Solucionari Dossier Mitja 2006-2007

Solucionari
Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.1.2 Exercicis
1. Separeu en sllabes les paraules segents: pro-gres-siu il-lu-si- mas-sa mun-ta-nya gui-tar-ra pa-pa-llo-na lle- ba-teig ra-to-l mai peix sub-has-ta as-sut-ze-na xar-xa se-pa-ra-ci- es-ce-na m-mi-a pit-xer a-quell or-gue mis-si- gui-neu ac-ci-o-nar ca-a res-tric-ci-ons co-et es-cor-p re-tau-le ac-ci-o-nar re-mo-lat-xa cr-rer lleig mot-le rei-na in-ex-pert comp-ta-go-tes lin-gs-tic pa-llis-sa subs-tan-tiu dic-ci-o-na-ri ben-a-ven-tu-rat veig llan-ter-ner pan-xa pas-sat-ge set-ci-n-ci-es ex-cel-lent ho-rit-z cai-xa fus-te-ri-a es-criu-re il-le-gal ve--na se-nyo-ra sl-la-ba
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s: Diftong creixent Esquadra Llengua Quadre Diftong decreixent Roure Aneu Pou Moure Neu Alcoi Espai Remei Subjuntiu Cultiu Ciutat Mai Arcaic Cuir Cocentaina Sense diftong I, U consonntica Pueril Joia Acci Peuet Actuar Pua Suor Llibreria Tia Gandia Sensaci Bresquilla Cua Joan Figuera Xavier Itali 1
Solucionari
Quadern de Valenci Mitj
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que segents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) Els meus pares diuen que he de treballar ms Sempre fa bromes, que gracis! Qu vols prendre per a sopar? No magrada la moto que thas comprat El programa dordinador amb qu treballes no s massa bo Vull que em digues qu penses fer Qu mhas dit que vols? El material de qu et vaig parlar? Saps a qu es dedica? El dia que vingues parlarem de laugment de sou No s de qu et queixes Vols que parlem de qu s el que est passant? Testic preguntant qu et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. examen rodamn barns dilluns esglsia comprem aigua cpia, copia, copi 9. dia 10. rfega 11. llapis 12. bstia 13. oxigen 14. virus 15. tennis 16. tragdia 17. individu 18. concrrer 19. aix 20. nec 21. usuria 22. misogin 23. ngel 24. dipsit 25. paper 26. correu 27. Valncia 28. matals 29. frmula 30. tab 31. a 32. Jlia 33. espinacs 34. lli 35. Ramon 36. compren / comprn (comprn) 37. pltan 38. porus 39. catleg 40. Snia 41. essncies 42. Dnia 43. can 44. tmbola 45. ping 46. rbitre 47. menjvem 48. tmer 49. fideu 50. slid
3. Accentueu les frases segents: a) Nria est investigant lesperit avantguardista durant un perode de temps determinat pel Departament dHistria. b) Vs al concert dobo (dobo) que un msic austrac far desps-dem a Monver. c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem vivint. d) Han anat a Etipia vint-i-cinc oftalmlegs perqu volen investigar laugment de diptries en homes de ms de trenta-cinc anys.
Unitat 1. Accentuaci i diresi
e) Durant ladolescncia volem prendre te perqu ens deien que eliminava lacne sistemticament. f) Els britnics van llanar un mssil que va aterrar a lHimlaia. g) s preferible crrer ja que els omplats es mouen rpidament i gilment. h) Jo ja s que vau anar-vos-en a casa com a cstig pel vostre comportament barroer. 4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci: La Slvia arrib. Qu tha passat?, el rostre candors, qu has fet? En veure-la, la Natlia sen va penedir. Mho promets, que no dirs res a Llus?, mho jures?, repet la Natlia. Tho jure. Si no, fu la Natlia, si li ho dius, s que no em vols ajudar. s clar que s, que et vull ajudar!, gaireb crid la Slvia. He avortat i no em trobe b. Montserrat Roig, El temps de les cireres 5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:
Tantes vegades com haveu parlat de Ftima i en aquell moment no tapetia entrar a la baslica. Cristina i tu us quedreu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap dun moment, va deixar de ploure. Desprs, passejant sota els prtics que voregen lesglsia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Du que hi havia a la faana de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar latenci els ulls de serenitat: tu no volies res ms que aix. Joaquim G. Caturla, La casa de les flors 6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten: En un dels meus viatges arreu del mn vaig patir un accident que, grcies a Du, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canad, i un amic em va acompanyar a una botiga daquestes en qu venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar una i, desprs de llegir-ne les instruccions ds, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si cavem qualsevol cosa. El fet s que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, mapareix al davant un s enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com sn els ssos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, per lnica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo ms encara.
Solucionari
Rpidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua m. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aix em va salvar, perqu va impedir que ls em seguira. Em vaig salvar pels pls. Per, a conseqncia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la m i un os de la cama. Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va portar a una espcie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una poci feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mres, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions. Ara que ja em trobe b ho conte com una ancdota curiosa, com una histria que qualsevol avi conta als seus nts, per la veritat s que ho vaig passar malament, i si no fra per la intervenci de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mn dels vius.
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten: ram lingstic ro egoista prosme seua sussa empudeint tat trador sucidi ensamada trat agrament Biscaia arrunar Ral runa obex dirn elit fludesa allament Ucrana Himlaia obo (obo) fruita diptria Marrqueix meglit obeeu creiem / criem (criem) protena reinstaurar homogenetat obeiria allar pasos pdium beneir seduda enquesta
2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent: El forat de la capa doz sobre lAntrtida ha augmentat amb regularitat els ltims deu anys, i en lactualitat ha arribat a un dels nivells de mxima gravetat possible. La capa doz ha disminut un 60% en relaci amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en ledici dahir la revista britnica Nature. Aquesta s la conclusi duna srie danlisis fetes al continent Antrtic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa doz, el 1985. Bsicament no hem vist cap retrocs. Si hi ha alguna cosa nova, s lacceleraci de lengrandiment del forat en el transcurs dels ltims trenta anys, afirma Shanklin.
Unitat 1. Accentuaci i diresi 3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten: a) El cirurgi li ha dit que t un greu problema dacne. b) El cnsol sus va agrair la collaboraci als pasos del Tercer Mn.
c) Aquell austrac no era un home sa: primer una pneumnia, desprs els czemes en les mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardaca. d) Llusa volia anar a la residncia perqu li feren rpidament una anlisi. e) La nta de la mora venia te i caf (caf) mlt. f) Ral deia que s un consumidor de cocana genuna de Berln. g) Els empresaris venen la fbrica perqu shan arrunat amb lincrement de la quota que lassociaci els ha atribut. h) Heu de convncer (convncer) aquella dona perqu us done el rptil i lensamada. i) Mrius ha tradut una poesia europeista. j) Els vens deien que han produt dnou textos arcaistes. 4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text: El men no es caracteritza per la fludesa. Linicia una lli magistral sobre la recerca ms important en redacci; sexposa la doctrina bsica sobre la paraula, la frase, el pargraf, la puntuaci, etc.; shi ensenyen les operacions bsiques de prescriure, escriure i reescriure. Tamb es repassa lequipament mnim de lautor i es presenten raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de mostrar la tcnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-sho b escrivint. Reivindicar ls actiu de lescriptura per a loci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensi literria. La composici escrita s sinnima de fruir de la lingstica ms genuna. Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient: 1. Tinc la seguretat que el sergent polsar alguna tecla perqu jo no haja de fer unes gurdies tan avorrides. 2. s un turment, aix de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a rgim. 3. Estic sufocat perqu no recorde el ttol de la pellcula, per si hi pense veig el titular com si estigus escrit amb retoladors davant meu. 4. Deu sofrir molt, perqu sospira molt davant la tomba del seu marit. 5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: lun era hongars (hongars) i laltre romans (romans). 6. Lametista que porta lanell de la sobirana s meravellosa. 7. Lassemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigitat. 8. Posat el davantal si no vols embrutar-te. 9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar. 10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig escopir. 11. Aquest jersei s molt juvenil. 12. Desprs de laccident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell. 2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent: Lambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el rob i lestoig que el contenia perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i lenyorana de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el rob. Ducs, marquesos, ambaixadors i cnsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans daltres nacions, i fins i tot una companyia de joglars,
Solucionari
discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el rob arravatat, sense escrpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la prdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent ambaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent: a) Lamic dAlfred ha canviat dactitud i enguany s que vol anar al Carib. b) He fet una sollicitud per entrar en el club descacs de Madrid. c) En la paret del despatx de ladvocat hi ha un quadre amb un prat verd i un sol groc. d) No comprenc la seua inquietud. s massa poruc per a ser bandit. e) Em fa fstic pensar en un nec guisat: Donald era tan dol! f) Tinc lestmac rebolicat des que he vist lactuaci del mag fent mgia. g) s molt violent: mha fet un pessic i un arrap. h) Crec que David no sap que t molta sort. En laccident quasi es queda cec, sord i mut, per al final sha recuperat. i) No vages tan rpid! La rapidesa no s garantia de perfecci. j) Est en la plenitud de la seua joventut, per encara no sap com soltar laccelerador i no accepta cap consell.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o : cel abundncia atro Puol mar cigr circular adrear ignorncia cendra cirera cistella obedincia raa apedaar balana vncer (vncer) llenol bra plaa peda can oficina faana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents: zebra polseguera desembre bronze Ignasi zodac quinzena bizant colzada trnsit sumar cansament topazi amazona consell pensar brusa benzina polze senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS: cossiol pessic dosi cossos pasos metgessa fase frontissa travessa disfressa intromissi duquessa nasal gasos desitjar entesa cosina marquesa dansa pallasso pesseta pissarra persona ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ: a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte passat. b) Susanna est convenuda que vas passar lexamen per casualitat, perqu no et vas esforar gens i no sabies cap lli. c) Viu a lentresl, al costat duns grans magatzems. d) El club est travessant un mal moment a causa de la lesi del davanter centre. e) El fill de la princesa de Moambic i la duquessa de Veneuela shan casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rssia i desprs a les regions xineses del sud. f) La crisi ha estat causada per ladhesi duna nova empresa en el sector. g) Els escriptors presocrtics foren capaos dexplicar totes aquestes hiptesis. h) El cendrer est ple de cigarrets olorosos. i) El govern ha confessat que les despeses dhisenda sn abusives. j) El tornado Mari ha assotat la zona ms frondosa de la selva amaznica. k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa. l) El president va demanar que cessara la discussi. m) El nazisme s una doctrina falla que ha sigut condemnada a tot Europa. n) Els pallassos del circ canten unes canons precioses. o) Lequip matalasser va lluitar feroment per arrabassar el triomf als campions, per va acabar apallissat. p) Lesquizofrnic dissimulava la seua mancana de seny. q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta s una malaltia psicosomtica. r) Lemissi excessiva de gasos s una agressi al medi ambient. s) A s un contrasentit, ac no hi ha res a fer.
10
Solucionari
t) La porta de lantesala t les frontisses rovellades. u) Els interessos de lAssociaci dAmics dAndalusia van ser analitzats pels congressistes durant el mes de mar. v) La pissarra de la meua classe s verdosa. w) La dona rossa portava una rosa a la m. 5. Feu el mateix amb el text segent: El Rabosa, assass eivissenc, es trobava desesperat. La balana de la justcia queia sobre ell com una maa, sense compassi. La jutgessa no acceptava la seua presumpci dinnocncia. Ell tenia lesperana que la dotzena danys que havia passat a la pres haguera provocat una metamorfosi en el seu carcter. Per latzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisi de concedir-li la llibertat condicional. Aix va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Per, en aquesta ocasi, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocncia. El disseny que prenia el procs labocava a un atzucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga: a) No trobe enlloc lescovill. b) La circumvallaci per anar a Crdova est plena de revolts i, amb tanta corba, em marejar i vomitar. c) El partit que es jugava al pavell cobert era molt avorrit. d) El xiquet porta la gavardina bruta perqu sha rebolcat pel fang. e) Thaurs despavilar si vols conquistar aquella xica tan esvelta. f) No t ni un pl a la calba, per la seua calvcie resulta arravatadorament sexy. g) Qui posar el cascavell al gat? h) Abans darribar a lhospital li van embenar el bra i li van traure sang de la vena. i) Encara que s que t una vasta formaci i que s molt sabuda, mhan dit que s molt maleducada i molt basta, caracterstiques que emboiren la seua saviesa. j) Sem va rebentar la roda del cotxe quan feia un avanament en lautovia i gaireb bolque. k) Aquest pintallavis fa gust dalmvar. l) Lavi mirava lavet bocabadat, quasi li queia la bava perqu era un arbre precis.
11
2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG: dijous dirigir enginyer enveja Jess rajola rellotge objecci girar jerrquic conjunt ferotge garatge miratge pitjor formatge gerani viatge desitjs girafa jersei esponja platja pluja ajustar targeta joc bajoca
2. Empleneu amb X, TX, IG: xoc fletxa xori cotxe dutxa perxa arxiu ganxo motxilla empatx sandvitx roig escabetx solfeig xavos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que hem repassat en aquesta unitat): a) Han rebutjat el projecte del gendre dEugeni, encara que presentava molts avantatges. b) El subjecte daquesta frase t un substantiu i un adjectiu. c) Jess i Jeremies seran massatgistes i ajudaran la gent que jeur davant seu en una llitera a relaxar-se. d) No em puc imaginar una imatge ms lletja ni pitjor que un metge botijs i geperut amb un fetge a les mans. e) He viatjat per tot Europa, per mai he trepitjat sl egipci. f) Li han posat una injecci en la natja amb una xeringa gegant. g) El millor que pots fer s desitjar que Joan no senutge. h) Ets un capritxs i aquest capritx no tel pense consentir perqu s que si puges a la roda que gira et marejars. i) Enmig de tot aquell desig vaig sentir un mareig que em va fer imaginar que desapareixeria daquest mn sense queixar-me. j) Mhe fet una taca de lleixiu en el jupet nou i crec que quan seixugue quedar tacat.
12
Solucionari
2.6 Les nasals: m, n, ny

