INVERSIO SIMBOLICA I IDENTITAT ETNICA: UNA APROXINACIO AL CAS DE CATALUNYA (1). Joan FRIGOLE Institut Catala d'Antropologia. Universitat Auténoma de Barcelona.L'objectiu d'aquest treball és l'analisi dtalguns episodis © moments en les relacions entre l'estat franquista i Catalunya, considerant fonamentalment conjunts de sfmbols oposats. A conti- nuacié intento destacar el paper que aquests sfmbols van tenir en dos procesos també oposats: un de negacié i, l'altre, de re - cuperacié de tot alld que negava el primer. La paraula que defi- neix aquest segon procés és la de “redregament". Seguint a Sally Falk Moore, anomeno aquests dos processos "processos de regula - ritzacié" formes 0 estils d'organitzacié anomenats “communitas" i “estruc- tura" segons la terminologia de Victor Turner. Finalment, els analitzo com una successié de dues Per entendre el fenomen de la identificacié &tnica a Cata - lunya és absolutament necessari de referir-se a aquest procés global. Es dins d'aquesta perspectiva que els fendmens o ele - ments culturals a nivell micro o macro-social adquireixen o no significat atnic. L'aplicacié de nous conceptes i models a la investigacié de la realitat étnica i nacional pot posar de rellew aspectes i significats nous i fer que unes dades que per a altres models tenen un valor accessori, passin a tenir ara major rellevancia. Defini de conceptes i presentacié de models Es Util de distinguir analfticament entre el concepte de cultura i el d'identitat cultural o étnica. Habitualment, 1*An- tropologia, seguint Tylor (1871), defineix la cultura com “aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, tart, la moral, el dret, els costums i qualssevol altres ha - bits adquirits per I'home en tant que membre de 1a societat". El concepte d'identitat cultural o étnica és més restringit que no pas el de cultura. La identitat cultural es basa en l'exis - téncia i coneixement d'un nombre limitat d'elements culturals. En el concepte d'identitat cultural apareix a més, en primer pla, la relacié indissociable d'uns homes amb uns elements culturals,” Vins Contribuint aquests darrers a la seva organitzacié en un grup social de tipus formal o informal. En estudiar 1a cultura hom pot en canvi deixar de banda en molts moments l'esmentada rela- cid. Quant a la cultura i a lidentitat &tnica, s*ha de consi - derar també la seva dimensid temporal. Aixf com el pas del temps suposara per a la cultura basicament l'aparicié d'un nou element, la modificacié d'un altre, la reestructuracié del conjunt, etc., en el cas de la identitat &tnica el pas del temps és equivalent a un canvi de context 0, dit d'una altra manera, 1a dimensié temporal és rellevant en la mesura en qué ha fet variar o ha mo- dificat el context. Els canvis en la identitat étnica van 11i - gats als canvis de context. La identitat, del tipus que sigui, no és pas Gnicament quel- com que hom sent o pensa, sind quelcom que s‘ha de manifestar oberta i puiblicament. £1 lloc de la identitat no és ni el cor ni el cap de les persones, sind els variats contexts i escenaris publics que cada societat defineix com a pertinents per a la pre- sentacié, exhibicié i trobada dels diferents tipus de persones i entitats, seguint un doble ordre, el del cicle vital dels indi - viduus i el del treball i festes. Aquests contexts, escenaris i situacions formals o informals es caracteritzen perqué fan sor- gir moviments alternants de cooperacid i competicié, d'unié i se- paracid, de solidaritat i antagonisme. €s en aquests escenaris i contexts on es manifesta i és percebuda per uns i altres la iden- titat de cadasci, i on aquesta juga un paper fonamental com a aglutinant d'interessos, objectius i condicions, tant de tipus material com espiritual, similars o fins i tot heteroganies. Fo- ra de les diferents escenes pibliques, sembla que s'esfumi i es torni inoperant. La identitat no és un fenomen senzill, si no el resultat d'un conjunt de moviments d'identificacié. Aquests con- sisteixen fonamentalment en l'adhesid, exhibicié, ds, contacte i manipulacié d'elements molt heterogenis com paraules i esldgans, insignies i grafismes, vestits, llocs i recintes, figures i per- sonatges, colors i ordenacions de les coses i dels individuus, etc. Tots aquests elements no sén utilitzats per ells mateixos, sind que s'exhibeixen i usen per a expressar publicament altres realitats que sén diffcils de copsar per si mateixes a través dels sentits i que, per tant, és diffcil que desvetIlin una ad-hesié emocional. Tots els elements citats sén mitjans per a sig- nificar pdblica i obertament realitats de tipus no material o incorpories com els valors, les virtuts, les actituds vitals, les qualitats i caracter{stiques de les coses, institucions i persones, com la cohesid, 1a continuitat, I'honor, 1a submissid, la Ilibertat, la unié, etc. Generalment, els individus, grups i institucions utilitzen alhora diversos elements, com per exemple delimitacions de l'espai, construccié de recintes, vestits, in - sfgnies, paraules, gestos, ordre de col.locacié de les coses i persones, etc., per a manifestar i remarcar idees, qualitats, aspiracions i conceptes que s‘atribueixen a si mateixos, és a dir, per a significar i afirmar 1a posicié i la identitat indi- vidual i col.lectives. Els individuus i els grups participen de varies identitats, essent la identitat étnica la més inclusiva de totes elles. Pe- ré en cada moment o context especffic, segons els participants i segons les divisions i aliniacions que real o simbdlicament stestableixen entre ells, sobresurt una sola identitat dominant, i les altres resten inoperants i a segon terme. Si considerem el problema de la identitat étnica en la se- va dimensié histdrica, veurem que cada @poca ofereix la possi - bilitat d'un tipus de integracié i d'identificacié dominant que corre paral.lel a la jerarquitzacié de les formes organitzati - ves existents. Avui sembla possible afirmar, o sospitar com a minim, que I'Estat, que és l'organitzacié més complexe i compren- siva, és solament una fase histéricament circumscrita i deter - minada cap a nivells d'integracid més complexes. Mentre apareix una perspectiva d'integracid