Professional Documents
Culture Documents
ndex
ndex
2-3- Conclusions sobre el transformador quasi-ideal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3- Transformador quasi-ideal amb resistncia als debanats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3-1- Reducci dels valors del transformador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 4- Transformador quasi-ideal amb dispersi als debanats i sense resistncia als debanats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5- Transformador quasi-ideal amb prdues en el ferro . . . . . . . . . . . . . . . 5-1- Prdues per histresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5-2- Prdues per corrents induts de Foucault . . . . . . . . . . . . . . . 5-3- Clcul de les prdues globals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6- Esquema equivalent del transformador real . . . . . . 6-1- Redut a primari . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-2- Redut a secundari . . . . . . . . . . . . . . . 6-3- Casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-3-1- Transformador en buit . . . . . 6-3-2- Transformador en crrega . . . 6-3-3- Transformador en curt circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
26 28 28 29 29 30 30 31 31 31 32 32
Mquines elctriques
Transformadors trifsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1- Banc de tres transformadors monofsics . . . . . . . 2- Transformadors trifsics de columnes. Connexions 2-1- ndex horari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2-2- Grups de connexi . . . . . . . . . . . . . . 2-3- Casos normals i especials . . . . . . . . . ...... estrella, ...... ...... ...... ............. triangle i zig-zag ............. ............. ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 37 38 39 39
Motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
1- Constituci i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1-1- Constituci de la mquina dinducci . . . . 1-2- Generaci de camps magntics . . . . . . . . . 1-3- Generaci de camps magntics giratoris . . 1-4- Acci del camp magntic sobre una espira 1-5- Principi de funcionament . . . . . . . . . . . . . 1-5-1- Lliscament . . . . . . . . . . . . . . . 1-5-2- Parells de pols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 53 54 55 57 57 58 58
ndex
23456-
Esquema equivalent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Deducci de la caracterstica mecnica . . . . . . . . . . Corbes caracterstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mtodes darrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-1- Arrencada directa . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-2- Arrencada estrella-triangle . . . . . . . . . . . 6-3- Arrencada amb autotransformador . . . . . 6-4- Acoblament darrencada . . . . . . . . . . . . 6-5- Arrencada mitjanant convertidor . . . . . . 6-6- Arrencada controlant parmetres del rotor
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .
59 61 62 63 65 65 65 66 66 66 66
7- Regulaci de velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Mquina sncrona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
1- Constituci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 1-1- Rotor cilndric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 1-2- Rotor de pols sortints . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 2345Principi de funcionament . . . . . Excitatriu . . . . . . . . . . . . . . . . Esquema equivalent . . . . . . . . . Assaig de buit i de curt circuit . 5-1- Assaig de buit . . . . . 5-2- Assaig de curt circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 72 73 74 74 74 75 75 75 76 77
6- Comportament de la mquina . . . . . . . . . . . . . . . . 6-1- Comportament en buit i en crrega . . . . . 6-2- Comportament en curt circuit . . . . . . . . . 6-3- Connexi a una xarxa de potncia infinita 6-4- Estabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3- Energies alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
10
Mquines elctriques
Problemes de transformadors monofsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Problemes de transformadors de mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Problemes de transformadors trifsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Problemes de mquines de corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Problemes de mquines dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Problemes de mquines sncrones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
Presentaci
11
Presentaci
Com a continuaci del text "Circuits elctrics", presentem aquesta introducci a les mquines elctriques. Hem volgut donar un tractament tant simple com ha estat possible, intentant abarcar les tipologies de mquines ms freqents. Aix shan obviat les demostracions conduents a lobtenci dalguns esquemes equivalents pensant que aquest text est adreat a usuaris daquestes mquines i no a dissenyadors de sistemes elctrics. Hem cregut convenient tractar amb ms profunditat els transformadors, tant per la seva mplia difusi en tot tipus dinstal.lacions com per que serveix de base per a la comprensi daltres mquines. Amb aquesta publicaci tamb pretenem facilitar una eina destudi, tant per agilitzar lassimilaci de conceptes en les sessions docents, alliberant lestudiant de tasques montones, com per incentivar lautoaprenentatge mitjanant problemes resolts. Malgrat tot no pretenem substituir lassistncia a classe on es poden transmetre conceptualitzacions i metodologies difcils de plasmar en un text i que, alhora, el complementen. Lluny queda del nostre objectiu desviar latenci de lampliaci de coneixements aportada per la recerca bibliogrfica. Recordem que per assentar els coneixements adquirits, no nhi ha prou amb la lectura del text sin que s imprescindible una forta dosi de treball personal, especialment la realitzaci de problemes. Malgrat els esforos per evitar i corregir errors o imprecisions, som conscients que alguns no han estat detectats, per la qual cosa demanem avanadament disculpes i agram ladvertiment dels mateixos. No volem acabar aquesta presentaci sense agrair tant el suport dels companys de la Secci de Barcelona del Departament dEnginyeria Elctrica com la inestimable col.laboraci den Francesc Suelves, na Maria Boix i nOriol Gell.
Una mquina elctrica s un dispositiu que transforma energia elctrica en una altra energia amb presentaci diferent, passant aquesta energia per una etapa demmagatzemament en un camp magntic. Poden ser de dos tipus:
La mquina elctrica esttica per excel.lncia s el transformador. Converteix energia elctrica en energia elctrica de caracterstiques diferents1. Les mquines elctriques dinmiques es classifiquen en:
En tota mquina elctrica tindrem un circuit magntic que habitualment ser amb entreferro en les mquines dinmiques i sense entreferro en les esttiques. Totes les mquines elctriques sn reversibles, s a dir, poden transformar lenergia en ambds sentits.
Els aparells que transformen energia elctrica en energia elctrica amb una altra presentaci sense passar per un camp magntic (per mitjans electrnics) sanomenen convertidors esttics.
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
14
Mquines elctriques
Una mquina elctrica s ideal quan transforma tota lenergia dentrada en energia de sortida. Les mquines reals no sn ideals ja que hi ha una part de lenergia que es perd en la transformaci (normalment en forma de calor). Sanomena rendiment (que habitualment es representa per ) al quocient entre lenergia de sortida i lenergia dentrada. En el cas duna mquina rotativa, per exemple, lenergia elctrica es transforma en mecnica, excepte les prdues que es transformen en calor. Aquestes sn de tres tipus, elctriques (efecte Joule, ...), magntiques (histresi, ...) i mecniques (fregaments, ...). Lenergia, segons el tipus de mquina, vindr donada per: Rotatives: Lineals: Energia = Parell Velocitat angular temps Energia = Fora Desplaament = Fora Velocitat temps
i la potncia per: Rotatives: Lineals: Potncia = Parell Velocitat angular Potncia = Fora Velocitat
s una mquina elctrica (per tant, reversible), que converteix una energia elctrica en forma V1, I1, f en una altra energia elctrica en forma V2, I2, f.
1- El transformador ideal
Un transformador ideal consistiria en un nucli de material ferromagntic en el qual no hi hagus relaci entre B i H (cosa que, per a la major part del desenvolupament, equival a r = ). Els debanats estan formats per N1 i N2 espires respectivament, sense resistncia. Si en un instant hi ha un flux variable, les tensions indudes als debanats valen:
Si suposem que el flux s sinusoidal (t) = mx Cos t podem representar-lo fasorialment () i llavors
16
Mquines elctriques
U2 I2
El transformador no dissipa energia (ni activa ni reactiva) ja que s ideal; aix doncs U1 I1* = i llavors
Els corrents (segons el conveni de signes emprat) estan desfasats 180 i els seus mduls compleixen
i podem escriure
per tant, el transformador ideal transforma les impedncies segons rt2, els corrents segons rt-1 i les tensions segons rt.
El transformador monofsic
17
2- Transformador quasi-ideal
Si r tindrem
Sabem que
Com suposem que tot el flux concatenat pel debanat 1 es concatena en el 2 (acoblament perfecte) tindrem:
18
Mquines elctriques
i, per tant,
El corrent que alimenta el transformador quan est en buit rep el nom de corrent magnetitzant (sigui quin sigui el costat pel qual alimentem).
El transformador monofsic
19
Anomenem
Com s raonable, el flux magnetitzant (flux de buit) s el mateix tant si alimentem per un costat com per laltre.
20
Mquines elctriques
El corrent de primari s suma duna part fixa i una que depn de la crrega. La part fixa s el corrent magnetitzant i laltra s el corrent que consumiria un transformador ideal amb la mateixa crrega. Quan la crrega del transformador s gran estem prop del transformador ideal ja que
El transformador monofsic
21
En buit (Z = ), en canvi, es comporta com una inductncia de valor elevat, ja que I1 = Img1 En qualsevol dels dos casos la tensi U2 s la del transformador ideal. Veiem-ho
i com
tenim
i llavors
22
Mquines elctriques
El flux s proporcional a la tensi i independent de la crrega. Si la tensi s constant el flux tamb ho ser. Si apareixen tensions superiors a les previstes (valor nominal), el flux tamb ser ms gran que el previst i la intensitat del camp magntic tamb ho ser; en conseqncia es pot produir la saturaci magntica del transformador. Pel que fa als corrents
la relaci de corrents ja no s la mateixa. Veiem la relaci entre el corrent efectiu de primari i el corrent de secundari
El transformador monofsic
23
2-2-1- Potncies
Lenergia activa es conserva mentre que a la reactiva safegeix un terme corresponent a lenergia magnetitzant.
24
Mquines elctriques
Tenit en compte les relacions de transformaci de corrents, tensions i impedncies, es pot associar un esquema equivalent sense allat galvnic ni que en realitat si hi hagi allament galvnic. Lesquema mostrat es comporta igual que el conjunt transformador-crrega vist des del primari. Pel que fa al secundari, els valors Z, I2 i U2 sn els reals i els Z, I2 i U2 sn els reals de secundari reduts al primari.
En aquest cas es dissipa una energia, en forma descalfament als debanats, anomenada prdues en el coure que tenen per expressi
El transformador monofsic
25
ja que els valors de R1 i R2 sn (i han de ser) baixos per a no tenir caigudes de tensi ni prdues importants.
