6 Lectura 04

Graduat en Educaci Secundria
Mdul com
Lectura de la imatge
mbit de la Comunicaci
Generalitat de Catalunya Departament dEducaci
QUADERN DE TREBALL
PRESENTACI
Em plau presentar-vos els Quaderns de treball dels mduls comuns del graduat en educaci secundria per a adults. Sn uns materials didctics destinats a l'alumnat de formaci d'adults que es prepara per a l'obtenci del graduat en educaci secundria, de forma presencial o a distncia, i que tamb poden ser d's per al professorat que imparteix aquests ensenyaments. Cada mdul s'ha organitzat en dues parts, una que engloba els aspectes introductoris del mdul i defineix els objectius que un cop treballat s'han d'assolir, i l'altra que agrupa les unitats de treball. Aquestes unitats recullen l'explicaci dels continguts, les activitats d'aprenentatge, les d'avaluaci i les solucions, i al final hi ha un qestionari d'autoavaluaci per tal que l'alumne pugui comprovar el grau d'assoliment dels objectius. Confio que aquests Quaderns de treball siguin un material til per a les persones que en facin s i els facilitin la preparaci per a l'obtenci del graduat en educaci secundria d'una forma amena i prctica.
ngela Miquel i Anglarill Directora general de Formaci d'Adults
SUMARI
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS INTRODUCCI PUNT DE PARTIDA UNITAT 1 EL MISSATGE AUDIOVISUAL QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 2 LA PUBLICITAT QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? UNITAT 3 EL CMIC QU APRENDRS? CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? ANNEXOS ANNEX 1 ANNEX 2 ANNEX 3 ANNEX 4 142 145 148 152 106 107 120 128 133 137 140 141 64 65 81 89 94 100 103 104 14 15 35 47 51 58 61 62 7 9 11
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

A linici del mdul trobars sempre dos apartats: Introducci del mdul: s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com o opcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: El text periodstic, Unitat 2...). Tamb hi trobars un quadre amb els continguts de cada unitat. Punt de partida: Situa i fa reflexionar sobre els aspectes que es treballaran en el mdul. Serveix per preguntar-te qu saps sobre el tema que es tractar abans de comenar les unitats. Cada unitat didctica est estructurada en: Qu aprendrs?: Sn els objectius que es treballaran en la unitat i que al final haurs dhaver assolit. Inclou tamb lapartat Com ho trobars? on hi ha els continguts de la unitat.
Bloc de continguts
Bloc dactivitats 1. PER APRENDRE: Continguts relacionats amb el tema central de la unitat. 2. LLENGUA I SOCIETAT: Continguts que relacionen el tema central de la unitat amb continguts lingstics i sociolingstics. 3. GRAMTICA: Aspectes relacionats amb lortografia, la morfologia i la sintaxi, que sn necessaris per treballar el tema central de la unitat. Les explicacions que fan referncia a la gramtica i a lortografia castellana shan escrit en aquesta llengua i van precedides al comenament per smbol i finalitzen amb el simbol . 4. LXIC: Continguts i estratgies per aplicar i millorar la comprensi i producci de les paraules i el seu significat.
ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per practicar els continguts explicats en el bloc de continguts. Les activitats daprenentatge estan separades pels mateixos apartats del bloc de continguts. (Per aprendre, Llengua i societat, Gramtica i Lxic). ACTIVITATS DAVALUACI: Sn activitats que engloben tots els aspectes que shan treballat en la unitat i representen la consolidaci dels objectius plantejats al principi daquesta.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Inclou les respostes de les activitats daprenentatge. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de les activitats davaluaci.
Comunicaci
Bloc de solucions
6. LECTURA DE LA IMATGE
Bloc dactivitats
Qu has treballat?: s un mapa conceptual que resumeix els continguts que shan estudiat en la unitat, serveix per recordar breument tot el que sha aprs. Com ho porto?: s un quadre dautoavaluaci que indica si shan assolit els objectius de la unitat en relaci amb les activitats.
Comunicaci
INTRODUCCI
El mdul que teniu a les mans es titula Lectura de la imatge i s el segon mdul del segon nivell de lmbit de la comunicaci del GES. MDULS COMUNS 1. La premsa 2. Comprensi oral 3. Textos escrits 4. Llegir per... 5. Temes i mites 6. Lectura de la imatge 7. Comentari de textos no literaris 8. Teatre 9. Club del llibre 10. Cinefrum Aquest mdul est format per tres unitats didctiques: Unitat 1 El missatge audiovisual Unitat 2 La publicitat Unitat 3 El cmic Annexos 1, 2, 3 i 4 Qestions verbals en catal i en castell Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1
Quadre de continguts MDUL 06 LECTURA DE LA IMATGE

Unitat 1
Per aprendre El missatge audiovisual. Llengua i societat
Unitat 2 La publicitat.
Unitat 3 El cmic.
Gramtica
Els verbs: Irregularitats de la 1a i 2a conjugaci. Verbos irregulares en castellano. La a/e tones. Substituci pronominal del CD.
Els verbs: Irregularitats de la 3a conjugaci. La o/u tones. Substituci pronominal del CI, CC i Cprep. Modalitats de loraci.
Lxic
Vulgarismes i tecnicismes.
Abreviatures, sigles, acrnims i smbols.
Onomatopeies.
Comunicaci
Els verbs: Usos dels verbs ser i estar. Substituci pronominal del C. Atr. Les perfrasis. Ortografia de la essa sorda i sonora en catal. Ortografia de c, z, qu, k en castell.
Ls de la llengua en els Els elements de la mitjans de comunicaci i les comunicaci. funcions del llenguatge.
Sexisme en el llenguatge.
INTRODUCCI
Per comenar el mdul et presentem una bateria de preguntes per introduir-te als continguts que hi trobars. Daquesta manera podrs veure qu saps sobre el tema. Marca amb una creueta segons el que spigues:
?
PUNT DE PARTIDA
Em sona Em Ho sembla sabria que ho s explicar
11
Abans de comenar el mdul... S qu s un missatge audiovisual? S entendre els missatges audiovisuals? S ser crtic amb els missatges audiovisuals? S com s el llenguatge de la publicitat? S identificar les caracterstiques del llenguatge dels cmics? S quin tipus de llengua susa en els mitjans de comunicaci? S quines funcions del llenguatge sutilitzen ms en els mitjans audiovisuals? S reconixer quan el llenguatge es fa servir duna manera sexista? S que hi ha verbs que presenten formes verbals irregulars? S escriure la a/e i la o/u en posici tona?
Comunicaci
PUNT DE PARTIDA
12
Abans de comenar el mdul... S substituir complements verbals per pronoms febles? S quines modalitats de loraci sn ms usades en el llenguatge audiovisual? S usar correctament les perfrasis verbals? S escriure i pronunciar correctament la essa sorda i la essa sonora? S qu s un vulgarisme? I un tecnicisme? S qu s una abreviatura, un signe, un smbol i un acrnim? S fer servir abreviatures, signes, smbols, acrnims? S qu sn les onomatopeies? En s alguns exemples i el seu significat?
Em sona
Comunicaci
PUNT DE PARTIDA
Em Ho sembla sabria que ho s explicar
Unitat 1
13
ELS MISSATGES AUDIOVISUALS
Comunicaci
UNITAT 1
14
QU APRENDRS?
En aquesta unitat fars una anlisi dels missatges audiovisuals que rebem en el nostre entorn social. Al final de la unitat podrs:
Identificar les caracterstiques dels missatges audiovisuals. Analitzar de manera crtica els missatges audiovisuals. Reconixer ls que es fa de la llengua en els mitjans de comunicaci. Conixer
QU APRENDRS?
UNITAT 1
algunes irregularitats dels verbs de la 1a i 2a conjugaci i els verbs irregulars en castell.
Escriure i pronunciar correctament la vocal neutra. Fer la substituci pronominal del complement directe. Identificar vulgarismes i tecnicismes.
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
La comunicaci visual i el seu s La imatge com a forma dexpressi. Elements La informaci i el missatge audiovisual
LLENGUA I SOCIETAT
Ls de la llengua en els mitjans de comunicaci
GRAMTICA
Els verbs: Irregularitats de la 1a i 2a conjugaci Verbs irregulars en castell La a/e tones (la vocal neutra) La substituci pronominal del CD
LXIC
Nivells lxics: Vulgarismes Tecnicismes
Comunicaci
1. PER APRENDRE
La comunicaci visual i el seu s
Podem representar la realitat de moltes maneres: mitjanant una explicaci oral, un text escrit o b una imatge. La imatge s un mitj dexpressi que serveix per comunicar idees o sentiments. Has reflexionat sobre totes les situacions de comunicaci que es basen en imatges o poden anar acompanyades dimatges? Has pensat en la finalitat que tenen les imatges, qu pretenen? Algunes finalitats poden ser: Informar: les fotografies de la premsa i els reportatges dels telenotcies. Convncer, seduir i incitar a consumir: els anuncis publicitaris (la televisi, les tanques, la propaganda de m...) Distreure: els dibuixos animats o el cinema. Aprendre: els documentals. De ben segur que ets un expert observador dimatges, perqu nacostumem a veure des de ben petits: la televisi, el cmic, el cinema o internet sn canals de comunicaci ds quotidi. Lobjectiu daquesta unitat s explicar-te com es dissenyen les imatges i donar-te algunes eines que tajudaran a llegir-les i interpretar-les.
15
La imatge com a forma dexpressi. Elements

Thas parat a pensar alguna vegada que les imatges ens diuen coses, que parlen i que, fins i tot, gaireb podrem dir que tenen vida? El fotgraf, el creatiu publicitari o el director de cinema capta la realitat per mitj dun ull que s la cmera. La fotografia s un fragment de la realitat i nosaltres li donem significat. Els elements que trobem en una fotografia sn els segents:
6. LECTURA DE LA IMATGE Comunicaci
El color: De tots els elements de la imatge, el color s el que ms emocions provoca en el receptor de la fotografia. Ens ajuda a seleccionar els punts dinters. Els colors primaris el verd, el blau i el vermell tendeixen a dominar visualment i es converteixen en el centre datenci.
UNITAT 1
16
La percepci dels colors ve determinada, de vegades per algunes associacions culturals i personals. En general, es parla de colors clids i de colors freds. El groc, el taronja i el vermell sassocien al foc i al sol, mentre que el blau, el verd i el lila sassocien a la fredor de les fulles, el mar i el cel.
Els colors poden estimular, tranquillitzar, deprimir o crear sensaci de calor o de fred. Els cientfics han vist que els ssers humans tenen reaccions concretes quan sexposen a determinats colors. Llegeix aquesta ancdota que demostra aquesta teoria: Un executiu duna oficina va rebre queixes dels treballadors que trobaven que hi feia fred. Les parets dels despatxos estaven pintades de blau i quan les varen pintar de color prssec, els treballadors varen deixar de tenir fred... tot i que la temperatura no havia canviat! Qu volen dir els colors?

UNITAT 1
El verd s el color de la natura i lecologia. El vermell s el ms excitant, sidentifica amb la passi i la rauxa. El blau dna sensaci de calma i naturalitat El groc i el daurat simbolitzen noblesa, riquesa i luxe. El taronja s el foc, festa, plaer... El violeta s absncia de tensi. Locre fosc s clid i cordial El blanc s la llum, la innocncia, pau, estabilitat. Sassocia a la netedat i a la vida sana. El negre s loposat a la llum, el color de la tristesa, la mort i lansietat. Per tamb pot evocar la idea de luxe i elegncia. El gris: el color que tot ho iguala, s sinnim de monotonia i avorriment. La llum: El color i latmosfera que transmet una imatge pot canviar segons la seva illuminaci. La llum permet reproduir lambient adequat per a cada tipus dimatge. Per exemple: una atmosfera serena estar molt illuminada, una atmosfera dramtica ser sovint fosca; la cara duna persona pot semblar atractiva o lletja, tranquilla o turmentada segons com sillumini.
Comunicaci
17
La textura i el volum: La textura i el volum dels elements duna fotografia fan la mateixa funci que fa ladjectiu qualificatiu dun mot: serveix per descriure. Una bona textura ens fa tenir la sensaci que podem tocar lobjecte o la forma que reprodueix la imatge. Per exemple: la sensaci de textura serveix per donar detalls del rostre de les persones, la pell fina duna persona jove o la pell marcada duna persona gran o que fa una feina dura. El volum ens permet veure la diferncia entre una forma arrodonida en tres dimensions i una forma plana. Imagina la fotografia de qualsevol fruita, el volum ens la fa percebre com si fos real.
Comunicaci
UNITAT 1
La forma: Per reconixer un objecte, nhi ha prou amb la seva forma (la silueta duna persona o dun edifici pot servir per identificar-ne els trets principals). Ls de la llum o el punt de vista de la cmera pot fer que una forma destaqui sobre un fons neutre o per damunt de les altres formes presents a la imatge.
18
Fotografia J. Pons c. 1910 Arxiu Pep Calls
UNITAT 1
La proporci: La mesura dels objectes i les persones que dna la imatge provoca efectes concrets. Les imatges proporcionades fan un efecte dequilibri i estatisme, en canvi, la desproporci i la deformaci dels elements provoquen efectes de moviment i dinamisme. La composici: La composici duna imatge consisteix a distribuir els diferents elements que la formen per ordre de preferncia. El fotgraf o la fotgrafa haur de transmetre al receptor quins sn els punts dinters. En general, hi acostuma a haver un element principal envoltat per una srie delements secundaris. Els elements que apareixen a la imatge es componen per produir una sensaci o recrear un ambient. Alguns elements es troben al fons i daltres es troben en primer pla o enmig. Lespectador els va descobrint o tamb li poden resultar obvis perqu contrasten els uns amb els altres grcies a la illuminaci, la proporci i els contrastos.
Comunicaci
La informaci i el missatge audiovisual

Normalment les imatges que ens arriben a travs dels mitjans de comunicaci van acompanyades de paraules. Es tracta, doncs, de missatges audiovisuals. La introducci dels mitjans audiovisuals ha revolucionat el mn de la informaci. Durant la segona meitat del segle XX, moment en qu es va generalitzar la televisi, semblava que la premsa escrita havia de desaparixer a conseqncia de la seva aparent lentitud informativa en comparaci amb la immediatesa temporal de la televisi o dinternet. Per la lectura de diaris i revistes permet que el pblic lector pugui llegir ms duna vegada les informacions, reflexionar i fer-ne una interpretaci ms profunda. En canvi, el receptor del missatge audiovisual rep informacions visuals i sonores simultniament (les imatges, el text verbal, la msica, els efectes de so...), les descodifica totes al mateix temps i normalment no torna a sentir la informaci de nou. Analitzem els trets bsics de la informaci que ens arriba a travs de la televisi: Rapidesa temporal: La informaci sobre un fet sofereix de manera immediata o al mateix temps que es produeix. Proximitat: La comunicaci oral s ms propera que lescrita, que resulta ms freda i ms llunyana. El fet de veure la cara del presentador o presentadora duna notcia ens dna una sensaci de falsa familiaritat i de proximitat, que ens la fa ms creble. Laprofundiment de la informaci: Els mitjans audiovisuals acostumen a tenir un horari estricte i un temps limitat per oferir les notcies. El fet dhaver de resumir en pocs minuts una informaci fa que noms ens narribi una part (de vegades, sofereix la part ms superficial i cridanera per tal de mantenir laudincia). La presncia de la imatge: Actualment la comunicaci s molt visual i la imatge serveix bsicament per informar. Els diaris i els telenotcies mostren imatges informatives per tamb provocadores per tal dinterpellar lespectador. Ens hem acostumat a veure les notcies, no solament a llegir-les o sentir-les. Les imatges sn plenes de signes que hem dinterpretar, des dels signes convencionals que simbolitzen coses que ja coneixem (una bandera, un edifici com la Casa Blanca, etc.) als signes ms espontanis i humans com poden ser una mirada o un silenci. La imatge periodstica vol ser testimoni i evidncia dels fets de la realitat. La paraula queda supeditada al contingut visual. El presentador de notcies no emet judicis ni valoracions sobre la informaci que dna. De tota manera, cal pensar que el fet de seleccionar unes determinades imatges en lloc dunes altres, ja suposa intervenir en la informaci objectiva.
19
Comunicaci
UNITAT 1
20
De vegades, es denuncia la falta dobjectivitat dels mitjans de comunicaci tant audiovisuals com escrits a causa de motivacions econmiques. Es vol despertar linters del pblic per superar la competncia, sense tenir en compte el contingut. Els mitjans de comunicaci audiovisuals tenen avui una enorme incidncia social. La televisi, per exemple, ocupa moltes hores en el lleure de les persones de totes les edats i influeix en els gustos, els hbits i els processos mentals. s per aquest motiu que hem daprendre a ser crtics i a reflexionar sobre el missatges que rebem dels mitjans de comunicaci de masses. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2 i 3)
2. LLENGUA I SOCIETAT
UNITAT 1 Ls de la llengua en els mitjans de comunicaci
Els mitjans de comunicaci de masses tenen una gran influncia en les persones. s important fixar-se en el tipus de llengua que utilitzen, particularment la televisi, ja que els valors i les maneres de parlar que aquesta transmet afecten en gran mesura el conjunt de la societat. Dentrada cal tenir present qu entenem per mitjans de comunicaci. Els mitjans de comunicaci sn elements que permeten la comunicaci a llarga distncia. A travs seu podem saber qu passa o ha passat al nostre barri, a la nostra ciutat, al nostre pas o a laltra punta del mn. Existeixen diferents mitjans de comunicaci, per quan ens hi referim, habitualment es pensa en la premsa escrita i els mitjans audiovisuals (rdio i televisi). La premsa escrita acostuma a donar informaci de carcter general o especialitzada. Quan es tracta dinformaci de carcter general, utilitzen bsicament el registre estndard escrit. A vegades, revistes especialitzades poden utilitzar el registre cientificotcnic.
Els mitjans audiovisuals sn els que tenen un impacte ms considerable pel que fa a ls de la llengua, ja que aquesta shi presenta de forma oral. En els mitjans audiovisuals apareixen diferents models de llengua i cal conixer quins sn i quan sutilitzen. En unitats anteriors vam explicar que el registre estndard era lusat pels mitjans de comunicaci, incloent-hi la televisi. Aix s cert, per no s lnic registre que hi apareix. Tot depn del format del programa que shagi demetre, ja que lexistncia de diferents tipus de programes fa necessari ls de registres diferents. Els programes informatius i de divulgaci general utilitzaran, efectivament, el registre estndard; mentre que altres tipus de programes (dentreteniment, bsicament) podran fer servir ms variaci de registres.
Comunicaci
Altres tipus de programes, en canvi, poden introduir alguns elements del registre colloquial. Aquest registre es caracteritza per la poca atenci que es posa a lhora de pronunciar sons o construir oracions, perqu s espontani. Tamb inclou dialectalismes, i lentonaci i la gesticulaci sn importants per acabar dentendre el missatge. Aquest registre sutilitza en programes informals: concursos, sries, pellcules, etc. Un cas diferent s el del cmic. En el cmic sutilitza la llengua escrita, per es distingeix de la llengua emprada en altres mitjans per la utilitzaci de determinats codis grfics com les estrelles, que signifiquen dolor; els signes dadmiraci, que signifiquen sorpresa o irritaci; linterrogant, que significa el dubte o la confusi dun personatge; els pls de punta, que signifiquen por; les onomatopeies, que volen reproduir sorolls, etc. A causa de la gran quantitat de cmics diferents que existeixen, el tipus de llengua que sutilitza pot ser estndard, per s habitual la presncia de registres informals, com el colloquial o, fins i tot, el vulgar. (Fes les activitats daprenentatge 4, 5 i 6)
3. GRAMTICA
Els verbs
Classificaci dels verbs Com ja deus recordar dunitats anteriors, designem els verbs per mitj duna de les formes no personals, linfinitiu. Daquesta manera diem: parlar, saltar, tmer, dormir... Els verbs es classifiquen segons les terminacions que presenten a linfinitiu. El model complet del verb sanomena conjugaci i les formes que pertanyen a un mateix verb constitueixen el paradigma verbal. Classifiquem els verbs en tres conjugacions: primera, segona i tercera, cada una de les quals t un cert nombre de variants i dirregularitats de les quals ens ocuparem en aquest mdul: Primera ar cantar Segona re/er perdre/ tmer Tercera ir servir/ dormir
Atenci! Al final del mdul trobars un annex on hi ha un model dels verbs regulars de cada conjugaci. Consultal sempre que et faci falta.
UNITAT 1
Recorda que el registre estndard s un registre com a tots els dialectes que es basa en la normativa. Pretn evitar colloquialismes i dialectalismes i t una intenci formal. Com hem dit, aquest registre sutilitzar en programes seriosos: informatius, debats, documentals, etc.
21
22
Irregularitats verbals Primera conjugaci Tots el verbs acabats en ar sn regulars, a excepci danar i estar, que presenten alguna irregularitat si els comparem amb el paradigma dels verbs regulars. Fixat en aquest exemple del present dindicatiu: canto cantes canta cantem canteu canten estic ests est estem esteu estan vaig vas va anem aneu van
De tota manera, hi ha un grup de verbs de la primera conjugaci que ja deus conixer i que presenten irregularitats ortogrfiques que comentem tot seguit: Els acabats en vocal + ar: canviar, triar, enviar, estudiar, desmaiar triar, lloar, actuar, continuar, conrear, crear, creuar, graduar, desmaiar, esplaiar, enjoiar, esglaiar, interviuar... En el present dindicatiu, de subjuntiu i imperatiu, cal pronunciar com a paraula plana la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a persona del plural. Vegem alguns exemples: Present dindicatiu estudio estudies estudia estudiem estudieu estudien actuo actues actua actuem actueu actuen present de subjuntiu estudi estudi estudi estudiem estudieu estudin actu actus actu actuem actueu actun imperatiu estudia tu estudi ell estudiem nosaltres estudieu vosaltres estudin ells
UNITAT 1
actua tu actu ell actuem nosaltres actueu vosaltres actun ells
Fixat que en el present de subjuntiu i imperatiu, cal posar, a ms a ms, diresi, perqu la i i la u que apareixen juntes no formen diftong. Segona conjugaci Com ja hem dit abans, pertanyen a la segona conjugaci tots els verbs acabats en er: haver, crrer, poder, saber, fer i tamb dir i dur, ja que segueixen aquest mateix model de conjugaci. Segons el tipus dirregularitats que presenta el lexema, classifiquem els verbs de la segona conjugaci en els grups segents:
Comunicaci
En aquesta unitat estudiarem les irregularitats ms destacades de tots aquests grups. Per comenar ens fixarem en les formes no personals dels verbs abans esmentats. No obstant, al final daquesta unitat trobars un model de cada un dels grups: Infinitiu absoldre admetre atendre aparixer aprendre batre beure caldre caure cloure cobrir complir comparixer conixer crrer coure creure dependre desaparixer descloure despendre dir dissoldre doldre dur empnyer gerundi absolent admetent atenent apareixent aprenent batent bevent calent caient cloent cobrint complint compareixent coneixent corrent coent creient depenent desapareixent descloent despenent dient dissolent dolent duent empenyent participi absolt, absolta, absolts, absoltes adms, admesa, admesos, admeses ats, atesa, atesos, ateses aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes aprs, apresa, apresos, apreses batut, batuda, batuts, batudes begut, beguda, beguts, begudes calgut, calguda, calguts, calgudes caigut, caiguda, caiguts, caigudes clos, closa, closos, closes cobert, cobert, coberts, cobertes complert, complerta, complerts, complertes comparegut, compareguda, compareguts ... conegut, coneguda, coneguts, conegudes corregut, correguda, correguts, corregudes cuit, cuita, cuits, cuita/cogut, coguda, coguts... cregut, creguda, creguts, cregudes deps, depesa, depesos, depeses desaparegut, desapareguda, desapareguts... descls, desclosa, desclosos, descloses desps, despesa, despesos, despeses dit, dita, dits, dites dissolt, dissolta, dissolts, dissoltes dolgut, dolguda, dolguts, dolgudes dut, duta, duts, dutes emps, empesa, empesos, empeses
Comunicaci
UNITAT 1
Verbs acabats en ndre: aprendre, atendre, comprendre, dependre, desprendre, encendre, entendre, ofendre, prendre, pretendre, suspendre, vendre... Verbs acabats en ldre: absoldre, dissoldre, doldre, condoldres, moldre, resoldre, toldre... i en ler: equivaler, prevaler, valer, voler, soler... Verbs acabats en ixer: aparixer, conixer, reconixer... Verbs que contenen un diftong en el lexema: caure, beure, moure, riure ...
23
24
Infinitiu encendre entendre escriure establir estrnyer fer fondre haver jeure ofendre pertnyer plaure
gerundi encenent entenent escrivint establint estrenyent fent fonent havent jaient ofenent pertanyent plaent poder prenent pretenent resolent rient suspenent tenint, torcent traient valent vivint volent
prendre pretendre resoldre riure suspendre tenir trcer treure valer/ Valdre viure voler
participi encs, encesa, encesos, enceses ents, entesa, entesos, enteses escrit, escrita, escrits, escrites establert, establerta, establerts, establertes estret, estreta, estrets, estretes fet, feta, fets, fetes fos, fosa, fosos, foses hagut, haguda, haguts, hagudes jagut, jaguda, jaguts, jagudes ofs, ofesa, ofesos, ofeses pertangut, pertanguda.../pertanyut..., plagut, plaguda, plaguts, plaguda podent pogut, poguda, poguts, pogudes pres, presa, presos, preses prets, pretesa, pretesos, preteses resolt, resolta, resolts, resoltes rigut, riguda, riguts, rigudes susps, suspesa, suspesos, suspeses tingut, tinguda, tinguts, tingudes tort, torta, torts, tortes tret, treta, trets, tretes valgut, valguda, valguts, valguda viscut, viscuda, viscuts, viscudes volgut, volguda, volguts, volguda
UNITAT 1
Com a novetats ms destacades, observars que el verbs acabats en ixer presenten en les formes no personals dos lexemes: conixer, conegut, a partir dels quals es formen tots els temps. Fixat b en el quadre segent, ja que et ser molt til per conjugar aquests verbs:
conixer coneixent INDICATIU Present Imperfet conec coneixia coneixies coneixia coneix coneixia coneixem coneixem coneixeu coneixeu coneixen coneixen Futur coneixer coneixers coneixer coneixerem coneixereu coneixeran Condicional coneixera coneixeries coneixeria coneixerem coneixereu coneixerien conegut SUBJUNTIU Present Imperfet conegui conegus coneguis coneguessis conegui conegus coneguem conegussim conegueu conegussiu coneguin coneguessin Pretrit perfet simple (indicatiu) conegui conegueres conegu conegurem conegureu conegueren IMPERATIU Coneix tu Conegui ell Coneguem nosaltres Coneixeu vosaltres coneguin ells
25
Comunicaci
Segons el que acabem de veure, el present i limperfet de subjuntiu, i el pretrit perfet simple dindicatiu tenen lexema gu. Limperatiu presenta lexema ix i gu, perqu la segona persona del singular i plural es formen a partir de lindicatiu, mentre que la tercera del singular i la primera i tercera del plural ho fan a partir del subjuntiu.
UNITAT 1
26
Si tens dubtes a lhora de conjugar limperatiu recorda que la segona persona del singular i del plural han tenir terminacions semblants: ecriu escrigui escriguem escriviu escriguin spigues spiga sapiguem sapigueu spiguen desapareix desaparegui desapareguem desapareixeu desapareguin
Cal evitar les formes apareixo, coneixo, ja que la primera persona del singular del present dindicatiu acaba en c; aparec, conec. Aix s extensible a molts verbs de la segona conjugaci: dic, pretenc, reconec, valc ... Recorda que la primera persona del singular del present dindicatiu et donar la pauta per saber quins sn els verbs que tenen lexema gu en el present i imperfet de subjuntiu, en el pretrit perfet simple dindicatiu i tamb en algunes persones de limperatiu. Observa lexemple i si saps aplicar aquesta regla als verbs de la segona conjugaci, no tindrs cap problema: aparixer: aparec, aparegui, aparegus, aparegu, beure: bec, begui, begus, begu cloure: cloc, clogui, clogus, clogu dir: dic, digui, digus, digu dur: duc, dugui, dugus, dugu encendre: encenc, encengui, encengus, encegu pretendre: pretenc, encengui, encengus, encengu reconixer: reconec, reconegui, reconegus, reconegu valer (o valdre): valc, valgui, valgus, valgu Nosaltres noms hem conjugat la primera persona del singular, et proposem que completis lexercici amb la resta de les persones. Malgrat que els verbs caure i coure, tenen el mateix lexema dinfinitiu, presenten notables diferncies en el pretrit imperfet dindicatiu:
UNITAT 1
Caure queia queies queia quiem quieu queien
Coure coa coes coa coem coeu coen
(Fes les activitats daprenentatge 7, 8, 9, 10, 11 i 12)
Comunicaci
El verbo Las conjugaciones verbales Los verbos se agrupan en tres conjugaciones, segn la terminacin de sus infinitivos: Primera conjugacin: infinitivo en AR Segunda conjugacin: infinitivo en ER Tercera conjugacin: infinitivo en IR (amar, hablar, cerrar, enviar ...) (comer, perder, tener, saber ...) (vivir, sentir, dormir ...)
27
Principales tipos de irregularidad en las formas verbales: Irregularidad en el lexema Irregularidades voclicas 1. E (IE)
pensar > pienso; perder > pierdo; sentir > siento; etc. adquirir > adquiero (todos los verbos terminados en irir) contar > cuento; volver > vuelvo; etc. jugar > juego (esta irregularidad slo aparece en el verbo jugar) pedir > pido; seguir > sigo; repetir > repito; etc.
I (IE)
2. O (UE) U (UE)
3. E ( I)
O (U) dormir > duermo i morir > muero Irregularidades consonnticas 1. Se aade G 2. Se aade Z 3. Se aade Y 4. L (LG)
tener > tengo; poner > pongo; etc. nacer > nazco; parecer > parezco; etc. huir > huyo; incluir > incluyo; etc.
salir > salgo; valer > valgo (todos los verbos terminados en: alir, aler)
UNITAT 1
28
Verbos irregulares de uso ms frecuente Infinitivo andar caber caer conducir dar decir estar haber hacer ir poder poner saber salir ser tener traer venir volver
Presente ando quepo caigo conduzco doy digo estoy he / hay hago voy puedo pongo s salgo soy tengo traigo vengo vuelvo Imperfecto anduve cupe ca/cay conduje di dije estuve hube / hubo hice iba Indefinido quepa caiga conduzca d diga haya haga fui pude puse sepa salga fui tenga traiga venga vuelto Subjuntivo Participio Futuro cabr
dicho habr
dir
har vaya pueda ponga sabr saldr sea tendr vendr podr puesto
pondr
supe era tuve traje vine vuelva
UNITAT 1
(Fes lactivitat daprenentatge 13)
La vocal neutra
Ortografia de la vocal neutra a/e: Com a regla general, direm que les paraules del gnere mascul sescriuen amb e final: home, vidre, sostre, tigre, pebre, formatge, espectacle, arbre, teatre. A excepci dels acabats en: arca: monarca, patriarca ista: ciclista, esportista, artista cida: sucida, parricida ma: problema, idioma, drama, programa, enigma, panorama, tema ta: poeta, pirata, demcrata Les paraules de gnere femen sescriuen a final: casa, dona, sopa, porta, camisa, pedra, ceba, poma, cadira. Excepcions; noms com: pirmide, srie, base, mare, superfcie, fase, febre, classe, catstrofe, torre. En el plural, escrivim es: alcaldes, taules, cosa que origina determinats canvis ortogrfics: a/ces: plaa/places ca/ques: vaca/vaques qua/qes: pasqua/pasqes ja /ges: esponja/esponges ga/gues: figa/figues gua/ges: llengua/llenges
Comunicaci
Per saber quan caldr escriure una grafia a o una grafia e, disposem dunes quantes normes que ens ajudaran a resoldre un gran nombre de casos: La vocal neutra en noms i adjectius a final de mot: Si sn femenins, acaben en a: ceba tendra. Si sn masculins, acaben en e: formatge tendre. Davant la s final dels plurals, escriurem sempre es: cebes tendres. Si la vocal neutra es troba enmig de paraula, per saber com sescriu buscarem un mot de la mateixa famlia on aquesta sigui tnica: en la paraula teulada, la grafia e ocupa una sllaba tona, es pronuncia []. En canvi, en teula, que s de la mateixa famlia, aquesta sllaba s tnica. Aix significa que escriurem: Grafia a si en un mot de la mateixa famlia trobem a tnica en el mateix lloc: passera, pas. Grafia e si en un mot la mateixa famlia trobem e tnica en el mateix lloc: terreny, terra. Hi ha algunes paraules que en catal sescriuen amb e o amb a i en canvi en castell sescriuen amb una altra grafia: Sescriuen amb grafia a: abans afaitar, ambaixada, avaria, davant, rancor, assass, arravatar, sanefa, Sardenya, avaluar, rac, darrere, ramat, amanida, avantatge, arracades. Sescriuen amb grafia e: esprrec, assemblea, ebenista, punxegut, rfega, efeminat, emparar, enyorar, estendard, resplendor, revenja, santedat, esternudar, seguretat, segent, sergent, honestedat, litre, meravella, monestir, treball, verns. La grafia de la vocal neutra en les formes verbals En el cas dels verbs, la pronunciaci tnica de la primera persona del present dindicatiu ens indica com cal escriure la vocal de larrel: afaitar, afaito; nedar, nedo. En aquest cas, sn excepcions les formes dels verbs nixer, treure, jeure, fer (i derivats) i saber, en qu escrivim grafia a sempre que larrel del verb sigui tona: naixia (neixo), traurem (trec); jauria (jec); faran (fem); sabreu (s). En les terminacions verbals, la vocal neutra s escrita a quan s lltim so del verb (acaba, cantava, cridava); i e quan va darrere seu un altre so (acaben, cantvem, cridareu, crrer). Les niques excepcions sn les segents: Les formes obre, corre, vine, omple. Els infinitius dels verbs acabats en re: ploure, caure, moure, seure, plaure, beure...
29
Comunicaci
UNITAT 1
30
Com a conseqncia de les regles anteriors, cal tenir en compte alguns canvis ortogrfics que poden afectar les terminacions verbals: a/ces: comena/comences ca/ques: tanca/tanques ja /geu: menja/mengeu ga/guem: juga/juguem * El verb caure, a causa del canvi de la a en e, presenta aquesta variant ortogrfica en el pretrit imperfet dindicatiu i una i consonntica igual que els verbs riure i fer: Present dindicatiu caic caus cau caiem caieu cauen Imperfet dindicatiu queia queies queia quiem quieu queien reia reies reies riem rieu reien feia feies feia fiem fieu feien
UNITAT 1
Observa que la primera i segona persona del plural del pretrit imperfet dindicatiu daquests verbs sescriu amb accent obert. (Fes les activitats daprenentatge 14 i 15)
Els pronoms febles

