Estrategies Diversitat 1

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR AMB
L’ALUMNAT NOUVINGUT A L’AULA ORDINÀRIA
PROPOSTA PER ADAPTAR LES CIÈNCIES SOCIALS A 1ària i a l’ESO
Montserrat Alsius
CIÈNCIES SOCIALS a l’ESO
Utilització de mitjans audiovisuals i informàtics.
Estructuració de les sessions de la setmana

Correcció activitats Correcció activitats
EXPLICACIÓ DE AUDIOVISUALS
INFORMÀTICA CONTINGUTS
(power point/
(diapositives/fitxa)
videos,
EXPOSICIONS
Activitats
ORALS)
P
L
A
N
I
F
I
C
A
C
I
Ó
D
E
L
T
R
I
M
E
S
T
R
E
Utilització de mitjans audiovisuals i informàtics.
PLANIFICACIÓ DEL TRIMESTRE
La guia d’estudis
GUIA D’ESTUDIS : Unitat 7. EL NAIXEMENT DE CATALUNYA (SEGLES VIII-X)
Lèxic : Marca, aceifa, aprisió, pagesos aloers, alou, vicari o veguer, pagès de remença
1. La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya
1.1. La conquesta carolíngia
Creació de la Marca Hispànica: què és, quin territori abasta, qui la crea, per què, a quin any ?
Què és la Catalunya Vella ?
1.2. L’organització de la Marca Hispànica
Com s’organitza i qui hi governa. Relació amb el regne franc.
Saber quins van ser els 1rs comtats de la Catalunya Vella.
2. L’època de Guifré el Pelós. El naixement de Catalunya
Qui nomena comte a Guifré el Pelós, d’on i a quin any.
Quina dinastia comença Guifré el Pelós. Fins quin any governa aquesta dinastia.
2.1. L’enfortiment del comtat de Barcelona
Saber explicar per què Guifré el Pelós va esdevenint un comte fort
2.2. La mort del comte Guifré I
Saber explicar dos fets relacionats amb la mort de Guifré: un històric, i que el diferencia dels comtes anteriors, i l’altre llegendari.
3. El camí cap a la independència de la Catalunya Vella
Quins fets van afavorir que Catalunya aconseguís la independència a finals del segle x ?
3.2. El trencament amb els reis francs
Saber explicar amb quin fet Catalunya esdevé independent, per què es produeix aquest fet i qui n’és protagonista.
Saber fins quan no es va aconseguir la independència legal de Catalunya.
4. Una societat de pagesos lliures
La invasió islàmica de Catalunya va despoblar bona part del territori. A mesura que els francs ocupaven el país,
el van anar repoblant.
4.1. La repoblació
Saber explicar què era la repoblació, per què es duia a terme, que eren les cartes de població i per què es concedien.
4.2. Els pagesos
Saber explicar com vivien els pagesos a aquesta època.
5. Els senyors. El naixement del feudalisme a Catalunya
5.1. L’administració dels comtats: els veguers
Saber què van fer els comtes per governar i defensar millor el territori.
Saber de què s’encarregaven els veguers.
5.2. Els senyors
Saber qui eren els senyors, de què vivien, on vivien i com vivien.
5.3. La violència feudal
Saber a partir de quin segle Catalunya deixa de ser una societat de pagesos aloers lliures i esdevingué una societat feudal.
Saber qui en van ser responsables i què van fer.
6. Cultura i art a la Catalunya Vella abans de l’any 1000
Saber les principals característiques de la cultura i l’art de la Catalunya Vella abans de l’any 1000 ( només el que hem subratllat)
La guia d’estudis ( 2n ESO)
GUIA D’ESTUDIS ADAPTADA: U7 EL NAIXEMENT DE CATALUNYA (S VIII-X)
Lèxic : conquesta, marca, comtat, comte, repoblació, pagès, senyor

1. La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya
1.1. La conquesta carolíngia
Creació de la Marca Hispànica: què és, quin territori abasta, qui la crea, per què, a
quin any ?
Què és la Catalunya Vella ?
1.2. La Marca Hispànica
Com s’organitza i qui hi governa. Relació amb el regne franc.
Saber identificar en un mapa la Catalunya Vella.
2. El camí cap a la independència de la Catalunya Vella
2.1. El trencament amb els reis francs
Saber explicar amb quin fet Catalunya esdevé independent i qui n’és protagonista.
3. La repoblació
Saber explicar què era la repoblació, per què es duia a terme.
4. Els pagesos
Saber explicar com vivien els pagesos a aquesta època.
5. Els senyors
Saber qui eren els senyors, de què vivien, on vivien i com vivien.
La guia d’estudis ( 2n ESO)
Exemple
LÈXIC: LÈXIC:
Marca, aceifa, aprisió, pagesos aloers, conquesta, marca, comtat, comte,
alou, vicari o veguer, pagès de repoblació, pagès, senyor
remença.
5. Els senyors. El naixement del feudalisme a 5. Els senyors

