Quan la Terra es va oblidar de girar! Aixd va provocar greus poblemes. En una meitat del planeta sthi havia instal-at el dia, mentre que a l'altra meitat la nit no. se'n volia anar, —Que és estrany! No es fa mai de nit! -sospiraven les perso- nes del canté on sempre hi tocava el sol Que passa, que no es fa mai de dia? -es deien les persones del canté fosc. Tant els habitants de la nit com els del dia coincidien en el fet que havien de trobar-hi un remei tan prompte com féra possible. —Ja sé qué hem de fer! —Estela, una xiqueta que vivia al can- to de la llum, insistia que ella ho sabia resoldre. Al comencament tothom se’n burlava, perd al final van deci- dir fer-li cas: -La Terra s'ha quedat adormida i 'hem de despertar amb limpuls de tots els habitants del planeta -va dir Estela. El dia 21 de marc tots els rellotges de la Terra es van posar a la mateixa hora. A I'hora prevista tota la gent va comencar a avangar de l'oest cap a l'est. | la Terra va comencar a girar sobre ella mateixa i al voltant del Sol i encara hui ho continua fent. Fina CASALDERREY: Cuando la Tierra se olvid6 de girar (traduccié i adaptaci6). Madrid, Ediciones SM, 2003. Quins dos moviments fa la Terra? Qué passaria si la Terra deixara de girar? Com van aconseguir els habitants de la Terra resoldre aquell problema? @5. Sila Terra es tornara a aturar, a quina meitat del planeta t'agradaria més de viure, a la que sempre féra de nit 0 a la que sempre fora de dia? Argumenta la resposta.') Descobrisc... EI Sistema Solar el formen el Sol, huit planetes que giren al seu voltant i altres astres que es poden observar al cel (cossos celestes). El Sol és I'estrela que ocupa el centre del Sistema Solar. Els planetes, ordenats segons la proximitat al Sol, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jupiter, Saturn, Ura Neptd. atél-lits, els cometes i els asteroides sén cos- sos celestes del Sistema Solar. lela vida a planeta La Lluna Mercuri ro ret Nemes 41. Observa la imatge del Sistema Solari di- | VOCABULARI gues el nom dels planetes que el formen, Qualsevol 2. Quin és el nostre planeta? Quin loc ocu- FP ccna pa en el Sistema Solar? A quina distancia pois I del Sol esta situat? Quin nom té I'nic Astre'o cos celeste que satél-lit que gira al seu voltant? té lum propia 3. Quin tipus d'astre és el Sol? Quines ca- racteristiques té? 4. Quins altres cossos celestes, a més del Sol i dels planetes, trobem al Sistema So- lar? Defineix-los.Els planetes son cossos celes sdlids que giren al voltant del Sol i no tenen lum propia El nostre planeta, la Terra, esta situat a uns 150 : La Lluna és I'dnic satal-it milions de . de la Terra. Est8 situads 2 kilémetres del Sol. uns 385000 km de la Tern Els satél-lits son cossos celestes que giren al voltant d'un planeta. Tampoc tenen llum propia aioe Nea) Els asteroides sén cossos " rocosos, més 1 r Els cometes son menuts que els cossos celestes planetes, que sense llum propia, fan voltes al formats per gel voltant del Sol. i pols.) La Terra és un planeta Hem vist que la Terra és un dels planetes del Sistema Solar. El nostre planeta té una série de caracteristiques que hi fan le l'existéncia d'éssers pos: D La Terra: forma, aspecte i composicié Des de l'espai la Terra es veu de color blau a causa de l'abundancia d'aigua i de l'oxigen de ‘atmosfera. També s'hi observen tons marrons, que sén els continents, i s'hi veuen unes grans taques blanques, que sén masses de ntivols. 4. Com és la Terra? Quin aspecte té la Terra vista des de l'espai? B A la Terra s'hi pot viure La Terra és I'dnic planeta del Sistema Solar on hi ha vida gracies a aquests factors: * L'energia que hi arriba del Sol en forma de llum i calor. * Latmosfera, que és la capa gasosa que ens protegeix i regula la temperatura del planeta * Liaigua liquida que hi ha a la superficie de la Terra. 2. Qué és el que fa possible que la Terra siga un planeta habitable? Tema 1 La Terra té forma esferica, tot i que esta lleuge- rament aplatada pels pols. Té una superficie de 510 milions de km’, és a dir, uns mil vegades la grandaria de la Peninsula Ibérica Una gran part de la superficie de la Terra, con- cretament tres quartes parts, esta coberta per l'aigua dels oceans i dels mars. La quarta part restant l'ocupa la superficie ter- restre, formada pels continents i les illes. La Terra és esférica ies mou Durant molt de temps la gent creia que la Terra era plana, que no es movia i que ocupava el cen- tre de l'Univers. Més endavant es va confirmar que la Terra té for- ma d'esfera, que no esta situada al centre de "Univers i que gira al voltant del Sol juntament amb els