Com ja saps, els pronoms febles, igual que la resta de pronoms, sutilitzen per substituir determinats elements de loraci: un subjecte, un complement directe, indirecte, circumstancial o preposicional, un atribut o un predicatiu. Vegem alguns exemples:
Comunicaci
Arriben avions a laeroport. Avions fa la funci de subjecte de loraci. Si lhagussim de substituir per un pronom feble direm: narriben a laeroport. Compra les pomes al mercat. Les pomes fa la funci de complement directe: Compra-les al mercat. Dna el llibre al teu germ. Al teu germ fa la funci de CI: Dna-li el llibre.
Doncs b, en aquesta unitat ens ocuparem noms dels pronoms febles que serveixen per substituir el CD. Observa el quadre segent: CD (Complement directe) Determinat el la els les Indeterminat en/ ne/ n/ n Neutre ho
31
Vegem qu significa determinat, indeterminat i neutre: El complement directe determinat (EL, LA, ELS, LES) Parlem de complement directe determinat per referir-nos al complement directe que va introdut per un article determinat (el, la, els, les) o per un determinant demostratiu (aquest, aquell ...). Aquests SN es poden substituir pels pronoms el/la i els/les. Aquests pronoms es poden posar davant o al darrere del verb: Davant del verb Trobem el rellotge aquella pilota aquests regals les joguines el trobem la trobem els trobem les trobem
Darrere del verb Van trobar aquell cam la faldilla els amics les joies van trobar-lo van trobar-la van trobar-los van trobar-les
Fixat que al darrere del verb el pronom feble mascul singular i plural, adopta la forma lo/los quan el verb acaba en consonant i l/ls si acaba en vocal. vaig veurel vaig veure-la vaig veurels vaig veure-les
Vaig veure
El complement directe indeterminat (EN) El complement directe indeterminat s un SN que no porta cap determinant al davant. Aquest CD se substitueix pel pronom en/ ne/ n/ n: 1.Llegia llibres: 2.Va menjar tres pastissos: 3.He vist molts exemples: 4.Va triar vestits blaus: 5.Va beure fora vi: En llegia. En va menjar tres. Nhe vist molts/nhe vistos molts. En va triar de blaus/va triar-ne de blaus. En va beure fora/va beuren fora.
Comunicaci
UNITAT 1
32
De tots aquests exemples, en podem deduir que quan es tracta dun SN introdut per determinants numerals, quantitatius o indefinits (exemples 2, 3, i 5) el pronom feble substitueix noms el nucli daquest sintagma, i per tant, la frase resultant haur de continuar portant els esmentats determinants. Quan el SN va acompanyat dadjectiu (exemple 4), la frase resultant haur danar sempre introduda per la preposici de. Fixat que en els dos ltims exemples, tenim lopci de posar el pronom feble al davant o al darrere del verb. En aquests casos, s aconsellable posar-los al davant. El complement directe neutre (HO) El complement directe neutre se substitueix pel pronom feble ho. Diem que el complement directe s neutre, quan trobem un demostratiu neutre (aix, all) fent aquesta funci.
UNITAT 1
Demanava all: Expliquen aix: Va llegir all que deia el diari: Va donar el que no era seu:
Ho demanava. Ho expliquen. Ho va llegir. Ho va donar. aix/all
Tal com haurs comprovat pels dos ltims exemples, a vegades, podem substituir tota una oraci que equival a aix o all, pel pronom neutre ho. (Fes les activitats daprenentatge 16, 17 i 18) Substitucin pronominal del complemento directo El complemento directo acompaa al verbo y completa o precisa su significado:
T escribes una carta. CD

El complemento directo puede ser substituido por los pronombres de tercera persona lo, la, los, las:
Vi a tu hermano. > Lo vi. Vi la pelcula. > La vi.
Vi a tus hermanos. > Los vi. Vi a las pelculas. > Las vi.
Si se trata de un CD que no sea de tercera persona, este se sustituye por los pronombres personales me/te/nos/os:
Juan espera a m. > Juan me espera. Miguel acompaar a nosotros. > Miguel nos acompaar.
Los pronombres personales en funcin de CD no llevan delante la preposicin a y se colocan delante del verbo. Con el imperativo (mrame, mranos, mralo, mrala, mralos, mralas), el infinitivo (fui a mirarla) o el gerundio (iba cantndola), en cambio, el pronombre se coloca detrs y unido a la forma verbal. (Fes lactivitat daprenentatge 19)
Comunicaci
4. LXIC Registres ds. Tecnicismes, vulgarismes, tabs i eufemismes
33
Creus que parlava igual un parlant catal de ledat mitjana que un dara? El catal que es parla a Mallorca s el mateix que el que es parla a Lleida o a Tarragona? s igual el catal que fa servir un alumne jove quan parla amb els seus amics que el que fa servir quan parla amb el mestre? Evidentment, la resposta s no. Les llenges tenen un conjunt delements fontics, gramaticals i lxics que sn comuns a tots els parlants, sn elements que donen unitat a la llengua i permeten una bona comunicaci entre les persones. Aquests elements comuns conformen una varietat de la llengua, lestndard, que s considerada el model lingstic. Tot i lexistncia de la varietat estndard, ls que els parlants fan de la llengua est en funci de la situaci comunicativa en qu es troben. Aix sexpliquen les diferncies en ls de la llengua. En aquesta unitat parlarem bsicament de vocabulari especfic de les variants socials de la llengua. En funci de las persones, del seu grup social i de la situaci comunicativa en qu es troben els interlocutors, podem parlar de tres registres lingstics: Registre culte: Susa en determinades circumstncies entre persones que tenen un elevat nivell cultural i dominen el codi de la llengua, cosa que els permet expressar continguts molt precisos amb una total correcci. Els registres formals (literari, tcnic, jurdic, cientfic,...) corresponen a aquest nivell. Registre colloquial: Registre emprat normalment en la conversa amb amics i familiars. s un s de la llengua que totes les persones dominen i que t com a caracterstiques la naturalitat, la improvisaci i la riquesa expressiva. Registre vulgar: s de la llengua que es fa servir entre persones de baix nivell cultural. Es caracteritza pel gran nombre dincorreccions i vulgarismes que apareixen, fruit del desconeixement de la norma per part dels parlants. Tenint en compte aquests nivells ds de la llengua, podem fixar-nos en alguns grups de paraules que sn tpics dun registre lingstic determinat. Citarem els ms coneguts:
Tecnicismes. Paraules prpies del vocabulari de disciplines humanstiques, tcniques i cientfiques, sn paraules que tenen un significat molt precs. Es fan servir en situacions especfiques entre parlants i poques vegades apareixen en converses quotidianes. Sovint sn cultismes. Exemples: neurosi, otorrinolaringleg, megalomania, oftalmleg, dermatologia, metafsica...
Comunicaci
UNITAT 1
Pensa una mica en aquestes qestions que et plantegem:
34
Vulgarismes. Paraules i expressions incorrectes, que indiquen un desconeixement de les normes duna llengua per part del parlant. Sn propis del registre vulgar i de persones amb baix nivell cultural. Exemples: incendit, prespectiva, llavontes, sapiguer, fandilla, llavores... Tabs i eufemismes. Hi ha paraules que els parlants consideren prohibides, sn paraules tab. Termes relacionats amb el sexe, determinades malalties, la mort, la religi,... formen part daquests tabs. Per designar aquests conceptes es fan servir els eufemismes, paraules que semblen ms suaus i que no molesten a ning. Els eufemismes sn usats en tots els registres de llenguatge (hi ha eufemismes molt vulgars).
paraula tab cncer parir sexe femen sexe mascul
eufemisme mal dolent, mal lleig donar a llum el conill, la flor les parts baixes, les parts
UNITAT 1
(Fes les activitats daprenentatge 20, 21, 22, 23 i 24)
Comunicaci
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
PER APRENDRE
Activitat 1 Observa aquestes fotografies. Defineix els aspectes que apareixen al peu de cada foto i comentan la seva importncia en cadascuna.
35
a) Volum i textura:
b) Forma:
c) Composici:
Activitat 2 Quin color tagrada ms? Quin color no tagrada gens? Escriu un text de seixanta paraules sobre els colors i el seu significat.
UNITAT 1
36
Activitat 3 Lee esta entrevista con el periodista Ryszard Kapucinski y responde las preguntas: a) Cules son los avances tecnolgicos que facilitan el trabajo a los reporteros y periodistas?
b) Los avances tecnolgicos repercuten positivamente y negativamente sobre la informacin, Cules son los aspectos positivos y cules los negativos?
UNITAT 1
c) Qu quiere decir el entrevistado cuando dice que la imagen es slo seleccin. Ests de acuerdo con su opinin? Por qu?
d) Cmo era el trabajo de los reporteros aos atrs? Cmo es ahora?
e) Qu diferencia hay entre la pura informacin y el periodismo profundo?
f) Qu significa que la informacin se ha convertido en un espectculo?
g) Ryszard Kapucinski, en el ltimo prrafo, dice que la imagen no puede responder a todas la preguntas que se hace el espectador. Explica esta afirmacin. Crees que es cierto el dicho: una imagen vale ms que mil palabras?
Comunicaci
Pregunta: Una diferencia importante con la poca en que usted empez a hacer de reportero es que ahora todo es ms fcil desde un punto de vista logstico o tecnolgico. Tcnicamente es ms fcil llegar a los lugares de los acontecimientos, es ms fcil mandar las noticias, es verdad. A pesar de tener estas facilidades tecnolgicas, de medios modernos, internet, correo electrnico, etc, esta profesin no ha cambiado mucho; el peligro de esta nueva poca es que hacemos que la informacin llegue rpidamente, pero es una informacin muy formal, que no da las claves de lo que pasa, que no ensea, no educa, no muestra los profundos sentidos de otras realidades. Porque la pura informacin, la informacin telegrfica, como decir que en un pas ha habido un golpe de Estado, pero sin explicar ms, ni las circunstancias, ni las razones, cuando mucha gente no sabe ni dnde est ese pas, es muy superficial y no nos permite entender el mundo de una manera profunda o seria, que es la misin del reportero. Pregunta: La imagen manda sobre todas las cosas? La imagen tambin, pero sta es una seleccin. No tenemos todo el panorama de los acontecimientos, tenemos slo unos cuadros que son seleccionados, que son cortados fuera de contexto y con los que no podemos dar una visin global. Pregunta: Visto as, se podra decir que la situacin es peor ahora, porque la tecnologa facilita ese control? En este sentido, s; otra prctica que se est llevando a cabo ahora, muy peligrosa para el periodismo profundo, es que los dueos de los grandes medios de comunicacin, de televisin, etctera, dicen: ustedes tienen internet y todos esos adelantos, y pueden ir a trabajar a un lugar cinco das, diez das, y basta. Pero el periodismo real, el periodismo profundo, importante y responsable se empieza slo cuando uno est en el lugar de los hechos durante mucho tiempo, y dispone de ese tiempo para ver cul es la situacin, para entenderla, para conocer diferentes puntos de vista de la gente que vive all; se necesita tiempo, y si se compara con lo que suceda aos atrs, cuando se mandaba un corresponsal para que trabajara dos meses, tres meses, medio ao, vemos que ese tiempo es ahora ms corto, tres das, cinco das, por eso ni siquiera el reportero que est en el mismo lugar de los hechos se da cuenta de lo que est pasando. Yo creo que, aunque el progreso tcnico sea muy importante, eso no nos debe engaar, hemos de entender que podemos utilizar esas tcnicas
Comunicaci
UNITAT 1
Ryszard Kapucinski (Polonia 1932) es un reconocido periodista y escritor con la voluntad de llegar al fondo de la informacin, para contar no slo qu ha pasado, sino, y sobre todo, por qu. Ha sido un gran reportero y fue durante largos periodos el nico corresponsal occidental en pases como Angola o Congo. Sus opiniones tienen el valor del que lo ha visto casi todo y sabe cmo contarlo.
37
38
para una mejor profundizacin en las informaciones, no para hacer las cosas muy rpidas y de forma superficial. se es un peligro que debemos evitar. Pregunta Por qu dice tambin usted que la informacin, que antes fue poder, ahora es tambin espectculo? Se trata de otro aspecto relacionado con la cultura audiovisual en que vivimos. El dominio de la pantalla es absolutamente grande, pero yo creo que siempre hay un cierto grupo de espectadores que al ver una informacin en pantalla se hace preguntas, y esas preguntas con la imagen nicamente no se pueden contestar; se es el lugar para la prensa escrita, o para un gran programa de radio, por ejemplo, y para un periodismo de libros muy importante. Yo creo que la televisin no slo no est acabando con la prensa escrita, sino al contrario, porque siempre hay gente que quiere saber ms. (La Vanguardia, 5.4.02, text adaptat)
UNITAT 1
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4 Quin registre lingstic fa servir la premsa?
Activitat 5 El text segent sha extret dun programa televisiu. Quin tipus de programa creus que s? Quin registre fa servir?
Als Estats Units ja shan acabat les celebracions del Dia de la Independncia, per els nord-americans no han abandonat pas la psicosi datemptats en aquesta jornada festiva. Les grans mesures de seguretat no han pogut evitar que hi hagus dos incidents greus a Los Angeles: un a laeroport, on sha produt un tiroteig amb tres morts, i un altre, quan una avioneta ha caigut sobre un grup de gent en un parc Activitat 6 En quin tipus de programes radiofnics o televisius sutilitza lestndard?
Comunicaci
GRAMTICA
Activitat 7 a) En quantes conjugacions classifiquem els verbs?
39
b) Quines terminacions tenen cadascuna?
c) Posan tres exemples de cada.
................. molt content perqu he aprovat lexamen de llengua. Els campions ................. celebrant la victria. Aquella noia que seu al banc ................. una mica trista. Com ............. avui? Et va tot b? ............... tips desperar-lo, si no arriba aviat marxarem sense ell. Us convido a dinar, .............. tots convidats. Activitat 9 Posa la forma adequada del present dindicatiu o de subjuntiu del verb estudiar: La Maria ..................... dues hores cada dia. Nhi ha que mai no ................ i sempre aproven. Per molt que ..................... no mho traur pas aquest any. En Pere i en Pau sempre ................. junts. Digues a la teva amiga que ................. una mica ms. Vosaltres sou dels que ................ noms el dia abans de lexamen. Quan .................. a la biblioteca riem molt. Si no volen estudiar doncs que no .................. Val ms que ............... ms si vols entrar a la universitat. Activitat 10 Completa la srie de les formes no personals daquests verbs: Infinitiu absoldre admetre aprendre beure caure Gerundi absolent Participi absolt, absolta, absolts, absoltes
Comunicaci
UNITAT 1
Activitat 8 Omple els buits amb la forma adequada del present del verb estar:
40
Infinitiu cobrir conixer crrer coure creure desaparixer
Gerundi
Participi
Activitat 11 Inventat un qestionari demanant si la gent coneix alguns monuments i edificis importants (fes servir totes les persones del verb conixer): La torre de Pisa, La torre Eiffel de Pars, El Louvre, LEmpire State de Nova York, Lesttua de Colom, El Pante de Roma, LAcrpolis dAtenes, El Vatic, Lesglsia de Santa Maria del Fiore de Florncia, La Puerta del Sol de Madrid, El monestir de Poblet, Lesttua de la Llibertat de Nova York. Ex: Coneixes la Sagrada Famlia de Barcelona? Activitat 12 Omple els buits amb el verb adequat en participi:
UNITAT 1
Ex: Aquesta tarda he caminat durant dues hores. beure, crrer, caure, batre, fer, coure, complir, jeure, aprendre, atendre Per fer aquesta truita he ............... tres ous. La meva filla ha ................. deu anys avui. Estvem tan cansats que hem ................ tota la tarda. He estudiat una hora i encara no mhe .................. la lli. Com que el terra relliscava he ............. de cul. He....................... com un boig per poder agafar el bus. Qui tha .................... a la botiga? Ja ens hem ..................... dues ampolles de vi. Hem ................... el rostit a foc lent. Has .................. tot el que has pogut.
Comunicaci
Activitat 13 Pon en la forma correcta los infinitivos de los verbos entre parntesis: Cuando ............... (nacer) el beb (nosotros) no .............. (caber) en este piso. Miguel .............. (tener) un horario de trabajo muy bueno, en cambio yo .................. (tener) que trabajar de noche. Ayer el ladrn .............. (huir) con el botn y .............. (poder) atravesar la frontera. Cuando Miguel .............. (ser) pequeo, .............. (ir) a ese parque todos los das. Ayer nosotros .............. (andar) durante dos horas y luego .............. (hacer) una hora de gimnasia. El ao pasado ............. (haber) un accidente en esa fbrica y el dueo ............ (tener) que cerrarla. Activitat 14 Escriu a / e segons convingui: formatg..., hom..., monarc..., cas..., don..., problem..., pirmid..., ciclist..., pirat..., class..., idiom..., pedr..., febr..., poet..., tem..., catstrof..., sucid..., teatr..., tigr..., bas..., ceb..., esportist..., demcrat..., pom..., artist..., panoram..., espectacl..., patriarc..., parricid..., cadir... Activitat 15 Fes el plural dels mots segents. Vs amb compte amb els canvis ortogrfics que es poden produir: Ex: pua/puces casa vaca porca formiga oca espasa rata vaga truja biga poma taca rica amiga sardina
41
Activitat 16 Substitueix lelement que es repeteix (el CD) per un pronom feble determinat: el, la, els, les, lo, los. Ex: La caixa s tan pesada que ning no pot agafar la caixa./ que ning no pot agafar-la.
Comunicaci
Si et poses les sabates de tal al vespre et faran mal els peus i thaurs de treure les sabates de tal.
UNITAT 1
42
No em diguis la veritat, no vull saber la veritat.
Tens el llibre blau? s que necessito el llibre blau.
Quan obris la porta no toblidis de tancar la porta.
Vaig veure lEncarna a la plaa i vaig saludar lEncarna.
Vam veure de lluny els teus nebots a la fira i vam cridar els teus nebots, per no ens van sentir.
UNITAT 1
Aquesta casa s tan vella que ning no voldr comprar aquesta casa.
All ens vrem menjar lamanida, per primer vam preparar lamanida entre tots.
El dentista tobre la boca, et mira la boca, et remena la boca i et fa un mal terrible.
Quan al Jordi li va caure el queixal del seny va demanar al dentista si es podia quedar el queixal del seny de record.
No oblidar mai aquells dies perqu van ser aquells dies ms felios de la meva vida.
En Joan sen va anar a la Xina i vam tardar molts anys a tornar a veure en Joan.
Activitat 17 Substitueix lelement que es repeteix (el CD) per un pronom feble: ho, en. Ex: Compra pa per sopar; sobretot no deixis de comprar pa./ sobretot no deixis de comprar-ne. No vull ms aigua, si bec massa aigua em sortiran granotes a la panxa.
Comunicaci
Hi ha gent que vol manar i hi ha gent que no vol manar.
43
Si dius aix davant de tothom ning no es creur aix.
Explicam qu has fet, que vull saber qu has fet.
La Merc t una moto i vol comprar-se una altra moto.
Llegia llibres; cada dia llegia ms llibres.
Cantava canons; cada dia cantava ms canons.
Hem sentit moltes histries i recordarem moltes histries.
Ens hem fet un tip de riure! Ja ho pots ben dir, ens hem fet un bon tip de riure.
Tens cap problema? Perqu si tens cap problema sc aqu per ajudar-te.
Activitat 18 Substitueix el CD per un pronom feble: Ex. Beu aigua/ beu-ne No compris xocolata Em pots dir on vius? Tens gana? Renta el gos. No diguis mentides Fes bondat Convida la Marta No tingui pressa Obre les portes Tanca la porta Avui folrar els llibres
UNITAT 1
Portars vi per sopar, perqu si no anir a comprar vi.
44
Activitat 19 Substituye el CD por el pronombre adecuado: Los actores saludaron al pblico. Miguel mir preocupado a Julia. Los empleados piden un aumento de sueldo. He visto a tus amigas. Juan, acompaa a los nios! Devulveme el libro. No se atreve a decir lo que piensa.
LXIC
Activitat 20 Llegeix atentament aquest text i respon les preguntes: Adaptarse a las circunstancias No se habla lo mismo en el saln que en el cuartel, en familia que entre estudiantes, o en una reunin poltica, o en la iglesia, o en la discoteca. Automticamente, cada cual se adapta a las circunstancias del caso y habla de acuerdo con las normas pertinentes: tan impropio resulta el empleo en la intimidad familiar de un lenguaje cuidado, escogido, remilgado, como la expresin grosera en medio de un acto de acadmica y oficial solemnidad. Sin salirnos del sistema de nuestra lengua comn, todos somos plurilinges, y cambiamos de lenguaje conforme cambiamos de ambiente. (Francisco Ayala, Palabras y letras. Ed. Edhasa) 1. Segn Ayala, la lengua es algo nico e invariable?
UNITAT 1
2. A quin nivell ds de la llengua es refereix quan parla de lenguaje cuidado, escogido, remilgado? Creus que s aquest el nivell que pot fer-se servir en totes les circumstncies?
3. Quin nivell ds utilitza la expresin grosera?
Comunicaci
Activitat 21 Quines paraules daquest text sn tecnicismes? Muchas personas sensibles a la solanina, sufren algunos transtornos en su estado de salud fsico y psquico, siendo el ms visible la calcificacin de tejidos blandos (articulaciones, arterias, riones pumones, etc). Hans Sel-
(Olga Cuevas, El equilibrio a travs de la alimentacin)
Activitat 22 Aqu tens una transcripci literal duna conversa on apareixen fora vulgarismes. Podries assenyalar-los i substituir-los per les formes correctes? Lolo: Aquet istiu, al juriol nir a Mallorca a passar les vacances. Quan torni us portar una ensiamada. Nitu: Quina sort! Jo em quedar a casa. Jo far lo de sempre: quedar-me a casa. El meu pare treballar de vegilant tot listiu, ding de la meva famlia podr fer vacances. No, ding no, doms la Miqui far vacances. Lolo: Menos mal que teniu la platja a la vora i podrs nar cada dia. Aix si no hi ha medusses a laiga, que ja saps que lany passat et va picar una al jonoll. Nitu: Si, vai voler-la gafar i llavontes em va picar. Hai de vegilar ms.
Activitat 23 De estas parejas de palabras, una es un vulgarismo y la otra es una palabra correcta, haz dos grupos.
Indicin inyeccin Celebro cerebro Radio arradio Croqueta cocreta Albndiga almndiga vulgarismo
se me me se adjetivo ajetivo amoto moto amos vamos naide nadie
haya haiga aguja abuja prespectiva perspectiva licin leccin muy mu palabra correcta
palabra correcta
vulgarismo
UNITAT 1
ye le ha llamado el sndrome calcifilctico; interviene en la artritis, la artritis reumatoide, la arterioesclerosis, la insuficiencia coronaria, la esclerosis cerebral, los clculos renales, la bronquitis crnica, la osteoporosis, la hipertensin, el lupus erimatoso...
45
46
Activitat 24 Relaciona cadascuna de les expressions tab amb leufemisme corresponent. Paraula tab borratxera cec sord mort estar embarassada cagar vellesa pixar guerra eufemisme anar de ventre fer un riu intervenci militar estar en estat invident defunci deficient auditiu tercera edat intoxicaci etlica
Comunicaci
UNITAT 1
ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1 a) Enumera les funcions principals de la imatge visual.
47
Activitat 2 Explica quines sn les caracterstiques de la informaci audiovisual:
Activitat 3 Quin s el registre ms utilitzat en els mitjans de comunicaci?
LES ANCDOTES DE LA MARGARIDA