Reducci al costat 2:
26
Mquines elctriques
4- Transformador quasi-ideal amb dispersi als debanats i sense resistncia als debanats
En un circuit magntic real, no tot el flux concatenat per un debanat circula pel ferro sin que hi ha una petita fracci que circula per laire (flux de dispersi). Aquesta dispersi depn fonamentalment de la constituci fsica del transformador. Anomenant c al flux com als dos debanats i 1 i 2 al de dispersi de cadascun dells, resultar
On 1 i 2 quantifiquen la dificultat que troba el camp magntic per circular per fora del ferro. Normalment 1 i 2 .
El transformador monofsic
27
Anomenem:
A mesura que KM sacosta a 1 ens indica que lacoblament entre els dos debanats s millor, en el cas ideal valdria 1.
28
Mquines elctriques
El transformador monofsic
29
dR
s la resistncia del
on Kf s una constant que depn del material. Per reduir les prdues per corrents induts de Foucault, els nuclis dels transformadors no sn massissos sin que estan formats per un conjunt de xapes (habitualment de lordre de 0.3 a 0.4 mm de gruix) allades entre elles per una capa de verns, amb la finalitat daugmentar R.
On veiem que les prdues globals en el ferro sn aproximadament proporcionals al quadrat de la tensi
30
Mquines elctriques
Redut a primari:
Redut a secundari:
El transformador monofsic
31
6-3- Casos
Hi ha tres casos de funcionament que permeten simplificar lesquema generalitzat. Objectiu del clcul Buit Crrega Curt circuit PFe, Img U, PCu, Icc R1 RFe 0 Simplificacions Xd1 Xmg 0 Xmg R1, R2 Xd1, Xd2 V2 = 0 Condicions I2 = 0
RFe habitualment
Els valors de RFe, Xmg, R1, R2, Xd1 i Xd2 sobtenen de dos assajos: Buit i curt circuit.
32
Mquines elctriques
Sovint el valor cc va acompanyat del factor de potncia de curt circuit (Cos cc) que s el factor de potncia mesurat al primari en lassaig de curt circuit i que dna idea de la relaci entre la resistncia i la impedncia de la branca longitudinal. Quan no es t el valor de Cos cc es suposa igual a zero; s a dir, que no hi ha Rcc. Davant una situaci de defecte, com les tensions en borns dels transformadors sn molt baixes, sadmet un esquema equivalent com el de la figura. En cas de curt circuit, un transformador real alimentat amb una font de tensi ideal de valor el nominal s recorregut per un corrent Icc que val
El transformador monofsic
33
Si la font dalimentaci no s ideal trobem la impedncia transversal equivalent del transformador real com
i aquesta s la impedncia que representa el transformador real en el circuit a estudiar. ZB variar de valor segons si reduim al costat 1, prenent la tensi UN1, o al costat 2, prenent UN2.
7- Plaques de caracterstiques
Alguns dels valors ms corrents que apareixen en les plaques de caracterstiques sn un subconjunt dels segents: U1N , U2N , SN fN P0 , cc I1N , I2N Cos 0 , Cos cc o I10 , PCuN tensions i potncia aparent nominals freqncia nominal prdues en buit i tensi de curt circuit corrents nominals factors de potncia de buit i de curt circuit o corrent de primari en lassaig de buit i prdues en el coure nominals
Hi ha fabricants que faciliten Cos 0 i Cos cc mentre que altres donen I10 i PCuN. En els problemes hem escollit la primera forma; en cas que les dades fossin I10 i PCuN obtindrem les altres dues segons:
34
Mquines elctriques
8- Parmetres de funcionament
Sanomena rendiment a la relaci entre lenergia de sortida i la dentrada
I es defineix la caiguda de tensi com la diferncia entre la tensi que hi hauria a la sortida si el transformador fos ideal i la que realment hi ha. La caiguda de tensi en % ser:
on Uesp = tensi esperada considerant que salimenta pel primari Uesp = U2nom si salimenta a U1nom Uesp = U2nom si Ureal = aquella que en realitat hi ha
9- Autotransformadors
Lautotransformador s un transformador en el qual els debanats primari i secundari tenen una part comuna. T lavantatge que cal menys volum de ferro i de coure i, per tant, s ms econmic. T linconvenient que es perd lallament galvnic.
El transformador monofsic
35
Si es trenca una espira de la part comuna tota la tensi dentrada apareixer a la sortida. Per aix noms sempra com a reductor per a relacions de transformaci petites.
V.
Cal anar amb compte amb les relacions de transformaci ja que la relaci de transformaci del banc no coincideix habitualment amb la dels transformadors que el composen. Els bancs trifsics no es solen emprar ms que en instal.lacions molt concretes ja que poden donar problemes enfront de desequilibris de crrega.
38
Mquines elctriques
En la connexi estrella el neutre s accesible (pot haver-hi tensions senzilles) i el corrent de lnia coincideix amb el corrent de bobina. Cada bobina ha daguantar la tensi senzilla. En el triangle cada bobina ha daguantar la tensi composta per per ella noms circula el corrent de lnia dividit per arrel de tres. Calen arrel de tres cops ms espires que en la connexi estrella. No hi ha neutre possible. En el zig-zag cal fer dues bobines per fase per les quals circular el corrent de lnia. Cal un nombre despires ms gran que en el cas estrella (concretament dos dividit per arrel de tres cops ms). Hi ha neutre accessible. Els zig-zags sempren molt poc; habitualment quan la crrega ha de ser fortament desequilibrada. Normalment es representen les estrelles amb la lletra Y, els triangles amb la D i els zigs-zags amb la Z.
Transformadors trifsics
39
3- Transformadors en paral.lel
Per tal que dos transformadors es puguin connectar en paral.lel cal que tinguin: Mateixa rt (i mateixes UN si s possible) Mateixa cc (i mateix Cos cc si s possible) Mateix ndex horari Aquestes condicions impliquen que amb el mateix nivell de crrega les tensions de sortida sn iguals en mdul. Ho sn en fase si es compleixen les indicacions entre parntesi. s fora recomanable que la seva relaci de potncies sigui menor que 2.
40
Mquines elctriques
Transformadors trifsics
41
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
44
Mquines elctriques
Com sha vist en els transformadors, les mquines elctriques ideals no tenen prdues en la transformaci denergia, per tant una mquina rotativa ideal transformar tota lenergia elctrica en mecnica. Les mquines reals tenen, per, una srie de prdues, a causa dels fenmens ja coneguts descalfament pels efectes Joule, histresi i Foucault. Addicionalment les parts que estan en moviment tenen una certa fricci; aquest parell de fricci multiplicat per la velocitat angular dna la potncia de prdues per fricci mecnica, b siguin per imperfeccions dels rodaments b pel ventilador de refrigeraci. Ats que lenergia de prdues sinverteix a escalfar els components de la mquina, cal preveure un sistema devaquaci daquest calor per tal devitar que els materials arribin a temperatures excessives; normalment el sistema de refrigeraci consisteix a acoblar un ventilador que fa circular aire (ja sigui solidari al propi eix de la mquina o independent). El segent diagrama presenta totes les prdues energtiques possibles en una mquina (hi haur mquines que no tindran alguna o algunes delles).
45
Es defineix el rendiment com la relaci entre la potncia mecnica til de la mquina i la potncia elctrica activa que consumeix; s a dir el quocient entre la potncia aprofitable i la potncia consumida.
Si no hi ha equilibri:
on J s el moment dinrcia que ens descriu quanta massa t la part mbil i com est distribuda.
on Rest. s la resistncia del fil del debanat, Iexc. el corrent dexcitaci i Vexc. la tensi que cal aplicar a lestator per tal que circuli Iexc.. Aquest corrent provoca un flux magntic . El rotor s un cilindre amb una srie de conductors longitudinals; aquests conductors estan formant un debanat tancat amb uns quants punts accessibles anomenats delgues.
48
Mquines elctriques
El debanat rotric salimenta mitjanant dues escombretes (habitualment de grafit) que fan pressi sobre el conjunt de delgues (anomenat col.lector de delgues). El col.lector de delgues sacostuma a situar en leix de la mquina fora del cilindre format pel ferro del rotor. Ats que lestator provoca laparici dun flux magntic uniforme sobre el rotor; cada conductor del rotor, quan s recorregut per un corrent I, reb una fora Fc.
Fc = Fora sobre cada conductor l = llargada til El parell a cada conductor ser
on Vc s la tensi induda en cada conductor, K1 s una constant que depn de la forma constructiva de la mquina, s el flux dexcitaci i v s la velocitat tangencial del conductor.
Si B i sn uniformes.
49
on I s el corrent que circula pel rotor i Rr s la resistncia equivalent1 del debanat rotric. Addicionalment les escombretes provoquen una caiguda de tensi constant, independent del corrent que circula (que representarem amb una font de tensi) de valor Vesc. i tenen una resistncia Resc. que provoca una caiguda de tensi Resc. I . Podem resumir el comportament de la mquina mitjanant el seu esquema equivalent. Com a motor:
Aquesta resistncia no s la que es pot mesurar sin que s la que sobt per assaig i inclou altres fenmens com la reacci dindut, el debanat de compensaci, etc.
50
Mquines elctriques
Com a generador:
La potncia consumida o generada en la font E sinverteix en crear parell mecnic (cas motor) o absorbir parell mecnic i transformar-lo en energia elctrica (cas generador).
on m s el parell mecnic total, la part til daquest parell s el total menys el parell de fricci i el de ventilaci.
51
Treballant com a motor, en el moment darrencar E s 0, ja que s nul.la. Si es connecta un motor de corrent continu quan est aturat directament a una font de tensi circular un corrent molt gran (quasi un curt circuit).
Cal arrencar afegint resistncies addicionals en srie amb la mquina que limitin la circulaci de corrents massa grans. A mida que la mquina va augmentant de velocitat aquestes resistncies es van eliminant fins que en funcionament normal la mquina queda connectada directament a la font dalimentaci.
