5é Reforç I Ampliació Casa Del Saber

5 PRIMARIA Fitxes de reforg Ftxa) Fixa? Fixes Fixo9 Fa 10 Fix Fixe 12 Fixa13 xa Fixa 1s Fixe 16 Fixa 17 Fa 18 Fixa19 Fixe 20 Fixe 21 Fixa 22 Fixa 23, Fixa 24 xa 25, Fixa 26 xa 27 Fixa 28 Fixe 29 Fixa 30 Fixe 31 Fixa 32 Fixe 33, Fixa 34 Fixe 35, Fixo 36 Fina 37 Fixa 38 Fina 39 Fxa 40 La comunicacis Ls de e/qu, g/auii/a (is de dccionar PrepararFescrptura dun txt Elllenguaige ies lenges Vs deer Paraules sinénimes Fer una puja didees i substontv Vaceentuacis Paraules ontdnimes Emplenar un questionar Ladjecia Notmes daccentuacio. Famiia de poravles Deserure un personaige Grovs de fadiectv accent dere Camp lexc. Anuncior un esdeveniment Els determines Vatice La parc de poravles Poraules polsmiques Un conte omb dos personatges. Els pronoms personals Signes que fonauen enunciats Poraules simples paraules composes Contar una experiéncia personal Elverb:areli desinéncies Paraules ams sonora Prefix isutitos Deserute un loc Elvetb: nombre i persona Poraules amb s sorda Les expressions Escture un tex exposii Elvetb: temps mode Lopostot Eis sulbsos avgmentatius ‘iliocat Festi dun text Projecte La Casa del Saber REFORG | AMPLIACIO Llengua Fiat fs temps verbal “ fina a2 tacoma ae Fined) Es sues dina s Fina 44 Escre eli dun cic a Fina as. Lo pera conugecs ° fina ae fipun coma a Finaa7 tls gone ° Fina a rgueror 30 Fa 49 Lasegonaconiygec® 31 finaS0 lacontocce 2 finaS1 Aves pus do sos 3 fina 82 tecture va nfome Pt Fiva83 lavecera congo 3 Fina 34 Parle mb gue! 6 Finas_ Es pretos de shad ” Fina 56 Resumiun core 8 fina87_ Cassese vrs 33 Fina 38 tis ds puns & Fina 39 es sides ‘1 Fina 60 acute dlegs & fina) Rosas 3 Fitxes d’ampliacié fsa “ Fove2 “ Fore a Fea fa Fines n Fea Tosa? % Fina 8 Feo 0 Fea ia Fea te rove te Fee a Fine 0 Fees 2 os Voramar SantillanaReforg i ampliacié Lengua 5 és una obra col-lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primatia d'Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacién, S.L., sota a direccié d'Enric Juan Redal, José Tomas Henao Immaculada Gregori Soldevila En fa seua realitzaci6 han intervingut: Text: Angels Campos, Anxela Carril, Gongal Lépez-Pampl6, Roger Samia. IMlustracié: Josep Vico Coneccié: Angels Campos Edicié: Roger Sarria {© 2009 by Edeions Voramar, S.A,/Santil C/\alenela, 42, 86210 Plearya (Valencia) PRINTED IN SPAIN Inmprés a Esparya per Educacién, Si cp: 191952 Deposit legal paves cha ea pei te asain eu ott mint cereser» Vora sanians Bs ous lens te FeRefore 1 La comunicacié Nom Data + La comunicacié és l'expressié d’idees, opinions i sentiments. + Podem comunicar-nos mitjangant gestos, senyals visuals, senyals acti perd la forma més important de comunicacié és el llenguatge. + Els elements de la comunicacié son I'emissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal. 1. Uneix, mitjancant fletxes, els dibuixos amb les formes de comunicacié que els corresponen. 7? BH senyal visual pa L_sevevawt | s we senyal actistic gest 2. Escriu en els quadres qui és 'emissor, qui és el receptor i quin és el missatge en aquesta vinyeta. Crassomas nN 1 Respon. * Quin és el codi utilitzat? > * Quin és el canal? > {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 3Refore Us de c/qu, g/gu i j/g Nom Data * Per a representar el so k s’escriu ¢ davant a, 0, ui qu davante, i. + Per a representar el so de la g de gat s’escriu g davant a, 0, ui gu davant e, i + Per a representar el so de la j de joia s’escriu j davant a, 0, ui g davant e, i 1. Completa els espais buits amb ¢ 0 qu. + _anviar + ex__ursi6 + _eixal + __omerg + e_ivalent *es_oltar + es_irol *ma__ina ullera + ra_eta 2. Completa els espais amb c, qu, gu, g 0 j. ‘Al__uns diumen__es vaig al __enovés, on viuen la tia A__eda i l'oncle __aume. Tenen una _asa menuda amb un hort ___e__ant, ple de ___ats, ___eranis, alfabe__es i un __esmiler tan alt __e pu__a fins ala teulada. La meua __ermana i jo passem tot el matf _—_u__ant en a__ell __ardfi ens __ansem tant __e al final ens hem de __itar a fer una be__adeta després de prendre la llet meren__ada __e ens ha preparat la tia. Alla nit sempre hem de llavar la roba, per__é I'hem es__itada i embrutada bona __osa. Ens ho passem __enial! 3. Canvia de nombre les paraules segiients. boa Ph * taronges P * granja > sroges > + monja > + pluges > 4. Observa I'exemple i escriu el verb que falta en cada oracié. + Si Marta pica una oliva, jo pique uns tramussos. + Toni act i ells aparquen alla Nosaltres torquem els plats i ella els gots. Angels paga el dinar si tu el sopar. No vull que es ell ni que et mogues tu. 4 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 3 L’us del diccionari Nom Data Recorda En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabéticament lletra per lletra. A I'hora de buscar, has de saber que els substantius es presenten en singular (informe i no informes); els adjectius, en masculi singular (correcte i no correcta ni correctes), i els verbs, en infinitiu (redactar ino redacte ni redactara, etc.). 11. Escriu amb quina forma buscaries en el di compte quina classe de paraula és cada una. nari les paraules segiients. Tingues en + camaleons reis > + aclareix > instantania > + atrapen negra * foscos > corria > 2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules det de la definicié corresponent. ides i escriu-les al costat + Que esta en un estat GRRGIAR de ruina RUUESRU . > Emetre el lle6 i altres animals ulTRRuUi el seu so caracteristic. IN 1|UTGN . > Camo llocs que es recorren NENTBIO en un viatge. ASAASRS lM Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabatic. 3. Ratlla, en cada série de paraules, aquella que no pot ser entrada en el diccionari. jornals jomaler jornada jorn desfer desfici desfan desfiar afirmar afonica afortunat africa portar portes porta porter mart mares mar mare roda rodar roden rodet (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 5Reforg 4 Preparar l’escriptura d’un text Nom Data Llig la situacié segient i respon a les preguntes. co El teu col-legi ha fet una revista escolar, en la qual Sexpliqnen els esdeveniments més importants de escola i es publiquen els treballs dels alumnes La mestra tha demanat que escrigues per a la revista un text sobre el premi de fotografia que va guanyar la setmana passada un xiquet de la classe Ke * Quin tipus de text sera més adequat per a explicar I'esdeveniment? Cun camic =] Untreball de classe = [] Unanoticia [J Una carta + Qué vols aconseguir amb el teu escrit? OiFerriure = (J Informar CH Protestar C1 Donar ordres + Qué hi hauras d'explicar? + Es un text breu o extens? + Abanda del text, quins materials pots aportar-hi? CD Una foto CH una medalla Di Un dibuix 2. Escriu ara el text tenint en compte les respostes que has donat en I'activitat 1. El text ha de contestar aquestes preguntes: + Que += Qui + On = Quan + Com + Per qué 6 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.El llenguatge i les llengules Data * Elllenguatge és el mitja de comunicacié més important entre els éssers humans, perqué és el més complet. El llenguatge pot ser oral o escrit * La llengua és el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup de parlants. Tots els éssers humans utilitzem el llenguatge, perd cada grup de parlants fa servir una llengua distinta: anglés, xinés, castella. 1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qué uses el Ilenguatge oral i dues més en qué uses el llenguatge escrit. Llenguatge oral Llenguatge escrit » 2. Descriu la situacié que representa el dibuix, en relacié amb I'és del llenguatge I les diferents llengiles. (Excuse me, sin) \ could you. ae Ne 3. Emplena la fitxa segiient sobre les diferents llengiies que coneixes. Quina llengua parles a casa? Quina altra llengua saps parlar? Coneixes el nom d’altres llengiies? Escriune almenys tres. U J {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 7Reforg 6 L'ds de r/rr Nom Data * Pera representar el so de r forta, s’escriu ra principi de paraula i darrere consonant, i rr entre vocals. + Per a representar el so de r suau, s'escriu sempre r. 1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r. + iitacis —* esperanca rapid * honrat * heroi * rebot + article * folre * Pere * arrufat * carassa + favor \ Araceli. Ramon, ex « y 2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga. —Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses —*oses? Aci no en tenim, de *oses. Acd no és una flo*iste*ia! —Pe*d si en tens da*ete de tu! + —si, tinc un *am de *oses. Les acabe de colli* d'un *ose* del meu ba*i -No em *efetise a aix6! Vull di* *oses pera menja* —Ah, botles! Pe*® pe* qué no mho has dit des del comengament? —Botles, *oses... Aixi no a*iba%em a entend* eins mail 8 {© 2008 Ealions Voramar, 6 A/SanilanaEouesié, SLParaules sindnimes Data Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple, sorpresa i admirada tenen el mateix significat. Les paraules que tenen el mateix significat s'anomenen paraules sindnimes. 1. Relaciona les paraules que siguen sindnimes. barat + * aromatic cansat * * saludable olorés © + econdmic espectacular * * fatigat sas + admirable 2. Emparella les paraules segilents per sindnims | escriutes davall de la imatge que corresponga. cotxe careta © casa_-=—s mascara —habitatge © automdbil 3, Torna a escriure les oracions substituint les paraules destacades pel sindnim del requadre que corresponga. Vés alerta amb les concordances. + La decoraci6 d'aquell palau era rica. — botiga agradable exuberant mansié + M’agrada parlar amb Joana. Es simpatica. + No he entés res del que m’ha dit el pare. explicar conversar comprendre + En aquest establiment venen un génere molt fi. delicat {© 2008 EaionsVorarmar, §A/SanlanaEouesié, SL 9Reforg 8 Fer una pluja d’idees Nom Data 1. Than proposat un treball de classe sobre I'alimentacié saludable; ratlla les gotes de la pluja d'idees que no et servirien (n’hi ha tres en cada fila). ALIMENTACIO SALUDABLE 5 0 SOD d els en qué Gan (ingredients \receptes \(recomanacions cuiners més|| consisteix una (ostions principals _)\_de cuina_)} per a una dieta famosos dieta saludable?_ saludable A \ iy N\ N O O Q } O Oo hidrats xupaxups ) reduir el (Coullera _) Ceassoles ) (— prendre més de carbon! | \consum de grevos) \fruites i verdures } A b \ dS é 0 ( alimentarse de )(~ suc de ) un a (. — Citamines ) C saa > manera equilibrada )_taronja de sal_}| aliments variats 2. Ordena les gotes de pluja que has seleccionat i proposa una idea més per a cada titol. Titol Continguts (gotes grans) (gotes menude: ——— 10 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 9 EI substantiu Nom Data + Els substantius s6n paraules que anomenen persones, animals, coses, idees 0 sentiments. Els substantius tenen génere (masculi o femeni) i nombre (singular o plural). + Els substantius poden ser comuns i propis, i abstractes. 1, Subratlla els substantius de les oracions segients, seguint la clau. De blau> Substantius comuns De roig > Substantius propis + La ciutat que més m'agrada és Lisboa, + Locell de la gabia és una cadernera * Silvia és una gran jugadora de basquet. + Elriu Millars desemboca a Almassora. 2. Escriu un substantiu de cada classe. + individual > * concret > colectiy abstracte B 3. Forma el plural de les paraules segiients. * arbre > brag save me reing m 4, Digues en quin génere estan els substantius destacats. + La tia de Pau té una granja de vaques. + M'agrada molt la gosseta del meu cosi. > + Elmetge de mon pare és molt amable. > * Alcorral hi ha gallines i cavalls > I Escriu de nou les oracions anteriors canviant de génere els substantius destacats i les altres paraules que necessites. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 11Reforg 10 L’accentuaci6 Nom Data * Les paraules estan formades per sil-labes. La sil-laba que sona amb més forga en una paraula és la silaba ténica. Les altres s'anomenen atones. * En algunes paraules, la sil-laba tonica va marcada amb un signe anomenat accent grafic. En valencia, I'accent grafic pot ser greu (*) 0 agut (’), segons la vocal que el porta. Porten accent greu les vocals a, e i 0; porten accent agut les vocals e, i, 0 iu. 1, Encercla la sillaba tonica de les paraules segiients. * Alicia + camié + jove + pagines + exercici + Alacant —* videojoc * sorpresa + cdmoda * noticia 2. Contesta les preguntes segilents i posa exemples de cada cas. * Quin so representa I’accent greu sobre la 0? + Laii lau sén vocals obertes o tancades? * Quin so representa I’accent agut sobre la e? + Per qué, quan li posem accent graffic, la a sempre porta accent greu? 3. Lorxatera del dibuix té singlot i pronuncia com a toniques (en majiiscula) les sil-labes que no ho sén. Reescriu el text i encercla les sil-labes toniques correctes. Tine ORxata fresCa de (xuF A amb FARtons! Qui en vol un GOtet per a tastar-LA? 12 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Paraules antonimes Data Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, bruticia té un significat contrari al de la paraula netedat. Les paraules que tenen significats contratis s'anomenen paraules antanimes. 1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antdnimes. mullar prop hui ‘omplir bo netejar Huny després buidar dificil reparar suau tard pujar atrevit espatlar brut prompte corer prudent 2. Relaciona cada paraula amb I'antdnim corresponent. 2 Ss 7a sa fose vestit prim generos 3. Escriu I'antonim que correspon a cada paraula. * guanyar + llangar + donar 4. Copia el text segiient substituint les paraules destacades per un anténim. > — + comengar > — > * alegre * fort * ric * bo | po > > gros egoista clar malalt despullat Volia vendre aquell pis. Era molt fose i estava en un carrer sorollés. Les habitacions eren menndes i la cuina, antiga. A més, tenia una placa de garatge estreta, En resum, un pis molt Ileig. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 13Refore 12 Emplenar un questionari Nom Data 1. Contesta les preguntes segilents sobre la millor manera d'emplenar qiiestionaris. + El tipus de letra que faré servir per a les respostes és.. O bonica OC majtiscula Oantistica + Pera escriure el qlestionari, faré servir... (lapis (i retoladors de molts colors [_| boligraf + Per a emplenar les dades personals d'un qiiestionari, és necessari saber. Cle! codi postal del poble o ciutat_ [_]Ia talla de sabates lel color d'ulls 2. Emplena aquest qilestionari tenint en compte les respostes anteriors. LA COVA DELS LLIBRES UN PUNT DE TROBADA S PER ALS LECTORS \ Nom COGNOMS EDAT__ ‘ADREGA CODI POSTAL. POBLACIO TELEFON CORREU ELECTRONIC HH Quants llibres lliges cada any? SSIS SSS oes Ci més de sis [1] menys de sis SS 5 HH Quins tipus de llibres t'agraden més? CO contes CO novel-les Clpcemes [I teatre MH Quina tematica prefereixes? Ciaventures [i misteri Oiterror Dattres I Escriu el titol de I'ditim llibre que hages llegit. TSS FH SE 14 {© 2008 Ealions Voramar, §A/Sarilana Eouesié, SLL’adjectiu Nom Data Els adjectius s6n les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius. Els adjectius van en el mateix génere i nombre que els substantius a qué es refereixen. 1. Encercla els adjectius que trobes en aquest text. Victoria de Fernando Alonso Femando Alonso va fer un avancament genial en el revolt més perillés del circuit. Va ser una maniobra dificil i arriscada, Encara que havia eixit des de la setena po- sici6, el pilot asturia va aconseguir un gran triomf, En segon Iloc va creuar la meta Robert Kubica, el pilot po- lonés i, després dell, el jove corredor Sebastian Vettel 2. Fes els canvis necessaris en els adjectius d’aquestes oracions perqué siguen correctes. * Un cotxe esportiva > Un cotxe esportiu + Una roda punxats > + Uns esportistes famoses PB * Una vietaria dol > + Unes curses frenética 9 3. Observa aquesta imatge i escriu quatre substantius amb els adjectius corresponents, com en I'exemple. * Un llibre obert . {© 2008 Eicon Vara, $A/Saniana Esueaeié, 8 15Reforg 14 Normes d’accentuacié Nom Data + Les paraules agudes sén les que tenen I'tittima sil-laba tdnica. S'accentuen quan acaben en vocal, en vocal seguida de s 0 en les terminacions -en i -in. Exemple: dema, després, entén. + Les paraules planes sén les que tenen la pentiltima sil-laba tonica S'accentuen quan acaben en consonant (excepte en les terminacions -as, es, -is, -05, -us, -en, -in) i en diftong. Exemple: recérrer, miraveu. * Les paraules esdrilixoles sén les que tenen I'antepentiltima sil-laba tonica. S'accentuen totes. Exemple: llastima 1. Encercla la sil-laba tanica de les paraules segiients i classifica-es a continuaci6. + mecanic + Maria + sabia + quimica + estigué = + Maria *nevera + férmula.—* regal historia + pardua + jogurt [ Paraules agudes ] [ Paraules planes Paraules esdriixoles 2. Resol l'encreuat. Totes les paraules sén esdriixoles. 4 5 1. Gran ocell en perill d'extinci6. 2. Continent on hi ha el Perd i el Canada. 3. Capital de la comarca de la Costera 4. Estratégia per a guanyar un partit. 5. 6. Botiga on vénen medicaments. . Accié i efecte de perdre. 