ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 1

MAGISTRAL
MAGISTRAL DANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS
Intest prim duod
El duod s la primera porci de lintest prim, rgan intraperitoneal de
manera que presenta un meso que luneix a la paret posterior de la cavitat
abdominal anomenat mesenteri. Tot i aix, aquesta primera porci degut,
principalment, a la rotaci de lestmac passa a ser retroperitoneal
secundria. El duod, per tant, com a vscera secundriament peritoneal,
ser fcil de desenganxar de la paret.
El duod s la primera porci de lintest prim, la qual, a travs de langle
duodenojejunal comena el jej, porci amb nanses de disposici
horitzontal. La part final de lintest prim sanomena ili, porci amb nanses
de disposici ms vertical, part que sestn fins a la uni ileocecal, uni amb
el cec a partir de la qual, comena lintest gros.
Duod
Anatmicament, el duod presenta quatre porcions: una primera porci
anomenada porci superior duns 2cm i que s la continutat del plor de
lestmac. A ms, presenta un primer segment curt dilatat, just desprs de
passar el plor, anomenat bulb duodenal (nica part del duod que la
considerem que presenti un meso propi i que, per tant, s intraperitoneal).
La porci superior es dirigeix cap a la dreta i gira cap a caudal donant lloc a
langle o flexura duodenal superior (duna inclinaci aproximada de 90%)
a partir de la qual, comena la segona porci del duod anomenada porci
descendent. Aquesta porci, doncs, es troba a la dreta de la columna
vertebral i, per la seva bora esquerre o medial, es troba en relaci amb el
cap del pncrees, que se li apoia. Tamb, en la bora medial hi trobem la
desembocadura del conducte pancretic principal juntament amb el
conducte coldoc a travs de la papilla major duodenal i del conducte
pancretic accessori a travs de la papilla menor duodenal, caudal a la
major. Aquesta porci, finalment, gira cap a lesquerre donant lloc a langle
o flexura duodenal inferior a partir de la qual comena la tercera porci
del duod o porci horitzontal, que passa per davant de la columna
vertebral i queda situada just per sota el cap del pncrees. Finalment, torna
a girar cap amunt fent una ltima flexura (sense nom) i comenant la quarta
porci o porci ascendent del duod, la qual, finalitza a nivell de langle
duodenojejunal o de Treitz on comena el jej, vscera intraperitoneal
amb meso propi. Aquest angle de Treitz es troba ancorat a travs del
lligament duodenojejunal o suspensori just per sota del tronc celac i al
pilar esquerre del diafragma, lligament que mant la curvatura fixada del
duod i que pot presentar algunes fibres de mscul llis.
Relacions anatmiques
Porci superior: mant una estreta relaci amb la cara visceral del fetge i,
per tant, tamb es amb la vescula biliar, fet que fa que el duod pugui

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 2

MAGISTRAL
presentar una mica de coloraci verdosa. Sobre aquesta porci superior
sorigina el lligament hepatoduodenal, el qual, forma part de loment
menor i que uneix el duod amb lhil heptic. Aquesta porci la trobem
situada anterior al cos vertebral L1.
Porci descendent: es troba envoltant el cap del pncrees i situada
anteriorment i a la dreta de la vena cava inferior. s la porci on localitzem
la desembocadura del coldoc, conducte pancretic principal i conducte
pancretic accessori a travs de les respectives papilles. El mesoclon
transvers el tenim fixat a la cara anterior del pncrees i, el seu segment,
ms a la dreta, queda per davant daquesta porci del duod.
Porci horitzontal: passa, a nivell de L3, per davant de la vena cava inferior i
de la aorta abdominal, situades directament per darrera. Per la seva cara
anterior ens trobem part de larrel del mesenteri en la qual shi est fixant
parcialment. A travs del mesenteri hi estan passant els vasos mesentrics
superiors.
Porci ascendent: queda a la esquerra de la artria aorta fent un trajecte
des de L3 fins a la bora inferior del pncrees on, seguidament trobem
langle duodenojejunal i el lligament suspensori.
Irrigaci arterial
La porci duodenal de lintest prim es troba irrigada, bsicament, pels
vasos pancreatoduodenals, els quals, sn vasos que tamb irriguen el
cap del pncrees. Aquesta regi de lintest prim es troba altament
vascularitzada i, ms concretament la porci descendent, ja que s on hi
desemboquen moltes hormones. Tenim tres vasos dirrigaci:

Artria
pancreatoduodenal
superior
anterior
i
pancreatoduodenal superior posterior: procedeixen de la artria
gastroduodenal. Sencarreguen de la irrigaci de la primera (superior)
i segona (descendent) porci del duod.
Artria pancreatoduodenal inferior:
procedeix de la artria
mesentrica superior. Sencarrega de la irrigaci de la tercera
(horitzontal) i quarta (ascendent) porci del duod.