La corba parell-velocitat a excitaci fixa i tensi dalimentaci constant s la de la figura, on r s el parell resistent de la crrega, m el parell motor de la mquina i mx s el parell mxim, que correspon a corrent mxim. El pendent s petit (en el dibuix est exagerat) i s a causa de les caigudes (Resc + Rr) I
s una mquina molt "rgida", la velocitat varia poc amb el parell, per tant s fcil cremar la mquina per excs de parell. Per variar la velocitat cal variar la tensi.
52
Mquines elctriques
A parell fix, a ms tensi ms velocitat. Si la velocitat s nul.la el parell tendeix a infinit, per tant s el motor ms emprat histricament per a tracci elctrica (ferrocarrils, grans elevadors, etc.) i totes les aplicacions que necessiten un gran parell darrencada. Si el parell s nul la velocitat tendeix a infinit. Cal vigilar que aquesta mquina no es quedi sense parell, per exemple si es trenca la cadena o la corretja.
Per poder fer aix caldr fer un debanat amb poques espires de fil gruixut (en comptes de moltes espires de fil prim) que doni lloc al mateix N Iexc
En el segon cas, en canvi, corresponent a la mquina de gbia desquirol, no hi ha debanats al rotor i aquest est format per un conjunt de barres de coure, llaut o alumini disposades sobre generatrius exteriors del rotor, o b lleugerament inclinades respecte aquestes, i unides per cadascun dels extrems mitjanant un anell del mateix metall. A la prctica, aquesta disposici actua de la mateixa manera que ho faria un feix despires debanades sobre el rotor i posades en curt circuit.
54
Mquines elctriques
Camp a lentreferro de les mquines dinducci. El camp magntic a les mquines dinducci s originat pels debanats de lestator que actuen com inductors del camp magntic. El camp generat per una bobina diametral es pot aproximar amb una expressi daquest tipus:
on B s el camp magntic i x s langle que forma el radi del punt on es considera el camp respecte al dimetre on s debanada la bobina. Al seu torn, el camp mxim Bmx. ve donat a partir de lexpressi segent:
amb K, constant que depn de lexecuci del debanat, N, nombre despires que constitueixen la bobina, i i, corrent que hi circula.
Motors dinducci
55
Dacord amb aix, si salimenta la bobina amb corrent altern sinusoidal, a cada punt de lentreferro hi haur present un camp magntic damplitud variable. En aquest cas, es diu que el camp magntic s polsant.
Si salimenten aquestes bobines amb una terna trifsica de corrents, el camp resultant s descrit amb la segent expressi:
on s la polsaci dels corrents alterns que generen el camp, i Bmx., ara, pren el valor
on I s el valor efica del corrent per fase absorbit per lestator. Sobserva que el camp magntic depn, alhora, tant del punt on es consideri com de linstant de temps en qu savalui. Encara ms, per a un punt fix de lentreferro, el camp seguir una evoluci sinusoidal en el temps. Un camp daquest tipus sanomena camp giratori. Aquest nom s per ra del fet que el rotor "veu" com el camp magntic gira al voltant del seu mateix eix. El dibuix de la pgina segent, on la fletxa indica la direcci del camp magntic resultant, permet clarificar aquests conceptes.
56
Mquines elctriques
Motors dinducci
57
Llavors, si es considera el rotor inicialment en reps, aquest "veu" variaci de flux, apareix una tensi induda (figura de la dreta) entre els extrems dels conductors -barres de la gbia desquirol o b debanats de la mquina de col.lector- i, com es troben en curt circuit, comencen a circular corrents induts.
58
Mquines elctriques
Aquests corrents seran alterns de polsaci igual a les de lestator (r = s) que coincideix amb la de gir del camp magntic, mentre el rotor estigui en reps. La circulaci dels corrents induts pel si del camp magntic giratori suposa laparici de forces sobre els conductors, de manera que les espires que formen tendeixen a orientar-se en la direcci de flux mxim i a desplaar-se seguint el camp giratori. Aix es comunica un parell a leix del rotor que, si s prou elevat, pot posar-lo en moviment i arrossegar les crregues que shi acoblin. En aquest cas, hi haur tamb corrents pel rotor, per amb pulsaci menor que no tenien amb el rotor en reps, ara, igual a la velocitat de gir relativa del camp magntic respecte al rotor en moviment. El rotor mai no pot trobar-se de forma estable a idntica velocitat que el camp magntic perqu no hi hauria llavors variaci de flux, no sinduirien corrents pel rotor i, en conseqncia, deixaria daplicar-shi parell, amb la qual cosa el motor salentiria i giraria a velocitat menor que la del camp magntic. Per aquest motiu sanomena mquina asncrona, la velocitat de gir ser propera a la de sincronisme s per mai igual.
1-5-1- Lliscament
Es defineix el lliscament, s, com a parmetre que dna la velocitat relativa entre rotor i camp magntic, a partir de la segent relaci:
on, s, anomenada velocitat de sincronisme, s la velocitat de gir del camp magntic (igual a la pulsaci dels corrents de lestator); s la velocitat de gir del rotor (velocitat mecnica) i r s la pulsaci dels corrents del rotor. En larrencada, el lliscament val 1. En marxa normal, s de lordre de 0.02 (2%) a 0.07 (7%).
Motors dinducci
59
Aix, es prenen com a caracterstics de la mquina -referits a la mquina homloga amb un sol parell de pols-, i , respectivament velocitat de rotaci i parell, definits mitjanant:
2- Esquema equivalent
La mquina dinducci, dacord amb el seu principi de funcionament, es comporta de manera semblant a un transformador. De fet quan el rotor est aturat la mquina s un transformador amb entreferro. Aix doncs, si el rotor est aturat lesquema equivalent fase-neutre de la mquina redut a primari ser el de la figura, on Us s la tensi dalimentaci dividida per arrel de tres.
Quan la mquina gira, la tensi induda al rotor ser ms petita, en forma proporcional a la velocitat, de manera que parlarem duna E1 a lestator que es veu com una E2 des del rotor
En girar la mquina la pulsaci dels corrents del rotor passa a ser r de forma que la reactncia del rotor tamb varia
Anomenem X2 a la reactncia del rotor aturat i ens referirem a la del rotor en moviment amb sX2.
60
Mquines elctriques
don
on E1 I2* s la potncia elctrica entregada al rotor R2 I22 sn les prdues elctriques al rotor X2 I22 s la reactiva de dispersi del rotor i el terme que queda haur de ser forosament la potncia mecnica total.
Definim una resistncia fictcia que ser tal que la potncia que shi dissipi es convertir en mecnica. Amb aix lesquema equivalent per fase ser el de la figura.
Tenint en compte que les magnituds del rotor rarament poden mesurar-se en forma directa, habitualment es fa un abs de llenguatge i sempren indistintament amb i sense la notaci .
Motors dinducci
61
Com es pot observar, la potncia dissipada al rotor s la potncia total que absorbeix multiplicada pel lliscament s, en conseqncia, cal que el lliscament sigui petit per tal que el rendiment prengui valors acceptables. De fet, de la potncia total absorbida per lestator, una part es perd en el mateix estator a causa de lefecte Joule i de les prdues en el ferro -tant per histresi, com per corrents de Foucault-, i la resta es transfereix al camp magntic. Aquesta potncia s transferida, al seu torn, al rotor. Llavors, com ja sha indicat, en part, s dissipada al mateix rotor tant per efecte Joule com per histresi com per corrents parsits de Foucault i la resta es transforma a potncia mecnica, de la qual tota menys les prdues per fricci i ventilaci s aprofitable.
substituint lexpressi de la potncia mecnica a partir de les magnituds elctriques que la defineixen, es troba
i, si aqu es substitueix, al seu torn, lexpressi del corrent pel rotor, sarriba a determinar el parell mecnic lliurat a leix de la mquina a partir de la tensi dentrada i dels parmetres de lesquema equivalent. Efectivament,
Aquesta equaci, si es representa grficament el parell com a funci del lliscament, s a dir, de la velocitat mecnica, dna lloc a la caracterstica mecnica tal com s representada a la figura segent.
62
Mquines elctriques
Pot resultar interessant constatar que el parell mxim, que sobt a partir daquesta expressi, s independent quant al seu valor de la resistncia rotrica R2, que noms defineix a quina velocitat es presentar aquest parell mxim. Aix, es troba que
4- Corbes caracterstiques
En el cas de la mquina dinducci, les caracterstiques dinters per al seu funcionament en rgim normal a tensi nominal sn les segents: Corba Corba Corba Corba parell/velocitat dels corrents absorbits dels factors de potncia de rendiments
La relaci entre parell i velocitat per a la mquina dinducci est donada per la caracterstica mecnica que hem vist abans. El punt de funcionament depn del tipus de crrega que arrossegui el motor i es determina intersecant les caracterstiques mecniques de motor i crrega, ja que en equilibri el parell motor i el parell resistent de la crrega sn iguals. Es distingeixen dues parts en la corba caracterstica: Tram estable. Situat a la dreta del mxim, comprn els punts habituals de treball del motor en rgim normal. El fet que la caracterstica en aquest tram presenti un pendent fora acusat indica que el motor s apte per governar la majoria de les crregues que necessiten una velocitat aproximadament constant. El coeficient destabilitat (proporci entre parell mxim i parell nominal) sol trobar-se al voltant de 2 i cal que es mantingui proper a aquest valor per evitar que una batzegada sobtada de la crrega origini un parell resistent superior al mxim de la mquina i provoqui la seva aturada gaireb immediata. Tram inestable. Situat a lesquerra del mxim, representa les modalitats de funcionament no permanents del motor.
Motors dinducci
63
La corba dels corrents absorbits sobt, mantenint lalimentaci del motor a tensi nominal constant, sotmetent-lo a crregues progressivament ms grans. El corrent de buit constitueix una fracci notable del corrent a plena crrega per ra de la importncia de lentreferro que exigeix magnetitzar fortament els circuits magntics.