2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent: a) El comte vivia en un sumptus palau, que tenia un jard immens. b) Si vols adormir-te, et contar el conte del comte Drcula, o tamb pot ajudar-te comenar a comptar ovelles. c) He llegit en la premsa que lassumpte de lexempci fiscal a les grans superfcies durant el trienni passat, no est gens clar. d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est ennuvolat i el dia es va enfosquint. e) Confesse que aquests smptomes sn preocupants. f) El van empresonar per repartir pamflets revolucionaris. g) Estic convenut que Susanna s innocent i que no va caure en la temptaci de robar lmfora. h) Cal emmagatzemar tot aquest material al soterrani de lamfiteatre. i) La teua declaraci va ser tot un triomf: Imma ha confessat que les teues paraules damor li van semblar la millor de les simfonies. j) T una infecci al ventre perqu ha menjat massa confits. k) Posa molt mfasi en les seues paraules i per aix connecta tant amb el pblic. l) Cal que afiges un annex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres del tramvia que travessa la circumvallaci. m) La seua cara va dibuixar un lleu somriure quan li vaig contar els meus somnis. n) Sha enfadat perqu li he dit que s un fanfarr.
2.7 Consonantisme: la h
2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol . a) Ahir van discutir perqu ells volien anar a Osca i elles, a Oriola. b) Lostatge va exhaurir la pacincia dels segrestadors, el van alliberar alhora que sospiraven alleugerits. c) Mabelleix prendre una orxata ben fresca amb uns cacauets ben salats, per malauradament mhan prohibit prendre totes dues coses. d) Han subhastat tots els seus bns i pretenen que tothom hi estiga dacord. e) Aquell tru no va ser capa de perdonar una sola vida i va anihilar el poble sencer.
Unitat 2. Ortografia f) Volia anar a pescar, per no tenia hams. g) Hem de viure amb harmonia i mirant amb esperana lhoritz. h) Aquesta composici est feta usant noms hendecasllabs.
13
i) Lhostessa va eixir corrents com un coet quan es va assabentar de la notcia. j) Ahir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la filharmnica de Londres. k) Hem fet el que hem pogut, per em sembla que no nhi ha prou. l) Hom diu que lombra de lom s allargada.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll) 2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll: 1. T l'apartament en una zona molt tranquilla de la ciutat. 2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s excellent. 3. El president va eixir ills (ills) de l'atemptat. 4. S'ha comprat una parcella per a fer-se un xalet. 5. T una collecci de segells molt important. 6. Pass el test d'intelligncia amb un bon resultat. 7. Li concediren una beca de collaboraci i escrigu una novella. 8. No han solucionat res, la proposta ha estat nulla. 9. La celebraci de l'acte es va declarar illegal. 10. Va venir l'electricista i em va installar el fil musical, per encara treu un so massa metllic. 11. Sollicitrem l'assistncia al colloqui sobre satllits. 12. Ahir al collegi va posar una pellcula bllica. 13. El van collocar dins una cella de cstig. 14. Ha presentat una proposta parallela on fa allusi als temes encara no solucionats. 15. La illuminaci que han installat a la circumvallaci s pllida. 16. Han allegat desconeixement de la llei en lapellaci presentada. 17. Han elaborat un projecte que consta dun miler de fulls. 18. He estat collaborant en la soluci dun sillogisme duna complicaci illimitada. 19. Cavillar massa pot provocar problemes capillars que desemboquen en alopcia. 20. Mireia s una dona molt alegre i treballadora. 21. Els lletrats haurien d'estudiar ms literatura hellnica. 22. El bitllet t una ratlla intelligentment dissenyada. 23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlntic. 24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla. 25. Camilla t les pupilles pllides: cal buscar una soluci.
14
Solucionari
26. s una dona molt liberal: ha perms (perms) la rebelli dels seus fills. 2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol . Un investigador privat no ha de tenir miraments a lhora dencarregar-se dun cas. Lany passat em va arribar lencrrec dinvestigar la misteriosa desaparici duna princesa dun petit comtat dHongria. Els pares de la princesa lhavien enviada a un convent perqu seducara sota lestricta vigilncia de les monges. El cas s que un dia labadessa es va adonar que no havia assistit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar lescndol. La meua arribada va ser com un raig desperana, tant per als pares com per a les religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passeig solitari per una platja propera al convent, i que una mica ms tard va sentir com sallunyava un autombil. Aquesta dada va fer augmentar les sospites dun rapte. Per al dia segent tot es va aclarir. Un majordom de palau va trobar la xica acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica savorria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que havia conegut la setmana passada en una visita a la taverna del poble. Desprs daquest desenlla impressionant, la meua missi havia acabat.
Unitat 3. Determinants I: larticle

3.2 Lapostrofaci 3.3 La contracci
3.3.1 Exercicis
1. Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que quan pugueu, haureu dapostrofar: 1. lesternut 2. lanimal 3. la essa 4. lhumor 5. la ignorncia 6. linstitut 7. laccent 8. la histria 9. lombra 10. el stalinisme 11. lilla 12. la invitaci 13. l11 14. la hipocresia 15. lassumpte 16. la host 17. el hall 18. lndex 19. la uni 20. el iode
2. Poseu la forma de larticle que hi correspon. 1. lesquaix 2. la UNESCO 3. lestand 4. lelit 5. lhoquei 6. la EGB 7. el hobby 8. la universitat 9. labreviaci 10. el stop 11. la intelligncia 12. l1 13. lUCI 14. lhmster 15. lanorxia 16. lOMIC 17. la ira 18. lurna 19. lESO 20. la erra
15
16
Solucionari
3. Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la preposici de o les contraccions corresponents:
Rellotges de sol: ombres del passat

Diu lespecialista alemany que el temps s la durada i la successi dactivitats subjectes a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des de lantiguitat, el decurs del temps sha associat a lalteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les unitats de mesura temporals en lactualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven les primitives civilitzacions: el segle, lany, el mes, la setmana, lhora, el dia, el minut, etc. Tot i admetent la capacitat exclusiva de la humanitat per a representar el decurs del temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una eina amb un pes definitiu en levoluci de la histria social, cultural i cientfica. Per aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s lexemple ms representatiu de lhome. Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci) 4. Traduu les frases segents1: a) Sopar tan aviat / prompte no em permet veure la srie de TV que ms magrada. b) Els dissabtes em dedique a netejar el menjador i la cuina. c) El 1998 lempresa de mon pare / del meu pare va fer fallida, per la qual cosa els treballadors es van manifestar / es manifestaren davant la Conselleria. d) Que treballes tant no tajudar a recuperar-te econmicament. e) Dilluns em comprar el cotxe que desps-ahir et vaig ensenyar. f) Ens veurem en la festa que dem a la nit (de nit) organitzen els meus amics dEivissa. g) Ta mare tha dit que pares taula amb lajuda del teu cos. h) No mabelleix gens viatjar durant tot el cap de setmana per Frana.
3.4 L'article neutre lo

3.4.1 Exercicis
1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents2: Ja has mirat aix que et vaig portar? Els vens de dalt sempre pensen en les seues coses. Mai no canviaran. Potser vaja al cinema amb Jordi. Thi apuntes? Pere sempre diu les mateixes coses. Tan neta com sempre anava i ara sembla una miserable!
1
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles. Potser que hi haja altres solucions amb temps verbals, lxic o construccions diferents que siguen totalment vlides. 2 Les solucions que sofereixen no sn les niques vlides.
Unitat 3. Determinants I: larticle La cosa ms estranya de totes s que Teresa va venir sense cotxe. Aix que tu vols no s possible. Enguany es portar les coses blanques i les negres. Tan divertit com s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi! La veritat s que els jutges sempre teniu ra. Vine tan prompte com pugues perqu hem danar-nos-en a Elx! Tant em fa que no vingues! La decisi s teua. No vull que digues als meus pares res sobre laccident de trnsit. Sortosament, cada dia augmenta el consum de les coses ecolgiques. 2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes3: Els amics de la seua vena han celebrat el casament a cor qu vols. El llanterner diu que ha de canviar laixeta, si no el problema persistir. El metge ha telefonat i ha dit que vages tan prompte com pugues a la seua consulta. Aquest cantant s el millor de lestiu. Dara endavant has de seguir una dieta baixa en calories i greixos animals. El treball, lhaurs de fer tan b com spies perqu el corregir el coordinador. All que ms magrada dIsabel s la seua simpatia i amabilitat. Mai faig les coses a la babal perqu aix mho van ensenyar els meus pares. El meu marit no mestima gens ni mica. Mira com de gran sha fet el nebot de la teua germana. Segons sembla, lexamen sajornar perqu el president del tribunal ha emmalaltit. Tan bonic com s viure junt a la teua famlia en un poble de linterior! Aquesta vegada Cristina almenys ens va saludar quan ens va veure. Aquella casa no s prou gran per a tota la nostra famlia. 3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents4: 1. No s de qu et queixes si sempre fas all que vols. 2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar gens. 3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per aix no puc opinar. 4. s difcil explicar qu s el que mha passat. 5. Heu dacabar a rpidament. La resta (de coses) no corre tanta pressa. 6. Aquesta nit fan les coses de sempre: futbol i ms futbol. 7. Ja sou prou grans com per a fer aquestes bajanades.
17
8. He danar-men de viatge, per la qual cosa no podr anar al sopar dantics alumnes del collegi.
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles. Pot ser que hi haja altres solucions amb temps verbals, lxic o construccions diferents que siguen totalment vlides. 4 Les solucions que sofereixen no sn les niques vlides.
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

4.1 Demostratius 4.2 Possessius 4.3 Numerals
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents: a) Mil nou-cents noranta-dos; vint-i-dos milions sis-centes setze mil quatre-centes disset (dsset) pessetes. b) Lu de juny. c) Joan vint-i-tres. d) Cinquena simfonia. e) Dues jaquetes i una bufanda. f) Pere tercer; fill segon; dAlfons tercer. g) Pgina vint-i-dos. h) Les tres cinquenes parts. i) Vint-i-tres milions cinc-centes seixanta-set mil dues-centes vint-i-dues pessetes. j) Dues quartes.
4.4 Quantitatius
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan: a) quan b) quant c) tant d) quan e) tan; quan f) tant; quan
19
20
Solucionari
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou, quasi, menys, bastant, almenys a) massa b) gens c) almenys d) menys e) quasi f) bastant; prou
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb la flexi de gnere i nombre: (quan / quant) 1. Quan 2. Quant 3. Quan 4. Prou 5. Prou 6. Bastants (tan / tant) 7. Tan 8. Tan 9. Tant
(prou / bastant)
(gaire / molt) 10. Gaires 11. Molt 12. Moltes
4.5 Indefinits
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre parntesis: (tot / tota / tots / totes) 1. Totes 2. Tot 3. Tots 1. Algun 2. Algun 3. Alg 1. Cadascun 2. Cadasc 3. Cadascuna
(alg / algun)
(cadasc / cadascun / cadascuna)
2. Traduu5: a) b) c) d)
5
Algunes persones han vingut a la consulta per demanar cita. El gos est un poc prim. El mateix director va venir i ens va donar la mala notcia. Hem tret bastants diners de la rifa per no sabem si en tindrem prou per al viatge.
La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles.
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals... e) f) g) h) La reuni entre els ministres ha durat algunes hores. Qualsevol de vosaltres est preparat per a pronunciar el preg de festes. Has llegit aquesta novella? Jo en conec lautor. Tot Novelda ha donat suport a la candidatura del president de lassociaci.
21
4.5.2 Gens / cap / res / ning 4.5.3 Exercicis

