El maltractament entre alumnes (BULLYING)

GUIA PER A LES FAMLIES

Jordi Collell i Carme Escud (2004) http://www.xtec.net/~jcollell

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 1 -

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies.

El perqu daquesta guia
El maltractament entre alumnes (bullying) no s un fenomen nou per ha estat poc valorat pels adults malgrat les greus repercussions que pot tenir sobre els alumnes i sobre el clima de treball del centre. Les escoles que procuren la millora de les relacions entre els alumnes augmenten substancialment el benestar de totes les persones que hi conviuen.

Aquesta guia pretn divulgar qu s el maltractament entre alumnes, de quines conductes estem parlant, els indicadors de risc que heu de conixer les famlies, i com podeu collaborar amb lescola per a fer-hi front.

Nota: En aquest text, cada vegada que fem referncia a persones (alumnes, pares, professors, etc.) ens referim indistintament a ambds gneres.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 2 -

Una definici de maltractament entre alumnes

"Un alumne est essent maltractat quan est exposat, repetidament i al llarg del temps, a accions negatives per part d'un o ms estudiants". Quant parlem de maltractament entre iguals ens referim a: Accions deliberadament hostils. Incidents que es repeteixen al llarg dun perode de temps i causen dany. Lalumne es troba en una situaci dindefensi; no sen pot sortir tot sol. Hi ha una absncia de provocaci per part de lalumne.

En qu consisteix, com es manifesta?

El maltractament pot prendre diverses formes per sempre provoca patiment i trastorns relacionats amb lestrs en la persona que el pateix. Agressions fsiques: directes: pegar, donar empentes, amenaar, intimidar indirectes: amagar, trencar, robar objectes de la vctima. Agressions verbals: directes: escridassar, fer burla, insultar i dir-li malnoms a la cara. indirectes: malparlar a les seves esquenes, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, pintades, difondre falsos rumors, etc. Agressions relacionals (exclusi social) directes: exclusi deliberada dactivitats, no se la deixa participar (se la veu allunyada en el pati i s evitada a la classe, sempre queda desaparellada). indirectes: ignorar-lo, fer com si no hi fos, o com si fos transparent. Si recau sobre un noi o noia duna altra tnia i els comentaris fan referncia al seu origen, t connotacions racistes (bullying racista). Si inclou burles o gests sobre el cos o parts del cos de la persona i li fan sentir incomoditat o humiliaci, t connotacions sexuals (bullying sexual). Si fa referncia a la suposada orientaci sexual, t connotacions homfobes (bullying homfob). Si el mitj utilitzat s el telfon mbil o lordinador (missatges de text, e-mails, etc.) estarem parlant del bullying digital, que pot ser ms amenaador perqu empara lanonimat de lagressor i, per tant, porta la vctima a desconfiar de tothom.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 3 -

Com descobrir si el teu fill s vctima de maltractament

A vegades els nens i nenes que sn maltractats pels companys ho expliquen de seguida als adults, per daltres pensen que aix els passa perqu son covards, perqu no se saben defensar, tenen vergonya i ho amaguen als propis pares. Alguns nens no ho diuen perqu no creuen que all que els est passant sigui maltractament. Associen el maltractament als atacs fsics, per no als insults o a les conductes dexclusi o allament, que poden tenir efectes molt ms greus. Tot i aix, les persones expressen el seu malestar duna forma o altra. Hi ha uns signes externs que ens poden ajudar a copsar que alguna cosa est passant: Somatitzacions (al mat no es troba b, t vmits, mal de cap, mal de panxa), a lescola diu que no es troba b i demana que el vinguin a buscar) Canvis dhbits (fa campana, no vol anar a escola, vol que lacompanyin o canvia la ruta habitual, no vol anar amb el transport escolar, no vol sortir amb els amics) Canvis en lactitud envers les feines escolars (baixa el rendiment acadmic, etc.) Canvis de carcter (est irritable, salla, es mostra introvertit, ms esquerp, angoixat o deprimit, comena a quequejar, perd la confiana en ell mateix) Alteracions en la gana (perd la gana, o b torna a casa amb gana perqu li han pres lesmorzar o li han pres els diners) Alteracions en el son (crida per la nit, t malsons) Torna a casa regularment amb el vestit o el material esparracat. T blaus, nafres o talls inexplicables Comena a amenaar o agredir altres nens o germans ms petits. Refusa dir per qu se sent malament i insisteix en que no li passa res. Dna excuses estranyes per justificar tot lanterior. En casos greus pot arribar a tenir ideacions o a fer intents de sucidi. Existeix una diferncia important entre les baralles diries dels nois, les bromes sense mala intenci entre amics i l'autntic maltractament. Un nen pot tornar a casa i queixarse perqu lhan pegat o insultat. Aquesta situaci sovint s espordica, no t cap impacte traumtic sobre el nen i, com molt pares saben, desapareix tant de pressa com va comenar. Cal saber diferenciar entre una baralla inofensiva i el veritable maltractament. No podem ignorar les queixes dun noi o noia que pateix maltractament, per tampoc no hem de donar dentrada una credibilitat excessiva a les seves histries, que no solen tenir en compte el punt de vista dels altres. Sovint els nens expliquen les coses a la seva manera per causar lefecte que els conv; en aquest cas correm el risc de magnificar un fet irrellevant i produir una escalada del conflicte. Per tant, s imprescindible fer una valoraci ajustada de la situaci. Ms endavant ho expliquem.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 4 -

