text revisat s ms clar que el primer, grcies al fet dhaver estat escrit amb ms cura, per no shi ha
afegit altres elements esttics. El contingut no ha variat gaire respecte a la versi anterior.
Un nivell 2 requeriria aconseguir un text fora clar desprs de la correcci. Tamb la correcci de la majoria
de les errades ortogrfiques. El lxic ha de ser ms correcte en aquesta segona versi que no pas en la primera i ja no ha de presentar imprecisions ni repeticions. Shan revisat la majoria dels errors gramaticals
(conjugacions, pronoms, concordances...). Formalment, la millora en la claredat del segon text es deu a millores en la calligrafia (regularitat i parallelisme de la lletra), s adequat de marges i ttols. A ms, shan incls en el text revisat alguns elements grfics o icnics que no es trobaven a la primera versi. El contingut
cont noves aportacions que lenriqueixen.
En el nivell 3 es pot constatar que sha fet una revisi completa. El treball final ja no cont errors dortografia ni de gramtica. Sutilitza un lxic precs i variat, unes expressions correctes i genunes, sense repeticions.
Formalment, la versi revisada tamb ha guanyat grcies a la incorporaci de nombrosos elements icnics, ornamentals i/o s de color. El contingut es veu ms complet per noves aportacions que amplien i
enriqueixen el nou text revisat.
30
DIMENSI COMUNICATIVA. COMUNICACI ORAL
Comunicaci oral
La comunicaci oral consisteix en la capacitat de comprendre i expressar els missatges orals tenint present la
La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, i construeix el propi pensament i desenvolupa lexpressivitat i la fludesa.
Sn dimensions de la comunicaci oral la interacci, lescolta i la producci, aix com la mediaci, en gran grup
o en grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar diferents
mitjans com les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
s important promoure la competncia oral en els diversos contextos dinteracci relacionats amb la vida acadmica i de lentorn, per tal que els alumnes sexpressin amb claredat i rigor i puguin intervenir de forma competent en la nostra societat plural, democrtica i participativa.
31
DIMENSI COMUNICATIVA. COMUNICACI ORAL. COMPETNCIA 7
COMPETNCIA 7
Obtenir informaci, interpretar i valorar textos orals de la vida
quotidiana, dels mitjans de comunicaci i acadmics, incloent-hi
els elements prosdics i no verbals
Explicaci
Gradaci
Ser competent en la comprensi de textos orals suposa obtenir la informaci explcita i rellevant, interpretar-la i inferir el sentit global dels missatges; i valorar els textos de manera crtica i raonada.
7.1. Obtenir informaci literal i interpretar el propsit principal dels textos orals.
A ms daquests aspectes de contingut, la comprensi de textos orals tamb inclou disposar duna base
lingstica (gramatical i lxica) per comprendre els
missatges; reconixer els registres i les varietats socials i geogrfiques del discurs oral, aix com interpretar els elements prosdics i no verbals, que sn
portadors de significat.
7.3. Valorar de manera crtica i raonada els continguts

i el propsit dels textos orals.
En la comprensi de textos orals, es posen en joc

simultniament: el coneixement del significat de les
paraules, que permet accedir al significat global; la
selecci dall que s rellevant en la situaci comunicativa concreta segons el propsit de lescolta; la
interpretaci del missatge per atribuir-li significat;
lanticipaci del que es dir a partir del que ja sha
dit; la inferncia dall que no es diu per que hi s
implcit; la retenci de paraules, frases i idees per
poder interpretar-les ms endavant; i la interpretaci dels codis no verbals (mirada, gesticulaci, moviments...).
7.2. Interpretar informaci explcita i implcita, i valorar el propsit dels textos orals.
Continguts clau
Comprensi oral: literal, interpretativa i valorativa.
Processos de la comprensi oral: reconeixement,
selecci, interpretaci, anticipaci, inferncia, retenci.
Textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de
comunicaci i acadmics.
Varietats lingstiques socials i geogrfiques.
Elements prosdics: ritme, velocitat, pauses, entonaci.
Elements no verbals: mirada, gestos, moviments.
Aquesta competncia saplica als textos orals de la

vida quotidiana (relacions socials i familiars, relacions
amb lAdministraci, el comer...), dels mitjans de
comunicaci (la notcia, el reportatge, lentrevista...),
i als textos orals acadmics, com ara les comunicacions entre professorat i alumnat dacord amb els
mbits i sabers especfics.
La gradaci de la competncia es basa en la progressiva complexitat de la comprensi: des dobtenir la
informaci literal i interpretar-la fins a valorar el missatge oral de manera crtica.
32
Els textos orals per treballar aquesta competncia poden ser molts variats. La simulaci de situacions de la
vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci (que tenen una gran influncia entre els joves) i de lmbit escolar permeten utilitzar textos orals procedents dactes comunicatius reals, seleccionats segons el seu registre lingstic i el seu inters per motivar lalumnat. Exemples de textos orals per treballar a laula poden ser:
activitats acadmiques ordinries, presentacions de treballs, reunions formals i informals, debats, taules rodones, entrevistes, notcies, reportatges, programes dels mitjans audiovisuals, etc.
La comprensi oral es pot treballar, per exemple, per mitj de lescolta dun missatge breu per descobrir i seleccionar la idea central, el propsit, dades importants i significat final; lescolta dun fragment breu dun dileg o exposici per inferir-ne informacions diverses: qui, qu, per qu, com, on, quan; lescolta de mostres dintervencions o exposicions formals i, per grups, valorar-ne els aspectes positius i els millorables, etc. Per
exemple, un debat o b un programa televisiu dxit poden servir per analitzar crticament ls de la llengua
oral, la comunicaci no verbal (gestos, mirada, moviments...), les idees que shi defensen o critiquen...
Un pas enll, el proporciona el treball que el docent pot proposar a partir de lobservaci de sentits figurats,
sobretot ls de la ironia. A partir de les activitats anteriors, tamb es poden respondre qestions: sutilitza
la ironia? En cas afirmatiu, per qu sutilitza?

A lhora davaluar aquesta competncia caldria tenir en compte la capacitat dentendre la informaci oral i els
elements no verbals a partir dactivitats com poden ser lescolta directa dun discurs o la gravaci de programes de rdio o televisi per fer preguntes a lalumnat per tal que demostri el seu nivell de comprensi oral.
Per a lavaluaci de lassoliment daquesta competncia, es poden utilitzar indicadors com els segents:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Entn la informaci explcita.
Relaciona la informaci amb els

seus coneixements i experincies.
Valora de manera crtica i raonada

les idees i la intencionalitat dels
missatges orals.
Entn el propsit bsic del

missatge.
Sap seleccionar all que s rellevant.
Pot reproduir-ne les dades
essencials.
Interpreta els elements no verbals
(gestos, mirades, moviments...).
(...)
Entn la informaci implcita.

Entn els propsits secundaris
del missatge.
Valora de manera crtica i raonada

els elements no verbals dels
missatges orals.
Interpreta els elements prosdics

(entonaci, pronunciaci...).
Capta la ironia, els dobles sentits...
Identifica incongruncies entre text

i elements no verbals.
(...)
(...)
Un exemple dactivitat per a lalumne/a podria ser la segent: escolta la informaci radiofnica sobre el temps
meteorolgic (es preveu una llarga onada de temperatures molt elevades a mitjan febrer al nord-est de la pennsula ibrica) i respon les qestions que tot seguit es detallen.
1. Quin s el propsit de la informaci meteorolgica?
2. Qu pot passar amb les previsions fetes?
3. s habitual aquest fenomen amb les temperatures daquesta poca de lany?
4. Quines causes i conseqncies es poden derivar del fenomen previst?
33
Per avaluar, es podria fer servir una graella com la segent:

Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Entn la informaci explcita sobre

el fenomen meteorolgic.
Entn la informaci implcita

i explcita sobre el fenomen
meteorolgic.
Reflexiona i formula hiptesis

sobre el fenomen meteorolgic.
Entn el propsit del missatge

radiofnic.
Interpreta que el fenomen
meteorolgic no s gens habitual
en relaci amb les temperatures
estndards en aquesta poca i zona.
Pot reproduir-ne les dades
essencials de les temperatures
anunciades.
Relaciona la informaci amb els

seus coneixements i experincies
sobre el temps.
Valora el propsit de la informaci
rebuda.
(...)
(...)
34
Busca possibles causes (canvi

climtic...).
Valora les conseqncies del
fenomen (sequera, alteraci de
lecosistema...).
(...)
COMPETNCIA 8
Produir textos orals de tipologia diversa amb adequaci, coherncia,
cohesi i correcci lingstica, emprant-hi els elements prosdics
i no verbals pertinents
Explicaci
Gradaci
Ser competent en la producci de textos orals de tipologia diversa suposa saber adrear-se al receptor
i distingir les diverses situacions comunicatives (vida quotidiana, mbit acadmic, actes formals i informals...) per tal demprar el registre lingstic adequat
a cadascuna. La coherncia entre les parts del text
oral i la cohesi interna de les idees eviten les repeticions innecessries i les digressions, contribuint a
expressar-ne els continguts de manera clara, precisa
i entenedora. La correcci lingstica (sintaxi, lxic,
substituts, connectors...), la prosdia correcta i expressiva (pronunciaci, fludesa, to, pauses...), aix com
ls dels elements no verbals (gestos, mirades, moviments...) contribueixen de manera decisiva a la bona comunicaci del missatge.
8.1. Produir textos orals organitzats i enllaats, amb

registre, lxic, morfosintaxi o prosdia suficientment acceptables.
Aquesta competncia es relaciona amb la competncia 5 (Escriure textos), i estretament amb la 7 (Entendre
textos orals) i la 9 (Interacci oral). s per aix que
les tres competncies de la comunicaci oral shaurien
de treballar de manera integrada i amb una acurada
coordinaci de les respectives metodologies didctiques i davaluaci, per tal dafavorir la transferncia de
coneixements i dhabilitats entre elles.
Adequaci, coherncia i cohesi.
8.2. Produir textos orals ben organitzats i enllaats,

