Accident

Lluïsa Cunillé

PERSONATGES

HOME 1
HOME 2

A l'obscuritat se sent la sirena d'una ambulància. S'il·lumina l'escena. L'habitació d'un

hospital. Hi ha dos llits, un de fet i un de desfet. En una cadira seu L’HOME 1 vestit
amb un pijama i una bata, porta el braç dret enguixat. Tota l'estona observa L’HOME 2
que s'ha adormit assegut en una altra cadira, té a les mans un ram de flors, i un
diari a la butxaca de l'abric. De sobte li cauen les flors a terra i es desperta.

HOME 2: collint les flors: Perdoni... fa molta estona que és aquí?

HOME 1: No, fa un moment.
HOME 2: aixecant-se: Ho sento... m'he quedat adormit... (Mirant al seu voltant?) No hi
ha res per posar-hi això, oi...?
HOME 1: Són per a mi?
HOME 2: Sí, és clar... tingui... (Li dóna les flors)
HOME 1: Gràcies... Quan vingui l'infermer li demanaré un gerro.
HOME 2: Vol que l'avisi jo?
HOME 1: L'infermer?
HOME 2: No, és clar, només per un gerro...
HOME 1: Les deixaré aquí mentrestant...

Pausa.

HOME 2: Es recorda de mi, oi?

HOME 1: Sí.
HOME 2: És que em creia que no se'n recordaria.
HOME 1: Sí que me'n recordo.
HOME 2: Li fa mal?
HOME 1: El braç? No, ara no.

Pausa.

HOME 2: Ho sento... sento tot el que ha passat...

HOME 1: No va ser culpa seva.
HOME 2: Ja, però... si puc fer alguna cosa...
HOME 1: Ha parlat amb la policia?
HOME 2: Sí. I vostè?
HOME 1: Sí, jo també.
HOME 2: L'han atabalat gaire?
HOME 1: No...
HOME 2: A mi tampoc. (Pausa.) I quant de temps s'estarà a l'hospital? Li ho han dit?
HOME 1: Un parell de dies més, fins que s'acabi l'observació. De tant en tant vénen i
m'observen de més a prop.
HOME 2: Ja deu ser normal...
HOME 1: Sí, suposo.
HOME 2: Es volen assegurar que està bé del tot.
HOME 1: Ja pot seure...

1
HOME 2: mirant l'altre llit: Està sol...?
HOME 1: Sol? Ah, sí, de moment sí.
HOME 2: Quina sort...
HOME 1: Sí... però no crec que duri gaire.
HOME 2: I no s'hauria d'estar al llit?
HOME 1: No...
HOME 2: Segur?
HOME 1: M'han dit que em podia passejar una mica.

Pausa.

HOME 2: Vull que sàpiga que no he tornat a agafar el cotxe des que va passar.
HOME 1: Per què...?
HOME 2: No he pogut.
HOME 1: No havia tingut mai cap accident?
HOME 2: No, mai, li ho asseguro... La policia ja ho sap...
HOME 1: Es vostè qui em va dur a l'hospital, oi?
HOME 2: Sí, no se'n recorda?
HOME 1: És que m'ho ha preguntat la policia.
HOME 2: Ah... li ho han preguntat...
HOME 1: Sí, i si el coneixia... Si l'havia vist abans...
HOME 2: Sí, a mi també m'ho han preguntat... Suposo que ho han de preguntar tot.
(Pausa.) S'està bé aquí... Vull dir que no hi fa fred...
HOME 1: A la nit apugen la calefacció i hi fa una mica de calor i tot. (Pausa.) Per què no
seu?

L'HOME 2: seu a la cadira. Pausa.

HOME 2: No ho sé... em sembla que no hauria d'haver vingut... Vull dir sense avisar...
HOME 1: De primer no l'he reconegut. Em creia que s'havia equivocat d'habitació... I
també em feia cosa despertar-lo...
HOME 2: És que aquests dies no he dormit gaire per tot plegat... Ah... ja no me'n
recordava... (Agafa de terra una bossa de plàstic i de dintre treu una caixa on posa
fràgil.) No vaig gosar deixarla aquí... Com que no sabia on el durien... (Pausa.) És
seva, no?
HOME 1: Sí.
HOME 2: On vol que la deixi?
HOME 1: La pot obrir?
HOME 2: Sí, i tant. (Mentre obre la caixa.) També vaig pensar donar-la a la policia, però
després com que havia de venir... (Treu un ventilador de la caixa. Pausa.) No sembla
que estigui trencat...
HOME 1: Provi'l...
HOME 2: Vol que l'engegui?
HOME 1: Allà hi ha un endoll...

L'HOME 2: endolla el ventilador i s'engega,

HOME 2: Funciona... Deu ser bo...

HOME 1: S'hauria de moure cap a les dues bandes...
HOME 2: Ah... vol dir... (Prem algun botó del ventilador però no es mou.) Segurament va
ser el cop... El vaig recollir de terra... (Pausa.) De tota manera, roda... encara
serveix... (Pausa.) I no fa gaire soroll, oi?
HOME 1: Si vol l'hi regalo.
HOME 2: Me'l dóna?
HOME 1: Sí.
HOME 2: Però...
HOME 1: En tinc molts... És clar que aquest no es mou com els altres...

2
HOME 2: És igual... Ja està bé... gràcies... (Desendolla el ventilador, seu al llit que està
fet i es posa el ventilador a la falda)
HOME 1: Escolta, què et sembla si ens parlem de tu...
HOME 2: Em sembla molt bé...
HOME 1: Tu et dius Víctor, oi?
HOME 2: Sí...
HOME 1: Jo em dic Eduard.
HOME 2: Sí, ja ho sé... m'ho va dir la...
HOME 1: No et dono la mà, però com si te la donés...
HOME 2: Bé, sí, jo també...
HOME 1: I tu de què treballes?
HOME 2: Sóc administratiu...
HOME 1: Administratiu?
HOME 2: Sí, però ara no tinc feina...
HOME 1: Jo compro i venc coses a l'engròs. Tota mena de coses... Ara, per exemple, tinc
un magatzem ple de ventiladors com aquest...
HOME 2: Ah...
HOME 1: Uns bons ventiladors, ja ho veus...
HOME 2: Sí...
HOME 1: Per primer cop he llogat un magatzem i l'he emplenat. He jugat fort, m'he
arriscat... ho entens, no?
HOME 2: Sí...
HOME 1: Fins ara sempre havia venut el gènere abans de comprarlo. Si hi havia algú que
volia una cosa, jo la comprava per ell. Tot estava ben lligat des del començament fins
al final. Però ara és diferent... Qui vol un ventilador ara? Digues... qui...
HOME 2: Doncs...
HOME 1: El vols tu perquè te l'he regalat. Si te l'hagués volgut vendre m'hauries
engegat.
HOME 2: No... jo...
HOME 1: No... però si és normal... És el que hauria fet tothom... Hi pots pujar de peus.
Escolta... vols una feina, una feina per mig any... a tot estirar set mesos...
HOME 2: Doncs...
HOME 1: Seria a les nits. Hauries de venir ben despert, per això... Tu fumes?
HOME 2: No...
HOME 1: Millor, doncs. Encara que jo sí que fumo, però me'n puc estar, si cal ni
l'ensumo... Saps una cosa...? Em sembla... em sembla que tu i jo ens entendrem...
Tot i que abans m'hauràs de dir alguna cosa, alguna cosa que no vols que sàpiga
ningú, m'hauràs de dir un secret si vols la feina... I després te'n diré un jo... és clar...
HOME 2: Però quina feina...?
HOME 1: Te la diré quan m'hagis fet una confidència... quan m'hagis dit un secret teu...
HOME 2: És que jo no sé si...
HOME 1: Vinga, home... segur que en tens algun, de secret...
HOME 2: No, em sembla que no...
HOME 1: No et demano pas res de l'altre món... Confidència per confidència... i a sobre
una feina. Tu saps quanta gent firmaria això...? Saps quanta gent...?
HOME 2: Bé... deixa'm que pensi...
HOME 1: No... escolta, però ha de ser de debò...
HOME 2: Ja... però és que...
HOME 1: És clar que si no t'interessa... deixem-ho córrer...
HOME 2: No... el que passa és que ara mateix...
HOME 1: Va, home... no pot ser que no tinguis cap secret... Un home sempre té un
secret per als altres homes... No em voldràs fer creure que tu...
HOME 2: Espera't... estic pensant...
HOME 1: No... escolta, però ha de ser alguna cosa que...
HOME 2: Ja, però... bé... hi ha una cosa que no he dit a ningú...
HOME 1: Quina cosa...?
HOME 2: És que no sé si...

