Professional Documents
Culture Documents
La A i la E
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya) les vocals a/e en posici tona
es converteixen en la vocal neutra (meitat a, meitat e). Per exemple: taulada i teulada es
confonen i sonen igual. Aquest fet origina problemes ortogrfics que resolen les segents
regles:
1. Si a/e es troba a lltima sllaba
a) Masculins i femenins
En general, els substantius i els adjectius en singular:
- Si sn masculins sescriuen amb -e: home, poble, alumne...
- Si sn femenins sescriuen amb -a: dona, casa, alumna...
Compte! Hi ha algunes excepcions a aquesta regla:
Els masculins que acaben en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta sescriuen amb -a (com el
femen):
-arca: monarca, patriarca...
-ista: colpista, egoista, dentista, ciclista, modista, artista...
-cida: homicida, sucida, insecticida...
-ma: fantasma, clima, reuma, diafragma, dilema, drama, idioma, panorama, smptoma...
-ta: pirata, poeta, profeta, terapeuta, atleta, cometa, planeta, gimnasta, acrbata...
Altres:dia, gorilla, agrcola, ioga, titella, mapa, terra, parabrisa, papa, califa, gurdia...
Femenins acabats en -e: base, classe, fase, espcie, efgie, febre, flaire, frase, higiene,
sncope, crislide, imatge, llebre, mare, srie, calvcie, hecatombe, superfcie, torre, verge,
pirmide, intemprie, distole, sstole, faringe, efemride, ellipse, laringe...
Els adjectius acabats en -ble, -re, -me, -ne sn invariables per al mascul i el femen:
culpable, comptable, amable, feble, alegre, enorme, inerme, equnime, perenne, insigne
b) Plural en -es
Els plurals que acaben en vocal neutra fan -es: pobles, cases, homes, dones...
Compte amb els canvis ortogrfics:
-ca-ques: monarcamonarques, tacataques...
-gagues: grogagrogues, vagavagues, botigabotigues...
-aces:
plaaplaces...
-jages:
platjaplatges, taronjataronges...
-guages: aiguaaiges, llenguallenges...
-quaqes: pasquapasqes, ventrloquaventrloqes...
Hi ha paraules que sempre sn plural: comptagotes, obrellaunes, escuradents,
paracaigudes, penja-robes, trencaclosques, milhomes, salvavides...
c) Terminacions verbals
- Escrivim -a quan s lltima lletra del verb: canta, balla, cantava, tornava...
- Escrivim -e quan s la penltima en els verbs: cantes, cantaves, cantvem, cantveu...
Compte! Hi ha excepcions a aquesta regla:
- Escrivim -e en les terminacions de la 3a pers. del sing. del present dindicatiu corre, vine,
obre, omple i els seus compostos (concorre, ocorre, recorre, reobre, discorre, socorre,
reomple...)
- Tamb escrivim -e en els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: admetre,
beure, caure, cometre, coure, creure, emetre, estendre, interrompre, moldre, moure,
perdre, ploure, prendre, seure, vendre...
2. Si a/e es troba a linterior de la paraula
a) Dins duna mateixa famlia de paraules, cal buscar una paraula on la vocal a/e sigui
tnica i escrivim la vocal que marqui la sllaba tnica:
Per exemple: netedat sescriu amb -e perqu ve de net (tnica); pesar, de pes; passar, de
pas, calaixera, de calaix...
b) En els verbs, mana la vocal a/e que dugui la 1a persona del present dindicatiu:
paguemjo pago, peguemjo pego, nedemjo nedo, llancemjo llano...
Compte! Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Els verbs jeure o jaure, treure o traure, nixer o nixer (i compostos de tots ells), pixer,
fer (i derivats: refer, satisfer...) i saber sescriuen sempre amb a en les formes tones:
Jauria, jaur, jaient, jaiem (les tniques sescriuen amb la vocal que sona, jec, jeia, jegui)
Trauria, traur, traient (les tniques sescriuen amb la vocal que es pronuncia, trec, treia)
Naixia, naixer, naixent, naixeria; per neix, neixo, neixi...
Faria, far, far, farem; per faig, fem, feia, fet, faci...
Sabia, sabr, sabem, sabent, sabria, sabssiu; per s, saps, spiga
Compte!
Sn incorrectes paraules com litro, centrmetro...Hem de dir/escriure: metre (unitat de
longitud), centmetre, quilmetre, termmetre, litre...
Hi ha casos en qu s til, quan hi ha dubtes ortogrfics, fixar-nos en com sescriuen en
castell. Tot i aix, hi ha algunes divergncies a tenir en compte:
- Sescriuren amb -e: emparar, enyorana (enyorar), assemblea, treball, Empord,
meravella, eben (ebenista), efeminat, sometent, resplendir, rfega, monestir, verns,
esprrec, sergent, albercoc, ametista, estendard, gelea, orgue, polseguera, canelons,
javelina, malenconia (o melangia), nedar, rave, resplendir...