Catalunya
5.1. L’administració dels comtats: els veguers
Saber qui eren els senyors, de què
Saber què van fer els comtes per governar i vivien, on vivien i com vivien.
defensar millor el territori.
Saber de què s’encarregaven els veguers.
5.2. Els senyors
Saber qui eren els senyors, de què vivien, on
vivien i com vivien.
5.3. La violència feudal
Saber a partir de quin segle Catalunya deixa de
ser una societat de pagesos aloers lliures i
esdevingué una societat feudal.
Saber qui en van ser responsables i què van fer.
Utilització de mitjans informàtics.
SESSIONS AULA D’INFORMÀTICA
 Activitats relacionades sempre amb el tema del

currículum que estem treballant.
 Recollides al bloc de CS de 1r cicle d’ESO i a la
web.
 Activitats variades ( res funciona si es repeteix
massa sovint): exercicis interactius: jclic, hot pot.,
quaderns virtuals..., fitxes de treball (carpeta
personal), webquests, caceres del tresor.
Pàgines
BLOC 0 ÍNDEX
1. CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO
1 ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI
2 EL PLANETA BLAU
3 EL CLIMA
4 EL PAISATGE
5 ESPANYA: EL MEDI FÍSIC
6 ELS RECURSOS NATURALS I L’EQUILIBRI DEL MEDI
7 ARA I ABANS
8 ELS PRIMERS HUMANS
9. EL NEOLÍTIC I L’EDAT DELS METALLS
10 EGIPTE I MESOPOTÀMIA
11 L’ANTIGA GRÈCIA
12 L’ANTIGA ROMA
2. CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

a LA POBLACIÓ
b MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS
SÍNTESI de MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS
c EUROPA I LA UNIÓ EUROPEA
d L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA
e L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
f ESTATS I SOCIETATS DEL MÓN
g L’ISLAM. AL ANDALUS
h LA FI DEL MÓN ANTIC I LA FORMACIÓ D’EUROPA
i LA SOCIETAT FEUDAL
j LA FORMACIÓ DE CATALUNYA
k L’EDAT MODERNA
Utilització de mitjans informàtics
Activitats d’introducció, Activitats d’ampliació

consolidació, reforç.
 Exercicis interactius:  Webquests/treball grup
hot potatoes, Jclic,  Caceres del tresor
quaderns virtuals...  Fitxes ( carpeta personal)
 Activitats de recerca d’
informació a internet
(pautat).
CIÈNCIES SOCIALS a 1r cicle d’ESO
Utilització de mitjans informàtics.
EL TREBALL DE GRUP A PARTIR DE LA RECERCA

D’INFORMACIÓ D’INTERNET
 S’inicia a 1r d’ESO i respon a una progressió

gradual de dificultat.
 L’estructura dels treballs que han de presentar al

llarg del 1r cicle és sempre la mateixa, però a
primer la recerca és molt més pautada i dirigida, el
grau de dificultat de comprensió de la informació
que han de consultar és bastant menor i la
complexitat del treball que han de fer també.
ACTITUDS DAVANT LA DIVERSITAT
DE LES AULES
El paper del professor/a
Aquell/a que
ignora la
realitat de la
classe
Aquell/a que té una actitud

paternalista.
Sobreprotegix els alumnes
amb dificultats i els
impedeix desenvolupar
totes les seves capacitats..
Aquell/a que busca solucions que donin respostes a les

necessitats dels seus alumnes.
Diversitat a l’aula ordinària
QÜESTIONS PRÈVIES
Sentir que formen part del grup classe, que fan el mateix que els
altres i que el professor/a els té en compte afavorirà el seu rendiment.
És important col·locar el llistó ni molt baix ni molt alt, ha d’estar en

concordança amb el punt de partida de l’alumne/a i les seves
capacitats.
Les grans llacunes en uns camps concrets de coneixement

condueixen molts nens/es a l’angoixa i al desencís.
Cal que el treball que l’alumne/a realitzi a les classes de l’aula

ordinària estigui connectat amb el treball que realitzen la resta
de companys, per tant ens allunyarem d’aquelles pràctiques que
l’aparten dels aprenentatges que es realitzen en aquell moment.
Diversitat a l’aula ordinària
Criteri general:
•Qualsevol adaptació s’ha de fer en funció del currículum

de referència i de les necessitats de l’alumne/a.
 Sempre que sigui possible, l’alumne/a utilitzarà el mateix

material que la resta, seleccionant-ne continguts i activitats i
elaborant material complementari o alternatiu si cal.
Adaptacions curriculars
Ens hem de plantejar :
Criteris en relació a les capacitats lingüístiques.

Criteris en relació a la selecció d’objectius que
poden assolir els/es alumnes.
Criteris en relació a la selecció de continguts.
Material que utilitzarà l’alumne: llibre text,
dossier...
Altres condicionants: coneixements previs dels
alumnes, recursos dels que disposem, perfil del grup
classe...
Criteris en relació a les capacitats lingüístiques *:
•Abans de començar el tema, introduir, anticipar el significat del

lèxic o destacar el lèxic més significatiu de la unitat.
•Simplificar els títols i enunciats, sovint són complicats.
•Simplificar els textos: en frases simples, sintaxi directa.
•Facilitar la comprensió mitjançant fotos, dibuixos, esquemes,

mapes conceptuals...
•Proposar activitats d’omplir buits, seleccionar, relacionar... si les del

llibre són massa complexes.
•Proposar exercicis de resum i de síntesi.

* Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició
a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
Criteris en relació a la selecció de continguts *:
Seleccionar els continguts que reforcin els aprenentatges previs de l’alumne/a.

