You are on page 1of 145

Mquines elctriques

Oriol Boix Aragons Joan Rull Duran

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

ndex

ndex

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Introducci a les mquines elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 El transformador monofsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15


1- El transformador ideal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 1-1- Transformador ideal en crrega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 2- Transformador quasi ideal . . . . . . . 2-1- Connexi en buit . . . . . . 2-2- Transformador en crrega 2-2-1- Potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 18 20 23

2-3- Conclusions sobre el transformador quasi-ideal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3- Transformador quasi-ideal amb resistncia als debanats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 3-1- Reducci dels valors del transformador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 4- Transformador quasi-ideal amb dispersi als debanats i sense resistncia als debanats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5- Transformador quasi-ideal amb prdues en el ferro . . . . . . . . . . . . . . . 5-1- Prdues per histresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5-2- Prdues per corrents induts de Foucault . . . . . . . . . . . . . . . 5-3- Clcul de les prdues globals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6- Esquema equivalent del transformador real . . . . . . 6-1- Redut a primari . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-2- Redut a secundari . . . . . . . . . . . . . . . 6-3- Casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-3-1- Transformador en buit . . . . . 6-3-2- Transformador en crrega . . . 6-3-3- Transformador en curt circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

26 28 28 29 29 30 30 31 31 31 32 32

7- Plaques de caracterstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 8- Parmetres de funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 9- Autotransformadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquines elctriques

10- Transformadors de mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 10-1- Transformadors de corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 10-2- Transformadors de tensi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Transformadors trifsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1- Banc de tres transformadors monofsics . . . . . . . 2- Transformadors trifsics de columnes. Connexions 2-1- ndex horari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2-2- Grups de connexi . . . . . . . . . . . . . . 2-3- Casos normals i especials . . . . . . . . . ...... estrella, ...... ...... ...... ............. triangle i zig-zag ............. ............. ............. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 37 38 39 39

3- Transformadors en paral.lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 4- Connexions habituals dels transformadors de mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Mquines elctriques dinmiques elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43


1- Actuadors lineals: Electroimant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2- Mquina rotativa elemental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2-1- Principi de funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Mquina de corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47


1- Descripci i principi de funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 1-1- Tensi en borns dun conductor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 1-2- Tensi en borns de la mquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 2- Esquema equivalent duna mquina dexcitaci independent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 3- Mquina de corrent continu amb excitaci srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
1- Constituci i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1-1- Constituci de la mquina dinducci . . . . 1-2- Generaci de camps magntics . . . . . . . . . 1-3- Generaci de camps magntics giratoris . . 1-4- Acci del camp magntic sobre una espira 1-5- Principi de funcionament . . . . . . . . . . . . . 1-5-1- Lliscament . . . . . . . . . . . . . . . 1-5-2- Parells de pols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 53 54 55 57 57 58 58

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

ndex

23456-

Esquema equivalent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Deducci de la caracterstica mecnica . . . . . . . . . . Corbes caracterstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mtodes darrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-1- Arrencada directa . . . . . . . . . . . . . . . . . 6-2- Arrencada estrella-triangle . . . . . . . . . . . 6-3- Arrencada amb autotransformador . . . . . 6-4- Acoblament darrencada . . . . . . . . . . . . 6-5- Arrencada mitjanant convertidor . . . . . . 6-6- Arrencada controlant parmetres del rotor

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

59 61 62 63 65 65 65 66 66 66 66

7- Regulaci de velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Mquina sncrona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
1- Constituci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 1-1- Rotor cilndric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 1-2- Rotor de pols sortints . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 2345Principi de funcionament . . . . . Excitatriu . . . . . . . . . . . . . . . . Esquema equivalent . . . . . . . . . Assaig de buit i de curt circuit . 5-1- Assaig de buit . . . . . 5-2- Assaig de curt circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 72 73 74 74 74 75 75 75 76 77

6- Comportament de la mquina . . . . . . . . . . . . . . . . 6-1- Comportament en buit i en crrega . . . . . 6-2- Comportament en curt circuit . . . . . . . . . 6-3- Connexi a una xarxa de potncia infinita 6-4- Estabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Centrals generadores denergia elctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79


1- Centrals hidruliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 1-1- Centrals hidruliques reversibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 2- Centrals trmiques 2-1- Centrals 2-2- Centrals 2-3- Centrals 2-4- Centrals ....... de carb de fuel . de gas . . nuclears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 81 81 81 82

3- Energies alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

10

Mquines elctriques

Problemes de transformadors monofsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Problemes de transformadors de mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Problemes de transformadors trifsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Problemes de mquines de corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Problemes de mquines dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Problemes de mquines sncrones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Presentaci

11

Presentaci

Com a continuaci del text "Circuits elctrics", presentem aquesta introducci a les mquines elctriques. Hem volgut donar un tractament tant simple com ha estat possible, intentant abarcar les tipologies de mquines ms freqents. Aix shan obviat les demostracions conduents a lobtenci dalguns esquemes equivalents pensant que aquest text est adreat a usuaris daquestes mquines i no a dissenyadors de sistemes elctrics. Hem cregut convenient tractar amb ms profunditat els transformadors, tant per la seva mplia difusi en tot tipus dinstal.lacions com per que serveix de base per a la comprensi daltres mquines. Amb aquesta publicaci tamb pretenem facilitar una eina destudi, tant per agilitzar lassimilaci de conceptes en les sessions docents, alliberant lestudiant de tasques montones, com per incentivar lautoaprenentatge mitjanant problemes resolts. Malgrat tot no pretenem substituir lassistncia a classe on es poden transmetre conceptualitzacions i metodologies difcils de plasmar en un text i que, alhora, el complementen. Lluny queda del nostre objectiu desviar latenci de lampliaci de coneixements aportada per la recerca bibliogrfica. Recordem que per assentar els coneixements adquirits, no nhi ha prou amb la lectura del text sin que s imprescindible una forta dosi de treball personal, especialment la realitzaci de problemes. Malgrat els esforos per evitar i corregir errors o imprecisions, som conscients que alguns no han estat detectats, per la qual cosa demanem avanadament disculpes i agram ladvertiment dels mateixos. No volem acabar aquesta presentaci sense agrair tant el suport dels companys de la Secci de Barcelona del Departament dEnginyeria Elctrica com la inestimable col.laboraci den Francesc Suelves, na Maria Boix i nOriol Gell.

Els autors Barcelona, mar 1993

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Introducci a les mquines elctriques Introducci el

Una mquina elctrica s un dispositiu que transforma energia elctrica en una altra energia amb presentaci diferent, passant aquesta energia per una etapa demmagatzemament en un camp magntic. Poden ser de dos tipus:

La mquina elctrica esttica per excel.lncia s el transformador. Converteix energia elctrica en energia elctrica de caracterstiques diferents1. Les mquines elctriques dinmiques es classifiquen en:

En tota mquina elctrica tindrem un circuit magntic que habitualment ser amb entreferro en les mquines dinmiques i sense entreferro en les esttiques. Totes les mquines elctriques sn reversibles, s a dir, poden transformar lenergia en ambds sentits.

Els aparells que transformen energia elctrica en energia elctrica amb una altra presentaci sense passar per un camp magntic (per mitjans electrnics) sanomenen convertidors esttics.

los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.

14

Mquines elctriques

Una mquina elctrica s ideal quan transforma tota lenergia dentrada en energia de sortida. Les mquines reals no sn ideals ja que hi ha una part de lenergia que es perd en la transformaci (normalment en forma de calor). Sanomena rendiment (que habitualment es representa per ) al quocient entre lenergia de sortida i lenergia dentrada. En el cas duna mquina rotativa, per exemple, lenergia elctrica es transforma en mecnica, excepte les prdues que es transformen en calor. Aquestes sn de tres tipus, elctriques (efecte Joule, ...), magntiques (histresi, ...) i mecniques (fregaments, ...). Lenergia, segons el tipus de mquina, vindr donada per: Rotatives: Lineals: Energia = Parell Velocitat angular temps Energia = Fora Desplaament = Fora Velocitat temps

i la potncia per: Rotatives: Lineals: Potncia = Parell Velocitat angular Potncia = Fora Velocitat

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic monof

s una mquina elctrica (per tant, reversible), que converteix una energia elctrica en forma V1, I1, f en una altra energia elctrica en forma V2, I2, f.

1- El transformador ideal
Un transformador ideal consistiria en un nucli de material ferromagntic en el qual no hi hagus relaci entre B i H (cosa que, per a la major part del desenvolupament, equival a r = ). Els debanats estan formats per N1 i N2 espires respectivament, sense resistncia. Si en un instant hi ha un flux variable, les tensions indudes als debanats valen:

Si suposem que el flux s sinusoidal (t) = mx Cos t podem representar-lo fasorialment () i llavors

Les tensions estan en fase. Definim la relaci de transformaci com

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

16

Mquines elctriques

1-1- Transformador ideal en crrega

Si connectem una crrega al secundari, es verificar

U2 I2

El transformador no dissipa energia (ni activa ni reactiva) ja que s ideal; aix doncs U1 I1* = i llavors

Els corrents (segons el conveni de signes emprat) estan desfasats 180 i els seus mduls compleixen

La impedncia Z1 que es veu des del primari s

i podem escriure

per tant, el transformador ideal transforma les impedncies segons rt2, els corrents segons rt-1 i les tensions segons rt.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

17

2- Transformador quasi-ideal
Si r tindrem

Sabem que

i anomenem coeficient dinducci mtua al valor

Com suposem que tot el flux concatenat pel debanat 1 es concatena en el 2 (acoblament perfecte) tindrem:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

18

Mquines elctriques

i, per tant,

que es pot escriure en forma matricial

En rgim permanent sinusoidal

2-1- Connexi en buit


En buit el corrent de secundari s nul, I2 = 0. En aquest cas

El corrent que alimenta el transformador quan est en buit rep el nom de corrent magnetitzant (sigui quin sigui el costat pel qual alimentem).

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

19

Anomenem

Els corrents magnetitzants verifiquen

En ambds casos circula un flux magnetitzant que val

Com s raonable, el flux magnetitzant (flux de buit) s el mateix tant si alimentem per un costat com per laltre.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

20

Mquines elctriques

2-2- Transformador en crrega


Si carreguem el transformador amb una impedncia Z tindrem

El corrent de primari s suma duna part fixa i una que depn de la crrega. La part fixa s el corrent magnetitzant i laltra s el corrent que consumiria un transformador ideal amb la mateixa crrega. Quan la crrega del transformador s gran estem prop del transformador ideal ja que

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

21

En buit (Z = ), en canvi, es comporta com una inductncia de valor elevat, ja que I1 = Img1 En qualsevol dels dos casos la tensi U2 s la del transformador ideal. Veiem-ho

treiem I1 de lequaci de la dreta i ho substitum a la de lesquerra:

En rgim permanent sinusoidal, el flux a qu treballa el transformador val

i com

tenim

i llavors

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

22

Mquines elctriques

El flux s proporcional a la tensi i independent de la crrega. Si la tensi s constant el flux tamb ho ser. Si apareixen tensions superiors a les previstes (valor nominal), el flux tamb ser ms gran que el previst i la intensitat del camp magntic tamb ho ser; en conseqncia es pot produir la saturaci magntica del transformador. Pel que fa als corrents

la relaci de corrents ja no s la mateixa. Veiem la relaci entre el corrent efectiu de primari i el corrent de secundari

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

23

Per tant, la relaci de corrents efectius segueix essent la mateixa.

2-2-1- Potncies

Lenergia activa es conserva mentre que a la reactiva safegeix un terme corresponent a lenergia magnetitzant.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

24

Mquines elctriques

2-3- Conclusions sobre el transformador quasi-ideal

Equival a un esquema tal com

Tenit en compte les relacions de transformaci de corrents, tensions i impedncies, es pot associar un esquema equivalent sense allat galvnic ni que en realitat si hi hagi allament galvnic. Lesquema mostrat es comporta igual que el conjunt transformador-crrega vist des del primari. Pel que fa al secundari, els valors Z, I2 i U2 sn els reals i els Z, I2 i U2 sn els reals de secundari reduts al primari.

3- Transformador quasi-ideal amb resistncia als debanats


Considerem una resistncia en srie amb cada debanat, de valor la resistncia real del debanat. En rgim permanent sinusoidal

En aquest cas es dissipa una energia, en forma descalfament als debanats, anomenada prdues en el coure que tenen per expressi

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

25

A causa de les resistncies hi ha una caiguda de tensi que fa que

per, malgrat tot,

ja que els valors de R1 i R2 sn (i han de ser) baixos per a no tenir caigudes de tensi ni prdues importants.

3-1- Reducci dels valors del transformador


Reducci al costat 1:

Reducci al costat 2:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

26

Mquines elctriques

Conv advertir que

4- Transformador quasi-ideal amb dispersi als debanats i sense resistncia als debanats
En un circuit magntic real, no tot el flux concatenat per un debanat circula pel ferro sin que hi ha una petita fracci que circula per laire (flux de dispersi). Aquesta dispersi depn fonamentalment de la constituci fsica del transformador. Anomenant c al flux com als dos debanats i 1 i 2 al de dispersi de cadascun dells, resultar

On 1 i 2 quantifiquen la dificultat que troba el camp magntic per circular per fora del ferro. Normalment 1 i 2 .

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

27

Anomenem:

Lacoblament magntic no s ideal. Definim les inductncies globals com

Definim el coeficient dacoblament com

A mesura que KM sacosta a 1 ens indica que lacoblament entre els dos debanats s millor, en el cas ideal valdria 1.

En rgim permanent sinusoidal:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

28

Mquines elctriques

A partir dara, per abs del llenguatge, anomenarem

amb aix el nou esquema equivalent redut al costat 1 s

5- Transformador quasi-ideal amb prdues en el ferro


Les prdues en el ferro sn de dos tipus: per histresi per corrents induts de Foucault

5-1- Prdues per histresi


Per ra del cicle dhistresi que descriu la intensitat de camp magntic cada perode, a causa de lalternncia del corrent. Per a cada perode es perd una energia igual a lrea del cicle. La potncia perduda ser

on Kh s una constant que depn del material.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

29

5-2- Prdues per corrents induts de Foucault


El camp magntic en el ferro s variable; ats que el ferro s conductor (ni que amb una resistncia ms elevada que en el coure) sindueixen en el ferro uns corrents que es tanquen en ell.

on v s la tensi induda i diferencial de ferro. Les prdues seran

dR

s la resistncia del

on Kf s una constant que depn del material. Per reduir les prdues per corrents induts de Foucault, els nuclis dels transformadors no sn massissos sin que estan formats per un conjunt de xapes (habitualment de lordre de 0.3 a 0.4 mm de gruix) allades entre elles per una capa de verns, amb la finalitat daugmentar R.