amb registre, lxic, morfosintaxi, prosdia i elements no verbals correctes.
8.3. Produir textos orals molt ben organitzats i enllaats, amb registre adequat, amb correcci lxica,
morfosintctica i prosdica, i amb bon s dels
elements no verbals.
Continguts clau
Textos orals formals (conferncies, debats, exposicions orals...) i no formals (dilegs colloquials...).
Correcci lxica, morfosintctica i fontica.
Elements prosdics i no verbals.
Variants lingstiques socials i geogrfiques.
Tipus de missatge oral segons la situaci comunicativa i el canal.
La gradaci daquesta competncia es basa en el progressiu grau de complexitat dels recursos emprats en
el discurs oral respecte a lorganitzaci i enllaament
didees i frases, registre, correcci lingstica, prosdia
i elements de comunicaci no verbal.
35
La programaci de les activitats densenyament i aprenentatge daquesta competncia est molt relacionada
amb altres competncies. En efecte, les habilitats que cal desenvolupar per a lexpressi oral sn semblants a
les de lexpressi escrita (competncia 5). Daltra banda, la comprensi de missatges orals (competncia 7)
s un estmul perqu lalumnat, havent-ne copsat els trets fonamentals, sigui capa de produir-ne daltres
semblants en contextos diferents. Igualment, en les activitats es reprodueixen les interaccions (competncia 9)
que es donen a la vida real, on sintercanvien els rols demissor i receptor: els alumnes que produeixen missatges orals davant del grup desprs seran receptors dels missatges dels seus companys/es. Com en la competncia 4 (Planificar lescrit), conv tamb tenir en compte treballar la producci oral a partir de lorganitzaci
prvia de les idees a exposar.
s important que el docent proposi activitats variades: des de les ms acadmiques (exposicions orals de treballs) fins a les ms properes als interessos de lalumnat (debats sobre temes dactualitat). Aquestes activitats
poden quedar ms integrades si sagrupen en projectes de treball en equip (simulaci dun debat televisiu o radiofnic). Tamb fora de laula, a la sala dactes del centre, o altres llocs, es poden treballar activitats reals o
simulades (exposicions orals, actes de celebraci, festes institucionals...) en qu el context i el propsit contribueixin a fer un s ms formal de la llengua oral. Tamb als mitjans de comunicaci i a la xarxa es troben missatges de tipologia diversa, que poden ser molt tils i motivadors per fer-los servir com a models.
Aix mateix, el professor/a ha de proposar activitats densenyament i aprenentatge de lexpressi oral que
atenguin tamb els aspectes de la comunicaci no verbal (moviments, gestos, mirada, etc), ats el paper
destacat que els signes no verbals tenen en el procs de producci oral.
Com en la competncia 6 (Revisar i corregir el text), enregistrar aquestes produccions orals i visionar-les posteriorment esdev una bona eina per revisar les errades comeses i millorar lexpressi oral de lalumne/a en
noves situacions que requereixin parlar.

A lhora davaluar aquesta competncia, caldria tenir en compte la capacitat de produir discursos orals amb
coherncia, cohesi i adequaci a partir dactivitats diverses com poden ser lexposici duna vivncia, dun
fet actual, descripci dun fenomen, largumentaci duna lectura, la narraci dun fet fictici o real...
36
Per avaluar aquesta competncia, es poden utilitzar indicadors com els segents:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Organitza les idees que exposar.
Organitza b les idees evidenciant

les parts del treball: presentaci,
anlisi, conclusions.
Organitza perfectament les idees

evidenciant la tesi, largumentaci
i la conclusi final.
Mostra un bon s dels connectors

en els enllaos.
Domina plenament ls dels

connectors en el enllaos.
Adequa el registre al propsit.
Empra amb precisi el registre

dacord amb el destinatari
i el propsit.
Usa connectors bsics en els

enllaos.
Empra un registre de manera
acceptable.
Parla amb un lxic acceptable
i mostra un s de la morfosintaxi
correcte.
Parla amb correcci prosdica.
(...)
Parla amb un bon nivell de lxic

i mostra un bon s de la
morfosintaxi.
Parla amb correcci prosdica
i utilitza els elements no verbals
per comunicar millor.
(...)
Parla amb un lxic ric i precs i amb

domini ple de la morfosintaxi.
Adequa el to per emfasitzar les
idees principals i utilitza els
elements no verbals per reforar
les idees expressades.
(...)
Un exemple dactivitat davaluaci podria ser la segent: exposici oral personal duna part del projecte de recerca fet en equip sobre un tema dinters per al grup dalumnes.
En el nivell 1, lalumne/a organitza les idees principals de la part del treball que li ha tocat exposar. Utilitza
connectors en els enllaos, fa s del registre acadmic pertinent en aquesta activitat. El lxic utilitzat s adequat al tema desenvolupat i la morfosintaxi s correcta. Parla amb una prosdia clara que ajuda a transmetre b el missatge oral.
En el nivell 2, organitza eficament les idees de la part del treball que li ha tocat exposar. Fa un bon s dels
connectors en els enllaos de les frases utilitzades, aix com del registre acadmic pertinent en aquesta activitat. Utilitza un lxic ric i concret per expressar-se i mostra un bon s de la morfosintaxi. Parla amb una prosdia clara que ajuda a transmetre b el missatge oral i, a ms, utilitza els elements no verbals per comunicar millor la seva part del treball de recerca.
En el nivell 3, mostra habilitat en lorganitzaci de les idees que li han tocat exposar. Domina plenament ls
dels connectors en el enllaos de les frases i el registre acadmic corresponent. El seu lxic s ric i precs i
sap utilitzar paraules especialitzades amb un domini ple de la morfosintaxi. Sap emfasitzar les idees principals per mitj de la prosdia i refora aquestes idees amb els elements no verbals ben emprats.
37
COMPETNCIA 9
Emprar estratgies dinteracci oral dacord amb la situaci
comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs
Explicaci
Gradaci
En el discurs oral, leficcia de la interacci augmenta considerablement si sutilitzen, conscientment al

principi, estratgies variades. Ms endavant, aquestes estratgies es convertiran en hbits i ja seran emprades de manera natural.
9.1. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar i respectar el torn de paraula i les convencions
establertes dacord amb la situaci comunicativa.
Sn estratgies dinteracci saludar i prendre la paraula, triar temes de conversa dinters mutu i cenyirse al tema a fi diniciar el discurs. Tamb cooperar
amb linterlocutor per fer fluir la conversa: invitar a
parlar, escoltar activament, respectar el torn de paraules, demanar i oferir aclariments o ajuda en cas de
malents o ambigitat. Per finalitzar la comunicaci
oral, sha de saber tancar la conversa, resumir si cal,
i acomiadar-se.
Ser competent en ls destratgies dinteracci implica: adequar-se a la situaci (segons els parlants,
contextos, grau de formalitat...) i a la intencionalitat
comunicatives (parlar per convncer, parlar per demanar ajuda...); utilitzar frmules de respecte i cortesia
en el tractament; usar el to de veu i el registre pertinents; fer servir circumloquis, expressions dhumor i
afecte. La interacci inclou tamb la comunicaci no
verbal com la postura corporal, els gestos, lexpressi
facial o la mirada.
Aquesta competncia dinteracci oral mant llaos
estrets amb les dues altres competncies orals: la 7
de comprensi i la 8 dexpressi.
En la gradaci daquesta competncia es tenen en
compte les estratgies emprades. El primer nivell
suposa escoltar i respectar el torn de paraula i en el
segon nivell safegeix una acci cooperativa en el
dileg. Finalment, el tercer nivell, a ms dels trets anteriors, inclou loferiment i/o demanda daclariments
pertinents a la situaci comunicativa.
38
9.2. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar

i respectar el torn de paraula i les convencions
establertes dacord amb la situaci comunicativa, i cooperar amb linterlocutor/a per tal de facilitar el dileg.
9.3. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar
i respectar el torn de paraula i les convencions
establertes dacord amb la situaci comunicativa,
cooperar amb linterlocutor/a per tal de facilitar
el dileg, i oferir i demanar aclariments.
Continguts clau
Emissor i receptor: parlar i escoltar. Participaci activa i crtica.
Funcions del llenguatge: emotiva, conativa i ftica.
Elements prosdics i no verbals de la comunicaci.
Estratgies dinteracci oral: inici, manteniment i
finalitzaci duna interacci oral de manera apropiada.
Estratgies dinteracci oral: frmules lingstiques
de cortesia, acord i discrepncia.
Tipus de missatge oral segons la situaci comunicativa i el canal.
Les activitats per desenvolupar aquesta competncia es basen en la participaci en dilegs o debats amb la finalitat de comunicar-se. Aquestes activitats es poden donar de forma espontnia en el decurs de les classes, o
b de manera planificada pel docent. En aquest darrer cas, es poden proposar temes dinters propis de ledat
dels estudiants, dactualitat i, fins i tot, qestions polmiques que requereixin la presa de posicionaments i argumentacions.
Com sha esmentat en la competncia 8, els enregistraments videogrfics poden ser tils per comprovar ls
adequat de les estratgies dinteracci oral. Aix, el visionat i avaluaci posterior es poden realitzar de manera
compartida amb lalumne/a i amb tot el grup. El professor/a pot proposar lanlisi de dilegs i debats enregistrats prviament tant dels mateixos alumnes, com de la rdio i la televisi, amb lobjectiu de destacar les estratgies utilitzades i fer una valoraci del que sha fet b o del que conv evitar.
Les activitats dinteracci oral han de posar mfasi en el treball de les estratgies fonamentals per desenvolupar
la competncia, s a dir, saber iniciar, mantenir i enllestir el discurs. Per adquirir lhbit de comunicar-se oralment amb eficcia sha de respectar el torn de paraula de laltri i escoltar-lo amb atenci. Un aspecte que conv
treballar en les interaccions orals s el de la manca de comprensi o les ambigitats que es produeixen durant
el discurs oral, i que requerir saber demanar aclariments per mantenir la comunicaci i solucio-nar els malentesos, si sescau.
Per practicar el domini daquestes estratgies, tamb es poden preparar activitats de simulaci, joc de rol
o dramatitzacions sobre diferents temes de la vida quotidiana i fins i tot petites obres de teatre. Si shi inclou certa dosi de sentit de lhumor, augmenta la motivaci i es t loportunitat de treballar actituds de respecte i cordialitat.

La competncia sha davaluar durant la prctica de la interacci oral (participaci en dilegs, debats, simulacions, jocs de rol...). Una de les maneres pot ser disposant duna relaci dindicadors i anotant el grau dassoliment de cada alumne/a en cada indicador. A la prctica, noms es poden observar dos o tres indicadors
en cada sessi, aix com un nombre limitat dalumnes. Per tant, aquesta activitat hauria de ser suficientment
freqent per poder observar la totalitat dels alumnes en un perode raonable de temps.
39
Alguns indicadors per valorar els diversos nivells dadquisici de la competncia poden ser els segents:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Utilitza tcniques senzilles per

iniciar, mantenir i acabar una
conversa cara a cara.
Utilitza algunes tcniques ms

elaborades per iniciar, mantenir
i acabar una conversa cara a cara.
Inicia, mant i acaba una conversa

cara a cara amb estratgies que
mostren un estil propi.
Sap escoltar i reclamar latenci

de linterlocutor.
Coopera amb linterlocutor/a per

facilitar el dileg: resumeix el
que sha dit fins al moment
i contribueix, daquesta manera
a centrar la discussi.
Coopera amb linterlocutor/a per

tal de facilitar el dileg: ajuda al
desenvolupament duna discussi
confirmant-ne la comprensi
i invitant els altres a participar-hi.
Respecta les convencions de

la situaci comunicativa: s
de tractaments de cortesia.
Expressa sentiments i sentit de

lhumor sense ofendre.
Expressa sentiments i sentit de

lhumor amb ironia sense ofendre.
(...)
Demana que li repeteixin el que

sha dit quan no ho ha comprs.
Formula preguntes per comprovar

que ha comprs el que linterlocutor
ha intentat dir i fa aclarir els punts
ambigus.
Respecta el torn de paraula en les

