LA FLORA ENDMICA I

VULNERABLE DE LA SERRA DE
MONTSANT

Roger Pascual

II Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant, 16 a 21 doctubre de

2006, la Morera de Montsant.

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

LA FLORA ENDMICA I VULNERABLE DE LA

SERRA DE MONTSANT
Roger Pascual
II Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant, 16 a 21 doctubre de
2006, la Morera de Montsant.

1.

INTRODUCCI

Un dels objectius principals de la gesti dels espais naturals s la

preservaci dels seus valors ambientals, tant bitics (flora, fauna,
ecosistemes) com abitics (geologia, hidrologia, medi atmosfric...). Tots ells,
ntimament relacionats, configuren i caracteritzen un territori que la societat ha
decidit protegir.
Tots tenim bastant clar, posem per cas, que entre el conjunt de les
espcies vegetals dun espai natural nhi haur moltes que seran banals, en el
sentit que es tracta de plantes comunes, que tenen una mplia distribuci en el
nostre context climtic i que no es troben amenaades a curt o mitj termini.
Per un subconjunt despcies de la flora, sigui per la seva raresa, especificitat
o vulnerabilitat, necessiten de programes dirigits a protegir i consolidar les
seves poblacions. Tamb s mpliament acceptat que, ultra el carcter ms o
menys banal de la majoria despcies, el conjunt de totes elles constitueix un
riquesa en s mateix. Per com determinem, a la prctica, quines sn les
espcies a protegir?
Aquesta s una qesti no pas senzilla de resoldre ja que no existeix
una metodologia capa de definir una lnia ntida per separar aquest grup
despcies de les, diguem-ne, no vulnerables. I alhora s plantejament
extremadament important de cara a la gesti correcta de lespai i, en definitiva,
a la preservaci del seu patrimoni vegetal.

p. 2 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

2.

ESTRATGIES DE PROTECCI

Podem reconixer diverses estratgies per a la conservaci del

patrimoni vegetal dels espais naturals. Totes elles aborden aspectes diferents
daquest patrimoni i per tant han de ser complementries en la seva aplicaci,
evitant interferncies destructives.
Sovint, els plans de protecci del medi natural inclouen llistes
despcies vegetals que, per la seva singularitat, han de ser protegides. Per
exemple, plantes que sn molt rares en lmbit considerat, o b daltres que , tot
i no ser-hi particularment rares, s que escassegen en el conjunt de la seva
rea de distribuci, sovint fragmentada, de manera que lespai considerat en
constitueix una reserva. Un cas extrem daquestes ltimes serien les plantes
endmiques, que tenen rees de distribuci dabast redut. bviament, la
grandria i distribuci de les poblacions i la vulnerabilitat davant de les
amenaces potencials sn factors que poden agreujar la situaci dalguns
vegetals.
Una altre argument que pot motivar la protecci de determinades
espcies s la seva funci ecolgica. En aquest cas no t per qu tractar-se
de plantes singulars i aquest raonament saplica ms aviat a comunitats
vegetals. Per exemple, els prats secs mediterranis, tot i no ser gens estranys
en el nostre context climtic, shan catalogat com un hbitat natural dinters
comunitari pel fet que constitueixen la darrera etapa de la srie degradativa de
la vegetaci original que encara pot sostenir el sl. La degradaci daquests
prats secs condueix a lerosi i a la destrucci del medi edfic. Cal pensar que
si una comunitat forestal tarda dcades en desenvolupar-se, el sl, en el clima
mediterrani, pot tardar segles en adquirir la seva maduresa. Un altre exemple
de funci ecolgica s la de les comunitats vegetals de les riberes: no s
objecte daquest document analitzar-ne les mltiples funcions beneficioses,
per un cop ms es constata que la raresa o el perill dextinci no sn les
niques causes que motiven la protecci de les plantes i les seves comunitats.
Una tercera gran estratgia de preservaci s la del conjunt despcies
vegetals dun territori. Dit daltra manera, la seva biodiversitat vegetal. Com

p. 3 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

sha assenyalat en el punt anterior la biodiversitat -o, simplement, la diversitat,