superior, tenim com a contraparti- da laparicié de moviments que pretenen reordenar la realitat interna de cada estat i modificar la jerarquia de les unitats o segments interns. Els dos moviments -fusié a nivell superior o supraestatal i segmentacid a nivell inferior o intraestatal- sén cowpletament compatibles i légics. Histdricament, han estat els estats nacionals els que sthan Preocupat constantment, més que no pas altres tipus d‘'unitats historique » per tal d'assegurar la integracié i I'assimilaciéde tots els seus ciutadans, han destruit les formes organitza- tives incompatibles amb la nova organitzacié, utilitzant per a aquesta finalitat procediments administratius, perd especial - ment l'efic’cia dels exércits nacionals. Si mirem 1a Peninsula Ibérica en I'edat moderna, veurem que els moviments d'identi - ficacié &tnica sorgeixen del xoc d'estructures: una estructura s'imposa i engloba l'altre. Els efectes, la desfeta, es con - vertira en un sfmbol &tnic de primera magnitud, Aixf tenim que Ta batalla d'Almansa, per als valencians, la de Villalar, per als castellans, la de Barcelona per als catalans, s*han con - vertit en simbols étnics Pensant en el procés d'tidentificacid étnica catalana a la postguerra, és Util d'introduir el concepte de senyal. Actua com a senyal qualsevol element que, amb la seva aparicid, de - sencadena l'accié humana. £1s senyals tenen a veure amb el desvetllament, orientacid i coordinacié de les accions humanes. Els sfmbols conservan aquesta caracter{stica en la mesura en qué recorden la situacié o context concret al que es referien primariament, del que van ser desplagats per factors o circums~ tancies histdriques. £1 grau d'autonomia del sfmbol respecte d'un context determinat és exponent de la seva riquesa.de sig- nificats. £1 senyal, contrariament, est& vinculat a un context concret i és unfyoc. A partir de la desfeta (1939), Catalunya sofreix una si - tuacié d'empobriment cultural deguda a qué els sfmbols de la catalanitat sén negats i substituits per altres elements que forgosament porten 1'imprompta directa de la seva vinculacié a Els sfmbols que l'estat una situacié de repressié i coacci franquista imposa i difon, a causa de la seva vinculacié direc- ta amb I'"alliberament", només poden indicar al catala com a tal les segiients actitud rendncia, submissié o resisténcia i rebel.1i6. Parlar en una llengua diferent de la nostra, cantar unes determinades cancons, fer determinats gestos en relacié a una série d'objectes i persones era quelcom primariament obli- gatori, Tots els valors, idees i atributs que l'estat franquis- ta volia projectar i difondre a través dels nous sfmbols i de la nova ordenacié simbdlica de la societat i de la realitat,| | queden interferits i anul.lats pel fet que recorden als cata - Jans la situacid inicial, la desfeta, i les seves conseqiéncies. Els simbols franquistes només podien funcionar aqui com a sen- yals i, a més, amb el recolzament constant de tot 1’aparell re- pressiu. Es amb el pas del temps que aquests senyals adquiriran més autonomia fora del context inicial, i es podran transformar en elements simbdlics, en contra-s{mbols, en la mesura en qué Va gent, individualment i col.lectiva, els utilitzi com a punts de referencia i connexié d'experiéncies i vivéncies de tipus i ordres diferents. Sally Falk Moore, en l'epfleg al llibre Symbol and Poli - tics in comunal ideology (1975), presenta un model adeqéat per a ltestudi i analisi de les situacions de canvi, de la relacié entre I*ideologia i l'accid, 1a continuitat i el canvi, 1 les de la consideracié que és Gtil, de vegades, de considerar a nivell relacions entre els nivells micro i macrosocial. Part tedric la vida Social com a indeterminada, Pressuposa que la vida social és indeterminada excepte en la mesura en qué la cultura i les relacions socials la fan determinada. Aixf, doncs, parla de processos de “regularitzacié", que sén aquells que in- tenten de determinar i fixar la realitat social. Determinar i fixar no sdén dos estats que hom aconsegueix de cop, sino dos processos. Fix significa, en termes de realitat social, alld que es renova de forma continuada. Els processos de regularit- zacié juntament amb els d'ajust personal operen en un medi so- cial parcialment indeterminat, Aquest model crec que ens permet d'entendre el procés d'identificacid étnica, i el que proposava l'estat franquista com a dos processos continuats i renovats constantment per a fixar la realitat socio-cultural, per a fer prevaler sfmbols i classificacions oposades. Encara que em li- mitaré fonamentalment a les expressions simbdliques d'aquests dos processos contraposats, aquest model permet explicar també les relacions entre els grups i organitzacions que s‘enfronten, és a dir, les relacions de poder. El terme "communitas", tal com el defineix Victor Turner, és un tipus especffic de relacié social que, segons I'exten - sig i 1a importancia que arribi a tenir, pot suspendre parcial- ment o total, temporalment o definitiva, I'estructura d'una ins-titucid o una societat determinada. La “communitas" té una qua- litat existencial, implica una relacié de tot ésser hum& amb els altres éssers humans, L'"estructura" té en canvi una quali- tat cognitiva, és esencialment, des d'aquest punt de vista, un conjunt de classificacions i un model per a ordenar la vida pu- blica. Per estructura stentén també un ordre social consistent en un conjunt de rols i status pels quals passen parcialment o total els individuus a través del temps. En la situacié de "co- mnunitas" Iestructura es troba en un estat de suspensid, la vida del grup tendeix a convertir-se en homogénia i indiferen - ciada, és tot 1'home e1 qui interessa i no els seus rols socials concrets. El sistema de valoracié que els acompanya resta en suspens en una situacié de “communitas". L'dnica classificacié i valoracié vigent consisteix en afirmar-se com a una sola hu- manitat concreta i delimitada. La divisié de funcions i de tas- ques, la distribucié de la responsabilitat i l'obligacid de do- nar comptes sén prdpies d'una situacid d'estructura. La situa- fi cid de “communitas" apareix quan els individuus se'ls