UNITAT

EL PENSAMENT MEDIEVAL:
FILOSOFIA I TEOLOGIA

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

NDEX

CRISTIANISME I FILOSOFIA

LPOCA DE LA PATRSTICA

SANT AGUST (354 430)

VISI GENERAL DE LEDAT MITJANA

LESCOLSTICA

LALTA ESCOLSTICA

SANT TOMS (1225 1274)

LA CRISI DEL SEGLE XIV

ENLLAOS

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

CRISTIANISME I FILOSOFIA

El comenament de la nostra era coincideix amb el desplegament doctrinal

del cristianisme, a partir de la forma que li havia donat sant Pau, la seva
propagaci posterior per tot el mn mediterrani i el seu enfrontament amb
la filosofia antiga.

Des del segle I al IV, el cristianisme va ser una religi perseguida, fins que l
emperador Constant va permetren el culte i, a continuaci, lemperador
Teodosi va reconixer el cristianisme com a religi oficial de lEstat (380).

Durant aquest temps, els anomenats apologetes van defensar el cristianisme

de les crtiques que rebia per part de filsofs i cientfics (crec perqu s
absurd, va escriure Tertuli), i els mestres de lEscola dAlexandria
(Climent i Orgenes) van tractar de fer de la teologia cristiana un coneixement
ordenat i racional.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

LPOCA DE LA PATRSTICA

Des dels inicis, la comunitat cristiana es va organitzar com una instituci

independent lEsglsia que, amb el temps, va anar adquirint fora, va crear
el seu propi ordre intern, la seva prpia direcci, les seves prpies lleis.

Una de les vies que va utilitzar lEsglsia per augmentar el seu poder va ser
definir amb claredat els dogmes cristians i mantenir-ne la puresa enfront dels
dissidents. Aquesta tasca la van dur a terme els anomenats Pares de l
Esglsia, com Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa.

Els Pares de lEsglsia van establir els principals dogmes cristians:

dogma trinitari

En Du hi ha una sola substncia en tres

persones diferents (Concilis de Nicea
325 i de Constantinoble 381).

dogma cristolgic
En Jesucrist suneixen les dues natures,
divina i humana (Concilis dEfes 431 i
de Calcednia 451).

El ms influent dels Pares de lEsglsia va ser sant Agust (segle V).

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

SANT AGUST (354 430)

Segons sant Agust, la filosofia no pot ser sin

cristiana. Si la filosofia s laspiraci a la veritat i
la Veritat s Du, el territori de la filosofia s
identifica amb el territori de la religi.

En aquest sentit, sant Agust estableix la unitat

intellectual entre cristianisme i filosofia
platnica, ja que considera que el platonisme t
ms punts de contacte amb el missatge cristi.

Aix doncs, colloca la ra humana al servei de

la fe, i inaugura la unitat entre ra i fe. Crec per
entendre, dir, i entenc per creure.

La influncia de sant Agust arriba a tota la

filosofia medieval.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

VISI GENERAL DE LEDAT MITJANA

Ledat mitjana comena amb la caiguda de lImperi rom doccident a les mans
dels gots (finals del segle V) i acaba a mitjan XV, amb el final de lImperi de
Bizanci: presa de Constantinoble pels turcs (1453).
Socialment

Suposa, al comenament, la desaparici de les ciutats, la

tornada a una economia agrcola i laparici de la societat
feudal.

Culturalment

Significa, als inicis, un empobriment de la cincia i la filosofia, i

labsncia dautonomia intellectual davant de lEsglsia.

La filosofia

Se centra a comprendre els continguts de la religi cristiana

i a mostrar que la religi no s incompatible amb el que la ra
pot demostrar.

Aquesta poca de decadncia intellectual a Europa va coincidir

amb el floriment i desenvolupament de la cincia en el mn
rab, amb centre a Bagdad i, a partir del segle X, a Crdova.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

LESCOLSTICA

Durant ledat mitjana, la filosofia dominant a tot Europa occidental va ser l

escolstica. Aquesta denominaci saplica a la filosofia que sensenyava a
les escoles monacals i catedralcies, i que estava supervisada per lEsglsia
de Roma.

Era una filosofia centrada en la reflexi sobre Du i les seves relacions

amb el mn. La seva aspiraci fonamental era harmonitzar la filosofia amb la
religi cristiana, la ra amb la revelaci i la fe.

Fins a finals del segle XI, la guia intellectual en aquest terreny ser la filosofia
de Plat i els qui van filosofar sota la seva influncia: Plot, entre els grecs, i
sant Agust, de la banda cristiana.

s lpoca de sant Anselm (1033 1109), decidit a fundar les creences

religioses en raons. Segons la seva opini, fins i tot lexistncia de Du pot ser
compresa racionalment: no s possible pensar que Du no existeix, defensar
sant Anselm amb el seu fams argument ontolgic.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

LALTA ESCOLSTICA

A partir del segle XII, Europa entra en un perode de recuperaci

econmica, social i cultural. Les ciutats i les universitats seran el nou
espai on florir un altre cop el pensament filosfic i, tamb, encara que ms
tmidament, la investigaci cientfica.

De la m dels rabs i els jueus arribar fins a occident lobra dAristtil i els
coneixements de la cincia hellenstica.

Sant Toms dAquino (segle XIII) ser lencarregat de comentar lobra

aristotlica des de la perspectiva cristiana i de convertir el filsof grec en la
nova guia intellectual de la cristiandat.

Amb la filosofia de sant Toms, lescolasticisme es far aristotlic, alhora que

adquirir una dimensi ms filosfica.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

SANT TOMS (1225 1274)

Seguint Aristtil, sant Toms veu en la ra

humana una facultat capa de proporcionar
coneixement, i no noms un instrument al
servei de la fe. Des daquest moment, la ra i la
fe tindran camps diferents per treballar, aix com
mtodes de treball i criteris diferents per
comprovar els seus resultats.

No obstant aix, segons sant Toms no pot

haver-hi conflicte entre els resultats que
obt la ra i les veritats revelades. Daqu que
la ra pugui demostrar lexistncia de Du,
encara que per vies diferents de largument de
sant Anselm.

Fe i ra sn dos camins que convergeixen en

la veritat, que s nica. La ra certament s
autnoma, per la seva autonomia conclou quan
entra en contradicci amb la fe.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

LA CRISI DEL SEGLE XIV

El segle XIV europeu va viure una etapa de profunda crisi econmica, social i
poltica. Al camp, revoltes camperoles contra els senyors feudals. A les ciutats,
la burgesia comena a exercir pressi sobre la noblesa.

LEsglsia comena a perdre poder davant de la monarquia i, quan trasllada la

seva seu a Aviny el 1309, es veur sotmesa al rei de Frana.

El naixement de lEstat, que es manifesta en la guerra dels Cent Anys entre

Frana i Anglaterra, posa fi a la vella idea de lImperi i a la mateixa estructura
feudal.

En lmbit del pensament, comena la separaci entre teologia i filosofia.

Es desconfia de la ra per tractar qestions religioses; creix linters per la
natura i la necessitat dalliberar la ra de la teologia.

Unitat 5.
El pensament medieval:
filosofia i teologia

ENLLAOS

Sant Agust

Sant Toms

Guillem dOccam

Filosofia medieval