si considerem tamb els element abitics- s un valor en si mateixa. s obvi
que per a la protecci de la biodiversitat s important assegurar la continutat
daquelles espcies i comunitats que estiguin ms amenaades per aquesta
mesura no s suficient. Lestratgia ha de partir de la base que s la matriu
territorial (s a dir, el conjunt funcional dambients naturals i transformats dun
espai) el motor que genera la biodiversitat. Per tant, lobjectiu bsic ha de ser la
protecci de lestructura que sustenta aquesta matriu. Partint de la base que,
en lmbit europeu, la major part del territori ha estat transformat per lhome
amb ms o menys intensitat des de temps prehistrics, el mosaic ambiental s
la conseqncia no noms de la diversitat dels factors fsics, sin tamb i en
gran mesura de les activitats humanes. Aquestes, a ms dalterar directament
les cobertes del sl (conreus, explotacions forestals, nuclis urbans, carreteres,
prats de pastura...), poden afectar amb ms o menys intensitat els ecosistemes
naturals a travs del abocaments als rius, les emissions a latmosfera o altres
impactes de conseqncies menys estudiades, com la contaminaci acstica o
lumnica.

p. 4 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

3.
ANTECEDENTS DE PROTECCI DELS SSERS VIUS I LA
BIODIVERSITAT
En lmbit de la conservaci de la biodiversitat, hem de referir-nos a tres
convenis internacionals, assumits per lestat Espanyol:

Conveni de Berna per a la protecci de la fauna i flora salvatges

dEuropa, 1979.

Conveni de Bonn sobre espcies migradores d'animals silvestres

que viuen en el territori europeu, 1979 (modificat lany 2001).

Conveni de Rio sobre la diversitat biolgica, 1992

A ms daquests convenis, la conservaci de la biodiversitat i els espais i

sistemes naturals ha de referir-se a diversos textos legislatius dmbit europeu i
catal:

Directiva 79/409/CE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservaci

de les aus silvestres.

ORDRE de 5 de novembre de 1984, sobre protecci de plantes de

la flora autctona amenaada a Catalunya.

Llei 12/1985, de 13 de juny, despais naturals (modificada per la

Llei 12/2006).

Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la

conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
(Modificada per la Directiva 97/62/CE, en la qual s'adapta al
progrs cientfic i tcnic la Directiva 92/43/CE).

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual saprova el pla

despais dinters natural.

Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei

12/1985, de 13 de juny d'espais naturals

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matria de medi

ambient i de modificaci de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la
protecci dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la
Llei 9/1995, de l'accs motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004,
relativa al procs d'adequaci de les activitats d'incidncia
ambiental

De tots aquests textos, noms dos fan referncia a la protecci

despcies vegetals a la serra de Montsant. Lordre de 5 de novembre de 1984
declara protegits a tot el territori catal el teix (Taxus baccata) i el grvol (Ilex
aquifolium ). Daltra banda, el decret Decret 328/1992, pel qual saprova el Pla

p. 5 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

despais dinters natural determina la protecci de la lleteresa menuda

(Euphorbia minuta) i del tim reptant (Thymus loscosii).
Lavantprojecte del Parc Natural de la serra de Montsant (Departament
de Medi Ambient, 2001), aporta una llista de 14 plantes dinters ms. No
obstant, aquest catleg inclou algunes espcies molt comunes al territori,
ignorant-ne altres de molt ms amenaades i tamb alguns errors greus, per
exemple assenyalant la presncia del margall (Chamaerops humilis) a la
muntanya , planta que tot just penetra al lextrem meridional del Priorat.