3
HOME 1: Digues, home...
HOME 2: No ho sap ningú... ningú que conegui...
HOME 1: El què?
HOME 2: Això teu...
HOME 1: Això meu?
HOME 2: Que he atropellat algú...
HOME 1: No ho has dit a ningú?
HOME 2: No... ni a la meva dona.
HOME 1: No ho has dit a la teva dona?
HOME 2: No... no he volgut espantar-la...
HOME 1: Ah, doncs ja m'està bé...Jo sóc el teu secret... està molt bé... I ara confidència
per confidència et diré la meva... Escolta... aquest estiu serà el més calorós de tot el
segle. És gairebé un secret, hi ha molt poca gent que ho sàpiga. (Pausa.) Tu no en
sabies res, oi?
HOME 2: No...
HOME 1: I mentre treballis per a mi no ho has de dir a ningú, ni a la teva dona, si cal.
HOME 2: Però quin és aquest treball?
HOME 1: T'hauràs d'estar al magatzem a la nit. Jo m'hi estaré de dia i tu de nit. Ara no hi
ha ningú, he dit a la policia que de tant en tant hi donessin un cop d'ull, els he donat
un parell de bitllets perquè se'n recordin... però qualsevol se'n refia... Jo el que
necessito és algú que estigui ben despert, ja m'entens...
HOME 2: Seria fins a l'estiu...?
HOME 1: Sí, fins que no quedi cap ventilador al magatzem. I no en quedarà ni un, hi pots
pujar de peus... Quan comenci la calor ens els prendran de les mans... Escolta, tu
saps conduir un toro?
HOME 2: Un toro?
HOME 1: Sí, home... allò per carregar i descarregar...
HOME 2: No, no en sé.
HOME 1: Ah, ja te n'ensenyaré jo... És molt fàcil...
HOME 2: Saps... És que jo havia pensat...
HOME 1: Què?
HOME 2: No... res...
HOME 1: Digues, home... Què passa? No vols la feina o què?
HOME 2: No, no és això... És que jo havia pensat no tornar a conduir mai més.
HOME 1: Mai més?
HOME 2: Sí, m'ho he rumiat molt i...
HOME 1: Però escolta...
HOME 2: No... de debò... ja ho he decidit...
HOME 1: Doncs em sembla una bestiesa. A més, va ser culpa meva... La policia ho ha
vist de seguida. No ha calgut ni que els ho digués jo. No et pensis, fins i tot m'han
renyat...
HOME 2: T'han renyat?
HOME 1: Sí, com si fos un nen, igual...
HOME 2: Ho sento...
HOME 1: No... tenien raó... Anava distret... A més, tot el dia al magatzem... Per això
necessito algú que s'hi quedi de nit.
HOME 2: Però és que jo ja ho he decidit: no tornaré a conduir mai més.
HOME 1: Això ho dius ara, però ja veuràs com més endavant...
HOME 2: No... no... Ho he pensat força... De fet tot això m'ha fet adonar de moltes
coses...
HOME 1: De debò...? I què diràs a la teva dona?
HOME 2: A la meva dona?
HOME 1: D'això del cotxe...
HOME 2: No ho sé... De tota manera el cotxe és de tots dos... Ella també el fa servir.
HOME 1: Escolta... tant és... Si de cas el toro ja el conduiré jo... A més, a la nit, segur
que no haurem de carregar ni descarregar res... Jo ho deia per si de cas...
HOME 2: És clar que un toro ja sé que és diferent... Però de tota manera...

4
HOME 1: No... però si ja ho he entès... Tu el que no vols és tornar a conduir, el que
sigui... mai més, no és això?
HOME 2: Sí.
HOME 1: Doncs ja està, no cal que en parlem més.
HOME 2: Així em dones la feina?
HOME 1: Sí, home, és clar... A més ara ja no ens podem tirar enrere... Ara cadascú sap
un secret de l'altre... no?
HOME 2: Sí, és veritat.

Pausa.

HOME 1: Poc t'ho esperaves que t'oferiria una feina, oi?

HOME 2: No... la veritat és que no.
HOME 1: Ja ho veuràs... d'aquí a sis mesos això serà com un infern, ni en cent anys es
tornarà a veure res igual...

Pausa.

HOME 2: I quants ventiladors hi ha... quants en tens al magatzem...?

HOME 1: Quants...? Doncs uns... vint mil...
HOME 2: Vint mil ventiladors?
HOME 1: I d'aquí a sis mesos no en quedarà cap... ja ho veuràs...
HOME 2: Bé... i si en queda algun... per a l'estiu que ve...
HOME 1: Què...?
HOME 2: Els pots vendre l'estiu que ve...
HOME 1: No... no ho has entès... només n'hi pot haver un de més calorós, només un
estiu en tot un segle, ho entens o no?
HOME 2: Sí... sí que ho entenc...
HOME 1: Saps quants graus hi ha ara a l'Argentina? Saps quants?
HOME 2: No...
HOME 1: Mira-ho al diari... mira-ho...

L'HOME 2: desplega el diari que porta a la butxaca.

HOME 2: Només hi ha les temperatures d'Europa...

HOME 1: Vols que t'ho digui jo...? Nou graus a Buenos Aires... Nou graus a ple estiu...
Perquè allà ara és ple estiu... Això vol dir alguna cosa... No és normal... He parlat amb
gent i tots ja s'ho veuen venir... Ja es comencen a preparar... Ja veuràs, sortirà foc de
la terra... Em deixes el diari?
HOME 2: Sí... (Li dóna el diari. Pausa.) I quan ho diran...?
HOME 1: El què...?
HOME 2: Tot això...
HOME 1: Et penses que ho diran els diaris...? No ho diran, almenys fins que no ho
tindrem a sobre...
HOME 2: Així, és del tot segur.
HOME 1: És clar que és segur, hi pots pujar de peus.
HOME 2: Doncs trobo que haurien de començar a dir-ne alguna cosa, no?
HOME 1: Per què...? Perquè tothom foti el camp...? Que no ho veus, home, que això
seria com un desert... Tu no fotries el camp si sabies que t'hauries de rostir dintre
d'una cassola bullent? Tothom en fugiria, tothom que pogués, és clar...
HOME 2: Tu te n'aniràs?
HOME 1: Sí, quan hagi buidat el magatzem me n'aniré ben lluny... I tu hauries de fer el
mateix.

Pausa.

HOME 2: Quan vols que comenci a treballar...?

5
HOME 1: Doncs... no sé... d'aquí a dos dies quan em deixin sortir hi podem anar tots
dos... (Torna al diari)

Pausa.

HOME 2: Escolta... i què hauré de fer exactament...?

HOME 1: Doncs... estar-te allà... vigilar que tot estigui bé... ja t'ho he dit. Ah, i contestar
el telèfon si truquen... Tu ets administratiu, no?
HOME 2: Sí.
HOME 1: Doncs suposo que els administratius una mica ja
ho fan, això, oi?
HOME 2: Bé... una mica, sí...

L'HOME 1 s'aixeca de la cadira i s'acosta al llit.

HOME 2: Vols que t'ajudi?

HOME 1: No... no cal... (S'estira al llit.) Per sort només m'he trencat el braç.
HOME 2: Estàs cansat...?
HOME 1: Com vols que estigui cansat si no faig res en tot el dia...

Pausa.

HOME 2: Quan et vaig veure allà a terra em vaig pensar que t'havies fet molt de mal.
HOME 1: Doncs ja veus que no.
HOME 2: Escolta...
HOME 1: Mira... saps què estic pensant...? Que me'n podria anar ara amb tu... i et podria
ensenyar el magatzem.
HOME 2: Ara?
HOME 1: Sí, aquí en tinc les claus. Has dut el cotxe? Ah, no, que ja no condueixes... És
igual, agafarem un taxi... Un taxi sí que l'agafaràs, oi...? (S'ha aixecat i ara agafa la
roba d'una cadira després de treure's la bata.)
HOME 2: Però, escolta...
HOME 1: En taxi hi arribarem d'aquí a deu minuts...
HOME 2: A mi em sembla que...
HOME 1: Quina hora és ara...?
HOME 2: Te l'estàs posant del revés... (Es refereix a la màniga de la camisa. L'HOME 2
s'acosta a L’HOME 1 i l'ajuda a posar-se una màniga però l'altra, la de la mà
enguixada, no hi cap.) I no hauries d'avisar algú abans d'anar-te'n?
HOME 1: , provant de posar el braç enguixat a la màniga: No hi cap...
HOME 2: Vols que avisi l'infermer?
HOME 1: Deixa-ho... no hi cap.

L'HOME 1 s'asseu al llit i L’HOME 2 es queda amb la camisa a la mà.

HOME 1: agafant el ram de flors: Aquestes flors les has comprades aquí... a l'hospital?
HOME 2: No..
HOME 1: Ah, no?
HOME 2: Bé... sí...
HOME 1: Segur que deuen ser més cares que a qualsevol floristeria.
HOME 2: La veritat és que no ho sé.
HOME 1, estirant-se al llit: Calculo que unes... cinc-centes pessetes més per ram. Posa-hi
que venen uns vint rams per dia... Quantes pessetes són de més? (Mira L’HOME 2.)
Quantes?
HOME 2: Deu mil...
HOME 1: Algú hauria de posar una floristeria aquí a prop, no trobes?

Pausa.

