Professional Documents
Culture Documents
Aquesta guia pretn divulgar qu s el maltractament entre alumnes, de quines conductes estem parlant, els indicadors de risc que heu de conixer les famlies, i com podeu collaborar amb lescola per a fer-hi front.
Nota: En aquest text, cada vegada que fem referncia a persones (alumnes, pares, professors, etc.) ens referim indistintament a ambds gneres.
En qualsevol cas aquests nens i nenes han dentendre que la seva conducta s inacceptable i que si continuen comportantse aix hi haur conseqncies. Parallelament sels ha de donar ajuda i sels ha dencoratjar per tal que canvin. Per qu hi ha nens i nenes que sn victimitzats pels altres ?
Qualsevol pot ser vctima en un moment donat depenent de les circumstncies, per hi ha infants i joves que tenen ms probabilitats. Hi ha alumnes molt actius que sn maldestres i desafortunats en les relacions amb els altres. Simpliquen en converses o safegeixen al grup sense ser convidats, parlen quan cal callar, fan bromes poc afortunades, etc. La seva barroeria serveix dexcusa als agressors (s un pesat, que vagi amb els seus amics, no laguantem) per en realitat noms s manca de competncia social. Daltres sn alumnes aplicats, que els agrada estudiar i tenen bones relacions amb el professorat i que, per aix, desperten lenveja dels companys. Nhi ha que no tenen problemes perqu tenen les habilitats socials que els fan ser populars entre els companys i eviten ser objecte dagressions, per en daltres ocasions no s aix, sn objecte de burles i pateixen lallament dels companys. Tamb hi ha alumnes sobreprotegits per la famlia que no han tingut experincies prvies de confrontaci, o daltres que han estat educats en un ambient acollidor, tolerant i responsable, i se senten malament i insegurs quan han de fer front als atacs dun grup dintimidadors. Hi ha nens que no els agrada la violncia, que no participen de les batusses dels companys i prefereixen jocs ms tranquils, o nenes que sn ms actives i al pati juguen a futbol amb els nens. A vegades sn mal vistos pels seus companys (i segons com tamb pels adults) i tenen pocs amics. El fet de tenir una bona xarxa damics protegeix de patir situacions de maltractament. Els alumnes amb necessitats especials tamb poden ser objecte de maltractament per part dels companys que sovint no comprenen perqu es comporta duna manera diferent. Tamb hi ha nens amb necessitats especials que es fan estimar i sn molt volguts pels seus companys que en tenen cura i els protegeixen.
Un altre cas sn els alumnes que estan en situaci de minoria tnica respecte del grup. Un nen gitano en una escola de majoria paia, o a linrevs. Aquesta violncia est ben definida en el concepte de racisme (bullying racista). En darrer lloc cal citar un cas singular, sn nois i noies que han tingut una relativament llarga experincia de victimitzaci i esdevenen al seu torn agressors. Desenvolupen al mateix temps ambds papers; sn victimitzats per uns i victimitzen a uns altres que perceben com a ms dbils que ells. Direm que han desenvolupat uns patrons agressius degut al mal aprenentatge social que han fet. Sigui quina sigui la pretesa diferncia s noms una excusa que lagressor necessita o crea per justificar la seva conducta. Aquesta diferncia no s culpa de la vctima. Ning no mereix ser victimitzat per ser all que s ni per tenir una altra cultura o una altra manera de ser. Lescola ha de proporcionar un entorn per tal que les diferncies siguin apreciades i TOTS els nens siguin valorats, tamb els nens que agredeixen els altres, encara que no aprovem la seva conducta i fem per millorar-la.
En qualsevol cas, i en general, no hem de veure la situaci com una cosa entre bons i dolents, sin com un problema que afecta tothom, on cadasc t la seva part de responsabilitat, i que noms es resoldr des duna actitud no culpabilitzadora. Qu pots fer si penses que el teu fill/a ha patit o est patint maltractament?
