You are on page 1of 661

YAutor: Jorge Nebot Fortea. E-mail: JORGE.PUEBLA1@yahoo.

es
DIPLOMATARIO DEL APELLIDO ARENÓS
(Si crees que el título de los textos puede ser diferente ruego me lo digas y si los traduces no dudes en mandármelos)
HISTORIA DE PUEBLA DE ARENOSO

18 –DIPLOMATARIO ARENÓS. PERGAMINOS ORIGINALES EN


LATÍN DE LA FAMILIA ARENÓS (ordenados cronológicamente).

APÉNDICE
ACA = Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona)
ACV = Arxiu de la Catedral (Valencia)
AHN = Archivo Histórico Nacional (Madrid)
ARV = Arxiu del Regne de València (Valencia)
APDC = Arxiu Provincial de la Diputació de Castelló
AHPT=Archivo Histórico Provincial de Teruel
DIETARI=Dietari de varies coses sucseides en lo Reyne de Valencia y en altres parts. Escrites per un
capella del Rey don Alfonso el V de Arago. Fins al any 1478.
AHPZ=Archivo Histórico Provincial de Zaragoza

LEYENDA:
En naranja: archivos relacionados al señorío de Arenós
En azul: archivos relacionados al señorío de Andilla, Cheste, Torres Torres, Azuebar, Gestalcar, ...
En marrón: archivos relacionados al señorio de Montornés, Borriol, Benicásim, ...
En verde: archivos relacionados al señorio de Alberique,Beniparrell, ...
En rojo: archivos relacionados a Pedralba
En negro: otros archivos dispersos
# : Itinerario de Ximén Pérez de Arenós, lugarteniente general del rey en Valencia.
* : Itinerario del Saiyid Abu Zayd, último rey almohade de Valencia.

ESTAS PÁGINAS ESTÁN ESCRITAS PARA SER VISTAS A TRAVÉS DE INTERNET, POR ELLO, CON
LOS ACTUALES SISTEMAS DE BÚSQUEDA DE PALABRAS PRESCINDO DEL ÍNDICE.
- 1142, Noviembre:
Creación del Consejo y otorgamiento del Fuero de la Villa de Daroca por parte del Rey Ramón Berenguer
IV marcando la delimitación territorial
[97] Ego, comes Raymundus Barcilonensis et princeps Aragone, concedo et otorgo istam cartam et istum forum
et quidquid boni invenerint de his decem annis et do illis istos terminos de Villa Feliç ad Atea, a Cemballe, a
Cubelo, a Cubellego, a Çafra, a Rodenas, a Sancta Maria, a Castiel Savib, a Demuz, a Serreilla, ad Alpuent, a la
Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin, ad Vesa, a Fonte de Tosos, a Villa Nova, a Longares,
a Consuelda, a Codo, a Miedes, istas prenominatas cum suis terminis.
Sunt testes: Lop Lopet, Artal, Arpa, Fortun Açtenaret, Garcia Sanz de Vesa, Deus Adiuda, Petro Martin, senior
de Almaçan, Arnaldus Estopa[nnan], Guillem de [Sobirat], Berenguel de Barcilona, Mir de Luçan, Fortun
Garcez, maiordomo, Enec Sanç de Siarc, Sancius Enegones, senior de Daroca, Bernardus, episcopus
Cesaraugustanus.
Dominante comite Raimundo in Barcilona et in Aragona et in Cesaraugusta. Regnante imperatore Leonis in
Toleto et in Soria et in Calaforra et in tota Castella.
Facta carta mense novembris, era MLª Cª LXXXª.
Signum + Raimundi comes.
Qui voluerint corrumpere hanc cartam vel confringere, rupta sint viscera eius et veniat super illum maledictio Dei
et Sancte Marie [et omnium] sanctorum [et sic male]dictus et anatematizatus cum Iuda traditore et cum Datan et
Abiron in inferno habeat mansionem. Amen.
Signum regis + Ildefonsi.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1148:
Del 1148 hemos visto un documento real en que se da á Pedro Alviantir un horno en Toledo. «Facta carta in
Maradia quod obierat imperatrix Bereagaria in Valentía et ipse imperator erat iturus ad victoriam de rege Lupo,
prenorainato imperatore imperante in Tolcto, Saragoza, etc-, Goter Fernandez conflrmat, Men Aben Lampader
coníinnat; Gutcr Pctriz do Arenoso conflrmat, etc. {Biblioteca Nacional de París, Fondo Español).
https://bibliotecadigital.jcyl.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?
path=10065393&posicion=1&registrardownload=1
Fuentes para la historia de Castilla, los P.P. Benedictinos de Silos.

- 1177, 1 octubre. Teruel.


Alfonso II repuebla Teruel indicando los límites de su Comunidad de Aldeas.
A.H.P.T. Concejo de Teruel. Traslado notarial otorgado por Bernardo Plaza, notario de Teruel, el 18 de junio de
1443. Procede de Gargallo: Documentos del Archivo Municipal de Teruel (Tesis de Licenciatura inédita).
Publicado por: M.ª L. Ledesma Rubio, Cartas de población del Reino de Aragón en los siglos medievales.
Documento n.º 111. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1991.
“Donativum et mercedem domini regis Aragonum. Ea propter sit notum cunctis presentibus et futuris quod nos
A(lfonsus), Dey gracia rex Aragonum, comes Barchinone, marchio Provincie, libenti animo et voluntate
spontanea, ad exaltacionem sancte christianitatis et ad persecuciones inimicorum crucis Christi, facio atque
populo quamdam villam in loco qui dicitur Turolium. Et ut venientes habitatores et populatores ibi tucius ac
libencius habitent et alii venire desiderent, hanc cartam populacionis et consuetudinis et franchitatis illis concedo
et facio et ea, que ibi scripta sunt et erunt a modo per me et omnes succesores meos, fideliter imperpetuum
valituram. De terminis Turolii. In primis populatoribus Turolii, qui modo sunt et qui venturi sunt postea, dono et
concedoomnes supscriptos terminos liberos et inmunes, scilicet de Podio Sancti Genesii usque ad Signam et de
Signa usque ad sierram de Rochas et deinte ad Motorritam et de Motorrita usque ad talayam de Visiedo, de talaya
de Visiedo al talayam de Reyello et deinte, sicut vadit illa sierra de Cerberola, usque al molendinum Marchi de
Parras et, sicut tenet illa sierra que est infra Covas et Ramblam et exiit infra Portellum Rubeum et Fontem
Ferratam ad collen in antea, sicut vertunt aque, ad collatum et infra Torreziella ad Fontem Ferratam et deinte infra
Securam et Villam Novam per medium montem et exiit ad Moralem que es tota nostra, et deinde ad vallem quod
dicitur de Cogorro per serram superius usque ad canatam de Armillis et ad sierram de Alcofoll et ad cabescum de
Pozuelo et deinte per vallem al villarem de Junqueras et per serram de Cortes usque ad OVONCIELLO et per
serram ad Pignam Corvi et per covas Sancti Dominici, que sunt nostre, sicul exiit ad Fontem Salicis et ad
Villarem Rubeum et ad podium Petri Eximeni et ad Pignam de Cit, usque ad serram de Utrillis, sicut dividit
terminus Alcaniçii, et deinde ad Pignam Gulosam usque ad Arenosum et ad montem Alguaram et ad la cavam de
Xerica et ad Bexix et ad Alpontem et ad Pedem Muli et ad fontem de Canegrali et ad Roenales et ad talayan
Sancte Marie de Albarracino et reddiit ad podium Sancti Genasii, ut predicti populatores Turolii dictos terminos
cum omnibus suis pertinenciis, heremis et populatis, planeis et montaneis, herbis el lignis, aquis et rivis et
fontibus, gipsariis et lapicinis, cum suis exitibus et regresibus habeant imperpetuum franchos et liberos et
inmunes in suas proprias hereditates, ut inde faciant omnes proprias voluntates ipsi et sui filii et omnis eorum
generatio per cuncta secula sine fine, set tamen salva fidelitate mea et de omni posteritate mea per cuncta secula,
sicut decet. Sed est aciedum quod in hiis terminis retineo ad meum dominium Sanctam Eulaliam cum omnibus
suis terminis et directis, Isti supradicti moiones omnibus vicinis et populatoribus Turolii sint de salvo. Item, dono
atque concedo dictis populatoribus omnes illos foros et consuetudines quos michi quesierint et ad eorum
utilitatem deinde querere valeant ullo modo.
Datum Turolii, kalendas octobris era M.ª CC.ª quarta decima”.

Els límits del regne, Enric Guinot.

El límite de seguridad de las correrías cristianas la formaba la villa de Albentosa puesto que al establecer la parte
que correspondía a quien apresara ganados se señala un plus para las presas de ganado efectuadas de Albentosa
en adelante prueba del mayor peligro existente al atravesar este límite.
“...de ovibus accipiant tricesimum et de vaccis decimum, et si infra has metas illum excusserint : de Albentosa in
antea, de unoquoque grege accipiant insuper X. arietes«.

- 1208-3-6, Teruel 6
Pedro II de Aragón dona a la Orden Militar de Alcalá el lugar denominado Cuevas de Domingo Arquero
con todo su dominio e indicando y precisando sus derechos y límites.
ADG, H-257, nº 4. A.
ADG, H-257, nº 3, Petit Cartulaire de papier, ff. 1v-2r. B.
ADG, H-7, Cartulaire de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, f. 1v. C.
ñADG, H-8, Rouleau de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, doc. nº 33. D.
Cit. M. SMANIOTTO, CPEI, nº 43, p. 22.
In Christi Nomine. Sit notum cunctis quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonie et comes Barchinone, attendentes
multa grata utilia et necessaria seruicia que ordo Silue Maioris et fratres de Alcala semper michi et terre mee
fecerunt et faciunt, ob remedium anime mee omniumque predecessorum meorum ad exaltationem fidei christiane
et ad confusionem inimicorum crucis Christi, cum hac presenti scriptum in perpetuum ualitura, corde bono et
spontanea uoluntate, damus et concedimus et laudamus ad populandum uniuersis fratribus de Alcala presentibus
et futuris locum illum qui dicitur las couas de Dominico Arquero, que sunt subtus castrum de Linars, cum his
terminis et affrontationibus inferius scriptis: ex una parte est riuus qui nascitur a radice castelli de la Moschorola
et cadit in riuo de Linars, et de alia parte el cerro qui uenit de penna [Calba] et cadit in eodem riuo de Linars, ex
tercia parte el cabeço qui dicitur de Lacalador los prados de illa cequia intus stando usque ad illos ermaniellos de
Arenos Chiliuella intus stando usque ad portam de uilla Malcha, et ex inde usque ad penna Gulosam Abingalbon
de riuus intus stando usque ad portum de Abingalbon sicut istis terminis et affrontationibus includuntur undique
iamdicte coue. Ita dono et concedo eas predictis fratribus de Alcala et ordini Silue Maioris cum omnibus terminis
RHJZ - 80-81 85
Los documentos de la Orden Militar de Alcalá de la Selva según los cartularios de la abadía aquitana de La
Sauve-Majeure

- 1212.
Document que es troba en la p CIII dels apendixs del llibre “Memorias históricas de la vida y acciones del rey
Don Alonso el noble octavo del nombre entre los de Castilla”. Es una carta de “Frater Arnoldus, Dei gratia
Narbonensis archiepiscopus” a “Arnoldo abbati cisterciensis”. Tracta de la batalla de les “Navas de Tolosa”:
“Fuit autem bellum anno domini MCCXII. Kalend. Augusti, II feria ante Magdalenae, in loco qui dicitur Navas
de Tolosa.” Llegim: “Dictum est tunc exercitu, quod Rex Valentiae patruus Miramolini…”. Es tracta de Zayd
Abu Abd Al·lah, el pare d´Abuzeit, que fon rei de Valencia de 1190 a 1213.

- 1224, 23 mayo. Zaragoza.


Jaime I, rey de Aragón, concede licencia a Teresa, mujer de Pascual Destui, para que pueda entregar
libremente la iglesia de Santa María, que ella misma mandó edificar en Zúfera, y el hospital de pobres, sito
junto a aquella, a la Orden que ella quisiera.
AMC. Leg. núm. 3. Original. Pergamino.
Publ.: UBIETO, Agustín, Documentos de Casbas, núm. 36. HUICI, A. y CABANES, M.ª D., Documentos de
Jaime I de Aragón, I, núm. 54.
In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus
Montispesulani, ob remedium et salutem anime nostre et parentum nostrorum, per nos et ones successorum
nostrorum cum hac presente carta perpetuo validamus et plenam concedimus licentiam et potestatem tibi Taresie,
uxori quondam de Pascual Destui, quod dones et donare possis libere et absolute et sine nostro retentu et
nostrorum in pace cuicumque ordini volueris ecclesiam Sancte Marie quam tu de propriis facultatibus tuis
hedificasti in villa de Zufera, in placia quam tibi dedit dominus Petrus, inclite recordationis rex Aragonum pater
noster, et hospitale iuxta eandem ecclesiam per te hedificatam in pauperum receptionem. Ita quod cedo ille
cuicumque in predictam tradideris et donaveris dictam ecclesiam et hospitalem cum omnibus que ad ea pertinent
et pertinere debent, habeat plenarie et teneat potenter et pacifice possideat et quiete ad Dei servitium et honorem,
et faciat ecclesiam detentari et ad recipiendum pauperes hospitalem teneat condirectum.
Datum Cesarauguste, Xº kalendas iunii anno Domini Mº. CCº. XXº. Quarto, era M.ª. CCª. LXª. Secunda.
Signum (signo) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani. (1ª col.) Huius
rei testes sunt: Nuno Sancii. Petro Ferrandi Sancte Marie de Albarrazino. (2ª col.) Petrus Aunes. Martinus
Eximini de Aivar. Ferrandus Didaci. (3ª col.) Pelegrinus de Bolas. Rotlandus Layni. Petrus Petri iusticia
Aragonum. Sig(signo)num Bertrandi de Villanova qui mandato domini regis et Guillelmi Rabatie, notarii sui,
hoc scribi fecit loco, die, anno et era prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con aragón. Mª de los Desamparados Cabanes percourt.

- 1224, juny 16. Zaragoza


Jaume I confirma a l'orde de Calatrava la possessió del castell de Alcañiz, que tenia per donació dels
seus avantpassats.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Pergaminsde Jaume I, nº 232. Original
Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de Mª de losDesamparados Cabanes Pecourt:
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2009, document 12
In Christi nomine.
Notum sit cunctis quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani,
bono animo et gratuita voluntate, per nos et successores nostros laudamus, concedimus et perpetuo confirmamus
vobis fratri Gonzalbo Iohannis, magistro, et fratribus Calatrave castrum et villam de Alcanicio cum aldeis et
terminis et pertinenciis suis et omnia alia que habetis et habere debetis in regno nostro, dono et concessione bone
memorie Ildefonsi avi nostri ac Petri regis Aragonum, patris nostri, et teneatis ea omnia ad fidelitatem nostram,
salvis nobis pace et guerra contra paganos, sicut in cortis antecessorum nostrorum pleniter continetur. Ita tamen
quod non possitis aliquid de predictis reddere, tradere, stabilire vel donare nec alio modo alienare alicui persone
laice vel seculari sine nostra licencia speciali.
Datum Cesarauguste, XVI kalendas iulii era M. CC. LX. secunda.
Signum + Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani.
Huius rei testes sunt: Nuno Sancii. Petrus Ferrandi de Albarrazino. Lupus Ferrencus de Luna. Petrus Pomar.
Furtunius Aznariz. Garsias Pardi. Ferrandus Zapata. Sancius de Orta. Pelegrinus de Bolas. Rodericus Eximini de
Lusia. Ferrandus Didaci. Ferrandus Petri de Pina. Fortunius Lupi de Sadava. Petrus Petri, iusticia Aragonum.
Sig+num Bertrandi de Villanova qui … hoc scribi fecit loco, die et era prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 001442

- *1224. Moia.
Abu Zayd de Valencia prestó vasallaje a Fernando III.
Chronica regum Castellae. Pág. 66.
Veniens igitur dictus Aceit de Valencia ad dominum nostrum regem ad uillam, que dicitur Moya, ibidem factus
est uasallus domini nostri regis, cunctis qui aderant uidentibus, et manum eius osculatus est, et pactum firmatum
est inter eos, quod postea idem Aceit de Valencia tanquam uilis apostata nulla iusta causa ductus dirupit. Sequenti
uero anno […] rex Biacie occurit ei et factus est uasallus eius ipse et filii sui, et inseparabiliter adhesit ei et usque
ad mortem […] omnes dampna multa inferebant Sarracenis cum rege Biacie, cui iam multi milites, qui dicuntur
alaraues, adherebant […] Tunc autem fere omnes uille et castra, que erant inter Cordubam et Yspalim, conuerse
sunt ad regem Biacie et ipsum in dominum receperunt. Tandem uero Corduba, nobilis et famosa ciuitas, eundem
in regem recepit, et se ipsius dominio subiugauit, capto rege proprio et in uincula compedito, fratre scilicet regis
Yspalensis […] Dominus autem Valencie, qui Aceit vocatur, iam tunc recesserat, rupto federe sine causa, a
domino et amicitia regis nostri […]
Regem Biacie, tamquam uasallum suum conuenit, iubentis usus imperio, ut ei munitiones daret […] iuxta pactum
inter eos scriptum et firmatum.
Comperto rex idem cum paucis aufugit ; quem Cordubenses insequentes consecuti sunt iuxta castrum, quod
dicitur Almodouar, ubi decapitauerunt eum, et caput eius miserunt regi Marroquitano, inimico eius capitali, qui de
Yspali non multis diebus ante transierat in partes de Marrocos. Quod ut oblatum est ei, sicut asseritur a multis,
virga, quam tenebat in manu, percussit, verbis contumeliosis usus in dedecus ipsius et tocius parentele eius. Cui
cum respondisset aspere quidam frater regis Biacie, percussus est ab ipso rege Marroquitano cum gladio, et sic
orta seditione multi ex utraque parte cede mutua occubuerunt.
La traducción es la siguiente : «Vino, pues, Aceit de Valencia junto a nuestro rey a la villa de Moya, y allí mismo se hizo vasallo suyo,
viéndolo todos los que estaban presentes, y besó su mano, y se firmó entre ellos un pacto, que posteriormente el propio Aceit de
Valencia, como vil apóstata, rompió sin causa justa. Al año siguiente […] le salió allí al encuentro el rey de Baeza y se hizo vasallo suyo
él en persona y sus hijos, y se le unió de forma inseparable y hasta la muerte […] Todos inferían mucho daño a los sarracenos junto con
el rey de Baeza, al cual se unían ya muchos soldados, que son llamados alaraves […] Entonces casi todas las villas y castillos, que hay
entre Córdoba y Sevilla, se volvieron al rey de Baeza y lo aceptaron como señor. Por último Córdoba, noble y populosa ciudad, lo
recibió como rey y se sometió a su dominio, después de capturar y poner en cadenas a su propio rey, hermano del rey de Sevilla […] El
señor de Valencia, que se llama Aceit, roto ya entonces sin causa el pacto, se había apartado del dominio y amistad de nuestro rey […]
conminó al rey de Baeza, como vasallo suyo, a que le entregara las fortificaciones que él quisiera elegir del reino cordobés que
recientemente había adquirido, según el pacto escrito y firmado entre ellos […] El rey huyó con unos pocos, pero los cordobeses lo
persiguieron y alcanzaron junto al castillo de Almodóvar, donde lo decapitaron. Enviaron su cabeza al rey marroquí, enemigo capital
suyo que, no muchos días antes, había pasado de Sevilla a las tierras de Marrakech. Cuando le fue entregada la cabeza, el rey marroquí,
según muchos afirman, la golpeó con la vara que tenía en la mano, profiriendo palabras injuriosas en su deshonra y en la de toda su
parentela. Y como un hermano del rey de Baeza le respondiera ásperamente, el rey marroquí le golpeó con una espada, y así se originó
una sedición y muchos, de una y otra parte, perecieron dándose mútuamente la muerte».
El vassallaje del rey de Valencia fue roto poco después.
…Aceit… iam tunc recesserat, rupto federe sine causa, a dominio et amicita regis nostri.
Chronica regum Castellae. Pág. 68.
- *1225, 27 marzo. Moia.
Reunión de Fernando III con Abu Zayd.
... anno regni mei octavo, eo videlicet anno quo Rex Valentiae veniens ad me ad Moyam, cum aliis prepotentibus
terrae suae mauris, devenit vasallus meus, et osculatus est manus meas.
Fernando III, II, nº 203, pp. 244-245. J. González.

- 1225, 21 mayo.
Vasallaje tributado al santo rey don Fernando por los sultanes de Valencia y Baeza.
Archivo de dicho convento, Burriel, Memorias para la vida del Santo Rey don Fernando, pág. 351.
En el nombre de Dios.—Conoscida cosa sea á todos los homes, los que aqui son agora, é los que an de ser, como
yo cuende don Gonzalo, en uno con mi muger la Condesa doña Maria, é con mis fijos Diego Gonzalvez, é Nuño
Gonzalvez, damos á la Condesa doña Mencia, abadesa de San Andrés de Arroyo, y al convento, y á la casa de
San Andrés de Arroyo, damos y otorgamos el cahelo, y la heredad de Santibañez, decia quanto y habemos, et nos
pertenece voz y heredad, poblado y por poblar, prados é tierras, con montes, é con fuentes, é con entradas, é con
tendas de visa, é con quanto y devemos adaver, damos por nuestras almas, las penas del infiernotemiendo, y la
heredad del paraiso codiciando, y si alguno de nosotros. Si. Facta carta M.CC.LXIII noctu die iiii fra. x. kal.
junii, regnant rege don Ferrando en Toledo, y en Castiela, con su muger la regna donna Beatriz, é con su madre la
regna donna Berengue
la, sennora ó poderosa en Castella.
Alferez del rey don Xptoral de Faro.
Mayordomo en casa del Rey don Gonzalo Roiz.
Merino mayor don Gonzalo Gonzalez de Zavallos.
En Palencia obispo don Tello.—En Burgos don Mauricio.
Yo cuende don Gonzalo sobre todo esto priendo C. mrbs. en Robras.
Esto fué el anno que el rey don Ferrando entró en tierra de moros, é ganó por vasallos al rey de Valencia, é su
hermano el rey de Baeza.
(Está escrito en pergamino, y tiene un sello de plomo pendiente de seda verde y amarilla é pajiza texido: á una
parte un caballero, y alrededor «Sigillum Regis Ferrandi; y á La otra un canastillo, y alrededor Rex Toleli et
Castelle».)
Estado social y político de los Mudejares de Castilla: considerados en sí ...Francisco Fernández y González

- *1225. 26 mayo. Moia.


Confirmacion por el santo rey don Fernando de la gracia concedida por su abuelo en Palencia á 6 de los
idus de marzo, era 1227, que es año de 1189, dando á la orden de santiago la mitad de lo que el rey percibia
por el precio de la redencion de cautivos (año de 1225)
Bullarium ordinis Sancti lacobi, Anno MCCXXV. Scrip. I.
Per praesens scriptum tam praesentibus, quam futuris notum sit ac manifestum, quod ego Ferrandus Dei gratia
rex Castellae, et Toleti, unacum uxore mea Beatrice regina, et cum filiis meis Alfonso, Federico et Ferrando,
exassensu, et beneplacito dominae reginae Berengariao genitricis meae, facio cartam confirmationis,
concessionis, et stabilitatis vobis Ferrando Petri, Magistro ordinis militiae S. Iacobi, vestrisque successoribus, et
fratribus eiusdem ordinis praesentibus, et futuris perpetuo valituram. Confirmo vobis itaque privilegium, quod ab
avo meo illustri rege Aldefonso fel. memoriae, inveni conditum in hunc modum.
Quoniam sanum est, et Languori medetur animarum, peritura pro aeternis commutare, et pro coelestibus mundi
divitias labentes impartiri, id circo ego Aldefonsus Dei gratia rex Castellae, et Toleti, una cum uxore mea Alienor
Regina, et cum filio meo Ferrando, ut iustorum bona multiplicem, et Iacobitanis ordinis militiam nostrae fidei
defensorum sustentationem augmentem, facio cartam donationis, concessionis, et stabilitatis Iacobitano ordini, et
militiae, et vobis Sancio Ferrandi eiusdem ordinis instanti Magistro, vestrisque successoribus, et omnibus
fratribus vestris eiusdem ordinis praesentibus, et futuris perpetuo valituram. Dono itaque vobis, et concedo
medietatem omnium redemptionum, quae ad meum ius spectant, iure haereditario percipiendam perpetuo de
omnibus Mauris captivis, valituris mille aureos, aut ultra, de quotcumque vos ceperitis, vel homines de Ucles, vel
de alia quacumque haereditate vestra captivaverint. Si quis vero hanc cartam in aliquo infringere, vel diminuere
praesumpserit, iram Dei omnipotentis plenarie incurrat, et Regiae parti mille aureos in cauto persolvat, et
dampnum, quod vobis intulerit, dupplatum restituat. Facta carta apud Palentiam, era M.CC.XXVIII, vi. idus
martii, secundo anno postquam Serenissimus Aldefonsus rex Castellae, et Toleti Aldefonsum regem
Legionensem cingulo militiae accinxit, et ipse Aldefonsus rex Legionis osculatus est manum dicti Aldefonsi regis
Castellae, et Toleti. Et consequenter, paucis diebus el apsis, saepedictus Aldefonsus illustris rex Castellae et
Toleti, Romani Imperatoris fllium Conradum nomine, in novum militem accinxit, et ei filiam suam Berengariam
tradidit in uxorem.
Supradictum ergo privilegium ego Ferrandus rex praedictus confirmo, et roboro, mandans, et firmiter statuens,
quod ratum, et stabile omni tempore perseveret. Si quis vero hanc cartam nostrae confirmationis in aliquo
infringere , vel diminuere praesumpserit, iram omnipotentis Dei plenarie incurrat, et Regiae parti in cauto
persolvat mille aureos, et dampnum super hoc illatum restituat dupplicatum. Facta carta apud Toletum xxvi. die
maii, era M.CC.LX tertia, anno regni mei octavo. Eo videlicet anno quo Zeyt Abuzyt rex Valentiae accedens ad
me apud Moyam devenit vasallus meus, et osculatus est manus meas.
Et ego predictus rex Ferrandus regnans in Castella, et Toleto, hanc cartam, quam fleri iussi, manu propria roboro,
et confirmo.
Rodericus Toletanae Sedis Archiepiscopus Hispaniarum Primas conf.
Dominus Infans Alfonsus frater Regis conf.
Mauritius Burgensis Epus. conf.
Tellius Palentinus Epus. conf.
Lupus Segontinus Epus. conf.
Melendus Oxomensis Epus. conf.
Dominicus Abulensis Epus. conf.
Ioannes Calagurrit. Epus. conf.
Lupus Conchensis Epus. conf.
Dominicus Placentinus Epus. conf.
Alvarus Didaci conf.
Alfonsus Tellii conf.
Rodericus Roderici conf.
Garsias Ferrandi Maiordomus Reginae Berengariae conf.
Suerius Tellii conf.
Rodericus Gonzalvi conf.
Guillelmus Gonzalvi conf.
G. Petri conf.
Ioannes domini Regis Cancellarius AbbasVVallisoleti conf.
Gonzalvus Roderici Maiordomus Curiae Regis conf.
Lypus de Faro Alferiz Regis conf.
Estado social y político de los Mudejares de Castilla: considerados en sí ...Francisco Fernández y González

- #1225, 19 Desembre. Calatayud.


Confirmació que Jaume I otorgà al Sant Sepulcre de Calatayud, i al seu prior Berenguer, de tots els
privilegis, franqueses i béns adquirits.
AHN, Pergamins del Sant Sepulcre de Calatayud.
Datum apud Calataiub XIIII Kalendas ianuarii anno dominice incarnacionis MCCXXº quinto, Era MCCLXª
tercia.
En foren testimonis Pere Fernandez d´Albarracín, el majordom d´Aragó At de Foces, Pere Artés d´Aguilar,
Garcia Perez d´Aguilar, Assalit de Gudal, Pere Sessé, Lope Ximén de Lusia, Garcia Perez de Meitat, Ximén
Perez i Pere Perez, justícia d´Aragó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

-1225:
Bairén . Es un dels castells d´Al-Andalus. D'una poesia d'Ibn al-Abbār en la qual lloa el sayyid Abū  Zayd,
quan la gent de Bairén es va sotmetre al seu fill, el sayyid Abū Yaḥyā Abū Bakr l'any 622 /1225:  
Déu meu! La fortalesa de Bairén i la seua glòria als segles passats! S'ha humiliat i obeeix el decret del destí
tement un terrible atac, el més espantós assalt.)
S'ha sotmès, la del cim altiu, malgrat el famós recinte que abans tenia. Si hagués persistit a enfrontar-se un segon
cop, s'hauria convertit en ruïna i destrucció.] T'ha estès una mà, Abū Zayd, amb sa submissió, tement un dels teus
famosos assalts.
Has confirmat amb satisfacció i perdó el seu desig, com ordenà el decret del destí.] Has mostrat la teua
generositat concedint-li amb cara afable el perdó que et demanava.]
Al-ḤImyarī; Ibn al-abbār
València àrab en prosa i vers. Ana María Labarta Gómez,Ma del Carmen Barceló Torres,Josefina Veglison Elías
de Molins

1226:
d. BLASCO Y d. Artal de Alagón a causa de ciertos disgustos habidos con su legítimo rey D.Jaime, vinieron a
refugiarse a Valencia, acompañados de algunos parciales suyos. Buenos servicios debieron de prestar a Abuzeyt
los aragoneses, si hemos de creer lo que cuenta la Crónica del propio D. Jaime, y según se confirma por el hecho
de que, reconciliados D. Blasco y D. Artal con su soberano dos años después, apenas abandonaron al caudillo
musulman, cuando se vio este envuelto por su rival Zaen y obligado a salir de la capital del estado valenciano.
Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de Castilla y de Ceit Abuceit

- 1227, 3 septiembre:

- *1228, 29 de agosto:
Fueron decapitados en la plaça de la Figuera de Balansiya tras predicar infructuosamente el Evangelio. El
hecho acaeció en el terreno hoy ocupado por la confluencia de la plaza de la Reina con la calle del Mar.
Fallecían en Valencia dos hermanos franciscanos formados nada más y nada menos que con el fundador de la
orden que profesaban, San Francisco de Asís. Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato fueron dos mártires de
origen italiano que dieron su vida en un histórico lugar de la urbe ya desaparecido, la medieval 'plaça de la
Figuera', quizá de otro nombre en época islámica.
El Archivo, Roqué Chabás.
Aparte de lo que D Jaime I de Aragon refire en su crónica tocante á Ceyt Abuceyt la más antigua mencion
histórica que de éste encontramos la hace el P Francisco Eximenes en su obra Regiment de la cosa pública.
Contiene ella una carta dedicatoria del autor dirigida á los Jurados de Valencia y hablando de las especiales
bellezas de dicha ciudad escribe La trentena belleza es que per gracia de nostre senyor deu aquesta ciutat es a deu
consegrada per la sanch de molts sants martirs que en ella prengueren mort per amor de jesu crist en temps que
era de infels specialment lo benavirat mon senyer sent vicent E apres dos frares sants qui prengueren martiri e
mort en la plaza de la figuera per lo darrer Rey que fonch sarahi qui stech apellat Zeyt e buzeyt lo qual sarahi dix
apres que ell fonch crestiá que los dits sants martirs li profetizaren ans que morisen que ell morria crestiá Alude
el párrafo que acabamos de trascribir al martirio que padecieron los frailes franciscamos Juan de Perusia y Pedro
de Saxoferrato de órden de Abuceyt en la que entónces se llamaba plaza de la Figuera sobre la que se fabricó
luégo el convento de monjas de Santa Tecla demolido poco despues de la revolucion de 1868 siendo por lo tanto
inexacto que fueran decapitados en la amena quinta que el Régulo moro poseia ectramuros de Valencia en el
propio sitio donde se levantó luégo el Monasterio de San Francisco Y cuenta que si este último suceso hubiera
sido verídico no lo habria desmentido el P Eximenes fraile tambien del monasterio de San Francisco de Valencia
por el honor que deberia caberle á su casa conventual al ocupar el área del que habia sido palacio del monarca
sarraceno Pero por si no bastára el testimonio de un escritor que si contemporáneo á algunos hechos de que
trataba no puede llamarse merece más fé que los posteriores toda vez que los relató apénas un siglo de realizados
viene á desmentir el aserto de Cascales el Repartimiento que D Jaime I hizo de Valencia al ganarla de los moros
1227-1228:
La toma del castillo de Bejís, al noroeste de Valencia, por los musulmanes en 1227-1228 en una epístola del
Secretario de Cancillería Ibn cAmīra
Presentamos aquí la edición árabe y traducción española de una comunicación oficial del gobernador almohade
de Valencia, el conocido sayyid Abū Zayd (Don Vicente Bellvís después de su conversión al cristianismo),
escrita por el secretario Ibn cAmīra al-Majzūmī y dirigida al califa al-Ma’mūn, en Sevilla, para darle cuenta de la
toma por parte de los musulmanes del castillo de Bejís, situado al noroeste de Valencia, en la actual provincia de
Castellón, que en ese momento estaba en manos de las tropas aragonesas al mando del capitán Gil Garcés de
Azagra.
SE INFORMA DESDE VALENCIA DE LA RECUPERACIÓN DE UN CASTILLO QUE ESTABA EN
MANOS DE LOS ARAGONESES (Finales del 624 – comienzos del 625 = 1227-1228) (… … …)1 y después:
[Esta carta] se escribe —prescriba Dios para la excelsitud de su Alteza el imam alMa’mūn una felicidad que
implique la perentoria obligación de la conquista, y su aspiración al día de la victoria como el más hermoso y
radiante— desde el castillo de Bejís (ḥiṣn Bašīŷ) 2 , en una hora de regocijo para el Islam por la decisión de sus
gentes de exaltarlo, pues le ha sobrevenido un estremecimiento de alegría porque [ahora] este [castillo] se
encuentra fuertemente aferrado a la asidera del [Islam], y la verdad ha vuelto a sus gentes, y la raíz del politeísmo
ha sido cercenada de su tronco, y los días están agitados por las albricias que han alumbrado en [su] plenitud, y
que han guiado con la más tolerable de las bridas, pues en ellos se han manifestado las señales de la protección de
Dios –¡bendito sea!– con la proclamación de al-Ma’mūn que veo que es como romper con lo habitual, y como
sacarse la espina de la infidelidad, aunque se piense que hay que tener cuidado al desojar el astrágalo (al-qatād)
3 . Así, un servidor esperó a que se presentase la ocasión de [atacar] este castillo, y estableció a su hijo cAbd
Allāh en Jérica (Šāriqa) para que tomara los pasos del valle y de la montaña y apretar el cerco al maldito Gil
Garcés (Ŷīl Karsīs) , plantando a sus hombres frente a él en [todas] las entradas del castillo [de Bejís]. De esta
manera quedó aislado en cuanto se le cortaron las provisiones de sus [aliados] cristianos, los cuales habían
reunido toda la harina posible y la habían enviado en cabalgaduras por varios caminos, y habían mandado recado
a las gentes del castillo para que un destacamento saliera a llevársela a escondidas, y así aguantar la necesidad.
Pero ocurrió que tu siervo cAbd Allāh apostó en el camino a un destacamento [de guerreros] que había
conducido [allí] durante la noche, los cuales habían sido seleccionados de entre los peones (al-ruŷŷāl) y los
caballeros (al-jayl), y éstos se cruzaron por el camino con [la recua de] las provisiones, y enseguida la alcanzaron
nada más comenzar la escaramuza, y lucharon contra ellos, pues su objetivo era apoderarse de ella, y al final los
vencieron y se llevaron el botín. Acto seguido, cAbd Allāh mandó [a decir] que el castillo sufría hambre, y que
esta partida había sido reducida por él, y la noticia llegó a un servidor [en Valencia] a prima noche, y de
inmediato salió a galope con el resto de los soldados, llamando al combate a las gentes de guerra de todas partes.
[Un servidor] partió aquella misma noche y a la salida del sol llegó a Segorbe (Šaburb) , y allí aparecieron los
[primeros] indicios de ventaja y de éxito para el ejército de los musulmanes. Luego marchó inmediatamente para
Jérica, donde encontró a cAbd Allāh al frente de sus guerreros, todos los cuales actuaban con sincera firmeza y
pura intención en la lucha contra el infiel (ŷihād). Entonces vieron que al castillo [de Bejís] no le había llegado
socorro, ni había aumentado el número [de defensores]. Y a un servidor le pareció bien que cAbd Allāh se
pusiera al frente de un escuadrón numeroso [de guerreros] experimentados en la lucha y adiestrados para el
combate, y aquel mismo día por la tarde un servidor salió con ellos hasta las afueras de Jérica, cuando ya había
llegado a los defensores del castillo [de Bejís] la noticia de los prisioneros, y pudo ver que sus gentes se
preparaban para ponerse en camino y marcharse. Al día siguiente alborearon sobre el castillo [de Bejís], y el
grueso de los musulmanes cargó contra los cristianos y los derribó con su ataque, librando contra ellos un
violento combate en el arrabal, hasta tomarlo completamente. Entonces dieron cuenta a un servidor de la
magnífica hazaña que Dios les había permitido contemplar y pidieron a este [servidor] que se reuniera con el
resto del grupo, tal como les había prometido. Así, al llegar la tarde de ayer, los infieles ya habían sentido su
debilidad, y se habían acogido para luchar detrás [de los muros] del castillo, con lo que un servidor se dio cuenta
de que la fortaleza (macqil) no tenía otro anhelo que el de aquellos que se preparan para la desgracia de la
aniquilación, y que ya han plantado sus piernas en el pantano de la muerte, y durante el resto del día decidió
[mantener] la distancia entre los combatientes4 , la que conviene que haya entre los mejores arqueros y los
hombres más valientes, y escogió a un grupo [de guerreros] para pasar la noche en las casas del arrabal y les
ordenó estar alerta, y les advirtió que no se quedasen dormidos. Y al rayar la luz del día y ocupar las gentes sus
posiciones, pertrechándose y montando [a caballo], cada grupo se puso a luchar significándose en el lugar donde
se encontraba, y se cumplieron las promesas de victoria del Generoso, que nunca falla, pues los [musulmanes]
habían soportado la amargura de la desgracia para finalmente alcanzar su dulzura, y Dios hizo que los infieles
parecieran pocos a sus ojos5 , pues habían calculado que eran treinta, más o menos, pero salieron unos peritísimos
arqueros que comenzaron a lanzar flechas sobre ellos y a apuntarles con los mensajeros de la muerte6 , y
dondequiera que aparecían las puntas de las flechas los alcanzaban y siempre que intentaban hacer un esfuerzo las
flechas los mataban, pero los más esforzados y los que llevaban armadura se 4 Aquí parece referirse Ibn cAmīra a
la organización de las filas en el combate, o a la estimación de la distancia necesaria entre la fortaleza y el sitio de
los arqueros y las catapultas. 5 Hay aquí una alusión al texto coránico (Cfr. Corán VIII, 44). 6 Es ésta una
metáfora muy usual en la literatura árabe para referirse a las flechas, a las que en la frase anterior ha llamado
“hijas de los arcos”, en otra metáfora también muy usitada. acercaron a la muralla en medio de una lluvia de
piedras, y lucharon allí por Dios con firmeza, confiando en ganar en su negocio, y removieron los sillares [del
muro], cuya fábrica se deshizo, y prendieron fuego a la puerta que se ardió como una tea. Y cuando los infieles
vieron este horror tan grande, y que iban a prenderlos con mano poderosa y a asaltarlos por la fuerza, buscaron
refugio en la gente de la [verdadera] fe7 , y les pidieron acogerse al seguro (amān), y un servidor negoció con
quienes se presentaron a él sobre el modo en que ellos le darían satisfacción, y sobre la salida que ellos le
plantearon, y se aceptó su petición tal como ellos querían, y al salir contamos a los combatientes y resultó que
eran un ciento, o más. Loado sea Dios porque ha hecho que el bien prevalezca sobre el mal8 , y porque el
Monoteísmo [del Islam] ha vencido a la Trinidad [del Cristianismo], y porque ha otorgado a este Califato, que
Dios sostenga, una conquista gloriosa que ha sobrepasado sus deseos y ensanchado sus esperanzas, que ha curado
las heridas y reprimido a los enemigos, pues con la alegría de este día ha sido sofocada la alegría de los enemigos,
y con la bendición de su gobierno se ha levantado de su lecho la victoria, que había permanecido dormida durante
mucho tiempo, y los infieles se han detenido mirando avergonzados, y ha salido el maldito hijo del traidor con el
rabo entre las patas . Y un servidor9 dejó un escuadrón de soldados y de peones para reparar las brechas de la
muralla y demoler el arrabal, que es uno de los asuntos más importantes, y se apresuró a dar orden de que se
supervisara lo que se necesitaba en el castillo de comida, de aparejos de albañilería y del resto de mejoras a las
que se ha comprometido, si hay tiempo para ello y si Dios quiere. Dios sostenga la espada de su Alteza
conquistadora de ciudades amuralladas, y que Sus dones ensanchen sus grandes esperanzas, y que no le prive de
que vaya y venga el correo [que anuncia] las conquistas, y que haga volar al águila de su victoria, y que brille la
estrella de su Eminencia por la gracia del Altísimo, y adiós.
Zaher al-SHAMMARY & Ángel C. LÓPEZ Y LÓPEZ Universidad de Cádiz HUM-385 q8zm@hotmail.com &
angel.lopez@uca.es
REVISTA EPCCM . núm. 17. 2015 . págs. 335-348 ISSN-E: 2341-3549
http://www.epccm.es/index.php?journal=epccm&page=article&op=view&path%5B%5D=296&path%5B
%5D=222
- 1229, enero.
En Valencia Ibn Al-Abbar entró al servicio del emir almohade Abu Zayd, y probablemente se casó en esa época.
Abu Yamil Zayyán b Mudafi b Mardanish, hijo del héroe local que un siglo antes se rebeló contra los
almorávides, protagoniza ahora una hazaña similar: en Safar 626/enero 1229 entró en Valencia poniendo en fuga
a Abu Zayd, quien se refugió con su secretario en Calatayud, acogiéndose a la protección de Jaime I, rey de
Aragón y Barcelona, del que esperaba ayuda para reconquistar Valencia. Pero Abu Zayd acabó haciéndose
cristiano, por lo que el quaaí decide abandonarle y volver a al-Andalus. En sus poemas refleja el anhelo que tenía
de volver a su patria, a pesar del buen trato de los aragoneses.
Sólo estuvo unos meses entre los cristianos, pues en shawwal626/agosto 1229 le encontramos en Guadix.
En tierras cristianas (Nº 9) Han dicho: Emigrar a tierras cristianas es una falta. Y yo digo: En absoluto, más bien
es un mérito. Salí por lealtad, luego volví por devoción, y elogiaron mi acto enemigos y amigos. En Quraysh
tengo un ejemplo, y es suficiente que los sageces se entendieran con el Negús.
Salvad al-andalus y otros poemas, Ibn Al-abbar. Santiago Martínez de Francisco

- *1229, 20 Abril. Calatayud.


