7.2.2.

BILINGISME I DIGLSSIA
Un dels aspectes que ms ha interessat, i continua interessant, a la Sociolingstica
s el fenomen de llenges en contacte. Les comunitats lingstiques, com tots sabem,
no viuen allades, sin que, per diverses raons, els sistemes lingstics de cada
comunitat entren en contacte amb altres llenges (per relacions de qualsevol tipus, per
imposicions poltiques o culturals...). Com s evident, aquest contacte provoca
interferncies lingstiques entre els diferents sistemes.
En aquest tema tractarem diferents conceptes que apareixen a partir del fenomen
esmentat de llenges en contacte com sn: bilingisme, diglssia, conflicte lingstic,
substituci lingstica i normalitzaci lingstica.
1. Concepte de bilingisme. Tipus de bilingsme
Si fem una ullada als diferents estats poltics, de seguida ens adonem que al mn
hi ha moltes ms llenges que estats, s a dir, a la majoria d'estats es parla ms d'una
llengua: Gran Bretanya, Frana, Itlia, Sussa, Blgica, Espanya... per posar noms uns
exemples bastant prxims a nosaltres. Aquest fenomen es coneix amb el nom de
plurilingisme, el cas ms conegut s el bilingisme.
En un primer intent de definici, podrem dir que el bilingisme s la capacitat
d'un individu d'utilitzar ms d'una llengua a un mateix nivell. Per aquesta definici, com
s evident, s massa pobra i restringida. La majoria d'autors coincideixen que el terme
admet ms d'una definici, aix parlen de tres tipus de bilingisme:
Bilingisme individual
s aquell que afecta a un individu que parla ms d'una llengua (un valenci, per
exemple). Per el terme alludeix a casos molt diversos que responen al comportament
dels individus davant les diferents llenges. Aix:
Segons el grau d's de la llengua parlem de:
Bilingisme passiu: entn les dues llenges, per noms en parla una.
Bilingisme actiu: entn i usa les dues llenges.
Segons el domini de les llenges parlem de:
Bilingisme simtric: domina les dues llenges al mateix nivell.
Bilingisme asimtric: domina una llengua ms que l'altra.

 Segons la motivaci que el porta a usar les dues llenges parlem de:
Bilingisme instrumental: utilitza les dues llenges per raons laborals...
Bilingisme integratiu: utilitza les dues llenges per motius d'integraci.
Segons el professor Miquel Siguan (1993) la psicologia no s capa d'explicar
suficientment la connexi de personalitat i llengua en la situaci de bilingisme. Aix,
seguint Pere Riutort, catedrtic de Didctica de la Universitat de Valncia, el cas de
bilingisme que podria resultar ms paradigmtic seria el familiar, quan el pare parla
una llengua i la mare una altra. Normalment, als quatre anys es tenen sobretot els
fonaments d'una llengua i sobre els cinc anys es coneixen b les dues. L'ideal s que es
tinguen els dos codis -d'una llengua i de l'altra-, individuats i separats convenientment,
sense interferncia, en principi, d'un sobre l'altre. I que se siga capa de traduir, de
passar un missatge d'una a l'altra llengua. El bilinge per antonomsia seria aquell que
conegus els dos codis i els pogus usar amb la mateixa facilitat. Per el bilingisme
perfecte, a la prctica, no existeix. Normalment, no es coneix en el mateix grau una
llengua i l'altra. Fins i tot els bilinges familiars que esmentvem, es troben en aquesta
situaci.
Bilingisme social.
Es tracta de l's que es fa de la llengua atenent al grup social a qu es pertany. No
hi ha individus allats. Ens trobem contnuament en interaccions socials. Aix, podem
considerar tres situacions de bilingisme social:
La societat en qu coincideixen dues llenges. Les causes poden ser molt
diferents: les conquestes histriques fetes militarment, o b un procs
d'unificaci lingstica entre dos grups on es vol fer predominar una llengua
sobre l'altra. En aquests casos hi sol haver un recel de part dels qui han
d'aprendre la llengua dels dominadors. Els diferents grups socials en qu es
divideix la societat trien llenges diferents com a signe de distinci. En aquest
sentit, sempre s'estableix una situaci de desigualtat entre les llenges a causa
del prestigi social. Els canvis lingstics solen ser lents i s normal la situaci
prvia de societat diglssica.