5-3- Clcul de les prdues globals

On veiem que les prdues globals en el ferro sn aproximadament proporcionals al quadrat de la tensi

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

30

Mquines elctriques

Per tant, podem associar una resistncia fictcia de prdues en el ferro.

Lesquema equivalent que noms inclou les prdues en el ferro ser

Redut a primari:

Redut a secundari:

6- Esquema equivalent del transformador real


Ara trobarem lesquema equivalent del transformador incloent tots els fenmens vistos fins ara (transformador real).

6-1- Redut a primari

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

31

6-2- Redut a secundari

6-3- Casos
Hi ha tres casos de funcionament que permeten simplificar lesquema generalitzat. Objectiu del clcul Buit Crrega Curt circuit PFe, Img U, PCu, Icc R1 RFe 0 Simplificacions Xd1 Xmg 0 Xmg R1, R2 Xd1, Xd2 V2 = 0 Condicions I2 = 0

RFe habitualment

Els valors de RFe, Xmg, R1, R2, Xd1 i Xd2 sobtenen de dos assajos: Buit i curt circuit.

6-3-1- Transformador en buit

De lassaig en buit sobtenen els valors:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

32

Mquines elctriques

6-3-2- Transformador en crrega


A partir dun cert nivell de potncia (activa o reactiva) transferida pel secundari, el valor de Img i IFe s molt petit respecte a I1 per tant es pot admetre la simplificaci sobre lesquema equivalent. La potncia a partir de la qual es considerar despreciable la branca transversal dependr de la precisi desitjada. A efectes del clcul de potncies i rendiments la branca transversal mai s despreciable.

6-3-3- Transformador en curt circuit


El comportament del transformador en curt circuit es determina mitjanant lassaig anomenat de curt circuit; en el qual es cerca experimentalment la tensi a qu cal alimentar el primari per tal que el corrent de secundari sigui el nominal. Ats que les tensions sn molt baixes, la branca transversal de lesquema equivalent ser negligible. Sanomena tensi relativa de curt circuit en tant per u (cc) al quocient entre la tensi aplicada i la nominal. Molts cops aquest valor sescriu en tant per cent. El valor de cc dna idea del valor de la impedncia longitudinal de lesquema equivalent (Zcc).

Sovint el valor cc va acompanyat del factor de potncia de curt circuit (Cos cc) que s el factor de potncia mesurat al primari en lassaig de curt circuit i que dna idea de la relaci entre la resistncia i la impedncia de la branca longitudinal. Quan no es t el valor de Cos cc es suposa igual a zero; s a dir, que no hi ha Rcc. Davant una situaci de defecte, com les tensions en borns dels transformadors sn molt baixes, sadmet un esquema equivalent com el de la figura. En cas de curt circuit, un transformador real alimentat amb una font de tensi ideal de valor el nominal s recorregut per un corrent Icc que val

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

33

Si la font dalimentaci no s ideal trobem la impedncia transversal equivalent del transformador real com

i aquesta s la impedncia que representa el transformador real en el circuit a estudiar. ZB variar de valor segons si reduim al costat 1, prenent la tensi UN1, o al costat 2, prenent UN2.

7- Plaques de caracterstiques
Alguns dels valors ms corrents que apareixen en les plaques de caracterstiques sn un subconjunt dels segents: U1N , U2N , SN fN P0 , cc I1N , I2N Cos 0 , Cos cc o I10 , PCuN tensions i potncia aparent nominals freqncia nominal prdues en buit i tensi de curt circuit corrents nominals factors de potncia de buit i de curt circuit o corrent de primari en lassaig de buit i prdues en el coure nominals

Hi ha fabricants que faciliten Cos 0 i Cos cc mentre que altres donen I10 i PCuN. En els problemes hem escollit la primera forma; en cas que les dades fossin I10 i PCuN obtindrem les altres dues segons:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

34

Mquines elctriques

8- Parmetres de funcionament
Sanomena rendiment a la relaci entre lenergia de sortida i la dentrada

I es defineix la caiguda de tensi com la diferncia entre la tensi que hi hauria a la sortida si el transformador fos ideal i la que realment hi ha. La caiguda de tensi en % ser:

on Uesp = tensi esperada considerant que salimenta pel primari Uesp = U2nom si salimenta a U1nom Uesp = U2nom si Ureal = aquella que en realitat hi ha

9- Autotransformadors
Lautotransformador s un transformador en el qual els debanats primari i secundari tenen una part comuna. T lavantatge que cal menys volum de ferro i de coure i, per tant, s ms econmic. T linconvenient que es perd lallament galvnic.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

El transformador monofsic

35

Si es trenca una espira de la part comuna tota la tensi dentrada apareixer a la sortida. Per aix noms sempra com a reductor per a relacions de transformaci petites.

10- Transformadors de mesura


Sn transformadors de potncia molt petita (5, 10, 20 VA) per amb una relaci de transformaci molt precisa. Sempren quan el corrent o la tensi que es volen mesurar sn massa elevats per poder-los entrar en un aparell de mesura. Sn estranys els ampermetres de ms de 20 A i els voltmetres de ms de 500 V ja que sescalfarien fora.

10-1- Transformadors de corrent


Tenen un primari amb molt poques espires i un secundari amb el nombre despires necessries per aconseguir la relaci de transformaci. Molts cops (BT) el primari noms necessita una espira i llavors es fa passar el cable per dins directament. Els seus secundaris acostumen a ser de 5 A encara que tamb hi ha els d1 A. Tamb sempren transformadors de corrent en instal.lacions dalta tensi, encara que el corrent sigui petit, per evitar problemes dallament. Per exemple, no es pot imaginar un ampermetre de 10 A en un quadre de manera que els borns de lampermetre estiguin a 30 kV respecte a terra.

10-2- Transformadors de tensi


Tenen un primari amb un nombre molt elevat despires i un secundari amb el nombre despires necessari per obtenir la relaci de transformaci.

Els seus secundaris acostumen a ser de 100, 110,

V.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Transformadors trifsics trif

1- Banc de tres transformadors monofsics


Per transformar un sistema trifsic en un altre de tensi diferent poden emprar-se tres transformadors monofsics iguals. Es poden connectar en Y o en D per qualsevol dels costats. En el cas de la figura, els TR1, TR2 i TR3 sn idntics, tenen una relaci de transformaci U1/U2 i estan amb el primari en triangle i el secundari en estrella.

Cal anar amb compte amb les relacions de transformaci ja que la relaci de transformaci del banc no coincideix habitualment amb la dels transformadors que el composen. Els bancs trifsics no es solen emprar ms que en instal.lacions molt concretes ja que poden donar problemes enfront de desequilibris de crrega.

2- Transformadors trifsics de columnes. Connexions estrella, triangle i zig-zag


Un transformador trifsic de columnes consta dun nucli que t tres columnes (alguns tenen cinc columnes per noms es posen debanats a les tres centrals), cada una de les quals tindr un debanat primari i un secundari. Tant el primari com el secundari dun transformador trifsic es poden connectar, bsicament, de tres maneres: estrella, triangle i zig-zag; representades a la figura. Segons la forma de connexi dambds debanats es tenen propietats i relacions de transformaci diferents.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

38

Mquines elctriques

En la connexi estrella el neutre s accesible (pot haver-hi tensions senzilles) i el corrent de lnia coincideix amb el corrent de bobina. Cada bobina ha daguantar la tensi senzilla. En el triangle cada bobina ha daguantar la tensi composta per per ella noms circula el corrent de lnia dividit per arrel de tres. Calen arrel de tres cops ms espires que en la connexi estrella. No hi ha neutre possible. En el zig-zag cal fer dues bobines per fase per les quals circular el corrent de lnia. Cal un nombre despires ms gran que en el cas estrella (concretament dos dividit per arrel de tres cops ms). Hi ha neutre accessible. Els zig-zags sempren molt poc; habitualment quan la crrega ha de ser fortament desequilibrada. Normalment es representen les estrelles amb la lletra Y, els triangles amb la D i els zigs-zags amb la Z.

2-1- ndex horari


Tenint en compte que els debanats del transformador van muntats en columnes, les tensions de les bobines de cada columna estaran en fase o en contrafase. En fer les connexions (estrella, triangle o zig-zag) en primari i secundari apareixeran decalatges diferents en funci de la connexi. Diem que un born del primari i un born del secundari sn homlegs quan les tensions dels esmentats borns respecte a les seves parelles estan en fase. Els borns homlegs es poden simbolitzar amb un punt marcat al costat. Per les simetries dels sistemes trifsics es pot deduir que qualsevol decalatge en debanats estrella, triangle o zig-zag ser un mltiple de /6 sigui quina sigui la connexi. Tenint en compte que hi ha 12 decalatges possibles hom va assimilar aix a un rellotge que tingus la maneta llarga en la posici vertical i suposada en la direcci duna tensi del costat de tensi ms elevada i la maneta curta en la direcci de la mateixa tensi del costat de tensi menor; per exemple, entre la tensi A-B i la-b o entre lA-N i la-n. Aix un decalatge de /6 sanomena 1, un de /3 sanomena 2, un de 5/6 sanomena 5, etc. Lndex horari es refereix a un transformador alimentat pel costat de tensi ms alta amb un sistema trifsic simtric de seqncia directa; ats que un canvi en la seqncia de fases de lalimentaci dna lloc a un ndex horari diferent.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Transformadors trifsics

39

2-2- Grups de connexi


Sentn per grup de connexi dun transformador la designaci del tipus de debanat i del decalatge. Els transformadors sacostumen a designar mitjanant dues lletres i un nmero. La primera lletra designa el costat de tensi ms alta (independentment del fet que sigui el primari o el secundari) i la segona el de tensi ms baixa. El nmero s lndex horari (entre 0 i 11). La lletra corresponent al costat de tensi ms alta es posa majscula i la del de tensi ms baixa minscula. Per exemple un transformador Dy5 t un debanat en triangle i un en estrella de tensi menor (o igual) que laltre i hi ha un desfs de 5/6 entre les tensions compostes. Hi ha una nomenclatura ms completa que afegeix una N (o n) desprs de la lletra del debanat corresponent si aquest t el neutre accessible. Per exemple Dyn11, YNd5, etc.

2-3- Casos normals i especials


Els grups de connexi normals sn aquells que la prctica ha definit com de major inters. Aquests sn Dd0, Yy0, Dz0, Dy5, Yd5, Yz5, Dd6, Yy6, Dz6, Dy11, Yd11 i Yz11. Aquests casos shan representat a la figura de la pgina segent. Entenem per casos especials aquells en qu lndex horari prov duna rotaci de fases en un cas normal. Aix els ndexs 4 i 8 corresponen al 0, els 1 i 9 al 5, els 2 i 10 al 6 i els 3 i 7 a l11. Habitualment quan obtinguem un grup daquest tipus considerarem que els borns estan mal rotulats. Tamb es poden obtenir casos especials si salimenta el transformador amb un sistema de tensions de seqncia inversa. En aquest cas sobt un ndex horari simtric respecte leix 0-6. Per exemple del grup 5 sobt el 7 i de l11 l1. Els grups 0 i 6 no varien en canviar la seqncia de fases. En casos en qu es necessitin grups no normalitzats (per exemple per interconnectar una xarxa mallada complexa) es pot obtenir un grup no normalitzat (que caldr encarregar expressament) a partir dun grup normalitzat (que estar en catleg). Per exemple, del grup 5 es pot obtenir (per rotaci de fases i canvi de seqncia) els grups: 1,3,5,7,9 i 11.

3- Transformadors en paral.lel
Per tal que dos transformadors es puguin connectar en paral.lel cal que tinguin: Mateixa rt (i mateixes UN si s possible) Mateixa cc (i mateix Cos cc si s possible) Mateix ndex horari Aquestes condicions impliquen que amb el mateix nivell de crrega les tensions de sortida sn iguals en mdul. Ho sn en fase si es compleixen les indicacions entre parntesi. s fora recomanable que la seva relaci de potncies sigui menor que 2.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

40

Mquines elctriques

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Transformadors trifsics

41

4- Connexions habituals dels transformadors de mesura


Els transformadors de mesura sn habitualment monofsics; per tant, es connecten en banc per tal de poder fer les mesures trifsiques. Per qestions de seguretat un dels dos pols del secundari ha de connectar-se directament a terra. Les dues formes ms habituals de connexi sn: Connexi completa:

Connexi en V (ms econmica, noms per a sistemes sense neutre):

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquines elctriques dinmiques elementals el din

1- Actuadors lineals: Electroimant


Sn mquines formades per dos elements; un nucli de material ferromagntic fix, el qual t un debanat dN espires i un altre nucli de material ferromagntic mbil. En circular corrent pel debanat apareix un camp magntic en el nucli, el qual provoca que ambdues parts satreguin amb una fora que s funci de la llargada (x) de lentreferro. Les equacions elctriques que regeixen sn:

La fora sempre s datracci

2- Mquina rotativa elemental


Es caracteritza per tenir dues parts, una fixa (estator) i una mbil (rotor). Lobjectiu s obtenir parell. Cal recordar les equacions que relacionen energia (E), parell (), angle recorregut (), potncia (P) i velocitat angular ().

los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.

44

Mquines elctriques

Com sha vist en els transformadors, les mquines elctriques ideals no tenen prdues en la transformaci denergia, per tant una mquina rotativa ideal transformar tota lenergia elctrica en mecnica. Les mquines reals tenen, per, una srie de prdues, a causa dels fenmens ja coneguts descalfament pels efectes Joule, histresi i Foucault. Addicionalment les parts que estan en moviment tenen una certa fricci; aquest parell de fricci multiplicat per la velocitat angular dna la potncia de prdues per fricci mecnica, b siguin per imperfeccions dels rodaments b pel ventilador de refrigeraci. Ats que lenergia de prdues sinverteix a escalfar els components de la mquina, cal preveure un sistema devaquaci daquest calor per tal devitar que els materials arribin a temperatures excessives; normalment el sistema de refrigeraci consisteix a acoblar un ventilador que fa circular aire (ja sigui solidari al propi eix de la mquina o independent). El segent diagrama presenta totes les prdues energtiques possibles en una mquina (hi haur mquines que no tindran alguna o algunes delles).

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquines elctriques dinmiques elementals

45

Es defineix el rendiment com la relaci entre la potncia mecnica til de la mquina i la potncia elctrica activa que consumeix; s a dir el quocient entre la potncia aprofitable i la potncia consumida.