converses.
(...)
(...)
Com a activitat davaluaci es proposa lanlisi dun debat a classe sobre un tema dactualitat. Per exemple,
ls de la bicicleta com a mitj de transport: avantatges i inconvenients.
40
El professorat presenta el tema i fixa les normes del debat, i pot anar comprovant el grau dassoliment en ls
de les estratgies de cada alumne/a durant la seva intervenci en el debat mitjanant una pauta que podria seguir els indicadors davaluaci descrits anteriorment adaptant-los a la situaci concreta. Per exemple:
Estratgies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Salutaci
Saluda en arribar.
Saluda i es presenta abans

de comenar a intervenir.
Saluda, es presenta i fa
referncia a ls de la
bicicleta abans
de comenar.
Escolta
Escolta les intervencions

dels altres.
Escolta amb atenci les

intervencions dels altres.
Escolta amb atenci totes

les intervencions i anota
les idees que li
suggereixen.
Torn de paraula
Demana la paraula quan li

toca per parlar des del seu
punt de vista en favor
o en contra.
Reclama latenci del

moderador quan vol
demanar la paraula.
Demana per intervenir

quan t alguna idea nova
en el debat, per espera
el seu torn.
Cooperaci en el
manteniment del tema
Fa intervencions mplies
sobre mitjans de
locomoci per justificar
el seu punt de vista.
Centra la seva intervenci

en els pros i contres de
ls de la bicicleta.
Ajuda al manteniment
del tema si es desvien.
Torna a centrar les idees
i lestat del debat.
Demanda daclariments
Pregunta quan no entn

algun argument o la
posici dalg.
Demana que es concretin

els pros i contres.
Facilita intervencions amb

expressions com ara:
Aix, vosaltres penseu
que la bicicleta....
Oferiment daclariments
Respon de manera
senzilla els dubtes que
li plantegen sobre ls
de la bicicleta.
Exposa clarament la
prpia posici explicant
els motius que t per
defensar-la.
Relaciona els seus punts

de vista amb els que
shagin manifestat en el
mateix sentit o en sentit
contrari.
Conclusions
Sap sintetitzar
mnimament els diferents
punt de vista sobre ls
de la bicicleta.
Sap sintetitzar els

diferents punt de vista
sobre ls de la bicicleta.
Sap sintetitzar els

diferents punt de vista
sobre ls de la bicicleta
i fa valoracions
respectuoses sobre les
diferents posicions.
Comiat
Sacomiada en acabar.
Sacomiada en acabar
amb frmules de cortesia.
Sacomiada en acabar
amb frmules de cortesia
i de manera emptica.
41
DIMENSI LITERRIA
Dimensi literria
La literatura s un fet lingstic, producte duna forma de comunicaci especfica, com a expressi del mn
personal i font de gaudi esttic. Com a producte social i cultural, semmarca en un context social i histric i
ajuda a comprendre el mn que ens envolta. Suposa la interpretaci, valoraci i producci de textos literaris
dels diversos gneres: potics, narratius, teatrals, des dels ms tradicionals als ms actuals.
Laproximaci a les obres literries facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, aix com el coneixement i vinculaci a la llengua i cultura prpia i daltri. A ms destimular la creativitat, desenvolupa el sentit
crtic.
La dimensi literria es relaciona amb les competncies corresponents (comprensi lectora, expressi escrita i comunicaci oral) de la dimensi comunicativa (vegeu annex 4).
42
DIMENSI LITERRIA. COMPETNCIA 10
COMPETNCIA 10
Llegir obres i conixer els autors/ores i els perodes ms significatius
de la literatura catalana, castellana i universal
Explicaci
Gradaci
La competncia lectora dobres literries fa possible

comprendre millor les altres persones, a nosaltres
mateixos i el mn que ens envolta. Tamb permet
educar els gustos esttics, estimular la creativitat i
desenvolupar el sentit crtic. Llegir obres de literatura
catalana, castellana i universal, fomenta el plaer per
la lectura, i el desenvolupament de lhbit lector i
lexpressi dopinions raonades sobre les obres literries (competncia 11).
10.1. Llegir obres literries amb guiatge, i conixer

autors/ores i perodes literaris significatius.
Juntament amb la lectura dobres literries, aquesta

competncia posa especial atenci als autors/ores i als
perodes ms significatius de la literatura, permet contextualitzar els textos literaris des de lEdat Mitjana
a lactualitat, especialment els del segle XX, i facilita
la interioritzaci dels senyals culturals.
Continguts clau
La competncia implica ser capa de reflexionar sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica o representativa i sobre lactualitat dels
temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.
La gradaci de la competncia contempla la capacitat de llegir obres en un progrs que va des del guiatge fins a lautonomia lectora tot passant, en un estadi
intermedi, per lalternana de guiatge i autonomia.
Tamb t en compte el coneixement dels autors/ores
i els perodes literaris considerant en aquest cas la
capacitat destablir relacions diverses i contextualitzacions no tan sols literries i artstiques, sin tamb
historicosocials.
10.2. Llegir obres amb guiatge o de manera autnoma i conixer autors/ores tot relacionant-los
amb el seu perode literari i la seva poca.
10.3. Llegir obres de manera autnoma i conixer autors/es tot contextualitzant-los en el seu perode histric, social, literari i esttic.
Perodes literaris i esttics ms significatius de la

literatura: perode grecoclssic, Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, Illustraci, Romanticisme...
Context histric i social.
Autors/ores i obres ms significatius de la literatura
catalana.
castellana.
universal.
43
En aquesta competncia cal programar activitats al voltant duna selecci dobres clssiques de la literatura
catalana, castellana i universal, tant antigues com contempornies, per tal de proporcionar un referent literari
significatiu a lalumnat. La relaci dels autors/ores clssics o representatius amb el moment actual s motivador. En el cas dobres extenses i/o de complexitat lingstica per a un alumne/a com succeeix amb la literatura medieval pot resultar til posar-li a labast bones adaptacions.
En poesia, lelaboraci dantologies amb un nombre limitat de poemes i autors/ores a travs de les pautes que
es determinin s un exercici personal molt interessant per aproximar-se a lunivers potic (temes, llenguage),
que adopta un caire collaboratiu quan selabora en grup i es comparteix a laula. Fins i tot, practicant el recitat
en pblic. La inclusi de diferents poques i esttiques hauria de ser un tret caracterstic de la tria, on es poden
ajuntar poetes com Ausis March, Josep Vicent Garcia, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, J.V. Foix, Merc Rodoreda...; Garcilaso de la Vega, Quevedo, Bcquer, Machado, Garca Lorca...; Homer, Dante, Petrarca, Baudelaire, Eliot...
El comentari de fragments narratius breus per significatius resulta til per establir les pautes que desprs es
poden aplicar en el conjunt de la lectura duna obra narrativa extensa: Tirant lo Blanc, El Quijote, Oliver Twist,
Frankstein, Madame Bovary, Guerra i Pau, La plaa del Diamant o Los santos inocentes, per exemple. Un altre grup dactivitat important s la lectura (o la dramatitzaci si es pot organitzar un grup de teatre) en veu alta
de textos dramtics. Lassumpci dun personatge resulta til per observar la fora dramtica dautors com
Shakes-peare i obres com Romeu i Julieta. Per fomentar aquesta lectura, un element important s reflexionar-la
i compartir-la a travs del comentari oral i escrit, com es demana en la competncia 11.
En la comprensi dels contextos histrics, literaris i esttics esdev molt til aplicar recursos didctics de carcter transversal tot aprofitant recursos de la pintura, la msica i el cinema. Igualment, lactualitat literria
latorgament duna distinci (Premi Nobel, per exemple), la desaparici dun autor/a, la celebraci dun
congrs o dun centenari... sn ocasions propcies per aprofundir i motivar la lectura literria i el seu context. s important que lorientaci metodolgica tendeixi a abastar el coneixement literari des de la comprensi de la literatura com a art, i que els exercicis que es proposin tendeixin a fomentar leducaci esttica.

A lhora davaluar aquesta competncia, cal considerar la lectura prvia de les obres literries programades
i es pot observar, mitjanant graelles de seguiment i guies, el grau dautonomia assolit, que ha de tenir com
a objectiu final la lectura literria per iniciativa personal. Igualment, per avaluar el grau de coneixements adquirits al voltant de lobra i de lautor/a, pot resultar til la realitzaci de tests dassoliment.
44
Alguns dels indicadors que ens poden ajudar a avaluar la competncia sn:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Llegeix una obra literria

significativa dun perode literari,
amb guiatge.

alternant guiatge i autonomia.

de manera autnoma.
Llegeix les obres literries prescrites.
Llegeix alguna de les obres literries

suggerides ms enll de les
obligatries.
Per iniciativa personal, llegeix obres

literries.
Coneix autors/ores clssics de la

literatura catalana, castellana
i universal i els seus perodes
literaris significatius.
Coneix els trets principals dels
perodes literaris ms significatius.
(...)

i universal, i els relaciona amb el
seu perode literari i lpoca.
Coneix i relaciona els trets principals
dels perodes literaris i la seva
poca.
(...)

i universal, i els contextualitza
en el seu perode histric, social,
literari i esttic.
Coneix i contextualitza
histricament els trets principals
dels perodes literaris i de les
esttiques de cada poca.
(...)
Un possible exemple davaluaci duna activitat pot ser demanar a lalumnat que respongui un qestionari
un cop realitzada la lectura de lobra La plaa del Diamant de Merc Rodoreda i treballats els coneixements
contextuals pertinents.
Activitat
Contesta les preguntes segents:
Explica en un mxim de tres lnies per data els fets rellevants de la biografia de Merc Rodoreda que shi
relacionen. Dates: 1931, 1939, 1974.
Explica quan i on va redactar lautora La plaa del Diamant i quan es va publicar.
Analitza quina relaci tenen els fets histrics de la Catalunya contempornia amb els ficcionats a la novella.
Valora la importncia de La plaa del Diamant dins lobra de lautora i dins la literatura catalana i universal de lpoca.
En el nivell 1, lalumne/a s capa de situar els fets biogrfics principals (proclamaci de la Repblica, exili,
publicaci de Mirall trencat), encara que no completi la informaci. Sap que la Rodoreda va escriure La plaa
del Diamant en lexili i que es va publicar a la dcada dels seixanta del segle XX. Argumenta que la histria
de la Catalunya de la part central del segle XX determina largument de la novella i els seus personatges, com
la Colometa. En aquest sentit, sap que la La plaa del Diamant resulta clau en el desenvolupament de la seva
obra, que s una de les obres ms importants de la literatura catalana contempornia i que forma part de la
literatura europea que ha reflexionat sobre la guerra i les conseqncies sobre la vida de la gent.
En el nivell 2, situa b els fets biogrfics principals i completa la informaci adequadament. A ms de situar lobra en la narrativa catalana de lexili de postguerra, sap que la Rodoreda pertany al grup descriptors
catalans de lexili europeu i indica la dcada o la data de publicaci el 1962. Entn que La plaa del Diamant
no s una crnica, per sap que el context de la Repblica i la Guerra Civil sn cabdals en largument i en
diversos aspectes de la construcci de la novella com els personatges (la Colometa, en Quimet...). s capa
de valorar la novella en relaci amb altres obres de lautora Aloma, Mirall trencat... o de la literatura de
45
lexili catal. Sap que lobra ocupa un lloc central en la literatura catalana i que es relaciona amb la literatura europea feta per dones que reflexionen sobre la guerra desprs de la Segona Guerra Mundial.
En el nivell 3, desenvolupa els fets biogrfics perfectament. Coneix el periple de la Merc Rodoreda cap a
Frana fins a Pars i lanada posterior a Ginebra. Sap que s el moment de gesti de la novella i anota com
a data de publicaci el 1962. Relaciona b els fets histrics de la Catalunya contempornia amb la vida de
la protagonista, la Colometa i de la resta de personatges principals amb la conscincia del carcter simblic
de lobra. Valora el paper de La plaa del Diamant dins litinerari de lautora i la relaciona amb altres autors
i obres de lpoca que han escrit sobre la Guerra Civil, com Joan Sales o Incerta Glria. Sap que La plaa del
Diamant s una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle XX i la contextualitza dins la literatura
catalana de lexili i de les postguerres catalana i europea. Incorpora comentaris que introdueixen trets de la literatura europea de la segona meitat del segle XX com ara la relaci entre els grans fets histrics i la vida de les
persones, i sap que la Rodoreda ha esdevingut una representant de la literatura feminista europea del segle XX.
46
COMPETNCIA 11
Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literries,
tot identificant gneres, i interpretant i valorant els recursos literaris
dels textos
Explicaci
Gradaci
Aquesta competncia es relaciona estretament amb