Prioritzar aquells continguts que afavoreixin l’aprenentatge autònom de l’alumnat.
Seleccionar els que siguin significatius de cara a aprenentatges posteriors.
Diversificar els exercicis, en la mesura que es pugui, tant pel que fa a tipologies
com a la dificultat.
Prioritzar els que li permetin anar assolint les competències bàsiques.
Potenciar o seleccionar els exercicis amb: esquemes, símbols i gràfics.
Potenciar les activitats interdisciplinàries.
Proposar activitats que sintetitzin els coneixements apresos.
Potenciar els exercicis d’autocomprovació.
Seleccionar aquells amb què poden tenir més èxit.
*Font consultada: Llicència d’estudis :Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició
a l’aula ordinària de Carme Andrade Platero i Antònia Farré.
EXEMPLE DE SELECCIÓ D’OBJECTIUS
CONEIXEMENT DEL MEDI
5è de primària
Material del grup classe: dossier

LA SELECCIÓ D’OBJECTIUS: UN EXEMPLE
Unitat per a 5è de 1ària: L’Edat Mitjana
Selecció d’objectius bàsics a partir dels objectius de la unitat
1. Conèixer lèxic bàsic relacionat amb l’Edat Mitjana.*

2. Iniciar-se en la comprensió del temps històric. *
3. Iniciar-se en la comprensió de les relacions de causa-efecte.*
4. Identificar les grans etapes de la història d’Occident. *
5. Aprendre les dates d’inici i d’acabament de l’Edat Mitjana. *
6. Saber els períodes de l’Edat Mitjana.
7. Identificar els tres estaments medievals i els grups que els formaven.
8. Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana.
9. Completar un esquema sobre la societat medieval.
10. Completar un text sobre l’Alta Edat Mitjana.
11. Completar un esquema sobre la Baixa Edat Mitjana.
12. Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica,
Catalunya i la Corona Catalanoaragonesa. *
13. Adquirir una actitud respectuosa amb totes les creences i cultures. *
* Objectius comuns treballats a totes les unitats d’història.

La selecció de continguts
Exemple de selecció de continguts a partir

dels objectius seleccionats
Unitat per a 5è de 1ària: L’Edat Mitjana

Exemple de selecció de continguts a partir del material utilitzat pel grup classe
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric,

Objectius seleccionats identificar les grans etapes de la història d’Occident i
aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.
Material grup-classe
Material adaptat
Objectiu:
Identificar els tres estaments medievals i els grups
que els formaven.
Material grup-classe Material adaptat

Material grup-classe
Objectiu:
Identificar els tres estaments medievals i els grups
que els formaven.
Material grup classe
Material adaptat
Objectius:
•Iniciar-se en la comprensió de les
relacions de causa-efecte.
•Aprendre característiques bàsiques
de la Baixa Edat Mitjana.
Material grup classe
Material adaptat
Objectius:
•Iniciar-se en la comprensió de les
relacions de causa-efecte.
•Aprendre característiques bàsiques
de la Baixa Edat Mitjana.
Exemples d’adaptacions curriculars
 Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre de

text ( prèvia selecció d’objectius ).
 Exemple 2. Selecció de continguts i activitats del llibre de text

( prèvia selecció d’objectius ) i activitats complementàries i/o
compensatòries .
 Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a

referent el mateix material que fan servir la resta de la classe
( prèvia selecció d’objectius ).
Correcció activitats correcció
ACTIVITATS D’ EXPLICACIÓ DE
INFORMÀTICA CONTINGUTS AUDIOVISUALS
(power point/
activitats videos,
exposicions orals)
 Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre
de text ( prèvia selecció d’objectius).
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Matèria: Ciències Socials
Unitat: MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
Nivell: 2n d’ESO
Destinat a alumnes amb un cert domini del català, però no suficient per
assimilar els mateixos continguts que la resta de companys/es.
Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE
2n d’ESO. Editorial Vicens Vives
( fitxa-guia)
11. MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
Introducció
(Pàg. 172)
•Respon per escrit les tres preguntes d’aquesta pàgina
(nouvinguts, i si es creu convenient també els altres ).
(Prèviament es treballaran oralment amb tota la classe).
1. Els moviments migratoris

Pàg.174
•Fes el dibuix “emigrants-immigrants”
•Respon la pregunta núm.1 ( fa referència a un esquema)
Adaptació del tema 11 del llibre de C. Socials: MARCA DE
2n d’ESO
Pàg. 175
•Respon la pregunta núm 3 “ Te’n recordes ?”
•Dibuixa el gràfic ( se’ls ha d’explicar) i respon les preguntes 2 i 4
( si en saps alguna altra respon-la ).
2. Moviments migratoris avui

•Fes el gràfic de la pàg. 176 i respon la pregunta núm. 1
•Fes el mapa dels corrents migratoris
3. Conseqüències i control de les migracions

•Copia el mapa conceptual
•Ara escriu-lo en forma de text (posant els verbs)
........./ ( continua amb els apartats 4 i 5 )

 Exemple 2. Selecció de continguts i activitats
del llibre de text ( prèvia selecció d’objectius )
i activitats complementàries i/o compensatòries.
PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Unitat: L’EDAT MITJANA
Nivell: 2n d’ESO
Destinat a alumnes amb un cert domini del català i un bon ritme de treball.
1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES SEGÜENTS:
( Cal treballar aquest lèxic abans de l’explicació del tema )
Cerimònies:
Pelegrinatge:
Expedició:
Conseqüència:
Monjos i monges:
Arquitectura:
Escultura:
Monestir:
Pintura:
Poder: Aconseguir que els altres facin el que tu vols.

Cristiandat: Conjunt de persones cristianes que senten que són de la mateixa comunitat.
Església:
1Edifici on es celebren cerimònies religioses.
També vol dir:
2Conjunt de tots els ministres d’una església: Papa, cardenals, arquebisbes bisbes,
priors, sacerdots, frares, monjos , monges ( mira el dibuix de la pàgina 43 ).
Croades: Expedició de cristians per reconquerir Terra Santa.

Romànic: Estil arquitectònic propi de l’Europa occidental durant l’Edat Mitjana.
Estil arquitectònica: Manera característica de fer edificis.
2. QUÈ EN SAPS ?
Posa una creu X a l’opció correcta. Si no ho saps deixa-ho en blanc.