- Sescriuen amb -a: afaitar, assass, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar,
avantatge, davant, endavant, davantal, arracada, arravatar, latrina, maragda, sarbatana,
Sardenya...
La O i la U
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya i alguns llocs de les illes Balears)
les vocals o/u en posici tona presenten dificultats ortogrfiques, perqu la o tona es
pronuncia u. Per exemple: pontet i puntet sonen igual. Aquesta coincidncia de so es resol
si seguim les regles segents:
1. Si la o es troba a lltima sllaba
a) Alguns noms masculins acaben en -o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro,
toro, porxo, romesco, saldo, duo, caldo, llenguado, melindro, xurro, amo, audio, bolero,
bombo, borratxo, brio, burro, cagarro, camerino, canterano, casino, catarro, gaspatxo...
Compte amb algunes paraules que les diem acabades en -o i no en duen:
barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semfor, tub, Alfred,
Antoni, Empar...
b) Alguns noms i adjectius, com hem vist a la UNITAT 1 fa el plural en -os:
mesos, felios, despatxos, calaixos, textos, rojos...
c) La 1a persona del singular del present dindicatiu acaba en -o:
menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto, trenco, serveixo, prego, perdo, dono...
2. Si la o es troba a linterior de la paraula
a) Cal buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la o o la u estigui en posici tnica:
Forner perqu ve deforn; dolordol; puntejarpunt, dotzenadotze, roserrosa
b) En els verbs, les formes sescriuen, en general, com la 1a persona del present
dindicatiu: jugar perqu ve dejo jugo; poseujo poso, plorarploro
Compte!
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus derivats (acollir, recollir, escollir, descosir,
sobresortir...) sescriuen amb o les formes tones i amb u les formes tniques:
- tones: cosim, cosirem, cosia, sortim, sortirem, escopir, he tossit...
- tniques: cuso, cus, cusis, surto, surt, surtis, cullo, escup, tus, tusso...
Els verbs poder i voler sescriuen amb -o en totes les formes (pots, podia, podem,
podr, podria, pogus, podent, vols, volia, volem, voldr, voldria, volgus, volent...)
excepte:
- la 1a persona del singular del present dindicatiu: jo puc, jo vull
Derivat catal
boqueta, bocassa
capitolet
consolat
corba, corbat
concrrer, recrrer
doblar
endolcir, dolcesa
forquilla
homenot, homenet
jovent, joventut
Mocar, mocs
rodamn
nodriment
ortigosa
ssa, ssos, sses
plomada, emplomar
plomatge, plomall
polsera, polsar
espolsar, polseguera
esporgar
Ressorgir, ressorgiment
subttol, titolet
tossir
volcnic
Pseudoderivat
bucal
capitular (adjectiu i verb)
consular (adjectiu)
curvatura, curvilini
concurrncia, ocurrncia
duplicitat, duplicar, duplicat
dulcificar, edulcorant
expulsar
femoral
bifurcar, bifurcaci
hum, humanitat, humanisme
juvenil
Mucosa, mucositat
mundial, tercermundista, mund
nutritiu, nutrici, nutrient
urticria
rsids
pendular
Plumbi, plumbat
plumfer
pulsaci, pulsi
expulsar, expulsi
purgar, expurgar, purgatori
Insurgent, insurrecci
titular, titulaci, subtitular
antitussigen
vulcanleg, vulcanologia
En alguns casos la grafia catalana i la castellana coincideix. Cal, per tenir en compte els
casos segents en qu no coincideix:
- Amb -o: aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brixola, cartolina,
coberteria, cobrir, colobra, complir, cnsol, croada, descobriment, embotit, Empord,
escapolir-se, esdrixol, estoig, fonament, Joan, joventut, pndol, ploma, podrir, polir,
rtol, rob, ro, romans, sofrir, sorgir, sospir, tamboret, ttol, tomba, tonyina, torr, triomf...
