SARTRE: UN VOCABULARI EXISTENCIALISTA

(material extret del web de filosofia de Ramon Alcoberro: www.alcoberro.info)

ANGOIXA: Sartre diu a LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME que

langoixa consisteix a adonar-se que lhome que es compromet (...) no pot
escapar al sentiment de la seva total i profunda responsabilitat. Langoixa s la
manera a travs de la qual el pour-soi pren conscincia del fet de ser lliure. A
LSSER I EL NO-RES es diu que cal diferenciar-la curosament de la por.
Mentre que la por fa referncia als objectes del mn (em poden fer por, per
exemple, les rates o el cinema gore), langoixa fa referncia a la situaci del jo
que pren una decisi i que s conscient alhora de la seva insuficincia i de la seva
responsabilitat. Langoixa nos s, doncs, posar laccent al costat dolent de la
vida humana, sin prendre conscincia de la responsabilitat vital i de la
dificultat per fonamentar les prpies decisions. Viure en conscincia s viure en
langoixa, en la radical insuficincia (o contingncia) de tota decisi; s haver
descollir sense certesa. Una manera demmascarar langoixa s la mala fe.
ATEISME: Condici prvia de tota posici existencialista filosficament
seriosa (de fet un text com LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME en
bona part sadrea contra lexistencialisme catlic i contra les crtiques dels
comunistes, al capdavall tamb creients). Que Du no existeixi s la condici
que fa possible que lexistncia precedeixi lessncia; en altres paraules: perqu
no hi ha cap Du abans de lhome, lhome pot moralment ser lliure. Lateisme
sartri no s especulatiu, no pretn demostrar que Du no existeix, sin prctic,
en el sentit que obliga lhome a actuar com si Du no exists. La religi s
expressi de la mala fe de tota creena transcendent. La cantant Juliette
Grco va fer famosa una can que deia: En religi/ res no s veritat/ excepte
la crueltat. A un nivell ms folklric, lateisme, la barba, la roba negra i la pipa
van constituir una mena dhbit de tpic existencialista dels anys centrals del
segle XX.
COGITO (prereflexiu): Sartre, considera la famosa proposici cartesiana
Penso, ergo existeixo (a la segona Meditaci metafsica), com: la veritat
absoluta de la conscincia pel que fa referncia a ella mateixa
[LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME]; per el cogito que interessa
lexistencialisme no s el de caire reflexiu, sin un cogito prereflexiu, sense el
qual jo no podria tenir conscincia de mi mateix. Limportant, per, daquest
cogito prereflexiu s que implica tamb la conscincia de laltre, sense el qual jo
no podria ser constitut. Aquesta idea de lAlteritat, de la mirada de laltre que

em constitueix, apareix ja en la poesia de Rilke i expressa un dels temes

fonamentals de lexistencialisme.
CONSCINCIA: Vegis Intencionalitat i Pour-soi.
CONTINGNCIA: Mot tcnic que en filosofia designa la possibilitat de noser, i soposa, doncs, al carcter de necessitat. En la filosofia escolstica noms
Du s necessari, mentre que les criatures tenen, totes, un caire contingent. La
contingncia s el carcter propi de la nostra existncia en tant que individus i,
per a Sartre, constitueix tamb un argument contra lexistncia de Du.
Descobrir la total contingncia de la nostra existncia mena a langoixa.
DESESPERANA [Dsespoir]: Una de les expressions de langoixa: no
pertany a lmbit dels sentiments psicolgics, sin que s una de les formes
vinculades al Pour-soi. En la mesura que no podem comptar amb un mn de
veritats a priori, o amb un du, hem de prendre conscincia de la nostra radical
finitud, del nostre abandonament al mn. La desesperana, per, no ens porta a
la inacci, sin a un engagement que s lcid, precisament perqu no es fa
illusions.
EN SOI: El fet de ser en soi [en si] s la caracterstica fonamental de
lsser complet, del ple, del que s. Lsser en si s indiferenciat; una entitat
compacta, sense fissures per, alhora, mancada desperana. Len si no pot
fonamentar res. Aix, per exemple, quan diem que: les coses sn com sn volem
dir que sn massisses, sense esperana. Que lsser s, significa que no reenvia
a altra cosa sin a ell mateix; aix implica que no pertany a lordre de la
possibilitat (que ser Pour-soi), sin al de la plenitud. Per a lhome viure en si
s viure com les coses i aix provoca nusea (vegis).
ESSNCIA: Lessncia s el conjunt de caracterstiques que permeten
definir un objecte, el conjunt de propietats que fan duna cosa all que s i del
qual tinc un coneixement intellectiu. Lessncia pertany, doncs, a lmbit de l En
soi; en el Pour-soi, que sempre est canviant, que s potencialitat, lexistncia
precedeix lessncia.
ENGATJAMENT [Engagement]: Engatjar-se s un neologisme creat per
Maria Aurlia Capmany, als anys 1960, per traduir el mot que en francs
significa prendre partit, vincular-se, implicar-se. Estar engatjat, per
estrany que pugui semblar a inicis del segle 21, va arribar a ser una expressi
ds corrent en els antifranquistes del 68. Segons la filosofia sartriana, el triar
o prendre partit entre les possibilitats defineix la nostra situaci (vegis). s
una conseqncia (o una expressi?) del nostre sser-en-el-mn. Una tria,
qualsevol que sigui, no mimplica tan sols a mi mateix sin a la humanitat sencera,
en la mesura que la totalitat del mn ser diferent segons la mena de tries que
cadasc faci, perqu cada cop que prenc una decisi estic posant en joc la meva
llibertat i la meva responsabilitat.

