NOU POLIS 2.

Resums dels apartats

T 10

LImperi dels ustries

1. LImperi universal: Carles I (1516-1556)
n

Carles I dEspanya i V dAlemanya (1516-1556) va ser el primer monarca de la dinastia dels

ustria. Era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catlics, i del prncep alemany Felip
dHabsburg.

Va rebre una gran herncia: per part materna, Castella, Navarra, la Corona dArag i les
possessions a Amrica i Itlia; del seu pare, els Pasos Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat;
del seu avi patern, les possessions dels Habsburg i el ttol demperador.

Durant el seu regnat es va enfrontar a greus revoltes internes a la Pennsula: la de les

Comunitats a Castella (1520-1521), contra la poltica econmica, i la de les Germanies a la
Corona dArag, sobretot a Valncia i Mallorca (1521-1523).

Tamb va mantenir conflictes internacionals amb Frana, lImperi Turc i amb els prnceps alemanys que donaven suport a Luter (protestants) i soposaven a lautoritat de
lemperador (guerres de religi).

.............................................................................................................................................................

2. LImperi hispnic: Felip II (1556-1598)

n

Felip II va heretar del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austraques i el
ttol demperador. Per aix va governar en funci dels interessos hispnics.

Va consolidar la monarquia autoritria: va convertir Madrid en capital, va governar personalment ajudat per funcionaris (burocrcia), va reformar la institucions i va consolidar
els Consells. Aix mateix, durant el seu regnat, els dominis americans van assolir la mxima
expansi.

Felip II va ser un ferm defensor de lortodxia catlica i de lesperit de la Contrareforma: va

impulsar la lluita contra el protestantisme, va donar suport a la Inquisici i va perseguir els
moriscos de Granada.

Per mantenir la seva hegemonia a Europa va lluitar contra Frana (victria de Saint-Quentin, 1557), lImperi turc (victria de Lepant, 1571) i Anglaterra (derrota de lArmada Invencible, 1588). El conflicte ms gran va ser la rebelli protestant a Flandes, que va acabar en
una sublevaci dirigida per Guillem dOrange, 1566.

El seu xit ms gran va ser lannexi de Portugal (1581), grcies als enllaos matrimonials
entre les dues famlies reials.

VICENS VIVES

.............................................................................................................................................................

NOU POLIS 2. Resums dels apartats

T 10

LImperi dels ustries

3. Economia i societat hispniques al segle XVI
n

Al segle XVI es va produir una gran demanda de productes agrcoles per Amrica, que no
es podia cobrir amb la producci hispnica.

Aquesta demanda de productes va provocar escassedat, i la gran arribada dor i plata de

les mines americanes va portar a la pujada dels preus (revoluci dels preus) i a la disminuci del poder adquisitiu de les classes populars.

La indstria txtil es va debilitar per la competncia estrangera. Per el comer va experimentar un gran desenvolupament; es va centrar en les ciutats castellanes i en els ports
atlntics, especialment el de Sevilla, que tenia el monopoli del comer amb Amrica.

Al segle XVI hi va haver un creixement demogrfic, sobretot a Castella, per la poblaci

urbana continuava essent escassa.

La societat del segle XVI seguia dominada per la noblesa i el clero, que no pagaven impostos, mentre que els no privilegiats, bsicament pagesos, tenien nombroses obligacions.
Tamb existien grups diferenciats, com els moriscos i els jueus conversos, als quals es marginava i perseguia.

.............................................................................................................................................................

Descobreix la vida quotidiana a lpoca dels ustries

n

Els grups acomodats vivien en cases de pedra amb faanes mplies i portes i finestres decorades. A linterior hi havia grans sales per rebre, habitacions per la vida familiar i dormitoris.

En canvi, els habitatges de la poblaci humil eren molt senzills, de vegades simples casalots
de tova. El seu interior estava format per una cambra que era alhora lloc de reuni, cuina i
sala, i algun petit dormitori.

La dieta de lpoca era molt similar a la dels segles anteriors, amb grans diferncies entre rics i pobres. En aquests segles, per, es van introduir nous productes procedents
dAmrica: cacau, sucre, tabac, caf, patata, tomquet, pebrot, etc.

Les principals activitats doci eren les representacions teatrals sobre temes religiosos, al
principi en entarimats a les places i ms endavant als corrals de comdies. Tamb es celebraven festes populars, amb correbous, balls, jocs i saltimbanquis.

VICENS VIVES

.............................................................................................................................................................

NOU POLIS 2. Resums dels apartats

T 10

LImperi dels ustries

4. El segle XVII: el declivi de lImperi
n

A partir de Felip III, els reis van delegar el govern en validos o privats, que eren uns ministres amb plens poders.

El regnat de Felip III (1598-1621) i el seu valido, el duc de Lerma, va ser bastant pacfic grcies a labsncia de guerres a lexterior. El fet ms destacat va ser lexpulsi dels moriscos
(1609).

Sota Felip IV (1621-1665) i en poca del seu valido, el comte-duc dOlivares, Espanya es va
involucrar en la Guerra dels Trenta Anys en defensa de lemperador austrac i del catolicisme, i va lluitar contra Frana per lhegemonia europea. Per la Pau de Westflia (1648) i
la Pau dels Pirineus (1659) els ustries espanyols renunciaven als seus dominis al Nord dels
Pasos Baixos i al sud de Frana.

Lintent dOlivares dobtenir homes i diners de la resta de la Pennsula per aquestes guerres
(Uni dArmes) va desembocar en aixecaments (1640) a Andalusia, a Portugal, que es va
independitzar, i a Catalunya.

Lltim ustria, Carles II (1665-1700) va representar locs de la dinastia per la seva incapacitat, la corrupci i la greu crisi econmica i poltica. La seva mort sense descendncia
va produir un conflicte successori entre Carles dustria i Felip de Borb, el qual va vncer
finalment.

.............................................................................................................................................................

5. Crisi econmica i social del segle XVII

n

Al segle XVII es va patir una greu crisi demogrfica causada per les migracions cap a Amrica, les guerres, lexpulsi dels moriscos i les epidmies.

Tamb es va viure una profunda crisi econmica:

La marxa dels moriscos i la pujada dimpostos van empitjorar lagricultura. La ramade-

ria es va reduir per la sequedat de les pastures i per les guerres.

La competncia estrangera, els impostos sobre els intercanvis i la reducci de la de-

manda americana van enfonsar la indstria i el comer.

Les finances pbliques tamb van empitjorar a causa de laugment de les despeses de
la Corona i de les guerres. LEstat es va haver de declarar en bancarrota.

Les riqueses dAmrica no van estimular la producci, perqu amb elles saspirava a
viure de rendes o a enriquir-se al nou continent.

La gran divisi social que ja existia des dels segles precedents es va fer ms evident amb la
crisi del segle XVII, perqu les classes menys afavorides es van empobrir encara ms.

A la Corona dArag, marginada de laventura americana, la crisi va ser menys intensa i es

van crear companyies comercials i manufactures.

VICENS VIVES

.............................................................................................................................................................