p. 6 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

4.
LA PROTECCI DE LES COMUNITATS I ELS HBITATS
DINTERS COMUNITARI

En un segon nivell, la protecci de determinats ecosistemes deriva del

reconeixement que la preservaci de les espcies amenaades est
ntimament relacionada amb la viabilitat dels seus hbitats. Per tant, a ms de
mesures prohibicionistes enfocades a cada espcie en concret, cal tamb
procurar que les comunitats on creixen aquestes plantes assoleixin unes
condicions ecolgiques adequades que assegurin la seva continutat en el
futur.
Aquest aspecte s abordat per la Directiva 92/43/CE (o Directiva
hbitats), posteriorment modificada i ampliada per la Directiva 97/62/CE. A
banda dincloure llistats despcies vulnerables, tamb aporta una relaci
decosistemes naturals a protegir, anomenats hbitats naturals dinters
comunitari. La finalitat daquest catleg consisteix en delimitar aquelles zones
del territori que tinguin una densitat ms elevada dhbitats dinters per tal de
configurar un sistema despais naturals a escala europea, lanomenada Xarxa
Natura 2000. Lesperit de la directiva no s la protecci sistemtica de tots el
hbitats dinters comunitari, sin la duna part significativa daquests que en
garanteixi la seva viabilitat futura, en particular dins de la Xarxa Natura 2000.
Aquest aspecte s rellevant en el cas de la serra de Montsant, ja que tota la
superfcie del Parc Natural, aix com la dalgunes zones annexes es troba
inclosa en aquesta xarxa europea.
La serra de Montsant presenta una notabe diversitat dhbitats dinters
comunitari, que es relacionen tot seguit:
3 HBITATS D'AIGUA DOLA
31 Aiges quietes (estanys i llacs)
5 MATOLLARS ESCLEROFILLES
-

Prioritari 3170* Basses i tolls temporers

mediterranis

51 Matollars submediterranis i de zones

temperades

32 Aiges corrents (rius i torrents)

-

No prioritari 3250 Rius mediterranis amb

vegetaci del Glaucion flavi
No prioritari 3280 Rius mediterranis
permanents, amb gespes nitrfiles del
Paspalo -Agrostidion orlades d'lbers i salzes
No prioritari 3290 Rius mediterranis
intermitents, amb gespes nitrfiles del
Paspalo -Agrostidion

No prioritari 5110 Boixedes xerotermfiles

permanents, dels vessants rocosos

52 Matollars arborescents mediterranis

-

p. 7 de 23

No prioritari 5210 Mquies i garrigues amb

Juniperus spp. arborescents, no dunars

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

6 PASTURES NATURALS I SEMINATURALS

No prioritari 8210 Costers rocosos calcaris

amb vegetaci rupcola

62 Pastures seminaturals
83 Altres hbitats rupcoles
-

No prioritari 6210 Prats -i fcies emmatadesmedioeuropeus, seminaturals, sobre substrat

calcari (Festuco-Brometea)
Prioritari 6220* Prats mediterranis rics en
anuals, basfils (Thero-Brachypodietalia )

64 Pastures humides i herbassars megafrbics

9 BOSCOS

No prioritari 6420 Jonqueres i herbassars

graminoides humits, mediterranis, del
Molinio-Holoschoenion
No prioritari 6430 Herbassars higrfils, tant
de marges i vorades com de l'alta muntanya

No prioritari 8310 Coves no explotades pel

turisme

91 Boscos caducifolis de l'Europa temperada

-

Prioritari 91E0* Vernedes i altres boscos

de ribera afins (Alno-Padion)

92 Boscos caducifolis mediterranis i

submediterranis
-

7 TORBERES ALTES I TORBERES BAIXES

72 Torberes basfiles

Prioritari 7210* Aiguamolls calcaris amb

mansega (Cladium mariscus)
Prioritari 7220* Fonts petrificants amb
formaci de travert (Cratoneurion
commutati)

No prioritari 9240 Rouredes ibriques de

roure valenci (Quercus faginea) i roure
afric (Quercus canariensis)
No prioritari 92A0 Alberedes, salzedes i
altres boscos de ribera
No prioritari 92D0 Bosquines i matollars
meridionals de rambles, rieres i llocs humits
(Nerio-Tamaricetea)

93 Bo scos esclerofilles mediterranis

-

No prioritari 9340 Alzinars i carrascars

8 HBITATS RUPCOLES
81 Tarteres de muntanya

95 Boscos de conferes de muntanyes

mediterrnies

No prioritari 8130 Tarteres de l'Europa

meridional amb vegetaci poc o molt
termfila

Prioritari 9530* Pinedes submediterrnies

de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)
No prioritari 9540 Pinedes mediterrnies
Prioritari 9580* Teixedes mediterrnies