6
HOME 2: Si vols hi puc anar jo... al magatzem, em dones les claus i hi aniré jo.
HOME 1: I què hi faràs...?
HOME 2: Doncs... no ho sé...
HOME 1: A més no saps on són els llums ni res.
HOME 2: Sí... bé...
HOME 1: I tampoc no he avisat la policia que hi aniries... et podrien donar un bon
ensurt...
HOME 2: Bé... llavors... res...
HOME 1: Em pots deixar un parell de cigarretes...? Ah, no, que tu no fumes...
HOME 2: Vols que te'n vagi a comprar?
HOME 1: No, és igual... A més, a l'hospital no en venen.
HOME 2: Però suposo que a prop...
HOME 1: No, mira... no fumaré i ja està...
HOME 2: A mi no em fa res anar-hi...
HOME 1: No, no cal, deixa-ho estar... I també en puc demanar a l'infermer... aquí tothom
fuma... Per què no guardes el ventilador a la caixa?
HOME 2: Sí, ara ho anava a fer. (Agafa la caixa per posar-hi el ventilador.)
HOME 1: Saps que jo tampoc no he dit a ningú encara que m'havien atropellat?
HOME 2: De debò?
HOME 1: No. Ja ho diré quan surti... d'aquí a dos dies...

Pausa.

HOME 2: Escolta...
HOME 1: Què...?
HOME 2: No sé si dir-t'ho.
HOME 1: El què...? (Pausa.) Va... home, digues...
HOME 2: Després que et vaig deixar a l'hospital vaig resar per tu.
HOME 1: Per mi?
HOME 2: Jo no és que hi cregui... però no sé... aquella nit vaig resar perquè no et passés
res.
HOME 1: Ah... doncs, gràcies.

Obscuritat.

Un despatx petit. La taula i els prestatges estan plens de papers. També hi ha el

ventilador.
L'HOME 2 està assegut davant d'un diari desplegat, té un bolígraf a la mà. Després
d'una estona mira el seu rellotge, despenja el telèfon i es disposa a trucar. De
sobte se sent lluny algú que xiula. L'HOME 2 penja el telèfon. L'HOME 1 en el
moment d'entrar al despatx deixa de xiular, encara porta el braç enguixat.

HOME 2: Ara t'anava a trucar. (Tanca el diari.)

HOME 1: Què passa...?
HOME 2: No... com que trigaves...
HOME 1: Ha trucat algú?
HOME 2: No, ningú.
HOME 1: Has acabat del diari?
HOME 2: És d'abans-d'ahir...
HOME 1: És igual.
HOME 2: Espera’t... (Obre el diari i n'arrenca un full.)

Pausa.

7
HOME 1: Tens gaire pressa?
HOME 2: Per què...?
HOME 1: No... per res...
HOME 2: Has de sortir?
HOME 1: No... (Engega una ràdio que hi ha damunt la taula però no sona.)
HOME 2: No té piles.
HOME 1: Per què la tens aquí...?
HOME 2: No hi cap als calaixos.
HOME 1: No hi cap? (Remena els papers que hi ha damunt la taula.) No sé què són tants
papers... Tu ho saps?
HOME 2, agafant una carpeta: Això és meu.
HOME 1 , amb un paper a la mà; Aquesta lletra és teva, no?
HOME 2: Sí, és d'ahir... és la trucada d'ahir...
HOME 1: Avui no han trucat?
HOME 2: No, no han trucat, ja t'ho de dit. (Pausa.) Esperes una trucada?
HOME 1: No, jo ja no espero res.

Pausa.

HOME 2: Et passa alguna cosa?

HOME 1: A tu et sembla que em passa alguna cosa?
HOME 2: Si et puc ajudar...
HOME 1: No... no hi pots fer res.
HOME 2: Potser sí...
HOME 1: No... no hi pots fer res en absolut.
HOME 2: Però què ha passat...?
HOME 1: Què ha passat...? Vols que t'ho digui què ha passat...? Doncs que aquí al costat
tinc unes quantes tones de ferralla... Això és el que passa...
HOME 2: Vols dir els ventiladors?
HOME 1 agafant el ventilador de sobre la taula: Quant diries que pesa... Quant?
HOME 2: No ho sé...
HOME 1: Aproximadament...
HOME 2: De debò que no ho sé...
HOME 1: Té... pesa'l... (Dóna el ventilador a L'HOME 2.)

Pausa.

HOME 2 amb el ventilador a la mà: Però què ha passat...?

HOME 1: Quant pesa... vinga!
HOME 2: No ho sé...!
HOME 1: Dona'm... (Li agafa el ventilador.) Vejam... deu pesar uns... uns dos quilos... I
si en tenim... Quants en tenim?

Pausa.

HOME 2: Trenta mil...

HOME 1: Trenta mil... trenta mil...
HOME 2: Escolta...
HOME 1: Són... unes sis tones de ferralla... oi?
HOME 2: Els vendràs com a ferralla...?
HOME 1: Amb això i amb el que m'estalviaré amb el lloguer del magatzem, potser encara
no ho perdré tot...
HOME 2: No t'esperaràs fins a l'estiu?
HOME 1: Per què m'hauria d'esperar fins a l'estiu...? Dóna-me'n una bona raó... va...
HOME 2: Doncs... perquè farà més calor... Perquè aquest estiu serà el més calorós del
segle, no? (Pausa) No...?

8
HOME 1: No n'havia d'haver agafat deu mil més... Amb vint mil ja estava bé... ja n'hi
havia prou...
HOME 2: A Buenos Aires no han pujat dels disset graus... Ho he mirat tots aquests dies
al diari...
HOME 1: M'he enganxat els dits amb un parell de coses... ho entens...? Ho entens ara?
HOME 2: Amb quines coses...?
HOME 1: Coses que fa temps que tenia ben lligades i que de cop i volta se n'han anat en
orris...
HOME 2: Així, no té a veure amb els ventiladors...
HOME 1: No entens res, oi? Oi que tu mai no entens res...? (Pausa.) Saps què passa
quan t'enganxes els dits dues vegades seguides...? Ho saps...? Es clar, no ho saps...
No saps res... Doncs t'ho diré jo. Passa que de sobte comença a sonar l'alarma... cada
vegada més fort... i no et pensis que s'atura... no... I saps què vol dir això... ho
saps...? No, no ho saps.
HOME 2: Sí que ho sé.
HOME 1: Ah, sí?
HOME 2: Sí, la nit que et vaig atropellar... aquella nit va sonar la meva alarma per dir-ho
així.
HOME 1: Em sembla que no parlem del mateix. (Remena uns papers.)
HOME 2: Els podries tornar...
HOME 1: Què...?
HOME 2: Els ventiladors... els podries tornar...
HOME 1: Mira, amb sort me'n podré desempallegar de la meitat... I això amb molta
sort...
HOME 2: Quant et van costar...?
HOME 1 , remenant els papers de la taula: Què...?
HOME 2: Quant et van costar els ventiladors?
HOME 1: Encara no els he pagat... Fins a finals de l'estiu no... Però on és la...? Ah, és
aquí... (Obre una mena d'agenda.)

Pausa.

HOME 2: Saps què vaig decidir jo aquella nit que et vaig atropellar... quan va sonar la
meva alarma...? Doncs que sempre seria jo mateix fos el que fos.
HOME 1: I de què em serveix a mi això ara...? De què em serveix si es pot saber...!
HOME 2: No ho sé... De res, suposo.

Pausa.

HOME 1: Escolta... I es pot saber què coi has fet des d'aleshores per ser tu mateix... eh?
HOME 2: Què he fet...?
HOME 1: Sí... què has fet... què has fet...?
HOME 2: Doncs...
HOME 1: No... espera't, t'ho preguntaré d'una altra manera... Què fas totes les nits en
aquest magatzem mentre ets tu mateix assegut en aquesta cadira...?
HOME 2: No m'estic assegut tota l'estona... De tant en tant surto per veure com està
tot... els ventiladors...
HOME 1: I què més fas... eh...?
HOME 2: Doncs... també ordeno les coses...
HOME 1: Quines coses...?
HOME 2: La taula... sempre l'ordeno al començament de tot...
HOME 1: I també llegeixes el diari, no?
HOME 2: No, no el llegeixo... faig els encreuats.
HOME 1: Ah... els encreuats.
HOME 2: Sí...
HOME 1: I això és tot el que fas...
HOME 2: Bé... també rumio què faré després de l'estiu... quan hagi de buscar una altra

9
 feina.
HOME 1: I ja està...?
HOME 2: Sí.
HOME 1 agafant el calendari que hi ha damunt la taula: Què són aquests números...?
HOME 2: La temperatura que hi ha cada dia a Buenos Aires. La miro cada dia al diari i
l'apunto aquí.
HOME 1: No deies que no llegies els diaris?
HOME 2: Només hi miro les temperatures.
HOME 1: I els encreuats... (Deixa el calendari damunt la taula.) Saps què faré si a l'estiu
això no és un infern? Saps què faré...? Doncs de camí a casa meva hi ha un parell de
revolts d'aquells que t'hi pots deixar anar com si res, ni me n'adonaré, ja ho veuràs...
(Pausa.) Ho sento... (Pausa.) Sento tot el que t'he dit... de debò...