Tinc una ncdota duna amiga meva, la Clia, que lany 82, lany del Naranjito, es va divorciar. Resulta que el seu marit treballava a la Revilla, embolicant xorios, i es veu que de tant remenar xorios i botifarres, es va tornar guiriguei daquests, i sen va anar amb un altre home. Total, que no es portaven b, i es van divorciar. En aquestes que el dia del judici, el jutge li pregunta a la Clia: Dgame Cul es el motivo por que quiere divorciarse de su esposo? I li respon: Que mi marido me trata como si fuera un perro?. Diu: La maltrata, la pega? Diu: No. Quiere que le sea fiel. I aquesta s una ncdota que sempre explico quan sortim a sopar amb les amigues, i ens ho passem la mar de b.
Quin registre et sembla que s? En quin tipus de programa el pots trobar?
Comunicaci
Activitat 4 Observa el text segent, extret dun programa de televisi:
UNITAT 1
b) Explica quina funci t la imatge en aquests tipus de document: Un telenotcies Un cmic Un documental sobre el cos hum Una fotografia periodstica El cartell dun partit poltic durant la campanya electoral Un pellcula de terror Una tanca publicitria que anunci les rebaixes duna gran superfcie.
48
Activitat 5 Quina peculiaritat t el llenguatge del cmic?
Activitat 6 Omple els buits amb la forma adequada del present del verb anar: I vosaltres, on ............... tan de pressa? Quan haguem visitat la Sagrada Famlia, qu us sembla si ............... al Parc Gell? El ve del tercer sempre ............... sol. ............. a Barcelona, avui, amb tren, Mireia? Aquells dos no es separen mai, ............. sempre junts. Tinc tanta feina que ............ de blit. Activitat 7 Completa la srie de les formes no personals daquests verbs: Infinitiu dur encendre entendre escriure fondre ofendre poder prendre riure suspendre tenir treure valer/ valdre viure voler gerundi duent participi dut, duta, duts, dutes
UNITAT 1
Activitat 8 Omple els buits del text amb la 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs segents: beure, dir, dur, encendre, pretendre, reconixer, valdre Vaig passejant pel carrer, no ........... ni un duro a la butxaca tot i que .................... que sempre va b portar algun cntim per si les mosques. Entro al primer bar que trobo, ............. una cervesa i ............... una cigarreta. Estic a gust. Em ................. a mi mateix: Jo s que ..............., no ................... pas fer-me el xulo, per sc feli tal com sc.
Comunicaci
Activitat 9 Posa la forma adient de limperatiu del verb escriure en lespai en blanc: Diu el professor: Mireu nois, he de sortir urgentment i vull que, mentre sigui fora, feu el segent: Tu, Marc, .............. una carta breu a un amic; Lngrid que .................... una nota senzilla; Vosaltres tres, i jo tamb us ajudar,................... una instncia: Els daqu davant ....................... un curriculum vitae, i que els del fons ....................... una notcia periodstica. Activitat 10 Omple els buits daquestes canons populars amb a/e segons convingui: L..s nen..s maqu..s al d..mat salc..n i regu..n, salc..n i regu..n. L..s nen..s maqu..s al d..mat, salc..n i regu..n el seu jard. L..s oqu..s van descalc..s, descalc..s, descalc..s, les oqu..s van descalc..s i els n..cs t..mb, i els n..cs t..mb. Ara que ja tens la can et ser molt fcil escriure el plural daquests mots: nena ......................................... oca ...................................................................... maca ........................................ descala ............................................................ Quins canvis ortogrfics shan produt en fer el plural?
49
Activitat 11 Substitueix el CD per un pronom feble: Tinc tanta gana... Celebrem el teu aniversari. Colliu els prssecs. Ens traiem la roba. Cantem aquella can. Quan regars les plantes? Has vist aix? Tens por? S, tinc por. Haurs de tranquillitzar els companys. Heu dinstallar vosaltres la calefacci.
Comunicaci
UNITAT 1
50
Activitat 12 Digues si les paraules en color sn tecnicismes o vulgarismes. El facultatiu ve fer lanamnesi abans de procedir a lexploraci. El dotor em va donar una medicina. Lhomilia va durar ms duna hora. No tenem bona prespectiva i no vam poguer veure b la pilcula. La filarmnica de Berln va fer un gran concert. No era llgic que li agrads la lliteratura. Lexamen era ple de problemes de trigonometria i logaritmes. Activitat 13 Fes servir eufemismes per substituir les paraules tab que hem subratllat. Tenia pip i va haver de sortir. Va decidir anar a un asil de persones velles. Abans aqu hi havia un manicomi. Li va donar un cop de puny als genitals.
Comunicaci
UNITAT 1
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE
Activitat 1 Fotografia a: La textura i el volum dels elements que componen una foto fan la mateixa funci que fa ladjectiu qualificatiu dun mot: serveix per descriure. La textura daquesta imatge ens fa tenir la sensaci que podem tocar els fruits representats. El volum ens permet veure les formes arrodonides en tres dimensions, el volum ens fa percebre la imatge com si fos real. Fotografia b: Lombra que es reflecteix sobre la sorra ens permet reconixer i identificar la forma duna persona que est corrent o saltant. Aquesta ombra destaca sobre el fons neutre de la imatge. Fotografia c: La composici duna imatge consisteix a distribuir els diferents elements que la formen per ordre de preferncia. Lelement principal sn els dos treballadors que es troben en primer pla, al fons van apareixent les imatges dels gratacels que destaquen sobre un cel sense nvols Activitat 2 Resposta oberta. Activitat 3 a) Los avances tecnolgicos que facilitan el trabajo de los reporteros son: por un lado, los transportes que hacen que sea ms fcil llegar a los lugares de los acontecimientos; por otro las telecomunicaciones como internet y el correo electrnico permiten mandar las informaciones inmediatamente. b) Aspecto positivo: rapidez. Aspecto negativo: superficialidad en el tratamiento de la informacin, se trata de una informacin telegrfica que no es profunda ni seria. c) Las imgenes que nos muestran los medios de comunicacin son solamente un parte de la informacin, no ofrecen el panorama completo de los acontecimientos (sus causas y sus consecuencias), son una especie de cuadros que los medios seleccionan y que ofrecen fuera de contexto, sin dar una visin completa y global de los hechos. d) Aos atrs los reporteros se trasladaban a los lugares de los hechos durante mucho tiempo (semanas o incluso meses), conocan bien la sociedad y el pas sobre el cual informaban. Actualmente, debido a la poltica de las grandes cadenas de televisin que quieren mucha informacin rpidamente, esto ha cambiado. Los reporteros permanecen solamente unos das en el lugar de los acontecimientos, apenas son conscientes de lo que est pasando y no pueden profundizar en las informaciones.
51
Comunicaci
UNITAT 1
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE
52
e) Pura informacin: es superficial, formal y rpida. Se trata de una informacin telegrfica que no explica ni las circunstancias ni las razones de los hechos. No permite entender el mundo de una manera profunda o seria. Periodismo profundo: es el periodismo que profundiza, que responde las preguntas del espectador, que explica lo que pasa, por qu pasa, ensea y muestra el sentido profundo de la realidad. f) La informacin como espectculo es fruto de la cultura audiovisual que nos rodea. La pantalla y las imgenes dominan sobre la reflexin. Queremos ver lo que ha sucedido aunque las imgenes sean desagradables o no tengan ningn valor en si mismas. g) El entrevistado cree que es necesario el periodismo escrito para explicar los contenidos que las imgenes no pueden ofrecer. Los espectadores se hacen preguntas, reflexionan y el trabajo del reportero o del periodista les ayuda a entender los acontecimientos que ocurren en el mundo.
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4 La premsa dinformaci general utilitza lestndard. Algunes revistes especialitzades poden utilitzar el registre cientificotcnic. Activitat 5 s un informatiu. Utilitza lestndard. Activitat 6 En programes formals, com els debats, els informatius o els documentals.
UNITAT 1
GRAMTICA
Activitat 7 a) Els verbs es classifiquen en tres conjugacions: 1a, 2a i 3a
b) 1a conjugaci: ar 2a conjugaci: er, re 3a conjugaci: ir c) 1a conjugaci: cantar, ballar, caminar, arribar, saltar, entrar, berenar, escombrar... 2a conjugaci: tmer, treure, creure, veure, estendre, riure, crixer, crrer... 3a conjugaci: dormir, sortir, tossir, venir, sentir, tenir, insistir, esdevenir...
Comunicaci
Activitat 9 La Maria estudia dues hores cada dia. Nhi ha que mai no estudien i sempre aproven. Per molt que estudi no mho traur pas aquest any. En Pere i en Pau sempre estudien junts. Digues a la teva amiga que estudi una mica ms. Vosaltres sou dels que estudieu noms el dia abans de lexamen Quan estudiem a la biblioteca riem molt. Si no volen estudiar doncs que no estudin Val ms que estudis ms si vols entrar a la universitat. Activitat 10 infinitiu admetre aprendre beure caure cobrir conixer crrer coure creure desaparixer
gerundi admetent aprenent bevent caient cobrint coneixent corrent
Activitat 11 Conec lesglsia de Santa Maria del Fiore de Florncia? Coneix la torre de Pisa? Coneixem la Torre Eifel de Pars? Coneixeu el Louvre? Coneixen lEmpire State de Nova York? Conec lesttua de Colom? Coneixes el Pante de Roma? Coneix lAcrpolis dAtenes? Coneixem El Vatic? Coneixeu La Puerta del Sol de Madrid? Coneixen el monestir de Poblet? Conec lesttua de la Llibertat de Nova York?
Comunicaci
participi adms, admesa, admesos, admeses aprs, apresa, apresos, apreses begut, beguda, beguts, begudes caigut, caiguda, caiguts, caigudes cobert, coberta, coberts, cobertes conegut, coneguda, coneguts, conegudes corregut, correguda, correguts, corregudes coent cuit, cuita, cuits, cuita/cogut, coguda, coguts,... creient cregut, creguda, creguts, cregudes desapareixent desaparegut, desapareguda, desapareguts...
UNITAT 1
Activitat 8 Estic molt content perqu he aprovat lexamen de llengua. Els campions estan celebrant la victria. Aquella noia que seu al banc est una mica trista. Com ests avui? Et va tot b? Estem tips desperar-lo, si no arriba aviat marxarem sense ell. Us convido a dinar, esteu tots convidats.
53
54
Activitat 12 Per fer aquesta truita he batut tres ous. La meva filla ha complert deu anys avui. Estvem tan cansats que hem jagut tota la tarda. He estudiat una hora i encara no mhe aprs la lli. Com que el terra relliscava he caigut de cul. He corregut com un boig per poder agafar el bus. Qui tha ats a la botiga? Ja ens hem begut dues ampolles de vi. Hem cuit el rostit a foc lent. Has fet tot el que has pogut. Activitat 13 Cuando nazca el beb no cabremos en este piso. Miguel tiene un horario de trabajo muy bueno, en cambio yo tengo que trabajar de noche. Ayer el ladrn huy con el botn y pudo atravesar la frontera. Cuando Miguel era pequeo, iba a ese parque todos los das. Ayer nosotros anduvimos durante dos horas y luego hicimos una hora de gimnasia. El ao pasado hubo un accidente en esa fbrica y el dueo tuvo que cerrarla. Activitat 14 formatge, home, monarca, casa, dona, problema, pirmide, ciclista, pirata, classe, idioma, pedra, febre, poeta, tema, catstrofe, sucida, teatre, tigre, base, ceba, esportista, demcrata, poma, artista, panorama, espectacle, patriarca, parricida, cadira Activitat 15 cases vaques porques formigues oques
UNITAT 1
espases rates vagues truges bigues
pomes taques riques amigues sardines
Activitat 16 Si et poses les sabates de tal al vespre et faran mal els peus i te les haurs de treure. / i haurs de treure-te-les. No em diguis la veritat, no vull saber-la. / no la vull saber. Tens el llibre blau? s que el necessito. Quan obris la porta no toblidis de tancar-la. Vaig veure lEncarna a la plaa i la vaig saludar./ i vaig saludar-la. Vam veure de lluny els teus nebots a la fira i vam cridar-los./ i els vam cridar, per no ens van sentir. Aquesta casa s tan vella que ning no voldr comprar-la.
Comunicaci
Activitat 18 El CD s en color: No compris xocolata. No en compris. Em pots dir on vius? Mho pots dir / Pots dir-mho? Tens gana? En tens? Renta el gos. Rental / El renta. No diguis mentides. No en diguis. Fes bondat. Fes-ne. Convida la Marta. Convida-la / La convida. No tingui pressa. No en tinguis. Obre les portes. Obre-les / Les obre. Tanca la porta. Tanca-la / La tanca. Avui folrar els llibres. Avui els folrar. Activitat 19 Los actores lo saludaron. Miguel la mir preocupado. Los empleados lo piden. Las he visto. Juan, acompalos! Devulvemelo. No se atreve a decirlo.
Comunicaci
UNITAT 1
Activitat 17 No vull ms aigua, si en bec massa em sortiran granotes a la panxa. Hi ha gent que vol manar i hi ha gent que no ho vol. Portars vi per sopar, perqu si no nanir a comprar./ anir a comprar-ne. Si dius aix davant de tothom ning no sho creur. Explicam qu has fet, que ho vull saber./ ... vull saber-ho. La Merc t una moto i sen vol comprar una altra./ ... i vol comprar-sen una altra. Llegia llibres; cada dia en llegia ms. Cantava canons; cada dia en cantava ms. Hem sentit moltes histries i en recordarem moltes. Ens hem fet un tip de riure! Ja ho pots ben dir, ens nhem fet un bon tip. Tens cap problema? Perqu si en tens cap sc aqu per ajudar-te.
All ens vrem menjar lamanida, per primer la vam preparar./ vam preparar-la entre tots. El dentista tobre la boca, te la mira, te la remena i et fa un mal terrible. Quan a en Jordi li va caure el queixal del seny va demanar al dentista si sel podia quedar/ podia quedar-sel de record. No oblidar mai aquells dies perqu van ser els ms felios de la meva vida. En Joan sen va anar a la Xina i vam tardar molts anys a tornar a veurel.
55
56
LXIC Activitat 20 No, la lengua se adapta a las circunstancias, no se habla igual en todas las situaciones. Nivel culto. No, es un nivel que se debe utilizar en algunas situaciones pero no en todas, en algunas situaciones no es correcto utilizarlo (en familia...) Nivel vulgar. Activitat 21 Els tecnicismes apareixen subratllats. Muchas personas sensibles a la solanina, sufren algunos trastornos en su estado de salud fsico y psquico, siendo el ms visible la calcificacin de tejidos blandos (articulaciones, arterias, riones, pulmones, etc). Hans Selye le ha llamado el sndrome calcifilctico; interviene en la artritis, la artritis reumatoide, la arteriosclerosis, la insuficiencia coronaria, la esclerosis cerebral, los clculos renales, la bronquitis crnica, la osteoporosis, la hipertensin, el lupus erimatoso...). Activitat 22 Vulgarismes: istiu ding vai juriol doms gafar nir menos mal llavontes lo nar hai vegilant aiga vegilar
UNITAT 1
jonoll
Activitat 23 Vulgarismo indicin me se haiga celebro ajetivo abuja arradio amoto prespectiva cocreta amos licin almndiga naide mu palabra correcta inyeccin se me haya cerebro adjetivo aguja radio moto perspectiva croqueta vamos leccin albndiga nadie muy
Comunicaci
Activitat 24 Paraula tab borratxera cec sord mort estar embarassada cagar vellesa pixar guerra eufemisme intoxicaci etlica invident deficient auditiu defunci estar en estat anar de ventre tercera edat fer un riu intervenci militar
57
Comunicaci
UNITAT 1
58
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1 a) Les funcions principals dels missatges visuals sn: Informar. Convncer, seduir i incitar. Distreure. Aprendre: els documentals. b) Un telenotcies: informar. Un cmic: entretenir. Un documental del cos hum: entretenir i aprendre. Una fotografia periodstica: informar. El cartell dun partit poltic durant la campanya electoral: convncer o incitar. Un pellcula de terror: entretenir. Una tanca publicitria que anunci les rebaixes duna gran superfcie: convncer, incitar i seduir. Activitat 2 Les caracterstiques de la informaci audiovisual sn: Rapidesa temporal: La informaci sobre un fet sofereix de manera immediata o al mateix temps que es produeix. Proximitat: La comunicaci oral s ms propera que lescrita, que resulta ms freda i ms llunyana. El fet de veure la cara del presentador o presentadora duna notcia ens dna una sensaci de falsa familiaritat i de proximitat que ens la fa ms creble. Laprofundiment de la informaci: Els mitjans audiovisuals acostumen a tenir un horari estricte i un temps limitat per oferir les notcies. El fet dhaver de resumir en pocs minuts una informaci fa que noms ens narribi una part (de vegades, sofereix la part ms superficial i cridanera per tal de mantenir laudincia). Activitat 3 Lestndard. Activitat 4 s registre colloquial. El podem trobar en programes informals, en aquest cas el fragment sha extret del programa dhumor Set de nit. Activitat 5 Que inclou elements grfics com les estrelles, els signes dadmiraci, linterrogant, els pls de punta, onomatopeies, etc.
Comunicaci
UNITAT 1
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 7 Infinitiu encendre entendre escriure fondre ofendre poder prendre riure suspendre tenir treure valer/ valdre viure voler
gerundi encenent entenent escrivint fonent ofenent podent prenent rient suspenent tenint, traient valent vivint volent
participi encs, encesa, encesos, enceses ents, entesa, entesos, enteses escrit, escrita, escrits, escrites fos, fosa, fosos, foses ofs, ofesa, ofesos, ofeses pogut, poguda, poguts, pogudes pres, presa, presos, preses rigut, riguda, riguts, rigudes susps, suspesa, suspesos, suspeses tingut, tinguda, tinguts, tingudes tret, treta, trets, tretes valgut, valguda, valguts, valguda viscut, viscuda, viscuts, viscudes volgut, volguda, volguts, volgudes
Activitat 8 Vaig passejant pel carrer, no duc ni un duro a la butxaca tot i que reconec que sempre va b portar algun cntim per si les mosques. Entro al primer bar que trobo, bec una cervesa i encenc una cigarreta. Estic a gust. Em dic a mi mateix: Jo s que valc, no pretenc pas fer-me el xulo, per sc feli tal com sc. Activitat 9 Diu el professor: Mireu nois, he de sortir urgentment i vull que, mentre sigui fora, feu el segent: Tu, Marc, escriu una carta breu a un amic; Lngrid que escrigui una nota senzilla; Vosaltres tres, i jo tamb us ajudar, escriguem una instncia: Els daqu davant escriviu un curriculum vitae, i que els del fons escriguin una notcia periodstica.
Comunicaci
UNITAT 1
Activitat 6 I vosaltres, on aneu tan de pressa? Quan haguem visitat la Sagrada Famlia, qu us sembla si anem al Parc Gell? El ve del tercer sempre va sol. Vas a Barcelona, avui, amb tren, Mireia? Aquells dos no se separen mai, van sempre junts. Tinc tanta feina que vaig de blit.
59
60
Activitat 10 Les nenes maques al demat salcen i reguen, salcen i reguen. Les nenes maques al demat, salcen i reguen el seu jard. Les oques van descalces, descalces, descalces, les oques van descalces i els necs tamb, i els necs tamb. nena maca oca descala nenes maques oques descalces
Els canvis ortogrfics que shan produt en fer el plural sn que la terminaci ca fa el plural ques i que els acabats en a fan el plural ces. Activitat 11 Tinc tanta gana... En tinc tanta Celebrem el teu aniversari. El celebrem / Celebrem-lo. Colliu els prssecs. Els colliu / Colliu-los. Ens traiem la roba. Ens la traiem / Traiem-nos-la. Cantem aquella can. La cantem /Cantem-la. Quan regars les plantes? Quan les regars? Has vist aix? Ho has vist? Tens por? En tens? S, tinc por. S, en tinc. Haurs de tranquillitzar els companys. Els haurs de tranquillitzar / Haurs de tranquillitzar-los. Fixat que moltes vegades segons si posem el pronom davant o darrere del verb la frase canvia una mica de significat. Si el pronom va davant, les oracions solen ser informatives o explicatives, en canvi, si el pronom va al darrere sembla que sestigui donant una ordre. Activitat 12 Tecnicismes: facultatiu, anamnesi, homilia, filarmnica, trigonometria, logaritmes. Vulgarismes: dotor, prespectiva, poguer, pilcula, llgic, lliteratura. Activitat 13 Tenir pip: havia de canviar laigua a les olives, havia danar al lavabo, havia de fer un riu... Asil: residncia de la tercera edat, centre geritric... Manicomi: centre dinternament psiquitric... Genitals: parts baixes, les parts...
Comunicaci
UNITAT 1
LLEGIR PER INFORMAR-SE
Per aprendre
Llengua i societat
Gramtica
Lxic
La comunicaci visual i el seu s
La fotografia
La informaci i el missatge audiovisual
Ls de la llengua en els mitjans de comunicaci
Verbs: irregularitats de la 1a i 2a conjugaci Verbos irreg. cast.
La a/e tones
La substituci pronominal del CD
Nivells lxics: -vulgarismes -tecnicismes
Finalitats: La televisi: Rapidesa Proximitat Aprofundiment Imatge Registre estndard Registre colloquial Registre estndard Programes informatius Programes dentreteniment Mitjans escrits Mitjans audiovisuals
El color
Informar
La llum
Convncer
La forma
Distreure
La textura
Aprendre
El volum
La proporci La composici
QU HAS TREBALLAT?
61
QU HAS TREBALLAT?
Comunicaci
UNITAT 1
62
UNITAT 1
com
ho porto?
Activitats Activitats S/No/ daprenentatge davaluaci A mitges 1 1, 2
COM HO PORTO?
Qu he aprs i qu em falta?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall qu et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Identificar les caracterstiques dels missatges audiovisuals. Analitzar de manera crtica els missatges audiovisuals. Reconixer ls que es fa de la llengua en els mitjans de comunicaci. Conixer algunes irregularitats dels verbs de la 1a i 2a conjugaci i els verbs irregulars en castell. Escriure i pronunciar correctament la vocal neutra. Fer la substituci pronominal de complement directe.
1, 2, 3
4, 5, 6
3, 4, 5
7, 8, 9, 10, 11 12 i 13
6, 7, 8, 9
14, 15
10
16, 17, 18, 19
11
Comunicaci
Identificar vulgarimes i tecnicismes. 20, 21, 22, 23, 24
12, 13
Unitat 2
LA PUBLICITAT
63
Comunicaci
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
64
QU APRENDRS?
En aquesta unitat entrarem en el mn de la publicitat i en coneixerem els seus secrets. Al final de la unitat podrs:
Analitzar i comprendre diferents missatges publicitaris. Conixer les caracterstiques bsiques dels anuncis publicitaris. Crear eslgans i missatges publicitaris breus. Tenir una actitud crtica raonada davant els missatges publicitaris. Identificar
QU APRENDRS?
els elements de la comunicaci i les funcions del llenguatge ms habituals en el llenguatge de la publicitat. Conixer algunes irregularitats dels verbs de la 3a conjugaci. Escriure i pronunciar correctament la o/u tones. Fer la substituci pronominal del complement indirecte, el circumstancial i el preposicional. Detectar quines modalitats de loraci predominen en els missatges publicitaris.. Conixer el significat dalgunes abreviatures, sigles, smbols i acrnims.
UNITAT 2
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
La publicitat. Elements
La imatge i la paraula El color i la msica Estratgies publicitries La publicitat i els valors
LLENGUA I SOCIETAT
La comunicaci publicitria Les funcions del llenguatge en la publicitat
GRAMTICA
Els verbs: Irregularitats de la 3a conjugaci La o/u tones La substituci pronominal de:
CI CC C Prep Modalitats de loraci
LXIC
Abreviatures Sigles Smbols Acrnims
Comunicaci
1. PER APRENDRE
La publicitat
La publicitat irromp en la nostra vida diria a travs del diari, de la rdio o la televisi, tamb amb tanques publicitries1 i propaganda de m. La publicitat s una forma de comunicaci dins del procs de comercialitzaci de productes i serveis. La finalitat bsica del missatge publicitari s la persuasi, ja que tracta dobtenir una resposta favorable per part del receptor. Lanunci ha ser atractiu, ha dinteressar positivament i ha dincitar el pblic a la compra o al consum del producte. Aquest objectiu saconsegueix normalment amb una imatge potent acompanyada de paraules. Daltra banda, els organismes pblics utilitzen la publicitat com a eina per comunicar-se amb les persones. Els governs, els ajuntaments i moltes entitats la utilitzen per fer arribar missatges concrets: ressaltar un pas o una cultura, incentivar el comportament cvic de les persones, estimular actituds positives, etc.
65
La imatge i la paraula del missatge publicitari