Tractat de pau de Jaume I i lliga amb el rei sarraí de Valéncia Zeit Abuceit, prometent aquest posar en
mans de delegats de D. Jaume els castells de Morella, Penyíscola, Cullar, Alpont, Xèrica i Segorb, i pactant
sobre les conquestes a fer en el territori valencià.
ACA, Perg. 373 de Jaume I.
Manifestum sit omnibus presentibus et futuris quod nos Çeyd Abuçeyd Rex Valencie per nos et per nostrum
filium Çeyd Abahomat promitimus firma stipulatione et in bona fide uobis dompno Jacobo Dei gracia Regi
Aragonum Comiti Barchinone et domino Montispesulani et Alfonso filio uestro quod de omnibus terris et locis
castris et villis que pertineant ad regnum Valencie et ad conquistam vestram sicut per antecessores uestros et
Regem Castelle et inetr vos et ipsum est ordinatum et continetur in cartis uestris quod nos poterimus adquiere per
nos ipsos uel per potenciam aut ingenium nostrum uel reddantur nobis gratis aut ui ab hac die in antea dabimus
uobis fideliter semper quartam partem libere sine uestra expensa et misione, omnium exituum reddituum et
prouentuum qui inde gratis uel vi percipi potuerint et haberi. Preterca laudamus et concedimus uobis Jacobo Regi
predicto et Alfonso filio uestro quod quecumque loca villas uel castra que pertineant uel pertinere habeant ad
Regnum Valencie et ad conquistam uestram capere adquirere poteritis per uos ipsos uel per potenciam uestram
aut ingenium uestrum uel redderentur uobis gratis uel vi ea libere perpetuo habeatis per proprium alodium
uestrum et ad omnes uestras voluntates cum suis pertinentibus vniuersis sine nostra retencione aliqua quam ibi
non facimus vllo modo.
Et pro hiis fideliter attendendis promitimus ponere et mittere ac tradere in manu fidelium qui sint de Aragonia
generosi ac naturales uestri quos vos elegeritis sex castra videlicet Peniscola Morella Cuillar Alpont Exericha
et Segorb qui ea teneant in fidelitate per nos et vos sub hach forma: quod si non compleuerimus supra dicta uel
ueniremus contra aliquid eorumdem tradant ipsa Castra uobis libere et sine aliquo contradicto, in pleno jure
proprietatis ad vos deueniant et pertineant perpetuo possidenda cum suis pertinentibus vniuersis sine aliqua nostra
retencione ad omnes uestras voluntates perpetuo faciendas: dum vero predicta castra in manu fidelium fuerint
constituta habeatis vos et percipiatis quartam partem omnium exituum et reddituum eorundem leuata primo
custodia castrorum duabus vero aliis partibus nobis et nostro filio tetinentibus.
Item promittimus uobis quod quecumque loca villas vel castra ab hac die in antea per nos ipsos uel per potenciam
aut ingenium nostrum capere uel adquirere poterimus uel redderentur nobis aliquo modo que sint de Regno
Valencie uel de conquista uestra ponemus et mittemus in manu fidelium qui sint de Aragonia generosi et
naturales uestri ad cognicionem quatuor nobilium de Aragonia quos vos eligatis et ad cognicionem duorum
nobilium uestrorum quos nos eligamus qui teneant in fidelitate ea donec predicta sex castra sint possita et tradita
in manu fidelium ut superius dictum est: quibus traditis et possitis in manu fidelium alia omnia recuperemus et
reuertantur ad nos salua semper uestra quarta parte omnium exituum reddituum et prouentuum ut superius
continetur.
Promittimus etiam in bona fide quod si aliquid uel aliqua de jam dictis sex castris aut illorum duorum que vos
ponere debetis in manus fidelium uenirent in nostro posse uel redderentur nobis aut traderentur clam vel oculte
uel caperentur ab hominibus vestris (f. nostris) aliquo modo illud uel illa reuertemur et ponemus sine aliquo
contradicto in manus fidelium predictorum.
Et si quis ueniret contra conquistam uestram uel uobis inde gerram faceret uel offensam promittimus uobis illa
deffendere et vos contra omnes homines presentes vel futuros juuare bona fide fideliter nostro posse.
Hec autem omnia supradicta et singula promittimus in bona fide attendere et complere uobis predicto Jacobo Regi
Aragonum et Alfonso filio uestro: Pro quibus firmiter attendendis facimus uobis homagium junctis manibus. Ita
quod si forte contra aliquid predictorum ullo tempore veniremus possitis nos reptare ubique nec posimus inde in
Curia uel judicio uel extra armis uel linga nos saluare uel excusare. Ad hec nos Jacobus rex predictus per nos et
per nostrum filium Alfonsum promitimus vobis predicto Çeyd Abuçeid et Çeyd Abahomat filio uestro quod
juuabimus vos et defensabimus contra omnes homines et feminas qui uobis facerent gerram uel molestiam super
regno Valencie et super aliquo de conquista uestra et pro hiis firmiter attendendis ponimus et tradimus in manus
fidelium qui sint de Aragonia generosi ac naturales nostri quos uos eligatis duo videlicet castra Castrum Fabib et
Darmuç qui ea teneant in fidelitate per nos et per vos et hac condicione quod quamcumque tria castra de super
dictis sex castris erunt posita et tradita in manu fidelium ut est dictum vnum de dictis duobus tradatur in manum
fidelium et cum jam dicta sex erunt possita et tradita in manu fidelium duo predicta castra ponentur similiter et
tradantur in manum fidelium qui sint de Aragonia generosi et naturales nostri et qui sint etiam vassalli uestri
Açeydi supradicti.
Promittimus etiam quod si aliquid uel aliqua de illis sex castris aut de duobus predictis venirent in nostro posse
vel aliter redderemus et tornabimus ac ponemus in manu fidelium ut superius continetur que omnia supra dicta et
singula promittimus attendere et seruare in Dei fide et nostra legalitate. Hec omnia facta sunt apud Calataiubum
XII kalendas madii Era MCCLXVII saluo in omnibus onore et auctoritate Romane Ecclesia de voluntate
utriusque partis in presencia domini. J. Dei gracia Sabinensis Episcopi Apostolice Sedis legati et dominorum. S.
Tarrachonensis Archiepiscopi et Bn. Ilerdensis et G. Terasonensis episcoporum presentibus pro testibus fratre
Campanius tenente locum Magistri Templi fratre Eximino Cornelii fratre Arquimbaldo de Sayns Blascho de
Alagonie Petro Cornelii Sancio Ferrandiz Assalito de Gual Garcia Periç de Miranda ac dompno-F.-Infante
Aragonie.
Signum + Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Comitis Barchinone et domini Montispesulani.

Sig+num Guillelmi scribe qui mandato domini Regis et Çeid Abuçeid pro Guillelmo Çasala notarii regis hanc
cartam scripsit loco die et era prefixis.
Sig+num Bernardi de Cadrica notarii qui pro teste subscribo.
Sig+num Nicholai de Samares notarii.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
Pacto firmado entre Zayd Abu Zayd, rey de Valencia y su hijo Zayd Abahomat, de una parte, y el rey
Jaime I de Aragón y su hijo Alfonso, de otra, sobre la conquista y ocupación del reino de Valencia
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Carta de Abu Zayd, rey de Valencia, a Jaime I de Aragón donde se trata la conquista de Valencia y su
relación con la zona y nobles aragoneses.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.73,nº373
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260061

¿1225 Agost-setembre? 1229, 20 abril:


LOS INICIOS DEL REINADO. Campanya contra el regne musulmà de València. Cita indirecta a la
fracassada incursió a Peníscola, i acord amb el rei de València Abu-Zayd. Terol.
25. E passat aço isquem Nos de Tortosa, si que ells non saberen res, e uinguemnosen a Orta qui es del Temple: e
manam als Richs homens per les honors que tenien per nos que uinguessen a Nos a Terol, perço quar uoliem
entrar el Regne de Ualencia per fer mal als moros: e quens seruissen les honors que tenien per Nos: e donamlos
dia quey fossen. E nos sobre aço manleute de conduyt: e don351 Pasqual Monyos, qui era molt priuat de nostre
pare352, era dels meylors homens de uila353 que nos aguessem en nostra terra en aquel tems e dix nos quens
prestaria molt uolenters e de grat tot quant ell pogues de si e de sos amichs, e prestans per ·III· setmanes tot ço
que hauiem mester. E quan uench al dia que ells deuien uenir a Nos, ço es los richs homens Darago, noy uengren
sino tan solament don Blasco Dalago, e don Artal de Luna, e don Ato de Foces: e ueem que no uenien al dia que
nos los hauiem, dat. E per sadiga dells haguem nos a menjar lo conduyt que hauiem estojat354 per entrar en terra
de moros. E so nostre acort que aguessem treuga ab Seyt Abuzeit qui era lauos Rey de Ualenicia, e quens donas
la quinta de Ualencia e de Murcia de les rendes que el hauia, leuades les peytes. E el atorgans ab cartes e ab
couinençes que el nos feu: e faem la treuga ab el. E passades les ·III· setmanes damunt dites, nos qui hauiem
manat355 lo conduyt que deuiem metre -42- en la caualcada, exim nos de Terol e entramnosen en Arago; e quant
fom a la segona aldea de ius Calamotxa, trobam Don Pero Aones qui uenia be ab ·L· o ab ·LX· caualers, e
demanamli ques faya ne on anaua. E dix nos: que anaua per entrar en terra de moros, el e son germa lo bisbe de
Saragoça. E dixemli: que tornas ab nos que ab el uoliem parlar sobre aço. E ell pregans que nol tardassem de son
uiatge. E dixemli: Don Pero Ahones, nous tardam molt per una leuga que anets ab nos, mas uolem que hi sien
dels richs homens Darago con nos uos mostrarem esta paraula E ell dix que li plaia: e som a Burbaguena en una
casa qui es del Temple, qui es el356 cami de Darocha, e de Terol a la entrada de la aldea can hom ue de Darocha:
e aqui fa don Blasco Dalago, e don Artal Dalago, e don, Ato de Foces, e don Ladro, e don Afssalit de Gudar, e
don Pelegri de Bolas, e el, uestit son perpont e sa espasa cinta e ·I· batut357 de males de ferre el cap. E nos
entrauem laore en edat de ·XVII· anys. E dixemli: Don Pero Ahones nos uos hauem esperat en Terol
be·III·setmanes de part aquel dia que nos uos donam, perço car cuydauem fer ab uos et ab los Richs homens
Darago bona caualcada: e deym perço bona caualcada car anch no uim moros de guerra, e plaer nos hia molt
quels uissem358, e quels aguessem uists: e per falida de uos nomenadament, haguem conseyl que ab -43- tans
pochs caualers con nos hauiem en Terol no entrassem en terra de moros, que si Deus, nons hi uolia aiudar poriem
hi pendre onta o mort: e sobre aço feunos parlar Seyt Abuçeyt quens daria les quintes de Ualencia e de Murcia,
que haguessem treuga359 ab ell, e prenguemla: perqueus pregam, don Pero Ahones, eus manam, que uos que
tingats estas treugas e que no les trenquets. E el dix nos: que molt li hauia costat ladop que hauia feyt entre el e
son germa lo bisbe, e que no uolguessem que el ho perdes que molt li costaua. E nos dixem li: Don Pero Ahones,
gran tort nos deyts, que nos la treuga que hauem feyta, hauemla feyta per defalimen de uos con no uingues al dia:
que uos360 digats ara que nous jaquiriets daquesta anada per manament361, guardats que fets, que uos uenits
contra nostre senyoriu la qual cosa nos esperauem362: e uolem saber si us en lexarets per nostres prechs e per
nostres manamens. E el respos nos: que tota re farie per nostres prechs e per nostres manamens, mas desta cosa
pus tant li costaua, que no sen poria lexar363, e quens pregaua quel lexassem entrar en terra de moros el e son
germa, e quens en farie bon seruici. E nos dixem: que ans seria mal seruici aquel, fi la treuga que hauiem dada
nos trencauets: e uolem saber si o uolets fer o no. E el dix: que non podia als fer. E sobre aço -44- nos li dixem:
Pus tan cara cosa con aquesta nos uolets trencar, diem uosqueus uolem pendre.
LlIBRE DELS FETS
Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de
Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- 1229/1231:
Poema del administrador o secretario de Abu Zayd , Ibn Al-abbar, eludiéndolo porque se quedó en la
corte de Jame I y se cristianizó.
Elogio de al-Jazrayí (Dimán, nº113)
...Bástete saber que los cristianos fueron mis anfitriones, a causa de la tiranía de mi época y la transformación de
mi estado. Allí gozaba de libertad, sin embargo no dejaba de sentirme entre grilletes, suspirando intensamente.
Lloro por el desarraigo de quien dejé atrás, y se me hacen largas las auroras y los crepúsculos, ...
Salvad al-andalus y otros poemas, Ibn Al-abbar. Santiago Martínez de Francisco

- 1231, 29 septiembre:
iij kalendas octobris MCC xxxj
'Doitalio comitatus Urgelli a rege Jttcobo facía ab infante Partiigalis Petra, et isti ad intticem regm Majoricarum.
MANIFESTÜM sit ómnibus, quod ego infaiis dompnus Pctrus, consulte ct ex certa scicncia ac spontanea
uoluntate, per me ct per omnes successores meos, cum presenti carta, dono, absoluo ct diflinío uobis, domino
Jacobo, Dei gratia regi Aragonum et regni Majoricarum, comiti Barchinone et domino Montispcsulani, et uestris
successoribus in cteruum, totum comïtatum Urgell i cum terminis cl pertinentiis suis, ct cum ómnibus que
pertinent ad curtdcm uel pertincrc debent, liberum scilicet ct quictum, ac totum ¡us quod in eo babeo ucl habere
debeo rationc douationis ucl legati illustrís dompne Aurbcx cumitisse Urgelli, siuc ex testamento suo siuc alio
quolibet ullo modo, ita quod ab hac dic in antea, in qna hec presens scribitur carta, totum predictum comitatuin ct
totum jus quod in eo habco ucl habere debeo, cum ómnibus que pertinent ad eundem utl pertiuerc debent,
habeatis, causa donationis inter uiuos et causa proprietatis, cum omni pleno jure et potestate, ad habendum et ad
omnes uestras ct ticsirorum uotúntales, sine omni mea meorumque retentionc, quant ibi ucl in eo non lacio ullo
modo, excepto jure quod predicta Comitissa habebat in valle Oleti, quod mtchi retineo, sicut in testamento illud
michi concessit. Nos itaque Jacobus, re\' predictus, per nos ct successores nostros, recipiens banc donationem
comitaltts Urgelli a uobis il·lustri infant: dompno Petro, donamus, concedimus ct laudamus uobis, ad habendum
et tenendum integre díebus ómnibus ni te uestre, totum rcgitum Majoricarum, cum pertinentiis suis ct cum
ómnibus que pertinent ad eundem, cum exitibus et redditibus quos ibi habemus ct liabcrc debemus, et in Ínsula
quoque Mi:¡Mrican.rii, IXT U-rr.un cilicel ct per m.ue, in hunc scilicet modurn: quod reg11 um Majoricarum et
insularum Minoricarum, cum ómnibus que pertinent adeasdem, teucalis ín tota uita Hesita per nos et successores
nostros in fciidum ad consnctudincm Barchinone, et faciatis inde nobís liomagium, ct donetís potcstatem de
ómnibus castris ¡rattis et pecatus qtiaudoctimque uos uoluenmus, ct faciatis inde paccm ct guerram per nos et
successores nostros de \pianis ct dc tota Andalona. lit pust moitem uestram habeaut successores uestri, quos uobis
clegeritis, tertiam partem toiius ierre nostre in insulis supr.idíctis ct omnium csituum et vcddituum ipsa— riiin,
qui scilicet perueniunt et petucueriut omui tempore per tenam ct per mare; et ipsi successores ucstri tenca ut
ípsam teriiam partem ¡n feudum per nos et nostros successores in perpctuum ad consuctudiucm liarcluuonc, ct
donent uobis potest.itcm de castris, ct facïant per nos ct successores nostros inde paccm ct guerram dc ebristianis
ct dc Andaluz:.!; retent¡s uobis integra Almada y i: a in ciuitatc Majoricarum ct duobus castris, Oloron scilicet ct
Pollcntia. Alia uero omnia, cum omni senioratico ct integra jurisdictionc, ad uos, ucl ucstros post obitum ucstrum,
libere rc - ucrtetur. Concedimus insuper uobis quod orditie tís et disponatis libere, pro ut uobis uidebitur expediré,
de posscssiot.il) us ómnibus et honori bus et st.ttu insolara m predictaram, saluo dominio nostro ct nostra
fïdelitate. Stabilimenta ordinamenta autem que inde feceritis rata sint ser»por et firma, tamquam si a nobis
specialiter essent ficta, et promittimus uobis per nos et nostres successores nunquam contrauenire. Pretcrca si alia
castrade nouo, pretcrilla que dicta sunt, edilicaacritis in insulis stipradictis, liceat uobis hoc faceré, et quod
teucalis ea, uos et successores uestri in perpetuum, per nos et uostros ad consuet.udinem Barchinone, et quod
detis inde potestatem nobis, ct quod habeamus nos ei nostri duas pars csituum ct rcddituum de uuo quoque castro,
post obitum uestrum, et uos et successores uestri tertiam paríem ad ucstrani uestrotumque uolumtatcm, tam per
terram quam per marc, Pretcrca concedimus uobis quod possitis etnerc possestioncs militum et baronutn ct
religio-snuini, dc quibus possitis faceré omties uestras uoluutates, uos et ue;tri, salus senioratico et jurisdictionc
ac jure nostro. Dcniquc promittimus bona fide ct sine engatino uobis daré et faceré juuamen, auxitiuin et
ualensam, ad deffciisionem et retentioncm predicti regni ct insularum contra omnes homlnes. l't promittimus
uobis hec attendere ct complcreut superius contínetur, sub sacramento uobis a nobis prestito corporaliter ct sub
homagio quod inde uobis faci mus ad fòrum Aragonum. Et ego mfans dompuus Petrus facio uobis homagium ore
et manibus ad consuetudinari Barchinone pro supradictis ómnibus attendendís ct conseruandis, et juro om nia sup
radie ta et singula per me et suceesores meos perpetuo uobis ct successoribus uestris fideliter obseruare, Damm
apud Ilcrdam iij. kalendas octobris anno Domini M.CC, tricésimo primo, Signum l^g Jacobi, Dei gracia rcgis
Aragonum et regni Majoricarum, comitis Barchinone et dominí Montispesulaní, Hujus rei testes sunt:
Bcrcngarius episcupus ilerdctisis, frater Bcrnardus abbas Sanet aram Crucium, fraier Guillermus de Ccruaria,
frater Petrus Sendra ordinis predicatorum, frater Bcrnardus dc Castro cpiscopali. Alto dc Pocibus majordomus
Aragonum, Rodericus de Lissana, Blascus Massa, Sanctius dcOrta, Rodericus Examems J e Luzia, Petrus Maze,
Bcrnardus de Rochaforte, Garcia de Orta, Petrus Petri justicia Aragonum.
Sig )>J<| mim Guillermi Scribe, qui mandato domini regis et infantis, pro Pctro Sanctii notario ipsius domini
rcgis, banc cartani scribi fecíl, loco, dic ct anno prefixis. Sanl l'urc ful. lli .
ELSANTUARIO t. abandonar los Carmelitas lat capilla de ...

- *1232, gener 30. Teruel


Abu Said renúncia als seus drets en la ciutat de València en favor de Jaume I
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Pergamino 480 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1319
Garcia Edo, Vicent: "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema
de Guillem y Guillemó". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, p. 284
Sit omnibus manifestum quod ego, Çeyd Abuçeyd, rex Valentia, per me et per omnes filios ac successores meos,
bona voluntate et bono libenti corde, propter multa et magna servitia que a vobis, domno Jacobo, regi Aragonum,
suscepi et suscipio incessante, absolvo, remito, concedo, et dono vobis, predicto regi Aragonum et vestris
successoribus in eternum, totam illam partem exitum quam retinueram in Valentia civitate et suis terminis, in
aliis scilicet carti que sunt inter vos et me, et que facta fuerunt transactis temporibus apud Calataiubii.
Ita quod omne ius et rationem, quam ratione illarum cartarum et conventiarum, vel alio ullo modo et in suis in
terminis, absolvo vobis et vestris, et dono et concedo per secula cuncta per propriam hereditatem vestram, ad
omnes vestras voluntates et vestrorum faciendas perpetuo, sine aliqua mea et meorum retentione, sicut melius
dici potest ad vestrum comodum et vestrorum, salvis aliis convenientiis mihi et meis que sunt et continetur in illis
primis iamdictis cartis.
Datum apud Turolium, tertio kalendas februarii era millesima ducentesima septuagesima.
Sig+num Guillermi, scriva, qui mandato domini Açeyd hanc cartam scripsit loco die et era prefixis.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- *1233, 5 enero:
INICIO DE LA CONQUISTA DE VALENCIA, MORELLA.
136. E el descaualca denant nos, e nos leuam nos per ell: e puys assech se denant nos, el, e don Pero Fferrandes, e
don Atorella, e Laceyt Abuceit633, e dix que uolia parlar ab nos a vna part. E faem los tots partir daqui, sino nos
e ell, e dix nos: Ea, senyor, quem uolets? E nos dixem: Nos uos direm634 que don Blasco uos hi sots, e sots mon
majordom, e hom que nos hauem molt amat e ben feyt, e que tenits terra per nos, Deus, segons que uos mauets
enuiat a dir, hans635 dat est logar: ara est logar es tan fort e tan nomenat, que iassia que uos merescats tot be que
-184- haguessets, est logar no fa a nuyl hom del mon sino al Rey: hon uos pregam per la naturalea que uos hauets
ab nos, e pel be queus hauem feyt, e per ço com sots nostre majordom, que uuylats lo castell per a nos, en tal
manera que nos façam tant de be a uos e als uostres, que tot lo mon diga que bon guardo uos hauem retut per lo
seruici quens, hauets feyt. E el dix: Senyor, e nous membra la carta que uos nos hauets feyta? E dixem nos: Si
membra be, e dir uos hem con diu, que si uos goanyauets alguna re de moros, ques fos uostre. E el dix: Senyor,
axi es be636. E nos dixem: Don Blasco, ben sabets que aquest goany no tany a uos per aquesta rao, car aquest e
·I· castell que ual tant com un comtat ab ses pertinencies: mas aço pertan a uos de fer, que pus Deus uos ha donat
tan bon logar, e quel me podets retre, que uos quel me retats, e que jous faça tant de be que coneguen los homens
que seruici mauets feyt, e jo fer lous he de bon grat. E el dix: Senyor, acordar me e respondreus.

137. E exi ab ·IIII· cauallers quey hauia a vna part, e uench a nos quan se fo acordat, e dix nos: Senyor, e uolets
hauer de tot en tot Morela? E nos dixem: Don Blasco, ben podets entendre que uolem que nos la haiam, que a nos
fa, e a uos fa lals queus hauem profert. E el dix: Pus jo ueg uostra uoluntat que uos la uolets hauer, e quem
proferits -185- ferits tant de be, queus seguire, e quem plau que uos la haiats: e prech uos duna cosa, que pus
Morela uolets hauer, quem façats tanta damor que jo la tingua per uos, que ben es raho, que pus jo laus ret, que la
tinga per uos mils que nuyl hom del Regne. E nos responem li quens plahia, e dixem li: Pus axi es, anem denant
don Pero Ferrandez, e don Atorella, e Açeyt Abuceyt, els altres cauallers, e sapian con la tenits per nos. E el dix
que li plahia. E anam denant els, e el dix que nos dixessem primer, e nos dixem: Don Blasco, deits uos, que a uos
fa a dir. E el dix: Senyor, uos me faes carta que si jo prenia algun logar de moros que fos meu: pero tant es lo be
que uos me hauets feyt, el quem deyts quem farets, que be es rao que si jous pusch fer algun seruici quel uos faça:
e es ma uoluntat, que pus uos uolets que aquest castell sia uostre, queu sia, e jo queu uuyl, e prech uos que
uuylats, que yo quel tenga per uos, que maior raho es que yol tenga que nuyl hom del uostre Regne. E nosi dixem
li que li ho grahiem, e que li goardonariem lo seruici quens hauia feyt. E en tant ferma jonols denant nos, e feu
nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos. E nos estiguem aquel dia aqui, el altre
dia partim nosen, e anam nosen a Ares, e cobram lo, e donam als peons per ço con lauien enblat als sarrains, tant,
que els foren pagats de nos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

1233, 5 junio y julio.


VUELTA A LA CONQUISTA DE VALENCIA, BURRIANA.
166. E sobre aço aiustam nos, e faem uenir en ·Bñ· de Sancta Eugenia, en ·P· Martell, e donam los fiançes los
dits Maestres, e retenguem les galees, e uench nos conduyt per mar, pus sabien que les galees hauien tant que
bastaiment nauia en la ost: e sobre aço dix don Fferrando nostre oncle, que uolia parlar ab nos ell e vna partida
dels Richs homens al mati: e dixem nos quens plahia molt. E quan uench al mati uengren a nos a la nostra tenda,
e uench hi ell, e don Blasco Dalago, e don Exemen Dorrea, e don Rodrigo Liçana, e don Blasco Maça, e
guardaren se dels bisbes e dels Richs homens de Cathalunya daquesta paraula quens uolien dir: e clamaren don -
214- Exemen Pereç de Tarassona, e la Justicia Darago tan solament quey fossen ab nos, car eren de nostra
maynada: e comenaren la paraula a don Blasco Dalago, e que la dixes, e ell comença en esta manera sa paraula:
Senyor, don Fferrando, e nos som uenguts aqui ab uos per seruir uos en aquest feyt daquest seti que uos hauets
feyt a Burriana: e uera cosa es quels Reys molt comencen de fer e de prouar les coses con uos hauets feit de
cercar aquest logar, pero totes les coses quels Reys comencen nos poden acabar aixi con els uolrien, car si tot aço
que uosaltres Reys uolriets sacabas, totes les terres serien uostres: ara, en est feyt de Burriana, ueem uos gran
embarch, aixi quels Conseyls no podets aqui retenir, que anersen uolen per segar les messes, e nos Richs homens
no hauem que meniar, e no uolriem queus ho haguessem a dir que no hauem que meniar, e quens en haiam a anar
poch a poch, e uos quel romangats aqui en tal manera queus najats a leuar a onta e a escarn de uos: e si a uos
plahia poriem aguisar en tal manera quen poriets hauer gran, e autra sao quant ho hauriets mils aguisat, poriets la
pendre si Deus ho uol, e aiudar uos hem, queus dara la Seyt673 tant del seu, que uos porets desfer la messio a
uos, e a uostres Richs homens, que feyta hauets en uenir aqui.

168. E quan fo passada hora de uespres anam nos deportar fora la, ost e trametem per don Exemen Pereç de
Taraçona e per la675 Justicia Darago, -216- e eren abdos frares, e la676 Justicia Darago era major de dies: e
laltre era pus auist, e pus cert de cor e de tota re, leuat que la Justicia Darago sabia mes en los furs Darago, car
souen e menut los jutjaua. E dixem: Per aquesta rao enuie per nos, per ço can mon pare feu lo uostre, e jo he feit
uosautres: e per la mia desauentura e mala uentura de mos homens no pusch descobrir a neguns de la ost, aixi con
fare a uos abdos: uuy mati me clamaren a conseyl don Fferrando e els Richs homens Darago, e uengren denant
mi e uos don Exemen Pereç qui hoits les paraules, e dixeren me moltes de rahons quem desconortaren del
pendre Burriana, e proferiren me hauer quem daria lo Rey de Ualencia qui ha nom Sayt, per ço quem leuas de
Burriana, e creu que aixi con els ho proferiren a mi, que els en deuien hauer bona part: e quant hoi aqueles
paraules foren me molt dures e molt males descoltar, e mandam los que nons ho dixessen, que cosa era que nos
no ferem per re, per la gran honta que nos pendriem per leuar nos daquest siti: e nons poguem abstenir que no
haguessem a plorar per lo gran mal que uehiem quens percaçauen, que mes querien hauer del Rey de Ualencia,
que no gardar la nostra honra ni la fe quens deuen portar. E els quens ueeren plorar prengueren se a plorar am
nos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1233, finals de maig-mitjan de juliol:


Setge i presa de Borriana.
171. E nos responem li que li ho grahiem molt, e que enteniem be que cor nos hauia de fer seruey. E clamam don
Exemen Pereç de Taraçona, e dixem li ço que don ·Bñ· ·G· Dentença nos hauia mostrat e pregat, e el dix quens
ho hauia dit aixi con bon uassayl e leyal, perque semblaua be que era de nostra natura, e pregans do Exemen
Pereç que ell que uolia esser de sa aiuda, e quens clamaua merçe quey fos: e don ·Bñ· ·G· espantas681 del feyt, e
saberen ho los de la ost, aquels que uolien que nos nos leuassem daquel loch, e pesals molt, segons que nos hoim
dir a aquels qui parlauen ab els. E quan don ·Bñ· ·G· ach ses cledes, feu les leuar a sos cauallers e als escuders
armats tro a aquel logar on uolien estar, que era prop del uail: e quant ach aguisat los mantels que feu fer a ·I·
maestre, stan el a les cledes, e no sen partia de dia ni de nuyt, ans menjaua aqui e no sen uolia entrar a la ost: e
don Exemen Pereç ab sa companya nos partia del: e partien les companyes per hores, per tal que mils poguessen
soffrir lo maltret.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- 1233, 1 novembre. Borriana


Jaume I atorga la primera carta pobla de Borriana en favor dels seus habitants.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria Reial. Registre 479, ff. 134v/135r, còpia autoritzada de 1329 / Registre
866, f. 55, còpia autoritzada de 1339
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema
de Guillem y Guillemó)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp.285-286
In Dei nomine et eius gratia.
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; attendentes quomodo et qualiter dominus Jhesuchristus misericorditer nos
respicit et respexi, et specialiter in acquisitione Burriane, que per eius clementiam restituta est nomine christiano;
proponentes igitur ibi statuere et introducere populum ad eius laudem, servicio et honorem, cum presenti scripto
nostro firmiter et perpetuo valituro, donamus, laudamus et concedimus vobis, universis populatoribus de
Burriana, hominibus et feminis, qui ibi estis nunc et in antea veneretis populandum, omnique progeniei et
posteritate vestre, perpetuam et continuam franquitatem ab omni peita, paria, questia, tolta, forcia, mensuratico,
monetatico, bovatico, omnique mala consuetudine et usu statutis et statuendis.
Sitis etiam vos et successores vestri franchi, liberi, et inmunes, intus et extra, ab omni pedagio, lezda, sive
portatico, quod non donetis de vestris rebus propriis in aliquo loco terre et dominacionis nostre, in terra scilicet
vel in mari.
Et habeatis in Burriana et terminis suis ingressus et egressus, aquas, herba et pascua, et omnes vestras hereditates
franchas et liberas, et alia que ad usum hominis pertinent universa.
Damus insuper atque concedimus vobis et omni posteritate vestre, quod sitis populati et semper habeatis forum
Cesarauguste, et de eo utamini, et per ipsum vos manuteneatis, regatis, et defendatis adinvicem in possessionibus
hereditatum, et in demandis et casibus et vestris usibus et contractibus universis.
Recipientes vos omnes et singulos, presentes et futuros, in fide et nostra legalitate, et habebimus de vobis curam
et sollicitudinem, sicut de nostris fidelibus et legalibus hominibus et vassallis.
Datum apud Burrianam, festo Omnium Sanctorum era Mª CCª LXXª prima.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani, qui hec laudat perpetuo et confirmat.
Testes huius rei sunt: Poncius, Dertusensis episcopus; Blaschus de Alagone, majordomus Aragonum, Eximinus
de Urreya, Petrus Fernandi de Açagra, Garsias Romei, Artaldus de Alagone, Guillems Assaliti, Bertrandus de
Aniaya, Sanccius de Sesse, Sanccius de Antilione, Raimundus Ximini de Lusia, Petrus Petri de Pina, Petrus
Sanccii de Vera, Gonçalbus de Vera, Ferrandus Luppi, Luppus Eximini de Lusia, Lupus Eximini de Castellote,
Ferrandus Didaci, majordomus curie, Petrus Petri, iusticie Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui a mandato domini Regis hec scripsit loco die et era prefixis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1233, 9 novembre. Borriana.


Jaume I fa una segona donació a l'orde de l'Hospital de les cases de Borriana que fóren d'un musulmà
anomenat Abdezalem.
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 480, nº 39R
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; pro salute et remedio anime nostre et animarum omnium antecessorum
successorumque nostrorum, ac divino succensi intuitu, cum presenti scripto nostro, firmiter et perpetuo valituro,
donamus, laudamus, ac liberaliter concedimus domos beate Marie et Ospitali Sancti Johannis Iherosolimitani et
vobis venerabili dilecto nostro fratri Ugoni de Folioalquerio, castellano Emposte et fratribus universis,
presentibus et futuris in villa de Burriana, omnes domos illas que fuerunt et tenebat Abdeçalem, sarracenus, cum
aliis domibus que facti contigum se tenent, cum parietibus earumdem. Omnes domos alias sic affrontant, ex una
parte in cequia que transit per villam usque ad murum ville, ex altera parte in via que transit ante portam que fuit
predicti Abdeçalem, et de tercia parte in via que vadit usque ad murum, et de quarta parte in murum ville.
Addimus etiam et donamus vobis honorem illud et hereditatem omnem sicut affrontatur ex una parte in cequia
que se tenet in honore de Ovecrar Abenajar, et in via de Unda, et in cequia sicut ascendit usque ad molendina
trequeria, et ad metam fixam superiorem prope sassum; et de alia parte in via Valencie; et de tercia parte in
hereditati que fuit Aceydi, et ascendit usque ad campum que fuit de Aly Abnazmech quondam iusticia de
Burriana, et de quarta parte in sassum.
Sicut iste affrontaciones prefatas domos et hereditatem undique continent et includunt, sic donamus eas vobis
totas integre, cum introitibus, exitibus et aquis et aliis directis et pertinenciis omnibus ad predictas domos et
hereditatem pertinentibus vel pertinere debentibus quoquomodo, ad vestram et domos Hospitale propriam
hereditatem et possessionem perpetuo possidendam, ad dandum, videlicet vendendum, inpignorandum, et
quocumque modo vos et successores vestri volueritis alienandum, sicut melius dici potest et intelligi vestre et
domui Hospitale perpetue utilitati.
Statuentes firmiter et mandantes majoridomus, senioribus, nobilibus, militibus, justiciis, baiulis et nostris
subditis universis, quod de hanc donacionem nostram firmam securam et liberam observent et faciant ab omnibus
observari, et non contraveniant si de nostra et successorum nostrorum confidant gracia et amore.
Datum apud Burrianam Vº idus novembris era Mª CCª LXXª prima.
Signum + Jacobi, Dei gratia rex Aragone et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes huius rei sunt: [1ª col.] P. Dertusensis episcopus. P. Ferrandi de Açagra. [2ª col.] Garsias Romei,
Guillermus Assalliti, Rodericus Eximini de Lusia. [3ª col.] F. Sanctii de Vera, Gonçalbus de Vera, Ferrandi
Luppi. [4ª. col.] R. Ximini de Lusia. F. Didaci, majordomus curie, P. Petri, justicia Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et era prefixis
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1233, 10 novembre. Borriana.


Jaume I dóna a Eiximèn Pérez de Luesia unes cases a Borriana que fóren d'un musulmà anomenat Bal
Axubrí i també unes terres.
Arxiu Històric Nacional. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 480, nº 42R. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti scripto nostro firmiter valituro, donamus et concedimus tibi,
dilecto nostro Eximino Petri de Lusia, unas casas que sunt infra villam de Burriana, que fuerunt dez Bal
Axubrini, cum omnibus directis et pertinenciis suis, ut de cetero eas habeas et possideas francas, salvas et
securas, tu et omnis generatio et posteritas tua, de terra usque ad cellum, ad dandum, vendendum,
inpignorandum, et quocumque modo volueritis alienandum, sicut melius potest dici et intelligi tuo tuorumque
salvamento.
Datum apud Burrianam IIIIº idus novembris anno Domini Mº CCº XXXº tercio.
Donamus etiam quatuor iuvatas de terra in termino de Benifatima, que affrontant ex una parte cequia maior, et
ex alia parte in hereditate Dominici Luppi de Pomar, et ex tercia et quarta parte in hereditate Sancii de Val et
Fortunii de Auero.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes: [1ª col.] P. dertusensis episcopus. [2ª col.] Petrus Ferrandi de Açagra, Garsias Romei. [3ª col.]
Guillermi Assalliti, Rodericus Ximini de Lusia. [4ª. col.] F. Didaci, majordomus curie, P. Petri, justicia
Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis hec scribi fecit.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1233, novembre 15. Borriana


Jaume I dóna a Guillem Assalit unes cases a Borriana.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria Reial. Pergamí 503 de Jaume I. Original amb segell de cera pendent
Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti scripto nostro donamus et concedimus vobis dilecto nostro
dompno Guillermus Assallit, militi, unas casas infra villam de Burriana, eas scilicet que fuerunt alfandicum
tempore sarracenorum, et affrontant in via publica et in macello [..... ..... ..... ..... ..... ..... .....] sicut affrontat ex una
parte Guillermus de Ponte et ex altera parte cum hereditate Templi milicie et ex tercia parte cum hereditate Luppi
de Luna, et de quarta parte [..... ..... ..... .....] cum omnibus directis et pertinenciis earum, habeatis, teneatis et
possideatis vos [et vestri] et posteritas vestra ad vestram vestrorumque propriam hereditatem perpetuo
possidendam, videlicet ad dandum, vendendum, impignorandum et quocumque modo volueritis alienando, sicut
melius dici pariter et intelligi vestro vestrorumque salvamento.
Mandantes igitur majoridomus, sagionibus, justiciis, baiulis, nostris subditis universis presentibus et futuris,
quod hanc donacionem nostram firmam habeant et observent et observari faciant, et non contraveniant si de
nostri confidant gratiam [et] amore.
Datum apud Burrianam XVIIº kalendas decembris Era Mª CCª LXXª prima.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes: [1ª col.] P. dertusensis episcopus. [2ª col.] P. Cornelii. P. Ferrandi. [3ª col.] Garsias Romei. Rodericus
Ximeni de Lusia. [4ª. col.] Artaldus de Alaone. F. Luppi de Sadava. [5ª. col.] F. Didaci, majordomus curie. P.
Petri, justicia Aragonum.
Sig+num Petri Johannis scriptoris, qui mandato domini Regis hec scribi fecit.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

-1233, novembre 16. Borriana


Jaume I dóna a Pere Dídac unes cases a Borriana que fóren de Mahomat Abquillit .
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 480, nº 43R. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti scripto nostro donamus et concedimus vobis dilecto nostro
dompno P. Didaci, militi, unas casas infra villam de Burriana, que fuerunt de Mahomat Abquillyt, sarraceno, cum
omnibus directis et pertinenciis suis, ut de cetero eas habeas et possideas de terra usque ad celum, francas et
securas, vobis et omni generatio et posteritati vestre, ad dandum, vendendum, inpignorandum, et quocumque
modo volueritis alienandum, sicut melius potest dici et intelligi vestro vestrorumque salvamento.
Datum apud Burrianam XVIº kalendas decembris era Mª CCª LXXª prima.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes: [1ª col.] P. Ferrandi de Açagra. [2ª col.] Garsias Romei. Guillermi Assalliti [3ª col.] Rodericus Ximini
de Lusia. Lupus Ximini de Lusia [4ª. col.] F. Didaci, majordomus curie, P. Petri, justicia Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis hec scribi fecit.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1234, 7 juny. Borriana


Jaume I dóna a Pere de Muntaltet unes cases a Borriana.
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 480, nº 44R. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti scripto nostro donamus et concedimus vobis Petro de Monte
Alteto, unas casas infra villam de Burryana, que afrontant ex una parte in casas dompni Sancii Martini Navarro,
militis, et ex aliis tribus partibus in vias publicas, ut de cetero predictas casas et cum stabulo et arbore sicut que
est ibi et omnes pertinenciis universis suis, habeatis francas et securas, ad dandum, vendendum, inpignorandum,
alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas, sicut melius dici potest et intelligi
vestro vestrorumque salvamento.
Datum apud Burrianam VIIº idus junii era Mª CCª LXXª secunda.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes huius rey sunt: [1ª col.] Nunno Sancii. [2ª col.] Petri Cornelii, Peregrinus de Atrossillo. [3ª col.]
Guillermus Assalliti, Lupus Ximini de Lusia. [4ª. col.] Ferrandus Didaci, majordomus curie, Petrus Petri,
justicia Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis hec scripsit loco die et era prefixis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1234, 11 juny. Borriana


Jaume I dóna a Ramon de Fraga unes cases i terres a Borriana.
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 480, nº 45R. Original
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti scripto nostro firmiter valituro, donamus et concedimus tibi
fideli nostro Raymundo de Fraga in Burryana et in suis terminis, unum casalem et unum ortum, et tres iuvatas
terre, in hereditate que fuit de Eyga Abenxunef.
Predictum casale affrontat ex una parte in casale Dominici Monçonis, et ex alia parte in casale Raymundo
Davinassa, et ex tercia parte viam publicam.
Predictum ortus affrontat ex una parte in rivo Sico, et ex alia parte in ortos domini Regis, et ex terciam partem
in caveis.
Predicta hereditas affrontat ex una parte in hereditate de Altabella, et ex altera parte in hereditate de Marco
Luppis, et ex tercia parte in hereditate de Adalyles.
Ut de cetero predictum casale et ortum et hereditatem, cum omnibus suis pertinenciis habeas et teneas, ad
dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum, et ad omnes tuas tuorumque voluntates inperpetuum
faciendas, sicut melius dici potest et intelligi, tuo tuorumque salvamentum.
Datum apud Burryanam IIIº idus junii era Mª CCª LXXª secunda.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Nunnius Sancii, Petrus Cornelii, Ferrandus Didaci, majordomus curie. Petrus Petri, justicia
Aragonum.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini Regis hec scripsit loco die et era prefixis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1235, 7 marzo. Zaragoza.


Jaime I, rey de Aragón, permuta al monasterio de Rueda las heredades de la villa de Pina que fueron de
Peregrín de Atrosillo y Lope Ortiz, por las villas de Lagunas, Ailés y Jaulín, propiedad del monasterio.
AHN. Clero. Carp. 3.753, núm. 13. Copia coetánea. Pergamino. FDZ. Lumen Domus Rotae, f. 54.
Manifestum sit omnibus quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, cum presenti scripto nostro perpetuo valituro, ratione excambii, scienter et
consulte, donamus, laudamus, concedimus atque in presenti tradimus vobis, venerabilibus et dilectis fratri R.
abbati et toti conventui monasterii de Rota, presenti videlicet et futuro, omnes illas nostras hereditates quas
habemus et habere debemus in villa de Pina et in suis terminis, eas scilicet que fuerunt Peregrini de Atrosillo et
Luppi Orticii, militum, cum domibus, furnis, balneis, campis, vineis, ortis et terris cultis et incultis, et cum aquis
et cequiis, lignis et arboribus et cum omni dominio, iure et potestate nostra, et cum omnibus melioramentis factis
et faciendis et aliis iuribus et pertinentiis universis ad predictas hereditates pertinentibus vel debentibus pertinere,
ut de cetero per nos et omnes successores nostros prefatas hereditates, cum omnibus omnino et singulis iuribus
earundem expressis aut non expressis ad eas pertinentibus, habeatis, teneatis et possideatis pacifice et quiete per
vestram propriam et francham hereditatem, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum et ad omnes
vestras succesorumque vestro rum voluntates inde perpetuo faciendas, sicut melius dici potest et intelligi ad
vestra successorumque vestrorum voluntatem et monasterii supradicti. Nos itaque frater R. abbas et totus
conventus monasterii de Rota, per nos et omnes successores nostros, scienter et consulte, habita etiam plena
deliberatione, ratione excambii donamus, concedimus et in presenti tradimus vobis, inclito domino nostro Iacobo,
Dei gratia illustri regi Aragonum supradicto, et vestris successoribus universis et singulis, tres villas nostras,
scilicet Lagunas, Ayless et Exaulin, cum omni et pleno dominio, iure et potestate nostra et cum hominibus et
feminabus, presentibus et futuris, et cum questiis, pectis, pariis, tributis, usibus, consuetudinibus et serviciis
hominum cuiuscumque legis vel conditionis sint et cum domibus, fortitudinibus et locis, campis, peciis, vineis,
ortis, possessionibus et terris cultis et incultis, irriguis et secanis et cum molendinis, cequiis, aquis, pascuis et
erbis, lignis et arboribus, montibus, silvis, terminis, vetatis et ingressibus et egressibus et cum omni integritate, ac
cum omnibus omnino et singulis iuribus et pertinentiis ad predictas villas pertinentibus vel debentibus pertinere.
Ecclesias, vero, predictorum locorum sicut eas hodie habemus, cum decimis et primiciis et iuribus earundem,
nobis et nostris successoribus perpetuo retinemus. Ideoque, volumus et spontanee concedimus ut de cetero
continue et perpetuo predictas villas cum omnibus expenssis aut non expenssis ad eas pertinentibus, vos et
successores vestri habeatis, teneatis et possideatis et expletetis pacifice et quiete, per vestram propriam
hereditatem, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum et ad omnes vestras succcessorumque
voluntates perpetuo faciendas. Datum apud Cesaraugustam, nonas marcii era M.ª. CCª. LXXª. tercia. Signum
(signo) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani. (1ª col.) Testes huius rey sunt: S., episcopus cesaraugustanus. F[errandus], infans Aragonum. (2ª
col.) N[uno] Sancii. P. Cornelii, maiordomus Aragonum. R. de Lyçana. (3ª col.) Blascus Maça. F. Açenarii.
Attorella. (4ª col.) A. de Luna. G. de Orta. P. Maça. (5ª col.) S. de Podio. Bernardus Guillelmi. R. Ximini de
Lusia. (6ª col.) Eximinus Petri, repositarius Aragonum. Ferrandus Didaci. P. Petri, iusticia Aragonum.
Testes sunt monachorum: frater P., prior Rote. Frater G., supprior eiusdem. Frater Egidius, cellerarius maior.
Frater P., portarius maior. Frater R., vestiarius. Frater Fortunius, conversorum magister totiusque conventus
eiusdem loci laudantes et approbantes predictum cambium. Sig(signo)num Petri Iohannis, scriptoris, qui mandato
domini regis pro P. Sancii, notario suo, et mandato domini abbatis, hanc cartam scripsit loco, die et era prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1235, 3 abril. Zaragoza.


