TALLER DEXPRESSI Anlisi dun curtmetratge

TTOL CURTMETRATGE

Nom: Alfonso Snchez Cabrero Data: 4-11-11 Curs: 6

"ALMA" de Rodrigo Blaas

ASPECTES FORMALS 1. Qu veiem? a. Personatges. Alma s la protagonista i de personatges secundaris hi podem trobar el ninot de la bici i totes les nines que hi havia a la botiga(entre elles la que se sembla a Alma). b. Vestuaris. Sn vestuaris de lactualitat. Anaven amb armilles, jaquetes i altres vestits que abriguessin, ja que, era hivern. Alma portava una armilla rosa, una bufanda, i uns pantalons llargs que abrigaven. c. Ambients. Al carrer on Alma passejava era una mica abandonat, segurament perqu era hivern, feia fred i la gent no es movia de casa. d. poca (temps). Feia pensar que era al segle 21 perqu tots els carrers, les cases, sassemblaven molt a les de l actualitat. e. Escenografia (decorats i utensilis). El poble era recobert de neu, ja que, era hivern. Les cases eren bastant grans i grises, gaireb totes tenien xemeneia. La botiga es podia veure que de la manera que estava decorada podia ser duns 50 anys enrere. Estava ple de nines. 2. Com ho veiem? a. Plans. Al principi del curt, quan veiem sencera tota la ciutat recoberta de neu s un pla general. Quan sesborren tots els noms dels que han escrit a la paret i noms queda Alma s pla detall. Quan Alma mira la nina i noms se li veu de genolls cap a dalt s pla americ. Quan la nina mira Alma noms se li veu la cintura, per tant, s pla mig. Quan Alma va a collir la nina i noms se li veu la cara s primer pla. b. Punt de vista. Gaireb tot el curt hi ha punt de vista objectiu perqu ho veiem des de fora. Per quan Alma es queda atrapada dins la nina i ho veiem com si fssim ella s punt de vista subjectiu. c. Moviments de cmera. Quan la cmera no s mou i els nics que ho fan sn els personatges s moviment de cmera fixa. Quan veiem a Alma caminar i la cmera fa una volta sobre si mateixa s panormica. Quan s veu que Alma cada vegada sallunya ms vol dir que la cmera est tirant cap endarrere i, per tant, s travelling frontal. En aquest curt no sha vist travelling lateral perqu la cmera mai sha mogut lateralment. Tampoc sha vist cap moviment de cmera lliure, perqu la cmera en cap moment no ha seguit un ordre concret.

d. Enquadrament. Gaireb sempre veiem enquadrament normal perqu la cmera est ms o menys a laltura dels ulls dels personatges. Quan la cmera era a dalt i es veia tota la ciutat s picat. En canvi quan es veu que la nena intenta agafar la nina que s a dalt seu s contrapicat. No hi podem veure cap zenital perqu en cap moment la cmera s a dalt de tot o al sostre. 3. Com ho escoltem? a. Sons. Un dels sons que es poden destacar s el so del bici quan xocava contra la porta que cada vegada que Alma sacostava ms a la nina el soroll era encara ms sorolls. b. Dilegs. Els dilegs no calen perqu els sorolls ja ens deien bona part del que estava passant. Un exemple s el del ninot de la bici, quan Alma sanava acostant en comptes de avisar-la (que no podia), anava fent ms soroll amb la porta, per a que Alma sassabents dels perills que li podien passar si agafava la nina. c. Msica. Quan entrava a la botiga era una msica dintriga, quan senfadava no era alegre i quan estava contenta era de tranquillitat. Per la msica sempre era la mateixa. Quan Alma sapropava a la nina la msica saccelerava ms. La msica est composta per un grup de msics anomenats la mastretta. d. Narrador. No nhi cal perqu amb la msica ja en tenim prou. O sigui que la msica i la cara que fica Alma quan est enfadada, contenta,trista s com si fos una mena de narrador. 4. Ttols Alma va a guixar la paret amb el guix el seu nom igual que molts nens que ho havien fet. Desprs sesborren tots els noms i noms queda escrit el nom de ALMA. CONTINGUT 5. De qu tracta el curt? Tracta duna nena que es deia Alma que anava passejant quant de sobte va veure una paret plena de noms i un guix. Ella per fer igual que els altres tamb va guixar el seu nom. Tot seguit va veure una nina dins duna botiga que sassemblava molt a ella. Va tenir ganes dentrar-hi. Alma va intentar obrir la porta per estava tancada. De la rbia que li va entrar va tirar una bola de neu a la porta. Quan ja se nanava molt decebuda,per sorpresa per ella la porta es va obrir sola. Quan hi va entrar i va veure tantes nines va tenir una mica de por. Igualment va avanar decidida, quan es va ensopegar amb un ninot duna bici. El ninot va anar xocant cap a la porta com si la volgus dir alguna cosa. Tot i aix va seguir a per la nina. Va veure que la nina havia desaparegut i havia anat a un altre lloc. Quan casi ja lhavia agafat el ninot picava ms a la porta per no lhi importava. Quan ja lhavia collit va tindre una estranya sensaci, la seva nima havia anat a parar al cos de la nina. No podia ser!!! 6. Quin missatge ens vol fer arribar? Que si vas sol pel carrer, no vas amb els teus pares o no hi ha ning al carrer no pots entrar a una botiga noms perqu tenies ganes dentrar-hi. A ms et pots posar en un embolic. Em sembla una bona idea el que ens vol transmetre el curt.

7. Quins sentiments ens fa arribar ? Alegria quan veig que lAlma es surt amb la seva i finalment entra a la botiga. Una mica de por quan entra a la botiga, perqu no hi ha ning i et fa pensar que passar alguna cosa negativa. Tamb tenia molta intriga pel que pods passar. 8. Quin s el conflicte principal ? I el secundari ? El conflicte principal s que Alma agafi la nina, perqu des de que la va veure va estar gaireb tot el curt intentantho. El secundari s que el ninot intenta sortir i intenta dir-li a Alma que no agafi la nina.
9.

Opini personal. Tha agradat? Per qu? Qu canviaries? Mha agradat molt perqu et fa tenir una sensaci dintriga molt divertida, perqu no saps el que passar. Magrada la msica que utilitza per fer el curt, crec que s adequada. De les coses ms boniques que he vist del curt ha estat el ttol, s molt bona la idea que han utilitzat. El que cal destacar s que el ninot intents impedir que Alma agafs la nina, s molt original. Ha estat be la imaginaci que han tingut per fer que lnima de totes les nines que hi havia fossin de persones. Lnic que potser canviaria seria el final, canviar-lo per un de millor com que totes les nines que hi havia tornessin a ser persones.