1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning: a) b) c) d) e) f) g) h) i) Gens Ning Cap Cap Gens Gens Cap Ning Res j) gens k) res l) res m) gens n) ning o) gens p) res q) res r) ning
2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que trobeu en les frases segents: a) Nosaltres dinem a les dos quan tenim temps. b) He rebut bastants visites que mhan portat fora regals. c) Hi havia algunes persones que el coneixien. d) Si volen res (alguna cosa) de mi, ja mavisaran. e) Vull que vinguen tres voluntaris qualssevol. f) Ara vindran els altres (la resta dels) amics: Pere, Jordi i tota la resta (els altres). g) Si hi ha cap vestit que tagrade, compra-tel. h) A cadasc, li ser donat el que es mereix en el regne del cel. i) De totes aquelles coses no hi ha cap objecte que magrade. j) Rodejarem la casa i en tombarem la porta. k) Escolteu-me tots: amics, familiars i els altres assistents. l) Conec algunes persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre lacte. m) Van eixir del local, per desprs hi van tornar. n) No s acceptable cobejar els bns dels altres (daltri). o) No es pot passejar perqu mig Alacant est en obres.
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.1 Gnere del substantiu
5.1.1 Exercicis
1. Escriviu el femen de les paraules segents: Ex.: Llus Llusa 1. gos 2. cadell 3. treballador 4. actor 5. notari 6. s 7. jueu 8. tocleg 9. padr 10. prncep 11. marqus (marqus) 12. astronauta 13. abat 14. merlot 15. cadernera 16. taxista 17. porc 18. sastre 19. sucida 20. avi 21. plebeu 22. heroi 23. comte 24. llebrot 25. ase 26. drapaire 27. sargantana merla cadernera (femella) taxista truja sastressa sucida via plebea herona comtessa llebre somera drapaire sargantana (femella)
gossa cadella treballadora actriu notria ssa jueva tocloga padrina princesa marquesa astronauta abadessa
2. Canvieu de gnere les paraules segents: duquessa captiva cosina emperadriu mestressa garrina artista germana burra oncle actriu egua europea secretria boc / cabr marroquina serva esclava bruixot mandatria deessa / dea poetessa pagana perdigot vena abellot robavellaire
23
24
Solucionari
5.1.1 Divergncies respecte al castell

1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o indeterminat que els corresponga: Ex.: No magraden els espinacs a) La calor b) La marat c) lolor / una olor d) La suor e) Un estru f) Els bacteris g) Els llegums h) El compte i) El costum j) Els afores k) El compte l) Una avaria / El corrent m) El senyal n) Les anlisis o) Un pendent p) Els deutes q) Unes postres r) Els nvols s) La pols t) El dot u) Els estratagemes v) El lleixiu w) Un torticoli x) Unes alicates
5.1.5 Exercici
1. Llegiu aquestes frases i amb lajuda del diccionari, si cal, esbrineu quina s la parella de cada animal. Desprs escriviu dues columnes i relacioneu cada animal amb la seua parella tal com fem en lexemple: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) Livori dels elefants s molt cobejable. En aquella granja feia falta un ase. La carn de perdigot sol cuinar-se macerada. Moby Dick s el nom duna balena llegendria. Enguany no han vingut les oronetes al campanar. Ls s un animal en perill dextinci. El pat doca s excellent. Les cuixes de granota sn molt apreciades. El meu cavall va coix. El canari s un animal domstic. Ex.: elefant ase perdigot balena oroneta s oca granota cavall canari elefanta somera perdiu balena oroneta ssa oca granota egua canria
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu
25
5.2 Nombre del substantiu 5.3 Gnere i nombre de l'adjectiu

5.3.3 Exercicis
1. Completeu les sries segents segons lexemple: Ex.: groc a) vellutat b) beix c) foniatre d) lent e) elegant f) com g) ali (ali) h) pervers i) vague j) ample k) apte l) tendre m) sinistre n) inepte o) estudiant p) atro q) autodidacta groga vellutada beix foniatra lenta elegant comuna aliena perversa vaga ampla apta tendra sinistra inepta estudiant estudianta atro autodidacta grocs vellutats beix foniatres lents elegants comuns aliens perversos vagues amples aptes tendres sinistres ineptes estudiants atroos autodidactes grogues vellutades beix foniatres lentes elegants comunes alienes perverses vagues amples aptes tendres sinistres ineptes estudiants estudiantes atroces autodidactes
2. Canvieu el nombre de tot el que pugueu de les frases segents: a) Loca que es passeja per la plaa molesta el trnsit. b) El soterrani de la casa antiga s ttric. c) Alguns fenmens que han ocorregut al costat mhan fet por. d) La pluja de lltim any ha acabat amb lanyada. e) Tinc les mans grosses com les dun gorilla. f) Els reflexos dels espillets que hi ha al fons dels calaixos em fan nosa. g) Els comeros i lart sn bones dedicacions. h) No em dnes ms medicina, que tinc mareig. i) Els despatxos que mha posat lempresa sn els millors de ledifici. j) Els vaixells, els avions, els trens, els cotxes i caminar sn mitjans de transport.
26
Solucionari
3. Poseu en plural els substantius de les oracions segents i feu-hi les modificacions pertinents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) Les taronges valencianes sn massa dolces. Tots els nens tenen els mateixos desitjos. Amb les mquines de rentar la roba shan perdut els safarejos dels pobles. Quins dilluns i dimarts tenim classe de valenci? Han de ser recuperades les canons tradicionals de les regions. Als prats hi ha unes vaques que pasturen. Les aiges de les fonts daquells pobles tenen uns gustos molt diferents. Les barques de pesca no ixen els dissabtes a la nit. Les professions ms habituals dels sussos sn fcils dendevinar.
4. Traduu les frases segents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) Els bacteris sn fastigosos. T un costum molt lleig: quan t un deute molt gros mai no el paga. Aquest perfum t una aroma exquisida. Quan arribar la fi del mn? T el front molt ample, les dents xicotetes i la resta del seu aspecte s impresentable. En aquesta farmcia es fan anlisis clniques. La SIDA era desconeguda fa 50 anys i ara s una malaltia molt greu. Has de fer una anlisi ampla del problema abans de plantejar tots els dubtes. Han tallat el corrent elctric. Per aix no funciona laire condicionat i notem una calor tan apegalosa. Tinc molta son, per desprs em desvetle perqu tinc el son molt lleuger i patisc molts malsons. Mhas espantat i per aix tinc el pols accelerat. Agafeu un full de paper i dibuixeu-hi un bou amb les banyes ben grans. Fes-li moltes besades i moltes abraades. Hi havia tanta gent que tots vam rebre moltes empentes i alguna trepitjada.
5.4.1 Exercici
1. Milloreu, si s possible, les frases segents: a) b) c) d) e) f) g) h) Tot Callosa est plantada de nespres. He vist un llibre i una ressenya molt bons. Freda sopa i caf era tot el que lesperava a casa. De pedra era tota la Gandia medieval. Lesperava a lestaci mig Santa Pola. Els exmens inicial, parcial i final tenen parts orals i escrites. Els anys i les estacions felios passaven rpidament. Un gat, una balena i un ping grisos decoraven la paret de lhabitaci.
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci

6.1 Doblets lxics
6.1.1 Exercici
1. Empleneu les frases segents amb la paraula que considereu convenient: 1. 2. 3. 4. Si vols anar al teatre, primer has de recollir lABONAMENT en taquilla. He posat ADOB als rosers perqu isquen flors ms boniques. Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ACLARIRAN el tema. Cal que nosaltres CLARIFIQUEM b loli abans de vendrel. Es va AFERMAR en la seua posici: va AFIRMAR que no pensava dimitir. Hem dAFERMAR els fonaments daquesta casa. He telefonat per ANULLAR la cita que tenia amb el metge. Com que no savenien, van ANULLAR el seu matrimoni: lanell que portaven al dit ANULAR no tenia cap valor . Van fer un sopar amb molt dAPARAT perqu venia lalcaldessa. LAPARELL de televisi deix de funcionar en comenar aquella tempesta amb tant dAPARAT elctric. Com que menja tant t problemes en lAPARELL digestiu. A aquell avi encara no li han donat perms per ATERRAR i lespera ha ATERRIT els passatgers. No sigues tan idealista. ATERRA, que ja tens 30 anys! El preu de la carn de vedella ha BAIXAT molt. Cal que ABAIXES el volum del televisor. La poblaci es va assabentar del succs pel BAN que va emetre lajuntament. El BNDOL cristi ja est preparat per a desfilar. Necessite posar-me una BENA per a subjectar millor lesparadrap. Mhan tret sang de la VENA per fer-me una anlisi.
5.
6.
7. 8. 9.
27
28
Solucionari
10. Enguany shan incrementat els beneficis dels que inverteixen en BORSA. La BOSSA o la vida. He tornat del supermercat carregat amb moltes BOSSES. Llus ha regalat a la seua nvia una BOSSA de pell de cocodril. 11. Posa ms COLA si no vols que es desenganxen els cromos. Li han tallat la CUA al gos. He hagut de fer CUA per entrar al cinema. En el viatge he hagut de seure a la CUA de lavi. Hem comprat un piano de CUA de segona m. 12. El tresorer tenia dificultats per a aclarir els COMPTES de lassociaci. La COMTESSA va assistir al sopar benfic vestida de llarg. Vs amb COMPTE i posat el casc, en COMPTES de fer el boig. Si tens problemes saps que pots COMPTAR amb mi. Si ja has acabat les postres, demanarem el COMPTE al cambrer. He obert un COMPTE corrent en la caixa destalvis. Com que no sap matemtiques, sempre COMPTA amb els dits. 13. Sempre estem EMPLENANT els mateixos papers. Es passa el dia COMPLIMENTANT els seus superiors jerrquics. 14. Corelli va COMPONDRE ms de cinquanta concerts per a viol. Lhan COMPOSAT per no fer els deures. 15. Es passa la nit CONTEMPLANT la lluna plena. Aquest apartat de la llei no PREVEU els casos ms dubtosos. 16. Ledifici on subicar el museu de les cincies t forma de CUB. No trobe el CUBELL, no s on posar els bolgrafs. Tres al CUB s igual a vint-i-set. 17. No se sap encara la DATA de lexamen. Cal omplir els buits de limprs (limprs) amb les DADES personals, i desprs les collocaran en una base de DADES general. 18. Quan acabeu DOBLEGUEU el full per la meitat. Has de treballar ms, has de DOBLAR el temps que dediques a lestudi. Saps si han DOBLAT aquesta pellcula al catal? Abans de guardar la roba has de DOBLEGAR-la. Aquell xiquet no pot DORMIR b. Sensenyen canons de bressol per ADORMIR el seu fill. A laula 204 no netegen mai lESBORRADOR. Feu primer un ESBORRANY i desprs redacteu la vostra composici. Em va presentar el treball ple dESBORRALLS.
19. 20.
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci 21. Des que sha fet FAMS ja no ens tracta igual. Ara s una persona molt FAMOSA. Estava AFAMAT. Feia molta estona que esperava el men. Si necessiteu ms FULLS per a lexamen, men demaneu. A la tardor cauen FULLES dels arbres. Com que no vol estar tan GRAS es nega a menjar aliments amb GREIX. Heu de LLIURAR els treballs abans del 30 de maig. Lluiten per ALLIBERAR el seu pas. A MITJAN agost se celebra la festa de la Mare de Du. MIG Noruega es va abstenir en les darreres eleccions. En MEDIS judicials la sentncia ha causat una forta commoci. Lavi s el MITJ de transport que menys magrada. La MITJANA dedat dels narcotraficants detinguts s molt baixa. Ja he netejat MITJA casa. No t els MITJANS necessaris per a investigar. Treballe en la Conselleria de MEDI Ambient. La televisi s un MITJ de comunicaci molt influent.
29
22. 23. 24. 25.
26. 27.
Des que estudia MEDICINA ja no vol prendre tantes MEDECINES/MEDICINES. A les nou del mat sha constitut la MESA electoral. Per favor, ajudam a desparar TAULA. Desprs de la conferncia hi hagu una TAULA redona. La MESA de govern ha dictat la llei que tant espervem. Pren-li les MIDES per fer-li el vestit de festa. El govern haur de prendre MESURES molt estrictes contra la corrupci. Si vols que la recepta tisca b, has de posar-li la MESURA exacta de cada ingredient. El cos hum t molts MSCULS. Em fa mal lesquena perqu vaig carregar una botella de but al MUSCLE. Quin NMERO ha eixit al sorteig de lONCE? Hi havia un gran NOMBRE dalumnes en la manifestaci. Lhan NOMENAT president de lassociaci de vens. Han passat llista? Ja mhan ANOMENAT? Han restaurat lORGUE de la catedral. Ara sona millor que mai. Cap RGAN del govern central ha ems (ems) el comunicat. Mhe fet donant dRGANS. La gallina va PONDRE tres ous dor. POSEU-vos al costat de la finestra per veure com es PON el sol.
28.
29. 30. 31. 32.
33.
30 34.
Solucionari Abans de comprar-te la brusa, EMPROVA-te-la. En el piscolabis vam TASTAR tota mena de mariscs. Hem estat PROVANT la resistncia del pont nou.
35.
La Casa REIAL ha ems (ems) un comunicat per fer pblic lembars de la infanta. La pellcula est basada en fets REALS. Lorquestra Montecarlo vindr a la REVETLLA de divendres. La BERBENA s una planta verinosa. Ests SEGUR que tot aix no s mentida? Aquest anell estar ms SEGUR en la caixa de cabals. Aquest mes he de pagar lASSEGURANA del cotxe, la de la casa i la de vida. Si no vols que hi haja un accident, posa el FIADOR a la pistola. No podem SEURE, ja que la sala est plena. Hem dASSEURE el xiquet en la cadira menjadora. Es nota que sn germans, SASSEMBLEN moltssim. Amb aquella careta dngel, SEMBLA tan honrat i tan bona persona. A mi em SEMBLA que plour aquest cap de setmana. No dnes a rentar la roba sense abans SENYALAR-la. Desprs de laccident se li va quedar la cara SENYALADA. Vosaltres, ASSENYALEU amb una creu lopci correcta. El jutge em va demanar que ASSENYALARA el culpable. Em va caure el setrill i em vaig fer una TACA molt gran en el vestit. Necessite ms TATXES per a penjar els psters. Aix sha de fer dins dels lmits del TERME municipal i en un TERMINI de set dies com a mxim. He passat la nit en VETLA perqu el xiquet no ha parat de plorar. Fou tan romntic! Soprem a la llum de les ESPELMES. s molt ric, fins i tot t un vaixell de VELA.
36. 37.
38. 39.
40.
41. 42. 43.
2. Completeu els buits de les frases segents posant-hi les paraules o les locucions que sajusten a la definici que hi ha entre parntesis. 1. Manilles / Assass 2. Traveta / Bac 3. Botx 4. Crulla/ Vianants 5. Engegar / Condicionat 6. Acudits 7. Tovallola / Barns 8. Tradoria 9. Bestreta 10. Arrelat 11. Hostessa / Suc 12. Assegurana 13. Bena / Farmaciola 14. Vessar 15. Renda
3. Escriviu la paraula que corresponga a cada definici. 1. allotjar, albergar 2. escorxador 3. drassana 4. banyes 5. afaitar 6. cobrament 7. sabors 8. esquin 9. testimoni 10. absent 11. mili 12. escullera 13. espantar 14. rebut 15. rusc
6.2 Els barbarismes