De la flexura duodenal inferior amunt, s territori del tronc celac mentre

que de la flexura avall s territori de les artries mesentriques.
Drenatge vens
El drenatge vens va a crrec de les venes pancreatoduodenals, paralleles
a les artries. Per tant, les venes pancreatoduodenals superiors (anterior i
posterior) drenen la sang de la primera i segona porci del duod i sen van
directament cap a la vena porta mentre que les venes pancreatoduodenals
inferior drenen la sang de la tercera i quarta porci del duod cap al sistema
porta a travs de la mesentrica superior.

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 3

MAGISTRAL
Drenatge limftic
El drenatge limftic de la regi duodenal al final anir a parar,
majoritriament, als ganglis celacs. Podem concretar, per, dividint el
duod en:

Ganglis limftics anteriors: drenen la limfa a

Ganglis limftics pancreatoduodenals, localitzats, al voltant
dels vasos arterials pancreatoduodenal.
Ganglis limftics de la regi pilrica localitzats, al voltant de la
regi pilrica de lestmac.
Ganglis limftics posteriors drenen cap als ganglis limftics
mesentrics superiors, localitzats, al voltant de la artria mesentrica
superior.

Finalment, la limfa tant dels ganglis anteriors com posteriors, acaba drenant
als ganglis celacs, i daqu, a la cisterna del quilo.
Pncrees
El pncrees s una glndula annexa mixta del tub digestiu que presenta
una porci excocrina (excreci de sucs pancretics per la digesti) i una
porci endocrina (secreci de la insulina). s un rgan secundriament
retroperitoneal, ja que queda situat a la paret posterior abdominal
envoltat, en el seu extrem ceflic, pel marc del duod. El pncrees queda
situat aproximadament a la lnia mitja, davant dels cossos vertebrals L1-L2.
Relacions
Des del punt de vista morfolgic diferenciem quatre parts del pncrees:

Cap: porci ms globulosa situada per davant de la vena cava inferior

i dels vasos renals drets (arteria i vena renal dreta). Posterior a
aquest, trobem el conducte final del coldoc abans darribar a la
banda medial de la segona porci del duod. Per la part inferior, el
cap presenta una prolongaci anomenada procs unciforme del
pncrees, pncrees menor (ja que embriolgicament el pncrees t
un origen doble), o pncrees de Winslow. A la cara anterior daquest
procs hi trobem els vasos mesentric superiors, la vena disposada a
la dreta de la artria.
Coll: coll s una zona que no t uns lmits clars per sabem que
queda just per davant dels vasos mesentrics superiors.
Cos: presenta una orientaci horitzontal creuant a nivell de L2 i
quedant per davant de la arteria aorta i, parcialment, del ronyo
esquerre.
Cua: orientada cap a lhil esplnic, s a dir, cap a la melsa. Per la
seva bora inferior es relaciona amb langle clic esquerre, lgic, donat
que per davant del pncrees hi trobvem la inserci del mesoclon
transvers. Doncs, quan arriba a la cua, aquest meso, gira.

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 4

MAGISTRAL
El concepte dincisura o escotadura pancretica es refereix a lespai
anatmic que queda entre el coll i el procs unciforme. Lloc dimportncia
quirrgica pel pas dels vasos mesentrics superior.
A linterior del pncrees trobem, bsicament, dos conductes excretors:

Conducte pancretic principal o de Wirsung: els acins pancretics

exocrins secreten els sucs pancretic, els quals, van a desembocar,
conjuntament amb el conducte coldoc, a la papilla duodenal major
de la porci descendent del duod.
Conducte pancretic accessori o de Santorini: presenta un
dimetre ms estret que lanterior i desemboca, sol, a la papilla
duodenal menor, situada cranial a la major.