3. Llig aquest text i accentua, si cal, les paraules en negreta. El meu amic Jordi visque durant un any a Berlin, Encara que ell és de Penaguila, a la comarca de VAleoia, sa mare és de Colonia i sempre han tingut molta relacio amb el pais germanic. Una vegada el vaig visitar ial principi em vaig sentir molt confus; jo havia estudiat alemany, pero ara tothom el parlava i semblava un examen! Quan algu em deia alguna cosa, em quedava parat, pero al cap duns dies tot va millorar molt. No ho pareix, pero Talemany no és gens dificil! 16 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.15 Familia de paraules Nom Data Algunes paraules s'han format a partir d’altres. Per exemple, la paraula terrestre sha format a pattir de la paraula terra. Totes les paraules que s'han format a partir d’una paraula determinada formen una familia de paraules. 1. Classifica aquestes paraules segons la familia a la qual pertanyen. pedrada portic empedrar —_pedrera porter pedregar portal portada pedrota portella + pedra & + porta & 2. Ratlla les dues paraules que no pertanyen a la familia de la paraula indicada, mar » mariner marf mareig maraca marea paper papada empaperar empapussar paperina papereria Hlibre liber Ulibreria llibertat Hlibret lliure ey foc focus foguera enfocar fogs fogueig 3. Completa les caselles i escriu paraules de la familia de sec. 1. Completament sec. 4 2. Perfode de falta de pluges. a[R | 3. Llevar la humitat als | 4, Terreny molt sec. ll Escriu una oracié amb dues de les paraules anteriors. 4. Escriu V (verdader) o F (fals). C Martell és de la mateixa familia que Mart. C Arenal és de la mateixa familia que arena. CO Cordell és de la mateixa familia que cor. (1 Fortalesa és de la mateixa famflia que fort. (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 17Reforg 16 Descriure un personatge Nom Data 1. Liig la descripcié | encercla el personatge al qual es refereix. Xaloc el vampir Xaloc és un jovenet vampir, que encara no ha ingressat a l'Institut Superior dels Ullals, perqué no supera el metre i mig d'alada, Té el cabell llarg i fosc, com un mantell de lana que li cobreix mitja esquena. La negror de la cabellera fa ressaltar encara més els ulls blaus brillants, aixd sf, una mica ocults darrere d'unes ulleres enormes. Es simpatic, divertit i sobretot molt inquiet es passa el dia fent bromes a la familia Li agrada molt legir libres Chistoria dels seus avantpassats, després d’un bon berenar amb el seu refresc preferit Sanguinola Co 2. Subratlla en el text anterior la informacié segiient. + De roig > Qui és? + De verd B Com és el seu caracter? * De blau P Com és fisicament? + De taronja ® Que li agrada? 3. Tria un dels personatges dels dibuixos anteriors i escriu les paraules clau que el definirien. * general > + fisic > * caracter > * gustos > 4. Escriu la descripcié del personatge a partir de la planificacié que has fet en l'activitat 3. 18 {© 2008 Ealions Voramar, 6 A/SanilanaEouesié, SLRefore 17 Graus de l’adjectiu Nom Data + El grau d'un adjectiu indica la intensitat amb qué I'ésser 0 l'objecte a qué es refereix l'adjectiu posseeix una qualitat. + Els graus de l'adjectiu sén tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser d'inferioritat, d'igualtat i de superioritat. 1. Digues en quin grau estan els adjectius de les oracions segiients. + El golf és menys perillés que I'alpinisme. P * Elcel és blau. > + Aquest actor és famosissim. P 2. Completa les oracions amb els adjectius corresponents. ( tan alt com ) (més poblada que) menys fredes que + La Safor esta els Ports, + ElMontgsés Bartolo. + Les comarques de la costa sén les comarques de interior. 3. Observa el dibuix i escriu tres oracions en qué compares Joan amb el senyor Sebastia. Usa formes de I'adjectiu en grau comparatiu i grau superlatiu. Exemple: Joan és altissim, perd el senyor Sebastia és més gros que Joan. © 2008 Eieons Vara, $A/Saniana Esueaié, 8 19Reforg 18 L’accent diacritic Nom Data A vegades, l'accent grafic s'utilitza per a diferenciar una paraula d'una altra que té la mateixa forma perd un significat diferent. Aquest tipus d’accent grafic s'anomena accent diacritic. sues qué signifiquen les paraules destacades en negreta. Andreu és tan gandul que no es pentina mai: Ma mare s’ha trencat la ma esquerra. El mes més bonic és maig 2. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en cada cas. dona / déna ‘son / son vénen / venen eae + La persona que ______les instruccions és I’entrenador de I'equip. + Com que em vaig gitar molt tard, aquest matt tine molta * Sino ___a'excursié hauran d’anar a classe igualment. 3. Observa els dibuixos i escriu una oracié amb les paraules net/nét i una altra amb les paraules és/os, en qualsevol forma de génere i nombre. 3 oe e 20 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Camp leéxic Data Les paraules astrdnom, allunar i espacial estan relacionades amb un mateix tema: 'univers. El conjunt de paraules de diferent classe (subtantius, adjectius, verbs...) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp léxic. 1. Coloca cada paraula en el camp laxic que corresponga. + xutar + projectar gol * rodar + actriu + entrenador * penal + claqueta + film + porteria + productor + rbitre futbol cinema 2. Escriu una paraula per a cada imatge. Marca a quin camp léxic pertanyen les paraules anteriors. els oficis Olla salut Oia erip 3. Digues quin camp lexic formen aquestes paraules. a. pentagrama, tocar, flauta b, tren, bitllet, viatjar > c. suma, restar, equaci6, @ Escriu tres paraules més per a cada camp léxic anterior. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 21Refore 20 Anunciar un esdeveniment Nom Data 1. Al col-legi han organitzat un concert per a celebrar l'arribada de la primavera. Completa aquesta fitxa amb la informacié que hauria d’incloure’s en el cartell anunciador. Nom de l'esdeveniment Lloc de celebracié Data Hora Quin grup hi actuara? Es fara alguna actuacié més? Quants diners costara l'entrada? Qui hi esta convidat? Quina il-lustracié o foto posaras en el cartell? 2. Fes ara el cartell anunciador, en qué inclogues la informaci6 anterior. Recorda que ha de tindre un disseny ben atractiu. 22 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Els determinants. L’article Data + Les paraules que van davant el substantiu per a concretar-lo o determinarlo funcionen com a determinants. + Les classes de paraules que poden fer la funcié de determinants sén els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits. + Llarticle és una paraula que funciona com a determinant i indica el génere i el nombre del substantiu que el segueix. 1. Completa el text amb les formes de l'article que corresponga. Els mestres de escola ens van dur a conéixer __ artis antics de Valéncia. Va guiar visita una xica que anava vestida com ___ persones de ___ edat mitjana. El que més em va agradar va ser ____Llotja, sobretot per edifici columnes que hi ha dins Va ser com fer un viatge al passat! 2, Toma a escriure aquest text posant els articles en el lloc on toca. "ee La romeria de les Canyes Conta historia la que castellonencs van els traslladar-se la de muntanyeta on tenien poble original el a plana la a partir de any I’ 1252, Romeria la de Canyes les recorda cada any aquell trasllat Le 3. Observa els dibuixos i escriu davall l'article i el nom del que representen. Digues també en quin génere i quin nombre esta cada un. les bruixes + femeni a plural {© 2008 Eicon Vara, $A/Saniana Esueaeié, 8 23Reforg 22 La particié de paraules Nom Data A\'hora de partir les paraules a final de Iinia, cal seguir les normes segiient + No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa si-laba. Exemple: ves-prada i no ve-sprada. + No es poden separar els diftongs. Exemple: cu-na i no cu-ina. * Cal separar els digrafs en sii-labes diferents, excepte els digrafs gu, qu, II, ny i ig. Exemple: pas-saven perd pe-tleter. * No s'ha de deixar cap lletra sola a final o a comengament de linia Exemple: ales-hores i no a-leshores. 1. Separa les sil-labes de les paraules segiients. * carro > * gorilla > sbossa Le tonyina *tringuet Boo cote > + meravella Be full > * joguet pos guitarra * pinya mo motxila 2. Encercla les paraules que estiguen ben partides. Tr el comp- Tague Ta parcel. lar els pass: hora te EY la cona os ™@ Ara escriu correctament les separacions mal fetes. 3. Copia cada paraula amb les sil-labes partides, com en I'exemple. * caureu * quaranta * remei * enviament = + roina * ciéncia * dium * faena * aeroport * incaut * historia * diari dues strlabes | [__tessitlabes | [quatre sitlabes cau-reu 24 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 23 Paraules polisemiques Nom Data Hi ha paraules que tenen més d'un significat. Per exemple, la paraula acollidor significa ‘mode’ i ‘amable’. Les paraules que tenen més d'un significat s’anomenen paraules polisémiques. 1, Numera cada oracié segons el significat de la paraula copa. 1. Vas amb forma de 2. Premi que es déna 3. Part més alta ‘campana sostingut al guanyador d'una d'un arbre, formada sobre un peu. competici6 esportiva. per fulles i branques v J ) La copa de I'arbre esta plena d’ocells. C Posa'm aigua a la copa, per favor. ( Va arribar el primer i va aconseguir la copa que tant desitjava. 2. Observa les il-lustracions i escriu una oracié amb cada un dels significats de banc. 3. Explica el significat de la paraula terra en cada oracié. + Els mariners van arribar a terra després d’un llarg viatge. + Portes els pantalons bruts de terra. 4. Encercla les paraules que siguen polisémiques. + peu + rellotge + manega + goma + calendari {© 2008 Eicon Vara, $A/Saniana Esueaeié, 8 25Retorg 24 Un conte amb dos personatges Nom Data 1. Fes parelles relacionant els personatges oposats de les dues columnes. PERSONATGE PERSONATGE 4 2 humil * + gandul llest * + cregut treballador + + agarrat generés + + ximple 2. Tria una parella de les anterior ontesta les preguntes segiients. + Escriu els noms dels dos protagonistes. Personatge 1 Personatge 2 On viuen? + Com és i qué li agrada fer al personatge 4 que has triat? + Com és i qué Ii agrada fer al personatge 2? Qué els pot fer canviar? + Com sera el final? Marca la resposta. Li Feli¢ LJ Trist J Inesperat. 3. A partir de les respostes anteriors, inventa un conte que tinga com a protagonistes la parella de personatges que has triat. No t’oblides del titol. 26 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SLRefore 25 Els pronoms personals Nom Data + Els pronoms personals serveixen per a anomenar els éssers 0 objectes sense utilitzar substantius. + Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona. + Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb. 1, Digues si els pronoms personals destacats s6n forts o febles. * Els has trobat ja? > + Jo compraré el diari en tornar d'escola. + Explicasli qué vam fer ahir. + Nosaltres vam reprendre la partida després del descans. 2. Completa les oracions amb els pronoms forts adequats. + _____no parle a la paret, et parle a oA no li agrada aquest grup, perd a Ventusiasma, . durem l'arrds, dureu la cam i duran la verdura. 3. Encercla els pronoms febles que trobes en el text segiient i col-loca'ls en el lloc corresponent de la taula. Treballar a casa Sius dic que ma mare guanya diners sense eixir dle casa em direw mentider. Perd ma mare és dibuixant de comics i t€ un estudi al pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als rmeus amics i els les regala, Per aixd els agrada visitar-nos! Per a publicar els comics, ha d'escanejar-los i enviar-los per correu electronic. Que et pareix el reball de ma mare? Ce singular plural ta persona 2a persona 3a persona (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 27Refore 26 Signes que tanquen enunciats Nom Data Per a indicar que una oracié acaba i en comenga una altra, utilitzem diversos signes de puntuacié: * Al final de les oracions en qué s‘afirma o es nega alguna cosa, s'escriu un punt, del qual hi ha tres tipus: punt i seguit (s'escriu per a separar dues oracions del mateix paragraf), punt ia part (s'escriu per a separar dos paragrafs) i punt final (s’escriu per a indicar el final d’un text). * Al final de les oracions en qué es pregunta alguna cosa s’escriu un signe d'interrogaci6. * Al final de les oracions en qué s'expressa sorpresa, admiraci6, por, ete. s'escriu un signe d’exclamacié. 1. Encercla els punts d'aquest text de diferents colors, seguint el codi. + De verd® el punt i seguit + De grocP el puntiapart + De roig® el punt final Liderat per al Valéncia El Valencia va recuperar ahir el primer lloc de la Lliga, després de vencer per quatre gols a zero aestadi del Numancia, Aquesta victoria confirma el bon joc de equip. De fet, molts el veuen ja com un dels aspirants al titol. El Vila-real també es consolida com un dels millors equips de la temporada. Encara que ahir només va aconseguir un empat, ha mantingut una trajectoria molt sdlida. Per aixd, és possible que lany que ve torne a jugar competicions europees La Lliga toma el cap de setmana que ve amb més emocions. Els equips valencians tenen encara alguns partits molt dificils. Caldra que hi estiguem ben atents 2. Llig el didleg segiient i encercla, de color taronja, els signes d’interrogacié, i de color morat, els d’exclamacié. -Perdone, la carretera de Vinards? -No, ho sent, perd no tine arros. —Que no m’ha sentit? Li pregunte per la carretera de Vinards! -1jo li dic que no en tine, d’arrds! -Arrds, no! Vinards! —Mire, allf d’arrds no en fan. Perd si segueix recte arribara a Vinards, on tenen un llagostf per a llepar-se’n els dits! ~Ahh! Hi has trobat una altra classe de punt? Encercla'ls amb els colors del primer exercici. 28 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Paraules simples i paraules compostes Data Les paraules que s’han format a partir de la unié de dues o més paraules, ‘com para-xocs (verb parar + substantiu xocs), s'anomenen paraules compostes. En canvi, les paraules que no es componen d’altres paraules, com moll, s’anomenen paraules simples. 1, Forma paraules compostes relacionant els verbs de les dues primeres columnes amb els substantius corresponents. para porta vidres avions _| neteja trenca nous boscos | guarda obre fang andes | 2. Digues a partir de quines paraules simples s'han format aquestes compostes. * llevataps > ‘ * portabicicletes + muntacarregues > > + paraxoes > * penjaroba > > +44 * trencaclosques 3. Escriu la paraula composta amb qué es designen aquests elements. Gaz 4. Escriu tres paraules compostes que comencen amb cada verb. Pots fer servir el diccionari si et cal. + portar g_ + guardar ¢ (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 29Reforg 28 Contar una experiéncia personal Nom Data 1. Marca quina d’aquestes oracions pertany a I'explicacié d’una experiéncia personal. + La policia ha detingut I'atracador de joieries al seu domicili de Castellé. * La pluja es forma a partir de l'aigua que s’evapora del mar. Oo * L'any passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el més feli¢ del mén. oO * La Serra de Mariola és un paratge singular, amb una gran diversitat de flora. (_] 2. Fixant-te en ’oracié que has triat, completa les caracteristiques d’aquests textos. Tipus de verbs: Temps ______________ Persona Exageracions: Paraules que descriuen sentiments: 3. Tenint en compte les caracteristiques que has indicat en l'activitat 2, escriu un correu electronic a un amic en qué li expliques una anécdota divertida que t’haja passat recentment. De: festal1@correu.es A: amiga11@correu.es Data: Hola Com ha anat el cap de setmana? A mi 30 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.EI verb: arrel i desinéncies Data Els verbs s6n paraules que expressen accions o estats. Cada verb té diferents formes. Les formes verbals poden ser simples, compostes i perifrastiques. El conjunt de totes les formes d'un verb s'anomena conjugacié. Cada forma verbal consta d’arrel i desinéncia. 1, Troba els verbs que hi ha en aquest poema. c >) Davall lescala de la catedral, es troba la tomba de Pau Pa El seu cognom era Fole, no Parta perd és que Partal rima amb catedral EDWARD LEAR 2. Separa I'arrel de la desinéncia en aquests verbs. + menjarem ® trencaren > + senties Pe doneu > + expressem Be correrem * debateu mo * preferisc > 3. Relaciona cada arrel amb la desinéncia que li correspon i escriu la forma resultant. parl- L J > ——— (bat. > Le < consent- > 4, Escriu tres formes a partir de l'arrel indicada, | tres més a partir de la desinéncia. cant. -aras > {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 31Refore 30 Paraules amb s sonora Nom Data EI so de la s sonora es pot representar amb les grafies z i s: * S'escriu za principi de paraula i darrere consonant. * S'escriu s entre vocals. 1. Encercla els nombres que continguen una essa sonora. A continuacié, escriu els seus noms en Iletres. 313717156N125 142 Contenen essa sonora els nombres 2. Escriu el nom del que representa cada dibuix. Totes les paraules tenen essa sonora. ERS e lM Escriu una oracié per cada una de les paraules anteriors. 3. Busca en la sopa de lletres sis paraules que contenen essa sonora i copia-les. CASACGCTMX AOIBVSZP RNSEROPR RZUTMTEE OEZONASS SEVLMNAO SNSUPVRL ALZINALI 32 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Prefixos i sufixos Data Les particules que s'afigen davant una paraula per a formar-ne una altra s’anomenen prefixos i les que s'afigen darrere, sufixos. 