Pausa. L'HOME 2 amb l'abric en una mà i una carpeta a l'altra se'n va cap a una
banda. De sobte, /"HOME 1 per darrere li agafa la carpeta.

HOME 1: Què és això...?

HOME 2: Dóna-m'ho, és meu...
HOME 1: Què hi ha...?
HOME 2: T'he dit que és meu...
HOME 1: Però què hi ha...? (Pausa.) No m'ho vols dir?

Pausa.

HOME 2: Fotografies.
HOME 1: De qui?
HOME 2: Meves.
HOME 1: Teves?
HOME 2: Sí.
HOME 1 obrint la carpeta i mirant les fotografies: Totes són iguals...
HOME 2: Sí, totes.

L'HOME 1 tanca la carpeta i la torna a L’HOME 2.

HOME 2: Poso el meu nom i la meva adreça al darrere de cada fotografia i les envio a la
televisió. Sempre estan agafant gent perquè faci de públic. A mi m'han agafat dos
cops.

Pausa.

HOME 1: I paguen bé?

HOME 2: Sí, bastant bé.
HOME 1: Tu creus que a mi m'agafarien?
HOME 2: Sí, suposo... Sempre estan agafant gent, i com que ara fan tants concursos...
HOME 1: Tu has anat a algun concurs?
HOME 2: No, jo vaig anar a dos programes de varietats... d'entrevistes, cançons i tot
això...
HOME 1: Jo no tinc gaire temps de mirar la televisió ara...
HOME 2: A mi em va bé, encara que siguin moltes hores, com que treballen al matí i a la
tarda.
HOME 1: Em sembla que si jo hi anés, seria per concursar... per anar a un d'aquests
concursos que donen tants de diners...
HOME 2: No en donen tants.
HOME 1: Quants en donen...?
HOME 2: No ho sé... depèn. De tota manera ara hi ha molta gent que s'hi presenta i és
més difícil que t'agafin. A mi ja fa temps que em van agafar.

10
 Pausa.

HOME 1: I després et vas veure...? A la televisió... quan van passar els programes...
HOME 2: Sí, en vaig veure un.

Pausa. Comença a sonar una alarma.

HOME 1: Què és això...?

HOME 2: Es l'alarma del costat.
HOME 1: D'on...?
HOME 2: Alguna nit ja s'ha disparat.

Pausa.

HOME 1: Hauríem de trucar a la policia, no?

HOME 2: Les altres vegades després d'una estona s'aturava sola.
HOME 1: Els lladres poden ser a dintre igualment...
HOME 2: Una vegada es va disparar l'alarma d'aquí i no hi havia ningú, vaig mirar a tots
els racons i no hi havia ningú.
HOME 1: Es va disparar l'alarma?
HOME 2: Sí, una nit, però es va aturar de seguida.
HOME 1: Per què no m'ho vas dir...?
HOME 2: No me'n vaig recordar i com que no ha tornat a passar més...
HOME 1: M'ho havies d'haver dit... Quan va ser això...?
HOME 2: Al començament de tot.
HOME 1: I no s'ha tornat a disparar?
HOME 2: No, mai més.
HOME 1: De tota manera m'ho hauries d'haver dit...
HOME 2: No hi havia entrat ningú, ja t'ho he dit...
HOME 1: I què...?, però es va disparar...
HOME 2: Per res.
HOME 1: Com... per res...
HOME 2: Si no hi havia ningú...

S'atura l'alarma. Pausa llarga.

HOME 1: Sembla que no hi torna... Potser hauríem de trucar aquí al costat, no et

sembla? (Obre un calaix de la taula)
HOME 2: No hi és a la guia.
HOME 1: Ah... ja ho vas mirar...
HOME 2: Sí.
HOME 1: Doncs... així res. Si de cas després puc anar a veure si ja ha arribat algú i dir-
los el que ha passat. Tu te'n vas ara?
HOME 2: Sí, i tinc pressa... no em puc aturar a trucar...
HOME 1: No... no cal, ja ho faré jo quan surti... Escolta... si tens gaire pressa et puc
acompanyar amb el cotxe...
HOME 2: Ja porto el meu.
HOME 1: Ah, portes el cotxe...?
HOME 2: Si, ja fa un parell de dies que condueixo.
HOME 1: No me n'havies dit res...
HOME 2: A més ho he explicat tot a la meva dona.
HOME 1: Tot?
HOME 2: Sí... que et vaig atropellar.
HOME 1: De debò?
HOME 2: Sí, i li ha semblat una mica estrany que m'haguessis donat feina. És clar que jo
li he dit que no va ser culpa meva... Aquests dos dies em volia venir a buscar ella però
jo he preferit conduir tot sol.

11
HOME 1: Bé... almenys ja tornes a conduir, no? Això està bé...
HOME 2: Sí. (Pausa.) Bé... adéu.
HOME 1: Adéu...

L'HOME 2 surt per un costat. Pausa.

HOME 1: Escolta... No et descuidis de tancar la porta... Em sents?

Pausa. Se sent un soroll de porta. Obscuritat.

El mateix despatx de l'escena 2. El ventilador roda i es mou d'una banda a l'altra.

L'HOME 1 dorm repenjat a la taula, ja no porta el braç enguixat. La ràdio està
engegada. L'HOME 2 des del començament es troba assegut en una cadira a
l'altra costat de la taula, mira L’HOME 1 i després apaga la ràdio. Pausa. L'HOME
2: apaga el ventilador i després d'uns moments L’HOME 1 es desperta.

HOME 1: Fa molta estona que ets aquí...? (Mira el rellotge.)

HOME 2: No... he arribat ara mateix.
HOME 1: Saps quant temps feia que no clapava...? Des de fa dos dies... (Mira el
ventilador i l'engega) Em creia que s'havia espatllat... (Acosta la cara al ventilador i
tanca els ulls.) Que bé... (Pausa.) Escolta... has dut el cotxe...?
HOME 2: No.
HOME 1: Anirem en el meu doncs...
HOME 2: On...?
HOME 1: Saps què he estat pensant aquesta tarda mentre conduïa el toro? M'ha vingut
així de cop... una idea genial... (Obre els ulls)
HOME 2: On vols anar amb el cotxe...?
HOME 1: Buenos Aires... tu, jo i la teva dona... què te'n sembla...?
HOME 2: Amb el cotxe?
HOME 1: No, home... de vacances... Què hi dius...?
HOME 2: No puc.
HOME 1: No puc... no puc... Desperta, home... (Agafa el ventilador i el projecta a la cara
de L’HOME 2 després a sobre de la taula i volen tots els papers.) Va... vinga... anem
a celebrar-ho... va...
HOME 2: A celebrar què...?
HOME 1: A celebrar què... a celebrar què... Doncs que fot una calor insuportable... Que
això és l'infern... L'infern...! Va... vinga... (Pausa.) Deixa-ho estar, això, ara...
HOME 2, que recull algun paper. I si truquen...?
HOME 1: Saps quants n'han sertit avui? Cinc mil... No, espera't... (Treu un paper d'una
butxaca de la camisa.) Cinc mil dos-cents quaranta-cinc. Va... vinga... anem-hi...
HOME 2: No, mira, vés-hi tu... A més... algú s'ha de quedar aquí per si truquen...
HOME 1: Doncs surto, porto un parell d'ampolles i ho celebrem aquí...
HOME 2: Escolta... per què no ho deixem per un altre dia...?
HOME 1: Però què et passa... t'has barallat amb la teva dona o què...?
HOME 2: Estic cansat.
HOME 1: Cansat?
HOME 2: Sí, cansat, cansat...
HOME 1: Molt bé... d'acord... estàs cansat, ja ho he entès... Però... escolta, no cal que
cullis tot això...
HOME 2: Ho estàs trepitjant...
HOME 1: Saps què tinc ganes de fer...? Vols que t'ho digui...? Escolta... però deixa-ho
estar d'una vegada...
HOME 2: Ho deixo a terra...? Això és el que vols?
HOME 1: Es clar, home... A més, ara el que compta és això... (Es toca la butxaca de la

12
 camisa on ha guardat el paper d'abans.)
HOME 2: Ah, bé... doncs ho deixo així... És que jo em creia que... Bé... tant és...
HOME 1: No, mira... escolta... tu el que has de fer és seure... (El fa seure darrere la
taula.) I, mentre, et rumies allò de Buenos Aires... Em sents? No et pensis que ho he
dit de broma...
HOME 2: No puc anar a Buenos Aires...
HOME 1: No... mira, de moment t'ho penses... Ho rumies amb la teva dona, i quan
hagueu decidit alguna cosa m'ho dius, encara hi ha temps.
HOME 2: Ja te'n vas?
HOME 1: Sí, ara vaig a emborratxar-me, vaig a celebrar que sóc l'hòstia... perquè no sé
si ho saps però jo sóc l'hòstia...
HOME 2: Escolta...
HOME 1: No ho sabies, oi?
HOME 2: Espera't.
HOME 1: Oi que no ho sabies? Doncs sóc l'hòstia...
HOME 2: Escolta...
HOME 1: L'hòstia... hi pots pujar de peus...
HOME 2: A fora hi havia algú quan he arribat.
HOME 1: Què...?
HOME 2: Un home... a la porta...
HOME 1: A la porta del magatzem?
HOME 2: Sí.
HOME 1: I què volia...?
HOME 2: No ho sé...
HOME 1: No t'ha dit què volia...?
HOME 2: No, només m'ha demanat foc... Però com que tu em vas dir una vegada que...
(L'interromp L’HOME 1.)
HOME 1: Aquí no ha trucat ningú, segur... M'hauria despertat...
HOME 2: M'ha dit que ja en demanaria a algú altre, de foc...
HOME 1: Vols dir que encara és a la porta...?
HOME 2: No ho sé...