Vascularitzaci

Artria gastroduodenal
A. pancreatoduodenals superior anterior
A. Pancreatoduodenals superior posterior
Artria mesentrica superior
Cap del pncrees
A. Pancreatoduodenal inferior
i duod
Artria esplnica: artria que presenta un flux sanguini important i
el seu trajecte, fins a la melsa, s seguint la bora superior del
pncrees.
A. Pancretiques: irriguen la part del cos i la cua del pncrees.
Presenten un trajecte sinus.

Pel que fa al drenatge vens, la vena esplnica, que queda situada per
darrera del pncrees (sota lartria que passa per la part superior) emet
branques pancretiques encarregades del drenatge vens de la cua i el cos.
Les venes pancreatoduodenals, encarregades del cap i el cos, drenen
conjuntament amb la esplnica, unida a la mesentrica superior, i formen la
vena porta.
Drenatge limftic
Majoritriament, els ganglis del pncrees estan situats a nivell de la seva
bora superior, seguint el recorregut de la artria esplnica, ganglis
anomenats pancreatoesplnics. La limfa, a partir daquests ganglis anir
o b cap als ganglis del tronc celac o b cap als ganglis de la mesentrica
superior, els quals, drenen als ganglis celacs.
Innervaci
Es troba innervat per branques simptiques, procedents de ganglis de la
regi torcica que envien els nervis esplcnics major i menor, i fibres
pasatimptiques procedents del nervi vaga (majoritriament del tronc vagal
posterior o vaga dret). Aquestes terminals simptiques i parasimptiques
van a ganglis nerviosos del tronc celac i a ganglis nerviosos de la

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 5

MAGISTRAL
mesentrica superior, a partir dels quals, envien fibres postsinptiques per
innervar les vsceres.
Melsa
La melsa s un rgan intraperitoneal situat a lhipocondri esquerre, rgan
que presenta unes funcions depuradores de la sang, i formadora de la
mateixa durant el perode fetal. Per tant, s una vscera que es troba
altament vascularitzada a travs de la artria esplnica. A lhipocondri
esquerre, queda protegida per les ltimes costelles, traumatisme de les
quals, pot produir la ruptura de la melsa i, en conseqncia, una hemorrgia
massiva. Per tant, en condicions normals no es palpa i quan fem una
inspiraci profunda, la melsa baixa acompanyant el diafragma i es pot
arribar a tocar per sota les costelles. Pot actuar, a ms, com a reservori de
sang (800g de sang).
En quan a la morfologia de la melsa, presenta una forma ovalada on hi
diferenciem una cara prpiament visceral, orientava avall i endavant, on hi
trobem lhil esplnic (arribada dels vasos esplnics) i una cara diafragmtica
posterosuperior, en contacte amb la cpula diafragmtica esquerre. Tamb,
a la melsa podem diferenciar-hi dos marges, un marge posterior, ms o
menys llis, i un marge anterosuperior, una mica irregular ja que presenta
tota una srie dentrants i sortints.
Relacions
A la cara visceral, lloc de lhil esplnic, hi trobem larribada de la artria
esplnica i la sortida de la vena esplnica i la ntima relaci que t amb
lestmac. Inferiorment es relaciona amb langle esplnic o esquerre del
colon i per la seva bora ms medial es relaciona amb el rony esquerre i la
cua del pncrees.
Fetge
El fetge s un rgan que es troba situat majoritriament a lhipocondri
dret per, el seu lbul esquerre es situa a lepigastri i pot arribar, fins i tot,
a ocupar part de lhipocondri esquerre. Els nounats presenten un fetge
molt gran ja que aquest, durant el perode fetal, s un rgan hematopoitic,
s a dir, productor de cllules sangunies.
Presenta una forma piramidal amb una coloraci, en condicions normals,
vermella degut a la alta vascularitzaci que rep. s de consistncia tova,
daspecte llis i homogeni. Est recobert per una fina cpsula anomenada
cpsula de Glisson formada de teixit connectiu dens irregular. El fetge s
una vscera molt gran pesa aproximadament 1,5 Kg i, en determinades
malalties pot arribar a pesar el doble.
El fetge s un rgan vital per la nostra supervivncia ja que est implicat
en:

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 6

MAGISTRAL

Metabolisme de protenes, hidrats de carboni i lpids.

Destoxificaci i inactivaci de substncies txiques.
Emmagatzematge de glucogen, vitamines i minerals.
Secreci de la bilis, la qual, interv en la digesti dels greixos.