82 Vegetaci casmoftica de parets i cingleres

Molts daquests hbitats tenen una significaci territorial fora reduda,

per alguns sn molt interessants des del punt de vista biogeogrfic. Els que
ocupen major extensi sn les pinedes mediterrnies i de pinassa, els alzinars i
carrascars, els prats mediterranis i els costers rocosos calcaris amb vegetaci
rupcola.

p. 8 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

5.
EL PROJECTE DE DECRET DE FLORA AMENAADA DE
CATALUNYA. LA PROPOSTA DEL PARC NATURAL DE LA
SERRA DE MONTSANT

En lactualitat, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya est duent a terme la preparaci dun Projecte de
Decret de creaci del Catleg de Flora amenaada autctona de Catalunya.
Les espcies incloses en la primera versi daquest projecte de decret
citades a la serra de Montsant sn:
Espcies vulnerables
-

Berberis vulgaris subsp. seroi

Ononis ornithopodioides

Polygala vayredae

Senecio auricula subsp. sicoricus

Espcies en perill dextinci

-

Thymus loscosii

En relaci a aquest catleg de flora amenaada, el Parc Natural ha

proposat una relaci despcies de la flora que espera que shi incloguin. La
llista presentada, amb una breu explicaci de la situaci de cadascuna de les
plantes i la seva distribuci a Catalunya i a la serra de Montsant es presenta a
continuaci:
Apiaceae
Bupleurum gerardi All.
Motivaci: espcie molt rara a Catalunya

p. 9 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

------------------------------------------------------------------------------------------------------Berberidaceae
Berberis vulgaris L. ssp seroi O. Bols et J. Vigo (coralet)
Motivaci: espcie molt rara a Catalunya. Fora dels Pirineus, lnica localitat del
Principat s a la serra de Montsant (les localitats dels Ports sn, probablement, fora de
Catalunya).

------------------------------------------------------------------------------------------------------Capparaceae
Cleome violacea L.
Motivaci: Lnica localitat del Principat s a la serra de Montsant (extingida?)

------------------------------------------------------------------------------------------------------Cruciferae
Cochlearia glastifolia L.
Motivaci: Espcie molt rara a Catalunya.

p. 10 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

------------------------------------------------------------------------------------------------------Cruciferae
Hymenolobus procumbens (L.) Nutt. ex Torrey et A. Gray ssp pauciflorus (Koch) var
catalonicus O. Bols et J. Vigo
Motivaci: Molt rara al sud de Catalunya. La varietat s endmica.

------------------------------------------------------------------------------------------------------Escrofulariaceae
Verbascum virgatum Stokes in With. ssp virgatum
Motivaci: Espcie molt rara a Catalunya. La localitat de Montsant podria haver-se
extingit ja.

------------------------------------------------------------------------------------------------------Geraniaceae
Erodium malacoides (L.) L'Hr. in Aiton ssp aragonense (Loscos) O. Bols et J. Vigo
Motivaci: planta molt rara a Catalunya.

p. 11 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

Gramineae
Narduroides salzmanii (Boiss.) Rouy.
Motivaci: planta molt rara a Catalunya. Lnica citaci del Principat publicada es troba
a la serra de Montsant (Pascual, R. Novetats per a la flora vascular de la serra de Montsant. Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. 64: 53-59. 1996 ). Darrerament shan trobat altres localitats a Montsant.

------------------------------------------------------------------------------------------------------Hypericaceae
Hypericum caprifolium Boiss. ssp caprifolium
Motivaci: planta molt rara a Catalunya que noms es troba als Ports, a Montsant i en
una localitat del Garraf.

------------------------------------------------------------------------------------------------------Papilionaceae
Ononis ornithopodioides L. (gav de peu de pardal)
Motivaci: planta molt rara a Catalunya. Lnica citaci del Principat publicada es troba
a la serra de Montsant (Pascual, R. Novetats per a la flora vascular de la serra de Montsant. Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. 64: 53-59. 1996 ).

p. 12 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

------------------------------------------------------------------------------------------------------Plantaginaceae
Plantago subulata L. ssp radicata (Hoffm. et Lk.) O. Bols et J. Vigo var masclansii O.
Bols et J. Vigo (pedrenca)
Motivaci: planta molt rara a Catalunya.