2-1- Principi de funcionament


Totes les mquines elctriques rotatives es basen en el mateix principi de funcionament: es generen dos camps magntics, un en el rotor i laltre en lestator, en no estar aquests camps alineats es produeix un parell motor ja que dos pols magntics de signe oposat satrauen. Latracci dels imants provoca el parell. El parell motor sempra per a vncer un parell resistent que correspon a laplicaci del motor (elevadors, maquinria, bombes, etc.). Un sistema est en equilibri mecnic quan el parell motor i el parell resistent sigualen. En cas de no estar en equilibri el sistema saccelera (augmenta o disminueix de velocitat). En lequilibri:

Si no hi ha equilibri:

on J s el moment dinrcia que ens descriu quanta massa t la part mbil i com est distribuda.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina de Corrent Continu

1- Descripci i principi de funcionament


Sanomena aix pel fet que salimenta amb corrent continu. Lestator est format per un electroimant que, en ser alimentat amb corrent continu, provoca laparici dun camp magntic constant que atravessa el rotor. Aquest debanat reb el nom de debanat dexcitaci; el corrent que per ell circula ve determinat per la llei dOhm.

on Rest. s la resistncia del fil del debanat, Iexc. el corrent dexcitaci i Vexc. la tensi que cal aplicar a lestator per tal que circuli Iexc.. Aquest corrent provoca un flux magntic . El rotor s un cilindre amb una srie de conductors longitudinals; aquests conductors estan formant un debanat tancat amb uns quants punts accessibles anomenats delgues.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

48

Mquines elctriques

El debanat rotric salimenta mitjanant dues escombretes (habitualment de grafit) que fan pressi sobre el conjunt de delgues (anomenat col.lector de delgues). El col.lector de delgues sacostuma a situar en leix de la mquina fora del cilindre format pel ferro del rotor. Ats que lestator provoca laparici dun flux magntic uniforme sobre el rotor; cada conductor del rotor, quan s recorregut per un corrent I, reb una fora Fc.

Fc = Fora sobre cada conductor l = llargada til El parell a cada conductor ser

Llavors el parell total ser

Kp depn de la forma constructiva del motor depn del corrent dexcitaci

1-1- Tensi en borns dun conductor


Si el rotor gira a velocitat constant i el camp creat per lexcitaci tamb s constant, la variaci del flux que concatena un conductor al llarg del temps tamb s constant; de manera que sindueix entre els seus extrems una tensi constant de valor Vc.

on Vc s la tensi induda en cada conductor, K1 s una constant que depn de la forma constructiva de la mquina, s el flux dexcitaci i v s la velocitat tangencial del conductor.

Si B i sn uniformes.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina de Corrent Continu

49

1-2- Tensi en borns de la mquina


En ser el debanat tancat, la tensi que apareix entre les dues delgues que fan contacte amb les escombretes s tants cops ms gran com conductors hi ha, ja que estan en srie.

Kv depn de la forma constructiva depn de lexcitaci

2- Esquema equivalent duna mquina dexcitaci independent


Tota mquina elctrica s reversible, per tant, una mquina de corrent continu pot treballar com a motor (convertint lenergia elctrica en mecnica) o com a generador (convertint lenergia mecnica en elctrica). La tensi induda pel fet de girar la mquina, E, val

la caiguda de tensi a la resistncia del debanat rotric, Rr, val

on I s el corrent que circula pel rotor i Rr s la resistncia equivalent1 del debanat rotric. Addicionalment les escombretes provoquen una caiguda de tensi constant, independent del corrent que circula (que representarem amb una font de tensi) de valor Vesc. i tenen una resistncia Resc. que provoca una caiguda de tensi Resc. I . Podem resumir el comportament de la mquina mitjanant el seu esquema equivalent. Com a motor:

Aquesta resistncia no s la que es pot mesurar sin que s la que sobt per assaig i inclou altres fenmens com la reacci dindut, el debanat de compensaci, etc.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

50

Mquines elctriques

Com a generador:

La potncia consumida o generada en la font E sinverteix en crear parell mecnic (cas motor) o absorbir parell mecnic i transformar-lo en energia elctrica (cas generador).

on m s el parell mecnic total, la part til daquest parell s el total menys el parell de fricci i el de ventilaci.

A flux constant el parell s proporcional al corrent i la velocitat a la tensi

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina de Corrent Continu

51

Treballant com a motor, en el moment darrencar E s 0, ja que s nul.la. Si es connecta un motor de corrent continu quan est aturat directament a una font de tensi circular un corrent molt gran (quasi un curt circuit).

Cal arrencar afegint resistncies addicionals en srie amb la mquina que limitin la circulaci de corrents massa grans. A mida que la mquina va augmentant de velocitat aquestes resistncies es van eliminant fins que en funcionament normal la mquina queda connectada directament a la font dalimentaci.

La corba parell-velocitat a excitaci fixa i tensi dalimentaci constant s la de la figura, on r s el parell resistent de la crrega, m el parell motor de la mquina i mx s el parell mxim, que correspon a corrent mxim. El pendent s petit (en el dibuix est exagerat) i s a causa de les caigudes (Resc + Rr) I

s una mquina molt "rgida", la velocitat varia poc amb el parell, per tant s fcil cremar la mquina per excs de parell. Per variar la velocitat cal variar la tensi.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

52

Mquines elctriques

3- Mquina de corrent continu amb excitaci srie


Fins ara hem suposat que salimentava el debanat dexcitaci amb una font de tensi constant independent; si el debanat dexcitaci es posa en srie amb el del rotor1 obtenim lanomenat motor srie en qu el corrent del rotor passa tamb per lestator.

Si s constant, en augmentar puja el corrent.

A parell fix, a ms tensi ms velocitat. Si la velocitat s nul.la el parell tendeix a infinit, per tant s el motor ms emprat histricament per a tracci elctrica (ferrocarrils, grans elevadors, etc.) i totes les aplicacions que necessiten un gran parell darrencada. Si el parell s nul la velocitat tendeix a infinit. Cal vigilar que aquesta mquina no es quedi sense parell, per exemple si es trenca la cadena o la corretja.

Per poder fer aix caldr fer un debanat amb poques espires de fil gruixut (en comptes de moltes espires de fil prim) que doni lloc al mateix N Iexc

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci dinducci

1- Constituci i funcionament 1-1- Constituci de la mquina dinducci


La mquina dinducci presenta lestator constitut de forma que, si saplica una terna trifsica de corrents als seus debanats sorigina un camp magntic giratori. El rotor, en canvi, presenta dues modalitats dexecuci, segons sigui o no accessible des de lexterior. En el primer cas, corresponent a la mquina de rotor debanat, el rotor est constitut per debanats trifsics amb idntica disposici que els de lestator, connectats a lexterior en curt circuit, els debanats rotrics sn accessibles des de lexterior a travs de tres pastilles de grafit (escombretes) que fan pressi sobre tres contactes lliscants anomenats anells lliscants, allats elctricament entre ells i connectats a cada debanat (els tres debanats del rotor estan en connexi estrella per tal de minimitzar el nombre danells lliscants necessaris).

En el segon cas, en canvi, corresponent a la mquina de gbia desquirol, no hi ha debanats al rotor i aquest est format per un conjunt de barres de coure, llaut o alumini disposades sobre generatrius exteriors del rotor, o b lleugerament inclinades respecte aquestes, i unides per cadascun dels extrems mitjanant un anell del mateix metall. A la prctica, aquesta disposici actua de la mateixa manera que ho faria un feix despires debanades sobre el rotor i posades en curt circuit.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

54

Mquines elctriques

1-2- Generaci de camps magntics


Les mquines elctriques, en general, presenten dos circuits elctrics, un a lestator i laltre al rotor, que sacoblen a travs dun camp magntic. Daquesta manera, amb la interacci entre ambds circuits, saconsegueix la conversi denergia elctrica en energia mecnica -cas dels motors- o b, a linrevs, la transformaci denergia mecnica en energia elctrica -cas dels generadors-. En aquest apartat es pretn mostrar els principis bsics que permeten la comprensi dels fenmens que shan apuntat anteriorment. Origen del magnetisme. Laparici de camps magntics s a causa del desplaament de crregues elctriques, s a dir, qualsevol crrega en moviment origina al seu entorn un camp magntic. Daquesta manera, al voltant dun fil conductor de corrent es genera un camp magntic dintensitat directament proporcional a la intensitat del corrent que el produeix i inversament proporcional a la distncia del punt on es considera el camp respecte al fil.

Camp a lentreferro de les mquines dinducci. El camp magntic a les mquines dinducci s originat pels debanats de lestator que actuen com inductors del camp magntic. El camp generat per una bobina diametral es pot aproximar amb una expressi daquest tipus:

on B s el camp magntic i x s langle que forma el radi del punt on es considera el camp respecte al dimetre on s debanada la bobina. Al seu torn, el camp mxim Bmx. ve donat a partir de lexpressi segent:

amb K, constant que depn de lexecuci del debanat, N, nombre despires que constitueixen la bobina, i i, corrent que hi circula.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

55

Dacord amb aix, si salimenta la bobina amb corrent altern sinusoidal, a cada punt de lentreferro hi haur present un camp magntic damplitud variable. En aquest cas, es diu que el camp magntic s polsant.

1-3- Generaci de camps magntics giratoris


Habitualment, en les instal.lacions industrials, sempren mquines trifsiques perqu permeten la consecuci relativament senzilla de camps magntics giratoris. Si es disposen tres bobines diametrals a lestator duna mquina dinducci, decalades entre elles 120, el camp que sobt del conjunt s superposici dels camps de les tres bobines, s a dir, sobt per addici dels camps produts separadament pels debanats de cadascuna de les fases.

Si salimenten aquestes bobines amb una terna trifsica de corrents, el camp resultant s descrit amb la segent expressi:

on s la polsaci dels corrents alterns que generen el camp, i Bmx., ara, pren el valor

on I s el valor efica del corrent per fase absorbit per lestator. Sobserva que el camp magntic depn, alhora, tant del punt on es consideri com de linstant de temps en qu savalui. Encara ms, per a un punt fix de lentreferro, el camp seguir una evoluci sinusoidal en el temps. Un camp daquest tipus sanomena camp giratori. Aquest nom s per ra del fet que el rotor "veu" com el camp magntic gira al voltant del seu mateix eix. El dibuix de la pgina segent, on la fletxa indica la direcci del camp magntic resultant, permet clarificar aquests conceptes.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

56

Mquines elctriques

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

57

1-4- Acci del camp magntic sobre una espira


La creaci dun camp magntic a lentreferro duna mquina dinducci t per objecte aconseguir lacoblament elctric entre els circuits del rotor i lestator i, alhora, produir un efecte dinmic que permeti el funcionament de les mquines elctriques com a tals. Aquest darrer aspecte es relaciona amb la segent constataci experimental: en una espira, sotmesa a lacci dun camp magntic, apareix una tensi induda entre els seus extrems. Si aquests, a ms, suneixen, circularan corrents que generaran un camp magntic tendent a oposar-se al camp inicial aplicat. Daltra banda, una espira per on circula corrent, tendeix a orientar-se en la direcci de flux mxim si s sotmesa a lacci dun camp magntic. Llavors, si es genera un camp magntic giratori, qualsevol espira debanada sobre el rotor de la mquina tendir a seguir el moviment daquest camp i, per tant, arrossegar el rotor en el seu desplaament.

1-5- Principi de funcionament


La mquina dinducci es caracteritza pel fet que tot el corrent que circula pel seu rotor s indut -daqu el seu nom- a partir dels corrents que circulen pels debanats de lestator. En el funcionament com a motor, habitual en aquest tipus de mquina, saplica una terna trifsica de corrents als debanats de lestator i, en conseqncia, sestableix un camp magntic giratori de pulsaci s = 2 f (figura de lesquerra).

Llavors, si es considera el rotor inicialment en reps, aquest "veu" variaci de flux, apareix una tensi induda (figura de la dreta) entre els extrems dels conductors -barres de la gbia desquirol o b debanats de la mquina de col.lector- i, com es troben en curt circuit, comencen a circular corrents induts.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

58

Mquines elctriques

Aquests corrents seran alterns de polsaci igual a les de lestator (r = s) que coincideix amb la de gir del camp magntic, mentre el rotor estigui en reps. La circulaci dels corrents induts pel si del camp magntic giratori suposa laparici de forces sobre els conductors, de manera que les espires que formen tendeixen a orientar-se en la direcci de flux mxim i a desplaar-se seguint el camp giratori. Aix es comunica un parell a leix del rotor que, si s prou elevat, pot posar-lo en moviment i arrossegar les crregues que shi acoblin. En aquest cas, hi haur tamb corrents pel rotor, per amb pulsaci menor que no tenien amb el rotor en reps, ara, igual a la velocitat de gir relativa del camp magntic respecte al rotor en moviment. El rotor mai no pot trobar-se de forma estable a idntica velocitat que el camp magntic perqu no hi hauria llavors variaci de flux, no sinduirien corrents pel rotor i, en conseqncia, deixaria daplicar-shi parell, amb la qual cosa el motor salentiria i giraria a velocitat menor que la del camp magntic. Per aquest motiu sanomena mquina asncrona, la velocitat de gir ser propera a la de sincronisme s per mai igual.

1-5-1- Lliscament
Es defineix el lliscament, s, com a parmetre que dna la velocitat relativa entre rotor i camp magntic, a partir de la segent relaci:

on, s, anomenada velocitat de sincronisme, s la velocitat de gir del camp magntic (igual a la pulsaci dels corrents de lestator); s la velocitat de gir del rotor (velocitat mecnica) i r s la pulsaci dels corrents del rotor. En larrencada, el lliscament val 1. En marxa normal, s de lordre de 0.02 (2%) a 0.07 (7%).

1-5-2- Parells de pols


El debanat constitut per una sola bobina a cada fase permet lestabliment dun camp magntic en qu es distingeixen dos pols segons el sentit de les lnies de fora del camp magntic (pol nord i pol sud). Si els debanats presenten, com passa en realitat, ms duna bobina, llavors lona de camp magntic no realitza una sola oscil.laci al llarg de lentreferro sin que sen presenten tantes com bobines per fase estiguin contribuint a la formaci del camp. De la mateixa manera, sincrementa el nombre de pols i es defineix un nou parmetre, p, nombre de parelles de pols, que permet reduir lestudi de les mquines amb mltiples dun sol pol al duna mquina amb un sol pol.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

59

Aix, es prenen com a caracterstics de la mquina -referits a la mquina homloga amb un sol parell de pols-, i , respectivament velocitat de rotaci i parell, definits mitjanant:

Daquesta forma, la potncia que cedeix la mquina es mant invariant:

2- Esquema equivalent
La mquina dinducci, dacord amb el seu principi de funcionament, es comporta de manera semblant a un transformador. De fet quan el rotor est aturat la mquina s un transformador amb entreferro. Aix doncs, si el rotor est aturat lesquema equivalent fase-neutre de la mquina redut a primari ser el de la figura, on Us s la tensi dalimentaci dividida per arrel de tres.