Jaime I, rey de Aragón, concede a los ciudadanos de Zaragoza todos los prados, hierbas y pastos que sus
ganados necesiten por todas sus tierras a excepción de las antiguas dehesas de Singra y Retuerta de Pina.
AMZ. R. 28. Copia inserta en original de Alfonso III. Cartulario de la ciudad, t. I, f. 29. Perdido. BUZ. Ms. núm.
95, f. 439. Copia de Antich. ACGZ. 1/2/7, Copia coetánea. Documentos de Jaime I de Aragón, I, núm. 218.
Notum sit cunctis presentibus atque futuris quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum et regni Maioricarum,
comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro damus
et concedimus vobis, dilectis et fidelibus nostris civibus Cesarauguste et successoribus vestris universis, omnia
prata, erbas et paschua et aquas ad usus vestri bestiarii et ganati per omnes montes et per omnia alia loca terre
nostre, exceptis deffesis antiquis de Signa et de Retorta de Pina quas nobis et nostris usibus retinemus. In aliis
vero locis omnibus, expressis et non expressis, intretis cum omnibus vestris bestiis libere et quiete ac ganatis
grosis videlicet et minutis. Nullus igitur de mea gratia confidens audeat vel presumat de cetero vos vel ganatos
vestros in supradictis locis invadere, pignorare vel in aliquo agravare, nec etiam ingressum vel eggressum
aliquatenus prohibere, nisi prius aliquis conquirens de iniuria sibi facta coram nobis hostenderit suam mostram.
Quicumque autem contra hanc donationem sive concessionem nostram venire attemptaverit, iram et
indignationem nostram et penam mille aureorum se noverit incursurum. Datum Cesarauguste, tertia nonas aprilis
era M.ª. CCª. LXXª. tertia. Signum (signo) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: S., episcopus Cesarauguste. G., tirasonensis
episcopus. Petrus Cornelii, maiordomus. P. Ferrandi de Assagra. Atoreilla. Bernardus Guillelmi. S. Vallesius de
Vergua. G. Romei. F. Aznarii. Eximinus Petri, repositarius. Ferrandus Petri, iustitia Aragonum. Sig(signo)num
Petri Iohannis, scriptoris, qui mandato domini regis hoc scribi fecit loco, die et era prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1235, abril 27. Osca


Jaume I fa donació del castell i la vila de Begís a l'ordre de Calatrava
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 864, f. 119r/v. Còpia autoritzada de 1338
Garcia Edo, Vicent. "Los escribanos de la Cancillería Real en la conquista de Valencia por Jaime I (el problema
de Guillem y Guillemó)". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1988, pp. 287-288
Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; cum presenti carta nostra firmiter et perpetuo valitura, donamus, laudamus,
atque liberaliter concedimus vobis, venerabili et dilecto nostro fratri Luppo Martini, comendatori de Alcanicio, et
per vos domui ordini fratribus et conventui de Calatrava, presentibus et futuris, castrum nostrum et villam de
Bexis, cum hominibus et feminis qui ibi sunt vel erunt, cuiuscumque legis vel conditionis sint, et cum domibus,
campis, vineis et ortis, et terras heremis et populatis, et cum lignis et arboribus, aquis, pascuis et erbis, terminis,
montis, silvis et vetaticis, et cum herbaticis, ingresibus et egresibus, et cum furnis, molendinis, columbariis, et
cum ecclesiis, deçimis et primiciis, et cum terris et iuribus eorundem, et cum redditibus, proventibus, usibus et
serviciis hominum, et cum protantis et consuetudinibus universis, et cum omnibus melioramentis et incrementis
factis faciendis, et cum aliis iuribus et pertinenciis ad predictum castrum et villam pertinentibus vel debentibus
pertinere, ac cum omni nostra potestate et pleno dominio, ut de cetero vos et fratres et conventus de Calatrava
predictum castrum et villam, cum omni integritate, per vestram propriam et francham hereditatem teneatis et
possideatis pacifice et quiete, ad dandum, vendendum, alienandum, et ad omnes vestras succesorique vestrorum
voluntatis perpetuo faciendas, salvo semper nostram nostrorumque fidelitatem.
Statuentes firmiter et mandantes senioribus, merinis, repositariis, justiciis et nostris subditis universis, quod hanc
donacionem nostram firmam habeant et observent et faciant firmiter observari.
Datum apud Oscam, quinto kalendas madii era millesima ducentesima septuagesima tercia.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes huius rei sunt: Guillermus episcopus oscensis, frater Ugo de Montelauro, magistri Templi, Hugo
Folialquerii, castellanus Emposte, Ferrandus infans Aragonum, Petrus Cornelii, majordomus, Bernardus
Guillermi, F. Açnarii, S. de Orta, Ferrarius Petri de Pina, Eximinus Petri, repositarius, Petrus Petri, justicie
Aragonum.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000160

- #1235, 11 mayo. Montalban.


Acuerdo entre Don Jaime, de una parte, y D. Blasco de Alagón y su hijo Arnaldo, de otra, sobre el dominio
de Morella ; Segun este convenio se entregaba a estos ultimos la villa y Castillo de Morella, a excepcion de
lo alto del Castro, Ilamado Celoquia, que se reservaba el Rey para ponerlo en manos de D. Fernando Diaz
y D. Jimeno Perez de Tarazona.
«Datum apud Montem Albanum, V° idus madii, in era Ma CCa
LXXa tercia.»
A. H. N., Ucles, caj. 207, num 19

- #1235, 21 Octubre. Lleida.


Concessió que Jaume I féu, a precs del mestre provincial Hug de Montllor, als homes de Gandesa,
perpètuament, de celebrar mercat tots els dimarts, posant sota la seva protecció els concurrents.
ACA, Cartoral del Temple, Reg. 310, foli 47.
Date Ilerde XII calendas novembris anno Domini MCCXXXV.
Després del rei signaren Bernat Guillem, B. d´Erill, R. de Peralta, Jaume de Cervera, Ramon Berenguer d´Ager,
Ximén d´Urrea, Ferran Perez de Pina i el reboster d´Aragó Ximèn Perez. Guillem ho escrigué pel notari Pere
Sanxez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
Jaume I concedeix, a petició de l'Orde del Temple, la celebració de mercat a la vila de Gandesa, el dimarts
de cada setmana
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 310, f. 47r. Còpia de finals del segle XIII
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, et comes Barchinone
et dominus Montispesulani; cum presenti carta per nos et successores nostros, ad preces nostri dilecti fratris
Hugonis de Monte Lauro, magistri domorum milicie Templi, donamus, concedimus et laudamus vobis,
hominibus de Gandesa, presentibus et futuris, forum sive mercatum in villa de Gandesa.
Ita quod dictum forum sive mercatum habeatis perpetuo et celebretis in unaquaque ebdomada feria tercia, scilicet
die martis, in quocumque loco volueritis dicte ville.
Recipientes in nostra securitate et guidatico omnes illos cuiuscunque conditionis sint, cum omnibus rebus et
mercaturis suis, qui ad dictum mercatum veniunt.
Ita quod postquam de domibus suis exierint, eundo, stando et redeundo, quousque ad domos proprias sint
reverssi, cum omnibus rebus et mercaturis suis, sint in nostra proteccione et custodia ac comanda, et in nostro
guidatico speciali, et non pignorentur vel machinentur alicuis debitis vel offenssis, nisi fiunt per se debitor vel
fidancia constitutis.
Mandantes firmiter vicariis, baiulis et nostrum locumtenentibus et subditis universis presentibus et futuris, quod
hanc concessionem et guidaticum nostrum firmum habeant et observent et faciant firmiter observari.
Quicumque autem contra tenorem huius carte in aliquo temptaverit contraire, iram nostram et penam mille
morabatinorum senoverit incursurum.
Datum Ylerde XII kalendas novembris anno Domini M CC XXXV.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, et comitis Barchinone et domini
Montispesullani.
Huius rey testes sunt: Bernardi Guillermi, Berengarii de Erillo, R. de Petra Alta, Jacobus de Cervaria, Raimundus
Berengarii de Ager, Eximinus de Urrea, Ferrandus Periz de Pina, Eximinus Petri, repositarius Aragonum.
Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini regis pro Petro Sancii notario suo, hanc cartam scripsit loco die
et anno prefixis.
Arxiu virtual de Jaume I.

- #1236, 16 Març. Saragossa.


Jaume I concedí carta de franqueses als habitants del lloc de Miranda, molt empobrits i amb desig de
promoure la prosperitat.
ACA, Perg. 670 de Jaume I.
Data apud Cesaraugustam XVII calendas aprilis Era MCCLXX tercia
Foren testimonis el bisbe de Saragossa, el majordom P. Cornel, Pere Fernandez d´Azagra, Garcia Romeu, F.
Aznar, S. d´Horta, G. Assalit, P. Maza, G. d´Horta, el reboster Ximèn Perez i el justícia Pere Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1236, 21 marzo. Zaragoza.


Privilegio de Jaime I otorgado a los nuevos pobladores de la ciudad de Balaguer eximiéndoles durante cinco años
de la “cuestía” y de todos los otros sevicios reales o vecinales, excepto el “host i cavalgada”.

El "Llibre Gros dels Privilegis" de la ciutat de Balaguer

- *1236, 22 Abril. Teruel


Donación de Abú Zayd al Obispo de Segorbe
ARV, Real Justicia Vol. 806, fol. 18 a 20
Trascripción del documento con fecha Teruel, 22 de Abril, de 1.236, en el que el Rey de Valencia Aceyt Abú
Zeyt, dona al obispo de Segorbe las iglesias de los pueblos de su propiedad, situados en el Alto Mijares y que
constituirían años después el señorío de Arenós. Entre ellas se encuentra la de Arenoso.
De este documento se conocen cinco copias. Una en el A.R.V. -Real Justicia Vol. 806, folios 18 a 20, del siglo
XVIII, sobre la que se ha realizado la trascripción adjunta. Las otras cuatro, del siglo XVII, se conservan en el
Archivo de la Catedral de Segorbe, nº 532, dentro de un libro de documentos varios.
In Christi nomine, amen. Innocescat presentibus et futuris quod nos Azeyt Abu Zeyt, vel potius Vincentius, rex
Valencie, nepos Almiramannolini; attendens quod principes tunc iustitiam excolunt cum neminem ledunt, et ius
suum unicuique tribuunt, hoc idem in iuribus Segobricensis Eccelesie conservare volentes licet non omnia, que
secundum divisiones inclite recordacionis regis Bambe ab antiquo habuit partim a christianis partim a sarracenis
detenta ei assignare possimus, quatenus tamen possumus procedere cupientes omnia ea, in presentiarum ad
manus nostras per nos et nostros tenemus, videlicet Arenoso, Montan, Castielmontan, Sirat, Tormo, Fuentes,
Viliahaleva, Villamalur, Bordelos, Arcos, Xoda, Bueynegro, Villa Malea, at ex ipsa parte ea que in proximo
volente Altissimo habere speramus, scilicet Ondam, Nules, Huxon et Almanera, cum omnibus terminis et
pertinentiis suis, cum omnibus vallibus, montaneis, pro ut predicta castra versus Segobricam concluduntur; ex
altera autem Alpuent, Cardeiheis, Andilia, Tuessa, Chelva, Dominio, luliella, Liria et inde Murbedro, et omnia
alia que infra ista versus Segobricam includuntur, Deum habentes pre oculis et in remissionem peccatorum
nostrorum ab ista die in antea,Segobricensis Ecclesie et venerabili carissimo amico nostro Guillermo eiusdem in
pastorem electo assignamus, concedimus et damus ut ex tunc tanquam diocesanus Episcopus noster ea ad ius
vestrum vestreque Ecclesie habeatis, possideatis et quatenus oportunum fuerit expletetis in eternum et in seculum
seculi usque in finem Mundi vobis et dicte Ecclesie in civitate ipsa sive diocesi, castris et villis omnia iura illa
que in vicinis episcopatibus, videlicet Conchen. Cesaraugustan. omnes Ecclesie et matrices et alie percipere
dinoscuntur ab integro assignando. Promittentes vobis in eo qui dixit "ego sum via veritas et vita" quod in castris,
villis, ruribus vel aldeis de tam nominatis vel de aliis que infra concluduntur que iam habemus pro ut diximus
cum dante Domino in proximo habere speramus, quam cito fidem et baptismum nostrum publicaverimus, in
omnibus clericos vestros recipiemus ad omnia que secundum canonicas sanctiones quibus diocessanus in sua
potest Diocesi iniungere et mandare. Hoc idem posteris nostris fidelibus filio et filiis districte mandamus et eos
ad hoc perpetuo obligamus, quod hanc concessionem nostram piam, iustam rationabilem ratam habeant,
custodiant et conservert et faciant bona fide quantum in eis fuerit inviolabiliter observari. Nos autem licet de fide
nostra adhuc publicari nollumus donec nostris commodis tempus adveniat oportunum ab ista tamen die in antea
pro nobis et omnibus christianis nostris vos recipimus quo ad omnia que Episcopus potest in sua diocesi et in
suos parroquianos in nostrum Episcopum et Pastorem.
Actum est hoc apud Turolium, decimo calendas madii anno Domini millessimo ducentesimo trigesimo sexto.
Actum est hoc in presentia nobilis viri Petri Ferdinandi domini dicte civitatis Sancte Manie de Albarrazin; et
Furtadi militis ipsius Azeydi, testium ab ipso ad hoc rogatum.
Documento trascrito y publicado en:
Segorbe en el siglo XIII (notas para su estudio) Maria de Luna, 1
Autor: Vicente García Edo
Edita: Excmo. Ayuntamiento de Segorbe 1987

Nota: la zona en negrita son posesiones de Abú Zayd y en rallado las que esperaba conquistar.

- #1236, 20 Maig. Calatayud.


Jaume I expedeix manament a l´infant Pere de Portugal, “domino Mioricarum”, que reti homenatge
manual a la nova reina Violant “super regno Maioricarum et insulis Minorice et Evice”.
ACA, Perg. 676 de Jaume I.
Apud Calataiub XIII calendas junii anno Domini MCCXXX sexto.
Foren testimonis P. Fernandez d´Azagra, P. Cornel, At Orella, Garcia Romeu, Marcos Ferriz, el vescomte
Trencavell de Beziers, Ferran Perez de Pina i el reboster d´Aragó Ximèn Perez. Ho escrigué Pere Joan.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- *1236, 28 maig. Terol.


Confirmació del tractat que havien calebrat el 1229, Jaume I i Ceid Abuceit, i la promesa del príncep
sarraí de cedir a D. Jaume la quarta part de tot el territori que conquistés, sense cap despesa ni
remuneració.
ACA, Perg. 678 de Jaume I.
Manifestum sit omnibus quod nos Ceyd Abaceyd Rex Valencie per nos et nostrum filium Ceyd Aboyahya
promitibus firma stipulatione in bona fide uobis dompno Jacobo Dei gracia Regi Aragonum et Regni
Maioricarum Comiti Barchinone et Vrgelli et domino Montispesulani quod de omnibus terris locis castris et villis
acquisitis et acquirendis que pertineant ad regnum Valencie et ad conquestam uestram sicut per antecessores
uestros et Regis Castelle et inter uos et ipsum est ordinatum et continetur in cartis uestris quod nos poterimus
acquirere per nos ipsos uel per potenciam aut ingenium nostrum uel redderenter nobis gratis uel vi ab hac die in
antea dabimus uobis fideliter semper quartam partem libere sine uestra expensa et missione omnium exituum
reddituum et prouentuum qui inde percipi potuerunt et haberi. Propterea laudamus et concedimus uobis domino
Jacobo Regi predicto quod quecumque loca et villas uel terras seu castra que pertineant uel pertinere debeant ad
regnum Valencie et ad conquestam uestram capere poteritis et acquirere per uos ipsos uel per potenciam uestram
aut ingenium uestrum uel redderentur uobis gratis uel vi ea libere perpetuo habeatis per proprium alodium
uestrum et ad omnes uestras voluntates cum suis pertinen ciis vniuersis sine nostra retencione quam ibi non
facimus ullo modo.
Et pro hiis fideliter attendendis promitimus ponere ac tradere in manu fidelium qui sint de Aragonia generosi et
naturales vestri quos uos eligetis sex castra videlicet Pennischola: Morella: Cuyllar: Alpont: Exerica et Segorb
qui ea teneant in fidelitate per nos et per uos sub hac forma quod si non compleuerimus supradicta uel veniremus
contra aliquid eorumdem tradant ipsa castra uobis libere et sine aliquo contradicto et pleno jure proprietatis ad
uos deueniant perpetuo possidenda cum suis pertinentiis vniuersis ad omnes uestras voluntates perpetuo
faciendas: dum uero predicta castra in manu fidelium fuerint constituta habeatis uos et percipiatis quartam partem
omnium reddituum et exituum eorumdem leuata primo custodia castrorum. Duabus aliis partibus nobis et nostro
filio retinentibus.
Item promitibus uobis quod quecumque loca uel villas seu castra ab hac die in antea per nos ipsos uel per
potenciam aut ingenium nostrum capere uel acquirere poterimus uel redderentur nobis aliquo modo que sint de
regno Valencie uel de conquesta uestra ponemus et mitemus in manu fidelium qui sint de Aragonia generosi ac
naturales uestri ad cognicionem quatuor nobilium Aragonic quos uos eligatis et ad cognicionem duorum nobilium
nostrorum (f. vestrorum) quos nos eligamus qui teneant in fidelitate ea donec predicta sex castra sint possita et
tradita in manu fidelium sicut superius continetur Quibus traditis et possitis in manu fidelium alia omnia
recuperemus et reuertantur ad nos. Salua semper quarta parte uestra omnium exituum et prouentutum vt superius
continetur.
Promitimus etiam in bona fide quod si aliquid uel aliqua de jam dictis sex castris aut illorum duorum que uos
mittere debetis in manu fidelium venirent in posse nostro uel redderentur nobis aut traderentur clam uel occulte
vel caperentur ab hominibus nostris aliquo modo illud uel illa reuertemus et ponemus sine aliquo contradicto in
manu fidelium predictorum.
Et si quis veniret contra conquestam uestram uel uobis inde gerram faceret uel offensam promitibus illam
deffensare et uos contra omnes homines presentes et futuros juuare fideliter nostro posse.
Item nos predictus Ceyd Abuceyd promittibus uobis domino Jacobo Regi supra dicto quod pro emparamento et
auxilio quod nobis fecistis et facistis erimus uobis legales amici et filii nostri unus post alium sint vassalli uestri
et filiorum uestrorum quos suscipietis ex illustri Regina Aragonum Yoles coniuge uestra et teneantur, ipsis in
omnibus sicut uobis et si forte ex ea filios non habueritis filii nostri sint vassalli eiusdem qui Rex fuerit Aragone.
Et si nos et filii nostri oblerimus ille uel illi qui locum nostrum tenuerint sint semper vassalli uestri et filiorum
uestrorum uel illius qui Rex fuerit Aragonie sicut superius continetur.
Promitimus etiam per nos et filios nostros et eos qui locum nostrum tenuerint facere gerram et pacem pro uobis et
omnibus castris locis et villis acquisitis et adquirendis. Sciendum tamen est quod toto tempore vite nostre
quandocumque treugam fecerimus cum sarracenis habeamus inde quintam partem peccunie quam habebitis
ratione treuge. Et si ipsam quintam partem nobis dare nolueritis possimus guerram facere contra ipsos sine
contradicto uestro.
Hec autem omnia et singula supradicta promittimus in bona fide attendere et complere uobis Jacobo Regi
predicto et filiis uestris a predicta Yoles regina susceptis uel illi qui Rex fuerit Aragonie pro quibus firmiter
attendendis facimus uobis homagium manuale. Ita quod si forte contra aliquod predictorum veniremus possitis
nos ubique reptare nec possimus inde in Curia in judicio uel extra armis uel lingua nos saluare uel excusare.
Ad hec nos Jacobus Rex predictus promitibus uobis Ceyd Abuçeyd predicto et Ceyd Aboyahya filio uestro quod
juuabimus uos et deffensabimus contra omnes homines et feminas qui uobis facerent guerram uel molestiam
super regno Valencie uel super aliquo de conquesta uestra. Et pro hiis firmiter attendendis ponemus in manus
fidelium qui sint de Aragonia generosi et naturales nostri quos uos eligatis duo videlicet castra: Castrum Fabib et
Daymuz, qui ea teneant in fidelitate per nos et uos in hac condicione quod quandocumque tria castra de sex
predictis castris erint possita et tradita in manu fidelium ut est dictum vnum de dictis duobus tradatur in manu
fidelium et cum jam dicta sex castra erint possita et tradita in manu fidelium duo predicta castra ponantur
similiter et tradantur in manu fidelium qui sint de Aragonia generosi et naturales nostri et qui sint vassalli uestri
Aceyd supradicti.
Promitibus etiam quod si aliquid uel aliqua de predictis sex castris aut de duobus predictis venirent in nostro
posse uel aliter redderentur aut traderentur nobis aliquo modo reddemus ac ponemus in manu fidelium sicut
superius continetur.
Item promitimus uobis Ceyd Abuceyd et Ceyd Aboyahya filio uestro et aliis locum uestrum tenentibus quod
nos et successores nostri erimus uobis domini boni et legales et diligemus uos puro corde et attendemus uobis
omnes conueniencias inter nos et uos factas et quicumque fidelium qui predicta castra tenuerit obierit nos et uos
eligamus alium qui in fidelitate nostra et uestra castra tencat supradicta et successores nostri et uestri faciant de
fidelibus eo modo vt superius continetur.
Promitimus etiam quod castrum Bexiz ponemus in manu vnius nobilis hominis regni nostri. Concedimus etiam
uobis et vni filiorum uestrorum quem volueritis donacionem quam uobis fecimus de Ricla et de Magallone et aliis
locis et faciemus ea uos habere et tenere in omni vita uestra sicut in carta donationis plenius continetur.
Que omnia et singula supradicta promittimus attendere et seruare in Dei fide et nostra legalitate homagio prestito.
Hec omnia acat sunt apud Turolium V calendas junii Era MCCLXX quarta.
Testes sunt. P. Ferrandi de Açagra. P. Cornelii Maiordomus Aragonie: Ladronus: Luppus de Mendoça: Marcus
Ferricium: F. Petri de Pina: Ferrandus Didaci: Ferrandus Luppi: Ex. Luppi de Riuolis: Peregrinus de Bolas: P.
Petri justicia Aragonie: Furtadus miles dompni Aceydi...
Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum et Regni Maioricarum Comitis Barchinone et Vrgelli et domini
Montispesulani.
Sg+num Petri Johannis scriptoris qui mandato Domini Regis hec scripsit loco die et Era prefixis.
Sig+num Bernardi Pagani notarii Valencie testis.
Sig+num Stephani de Podio Bigano notarii publici Valencie testis,

Foren testimonis: Pere Fernandez d´Azagra, el majordom Cornel, Don Ladron, Lope de Mendoza, Marc Ferriz,
Ferran Perez de Pina, Ferran Diaz, Ferran Lopez, Ximèn Lopez, Pelegrí de Bolas, el justícia Perez i Furtado,
“miles dompni Aceydi”.

S(iello de) CEIT ABUCEIT NIETO DE emir alMOMENIN


Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- *1236, 30 mayo. Cedrillas


Jaume I eximeix els habitants d'Alpont del pagament de lleuda, peatge, portatge i pes, a petició d'Abu Said
Arxiu del Regne de València. Pergamins d'Alpont, nº 9. Còpia autoritzada de 1320, inserta en la ratificació del
privilegi efectuada per Jaume II
V. Herrero Herrero. La villa de Alpuente. 1993, p. 65. Transcripció efectuada l'any 1999, amb variants formals, a
partir de l'edició citada.
Manifestum sit omnibus quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et Maioricarum, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; ad preces dilecto nostro Aceit Abuceit, nepoti regis Almualmoni, cum
presenti scripto et carta nostra perpetuo valitura, enfranquimus et franchos et liberos facimus vos, omnes
habitatores et vicini in villa de Alpont, maiores et minores qui modo ibi estis, et qui venturi estis postea, ad
populandum, christiani sive iudei vel etiam sarraceni, scilicet ab omni lezda, pedagio et portatico atque penso,in
omni loco per totam terram nostram et dominium nostrum, tam in mari quam in aqua dulci, et in terra.
Et ab hiis omnibus supradictis et singulis, sitis franchi et liberi et inmunes, vos et omnes habitatores de alpont et
vicini, presentes et futuri, cum omnibus rebus vestris, mobilibus et inmobilibus et semoventibus, quilibet vicibus
quas per nostrum dominium et terram nostram portaveritis, vel per aliquem aut aliquos transmiseritis in
quibuslibet partibus totius terre nostre et dominium sive regnum, per secula cuncta.
Unde volumus et mandamus et firmiter statuimus senioribus, maiordomus, merinis, repositariis, iusticiis,
iudicibus, iuratis et alcaldis aut vicarius, vel lezdariis sive pedagiarius, vel aliquis alus homo noster, si aliquo
modo vel aliqua racione vel causa, si de nostri gratia confidit, sit ausus contra hec predicta venire.
Quicumque autem contra hec carta vel franchitatis in aliquo violare veniret, iram nostram et indignationem
incurret, et insuper dampnum et gravamine illatis prius in duplum plenarie restitutus, et pro solo contentu nostro
in ducentis aureis sine remedio punietur.
Datum apud Cedreles, tercio kalendas iunii era millesima CCª LXXª quarta.
Testes sunt: Petrus Ferrandi de Açagra, Petrus Cornelii, maiordomus, dompnus Ladro, Ferrandus Petri de
Pina,Eximinus Luppi de Ruolis, Pelegrinus de Bolas, Petrus Petri, iusticia.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Sig+num Petri Johannis, scriptoris, qui mandato domini regis hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1237, después 15 agosto:


SANTA MARIA DEL PUIG “DE LA CEBOLLA”
220. E sobre aço enuiam messatge an Exemen Pereç de Taraçona en Arago788 quens enuias ·XL· cauals, e
aquel que mes ualria que ualgues ·C· morabetins, e de ·C· en sus789 . E nos estan en aquel Pug uench nos don
Fferrando, e don Artal Dalago790, e don Pero Corneyl, e uengren a nos, car hauien haut nostre missatge que
uinguessen a nos al Pug. E haguem missatge quels cauals per qui nos hauiem enuiat eren a Terol: e dixem a don
·Bñ· ·G· Dentença, e a don ·Bñg·, e an ·G· Daguilo, e a aquels cauallers qui eren al Pug, que aquels791 cauals
que perdut hauien, que enans que dells partissem los esmenariem tots, e grayren nos ho molt: e dixem los encara
quels lexariem la quinta nostra per ço quan hauien ben feyt en la batayla: e tot aço nos grairen, e que conexien
quels hauiem feyta gran merçe. E enuiam messatge a aquels qui amenauen los ·XL· cauals que eren en Terol
quels amenassen a Sogorp, perço car los cauals no gosarien entrar a nos menys de poder de cauallers. E nos
isquem hi, e anam792 a Sogorp ab aquels Richs homens: e quan fom a Sogorp e hi haguem estat ·I· dia, los
cauals uengueren, e pregam e manam als Richs homens que dixessen als lurs cauallers que uenessen de los
cauals, e -264- que non faessen carestia neguna perço con nos los hauiem tant gran mester, mas quens faessen
auinentea, e nos dar los niem ço que ualien, e encara mes. E dixeren que ho farien de bon grat, e parlam ab los
cauallers, e uehem los cauals aquels quens asautauen793, e compramne ·XLVI· quens costaren ·LX· milia sous, e
ab aquels ·XL· que nos hauiem feyt uenir foren ·LXXXVI·. E els Richs homens anarensen en Arago, e nos
romanguem aqui ab ·XIII·794 caualers.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- 1237, 26 septiembre:

Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, Volumen 29

- #1237, 22 diciembre. Daroca.


Jaime I fija los límites del castillo y villa de Andilla, que habían sido donados poco antes por dicho
monarca a Gimeno Pérez.
A.R.V. Pergaminos Reales, nº 1
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et Regni Maioricarum, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, attendentes donationem quam Eximino Petri, repositario Aragonum,
fecimus de castro et villa de Andilla, caventes ne imposterum inter nos et nostros successores et vestros de
eiusdem terminis loci questio possit oriri, volumus et concedimus quod dictum castrum et villam habeat pro
terminis Vallem de Canales et Salatam, Barchatalbes, Almansa, Ganatallova, Axerim, Alarchota, Agivar,
Perdichinos, Alcubla maior. Quicquid autem sit et est infra dictas affrontationes et terminos, habeatis vos et vestri
imperpetuum per terminos dicti castri et ville. Datum Daroche XI kalendas januarii, Era Mª CCª LXXª sexta.
Signum [signo regio] Jacobi, Dei gratia rex Aragonum et Regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani.
Testes sunt: [1ª columna] P. Ferrandi. [2ª columna] Garcia Romei, P. Petri, justicie.
[3ª columna] R. Çappata. S. Lupi de Alvar.
Signum [signo] Guillemoni scribe, qui mandato domini regis pro domino Berengario, Barchinone episcopo,
cancellerie sue, hoc scribi fecit loco, die et era prefixis.
Lecta fuit.
Publicada por VILLALMANZO CAMENO, J., "Cinco pergaminos inéditos de Jaime I de Aragón y Alfonso X
de Castilla existentes en el Archivo del Reino de Valencia", B.S.C.C., LXIV (Castelló de la Plana: S.C.C., 1988),
pp. 493-506.

-1237, 25 diciembre:
La primera anotación que aparece en el LLIBRE DEL REPARTIMENT, sobre el Castillo o elementos de su
territorio castral, corresponde al año 1237, año anterior a la conquista de la Ciudad de Valencia y, por lo tanto,
anterior a la de Benaguacil: *Registro nº 5 del Archivo de la Corona de Aragón:
-Asiento nº 106: “(F.Deiç: Castrum et Villam de Venalraçin. VIII kalendas ianuarii)X”, cuya traducción es la
siguiente: “( A Fernando Díaz: el Castillo y la Villa de Benaguacil. 25 de Diciembre)”.
-Asiento nº 107: “(F.Didaci: Alqueriam de Feilx, con la aldea de Avenaduf, et locum de Beniaro totum integre.
VIII kalendas ianuarii)” “(A Fernando Díaz: la Alquería de Feilx, con la Aldea de Avenaduf y la Aldea de
Beniaro, todo en su totalidad. 25 de Diciembre)”.
-Asiento nº2206: “Ferrandus Didaci, villam Benalgazir et alqueriam de Felx cum aldea de Abenaduf el locum
Beniaro totum integre. VIII kalendas ianuarii.” “(A Fernando Díaz, la villa de Benaguacil y la alquería de Felx
con la aldea de Abenaduf y la aldea de Beniaro, todo en su totalidad. 25 de Diciembre.)”
-Asiento nº 1227: “Aceyt Aboceyt alqueriam de Addaya, iuxta Venalguasir cum furnis et moliendinis. II idus
madii.” “ (Al Sayyid (Príncipe) Abu Zeyt, la Alquería de la Aldaya (que está) junto a Benaguacil, con hornos y
molinos. 13 de Mayo.)”
-Asiento nº 1462: “Aciyt Aboceyt: alqueriam de la Aldaya, iuxta Venalguasir, cum furnis et moliendinis. III idus
madii.” “ (Al Sayyid (Príncipe) Abu Zeyt26, la Alquería de la Aldaya (que está) junto a Benaguacil con hornos y
molinos. 13 de Mayo.)”
EL CASTILLO MUSULMAN DE BENAGUACIL AURELIO ALONSO DURÁ
Aldaya Ceyt Abuceyt, Hospital de San Vicente Libre del Repartiment, vol. I, asientos n° 1462 y 1706
- #1237, 27 diciembre. Zaragoza.
Jaime I consigna la escritura de donación, al “repositari” o reboster Ximén Pérez, del castillo y la villa de
Andilla por heredad franca y libre.
Arxiu General de Valencia. Publicado por Huici Pág. 264
Datum apud Cesaraugustam VI Kalendas januarii Era MCCLXXV.
Foren testimonis l´infant A. (Ferran?) d´Aragó, P. Cornel, G. Romeu, Don Ladron i Artal de Luna. Ho escrigué
Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- VI Kalendis Junii.
El castillo y villa de Andilla. Jaime I dió á Ximeno Perez Repostero suyo el castillo y villa de Andilla ,
retenida la paz, guerra y señoría. 27 de Mayo.
XXXV.
MEMORIA DE VARIAS ENAGENACIONES de bienes del Real Patrimonio del Reyno de Valencia , hechas
por el Rey Conquistador y sus sucesores: en la que igualmente se contienen otras noticias.
Registrada al fol. 28 del libro 3 de enagenacionei, custodiado en el Archivo del Real Patrimonio, armario 12. ,
FEUDATARIS DEL REGNE DE VALENCIA.
La torre de Muncada.
Primerament: lo dit Senyor dona an Pere de Muncada la torre de Muncada ab les sues alqueríes, á costum de
Barcelona. IV Nonas Januarii.
Castell de Xelva 3 et de Altura , et la alquería de Cárcere. Item: dona an Pere Ferrandez de Albarrací lo castell de
Xelva, et de Altura , é lalquería de Cárcere , retengut pau é guerra. Nonis Augusti.
Lo castell de vila de Ares. Item : dona á Don Ladrón lo castell é vila de Ares en feu, retengut pau é guerra é
senyoría. Kalendis Augusti.
Lo castell é vila de Andilla. Item : doná an Eximen Perez Reboster seu lo castell é vila de Andilla, retengut pau
с guerra é senyoría. VI Kalendis Junii.
Lo castell é vila de Alcubeba. Item: doná an Gozalbo de Heredia lo castell с vila de Alcubeba, retengut pau é
guerra é senyoría. VIII Kalendis Februarii.
Lo castell de Almonacir. Item: doná an Berenguer Bisbe lo castelL de Almonacir, retengut pau é guerra с
senyoría. XI Kalendis Junii.
Lo castell de Almedíxer. Item: doná á Frare Bernât de Bort Comanador de Alcalá lo castell de Almedíxer daball
Sogorb , retengut senyoría , si será venut á Seglars Cavaliers. Kalendis Junii.
Castillo de Chelva, y de Altura, y la alquería de Cárcere.
Tratado de los derechos y regalías del real patrimonio. tomо II. de los derechos y regalías que corresponden al
real patrimonio en el reyno de Valencia y de la jurisdiccion del intendente como subrogado en lugar del antiguo
bayle general. de orden de S. M. por don Vicente Branchât asesor del real patrimonio, generalidades
tamortización.

- 1237
Llibre del Repartiment del Regne de València
-Donación a Eximén Pérez de Tarazona (Arenós)
“#”1237. f. 28r.
[433] Garcia Petri de Pina, et Eximinus Petri, alqueriam de Benimaglet, sine furnis et molendinis. Kalendas julii.
f. 36v.
[572] Eximinus Petri, reposterius Aragonum, domos in Rambla de Aboiahia Abenacen, et ortum de Arafa, de
Mahomat Uarat Aciz et de Mahomat Alatifi, [et reallum in Meçlata] et ortum sive raallum de Abrahim Cehely, et
quinque jovatas terre circa illum raallum de hereditate dicti Cehely, et vineam in Campanar. Kalendas augusti.

-Donaciones a los hombres de Eximén Pérez de Tarazona (Arenós)


“#”f. 31v.
[491] Homines Eximeni Petri, repositarii, XV jovatas in Campanar, quarum V in campo et V in Roçafa, et V in
Petra. XIIII kalendas augusti.

-Donación a Pedro Pérez de Tarazona, justicia de Aragón


[297] P. Petri, justicia Aragonum, domos de Cayp Avinsimaho, et ortum de [Tayep Avinsimaho] Hubechar
Alcuilari. X kalendas junii.

-Donación a Blasco Pérez de Tarazona ¿(Arenós)?


f. 36r.
[560] Blaschus Petri, tirassonensis, alqueriam de […..]. III nonas augusti.

-Donaciones a Saiyid Abu Zayd.


*1239, 13 Mayo. f. 257.
Aceyt Aboceyt : alqueriam de Addaya juxta Venalguasir cum furnis et molendinis. III. idus Madii (1239)
*1239, 13 Mayo. f. 257.
Aceyt Aboceyt: Castrum Vet illam de Ganalur juxta Boytnegro. III. idus Madii (1239). Ita quod dirruatur
castrum et forcia que est ibi per quod alicui de regno sive alii malum non adveniat. Cum furnis et molendinis. 
*1238, 28 Julio. f. 195. [550]
Aceyt Aboceyt: reallum de Abdalá Aben Salbo et pro emenda realli Regis aliam terram in termino de Valentia et
Muniam de Exarea et fuit de Aben Salbo et hereditates de Cuylera et de Corbera quas habebat pater suus et
domum in Valentia matris sue. V. Kal. Aug. 1238.
*1238, 19 Diciembre. f. 225.
Açeyd Abuceyd: domos de Abu Jafie Aben Jacob. XIV. Kal. Januarii.
f. 642.
*Açeyt: II (domos)
*1248. f. 446.
Ceyt Abuçeyt: domos de Abengalib Abenpexella. XV Kal. madii.

-Donación a los soldados de Saiyid Abu Zayd.


[549] C.XXXVI. jo. in alqueriis que dicuntur Alhara Alboaylet Sagayren et Arriola ad opus LII. hominum de
Aceyt Aboceyt. V. Kal. Aug. 1238.
Donación realizada a cincuenta y dos musulmanes, hombres de Ceyt Abuceyt, a quienes se les hereda en cuatro
alquerías del término de Corbera y cuya donación no contiene la entrega de casas. Dado que las alquerías se las
entregan "enteras", habrá que pensar que por eso no se mencionan ni la tierra entregada ni el número de casas.
Asiento n° 416.
Se entregan las alquerías de Acullo y Fulla a cien hombres de Ceyt Abuceyt, y en dicha donación no se especifica
que se les entreguen casas, lo que puede interpretarse de dos maneras: que haya que sobreentender la entrega de
viviendas puesto que el concepto alquería comprende tanto tierras como casas; o bien que estos musulmanes
vivían allí y por eso simplemente se les confirma lo que ya tenían, sin especificar más.
Entrega de casas en la donación que se hace a cincuenta y dos musulmanes, hombres de Ceyt Abuceyt, en las
alquerías de Alahara, Aboaylet, Sagayren y Arrióla, situadas en Albalat de la Ribera
Libre del Repartiment, vol. II, asiento n° 658
-Donación al capitán de Saiyid Abu Zayd Hurtado Pérez.
1238, 19 Diciembre. f. 225.
Furtados de Aceyt miles: domos de Çot de Rambla. XIV. Kal. Januarii.

f. 223.
Furtados Petris del Aceit: domos.

-Donación a la hermana de Saiyid Abu Zayd.


f. 599.
Tota del Açeit Soror Furtadi: Hamet Abintahir op(tima).

f. 642.
Tota de Açeyt.

Madre de Zeit Abuceit


f. 576.
Corpus domini regis: d(omus) Zaen tres et alias matris Çeyt Aboceyt nomine et alia Aceyt Abeyubron et rex
Lupus una juxta alcaçar ubi stabat Guillem de Vic Cayt Abolabez et Çeyt Abdellaziz et cameras alias que fuerunt
de Moahac alfaqui Almezano ubi sunt lavanderas octo.
[100] F. Deiç, miles, X jovatas in campo d’Almoçol in Morela.
[106] F. Deiç, castrum et villam de Venaliaçir. VIII kalendas januarii. 
[107] F. Didaci, alqueriam de Feilx, cum aldea de Avenaduf et locum de Beniato, totam integre. VIII kalendas
januarii. 
[413] Rodericus Didaci, notarius regis, domos [et hereditatem de Ceheli] de Aly Ambalagay, quas habet in calle.
VII kalendas julii.
[116] J. Gonçalveç d’Eredia, castrum et villam de Açubeba. Retinet rex pacem et gerram et potestatem ibi. VIII
kalendas februarii. Miles. 
[585] J. Gonçalvez de Eredia, domos et ortum de [Mahomet Avenjacali] Amet Albarday. Idus augusti. 

Libro del Repartimiento de las tierras hecho a los pobladores de Murcia.


Fol. 2.
Sancho Ferrandez, fijo del Açeyt, tene en Neuba et en Carabixa lxü taffullas, que son xxx alffabas.
f. 78.
Et en este heredamiento sobredicho del afuar de Benihayzaram fallamos que auie y Sancho Ferrandez, fil del
Açeyt, por compra cxv ataffullas, que son xüü alffabas üi ochauas que le deuen fincar et eran puestas en la
summa, en la summa del heredamiento que el Rey auie para partir. Et estas ataffullas sobredichas son en linde de
la carrera de Sangonera, et la montanna, et Forteta.
Fol. 86.
Et otrossi, fallamos que Arnaldo de Molins tenia forçado del termino de Albadel xl alfabas por raçon de Tel
Alquibir. Et dixo Atimpir, el sogeyador de Albadel, que la meytat de Albadel de parte del Aljouf et alcançaua de
parte del Algarb, fasta la carrera de Tel Alquibir, assi commo alcança la otra meytat de la parte del Alquibla. Et
era siempre assi fasta que fue dada al Açeyt Abuçeyt. Et quando en tiempo de moros tenien los uieios arrendada
esta villa, engannaron los uieios al Açeyt a qui fue dada esta alcaria, et dieronle la parte del Aljouf menguada
commo dicho es, porque fincasse a ellos lo al en su arrendamiento. Et despues del Açeyt fue dada Tel Alquibir a
otro.
Fol. 88.
Las xx alffabas que auie Pero Gonçalez de Pinniella en Casiellas et en Benimongit et en Aliada et en Aluazta,
ouolas Simon Alffonsso, sobrino del Aceyt.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/57937519016806384122202/023513_0063.pdf

- #1238, 7 abril:
EL CERCO DE VALENCIA
255. E quan saberen los sarrains de Ualencia que nos hauiem Paterna, per vna ira e dolor que hauien de primer
los dobla, e quant tant nos acostauem a ells. E nos estan al pug de Sancta Maria haguem nostre acort que no
esperassem als, mas que anassem a setiar Ualencia. E era ab nos lo maestre del Espital per nom Nuch de
Fuylalquer, e ·I· comenador del Temple, quey hauia tro a ·XX· cauallers, el comanador Dalcaniç, e don Rodrigo
Liçana, quey hauia be ·XXX· cauallers, e el comanador de Calatraua, e en ·G· Daguilo qui ni hauia tro a ·XV·, e
don Exemen Periç -298- de Taraçona, e nostra maynada qui eren ab nos, e podiem esser tro a ·C·XXX· o
·C·XL· cauallers de linyatge, e hauia hi ·CL· almogauers, e be tro a ·M· homens de peu.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- *1238, abril 19. Albarrasí


Abu Said dóna al bisbe de Sogorb les esglésies d’Alpont, Tueja, Domenyo i altres
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 806. Còpia de la segona meitat del segle XVIII
Garcia Edo, Vicent. Segorbe en el siglo XIII, 1987, p. 87
In Dei nomine et eius gratia.
Notum sit omnibus presentibus et futuris, quod ego Aceyt Abuçeyt, vel potius Vincentius, rex Valentie, nepos
Miramamolin, ductus spontanea voluntate et amore Dei et in remissionem peccatorum nostrorum, dono et
assigno libere et quiete et concedo et confirmo, sine diminutione et contradictione aliqua, omnia ad ius episcopale
pertinentia vobis domino G. Segobricensi episcopo vestrisque successoribus, scilicet ecclesias de Alpont et de
Toxa, et de Çagra et de Domeño, et de omnibus aliis castris, villis, alcariis, que ego in presenti habeo et habere
potero, que ad sedem segobricensem de iure debeant pertinere.
Et in omnibus istis partibus in corporalem possessionem vos mitto, ita quod in omnibus locis et in singulis
faciatis et fieri iubeatis ecclesias ad omnes vestram voluntatem, sicut melius videritis expedire secundum ius
episcopale, ad honorem Dei et beate virginis Marie et omnium sanctorum.
Et quia presentis donatio volumus ut robur obtineat, mitatis presentem cartam sigillo nostro munitam, vobis
duximus in testimonium concedendam.
Actum est hoc apud Sanctam Mariam de Albarrazino, decimo tercio kalendas maii sub Era Mª CCª LXXª VIª.
Testes huius rei sunt, dominus Egidius, archidiaconus Sancte Marie, et frater Dominicus Exemeni de Petra. Et
Eximinius Petri. Et Lupus archipresbiter, canonicus. Et dominus Martinus Gundissalvi, alcaydus Sancte Marie.
Ett Eximinus Lupi, miles domini Petri Fernandi. Et Furtadus, miles ipsius Açeydi.
Et ego Gundissalvus, publicus scriba, qui hanc cartam scripsi, et hoc sig+num feci.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1238, 14 y 15 septiembre:
273. E en aquest mija arremiren juntes ·II· cauallers sarrains a ·II· altres nostres quals se uolia de la ost, e feren
nos ho saber. E uench nos don Exemen Pereç de Teraçona, qui puys fo senyor Darenos, e demanans que li
donassem, aquela junta ab Michel Periç Disor. E nos dixem li quens maraueylauem molt del con pudia demanar
junta hom qui era tan peccador con ell, e de tan mala uda, que paor nos dauem quen fossem escarnits: pero
pregansen tant que donam la li. E junyi ab lo sarrai, el sarray enderrocal. E ·I· altre sarray quey exi, isque ·P· de
Clariana, e al fer906 de la junta lo sarray gira li les costes e fugi: e el encalsal tro que passa layga de Godalauiar,
ques mes entrels seus.

276. E sobre aço respos nos el, e dix que el no cuydaua que tort nos tingues dalo, que mentre les quintes
prenguem nos, no era el Rey907 del regne de Ualencia: que Çeyt Abuceyt nera Rey. E encara dix nos mes, que
les coses hauien a uenir a aço que Deus uol: e aço dara que es entre uos e nos prengam conseyl ques adob be a
honrament de uos, car aço uol Çahen. E nos responem li que deya be, e aço que hom ueya deuia hom dar conseyl,
que no a les coses passades. E el dix nos que uolia saber de nos que uoliem fer en aqueles coses que Deus hauia
ordonades que uinguessen sobrels, perquens pregaua molt que nos encobrissem nostra uolentat, e si uoliem que
son senyor nos donas hauer, que segons lo poder que el hauia quen sen donaria, car nos sabiem be que la ciutat de
Ualencia hauia pres gran mal domens que hauen perduts per nostre poder depuys que la batayla908 del Pug fo
feita, e que talat lo pa, e la orta de Ualencia, e en aquesta manera en los altres logars del Regne eu los demes, e en
los meylors. E sobre aço dixem li que teniem per bo quey fos la Regina, e que no uoliem que altre hom del mon
ho sabes sino nos, e ella, e el qui parlaua aqueles paraules. E el dix nos que aquestes eren dues coses que el nos
grahia molt, la vna, que de la Regina mes ne cuydariem ualer, e mes ne prefarien lo pleyt: laltra, quels playa molt
queu tenguessem secret, e a ells ualia mes e a nos, -315- car els sabien be que de molt hom nos hauiem a guardar,
que no uolien nostre prou en aço ni en als.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- *1238, 28 septiembre. Valencia.


Entrada de Jaume I en Valencia: Despues iba la reina en medio de los arzobispos de Tarragona y Narbona,
siguiéndose las infantas, cortejadas de Zeit Abu Zeit, y de las damas de la reina; cerrando toda esta bellísima
tropa el resto de la caballería, caminando todos tan ufanos…
Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y ...Gaspar Escolano, Juan B. Perales
- #1238, 15 octubre: Valencia.
285. E quan uench aenant entorn de ·III· setmanes, metem partidors que partissen la terra del terme de
Ualencia916, e uim les cartes de les donacions que nos feytes hauiem: e trobam que eren mes les cartes917 que
no bastaria al terme segons les donacions que nos feytes hauiem a alguns: e tals918 ni hauia que demanauen
pocha cosa, e trobauen919 puys que era ·II· tanta, o, ·III· tanta: e per lengan quens hauien feyt, e quar la cosa no
podia bastar de les donacions de les cartes, tolguem ne a aquels qui sobre nauien, e tornamho a mesura, si que
tots hagueren de la terra couinentment, e aixi partis la terra.