------------------------------------------------------------------------------------------------------Plumbaginaceae
Armeria maritima L. ssp muelleri (Huet) O. Bols et J. Vigo var fontqueri (Pau in F. Q.)
Bernis
Motivaci: planta molt rara a Catalunya. Es desconeix la seva localitzaci precisa a la
serra de Montsant.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

p. 13 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

6.
LES PLANTES ENDMIQUES A LA SERRA DE
MONTSANT
Cal explicar primer de tot, que el concepte dendemisme s
essencialment relatiu. Quan es parla despcies endmiques en sentit restringit,
es fa referncia a illes o territoris molt ben delimitats. Aix, per exemple, quan
es parla dels endemismes de Menorca hom es refereix habitualment a les
espcies que noms existeixen en aquesta illa.
A la serra de Montsant no hi ha espcies vegetals enmiques en sentit
estricte o exclusiu. Vol dir aix que no hi ha plantes que noms existeixin a
Montsant, o al menys fins ara, no se nha descobert cap. No obstant, s que hi
trobem txons endmics de regions una mica ms mplies, com les muntanyes
del sud de Catalunya o la vall de lEbre. Com que no s fcil establir un lmit a
lextensi de lrea de distribuci duna planta per qualificar-la dendmica, sha
adoptat el criteri de la Flora dels Pasos Catalans.
Les plantes endmiques no sn forosament vulnerables (per exemple,
Linaria origanifolia ssp cadevalli, o Biscutella laevigata ssp mediterranea sn
comunes a Montsant i no semblen amenaades a curt termini) , per tenen un
valor cientfic notable en relacionar duna manera directa lespai considerat amb
una regi biogeogrfica ms o menys restringida.
Els txons endmics, ents aquest concepte en sentit ampli, sn 17, s
a dir un 1,4% del conjunt de la flora de Montsant. Sn les plantes segents:

Endemismes de les muntanyes del sud de Catalunya

Espcie

rea de distribuci

Linaria supina (L.) Chaz. ssp aeruginea

(Gouan) O. Bols et J. Vigo var cardonica
F. Q.
Biscutella laevigata L. ssp cuneata F. Q.
var cardonica O. Bols et F. Masclans
Armeria maritima L. ssp muelleri (Huet)
O. Bols et J. Vigo var fontqueri (Pau in
F. Q.) Bernis

De Prades als Ports rr

de Beseit

De Prades als Ports r

de Beseit
De Montsant als Ports rrr
de Beseit

p. 14 de 23

Freqncia
a Montsant

Freqncia
a la seva
rea
de
distribuci

rrr

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

Brimeura amethystina (L.) Chouard ssp De Montsant als Ports r

fontqueri (Pau) O. Bols et J. Vigo
de Beseit

rr

Endemismes de les muntanyes del sud de Catalunya i el nord del Pas

Valenci
Espcie

rea de distribuci

Freqncia
a Montsant

Freqncia
a la seva
rea
de
distribuci

Plantago subulata L. ssp radicata (Hoffm.

et Lk.) O. Bols et J. Vigo var masclansii
O. Bols et J. Vigo
Valeriana montana L. ssp tripteris (L.)
Rouy var tarraconensis Pau ex O. Bols
et J. Vigo
Helianthemum origanifolium (Lamk.)
Pers. ssp molle (Cav.) F. Q. et Rothm. var
molle
Hymenolobus procumbens (L.) Nutt. ex
Torrey et A. Gray ssp pauciflorus (Koch)
Schinz et Thell. var catalonicus O. Bols
et J. Vigo