EXISTNCIA: Lexistncia s el mode de ser del Pour-soi, que com diu

Heideggerek/sisteix, s a dir, s sempre ms enll dell mateix i de tot el que
pugui dir-sen per definir-lo. Lexistncia s totalment injustificada, gratuta,
fctica i, finalment, insignificant. Daqu que Sartre afirmi que: lhome s una
passi intil.
EXISTENCIALISME: Doctrina filosfica segons la qual lexistncia humana
i la comprensi intencional de la contingncia de lexistent constitueixen el
tema ms decisiu en tota reflexi. Per a Sartre, laxioma de tot existencialisme
s que: lexistncia precedeix lessncia. Lexistencialisme pot ser considerat
un dels moviments de fons de tota la tradici filosfica. Hom podria cercar-lo ja
en els estoics i els epicuris, en Pascal i, bsicament, en Kierkegaard. Idees com
que lhome s un sser per a la mort (Heidegger) o que lexistncia precedeix
lessncia (Sartre) constitueixen tpics de lexistencialisme. Sartre diu a
LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME que hi ha dues menes
dexistencialisme, tot i que aix complica les coses: el creient (Jaspers,
Gabriel Marcel, etc.) i lateu (Heidegger, Sartre). En el primer la manca de sentit
de la vida es resol en lacte de creena en Du que pot ser ms o menys
desesperat. Per a lexistencialisme ateu, en canvi, la conscincia de labsoluta
manca de sentit, de la pura contingncia de lexistent, obre el cam tamb a la
llibertat. En rebutjar tota divinitat, esdev clar el significat duna existncia que
es fa a si mateixa i converteix el pour-soi en responsable dels seus actes.
Afirmar que lhome s una passi intil, defineix clarament la diferncia entre
ateisme ateu i ateisme creient.
FACTICITAT: Situaci del pour soi en tant que existeix i en tant que
est present en el mn. Lhome en la mesura que est lliurat o abocat al mn s
contingent, est situat en una facticitat, histrica, social, dhuc geogrfica... que
el constitueix (com a home, com a professor, com a petit-burgs...). La facticitat
no s un lmit a la llibertat del pour-soi perqu sempre es pot fer alguna cosa
del que han fet de nosaltres (vegis transcendncia).
FER-SE NO-RES [Nantisation]: A LEXISTENCIALISME S UN
HUMANISME, Sartre afirma que: lhome tal com el concep lexistencialista, si
no s definible, s perqu comena per no ser res. El fer-se no-res s un acte
de la conscincia que deriva de la seva estructura intencional: si tota conscincia
s conscincia de quelcom, si est sempre en relaci amb el mn, llavors, tamb
pot relacionar-se amb el mn duna manera negativa. Aix s possible de veureho en lanlisi de la imaginaci, que actua fent no-res el mn i fent no-res tamb
les imatges. A travs del procs de neantisation la conscincia se separa de l
en soi. s important comprendre que el no-res no es dna ni abans ni desprs
de lsser ans, com diu Sartre: en el mateix si de lsser, en el seu cor, com un
cuc.