11, Encercla el que es demana en cada série de paraules. prefixos | PB + desfeta + recollir + invisible ——~ ( sufixos ]) P + foscor + pastisset_ + senzillesa 2. Afig, a les paraules segiients, els prefixos que corresponguen. des- + ___tapar + —___accelerar re . mode + __baixar in. + ___tocar + ____domable 3. Classifica aquestes paraules segons que tinguen prefix o sufix. * setmanal * plujés + hipermercat * flotador + paraigiier + sobreviure * preveure + extraordinari + albereda * prefabricar * amorés mirar creible calgar + descontent * prehistoria * analista amb prefixos ] > amb sufixos | > 4, Escriu les paraules que corresponguen segons la definicié. Fixa't si porta prefix o sufix. + Tomar a elegir. re) > * Persona que ven fruita, Cer) > * Caracteristica d’allé que és dur. (_-esa_) > + Que no és capag. Cin) > * Que no té cafeina. (aes) > (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 33Retorg 32 Descriure un lloc Nom Data 1. Aquest estiu has anat de vacances a un lloc que t'ha agradat molt i n’has fet fotografies com aquesta, Classifica en aquesta fitxa els elements del paisatge de la foto anterior. Informacié general El que es veu en primer pla El que es veu en segon pla El que es veu al fons 2. Tria adjectius que et puguen servir per a la descripcié de la foto. Cl guapo Otertil Oat OC meravellos UL cabalés aria Li alegre Di rapid 3. Una amiga no sap on anar de vacances | vol que la informes del Iloc on has estat tu. Des- cru la fotografia a partir de la planificacié que has fet en les activitats 1 1 2. 34 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 33 El verb: nombre i persona Nom Data + Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural + Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona © tercera persona, + Les formes no personals del verb sén , el gerundi i el parti 1, Situa cada verb en el Iloc de la taula que li corresponga. + fa * espere + tenim * calleu * volen + tens singular plural primera persona ‘segona persona tercera persona 2. Encercla en aquest text els verbs que estan en tercera persona del singular i, en acabant, reescriu-lo canviant el verbs en primera persona del plural. Fes-hi també altres canvis que necessites (pronoms, possessius, etc.). Un retrobament nostalgic Eugeni arriba al poble a primera hora del mati. No hi havia anat des que era xiquet i tenia molta illusié per retrobar els carrers i les persones de la infantesa, Estigué conversant hores ihores amb els amics, Encara que se sentia ben felic, no podia evitar una sensacié amarga: gran part de les cases que havia conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis, Aixi i tot, conduint de tomada a casa, Eugeni senti que acabava de passar un dels millors dies de la seua vida Eugeni i jo 3. Localitza els infinitius, gerundis i participis del text anterior i classifica'ls. ( infinitiu ) gerundi ( participi & ) J ) (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 35Reforg 34 Paraules amb s sorda Nom Data El so de las sorda es pot representar amb les grafies s, ss, ¢ ic. * S'escriu s a principi i final de paraula i al costat de consonant. * S’escriu ss entre vocals. + Svescriu ¢ davant a, 0, uia final de paraula, * S’escriu c davant e, i. 1. Lig en veu alta les paraules segients i, en acabant, encercla les lletres que representen la essa sorda, + setmana —* avangar + cinta + Massalfassar + -cang6 + porteries * pensament + cacadora + divertidissim + sabata . Ompli els buits de les oracions segiients amb les grafies de la essa sorda que corresponga. + Carle__ __alvador va viure a Bena__al. + No m'agrada ca__ar, perd m'agrada pe__car. + He __abut que éreu de la mateixa familia perqué teniu els mateixo__ bra__o__ + Di__abte que ve agafarem les __i_telle__ i anirem a bu__ear bolet__ + El profe__or em va traure a la pi__arra + Em vaig empa__ar un o__et i no parava de to__ir. 3. Posa un exemple de cada grafia. + sa principi de paraula > + sa final de paraula + sal costat de consonant P + ss entre vocals + gdavanta, 0, uP —___, * a final de paraula + edavante, ih, 4. Relaciona cada paraula segons que duga essa sorda, essa sonora o les dues. carabassa + _———— + salze zooldgic * ssorda__) * avisar escriure * = * sopa Cs sonora cervesa + ———— * cagador 36 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SLLes expressions Data A vegades utilitzem expressions que tenen un significat diferent en conjunt del que tenen les paraules que les formen. Aixi per exemple, trencar el gel significa ‘iniciar tractes que ningd s'atrevia a comengar’ i no ‘partir un tros de gel’. Entre les expressions destaquen els refranys i les frases fetes. 1. Relaciona per a formar expressions i copia-les. Agafar el bou + + perares. Molt de soroll * + en un paller. Posar lama + * per les banyes. Buscar una agulla * * al foc. gw FoNE Escriu el ntimero de I'expressié a qué corresponen les definicions segients. Di Tindre confianga en algi. Lo Pretendre aconseguir alguna cosa dificil 0 impossible, Li Tindre una cosa menys importancia del que sembla. CO Enfrontar-se amb decisis i valentia a un problema. 2. En cada oracié de les que segueixen hi ha una expressi6; subratllaa. + Esta trist perqué Aitana li ha donat carabassa. + Sempre dius el que penses, no tens péls a la llengua. + Aquest matt fa un fred que pela. 3. Escriu una oracié per a cada expressi6. * Ploure a bots i barrals. + Fer un sol de justicia. + Estar als ntivols. (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 37Reforg 36 Escriure un text expositiu Nom Data 1. Llig la situacié segiient | resol l'activitat. La revista de Fescola prepara un numero especial dedicat al medi ambient, Com que a Yaula hem treballat, molt sob expliques qué és el reciclatge i en qué consisteix e el tema, than demanat un article perqué hi IM Marca les quatre preguntes que haura de contestar el text expositiu. Li que és el reciclatge? ] Quines conseqiiéncies positives té el reciclatge? LC Qué opinen els meus pares del reciclatge? | Com és el procés de reciclatge de materials? C quan va ser la primera vegada que vaig reciclar? J Quins materials es poden reciclar? 1 Quantes botelles de vidre caben en un contenidor? 2. Ordena | copia les preguntes que hages triat en lexercici anterlor | escriu el text responent a les preguntes. Després, posai titol. 38 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SLRefore 37 El verb: temps i mode Nom Data * Els verbs situen les accions en un temps (passat, present o futur), en relacié amb el moment en qué es parla + El mode dels verbs reflecteix I'actitud del parlant davant alld que diu. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu, 1, Reescriu aquestes oracions en passat i futur. C passat J] [-__ present JE Tine una caseta a I'hort de mon pare. Els meus amics estan de viatge a Nova Zelanda. El Valéncia guanya la Liga. Mireia fa una obra al Principal 2. Digues quin mode verbal representa cada \ Vee gi: Sitinguera) ; Drangesset! ) (aS 3. Escriu tres oracions en imperatiu a partir de les paraules indicades. + desconnectar / mabils > * posar / cinturé > * reduir / velocitat > {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 39Reforg 38 L’apostrof Nom Data Els articles el i la i l'enllag de sapostrofen davant una paraula que comenca en vocal o en h, llevat de les excepcions segiients: * Els articles el i la no s'apostrofen davant el nom de les lletres. * Els articles el i la i l'enllag de no s'apostrofen davant paraules que comencen en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. * Larticle la no s'apostrofa davant les paraules que comencen en i, u, hi, hu atones 1. Relaciona cada paraula amb l'article que corresponga. ambulatori * , * iaio universitat + Ca + horitz6 placa + fot C la iogurt * 4 + cotxe illa * } + historia horta * + iarda 2. Ompli els buits d’aquesta noticia amb I’, ef o Ja. Pluges intenses a la Comunitat Ahir va ploure intensament a tota Comunitat, sobretot a hora de dinar. A_____ Alt Maestrat aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de Morvedre i Horta Nord problema va ser pedra. ajuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb caracter d'urgéncia, indica que oratge d'ahir va fer malbé moltes taronges a punt de collir. centre de coordinacié d’emergéncies de Generalitat va decretar alerta taronja pel perill d’aiguats forts. 3. Reescriu les oracions posant en singular les paraules en negreta. Vigila amb la concordanga. + Durant les excursions vam visitar les illes principals dels Columbrets. + Mon pare s'ho ha passat genial amb les histarles que han contat les iales. + He fotografiat les hienes i els hipopdtams del zoo. 40 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 39 Els sufixos augmentatius Nom Data Po Hi ha sufixos que, en afegirlos al final d’una paraula determinada, expressen la idea de gran. Per exemple, si afegim el sufix -ot a la paraula polp, obtenim la paraula polpot que significa ‘polp molt gran’. Els sufixos que expressen la idea de mida gran s6n els sufixos augmentatius. 1, Encercla el sufix augmentatiu en cada paraula. * festassa * llenguota * Mlibrot + manassa + pisas + riuas + taulota + lletjota 2. Forma paraules noves afegint els sufixos augmentatius -ot/-ota, -as/-assa. + cama > + mare > + peu ho + home B® sulls | * cotxe PB Marca en cada parell de paraules la que és augmentativa. Di cuixota D gargot Oirepas Uicareassa Do marmota O grandot Ocotras Ucasassa 4. Digues a partir de quina paraula es formen aquestes. * nassot mo * camionas > *donassa Bo *manassa & scadirota Bs llerotes > 5. Expressa el que representa cada dil ix amb un sufix augmentatiu. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 41Retorg 40 Millorar l’estil d’un text Nom Data 1. Jaume ha fet un esborrany d'un treball de classe, I'ha revisat i hi ha detectat algunes paraules inexactes i moltes repeticions. El paleolitic El paleolitic és el periode de fa més anys. En aquest FORE, les persones eren nomades i vivien de la caga, la pesca i la recol-leccis de fruits. La paraula paleolitic vol dir ‘peda antiga’ i fa referencia al material que stutilitzava per a fer els objectes ‘La manera de fer era molt simple: colpejaven dues pedres i que reixiren fragments, amb els quals [EERE coses tallants per a cacar o tallar les pells {la carn dels animals. HH Assenyala l'opcié correcta per a substituir les expressions marcades en el text. + de fa més anys (paraula inexacta) ] més modem. ] més antic ] més recent * en aquest periode (paraula repetida) | en aquest pats ] en aquest itinerari | en aquesta época * paleolitic vol dir (paraula inexacta) | paleolitic tracta de | paleolitic parla de | paleolitic significa + la manera de fer (paraula inexacta) Oita tactica Ula técnica Cia feina + feien que n’eixiren fragments Caconseguien que n’eixiren fragments [_] intentaven que n’eixiren fragments + amb els quals feien (paraula repetida) Camb els quals provocaven [_]amb els quals cosien [_] amb els quals fabricaven * coses tallants (paraula inexacta) OD objectes tallants Ci fets tallants OD obres tallants 2. Torna a escriure el text sobre el paleolitic introduint-hi les correccions. 42 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 41 Els temps verbals Nom Data Els temps verbals s6n conjunts de formes verbals que situen I'accié en el mateix temps i en el mateix mode. Segons el temps, hi ha temps de passat, temps de present i temps de futur. Segons els elements que els componen, hi ha temps simples, temps compostos i temps perifrastics. 1, Completa el text escrivint, en cada cas, la forma verbal que corresponga. M'agradaria (AGRADAR) que _____ (HAVER-HI) més sales de teatre a la meua ciutat. Em______(DIVERTIR) bona cosa sempre que ______(TINDRE) Ioportunitat de vore alguna obra. (PODER) anar a altres ciutats, on ________ (DEURE) haver-hi més teatres, per ______(SeR) massa menut i no _____(GUANYAR) diners per a pagarme el viatge. Perd (ESCOLTAR) el que us {0IR): el dia que en ____ (GUANYAR), estic segur que n’__(ESTALVIAR) molts per a recérrer tots els teatres del mén! 2. Digues en quin temps verbal estan les formes que has escrit en el text anterior. + agradaria v vVYVVVVYVVYVYVYVY 3. Escriu una forma verbal per a cada indicaci6. + preterit imperfet, verb cantar B * pretérit indefinit, verb batre * present, verb dormir > (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 43Reforg 42 La coma Nom Data S'escriu coma en els casos segiients: + Pera separar els elements d'una enumeracié. * Per a fer un aclariment enmig d'una oracié, + En les notes d'avis i en les cartes, després de la salutaci6. 1. Encercla les comes del text segiient. Usa el roig per a les enumeracions, el blau per a les explicacions i el groc per a les formules de salutacié. i Benvolguts mares i pares, La setmana que ve la nostra escola, per desé any consecutiu, celebrara les jomades culturals. Hi haura actes de tota mena: castells unflables, contacontes, partits de basquet i handbol, concursos de videojocs, etc. Tot aix®, que sera totalment gratuit per a l'alumnat, tindra lloc els dies segtient: dimarts 12, dimecres 13 i dijous 14. SHRI Oo ) Atentament, a C La direccié de l'escola. 2. Explica quina diferéncia de significat hi ha entre aquestes dues oracions. + Labicicleta que estava lligada al fanal ha desaparegut. + Labicicleta, que estava lligada al fanal, ha desaparegut. 3. Continua les enumeracions segtients sense deixar-te cap coma ni el punt final. + M’agraden totes les pel-licules: les d’accié * Ma tia ha viatjat per bastants paisos: Turquia, + Lameua germana practica molts esports: natacié 44 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Els sufixos diminutius Data foc Si a la paraula jersei afegim el sufix -et, obtindrem la paraula jerseiet que significa ‘jersei menut’. Els sufixos que expressen la idea de mida menuda s’anomenen diminutius. A vegades, aquests sufixos també s'utilitzen per a expressar afecte o estima. Per exemple: mareta. 1. Escriu el diminutiu de les paraules segients. a staula Bo + pota & ‘gos s mare Bo etlum Bo speix Bo sreing BT ssac > * pont 2. Ratlla les paraules que no sén diminutius. * paret - nasset - coet — piset - marquet - fuet - riuet - distret * caseri ~ gatiu — actriu — poquiu — ofensiu ~ evasiu ~ curtiu + galeta — rodeta — coseta — escopeta — neta — tasseta — vagoneta I Copia les paraules anteriors que tenen diminutiu i escriu sobre quina paraula s'ha format. . > . > . > . > . > . > . > . > . > . > 3. Expressa aquestes frases sense diminutiu. * una tauleta boniqueta P * un bracet curtet > + un cotxet menudiu > 4. Expressa aquestes altres en * una casa blanca * un suc fresc > suntrenverd = > (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 45Refore 44 Nom 1. Llig la vinyeta i contesta les preguntes. Escriure el text d'un comic Data De nit, la mare ila filla seuen al sofa per vore la televisi6... No ho sé, Mare, filla, ton pare és veritat que venim dels presentar la seua familial mai no em va voler * Quin tipus d’oracié s‘utilitza en el text del quadre o cartel-la? * Quins tipus d’oracions s’utilitzen en les bafarades? Quins signes de puntuacié predominen en les bafarades? 2. Completa la cartel-la i les bafarades de les vi inyetes segients. 46 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Retore 45 La primera conjugacié Nom Data Els verbs que tenen I'infinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugacié. La majoria de verbs de la primera conjugacié es conjuguen com parlar. 1. Encercla els verbs de la primera conjugacié que trobes en el text segilent i copia'ls. Rennan agafa la pilota i la llanga cap al centre del camp. Albelda la para amb el pit i la passa a Baraja, Senna corre cap a ell, { Baraja el regateja i envia el balé a Mata. El \ davanter perd l'equilibri i Cazorla pren la pilota | per a dirigir 'atac cap al camp contrari \"Els espectadors salcen, pareix que es ZA desmarca Franco, demana a 2. Analitza aquestes formes seguint I'exemple. infinity temps mode parlariem parlar condicional indicatiu canviaria haurem menjat torni calleu van viatjar arribareu 47 {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SLReforg 46 El punt i coma Nom Data S’escriu punt i coma en els casos segiients: + Per a separar els elements d’una enumeracié quan algun d’aquests ja porta coma, + Davant els enllagos perd, tanmateix, no obstant aixd... quan introdueixen oracions llargues. 1. Encercla de color roig les comes i de verd els punts i comes. + En la meua classe hi ha companys de tot arreu: Josep és de Mallorca; Mariela, de Coimbra; Hamza, de Nador; Dorina, de Bucarest; i Christine, de Lima 2. Completa el text amb coma o punt i coma. Legionaris __ soldats romans pareu atencié. Hem de construir un campament. La primera centiiria plantara les tendes __ la segona __ cavara una rasa al voltant de la muralla___ la tercera __ construira els murs algara les torretes. ila quarta Semblarem invencibles __ tanmateix no us heu d'adormir __ perqué enemic sempre esta a l'aguait! 3. Escriu dues oracions utilitzant els enllagos perd i no obstant aixd precedits de punt i coma. . Descriu la teua habitacio i enumera els objectes que hi veus. Usa comes i punts i comes. 