Prades, Montsant i rrr

lAlcalatn

rrr

De Prades als Ports rrr

de Beseit i a
lAlcalatn
De la Conca de rrr
Barber al lAlt Millars

De Prades als Ports rrr

de Morella

rr

Endemismes dels Pirineus i les muntanyes catalanes

Espcie

rea de distribuci

Freqncia
a Montsant

Galium pusillum L. ssp brockmannii

(Briq.) O. Bols
Linaria origanifolia (L.) Cav. ssp cadevalli
O. Bols et J. Vigo

Del
Montsec
a r
Montsant i Card
Del Pirineu occidental c
i el Valls oriental al
Montsi
Euphorbia nevadensis Boiss. et Reut. ssp Del Pirineu occidental rr
aragonensis (Loscos et Pardo) O. Bols i Bages a Prades i
et J. Vigo var acutifolia (Lange in Wk. Et Montsant
Lge.) O. Bols et J. Vigo
Biscutella laevigata L. ssp mediterranea Del Girons i Osona c
(Jord.) Br. Bl. et al. var tarraconensis al Priorat
Senn.
Biscutella laevigata L. ssp coronopifolia De lAlta Cerdanya a r
(L.) Rouy et Fouc. var queralbensis O. Prades i Montsant
Bols et F. Masclans

Endemismes de la regi litoral i prelitoral catalano -occitana

p. 15 de 23

Freqncia
a la seva
rea
de
distribuci

rr
c
rr

c
rr

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

Espcie

rea de distribuci

Centaurea paniculata L. ssp hanrii (Jord.)

Rouy var isernii (Wk.) Arnes
Cirsium eriophorum (L.) Scop. ssp
richterianum (Gillot) Petrak var costae
(Senn. et Pau ex Sennen) O. Bols et J.
Vigo in O. Bols, Nuet et Panadera

Del
Rossell
Priorat
Del
Rossell
Montsant

Freqncia
a Montsant

Freqncia
a la seva
rea
de
distribuci

al rr

a rrr

Endemismes de la baixa vall de lEbre i zones venes

Espcie

rea de distribuci

Senecio auricula Bourgeau ex Cosson

var sicoricus O. Bols et J. Vigo
Vincetoxicum hirundinaria Med. ssp
intermedium (Loret et Barr.) O. Bols et J.
Vigo var apodum (Willk. in Willk. et
Lange) O. Bols et J. Vigo

De lArag a la rrr
Segarra i el Priorat
Del Baix Cinca, la rrr
Noguera i Bages al
Matarranya i lAlt
Palncia

p. 16 de 23

Freqncia
a Montsant

Freqncia
a la seva
rea
de
distribuci

rrr
rr

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

7.
PROPOSTES DE DELIMITACI DREES ESPECFIQUES
DE PROTECCI A LA SERRA DE MONTSANT

La delimitaci actual de lespai natural protegit de la serra de Montsant

va comenar a gestar-se a la dcada de 1980, amb els treballs encarregats pel
que aleshores era el Servei de Medi Ambient del Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques.
Lany 1983, en lEstudi de delimitaci dels espais naturals a protegir de
la serra del Montsant, un equip pluridisciplinar va realitzar un estudi del medi
fsic i bitic de la muntanya, assenyalant les zones ms sensibles en cadascun
dels mbits destudi. Dos anys ms tard, en lInforme sobre el possible rgim de
protecci aplicable a la serra del Montsant, es planteja ja una delimitaci molt
similar a lactual i es proposen dues rees dinters especial. Una, que
comprenia les parts mitjana i alta dels barrancs de Sant Salvador i la Coma
Negra. Laltra, ms extensa, que abraava la conca dels Plecs i el congost de
Fraguerau, amb els seus vessants.
A lavantprojecte del Parc Natural de la serra de Montsant, realitzat pel
Departament de Medi Ambient (2001), el lmit de lespai a protegir noms
sofreix petits retocs. Se segueixen mantenint dues rees dinters, per
significativament ms redudes que les de lestudi previ.
Lautor daquesta ponncia va proposar un anys ms tard, a lobra
Montsant, patrimoni natural i paisatge, un total de 22 indrets reduts despecial
inters. Ms que un la simple presncia de flora vulnerable, aquestes rees de
petita superfcie corresponen a enclavaments singulars en el seu conjunt, tot i
que molts dells tamb allotgen comunitats vegetals delevat valor biogeogrfic.
Aquesta proposta no pretn substituir les precedents sin que se situa a una
escala de ms detall.
Amb el naixement del Parc Natural de la serra de Montsant (Decret
131/2002, de 30 d'abril), la Fundaci Territori i Paisatge adquireix una finca de
183 ha corresponent al vessant esquerre del congost de Fraguerau, des del
cam que voreja el riu fins a la punta dels Pins Carrassers. A sollicitud de la
Fundaci i amb linforme favorable de la Junta Rectora, el Departament de

p. 17 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

Medi Ambient declara la finca Refugi de Fauna Salvatge (Ordre MAH/269/2004,

de 6 de juliol). s clar que, en aquest cas, la mesura t una motivaci
faunstica.
En definitiva, actualment no hi ha cap rea del Parc Natural sotmesa a
una gesti especfica per a la protecci de la flora amenaada.

