Epidemiologa Prctica de Aula 1

Dr. Bonfill xbonfill@santpau.cat

Guillem Mata

Prctica de Aula 1: GRANS FITES DE LEPIDEMIOLOGIA

1. INTRODUCCI
Farem un anlisi dels personatges que han contribut des de diferents aspectes a la evoluci de la cincia i la
epidemiologia.

2. PERSONATGES IMPORTANTS
2.1.

HIPCRATES (s. V AC)

Es considera el pare de la medicina. El posem aqu per perqu es podria considerar el primer epidemileg
ja que comena a pensar que les malalties poden tenir alguna relaci amb el medi ambient. Abandona el
concepte de que venen dels deus i destaca la influncia del medi ambient. Utilitza els dos conceptes claus:
-

Epidmia: Increment desproporcionat de la incidncia duna malaltia.

Endmia: proceso patolgico que se mantiene a lo largo de mucho tiempo en una poblacin o
zona geogrfica determinada.

2.2.

GIROLAMO FRACASTORO (s. XV)

No molt important1. Contribuci: va descriure la sfilis al s. XV i va descobrir que la sfilis era una malaltia
contagiosa i que estava relacionada amb les relacions sexuals.

2.3.

JOHN GRAUNT (1620-1674)

Es considera el primer demgraf. Per estudiar una malaltia necessitem els numeradors (quantes persones
es moren) i denominadors (quantes persones tenim). Ell va organitzar els censos estadstics i va utilitzar els
registres de poblaci i de mortalitat de Londres per dur a terme estudis sobre la peste bufnica i alertar de
la seva aparici i propagaci.

2.4.

TOMAS SYDENHAM

Considerat lHipcrates angls, sobretot perqu va estudiar la importncia dels smptomes i signes. A ms,
va comenar a classificar les malalties en funci dels smptomes i signes.

2.5.

GASPAR DEL CASAL (1680-1759)

Va nixer a Girona. A Astries va estudiar i descriure la pellagra. s una malaltia que es donava sobretot en
aquells pasos o zones que tenien una dieta poc rica i a base de patata, blat de moro. Tamb destacava la
manca de fruita i verdura. s una malaltia que va observar al s. XVII, la va descriure i va determinar que hi
havia algun component de la dieta que el feia especialment procliu a patir la malaltia.

2.6.

GOLDEBLER (s. XX)

Va relacionar el dficit vitamnic i la pellagra. Va costar que fos acceptada ja que als EEUU va ser difcil
assumir que hi havia carncia de certs aliments i que aix pogus donar lloc a malalties com aquesta.

2.7.

POTT (s. XVIII)

Contribuci als escura xemeneies (neteja xemeneies2). Va constatar que molts dels nens que acompanyaven
als escura xemeneies acabaven patint un cncer d'escrot. Va relacionar l'edat dels nens amb les substncies
1

Frustrante para el bueno de Girolamo, que lo primero que aparece tras su nombre 6 siglos despus de morir en un
taco de apuntes de epidemiologa es la frase no molt important. Que dira su madre.
2
Limpiadores de chimeneas, chavalitos que se metan por un lado de la chimenea siendo de raza aria y salan por el
otro ms negros que Samuel Etoo.

Epidemiologa Prctica de Aula 1

Dr. Bonfill xbonfill@santpau.cat

Guillem Mata

que hi havia dins les xemeneies brutes (toxines que en teixits encara en creixement augmentaven el risc de
patir cncer descrot). Aix doncs, el considerem el pioner en la biologia ocupacional que consisteix en
trobar factors de risc a la feina relacionats amb certes malalties per tal de prevenir-les. Relacionat tamb
amb la tuberculosi.

2.8.

LIND (1716-1794)

Va fer el primer assaig clnic de l'historia (ohhhh).