la competncia 10 (la lectura de textos literaris i els
coneixements necessaris per contextualitzar les obres
en la histria de la literatura i lesttica) i se centra en
la capacitat per produir opini raonada sobre les obres
literries. Aix comporta, duna banda, relacionar tamb els textos amb els grans temes literaris (amb els
seus tpics i motius) i els corrents esttics dins de la
literatura universal (classicisme, barroc, romanticisme...). I, duna altra, reconixer i valorar les caracterstiques del gnere al qual pertanyen (poesia, narrativa,
teatre) i els recursos literaris que els caracteritzen.
11.1. Expressar opinions raonades sobre obres literries, tot identificant gneres, tpics i temes principals, i interpretant suficientment recursos literaris.
Aquesta competncia potencia la capacitat delaborar un discurs crtic argumentat (com en les competncies 5 i 8: amb adequaci, coherncia, cohesi i
correcci lingstica) a partir de la lectura dels textos literaris i de ls de coneixements i habilitats per
distingir els diferents gneres i els recursos literaris
dels textos, que ajuden a copsar el sentit de lobra.
La gradaci daquesta competncia se centra en la
destresa a lhora de generar discurs crtic al voltant
de les obres literries llegides. Per aix, considera,
duna banda, la capacitat didentificar, i relacionar la
complexitat dels gneres, la riquesa temtica i les caracterstiques esttiques I, duna altra, la capacitat dinterpretar els diferents recursos literaris fins arribar a
valorar-los.
11.2. Expressar opinions raonades sobre obres literries, tot identificant alguns subgneres, subtemes, tpics, i trets esttics, i interpretant recursos literaris.
11.3. Expressar opinions raonades sobre obres literries, tot identificant subgneres, eixos temtics i
tpics i trets esttics en relaci amb altres obres,
temes i motius, i interpretant i valorant recursos
literaris.
Continguts clau
El comentari de text literari, oral i escrit.
Temes, motius i tpics literaris.
Corrents literaris i esttics.
Els gneres literaris i els subgneres: caracterstiques de la poesia, la narrativa, el teatre.
Recursos estilstics: fontics, morfosintctics i semntics.
Altres llenguatges esttics relacionats amb la literatura: can, cinema...
47
Per desenvolupar aquesta competncia, la tcnica del comentari de text s especialment apropiada i es pot
treballar en dues direccions: una primera centrada en intervencions orals dels alumnes (a travs de debats,
exposicions, comentaris en primeres impressions...), i una segona en qu es pot desenvolupar la producci escrita mitjanant comentaris de text, monografies, etc. En els comentaris, caldria tractar, b de manera completa
o parcial, punts essencials com els contextos histrics, biogrfics, literaris, etc., el resum i lestructura textual (amb la identificaci del gnere i, en el cas de la poesia, amb lexplicaci de la seva versificaci), la fixaci
del tema i dels temes, el comentari de la forma (en aquest punt caldria veure ls dels recursos segons lunivers temtic i els propsits de lautor/a) per acabar argumentant una opini crtica sobre lobra.
Per realitzar bones produccions raonades, tant si es tracta de comentaris breus com de treballs i monografies, conv realitzar tasques que ajudin a observar la recurrncia de temes i motius, la pervivncia i actualitzaci dels tpics (carpe diem, locus amoenus...). Tamb lanlisi estructural del text literari esdev fonamental. Activitats sobre la mtrica poden servir per comprendre millor lessncia artstica de la funci potica,
per tamb per exemplificar el funcionament de la llengua. Aix mateix sestn als recursos estilstics, que
tenen tamb un paper principal: lalliteraci, lanfora, lasndeton, el polisndeton, leptet, la comparaci,
lanttesi, la paradoxa, la metfora...
Com en la competncia 10, els recursos didctics transversals entre les diferents arts poden ajudar a comprendre recursos o temes concrets. Un exemple s la identificaci de tpics o recursos estilstics en la potica o en la narrativa cinematogrfica que puguin servir per illustrar els mateixos trets en literatura mitjanant
lorganitzaci de debats o exposicions (producci oral) o redaccions i comentaris (producci escrita). Per exemple, podem treballar lanalepsi, o flash back, a partir de lanlisi del seu funcionament en un film i en una novella que sestigui treballant. En qualsevol cas, conv orientar les activitats a partir duna selecci de recursos
i motius que es van sumant progressivament, ja que didcticament resulta ms til.
Tots els contextos de producci han danar dirigits a consolidar el gust per la lectura a travs del major coneixement dels aspectes que fan de la literatura un art.

Lavaluaci daquesta competncia se centra en la capacitat de parlar i descriure raonadament sobre una
obra literria en situaci dactivitat com un debat collectiu, una exposici, el compliment duna guia escrita
de carcter obert que contingui els elements essencials...
48
Alguns indicadors tils per avaluar poden ser els segents:

Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Identifica els gneres i en distingeix

les grans classificacions principals:
poesia, narrativa i teatre.
s capa de distingir subgneres

bsics: novella daventures,
histrica, pica, lrica, comdia,
tragdia, etc.
Comprn levoluci dels gneres

i la seva transgressi (poema visual,
novella subjectiva...) i identifica els
subgneres i modalitats: novella
psicolgica, tragicomdia,
elegia, etc.
Identifica els principals temes

i tpics: amor no correspost,
carpem diem...
Identifica subtemes i els tpics:

ubi sunt...
Interpreta recursos estilstics

senzills: alliteraci, eptet,
comparaci...
Identifica trets esttics

caracterstics: Classicisme, Barroc,
Romanticisme, Realisme...
(...)
Interpreta els recursos estilstics:

paronomsia, metfora verbal,
allegoria...
(...)
Relaciona eixos temtics i tpics

i motius amb altres obres, etc.
Relaciona els trets esttics amb
altres obres.
Interpreta i valora crticament ls
dels recursos estilstics: metfora,
ironia, smbol...
(...)
Un exemple dactivitat davaluaci, pot consistir a respondre diverses qestions a partir de la lectura de lobra
Romeu i Julieta, de William Shakespeare.
Activitat
Llegeix lescena de la separaci dels amants al dileg de comiat (Acte III, Escena V) i contesta les qestions
segents:
1. A quin gnere pertany lobra i amb quin altre gnere es relaciona lescena?
2. Quins ocells creuen haver sentit cantar Romeu i Julieta respectivament?
3. Per qu t tanta importncia el fet dhaver cantat lun o laltre?
4. Tenen un valor metafric?
5. Per qu canvien els personatges dopini?
6. Amb quin gnere de la tradici potica es relaciona aquesta escena?
7. Valora la utilitzaci de recursos estilstics.
En el nivell 1, identifica b el gnere teatral, destacant marques definitries com el dileg o lacotaci inicial de
lescena. Identifica el tema principal: la separaci dels amants, i reconeix els ocells que protagonitzen el seu
dileg: lalosa (Julieta); el rossinyol (Romeu). Capta el principal recurs de lescena: la metfora dels ocells com
anunciadors del dia i la nit, respectivament, i, per tant, identifica els ocells com indicadors de lhora del comiat.
Des daquesta perspectiva, comprn el canvi dopini en relaci amb el perill que corren els amants en cas de
no separar-se.
En el nivell 2, a ms, hauria de situar lescena dins el drama i dins el teatre culte de la tragdia, i sabria veure
la relaci amb la poesia. Identifica el tema principal de la separaci dels amants i, en el reconeixement de
la metfora, sap veure que el seu sosteniment implica una allegoria a travs de la qual es tracta el tema universal de lamor impossible. A ms, pot argumentar ampliant els comentaris amb aspectes que indiquen un
bon assoliment de la competncia 10, tal com la identificaci del vitalisme i la reivindicaci de lamor en el marc
humanista del Renaixement.
49
En el nivell 3, relaciona el gnere teatral amb el gnere potic trobadoresc de la can dalba (treballat a classe durant el curs), de manera que argumenta valorant el joc estructural que Shakespeare proposa. Per tant,
sap unir metfora, allegoria i gnere trobadoresc per expressar el tema amors del comiat dels amants amb
la vinguda de lalba. Comprn el carcter simblic de lescena. Precisa el significat de cada ocell en lodre
temporal. Daquesta manera, pot fer valoracions sobre lescriptura de Shakespeare, com apreciar la importncia que, per a la tensi dramtica del text, t el fet que hagi cantat lalosa o el rossinyol.
50
COMPETNCIA 12
Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Explicaci
Gradaci
Aquesta competncia es relaciona amb les competncies de la dimensi dexpressi escrita (4, 5 i 6), i
implica haver adquirit habilitats per saber reescriure,
fer versions i crear de manera autnoma textos literaris amb recursos estilstics adequats per expressar
realitats, ficcions i sentiments, propis o aliens.
12.1. Reescriure textos literaris i escriure versions literries, a partir de models, fent s de recursos
estilstics bsics.
En efecte, lescriptor/a competent pot trobar en la literatura lexpressi de sentiments i realitats viscudes, i tamb la creaci de mons ficticis. Alhora, la literatura s un mirall que permet al lector/a veure-hi
reflectides experincies vitals i esttiques, properes o
llunyanes, que poden ser motivadores per escriure.
12.3. Escriure textos literaris de manera autnoma,

amb models explcits o implcits, fent ple s
duna mplia gamma de recursos estilstics.
La lectura de textos literaris diversos (competncia