Quan la mquina gira, la tensi induda al rotor ser ms petita, en forma proporcional a la velocitat, de manera que parlarem duna E1 a lestator que es veu com una E2 des del rotor

En girar la mquina la pulsaci dels corrents del rotor passa a ser r de forma que la reactncia del rotor tamb varia

Anomenem X2 a la reactncia del rotor aturat i ens referirem a la del rotor en moviment amb sX2.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

60

Mquines elctriques

Aix doncs podem escriure

que podem transformar en

don

que multiplicant per I2* ser un balan de potncies

on E1 I2* s la potncia elctrica entregada al rotor R2 I22 sn les prdues elctriques al rotor X2 I22 s la reactiva de dispersi del rotor i el terme que queda haur de ser forosament la potncia mecnica total.

Definim una resistncia fictcia que ser tal que la potncia que shi dissipi es convertir en mecnica. Amb aix lesquema equivalent per fase ser el de la figura.

Tenint en compte que les magnituds del rotor rarament poden mesurar-se en forma directa, habitualment es fa un abs de llenguatge i sempren indistintament amb i sense la notaci .

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

61

Com es pot observar, la potncia dissipada al rotor s la potncia total que absorbeix multiplicada pel lliscament s, en conseqncia, cal que el lliscament sigui petit per tal que el rendiment prengui valors acceptables. De fet, de la potncia total absorbida per lestator, una part es perd en el mateix estator a causa de lefecte Joule i de les prdues en el ferro -tant per histresi, com per corrents de Foucault-, i la resta es transfereix al camp magntic. Aquesta potncia s transferida, al seu torn, al rotor. Llavors, com ja sha indicat, en part, s dissipada al mateix rotor tant per efecte Joule com per histresi com per corrents parsits de Foucault i la resta es transforma a potncia mecnica, de la qual tota menys les prdues per fricci i ventilaci s aprofitable.

3- Deducci de la caracterstica mecnica


Si es negligeixen les prdues a lestator, resulta senzill determinar lequaci que regeix el comportament mecnic de la mquina dinducci. Aquesta aproximaci s vlida a ttol de comprensi del comportament de la mquina, ats que permet generalitzar certes observacions fetes en aquest cas en particular, per no resulta aplicable prcticament perqu introdueix errors de lordre del 10% respecte als valors reals de les diverses magnituds de la mquina, del tot inacceptables. Aix, si es considera

substituint lexpressi de la potncia mecnica a partir de les magnituds elctriques que la defineixen, es troba

i, si aqu es substitueix, al seu torn, lexpressi del corrent pel rotor, sarriba a determinar el parell mecnic lliurat a leix de la mquina a partir de la tensi dentrada i dels parmetres de lesquema equivalent. Efectivament,

Aquesta equaci, si es representa grficament el parell com a funci del lliscament, s a dir, de la velocitat mecnica, dna lloc a la caracterstica mecnica tal com s representada a la figura segent.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

62

Mquines elctriques

Pot resultar interessant constatar que el parell mxim, que sobt a partir daquesta expressi, s independent quant al seu valor de la resistncia rotrica R2, que noms defineix a quina velocitat es presentar aquest parell mxim. Aix, es troba que

4- Corbes caracterstiques
En el cas de la mquina dinducci, les caracterstiques dinters per al seu funcionament en rgim normal a tensi nominal sn les segents: Corba Corba Corba Corba parell/velocitat dels corrents absorbits dels factors de potncia de rendiments

La relaci entre parell i velocitat per a la mquina dinducci est donada per la caracterstica mecnica que hem vist abans. El punt de funcionament depn del tipus de crrega que arrossegui el motor i es determina intersecant les caracterstiques mecniques de motor i crrega, ja que en equilibri el parell motor i el parell resistent de la crrega sn iguals. Es distingeixen dues parts en la corba caracterstica: Tram estable. Situat a la dreta del mxim, comprn els punts habituals de treball del motor en rgim normal. El fet que la caracterstica en aquest tram presenti un pendent fora acusat indica que el motor s apte per governar la majoria de les crregues que necessiten una velocitat aproximadament constant. El coeficient destabilitat (proporci entre parell mxim i parell nominal) sol trobar-se al voltant de 2 i cal que es mantingui proper a aquest valor per evitar que una batzegada sobtada de la crrega origini un parell resistent superior al mxim de la mquina i provoqui la seva aturada gaireb immediata. Tram inestable. Situat a lesquerra del mxim, representa les modalitats de funcionament no permanents del motor.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

63

La corba dels corrents absorbits sobt, mantenint lalimentaci del motor a tensi nominal constant, sotmetent-lo a crregues progressivament ms grans. El corrent de buit constitueix una fracci notable del corrent a plena crrega per ra de la importncia de lentreferro que exigeix magnetitzar fortament els circuits magntics.

Pel que fa a la corba del factor de potncia, es comprova que el factor de potncia s molt baix en buit -de lordre de 0.1 a 0.15-. A plena crrega assoleix un valor de 0.8 per als motors petits i de 0.93 aproximadament per als grans. Dins dels lmits dutilitzaci normals, compresos entre el buit i plena crrega, el factor de potncia millora amb la crrega. En general, cal observar les precaucions que segueixen en lelecci dun motor dinducci: Un motor de potncia massa gran, en relaci a la potncia necessria, es trobar funcionant a baixa crrega i, per tant, el seu cos ser menor que no caldria amb un motor de menor potncia, i sincrementar el consum denergia reactiva. Ls de motors petits per suplir-ne un de sol ms gran, representa un consum ms elevat denergia reactiva.

Es dna habitualment la corba del rendiment aproximat, que resulta de representar la relaci entre potncia mecnica til i potncia elctrica consumida per a cadascuna de les diferents velocitats de rgim que pot presentar el motor.

5- Tipus de motors dinducci


Els motors dinducci presenten una gran varietat de models, cadascun dels quals sempra en aplicacions especfiques, dacord amb les seves caracterstiques. Aquesta diferenciaci saconsegueix modificant la reactncia dels debanats i variant la resistncia en el rotor de la mquina. Aix, es manifesta en la corba de parell/velocitat de la mquina s a dir, en la caracterstica mecnica-. Hi ha quatre tipus de caracterstiques genriques, que permeten identificar el tipus daplicaci al qual sha de dedicar la mquina:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

64

Mquines elctriques

Tipus A

Correspon als motors de gbia desquirol normals de baixa resistncia. Presenten, al punt de treball, s a dir, en condicions nominals, un bon rendiment (superior al 75%) i un lliscament petit (al voltant del 2%).

Tipus B

Presenta una impedncia de dispersi elevada i, per tant, el factor de potncia s petit. Sempra dins del rang de potncies que va des dels 7.5 kW fins als 200 kW. El corrent darrencada s menor que en el cas anterior. Presenta tamb, en el punt de treball, un rendiment elevat i un lliscament baix.

Tipus C

Motor de doble gbia que presenta una elevada resistncia al rotor. Presenta un parell darrencada elevat; el corrent que sabsorbeix en aquesta situaci s limitat. El rendiment disminueix i augmenta el lliscament. Sempren en laccionament de compressors, que requereixen un parell darrencada molt gran, sense que el rendiment sigui un factor determinant en loperaci normal daquests motors.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

65

Tipus D

Correspon als motors de gbia de resistncia gran. El parell darrencada s molt elevat i saconsegueix amb un corrent petit. Saccentua la disminuci del rendiment respecte al cas anterior (com a molt, assoleix el 50%) i sincrementa el lliscament. Aquest tipus de mquina permet la regulaci per tensions variables.

6- Mtodes darrencada
Larrencada constitueix un fenomen crucial en loperaci de motors dinducci i shi conjuguen dos factors. Duna banda cal garantir un parell darrencada superior al de la crrega, de forma que es pugui vncer el parell resistent i accelerar la crrega fins a la velocitat nominal, daltra banda, sha de limitar el corrent absorbit en el transitori darrencada perqu pot suposar esforos importants sobre els debanats i pertorbacions en la tensi de la xarxa on connectem el motor. Els mtodes darrencada aplicats ms comunament sn discutits seguidament.

6-1- Arrencada directa


Aquest mtode semprar mentre sigui possible i no es presentin els problemes comentats a lencapalament daquest apartat. Sovint per, es presenten pics del corrent amb una intensitat de fins a vuit vegades el valor del corrent nominal. El seu valor es pot calcular aproximadament amb la segent equaci

on i s el pic dintensitat, Ia, la intensitat terica darrencada (deduda de lesquema equivalent) en valor efica, i km, un factor que depn de la grandria del motor -oscil la entre 1.8 per a motors petits i 2 per a motors grans-.

6-2- Arrencada estrella-triangle


Consisteix en connectar en estrella durant larrencada debanats dimensionats per a connexi en triangle en operaci normal. Els debanats suporten llavors la tensi senzilla en lloc de la de lnia i el corrent absorbit en larrencada s la tercera part del que hi hauria en connexi directa en triangle. Conv comprovar, per, que el parell darrencada en aquestes condicions sigui prou gran com per accelerar rpidament el motor. Cal disposar dun motor que treballi en triangle a la tensi de la xarxa.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

66

Mquines elctriques

6-3- Arrencada amb autotransformador


Sempra amb motors delevada potncia, de forma que el cost de lequip darrencada sigui una fracci raonable del cost total del motor. Es disposa en borns del motor dun autotransformador de potncia aparent relativament feble perqu es mant en servei un temps redut. Si aquest transformador presenta una relaci de transformaci de valor rt, aleshores, el parell darrencada s dividit per rt2 i el corrent pel motor per rt, per el corrent absorbit pel primari del transformador s rt cops menor que el corrent pel motor, s a dir, el corrent absorbit de la xarxa s rt2 cops menor.

6-4- Acoblament darrencada


Es tracta dengegar el motor en buit i anar-lo carregant poc a poc mitjanant un embragatge. Daquesta manera, ni que el corrent de connexi s gran, la durada de la maniobra s molt curta ja que es realitza sense crrega. Cal vigilar la capacitat trmica de lacoblament.

6-5- Arrencada mitjanant convertidor


Els convertidors esttics permeten la regulaci contnua de freqncia i tensi o intensitat fins al punt que es pot aconseguir larrencada dun motor de gbia amb parell nominal.

6-6- Arrencada controlant parmetres del rotor


Les modalitats darrencada precedents es poden aplicar indistintament a motors de gbia o de col lector pel fet que afecten noms a les magnituds dentrada de la mquina dinducci, tensi de la lnia i corrent absorbit o a magnituds mecniques. Els motors de col lector, a ms, pel fet que permeten laccs als debanats del rotor faciliten el control del motor durant larrencada. Aix, intercalant resistncies en els circuits rotrics, saconsegueix modificar la corba caracterstica de forma que el parell mxim es presenti a velocitats baixes i la potncia absorbida no resulti excessiva.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Motors dinducci

67

Els motors de gbia desquirol, encara que no permeten laccs al rotor, si admeten determinades solucions constructives que incrementen la resistncia de les barres de la gbia en el moment de larrencada: motors de doble gbia. Saprofita, llavors, lefecte de conducci pel licular o efecte skin. Semblantment, els motors de col lector poden estar construts de forma que la resistncia en larrencada sigui superior al valor de la resistncia en marxa: motors de ranura profunda.

7- Regulaci de velocitat
Els motors de corrent altern han presentat fins a lactualitat problemes quant a la seva regulaci. Aix, per b que resulten ms robustos i de manteniment redut, amb millor relaci pes/potncia i velocitats de rotaci elevades, shan vist desplaats en aplicacions que requerien una regulaci precisa de la velocitat pels motors de corrent continu. Actualment, el desenvolupament dels convertidors esttics ha perms laplicaci daccionaments de corrent altern a tasques que abans estaven reservades als motors de corrent continu. Aquest aspecte depassa els lmits que shan fixat al temari daquest curs, per la qual cosa nhi ha prou a esmentar alguna de les disposicions ms genriques dels convertidors esttics: Retallador dangle, regulen la tensi a lestator duna mquina dinducci mitjanant el tall parcial de lona. Es produeixen aix prdues importants al rotor i, per tant, el seu s es limita a mquines amb servei intermitent o b a motors de petita potncia en qu el sobredimensinament necessari no suposa un encariment excessiu dels costos. Cicloconvertidors, alteren la freqncia de la tensi dalimentaci del motor de forma que aquesta consta de fragments de la tensi de la xarxa. Aquest tipus de convertidors sempren sobretot per alimentar mquines delevada potncia i aconseguir velocitats de rotaci petites. Variadors de freqncia (onduladors). Converteixen corrent continu en corrent altern a base dinvertir seqencialment les polaritats. Els ms senzills generen ones alternes quadrades per els ms habituals generen ones a base de pulsos damplada variable que milloren el funcionament i redueixen lescalfament del motor. Cascada hiposncrona. En motors de rotor bobinat, aquest convertidor agafa part de lenergia del rotor i la retorna a la xarxa. Equival a afegir resistncies al rotor.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina sncrona

1- Constituci
Lestator duna mquina sncrona es composa de tres debanats trifsics (que, per tant, crearan un camp magntic giratori) com els ja vistos en la mquina dinducci. El rotor, en canvi, s diferent ja que est format per un imant. Aquest imant pot ser un imant permanent en motors petits (cas dalguns tipus de motors per a regulaci de velocitat i/o posici anomenats brushless) o b, en el cas de mquines grans (sistemes elctrics de potncia), s un electroimant, s a dir, un nucli ferromagntic amb un nic debanat que alimentem amb corrent continu. Aquest rotor constitut amb un nucli ferromagntic que cont un debanat pot tenir dues modalitats constructives en funci de la velocitat angular a qu ha de funcionar: rotor llis i rotor de pols sortints. En tots dos casos podem alimentar lelectroimant mitjanant un joc de dues escombretes solidries a lestator i dos anells lliscants solidaris a leix del rotor.