Per qu hi ha nens i nenes que maltracten els altres ?

Qualsevol pot comportar-se agressivament en un moment concret i en determinades circumstncies. s cert que hi ha infants i joves especialment inclinats a utilitzar lagressi en les relacions amb els altres, per tamb en trobem daltres tranquils i pacfics que safegeixen a les agressions (Ho faig perqu ho fan tots). Aix hi ha moltes raons que expliquen que alguns alumnes nagredeixin uns altres. A vegades hi ha nois que esdevenen violents envers alg altre per afrontar una situaci difcil (la mort dun parent o el divorci dels pares, etc.); daltres sn vctimes dabs i traslladen als altres la seva humiliaci i angoixa. Nhi ha que volen ser els ms poderosos i utilitzen la violncia per guanyar lleialtat; normalment no sn felios i utilitzen la fora per aconseguir popularitat i amics. No ho saben fer duna altra forma.

En qualsevol cas aquests nens i nenes han dentendre que la seva conducta s inacceptable i que si continuen comportantse aix hi haur conseqncies. Parallelament sels ha de donar ajuda i sels ha dencoratjar per tal que canvin. Per qu hi ha nens i nenes que sn victimitzats pels altres ?
Qualsevol pot ser vctima en un moment donat depenent de les circumstncies, per hi ha infants i joves que tenen ms probabilitats. Hi ha alumnes molt actius que sn maldestres i desafortunats en les relacions amb els altres. Simpliquen en converses o safegeixen al grup sense ser convidats, parlen quan cal callar, fan bromes poc afortunades, etc. La seva barroeria serveix dexcusa als agressors (s un pesat, que vagi amb els seus amics, no laguantem) per en realitat noms s manca de competncia social. Daltres sn alumnes aplicats, que els agrada estudiar i tenen bones relacions amb el professorat i que, per aix, desperten lenveja dels companys. Nhi ha que no tenen problemes perqu tenen les habilitats socials que els fan ser populars entre els companys i eviten ser objecte dagressions, per en daltres ocasions no s aix, sn objecte de burles i pateixen lallament dels companys. Tamb hi ha alumnes sobreprotegits per la famlia que no han tingut experincies prvies de confrontaci, o daltres que han estat educats en un ambient acollidor, tolerant i responsable, i se senten malament i insegurs quan han de fer front als atacs dun grup dintimidadors. Hi ha nens que no els agrada la violncia, que no participen de les batusses dels companys i prefereixen jocs ms tranquils, o nenes que sn ms actives i al pati juguen a futbol amb els nens. A vegades sn mal vistos pels seus companys (i segons com tamb pels adults) i tenen pocs amics. El fet de tenir una bona xarxa damics protegeix de patir situacions de maltractament. Els alumnes amb necessitats especials tamb poden ser objecte de maltractament per part dels companys que sovint no comprenen perqu es comporta duna manera diferent. Tamb hi ha nens amb necessitats especials que es fan estimar i sn molt volguts pels seus companys que en tenen cura i els protegeixen.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 5 -