El fetge s una vscera intraperitoneal, la qual, est unida a les parets de

la cavitat abdominal a travs duna srie de lligaments (el lligament
coronari, falciforme etc.) que el mantenen en la seva posici. Presenta
unions amb el diafragma (lligament falciforme, coronari i triangulars),
lestmac (lligament hepatogstric), el duod (lligament hepatoduodenal)
i el rony dret (lligament hepatorenal).
Morfolgicament presenta dues cares bastant asimtriques:

Cara diafragmtica: cara anterosuperior completament llisa que es

relaciona per davant i per sobre amb el diafragma i, a travs
daquest, amb la paret costal. Entre el diafragma i aquesta cara
diafragmtica del fetge shi colloca una prolongaci superior de la
cavitat peritoneal formant el recs subfrnic, el qual, queda dividit
en un recs subfrnic dret i un recs subfrnic esquerra per la
presncia del lligament falciforme que uneix la cara anterior del fetge
amb la paret abdominal anterior. Aquesta cara diafragmtica est
coberta per la capa anterior de peritoneu visceral. Presenta, a ms,
una cara posterosuperior anomenada rea nua del fetge que, com
el seu nom indica, no es troba recoberta per peritoneu visceral i que,
per tant, mant una relaci prcticament directe amb la cara inferior
del diafragma. Aquesta rea nua es forma ja que el peritoneu, al
baixar del diafragma cap el fetge sobre en dues fulles donant una
fulla anterior i una fulla posterior, s a dir, les fulles del meso es
troben clarament separades, les quals, delimiten aquesta rea nua.
En aquesta rea hi trobem la desembocadura de les venes
heptiques a la vena cava inferior, niques venes que no corren per
linterior dun meso.
Cara visceral: cara posteroinferior irregular orientada endarrere on
shi defineixen una srie de relleus que ens delimiten zones del fetge.
Clarament hi podem definir dos relleus verticals, dos solcs que, degut
a la orientaci del fetge shi poden delimitar, en cada una, una zona
anteroinferior i una zona posterosuperior:
Fissura portal principal o fissura sagital dreta:
La part posterosuperior correspon al solc de la vena cava
inferior.
La part anteroinferior correspon al solc de la vescula
biliar anomenat fossa de la vescula biliar.
Fissura umbilical o fissura sagital esquerre:
La part posterosuperior correspon a la fissura del
lligament vens, que durant el desenvolupament
embrionari era el conducte vens dAranci, el qual,
comunicava la vena umbilical amb la vena cava inferior

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 7

MAGISTRAL

per tal de que la sang oxigenada provinent de la mare no

hagus de passar pels sinusoides heptics.
La part anteroinferior correspon a la fissura del lligament
rod, vestigi de la vena umbilical.

Unint aquests dos solcs, en trobem un tercer de disposici horitzontal on hi

trobem lespai portal heptic o hil heptic, lloc on es troba la triada
portal, formada per la vena porta heptica, la artria heptica comuna i el
conducte coldoc (biliar). Envoltant aquesta trada portal hi trobem loment
menor, ms concretament, el lligament hepatoduodenal.
Anatmicament definim en el fetge, per la seva cara anterior, dos lbuls el
lbul dret i el lbul esquerre mentre que per la seva cara posterior hi
trobem, a ms, dos lbuls accessoris, els quals, formen part del lbul dret
anomenats el lbul caudat (superior a lhil heptic) i el lbul quadrat
(inferior a lhil heptic). El lmit entre el lbul dret i esquerre s la fissura
umbilical o sagital esquerra que, anteriorment coincideix amb el lligament
falciforme. Aquesta divisi anatmica del fetge no correspon amb la divisi
funcional del mateix.
Relacions del fetge
Per la seva cara visceral, el lbul esquerre es relaciona amb lestmac, ja
que el cobreix. El lbul dret es relaciona amb el rony i la glndula
suprarrenal dreta i per la part ms inferior amb langle heptic del colon o
angle dret del colon. A ms, molt a prop del porta heptic tenim situat el
duod, sobre la qual es recolza la vescula biliar.

