La intervenci

en centres penitenciaris
des del voluntariat
Manual del curs

Generalitat de Catalunya

La intervenci
en centres penitenciaris
des del voluntariat
Manual del curs

Generalitat de Catalunya

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

La Intervenci en centres penitenciaris des del voluntariat : manual del
curs
I. Catalunya. Subdirecci General de Medi Obert i Serveis Socials
II. Catalunya. Subdirecci General d'Associacionisme i Voluntariat
III. Catalunya. Generalitat
1. Voluntaris en les presons Catalunya Manuals, guies, etc.
343.811(467.1):364.62

Aquest material ha estat elaborat conjuntament per

la Subdirecci General de Medi Obert i Serveis Socials
del Departament de Justcia i la Subdirecci General
dAssociacionisme i Voluntariat del Departament de
Governaci i Administracions Pbliques.
En la redacci dels continguts han participat les
persones i entitats segents:
Helena Caballero de lAssociaci Ciutadana Anti-Sida de Catalunya-ACASC
(mdul A i part del mdul B).
Assumpci Cervell Collazos, Javier Gascn Clerecia i
Lourdes Ventura Montas, del Centre Passatge,
(mdul C i part del mdul B).
Personal tcnic del Servei de Medi Obert i Serveis Socials
del Departament de Justcia, que ha fet la revisi tcnica i
aportacions al mdul A.
Personal tcnic de lrea de Formaci i Qualitat de la Subdirecci
General dAssociacionisme i Voluntariat,
que ha fet la revisi tcnica i aportacions al mdul B.
Aquest curs forma part del Pla de formaci del voluntariat de Catalunya

Generalitat de Catalunya
Departament de Governaci i Administracions Pbliques
Departament de Justcia
Primera edici: Febrer de 2007
Tiratge: 2.000 exemplars
Dipsit legal: B-5.925-07
Disseny i producci: gama, sl

PRESENTACI

El manual que teniu a les mans s el resultat de la feina conjunta que, des que lany
2001 es van celebrar les I Jornades de Voluntariat Penitenciari, hem anat realitzant
els departaments de Justcia (Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i
Justcia Juvenil), el de Governaci i Administracions Pbliques (del qual actualment
depn la Subdirecci General dAssociacionisme i Voluntariat) i les entitats de voluntariat que desenvolupen activitats en aquest mbit.
Al llarg daquest dilatat procs, han esdevingut factors clau tant lexperincia formativa en aquest mbit de les escoles del Pla de Formaci del Voluntariat de Catalunya, les aportacions de les entitats i el recull de conclusions de les II Jornades de
Voluntariat Penitenciari com la creaci de la Taula de Participaci Social i de la Comissi de Formaci que en forma part, la qual ha estat treballant en un pla de formaci del voluntariat en lmbit penitenciari, del qual aquest material s una part.
Aquest manual recull els continguts del curs La intervenci en centres penitenciaris
des del voluntariat, amb lobjectiu que tots els voluntaris que facin aquesta formaci
abans de collaborar en lmbit penitenciari puguin tenir sempre a m el coneixement i les eines que considerem imprescindibles per garantir la qualitat en el desenvolupament de la seva tasca.
Ens va semblar important editar-lo perqu, en lmbit penitenciari, en el qual intervenen mltiples agents i perfils professionals i on, a ms, en el cas de les presons, lactivitat es desenvolupa dins dun centre de seguretat, era del tot necessari un manual
que facilits el coneixement i la comprensi del funcionament i la normativa dels
centres, a fi de garantir un encaix adequat de les realitats que en formen part.
De la mateixa manera, pensem que les referncies que el manual fa a totes les modalitats de compliment de la pena de privaci de llibertat des del rgim ordinari a la
llibertat condicional i a totes les formes de compliment alternatives a la pena de pres sn positives i obren horitzons per a noves collaboracions. Tamb s important
recollir el com de la intervenci a travs de les entitats, de manera organitzada,
amb un clar projecte de voluntariat i amb nim dimplicaci amb les altres entitats i
amb quines eines cal intervenir, tenint cura de les habilitats socials que han de permetre estar al costat, acompanyar i escoltar lindividu pel qual tots treballem: la persona privada de llibertat.
Esperem que sigui una bona eina per a tots!
Taula de Participaci Social - Comissi de Formaci

MDUL A

LENQUADRAMENT LEGAL DE LA INTERVENCI

EN LMBIT PENITENCIARI

Continguts

1. Enquadrament de la intervenci en lmbit penitenciari

1.1. Levoluci del concepte de la pena: de la justcia retributiva a la justcia restauradora
1.2. El fenomen delictiu: causes i teories explicatives
2. Context legal
2.1. La Llei orgnica general penitenciria
2.2. El Reglament penitenciari
2.2.1. mbit daplicaci comuna a tot lEstat espanyol
2.2.2. El Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci
penal a Catalunya
2.3. El Codi penal
2.3.1. El Codi penal de 1973
2.3.2. El Codi penal de 1995
3. Modalitats de compliment de la pena privativa de llibertat
3.1. La pres preventiva
3.2. Els graus de classificaci
3.3. Els permisos de sortida
3.4. Laccs a la llibertat condicional
4. La intervenci en lmbit penitenciari
4.1. El tractament penitenciari
4.2. La composici i les funcions dels equips directius dels centres penitenciaris i
dels Serveis Socials Penitenciaris
4.3. Equips de tractament: composici i funcions
4.4. Funcionaris de vigilncia penitenciria: tasques principals
4.5. Els serveis mdics: tasques principals
4.6. El rgim sancionador: principis i sistemes de garanties
4.7. La seguretat en lmbit penitenciari: definici i concepte
5. Els programes de rehabilitaci: tipologia i caracterstiques
5.1. Els programes de classificaci interior
5.2. El sistema davaluaci i motivaci continuada
5.3. Els programes especialitzats: SAC, DEVI, toxicomanies i salut mental
5.4. Els programes formatius, laborals i educatius: concepte i caracterstiques
5.5. El programa marc de serveis socials
5.6. La intervenci en medi obert
5.7. La intervenci en llibertat condicional
6. Mesures dexecuci penal en la comunitat
6.1. Les mesures penals alternatives
6.2. Els programes de suport i reparaci
5

6.2.1. Lassessorament tcnic penal

6.2.1.1. Programes dassessorament tcnic a persones encausades
6.2.1.2. Programes dassessorament tcnic sobre vctimes o de credibilitat de testimonis.
6.2.1.3. Programa de suport a lexploraci judicial de testimonis vulnerables (SEJ)
6.2.2. La mediaci i la reparaci penal
6.2.3. Programa datenci a vctimes del delicte
6.2.3.1. Informaci i assessorament a la vctima
6.2.3.2. Suport emocional i atenci psicolgica a la vctima
6.2.3.3. Derivaci i coordinaci amb recursos de la xarxa
6.3. La localitzaci permanent
6.3.1. Introducci
6.3.2. Pla dexecuci
6.3.3. Centres penitenciaris de referncia
6.3.4. Sistema de control
7. Lenquadrament de lacci del voluntariat en la missi de la Secretaria de
Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil
7.1. El programa marc de voluntariat penitenciari: principis generals dactuaci
7.2. Els objectius i les actuacions
7.3. El paper de les entitats
7.4. La formaci prvia
7.5. El programa marc dactuaci de cada entitat
7.6. El projecte de centre
7.7. Pautes bsiques dactuaci dels voluntaris

1.

1.1.

ENQUADRAMENT DE LA INTERVENCI EN LMBIT PENITENCIARI

LEVOLUCI DEL CONCEPTE DE LA PENA: DE LA JUSTCIA RETRIBUTIVA A LA

JUSTCIA RESTAURADORA
Laplicaci del cstig s anterior a laparici del concepte de pena.
Quan neix, el concepte de pena sassocia nicament al concepte de cstig a linfractor.
Amb posterioritat, la pena amplia el seu abast per donar cabuda al concepte de
rehabilitaci.
Finalment, en una lectura moderna, el concepte samplia a lobligaci de lEstat
de restaurar, tant com es pugui, el mal produt (aix implica el cstig orientat a la
rehabilitaci, latenci a les vctimes i la possibilitat de restablir la relaci vctimaagressor).

1.2.

EL FENOMEN DELICTIU: CAUSES I TEORIES EXPLICATIVES

En els seus primers moments, la penologia intentava trobar causes niques i de caire determinista (en sn un exemple les fenomenologies de Lombrosso).
Levoluci cientfica posa de manifest la necessitat de teories explicatives de caire
multifactorial, que integrin variables biopsicosocials. Un bon exemple daquest tipus
de teories s la teoria integradora de Farrington.
Farrington proposa una teoria integradora en la qual els actes delictius sn el punt final dun procs de quatre estadis:
1) Motivaci: on els incentius principals sn els bns materials, lestatus entre
companys i lexcitaci.
2) Elecci del mtode: per aconseguir els beneficis, aquest mtode pot ser legal o
illegal.
3) Augment o disminuci de la motivaci: a lhora de fer algun acte delictiu com
a conseqncia de les creences i actituds interioritzades sobre la infracci de les
lleis que han anat apareixent en un procs daprenentatge a partir duna histria
de recompenses i cstigs. Si els pares exposen actituds i comportaments a favor de la delinqncia, augmenten les actituds antinormatives.
4) Procs de decisi: en una situaci especfica, afectat per factors de situaci
immediats. La comissi de lacte delictiu depn dels beneficis i les conseqncies que sen poden extreure.

2.

2.1.

CONTEXT LEGAL

LLEI ORGNICA GENERAL PENITENCIRIA (LOGP)

La Llei orgnica general penitenciria neix com a desenvolupament de larticle 25.2
de la Constituci espanyola, i s la primera llei orgnica aprovada per les Corts Generals. Aquesta llei sinspira en el reformisme penitenciari.
s una disposici fonamental relativa a la configuraci de la vida penitenciria, larticle primer de la qual diu: les institucions penitenciries tenen com a finalitat primordial la reeducaci i reinserci social, aix com la retenci i custdia dels detinguts,
presos i penats.
Com a novetat, atribueix competncies a lAdministraci, per tamb al jutge de vigilncia penitenciria (JVP).
Al llarg del seu articulat desenvolupa un seguiment constant de certs valors, com
ara la disciplina, la laboriositat, etc., i de la seva evoluci depenen els beneficis. Algunes de les caracterstiques sn:
Avaluaci amb conceptes jurdics indeterminats: diagnstic, pronstic, etc.
Sn els tcnics qui avaluen lintern.
Aquests conceptes permeten, per exemple, que dues persones encausades pel
mateix delicte i amb idntica condemna tinguin un compliment diferent pel que fa
a permisos, llibertat condicional, classificaci, etc.
JUTGE DE VIGILNCIA PENITENCIRIA: La LOGP introdueix aquesta figura
com a garantia per als interns. Les seves funcions i atribucions afecten lexecuci
de la pena privativa de llibertat i la salvaguarda dels drets fonamentals dels interns.
Algunes de les seves competncies principals sn (art. 76.2 LOGP):
Resoldre les propostes de llibertat condicional dels penats i acordar les revocacions que siguin procedents.
Aprovar les propostes que formulin els establiments sobre beneficis penitenciaris
que puguin suposar reducci de la condemna, s a dir, redempcions per treball i
avanament de la llibertat condicional.
Aprovar les sancions dallament en cella duna durada superior a 14 dies.
Resoldre per via de recurs les reclamacions que formulin els interns sobre les
sancions disciplinries.
Resoldre els recursos referents a la classificaci inicial i les regressions de grau.
Autoritzar els permisos de sortida si tenen una durada superior a dos dies, excepte pel que fa als interns classificats en 3r grau.

2.2.

REGLAMENT PENITENCIARI (RP)

2.2.1. MBIT DAPLICACI COMUNA A TOT LESTAT ESPANYOL
El Reglament penitenciari tracta dorganitzar la vida penitenciria.
El primer reglament penitenciari de la democrcia data de 1981. Va ser reformat pel
Reglament penitenciari actual, de desenvolupament i execuci de la Llei orgnica
1/1979, de 26 de setembre, general penitenciria, de 1996, i aprovat pel Reial decret 190/1996, de 9 de febrer.
El text incorpora els avenos que shan anat produint en el camp de la intervenci i el
tractament dels interns i consolida una concepci del tractament ms dacord amb
els plantejaments actuals de la dogmtica jurdica i de les cincies de la conducta, i
incideix en el component resocialitzador ms que no pas en el concepte clnic.
Per aix, el Reglament opta per una concepci mplia del tractament que no noms
inclou les activitats teraputiques i assistencials, sin tamb les activitats formatives, educatives, laborals, socioculturals, recreatives i esportives, i concep la reinserci de lintern com un procs de formaci integral de la seva personalitat, i el dota
dinstruments eficients per a lemancipaci prpia.

2.2.2. EL REGLAMENT DORGANITZACI I FUNCIONAMENT DELS SERVEIS

DEXECUCI PENAL A CATALUNYA
El Reglament penitenciari recull el desenvolupament normatiu dels aspectes previstos a la Llei orgnica general penitenciria de carcter substantiu i, per tant, aquests
aspectes sn daplicaci obligada a tot el territori de lEstat espanyol.
En virtut de la capacitat autonormativa del Govern de la de Generalitat de Catalunya
en matries en les quals exerceix una competncia executiva, sha aprovat darrerament el Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual saproven les normes que regulen lorganitzaci i el funcionament propi dels serveis dexecuci penal a Catalunya.

2.3.

CODI PENAL (CP)

El Codi penal ha de tutelar els valors i els principis bsics de la convivncia social.

2.3.1. CODI PENAL DE 1973

Els trets ms importants sn les redempcions de la pena pel treball. Entre els motius
del rgim franquista per implantar les redempcions de penes pel treball en la legislaci penal i penitenciria, cal destacar-ne els segents:
1) Excs de poblaci reclusa.
2) Condemnes exageradament llargues.
3) Necessitat de m dobra per efectuar grans obres dinfraestructures.

Funcionament de les redempcions

Redempci ordinria: Sobt 1 dia de llibertat per cada 2 dies de treball.
Redempci extraordinria: Sobt 1 dia de llibertat per cada dia de treball de laboriositat especial, amb un lmit de 175 dies per any.
El total de dies obtinguts per les redempcions tamb es computa per calcular lobtenci de la llibertat condicional i, per tant, sobt un benefici major.

Procediment
Quant a la redempci ordinria, el centre penitenciari sollicita al jutge de vigilncia
penitenciria lalta en redempci, i lintern comena a redimir a partir de la data
dentrada a la pres.
En les redempcions extraordinries, el funcionament s el segent: cada trimestre,
el director del centre pot proposar, amb laprovaci prvia de la junta de tractament,
45 dies de redempci per intern al jutge de vigilncia, qui ho ha daprovar si hi concorren els requisits necessaris per a lobtenci.
El treball que es duu a terme pot ser gratut o retribut. A ms, la redempci opera
tamb durant el temps que la persona es troba en pres preventiva.
Cal tenir en compte que lAdministraci penitenciria no pot assignar llocs de treball a
tota la poblaci reclusa. Per tant, el concepte de treball sha de valorar duna manera
mplia. Aix, als efectes de redempci, es consideren totes les activitats que faci lintern,
encara que no tinguin carcter laboral, com ara les activitats ocupacionals o culturals.
No poden redimir (o deixaran de fer-ho si ja ho estaven fent) els interns que:
Trenquin la condemna, sevadeixin o ho intentin.
Els que tinguin mala conducta (dues faltes greus o ms).

2.3.2. CODI PENAL DE 1995

Est en vigor des del maig de 1996.
Disposici derogatria nica, f):
Amb aquesta norma, sexpulsa del nostre ordenament jurdic la possibilitat de redimir les penes amb el treball. Encara que s podran beneficiar-se de la redempci
aquells reclusos que estiguin complint condemna sota el Codi penal antic, o aquells
que, encara que no hagin estat jutjats, quan ho siguin, la seva pena tingui lloc sota
els efectes del Codi antic.
Daquesta manera, s important destacar que totes les persones que van cometre
el delicte abans de lentrada en vigor del Codi nou podran acollir-se a la llei penal
ms favorable (aplicaci retroactiva de la llei penal ms favorable al condemnat) i
que si sacullen a la llei del Codi penal antic, shauran de computar les redempcions
de penes pel treball.
Aix doncs, hem passat dun perode en qu les condemnes imposades per jutges i
tribunals no es corresponien amb les penes que realment complien els condemnats,

10

grcies a lefecte de les redempcions pel treball i la llibertat condicional, a una nova
etapa en qu el legislador pretn que es porti a terme el compliment efectiu de la condemna. Tot aix, mitjanant dos factors:
1. Reducci de les penes, com a norma general.
2. Impossibilitat de redimir les penes pel treball.
La impossibilitat de redimir les penes pel treball ens porta avui dia a eliminar lefecte
psicolgic favorable que la redempci t en els interns i, a ms, al qestionament
dels interns sobre la convenincia o no de treballar, ja que encara que treballin, amb
el Codi nou, no tenen la possibilitat de redimir.
El nou Codi penal introdueix dues figures noves:
Avanament de la llibertat condicional.
Indult particular.
Beneficis penitenciaris: sentenen com a beneficis penitenciaris aquelles mesures
que permetin la reducci de la durada de la condemna imposada per sentncia ferma o de la del temps efectiu dinternament.
Constitueixen, per tant, beneficis penitenciaris lavanament de la llibertat condicional i lindult particular.
Aquests beneficis responen a les exigncies de la individualitzaci de la pena en
atenci a la concurrncia de factors positius en levoluci de lintern, encaminats a
aconseguir-ne la reeducaci i la reinserci social com a finalitat principal de la pena
privativa de llibertat.
A ms, la novetat ms important daquest Codi penal s la nova configuraci del
sistema de penes i mesures de seguretat.
Quant a la durada mxima de les penes privatives de llibertat, sindica que el mxim
s de 30 anys. Tanmateix, aix era cert amb la redacci original de larticle 76 del
CP, per ha estat modificat per la Llei orgnica 7/2003:
Article 76 CP:
1. No obstant all disposat en larticle anterior, el mxim de compliment efectiu
de la condemna del culpable no podr excedir del triple del temps pel qual se li
imposi la ms greu de les penes en qu hagi incorregut, i es declaren extingides
les que procedeixin des que les ja imposades cobreixin el mxim esmentat, que
no podr excedir de 20 anys. Excepcionalment, aquest lmit mxim ser:
a) De 25 anys, quan el subjecte hagi estat condemnat per dos o ms delictes i
algun dells estigui castigat per la llei amb pena de pres fins a 20 anys.
b) De 30 anys, quan el subjecte hagi estat condemnat per dos o ms delictes i
algun dells estigui castigat per la llei amb pena de pres superior a 20 anys.
c) De 40 anys, quan el subjecte hagi estat condemnat per dos o ms delictes i,
almenys, dos dells estiguin castigats per la llei amb pena de pres superior a
20 anys.
d) De 40 anys, quan el subjecte hagi estat condemnat per dos o ms delictes
de terrorisme de la secci segona del captol V del ttol XXII del llibre II da-

11

quest Codi i algun dells estigui castigat per la llei amb pena de pres superior
a 20 anys.
2. La limitaci saplicar encara que les penes shagin imposat en diferents processos si els fets, per la seva connexi o el moment de la seva comissi, poguessin haver-se enjudiciat en noms un.
Avanament de la llibertat condicional, als dos teros de la condemna (art. 205 RP):
Per aconseguir la llibertat condicional amb anterioritat al compliment de les tres
quartes parts de la condemna, cal:
Un informe de la junta de tractament al JVP proposant lavanament.
Haver complert les dues terceres parts de la condemna.
Classificaci en 3r grau.
Tenir bona conducta.
Desenvolupar activitats laborals, culturals o ocupacionals.
Aquest avanament de la llibertat condicional no s possible per als interns que
compleixin condemna sota el Codi penal derogat.
Indult particular (art. 206 RP):
La junta de tractament, amb la proposta prvia de lequip tcnic, pot sollicitar al
JVP la tramitaci dun indult particular, en la quantia que aconsellin les circumstncies, per als penats en qu hi concorrin, de manera continuada durant un temps mnim de dos anys i en un grau que es pugui qualificar dextraordinari, totes i cada una
de les circumstncies segents:
Bona conducta.
Desenvolupar activitats laborals, dins del centre penitenciari o a lexterior, que es
puguin considerar tils per a la seva preparaci per a la vida en llibertat.
Participar en les activitats de reeducaci i reinserci social.

3.

3.1.

MODALITATS DE COMPLIMENT DE LA PENA PRIVATIVA DE LLIBERTAT

LA PRES PREVENTIVA
El concepte de la pres preventiva va ser modificat per la Llei orgnica 13/2003, de
24 doctubre, de reforma de la Llei denjudiciament criminal en matria de pres
preventiva. Cal destacar-ne els aspectes segents:
Dna una redacci nova als articles 502, 503, 504, 505, 506, 507, 508, 509, 510 i 511.
La reforma fa referncia a lexcepcionalitat i la proporcionalitat de la mesura (art. 502).
Com a pressupsits per a ladopci de la pres preventiva, sestableix un lmit mnim
per acordar la pres preventiva: que el mxim de la pena prevista per al fet imputat superi els dos anys de pres, llevat dels casos excepcionals que preveu la Llei (art. 503).