1-1- Rotor cilndric


Per a velocitats de gir altes (habitualment en centrals trmiques), en ser les forces centrfugues grans, cal que el rotor tingui simetria, lexecuci fsica s en forma cilndrica. La distribuci de les ranures i els conductors s tal que la densitat de camp magntic a lentreferro t una forma sinusoidal, el rotor es construeix apilant xapes magntiques encunyades i inserint-se posteriorment els conductors.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

70

Mquines elctriques

1-2- Rotor de pols sortints


En centrals hidruliques, la velocitat de gir s inferior a les trmiques, en ser sensiblement menors les forces centrfugues que ha de suportar el rotor, s possible construir-lo en la disposici pols sortints; la qual cosa el fa ms senzill i econmic de bobinar. El debanat inductor del rotor es divideix en dues fraccions, una en cada extensi polar per mantenir la simetria mecnica del rotor. En aquest cas, aconseguim una distribuci sinusoidal de la densistat de camp magntic en lespai per la forma que es dna a les expansions polars.

2- Principi de funcionament
Com en tota mquina elctrica rotativa, el funcionament es basa en latracci entre dos camps magntics, duna banda el creat en el rotor pel debanat dexcitaci (camp rotric), solidari al rotor i per laltra, el camp estatric (giratori) generat pels tres corrents trifsics circulant en els tres debanats estatrics decalats entre si 120. Un sistema trifsic de corrents en lestator dna lloc a un camp magntic giratori de velocitat angular anomenada s (velocitat sncrona o de sincronisme)

Com el rotor tamb crea un camp magntic, aquests dos camps podran desenvolupar un parell constant per atracci de pols oposats sempre que el rotor giri a la velocitat de sincronisme. En aquest cas, langle constant que es forma entre els dos camps ens defineix el parell que desenvolupa la mquina

on k depn de les caracterstiques constructives de la mquina i s proporcional als corrents dexcitaci i als corrents estatrics i s langle format pels eixos magntics dels dos camps. De lesmentat anteriorment es dedueix que una mquina sncrona noms pot girar a la velocitat de sincronisme, en ser funci directa de la freqncia, la velocitat de gir s exacta i directament proporcional a la freqncia.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina sncrona

71

Si es demana ms parell que el que pot donar la mquina, es provoca lanomenada prdua de sincronisme, langle creix fins al seu mxim (90) i com encara el parell resistent supera al parell motor, el rotor disminueix de velocitat, apareix una velocitat relativa entre el camp sncron i el rotor i el parell motor promig que es desenvolupa en aquest cas s nul (promig de la funci sinus en un perode), la mquina satura, en no existir tensions indudes en lestator per gir de leix, tota la tensi dalimentaci saplica en fer circular corrent sobre els debanats, el corrent resultant s molt ms gran que el previst per a la mquina (equival a un curt circuit) i cal que les proteccions actun per evitar que es destrueixi. Per la mateixa causa, el parell darrencada duna mquina sncrona s nul ja que a velocitat nul.la, si alimentem lestator amb una tensi de freqncia nominal, els corrents circulants faran aparixer el camp magntic estatric que gira a velocitat de sincronisme, com a resultat sobt una velocitat relativa entre els camps magntics rotric i estatric corresponent a la velocitat de sincronisme, s a dir, el parell instantani en el moment darrencar s de tipus sinusoidal polsant a la pulsaci de sincronisme, com la inrcia mecnica de la mquina s gran, no pot respondre al parell instantani sin que ho ha de fer al promig, en ser el valor promig nul el parell darrencada s nul. En tenir un parell darrencada nul (alimentat a freqncia nominal), tota mquina sncrona necessitar dun equip auxiliar darrencada que t per finalitat accelarar el rotor des de laturada fins a la velocitat de sincronisme, hi ha diversos mtodes, si la mquina s petita i porta control electrnic, aquest control fa una rampa dacceleraci des de freqncia nul.la fins a nominal de forma que la mquina sempre est en sincronisme. Si la mquina s un generador, larrencada la realitza laportaci energtica del motor primari (turbina daigua, de gas, motor diesel ...), quan la mquina gira a sincronisme, sexcita per tal dobtenir una tensi igual a la de la xarxa dalimentaci, quan les tensions de la mquina i de la xarxa estan en fase, es connecta la mquina a la xarxa, s lanomenada sincronitzaci. La figura mostra lesquema que sempra sovint per garantir les condicions digual freqncia, tensi i fase que ha de complir una mquina sncrona per poder-se connectar a la xarxa. Es tracta de posar tres lmpades dincandescncia en paral.lel cada una amb un dels pols de linterruptor. Saccelera la mquina fins que la freqncia s semblant a la de la xarxa; llavors es varia lexcitaci fins que les tensions sn semblants. Variant lleugerament la velocitat i lexcitaci aconseguirem un estat en qu la lluminositat de les bombetes vari molt lentament; aix indica que estem molt a prop de les condicions de connexi; llavors tancarem linterruptor quan les lmpades estiguin apagades. Aquest dispositiu es coneix amb el nom de sincronoscopi de bombetes; en centrals modernes es substitueix sovint per un dispositiu electrnic.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

72

Mquines elctriques

Quan la mquina ha dactuar com a motor, necessita o b un motor auxiliar dinducci que lacosti a la velocitat de sincronisme o b es dissenya el rotor de la mateixa mquina amb dos debanats, el rotric normal de la mquina sncrona i un addicional com el rotric de la mquina dinducci (debanat de gbia), en aquest cas la mquina arrenca com una dinducci i quan sarriba prop del sincronisme sexcita el rotor i passa a actuar com a sncrona, a partir daquest moment, anomenat sincronitzaci, el flux magntic que concatena el debanat de gbia passa a ser constant, no shi indueixen tensions i no actua. En alguns casos es curtcircuita el propi debanat rotric dexcitaci en el moment darrencar per tal que arrenqui com una mquina dinducci de rotor bobinat (no hi ha doble debanat rotric). En mquines grans sempre es posa el debanat de gbia ni que no serveixi o no sempri per a larrencada (cas dels generadors sncrons), t el nom de debanat esmortedor i la seva funci s donar estabilitat davant de pertorbacions com variacions brusques de crrega, si una pertorbaci provoca petites variacions de la velocitat de gir, en el debanat esmortedor sindueixen tensions i pel mateix principi que la mquina asncrona, aquestes tensions fan circular corrents per la gbia que tendeixen a esmorteir les oscil.lacions de velocitat.

3- Excitatriu
En una mquina de gran potncia, la potncia necessria per generar el camp magntic del rotor s considerable (de lordre de l1 per cent de la potncia nominal de la mquina), correspon a les prdues per escalfament del debanat rotric, en alimentar-se amb corrent continu, la resistncia del debanat rotric s lnica limitadora del corrent rotric o dexcitaci. Com la tensi dalimentaci del debanat dexcitaci no pot ser molt gran per motius tecnolgics (allament, distncies de seguretat, ...) els corrents dexcitaci poden arribar a valors alts, apareix un problema de soluci difcil: fer circular aquests corrents forts sobre contactes lliscants i escombretes, la qual cosa exigeix un manteniment i supervisi de funcionament constants; els contactes lliscants en aquest supsit sn imprescindibles ats que la font de contnua s solidria a lestator i el corrent sha dinjectar al rotor. Aquest problema es soluciona posant solidari amb leix de la mquina una segona mquina sncrona, de mida ms petita i adequada als requeriments energtics de lexcitaci, aquesta segona mquina s lexcitatriu, t la particularitat que el debanat rotric s trifsic a 120 i lestatric s el dexcitaci; solidari amb el rotor sinstal.la un pont de diodes per tal de rectificar els corrents alterns induts en el rotor de lexcitatriu, reben el nom de diodes girants o rotatius.

En instalar una excitatriu aconseguim controlar el corrent dexcitaci principal actuant sobre el corrent dexcitaci de lexcitatriu que a ms de ser sensiblement inferior, (de lordre de 100 vegades inferior) no cal transmetrel mitjanant contactes lliscants en ser el debanat solidari a lestator.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina sncrona

73

Els endarreriments en el control que introdueixen les excitatrius sn, en general, relativament petits respecte a la gran inrcia elctrica que suposa lexcitaci de la mquina principal.

4- Esquema equivalent
Del principi de funcionament i les lleis fsiques es pot deduir un esquema elctric simblic equivalent per fase (fase-neutre) de la mquina sncrona. La fora electromotriu o tensi induda per fase t per expressi

on Kv depn de parametres constructius, s la velocitat mecnica a qu gira la mquina (velocitat de sincronisme) i Iexc s el corrent dexcitaci; Rs s la resistncia del debanat estatric i Xs lanomenada reactncia sncrona. La reactncia sncrona representa tan els acoblaments magntics entre els diferents debanats com les reactncies de dispersi (fluxs que es concatenen noms en un debanat). El valor Ke = Kv s una constant ats que, a freqncia constant, la velocitat s constant. El generador fictici ideal que hi apareix s de tensi proporcional a la velocitat de gir i al corrent dexcitaci, la potncia elctrica que absorbeix aquest generador fictici (cas de motor) o entrega (cas de generador) no s ms que la potncia que est transformant de mecnica a elctrica o viceversa respectivament, en el cas dun motor

On Pelec s la potncia que es transforma en mecnica, Pmec s la potncia mecnica til i Pfric s la potncia que es dissipa per friccions mecniques. Amb el conveni de signes de lesquema:

En el cas dun generador

Segons la llei de Kirchhoff de tensions sha de complir

Normalment, i molt especialment en mquines grans, Rs s molt inferior a Xs i sacostuma despreciar a tots els efectes excepte per a les prdues de potncia activa en lestator.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

74

Mquines elctriques

5- Assaig de buit i de curt circuit


Per tal de determinar el comportament de la mquina a la velocitat de sincronisme a qu haur de treballar, es realitzen (entre altres) dos assaigs, anomenats de buit i de curt circuit.

5-1- Assaig de buit


En lassaig de buit, es fa girar la mquina a la velocitat de sincronisme variant lexcitaci des de zero fins al mxim, es representa la tensi en valor efica assolida respecte al corrent dexcitaci. Per a corrents dexcitaci baixos, la caracterstica s una recta, s el tram anomenat lineal, per a valors alts de corrent dexcitaci sentra en la zona anomenada saturaci, a causa de la saturaci magntica del ferro. En condicions nominals, la mquina treballar prop de la saturaci per tal de rendibilitzar el seu tamany i conseqentment el seu cost. Com en buit no hi ha caigudes de tensi ni en la resistncia ni en les inductncies estatriques ja que no circulen corrents, la tensi en borns coincidir amb la fora electromotriu induda i ens permet, per al tram lineal, trobar el coeficient Ke

5-2- Assaig de curt circuit


Amb els tres debanats de lestator en curt circuit, i girant la mquina a la velocitat de sincronisme de disseny, es varia lexcitaci des de zero fins al valor mxim de corrent, a ms excitaci mes corrent de curt circuit circula. De lesquema equivalent es dedueix que durant aquest assaig, tota la tensi induda s suportada per la reactncia sncrona i la resistncia per fase del debanats estatrics. La qual cosa ens permet deduir el valor de la reactncia sncrona, sabent el valor de la resistncia estatrica que es mesura mitjanant un pont un cop acabat lassaig.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina sncrona

75

6- Comportament de la mquina 6-1- Comportament en buit i en crrega


Com ja sha esmentat, en el funcionament en buit de la mquina sncrona, anleg a lassaig de buit, no hi ha caigudes de tensi i tota la fora electromotriu induda s la tensi en borns de la mquina, quan la mquina entra en crrega (funcionant com a generador) la relaci entre el corrent que circula per fase, la tensi en borns i la tensi induda ser

6-2- Comportament en curt circuit


A diferncia de lassaig de buit, lassaig de curt circuit no simula de forma correcta el comportament de la mquina davant dun curt circuit. Experimentalment sha comprovat que quan es provoca un curt circuit en borns de la mquina sncrona, el corrent circulant per fase s de lestil del de la figura, es distingeixen tres zones diferents en funci del valor que assoleix el corrent. Durant els primers perodes desprs del curt circuit, el corrent s mxim tant per a fenmens de saturaci com per al transitori associat al canvi brusc de corrents (inclou tamb lefecte dels debanats esmortedors), sanomena perode subtransitori. Des dels primers perodes, el corrent va disminuint segons una llei exponencial, corresponent lesmortement a la presncia delements resistius (resistncies dels debanats estatrics, del debanat esmortedor, ...). Quan el corrent ja ha disminut una mica se sol distingir una segona etapa anomenada perode transitori, que normalment s de mes durada que el subtransitori. Passats ja de lordre de 15 a 50 perodes, sarriba a lestabilitzaci de rgim permanent, el corrent de rgim permanent s el corrent que donaria lesquema equivalent de funcionament. Es defineixen dues noves reactncies que passen a substituir en lesquema equivalent la reactncia sncrona durant els perodes transitori i subtransitori, sanomenen reactncies transitria i subtransitria respectivament i es representen per Xs i Xs". Les reactncies transitria i subtransitria sn menors que les de funcionament normal, a causa de la presncia de saturaci magntica del ferro conseqncia de laugment notable del corrent circulant en cas de defecte respecte del corrent nominal i agreujada per la dinmica oscil.latria mecnica del transitori. Les reactncies transitria i subtransitria sn dinters per al clcul dels corrents mxims de curt circuit duna instal.laci, especialment per definir les sol.licitacions que hi haur als interruptors automtics encarregats deliminar el defecte.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