10) i el coneixement i la interpretaci dels gneres i
els recursos literaris (competncia 11) pot incentivar
la creaci descrits amb voluntat literria a partir de
tcniques de simulaci, versionat o elaboraci, tenint
en compte els models literaris dels escriptors/es que
han estat objecte de lectura i anlisi.
12.2. Escriure textos i versions literries, a partir de

models, fent s de recursos estilstics ms complexos.
Continguts clau
El text literari: lemissor i el receptor.
Gneres literaris: poesia, narrativa i teatre.
Lexpressi de realitats i ficcions. Narrativa, teatre.
Lexpressi de sentiments. Poesia.
Recursos estilstics a partir de models literaris.
Propietats textuals: coherncia, cohesi, adequaci
i correcci lingstica.
La gradaci contempla habilitats adquirides que permeten escriure textos de carcter literari en una escala que va, des de lalternana de la reescriptura i les
versions, a la plena autonomia en lescriptura, tot passant per estadis intermedis en qu salterna autonomia i versions. Els models sempre hi sn presents,
encara que en el tercer nivell sn ja implcits. La destresa a lhora daplicar els recursos estilstics en general complementa la gradaci.
51
La didctica daquesta competncia sha dorientar cap a la creativitat i el gaudi esttic, en tant que formen
part intrnseca de la literatura, i aprofitar els valors humanstics implcits i la motivaci afegida que pot suposar per als alumnes. El treball daquesta competncia ha de mostrar que tothom pot crear en un moment
o un altre i que no es tracta tant de ser escriptor/a, com dexperimentar lexperincia de lescriptura creativa. La prctica dels gneres proporciona activitats diverses per aplicar les habilitats adquirides directament
en les competncies 10 i 11 de la dimensi literria, i indirectament en la 4, 5 i 6 de la dimensi dexpressi
escrita.
La lectura dobres literries, i especialment dautors/ores clssics, hauria de ser la font de models dexcellncia.
La poesia i per extensi la can abraa una part important dels interessos de la major part dalumnes.
El fet que la major part de centres organitzen certmens al voltant de Sant Jordi resulta un bon motiu per fer
aflorar sentiments i emocions a travs de lescriptura potica.
La narrativa ens proporciona recursos clau, com la descripci, la narraci o el dileg. Construir un personatge resulta una activitat enriquidora, ja que pot combinar la descripci fsica i de carcter, i on es poden tractar tamb les seves circumstncies: on viu, a qu es dedica... Lordre narrat dels fets pot treballar-se en un
entorn digital, fent avanant la trama dun conte a partir de lafegit dunes lnies determinades per part de
cada alumne/a. En aquest sentit, les xarxes socials, com Facebook, fan de contenidors de nombroses produccions escrites, normalment amb suport dimatges i audiovisuals, i esdev aix un recurs proper als entorns actuals que motiven lescriptura i la seva comunicaci.
Tot i la dificultat de crear dramatrgia, es pot experimentar, per exemple, el dileg a partir del supsit que
ser representat, posem per cas, en forma desquetx. La reflexi sobre les relacions humanes sobjectiva de
manera molt clara i pot ajudar a tasques globals de centre, com els plans dacci tutorial i les mediacions.

Lavaluaci ha de tenir present no tan sols la qualitat esttica del text literari produt, sin sobretot laplicaci dels recursos literaris a travs dels quals lalumnat ha comprs la naturalesa esttica dun text artstic.
Conv realitzar activitats vinculades a diferents tipus descriptura, com ara practicar la descripci, la narraci,
el dileg, el vers...
Per comprovar-ho, podem establir alguns indicadors que ens ajudaran a avaluar la producci escrita.
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Sap reescriure textos literaris.
Sap escriure textos i versions

de carcter literari.
Sap escriure tota mena de textos

literaris: reescrits, versionats
o inventats.
Escriu a partir de models.

Expressa la realitat i la ficci
utilitzant alguns recursos estilstics.
(...)
Escriu a partir de models amb

capacitat de creaci prpia.
Utilitza recursos estilstics adequats
a les intencions de lescriptura.
(...)
Pot escriure sense models explcits

i amb plena autonomia.
Utilitza una mplia gamma de
recursos estilstics mostrant
un domini expressiu.
(...)
Com a exemple dactivitat es proposa escriure la descripci dun animal que lalumne/a sestimi o li agradi.
El model a seguir, pel que fa a extensi i estructura, podria ser la descripci de Platero al comenament de
52
Platero y yo, de Juan Ramn Jimnez. Lalumne/a shauria de fixar en els adjectius, la sintaxi i els recursos emprats per lautor, com les comparacions, etc., i acte seguit, elaboraria el seu propi text.
En el nivell 1, lalumne/a no sallunya gaire del model ofert. Escriu versionant fonamentalment el text de Juan
Ramon Jimnez, ja que segueix el seu esquema i fora lexpressi literria emulant els recursos de lescriptor.
Com a orientaci general, valorem, en aquest cas, lassoliment dels recursos literaris per sobre de loriginalitat.
Les frases han de ser clares i completes; ha de distingir la descripci fsica de la psicolgica i utilitzar adjectius
i comparacions.
En el nivell 2, pot alternar el carcter de versionat amb el descriptura autnoma, ja que assumeix el model
per no sempre el mimetitza. A ms, completa la descripci amb el vincle que luneix amb lanimal, tot entrant en lexpressi emocional. Gosa combinar frases de llargria diversa; utilitza un major nombre dadjectius, sinnims i verbs que indiquen estats i accions diferents. Pot passar de la comparaci a la metfora. En
aquest sentit, tria conscientment els recursos que li van b per al seu propsit expressiu.
En el nivell 3, el model de Juan Ramon Jimnez s implcit i la seva autonomia el porta a mostrar un text ric
en adjectius i recursos ms complexos per explicar, a travs de frases de complexitat diversa, el fsic, la manera de ser i comportar-se de lanimal, juntament amb lexpressi de les relacions emocionals que el vinculen. Les figures de pensament (sinestsia, anttesi, metfora...) poden donar peu, a ms, a sentits irnics i/o
simblics ms amplis.
53
DIMENSI ACTITUDINAL
Dimensi actitudinal
A ms de les dotze competncies anteriors, hem de comptar tamb amb les competncies de tipus ms estrictament actitudinal vinculades amb les principals dimensions del currculum i les competncies descrites
en aquest document. Concretament, es proposen les tres segents:
Actitud 1. Adquirir lhbit de la lectura com un mitj per accedir a la informaci i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar lescriptura com un mitj per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i descolta.
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat lingstica de lentorn prxim
i darreu.
Una actitud s una predisposici mental a comportar-se duna manera consistent i persistent davant de determinades situacions. Shi solen destacar uns components cognitius (idees, pensaments i creences), uns dafectius (sentiments i emocions) al mateix temps que tamb uns altres de tipus conatiu o comportamental (accions
repetides o hbits).
No es presenta una gradaci perqu les actituds es manifesten duna manera contnua. Tampoc no shi inclouen continguts clau. En canvi, s que es presenten orientacions metodolgiques i per a lavaluaci.
Lactitud 1 afecta les competncies de lectura i escriptura, tant de textos de la vida quotidiana com daltres
tipus de textos ms tcnics, administratius, acadmics o fins i tot literaris.
Lactitud 2 es relaciona amb les competncies de comunicaci oral, especialment en les situacions dinteracci en qu sigui important la participaci voluntria.
Finalment, lactitud 3 ha de ser present en tot el conjunt dactivitats, tant orals com escrites, acadmiques
i quotidianes de totes les matries i mbits (vegeu annex 4).
54
DIMENSI ACTITUDINAL. ACTITUD 1
ACTITUD 1
Adquirir lhbit de la lectura com un mitj per accedir a la informaci
i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar lescriptura com
un mitj per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Lactitud envers la lectura s la disposici per llegir de manera plaent que porta a la prctica lliure i voluntria, per omplir la curiositat i el desig de saber, aix com per obtenir satisfacci personal. Si no es llegeix per
plaer, encara menys es far per obligaci. Est demostrat que la prctica de la lectura voluntria s una de les
causes principals de lxit escolar, ja que s imprescindible en tots els aprenentatges.
La prctica constant de la lectura ha danar unida a la de lescriptura, tot valorant-ne la dimensi comunicativa i de suport i estructuraci del pensament: escriure b equival a pensar b. El bon lector/a ho t millor per
esdevenir un bon escriptor/a.
A leducaci secundria cal mantenir i intensificar la prctica plaent de la lectura i lescriptura que shavia iniciat a la primria. Laugment de tasques acadmiques podria ara obstaculitzar la prctica lliure i voluntria daquestes activitats per plaer. Els canvis de ladolescncia tamb influeixen en els gustos i prctiques lectores. Al
costat daix, es constata que els bons lectors sn millors estudiants, escolten ms les explicacions, es concentren ms, tenen ms capacitat de memoritzar, comprenen millor i assimilen els conceptes nous. Tamb els
bons lectors escriuen ms, millor i ho fan amb gust.
Els adults, la famlia i el professorat, han de donar exemple demostrant que els agrada llegir i escriure. A la
famlia i a lescola hi ha dhaver llibres, sha de parlar dels llibres, amb entusiasme contagis. Sha de veure els
adults llegint i escrivint davant dels alumnes de manera habitual. Cal llegir-los fragments interessants i amb
bona dicci, exterioritzant la sensaci de gust.
Un altre factor clau s la presncia de llibres variats i selectes, tant a laula com a la biblioteca del centre. Per
fer la tria, cal conixer molt b els interessos dels alumnes. No han de faltar tampoc cmics, diaris i revistes
juvenils, ni llibres cientfics, daventures, viatges, o antologies de poesia.
Les activitats ms recomanables suposen dedicar un temps fix a la lectura i lescriptura. Les activitats lliures
de biblioteca poden tenir reservat un lloc a lhorari setmanal. Els alumnes mateixos poden participar en lorganitzaci i el funcionament de la biblioteca i es poden ocupar dalgunes tasques. Es poden fer exposicions
i intercanvis de llibres.
Les sessions de llibre frum consisteixen a parlar dels llibres que cada un est llegint. Compartir-hi lentusiasme que desperten els comentaris dels companys/es s una bona opci. Tamb se sol convidar lautor/a dalgun llibre que tots hagin llegit perqu parli de la seva obra i respongui les preguntes dels lectors/es.
Es poden fer lectures dramatitzades amb veu alta, en qu els diferents lectors representen els personatges.
Tamb, en general, activitats entorn del mn del cinema i laudiovisual poden contribuir pedaggicament a
establir actituds positives a lhora de llegir i escriure.
Mantenint les lectures obligatries o recomanades que es proposin a cada centre, cal augmentar les possibilitats de triar lliurement altres obres en totes les assignatures. s despecial inters el paper de la literatura,
per no ha de ser exclusiu perqu la lectura s un procediment transversal.
s convenient lligar la lectura amb lescriptura. Sense obligar a fer un treball escrit cada vegada que sacaba
un llibre, es pot disposar dun quadern on es vagin anotant els punts que ms han agradat de cada obra llegida durant tota la secundria i conservar, tot ampliant-la, la llista de llibres preferits.
55
Les activitats de redacci shan de relacionar amb lactualitat, amb els interessos propis de ledat i amb temes
de gran impacte. Conv proposar escriure sobre temes de ficci, narracions o descripcions. Tamb sha dutilitzar en totes les matries per tal de fixar ordenadament el coneixement. I sha dutilitzar mpliament lescriptura per comunicar-se en tots els gneres i amb tots els formats i suports.