HUMANISME: La tradici humanista occidental s una afirmaci del valor

absolut i essencial de lhome per sobre de qualsevol altra criatura i implica,
alhora, que res hum no ms ali. Lhumanisme existencialista evita, per,
qualsevol definici massa tancada o conclusiva de lhome, que es defineix per
lexistncia i la recerca, sempre i inexorablement fallida, de sentit o
transcendncia. A LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME dir que
Lhome, tal com el concep lexistencialista, si no s definible s perqu comena
per no ser res. Noms ser desprs tal com shagi fet. La famosa frase lhome
s una passi intil expressa el fracs del Pour-soi. Quan diu que lhome s
lsser que projecta ser du, sha dentendre que aquest s un projecte fallit
(un ens-en-si-per-a-si seria una contradicci), lhome sempre ser un du
frustrat per alhora i aix s limportant tot i la seva condici miserable,
lhome s qui haur de realitzar all que els dus prometien per no han
complert. En el seu perode dapropament al marxisme, Sartre tendir a veure en
lhumanisme una degradaci burgesa i ideolgica de la cultura per sempre se
sent vinculat al millor de la tradici humanista en tant que reivindicaci de
lhome-concret.
INTENCIONALITAT:
Segons
Husserl,
intencionalitat
s
la
caracterstica fonamental de la conscincia, s a dir, el fet que s sempre
conscincia de alguna cosa. Aquesta estructura intencional de la conscincia
impedeix pensar-la com una cosa tancada. Daqu Sartre en treu una de les
argumentacions a favor de la llibertat, en la mesura que la conscincia
intencional sempre llisca enfora de si mateixa.
LLIBERTAT: La llibertat s un dels temes majors en lobra sartriana, en la
mesura que constitueix lsser mateix del Pour soi. No es tracta de quelcom
que hom pugui, per aix dir-ne, afegir a la naturalesa humana, com un ingredient
ms, sin de la naturalesa humana en ella mateixa. Si lhome s, llavors s
lliure. Si en lhome lexistncia precedeix lessncia i si, com a tal, lhome no est
determinat per res, llavors es troba condemnat a sser lliure, perqu est
abocat al mn. Com es diu a LEXISTENCIALISME S UN HUMANISME:
Estem sols, sense excuses. s el que expressar dient que lhome est
condemnat a ser lliure. Condemnat perqu no sha creat a si mateix i, tanmateix,
per una altra banda, lliure, perqu un cop abocat al mn, s responsable de tot el
que hi fa. Fer-sen conscient s el que revela langoixa, en la mesura que cadasc
es el fonament in/fundat de tots els seus actes.
MALA FE (Mauvaise foi): Mitj que lhome empra per tal devitar langoixa
i per tal de emmascarar la seva llibertat i la seva responsabilitat. s una forma
de mentida per amb la particularitat que es menteix a si mateix i que, a ms,
hom arriba a convncer-se un mateix del fet que aquest deseixir-se de la
llibertat s innocent. La mala fe es pot trobar tamb en la conscincia
interessada, emotiva o calculadora tant li fa, i en el determinisme usat com a

excusa per tal de no plantejar-se langoixa i la seriositatde la llibertat. s

tamb una caracterstica de la petita burgesia com a grup social.
MITSEIN: Terme heiddegeri que designa el ser-amb, s a dir,
lexperincia de la comunitat. El cogito, en la seva versi sartriana, ha revelat
que el jo penso noms es fa possible entre els altres i amb els altres; per el
mitsein no s una estructura ontolgica. A lorigen lhome est sol; descobrir els
altres, accedir a la dimensi del collectiu, en la contingncia de tot el que s
hum, demana lacci del pour-soi.
NUSEA: Per a Sartre, a ms del ttol duna de les seves novelles ms
significatives, la nusea s la perspectiva dexistir com un simple objecte, com
una pedra, com una planta o com una cosa en el mn. Nusea seria viure com a
en soi, perdent la perspectiva humanitzadora dsser-amb-laltre. La
desesperana (vegis) vindria a ser una versi atenuada de la nusea que, per la
seva banda, s una condici existencial de caire ms global.
PASSI: Sartre s taxatiu a LEXISTENCIALISME S UN
HUMANISME: Lexistencialista no creu en el poder de la passi; no s un
romntic.
POUR-SOI: Lsser per a si (la conscincia) s, amb lsser en soi, la
segona regi ontolgica que Sartre distingeix en LSSER I EL NO-RES. Mentre
que lsser en soi s el que s, en canvi: lsser del pour-soi [per a si] es
defineix com a essent all que no s, i com no essent el que s. Lhome s lnic
sser pour-soi; en la mesura que s conscient dell mateix noms pot ser alguna
cosa perqu no coincideix amb el que s. Noms des del pour-soi pren sentit
lidea de llibertat i per aix mateix el pour soi t preminncia sobre l en soi
(en el fons s una manera de dir que la llibertat preval sobre el determinisme). El
pour-soi representa lafirmaci de lindeterminat, de la possibilitat, de la
llibertat, de tot el que no s en si. Si recordem que lexistncia no pertany a
lmbit del pour-soi, sin al de l en soi, ser possible capir tamb que el
pour-soi t una pregona relaci amb el desig. Vegis: angoixa, conscincia,
facticitat, situaci i transcendncia.
SITUACI: El pour-soi que s sser-en-el-mn s, per tant i en aquesta
mateixa mesura, fcticament, un sser en situaci; cadasc est en una
determinada situaci (una classe, una nacionalitat, una famlia) i noms en tant
que situaci es pot captar la conscincia. La situaci porta a l engagement.
TRANSCENDNCIA: En paraules de Sartre, el mot transcendncia no
sha demprar en el sentit [que hom diu que] Du s transcendent, sin en el
sentit de la superaci [dpassement]. Lhome s el que pot anar ms enll,
depassar, superar, ser projecte. Transcendncia i facticitat (vegis)
constitueixen el nucli del Pour-soi. Sc lliure en la mesura que puc transcendir
la meva situaci actual.