286. E nos que la uoliem partir, e hi hauiem meses partidors, perque a nos seria gran trebayl, don Affelit de
Gudar e don Exemen Periç de Taraçona, qui era lauores reboster nostre en lo regne Darago: e uengren a nos los
bisbes els Richs homens, e dixeren nos: Nos nos maraueylam que tan honrada ciutat con aquesta es, que es cap de
tot lo regne de Ualencia, con uos la donats a partir a don Assalit ni a don Exemen Pereç, que jassia que els sien
bons e sauis en dret, no fa a ells a partir, ans hi deuets metre dels pus honrats homens que hauets aqui: e pregam
uos, e conseylam uos queu façats, car tota la gent ne -322- parla en dien que noy hauenits be. E nos dixem los:
Queus920 semblaria donchs que hi metessem? E els dixeren: Nos tenim per bo e conseylam quey metats ·II·
bisbes e ·II· Richs homens, e aixi con lo loch es honrat, deuets hi metre honrats homens. E nos dixem: Digats hi,
per tal que mils hi responam, quals uolets que hi metam? e sobre aço acordar nosem. E els dixeren quey tenien
per bo quey fos lo bisbe de Barcelona en ·Bñg·, el bisbe Dosca en Uidal de Caneles921, en Pero Ferrandes
Daçagra, e Nexemen Dorrea. E nos dixem: Acordar nosem sobre aço, e respondrem uos.

- #1238, 30 octubre: Valencia.


287. Ab tant enuiam per don Assalit Degudar, e don Exemen Pereç de Taraçona, e dixem los: Uejats quen han
dit los bisbes els Richs homens, que git a uosaltres del partir de les heretats, e quey meta lo bisbe de Barçelona, el
bisbe Dosca, e Pero Ferrandez Daçagra, e Nexemen Dorrea. E els responeren: Aço ja sabiem nos que uos ho
uolieu, mas pregam uos que nonsen gitets, que honta hi pendriem. E nos dixem los: A mon semblant non sots en
bon sen, que nos los uos derrocarem a la lur trauada. E els dixeren: En qual manera? E nos dixem: En aquesta:
quels seguiam922 la lur uolentat, que nos sabem que la terra no bastara a les donacions, e hauran nos ho a
rendre923 per que noy sabran dar conseyl. E els -323- dixeren: Pregam uos que nons ho tolgats, que honta hi
pendriem. E nos dixem los: Lexats ho sobre nos, que a la longa nos uosen guardarem donta e de uergonya. E els
dixeren que fos a la nostra uolentat. E enuiam per los bisbes e per los Richs homens que uinguessen, e quels
respondriem de ço que dit nos hauien.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1238, novembre. València


Jaume I atorga els Costums de la ciutat de València. [Pròleg]
Arxiu Municipal de València. Còdex dels Furs. Còpia autoritzada de 1330. Actualment se sap que els Costums de
València es van promulgar els darrers dies d'octubre o al llarg del mes de novembre de 1238, sense poder precisar
més, raó per la qual sembla prudent suggerir com a data genèrica el mes de novembre
Transcripció efectuada en 2004 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Cum sint iuris precepta honeste vivere, alterum non ledere, ius suum unicuique tribuere, et terrarum principes,
miseratione divina regnorum gubernacula recepta esse ut ius suum equa lanxe tam pauperi quam diviti
tribuissent, provinciasque eis commissas suma diligentia, non distingendo unde essent, malis hominibus
expurgassent, nos, igitur, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessullani, supradicta ad effectum ducere cupientes, Deum habentes pre occulis,
consuetudines in hac regia civitate Valentie, necnon et toto regno, et universis villis, castris, alqueriis, turribus et
locis aliis in hoc regno hedificatis et hedifficandis, provisione celesti, notro noviter commissis regimini, voluntate
et consilio episcoporum Aragonie et Catalonie, et P. Terrachonensis archiepiscopi, Berengarii Barchinonensis, V.
Oscensis, B. Scesaraugustani, P. Dertusensis, G. Terasonensis, B. Vicensis, episcoporum, et magnatum P. de
Montecatheno, R. Berengarii, R. de Peralta, P. Ferrandi, P. Cornelii, Garcia Romei, Eximeni de Urreia, Ar. de
Luna, Eximeni Petri, et proborum hominum civitatum; R. P. ylerdensis, R. Raymundi, Petri Sancii, G. de Pulcro
locco, B. Gilberti, T. Garidel, G. Morages, P. de Balager, Marimundi de Plicamanibus, Romei Durfort, G. de
Lacera, B. de Plana, P. Marcelli, G. Bobis, S. de Alieferia, H. Martini, R. Muynos, F. Petri, A. de Luna et
plurimorum aliorum, dignum duximus compilandas. Sed nisi in scriptis redigerentur, inter litigantes, quid esse
consuetudo, magna possit oriri confusio altercandi. Cum labilis sit memoria hominum et humana fragilitas nimis
prona oblivioni, idcirco consuetudines istas ad perpetuam rei memoriam in scriptis redigi fecimus, nam omnium
habere memoriam, et in nullo penitus deviare, pocius deitatis quam humanitatis est.
Prohibemus itaque nullas alias consuetudines in civitate vel aliquo loco regni Valentie sibi locum in aliquo
vendicare, sed per istas curia et iudices lites debent difinire. Nam satis competenter equum ab iniquo, licitum ab
illicito per easdem consuetudines poterunt separare.
Hiis itaque prelibatis ubi dicte consuetudines non poterunt habundare, ad naturalem rationem et equitatem
iudicantes possunt licite properare.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

-#1238, 15 noviembre: Valencia.


288. E quan foren denant nos dixem los que daço quens hauien pregat quels obeyem, e quens playa que els hi
fossen. E els grayren nos ho molt, e besaren nosen la ma. E sobre aço esperam ·XV· dies que partissen, e no
partiren. E puys uengren denant nos don Assalit Degudar e don Exemen pereç de Taraçona, e dixeren: Ara
conexem ques ueritat ço que uos nos deyets, que nos sabem per homens de lur conseyl que noy saben auenir ney
poden donar conseyl. E nos dixem que al mati enuiarem per ells, e uolrem saber si partien la terra o que fayen. E
els uengren, e dixeren nos: Senyor, sapiats per cert que nos trobam gran enbarch en aquest feyt, e creem queus ho
haurem a tornar. E nos dixem: Con tornar? pus emparats uosen sots, a924 totes guises hi dats cap. E puys partiren
se denant nos, e al terçer dia ells hi tornaren, car la gent cridaua, e deya que en mal punt hi eren aquels partidors,
can no partien la terra els fayen despendre lo lur en bades. E dixeren quens ho rendrien, car nos creuien -324-
queu poguessen acabar. E nos dixem: Pus aço nos uolets rendre, enuiarem per los Richs homens, e per los
cauallers, e per los homens de ciutat, e que denant tots quens ho retessen. E faem fer gran conseyl en les cases del
Rey Lop, e denant tots reteren nos ho.

- #1238, 16 noviembre: Valencia.


289. E quan ho haguem cobrat, demanam a don Exemen Pereç de Taraçona, e a don Assallit Degudar, e dixem
los: No ual mes la onta que han presa can no saben partir la terra, que siu haguessem feyt a pesar dels, e queus ho
haguessem liurat925E ells dixeren quens ho grayen molt, e quen hauiem pres lo meylor conseyl. E nos dixem:
Nos uos mostrarem ara a partir la terra, e farets ho aixi con se feu a Maylorques, que daltra manera nos pot fer:
uos baxats la jouada a ·VI· kaffiçades, e haura nom jouada, e nou sera: e daltra part que daquels a quin hauem
massa dat, quels torn hom a mesura segons la ualor que han. E els dixeren que ben deyem, e que altra carrera
no926 hauiem, e que aixi ho farien. E dixem los nos encara, que demanassen les cartes de les donacions, e nos
segons que ueuriem dar niem a aquels segons que lur ualor seria: e faeren ho, e aixi partis la terra. E per tal que
sapia hom quan fo presa Ualencia, fo la vespra de sent Miquel, e927 lany de ·M·CC·XXXIX·.
LlIBRE DELS FETS
Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de
Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1238, 28 Novembre. València.


Jaume I celebrà un conveni amb l´infant Pere de Portugal, “dominum regni Maioricarum”, i el bisbe de
Mallorca, reconeixent que el monarca té enfeudades perpètuament dues parts del delme de pa, vi i oli, i la
meitat del bestiar, formatges i pesca.
ACA, Perg. 740 de Jaume I.
Datum apud Valenciam V calendas decembris anno Domini MCCXXX octavo.
Foren testimonis el bisbe Berenguer de Barcelona, R. de Lizana, A. de Gudal, Artal de Luna, Ximèn Perez,
“repositarius Aragonum”, i el justícia Pere Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1238, desembre 19. València


Jaume I confirma tots els establiments de tendes i obradors fets a la ciutat de València pel seu lloctinent
Eiximén Pérez
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, f. 1r. Còpia simple de
començaments del segle XIV
[Huici-Cabanes, 1976, nº 285], [Garcia Edo, 1988, p. 109]
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, concedimus, laudamus et perpetuo confirmamus, donaciones et stabilimenta
operatorium sive tendarum Valentie, que vos Eximinus Petri fecisti vel feceritis.
Ita quod firma sint quibuscumque persones eas dabitis et dedistis, et stabilistis vel stavilietis, sicut in cartis vel
albaranis a vobis factis vel faciendis continebitur, et nunquam per nos vel nostros revocabimus nec revocari
aliquatenus permittemus.
Datum Valentie XIIII kalendas januarii Era Mª CCª LXXª sexta.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et Maioricarum, et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Huius rei sunt testes: Petrus Ferrandi de Açagra, Artaldus de Luna, Ferrandus infans Aragonum, Eximinus de
Urrea, Berengarius d'Entença.
Sig+num Guillermi, scribe, qui mandato domini regis pro domino Berengario, barchinonensi episcopo cancellario
suo, hec scribi fecit loco die et era prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- *1238, 19 diciembre. València


Jaume I dóna a Abu Said, durant la seua vida, els drets pertanyents a la corona en els castells i viles
d'aquest noble musulmà, i en especial li reconeix el dret al castell i la vila d'Alpont, que a la seua mort
tornarà a la corona reial
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Pergamins de Jaume I, nº 1025, còpia autoritzada de 1319.
Chabás, Roque. "Ceit Abu Ceit". El Archivo, 1891, pp. 299-300. Aquest document està incorrectament datat. Diu
"quarto decimo kalendas januarii Era Mª CCª XLª sexta", la qual cosa ens situaria el 19 de desembre de 1208.
Revisant tota la documentació coneguda de Jaume I al llarg del seu regnat, l'únic moment en què un 19 de
desembre sembla que pot haver estat promulgat és el 19 de desembre de 1238, data a prop de la qual hi ha un
document signat amb el sistema de l'Era, amb coincidència de tres dels testimonis que figuren en aquest
document, que en orígen indicaria "Era Mª CCª LXXª sexta" i ens remetria a la data que proposem com a
probable
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros absolvimus et diffinimus vobis, dilecto nostro Aceydo
Abuceyt, nepoti regis Almomelini, quamdiu vixeritis, tantum omnes quartos omnium redituum et exituum, de
universis et singulis castris et villis [.... .... ....] quos quartos retinuimus in convenienciis inter nos et vos [.... .... ....
....] et exituum de castris et villis vestris omnibus [.... ....] percipiatis in tota vita vestra integriter et potenter, et de
ipsis quartis vos et vestri, quamdiu vixeritis, non teneamini nobis et nostris successoribus respondere seu donare
aut [.... ....] de predictis quartis et fructibus quos in vita vestra perceperitis solutionem eorum nec partem aliquam
nobis et nostris non donetis, sed eos habeatis in perpetuum.
Quartos autem post vitam vestram percipiamus in castris et villis [.... .... ....] exitibus et reddibus, post vitam
vestram [.... .... .... .... .... ...]. et provenientibus in illos.
Quartos autem exituum et reddituum percipiamus nos et nostri per manum baiuli vestri aut baiulorum vestrorum,
quem baiulum vel quos vos et domini castrorum et villarum vestrarum possitis et sint ibi ponere sine omni
expensa vestra et vestrorum, quam in colligendis quartis, levandis et percipiendis, non faciant autem servicium
exaccionem ostem, cavalcatam, peytam, calonyam, ius neque iurisdiccionem exigere nec accipere non posimus in
aliquibus redditibus et exitibus castrorum et villarum vestrarum [.... .... ....] dictos quartos exituum, quia castra et
villas a sarracenis dominis, et dedistis nobis et nostris quartum in exitibus et redditibus eorundem, adinvicem
etiam ordinamus quod castrum de Altoponte sit in fidelitate quamdiu vos Aceyt vixeritis, in quem ambo
convenerimus, et post obitum vestrum ipsum castrum de Altoponte nobis et nostris remaneat cum suis
pertinenciis.
Datum Valencie quarto decimo kalendas januarii era Mª CCª [LXX]ª sexta.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, Valencie, comesque Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes qui fuerunt: F. infans Aragonum. G. Ferrer. A. de Luna. Eximenus de Urrea. Berenguer de Entença.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini Regis pro domino Berengario, Barchinonensi episcopo
cancellario suo, hoc scripsit loco die et era prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1238, 22 diciembre. Daroca.


Jaime I fija los límites del castillo y villa de Andilla, los cuales habían sido donados poco antes por dicho
monarca a Ximén Pérez.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 1
Sepan todos que nos Jaime, por la gracia de Dios rey de Aragón y de Mallorca, conde de Barcelona y de Urgel y
señor de Montpellier, teniendo en cuenta la donación que os hicimos a vos, Exímen Pérez, repostero de Aragón,
del castillo y de la villa de Andilla, y para evitar que en el futuro pueda suscitarse algún pleito entre nuestros
sucesores y los vuestros, queremos que dicho castillo y villa tengan por límites el valle de Canales y de Salada,
Barchatalbes, Almansa, Ganatallova, Axerno, Alarchota, Agivar, Perdichinos y la Alcubla mayor, de forma que
todo lo que se encuentra entre dichos términos sea vuestro para siempre y sea tenido por los límites de dicho
castillo y villa.
Dado en Daroca el 22 de diciembre de 1238.
Public. J. Villalmanzo: Cinco pergaminos inéditos de Jaime I. En BSCC, 64 (1988), p. 503

- *1238, desembre 23. València


Jaime I confirma a Abú Zayd en la posesión del castillo y la villa de Arenós y en la de Mola ¿castillo de
Villahermosa? o Molina y le exime del pago de la cuarta parte de las rentas de cualquier castillo que pueda
pertenecer a la Corona.
ACA,DIVERSOS,Sástago,193 (Lío B), nº 068
Arxiu de la Diputació de Castellò. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", f. 11r/v. Còpia simple de meitat del
segle XVIII
Garcia Edo, Vicent. "Actitud de Jaime I en relación con los musulmanes del regino de Valencia durantos los años
de la conquista (1232-1245)". Congrés "Ibn-al-Abbar i el seu temps", 1989. Actes publicades a València, 1990,
pp. 317-318. Transcrit en 1989 a partir del manuscrit de referència, revisada la transcripció en 2006 a partir del
mateix.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dey gratia rex Aragonum, Mayoricarum, Valentie, comes Barquinone, et
Urgeli, et dominus Monspesularii; licet nos concedimus vobis dilecto nostro Azeyt Abuzeyt nepoti Regis
Miramolini, quod in tota vesta vestra non daretis quartum sive quartus, de aliquibus exitibus castrorum
vestrorum, per nos et nostros succesores remittimus, absolvimus, et difinimus vobis predicto Azeyt Abuzeyt, et
vestris succesoribus, et cuy et quibus volueritis in perpetum, totum illum quartum quem nos habemus, et
habebimus, in reditibus et universis et singulis exitibus et probentibus castri et ville de Arenos et eorum
pertinentium.
Yta quod vos et vestri heredes, aut quilibet alii, qui sunt domini dicti castri et ville de Arenos, non teneamini
nobis nec nostri, nec quibuslibet aliis personis, de dicto quarto in aliquo respondere, nec illum tradere quartum
seu donare; immo ab omni illo quarto et alia quilibet servitute, exactione, iure et jurisdictione nostra et
nostrorum, nobis et nostris aliquatenus pertinente, habeatis absolutum et liberum dictum castrum et vilam cum
suis pertinentiis universis.
Et ex nostra liberalitate, per nos et omnes succesores nostros, damus, concedimus, et laudamus vobis et vestris, et
cui et quibus volueritis in perpetuum, in hereditatem propiam, francam et liberam, dictum castrum et villam de
Arenos, cum hominibus et mulieribus christianis, sarracenis et judeis, habitantibus et habitaturis, cum pratis,
pascuis, herbis, aquis, lignis, terminis, molendinis, fortitudinibus, bovatitiis, ribis, terris, ademprivis,
venationibus, sitius, guarrigios, exitibus, cabalcatis, bayulis, mercatis, justiciis cibilibus et personalibus, omnibus
melioramentis et suis pertinentiis universis a celo in abisum, et spetialiter in loco qui vocatur Mola, cum suis
pertinentiis, et cum omne dominio et pleno iure nostro et in omet jurisdictione iuris, et facti, sine omnis
retentione, quam ibi in predicto castro et villa de Arenoso, et dicti loci de Molina, nec in aliquibus supradictis
non facimus nos et nostros ullo modo.
Extrahentes de presenti nos et nostros, ab omnibus et singulis supradictis, empcio dominium et posesionem
vestram et vestrorum, et illorum quos volueritis, institutionibus et tradentibus, ad dandum, vendendum,
pignorandum, alienandum, populandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates, cui et quibus volueritis,
liberi et perpetuo ferendas.
Datum Valentie, decimo kalendas januarii Era milesima ducentesima septuagesima sexta.
Sig+num Jacobi, Dei gratia Regis Aragonum, Mayoricarum, Valentie, comitis Barquinone et Urgeli et domini
Montipesulanii.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
ES/AHPZ - P/1-125-44 Dado por don Francisco Navarro y Madramany, archivero general del archivo
realde Valencia, en dicha ciudad a 27 de febrero de 1764. Otra copia de 1771,febrero, 27, Valencia.
DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Portal General

- #1239, 25 Gener. València.


L´infant Ferran signà acte de reconeixement al “carissimus nepos noster J. Dei gracia rex Aragonis... », que li
havia donat el castell i vila de Líria amb les seves pertinences; i, volent demostrar-li la seva gratitud, « damus et
confirmamus vobis quod si filii ibi non remanserit matrimonio ex legali post dies nostros, vos dictus dominus
Rex Aragonis vel successor vester qui locum vestrum tenebit, habeatis dictum castrum et villam de Liria ». Però,
si l´infant en morir deixés algun fill, aquest posseiria perpètuament el dit lloc de Líria.
Foren testimonis el reboster Ximèn Perez, Ximèn Almoravid i P. d´Arbanes.
Signum Valerii notarii domni Ferrandi qui mandato suo hoc scripsit die, mense supraprefixis. (8 de les calendes
de febrer).
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- *1239, 13 maig.
Jaume I dóna a Abu Said el castell i la vila de Ganalur, al costat de Bou Negre.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 5, f. 67v. Original. És la nota escrita al
Llibre del Repartiment del Regne de València, on tan sols figura la breu regesta feta pels notaris reials. No es
coneix ni l'original ni cap còpia del document complet
Aceyt Aboceyt, castrum et villam de Ganalur, iuxta Boyt Negro. III idus madii.
Ita quod diruatur castrum et forcia que ibi est, per quod alicui de regno sive alii malum non deveniat.
Cum furnis et molendinis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000731

- #1239, 2 junio: Montpellier.


ESTANCIA EN MONTPELLIER
295. E nos faem armar vna galea que anassem a Montpestler per demanar los quens ajudassen per les messions
que nos hauiem feytes en conquerir Ualencia: e anam nosen la, e lexam en la terra Nastruch de Belmont, qui era
Maestre del Temple, e Nuch de Fuylalquer Maestre del Espital, e dom ·Bñg· Dentença, e en ·G· Daguilo, e don
Exemen Pereç de Taraçona. E leuas en ·G· Daguilo ab cauallers, e ab peons, e ab almugauers, e faya mal als
sarrains, aytambe als nostres con als lurs, e sobre aço assetiaren Rebolet e preferen lo. E nos erem nos nanats
quant aço fo a Montpestler. E quan nos fom uenguts a Lates exiren a nos los consols, e dels prohomens de
Montpestler be ·C· a caual, e en ·P· Bonifaci ab els, e era ell lo mes poderos hom de tota la vila en aquela sao. E
don Pero Ferrandes Daçagra -329- e don Assalit de Gudar uenien prop de nos, e dix e ·P· Bonifaci: Lexats nos lo
Rey, que molt ha que nos nol hauem uist, e deuem anar prop dell. E dix li don Assalit que mils hi deuien els anar
que don Pero Bonifaci ni el. E respos en ·P· Bonifaci que en la lur terra deuien ells anar prop de nos938. E nos
cenam939 a don Assalit que no li ho contrastas, e don Assallit uee que nos li ho contrastas, e calas: e nos no faem
semblant de les paraules, mes bens pesauen can940 en ·P· Bonifaci hauia tan gran erguyl.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1239, 13 de diciembre.
 Eiximén Péreç, en nom de Jaume I, estableix a cens un obrador situat a la plaça de la Mare de Déu de
València.
ACV, pergamí n. 1203 (catàleg n. 41).
Dr. Enric Guinot i Rodríguez, Documents medievals de la catedral de València. segle XIII.
http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm

- entre 1239 i 1249.


Data en que s'havia fundat el monestir de Santa Isabel i Santa Clara de menoretes, sota la protecció de Jaume I i
Violant d'Hongria i amb la donació per part del noble Eiximen Peres d' Arenós deIs terrenys per a edificar la
fAbrica del monestir, a les portes de la moreria, en el camí de Quart.
GEOGRAFIA DEIS MONESTIRS FEMENINS VALENCIANS EN LA BAIXA EDAT MITJANA. Josepa
Cortes-Vicent Fans

- #1240, 15 Juliol, València.


Jaume I i el mestre provincial i frares de l´Hospital de Jerusalem acordaren que l´ordre posseiria la meitat
del castell de Cullera amb son terme, i el monarca l´altra meitat, però tenint els Hospitalers la fortalesa de
dintre la població, on el rei podrà també, si vol, construir una fortalesa.
ACA, Perg. 15 de l´apèndix dels de Jaume I.
Prometé, demés, el rei, no alienar la seva part i no prorrogar la treva que per cinc anys ha celebrat amb el rei
sarraí Çayen. Després de don Jaume signaren l´infant Ferran, el majordom Pere Cornel, Ximèn de Foces, Artal de
Luna i el reboster Ximèn Perez.
Datum Valencie idus julii anno Domini MCCXL
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
El Archivo, Roque Chabás.

- #1240, 26 Juliol, València.


Promesa que Jaume I fa, en mans del bisbe Vidal de Canyelles, d´Osca, a Pere Fernandez d´Azagra, Pere
Cornel, Artal de Luna, Garcia Romeu i Ximèn d´Urrea, que els serà bon i fidel senyor i els tindrà com a
vassalls, procurant-los sempre favor i protecció; a canvi de rebre a continuació la declaració dels citats cinc
rics homes aragonesos de romandre lleials vassals i servir-lo fidelment. Tots signaren, i, demés com a testimonis,
Pelegrí de Bolas i el reboster Ximèn Perez.
7 calendas d´agost.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

Jaime I, rey de Aragón, recibe el vasallaje de algunos ricoshombres de Aragón.


ACA. Pergs. Jaime I, núm. 807.
Pateat universis quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, promittimus in manu sacrata Vitalis, Dei gracia oscensis episcopi, vobis,
richis hominibus nostris scilicet Petro Ferrandi de Açagra, Petro Cornelii maiordomo Aragonie, Artaldo de Luna,
Garcie Romei et Eximino de Orregia, quod quandiu eritis vassalli nostri, erimus vobis fidelis et legalis dominus
et tenebimus vos honoratos fideliter et legaliter et pro posse et sensu nostro buscabimus vobis omne bonum et
evitabimus omne malum, sicut bonus dominus debet facere vassallis suis, et hec promittimus attendere omnibus
et singulis vestrum, ita tamen quod si aliquis vestrum vel aliqui desinerent esse vassalli nostri, illi vel illis qui
desinerent esse nostri vassalli non teneamur hac promissione, ab illa hora qua desinerent esse nostri vassalli; illis
vero qui remanerent nostri vassalli, semper teneamur hac promissione, donec desinent esse nostri vassalli. Et nos
richi homines de Aragonia predicti, scilicet Petrus Ferrandi de Açagra, Petrus Cornelii maiordomus Aragonie,
Artaldus de Luna, Garcia Romei et Eximinus de Oregia, unusquisque pro se, promitimus et iuramus vobis,
domino nostro Iacobo, illustri regi Dei gracia Aragonum … quod quandiu erimus vassalli vestri, erimus fideles et
legales vassalli vestri et serviemus vobis legaliter et fideliter et pro posse et sensu nostro buscabimus vobis omne
bonum et evitabimus omne malum, sicut debet facere bonus vassallus domino suo per Deum et hec quatuor Dei
evangeliis. Si quis autem nostrum desineret esse vassallus vester, ab illa autem hora in antea qua desineret esse
vester vassallus, non teneatur vobis hoc sacramento vel promissione; alii vero qui remanebunt vassalli vestri
semper teneantur donec similiter desinant esse vassalli vestri. Quod est actum in Valencia, VII kalendas augusti
anno Domini M. CC. XL. Signum (signo) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes
Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani. Sig(signo)num Petri Ferrandi de Açagra, Sig(signo)num Petri
Cornelii maiorisdomus Aragonie, Sig(signo)num Artaldi de Luna, Sig(signo)num Garcie Romei et
Sig(signo)num Eximini de Orregia; qui … hoc laudamus et aprobamus, concedimus et firmamus. Sig(signo)num
Peregrini de Bolas. Sig(signo)num Eximini Petri repositarii, testium. Sig(signo)num Guillelmi Vitalis, qui …
hoc scripsit.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1240, 28 Juliol, València.


Aprovació de comptes que presenta Romeu Durfort, batlle de Barcelona, a Jaume I.
ACA, Perg. 809 de Jaume I.
Datum apud Valenciam V calendas augusti anno Domini MCCXL.
El rei es dóna per pagat del còmput o quantia resultant al seu favor dels rèdits de la batllia de Barcelona, de
Montpeller i de Narbona, llevat les rendes de Terrassa i Manresa, percebudes el darrer any per Ramon Foch, i les
de Sallent i Santpedor, cobrades per B. de Portella. Foren testimonis l´infant Ferran, el reboster Perez, el
majordom Cornel, Pelegrí de Bolas i Artal de Luna.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1240, 3 Setembre, València.


Promesa de feeltat de Berenguer d´Entença a Jaume I pel castell de Xiva, que aquest li havia concedit, i l
´obligació d´ajudar al monarca contra tots els enemics.
ACA, Perg. 811 de Jaume I.
Signa Ximèn Perez “tenens locum Regis in Regno Valencie”, Tomàs Fabre, “justicie Valencie”, i Berenguer
de Montreal.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1240, 19 Setembre, València.


Jaume I confirma a Ponç Pere de Banyeres la donació dels castells de Mureno i La Roca amb la fortificació
que hi havia construït Ponç de Guàrdia i tot, segons li ho havia deixat en testament Guillem de Santafè.
ACA, Perg. 813 de Jaume I.
Després del rei signaren G. d´Entença, Ximèn de Foces, Assalit de Gudal, Ximèn Perez i Pere Perez.
Ho escrigué Guillemó per ordre del bisbe canceller.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

-1240, 15 noviembre.
División de los términos de Puzol y ¿de Arenoso?
ACV. Perg. 2372.
Inventario de los documentos escritos en pergamino del Archivo de la Catedral de Valencia.
Les disputes entre els nobles Assalit de Gudal, senyor de Puçol i Guillem d’Atiença, feu que l’any 1240, el rei en
Jaume manara al justicia “Petrus Petriz” que es procedira a la “particione de termino de Pozuol et de
Annesa” (Puçol i El Puig), que havia de fer-se “sicut erant divise in tempore sarracenorum”, per a lo que cridaren
a “duos sarracenos vetulos de Morbiedro”, i a uns atres “duos sarracenos vetulos de Annesa” de
nom “Alzabeneges” i “Mahomat Abernacen”. El justicia, els dos cristians i els quatre musulmans, anaren al
lloc “fuimus inter termino de Annesa et de Pozuel”, a on demanat als musulmans que digueren la veritat sobre els
termens“quod dixissent veritatem de Anesa et de Pozuel”, estos jurararen per sa lley “secundum legem illorum”,
que la dirien “et dixerunt quod discerent et affirmarent veritatem”. El justicia concretà que havien de dir la veritat
sobre la particio dels termens i de les aigües “dixissent veritatem de terminis et de aquis”, escoltat lo qual, els
musulmans respongueren “Et hoc audito, sarraceni justicie responderent, et dixerunt…”. El justicia, per a major
seguritat “pro majori securitate”, cridà a mes musulmans de Morvedre, dels millors vells, “plus sarracenos de
Morbiedre, et de melioribus vetulis” i acodiren quatre jurats “IIIIor juradores” de noms “Amen
Alquillen”, “Mafomat Avenilef”, “Amet Avencazar” i “Mafomat Ambaqui”.
Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

- #1241, maig 1. Onda


Eiximén Pérez, lloctinent de Jaume I al regne de València, dóna l'església d'Onda al bisbe de Tortosa Ponç
de Torrelles
Arxiu de la Catedral de Tortosa. Calaix "Común del Obispo y Cabildo", nº 33. Pergamí original
Garcia Edo, Vicent. Llibre de privilegis de la vila d'Onda. 1988, p. 67. Transcrit en 1988 a partir del manuscrit de
referència
Noverint universi, ad quos presens scriptura pervenerit, quod nos Eximenius Petri, tenens locum domini regis in
regno Valencie; attendentes quod villa de Unda ex antiquo fuit et est de episcopatu dertusensi, sicut per publica et
regalia monstratur instrumenta, introducimos vos, venerabilem patrem P., Dei gratia episcopum dertusensi, in
corporalem possessionem iuris episcopalis et ecclesie predicte ville, cum suis antiquis terminis et presentibus
pertinentibus ad eandem.
Presentibus venerabilis viris et discretis, frater U. de Fulalcherio, magistro Hospitalis, Bertrando de Guardia,
preceptore fratrum militie Templi in Valentia, Johanne Johannis, preceptori de Calatrava, Guillermo Raimundi de
Villa, R. de Calvera, B. de Calvera, Michaele de Lyson et aliorum nobilium militum existentium in bastida.
Promittentes vobis, venerabili patri episcopo dertusensi, quod hanc possessionem vestram a vobis corporaliter
possessam, pacifice et quiete defendere juvabimus, pro posse nostro, contra omnes personas, si quod non
credimus vos presumerent infestare.
In cuius rei testimonium presentem cartam sigilli nostri munimine roboramus.
Quod est actum apud bastidam Unde, kalendas maii anno Domini Mº CCº quadragesimo primo.
Sig+num Eximinii Petri, tenentis locum domini regis in regno Valencie.
Huius rei testes sunt: [1ª col.] Frater U. de Fulalcherio, magistri Hospitalis sig+num. Sig+num fratris Bertrandi de
Guardia, preceptoris fratrum milicie Templi in Valencia. Sig+num Johannis Johannis, preceptoris de Calatrava.
Sig+num Guillermi Raimundi de Villa. [2ª col.] Sig+num Raimundi de Calvera. Sig+num Bernardi de Calvera.
Sig+num Michaelis de Lyson. Sig+num Lupi de Sparsa.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- *1241, 2 julio aprox. Murcia
CAPITULO XII.
Passa el Infante a Burgos acompañando al Rei S. Fernando , i buelve a Murcia.
AUnque no advierte nuestro Infante en su Chronica passó a Murcia el Rei S. Fernando su padre , luego que supo
se havia reducido a su obediencia, parece se hallava en aquella ciudad a 2 de Julio del año 1241 , a que deve
reducirse su entrega, de un privilegio qué despachó en ella el mismo dia a favor de la Iglesia de Santa Ma - ría de
Valpuesta * en confirmación de los demás de que antes la havian hecha merced: sus predecessores, según
assegura Francisco de Cáscales haciendo memoria del.
También añade el mismo escritor, que estando juntos en aquella ciudad entrambos. Principes"vino a ella D .
Vicente , Rei que havia sido de Valencia, i reducido a la religión Christiana, mudó en este el nombre Arábigo de
Zeit Abuzeit, que conservó el tiempo que fue infiel : i lle - vando consigo dos hijos , con pretensión de que los
sacassen de pila el Rei i el Infante, lo executaron assi, dándoles entrambos sus nombres en señal de haver
merecido aquel honor. (Fernando y Alonso)
Memorias históricas del Rei don Alonso el Sabio..., por don Gaspar Ibáñez de Segovia, marqués de Mondéjar
(Madrid, 1777, pág. 18.)

En este mismo año de 1241 alborozado San Fernando con el próspero suceso obtenido por su hijo acudió
presuroso á visitar su nuevo dominio tributario y allí acudió tambien según á pe Cascales el rey D Fernando
Abuzey y ya llamado D Vicente Belvis y trajo consigo sus dos hijos los cuales recibieron el bautismo en la
Arrexaca sirviéndoles de padrinos el Rey y el Infante de Castilla de cuyos nombres fueron llamados
respectivamente D Fernando y D Alonso.
Cáscales Discursos históricos de Muroia y su Reino cap XI . Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de
Castilla y de Ceit Abuceit

- #1241/42:
CAMPAÑA DE JÁTIVA
328. E aço passat anam nosen en Arago, e stiguem entre Arago e Cathalunya ben prop ·I· any o pus, e romas en
Ualencia en nostre loch Exemen Pereç de Taraçona. E quan haguem estat ·I· any o plus entre Arago e
Cathalunya, tornam nosen al regne de Ualencia, perque era loch e sao que nos uoliem acabar ço que hauiem
començat, que aitambe haguessem tot laltre regne con hauiem tro en Xuquer.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
-1242, 25 febrero:
Don Jaime el Conquistador otorgó a los de la villa de Fraga que se rigiesen por el Fuero de Huesca.
Carta de confirmado feyta per lo Rey en Jachme ais promes de Praga, que atan los Furs Dosca et del vedat et
puscam IV turas metre en la pila de.Fraga. »Hoc est translatum bañe et fidelitertactum octavo idus Marcii, Anno
Domini M. CC>G. V. sutnptum a quodam instrumento Ilustrisimi Domini Jacobi, bone memorie. Regís
Araponum, sigillo ejusdem Domini Regis dependenti céreo sigilato. Cujus tenor talis est. Noverint universi quod
nos Jacobus,.., per nos et succesores nostros concedimus, damus et liberaliter perpetuo confirmamus vobis,
fidelibus nostris hominibus de Fraga, tam presentibüs quara futuris, quod habeaiis tilos foros doscha in omni" bus
vestris causis et foris, sicut usque hodie habuistis et illi Oscenses habent et utuntur cum anno et die., »Item
concedimus et confirmamus vobis iltud vedatutn, quod jam vobis dedimus cum alia nostra carta, quod
concedimus tamtum illis, qui sunt de Realencho. Itera concedimus vobis quod habeatis et possitis eli» gere quator
probos homines de vobis de anno in annum et mutare, qui sint juraii qui gubernent villam de Fraga et custodiant
ad fidelitatem nostram et habitancium ejusdem; et hoc donum de juratis habendis duret, quaadiu vobis placuerit.
Dat. lUerde V . Kallendas Marcii Anno Domini M. ce . XL. secundo, Era Millesima GC. octuagesima. Signum
Jacobi... Hujus rei testes sunt Ferrandus, Infans Aragonie, Berengarius de Angulada, etc., etc. Petrus Petri,
Justicia Aragonum, etc., etc.»
REVISTA DE ARCHIVOS, BIBLIOTECAS Y MUSEOS AÑO XXII.—SEPTIEMBRE A DICIEMBRE DE
igiS.^—NÚMS. 9 A 12.
Archivo municipal de Játiva, Codice.

- #1242, 1 de abril.
El bisbe i capítol donen a Eximén Peres d’Arenós el terç delme de Pedralba. 
ACV, Pergamí n. 2351 (catàleg n. 83), ACV, Pergamí n. 1313 (catàleg n. 84)
DR. ENRIC GUINOT I RODRÍGUEZ, DOCUMENTS MEDIEVALS DE LA CATEDRAL DE
VALÈNCIA. SEGLE XIII. http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm
Quia ius percipiendi decimas, quod in laycum cadere non potest, dare non possumus: per nos et omnes
successores nostros damus et concedimus vobis Eximino Petri tenenci locum domini regis in civitate et in regno
Valencie et successoribus vestris, in perpetuum beneficium et in feudum, terciam partem fructuum decime a
nobis recipiende in castro quod Pedralia nuncupatur et in terminis et pertinenciis suis seu in aliis locis que habetis
in episcopatu Valencie vel inantea deo dante in episcopatu habebitis,... Quod decima predicta debet adduci non
tantum de decima set de omnibus que vos habetis a Saracenis illius castri aliquo iusto vel consueto modo, sive
hoc habueritis ex consuetudine Saracenorum seu Chistianorum, qualibet fraude et dolo exclusis,... de omnibus
decimabilibus, blado scilicet, vino, et olio, et molendinis et furnis et aliis omnibus terre et arborum fructibus et
ceteris omnibus de quibus decima dari debet, et de animalibus, caseis, et lana.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- #1242, 29 Maig. Artana.


Trobem a Jaume I rebent la capitulació dels sarraïns d´Eslida, Ain, Veyo, Sentquer, Pelmes i Çuela, tots
els quals es declaren vassalls del rei, qui els permet conservar llurs cases i terres i els aprofitaments d
´aigües.
Arxiu General de València.
Actum est hoc in Artana IIII kalendas julii anno Domini MCCXL secundo.
Llista dels testimonis: mestre del temple, mestre de l´Hospital, G. d´Entença, Ximèn de Foces, Ladron, Ximèn
Perez, comanador d´Alcanyiç i frare Garcés.
Ho escriu Guillemó, “domini regis scriba”.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1242, juliol 15. València


Jaume I dóna llicència a Palacín de Foces per poder repartir la vila d'Alpont entre cristians i musulmans
Arxiu del Regne de València. Pergamins d'Alpont, nº 1. Original
V. Herrero Herrero. La villa de Alpuente. 1993, pp. 74-75. Transcripció efectuada en 2005 amb variants formals,
a partir de l'edició citada
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; damus licentiam vobis Palaçino de Focibus, dandi et dividendi hereditatis de
Alpont, tam christianis quam sarracenis, et divisionem sive donationem aut assignationem quam inde fecistis
laudamus, concedimus, et confirmamus, ut habeat in omnibus perpetuam firmitatem.
Datum Valencie idus iulii anno Domini Mº CC XL secundo.
Sig+num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Guillermi Romei, Berengarius de Bellovisu, Petrus Ferrandi, Eximinus de Focibus, Eximinus Petri.
Sig+num Guillermino Scribe, qui mandato domini regis hoc scripsi, loco die et anno prefixis.
Arxiu virtual de Jaume I

- 1242, 5 de agosto.
El bisbe de València dóna en feu a Pere Peres, justícia d’Aragó, el terç de delme de les seues heretats a
l’horta de València.
ACV, Pergamí n. 2426 (cat.n.100), i pergamí n. 1204 (cat.n.101)
Dr. Enric Guinot i Rodríguez, Documents medievals de la catedral de València. segle XIII.
http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm

- #1242, 18 Agost. València.


Jaume I vent al bisbe de València, en franc alou, “statica atque domos nostras sitas in civitate Valencie
ante sedem Sancte Marie”, pel preu de 5.000 bizancis d´argent.
Huici, Pag. 353.
En foren testimonis Pere Fernandez d´Azagra, Garcia Romeu, A de Gudal, Ximèn Perez i Ferran Garcés de
Rueda.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1242, 13 septiembre. Valencia.


Jaime I, rey de Aragón, concede al consejo de Teruel el castillo y villa de Cella como nueva aldea de su
comunidad.
AHPT. Perg. 4. Original. Pergamino.
Manifestum sit omnibus quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes
Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et omnes successores nostros donamus, concedimus et
laudamus vobis, fidelis nostris Matheo de Hoteyça, archipresbiter, et Sancio Moinoç, iudici, et Ferrando Petri
Moynoç, iurato, et pro vobis stipulantibus universis aliis iudicibus et iuratis et toti concilio Turolii, tam ville
quam aldearum et vestris successoribus imperpetuum, tam presentibus quam futuris, castrum et villam de Çeyla,
cum domibus et casallis, cum hereditatibus heremis et populatis, cum pratis, pascuis, herbis, aquis et lignis, cum
nemoribus et garrigis, cum ortis et ortallis, cum molendinos et aquis suis et aqueductibus, cum carniçeriis sive
paludibus aut amargallis, cum venacionibus et piscacionibus et defesis, cum planis et montibus et cum omnibus
terminis ac pertinenciis suis; ut predictum castrum et villam de cetero perpetuo habeatis cum omnibus supradictis
per aldeam propriam, liberam et francham de Turolio, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum ad
bonam consuetudinem aliarum Turolii aldearum, cum peitis, questiis, tallis, apellitis, exercitibus et cavalcatis et
fonsaderis. Ita quod ibi nichil amplius retinemus nisi quantum de consuetudine percipimus et habemus in aliis
aldeis de Turolio. Hoc tamen retento quod perpetuo annuatim in festo sancti Michaelis septembris detis et faciatis
nobis et successoribus nostris, vos et successoribus vestri, illud tributum quod inde consueverit recipere nostri
antecessores et nos ipsis, et quod scriptum est in eorum et nostris libris. Datum apud Valenciam, idus septembris
era millesima CC. octuagesima. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie,
comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. (1ª col.) Huius rei testes sunt: F., episcopus Valencie.
Magister Martinus, archidiaconus. (2ª col.) Petrus Cornelii, maiordomus Aragonum. Exeminus de Focibus.
Pelegrinus de Trossillo. (3ª col.) Guillelmus de Aquilone. Domnus Ladro. Exeminus Petri. Sig(signo)num
Guillelmi Scribe, qui mandato domini regis hanc cartam scripsit loco, die et era prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- 1242, 19 noviembre. Calatayud


Jaume I aclara els drets i les competències dels tribunals de Perpinyà, tant respecte dels habitants de la
població, com dels forasters que hi viuen tot i que siga temporalment.
Arxiu Municipal de Perpinyà. Llibre Verd, ff. 41r/v. Còpia de finals del segle XIV

Noverint universi, quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesullani, per nos et nostros damus et concedimus perpetuo omnibus habitatoribus
presentibus et futuris ville Perpinyani, quod nullus predictorum pro aliqua causa vel placito ullo modo eximatur
de curia baiuli ville Perpinyani, et quod nullus predictorum teneatur ad aliquos sumptus dandos aliquibus
iudicibus terre nostre Rossilionis, quandocumque pro aliqua causa aut placito placitaverit coram eis.
Alioquin omnes homines quorum domini hoc sustinere noluerint, teneantur dare sumptus iudicibus in curia
nostra Perpinyani, cum ibi placitaverint quoquomodo.
Mandantes vicariis, baiulis, et universis aliis subditis nostris presentibus et futuris, quatinus predicta faciant
inviolabiliter observari, et contra ea non veniant nec aliquem venire permittant.
Datum Calataiubi, XIIIª kalendas decembris anno Domini millesimo CCº XLº IXº.
Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesullani.
Testes sunt: Guillermus de Entença, Eximinus de Focibus, Guillermus de Buçadors, Guillermus de Crexello,
Eximinus Petri de Arenoso.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Guillermo de Bello Loco, notario suo, hoc scripsit die
et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 001251

- 1242, 28 noviembre.
(5 de les calendes de desembre) Ferran  Diaz (pare de Roderic Diaz) atorgà  absolució i definició al rei de
tots els deutes, i especialment del de Burbaguena, exceptuats aquells 45,000 sous que tenia assegurats sobre
el castell i vila d'Exèrica. Foren testimonis Vidal de Canyelles, bisbe d'Osca; Tomàs de  Santcliment i el
notari del rei Pere Sanxez. Ho escrigué Guillem Gaventant, notari de València.
ACA, Perg. 891 de Jaume I.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- 1242, 18 de diciembre:
Eximinus Petri: domos de Amet Abnabui iuxta domos magistri Guillelmi, medid, et ortum in Roteros, quam
tenet, qui affrontât in orto Bonanati, et in via qua itur ad Quartum, et in orto de Ovieco Garcie et Guillelmi
Assaliti, Martini Algars, Arnaldo Fuster et Lupi d'Esparça. XV kalendas ianuarii.
CABANES-FERRER, Libre del Reparlimenl, I, pg. 185, asiento 1.704

- #1242, 23 Desembre. València.


