LA MORAL COM A SALVACIO PUBLICA De vegades somie qué hauria pogut succeir en les ciutats, en cls pobles i en les platges det nostre Pais Valencia, si en els anys seixanta del segle passat, quan es va iniciar la primera expansi6 econdmica al final de la postguerra, ha guérem tingut la sort de trobar-nos amb politics demidcra {es inicHigents, amb promotors la legitima ambicié dels {uals haguera vist sotmesa ferriament al dictat de Fest tica i amb una societat disposada a no permetre cap abés urbanistic. Sens dubte les nostres ciutats, pobles i platges sthaurien desenvolupat racionalment en harmonia amb el paisatge i aquesta terra valenciana,s'hauria convertit en Un lle privilegiat sense deixar de ser un paradts com ho cra llavors, per bé que visquera en la pobresa. La mala sort histOrica, que caracteritza aquest pais, va fer que en aguell temps coincidira el feixisme amb te brutal especulaci6, la incultura amb la cobdicia i el imal gust amb Ia desidia. Des de llavors aquest flagetl no hha cessat de eréixer i al damunt cavalea un dels genets de FApocalipsi encara. Ara, amb la erisi econdmica, cl cavall sembla haver-se parat a abeurar, perd algun dia tornara a galopar novament De gregues o de valencianes, al Mediterrani hi ha ha tragedies de sang i tragddies de ciment, Les de sang, van ser elevades per Esquil i Sdfo- cles a una alta categoria moral que i imeHigents o els taurons, La costa pot ser una empresa turistica 0 una empresa immobilidiria, depen si es projec a pera la felicitat piiblica amb un horitz6 de cent anys 0 si la questié é que s'dmpliguen les butxaques de moment Uns promotors voragos i se’n vagen a un altre Hoc amb, el sac ple, De vegades somie qué hauria estat de Valencia si \questa ciutat s‘haguera expandit de manera orginica, com un ésser viu ben constituit, assimilant els pobles de Thorta per tal d’incorporas-los als seus batecs sense que perderen la seua personalitat, en compte d'assolar-los, pantir-los, trinxar-los fins destruirlos anima, Sén ma neres de somiar, Durant aquests darrers anys en I"horit6 de la costa les palmeres havien estat substituides per les plomes de les grues de la construccié, que s‘assemblaven 2 les creus d'un nou calvasi on crucificaven tots els nos tres déus lars, Aquella eufiria crisi econdmica i ara vivim en un nou periode dagonia, del qual no podrem eixir si no és portats per una moral publica distinta. La representacis teatral de ta tragedia grega, segons AristOuil, servia per a purificar les passi ‘ons. Res no podra salvar-nos de la futura destruceis que, sens dubte, arribara encoratjada per una renovada avart- si no cixim d'aquesta crisi amb tun altre esperit ciutada, Tot cont 1 estat arrabassada per la servia per a purificar les passions, Les de ciment s6n aci, inamovibles, impddiques, desafiant els laments i auguris nelastos del cor, sense que ningé haja pogut impedir que la nostra costa f6ra bombardejada amb milions de tones de rajoles, que el nostre paisatge f6ra ofegat per una allau d’asfalt, que els nostres pables foren sacrificats amb urbani ‘ons coents en altar de la corrup- cid, Entre la depressié i expansid, com un moviment diabdfic de sisto- le i diastole, la destruccié avangara quan la crisi alee cap. Ja hi tornem a ser, com sempre. Una ciutat pot ser una empresa ciu- tadana © una empresa constructo. ra, depen de qui mane realment en LAjuntament, si els polities honrats sLVEUFORIA HA ESTAT ARRABASSADA PER LA CRIS! ECONOMICA | ARA VIVIM EN UN NOU PERIODE D’AGONIA, DEL QUAL NO PODREM EIXIR SI.NO ES PORTATS PER UNA MORAL PUBLICA DISTINTA» nuard igual si es confia Ia sohucié dels nostres problemes als mateixos que els han creat Quan un sobrevola el nostre lito ral adquireix la conviecié que aquest mur de ciment que cobreix Phoritz6 hha estat producte d'una llarga conte: sa que ha perdut [a ciutadania, Aca. bats d'eixir d’una guerra, amb prow feines recobrada economia, va co. mengar un now bombardeig massiu. Ya ser lespeculacié encarregada de rematar amb un genocidi urbanfstic tot el que el paisatge i el mar cons tituia en anima d'un poble. Només una nova moral i un sentit estétic coblectiu pot salvar-nos d’una altra derrota defivitiva. © Mane! Vicent Esrinoe | peridista (Madr) Nom. 68 METODE 3