Qualsevol missatge publicitari integra lexpressi grfica o audiovisual amb la redacci de textos. Hi intervenen un director dart (que socupa de les imatges i el suport grfic en general) i un redactor de textos o copy (que sencarrega de la part escrita). Els anuncis publicitaris acostumen a estar formats per: Leslgan: Frase que resumeix la campanya. El cos: Part que explica les caracterstiques del producte o del servei, tot i que no sempre apareix aquesta explicaci. El disseny: Les imatges i recursos grfics que cont.
Leslgan s el component verbal del missatge publicitari, acostuma a ser una frase concisa, eloqent i impactant que sintetitza la campanya. Abans es feia ms publicitat amb eslgan que ara, els eslgans acostumaven a tenir rima per facilitar la retenci en la memria del pblic. Hi ha frases danunci o eslgans que han quedat per sempre en la memria collectiva. En recordes algun?
Tingues cap. Posat el casc. Una Coca-Cola y una sonrisa. Del Casero me fo. Whats up? (de Budweiser)
1. Cartell o panell de grans dimensions que podem trobar al carrer anunciant alguna cosa
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
66
LA PUBLICITAT
La utilitzaci, en un eslgan o en un anunci sencer, duna altra llengua diferent del catal o del castell t com a finalitat afegir al producte els valors socials i culturals que sassocien a aquesta llengua, per exemple: hi ha anuncis de pasta en itali o amb mots pronunciats amb accent itali, perqu aquest pas ns un productor i afegeix autenticitat al producte, un altre exemple sn els anuncis de perfums en francs. La utilitzaci de langls transmet al producte anunciat un aire de modernitat i un estil de vida contempornia, en general, es tracta de productes adreats a joves, com roba esportiva, anuncis de telefonia mbil, etc. Junt amb leslgan apareix un dibuix que facilita la identificaci de la marca i el seu nom, aquest smbol s el logotip. El logotip permet la identificaci del producte i diferenciar-lo dun altre de la competncia. Segons el seu aspecte, podem associar determinades caracterstiques a un logotip i a la marca que representa: poden ser joves, artstics (La Caixa), clssics i tradicionals (Cacaolat, Coca-cola), moderns, etc.
UNITAT 2
La marca t una gran importncia per mantenir i destacar un producte en el mercat. Per exemple, laigua t sempre el mateix aspecte s un lquid transparent, noms la marca ens permet diferenciar-ne una de laltra. Un bon nom de marca ha de reunir les caracterstiques segents: Ha de ser suggeridora: shi ha dassociar el producte que representa. Ha de ser fcil de pronunciar i de recordar. Ha de registrar-se per tal de ser exclusiva. Lxit i la popularitzaci dalgunes marques, han transferit el seu nom a un determinat producte, aix parlem de kleenex en lloc de mocadors de paper, de danone per referir-nos a un iogurt o de bambes (Wamba) quan volem dir de sabates esportives.
Comunicaci
Recordes la tipologia textual? Segons la seva forma i el seu contingut els textos escrits poden ser:
Text narratiu: serveix per explicar una histria, informa sobre accions reals o imaginries fetes per uns personatges. Text descriptiu: t per funci informar sobre laspecte i lestat de les coses. Text argumentatiu: serveix per convncer, persuadir o fer creure alguna cosa a alg adduint diferents arguments. Text explicatiu: informa sobre alguna cosa amb intenci didctica. Text instructiu: serveix per aconsellar, dirigir o donar ordres, s un text molt precs. Text conversacional: s la conversa escrita entre dos o ms interlocutors.
Molts anuncis sn descriptius: ens expliquen com s un producte, lelogien i en destaquen les qualitats. Moltes vegades sn textos connotatius, que suggereixen coses mitjanant comparacions, metfores i altres figures retriques. Alguns textos publicitaris adopten el model textual explicatiu, per fer entendre els beneficis dun producte, duna manera aparentment objectiva, com si es tracts dun manual tcnic o cientfic.
Aquests anuncis sesforcen a donar explicacions per tal que el receptor entengui b les qualitats del producte. Altres sn com una narraci en qu intervenen personatges que conversen, sn les falques de la rdio i, sobretot, els espots de la televisi. Aquests anuncis sn molt breus per funcionen com a autntiques pellcules. Poden ser histries molt originals o b, seguir clixs de la vida quotidiana (descobrir una taca a la camisa o rastres de brutcia a les rajoles, tenir el cabell lleig o poc temps per cuinar, dna lloc que una persona coneguda tingui la soluci per al nostre problema i ens aconselli comprar tal detergent, o usar xamp o consumir menjar congelat). s evident, per, que lobjectiu de tots els textos publicitaris s convncer i persuadir perqu el receptor compri el producte, per tant tots sn bsicament argumentatius
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
El cos: s el text de lanunci i ens explica les qualitats, les caracterstiques i els beneficis del b anunciat (un producte, un servei, una idea, etc.). La publicitat impresa, de la rdio o de la televisi, en general segueix aquests models: descriu un producte, explica una histria imaginativa, demostra els beneficis duna cosa i ens conven per comprar-la o b ens presenta un dileg ms o menys original.
67
68
El disseny: Els creatius busquen les imatges ms originals i la tipografia ms adequada per tal de cridar latenci del receptor.
LA PUBLICITAT
Altres elements significatius, el color i la msica

A la unitat anterior, hem vist els elements que caracteritzen la imatge. Sha parlat del color i de la seva simbologia. Els tcnics i creatius publicitaris utilitzen els colors per influir en el receptor de lanunci: El negre, durant molt de temps sha associat a aquest color la idea de luxe i delegncia, per aix alguns productes alimentaris com el caf o la xocolata han recuperat aquesta connotaci de distinci. El groc i el daurat predominen en alguns anuncis de perfums o de cava, sutilitzen perqu donen sensaci de luxe i noblesa. El blanc i el blau acostumen a dominar els anuncis que sassocien a la vida sana i el benestar del cos i de la ment (aigua, iogurt, etc.) o en anuncis de detergents. El verd s el color de la natura, de lecologia i pot aparixer en la publicitat de molts articles de neteja. El vermell s excitant, sidentifica amb la passi i amb la rauxa. Apareix en anuncis adreats al pblic jove. El taronja: sutilitza sovint en anuncis dalimentaci perqu desperta la gana. La msica en la publicitat pot ajudar a vendre. Es busca una barreja dimatge i so que emocioni i que alhora produeixi impacte. s un element que ajuda a crear un espai, una atmosfera, un ambient concret. La sintonia musical dun anunci connecta amb el producte anunciat. Pot convertir-se en un element expressiu, no solament de fons. Per reforar les imatges publicitries shan utilitzat mites de la can com Elvis Presley, canons de la msica pop, sons tnics o b shan creat sintonies per ser tarallejades (s el cas de Cola-Cao, Coca-Cola i molts altres).
UNITAT 2
Les estratgies publicitries

La manera de viure de les persones ha canviat i tamb ho han fet les estratgies publicitries. Durant lpoca medieval existia la figura del pregoner que animava lactivitat mercantil. Els comerciants senyalitzaven els seus establiments amb rtols que indicaven a quin gremi pertanyien. Cap a finals del segle XIX, la industrialitzaci permet fabricar grans quantitats de productes i la publicitat comena a aparixer als diaris. La publicitat es va consolidant com una part de tota activitat productiva i hi ha molts artistes que hi participen amb cartells de gran qualitat esttica. Ja al segle XX la publicitat sintegra en el mrqueting conjunt dactivitats que desenvolupen les empreses per posar-se en contacte amb els consumidors i ha continuat evolucionant segons els gustos de la societat de consum.
Comunicaci
El cartellisme artstic a Catalunya va ser molt important. Shi incorpora una visi europea i moderna, en la qual la figura femenina adquir una singular importncia Lobra grfica de Ramon Casas cap a finals del XIX s una de les ms destacades. Lany 1898, Codorniu, va pressentir la importncia que adquiriria la publicitat en el segle entrant, i va organitzar el Concurso y Exposicin de Carteles per assegurar-se una publicitat elegant i efica alhora. Els licors Ans del Mono, varen seguir una estratgia publicitria similar.
69
Anys enrere loferta de productes era molt menor i no calia ser gaire subtil per vendre. Els anuncis informaven sobre els beneficis del producte. Volien convncer el pblic amb arguments entenedors i racionals. Es feia servir la denotaci, sexplicaven directament les qualitats del producte i la informaci que es donava era objectiva. Actualment loferta de productes s enorme i tots els productes sn molt semblants. La simple informaci sobre les seves caracterstiques no serveix per diferenciar-los. Si lempresa anunciant vol que el consumidor potencial identifiqui el producte i el diferenci dels altres, lanunci ha de ser original i subtil. Quan els productes sn tan semblants cal diferenciar-los en el missatge. Ara els espots publicitaris volen acostar-se a la psicologia del possible consumidor. Es vol associar el producte a un tipus de comportament i a un estil de vida. Aquesta estratgia sanomena estratgia de posicionament, leix entorn del qual gira el missatge publicitari no s lobjecte anunciat i les seves qualiAnunci de BMW Tagrada conduir? Sn unes imatges molt simples per molt potents: una m tocant laire. Lespot pretn transmetre les sensacions que pot experimentar el conductor dun vehicle com aquest. Lespot no informa sobre les prestacions del cotxe, sin que suggereix sensacions, sentiments. Sassocia el producte a una conducta que s la de gaudir de les sensacions, del domini i del triomf.
Comunicaci
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
70
LA PUBLICITAT
tats, sin el desig del consumidor potencial. Aquest procs dassociacions, lart de dir les coses sense dir-les sanomena connotaci. En la lectura connotativa cadasc interpreta subjectivament les imatges segons les seves prpies vivncies o aspiracions.
La publicitat i els valors

El sexe, ledat, la professi, la classe social i lestil de vida sn factors que afecten el mercat de consumidors. Les agncies publicitries els estudien abans de crear i engegar una campanya. La publicitat s tan present en la nostra vida quotidiana, que crea pautes de conducta. Els anuncis sassocien a valors lligats a la societat de consum: la joventut, la competitivitat i lxit, la felicitat, la comoditat i la seguretat, la sexualitat i la bellesa fsica, entre daltres. La imatge que la publicitat dna sobre les persones i la seva vida s plena de tpics i sovint no t res a veure amb la realitat. Per exemple, has reflexionat sobre la imatge de la dona que ofereix el mn de la publicitat? Fixat en aquest anuncis de cuines. Un s de lany 1942, laltre s actual. Tots dos sadrecen al pblic femen:
UNITAT 2
Imatge del llibre de LUIS OTERO, He aqu la esclava del seor, Ediciones B
Des dels anuncis que mostren lesposa i mare ideal, mestressa de casa, als que mostren una dona emancipada, sensual i provocativa. En ambds casos, el model de conducta i els valors que sassocien a la dna sn els de la dona objecte. Actualment sestan portant a terme moltes accions i campanyes per a la igualtat doportunitats en tots els mbits de la vida social, cultural i laboral. (Fes les activitats daprenentatge 1, 2, 3, 4, 5 i 6)
Comunicaci
La comunicaci publicitria
La publicitat s una forma de comunicaci massiva, per la qual cosa, en molts aspectes seguir lesquema clssic de la comunicaci. Recordes quin era aquest esquema? Per si de cas no el recordes, en pots veure els elements bsics a continuaci:
71
codi Segons aquest esquema la comunicaci es produeix quan un emissor envia un missatge a un receptor amb un codi que entenen tots dos (la llengua catalana, per exemple) a travs dun canal (laire, en el cas de la llengua). B, doncs el procs comunicatiu de la publicitat segueix en gran mesura aquest esquema, tot i que amb algunes particularitats. En el cas de la publicitat t una importncia especial la resposta que sobt del receptor, ja que permet saber el grau defectivitat del missatge publicitari. La publicitat t com a objectiu aconseguir que el receptor compri un producte o que canvi alguna actitud. Si no ho aconsegueix, s a dir, no hi ha resposta, fracassa. En el procs de comunicaci publicitria intervenen quatre elements imprescindibles: Lempresa anunciant, que s lemissor del missatge. Lanunci o la campanya publicitria que elabora una agncia de publicitat contractada per lempresa anunciant; que conforma el missatge. Els mitjans de comunicaci a travs dels quals es fa possible la difusi del missatge (cartells, rdio, premsa, televisi...), que sn el canal a travs del qual es transmet el missatge. El pblic a qui sadrea el missatge o lanunci, que fa de receptor. Perqu la comunicaci tingui xit. El codi pot ser lingstic o iconogrfic i visual, s a dir, imatges. Lesquema de la comunicaci publicitria seria el segent: emissor canal missatge codi canal receptor
resposta
Recordes les funcions del llenguatge? Segons quin sigui lobjectiu final del missatge hi predominar una funci o una altra. En la publicitat la funci del llenguatge predominant s la conativa o dincitaci, que t com a finalitat
Comunicaci
UNITAT 2
emissor
canal canal
missatge
canal canal
receptor
LA PUBLICITAT
72
incitar el receptor, convncer-lo, seduir-lo i, en definitiva, atraure la seva atenci cap al producte anunciat i provocar una resposta. Tamb hi s present la funci potica, que se centra en la forma del missatge. Sovint, en el llenguatge publicitari, els missatges lingstics es basen en jocs de paraules o rodolins fcils de recordar. A la publicitat es fa un gran s de les figures retriques com la metfora, la hiprbole (que consisteix en exagerar les coses, per exemple Carlsberg: possiblement la millor cervesa del mn), jocs de paraules com s bo, s Borges o A casa, Casademont, la repetici o anfora com Catalunya, molt per fer, molt per viure, etc. Per aconseguir el seu objectiu, la publicitat pot utilitzar diferents llenguatges. Dentrada, per descomptat, la llengua, utilitzada sovint en els eslgans2; per amb la mateixa importncia o, a vegades ms, la imatge. El llenguatge publicitari combinar sovint ls de la llengua i ls de la imatge, i donar ms importncia a luna o a laltra segons les caracterstiques de lanunci i segons el sector de pblic a qui vagi dirigit. Pel que fa a la llengua, el temps verbal que sacostuma a utilitzar en publicitat s el present o el futur dindicatiu per descriure el producte o per anunciar els beneficis que ens produir adquirir-lo. Tamb sutilitza sovint el mode imperatiu (Compri tal cosa). Normalment sutilitza la segona persona del singular i del plural: tu i vosaltres, i tamb el vost o el vs, per incitar a la compra. (Fes les activitats daprenentatge 7, 8 i 9)
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
3. GRAMTICA
Molts eslgans publicitaris contenen verbs, fixem-nos en les formes verbals que sutilitzen:
Vine a Andorra. Escapat a Andorra; Andorra, lescapada. Som sis milions. Tingues cap, posat el casc.
Aix doncs, en aquesta unitat continuarem parlant dels verbs i les seves irregularitats.
La conjugaci verbal
Tercera conjugaci Ja saps que els verbs de la tercera conjugaci, tenen el morfema dinfinitiu acabat en ir. Pertanyen a aquesta conjugaci els verbs: establir, obrir, omplir, sofrir, suplir, tenir, venir, munyir, escopir, tossir, sortir, oferir...
Comunicaci
2. Frase normalment breu adoptada per una empresa com a emblema publicitari dun producte.
Segons el tipus dirregularitat que presenten, dividim els verbs de la tercera conjugaci en els grups segents: Els anomenats verbs purs: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir... Els verbs incoatius, que tenen un increment eix en les tres persones del singular i la tercera del plural del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu: assentir, dissentir ... Observa els exemples: Present dindicatiu dormo dorms dorm dormim dormiu dormen
73
serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen
dormi dormis dormi dormim dormiu dormin
serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin
serveix tu serveixi ell servim nosaltres serviu vosaltres serveixin ells
Els verbs que es poden conjugar en forma pura i en forma incoativa: acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir... Observa a tall dexemple el present dindicatiu del verb resumir: Present dindicatiu resumo resumeixo resums resumeixes resum resumeix resumim resumim resumiu resumiu resumen resumeixen
Al final de la unitat trobars les recopilacions dels paradigmes verbals, perqu les consultis sempre que en tinguis dubtes. A continuaci establirem les alteracions ms significatives dels verbs de la tercera conjugaci:
Els
verbs de la tercera conjugaci que tenen linfinitiu acabat en vocal + ir: maleir, oir, reduir, traduir, presenten una diresi en els casos segents: Present dindicatiu redueixo redueixes redueix redum reduu redueixen imperfet dindicatiu oa oes oa oem oeu oen imperfet de subjuntiu tradus tradussis tradus tradussim tradussiu traduen
Alguns verbs de la tercera conjugaci presenten el lexema c, g, o gu, com els
verbs de la segona conjugaci. Exemple: venir; vingut, vinc, vingui, vingus, vingu...
UNITAT 2
Present de subjuntiu
Imperatiu
LA PUBLICITAT
74
Limperatiu dels verbs de la tercera conjugaci t la mateixa estructura que els de la primera i segona. Recorda que la segona persona del singular i del plural han de tenir terminacions semblants: vine tu vingui ell vinguem nosaltres veniu vosaltres vinguin ells cull tu culli ell collim nosaltres colliu vosaltres cullin ells
LA PUBLICITAT
UNITAT 2
En les ordres negatives, no sutilitza limperatiu, sin el present de subjuntiu. Aquest principi s vlid per a les tres conjugacions verbals. Recorda-ho i observa els exemples segents: no vagis no vagi no anem no aneu no vagin no coneguis no conegui no coneguem no conegueu no coneguin no vinguis no vingui no vinguem no vingueu no vinguin
Vegem ara formes no personals dalguns verbs de la tercera conjugaci: Infinitiu cobrir complir establir imprimir morir obrir oferir omplir sofrir suplir
gerundi cobrint complint establint imprimint morint obrint oferint omplint sofrint suplint
participi cobert, coberta, coberts, cobertes complert, complerta, complerts, complertes establert, establerta, establerts, establertes imprs, impresa, impresos, impreses mort, morta, morts, mortes obert, oberta, oberts, obertes ofert, oferta, oferts, ofertes omplert, omplerta, omplerts, omplertes sofert, soferta, soferts, sofertes suplert, suplerta, suplerts, suplertes
(Fes les activitats daprenentatge 10, 11 i 12)
Ortografia de la o/u tona Lortografia de la o/u en posici tona, t un grau de dificultat que podem evitar si sabem recrrer a unes quantes regles, semblants a les que havem observat sobre la vocal neutra: A final de mot Escriurem grafia o en noms i adjectius masculins: monjo, carro, esbarjo, suro, toro, fondo, guerxo, flonjo. Grafia os en el plural de noms i adjectius masculins: pagesos, textos, mesos, grisos, dolos.
Comunicaci
Grafia o, si trobem o a la sllaba tnica de la mateixa famlia: collaret, coll. Grafia u, si trobem u a la sllaba tnica de la mateixa famlia: ullada, ull Hi ha un grup de paraules en les quals les grafies o/u no coincideixen en catal i en castell. Sescriuen amb grafia o: assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, embotit, Empord, escopir, escrpol, estrafolari, govern, brixola, captol, complir, joventut, nodrir, rtol, torr. Sescriuen amb grafia u: ateneu, ritu, suborn, sufocar, suportar, tipus, trofeu, riu, bufetada, focus, fetus, frum, muntanya, muntar, tramuntana. Els pseudoderivats Els mots segents sn pseudoderivats (falsos derivats), s a dir, mots cultes que provenen directament del llat, que no sescriuen com la resta de mots de la mateixa famlia, i per tant, no segueixen la regla de la derivaci. Observa la diferncia: Pseudoderivat bucal dulcificar curvatura, curvilini mundial humanisme, hum, juvenil nutritiu, nutrici titular, intitular vulcanisme, vulcanleg Derivat catal boca dol corba mn home jove nodrir ttol volc
Comunicaci
La grafia o/u en les formes verbals La primera persona del singular del present dindicatiu de molts verbs, pronunciada u en catal oriental, sescriu o: canto, temo, perdo, dormo, serveixo.
UNITAT 2
Enmig de mot Igual que en el cas de la vocal neutra, podem buscar un mot de la mateixa famlia on aquesta vocal sigui tnica. Escriurem:
LA PUBLICITAT
El plural dalguns mots, que pronunciem (us) en el catal oriental, sescriuen os: boscos, complexos, passos, textos, lluos. Una bona colla de mots acaben en ol: crvol, captol, cnsol, escrpol, esdrixol, furncol, pndol, plnol, rtol, rnxol, ttol. Alguns noms sn invariables, fan el singular i plural acabat en us: cactus, cosinus, globus, porus, tipus. Els noms segents acaben en ul: estmul, mdul, mscul, pmul, patbul, vestbul...
75
76
Els verbs collir, cosir, escopir, tossir i sortir canvien la o per u quan el lexema esdev tnic: cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen. Els verbs de la segona conjugaci poder i voler canvien la vocal en el lexema la vocal o per una u en la primera persona del singular del present dindicatiu: puc, vull, i en els temps present de subjuntiu i imperatiu: Present de Subjuntiu pugui puguis pugui puguem pugueu puguin vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin Imperatiu
LA PUBLICITAT
UNITAT 2
pugues pugui puguem pugueu puguin
vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin
Els pronoms febles

En aquesta unitat ens ocuparem dels pronoms febles que serveixen per substituir el complement indirecte, el preposicional i el circumstancial. El complement indirecte (li / els) Els pronoms febles que fan la funci de CI sn noms dos: li i els, que es poden referir a CI masculins o femenins. Vegem-ne alguns exemples:
He dit al Jaume que mescrigui: li he dit que mescrigui. He deixat un llibre a la Joana: li he deixat un llibre. Portar caramels als nens: els portar caramels. Regalar flors a les professores: els regalar flors.
Quan el pronom els es colloca darrere del verb, sofreix diverses modificacions:
Volia portar-los caramels. Doneu-los llibres Regalals flors.