Segments i lbuls del fetge

Desprs de lestudi de la distribuci interna dels vasos portals, es van
determinar unes rees heptiques funcionals. Funcionalment, doncs,
definim un lbul dret i un lbul esquerre, els quals, es troben separats per la
divisi de la vena porta heptica en una vena porta dreta i una vena porta
esquerre. Dintre dels lbuls definim una srie de territoris o segments
funcionals, en total vuit, el lmit entre els quals sn la disposici de les tres
venes heptiques: la vena heptica mitjana que, com que coincideix amb la
divisi de la vena porta, separa el lbul dret del lbul esquerre, la vena
heptica dreta, delimita, del lbul dret, una zona medial i una zona lateral i
la vena heptica esquerre, delimita, del lbul esquerre, una zona medial i
una zona lateral. Anatmicament, aquesta divisi funcional del lbul dret
i el lbul esquerre coincideix, per la cara posterior del fetge, amb la fissura
portal principal o fissura sagital dreta (a nivell morfolgic el lmit entre
els dos lbuls s la fissura umbilical o fissura sagital esquerre) mentre que

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 8

MAGISTRAL
per la cara anterior s una lnia divisria imaginria (que no coincideix
amb el lligament falciforme) tot i que interiorment coincideix amb la vena
heptica dreta. A cada lbul (dret i
esquerre) hi definim quatre segments,
nomenats seguint les agulles del
rellotge:

Segment I: correspon al lbul

caudat anatmic, per tant, des
duna visi anterior del fetge no
t representaci. s un segment
especial ja que rep branques tant de la vena porta dreta com de la
vena porta esquerre.
Segment II i III: coincideixen amb el lbul lateral esquerre, el II
superior i el III inferior.
Segment IV: forma tot el lbul medial esquerre ocupant tota la cara
anterior
Segment V, VI, VII i VIII: ocupen el lbul dret ordenats seguint les
agulles del rellotge.

Peritoneu
Tenim tota una srie de lligament que uneixen el fetge a les parets
abdominals. El fetge es troba unit amb la cara inferior o interna del
diafragma mitjanant el peritoneu parietal. La lnia de reflexi que fa el
peritoneu parietal diafragmtic al cobrir la cara superior del fetge forma,
globalment, una estructura lligamentosa anomenada lligament coronari.
Les dues fulles de flexi, estan mpliament separades (noms passa al
fetge), i ens delimiten lrea nua, recordem, rea no coberta per peritoneu
parietal i a on tenim la desembocadura de les tres venes heptiques a la
vena cava inferior. Tenim, per tant, una fulla anterior i una fulla posterior. En
el cas de la fulla anterior del lligament coronari es continua, anteriorment,
amb el lligament falciforme que uneix el fetge a la paret abdominal
anterior. Tant la fulla anterior com la fulla posterior es troben a la part ms
dreta inferior i a la part ms esquerre superior del fetge formant els
respectius lligaments triangulars, s a dir, el lligament triangular dret i el
lligament triangular esquerre (ms marcat). Grcies aquests lligament el
fetge penja del peritoneu parietal que baixa del diafragma. Per la part ms
inferior del lligament falciforme trobem un engruiximent fibrs corresponent
al lligament rod del fetge (vestigi de la vena umbilical).
Com a altre element de fixaci hem de recordar loment menor, el qual,
uneix la curvatura menor de lestmac amb lhil heptic. Aquest oment es
divideix en un lligament hepatogstric i un lligament hepatoduodenal, pel
qual, transiten el coldoc en direcci al duod i la artria heptica prpia i la
vena porta en direcci al fetge.
Drenatge limftic

