INSTITUT SABADELL

VOCABULARI CARTESI
ARGUMENT ONTOLGIC: s la demostraci de lexistncia de Du a partir del
simple examen de la idea dInfinit: si pensem en un sser dinfinites perfeccions no
podem pensar que no posseeixi la perfecci dexistir.
CLAREDAT: s la presncia patent dun objecte davant la mirada de la ment.
CERTESA METAFSICA: s la que acompanya als coneixements completament
indubtables.
CERTESA MORAL: s la que tenim dels coneixements versemblants o molt probables
per que, almenys tericament, podrien se posats en dubte.
COGITO ERGO SUM: s el primer principi de la filosofia. La primera veritat que el
que fa metafsica formula.
DEDUCCI: s lacte pel qual a partir dun coneixement evident nobtenim un altre.
DU: s la substncia infinita, lsser perfectssim. Un cop coneixem la seva perfecci
podem deduir que no ens ha donat una ment defectuosa que senganyi contnuament.
DISTINCI: s la concepci inequvoca dun objecte. Quan coneixem amb distinci
una cosa sabem que no ens confonem amb all que entenem, que coneixem amb
precisi all que s objecte de la nostra ment.
DUBTE METDIC: s el procs pel qual, amb tota mena darguments i suposicions, es
posen en qesti totes les opinions rebudes des de la infncia per tal de veure si nhi ha
cap que els resisteixi i, aix, es manifesti com un coneixement vertader.
ENTENIMENT: s la ment en la mesura en qu concep idees.
EVIDNCIA: s el carcter dels coneixement veritables. La claredat i la distinci sn
les dues propietats dels coneixements evidents.
GENI MALIGNE: figura inventada pel metafsic per a imaginar i suposar una situaci
dengany universal.
IDEES: sn representacions de coses, sigui com sigui que concebem aquestes coses:
sentint, imaginant, recordant, etc. Hi ha idees artificials, adventcies i innates.
INCLINACI NATURAL: s una propensi incorregible de la ment que, per
naturalesa, no pot deixar de creure, per exemple, que est unida a un cos o que hi ha
coses materials. Si aquesta inclinaci fos errnia, caldria deduir que Du ens enganya
constantment, cosa que, per Descartes, s absurda.

INTUCI: s la mirada de la ment que no dubta dall que est concebem perqu ho
veu amb claredat i distinci.
MECANICISME: s la concepci de la naturalesa segons la qual les coses materials es
redueixen simplement a extensi, figura i moviment.
MENT (humana): s la res cogitans finita, la substncia pensant finita. El seu principal
atribut s el pensament.
METAFSICA: s la cincia dels primers principis del coneixement o de les primeres
veritats que pot conixer el qui medita per ordre. La ment i Du sn els principals
objectes de la metafsica.
MTODE: conjunt de regles senzilles que ordenen el treball de la nostra ment quan
coneix i ens permeten distingir el veritable del fals i progressar en el coneixement fins
all on siguem capaos darribar.
MORAL PROVISIONAL: conjunt de regles dactuaci, oposades als preceptes del
mtode, que orienten les nostres accions mentre dubtem de les nostres opinions.
OPINI: s una afirmaci sobre el mn que no ha estat provada inqestionablement; s
el coneixement que no ha passat pel seds de la crtica.
RES EXTENSA: s la naturalesa material, latribut principal de la qual s lextensi.
SUBSTANCIA : realitat lexistncia de la qual noms depn de si mateixa. Segons
aquesta definici, noms Du s prpiament una substncia. La ment humana i la
naturalesa sn substncies en un sentit secundari: la seva existncia depn tan sols de
Du.
VOLUNTAT (llibertat darbitri): facultat que t la nostra ment dafirmar o negar,
acceptar o rebutjar una cosa i de fer-ho sense coaccions externes. En lhome s
illimitada i per aix diem que lhome s lliure. La voluntat interv en els nostres judicis
admetent o rebutjant el que lenteniment concep.