48 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 47 Els gentilicis Nom fre Data La paraula castellonenc indica que una persona és de Castell6. Les paraules que expressen el lloc de procedéncia de les persones 0 coses de qué es parla s'anomenen gentilicis. 1. Encercla en aquest text quatre gent copia'ls indicant a quin loc fan referéncia. ———_,.T—. Una carrera molt internacional Ahir va tindre loc, pels carrers alacantins, la cinquena marate. El primer lloc va ser per al marroqui Ahmed Aouita, vet de Sant Joan, i a continuacié va entrar Piero Nero, italia de naixement perd alcoia dadopcie vvvy 2. Escriu el Iloc d’on s6n aquestes persones. els castellonencs P els andorrans > els alzirenys els saguntins els canadencs els tarragonins els valencians vvvvvy els eivissencs 3. Completa amb el gentilici que corresponga. Miren va naixer a Bilbao, és Marta va naixer a Sevilla, és Sara va naixer a Madrid, és Marie va naixer a Paris, és Laura va naixer a Venécia, és Alba va naixer a Murcia, és (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 49Reforg 48 Argumentar Nom Data Llig aquesta situacié i respon a les preguntes. — El pati de escola és molt gran, pero com que esta descobert, quan plou, no podeu fer-hi educacié fisica ni Jugar-hi, A més, el terra rellisca molt quan esta banyat i ja shi han lesionat molts xiquets. Proposeu ala direccié de Fescola que cobrisca una part del pati p aquest problema solucionar + Aqui s‘adreca la carta? + Qué vols aconseguir? + Quins arguments hi pots aportar? 1. 2 2. Escriu la carta tenint en compte les respostes de l'activitat anterior. Seryor/-e Els alumnus de Bé de primanla, daguest: conkie onetime que striae molt Convenient por dues aon’. En primer loo, perqué Em segon Une, peng Atentament, Signa 50 {© 2008 Ealions Voramar, §A/Sarilana Eouesié, 8.La segona conjugaci Data Els verbs amb |infinitiu acabat en -er o en -re pertanyen a la segona conjugaci6. Per exemple: témer, cérrer, batre, ploure. També hi ha uns pocs verbs de la segona conjugacié que acaben en -r. Per exemple: dir, dur, fer. 1. Encercla els verbs de la segona conjugacié que trobes en el text segiient. Un dia espléndid Ahir tinguérem molta sort en la nostra excursié a Eslida. Feia molt bon oratge, encara que ja ho sabiem perque haviem vist la prediccié en una pagina d'Internet. L'unic que no s‘ho creia era mon pare, perqué pensava que els navols dels dies anteriors no desapareixerien i ens plouria tot el cami. Encara com! Si li haguérem fet cas, no ens hauriem pogut moure de casa. 2. Completa el text amb les formes corresponents dels verbs. No _______(HAVER-HI) loc per a tantes persones a la sala d’actes. El director no (CREURE) que hi (CABRE) tots els alumnes que (VOLER) vore I'espectacle. No em pensava jo que la gent _______(TINDRE) tant d'interés per l'obra. Perd clar, els actors (SER) famosos perqué (APAREIXER) en moltes séries de televisi6. Quin éxit! 3. Escriu la primera persona del futur i del condicional dels verbs segiients. futur condicional estendre irrompre prémer 4. Indica l'infinitiu de cada forma verbal. * comerem Be creas + prenia > * baten > stemeren Bw fre * apareixia > * creixen > (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 51Reforg 50 Nom La contraccié Data Generalment, quan els enllagos a, de i per entren en contacte amb els articles el iels, s'uneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Perd quan l'article el s'ha d'apostrofar amb la paraula seglient, no es fa la contraccié. 1. Uneix amb fletxes cada combinacié amb el resultat que li correspon. avel pel atels dels de +el al de +els + * pels pertel + * als per+els + + del Ara escriu un exemple de cada contraccié amb les paraules segiients. teatre DP A ma tia li agrada molt anar al teatre. + amics > + campié B® + indis > + fogurt bm shorts > a 2. Encercla les contraccions que trobes en aquest text i digues quines paraules contenen. Una bona oferta Sempre que va al centre, mon pare toma carregat de coses, L’altre dia ens va dur, a Xavi i a mi, unes samarretes dels nostres equips prelerits. Ens va dir que en venien quatre pel preu de dues. Pels péls que no sacaben! + al centre » atelcentre ne . > . > 3. Copia les oracions substituint la paraula en negreta per la paraula entre paréntesis. + El pilot sent una gran emocié quan puja a l'avié. (cotxe) + Amélia pateix pel control de lectura. (examen) + Laiaia ve del camp de collir bresquilles. (hort) 52 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Altres tipus de sufixos Data Segons la classe de paraula que es vol formar i el significat que es vol afegir a la paraula original, utilitzarem uns sufixos o uns altres. Per exemple, el sufix -dor d’historiador serveix per a formar substantius que signifiquen "persona que fa 1. Escriu la paraula nova amb el sufix que correspon en cada cas. * Persona que ven flors. > * Persona que juga a tenis +ISTA > [_t Persona que toca la flauta. > * Persona que ven fruita. > * Persona que arregla sabates. +ER = > * Persona que treballa el ferro. > HM Qué tenen en comi els sufixos anteriors? Marca. C1Formen paraules que indiquen oficis o professions. ] Formen paraules de génere diferent. CFormen paraules amb el mateix significat. 2. Subratlla el sufix que és comii en cada série de paraules | escriu-o. llibreria papereria camisseria sabateria | > sufix despertador recollidor flotador colador | ® sufix | Fixa't en el significat de cada sufix anterior en el grup de paraules | completa. + Elsufix_________sighifica ‘Iloc on es ven alguna cosa’. + El sutix significa ‘aparell que serveix per a alguna cosa’. 3. Forma noms d’aparells amb els sufixos -dor i -dora a partir d'aquests verbs. + despertar * picar * congelar, lava + contestar * aspirar scaifar es torrar (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 53Reforg 52 Escriure un informe Nom Data 4. Llig la situacis segiient i fes l'activitat. L’Ajuntament us ha demanat un informe sobre les mascotes més habituals a les cases del poble. De primer s’ha passat un qiiestionari i aquests han sigut els resultats de les mascotes més habituals en un dels barris: 40] | 3 4 2| gossos hamsters pardalets Lor ta Dp Gt&a Sar Ml Prepara l'informe contestant aquestes preguntes. * Quins tipus de mascotes sén les més habituals? Assenyala'n els dos tipus majoritaris. + Quin tipus de mascota és la menys habitual? Assenyala'n el tipus minoritari. * Quins dos factors poden influir més en la tria de mascota? Marca. CI El caracter de l'animal. (El menjar que consumeix I’animal. LJ El color de I’animal. LJ Les dimensions de I’animal 2. Ara escriu l'informe tenint en compte les respostes anteriors. Titol de l'informe -> Introduccié > Desenvolupament (resutats)? Eb qaestionanis revelen, Conelusio Ani dones, (interpretacié) 54 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 53 La tercera conjugaci6 Nom Data Els verbs amb l'infinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugacié. Per exemple: dormir, sentir, bullir, cosir. 1, Digues quin verb de la tercera conjugacié representa cada dibuix. @ Escriu una oracié amb cada verb. Forma el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i 'imperatiu d’aquests verbs. pam aaa ime | indicatiu subjuntiu presidir presidise presidisca presideix | competi rendir descobrir 3. En cada série, ratlla la paraula que no és una forma verbal. | sentia sentim senta sentiment sentint ( llegiem llegenda llegira llegeixen legit ) ( diran deies diem diu dies ) {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 55Refore 54 Paraules amb guionet Nom Data S'escriu guionet en els casos segiients: * En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comenga en r, 80x. * En les paraules compostes on figura el nom d'un punt cardinal. * Enels numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). * En altres paraules, com ara plats‘iolles, despus-dema, etc. 1. Uneix les paraules de la columna de 'esquerra amb les de la dreta per a formar paraules compostes amb guionet. En acabant, escrlu una oracié amb cada una. para + + pong ping * * revolucions compta * + oest nord + + xocs 2. Recorda la regla de D-U-C i escriu amb lletres els nombres segiients. 34 > 865 > 40 > 234 > 325 > 3. Llig el text segiient i busca-hi cinc paraules que haurien de dur guionet. Reescriu-les correctament. La fauna del Tiiria Despiisahir un grup de biblegs va comencar una important investigaci6 sobre els animals que viuen als boscos de la ribera del Tria, Des de Ribaroja, aquest equip de vintidos cientifies tractara de conéixer els habits de les especies més habituals, com ara el pitroig ola sarganta cuallarga, i daltres nordafricanes que, en alguns moments, es p aden vore per les nostres terres. 56 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SLRefore 55 Els prefixos de situaci6é Nom Data Alguns prefixes, en afegirse a una paraula, indiquen lloc o situaci6. Per exemple, el prefix sub- de la paraula subterrani indica, en aquest cas, que es troba davall terra. Els prefixos que indiquen lloc 0 situacié s’anomenen prefixos de situa 1, Relaciona cada prefix de situacié amb el seu significat i escriu una paraula que tinga aquest prefix. pre + * ‘davall” extra. + + ‘abans’ sub- + + ‘després’ post: + * ‘fora’ 2. Forma paraules noves amb els prefixos anteriors tenint en compte el significat que tenen. Fixa't en les pistes que et donen les definicions, + Fer una ratlla per davall una paraula. + Perfode que va després d’una guerra. Que es fa fora de I’horari escolar. Que s’ha cuinat abans. vvvvy Que té un carrec inferior al de director. 3. Relaciona i escriu el significat de cada paraula. extraterrestre preescolar subcampi6 {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 57Refore 56 Resumir un conte Nom Data 1. Tria el text que resumisca millor el conte EI vestit nou de 'emperador. Co Era un home que es pensava que anava vestit, perd anava despullat i solament un xiquet li va dir la veritat Fa moltissims anys vivia en un pais Ilunya un emperador presumit que gastava molts diners en vestits, Un dia va arribar al palau un sastre trampés que li va prometre un vestit fantastic que sols pedrien vore les persones intel-ligents, Per fi va arribar el moment estrenar el vestit i !emperador va fer la desfilada despullat, perd ning satrevia a confessar la veritat per por de ser considerat ximple, Només un xiquet va dir el que realment veia i, finalment, tot el poble s’anima a dir Ja veritat. C1 Hi havia un emperador que va ser engany? un sastre, que li prometé un vestit meravellés i el va fer anar despullat. La gent es quedava sorpresa, perd callava, Un xiquet va dir la veritat, per 2. Quina informacié conté el resum que has triat? Marca les respostes correctes. CPersonatges principals. C1 cc i moment en qué ocorre la histéria. LAspectes més importants. Ci Dialegs dels personatges. OFinal de ta historia 3. Quines expressions s'han utilitzat per a enllagar les oracions en el resum que has triat? 4. Fes el resum d'un conte que hages llegit recentment. Inclou tota la informacio necessaria i no t'oblides d'usar alguna expressié per a mantindre I'interés. 58 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Classes de verbs Data Els verbs regulars mantenen I'arrel igual en totes les formes i presenten les mateixes desinéncies que el verb que els serveix de model de conjugacié. Els verbs que no compleixen aquestes dues condicions sén irregulars. 1, Encercla els verbs que mantenen I'arrel igual en totes les formes. + cansar D> canse, cansf, cansaré + anar > vaig, ani, aniré + debatre P debat, debati, debatré * passejar P passege, passegi, passejaré * dormir P dorm, dormf, dormiré + vindre vine, vingut, vindré I Respon. * Quins sén regulars? * Quins sén irregulars? * Com ho has sabut? 2. Escriu linfinitiu de cada verb en negreta. + Cada mati m’alce a les huit. P + Xiquet, no trenques res! + Quan vénen a casa, els meus néts em saquegen el rebost. > + No puges I'escala que cauras. P ‘Abans de baixar del Ilit em calce les sabatilles. P MM Respon. Es tracta de verbs regulars o irregulars? Per qué? (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 59Refore 58 Els dos punts Nom Data S’escriuen dos punts en els casos segiients: * Pera introduir una enumeracié que s‘anuncia. * Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona. 1. Llig el text segiient i anota la funcié dels dos punts (enumeracié o citacié). La presidenta del jurat va dirp «Es l'actuacié més extraordinaria que he vist maisielegant, original, emocionant i divertida. Ets la guanyadora». Aleshores, la concursant va respondrer «Gracies, gracies a tots als meus pares, a la meua germana, als meus amics ia tots els que m’han donat suport fins arribar acil» 2. Completa aquestes oracions amb enumeracions. Usa dos punts, punts I comes i comes. + Mirela juga * Lrestiu que ve + Amb I’escola hem anat d’excursié, 3. Observa el dibuix i completa el text amb loracié que corresponga en cada buit. Recorda que cal posar els dos punts. «I que és el que més t'ha agradat?» «No, és la primera | { «Havies vingut a vegada que vinc.» | | Londres abans?» «Vindre amb avi6l» El guardia del Big Ben de Londres va preguntar a Pau Pau li va respondre . Aleshores, ell va dir | Pau va contestar, entusiasmat {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Refore 59 Les sigles Nom Data Per a expressar de manera abreujada el nom del Museu Interactiu d’Historia Medieval s‘han unit les lletres inicials de cada paraula: MIHM. Aquests conjunts de lletres que es formen en unir la lletra inicial d’un grup de paraules s’anomenen sigles. 1. Completa cada oracié amb Ia sigla que falta. EUA (__ one ESO ‘ONU L ane Ju DN * El mes que ve hauré d’anar a renovar el + Els pares de Pau estan de viatge als + La meua cosina treballa en una molt coneguda * La seu de I'_______ esta a Nova York. + D’aci a dos anys comengarem primer d’ I Escriu el significat de les sigles anteriors. + EUA > + ONG & + ESO > + ONU * DN > 2. Qué signifiquen les sigles presents en cada imatge? Escriu els ntimeros. * Unié Europea > © = Liga de Futbol Professional » C) + Empresa Municipal de Transports PC) Alta Velocitat Espanyola = ® C) * Radio Televisié Valenciana > © + Unitat de Cura Intensiva & {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 61Reforg 60 Escriure dialegs Nom Data 1. Llig el text i subratila en roig el que diu un personatge | en blau el que diu l'altre personatge, Viatge a la Xina Teresa va preguntar a Joan sili agradaria anar de viatge a la Xina. Joan va respondre que si, sense pensar-s’ho, perqué alla podria menjar molts rotllets de primavera, Teresa li va proposar danar-hi a Pestiu, perd Joan, més insegur, li va confiar que tenia por de volar i sobretot estava preocupat pels diners perque ell només tenia 50 euros estalviats i, a més, no sabia xinés Teresa, molt resolta, li va contestar que aixd no era un problema perqué podien gastar els 50 euros per a comprar un diccionari i participar en un concurs que sortejava un viatge a la Xina: exit estava assegurat! 2. Converteix el text anterior en un dialeg. Pren com a model la intervencié de la mestra. -En la classe de hui farem un recorregut per un dels monuments més importants de la Xina: la Gran Muralla Xinesa! Es una fortificacié contruida fa més de 2.300 anys i és la més llarga del mén, amb més de 7.000 km. -va comencar a explicar la mestra. Mentre la mestra explicava, Teresa i Joan no paraven de parlar: 62 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Repas Data 1. Digues amb quin tipus de paraula es relaciona cada terme I posa'n un exemple. + abstracte > Exemple > * indicatiu PB Exemple B® + superlatiu Exempla B® sfeble BT Exemple B * particip) Exempla B® + coblectiu > Exemple > * positiu = Exempla B® 2. Canvia el génere i el nombre de cada paraula. * antic P antigues + magica Be ffeil B + ojos B + cosines > + diatis > + home _________ + veloces ______ + fosca —____ 3. Escriu una oracié que continga els signes de puntuacié indicats. + Dos punts, una coma i un punt final. + Dues comes i un signe d’interrogacié. + Un punt i coma, una coma i un punt final 4. Digues quin tipus de prefix o de sufix conté cada paraula. — + prefix de situacié ) — (__sufix augmentatiu _)— (_sufix diminutiu + subordre costa = camota & * antesala > © llibret po papers Bh 5. Relaciona, granienorme + + paraules antdnimes ample i estret + * familia de paraules mariona + * paraules sindnimes terra i terrestre * * camp léxic (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 63‘Ampliaci6 1 Nom Data 1. Observa el comunicaci6. ix segiient i explica qué hi ocorre anomenant els cinc elements de la 2. Classifica les paraules segiients. + discurs + xarrada + nota * carta + missiva + conversa comunicacié oral comunicacié escrita M Explica les diferéncies entre una xarrada i un discurs. 