altres planetes del Sistema Solar. Aigua: mars oceanseToys L’escorga: Es la capa més externa imés prima. La seua grossaria varia entre 5 km i 70 km segons el lloc. Es una capa sdlida formada per roques que formen els continents i el fons dels oceans. El mantell: Es la capa intermédia de la Terra. Esta formada per materials molt calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans. El nucli: Es la capa més interna Pe Tors. 3. Identifica al dibuix les capes de la Terra, | digues-ne el nom i el gruix de cadascuna, Conté materials molt pessants, com ara els 4, Descru algunes caracteristiques de cad metalls. capa. 5. Quina és la profunditat total de la Terra’ ®@ @6. Busqueu a Internet fotografies dela Terra. @7. ‘El 1969 I'ésser huma va aconseguir arribar a Q vista des de l'espai. @ la Lluna. Dividiu-vos en cine grups: cada grup ha de ~ Creus que algun dia podra arribar també fer un mural amb les imatges seleccionades. al centre de la Terra? Indentifiqueu quina part del planeta s‘hi ~ Quins problemes penses que podrien tin- veu i quins colors hi predominen. dre els exploradors en aquest viatge? TemaE) El moviment de rotacié La Terra es mou en l'espai, tot i que des de la superficie no ho notem. & Eimovinent 9) aes © La Terra gira sobre ella mateixa ce ° La Terra déna voltes sobre ella mateixa en sentit contrari al 4, rol de les agulles del rellotge al voltant d'una linia imaginaria ing co pease ci iproler aioe atesrosrmrens IS as eae eg Festuca Terra de nord a sud i esta una mica inclinat. ane Saixas! olak La Terra tarda 24 hores, és a dir, un dia, a fer una volta tarda la Terra a fer aquest mo- completa sobre ella mateixa. viment? O Bl dia ila nit El moviment de rotacié déna loc als dies i a les nits. Com que la Terra va girant sobre ella mateixa, va canviant la zona - i Per fer aquesta experiéncia sobre el il-luminada pel Sol. ‘a nis moviment de rotacié necessiteu una A la part de la Terra il-luminada pel Sol és de dia i a la part llanterna i un globus terraqili. A mi no il-luminada és de nit. la classe 0 I'habitacié on la feu ha d'estar a les fosques. Enfoqueu el globus terraqii amb 11) agafeu el globus terraqilli una la llantema, que representa el Sol llanterna i apagueu els llums. id (4) alhora, l'altra banda és a les fosques: és de nit. Una part de la Terra queda illuminada pel Sol: és de dia @ 2. Observa el dibuix: per qué, quan en unes zones de la Terra és de dia, en unes altres és de nit?Lee OMe eases oN> 3 aL eA Mati (06:00-12:00h) MIGDIA A VESPRADA (15:00-21:0 NIT (21:00-06:00h] 4. Tema“) El moviment de translaciéd La Terra, a més de girar sobre ella mateixa, també gira al voltant del Sol en un moviment anomenat de translacié. © La Terra gira al voltant del Sol © La Terra tarda 365 dies, és a dir, un any sencer, a fer una ~ volta completa al Sol (moviment de translacié) Aquest moviment al voltant del Sol i la inclinacié que té \'eix de la Terra fan que els raigs del Sol no arriben amb la mateixa intensitat a tots els llocs. Per aixd, la temperatura varia durant I'any. | 1. Defineix qué és el moviment de translacio. 2. Qué produeix el moviment de translacié? Q Les estacions de l'any Quan els raigs del Sol arriben directament en una zona de la Terra, hi fa calor: és l'estiu; si els raigs hi arriben més incli- nats, hi fa més fred: és I'hivern. Aixi dones, el moviment de translacié origina les estacions de l'any: primavera, estiu, tardor i hivern la posicié (4), en la) o en la)? | menys inclinats? ; On arriben més inclinats els raigs del Sol: en Tema Els anys bixests La Terra tarda exactament 365 dies i 6 hores a fer una volta completa al Sol. Les sis hores que sobren s'acumulen (6 + 6 + 6 +6 = 24) i cada quatre anys s'afig un dia al mes de febrer. Per aixd cada quatre anys n'hi ha un que té 366 dies: en diem any bi- xest ode traspas. ‘ebrer 67 eon 202122232425 26 Els raigs solars | hi arriben molt | inclinats: hi fa | fred. 4. On fa més calor: en la posicié (1) 0 en la po- sicié (2)? En quina de les tres posicions fa més fred?EL MOVIMENT DE TRANSLACIO Primavera stiu comenca el 21 de juny i el 21 de aba el 21 de setembre. ¢ a juny. Latardor comenca el 21 de setembre is'acaba el 21 de desembre.4 La Lluna és un sateél-lit Des de la Terra es pot veure la Lluna, I'tnic satél-lit del nostre planeta. La Lluna gira al voltant de la Terra i és 49 vegades més menuda que la Terra. D El satal-lit de la Terra La Lluna és un astre que, com la Terra, tampoc no té llum prapia, siné que esta il-luminada pel Sol. La Lluna és el cos celeste més proper al nostre planeta. La Lluna no té una atmosfera que la protegeixi