Pausa.

HOME 1: Hi ha un parell de tipus a qui he quedat a deure

uns quants diners... Ja t'ho vaig dir, no...?
HOME 2: No ha preguntat pas per tu...
HOME 1: Què...?
HOME 2: Dic que no.;. (L'interromp L’HOME 1)
HOME 1: Ara que tot anava bé... Quina merda...!

Pausa.

HOME 2: Vols que vagi a veure si hi és... a la porta...?

HOME 1: Sí... vés-hi... No, espera't, espera't... deixa'm que pensi... (Pausa.) Com és
aquest tipus...?
HOME 2: Doncs... no sé... normal...
HOME 1: Normal?
HOME 2: Sí, no sé... era fosc... Si vols puc anar-hi i veure si...
HOME 1: No... espera't... espera't un moment... (Pausa.) Què li diràs si et veu i et
pregunta per mi...?
HOME 2: Que no sé qui ets... Que no et conec...
HOME 1: Et penses que s'ho empassarà...?
HOME 2: Què vols que li digui doncs...?
HOME 1: Sempre és igual... Quan les coses comencen a anar bé, de sobte... Això és que
ha corregut la veu, segur...
HOME 2: Què vols dir...?

13
HOME 1: Mai no entens res... Oi que tu mai no entens res...? Ha ensumat diners i ja el
tens aquí... On vas...? (L'HOME 2 cull un paper de terra) Ah... em creia que anaves
a... (Pausa.) Mira... saps què...?, hi aniré jo.
HOME 2: Tu?
HOME 1: De tota manera he de sortir, no?
HOME 2: Espera't una estona... potser se n'anirà aviat...
HOME 1: Sí, és clar... no es pot quedar tota la nit a la porta... I com que tampoc no sap
que sóc a dintre... oi?
HOME 2: No, no ho sap...
HOME 1: Doncs així que s'esperi, no...? (Somriu. Pausa.) Bé... d'aquí a una estona si de
cas podem anar a veure si encara hi és...
HOME 2: Sí...

Pausa. L'HOME 2 es posa a recollir els papers de terra i després ho fa L'HOME 1.

Pausa.

HOME 1: Escolta... si ara truquen per telèfon t'hi poses tu... Em sents?
HOME 2: Sí.

Pausa.

HOME 1: No et pensis que sempre vaig així... Vull dir que...

HOME 2: No... ja m'ho suposo...

Pausa.

HOME 1: Li podria avançar alguna cosa però segur que no en tindria prou. A més, li
hauria d'explicar això dels ventiladors i encara ens ho esguerraria tot. Escolta... no ho
hauràs explicat a ningú, tu...?
HOME 2: No, jo no he explicat res... I, mira, potser no és ningú aquest tipus... És algú
que volia foc i prou.
HOME 1: No ho crec.
HOME 2: No seria el primer cop...
HOME 1: Es que ja ha passat una altra...? (L'interromp L’HOME 2.)
HOME 2: No... vull dir que amb aquesta calor hi ha més gent al carrer i te la trobes a tot
arreu... Gent de tota mena... ja saps...
HOME 1: Sí, això és veritat. (L'HOME 1 somriu, després deixa de collir papers i seu en
una cadira al costat del ventilador.) Saps què he sentit avui a la ràdio? Que algú
s'havia llançat a una piscina on no hi havia aigua. L'home va pujar al trampolí i s'hi va
llançar pensant-se que hi havia aigua... (Es posa a fumar.)
HOME 2: Ho va dir ell...?
HOME 1: Com?
HOME 2: Si sabia que hi havia aigua o no.
HOME 1: Què vols dir...?
HOME 2: Res.

Pausa.

HOME 1: Escolta... deixa-ho estar... Va... vinga... seu... home...

L'HOME 2: deixa de collir papers i seu a l'altra banda de la taula, però es torna a
aixecar de seguida.

HOME 2: Així, no cal que ordeni la taula... no?

HOME 1: Hi ha coses que no són meves...
HOME 2: Quines coses...?
HOME 1: No ho sé... als prestatges...

14
HOME 2: Als prestatges?
HOME 1: Sí.
HOME 2: I de qui són...?
HOME 1: No ho sé... ja hi eren quan vaig llogar el magatzem...
HOME 2: M'ho podies haver dit... No hauria endreçat res.
HOME 1: No sabia que haguessis endreçat els prestatges...
HOME 2: Els vaig endreçar al començament de tot.
HOME 1: El que hi ha a la taula sí que és meu...
HOME 2: Ia més et poses a fumar... Vam quedar que no es podia fumar aquí, no?
HOME 1: D'acord... no fumo... Si no vols que fumi, no fumo... (Llença la cigarreta a terra
i la trepitja)
HOME 2: No es tracta que jo vulgui o no... Però vam quedar així... De fet vas ser tu qui...
(L'interromp L’HOME 1.)
HOME 1: Ja l'he apagat, no...? No cal que en parlem més... (Pausa llarga.) Avui no has
dut el diari...
HOME 2: No, no l'he dut.
HOME 1: Escolta... per què no seus...?, va...

Pausa. L'HOME 2 torna a seure.

HOME 1 , allargant la mà: Amics...? (Es donen la mà.) És la primera vegada que dono la
mà a algú després de... Ja havia perdut la pràctica...
HOME 2: Et fa mal?
HOME 1: El braç? No, gens. Vols que fem un pols?
HOME 2: Ara?
HOME 1: Sí... vinga...
HOME 2: No...
HOME 1: Va... sí...
HOME 2: No... deixa-ho...
HOME 1: Tens por de fer-me mal o què...?
HOME 2: No... no és això...
HOME 1: Així tens por de perdre...
HOME 2: Perdre?
HOME 1: Sí... perdre... perdre...
HOME 2: No... el que passa és que no sé què en traurem de fer un pols ara...
HOME 1: Què en traurem...? Doncs l'haurem fet i ja està. És com quan et fumes una
cigarreta... L'encens, te la fumes i ja està.
HOME 2: Doncs va... (Posa el braç dret damunt la taula Fem un pols...
HOME 1: No, ara no... és igual.
HOME 2: Ah... bé... com vulguis.

Pausa.

HOME 1: Quina calor que fot... Però ja ens queda poc... Ara només hem de parar la mà...
les dues mans... i encara no n'hi haurà prou... ja ho veuràs...
HOME 2: Jo he trobat una feina.
HOME 1: Una feina?
HOME 2: Sí.
HOME 1: A la televisió?
HOME 2: A la televisió...?
HOME 1: Sí... a la televisió...
HOME 2: No... és en una gasolinera.
HOME 1: Ah... em creia que buscaves alguna cosa a la televisió...
HOME 2: Allò no era ben bé una feina... No pots fer de públic tota la vida...
HOME 1: No... és clar. (Pausa.) Escolta... i per què no fem alguna cosa plegats? Saps...
tinc unes quantes idees per quan s'acabi això dels ventiladors...
HOME 2: Vols comprar més coses?