76

Mquines elctriques

6-3- Connexi a una xarxa de potncia infinita


Quan una xarxa mant la tensi independentment de laportaci tant en potncies activa com en reactiva del generador que nosaltres connectem, diem que s de potncia infinita respecte daquest generador, a la prctica vol dir que la potncia (tamany) de la resta de generadors que hi ha en paral.lel en la mateixa xarxa s molt ms gran que la de lesmentat generador. Si en lequaci fonamental

imposem U constant i tenint en compte

es pot deduir que una variaci en lexcitaci noms altera la potncia reactiva que es subministra a la xarxa ja que varia el decalatge entre E i U, mentre que qualsevol alteraci de la potncia activa subministrada depn noms de lenergia entregada pel motor primari. Naturalment no hi ha cap xarxa real de potncia infinita, per en la major part dels casos, la relaci de potncies entre un generador i la resta de la generaci que treballa en paral.lel amb ell s prou petita com per suposar que el comportament s del tipus potncia infinita, el cas ms habitual s la cogeneraci o els petits aprofitaments hidrulics. Ni que la xarxa no es pugui considerar de potncia infinita, els resultats anteriorment obtinguts son vlids, modificant la potncia del motor primari es varia molt la potncia activa entregada a la xarxa i molt poc la reactiva, anlogament, davant duna modificaci del corrent dexcitaci la potncia activa entregada varia molt poc mentre que la reactiva varia molt. Quan lexcitaci s alta (mquina sobreexcitada), el comportament del generador s de tipus capacitiu (genera reactiva) mentre que a mesura que disminueix lexcitaci (mquina subexcitada) el comportament passa a ser inductiu (consumeix reactiva). De lesmentat anteriorment es dedueix que ajustant lexcitaci podem fer treballar una mquina sncrona amb un factor de potncia a voluntat, les limitacions sn noms de tipus tecnolgic, s a dir capacitats trmiques dels conductors de la mquina i tensions mximes dallament. Quan el consum que alimenta un generador s inductiu, cal augmentar lexcitaci mentre que quan s capacitiu cal disminuir lexcitaci per tal de mantenir la mateixa tensi en borns de la mquina, per aquest motiu es diu que les crregues capacitives sn excitants i les inductives desexcitants. Els motors sncrons tamb varien la reactiva consumida o generada segons lexcitaci; per tant permeten, amb una regulaci adequada, la compensaci de la reactiva de la instal.laci a la qual estan connectats. La particularitat del comportament capacitiu amb sobreexcitaci de les mquines sncrones sha aprofitat tradicionalment per construir els anomenats compensadors sncrons, una mquina sncrona es fa girar com a motor sense crrega, el consum dactiva s molt baix (noms les prdues per fricci i per efecte Joule) mentre que regulant lexcitaci podem aconseguir que quasi tota la potncia aparent nominal sigui subministrant reactiva (condensador) amb lavantatge duna regulaci contnua en lloc dels graons de les bateries de condensadors.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Mquina sncrona

77

6-4- Estabilitat
Lenergia elctrica no es pot emmagatzemar en quantitats apreciables, per tant, en un sistema elctric de potncia en tot instant sha de complir que la potncia generada ha digualar la consumida; aquesta s la condici del rgim permanent de funcionament. Si es t present que el consum s fluctuant amb el temps, s a dir, que hi ha una corba de distribuci de la demanda denergia en funci de lpoca de lany, del dia i de les diferents hores del dia, caldr adaptar la generaci a aquesta demanda instant a instant, addicionalment determinades parts de la instal.laci, es desconnecten i reconnecten segons maniobres voluntries habituals dexplotaci i tamb les actuacions de proteccions poden provocar fluctuacions molt rpides tant de lenergia demandada com de la generada. En cas que salteri lequilibri entre energia demandada i generada, lenergia sobrant o deficitria sinverteix en accelerar o desaccelerar respectivament les velocitat de gir del generadors connectats a la xarxa, com els generadors sn sncrons, aix implicaria tenir una freqncia variable, situaci inadmissible per al bon funcionament de mquines consumidores, dels elements del propi sistema elctric i dels automatismes que basen la mesura de temps en la propia xarxa. Per mantenir lestabilitat tan en tensi com en freqncia, cada mquina t dos reguladors, un de potncia del motor primari i un de tensi (excitaci), amb aquests reguladors es pot aconseguir que la mquina no perdi el sincronisme evitant intentar transformar ms o menys energia elctrica que mecnica no rep, el que equival a evitar que la velocitat de gir depassi per sobre o per sota la velocitat sncrona. Com ja sha comentat, el parell que desenvolupa la mquina s proporcional al sinus de langle que formen els camps magntics rotric i estatric, anomenat angle de crrega, si per una variaci brusca de consum o del motor primari aquest angle supera els 90, apareix la prdua de sincronisme, mentre no se superin els 90, langle sadapta per tal digualar el parell resistent amb el motor. Habitualment no es treballa amb angles de crrega propers a 90 per poder absorbir una eventual demanda intempestiva de crrega. Les fluctuacions de potncia i parell junt amb la presncia de les inrcies giratries dels rotors fan que en determinades situacions, puguin aparixer oscil.lacions tan de parell com de velocitat, per tal de limitar aquestes oscil.lacions les mquines sncrones grans tenen, com ja sha dit, el debanat esmortedor en forma de gbia. Com tot sistema elctric de potncia est interconnectat, una prdua de generaci provoca una disminuci de freqncia de tot el sistema i una sobrecrrega de les parts de la instal.laci que han de suportar el nou repartiment de crrega. Hi ha diferents proteccions (sobrecorrent, flux de potncia inversa, subfreqncia, ...) destinades a desconnectar les parts de la instal.laci sotmeses a sobrecrrega, en la regulaci daquestes proteccions cal evitar que es pugui produir lefecte "domin", si falta generaci i algun generador s desconnectat per les proteccions, els restants generadors tenen una sobrecrrega ms gran amb qu molt probablement seguiran actuant les proteccions i el sistema far un zero total.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Centrals generadores denergia elctrica el

Els generadors sncrons sinstal.len en les plantes de generaci o centrals generadores, es poden classificar en dos grans grups: hidruliques i trmiques a ms daltres tipus de centrals descassa implantaci. Com la demanda denergia s molt variable durant el dia, des del punt de vista funcional es pot parlar de centrals de punta, de centrals de fons (o de base) i mixtes, les de punta es caracteritzen per poder passar denergia zero a plena potncia en un temps relativament curt mentre que les de fons necessiten molt temps per variar la potncia generada, les mixtes tenen un temps de posta en funcionament relativament curt i una potncia nominal relativament gran. Les hores vall (mnima demanda energtica) estan cobertes per les centrals de fons, lincrement de demanda fora de les hores vall i punta s coberta per les mixtes, mentre que les puntes (gran demanda durant temps curts) sn cobertes afegint al sistema el funcionament de les centrals de punta.

1- Centrals hidruliques
Aprofiten lenergia gravitatria dels salts daigua, mitjanant rodets horitzontals o verticals converteixen lenergia cintica que agafa una columna daigua en variar lalada. Hi ha diverses famlies de rodets, els ms usuals sn els tipus Pelton i Francis. Totes les centrals hidruliques tenen en com la facilitat de regulaci de la potncia activa mitjanant una vlvula que regula el cabal daigua, per aquest motiu sn molt escaients per al funcionament com centrals de punta. Lenergia cedida al rodet s transmesa per un eix a lalternador, els rodets tenen generalment rendiments ptims a velocitats per sota de la pulsaci de la freqncia industrial (3000 rpm) per la qual cosa els generadors per a turbina hidrulica sn de dos, tres i quatre parells de pols, en girar a baixa velocitat la forma constructiva ms habitual del rotor s la de pols sortints. De tota manera la velocitat de funcionament de la mquina -i, per tant, el tipus de turbina- dependran tamb del salt ja que hi ha salts molt grans (molta pressi) amb poc cabal i salts molt petits (baixa pressi) i molt cabal.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

80

Mquines elctriques

La instal.laci inclou una presa per tal dacumular laigua del riu en les estacions de crescuda, la central elctrica prpiament dita i lestaci transformadora amb laparamenta de connexi i maniobra. Les preses poden ser del tipus de gravetat (suportades pel seu propi pes que s lagent que impideix el bolcament) o b de bveda (esbiaixades en les formacions rocoses del terreny), lelecci dun tipus o dun altre depn de factors geotcnics, es distingeixen fcilment ja que mentre les de gravetat sn molt mplies en la base i necessiten una curvatura relativament petita (nul.la si la llum s petita), les de bveda sn ms esveltes en secci i ms corbades per suportar lempenta de laigua embassada. Per a la seguretat de la instal.laci i per facilitar les maniobres rpides (especialment el tancament) totes disposen dun pou en vertical, anomenat xemeneia dequilibri, que est en connexi amb la part ms baixa de la conducci daigua cap al rodet, si no es disposs daquesta xemeneia, el fet de tancar bruscament les vlvules daigua provocaria una sobrepressi oscil.latria inadmissible en les conduccions, caldria tancar de forma extremadament lenta la vlvula amb la qual cosa duna banda es perd lavantatge de rapidesa de regulaci i de laltra simpossibilita una parada demergncia. La fracci denergia que en el nostre pas correspon a generaci de tipus hidrulic s molt petita (5 al 10%) per la importncia relativa per a lexplotaci del sistema s molt ms significativa per la facilitat dabsorci de puntes de demanda, en pasos amb recursos hidrolgics ms importants les centrals hidruliques poden actuar perfectament com a centrals de fons. La causa que fonamentalment treballin com a centrals de punta no s noms a causa de la relativa carestia de recursos hidrulics sin a les servituds que comporta una instal.laci daquest tipus respecte de comunitats de regants, regulaci de cabals de les diferents conques hidrogrfiques i manteniment dels ecosistemes naturals.

1-1- Centrals hidruliques reversibles


Sn centrals hidruliques situades entre dos embassaments de forma que fent treballar el grup com a motor-bomba laigua puja de lembassament inferior al superior i si el fem actuar com a turbinagenerador laigua baixa del superior a linferior. Pot haver-hi o no aportaci fluvial a lembassament superior i sol haver-hi sortida daigua en linferior per descarregar els excessos daigua causats per les pluges. En aquells casos en qu hi ha aportaci daigua de tipus fluvial pot haver-hi una central hidrulica convencional en lembassament inferior que aprofiti els excessos daigua. El funcionament normal daquestes centrals s bombejant aigua quan lenergia elctrica generada per les centrals de base s superior a la demanda i turbinant en les hores punta. Solen instal.lar-se com a complement a centrals nuclears atesa la dificultat daquestes ltimes per variar la potncia generada.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Centrals generadores denergia elctrica

81

2- Centrals trmiques
Tot i que hi ha una gran varietat de combustibles a emprar, totes les centrals trmiques tenen el mateix principi de funcionament: lenergia qumica del combustible es transforma en calor per la combusti amb oxigen (excepte el cas nuclear), aquest calor es traspassa a un fluid de treball, normalment aigua; per tal de tenir el rendiment ms alt possible, es treballa amb vapor daigua reescalfat, s a dir per sobre dels 100 C amb pressuritzaci (pressi superior a latmosfrica) en circuit tancat. Lenergia en forma de presi-temperatura que t el vapor daigua sallibera en les turbines de vapor, rodets amb una srie de pales, on el vapor deixa la seva energia en ser deflectat a gran velocitat, el vapor surt de les turbines a baixa pressi, cal refredar-lo per tal que condensi i torni a entrar en el cicle en forma lquida, aquest procs es realitza mitjanant un intercanviador de calor en un focus fred com pot ser laigua dun riu o laire de latmosfera mitjanant les anomenades xemeneies de condensaci. La turbina entrega la seva energia a lalternador mitjanant el seu eix mecnic, com per obtenir un rendiment elevat les turbines han de tenir gran velocitat, els generadors duna central trmica solen ser majoritriament dun o mxim dos parells de pols i la realitzaci del rotor ms escaient s la del rotor cilndric. Les centrals trmiques poden actuar com a centrals de fons, de base o mixtes en funci del tipus de combustible, de les caracterstiques constructives i de les necessitats de la xarxa en cada instant (per exemple com a centrals de fons si hi ha nuclears en parada de manteniment o com a punta en cas de necessitat si sn de resposta prou rpida).

2-1- Centrals de carb


El combustible s el carb, el de major energia es el lignit donant alhora lemissi mnima de residus tan gasosos com slids. s el combustible trmic ms antic. En la mesura que la qualitat del carb emprat s pitjor, lemanaci de gasos pol.lucionants de la combusti augmenta, especialment si t un contingut important de sofre (contaminaci per pluja cida), es redueixen les emanacions de gasos amb la instal.laci de filtres electrosttics en les fumeres de sortida. El temps de posta en marxa s relativament gran, per tant, no sn massa escaients per treballar com a centrals de punta.

2-2- Centrals de fuel


El combustible emprat surt de les fraccions pesades del petroli, t un poder calorfic alt i en general s menys contaminant que el carb, el temps de posta en marxa tamb s ms favorable que el del carb.

2-3- Centrals de gas


El combustible s el gas natural, t un temps de posta en servei baix i uns nivells demissi de pol.lucionants molt baixos, la rendibilitat de la instal.laci, com en els dos casos anteriors, respon ms a qestions econmico-poltiques que tecnolgiques.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

82

Mquines elctriques

2-4- Centrals nuclears


Sn les tecnologies de ms recent desenvolupament, el temps de posta en marxa i aturada s extremadament gran (de lordre de dies) per tant forosament han de treballar com a centrals de base, la seva dimensi ha de ser gran per tal dobtenir una bona rendibilitat (de lordre dels 1000 MW elctrics), si es t en compte que la potncia trmica duna central trmica s de lordre del doble o el triple que lelctrica, sn amb diferncia les plantes ms grans (3000 MW trmics). Hi ha diverses tecnologies de reactor nuclear, la ms emprada en lactualitat s el tipus PWR (aigua a pressi). El combustible s lurani, element qumic minoritari en la naturalesa i que ha de sofrir un procs complicat delaboraci per tal de concentrar-lo. Lurani bombardejat amb neutrons es desintegra en elements ms pesats (fisi nuclear) de forma que en aquesta reacci sallibera una gran quantitat denergia trmica i neutrons, els neutrons poden induir reaccions idntiques en nuclis vens durani, s lanomenada reacci nuclear en cadena. Per tal que la reacci sigui possible fa falta un mnim de massa durani (massa crtica) i alhora un medi que freni la velocitat dels neutrons alliberats a velocitats menors que permetin la desintegraci en cadena dtoms propers, per aquest motiu, en contra de moltes opinions populars errnies, un reactor nuclear no pot mai convertir-se en una bomba nuclear. Quan el nombre de neutrons alliberats en la reacci s el mateix que aquell que s necessari per mantenir el mateix nombre de reaccions de linstant anterior es diu que el reactor est en situaci crtica, si s ms gran es diu que el reactor est escalfant-se o accelerant i en cas contrari refredant-se o frenant. Com els productes de fissi sn altament radiactius, tan el combustible com els productes es tanquen dins un recinte metl.lic anomenat nucli, lenergia trmica alliberada sextreu a lexterior del nucli amb un circuit tancat daigua anomenat circuit primari. El circuit primari cedeix la seva energia trmica a un altre circuit daigua, tamb tancat, anomenat circuit secundari, mitjanant un intercanviador de calor, per motius de seguretat radiolgica tot el nucli es tanca dins un edifici de formig anomenat edifici de contenci, el circuit secundari surt de ledifici de contenci cedint lenergia a una turbina de gas anloga a la resta de tecnologies trmiques. Tots els processos descalfament i refredament del reactor sn molt lents, en cas daturada demergncia sinunda el reactor de substncies absorbents de neutrons per facilitar el refredament rpid, tot i aix no s en cap cas admissible una prdua de refrigeraci ja que la densitat denergia per unitat de volum s la ms alta de les instal.lacions industrials de gran potncia (de lordre del kilowat per centmetre cbic) fins i tot amb la reacci de fisi aturada cal estar uns dies refrigerant per evaquar lenergia residual de reaccions secundries. Per aquest motiu, una central nuclear ha de ser forosament de base, ha de tenir les aturades mnimes i programades amb molta antelaci (excepte, lgicament, en els casos dincidncies). Quan el parc nuclear s important, per tal de no haver de regular constantment la potncia nuclear generada, (cosa que disminuiria sensiblement la seva rendibilitat), si hi ha excedent energtic en hores vall, aquest excedent es pot aprofitar amb ls de centrals hidruliques reversibles.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Centrals generadores denergia elctrica