Jaume I està a l´acte de rebuda del preu de la venda de les cases al bisbe de València, important 5000
bizancis d´argent.
Llibre de la bisbalia, Arxiu de Seu de València.
Datum Valencie X calendas januarii anno Domini MCCXLII.
Ho testificaren Pere Fernandez d´Azagra, Garcia Romeu, A de Gudal, Ximèn Perez i Ferran Garcés de Rueda.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- *1243, enero:
Hácese mención de D. Sancho Fernández de Azagra en una donación que le hizo Zeyt Abuceyt, rey de Valencia,
y debió ser hermano de D. Pedro Fernández; en dicha donación, redactada en latín, se le concede á don Sancho
Fernández de Azagra y á sus sucesores un castillo que se llama Zagra de Canaus, que está á orillas del
Guadalaviar, que fué de D. Pedro García de Azagra, entre los términos de Moya y de Álpuente. Esta donación
tiene la fecha de Enero de la Era de 1281 (año 1243).
"Linajes de Aragon : Revista quincenal ilustrada : Reseña histórica, genealogica y heráldica de las familias
aragonesas"

- #*1243, gener 28. València


Eiximén Pérez es declara vassall d'Abu Said, com a conseqüència de la donació del castell d'Arenós que,
amb aquesta condició, aquest darrer li havia fet a ell i a la seua descendència
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Pergamins de Jaume I, nº 1025. Còpia autoritzada de
1319
Chabás, Roque. "Ceid Abu Çeid". El Archivo. 1891, pp. 296-298. Transcrivim i actualitzem el document a partir
d'aquesta edició, a falta de cotejar el manuscrit de referència
Quinto kalendas madii anno Domini millesimo CCC XIX. Aquest es translat bien et fielment sacado de una carta
pública scripta en paper, la tenor de la qual es aytal:
Sit notum cunctis, quod ego dompnus Eximinus Petri confiteor et recognosco vobis dompno Açeyt Abuçeyt,
netu Miralmomenini, quod vestra libera et spontanea voluntate fecistis donacionem michi et Blasco filio meo et
nostris, in perpetuum, castrum de Arenoso cum carta, et in dicta donacione retinuistis vobis quod in tota vita
vestra ego et dictus Blaschus teneremus dictum castrum pro vobis, et quod pro illo castro essemus vasalli vestri
in dicta vita vestra; et quod juvaremus vos cum dicto castro contra omnes personas, excepto rege.
Unde cum non sint perehennes hoc retento et condicione fuerunt apposite in carta donacionis dicti castri, et quod
iuris in carta dicte donacionis hec retentio et condicio non sint apposite, cum hoc presenti publico instrumento
ego, dictus Eximinus Petri, per me et dictum Blaschum recognosco tenere dictum castrum per vos in tota vita
vestra, ut dictum est, et cum eo promito et teneor vos juvare contra omnes personas in vita vestra, excepto rege.
Et super hoc evenio et facio me vassallum vestrum per me et dictum Blaschum, filium meum, et facio vobis
homagium manum et oris, sub obligacione omnium bonorum meorum hec omnia predicta atendere et complere et
in aliquo non contravenire.
Actum est hoc quinto kalendas februarii anno Incarnationis christi M CC XL secundo.
Sig+num Eximini Petri predicti, qui hoc firmo.
Testes sunt dompnus F. episcopus Valencie, magister Martinus archidiaconus, Martinus Periç, Ochova de Peralta,
et Sanxius Furtadus.
Sig+num F. Dei gratia episcopi Valencie et prepositi Terrachone.
Sig+num magistri Martini, archidiaconus Valencie.
Guillermus Gaucerandi, publicus notarius Valencie hoc scripsit.
Sig+num Nicholai de Capraria, justicie Segurbii, qui huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Martini Luppi de Morea, notarii publici Segurbi et curie eiusdem pro Nicholao de Capraria, qui
auctoritatem dicti justicie eius iusso in hoc translato apposuit et scripsit die et anno prefixis.
Sig+no de Diego de Santa Cruz, notario público de Segorbe. Sig+no de Miquel Pérez de Heredia, notario público
de Segorbe por actoridat del senyor rey d'Aragón, por toda la tierra et senyoria, que aquesti traslat de la original
bien et leyalment fiço escrivir et con el dito original lo aprovó y con el día et anyo desús dito lo çerró.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- *1243, març 9. Onda


Abu Said atorga la carta pobla de Villahermosa
Arxiu del Regne de València. Manaments i Empars, 1632, llibre 6, mà 60, ff. 18r-19v. Còpia autoritzada
Chabás, Roque. "Çeit Abu Çeit". El Archivo. 1891, pp. 285-287
Hoc est translatum sive exemplum, actum Ville Formosse, die XXV februarii anno a Nativitate Domini Mº Dº
LXXIXº, sumptum fideliter a publica forma cuiusdam privilegii concessi per dompnum Açeyt Aboseyt, netu de
Miramomilino, quondam domino Ville Formosse, populatoribus dicte ville, in villa de Onda, anno Domini Mº
CCº XLIIº, septimo idus martii, clausi, recepti et subsignati per Petrum Sanz, quondam notarium dicti domini
Açeyt Aboseyt, sigillatique a sigillo dicti domini Açeyt Aboseyt in sera blanca impresso, et cum filis in dicto
privilegio pendentis, non vitiati neque in aliqua eius parte suspecti, immo autentici et fidem facientis, cuius
quidem privilegii thenor talis est:
Sit notum cunctis, quod nos dompnus Açeyt Aboseyt, netus de Miramomenino, volentes populare christianorum
terminum castri de Villa Malefa, facere Villam Formossam, consulte et ex certa scientia, per nos et omnes
nostros presentes et futuros damus, et concedimus populationem castri de villamalefa, ad faciendum Villam
Formossam et aldearum totius termini eiusdem, vobis Joanni Selpha, et n'Ofre Esperandeu, et Garcia Sanz, et
Petro Ferrer, et Dominico Villarroya, et Dominico Corbarani de Celpha, et Blasco Soriano, et vestris
successoribus, et vobiscum simul CXL christianibus populatoribus et successoribus eorumdem, et ad plures si
convenienter ibi in dicta populatione potuerint populari.
Iamdictam populationem vobis predictis damus et concedimus, et insuper assignamus et donamus vobis per
terminos, ut vadit de angustu usque ad villam de Ferrerola, et de loco isto usque ad locum qui dicitur Lucemella,
et de loco isto usque ad supremum de Penna Golossa, et istius loci quomodo vadit sendero quod est super
Pennam Golosam, et huic modo cerro cerro, quomodo aque vertunt usque ad portum que dicitur Chera, et huic
modo sicut vadit ad castrum de Ascollean, et istud usque ad locum que dicitur castrum de Pellinos, et hinc
quomodo vadit usque ad sumum de Saxas, et huic quomodo aque vertunt usque ad pratum de Equa, et huic
quomodo vadit usque ad locum quod dicitur Turrecella Sieca, et huic quomodo vadit usque ad villar de
Azaroylla, et huic quomodo aque vertunt pro cerro usque ad collatum de Pedrafita, et huic modo ad dictum locum
angusto.
Sicut infra termini de Villamalefa et de villaformossa includuntur per circuytum, sich sine aliquo retentu et voce
mala vocique persone dicta loca per terminos, vobis damus et per populationem dictorum locorum et omnium
aldearum, sive alcarearum suarum, et totius termini eiusdem, vobis predictis et vestris damus et concedimus, et
numero omnium populatorum quos ibi venerint ad populandum, ad quos eis ibidem fuerint assignate hereditates
per Martinum Periz et a Dominico Villarroya, quos ad dividendas inter vos et ipsosmet ibi hereditates dictorum
locorum, propter quod donamus, assignamus et successoribus illorum in perpetuum , cum planis, riguis,
arboribus, montibus, vallibus, terminis et plantis, pasquis, herbis, lignis, garriciis, devesiis, piscariis, aquis et
aqueductibus, furnis, molendinis, introitibus, exitibus, afrontationibus, terminis et suis pertinentiis universis a
celo in abiso.
Sub hac forma et pro hac donatione et populatione, sitis vos et vestri homines nostri, detis de omnibus fructibus
vestrarum hereditatum et olivarum, donetis nobis et nostris in perpetuo decimam, tam pro nobis quam pro
ecclesia et non amplius. De fructibus vero aliorum arborum nihil.
Et sich possitis vendere, dare, et obligare hereditates vestras ad quemcumque volueritis, sine laudimio, et de
firmamento.
Preterea tamen annuo nobis et nostris dare decimam corderiorum, porcellarum, vitulorum, pullinorum, asinorum,
equorum, decimam gallinarum, et eorum fructuum, lanearum et casearum nihil.
Preterea damus vobis et vestris, in perpetuum, molendinum quod est in populatione majori, quod habeatis
francum et liberum sine retentu aliquo, excepto moleant populatores et habitantes in populatione majori; alia vero
molendina et omnes furnos dictorum locorum, nobis et nostris libere retinemus.
Preterea a quinque annis in antea teneamini nobis et nostris facere hostem.
Damus et concedimus vobis et vestris, in perpetuum, primiciam ad opus ecclesiarum vestrarum, et concedimus
quod filii vestri sint semper rectores in ecclesiis dictorum locorum, dum sint tamen sufficientes in predictis.
Damus vobis et vestris dictorum locorum, quod pro morte subitanea quam contingere possit aliquibus vestrum,
quod absit, nunquam quantetur vestrum anime, sed si obierit sua egritudine sine confessione et receptione
corporis Christi, sua negligentia tunc quantetur suum anime.
Damus vobis et vestris et omnibus populatoribus et habitantibus dictorum locorum, foros et consuetudines
Daroche, et merinum, judices et alcaldes, secundum dictum forum. Et quod habeatis semper patronum fororum
Daroche, per quod patronum semper judicemini.
Promitentes per nos et nostros nunquam imponere vobis nec vestris, nech populatoribus predictorum locorum,
presentibus et futuris, aliquos foros nech consuetudines preter foros et consuetudines Daroche, ut dictum est.
Quod est actum in Onda, anno Domini Mº CCº XLº IIº, septimo idus martii.
Huius rei testes sunt: Guillermus Roda, Gunçalbus Aceydi, Martinus Perez d'Aznaria, Garcia Periz de Ferrera,
Petrus Petri alcayt d'Arenoso, Eximen Perez de Artieda.
Ego Petrus Sancii, notarius domini Aceyt, qui pro mandato domini Aceyt hanc cartam scripsit et sig+num fecit.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

Web: Ludiente Activo

- #1243, 22 Setembre. València.


Decret de creació de l´impost que pagaran “omnes cives et exierint civitatem per caminum Muriveteri,
maris, ... Xative et quorumlibet aliorum locorum”, per contribuir a la construcció d´un pont nou a
València.
Arxiu Municipal de València, Perg. 9.
Datum Valencie X calendes octobris anno incarnacionis Xrispti MCCXLIII.
Després de Jaume I signaren l´infant Ferran, Pere Fernandez d´Azagra, Ximèn de Foces, Ximèn Perez i Pelegrí d
´Atrosillo.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1243, 24 Setembre. València.


Jaume I dictà un nou decret assenyalant les tarifes de la lleuda que regiran a València per a les diverses
mercaderies.
Arxiu Municipal de València.
8 calendes d´octubre.
Ho testificaren G. de Montcada, X. de Foces, X. Perez, Ximèn de Tovia, P. Ruiz de Casp i R. Letun.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1243, 27 Setembre. Bairen.


Jaume I va fer una donació de terres, en Benirida, a Garcia Lopez de Rueda.
Seu de València, Perg. 5967.
Datum in Bairen V calendas octobris anno Domini MCCXL tercio.
Foren testimonis Ximèn de Tovia, X. de Foces, X. Perez, Ximèn d´Antrosillo i F. Garcia de Rueda.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1244, 26 Març. Almiçra o Almisdra.


Tractat entre Jaume I i l´infant Alfons de Castella.
ACA, Publicat per Roc Chabàs, Episcopologio valentino.
Datum Almiçrano cum ibi haberent colloquium VII kalendas aprilis anno MCCXL quarto, Era MCCLXXX
secunda.
Foren testimonis Andreu, bisbe de València; Guillem de Cardona, mestre provincial Ximèn de Foces, Ximèn
Perez, lloctinent del rei a València; mestre Martí, ardiaca de València; Gonzalbo, bisbe de Cuenca; Martí
Martinez, mestre del Temple en els tres regnes d´Espanya; Pelagi Pere Corrigia, mestre de la milícia de Sant
Jaume; Dídac Lopez de Haro, Alfons Tellez, P. Munyoz de Guzman, Gonzalbo Ramirez i P. Guzman. Ho
escrigué Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.
Tratado de Almizra entre Jaime I y el infante don Alfonso.
(A.C.A. Cartas en papel núm. 127.)
Super particionem conquiste Hispanie, que facta fuit inter illustrer. Lacobum regem Aragonum, Maioricarum et
Valencie, comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispesulani et infantem dominum Alfonsum
primogenitum domini Ferdinandi illustris regís Castelle et Toleti, Legionis, Galléele, Cordube et Murcie, fuit
amicabiliter inter eos compositum in hunc modum: Quod rex lacobus predictus per se et suos successores laudat,
concedit atque diffinit predicto infanti domino Alfonso et suis successoribus in perpetuum castrum et villam de
Alacant cuna ómnibus suis terminis et Aquas cum ómnibus suis terminis et Busot cum ómnibus suis terminis,
secundum quod térra vadit et exit ad portum de Biar el villam de Mellina cum ómnibus suis terminis et omnia
alia que sunt ultra terminara de Biar, sicut vadunt ad portum de Biar inter terminum de Biar et terminum de
Milena et versum partem Murcie et Castelle, salvo utrique ipsorum termino suo ab integro, et omnia alia sicut
vadunt inter terminum de Almiaran et de Bogarrá, salvo utrique storum termino suo ab integro et sicut vadunt
versus principium serré de la Rúa, quod est super Ayora, prout aque vertunt de dicta serra de la Rúa ex parte
Castelle et sicut dicta serra de la Rúa est ubi cadit Cabriel in Xucarum. Similiter infans dominus Alfonsus
primogenitus domini Fernandi illustris regis Castelle laudat, concedit atque diffinit per se et omnes suos
successores iam dicto locobo regi Aragonum et suis successoribus in perpetuum castrum de Caztalla cum
ómnibus suis terminis et castrum de Biar cum ómnibus suis terminis et castrum de Almizra cum ómnibus suis
terminis et omnia que sunt ultra dicta castra de Alacant, de Auguas et de Busot, salvis ómnibus ab integro utrique
istorum castrorum suis terminis, ut superius est expressum, et omnia que sunt infra portum de Biar versus
Xativam, Deniam et versus aliara terrara regni Valencie et omnia alia sicut vadunt infra términos superius
assignatos citra prout aque vertunt ex parte Valencie. Hec tamen divisio procedit usque in Xucarum, ubi Cabriel
intrat in Xucarum et a Xucaro usque in Biar, prout dictum est superius. Cum unusquisque igitur de parte et
porcione sibi superius assignata sit contentus plenarie, promittunt bona fide sibi ad invicem et sine ulla frande et
enganno quod neutrum in predicta porcione sibi assignata nullum impedimentum vel contrarium faciat, vel
precipiat et consenciat aliquatenus fieri; imo predicta divisio habeat et teneat perpetuara firmitatem. Et ut predicta
semper robur obtineant fírmitatis dictus rex et infans facerunt suonim sigillorum munimine roborari.
Datum Almi^rano, cum ibi haberent colloquium, VII kalendas aprilis, anno M.CC.XL. quarto; era M.CC.LXXX
secunda.
Testes sunt: Arnaldus episcopus Valencie; frater Guillelmus de Cardona, magister Templi Aragonum; frater
Hugo de Folialquer, Castellanus Emposte; Guillelmus de Moneada; Eximinus de Focibus; Eximinus Petri,
tenens locum domini regís in Valencia; magister Martinus, archidiaconus Valencie; Gundisalvus, episcopus
conchensis; Martinus Martin, magister Templi in tribus regnis Hispanie; Pelagius Petri Corrigia, magister milicie
sancti lacobi; Didacus Lupi de Faro; Alfonsus Tellez; P. Munionis de Guzman; Gundisalvus Remirez; et
Guzman. Sigtnum Guillelmoni scribe qui... hec scripsit...
Documentación de Jaime I referida al Reino de Murcia.

- #1244, 29 Març. Xàtiva.


Jaume I concedí a Ximèn Perez de Taraçona autorització per a adquirir, per 20000 sous, horts i vinyes a
València, de militars, clerers i ciutadans.
Data in obsidione Xative IIII calendas aprilis anno Domini MCCXL quarto.
“A partir de la ocupación de Játiva Jaime I deja como lugarteniente de Valencia a Ximén Perez de Tarazona”
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1244, 10 Maig. Xàtiva.


Jaume I signà la confirmacio de les franqueses concedides als pobladors de Mallorca, especialment de
lleuda i peatge, per tota la dominació del rei.
Data in exercitu Xative VI idus madii anno Domini Millesimo CCXL quarto.
Foren testimonis Don Ladron, Mac Ferriç, Pere de LLobera, Ximèn Perez, Pere d´Alcalà i Ximèn de Tovia
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1244, 22 mayo:
Rendición del castillo menor de Játiva.
353. E laltre dia a enant uench nos Abolcacim, e Setxi, e Almofois, e Nexemen de Touia1074: Senyor, aquius
enuia lalcayt tot son conseyl, e son cor, e ço que aquests faran tingats per aytan ferm con si ell ho feya. E foren
les paraules aytatls que el nos liuraria lo castel menor de Xatiua, e que el tingues lo major daquela Pantacosta en
·II· anys: e nos que li faessem saber qual loch honrat li dariem. E nos parlam1075 qual heretat couinent li
poyriem dar. E ell demana Montea1076 e Uallada que son castells bons, e son prop de Xatiua. E nos dixem que
hauriem nostre acort. Ab tant exim de nostra tenda, e anam a aqueles cases que nos hauiem feytes on era la
Regina, e fo en nostre acort lo Maestre del Espital Nuch de Fuylalquer, e en ·G· de Muncada, en Exemen Periç
Darenos, e en Carroç, e dixem los lo pleyt quens parlaua lalcayt, e quens hi conseylassen: e dixeren ells a la
Regina quey dixes primerament que ells. E dix la Regina: Senyor, quiyn conseyl uos poria jo donar en aquest feit,
ni negu? conseyl uos que pus podets hauer Xatiua que nou alonguets per ·I· castell ni per ·II·, quel pus bell
castell es del mon -375- el pus rich que jo anch uees, ne nuyl hom. E dix lo Maestre del Espital: Noy dire plus,
que bon conseyl ha dat la Regina. E tots los altres atorgaren ho. E nos dixem que bens hi hauien conseylat, e
tinguem ho per bo, e pensam nos que pus lo menor castell nos daua, que puys lo major no era en sa ma.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1244, 6 Juny. Ondara.


Concessió de Jaume I a Ramon d´Alfaja, o Alfaràs, de la casa que tenia a Dènia el sarraí Alcocoll, i de
terres, amb condició de no alinear-les abans de deu anys.
AHN, Diplomas de Montesa.
Datum in Ondara VIII idus junii anno Domini MCCXL quarto.
Signaren, després del rei, Guillem de Montcada, Ximèn de Foces, Ximèn Perez, Carroç i Pere Maza. Ho escrigué
Guillemó per G. de Belloch, notari del monarca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1244, 19 Agost. València.


Promesa, atorgada per l´infant Pere, de deixar a Jaume I, en cas de morir sense descendència, tots els seus
drets en els indicats llocs de Segorb, Castelló, Murvedre i Almenara, i no res menys li fa inmediata cessió
de la meitat del dret que té en l´illa d´Eivissa i que en el precedent contracte s´havia retingut.
ACA, Perg. 962 de Jaume I.
Foren testimonis l´infant Ferran, Pere Cornel, majordom d´Aragó; Vidal de Canyelles, bisbe d´Osca; G. de
Cardona, mestre del Temple; Ximén Pérez, reboster; G. Romeu, R. de Linaza, Gombau d´Entenza, Romeu
Durfort, P. Sans, ciutadà de LLeida i notari del rei; Ximén de Foces, Pere Fernandez i Berenguer de Foces. L
´escrivà fou Bernat Leocadi, notari públic de València.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- *1244. 28 septiembre. Murcia


Contratos otorgados entre Zeit Abuzeit antiguo rey de Valencia y el maestre de la orden de Santiago
Bullarium Ordinis Sancti Iacobi. Anno MCCXLIV. Scriptura II.
Conocida cosa sea á todos quantos esta carta vieren como yo Don Zeyt Abuzeyt, nieto de Almiramomoni, de
mio grado, é de mi misma voluntat, é por remedio de mis peccados, é por salut de mi alma, ó por muitos buenos
servicios que de vos recibí ó recibiré caradelante, do et otorgo á vos Don Pelay Perez, por lagracia de
DiosMaestro de la Orden de la Cavallería de Santiago, é á toda la vuestra Orden, de firma por siempre mas, los
mios castiellos, los cuales ey en Aragon, Tiy, é Orcheta, é Torres. Dolos é otórgolos á vos é á los que despues de
vos vinieren, que los ayades, é los posseades por siempre, é los vendades, é los empeynedes, é los camiedes, é
que fagades dellos todas vuestras voluntades, assi como de las cosas mas libres que vos avedes; é do vos é otorgo
vos estos sobredichos castiellos con todas sus pertenencias, é con todos sus términos, no vos é antiguos, con
fervas, con montes, con rios, con fontes, con tierras labradas é por labrar, con prados, con pastos, con defesas,
con rendas, con entradas, con salidas é con todas las otras cosas con que yo estos castiellos éy, salva la renda del
Rey de Aragon, que ha aver (pos de los mios dias) la quarta parte de los exidos; é facer por él guerra é paz, assi
como es devisado en los privilegios mios é suyos. É vos sobredicho Maestre avedes á quitar estos castiellos de
Penyos de catorze mill sueldos de Jaqueros. É si por ventura algunos mios, ó de los estranyos que viniere ó
quisiere passar contra este mio fecho, non le sea otorgado, é solamente lo temptare, sea maldito de Dios é de su
Madre la Gloriosa Saneta Maria, é con Juda lo traedor sea condepnado en lo fundo de los infiernos, é demás
peche al Rey X mil maravedis de oro, é a vos é á la Orden peche quanto demandare, é sea tal é en tal
lugar. É porque siempre este nuestro donadio sea mas firme é mas estable para todos tiempos, feclmosvos esta
carta de nuestro seello pendiente seellada. Fecha en Murcia dos dias por andar de Septiembre Era de
M.CC.LXXXII.
2 In Dei Nomine. Amen. Conoscida cosa sea á todos quantos esta carta vieren como yo Don Zeyt Abuzeyt, nieto
de Almiramomoní, fago carta de vendicion é de firmedume por siempre mas á vos Don Pelay Perez, Maestro de
la Orden de la Cavallería de Santiago, é a toda vuestra Orden de suno de los mios castiellos que ey en Aragon,
Tiy, Orcheta ó Torres, viéndovolos é otórgovolos libres ó quitos assi como los ey yo, por quince mil maravedis
en oro, ó per vna vuestra bona Casa de Anchola que é á tener en mios dias, é destos maravedis so pagado, ó de la
Casa de Ancholo entregado. Et vos sobredicho Maestro avedes á quitar estos castiellos de catorce mil Sueldos de
Chaqueses, porque yacen en penyos, etc. É por ser mas firme ó mas estable fago poner el mio seello pendent en
esta carta, la qual fo fecha en Murcia en prestumero de Setiembre, Era M.CC.LXXXII.
Los que foron presentes vieron ó oieron. Infant. D. Alfonso. D. Diago Lopez. D. Lopo el Chico. D. P. Lopiz de
Farana. Roy Lopez de Mendoza. D. Alfonso Tellez. D. Iohan Alfonso. D. Alvar Gil. D. Ioan Garcia. P. Nunno de
Gozman. P. Gozman. D. Nuño. Concordant prout sunt in publico trasumpto.
Estado social y político de los Mudejares de Castilla: considerados en sí ...Francisco Fernández y González

- #1244, 19 desembre. Sitio de Biar.


Confirmació de les compres, fetes per mestre B. de Soler, de la casa i heretat de Pelegrí d´Estella, prop de
València, i altres de Ximén Pere i B. de Bages.
Arxiu de la Seu de València, Perg. 1807. Huici Pág. 392.
In exercitu de Biar 14 calendas januarii.
Foren testimonis l´infant Ferran, G. d´Entença, A. de Luna, P. Fernández i R. de Lizana. Guillemó és l´escrivà.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- *1245.
Aazón, el hijo de Zayd Abu Zayd, fue caballero de la Orden de Santiago y dió a la Orden el Reino de Zale
en África, cuya donación fue aprobada por el Papa Inocencio IV.
Bulla ad confirmandum Regnum Zale in Africa a Zeit Aaron filio, ut ex aliis apparet, Zeit Abuzeit
Comendatoris de Anchuelo, ac de Belvis nunc Torrebuzeit, cum facultate erigendi Ecclesias Sedi Apostolica
inmediate subiectas.
El Archivo, Roque Chabás.

- *1245, 14 Febrero. Valencia.


Jaime I confirma a Abú Zayd en la posesión del castillo de Arenoso
Documentos de Jaime I, ed. M. D. Cabanes Pecourt (Valencia 1976- )
Doc. 401. ACA Pergs. Jaime I, núms. 1025 y 1025 D.
Noverint universi quod nos Iacobus ... per nos et nostros remitimus et difinimus vobis Aceydo Abuceyt omnem
demandam, quam aliqua causa vel racione possemus facere, in aliquo castro et villa vestra vel pertinenciis
eorundem, immo omnia castra et ville vestre et pertinencie eorundem sint salva et secura et ab omni peticione
nostra et nostrorum penitus perpetuo aliena et absoluta: salvis quartis redituum, quos quartos redituum debemus
percipere et habere in castris et villis vestris, prout plenius continetur in instrumentis ad invicem inde factis.
Sciendum est tamen quod neque quartum redituum nec aliquod ius aliud debemus percipere vel habere in castro
et villa de Arenoso, immo volumus et concedimus quod sit vobis et vestris et cui et quibus volueritis salvum et
securum, prout melius continetur in instrumento a nobis inde vobis confecto.
Datum Valencie, XVI kalendas marcii, anno nativitatis Domini M.CC.XL quinto.
Signum + Iacobi... Testes sunt: Eximinus de Focibus; Carrocius; P. De Atrocilo; A. Focibus; Eximinus d`Alvero.
Sig + num Guillelmoni scribe qui... hoc scribi fecit...

- 1245:

Historia De El Real Monasterio De Poblet: Ilustrada Con Dissertaciones José Finestres y de Monsalvo - 1753

- 1245, 26 febrero.
Escritura recibida por Guillem de Jaca, Notario público de Valencia, en que Don Gimen Perez, señor de
Arenós, lugartiniente del rei Conquiftador, dió de fu orden a dichos Canonigos del Santo Sepulcro un gran huerto
en Campanar, contiguo a la heredad del Archiprefte de Teruel. En cierta licencia que los rectores dieron al
Convento de Predicadores en 26 de febrero de 1245, cuya Efcritura, recibida entonces por el mismo Jaca,
conferva fu archivo, entre los concurrentes observamos a Fr. Domingo del Orden del Santo Sepulcro, Rector de
San Bartholome; que tambien fe firma alli mifmo, Rector del Santo Sepulcro.
Archivo de Santa Ana de Barcelona.
Memorias historicas del antiguo Santuario del Santo Sepulcro de Valencia.

- #1245, 15 marzo, Alaguar.


Concessió d´una pensió de 1000 sous anuals a Nunyo Martinez, amb prohibició d´alienació.
Arxiu general de Valencia. Huici Pág. 394.
Datum in Alaguar idus marcii anno nativitatis Domini MCCXL quinto.
Foren testimonis Carroç, Ximén Perez, Guillem d´Aguiló, A. de Foces i Ximén d´Alberó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1245, 9 mayo. Alaguar.


Concessió de franquesa de peatge, lleuda, pes i mesuratge als pobladors de Dènia, per tot el territori de la
Corona d´Aragó,
non obstante consuetudine Valencie vel aliquo statuto constituto vel constituendo.
In Alaguar VII idus de maii, anno Domini MCCXL quinto.
Llista dels testimonis: l´infant Pere de Portugal, Carroç, l´infant Pere d´Aragó (fill del rei), Ximèn Perez, P. d
´Atrosillo, Ximèn de Tovia, F. Garcés i Sans Lope d´Alberó. Guillemó es l´escrivà.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. (Roqué Chabás, El Archivo I)

- #1245, 9 mayo. Alaguar.


Llicència a tots els pobladors de la ciutat de València que hi tinguin casa, estatge, horts, reials, rafals,
alcarees, torres, vinyes, i qualsevol altra mena de possessions, de poder alienar-les, revocant la prohibició
que havia establert en un estatut.
In Alaguar VII idus de maii, anno Domini MCCXL quinto.
Llista dels testimonis: l´infant Pere de Portugal, Carroç, l´infant Pere d´Aragó (fill del rei), Ximèn Perez, P. d
´Atrosillo, Ximèn de Tovia, F. Garcés i Sans Lope d´Alberó. Guillemó es l´escrivà.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. (Aureum opus, Doc. 18)

- #1245, 9 mayo. Alaguar.


Concessió als pobladors de Dènia, perpètuament,
quod habeatis consuetudines civitatis Valencie et secundum eas terminentur omnes cause civiles et criminales
In Alaguar VII idus de maii, anno Domini MCCXL quinto.
Llista dels testimonis: l´infant Pere de Portugal, Carroç, l´infant Pere d´Aragó (fill del rei), Ximèn Perez, P. d
´Atrosillo, Ximèn de Tovia, F. Garcés i Sans Lope d´Alberó. Guillemó es l´escrivà.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. (Roqué Chabás, El Archivo I)

- #1245, 29 mayo. València.


Jaume I va assignar al bisbe Andreu d´aquella diòcesi, i a tot Capítol, una pensió anual de 1000 sous a
pendre dels rèdits de l´Albufera de València, en equivalència de tot el delme que havien de percebre en la
citada Albufera.
ACA, Perg. 988 de Jaume I.
Datum Valencia IV calendas junii anno Christi incarnationis MCCXLV.
Signaren el rei, el prelat, diferents canonges, i, com a testimonis, Don Ladron, Carroç, l´infant Ferran, A. de
Gudal i Ximèn Perez. Ho escrigué Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. (Huici Pág. 399)

- #1245, 25 noviembre. Calatayud.


Estatut a favor dels habitants de València per a defensar-los de vexacions i greuges, disposant que no
podran ésser acomiadats o desposseïts de cases o heretats, sense sentència judicial.
ACA, Perg. 1016 de Jaume I.
Datum Calataiub VIII calendas decembris anno domini MCC quadragesimo quinto
Ho testificaren els vescomtes de Cardona i de Rocabertí, Alvar Perez d´Azagra, Garcia Romeu i Ximén Perez d
´Arenós, i ho escrigué Miquel d´Alcover per manament de frare Andreu, bisbe de València, canceller del rei.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1246, 5 febrero. Valencia.


Concessió al Consell i habitants de Terol que en entrar llur bestiar a València no estaran obligats a
remetre sinó sis caps per mil, per raó de dret de pasturatge; però en donaran dotze tots els qui cometin
frau o engany.
Datum Valencie nonas februarii anno Domini MCCXL quinto.
Foren testimonis l´infant Ferran, Ximèn de Foces, P. i At de Foces, Ximèn Perez, P. Fernandez, Sans Fernandez
i Pelegrí de Croslo. Ho escrigué Guillemó per Mestre Bernat de Soler, notari del rei.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Aureum opus.

Jaime I, rey de Aragón, reglamenta la tributación de los ganados de Teruel en el reino de Valencia.
AMV. Perg. 11. A.R.V. Enajenaciones, lib. III, f. 247.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus toti consilio et hominibus Turolii et omnibus
hominibus, tam terre nostre quam aliene, undecumque fuerint, presentibus et futuris, quod racione herbatici,
pasquerii, montatici ganatorum suorum non donent nobis aut nostris in aliquo loco Valencie nisi semel in
quolibet anno, de mille ovibus parideriis tantummodo sex carnerios; et si fuerint plures vel minus, donent nobis et
nostris perpetuo, secundum illam racionem, et oves bacie non computentur nec de ipsis baciis nobis vel nostris
aliquid detur; et de qualibet vaca que habeat ultra unum annum, donentur semel in quolibet anno III denarii
iaccenses. In predictis autem nulla fraus adhibeatur, et si adhiberetur, puniatur fraudator in duplum, scilicet pro
VI carneriis, XII carnerios, et ad illam racionem puniantur fraudatores secundum plus et minus, tam in vaccis
quam in carneriis. Et volumus et concedimus quod hec, tam per nos quam per omnes successores nostros, in
perpetuum, in toto regno Valencie observentur et aliquid aliud racione herbatici, pasquerii sive montatici
ganatorum dare non teneantur nobis vel nostris successoribus vel alicui alii. Mandamus itaque universis in regno
Valencie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, quatinus aliquid aliud, preter quod dictum est, non
exigant vel accipiant, neque exigere vel accipi permitant, recipientes totum ganatum in nostro guidatico et
comanda, stando, eundo et redeundo salve et secure. Datum Valencie, nonas febroarii anno Domini Mº. CCº.
XLº. Vº. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et
Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: F., infans Aragonum. Eximinus Petri. F. Garces de Roda.
Eximinus de Tovia. Eximinus Petri de Darocha. Sig(signo)num Guillelmi Scribe, qui de mandato domini regis
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1246, 5 febrero. Valencia.


Donació de Jaume I a sa mujer Violant, per esponsalici o arres, de tota la muntanya de Prades,
Montblanch, Cervera, Tamarit, Sant Esteve, Barbastre, Pina, Epila, Uncastillo i Daroca, amb tots llurs
rèdits, i no res mes del castell i vila d´Ariza “et portaticum novum Daroche”, perquè ho posseeixi durant la
seva vida i passi desprès a l´hereu.
Datum Valencie nonas februarii anno Domini MCCXL quinto.
Foren testimonis l´infant Ferran, Ximèn de Foces, P. i At de Foces, Ximèn Perez, P. Fernandez, Sans Fernandez
i Pelegrí de Croslo. Ho escrigué Guillemó per Mestre Bernat de Soler, notari del rei.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Recull de documents de Jaume I.

- #1246, 1 marzo. Valencia.


Donació atorgada a favor de Garcia Martin del lloc d´Iri, anomenat també Torre de Maçanes, amb els
habitants, forns, molins, aigües i boscos.
ACA, Perg. 1027 de Jaume I.
Datum Valencie pridie nonas marcii anno Domini MCCXL quinto
Foren testimonis l´infant Pere de Portugal, Carroç, Ximèn Perez, A. de Foces i Ximèn d´Albero.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Huici, Pág. 410.

- #1246, 18 julio. Xàtiva.


Jaume I va dictar disposicions per resoldre les diferències existens entre sarraïns i cristians a Alcira.
Datum Xative XV calendas augusti anno incarnacionis Christi MCCXL sexto.
Ho testificaren Guillem de Montcada, Pere Cornel, Ximèn de Foces, Ximèn Perez, Carroç, Pelegrí d´Atrosillo i
Ferran Garcés. Guillemó ho escrigué.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. El Archivo, Vol. II.

- #1246, julio:
361. E puys anam nosen en Arago, e passam per Terol, e per Darocha, e uinguem a Calateyu. E ·I· dia nos
anauem a la missa a la esglesia major -379- de sancta Maria de Calateyu, e quan haguem hoida la missa acostas a
nos don Exemen Pereç Darenos, e dix nos: Senyor, mester uos hauriets a acordar en uostres ases1086, que
enbarchs uos ixen que uos nous cuydats. E nos dixem: Quiyns enbarchs podien esser aquels? E el dix: Ben ho
sabrets. E nos dixem: Mal fets, don Exemen Periç, que si uos sabets cosa de nostre pro haurem ne alegria, e
plaurans molt: e si era nostre dan pendriem hi conseyl, e si abans hi podia hom pendre conseyl mes ne ualria. E
dix: Donchs uolets queus ho diga? E nos dixem: Si uolem be. E dix axi: Aladrach1087uos a preses alguns
castells1088 en terres de Ualencia, e nous ho gosauem dir. E nos dixem fazien ho mal, car nons ho deyen, pus
entenien que nos perdiem res del nostre: mas a nos plau molt, que per les couinences quens hauien feytes los
sarrains nols gitauem de la terra. E pus ells nos fan cosa perquels ne gitem, e a Deu plau, a nos plau molt qui ali
on longament es cridat e inuocat lo nom de Mahomet, seray appellat lo nom de nostre senyor Ihesucrist. E dixem:
Sabets quins castells nos ha preses? E el dix: Galaner1089, e Serra, e Pego. E nos dixem: Pus les noues son aytals
veurem quins fa aquest mal: e irem la, e pendrem hi conseyl. E puys dixem ho a la Reyna que açons hauia dit don
Exemen Periç Darenos. E dix ella que ja ho sabia, mas nons ho gosaua dir. E nos dixem: Errauets hi durament
car nons ho deyets, -380- car con abans pren hom conseyl al dan que hom pren, mes ual: e es nostra uoluntat
quen sen anem a Ualencia, e que cobrem nostra terra, car hon mes se apoderaria Alazarch, pejor seria de cobrar.
E dix ella: Deits bona rao, e fets ho en bona uentura, e prec uos que leuets mi que uaia ab uos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

369. Ab tant los sarrains donaren se paor que nos los fariem pendre1111 lur hauer aquel que leuauen, e la roba
aquela que bona fos: e faeren nos parlar a don Exemen Periç Darenos quens donarien la meytat del auer, e la
meytat de la roba aquela que bona fos: e faeren aço parlar per tal quels guiassem ab laltra partida. E nos dixem
que tal cosa con aquela no fariem per re, car nos los hauiem promes quels assegurauem1112, e que nos los
faessem ara robar en la carrera nou fariem per nuyla re: que sobre aço que nos dit lur hauiem que fossen en nostre
asegurament, e que nos prefessem seruiy dels, els perden lurs cases, e lurs heretats, e lur natura, que pus la
paraula las hauiem dita que exissen saluament e segura de nostra terra, que no uoliem pendre seruiy dels, car
dolor hauiem del mal que nos los feyem, e que encara los en donassem altra dolor sobre aquela, nons ho podia
soffrir lo cor quels tolguessem re de ço que leuarien. E faem los guiar tro a Billena, e comptaren nos los cauallers
els Richs homens quels guiauen per nos que ben tenien ·V· legues de la deuantera tro en la rereguarda1113: e
deyen que -388- en la batayla Dubeda no uee hom pus de gent que ali hauia iustada entre homens, e fembres, e
tosets. E don Frederich frare del Rey de Castella era en Billena, que la tenia per lo Rey, e leuaua per cada testa de
sarray dome e de fembra, per cada vna ·I· besant: e pujaren be segons quens deyen a ·C· milia besants. E entraren
sen en Murcia, e partiren se los vns a Granada, e los altres en la terra del Rey de Castella, e aixi escamparen se
tots.

370. E aquels que romaseren en la nostra terra faeren cap Dalaçrach: e uench ·I· dia messatge a nos que
combatien Penacadel, e quey parauen algarrades, e combatien los souen e menut, a escut e a lança. E nos erem en
Ualencia, e enuiam per lo bisbe1114, e per los nostres Richs homens, e per cauallers quey hauia que sabien de
feyt darmes, e per los prohomens de la ciutat1115 ques appareylassen danar ab nos, que uengut nos era messatge
que Penacadel combatien, e quey uoliem anar per tal quels en leuassem: car si Penacadel se perdia lo port de
Cocentayna se perdria, que no gosaria hom anar a Cocentayna, ni Alcoy, ni a les partides de Sexona, ni a Alacant
per negun loch, e seria gran desconort dels chrestians: e dessaa Deslida, e de Beo1116 quey hauien uensuts be
·III· milia chrestians quels entrauen per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e Dalcaniç, -389- e de
Castellos1117, e Dorta, e de Uilalonga, e Dalcanada, e de Ual de roures, e daltres logars que eren uilers
escampats1118: que en aquel desbarat nauien mors1119 de ·CCCC· tro en ·V· cents. E si dessa prenguessen
Penacadel, seria gran desconort a tots los chrestians del regne de Ualencia: els bisbes, els cauallers que hi eren
tenien per bo quels acorregues hom. E dix don Exemen Periç Darenos: Salua la honor de uosaltres est conseyl
no tench jo per bo, car los moros son molts, e son se molt energuylats per aquesta uençuda que han feyta als
chrestians, e per los castells quels han tolts: e car es en terra de montanya, e hay tan gran companya, e no es terra
de brocar be als cauals armats, e que nos auenturauem lo Rey que uaja en logar on ell nou pogues acabar, o quel
faes hom tornar atras de ço que uolria començar ni acabar, daqui auant noy hauria restaurament negu quey
pogues uenir: el Rey estan en Ualencia quan nos prenguessem mal, tant es lo seu poder queu restaurara tot1120.
E tots quants foren atorgaren que deya ueritat e bona rao: e pregaren nos carament e molt fort1121 que nos noy
uolguessem anar, e quey enuiassem a ells. E nos entenem que deyen be, e que dauen lo pus fan conseyl: e
atorgam lo1122 los per prechs quens en fayen.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1246, 8 agosto. València.


Jaume I féu donació al bisbe de Vich del castell de Clerà, en la diòcesi vigatana, a canvi del castell i vila de
Segart i les alqueries de Labairen i Cunillera, del terme de Murvedre.
ACA, Perg. 1043 de Jaume I.
6 dels idus d´agost.
Signaren P. de Montcada, P. Cornel, X. de Foces, Ximèn Perez, Carroç i el prelat de Vich.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Huici Pág. 424

- #1246, 18 de setembre.
Jaume I concedix a Eiximén Péreç d'Arenós terres i cases a Campanar, i en altres llocs de l'Horta de
València, citant entre elles, una vinya a Massarrojos. Li la concedia en penyora, és a dir, per a salvar un
deute que el Rei tenia amb el noble.

- #1246, 12 octubre. Lleida


Jaume I ratifica totes les donacions de tendes i obradors fetes fins aquell moment a València pel seu
lloctinent Eiximén Pérez
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 8v-9r. Còpia simple de
començaments del segle XIV
[Huici-Cabanes, 1976, nº 458], [Garcia Edo, 1988, pp. 121-122]
Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, visa et de verbo ad verbum plenarie intellecta carta a nobis facta Examini
Petri, de dandis et stabiliendis operatoriis et tendis civitatis Valencie, cuius tenor talis est:
"Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, concedimus, laudamus et perpetuo confirmamus donaciones et stabilimenta
operatorium sive tendarum Valencie, que vos Eximinus Petri fecistis vel feceritis. Ita quod firma sint
quibuscumque personis eas dabitis et dedistis et stabilistis sicut in cartis vel albaranis a nobis factis vel faciendis
continebitur et nunquam per nos vel nostros revocabimus nec revocari aliquatenus permittemus. Datum Valencie
XIIIº kalendas januarii Era Mª CCª LXXª VIª".
Nos igitur, certi et experti de iure, de facto et ex certa sciencia, concedimus et confitemur easdem donaciones et
stabilimenta operatorium et tendarum ab eodem Examino Petri, secundum mandatum et licenciam a nobis ea
datam, facta et donata esse vel comune comodum civitatis Valencie, et ad utilitatem nostri et nostrorum
successorum.
Quare per nos et successores nostros, presentes et futuros, ex certa sciencia et nostra liberalitate, concedimus,
laudamus et confirmamus vobis universis et singulis probis hominibus et civibus et populatoribus et
habitatoribus, presentibus et futuris, imperpetuum, omnes donaciones et stabilimenta operatorium et tendarum
vobis facta et concessa, data a predicto Eximino Petri, prout melius et plenius ad utilitatem et salvamentum
vestri et vestrorum continetur in cartis et albaranis ab eodem Eximino Petri inde factis; dicernentes illa in
omnibus et per omnia habere et tenere robore et valore et perpetuam firmitatem, aliqua consuetudinis, iure,
mandato vel statuto factis vel faciendis, promulgatis vel promulgandis in aliquo in totum vel in partem non
repugnantibus, non obstantibus sue contradicentibus et quicquid et quantumcumque amplius tempore donacionis
et stabilimenti ab eodem Eximino Petri facti vel presenti, et deinceps ipsa operatoria et tende valent et valuerint
totum ex certa sciencia et liberalitate regia imperpetuum diffinimus, remitimus et donamus, salvis et retentis
solummodo nobis et nostris sensualibus contententis et comprehensis in cartis et albaranis de operatoriis et tendis
ab eodem Eximino Petri factis.
Promittentes per firmam et legalem stipulacionem quod nos et nostri contra predictas donaciones et stabilimenta
operatorium et tendarum, in totum vel in partem, nullo tempore veniemus nec venire faciemus vel permitemus
aliqua de causa, aliquo iure, aliquo modo, consuetudine vel statuto, vel quibuslibet alia racione, immo volumus et
concedimus nos et nostros semper teneri de firma et legali caucione, pro observandis omnibus et singulis
supradictis.
Datum Illerde IIIIº idus octobris anno Domini Mº CC.XL.VIº.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt Gastonetus de Bearn, Petrus Cornelli, Ferrandus infans Aragonum, Guillelmus de Entença.
Guillelmus Romei.
Signum + Guillemoni Scribe, qui mandato domini regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1246, 6 noviembre. Pina.


Donació al Temple, en mans de Sans d´Exea, comanador de La Zaida, de tot ço que el rei tenia a Belloch i
a Cambor, amb la facultat als vassalls del dit ordre de “scalitzare et erbas explectare” en terme de Pina.
Datum Pine VIII idus novembris anno Domini MCCXL sexto.
Foren testimonis Ximèn Perez, don At Orella, A. de Gudal, Ximèn de Castellot i Ximèn de Lusia.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1246, 26 noviembre. Alagón.


Escriptura de venda atorgada per D. Jaume al monestir de Piedra, en mans de l´abat Sadurní, d´una
vinya del lloc de Cascallo, prop de Saragossa.
Diplomes del monestir de Piedra, AHN.
Datum in Alagone VI calendas decembris anno Domini MCCXL sexto.
Testimonis: l´infant Ferran, P. Cornel, A. de Luna, B. de Naya, Lope Ximèn de Lusia, Pelegrí de Castellasol,
Ximèn Perez i J. de Logran. Ho escrigué Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- 1246, 19 diciembre:
Arreglo de cuentas de Jaime I y Abu Zayd.
ACA Perg. 1025 de Jaume I.

https://www.yumpu.com/es/document/read/13765758/archivo-revista-de-ciencias-historicas
EL ARCHIVO, ROQUE CHABAS.

- #1247, 1 febrero. Huesca.