6.2.1 Exercici
1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les frases segents i corregiu-los: a) Mhe comprat un jupet de vellut que vaig veure en laparador de la botiga del xamfr. b) El tren de rodalia saturar en landana nm. 2 daquest baixador. c) I tant que est boja la germana del meu gendre. Em trau de polleguera el seu costum de cridar a tothom. d) He vist a la bstia el rebut de la llum i el de lassegurana del cotxe; sort que he pogut estalviar un poc. e) No s qu regalar-li: uns botons de puny, una corbata de lla o un fermall dor. f) Pep est molt gros perqu sempre est menjant entrepans, llepolies i coses amb greixos. A ms li agraden molt els flams i la pasta fullada. g) Els canelobres que mhan regalat sn de metall. A mi, magraden ms de coure o de vidre. h) He comprat un comod que no s del gust de mon oncle. i) Han retardat la reuni, per no obstant aix es far una anlisi completa de lestat de comptes: diran si hi ha guanys o prdues. j) No s assaborir el vi estranger. Aix que no s necessari que traguen llevataps / tirabuix. k) El regidor ha canviat els fanals i les llambordes de la vorera del meu carrer, per els problemes de trnsit encara continuen. l) En aquella mesa electoral shan perdut moltes paperetes i aix ha pogut afavorir la prdua descons. m) Joan pertany a un grup que dna suport a lavortament gratut. n) Els nous arranjaments de la can no van decebre el pblic, que va prorrompre en aplaudiments.
31
32
Solucionari
o) Es va recloure en un monestir per tal dapaivagar el seu estat dnim, deixondir-se, asserenar-se i recuperar la seguretat de si mateix. p) El ve va baixar fet una fera a dir-nos que estvem fent massa gresca, que ja estava b de tabola i que rem uns pocavergonyes. q) Lhostessa va portar-nos una safata amb closses i cltxines, per nosaltres preferem polp i llagosta. r) Testimoniar davant la jutgessa tot el que esbrine sobre el robatori de la bijuteria. s) He demanat finanament per poder pagar les despeses del pis que mhe comprat en un complex de luxe. t) Sort que hem aconseguit els objectius; ho dic seriosament.
6.2.2 Mots adaptats
6.3 La creaci lxica

6.3.1 La derivaci
6.3.1.1 Exercicis 1. Formeu verbs derivats daquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant em-) i es-: embutxacar encuriosir engabiar emmagatzemar enfarinar envernissar enllaar engrandir emmarcar encaixar aclarir abaratir espolsar envellir empaperar alleugerir arraconar esbrancar
2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions segents (pareu atenci en lortografia dels mots amb prefixos): a) apoltic b) annim c) asimptomtic d) insubornable e) antdot, contraver f) exculpar g) contraordre h) benparlat
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci 6.3.1.2 Diminutius, augmentatius i pejoratius 6.3.1.3 Collectius 6.3.1.4 Exercicis
33
1. Completeu el quadre segent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en lexemple: derivat xiqueta fadrinot cotxs oliverar bescollada trosset xicalla brancatge xica fadr cotxe olivera bescoll tros xic branca primitiu -eta -ot -s -ar -ada -et -alla -atge sufix tipus de sufix diminutiu augmentatiu augmentatiu collectiu colp diminutiu collectiu collectiu
2. A continuaci, teniu diverses sries de paraules duna mateixa famlia. Fixeu-vos-hi b, classifiqueu-les en la graella de la pgina segent i completeu-la. Si dubteu quin s el primitiu, consulteu el diccionari: Derivats aigeta, aigera consolat llacuna corbar cervellet subttol lluntic, llunari joventut, jovenvol espais, espaiar llengeta, llengut pitrera ullera, ullet Pseudoderivats (cultismes) aqus, aqutic consular lacustre fabuls curvatura nocturn cerebral titular, titulaci lunar, lnula juvenil espacial lingstica, lingual pectoral ocular, oculista Primitiu aigua cnsol llac faula corba nit cervell ttol lluna jove espai llengua pit ull
34 6.3.1.5 Els gentilicis 6.3.1.6 Exercici
Solucionari
1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la graella segent: Gentilici alcoi - alcoiana alzireny - alzirenya denier - deniera xixonenc - xixonenca calp -calpina catarrog - catarrogina guardamarenc/a oriol - oriolana elx - elxana elder - eldera banyer - banyerina castallut - castalluda Alcoi Alzira Dnia Xixona Calp Catarroja Guardamar Oriola Elx Elda Banyeres de Mariola Castalla Poblaci lAlcoi la Ribera Alta la Marina Alta lAlacant la Marina Alta lHorta el Baix Vinalop el Baix Segura el Baix Vinalop lAlt Vinalop lAlcoi lAlcoi Comarca
6.3.2 La composici
6.3.2.1 Ls del guionet 6.3.2.2 Exercicis 1. Les paraules que designen els conceptes segents poden presentar dubtes pel que fa a lortografia del guionet. Deduu la paraula a qu fa referncia el concepte i transcriviula dacord amb els criteris anteriors: Ex.: Un vag que s tamb un restaurant: Vag restaurant 1. presocrtics 2. arximilionari 3. cami grua 4. decret llei 5. preromnic 6. vicerector 7. grecorom 8. politicosocial 9. castellanoparlants 10. barba-roja 11. penya-segat 12. pocatraa 13. curtcircuit 14. sordmut 15. comptagotes 16. agredol 17. para-sol 18. parallamps 19. guarda-roba 20. quaranta-u 21. Sud-frica 22. sud-est 23. zigzaguejar 24. desps-ahir; abans dahir
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci 25. ping-pong 26. vint-i-set 27. lligacama 28. centpeus 29. capicua 30. allioli 31. coliflor 32. esclata-sangs 33. noranta-nou
35
2. Formeu compostos relacionant les parelles segents i pareu atenci si les paraules resultants porten guionet o no. 1. busca-raons 2. capgirar 3. cara-xuclat 4. clarobscur 5. corprendre 6. escalfabraguetes 7. escurabutxaques 8. escura-xemeneies 9. gllic-romnic 10. gira-sol 11. figaflor 12. fisicoqumic 13. malvendre 14. nord-americ 15. para-xocs 16. pit-roig 17. pocavergonya 18. primmirat 19. rodamn 20. tastaolletes
Unitat 7. Morfologia verbal I

7.5 Verbs irregulars de la primera conjugaci
7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) vas; anir / vaig anirem vaja anaven; van vages; anir van va vagen anares; aniria / vas; anir / vas; vaig van; vaig
2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) estaran estic est estiga estava; estat; est esteu estigureu estaran esteu-vos / est-te
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent: a) b) c) d) e) envegen colloquem traces freguen fique
37
38
Solucionari
7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci

7.6.1 Verbs velaritzats
7.6.1.1 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) corregut discorre ocorre transcorria recorregueres incorrent socorregu / va socrrer concorreran ocrrega; ocorregut recrreguen
7.6.1.2 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) resolia; resol confonga comprenguera; comprenia prenc; pren; prenga comprn (comprn) / comprenguera; resoldr / resoldria; respondr / respondria componia; comprenia aprenc; aprenia / aprengu entenc / entenia; resoleu / resoleu ven; venc; val molc; molga valc; valguera; aprendria
7.6.1.3 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) b) c) d) e) f) compareixer / compareix desconeix / desconeixia conec reapareguera coneguera pareixia
Unitat 7. Morfologia verbal 7.6.1.4 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) b) c) d) incloguem; excloem / exclourem recloen conclours / conclous concloga e) f) g) h) h) i) j) k) l) m) cloa exclous incls concls trau-te tret traient / traent traieu / traeu; tragueu traguera tragueu
39
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE: a) traurem b) traga c) trac d) tret e) trauria f) treia g) traus 3. Feu el mateix amb el verb CREURE: a) b) c) d) e) f) g) h) creien; creuen creur cregut cregureu creurem creus creguen criem (criem); creiem / creem
i) j) k) l) m) n) o)
creus; cregues creient / creent crec; creu cregueres creureu / creieu; crieu (crieu) creiem / creem hauria cregut / creuria
4. Feu el mateix amb el verb BEURE: a) b) c) d) e) bevia; bec bevent begut; beure bega; bevia beveu f) g) h) i) j) bega beguera bevem; beuen bec / beur beveu; begueu; bevent / beguts
5. Feu el mateix amb el verb RIURE: a) b) c) d) e) f) g) h) rigut / rist riem (riem) riga rigueres riga / riureu / riur ric reies; rius riurem i) j) k) l) m) n) o) rigueren rient riureu / riurem rigueu riuen rigureu rieu (rieu)
40
Solucionari 6. Feu el mateix amb el verb CAURE: a) cauen b) caigueres (tu) / caigurem (nosaltres) / caiguera (lescala) c) caus / caurs d) queia / cauria; caigu / va caure e) queia; cau / ha caigut f) caigurem g) queien h) i) j) k) l) m) n) o)
cau caiguen; quiem (quiem) caur caiguera caient / caent caieu / caeu caigueu quieu (quieu)
7.6.2.1 Exercici 1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre parntesis: a) b) c) d) e) f) g) visqu / va viure meresc creixer / creix nascut meresca visquera mereixereu h) i) j) k) l) m) n) revisc creixeu decrescut visquen visqu / vaig viure / vivia renasca merescut
7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci

7.6.3.1 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) b) c) d) faa feia; viem (viem) / fa; veiem vulgueu facen; puguen e) f) g) h) vols; veja vol; faa frem veia
2. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents: a) hi haja e) haja; hgeu b) sigues f) spies; hages c) saberen g) sigueu d) siguen
Unitat 7. Morfologia verbal
41
7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci

7.7.1 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi ha entre parntesis: a) b) c) d) e) f) g) tussen escup / escopeix afija / afegisca llig / llegeix tinya / tenyisca; tiny / tenyeix llig / llegeix engul-te / engoleix-te h) i) j) k) l) m) surta; sortirem obriu briga mpliga briguen ompliu / mpligues
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR: a) b) c) d) e) f) g) isc / eixia isqureu eixit eixint eixiu isquem ixes / eixirs h) i) j) k) l) m) n) isqu / va eixir / eixiria eixem ix eixir eixiran / eixirien vam eixir / isqurem
3. Feu el mateix amb el verb TENIR: a) t b) tingueres c) he tingut d) tenint; tenen e) teniu; tingueu f) tenia g) tingurem h) tingues; tinguem; tenim i) tindrs j) tinguera k) tinga l) tenies 4. Feu el mateix amb el verb VENIR: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) vingues vindrem venint vingut ve; vingut venir; vindr vingureu vns veniu / vingureu; vindr / vindria vinc; vns; vns; venir; venim; ve
42
Solucionari
7.8 Remarques sobre l'imperatiu

7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents: ENCENDRE encn encenga encenguem enceneu encenguen ESCRIURE escriu escriga escriguem escriviu escriguen BEURE beu bega beguem beveu beguen TRAURE trau traga traguem traieu traguen SER sigues siga siguem sigueu siguen
2. Transformeu aquestes ordres en prohibicions: a) b) c) d) e) f) g) h) No encengues el foc. No faces el que the dit! No ho digueu! No et tragues la m de la butxaca! No et begues la llet! No tragueu un deu en lexamen! No vingueu cap ac! No escrigueu!
3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis: a) b) c) d) e) f) g) bega eixiu faa; vinga conduu; poseu-vos dueu-me escriviu; escrigueu resoleu; feu h) i) j) k) l) m) resolguem-los! seieu; seu; seguen eixiu; feu ven / venguem; vine / vinguem sapieu caieu
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents: a) b) c) d) e) f) Traieu el llibre i comenceu a treballar. Agafeu un bolgraf i escriviu. Abans de fer el caf, moleu-lo. Sapieu aix i podreu anar tranquils a lexamen. Beveu tot el vi que vulgueu. (est b) A s un atracament: traieu la cartera.
Unitat 8. Morfologia verbal II

8.1 Formes no personals
8.1.1.1 Exercicis 1.Subratlleu les incorreccions verbals que trobeu en les frases segents i esmeneu-les: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) va transcurrir et perteneixen minterrumpesques rebatir emiteix; sinterrompeix batim debatint admitiran ocurrisca inclum infundesques va transcrrer et pertanyen minterrompes rebatre emet; sinterromp batem debatent admetran ocrrega incloem infongues
2. Escriviu linfinitiu derivat com indica lexemple: 1. enrogir 2. enorgullir 3. alentir 4. avergonyir 5. encarir 6. abaratir 7. assaborir 8. adolorir 9. embellir 10. ennegrir 11. alleugerir 12. endolcir 13. envellir 14. resplendir
43
44
Solucionari
8.1.2 El gerundi
8.1.2.1 Exercicis 1. Subratlleu tots els gerundis que apareixen en el text segent i classifiqueu-los dacord amb el quadre que hi ha a continuaci, segons siguen de la primera, la segona o la tercera conjugaci: Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn ja ho sabem, ai! operacions que no estan de moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans de comunicaci social, responsables de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes de vida fcils, submises i idiotitzants. Estan venent-nos ara i ads falses frmules de felicitat que passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat ms estricta. I aix, per qu? A qui beneficia? Dentrada, a lengranatge capitalista: llegir i escriure sn vicis barats, massa barats per al sistema de consum. I endems, llegint i escrivint els individus acaben reflexionant, pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i amb quines finalitats. Massa riscos per als qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera llibertat la que es construeix aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informaci s perillosa. Sobretot per als qui en volen tenir el monopoli i rendibilitzar-lo econmicament: els qui practiquen la forma ms mesquina del poder. 1a conjugaci Llanant, pensant 2a conjugaci 3a conjugaci
reflexionant, Venent, traient, entenent, Llegint, adquirint, accedint aprenent, escrivint
2. Escriviu al costat dels infinitius segents la forma de gerundi corresponent: a) Aparixer: apareixent b) bevent c) cabent d) caient e) coent f) creient g) devent h) dient i) duent j) mereixent k) havent l) movent m) podent n) plovent o) prenent p) rient q) sabent r) sent s) tenint t) traient u) vivint
Unitat 8. Morfologia verbal II 3. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parntesis: a) b) c) d) escrivint veient / veent coneixent-te plovent e) f) g) h) movent creient / creent sent prenent
45
4. Esmeneu, si cal, les construccions de gerundi segents: a) Eixirem havent acabat de veure la pellcula. b) Li vam escriure, i ens va contestar lendem mateix. c) Mho deia tot plorant. d) Sempre estudiava escoltant msica. e) Va beure molt, i el van haver dacompanyar a casa. f) Va tenir un accident, i va morir a les vint-i-quatre hores. g) Caigu per lescala i no es va fer res. h) El metge lha visitat, i li ha canviat la medicaci. i) Se li trenc la direcci, i va anar a topar contra un arbre. j) Li entr un atac menjant-se un pasts. Est b Est b Est b Est b
8.1.3 El participi
8.1.3.1 Exercicis 1. Ompliu la graella segent amb les formes de participi corresponents: Infinitius Masc. sing. aprendre Dur sofrir imprimir beure ploure resoldre respondre extraure aprs (aprs) dut sofrit imprs (imprs) begut plogut resolt respost extret apresa duta sofrida impresa beguda ploguda resolta resposta extreta Participis Fem. sing. Masc. pl. apresos duts sofrits impresos beguts ploguts resolts resposts extrets Fem. pl. apreses dutes sofrides impreses begudes plogudes resoltes respostes extretes
46
Solucionari
2. Poseu el participi dels infinitius entre parntesis en les frases segents: 1. aparegut 2. venut 3. pertanyut /pertangut 4. oferit 5. sabut; fet 6. estret 7. cabut 8. mlt 9. sigut 10. resolt 11. obert; ats (ats) 12. respost 13. rebut 14. venut 15. crescut 16. coms (coms) 17. retingut 18. proms (proms) 19. corregut 20. escrit 21. tret 22. fos 23. volgut; aconseguit 24. absolta 25. encs (encs) 26. establit 27. compost 28. confs 29. imprs (imprs); fet 30. cuit
3. A continuaci teniu unes frases que tenen fetes les substitucions dels complements directes per pronoms febles. Per qui ho ha fet sha oblidat de la concordana. Esmeneu-les, tot tenint en compte els antecendents que apareixen entre parntesis: a) Quim, lhas tancada b? b) Lhe cuita b? c) Lhan impresa a Castell. d) Els han escrits a m. e) Si ja les han dutes curtes (les faldilles), per qu ara no volen dur-les? f) Lltim mes nhan retransmeses moltes. g) Lhan inclosa en la llista despera. h) Els han exclosos de loposici. i) Les han rebudes obertes. j) Lhan extreta de la biblioteca 4. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parntesis: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) coms (coms) rebatent encareix / encarix estigureu entenien movent plogut veia percebut poguera; puc k) l) m) n) o) p) q) r) s) rieu (rieu) dugues depengues calia begueres agraa vull resolt isca; plovent
47
8.2. Perfrasis verbals

8.2.1 Perfrasi d'obligaci
8.2.1.1 Exercicis 1. Repetiu les frases imperatives segents tot canviant el verb i transformant-les en perfrasis dobligaci. Observeu lexemple de la pgina segent: FORMA PERSONAL Haver de + infinitiu cal que +subjuntiu Heu de beure aigua. carta. Heu quiets. Ha destudiar molt. Hem porta. Ha de fer la faena. de tancar Cal que begueu aigua. carta. destar-vos Cal que estigueu quiets. Cal que estudie molt. Cal que tanquem la la porta. Cal que faa la faena. Cal que tragues el Sha de fer la faena. Sha porta. Cal fer la faena. Cal traure el llibre. Cal cosir el forat del calcet. de tancar la Cal tancar la porta. FORMA IMPERSONAL s'ha de + infinitiu cal + infinitiu Sha de beure aigua. carta. Cal beure aigua. escriure una carta.
Heu descriure una Cal que escrigues una Sha descriure una Cal
Has de traure el llibre. llibre. Has de cosir el forat del calcet. del calcet. tot. Has deixir dac. Tho has de menjar tot. Cal que isques dac.
Cal que cuses el forat Sha de traure el llibre. Cal que tho menges Sha de cosir el forat del calcet.
48
Solucionari
2. Ompliu els buits amb les perfrasis dobligaci en el temps que convinga: a) b) c) d) e) f) g) h) i) Si voleu eixir heu dobrir la porta. Els qui shagen dinscriure, que vinguen. Havia darribar ahir, per arribar avui. Tota aquesta faena, lhauran de fer dem, perqu avui no podran. Els qui hagen de declarar que no vinguen. Sempre diu que haureu destalviar, si volgureu comprar un cotxe. Si hagueren de treballar no dirien tot aix. Vosaltres vau haver dentrar per la finestra perqu la porta estava tancada. Tu havies de / vas haver de llavar la roba, la setmana passada.
8.2.2 Perfrasi de probabilitat

8.2.2.1 Exercici 1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o haver de: 1. 2. 3. 4. 5. s una obligaci, tothom ha darribar a lhora. Amb la vaga de transports, Anna deu arribar tard. Tu has de callar quan el concert comena. Vosaltres heu de tenir en compte que en aquests moments deu ser difcil eixir. La setmana passada, elles degueren dir que ens havem perdut i per aix hem de / han de donar tantes explicacions. 6. s tard i els xiquets han danar a gitar-se. 7. Devem semblar estrangers, nosaltres, amb aquests pantalons curts. 8. Tinc mal de cap, dec estar malalta.
8.2.3 Perfrasi d'imminncia

8.2.3.1 Exercici 1. Corregiu les frases segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Vegem de qu tracta el tema. / Ara veurem de qu tracta el tema. La setmana que ve se celebrar la cimera del G-8. D'ac a dues setmanes l'equip de futbol jugar la final a Pars. El mes d'abril tindr lloc la Fira del Moble. Els sindicats i la patronal es reuniran divendres vinent. Els pasos europeus aturaran les emissions de gasos contaminants. Els llibreters proposaran al govern una rebaixa dels llibres de text.
49
8.2.4 Remarques sobre les perfrasis d'infinitiu i de gerundi

8.2.4.1 Exercicis 1. Corregiu, si cal, les frases segents: 1. 2. 3. 4. 5. He de sortir a comprar el diari perqu ja deu haver arribat. Avui has de fer aix i no has de tardar a acabar-ho. Sha acabat la gasolina i hem dempnyer (empnyer) el cotxe. Us ho deixar tot preparat. Aix, no caldr que us mogueu. (ell) Havia de presentar / (calia que presentara) els deures aquesta vesprada. Per aix no deu haver vingut. 6. No trobe Pere enlloc. Deu haver-sen anat a sa casa. 7. Cal posar-se dacord. 8. Els vassalls hagueren dinclinar-se davant del senyor. 9. No calia que els molestrem. 10. La comissi es reunir dem perqu ha de prendre una decisi molt important. 2. Traduu les frases segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Havia danar-men. Calia que me nanara. No haurs de preocupar-te per res. Vost (vost) hauria de calmar-se. Vosts (vosts) haurien de calmar-se. Va haver de tenir-ho molt en compte. Vost (vost) hauria de portar ulleres. Deu ser molt tard, no creus? Degueren guanyar molts diners perqu el negoci funcionava molt b.
8.3 Verbs transitius i verbs intransitius 8.4 Verbs pronominals i no pronominals

8.4.1 Exercici
1. Esmeneu en les frases segents els errors que hi trobeu: a) Enguany no vull crrer en la marat. b) No t'entenc, com si parlares xins (xins). c) Si ho desitges, pots quedar-te els mobles. d) Ha caigut escales avall perqu ha relliscat. e) Sempre riu de les coses que dius. f) Ho vaig passar molt b en la teua casa. g) Crec que aquest estiu albergar en una casa rural. h) Tots els dies esmorze amb un entrep de truita. i) Maria fuma tres cigarretes per minut! j) Calleu, per favor, que no oig res! k) La Junta de Govern ha fet un informe desfavorable del cas. l) He dentrenar-me tots els dies per no guanyar pes.
Unitat 9. Pronoms
9.1 Pronoms febles
9.1.3 Funcions I: el complement indirecte
9.1.3.1 Exercicis 1. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga: a) Vaig esforar-me b) Ha de preocupar-te c) Us aconselle d) Manteniu-vos e) Vau perdre-us f) Va asseures g) Buscar-nos h) Ens voleu acompanyar 2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga: a) Li has donat b) Els explicarem c) Li parles cridant d) Els he dit res e) Voldria comprar-li f) Va contar-los 3. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent: a) b) c) d) e) f) Els cantarem canons Va aturar-li un taxi / Li va aturar un taxi Dna-li diners! Dnals diners! Lavi li ha donat els caramels Els ha llegit el conte i) Comprans j) Us demane k) Vols contar-nos l) Us ha dit m) Poses n) Se celebren o) Vols acompanyar-me
51
52
Solucionari
9.1.4 Funcions II: el complement directe

9.1.4.1 Exercicis 1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent. 1. Sempre el compra en la botiga del costat. 2. Va veurel tirant-les / El va veure tirant-les. 3. Ho necessite. 4. Heu de llevar-ne moltes del jard / Nheu de llevar moltes del jard. 5. Per acabar, va cantar-la / Per acabar, la va cantar. 6. Vull que en dugues unes a la tintoreria. 7. Ho he comprat a la botiga de ta mare. 8. Compreu-la per al vostre nebot. 9. Lhan visitada aquest mat. 10. He de comprar-ne per a la inauguraci / Nhe de comprar per a la inauguraci. 2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga: 1. 2. 3. 4. Obrir-la Nhe vist La vaig reservar Guardals 5. 6. 7. 8. Lhe vist Canvieu-ho Ho sent; en tinc Estic collint-les; vull trasplantar-ne
9.1.5 Funcions III: el complement atributiu

9.1.5.1 Exercicis 1. Localitzeu el complement atributiu i substituu-lo pel pronom corresponent: a) b) c) d) e) Aquells els sn. Els nvols ho pareixen. Maria ls. Ja deuen ser-les / Ja les deuen ser. Aquestes xiques ho semblen. f) A hores dara, el resultat del partit ho sembla. g) Pep ls. h) Pep ho s.
2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga: a) b) c) d) e) f) g) Els vaig llegir; calmar-los Ls El veur; li diga En vols Ho s Les mirara; li diguera; em semblaven Lha tornat h) i) j) k) l) m) n) Ho sembla Els he pogut Vam menjar-ne En diu Haurem de donar-los Veure-les En pot beure
Unitat 9. Pronoms
53
9.1.6 Funcions IV: el complement circumstancial 9.1.7 Funcions V: el complement preposicional i de rgim verbal
9.1.7.1 Exercicis 1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent: a) Ahir no hi vaig anar perqu tenia molta faena / Ahir no vaig anar-hi... b) Jaume hi va ser amenaat / Jaume va ser-hi amenaat. c) Per qu no hi poses els gots? d) Lavi va trauren els caramels / Lavi en va traure els caramels. e) Hi pensava constantment. f) Hi pensava en ella. g) Carme no hi renunciava. h) Quan hi vaig arribar, ja haveu dinat / Quan vaig arribar-hi, ja haveu dinat. i) Sempre en parla. j) Est plovent. No hi vages. k) Si no hi ha policia no s convenient passejar-hi. 2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Fer-hi Hi he anat; la vull veure Hi caben Hi agafe; hi anirem; li portarem En tornar Hi pujarem; en baixeu Van arribar-hi Deixal; ho fa; anar-hi
54
Solucionari
9.2 Combinaci de pronoms febles

