Nmero 17 (2) Any 2012 pp.

126-127
ISSN: 1696-8298
www.antropologia.cat

Bravo Lpez, Fernando (2012) En casa ajena. Bases

intelectuales del antisemitismo y la islamofobia,
Barcelona, Edicions Bellaterra, 355 p.
ISBN: 978-84-7290-565-8
Maite Ojeda Mata
AHCISP-UAB / GRIMSE-UPF

En casa ajena. Bases intelectuales del antisemitismo y la

islamofobia de Fernando Bravo Lpez, s la darrera
publicaci de la collecci Biblioteca del Islam
Contemporneo dirigida per Alfonso Carlos Bolado per a
Editorial Bellaterra. El seu autor, Fernando Bravo Lpez, s
doctor en estudis rabs i islmics per la Universidad
Autnoma de Madrid i investigador postdoctoral a la
Universitat Pompeu Fabra. Aquest llibre s el resultat de la
seva recerca doctoral amb el Taller de Estudios
Internacionales Mediterrneos de la Universidad Autnoma
de Madrid. Entre les seves publicacions destaquen els
segents articles: Towards a Definition of Islamofobia,
Ethnic and Racial Studies, 34/4, 2011; i Continuity and
Change in Anti-Jewish Prejudice, Patterns of Prejudice,
45/3, 2011.
Lobjectiu de lautor a En casa ajena s mostrar que tant lantisemitisme com la
islamofbia no es poden reduir simplement a manifestacions racistes sin que enfonsen
les seves arrels en el ms profund dels prejudicis culturals europeus de base cristiana. A
la cultura europea des dels primers segles de lera cristiana el jueu, primer, i el
musulm, una mica ms tard, han ocupat el lloc de laltre. Lobra sestructura en un
llarg captol introductori i dues parts dun centenar de pgines cadascuna. Aquest
captol introductori, per, ms que una introducci, s on es presenta la tesi de lautor
sobre antisemitisme i islamofbia, daqu que ocupi prcticament un ter del llibre. En
aquest captol s on es presenten els parallelismes i divergncies entre lantisemitisme i
la islamofbia i es defineixen aquests conceptes i ladequaci del seu us. En bona part
s un reps de la literatura existent, no obstant posant mfasi en aquests parallelismes i
divergncies. Mostra com totes dues categories eren considerades com enemigues
primer de la Cristiandat europea i, a partir del segle XIX, dels pobles europeus. Tot i
que amb la diferncia que els musulmans eren vistos com un enemic extern i els jueus
com un enemic intern. La percepci de perillositat variar histricament i depenent del
context. Per exemple, els jueus a lAlgria colonial eren percebuts com menys perillosos
que els musulmans, el que va afavorir que sels hi conceds la ciutadania francesa el
126

Maite Ojeda Mata

1870. Aquesta distncia conceptual entre jueus i musulmans sha incrementat

drsticament en els ltims cinquanta anys, arrel de les lluites entre rabs i israels des
del 1948, i, sobretot, arrel de limpacta de lHolocaust i limportant treball intellectual
desenvolupat per deslegitimar lantisemitisme, cosa que no ha passat encara amb la
islamofbia, que, de fet, ha anat en augment. Aix, ens diu lautor mientras las
representaciones antisemitas se recluyen normalmente en conventculos extremistas, los
estereotipos sobre el islam y los musulmanes se siguen manejando abiertamente (p.
33). Altres parallelismes, no obstant, sn una mica ms forats, com la comparaci
entre lantisemitisme decimonnic i el debat sobre la integraci dels jueus i la
islamofbia actual i el debat sobre la integraci dels musulmans. I s que, en relaci als
musulmans, el perode en el que es centra bsicament lautor s a partir dels anys
setanta del segle XX, desprs del Rivers of blood speech de Enoch Powell el 1968. La
segona part est dedicada a les bases intellectuals de lantisemitisme, tema sobre el que
hi ha hagut molta recerca, en particular, com ja sha dit, per limpacta de lHolocaust.
Tot i que recull la tradici antijueva anterior, sens dubte el centre daquest captol s
fonamentalment lantisemitisme decimonnic i la construcci de la idea de que els jueus
volien dominar el mn. I, finalment, la tercera part est dedicada a les bases
intellectuals de la islamofbia. Una hagus esperat un major parallelisme entre el pes
daquestes dues parts, cosa que no ocorre, segons lautor, perqu no existeix encara un
desenvolupament tant important en els estudis sobre la islamofbia com existeix en el
cas de lantisemitisme. No obstant aquesta descompensaci, aquesta segona part no
decepciona, ens al contrari, la presentaci i anlisi dels discursos dels idelegs actuals
de la islamofbia a Europa i els Estats Units (incloent-hi les joies locals com el cas
Josep Anglada de Plataforma per Catalunya), ens apropa a una realitat actual i, com
mostra Bravo al final daquesta tercera part, que pot tenir conseqncies dramtiques
quan algun aclit daquests discursos dodi decideix passar dels discursos a lacci. En
aquest sentit lltim apartat de la segona part est dedicat a Anders Breivik, qui va
acabar amb la vida de 76 persones el juliol del 2011 a Oslo, la majoria joves del Partit
Laborista noruec, pel seu suport als immigrants musulmans i els seus discursos
multiculturalistes.
Finalment, en base a ls dels textos sagrats per mostrar la font i caracterstiques
de la maldat de jueus i musulmans tant per part de lantisemitisme com per part de la
islamofbia, lautor conclou que potser s ms convenient fer servir noms un terme, en
particular en el cas de lantisemitisme, i no distingir entre antisemitisme i antijudaisme
ja que sembla que siguin dos coses totalment separades. Es clar, aix depn de on es
posi lmfasi, si es fa en els textos sagrats potser s. Per es feien servir per legitimar
coses diferents, exclusions, s, per una dels drets reconeguts als cristians, laltra dels
drets reconeguts als francesos, espanyols, hongaresos, etc. Els jueus del segle XV eren
sbdits de Ferran i Isabel, tant sbdits com els sbdits cristians. Els jueus del segle XIX
i part del segle XX eren, per definici, no-espanyols, no-francesos, no-alemanys, no es
podia ser les dues coses alhora, malgrat gaudir de la ciutadania daquests pasos i haverne residit, en alguns casos, durant generacions.
Tot i el seu contingut i anlisi acadmic, lautor ha aconseguit fer una obra
lleugera i fluida, i no per aix menys rigorosa, que pot interessar a un pblic ms ampli,
el que sens dubte donada la gravetat i actualitat del tema, en particular de la creixent
animadversi vers els musulmans des del 2001, fa daquest treball no noms un
instrument aclaridor, si no, a ms a ms, un material necessari. s un estudi, per
exemple, molt interessant per utilitzar-ho com a material de classe en cursos sobre
racisme, nacionalisme, o, per descomptat, histria, pensament i cultura europees.

QUADERNS-E, 17(2), 126-127

ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

127