permet d'actuar espontaniament, sense que la seva conducta estigui me- F diatitzada per rols concrets, sense les valoracions que acompan- thy yen aquests rols. La situacié de “communitas" és un sindnim de hm solidaritat no interessada, de fusié, d'espontaneitat i de fes- ta. La "communitas" té també un aspecte de potencialitat, és una situacié generadora de nous sfmbols rituals i models que poden servir per a una nova ordenacié i classificacié de 1a rea- litat social. Victor Turner distingeix tres modalitats de "com- munitas": l'existencial o espontania, la normativa -que es déna quan I'anterior s'organitza en un sistema social perdurable-, i la ideoldgica. Aquest Gitima és fonamentalment un projecte ideal que precedeix i acompanya la “communitas” normativa. Caracteritzacid de les dues unitats politico-administrati- ves: Ta Catalunya autnona 1 retat tranquistas En el moment de J'alzamiento el futur estat franquista es presenta embolcallat en una ideologia de "communitas", com un projecte de “communitas" enfront de Torganitzacié politico- administrativa de la Catalunya autdnoma. A Catalunya, en aques- ta mateixa época, hi trobem una situacié de pluralisme ideold - gic que es relaciona amb una situacio d'estructura. Hi havia un10 govern propi, una ordenacié jurfdica i politica propies, una ordenacié territorial especffica i les categories i classifi - cacions propies d'una societat agricola perd, a 1a vegada, fortament industrialitzada, Catalunya constituia un ordre en el sentit més positiu de la paraula. A més, les relacions entre els grups existents a Catalunya abans d'iniciar-se 1'alzamie! to eren les normals en una situacié d'estructura: les tensions j els conflictes no amenagaven amb desintegrar 1'esmentat or- dre. La situacid canvia amb 1'inici de la guerra. Per als qui atacaven aquest ordre, no era aquest sind un caos fruit d'una situacid d'estructura agreujada per les tensions que els sub- levats atribuven als membres d'aquesta estructura: separatis - tes, anarquistes i comunistes. £1 simbol dels catalans sera l'expressié rojo-separatista. La Catalunya autdnoma es conver- teix per a ells en el simbol d'una situacid d'estructura amb totes les connotacions negatives possibles. L'estat franquista tenia una ideologia de "communitas" i una organitzacié que, en les seves linies generals, era la concrecié d'un determinat pro- jecte de “communitas". L'atac a una situacié d'estructura adop- ta la forma de “communitas". Els valors de l'estructura sén in- vertits. La separacid, distancia, aillament i discrepancia re- lativament institucionalitzades entre individus i grups en una situacid d'estructura eren considerades com a negatives. Per oposicid, aixequen la bandera de la unitat absoluta, de la uni- ficacié i la fusié. La unitat és el simbol maxim de tota aques- ta @poca. gCom s'aconseguira a la practica aquesta unitat?. En l'in-group, mitjangant rituals de "communitas"; en 1'out-group, mitjangant la repressié que adoptara les formes de depuracid, empresonament i afusellament, Els membres de l'out-group, 0 bé seran incorporats a 1a comunitat moral dels vencedors a tra- vés d'un procés de transici dolorosa (1a regeneracié a través del dolor), 0 bé en seran exclosos definitivament en tant que simbols icdnics deks valors rebutjats. Existeixen en aquesta Bpoca tribunals militats especials "de liquidaciones". En els diaris, quan anuncien la detencié d'alguna persona que va tar- dar en ser localitzada, es parla de la captura del monstruo Ltanul.lacié de qualsevol element que pugui servir per a establir classificacions i, per tant, per a donar lloc a possi-1 bles divisions és quelcom molt evident en 1a ideologia de l'es- tat franquista. Veiem ara un dels molts exemples possibles,unes cites d'un text per a l'adoctrinament de nenes de set a deu anys: -iQué es el nacionalismo? -Nacionalismo es la idea que entiende a la patria no como una empresa a cumplir en el mundo, sino como so porte fisico de nuestra vida = Entonces, gpor qué no podemos ser nacionalistas? = Porque para nosotros ya sabéis que la patria no e e) territorio, ni la lengua, ni la raza, sino 1 "Unidad de Destino orientada hacia su Norte Univer - sal", - &Y cudl es el destino de Espana? - Incorporar a todos los hombres a una empresa uni - versal de salvacién, - iQué quiere decir esto? - Hacer que todos los hombres antepongan los valores espirituales a los materiales". | I d'aqui la definicié de 1'home com portador de valores eterno Finalment, veiem aquesta altre formulacio: "-7Qué se opone a que nosotros seamos materialistas - Nuestro concepto del hombre como un fin eterno e Dios y el Destino de nuestra Patria en el mundo, que tiene como fin el incorporar a los hombres a una empresa universal de salvacién". (Pags. 98 y 92, Libro de Formacién Politica. Madrid,s.a.) Tota diversitat és espiria i secundaria. E1 que realment importa és la unitat profunda i la més completa adequacio entre aquestes tres entitats: Ithome, la patria i Déu. L'eliminacié dels elements que separen, e] rebuig de la instrumentalitzacié en les relacions humanes deguda a la sobrevaloracié de l'espi - ritualitat i l'acord més absolut en relacié a unes finalitats espirituals sén alguns dels aspectes més destacats del model que se'ns proposava. L'afirmacié i exaltacié constant d'una hu- manitat cristiana i espanyola era l'objectiu d'aquest project de "“communitas". Ser home, ser catdlic i ser espanyol haurie d'ésser una Gnica cosa. Les mateixes expressions que utilitzen els sublevats contra l'ordre i l'estructura republicana poden considerar-se com a sfmbols de "communitas", com les expression movimiento nacional, cruzada nacional, unificacién nacional, en-12 front del que anomenaven rotura, desgarramiento, desintegracién . . de la patria. La llei de 5 d'abril de 1938 derogava 1'Es~ tatut de Catalunya, reflejo de un régimen disgregador que imp! cava la negacién de aquellos vinculos consustanciales con la u nidad nacional La disposicié vertical, entre altres coses, dels colors de Ja bandera de la Falange ser’ interpretada como la busqueda de un_parafso diffcil. La verticalitat sera el sfmbol de la inte gracié, i el feix de fletxes, el