12

Quant a les finalitats legtimes que la justifiquen, la pres preventiva ha devitar en

cada cas concret un daquests riscos: que limputat se sostregui a lacci de la justcia; que limputat oculti, alteri o destrueixi proves, o que limputat cometi nous fets
delictius, encara que en aquest ltim cas, el principi de proporcionalitat imposa
que la pres preventiva no pugui acordar-se per riscos genrics que limputat pugui
cometre qualsevol fet delictiu. Per exigncia de la presumpci dinnocncia, aquesta mesura ha de limitar-se a aquells casos en qu el risc esmentat sigui concret.
La pres preventiva comporta la presumpci dinnocncia, i el tractament penitenciari est orientat a la prevenci i es troba sobre una base de voluntarietat.
La norma general s que els preventius no poden ser classificats, exceptuant laplicaci de larticle 10 de la LOGP i 102 RP als interns perillosos o inadaptats.

3.2.

ELS GRAUS DE CLASSIFICACI

Per classificar els interns saplica el principi dindividualitzaci cientfica, que es basa en:
La valoraci individual del cas.
Avaluaci de les variables esttiques (edat del primer delicte, del primer ingrs a
pres, carrera delictiva, etc.).
Avaluaci de variables dinmiques (situaci actual respecte a les variables personals, laborals, familiars, etc.).
La mxima progressivitat possible.
El rgim penitenciari s el conjunt de normes i mesures que persegueixen la consecuci duna convivncia ordenada i pacfica que permeti assolir lambient adequat
per a lxit del tractament i la retenci i custdia dels reclusos.1
Hi ha tres tipus de rgim penitenciari:
Ordinari destinat als reclusos segents:

Penats en 2n grau.
Penats sense classificar.
Detinguts.
Presos preventius.

Obert
Destinat a penats classificats en 3r grau.
Rgim de semillibertat.
Tancat destinat a:
Penats classificats en 1r grau.
Preventius extremadament perillosos o manifestament inadaptats, segons larticle 10 de la LOGP.
En parlar de tractament penitenciari, s necessari i obvi anomenar la classificaci,
dintre del sistema dindividualitzaci cientfica separat en graus.
1.

Art. 73 del Reglament penitenciari.

13

Larticle 63 de la LOGP, reprodut per larticle 102.1 del RP, estableix que per a la
individualitzaci del tractament, desprs de lobservaci adequada de cada penat,
sen far la classificaci, que determinar lestabliment del rgim que sigui ms adequat per al tractament que se li hagi assenyalat i, si escau, al grup o secci ms idoni dins daquell.2
Com defineix Alarcn Bravo, la classificaci s el conjunt dactuacions de lAdministraci penitenciria que acaben en una resoluci que atribueix al penat un grau de
tractament classificaci inicial o b que en canvia un de ja assignat anteriorment
progressi o regressi, i que determina lestabliment penitenciari de destinaci.3
Aquest sistema possibilita que el penat pugui ser classificat inicialment en qualsevol
dels graus, excepte en lltim, el de la llibertat condicional, sense que aix signifiqui
que el penat romandr sempre en el mateix grau inicial, sin que, al contrari, per
raons estrictes del tractament podr ser progressat o regressat de grau.
Els tipus de rgim que es preveuen al Ttol III del RP (ordinari, obert i tancat) responen
a la classificaci dels tipus destabliments de compliment de la Llei penitenciria.
La LOGP, en referir-se als establiments penitenciaris, nicament vincula el concepte de rgim als establiments de preventius (art. 5) i als establiments de compliment
(art. 9.1 i 10.1).
Estableix una srie de normes de desenvolupament relatives a cadascun dels tipus
destabliments de compliment: ordinaris, oberts i tancats, incloent-hi, entre els
oberts, els centres dinserci social, les seccions obertes i les unitats dependents, i
exceptuant altres tipus, com ara els establiments o els departaments mixtos, els departaments de joves, els establiments o unitats psiquitriques penitenciries i les unitats extrapenitenciries, regulades al Ttol VII com a formes especials dexecuci.
Daltra banda, en la determinaci dels graus que han de ponderar les juntes de tractament, hi ha un seguit de variables i de criteris, que sn:
La personalitat.
Lhistorial individual.
Lhistorial familiar.
Lhistorial social.
Lhistorial delictiu.
La durada de les penes.
El medi social a qu retorni el recls.

Com es classifica?
Un cop rebut el testimoni de sentncia, lintern passa de preventiu a penat (ja est
condemnat) i s quan se lha de classificar.
2. Reglament penitenciari. Ttol IV De la separacin y clasificacin de los internos, Captol II Clasificacin de penados, art. 102.1.
3. Alarcn Bravo, J., Cumplimiento efectivo de la pena privativa de libertad: efectividad material, en
lobra collectiva La ejecucin de la sentencia penal, Madrid, 1994, pg. 89.

14

El termini mxim per classificar un intern sn dos mesos desprs de la recepci del
testimoni de sentncia.
La proposta de classificaci, en tots els casos, la fa lequip de tractament i laprova
el centre directiu, amb la possibilitat de recurs davant el jutge de vigilncia penitenciria (JVP).
No obstant aix, si la condemna no supera 1 any i la proposta de la JT s unnime,
es considerar com a resoluci de classificaci inicial executiva (llevat que sacordi
el 1r grau, art. 103.7 RP). Tamb hi ha la possibilitat de recurs, que en primera instncia ser davant el centre directiu.
Tamb cal tenir presents certs casos especials, recollits a larticle 104 del RP:
1. Un penat amb causes preventives: no es classifica mentre duri aquesta situaci.
2. Un penat ja est classificat i arriba una causa preventiva: la classificaci queda
sense efectes.
3. Els penats a qui es proposi classificar en 3r grau abans de complir una quarta
part de la condemna han de ser observats durant el temps suficient i hi han de
concrrer les variables de classificaci duna manera qualificada.
4. s possible el tercer grau directe per a malalts molt greus amb patiments incurables, atenent la seva escassa perillositat.
Per ltim, abans de fer una proposta de classificaci, sha de tenir molt present la
reforma de larticle 36 del CP efectuada per la LO 7/2003, que introdueix lanomenat perode de seguretat, de manera que, respecte a delictes castigats amb pena superior a cinc anys de pres, la classificaci en el tercer
grau noms es pot efectuar un cop complerta la meitat de la pena imposada),
referint-se sempre a fets comesos a partir de lentrada en vigor de la llei esmentada.
Hi ha tres graus de classificaci, basats en els criteris segents:
1r grau (rgim tancat): Aquest grau saplica a subjectes extremadament perillosos
o manifestament inadaptats a les normes generals de convivncia ordenada. Es
pondera la concurrncia de factors com ara la naturalesa dels delictes comesos al
llarg del seu historial delictiu o que denoti una personalitat agressiva, violenta i antisocial.
En cas dels preventius, tamb es pot aplicar si hi concorren circumstncies similars,
segons larticle 10 de la LOGP.
En primer grau, shi estar el temps mnim necessari per reconduir la involuci conductual greu.
El compliment en rgim tancat t les caracterstiques segents:
Compliment en: a) Centres o mduls de rgim tancat.
b) Departaments especials en centres de rgim com (separats de la resta dinterns).
En celles individuals.
Es limiten les activitats.
Control i vigilncia majors.

15

2n grau (rgim ordinari): Es classifiquen en aquest grau els penats en qui concorrin
unes circumstncies personals i penitenciries de convivncia normal, per sense
capacitat per viure, ara com ara, en semillibertat.
Aqu s on es concentra la intervenci intensiva i la preparaci i linici de contactes
amb lexterior.
El rgim ordinari est destinat a:

Penats en 2n grau de classificaci.

Penats sense classificar.
Detinguts.
Presos preventius.

3r grau (rgim obert): La classificaci en 3r grau saplica als interns que, per les seves circumstncies personals i penitenciries, estan capacitats per dur a terme un
rgim de vida en semillibertat.
El rgim obert es pot dur a terme en diversos establiments (art. 80 RP):
a) Centres oberts o dinserci social.
b) Seccions obertes, que depenen dun establiment penitenciari.
c) Unitats dependents, que sn installacions residencials fora del recinte penitenciari (art. 165).
d) Pisos teraputics (art. 182).
Hi ha dos tipus de rgim obert:
Rgim obert restringit (art. 82 RP).
Rgim obert (art. 83 RP).

Revisi de grau
En el sistema dindividualitzaci est determinat pel canvi de grau, que pot ser una
progressi o una regressi.
Quant a la revisi de grau, cada sis mesos com a mxim, els interns han de ser estudiats individualment a fi davaluar i reconsiderar, si sescau, tots els aspectes establerts en el model individualitzat de tractament en formular la proposta de classificaci inicial (art. 105 RP).
En el cas dels interns classificats en 1r grau, la revisi sha de dur a terme cada tres
mesos.
I, en qualsevol situaci, cal revisar el grau quan es produeixi una involuci greu.
Hi ha tres modalitats de revisi de grau:
1. Progressi: Es manifesta en la conducta global de lintern i comporta un increment de la confiana que shi diposita, que permet latribuci de responsabilitats
ms importants i que impliquen un marge de llibertat ms gran.
2. Regressi: s procedent quan saprecien en lintern, amb relaci al tractament,
una evoluci negativa en el pronstic dintegraci social i en la personalitat o la
conducta.
3. Manteniment: Satorga a lintern el mateix grau que tenia abans de la revisi.

16

3.3.

ELS PERMISOS DE SORTIDA

Hi ha tres tipus de permisos de sortida:
I. Ordinaris: Es poden concedir, amb linforme previ preceptiu de lequip tcnic,
als interns penats que hagin complert una quarta part de la condemna, que tinguin una bona conducta i el tractament dels quals tingui una evoluci bona.
El total de dies anuals s de 36 per als penats en 2n grau i de 48 dies per als penats en 3r grau.
II. Extraordinaris (no se nexclouen els permisos ordinaris):
Es concedeixen permisos extraordinaris per una situaci familiar greu o per infantament.
Poden ser amb custdia o sense.
Els permisos extraordinaris que afecten els penats classificats en 1r grau shan
de comunicar al jutge de vigilncia penitenciria.
III. Permisos de cap de setmana:
Noms es concedeixen als interns classificats en 3r grau i els aprova la junta de
tractament.

Finalitat dels permisos de sortida

Preparar el contacte ple amb lexterior.
Generalitzar els aprenentatges.
Refer els vincles familiars i socials.
Vincular lintern amb els recursos comunitaris al seu abast.

Seguiment dels permisos

En rgim ordinari, el seguiment el fa lequip de tractament.
En rgim obert, el seguiment el duen a terme leducador i el treballador social de referncia.
La sollicitud de permisos de sortida ordinaris o extraordinaris que formuli lintern requereix linforme de lequip tcnic, que ha de comprovar la concurrncia dels requisits objectius exigits per al gaudiment del perms. Lequip tcnic ha delaborar un informe, que pot ser favorable o desfavorable a la concessi del perms.
Segons el que dictamini aquest informe, la junta de tractament ha dacordar la concessi o la denegaci del perms sollicitat per lintern.

3.4.

LACCS A LA LLIBERTAT CONDICIONAL

Segons larticle 90 del Codi penal sestableix la llibertat condicional en les penes
privatives de llibertat per a aquells sentenciats en qui concorrin les circumstncies
segents:

17

1. Que es trobin en 3r grau de tractament.

2. Que hagin extingit les tres quartes parts de la condemna.
3. Que hagin tingut bona conducta i que hi hagi, respecte a ells, un pronstic individualitzat i favorable de reinserci social.

Procediment per a la tramitaci i laprovaci de la llibertat condicional

Els elements bsics de qu ha de constar lexpedient de la llibertat condicional sn:
Un pronstic dintegraci social favorable: hi ha de constar el comproms dacolliment per part dels familiars, els amics o la instituci social extrapenitenciria (amb
indicaci de la localitat on linteressat fixar la seva residncia, etc.).
Pla de treball en llibertat condicional: continutat de les intervencions iniciades en
rgim obert. Manifestaci per part de linteressat sobre el treball o el mitj de vida de
qu disposar en sortir en llibertat condicional.
Normes de conducta previstes al Codi penal: es proposen al JVP i shan de
complir obligatriament.
El procediment que cal seguir per a laprovaci daquesta mena de llibertat s:
Informes favorables de lequip de tractament.
Elevaci al jutge de vigilncia penitenciria.
Aprovaci del jutge de vigilncia penitenciria.

Seguiment i control de la llibertat condicional

El seguiment i el control de lalliberat condicional sn competncia de les comissions dassistncia social penitenciria, i els duen a terme els serveis socials, sota
les directrius marcades per la junta de tractament.
Aix doncs, la junta de tractament ha delaborar, com a continuaci del model dintervenci dels penats, un programa individualitzat per als alliberats condicionals.
Les normes de conducta que imposi el JVP shan dincorporar a aquest programa.
Els nivells de seguiment ordinari, avanat i intensiu shan dadaptar a les necessitats de cada cas.

Possibilitats dactuaci en cas devoluci negativa

Article 93 CP: El perode de llibertat condicional durar tot el temps que li falti al
subjecte per complir la seva condemna. Si durant aquest perode el condemnat delinqus o no segus les regles de conducta que li han estat imposades, el JVP revocar la llibertat concedida, i el penat reingressar a la pres en el perode o el grau
penitenciari que correspongui, sens perjudici del cmput del temps passat en llibertat condicional.
Aqu hi ha una gran diferncia amb el Codi penal antic, larticle 99 del qual establia
que en cas de reincidncia i reiteraci en el delicte, es perdia el temps passat en llibertat condicional, s a dir, no hi comptaria.

18

Modalitats de llibertat condicional

Article 192 RP: Llibertat condicional a les tres quartes parts de la condemna.
Article 196 RP: Llibertat condicional per edat o per malaltia. Cal elevar al JVP els
expedients dels penats que hagin fet els 70 anys o els facin durant lextinci de la
condemna. Cal seguir el mateix procediment, segons informe mdic, quan es tracti
de malalts molt greus amb patiments incurables.
Article 197 RP: Llibertat condicional per a estrangers no residents legalment a Espanya o despanyols residents a lestranger, amb la conformitat documentada prvia de lintern. Cal elevar al JVP lexpedient perqu linteressat pugui gaudir de la llibertat condicional al seu pas de residncia.
Article 205 RP: Llibertat condicional a les dues terceres parts de la condemna;
avanament de la llibertat condicional (explicat anteriorment, a la part dedicada al
Codi penal).

4.

4.1.

LA INTERVENCI EN LMBIT PENITENCIARI

EL TRACTAMENT PENITENCIARI
El mot tractament es fa servir en lmbit penitenciari amb diversos significats. Es fa
servir tant per delimitar una srie dactivitats que es desenvolupen a linterior de les
presons com per fer referncia al nucli argumental de les decisions que es prenen
sobre els presos penats o per denominar el personal responsable daquestes actuacions. En tot cas, el tractament es constitueix com a eix de lactivitat penitenciria, com a mecanisme per dur a terme la intervenci rehabilitadora, la meta que la
pres t encomanada.
El Decret 162/1968, que considerava el tractament com un deure, que es fonamentava en lestudi cientfic de la personalitat del delinqent i per al qual es tenen en
compte les aportacions de les cincies criminolgiques i de la conducta, va deixar
pas a un altre, fruit de lexperincia anterior, ms modern i progressista, de individualitzaci cientfica.
El tractament, en la seva concepci legal, no s concebut com un deure de lintern
que necessriament ha dacatar, sin que es procura fomentar-ne la collaboraci
perqu participi en la seva planificaci i execuci, a fi que en el futur sigui capa de
dur, amb conscincia social, una vida sense delictes (art. 61.1 LOGP).
La LOGP concep la pena o la sanci de privaci de llibertat com a tractament, s a
dir, com una activitat adreada a la consecuci de la reeducaci i la reinserci social
dels penats mitjanant la utilitzaci de tcniques i mtodes cientfics adequats.
El tractament no pot lesionar ni posar en perill la llibertat individual. Per tant, no pretn imposar una modificaci en la personalitat de lintern, sin proporcionar-li els
elements necessaris per ajudar-lo a viure el futur sense conflictes amb la llei penal.
Aix, es procurar estimular-ne la collaboraci en el tractament, com a subjecte de
dret i protagonista del seu dest, aproximant-lo a un sistema dindividualitzaci cientfica.

19

Jess Alarcn Bravo concep el tractament penitenciari com lajuda basada en les
cincies de la conducta, voluntriament acceptada per lintern perqu en el futur
pugui escollir o conduir-se amb major llibertat, s a dir, perqu pugui superar una
srie de condicionaments individuals i socials, de certa entitat, que hagin pogut
provocar o facilitar la delinqncia.4
Larticle 62 de la LOGP fa referncia als principis en qu sha dinspirar el tractament. Alguns daquests principis sn:
Ha destar basat en lestudi cientfic de la constituci, el temperament, el carcter, les aptituds i les actituds del subjecte a tractar, com tamb del seu sistema
dinmic motivacional i laspecte evolutiu de la seva personalitat, la qual cosa ha
de conduir a un enjudiciament global daquesta personalitat, que cal recollir al
protocol de lintern.
Ha de guardar relaci directa amb un diagnstic de personalitat criminal i un judici pronstic inicial, emesos prenent com a base una consideraci ponderada de
lenjudiciament global a qu es refereix lapartat anterior, com tamb el resum de
la seva activitat delictiva i de totes les dades ambientals, ja siguin individuals, familiars o socials, del subjecte.
Ha de ser individualitzat i consistir en la utilitzaci variable de mtodes mdics i biolgics, psiquitrics, pedaggics i socials amb relaci a la personalitat de lintern.
En general, ha de ser complex i exigir la integraci dalguns dels mtodes citats
en una direcci de conjunt i en el marc del rgim adequat.
Ha de ser programat i cal fixar el pla general que caldr seguir en lexecuci, la intensitat major o menor en laplicaci de cada mtode de tractament i la distribuci de
les tasques concretes que lintegren entre els diversos especialistes i educadors.
Ha de ser de carcter continu i dinmic, en funci de les incidncies en levoluci
de la personalitat de lintern durant el compliment de la condemna.

4.2.

LA COMPOSICI I LES FUNCIONS DELS EQUIPS DIRECTIUS DELS CENTRES

PENITENCIARIS I DELS SERVEIS SOCIALS PENITENCIARIS
I) rgans collegiats

Consell de direcci: planifica la gesti integral

Junta de tractament: planifica lrea de tractament
Comissi disciplinria: procs sancionador
Junta economicoadministrativa: pressupost

II) rgans unipersonals

Director: direcci i representaci institucional
Subdirector de rgim
Subdirector de rgim interior

4. Alarcn Bravo, J., El tratamiento penitenciario en Espaa. Estudios Penales. II. Universidad de
Santiago de Compostela, 1978.

20

 Subdirector de tractament
Subdirector mdic
Administrador

4.3.

EQUIPS DE TRACTAMENT: COMPOSICI I FUNCIONS

Comandaments intermedis

Cap dequip dobservaci i tractament

Coordinador deducadors
Director docent
Coordinador de treball social

Concepte dequip multidisciplinari

Integraci de totes les rees: tractament, interior, equip mdic
Distribuci per unitats residencials
Valoraci de casos i necessitats globals de la unitat residencial

Categories professionals dels equips de tractament

4.4.

Psicleg
Jurista
Pedagog
Educador
Mestre
Treballador social
Monitor

FUNCIONARIS DE VIGILNCIA PENITENCIRIA: TASQUES PRINCIPALS

Funcions clau
Observaci
Control
Agents de canvi: modelatge de conductes

Tipus
Auxiliars tcnics
Tcnics especialistes

Figures de comandament
Cap de centre
Cap de serveis
Cap dunitat

21

Serveis especialitzats
Servei dinformaci
Servei de comunicacions

La integraci de la feina de lrea de vigilncia en lrea de tractament

La seguretat refora i complementa la intervenci.
La intervenci refora i complementa la seguretat.
La seguretat i la intervenci sn elements dun mateix concepte: el tractament.

4.5.

ELS SERVEIS MDICS: TASQUES PRINCIPALS

Objectius
Garantir latenci mdica integral de totes les persones ingressades a la pres.
Orientar la derivaci a latenci mdica comunitria de les persones que accedeixen a una situaci de rgim obert.
Contribuir a la prevenci i a leducaci per a la salut de les persones ingressades
a la pres.

Actuacions principals
Epidemiolgiques
Datenci bsica
Datenci especialitzada

4.6.