Un altre cas sn els alumnes que estan en situaci de minoria tnica respecte del grup. Un nen gitano en una escola de majoria paia, o a linrevs. Aquesta violncia est ben definida en el concepte de racisme (bullying racista). En darrer lloc cal citar un cas singular, sn nois i noies que han tingut una relativament llarga experincia de victimitzaci i esdevenen al seu torn agressors. Desenvolupen al mateix temps ambds papers; sn victimitzats per uns i victimitzen a uns altres que perceben com a ms dbils que ells. Direm que han desenvolupat uns patrons agressius degut al mal aprenentatge social que han fet. Sigui quina sigui la pretesa diferncia s noms una excusa que lagressor necessita o crea per justificar la seva conducta. Aquesta diferncia no s culpa de la vctima. Ning no mereix ser victimitzat per ser all que s ni per tenir una altra cultura o una altra manera de ser. Lescola ha de proporcionar un entorn per tal que les diferncies siguin apreciades i TOTS els nens siguin valorats, tamb els nens que agredeixen els altres, encara que no aprovem la seva conducta i fem per millorar-la.

En qualsevol cas, i en general, no hem de veure la situaci com una cosa entre bons i dolents, sin com un problema que afecta tothom, on cadasc t la seva part de responsabilitat, i que noms es resoldr des duna actitud no culpabilitzadora. Qu pots fer si penses que el teu fill/a ha patit o est patint maltractament?
Encara que el noi no digui res a casa, els pares sn els primers en adonar-se que al seu fill li passa alguna cosa. Quan un nen est essent exposat a una conducta de maltractament, sigui psicolgic o fsic, est realment preocupat per all que li est passant, i s de crucial importncia escoltar-lo, creure'l, i emprendre una acci positiva. Tingues en compte que es pot sentir amenaat o avergonyit i pot negar les evidncies. En aquest cas, no el forcis, deixa que segueixi el seu procs, per ajudal a canviar. 1. Si tens sospites pregunta-li directament, encoratjal a parlar, digues-li que ests preocupat pel qu li passa i que lajudars sigui quin sigui el problema. 2. Reacciona amb calma, no li facis retrets ni el culpabilitzis. No s culpa seva i necessita ajuda per sortir-sen. Dna-li suport i sobretot escoltal. Tranquillitzar-lo s un dels passos ms importants que els pares podem fer. Ensenya el teu fill a estar satisfet de ser com s. Est b ser diferent. Moltes persones han tingut xit precisament perqu no han sigut igual que tots els altres. 3. Demana que texpliqui qu ha passat i pren nota, pregunta-li si ha passat altres vegades, qui ha estat implicat, qui ho ha vist, on ha passat, qu ha fet ell, a qui ho ha dit. Avalua la importncia de la situaci. 4. s natural que com a pare et sentis enfadat i que la teva reacci inicial pugui ser enfrontar-te a l'agressor o adrear-te als seus pares. Aix encara podria crear ms problemes per al teu fill. s lescola qui ha de prendre la responsabilitat de contactar amb els pares de l'agressor.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 6 -

5. Informa l'escola del teu fill, per primer pregunta-li si prefereix parlar ell mateix amb el seu mestre. Si cal, demana a l'escola que protegeixi el seu anonimat. 6. Demana una entrevista per parlar amb el tutor. Pot ser que tingui altres versions del fet o que senzillament no tingui coneixement del que ha passat. Informal de tot el que saps (data, lloc, hora, implicats, com te nhas assabentat, etc.). Pregunta-li quines actuacions t previstes el centre per aquests casos i entre els dos penseu la manera dajudar el teu fill; intenteu arribar a acords sobre qu far cadasc. s prioritari protegir-lo aturant la situaci de maltractament. Mantingueu el contacte peridicament amb el mestre i feu el seguiment de la situaci. 7. Si penses que el mestre no et fa prou cas demana si el centre t dissenyat algun pla per actuar en situacions de maltractament i qui ns el responsable. Demana per parlar amb la direcci del centre i expressa-li les teves preocupacions i la teva voluntat de collaborar per aturar el maltractament. Si malgrat tot no et donen prou garanties que el teu fill estar segur, escriu una carta formal al director exposant els fets i les accions realitzades amb cpia a les autoritats educatives. Si encara no sents que l'escola et dna suport, treu el teu fill del sistema escolar fins que no s'emprenguin accions positives. s un dret dels alumnes estar segurs en els centres i alhora, s un deure dels centres vetllar per la seguretat dels seus alumnes.