Tal com pots comprovar, quan el verb acaba en consonant (infinitiu) o en diftong (imperatiu) utilitzem la forma plena los, en canvi, si acaba en vocal posem la forma reduda ls. Fixat que aquests pronoms febles no sapostrofen mai davant del verb. Daltra banda, la forma colloquial lis no s normativa, cal, per tant, evitar-la. El complement preposicional i el complement circumstancial (hi / en) En realitat per substituir-los aquests dos complements tenim noms dues possibilitats: Hi o En. Utilitzarem un o un altre, en funci de la preposici amb qu vagin introduts. Observa el quadre segent:
Comunicaci
C Prep i CC Quan el complement ve introdut per la preposici de: Quan el complement ve introdut per les preposicions: a, en, amb, contra, per I ara, fixat b en els exemples, ja veurs com tu tamb ten sortirs molt b quan ho facis: Pronom en
77
Pronom hi
Venien del mercat (CC): En venien. Juguem a escacs (C prep): Hi juguem. Vas passejar pel bosc (CC): Hi vas passejar. Va seure al banc (CC): Hi va seure. Va tornar de Roma (CC): En va tornar. Parlava dels records (C prep): En parlava. Pensar en vosaltres (C prep): Hi pensar.
La substitucin pronominal del complemento indirecto El complemento indirecto puede ser substituido por los pronombres de tercera persona le/les y por los dems pronombres personales me, te, nos, os.
Di el regalo a Miguel > Le di el regalo. CI

El pronombre personal se equivale a le (a l, a ella) y les (a ellos, a ellas). Se trata de un pronombre personal de 3 persona que funciona a veces como CI. Se usa cuando ya hay otro pronombre personal de 3 persona con funcin de CD (lo/la, los/las)
Escrib una carta a mi amiga. CD CI

Si se substituye el CI por le, queda: Le escrib una carta. CI Si se substituyen ambos complementos, queda: Se la escrib. CI CD (Fes les activitats daprenentatge 16, 17, 18 i 19)
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
78
Les modalitats de loraci simple

Recorda el que havem explicat en anteriors unitats sobre les oracions, en funci de la modalitat del missatge, les podem classificar entre daltres en:
LA PUBLICITAT
UNITAT 2
Enunciatives: El bosc fa olor de terra humida. Interrogatives: Qu li dir quan la vegi? Exclamatives: Que bonic! Imperatives o exhortatives: Vine aviat! Optatives: Que tinguis sort. Dubitatives: Potser ara s ja massa tard. De possibilitat: Tal vegada ens vol demanar diners. En els anuncis publicitaris senuncien molts productes, per tant la modalitat oracional que hi predomina s lenunciativa. Ens diuen les qualitats i els avantatges del producte, etc. Per tamb es fa s de la modalitat interrogativa i exclamativa per captar latenci de lespectador. I finalment tamb es fan servir les altres modalitats com la imperativa o lexhortativa, que ens incita i ens convida a comprar o a fer alguna activitat. (Fes lactivitat daprenentatge 20)
4. LXIC
Abreviaci: abreviatura, sigla, acrnim, smbol.
Labreviaci s un procediment que ens permet simplificar la redacci dun text mitjanant la supressi de lletres o sllabes dalgunes paraules. Hi ha diferents formes dabreviar una paraula o una expressi: amb una abreviatura amb una sigla amb un acrnim amb un smbol Algunes paraules es poden escriure eliminant algunes de les seves lletres o sllabes, sn les abreviatures. Les abreviatures sn convencionals, reconegudes per tots els usuaris de la llengua. Les abreviatures es formen: eliminant les lletres o sllabes finals. Ed. (editorial), pg. (pgina), M. (Maria), pl. (plaa), h.(habitants) eliminant lletres del mig de la paraula i deixant noms les lletres ms representatives. etc.(etctera), dpt. (departament), ptes. (pessetes), Sr. (Senyor), Sra. (Senyora), Dr. (Doctor)
Comunicaci
Les abreviatures sescriuen en majscula si la paraula abreujada shi escriu i poden tenir formes plurals, masculines i femenines. Labreviatura sempre porta punt al final. Per llegir-la hem de dir la paraula completa. Un cas especial s labreviatura dels noms ordinals. En catal escrivim el nombre seguit de la darrera lletra de lordinal (si s plural sescriuen les dues darreres lletres). I per regla general no hi posarem punt.
79
En castell els ordinals es representen amb el nombre i lltima lletra de la paraula volada.
primero, primera dcimo, dcima
1 10
1 10
La sigla s una abreviatura formada per les lletres inicials de cadascuna de les paraules que formen lexpressi que sabrevia. Les sigles es refereixen a organismes, empreses, objectes, associacions, persones. Sescriuen en majscules i no porten punt. Es llegeixen lletra a lletra o sillbicament. Sigla AMPA OTAN Nord IES ONG es llegeix am-pa o-tan significa Associaci de Mares i Pares dAlumnes Organitzaci del Tractat de lAtlntic
i-es o-ene-ge
Institut dEnsenyament Secundari Organitzaci No Governamental
Hi ha sigles que per ser pronunciades com un mot ordinari agafen, no noms la lletra inicial, sin les lletres inicials i algunes lletres del mig o del final de lexpressi. Sn el que anomenem acrnims.
MACBA RENFE TERMCAT
Museu dArt Contemporani de Barcelona Red Nacional de Ferrocarriles Espaoles Terminologia Catalana
Hi ha sigles i acrnims que, amb el temps, han esdevingut noms comuns de la llengua. Aquestes sigles sescriuen en minscula i poden tenir plural.
Comunicaci
ovni (objecte volador no identificat) talgo (tren articulado ligero goicoechea oriol) lser (light amplification by stimulated emission of radiation)
UNITAT 2
quart, quarta, quarts, quartes cinqu, cinquena, cinquens, cinquenes vuit, vuitena, vuitens, vuitenes quinz, quinzena, quinzens, quinzenes
4t 5 8 15
4a 5a 8a 15a
4ts 5ns 8ns 15ns
4es 5es 8es 15es
LA PUBLICITAT
80
El smbol s una abreviaci constituda per lletres o, a vegades, per signes que no sn de lalfabet, que sn fixats convencionalment per organismes de normalitzaci. El smbol s reconegut internacionalment. Els smbols es poden escriure amb majscules o minscules per no porten punt al final ni en podem fer el plural Els smbols ms coneguts fan referncia a unitats de mesura, elements qumics, operacions i conceptes matemtics, monedes, punts cardinals... Sovint sescriuen prenent la primera lletra de la paraula que representen o la primera lletra dels components duna paraula composta.
UNITAT 2
LA PUBLICITAT
km (kilmetre) S (dlar) / / cm2 (centmetre quadrat)
ha (hectrea) (euro) ? (interrogaci)
Fe (ferro) m/s (metres per segon) % (tant per cent)
Per llegir un smbol cal dir la paraula completa. (Fes les activitats daprenentatge 21, 22, 23, 24 i 25)
Comunicaci
PER APRENDRRE
Activitat 1 Observa i llegeix aquests textos publicitaris. Respon les preguntes: a) Qu anuncia i qu ven cada text? b) Quin s leslgan de cada anunci? A qu es refereix o qu significa? c) Quin tractament sutilitza en cada anunci? Per qu? d) Quina importncia tenen les imatges i els elements grfics de cada anunci? e) A quin tipus de pblic es dirigeix cada anunci. Raona la teva resposta.
81
Comunicaci
UNITAT 2
82
Activitat 2 Hem triat alguns eslgans reals que ens semblen fora transparents i suggeridors. Llegeix-los i associals al producte que representen. Qu poden anunciar? Per qu? Connecting people (connectant les persones). Lo bueno, sabe bien. Encn el blanc! La salut tamb s a la pell. Sempre en bones mans. Al punt i a punt. Alegre, vital, equilibrada. Tomple de vida. Activitat 3 Inventa un eslgan per a cada producte. Abans descriure cada eslgan pensa en el pblic al qual vols adrear el missatge publicitari: Un producte de neteja Un cotxe Un perfum Un telfon mbil Activitat 4 Lee estos textos publicitarios y di a que tipologa textual pertenecen: a)
UNITAT 2
Ford Mondeo TDCI 130cv es el coche que esperabas. 350 Newton es la cifra de par mximo que desarrolla su motor. Muchos Newton para un solo coche. Para que te hagas una idea, la mayora de sus competidores no llegan ni a los 300. Esto significa que el Mondeo tiene una descomunal capacidad de respuesta, lo que se traduce en ms comodidad y ms seguridad. Porque su motor no requiere de continuos cambios de marcha para rendir ptimamente. Y porque siempre que pisas el acelerador, reacciona con un estallido de potencia. Permitindole realizar adelantamientos impensables en otros coches. Para eso sirven 350 Newton. Cuestin de fsica. Ford, coches pensados para disfrutar, hechos para durar.
b)
Ven a frica: primitiva, ancestral, salvaje, inhspita, acogedora, desgarradora, humana, desrtica, selvtica, pobre, rica... Todo esto y mucho ms es frica, el continente ms enigmtico, el que ms impacta, el que nunca se llega a olvidar. Agencia de viajes CLUB MARCO POLO, para disfrutar de unas vacaciones diferentes.
Comunicaci
c)
AHORA CON SLO PROBAR UNA COCA-COLA LIGHT PUEDES CONSEGUIR UN REGALO QUE DECORA: Tienes 5 minutos? Prueba una Coca-Cola Light o una Coca-Cola Light sin cafena. Llama al 902 285 902 y dinos el cdigo que aparece en el envase. Uno de estos regalos puede ser tuyo. Lo recibirs en casa. A qu esperas? HAZ LA PRUEBA, BEBE COCA-COLA LIGHT Y PODRS GANAR
83
Activitat 5 Transforma aquests mots en frase complertes que siguin missatges publicitaris. Utilitza les formes verbals (imperatiu, subjuntiu o indicatiu), les formes dels determinants (possessius) i les preposicions adequades a) SI VOLER VENDRE PIS AL COMPTAT, VENIR A SAPI. HO TENIR FCIL, CONFIANA, SEGURETAT.
b) PERSONES GRANS SENTIR-SE ACOMPANYAT, SEGUR, PROTEGIT, 24 HORES. CONFIAR EN TELEASSISTNCIA . VOST NO DUBTAR, TRUCAR AL 935883657 APORTAR COMPANYIA, SEGURETAT, MILLOR QUALITAT VIDA.
Comunicaci
Activitat 6 Crea un missatge publicitari. Nosaltres et donem la imatge, observa-la b i fixat en els colors que hi apareixen. Tu has de decidir quin producte pot anunciar aquesta imatge i a quin pblic es dirigeix. Inventa i escriu una marca per al producte, el cos de lanunci i un eslgan breu i suggeridor.
UNITAT 2
84
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 7 Quins sn els elements de la comunicaci publicitria?
Activitat 8 Quines sn les funcions del llenguatge que predominen en la publicitat?
UNITAT 2
Activitat 9 Recordes algun eslgan en qu hi hagi alguna figura retrica o joc de paraules?
GRAMTICA
Activitat 10 Omple els buits amb la forma verbal adient: dormir, sortir, servir, resumir, oir, traduir Si no ................ les meves vuit hores lendem no ............... per a res. La Laura i en Marc fa tres anys que ..................... junts. Aquest estri de cuina .................. per remenar el brou. En Pau ..................... molt b els textos de classe i desprs en fa un esquema. Espero que aquest accident li ..................... descarment. Estaria b que tu ............. com canten els nens de lescolania de Montserrat. Tothom li deia coses per ell no .............. res. Seria millor que tu .................. lexplicaci a langls, si no ning no ho entendr. Activitat 11 Posa la forma verbal que correspongui a lespai en blanc: Futur:..............(venir) amb nosaltres a la muntanya, no ................. (anar) amb ells a la platja. Present: No ................ (anar) tan separats que us perdreu. Present subjuntiu: Val ms que no................ (venir) amb bus perqu arribars massa tard.
Comunicaci
Present subjuntiu: Hi ha alg que no ................ (conixer) aquesta can: No ............... (tu anar) a la mar, a encomanar les penes, no ................. (tu anar) a la mar, les aiges en van plenes, la, la, la... Activitat 12 Completa la srie amb la forma adequada: Infinitiu cobrir complir establir imprimir morir Gerundi cobrint Participi cobert, coberta, coberts, cobertes
85
tr...car pl...rar d...rmir pr...var c...rdar p...jar b...llir b...far p...rtar m...car p...nxar s...car
truco
(Mrius Lleget, El marci poeta, Edicions 62)
Comunicaci
Activitat 15 Omple els buits amb o / u: Ara es tr...bava s..l en aquest m...n i n...ms p...dia c...mptar amb les seves forces. No p...dia fer altrament. Es faria an...menar Smith. I aix va passar el temps, perqu el seu plat v...lador ja no aixecaria ms el v...l. Estava definitivament desesperanat.
Activitat 14 Completa amb o / u: Present esc..llim desc...brim ac...llim s...rtim t...ssim esc...pim
Passat esc...llem desc...brem ac...llem s...rtem t...ssem esc...pem
Futur esc...llirem desc...brirem ac...llirem s...rtirem t...ssirem esc...pirem
UNITAT 2
Activitat 13 Aqu tens uns verbs en infinitiu que els falta una o o una u. Si fas la primera persona del singular del verb sabrs quina vocal hi correspon:
86
Activitat 16 Subratlla el CI daquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble (em, et, li, ens, us, els): Dem comprar roses a la meva mare. La noia que magrada ha fet un pet al seu amic. No dir res del sopar a aquell noi tan pesat. Dna aquests diners als teus pares. El jurat va lliurar la copa al campi de la cursa. Has fet arribar la carta a la Lola? Els nuvis van lliurar personalment les invitacions als convidats. Sempre dic el mateix a la Nria i mai no em fa cas. Magrada agafar la m al meu nebot quan passegem. Paga el deute al teu soci si no vols problemes. Han donat aquest sobre tancat per a tu i per a mi. El cantant va tirar petons a tots els seus fans. El pallasso reparteix somriures a tots els infants. Passa la pilota a mi. Llena el barret a nosaltres. Lavi sempre explica coses a vosaltres. No vull dir res a tu. Activitat 17 Subratlla el C Prep daquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble (en, hi): El jove no es recordava del seu nmero de telfon. Estic tip de treballar tant. No toblidis de trucar. Recordat de comprar-ho tot. He pensat en tu tota la nit. Mavindr a la vostra decisi. Activitat 18 Subratlla el CC daquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble (hi): Arribem tard a lescola. Anir al poble del costat. En Pere i en Pau van de vacances a LEstartit. Tothom va a la platja. Vols pujar al cim? Qu vols fer en un lloc tan petit i fosc? Tots cabrem en aquest piset? Has darribar la primera a la meta. Entrarem al cine a les quatre. Val ms fer les coses a poc a poc.
Comunicaci
UNITAT 2
Activitat 19 Con cada uno de los verbos siguientes, construye una oracin en la que aparezca un CI. Subryalo: otorgar, entregar, regalar, ofrecer, comprar
87
Activitat 20 Digues a quina modalitat oracional pertanyen aquests eslgans danuncis publicitaris extrets de diaris, revistes i catlegs publicitaris: Hay otras formas de disfrutar magnum en casa. Antistax, alivia tus piernas desde el interior. Nuevo decolorante de vello Albidin. Vello invisible de la manera ms cmoda. Cabellos sin energa? Con el champ vitaminado y el tratamiento brillo a la pulpa de cidra recobrarn una energa i un brillo extraordinarios. Maz Bonduelle. Sabor dulce natural. Ms tierno y crujiente. Calidad superior. El 80% de los perros de ms de 3 aos sufren enfermedades de las encas. Nuevo Pedigree DentaStix. Maggi Mediterrnea, que nada te estropee una buena comida. Terra Mtica La diversin es nuestra historia! Compra confitura Hero i ves-ten de pcnic!! Philips. Juntos hacemos tu vida mejor. No est en un Parque Acutico. Est en su casa! Piscinas Waterair.
Activitat 21 Fjate en las abreviaturas que aparecen en este sobre. Haz una lista y escribe al lado la palabra completa a la que sustituyen.
D. M. Paz Daz de Tejada Av. Diagonal, 324, 8 1 09999 Sta. Cruz
R. Francisco Ruiz de Alba 08999 Barcelona
Activitat 22 Sabries dir qu signifiquen aquestes abreviatures?
Comunicaci
Psje. de Amrica n 22, t.
LXIC
UNITAT 2
88
cap. cat. cast. tel. s. aprox. nov.
...................... ...................... ...................... ...................... ...................... ...................... ......................
dm. Mn. pg. St. av. nre. batx.
...................... ...................... ...................... ...................... ...................... ...................... ......................
Activitat 23 Tots aquests personatges no saben escriure les seves adreces utilitzant abreviatures. Pots ajudar-los escrivint les abreviatures de les paraules subratllades? Maria Merc Pujol i Bas. Carrer Bonavia nmero vint-i dos, quart segona. Lluc Mart i Feliu. Passeig de la Barceloneta, 34, cinqu tercera.
UNITAT 2
Activitat 24 Fixat en la forma no abreviada i classifica en sigles i acrnims: INCAVOL Institut Catal del Voluntariat IVA Impost sobre el Valor Afegit NIF Nombre dIdentificaci Fiscal ICS Institut Catal de la Salut SONIMAG Sonido e Imagen CAP Centre dAtenci Primria ESO Educaci Secundria Obligatria GU Gurdia Urbana EUA Estats Units dAmrica DNI Document Nacional ddentitat bit binary digit AV Associaci de Vens ofimtica oficina + informtica GES Graduat en Educaci Secundria
Sigles: Acrnims:
Activitat 25 Relaciona aquests smbols amb el seu significat:
Comunicaci
m V Mb m3 N Au =
volt metre cbic tant per mil metre or megabyte nord igual menor o igual
Activitat 1 Quins components formen el missatge publicitari? Explicals.
89
Activitat 2 Escribe una redaccin de ochenta palabras que explique tu posicin frente a la publicidad (escribe sobre si los anuncios te gustan o te disgustan, si influyen en tu comportamiento, tu opinin sobre los valores que transmite la publicidad)
a) Quin producte anuncien? Sn productes tradicionalment considerats femenins?
b) Quin s leslgan de cada anunci i quines idees suggereix (comentan el disseny els colors, el text)?
Comunicaci
Activitat 3 Observa aquests anuncis publicitaris. Un s antic i laltre s actual. Respon les preguntes:
UNITAT 2
90
c) Quina imatge de la dona ofereixen aquests anuncis? Creus que aquesta imatge ha canviat molt amb el pas del anys?
d) Escriu la teva opini sobre la influncia de la publicitat en les nostres vides (cinquanta paraules)
UNITAT 2
Imatge del llibre de Luis Otero, He aqu la esclava del seor, Ediciones B
Activitat 4 Digues quina resposta pretn aconseguir lanunci segent. A quin sector de la poblaci va dirigit? Trobes alguna figura retrica en leslgan de la campanya?
Comunicaci
91
Activitat 5 Fixat en lanunci segent i identifica els elements de la comunicaci publicitria.
Comunicaci
UNITAT 2
92
Activitat 6 Construeix oracions seguint el model segent. Ja veurs com et semblaran eslgans danuncis publicitaris: (nord-sud) (Montseny-Pedraforca) (esquiar-nedar) (cantar-ballar) (Amrica-Europa) Activitat 7 Completa la srie: Infinitiu Gerundi obrint Participi obert, oberta, oberts, obertes
No vagis al nord vine al sud!
UNITAT 2
obrir oferir omplir suplir
Activitat 8 Omple els buits amb o / u: Jo, ja no p...dia aguantar ms. Des del dia abans, ms ben dit: tota la nit, que estava amb el mateix. Vinga m...ntar i desm...ntar peces, i b...mbetes i tubs i qu s jo, sense p...der aj...dar-l.. a res, car sempre he estat molt matusser per a aquestes coses... Llus Busquests i Grabulosa: La tele del passat (1967) Activitat 9 Completa amb o / u: v...ll, v...ls, v...l. v...lem, v...leu, v...len v...lia, v...lies, v...lia, v...lem, v...leu, v...lien v..ldr, v..ldrs, v...ldr, v...ldrem, v...ldreu, v...ldran v...lgui, v...lguis, v...lgui, v...lguem, v...lgueu, v...lguin v...lgus, v...lguessis, v...lgus, v...lgussim, v...lgussiu, v...lguessin v...ler, v...lent, v...lgut Activitat 10 Omple els buits amb o / u i vs amb compte perqu hi ha alguns pseudoderivats: j...ve, capt...l, tip...s, g...vern, j...venil, tit...lar, pnd...l, complex...s, bosc...s, Emp...rd, md...l, cact...s, msc...l, glob...s, b...cal, m...ndial, d...lcificar, rnx...l, tt...l, cosin...s, n...tritiu.
Comunicaci
Activitat 11 Subratlla i substitueix el complement preposicional o el complement circumstancial pel pronom adequat. Estic interessada en la teva proposta. Ests segura del que dius? Avui la Nati arriba de Sucia. Vam trobar el gos perdut al pati. Vaig posar les joies en una caixeta. Tinc tota la roba a larmari. A sota el llit amago les sabates. Pots penjar el quadre a la paret, si us plau? Abans rentvem la roba en aquest safareig. Activitat 12 Fixat que en aquest text es repeteix molt sovint la Marta, intenta substituir-la per un pronom adequat en cada cas i torna a escriure el text. Quan vaig conixer la Marta vaig pensar que era la noia ms bonica del barri. Cada vegada que trobava la Marta pel carrer no sabia qu dir a la Marta. Per cada nit pensava en la Marta i m imaginava la Marta parlant amb mi. Qu podria dir a la Marta? Podria regalar una flor a la Marta, o b podria convidar la Marta al cinema. Per sobretot el que faria a la Marta s un pet de cine. Activitat 13 Sn sigles o sn abreviatures?
93
a.C. coll. IRPF
........................................................
Activitat 14 Qu signifiquen aquests smbols?
m2 % + S / / N
......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................
Comunicaci
abans de Crist collecci Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques cia. companyia SL Societat Limitada telegr. telegrama UE Uni Europea trad. traducci IAE Impost dActivitats Econmiques
........................................................ ........................................................ .................................................. ........................................................ ........................................................ ........................................................ ........................................................ ........................................................
UNITAT 2
94
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE
Activitat 1 a) Un gimns, una confitura i un servei de telfons dinters. b) Posat en forma: s una invitaci a fer esport, a fer vida sana, a mantenir un cos jove i atractiu. Vesten de pcnic!: incita a la compra del producte per obtenir el regal, fa referncia al lleure, a passar un dia al camp amb la famlia o els amics. Molt per fer, molt per viure: aquest eslgan pertany a una campanya que anuncia les idees i les accions que un govern est portant a terme, per un cant fa referncia a accions concretes i prctiques (molt per fer) que poden repercutir positivament en la vida diria de les persones (molt per viure). c) El tractament s de tu en els tres anuncis. Possiblement per semblar ms directes i interessar a tota mena de persones (joves i grans). d) Dir: la imatge de la noia jove i en forma t un valor connotatiu, s a dir, ens fa pensar que podem aconseguir un cos perfecte anant al gimns, transmet valors de joventut, bellesa i salut. Hero: la imatge no s connotativa, sin purament denotativa, s a dir, molt objectiva: els pots de confitura i el regal que es pot aconseguir. Simplement informa sobre el producte. Generalitat: La imatge acompanya el text: grava-tels al cap. s una imatge fora potent, daltra banda els nmeros de telfon apareixen destacats per la mida i els colors. e) Dir: sadrea a tothom en general, per en particular a un pblic ms o menys jove, perqu la fotografia de la noia fa pensar en un cos perfecte i atltic. Hero: sadrea a la persona encarregada de fer la compra i ocupar-se de la llar, potser a una mestressa de casa o una mare o un pare de famlia. Generalitat: sadrea a totes les persones que viuen al pas, s una imatge jove per que anuncia un servei dinters general. Activitat 2 Resposta orientativa:
Comunicaci
UNITAT 2
Connecting people (connectant les persones): telefonia mbil Lo bueno, sabe bien: algun producte alimentari, congelat o preparat. Encn el blanc!: un producte de neteja
Activitat 3 Resposta oberta Activitat 4 a) Text explicatiu: perqu explica les caracterstiques del cotxe amb una intenci didctica. b) Text descriptiu: descriu frica amb molts adjectius. c) Text instructiu: explica les instruccions que shan de seguir per aconseguir un premi. Activitat 5 a) Si vol vendre el seu pis al comptat, vingui a Sasi. Ho tindr fcil, amb tota confiana i seguretat. b) Les persones grans per sentir-se acompanyades, segures i protegides durant les 24 hores, confien en Teleassistncia. No ho dubti, truqui al 93 588 36 57. Li aportar companyia, seguretat i una millor qualitat de vida. Activitat 6 Resposta oberta.
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 7 Lemissor, que s lempresa anunciant; lanunci, que s el missatge; els mitjans de comunicaci, que sn el canal; el pblic a qui sadrea lanunci, que s el receptor; el codi, que pot ser lingstic i/o visual. Activitat 8 La funci conativa o dincitaci, que pretn influir en el receptor i aconseguir-ne una resposta. La funci potica, que se centra en la forma del missatge. Activitat 9 Resposta oberta.
Comunicaci
UNITAT 2
La salut tamb s a la pell: un producte dhigiene personal: un sab, un gel o un producte de bellesa: una crema, un tnic, etc. Sempre en bones mans: una assegurana mdica o de vida, un producte bancari, etc. Al punt i a punt: un producte alimentari preparat Alegre, vital, equilibrada. Tomple de vida: aigua mineral, un producte de bellesa, etc.
95
96
GRAMTICA
Activitat 10 Si no dormo les meves vuit hores lendem no serveixo per a res. La Laura i en Marc fa tres anys que surten junts. Aquest estri de cuina serveix per remenar el brou. En Pau resumeix / resum molt b els textos de classe i desprs en fa un esquema. Espero que aquest accident li serveixi descarment. Estaria b que tu ossis com canten els nens de lescolania de Montserrat. Tothom li deia coses per ell no oa res. Seria millor que tu tradussis lexplicaci a langls, si no ning no ho entendr. Activitat 11 Futur: Vindr amb nosaltres a la muntanya, no anir amb ells a la platja. Present: No aneu tan separats que us perdreu. Present subjuntiu: Val ms que no vinguis amb bus perqu arribars massa tard. Present de subjuntiu: Hi ha alg que no conegui aquesta can: No vagis a la mar, a encomanar les penes, no vagis a la mar, les aiges en van plenes, la, la, la... Activitat 12 Infinitiu cobrir complir establir imprimir morir Activitat 13 trucar plorar dormir provar cordar pujar bullir bufar portar mocar punxar sucar
UNITAT 2
Gerundi cobrint complint establint imprimint morint
Participi cobert, coberta, coberts, cobertes complert, complerta, complerts, complertes establert, establerta, establerts, establertes imprs, impresa, impresos, impreses mort, morta, morts, mortes
Comunicaci
truco ploro dormo provo cordo pujo bullo bufo porto moco punxo suco
Activitat 15 Ara es trobava sol en aquest mn i noms podia comptar amb les seves forces. No podia fer altrament. Es faria anomenar Smith. I aix va passar el temps, perqu el seu plat volador ja no aixecaria ms el vol. Estava definitivament desesperanat. Activitat 16 Dem comprar roses per a la meva mare. Dem li comprar roses. La noia que magrada ha fet un pet al seu amic. La noia que magrada li ha fet un pet. No dir res del sopar a aquell noi tan pesat. No li dir res. Dna aquests diners als teus pares. Dnals aquests diners. El jurat va lliurar la copa al campi de la cursa. El jurat li va lliurar/va lliurar-li la copa. Has fet arribar la carta a la Lola? Li has fet arribar la carta? Els nuvis van lliurar personalment les invitacions als convidats. Els nuvis els van lliurar/ van lliurar-los personalment les invitacions. Sempre dic el mateix a la Nria i mai no em fa cas. Sempre li dic el mateix i mai no em fa cas. Magrada agafar la m al meu nebot quan passegem. Magrada agafar-li la m quan passegem. Paga el deute al teu soci si no vols problemes. Paga-li el deute si no vols problemes. Han donat aquest sobre tancat per a tu i per a mi. Ens han donat aquest sobre tancat. El cantant va tirar petons a tots els seus fans. El cantant va tirar-los/ els va tirar petons. El pallasso reparteix somriures a tots els infants. El pallasso els reparteix somriures. Passa la pilota a mi. Passam la pilota. Llena el barret a nosaltres. Llenans el barret. Lavi sempre explica coses a vosaltres. Lavi sempre us explica coses. No vull dir res a tu. No et vull dir/ vull dir-te res. Activitat 17 El jove no es recordava de res. El jove no sen recordava. Estic tip de treballar tant. Nestic tip. No toblidis de trucar. No te noblidis. Recordat de comprar-ho tot. Recorda-ten.
Comunicaci
UNITAT 2
Activitat 14 Present escollim descobrim acollim sortim tossim escopim
97
Passat escollem descobrem acollem sortem tossem escopem Futur escollirem descobrirem acollirem sortirem tossirem escopirem
98
He pensat en tu tota la nit. Hi he pensat. Mavindr a la vostra decisi. Mhi avindr. Activitat 18 Arribem tard a lescola. Hi arribarem tard. Anir al poble del costat. Hi anir. En Pere i en Pau van de vacances a LEstartit. En Pere i en Pau hi van de vacances. Tothom va a la platja. Tothom hi va / Hi va tothom. Vols pujar al cim? Vols pujar-hi? / Hi vols pujar? Qu vols fer en un lloc tan petit i fosc? Qu hi vols fer? / Qu vols fer-hi. Tots cabrem en aquest piset? Tots hi cabrem? / Hi cabem tots. Has darribar la primera a la meta. Has darribar-hi la primera/ Hi has darribar la primera. Entrarem al cine a les quatre. Hi entrarem a les quatre. Val ms fer les coses a poc a poc. Val ms fer-hi les coses. Activitat 19 Resposta oberta. Activitat 20 Hay otras formas de disfrutar magnum en casa. Enunciativa. Antistax, alivia tus piernas desde el interior. Enunciativa. Nuevo decolorante de vello Albidin. Vello invisible de la manera ms cmoda. Enunciativa. Cabellos sin energa? Interrogativa. Con el champ vitaminado y el tratamiento brillo a la pulpa de cidra recobrarn una energa i un brillo extraordinarios. Enunciativa. Maz Bonduelle. Sabor dulce natural. Ms tierno y crujiente. Calidad superior. Enunciativa. El 80% de los perros de ms de 3 aos sufren enfermedades de las encas. Nuevo Pedigree DentaStix. Enunciativa. Maggi Mediterrnea, que nada te estropee una buena comida. Optativa. Terra Mtica La diversin es nuestra historia! Exclamativa. Compra confitura Hero i ves-ten de pcnic!! Exclamativa i imperativa. Philips. Juntos hacemos tu vida mejor. Enunciativa. No est en un Parque Acutico. Est en su casa! Piscinas Waterair. Enunciativa i exclamativa.
UNITAT 2
LXIC
Activitat 21 D. Doa Av. Avenida 1. primera Psje. Pasaje t. tico M. 8. R. n. Sta. Mara octavo Remitente nmero Santa
Comunicaci
Activitat 23 Maria Merc Pujol i Bas. Carrer Bonavia nmero vint-i dos, quart segona. M. c. nm. 4rt 2a Lluc Mart i Feliu. Passeig de la Barceloneta, 34, cinqu tercera. pg. 5 3a Activitat 24 sigles IVA NIF ICS CAP GU EUA DNI AV ESO GES Activitat 25 m metre V volt Mb megabyte tant per mil m3 metre cbic N nord Au or # menor o igual = igual
Comunicaci
UNITAT 2
acrnims INCAVOL SONIMAG bit ofimtica
Activitat 22 cap. captol cat. catal cast. castell tel. telfon s. segle aprox. aproximadament nov. novembre
99
dm. Mn. pg. St. av. nre. batx. dimecres mossn passeig Sant avinguda nombre batxillerat
100