3. Observa les paraules segiients i encercla les que trobaries, amb la mateixa forma, en un diccionari, + jugarem * mestre + nit + dir * fusters * alegre * forta * amic * parlaria * hola * coral + negres + daurar * pobre + tums Ara digues quina paraula hauries de buscar per a saber el significat de les altres. . > : > . > : > . > . a 64 {© 2009 Ealions Vora, §.A/Sanilana Eouesié, SL4. Consulta el diccionari i escriu qué significa la paraula parpellejar en cada oracié. + Les estrelles parpellegen en el firmament. La paraula parpellejar significa + Bemat esta nerviés, i per aixd parpelleja. La paraula parpellejar significa MM Busca en el diccionari una altra paraula que tinga dos significats diferents | copia’ls. significat 1 significat 2 > 5. Completa aquestes paraules amb q 0 amb c. * conse__iiéncia * eva__uar + __uotidia * pas__ual * __varanta + __uiner + innd__ua + re__uadre + es__uadra + —uejar + bes__uit * __uadern 6. Classifica les paraules segiients segons que continguen el so de la g de gat o de laj de Joia i afig més exemples a cada llista. * projecte * gavardina + jueu + gual + guards * injecci6 + guia + regal + guerrer + enginyer * gerra + llegir Sonen com joia (© 2008 EdeonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 65Nom Data 1. Utilitza el llenguatge per a dir el mateix que el que expressen aquests senyals de circulacié. 2. A partir de la paraula pera, forma'n altres de noves que continguen erra forta, com en Vexemple. vvvyv P E R A pissarra, errant, rosa, arres, 3. Encercla la paraula sindnima de cada adjectiu. + fart > tip + sec Pm roi eixut + salvatge P llépol _feréstec + neguités Pnervids —_llaminer + audag D> intrapid bell + pallid DB dolent groc * gustés moll saborés + olar Pm nitid — formés lm Emparella per 's les paraules que no has encerclat. . i . . i . 4, Pinta del mateix color les paraules que signifiquen el mateix. granera guineu tarda bes espill rabosa peto escombra mirall vesprada 66 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Esuesié, SL5. Consulta, si cal, una enciclopédia i anota, al costat de cada ciutat, el pais a qué pertany Ila lengua 0 Hlengiies que s'hi parlen. v * Berlin * Lisboa + Paris * Rabat + Madrid * Atenes + Copenhaguen * Estocolm vvVVVYVVY * Bucarest 6. Imagina que has d’escriure un text titulat Formes de comunicaci6. Fes I'esquema previ a la redaccié a partir d’aquesta pluja d'idees, * llenguatge + regles * gestos * paraules + sons * oral + senyals + llengua * escrit (© 2008 EdeonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 67‘Ampliaci6 3 Nom Data 1. Escriu el génere contrari dels substantius segiients. * egua moe jutge > + emperadorm bid toga * comtessa DB sheroi > smart | ® rtiixa 2. Hi ha substantius que canvien de significat segons el génere. Consulta el diccionari, si cal, i encercla l'opcié adequada en cada cas. + No m'obri el clau/la clau del garatge. + Feia un pudor/una pudor insuportable. + Stha trencat el llum/la llum de! menjador. + Els titols segueixen un ordre/una ordre alfabatic. + Encara no he arribat al fi/a la fi del capitol. + No t’oblides de comprar el terra/la terra per a les plantes. + Des que ens vam enfadar, Josep em nega el salut/la salut. 3. Encercla els substantius que es mantinguen igual en plural. * lapis. + lag * dilluns * mas * atles + cos * interés + cactus * bards + paracaigudes M Escriu una oracié per a cada substantiu que has encerclat, en plural. 4. Aquestes sil-labes formen, ordenades, tres paraules. Copia-les. TE FON LA LE PA DA MAG NA. RAU Le 68 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 8.Separa en sil-abes el text segiient. rc Els pirates, malgrat ser una especie a extingir i viure ‘una mica apartats d’aquesta civilitzaci6, podriem dir amb certesa que es trobaven a Paguait de qualsevol novetat MERCE VIANA, El bagul de les disfresses L Busca en el text una paraula: + esdriixola > + plana amb accent Po + plana sense accent > + aguda amb accent En aquesta sopa de lletres s'amaguen catorze verbs. Copia'ls emparellats per antonims. >momxoDmMVG ozmzxosonmm oUHn-oD4aD mDroo<-com-— mromecervaxar maoiva>e>— ompa-D>DORA -pD-DD>OSE> p-DPOzZzY<>2 NRO >DmMemMmoo> Escriu cada verb al costat del significat corresponent. Tots tenen relacié amb el medi ambient. maibaratar |[reduir | | reciclar recollir | [ reutiitzar | | rebutjar + Triar aquells productes que tinguen menys embolcalls. * Llangar un residu al fem, Peo + Malgastar un recurs, deixarlo perdre. + Tomar a utilitzar un residu. Po + Arreplegar els residus per a tractarlos. > * Obtindre els materials de qué esta fet un element per a tomar-lo a utilitzar en la fabricacié d'un altre producte. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 69‘Ampliaci6 4 Nom Data 1. Completa aquestes paraules amb la sil-laba adequada perqué siguen planes i accentuates. Je) Ga) Ce) DG) Gs) Ce) Ce) + fo__graf + te__graf * cor__eu + mag__fic * po. tic * mol. sim . vol se. mens, 2. Agrupa les paraules segiients segons la familia de paraules a la qual pertanyen. + casalici + doneta + donassa + casador_ = caseriu. + donant + casori + donejar + donatiu -—* casament + casolé_— + _donacié casa casar f dona donar \ J 3. Completa el text amb les paraules segiients. C *peix * pesca + pescador + pesquer + pescar Un dia de pesca Emest és Aquest matt ha eixit a en un vaixell_______. De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert que la ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut el________alallotia. Ara, escriu tu una histdria breu titulada Un dla de caca, usant les paraules del requadre. a) ( * cagador + cacar + cacera. + —cagadora 70 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.4. Completa cada oracié amb un adjectiu que no presente v de génere. + Elmeu gos és molt ____, em segueix alla on vaig. + Aquesta activitat és prou I'he resolta de seguida. + Lacasa de Marc és ____, fa més de 200 m*. 5. Fes la descripcié de Jaume a partir d'aquesta informacié. Any TRETS FISICS gq = Alt i prim. Gy ~ Cara pigosa Gg —Cabells rulls. Gq TRETS DE CARACTER G — Es molt llest i imaginatiu. Co — Sempre esta de bon humor. ee ‘AFICIONS Te ~ Li encanten els animals. ce ~ Li agrada mirar el cel pel telescopi. c Aquest xiquet es diu Jaume i és el millor amie. Jaume és. 6. Classifica els fendmens naturals segiients. + tite + maregassa * ciclé + sisme * tormado + onatge + tsunami + tremolor + terratrémol ( Fendmens naturals ) En aire En la terra En el mar | {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 71‘Ampliaci6 5 Nom Data 1. Relaciona les formes que corresponen al mateix adjectiu. bo + + pitjor + + maxim roin + menor + + péssim gran « + major + + optim menut * + millor + + minim 2. Ompli els buits amb paraules que duen accent diacritic. + Sijo___________ ric, no ___ en qué invertiria els diners. + Hem dit que a tot el que ens van preguntar. + Vigila amb aquesta_________, que esta plena de vi. + Aquest el llibre que volia llegir. + Un dels meus desitjos és fer la voita al 3. Encercla les peces del puzle que continguen expressions que signifiquen el mateix que estar als ndvols. | ee Sem, donar fe “| cE OU ~ en el cel plenes ) caure del cel A) viure vindre ee limbs | de rhort ; | 4. Classifica les expressions segiients. anarse'n a terra pensar én les musaranyes * atrencd’alba + al capvespre + al'aurora + alocas + abocadefosc + apostade sol + apuntadedia + a sol ixent MATI VESPRADA 72 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.5. Escriu cinc paraules de cada camp léxic. c Wa Wa >) informatica esports agricultura 6. Observa el quadre del camp léxic mobiliari per a seure-hi | completa les caselles. caixabanc butaca cadira sofa tamboret seient x amb. x respatler amb bragos per auna persona serveix de baill Amb l'ajuda de la informacié de la graella, defineix aquestes paraules: + tamboret > + butaca > 7. Fes l'anunci d’una expo: 16 de pintura. No oblides tot el que cal (© 2008 EdeonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL‘Ampliaci6 6 Nom Data 1. Classifica aquests determinants segons del tipus que siguen. + els * aquella + algunes, + setze + meua + aquest or + nostres + molta * quart + huit + teu sla + aqueixes + prou articles ! demostratius \{ possessius numerals indefinits 2. Observa les parts de l'esquit i descriu-lo utilitzant les quatre paraules. I Ara completa les oracions segiients amb les paraules del dibuix. + El________ de a camisa esta brut. + El d'aquest llibre és molt gros. + Aquesta agulla té un molt menut, + la____ del cinema era llargurssima. 3. Toma a escriure aquestes paraules fent correctament la separacié de sillabes. + de-shumanitzat > * nosaltres > * subaquatic > * inexpre-ssiu + transatlantic > + malagrait > 74 (© 2008 EdelonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL4, Encercla les paraules relacionades amb un ed + sostre + bandol * ganxo + entresdl * capot + arterial + andana * raspall + istme * porxada @ Escriu una oracié amb cada una. 5. Observa aquests dos personatges i escriu un conte sobre un fet que els puga passar. I No t’oblides d'incloure-hi els punts segiients: + Tito! * Trama + Presentacié + Desenllag {© 2008 Eston Vorarar,$A/SandianaEsueaelé, 8. 75‘Ampliaci6 7 Nom Data 1. Copia les oracions segiients substituint les paraules destacades pel pronom feble adequat. + He regalat un joc a Mireia, > + No mireu tant la televisié. > + Has abaixat ja el fem? P + Tanca la finestra, per favor. P nN Copia aquestes oracions substituint els pronoms febles per altres paraules. + Vaig agafar-lo i vaig eixir corrents. + Sila veus, avisa els pares. + Fes-li un bes molt fort. + Dius que el vas perdre per un minut? 3. Marca quines paraules poden substituir els pronoms destacats. * Hi tornaré molt prompte. * Si teniu ganes, parleu-hi. CIA valencia. [De valencia. Ovelles. (J) Amb elles. * En tornaré molt prompte. * Si teniu ganes, parleune. CIAvaléncia. [] De valencia. Cvelles. [] Amb elles. 4. Pinta del mateix color cada expressié i el seu ficat. volar al cel celebrar fer volar coloms. fer-se falses il-lusions volar alt morir volar les campanes | ambicionar @ Escriu una oracié amb cada una de les expressions anteriors. 76 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL5. Relaciona elements de les dues columnes i forma noms de ferramentes o aparells. trencar * * gotes +++ comptagotes ventar * + nous * . parar + * neu + . comptar * + focs * llevar * xocs + . M Digues si les paraules anteriors sén simples 0 compostes i explica per qué. 6. Observa aquesta histéria i conta-la com si t’haguera passat a tu. (Pera sihi >) ( 1) \ravia un pont! {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 7‘Ampliaci6 8 Nom Data 1. Escriu una forma verbal que continga cada desinéncia, sense repetir els verbs. *-avem Bo sara se mos aries sean Bo seu OP 2. Observa i completa. + Un conjunt de pins és un pinar. + Un conjunt d’albers és una 3. Fixa’t en els exemples i forma paraules amb el prefix adequat. ( incorrecte JC impossible dC irresponsable ) + suportable® acional > * batut moe tranquil + real > + comparable P = pacient > ‘regular > + temporal > + parcial = > 78 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.4. Encercla els sufixos de les paraules segiients i digues de quina paraula prové cada una. * sabater B® vers + cruesa + dignitat > srogenc Be abil 5. Esbrina per a qué serveixen els elements segiients, relacionats amb art. + cavallet > + espatula > s bul > + pinzell > 6. Observa aquest Iloc i descriu-o. La cuina del mag Marmite com ES LA CUINA QUE HI HA EN PRIMER TERME QUE HIHA AL DARRERE {© 2008 Eicon Vara, $A/Saniana Esueaeié, 8 79‘Ampliaci6 9 Nom Data 1. Completa la taula segiient amb les formes que falten. infinitiu gerundi participi dir parlat fent tindre comprant legit 2. Escriu cada formal verbal en la mateixa persona perd amb el nombre contrari * cantem B_______— + rebras > sjugue Pi dein s pinta ho dormicu 3. Reordena i copia els noms dels vents. AMUNTANART TRESMAL ELGRAG PENTON VENTALL BIGRA XOCAL JIMGRON Ml Respon. + Quin és el vent del nord?___________ lel del sud? * Quin és el vent del sud-est? lel de l'oest? 80 (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL4. Completa aquests refranys amb alguns dels vents anteriors. * la no és bona ni sana. + Vent de , pluja a l'instant. + Tronada de matt, de vesprada —___ * Roigi , senyal de vent + Del____, ni molt ni poe. 5. Relaciona les frases fetes sindnimes. co fervolarcoloms | < matar el cuc (C@emanar ia luna) << ( somiartruites (-_omplirel pap) > 4(__ parar els peus (( bararelpas > <( picar alt ) 6. Escriu un text expositiu sobre I'és polar. Has d’incloure-hi els punts que t'indiquem i posarii un titol, Com és? On viu? Qué menja? Altres caracteristiques. (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL‘Ampliaci6 N 82 10 lom Data mode adequat. + Pera demanar a algti que tanque la porta. Exemple P Andreu, tanca la porta. + Pera desitjar a alg que tinga bona sort. Exemple > + Pera expressar sensacié d'alegria. Exemple P + Pera ordenar a alg que no parle. Exemple > —_______ + Peramanar una faena a algd. Exemple > —_______ + Pera recordar un fet passat. Exemple Escriu oracions en qué el verb estiga en el mode i el temps indicats. + Indicatiu, passat gues quin mode verbal s'utilitzaria en cada cas i escriu una oracié amb el verb en el Imperatiu, present Subjuntiu, present Indicatiu, futur Subjuntiu, passat Explica la norma ortografica que segueixen aquests grups nominals en relacié amb Vapostrotacis. + Vdltima > slaidea 9 se eliogurt || Varena > la humanitat Bo (© 2008 EdelonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL4. Copia cada grup escrivint l'article i la lletra o el ndmero en lletres, com en I'exemple. + sD laessa eee +. 800 exe 6 SP od oy +8 oe 5. Completa les oracions amb la paraula adequada sobre l'aigua. ( potable dolea mineral termal corrent + En aquest balneari han descobert una nova font d’aigua * Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella d'aigua + L’aigua d’aquesta font no és * Abans, a les cases no hi havia aigua * La truita és un peix d'aigua 6. Escriu el substantiu que representa cada imatge amb un sufix augmentatiu. 7. Corregeix els errors d'aquestes oracions; n‘hi ha dos en cada. * He gilanyat un prémit literari, + Tine la camissa vruta. mo + Ja has trovat el llavero? + He comprat cuatre llapissos. * Aixé portara conseqiiencies, + Mergé arribara ales dotse. > {© 2008 EaleionsVorarar, §.A/SanianaEouesié, 8. 83Ar N impliacls 11 lom Data Digues quin temps verbal resulta de les combina cada amb el verb cantar. ns segients i posa un exemple de + Present d'indicatiu del verb haver + participi > * Present d'indicatiu del verb anar + infinitiu > + Pretérit imperfet d'indicatiu del verb haver + participi > + Pretérit perfet simple d'indicatiu del verb haver + participi > + Present de subjuntiu del verb haver + participi > + Futur simple del verb haver + participi > + Pretérit imperfet de subjuntiu del verb haver + participi > * Condicional simple del verb haver + participi > Completa l'encreuat amb les formes indicades i escriu el nom de les que s’han escrit en les caselles verticals. 4 5 6 T] [um] [Ss 1. Futur simple, 3a p. plural, cosir. 4 2. Condicional, 1a p. plural, anar. | 3. Present indicatiu, 2a p. plural, avariar. 4, ml AMM 6. Al [A] [s Escriu la paraula de la qual es deriven aquests diminutius. + bestiola®® pplatanet sveueta B® banderola *cafenet Bo mani 384 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.4, Escriu una oracié per a cada ds de la coma. + Per a separar els elements d'una enumeracié. + Pera fer un aclariment enmig d'una oraci6. + En les notes d'avis i en les cartes, després de la salutacié. 5. Observa el model i copia les oracions afegint, en cada cas, la paraula més adequada. tu Per favor, el compte. doctor cambrer Per favor, cambrer, el compte. senyor professor Pere Fes cas del que et diuen. amiga senyora filla L * Escolte, que es deixa el paraigua. Rosa . senyora vosté The dit mil vegades que no faces aixd. 6. Escriu la letra de l'abecedari que correspon a cada nimero i trobaras paraules relacionades amb les compres. * Estan—— aquestes camises? 18 5 2 4 9 2 1 4 § 19 + Amb I'euro, els preus shan ___-__>_ 5 14 3 1 18 9 20 * Sha laltim llibre de Carles Pont. MH Anota cada una de les paraules anteriors al costat del seu significat. + esgotat, acabat > + apujat, augmentat + més barates > {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 85‘Ampliaci6 12 Nom Data 1. Copia el text segiient canviant els verbs destacats per altres de la primera conjugacié 86 de la llista segiient. marxar pronunciar * passar * descansar + anar + agafar .——.T——!.J—— Feia dies que Unes vacances merescudes m sentia malament i vaig acudir a cal metge «Qué li ocorre?», em va preguntar. Jo li vaig respondre «Es yeu que de nit dorm poc de dia no em sostine de peu. Que pue fer?». Llavors va dir la paraula magica: «Potser vosté necessita unes vacances», No ho havia pensat! Llavors vaig eixir de la consulta fent bots dalegria: em prendré uns dies de descans per recuperar-me. Escriu oracions que continguen els enllagos segiients. Fes-hi servir el punt i coma. perd + no obstant aixd ( aixt i tot LO Esbrina a quina localitat corresponen els gentilicis de I'esquerra, i com s'anomenen els habitants de les localitats de la dreta, iberut > pugenc > peniscla > oliver > benicarlando P xeresa > montesi > Moncofa Burjassot B Oriola > Pego Onda > Requena Canals (© 2008 EdeionsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL4. Alguns gentilicis no es formen amb un sufix. Substitueix l'expressié destacada pel seu gentilici, en la forma adequada. lusita JC hel-lé ) germanic Un museu de Franga ha adquirit un quadre de Mir6. } gal Aquesta ciutat de Grécia és famosa per les restes arqueoldgiques. + Una empresa d’Alemanya s'encarregara de restaurar la catedral. La capital de Portugal sera la seu d'un congrés d'arqueologia. 