DU AL CINEMA: EL DU DELS CINEASTES

JORNADES

Du al cinema: el Du dels cineastes

Primer Congrs Internacional de Teologia i Cinema

A la seva pellcula autobiogrfica, Recuerdos (1980), Woody Allen diu: Els catlics sn ms llestos que nosaltres. Nosaltres anem cada setmana al psicoanalista i ens cobra; ells es confessen i sen van sense pagar. s el que faria desprs Alice, la protagonista del film homnim; ella, sense tenir un nord massa clar, decideix trobar-se de nou: confessant i donant-se als altres... s, en el fons, una manera que t Allen de buscar Du a travs del cinema...
Jaume Figa i Vaello Llicenciat en Comunicaci Audiovisual. Guionista

El passat 11 de novembre, larquebisbe de Barcelona, Llus Martnez Sistach, recordava en la seva carta pastoral que ens trobem en un moment dobertura envers uns valors humans i la transcendncia. Avui deia Mons. Martnez Sistach, recentment creat cardenal veiem amb ms facilitat cineastes que, de manera explcita o implcita, recorren a referncies de lantropologia cristiana, als grans interrogants del ser hum i a les respostes que lhumanisme i les religions proposen sobre la vida i la mort, lamor i les relacions personals, la justcia i la solidaritat amb els pobres, el sentit de la vida i la proximitat amb Du. Precisament aquest era el motiu del I Congrs Internacional sobre Teologia i Cinema, celebrat a Barcelona durant els dies 15, 16 i 17 de novembre, a la Facultat de Teologia de Catalunya. Aix, amb el ttol Du al cinema: el Du dels cineastes, experts europeus en aquest mbit han volgut endinsar-se en la intimitat de grans i sovint tan diferents homes del cinema: Tarkovski, Dreyer, Buuel, Woody Allen, Kieslowski, Paul Haggis... Qu pensen de Du? I, sobretot, s possible trobar Du al cinema i a travs del cinema? s possible, en definitiva, que existeixi un dileg entre aquest art i la teologia? No es tractava destudiar un cinema cristi o, fins i tot, de vegades teolgic, sin de veure com, tot i que moltes vegades no siguin cristians, alguns cineastes parlen de Du. En certa manera, sel troben quan parlen de lhome.
102
Temes dAvui Nm. 26 octubre-desembre 2007

JORNADES

DU AL CINEMA: EL DU DELS CINEASTES

Un dileg en dues direccions El professor Lloyd Baugh, canadenc, va ser lencarregat dobrir el congrs amb una conferncia titulada: Teologia i cinema. Apunts per a un dileg necessari. Essent professor de la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma, aquest any ha donat un curs al seu pas natal, sobre les pellcules de Krzysztof Kieslowski. Quan els seus alumnes li preguntaven qu ensenya a Roma, ell els responia: Ensenyo teologia i cinema. Una resposta que no sesperen: qu t a veure una cosa amb laltra? El professor Baugh no t cap dubte que la vinculaci entre aquestes dues disciplines no noms s normal, sin necessria. La qesti rau a buscar qu hi ha a la teologia que permeti, encara ms, que exigeixi, aquest dileg entre la teologia i el cinema, i viceversa. Un dileg bidireccional: sovint el cinema illumina algun aspecte de la teologia, el fa ms entenedor i, igualment, la teologia ajuda a ser crtic davant duna determinada pellcula: lexplica o la corregeix. Seria el cas, per exemple, dels lmits exegtics que pot presentar The Passion (2004), de Mel Gibson. Per, quan es parla realment de Du al cinema? El cinema sn histries dels homes, narrades, i la teologia es fonamenta en la revelaci que Du fa de si mateix a lhome; s a dir, es basa en lexperincia humana de Du. Per aquest motiu, en el cinema es parla de Du teologia quan es parla de lexperincia humana amb honestedat i fidelment a aquesta experincia: vida i mort, b i mal, amor i odi... antropologia. s el que deia Baugh: aleshores, aquest text flmic diu quelcom vlid sobre lhome i, per aix, tamb sobre Du; fins i tot a travs de laparent absncia de Du. s per aix que els grans cineastes han sabut explicar histries humanes i anarms enll. Alguns per dir com ns de difcil o impossible viure com a cristi com era el cas de Luis Buuel, a la seva discutida trilogia teolgica ; daltres, per parlar, meravellats, de la bellesa de la vida de Jess, a El
Temes dAvui Nm. 26 octubre-desembre 2007

En el cinema es parla de Du teologia quan es parla de lexperincia humana amb honestedat i fidelment a aquesta experincia: vida i mort, b i mal, amor i odi...
103