Activitat 1 Els anuncis publicitaris acostumen a estar formats per: Leslgan: s el component verbal del missatge publicitari, acostuma a ser una frase concisa i eloqent que sintetitza la campanya. Junt amb leslgan apareix un dibuix que facilita la identificaci de la marca i el seu nom, aquest smbol s el logotip. El cos: s la part que explica les caracterstiques del producte o del servei, tot i que no sempre apareix aquesta explicaci. El disseny: les imatges i recursos grfics que cont. Activitat 2 Resposta oberta. Activitat 3 Resposta orientativa: a) Tots dos anuncien un perfum. S, el perfum s un producte tpicament femen. b) Lanunci antic: No t un eslgan concret per va acompanyat dun text que explica que aquesta colnia sedueix els homes. s un disseny exagerat i naif, lhome s grassonet i sembla absolutament sedut per una dona elegant i esvelta, li va al darrere com un gosset que segueix el rastre duna olor. Lanunci modern: Leslgan s en francs i diu Le fminin absolu, que vol dir que aquest perfum representa la feminitat absoluta, tot el que una dona pot tenir de femen i seductor: bellesa, intelligncia, misteri, elegncia... representada per una noia ideal: jove, maca, enigmtica, rossa, etc. El color que predomina s el groc/daurat imatge del luxe i lelegncia. c) La imatge de la dona ha canviat perqu ara es presenta una dona ms sensual i ms alliberada, per la idea de la dona objecte (perfecta i ideal) continua essent el missatge principal. d) Resposta oberta. Activitat 4 Va dirigit a totes les persones adultes que viuen a Catalunya. La intenci de la campanya s sensibilitzar i promoure la igualtat entre homes i dones. Leslgan cont una anfora, s a dir, la repetici duna estructura (Molt per fer, molt per viure) amb finalitat esttica i per reforar el missatge.
Comunicaci
UNITAT 2
Activitat 6 No vagis al Montseny vine al Pedraforca! No vagis a esquiar vine a nedar! No vagis a cantar vine a ballar! No vagis a Amrica vine a Europa! Activitat 7 Infinitiu obrir oferir omplir sofrir suplir
Activitat 8 Jo, ja no podia aguantar ms. Des del dia abans, ms ben dit: tota la nit, que estava amb el mateix. Vinga muntar i desmuntar peces, i bombetes i tubs i qu s jo, sense poder ajudar-lo a res, car sempre he estat molt matusser per a aquestes coses... Activitat 9 vull, vols, vol, volem, voleu, volen volia, volies, volia, volem, voleu, volien voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin volgus, volguessis, volgus, volgussim, volgussiu, volguessin voler, volent, volgut Activitat 10 jove, captol, tipus, govern, juvenil, titular, pndol, complexos, boscos, Empord, mdul, cactus, mscul, globus, bucal, mundial, dulcificar, rnxol, ttol, cosinus, nutritiu. Activitat 11 Estic interessada en la teva proposta. Hi estic interessada. Ests segura del que dius? Nests segura? Avui la Nati arriba de Sucia. Avui la Nati narriba. Vam trobar el gos perdut al pati. Hi vam trobar el gos perdut / Vam trobarhi el gos perdut. Vaig posar les joies en una caixeta. Hi vaig posar les joies / Vaig posar-hi les joies.
Comunicaci
UNITAT 2
Gerundi obrint oferint omplint sofrint suplint
Participi obert, oberta, oberts, obertes ofert, oferta, oferts, ofertes omplert, omplerta, omplerts, omplertes sofert, soferta, soferts, sofertes suplert, suplerta, suplerts, suplertes
Activitat 5 Emissor: empresa anunciant, casa Fiat. Missatge: lanunci en conjunt. Canal: mitj de comunicaci on aparegui lanunci: diari, revista... Receptor: pblic a qui sadrea, gent jove. Codi: lingstic i visual.
101
102
Tinc tota la roba a larmari. Hi tinc tota la roba. A sota el llit amago les sabates. Hi amago les sabates. Pots penjar el quadre a la paret, si us plau? Hi pots penjar el quadre / Pots penjar-hi el quadre, si us plau? Abans rentvem la roba en aquest safareig. Abans hi rentvem la roba. Activitat 12 Quan vaig conixer la Marta vaig pensar que era la noia ms bonica del barri. Cada vegada que me la trobava pel carrer no sabia qu dir-li. Per cada nit hi pensava i me la imaginava parlant amb mi. Qu li podria dir? Li podria regalar una flor, o b la podria convidar al cinema. Per sobretot el que li faria s un pet de cine. Activitat 13 (Les abreviatures han de portar un punt) aC coll. IRPF cia. SL telegr. UE trad. IAE abans de Crist collecci Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques companyia Societat Limitada telegrama Uni Europea traducci Impost dActivitats Econmiques sigla abreviatura sigla abreviatura sigla abreviatura sigla abreviatura sigla
UNITAT 2
Activitat 14 m2 metre quadrat % tant per cent + suma euro S / / dlar N nord
LLEGIR PER INFORMAR-SE
Per aprendre
Llengua i societat
Gramtica
Lxic
El missatge publicitari
La comunicaci publicitria
Irregularitats verbals de la 3a conjugaci
La o/u tones
Substituci pronominal del:
Modalitat de l'oraci
Abreviatures
- Eslgan -Cos -Disseny
Colors Msica
Estratgies Publicitries
Valors i imatges
Elements que hi intervenen
Funcions del llenguatge
CI CC CPrep
Sigles Smbols Acrnims
QU HAS TREBALLAT?
103
Comunicaci
UNITAT 2
QU HAS TREBALLAT?
104
UNITAT 2
com
ho porto?
Activitats Activitats S/No/ daprenentatge davaluaci A mitges 1, 2, 4 1, 2 3, 5, 6 2, 3 7, 8, 9 4, 5 3 1
COM HO PORTO?
Qu ha aprs i qu em falta?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci
He aprs a... Analitzar i comprendre diferents missatges publicitaris. Conixer les caracterstiques bsiques dels anuncis publicitaris. Crear eslgans i missatges publicitaris breus. Tenir una actitud crtica raonada davant els missatges publicitaris. 6. LECTURA DE LA IMATGE Identificar els elements de la comunicaci i les funcions del llenguatge de la publicitat. Escriure i pronunciar correctament o/u tones. Fer la substituci pronominal del complement indirecte, el circumstancial i el preposicional. Detectar quines modalitats de loraci predominen en els missatges publicitaris. Conixer el significat dalgunes abreviatures, sigles, smbolsi acrnims.
13, 14, 15 16, 17, 18, 19
8, 9, 10 11, 12
20
Comunicaci
Unitat 3
EL CMIC
105
Comunicaci
UNITAT 3
EL CMIC
106
QU APRENDRS?
En aquesta unitat treballarem la comunicaci a partir dun mitj tan familiar com s el cmic. Al final de la unitat podrs:
Llegir i comprendre diferents cmics. Identificar els trets ms caracterstics dels cmics. Completar
QU APRENDRS?
i crear cmics utilitzant el llenguatge i els recursos ade-
quats.
Reconixer formes del llenguatge sexista i evitar-ne el seu s. Conixer els usos dels verbs ser i estar. Fer la substituci pronominal del complement atributiu i predicatiu. Utilitzar correctament algunes perfrasis verbals. Escriure
UNITAT 3
i pronunciar correctament la essa sorda i sonora i les grafies del castell: c, z, qu, k. el significat de les onomatopeies ms habituals dels c-
Conixer
mics.
COM HO TROBARS?
PER APRENDRE
El cmic
La imatge i la paraula
LLENGUA I SOCIETAT
El sexisme en el llenguatge
GRAMTICA
Verbs: Usos dels verbs ser i estar Les perfrasis verbals La substituci pronominal de: C Atr C Pred Ortografia de la essa sorda i sonora Grafies del castell: c, z, qu, k
LXIC
Les onomatopeies
Comunicaci
1. PER APRENDRE
El text que comentarem a continuaci s un cmic. Combina les imatges i el llenguatge verbal a fi dexplicar una histria. Fixat en tots els elements que el caracteritzen: s un gnere narratiu perqu explica una histria. La llengua escrita imita o representa la llengua oral espontnia. Registre de llengua informal: estndard i colloquial. T com a funci lentreteniment. Llenguatge propi: vinyetes, globus, onomatopeies i altres signes.
107
Comunicaci
Autors: Alfons Lpez i Xavier Roca. Extret del Cavall Fort, nm 958, juny 2002
UNITAT 3
EL CMIC
108
Argument de la historieta: LAnbal i la Victoria sn un nen i una nena una mica entremaliats. Decideixen fer una broma a la germana gran de lAnbal que s a la platja lligant amb un noi. Li diuen al germ petit de la Victria que sacosti a la germana de lAnbal fingint que s fill seu. Finalment, la germana gran est molt empipada perqu ha perdut locasi de sortir amb el seu nou amic. Vinyeta 1: Plantejament de la histria, lAnbal i la Victria decideixen molestar la germana gran. Vinyetes 2, 3 i 4: Nus, el germ petit sacosta a la noia i al noi que parlen, mentre la Victria i lAnbal contemplen lescena de lluny darrere una barca. El nen diu mama i la parella jove queda molt sorpresa. Vinyeta 5: Desenlla o resoluci, el noi jove ja ha marxat i la germana gran est molt enrabiada, mentre el nen petit marxa tranquillament i lAnbal i la Victria, al fons de la imatge, es moren de riure.
UNITAT 3
EL CMIC
El cmic
Per la seva difusi massiva, el cmic s considerat un art de masses i un element bsic de la cultura popular del segle xx. s un gnere artstic que combina dibuixos i text literari. Sorganitza en vinyetes, tot i que la seva extensi s molt variable: des de tires peridiques dunes quatre vinyetes (com Mafalda, Charlie Brown o Calvin i Hobbes) a lbums de diverses pgines (com Asterix, Tintn o Lucky Luke).
Les vinyetes i les bafarades

Una vinyeta s cada un dels diferents requadres en qu es divideix una historieta grfica. Dins de cada requadre apareix el dibuix amb els personatges o lacci on queda definit un espai i un temps determinats. La llum, la proporci i els colors dels dibuixos poden anar canviant per donar mfasi a alguns aspectes del lloc representat, dels objectes o dels personatges
La bafarada o globus s lespai de la vinyeta on hi ha el text. Serveix per posar les paraules en boca dels personatges: qu diu cadasc, com ho diu o b expressar qu en pensa. Contenen les paraules justes per facilitar la seva lectura.
Cont les paraules que diu el personatge
La cua en forma de bombolles, expressa el pensament
Comunicaci
Els globus per si mateixos poden tenir significaci. Segons la forma o el contorn de la bafarada haurem de donar una expressi determinada al text que hi ha escrit: dodi, de sorpresa, de por, dadmiraci, etc.
El cmic com a llenguatge

El cmic t un llenguatge propi. Les vinyetes sn les unitats narratives. La importncia del text varia segons el tipus de cmics. En alguns casos pot estar molt treballat i en daltres reduir-se fins a desaparixer. A ms dels dibuixos i del text, el llenguatge del cmic est format per diferents elements, diferents smbols que tenen una missi expressiva i comunicativa. La onomatopeia s un dels smbols ms habituals en el cmic. Les onomatopeies sn representacions textuals de crits, sorolls, veus danimals i qualsevol altre so, com timbres, telfons o cops. Les paraules que representen les onomatopeies tenen tamb un fort component visual, ja que segons com estiguin escrites o dibuixades les lletres representaran ms o menys intensitat del so en qesti. Les onomatopeies omplen sovint tota la bafarada, sn coneguts pels lectors de cmics i estalvien moltes explicacions. Signes dinterrogaci i admiraci per demostrar dubte o sorpresa. Petits dibuixos que funcionen com a metfores visuals: per exemple unes calaveres o altres elements negatius per significar insults i renecs, cors o cors trencats per representar lenamorament o el desamor, etc.
109
Lnies que ens donen informaci sobre els moviments dels personatges o dels objectes. Aquestes lnies, molt utilitzades en el cmic japons, sanomenen lnies cintiques.
s de lletra negreta i lletra majscula per assenyalar lentonaci o la pronunciaci especial dalguns mots.
El cmic s un text narratiu, les imatges i els dilegs contenen els elements essencials de la histria. Lestructura de la historieta de cmic cont les tres parts duna narraci: plantejament, nus i desenlla (com pots comprovar en lexemple de linici de la unitat).
Comunicaci
El cmic, un gnere narratiu
UNITAT 3
EL CMIC
110
El text del cmic reprodueix la interacci entre diversos personatges i s una imitaci escrita del discurs oral. Hi trobem alguns dels trets bsics dels missatges orals informals: Gran varietat dentonacions s de falques: que sn mots o frases suprflues que sempren en llengua oral per allargar les frases o permeten guanyar temps per pensar (ves, vull dir, o sigui.../ sabes?, es que..., y eso...) s dexpressions prpies de la llengua oral. s donomatopeies i mots que imiten sorolls. Els dilegs sn molt breus i hi ha ellipsis, no sexplica tot detalladament, sin que se salta parts de la histria que sn bvies o innecessries per exemple, en el moment que lAnbal t la idea denviar en orris el pla de la seva germana i diu: rpid, crida el teu germ..., no sexplica tot, noms all que s estrictament necessari per a la comprensi de lacci. Daltra banda, la presncia del llenguatge no verbal s un tret dels personatges de cmic perqu no noms es comuniquen amb el llenguatge verbal. El mal humor, lalegria, la por o el dubte, per exemple, es transmeten mitjanant les expressions de la cara. El llenguatge corporal el determinen tots aquells gestos que ajuden a interpretar all que volen dir, la gesticulaci dels braos i mans, lestructura fsica dels personatges (si sn alts, baixos, prims o grassos), etc. El registre de llengua dependr del grau de formalitat de la situaci. En general, s molt freqent ls del registre colloquial, perqu la interacci entre els personatges de cmic s molt espontnia, el seu objectiu bsic s la comunicaci, i lentonaci hi t molta importncia.
UNITAT 3
EL CMIC
Lorigen del cmic

El cmic s un gnere narratiu que sha desenvolupat durant el segle XX. Durant els seus inicis va ser un gnere considerat menor, tot i que actualment es considera un autntic gnere. Moltes ciutats organitzen cada any un sal del cmic on els afeccionats poden gaudir dels dibuixos del passat i dels ms nous. T lorigen en els acudits grfics del segle XIX que apareixien en publicacions peridiques. Els primers cmics van aparixer als Estats Units i seditaven als diaris. Altres cmics americans sn Tarzan, Dick Tracy o Flash Gordon, dels quals se nhan fet versions cinematogrfiques. Tamb els superherois com Superman, Spiderman, els Quatre Fantstics, etc., han tingut molt xit al llarg de la histria i shan convertit en personatges coneguts per tothom grcies primer al cmic i desprs al cinema. A Catalunya, la revista Cavall Fort sha encarregat, des de la seva aparici lany 1961, de divulgar cmics europeus com lAstrix i Oblix, els Barrufets,
Comunicaci
Espir i Fantstic o el Sergi Grapes, a ms de presentar cmics autctons com el Jep i Fidel o el Massagran.
Altres cmics famosos a Espanya, que formen part de la histria daquest gnere sn el TBO o Mortadelo y Filemn. El cmic sha fet servir sovint com a element de crtica o denncia social, com demostren els acudits grfics dels diaris o lexistncia de revistes com El Jueves. Hi ha cmics que sn transgressors, com els anomenats cmics underground, que contenen una forta crrega crtica de la societat.
Autora: Merc Canals. Extret del Cavall Fort, nm. 964.
111
Sexisme en el llenguatge
Molt sovint, la publicitat dna imatges estereotipades de la realitat. s el cas de la imatge de la dona. Alguns anuncis sn sexistes perqu transmeten una imatge de la dona que no es correspon amb la realitat actual, sin que reprodueixen clixs massa tradicionals. Amb la llengua, passa el mateix. La llengua s un reflex de la societat i al llarg del temps sha anat adaptant a les necessitats daquesta. Aix, si durant molt de temps, i encara ara, la societat ha tingut comportaments discriminatoris per ra del sexe, el llenguatge tamb ser sexista. Per un cop la societat decideix eradicar aquesta situaci injusta, sha de procurar, tamb, fer desaparixer les construccions sexistes de la llengua. Aix s molt difcil, ja que la llengua s fruit duna evoluci produda al llarg de molts anys i no es pot canviar dun dia per laltre. La llengua, especialment la llengua normativa, sempre canvia ms lentament que la societat. Evidentment, el primer que cal fer s evitar les situacions discriminatries, i una manera de comenar s evitant el llenguatge sexista. Per tant, caldr adaptar els nostres escrits i els discursos formals a un llenguatge tan poc sexista com sigui possible. El ms oport seria, per descomptat, personalitzar el tractament segons el sexe de la persona a qui ens dirigim, per aix no sempre pot ser aix. En cartes genriques, anuncis a la premsa i altres tipus de documents que es dirigeixen a qualsevol tipus de persona, la personalitzaci s impossible i shan de fer servir formes genriques que evitin tant com sigui possible ls dun llenguatge sexista.
Comunicaci
UNITAT 3
EL CMIC
112
A continuaci donarem algunes indicacions per procurar evitar el llenguatge sexista a lhora descriure determinats tipus de documents. En lencapalament de cartes dirigides a persones dambds sexes cal duplicar la frmula inicial o incloure tant la terminaci masculina com la femenina: Distingit senyor, Distingida senyora, Apreciado seor, Apreciada seora,
UNITAT 3
EL CMIC
(Evidentment, tamb es pot posar primer la frmula femenina i desprs la masculina) Distingit/ida senyor/a Apreciado/a seor/a
A linterior dels escrits cal continuar evitant tot all que exclogui el gnere femen, per sha de fer de tal manera que el text no es faci complicat de llegir. Per tant, sempre que trobem una soluci no sexista que eviti les barres que acabem de veure, la utilitzarem. El ms adient s recrrer a construccions genriques que incloguin els dos sexes. A continuaci hi ha una llista amb alguns exemples.
Els seleccionats shauran de presentar dilluns al mat a ledifici central. Els ciutadans tenen dret a la informaci. Els treballadors van fer vaga. Els professors han destimular els alumnes. Tots els vens estaven farts dels sorolls. Lhome s un animal social. Les persones seleccionades shauran de presentar dilluns al mat a ledifici central La ciutadania t dret a la informaci. El personal va fer vaga. El professorat ha destimular lalumnat. Tot el venat estava fart dels sorolls. Lsser hum s un animal social.
Tamb, s clar, es pot fer servir la repetici, per si nhi ha gaires, el text pot ser ms pesat de llegir: Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a la informaci. En textos breus en qu cal aprofitar lespai, com anuncis als diaris, per exemple, es pot fer servir el recurs de la barra inclinada: Empresa important busca un/a enginyer/a de camins. Al llarg del text, el tractament de vs evita haver de concretar el gnere. No s el mateix escriure el convidem i la convidem que us convidem. Cal evitar el lxic sexista. Per comenar, no shauria de fer servir la forma senyoreta (o seorita, en castell) per referir-se a una dona soltera, ja que no es fa servir senyoret per un home solter o jove. Es pot utilitzar senyora, o, simplement, el seu nom i cognom. Hi ha, a ms, una gran quantitat de noms doficis i de crrecs que tradicionalment han estat masculins que avui en dia ja tenen una forma femenina. A
Comunicaci
continuaci en tens una llista, fixat que hi ha alguns que no varien en mascul i femen, per s que ho fa larticle. ladvocat / ladvocada o advocadessa lagent / lagent lajudant / lajudanta lalcalde / lalcalde (tb. lalcaldessa) larquitecte / larquitecta lassistent / lassistenta el bomber / la bombera el cap / la cap el capats / la capatassa el capit / la capitana el carter / la cartera el comissari / la comissria el delineant / la delineant el dependent / la dependenta el cnsol / la cnsol el director / la directora el doctor / la doctora lenginyer / lenginyera lestudiant / lestudiant (tb. lestudianta) el fiscal / la fiscal el fsic / la fsica el fotgraf / la fotgrafa el jutge / la jutgessa el mestre / la mestre el metge / la metgessa el psicleg / la psicloga el tinent / la tinenta el abogado / la abogada el agente / la agente el ayudante / la ayudante el alcalde / la alcaldesa el arquitecto / la arquitecta el asistente / la asistenta el bombero / la bombera el jefe / la jefa (tb. la jefe) el capataz / la capataza el capitn / la capitn el cartero / la cartera el comisario / la comisaria el delineante / la delineante el dependiente / la dependienta el cnsul / la cnsul el director / la directora el doctor / la doctora el ingeniero / la ingeniera el estudiante / la estudiante el fiscal / la fiscal el fsico / la fsica el fotgrafo / la fotgrafa el juez / la juez (tambin la jueza) el maestro / la maestra el mdico / la mdica el psiclogo / la psicloga (tamb siclogo / sicloga) el teniente / la teniente
113
(Fes les activitats daprenentatge 4 i 5)
3. GRAMTICA
Usos del verb ser i estar
Els verbs ser i estar no tenen semnticament significaci, perqu sn verbs copulatius, fan denlla entre el subjecte i el complement atributiu. Sovint sens fa difcil de precisar quin dels dos s ladient per a cada cas concret. Els quadres segents et poden ajudar a resoldre aquests dubtes:
Comunicaci
Quan tinguis un dubte sobre si el nom dun ofici varia en la seva forma femenina haurs de consultar el diccionari.
UNITAT 3
EL CMIC
114
VERB SER Existncia, identitat: Aix s una casa. Tres i dos sn cinc. Els animals sn ssers vius. Pertinena: Sc de la vall den Bas. LAntoni s el president de la fundaci. Ell tamb era de la colla.
VERB ESTAR Posici del subjecte en un lloc (sser collocat o posat) El quadre estava tort. El cargol est fluix. La nevera est desnivellada. Estat o qualitats transitries referents a la salut, la professi, lestat fsic o psquic, (sinnim: romandre) Tots estvem de vacances. El gos est avui molt neguits. Encara est malalt. Permanncia seguida en un lloc (sinnim: estar-se, aturar-se, viure, residir, romandre) Mestar dues hores ms estudiant. Vam estar-nos vuit anys a Frana. Mestic a les Corts, a prop del Camp del La durada a fer una cosa (sinnim tardar o trigar) La banyera est mitja hora per omplir-se. Tu testars ms de quatre hores a fer el dinar. Estarem tot un dia de viatge.
UNITAT 3
EL CMIC
Qualitats accidentals duna cosa o estat del subjecte: La neu s blanca. En Llus s ros. Sc casada. Bara. Presncia en un lloc (sinnim de trobar-se) El poble s a la comarca de la Garrotxa. El director s al seu despatx. Aquell dia, jo era a Berga. Designaci del temps en qu es produeix un fet All fou lany de lesclat de la guerra. El casament ser el mes de juliol. Els exmens seran daqu un mes.
La substituci pronominal de latribut (ho/en)

Ja saps que la funci datribut la fa habitualment un adjectiu. Per fer-ne la substituci utilitzem bsicament els pronoms febles Ho/ En. Fixat en aquests exemples: s rica: Ho s/ ns. Era molt simptic: Ho era/nera molt. Aquest llibre sembla interessant: Aquest llibre ho s / ns.
Comunicaci
(Fes lactivitat daprenentatge 9) Substitucin pronominal del atributo
115
Ella es feliz. > Ella lo es.
Ellos son felices.> Ellos lo son
Com ja hem dit, les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi, en tens una llista a la unitat 1 daquest mdul. Torna a consultar-la, tadonars que el participi, a diferncia de linfinitiu i del gerundi, permet la flexi de gnere i de nombre: aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes. Doncs b, a partir de les formes no personals es poden formar les perfrasis verbals, unitats compostes per dues formes verbals -una de variable i una altra dinvariable- que, en combinar-se directament o per mitj duna preposici, adquireixen un nic sentit verbal. Ho veurem ms clarament a partir dexemples.