- Amb -u: ambigu, ateneu, bufetada, bungalou, butllet, butxaca, cacau, correu,
desmuntar, estiu, europeu, fetus, liceu, muntanya, muntar, porus, residu, ritu, riu, srum,
subornar, sufocar, suprbia, suport, suportar, tramuntana, trofeu, turment...
sabata
taula
famlia
efecte
esperes
metge
muntanya
perduda
sopvem
comprveu
cambrera
cridava
donaries
escola
histria
havies
escombra
capella
rellotge
policia
2. Completeu aquestes paraules amb a/e. Escriviu al costat la paraula primitiva de la qual
deriven:
v___uassa: ve de veu
p___net:
all____tar:
p____rera:
ll____mpec:
fr___dor:
estr____nyesa:
abr___ada:
t____rreny:
p___uada:
cir___rer:
s___gador:
esc___lfor:
f___brada:
p___drota:
ompl___
adequ___
saltav___
cicl___
exempl___
mmi___
turism___
armill____
metg___
arbr___
pobl___
tard___
viatg___
fust___
jutg___
bas___
llebr___
torr___
butxaca
corretja
roca
figa
aigua
plaga
pasqua
llengua
raa
mitja
esperana
taronja
balana
basca
obliqua
estella
mestra
acta
5. Escriviu les formes conjugades dels verbs crrer, venir, obrir i omplir en el lloc adient:
a) Quan_______molta estona, es cansa molt.
b) Aquesta clau no______b, est revellada.
c) Sempre que_______lampolla de loli, es taca d) Deixar estar la pilota i_______cap aqu!
e) C____, Joan. V____. El nen o______ el got. f) Fa massa calor. O_____la finestra,Teresa.
6. Trobeu els 15 infinitius acabats en -e/-er que hi ha amagats en aquesta sopa de lletres:
S
E
P
E
N
D
R
R
E
R
A
C
O
U
R
E
U
R
M
O
U
R
E
E
E
M
A
U
R
U
T
E
C
I
U
R
R
S
O
R
E
E
E
P
N
A
V
R
V
E
E
D
I
R
I
L
U
N
U
D
X
O
S
E
U
R
E
U
R
V
I
E
R
R
E
R
U
I
R
E
delante
rencor
asamblea
amparar
aorar
maravilla
rgano
trabajo
bano
afeminado
monasterio
barniz
cenefa
embajador
ventaja
rfaga
albaricoque
esprrago
sargento
amatista
amanir:
avaria:
assaig:
assemblea:
ambaixador:
meravella:
vespre:
treball:
verns:
nedar:
m___njaria
av___nava
r___ntaria
s___ltava
aix___cars
disfr____ssat
m___ngs
av___ncem
r____ntava
s____lts
aix___qus
disfr____ssis
m___njat
av___naria
r___nts
s___ltar
aix___caries
disfr___ssaria
m____ngi
av__nat
r___nti
s___ltada
aix___carem
disfr___ssava
jo sec
jo seur
jo seia
jo segui
seient
ab___nyegar: ve de
br___tcia: ve de
c___rdill: ve de
esf___rar-se: ve de
___llera: ve de
___ngulats: ve de
n___viatge: ve de
f___llet: ve de
s___rtejar: ve de
fl___reta: ve de
3. Escriviu en la primera columna la tercera persona del singular del present dindicatiu.
Desprs, completeu les altres formes verbals amb o/u:
a)
c)
e)
g)
t___rnar, t___rnis
telef___nava, telef___nar
d___rmia, d___rmir
b___lliria, b___llia
b)
d)
f)
h)
tr___cvem, tr___car
esb__rrarem, esb__rrs
empr__vava, empr__vat
b___farem, b___fis
pblic:
prleg:
gust:
5. Atenent als falsos derivats, escriviu les grafies correctes en cada cas:
mn / m___ndial
tt___l / tit___lar
p___ls, p___lsera / p___lsaci
b___ca / b___cal
6. Completeu les oracions segents amb les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i
tossir:
a) Et c______el bot abans que s______fora.
c) Ha estat t________ tots la nit.
e) Si no et trobes b, no s______aquesta nit!
g) No et c______la camisa. Te la c_____ tu!
i) No e_______al terra. Qui ho faci ho rec__llir
7. Completeu les oracions segents amb les formes dels verbs poder o voler:
a) Si hagus v_______venir, ja seria aqu.
c) Va dir que v______ms informaci.
e) V___lem fer-ho, per nosaltres no p___dem.
g) Que tu v_____venir no v___dir que jo v____
sufrir
surgir
suspirar
bofetada
boletn
bolsillo
correo
montaa
montar
soporte
trofeo
tobillo
tormento
razonable
rumano
liceo
individuo
saldo
Ella cobria
Jo cobrir
Jo cobreixi
Ell cobrs
Jo cobreixo
10. Completeu els mots segents amb o/u i relacioneu-los amb les seves definicions:
1. b___fetada
2. brix___la
3. b___tifarra
4. j___glar
5. s___portar
6. t___rment
7. r___vell
8. esdrix___l
9. pnd___l
10. escrp___l
11. m___ntar
12. c___mplir
vagoneta:
calors:
collaret:
ulleres:
tresorer:
unglada:
rellotgeria:
modista:
pomera:
fuster: