Començant a trencar codis

Matefest 2011
Facultat de Matemàtiques
Universitat de Barcelona

13 d’Abril de 2011
1 Métode Cèsar
El métode Cèsar és una de les formes més antigues de xifrar, i també de les
més senzilles. Consisteix en desplaçar l’alfabet 3 lletres endavant. De fet
aquest sistema es pot generalitzar i desplaçar l’alfabet endavant tantes lletres
com volguem (entre 0 i 25 posicions, un desplaçament de 26 lletres o més serı́a
donar més d’una volta a l’alfabet).
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
↓
DEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZABC
Des d’un punt de vista matemàtic, si assignem a cada lletra el número
corresponent a la seva posició n dins l’alfabet (començant per 0), la lletra
xifrada x s’obté resolent la equació:
x=n+k (mod 26)
on k és el desplaçament que volguem fer, per exemple 3 en el cas del mètode
Cèsar.
Podreu veure que en aquesta equació apareix la expresió n + k (mod 26).
Això correspon a agafar el residu de la divisió entera de n + k entre 26. Fem-
ne un exemple: volem xifrar la lletra U, a la que li correspon el número 20
(comencem pel 0). Hem decidit que desplaçarem l’alfabet 7 posicions, aixı́
doncs, tindrem que n = 20 i que k = 7.

x = 20 + 7 (mod 26) = 27 (mod 26) = 1

1.1 Trencant el mètode Cèsar

És fàcil veure que, si coneguèssim una sola lletra del missatge original podri-
em deduı̈r el desplaçament i llavors desxifrar el missatge complet. Exemple:
Suposem que tenim el text xifrat "wyptlyaleaklzepmyha" i que sabem que
la primera lletra del missatge en clar és p (a la que correspón el numero 15).
Com a w li correspón el número 22, restant veurem que el desplaçament és 7.
Si ara restem veiem que el missatge original era "primertextdesxifrat".
Cal dir que fins i tot sense coneixer cap lletra del text sense xifrar, aquest
mètode no és gaire segur perquè només cal provar 25 desplaçaments per trobar
el missatge en clar.
2 Xifrat Afı́
El xifrat afı́ és una millora del xifrat Cèsar pensada per a dificultar que algú
que no conegui la clau (el desplaçament en el cas del mètode Cèsar) pugui
entendre el missatge xifrat.
La millora consisteix en complicar una mica més la equació que relaciona
les lletres en clar amb les xifrades. Veiem-la:

x = a · n + b (mod 26)
En aquest cas, la nostra clau és el parell de nombres (a, b) on a ha de ser
invertible mòdul 26. Que a sigui invertible mòdul 26 vol dir que existeix
un nombre enter positiu s més petit que 26 tal que a · s (mod 26) = 1.
Generalment escriurem a−1 en comptes de s.
¿Per què necessitem que a sigui invertible? Perquè el destinatari del mis-
satge el pugui desxifrar amb la clau. La formula per a desxifrar el missatge
és (la hem trobat aı̈llant la n de la equació anterior):

n = (x − b) · a−1 (mod 26)

Si a no tingués un element invers a−1 no hauriem pogut recuperar el
missatge original.
Anem a veure un exemple: xifrarem el text CRIPTOGRAFIA amb la clau
(a = 17, b = 13). Si traduı̈m les lletres a numeros, tenim 2, 18, 9, 16, 20,
15, 7, 18, 0, 6, 9, 0. Ara, multiplicarem cada número per 17, li sumarem 13
i després farem mòdul 26. Aixı́, la primera lletra C (a la que correspón el
número 2) es xifra de la següent manera:

x = 17 · 2 + 13 (mod 26) = 47 (mod 26) = 21

Per tant la lletra C es converteix en V després de xifrar-la. Aplicant aquest

procès per totes les lletres obtenim el text xifrat: VQTIYRLQNUTN
Suposem ara que coneixem la clau i volem desxifrar el missatge codificat
VQTIYRLQNUTN. Descodifiquem, per exemple, la lletra Y (24). Primer hem de
calcular l’invers de 17 módul 26. Com calcular la inversa mòdul 26 no és fàcil
amb el que heu aprés a l’institut, convé fer una taula de multiplicar mòdul 26
i treballar amb ella. Mirant les taules obtenim que a−1 = 23. Ara apliquem
la fórmula:
n = (24 − 13) · 23 (mod 26) = 19

2
Obtenim la lletra T. Si descodifiquesim totes les lletres, de la mateixa manera,
obtindriem de nou la paraula CRIPTOGRAFIA.