Jaime I, rey de Aragón, confirma al monasterio de Santa María de Veruela la donación y posesión de
varias villas, entre otras las de Alcalá, Litago, Croche y Maleján, mas posesiones en otras localidades, y lo
toma bajo su protección.
AHN. Códice 995 B, ff. 10v-11r.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostroslaudamus, concedimus et liberaliter confirmamus, vobis
dilecto nostro fratri R[aimundo], abbati, et toti conventui monasterii de Berola et vestris successoribus, villam de
Alcala et villam de Leytago et hereditates de Tirassona et villam de Crox et de Malexan et villam de Puceolo et
hereditates de Borgia et vineam de Campo et almoniam de Epila et hereditates de Alagone et de Castellario et de
Musalbarba et hereditates Cesarauguste et de Palaciolo et de Bitinena et de Ponte et grangiam de Morela et
castrum et villam de Quarto et de Saso Galelo, ita ut omnia supradicta et singula habeatis, teneatis, possideatis et
expletetis perpetuo, francha et libera, cum omnibus terminis et pertinenciis suis, sicut continetur in nostris cartis,
salvo tamen iure alieno. Recipientes ea omnia et singula sub mea protectione, custodia, comanda, emparancia,
deffensione et in nostro guidatico speciali ita quod nulli sit ausus in predictis locis et villis vel in aliis grangiis,
possessionibus et hereditatibus vestris dampnum, gravamen vel forciam facere impedimentum nec aliquod
nocumentum, set salva sint et secura et in nostro guidatico constituta. Mandantes senioribus, maioribus domus,
çavalmedinis, iusticiis, iuratis, iudicibus, alcaldis, baiulis, iunctariis et iunctis, et aliis nostris officialibus et
subditis universis statutis et statuendis, quod hec omnia firma habeant et observent et faciant observari. Et quod
dictum monasterium, cum possessionibus predictis et aliis que pertinent ad eundem manuteneant, custodiant,
protegant tanquam nostra propria et defendant et non permittant ab aliquibus molestari. Si quis autem
contravenerit, iram nostram incurrat et dabit nobis pro pena quingentis morbetinos, illato dampno primitus
plenarie restituto. Datum Osce, kalendas februarii, era M.ª. CCª. LXXXª. Vª. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia
regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt:
P[etrus] Cornelii, maiordomus Aragonum. Eximinus Petri. Eximinus de Focibus. Eximinus de Lusia. Dompnus
F., infans Aragonum. Sig(signo)num Guillermi Scribe qui mandato domini regis hoc scribi fecit loco, die et era
prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1247, 4 febrero. Osca.


Jaume I celebrà una permuta amb Pelegrí d´Atrosillo, cedint a aquest en heretat franca el castell i vila d
´Ovon, amb sos drets, molins i forns, i rebent en canvi el castell i vila de Fornells.
ACA, Perg. 1075 de Jaume I.
Són testimonis: Cornell, l´infant Ferran, X. de Foces, Lusia i Ximèn Perez.. Ho escrigué Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Huici, Pág. 436.

- #1247 (ó 1246), 14 febrero. Osca.


Permuta celebrada amb Lope Ximèn de Lusia, qui rep del rei el castell i vila de Lusia i li cedeix certa vall
de Mallorca anomenada Mora i certa alqueria a Manacor.
ACA, Perg. 1109 de Jaume I.
Datum 16 calendas de març de 1247 de la Nativitat.
Són testimonis: P. Cornell, l´infant Ferran, X. de Foces, G. d´Entença, P. de Castellazol, Ximèn Perez.i Beltran d
´Ahones. Ho escrigué Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1247, 10 marzo. Egea


Donació al convent de frares Predicadors de Barcelona.
ACA, Perg. 1076 de Jaume I.
Datum Exee VI idus de marcii anno Domini MCCXLVII.
Són testimonis: P. Cornell, l´infant Ferran, Ximèn Perez, Artal de Luna i Garcia Romeu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1247, 8 mayo.Valencia.
Jaume I dictà interessants disposicions sobre la taula de canvi de la nova moneda valenciana, assenyalant-
li 40 dies consecutius de duraciò per a recollir totes les altres menes de moneda.
Foren testimonis Carroç, G. de Montcada, G. d´Anglesola, R. de Timor, Jaume de Cervera, Ximèn Tovia,
Ximèn Perez i Ferran Garces de Rueda. Guillemó ho escrigué.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Aureum opus Doc. XXII.

- #1247, 21 julio. Huesca.


Jaume I confessa rebre dels Templers, representats pel mestre provincial G. de Cardona, 1000 marcs d
´argent fi per a atendre la seva subsistència i per a satisfer certs deutes; i en garantia els obliga tots els
rèdits de Tortosa, Penyíscola, Ezlida i altres llocs.
ACA, Perg. 1081 de Jaume I.
Datum Osce XII calendas augusti anno Domini MCCXL septimo.
Ho testimoniaren G. d´Entença, R. de Lizana, P. Cornel, X. de Foces, Ximèn Perez, i ho escrigué mestre B. de
Soler.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Huici Pág. 450.

- #1247, 28 julio. Huesca.


Concòrdia celebrada entre D. Jaume i els Templers per acabar certes qüestions sobre l´almoina que
aquests estaven obligats a fer a Gardeny i Montçó per a remei de l´ànima dels reis predecessors del present
monarca, i sobre els forns de Perpinyà.
ACA, Perg. 1083 de Jaume I. AHN, Cartoral del Temple, 598 b, Doc. 73.
5 calendes d´agost.
Després de D. Jaume signaren el mestre Cardona, R. de Serra, comanador de Montçó, i altres dignataris de l
´ordre; i, com a testimonis G. d´Entença, R. de Lizana, el majordom Cornel, Assalit de Gudal, X. de Foces, A. de
Foces, Ximèn Perez, Martí Perez, justìcia d´Aragò; Palahí de Foces, R. Guillem d´Ódena i G. de Belloch, notari
del rei. El notari autoritzant fou mestre B. de Soler.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- #1247, 17 diciembre. Alcira.


Concessió, al monestir de Beruela, del castell i vila de Bulbon, que permuta amb el castell i vila de
Periluesa, retenint-se únicament el bovatge i monedatge perpètuament.
AHN, Cartoral de Beruela, foli 83.
Datum Aliasire XVI calendas januarii anno Domini MCCXL septimo
Desprès de D. Jaume signaren Rotland Lainez, Berenguer de Tornamira, el majordom P. Cornel, Ximèn Perez i
Ferriz de Lizana. Ho escrigué Guillem de Roca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

Jaime I, rey de Aragón, permuta al monasterio de Santa María de Veruela la villa de Purujosa por la de
Bulbuente.
AHN. Clero. Veruela, carp. 3.767, núm. 10. Original. Pergamino. Falta sello pendiente, conserva lemnisco.
Códice 995 B, ff. 83r y 116r.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea
voluntate, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro damus, concedimus et de presenti tradimus
vobis, venerabili et dilecto nostro B[ernardo] eadem abbati de Berola et conventui eiusdem monasterii vestrisque
successoribus abbatibus dicti monasterii imperpetuum, in concambium, videlicet, castri et ville vestre quod
vocatur Periluesa, quod nobis de presenti excomutatis castrum et villam de Bolbon cum introitibus, exitibus,
affrontationibus et suis pertinenciis universis, cum hominibus et mulieribus ibidem habitantibus et habitaturis,
cum terris cultis et incultis, cum pratis, pascuis, defesis, herbis, aquis et aquarum ductibus, lignis, nemoribus,
furnis, molendinis, pexeriis, venationibus, toltis, forciis, peitis, cenis, iusticiis criminalibus et civilibus et cum
omnibus et singulis iuribus dicto castro et ville pertinentibus et debentibus pertinere aliqua causa vel ratione.
Iamdictum itaque castrum et villam de Bolbon, cum omnibus expenssis quam non expenssis et cum omnibus et
singulis ad dictum castrum et villam competentibus et debentibus pertinere, et cum omnibus locis, iuribus,
vocibus et accionibus realibus et personalibus, de nostro et nostrorum dominio et posse extrahimus et in vestrum
vestrorumque ius, dominium et posse transferimus irrevocabiliter, sicut melius et plenius dici potest vel intelligi
ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Inducentes vos et vestros successores cum hoc
publico instrumento perpetuo valituro in corporalem possesionem pleno iure tanquam in rem vestram propriam,
ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque
volueritis faciendas, ad dandum, vendendum, impignorandum et alienandum tanquam hereditatem vestram
propriam, francham et liberam. Promittimus, insuper, vobis per firmam et legalem stipulationem quod faciemus
vos et vestros tenere, habere dictum castrum et villam in pace, ut superius dictum est, et perpetuo possidere.
Monedaticum, vero, et bovaticum dicti castri et ville de Bolbon nobis et nostris successoribus imperpetuum
retinuimus. Datum Aliasire, XVIº kalendas ianuarii anno Domini Mº. CCº. XLº. septimo. Signum (signo) Iacobi,
Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani,
qui istam cartam cum bulla nostra iussimus roborari. (1ª col.) Testes sunt: P[etrus] Cornelii, maiordomus
Aragonum. (2ª col.) Rotlandus Ley. Eximinus Petri. (3ª col.) Berengarius de Tornamira. Ferricius de
Liçana. Sig(signo)num Guillermi de Rocha, scribe, qui mandato domini regis hanc cartam
scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #*1248, 17 febrero.
Abu Said dóna a l'arquebisbe de Tarragona les esglésies dels pobles dels seus senyorius
Arxiu de la Catedral de Sogorb. Ms. 532. Còpia simple de meitat del segle XVII
Chabás, Roque. "Çeid Abu Çeid". El Archivo. 1891, pp. 163-166
In Christi nomine.
Universis matris ecclesie filiis innotescat, quod cum olim dominus Urbanus papa, concesserit et privilegium
dederit domino Petro, regi Aragonum, et proceribus eiusdem, quod ecclesias quas eriperent de manibus
paganorum cum iuribus suis possint conferre monasteriis et personis religiosis, nos Aceyt Abuceyt quondam rex
Valentie, nunc autem per Dei gratiam christianus, et Eximinus Petri, proceres regni Aragonum et Valentie;
attendentes quod per vos dominum Petrum, Dei gratia tarraconensis archiepiscopum, petitur reformari divinus
cultus in terris quas nos eripuimus de manibus paganorum, auctoritate dicti privilegii nobis ac aliis proceribus
regni Aragonum per dominum papam concessi, concedimus et donamus titulo perfecte donationis inter vivos
vobis, domino archiepiscopo supradicto vestrisque successoribus in perpetuum, omnes ecclesias constructas et
construendas cum decimis et iuribus earumdem, in terris quas nos eripuimus de manibus paganorum, divina
gratia mediante.
Quorum nomina hec sunt: Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa,
Villaformosa, Cortes, Villamalur cum terminis suis, Jodar, Villahaleva, Tortonich; in alia parte Andilla; in alia
parte Castalla cum suis terminis, Unili, Ibi, Tibi.
Omnes autem ecclesias in dictis terminis et locis edificatas et edificandas conferimus vobis, domino
archiepiscopo et vestris successoribus, in perpetuum, pleno iure; retentis nobis in eisdem ecclesiis medietate
decimarum et iure patronatus.
Quam medietatem decimarum nos et successores nostri per vos et vestros habeamus in feudum, et simus inde
vassalli vestri vestrorumque successorum et tarraconensis ecclesie matris nostre, quare homagium vobis facimus
et sacramentum fidelitatis promittimus, ad quod sacramentum et homagium faciendum successores nostri vobis et
vestris perpetuo teneantur.
Ordinatio autem ecclesiarum procurationes et correctio clericorum, et omnis jurisdictio quam diocesanus potest et
debet habere in ecclesiis suis, vos et successores vestri habeatis perpetuo in ecclesiis antedictis, sine omni nostro
nostrorumque retentu.
Decime autem colligantur per bayulum vestrum et nostrum, qui nobis et vobis sub juramento astringatur, quod
decimas fideliter colligat antedictas, et cum collecte fuerint recipiamus nos et nostri medietatem ab integro, et vos
quartam et clerici ad ipsarum ecclesiarum servitium deputati recipiant aliam.
Cum vero vacaverint ecclesie, presentemus nos et successores nostri, vobis et vestris, personas idoneas que a
vobis curam recipiant animarum, secundem canonicas sanciones et vobis obediant et alia faciant, que clerici
teneantur facere suo diocesano, vobisque sint subjecti utraque lege jurisdictionis, scilicet et diocesis.
Ecclesiam autem de Tibi vobis concedimus libere, ut vos in ipsa rectorem semper instituatis, non retenta nobis
presentatione quam ecclesiam vobis dotare promittimus de tribus pareliatis terre, et domibus, in quibus rector
permaneat, qui per vos ibidem fuerit institutus, et vos ibidem hospitari possitis cum vos ad terram illam
contingeret declinare.
Nos autem, Petrus, Dei gratia tarraconensis archiepiscopus, attendentes devotionem quam vos nobiles Aceyt
Abuceyt, olim rex Valentie, nunc per Dei gratiam christianus, et Eximinus Petri, consanguineus noster, habetis
erga nos et tarraconensem ecclesiam, sponsam nostram, supradicta omnia concedimus et aprobamus, prout
superius sunt expressa, et homagium ac sacramentum a vobis recipimus, promittentes vos et res vestras defendere
et tueri tanquam fideles vassallos in iure vestro, quantum nostram deceat dignitatem bona fide et sine enganno.
Villarum autem que nondum sunt reddita cultui christiano, recipiamus nos ius nostrum iuxta modum superius
comprehensum, quousque divina gratia inspirante ipsas reddatis cultui christiano, et expellatis exinde sarracenos.
Actum est hoc XIII kalendas martii anno Domini millessimo CC XL VII.
Ego Petrus, sancte tarraconensis ecclesie archiepiscopus subscribo, et sigillum meum feci apponi, et capituli
Terracone.
Sig+num Aceyt Aboceyt, quondam regi Valentie. Sig+num Eximini Petri, qui hoc laudamus et firmamus, et a
testibus firmari rogamus, et sigilla nostra apponi fecimus.
Ego Guillermus Vital pro teste subscribo. Ego Jacobus sacrista Tarracone subscribo. Ego Gondisalvus Petri
canonicus Valentie, testis, subscribo. Ego Dominicus Mathei subscribo.
Ego Guillermus de Alarico scriptor domini archiepiscopi supradicto, mandato eiusdem, et Aceyt Abuzeyt et
Eximeni Petri, predictorum, hic subscripsi die et anno prefixis.
Sig+num Petri Pauli, notarii Valencie, testis. Sig+num Michaelis Serrati, publici notarii testis. Sig+num Jacobi de
Castro Senioris, notarii Valencie testis. Sig+num Guillermi Gaucerandi, notarii Valencie testis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

Documento de la concesión de villas que Abú Zayd y Eximén Pérez habían conquistado para la metropolitana de
Tarragona. Estaba el original dividido per alphabetum y autorizado con los sellos de cera del Arzobispo de
Tarragona y el cabildo de la misma, y los de Çeid y Ximén Pérez. (El Archivo, Pág. 163, Roqué Chabás).
- #1248, 18 febrero. Huesca.
Jaime I, rey de Aragón, exime a los judíos del reino de Aragón de la imposición que según fuero debían
pagarle por las ventas o enajenaciones de heredades, reconociendo haber recibido a cambio la cantidad de
cinco mil sueldos jaqueses.
AMHu. Concejo. Traslado. Sello pendiente de la ciudad de Huesca.
Hoc est transllatum bene et fideliter transllatatum a quodam instrumento cuius series talis est: Noverint universi
quoe quod (sic) nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros remittimus et difinimus vobis, universis et singulos iudeis, hominibus
et mulieribus, tocius regni Aragonum, presentibus et futuris inperpetuum, totum illum tercium quem racione fori
regni Aragonum retro temporibus dare debebatis pro vendicionibus sive quibuslibet aliis alienacionibus
hereditatum vestrarum. Concedimus etiam per nos et nostros vobis et vestris successoribus in perpetuum quod de
cetero hereditatis vestras possitis vendere, dare, impignorare seu qualibet alio modo alienare cuicumque
volueritis, nobis et nostris successoribus seu quolibet alio nostro nomine sive voce in aliquo requisitis, et etiam
sine omni tercio et fatica; immo ipsas hereditates vestras, habitas et habendas, quo ad dictum tercium habeatis in
perpetuum franchas et liberas. Recognoscimus itaque nos a vobis pro supradicta difinitione recepisse quinque
milia solidorum iaccenses. Promitentes per stipulationem legitimam nos et nostri contra predicta nunquam foro
aliquo iure, causa vel aliqua racione contravenire. Datum Osce, XII kalendas marcii anno Domini Mº. CCº. XLº.
septimo. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et
Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: F[errandus], infans Aragonum. P[etrus] Cornelii. Eximinus de
Focibus. G[uillelmus] de Entença. Eximinus Petri. Sig(signo)num Guillemoni Scribe, qui mandato domini regis
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis. Sig(signo)num Stephani de Valle, publici oscensis notarii, qui in
presencia P[etri] Martini, iusticie, et Guyraldi de Fontanis, çavalmedine, et P[etri] Raymundi Cayllol, prioris
iuratorum oscensium, hoc transllatum ab instrumento originali de verbo ad verbum fideliter transcripsit,
secundum quod in dicto instrumento originali persperxit plenius contineri. Et in testimonium premissorum,
predicti iusticia, çalmedina et prior iuratorum hoc transllatum cum sigillo civitatis oscensis eum fecerunt
munimine.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1248, 28 febrero. Ejea.


Jaime I, rey de Aragón, dicta sentencia en el pleito mantenido entre los vecinos de Sos y Castiliscar a causa
de los pastos, leñas y escalios que lindan con dichas villas.
RAH. Colección Salazar y Castro, N-83, núm. 62. AHN. Cartulario de Castiliscar. AHN. OO.MM. Carp. 656,
núm. 4.
Hoc est translatum fideliter actum: Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum
et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus [Montis]pesulani, recognoscentes plures contentiones coram
nobis fuisse diucius agitatas inter homines de Sos, demandantes ex una parte, et fratrem Petrum Exea,
comendato[rem] homines Castrisiscari, defendentes ex altera, super scaliis, acquisicionibus, pascuis et lignorum
incisionibus in terminis de Sos, secundum quod in instrumentis ab utraque parte oblatis sig[nabatur] et
determinabatur. Tandem nos, prefatus rex, auditis privilegiis iudiciis universis in causis predictis ipsis[que]
omnibus plenius intellectis, de voluntate partium diximus et per nos et nostros inter ipsos et suos constituimus et
decrevimus imperpetuum observandum, quod homines Castrisiscari, presentes et futuri, donent et persolvant
hominibus de Sos, presentibus et futuris, annuatim imperpetuum in festo sancti Michaelis septembris,
quinquaginta caficios tritici et quinquaginta caficios ordei ad mensuram de Sos. Tamen homines de Sos faciant
portari cum propriis bestiis hominum de Sos predictum triticum et ordeum ad villam de Sos. Et si homines de Sos
dicunt illum bladum non esse tale quod recipi debent, baiulum noster maior discernant et ad eius noticiam
recipiatur. Et quod homines Castrisiscari possideant perpetuo omnes scalios, compras, patrimonios, acquisiciones
quas usque in hunc diem fecerent in terminis de Sos sine impedimento et pacifice, et pro predictis possessionibus
non teneant aliquid aliud servicium facere nisi predictos centum caficios censuales, set non scalient vel acquirant
homines Castrisiscari in terminis de Sos. Et animalia de arada hominum Castrisiscari qui posuerint et dederint in
predictis centum caficiis pascant in terminis de Sos; et homines Castrisiscari scindant, accipiant et levent ligna ad
faciendum ignem in domibus suis, salvis insuper omnibus et singulis supradictis valeat in alium instrumentum a
rege Petro, patre nostro, confectum per manum I[ohannis] de Berax, vespere Sancte Marie augusti era M.ª. CCª.
XXXª. nona. Predicta autem omnia et singula imperpetuum decrevimus observanda et aliquis contra eo veniret
nullatenus presumat. Datum Exee, II kalendas marcii anno Domini Mº. CCº. XLº. septimo. Signum (signo)
Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani. Testes sunt: F[errandus], infans Aragonum. Petrus Cornelii. G. Romei. A. de Luna. Eximinus
Petri. Sig(signo)num Guillelmi, scribe, mandato domini regis hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis, cum
litteris in XIII linea rasis et emendatis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- 1.248, 2 de marzo.
Documento de donación de Jimeno Pérez de Árenos del monasterio de Santa Isabel, fechado en Valencia, en el
cual se lee: "... donamus, concedimus et in presentí tradimus vobis, domne Tarine, abbatisse..."25, y que, según
los traductores, corresponde al nombre Catalina. No consta apellidada en ningún documento; únicamente, en el
que acabamos de citar, se dice que procede de la casa de Tarragona: "domne Tarine, abbatisse, domus Terraeho
ne".
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.272, num. 6.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- #1248, abril. Sitio de Luxen.


Donació de Jaume I a l´escrivà Guillem, “notario nostro”, de l´alqueria de Junçana, del terme de Cullera.
...ad bonum intelectum secundum quod faciemus civibus Valencie.
Datum in obsidione de Luxen idus aprilis anno Domini MCCXL octavo.
Són testimonis Ramon de Cardona, Galceran de Pinós, Bernat de Centelles, Carroç i Ximèn Perez. Ho escrigué
Guillem de Roca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Ribera, Historia de Sueca.

- 1248, 5 Agosto.
Donación a Blasco Pérez de Tarazona de las alquerías de Belinos y Mosquera.
“Repartiment”. Reg. II, fol. 31.
III nonas augusti.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz

- #1249, 13 de febrero.
Donación a Ximén Pérez de Tarazona y a los suyos, en perpetuidad, como heredades propias francas y
libres, entre otras, las que compró a Juan Pérez cuyllera, en Sacra, en Segarria y en Pego, que fue de
Aveneziza.
“Repartiment”. Reg. II, fol. 37.
“Datum Valentie, idus februarii, anno M. CC. XL. IIIIº”.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
- 1249, 13 febrero, València.
Tras la conquista cristiana, la alquería de Sellent (o Sallent) como en tantos otros lugares, pasa a ser
repoblada por nuevos colonos. Así, a Eiximén Pereç, natural de Tarazona y a sus sucesores, el rey les
concede unas viñas en el camino de Sallent.
Asiento nº 2301. Per nos et nostros laudamus, condedimus et confirmamus vobis Exinino Petri /de Tirassona/ et
vestris imperpetuum, per hereditatis propiam, francham et liberam...; et vineas quas tenetis in via de Sallent, et
domos, ortum et hereditatem in Algezira de Labramaylla...; Datum Valentie, idus febrruarii, anoo MCCXLVIIII ̊.
Trad.: Para Nós i para nuestros sucesores, concedemos y confirmamos a vós, Eiximén Pereç de Tarazona, y a
vuestros sucesores, a perpetuidd, como a propiedad franca y libre...; y las viñas que tienes en el camino de
Sallent, y unas casas, un huerto y la heredad de Labramaylla, en Alzira...;
TESIS DOCTORAL 2017. CASTELLOLOGÍA ISLÁMICA DE LA RIBERA DEL XÚQUER
(VALENCIA) MIGUEL GÓMEZ SAHUQUILLO
- #1249. 16 febrero. Morella.
Estando el rey en Morella, en compañía de D. Pedro de Albalate, arzobispo de Tarragona, y su hermano D. Fray
Andrés de Albalate, obispo de Valencia, don Guillen de Entenza, D. Pedro Cornel, D. Ximeno de Urrea, D.
Guillen de Anglesola, D. Ximen Perez de Tarazona, D. Berenguer de Tamarit, D. Pedro Martinez de Luna,
Pedro de Sesé y otros caballeros, otorgó á 16 de febrero de 1249 muchos privilegios á los de Morella y sus
aldeas, por la fidelidad que siempre le habian guardado.
Cronica de la provincia de Castellon de la Plana. Adolfo Miralles de Imperial.

- #1249, 24 febrero. Valencia.


Havent estat sotmeses al juí de la reina Violant les diferències existents entre el seu reial espòs i l´infant
Pere de Portugal sobre la conveniència de l´expulsió dels sarraïns de Murvedre, Segorb, Almenara,
Castelló i Burriana, i sobre la manera de poblar els dits llocs; assessorada D.ª Violant pel bisbe de València
i per Ximèn Perez i alguns personatges, fallà que el rei donés a l´infant 10000 sous i que:
ACA, Perg. 1146 de Jaume I.
dum presens guerra sarracenorum locorum circunstacium Murum veterum, Sogorbium et Almenaram duraverit,
teneatur dominus rex in expensis suis custodire frontarias predictorum castrorum et providere in castro de Muro
veteri XLV hominibus ... quos dictus infans de sua familia vel aliun de ad predictorum castrorum custodiam
duxerit estatuendos.
6 de les calendas de març de l´any 48.
Signada pel citat bisbe, per Ximèn Perez, Pere Cornel i G. de Montcada, i autoritzada per G. de Belloch, noyari
del monarca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- #1249, 2 de març.
Purìssima Concepció de Valencia: la seva fundació cal situar-la l'any 1249, quan Ximen Perez d'Arenós,
va donar a Tarina, abadesa de la casa de Tarragona, a Caterina, religiosa de l´ordre de San Damiá, i a
latres monges, unes cases, una mesquita i una era per a la fundaciò del convent de monges de València.
AHN, Órdenes religiosas, Valencia, monasterio de la Puridad de Franciscanas, sig. Antigua, Sala 6º, cajón 497.
Nos dompnus Eximinus Petri, dominus de Arenoso, intituitu Dei et ob remissionem anime mee, per nos et
sucesores nostros, donamos, concedimos et impresenti tradimus vobis domne Tarine, abbatisse, domus
Terrachone, et domne Catherine, sororibus, Ordinis sancti Damiani, et ... vestris sororibus, imperpetuum,
quasdam domos nostras, cum mezquita et era, quas habemus in Roteros Valentie, et affrontantur in una parte in
cequia, alia parte in Moraria, ex alia parte in via publica qua itur apud Quart, alia parte in orto Jaufredi et in orto
Johannis de Borya.
Quod est actum Valentie VI nonas de Martii, anno Domini millessimo CC XL, octavo.
Anna M. Gine. Acta historica et archaeologica mediaevalia, Número 10 - Página 134
- #1249. marzo 2. Valencia
Jimeno Pérez de Árenos concede a las monjas de la orden de San Damián unas casas, mezquita y era sitas
en Valencia, en el barrio de Roteros.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.272, num. 6.
Sit omnibus notum quod nos dompnus Eximinus Petri, dominus de Arenoso, intuitu Dei et ob remissionem
anime mee, per nos et successores nostros donamus, concedimus et in presentí tradimus vobis, domne Tarine
abbatisse domus Terrachone et domne Catherine, sororibus ordinis Sancti Damiani, et vestris sororibus,
imperpetuum, quasdam domos nostras cum mezquita et era, quas habemus in Roteros Valentie. Et affrontatur, ex
una parte, in cequia; alia parte, in moraría; et ex alia parte, in via publica qua itur apud Quart; alia parte, in orto
Jaufredi et in orto Johannis de Borya. Quas domos et mezquitam et eram, cum affrontationibus, iuribus et
pertinentiis suis, et introitibus et exitibus sive cum omnibus vocibus, actionibus realibus et personalibus nobis
ibidem competentibus vel competituris, a celo in abissum, habeatis, possideatis et expletetis imperpetuum et
construatis ibidem domum ad opus sororum ordinis Sancti Damiani, ab hinc usque ad duos annos continuos et
completos. Retinemus etiam nobis et nostris quod si infra términos Valentie alibi domum hedificaveritis, quod
possimus dictas domos, mezquitam et eram nostra propria auctoritate et sine contradictione alicuius persone
accipere ad nostram voluntatem faciendam, ut autem de dicta donatione melius et firmius congaudere debeatis,
presens instrumentum
per manum publicam fecimus scribere et sigilli nostri munimine roboran.
Quod est actum Valentie, VI nonas marcii, anno Domini millesimo CCº. XLº, octavo.
Sig (signo) num dompni Eximeni Petri qui hec concedimus et firmamus.
Sunt inde testes: Rodericus de Arandiga et Gualterius Romani.
Sig (signo) num Guillermi de Jacca, publici notarii Valentie, qui de mandato domni Eximini Petri scripsit hec
loco, die ut supra.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- #1249, 28 març. València


Jaume I dóna cases i terres en Alzira a Berenguer de Tamarit
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Monestir de la Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 1. Còpia
autoritzada de 1298
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham
et liberam tibi, Berengario de Tamarito et tuis imperpetuum, quasdam domos in Algezira, que affrontant ex una
parte in via publica, et ex alia in domibus Ferrarii de Valmol, et ex alia in domibus Raimundi de Rochafolio; et
quatuor jovatas terre in rafal Gonçalbo, que affrontant ex una parte in via publica, et ex alia in honore Sancii de
Alventosa, et ex alia in honore Ermessendis sororis Andree Sartre; et unam jovatam vinearum in Alfaç
Aventabluze, que affrontat ex una parte in vinea Raimundi de Rochafolio, et ex alia in honore Bernardi Calveti,
et ex alia in vinea Garsie Lupi, et ex alia in vineis nostris; et sex fanecatas terre pro orto in Alchannicia, que
affrontat ex una parte in orto Garsie del Raval, et ex alia in via publica, et ex alia in via que itur ad Xativam, et ex
alia in orto Gregorii vassalli Eximini Petri.
Que omnia habeas prout assignata et terminata sunt tibi per divisores, cum introitibus, exitibus, affrontationibus
et suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad omnes voluntates tuas et tuorum cuicumque volueritis perpetuo
faciendas, exceptis militibus, clericis, et personis religiosis.
Et faciemus tibi ad bonum intellectum, secundum quod faciemus civibus civitatis Valencie.
Ego igitur predictus Berengario de Tamarito, iuro per Deum et eius sancta quatuor euvangelia quod predictorum
aliquid hinc ad decem annos non vendam, nec aliter alienabo, et hinc ad unum annum omnes possessiones quas
alibi habeo vendam, vel aliter ex toto alienabo sine aliqua retencione mea et in Algezira faciam residenciam
personalem.
Datum Valencie Vº kalendas aprilis anno Domini Mº CCº quadragesimo nono.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Jauzbertus de Castronovo. [2ª col.] G. de Aquilone. Carrocius. [3ª col.] Berengarius de
Tornamira. G. de Crexello.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini regis pro G. de Belloloco, notario suo, hec scribi fecit loco die et
anno prefixis.
Arxiu virtual de Jaume I.

- 1249, 30 marzo:
Pedro de Mullach, preceptor de Monzón, y García de Orzuia acuerdan ante Juan Pérez de Tarazona,
Justicia de Aragón, que dicho García debe prestar su servicio a la villa de Monzón.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.88,nº1122
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260171

- #1249, 23 mayo. Valencia.


Confirmació del reglament de la cort de Valencia, disposant que cada any, el dia de Nadal, els prohoms i
els habitants de la ciutat elegissin un altre prohom, habitant a la ciutat «  havens ibi domicilium et qui set
bone fame et suficiens » i tingui cort per tot l´any.
Llista dels testimonis : G. de Montcada, Guillem d´Anglesola, Guillem d´Aguiló, Carroç, Berenguer de
Tornamira, Pere d´Alcalà, mestre provincial dels Hospitalers; Ximèn Perez, R. Castellà, A. de Font, Jausbert de
Castellnou i Guillem de Boxadors.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Aureum opus, núm. XXVIII.

- #1249, 26 mayo. Valencia.


Jaume I signà el reconeixement de la compra feta per Pere Martinez d´Augon, de la meitat del castell i
vila de Xiva, a D.ª Guillema de Lusia i al seu fill Berenguer d´Entença.
Llista dels testimonis : G. de Montcada, Guillem d´Anglesola, Guillem d´Aguiló, Carroç, Berenguer de
Tornamira, Pere d´Alcalà, mestre provincial dels Hospitalers; Ximèn Perez, R. Castellà, A. de Font, Jausbert de
Castellnou i Guillem de Boxadors.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Huici, Pág. 477.

- #1249, 27 mayo. Valencia.


Donaciò que D. Jaume fa de terra tocant València per a construir-hi barraques en la part de Vilanova del
mar.
Llista dels testimonis : G. de Montcada, Guillem d´Anglesola, Guillem d´Aguiló, Carroç, Berenguer de
Tornamira, Pere d´Alcalà, mestre provincial dels Hospitalers; Ximèn Perez, R. Castellà, A. de Font, Jausbert de
Castellnou i Guillem de Boxadors.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Aureum opus, núm. XXIX.

- #1249, 28 mayo. Valencia.


Concessiò als homes de Dènia del dret d´alinear les cases i terres llurs, amb l´acostumada excepció de
« militisbus et sanctis ».
Llista dels testimonis : G. de Montcada, Guillem d´Anglesola, Guillem d´Aguiló, Carroç, Berenguer de
Tornamira, Pere d´Alcalà, mestre provincial dels Hospitalers; Ximèn Perez, R. Castellà, A. de Font, Jausbert de
Castellnou i Guillem de Boxadors.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. El Archivo, Vol. I.

- #1249, 28 julio.
Eximén Pérez , señor de Arenoso, a Jaime I. Definición de todas sus heretades en Montcada.
ES.08019.ACA/9.1.6.9//ACA,CANCILLERÍA,Pergaminos,Jaime I,Serie general,1167  
Información tomada del "Catàleg de pergamins de la Secció de Cancelleria de temps de Jaume I (1213-1276)".
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260175

- #1249, 13 septiembre. Teruel.


Concessió a Domingo Cavall d´una carnisseria « prope portam morerie sarracenorum de Roteros de
Valencia », pagant-ne de cens anual dos morabatins.
AGV.
Datum Turolii idus septembris anno Domini MCCXL nono.
Ho testimoniaren Alvar Perez, X. de Foces i Ximèn Perez; i ho escrigué Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Huici, Pág. 488.

- #1249, 17 septiembre. Calatayud.


Concessió de Jaume I als habitants de Paracuellos de les costums i privilegis de les aldeas de Calatayud.
AHN, Capbreu del monestir de Piedra, I, Pág. 190.
15 calendas d´octubre de l´era de 1287.
Testimonis: don At Orella, Alvar Perez, G. Romeu, Ximèn Perez i Guillem de Crexell. Ho escriu Pere Andreu
per ordre del notari Guillem de Belloch.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- #1249, 17 septiembre. Calatayud.


Declaració de JaumeI a favor de Joana Vaquero, guardiana de les cases que el monestir de Piedra posseïa
en la dita població, que en endavant seria persona franca i lliure i exempta de pagar la quistia i els altres
tributs.
AHN, Capbreu del monestir de Piedra, I, Pág. 190.
15 calendas d´octubre de l´era de 1287.
Testimonis: don At Orella, Alvar Perez, G. Romeu, Ximèn Perez, Artal de Luna, Ximèn de Foces i Guillem de
Crexell. Ho escriu Pere Andreu per ordre del notari Guillem de Belloch.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- #1249, 25 septiembre. Calatayud.


Privilego de Jaume I atorgat al monestir de Piedra.
AHN, Capbreu del monestir de Piedra, I, Pág. 191.
El dit convent tenia tendes i ferreria, i, demés, la caldera de la tintoreria a Calatayud; i el rei disposa que els
habitants del dit lloc no podran tenyir en cap altra caldera, ni fabricar ferro en altres ferreries, ni vebdre en altres
tendes:
... quod aliqua persona en Calataiubi non audeat vel presumat tinguere vel cambire vel fabricam ferrarie tenere
nisi solum modo in tintoreria, cambio et fabricis quas abbas et monachi de Petra habent ibi ex donacione
antecessorum nostrorum ... et quod nullus judeus audeat vel presumat tendas vel alias mercaturas tenere vel
vendere in alio loco eiusdem ville nisi tantum in alcaceria superius nominata.
Datum Calataiub VII calendas octobris anno Domini MCCXL nono.
Drespés del monarca sinaren Alvar Perez, Pere Cornell, Ximèn de Foces, Ximèn Perez i Garcia Romeu. A. d
´Olms ho escriu per manament de G., escrivà.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

Jaime I, rey de Aragón, prohíbe a los hombres de Calatayud teñir, cambiar o herrar fuera de los
establecimientos que el monasterio de Santa María de Piedra posee por razón de las donaciones de sus
antecesores y por las que él mismo otorgó en la permuta que de la población de Villafeliche le hizo el
monasterio.
AHN. Clero. Carp. 3670, núm. 3. Original. Pergamino. Carpeta 3670, núms. 4 y 5. Copia coetánea y traslado
notarial del siglo XIV, respectivamente. Pergamino. Códice 55 B, f. 190r.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, quia diu est quod de mandatu a nostris predecessoribus et a nobis quod aliqua
persona in Calataiubo non audeat vel presumat tingere vel cambiare vel fabricam ferrarie tenere nisi solummodo
in tintureriam, cambio et fabricis quas abbas et monachi de Petra habent ibi ex donatione antecessorum nostrorum
et ratione permutationis et concambii quod fecerunt nobiscum de Villa Felix, quam dederunt nobis in
concambium pro alcaceria et tendis campsorum et fabricis et aliis omnibus tendis quas eis dedimus in eadem villa
Calataiubi, sicut continetur in instrumentis concambii inter nos et dictos abbatem et monachos inde factis. Et
quod nullus iudeus audeat vel presumat tendas vel alias mercaturas tenere vel vendere in alio loco eiusdem ville,
nisi tantum in alcaceria superius nominata; et unicuique ius suum servare integre teneamur et maxime personis
religiosis qui per se ipsos se non possunt defendere vel tueri. Mandamus senioribus, iusticiis, iuratis, iudicibus et
alcaldis eiusdem ville Calataiubi, presentibus et futuris, firmiter et districte, quod non sustineant aliquo modo vel
causa quod aliquis christianus vel iudeus tingat, cambiet vel usum ferrarie exerceat, vel tendas vel alias
mercaturas teneat vel vendat alibi in villa Calataiubi nisi in tendis et locis superius nominatis, quod dicti abbas et
monachi habent a nobis et a nostris predecessoribus ut est dictum; et quod non expectent et nostro alio
mandamento pignorent (ilegible) illos pro pena quingentorum morabatinorum qui alibi in villa Calataiubi
tingerint, cambiarent vel fabricas ferrarie tenuerint vel tendas vel mercaturas aliquas tenuerint vel vendiderint nisi
ut superius est expressum; et de dicta pena alicui amorem non faciant neque laxant. Et quod monasterio predicto
et abbati et monachis eiusdem servent et servari faciant in omnibus vita sua et eos tanquam nostra propria
protegant et defendant. Datum Calataiubi, septimo kalendas octobris anno Domini Mº. CCº. XLº. VIIIIº. Signum
(signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani. Testes sunt: Alvarus Petri. Eximinus de Focibus. Eximinus Petri. P. Cornelii. G. Romei.
Sig(igno)um A. de Ulmo, qui mandato domini regis pro G. Scriba, eius notario, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. En la plica: Quod fuit mandatum.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1249, 16 noviembre. Calatayud.


Decret de reglmentació de les mesures de València disposant que la marca tingués 8 unces, i l´unça 24
diners, i la lliura 12 unces de marca; l´arrova i quarter de vi 30 lliures, el quintar 4 arroves, i l´arrova 30
lliures.
Datum Calataiubo XVI calendas decembris anno Domini MCCXL nono.
Després de D. Jaume signaren G. d´Entença, Jaume de Cervera, X. de Foces, G. de Granyera i Ximèn Perez. Ho
escrigué Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Aureum opus, nº XXX.

- # [1249, novembre, 19]


Privilegi del rey en Jacme d’Aragó, que degun hom de Perpenyà, per alcuna causa o plet no sia exemit de
la cort del balle de Perpenyà per alguna manera, e que no sia tengut pagar despeses a alscuns jutges de la
terra de Rosselló, per alguna causa o plet que playdeg davant ells. En altra manera tots los hòmens strayns
los senyors dels quals no volran sostenir aquest privilegi, haien dar despeses o salari als jutges de la cort
del balle de Perpenyà quant plaideiran davant ells.
Tot aquest fragment falta al manuscrit i s’ha recuperat a partir de la còpia que es conserva d’aquest mateix
document al Llibre Verd Menor de l’Arxiu Municipal de Perpinyà.
Tot i que no és freqüent a la documentació de Jaume I, s’ha pogut constatar que a voltes el notari Guillem
Escrivà datava alguns documents pel sistema de la Nativitat, el que significa que aquesta vegada no es tracta
d’una errada del copista d’aquest manuscrit.
Noverint universi, quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesullani, per nos et nostros damus et concedimus perpetuo omnibus habitatoribus
presentibus et futuris ville Perpinyani, quod nullus predictorum pro aliqua causa vel placito ullo modo eximatur
de curia baiuli ville Perpinyani, et quod nullus predictorum teneatur ad aliquos sumptus dandos aliquibus
iudicibus terre nostre Rossilionis, quandocumque pro aliqua causa aut placito placitaverit coram eis.
Alioquin omnes homines quorum domini hoc sustinere noluerint, teneantur dare sumptus iudicibus in curia nostra
Perpinyani, cum ibi placitaverint quoquomodo. Mandantes vicariis, baiulis, et universis [41v] aliis subditis nostris
presentibus et futuris, quatinus predicta faciant inviolabiliter observari, et contra ea non veniant nec aliquem
venire permittant.
Datum Calataiubi, XIIIª kalendas decembris anno Domini millesimo CCº XLº IXº.
Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesullani. Testes sunt: Guillermus de Entença, Eximinus de Focibus, Guillermus de Buçadors, Guillermus
de Crexello, Eximinus Petri de Arenoso. Sig+num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Guillermo
de Bello Loco, notario suo, hoc scripsit die et anno prefixis.
EL LLIBRE VERD MAJOR DE PERPINYÀ (SEGLE XII-1395). VICENT GARCIA EDO
http://doczz.net/doc/222802/el-llibre-verd-major-de-perpiny%C3%A0

- #1249, 21 diciembre. Morella.


L´acte declarant-se pagat i satisfet de l´esmena que el monestir de Beruela li havia de donar per raó de la
permuta de Pervillosa i Bolbon, havent rebut 3000 sous jaquesos.
AHN, Cartoral de Beruela.
Datum Morelle XII calendas januarii anno Domini MCCXLIX.
Testimonis Ximèn Perez, G. de Crexell, G. d´Anglesola, Rotland Lainez i P. d´Arbanies. Ho escriu Pere Andreu
per ordre del notari Belloch.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

Jaime I, rey de Aragón, recibe del abad del monasterio de Santa María de Veruela la cantidad de tres mil
sueldos jaqueses por el cambio realizado entre ellos de las villas de Purujosa y Bulbuente.
AHN. Códice 995 B, f. 82v.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros recognoscimus et confitemur vos esse bene paccatos et
contentos a vobis fratre B. abbate de Berola et conventu eiusdem et vestris successoribus inperpetuum, de illa
emenda que dare nobis tenebamini ratione concambii de Peruyllosa et de Bolbon facti inter nos et vos, iamdictum
abbatem. Recognoscentes nos pro emenda dicti concambii recepisse a vobis predicto abbate tria milia solidos
iaccenses. Volumus insuper quod dictum concambium perpetuo ratum sit atque firmum, sicut in alia instrumenta
a nobis vobis facto plenius continetur. Et si forte aliqua carta de cetero appareret inquam vos nobis in aliquo
teneamini pro emenda dicti concambii, ipsam revocamus et eam volumus in aliquo unquam alio quod non valere
nec ullam habeat roboris firmitatem. Datum Morelle, XII kalendas ianuarii anno Domini Mº. CCº. XLº. IXº.
Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. Testes sunt: Eximini Petri. G. de Crexello. G. de Angularia. R. [ilegible] de Arbanies.
Signum (signo) Petri Andree, qui mandato regis pro G. de Bello Loco, notario suo, hoc scripsit loco, die et anno
prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1249, diciembre.
D. Jaume, després de dominat Biar, Xàtiva i tots els llocs d´aquell regne de València, marxà a Aragó i,
passant per Terol i Daroca, arribà a Calataiub. Cert dia Ximèn Perez avisà, dintre l´església major de
Calatayud, a don Jaume, l´alçament d´Alazarc amb els sarraïns del regne de València. Afegeix la Crònica
que llavors el rei resolgué sortir de Calatayud i retornar a València.
Llibre dels feyts, apartat 361.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- 1250, gener 9. Morella


Jaume I dóma a Bernat de Figuerola un molí a Morella.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial, pergamins de Jaume I, nº 1192.
[Huici-Cabanes, nº 532]. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maoricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et stabilimus ad censum tibi, Bernardo de Figerola
et tuis, in perpetuum, quoddam casale molendinorum, quod est in termino de Morella, prope via qua itur ad
Vespam.
Ita tamen quod pro dicto casali molendinorum detis nobis et nostris, tu et tui in perpetuum, annuatim, sex
caficia tritici pulcri et boni ad mensuram Morelle, in festo sancte Marie augusti.
Et sic habeatis tu et tui dictum casale molendinorum cum rotis factis et faciendis, introitibus, exitibus, aquis,
aqueductibus et melioramentis factis et faciendis, et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad omnes
voluntates tuas et tuorum cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis et personis
religiosis; salvo tamen nobis et nostris perpetuo dicto censu, dominio, fatiga et laudimio.
Datum Morelle VII idus madii anno Domini Mº CCº quinquagesimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani.
Testes sunt: P. Hugonis, comes Empuriarum; G. de Monclus, Eximini Petri de Arenoso, Bernardi Hugueti
de Serralonga, Poncius de Verneto.
Sig+num Petri Andree qui hoc scripsit die et anno quo supra.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000829

- 1250, 28 de enero.
Jaime I de Aragón hace donación a los pobladores de Peñíscola, algunos de cuyos nombres cita, de todas
las casas, huertos, heredades de los términos de esta villa.
A.H.N. Nº 100. Traslado en pergamino del 19 de septiembre de 1323. Carpeta 482, r. 95.
Hoc est translatum bene et fideliter a sumptum XIII kalendas octubris anno domini millessimo CCC XX tercio a
quodam registro publico domini Iacobi dei gratia quondam Regis Aragonum Maioricarum et Valentie, Comitis
Barchinone et Urgelli et Dominus Montispesulani cum sigillo suo pendenti sigillata tenor cuius talis est: Noverint
universi quod nos Iacobi dei gratia Rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros, donamus et concedimus et hereditatem propriam, francham et
liberam vobis Arnaldo de Cardona, Raimundo de Maso, [Petro] de Olmeli, Arnaldo Vinader, Arnaldo Punyet,
Arnaldo Puyet, Vitali de [Ca]ldes, Raymundo Frestet, Arnaldo de Cornel, Iacobi Aragonensi, F. [dom]no Jacme,
P[…]o, P. Bassu, G[uillermo] de Lorach, G[uillermo] de Podio Benedicto, P. [...]deferre et omnibus aliis
populatoribus et habitatoribus Peniscole et vestris inperpetuum omnes domos que date et assignate sunt vobis per
Guillermum de Vico divisorem Peniscole et omneshereditates et ortos qui dati et assignati sunt vobis per dictum
Guillermum in termino Peniscole; que domus, hereditates et orti erant sarracenorum Peniscole, ipse quo
sarracenos expulimus a Regno Valentie possideratis itaque domos, hereditatibus et ortos habeatis, cum introitibus
et exitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis, a celo in abissum, ad omnes voluntates vestras et
vestrorum cuiumque volueritis perpetuo faciendas exceptis, militibus et personis religiosis et faciemus vobis ad
bonum intellectum sanctum quod cuiuslibet civitatis Valentie faciemus. Hoc itaque omnis populatoribus
supradicti iuramus per deum et eius sancta quattuor euvangelia quod aliqua predictorumhinc ad decem annos non
vendamus et hinc ad unum annum nostras possesiones quis alibi habeamus, vendamus et in Peniscola personalem
residentiam faciamus. Datum Dertuse quinto kalendas februari anno nativitate domini Mº CCº quinquigesimo.
Signum Iacobi Dei gratia Regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, Comitis Barchinone et Urgelli et Domini
Montispesulani. Testes sunt: P[etrus] Cornelii, Guillermus de Angularia, P[etrus] de Sciliis, Eximinus Petri de
Arenosio, B[erengarius] de Tornamira. Signum Guillermus de Rocha, qui mandato domini regis, pro G[uillermo]
Scriba, notario suo, hec scribifecit, loco, die et anno prefixis. Signum Guillermi, notari[i] publici Paniscole hec
pro teste me subscribo. Signum Miguelis Gombaldi, publici Paniscole notar[i] et hec originali suo bene et
fideliter comprobavit cum […] in linea […] die, anno in prima linea continetur.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui
- #1250, 13 febrero. Valencia .
Confirmacion a favor de Ximen Perez de casas en Játiva que habían sido de Axacxi, y otras contiguas y la
de un huerto en Albarracin.
ACA, Reg. 6.
... ad opus stabuli et alfundicum pro cellario ante ipsas domos in reallum cum campo eidem contiguo et vineas
quas tenetis in via de Sallent et domod et hereditatem de Algecira de Labramaylla et ortum de Albarrazim et
domos in Valencia ante ecclesiam sedis maioris ... et balnea que fuerunt Johannis cappellani ante ecclesiam
Sancti Nicholai et tabulas piscaterie...
Datum Valencie, idus februarii, anno M° CC° XL° nono.
Cit. por MIRET, pág. 202.
Pudiera pensarse que esta donacion es en el reino de Valencia, pero asi consta claramente el nombre de
Albarracin en la obra de Miret, de donde lo tomamos. Nosotros no podernos afirmarlo con exactitud.

