Professional Documents
Culture Documents
Em sembla que perseguia una nina. De cop vaig veure que Alma va
desaparèixer i totes les nines van moure els ulls. Vaig sentir curiositat, quan
de cop vaig veure una altra nina que sortia de l’aparador. Era com jo! Anava
vestida igual! Vaig anar a la botiga i la vaig intentar obrir, no vaig poder i
llavors quan menys m’ho esperava es va obrir sola. Vaig entrar: era molt
bonica i hi havia moltes nines, però jo em vaig acostar a la que era com jo. La
vaig anar perseguint, però quan em distreia desapareixia. Al cap d’una estona
es va quedar quieta i la vaig agafar.
Què em passava! Tenia cos de nina! Ja entenia el que li havia passat a Alma i
el m’ha passat a mi, que encara sóc al cos de la nina.
MARIA LUCAS
Una nena pèl-roja, amb un abric vermell amb flors i uns ulls grans i
blaus volta per la ciutat, una freda nit d’hivern, veu una paret amb
molts de noms, treu un guix de la butxaca i escriu Joana al costat d’ un
que es diu Alma. Es gira i veu una nina igual que ella, la roba, els ulls i
fins i tot el mateix pentinat. La nena mira la nina com un gos a un filet.
La nena intenta obrir la porta girant el pany però està tancada. La
nena s’enfada i llança una bola de neu a la porta, es gira i sent com la
porta grinyola. Entra i veu una nina sobre una taula. Quan la va a
agafar, veu un ninot a terra i el posa bé. La nena es sent molt estranya
en aquella botiga plena de nines que feien una mica de por. La botiga
és fosca i vella, amb molta pols, sembla que ningú hi hagi entrat des
de fa molt de temps. Quan es gira veu que la nina està en un
prestatge. Escala els prestatges però sense voler tira a terra una nina i
apareix una nena rossa, amb els ulls blaus, una armilla vermella i uns
pantalons negres.
- Hola- diu la Joana.
- Hola, on estic?- diu l’ Alma.
- En una botiga de joguines; crec.
- L’últim que recordo és que he escrit el meu nom a una paret- diu l’
Alma.
- Jo també he escrit el meu!
Surten de la botiga i van a mirar la paret.
- El meu és aquest- diu la Joana mentre assenyala el seu nom escrit a
la paret.
- El meu és aquest- diu l’ Alma mentre assenyala el seu nom escrit a la
paret.
- Et dius Alma?- diu la Joana.
- Et dius Joana?- diu l’ Alma.
- Ja és tard- diu la Joana- he d’ anar a casa, però demà podem quedar
davant de la botiga per jugar.
- D’acord- diu l’ Alma.
L’endemà es troben davant la botiga, però veuen que algú està
portant caixes cap a dintre. Les nenes s’ acosten a preguntar.
- I la botiga de joguines que hi havia aquí?
- Estava abandonada i l’ he comprat a l’ajuntament per muntar una
pastisseria. Voleu un pastisset?
- Sí!- diuen les dues nenes alhora.
Les nenes compren un pastisset i van a jugar a davant. Després d’
aquell dia cada dia de l’any les nenes compren un pastisset i juguen al
davant. Però la Joana mai s’ha preguntat com és que quan va trencar
la nina va aparèixer l’ Alma, i l’ Alma mai va recordar el què va passar
dintre la botiga abans de conèixer la Joana. Que estrany, no?
Àngel Ribas
Al cap de uns quants minuts va aparèixer un noia que era exactament igual
que la nina de l’aparador. La nena es va quedar sorpresa i va cridar als seus
amics.
Els nens van planejar que quan el senyor es despistés li agafarien les claus i
desprès entrarien. Quan el senyor va tancar la botiga amb una clau de sobra
que tenia, els nens van entrar i es van trobar amb quarter ninots iguals que
ells. Els van agafar i quan menys s’ho esperaven van acabar dintre dels
cossos dels ninots. Però al final va resultar que tots els nens estaven somiant.
Andrés Velasquez
No sabia què m’havia passat. Era allà, dins d’un ninot de plàstic que era
igual que jo. Estava molt espantada, només podia moure els ulls amb els
quals veia els altres ninots que també em miraven, jo cridava molt i molt,
però ningú contestava.
De cop veig pujar una nina que surt d’una taula. Pel carrer hi passa una
nena que s’assembla moltíssim a la nina. La nena es queda mirant a
l’aparador i molt sorpresa entrar per descobrir que passa en aquella botiga.
Estic desesperada, crido:
La nena del vestit vermell va entrar a dins per descobrir què passava a
dins a la botiga. I, com jo i l’altra nena també, sense saber res va quedar
atrapada a dins de la nina.
I tot seguit, uns moments més tard, de sota la taula, torna a sortir un altre
ninot i es repeteix la història de la nina ....
Era un dia fred d’hivern, aquell mati es va aixecar a les 8:00 per anar a fer un
tomb pel poble.
PAU TAPIA