EL RGIM SANCIONADOR: PRINCIPIS I SISTEMES DE GARANTIES

Justificaci
Necessitat daplicar conseqncies a les infraccions conductuals.
Fixar un sistema de garanties que permeti una actuaci diligent i transparent.

Tipus de faltes
Lleus
Greus
Molt greus

Tipus de sancions
Des de la privaci de passeigs i actes recreatius (PPAR) a lallament en cella.

Procs sancionador
Obertura dexpedient, plec de crrecs, nomenament dinstructor, fase de prova,
fase dallegacions.

22

4.7.

LA SEGURETAT EN LMBIT PENITENCIARI: DEFINICI I CONCEPTE

Percepci individual o de grup de no sentir-se amenaat ni fsicament ni psquica
en un entorn determinat.
Article 1 de la Llei orgnica general penitenciria:
Les institucions penitenciries tenen com a finalitat primordial la reeducaci i la
reinserci social, com tamb la retenci i la custdia dels detinguts, presos i
penats.
La seguretat exterior o perimetral del centre:
Objectiu: custdia dels detinguts, presos i penats per evitar les evasions.
Mitjans electrnics de suport, fsics i humans.
La seguretat interior del centre:
Conjunt daccions, normes, procediments, protocols i activitats que garanteixen
un clima social intern adequat basat en la interacci de tots els agents implicats.

Tipus de seguretat: esttica i dinmica

Disfunci entre lentorn exterior i lentorn interior.
Lorganitzaci sha dadaptar al canvi i fer una anlisi permanent de la realitat per
tal que lestructura organitzativa i funcional giri al voltant de lintern.
Lobjectiu de lorganitzaci ha de ser la qualitat total en totes les unitats funcionals del centre mitjanant el treball en equip.
Els funcionaris sn la base de la creaci del coneixement dins de cada unitat funcional.

Contribuci de la intervenci dels voluntaris en la seguretat en lmbit

penitenciari
Voluntaris o collaboradors.
Tasques de suport efectuades de manera satisfactria.
Els voluntaris shan de regir pels principis segents:
1. Qualitat.
2. Coordinaci: formen part dun projecte que t uns objectius concrets i especfics supervisats pels equips de tractament.
3. Confiana.
4. Comproms: han de complir les normes i els procediments que regeixen el funcionament dun centre.

Contribuci dels professionals en la seguretat de lmbit penitenciari

Funcionaris de vigilncia
Acompliment de les tasques de vigilncia encomanades.

23

Funcionaris de tractament
Realitzaci duna bona classificaci interior, implantant els programes dactivitats
adequats.
Funcionaris de rgim
Gesti de tots els expedients i la informaci interior.
Funcionaris de serveis mdics
Prestaci duna bona assistncia sanitria.
Funcionaris dadministraci
Gesti dels recursos econmics i dels serveis als interns.

5.

5.1.

ELS PROGRAMES DE REHABILITACI: TIPOLOGIA I CARACTERSTIQUES

ELS PROGRAMES DE CLASSIFICACI INTERIOR

Concepte
Sn els programes que defineixen el perfil i/o les pautes de conducta dels interns
que estaran en les diferents unitats residencials dun centre penitenciari.

Finalitat
Ordenar de manera operativa cadascuna de les unitats residencials del centre
penitenciari.
Equilibrar la distribuci interna dels interns de manera que es faciliti lordenaci de
la intervenci.
Shi poden associar o no elements de qualitat de vida.

Evoluci i tipus
Programes de fases
Es defineixen fases progressives, que associen la bona adaptaci conductual a la
millora de la qualitat de vida a linterior del centre penitenciari.
Programes per centres dinters
Es defineixen perfils dinterns (a partir de variables penals/penitenciries i de les necessitats dintervenci), que sassocien a unitats residencials. Sindividualitzen els
nivells de qualitat de vida, dacord amb els programes motivacionals.
Programes mixtos
Partint de lesquema de lorganitzaci per centres dinters, en alguna unitat es
mant el model de fases.

24

5.2.

EL SISTEMA DAVALUACI I MOTIVACI CONTINUADA

Concepte
s un programa que permet avaluar de manera continuada levoluci de lintern pel
que fa al seu tractament, per tal de poder-li assignar els guanys que en cada moment de lexecuci se li pugin aplicar.

Finalitat
Dotar els equips de tractament duna eina comuna davaluaci global de levoluci de lintern que englobi, tamb, la valoraci de ladaptaci institucional.
Reforar des de la motivaci extrnseca la participaci dels interns en el seu programa de treball individual.

Elements principals
a) rees davaluaci:
Activitats
Principals i complementries
Conducta
Fets positius i sancions
Sortides
b) Temporalitat de les avaluacions:
Trimestral
c) Nivells de valoraci:
Associats a crdits (de 0 a 45); nivells a, b, c, d
d) Guanys associats:
Elements de qualitat de vida interior
Comunicacions, premis en metllic, reducci del perode de cancellaci de
les sancions...
Valoraci qualitativa amb vista a lestudi de permisos i de revisi de grau
Beneficis penitenciaris

5.3.

ELS PROGRAMES ESPECIALITZATS: SAC, DEVI, TOXICOMANIES, SALUT MENTAL

Sn programes adreats a poblacions diana amb necessitats especfiques dintervenci, en funci de la tipologia delictiva o de caracterstiques personals

SAC
Fases: informatiu-motivacional / intensiu / de seguiment

DEVI
Les mateixes fases. Bloc especfic per a la violncia de gnere

25

TOXICOMANIES
Una alternativa per a cada necessitat
Programes lliures de drogues: en MR o en CT (DAE)
Programes de manteniment amb metadona
Programa dintercanvi de xeringues
Programa de reducci de danys
Fases, nivells dintervenci

SALUT MENTAL
Unitats especialitzades
Equips externs en concert
Derivacions a la comunitat

5.4.

ELS PROGRAMES FORMATIUS, LABORALS I EDUCATIUS: CONCEPTE I

CARACTERSTIQUES
Sn actuacions que es fan als centres per afavorir que les persones privades de llibertat, durant totes les fases de lexecuci de la condemna, adquireixin i consolidin els coneixements i els hbits necessaris en lmbit formatiu, educatiu i laboral.
Aquestes actuacions els permetran una millor integraci social en el moment que
es trobin en llibertat.
Normativa vigent: la Constituci espanyola, la Llei orgnica general penitenciria i
la Llei 3/1991, de 18 de mar, de formaci dadults.
Programes formatius, laborals i educatius: oferta curricular dels programes formatius.
Els programes formatius sestructuren en la formaci bsica, superior i complementria.
a) Programa de formaci bsica
Cicle de formaci instrumental i cicle deducaci secundria
b) Programa de formaci superior
Programa de batxillerat (ICESD) i estudis universitaris (UNED)
c) Programa de formaci complementria
Catal, castell, idiomes estrangers, informtica, preparaci per a les proves
daccs a cicles formatius i mduls formatius
d) De carcter reglat

Oferta curricular dels programes educatius

Educaci no reglada.
Responen a les necessitats educatives de les persones (relacions interpersonals,
capacitat de comunicaci, responsabilitats a la societat).

26

 Semmarquen en el programa marc deducaci social dels centres, que es delimita per mbits en els quals sagrupen les activitats.
Intervenci socioeducativa
Promoci i difusi cultural
Societat i ciutadania
Salut i qualitat de vida
Educaci social especialitzada

Oferta curricular dels programes laborals

Rgim ordinari
Destinacions interiors
Treball en tallers productius
Mduls motivacionals preparatoris a la inserci laboral
Acompanyament al procs dinserci laboral associat al gaudiment de permisos
a lexterior
Aprofitament dall que preveu larticle 100.2 del Reglament penitenciari

Possible collaboraci de les entitats de voluntariat en els programes

formatius, laborals i educatius
Els voluntaris donen suport a la tasca docent duta a terme pels mestres en el
marc dels programes formatius.
Els voluntaris tamb donen suport a la tasca dels educadors socials i monitors en
el marc dels programes educatius.

5.5.

EL PROGRAMA MARC DE SERVEIS SOCIALS

Assignaci dels casos per criteri de territorialitat i despecialitzaci.
Coparticipaci amb els equips de tractament dels centres penitenciaris i amb els
professionals de la xarxa de recursos comunitaris en la intervenci amb les persones que compleixen una mesura dexecuci penal.

Programes principals
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Programa de preparaci dels ingressos voluntaris

Programa de suport a les famlies dinterns primaris
Programa de seguiment de la llibertat condicional
Programa de seguiment de les mesures penals alternatives
Programa dajudes econmiques
Programa de recursos comunitaris

27

Collaboraci de les entitats de voluntariat

Concreci de la demanda: projectes comunitaris
Necessitat de collaboraci en la tasca de retorn al medi comunitari.
Oferta dalternatives doci i docupaci del temps lliure per a persones sense vinculaci familiar, o amb vinculaci deficitria.
Necessitat dacompanyaments de persones que inicien contactes amb recursos
exteriors especialitzats.

5.6.

LA INTERVENCI EN MEDI OBERT

Principis generals dactuaci:
1. Planificaci individualitzada segons les necessitats i el nivell de risc
2. Motivaci extrnseca: incentius i sancions graduats dacord amb els avenos;
supervisi freqent i objectiva
3. Potenciaci del suport social
4. s de recursos formals de suport (sanitaris, educatius, datenci social...)
5. Tractament especialitzat

El SAM obert
Pla de tractament individual (PTI)
Es revisa cada 3 mesos com a mxim

Modalitats de vida
Programa SAC, DEVI i salut mental
Inserci laboral
Drogodependncies
Recursos de la comunitat
Suport social i famlia
Quan lintern compleix les tres quartes parts o les dues terceres parts de la condemna, lequip de tractament avalua els progressos assolits en el tractament i el
pronstic de vida futura en llibertat.
Revisi del pla de treball individual (PTI): llibertat condicional, definitiva i regressi
a 2n grau.

Modalitats dintervenci
Article 82 del Reglament penitenciari: rgim obert restringit
Article 83 del Reglament penitenciari: rgim obert com

28

Article 182 del Reglament penitenciari: compliment en unitats extrapenitenciries

Articles 165 a 167 del Reglament penitenciari: unitats dependents
Article 86.4 del Reglament penitenciari: programa de control telemtic
Articles 90 a 93 del Codi penal: llibertat condicional (laprova el jutge)

Possible collaboraci de les entitats de voluntariat

Possibles projectes de rgim obert en aquest mbit
Suport instrumental a lintern i a la famlia
Vinculaci a noves xarxes socials i activitats
Lactuaci del voluntari com a intermediari
Suport de persones amb problemes semblants
Dinamitzaci de lentorn i la xarxa social
Sensibilitzar els ciutadans
Promocionar noves formes de relaci comunitria
Interns com a voluntaris

Composici dels equips de tractament

EQUIP DIRECTIU
Centre obert: director, subdirector, administrador
S. oberta: director CP, subdirector CP, cap de la SO
EDUCADORS
Rtio: 1 cada 30 interns
Referents del cas
TREBALLADORS SOCIALS
Rtio: 1 cada 60 interns
Intervenen en lrea social
PSICLEGS
Rtio: 1 cada 120 interns
Intervenen en un nivell especialitzat
JURISTA
Rtio: 1 cada 120 interns
Intervenci especialitzada en el seu mbit professional
FUNCIONARIS DE VIGILNCIA
Exercici de les funcions dobservaci i control, adaptades a les caracterstiques de
medi obert
Rol proactiu i de modelatge
Suport a les tasques de tractament

29

5.7.

LA INTERVENCI EN LLIBERTAT CONDICIONAL

El seguiment el fan els serveis socials penitenciaris.
El seguiment i el control dels alliberats condicionals corresponen a la Comissi
Territorial dAssistncia Social Penitenciria (CTASP).
Es fixen la freqncia dels contactes entre el treballador social i lalliberat i un pla
individual de treball, de seguiment social, familiar i mdic, on cada canvi ha de ser
comunicat al treballador social de referncia.
Els nivells de seguiment sadapten a les necessitats i levoluci de cada cas:
Nivell intensiu
Nivell avanat
Nivell ordinari
La revocaci i la suspensi de la llibertat condicional sn competncies del jutge
de vigilncia penitenciria.
En alguns casos ms especials, el JVP pot decidir la suspensi de la llibertat condicional. Aquesta mesura saplicar quan recaigui una nova sentncia per fets
delictius anteriors.

La intervenci en llibertat condicional, possible collaboraci de les

entitats de voluntariat
Voluntaris de determinats centres, institucions o associacions assistencials que
collaboren amb els alliberats condicionals com amb qualsevol altre usuari del
servei en qu participen.
Voluntaris que fan acompanyaments i/o assistncia puntuals a recursos de tipus
sociosanitari, de tractament de la drogodependncia o dassistncia psiquitrica.

6.

6.1.

MESURES DEXECUCI PENAL EN LA COMUNITAT

LES MESURES PENALS ALTERNATIVES

La proximitat i la dotaci dels recursos humans i materials necessaris sn, sens
dubte, condici indispensable per potenciar alternatives a la privaci de llibertat, no
noms per incrementar-ne el nombre, sin tamb la qualitat i leficcia.
Hi ha, tamb, altres vies que es poden explorar i promoure i que poden tenir efectes
positius pel que fa al desenvolupament de les mesures alternatives a la pres. Ns
un bon exemple el Programa de mediaci i reparaci penal, ats que la reparaci
del dany causat a la vctima pot permetre laplicaci dun atenuant i/o possibilitar la
substituci o la suspensi de les penes de pres.
Principis dactuaci bsics:
Igualtat davant la llei
Respecte de drets i garanties

30

 Individualitzaci de les propostes

Coresponsabilitat
Temporalitat de la mesura
Principi dintervenci mnima
Principi dintegraci social

Les mesures penals alternatives a les penes de llibertat

Des de lentrada en vigor del Codi penal de 1995 i amb les seves reformes successives, les alternatives a laplicaci de les penes privatives de llibertat i la regulaci de
les mesures de seguretat shan anat implantant de manera progressiva.
La intervenci dels professionals semmarca en una tasca de coordinaci regular i
continuada amb entitats i recursos comunitaris de lentorn sociocultural i geogrfic
ms proper, per tal que, daquesta manera, la prpia comunitat pugui donar suport
a la persona sotmesa a MPA.

La funci del Servei de Mesures Penals Alternatives (MPA)

1. Fer el seguiment i el control de la mesura imposada per lrgan judicial des del
nomenament fins a lacabament del programa.
2. Garantir el compliment de les obligacions.
3. Facilitar als jutges informaci actualitzada, peridica i gil.
4. Valorar levoluci de la persona durant el procs dexecuci de la mesura.
5. Donar un contingut socialitzador i de responsabilitzaci a la mesura judicial.
6. Afavorir la integraci social de lindividu implicant alhora les institucions i la comunitat.

Els treballs en benefici de la comunitat: com a substituci daltres penes i

com a pena directa
Els treballs en benefici de la comunitat consisteixen en lobligaci del penat de
prestar una cooperaci no retribuda en determinades activitats dutilitat pblica,
amb inters social i valor educatiu, amb la finalitat de servir de reparaci a la comunitat per la infracci comesa.

Com a substituci daltres penes

Amb la finalitat devitar els ingressos curts a la pres, el CP preveu la possibilitat de
substituir les penes de pres fins a 1 any per TBC o multa (i, excepcionalment, les
penes de pres fins a 2 anys per TBC + multa).
Aix mateix, la privaci de llibertat corresponent a la responsabilitat personal subsidiria per impagament de multes es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.

31

En el cas dels delictes relacionats amb la violncia de gnere, la pena de pres noms es pot substituir per TBC, i a ms shi imposar la subjecci a programes especfics de reeducaci i tractament psicolgic, a banda de les prohibicions dapropament o de comunicaci amb la vctima que corresponguin.

Com a penes directes en determinats delictes i faltes (sempre en

concurrncia alternativa amb una pena de naturalesa diferent)
Recullen els treballs en benefici de la comunitat com a sanci penal alternativa a
les de pres, multa o localitzaci permanent, en funci del cas.
Maltractaments, amenaces, coaccions per violncia de gnere o per violncia
domstica (art. 153).
Robatoris o furts ds de vehicles de motor o ciclomotors (art. 244).
Conducci de vehicles sota la influncia dalcohol o drogues (art. 379).
Incompliment dobligacions familiars (art. 618).
Faltes damenaces, vexacions, injries i coaccions lleus per violncia domstica
(art. 620.2).
Faltes de desllument dimmobles (art. 626).
Faltes contra la flora i maltractaments danimals que no siguin delicte (art. 632).
Les activitats que es duen a terme han de reunir unes caracterstiques determinades:
En cap cas poden atemptar contra la dignitat.
Cal tenir en compte les caracterstiques del penat i les seves circumstncies
socials i personals perqu entengui les conseqncies dels seus actes i all
que se li demana i pugui fer-ho sense que es produeixin situacions de risc per a
ell mateix o per a terceres persones.
Les activitats shan de fer sempre en entitats pbliques o dinters pblic i no poden comportar locupaci dun lloc de treball; preferentment han de ser en el mateix entorn del penat o en entorns propers.

Les formes substitutives de lexecuci de les penes privatives de llibertat

a) La substituci
Amb la finalitat devitar els ingressos curts a la pres, segons el CP, com ja hem vist
anteriorment, les penes de pres fins a 1 any es poden substituir per TBC o multa i,
excepcionalment, les penes de pres fins a 2 anys, per TBC + multa, a ms de la
privaci de llibertat corresponent a la responsabilitat personal subsidiria per impagament de multes.
En aquests casos, es poden imposar a ms alguna/es de les obligacions de larticle
83. En el cas dels delictes relacionats amb la violncia de gnere, la substituci per
TBC va acompanyada de lobligaci de fer programes especfics de reeducaci i
tractament psicolgic, a ms de les prohibicions dapropament o comunicaci.

32

b) La suspensi: ordinria i extraordinria

s la facultat que la llei atorga a jutges i magistrats de deixar en suspens durant un
temps el compliment de determinades penes de pres. La suspensi pot estar condicionada al compliment de determinades obligacions o deures.
En aquests casos, la tasca que fan els equips de MPA consisteix en la recerca del
recurs i la derivaci de la persona, i en el seguiment del compliment de les obligacions i els deures imposats, amb tramesa dinformes peridics a lrgan judicial. Per
portar a terme el compliment daquestes obligacions hi ha els recursos de la xarxa
comunitria.
Quan la suspensi est condicionada a la realitzaci dun tractament de deshabituaci, de salut mental, programes formatius o altres deures, el tcnic responsable
del seguiment ha demetre informes peridics explicitant linici del tractament, levoluci del compliment, les modificacions que es produeixin i la seva finalitzaci.
Aquests informes a lrgan judicial sacompanyen tamb dels informes sobre levoluci del penat que elabora el centre en qu la persona rep el tractament o duu a
terme lobligaci.

Suspensi ordinria (art. 80 i seg. CP)

Abasta les penes privatives de llibertat no superiors a 2 anys (sense incloure la RPS)
i sacorda en funci del risc, les caracterstiques de la persona, els fets, la durada de
la pena i lexistncia daltres procediments penals en curs.
No suspn la responsabilitat civil i s condici que shagi satisfet o que hi hagi una
declaraci dinsolvncia total o parcial.
La persona ha dhaver delinquit per primer cop (no es tenen en compte condemnes
per delictes imprudents ni antecedents cancellats o cancellables).
El perode de suspensi va de 2 a 5 anys, excepte si s una pena lleu, en qu s de
3 mesos a 1 any.
La suspensi sempre queda condicionada al fet que la persona no delinqueixi
durant aquest termini, i si les penes suspeses sn de pres, es poden imposar
algunes de les obligacions o els deures recollits a larticle 83 CP. Els que comporten un control per part de lSMPA sn:
Comparixer davant lAdministraci.
Participar en programes formatius, laborals, culturals, deducaci vial, educaci
sexual, contra la violncia domstica o daltres.
Complir altres obligacions que els jutges o els magistrats puguin acordar (incloent-hi els tractaments de deshabituaci o de salut mental).
En el cas dels delictes relacionats amb la violncia de gnere, a ms de les prohibicions dapropament, cal participar en programes formatius, laborals, culturals, deducaci vial o sexual o altres de similars.
En aquests casos, sha de trametre a lrgan judicial un informe de seguiment com
a mnim cada 3 mesos.

33

En cas que la persona fos condemnada per delicte coms durant el perode de suspensi, lrgan judicial ha de revocar la suspensi i ordenar el compliment ntegre de
la pena privativa de llibertat imposada per sentncia.
En cas que hi hagi un incompliment o un compliment defectus de les obligacions o
els deures imposats com a condici de la suspensi, lrgan judicial pot prendre
una de les decisions segents:
La substituci de la regla de conducta imposada per una altra de diferent, la prrroga del termini de suspensi, que no pot excedir els 5 anys.
La revocaci de la suspensi si lincompliment s reiterat.
Si la pena suspesa s de pres per delictes de violncia de gnere, lincompliment de les obligacions comporta la revocaci de la suspensi.