Coses que no has de fer

No utilitzis la violncia en contra dels agressors, et poden acusar de maltractar-los i assetjar-los a ells. Recorda que solen ser menors dedat. No li diguis al teu fill o la teva filla que intenti solucionar aquest problema per ell mateix. Pensa que si pogus fer-ho, no li caldria demanar ajuda. No intentis ocupar-te daquest problema pel teu compte.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 7 -

Sortint del cercle de la victimitzaci

Linfant o jove que ha estat exposat a una situaci de maltractament ha estat construint una autoimatge molt pobra, la seva autoestima ha quedant considerablement malmesa, especialment si ha estat patint durant temps. Per fer crixer la seva autoconfiana necessitar ajuda, que el valorin com a persona, que confin en ell; sobretot necessitar molt dafecte. Digues-li que lestimes molt i que ests al 100 % al seu costat. Reassegural fent-li veure que la situaci no s culpa seva. Valora la possibilitat que rebi un ajut psicolgic, per assegurat que el professional que latengui conegui aquest tipus de situacions. Explica-li que reaccionant a les agressions cridant, amb por o ansietat encoratja els agressors. Ha dintentar no reaccionar als atacs. Si lagressor no aconsegueix una resposta de la vctima, sacaba avorrint i ho deixa estar. Practica tcniques dassertivitat amb el teu fill: dir no amb fermesa i marxar del lloc. (Marxar no s fugir, s actuar de manera intelligent). Ajuda'l a pensar respostes senzilles per als atacs ms freqents: No ha de ser brillant ni divertit per ha de tenir una rplica preparada. Intenta minimitzar les oportunitats que lagredeixin; no portar coses valuoses a lescola, no ser lltim en canviar de classe, ni endarrerir-se o quedar-se sol als passadissos, quedar-se en un grup encara que no siguin amics seus. Digues-li que anoti en un diari els esdeveniments que desitgi compartir, o fes el teu propi registre d'incidents, incloent els canvis d'humor o els efectes fsics i emocionals que observes en el teu fill que poden estar relacionats amb la situaci. Preneu-vos temps per seure i parlar; encoratja el teu fill a que et digui com se sent, discuteix les seves idees i sentiments. Fes-lo sentir-se valorat quan aconsegueixi alguna cosa o quan es comporti b. Cal que sadoni que ell s important per a nosaltres i que valorem lesfor que est fent. Dna-li oportunitats per portar-se b, deixal que ajudi en tasques de casa, dna-li responsabilitats aix lajudar a sentir-se valorat i important. Encoratjal a fer amics, apuntal a un esplai, encoratjal a que tingui un hobbie, especialment en alguna cosa que pugui ser brillant, per tal daugmentar la seva autoconfiana i autoestima.

Busca el suport del professorat. La nica manera de combatre el maltractament s la cooperaci entre tots els que hi estan implicats a l'escola: mestres, pares, alumnes.

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 8 -

Qu pots fer si penses que el teu fill/a pot estar-se comportant agressivament amb algun altre noi/a?
1. Reacciona amb calma, intenta no actuar colricament ni a la defensiva. Demana directament al teu fill qu est fent i pregunta-li si sha comportat aix abans. 2. Intenta ajudar-lo, pregunta-li si t idea de per qu ho fa. Fes-lo adonar que est fent mal a un company, que el fa infeli i que li pot portar problemes. Que la violncia no s una manera intelligent de resoldre els conflictes i que ha de parar de fer-ho. Deixa-li clar que trobes aquesta conducta del tot inacceptable. Pregunta-li com pensa que podries ajudar-lo. Fes-lo adonar que lestimes, i que s aquesta conducta el que no tagrada, que treballars amb ell per ajudar-lo a aturar-la. 3. Esbrina si hi ha alguna cosa en particular que el preocupa. Ajudal a trobar maneres no agressives de reaccionar, sobretot si actua aix en determinades situacions. Demana-li que saparti del lloc quan vegi que est perdent el control. Fes-li veure la diferncia entre agressivitat i assertivitat (lassertivitat s fer valer els propis drets sense atropellar els drets dels altres). 4. Parla amb el mestre i explica-li tot el que saps. Intenteu plegats aconseguir que el teu fill aturi aquesta conducta. Pot anar b parlar amb el psicleg del centre. Parla amb lequip de mestres que plantegin objectius reals, que no esperin molt, ni de seguida. Demana si a lescola hi ha un espai o alg per anar quan senti que est a punt de perdre el control. Acordeu coses per fer. 5. Recompensal quan faci les coses b i, sobretot, dna-li oportunitats perqu en faci. Hi ha altres nens que el poden provocar si saben que est treballant per sortir-sen. Digues-li que no caigui en la provocaci i que tracti de respondre de manera assertiva.