83

3- Energies alternatives
Arran de la crisi energtica iniciada en els anys 70, va aparixer la preocupaci per la possible manca de recursos energtics provinents del petroli, les alternatives als combustibles fssils sn la nuclear i les energies renovables o alternatives. Aquestes energies reben el nom de renovables per ser presents de forma natural i tericament indefinida en la naturalesa: radiaci solar, elica, de les marees, ... Totes presenten uns trets caracterstics comuns: involucrar una energia gran per de forma disseminada, s a dir, lenergia no est concentrada en lespai i el temps sin que es troba distribuda, aquesta distribuci s la causa que els dispositius tcnics per tal daprofitar-la siguin duna gran envergadura i, per tant, dun cost relativament elevat per a la potncia obtinguda. En aquells casos en qu lenergia sobt a partir del moviment (marees, vent, etc.) apareix la dificultat de la variaci de la velocitat de manera que la velocitat de leix no s constant. Per aix en aquests casos els generadors emprats solen ser mquines dinducci. Aquest tipus de mquina t linconvenient que no pot funcionar si no hi ha mquines sncrones en la mateixa xarxa que mantinguin la freqncia i li subministrin la reactiva necessria.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics monof

Problema TM1
Un transformador t els segents valors nominals S = 2 kVA, U = 220/100 V i f = 50 Hz. Tamb es coneixen les segents dades: Xd1 = 0.1 , Xd2 = 0.091 , PFe = 20 W , R1 = 0.6 , R2 = 0.0545 , Cos 0 = 0.1. Si salimenta el costat de 220 V amb una font ideal de 220 V i 50 Hz 1) Trobeu tots els elements de lesquema equivalent reduts al costat de 220 V. 2) Es connecta, al costat de 100 V, una crrega de ambds costats, el rendiment i la caiguda de tensi. a) Sobre lesquema complet. b) Despreciant la branca transversal. calculeu P, Q, I i Cos en

3) En cas dun curt circuit al costat de 100 V, calculeu els corrents en ambds costats.

1)

los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.

86

Mquines elctriques

Comprovem que les aproximacions eren vlides; s a dir que en buit les prdues en el coure sn despreciables en front a les prdues en el ferro. El corrent de buit s

2) Veiem quin nivell aproximat de crrega tenim

a)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

87

Sistema de dues equacions i dues incgnites que t per soluci:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

88

Mquines elctriques

Relaci de corrents:

b) Despreciarem la branca transversal

Recordem que en calcular potncies hem dafegir les prdues en el ferro i la reactiva magnetitzant.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

89

Com es pot comprovar, la branca transversal era despreciable. 3) La branca transversal tamb s despreciable.

Problema TM2
Un transformador monofsic t les segents caracterstiques nominals: S = 80 kVA, V1 = 6 kV, V2 = 380 V, R1 = 1.8 , R2 = 6 m, PFe = 500 W, Xd1 = 3 , Xd2 = 11 m, Cos 0 = 0.1. Si salimenta el primari amb una font de tensi ideal de 6000 V a) Trobeu lesquema equivalent del conjunt redut al secundari. Es connecta al secundari una impedncia de en paral.lel amb un condensador que compensa el factor de potncia de la impedncia fins a 0.96 (i). b) Calculeu el valor de XC. c) Calcular la tensi secundria, la caiguda de tensi i el rendiment del transformador. Si, accidentalment, es desconnecta la crrega, mantenint-se connectat el condensador. d) Calculeu la tensi secundria, la caiguda de tensi i el rendiment del transformador. e) Trobeu els corrents de curt circuit.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

90

Mquines elctriques

a)

b) Cal tenir present que no coneixem el valor de la tensi al secundari.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

91

Podem observar que el resultat obtingut s independent de la tensi del secundari. c)

Calculem la potncia nominal de la crrega compensada:

Com la crrega s elevada, despreciem la branca transversal.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

92

Mquines elctriques

d)

Com hi ha sobrecrrega, despreciem la branca transversal.

e)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

93

Problema TM3
Un transformador monofsic t les segents caracterstiques nominals: U1 = 25000 V U2 = 390 V S = 100 kVA f = 50 Hz i es coneixen les segents dades: R1 = 47 R2 = 11.5 m X1 = 300 X2 = 75 m PFe = 650 W Cos 0 = 0.23. Si salimenta el primari a 25000 V a) Trobar lesquema equivalent redut al primari b) Quant val el corrent en buit? c) Trobar lesquema equivalent redut al secundari. Si es carrega el secundari amb una crrega amb les segents caracterstiques nominals: PLN = 80 kW Cos LN = 0.86 (i) ULN = 380 V

d) Trobar la tensi en borns de la crrega, els corrents a secundari i a primari, les potncies activa, reactiva i aparent a primari i a secundari i el rendiment del transformador. e)Si es produeix un curt circuit a la sortida del transformador, quins serien els corrents a primari i a secundari?

a)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

94

Mquines elctriques

b)

c)

d)

Crrega(%)

Despreciem la branca transversal

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

95

e)

Curt circuit Despreciem la branca transversal

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

96

Mquines elctriques

Problema TM4
Un transformador monofsic 380/220 V P0 = 230 W Cos 0 = 0.32 30 kVA 50 Hz t les segents caracterstiques: Cos cc = 0.37

cc = 7%

Salimenta a 385 V i es connecta al secundari una crrega de Calculeu: a) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari. Corrents a primari i secundari. Rendiment. Tensi en borns de la crrega i caiguda de tensi. b) Corrents que circularien en curtcircuitar el secundari. c) Potncies activa, reactiva i aparent consumides en buit.

a)

Crrega(%)

Despreciem la branca transversal

Trobem lesquema redut a secundari:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors monofsics

97

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

98

Mquines elctriques

b) Despreciem la branca transversal

c)

Problema TM5
Un transformador monofsic alimenta una crrega de 3 kW Cos = 0.8 (i). Sabent que el seu rendiment s del 93%, quina potncia activa consumeix de la xarxa?

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors de mesura

Problema ME1
Un ampermetre de 5 A per a un transformador 200/5 A t una resistncia interna de 110 m, quina potncia mnima ha de tenir el transformador?.

Problema ME2
Un voltmetre de 110 V per a un transformador 11000/110 V t una resistncia interna de 7.2 k. Quina potncia mnima ha de tenir el transformador?

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

100

Mquines elctriques

Problema ME3
En una instal.laci de baixa tensi, es mesura la potncia activa consumida mitjanant la connexi dun wattmetre (correctament connectat), el corrent del qual s captat per un transformador de corrent 25/5 . Sabent que la lectura del wattmetre s de 200 W, quant val la potncia activa consumida per la crrega?

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics trif

Problema TT1
En una instal.laci trifsica com la de la figura, les caracterstiques de la lnia sn:

per fase les de la crrega: per fase

i les del transformador:

Salimenta la xarxa amb un 10% de sobretensi per tal dintentar compensar les caigudes de tensi. Calcular 1) Potncies activa, reactiva i aparent, factor de potncia, rendiment i caiguda de tensi en el transformador i en la lnia. a) Amb condensadors desconnectats b) Amb condensadors tals que Cos 1 = 0.96 2) Corrent de curt circuit en borns del transformador i en borns de la crrega.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

102

Mquines elctriques

1)

a)

Les prdues en el ferro no seran les de la placa de caracterstiques sin que seran 1.12 cops ja que alimentem amb sobretensi.

Com el transformador est en crrega, despreciem la branca transversal.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

103

b)

La resta de clculs no canvia.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

104

Mquines elctriques

2)

El corrent de circuit del transformador tamb sobt

Problema TT2
En la instal.laci de caracterstiques de la crrega sn la figura les

SLN = 64 kVA ULN = 380 V Cos L = 0.95 (i) el transformador t les segents caracterstiques SN = 75 kVA P0 = 500 W cc = 5% i la lnia t una impedncia Si salimenta el conjunt a 26 kV, calculeu a) Corrents a primari i a secundari. b) Tensi en borns de la crrega i tensi a la sortida del transformador. c) Potncia absorbida de la xarxa i potncia consumida per la crrega. d) Rendiments i caigudes de tensi del transformador, la lnia i la instal.laci. e) Corrent de curt circuit a la sortida del transformador i en borns de la crrega. UN = 25000/380 V Cos 0 = 0.2 Cos cc = 0.15

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

105

Les prdues de buit augmenten quadrticament amb la tensi

a)

b) Tensi crrega = 378.6 V

Tensi secundari = 388 V

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

106

Mquines elctriques

d)

e)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

107

Problema TT3
Un transformador t SN = 5 MVA amb UN = 125/25 kV, cc = 8% i Cos cc 0.

Hi ha un interruptor al costat de 125 kV de 25 A nominals i tarat per desconnectar a 160 A. Un altre interruptor al costat de 25 kV est tarat a 800 A i s de 125 A nominals. El transformador alimenta una crrega a travs duna lnia de 3x25 mm2 amb

de 1000 m de llarg i que t 9 cops ms inductncia que resistncia. a) Est ben dimensionat el nivell de dispar dels interruptors? Per reformes a la instal.laci, la lnia sallarga fins a 1500 m. b) Cal tarar de nou els dispars dels interruptors?

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

108

Mquines elctriques

a) Si fem un curt circuit a la sortida del transformador:

Si fem un curt circuit a fi de lnia:

Comprovaci de les proteccions: Corrent nominal: primari secundari

23.1 A < 25 A 115.5 A < 125 A

correcte correcte

Curt circuit al transformador: primari 288.68 A > 160 A secundari 1443 A > 800 A

correcte correcte

Curt circuit a la lnia: primari 180.27 A > 160 A correcte secundari 901.33 A > 800 A correcte

b) Els corrents nominals seran els mateixos

Si fem un curt circuit a la sortida del transformador els corrents seran els mateixos.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

109

Si fem un curt circuit a fi de lnia:

No s correcte, caldr reajustar les proteccions.

Problema TT4
Un transformador trifsic 11000/380 V 80 kVA 50 Hz P0 = 600 W Cos 0 = 0.4 cc = 5% Cos cc = 0.35 t lesquema de connexi mostrat a la figura. Si salimenta el primari a tensi nominal i es connecta al secundari una crrega trifsica formada per tres impedncies de en triangle, determineu: a) ndex horari i grup de connexi. b) Corrents a primari i a secundari. c) Tensi a secundari i caiguda de tensi. d) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari i rendiment. e) Corrents en cas dun curt circuit en borns de la crrega.

a) b)

Dy5

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

110

Mquines elctriques

La crrega sha de passar a estrella

c)

d)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

111

e)

Problema TT5
Un transformador trifsic Dyn 11 380/220 V 50 kVA 50 Hz P0 = 300 W Cos 0 = 0.42 cc= 4.7% Cos cc = 0.38 alimenta un conjunt de 240 bombetes de 220 V 200 W connectades en forma adequada per tal que la crrega sigui simtrica i les bombetes treballin aproximadament a la tensi nominal. Determinar; si el transformador salimenta a 388 V. a) Esquema de connexions dels debanats del transformador. b) Forma de connexi de les bombetes, la impedncia duna bombeta i la de cada grup de bombetes. c) Corrents a primari i a secundari. d) Tensi a secundari i caiguda de tensi. e) Potncies activa, reactiva i aparent a primari i secundari i rendiment.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

112

Mquines elctriques

a)

b) Les bombetes shan de connectar en tres grups de 80 bombetes en paral.lel i aquests en triangle. La seva impedncia ser:

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

113

d)

e)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

114

Mquines elctriques

Problema TT6
Salimenta una crrega trifsica simtrica de valors nominals 50 kW, 380 V, Cos = 0.8 (i) i 50 Hz segons la instal.laci de la figura. En tots els casos (excepte en cas de defectes) interessa que la tensi en borns de la crrega sigui de 380 V. Les caracterstiques dels diferents elements que intervenen sn: LB (lnia de baixa tensi) llargada 100 m LM (lnia de mitja tensi) llargada 500 m resistncia 3 /km/fase resistncia 0.7 /km/fase

reactncia 0.3 /km/fase

TR (transformador) tensions nominals 3000/400 V potncia nominal 80 kVA cc = 6% Cos cc = 0.25 P0 = 1500 W Cos 0 = 0.2

Calculeu: a) Tensi a la sortida de baixa del transformador, tensi a lentrada dalta del transformador i tensi a lescomesa (punt dentrada). b) Potncies activa i reactiva absorbides de lescomesa. c) Sabent que el cost del kW h s de 13 ptes. i el recrrec per factor de potncia segueix la llei

Calculeu el cost de 10 hores de funcionament de la instal.laci. d) En cas de curt circuit en borns de la crrega, calculeu els corrents que circulen tant per la lnia de mitja com en la de baixa.

a) Cerquem la soluci reduint a secundari.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

115

Crrega:

Lnia de baixa: RB = 0.7 0.1 = 0.07 Lnia de mitja: RM = 0.5 3 = 1.5 XM = 0.5 0.3 = 0.15

Transformador:

Referncia de tensi

Tensi a la sortida del transformador

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

116

Mquines elctriques

Tensi a lentrada del transformador

Tensi a lescomesa:

b)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de transformadors trifsics

117

c)

recrrec Cost = (10 h) (13 ptes./kW h) (54.962 kW) (1 + 0.0909) = 7795 ptes.

d)

Problema TT7
Un transformador trifsic t les segents caracterstiques:

Salimenta amb una font ideal de 7500 V pel costat primari. Calculeu el corrent de buit i les potncies reactiva i aparent de buit.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

118

Mquines elctriques

Calculem la branca transversal de lesquema equivalent

Trobem les potncies i els corrents de buit

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines de corrent continu

Problema MC1
Del motor de corrent continu (excitaci independent) duna planta cimentera es coneix un punt de funcionament a excitaci constant:

Determinar: a) Dades de lesquema equivalent del motor i corrent consumit en el punt donat. b) Si les prdues mecniques es suposen constants de 2 kW i el parell resistent s 250 Nm quin s el nou punt de funcionament si la mquina salimenta a 400 V? c) Despreciant les prdues mecniques, si es posa una crrega de r = 25 + 0.008 2, quin s el nou punt de funcionament si salimenta a 400 V?

a)

los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.