i per aixd les seves temperatures sén molt extremes. De dia hi fa molta calor (150°C) i de nit molt fred (-173 °C). Observant la superficie de la Lluna amb un telescopi hi podem distingir mars i serralades semblants a les de la Terra. També hi ha craters, que sén unes supe! cies de forma circular esfonsades per sota el nivell del sol. 1. Com és la Lluna? En qué s'assembla a la Terra? Descriu alguns elements del relleu lunar. © Els moviments de la Lluna La Lluna fa tres moviments: (1) gira al voltant de la Ter- ra, @) gira sobre ella mateixa i (3), juntament amb la Terra, gira al voltant del Sol. Com és la superficie de la Lluna? A diferancia de la Terra, ala superficie de la Lluna no hi ha aigua El sol de la Lluna esta format per munta- nyes que arriben a tindre 4000 m d'alti- tud, craters i zones planes de color fosc que reben el nom de "mars" wee Quins tres moviments fa la Lluna? mateixa cara de la Lluna perqua, a més de girar al voltant de la Terra, també gira sobre ella mateixa.® Les fases de la luna Durant el recorregut que la Lluna fa al voltant de la Terra, el Sol la il-lumina de manera dife- rent. Per aixd, des de la Terra veiem la Lluna de formes diferents. nar, que té una durada, aproximadament, d'una " F Ar « Wear aee neo y Cadascuna d'aquestes formes és una fase lu- setmana, Durant el mes lunar la Lluna té quatre grans Diverses fases de la Lluna segons la posicié fases: lluna plena, quart minvant, Iluna nova i respecte a la Terra i al Sol quart creixent. @5. Feu un mural sobre la \@ Lluna entre tota la classe. Formeu diver- Lluna nova: Quart creixent: sos grups i treballeu La cara de la Lluna que mira cap Una part de la Lluna es sobre les caracteristi- ala Terra no esta iuminada i comenga a il-luminar per la ques basiques de la per aixd no podem veure la dreta. Des de la Terra es veu en Lluna, els moviments Uuna: forma de D. que fa, les fases lu- nars, etc, @6. Il-lustreu el mural amb Q dibuixos i fotografies. A Internet podeu trobar imatges sobre la Lluna i la superficie lunar. Luna plena: Quart minvant: Tota la cara de la Lluna que mira Una part de la Lluna es VOCABULARI cap a la Terra esta ikluminadai _comenga a enfosquir per la see ern eal ieree en podem veure l'esfera dreta. Des de la Terra es veu en i aiaee eenplsie ied completa, forma de C ‘ quatre fases lunai Les diverses 3. Cada quant temps es repeteixen les fases de la Lluna? Rao- formes que va presentant la na la resposta. Lluna al Ilarg dels dies vista des de la Terra 4. Quina diferéncia hi ha entre lluna plena i lluna nova? monet eatsa Copia aquest mapa conceptual al quadern. El Sistema Solar esta format per que son huit planetes 16 tres capes 16 un sateblt escorga mantel nucli —_translacié rotacié Ja Lluna dona lloc déna lloc mostra | rn | estacions del'any dia_—nit fases luna lluna quart = quart plena nova creixent —-minvant 2. Copia i completa al quadern. © La Terra esta situada al ..., que el formen el ..., els ... i uns altres cossos celestes, com els ..., els iels * La Terra té tres capes: |’... el... iel © La Terra fa dos moviments: el de ... iel de @3. Explica amb paraules teves. * Escriu una redaccié que explique els dos movi- ments que fa la Terra. 4 Tema * El moviment de rotacié origina els... iles ...; el moviment de translacié origina les estacions de I * La Lluna té quatre fases: lluna quart ... i quart ,lluna plena, © Has dutilitzar aquestes paraules: rotacié, transla- , estacions de l'any, dia, nit, any.@4. Observa aquestes fotografies i contesta les preguntes. a. Quins dos astres hi ha en aquesta fotografia? b. Compara'n les dues superficies. Qué sén les taques blanques que es veuen en un d'aquests astres? A quin astre hi veus craters a la superficie? A quin hi pots veu- re aigua? c. Fixa't que tots dos astres estan il-luminats. Pots dir de quina estrela prové la llum? Observa el dibuix i contesta les preguntes. Aquest dibuix representa les diferents fases de la Lluna observades des de la Terra e@ a. Qué representa la llanterna? Quina és la causa que des de la Terra veiem la Lluna amb formes diferents? b. Explica quines fases de la Lluna representen les diverses posi- cions (1, 2, 314) c. Per qué des de la Terra sempre veiem la mateixa cara de la Luna? d. Qué és un mes lunar? Quants dies té? JUGANT,TAMBE,S:APREN. 96. Troba-hi els errors. Fixa't en el dibuix i senyala-hi els errors que presenta pel que fa al lloc que ocupen. a. Per parelles digueu el nom dels planetes del Sistema Solar correctament segons la distancia al Sol, de més a prop a més lluny. b. Si hagueres de dibuixar la Lluna en aquest dibuix, on la posaries?