Deu idees falses sobre el maltractament

A continuaci exposem un seguit de pensaments, comentaris i judicis de valor que apareixen al voltant del tema i que, a ms de ser completament falsos i erronis, no aporten cap soluci i noms fan que agreujar el problema. Veureu que intenten justificar lagressi, culpabilitzar la vctima, justificar la no intervenci sota una falsa aparena de neutralitat, etc. Sn del tot contraproduents. 1. El maltractament noms sn bromes, coses de canalla i s millor no ficar-shi: No s cert, maltractar no s "fer una broma". Pot ser difcil distingir a vegades entre broma o situaci dabs, per quan la vctima es comena a espantar ja no es tracta duna diversi, els adults han dintervenir i daturar-ho. 2. La vctima sho busca, sho mereix. Ning no es mereix ser vctima de maltractament, sigui quina sigui la seva conducta. Aix noms s lexcusa que sutilitza per justificar lagressi. 3. El maltractament forma part del creixement, imprimeix carcter. No s cert, aprendre a afrontar les adversitats imprimeix carcter, per el maltractament pot ser duna violncia extrema i torna les vctimes reservades, desconfiades, ansioses, allades, etc. Quina mena de carcter es construeix a travs daquest patiment?

El maltractament entre alumnes. Guia per a les famlies Pgina - 9 -

4. La millor manera de defensar-se s tornar-shi. No s cert, tornar-shi refora la idea que la violncia s acceptable i lnic mitj per a resoldre els conflictes. La reacci violenta de la vctima sol empitjorar la seva situaci ja que sutilitza aquesta reacci com a excusa per justificar noves agressions. 5. El maltractament s cosa de nois. No s cert; sempre sha dit que les baralles han estat coses de nois. Ara sabem per que lagressi indirecta s ms utilitzada per les noies (excloure, escampar rumors...) i t uns efectes tant o ms perjudicials que la directa. 6. Noms agredeixen els nois que tenen problemes familiars, o que viuen en barris marginals. Fals. Sha demostrat que el maltractament es dna en tots els centres i en tots els nivells socioeconmics, de la mateixa manera que altres tipus de maltractament tamb es donen en totes les capes socials. 7. Les vctimes sn persones febles i dbils. No s cert. Tothom pot ser vctima en un moment donat. El grup tolera malament la diferncia i qualsevol motiu discrepant pot convertir una persona en objectiu dagressions (tenir les orelles grans, dur ulleres, ser duna altra tnia, vestir, fer o pensar de manera diferent, ser molt estudis i aplicat en un entorn que passa, etc.). 8. Quan els altres nens es barallen ms val no ficar-shi i mantenir-se en una posici neutral. No s cert, davant de situacions de maltractament no hi ha posicions neutrals. Lespectador esdev cmplice des del moment en que no actua ni denuncia la situaci. No s noms un problema entre agressor i agredit; sovint es busca impressionar el grup i s el grup qui pot aturar-ho. 9. Cal castigar els nens que agredeixen, aix pararan de fer-ho. Fals, el cstig s una de les possibilitats dactuaci desprs que un nen que nha agredit un altre, per ni s la primera opci que cal considerar ni s la ms efica. Fins i tot en els casos ms flagrants, lagressor sovint creu que la vctima es mereix el que li passa, per tant el cstig, generalment li provocar un sentiment dinjustcia que far que busqui la revenja a la primera ocasi. 10. Noms la vctima necessita ajuda. No s cert, lagressi sistemtica pot tenir conseqncies molt greus per a les vctimes, per els agressors tamb necessiten ajuda. Moltes vegades lagressi s lnica manera que tenen de relacionar-se amb els altres i necessiten aprendre noves formes de relaci.

El maltractament s perjudicial per a tothom i diu molt poc a favor de lentorn que el silencia i que el tolera. s una qesti de drets fonamentals de la persona (dret a estar segur a lescola i a ser tractat amb dignitat); les escoles sn responsables de la protecci dels seus alumnes i els pares han de collaborar amb els centres en les accions que emprenen per la millora de la convivncia.