Hem de sortir a les sis del mat: idea dobligaci La festa de casament es deur celebrar cap al migdia: idea de probabilitat. Quan era prou lluny de casa, va comenar a ploure: idea dimminncia. Si volen, podem demanar una reuni urgent: idea de possibilitat. Encara que no vulguin, ho tornarem a demanar: idea de reiteraci.
En general, les perfrasis verbals es poden formar amb linfinitiu, el gerundi i el participi. Vegem tot seguit les ms freqents:
Perfrasis dinfinitiu: Haver de + infinitiu: Haig de caminar. / He de treballar ms Caldre + infinitiu: Cal treballar per viure. Caldre + que + oraci: Cal que ens afanyem. Deure + infinitiu: Deu ser hora de dinar. Anar + a + infinitiu: Anava a dinar, quan ens van donar la notcia. Estar a punt de + infinitiu: Els bombers estaven a punt de sortir. Comenar + a + infinitiu: Comenava a entendre les matemtiques. Poder + infinitiu: Pots triar el men que tu vulguis.
Dobligaci:
De probabilitat: Dimminncia:
De possibilitat:
UNITAT 3
Les formes no personals i les perfrasis verbals
EL CMIC
En castellano el atributo se substituye siempre por el pronombre personal de tercera persona lo:
116
Perfrasis de participi:
EL CMIC
De conseqncia: Quedar, restar o deixar + participi: Tots vam quedar parats. Tenir + participi: Ja tenim decidit on passarem les vacances. Perfrasis de gerundi: De duraci: Estar + gerundi: En aquests moments, tots estan dormint. Anar + gerundi: Anem fent.
UNITAT 3
(Fes lactivitat daprenentatge 10) Ortografia de la essa sorda i sonora. Ja saps que per representar ortogrficament el so de la essa sorda i de la essa sonora, utilitzem diverses grafies: so [s] sord S/SS/C/ so [z]sonor S/Z
Grafies de la essa sorda [s] El so de la essa sorda el representem de manera diferent segons la posici que ocupi en el mot: A principi de mot S C S Entre vocals SS, C , SC Desprs de consonant C C A fi de mot S
A principi mot Davant de les lletres a, o, u escriurem sempre s: sabata, sang, sofre, soroll, suro...
Davant de e, i tenim dues possibilitats c o s: sentit, sis, sivella, cera, civada, cigarret ... Enmig de mot Entre vocals escrivim ss/c/: cassola, bossa, passos; abraada, lli, condici, llucet ... Entre consonant i vocal escrivim s o c/: dansa, llana, enciam... Entre vocal i consonant, sempre s: estripat, escs... Com podem comprovar la lletra (ce trencada), alterna amb la lletra c. Escriurem una o altra, segons la regla segent: c davant: e, i davant: a, o, u
Comunicaci
Recordem algunes de les paraules ms usuals amb grafia s: sabata, safareig, safata, salpar, scol, sentinella, squia, serraller, sofre, simbomba, sucre, safir, safr, sanefa, sarr, sarsuela, seds... Els segents mots compostos, sescriuen amb una sola s, per tenen so de essa sorda: asimetria, antisptic, biseccionar, contrasentit, entresol, hiposulfat, monosillbic, parasntesi, sobresortit, suprasensible, tetrasillbic, unisexual... Sescriuen amb ss: arrebossar, arrissar, carnisseria, carrossa, cassola, compromissari, discussi, disfressar, dissertar, dissident, dissoldre, drassana, Eivissa, excessiu, frontissa, gessam, hissar, massap, messies, mosso, mostassa, plissa, premissa, Rossell, Saragossa, tassa, tossut... Recorda que tamb sescriuen amb ss tots els mots acabats en gressi (agressi); gressor (transgressor); missi (admissi); missor (emissor); pressor (compressor). A final de mot, tenim noms dues possibilitats s/: arrs, llu.
La grafia de la essa sonora [z]

El so de la essa sonora noms es pot representar mitjanant dues grafies: A principi de mot Z Entre vocals S Desprs de consonant Z
A principi de mot escrivim z: zenit, zebra, zoolgic, zero, zona... Enmig de paraula Entre vocal escrivim gaireb sempre s: camisa, casos, pisos... Conv recordar que els mots segents sescriuen amb s, i es pronuncien amb essa sonora: anestsia, asil, casino, cosa, desdia, divisor, entusiasme, episodi, frase, fusible, gasa, magnsia, medusa, millsim, misantrop, musa, msica, museu, musulm, nasal, obesitat, pasos, paisatge, parsit, presagi, presumpte, residu, resar, pesar. Els acabats en si: anlisi, crisi, dosi, hiptesi, metamorfosi, oasi, parlisi, parntesi, tesi, tuberculosi... Els acabats en si: adhesi, cohesi, collisi, concisi, decisi, exclusi, explosi, inclusi, lesi, persuasi... Els noms: sia, Freser, Manises; Csar, Eusebi, Tomasa, Casimir... Entre consonant i vocal escrivim la grafia z: Alzira, pinzell, colze, alzina, onze.
UNITAT 3
EL CMIC
Recordem algunes de les paraules ms usuals amb la grafia c/: alar, amenaar, avanar, aven, cabea (dall), caar, ala, can, ceba, civil, comenar, dol, llu, llana, lli, mar, gla, Frana, francs, raa, torar, peda, pua, adrear, comer, eri...
117
118
Sn excepcions els mots formats amb fons (enfonsar), trans (transent), dins (endinsar). Sescriuen tamb amb grafia z els mots: bizant, espermatozoide, nazi, nazisme, topazi... (Fes les activitats daprenentatge 11 i 12)
EL CMIC
UNITAT 3
Ortografia de la c, z, qu, k El sonido [], presente en las palabras cera o zapato se representa con las grafas c o z: c delante de las vocales e,i: cera, cielo z delante de las vocales a, o, u: zapato, zorro, zumbido y al final de palabra o de slaba:audaz, feliz (fjate, sin embargo, en las excepciones: zig-zag, zeta) El sonido [K], presente en las palabra casa o queso se representa con las grafas c o qu: c delante de a, o, u: calle, cosa, cuchara. qu delante de e, i: quejido, quiero La letra k se utiliza en un reducido nmero de palabras de origen griego o extranjeras: kilo, basket, tetrabrik, etc. (Fes lactivitat daprenentatge 13 i 14)
4. LXIC
Onomatopeies
Les onomatopeies sn paraules que reprodueixen o suggereixen sensacions auditives. Una onomatopeia pretn imitar el so que fa el concepte al que sassocia. Per exemple:
Onomatopeia tic-tac, tic-tac zzzzzzzzzzzz bum! ring, ring, ring... nang, nang
significat el so dun rellotge soroll dun insecte que vola explosi timbre del telfon el soroll duna campana
Comunicaci
Entre les onomatopeies trobem tamb alguns verbs que han derivat de la paraula primitiva
piular xiuxiuejar miolar
fer piu els ocells fer xiu-xiu (parlar en veu baixa) imitar la veu del gat
On podem trobar ms onomatopeies s en els cmics. El cmic combina la imatge amb lonomatopeia per tal de crear un ambient per a lacci. (Fes les activitats daprenentatge 15, 16 i 17)
119
Comunicaci
UNITAT 3
EL CMIC
120
PER APRENDRE
Activitat 1 Llegeix aquesta historieta de Jep i Fidel apareguda a la revista Cavall Fort. Respon les preguntes:
Comunicaci
UNITAT 3
Autor: Madorell. Extret del Cavall Fort, nm. 950, febrer 2002
a) Explica largument de la histria i separan les parts (plantejament, nus i desenlla) en les vinyetes corresponents.
121
Comunicaci
c) Hi ha alguna ellipsi? Explica-la.
UNITAT 3
b) Comenta tots els trets del llenguatge del cmic que hi trobis (tipus de globus i el seu significat, onomatopeies, s de negretes, etc.) i comenta el tipus de llengua que shi utilitza.
122
UNITAT 3
Activitat 2 Observa esta historieta y compltala con globos de texto. Utiliza todos los recursos expresivos del lenguaje del cmic: forma de los globos, onomatopeyas, signos para expresar sentimientos, registro informal, etc.
Activitat 3 Qu s una onomatopeia? Escriu les onomatopeies que corresponen als sorolls que representen aquestes imatges:
Comunicaci
123
LLENGUA I SOCIETAT
Activitat 4 Per qu s sexista el llenguatge?
Activitat 5 Com refaries les frases segents perqu no tinguin marques de gnere.
Lhome ha aconseguit molts progressos al llarg del temps.
Els ciutadans volen estar informats.
Tots els vens volen ms tranquillitat.
Comunicaci
Els seleccionats passaran a la fase segent.
UNITAT 3
124
Linteressat haur de signar la sollicitud.
Els professors van fer una reuni.
GRAMTICA
Activitat 6 Escriu la forma adequada dels verbs ser o estar en les segents oracions: Aquesta aigua .................... molt freda. La meva germana n ............. molt dels seus fills. Ja hi hem arribat on tu volies, ............... contenta? La professora ha trucat dient que .............. malalta i que no podria venir. En Ferran ............. vivint a Londres. El meu company actual ................ dArgentina. Aquell actor que fa riure tant .............. de Balaguer. El pis que ens hem comprat ................ entre Manso i Tamarit. Agafa el telfon que segur que ............. per a tu. Jo ................ contentssima dhaver aprovat lexamen. Quan van caure les torres, tu on .............? Dos ms dos ........... quatre. Aquest quadre ........... tort. Adreal. Entro al metge, no mhi ..............pas gaire estona. Vols dir que aquest gatet no .............. malalt? Jo .............. soltera i sense comproms. Activitat 7 Omple els buits amb ser o estar: He perdut la juguesca. Pagar una cervesa a en Marcel, aix far que ens relacionem ms. En Lpez no sha atrevit a esbroncar el conductor. Si ............ un de nosaltres qui fums, els crits shaurien sentit des de linstitut, i mira que ........... lluny, ja... I tant, fa una estona que es veia el Montseny i ............... ben bonic amb aquesta llum de la tarda... ..................contenta. El viatge trencar la rutina de cada dia... Ens el mereixem, per. ................... acabant el BUP; com diu en Valls de mates ja gaireb el tenim a lesquena. I ................. bonic fer el viatge tots els que ens hem arrossegat tres anys per linstitut, perqu lany que ve alguns no faran el COU. (Oriol Vergs, 17 anys primer viatge a Itlia, Columna Jove)
Comunicaci
UNITAT 3
Activitat 8 Omple els buits amb s o est: ........... ms llarg que un dia sense pa. ........... ms sonat que tots.
Activitat 9 Subratlla el complement atributiu i substitueix-lo per un pronom (Ho, En): En Ramonet s soci del Bara. En Joan s un home ben curis. La Pilar s molt senzilla. LOlga s de Perpiny. La Merc s de bona pasta. La Consol est prima. La vena del tercer s una pesada. Era molt estimada. s un noi molt especial. No era cert. rem bons amics. Serem lliures. Activitat 10 Escriu la perfrasi verbal que correspongui a cada oraci: He danar a rentar, deu ser, pots dir, tens aclarit, vs fent, Hem danar, comena a cansar-me, Podr seure, vam quedar congelats, Cal que diguis la veritat, has de dir. ............................ tots junts perqu si no ens perdrem. Tu ja ..................... el que vulguis que jo hi penso entrar igualment. Ja ........................ el tema de les vacances? Mentre no et diguin el contrari tu ......................... la teva. El tic-tac del rellotge ja ....................................... ...................................... on vulgui? ................................................. i res ms que la veritat. .............................................. el cotxe per al casament. No .................................... tantes mentides. Feia tan de fred que ................................ Em ronca la panxa, ............................. hora de dinar. Activitat 11 Fes dos grups segons el so de la essa sigui sord [s] o b sonor [z]: sardina, safr, benzina, zona, lla, peda, dansaire, pescador, Teresa, sac, pissarra, cansament, bessones, tresor, zoolgic, casa, rosa, suc, cistell, cimera, atzucac, atzar.
Comunicaci
UNITAT 3
........... ms llest que ning. ............ms bo que el pa. ............com un tren. ............a punt dentrar.
125
126
Quines grafies has trobat quan el so de la essa s sord? Quines grafies has trobat quan el so de la essa s sonor?
Activitat 12 Omple els buits amb s, c, ss, sc, : en...obrar, ...irera, dan...a, ...enyor, e...campar, for...ut, mi...i, ga..., ...inc, pe..., lli..., pi...ina, pr...ec, e...enari, ...el, mar..., e...tranger, a...ensor, di...abte, ...abata, ma...a, feli..., ...inglot. Activitat 13 Escribe c, z segn convenga: reali.....ar reali.....e lu..... lu.....es comien.....o comien.....e .....iego quin.....e .....eloso .....ig.....ag feli..... feli.....idad
UNITAT 3
Activitat 14 Escribe c, k, qu segn convenga: .....mi..... .....ilmetro .....entmetro .....inti.....o desenla.....e .....rti.....a ar.....ite.....ta tetrabri..... .....uestin
LXIC
Activitat 15 Associa aquestes onomatopeies amb un significat: Onomatopeia significat
Comunicaci
Ja, ja ,ja Pum! Bang, bang! Xip-xap Booom! Fiuuuuu! Piii, piii, piii... Mec,mec
nen xipollejant en una bassa riure tret duna pistola cotxe, moto...viatjant a gran velocitat xiulet del tren, cotxe explosi
Activitat 16 Cerca una onomatopeia per a cada imatge que es proposa: Imatge un nen que plora una moto engegada una bufetada el xiulet dun rbitre un gos bordant un nec cridant onomatopeia .................................... .................................... .................................... .................................... .................................... ....................................
127
Activitat 17 Aqu tienes una lista de verbos onomatopyicos, que intentan imitar las voces de los animales, completa la tabla: animal Ejemplo: verbo voz
oveja, cabra ..................... ..................... ..................... ..................... .....................
belar cacarear maullar croar mugir aullar
beee, beee ..................... ..................... ..................... ..................... .....................
Comunicaci
UNITAT 3
128
Activitat 1 Explica els trets principals del llenguatge del cmic.
UNITAT 3
Activitat 2 El cmic s un gnere narratiu o conversacional? Raona la teva resposta.
Activitat 3 Aquesta historieta de Ot el bruixot no t text. Imagina que ets el dibuixant daquest cmic i que hi has de posar text. Escriu el dileg i els pensaments dels personatges (utilitza els globus adequats, les onomatopeies, els signes dadmiraci i interrogaci, les metfores visuals, les negretes i les majscules, etc.).
Comunicaci
Autor: Picanyol. Extret del Cavall Fort, nm.958, juny 2002
Activitat 4 Fixat en lencapalament de la carta que tens a continuaci i digues qu canviaries. Distingit senyor, Distingida senyoreta, Us recordem que...
129
Activitat 5 Passa els noms dels crrecs que apareixen en les frases segents al gnere femen: Ladvocat de la defensa va convncer el jutge. El tinent dalcalde va desaprovar la proposta. Lestudiant va suspendre lexamen. Larquitecte que ha fet aquest edifici s molt fams. El meu cap em va apujar el sou. El comissari de policia va dirigir loperaci. Activitat 6 Fes el mateix amb les frases segents en castell: El ayudante del fiscal aport nuevas pruebas a la investigacin. El cartero me entreg una carta con la direccin equivocada. El cnsul recibi a sus paisanos. El psiclogo me recomend descansar. El ingeniero dise un puente muy resistente. El dependiente no me haca ningn caso. El juez dej libres a los acusados. Activitat 7 Llegeix aquest fragment que descriu la festa popular de la Patum de Berga. Omple els buits amb la forma adequada del verb ser o estar. Avui per avui , La Patum ............ el smbol per excellncia de la identitat berguedana i el principal element collectiu de cohesi ciutadana. ........... dir molt i, fa relativament pocs anys, potser hauria .......... dir massa. Aix .............. el que fa que La Patum, avui, ............ respectada pels berguedans com mai no ho havia .............; simplement per aix, perqu ......... La Patum. (Josep Noguera i Canal Visi Histrica de la Patum de Berga)
Comunicaci
UNITAT 3
130
UNITAT 3
Ara mirat b la imatge de la Patum i intenta fer una descripci del que veus i del que et suggereix. Escriu com timagines que pot ser aquesta festa a partir de la imatge. (seixanta paraules)
Activitat 8 Omple els buits amb s o est: Com s la Maria? .................. de Banyoles, tot i que ara s................ a Girona, ............... simptica, ................. alegre, .................... juganera, sempre .................. contenta, sempre ................. disposada a ajudar-te, ............... pendent de tu si no et trobes b, ................ divertida, .................. del Figueres, .................. monitora de colnies, ................. fent un curs de restauraci, tamb .................. a lequip de bsquet femen del poble i sobretot ................. com una cabra! Activitat 9 Seguint el model de lexercici anterior fes una descripci (seixanta paraules) pensant en algun familiar teu.
Comunicaci
131
Activitat 10 Subratlla el complement atributiu i substitueix-lo per un pronom (Ho, En): Aquell noi era misteris. La Nria semblava inquieta. Tots estvem tips de menjar. El Xavi s tot un artista. Tu no ets dels que diuen mentides. Les aiges eren cristallines. Els boscos estan secs. Tothom s una mica especial. Les criatures sn una preciositat. Activitat 11 Fixat en el pronom Ho que hi ha en aquest fragment dun poema de Nadal de J.V. Foix: HO SAP TOTHOM, I S PROFECIA Ho sap tothom, i s profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan macotxava amb blats lleugers; Enll del somni ho repetia Laigua dels astres mitjancers I els vidres balbs duna establia Tota darrels, al fosc dun prat: A cal fuster hi ha novetat. J.V. Foix Podries dir a quina frase del text fa referncia el pronom Ho? s a dir: Qu s el que sap tothom?
Comunicaci
UNITAT 3
132
Activitat 12 Inventat sis frases fent servir cada un dels sis tipus de perfrasis que has aprs anteriorment. Activitat 13 Omple els buits del text amb s, c, ss, sc, : Feia olor de tancat, de ran...i, de vell i, al primer cop dull, em va ...emblar llbrega i ...inistra. La mare i en Fran...esc es van apre...ar a obrir les fine...tres per e...vair aquella olor i per deixar que la llum del dia don... vida a les e...tan...es de ...ostre... alts, per al defora ja era gaireb fo...c i la llum del crepu...cle no va ...ervir de gaire als ...eus prop...its. Vam haver, donc..., de recrrer habita...ions i pa...adi...os mal illuminats amb bombetes de poc voltatge que penjaven, nues, del ...o...tre i que van contribuir a augmentar el meu pe...imi..me. (Glria Llobet, Qu tangoixa, Nria?, Columna Bromera Jove). Activitat 14 Corregeix les errades daquestes frases i tornar-les a escriure correctament: Hem quedat al muzeu de Soologia a les once i vint-i-sinc. Les donselles fan una dana molt censilla. Han talat una dotsena dalsines aquest eztiu. Pararem a la gazolinera a pozar bencina. Fransa est plena de fransessos. La crissi de les ezquerres avansa. Espero el me de dezembre amb entuziazme.
Comunicaci
UNITAT 3
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 133

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Comunicaci 6. LECTURA DE LA IMATGE
PER APRENDRE
Activitat 1 a) En Jep i en Fidel han anat a esquiar a la muntanya. En Jep s ms agosarat que en Fidel i decideix baixar per un lloc perills, fins que queda penjat en un precipici i demana auxili cridant. Els seus crits provoquen un allau que en lloc de provocar un accident acaba ajudant en Jep. En Fidel creu que al seu amic, les coses sempre li surten b per complicades que siguin. Vinyetes 1, 2 i 3: Plantejament, en Jep i en Fidel esquien a la muntanya i cadasc decideix baixar per un lloc. Vinyetes 4, 5, 6, 7 i 8: Nus, en Jep queda penjat i provoca un allau amb els seus crits dauxili. Vinyeta 8: Desenlla o resoluci, lallau no provoca cap desgrcia i permet baixar en Jep. En Fidel es sorprn de la sort del seu amic. b) Tipus de globus: Globus que contenen els dilegs, globus amb rodonetes que contenen pensament, globus que donen mfasi als crits dauxili. Onomatopeies: BRRRAAA, per imitar el soroll de lallau. s de lletra negreta i majscula per assenyalar la pronunciaci i lentonaci especial del mot auxili. Registre de llengua: Estndard amb alguns trets de registre colloquial (com ostres!) c) Hi ha una ellipsi: En lltima vinyeta hi ha un globus que diu desprs... , hi ha una ellipsi entre la vinyeta final i lanterior, per indicar que un cop finalitzat lallau, en Jep sha tornat a situar al seu lloc per baixar i en Fidel ha sortit del lloc on shavia amagat. Activitat 2 Respuesta abierta. Activitat 3 Lonomatopeia s un mot que imita un soroll. a) xim-xim. b) pataplaf / patapam... c) creec! /catacrac. d) ecs! e) snif, snif. f) mua!
UNITAT 3
134
LLENGUATGE I SOCIETAT
Activitat 4 Perqu el llenguatge s un reflex de la societat, i si aquesta s sexista, la llengua tamb ho ser. Activitat 5 Lsser hum ha aconseguit molts progressos al llarg del temps; La ciutadania vol estar informada; Tot el venat vol ms tranquillitat; Les persones seleccionades passaran a la fase segent; La persona interessada haur de signar la sollicitud; El professorat va fer una reuni. Tamb s vlida, en alguns casos, la duplicaci: els ciutadans i les ciutadanes; els vens i les venes; linteressat o la interessada; els professors i les professores. Per fa el text ms incmode de llegir.
GRAMTICA
Activitat 6 Aquesta aigua est molt freda. La meva germana nest molt dels seus fills. Ja hem arribat on tu volies, ests contenta? La professora ha trucat dient que estava / est malalta i que no podria venir. En Ferran est vivint a Londres. El meu company actual s dArgentina. Aquell actor que fa riure tant s de Balaguer. El pis que ens hem comprat est entre Manso i Tamarit. Agafa el telfon que segur que s per a tu. Jo estic contentssima dhaver aprovat lexamen. Quan van caure les torres, tu on eres? Dos ms dos sn quatre. Aquest quadre est tort. Adreal. Entro al metge, no mhi estar pas gaire estona. Vols dir que aquest gatet no est malalt? Jo sc soltera i sense comproms. Activitat 7 He perdut la juguesca. Pagar una cervesa a en Marcel, aix far que ens relacionem ms. En Lpez no sha atrevit a esbroncar el conductor. Si fos un de nosaltres qui fums, els crits shaurien sentit des de linstitut, i mira que est lluny, ja... I tant, fa una estona que es veia el Montseny i era ben bonic amb aquesta llum de la tarda... Estic contenta. El viatge trencar la rutina de cada dia... Ens el mereixem, per. Estem acabant el BUP; com diu en Valls de mates ja gaireb el tenim a lesquena. I s bonic fer el viatge tots els que ens hem arrossegat tres anys per linstitut, perqu lany que ve alguns no faran el COU.
Comunicaci
UNITAT 3
Activitat 11 sord [s]: sardina, safr, lla, peda, dansaire, pescador, sac, pissarra, cansament, bessones, suc, cistell, cimera. sonor [z]: benzina, zona, Teresa, tresor, zoolgic, casa, rosa, atzucac, atzar. Grafies quan el so de la essa s sord: s, , ss, c Grafies quan el so de la essa s sonor: s, z
Comunicaci
Activitat 10 Hem danar tots junts perqu si no ens perdrem. Tu ja pots dir el que vulguis que jo hi penso entrar igualment. Ja tens aclarit el tema de les vacances? Mentre no et diguin el contrari tu vs fent la teva. El tic-tac del rellotge ja comena a cansar-me. Podr seure on vulgui? Cal que diguis la veritat i res ms que la veritat. He danar a rentar el cotxe per al casament. No has de dir tantes mentides. Feia tant de fred que vam quedar congelats. Em ronca la panxa, deu ser hora de dinar.
UNITAT 3
Activitat 9 En Ramonet s soci del Bara. En Ramonet ho s / ns. En Joan s un home ben curis. En Joan ho s / ns La Pilar s molt senzilla. La Pilar ho s / ns. LOlga s de Perpiny. LOlga ho s / ns. La Merc s de bona pasta. La Merc ho s / ns. La Consol est prima. La Consol ho est / nest. La vena del tercer s una pesada. La vena del tercer ho s / ns. Era molt estimada. Ho era / nera molt. s un noi molt especial. Ho s / ns No era cert. No ho era / No nera. rem bons amics. Ho rem / nrem. Serem lliures. Ho serem / En serem.
Activitat 8 s ms llarg que un dia sense pa. Est ms sonat que tots. s ms llest que ning. Est ms bo que el pa. Est com un tren. Est a punt dentrar.
135
136
Activitat 12 ensobrar, cirera, dansa, senyor, escampar, forut, missi, gas, cinc, pes, lli, piscina, prssec, escenari, cel, mar, estranger, ascensor, dissabte, sabata, massa, feli, singlot. Activitat 13 realizar realice luz luces Activitat 14 cmic kilmetro centmetro
comienzo comience ciego quince
celoso zig-zag feliz felicidad
cintico desenlace crtica
arquitecta tetrabrik cuestin
LXIC
Activitat 15 Ja, ja ,ja Pum! Bang, bang! Xip-xap Booom! Fiuuuuu! riure tret duna pistola tret duna pistola nen xipollejant a una bassa explosi cotxe, moto...viatjant a gran velocitat xiulet del tren, cotxe xiulet del tren, cotxe xiulet del tren, cotxe
UNITAT 3
Piii, piii, piii... Mec,mec
Activitat 16 De solucions, nhi poden haver daltres: un nen que plora una moto engegada una bufetada el xiulet dun rbitre un gos bordant un nec cridant Activitat 17 animal gallina gato rana vaca perro, lobo
bua, bua rrrrrrrnnn, plaf pi, pi bup, bup, guau, guau cuac, cuac
verbo cacarear maullar croar mugir aullar
voz coc, coc miau, mau, meu croac muuu auuu
Comunicaci