5. Llig les opinions segiients i elabora una argumentacié per a rebatre-les. Pots fer servir els arguments indicats. _ - SN / ts \ / Les imatges (videojocs creen) | dels videojocs sén A addiecié, // Es cert que \ molt agressives. / SS “S/ | ARGUMENTS Els videojocs, augmenten la rapidesa de reaccié i milloren els reflexos. Els videojocs permeten exercitar la coordinacié ulkma. perd solament si Tot i aixd, també és cert que (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 87‘Ampliaci6 13 Nom Data 1. Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugacié. Completa les taules segiients. Verb DIR Present d'indicatiu Pretérit imperfet Present de subjuntiu jo tu ells nos. vos. ells Verb DUR Pretérit imperfet Present de subjuntiu jo tu ells nos. vos. ells 2. Completa aquest poema amb les contraccions que calga. ~ Els plens estiu i hivern els dimonis _____infern; hivern i estiu els dimonis caliu. estiu i____hivern els dimonis _____infern; tres ____peus, quatre ______ cap iun a cada costat. Popular 88 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.3. Escriu la paraula que correspon a cada defin * Conjunt de dos llits, un damunt l'altre, | DR * Persona que toca el piano professionalment. P * Botiga on venen fruita. > * Persona que treballa. > + Prestar auxili > Ml Encercla els sut (os en les paraules que has escri Forma derivats amb els sufixos -ble i -bilitat. -ble comptar fiar culpar portar adaptar Respon. * Quina classe de paraules has format amb el sufix ble? + Lamb el sufix -bilitat? Completa cada oracié amb la paraula més precisa en la forma adequada. ( vell ancia antic remot arcaic } * Elconsell_____ de la tribu es va reunir en assemblea. + L’atletisme era el passatemps preferit de |'________ Gracia. * Els trets__________ que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat. + En.un temps molt______, els dinosaures habitaven la Terra. + Tine un cotxe , perd encara funciona Digues qué és un informe | per a qué servelx. (© 2008 delonsVorrar, §.A/Sanilana Eovesié, SL 89‘Ampliaci6 14 Nom Data 1. Completa les oracions amb verbs de la tercera conjugacié i analitza les formes verbals que has escrit. + No séquan_______ el llibre que em vas regalar. > ____ persona del singular, _________ simple d'indicatiu, verb + Estic cansat perqué aquesta nitno______bé. > + Joan, per favor, _________ la finestra que tine calor. la piscina, podreu nadar a I’hivern. z el disc que em van dur els Reis. 2. Escriu una oracié amb cada verb. * descobrir Bo + patir > * mentir Do efloie m 3. Escriu amb lletres. + El teu ntimero de teléfon. + La data sencera de hui. + L’any del teu naixement. 4. Observa les paraules segiients i marca. Qué passaria si els llevarem el guionet? cap-oig nyicinyac xinoxano Cl Les llegiriem millor. [] Canviaria la pronunciacié d’alguns sons. @ Escriu tres paraules més en qué aixd també passaria. 90 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.5. Classifica les paraules segiients segons el significat del prefix ultra-. ( ultramar dC ultralleuger ) (_uttracorrecci r > (_uttraconservador —_} ( ultrasensible dC ultratomba més enlla de IL més que o en grau excessiu 5 lM Ara completa aquestes oracions amb la paraula anterior que convinga. * Tots els caps de setmana vole en un * Cuba és un dels antics territoris d’. * Canviar suor per sudor és una 6. Completa les oracions segiients amb paraules que continguen el prefix post-. * El perfode que segueix un partit és el * Després de la guerra va vindre la * Vaig afegir una ______________a la carta per contar una cosa que se m’havia oblidat. + Amb la venda dels nostres produete, incloem el servei 7. Relaciona cada imatge amb el seu nom i la utilitat corresponent. JO0000 quadriga )(_ mosaic) (_amfiteatre )(_ are Pera {Pera Pera Peracobrir |{ Pera disputar transportar || commemorar || el terra de celebrarhi carreres agua una victoria, tes cases. | | espectacies. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 91‘Ampliaci6 15 Nom Data 1. Copia la nota que ha deixat aquest extraterrestre canviant els infi conjugada de cada verb. ius per la forma r Benvolguts terricoles, Anar-me'n al meu planeta perqué rebre una nota de ma mare que dir: *Ser I'hora de sopar». Estar molt content d’haver viure acf hui, Dema vore’ns de nou. A10 2. Relaciona les formes verbals que pertanguen al mateix verb i escriu-ne l'infinitiu i una altra forma. ix + feu > diu + fou > fiu + + puc > pot * + dic > dus + + isc > séc * s due Ml Escriu una oracié per a cada verb anterior, en qué utilitzes alguna de les tres formes verbals. 3. Explica com pots saber si un verb és regular o irregular. 92 {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.4, Just a I's dels dos punts en aquestes oracions. + Mon pare sempre diu: «Si continues aixf no arribaras enlloc.» + Ahir vaig comprar dos discos: un d’Obrint Pas i un altre de Verdcel. 5. Esbrina el significat de les sigles segiients. AMPA SGAE > Docv > CEOE > wi Escriu, a partir de la il-lustracié, un text que combine la narracié i el dialeg. No t’oblides dels signes que marquen la intervencié dels personatges ni del titol. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 93Solucions Reforg 4: La comunicacié 4. gest (silenci); senyal actistic (sirena); senyal visual (semafor) 2. missatge; receptor; emissor MEI codi és la llengua que parlen, el valencia. El canal és Maire. Reforg 2: L's de c/qu, 6/gu ii/é 1. canviar; escoltar; exeursi6; esquirol; queixal; maquina; comerg; cullera; equivalent; raqueta 2. Alguns; diumenges; Genovés; Agueda; Jaume; casa; gegant; gats; geranis; alfabegues; gesmiler; que; puja; germana; jugant; aquell; jardf; cansem; que; gitar; becadeta; merengada; que; perqué; esguitada; cosa; genial 3. boges; granges; monges; taronja; roja; pluja 4, aparca; torca; pagues; moga Reforg 3: L's del diccionari 1. camale6; aclarir; atrapar; fose; rei; instantani; negre; cérrer 2. ruinés; rugir; ruta Mi rugir; ruinés; ruta 3. jomals; desfan; afonica; portes; mares; roden Reforg 4: Preparar I'escriptura d'un text 4. Una noticia Informar Que un xiquet de I'escola ha guanyat un premi de fotografia, Es un text extens. Una foto 2. Resposta lliure (R-L.) Reforg 5: El llenguatge I les llengties 2RL 2. Resposta model (R.M.). Una xica pregunta alguna cosa a un home en anglés i aquest no lentén, 3.RL. Reforg 6: Lids de r/rr 1. Suau com Araceli: article, esperanga, Pere, heroi, carassa, favor 94 Forta com Ramon: initaci6, folre, rapid, honrat, arrufat, rebot 2. Bona nit, un refrese i un paquet de roses. -Roses? Aci no en tenim, de roses. Ag no és una floristeria! -Perd si en tens darrere de tu! Si, tine un ram de roses. Les acabe de collir d'un roser del meu bari. No em referise a aixd! Vull dir roses per a menjar. -Ah, borles! Perd per qué no m’ho has dit des del comengament? -Borles, roses... Aixino arribarem a entendre’ns mail Reforg 7: Paraules sindni 4. barat - econdmic cansat — fatigat olorés ~ aromatic espectacular — admirable sa - saludable 2. careta— mascara casa — habitatge cotxe ~ automabil 3. La decoracié d’aquella mansi6 era exuberant. Magrada conversar amb Joana. Es agradable. No he comprés res del que m’ha explicat el pare. En aquesta botiga venen un génere molt delicat. Reforg 8: Fer una pluja d'idees 1. Cal ratllar: els cuiners més famosos; ingredients principals; receptes de cuina; xupaxups; cullera; cassoles; suc de taronja; un pessic de sal; paella 2. En qué consisteix una dieta saludable? alimentar-se de manera equilibrada; prendre aliments variats; beure suficient aigua Els nutrients, hidrats de carboni; vitamines; proteines Recomanacions per a una dieta saludable reduir el consum de greixos; prendre més fruites i verdures; menjar més peix que cam {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Reforg 9: El substantiu 1. Substantius comuns: ciutat; ocell; gabia, cademera; jugadora; basquet; riu ‘Substantius propis: Lisboa, Siivia, Millars, Almassora 2.RM, individual: casa coblectiu: bose concret: flor abstracte: foscor 3. arbres; avions; bragos; reines 4. tia: fement; vaques: fement gosseta: fement; cost: masculf metge: masculf; pare: masculf Ballines: femeni; cavalls: mascult Moncle de Pau té una granja de bous. Mragrada molt el gosset de la meua cosina. La metgessa de ma mare és molt amable. Al corral hi ha galls i egies. Reforg 10: L'accentuacié 1. Alicia; Alacant; camié; videojoc; jove; sorpresa; pagines; cdmoda; exercici; noticia 2. El so de lao oberta. Exemple: roda. ‘Sén vocals tancades, per aixd porten accent agut. Exemples: cos/, niivol. El so de la e tancada. Exemple: marqués. Perqué és una vocal oberta. Exemple: fabrica. 3. Tine orxata fresca de xufa amb fartons! Qui en vol un gotet per a tastarla? Reforg 14: Paraules antanimes 1L. Cal pintar: reparar — espatlar; prop — lluny; tard ~ prompte; omplir ~ buidar; atrevit prudent 2, sa ~ malalt; fose ~ clar; vestit prim — gros; generés — egoista 3. guanyar: perdre; comengar: acabar; Nangar: atreplegar; donar: rebre; alegre: trist; fort: fluix; rie: pobre; bo: roin 4, RM. Volia comprar aquell pis. Era molt lluminés i estava en un carrer tranquil. Les habitacions eren grans i la cuina, nova. A més, tenia una plaga de garatge ampla. En resum, un pis molt bonic despullat; {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL Reforg 12: Emplenar un qiiestionari 1. majiscula boligrat el codi postal del poble o ciutat 2. RL, Reforg 13: Ladjectiu 1. genial; perill6s; dificil; arriscada; asturia; gran; polonés; jove 2. Una roda punxada Uns esportistes famosos Una vietdria dolga Unes curses frenatiques. 3. R.M, Una llibreta ratllada; Un llapis trencat; Una taula desordenada Reforg 14: Normes d’accentuacis 1L. meeanic; nevera; Maria; férmula; sabia; regal; quimica; histaria; estigué; perdua; Marla; iogurt Paraules agudes: Maria, regal, estigué, iogurt Paraules planes: mecanic, nevera, sabia, Maria Paraules esdriixoles: formula, quimica, historia, pérdua 2.1. Aguila; 2. America; 3. Xativa; 4. tactica; 5. farmacia; 6. perdua 3. visqué; Berlin; Penaguila; Alcoia; Colénia; relaci6; pais; germanic; principl; confas; havia; alemany; tothom; examen; alga; alguna; perd; dies; molt; perd; dificil Reforg 15: Familia de paraules 1. pedra: pedrada; pedregar; empedrar; pedrera; pedrota porta: partic; portal; portada; porter; portella 2. mar: cal ratllar mareig i maraca paper: cal ratllar papada i empapussar libre: cal ratllar Hibertat i ture foc: cal ratllar focus i enfocar sequera; 3. assecar; 4. seca 4, Retorg 16: Descriure un personatge 1. Es el personatge de dalt a l'esquerra. 2. De roig: Xaloc és un jovenet vampir, que encara no ha ingressat a l'Institut Superior dels Ullals 95De blau: no supera el metre i mig d'alcada Té el cabellllarg i fose, com un mantell de llana que li cobreix I'esquena. La negror de la cabellera fa ressaltar encara més els ulls blaus brillants, aixd sf, una mica ocults darrere d'unes ulleres enormes. De verd: Es simpatic, divertit i sobretot molt inquiet De taronja: Li agrada molt llegir libres dhistdria dels seus avantpassats, després d'un bon berenar amb el seu refresc preferit: Sanguinola, 3. RM. general: xica jove, que estudia Veterinaria. fisic: cabells curts i rossos, ulls grans i clars i atracades, caracter: simpatica, dolea i tranquilla gustos: Ii agraden molt els animals 4. RM Aina €s una xica jove que estudia Veterinaria perque li encanten els animals. Té uns ulls clars i molt grans, i sempre du unes arracades que destaquen entre els seus cabells curts i rossos. Aina és una xica molt, tranquil-la, simpatica i doica tant amb les persones com amb els animals. Per aixd, el que més Ii agrada és passejar amb el seu gos Lladrue i amanyagar-lo continuament. Reforg 17: Graus de l'adjectiu 4. comparatiu; positiu; superlatiu 2. La Safor esta més poblada que els Ports. E| Montgé és tan alt com el Bartolo. Les comarques de la costa sén menys fredes que les comarques de Iinterior. 3.RL. Reforg 18: L'accent diacritic 1. és: tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb ser; es: pronom refiexiu ma: primera persona del singular fement del possessiu aton ma: part final del brag que consta de cine its, mes: cada una de les dotze parts en qué es divideix any més: adverbi de quantitat 2. La persona que déna les instruccions és Pentrenador de l’equip. 96 Com que em vaig gitar molt tard, aquest matf tine molta son. Sino vénen a l'excursié hauran d’anar a classe iguaiment. 3. RM. El iaio diu al seu nét que es deixe les dents ben netes. L'6s s'ha trencat I'os de la ma. Reforg 19: Camp léxic 1. futbol: xutar; penal; gol; porteria; entrenador, arbitre cinema: projectar; claqueta; film; rodar; actriu; productor 2. infermera; ambulancia; termametre Mila salut 3. a. la musica b. els viatges c. les matematiques MRL Reforg 20: Anunciar un esdeveniment 1. RM. Festa d’arribada de la primavera; Pati de escola; 20 de mare; 12 del migdia; Quartet de corda de l'escola; Obra de teatre «La Primavera»; 2 euros; Tots els alumnes de escola amb els pares i mares; Una foto d'arbres florits 2.RL. Reforg 21: 1. Els mestres de I'escola ens van dura conéixer els barris antics de Valencia Va guiar la visita una xica que anava vestida com les persones de I'edat mitjana. El que més em va agradar va ser la Llotja sobretot per les columnes que hi ha dins Vedifici. Va ser com un viatge al passat! 2. Conta la histdria que els castellonenes van trasiladar-se de la muntanyeta on tenien el poble original a la plana a partir de l'any 1252. La romeria de les Canyes recorda cada any aquell trasilat 3. la bicicleta; fement singular els molins; masculf plural abella; femenf singular Is determinants. L'article {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Reforg 22: La particié de paraules 1. carro; bos-sa; trin-quet; me-ravetla; jo-guet; pinya; govibla; tonyi-na; cotxe; furlla; guitarra; mot-xilla 2. el compte; l'aguulla; la parceHla Mi hora; la ico-na; els pas-sos 3. dues sillabes: cau-reu; di-imn; re-mei; incaut tres sillabes: qua-anta; fa-e-na; roina; diari quatre sillabes: a-c-ro-port; en-vi-ament; his- toi s cien-cka Reforg 23: Paraules polistmiques 13; 4;2 2.RL 3, terra: porcié de terreny envoltada d’aigua. terra: material de qué esta formada la part sdlida de la Terra, 4, peu; manega; goma Reforg 24: Un conte amb dos personatges 4. humil - cregut; llest - ximple; treballador — gandul; generés ~ agarrat 2. RL, 3. RL, Reforg 25: Els pronoms personals 1. feble; fort; feble; fort 2. Jono parle a la paret, et parle a tu. Alla no li agrada aquest grup, perd a ell l'entusiasma. Nosaltres durem I'arrds, vosaltres dureu la carn i ells duran la verdura. 3. Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direu mentider. Perd ma mare és dibuixant de comics i té un estudi al pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als meus amics i els les regala. Per aixd els agrada visitarnos! Per a publicar els cdmics, ha d’escanejar-os i enviarlos per correu electronic. Qué et pareix el treball de ma mare? a persona singular: em; plural: nos 2a persona singular: et; plural: us 3a persona singular: II; plural: els, les, -los {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL Reforg 26: Signes que tanquen enunciats 1. punt i seguit: ... del Numancia; ... de Vequip.; ... de la temporada,; ... molt solida.; ... més emocions.; ... molt dificils. punt ia part: ... al titol; ... europees. punt final: ... ben atents. 2, signes d’interrogacié: ... de Vinards’ m’ha sentit? signes d’exclamacié: ... de Vinards! d'arrdst; ... no! Vinards!; ... els dit Mi punt ia part: ... no tine arrds. punt | segult: ... no en fan, Reforg 27: Paraules simples i paraules compostes 1. parafang; portaavions; netejavidres; trencanous; guardaboscos; obrellandes 2. llevar + taps; portar + bicicletes; muntar + carregues; parar + xocs; penjar + roba; trenear + closques: 3. paracaigudes; rentaplats; salvavides 4.RM. portaequipatges; portaavions; portallapis guardaboscos; guardaagulles; guardacostes Reforg 28: Contar una experiéncia personal 1. Vany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el més felig del mén. 2. passat; primera el més felig del mén sentir, felig 3.RL. Reforg 29: El verb: arrel I desinéncies 1. es troba; era; és; rima 2. menj + arfem; sent + ies; express + em; debat + eu; trene + aren; don + eu; corr + erem; prefer + isc 3. parle; batré; consentiria 4. RM. cantem; canti; cantaven parlaras; caminaras; usaras Reforg 30: Paraules amb s sonora 41.13; 15; 11; 12; 14 tretze; quinze; onze; dotze; catorze 2. zebra; casa; pinzell; tisores; rabosa BRL 3. casa; zona; alzina; onze; pesar; pres 97Reforg 34: Prefixos | sufixos 1. prefixos: desfeta; recollir; invisible; prefabricar sufixos: foscor; pastisset; senzillesa; amorés 2. destapar; incdmode; retocar; desaccelerar; rebaixar; Indomable; remirar; increible; descalgar 3. amb prefixos: preveure; hipermercat; sobreviure; extraordinarl; descontent; prehistdria amb sufixos: setmanal; flotador; plujés; paraigier; albereda; analista 4, reelegir; fruiter; duresa; incapag; descafeinat Reforg 32: Descriure un loc 1. Informacié general: Un paratge natural de muntanya. El que es veu en primer pla: Un riui uns xiquets juganthi El que es veu en segon pl matolls. El que es veu al fons: Unes muntanyes molt altes. 