Pel que fa a la corba del factor de potncia, es comprova que el factor de potncia s molt baix en buit -de lordre de 0.1 a 0.15-. A plena crrega assoleix un valor de 0.8 per als motors petits i de 0.93 aproximadament per als grans. Dins dels lmits dutilitzaci normals, compresos entre el buit i plena crrega, el factor de potncia millora amb la crrega. En general, cal observar les precaucions que segueixen en lelecci dun motor dinducci: Un motor de potncia massa gran, en relaci a la potncia necessria, es trobar funcionant a baixa crrega i, per tant, el seu cos ser menor que no caldria amb un motor de menor potncia, i sincrementar el consum denergia reactiva. Ls de motors petits per suplir-ne un de sol ms gran, representa un consum ms elevat denergia reactiva.
Es dna habitualment la corba del rendiment aproximat, que resulta de representar la relaci entre potncia mecnica til i potncia elctrica consumida per a cadascuna de les diferents velocitats de rgim que pot presentar el motor.
64
Mquines elctriques
Tipus A
Correspon als motors de gbia desquirol normals de baixa resistncia. Presenten, al punt de treball, s a dir, en condicions nominals, un bon rendiment (superior al 75%) i un lliscament petit (al voltant del 2%).
Tipus B
Presenta una impedncia de dispersi elevada i, per tant, el factor de potncia s petit. Sempra dins del rang de potncies que va des dels 7.5 kW fins als 200 kW. El corrent darrencada s menor que en el cas anterior. Presenta tamb, en el punt de treball, un rendiment elevat i un lliscament baix.
Tipus C
Motor de doble gbia que presenta una elevada resistncia al rotor. Presenta un parell darrencada elevat; el corrent que sabsorbeix en aquesta situaci s limitat. El rendiment disminueix i augmenta el lliscament. Sempren en laccionament de compressors, que requereixen un parell darrencada molt gran, sense que el rendiment sigui un factor determinant en loperaci normal daquests motors.
Motors dinducci
65
Tipus D
Correspon als motors de gbia de resistncia gran. El parell darrencada s molt elevat i saconsegueix amb un corrent petit. Saccentua la disminuci del rendiment respecte al cas anterior (com a molt, assoleix el 50%) i sincrementa el lliscament. Aquest tipus de mquina permet la regulaci per tensions variables.
6- Mtodes darrencada
Larrencada constitueix un fenomen crucial en loperaci de motors dinducci i shi conjuguen dos factors. Duna banda cal garantir un parell darrencada superior al de la crrega, de forma que es pugui vncer el parell resistent i accelerar la crrega fins a la velocitat nominal, daltra banda, sha de limitar el corrent absorbit en el transitori darrencada perqu pot suposar esforos importants sobre els debanats i pertorbacions en la tensi de la xarxa on connectem el motor. Els mtodes darrencada aplicats ms comunament sn discutits seguidament.
on i s el pic dintensitat, Ia, la intensitat terica darrencada (deduda de lesquema equivalent) en valor efica, i km, un factor que depn de la grandria del motor -oscil la entre 1.8 per a motors petits i 2 per a motors grans-.
66
Mquines elctriques
Motors dinducci
67
Els motors de gbia desquirol, encara que no permeten laccs al rotor, si admeten determinades solucions constructives que incrementen la resistncia de les barres de la gbia en el moment de larrencada: motors de doble gbia. Saprofita, llavors, lefecte de conducci pel licular o efecte skin. Semblantment, els motors de col lector poden estar construts de forma que la resistncia en larrencada sigui superior al valor de la resistncia en marxa: motors de ranura profunda.
7- Regulaci de velocitat
Els motors de corrent altern han presentat fins a lactualitat problemes quant a la seva regulaci. Aix, per b que resulten ms robustos i de manteniment redut, amb millor relaci pes/potncia i velocitats de rotaci elevades, shan vist desplaats en aplicacions que requerien una regulaci precisa de la velocitat pels motors de corrent continu. Actualment, el desenvolupament dels convertidors esttics ha perms laplicaci daccionaments de corrent altern a tasques que abans estaven reservades als motors de corrent continu. Aquest aspecte depassa els lmits que shan fixat al temari daquest curs, per la qual cosa nhi ha prou a esmentar alguna de les disposicions ms genriques dels convertidors esttics: Retallador dangle, regulen la tensi a lestator duna mquina dinducci mitjanant el tall parcial de lona. Es produeixen aix prdues importants al rotor i, per tant, el seu s es limita a mquines amb servei intermitent o b a motors de petita potncia en qu el sobredimensinament necessari no suposa un encariment excessiu dels costos. Cicloconvertidors, alteren la freqncia de la tensi dalimentaci del motor de forma que aquesta consta de fragments de la tensi de la xarxa. Aquest tipus de convertidors sempren sobretot per alimentar mquines delevada potncia i aconseguir velocitats de rotaci petites. Variadors de freqncia (onduladors). Converteixen corrent continu en corrent altern a base dinvertir seqencialment les polaritats. Els ms senzills generen ones alternes quadrades per els ms habituals generen ones a base de pulsos damplada variable que milloren el funcionament i redueixen lescalfament del motor. Cascada hiposncrona. En motors de rotor bobinat, aquest convertidor agafa part de lenergia del rotor i la retorna a la xarxa. Equival a afegir resistncies al rotor.
Mquina sncrona
1- Constituci
Lestator duna mquina sncrona es composa de tres debanats trifsics (que, per tant, crearan un camp magntic giratori) com els ja vistos en la mquina dinducci. El rotor, en canvi, s diferent ja que est format per un imant. Aquest imant pot ser un imant permanent en motors petits (cas dalguns tipus de motors per a regulaci de velocitat i/o posici anomenats brushless) o b, en el cas de mquines grans (sistemes elctrics de potncia), s un electroimant, s a dir, un nucli ferromagntic amb un nic debanat que alimentem amb corrent continu. Aquest rotor constitut amb un nucli ferromagntic que cont un debanat pot tenir dues modalitats constructives en funci de la velocitat angular a qu ha de funcionar: rotor llis i rotor de pols sortints. En tots dos casos podem alimentar lelectroimant mitjanant un joc de dues escombretes solidries a lestator i dos anells lliscants solidaris a leix del rotor.
70
Mquines elctriques
2- Principi de funcionament
Com en tota mquina elctrica rotativa, el funcionament es basa en latracci entre dos camps magntics, duna banda el creat en el rotor pel debanat dexcitaci (camp rotric), solidari al rotor i per laltra, el camp estatric (giratori) generat pels tres corrents trifsics circulant en els tres debanats estatrics decalats entre si 120. Un sistema trifsic de corrents en lestator dna lloc a un camp magntic giratori de velocitat angular anomenada s (velocitat sncrona o de sincronisme)
Com el rotor tamb crea un camp magntic, aquests dos camps podran desenvolupar un parell constant per atracci de pols oposats sempre que el rotor giri a la velocitat de sincronisme. En aquest cas, langle constant que es forma entre els dos camps ens defineix el parell que desenvolupa la mquina
on k depn de les caracterstiques constructives de la mquina i s proporcional als corrents dexcitaci i als corrents estatrics i s langle format pels eixos magntics dels dos camps. De lesmentat anteriorment es dedueix que una mquina sncrona noms pot girar a la velocitat de sincronisme, en ser funci directa de la freqncia, la velocitat de gir s exacta i directament proporcional a la freqncia.
Mquina sncrona
71
Si es demana ms parell que el que pot donar la mquina, es provoca lanomenada prdua de sincronisme, langle creix fins al seu mxim (90) i com encara el parell resistent supera al parell motor, el rotor disminueix de velocitat, apareix una velocitat relativa entre el camp sncron i el rotor i el parell motor promig que es desenvolupa en aquest cas s nul (promig de la funci sinus en un perode), la mquina satura, en no existir tensions indudes en lestator per gir de leix, tota la tensi dalimentaci saplica en fer circular corrent sobre els debanats, el corrent resultant s molt ms gran que el previst per a la mquina (equival a un curt circuit) i cal que les proteccions actun per evitar que es destrueixi. Per la mateixa causa, el parell darrencada duna mquina sncrona s nul ja que a velocitat nul.la, si alimentem lestator amb una tensi de freqncia nominal, els corrents circulants faran aparixer el camp magntic estatric que gira a velocitat de sincronisme, com a resultat sobt una velocitat relativa entre els camps magntics rotric i estatric corresponent a la velocitat de sincronisme, s a dir, el parell instantani en el moment darrencar s de tipus sinusoidal polsant a la pulsaci de sincronisme, com la inrcia mecnica de la mquina s gran, no pot respondre al parell instantani sin que ho ha de fer al promig, en ser el valor promig nul el parell darrencada s nul. En tenir un parell darrencada nul (alimentat a freqncia nominal), tota mquina sncrona necessitar dun equip auxiliar darrencada que t per finalitat accelarar el rotor des de laturada fins a la velocitat de sincronisme, hi ha diversos mtodes, si la mquina s petita i porta control electrnic, aquest control fa una rampa dacceleraci des de freqncia nul.la fins a nominal de forma que la mquina sempre est en sincronisme. Si la mquina s un generador, larrencada la realitza laportaci energtica del motor primari (turbina daigua, de gas, motor diesel ...), quan la mquina gira a sincronisme, sexcita per tal dobtenir una tensi igual a la de la xarxa dalimentaci, quan les tensions de la mquina i de la xarxa estan en fase, es connecta la mquina a la xarxa, s lanomenada sincronitzaci. La figura mostra lesquema que sempra sovint per garantir les condicions digual freqncia, tensi i fase que ha de complir una mquina sncrona per poder-se connectar a la xarxa. Es tracta de posar tres lmpades dincandescncia en paral.lel cada una amb un dels pols de linterruptor. Saccelera la mquina fins que la freqncia s semblant a la de la xarxa; llavors es varia lexcitaci fins que les tensions sn semblants. Variant lleugerament la velocitat i lexcitaci aconseguirem un estat en qu la lluminositat de les bombetes vari molt lentament; aix indica que estem molt a prop de les condicions de connexi; llavors tancarem linterruptor quan les lmpades estiguin apagades. Aquest dispositiu es coneix amb el nom de sincronoscopi de bombetes; en centrals modernes es substitueix sovint per un dispositiu electrnic.
72
Mquines elctriques
Quan la mquina ha dactuar com a motor, necessita o b un motor auxiliar dinducci que lacosti a la velocitat de sincronisme o b es dissenya el rotor de la mateixa mquina amb dos debanats, el rotric normal de la mquina sncrona i un addicional com el rotric de la mquina dinducci (debanat de gbia), en aquest cas la mquina arrenca com una dinducci i quan sarriba prop del sincronisme sexcita el rotor i passa a actuar com a sncrona, a partir daquest moment, anomenat sincronitzaci, el flux magntic que concatena el debanat de gbia passa a ser constant, no shi indueixen tensions i no actua. En alguns casos es curtcircuita el propi debanat rotric dexcitaci en el moment darrencar per tal que arrenqui com una mquina dinducci de rotor bobinat (no hi ha doble debanat rotric). En mquines grans sempre es posa el debanat de gbia ni que no serveixi o no sempri per a larrencada (cas dels generadors sncrons), t el nom de debanat esmortedor i la seva funci s donar estabilitat davant de pertorbacions com variacions brusques de crrega, si una pertorbaci provoca petites variacions de la velocitat de gir, en el debanat esmortedor sindueixen tensions i pel mateix principi que la mquina asncrona, aquestes tensions fan circular corrents per la gbia que tendeixen a esmorteir les oscil.lacions de velocitat.
3- Excitatriu
En una mquina de gran potncia, la potncia necessria per generar el camp magntic del rotor s considerable (de lordre de l1 per cent de la potncia nominal de la mquina), correspon a les prdues per escalfament del debanat rotric, en alimentar-se amb corrent continu, la resistncia del debanat rotric s lnica limitadora del corrent rotric o dexcitaci. Com la tensi dalimentaci del debanat dexcitaci no pot ser molt gran per motius tecnolgics (allament, distncies de seguretat, ...) els corrents dexcitaci poden arribar a valors alts, apareix un problema de soluci difcil: fer circular aquests corrents forts sobre contactes lliscants i escombretes, la qual cosa exigeix un manteniment i supervisi de funcionament constants; els contactes lliscants en aquest supsit sn imprescindibles ats que la font de contnua s solidria a lestator i el corrent sha dinjectar al rotor. Aquest problema es soluciona posant solidari amb leix de la mquina una segona mquina sncrona, de mida ms petita i adequada als requeriments energtics de lexcitaci, aquesta segona mquina s lexcitatriu, t la particularitat que el debanat rotric s trifsic a 120 i lestatric s el dexcitaci; solidari amb el rotor sinstal.la un pont de diodes per tal de rectificar els corrents alterns induts en el rotor de lexcitatriu, reben el nom de diodes girants o rotatius.
En instalar una excitatriu aconseguim controlar el corrent dexcitaci principal actuant sobre el corrent dexcitaci de lexcitatriu que a ms de ser sensiblement inferior, (de lordre de 100 vegades inferior) no cal transmetrel mitjanant contactes lliscants en ser el debanat solidari a lestator.
Mquina sncrona
73
Els endarreriments en el control que introdueixen les excitatrius sn, en general, relativament petits respecte a la gran inrcia elctrica que suposa lexcitaci de la mquina principal.
4- Esquema equivalent
Del principi de funcionament i les lleis fsiques es pot deduir un esquema elctric simblic equivalent per fase (fase-neutre) de la mquina sncrona. La fora electromotriu o tensi induda per fase t per expressi
on Kv depn de parametres constructius, s la velocitat mecnica a qu gira la mquina (velocitat de sincronisme) i Iexc s el corrent dexcitaci; Rs s la resistncia del debanat estatric i Xs lanomenada reactncia sncrona. La reactncia sncrona representa tan els acoblaments magntics entre els diferents debanats com les reactncies de dispersi (fluxs que es concatenen noms en un debanat). El valor Ke = Kv s una constant ats que, a freqncia constant, la velocitat s constant. El generador fictici ideal que hi apareix s de tensi proporcional a la velocitat de gir i al corrent dexcitaci, la potncia elctrica que absorbeix aquest generador fictici (cas de motor) o entrega (cas de generador) no s ms que la potncia que est transformant de mecnica a elctrica o viceversa respectivament, en el cas dun motor
On Pelec s la potncia que es transforma en mecnica, Pmec s la potncia mecnica til i Pfric s la potncia que es dissipa per friccions mecniques. Amb el conveni de signes de lesquema:
Normalment, i molt especialment en mquines grans, Rs s molt inferior a Xs i sacostuma despreciar a tots els efectes excepte per a les prdues de potncia activa en lestator.
74
Mquines elctriques
Mquina sncrona
75
76
Mquines elctriques
es pot deduir que una variaci en lexcitaci noms altera la potncia reactiva que es subministra a la xarxa ja que varia el decalatge entre E i U, mentre que qualsevol alteraci de la potncia activa subministrada depn noms de lenergia entregada pel motor primari. Naturalment no hi ha cap xarxa real de potncia infinita, per en la major part dels casos, la relaci de potncies entre un generador i la resta de la generaci que treballa en paral.lel amb ell s prou petita com per suposar que el comportament s del tipus potncia infinita, el cas ms habitual s la cogeneraci o els petits aprofitaments hidrulics. Ni que la xarxa no es pugui considerar de potncia infinita, els resultats anteriorment obtinguts son vlids, modificant la potncia del motor primari es varia molt la potncia activa entregada a la xarxa i molt poc la reactiva, anlogament, davant duna modificaci del corrent dexcitaci la potncia activa entregada varia molt poc mentre que la reactiva varia molt. Quan lexcitaci s alta (mquina sobreexcitada), el comportament del generador s de tipus capacitiu (genera reactiva) mentre que a mesura que disminueix lexcitaci (mquina subexcitada) el comportament passa a ser inductiu (consumeix reactiva). De lesmentat anteriorment es dedueix que ajustant lexcitaci podem fer treballar una mquina sncrona amb un factor de potncia a voluntat, les limitacions sn noms de tipus tecnolgic, s a dir capacitats trmiques dels conductors de la mquina i tensions mximes dallament. Quan el consum que alimenta un generador s inductiu, cal augmentar lexcitaci mentre que quan s capacitiu cal disminuir lexcitaci per tal de mantenir la mateixa tensi en borns de la mquina, per aquest motiu es diu que les crregues capacitives sn excitants i les inductives desexcitants. Els motors sncrons tamb varien la reactiva consumida o generada segons lexcitaci; per tant permeten, amb una regulaci adequada, la compensaci de la reactiva de la instal.laci a la qual estan connectats. La particularitat del comportament capacitiu amb sobreexcitaci de les mquines sncrones sha aprofitat tradicionalment per construir els anomenats compensadors sncrons, una mquina sncrona es fa girar com a motor sense crrega, el consum dactiva s molt baix (noms les prdues per fricci i per efecte Joule) mentre que regulant lexcitaci podem aconseguir que quasi tota la potncia aparent nominal sigui subministrant reactiva (condensador) amb lavantatge duna regulaci contnua en lloc dels graons de les bateries de condensadors.
Mquina sncrona
77
6-4- Estabilitat
Lenergia elctrica no es pot emmagatzemar en quantitats apreciables, per tant, en un sistema elctric de potncia en tot instant sha de complir que la potncia generada ha digualar la consumida; aquesta s la condici del rgim permanent de funcionament. Si es t present que el consum s fluctuant amb el temps, s a dir, que hi ha una corba de distribuci de la demanda denergia en funci de lpoca de lany, del dia i de les diferents hores del dia, caldr adaptar la generaci a aquesta demanda instant a instant, addicionalment determinades parts de la instal.laci, es desconnecten i reconnecten segons maniobres voluntries habituals dexplotaci i tamb les actuacions de proteccions poden provocar fluctuacions molt rpides tant de lenergia demandada com de la generada. En cas que salteri lequilibri entre energia demandada i generada, lenergia sobrant o deficitria sinverteix en accelerar o desaccelerar respectivament les velocitat de gir del generadors connectats a la xarxa, com els generadors sn sncrons, aix implicaria tenir una freqncia variable, situaci inadmissible per al bon funcionament de mquines consumidores, dels elements del propi sistema elctric i dels automatismes que basen la mesura de temps en la propia xarxa. Per mantenir lestabilitat tan en tensi com en freqncia, cada mquina t dos reguladors, un de potncia del motor primari i un de tensi (excitaci), amb aquests reguladors es pot aconseguir que la mquina no perdi el sincronisme evitant intentar transformar ms o menys energia elctrica que mecnica no rep, el que equival a evitar que la velocitat de gir depassi per sobre o per sota la velocitat sncrona. Com ja sha comentat, el parell que desenvolupa la mquina s proporcional al sinus de langle que formen els camps magntics rotric i estatric, anomenat angle de crrega, si per una variaci brusca de consum o del motor primari aquest angle supera els 90, apareix la prdua de sincronisme, mentre no se superin els 90, langle sadapta per tal digualar el parell resistent amb el motor. Habitualment no es treballa amb angles de crrega propers a 90 per poder absorbir una eventual demanda intempestiva de crrega. Les fluctuacions de potncia i parell junt amb la presncia de les inrcies giratries dels rotors fan que en determinades situacions, puguin aparixer oscil.lacions tan de parell com de velocitat, per tal de limitar aquestes oscil.lacions les mquines sncrones grans tenen, com ja sha dit, el debanat esmortedor en forma de gbia. Com tot sistema elctric de potncia est interconnectat, una prdua de generaci provoca una disminuci de freqncia de tot el sistema i una sobrecrrega de les parts de la instal.laci que han de suportar el nou repartiment de crrega. Hi ha diferents proteccions (sobrecorrent, flux de potncia inversa, subfreqncia, ...) destinades a desconnectar les parts de la instal.laci sotmeses a sobrecrrega, en la regulaci daquestes proteccions cal evitar que es pugui produir lefecte "domin", si falta generaci i algun generador s desconnectat per les proteccions, els restants generadors tenen una sobrecrrega ms gran amb qu molt probablement seguiran actuant les proteccions i el sistema far un zero total.