Activitat 1 A ms dels dibuixos i del text, el llenguatge del cmic est format per diferents elements, diferents smbols que tenen una missi expressiva i comunicativa. Les onomatopeies sn representacions textuals de crits, sorolls, veus danimals i qualsevol altre so, com timbres, telfons o cops. Signes dinterrogaci i admiraci per demostrar dubte o sorpresa. Petits dibuixos que funcionen com a metfores visuals: per exemple una calaveres o altres elements negatius per significar insults i renecs, cors o cors trencats per representar lenamorament o el desamor, etc. Lnies que ens donen informaci sobre els moviments dels personatges o dels objectes. Aquestes lnies sanomenen lnies cintiques. s de lletra negreta i lletra majscula per assenyalar lentonaci o la pronunciaci especial dalguns mots. Activitat 2 s un gnere narratiu perqu explica una histria en imatges, per el seu text vol representar la llengua oral espontnia i per aix cont alguns trets del text conversacional. Activitat 3 Resposta oberta. Activitat 4 Cal canviar Distingida senyoreta per Distingida senyora, ja que no tractem de senyoret lhome, tampoc no hem de tractar de senyoreta la dona. Activitat 5 Ladvocada de la defensa va convncer la jutgessa. La tinenta dalcalde va desaprovar la proposta. Lestudiant / Lestudianta va suspendre lexamen. Larquitecta que ha fet aquest edifici s molt famosa. La meva cap em va apujar el sou. La comissria de policia va dirigir loperaci. Activitat 6 La ayudante del fiscal aport nuevas pruebas a la investigacin. La cartera me entreg una carta con la direccin equivocada. La cnsul recibi a sus paisanos. La psicloga me recomend descansar. La ingeniera dise un puente muy resistente. La dependienta no me haca ningn caso. La juez (o la jueza) dej libres a los acusados.
137
Comunicaci
UNITAT 3
138
Activitat 7 Avui per avui, La Patum s el smbol per excellncia de la identitat berguedana i el principal element collectiu de cohesi ciutadana. s dir molt i, fa relativament pocs anys, potser hauria estat dir massa. Aix s el que fa que La Patum, avui, sigui respectada pels berguedans com mai no ho havia estat; simplement per aix, perqu s La Patum. Activitat 8 s de Banyoles, tot i que ara sest a Girona, s simptica, s alegre, s juganera, sempre est contenta, sempre est disposada a ajudar-te, est pendent de tu si no et trobes b, s divertida, s del Figueres, s monitora de colnies, est fent un curs de restauraci, tamb est a lequip de bsquet femen del poble i sobretot est com una cabra! Activitat 9 Resposta oberta. Activitat 10 Aquell noi era misteris. Aquell noi ho era / nera. La Nria semblava inquieta. La Nria ho semblava / en semblava. Tots estvem tips de menjar. Tots ho estvem/ nestvem. El Xavi s tot un artista. El Xavi ho s / ns. Tu no ets dels que diuen mentides. Tu no ho ets / nets. Les aiges eren cristallines. Les aiges ho eren / neren. Els boscos estan secs. Els boscos ho estan / nestan. Tothom s una mica especial. Tothom ho s / ns. Les criatures sn una preciositat. Les criatures ho sn / en sn. Activitat 11 La frase del text que fa referncia al pronom ho s: A cal fuster hi ha novetat. Activitat 12 Mira els exemples de la teoria de les perfrasis verbals. Activitat 13 Feia olor de tancat, de ranci, de vell i, al primer cop dull, em va semblar llbrega i sinistra. La mare i en Francesc es van apressar a obrir les finestres per esvair aquella olor i per deixar que la llum del dia dons vida a les estances de sostres alts, per al defora ja era gaireb fosc i la llum del crepuscle no va servir de gaire als seus propsits. Vam haver, doncs, de recrrer habitacions i passadissos mal illuminats amb bombetes de poc voltatge que penjaven, nues, del sostre i que van contribuir a augmentar el meu pessimisme.
Comunicaci
UNITAT 3
Comunicaci
UNITAT 3
Activitat 14 Hem quedat al museu de zoologia a les onze i vint-i-cinc. Les donzelles fan una dansa molt senzilla. Han talat una dotzena dalzines aquest estiu. Pararem a la gasolinera a posar benzina. Frana est plena de francesos. La crisi de les esquerres avana. Espero el mes de desembre amb entusiasme.
139
Comunicaci
UNITAT 3
QU HAS TREBALLAT?
140
EL CMIC
Per aprendre
Llengua i societat
Gramtica
Lxic
El cmic
Sexisme en el llenguatge
Usos dels verbs ser i estar
Les onomatopeies
Caracterstiques
La historieta
Parts:
Llenguatge
Substituci pronominal de l'atribut
gnere narratiu signes ?! bafarada dibuixos Ortografia de la essa en catal Ortografia de s, c, k, qu en castell
plantejament
vinyeta
onomatopeies
Les perfrasi verbals
lleng. oral
nus
registre informal
funci: entretenir lnies
desenlla
QU HAS TREBALLAT?
lleng. propi lletres
Qu he aprs i qu em falta?
ho porto?
Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar qu has aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre. Omple la graella segent amb S / No / A mitges: Quadre dautoavaluaci He aprs a... Llegir i comprendre diferents cmics. Identificar els trets ms caracterstics dels cmics. Completar i crear cmics utilitzant el llenguatge i els recursos adequats. Reconixer formes del llenguatge sexista i evitar-ne el seu s. Conixer els usos dels verbs ser i estar. Fer la substituci pronominal del complement atributiu i predicatiu. Utilitzar correctament algunes perfrasis verbals. Escriure i pronunciar correctament la essa sorda i sonora i les grafies del castell: c, z, qu, k. Conixer el significat de les onomatopeies ms habituals dels cmics. Activitats Activitats S/No/ daprenentatge davaluaci A mitges 1, 2 1 2 3 1, 2 3
4, 5 6, 7, 8 9
4, 5, 6 7, 8, 9 10
10 1, 2, 3, 15, 16 17 1, 2, 3, 15, 16 17
11, 12 3
UNITAT 3
com
141
COM HO PORTO?
142
CANTAR (1a conjugaci)

INDICATIU Formes simples Formes compostes Pretrit indefinit he cantat has ha havem (o hem) haveu (o heu) han CONDICIONAL Formes simples Simple cantaria cantaries cantaria cantarem cantareu cantarien SUBJUNTIU Pretrit imperfet cantava cantaves cantava cantvem cantveu cantaven Pretrit pluscuamperfet havia cantat havies havia havem haveu havien Present canti cantis canti cantem canteu cantin Pretrit perfet hagi cantat hagis hagi hgim hgiu hagin Formes compostes Compost hauria cantat hauries hauria haurem haureu haurien
ANNEX 1
Present canto cantes canta cantem canteu canten
Pretrit perfet cant cantares cant cantrem cantreu cantaren I tamb: Forma perifrstica vaig cantar vas va vam o vrem vau o vreu van
Pretrit anterior hagu (o vaig haver) cantat hagueres (o vas haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vau haver hagueren (o van haver)
Pretrit imperfet cants cantessis cants cantssim cantssiu cantessin IMPERATIU canta canti cantem canteu cantin
Pretrit pluscuamperfet hagus cantat haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin FORMES NO PERSONALS INFINITIU Present: cantar Passat: haver cantat GERUNDI Present: cantant Passat: havent cantat PARTICIPI cantat, cantada cantats, cantades
Pretrit anterior hagui (o vaig haver) cantat hagueres (o vaig haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o veu haver) hagueren (o van haver) Futur compost haur cantat haurs haur haurem haureu hauran
Comunicaci
Futur simple cantar cantars cantar cantarem cantareu cantaran
TMER (2a conjugaci)

INDICATIU Formes simples Present temo tems tem temem temeu temen Formes compostes Pretrit indefinit he temut has ha havem (o hem) haveu (o heu) han CONDICIONAL Formes simples Simple temeria temeries temeria temerem temereu temerien Formes compostes Compost hauria (o haguera) temut hauries(o haugeres) hauria (o haguera) haurem (o hagurem) haureu (o hagureu) haurien (o hagueren)
143
SUBJUNTIU Pretrit imperfet temia temies temia temem temeu temen Pretrit pluscuamperfet havia temut havie havia havem haveu havien Present temi temis temi temem temeu temin Pretrit perfet hagi temut hagis hagi hgim hgiu hagin
Pretrit perfet tem temeres tem temrem temreu temeren I tamb: Forma perifrstica vaig tmer vas va vam o vrem vau o vreu van Futur simple cantar cantars cantar cantarem cantareu cantaran
Pretrit anterior hagu (o vaig haver) temut hagueres (o vas haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vau haver) hagueren (o van haver)
Pretrit imperfet tems temessis tems temssin temssiu temssin IMPERATIU
Pretrit pluscuamperfet hagus temut haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin FORMES NO PERSONALS INFINITIU Present: tmer Passat: haver temut GERUNDI Present: tement Passat: havent temut PARTICIPI temut, temuda temuts, temudes
Futur compost haur temut haur haurs haurem haureu hauren
Comunicaci
Pretrit anterior hagui (o vaig haver) temut hagueres (o vas haver) hagu (o vam haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vam haver) hagueren (o van haver)
tem temi temem temeu temin
ANNEX 1
144
SENTIR (3a conjugaci: model pur)

INDICATIU Formes simples Formes compostes Pretrit indefinit he sentit has ha havem (o hem) haveu (o heu) han CONDICIONAL Formes simples Simple sentiria sentiries sentiria sentiriem sentirieu sentirien Formes compostes Compost hauria (o haguera)sentit hauries(o haugeres) hauria (o haguera) haurem (o hagurem) haureu (o hagureu) haurien (o hagueren)
ANNEX 1
Present sento sents sent sentim sentiu senten
SUBJUNTIU Pretrit imperfet sentia sentires sentia sentrem sentren sentren Pretrit pluscuamperfet havia sentit havie havia havem haveu havien Present sent sents sent sentim sentu sentin Pretrit perfet hagi sentit hagis hagi hgim hgiu hagin
Pretrit perfet sent sentires sent sentrem sentreu sentren I tamb: Forma perifrstica vaig sentir vas va vam o vrem vau o vreu van Futur simple cantar cantars cantar cantarem cantareu cantaran
Pretrit anterior hagu (o vaig haver) sentit hagueres (o vas haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vau haver) hagueren (o van haver)
Pretrit imperfet sents sentissis sent sentissim sentssiu sentssin IMPERATIU
Pretrit pluscuamperfet hagus sentit haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin FORMES NO PERSONALS INFINITIU Present: sentir Passat: haver sentit GERUNDI Present: sentit Passat: havent sentit PARTICIPI sentit, sentida sentits, sentides
Pretrit anterior hagui (o vaig haver) sentit hagueres (o vas haver) hagu (o vam haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vam haver) hagueren (o van haver) Futur compost haur temut haur haurs haurem haureu hauren
sent senti sentim sentiu sentim
Comunicaci
Modelo de conjugacin verbal regular en castellano

CANTAR (1 CONJUGACIN) INDICATIVO Formas simples Presente canto cantas canta cantamos cantis cantan Pret. Imperfecto cantaba cantabas cantaba cantbamos cantabais cantaban SUBJUNTIVO Formes simples Presente cante cantes cante cantemos cantis canten Pret. Imperfecto cantara o cantases cantaras o cantases cantara o cantase cantramos o cantsemos cantarais o cantaseis cantaran o cantasen Formas compuestas Pret. Perfecto haya cantado hayas cantado haya cantado hayamos cantado hayis cantado hayan cantado Pret. pluscuamperfecto hubiera o hubiese cantado hubieras o hubieses cantado hubiera o hubiese cantado hubiramos o hubisemos cantado hubierais o hubieseis cantado hubieran o hubieses cantado
145
Formas compuestas Pretrito perfecto he cantado has cantado ha cantado hemos cantado habis cantado han cantado Pret. Pluscuamperfecto haba cantado habas cantado haba cantado habamos cantado habais cantado haban cantado
Pret. Indefinido cant cantaste cant cantamos cantasteis cantaron Futuro cantar cantars cantar cantaremos cantaris cantaran CONDICIONAL Condicional simple cantara cantaras cantara cantaramos cantarais cantaran
Pret. anterior hube cantado hubiste cantado hubo cantado hubimos cantado hubisteis cantado hubieron cantado Futuro perfecto habr cantado habrs cantado habr cantado habremos cantado habris cantado habrn cantado
Condicional compuesto habra cantado habras cantado habra cantado habramos cantado habrais cantado habran cantado
FORMAS NO PERSONALES Infinitivo simple: cantar compuesto: haber cantado Gerundio simple: cantando compuesto: habiendo cantado Participio cantado
Comunicaci
IMPERATIVO Presente canta t cante l cantemos nosotros cantad vosotros canten ellos
ANNEX 2
146
TEMER (2 CONJUGACIN) INDICATIVO Formas simples SUBJUNTIVO Formas simples Presente tema temas tema temamos temis teman Pret. Imperfecto Temiera o temieses temieras o temieses temiera o temiese temiramos o temisemos temierais o temieseis temieran o temiese Pret. Perfecto haya temido hayas temido haya temido hayamos temido hayis temido hayan temido Pret. pluscuamperfecto hubiera o hubiese temido hubieras o hubieses temido hubiera o hubiese temido hubiramos o hubisemos temido hubierais o hubieseis temido hubieran o hubieses temido IMPERATIVO Condicional compuesto habra temido habras temido habra temido habramos temido habrais temido habran temido Presente teme t tema l temamos nosotros temed vosotros teman ellos FORMAS NO PERSONALES Infinitivo simple: temer compuesto: haber temido Gerundio simple: temiendo compuesto: habiendo temido Participio temido
Formas compuestas Pretrito perfecto he temido has temido ha temido hemos temido habis temido han temido Pret. Pluscuamperfecto haba temido habas temido haba temido habamos temido habais temido haban temido Pret. anterior hube temido hubiste temido hubo temido hubimos temido hubisteis temido hubieron temido Futuro perfecto habr temido habrs temido habr temido habremos temido habris temido habrn temido
ANNEX 2
Presente temo temes teme tememos temis temen Pret. Imperfecto tema temas tema temamos temais teman Pret. Indefinido tem temiste temi temimos temisteis temieron Futuro temer temers temer temeremos temeris temern CONDICIONAL Condicional simple temera temeras temera temeramos temerais temeran
Comunicaci
PARTIR ( 3 CONJUGACIN) INDICATIVO Formas simples Presente parto partes parte partimos parts parten Pret. Imperfecto parta partas parta partamos partais partan SUBJUNTIVO Formas simples Presente parta partas parta partamos partis partan Pret. Imperfecto partiera o partieses partieras o partieses partiera o partieses partiramos o partisemos partierais o partieseis partieran o partiesen Formas compuestas Pret. Indefinido part partiste parti partimos partisteis partieron Futuro partir partirs partir partiremos partiris partirn CONDICIONAL Condicional simple partira partiras partira partiramos partirais partiran IMPERATIVO Presente parte t parta l partamos nosotros partid vosotros partan ellos Pret. anterior hube partido hubiste partido hubo partido hubimos partido hubisteis partido hubieron partido Futuro perfecto habr partido habrs partido habr partido habremos partido habris partido habrn partido Pret. Perfecto haya partido hayas partido haya partido hayamos partido hayis partido hayan partido Pret. pluscuamperfecto hubiera o hubiese partido hubieras o hubieses partido hubiera o hubiese partido hubiramos o hubisemos partido hubierais o hubieseis partido hubieran o hubieses partido
147
Formas compuestas Pretrito perfecto he partido has partido ha partido hemos partido habis partido han partido Pret. Pluscuamperfecto haba partido habas partido haba partido habamos partido habais partido haban partido
Participio partido
Comunicaci
Condicional compuesto habra partido habras partido habra partido habramos partido habrais partido habran partido
FORMAS NO PERSONALES Infinitivo simple: partir compuesto: haber partido Gerundio simple: partiendo compuesto: habiendo partido
ANNEX 2
148
MODELS DE CONJUGACI IRREGULAR EN CATAL

ANAR FER TENIR SER ESTAR HAVER
ANNEX 3
FORMES NO PERSONALS (Simples)

Infinitiu: Gerundi: Participi:
anar anant anat fer fent fet tenir tenint tingut ser sent estat estar estant estat haver havent hagut
Indicatiu PRESENT(Temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells vaig vas va anem aneu van faig fas fa fem feu fan tinc tens t tenim teniu tenen sc ets s som sou sn estic ests est estem esteu estan he (o hagi) has ha hem (o havem) heu (o haveu) han
PRETRIT IMPERFET (Temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ella anava anaves anava anvem anveu anaven feia feies feia fiem fieu feien tenia tenies tenia tenem teneu tenien era eres era rem reu eren estava estaves estava estvem estveu estaven havia havies havia havem haveu havien
PRETRIT PERFET (Temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells an anares an anrem anreu anaren fiu feres fu frem freu feren tingu tingueres tingu tingurem tingureu tingueren fui fores fou frem freu foren estigu estigueres estigu estigurem estigureu estigueren hagu hagueres hagu hagurem hagureu hagueren
PRETRIT PERFET PERIFRSTIC (Temps simples)

Jo vaig Tu vas Ell va Nosaltres vam Vosaltres vau Ells van anar anar anar anar anar anar vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer vaig tenir vas tenir va tenir vam tenir vau tenir van tenir vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
FUTUR SIMPLE (temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells anir anirs anir anirem anireu aniran far fars far farem fareu faran tindr tindrs tindr tindrem tindreu tindran ser sers ser serem sereu seran estar estars estar estarem estareu estaran haur haurs haur haurem haureu hauran
Comunicaci
ANAR Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells aniria aniries aniria anirem anireu anirien
FER faria faries faria farem fareu farien
TENIR tindria tindries tindria tindrem tindreu tindrien
SER seria series seria serem sereu serien
ESTAR estaria estaries estaria estarem estareu estarien
HAVER hauria hauries hauria haurem haureu haurien
CONDICIONAL SIMPLE (Temps simples)
149
Subjuntiu PRESENT (temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells vagi vagis vagi anem aneu vagin faci facis faci fem feu facin tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin sigui siguis sigui siguem sigueu siguin estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin hagi hagis hagi hgim (o haguem) hgiu (o hagueu) hagin
PRETRIT IMPERFET (temps simples)

Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells ans anessis ans anssim anssiu anessin fes fessis fes fssim fssiu fessin tingus tinguessis tingus tingussim tingussiu tinguessin fos fossis fos fssim fssiu fossin estigus estiguessis estigus estigussim estigussiu estiguessin hagus haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin
IMPERATIU
vs tu vagi ell anem nosaltres aneu vosaltres vagin ells fes tu faci ell fem nosaltres feu vosaltres facin ells t, tingues tu tingui ell tinguem nosaltres tingueu, teniu vosaltres tinguin ells sigues tu sigui ell siguem nosaltres sigueu vosaltres siguin ells estigues tu estigui ell estiguem nosaltres estigueu vosaltres estiguin ells
FORMES NO PERSONALS
(Compostes) Infinitiu: haver anat Gerundi: havent anat fet fet tingut tingut estat estat estat estat hagut hagut
Indicatiu PRETRIT INDEFINIT (Temps compostos)

he has ha hem heu han anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
Comunicaci
ANNEX 3
150
ANAR havia havies havia havem haveu havien anat anat anat anat anat anat
FER fet fet fet fet fet fet
TENIR tingut tingut tingut tingut tingut tingut
SER estat estat estat estat estat estat
ESTAR estat estat estat estat estat estat
HAVER hagut hagut hagut hagut hagut hagut
PRETRIT PLUSCUAMPERFET (Temps compostos)
ANNEX 3
PRETRIT ANTERIOR (Temps compostos)

hagu hagueres hagu hagurem hagureu hagurem hagueren anat anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut hagut
PRETRIT ANTERIOR PERIFRSTIC (Temps compostos)

vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
FUTUR COMPOST (Temps compostos)

haur haurs haur haurem haureu hauran anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
CONDICIONAL COMPOST (Temps compostos)

hauria hauries hauria haurem haureu haurien anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
Comunicaci
ANAR
FER
TENIR
SER
ESTAR
HAVER
Subjuntiu PRETRIT PERFET (Temps compostos)

hagi hagis hagi hgim hgiu hagin anat anat anat anant anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
151
PRETRIT PLUSCUAMPERFET (Temps compostos)

hagus haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin anat anat anat anat anat anat fet fet fet fet fet fet tingut tingut tingut tingut tingut tingut estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat estat hagut hagut hagut hagut hagut hagut
Comunicaci
ANNEX 3
152
VERBOS IRREGULARES DE USO FRECUENTE EN CASTELLANO

ANDAR
INDICATIVO Pretrito Indefinido anduve anduviste anduvo anduvimos anduvisteis anduvieron SUBJUNTIVO Pretrito imperfecto anduviera/se anduvieras/ses anduviera/se anduviramos/semos anduvierais/seis anduvieran/sen
ANNEX 4
CABER
INDICATIVO Presente quepo
Futuro cabr cabrs cabr cabremos cabris cabrn
SUBJUNTIVO Pretrito indefinido cupe cupiste cupo cupimos cupisteis cupieron
Condicional cabra cabras cabra cabramos cabrais cabran Pretrito Imperfecto cupiera/se cupieras/ses cupiera/se cupiramos/semos cupierais/seis cupieran/sen
Presente quepa quepas quepa quepamos quepis quepan
CAER
INDICATIVO Presente caigo
Pretrito indefinido cay cayeron
SUBJUNTIVO Presente caiga caigas caiga caigamos caigis caigan
Pretrito imperfecto cayera/se cayeras/ses cayera/se cayramos/semos cayerais/seis cayeran/sen
GERUNDIO
cayendo
CONOCER INDICATIVO
Presente conozco
SUBJUNTIVO
Presente conozca conozcas conozcas conozcamos conozcis conozcan
Comunicaci
DAR INDICATIVO
Presente doy Pretrito indefinido di diste dio dimos disteis dieron
SUBJUNTIVO
Presente d des de demos deis den Pretrito imperfecto diera/se dieras/ses diera/se diramos/semos dierais/seis dieran/sen
153
DECIR INDICATIVO
Presente digo dices dice dicen Pretrito indefinido dije dijiste dijo dijimos dijisteis dijeron Condicional dira diras dira diramos dirais diran
SUBJUNTIVO
Presente diga digas diga digamos digis digan Pretrito imperfecto dijera/se dijeras/ses dijera/se dijramos/semos dijerais/seis dijeran/sen
Futuro dir dirs dir diremos diris dirn
IMPERATIVO
di digamos digis digan
GERUNDIO
diciendo
PARTICIPIO
dicho
DORMIR INDICATIVO
Presente duermo duermes duerme duermen Pretrito indefinido durmi durmieron
SUBJUNTIVO
Presente duerma duermas duerma durmamos durmis duerman Pretrito imperfecto durmiera/se durmieras/ses durmiera/dr durmiramos/semos durmierais/seis durmieran/sen
IMPERATIVO
duerme
GERUNDIO
durmiendo
Comunicaci
ANNEX 4
154
ERRAR INDICATIVO
Presente yerro yerras yerra yerran
SUBJUNTIVO
Presente yerre yerres yerren
ANNEX 4
IMPERATIVO
yerra
ESTAR INDICATIVO
Presente estoy ests est estn Pretrito indefinido estuve estuviste estuvo estuvimos estuvisteis estuvieron
SUBJUNTIVO
Presente est ests est estemos estis estn Pretrito imperfecto estuviera/se estuvieras/ses estuviera/se estuviramos/semos estuvierais/eis estuvieran/sen
IMPERATIVO
est
HACER INDICATIVO
Presente hago Futuro har hars har haremos haris harn Condicional hara haras hara haramos harais haran Pretrito indefinido hice hiciste hizo hicimos hicisteis hicieron
SUBJUNTIVO
Presente haga hagas haga hagamos hagis hagan Pretrito imperfecto hiciera/se hicieras/ses hiciera/se hiciramos/semos hicierais/seis hicieran/sen
IMPERATIVO
haz
PARTICIPIO
hecho
Comunicaci
IR INDICATIVO
Presente voy vas va vamos vais van Futuro ir irs irs iremos iris irn Pretrito indefinido fui fuiste fue fuimos fuisteis fueron
SUBJUNTIVO
Presente vaya vayas vaya vayamos vayis vayan Pretrito imperfecto fuera/se fueras/ses fuera/se furamos/semos fuerais/seis fueran/sen
155
IMPERATIVO
ve id
GERUNDIO
yendo
OIR INDICATIVO
Presente oigo oyes oye oyen
SUBJUNTIVO
Presente oiga oigas oiga oigamos oigis oigan
IMPERATIVO
Presente oye
oyendo
OLER INDICATIVO
Presente huelo hueles huele huelen
SUBJUNTIVO
Presente huela huelas huela huelan
huele
Comunicaci
IMPERATIVO
GERUNDIO
ANNEX 4
156
PODER INDICATIVO
Presente puedo puedes puede Futuro podr podrs podr podremos podris podrn Condicional podra podras podra podramos podrais podran Pretrito indefinido pude pudiste pudo pudimos pudisteis pudieron
SUBJUNTIVO
Presente pueda puedas pueda puedan Pretrito imperfecto pudiera/se pudieras/ses pudiera/se pudiramos/semos pudierais/seis pudieran/sen
ANNEX 4
IMPERATIVO
puede
GERUNDIO
pudiendo
PONER INDICATIVO
Presente pongo Futuro pondr pondrs pondr pondremos pondris pondrn Condicional pondra pondras pondra pondramos pondrais pondran Pretrito indefinido puse pusiste puso pusimos pusisteis pusieron
SUBJUNTIVO Presente ponga pongas ponga pongamos pongis pongan
Pretrito imperfecto pusiera/se pusieras/ses pusiera/se pusiramos/semos pusierais/seis pusieran/sen
IMPERATIVO
pon
Comunicaci
PARTICIPIO
puesto
TRAER INDICATIVO
Presente traigo Pretrito indefinido traje trajiste trajo trajimos trajisteis trajeron
SUBJUNTIVO
Presente traiga traigas traiga traigamos traigis traigan Pretrito imperfecto trajera/se trajeras/ses trajera/se trajramos/semos trajerais/seis trajeran/sen
157
GERUNDIO trayendo
VALER INDICATIVO
Presente valgo Condicional valdra valdras valdra valdramos valdrais valdran
SUBJUNTIVO
Presente valga valgas valga valgamos valgis valgan
Futuro valdr valdrs valdr valdremos valdris valdrn
IMPERATIVO
vale o val
Comunicaci
ANNEX 4
Mdul com Lectura de la imatge

mbit de la Comunicaci
Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia Direcci General de Formaci dAdults

6 Lectura 04

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

6 Lectura 04

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Graduat en Educaci Secundria

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

ngela Miquel i Anglarill Directora general de Formaci d'Adults

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

Quadre de continguts MDUL 06 LECTURA DE LA IMATGE

Per aprendre El missatge audiovisual. Llengua i societat

Abreviatures, sigles, acrnims i smbols.

Em Ho sembla sabria que ho s explicar

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

algunes irregularitats dels verbs de la 1a i 2a conjugaci i els verbs irregulars en castell.

La imatge com a forma dexpressi. Elements

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

Fotografia J. Pons c. 1910 Arxiu Pep Calls

La informaci i el missatge audiovisual

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

actua tu actu ell actuem nosaltres actueu vosaltres actun ells

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

Caure queia queies queia quiem quieu queien

Coure coa coes coa coem coeu coen

(Fes les activitats daprenentatge 7, 8, 9, 10, 11 i 12)

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

supe era tuve traje vine vuelva

(Fes lactivitat daprenentatge 13)

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

Els pronoms febles

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

Ho demanava. Ho expliquen. Ho va llegir. Ho va donar. aix/all

T escribes una carta. CD

Vi a tu hermano. > Lo vi. Vi la pelcula. > La vi.

4. LXIC Registres ds. Tecnicismes, vulgarismes, tabs i eufemismes

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

Pensa una mica en aquestes qestions que et plantegem:

ELS MISSATGES AUDIOVISUALS

paraula tab cncer parir sexe femen sexe mascul

(Fes les activitats daprenentatge 20, 21, 22, 23 i 24)

d) Cmo era el trabajo de los reporteros aos atrs? Cmo es ahora?

e) Qu diferencia hay entre la pura informacin y el periodismo profundo?

f) Qu significa que la informacin se ha convertido en un espectculo?

b) Quines terminacions tenen cadascuna?

c) Posan tres exemples de cada.

Infinitiu cobrir conixer crrer coure creure desaparixer

No em diguis la veritat, no vull saber la veritat.

Tens el llibre blau? s que necessito el llibre blau.

Quan obris la porta no toblidis de tancar la porta.

Vaig veure lEncarna a la plaa i vaig saludar lEncarna.

El dentista tobre la boca, et mira la boca, et remena la boca i et fa un mal terrible.

Hi ha gent que vol manar i hi ha gent que no vol manar.

Si dius aix davant de tothom ning no es creur aix.