Suspensi extraordinria (art. 87 CP)

Es pot aplicar sempre que la pena de pres no sigui superior a 5 anys i noms si la
comissi del delicte ha estat a causa de drogodependncia i se nacrediti la rehabilitaci o el tractament de deshabituaci, o b es manifesti la intenci de seguir-lo, de
la qual cosa es demanar informe, encara que es tracti de delinqents habituals.
El termini de suspensi pot ser de 3 a 5 anys, i sempre hi ha lobligaci de no delinquir durant aquest termini i la de no abandonar el tractament fins que sacabi. Tamb es pot imposar alguna altra obligaci de les recollides a larticle 83 CP.
Shan de remetre informes peridics (com a mnim, anuals) sobre el compliment de
lobligaci de tractament.
En cas que la persona incompleixi qualsevol de les obligacions imposades, lrgan
judicial ha de procedir a revocar la suspensi i ordenar el compliment ntegre de la
pena privativa de llibertat imposada per sentncia.

Suspensi per malaltia greu amb patiments incurables (art. 80.4 CP)
Es pot suspendre lexecuci de qualsevol pena, sense subjecci a requisits ni obligacions, quan la persona condemnada es troba afectada per una malaltia molt
greu amb patiments incurables, llevat que en el moment de cometre el delicte ja
tingus alguna pena suspesa per aquest motiu. En aquests casos, la intervenci
dels professionals de MPA consisteix, si sescau, en la recerca del recurs apropiat
i en el seguiment de levoluci de la persona penada.

Suspensi per trastorn mental greu sobrevingut (art. 60 CP)

Es tracta de casos en qu, un cop hi ha sentncia ferma, saprecia en la persona
penada una situaci duradora de trastorn mental greu que li impedeixi conixer el
sentit de la pena. El jutge de vigilncia penitenciria pot suspendre lexecuci de la
pena privativa de llibertat que tenia imposada i garantir que rebi lassistncia mdica
necessria.
Amb aquest objectiu, pot decretar la imposici duna mesura de seguretat privativa
de llibertat, que no podr ser, en cap cas, ms greu que la pena substituda.

34

Si la pena no era privativa de llibertat, el jutge ha de valorar si la situaci de la persona penada li permet conixer el sentit de la pena i, si escau, suspendren lexecuci
i imposar les mesures de seguretat que consideri necessries.
Un cop restablerta la salut mental de la persona, aquesta ha de complir la sentncia
si les penes no han prescrit, sense perjudici que el jutge o tribunal, per raons dequitat, pugui donar per extingida la condemna o reduir-ne la durada, en la mesura que
el seu compliment pugui esdevenir innecessari o contraproduent.
En aquests casos, el jutge de vigilncia ha de comunicar al ministeri fiscal, amb antelaci suficient, la proximitat de lextinci de la pena o la mesura de seguretat imposada, als efectes de declarar la incapacitat per la legislaci civil i, si escau, linternament conforme aquesta mateixa legislaci (disposici addicional primera del CP).

Les mesures de seguretat

Les mesures de seguretat es regulen a larticle 95 i segents del Codi penal. Les poden imposar el jutge o el tribunal, amb els informes previs que considerin necessaris, quan hi concorrin les circumstncies segents: que el fet coms sigui delicte i
que del fet i les circumstncies personals del subjecte es pugui deduir la possibilitat
de comissi de nous delictes. Sen poden diferenciar dos supsits:

Mesures de seguretat per eximents completes

Quan una persona s declarada exempta totalment de responsabilitat criminal a
causa de trastorns mentals, alteracions de la percepci o per haver actuat sota la
influncia de la seva dependncia a drogues txiques o estupefaents (art. 20.1,
20.2 i 20.3), se li pot imposar una mesura dinternament per a tractament mdic o
educaci especial en un establiment adequat al tipus danomalia o alteraci psquica que pateixi, en un centre de deshabituaci pblic o privat degudament homologat o en un centre deducaci especial. Tamb es poden imposar mesures no privatives de llibertat.

Mesures de seguretat per eximents incompletes

Quan la persona sigui declarada exempta parcialment de responsabilitat criminal
amb relaci als arts. 20.1, 20.2 i 20.3, es poden imposar, a ms de la pena, les mesures de seguretat previstes per als casos deximent completa.
Noms es poden imposar mesures dinternament si la pena imposada s de pres i
sempre per una durada no superior a la de la pena prevista al Codi per al delicte.
En els casos on concorren penes i mesures de seguretat, cal ordenar el compliment
de la mesura, que sabonar al de la pena.
Un cop aixecada la mesura, es pot acordar la suspensi del compliment de la resta
de la pena si es considera que en executar-la es posarien en perill els efectes aconseguits amb la mesura.
En ambds supsits es poden imposar mesures de seguretat no privatives de llibertat:

35

 Inhabilitaci professional.
Expulsi del territori nacional per a estrangers no residents legalment a Espanya.
Obligaci de residir en un lloc determinat.
Prohibici de residir en un lloc determinat.
Prohibici danar a llocs o establiments determinats (de begudes alcohliques,
de joc, etc.), espectacles esportius o actes culturals.
Custdia familiar.
Privaci del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors.
Privaci del dret a tenir o portar armes.
Prohibici dapropar-se a la vctima o altres persones.
Prohibici de comunicar-se amb la vctima o altres persones.
Submissi a tractament extern sociosanitari.
Sotmetiment a programes formatius, culturals, educatius, professionals, deducaci sexual i daltres.
En cas que la pena imposada pel delicte no sigui privativa de llibertat, noms es poden imposar mesures de seguretat no privatives de llibertat (art. 96.3).
Els internaments mai no poden excedir del temps que hauria durat la pena de pres
si el subjecte hagus estat declarat responsable. Aquest lmit sha de fixar a la sentncia.
Les persones sotmeses a mesures dinternament no poden abandonar els establiments on estiguin ingressades sense autoritzaci judicial.
En cas de trencament duna mesura dinternament, cal ordenar el reingrs a lestabliment dorigen o en un altre de ms apropiat.
En cas de trencament daltres mesures, es pot ordenar lingrs (que es pot fer
efectiu en un centre especialitzat o en un centre penitenciari) si estava previst per
al delicte i es considera necessari.
En ambds casos es deduir testimoni per trencament de condemna.
Les mesures objecte de seguiment pel SMPA sn:
Els internaments en centres mdics o de salut mental.
Els internaments en centres de deshabituaci.
Els internaments en centres deducaci especial.
La custdia familiar.
La submissi a tractament extern sociosanitari.
El sotmetiment a programes formatius, culturals, educatius, professionals, deducaci sexual i daltres.
El jutge de vigilncia ha de comunicar al ministeri fiscal, amb antelaci suficient, la

36

proximitat de lextinci de la mesura de seguretat imposada, als efectes de declarar

la incapacitat per la legislaci civil i, si escau, linternament conforme aquesta mateixa legislaci (disposici addicional primera del CP).

Equips professionals encarregats del seguiment

Equips dassessorament tcnic: treballadors socials i psiclegs.
Equips de mesures penals alternatives: tcnics especialistes que treballen en
lentorn on resideixen els penats o les persones sotmeses a mesura.
Distributs en 4 demarcacions territorials
5 equips a Barcelona
1 equip a Girona
1 equip a Lleida
1 equip a Tarragona
Equip de mediaci i reparaci penal: 4 tcnics especialitzats en mediaci i resoluci de conflictes.

6.2.

PROGRAMES DE SUPORT I REPARACI

6.2.1. LASSESSORAMENT TCNIC PENAL
Els equips dassessorament tcnic penal estan formats per treballadors socials i
psiclegs i tenen com a finalitat informar els rgans judicials de la jurisdicci penal
sobre les caracterstiques psicosocials de les persones encausades o sentenciades, com tamb daquelles que han estat vctimes o testimonis dalgun delicte o falta, per tal de facilitar la presa de decisions de la manera ms ajustada a la realitat de
les persones que intervenen en els processos penals.

6.2.1.1. PROGRAMES DASSESSORAMENT TCNIC A PERSONES

ENCAUSADES
Lobjectiu daquests programes s assessorar els rgans judicials sobre la situaci
psicosocial de les persones encausades o jutjades, perqu sen tinguin en compte
les circumstncies personals en les decisions judicials que les afectin i se nafavoreixi, en ltim terme, el procs de reinserci social.
a) Programa dassessorament tcnic oficiat a encausats (PATOE)
El programa sinicia sempre arran duna petici judicial i t per finalitat lelaboraci
dels informes sollicitats en els terminis fixats i ajustats a les demandes realitzades,
amb lobjectiu de:
Assessorar i facilitar informes sobre la situaci social, familiar, econmica, laboral,
personal, etc. de les persones encausades o sentenciades.
Valorar el risc de reincidncia.

37

 Assessorar sobre les formes de compliment i proposar, si escau, la forma de

compliment alternatiu ms indicada.
b) Programa dassessorament tcnic no oficiat a encausats (PATNOE)
El programa dassessorament tcnic no oficiat es caracteritza perqu:
La intervenci es fa a demanda de la persona interessada, ja sigui per iniciativa prpia o per indicaci dels diferents serveis comunitaris.
Els sollicitants sn persones que han iniciat, o volen iniciar, un tractament de deshabituaci de drogodependncies, de salut mental i/o un procs positiu de reinserci social.
Per iniciar aquest programa, cal adrear a lAdministraci la sollicitud dintervenci i
una autoritzaci per trametre la informaci a lrgan judicial perqu la tingui en
compte en el procs. A aquests efectes, hi ha un formulari a disposici dels usuaris
a les oficines dels equips dAssessorament Tcnic Penal.

6.2.1.2. PROGRAMES DASSESSORAMENT TCNIC SOBRE VCTIMES O DE

CREDIBILITAT DE TESTIMONIS
El Consell dEuropa recomana que, en totes les fases del procediment, linterrogatori de la vctima es faci respectant-ne la situaci personal, els drets i la dignitat, i
que, en els casos en qu les vctimes siguin menors, persones malaltes o amb alguna discapacitat mental, linterrogatori es faci en presncia dels seus responsables
legals (pares o tutors) o daltres persones qualificades per assistir-los. Les vctimes
participen en el procs penal com a principals perjudicades pel delicte.
A banda, cal reconixer la importncia del testimoni presencial com una prova fonamental. Per aix ens trobem moltes vegades que les vctimes i els testimonis tenen
una doble condici: la de principals perjudicades i la de principal element probatori. La
declaraci de la vctima s sovint lnica prova inculpatria en els processos penals
(especialment aquells que se segueixen per delictes de maltractaments, violncia domstica i contra la llibertat sexual). Recordar determinats successos pot posar a la vctima o el testimoni en una situaci de gran tensi, alteraci emocional i bloqueig que
limpedeixin poder explicar els fets. Les reiteracions en les exploracions i les declaracions judicials poden contribuir a laparici de la victimitzaci secundria no desitjada.
El Programa dassessorament tcnic sobre vctimes i testimonis sestructura al voltant de dues finalitats bsiques:
Facilitar la decisi judicial proporcionant assessorament sobre la situaci psicosocial daquestes persones.
Facilitar la intervenci de les vctimes i els testimonis en les diligncies i els actes
judicials, intentant minimitzar la victimitzaci secundria.

6.2.1.3. PROGRAMA DE SUPORT A LEXPLORACI JUDICIAL DE TESTIMONIS

VULNERABLES (SEJ)
La declaraci de les vctimes i els testimonis s imprescindible per continuar el procs penal. En el cas de nens, persones amb problemes de comunicaci o amb discapacitats psquiques o persones amb una greu afectaci emocional, la declaraci

38

judicial pot resultar altament traumtica i crear resistncies a lhora de declarar.

Lexploraci efectuada pels professionals de lequip es duu a terme en un entorn diferent a la seu del jutjat i amb el mnim de persones presents directament, dacord
amb les indicacions de lrgan judicial i respectant totes les garanties judicials i legals daquesta prova. Les parts poden presenciar la declaraci mitjanant un mirall
unidireccional, que esdev una eina molt til.
Al mateix temps, la declaraci s enregistrada, en un suport que en recull el so i la
imatge, pels cossos de seguretat i pot ser utilitzada com a prova preconstituda en
el moment del judici oral (en funci de la regulaci corresponent) a fi devitar una
nova declaraci de la vctima.

6.2.2. LA MEDIACI I LA REPARACI PENAL

El Codi penal recull diferents mencions que situen la reparaci a la vctima no solament com a contingut de la responsabilitat civil, sin tamb com a circumstncia
particular que el jutge o el magistrat han de tenir en compte i li atorguen el valor datenuant, o b possibilita la substituci o la suspensi de determinades penes privatives de llibertat.
Entenem per reparaci penal el restabliment, tant com sigui possible, de lordre jurdic pertorbat per la comissi duna infracci penal.
Dins de la reparaci penal, la mediaci s un procs de dileg i comunicaci voluntari entre vctima i infractor, condut per un/a mediador/a imparcial, amb lobjectiu
dassolir uns acords reparadors satisfactoris i lliurement acceptats per les parts que
reparin adequadament el dany causat i resolguin el conflicte existent entre elles segons la prpia naturalesa del delicte.
Es caracteritza per ser un procs:
Pblic, gratut i imparcial.
Professional. Es valora lexistncia dun conflicte que cal resoldre i linters real en
buscar solucions i escoltar laltra part.
No agreuja la situaci de les parts i mant la confidencialitat.
Les parts hi participen voluntriament i cerquen el consens; en gran part dels casos, el procs finalitza amb la signatura dacords en el marc duna trobada directa.
La incidncia que la mediaci tingui en el procs penal depn de la valoraci que en
faci lrgan judicial competent, en funci del moment processal i del contingut dels
acords.
Es pot fer en tres moments processals, amb possibles conseqncies judicials diferents.
Abans del judici oral: atenuant genric o especfic.
Posteriorment a la sentncia i prviament a lexecuci: condici per a latorgament duna suspensi de pena privativa de llibertat o per a la seva substituci.
En fase dexecuci de sentncia: concessi del 3r grau penitenciari, de la llibertat
condicional o de la sollicitud dindult.

39

6.2.3. PROGRAMES DATENCI A VCTIMES DEL DELICTE

El Programa datenci a vctimes del delicte ofereix atenci, suport i orientaci a les
vctimes o persones perjudicades per un delicte o falta, i coordina les ordres de protecci de les vctimes de violncia domstica que adopten els rgans judicials de
Catalunya.
Els objectius daquest programa sn donar respostes gils i especialitzades a les
consultes de les vctimes a travs de les actuacions segents:
donar atenci personalitzada des del primer moment, a travs dun professional
de referncia
donar suport a les iniciatives de la vctima i treballant dacord amb les seves necessitats i respectant les seves decisions
comptar amb espais adients per atendre i garantir la intimitat de la vctima
El Programa ofereix informaci i assessorament, suport emocional i atenci psicolgica i derivaci i coordinaci amb recursos de la xarxa comunitria.

6.2.3.1. INFORMACI I ASSESSORAMENT A LA VCTIMA

assessorament dels seus drets, des dabans dinterposar la denncia fins a la resoluci judicial
informaci del significat de les ordres de protecci
informaci sobre com sollicitar ordres de protecci
assessorament en relaci amb el seu paper en el procs judicial i amb els seus
drets com a vctima
informaci en relaci amb el dret dassistncia jurdica gratuta i el torn dofici
informaci dels ajuts econmics als quals es pot tenir dret per haver patit determinats delictes
informaci al llarg del procs judicial i en particular per:
a) ajudar la vctima a preparar lacte del judici oral
b) demanar per a la vctima les mesures de protecci necessries per garantir la
seva intimitat i seguretat (principalment en casos dagressions sexuals i violncia domstica)
c) assistir amb la vctima si s necessari als actes judicials
si la vctima t una ordre de protecci: informar-la del contingut i durada de les
mesures acordades, aix com sobre la situaci penitenciria de limputat/ada

6.2.3.2. SUPORT EMOCIONAL I ATENCI PSICOLGICA A LA VCTIMA

ajudar a definir i resoldre amb autonomia la seva situaci personal
ajudar-la en el seu procs de recuperaci oferint-li orientaci i atenci psicolgica
per palliar les seqeles del delicte

40

6.2.3.3. DERIVACI I COORDINACI AMB RECURSOS DE LA XARXA

Sajuda a la vctima a contactar amb els serveis de la xarxa social i/o assistencial i
els recursos especialitzats que la puguin ajudar en el seu procs.
Per dur a terme aquest Programa el Departament de Justcia disposa de cinc oficines datenci a la vctima del delicte que donen cobertura a tot el territori catal.

6.3.

LA LOCALITZACI PERMANENT
6.3.1. INTRODUCCI
La redacci del Codi penal arran de la darrera reforma efectuada per la Llei orgnica
15/2003, de 25 de novembre, suposa la desaparici de la pena darrest de caps de
setmana i la creaci de la pena de localitzaci permanent.
Larticle 37 del Codi penal regula que la pena de localitzaci permanent ha de tenir
una durada mxima de 12 dies i que el seu compliment obliga el penat a romandre
al seu domicili o en un lloc determinat per sentncia.
A petici del reu i si les circumstncies ho aconsellen, desprs descoltar el ministeri fiscal, el jutge o el tribunal sentenciador, sen pot acordar el compliment els dissabtes i diumenges o de manera no continuada.
En data 7 de maig es va publicar el Reial decret 515/2005, de 6 de maig, on sestableixen les circumstncies dexecuci de la pena de localitzaci permanent. El captol III regula bsicament la definici del pla dexecuci daquesta pena, que lha de
dur a terme el centre penitenciari del lloc on el penat tingui fixada la residncia, dacord amb el que disposa el jutge o el tribunal sentenciador i en consideraci a les
circumstncies personals i socials del penat. Tanmateix, sestableix que el control i
el seguiment daquesta pena els ha de fer lAdministraci penitenciria, a travs de
mitjans telemtics o duna altra naturalesa.

6.3.2. PLA DEXECUCI

Larticle 13 del Reial decret 515/2005 defineix el pla dexecuci, que ha de recollir
els extrems segents:
a) Dades didentificaci del penat, domicili o residncia i, si sescau, treball o ocupaci.
b) Dades penals: falta per la qual es condemna i nombre de dies de durada de la localitzaci permanent.
c) Lloc de compliment: domicili o un altre lloc, amb indicaci de la poblaci o el terme municipal.
d) Indicaci expressa de si sha de complir de manera continuada o no, i si es far
dissabtes i diumenges.
e) Indicaci dels mitjans de control de penes telemtics o duna altra naturalesa.
Abans delaborar el pla dexecuci, els serveis socials penitenciaris entrevisten el
penat amb la finalitat que el pla no perjudiqui la situaci personal, familiar i laboral del
penat, sempre que sigui possible.

41

Finalment, el pla dexecuci ha de ser elevat al jutge o al tribunal sentenciador perqu laprovi o el rectifiqui.
En aquest pla dexecuci ha de constar lobligaci del penat de justificar documentalment les absncies del domicili o el lloc determinat per la sentncia que es puguin
produir durant lexecuci de la pena, com tamb de presentar aquests justificants al
centre penitenciari de referncia.

6.3.3. CENTRES PENITENCIARIS DE REFERNCIA

Els centres penitenciaris executors de la pena de localitzaci permanent sn els del
lloc de residncia del penat, amb la distribuci segent:
CP de Joves de Barcelona: homes de la provncia de Barcelona.
CP de Dones de Barcelona: dones de la provncia de Barcelona.
CP de Tarragona: homes i dones de la provncia de Tarragona.
CP de Girona: homes i dones de la provncia de Girona.
CO de Lleida: homes i dones de la provncia de Lleida.

6.3.4. SISTEMA DE CONTROL

Es fa servir el control de veu mitjanant telfon seguint el procediment segent:
Inicialment senregistra la veu del penat a travs duna trucada telefnica des del
domicili del penat o el lloc determinat per la sentncia, que queda enregistrada a
lordinador central per a comprovacions futures.
Els dies de compliment de la pena, la unitat de medi obert programa el sistema perqu faci trucades aleatriament en diferents moments del dia i de la nit. En aquestes trucades, el sistema demana al penat que truqui a una lnia 900, que s gratuta.
Mitjanant aquest sistema, des de lordinador central es controla si la veu que atn
la trucada s la mateixa que la que estava enregistrada prviament.
En cas de coincidncia, la pena queda complerta, i en cas contrari, es comunica al
jutge o al tribunal sentenciador a fi que estableixi les mesures oportunes.

7.

7.1.

LENQUADRAMENT DE LACCI DEL VOLUNTARIAT EN LA MISSI DE LA

SECRETARIA DE SERVEIS PENITENCIARIS, REHABILITACI I JUSTCIA
JUVENIL

EL PROGRAMA MARC DE VOLUNTARIAT PENITENCIARI: PRINCIPIS GENERALS

DACTUACI
Enquadrament legal
Article 62 del Reglament penitenciari.
Circular 1/2001, de gesti del voluntariat als centres penitenciaris de Catalunya.