Els generadors sncrons sinstal.len en les plantes de generaci o centrals generadores, es poden classificar en dos grans grups: hidruliques i trmiques a ms daltres tipus de centrals descassa implantaci. Com la demanda denergia s molt variable durant el dia, des del punt de vista funcional es pot parlar de centrals de punta, de centrals de fons (o de base) i mixtes, les de punta es caracteritzen per poder passar denergia zero a plena potncia en un temps relativament curt mentre que les de fons necessiten molt temps per variar la potncia generada, les mixtes tenen un temps de posta en funcionament relativament curt i una potncia nominal relativament gran. Les hores vall (mnima demanda energtica) estan cobertes per les centrals de fons, lincrement de demanda fora de les hores vall i punta s coberta per les mixtes, mentre que les puntes (gran demanda durant temps curts) sn cobertes afegint al sistema el funcionament de les centrals de punta.
1- Centrals hidruliques
Aprofiten lenergia gravitatria dels salts daigua, mitjanant rodets horitzontals o verticals converteixen lenergia cintica que agafa una columna daigua en variar lalada. Hi ha diverses famlies de rodets, els ms usuals sn els tipus Pelton i Francis. Totes les centrals hidruliques tenen en com la facilitat de regulaci de la potncia activa mitjanant una vlvula que regula el cabal daigua, per aquest motiu sn molt escaients per al funcionament com centrals de punta. Lenergia cedida al rodet s transmesa per un eix a lalternador, els rodets tenen generalment rendiments ptims a velocitats per sota de la pulsaci de la freqncia industrial (3000 rpm) per la qual cosa els generadors per a turbina hidrulica sn de dos, tres i quatre parells de pols, en girar a baixa velocitat la forma constructiva ms habitual del rotor s la de pols sortints. De tota manera la velocitat de funcionament de la mquina -i, per tant, el tipus de turbina- dependran tamb del salt ja que hi ha salts molt grans (molta pressi) amb poc cabal i salts molt petits (baixa pressi) i molt cabal.
80
Mquines elctriques
La instal.laci inclou una presa per tal dacumular laigua del riu en les estacions de crescuda, la central elctrica prpiament dita i lestaci transformadora amb laparamenta de connexi i maniobra. Les preses poden ser del tipus de gravetat (suportades pel seu propi pes que s lagent que impideix el bolcament) o b de bveda (esbiaixades en les formacions rocoses del terreny), lelecci dun tipus o dun altre depn de factors geotcnics, es distingeixen fcilment ja que mentre les de gravetat sn molt mplies en la base i necessiten una curvatura relativament petita (nul.la si la llum s petita), les de bveda sn ms esveltes en secci i ms corbades per suportar lempenta de laigua embassada. Per a la seguretat de la instal.laci i per facilitar les maniobres rpides (especialment el tancament) totes disposen dun pou en vertical, anomenat xemeneia dequilibri, que est en connexi amb la part ms baixa de la conducci daigua cap al rodet, si no es disposs daquesta xemeneia, el fet de tancar bruscament les vlvules daigua provocaria una sobrepressi oscil.latria inadmissible en les conduccions, caldria tancar de forma extremadament lenta la vlvula amb la qual cosa duna banda es perd lavantatge de rapidesa de regulaci i de laltra simpossibilita una parada demergncia. La fracci denergia que en el nostre pas correspon a generaci de tipus hidrulic s molt petita (5 al 10%) per la importncia relativa per a lexplotaci del sistema s molt ms significativa per la facilitat dabsorci de puntes de demanda, en pasos amb recursos hidrolgics ms importants les centrals hidruliques poden actuar perfectament com a centrals de fons. La causa que fonamentalment treballin com a centrals de punta no s noms a causa de la relativa carestia de recursos hidrulics sin a les servituds que comporta una instal.laci daquest tipus respecte de comunitats de regants, regulaci de cabals de les diferents conques hidrogrfiques i manteniment dels ecosistemes naturals.
81
2- Centrals trmiques
Tot i que hi ha una gran varietat de combustibles a emprar, totes les centrals trmiques tenen el mateix principi de funcionament: lenergia qumica del combustible es transforma en calor per la combusti amb oxigen (excepte el cas nuclear), aquest calor es traspassa a un fluid de treball, normalment aigua; per tal de tenir el rendiment ms alt possible, es treballa amb vapor daigua reescalfat, s a dir per sobre dels 100 C amb pressuritzaci (pressi superior a latmosfrica) en circuit tancat. Lenergia en forma de presi-temperatura que t el vapor daigua sallibera en les turbines de vapor, rodets amb una srie de pales, on el vapor deixa la seva energia en ser deflectat a gran velocitat, el vapor surt de les turbines a baixa pressi, cal refredar-lo per tal que condensi i torni a entrar en el cicle en forma lquida, aquest procs es realitza mitjanant un intercanviador de calor en un focus fred com pot ser laigua dun riu o laire de latmosfera mitjanant les anomenades xemeneies de condensaci. La turbina entrega la seva energia a lalternador mitjanant el seu eix mecnic, com per obtenir un rendiment elevat les turbines han de tenir gran velocitat, els generadors duna central trmica solen ser majoritriament dun o mxim dos parells de pols i la realitzaci del rotor ms escaient s la del rotor cilndric. Les centrals trmiques poden actuar com a centrals de fons, de base o mixtes en funci del tipus de combustible, de les caracterstiques constructives i de les necessitats de la xarxa en cada instant (per exemple com a centrals de fons si hi ha nuclears en parada de manteniment o com a punta en cas de necessitat si sn de resposta prou rpida).
82
Mquines elctriques
83
3- Energies alternatives
Arran de la crisi energtica iniciada en els anys 70, va aparixer la preocupaci per la possible manca de recursos energtics provinents del petroli, les alternatives als combustibles fssils sn la nuclear i les energies renovables o alternatives. Aquestes energies reben el nom de renovables per ser presents de forma natural i tericament indefinida en la naturalesa: radiaci solar, elica, de les marees, ... Totes presenten uns trets caracterstics comuns: involucrar una energia gran per de forma disseminada, s a dir, lenergia no est concentrada en lespai i el temps sin que es troba distribuda, aquesta distribuci s la causa que els dispositius tcnics per tal daprofitar-la siguin duna gran envergadura i, per tant, dun cost relativament elevat per a la potncia obtinguda. En aquells casos en qu lenergia sobt a partir del moviment (marees, vent, etc.) apareix la dificultat de la variaci de la velocitat de manera que la velocitat de leix no s constant. Per aix en aquests casos els generadors emprats solen ser mquines dinducci. Aquest tipus de mquina t linconvenient que no pot funcionar si no hi ha mquines sncrones en la mateixa xarxa que mantinguin la freqncia i li subministrin la reactiva necessria.
Problema TM1
Un transformador t els segents valors nominals S = 2 kVA, U = 220/100 V i f = 50 Hz. Tamb es coneixen les segents dades: Xd1 = 0.1 , Xd2 = 0.091 , PFe = 20 W , R1 = 0.6 , R2 = 0.0545 , Cos 0 = 0.1. Si salimenta el costat de 220 V amb una font ideal de 220 V i 50 Hz 1) Trobeu tots els elements de lesquema equivalent reduts al costat de 220 V. 2) Es connecta, al costat de 100 V, una crrega de ambds costats, el rendiment i la caiguda de tensi. a) Sobre lesquema complet. b) Despreciant la branca transversal. calculeu P, Q, I i Cos en
3) En cas dun curt circuit al costat de 100 V, calculeu els corrents en ambds costats.
1)
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
86
Mquines elctriques
Comprovem que les aproximacions eren vlides; s a dir que en buit les prdues en el coure sn despreciables en front a les prdues en el ferro. El corrent de buit s
a)
87
88
Mquines elctriques
Relaci de corrents:
Recordem que en calcular potncies hem dafegir les prdues en el ferro i la reactiva magnetitzant.
89
Com es pot comprovar, la branca transversal era despreciable. 3) La branca transversal tamb s despreciable.
Problema TM2
Un transformador monofsic t les segents caracterstiques nominals: S = 80 kVA, V1 = 6 kV, V2 = 380 V, R1 = 1.8 , R2 = 6 m, PFe = 500 W, Xd1 = 3 , Xd2 = 11 m, Cos 0 = 0.1. Si salimenta el primari amb una font de tensi ideal de 6000 V a) Trobeu lesquema equivalent del conjunt redut al secundari. Es connecta al secundari una impedncia de en paral.lel amb un condensador que compensa el factor de potncia de la impedncia fins a 0.96 (i). b) Calculeu el valor de XC. c) Calcular la tensi secundria, la caiguda de tensi i el rendiment del transformador. Si, accidentalment, es desconnecta la crrega, mantenint-se connectat el condensador. d) Calculeu la tensi secundria, la caiguda de tensi i el rendiment del transformador. e) Trobeu els corrents de curt circuit.
90
Mquines elctriques
a)
91
92
Mquines elctriques
d)
e)
93
Problema TM3
Un transformador monofsic t les segents caracterstiques nominals: U1 = 25000 V U2 = 390 V S = 100 kVA f = 50 Hz i es coneixen les segents dades: R1 = 47 R2 = 11.5 m X1 = 300 X2 = 75 m PFe = 650 W Cos 0 = 0.23. Si salimenta el primari a 25000 V a) Trobar lesquema equivalent redut al primari b) Quant val el corrent en buit? c) Trobar lesquema equivalent redut al secundari. Si es carrega el secundari amb una crrega amb les segents caracterstiques nominals: PLN = 80 kW Cos LN = 0.86 (i) ULN = 380 V
d) Trobar la tensi en borns de la crrega, els corrents a secundari i a primari, les potncies activa, reactiva i aparent a primari i a secundari i el rendiment del transformador. e)Si es produeix un curt circuit a la sortida del transformador, quins serien els corrents a primari i a secundari?
a)
94
Mquines elctriques
b)
c)
d)
Crrega(%)
95
e)
96
Mquines elctriques
Problema TM4
Un transformador monofsic 380/220 V P0 = 230 W Cos 0 = 0.32 30 kVA 50 Hz t les segents caracterstiques: Cos cc = 0.37
cc = 7%
Salimenta a 385 V i es connecta al secundari una crrega de Calculeu: a) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari. Corrents a primari i secundari. Rendiment. Tensi en borns de la crrega i caiguda de tensi. b) Corrents que circularien en curtcircuitar el secundari. c) Potncies activa, reactiva i aparent consumides en buit.
a)
Crrega(%)
97
98
Mquines elctriques
c)
Problema TM5
Un transformador monofsic alimenta una crrega de 3 kW Cos = 0.8 (i). Sabent que el seu rendiment s del 93%, quina potncia activa consumeix de la xarxa?