2.1 Trencant el xifrat afı́

Tant el xifrat afı́ com el mètode Cèsar es troben dintre una mateixa categorı́a:
els xifrats monoalfabètics. Aquests consisteixen en substituir l’alfabet lle-
tra per lletra (sense necesitat de cap ecuació). Per exemple:

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
ZEBRACDFGHIJKLMNOPQRSTUVWX

El que ens permet trobar la clau d’aquests xifrats és el fet que cada lletra es
xifrarà de la mateixa manera des de començament fins a final de text. La
manera de trencar aquest codi és realitzar un anàlisi estadı́stic del llenguatge
i del text xifrat.
Realitzar un anàlisi estadı́stic del llenguatje consisteix en estudiar les
freqüencies de les lletres, que ve a ser determinar quines lletres apareixen
més al text. La freqüència d’aparició d’una lletra és el nombre de vegades
que apareix al text dividit entre la quantitat de lletres del text.

Això ens permet determinar les lletres més utilizades a l’hora d’escriure un
text. Ara bé, com en els mètodes monoalfabètics cada lletra es xifra sempre
de la mateixa manera, podem suposar que la lletra que més apareix en el
missatge codificat és la lletra ’e’.

3
 Observem que aquest tipus d’analisi no ens dóna gaire informació sobre les
lletres amb poca freqüència d’ús. En el cas del xifrat afı́ podem plantejar un
sistema d’equacions per descobrir quina és la clau que s’ha fet servir. Podem
fer-ho gràcies a que coneixem les lletres més freqüents.

3 Xifrat de Vigenère
El xifrat de Vigenère també forma part dels xifrats anomenats clàsics, però no
està entre els monoalfabètics. Es tracta d’un mètode de xifrat polialfabètic.
La diferència és que a cada lletra no li asignarem la mateixa lletra cada cop
que aparegui en el text.
L’equació que relaciona les lletres en clar amb les xifrades és:

E(mi ) = mi + k(i (mod d)) (mod n)

On mi és la lletra número i del text, K = {k1 , k2 , . . . , kd } és un conjunt
ordenat de lletres escollides i n el tamany de l’alfabet.
Vegem un exemple: Volem xifrar el text NOENTENCELXIFRAT. Hem d’esco-
llir una clau, per exemple RTXAG.

N O E N T E N C E L X I F R A T
13 14 4 13 19 4 13 2 4 11 23 8 5 17 0 19

R T X A G R T X A G R T X A G R
17 19 23 0 6 17 19 23 0 6 17 19 23 0 6 17

4 17 1 13 25 21 6 25 4 17 14 1 2 17 6 10
E R B N Z V G Z E R O B C R G K

Per tant el text xifrat queda ERBNZVGZEROBCRGK. Fixem-nos en que, tal com
haviem dit, la lletra E es xifra de diferents maneres: B,V,E.

3.1 Trencant el Xifrat de Vigenère

Igual que en els casos anteriors, també existeix un mètode per trencar el
xifrat (el mètode de Kasiski), però a diferencia del que passava amb els
altres, aquest xifrat va poder aguantar durant molts anys les embestides dels

4
criptoanalistes. En aquesta secció introduirem el mètode de Kasiski, que és
va idear aproximadament fa segle i mig.
La fortalesa del xifrat de Vigenère radica en dues idees clau: la primera
és no xifrar totes les lletres d’igual manera, la segona és que la longitud de la
clau pot ser variable, el que dificulta els anàlisis de freqüencia.
Kasiski, però, va tenir una gran idea (tot i que només és aplicable a textos
llargs): Si interceptem un missatge xifrat amb el mètode de Vigenère és segur
que, tot i que les freqüencies no és mantinguin tal i com passa al text original,
sı́ que hi hagi lletres que apareguin força. Per aplicar el mètode de Kasiski
haurem d’escollir les lletres que apareixen més freqüentment i comptar la
distancia que hi ha entre les seves aparicions. Donat que la longitud de la
clau és finita, és probable que algunes d’elles corresponguin a la mateixa lletra
en clar, pel que si fem el màxim comú divisor entre les distancies obtingudes
és probable que coincideixi amb un múltiple de la longitud de la clau. Si això
ho fem per les dues o tres lletres més freqüents podrem obtenir una major
certesa sobre quina és la longitud de la clau.
Un cop coneguem la longitud de la clau ja gairebé estarem, hem de trencar
el missatge xifrat en tants trossos com llarga sigui la clau, cada tros format
per lletres agafades amb una distancia de separació igual a la longitud de la
clau. D’aquesta manera obtindrem només les lletres xifrades amb una sola
lletra de la clau per cada tros que haguem fet, i sobre cada tros podrem aplicar
l’anàlisi de freqüencies que hem mencionat anteriorment.