42

Principis generals dactuaci

Els voluntaris han dactuar en el marc duna entitat.
Les entitats de voluntariat han destar inscrites als registres que corresponguin.
Lacci de les entitats en els centres sha de desenvolupar dacord amb programes dactuaci i dintervenci explcits.
Aquesta actuaci ha dencaixar amb les necessitats de suport i collaboraci,
prviament detectades i consensuades amb la instituci.

7.2.

ELS OBJECTIUS I LES ACTUACIONS

Les entitats de voluntariat i la SSPRJJ han de treballar conjuntament per a la consecuci dun objectiu com: contribuir en el procs de rehabilitaci de les persones privades de llibertat.
Les entitats han de presentar el programa marc dactuaci a la SSPRJJ per a la
seva aprovaci.
Les entitats han de presentar un projecte de centre prviament consensuat amb
el referent del programa de voluntariat al centre penitenciari.
Ha dincloure aspectes ms formals: dies, horaris dactuaci, espais per a les activitats, etc.

7.3.

EL PAPER DE LES ENTITATS

Les entitats de voluntariat han de complir els circuits que shan establert a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil pel que fa a les acreditacions dels voluntaris.
Han de disposar dun referent per a cada centre penitenciari.
Les entitats de voluntariat es relacionen directament amb els professionals de la
SSPRJJ i es regeixen per les normes i els circuits que han establert ambdues.
Les entitats de voluntariat fan de pont entre els voluntaris, que actuen sota la seva
tutela, i els professionals de la SSPRJJ.
Normes dentesa entre tots els agents implicats.

7.4.

LA FORMACI PRVIA
Curs diniciaci al voluntariat penitenciari
Neix del consens del sector (taula de participaci social).
Sestableix conjuntament entre la SSPRJJ, la Subdirecci General dAssociacionisme i Voluntariat, les escoles del Pla de formaci de voluntariat a Catalunya (PFVC) i
entitats especialitzades.
T una durada de 20 hores.

43

Sadrea nicament als voluntaris de lmbit penitenciari.

s obligatori per als voluntaris ja enquadrats en una entitat que vulguin desenvolupar la seva activitat en un centre penitenciari.

7.5.

EL PROGRAMA MARC DACTUACI DE CADA ENTITAT

Les entitats de voluntariat han delaborar un programa dintervenci general, que
ha de ser validat per la SSPRJJ.
Les activitats concretes que es fan als centres penitenciaris tenen carcter complementari respecte a la resta de les ofertes pels centres penitenciaris.

7.6.

EL PROJECTE DE CENTRE
Les entitats de voluntariat han de presentar un programa amb les activitats concretes que faran en cada centre penitenciari.
Shan de posar dacord amb els referents de voluntariat dels centres penitenciaris sobre aspectes com ara lhorari, lespai de lactivitat, els dies, etc.
Aquest programa ha de ser aprovat per la junta de tractament del centre que correspongui.
Cal destacar la importncia de la coordinaci dels dos referents dels voluntaris:
El de lentitat.
El del centre penitenciari.

7.7.

PAUTES BSIQUES DACTUACI DELS VOLUNTARIS

Han destar emmarcats dins duna entitat.
Han de respectar la reglamentaci i la normativa prpia de cada centre penitenciari i la subscrita amb lactivitat que duen a terme, que segurament s la que estableix lentitat.
No poden intervenir en rees que els sn alienes ni poden substituir lacci que
els professionals tenen obligaci de dur a terme.

44

MDUL B

LACCI DEL VOLUNTARIAT:

PRINCIPIS GENERALS DACTUACI

Continguts

1. El voluntariat, una opci per a la participaci

1.1. Una societat amb mancances. El voluntariat com a resposta
1.2. Qu s ser voluntari/ria?
1.2.1. Definici de voluntariat
1.2.2. Actituds i aptituds de la persona voluntria
1.2.3. Conceptes clau: sensibilitat, motivaci i comproms per a lacci
1.3. mbits dintervenci del voluntariat
1.3.1. mbits dintervenci
1.3.2. Objetius de lacci
2. Lassociaci i el voluntariat
2.1. El comproms collectiu des de lopci individual
2.2. Marc legal del voluntariat
2.2.1. La Carta de Voluntariat: drets i deures
2.2.2. El document de comproms
3. Organitzaci de les entitats de voluntariat
3.1. Lorganitzaci del voluntariat a lentitat
3.2. La tasca dels professionals i dels voluntaris a lentitat
3.3. Eines clau per a la persona voluntria: formaci, supervisi i avaluaci
3.3.1. Formaci
3.3.2. Supervisi
3.3.3. Avaluaci
4. El voluntariat penitenciari
4.1. El voluntariat social: pendent de les persones
4.2. El voluntariat penitenciari

45

1.

1.1.

EL VOLUNTARIAT: UNA OPCI PER A LA PARTICIPACI

UNA SOCIETAT AMB MANCANCES. EL VOLUNTARIAT COM A RESPOSTA

La societat en qu vivim est plena de mancances. Podem classificar aquestes
mancances en diferents nivells:
NECESSITATS INDIVIDUALS O PERSONALS: Sn les que t la persona o lindividu. El nivell de la necessitat el marca tant la societat que ens envolta com la prpia
visi daquesta i la crrega de valors familiars que cadasc de nosaltres portem incorporats. La teoria de les necessitats humanes defineix els diferents nivells de les
necessitats de les persones, i les representa en forma de pirmide5.

NECESSITATS ESPIRITUALS
NECESSITATS RELACIONALS
NECESSITATS DE PERTINENA O SOCIALS
NECESSITATS DE SEGURETAT
NECESSITATS BIOLGIQUES O FSIQUES

NECESSITATS FISIOLGIQUES: Com ara respirar, menjar, beure, evacuar, dormir, abrigar-se... Podrem dir que sn totes les necessitats bsiques.
NECESSITATS DE SEGURETAT: Les entenem com aquelles de protecci davant
damenaces de tipus fsic, econmic o psicosocial. Sn les que ens aporten comoditat i confort (un sostre digne, un llit, un sou, etc.).
NECESSITATS DE PERTINENA: Sn les de naturalesa social relacionades amb
la pertinena a determinats grups (famlia, amics... en definitiva, la vinculaci a unitats o grups socials identificadors).
NECESSITATS RELACIONALS (o psicolgiques): Sn les relacionades amb lestima i la capacitat dinfluncia. Responen a impulsos de prestigi i de poder.
NECESSITATS ESPIRITUALS: Corresponen al desenvolupament de les capacitats personals i les potencialitats prpies cap a lautorealitzaci.
Si no tenim cobertes les necessitats primries o bsiques (fisiolgiques i de seguretat), ens ser molt ms difcil cobrir les dordre superior (de pertinena, relacionals i
espirituals).

5.

Maslow: Teoria de les necessitats humanes.

47

La satisfacci daquestes necessitats es pot relacionar directament amb la garantia

de compliment dels drets fonamentals de les persones o els drets humans bsics:
Dret a un habitatge digne.
Dret al treball.
Dret a la no discriminaci.
La nostra societat i les persones que en formem part vulnerem sistemticament
aquests drets bsics reconeguts universalment.
NECESSITATS MEDIAMBIENTALS: Un dels deures que tenim els ssers humans
s la cura i la protecci del nostre entorn natural (rius, boscos i muntanyes, etc.). La
natura ens aporta no noms un entorn agradable per als nostres ulls, sin tamb la
vida mateixa.
Al llarg de la histria i, en major mesura, des de la Revoluci Industrial fins a lera actual de les noves tecnologies, els ssers humans hem anat inventant una infinitat
dobjectes, productes i mquines que ens han facilitat o resolt diferents necessitats
relacionades amb les tasques que desenvolupem. Per la cura de lentorn i la protecci de la natura no ens han importat massa. En molts paisatges s evident la m
destructiva de lsser hum, i actualment tenim un entorn natural que ha destar
protegit polticament o legalment. Amb tot i aix, queden palesos els incendis, la
pluja cida, la manca daigua, lescassetat de combustibles naturals, la destrucci
de la capa doz, la contaminaci dels rius i de laire, etc.
NECESSITATS GLOBALS: Des del punt de vista global, tamb estem vivint en
lera de les necessitats. La globalitzaci i el sistema econmic i poltic dels pasos
ms rics i lexplotaci dels ms pobres, lespoliaci dels recursos naturals, el deute
internacional, les poltiques especfiques daquests pasos, la corrupci, etc. han
creat desigualtats mundials insalvables a hores dara.
Amb la finalitat de donar resposta a totes aquestes necessitats, neix el voluntariat.
No amb lobjectiu de resoldre-les, ja que no hi ha cap frmula mgica, per s amb
lobjectiu de palliar, denunciar, fer evident i buscar vies alternatives dactuaci per
tal dafrontar determinades situacions tant des de lmbit local o comunitari, com
des dun mbit ms mundial, internacional o global.

1.2.

QU S SER VOLUNTARI/RIA?
1.2.1. DEFINICI DE VOLUNTARIAT
A Catalunya hi ha la Llei 25/1/1991, de 13 de desembre, per la qual es crea lIncavol, on apareix la definici de voluntariat segent:

El voluntariat s el conjunt de persones que efectuen una prestaci voluntria i lliure de serveis cvics o socials, sense contraprestaci econmica, dins el marc duna organitzaci estable i democrtica que comporti un comproms dactuaci a favor de la societat i de la persona.

48

En aquesta breu definici queden emmarcats els conceptes que sn importants i

que ens donen la definici correcta del significat que t SER VOLUNTARI.
Es tracta dun conjunt de persones, no noms dun individu, la qual cosa significa
implcitament la necessitat dorganitzaci i destructura.
Efectuen una prestaci voluntria i lliure: sense cap obligaci i per voluntat prpia.
Sense cap contraprestaci econmica. El voluntari no pot percebre cap contraprestaci econmica pel servei o lactivitat que desenvolupa en el marc duna instituci; si nhi ha, estem parlant duna relaci laboral, per mai de voluntariat.
Dins del marc duna organitzaci estable i democrtica: ha de ser una organitzaci constituda legalment. Les associacions que ja compleixen aquest requisit
sn totalment democrtiques, ja que aix ho estableix el reglament bsic (funcionament de lassemblea, etc.).
Comproms dactuaci: en parlarem ms especficament en altres punts daquest mateix apartat, per en principi fa referncia a la responsabilitat individual
vers el comproms adquirit amb lorganitzaci i amb la tasca que hi desenvolupar com a voluntari.
A favor de la societat i la persona: mai a favor o en benefici propis.

1.2.2. ACTITUDS I APTITUDS DE LA PERSONA VOLUNTRIA

Relacionem les actituds i les aptituds amb la motivaci personal, all que ens condueix a la decisi de fer de voluntaris o ser voluntaris.
Definirem actitud com all intern, els sentiments, la intencionalitat i el desig... com
les ganes de fer. El fet de SER (i no de fer de) VOLUNTARI, el relacionarem amb lactitud, la solidaritat com a valor que portem incorporat, etc. Podrem dir, per resumir,
que les actituds sn els valors que tenim, que portem incorporats per herncia familiar o que desenvolupem per la prpia sensibilitat envers les mancances de la societat en qu vivim.
Laptitud, en canvi, la definirem com all extern que complementa lactitud, s el coneixement que necessitem incorporar per desenvolupar les nostres ACTITUDS. Podrem dir que s el conjunt dhabilitats que tenim o aquelles que podem adquirir a
travs de la formaci, per exemple.
ACTITUD

APTITUD

Responsabilitat

Edat

Solidaritat

Sexe

Amabilitat

Condicions fsiques

Dinamisme

Temps lliure

Positivitat

Formaci especfica

Sensibilitat

Capacitat

Etc.

Etc.

49

1.2.3. CONCEPTES CLAU: SENSIBILITAT, MOTIVACI, COMPROMS PER A

LACCI
Aix doncs, per finalitzar aquest apartat, destaquem aquests tres conceptes, com a
complementaris per a la definici de la persona voluntria.
Sensibilitat envers les mancances i les desigualtats socials. Ho sabem, ho veiem i
volem fer alguna cosa per palliar-ho. Volem intervenir activament per fer que les
coses siguin diferents, no podem romandre impassibles davant de les desigualtats. s largumentaci que justifica la motivaci i lacci.
Motivaci: Les ganes dactuar, de sentint-se tils, de facilitar, de millorar...
Comproms per a lacci: s el fruit del nostre sentiment de responsabilitat envers
les mancances de la societat. La responsabilitat, entesa com a habilitat personal
per donar resposta des del comproms individual amb una entitat de voluntariat.

1.3.

MBITS DINTERVENCI DEL VOLUNTARIAT

En aquest apartat farem una diferenciaci breu entre all que anomenem mbits
dintervenci del voluntariat i els diferents objectius que saconsegueixen amb lacci.

1.3.1. MBITS DINTERVENCI

SOCIAL: Implica la intervenci per a les persones, contra la marginaci i per la
defensa dels drets humans bsics (hospitals; presons; disminuts fsics, psquics i
sensorials; menors; malalties infeccioses i emergents com ara la sida, etc.).
COMUNITARI: En benefici de la comunitat, relacionat amb el mn local. Lmbit
dactuaci s el nostre propi poble, barri o ciutat. Ubiquem en aquest apartat els
centres o esplais de lleure, els casals davis, les festes majors populars i altres
serveis i activitats que impliquen un benefici per a la comunitat.
CULTURAL: Relacionat amb la cultura: teatre, cinema, dansa, msica, escriptura, fotografia, etc.
MEDIAMBIENTAL: Treball per la recuperaci del medi ambient i la prevenci de la
contaminaci: neteja despais, lluita per la protecci despais, etc.
COOPERACI INTERNACIONAL: Intervenci en projectes adreats a pasos en
vies de desenvolupament o ajut directe en cas de catstrofes naturals.

1.3.2. OBJECTIUS DE LACCI

CVICS: Promoure una societat ms justa i participativa. Estimular la responsabilitat social.
POLTICS: Facilitar lassimilaci per part dels ciutadans de les dificultats socials.
Promoure la reflexi individual sobre el funcionament global.
DES DEL PUNT DE VISTA DEL PROGRS: Veure el voluntariat com a motor de
canvi, com una manera diferent de fer i dintervenir.

50

2.

2.1.

LASSOCIACI I EL VOLUNTARIAT

EL COMPROMS COLLECTIU DES DE LOPCI INDIVIDUAL

LES ASSOCIACIONS: MARC GENRIC
Les entitats de voluntariat (associacions, fundacions, grups de voluntaris...), associacions, ONG, etc. neixen amb lobjectiu de donar resposta a una problemtica especfica dintre del marc de la nostra societat. Han destar constitudes legalment i
registrades (en el cas de Catalunya) al Registre dAssociacions.
Es regeixen pels seus estatuts (marc normatiu de les entitats) i de vegades hi ha reglaments de rgim intern amb normes ms especfiques.
El funcionament de les organitzacions s totalment democrtic, ja que la seva base
est formada per socis i s en les assemblees generals on sacostumen a prendre
les decisions importants, generalment a travs de la votaci. Daquesta manera
sescullen tamb els equips de govern (la junta directiva).
Els equips de govern estan formats per equips de persones amb crrecs voluntaris,
s a dir, no remunerats, i generalment hi ha les figures segents:
President/a: s el representant legal de lentitat.
Vicepresident/a: Assumeix les funcions del president/a quan aquest es troba absent.
Secretari/ria: Emet certificats, gestiona els socis de lentitat (altes i baixes) i elabora les actes de les assemblees i les reunions de la junta directiva.
Tresorer: Gestiona la comptabilitat i la tresoreria de lentitat, i fa les memries
econmiques anuals.
Vocalies: Pot haver-nhi tantes com es cregui oport; s convenient que hi hagi
una vocalia de voluntaris, ja que representar la veu daquest sector en lequip de
govern de lentitat.
El fet de formar part duna entitat (des de la posici que sigui: com a voluntari, membre de junta, soci, etc.) ens ofereix la possibilitat de garantir el nostre dret a participar activament en la nostra societat dintre dun marc regulat i reconegut.
Hi ha un marc legal tant per a les entitats de voluntariat o associacions com per als
mateixos voluntaris. En el cas de les associacions, la Llei 7/1997, de 18 de juny,
dassociacions, en regula la creaci, el funcionament, la dissoluci, etc. En aquesta
mateixa Llei es fa esment explcit de les associacions en qu hi ha voluntaris, en referncia als mecanismes de participaci que en garanteixen els drets i els deures, i
tamb del llibre del personal voluntari que han de portar. Segons el tipus dactivitat a
qu es dediqui lassociaci, haur de conixer la normativa del sector que reguli especficament aquestes associacions (per exemple, associacions dalumnes, de
vens, de protecci civil...).
El marc legal que enquadra lactivitat voluntria sexplica en lapartat segent.

51

2.2.

MARC LEGAL DEL VOLUNTARIAT

2.2.1. LA CARTA DEL VOLUNTARIAT: DRETS I DEURES
El I Congrs Catal del Voluntariat, reunit a Barcelona el 29 doctubre de 1995, inspirant-se, entre daltres, en les recomanacions del Consell dEuropa i del Parlament Europeu sobre voluntariat, en la Carta Europea per als Voluntaris proposada per Volonteurope i en la Declaraci Universal sobre el Voluntariat proclamada al Congrs
Mundial per iniciativa de la IAVE, considera:
Que el voluntariat s una manifestaci solidria que es canalitza per mitj dentitats sense afany de lucre.
Que tots els ciutadans tenen dret a organitzar-se i contribuir, dacord amb les seves preferncies i capacitats, a la tasca del voluntariat.
Que el comproms dactuaci que suposa el voluntariat es fonamenta en una decisi lliure i personal motivada per principis de solidaritat i altruisme.
Que el voluntariat contribueix a un desenvolupament social del nostre entorn i
dun mn ms just, solidari, equilibrat, pacfic i respectus amb el medi, mitjanant la participaci dels ciutadans en la vida de les societats.
Que el voluntariat estimula la responsabilitat social dels ciutadans i contribueix a
la resoluci de les necessitats socials.
Que el voluntariat fonamenta la seva acci en els principis dassociaci i participaci democrtica, respecte a la dignitat i igualtat i llibertat de la persona.
Dacord amb els aspectes esmentats, i per tal dimpulsar el creixement del fet voluntari i la seguretat jurdica, proposa que totes les persones voluntries i les entitats
on sorganitzen acomodin la seva actuaci als drets i deures segents:

DRETS DEL VOLUNTARI

1. Obtenir informaci de lentitat on collabora sobre el funcionament, les finalitats
i les activitats, suport en el desenvolupament de lacci voluntria i mitjans per
poder-la exercitar convenientment.
2. Rebre la formaci necessria per al desenvolupament de lactivitat.
3. Ser tractat sense cap tipus de discriminaci i amb tot el respecte a la seva condici i creences.
4. Gaudir dacreditaci suficient com a voluntari davant de tercers i obtenir certificaci de la seva participaci en els programes.
5. Participar activament en lelaboraci, la planificaci, lexecuci i lavaluaci dels
programes i les activitats en qu collabori, amb el reconeixement social de la
seva activitat.
6. Estar cobert pels riscos derivats de lactivitat que duu a terme com a voluntari i
pels danys que, involuntriament, podria causar a tercers per ra de la seva activitat.

52

7. Rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar lactivitat voluntria.

8. Acordar lliurement les condicions de la seva acci voluntria i el comproms de
les tasques definides conjuntament, el temps i lhorari que hi podr esmerar i
les responsabilitats acceptades per cadasc.

DEURES DEL VOLUNTARI

1. Cooperar en la consecuci dels objectius del programa on participi per al compliment dels compromisos adquirits dins de lorganitzaci.
2. Realitzar lactivitat a qu sha comproms amb responsabilitat, bona fe i gratutat, donant suport de manera activa a la seva entitat i respectant les normes internes de funcionament.
3. Observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades i es que siguin adoptades per lentitat.
4. Rebutjar qualsevol contraprestaci econmica o material que li pugui ser oferta
pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuaci.
5. Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant
respecte als beneficiaris com a lentitat.
6. En cas de renncia, notificar-la amb antelaci o continuar lactivitat fins que es
puguin adoptar les mesures necessries per evitar perjudicis greus al servei.
La Carta del Voluntariat ha estat reconeguda i adoptada pel Parlament de Catalunya
en la seva Resoluci 98/V, de 29 maig de 1996.