Problema ME1
Un ampermetre de 5 A per a un transformador 200/5 A t una resistncia interna de 110 m, quina potncia mnima ha de tenir el transformador?.
Problema ME2
Un voltmetre de 110 V per a un transformador 11000/110 V t una resistncia interna de 7.2 k. Quina potncia mnima ha de tenir el transformador?
100
Mquines elctriques
Problema ME3
En una instal.laci de baixa tensi, es mesura la potncia activa consumida mitjanant la connexi dun wattmetre (correctament connectat), el corrent del qual s captat per un transformador de corrent 25/5 . Sabent que la lectura del wattmetre s de 200 W, quant val la potncia activa consumida per la crrega?
Problema TT1
En una instal.laci trifsica com la de la figura, les caracterstiques de la lnia sn:
Salimenta la xarxa amb un 10% de sobretensi per tal dintentar compensar les caigudes de tensi. Calcular 1) Potncies activa, reactiva i aparent, factor de potncia, rendiment i caiguda de tensi en el transformador i en la lnia. a) Amb condensadors desconnectats b) Amb condensadors tals que Cos 1 = 0.96 2) Corrent de curt circuit en borns del transformador i en borns de la crrega.
102
Mquines elctriques
1)
a)
Les prdues en el ferro no seran les de la placa de caracterstiques sin que seran 1.12 cops ja que alimentem amb sobretensi.
103
b)
104
Mquines elctriques
2)
Problema TT2
En la instal.laci de caracterstiques de la crrega sn la figura les
SLN = 64 kVA ULN = 380 V Cos L = 0.95 (i) el transformador t les segents caracterstiques SN = 75 kVA P0 = 500 W cc = 5% i la lnia t una impedncia Si salimenta el conjunt a 26 kV, calculeu a) Corrents a primari i a secundari. b) Tensi en borns de la crrega i tensi a la sortida del transformador. c) Potncia absorbida de la xarxa i potncia consumida per la crrega. d) Rendiments i caigudes de tensi del transformador, la lnia i la instal.laci. e) Corrent de curt circuit a la sortida del transformador i en borns de la crrega. UN = 25000/380 V Cos 0 = 0.2 Cos cc = 0.15
105
a)
c)
106
Mquines elctriques
d)
e)
107
Problema TT3
Un transformador t SN = 5 MVA amb UN = 125/25 kV, cc = 8% i Cos cc 0.
Hi ha un interruptor al costat de 125 kV de 25 A nominals i tarat per desconnectar a 160 A. Un altre interruptor al costat de 25 kV est tarat a 800 A i s de 125 A nominals. El transformador alimenta una crrega a travs duna lnia de 3x25 mm2 amb
de 1000 m de llarg i que t 9 cops ms inductncia que resistncia. a) Est ben dimensionat el nivell de dispar dels interruptors? Per reformes a la instal.laci, la lnia sallarga fins a 1500 m. b) Cal tarar de nou els dispars dels interruptors?
108
Mquines elctriques
correcte correcte
Curt circuit al transformador: primari 288.68 A > 160 A secundari 1443 A > 800 A
correcte correcte
Curt circuit a la lnia: primari 180.27 A > 160 A correcte secundari 901.33 A > 800 A correcte
Si fem un curt circuit a la sortida del transformador els corrents seran els mateixos.
109
Problema TT4
Un transformador trifsic 11000/380 V 80 kVA 50 Hz P0 = 600 W Cos 0 = 0.4 cc = 5% Cos cc = 0.35 t lesquema de connexi mostrat a la figura. Si salimenta el primari a tensi nominal i es connecta al secundari una crrega trifsica formada per tres impedncies de en triangle, determineu: a) ndex horari i grup de connexi. b) Corrents a primari i a secundari. c) Tensi a secundari i caiguda de tensi. d) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari i rendiment. e) Corrents en cas dun curt circuit en borns de la crrega.
a) b)
Dy5
110
Mquines elctriques
c)
d)
111
e)
Problema TT5
Un transformador trifsic Dyn 11 380/220 V 50 kVA 50 Hz P0 = 300 W Cos 0 = 0.42 cc= 4.7% Cos cc = 0.38 alimenta un conjunt de 240 bombetes de 220 V 200 W connectades en forma adequada per tal que la crrega sigui simtrica i les bombetes treballin aproximadament a la tensi nominal. Determinar; si el transformador salimenta a 388 V. a) Esquema de connexions dels debanats del transformador. b) Forma de connexi de les bombetes, la impedncia duna bombeta i la de cada grup de bombetes. c) Corrents a primari i a secundari. d) Tensi a secundari i caiguda de tensi. e) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari i rendiment.
112
Mquines elctriques
a)
b) Les bombetes shan de connectar en tres grups de 80 bombetes en paral.lel i aquests en triangle. La seva impedncia ser:
c)
113
d)
e)
114
Mquines elctriques
Problema TT6
Salimenta una crrega trifsica simtrica de valors nominals 50 kW, 380 V, Cos = 0.8 (i) i 50 Hz segons la instal.laci de la figura. En tots els casos (excepte en cas de defectes) interessa que la tensi en borns de la crrega sigui de 380 V. Les caracterstiques dels diferents elements que intervenen sn: LB (lnia de baixa tensi) llargada 100 m LM (lnia de mitja tensi) llargada 500 m resistncia 3 /km/fase resistncia 0.7 /km/fase
TR (transformador) tensions nominals 3000/400 V potncia nominal 80 kVA cc = 6% Cos cc = 0.25 P0 = 1500 W Cos 0 = 0.2
Calculeu: a) Tensi a la sortida de baixa del transformador, tensi a lentrada dalta del transformador i tensi a lescomesa (punt dentrada). b) Potncies activa i reactiva absorbides de lescomesa. c) Sabent que el cost del kW h s de 13 ptes. i el recrrec per factor de potncia segueix la llei
Calculeu el cost de 10 hores de funcionament de la instal.laci. d) En cas de curt circuit en borns de la crrega, calculeu els corrents que circulen tant per la lnia de mitja com en la de baixa.
115
Crrega:
Lnia de baixa: RB = 0.7 0.1 = 0.07 Lnia de mitja: RM = 0.5 3 = 1.5 XM = 0.5 0.3 = 0.15
Transformador:
Referncia de tensi
116
Mquines elctriques
Tensi a lescomesa:
b)
117
c)
recrrec Cost = (10 h) (13 ptes./kW h) (54.962 kW) (1 + 0.0909) = 7795 ptes.
d)
Problema TT7
Un transformador trifsic t les segents caracterstiques:
Salimenta amb una font ideal de 7500 V pel costat primari. Calculeu el corrent de buit i les potncies reactiva i aparent de buit.
118
Mquines elctriques
Problema MC1
Del motor de corrent continu (excitaci independent) duna planta cimentera es coneix un punt de funcionament a excitaci constant:
Determinar: a) Dades de lesquema equivalent del motor i corrent consumit en el punt donat. b) Si les prdues mecniques es suposen constants de 2 kW i el parell resistent s 250 Nm quin s el nou punt de funcionament si la mquina salimenta a 400 V? c) Despreciant les prdues mecniques, si es posa una crrega de r = 25 + 0.008 2, quin s el nou punt de funcionament si salimenta a 400 V?
a)
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
120
Mquines elctriques
V I = Potncia total Prdues Joule en el coure i les escombretes Vesc I = Prdues en les escombretes per arc
121
c)
i substitum la segona
Operant
122
Mquines elctriques
Problema MC2
Del motor de corrent continu dun elevador se sap que quan est en crrega
Trobeu: a) Dades de lesquema equivalent, corrents i parell. b) Corrents i rendiment si el parell es redueix a la meitat. c) Repetir lapartat b) amb Vexc = 36 V
a)
b)
123
c)
124
Mquines elctriques
Problema MC3
Duna mquina de corrent continu dexcitaci srie sabem que
Si salimenta la mquina a 110 V i la mquina gira a 1700 rev/min, calcular: a) Corrent, parell i rendiment. b) Corrent que consumiria si, estant aturada, es connects directament a 110 V. c) Repetir a) si alimentem a 60 V mantenint-se la velocitat constant.
a)
b)
c)
125
Problema MC4
Dun motor de corrent continu dexcitaci independent es coneixen les segents dades per a una intensitat dexcitaci constant: Caiguda de tensi a escombretes = 2.5 V Resistncia de les escombretes = 0.1 Resistncia del debanat rotric = 0.3 Tensi interna (fcem) = 4.3 (fcem en V, en rad/s) Parell de prdues mecniques = 10 Nm Quan aquest motor arrossega una crrega que t per parell resistent lexpressi (Nm) = 0.016 2 + 40 ( en rad/s) Trobeu, si salimenta a 440 V, a) Velocitat a qu gira la mquina. b) Corrent i potncia absorbits de la xarxa. c) Parell til i rendiment. d) Corrent que absorbeix el motor si, per un defecte mecnic, es bloqueja el rotor.
a)
126
Mquines elctriques
b)
c)
d)
Problema MC5
Dun motor de corrent continu sabem:
Aquest motor alimentat a 330 V, arrossega una mquina que li suposa un parell de 20 Nm incloses prdues mecniques. Determineu corrent i velocitat.