El gust i la prctica de la lectura es pot avaluar mitjanant lobservaci, lanlisi dels quaderns que recullen les
lectures i les notes o fitxes sobre les lectures que han fet els mateixos alumnes. Tamb es poden aplicar escales o inventaris dactituds per a la lectura. De manera semblant, es pot observar el gust, la implicaci afectiva
amb lescriptura i, per tant, la prctica voluntria sovintejada.
Com a indicadors es poden destacar: la freqncia amb qu llegeixen o escriuen sense veure-shi obligats
per les tasques acadmiques, lautoeficcia i la percepci de lalumnat sobre la importncia de la lectura i de
lescriptura.
Sanotar amb quina freqncia llegeixen o escriuen lliurement a la biblioteca o a laula. En relaci amb la
quantitat i la freqncia del temps que hi dediquen a casa noms es pot saber si els ho preguntem. El factor dautoeficcia es pot comprovar fent que manifesti el nivell que cada alumne/a creu que t en capacitat
lectora o redactora, s a dir, la facilitat o dificultat que un mateix pensa que t en aquestes competncies.
Com ms segur se senti en aquestes activitats, ms les valorar i ms les practicar.
Un altre factor que influeix en lactitud i en els hbits s la percepci de la utilitat que pot tenir la prctica
de la lectura i lescriptura a la prpia vida quotidiana i/o professional futura. En aquest cas de la utilitat, es
demanar que posin exemples concrets de com poden ser dimportants en la seva vida aquestes prctiques.
Lalumnat explicar aix situacions en qu sigui important llegir o escriure. Com ms i millor ho expliqui, podem pensar que t una millor actitud.
Fer justificar les respostes i reflexionar sobre els propis hbits i les seves motivacions pot contribuir a millorar lactitud. El professorat ha de conixer aquesta informaci per ajudar els seus alumnes.
Altres indicadors de lactitud envers la lectura poden ser:
El fet de disposar de llibres a casa.
El nombre de llibres que demanen a la biblioteca i la periodicitat amb qu els demanen.
Lassistncia regular i voluntria a biblioteques pbliques.
La pertinena a clubs de lectura.
Lautonomia lectora.
La recomanaci als companys/es dels llibres que els han agradat ms.
La variaci dinteressos lectors, variant els gneres i tipus de lectures.
La valoraci crtica dels textos llegits, demostrant la formaci dun gust personal.
Webs, blocs, grups dinternautes sobre lectura.
(...)
I, envers lescriptura, tamb es poden contemplar els indicadors segents, entre daltres:
Lacceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge, tot manifestant una actitud de voluntat de
superaci: buscant i refent els possibles errors ortogrfics, de lxic o morfosintctics.
Linters per la revisi, correcci i millora dels treballs i textos escrits: incloent-hi illustracions, elements
icnics i tipogrfics que millorin la presentaci i consultes digitals quan calgui.
56
Linters per utilitzar procediments per enriquir el text mitjanant elements destil (s danfores i eliminaci
de repeticions), precisi i varietat lxica i laplicaci de frmules genunes, tant de lxic com de locucions,
frases fetes i refranys.
La valoraci de la forma i del contingut dels textos escrits, mostrant cada vegada un estil ms personal.
(...)
57
ACTITUD 2
Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud
dialogant i descolta
Lactitud davant de les interaccions orals depn de caracterstiques personals com la sociabilitat o la timidesa,
per tamb de la prctica que shagi desenvolupat a laula i del clima que shi hagi generat. Qui participa ms,
implicant-shi, en les activitats de dileg i debat pot defensar millor els seus drets i la seva opini, pblicament
i de manera argumentada. Qui interv de manera activa i crtica en les interaccions, pot manifestar una conducta assertiva: ser capa de respectar les opinions dels altres sense renunciar a les seves prpies.
Lactitud dialogant i descolta s oberta i participativa, interv sense monopolitzar la conversa. Bona part de
lart de conversar consisteix ms que a parlar molt o b, a saber escoltar linterlocutor. I saber escoltar s veure el mn com si laltre tingus ra, perqu moltes vegades en t. Molts conflictes i problemes es poden resoldre dialogant.
Les converses i debats han de tenir un lloc a laula i han de fer-se sobre temes que puguin desvetllar linters
i la participaci espontnia. Alguns temes poden ser extrets de les lectures, de lactualitat, dels mitjans de comunicaci (cinema, rdio, televisi, premsa...). A ms de msica i esports, sha de parlar de cincia, cultura,
art, salut, lleure...
Es poden fer simulacions, dramatitzacions senzilles i jocs de rol, aix com tamb es poden utilitzar les tcniques de dinmica de grups que ofereixen la possibilitat dintervenir des de diferents punts de vista. Es pot
proposar fer intervencions tot presentant en pblic tot tipus de temes o, fins i tot, narracions de contes i llegendes davant dun auditori.
Conv partir de les produccions reals dels alumnes i fer que ells mateixos desenvolupin rols de lideratge.
Sense eludir els possibles conflictes quan es produeixin, s millor evitar polmiques fortes. Un sentit de
lhumor positiu ha de ser present en aquestes activitats perqu contribueix a crear el clima adequat i facilita lintercanvi i la tolerncia, per no sha de permetre lofensa, la burla ni la manifestaci de prejudicis. Tothom sha de sentir integrat, sobretot en el colloqui final.
Ls denregistraments audiovisuals s molt valus tant per motivar la participaci, millorar les tcniques,
com per avaluar el resultat obtingut.

Sha dobservar la forma de participaci en dilegs i debats collectius: si lalumne/a participa o sinhibeix, si
escolta i opina amb respecte o interromp linterlocutor, si es nota que ho passa b participant o b si ho fa
per obligaci i li costa dintervenir. Alguns alumnes assumeixen responsabilitats en els debats, mantenen el
tema i sn collaboratius: s important saber-ho. Hem de veure si, en situaci dinteracci oral, estan relaxats
o en tensi, si sacompanya lexpressi oral amb gestos i expressions del rostre adequats.
Per copsar la seva actitud en aquesta tasca conv veure si la participaci s distesa, cordial, interessada; o
b si s distant, indiferent o avorrida. La millor manera de poder comprovar aquesta participaci s observant-ho directament. Encara millor si es pot disposar denregistraments daquestes activitats, perqu llavors
es pot tornar a comprovar i el professorat pot atendre ms els detalls que podrien passar desapercebuts
en lobservaci directa. Naturalment, no sha destar enregistrant sempre, per es poden aprofitar els moments
en qu es facin activitats amb ls de les cmeres.
58
Si es pot disposar denregistraments des de linici fins al final del curs sobservar el progrs. En qualsevol cas,
amb enregistrament o sense, aquest progrs s un indicador que caldr tenir en compte per intervenir en els
casos necessaris per defecte o desviaci de la participaci.
En un nivell superior, es pot valorar la capacitat dargumentaci demostrada, la capacitat de distingir la crrega ideolgica dels missatges, de mantenir-se en la seva opini malgrat la pressi social i dutilitzar la crtica de
manera positiva no ofensiva. Si selaboren pautes dobservaci, aquests punts hi haurien de ser presents. Tant
com una actitud, participar ha de ser tamb un hbit que es faci pals a la conducta de cada estudiant.
Altres indicadors de lactitud envers la interacci oral poden ser:
La disposici corporal respecte postural, contacte visual... que demostra inters per participar i escoltar de manera activa.
La manifestaci de cooperaci en situacions dinteracci collectiva.
El gust per intervenir en debats de temes acadmics pautats, cientfics o dactualitat, sense voler acaparar ls del torn de paraula.
La participaci voluntria i proactiva en debats sobre temes de la vida de laula.
El respecte crtic davant les diferncies dopini manifestades pels altres en les situacions de treball cooperatiu.
La defensa democrtica i argumentada de lopini personal sense acabar amb un atac a les persones.
La demostraci duna conducta assertiva de manteniment de les prpies conviccions en la interacci amb
altres parlants.
Lacompanyament de les presentacions orals amb elements audiovisuals que les fan ms eficaces i esttiques.
La utilitzaci conscient de tcniques del llenguatge corporal per millorar les intervencions orals en pblic.
La manifestaci mesurada del sentit de lhumor en les intervencions orals pbliques i privades.
La valoraci positiva del mateix acte dinteracci com a eina per prendre conscincia de les idees, dels coneixements i dels sentiments propis i aliens i per a la regulaci de la conducta.
(...)
59
ACTITUD 3
Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat
lingstica de lentorn prxim i darreu
La competncia plurilinge i intercultural sadquireix quan es desenvolupa la capacitat dusar el coneixement
i lexperincia lingstica per aconseguir una comunicaci efica amb un interlocutor determinat i se saben
valorar les implicacions culturals i lingstiques que aporten els parlants daltres llenges.
Una actitud positiva envers la diversitat lingstica implica conixer i respectar les varietats socials i geogrfiques de les llenges catalana i castellana, aix com saber els factors histrics que nhan determinat levoluci.
Tamb comporta valorar positivament la diversitat lingstica de lestat espanyol i conixer la legislaci que
en regula ls, especialment la normativa lingstica vigent a Catalunya.
Suposa, a ms, ser conscient de la pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural, i entendre que les
llenges sn elements que defineixen la identitat personal i collectiva. Alhora tamb suposa mantenir una actitud positiva dinters i confiana davant de la diversitat de llenges i cultures de lentorn proper i darreu.
Forma part daquesta actitud valorar la dimensi social de la llengua i fer-ne un s adequat en les relacions humanes (convencions lingstiques, normes de cortesia, expressions idiomtiques, peculiaritats lingstiques
i culturals dels pobles, habilitats plurilinges i interculturals...).
Les activitats per treballar la competncia plurilinge han de plantejar-se des duna doble perspectiva, ja que
han dincidir en ladquisici de coneixement i, al mateix temps, han de contribuir a forjar una actitud de respecte envers les llenges de lentorn ms prxim i darreu, comenant per la classe, lescola, el poble o el barri.
Aquestes activitats es poden treballar de manera diversa. Per exemple, a partir de textos orals i escrits en varietats dialectals diferenciades, o b mostrant textos en llenges diferents per tal de reconixer la diversitat lingstica del nostre entorn. Sha de procurar que aquests textos incorporin elements culturals, tant implcits
com explcits, que facilitin ladquisici daquesta actitud. Tamb sha de potenciar la lectura de textos que fomentin linters i la reflexi sociolingstica: llengua i identitat, ls social de les llenges, llenges minoritzades...
Conv, entre altres recursos, oferir materials (fotografies, enregistraments sonors i visuals, textos) que mostrin fets i tradicions histriques i populars dels diversos orgens de lalumnat. Les activitats proposades han de
potenciar un s no discriminatori i respectus amb les diferncies i una actitud crtica davant dels missatges que
suposin qualsevol tipus de discriminaci.
La progressiva complexitat dels materials triats ha de permetre tamb un treball amb nivells diferents de comprensi i a partir dinteressos temtics diferenciats que es poden trobar en la literatura, el cinema, la histria...
La varietat temtica ha destimular les interaccions orals i escrites que afavoreixen una actitud crtica i raonada
com rebutjar estereotips i prejudicis lingstics o culturals.
Parallelament, la reflexi individual o collectiva, les tutories temtiques especfiques, les xerrades continuades entre adults i adolescents i loferiment de models de conductes socials fomentaran en ladolescent la valoraci de la prpia identitat i el respecte per les altres identitats.
La diversificaci de frmules organitzatives a laula ha dafavorir la reflexi. El respecte cap a la diversitat lingstica es potencia a travs de debats, lectures, conferncies o visites culturals, treballs en parelles o grups,
consultes a biblioteques convencionals o digitals, treballs dobservaci de lentorn, entrevistes a persones properes, la comparaci i la identificaci de les semblances i diferncies culturals
60