2.2.2. EL DOCUMENT DE COMPROMS

s un document intern de lassociaci que regula la tasca que cada voluntari desenvolupa en lentitat. El document ha de ser signat pel voluntari i pel responsable de
voluntariat. Al document han de constar les dades segents:
1. Nom i cognoms del voluntari.
2. Horari i temps que hi dedicar.
3. Tasca concreta que desenvolupar.
4. Duraci de la tasca/activitat.
5. Sistemes davaluaci i seguiment.
6. Data i signatura (del voluntari i del responsable de voluntariat).
A continuaci es reprodueix un model de full de comproms:

53

MODEL DE FULL DE COMPROMS (Referit a entitats de voluntariat social)

Reunits
A (ciutat), (data)
__________________________, major dedat, amb DNI nm. ______________, com
a (esmentar el crrec: president, administrador...)___________ i en representaci de
lentitat (associaci, fundaci, altres) sense afany de lucre ___________, domiciliada
a _________________, carrer __________________________, i registrada amb el
nm. ___________ en el registre corresponent (dassociacions, de fundacions).
_______________________________, major dedat (si fos menor dedat o estigus
sotms a tutela, han de figurar tamb els pares o tutor i el seu consentiment), amb
DNI nm. ______________, i domiciliat a ____________________________________.
Amb aquest document, i dacord amb el que sexpressa a la Carta del Voluntariat
de Catalunya, reconeguda i adoptada pel Parlament de Catalunya en la seva Resoluci 98/V, de 29 de maig de 1996, a larticle 1.3.d de lEstatut dels treballadors vigent, i al que disposa (disposicions especfiques) ________________________* (en
aquest cas seria: larticle 17.2 de la Llei 26/1985, de serveis socials de Catalunya).

COMPROMS DE VOLUNTARIAT
I. (Nom del voluntarI)__________________sofereix a dur a terme, dins el marc i en
favor de lentitat sense afany de lucre (nom de lentitat)_______________________,
que laccepta, una prestaci voluntria, lliure i altruista de *serveis cvics i/o socials,
sense cap mena de contraprestaci econmica, en benefici de tercers i per a la
millora de la seva qualitat de vida, sense que aquesta actuaci pugui perjudicar les
obligacions principals o privades del voluntari.
La prestaci esmentada sha dexecutar en el perode comprs de _________ a
__________, i es dedicar exclusivament a les tasques segents:
a. (especificaci suficient o prou exacta, amb lexpressi al final de totes que no
substitueixen els llocs de treball estables per a la prestaci de serveis).
b. ...
c. ...
d. ...

II. DRETS DE LA PERSONA VOLUNTRIA

1. Conixer els drets que es desprenguin dels estatuts i els reglaments de la instituci.
2. Respectar el comproms adquirit per lentitat.
3. Poder acreditar suficientment la capacitaci davant de tercers, de lentitat i dels
beneficiaris.
4. Seguir un procs de formaci permanent necessari per mantenir la qualitat dels
serveis.
5. Gaudir duna assegurana contra qualsevol risc que pugui representar la prestaci voluntria de la seva activitat, tant a la seva persona com a tercers.

54

6. Ser compensat per les despeses que suposi la prestaci de serveis voluntaris.
7. Protestar i ser escoltat.
8. Participar en la presa de decisions que lafectin per efectuar lacci voluntria.
9. Gaudir dun tracte igual que la resta de voluntaris i de professionals remunerats
de lentitat.

III. DEURES DE LA PERSONA VOLUNTRIA

1. Complir el comproms adquirit.
2. Rebutjar qualsevol contraprestaci material que pugui rebre per part del beneficiari o daltres persones.
3. Mantenir la confidencialitat de les informacions que pugui obtenir del beneficiari
o daltres persones.
4. Informar lentitat, el seu cap, etc. sobre qualsevol incidncia que es produeixi.

IV. FINALITZACI DEL COMPROMS

El comproms de voluntariat finalitza:
a. Per lacabament del termini concertat.
b. Per incompliment manifest dels deures de qualsevol de les parts.
c. Per impossibilitat de compliment de la tasca o de les tasques ofertes.
d. Per extinci de lentitat.
Signatures de la persona que representa lentitat i de la persona voluntria.

55

3.

3.1.

ORGANITZACI DE LES ENTITATS DE VOLUNTARIAT

LORGANITZACI DEL VOLUNTARIAT A LENTITAT

Lorganitzaci del voluntariat dintre de lassociaci shauria de plantejar com un
projecte especfic amb un professional o responsable de referncia.
El projecte de voluntariat s el que dota de recursos humans la resta de projectes o
programes que desenvolupa lassociaci:

EQUIP DE GESTI
RESPONSABLES DELS
DIFERENTS PROJECTES

PROJECTE 1

PROJECTE DE
VOLUNTARIAT

PROJECTE X

Les funcions bsiques que hauria dexercir el responsable de voluntariat sn les segents:
Promoci i captaci de voluntaris.
Acollida de voluntaris.
Donar a conixer lentitat, les activitats que shi desenvolupen i els diferents projectes.
Recomanaci i pacte sobre la tasca que desenvolupar el voluntari. Signatura de
comproms.
Seguiment i suport de la tasca quotidiana.
Supervisi de voluntaris.
Avaluaci del projecte de voluntariat.
Promoci de la informaci relacionada amb el voluntariat i de la formaci dels voluntaris de lentitat.

56

3.2.

LA TASCA DELS PROFESSIONALS I DELS VOLUNTARIS A LENTITAT

Les contractacions de professionals i tcnics en les entitats de voluntariat shan incrementat en els darrers anys. Aquest fet ha perms dotar les organitzacions duna
forma de funcionament ms ben definida, en qu cadascuna de les persones que hi
estan vinculades, sigui des del lloc que sigui, t assignada una tasca especfica.
En nombroses ocasions, sha viscut negativament lentrada de professionals dintre
del marc associatiu, ja que una de les primeres tasques que ha calgut s la de marcar-ne els lmits. Fins on pot o ha darribar un voluntari? Qu pot fer i qu no?
De vegades, quan fem una tasca dintervenci com a voluntaris per a les persones,
ens s molt difcil (o, fins i tot, no hi donem importncia) de posar lmits a la nostra intervenci. Per fer-ho s essencial, ja que s lnica eina que ens permetr prevenir
la sndrome del voluntari cremat o del burn out. En algunes ocasions, el sol fet de
voler ajudar les altres persones i les situacions que sens plantegen ens fa actuar
ms com a facilitadors de recursos (del tipus que sigui) que com a persones que
ofereixen suport i escolta, ens sentim ms tils, per exemple, solucionant una necessitat tangible (com ara comprar un paquet de tabac a un intern ingressat en un
centre penitenciari) que no pas dient no a la persona que es troba en una situaci de
desavantatge social o discriminaci.
s per aquest motiu que lentitat, a travs dels seus professionals, ha de transmetre
a tot el seu equip hum quins sn els seus valors, lideari, com es treballa (sota quines directrius), qui les marca, com vnen donades. La comunicaci entre voluntari i
professional s bsica per facilitar aquest procs, ja que s el voluntari, mitjanant la
seva tasca, qui observa ms directament les necessitats i les dificultats del desenvolupament quotidi de la seva funci.
Els professionals i els voluntaris formen part dun mateix equip, i tan important s la
tasca que els uns duen a terme com la que fan els altres.

3.3.

EINES CLAU PER A LA PERSONA VOLUNTRIA: FORMACI, SUPERVISI I

AVALUACI
La formaci, la supervisi i lavaluaci conjunta amb els voluntaris de lentitat aconsegueix diferents objectius, tant en benefici del voluntari com de lentitat i del conjunt de persones o sector especfic a qu es dedica lassociaci:
VOLUNTARI: Fa que mantingui i incrementi la seva motivaci per la participaci.
Promou un major desenvolupament personal i genera conscincia crtica, tant des
del funcionament de lentitat com en la societat.
ASSOCIACI: Millora la comunicaci entre les diferents persones que hi estan implicades (voluntaris, professionals, equip directiu, usuaris, socis, etc.). Sadquireixen
nous hbits de participaci a travs de trobades formals o informals. I, per acabar,
genera un augment del sentiment de pertinena i del sentit dassociaci.
SECTOR ATS: Major coneixement de la realitat social que lenvolta. Potencia una
acci molt ms efica.

57

3.3.1. FORMACI
s laptitud (adquisici de coneixements i habilitats) per realitzar un treball de qualitat i fer ms efica lacci social.
Dret/deure del/de la voluntari/ria, amb la finalitat deducar-lo i capacitar-lo per al
desenvolupament duna tasca.
s beneficis per al voluntari/ria, lorganitzaci i lusuari o destinatari.
El pla de formaci de voluntariat de lentitat recull tot el procs formatiu que han de
dur a terme els voluntaris en un perode de temps determinat. Ha de recollir formaci tant de conceptes com dactituds i valors, i estar en consonncia amb les finalitats de lentitat, amb les necessitats formatives detectades pels voluntaris i amb els
recursos de qu es disposa.
Lentitat t com a obligaci oferir una formaci bsica sobre el significat que t ser
voluntari (Curs diniciaci al voluntariat), o b facilitar al voluntari laccs a aquest
curs de manera gratuta.
Daltra banda, lentitat de voluntariat hauria de poder facilitar tamb un accs a una
formaci ms especfica sobre lmbit concret dintervenci i/o les caracterstiques
o circumstncies dels collectiu de persones ateses, amb la finalitat que, duna banda, el voluntari adquireixi nous coneixements sobre (segurament) una realitat diferent, i de laltra, que obtingui eines que lajudaran/facilitaran a desenvolupar la seva
tasca concreta.

3.3.2. SUPERVISI
Les entitats de voluntariat haurien de garantir una supervisi regular de les tasques
que desenvolupen els voluntaris, en primer lloc perqu cada vegada hi ha ms tasques que es duen a terme des de fora de lentitat (acompanyaments domiciliaris,
hospitalaris, intervencions en el medi penitenciari, etc).
En segon lloc, la supervisi permet no noms tractar conjuntament amb la resta de
voluntaris les situacions que en un moment donat ens han pogut generar una certa
angoixa o inseguretat, sin establir un vincle real entre tot lequip de voluntaris i lentitat, potenciant aix el sentiment de pertinena.
Per acabar, la supervisi tamb facilita la reflexi quotidiana sobre el tipus daccions
que desenvolupem, aix com la revisi dimplicacions i lmits.

3.3.3. AVALUACI
s important poder realitzar una reflexi conjunta sobre el que hem aconseguit amb
la nostra intervenci: de vegades el dia a dia no ens dna la possibilitat dobservar
canvis o millores. Daltra banda, quan treballem amb persones amb un alt grau de
vulnerabilitat, ens queda la sensaci que s molt ms el benefici personal que en
traiem nosaltres mateixos com a voluntaris que no la repercussi que t la nostra
acci sobre la persona. El fet davaluar porta implcita la possibilitat de crixer, de
veure qu ha funcionat i qu no, i qu podem millorar.

58

4.

4.1.

EL VOLUNTARIAT PENITENCIARI

EL VOLUNTARIAT SOCIAL: PENDENT DE LES PERSONES

Hem comenat parlant de voluntariat de manera genrica i donant una definici
conjunta que engloba tots els mbits de participaci del voluntariat: social, comunitari, cultural, mediambiental i de cooperaci internacional.
En aquest punt, parlarem ms concretament del voluntariat social i, com a mbit especfic de participaci, del voluntariat penitenciari.
Podrem definir el voluntariat social de la manera segent:

Conjunt de persones que efectuen una prestaci voluntria i lliure de

serveis socials, sense contraprestaci econmica, dins del marc duna organitzaci estable i democrtica, que comporti un comproms
dactuaci a favor de la societat i de la persona.
Tamb s possible aquesta segona definici, molt ms especfica:

Conjunt de persones vinculades a una associaci que treballen amb

les persones i per a les persones, amb lobjectiu de millorar la seva
qualitat de vida.
En el voluntariat social, els destinataris sn persones o collectius que de manera
temporal o permanent presenten necessitats que en dificulten la integraci plena i el
desenvolupament en lentorn social. Fa referncia, bsicament, a intervencions de
tipus assistencial, preventiu, teraputic i de suport. s lmbit on es fa ms identificable la solidaritat, ja que sactua directament sobre collectius humans amb fortes
carncies i en els quals cada actuaci representa un aven important. No obstant
aix, tamb s cert que aquest tipus dactuacions demanen un perfil de voluntari
ms acurat: amb capacitat de lliurament, de comproms, de donar-se i, sobretot, de
saber escoltar, atendre i superar les angoixes prpies i les derivades dun servei
prop de persones i collectius amb situacions sovint punyents i degradants.
Dins daquest mbit, i fruit de la realitat de les persones que satenen, hi ha tres submbits importants dactuaci que han adquirit nom propi a partir del marc institucional en el qual es desenvolupa lactuaci del voluntariat: voluntariat penitenciari
que recull les intervencions de voluntariat que es fan dins i fora dels centres penitenciaris, per amb relaci a la situaci penal de lusuari, voluntariat hospitalari
que recull les intervencions de voluntariat que es fan bsicament dins del centre
hospitalari i tamb les que, fora daquest mbit, estan relacionades amb una diagnosi mdica, com ara latenci domiciliria a malalts de llarga durada i voluntariat
sociosanitari que recull les intervencions de voluntariat que es fan bsicament
dins de centres i serveis sociosanitaris, com ara serveis datenci a persones grans
malaltes, en centres i serveis datenci i dassistncia ambulatria i residencial de
drogodependents i malalts mentals, en centres i residncies geritriques, etc.

59

En aquests tres casos, respecte a all que s prpiament la intervenci dins del
centre o la instituci, lactuaci del voluntari i de lentitat semmarca de manera peculiar. Lexistncia duna instituci amb normativa prpia i caracterstiques estructurals concretes fa que, tant lentitat com el voluntariat, vegin ms acotades o definides tasques, perfils i competncies com a conseqncia directa daquest
emmarcament.
Les entitats incloses en aquest mbit treballen amb collectius com ara els segents:
Persones amb toxicomania: accions preventives; suport al tractament; informaci, orientaci i suport al toxicman i a la famlia; terpia ocupacional als pacients
ingressats en la unitat de deshabituaci; creaci de recursos per a la reinserci
social i laboral (centres de dia, activitats formatives i de lleure, tallers, cooperatives...).
Persones i collectius en situaci de risc social: on es consideren, a banda de
les qestions del voluntariat penitenciari, totes les accions dinformaci i suport a
lafectat i a la famlia, intervencions socioeducatives amb infants, joves i adults en situaci de risc social (tallers, refor escolar, activitats ldiques i esportives, formaci
ocupacional...), etc.
Gent gran: s el cas de persones grans que viuen soles, sense famlia, mancades
dautonomia o interns en residncies, i amb pocs recursos econmics. Accions
dacompanyament, servei descriptura i lectura, de cuina, de vetlla per la salut,
desplaaments per trmits i gestions al carrer o visites mdiques, recollida de receptes, acompanyament en activitats ldiques i recreatives, acompanyament a la
mort...
Persones malaltes temporals, de llarga durada o terminals: intervencions en el
domicili propi o en lmbit hospitalari. Accions dacompanyament, informaci, assessorament i suport a lafectat i a la famlia, trasllats per atenci mdica, en substituci dels familiars (donar-los el menjar), animaci hospitalria (ludoteca, biblioteca, esport...), servei descriptura de cartes i lectures a pacients que ho necessitin,
collaboraci en els tallers de laborterpia de psiquiatria, acompanyament a la
mort...
Persones nouvingudes i refugiades: accions encaminades a atendre en diverses
disciplines (jurdica, assistncia social, integraci cultural i social) les persones que
provenen daltres pasos i cultures i que es troben en situacions precries. Les accions ms freqents sn lacolliment temporal en habitatge, el suport a ladquisici
de la competncia lingstica bsica, lalfabetitzaci, les accions de coneixement
sobre els costums i els hbits del nostre entorn, etc.
Persones en situaci de pobresa i marginaci: accions assistencials, de promoci i preventives per a famlies indigents, desestructurades. Atenci en lmbit de
carrer (transentisme), assessorament jurdic, intervencions socioeducatives (tallers, centres oberts...), lliurament de lots daliments i roba, accions encaminades a
crear hbits de treball i a capacitar les persones beneficiries per accedir a un treball
normalitzat...
Persones amb discapacitat fsica, sensorial i psquica: accions dinformaci i
assessorament, activitats culturals, ldiques, esportives i educatives, acompanya-

60

ment i transport, activitats de formaci ocupacional, i totes les necessries per facilitar la integraci, el desenvolupament i lacceptaci social daquest collectiu.
Collectius en situaci de vulnerabilitat: accions encaminades a donar suport a
les persones que han sofert algun tipus de vulneraci dels seus drets fonamentals
ms bsics. Satenen normalment mares soles amb infants, persones agredides
sexualment, etc. Les actuacions van des de lassessorament jurdic, psicolgic i assistencial fins al suport emocional, les activitats diverses, el servei dallotjament per
motius de trencament familiar, la promoci cultural i professional, els cursos de formaci...
Les tasques que fan els voluntaris es poden incloure dins de tres grans tipus dintervenci: unes estarien incloses en un grup on la relaci interpersonal entre el voluntari i el beneficiari s laspecte central i primordial de la intervenci, ms enll de lactivitat concreta que es pugui dur a terme; unes altres estarien dins duna relaci
educativa/formativa, on hi ha un mitj que mediatitza la relaci entre el voluntari i el
beneficiari; i el darrer grup seria aquell en qu hi ha una relaci directa sobre alguna cosa, que no s una persona, sin el medi (natural, patrimonial...) o la prpia organitzaci o la seva naturalesa (en els casos on lactivitat sadrea a la gesti de
lentitat). Dins de les dues primeres, hi hauria les tasques que desenvolupen els voluntaris que fan voluntariat social.

4.2.

EL VOLUNTARIAT PENITENCIARI
Emmarcarem el voluntariat penitenciari en lmbit del voluntariat social amb una especificitat concreta relacionada amb lmbit dintervenci, que s treballar en un
marc institucional molt singular: la pres.
Els voluntaris que intervenen en aquest mbit estan subjectes a una doble vinculaci institucional: duna banda, lorganitzaci de voluntariat o lassociaci, que continuar sent el seu marc de referncia, i de laltra, el centre penitenciari en qu desenvolupen la seva tasca.
Cal tenir en compte el marc normatiu especfic dels centres penitenciaris i el seu
funcionament a lhora de dur a terme qualsevol tasca. Daltra banda, ens ha de quedar clar que nosaltres, com a voluntaris, depenem de la nostra entitat i no del centre
penitenciari, amb la qual cosa, qualsevol conflicte, dubte, dificultat, etc. a lhora de
desenvolupar una activitat especfica shauria de posar en coneixement del responsable de voluntariat de lentitat a qu estem vinculats.

61

MDUL C

HABILITATS BSIQUES PER A LEXERCICI DEL VOLUNTARIAT

Continguts

1. Objectius del mdul

2. Introducci
3. Elements bsics de la comunicaci
3.1. La comunicaci
3.1.1. Definici
3.1.2. Nivells de comunicaci
3.1.3. Pilars de la comunicaci
3.1.4. Comunicaci verbal i no verbal
3.1.5. Factors que bloquegen la comunicaci
3.2. Lescolta activa
3.2.1. Definici
3.2.2. Elements bsics per escoltar activament
3.2.3. Elements intrapersonals que poden bloquejar lescolta
3.2.4. El llenguatge dels sentiments
3.3. Lassertivitat
3.3.1. Conducta assertiva
3.3.2. Conductes no assertives
Conducta passiva
Conducta agressiva
4. El maneig de les emocions
4.1. Conceptes relacionats amb la dimensi afectiva
4.1.1. Afectivitat
Lhumor
Les emocions
Els sentiments
Les passions
4.2. La persona com a sser integral
4.3. Origen i funcionament del procs emocional
4.4. Distorsions emocionals
4.5. Estratgies per canalitzar les emocions prpies i empatitzar amb els sentiments dels altres
Annex 1: Habilitats cognitives bsiques dSpivack i Shure
Annex 2: Els sis estadis de desenvolupament moral de Piaget-Kohlberg
Annex 3: Principals idees irracionals
Bibliografia

63

1.

OBJECTIUS DEL MDUL

Aprendre a relacionar-nos de manera efectiva, respectuosa i justa mitjanant diferents habilitats socials.
Millorar les habilitats comunicatives per tal dexpressar-nos, comprendre i respondre correctament a les manifestacions dels altres.
Adquirir estratgies que facilitin lescolta activa per a la millora de les relacions interpersonals.
Prendre conscincia del procs emocional propi i de la necessitat de conixer,
reconixer, acceptar, expressar, controlar i reconduir les emocions prpies.
Connectar amb les emocions prpies per poder captar lestat emocional de les
persones amb qu interactuem.
Percebre que lestat emocional propi s modificable segons si en som conscients
o no i reconixer com pot arribar a afectar les manifestacions conductuals, els
pensaments i el nivell comunicatiu propis.

2.

