Fa molt temps, 

quan els ocells tenien dents, els animals parlaven, els arbres cantaven
i les pedres caminaven, va existir un llop el qual es dedicava a segrestar a qui es
trobava al seu pas per fer-los treballar en la seva granja. Fins el moment ja tenia a la
Caputxeta vermella fent melmelada, set cabretes fabricant llet i formatges i tres
porquets cuinant per ell. I així passaven els dies fins que a l’Aladí, un noi que es
dedicava a viatjar i conèixer nous països amb la seva catifa voladora, li va arribar la
noticia d’aquest llop segrestador i va decidir posar fi a les seves malifetes. En aquells
moments l’Aladí estava ajudant als seus amics els 7 nans en el seu treball de la mina i
aquests li van dir on estava la granja del llop. De seguida va marxar corrents a buscar
la seva catifa voladora i pel camí del bosc es va trobar a l’àvia de la Caputxeta tota
preocupada perquè feia dies que no veia a la seva neta. L’Aladí li va explicar la
situació i li va dir que no es preocupés, que ell s’ocuparia de rescatar la seva neta i tots
els altres companys. Va pujar damunt de la seva catifa i volant i volant es va perdre pel
camí. Des del cel va veure un flautista al que seguien totes les rates per la música que
emetia la seva flauta i va decidir preguntar-li si sabia per on estava la granja del Llop
segrestador. El flautista que es deia Amelí li va dir:

- Segueix a les rates que elles et guiaran fins a la granja

- Moltes gràcies, flautista Amelí – va contestar l’Aladí... i va tornar a pujar a la seva
catifa per tal de seguir a les rates des del cel.

El camí fins al cau del llop era llarg i les rates estaven molt cansades i tenien set.
Llavors van decidir fer un descans a la voreta d’un riu d’aigua clara on hi vivien molts
ànecs. Allí un petit aneguet estava plorant perquè es sentia molt sol ja que ningú se
l’estimava perquè deien que era molt lleig. L’Aladí li va dir que podia anar-se’n a viure
amb ell, però abans l’hauria d’ajudar a rescatar els segrestats del Llop. Tots plegats
van arribar a la granja del Llop i allí l’aneguet lleig va començar a cridar perquè el Llop
sortís i el veies. I així va ser; el llop va treure el cap per la finestra i al veure al petit
aneguet va voler capturar-lo per tal de que pongués ous per ell. Però l’aneguet era
molt ràpid i el llop no podia capturar-lo.... i de sobte el petit aneguet lleig es va convertir
en cigne i va sortir volant sense que el Llop pogués fer res per atrapar-lo. Mentrestant
l’Aladí es va dedicar a rescatar i alliberar a tots els habitants de la granja: la Caputxeta
vermella, les 7 cabretes i els 3 porquets van ser per fi lliures un altre cop. Quan el Llop
tot empipat va arribar a la granja es va trobar tot sol i va marxar per tal de trobar-los.
Va seguir el seu rastre amb el seu gran nas i se’ls va trobar en una caseta de xocolata
al mig del bosc fent una festa. El Llop també volia participar-hi però l’Aladí i els seus
amics no el van deixar entrar. El Llop tot estranyat els hi va preguntar perquè.

- Et sembla bonic segrestar-nos i fer-nos treballar tot el dia? – va dir la Caputxeta

- Jo sol volia tenir amics... no en tinc cap perquè sempre faig por a la gent...
- Doncs sol tenies que haver-nos-ho dit perquè nosaltres sempre volem fer nous
amics – van dir els 3 porquets
- Espero que em pugueu perdonar i poder ser amic vostre – va dir llavors el Llop
- I tant que si- van exclamar tots alhora

I des de llavors la Caputxeta vermella, els 3 porquets, les 7 cabretes i el Cigne es van
quedar a viure a la granja del Llop i tots junts fabricaven productes que després l’Aladí
repartia amb la seva catifa voladora a totes les cases del Món.

I conte conat, us desitgem que us hagi agradat.