simbol del haz entrafable de personas y pueblos. Cal recordar també el gran nombre d'actes de formes amb que hom recorda els morts. Evidentment, els mort del propi in-group, de la prdpia comunitat moral. Tot aixd pot interpretar-se com una manera d'aconseguir la unitat i de re construir l'estructura ideal del grup | An3lisi dels simbols i dels dos processos de regularitza- cié_antagontes, Presentaré a continuacid una série de sfmbols oposats, els de l'estat franquista, tal com apareixen en el procés d'imposi cid i afirmacié de l'ordre franquista, i tal com sén vistos pels grups i sectors de Catalunya, i les seves répliques. La victdria: aquesta és una de les paraules més repetides, escrites i gravades pel nou estat. La multivocalitat d'aquesta paraula és molt gran. fs la victdria sobre el comunisme, la \ magoneria i el separatisme; és la victéria sobre 1'anti-Espanya és la victéria sobre unes estructures i autoritats concretes; és la victdria sobre unes terres, pobles i gent; perd és també la victoria de la unitat enfront de la separacié i la disgre - i gacié, de l'ordre sobre el caos, de l'espiritualitat sobre e ' materialisme. Es la victoria a la vegada de les armes i de la fe. Es la victéria del nou estat enfront de l'anterior, la re- publica. Aquesta victoria la componen episodis que constitueixen una mena d'historia mitica, que és necessari repetir, reviure i recordar periddicament per tal d'assegurar la continuitat de nou ordre establert, Veiem a través d'unes cites com concebei xen aquesta victoria els vencedor13 "El triunfo de las armas del caudillo, Franco acaba de concederos e1 inmenso beneficio de la liberacié y el altfsimo honor de que los hombres y tierras de esta regidn (...) se incorporen de modo pleno, defi- nitivo e irrevocable a la grandeza y unidad de la Patria". (Del "Bando del General Jefe de los Servicios de Ocu- pacién". La Vanguardia Espanola, 28 enero 1939). +++. "Con palabras del ministro de la Gobernacion di remos: Hay una Catalufia espafiola, nacional, que vence por y para Espafia, pero hay otra desviada de la jus- ticia, de la verdad y del patriotismo, que ha sucumbi do, que ha sido vencida, militarmente vencida, ante Ja fuerza imponente de los soldados de Franco Ya ha legado el dfa en que Espana, la nueva y eterna Espafia, habfa de encontrarse reina, duefa y sefora de Catalua por los siglos de los siglos" be eat cena) de la Vanguardia Espafiola, 28 enero 1939 Com a resultat d'aquesta victéria tot es tenyira forsosa- ment d'espanyolitat. L'espanyolitat com a simbol desplaca la a Van - catalanitat. £1 diari citat es titulava anteriorment " guardia" i es transformara en “La Vanguardia Espafiola", els vivas de les forces d'ocupacié stexpressen aixf: jViva la Ca - talufia espafiola!. £1 fruit de la victoria és també la difusié i exaltacié de los escudos, insignias y s{mbolos que la victoria sobre los enemigos rojo-separatistas ha hecho gloriosos y defi- nitivos. Ltobjecte és la fixacié simbdlica de la realitat de forma definitiva, Per a la majoria dels grups i sectors de Catalunya aquesta victoria és sindnim de derrota. La paraula freqientment utilit- zada és la de desfeta. Aquesta desfeta és també una desfeta in- dividual i col.lectiva, material i espiritual, la desfeta d'un ordre social i simbélic que han estat destruits. Vegem-ne uns testimonis: “La guerra imposada acaba amb 1a desfeta de Catalun- ya. L'odi anticatala dels vencedors s'abaté damunt el nostre poble (...). Catalunya, com els altres pobles de L'Estat espanyol, va perdre el régim democratic. Perd, a més, a Cata- lunya 1i fou arrabassat el seu régim autonomic. Les Veis del Parlament catala foren anul.tades. L'orga- nitzacié administrativa de la Generalitat de Cata - Junya, condemnada, La llengua catalana, fins alesho- res oficial a Catalunya, fou prohibida en la vida so-14 cial i publica, i només fou tolerat “su uso privado y familiar" (...). Sancions de tota mena caigueren sobre els infractors. Tot llibre, pel sol fet de ser escrit en catala, fou condemnat al foc o a ésser con- vertit en pasta de paper. Totes les entitats cultu - rals catalanes foren clausurades. £1 magisteri cata- Ji fou perseguit i substituit per mestres enviats de fora de Catalunya (...). Comenga aleshores un intent d'auténtic genocidi cultural contra el poble de Ca ~ talunya." (Josep Benet, 1978, 13-14) Ltescriptor Gaziel escriu, davant l'espectacle de la Catalunya de 193 "Res no ha quedat en peu del que era nostre: ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni } Vlengua, ni tan sols la senyera, Només ens resta, com un tros trossejat i sense anima, la nostra venguda terra catalana. Sf, hem perdut; Catalunya ha perdut". (Citat en Josep Benet, 1973, 13). Raimon canta: Benet diu "A ltany 40 quan jo vaig naixer, jo crec que tots, tots haviem perdut". de la desfeta: "Perqué aquells catalans que, com a individus per- tanyents a una classe social o afectes a una ideolo- gia conservadora, o per motiu de llur creenga reli giosa, es trobaven situats entre els vencedors, com a catalans, és a dir, com a membres d'una comunitat nacional concreta, es trobaven situats entre els ven- guts, llevat que reneguessin de llur catalanitat; que es convertissin en botiflers". (Josep Benet, 1978, 16) La desfeta és comparada amb la de 1714, encara que es va lori com la més dura de la histéria de Catalunya. La victoria té també paral.lels en el passat imperial d'Espanya: Carles V Felip II. Una poesia popular, que al.ludeix als fets de 1640, comen- ga amb una exclamacié de dolor: "Catalunya, comtat gran, qui t'ha vista tan rica plena. Ara el Rei nostre senyor, declarada ens té la guerra".15 La poesia segueix explicant totes les vexacions de les tro- pes de Felip IV i en resumeix la intencionalitat amb una sola frase: "tot per desolar la terra". L'himne de Catalunya, “Els Segadors” transforma el crit de dolor en un crit d'esperanca confianga: “Catalunya triomfant, tornara a ser rica i plena". Aquesta és una de les caracterfstiques més clares en el procés d'identificacié étnica catalana: transformar el negatiu en positiv. La derrota s'ha de convertir en redregament. La ma teixa estitua de Rafel de Casanova, que durant molts anys ha estat de cara a la paret en un magatzem municipal, esperant tor- nar a ser col.locada en un lloc public, ensenyant la cara, po- dria simbolitzar aquesta situacié el Veiem en detall com es concreta la vjctdria, com es fa pal te pable i per qué és la més dura. as Es tradueixen al castella tots els topdnims i noms propis. 