ser molt nerviosa, els avis, els pares, les motxilles, les cantimplores plenes, els professors i l’autocar... masses coses! A l’arribada vam conèixer als monitors, tots estaven disfressats de pirates, vam reposar forces amb el dinar i a la tarda ens vam instal·lar amunt a les habitacions jo dormia a prop dels meus amics, tindríem una nit “moguda”. Abans de sopar ens esperaven 12 quilòmetres per aconseguir un tros de mapa més important. Després d’un sopar deliciós ens vam adonar que els professors havien desaparegut. Havíem de trobar-los però en el fons no volíem! Amb les llanternes a la mà ens vam anar dins del bosc, vam trobar a tots els professors tots estaven a terroritzats! Després de una nit “tranquil·la“... coixins voladors, risses, llums que s’encenen i s’apaguen, crits... Al despertar ens esperava lo millor del dia, l’esmorzar, però abans, per fer boca, vam córrer fins a una ermita, després d’emplenar la panxa vam suar litres fent un entrenament pirata. Del dinar, jo prefereixo no parlar. Va arribar l’hora de fer collarets, mocadors pirates.
Després d’una dutxa intensa i compartida
ens vam posar guapos. El sopar de Gala ens esperava i després la discoteca, no vam parar de bellugar l’esquelet. I una altre “nit tranquil·la”.
Després del superesmorzar, a buscar la
segona part del mapa, ens vam haver d’esforçar molt en la busqueda del tresor, a la tornada en el camí hi havia un escorpí. Uf¡¡ quina por que vam passar! Després de dinar vam ficar tota la roba de forma molt “ordenada” a les motxilles. Quina pena! Les colònies s’havien acabat!