Va sospitar que l'escorbut era una malaltia que afectava als
mariners britnics del s. XVIII que passaven altes temporades a
mar i que morien per culpa de la malaltia. Ell creia que era degut a
una vitamina o algun aliment. A simple vista va veure que els
ctrics podien ser efectius i teraputics.
El ms habitual era que hagus donat ctrics al tots els mariners.
Per Lind, quan es va trobar amb una epidmia d'escorbut va fer
el PRIMER ASSAIG CLINIC DE L'HISTORIA. Va dividir els mariners en
6 grups. Al primer, els hi va donar ctrics i als altres cinc, els hi va
donar altres tractaments daquell moment com sidra, vinagre, nou
moscada, aigua de mar, gotes d'elixir de vitrol (cido sulfrico
diluido), etc. Va veure que els que bevien ctrics comenaven a
millorar de manera molt immediata i els altres es morien. s
important destacar el fet que va comparar els ctrics amb els
millors tractaments de la poca i els va superar.

Peliculn sobre la vida de James Lind, para

quien quiera profundizar. Necesito que en
sus cabezas suene el tono ms sarcstico
que tengan para leer la frase anterior.

Tot i aix, van tardar molt a fer-li cas. Van trigar 19 anys perqu no se'l creien. Aix passava perqu
contrastava amb el coneixement dels capitostos de l'poca ja que els posava en qesti altres teories a
partir de raonaments terics que mai havien acabat passant a la practica.

2.9.

PIERRE LOUIS (s. XVIII)

Reconegut pel seu mtode numric i el fi de la sagnia3. Es va atrevir a comptabilitzar per primer cop els
resultats clnics i es va adonar que els pacients als quals sels hi aplicava la sangria es morien mes que si no
se'ls hi aplicava. Ara ens sembla obvi, per en aquella poca li va suposar moltes critiques perqu es deia
que la medicina es un art, i que per tant, no es podien aplicar nmeros a lart. Aix doncs, Pierre Louis va
obrir el cam al mtode numric.

2.10.

JOHN SNOW (s. XIX)

Metge ginecleg britnic. El situem a Londres on va observar lepidmia de colera l'any 1854 que va
provocar una gran mortalitat. Veient que molts pacients es morien va fer un mapa posant un punt on alg
moria o agafava la malaltia. Rpidament va veure que les persones que vivien en determinats carrers tenien
una incidncia molt ms elevada que els que vivien en altres zones de la ciutat. Podia haver pensat que
simplement era una qesti contagiosa, per va anar mes enll: va fer un estudi epidemiolgic per veure
que caracteritzava aquelles persones que vivien en aquells carrers (est loco, decan). Un dels elements era
que bevien aigua d'un determinat pou. Va proposar a les autoritats de la ciutat que tanquessin el pou. No li
van acceptar en primera instncia, per va ser prou convincent i al final ho van fer. Immediatament va
cessar lepidmia (y los mand a callar as en plan chulo, como Ral al Camp Nou). Destaquem el fet que va
detectar la causa i va fer una intervenci per resoldre-la.
3

Es una burrada, consista en sacar sangre al paciente para luego usar las propiedades curativas de dicha sangre en
otra parte del cuerpo. Las famosas sanguijuelas se usaban con este fin.

Epidemiologa Prctica de Aula 1

Dr. Bonfill xbonfill@santpau.cat

2.11.

Guillem Mata

SEMMELWEIS (s. XIX)

Ens parla de la higiene que han de tenir els quirfans. Va observar que la febre puerperal afectava sobretot
a les zones, quirfans, on les pacients eren ateses per personal amb mes experincia. Va arribar a la
conclusi que el personal amb mes experincia passava de fer autpsies a atendre el part sense cap mena
d'higiene. En canvi les joves atenien el part sense passar per la sala de necrpsies.
Va introduir el concepte del rentat de mans. Va comptabilitzar i va quedar instaurada la prctica ja que la
incidncia va baixar molt.

2.12.

WILLIAM FARR (1807-1883)

Continuaci de John Ground4. Va desenvolupar el primer sistema dinformaci sanitria generant les
primeres estadstiques mdiques. Per aix Anglaterra pot comptabilitzar i veure levoluci histrica de fa
molt temps de les seves malalties.

2.13.

VIRCHOW (1821-1902)

Sel considera el pare de la citologia per la seva gran frase: Tota cllula ve d'una altra cllula (BANG). A
ms, va observar que a la selva negra dAlemanya els miners patien moltes malalties que ell va associar a les
males condicions de vida i de treball. Ho va denunciar i aix ha tingut un paper important en la denncia de
les condicions de treball i de vida.

2.14.