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 9

MAGISTRAL
La major part del fetge, tant els ganglis limftics superficials com els ganglis
limftics profunds drenen als ganglis situats a lhil heptic, localitzats,
doncs, a lespai portal a travs dels quals, la limfa arriba als ganglis
localitzats al voltant del tronc celac.
Ganglis limftics profunds i ganglis limftics superficials ganglis limftics
portals ganglis celacs cisterna del quilo conducte torcic
La regi nua del fetge, en relaci al diafragma i la cara ms posterosuperior
del fetge drenen als ganglis de la vena cava inferior a partir dels quals,
pugen als ganglis de la regi mediastnica posterior sense passar pel lespai
portal ni els ganglis celacs.
Limfa de la cara posterior del fetge ganglis de la vena cava ganglis de
la regi mediastnica posterior conducte torcic
Innervaci
La innervaci del diafragma depn del plexe heptic, format per fibres
simptiques, procedents dels nervis esplcnics major i menor (nervis
abdominoplvics) procedents de ganglis nerviosos torcics i fibres
parasimtiques procedents del nervi vaga, sobretot del seu tronc posterior
(nervi vaga dret). Les fibres que surten del plexe segueixen el trajecte dels
vasos sanguinis.
Via biliar
La via biliar o conducte biliar t el seu origen a nivell dels canalicles
biliars, els quals, transiten enmig dels hepatcits. La limfa que circula per
aquests canalicles drena a conductes biliars interlobulillars, que, al
ajuntar-se amb altres, acaben formant conductes biliars collectors, que
donen un conducte heptic dret i un conducte heptic esquerre.
Aquests dos suneixen formant un conducte heptic, que anatmicament
el veiem sortir del fetge per linterior de loment menor (lligament
hepatoduodenal).
Dins daquest oment menor, en el conducte heptic se li uneix el conducte
de desembocadura de la vescula biliar, s a dir, el conducte cstic. En el
moment daquesta uni es forma el conducte coldoc, el qual, segueix un
trajecte descendent, sempre per linterior de loment, acompanyant a
lartria heptica prpia i a la vena porta. El coldoc passa per darrera de la
primera porci del duod per desprs situar-se posteriorment al cap del
pncrees, en el qual, hi t un solc. Finalment, abans de desembocar a la
cara medial de la segona porci del duod o porci descendent, se li uneix
el conducte pancretic (provinent del pncrees) i, desemboquen junts, a
travs de la papilla duodenal major a la llum del duod. Amb la uni del
coldoc amb el conducte pancretic es crea una dilataci anomenada
ampolla hepatopancretica. Tant el conducte coldoc, com el conducte
pancretic i fins i tot la ampolla hepatopancretica (esfnter de Oddi) tenen
tots el seu propi esfnter. En situacions en les que no tenim contingut

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 10

MAGISTRAL
alimentari a nivell del duod els esfnters es troben tancats. Per tant, amb el
tancament del conducte coldoc, la bilis, produda constantment pels
hepatcits, recula retrgradament cap a la vescula biliar, lloc on ser
emmagatzemada i concentrada fins a ser buidada. En situacions que hi ha
quimus al duod, a travs de la estimulaci parasimtica, el plexe entric i,
sobretot, secrecions hormonals es dur a terme la contracci de la vescula
biliar i relaxaci dels esfnters fent que la bilis sigui, finalment, secretada a
la llum del duod. La uni del coldoc al conducte pancretic principal
presenta variacions en la seva morfologia.
Vescula biliar
Al obrir la vescula biliar, veiem que presenta un aspecte com una mena de
panal dabella. El cos de la vescula es situa per davant de la segona porci
del duod mentre que el coll i el conducte cstic es situen per sobre la
primera porci. La vescula biliar es troba a la fossa que presenta la cara
visceral del fetge i es troba unida al fetge mitjanant teixit connectiu.
Irrigaci de la vescula biliar i el fetge
La irrigaci de la vescula biliar depn de la artria cstica, branca de la
arteria heptica dreta. Aquesta artria cstica neix en un espai anatmic
anomenat triangle de Calot, el qual, queda delimitat pel conducte heptic,
el conducte cstic i per la prpia cara visceral del fetge.
De la aorta surt el tronc celac, el qual, una branca que dna s la arteria
heptica comuna. Aquesta, es divideix en la artria heptica prpia i la
gastroduodenal. La heptica prpia puja per loment menor i es divideix, a
nivell del lhil heptic en artria heptica dreta i artria heptica esquerre.
El drenatge vens va a crrec de les venes heptiques, les quals, drenen
finalment a la vena cava inferior.

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 11

MAGISTRAL

ANATOMIA DELS RGANS SUPRACLICS 12

MAGISTRAL

CONDUCTE COLDOC: en el borde libre del omento menor (lligament

hepatoduodenal). Per davant de la vena porta i a la dreta de l'artria
heptica prpia.

La vescula biliar es troba a la fissura sagital dreta. Es relaciona amb la II

Porci del duod.
El coll i el conducte cstic sobre la cara superior de la I porci del duod.

Triangle de Calot: lmits: conducte cstic, conducte heptic com i el marge

lliure del fetge. La importncia que t s que trobarem la artria cstica al
centre del triangle.

La melsa est al He.

Es relaciona amb el colon, estmac i cua pncres.