Ítems que es corresponen amb els objectius seleccionats
A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA... SÍ NO
1. La majoria de la població era cristiana
2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses
3. L’Església tenia molt poder
4. L’Església era pobre
5. Les Croades eren persones que feien creus
6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res
7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat
8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra
9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana
10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos
11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges

3. ESCOLTA L’EXPLICACIÓ I MARCA AMB UNA CREU ( x ) TOT EL QUE VAGIS ENTENENT
DEL TEMA.
1. EL PAPER DE
L’ESGLÉSIA
1.1. UNA EUROPA CRISTIANA
Cap a l’any 1000 la majoria de població era cristiana
L’església fixava les obligacions dels cristians
1.2 L’ESGLÉSIA REGULAVA LA VIDA SOCIAL
A l’edat mitjana totes les festes eren religioses.
L’Església tenia molt poder
1.3 L’ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÉSIA
L’Església era molt rica
A l’època feudal, reis i nobles i Església lluiten pel poder. Guanya l’Església.
Referent adaptació : MARCA 2 VICENS VIVES

2. L’EXPANSIÓ DE L’EUROPA CRISTIANA
2.1 L’ORIGEN DE LES CROADES
Terra Santa ( Jerusalem i zones on havia viscut Jesús ) eren llocs de pelegrinatge pels cristians.
Terra Santa era dels musulmans
Durant molts anys els musulmans permetien als cristians que visitessin Terra Santa
Quan els turcs ocupen Jerusalem prohibeixen que els cristians hi vagin
Comencen expedicions de cristians cap a Terra Santa. Són les Croades
Hi va haver tres Croades
2.4 CONSEQÜÈNCIES DE LES CROADES
El comerç d’occident s’extén cap Orient
A través dels àrabs els europeus aprenen moltes coses

4 . ESCRIU OCCIDENT I ORIENT A LES ETIQUETES BLANQUES :
Aquestes activitats les faran mentre els altres fan activitats del llibre que
ells/es no poden fer.

5 . OBSERVA AQUESTS MAPES DE TERRA SANTA

6 . FIXA’T BÉ ON ÉS TERRA SANTA

7 . ON ÉS ESPANYA? I TERRA SANTA ? FES-HI UN CERCLE

8. RELACIONA amb una fletxa :
CAUSA CONSEQÜÈNCIA
La majoria eren pagesos, i per això hi havia imatges a les esglésies
L a major part de la gent eren analfabets, i per tant els vassalls els pagaven diners
L’Església tenia moltes terres, motiu pel qual gran part del dia pregaven
Els monjos volien fugir del món, per això sovint s’enfrontava amb els nobles
L’Església tenia molt poder per tant els monestirs eren al camp.
10. FES LES SEGÜENTS ACTIVITATS DEL LLIBRE
Pàgina 43 ( te’n recordes ?) núm: 1, 2

Pàgina 45 ( te’n recordes ?) núm: 1, 3
Pàgina 47 ( te’n recordes ?) núm: 1

9. RESPON:
a) Quina era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana ?
b) Fes una creu x als edificis més importants del romànic:
TEATRES
ESGLÉSIES
SUPERMERCATS
CIRCS
MONESTIRS
12. RESUMEIX LA SÍNTESI DEL FINAL DEL TEMA ( Per recordar ) ( PÀG. 55 )

10. ESCRIU AQUESTES PARAULES ALS ESPAIS QUE ESTAN EN BLANC
Castells, vassalls, senyors, monestirs, oració, llibres, serfs, feudal, protecció.

11. POSA ELS NOMS DE LES DIFERENTS PARTS DEL MONESTIR. POTS MIRAR EL DIBUIX DEL LLIBRE
12. CORREGEIX-TE LA PREGUNTA 3: QUÈ EN SAPS ? (COMPARA-LA)
A L’EUROPA OCCIDENTAL A L’EDAT MITJANA... SÍ NO
1. La majoria de la població era cristiana
2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses
3. L’Església tenia molt poder
4. L’Església era pobre
5. Les Croades eren persones que feien creus
6. Als europeus amb les Croades no aconsegueixen res
7. La gent vivia al camp. Les esglésies eren a la ciutat
8. Als monestirs, els monjos i monges hi pregaven i els pagesos treballaven la terra
9.El romànic era la manera de construir més important de l’Edat Mitjana
10.La majoria d’edificis romànics eren religiosos
11.A les esglésies romàniques no hi havia imatges

13. EN GRUP FEU UN MURAL SOBRE ALGUN D’AQUESTS ASPECTES DE L’EDAT
MITJANA. DESPRÉS L’EXPOSAREU AL GRUP
•El paper de l’església cristiana

a l’Europa occidental
•Les Croades
•El romànic

 Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a
referent el mateix material que fan servir la resta de la
classe( prèvia selecció d’objectius ).
ADAPTACIONS CURRICULARS
•Unitat 1: L’ORIENTACIÓ I LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

Nivell: 1r d’ESO
•Unitat 12: L’EDAT MITJANA

Nivell: 5è de primària
Material adaptat que es donarà a l’alumne/a
Lèxic amb imatges.