15
HOME 1: No, res de comprar. Vendre... vendre i prou.
HOME 2: Vendre què...?
HOME 1: Depèn... El que es tracta és de saber què fa falta a cada moment... Què es
necessita a cada moment...
HOME 2: On...?
HOME 1: On sigui... Per això hem d'abastar el major camp possible... Si més no al
començament... Després tot serà bufar i fer ampolles.
HOME 2: Bé... jo em podria estar al magatzem...
HOME 1: Al magatzem?
HOME 2: Sí... algú s'hi haurà d'estar... no?
HOME 1: No... res de magatzems. De la fàbrica directament al comprador. Tot ben net...
Res de riscos... I no et pensis que és tan fàcil, haurem d'estar en tot moment amb les
antenes a punt... Haurem de viatjar molt... parlar amb molta gent... avançar-nos a la
jugada... Quin continent t'agrada més a tu...? Jo em quedo amb Amèrica, parlo de tot
Amèrica, la del sud i la del nord... Sí, ja sé que tothom mira cap a Orient ara... Però a
Orient no hi ha res a fer... t'ho dic jo... És una altra història... A Orient es creuen que
tenen la raó... que tenen Déu de la seva banda... Parlo de la gent d'Orient com tu i
com jo... ja no et dic els altres... aquells sí que no... aquells ja ni t'escolten. No...
mira... més val que ens concentrem en Amèrica i en Europa... Tu et podries
encarregar d'Europa i jo d'Amèrica... I si les coses ens anessin bé, més endavant
podríem provar d'anar cap a Orient, no ho descarto pas... Però de moment em fa por
que no tinguem una relliscada... Hi ha molta gent que s'ha enganxat els dits allà... I,
mira, una relliscada a Orient no és com aquí... ja no hi pots tornar mai més... no et
donen una altra oportunitat... l'has d'encertar a la primera... Ostres... quina calor que
fot... Tu creus que encara hi deu ser aquell tipus a la porta...? Sí, segur que sí... Segur
que ha ensumat alguna cosa i ja no ens el traurem de sobre... hi pots pujar de peus...
Si almenys te'n recordessis de com és... Quina merda de ventiladors... només
remenen una mica l'aire calent i prou... Tu no tens calor...? (Pausa. S'aixeca i es
passeja.) Així no te'n recordes... oi?
HOME 2: De què...?
HOME 1: Del tipus de la porta...
HOME 2: No.
HOME 1: T'hi hauries d'haver fixat...
HOME 2: Era fosc...
HOME 1: Si treballem plegats t'hi has de fixar, en la gent... sobretot en la gent... De fet,
no t'hauries de fixar en res més... (Seu.) Mira'm... Va... mira'm a la cara...
HOME 2: Ja et miro...
HOME 1: No... però mira'm bé... (Pausa.) Què veus...? Va... digues... què veus...? Va...
HOME 2: Què vols dir...?
HOME 1: Digues què veus... vinga...
HOME 2: Et veig a tu.
HOME 1: I què més...?
HOME 2: Res més...
HOME 1: No veus res més?
HOME 2: No... Què vols que vegi més...?
HOME 1: El que vull.
HOME 2: El que vols?
HOME 1: Sí, el que vull... el que vull ara mateix... en aquest moment...

Pausa.

HOME 2: No ho sé.
HOME 1: No t'hi fixes prou... Vinga... mira'm bé... mira'm a la cara...
HOME 2: Ja et miro!
HOME 1: Doncs va, què vull... què vull! Ho has de veure... Es aquí...!
HOME 2: No ho sé! No sé què vols...!
HOME 1: D'acord... no ho saps... Deixem-ho... deixem-ho córrer...

16
HOME 2: No... espera't... I jo què vull...?
HOME 1: Tu?
HOME 2: Sí... vinga... què vull jo...?
HOME 1: Ara?
HOME 2: Sí... ara... ara...
HOME 1: Vols...
HOME 2: Què... què... va... què vull...?

Pausa.

HOME 1: No saps el que vols.

HOME 2: Què...?
HOME 1: No saps si treballar amb mi o anarte'n a la gasolinera. (Pausa. De sobte
s'aixeca.) No has sentit res?
HOME 2: No...

Pausa.

HOME 1: El tipus... deu haver entrat... El de la porta...

HOME 2: No pot ser...
HOME 1: No parlis tan fort... (Pausa.) No hauràs deixat la porta oberta...?
HOME 2: No...
HOME 1: On tens la clau...? Va... on...?
HOME 2: Espera't... (La busca)

Pausa.

HOME 1: Te l'has deixat a fora... Es clar... t'ha demanat foc i mentre ell anava fent la
feina... Hi has caigut de quatre potes... No n'aprendràs mai... mai... Ets un imbècil...
HOME 2, traient la clau: Té...
HOME 1: Ah... vaja... (No agafa la clau.) Doncs així te l'has deixat oberta...
HOME 2: L'he tancat.
HOME 1: Només la deus haver ajustat...
HOME 2: Et dic que l'he tancat.
HOME 1: No... ja sé qui és... és clar... ja ho sé... Com és que no ho he pensat abans...
Pensa... pensa-hi una mica... És algú que té la clau... Qui pot ser... vinga... qui pot ser
aquest tipus... va...?
HOME 2: No ho sé... Com vols que ho sàpiga...?
HOME 1: El tipus que m'ha llogat el magatzem... Qui vols que sigui...? No pot ser ningú
més...
HOME 2: Li deus diners al tipus que t'ha llogat el magatzem...? (Pausa. Es posa a riure.)

Pausa. L'HOME 1: de sobte surt per un costat. L'HOME 2 continua rient fins que se
sent el soroll d'un toro en moviment, aleshores L’HOME 2 cada cop riu menys fins
que es queda callat. Pausa llarga. Entra L’HOME 1 un altre cop i s'asseu amb la
cara molt a prop del ventilador.

HOME 1: Me l'he carregat.

HOME 2: Què...?
HOME 1: Que me l'he carregat...
HOME 2: Què ha passat...?
HOME 1: Que me l'he carregat... No ho has sentit?
HOME 2: Però...
HOME 1: Calla... deixa'm que pensi... (Es passeja.) He volgut posar-lo en un racó...
perquè feia nosa i he topat amb no sé què... L'hauré de fer arreglar demà a primera
hora... Quina merda...
HOME 2: Hi havia algú... ?

17
HOME 1: Què...?
HOME 2: Si hi havia algú...
HOME 1: No... no hi havia ningú... Escolta, tu entens de toros? No, és clar, no hi
entens...
HOME 2: T'has embrutat la camisa...
HOME 1: Què...?
HOME 2: La camisa...
HOME 1: És igual... (Acosta la cara al ventilador.) Només s'està bé així...

Pausa llarga.

HOME 2: Escolta... la feina aquella... és per la setmana que ve...

HOME 1: Quina feina...?
HOME 2: Ala gasolinera...
HOME 1: Em creia que era per després de l'estiu...
HOME 2: No... és per ara... Em fan un contracte per un any... Faré el torn de nit... Com
que ja hi estic acostumat... Només hauré de cobrar la gasolina, ni tan sols l'hauré de
posar... A la gasolinera hi ha una càmera, i si algú se'n va sense pagar de fet queda
allà... a la camera... La matrícula, vull dir...

Pausa.

HOME 1: Saps una cosa...?

HOME 2: Què...?
HOME 1: Ja sé què et passa a tu... Ja ho sé...
HOME 2: Què vols dir...?
HOME 1: Et fa por que les coses et puguin anar bé... Quan veus que alguna cosa et pot
sortir bé, surts corrent... Tens por de guanyar...
HOME 2: De guanyar què...?
HOME 1: El que sigui... Tant és...
HOME 2: Ho dius per això de la gasolinera?
HOME 1: No... per tot... Ho dic per tot...
HOME 2: Mira... no crec que es tracti de guanyar o perdre...
HOME 1: No, és clar... Deixa-ho córrer...
HOME 2: Si no agafo aquesta feina ara, no me la guardaran... Tu me la guardaries? No,
no ho faries, no t'esperaries, ningú no s'espera. Hi ets o no hi ets. Si hi ets te la donen
i si no, doncs no te la donen. Així que no em vinguis amb històries... I no et pensis
que em quedaré a la gasolinera... Si hi vas, allà, una nit no m'hi trobaràs, perquè jo
no hi seré, allà, jo seré ben lluny... A mi no em cal anar a Amèrica ni enlloc per saber
el que jo vull. Et creus que m'he passat totes les nits en aquest magatzem...? No t'ho
creguis pas. Tu t'has cregut que era aquí i resulta que no, que no hi era. I vols saber
on era? Doncs cada nit en un lloc diferent. I no et pensis, hauries pogut venir de sobte
una nit per enxampar-me i no m'hauries enxampat mai... Ni adormit ni res... Ni un sol
cop. I quan sigui allà... a la gasolinera, faré exactament el mateix. I encara que posin
vint càmeres a cada banda no podran saber on sóc, com no ho has sabut tu mai. Tu et
creus que mirant la gent a la cara ja saps el que vol, però tu no saps on és de debò
ningú. No ho saps. Saps el que jo vull de debò? Ho saps? No, no ho saps, ningú no ho
sap. I, mira, només és una cosa, només vull una sola cosa: que em deixin en pau, ja
ho veus, és ben senzill, que em deixin en pau. Això és tot el que vull, només això.

Pausa. El ventilador deixa de funcionar i s'atura a poc a poc.

HOME 1: Em sembla que s'ha espatllat. (Pausa.) Sí, s'ha espatllat. (Pausa.) Ha durat més
que l'altre, no?
HOME 2: Sí, em sembla que sí.
HOME 1: On és... l'altre ventilador...?
HOME 2: El vaig deixar al magatzem.

18
HOME 1: Com... al magatzem...?
HOME 2: Sí, en un racó... Aquí no hi cabia...
HOME 1: Molt bé... l'has deixat en un racó del magatzem... Està molt bé... (Es mira el
ventilador.) Què coi deu passar...?

Pausa.

HOME 2: Mira... és millor que me'n vagi...