Lavaluaci sha de basar en lobservaci del comportament i lactitud de lalumnat, ja sigui individualment o
en grup.
Per fer aquest seguiment, shan de contemplar espais dobservaci i maneres de dur-la a terme. Observar lalumnat en les activitats daula, en els temps desbarjo (patis, activitats extraescolars, sortides culturals), en les seves
relacions socials ens aportar informaci precisa sobre com actuen els adolescents en lentorn en qu es
mouen.
El docent pot construir un protocol adaptat a la zona geogrfica i al context, a partir de lobservaci daspectes com:
La seva predisposici a utilitzar la llengua catalana.
La manifestaci dautoestima en relaci amb la llengua prpia.
El respecte a la diversitat lingstica i cultural.
Linters per conixer la llengua i la cultura dels companys i companyes.
Ls dun llenguatge no discriminatori envers les diferncies lingstiques, culturals o de gnere.
Lactitud crtica davant de missatges discriminatoris o que reflecteixin estereotips i prejudicis racistes o sexistes.
La valoraci positiva de la diversitat lingstica com a riquesa cultural, que s patrimoni de tots.
La valoraci positiva del coneixement de diverses llenges i cultures per a la comunicaci internacional,
per a la promoci de la pau i la comprensi mtua entre els pobles i les persones.
La sensibilitat davant de les llenges minoritries i daquelles que es troben en procs dextinci.
(...)
61
ANNEX 1
Annex 1
Continguts clau de les competncies
relacionats amb les dimensions del
currculum
Comprensi lectora
Expressi escrita
Comunicaci oral
1. Tipus de comprensi: literal,

interpretativa i valorativa.
13. Planificaci i generaci didees.

Pluja didees.
23. Comprensi oral: literal,

interpretativa i valorativa.
2. La comprensi global del text:

idees principals i idees secundries.
14. Selecci i jerarquitzaci didees.

Idees principals, idees secundries.
3. Estratgies de comprensi:
subratllat, esquema, resum...
15. Esquemes, guions i mapes

conceptuals o didees.
24. Processos de la comprensi

oral: reconeixement, selecci,
interpretaci, anticipaci, inferncia,
retenci.
4. Textos escrits de la vida

quotidiana, dels mitjans de
16. Organitzaci del discurs segons

el tipus de text i la situaci
comunicativa.
5. Tipus de text: narratiu, descriptiu,

expositiu, argumentatiu, instructiu,
predictiu, retric i conversacional.
17. Tipus de text: narratiu,

descriptiu, expositiu, argumentatiu,
instructiu, predictiu, retric
i conversacional.
6. Lestructura textual.
7. Lxic: vocabulari especfic,
sinonmia, antonmia.
8. Morfosintaxi textual:
concordana, connectors,
9. Formats: continus, discontinus,
mixtos i mltiples.
10. Cerca dinformaci:
localitzaci, selecci.
11. Gesti de la informaci:
organitzaci, sntesi i valoraci.
18. Ladequaci: el registre.

19. La coherncia: lorganitzaci
del text.
26. Elements prosdics: ritme,

velocitat, pauses, entonaci.
27. Elements no verbals: mirada,
gestos, moviments.
28. Textos orals formals i no
formals.
29. Adequaci, coherncia i cohesi.
20. La cohesi: substituts

i connectors, signes de puntuaci.
30. Correcci lxica, morfosintctica

i fontica.
21. Correcci lingstica: lxic,

estructures morfosintctiques
i ortografia.
31. Emissor i receptor: parlar

i escoltar. Participaci activa i crtica.
22. Presentaci del text: calligrafia,

tipografia, marges, ttols, portada
i elements icnics.
12. Fonts dinformaci en paper

i en suport digital i audiovisual.
62
25. Textos orals de la vida

32. Funcions del llenguatge:

emotiva, conativa i ftica.
33. Estratgies dinteracci oral.
34. Tipus de missatge oral segons
la situaci comunicativa i el canal.
35. Varietats lingstiques socials
i geogrfiques (vegeu dimensi
plurilinge i intercultural).
ANNEX 1
Dimensi literria
Literatura
36. Perodes literaris i esttics ms significatius de la literatura: perode grecoclssic, Edat Mitjana, Renaixement,
Barroc, Classicisme, Illustraci, Romanticisme...
37. Context histric i social.
38. Autors/ores i obres ms significatius de les literatures catalana, castellana i universal.
39. El comentari de text literari, oral i escrit.
40. Temes, motius i tpics literaris.
41. Corrents literaris i esttics.
42. Els gneres literaris i els subgneres.
43. Recursos estilstics: fontics, morfosintctics i semntics.
44. Altres llenguatges esttics relacionats amb la literatura: can, cinema...
45. El text literari: lemissor i el receptor.
46. Lexpressi de realitats i ficcions. Narrativa, teatre.
47. Lexpressi de sentiments. Poesia.
48. Propietats textuals: coherncia, cohesi, adequaci i correcci lingstica.
63
ANNEX 2
Annex 2
Continguts clau de les competncies
Continguts clau
Competncies
1
1. Tipus de comprensi: literal, interpretativa

i valorativa.
2. La comprensi global del text: idees principals
i idees secundries.
3. Estratgies de comprensi: subratllat, esquema,
resum...
4. Textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicaci i acadmics.
5. Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu,
argumentatiu, instructiu, predictiu, retric
i conversacional.
6. Lestructura textual.
7. Lxic: vocabulari especfic, sinonmia, antonmia.
8. Morfosintaxi textual: concordana, connectors,
9. Formats: continus, discontinus, mixtos
i mltiples.
10. Cerca dinformaci: localitzaci, selecci.
11. Gesti de la informaci: organitzaci, sntesi
i valoraci.
12. Fonts dinformaci en paper i en suport digital
i audiovisual.
13. Planificaci i generaci didees. Pluja didees.
14. Selecci i jerarquitzaci didees. Idees principals,
idees secundries.
15. Esquemes, guions i mapes conceptuals
o didees.
16. Organitzaci del discurs segons el tipus de text
i la situaci comunicativa.
17. Tipus de text: narratiu, descriptiu, expositiu,
argumentatiu, instructiu, predictiu, retric
i conversacional.
18. Ladequaci: el registre.
64
10
11
12
ANNEX 2
Continguts clau
Competncies
1
10
11
12
19. La coherncia: lorganitzaci del text.

20. La cohesi: substituts i connectors, signes
de puntuaci.
21. Correcci lingstica: lxic, estructures
morfosintctiques i ortografia.
22. Presentaci del text: calligrafia, tipografia,
marges, ttols, portada i elements icnics.
23. Comprensi oral: literal, interpretativa
i valorativa.
24. Processos de la comprensi oral:
reconeixement, selecci, interpretaci, anticipaci,
inferncia, retenci.
25. Textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans
de comunicaci i acadmics.
26. Elements prosdics: ritme, velocitat, pauses,
entonaci.
27. Elements no verbals: mirada, gestos,
moviments.
28. Textos orals formals i no formals.
29. Adequaci, coherncia i cohesi.
30. Correcci lxica, morfosintctica i fontica.
31. Emissor i receptor: parlar i escoltar. Participaci
activa i crtica.
32. Funcions del llenguatge: emotiva, conativa
i ftica.
33. Estratgies dinteracci oral.
34. Tipus de missatge oral segons la situaci
comunicativa i el canal.
35. Varietats lingstiques socials i geogrfiques.
36. Perodes literaris i esttics ms significatius
de la literatura: perode grecoclssic, Edat Mitjana,
Renaixement, Barroc, Classicisme, Illustraci,
Romanticisme...
37. Context histric i social.
38. Autors/ores i obres ms significatius de les
literatures catalana, castellana i universal.
39. El comentari de text literari, oral i escrit.
40. Temes, motius i tpics literaris.
41. Corrents literaris i esttics.
42. Els gneres literaris i els subgneres.
65
ANNEX 2
Continguts clau
Competncies
1
43. Recursos estilstics: fontics, morfosintctics

i semntics.
44. Altres llenguatges esttics relacionats amb la
literatura: can, cinema...
45. El text literari: lemissor i el receptor.
46. Lexpressi de realitats i ficcions. Narrativa,
teatre.
47. Lexpressi de sentiments. Poesia.
48. Propietats textuals: coherncia, cohesi,
adequaci i correcci lingstica.
66
10
11
12
ANNEX 3
Annex 3
Comprensi lectora
Competncies i nivells de gradaci

Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
1. Obtenir informaci,
interpretar i valorar
el contingut de textos
escrits de la vida
quotidiana, dels mitjans
de comunicaci
i acadmics per
comprendrels.
1.1. Obtenir informaci

literal i interpretar
el propsit principal
dels textos escrits.
1.2. Interpretar
informaci explcita
i implcita, i valorar el
propsit dels textos
escrits.
1.3. Valorar de manera

raonada i crtica els
continguts i el propsit
dels textos escrits tot
posant en funcionament
coneixements externs
del text i previs.
2. Reconixer el tipus de
text, lestructura i el seu
format, i interpretar-ne
els trets lxics
i morfosintctics
per comprendrel.
2.1. Reconixer els tipus

de text i format,
i interpretar els trets
lxics i morfosintctics
senzills.
2.2. Reconixer
lestructura del text
i interpretar el significat
dels mots segons el
context i els trets
morfosintctics.
2.3. Reconixer les

estructures textuals
complexes i interpretar
el significat de paraules
noves fent servir el
context i els trets
morfosintctics
complexos.
3. Desenvolupar
estratgies de cerca
i gesti de la
informaci per adquirir
coneixement.
3.1. Localitzar,
seleccionar i organitzar
la informaci de fonts
de carcter general
(diccionaris,
enciclopdies, cercadors,
webs...).
3.2. Organitzar i valorar

la informaci de fonts
diversificades
(bibliografia
especialitzada, cerca
selectiva dInternet, etc.).
3.3. Sintetitzar la
informaci de tot tipus
de fonts i valorar-la
amb sentit crtic.
67
Expressi escrita
ANNEX 3
68
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
4. Planificar lescrit
dacord amb la situaci
comunicativa
(receptor/a, intenci)
i a partir de la generaci
didees i la seva
organitzaci.
4.1. Planificar lescrit

amb generaci didees
bsiques i organitzaci
senzilla, tenint en compte
la intenci i el receptor/a.