Presentació dels conceptes de forma visual.
Activitats
Unitat 1:
L’ORIENTACIÓ I LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
Nivell: 1r d’ESO
Destinat a alumnes que no saben català, encara que sí que coneixen

l’alfabet.
Unitat 1: L’ORIENTACIÓ I LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
Nivell: 1r d’ESO
Presentació del tema amb diapositives

Correcció activitats
ACTIVITATS D’
AUDIOVISUALS
EXPLICACIÓ DE
INFORMÀTICA CONTINGUTS (power point/
(diapositives)
videos)
activitats
ÉS UNA ACTIVITAT PER A TOTA LA CLASSE

Nivell: 1r d’ESO
Material lliurat a l’alumne
Presentació dels conceptes de forma visual Activitats

Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Nivell: 1r d’ESO
Unitat 12:
L’EDAT MITJANA
Nivell: 5è de Primària
Destinat a alumnes amb un cert domini del català oral , però amb poc
domini del català escrit.
Objectiu: 1
Presentació del lèxic del tema SOCIETAT
CASTELL
FEU
DINERS ÀRAB VISIGOT
IMPOSTOS POBRES
NOBLE
CAMPEROL
SERF
SENYOR SOLDAT REI CAVALLER MONJO BISBE
FEUDAL
QUAN VA PASSAR ? INFORMACIÓ
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric,
identificar les grans etapes de la història d’Occident i ARA
aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.
Edat Edat Edat Edat

Prehistòria Contemporània
Antiga Mitjana Moderna
E. MITJANA
Any 476 d C Any 1492 d C

Objectius: INFORMACIÓ
•Saber els períodes de l’Edat Mitjana.
•Aprendre les dates d’inici i d’acabament de
l’Edat Mitjana.
QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ?

Objectius: Saber els períodes de l’Edat Mitjana. INFORMACIÓ
Aprendre característiques bàsiques de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana
QUINES ETAPES HI VA HAVER A L’EDAT MITJANA ?
Hi trobem hi ha L’EDAT MITJANA hi ha

A LA
Anys que van bé
ALTA EDAT PENÍNSULA BAIXA EDAT
IBÈRICA
MITJANA MITJANA
TÉ 2 ETAPES
Anys que no van bé
Objectiu: 8 L’ALTA EDAT MITJANA INFORMACIÓ
Objectius: 3, 8 LA BAIXA EDAT MITJANA INFORMACIÓ
INFORMACIÓ
Objectiu:
•Identificar els tres

estaments medievals i
els grups que els
formaven.
Necessito
Jo et deixaré
les terres
terres perquè
les treballis i et
protegiré, però
Faré el que em
m’hauràs de pagar
impostos. manis, senyor
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica INFORMACIÓ
EL REGNE VISIGOT I L’ANDALUS

Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya. INFORMACIÓ
CATALUNYA A L’EDAT MITJANA
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Corona Catalanoaragonesa. INFORMACIÓ
LA CORONA CATALANOARAGONESA
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans ACTIVITATS
etapes de la història d’Occident i aprendre les dates d’inici i acabament de l’Edat
Mitjana.
QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
1. Completa amb els noms de cada etapa
1. A quin any va començar l’Edat Mitjana ?

2. A quin any es va acabar l’Edat Mitjana ?
3. Quina Edat hi va haver abans de l’Edat Mitjana?
4. Quina Edat hi va haver després de l’Edat Mitjana?
Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric, identificar les grans etapes de ACTIVITATS
la història d’Occident i saber les dates d’inici i acabament de l’Edat Mitjana.
QUAN VA PASSAR ? LES ETAPES DE LA HISTÒRIA

2. Completa amb els noms que falten i amb l’any que va acabar l’Edat Mitjana
Objectius: 2, 4 ACTIVITATS
3. Relaciona:
Edat Contemporània
Edat Mitjana
Edat Moderna
Edat Antiga
Prehistòria
QUAN VA PASSAR ? ELS PERÍODES DE L’EDAT MITJANA
4. Completa
visigots
....................
EDAT MITJANA
anys que van bé
anys que ...............
5. En quins períodes es divideix l’Edat Mitjana ?
............................................................................................................
6. Completa
L’ALTA EDAT MITJANA
7 . Escriu les paraules que hi falten:
L’any 476 s’acaba l’................... ..................... i comença l’Alta Edat ...................Arriben

els.................., sorgeixen els primers................i es fan.........................on hi viuen
els.................. La religió dels monjos és el ........................i la dels àrabs ...................
Els musulmans preguen a les......................., i els cristians a les .....................
LA BAIXA EDAT MITJANA
8. Completa:
Anys que van bé Anys que no van bé
Les collites van bé Les collites no van bé
Revoltes
Objectiu: 1 ACTIVITATS
LA BAIXA EDAT MITJANA. ELS OFICIS
9. Escriu cada nom d’ofici al seu lloc:

Boter Fuster Pelleter
Objectius: Temps/ Causalitat/ Característiques ( 2, 3, 8 ) ACTIVITATS
LA BAIXA EDAT MITJANA. MALES COLLITES I PESTA

10. Què passa primer i què passa després ?. Posa-hi els números que hi falten
seguint l’ordre de la història.
L’ EDAT MITJANA. LES ACTIVITATS DE CADASCÚ
11. Escriu a sota de cada dibuix la frase que hi va:

Els serfs treballaven al camp / Els cavallers lluitaven / Els monjos pregaven
L’EDAT MITJANA. ELS IMPOSTOS
12. Fes una creu X al costat del dibuix que representa els impostos.
L’EDAT MITJANA. LA SOCIETAT
13. Posa-hi els números que hi falten:
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de la Península Ibèrica. ACTIVITATS
L’EDAT MITJANA ELS REGNES HISPÀNICS
16. Pinta Al Andalus d’un color i els regnes cristians d’un altre. Escriu el nom
a l’etiqueta.
Pinta la
llegenda del
mapa
AL ANDALUS
Regnes
cristians
Objectiu:7
ACTIVITATS
14. Relaciona:
Objectiu: Completar un esquema de la societat medieval ACTIVITATS
15. Escriu a sota de cada dibuix els noms que hi corresponen.

Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya ACTIVITATS
L’EDAT MITJANA A CATALUNYA
17. Escriu a l’etiqueta que correspongui:Catalunya Vella/ Catalunya Nova/ Al

Andalus
Objectiu: Reconèixer mapes sobre la història medieval de Catalunya ACTIVITATS
i la Corona Catalanoaragonesa.
L’EDAT MITJANA A CATALUNYA
18. Relaciona :
Territoris catalans a la Mediterrània
Catalunya Nova i Catalunya Vella
Catalunya Vella
ACTIVITATS
Objectius: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,11, 12
Activitat de síntesi
19. Feu en grup un mural. Escolliu un d’aquests temes.
L’explicareu als companys
• Les paraules del tema

• El temps. Quan va passar ? Les etapes de la història i de l’Edat
Mitjana
• L’Alta Edat Mitjana
• La Baixa Edat Mitjana
• Els oficis
• La societat
• El cristianisme i l’Islam
• L’Edat Mitjana en mapes
TIC I DIVERSITAT
Correcció correcció
d’activitats
ACTIVITATS D’
INFORMÀTICA EXPLICACIÓ DE AUDIOVISUALS
CONTINGUTS (power point/
activitats videos,
exposicions orals)
Utilització de mitjans informàtics
Activitats d’introducció, Activitats d’ampliació

consolidació, reforç.
• Exercicis interactius: • Webquests/treball
hot potatoes, Jclic, grup
quaderns virtuals...
• Caceres del tresor
• Activitats de recerca
• Fitxes ( carpeta
d’ informació a
personal)
internet (pautat).
Utilització dels mitjans informàtics.
Hot potatoes
EXEMPLES D’ADAPTACIONS DE
WEBQUEST
Utilització dels mitjans informàtics. Adaptació del treball de grup
Treballs de 1r d’ESO
1r trimestre
– Treball sobre els climes
1r/2n trimestre
– Treball sobre els continents
2n/3r trimestre
– Webquest d’Egipte
AQUESTS TREBALLS ELS FAN TOTS ELS ALUMNES DE LA CLASSE

INICI INTRODUCCIÓ ORGANITZACIÓ TASCA ACTIVITATS AVALUACIÓ
ORGANITZACIÓ
Tot el tema està dividit en 6 apartats i cada grup n'investigarà un. Són
aquests:
*SITUACIÓ. EL LLOC
*EL TEMPS. ELS FARAONS
LA IMPORTÀNCIA DEL NIL
LA VIDA QUOTIDIANA
LA RELIGIÓ: DÉUS, DEESSES I VIDA D’ULTRATOMBA
L’ART EGIPCI I LA RELACIÓ AMB LA MORT
1. SITUACIÓ. EL LLOC
•Amb el teu company/a haureu d’investigar a quin continent està situat aquest
país, les principals característiques de la seva geografia i com aquestes van
influir en la civilització de l’Antic Egipte.
•Heu de preparar un treball escrit i una presentació de diapositives, 5 o 6 com

a mínim, i 10 com a màxim. Les diapositives ens les haureu d’explicar.
•En el suport visual que prepareu hi ha d’haver com a mínim un mapa de

l’Antic Egipte.
RECURSOS
http://www.elinformadordegalicia.com/jms/egipto/geografia.htm
http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/crono/mapa.htm
http://www.xtec.cat/~malsius2/egipte/egipcis/text.htm
http://www.librosvivos.net/smtc/pagporformulario.asp?idIdioma=ES&TemaClave=1045&
pagina=3&est=0
http://es.encarta.msn.com/encnet/refpages/RefArticle.aspx?refid=1121572691
http://www.monografias.com/trabajos11/egan/egan.shtml
EXEMPLE
2.EL TEMPS. ELS FARAONS
Vosaltres ens haureu de situar en el temps. Haureu d’explicar:

•Quan va començar la historia de l’Antic Egipte. Quants anys va durar.
•Quines etapes va tenir. Heu de comentar breument que va passar a l’Imperi
Antic, l’imperi Mig, l’imperi Nou i la decadència de l’imperi ( Baixa Època ).
•Quins van ser els principals faraons de cada període. Explicar el misteri de
Tutankamon.
•Heu de preparar un treball i diapositives, 5 o 6 com a mínim, i 10 com a màxim.
Les diapositives ens les haureu d’explicar.
•En el suport visual que prepareu hi ha d’haver com a mínim una línia del temps.
RECURSOS
http://www.librosvivos.net/smtc/PagPorFormulario.asp?idIdioma=ES&TemaClave=1045&
est=3
http://www.xtec.cat/~malsius2/diaposweb1/egipte.ppt
http://buscador.icarito.cl/icarito/index.jsp?keywordsABuscar=RmFyYW9uZXM=
El misteri de Tutankamon
AJUDA
Cap a l'any 3.400 aC, Egipte estava format per dos regnes: l' Alt i el Baix Egipte. A voltants del 3.100 aC.,
Menes, un rei de Nekhen a l'Alt Egipte, va conquerir el Baix Egipte i es va convertir en el primer faraó dels dos
regnes. La història d'Egipte es divideix en tres períodes principals: L'Imperi Antic, l'Imperi Mig i l'Imperi Nou.
IMPERI ANTIC
• Durant l'Imperi Antic ( 3100-2200 aC ), la creença en una vida després de la mort es va convertir en una part
important de la religió dels antics egipcis. Va ser l'època de la construcció de piràmides. destaquen els faraons Kèops,
Kefren i Micerí, els constructors de les grans piràmides.
IMPERI MIG
• Durant el regne Mig ( 2000-1800 aC ), Egipte comerciava amb altres terres i va conquerir Núbia cap el sud
d'Egipte.
IMPERI NOU
• L'Imperi Nou ( 1600-1100 aC ) va ser l'època més pròspera d'Egipte. Amb la capital a Tebes. Els faraons van fer
construir grans temples. Destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, que van extendre l' imperi egipci cap Orient (
Palestina i Síria ).
BAIXA ÈPOCA
• Però la riqueza de l'Antic Egipte va atraure governants d'altres països. Als últims anys de la seva història, Egipte
va ser dominat diverses vegades per pobles estrangers, com ara els perses i els grecs, fins que va ser definitivament
conquerit pels romans al segle I aC ( any 30 aC ) i es converteix en província de Roma. Aquest mateix any
Cleòpatra, darrera reina d'Egipte, se suïcida
Treballs de 2n d’ESO
1r trimestre
– Treball de geografia sobre un viatge.
1r/2n trimestre
– Webquest d’història *
2n/3r trimestre
– Caceres del tresor
– Treball voluntari d’història
Utilització dels mitjans informàtics. Adaptació del treball
de grup
Webquest d’història de 2n d’ESO
Pautes i guions de treball:
• Llibre text (Barcanova ) : el racó d’internet