HOME 1: Te'n vols anar ara?
HOME 2: Sí, em sembla que és el millor...
HOME 1: D'acord... és el millor... (Torna al ventilador.)
HOME 2: Escolta... si vols em puc quedar aquesta nit i així no...
HOME 1: No...ja te'n pots anar... Replegues les teves coses i ja pots fotre el camp.
(Pausa) Va... vinga... vés-te'n, estàs despatxat. Va... (Pausa) Vés-te'n... no m'has
sentit...?
HOME 2: Encara no m'has pagat...
HOME 1: Sí, és clar. (Treu uns bitllets de la butxaca i els dóna a L'HOME 2.) Té... (Després
agafa el calendari.) Això és teu, no?
HOME 2: No, és teu. La ràdio és meva...
HOME 1: La ràdio?
HOME 2: Sí.
HOME 1: Em creia que ja era aquí...
HOME 2: No, la vaig portar jo. (Agafa la ràdio.)
HOME 1: Te la compro... Et compro la ràdio... Quant en vols...?
HOME 2: Vols la ràdio?
HOME 1: Sí, quant en vols...?
HOME 2: No la venc.
HOME 1 , que treu un bitllet: Té...
HOME 2: No, et dic que no la venc.
HOME 1: Em sembla que val bastant menys que això... Vaja, no es veu gaire nova...
HOME 2: No, no és nova.
HOME 1: Doncs digues un preu... va... (Treu més bitllets.)
HOME 2: Amb això te'n pots comprar una molt millor que aquesta...
HOME 1: Si m'he de quedar tota la nit necessito una ràdio. Ara no puc sortir i anar a
comprar una ràdio.
HOME 2: Doncs te la deixo aquesta nit i... ja me la tornaràs...
HOME 1: No... no cal, te la compro i ja està. Quant en vols...? Va... Té... vinga... (Prova
de posar-li uns bitllets a la butxaca de la camisa.)
HOME 2: No... deixa... No vull res... No la venc...
HOME 1: D'acord, no la vens... D'acord...
HOME 2: Si vols te la canvio pel calendari...
HOME 1: Pel calendari?
HOME 2: Sí, te la canvio...
HOME 1: Per aquesta merda de calendari?
HOME 2: Sí...
HOME 1: No... no cal, te'l dono... Jo no el vull per res.
HOME 2: No... te'l canvio per la ràdio...
HOME 1: No... té... ja te'l pots emportar... No el necessito per res...

L'HOME 2 deixa la ràdio damunt la taula.

HOME 1: No... ja no la vull... també te la pots emportar... (Prova d'engegar el ventilador

però no s'engega, aleshores el desendolla i mira d'arreglar-lo)
HOME 2: Bé... me'n vaig... Adéu... (Surt per un costat)

Pausa. L'HOME 1 continua arreglant el ventilador, de sobte el deixa a sobre la

taula i s’acosta cap a la banda per on ha sortit L’HOME 2.

19
HOME 1 ,fort: Eh... la clau! T'emportes la clau!

Se sent el cop d'una porta que es tanca. Obscuritat.

A l'obscuritat se sent la sirena d'una ambulància. S'il·lumina l'escena. L'HOME 2

es troba estirat en un llit d'una habitació d'hospital, a sobre d'una cella hi té un
esparadrap, sembla que dorm. Al seu costat, dempeus hi ha L’HOME 1 amb un
diari a la mà i una bossa de plàstic. L'altre llit està fet.

HOME 1: Em puc asseure? (L'HOME 2 no obre els ulls.) La teva dona m'ha dit que podia
entrar... (Pausa.) No està gens malament la teva dona... (Pausa.) T'he dut el diari...
Te'l deixo aquí... (Mirant l'altre llit.) Escolta, no hi ha ningú aquí al costat, oi...?
(Pausa. Seu al llit. Pausa.) Et fa mal el cap? Quina pregunta...
HOME 2: obrint els ulls: No, no em fa mal.
HOME 1: Em creia que dormies, com que no deies res... (Pausa.) T'he dut el diari...
HOME 2: I els ventiladors?
HOME 1: Bé... Vull dir que ja no en queda cap.
HOME 2: Cap?
HOME 1: No, cap ni un. Ja t'ho vaig dir. Avui n'han sortit els últims, fins i tot aquells que
es van espatllar; bé, abans els he arreglat... Per això he vingut una mica tard... Bé, no
perquè els estigués arreglant sinó perquè he carregat fins a última hora... Sort de la
teva dona perquè l'infermer ja no em volia deixar passar. (Pausa.) He dit a la teva
dona que tot havia estat culpa meva, que havíem discutit i que te n'havies anat molt
nerviós del magatzem... que t'havia deixat anar d'aquella manera...
HOME 2: No estava gens nerviós.
HOME 1: Sí que ho estaves.
HOME 2: Em vaig estimbar expressament contra aquell arbre.
HOME 1: Expressament?
HOME 2: Sí.
HOME 1: La teva dona m'ha dit que havia estat un fanal...
HOME 2: Un arbre, un fanal, tant és...
HOME 1: Sí, bé...
HOME 2: No t'ho creus?
HOME 1: Sí, és clar.
HOME 2: No, no t'ho creus...
HOME 1: Sí que m'ho crec, de debò... (Pausa.) A la gasolinera... et guardaran la feina?
HOME 2: No ho sé.
HOME 1: Vols que els truqui?
HOME 2: Ja ho deu haver fet la meva dona.
HOME 1: Sí, és clar... De tota manera podria parlar amb ells...
HOME 2: Per què...?
HOME 1: No sé...
HOME 2: Mira, no cal. A més, tant me fa.

Pausa.

HOME 1: S'està bé aquí... Si sabessis la calor que fot a fora...

HOME 2: Jo de vegades tinc fred.
HOME 1: Tens fred? Doncs deus ser l'únic...
HOME 2: No t'ho pensis... el tipus que hi havia aquí al costat també tenia fred.
HOME 1: Ah... hi havia algú...
HOME 2: Sí, deu haver marxat aquest matí mentre jo dormia... No sé ben bé què tenia...
(Pausa.) Què mires...?
HOME 1: No... res... (Pausa.) La teva dona es creu que ha

20
estat un accident.
HOME 2: Ja ho sé.
HOME 1: No li has dit res?
HOME 2: No.
HOME 1: Perquè...?
HOME 2: No he volgut espantar-la.
HOME 1: I a algun metge?
HOME 2: Què...?
HOME 1: Si ho has dit a algun metge...
HOME 2: No.
HOME 1: I per què m'ho has dit a mi...? (Pausa.) Volies que em sentís culpable...?
HOME 2: No, això no té res a veure amb tu.
HOME 1: Com que no...? Et vas estimbar després de sortir del meu magatzem...
HOME 2: I què...?

Pausa.

HOME 1: Estàs més boig del que em pensava.

HOME 2: Tu també parlaves d'estimbar-te amb el cotxe, no te'n recordes?
HOME 1: Jo?
HOME 2: Sí, si no et sortia bé això dels ventiladors...
HOME 1: Era diferent... A més, no ho deia de debò... I mira, em sembla que tu tampoc
no et volies estimbar de debò... Ja es veu...
HOME 2: Sí, és clar... Ja es veu...
HOME 1: No... vull dir que... Deixa-ho estar... (Pausa.) Escolta, i ara què faràs?
HOME 2: Què vols dir...?
HOME 1: Doncs... amb tot plegat...
HOME 2: No.ho sé.

Pausa.

HOME 1: Jo me'n vaig a Buenos Aires demà.

HOME 2: Tan aviat?
HOME 1: Ja et vaig dir que així que buidés el magatzem me n'aniria... Això és
insuportable, cada cop fa més calor... Ja veuràs quan surtis... Ara em sap greu no
haver agafat més ventiladors... de debò... (Pausa.) No us agradaria a la teva dona i a
tu anar a Buenos Aires?
HOME 2: De vacances?
HOME 1: Sí, una temporada...
HOME 2: No... no pot ser...
HOME 1: Per què no...?
HOME 2: No em deixaran sortir de l'hospital fins d'aquí a uns dies...
HOME 1: Us podria esperar...
HOME 2: A més... no tinc feina...
HOME 1: Encara podríem treballar junts...
HOME 2: Ho dius de debò?
HOME 1: Sí, de fet... (L'interromp L’HOME 2.)
HOME 2: Mira... ara mateix no crec que et servís de gran cosa.
HOME 1: Es clar, ara toca una mica de llàstima de tu mateix...
HOME 2: No és això.
HOME 1: Doncs si no és això digues que no vols treballar amb mi i ja està.
HOME 2: No vull treballar amb tu.
HOME 1: N'estàs segur?
HOME 2: Sí. (Pausa.) T'he tret un bon pes de sobre, oi?
HOME 1: No t'ho creguis. He estat pensant d'obrir una mena d'oficina aquí, i havia pensat
en tu... des del començament...
HOME 2: Una oficina de què...?