1 Quan no es pot traduir, se'n modifica la grafia. Es prohibeix ay inscriure en el Registre Civil noms en catala. Cal recordar que els noms propis funcionan com a simbols. Quan, passats ja alguns anys, es permet l'edicié d'algu - nes obres del poeta Verdaguer és a condicié de fer-ho utilit - zant l'ortografia anterior a les normes de l'Institut d'Estu - dis Catalans. Aquella llengua, arcaTtzant i no unificada, sf que es creu compatible amb l'espanyola, perqué se'ls apareix deslligada de tot l'esforg polftic i literari per a convertir- Ja en una llengua moderna, Veiem un exemple concret del procés d‘anul.lacié, per una banda, i d'afirmacié d'un ordre nou, per una altre. En el diar del dfa 1 de setembre de 1939 apareix una ordre del governador civil de Barcelona: “Nuevo plazo para redactar rétulos e impresos en el idioma nacional. No obstante las exortaciones y fa- cilidades publicadas por el Excelentfsimo Ayuntamien- to de esta capital para que desaparecieran de los e-16 dificios piblicos y privados, asi como de las entida- des que de cualquier modo se relacionan con lo publi co, toda especie de inscripciones no redactadas en e ! idioma nacional, y a pesar de la comunicacién de san- | ciones gue oportunamente se hizo conocer, es patente que estan aun visibles excepciones concebibles mas bien como efecto de negligencia, que de absurda rebel- dia, Pero como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Bar- celona y su provincia ha de ofrecer a sus residentes y visitantes nacionales y extranjeros el aspecto de una tierra tan integramente espafiola como la que fue en tiempos de su mds gloriosa tradicién en que los mo- narcas inmortales fundadores del Imperio espaol se complacfan en residir en esta urbe como en su propia sede, he dispuesto conceder una plazo que terminard el dia 14 del corriente mes de setiembre para que de- saparezcan los restos que quedan de incrispciones ro- jo-separatistas y sean substituidas por textos correc- tamente redactados en el idioma nacional, los que to davfa aparezcan en otra lengua, en fachadas, en mues- | tras comerciales, documentacién utilizada en relacion con el publico, inscripciones y rétulos......" (€1 Correo Catalan) La missid que se li encomana a la "lengua nacional" amb relacid a Catalunya es la segiient la lengua comin a todos los espafioles, sefial de uni- dad y vehfculo de mutua comprensién y reciproco auxi- lio, borrard el supuesto hecho diferencial...." (El Correo Catalan, 1 de abril de 1939) En la Vanguardia Espafiola de 5 d'agost de 1939, el nou go- vernador feia la seva presentacié amb les seguents paraules “En la reespafolizacidn cultural de Cataluiia espero poner lo principal de mi empeno, desde la primera ensefianza a la alta cultura, auténtica y Ultima ex~ plicacién de muchos acontecimientos y actitudes la~ mentables”. Aixf, el dia 6 d'octubre, aquest mateix governador civil, “sorprende y clausura dos escuelas laicas y separatistas. Uno de los supuestos maestros se encontraba reunido dando clases a unos 20 nifios, los cuales respondieron a un breve interrogatorio (que no fue preciso prolon- gar ante lo inequivoco de las respuestas), amnifestan- i do que no se les ensefiaba el catecismo y que las cla- ses las daba en catalén. En el acto dio orden de de- tencién del presunto maestro (...) y fue conducidoWV por la guardia civil a la cércel, instruyéndose las diligencias oportunas (....)" (La Vanguardia Espanola, 6 octubre 1939). Rafael Lopez de Haro escrivia a la Vanguardia Espafola del dia 4 de febrer de 1939: "Como si en la pauta de cada bayoneta trajesen los gloriosos soldados de Franco un vocablo y asi el Dic- Cionario de 1a Academia todos juntos, al liberar Bar- celona. En front d'aquest procés se'n produeix un altre de resis - téncia amb l'objectiu fonamental de "salvar els mots", "salvar la llengua". L'any 1966 Salvador Espriu, en una poesia dedicada als estudiants de Barcelona reunits en 1'Assemblea Constituent del Sindicat Democratic d'Estudiants de la Universitat de Bar - celona, dira, explicant la seva propia funcid i actuacid, que a és la de la seva generacié: rH : "Perd hem viscut per salvar-vos els mots, per retor- nar-vos el nom de cada cosa, perqué seguissim e recte camf d'accés al ple domini de la terr i He mal Resulta interessant de remarcar l'associacié entre la Tlengua i la terra, entre el domini de la lengua i el domin de la terra, domini que és sindnim de llibertat. Llengua, te - rra i: llibertat, tres elements associats que s'evoquen els uns als altres. Un exemple d'aquesta associacid seria l'esligan: “El poble que guarda la seva Ilengua té la clau de la seva 1li- bertat". L'associacié llengua/terra és molt freqient. Maragal en la seva "Oda a Espanya" (1898) div: "Parlo en 1a Tengua que m'ha donat la terra aspra". Recentment, I'abat de Montse - rrat, Cassia, parlant als excursionistes i a Ja multitud reuni da a Montserrat durant l'acte de renovacié de la “Flama de la Llengua", del 1978, va dir "Resseguint la terra, vosaltres heu aprés a conéixer la terra i amb ella ta forga de la llengua". Vull recordar, encara que breument, el paper tan impotant que els escriptors i editors catalans van assumir en el procés| | | | | | | i i | 18 de resisténcia a la espanolizacién de la cultura i en el procés de recuperacié de la Ilengua. Avel.1f Artis ho recordava recent- ment: “La nostra tasca era gairabé suicida. iVosaltres sa- beu el que representava escriure sense possibilitats de publicar, escriure perqué tot anés a parar a un calaix d'escriptori?; perd llavors ja érem concients que érem els dipositaris d'una cultura" Per a ell i per a molts d'altres escriptors la cultura 6: indissociable de la llengua. Pel contrari, els catalans col,la- boracionistes preconitzaven una-cultura catalana expresada en castellano. Una altra associacié que apareix sovint