9.2.1 Exercicis
1. Torneu a escriure cada frase i feu la substituci de lobjecte directe per un pronom feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu: el cotxe els diners la casa les claus diners tot el que voldr el disc els llibres la jaqueta les cintes cintes tot el que desitges el seu amic els seus pares la seua vena la bicicleta el disc els sobres el que voldr gelats les notcies mel deixar mels deixar me la deixar me les deixar men deixar mho deixar tel portar tels portar te la portar te les portar ten portar tho portar us lha presentat us els ha presentat us lha presentada els la dur els el dur els els dur els ho dur els en dur els les dur
Joan em deixar
Quan torne et portar
Us ha presentat
El seu amic els dur
2. Ompliu els espais buits amb les formes LIL o SEL: 1. 2. 3. 4. 5. sel sabia cosir; lil vaig cosir jo sel ficava; lil veren sel talla sel descuida; lil deixe lil vaig canviar 6. Acosta-lil 7. lil pesar; lil netejar; lil cobrar; sel podr endur
3. Ompliu els espais buits amb EL, LI, LIL, SEL: 1. 2. 3. 4. 5. 6. dir-li; sel canviara li telefones; digues-li; el vull veure li raspallar; sel raspalle el destorbes; li dir li ha tocat; el creu li van ensenyar; el volgu copiar / sel volgu copiar
Unitat 9. Pronoms 4. Ompliu els buits amb ELS, ELS LA, ELS ELS, ELS HO (i variants): 1. 2. 3. 4. 5. 6. els els faces els ho vaig poder fer entendre els la tornes a embrutar / la tornes a embrutar els els va descobrir els la vols obrir els els havem de retallar
55
5. Substituu els complements subratllats per la combinaci de pronoms adequada: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Dem li les agafar. Miquel li lha recomanat. No li lhas donada. Ramon els nha comprades. Pep lin recita. Teresa els el deu. Vam haver de dur-lhi / lhi vam haver de dur. 8. Li lhaurem de donar / haurem de donar-li-la. 9. Emili els en pagar una. 10. Nhi han plantat un. 11. No shi esfora. 12. Xavier les hi ha trencades. 13. Nhi vam arribar / vam arribar-nhi. 14. Marta li nha comprada una de nova. 15. No lhi veig. 16. Jlia, pensa-les-hi. 17. Joan nha llegit un daventures. 18. Lavi li nha donada una. 19. Els ciclistes nhi baixaven. 20. La teua germana no els nha comprada.
6. Completeu els buits de les oracions segents amb el pronom o la combinaci que calga: 1. ens lha volgut deixar 2. li nhas fet cap 3. dnals-la 4. les heu visitades 5. en tindrem prou 6. ens lha volguda contar 7. hi viu 8. els el resoldr 9. la hi he trobada 10. te lhas posat mai 11. us ho portem 12. li la deixa 13. les hi torne 14. li ho perdonar 15. els les pagarem 16. men queda gens / en queda gens 17. reparteix-los-els 18. tho perdonar 19. ens hi anvem 20. ens ho has de dir 21. menjant-sels 22. vulga veure-la 23. renteu-vos-la 24. hi puge; thi llegir 25. portar-les-hi 26. beuren 27. lhe escoltada; mha agradat gens 28. menjant-me-les 29. ens hi apuntem 30. tornar-vos-les 31. en vinc; hi he trobat 32. volia anar-hi; em trobava 33. els visitem; els la donarem 34. tho envie 35. us el regalen
56
Solucionari
7. Substituu els complements subratllats pel pronom o combinaci de pronoms febles que corresponga: 1. Noms els la podem demanar / noms podem demanar-los-la. 2. Si pogurem mostrar-los-els, seria magnfic / Si els els pogurem mostrar, seria magnfic. 3. Voldria dir-los-ho / els ho voldria dir. 4. Procura trauren molts de la nevera / procura trauren molts refrescos. 5. Fes el favor, posa-nhi ms. 6. Sempre ens la conta. 7. La hi he vista. 8. He estat a Marsella, per no en conec el port. 9. Si els hi portes no neixiran. 10. Quan vages a lhort, portals-en uns quants. 8. Completeu els buits segents amb el pronom o la combinaci binria de pronoms febles que corresponga: 1. men va sobrar un; agafal 2. els la llevar 3. li lhe vist posat 4. dna-lil; sel mereix 5. poseu-les-hi 9. Traduu les frases segents6: 1. The cridat latenci ms duna vegada i ja nestic tipa. 2. Va ser una prova difcil, per en vam eixir satisfets. 3. Llig el pargraf i fes-men un resum. 4. Si ha dit que li telefones, fes-ho. 5. Va visitar Barcelona i en va recrrer tots els carrers. 6. Si li feu cas, us en penedireu. 7. Molt prompte diran els guanyadors i, per fi, podrem conixer-ne (conixer-ne) els noms / Molt prompte diran els guanyadors i, per fi, en podrem conixer (conixer) els noms. 8. Tinc un bon cotxe i nestic orgulls. 9. Vaig a Pego, hi vols venir? 10. Si tagrada aquest dinar, ten puc donar la recepta. 6. nhi posar un 7. comunicals-la 8. li ho pense tornar a repetir 9. ho sembla gens
La traducci que sofereix en aquest Solucinari no s lnica opci possible.
Unitat 9. Pronoms
57
9.3 Els pronoms relatius

9.3.1 Formes i usos dels relatius 9.3.2 Exercicis
1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius que calga. Penseu que moltes frases admeten ms duna forma genuna: a) b) c) d) que qui qu / del qual qui e) f) g) h) qui / la qual del qual la qual cosa / cosa que qu / el qual
2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu que convinga acompanyat, si cal, de preposici: a) b) c) d) e) a qu / a la qual / on en qu / en el qual / on en qu / en la qual / on cosa que / la qual cosa en qu / en el qual / on
3. Ompliu els buits de les frases segents amb els pronoms relatius que, qu, el qui (i variants), el que (i variants) o qui segons convinga. (Recordeu que les combinacions el que o el qui no commuten mai per el qual): a) les que b) qu / els quals c) el qui / qui d) de qui / del qual e) qu / els quals 4. Ompliu els buits amb les formes qu, el que, la que, els que, les que ( i la preposici, quan calga). Teniu en compte que el grup el que noms s correcte quan commuta per all que, aquell que, etc.: a) la que b) les que / de la que c) dels que d) les que e) qu / els quals
58
Solucionari
5. Escriviu en els buits els relatius (i les preposicions) que convinguen: a) la qual / qu b) de qu / de les quals; que c) amb qu / amb la qual d) on; qu / la qual e) en qu / en les quals; les quals 6. Ompliu els buits de les frases segents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal, daltres elements: a) de qu / del qual b) a qui / al qual c) per qu / per les quals / que d) amb qu / amb el qual e) que f) els que g) on h) a qu / a la qual 7. Traduu aquestes frases7: a) s un barri les avingudes del qual sn molt vistoses. b) Van crear una comissi, la funci de la qual era redactar les noves normes generals. c) Vam dinar en un hotel el cuiner del qual tenia fama mundial. d) Mhan venut dos gossets el pare dels quals s de pura raa. e) Sembla que plour, la qual cosa ens molestar / Sembla que plour, cosa que ens molestar. 8. Uniu les dues frases de cada lnia mitjanant un pronom relatiu i feu-hi els canvis que calga: a) Us heu trobat unes ulleres que sn de Jaume. b) La xica de qui mhan donat referncies s molt eficient / La xica de la qual mhan donat referncies s molt eficient. c) Hi ha una casa de camp de la qual ix molt de fum / Hi ha una casa de camp don ix molt de fum. d) Neus havia fet caure les llibretes que Joan recull / Joan recull les llibretes que Neus havia fet caure. i) de qui / del qual j) per qu / per les quals k) qui l) en qu / en el qual m) en qu / on / en la qual n) el que o) que; al que p) amb qui / amb els quals f) qu / del qual g) que h) que i) qu / la qual
La traducci que sofereix en aquest Solucionari no s lnica opci possible.
Unitat 9. Pronoms e) Rosa, que continuava cridant, no es feia crrec de la situaci. f) Llus, a qui vaig donar la carta, era a baix. g) Els carboners, que maldaven del mat al vespre, treballaven amb sol, pluja o neu. h) Vaig patir moltes dificultats econmiques que jo mai no havia patit. 9. Torneu a escriure les oracions segents utilitzant els pronoms relatius adequats: a) Hi ha uns pins gegants les arrels dels quals arriben fins ms enll de la tanca. b) s una gent a qui no llueix tot el que guanyen.
59
c) s un riu on sha ofegat molta gent / s un riu en qu sha ofegat molta gent / s un riu en el qual sha ofegat molta gent. d) Ha vingut la jove a qui laltre dia vaig curar la cama / Ha vingut la jove a la qual laltre dia vaig curar la cama. e) s una fusta de la qual es fan mobles / s una fusta de qu es fan mobles / s una fusta amb la qual es fan mobles / s una fusta amb qu es fan mobles. f) s una novella lautora de la qual tracta de problemes generacionals / s una novella en qu lautora tracta...
g) El llibre de qu mhas parlat est exhaurit / El llibre del qual mhas parlat est exhaurit. h) En Manel sha comprat una motocicleta amb qu pot anar a 200 km/h / En Manel sha comprat una motocicleta amb la qual pot anar a 200 km/h. i) j) Van fer la reuni a la sala on les finestres sn redones / Van fer la reuni a la sala en qu les finestres sn redones / Van fer la reuni a la sala en la qual les finestres sn redones. s una persona a qui no molesta admetre que sequivoca / s una persona a la qual molesta... Van dir-nos que haurem de fer hores extres, cosa que em sembla molt malament / Van dir-nos que haurem de fer hores extres, la qual cosa em sembla molt malament.
k) Ha vingut lhome a qui vam vendre el gos / Ha vingut lhome al qual vam vendre el gos. l)
m) La meua versi, en la qual podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta / La meua versi, en qu podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta.
9.4 Pronoms interrogatius i exclamatius

9.4.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb linterrogatiu que calga: a) quines b) qui c) quina d) qu e) quins f) quin g) qu h) quines i) quin j) qui
2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius que calga i precedits de la preposici adequada: a) b) c) d) e) on amb qui de qu quant de temps / fins quan don f) g) h) i) j) des de quan de qui amb qu amb quin des don
60
Unitat 10. Preposicions

10.1 Les preposicions a i en
10.1.1 Exercicis
1. Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions): a) Aquest s un cotxe fabricat a Alemanya. A quina zona dAlemanya? En una zona molt industrial. b) Els he trobats al carrer, en aquest mateix carrer. c) Lany passat vivem en aquesta plaa, per ara vivim a la plaa de lEsglsia. d) Faran un garatge al soterrani daquell edifici, per no s a quina part del carrer. e) Cal estudiar els problemes que hi ha en la nostra societat. f) No estic dacord amb les mesures aprovades en les ltimes reunions. g) Abans del concili susava el llat en la litrgia. h) El meu germ viu en un xalet a la muntanya.
10.1.2 La preposici a davant del complement directe

10.1.2.1 Exercici 1. Ompliu els buits de les frases segents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el complement que va a continuaci s un complement directe o un altre tipus de complement: a) La mare va poder veure, per fi, la seua filla fora de lhospital. b) Porta aquest got al xic de la taula nmero 4. c) Emili, per favor, telefona a la Merc (Merc). d) Vam conixer (conixer) un xic a Itlia. e) Mai no es va descobrir qui va assassinar el president dels EUA. f) Quin msic us agrada ms, Mozart o Bach? Nosaltres preferim Mozart/Bach. g) Anna, calla i escolta el conferenciant. h) Dna el regal a la teua germana.
61
62 i) Aconsella b el teu germ.
Solucionari
j) He comprat aquest llibre al teu nebot. k) Els romans van turmentar els cristians per motius de religi. l) Ja ha arribat el carter. Avisa la Montserrat que est esperant una carta.
10.2 Les preposicions per i per a

10.2.1 Exercici
1. Poseu PER o PER A en els buits de les frases segents (feu les contraccions que calga): a) b) c) d) e) per per a per als per per a f) g) h) i) per a / per als per a per a / per per
10.3 Remarques a les preposicions (simples i compostes)

10.3.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb cap o cap a: a) b) c) d) e) f) cap a cap; cap a cap a; cap a cap cap a; cap a cap; cap al
10.3.2 Exercici
1. Completeu amb fins o fins a les frases segents: 1. fins a; fins 2. fins a; fins 3. fins; fins a 4. fins a; fins
63
10.3.3 Exercicis
1. Completeu amb com o com a les frases segents: a) b) c) d) e) com com a com a com com a
2. Corregiu, si cal, les frases segents: a) Viuen a Tarragona des de lany passat, i sempre vnen amb tren. b) En les conclusions de la reuni no sexplica res daix. c) No tinc res ms a dir. d) Hi ha construccions que apareixen ms en la llengua parlada que en la llengua escrita. e) Dels darrers mesos en hi ha hagut molts canvis en lempresa. f) Aquest mot ja el trobem en Llull. g) Ara no ens dna temps. Ho farem dem a la / de nit abans que vinga ella. h) A Europa encara no som conscients que la xenofbia s un greu problema, i en lAlemanya nazi tampoc no ho eren.
10.4 Canvi i caiguda de preposicions