Situacions d'immigraci. s un fet social que ha estat molt important i que fins i
tot t tendncia a augmentar. Qui va a la nova terra aprn la llengua del lloc on
va. Continuar familiarment, en la primera generaci, usant la llengua del lloc
d'origen, per si la llengua de la terra on s'ha establert est en una situaci

normalitzada li resultar imprescindible per a la vida social, i aleshores l'haur

d'aprendre. Aquest aprenentatge encara ser ms fcil i rpid per als fills dels
immigrats; desprs d'una o dues generacions, normalment ja consideraran com
a prpia la llengua del lloc on viuen.

All que podem dir el cosmopolitisme. Les llenges tenen ms validesa que les
mateixes fronteres. Poder-se traslladar d'un lloc a l'altre s una necessitat del
nostre temps, per a l'economia i per a la cincia. A ms, els mitjans de
comunicaci social com la rdio, la televisi, la premsa escrita i les
publicacions, tant a travs de llibres com a travs dels audiovisuals generalitzats
pel vdeo, actualment fan que hi haja un cosmopolitisme lingstic. Aquesta
guerra ha estat guanyada, almenys per ara i pareix que de manera ja irreversible,
per la llengua anglesa. Com ens diu el professor Miguel Siguan (1993), all que
no es publica en angls en el camp de la cincia actualment no existeix. Un
apartat d'aquest cosmopolitisme s el turisme. Aquest desig d'estar un cert temps
fora de casa, de conixer altres llocs en el mn, fa que milions i milions de
persones anualment deixen el seu lloc d'origen i es troben en contacte amb altres
llenges.
Bilingisme territorial.
Respon al bilingisme causat per un espai territorialment dividit en dues zones

delimitades geogrficament i que parlen llenges diferents (com seria el cas de la

Comunitat Valenciana).
Resumint tot el que hem vist, haurem de dir que el terme bilingisme s ampli,
ambigu i imprecs. La majoria d'autors (Aracil, Ninyoles, Vallverd ...) el critiquen i
argumenten que el terme noms ha servit per tal d'ocultar realitats conflictives. Aix,
segons la majoria d'autors, les persones sn bilinges, no les nacions. Les
nacions sempre tenen una llengua prpia i autctona, els casos de bilingisme es deuen
a raons poltiques (algunes molt antigues) que fan que dues llenges distintes es
disputen un mateix territori. Com veiem, es tracta d'una lluita de poder. L'experincia
demostra que no s possible el bilingisme en aquest termes ja que sempre hi ha una
situaci desfavorable d'una llengua respecte de l'altra, les dues llenges no es troben en
igualtat de condicions.

2. Diglssia
En un primer moment, el concepte, introdut per Ferguson (1959), feia referncia
a les funcions assignades a dues varietats, coexistents, d'una mateixa llengua, en qu
una varietat, altament codificada, esdev vehicle de cultura i de comunicaci en mbits
ms formals, mentre les altres varietats sn relegades a usos ms quotidians (cas de
l'rab, de l'itali, del grec modern...). Aquest, evidentment, no s el nostre cas.
La generalitzaci del terme va donar lloc a una altra definici: situaci provocada
per l'existncia de dues llenges, una de les quals s usada com a llengua de prestigi
en la comunicaci formal, mentre que l'altra s relegada a mbits quotidians o
considerada per molts parlants com a no apta per als usos formals. Fishman va ser qui
comen a aplicar el concepte no a dues variants de la mateixa llengua, sin a dues
llenges diferents. Aquest autor investiga la interacci que es produeix entre el
bilingisme i la diglssia i estableix quatre possibles situacions:

Diglssia i bilingisme: tota la poblaci parla dues llenges, per utilitza una
per a usos formals i l'altra per a usos quotidians.

Diglssia sense bilingisme: normalment, les lites introdueixen una

llengua que parlen en el seu mbit i els fa distingir-se de la resta de la
poblaci (comportament propi de les classes aristocrtiques europees, per
exemple, amb el francs).

Bilingisme sense diglssia: s la tria d'una segona llengua per prpia

voluntat, sense que per aix relegue cap de les dues a cap s ms o menys
formal.

Ni diglssia ni bilingisme: monolingisme propi de societats redudes i

allades, o com diu Vallverd, de situacions restringides, regionals o locals, ja
que les comunitats lingstiques no sn mai homognies.