és la de la Ilen- gua amb la flama, amb el foc. Abans he esmentat la "Flama de la Llengua". Es tracta d'un moviment i d'una peregrinacié anua que va iniciar-se l'any 1968. En els anys segients s'anomend "Renovacié de la flama de la Llengua". L'any 1968, els excur- sionistes de Catalunya, per homenatjar Pompeu Fabra van portar @ peu una flama encesa el peu de la seva tomba, a Prada de Con- flent, fins a Montserrat. D'engi de Iavors, any rera any, di- verses entitats excursionistes d'arreu de Catalunya han reno ~ vat la tradicid. Per exemple, J'any 1978, la flama va ser por- tada a la comarca d'Osona per les entitats excursionistes de Ja mateixa comarca i, d'alla, a Montserrat. Aquest any eren presents a Montserrat persones que representaven les diferents arees on es parla la llengua catalana. Els itineraris seguits per dur la Flama a Montserrat varien cada any. La Flama, com la llengua, enllaga simbélicament els diversos paratges i pobles per on passa, La Flama, renovada cada any, representa la conti- nuitat en els esforcos per a la llengua: és un signe de resis- tencia. Una mica abans de la iniciativa de la Flama de la Llengua, va sorgir la Flama de la Sardana, consistent en una caravana que cada any recorre una part del pafs. L'any 1978 va sortir de Banyuls de la Marende (Franga), anomenada ciutat pubilla de Ja Sardana e1 1977, fins ala vila de Tona, anomenada ciutat pubilla de la Sardana l'any 1978. L'organitzacié de la carava-19 na i de tots els actes és iniciativa d'una entjtat federativa anomenada Obra del Ballet Popular, que aplega uns seixanta es- barts i cent-cinquanta entitats sardanistes. La sardana va ser prohibida després de la guerra. Alguns anys després s'autoritzaren audicions de sardanes, on només era permés d'escoltar-les. Els intents de dansar-les suposaven la intervencié de la policia i la prohibicié de les audicions. Aquestes audicions van representar, en certa manera, una de les primeres mostres de resisténcia. La gran difusié de la sardana, tant sota la dictadura franquista com sota la de Pri- mo de Rivera, és deguda, aparentment, a la idea de qué alld que no és permés de dir amb 1a boca, cal dir-ho amb els peus, les mans i tot el cos. La sardana com a s{mbol d‘identificacid té una série de significats i de valors. Examinem-ne una inter- pretacié corrent, per boca del president de l'esmentada Obra del Ballet Popular: “La Sardana porta en el seu si una'filosofia i una reafirmacié de la forma de ser dels catalans. A tra- vés de la sardana es dedueixen conceptes de democra- cia i llibertat. Dins 1a rodona no hi ha diferéncies de sexe 0 edat; s*hi pot participar o no; s'hi pot entrar i sortir’quan es vol; porta el compte i el ritme el qupi és reconegut per tots com el que més en sap. Penso, a més, que és justa i no exclou a ningi”, (DecTaracions a Mundo Diario, 20 maig 1978). Maragall diu en la seva coneguda poesia: "Es la dansa sencera d'un poble / que estima i avanga donant-se les mans" En aquests versos de Maragall i en la propia sardana hi tro - bem una inversié de tots els valors negatius atribuits al po- ble catala per l'expressié rojo-separatistas. Altres sfmbols significatius sén la nit i el dia, les te-~ nebres i la llum. €1 que per al nou régim era vivir con la ca ra_al_sol, el sol de la nueva Espafa, era per a nosaltres I'ini- ci d'una "Ilarga nit". Salvador Espriu dir& als estudiants de Barcelona: "Ah, joves Iavis desclosos després de la foscor, si sabieu com 1'alba ens ha trigat, com és llarg d'espe- rar un algament de llum en la tenebra".20 En marecent exposicié de Ilibres que tingué loc a1 fundacié Mird sota el tftol de "El llibre com a eina de recu - q peracid d'un poble", els llibres estaven distribuits per eta - pes. La primera es titulava “La Ilarga nit" (fins 1950), la segona etapa, “Un resplandor dtalba" (1950-1959) Josep Benet parla de "la larga i negra nit", Raimon can- ta "que llarga és la nostra nit". Parlar de la "negra nit fran quista" s'ha convertit gairabé en un tdpic Algd ha dit: "Nosaltres venim d'un Ilarg silenci". I de nou Raimon canta “Cantarem la vida / cantarem la nostra vida / de poble que no vol morir™ La paraula desert és una altra de les imatges que s'ha u- i | | | | i | | i | tilitzat per a referir-se a la situacié de Catalunya. L'ultima vegada que la vaig escoltar fou en boca del Conseller de Cultu- ra de la Generalitat, durant 1a presentacié d'una col.leccid de llibres (1978). Va dir textualment "La multiplicitat d'inicia - tives ens ha permés de sobreviure durant el pas del desert". Recapitulant, tenim la segient série d'oposicions simbd - liques: nit/dia, tenebres/llum, silenci/ paraula, desert/terra promesa, mort/vida. Una série de situacions, moments i llocs marginals s'oposen a d'altres totalment clars, definits i posi- tius. L'element que transforma l'oposicid significativa nit/dia és l'alba. Per aixd es converteix també en un sfmbol important £1 poeta exclama: "Si sabfeu com 1'alba ens ha trigat", i els franquistes referint-se a una fase semblant, perd del procés : en Espafa empieza a_amanecer. invers i contrari cantavel Lidentificacié &tnica a Espanya en 1'época moderna contemporania sorgeix d'una situacié d'estructura. Una estruc- tura que s'imposa a una altre i l'englova. Les dates que assen- yalen aquest xoc d'estructures, en el cas de Catalunya, son el 1714 i el 1939. L'identificacié tnica sovint adopta, per reaccié a aquest xoc, la forma de “communitas". £s en els moments de “communitas" | quan stafirma una humanitat determinada, quan s'inverteixen els |21 simbols i els papers, i el negatiu es transforma en positiu. La identificacié &tnica, quan adopta la forma de "communitas", o- rigina a més nova energia moral, més cohesié, ultra fer sorgir nous sfmbols, 0, al menys, significats nous de vells sfmbols. La identificacié atnica s*enforteix a Catalunya després de la guerra a través d'un moviment alternant de situacions de "co mmunitas" i d'estructura. La situacié de “communitas" és sempre limitada, déna loc de seguida a una situacié estructurada. En l'estat franquista, els rituals de “communitas" si hi existiren tingueren com a funcié principal mantenir i enfortir l'estructu- ra, Per