10.4.1 Exercicis
1. Colloqueu les preposicions a, en, de, amb o un , segons convinga, davant dels complements de rgim verbal segents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) en a / de a a / amb a a en / amb k) l) m) n) o) p) q) r) a / de en / amb a / de amb a / d
64
Solucionari
2. Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases segents: a) Tinc molt dinters (inters) que escrigues larticle. b) Soposa que lexaminen c) No s de qu parles. (correcta) d) Grcies que lhan ajudat, ha pogut fer-ho. e) No he tornat a veurel des que sen va anar f) Abans que ten vages, passa a parlar amb mi. g) Sarrisca que el multen. h) Est en contra que es cace. i) Aquest s larticle a qu et refereixes. (correcta) j) Digues-me en qu penses! (correcta) 3. Transformeu les frases segents introduint-hi la conjunci QUE, segons indica lexemple: 1. Aquest jugador es nega que sajorne el partit. 2. Els metges sadonaren que persistiria la malaltia / la malaltia persistia. 3. Els treballadors confien que renovaran el seu contracte. 4. Els estudiants es van oposar que sajornara lexamen. 5. Els tcnics han alertat que les estructures sn febles. 6. Paga la pena que tassegures que les carreteres estan en bon estat. 7. Tenia por que lenviaren a lexili. 8. Els ministres soblidaren que havien doferir les ajudes al Tercer Mn. 9. No shavia adonat que havia canviat el temps. 10. La secretria del meu despatx est molt interessada que em presente en el congrs. 4. Traduu al valenci les oracions segents: a) Des que thas canviat de casa ja no vns a veurens. b) A partir que saprovara aquella llei, tot va comenar a funcionar millor. c) Per favor, torna a casa abans que es faa de nit. d) Fins que no acabe la pellcula no ens mourem dac.
65
5. Corregiu, si cal, les frases segents tenint en compte totes les observacions que hem fet sobre les preposicions en aquesta unitat i en lanterior: a) Vivim a Pars des que van traslladar-hi la meua dona. b) Desprs que vegeu una roca molt grossa no pugeu ms cap amunt. c) Hem actuat aix, abans que es queixaren, per no excloure a ning. d) No es va despertar fins a les deu, desprs que lavisrem tres vegades. e) Aconsella b els teus amics perqu puguen trobar fcilment el cam cap ac. f) Tinc molt inters (inters) a anar a visitar el meu germ. Segurament hi anir amb tren. g) Confiava a triomfar grcies a aquella obra. h) En eixir de classe vam anar a la secretaria per agafar un imprs (imprs) de sollicitud. i) Dem a la / de vesprada ens veurem a la plaa de lajuntament. j) He trobat en llbum una foto de quan vam estiuejar a Dnia.
Unitat 11. Conjuncions i adverbis

11.1 Conjuncions
11.1.1 La copulativa I ,i la disjuntiva O. Diferncia entre sin i si no.
11.1.1.1 Exercici 1. Completeu les frases segents amb sin o si no, segons corresponga: a) Si no t fets els trenta anys, laspirant haur de venir-hi acompanyat.
b) No hi arribar a les onze sin a les dotze. c) Si no et trobes b no cal que vingues. d) No podr comprar-ho si no costa menys de trenta mil pessetes. e) Finalment no the comprat una bicicleta sin una moto. Si no tagrada es pot canviar.
11.1.2 Doncs
11.1.2.1 Exercici 1. Corregiu, si cal, les oracions segents: a) No tens ganes de treballar? Doncs vs-ten a casa. Correcta b) No va aprovar molta gent perqu / ja que lexamen era molt complicat. c) Ja que / com que se suspengu el concert, ens van tornar els diners de les entrades. d) Ja ha vingut el primer pacient? Doncs que passe. Correcta
67
68
Solucionari
11.1.3 Com / com que

11.1.3.1 Exercici 1. Fixeu-vos si els com de les frases segents tenen un valor comparatiu o causal. Si sn causals milloreu les frases substituint-los per com que: a) Fes el treball com tu vulgues. A mi, em fa igual. Comparativa b) Com que hem arribat tard, ens hem quedat sense cadira. Causal c) El sistema davaluaci continua com lany passat. Comparativa d) Magrada fer aquest dinar com tu el fas. Comparativa e) Com que no tinc ganes de sopar, em beur un got de llet calenta. Causal f) Com que no tenen prou diners, els alumnes han susps (susps) el viatge. Causal
11.1.4 Degut a
11.1.4.1 Exercici 1. Corregiu, si cal, les frases segents: a) A causa de / per culpa de la neu, han tallat la carretera. b) No ha viscut mai tranquil, sempre ha degut diners a alg. Correcta c) El president dimitir a causa de / per culpa de les prdues econmiques. d) Sha pogut apagar el foc a causa de / grcies a la rpida intervenci dels bombers.
11.1.5 Perqu / per qu / per a qu

11.1.5.1 Exercici 1. Traduu les frases segents:8 a) Men vaig perqu ja no tinc res ms a dir. b) Testime perqu ets la ms bonica. c) Per a qu thas comprat aquest piano de cua? Perqu el meu fill puga practicar-hi. d) No s per qu em preguntes si saps que no ho s. e) Encara no s les raons per qu es va enfadar amb els seus amics. f) Filla! Doncs, no s per a qu ho vols. g) Aquell s labric per qu vaig pagar una fortuna. h) Vinc perqu em digues la veritat.
La traducci que sofereix en aquest Solucionari no s lnica opci possible.
Unitat 11. Conjuncions i adverbis i) Et buscava perqu the de donar una bona notcia. j) No entenc el perqu daquesta situaci.
69
k) He vingut per invitar-te al concert i perqu em digues les raons per qu Elena no vol venir.
11.1.6 Lexpressi de la condici

11.1.6.1 Exercicis 1. Corregiu, si cal, les frases segents a) Per favor, endrea la teua habitaci! Si no ho fas, et castigar. b) Lhan acusat de no voler dir la veritat. (correcta) c) Si no haguera sigut per tu, no ho haurem aconseguit. d) Si no arriben al nivell exigit, no els contractaran. e) Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llstima! (correcta) 2. Completeu les frases segents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi falten: a) sin b) sin c) si no d) si no e) si no f) si no g) si no h) si no i) sin j) ja que / perqu k) doncs / aleshores l) doncs m) ja que / perqu n) doncs o) perqu / ja que
3. Com a recapitulaci de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal, les frases segents: a) A causa de / per culpa de les condicions meteorolgiques, es feia necessari un aterratge demergncia. b) Entre tots els jugadors ressalta Llus pel seu joc fort i intelligent alhora. c) Com que no has dit res abans, pensava que hi estaves dacord. d) Si no assistiu a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat. e) Va fer una conferncia preciosa com a portaveu daquesta ONG.
70
Solucionari
f) Tho dic perqu la tingues en compte quan faces la llista de convidats. g) Si tens cap dubte de gramtica o ortografia, jo mateix puc ajudar-te. h) Si no fas la reserva, et quedars sense plaa. i) Han hagut dajornar la boda a causa d / per culpa dun imprevist. j) No vull que vingues tu sin el teu germ. k) Haurs de demanar-li perd, ja que / perqu li has fet molt de mal. l) El vaixell va naufragar per culpa de / a causa de la tempesta.
11.2 Adverbis
11.2.1 Remarques a l's d'alguns adverbis
11.2.1.1 Exercici 1. Completeu aquestes frases amb les paraules entre parntesis que siguen correctes: a) A les hores que va arribar no podia demanar que latengueren correctament. b) Joan i Miquel estan molt compenetrats: han acabat lexercici alhora. c) Sobretot fes cas del que et diga el mestre. d) Tenia noms trenta-tres anys, per els seus cabells eren blancs com la neu. e) Potser tu no ho saps, per Llusa no t treball. f) Aquest pot ser el problema ms greu que hem tingut mai. g) En lloc de memoritzar-ho hauries dintentar comprendre-ho. h) Li ho he preguntat tres vegades i mha contestat molt malament les tres. i) Jo far els exercicis mentre tu corregeixes els exmens. j) Jo no vull que tu ho faces tot, noms la part del treball que et correspon. k) Crec que no anirem enlloc i ens quedarem a casa. l) Damics de veritat, en tinc no ms de dos. m) Pot ser que siga un poc nervis, perqu li tremolen les mans quan parla en pblic. n) El cam est molt ben indicat. o) Gaireb he acabat, encara que crec que no ho he fet gaire b.
Unitat 11. Conjuncions i adverbis 11.2.1.2 Exercici 1. Feu ladverbi en ment dels adjectius segents: fcil corts (corts) savi tranquil alegre boig lent tebi fcilment cortesament sviament tranquillament alegrement bojament lentament tbiament gil elegant auda dol clar fosc obvi rar
71
gilment elegantment audament dolament clarament foscament bviament rarament
11.3 Locucions adverbials

11.3.1 Exercicis
1. Comproveu que sou capaos de recordar cada significat i completeu les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem: a bastament, a cau d'orella, a contracor, a doll, a frec, a mans besades, a redolons, a tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrana, al cap i a la fi.
a) He anat a veurel a contracor, perqu no puc suportar-lo. b) Laigua raja a doll de la font de la plaa Major. c) No el va matar, per la bala li deix una marca perqu li pass a frec. d) No mimporta fer-li aquest favor, lil far a mans besades. e) Van llanar les acusacions a tort i a dret, sense pensar els perjudicis. f) No tinc cap bscula, per a ull nu calcule que deus pesar 57 quilos. g) Els estudiants tenien material a bastament per a poder fer el treball. h) He llegit la novella Lhome que xiuxiuejava als cavalls a cau dorella, de la qual ara han fet la pellcula, protagonitzada per Robert Redford. i) Va caure per les escales a redolons. j) Mhan susps (susps) a tort i he anat a queixar-men. k) Sempre defensa les seues posicions a ultrana. l) No s perqu senfada; al cap i la fi va ser culpa seua.
72
Solucionari
2. Feu el mateix amb les segents locucions adverbials, comproveu-ne el significat i completeu-hi les frases segents: comptat i debatut, de bell nou, de bell antuvi, de gaid, de cop i volta, de cap a peus, de franc, de sotam, de valent, fil per randa, si fa no fa, de deb.
a) He perdut el treball dHistria i he hagut de fer-lo de bell nou. b) Em mirava de gaid, s a dir, de cua dull. c) Comptat i debatut, aquesta discussi no confirma les nostres expectatives. d) No calia que mho digueres, jo ja ho sabia de bell antuvi. e) Quan vaig entrar em van mirar de cap a peus i, de cop i volta comenaren a insultarme. f) El concert s de franc, de deb, perqu rep una subvenci de lAjuntament. g) Oficialment no li van pagar, per el recompensaren de sotam. h) Si vols aprovar, has de treballar de valent. i) Mho va explicar tot fil per randa. j) Hi devia haver si fa no fa 300 persones. 3. Ompliu els buits de les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem: a simple vista, a contracor, a lengrs, a les palpentes, amb un no res, del bracet, de cap a peus, de gom a gom, fil per randa, xino-xano.
a) de gom a gom b) amb un no res c) fil per randa d) xino-xano e) a simple vista
f) a lengrs g) de cap a peus h) a contracor i) del bracet j) a les palpentes
Unitat 12. Exercicis de reps

12.1 Accentuaci i diresi
1. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten: En lelecci del color, el tipus i la tcnica de pintura es troba una gran part de lxit o del fracs de la decoraci duna casa. Per aix s important seguir els passos que recomanen els professionals. Els dos tipus bsics de pintura sn les que podrem anomenar tradicionals i les plstiques. En les primeres, una gran part dels ingredients sn pigments naturals, i tenen una gran varietat de textures, dacabats que van des del mat dels frescos fins a la lluentor dels vernissos, les resines o les laques. Sn perfectes per a aconseguir acabats artesanals o rstics. Les pintures plstiques abracen totes aquelles pintures elaborades qumicament. Sn allants, impermeables, es poden llavar i seixuguen molt rpidament. 2. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten: No s si molts de vosaltres us haureu parat a pensar quin s tenia per als grecs la mitologia. La veritat s que era una manera dexplicar els fenmens que aleshores passaven en el mn. Ara b, van ser molt originals. Van inventar-se una srie de dus, i cada du era protagonista dun fum dhistries amb enganys amorosos, tracions, guerres, fills i, fins i tot, nts illegtims, etc. Podrem dir que van crear aquestes histries per portar-les a la televisi si no fra perqu aleshores no nhi havia.
73
74
Solucionari
12.2 Ortografia
1. Ompliu els espais buits del text segent amb les grafies que hi falten. Si no cal posarhi res, marqueu-ho amb el smbol : Una de les coses que ms mimpressionen de les persones majors s la seua capacitat per a recordar successos ocorreguts durant la seua joventut. Quan arriba lestiu i men vaig de vacances al poble dels meus avantpassats no hi ha res que magrade ms que la tertlia que cada vesprada sorganitza, gaireb instintivament, als bars que hi ha a la plaa. Cada dia hi trobem noves histries, noves ancdotes, noves enyorances. Al voltant duna taula, amb una cervesa ben fresca a les mans, les paraules flueixen duna manera espontnia. Ens parlen dels seus somnis, dels reptes que els ha plantejat la vida, de larribada de lautombil o de les primeres onades de turistes a la comarca. Aquestes tertlies vespertines sn classes dhistria en viu i en directe, un aprenentatge que cap universitat pot oferir, perqu conixer (conixer) el nostre passat s entendre el futur. 2. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient: 1. Tinc la tesi acabada, per encara nhaur de polir alguns aspectes. 2. Aquest sofriment, no el desitge ni al pitjor dels meus enemics. 3. s mundialment fams per la rigorositat amb qu analitza els titulars de premsa. 4. He tingut una avaria en el cotxe i sha parat cam del monestir. 5. Aquella infermera mha dit que la diabetis s una malaltia greu, per que no afecta el creixement dels xiquets. 6. Aquella dona era molt atractiva, tenia una bellesa arravatadora que encara remarcava ms amb una posa suggeridora. 7. Jordi s capa de muntar un escndol per qualsevol cosa. 8. Joan, temors davant la dificultat de lexamen, va decidir estudiar molt. 9. El meu company no suportava les classes de msica perqu les considerava molt avorrides. 10. La sobirania de les regions del nord dHongria sempre ha sigut una qesti molt debatuda.
75
12.3 Pronoms febles