21
HOME 1: Allà rebríem les comandes que ens fessin...
HOME 2: Qui?
HOME 1: Els clients... Qui vols que sigui...? (Pausa.) Què hi dius...?
HOME 2: No, mira... em sembla que no aniria bé... Vull dir jo... a l'oficina...
HOME 1: I si ho proposés a la teva dona?
HOME 2: A la meva dona?
HOME 1: Em sembla que ho podria fer prou bé...
HOME 2: Ja té feina...
HOME 1: I què...? La podria deixar...
HOME 2: No ho crec...
HOME 1: De tota manera ho puc provar... Per provar...
HOME 2: T'hi podries quedar tu.
HOME 1: A l'oficina? No... no fa per a mi, ja ho saps. Ah, me n'oblidava... t'he dut la
ràdio... (La treu de la bossa de plàstic.) Al final te la vas descuidar... Hi he posat piles
noves.
HOME 2: Te la regalo... per a la nova oficina...
HOME 1: No... té...
HOME 2: No... queda-te-la... La meva dona me n'ha comprat una altra... aquí... a
l'hospital...
HOME 1: També venen ràdios a l'hospital?
HOME 2: Sí, es veu que sí.
HOME 1: Bé... doncs... gràcies. (Posa la ràdio a la bossa de plàstic.) El diari sí que el
vols, no?
HOME 2: No puc llegir res. Em roda el cap si fixo la vista...
HOME 1: Vols que et llegeixi alguna cosa...?
HOME 2: No, no cal.
HOME 1: Es veritat que tu no llegeixes el diari... Bé... doncs mirem els encreuats...
(Obre el diari i passa uns fulls.)
HOME 2: És al final de tot.

Pausa.

HOME 1: Sí... són aquí... Vejam... vejam si saps aquesta... «Si no se'n troba, n'hi ha per
llogar-hi cadires» i té quatre lletres. «Si no se'n troba, n'hi ha per llogar-hi cadires.»
Ho saps? Jo no en tinc ni idea... «Si no se'n troba, n'hi ha per llogar-hi cadires»...
HOME 2: Banc.
HOME 1: Banc? (Gira el diari del revés.) Doncs sí, és banc. Molt bé... banc... és clar...
Està molt bé... (Treu un bolígraf i escriu.) Mira... ja en tenim un... (Pausa.) «Al bosc
és l'únic a qui no li pugen els fums.» Què pot ser...?
HOME 2: Quantes lletres té...?
HOME 1: Ah... sí... (Pausa.) Onze... A veure... «Al bosc és l'únic a qui no li pugen els
fums.» Sí que és difícil això, oi? (Pausa.) Tu saps què és...?
HOME 2: No.
HOME 1, que gira el diari del revés: Guardabosc. Guardabosc? No ho entenc...
HOME 2: Guardabosc té deu lletres...
HOME 1: Deu? Sí... és veritat... De tota manera no ho sabies, oi?
HOME 2: No.
HOME 1: Jo no ho hagués endevinat mai... (Pausa.) Vols saber quin temps farà demà?
(Pausa.) No m'ho puc creure... Diu que encara farà més calor...
HOME 2: Tu saps...?
HOME 1: Què...? (Pausa.) Digues... home...
HOME 2: Tu saps què s'ha de fer per ser guardabosc?
HOME 1: No en tinc ni idea... Però suposo que no deu ser fàcil...
HOME 2: Per què...?
HOME 1: Doncs... no sé... Per començar no hi ha boscos... (Pausa.) Què passa...?
T'agradaria fer de guardabosc? (Pausa.) Has estat alguna vegada al Brasil? Allà sí que
n'hi ha, de boscos...

22
HOME 2: Allò és la selva.
HOME 1: Digues-ho com vulguis... (Posa els peus damunt del llit que està fet i es queda
mig estirat.) Estic cansat...

Pausa.

HOME 2: Suposo que per ser guardabosc has de saber nedar i tot això...
HOME 1: Tu no saps nedar?
HOME 2: No.
HOME 1: Jo tampoc. (Pausa.) Mira... jo de tu agafaria la feina de la gasolinera, i ja et
sortirà alguna cosa, a les gasolineres s'atura molta gent, i amb una mica de sort...
HOME 2: Què...?
HOME 1: Tu procura mirar la gent a la cara i saber què volen...
HOME 2: Gasolina... Què vols que vulguin en una gasolinera...?
HOME 1: Però la gasolina la volen per anar a alguna banda... per fer-hi alguna cosa... Es
tracta de saber què... D'això es tracta.

Pausa llarga.

HOME 2: Quan et vaig atropellar... de primer, em vaig pensar que t'havies posat al
davant expressament, fins i tot ho vaig dir a la policia.
HOME 1: Vas dir a la policia que m'havia deixat atropellar?
HOME 2: Bé... aleshores no et coneixia, i com que m'ho van preguntar...
HOME 1: Ah... t'ho van preguntar...
HOME 2: Sí... A tu no te'n van dir res?
HOME 1: I què els has dit aquesta vegada...?
HOME 2: Gairebé no he parlat amb la policia.
HOME 1: Així ja s'ho deuen ensumar...
HOME 2: El què...?
HOME 1: Dos accidents en tan poc temps és per pensars'ho... Potser ja han parlat amb la
teva dona i tot...
HOME 2: La primera vegada no va ser culpa meva.
HOME 1: No, és clar, va ser culpa meva... Mira, si vols els puc dir que aquesta vegada
també n'he tingut jo la culpa... Els ho puc dir abans d'anar-me'n a Buenos Aires... A
mi no em fa res...

Pausa.

HOME 2: T'has enfadat?

HOME 1: No...
HOME 2: Ho sento...
HOME 1: Deixa-ho estar...
HOME 2: De debò...
HOME 1: Tant és... (Pausa.)
HOME 2: Escolta...
HOME 1: Vols que et digui un secret? Però no l'has de dir a ningú...
HOME 2: Quin secret?
HOME 1: I jo tampoc no diré res d'això que t'has estimbat expressament... Bé, de tota
manera t'ho pensava dir... I no és ben bé un secret...
HOME 2: El què...?
HOME 1: Me'n vaig a viure a Buenos Aires... Per això havia pensat obrir una oficina
aquí... Fer una mena de pont...
HOME 2: Què ha passat...?
HOME 1: No ha passat res... Què vols que hagi passat...? Ja et vaig dir que m'agradava
més Amèrica, que trobava que hi havia més possibilitats... Però per ara prefereixo que
no ho sàpiga ningú, que me'n vaig... Si de cas més endavant, quan tot estigui més
segur...

23
 Pausa.

HOME 2: Hi aniràs amb avió?

HOME 1: A Buenos Aires? És clar, com vols que hi vagi...
HOME 2: Tu et mareges als avions?
HOME 1: No.
HOME 2: Jo tampoc. (Pausa.) Jo de petit volia conduir avions.
HOME 1: Ser pilot?
HOME 2: Sí, pilot d'avions. Tu no?
HOME 1: No.
HOME 2: Tothom vol ser pilot de petit...
HOME 1: Doncs jo no.
HOME 2: I què volies ser tu...?
HOME 1: No me'n recordo.
HOME 2: Va... doncs ara ets el meu copilot...
HOME 1: Què...?
HOME 2: Sí, anem en el mateix avió...
HOME 1: Quin avió...?
HOME 2: Un... aquest...

Pausa.

HOME 1: I on anem...?
HOME 2: Doncs... no ho sé... a Buenos Aires.
HOME 1: Conduïm un avió que va a Buenos Aires...?
HOME 2: Això mateix. (Pausa.) Què es veu des de la teva finestra...? (Pausa) Des de la
meva es veu l'oceà.
HOME 1: Doncs suposo que de la meva també... no? (Pausa.) Ja saps que els avions
gairebé els condueixen des de terra...?
HOME 2: Això és amb els avions de passatgers... Aquest el conduïm tu i jo.
HOME 1: Ah, em creia que era un avió gros...
HOME 2: No, és petit.
HOME 1: I falta gaire perquè hi arribem?
HOME 2: No... A més no ens queda gaire combustible...
HOME 1: Així, estem en perill...
HOME 2: No... Ens arribarà... segur...
HOME 1: Per què n'estàs tan segur...?
HOME 2: Perquè ens ha d'arribar.
HOME 1: Podríem avisar la torre de control...
HOME 2: No, de moment no...
HOME 1: Portem paracaigudes, no?
HOME 2: Sí, però no caldrà que els fem servir. Ja ho veuràs.
HOME 1: És clar que si no sabem nedar...
HOME 2: El paracaigudes et fa de flotador...
HOME 1: I els taurons? L'Atlàntic és ple de taurons... I abans no ens trobin...
HOME 2: Ja som molt a prop...
HOME 1: Ja es veu terra?
HOME 2: No, encara no.

Pausa llarga.

HOME 1: Potser volem una mica baix, oi?

HOME 2: No...
HOME 1: Estàs cansat?
HOME 2: No...

24
 Pausa.

HOME 1: Ara a Buenos Aires és ple hivern... (Pausa.) Escolta... estàs bé?
HOME 2: Sí...
HOME 1: Segur?
HOME 2: Em roda una mica el cap.
HOME 1: Ho dius de debò?
HOME 2: Sí... però és normal... M'han dit que era normal...
HOME 1: Vols que avisi l'infermer?
HOME 2: No, no... és igual...
HOME 1: Sí... és millor que l'avisi...
HOME 2: No, no l'avisis... A més... ja em va passant... de debò... (Pausa.) Mira...
HOME 1: Què...?
HOME 2: No ho veus? Buenos Aires...
HOME 1: Sí... ja hem arribat... (Pausa.) Avisem la torre de control?
HOME 2: Sí, és clar.

Pausa. Obscuritat.

25