Encara que el noi no digui res a casa, els pares sn els primers en adonar-se que al seu fill li passa alguna cosa. Quan un nen est essent exposat a una conducta de maltractament, sigui psicolgic o fsic, est realment preocupat per all que li est passant, i s de crucial importncia escoltar-lo, creure'l, i emprendre una acci positiva. Tingues en compte que es pot sentir amenaat o avergonyit i pot negar les evidncies. En aquest cas, no el forcis, deixa que segueixi el seu procs, per ajudal a canviar. 1. Si tens sospites pregunta-li directament, encoratjal a parlar, digues-li que ests preocupat pel qu li passa i que lajudars sigui quin sigui el problema. 2. Reacciona amb calma, no li facis retrets ni el culpabilitzis. No s culpa seva i necessita ajuda per sortir-sen. Dna-li suport i sobretot escoltal. Tranquillitzar-lo s un dels passos ms importants que els pares podem fer. Ensenya el teu fill a estar satisfet de ser com s. Est b ser diferent. Moltes persones han tingut xit precisament perqu no han sigut igual que tots els altres. 3. Demana que texpliqui qu ha passat i pren nota, pregunta-li si ha passat altres vegades, qui ha estat implicat, qui ho ha vist, on ha passat, qu ha fet ell, a qui ho ha dit. Avalua la importncia de la situaci. 4. s natural que com a pare et sentis enfadat i que la teva reacci inicial pugui ser enfrontar-te a l'agressor o adrear-te als seus pares. Aix encara podria crear ms problemes per al teu fill. s lescola qui ha de prendre la responsabilitat de contactar amb els pares de l'agressor.
5. Informa l'escola del teu fill, per primer pregunta-li si prefereix parlar ell mateix amb el seu mestre. Si cal, demana a l'escola que protegeixi el seu anonimat. 6. Demana una entrevista per parlar amb el tutor. Pot ser que tingui altres versions del fet o que senzillament no tingui coneixement del que ha passat. Informal de tot el que saps (data, lloc, hora, implicats, com te nhas assabentat, etc.). Pregunta-li quines actuacions t previstes el centre per aquests casos i entre els dos penseu la manera dajudar el teu fill; intenteu arribar a acords sobre qu far cadasc. s prioritari protegir-lo aturant la situaci de maltractament. Mantingueu el contacte peridicament amb el mestre i feu el seguiment de la situaci. 7. Si penses que el mestre no et fa prou cas demana si el centre t dissenyat algun pla per actuar en situacions de maltractament i qui ns el responsable. Demana per parlar amb la direcci del centre i expressa-li les teves preocupacions i la teva voluntat de collaborar per aturar el maltractament. Si malgrat tot no et donen prou garanties que el teu fill estar segur, escriu una carta formal al director exposant els fets i les accions realitzades amb cpia a les autoritats educatives. Si encara no sents que l'escola et dna suport, treu el teu fill del sistema escolar fins que no s'emprenguin accions positives. s un dret dels alumnes estar segurs en els centres i alhora, s un deure dels centres vetllar per la seguretat dels seus alumnes.
Busca el suport del professorat. La nica manera de combatre el maltractament s la cooperaci entre tots els que hi estan implicats a l'escola: mestres, pares, alumnes.
Qu pots fer si penses que el teu fill/a pot estar-se comportant agressivament amb algun altre noi/a?