p. 18 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

8.
CRITERIS PER A LA PROTECCI DE LA FLORA
AMENAADA, LES COMUNITATS VEGETALS SINGULARS I LA
BIODIVERSITAT

Com hem vist en el punt 2, les estratgies de protecci de la flora, que

podrien traslladar-se a qualsevol altre conjunt de valors naturals, shan
denfocar a tres nivells de complexitat: les espcies amenaades de la flora
(incloent les endmiques poc freqents), les comunitats vegetals singulars, que
alhora allotgen moltes de les plantes vulnerables, i la biodiversitat florstica
global de lespai considerat, que implica la gesti de la matriu territorial que
genera aquesta biodiversitat.

En el primer nivell, la mesura ms habitual s prohibir la recollecci de

la planta amenaada. En tot cas, aquesta restricci saplica a totes les plantes,
vulnerables o no, dels Parcs Naturals. Habitualment, el compliment real

p. 19 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

daquesta mesura s ben escs ja que les dotacions per a la vigilncia sn

gaireb sempre molt insuficients. En tot cas, seria noms dutilitat per a
aquelles plantes amenaades que es troben fora dels lmits del Parc, en la seva
rea dinfluncia -la qua l hauria de ser prviament delimitada.
La veritat s que, a ms, no hi ha un criteri estandarditzat per identificar
plantes amenaades. El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Biocat)
relaciona 80 txons rarssims i 67 de protegits, endmics o vulnerables a les 6
quadrcules UTM de 10 x 10 km on sinscriu la serra de Montsant. Sembla un
nombre massa elevat per planificar-ne una gesti conservadora realista .
Daltra banda, sha analitzat la distribuci a Montsant de 27 plantes en
situaci de vulnerabilitat: les 12 espcies que han estat proposades pel Parc
per a la seva inclusi en els annexos del projecte de decret de flora amenaada
(veure punt 5), a ms de 15 espcies endmiques poc freqents. Mitjanant la
superposici de les rees on apareixen, pot determinar-se la seva concentraci
en cada punt del territori. Aix, saprecia que les obagues del vessant nord, en
particular la conca dels Plecs, s la part del masss amb una coincidncia ms
elevada de plantes amenaades. Tot i que aquestes zones es troben incloses
en lmbit del Parc Natural tamb s patent que algunes plantes vulnerables
apareixen fora del lmit de protecci.
Les estratgies de segon nivell, consistents a protegir les comunitats
vegetals dinters on, com sha indicat ms amunt, hi habita una bona part de
les plantes amenaades, tampoc no semblen preveure una soluci fcil. Les
delimitacions drees dinters proposades als treballs previs del Pla dEspais
dInters Natural i a lavantprojecte del Parc Natural (punt 7) semblen arbitrries
en el que fa referncia a la flora. Si considerem la distribuci dels hbitats
dinters comunitari, aquests ocupen la major part de la superfcie del territori i,
per tant, no sn una eina til per definir les rees ms sensibles. En aquest
sentit, la proposta de 22 indrets reduts despecial inters aportada per lautor
podria constituir una base inicial de treball.
Finalment, en el tercer nivell, ha de ser tamb un objectiu del Parc
Natural la protecci de la biodiversitat florstica (com un element ms de la
diversitat natural). En lobra Flora de la serra de Montsant, realitzada per lautor