• Treball en format similar a una
webquest : introducció, tasca, procés,
advertiments i recursos d’internet.

Temes:
• Relacionats amb les unitats treballades el 2n trimestre. Hi
ha un tema, i en algun cas dos per unitat.
– L’imperi bizantí
– L’Islam
– Els castells
– Les conquestes dels cristians ( “reconquesta” )
– El naixement de Catalunya
– L’expansió de la Corona catalano-aragonesa
.................................................................................
• Baixa Edat Mitjana: pesta, guerra i revoltes pageses
• Cultures precolombines: inques, azteques i maies
• Els indis d’Amèrica del Nord
Adjudicació del tema de treball:

Han escollit el que han volgut.
Criteris per fer els grups:

• de 2 a 4 persones. Si són 4 han de
treballar per parelles amb 2 ordinadors i
amb parts diferenciades del treball.
• Agrupament lliure.
INTRODUCCIÓ
•Motivació
TASCA
•Què han de fer
i com.
PROCÉS
•Guió de treball
ADVERTIMENTS
•Ortografia
•Redacció
RECURSOS
•Enllaços
GUIÓ DE TREBALL
Destinat a alumnes d’ampliació
Enllaç 1
Pàg. 114. Història d’Al-Andalus. (En castellà)
Enllaç 2
Pàg. 114. Al-Andalus: conquesta, emirat, califat i regnes de taifes. Organització econòmica i social. Cultura i art. (En castellà)
Enllaç 3
Pàg. 114. Els grans períodes de la història d’Al-Andalus. Hi ha una cronologia. (En castellà)
Enllaç 4
Pàg. 114. Al-Andalus, resum històric i descripció de l’organització política, social i econòmica. (En castellà)
Enllaç 5
Pàg. 114. Galeria fotogràfica de les mesquites més importants: la Ka’ba, Medina, la Roca de Jerusalem.
Enllaç 6
Pàg. 114. Introducció històrica i artística a la mesquita de Còrdova. (En castellà)
Enllaç 7
Pàg. 114. Visita virtual a la mesquita de Còrdova. Procés històric de la construcció de l’edifici. Descripció detallada de les seves característiqu
es arquitectòniques. (En castellà)
Enllaç 8
Pàg. 114. Fitxa descriptiva de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
Enllaç 9
Pàg. 114. Descripció de l’evolució artística de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
Enllaç 10
Pàg. 114. Galeria fotogràfica de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
Enllaç 11
Pàg. 114. Fris cronològic sobre la història de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
Enllaç 12
Pàg. 114. Introducció històrica i artística a l’Alhambra de Granada. Descripció dels principals espais i galeria fotogràfica. (En castellà)
Enllaç 13
Pàg. 114. Web monogràfic sobre l’Alhambra
de Granada. Hi destaquen la visita virtual en 3D, i els apartats de plànols i mapes, les visites als jardins i les llegendes sobre l’Alhambra
. (En castellà)
Enllaç 14
Pàg. 114. Descripció i característiques dels jardins de l’Alhambra, el Generalife i d’altres palaus nassarites. (En castellà)
Enllaç 15
Pàg. 114. Web monogràfic dedicat a l’Alhambra de Granada: recorregut virtual per l’edifici i els jardins, història i galeria fotogràfica.
Enllaç 16
Pàg. 114. Història de l’Alhambra de Granada. (En castellà)
Enllaç 17
Pàg. 114. Recorregut històric pels principals exemples d’art nassarita: l’Alhambra i els jardins del Generalife. (En castellà)
Enllaç 18
Pàg. 114. Recorregut històric pels principals edificis de l’Alhambra de Granada i pels jardins del Generalife. (En castellà)
Utilització dels mitjans informàtics. Adaptació del treball
de grup
Destinat a la majoria d’alumnes
PROPOSTA 3
1. Aspectes històrics de l’Andalus