- #1250, 27 abril. Morella.


Jaume I confirmà la divisió que G. Pau, son lloctinent a Montpeller, havia dictat dels termes d´Omelas i
Vallmagna.
Datum Morelle V calendas madii anno Domini MCCL.
Testimonis: Bernat Hug de Serrallonga, Ximèn Perez d´Arenós, el comte Ponç Hug d´Empúries, G. de
Montclús i Ponç de Vernet; i, com a escrivà, Pere Andreu per ordre del notari reial G. de Belloch.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Berthelé, Archives de la ville de Montpellier, Vol. III.

- #1250, 29 abril. Morella.


Confirmació de Jaume I als habitants d´Ontinent dels termes «  quos sarraceni de Ontinyent habebant et
tenebant tempore sarracenorum ».
Arxiu Municipal d´Ontinent
Morella, 3 de les calendas de maig.
Testimonis: el comte d´Empúries, Bernat Hug de Serrallonga, G. d´Anglesola i Ximèn Perez d´Arenós. Ho
escriu Guillem de Roca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Huici, Pág. 505.

- #1250, 9 mayo. Morella.


Concessió emfitèutica de Jaume I a Bernat de Figuerolla d´un casal de molí en el terme de Morella,
pagant una pensió anual de sis cafissos de blat.
ACA, Perg. 1192 de Jaume I.
Datum Morelle VII idus madii anno Domini MCC quinquagesimo.
Ho testimonien el comte d´Empúries, G. de Montclús, Bernat Hug de Serrallonga, Ponç de Vernet i Ximèn
Perez; i ho escriu Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Huici Pág. 506.

- #1250, 10 mayo. Morella.


Jaume I confirma a l´aljama dels jueus de Mallorca el privilegi que els concedí, abans, del solar per
habitar “ante reallum nostrum Majoricarum”.
Datum VI idus de madii.
Són testimonis el comte d´Empuries, , G. de Crexell, G. de Montclús, Ramon Berenguer d´Ager, Bernat Hug de
Serrallonga, Guillem de Boxadors, Pere Martinez de Luna, Ponç de Vernet i Ximèn Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Villanueva, Viaje literario, Vol. 22.

- #1250, 11 mayo. Morella.


Jaume I concedeix a Arnau de Montescot dret de construir castell o força en el punt que vulgui, “in plano
loco in parrochia Sacti Felicis de Calmesella”, i tenint-lo en franc alou perpètuament.
Són testimonis el comte d´Empuries, , G. de Crexell, G. de Montclús, Ramon Berenguer d´Ager, Bernat Hug de
Serrallonga, Guillem de Boxadors, Pere Martinez de Luna, Ponç de Vernet i Ximèn Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans. Alart, Pág. 198.

- #1250, 18 mayo. Morella.


Es van reunir l´arquebisbe de Tarragona i els bisbes d´Osca i Lleida, G. de Cardona, mestre del Temple;
P. d´Alcalà, castellà d´Emposta; i els nobles P. Cornel, artal de Luna, Jaume de Cervera i altres davant el
rei a Morella.
ACA, Perg. 1194 de Jaume I.
... sive de Catalonia, et illos civitatenses qui fuerunt apud Hispalim pro hoc facto faciet interesse apud Calant vel
Ferice VIII die post festum Sancti Michaelis proximum in predicto judicio.
Després del rei signaren Pere Martinez de Luna, Guillem de Boxadors, Bernat Hug de Serrallonga, Ximèn Perez
i R. de Travesseres. A. d´Olms ho escrigué per manament de Gonzalbo Perez, notari real.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.

- #1250, 19 mayo. Morella.


Jaume I promet a G. de Cardona, mestre provincial del Temple, que si algú ocupés els castells de Morella i
Almenar, que estan encomanats als Templers per l´arquebisbe de Tarragona “et collegis suis”, l´obligarà a
restituir-los i esmenar el dany.
ACA, Perg. 1195 de Jaume I.
Datum Morelle XIIII calendas junii anno Domini MCC quinquagesimo.
Son testimonis el comte d´Empúries, P. Cornel, Ximèn Perez d´Arenós, A. de Luna i Bernat Hug de
Serrallonga. Pere Andreu ho escriu per manament del notari Gonzalbo Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret

- #1250, 8 agosto. Huesca.


Jaume I reb acte de feeltat de Guillem i Pere de Montcada, Pere Cornel, G. d´Entença, Garcia Romeu,
Ximèn de Foces, Ximèn Perez d´Arenós, Sans d´Antillon i Pere Martinez de Luna.
ACA, Perg. 1201 de Jaume I.
Agraït D. Jaume, els promet tenir-los en especial dilecció i “tenebimus vos honoratos et non baxabimus vos in
aliquo vel aliquo vestrum”. La data és “Actum est hoc apud Oscam VI idus augusti anno Domini quinquagesimo,
in presencia venerabilis V. Dei gracia Oscensis episcopi et Martini Petri justicie Aragonie.” Signen el rei, la reina
Violant i léscrivà Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
Jaime I y Violante prometen conservar los feudos y honores por los cuales reciben homenaje de Guillem y
Pere de Montcada, Pedro Cornel, Guillem d'Entença, Guillem Romeu, Eximino de Foces. Eximino Pérez
de Arenós, Sancho de Antillón y Pedro Martínez de Luna.

- #1250, 13 desembre. Pina.


Jaume I celebrà la permuta amb Bertran d´Ahones, cedint-li tota l´honor de la Solana, o sia Cambol, Sant
Fèlix, Fanlo, Samuey, Castellar, i altres llogarrets, a canvi del castell i vila d´Alcuvierre.
ACA, Perg. 1222 de Jaume I.
Dompnus Eximinus Petri dominus de Arenoso.
Actum est hoc in Pina XIII die intrante decembris Era MCCLXXX octava.
Ho consent Teresa de Lehet, muller del dit Ahones, i ho presencien Ximèn Perez d´Arenós, el justícia d´Aragó
Martí Perez de Pina, el notari Gonzalbo Perez i Pere Gilabert, d´Osca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

 #1251, 14 Enero. Morella.


Jaume I dona a Ximèn Perez d´Orís, en heretat enfeudada a costum de Barcelona, del castell i vila de Sella,
del regne de València, amb ses pertinences, aigües, forns i molins, reservant-se la feeltat i el servei militar.
ACA, Perg. 1229 de Jaume I i Reg. 287, foli 84.
Datum Morelle XVIIII calendas februarii anno Domini MCC quinquagesimo.
Després del rei signaren el majordom d´Aragó P. Cornell, G. de Montcada, Carroç, G. d´Anglesola i Ximèn
Perez d´Arenós. Ho escrigué Pere Andreu per ordre de Gonzalbo Perez, notari del monarca.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

-1251, 14 enero.
Traslado de la carta por la que Jaime I concede a Jimeno Pérez d’Oris y a los suyos, en feudo y a
perpetuidad, el castillo y villa de Sella en enero de 1251.
ACA, C, reg. 287, f. 48r. Hoc est translatum bene et fideliter factum, terciodecimo kalendas marcii, anno Domini
Mº CCCº duodecimo, sumptum a quodam carta pergamenea sigillata sigillo maiori illustrissimi domini Jacobo,
bone memorie regis Aragonum, cereo pendenti, divisa per alphabetum, cuius tenor talis est.Noverint universi
quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie comesque Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, Eximino Petri dOris, et vestris,
imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in feudum ad consuetudinem Barchinone castrum et
villam de Sella, quod est in regno Valencie, ad habendum, tenendum, possidendum et explotandum tam
introitibus et exitibus, aquis, erbis, pratis et pastuis, montibus, lignis, silvis, furnis et molendinis, pistacionibus et
venacionibus terminis suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum etiam vendendum,
impignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo
faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Retinemus tamen in dicto castro et eius fortitudinibus
potestatem et pacem et guerram ad consuetudinem Barchinone, qua faciatis quod nobis et nostris vos et vestri et
detis nobis irati et paccati quandocumque per nostras literas vel mandatum inde fueritis requisiti. Hanc autem
donacionem vobis facimus tali pacto quod hinc ad decem annos predictorum aliquas non vendatis et omnes
possessiones quas habetis extra regnum Valencie vendatis hinc ad duos annos vel aliter ex toto alienis sine
retencione vestra et de precio quod inde habueritis possessiones in regno Valencie ematis et ibi semper vestrum
caput maius teneatis quod nisi feceritis possimus a vobis et vestris predicta recuperare. Revocamus etiam
denunciacionem quam feceramus Garsie Eximini de Muruçavall et suis de duodecim jovatis terre in termino dicti
castri et de omnibus molendinis que sunt in eodem termino, eo quod ipso cum inimicos nostros se oposuit contra
nos et facet malum terre nostre. Data Morelle, XIXº kalendas febroarii, anno Domini Mº ducentos
quinquagessimo. Signum (signo) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus Cornelli, maiordomus Aragonum;
Guillermus de Montecatheno; Carrocius; Guillermus de Angularia; Eximinus Petri de Arenosio. Sig (signo)
num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Gonsalvo Petri, notario suo, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. Sig (signo) num mihi, Petri F., notarii publici Valencie, qui hec feci fideliter translatari et clausi cum
raso et emendato in linea tercia in [...] que dicitur in et in linea VIIª [...] que dicitur donacionem.
IMAGO TEMPORIS Medium Aevum V 2011 Lleida European Union

- #1251, 15 enero. Morella.


El rei Jaume I confirma la deixa feta pel bisbe Guillem de Cabanelles a la Seu de Girona, d'unes
possessions situades a Mallorca.
O. Perdut. A. RC, f 93r
Instrumentum domini regis in quo confirmat lexiam factam per episcopum de Cabanellis preposituris et capitulo
Gerundensi de honore Maioricarum.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinorne et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros laudamus et confirmamus ordinacionem sive laxam quam
Guillelmus de Cabanellis condam episcopus Gerundensis fecit ecclesie Gerundensi et preposituris eiusdem de illo
honore quem acquisivit et tenebat pro nobis in insula Maioricarum sicut melius et plenius continetur in
instrumento testamenti sui, mandantes baiulis et vicariis dicte insule presentibus et futuris, quatenus dictum
honorem faciant tenere et possidere integre et in pace manumissoribus dicti episcopi et capituli Gerundensi et
prepositis eiusdem ecclesie, salvo in omnibus dominio et iure nostro.
Datum Morelle, .XVIII. kalendas februarii anno Domini .MCC. quinquagesimo. Signum Jacobi Dei gratia regis
Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. Testes sunt Petrus
Cornelii, maiordomus Aragonie, Guillelmus de Angularia, Guillelmus de Buxados, Guillelmus de Entença,
Eximinus Petri de Arenoso.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis pro Guillelmo de Belloloco notario suo hec scripsit loco, die et
anno prefixis. [f 93v]

- 1251, 20 enero. Valencia.


Jimén Pérez de Arenoso, aprueba y confirma, con caracter perpetuo e irrevocable, todas y cada una de las
donaciones, divisiones y asgnaciones practicadas en la villa de Concentaina y su término por Iuan
Martínez de Azagra y Ramón Colmer.
Archivo de Reig-Esteve de Concentaina. Perg. 1. Perdido.
Notum sit omnibus presentibus et futuris quod nos Eximenus Perez de Arenoso tenens locum Domini Regis in
Regno Valentie ex parte et autoritate ipsius concedimus, approbamus et confirmamus omnes donationes sive
divisiones et assignationes quas vos Johannes Martinez de Açagra et Raimundus de Colmerius dedistis et
assignastis universis et singulis populatoribus de Cocentaina et ejus termino. Concedimus etiam et confirmamus
omnes donationes domorum quas vos fecistis ibidem auxilio septem juratorum qui vobiscum sunt in divisione
domorum et omnes alias donationes ortorum vinearum et hereditatum quas vos predicti Johannes Martinez de
Açagra et Raimundus Colmerius fecistis: ita quod quidquid per vos factum est vel fuit, ratum habemus et
irrevocabiliter nunc et semper. Datum Valentie XIII kalendis Februarii. Anno Domini M. CC. quinquagesimo.
Signum Eximeni Pereç de Arenoso tenentis locum Domini Regis in Regno Valenctie qui hoc concedimus et
firmamus.
Hujus + rei sunt testes: Ochova Alamani. Eximenus de Tabia et Eximenus Perez de Ortis.
Signum + Assensi de Frilonga, Notarii predicti Eximini qui mandato ejus hoc scripsi.
Historia de la villa y condado de Concentaina. Fullana Mira, Lluís.

- #1251, 20 de enero, Valencia.


D. Ximén Pérez de Arenós, virrey de la ciudad y reino de Valencia, con potestad real, aprueba y confirma
las donaciones, divisiones y asignaciones hechas con comisión real por Juan Martínez de Azagra y Ramón
Golmez.
A. Reig Esteve. Cocentania. Perg. nº 50.
“Datum Valentie XIII Kalendis februarii. Anno Domini M.CC quinquagesimo”
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- #1251, 28 Enero. Morella. (1250)


Jaime I da Carta Puebla a Peñiscola.
A.H.N., sección OO.MM., manuscrito 542-C. Transcripción J.B. Simó Castillo, Revista Peñíscola 1990
Novierint universi quod nos, Iacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Maioricarum et Valecie, comes
Barchinone et Urgelli et dominus Montispesuiani, per nos et nostros, donamus et concedimus per hereditatem
propiam, francham et liberam, vobis Arnaldo de Cardona, Raymundo de Manso, Bernardo de Olmella, Arnaldo
Vinader, Arnaldo Punyet, Vitali de Saldos, Raymundo Fresquet, Arnaldo de Corcel, Iohanni Aragonesii,
Francisco den Jachme, Petro Ripolls, Messeguerio, Petro Rosia, Guillelmo de Lorach, Guillelmo de Podio,
Benedicto Petro Narbo, Arnaldo Cap de Ferre et Omnibus alliis populatoribus et habitatoribus Paniscole et
vestris, in perpetuum, omnes domos que date et assignate sunt vobis per Guillelmum de Vico, divisorem
Paniscole et omnes hereditates et hortos que dati et assignati sunt vobis per dictum Guillermum in termino
Paniscole, que domus, hereditates etr horti erant sarracenorum Peniscole tempore quo sarracenos expolimus a
regno Valencie. Predictas itaque domos, hereditates et hortos, habeatis cum introitibus, exitibus, afrontacionibus
et suis pertenenciis univesis a celo in havissum ad omnes voluntates vestras et vestrorum, cuicumcue volueritis
perpetuo faciendas, exceptis (excepte) militibus et personis religiosis. Et facimus vobis at bonum intellectum,
secundum quod civibus civitatis (civitate) Valencie faciemus. Nos itaque omnes populatores supradicti iuramus
per Deum et eius sancta cuatuor Evangelia, de alicua perdictorum hinc at decem annos nom vendamus et hinc at
unum annum omnes possebiones quas alibi habemus, vendemus et in Peniscola personalem residenciem faciemus
(faciamus).
Datis Morelle, V Kalendas februarii, anno domini, millessimo CCº quincuagesimo.
Sig+num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maiorice et Valencie, comite Barchinone et Urgelli et
domini Montispesullani.
Testes sunt, Guillelmus de Angularia, Eximinus Petri de Arenoso, Petrus Cornelii, Petrus de Cillis,
Berengarius de Tamarit.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 28 de enero:
Carta Puebla para 50 repobladores cristianos dada por Eximeno Pérez de Arenós a Cortes de Arenoso.
Referencias: la noticia de la existencia de esta carta de poblamiento se encuentra en un manuscrito del siglo XIX,
el “Llibre de la Baronia d´Arenós”, que se guarda en el Arxiu de la Diputació de Castelló, en el cual se recopilan
informaciones muy variadas sobre este señorío, algunas veces incluso copiando documentos o cosiendo en el
texto papeles originales o impresos de los siglos XVII y XVIII. En concretro y sobre esta carta puebla se dice que
N´Eximén Pérez d´Arenós, que era consuegro de Sayd Abu Sayd, como señor de la baronía d´Arenós por
donación de Jaime I, “concedió la fundación con escritura ante Asenico Epilonga, escribano de Valencia, quinto
kalendas februarii año 1250, y dio para ello su poder a Febrer y Cristóbal de Linares, señaló su término a 50
vecinos”. (fol. 4r.º) (Cartes de poblament medievals valencianes, Valencia 1991, doc. 90, Enric Guinot Rodríguez)

-#1251, 12 Febrero. Valencia


De quibus et per quos et qualiter fiat contribucio et taxacio solidi et libre.
Datum Valencie, pridie idus februarii anno Domini Mº CCº Lº primo.
Signum Iacobi, Dei gracia Regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinonr et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt Petrus de Queralt, Egidius de Rada, Carrocius, Raimundus de Timor, Petrus de Thous, Ato de
Focibus, Ferdinandus Garcés de Roda, Eximinus de Thovia, Ferdinandus de Turroliis, Eximinus Petri de
Arenosio, Eximinus Almoravit.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis hec scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Jaume I (1236 - 1276). Josepa Cortés.

-#1251, 8 Febrero. Morella.


Jaume I declara que havia permutat, amb el monestir d´Escarp, els drets de peatge a Montçó i les rendes
de Nabal.
Es del 6 dels idus de febrer.
Ho testimoniaren P. Cornel, Ximèn Perez d´Arenós, G. d´Anglesola, Sans d´Antillon i Ferran Garcés de Rueda.
Ho escrigué A. d´Olms pel notari Gonzalbo Perez.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1251, 21 Marzo. Morella.


Jaime I, rey de Aragón, entrega a feudo el castillo y valle de Pina a los hermanos Jimeno y Guillermo
Pérez de Pina.
ACA, Perg. 1243 de Jaume I i Reg. 21, foli 9.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus et ad feudum tradimus vobis, Eximino Petri de
Pina et Guillelmo, rectori ecclesie de Pina, fratri vestro, et vestris successoribus, in perpetuum, castrum nostrum
de Pina cum valle eidem contigua sub tali conditione quod in dicta valle vos et vestri non possitis unquam facere
vel constituere operatoria sine nostra vel nostrorum licencia speciali et quod semper vos et vestri donetis nobis et
nostris successoribus, iratis et paccatis, potestatem de dicto castro ad consuetudinem Barchinone, quandocumque
et quocienscumque dictam potestatem a vobis vel vestris demandaverimus; et quandocumque nos vel nostri
venerimus Pinam, hospitemur in ipso castro, si volumus, sicut in castro nostro proprio. Concedimus eciam vobis
quod possitis in dictum castrum redire et inde exire si guerram habueritis contra aliquem vel aliquos, sicut
possetis facere in domum vestrum vel de domo vestra quam habetis in Pina. Nos igitur Eximinus Petri predictus
et Guillelmus, frater eius, recipimus a vobis, illustri domino nostro Iacobo, rege Aragonum predicto, dictum
castrum et vallem et mercedem quam nobis facitis de eisdem sub condicionibus antedictis, et promittimus et
convenimus vobis et vestris successoribus per nos et nostros in perpetuum quod custodiemus vos et res vestras et
homines vestros ubicumque sint et specialiter homines vestros de Pina ab omni dampno et gravamine et ab omni
forcia, secundum posse nostrum, et quod de dicto castro non exeat vobis nec terre vestre malum aliquod neque
guerram, et quod faciemus pro vobis et vestris guerram et pacem de ipso castro coram omnes personas et quod
non faciemus guerram de ipso castro nec aliquod malum vel contrarium alicui vel aliquibus sine vestri ac
vestrorum licencia et mandato. Et pro hiis omnibus antedictis complendis et attendendis, obligamus vobis et
vestris nos et nostros et predictam concessionem quam nobis facitis et facimus vobis homagium oris et manuum
ad consuetudinem Barchinone, ad quod homagium faciendum omnes successores nostri vobis et vestris perpetuo
teneantur. Datum Morelle, XII kalendas aprilis anno Domini M. CC. quinquagesimo. Signum (signo) Iacobi, Dei
gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes
sunt: P. Hugonis comes Empuriarum. Eximinus Petri de Arenoso. R. de Liçana. G. de Montecluso. Poncius de
Verneto. Sig(signo)num Petri Andree, qui mandato domini regis … hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón, María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1251, març 24. Morella


Jaume I dóna A Guillem de Rocafull cases i terres a Alzira i Corbera
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 6. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham
et liberam vobis Guillermo de Rochafuyl et vestris, imperpetuum, domos et totam hereditatem quam Bertrandus
de Rochafolio frater vestri habebat in Aliazira et in Corbera et in suis terminis, et in omnibus aliis locis regni
Valencie, tam ex donacione nostra quam alio quoque modo, ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et
quibus volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis.
Datum Morelle VIIIIº kalendas aprilis anno Domini Mº CCº quinquagesimo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] P. Hug. comes Empuriarum. [2ª col.] R. de Liçana. G. de Montecluso. [3ª col.] Eximini
Petri de Arenoso. Ferrarius de Villafrancha.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis pro G. de Belloloco, notario suo, hec scripsit die et anno
prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 21 abril. Segorbe.


Partició dels termes municipals i les aigües entre les viles de Sogorb i Altura
Arxiu Municipal d'Altura. Pergamí nº 1. Original. Transcripció efectuada el 14 de març de 2007 a partir del
manuscrit referenciat
Manifesta cosa sea a todos los omes que estas presentes letras verán, [quomo] sobre muchas contenciones e
varaias que el conceio de Sogorb e.l aliama d’Altura avíen, sobre deparcencia de los términos e de las aguas; nos,
don Eximeno Periz d’Arenoso, tenient el lugar del senor rey en el regno de Valencia por mandament suo, con
voluntad de don Pedro Ferrández de Açagra seyendo presente, e con voluntad de los conceios de los evandichos
lugares, pusiemos moiones e determinamos los términos, por aquelos mismos lugares do los partidores del senor
rey los avien puestos e determinados.
Es a saber, como la carrera que va d’Altura a Valencia, a siniestro, el primer moión está fincado en aquela carrera
misma al compieço del término qu.entra a Altura, al qual dicen El [Cuyto].
El otro [moión] es más ajuso, afront d’[Al]tura sedendo, el qual […..] dicen [Alcude], e ay carrera que departe a
uno término del otro, la qual va de Sogorb a Canava.
Está el otro moión al río Seco qu’entra Altura, como omme va a Valencia, a siniestro, en el término que es dicho
Siquera; e de la carrera a diestro es el término el qual es dicho Maroy.
Passant el río Seco qu’entra Valencia, en entrada del término que es dicho Curcux, está un moión fincado en la
carrera de Valencia, e yxe derechament sobre el allatón a la Peniella, el qual está sobre la carrera de Gátava, e ixe
a la olivera la qual es senalada de colpes con cuchiello, e ixe derechament al mont sobre laguna e la carrera que
va a Gavata.
En assí que don Pedro Ferrández de Açagra, el conceio de Sogorb, e.l aljama d’Altura, remanieron por pagados,
renunciando el concejo de Sogorb todas aquelas heredades que avíe, singulares e plurales, de los moiones enca
Altura.
D’aquela misma manera, renunciando don Pedro Ferrández e.l aliama d’Altura, todas las heredades que avíen de
los moiones enca Sogorb.
E nos, don Eximeno Periz d’Arenoso, con don Pedro Ferrández de Açagra, ensemble, determinamos las aguas,
que vayan como sempre fueron en tiempo de moros. E si por ventura los de Sogorb algunas heredades pudieren
poner en riego, que no.s regaron fasta agora, que los d’Altura mientre ovieren mester las aguas pora regar, que las
tengan, e después que las den de mano la madre a juso, e tod omme que la quebrantará, ni de la madre la sacará,
peche LX solidos.
E con esta conveniençia e partición e desmoionamento, fincaron cada una de las partidas por pagadors pora
agora, e a todos tiempos del mundo, assí que iamás nunqua.s pueda demandar la una partida a la otra nulla cosa,
quanto tanne en las heredades e.n las aguas; e qual partida que venga contra la otra de las evandichas cosas, peche
mil morabatines en oro.
E las convenencias que sean firmes y estaules, assí como escripto es desuso por secula mundi.
E porque la carta e las convenencias sean más firmes, nos don Eximén Periz d’Arenoso mandamos poner
nuestro seyello pendient, e don Pedro Ferrández de Açagra el suyo, e.l conceio de Sogorb el suyo.
Actum est hoc XIº kalendas madii anno Domini Mº CCº quinquaiesimo priomo.
[Testes, dompno] Ferrant Garcez de Roda, justicia en Valencia; don Pedro Noves; don García Periz de Vesa,
alcait de Sogorb; don Roy Sánchez, alcait de Altura; don Pedro Ramírez de Oria; don Furtún Periz de Roda,
alcait de Castelnovo.
Hio, Diago de Santa Cruz, que por el avandicho don Eximén Periz d’Arenoso e de don Pedro Ferrández de
Açagra, e de la justicia e de los jurados de Sogorb, e por el aliama d’Altura, con mandamientos de todos esta
carta escreví e est sig+no fiz de mi mano, en el dia e.n el anno avant escriptos.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1251, 25 abril, Ariza.


Jaume I otorgá a l´Ordre del Temple, en mans del mestre provincial cardona, facultat per a transportar tota classe
de gents amb llurs coses.
In barcha vestra de Novellis… secundum quod ibidem consuetum fuit transire.
Amb la condició que aquesta concessió no perjudiqui la recaptació de la lleuda del rei.
Datum apud Feriçam VII calendas madii anno Domini MCCL primo.
Foren testimonis el majordó d´Aragó Pere Cornell, Garcia Romeu, Ximén de Foces, Gil de rada i Beltran d
´Ahones. Ho escrigué Pere Andreu per manament del notari reial Gonzalbo Pérez.
ACA, Perg. 1247 de Jaume I, Reg. 287, Fól. 107.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1251, 8 Mayo.
Eximén Pérez de Arenós cambia Massarrojos y Benifaraig por Albentosa delimitando este término
A.H.N., OO.MM., Montesa, Pergaminos particulares, Carpeta n. 514, n. 143-P.
... terminatur in fonte Cepi, et tendit usque ad vilarium de Padul et usque ad extremum quod est supra turrim
Pedonorum et turrimm Siccam, et in Mata Gorda et in fonte del Bavor et in ponte Sicco, et in collado qui tendit
ad campum de villa Montielli sicuti caminu tendit usque Arenosum, et transit dictus campus ad ramblam et
tendit ad cabitium Pini Forcati et ad vilarium Dominici Garcie, et in torrente qui est in introitu Palancarii et
deinde redit ad fontem Cepi.

- *1251, 21 mayo. Murcia.


Roque Chabás nos da cuenta en "El Archivo" de una de las primeras referencias documentales sobre el
término y Castillo de Ibi. Se trata de un documento expedido por Aceyt Abu Ceit y confirmado por su hijo
Ceid Edriç en Murcia en 1251 y que dice así:
    "...Sepan todos los que esta carta vieren como Yo Aceyt Abucit... doy y concedo en nombre mío y de todos
mis sucesores á vos Eximen Pereç de Artieda ... á Biscoy con todas sus pertenencias, y con la heredad de
Alcoyna y la fuente de Alhaxava y el valle de Alcotoho. Además... dos axzlquerías en Fehe Alcanal, de las cuales
la una se llama Bonetabib y la otra Benetavuela...Además, doy á vos aquel carralcal (?) Que hay en el campo de
Palop, como el término...entre Iui y Alcoi, y todas las sobredichas heredades están en le término del predicho
castillo de Iui."
Zayd Abu Zayd, bisnieto de Abd al-Mumin, da a Eiximen Peres d'Artieda el lugar de Biscoy con la
heredad de Alcoina, la fuente de Alhaxana y el valle de Alcotoho, dos alquerías en "Fehe Alcana..." y un
"albor" en el campo de Polop, todo en el término del castillo de "Ivi" (Ibi)"
ACA,CANCILLERÍA,Pergaminos,Jaime I,Serie general,1252
...Hujus rei testes sunt qui hoc viderunt et audierunt et quando necesse fuerit concederunt Ceyt Edriç filius
predicti Aceyt Abuceyt, Don Diego Gomeç alcayde del Alcaçar de Murcia, Don Garcia Soarez Merino del
Reyno de Murcia, Don Pedro Diaç et Don Johan Martineç fraires de la orden Sant Jacobe, Don Furtado de Santa
Maria, Don Xacmen Periç de Façes, Don Gonsalvo Perez Dallo, Don Garcia Furtado de Nicola, Don Ferran
Lopeç de Corella. Signum Petri Lupi notarii Domini Aceyt Abuceyt predicti qui pro mandato ejus hanc cartam
scripsit anno et die ibi prefixis et hoc signum fecit....
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Archivo de la Corona de Aragón , dentro de la unidad Archivo Real
(Real Cancillería)

- 1251, 13 junio, Zaragoza.


Confirmació de Jaume I a Guillem de Bas, mestre de l´ordre de captius, del senyal de lórdre.
Documents de l´ordre de la Merçé, ACA.
...habitum sive signum illud quod de cetero deferatis scutum scilicet signi nostri regium et crucem desuper
positam albam et hoc signum sive habitum liceat tibi et fratibus omnibus et singulis eiusdem ordinis hebere et
portare perpetuo…
Cesarauguste idus junii anno Domini MCCL primo.
Després de don Jaume signaren García Romeu, Artal de Luna, Gil de Rada, G. garcés i Sans d´Antillon. Ho
escrigué Pere Andreu pel notari Gonzalbo Pérez.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- #1251, 23 Agosto. Lleida.


Jaume I donà el decret de la llibertat de testar als pares, distribuint a llur arbitri els béns entre els fills, en
tot el regne de València.
Aureum opus. Doc. XLII.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona, Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 16r. Còpia de
començaments del segle XIV
Garcia Edo, Vicent. El Llibre de Privilegis de València. 1988, pp. 137
Cum nichil sit quod magis hominibus debeatur, quam ut çuppreme voluntatis, postquam iam aliud velle non
possint, liber sit stillus et licitum quod iterum non redit arbitrium; ideoque nos, Jacobus, Dei gratia rex
Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, statuimus per nos
et omnes successores nostros in civitate et toto regno Valencie, imperpetuum sanccimus, quod pater et mater,
deductis primo debitis et iniuriis restitutis, omnia bona sua mobilia et inmobilia ac semovencia in testamento vel
qualibet alia eorum ulta voluntate, inter omnes filios et filias ex legitimo matrimonio procreatus, partibus quibus
voluerit, equalibus vel inequalibus distribuant atque donent, non obstante aliquo iure canonico vel civili.
Datum Valencie, Xº kalendas septembris anno Domini Mº CCº Lº primo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, et comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt Eximinus Petri de Arenoso, Guillermus de Montecatheno, Raimundus de Timor, Raimundus de
Montecatheno.
Sig+num Guillermi de Rocha, qui mandato domini regis pro Guillermo Scribe, notario suo, hoc scribi fecit loco
die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 31 agosto. Lérida.


De ledda Burriane, Muriveteris, Xative et Biar.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragorum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et omnes nostros successores statuimus imperpetuum et concedimus
quod in Burriana et Murvedre et Xativa et Biar et eius terminis a mercibus amplius nunquam accipiatur quod
inferius est statutum, videlicet: cargia grane detur unum morabatinum et medium alfonsinum; cadarcium, unum
morabatinum carga; indium, unum morabatinum carga; argentum vivum, unum morabatinum carga; cera,
medium morabatinum carga; caxia papiri, duos solidos; ciminum, II solidos carga; arrocium, amigdala, XVIII
denarios carga; mantega, pisces salsos, XV denarios carga; oleum, XVIII denarios carga; linum, canabum,
lautonum, XV denarios carga; conilii, V solidos carga; centenarius conillorum, II denarios; anyines, II solidos
carga; vel centenarium III denarium; cordovanum vermell, VI denarios; cordovanum album, III denarios; purpura
duplex, VI denarios; purpura, senar, III denarios; pecia cendati, unum denarium; bagadell, obolum; seda, II
denarios libra; mastuch, I denarium libra; boquines, II solidos, et VI denarios centenariom; coria bovum, XII
denarios tracha; lana et mel, VII denarios carga; piper, medium morabatinum carga; sucre, medium morabatinum
carga; ensens, lacca, canella, classa, medium morabatinum carga; regalicia, XII denarios carga; roya, X denarios
carga; ortxicha, alcharauya, coure, acer, stany, X denarios carga; cotó filat; III solidos et VI denarios carga;
cotonum mapuç, II solidos carga; gala, II solidos et VI denarios carga; alum blanch et vermell, II solidos carga;
safranum, III denarios libra; azebib, unum obolum arrova; ficus, obolum quintallum; formatge, ferrum, VII
denarios carga; plumbum, II denarios quintallum; pegunta, alquitrà, V denarios carga; flaciata, obolum;
multonines, unum denarium dodena;salveyna, unum denarium duodena; anyins adobats, obolum duodena; tot
drap de color, VI denarios; drap de la yla, VI denarios; barragans et draps blanchs de Narbona, III denarios
pecia;draps de natura de draperia de Lerida, II denarios pecia; sarzil, XVIII denarios bala; fustanis, duos solidos
bala; tota peça de fustani, obolum; tela de Rems et de Tries, ex quo sit integra, VI denarios; tota altra tela,
obolum; canonum auri filati, obolum; sagimen, V denarios carga; alquite et barregans, II denarios pecia; caval qui
pas per vendre, medium morabatinum, si venderit in villa, sex denarios; muli, roncini, II denarios; boves, asini, II
denarios; multones, porcii, capre, irci, unum denarium; sabó, II denarios quintallum; sarracenus qui transeat per
mare vel terram causa vendendi, medium bisancium; sarracenus de redempcione, unum bisancium et quartum;
vinum, bladum, unum denarium carga; caballi, muli, roncini qui causa vendendi intrent terram sarracenorum, II
millaresios; corde redone, II denarios centenarium; cames, unum denarium centenarium; cleda, V denarios carga;
fabe, unum denarium carga; mastech, goma, medium bisancium; zofre, V denarios carga; verdet, unum denarium
arrova; seu, II denarios carga,; lancee, aste et ascone, nichil donent; alquena, X denarios carga; sosa, V denarios
carga; ferrum quod sit operatum, acer quod sit operatum, nichil donent; vestes alique et panni scisi et cusiti et
panni de lecto et aliqua res que veniat infra caxiam et aqua rosacea et raudor, tan et carbonus, nichil donent;
fustetum, II denarios carga; nux d´oxadre, II denarios arrova; orpiment, II solidos carga; martech alcofol, II
denarios carga; arròç qui no sia picat, VIIII denarios carga; bresil, unum morabatinum carga; dàtils, obolum
quintallum.
Datum Illerde, kalendas septembris anno Domini millesimo CCº LIº.
Signum Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt Petrus de Moncada, Eximinus Petri de Arenosio, Egidius Garcés, Raimundus de Monchada,
Guillermus de Aquilone.
Signum Guillermi de Rocha, qui mandato domini regis, pro Guillermo Scribe, notario suo, hec scribi fecit loco,
die et anno prefixis.
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I (1236 - 1276). Josepa Cortés.

- #1251, 8 septiembre. Lleida .


Jaume I dóna llicència a Eiximèn Pérez d’Arenós, lloctinent seu al regne de València, per tal que puga
canviar la ubicació de la vila de Castelló de Borriana, als pobladors de la qual fa exempció d’alguns
imposts
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 2222, nº 3. Original
Gozalbo Gimeno, Daniel. El permiso de traslado de la villa de Castellón de 1251. Castelló 2003.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus licentiam et integram potestatem vobis, dilecto
nostro dompno Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum nostrum in regno Valencie, quod possitis mutare
villam Castellionis de Burriana in quocumque loco videbitur vobis, infra terminum ipsius castri Castellionis.
Concedentes quod omnes populatores qui in dicta villa habitaverint vel in ea domos et ortos habuerint, habeant
ipsi et eorum successores, imperpetuum, franchos et liberos, sine omni censu, tributo, usatico, servicio, et
qualibet alia exactione quam nobis vel nostris vel alicui persone pro ipsis domibus et ortis nunquam facere
teneantur.
Datum Ilerde VI idus septembris anno Domini Mº CCº Lº primo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Montecatheno. [2ª col.] Carrocius, R. de Timor. [3ª col.] G. de Aquilone. J. de
Rocabertino.
Sig+num Guillermi de Rocha, qui mandato domini Regis pro G. Scriba, notario suo, hec scribi fecit, loco die et
anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 10 septiembre. Lleida


Jaume I atorga llicència als veïns d'Onda, per poder vendre les seues heretats al terme municipal, malgrat
la prohibició que tenien de poder fer-ho abans de passats deu anys, segons constava en la carta pobla de la
vila promulgada tres anys abans
Pergamí original existent en 1985 al comerç valencià d'antiguitats. Actualment en parador desconegut
García Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII. Onda 1988, p. 116. Amb reproducció fotogràfica del document en
página 36.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, universis et singulis habitatoribus de
Onda presentibus et futuris, quod possitis libere et sine aliqua quinta et servicio vendere seu aliter alienare,
domos, ortos, vineas, et quaslibet alias hereditates vestras quas habetis in Onda et eius termino, non obstante
condicione aponita in instrumentis nostris, quod infra certus tempus predicta non venderitis vel aliter alienaretis.
Mandantes universis subditis nostris quod super predictis nullum vobis impedimentum faciant vel contrarium.
Datum Ilerde quarto idus septembris anno Domini Mº CCº quinquagesimo primo.
Sig+num Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgeli et dominus
Montispesulani.
Testes sunt: Eximeni Petri, Petrus de Montechateno, Guillermus de Montecateno, Guillermus de Aquilone,
Carrocius.
Signum + Guillermi Scribe, domini Regis notarii, qui mandato ipsius hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 10 de septiembre, Lérida.


El Rey cede a Ximén Pérez de Arenós, los castillos y lugares de Villamarchante y Cheste a cambio de
Castalla y Onil.
A.R.V. Real Justicia, t. 25, pág. 61, y Justicia Civil, nº 806, fol. 61, vº.
“Datum Ilerde, IV idus septembris, anno Domini Mº CCº Lº primo”
Fueron testigos Guillem de Montcada, G. de Aguiló, Carroç, Gil Garcés y Berenguer de Tornamira.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz
"Noverint universi quod nos Iacobus… per nos et nostros concedimus et donamus vobis dompno Eximino Petri
de Arenoso et vestris in perpetuum castrum et villam de Villamarchant et de Chest sitam iuxta civitatem
Valencie. Quod castrum ac villam de Vilamarchant et castrum ac villam de Chest habeatis per hereditatem
propriam, francham et liberam cum pratis, pascuis, herbis, aquis, lignis, furnis, molendinis, alchareis, reallis,
introitibus, exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis a celo in abissum et cum questis, peitis, cenis,
alberguis, monetaticis, bovaticis, serviciis, adempriviis, exercitibus, cavalcatis et eorum redempcionibus et cum
hominibus et mulieribus, christianis et sarracenis ibi habitantibus et habitaturis et cum omni iurisdiccione nostra
et nostrorum, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates
cuicumque volueritis faciendas. Pro predictis autem castris et villis de Vilamarchant et de Chest habuimus a vobis
castrum et villam de Castalla et turrim de Unili, que loca Aceit Abuceit dederat Blasco Ximenii filio vestro
insimul cum Alda uxore sua filia ipsius Aceit et Ferrando filio Aceit insimul cum Taresia uxore sua filia vestra.
Et licet hec donacio de Vilamarchant et de Chest sit facta vobis, nichilominus volumus et concedimus quod
predicti Blascus Ximenii et uxor sua Alda et filii qui ex eis fuerint procreati et Ferrandus filius dicti Aceit et
uxor sua Tarasia et filii qui ex eis fuerint procreati habeant in perpetuum predicta castra et villas de
Vilamarchant et de Chest secundum pacciones et condiciones, quibus debebant habere Castaylla ex donacione et
concessione dicti Aceit." Se traduce en lo que sigue el fragmento reproducido en cursiva : "A cambio de los
mencionados castillos y villas de Villamarchante y de Cheste recibimos de vos el castillo y la villa de Castalla y
la fortificación de Onil, lugares que Abu Zeit había donado a vuestro hijo Blasco Ximén y a su esposa Alda (hija
de Abu Zeit) y a Ferrando (hijo de Abu Zeit) y a su esposa Teresa, vuestra hija".
Ambrosio Huici Miranda y María Desamparados Cabanes Pecourt, Documentos de Jaime I de Aragón, III: 1251-
1257,

- #1251, 10 septiembre. Lérida.