Sabem:
Substitum:
Problema MI1
Duna mquina dinducci 380/220 V 50 Hz 3 fases se sap que en el punt nominal de funcionament la velocitat s 1470 rpm i les prdues mecniques corresponen a un parell de 0.5 Nm. Sabent les segents dades de lesquema equivalent fase-neutre a 220 V
Si la mquina es connecta a la tensi nominal de 220 V, calculeu: a) Velocitat de sincronisme i nombre de parells de pols b) Lliscament en el punt nominal de funcionament. c) Corrent absorbit en el punt nominal de funcionament d) Potncies activa, reactiva i aparent en el punt nominal de funcionament e) Factor de potncia en el punt nominal de funcionament f) Parell i potncia mecnica en la crrega pel punt nominal de funcionament g) Rendiment en el punt nominal de funcionament h) Corrent darrencada i factor de potncia darrencada i) Parell darrencada j) Volem arrencar amb un arrencador estrella-triangle. Quant val el corrent darrencada estrella?
a)
128
Mquines elctriques
b)
c)
Ordenem
De la segona
Substituint la primera
d)
129
e)
f)
g)
De la segona
Substituint en la primera
130
Mquines elctriques
i)
En arrencar = 0
j)
131
Problema MI2
Un motor dinducci trifsic de 50 Hz t els segents parmetres de lesquema equivalent fase-neutre
Quan salimenta a la tensi nominal de 380 V, calcular a) Corrent darrencada b) Factor de potncia en larrencada c) Parell quan la velocitat de gir s de 1450 rpm despreciant les prdues mecniques d) Si el motor salimenta mitjanant un transformador de caracterstiques nominals
quan en el primari hi ha 6000 V, quant val la tensi en borns del motor i en quant es redueix el parell darrencada respecte destar a tensi nominal?
a)
En larrencada
132
Mquines elctriques
b)
c)
133
d)
es redueix un
134
Mquines elctriques
Problema MI3
Un motor dinducci 380/220 V 50 Hz 3 fases arrossega una crrega de manera que la velocitat s 950 rpm i les prdues mecniques es poden representar per un parell de 2 Nm. Sabent que lesquema equivalent en estrella t les segents dades:
Si la mquina es connecta en estrella a 380 V, calculeu: a) Velocitat de sincronisme, nombre de parells de pols i lliscament. b) Corrent absorbit. c) Potncies i Cos d) Parell i potncia entregada a la crrega. e) Rendiment. f) Si per arrencar es posa una resistncia de 10 en srie amb cada una de les fases del rotor, quant val el corrent darrencada i el factor de potncia? (Nota: La relaci de transformaci rotor-estator val 1). g) Podem arrencar en estrella-triangle? Quin corrent, si es pot, es consumir?
a)
135
b)
c)
d)
136
Mquines elctriques
f)
Problema MI4
Un motor dinducci trifsic de 380 V 50 Hz ha darrossegar una crrega, la velocitat de la qual no t importncia. El parell que ha de realitzar, incloses les prdues mecniques s = 90 + 20 10-5 2 (SI). Triar el motor ms indicat entre els sis disponibles a lapndix. Calcular corrent, parell, potncies, factor de potncia i rendiment.
137
1-s 0.995 0.990 0.985 0.980 0.975 0.970 0.965 0.960 0.955 0.950 0.945 0.940 0.935 0.930 0.925 0.920
s 0.005 0.010 0.015 0.020 0.025 0.030 0.035 0.040 0.045 0.050 0.055 0.060 0.065 0.070 0.075 0.080
(p = 3) 1 = 2 = 3 92.17 92.15 92.13 92.11 92.08 92.06 92.04 92.02 92.00 91.98 91.96 91.94 91.92 91.90 91.88 91.86
(p = 2) 4 94.89 94.84 94.79 94.74 94.69 94.64 94.60 94.55 94.50 94.45 94.41 94.36 94.31 94.27 94.22 94.18
(p = 1) 5 = 6 109.5 109.3 109.2 109.0 108.8 108.6 108.4 108.2 108.0 107.8 107.6 107.4 107.3 107.1 106.9 106.7
Cerquem els punts de funcionament 1 2 3 4 5 6 92.14 92.16 92.09 94.63 107.7 Nm 1-s 0.988 0.992 0.977 0.968 0.946 s 1.2 10-2 8 10-3 2.3 10-2 3.2 10-2 5.4 10-2 988 992 977 1452 2838 rev/min 32% 49% 40% 73.5% 71.5% Cos 0.68 0.59 0.62 0.715 0.81 -
El motor 6 no sempra ja que treballaria en la part ms alta de la corba (perill dentrar en zona inestable). Agafem el motor 4 ja que t millor rendiment.
138
Mquines elctriques
Problema MI5
Un motor t una placa de caracterstiques amb, entre altres, les segents dades: 50 Hz, 960 rpm. Indiqueu quin tipus de mquina s, quin s el nombre de parells de pols i quant val la velocitat de sincronisme en rev/min (rpm).
Problema MI6
Una font trifsica ideal de tensi, de freqncia 50 Hz, alimenta un transformador reductor que subministra energia elctrica a un motor dinducci segons lesquema adjunt. Els cables de connexionat sn suficientment curts com per condiderar que no tenen resistncia ni reactncia. El motor treballa en el punt nominal de funcionament.
Transformador:
139
Motor:
Calculeu: a) Si el motor salimenta a tensi nominal i entrega el parell nominal, potncies activa, reactiva i aparent que consumeix. Corrent absorbit pel motor, parell til, velocitat de sincronisme i nombre de parells de pols. b) La tensi necessria a lentrada del transformador per tal que la tensi en borns del motor sigui la nominal i el rendiment del transformador. c) Sabent que el motor t un corrent darrencada directa de 6 cops el corrent nominal amb un factor de potncia de 0.4. Calculeu la caiguda de tensi (en %) en el transformador quan el motor arrenca. d) Corrents que circulen pel transformador en cas de curt circuit a la sortida de baixa.
a)
Don dedum
p=2
140
Mquines elctriques
b) Despreciem la branca transversal del transformador. Valor de la branca longitudinal del transformador:
c)
141
d)
Problema MI7
Un motor dinducci trifsic de 3 parells de pols, alimentat a tensi nominal de 3 x 380 V 50 Hz t les corbes caracterstiques del tipus 1 de lapndix. La crrega que arrossega ofereix, incloses les prdues mecniques, un parell resistent de tipus ventilador. ( en rad/s i en Nm) Es demana en rgim permanent de treball: a) Velocitat i parell (NOTA: Agafeu un mnim de 4 punts de la corba -) b) Potncia activa consumida i rendiment c) Potncies reactiva i aparent consumides i factor de potncia d) Corrent de lnia
a)
Corba parell resistent-velocitat 1-s (rev/min) (rad/s) (Nm) 0.95 950 99.48 294 0.96 960 100.53 300 0.97 970 101.58 306 0.98 980 102.63 312
142
Mquines elctriques
b)
(1 - s) = 0.96
del grfic
sobt
= 70%
Cos -
sobt
Cos = 0.82
d)
Problema MS1
Un motor sncron est connectat a una xarxa ideal de 3 x 660 V. La crrega s del tipus ventilador amb r = 50 + 0.005 2 (S.I.) amb les prdues mecniques ja incloses en la crega. El motor est connectat en estrella i t un parell de pols. La freqncia de la xarxa s de 50 Hz. Se sap que a la velocitat de sincronisme la tensi de debanat verifica Udeb. = 35 Iexc.. La reactncia sncrona (o de dispersi) val 0.1 /fase i la resistncia dels debanats 0.05 /fase. Lexcitaci est regulada de manera que la xarxa veu Cos = 1 Trobar: a) Velocitat b) Corrent de lnia c) Corrent dexcitaci d) Potncies activa i reactiva consumides e) Rendiment f) Repetir a) i b) si la mquina t 2 parells de pols g) Repetir f) si la mquina t 3 parells de pols h) Repetir a), b), c), d) i e) si el Cos de la lnia s 0.9(c)
a)
b)
144
Mquines elctriques
ser
I=I+j0
d)
e)
145
f)
Operant
g)
Operant
146
Mquines elctriques
h)
Operant:
147
Problema MS2
Un motor sncron arrossega una crrega de tipus carr. = 35 + 0.4 (S.I.) i t unes prdues mecniques que suposen un parell pm = 4.5 + 7 10-5 2. El motor est connectat en estrella i t dos parells de pols. La xarxa s de 3 x 380 V 60 Hz. Sabem que Xs = 0.05 /fase i Rs = 0.025 /fase i que Udeb. = 20 Iexc.. Calcular: a) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 1 b) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 0.8 (i) c) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 0.8 (c) d) Corrent que circularia si, estant aturat, es connects el motor a la xarxa.
a)
148
Mquines elctriques
149
Problema MS3
Un generador sncron subministra a la xarxa una potncia activa d1 MW i una reactiva capacitiva de 200 kVAr, sabent que el rendiment del generador s del 95%, quina potncia mecnica cal entregar-li a leix?
150
Mquines elctriques
Problema MS4
Una mquina sncrona que actua com a generador, absorbeix 20 MW de potncia mecnica i t un rendiment del 92%, quant val la potncia elctrica que entrega a la xarxa?
En un generador
Problema MS5
Un motor sncron de 40 kW i 3 parells de pols salimenta a una frqncia de 410 Hz i arrossega una crrega de a) 10 Nm b) 20 Nm
excepte si el parell s massa gran per a la potncia del motor, cosa que passem a comprovar
a)
b)
153
Motor tipus 1:
Motor de 3 parells de pols
154
Mquines elctriques
Motor tipus 2:
Motor de 3 parells de pols
155
Motor tipus 3:
Motor de 3 parells de pols
156
Mquines elctriques
Motor tipus 4:
Motor de 2 parells de pols
157
Motor tipus 5:
Motor dun parell de pols
158
Mquines elctriques
Motor tipus 6:
Motor dun parell de pols