INTRODUCCI
Per tal de poder desenvolupar les habilitats socials bsiques, partirem dun concepte integral de persona. Lsser hum ha de ser ents com un sser nic, global, indivisible, format per la unitat cos-ment-emoci, tres aspectes inseparables que han
destar en conjunci per tal que hi hagi equilibri. Cal tenir en compte quatre dimensions de la persona que poden incidir duna manera especial en la seva conducta.
1. La dimensi cognitiva. Fa referncia al desenvolupament de les habilitats cognitives necessries per a una adequada relaci amb els altres. Est relacionada
amb les intelligncies intrapersonal i interpersonal de Howard Gardner. Fa referncia al desenvolupament de les habilitats que ens permeten plantejar problemes, cercar alternatives, preveure conseqncies, escollir la millor soluci... Arribar a aconseguir tot aix comporta emprar els cinc pensaments presentats per
Spivack i Shure6, que possibiliten ladquisici dun pensament creatiu, crtic i flexible. Tamb hem de tenir present que el desenvolupament daquestes habilitats
cognitives permet la detecci dels pensaments distorsionats, les idees irracionals i els prejudicis.
2. La dimensi moral. Fa referncia als valors que hi ha darrere dall que faig i/o
defenso, al fet de prendre una decisi i no una altra. Permet desenvolupar el
pensament moral7, actuar de manera tica i honesta envers a mi mateix i a laltre. Ajuda a discernir davant diverses opcions, ser responsable de les accions i
decisions prpies duna manera justa. Aquesta dimensi comprn, a ms de
laplicaci dels cinc pensaments, lequilibri emocional per actuar conseqentment.
6.

Annex 1. Els cinc pensaments cognitius necessaris per a relacionar-nos segons Spivack i Shure

7.

Annex 2. Els sis estadis de desenvolupament moral de Piaget-Kohlberg.

65

3. La dimensi social. Comprn el desenvolupament de les habilitats socials: la comunicaci, lescolta activa, lassertivitat, la resoluci de conflictes i la mediaci,
entre daltres.
4. La dimensi emocional. Suposa el reconeixement, lacceptaci, lexpressi i la
regulaci de les emocions prpies i de les dels altres. Lemoci s all que em
posa en acci, mimpulsa o em detura i deixa la seva empremta corporal.
En aquest mdul desenvoluparem lmbit de les habilitats socials i el maneig de
les emocions des de la visi de la competncia social, entesa com la capacitat
de relacionar-se assertivament, que inclou les quatre dimensions abans esmentades. Requereix un desenvolupament suficient de les intelligncies intrapersonal
i interpersonal, i una maduresa moral suficient, a ms duns hbits dinterrelaci i
control emocional adequats a les circumstncies.
Lsser hum s social, i la comunicaci interpersonal s quelcom essencial. La
vida est condicionada per les interrelacions socials, i en funci de si sn bones o
dolentes, la persona disposar de qualitat de vida. La conducta socialment hbil
s aquella que permet lexpressi directa de sentiments, actituds, desitjos o drets
propis. Lexpressi daix es dna duna forma adequada a la situaci, a ms de
respectar aquestes mateixes conductes en els altres.
Lentrenament de les habilitats socials sorg com una tcnica per a fomentar els recursos de lindividu que es necessiten per afrontar dificultats.
Com a voluntaris, no podrem desenvolupar un bon acompanyament si no prenem
conscincia de com vivim integradament aquestes quatre dimensions.

3.

ELEMENTS BSICS DE LA COMUNICACI

Comunicar i invitar exigeix una seguretat personal i una dosi de generositat que estan a labast de pocs. La temptaci de portar els altres cap al nostre territori s
enorme. Insistim, punxem, pressionem, sense adonar-nos que cada paraula de
ms ens allunya un poc ms de les persones.
FERRAN RAMN-CORTS

3.1.

LA COMUNICACI
3.1.1. DEFINICI
Les habilitats socials, segons Caballo (1986), sn el conjunt de conductes emeses
per un individu en un context interpersonal que expressen els sentiments, les actituds, els desigs, les opinions o els drets daquest individu, duna manera adequada
a la situaci, respectant aquestes conductes en els altres, i que generalment resolen els problemes immediats que pot provocar la situaci, mentre es minimitza la
probabilitat de problemes futurs.
Caballo (1987) i Alberti, plantegen que lhabilitat social:
s una caracterstica de la conducta humana i, per tant, es pot canviar.

66

 s una caracterstica especfica de la persona i de la situaci, no s universal.

Sha danalitzar en el context cultural de lindividu.
Est basada en la capacitat de lsser hum descollir lliurement.
Hi ha moltes habilitats socials. En aquest mdul ens centrarem en tres:
Comunicaci.
Escolta activa.
Assertivitat.
Cencillo (1988), pel que fa a la comunicaci, afirma:
Comunicar-se s participar i fer partcip lodor en els estats mentals i emocionals
[...] Hom diu que aquells que comuniquen han de participar dun codi com i que el
missatge s codificat per lemissor i descodificat pel receptor [...] Per es transmeten i hi participen molts altres continguts, en funci dels graus de profunditat i dintensitat de la comunicaci: estats dnim, afectes, enfocaments i, fins i tot, identitat
i continguts inconscients.

3.1.2. NIVELLS DE COMUNICACI

Hi ha diferents nivells de comunicaci, segons la intensitat de les relacions interpersonals. Maite Melendo (1992) en distingeix set:
Primer: Els dilegs quotidians on no es diu res dun mateix.
Segon: s la comunicaci que versa duna altra persona.
Tercer: Comuniquem part de les nostres idees i opinions.
Quart: Comuniquem part de la nostra histria.
Cinqu: Comuniquem alguns dels nostres sentiments.
Sis: s mostrar-se i donar-se ntegrament.
Set: La confidenciabilitat.

3.1.3. PILARS DE LA COMUNICACI

La comunicaci es fonamenta en tres pilars:
Autoconeixement: Coneixement propi, ser conscient de qui sc a tots els nivells.
Autoacceptaci: Acceptaci del que sc, de com sc i de les circumstncies
que menvolten.
Autoexpressi: Capacitat de descriure com em sento jo davant del comportament de laltre.

3.1.4. COMUNICACI VERBAL I NO VERBAL

La comunicaci s el resultat de la complementarietat de missatges verbals i no verbals.
a) Comunicaci no verbal
Comunicar-se no verbalment s inevitable. La majoria de les vegades rebem impressions i fem judicis de les persones quan les coneixem.

67

Components no verbals
La mirada: Quasi b totes les interaccions dels ssers humans depenen de
les mirades recproques. Els significats i les funcions de la mirada sn variats:
Actituds.
Expressi democions.
Acompanyament de la paraula.
Expressi de la cara: Sembla que la cara s el principal sistema de senyals
per expressar les emocions.
El somriure: Pot ser una defensa o un gest de pacificaci.
Postura del cos: La posici del cos reflecteix actituds i sentiments dun mateix i en relaci amb els altres.
Els gests: Constitueixen un segon canal de comunicaci. Han de ser adients
a la paraula dita. Les mans, el cap i els peus sn els principals emissors de
gests.
La distncia, la proximitat i el contacte fsic. El grau de proximitat expressa
clarament la naturalesa de cada interacci i varia segons el context social i
cultural.
Laparena personal. T efecte sobre els altres i tamb sobre un mateix.
b) Comunicaci verbal (dileg)
Les paraules expressen conceptes i idees, per molt sovint el llenguatge parlat va
acompanyat duna gran crrega afectiva. Inclou:
Components paralingstics
Volum de la veu. Fa que es passi duna impressi negativa a una altra de positiva.
Entonaci. s lexpressivitat de la persona.
Timbre. En funci de com sigui, ens ser ms o menys agradable.
Fludesa. Facilitat de paraula.
Velocitat. Facilita o dificulta la comprensi del missatge.
Claredat. Articulaci de les paraules.
Temps de parlar. Parlar el temps adequat.
Components verbals
Contingut.
Humor.
Atenci personal. s linters mostrat per laltre.
Preguntes. Fer-ne suficients per captar el missatge.
Respostes a preguntes. Adients i amb la durada correcta.

68

3.1.5. FACTORS QUE BLOQUEGEN LA COMUNICACI

Estereotips: Satribueixen a la persona totes les caracterstiques que es pressuposen al grup al qual pertany.
Efecte halo: La persona es deixa portar per una qualitat positiva o negativa de
laltra persona i a travs daquesta jutja totes les altres caracterstiques, sota la influncia de la primera qualitat.
Projecci: Atribuir a altres persones caracterstiques prpies.
Tendncia a avaluar: Aprovar o desaprovar, s a dir, jutjar el que diu linterlocutor.
Actituds: Les actituds influeixen en la comunicaci en tres nivells: actitud vers un
mateix, vers el missatge i vers el receptor.
Manca de retroalimentaci: La retroalimentaci es refereix a la informaci que
el receptor transmet a lemissor sobre com est rebent el missatge.

3.2.

LESCOLTA ACTIVA
3.2.1. DEFINICI
Escoltar s un procs actiu. Consisteix a rebre, entendre, recordar, avaluar i respondre les comunicacions daltres persones.
Desenvolupar lescolta activa s intentar anar ms enll del fet de sentir, es tracta de
tenir la voluntat ferma de comprendre laltre i de fer-li arribar aquesta voluntat, tant
des del punt de vista verbal com no verbal.
La destresa descoltar inclou: atenci, seguiment i resposta.
Atenci: Prestar atenci s fer-nos sensibles a les pistes que es dibuixen en els
altres, en el nostre entorn i dins nostre, per tal de poder ser conscients de les
possibles transferncies.
Seguiment: Significa romandre amb laltre, bra a bra. Suposa una invitaci a la
confiana, a parlar. Ens condueix al mn interior de laltre.
Respondre: Una resposta adequada i comprensiva augmenta la confiana i promou vincles interpersonals de llarga durada.
En les relacions interpersonals no hi ha res ms potenciador que el sentiment de ser
escoltat i lexperincia de ser acollit incondicionalment.
Carlos Alemany (1998) afirma que:
Les necessitats, els desitjos, les motivacions, les percepcions i les experincies
passades dels individus sn all que determinar la primacia de latenci i que assenyalar quins estmuls, de tots els que es reben, focalitzen ms latenci, i, en
aquest sentit, aquests sn els ms escoltats.

69

3.2.2. ELEMENTS BSICS PER ESCOLTAR ACTIVAMENT

Disposici actitudinal: Pensar noms en linterlocutor. Suposa una actitud de
recerca dinformaci.
Observaci de linterlocutor: Identificar el contingut de les seves expressions
verbals i dels seus sentiments.
Amb els gests i amb el cos: Adoptar una postura activa, mantenir el contacte visual, utilitzar el volum i el to de veu adients.
Amb paraules: Parafrasejar o utilitzar expressions de resum.
Mentre escoltem, hem devitar: Interrompre qui parla, judicar, oferir ajuda o solucions prematures, rebutjar el que laltra persona est sentint, contraargumentar.

3.2.3. ELEMENTS INTRAPERSONALS QUE PODEN BLOQUEJAR LESCOLTA

Nivell fsic: El cansament i la son poden dificultar lescolta. Les interrupcions externes, com ara el telfon, tamb poden obstaculitzar latenci.
Nivell emocional: Escoltar amb tota la persona suposa tamb que escoltem
amb els nostres sentiments. Hi ha moments en qu la comunicaci de laltre ens
afecta, llavors hem de prendre distncia per poder escoltar realment la persona.
Per tot aix, hem daprendre a rastrejar els missatges corporals i a conixer quins
sn els sentiments que ens condicionen.
Nivell cognitiu: Possiblement s lrea que pot dificultar ms el procs descolta.
Els nostres pensaments, preocupacions, prejudicis, dubtes, etc. hi estan influint.

3.2.4. EL LLENGUATGE DELS SENTIMENTS

El llenguatge del sentiment permet a laltre sentir-se comprs quan li fem arribar els
sentiments que captem del seu missatge.
Com podem aconseguir escoltar activament? Com podem fer que laltre se senti
comprs? Senzillament, responent-li amb els sentiments que captem del seu missatge, dall que ens diu. Hi ha uns passos clau:
1. Escoltar reflexivament (paraules, gests, to, mirada...).
2. Parar-se abans de contestar i preguntar-se qu est sentint aquesta persona
per expressar-se daquesta manera? Quin sentiment hi ha darrere del que diu?
I cercar interiorment una paraula que reflecteixi el sentiment o lemoci que laltre
ha manifestat (mirall) i introduir aquesta paraula en una frase, resposta oberta,
que no sigui tallant.
3. Expressar la resposta de tal manera que laltre se senti comprs i acceptat.

70

3.3.

LASSERTIVITAT
3.3.1. CONDUCTA ASSERTIVA
Suposa disposar de lhabilitat de transmetre i rebre els sentiments, les creences i les
opinions prpies o dels altres duna manera honesta, oportuna i respectuosa. El seu
objectiu s assolir una comunicaci tan satisfactria com sigui possible.
Per tant, no s guanyar laltre, sin triomfar en el respecte mutu. No importa que, de
vegades, no saconsegueixi un resultat prctic o personalment beneficis ni que,
fins i tot, calgui cedir. Implica no doblegar-se davant qualsevol intent de violaci del
respecte propi i comprometres a respectar els altres i les seves accions.
Components bsics:
Respectar-se un mateix.
Respectar els altres.
Ser directe, honest i oport.
Autocontrolar-se emocionalment.
Saber escoltar i dir.
Ser positiu.
Utilitzar adequadament lexpressi no verbal.

3.3.2. CONDUCTES NO ASSERTIVES

Conducta passiva
s lexpressi dbil, amb poca fora, dels sentiments, les creences i les opinions
prpies davant certes situacions que, per no respondre duna manera adequada,
permet que es violin els drets propis o els dels altres.
Les causes daquesta conducta poden ser: la manca de control emocional, lansietat, el sentiment de poca vlua, la falta dhabilitat per ignorar els drets propis o el deteriorament de lautoestima.
Conducta agressiva
s la imposici als altres de les creences, les opinions i els sentiments propis, com si
fossin els nics valuosos, atacant i sense respectar els altres. Pressuposa que laltre
sempre t la culpa dall que no va b.
Hi ha diferents causes per actuar agressivament. Entre daltres, podrien ser la manca de control emocional, un excs dirritaci, no reconixer ni respectar els drets
dels altres, la intolerncia a la frustraci o els ressentiments.

71

4.

EL MANEIG DE LES EMOCIONS

Conixer-se un mateix s conixer els altres, estimar-se un mateix s estimar els altres.
Per al desenvolupament daquest tema, seguirem prioritriament lestructura i els
continguts presentats en el captol 5 de lobra Comprendiendo cmo somos. Dimensiones de la personalidad, dAna Gimeno-Bayn, juntament amb les aportacions daltres autors citats en la bibliografia.

4.1.

CONCEPTES RELACIONATS AMB LA DIMENSI AFECTIVA

4.1.1. AFECTIVITAT
Cadasc t una personalitat prpia, s a dir, percep, viu i afronta la realitat de determinada manera, i adquireix un tarann concret davant la vida. Aquesta atmosfera
especial s lafectivitat.
Dins de lafectivitat hi ha quatre tipus de fenmens psquics:
Lhumor o estat dnim. s latmosfera interior de la persona, de llarga durada.
Va lligat al ritme biolgic i es veu influenciat per factors externs.
Les emocions. Sn experincies afectives intenses, curtes i amb un fort component somtic. Ens impulsen a lacci, a determinats comportaments. Tenen una
funci adaptativa i van molt lligades a la motivaci. Si les emocions no es fan
conscients, afecten el pensament.
Els sentiments. Sn la forma com ens projectem a lexterior des de la nostra
afectivitat. Sn estats afectius ms estructurats, complexos, estables i globals
que les emocions. Sn menys intensos, per ms duradors i amb menys implicaci fisiolgica. Sn com a tonalitats afectives que combinen diverses emocions i
conformen lestat dnim, lafectivitat.
Les passions. Sn una emoci o un afecte portat a lextrem adreat a alg o a
alguna cosa, idea... Tenen la intensitat de les emocions i la durada del sentiment.
Lorganitzaci que fa cada persona daquests quatre tipus de fenmens psquics
que acabem de definir s diferent, peculiar i prpia; depn de lespecificitat fisiolgica, de lambient on es desenvolupa, de les experincies viscudes i del nivell de vulnerabilitat. Tot aix fa que cadasc interpreti la realitat des duna perspectiva diferent i original.
Quan les emocions que experimentem envaeixen el nostre pensament, ens dominen, controlen i dirigeixen la nostra vida, parlem de vulnerabilitat. Les emocions
saferren a la persona, queden atrapades en el seu cos, alterant el seu equilibri emocional i psquic, i, fins i tot, la seva salut fsica. Les emocions ocupen de tal manera el
pensament que les circumstncies externes sapoderen dun mateix i langoixen,
per la qual cosa la persona perd el control i lobjectivitat. Aix doncs, cadasc pot
viure duna manera diferent una mateixa experincia, situaci o realitat. s per aix
que, quan interactuem amb els altres, de vegades expressem un sentiment espe-

72

rant una resposta satisfactria i all que rebem dels altres no ens agrada, ens fa mal
o no ho entenem: sn respostes inhibidores.
Una bona educaci emocional consisteix a aprendre a atendre els propis estats
emocionals i aprendre a no dependre de les reaccions emocionals dels altres.

4.2.

LA PERSONA COM A SSER INTEGRAL

Recuperem en aquest apartat que la persona s un sser integral cos-ment-emoci, tres aspectes indivisibles que han destar enllaats per tal que hi hagi equilibri.
La manera dactuar est determinada per la forma de sentir, pensar, percebre i entendre la realitat.
La socialitzaci, la histria, la cultura i leducaci ens modelen amb fora i ens fan
adaptar-nos a les diferents circumstncies per tal de sobreviure a, per exemple, expressions com ara els homes no ploren o sempre cal somriure encara que visquis una tragdia. Si lentorn s sa i em permet lequilibri, tot va b, per si no, podem arribar a plantejar-nos com he pogut arribar fins aqu?.
Hem de tenir en compte que, ja des del naixement, linfant estableix una comunicaci, un contacte amb el mn extern. Cal que aquest entorn sigui segur i estable per
tal de cobrir adequadament les necessitats de seguretat, estimaci i autonomia, la
qual cosa dna com a resultat un desenvolupament integral i equilibrat. Si no s aix
i rep incomunicaci, absncia, evitaci, distorsi i confusi en el tracte, linfant o ladolescent es formar una identitat desestructurada.

4.3.

ORIGEN I FUNCIONAMENT DEL PROCS EMOCIONAL

Les emocions no sn bones ni dolentes, sin que emergeixen sense que puguem
fer-hi res. Sn subjectives i depenen de les experincies passades, dels clixs que
tenim, sn canviants i flexibles, les podem regular. Conixer, acceptar, respectar i
permetre la dinmica processual de les emocions s aprofitar-ne lenergia i arribar a
la maduresa emocional.
Si observem les nostres reaccions emocionals, descobrirem que determinades
sensacions ens alteren lestat dnim i fan necessari restablir lequilibri perdut.
Aquest procs emocional va des de la captaci dun estmul que provoca una sensaci i emoci determinades fins a la resposta instintiva. Aquesta resposta instintiva
pot ser transformada en resposta socialitzada grcies a leducaci emocional.
Ana Gimeno, seguint les aportacions de Moiso (1983), expressa que durant les
primeres etapes de la vida, aquestes sensacions o estmuls noms sn agradables o desagradables. A poc a poc, linfant va matisant i distingint entre quatre
sensacions bsiques: perill, dolor, prdua i satisfacci, les quals produeixen una
emoci determinada: por, rbia, tristesa o alegria. Com a resposta a aquesta
emoci, i de manera instintiva, resulta una conducta de fugida, agressi, allament
o alegria. A mesura que linfant se socialitza, aprn a inhibir o substituir les respostes instintives per altres de socialitzades. Caldr establir un aprenentatge emotiu
correcte per tal de tancar el procs psicofisiolgic que sha obert amb lemoci i,
aix:

73

 En lloc de fugir quan es t por, es pot demanar protecci o buscar-la dins dun
mateix, admetent els propis lmits.
En lloc dagredir quan es t rbia, es pot demanar a laltre que canvi la seva conducta molesta, assumint els propis lmits i els de laltre.
En lloc de tancar-se en un mateix davant duna prdua, es pot demanar consol,
integrant lacceptaci dels lmits de la vida i lacceptaci de la mort.
En lloc dexplotar dalegria, es pot compartir, acceptant el valor propi i el de laltre.
Segons Alemany (1997), per restablir lequilibri no shan de reprimir les emocions,
sin que cal acollir-les, acceptar-les i guiar-les mitjanant la ra, s a dir, establir lequilibri entre ra i emoci, atenent els missatges corporals.
Cal tenir en compte que els pensaments i les emocions incideixen i modelen la forma fsica i la salut del cos. A mesura que creixem, sense adonar-nos-en, deixem
descoltar el cos i els seus missatges, refugiant-nos en un mn lgic. No som conscients que el cos s un reflex dall que patim o de qu gaudim.
La capacitat de reconixer com ens sentim permet comprendrens millor a nosaltres mateixos, controlar de manera intelligent els nostres actes i, en conseqncia,
comprendre millor els altres. Aix s el que Goleman (1995) anomena intelligncia
emocional.

4.4.