• Enllaç 2
Al-Andalus: conquesta, emirat, califat i regnes de taifes. Organització econòmica i social. Cultura i art. (En castellà)
• http://ccsocials.blogspot.com/2008/09/01-lislam-i-al-ndalus.html
• Enllaç 3
Els grans períodes de la història d’Al-Andalus. Hi ha una cronologia. (En castellà)
2. La mesquita
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita
• Enllaç 5
Galeria fotogràfica de les mesquites més importants: la Ka’ba, Medina, la Roca de Jerusalem.
3. La mesquita de Córdova
• Enllaç 10
Galeria fotogràfica de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
• Enllaç 11
Fris cronològic sobre la història de la mesquita de Còrdova. (En castellà)
4. L’Alhambra de Granada
• Enllaç 13
Web monogràfic sobre l’Alhambra de Granada. Hi destaquen la visita virtual en 3D, i els apartats de plànols i mapes,
les visites als jardins i les llegendes sobre l’Alhambra. (En castellà)
• Enllaç 14
Descripció i característiques dels jardins de l’Alhambra, el Generalife i d’altres palaus nassarites. (En castellà)
• Enllaç 15
Web monogràfic dedicat a l’Alhambra de Granada: recorregut virtual per l’edifici i els jardins, història i galeria
fotogràfica.
• Enllaç 16
Història de l’Alhambra de Granada. (En castellà)
• Enllaç 17
Recorregut històric pels principals exemples d’art nassarita: l’Alhambra i els jardins del Generalife. (En castellà)
Destinat a alumnes amb moltes dificultats de comprensió
Tema 4: ISLAM
PROPOSTA 1
Espaibarcanova.cat
• Unitat 7 Pàg. 186. Els orígens de Catalunya i
els comtats catalans independents.
Destinat a alumnes amb dificultats de concentració, hàbits...
Tema 4: ISLAM
PROPOSTA 2
• http://www.librosvivos.net/smtc/hom
eTC.asp?TemaClave=1149

Exposicions orals
– Després de cada exposició la classe en fa una valoració. Sempre

comencen valorant el grup/s que ha/n exposat la sessió anterior. Han
de destacar en primer lloc els aspectes positius.
– Quan tots han exposat s’escull per votació la millor exposició i

presentació powerpoint i les guanyadores es pengen a la 1ª pàgina
del bloc.
Compartim dificultats, compartim les solucions...
http://montse.quintasoft.net

Estrategies Diversitat 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estrategies Diversitat 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR AMB

L’ALUMNAT NOUVINGUT A L’AULA ORDINÀRIA

PROPOSTA PER ADAPTAR LES CIÈNCIES SOCIALS A 1ària i a l’ESO

Estructuració de les sessions de la setmana

GUIA D’ESTUDIS ADAPTADA: U7 EL NAIXEMENT DE CATALUNYA (S VIII-X)

Lèxic : conquesta, marca, comtat, comte, repoblació, pagès, senyor

5. Els senyors. El naixement del feudalisme a 5. Els senyors

SESSIONS AULA D’INFORMÀTICA

 Activitats relacionades sempre amb el tema del

2. CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

Activitats d’introducció, Activitats d’ampliació

EL TREBALL DE GRUP A PARTIR DE LA RECERCA

 S’inicia a 1r d’ESO i respon a una progressió

 L’estructura dels treballs que han de presentar al

Aquell/a que té una actitud

Aquell/a que busca solucions que donin respostes a les

És important col·locar el llistó ni molt baix ni molt alt, ha d’estar en

Les grans llacunes en uns camps concrets de coneixement

Cal que el treball que l’alumne/a realitzi a les classes de l’aula

•Qualsevol adaptació s’ha de fer en funció del currículum

 Sempre que sigui possible, l’alumne/a utilitzarà el mateix

Criteris en relació a les capacitats lingüístiques.

•Abans de començar el tema, introduir, anticipar el significat del

•Simplificar els títols i enunciats, sovint són complicats.

•Simplificar els textos: en frases simples, sintaxi directa.

•Facilitar la comprensió mitjançant fotos, dibuixos, esquemes,

•Proposar activitats d’omplir buits, seleccionar, relacionar... si les del

•Proposar exercicis de resum i de síntesi.

Seleccionar els continguts que reforcin els aprenentatges previs de l’alumne/a.

Prioritzar els que li permetin anar assolint les competències bàsiques.

Potenciar o seleccionar els exercicis amb: esquemes, símbols i gràfics.

Potenciar les activitats interdisciplinàries.

Proposar activitats que sintetitzin els coneixements apresos.

Potenciar els exercicis d’autocomprovació.

Seleccionar aquells amb què poden tenir més èxit.

CONEIXEMENT DEL MEDI

Material del grup classe: dossier

Selecció d’objectius bàsics a partir dels objectius de la unitat

1. Conèixer lèxic bàsic relacionat amb l’Edat Mitjana.*

* Objectius comuns treballats a totes les unitats d’història.

Exemple de selecció de continguts a partir

Unitat per a 5è de 1ària: L’Edat Mitjana

Objectius: Iniciar-se en la comprensió del temps històric,

Material grup-classe Material adaptat

Material grup classe

 Exemple 1. Selecció de continguts i activitats del llibre de

 Exemple 2. Selecció de continguts i activitats del llibre de text

 Exemple 3. Elaboració de material alternatiu prenent com a

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

11. MIGRACIONS I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

1. Els moviments migratoris

2. Moviments migratoris avui

3. Conseqüències i control de les migracions

........./ ( continua amb els apartats 4 i 5 )

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

( Cal treballar aquest lèxic abans de l’explicació del tema )

Poder: Aconseguir que els altres facin el que tu vols.

Croades: Expedició de cristians per reconquerir Terra Santa.

Posa una creu X a l’opció correcta. Si no ho saps deixa-ho en blanc.

1. La majoria de la població era cristiana

2. Els cristians havien de fer obligatòriament algunes coses

3. L’Església tenia molt poder

4. L’Església era pobre