120

Mquines elctriques

Si multipliquem tots els termes per I

V I = Potncia total Prdues Joule en el coure i les escombretes Vesc I = Prdues en les escombretes per arc

b) Tenim les mateixes equacions dabans

Daquesta equaci treiem funci de I.

Substituint a la primera i operant

Equaci de segon grau que t dues solucions:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines de corrent continu

121

c)

De la primera en treiem el corrent en funci de

i substitum la segona

Operant

Equaci de segon grau que t dues solucions

La segona s clarament incorrecta. Aix doncs

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

122

Mquines elctriques

Problema MC2
Del motor de corrent continu dun elevador se sap que quan est en crrega

Trobeu: a) Dades de lesquema equivalent, corrents i parell. b) Corrents i rendiment si el parell es redueix a la meitat. c) Repetir lapartat b) amb Vexc = 36 V

a)

b)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines de corrent continu

123

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

124

Mquines elctriques

Problema MC3
Duna mquina de corrent continu dexcitaci srie sabem que

Si salimenta la mquina a 110 V i la mquina gira a 1700 rev/min, calcular: a) Corrent, parell i rendiment. b) Corrent que consumiria si, estant aturada, es connects directament a 110 V. c) Repetir a) si alimentem a 60 V mantenint-se la velocitat constant.

a)

b)

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines de corrent continu

125

Problema MC4
Dun motor de corrent continu dexcitaci independent es coneixen les segents dades per a una intensitat dexcitaci constant: Caiguda de tensi a escombretes = 2.5 V Resistncia de les escombretes = 0.1 Resistncia del debanat rotric = 0.3 Tensi interna (fcem) = 4.3 (fcem en V, en rad/s) Parell de prdues mecniques = 10 Nm Quan aquest motor arrossega una crrega que t per parell resistent lexpressi (Nm) = 0.016 2 + 40 ( en rad/s) Trobeu, si salimenta a 440 V, a) Velocitat a qu gira la mquina. b) Corrent i potncia absorbits de la xarxa. c) Parell til i rendiment. d) Corrent que absorbeix el motor si, per un defecte mecnic, es bloqueja el rotor.

a)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

126

Mquines elctriques

b)

c)

d)

Problema MC5
Dun motor de corrent continu sabem:

Aquest motor alimentat a 330 V, arrossega una mquina que li suposa un parell de 20 Nm incloses prdues mecniques. Determineu corrent i velocitat.

Sabem:

Substitum:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci dinducci

Problema MI1
Duna mquina dinducci 380/220 V 50 Hz 3 fases se sap que en el punt nominal de funcionament la velocitat s 1470 rpm i les prdues mecniques corresponen a un parell de 0.5 Nm. Sabent les segents dades de lesquema equivalent fase-neutre a 220 V

Si la mquina es connecta a la tensi nominal de 220 V, calculeu: a) Velocitat de sincronisme i nombre de parells de pols b) Lliscament en el punt nominal de funcionament. c) Corrent absorbit en el punt nominal de funcionament d) Potncies activa, reactiva i aparent en el punt nominal de funcionament e) Factor de potncia en el punt nominal de funcionament f) Parell i potncia mecnica en la crrega pel punt nominal de funcionament g) Rendiment en el punt nominal de funcionament h) Corrent darrencada i factor de potncia darrencada i) Parell darrencada j) Volem arrencar amb un arrencador estrella-triangle. Quant val el corrent darrencada estrella?

a)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

128

Mquines elctriques

Si s un motor, la velocitat de sincronisme ha dsser superior a la mecnica. Per tant:

b)

c)

Apliquem la segona llei de Kirchhoff

Ordenem

De la segona

Substituint la primera

d)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

129

e)

f)

g)

h) En arrencar s = 1 i, per tant, RL = 0

De la segona

Substituint en la primera

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

130

Mquines elctriques

i)

En arrencar = 0

I2 = I20 i, per tant

j)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

131

Problema MI2
Un motor dinducci trifsic de 50 Hz t els segents parmetres de lesquema equivalent fase-neutre

Quan salimenta a la tensi nominal de 380 V, calcular a) Corrent darrencada b) Factor de potncia en larrencada c) Parell quan la velocitat de gir s de 1450 rpm despreciant les prdues mecniques d) Si el motor salimenta mitjanant un transformador de caracterstiques nominals

quan en el primari hi ha 6000 V, quant val la tensi en borns del motor i en quant es redueix el parell darrencada respecte destar a tensi nominal?

a)

En larrencada

La impedncia del rotor en paral.lel amb la branca magnetitzant val

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

132

Mquines elctriques

b)

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

133

d)

Nou corrent darrencada

es redueix un

100 - 92.55 = 7.45%

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

134

Mquines elctriques

Problema MI3
Un motor dinducci 380/220 V 50 Hz 3 fases arrossega una crrega de manera que la velocitat s 950 rpm i les prdues mecniques es poden representar per un parell de 2 Nm. Sabent que lesquema equivalent en estrella t les segents dades:

Si la mquina es connecta en estrella a 380 V, calculeu: a) Velocitat de sincronisme, nombre de parells de pols i lliscament. b) Corrent absorbit. c) Potncies i Cos d) Parell i potncia entregada a la crrega. e) Rendiment. f) Si per arrencar es posa una resistncia de 10 en srie amb cada una de les fases del rotor, quant val el corrent darrencada i el factor de potncia? (Nota: La relaci de transformaci rotor-estator val 1). g) Podem arrencar en estrella-triangle? Quin corrent, si es pot, es consumir?

a)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

135

b)

c)

d)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

136

Mquines elctriques

f)

g) No podem arrencar en estrella-triangle ja que en triangle la tensi de xarxa s massa gran.

Problema MI4
Un motor dinducci trifsic de 380 V 50 Hz ha darrossegar una crrega, la velocitat de la qual no t importncia. El parell que ha de realitzar, incloses les prdues mecniques s = 90 + 20 10-5 2 (SI). Triar el motor ms indicat entre els sis disponibles a lapndix. Calcular corrent, parell, potncies, factor de potncia i rendiment.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

137

1-s 0.995 0.990 0.985 0.980 0.975 0.970 0.965 0.960 0.955 0.950 0.945 0.940 0.935 0.930 0.925 0.920

s 0.005 0.010 0.015 0.020 0.025 0.030 0.035 0.040 0.045 0.050 0.055 0.060 0.065 0.070 0.075 0.080

(p = 3) 1 = 2 = 3 92.17 92.15 92.13 92.11 92.08 92.06 92.04 92.02 92.00 91.98 91.96 91.94 91.92 91.90 91.88 91.86

(p = 2) 4 94.89 94.84 94.79 94.74 94.69 94.64 94.60 94.55 94.50 94.45 94.41 94.36 94.31 94.27 94.22 94.18

(p = 1) 5 = 6 109.5 109.3 109.2 109.0 108.8 108.6 108.4 108.2 108.0 107.8 107.6 107.4 107.3 107.1 106.9 106.7

Cerquem els punts de funcionament 1 2 3 4 5 6 92.14 92.16 92.09 94.63 107.7 Nm 1-s 0.988 0.992 0.977 0.968 0.946 s 1.2 10-2 8 10-3 2.3 10-2 3.2 10-2 5.4 10-2 988 992 977 1452 2838 rev/min 32% 49% 40% 73.5% 71.5% Cos 0.68 0.59 0.62 0.715 0.81 -

El motor 6 no sempra ja que treballaria en la part ms alta de la corba (perill dentrar en zona inestable). Agafem el motor 4 ja que t millor rendiment.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

138

Mquines elctriques

Problema MI5
Un motor t una placa de caracterstiques amb, entre altres, les segents dades: 50 Hz, 960 rpm. Indiqueu quin tipus de mquina s, quin s el nombre de parells de pols i quant val la velocitat de sincronisme en rev/min (rpm).

s una mquina asncrona (inducci)

Problema MI6
Una font trifsica ideal de tensi, de freqncia 50 Hz, alimenta un transformador reductor que subministra energia elctrica a un motor dinducci segons lesquema adjunt. Els cables de connexionat sn suficientment curts com per condiderar que no tenen resistncia ni reactncia. El motor treballa en el punt nominal de funcionament.

Transformador:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

139

Motor:

Calculeu: a) Si el motor salimenta a tensi nominal i entrega el parell nominal, potncies activa, reactiva i aparent que consumeix. Corrent absorbit pel motor, parell til, velocitat de sincronisme i nombre de parells de pols. b) La tensi necessria a lentrada del transformador per tal que la tensi en borns del motor sigui la nominal i el rendiment del transformador. c) Sabent que el motor t un corrent darrencada directa de 6 cops el corrent nominal amb un factor de potncia de 0.4. Calculeu la caiguda de tensi (en %) en el transformador quan el motor arrenca. d) Corrents que circulen pel transformador en cas de curt circuit a la sortida de baixa.

a)

Don dedum

p=2

S = 1500 rpm = 157.1 rad/s

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

140

Mquines elctriques

b) Despreciem la branca transversal del transformador. Valor de la branca longitudinal del transformador:

c)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines dinducci

141

d)

Problema MI7
Un motor dinducci trifsic de 3 parells de pols, alimentat a tensi nominal de 3 x 380 V 50 Hz t les corbes caracterstiques del tipus 1 de lapndix. La crrega que arrossega ofereix, incloses les prdues mecniques, un parell resistent de tipus ventilador. ( en rad/s i en Nm) Es demana en rgim permanent de treball: a) Velocitat i parell (NOTA: Agafeu un mnim de 4 punts de la corba -) b) Potncia activa consumida i rendiment c) Potncies reactiva i aparent consumides i factor de potncia d) Corrent de lnia

a)

Corba parell resistent-velocitat 1-s (rev/min) (rad/s) (Nm) 0.95 950 99.48 294 0.96 960 100.53 300 0.97 970 101.58 306 0.98 980 102.63 312

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

142

Mquines elctriques

Intersecci parell resistent-parell motor (grfic)

b)

Sabent = 960 rpm

(1 - s) = 0.96

del grfic

sobt

= 70%

c) 1 - s = 0.96 del grfic

Cos -

sobt

Cos = 0.82

d)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines sncrones

Problema MS1
Un motor sncron est connectat a una xarxa ideal de 3 x 660 V. La crrega s del tipus ventilador amb r = 50 + 0.005 2 (S.I.) amb les prdues mecniques ja incloses en la crega. El motor est connectat en estrella i t un parell de pols. La freqncia de la xarxa s de 50 Hz. Se sap que a la velocitat de sincronisme la tensi de debanat verifica Udeb. = 35 Iexc.. La reactncia sncrona (o de dispersi) val 0.1 /fase i la resistncia dels debanats 0.05 /fase. Lexcitaci est regulada de manera que la xarxa veu Cos = 1 Trobar: a) Velocitat b) Corrent de lnia c) Corrent dexcitaci d) Potncies activa i reactiva consumides e) Rendiment f) Repetir a) i b) si la mquina t 2 parells de pols g) Repetir f) si la mquina t 3 parells de pols h) Repetir a), b), c), d) i e) si el Cos de la lnia s 0.9(c)

a)

b)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

144

Mquines elctriques

Si Cos = 1 Igualant potncies actives:

ser

I=I+j0

Equaci de segon grau que t dues solucions:

De les quals la primera no t sentit. c)

d)

e)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines sncrones

145

f)

Operant

Equaci de segon grau que t dues solucions:

De les quals la primera no s correcta.

g)

Operant

Equaci de segon grau que t dues solucions.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

146

Mquines elctriques

La segona delles no t sentit. Aix doncs

h)

Igualant potncies actives:

Operant:

Equaci de segon grau que t dues solucions:

La segona no s correcta. Llavors:

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines sncrones

147

Problema MS2
Un motor sncron arrossega una crrega de tipus carr. = 35 + 0.4 (S.I.) i t unes prdues mecniques que suposen un parell pm = 4.5 + 7 10-5 2. El motor est connectat en estrella i t dos parells de pols. La xarxa s de 3 x 380 V 60 Hz. Sabem que Xs = 0.05 /fase i Rs = 0.025 /fase i que Udeb. = 20 Iexc.. Calcular: a) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 1 b) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 0.8 (i) c) Velocitat, corrents, potncies i rendiment si Cos = 0.8 (c) d) Corrent que circularia si, estant aturat, es connects el motor a la xarxa.

a)

t dues solucions, de les quals una s exageradament gran, per tant,

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

148

Mquines elctriques

b) Mateixes velocitat, parell i potncies mecniques.

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Problemes de mquines sncrones

149

c) Mateixes velocitat, parell, potncies mecniques i corrent.

d) Si est aturat U=0

Problema MS3
Un generador sncron subministra a la xarxa una potncia activa d1 MW i una reactiva capacitiva de 200 kVAr, sabent que el rendiment del generador s del 95%, quina potncia mecnica cal entregar-li a leix?

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

150

Mquines elctriques

Problema MS4
Una mquina sncrona que actua com a generador, absorbeix 20 MW de potncia mecnica i t un rendiment del 92%, quant val la potncia elctrica que entrega a la xarxa?

En un generador

Problema MS5
Un motor sncron de 40 kW i 3 parells de pols salimenta a una frqncia de 410 Hz i arrossega una crrega de a) 10 Nm b) 20 Nm

A quina velocitat (en rad/s) gira la mquina en cada cas?

Si el motor s sncron, la velocitat s constant i de valor:

excepte si el parell s massa gran per a la potncia del motor, cosa que passem a comprovar

a)

b)

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Apndix: Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci

153

Motor tipus 1:
Motor de 3 parells de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

154

Mquines elctriques

Motor tipus 2:
Motor de 3 parells de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Apndix: Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci

155

Motor tipus 3:
Motor de 3 parells de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

156

Mquines elctriques

Motor tipus 4:
Motor de 2 parells de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

Apndix: Catleg de corbes caracterstiques de motors dinducci

157

Motor tipus 5:
Motor dun parell de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998

158

Mquines elctriques

Motor tipus 6:
Motor dun parell de pols

Los autores, 1998; Edicions UPC, 1998