p. 20 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

i que veur la llum en pocs mesos, sanalitza la distribuci de la riquesa

florstica a la muntanya. s notable el fet que les zones amb ms biodiversitat
sn aquelles on lactivitat humana secular mant un equilibri dusos en el que
els conreus conformen un mosaic amb la vegetaci natural la qual,
habitualment, presenta diversos graus de maduresa. Tamb s notori el fet que
les valls dels rius principals del territori aporten una part important de la
biodiversitat global. Tots dos factors solen actuar sinrgicament a la serra de
Montsant, ja que les zones amb ms influncia agrcola solen concentrar-se al
fons de les valls.
Com a conseqncia, ens trobem amb una contradicci aparent: els
lmits del Parc Natural inclouen la major part de txons amenaats, per en
canvi exclouen les zones de la muntanya amb ms biodiversitat vegetal, s a
dir, les zones perifriques. Concretament, de les 1251 plantes diferents que
shan citat a la serra de Montsant, noms 1004 es troben dins dels lmits de
lespai protegit; per tant, una de cada 5 espcies del masss roman fora del
Parc. Aquesta situaci s deguda a que quan es va dissenyar el PEIN, un dels
criteris de delimitaci es va basar en lexclusi de les zones amb ms influncia
humana. Curiosament les rees amb ecosistemes naturals ms madurs,
integrades en lmbit del Parc Natural, sn les que tenen ndexs de biodiversitat
ms baixos. Vol dir aix que fra pertinent estendre lactivitat humana (agrcola)
a tota la muntanya? La resposta s, evidentment, que no. Cal no confondre el
valor de la biodiversitat amb el dels ecosistemes naturals madurs, cada cop
ms arraconats i allats a la nostra societat desenvolupada. La protecci
dambds aspectes ha de ser complementria.
En fi, la gesti del patrimoni vegetal de la serra de Montsant s un afer
complex i poc treballat. Per planificar correctament aquesta gesti cal utilitzar
totes les dades disponibles i establir lnies preferents basades en criteris clars i
condicionades, s clar, pels recursos disponibles.
Alguns daquests criteris de gesti podrien ser:
-

Laplicaci de mesures especfiques directes sobre aquelles plantes

que presenten una situaci de vulnerabilitat ms alta i sobre els seus
hbitats.

p. 21 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

Lestabliment de lnies dactuaci concretes per a aquells espais

reduts que tinguin un especial inters ecolgic, cientfic o cultural.

La implementaci de plans de gesti per a les superfcies de bosc

madur (o en un estat ecolgic prxim a la clmax), ja que aquestes
comunitats forestals sn els autntics elements vertebradors de lespai
natural.

La protecci i millora dels ecosistemes fluvials, importantssims no

noms des del punt de vista botnic, sin tamb per la biodiversitat
global que allotgen.

La delimitaci duna rea dinfluncia del Parc Natural que inclogui la

totalitat del sistema orogrfic i de la seva biodiversitat, en la
perspectiva duna futura ampliaci. Cal evolucionar en la perspectiva
de considerar el espais naturals com simples mbits coberts per
vegetaci espontnia a assumir la complexa interrelaci que
sestableix entre les comunitats autctones i les zones de conreu: en
definitiva, no pot entendres lestructura ni la dinmica dels espais
naturals sense tenir en compte les activitats perifriques tradicionals
que han configurat el paisatge que avui veiem.

p. 22 de 23

La flora endmica, vulnerable i amenaada de la serra de Montsant

NDEX

1.

INTRODUCCI.......................................................................... 2

2.

ESTRATGIES DE PROTECCI ............................................ 3

3.
ANTECEDENTS DE PROTECCI DELS SSERS VIUS I LA
BIODIVERSITAT ................................................................................. 5
4.
LA PROTECCI DE LES COMUNITATS I ELS HBITATS
DINTERS COMUNITARI................................................................. 7
5.
EL PROJECTE DE DECRET DE FLORA AMENAADA DE
CATALUNYA. LA PROPOSTA DEL PARC NATURAL DE LA
SERRA DE MONTSANT .................................................................... 9
6.
LES PLANTES ENDMIQUES A LA SERRA DE
MONTSANT....................................................................................... 14
7.
PROPOSTES DE DELIMITACI DREES ESPECFIQUES
DE PROTECCI A LA SERRA DE MONTSANT ........................... 17
8.
CRITERIS PER A LA PROTECCI DE LA FLORA
AMENAADA, LES COMUNITATS VEGETALS SINGULARS I LA
BIODIVERSITAT ............................................................................... 19

p. 23 de 23