Reflexió de tipus: teològic, jurídic, literari, filosòfic i històric.
El coneixement o saviesa teòric és un camí amb la finalitat de l’acció pràctica individual i social, per tant, finalitat ètica i política. Així, s’aplica el pensament filosòfic grec a la realitat històrica concreta i actual. “A l’home virtuós li està prohibit romandre en els governs polítics i amorals”. Intent d’aconseguir un nou ordre social perfecte ideal en que l’ésser humà, sociable per naturalesa, aconsegueixi la seva perfecció i felicitat. Filosofia i religió són dues expressions d’una mateixa veritat. Per tant, llei divina i llei racional humana han de coincidir. Filòsof: el coneixement l’ha de dur a l’acció. La felicitat és la finalitat darrera de tot ésser humà. Per poder aconseguir-la és necessari que conegui què és la felicitat, que estableixi la seva finalitat i després ha de conèixer les coses que el capacitaran per arribar a la felicitat. Necessitat política per arribar a la felicitat: mitjançant la política, el filòsof ha de fundar la ciutat virtuosa perfecta, ideal, en la que els ciutadans puguin trobar les millors condicions possibles per a que cada un d’ells, en la mesura de les seves capacitats, obtingui la perfecció. Necessitat d’obtenir el coneixement complet de l’univers i del seu Creador per a que el filòsof – governant pugui fer que la seva activitat sigui una imitació de la del Creador. Necessitat del coneixement filosòfic per aconseguir la vertadera amistat entre els ciutadans, que propicia la col·laboració necessària per obtenir la finalitat a la que tots ells tendeixen. “L’ésser humà pertany a aquell tipus d’animals que no pot consumar els seus assumptes necessaris ni arribar al millor dels seus estats si no és per associació en comunitats”. Diferència ésser humà i animals: voluntat (desig que procedeix de la raó o del lliure arbitri). Així, pot fer allò bo i allò dolent, allò noble i allò condemnable i per això han d’existir recompenses i càstigs. La funció del governant de la ciutat consisteix en governar de tal manera que es vinculin i coordinin les diverses parts entre ells i s’ordenin per a cooperar entre ells i per rebutjar els mals i adquirir els béns. Totes les lleis religioses virtuoses estan sota els universals de la filosofia pràctica i les demostracions de les opinions teòriques que hi ha a la religió pertanyen a la filosofia teòrica, però en la religió són acceptades sense demostracions. Així, les dues parts de la religió estan subordinades a la filosofia. La ciència política s’ocupa de totes les accions, maneres de viure, qualitats morals i hàbits voluntaris. Mostra que això no ho pot realitzar un sol ésser humà sinó que s’ha de distribuir entre els membres d’una comunitat. Ciència política com a part de la filosofia. El governant ha de conèixer la filosofia teòrica de manera completa, perquè així pot intentar conèixer l’organització divina i imitar-la. Però, això només es podrà realitzar si a la ciutat existeix una religió comú per la que estiguin unides opinions, creences i accions i per les que els grups adquireixin harmonia, vinculació i estructura. El rei vertader és aquell la finalitat del qual i la intenció del qual consisteix en proporcionar-se a si mateix i a la resta de ciutadans la vertadera felicitat. Així, el rei ha de ser el més perfecte dels ciutadans en felicitat perquè és la causa que els ciutadans siguin feliços.