al moviment @tnic i macional catala els rituals de “co- mmunitas" serveixen per a fer sorgir nous embrions d'una estruc- tura alternativa i oposada a l'anterior. Presento a continuacié, de forma breu i esquematica, un aconteixement en qué la identificacié étnica adopta Ja forma de y "communitas". £s tracta de la festa d'entronitzacié de la Verge de Montserrat, celebrada el dia 27 d'abril de 1947. Aquest acte fou un primer pas important en el procés de la situacié d'es - eh tructura aguditzada per conflictes interns i externs derivats de la guerra conquesta de Catalunya. Es va constituir en primer loc una comissid promotora amb el nom de "Comissid Abat Oliba". A les comarques i ciutats es van crear altres comissions, Es cred xarxa de gent que s‘es tenia per quasi tot Catalunya, Segurament fou Ta primera xarxa de gent "de pafs" de la postguerra. Tant a nivell formal com informal, ltorganitzacid estava orientada per Iesperit de “co- mmunitas". En la festa constituent de la comissié principal e130 d'octubre de 1946, l'abat de Montserrat responia al Pre sident de la Comissid: “Montserrat, per damunt de totes le diferéncies que entre catalans hi hagi, sera un 1loc on podran sentir-s'hi verament germans, ja que tots sén fills de la Ver- ge bruna” (Carta circular n2 4, Barcelona, 1946). Una nota de la Comissié parla de 1a "gran jornada de germanor del nostre poble". Una estampa de la Verge que va ser molt difosa portava escrit: "Ning no ha d'ésser exclds d'aquesta festa de familia pensi com pensi, a menys que ell mateix se n‘exclogués per vd s seus germans o la seva Mare".22 Un dels membres de 1a Comissié ens diu: "Aviat ens adona- rem que les festes d'entronitzacié s'havien de fer més grans i més solemnes que mai, perd que I'oportunitat aconsellava que fossin les festes de la reconciliacié de Catalunya i que, per primera vegada des de 1939, la gran protagonista havia d'ésser la Catalunya recuperada, alliberada de les quatre cotille provincials, la Catalunya que tornava a ésser una sola cosa" I del caracter i de la constitucié de la comissié ens diu: "I bé, podem dir que, a la fi, hi vingué tothom: gent que anava a missa i gent que no hi anava, monarquics i republicans, socialistes i liberals. Catalunya Montserrat, una sola cosa una vegada més, feren e miracle. Un any després, Catalunya emplenava la mun - tanya i, com una aparicié somniada, una bandera cata- lana es despleg&’ davant de tothom" (Manuel Ibénez Es- cofet, Primer nucli de la Comissié Abat Oliba, a Se- tra d'Or, abril 1977, p. 47). Passant ja als actes de la festa, un testimoni ens el descriu amb els segiients termes: "El nombre d'assistents a l'entronitzacid, el 27 d‘abril, fou avaluat en 70.000 persones, sense dubte la xifra més alta registrada mai a Montserrat. Fogue- res i repics de campanes, dalt la muntanya trobaren ressons arreu del pafs. Resultaren particularment significatives abans o després les celebracions es pecials dels escaladors, dels excursionistes, dels Sardanistes, del magisteri, dels estudiants. A mol - tes poblacions, d'aprop i de lluny, hi hagueren, ran de festa, cultes i festeigs extraordinaris. Una forma : espléndida de participacio foren els pelegrinatges a peu, en especial l'ascensié a la muntanya, amb grups com el d'un miler de diocesans de Barcelona i el d'uns mil cinc-cents de Solsona..... Cal recordar encara 1 vetlla de Santa Maria, on se succeiren les represen - tacions d'una trentena de comarques i es féu ofren de les primeres 1lanties” (Maur M. Boix, Cara i_creu de l'entronitzacid, en Serra d'Or, abril, 1977, p. 38). Els actes es poden dividir en dues parts: el dfa 26 d'a bril, inclutda 1a nit, i el matf del dfa 27. Maur Boix recorda la vetila del dfa 26:f h it nea a 23 “Ningd dels qui la visquerem no pot haver oblidat a- quella vetila de Santa Maria, Una manifestaci6 excep- cional de devocié montserratina, perd alhora una ex- plosié de pats. El primer retrobament col.lectiu des- prés de la guerra. N'era un exponent concret, absolu tament insdlit, increTble tot i sentint-lo tan clar, el catald que ressonava per la muntanya a través dels altaveus. Mentrestant anaven arribant els grups, 1'es- glésia s‘omplia i en tornava a omplir, I'entusiasme de la gentada donava a les places, amb un temps es - pléndid, I'aspecte d'una cosa irreal. La concurréncia ja a aquelles hores, fou calculada en unes 30,000 persones. Molta gent, del Monestir i de fora, s‘esti gueren tota la nit sense dormir" (ibid., p. 39). L'Gnic simbol que no va ser-hi present va ésser I'himne nacional. Els Segadors. Perd, el Virolai, I'himne montserrati es va carregar de significacié étnica i nacional. Un altre tes- timoni ens conta al respecte: ....Ahir al vespre, quan el ministre va entrar a liesglésia, va ressonar com una mena de cant de com- bat, com si el cantessin fins les pedres de les pa- rets, i div que, mentre avangava pel passadis de mig, el cos enorme del ministre s'anava encongint encongint", (Maurici Serrahima, Del passat quan era present, en Serra d'Or, abril 1977, p. 50) L'acte de l'entronitzacié, el matf del dfa 27 d'abril, també va tenir dues parts: una més oficial i, l'altre, més po- pular. L'acte va ser presidit pel Cardenal de Tarragona com a legat pontifici (l'anterior Cardenal de Tarragona era a lexi li) 4 pel Ministre d'Afers Exteriors en representacié del Cap de ‘Estat. Hi havia vint bisbes, les autoritats civils i mi- litars de la regié, representacions eclesiastiques i de les ordres religioses, personatges d'etiqueta, ajudants d'honor una banda de l'exércit. Jerarquia i etiqueta. Els discursos el sermd, en castella. Perd 1a situacié de "communitas” stobté malgrat l'estructuracié de l'acte i la seva jerarquitzacté Diversos moments de vibracié popular molt intensos es produiren al Marg dels actes. Un testimoni ens diu: "Result& extraordinari, novament increible, el rés multitudinari de la Visita espiritual del Doctor Torras, a les places mateix, a la fi de la missa,I 24 darrere el cant del Virolai, repetit aquell dia tan- tes vegades". i i . | (Maur Boix, ibfd., p. 40) | Una persona ens conta que la visita espiritual ressonava com una proclama, Maurici Serrahima va recollir