DU AL CINEMA: EL DU DELS CINEASTES

JORNADES

Evangelio segn san Mateo (1934), de Passolini; i algun altre que fa cinema tamb per buscar Du: Woody Allen. Daquest ltim, lhistoriador i professor de la UB Josep Maria Caparrs, diu que Allen no creu en Du per li agradaria. De fet, les seves comdies sovint han estat qualificades de comdies teolgiques, ja que parlen del Du que est buscant. Esculpint en el temps Un dels plats forts daquestes jornades era la presncia dErmanno Olmi, director de grans pellcules de reconeixement internacional com El rbol de los zuecos (1978), La leyenda del santo bebedor (1988), o la ms recent estrenada a Espanya durant el congrs Centochiodi (Cent claus) (2007). Per ell, fer cinema s com fer poesia, i els poetes sn els que ms somnien i, somniant, es dirigeixen a Du; fins i tot els que no hi creuen. El que es fa en el cinema, seguia Olmi, s mostrar vivament la felicitat i el sofriment del mn i de les persones i, daquesta manera, conixer Du, ja que Ell mateix sha fet home. Per aix, representant a Jess, es representa el millor subjecte per mantenir aquest nostre dileg amb Du. De Du als homes, i dels homes a Du. En aquest sentit, Xavier Morlans, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya va parlar de Tarkovski, dient que aquest director definia el cinema, emulant a Miquel ngel, com lart desculpir en el temps. Amb les imatges cinematogrfiques, que en elles mateixes ja tenen bellesa, el director el que fa s extreure del temps el fragment de bellesa: intentar reproduir, amb la tcnica del set art, com si la imatge fos un bloc de marbre del qual cal alliberar lobra dart. I, quina ser la millor obra dart sin aquella que reprodueixi la imatge a partir de la qual est feta la persona humana? Paul Haggis, Oliver Stone, Dayton, Holland... tots sn cineastes que, quan han volgut aprofundir una mica en la vida humana i ho han fet honestament, han acabat trobant-se amb el transcendent. Per aix, Lloyd Baugh podia dir que quan un text flmic no respecta el gran misteri de lexistncia humana lessencial misteri de lexperincia dun mateix, dels altres homes i Du demostra una notable debilitat. Durant un daquests dies, Juan Orellana, crtic de cinema i director del Departament de Cinema de la Conferncia Episcopal Espanyola, va presentar el seu llibre Como en un es104
Temes dAvui Nm. 26 octubre-desembre 2007

Ermanno Olmi.

Un dels plats forts daquestes jornades era la presncia dErmanno Olmi, director de grans pellcules de reconeixement internacional com El

rbol de los zuecos, La leyenda del santo bebedor o la

ms recent

Centochiodi
(Cent claus)

JORNADES

DU AL CINEMA: EL DU DELS CINEASTES

pejo. Drama humano y sentido religiosos en el cine contemporneo, editat per Encuentros; tamb hi va ser Peio Snchez, secretari general daquest Congrs internacional, que va presentar el seu estudi Dios, la muerte y el ms all en el cine contemporneo. Al final de cada jornada, es varen projectar tres valuoses pellcules. A ms de la ja citada Centochiodi, original i polmica parbola sobre una figura de Crist, de gran bellesa plstica i que porta a la reflexi de lespectador, tamb es van veure Giamaica (1998), de Luigi Faccini que va presentar personalment la seva obra; i La settima stanza (1997), de Marta Meszaros, sobre Edith Stein. Finalment, el deg de la Facultat de Teologia de Catalunya, el doctor Armand Puig, va anunciar la celebraci dun segon congrs especialitzat lany que ve. Du tamb va al cinema... Era el ttol que Jernimo Jos Martn, president del Cercle de Crtics Cinematogrfics, va posar al vdeo que va passar: un recull de les seves entrevistes fetes a Pantalla Grande, un programa de Popular TV, en les quals pregunta als cineastes actors, directors, guionistes... sobre Du. En una delles, feta a Philip Grning, agnstic, director de El gran silencio (2005) deia: Tot s un miracle, res no surt sol i jo vaig fer aquesta pellcula perqu volia saber don vinc. Era el ttol, i podria ser com la conclusi daquestes jornades. El cinema s un art que pot arribar a ser lart de descobrir i mostrar el div. Per no tots els artistes poden extreure dun bloc de marbre una Piet.

El cinema s un art que pot arribar a ser lart de descobrir i mostrar el div.
Temes dAvui Nm. 26 octubre-desembre 2007

105