amb generaci didees,
selecci de les ms
rellevants i organitzaci
clara dacord amb la

amb generaci didees,
selecci de les ms
adients a lobjectiu i el
context, amb
organitzaci de les idees
i conscienciaci de
tot el procs.
5. Escriure textos de
tipologia diversa i en
diferents formats
i suports amb
adequaci, coherncia,
cohesi i correcci
lingstica.
5.1. Escriure textos

suficientment organitzats
i enllaats, amb un
registre adequat,
construccions
morfosintctiques
simples i lxic
i ortografia bsics.
5.2. Escriure textos ben

organitzats i enllaats,
amb un registre i lxic
adequats, i amb
morfosintaxi i ortografia
correctes.
5.3. Escriure textos molt

ben organitzats
i enllaats, en registre
adequat i amb plena
correcci lxica,
morfosintctica
o ortogrfica.
6. Revisar i corregir el
text per millorar-lo,
i tenir cura de la seva
presentaci formal.
6.1. Revisar, corregir

i reescriure aspectes
formals i conceptuals
bsics del text,
i presentar-lo amb
claredat.

i reescriure
significativament
aspectes formals
i conceptuals del text, i
presentar-lo amb claredat
i amb elements esttics.

i reescriure en
profunditat aspectes
formals i conceptuals
del text, i presentar-lo
amb claredat i amb
elements esttics.
Comunicaci oral
ANNEX 3
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
7. Obtenir informaci,
interpretar i valorar
textos orals de la vida
quotidiana, dels mitjans
de comunicaci
i acadmics, incloent-hi
els elements prosdics
i no verbals.
7.1. Obtenir informaci literal i interpretar

el propsit principal
dels textos orals
7.2. Interpretar
informaci explcita
i implcita, i valorar el
propsit dels textos
orals.
7.3. Valorar de manera

crtica i raonada els
continguts i el propsit
dels textos orals.
8. Produir textos orals

de tipologia diversa amb
adequaci, coherncia,
cohesi i correcci
lingstica, emprant-hi
els elements prosdics
i no verbals pertinents.
8.1. Produir textos orals

organitzats i enllaats,
amb registre, lxic,
morfosintaxi o prosdia
suficientment
acceptables.

ben organitzats
i enllaats, amb registre,
lxic, morfosintaxi,
prosdia i elements
no verbals correctes.

molt ben organitzats
i enllaats, amb registre
adequat, amb correcci
lxica, morfosintctica
i prosdica, i amb bon
s dels elements no
verbals.
9. Emprar estratgies
dinteracci oral dacord
amb la situaci
comunicativa per
iniciar, mantenir i
acabar el discurs.
9.1. Iniciar, mantenir

i acabar el discurs; saber
escoltar i respectar el
torn de paraula i les
convencions establertes
comunicativa.
9.2. Iniciar, mantenir

i acabar el discurs; saber
convencions establertes
comunicativa, i cooperar
amb linterlocutor/a per
tal de facilitar el dileg.
9.3. Iniciar, mantenir i

acabar el discurs; saber
convencions
establertes dacord amb
la situaci comunicativa,
cooperar amb
linterlocutor/a per tal de
facilitar el dileg, i oferir
i demanar aclariments.
69
Literatura
ANNEX 3
70
Competncies
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
10. Llegir obres i

conixer els autors/ores
i els perodes ms
significatius de la
literatura catalana,
castellana i universal.
10.1. Llegir obres

literries amb guiatge,
i conixer autors/ores i
perodes literaris
significatius.
10.2. Llegir obres amb

guiatge o de manera
autnoma i conixer
autors/ores tot
relacionant-los amb el
seu perode literari i la
seva poca.
10.3. Llegir obres de

manera autnoma
i conixer autors/ores tot
contextualitzant-los en
el seu perode histric,
social, literari i esttic.
11. Expressar,
oralment o per escrit,
opinions raonades sobre
obres literries, tot
identificant gneres, i
interpretant i valorant
els recursos literaris
dels textos.
11.1. Expressar opinions

raonades sobre obres
literries, tot identificant
gneres, tpics i temes
principals, i interpretant
suficientment recursos
literaris.

alguns subgneres,
subtemes, tpics, i trets
esttics, i interpretant
recursos literaris.

subgneres, eixos
temtics i tpics i trets
esttics en relaci amb
altres obres, temes i
motius, i interpretant
i valorant recursos
literaris.
12. Escriure textos

literaris per expressar
realitats, ficcions
i sentiments.
12.1. Reescriure textos

literaris i escriure
versions literries,
a partir de models, fent
s de recursos estilstics
bsics.

i versions literries,
a partir de models, fent
s de recursos estilstics
ms complexos.

literaris de manera
autnoma, amb models
explcits o implcits, fent
ple s duna mplia
gamma de recursos
estilstics.
ANNEX 4
Annex 4
Dimensi actitudinal
Dimensi literria
Relacions entre competncies i dimensions

Comprensi lectora
Expressi escrita
Comunicaci oral
1. Obtenir informaci, interpretar

i valorar el contingut de textos
escrits de la vida quotidiana, dels
mitjans de comunicaci
i acadmics per comprendrels.
4. Planificar lescrit dacord amb la

situaci comunicativa (receptor/a,
intenci) i a partir de la generaci
didees i la seva organitzaci.
7. Obtenir informaci, interpretar

i valorar textos orals de la vida
comunicaci i acadmics,
incloent-hi els elements prosdics
i no verbals.
2. Reconixer el tipus de text,

lestructura i el seu format,
i interpretar-ne els trets lxics i
morfosintctics per comprendrel.
5. Escriure textos de tipologia

diversa i en diferents formats
i suports amb adequaci,
coherncia, cohesi i correcci
lingstica.
8. Produir textos orals de tipologia

diversa amb adequaci,
coherncia, cohesi i correcci
lingstica, emprant-hi els
elements prosdics i no verbals
pertinents.
3. Desenvolupar estratgies de
cerca i gesti de la informaci
per adquirir coneixement.
6. Revisar i corregir el text per

millorar-lo, i tenir cura de la seva
presentaci formal.
9. Emprar estratgies dinteracci

oral dacord amb la situaci
comunicativa per iniciar, mantenir
i acabar el discurs.
10. Llegir obres i conixer els

autors/ores i els perodes ms
significatius de la literatura
catalana, castellana i universal.
11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres

literries, tot identificant gneres, i interpretant i valorant els recursos
literaris dels textos.
12. Escriure textos literaris per
expressar realitats, ficcions
i sentiments.
Actitud 1. Adquirir lhbit de la lectura com un mitj per accedir a la

informaci i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar
lescriptura com un mitj per estructurar el pensament i comunicar-se
amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament

i reflexiva en interaccions orals
amb una actitud dialogant
i descolta.
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat lingstica de lentorn
prxim i darreu.
71
ANNEX 5
Annex 5
ARC (aplicaci de recursos al currculum)
La creaci, la cerca i la selecci de recursos s una prctica habitual entre els docents i els centres educatius. En
lactualitat, es generen una gran quantitat dactivitats i materials diversos adreats a les diferents etapes educatives.
El Departament dEnsenyament, recollint aquesta realitat, posa a disposici dels docents laplicaci de recursos al currculum (ARC), un espai estructurat i organitzat que permet accedir a propostes didctiques vinculades als continguts del currculum i que ajuden a avanar en lexemplificaci de les orientacions per al desplegament de les competncies bsiques.
LARCs un espai al servei dels mestres i del professorat on es recullen propostes per enriquir la prctica a laula
i contribuir a la millora dels aprenentatges de lalumnat. Ofereix activitats vinculades als continguts clau, que
exemplifiquen orientacions metodolgiques recollides en els documents de desplegament de les competncies bsiques. Aquestes activitats sn fruit de lexpertesa dels docents que volen compartir la seva prctica en
forma de propostes didctiques experimentades a laula.
Les propostes didctiques, validades pel Departament dEnsenyament, es presenten a lARC amb una breu explicaci i una fitxa que cont la descripci detallada de la proposta, els objectius, els recursos emprats i les orientacions metodolgiques.
Cada proposta de lARC mostra els continguts curriculars i les competncies que shi desenvolupen, i la majoria de propostes incorporen documents adjunts, tant per al professorat com per a lalumnat: guies didctiques,
rbriques davaluaci, quaderns de treball i altres tipus de materials. Aquests materials sn variats pel que fa
al format: documents de text, documents PDF, quaderns virtuals, materials per a pissarres digitals i altres formats.
LARC s un projecte collectiu en evoluci que creix dia a dia a favor de lxit escolar.
72

Competencies Llengua ESO

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Competencies Llengua ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Competncies bsiques

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoraci positiva de la diversitat lingstica de

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

Irene Rigau i Oliver

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

COMPETNCIES BSIQUES DE LMBIT LINGSTIC

Competncies bsiques de lmbit

Competncia 1. Obtenir informaci, interpretar i valorar el

Competncia 2. Reconixer el tipus de text, lestructura i el

Competncia 5. Escriure textos de tipologia diversa i en

Competncia 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb

Competncia 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 1

sit principal del text. El segon nivell aprofundeix en la

A lhora de graduar aquesta competncia sha tingut

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 1

Orientacions per a lavaluaci

Sap extreure les idees principals

Sap interpretar les idees principals.

Valora les idees principals i les

Interpreta el propsit principal.

Interpreta tamb les informacions

Valora els continguts en funci

Sap integrar el contingut en el

Aporta criteris personals per

Avalua opinions oposades.

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 1

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 2

2.1. Reconixer els tipus de text i format, i interpretar

La gradaci daquesta competncia es fonamenta en

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 2

Orientacions per a lavaluaci

Reconeix el tipus de text, algun

Reconeix el tipus de text i la seva

Reconeix amb facilitat les

Interpreta el significat dalguns

Interpreta el significat dels mots

Interpreta el significat de paraules

Interpreta els elements

Interpreta els elements

Interpreta els elements

Identifica marcadors senzills de

Identifica marcadors de lestructura

Identifica amb facilitat marcadors

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 2

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 3

Aquesta competncia (que es vincula amb les altres

3.1. Localitzar, seleccionar i organitzar la informaci

La competncia presenta una gradaci que t en

COMPETNCIES BSIQUES. ESO. LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSI COMUNICATIVA. COMPRENSI LECTORA. COMPETNCIA 3