KOCH

Important pel bacil de Koch. La seva importncia epidemiolgica recau en el fet que va definir els criteris de
causalitat de Koch5. Eren uns determinats criteris que havia de complir o tenir un agent per ser considerat el
causant duna malaltia. Aquests criteris van ser considerats vlids des de finals de segle XIX fins a meitats de
segle XX. Koch ho va fer sempre pensant en malaltia infecciosa. Aix en malaltia crnica no era un model
igualment vlid. Per aix, aquests criteris van ser superats per altres conceptes que veurem ara.

2.15.

BRADFORD HILL (1950s)

Important per tres motius:

Actualitzar criteris de causalitat que diuen quan es pot dir que un element s factor de risc causant
d'una malaltia.

Va perfeccionar laleatoritzaci i va dur a terme el primer assaig clnic de lpoca moderna a lany
1948. Quan van aparixer els antibitics, ell va fer un assaig clnic comparant lestreptomicina i el
reps al llit per tractar la tuberculosi.

La tercera gran contribuci va ser que juntament amb Richard Doll van dissenyar la primera gran
associaci de metges britnics que va ajudar a establir la relaci entre el cncer de pulm i el
consum de tabac.

2.16.

ARCHIE COCHRANE (s. XX)

Va fer un llibret que encara avui t molta vigncia que es diu Efectivitat i eficincia.

Hablbamos antes de lo miserable que se tendra que sentir la madre de no molt important Girolamo Fracastoro.
Pues bien, creo que si la madre de William Farr escuchase lo de que su hijo es una continuacin tampoco le gustara.
En fin, continuemos con John Ground 2.
5
S, el que para ustedes es el del bacilo, para el Doc y para mi es el de los criterios de causalidad de infecciosas.
#notodoesmicro

Epidemiologa Prctica de Aula 1

Dr. Bonfill xbonfill@santpau.cat

Guillem Mata

Conceptes defectivitat, eficcia i eficincia:

-

EFICCIA: Fa referncia a l'efecte beneficis d'una determinada intervenci en condicions

ideals, experimentals.

EFICINCIA: t en compte el cost de la intervenci .

EFECTIVITAT: Fa referncia a l'efecte beneficis d'una determinada intervenci en condicions

reals. Poden haver-hi factors que facin que l'efectivitat s'allunyi de leficcia, com per exemple la
destresa del cirurgia o que el pacient es deixi operar, etc.

2.17.

MEDICINA BASADA EN LEVIDENCIA. SACKETT I GUYATT (1980s-90s)

L any 1992 publiquen larticle on per primera vegada defineix la Medicina Basada en lEvidncia. La
defineixen com a la integraci de les millors evidncies de la investigaci, amb lexperincia clnica i els
valors del pacient. Aquest concepte est mal tradut en catal i castell. Evidncia en angles vol dir prova, no
obvietat.

2.18.

COLABORACIO DE COCHRANE

Iain Chalmers va fer aquesta sntesi que consistia en preparar,

actualitzar i divulgar revisions sistemtiques sobre els efectes de
latenci sanitria.
s considerada la figura del metanlisi. El logotip que veiem a
baix reprodueix leficcia de tractar amb corticoides durant una
setmana a les dones embarassades de part prematur. Illustra 7
assajos clnics (cada ratlleta del logotip). La lnia vertical ens
separa els resultats beneficiosos dels controls. A lesquerre
trobem els corticoides i a la dreta els favorables al grup control.
Resultats majoritriament favorables al tractament amb
corticoides. Resultats: Observaci de la reducci de la
morbimortalitat dels nadons i la reducci de la freqncia de
distres respiratori.
A lany 1973 es va fer lassaig clnic corresponent a la primera ratlleta. Va tenir resultats favorables i era un
assaig clnic amb molts pacients (com ms estreta s la lnia, ms precisi). Aquesta lnia es curta i no talla la
lnia vertical, podem dir que aquest estudi es clarament favorable i slid a favor de ladministraci dels
corticoides. Altres investigadors, per ignorncia i desconfiana van fer altres estudis amb menys pacients
(lnia ms llarga i no tant positius). Llavors, donem els corticoides o no?
El rombe integra els resultats de tots els experiments. Van tardar 18 anys en acceptar el tractament i aix va
comportar que moltes dones no van ser tractades.