2. cabalés; fertil; alt; meravellés 3. R.M. Ellloc on vam passar les vacances era meravellés. Prop de la casa hi havia un riu tranquil, poc cabalés, on jugavern i nadavem. Vora el ru hi havia un bose fertil d’arbres frondosos, i al fons unes muntanyes altes que dominaven la zona In bose i alguns Reforg 33: El verb: nombre i persona 4. 1a persona: espere; tenim 2a persona: tens; calleu 3a persona: fa; volen 2. arriba; havia anat; era; tenia; estigué; se sentia; podia; havia conegut; senti; acabava Eugeni i jo arribarem al poble a primera hora del mati. No hi haviem anat des que érem. xiquets i tenfem moita illusié per retrobar els carters i les persones de la infantesa Estiguérem conversant hores i hores amb els amics. Encara que ens sentiem ben feligos, no podiem evitar una sensacié amarga: gran part de les cases que haviem conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i 98 tot, conduint de tomnada a casa, Eugeni i jo sentirem que acabavem de passar un dels millors dies de la nostra vida. 3. infinitiu: retrobar; evitar; passar gerundi: conversant; desapareixent; conduint participl: anat; conegut; desaparegut Reforg 34: Paraules amb s sorda 1. setmana; porteries; avangar; pensament; cinta; cagadora; Massalfassar; divertidissiny; cang6; sabata 2. Carles Salvador va viure a Benassal No m’agrada cagar, perd m'agrada pescar. He sabut que éreu de la mateixa familia perqué teniu els mateixos bragos. Dissabte que ve agafarem les cistelles i anirem a buscar bolets. El professor em va traure a la pissarra, Em vaig empassar un osset i no parava de tossir. 3. RM. sabata; cames; pensar; passar; cagar, ag’ vengut; llag; cendra, cirera 4, carabassa: s sorda; zooldgic: s sonora; escriure: s sorda; cervesa: s sorda is sonora; salze: § sorda i s sonora; avisar: s sonora; sopa: s sorda; cagador: s sorda Reforg 35: Les expressions 1. Agafar el bou per les banyes. (1) Molt de soroll per a res. (2) Posar la ma al foc. (3) Buscar una agulla en un paller. (4) m3; 45254 2. Esta trist perqué Aitana li ha donat carabassa. ‘Sempre dius el que penses, no tens péls a la lengua. Aquest mat{ fa un fred que pela. 3. RM. A Valéncia ha plogut a bots i barrals, aquest mati. Tine molta calor perqué fa un sol de justicia Joan és molt despistat i sempre esta als niivols. Reforg 36: Escriure un text expositiu 4. Cal marcar les preguntes nimero 1, 2, 46. {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.2. RM. Qué és el El reciclatge és la transfor- reciclatge? _|maci6 d’uns objectes en materies primeres. Quins Els materials que es poden materials reciclar s6n aquells fets es poden amb paper, carté, vidre, reciclar? plastic, alumini o ferro. Com és el EI reciclatge consta de procés de _|diverses fases: recollida reciclatge de |dels residus, tractament materials? —_|d’aquests residus i ela- boracié de nous objectes amb les matéries primeres obtingudes. Quines JAmb el reciclatge es conseqiiéncies |redueix el consum de positives té el |matéria primera fresca reciclatge? _|i es redueix energia i Jcontaminacié, de manera que baixen les emis: sions de gasos d'efecte d'hivenacle. Reforg 37: El verb: temps i mode 1. RM. Tenia una caseta a I'hort de mon pare. / Tindré una caseta a I’hort de mon pare. Els meus amics van estar de viatge a Nova Zelanda. / Els meus amics estaran de viatge a Nova Zelanda. El Valéncia va guanyar la Lliga. / El Valencia ‘guanyara la Liga. Mireia va fer una obra al Principal. / Mireia fara una obra al Principal. 2, subjuntiu; indicatiu; imperatiu 3. RM. Desconnecteu els mabils ara mateix! Posa't el cinturé, Eusebi Reduiu un poc la velocitat en aquest revolt. Reforg 38: L'apostrot 41. fambulatori; la universitat; la placa; el iogurt; lla; Phorta; el iaio; Phoritz6; el iot; el cotxe; la histaria; la iarda {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 2. Ahir va ploure intensament a tota la Comunitat, sobretot a Phora de dinar. A Ait Maestrat I'aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de Morvedre i Horta Nord el problema va ser la pedra. LAjuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb caracter d'urgéncia, indica que Voratge d’ahir va fer malbé moltes taronges a punt de colli. El centre de coordinacié d’emergéncies de la Generalitat va decretar l'alerta taronja pel perill d’alguats forts. 3. Durant l'excursié vam visitar I'illa principal dels Columbrets. Mon pare s‘ho ha passat genial amb la historia que ha contat la iaia. He fotografiat la hiena i I’hipopdtam del z00. Reforg 39: Els sufixos augmentatius 1. festassa; pisas; llenguota; riuas; librot; taulota; manasa; lletjota 2. RM, camota; peuot; ullassos; marassa; homenot; cotxas 3. cuixota; grandot; cotxas; casassa 4, nas; dona; cadira; cami6; ma; ulleres 5. RM, manota; xicot; gossas Reforg 40: Millorar l'estil d'un text 1. més antic en aquesta época paleoltic significa la t8cnica aconseguien que n’eixiren fragments amb els quals fabricaven objectes tallants 2. El paleolitic és el perfode més antic. En aquesta epoca, les persones eren nomades i vivien de la caga, la pesca ila recol-leccié de fruits. La paraula paleolitic significa 'pedra antiga’ i fa referencia al material que s’utilitzava per a fer els objectes. La técnica era molt simple: colpejaven dues pedres i aconseguien que n’eixiren fragments, amb els quals fabricaven objectes tallants per a cagar 0 tallar les pells i la carn dels animals. 99Reforg 44: Els temps verbals 1. M’agradaria que hi haguera més sales de teatre a la meua ciutat. Em divertise bona cosa sempre que tine l'oportunitat de vore alguna obra. Podria anar a altres ciutats, on deuen haverhhi més teatres, perd sée massa menut i no guanye diners per a pagarme el Viatge. Perd escolteu el que us diré: el dia que en guanye, estic segur que n'estalviaré molts per a recérrer tots els teatres del mén! 2. agradaria: condicional simple i haguera: preterit plusquamperfet de subjuntiy divettise: present d'indicatiu tine: present d'indicatiu podria: condicional simple deuen: present d’indicatiu séc: present d’indicatiu guanye: present d’indicatiu escolteu: imperatiu diré: futur simple / die: present d'indicatiu guanye: present de subjuntiu estalviaré: futur simple 3. R.M. cantava; has batut; dormen Reforg 42. La coma 4. enumeracions: ... castells unflables, contacontes, partits de basquet i handbol, coneursos de videojocs, ... dimarts 12, dimecres 13 ... explicacions: ... la nostra escola, per desé any consecutiu, ... Tot aixd, que sera totalment gratuit per a I'alumnat, salutacions: Benvolguts mares i pares, Atentament, 2. En la primera oracié s'especifica que ha desaparegut la bicicleta que estava lligada al fanal, mentre que en la segona es diu ‘que ha desaparegut una bicicleta | s’explica, com a fet anecdatic, que aquesta estava lligada al fanal 3.RL. Reforg 43: Els sufixos diminutius 4. fillet; poteta; mareta; peixet; saquet; tauleta; gosset; llumeta; reineta; pontet 2. paret; cost; fuet; distret caseriu; actriu; ofensiu; evasiu galeta; escopeta, neta; vagoneta 100 WM nasset: nas; piset: pis; marquet: marc; uet: riu; gatiu: gat; poquiu: poo; curt curt; rodeta: roda; coseta: cosa; tasseta: tassa 3. una taula bonica un brag curt un cotxe menut 4. RM. una casiua blanquiua un suquet fresquet un trenet verdet Reforg 44: Escriure el text d'un cémic 4. Una oracié enunciativa. Oracions interrogatives, exclamatives i enunciatives. Hi predominen els signes d’interrogaci6 i d'exclamacié. 2. RM. Aljardi, un gat es va enfilar dalt d’un arbre. Mira aquell gat, no pot baixar! / Menfilaré a l’arbre per ajudario a baixar. / Ai, gatet, sort que t'hem ajudat!; | ara com podré baixar jo de I'arbre? Reforg 45: La primera conjuga 1. agafa; llanga; para; passa; regateja; envia; s‘alcen; desmarca; demana 2. canviarla: canviar; condicional, indicatiu haurem menjat: menjar; futur compost; indicatiu tori: tomar; pretarit perfet simple; indicatiu calleu: callar; present; indicatiu, subjuntiu 0 imperatiu van viatjar: viatjar; pretarit perfet perifrastic; indicatiu artibareu: arribar; futur simple; indicatiu Reforg 46: El punt i coma 1. comes: ... Mariela, ... Hamza, ... Dorina, Christine, punts I comes: ... Mallorca; ... Coimbra; Nador; ... Bucarest; 2. Legionaris, soldats romans, pareu atenci6.. La primera centdiria plantara les tendes; la segona, cavara una rasa al voltant de la muralla; la tercera, construira els murs; i la quarta, alcara les torretes. Semblarem invencibles; tanmateix, no us heu d'adormir, perqué l'enemic sempre esta a l'aguait! {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.3. RL, 4. RL, Reforg 47: Els gentilicis 1. alacantins: Alacant; marroqui: el Marroc; Italia: Italia; aleola: Alcoi 2. Castell6; Andorra, Alzira; Sagunt; Canada; Tarragona; Valencia; Eivissa 3. bilbaina; sevillana; madrilenya; parisenca; veneciana; murciana Reforg 48: Argumentar 1. Al director o la directora de I'escola Que construisquen un cobert a un costat del pati 1. Quan plou no es pot fer educacié fisica ni jugar. / 2. Alguns xiquets s'han lesionat perqué el terra rellisca molt quan plow. 2.RM, Senyor director, Els alumnes de 5é de primaria d’aquest centre creiem que seria molt convenient construir un cobert a un costat del pati, per dues raons. En primer lloc, perqué quan plou no podem eixir a fer educacié fisica ni a jugar. En segon Iloc, perqué alguns xiquets s'han lesionat per culpa del terra, que rellisca molt quan plou. Atentament, Reforg 49: La segona conjugacié 1. tinguérem; feia; sabfem; haviem vist; creia; desapareixerien; plouria; haguérem fet; haurfem pogut; moure 2. No hi ha lloc per a tantes persones a la sala d'actes. El director no creu que hi capien tots els alumnes que volen vore lespectacle. No em pensava jo que la gent tindria tant d'interés per l'obra. Per® clar, els actors sén famosos perqué apareixen en moltes séties de televisi6. Quin exit! 3. estendré; estendria irrompré; itrompria premeré; premeria 4, cérer; prendre; témer; aparéixer; creure; batre; fer; créixer {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL Reforg 50: La contraccié Latelal atels: als de + el: del de + els: dels per + el: pel per + els: pels BRM. Han donat un premi als amies dels meus pares. La raqueta del campié del torneig s’ha trencat. Aquests sén els cavalls dels indis. ull canviar el fiam pel logurt de maduixa. Sovint passege pels horts del iaio. 2. dels nostres: de + els nostres pel preu: per + el preu pels péls: per + els pels 3. El pilot sent una gran emocié quan puja al cotxe, ‘Amelia pateix per I'examen de lectura. La iaia ve de hort de collir bresquilles. Reforg 51: Altres tipus de sufixos 1. florista; tenista; flautista fruiter; sabater; ferrer ll Formen paraules que indiquen oficis 0 professions. 2. ria; dor MEI sufix -eria significa ‘lloc on es ven alguna cosa’ El sufix -dor significa ‘aparell que serveix per a alguna cosa’ 3. despertador; congelador; contestador; calfador; picadora; llavadora; aspiradora; torradora Reforg 52: Escriure un informe 1. Els pardalets i els hamsters. Els ponis, El earacter i les dimensions de l'animal 2. RM. Les mascotes del nostre barri S'ha passat als xiquets del barri uns gilestionaris per esbrinar quines sén les mascotes majoritaries a les seues cases. Els qilestionaris revelen que les mascotes més nombroses sén els pardalets, amb 10, 101i els hamsters, amb 6. En canvi, els ponis s6n els menys nombrosos, ja que només Whi ha 4, Aixi dones, es confirma que les dimensions de l'animal, a banda del caracter, és el factor determinant a 'hora de triar una mascota domestica. Reforg 53: La tercera conjugacié 1. dormir; tossir; cosir; llegir MRL 2. competisc; competisca; competeix rendise; rendisca; rendeix descobrisc; descobrisca; descobreix 3, Cal ratllar sentiment, llegenda i dies. Reforg 54: Paraules amb guionet 1. paraxocs ping-pong compta-revolucions nord-oest RL. 2. trenta-quatre huit-cents seixanta-cine quaranta nou dos-cents trenta-quatre trescents vinticine 3. desptis-ahir; Riba-oja; vinti-dos; pitvoig; nord.africanes Reforg 55: Els prefixos de situacié 1M. pre: 'abans'; prehistoria extra: ‘fora’; extraterrestre sub: ‘davall’; submart post: ‘després’; postguerra 2. subratllar postguerra extraescolar precuinat subdirector 3. extraterrestre: 3r dibuix. Esser que viu fora de la terra. preescolar: 1 dibuix. Etapa educativa anterior a I'escola. subeampié: 2n dibuix. Esportista que queda per davall del campi6. 102 Reforg 56: Resumir un conte 4. Cal marcar la segona opeis. 2. Personatges principals. Lloc i moment en qué ocorre la histaria. Aspectes més importants. Final de la historia, 3. Un dia; Per fi 4RL lasses de verbs Reforg 57: 1. cansar; debatre; passejar, dormir, MCansar, debatre, passejar i dormir. Anar i vindre. Perqué en els verbs irregulars I'arrel canvia en alguna forma. 2. algar; trencar; saquejar; pujar; calgar Es tracta de verbs regulars, perqué el fet que canvie una letra de I'arrel per qiiestions ortografiques no és motiu per a considerarios inregulars. Reforg 58: Els dos punts 1. citaci6; enumeracis; citaci6; enumeracis 2.RM. Mireia juga amb molts xiquets: amb Cristina, Marc i Lidia, de I’escola; amb Paula, del arti; i amb Ignasi, del repla. Lrestiu que ve aniré de vacances a tres llocs: al'apartament de Cullera, amb els pares; ala casa de Sogorb, amb els iaios; ia les coldnies, amb els companys de l’escola, Amb I'escola hem anat d’excursié a Sagunt, on hi ha de tot: un barri jueu; un castell, construit pels arabs; i un teatre, que van fer els romans. 3. El guardia del Big Ben de Londres va preguntar a Pau: sHavies vingut a Londres abans?. Pau li va respondre: «No, és la primera vegada que vine» Aleshores, ell va dir: ol qué és el que més t'ha agradat?>. | Pau va contestar, entusiasmat: -Vindre amb avi 4. El mes que ve hauré d'anar a renovar el DNI. Els pares de Pau estan de viatge als EUA. La meua cosina treballa en una ONG molt coneguda. La seu de 'ONU esta a Nova York. {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Diacf a dos anys comencarem primer d’ESO. MEUA: Estats Units d'America ONG: Organitzaci6 no governamental ESO: Educacié secundaria obligato ONU: Organitzacié de les Nacions Unides DNI: Document nacional d'identitat 2. Unié Europea: 2; Empresa Municipal de Transports: 3; Radio Televisié Valenciana: 4; Liga de Futbol Professional: 1; Alta Velocitat, Espanyola: 5; Unitat de Cura Intensiva: 6 Refore 60: Escriure dialegs 1. Teresa; Joan Teresa va preguntar a Joan sili agradaria anar a la Xina. Joan va respondre que sf, sense pensars'ho, perqué allé podria menjar molts rotllets de primavera. Teresa liva proposar d’anarhi a lestiu, perd Joan, més insegur, Ii va confiar que tenia por de volar i sobretot estava preocupat peraué ell sols tenia 50 euros estalviats i, a més. no sabia xinés. Teresa, molt resolta, li va contestar que aixd no era un problema perqué podien gastar els 50 euros per a comprar un diccionari i participar en un concurs que sortejava un viatge a la Xina: exit estava assegurat! 2. RM. Joan, vols que anem a la Xina? -va preguntar Teresa. =Sil -va contestar Joan sense pensar- s'ho-. Alla podré menjar motts rotllets de primavera! -Perfecte, dones. Vols que hi anem a l"estiu? -li va proposar Teresa. -No ho sé -va respondre Joan, més insegur-. Es que jo només tine 50 euros estalviats i, a més, no sé xinés ~Aixd no és un problema! -va exclamar Tetesa, tota resolta-. Mira, podem gastar els 50 euros pet a comprar un diccionari i patticipar en un concurs que sorteja un viatge a la Xina. Tenim I’exit assegurat! Reforg 64: Repas 1. RM, abstracte: substantiu; imaginacis indicatiu: verb; cantem superlatiu: adjectiu; bonissim {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL feble: pronom; et participi: verb; jugat coMectiu: substantiu; ramat positiu: adjectiu; gran 2. roja; dones; magics; cost; velog; dificils; diaria; foscos 3. RM. Ala festa he convidat tres amies: Jordi, ‘Anna i Enric. Jaume, has portat cartolines, retoladors i tisores? Lordinador que m'agrada és molt car; perd si aconseguisc un descompte, me’l compraré. 4, subordre: prefix de situacié camota: sufix augmentatiu Iibret: sufix diminutiu cosiua: sufix diminutiu antesala: prefix de situacié paperas: sufix augmentatiu 5. gran i enorme: paraules sindnimes ample i estret: paraules antdnimes mar i ona: camp l8xic terra i terrestre: familia de paraules ‘Ampliacié 4 1. El conductor d'un vehicle (receptor) esta parat davant un semafor (emissor) que esta en roig (codi). Com que el conductor coneix el codi, sap que no pot passar (missatge).. Aquest missatge li ha arribat a través de la lum viatjant per l'aire (canal). 