1. Reacciona amb calma, intenta no actuar colricament ni a la defensiva. Demana directament al teu fill qu est fent i pregunta-li si sha comportat aix abans. 2. Intenta ajudar-lo, pregunta-li si t idea de per qu ho fa. Fes-lo adonar que est fent mal a un company, que el fa infeli i que li pot portar problemes. Que la violncia no s una manera intelligent de resoldre els conflictes i que ha de parar de fer-ho. Deixa-li clar que trobes aquesta conducta del tot inacceptable. Pregunta-li com pensa que podries ajudar-lo. Fes-lo adonar que lestimes, i que s aquesta conducta el que no tagrada, que treballars amb ell per ajudar-lo a aturar-la. 3. Esbrina si hi ha alguna cosa en particular que el preocupa. Ajudal a trobar maneres no agressives de reaccionar, sobretot si actua aix en determinades situacions. Demana-li que saparti del lloc quan vegi que est perdent el control. Fes-li veure la diferncia entre agressivitat i assertivitat (lassertivitat s fer valer els propis drets sense atropellar els drets dels altres). 4. Parla amb el mestre i explica-li tot el que saps. Intenteu plegats aconseguir que el teu fill aturi aquesta conducta. Pot anar b parlar amb el psicleg del centre. Parla amb lequip de mestres que plantegin objectius reals, que no esperin molt, ni de seguida. Demana si a lescola hi ha un espai o alg per anar quan senti que est a punt de perdre el control. Acordeu coses per fer. 5. Recompensal quan faci les coses b i, sobretot, dna-li oportunitats perqu en faci. Hi ha altres nens que el poden provocar si saben que est treballant per sortir-sen. Digues-li que no caigui en la provocaci i que tracti de respondre de manera assertiva.
4. La millor manera de defensar-se s tornar-shi. No s cert, tornar-shi refora la idea que la violncia s acceptable i lnic mitj per a resoldre els conflictes. La reacci violenta de la vctima sol empitjorar la seva situaci ja que sutilitza aquesta reacci com a excusa per justificar noves agressions. 5. El maltractament s cosa de nois. No s cert; sempre sha dit que les baralles han estat coses de nois. Ara sabem per que lagressi indirecta s ms utilitzada per les noies (excloure, escampar rumors...) i t uns efectes tant o ms perjudicials que la directa. 6. Noms agredeixen els nois que tenen problemes familiars, o que viuen en barris marginals. Fals. Sha demostrat que el maltractament es dna en tots els centres i en tots els nivells socioeconmics, de la mateixa manera que altres tipus de maltractament tamb es donen en totes les capes socials. 7. Les vctimes sn persones febles i dbils. No s cert. Tothom pot ser vctima en un moment donat. El grup tolera malament la diferncia i qualsevol motiu discrepant pot convertir una persona en objectiu dagressions (tenir les orelles grans, dur ulleres, ser duna altra tnia, vestir, fer o pensar de manera diferent, ser molt estudis i aplicat en un entorn que passa, etc.). 8. Quan els altres nens es barallen ms val no ficar-shi i mantenir-se en una posici neutral. No s cert, davant de situacions de maltractament no hi ha posicions neutrals. Lespectador esdev cmplice des del moment en que no actua ni denuncia la situaci. No s noms un problema entre agressor i agredit; sovint es busca impressionar el grup i s el grup qui pot aturar-ho. 9. Cal castigar els nens que agredeixen, aix pararan de fer-ho. Fals, el cstig s una de les possibilitats dactuaci desprs que un nen que nha agredit un altre, per ni s la primera opci que cal considerar ni s la ms efica. Fins i tot en els casos ms flagrants, lagressor sovint creu que la vctima es mereix el que li passa, per tant el cstig, generalment li provocar un sentiment dinjustcia que far que busqui la revenja a la primera ocasi. 10. Noms la vctima necessita ajuda. No s cert, lagressi sistemtica pot tenir conseqncies molt greus per a les vctimes, per els agressors tamb necessiten ajuda. Moltes vegades lagressi s lnica manera que tenen de relacionar-se amb els altres i necessiten aprendre noves formes de relaci.
El maltractament s perjudicial per a tothom i diu molt poc a favor de lentorn que el silencia i que el tolera. s una qesti de drets fonamentals de la persona (dret a estar segur a lescola i a ser tractat amb dignitat); les escoles sn responsables de la protecci dels seus alumnes i els pares han de collaborar amb els centres en les accions que emprenen per la millora de la convivncia.