en el seu dia- ri aquestes impressions: | | | i | “Els monjos, atrafegats com una cuinera en dia de festa major. Tothom esta per a tothom. La veritat de | moltes coses esdevé visible a través de les solemni | tats organitzades. Els qui treballen de debd, sén | amagats, a dintre. Estem contents. Una mica nervio- | sos, perd contents. Després, cadascé ha anat per le | seves, i tot ha tornat a ésser el que era abans. M'he assegut a la barana de la placa i he contemplat el | Monestir i la muntanya: "El Canigé, no el tiraran a i terra", | (Maurici Serrahima, ibfd., p. 50) i | Veiem reflectit en aquest fragment l'esperit de “communi- | tas": "Tothom esta per a tothom", i la successid a la situacié | oridinaria d'estructura: “Després, cadascd ha anat per les se- | ves, i tot ha tornat a ésser el que era abans". Perd la frase i final, un vers de Verdaguer en el seu poema "El Canigé", que | Vtautor del diari associa amb la visid de Montserrat i amb el \ actes ja acabats, indica que quelcom ha canviat en iniciar-se | de nou la situacié d'estructura. S'ha adquirit una,conviccid més arrelada, una més gran forga moral i s'ha aconseguit també un augment de la identitat en comunicar-se i fusionar-se emo - tivament els uns amb els altres a través dels actes del ritual i i de Ja manipulacié continuada de determinats sfmbols. La lengua recordaba publicament, els focs als cims de les muntanyes, el repic de les campanes, 1a bandera catalana presidint I'acte des del cim més alt, els cants repetits, i després les actituds i emocions reflectides en les segiients ex- » “abnega- pressions: “el cor ple de goig", "festa", "vibracié cid", "communicacié", “unitat de participacié popular" (sectors i comarques), “anul.lacid de divisions i fronteres” (creients i no creients), “record dels catalans absents", "reconciliacié", constitueixen senyals de l'estat de “communitas" que va impreg- nar tota la celebracid.25 La forga d'aquest acte va servir per a contrarrestar les situacions i actituds d'atllament, pessimisme, por i insolida- ritat que, en graus diferents, estava provocant el procés d'im- posicié d'un nou ordre i la repressié que I'acompanyava. Aquests actes constitueixen un pas important en la creacidé del sfmbol "reconciliacié", Es interessant de notar que la reconciliacié stexpressa mitjancant formes i a través de sfmbols religiosos abans que es formuli en termes politics. Ltactitud repressiva de les autoritats fard que aquest ac- te pugui semblar nomes un paréntesi. Com tothom sap, la cele - bracid d'actes, inclosos els rituals de "communitas", no ha es~ tat cosa facil. Si malgrat les prohibicions es portaven a ter- me, l'enfortiment moral i el sentiment de victdria era més gran, Cal tenir en compte també que, actes que no buscaven una situa- cié de “communitas", es transformaven en actes de "communitas" per l'actuacié de les forges repressives. L'energia obtinguda és canalitzada a través de formes or- ganitzatives diverses, tant en el terreny polftic com en-altres terrenys. Sense fer una exposicié cronoldgica ni exhaustiva, vull assenyalar que els organismes que han tingut un cert pes en el procés de resisténcia han sorgit en un terreny ben abonat per rituals de “communitas", moviments de solidaritat i actituts unitaries. El sorgiment d'organitzacions tals com el Sindicat Democratic d'Estudiants de Ta Universitat de Barcelona, La Tau- la Rodona, 1'Assamblea de Catalunya, etc., crec que no poden entendre's com a resultat d'un acte de planificacié racional. La conjuncié de persones i de sectors socials que han estat in- dispensables per a aconseguir 1a seva constitucié ha anat prece- dida d'actituds de solidaritat i unitat, i aquestes han sorgit moltes vegades, i s'han mantingut, mitjangant actes i rituals de “communitas®. “Redregament" vol dir recuperar de les tenebres exteriors, de Ta zona prohibida, del regne del negatiu, una série d'ele - ments que, en recérrer el cami invers i en tornar a creuar la frontera, es revesteixen de valors positius, es converteixen en elements que contribueixen a la cohesid i identificacid de tot a26 el grup. £1 procés de redregament o d'inversié es fa pas a pas. El passat marca les directrius del present, si més no a nivell simbdlic. Les mateixes paraules, expressions i sfmbols amb con- tinguts diferents, apareixen en fases semblants pels dos proce- $s0s oposats de fixacié de la realitat sociocultural. En el mo- ment de l*ascens del moviment franquista apareix una paraula ruptura. La ruptura con todas las instituciones que_implicasen 1a negacidn de los valores que se intentaba res- significativ taurar, En el moment en que “nostra raé és forga creixent, la vostra es va desfent", en vers d'Ovidi Montllor, apareix nova- ment la mateixa paraula, la ruptura amb l'ordre franquista. Transformar la realitat vol dir també ajustar-se a ella, anul.iar un conjunt de sfmbols, perqué aquests estan presents en la conciéncia de la gent, condicionant-ne 1a percepcié i ac- tuacié. Invertir els significats dels sfmbols i els sfmbols ma- teixos és un moment clau en el procés de fixacié d'un nova rea- litat sociocultural. NOTES (1) Aquest treball va ésser redactat per explicar algunes ca- racterfstigues importants del procés historic recent a persones de fora de Catalunya. Va ésser llegit a Canaries el mes de Maig de 1978. BIBLIOGRAFIA BENET, Josep. 1978 Desfeta i Redrecament de Catalunya, i altres parla - ments Tescrits. Editorial Critica. Barcelona, 1978. BOIX, Maur M, 1977 “Cara i creu de l'entronitzacio" a Serra d'Or, abril FORMACION POLITICA. Lecciones para las Flechas. Seccién Femenina de FET y de Tas JONS. Octava edicion. Madrid, s.a.i iv thy ne 27 IBANEZ ESCOFET, Manuel, 1977 “Primer nucli de 1a Comissid Abat Oliba" a Serra d'dr, abril, MOORE, Sally Falk and G.MYERHOFF, Barbar, 1975 Symbol and Politics in communal ideology. Cornell U- niversity Pres thaca SERRAHIMA, Maurici. 1977 "Del passat quan era present (fragments" a Serra d'Or, abril. TURNER, Victor. 1969 The Ritual Process, Routledge and Kegan Paul, London, CORREO CATALAN. 1939 1 abril, 1 setiembre. MUNDO DIARIO. 1978 20 mayo. VANGUARDIA ESPAROLA. 1939 28 enero, 4 febrero, § agosto, 6 octubre.