DISTORSIONS EMOCIONALS
El que veiem de les emocions s una dcima part de la realitat total. Aix vol dir que
nicament som conscients duna mnima part de les nostres emocions. El nen
aprn, ja de petit i a partir de la socialitzaci i la cultura, quines expressions emocionals sn ben acollides o rebutjades, acceptades, tolerades o prohibides i ignorades
per la seva famlia. Una emoci pot arribar a no identificar-se, inhibir-se inconscientment i fins i tot confondres amb una altra o emmascarar-la. Hi ha molts tipus de distorsions emocionals. Seguint les aportacions de lautora Ana Gimeno, citarem algunes de les principals distorsions emocionals que presenta:
La incapacitat de prendre conscincia de les sensacions en general, o dalguna
delles.
No tenir conscincia de les emocions. Seria la persona freda que no safecta
per res.
No tenir conscincia dalguna de les emocions bsiques. La decisi inconscient
de suprimir les emocions prohibides fa que la persona sigui incapa didentificar-les. s derivada a una de les anteriors o a una altra que sigui permesa, com
ara gelosia, vergonya, culpa, gratitud, etc.
La no expressi de les emocions. s molt usual. Moltes emocions humanes, fins i
tot reconegudes interiorment, no sexpressen mai, per exemple: Mai no permetr que se spiga que sc gels.
Hi ha dues raons fonamentals per no expressar els sentiments reconeguts. La
primera s que podem dubtar que els altres els entenguin. La segona ra s la
por que els altres els utilitzin en contra nostra.

74

 No actuar les emocions, o alguna delles; s a dir, sexpressen, per no es fa cap

acci.
Descontrolar-se emocionalment. Actuar de manera desproporcionada, destructiva o inadequada al context (depressi, fbies, rbia, alegria descontrolada).
Retrotreures, s a dir, enganxar-se en una situaci emocional no resolta en el
passat.
Fabricar sentiments manipuladors mitjanant la recerca de sensacions que corresponguin a un tipus democi o emocions.
Totes aquestes distorsions solen ser viscudes sense que la persona se nadoni:
sense tenir cap conscincia de la seva manipulaci, les pren com a experincies genunes.
Les emocions reprimides no moren: es neguen a ser silenciades i influeixen en tota
la personalitat i en tot el comportament. La por i la ira reprimides es poden manifestar fsicament a travs dinsomnis, mals de cap o lcera destmac. Si les hagussim acceptat i nhagussim parlat amb alg, no hi hauria aquests smptomes.
Les raons principals per reprimir les emocions que nosaltres no voldrem sentir sn:
1. Les gravacions parentals (hauria de...).
2. Moralitzem les emocions (les classifiquem en bones i dolentes...).
3. Experimentem conflictes de valors (segons els patrons culturals, familiars, etc.,
ens hem de comportar duna manera determinada reconeguda socialment).
Aquestes tres raons es poden reduir a una manca dautoacceptaci, autoestima,
autoestimaci i autocomplaena.
Les emocions perdudes o reprimides no es perden: duna manera o una altra continuen recordant-nos que no aconseguim desfer-nos-en en intentar rebutjar-les i es
paralitza el procs de creixement hum, es produeix una fixaci.
La veritable prdua de les emocions perdudes s la prdua del creixement i, a la fi,
la prdua dall que constitueix la necessitat central de tot sser hum: lautoacceptaci, lautoestima, lautoestimaci.
Lacceptaci duna realitat que ens costa consisteix en un procs continuat de
reaccions emocionals, on cada una de les fases cal que sigui totalment experimentada per completar amb xit tot el procs. Hi ha cinc fases que la doctora
Elisabeth KblerRoss ha investigat en el tema de la mort, per que sn aplicables a altres realitats de la vida. Aquestes etapes sn:
1. Negaci de la realitat.
2. Ira, rbia, indignaci: per qu a mi?.
3. Negociaci: s, a mi, per potser....
4. Resignaci: depressi.
5. Acceptaci pacfica.

75

4.5.

ESTRATGIES PER CANALITZAR LES EMOCIONS PRPIES I EMPATITZAR AMB ELS

SENTIMENTS DELS ALTRES
Hi ha molts mtodes, tcniques i estratgies per prendre conscincia de les emocions prpies, canalitzar-les i aix poder empatitzar amb els sentiments dels altres.
Entre elles, hi trobem:
Escoltar el propi cos: Prendre conscincia de lestat corporal propi per tal de
detectar i identificar lemoci que sest produint, deixar-la fluir i transformar-la
positivament a partir del restabliment de la respiraci tranquilla i pausada. Cal
prendre conscincia que lemoci no queda atrapada i pot sser transformada
des del present.
Autonalisi psicosomtica: Pretn establir la relaci de lestat corporal, emocional i mental amb la salut/malaltia. Hi ha una relaci estreta entre les nostres necessitats, les emocions reprimides, les reaccions inconscients, les pors, etc. i el
funcionament del nostre sistema fisiolgic i la nostra capacitat dautoregulaci.
Partint de lobservaci de lestat corporal, del dolor o la malaltia que sest manifestant, podem examinar, acceptar i reconduir lestat propi. Els problemes de
funcionament de lorganisme es poden interpretar com una advertncia que tenim un conflicte democions i pensament que amenaa la prpia supervivncia.
El cos constitueix un mirall dall que succeeix en el nostre interior i, per tant, les
malalties poden ser una oportunitat de creixement, aprenentatge i evoluci. Si
comprenem el llenguatge del cos, descobrirem les actituds i pautes de comportament negatives que sexpressen i daquesta manera podrem restablir lequilibri
i millorar el nostre benestar i qualitat de vida.
Anlisi transaccional: s un mtode per reconixer els factors emocionals reprimits en el comportament, admetent la influncia que altres persones han
exercit sobre nosaltres durant els primers anys de la nostra vida, per insistint,
a la vegada, en el fet que tots som lliures i responsables dall que arribem a
ser.
Reestructuraci cognitiva: T lobjectiu de modificar les creences irracionals
prpies i substituir-les per altres de ms adaptades i que permeten un desenvolupament ms ple i adequat a les circumstncies. Es basa en la terpia racional
emotiva dEllis (1990) i la discussi cognitiva de Beck (1982). Demostra que el
que sentim est, sovint, delimitat pel que decidim pensar. s per aix que podem
controlar, en certa mesura, com ens sentim mitjanant el pensament. Molts
cops, les idees preconcebudes i les distorsions a travs de les quals interpretem
la realitat sn incorporades al nostre estil de pensar a travs de leducaci que
hem rebut dels nostres pares, escola, mitjans de comunicaci... Sabent aix, podem aprendre a utilitzar el nostre pensament per generar sentiments productius i
felios o b per generar sentiments destructius i irracionals. Les idees irracionals
molts cops sn pensaments automtics o negatius, esquemes (valors, creences,
experincies prvies que serveixen com a motlles sobre els quals sinterpreten els
estmuls) o biaixos cognitius (que porten lindividu a seleccionar noms una part
de la informaci o a distorsionar-la). Si volem fer un treball personal, s important
que detectem: SITUACI-PENSAMENT-EMOCI-CONDUCTA (vegeu lannex 3:
Principals idees irracionals).

76

Sense adonar-nos-en, enfoquem les coses i la vida des de la visi prpia. De fet,
no sn les coses que succeeixen les que ens pertorben, sin lopini que en tenim, el que pensem sobre els esdeveniments, les valoracions que fem de les situacions que vivim. s aquesta visi la que ens fa ms o menys vulnerables.
Amb un bon treball personal podem aprendre a detectar quines sn les situacions que ens provoquen determinats pensaments irracionals, ens fan sentir duna manera concreta i determinen la nostra conducta. Amb aix, serem capaos
de substituir els missatges irracionals per altres de ms adaptats. Aix permetr
fer una avaluaci ms precisa i ajustada de la situaci, ens sentirem amb fora
dafrontar-la i no malmetrem lautoestima prpia.
Vistes les estratgies principals per canalitzar les emocions prpies i empatitzar
amb els sentiments dels altres, podem concloure i remarcar la importncia duna
bona educaci emocional. Segons paraules dAna GimenoBayn en el seu llibre
Comprendiendo cmo somos. Dimensiones de la personalidad, la maduresa
emocional inclou:
La conscincia de les emocions prpies i lacceptaci de totes com a positives
per elles mateixes, quan sn respostes a un estmul adequat, genu. Lautocrtica
o la crtica dels altres per sentir una cosa determinada dna lloc freqentment a
distorsions afectives.
Amplitud de lexperincia emocional, no limitar-se a les emocions primries,
ampliar-les: plaer, aflicci, avorriment, diversi, compassi, simpatia, molstia,
repugnncia, vergonya, aflicci, penediment, amor, antipatia, admiraci, sentiment de justcia...
Distinci entre sentir una emoci i expressar-la o actuar-la. Aix com no podem imposar-nos una emoci, s podem escollir com i quan expressar-la i actuar-la.
Permetrens i permetre la vivncia ntima de les emocions i les respostes instintives en un context adequat, i aprendre i ensenyar les emocions socialitzades quan sn les que ms contribueixen al benestar propi i al de la societat.

77

ANNEX 1

HABILITATS COGNITIVES BSIQUES DE SPIVACK I SHURE

ELS CINC PENSAMENTS COGNITIUS NECESSARIS PER RELACIONAR-NOS

1. Pensament causal, que s lhabilitat o la capacitat de:
Determinar lorigen del problema.
Formular el problema.
Diagnosticar el problema.
Si falta, la causa dels problemes sn els altres, la mala sort, latzar...
s un dels ltims que apareix i indica la capacitat dequanimitat i de saber informar-se.
2. Pensament alternatiu, que s la capacitat de cercar i trobar solucions diferents
a una situaci.
Si falta, la persona es troba desorientada, i davant dun problema pot reaccionar
amb conductes irreflexives o amb agressivitat, violncia... Cronolgicament, s
el primer que sha densenyar. Un cop definit el problema, qu es pot fer? Veure
diferents solucions.
3. Pensament conseqencial, que s lhabilitat de preveure les conseqncies
dels fets i dall que es diu i dassumir-les.
Si falta, sen pateixen conseqncies: no estudiar a temps, no poder respondre
a tantes coses...
4. Pensament de perspectiva, que s la capacitat de sortir dun mateix i posar-se
en el lloc de laltre. Aquesta habilitat fa possible lempatia o sintonia afectiva amb
els altres.
La seva manca produeix persones que no tenen en compte els altres, egoistes,
incapacitades per estimar, agressives. No apareix fins als 6 o 7 anys. El contrari
s legocentrisme, mirar-ho tot des del centre propi. Implica molta maduresa i s
bsic per establir relacions interpersonals.
5. Pensament de mitjans-finalitats, que s la capacitat de fixar-se objectius i de
saber seleccionar i organitzar els millors mitjans per aconseguir-los. Implica: saber marcar-se objectius, analitzar els recursos propis, convncer els altres per
tal que collaborin i marcar els passos que cal fer per arribar a lobjectiu.
La manca daquest pensament porta a la persona a anar a batzegades per la
vida, depenent dels estmuls de lentorn.

79

ANNEX 2

ELS SIS ESTADIS DE DESENVOLUPAMENT MORAL

DE PIAGET-KOHLBERG
1. HETERONOMIA: Propi de la infncia, fins als 5 o 6 anys. El b i el mal sn el que
diuen els adults. El nen no fa el que li diuen que est malament per por al cstig.
Si sap que no hi ha cstig, ho intenta tot. Adults en aquest estadi: s el cas dels
delinqents que noms es frenen davant del temor.
2. EGOISME MUTU (individualisme): Propi de la infncia (5 anys a pubertat o
adolescncia). Linfant descobreix les regles del joc. Cal complir-les per egoisme: si no, no el deixen jugar. Regla bsica: llei del tali. Adults en aquest estadi:
et respecto si em respectes, pots fer el que vulguis, mentre no em molestis,
no robo si tu no robes, etc.
3. EXPECTATIVES INTERPERSONALS: Fins a la maduresa moral (18 a 20 anys).
Ens movem pel desig dagradar i de ser acceptats. Es fa el que sespera de nosaltres, sactua de manera que ens considerin bons. Es mant la lleialtat als
companys per afecte i per desig de sentir-nos estimats. Els adults que es queden aqu sn persones agradables, es fan estimar, per es deixen portar massa
pels altres: modes, consumisme... s encara un estadi heternom.
4. RESPONSABILITAT I COMPROMS (sistema social i conscincia): Comena lautonomia moral (18-20 anys, de vegades, 15 o 16 anys). Actuar b s fer
all a qu lliurement thas comproms. Compleix la seva obligaci per responsabilitat. Molesta la irresponsabilitat, per no hi actua. Fa el que sha comproms a
fer, per no ms, i es limita al seu grup, famlia, amistats: laltre no s el meu
problema.
5. TOTS HI TENEN DRET (contracte social): Obertura al mn. Tots tenen dret a
la vida i a la llibertat. Si alguna llei va contra la vida o la llibertat, cal enfrontar-shi.
6. TOTS SOM IGUALS (principis tics universals): Igualtat i dignitat de totes les
persones. Regla bsica: fer a laltre el que vull per a mi. Hom senfronta a les
lleis que atemptin contra la igualtat o contra la dignitat dalg. s lestadi suprem.
Els estadis es refereixen als esquemes de raonament moral que emprem per prendre les decisions que tenen connotacions tiques, i els valors sn els continguts sobre els quals es prenen aquestes decisions.

81

ANNEX 3

PRINCIPALS IDEES IRRACIONALS

1.

Necessitem laprovaci de tothom.

2.

Hem de demostrar que entenem de tot.

3.

Hi ha persones que sn dolentes, que es mereixen un escarment.

4.

s horrible que les coses no surtin com voldrem.

5.

Moltes desgrcies sn inevitables, perqu estava escrit aix.

6.

Si hi ha una mnima possibilitat que alguna cosa surti malament, gaireb

segur que hi sortir.

7.

s millor deixar passar els esdeveniments (fugir destudi) que enfrontarse a les responsabilitats prpies.

8.

Sempre necessitem recolzar-nos en alg ms fort.

9.

El nostre present i el nostre futur estan condicionats irremeiablement pel

nostre passat.

10.

Hem destar molt preocupats pels problemes dels altres.

11.

Noms hi ha una manera adequada de resoldre cada problema.

83

BIBLIOGRAFIA

AGUILAR KUBLI, E.: Asertividad: S t mismo sin sentirte culpable. Ed. Pax. Mxic, 1989.
ALEMANY, C.: 14 aprendizajes vitales. Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 1998.
AMADOR, J. A.: Autoestima, cmo mejorar la propia imagen. Collecci Respuestas mdicas, nm. 15. Colimbo ediciones.
BACH, E. i DARDER, P.: Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Edicions 62, srie Rosa Sensat. Barcelona, 2002.
BERMEJO, J. C. i MARTNEZ, A.: Apuntes de relacin de ayuda. Sal Terrae Editorial. Cuadernos del Centro de Humanizacin de la Salud. Santander, 1998.
BERMEJO, J. C. i MARTNEZ, A.: Relacin de ayuda, accin social y marginacin. Material
de trabajo. Sal Terrae Editorial. Cuadernos del Centro de Humanizacin de la Salud.
Santander, 1998.
BIZKARRA, K.: Encrucijada emocional. Ed. Descle de Brouwer. Crecimiento personal.
Collecci Serendipity. Bilbao, 2005.
BUCAY, J.: Cuentos para pensar. Integral. Barcelona, 2003.
BUCAY, J.: Djame que te cuente. Integral. Barcelona, 2003.
CABALLO, V.: Manual de evaluacin y entrenamiento en las habilidades sociales. Siglo XXI
Editores, 3a ed. Madrid, 1999.
CENCILLO, L.: Interaccin y conocimiento. Ed. Amr. Madrid, 1988.
COSTA, M. i LPEZ, E.: Manual para el educador social. Ministeri dAfers Socials.
GIMENO-BAYN, A.: Comprendiendo cmo somos. Dimensiones de la personalidad. Ed.
Descle de Brouwer. Crecimiento personal. Bilbao, 2002.
GOLEMAN, D.: Inteligencia emocional. Editorial Kairs. Barcelona, 1996.
MARINA, J. A.: El laberinto sentimental. Ed. Anagrama. Barcelona, 1996.
MELENDO, M.: La comunicacin: base de relaciones comunitarias profundas. Ed. Frontera
Hegian, nm. 11. Vitria, 1992.
RICHO, D.: Cmo llegar a ser adulto. Ed. Descle de Brouwer. Crecimiento personal. Sevilla, 2002.
SALMURRI, F.: Llibertat emocional. La Magrana. Barcelona, 2004.
SEGURA, M.: Ensear a convivir no es tan difcil. Ed. Descle de Brouwer. Bilbao, 2005.
Revista de Psicologa Positiva: Mente Sana, nm. 3 i 4. Editor: Jorge Bucay. 2005.

85

NDEX GENERAL

Presentaci
MDUL A. LENQUADRAMENT LEGAL DE LA INTERVENCI EN LMBIT PENITENCIARI
1. Enquadrament de la intervenci en lmbit penitenciari
1.1. Levoluci del concepte de la pena: de la justcia retributiva a la justcia
restauradora
1.2. El fenomen delictiu: causes i teories explicatives
2. Context legal
2.1. La Llei orgnica general penitenciria
2.2. El Reglament penitenciari
2.3. El Codi penal

7
7
7
8
8
8
8

3. Modalitats de compliment de la pena privativa de llibertat

3.1. La pres preventiva
3.2. Els graus de classificaci
3.3. Els permisos de sortida
3.4. Laccs a la llibertat condicional

12
12
13
17
17

4. La intervenci en lmbit penitenciari

4.1. El tractament penitenciari
4.2. La composici i les funcions dels equips directius dels centres penitenciaris i dels Serveis Socials Penitenciaris
4.3. Equips de tractament: composici i funcions
4.4. Funcionaris de vigilncia penitenciria: tasques principals
4.5. Els serveis mdics: tasques principals
4.6. El rgim sancionador: principis i sistemes de garanties
4.7. La seguretat en lmbit penitenciari: definici i concepte

19
19

5. Els programes de rehabilitaci: tipologia i caracterstiques

5.1. Els programes de classificaci interior
5.2. El sistema davaluaci i motivaci continuada
5.3. Els programes especialitzats: SAC, DEVI, toxicomanies i salut mental
5.4. Els programes formatius, laborals i educatius: concepte i caracterstiques
5.5. El programa marc de serveis socials
5.6. La intervenci en medi obert
5.7. La intervenci en llibertat condicional

24
24
25
25

6. Mesures dexecuci penal en la comunitat

6.1. Les mesures penals alternatives
6.2. Els programes de suport i reparaci
6.3. La localitzaci permanent

30
30
37
41

20
21
21
22
22
23

26
27
28
30

87

7. Lenquadrament de lacci del voluntariat en la missi de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil
7.1. El programa marc de voluntariat penitenciari: principis generals dactuaci
7.2. Els objectius i les actuacions
7.3. El paper de les entitats
7.4. La formaci prvia
7.5. El programa marc dactuaci de cada entitat
7.6. El projecte de centre
7.7. Pautes bsiques dactuaci dels voluntaris
MDUL B. LACCI DEL VOLUNTARIAT: PRINCIPIS GENERALS DACTUACI
1. El voluntariat, una opci per a la participaci
1.1. Una societat amb mancances. El voluntariat com a resposta
1.2. Qu s ser voluntari/ria?
1.3. mbits dintervenci del voluntariat

47
47
48
50

2. Lassociaci i el voluntariat
2.1. El comproms collectiu des de lopci individual
2.2. Marc legal del voluntariat

51
51
52

3. Organitzaci de les entitats de voluntariat

3.1. Organitzaci del voluntariat a lentitat
3.2. La tasca dels professionals i dels voluntaris a lentitat
3.3. Eines clau per a la persona voluntria: formaci, supervisi i avaluaci

56
56
57
57

4. El voluntariat penitenciari
4.1. El voluntariat social: pendent de les persones
4.2. El voluntariat penitenciari

59
59
61

MDUL C. HABILITATS BSIQUES PER A LEXERCICI DEL VOLUNTARIAT

1. Objectius del mdul

88

42
42
43
43
43
44
44
44

65

2. Introducci

65

3. Elements bsics de la comunicaci

3.1. La comunicaci
3.2. Lescolta activa
3.3. Lassertivitat

66
66
69
71

4. El maneig de les emocions

4.1. Conceptes relacionats amb la dimensi afectiva
4.2. La persona com a sser integral
4.3. Origen i funcionament del procs emocional
4.4. Distorsions emocionals
4.5. Estratgies per canalitzar les emocions prpies i empatitzar amb els
sentiments dels altres

72
72
73
73
74

Annex 1: Habilitats cognitives bsiques dSpivack i Shure

Annex 2: Els sis estadis de desenvolupament moral de Piaget-Kohlberg
Annex 3: Principals idees irracionals

79
81
83

Bibliografia

85

76