1. Completeu els buits de les frases segents amb el pronom o amb la combinaci de pronoms que hi corresponga: 1. deixa-la-hi. 2. ensenyar-lil? 3. li lagafava 4. danar-vos-en 5. ens ho durs 6. adonar-sen 7. els els vaig descobrir 8. conteu-los-ho 9. la hi portar / li la portar 10. li nhavia
2. Ompliu els espais buits del text segent amb els pronoms escaients: Era una forta trucada al timbre seguida immediatament dun soroll de passes pesades que pujaven lescala. Uns instants desprs el nostre vell amic Lestrade apareixia al marc de la porta. Per dalt del seu muscle vaig entreveure un o dos policies uniformats a la part de fora. Sr. John Gector McFarlane? va preguntar Lestrade. El nostre desventurat client es va incorporar amb un semblant fantasmagric. Larreste per lassassinat premeditat del Sr. Jonas Oldacre, de Lower Norwood. McFarlane es va girar cap a nosaltres amb un gest de desesperaci i es va tornar a deixar caure en la cadira com si lhagueren esclafat. Un moment, Lestrade va dir Holmes. Mitja hora ms o menys no fa res i aquest cavaller anava a donar-nos la seua versi daquest interessant afer, cosa que ens podria ajudar a aclarir els fets. Crec que no hi ha cap dificultat a aclarir, va explicar Lestrade severament. Aix i tot, amb el seu perms, magradaria molt sentir aquest relat. B, Sr. Holmes, em resulta difcil negar-li res, ja que ha ajudat la policia una o dues vegades en el passat, i Scotland Yard es troba en deute amb vost va dir Lestrade. Al mateix temps he de quedar-me amb el meu pres i he dadvertir-li que qualsevol cosa que diga pot ser aprofitada en contra seua. No desitge cap altra cosa ms va contestar el nostre client. El que demane s que escolten i reconeguen tota la veritat. Lestrade va mirar el seu rellotge i va dir: Li donar mitja hora. He dexplicar primer va dir McFarlane que jo no sabia res del Sr. Jonas Oldacre. El seu nom mera familiar perqu fa molts anys els meus pares van mantenir relacions amb ell, per les van trencar. Per aix em va sorprendre moltssim que ahir, al voltant de les tres de la vesprada, es presentara al meu despatx de la City. Per encara em sorprengu ms quan ell em va dir el motiu de la seua visita. Tenia a la m alguns fulls dun bloc de notes plens de lletres escrites de pressa ac els t i els va collocar damunt de la meua taula. Ac est el meu testament va dir. Vull que vost, Sr. McFarlane, lhi done una forma legal adient. Seur ac mentre lenllesteix. Em vaig posar a copiar-lo, i vosts es poden imaginar la meua sorpresa quan vaig descobrir que, llevat dalgunes excepcions, em deixava tots els seus bns a mi. Era un home estrany, menut, paregut a un fur, amb les pestanyes blanques, i quan vaig alar la vista per mirar-lo, em vaig trobar amb els seus ulls grisos, de mirada aguda, clavats en mi amb una expressi divertida. Amb grans esforos podia creure el que veia en llegir les clusules del testament;
76
Solucionari
per ell em va explicar que era fadr i quasi no tenia parents en vida, que havia conegut els meus pares en la seua joventut, que sempre havia sentit dir que jo era un jove molt digne i estava segur que els seus diners estarien en bones mans. Com s natural, jo noms vaig poder donar-li les grcies. El testament va ser degudament acabat, signat i el meu secretari en va donar testimoni. Aquest paper de color blau i aquests altres fulls els sn, com he explicat, els esborranys. Aleshores el Sr. Jonas Oldacre em va comunicar que hi havia un nombre de documents contractes de lloguer dedificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i daltres similars que calia que jo revisara i entenguera. Va dir que no estaria tranquil fins que lafer estiguera finalitzat i em va demanar que anara a la seua casa de Norwood aquella nit, i que portara el testament, per deixar-ho tot en ordre. Recorde, jove: ni una paraula sobre lafer als seus pares fins que no estiga tot resolt digu. Els donarem una petita sorpresa. Va insistir molt sobre aquest punt, i em va fer prometre que ho compliria. Pot imaginar-se, Sr. Holmes, que no estava dhumor per a negar-li res del que em demanava. Era el meu benefactor i jo noms volia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, vaig enviar un telegrama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que mera impossible dir a quina hora acabaria. El Sr. Oldacre mhavia dit que li agradaria sopar amb mi a les nou perqu no podia estar a casa abans daquella hora. Vaig tenir dificultats a trobar la casa i eren quasi les nou i mitja quan vaig arribar-hi. El vaig trobar. Un moment! digu Holmes. Qui va obrir la porta? Una dona de mitjana edat, que devia ser, supose, la seua majordoma. I va ser ella, mimagine, qui va donar a conixer el seu nom. Exactament va contestar McFarlane. Per favor, continue. Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes i el constructor de Norwood
12.4 Flexi verbal

1. Completeu les frases segents amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parntesis. 1. rebran 2. pateix / patix 3. pertanyut / pertangut 4. trairs 5. duguem 6. digueu; faa 7. recorreguem / recorreguen 8. compromet; meresca 9. fra 10. quiem (quiem) 11. estigureu 12. vulga; diga 13. vulguen; visquen / volgueren; visqueren 14. confongueu 15. aconseguiran; constitusca 16. movent 17. mpligues; faa 18. senten 19. merescut; jugara /jugaren 20. condua / condueix / condux
77
12.5 Correcci de frases

1. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En aquest exercici trobareu tres errors per frase. Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco. oblidat - testimoni; lassassinat; trobava 2. Dna lo mateix que no vingues, no crec que ell sentisca la teua ausncia. - tant fa / tant se val; senta; absncia 3. Va tenir un accident dautomvil degut al mal estat de la cal. - dautombil; a causa del / per culpa del; calada 4. El meu companyer i jo tenim que fer un anlisi econmic de lempresa. - company; hem de; una anlisi econmica 5. Cal que estdies molt ms, de no fer-ho no podrs aprobar. - estudies; si no ho fas; aprovar 6. La casa de la que et parle t uns grans ventanals de madera. - de qu / de la qual; finestrals; fusta 7. No crec que el Partit Comuniste obtinga ningun escany en les prximes eleccions. - comunista; cap; esc 8. La despedida de la visita del Papa ser dins de sis setmanes i tota Girona hi assistir. - el comiat; dac a sis; tot Girona 9. Els traballadors de les empreses del metal confien en que se solucionen tots els problemes amb la patronal. - treballadors; metall; confien que 10. Vam probar un plat de carn molt extrany al restaurant que hi ha junt a lestany de Banyoles. - provar / tastar; estrany; al costat de 11. Que can tant bonica! Mai mhavia agradat aquest cantant i ara estic pensant en comprar-me el disc. - quina; tan; pensant a comprar-me 12. Els llibres dels que mhas parlat estn agotats. - de qu / dels quals; estan; exhaurits el ventall larmilla (el jupet) 1. El testic de lasassinat va dir al jutge que ell es trobaba all casualment.
78
Solucionari
13. El mege em va manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet que millore la meua salut. - metge; caminar; de mat / al mat 14. Vam anar a Barcelona per a veure el partit de ftbol i per a que la meua germana es comprara roba de marca. - per veure; futbol; perqu 15. Dec fer-me un certificat metge si vullc presentar-me a loposici. - he de fer-me; mdic; vull 2. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En aquest exercici no hi ha nombre mxim ni mnim derrors. Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco. oblidat el ventall larmilla (el jupet) 1. Si vols sollucionar aquest embolic s precs que parles amb un abogat de gurdia del jusgat. - solucionar; cal que parles / has de parlar; advocat; jutjat 2. Va ser un escritor de molt dxit escrivint obres molt famosses. - escriptor; perqu escrivia / que escrivia; famoses 3. La rdio ha emitit un programa especial sobre latentat a les Torres Bessones doncs avui fa un any que va ocurrir. - ems (ems); atemptat; ja que / perqu; ocrrer 4. Deus de fer cas als teus pares si vols que et regalen moltes coses en el teu cumpleanys. Fes-lis cas i recibirs molts regals. - has de fer; aniversari; fes-los; rebrs 5. La dona de qu parle tenia de fer una conferncia sobre leconomia dels passos subdesarrotllats. - dona de qui / dona de la qual; havia de; pasos; subdesenvolupats 6. Vols venir en mi al concert que van a fer la setmana que ve? - amb mi; faran 7. En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta. - lassemblea; en devem ser; cinquanta 8. No s perqu li han ensenyat una tarjeta groga. Pot ser ser perqu ha dit algo al rbit. - per qu; targeta; potser; alguna cosa; rbitre
79
9. Lo que menys magradat del viatge que hem fet a Alemnia ha segut la plutja que caia totes les dies. - All que menys / el que menys; mha agradat; Alemanya; sigut; pluja; queia; tots els dies 10. No sigau massa estrictes. Aquest problema necessita una solluci que satisfaga a tots. - sigueu; soluci; satisfaa 11. El meu amic sha gastat molt diner amoblant el pis nou perqu ha comprat molts objectes innecessaris com cuadros, perxes de disseny, ceniceros, etc. - molts diners; moblant; quadres; cendrers 12. El pilot ha dit que no ha percibit les senyals lluminoses que li han fet desde la torre perqu el cel estava molt nublat. - percebut; els senyals lluminosos; des de; ennuvolat 13. He comprat un xalet que el jard s inmens. - el jard del qual; immens 14. Encara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li donaven. - gens; havia de; tot all / tot el que / totes les coses que 15. No pots fer les coses tan mal. Hi haur que buscar una frmula per a que les fasses millor. - malament; caldr / shaur de; frmula; perqu; faces

Solucionari Dossier Mitja 2006-2007

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Dossier Mitja 2006-2007

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Solucionari

Unitat 1. Accentuaci i diresi

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 1. Accentuaci i diresi

Quadern de Valenci Mitj

Quadern de Valenci Mitj

2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

Quadern de Valenci Mitj

2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

Quadern de Valenci Mitj

2.6 Les nasals: m, n, ny

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 3. Determinants I: larticle

Quadern de Valenci Mitj

Rellotges de sol: ombres del passat

3.4 L'article neutre lo

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

Quadern de Valenci Mitj

(gaire / molt) 10. Gaires 11. Molt 12. Moltes

(cadasc / cadascun / cadascuna)

La traducci que sofereix en aquest solucionari s una de les opcions possibles.

4.5.2 Gens / cap / res / ning 4.5.3 Exercicis

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

Quadern de Valenci Mitj

5.1.1 Divergncies respecte al castell

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.2 Nombre del substantiu 5.3 Gnere i nombre de l'adjectiu

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci

Quadern de Valenci Mitj

22. 23. 24. 25.

29. 30. 31. 32.

Quadern de Valenci Mitj

41. 42. 43.

6.2 Els barbarismes

Quadern de Valenci Mitj

6.2.2 Mots adaptats

6.3 La creaci lxica

34 6.3.1.5 Els gentilicis 6.3.1.6 Exercici

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 7. Morfologia verbal I

Quadern de Valenci Mitj

7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci

Quadern de Valenci Mitj

7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci

Unitat 7. Morfologia verbal

7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci

Quadern de Valenci Mitj

7.8 Remarques sobre l'imperatiu

Unitat 8. Morfologia verbal II

Quadern de Valenci Mitj

reflexionant, Venent, traient, entenent, Llegint, adquirint, accedint aprenent, escrivint

Quadern de Valenci Mitj

Unitat 8. Morfologia verbal II

8.2. Perfrasis verbals

Quadern de Valenci Mitj

8.2.2 Perfrasi de probabilitat

8.2.3 Perfrasi d'imminncia

Unitat 8. Morfologia verbal II

8.2.4 Remarques sobre les perfrasis d'infinitiu i de gerundi

8.3 Verbs transitius i verbs intransitius 8.4 Verbs pronominals i no pronominals

Quadern de Valenci Mitj