2. comunicacié oral: discurs; xarrada; conversa comunicacié eserita: nota; carta; missiva IEls dos sén dos tipus d’exposicié oral, perd el discurs té una finalitat més persuasiva i un grau de formalitat més alt. 3. alegre; corall; mestre; nit; amic; daurar; dit pobre; hola Mi jugarem: jugar; forta: fort; negres: negre; parlaria: parlar; fusters: fuster; llums: llum 4, La paraula parpellejar significa ‘resplend un cos lluminés, fent intermiténcies molt rapides’. La paraula parpellejar significa ‘obrir i tancar les parpelles rapidamen MRL. 5. conseqliéncia; quaranta; esquadra; evacuar; cuiner; cuejar; quotidia; inndcua; bescuit; pasqual; requadre; quadern 1036. Sonen com gat: guard; guerrer; gavardina; guia; gual; regal. RL. ‘Sonen com joia: projecte; injecci6; enginyer; jueu; gerra; llegir. R.L. Ampliacié 2 1. Prohibit circular a més de 40 quilémetres. per hora. Obligat girar a la dreta. Prohibit avangar. Obligat aturarse. 2RL. 3. fart: tip; salvatge: feréstec; audag: intrépi gustés: sabords; seo: eixut; neguités: nervi6s; pallid: groc; elar: nitid tou i moll; llépol i llaminer; bell i formés; roin i dolent. 4. granera - escombra; rabosa — guineu; pets bes; tarda — vesprada; mirall - espill 5. Berlin: Alemanya, alemany. Lisboa: Portugal, portugués. Paris: Franca, francés, Rabat: Marroc, arab, francés. Madrid: Espanya, castella, Atenes: Grécia, grec. Copenhaguen: Dinamarea, danés. Estocolm: Suacia, suec. Bucarest: Romania, romanés. 6. RL. Ampliacié 3 1. cavall; emperadriu; comte; muller; jutgessa; bidleg; heroina; bruixot 2. la clau; una pudor; el llum; un ordre; la fis la terra; el salut 3. llapis; dilluns; cactus; atles; paracaigudes MRL 4, telefon; paraula; magdalena 5. Els pirates, malgrat ser una es-pe-cie a extingiri viure una mica apartats d’a questa civilitzaci-6, po-dri-em dir amb cer- te-sa que es tro-baven a l'aguait de qual-se- vol no-vetat, RM. esdrdixola: especie plana amb accent: podrfem plana sense accent: pirates aguda amb accent: civilitzacié 104 6. debilitar i enfortir; frenar i accelerar; odiar i amar; descobrir i amagar; endarrerir i avangar; corregir i equivocar; perdre i trobar 7. reduir; rebutjar; malbaratar; reutilitzar; recollir; reciciar Ampliacié 4 41. fotdgraf; poatic; telégraf; moltissim; corrieu; cérvol; magnific; examens 2. casa: casalici; caseriu; casola casar: casador; casori; casament dona: doneta; donassa; donejar donar: donant; donatiu; donacié 3. Ernest és pescador. Aquest mati ha eixit a pescar en un vaixell pesquer. De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert que la pesca ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut el peix a la llotja, mRM. Un dia de caga Miquel és cacador. De bon mati, s’ha posat la cagadora i ha eixit a cagar amb els seus gossos. Perd hui no li ha anat massa bé i la cacera no ha sigut gens bona. 4. RM. El meu gos és molt fidel, em segueix alla on vaig. Aquesta activitat és prou fall, I'he resolta de seguida La casa de Mare és enorme, fa més de 200 m?. 5. RM. Jaume és un xic alt i prim i té la cara plena de pigues i els cabells molt rulls. Es una persona llesta amb una gran imaginacié i, amés, sempre esta de bon humor. El que més li agrada s6n els animals i mirar el cel a través del seu telescopi 6. En Faire: tif6; cicl6; tornado En la terra: sisme; tremolor; terratrémol En el mar: maregassa; onatge; tsunami Ampliacié 5 4. bo - millor ~ dptim roin — pitjor — péssim gran — major — maxim menut - menor ~ minim {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.2. Sijo féra ric, no sé en que invertiria els diners. Hem dit que sia tot el que ens van preguntar. Preguntetrlos qué volen per a sopar. Vigila amb aquesta béta, que esta plena de vi ‘Aquest és el llibre que volia llegir. Un dels meus desitjos és fer la volta al mén. 3. viure als llimbs; vindre de hort; pensar en les musaranyes, 4, mati: a trenc d’alba; a punta de dia; a aurora; a sol ixent vesprada: a boca de fosc; a posta de sol; al capvespre; a l'ocas 5. RM, Informatica: ratolf, tecla, internauta, ciberespai, memaria. esports: puntuar, equip, arbitre, golejar, esqul... agricultura: llaurador, pala, segar, tractor, séquia... 6, selent: caixabane; butaca; cadira; sofa; tamboret amb respatler: caixabanc; butaca; cadira; sofa amb bragos: butaca; sofa per a una persona: butaca; cadira; tamboret serveix de baill: caixabanc M tamboret: seient per a una persona, sense respatler ni bracos. butaca: seient per a una persona, amb respatler | bragos. 7.RL. Ampliacié 6 1. articles: els; I; la demostratius: aquella; aquest; aqueixes possessius: meua; nostres; teu numerals: setze; quart; huit indefinits: algunes; molta; prou 2, L'esquirol és un animal que viu als arbres. Té els ulls menuts j el coll estret. El llom és. ample i té una cua llarga que |i permet botar de branea en branca. HEI coll de la camisa esta brut. El llom d’aquest llibre és mott gros. Aquesta agulla té un ull molt menut. La cua del cinema era llarguissima 3. des-humarnitzat; sub-a-quatic; trans-atlan- tic; nos-altres; in-expres-siu; maba-grait 4, sostre; andana; entresdl; porxada RM. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL El sostre de I'habitacié s'ha esquerdat. A\'andana de cals iaios hi ha tot de trastos vells. Lentresdl es troba situat damunt la planta baixa, ‘Aquesta nit seurem a la porxada a comptar estrelles, 5. RM. La llebre i la tortuga Un bon dia, una llebre i una tortuga es van trobar al bose. La llebre li va proposar de fer una cursa, perqué sabia que guanyaria Ja que és més rapida. La tortuga, perd, va acceptar la proposta. Axi, la cursa va comengar i la llebre va eixir disparada. Al cap d’una estona, veient que anava molt destacada i que tenia temps de sobres, va decidir descansar una miqueta Perd el que no pensava és que la tortuga, a oc a poc, aconseguiia atraparia | avancar. la. Quan es va despertar, va descobrir que la tortuga estava a punt de travessar la meta. Va arrancar a cérrer amb totes les forces i, just quan estava a punt d’avancar la tortuga, va entropessar amb una branca i va caure a terra. Finalment, la tortuga, tranquil-lota perd segura, va guanyar la cursa a la llebre confiada. Ampliacié 7 1. Li he regalat un joc. No la mireu tant, Ja I'has abaixat? Tancata, per favor. 2.RM. Vaig agafar el llibre i vaig eixir corrents. Si veus la iaia, avisa els pares. Fes un bes molt fort a Bernat Dius que vas perdre el tren per un minut? 3. Hi tornaré molt prompte: A Valencia, En tornaré tomat molt prompte: De Valencia, Si teniu ganes, parleu-hi: Amb elles. Si teniu ganes, parleu-ne: D'elles. 4. volar al cel: morir volar les campanes: celebrar fer volar coloms: fer-se falses i-lusions volar alt: ambicionar MRL. 1055. trencanous; ventafocs; para-xocs; llevaneu 1 Sén paraules compostes, perqué estan formades per la unié de dos mots. 6. RM. Ahir vaig anar a fer una volta pel camp i em vaig trobar un riu que no coneixia. Com el podria creuar? Estava un poquet preocupat, perd prompte vaig tindre una idea: vaig agafar un tronc que hi havia a la vora i el vaig col-locar a manera de pont. Quan vaig aconseguir travessarlo, perd, sabeu qué va passar? Doncs que vaig vore que uns metres més enlla hi havia un pont que creuava el riu. Quin cap, el meu! Ampliacis & 1 RM. jugavem; parle; cantaren; escoltara; caminaries; passegeu 2. Un conjunt de roures és una roureda. Un conjunt d'oliveres és un oliverar. Un conjunt de carrasques és un earrascar. Un conjunt d'albers és una albereda. 3. Insuportable; imbatut; irreal; impacient intemporal; irracional; intranquil; incomparable; irregular; imparcial 4, sabater: sabata cruesa: cru rogene: roig verdés: verd dignitat: digne rabiola: rabia 5. cavallet: suport que fan servir els pintors per a col-locarhi la tela que volen pintar. espatula: pala menuda que serveix per a estendre una pasta o pintura. buri: ferramenta d’acer que s'utilitza per a gravar el metall ell: estri format per un feix de pals fixat aun manec i que serveix per a pintar. 6. RM. La cuina del mag Marmité és una estanga amplia, plena de libres, estris i mobles antics. En primer terme hi ha una gran taula on el mag prepara els seus beuratges. Més enlla hi ha un moble on guarda tots els ingredients i al fons es troba el foguer, on el mag bull les pocions. 106 Ampliacié 9 1. dient; dit pariar; parlant fer; fet tenint; tingut comprar; comprat llegir; legint 2. cante; juguem; pintaren; rebreu; deia; dormies 3. (En el sentit de les agulles del rellotge) tramuntana; gregal; llevant; xaloo; migjorn; garb; ponent; mestral WEI vent del nord és la tramuntana. El vent del sud és el migjorn. El vent del sud- est és el xaloc. El vent de l'oest és el ponent. 4, La tramuntana no és bona ni sana. Vent de levant, pluja a instant. Tronada de mati, de vesprada garbi Roig i ponent, senyal de vent. De xaloe, ni molt ni poc. 5. fer volar coloms: somiar truites demanar la lluna: picar alt ‘omplir el pap: matar el cuc barrar el pas: parar els peus 6. RM. L’6s polar L’6s polar és un animal camivor, el més gran de la Terra, que té el cos cobert d'un gran pelatge blanc Viu en el medi polar i en zones gelades, i s’alimenta basicament de carn, com ara foques i balenes, tot i que també menja un poe de vegetacié de la tundra a l'estiu. En les cltimes décades, la poblacié d'6ssos polars s’ha reduit a causa de la cacera. Per aixd, ara mateix esta prohibit, cagarne. ‘Ampliacié 10 4. imperatiu subjuntiu: Que tingues molta sort, Pasqual indicatiu: Quin dia més bo que fal subjuntiu: No parles tant, per favor. imperatiu: Claudia, para la taula indicatiu: Ahir vam visitar l'oncle Arnau. 2. RL. {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.3. arena: L'atticle la s’apostrofa davant vocal. la humanitat: U'article fa no s'apostrofa davant paraula comengada per hu atona. VGltima: L'article la s’apostrofa davant vocal la idea: L'article fa no s‘apostrofa davant paraula comengada per i atona. el iogurt: L’article e! no s'apostrofa davant paraula comengada per i consonantica. 4, la ies; la i grega; la e; el cine; el huit; el huitanta; Mu; l'onze 5. En aquest balneari han descobert una nova font d'aigua termal. Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella a’aigua mineral. Laigua d’aquesta font no és potable. Abans, a les cases no hi havia aigua corrent. La truita és un peix d'aigua dolca. 6. un gossot; una casota; un camionas; una vacota; un llibrot; una motassa; uns ullots 7. He guanyat un premi literari Tinc la camisa bruta. Ja has trobat el clauer? He comprat quatre lapis. Aixd portara conseqiléncies. Mercé arribara a les dotze. Ampliacié 14 1. pretarit indefinit: he cantat preterit perfet perifrastic: vaig cantar pretérit plusquamperfet d’indicatiu: havia cantat pretérit anterior: haguf cantat preterit perfet de subjuntiu: haja cantat futur compost: hauré cantat pretérit plusquamperfet de subjuntiu haguera cantat condicional compost: hauria cantat 2.4. cosiran 2. anirfem 3. avarieu 4, Pretérit imperfet, 1a 0 3a p. singular, tornar. 5. Futur simple, 3a p. singular, migrar. 6. Pretérit perfet simple (o Pretérit imperfet de subjuntiu), 2a p. singular, saber {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 3. bestiola: bestia veueta: veu cafenet: café platanet: platan banderola: bandera maniua: ma 4.RM, Joan, Mate, Aurora i Guillem sén germans. Els meus cosins, que viuen a Madrid, vindran dema. Estimada Carla, ja he arribat a l'apartament de Gandia. 5. Fes cas del que et diuen, Pere. Escolte, senyora, que es deixa el paraigua, The dit mil vegades que no faces aixd, Rosa. 6, Estan rebaixades aquestes camises? ‘Amb euro, els preus s'han encarit. S'ha exhaurit I'itim llibre de Carles Pont. Mesgotat, acabat: exhaurit apujat, augmentat: encarit més barates: rebaixades Ampliacié 12 1. Unes vacances merescudes Feia dies que em trobava malament i vaig anar a cal metge. «Qué li passa?», em va preguntar. Jo li vaig contestar: «Es veu que de nit descanse poc i de dia no m'aguante de peu. Qué puc fer?» Llavors va pronunciar la paraula magica: «Potser vosté necesita unes vacances, No ho havia pensat! Lavors vaig marxar de la consulta pegant bots d’alegria: m'agafaré uns dies de descans per recuperar-me, 2RL. 3. Ibi; el Puig; Penfscola; Oliva; Benicarl6; Xeresa; Montesa moncofi; burjassoter; oriola; pegolt; onder; requenenc; canalf 4. Un museu gal ha adquirit un quadre de Mir6, Aquesta ciutat hel-lena és famosa per les restes arqueoldgiques. Una empresa germanica s’encarregara de restaurar la catedral. La capital lusitana sera la seu d’un congrés d’arqueologia. 1075. Es cert que les imatges que mostren els videojocs sén molt agressives | que creen addicci6, perd solament si se’n fa un tis abusiu. Tot i aixd, també és cert que els videojocs augmenten la rapidesa de reaccié i milloren els reflexos, i permeten exercitar la coordinacié ullma. Ampliacié 13 1. dic; dius; diu; diem; dieu; diuen deia; deies; deia; déiem; déieu; deien diga; digues; diga; diguem; digueu; diguen duc; dus; du; duem; dueu; duen duia; duies; duia; diiiem; dieu; duien duga; dugues; duga; duguem; dugueu; duguen 2. Alestiu ia rhivern els dimonis a l'infer athiven ia 'estiu els dimonis al caliu A estiu i a Phivern els dimonis a l'infern; tres als peus, quatre al cap jun a cada costat. 3, llitera; pianista; fruiter auxiliar 4. comptable; comptabilitat flable; flabilitat culpable; culpabilitat portable; portabilitat adaptable; adaptabilitat Amb el sufix -ble es formen adjectius. Amb el sufix -bilitat es formen substantius. 5. El consell ancia de la tribu es va reunir en assemblea Lratletisme era el passatemps preferit de antiga Grécia, Els trets arcales que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat. En un temps molt remot, els dinosaures habitaven la Terra. Tine un cotxe vell, perd eneara funciona, 6. Un informe és un text en qué s'expliquen els resultats d'una investigaci6, d’un treball, etc., amb una finalitat concreta: informar, convéncer, fer alguna recomanacié... 108 reballador; Ampliacié 14 4. No sé quan Ilegiré el llibre que em vas regalar. Primera persona del singular futur simple d'indicatiu, verb Hlegir. Estic cansat, perqué aquesta nit no he dormit bé. Primera persona del singular, pretarit indefinit d’indicatiu, vert» dormir. Joan, per favor, obri la finestra que tine calor. Segona persona del singular, imperatiu, verb obrir Si cobriu la piscina, podreu nadar a I'hivern. ‘Segona persona del plural, present d'indicatiu, verb cobrir. Ahir vaig sentir el disc que em van dur els Reis. Primera persona del singular, preterit perfet perifrastic d’indicatiu, verb sentir. 2RL. 3. RM. Noranta-sis, tres, trenta-cine, quaranta-huit, noranta. Deu de marg de dos mil nou. Mil nou-cents noranta-sis. 4, Canviaria la pronunciacié d'alguns sons. MRM. pitroig, palarg, blane:-blau 5. més enlla de: ultramar; ultratomba més que o en grau excessiu: ultralleuger; ultrasensible; ultracorreceis; ultraconservador Tots els caps de setmana vole en un ultratleuger. Cuba és un dels antics territoris ultramar. Canviar suor per sudor és una ultracorrec 6. El perfode que segueix un partit és el postpartit. Després de la guerra va vindre la postguerra Vaig afegir una postdata a la carta per contar una cosa que se m’havia oblidat, Amb la venda dels nostres productes, incloem el servei postvenda. 7. quadriga: per a disputar carreres. are: per a commemorar una vietdria. amfiteatre: per a celebrarhi espectacles. mosaic: per a cobrir el terra de les cases. agiieducte: per a transportar aigua. {© 2008 EalionsVoramar, §A/Sanilana Eouesié, 5.Ampliacié 15 1. Benvolguts terricoles, Me'n vaig al meu planeta perqué he rebut una nota de ma mare que diu «Es I'hora de sopare. Estic molt content d'haver viscut acf hui. Dema ens vorem de nou. Alo 2.RM. ix: isc; eixir: isques diu: dic; dir: deia fiu: feu; fer: faig pot: puc; poder: pogué dus: due; dur: dus 860: fou; ser: ets MRL 3. Cal fixar-se en com es conjuguen tres temps verbals determinats: present d'indicatiu, pretérit perfet simple i futur simple. 4. En la primera oracié els dos punts sén necessaris perqué cal escriure’ls abans de citar el que diu una persona literalment. En la segona oracié han d'estar perqué s'han d'escriure sempre que es vol introduir una enumeracié que s’anuncia. {© 2008 EaionsVoramar, §A/Sanlana Eouesié, SL 5, AMPA: Associacié de Mares i Pares d’Alumnes. SGAE: Societat General d’Autors d’ Espanya, DOCY: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. CEOE: Confederacié Espanyola d’Organitzacions Empresatials. USI: Universitat Jaume | 6. Quina calor! Era comencament de juliol i feia molta calor. Per aixd, quan vam vore aquella gelateria, hi vam anar corrent. Bon dia, xics, qué voleu? ens va preguntar el gelater. —Jo vull un gelat de maduixa -va dir Irene, -1 tu, qué vols? em va demanar a mi mentre servia el de maduixa a Irene. Jo séc molt indects i vaig dubtar un poc. No sabia si menjar-me un altre gelat de maduixa, 0 un de nata, 0 un de xocolate, 0... ~Vinga, Pau, que se’m desfara el meu! cridar Irene. =Ai, perdoneu -em vaig disculpar jo-. Mmmm, un gelat de pera! Naturalment, no en tenien. | em vaig haver de conformar amb un gelat de nata. va 109

5é Reforç I Ampliació Casa Del Saber

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

5é Reforç I Ampliació Casa Del Saber

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like