360. E quan aço haguem acabat, tornam nosen a Ualencia, e uolguem demanar al Azeyt lo dret quens deuia donar
de Castayla segons les cartes nostres. E dix nos don Exemen Periç Darenos que nons calia, que ell la tenia, e
que ben sen porien hauenir ab ell. E nos dixem li con ho tenia ell? E ell dix que don ·Gª· Periç de Castayla la
tenia per ell, e que ell lans podia render quant que nos nos fossem hauenguts ab ell. E demanam li qual auinença
en faria? E ell dix que en lo regne de Ualencia quen pendria mesnys ·V· tants que no ualia aquel loch. E fo la
auinença aytal quan molt naguem parlat, que len donassem Xest e Uila marxant: e donam los li, e en aquesta
manera haguem Castayla. E quan uiren que nos hauiem Xatiua e Biar, rendes a nos tot laltre Regne que era de
Xucar tro en terra de Murcia, ab couinença que nos los hauiem feyta quels retinguessem el Regne: e ayxi haguem
ho tot.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- #1251, 10 de septiembre, Lérida.
Permuta de Bernifaraig y Masarrochos por el castillo y villa Alvantosa
Archivo General de Montesa Armario 1 Privilegios Reales Lib. 2
Nos, examinis Pérez de Arenos, por Nos y nuestros sucesores, declaramos, concedemos, aprobamos J;
recibimos él concambio sobredicho que vos, Señor Maestre predicho, nos hicisteis del Castillo y villa de
Alventosa por toda nuestra heredad de Masarroyos y de Benifaraig cuyo (es) de la heredad predicha: Un trozo de
villa que fue de Pascasio de Borriana y está en término de Benifaraig: afronta de una parte con la villa del Temple
y de dos con la villa de Benedicto Oller, y de cuarta parte con la vía pública (probablemente aquí vía estará por
calle, y en este caso, sería una calle de casas construidas solo a una parte, o lado del mismo). Y la viña, mayor
que esta en el mismo termino de Benifaraig: afronta con el camino que va a Massaroyos y con la viña de
Benedito Oller, y con la viña de Bartolomé de Gia ( ¿Gea?) y con el majuelo de Andrés Anday, y con tierras de
Guillermo Moliner, heredad con toda certeza, que fue de Exameni (Eximen ) de Seyes y está en término de
Massarroyos; afronta con el camino de Massarroyos y con la heredad de Guillermo Moliner, y con el majuelo de
Peregrín de San Gaudencio, y con el campo de Pedro Trudo, y con el campo de la hija de Juan de Calatayud, y
con la heredad de los hijos de Miguel, Cabrazo (Cabrerizo), y con otro campo de Pedro Trudo, y con la heredad
que fue de Juan Franch; y la viña que fue de Pedro Máñez y de Domingo Martí, afronta con la heredad de los
hijos de Miguel Cabrenzo (Cabrerizo) y con la heredad de los hijos de Juan Moya, y con el campo de Pedro
Trudo y con la tierra de los hijos de Guillermo Granell, y de dos partes, con vías públicas; y el campo que fue de
Juan de Moya, afronta las dos partes con vía pública y con dicha heredad que fue de Eximen de Sayas, y con el
campo de Pedro Trudo. Item: otro campo que fue del mismo Juan Moya, afronta con el camino público, y por las
otras partes, con la heredad de los hijos de Guillermo Granell, y con la heredad que fue de Juan de Peyrona y de
Estefania Coquinaria (la cocinera), afronta las dos partes con el camino de Godella con la heredad de los hijos de
Guillermo Granell y con la heredad de Juan de Moya, con el majuelo de Domingo Pérez de Bellmunt. Item: otro
trozo que fue del mismo Juan de Peyrona afronta con la heredad de Juan de Moya y con la heredad de Pedro
Gascó,y con la heredad de los hijos de Miguel Cabrerizo.Y un majuelo que Nicolás de Morella plantó, que a
medias debe ser dividido, afronta por dos partes con el majuelo de Bartomé de Gia, y con la heredad de los hijos
de Guillermo Moliner, y con majuelo de Peredrin de San Gaudelicio, y con el campo de Juan de Arilers (argilers
no sabemos si será nombre o apodo; quiere decir, amasador de barro); y la heredad que fue de Sancho Merino,
afronta con la heredad de Pedro Gascó y con la acequia de Moncada. Y con nuestra heredad que fue de Juan
Franch; y con un trozo de tierra de los hijos de Gillermo Granell,y con la acequia de Moncada, y con la heredad
predicha que fue de Eximen Sayes, y con el camino de Masarrojos. Los huertos que fueron ciertamente de Juan
Moya, y están en dicha alquería de Massarrojos, afrontan con el camino que va hacia Bétera y con la Mezqu?ta
en el huerto de Pedro Gascó. (Parece que la mezquita esta formando parte de dicho huerto) o se ha omitido un et,
cosa no rara: et in ortallo); y las casas que fueron de Juan Franch, afrontan con un solar (o patio de tierra ) de
Pedro Gascó,y con el casal (casa solariega) de Peregrín de San Gaudencio, y con huerto que fue de Martín de
Villalonga y con los huertos que fueron de Sancho Merino, y con el huerto de Guillermo de Rosellón. Y un
huerto que fue de Martín de Villalonga, afronta con las casas de Guillermo Moliner y con las casas de Pedro
Gascó, y con el huerto de Guillermo Moliner y con el huerto que fue de Juan de Moya, y con la rambla de
Magarrojos. Y un huerto que fue de Juan de Peyrona, afronta con el huerto de Pedro Gascó, y con el huerto de
Bartolomé de Malasangre. Y un huerto que fue de Juan Franch, afronta por dos partes, con los huertos de
Bartolomé de Malasangre, y con el casal de Pedro Gascó, y con la rambla también con los majuelos de secano
( se sabe que había villas de regadío) que están sobre la acequia, afronta con el majuelo de los hijos de Guillermo
Granell, y con la acequia de Moncada, y una viña que fue de Domingo López, afronta con dicho majuelo de los
hijos de Guillermo Granell, y con la acequia de Moncada, y con los majuelos que fueron de Juan Franch; y tierra
que está en secano, que fue de Juan Franch afronta por dos partes, con los majuelos que fueron de Domingo
López, y con la acequia de Moncada. Item: un majuelo, que fue de Domingo López y afronta con tierra que fue
de Juan Moya, y con la acequia de Moncada; otro trozo, que fue de Juan Truco, y con el secano que fue de
Sancho Merino y la heredad de secano que fue de Sancho Merino, afronta con la viña de Pedro Gascó, y con la
acequia de Moncada, con la montaña (el secano yermo se llama también montaña) y con la heredad que fue de
Juan de Moya.

- 1251, 10 de septiembre. Lérida.


Jaime I de Aragón aprueba la permuta celebrada entre Ximeno Pérez de Arenos y los templarios, de
tierras de Mazarrochos y junto a la acequia de Moncada, por el castillo y villa de Albentosa.
Nº 104. A.H.N. Pergamino Original. Carpeta 482, r. 99. Traslado en pergamino del 11 de julio de 1545. Carpeta
482, r.99-bis.
Noverint universi quod nos Iacobus Dei gratia Rex Aragonum et Maioricarum et Valentie, Comes Barchinone et
Urgelli et Dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus, laudamus, et confirmamus permutacionem et
concambium quod vos dompnus Eximinus Petri de Arenoso fecistis de hereditate vostra de Maçaroyos485 et de
hereditate vostra quam habetis subtus cequiam de Moncada, cum magistro et fratribus Templi, cum castro et villa
de Albentosa cum suis terminis. Quam permutationem et concambium, laudamus, concedimus, et confirmamus,
prout plenius continetur in instrumento inter vos et magistrum et fratres Templi […]predictis facto. Datum Ilerde
quarto Idus septembris anno domini millessimo ducentesimo quinquagesimo primo. Signum Iacobi Dei gratia
Regis Aragonum et Regni Maioricarum et Valencie, Comitis Barchinone et Urgelli et Domini Montispesulani.
Testes sunt: G[uillermus] de Montecathano, G. de Aquilone, Carrocius, Egidius Garces, A[rnaldus] Sort. Signum
Guillermi Scribe, domini regis notariusqui predicta scribi, fecit loco, die et anno prefixis
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui

- #1251, 13 de septiembre, Lérida.


Confirmación de la Permuta de Bernifaraig y Masarrochos por el castillo y villa Alvantosa
"Sepan todos que Nos, Jaime, por la gracia de Dios Rey de Aragón, Mallorca y Valencia, conde de Barcelona y
Urgel. señor de Montalban por Nos y ante Nos, concedemos lalabamos y confirmamos la permuta concambio
que vos Eximen Pedro de Arenos hicisteis de vuestra heredad de Masarrojos y de vuestra heredad, que habéis
bajo tu poder en la acequia de Moncada con el Maestre y frailes del Temple, por el castillo y villa de Alventosa
con sus lindes, cuya permuta y concambio alabamos, concedemos y confirmamos como mejor se contiene en la
escritura vesida entre vos y el Maestre y frailes del Temple antedichos. - Dad en Lérida a 13 de Septiembre de
1251, año del Señor. Signo del Rey, por la gracia de Dios de Aragón, Mallorca y Valencia...."

El 13 de Septiembre del año 1251 desde Lérida, el Rey don Jaime I de Aragón, el concambio de Massarrochos y
Benifaraig, por el Castillo y Villa de Alventosa y sus término, celebrado entre Ximeno Pedro de Arenos y la
Orden del Temple. Sellado por Guillermo, Escribano del Rey. Los términos del documento son casi idénticos.
Aunque Martínez Aloy, fundándose en la obra de Villaroya, Real Maestrazgo de Montesa, afirma que Ximen
Pérez Tarazona, permutó la heredad de Massarrochos, por la Villa de Alventosa el 8 de Mayo del 1251, no
contradice la fechas posteriores, de los transcritos documentos del Rey don Jaime, que son firmados en 10 y 13
de Septiembre del mismo año.

- #1251, 16 septiembre. Tamarit


Jaume I dona el castell de Nules en feu a Guillem de Montcada, segons costum de Barcelona
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 287, f. 53v. Còpia autoritzada de
començaments del segle XIV
Felip Sempere, Vicent – Garcia Edo, Vicent. Privilegios y concesiones del término general del castillo de Nules
en época foral (1251-1709). 2003, p. 89
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus in feudum, ad consuetudinem
Barchinone, vobis viro nobili et dilecto nostro Guillermo de Montecatheno et vestris, in perpetuum, castrum et
villam de Nules, quod est in regno Valentie.
Quod castrum et villam, cum alqueriis, turribus, pratis, pascuis, erbis, aquis, lignis, montibus, planis, silvis,
garriciis, furnis, molendinis, hominibus et mulieribus cuiuscumque condicionis sint, cum introitibus, exitibus,
affrontationibus, terminis, stagnis, piscacionibus, venacionibus, cum exercitibus et cavalcatis, questiis, et cum
omnibus suis pertinentiis universis, a çelo in abissum, habeatis, teneatis, possideatis et explectetis, ad dandum,
vendendum, inpignorandum, alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cuicumque volueritis
perpetuo faciendas.
Retinemus autem nobis et nostris, imperpetuum, in dicto castro et villa et eius fortaliciis, potestatem et pacem et
guerram, ad consuetudinem Barchinone.
Datum apud Tamaritum XVIº kalendas octobris anno Domini Mº CC LIº.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: G. de Peralta, Eximenus Pereç de Arenoso, Petrus de Montecatheno, Guillermi de Entença,
Carroçius.
Sig+num Guillermi Scribe, domini Regis notarium, qui mandato ipsius hec scripsi dicto die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 27 septiembre. Huesca.


Jaume I ordena als seus oficials a la ciutat de València que no permeten la pràctica de la usura entre
cristians
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Còdex 9 de la Casa Reial, ff. 14v-15r. Còpia de
començaments del segle XIV
Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis de València. 1988, p. 135
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli, et dominus Montispesulani. Fidelibus suis baiulo, curie, et juratis Valencie, salutem et gratiam.
Mandamus vobis firmiter et districte, quod de cetero non compellatis aliquem christianum usuram aliquam
solvere christiano.
Datum Osche, Vº kalendas octobris anno Domini M CC Lº primo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Bernardus Guillermi de Entença, Eximinus Petri de Arenosio, Petrus Cornelli, Carrocius Alaman,
Artaldus de Focibus.
Signum + Guillermi Scribe, domini Regi notarii, qui mandato ipsius hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1251, 28 Septiembre. Huesca.


Jaume I otorgà dos diplomes: la promesa de no concedir mai més, en el regne de València, als jueus, els
càrrecs o funcions de batlle, veguer, subveguer, justícia ni jutge; i el manament al batlle, cort i jurats de
València que no obliguessin cap cristià a satisfer interès o usura a un altre cristià.
Aureum opus el 1º.
Datum Osce IIII calendas octobris anno Domoni MCCL primo
Testes sunt: Bernardus Guillermi de Entença, Eximinus Petri de Arenosio, Petrus Cornelli, Carrocius Alaman,
Artaldus de Focibus.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracis rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et domibus Montispesulani, per nos et omnes successores nostros promittibus concedimus et convenimus
bona fide quod nunquam de cetero aliquis iudeus sit baiulus vel subbaiulus, vel vicarius vel subvicarius, iusticia,
curia vel iudex in tot regno Valencie, nec teneat vel habeat aliquod officium publicum vel aliquam
iurisdiccionem.
Datum Osce IIII kalendas octobris anno Domoni MCCL primo.
Signum Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domino
Montispesulani.
Testes sunt Petrus Cornelii, Bernardus Guillermi d´Entença, Carrocius, Eximinus Petri de Arenosio, Ato de
Focibus.
Signum Guillermi Scribe, domini regis notarii, qui mandato ipsius hec scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I (1236 - 1276). Josepa Cortés.

- #1251, 15 octubre.
Habiendo surgido varias cuestiones entre el consejo de Segorbe y la aljama de Altura sobre términos y
aguas, D. Ximén Pérez de Arenós, lugarteniente general del reino, hace un nuevo deslinde y
amojonamiento entre ambas poblaciones, y respecto a las aguas previene, que vayan éstas como siempre
fueron en tiempos de los moros antes de la Conquista.
El libro de la provincia de Castellón. Juan A. Balbas.

- #1251, 21 Noviembre. Zaragoza.


Escriptura en la qual l´infant primogènit Alfons otorgà poder al rei son pare per a partir o dividir en
testament o en donació entrevius els seus estats entre els fills i prometé observar la dita divisió.
ACA, Perg. 1267 de Jaume I.
Datum apud Cesaraugustam XI calendas decembris anno Domini MCCLI
Entre els testimonis figuren Ximèn Perez d´Arenós, Vidal de Canyelles, bisbe d´Osca; el camanador dels
Templers de Cantavella, Guillem de Cardona, mestre provincial del Temple, i frare Bernat d´Oluja. Ho escrigué
mestre M., ardiaca de València, “domini Alfonsi infantis Aragonum cancellarius”.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1251, 24 Noviembre. Zaragoza.


Donació que Jaume I atorgà al mestre Martí, ardiaca de la Seu de València, d´una pensió anual de 1000
sous, a pendre del rèdit de les salines del rei en lésmentada ciutat de València.
Arxiu general de València. Publicat per Huici, p. 549.
Cesarauguste 8 calendas decembris.
Foren testimonis G. de Montcada, Guillem de Cervelló, Ximèn P. de Arenós, Bernat de Centelles i Ramon de
Timor; i ho escrigué Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

- #1251, 21 Diciembre. Zaragoza.


L´infant Alfons dona ple poder al seu pare Jaume I per a dividir els seus regnes entre ells i els infants Pere
i Jaume, i promet acceptar públicament, davant les Corts, la partició que faci.
ACA, Perg. 1267 de Jaume I.
Noverint universi, quod nos Alfonsus, infans Aragonum, primogenitus, non vi, non metu, non dolo inducti, sed
spontanea et ultronea voluntate et habita plena deliberacione, damus plenum posse vobis illustrissimo domino
Iacobo, Dei gracia, rego Aragonum, patri nostro, dividendi et ordinandi et disponendi, sive in testamento sive
donacione inter vivos, de omnibus regnis vestris et aliis terris vestris, inter nos et dompnum Petrum et dompnum
Iacobum, frates nostros; et promitimus et convenimus et concedimus quod dictam divisionem, ordinacionem et
disposicionem quam inde facietis observabimus et observari faciemus, per nos et omnes successores nostros in
perpetuum et ex nunc habemus et in futurum habebimus eam tatam. Promitimus insuper et convenimus vobis
bona fide quod curie quam vos facietis in festo sancti Iohannis Babtiste mensis iunii proxime futuri personaliter
intererimus ex toto posse nostro bona fide et sine enganno, et ibi publice coram curia ipsa, recipiemus et
acceptabimus dictam divisionem, ordinacionem seu disposicio9nem, et firmabimus eam per nos et per alios de
quibus vobis videbitur pro toto posse nostro; et si forte dicta curia impediretur aliqua iusta et vera occasione, vel
nos aut vos ei non possemus interesse, alii curie vel aliis quam vel quas nobis mandabitis intererimus bona fide
sine enganno pro toto pesse nostro donec, sicut continetur superius, sit firmatum et completum et predicta omnia
complebimus. Et, ut contra predicta venire non possimus, renunciamus omni iuri canonico et civili foro et
consuetudini scriptis et non scriptis que contra hoc possent nos iuvare et vobis nocere. Et, ut securior inde sitis,
iuramus, tactis corporaliter sacrosantis quatuor Evangeliis et facimus vobis domino Regi patri nostro homagium
ore et manibus quod omnia predicta et singula complebimus et faciemus. Datum apud Cesaraugustam XI
kalendas decembris anno domini MCCLI.
Testes huius rei sunt: Eximinus Petri, dominus d´Arenoso; Frater Iohannes Ferrandi; Vitalis, episcopus
Oscensis; Frater Galterius, comentador de Cantavella; Frater G. de Cardona, magister Templi; Frater Raymundus
de Osca; Frater Bernardus de Ulugis; nos, magister M., archidiaconus Valencie, supradicti domini Alfonsi
Infantis Aragonum cancelaruis, presentem instrumentum, de mandato ipsius, scripsimus et signum ipsius apponi
fecimus in eodem.
Pere El Gran, Ferran Soldevila.

-1252:
El edificio es de planta redonda, levantada con fábrica de mampostería y en su base se conserva una inscripción
árabe conmemorativa datada en 1252. El palacio de Ceyt Abu Ceyt, conocido también como Castillo Palacio
de Zeit Abu Zeit, o Torres del Palacio del Marqués de Argelita, se encuentra en la población de Argelita, en la
plaza de la Iglesia, en una zona más elevada situada sobre una zona rocosa de buena visibilidad.
La torre redonda pertenece al antiguo palacio, hoy desaparecido, de Ceyt Abu Ceyt; tan solo quedan las dos
torres, una circular, objeto de la intervención, y otra rectangular que fue restaurada con anterioridad.
La torre objeto de este proyecto de actuación es de planta redonda, levantada con fábrica de mampostería y en su
base se conserva una inscripción árabe conmemorativa datada en 1252. Además, cuenta con varias aspilleras y su
remate es almenado. El acceso a la misma es a nivel de la planta primera por una puerta de madera y arco de
medio punto.
La torre redonda del Palacio de Ceyt Abu Ceyt de Argelita es de propiedad municipal y en la actualidad está
destinada a museo etnológico.
La rehabilitación que ahora se realiza va encaminada a la reparación de los muros de mampostería afectados de
humedades, sustitución de ventanas de manera y vierteaguas de piedra, eliminación de pararrayos, cambio de la
cubierta, escalera de acceso y casetón a la misma y restauración de las almenas

- #1252, fecha orientativa cuando se termina el Monasterio de la Puridad.


Con ocasión de aquellas denominadas Visitas de Amortización, acostumbradas antiguamente, en las que
exigían la manifestación de las posesiones, las monjas presentaban también al propio tiempo sus
privilegios, concedidos por los reyes y sumos pontífices.
ARV. Clero, leg. 281
De uno de esos Memoriales se toma el siguiente fragmento: "Don Gimen Pérez de Árenos, Gobernador por su
Magestad de la ciudad de Valencia, recién conquistada, encargado por el señor Rey Don Jaime el Conquistador
de la fundación del Convento entonces de Santa Isabel, etc."
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- #1252, 23 de enero. (1251)


Privilegio de población otorgado por el rey D. Jaime I a los sarracenos pobladores del arrabal de Játiva.
Libro I del Real Patrimonio
1 "Noverint universi, quod Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, Majorirarum et Valentiae Co mes
Barchinonae et Urgelli, et Dominus Montispesu" lani, per Nos et nostros damus, concedimos et sta« bilimus
vobis Jahia Almehiz, Abutinun Abudarecha, « Abdalla Alfanequi, Ali Alfanequí, Abuzach Alfanequi, «• Almafar
Algaccel, Abmafar Almiquineci, Mabomat Ab«necezebit, Abdalla Exambra, Galip Adaroez, Jabiae « Abenraha ,
Mabomat Abbacar , Abdalla Aleares, Mabo* « met Abdoluzet, et toti Aljamae sarracenorum praesen" tium ct
futurorum in ravallo Xativae, habitantium et <• habitandorum, et vestris et eorum successoribus in o perpetaum ,
ravalle Xativae totum integre , de parióte « Foveae usque ad alium parietem de Exerea, cum duobus «
figueralibus, qui sunt in costa, et de costa usque ad «carreriam majorem ravalli, cum omnibus domibus quae «ibi
sunt, beremis et populatis, pront assignatum fuit « vobis per Eximinum Petri de Arenoso Tenentem-locum «
nostrum in regno Valentiae. Retinemus tamen ibi nobis « et nostris in perpetaum carniceriam, tintureriam,
balanea, furnos, operatoria, et omnia alia jura censualia...
http://books.google.com/books?id=5nkLAAAAIAAJ&pg=PA89&dq=AREN%C3%93S&lr=&hl=es#PPA62,M1
Colección de documentos inéditos para la historia de España, Doc. XXIII.
- 1252, gener 23. Xàtiva
Jaume I atorga la carta de poblament de la moreria de Xàtiva
Arxiu del Regne de València. Cancelleria reial, nº 611, ff. 275r-276v. Còpia simple del segle XV
Manuel Vte. Febrer Romaguera. Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación
complementaria. Zaragoza 1991, pp. 41-43
Noverint universi, quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; [1] per nos et nostros damus, concedimus et stabilimus vobis, Jahia
Almahiz, Abutinum Abudarecha, Abdalla Alfanequi, Ali Alfanequi, Abucach Alfanequi, Abuiafar Algaccel,
Abuiafar Almiguineti, Mahomat Abuezeit, Abdalla Axambra, Galip Adaroez, Jahie Abenraha, Mahomat
Abbacar, Abdalla Alcaçes, Mahomet Abdoluzet, et toti aljame sarracenorum presentium et futurorum in ravallo
Xative habitantium et habitandorum, et vestris et eorum successoribus imperpetuum, ravalle Xative totum
integre, de pariete fovee usque ad alium parietem de Exerea, cum duobus figueralibus qui sunt in costa, et de
costa usque ad carreriam maiorem ravalli, cum omnibus domibus que ibi sunt habitatis et populatis, prout
assignatum fuit vobis per Eximinum Petri de Arenoso, tenentem locum nostrum in regno Valentie.
[2] Retinemus tamen ibi nobis et nostris imperpetuum, carniceriam, tintoreriam balnea, furnos, operatoria, et
omnia alia iura censualia.
[3] Et volumus quod vos predicti sarraceni et successores vestri, possitis eligere et pñonere alcadi inter vos
quem volueritis, qui iudicet et determinet causas vestras, et quod possitis illum mutare si bene et fideliter non se
habuerit in officio antedicto.
[4] Item, volumus quod aliquis sarracenus vel sarracena non possit appellare de sententiis latis per dictum
alcadi cum consilio çalmedine et alamini, et aliorum proborum hominum aljame, nisi tantum ad nos vel ad alium
alcadi sarracenorum, secundum legem vestram.
[5] Concedentes vobis quod habeatis meçquitas vestras et cimiteria; et çabaçallanos qui doceant filios et
pueros vestros, et possint preconizari in meçquitis vestris prout est consuetum inter sarracenos.
[6] Item, volumus quod habeatis quatuor sarracenos addelantatos, quos inter vos eligere voueritis, qui
custodiant et manuteneant vos et res vestras ac iura vestra.
[7] Retinemus etiam nobis et locum nostrum tenentibus, quod possimus assignare et dare vobis alaminum et
çalmedina quos voluerimus. Qui alaminus colligat et percipiat iura nostra ravalli predicti. Et qui çalmedina faciat
iustitias et districtus inter vos, excepta tamen morte hominum; et quod dictus çalmedina ponat exortinos
quoscumque ponere voluerit ad iustitiam exercendum.
[8] Item, volumus quod alhafiç et captiones hominum sint in ravallo predicto, et quod çalmedina teneat
alhafiç supradictum et habeat decimam partem caloniarum pro labore suo. Prohibentes firmiter quod aliquis
christianus non intret aliquam domum sarracenorum pro aliquo pignore faciendo, nisi cum alamino vestro.
[9] Et quod omnes sarraceni gubernentur pro alcadi et adelantatos vestros.
[10] Et concedimus vobis quod possitis emere domus, hereditates et alia quemlibet bona a quibuslibet
personis, et possitis vendere domos et hereditates vestras, habitas et habendas, vestris consimilibus sarracenis, et
non christianis.
[11] Statuentes quod si aliquis christianus conqueratur de sarraceno, recipiat iustitie complementum in posse
çalmedine vestre, secundum Çuna sarracenorum.
[12] Item, enfranquimus vos omnes sarracenos, presentes et futuros, ravalli predicti, quod non teneamini dare
aliquem censum vel servicium ven tributum, nobis vel nostris successoribus, hinc ad duos annos continue
completos, nisi pro morte hominum vel pro furto aut rapina.
[13] Item, volumus quod si aliquis sarracenus alium interfecerit sarracenum, quod ille interfectos capiatur et
si ad mercedem nostram, et alii sarraceni non admitant aliquid de bonis eorum ratione homicidii facti.
[14] Et volumus quod si aliquis sarracenus captivus vel sarracena fugerit de potestate domini sui et fuerit
inventus in dominus alicuius sarraceni, quod capiatur ille captivus et extrahatur de domo illa et reddatur domino
suo, set ille in posse cuius vel domo inventus fuerit non habeat inde aliquam penam vel sustineat in persona vel
rebus suis.
[15] Statuentes

Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 001387


- #1252, 12 Febrero. Valencia.
Jaume I va fer el decret reglamentant la tributació que pagarà tot habitant de València pels seus bens
mobles i immobles.
Aureum opus, doc. XLIII.
Datum Valencie pridie idus februarii anno Domini MCCLI.
Foren testimonis P. de Queralt, Gil de Rada, Carroç, R. de Timor, P. de Tous, A. de Foces, Ferran Garcés de
Rueda, Ximèn de Tovia, F. de Torrelles, Ximèn P. de Arenós i Ximèn Almoravit. Ho escrigué Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.
...mandietas comuni civitatis perpetuo aplicetur, quod aliquo casu, causa, iure vel aliqua racione nobis et nostris
vel quibuslibet aliis non dicant nec revelent quantitatem sive partem quam dederit unusquisque vel posuerint in
comuni et serviciis et quibuslibet aliis regalibus et vicinalibus. Et nos et nostri ipsos collectores parrochiarum a
predictis similiter sint exempti. Et qui semel electus fuerit collector in predictis, secunda vice non eligatur.
Statuimus insuper quod de omnibus mobilibus et inmobilibus bonis unusquisque levet primitus et deducat omnia
debita que alicui debuerit. Quibus debitis primo deductis, faciat in posse collectorum super Sancta Dei Evangelia
iuramentum quod bene et fideliter, secundum taxacionem factam, pro unaquaque libra rei mobilis et inmobilis,
donet et ponat quantitatem sive partem quam ei contigerit dare in illo comuni. Ita quod, cum dederit, dicat per
sacramentum quod fecit quod mittit et donat bene et fideliter quantitatem sive partem quam pertinet ipsum dare in
illo comuni, secundum taxacionem factam solidi et libre. Et nos et nostri non faciemus aliquem civem et
habitatorem civitatis Valencie et termini eiusdem civitatis inmunem sive franchum a predictis serviciis et
expensis et aliis regalibus et vicinalibus predicti solidi et libre.
Predicta itaque omnia et singula per nos et omnes nostros successores statuimus quod observentur firmiter et
inviolabiliter imperpetuum in civitate et toto regno Valencie et nunquam iure aliquo, racione vel causa, in aliquo
per nos et successores nostros vel quamlibet aliam personem valeant revocari, infringi vel anullari.
Datum Valencie pridie idus februarii anno Domini MCCLI.
Signum (signe reial) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli
et domini Montispesulani.
Testes sunt P(etrus) de Queralt, Egidius de Rada, Carrocius, R(aiumundus) de Timor, P(etrus) de Thous, A(to) de
Focibus, F(erdiandus) Garcés de Roda, Eximinus de Thovià, F(erdiandus) de Turriliis, Eximinus Petri de
Arenosio, Eximinus de Almoravit.
Sig-(signe notarial)-num Petri Andree, qui mandato domini regis hec scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I (1236 - 1276). Josepa Cortés.

- #1252, 22 febrer. Onda


Jaume I redueix les quanties dels censos i enfranqueix de certs imposts els habitants de les alqueries de
Castelló de la Plana
Arxiu Municipal de Castelló. Pergamins. Signatura ant. 75. Còpia autoritzada de 1271, parcialment en mal estat
de conservació
[Huici-Cabanes, 1976, nº 589]. Transcripció revisada el 6-VII-2006 a partir del manuscrit de referència
Hoc est translatum bene et fideliter translatatum, a quodam instrumento domini regi Aragonum, sello suo cereo
maiori sigillato [..... ..... ..... ..... anno Domini millesimo CCº] LXXº primo, tenor cuius talis est:
Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricharum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et [omnes successores nostros] indulgemus vobis, universis et
singulis populatoribus et habitatoribus alcheriarum termini Castellionis de Burriana que dicuntur Teccida,
Benihayren, Almalaha, Binahut, Binaciet, Benimarhua [et .....], qui tenebamini dare pro unaquaque jovata terre
quas habetis vel tenetis in terminis dictarum alcheriarum singulis annis in mense januarii duodecim solidos
regalium Valencie, que de cetero vos [et vestri] non teneamini dare nobis vel nostris, vel ecclesie Sancti
Vincencii de Valencie, [..... .....] nec alicui priori vel rectori eiusdem ecclesie, seu alicui domino vel seniori
predicti castri Castellionis de Burriana, presenti[bus] vel futuris, nec alicui persone viventi, nisi tantum modo
decem solidos regalium Valencie singulis annis in mense januarii, pro unaquaque dictarum jovatarum quas
tenetis vel tenebitis in terminis dictarum alcheriarum unquam aliquo tempore, aliquo modo, vel aliqua racione,
nec teneamini unquam vos vel vestri nobis vel nostris, vel predicte ecclesie Sancti Vincencii, vel alicui priori vel
rectori eiusdem ecclesie, seu alicui seniori vel domino predicti castri, seu alicui persone viventi facere exercitum
vel cavalcatam, vel dare aliquam redempcionem exercitus vel cavalcate, nec teneamini unquam aliquo tempore
dare peytam vel questiam vel cenam, nec aliquam aliam demandam, servicium, vel exaccionem, set a predictis
omnibus et singulis sitis vos et vestri franchi et liberi et perpetuo penitus absoluti, sicut ad utilitatem vestram et
vestrorum melius dici vel excogitari potest.
Et habeatis vos et vestri dictas jovatas et alcherias franchas et liberas, cum casis et casalibus, affrontacionibus,
introitibus et exitibus, aquis et arboribus fructiferis et infructiferis, et melioramentis factis et faciendis, et suis
pertinenciis universis a celo in abissum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates, cui et quibus volueritis
perpetuo faciendas, sine omni laudimio et fatiga, exceptis militibus et sanctis et personis religiosis, vobis tamen et
vestris dantibus dictos decem solidos tantum pro unaquaque jovata, ut superius continetur, et salvis nobis et
nostris et ecclesie predicte Sancti Vincentii dictis decem solidos in unaquaque jovatarum imperpetuum.
Datum apud Undam, VIIIº kalendas marcii anno Domini millesimo duocentesimo quinquagesimo primo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Berengarius de Pug Soriguer, [2ª col.] Guillermus de Angularia, Examinus Petri de
Arenoso, [3ª col.] Egidius de Rada, Berengarius de Tornamira.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini regis hec scripsit loco die et anno prefixis.
Sig+num Petri de Castro, [ut presbiteri] qui me pro teste subscribo.
Sig+num Bonanati de Gimerano, notarii publici Castilionis Campi de Burriana, qui hoc translatum fideliter
translatavit die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1252, 3 abril. Valencia


Jaume I dóna a Gil d'Osca cases i terres a Alzira
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Valldigna. Pergamins. Carpeta 3360, nº 8. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham
et liberam tibi Egidio de Osca et tuis imperpetuum, domos et totam hereditatem quam Petrolus Canicer habebat
in Algezira, et suis terminis ex donatione nostra.
Predicta itaque omnia habeas cum introitibus, exitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis a celo in
abissum, ad dandum, vendendum, alienandum, et ad omnes tuas et tuorum voluntates, cuicumque volueritis
perpetuo faciendas, exceptis militibus et sanctis et clericis ac personis religiosis.
Et faciemus tibi ad bonum intellectum secundum quod faciemus civibus civitatis Valencie.
Hanc autem donationem tibi et tuis facimus de predictis, in emenda domorum et hereditatis quam tibi dederamus
in termino de Cuyllera, quam tu dimisisti nobis.
Datum Valencie III nonas aprilis anno Domini Mº CCº Lº secundo.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comiti Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] G. de Angularia. [2ª col.] Egidius de Rada. Eximinus de Focibus. [3ª col.] G. de Aquilone.
Eximinus Petri de Arenoso.
Sig+num Petri Andree qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1252, 4 Abril. Valencia.


Conveni celebrat amb el castellà d´Emposta, Pere d´Acalà, sobre el dret de pasturatge en el territori de
Cullera, en favor dels agricultors d´aquest lloc.
Publicat per Delaville le Roulx, obra citada Vol. IV.
assignamus vobis populatoribus de Cullaria et vestris in perpetuum medium millanarium boalarii in termino de
Cullaria extra terram que vobis fuit soguerata pro vestris jovatis in quo boalario totum bestiarium de Cullaria et
omnium alqueriarum et terminum eiusdem pascat libere et franche et sine omni servicio.
Signaren el rei i Huguet de Cervelló, Ximèn Perez, Gil de Rada, Guillem d´Aguiló i F. Garcés de Rueda. Ho
escrigué Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1252, 5 Abril. Valencia.


Jaime I, rey de Aragón, concede a Peregrín de Atrosillo el castillo y villa de Huesa con todas sus
pertenencias.
ACA, Perg. 1290 de Jaume I.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, dilecto nostro Peregrino de
Atrossillo, castrum et villam de Osa cum omnibus terminis et pertinenciis suis et cum peytis, cenis, donis,
serviciis, exercitibus et cavalcatis et eorum redempcionibus et omnibus aliis iuribus que nos in dicto castro et
villa et pertinentiis suis vel ab hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis habemus vel habere aut
percipere debemus, quolibet modo vel qualibet racione et sine aliquo nostro nostrorumque retentu, ad habendum,
tenendum, possidendum, expletandum integre et in pace diebus omnibus vite vestre; ita tamen quod dum
vixeritis, serviatis nobis pro hac donacione cum duobus militibus sicut richi homines Aragonum nobis tenentur
servire pro honoribus quos pro nobis tenent, et statim, post obitum vestrum, dictum castrum et villam cum
omnibus pertinentiis suis revertantur nobis et nostris integre et sine diminucione aliqua ac sine aliquo onere
debitorum et sine aliqua mala voce. Et ego, predictus Peregrinus de Atrossillo, recipio a vobis, predicto domino
meo Iacobo, Dei gracia illustri rege Aragonum, donacionem predictam sub condicionibus supradictis. Datum
Valencie, nonas aprilis anno Domini Mº. CCº. Lº. secundo. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum,
Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Eximinus de
Focibus. G. de Angularia. G. de Aquilone. Egidius de Rada. Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Petri
Andree, qui mandato domini regis … hec scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1252, 5 abril ,Valencia.


Jaime I, rey de Aragón, concede a Peregrín de Atrosillo las villas de Ailés, Jaulín y Lagunas, con todas sus
pertenencias.
ACA. Pergs. Jaime I, núm. 1291.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, dilecto nostro Peregrino de
Atrossillo, pro honore in omni vita vestra villas et loca que dicuntur Ayles, Exaulin et Lagunas, que sunt in regno
Aragonum, cum omnibus pertinenciis suis et cum omnibus peitis, cenis et aliis quibuslibet exaccionibus regalibus
que in predictis locis et ab hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis habemus et percipere debemus
quolibet modo vel qualibet racione, ita quod pro predictis serviatis nobis in omni vita vestra cum uno milite sicut
richi homines Aragonum tenentur nobis servire pro honoribus quos pro nobis tenent, et sic teneatis et expletetis
dictas villas et loca dum vobis fuerit vita comes; et statim, post obitum vestrum, ipse ville et loca cum omnibus
pertinentiis suis revertantur nobis et nostris sine aliquo debitorum onere et sine aliqua mala voce. Ego, dictus
Peregrinus de Atrossillo, recipio a vobis, illustri domino meo rege Aragonum predicto, donacionem predictam
sub condicionibus antedictis. Datum Valencie, nonas aprilis anno Domini Mº. CCº. Lº. secundo. Signum (signo)
Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani. Testes sunt: G. de Angularia. Egidius de Rada. Huguetus de Cervilione. G. de Aquilone.
Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Petri Andree, qui mandato domini regis … hoc scribi fecit loco, die
et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- #1252, 10 Abril. Valencia.


Diploma de Jaume I que tracta de la qüestió existent entre els ciutadans de València i els afogats, o
habitants de les alqueries del terme de la ciutat, sobre com havien de tributar aquests en els serveis reials i
veïnals.
Aureum opus, doc. XLVIII.
Foren testimonis Rada, Foces, Anglesola, Aguiló i Ximèn Perez.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1253, 23 marzo. Tarazona


Jaume I regula el nomenament anual de cinc prohoms i nou guardians dels ramats del terme de Teruel, el
mateix dia que es faça l'elecció del justícia de la ciutat
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 5V. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros statuimus et [..... ..... .....] mandamus vobis, fidelibus
nostris toti consilio Turolii, quod singulis annis die illa qua judice eligeritis in Turolio, possitis eligere quinque
probos homines vestrum quos volueritis et illi quinque [..... .....] corporali sacramento de hoc ad comunem
utilitatem ville et aldearum Turolii faciendo, eligant novem caveos de villa Turolii quos ad hoc meliores et
utiliores duxerint eligendos, ad custodiandum terminos et ganatos ville et aldearum Turolii; quorum unusquisque
teneant duas bestias, et dicti novem caverii custodient terminis et ganatos ville et aldearum predictarum per totum
annum quo electi fuerint, et mutentur et eligantur de anno in annum die superius nominata.
Volentes et mandantes quod predictos caveriis detis competens stipendium singulis annis, et dictum stipendium
solvatur eis de unaquaque cabanam ville et aldearum Turolii, secundum quod dictis electoribus videbitur
expedire.
Datum Tirasone [XIIIº] kalendas aprilis anno Domini Mº CCº Lº tercio.
Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Garsias Romei. [2ª col.] Bernardus G. de Entença, Egidius de Rada. [3ª col.] Eximinus
Petri de Arenoso, Artallus de Focibus.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1253, 5 abril. Xixona.


Jaume I confirma el terme municipal de Llíria als seus veïns i els atorga l'ús dels Costums de la ciutat de
València
E. Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 260-261. Transcripció
efectuada en 1999, amb variants formals, a partir de l'edició citada
Pateat universis quod nos, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus vobis, universis et singulis
hominibus de Liria, presentibus et futuris, quod habeatis et possideatis perpetuo universos et singulos terminos
Lirie, sicut unquam melius et plenius sarraceni eiusdem ville eos habuerunt, tenuerunt et possiderunt, cum
affrontationibus, aquis, et suis pertinentiis universis, a celo in abissum, ad omnes usus vestros et pecudum et
animalium vestrorum, franche et libere, sine aliqua inquietatione et impedimento.
Salvis tamen donationibus si quas feceramus alicui vel aliquibus, de terminis dicte ville, antequam ipsam villam
contulerimus domino Ferdinando, quondam patruo nostro.
Volumus etiam et concedimus vobis quod perpetuo alcaidus Lirie statutus et statuendus, non possit aliquem
vestrum compellere ad respondendum vel ius faciendum aut firmandum in posse suo, super aliqua causa sed in
posse iusticie de Liria statute vel statuende teneamini respondere et directo facere et firmare cuilibet querelanti.
Et si aliquis habitator Lirie fuerit conquerens de alcaido et hominibus suis, ipse alcaidus et homines eius teneant
in posse dicti iusticie respondere et ius facere et firmare, salvis appellationibus cuilibet partium volenti appellare,
quam appellationem possit facere ad iusticiam Valentie.
Concedimus etiam vobis et vestris imperpetuum, quod in omnibus causis et contractibus vestris iudicemini et
utamini foris et consuetudinibus civitatis Valentie.
Datum apud Sexonam, tertio nonas aprilis anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo tertio.
Sig+num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Bernardus Guillermi de Entença, Petrus Cornelii, maiordomus Aragonum, Sancius de Antilione,
Egidius de Roda, Eximinus Petri de Arenoso.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis hec scripsit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1253, 1 Agosto. Tudela.


Jaime I de Aragón y Margarita de Navarra en nombre de su hijo Teobaldo, firman una alianza y acuerdan
el casamiento de Teobaldo con Constanza, hija de Jaime.
ACA, Perg. 1339 de Jaime I.
Sepan todos quantos esta carta uedran e odran, quomo nos, don Jayme, por la gracia de Dios rey de Aragón, de
Mallorcas et de Valentia, conte de Barcelona et de Urgel et seynor de Montpesler, queriendo que siempre por
todos los tiempos del mundo sea amor et amiztat entre nos e uos, dona Margarita, por aquella misma gracia reyna
de Nauarra, et de Campayna et de Bria contessa palazina, e don Thibalt, uuestro fillo, rey de Nauarra, e cualquier
otro fillo de uos, deuandicta reyna, qui sera rey de Nauarra, prometemos a uos, deuandicta reyna et al dicto
uuestro fillo don Thibalt, rey de Nauarra, et a qualquier otro uuestro fillo qui sera rey de Nauarra, que d’aqui
enant seremos amigos de uos et de todos uuestros amigos, et enemigos de todos uuestros enemigos. Et si por
auentura, guerra auredes con algun rey o con poder de rey qui quisiesse uenir sobre uos o guerriar con uos, o uos
con el, sobre el regno o el seynorio de Nauarra, que nos uos aiudemos con todo nuestro poder a deffender uso et
el regno e la seynoria de Nauarra, contra todos homnes del mundo, nos con nuestro cuerpo sediendo en Aragon.
E si nos en Aragon no eramos, que aquel o aquellos que tenran por nos los regnos de Aragon et de Valentia, que
uos aiuden con todo nuestro poder de Aragon et de Valentia, mouiendo de Aragon por aiudaruos, apres de trenta
dias al mas tarde pues que auremos recebido uuestro mandado, con uuestras letras abiertas con seyello uuestro
pendient, e que uayamos e uos aiudemos con nuestra propria mession. E si nos, por aiudar a uos e por deffender
uuestro regno e la seynoria de Nauarra, o por nos mismos o por qualquiere razon, aul emos guerra con el rey de
Castiella o con qualquier otro rey, prometemos a uos que no faremos con ellos tregua ni paz ni amiztat ni
auiniença ninguna, menos de uuestra uolontat. Prometemos encara a uos, deuandicta reyna, que uos daremos
nuestra fil la dona Costança por muyl ler a leyal matrimonio, al deuandicto uuestro fillo don Thibalt, rey de
Nauarra, o a qualquier otro uuestro fillo que sea rey de Nauarra, si don Thibalt muria, lo que Dios non quiera,
ante que’l dicto casamiento fuesse feyto. E si por auentura, el que Dios non quiera, la deuandicta dona Costança,
nuestra filla, muria ante que’l dicto casamiento fuesse feyto, prometemos de dar nuestra filla dona Sancha a don
Thibalt, uuestro fillo, rey de Nauarra, o a qualquier otro uuestro fillo que sera rey de Nauarra, por muyller a leyal
matrimonio, e que nunqua filla nuestra ninguna non daremos por muyller ad ermano de don Alfonso, rey de
Castiella, ninguno, ni ad otra persona que el lo tracte ni lo parle, ni otro por él senes uuestra uolontat. E
prometemos a uos, a bona fide, senes mal engayno, que todas las cosas sobredictas e quada una d’ellas
attendremos et compliremos planament, todo mal punto saccado, e si no lo faziamos, que finquemos por malo e
por traydor. Et a mayor fermeza de todas estas cosas, prometemos uos que enuiaremos nuestros procuradores al
apostoligo, e que’l rogaremos por nuestras letras, que el que firme todos estos paramientos et promissiones e
conuiniencas que de suso son dictas, et que escomenge et aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra
si nos aquestos paramientos e promissiones e conuinienças entegrament no attendamos, tro que ayamos
emendado todo el menoscabo que uos auredes feyto por nos non attender las cosas deuandictas. Et el dicto
menoscabo seamos tenidos emendar dentro seys meses continuament uinientes, depues que demanda nos end sea
feyta, del qual menoscabo seades creudos por uuestra plana iura, senes otra prueua ninguna; pero feyta la
emienda, que seamos quitos del escomengamiento e de la traycion e del mal precio, e con todo exo l’amor e
l’amiztat deuandicta no sea trencada, mas la emienda feyta, remanga firma e leyal l’amor e l’amiztat por todos
tiempos entre nos e uos, assi como de suso uos lo auemos prometido. E si esto nos non podiamos acabar con
l’apostoligo que dicto es de suso, por exo no remanga que l’amor e l’amiztat nuestra e uuestra, e todas las
promissiones e las conuinienças sobredictas, no sean firmas, antes sean firmas en todas cosas, assi como de suso
es dicto. E porque todas estas cosas, que de suso son dictas, mas firmament attendamos, tocados de nos
corporalment la Cruz e los Sanctos Euangelios, iuramos e femos homenage a uos, deuandicta reyna, por uos et
por uuestro fillo, que todas estas cosas, que de suso son dictas, attendremos e compliremos entegrament e
fielment e senes todo engayno, e que faremos iurar todos los richos hommes de Aragon, e todos los cauailleros e
todos los homnes de las ciudades e de las villas de Aragon e del regno de Valentia que uos querredes, que ellos
attiendan e fagan attender e complir todas las cosas e cada una que de suso son dictas a todo lur poder. E todas
estas cosas, segunt que de suso son dictas et escriutas, compliremos et faremos complir a todo nuestro poder
d’aqui troa quinze dias depues San Miguel primero que uiene, a bona fe senes engayno, nos sano sediendo o no
auiendo iusta e manifesta escusation porque nos non podiessemos esto complir, tro ad aquel dia, e compl ida
aquel la iusta escusation, luego seamos tenidos de uenir et de complir todas las cosas deuandictas, assi quomo
dicto es de suso. E nos, deuandicta dona Margarita, por aquella misma gracia reyna de Nauarra, de Campaya e de
Bria contessa palazina, queriendo que siempre por todos tiempos del mundo sea amor e amiztat entre nos e
nuestro fillo don Thibalt rey de Nauarra, o qualquier otro fillo nuestro qui sera rey de Nauarra, e uos, deuantdicto
don Jayme, rey de Aragon, prometemos a uos, deuantdicto don Jayme, rey de Aragon, que seremos d’aqui enant
nos e nuestro fillo qui sera rey de Nauarra, amigos de uos et de todos uuestros amigos, et enemigos de todos
uuestros enemigos. E si por auentura, guerra auredes con alguno qui sea rey o con otro qui con poder de rey
quisies guerreyar con uos, o uos con el, sobre los regnos uuestros e la seynoria de Aragon e de Valentia, que nos
et el fillo nuestro qui sera rey de Nauarra, con todo nuestro poder de Nauarra et con nuestro auer de Campayna,
deffendamos et aiudemos a uos et a los regnos et a la seynoria uuestra de Aragon et de Valentia, contra todos
homnes del mundo, exceptados el rey de França, el emperador de Alamayna et aquellas personas de França a qui
nos somos tenidos por seynoria, nuestro fillo qui sera rey de Nauarra con su cuerpo e con todo su poder de
Nauarra e con su auer de Campayna, e nos con todo nuestro poder de Nauarra e con 1’auer nuestro de Campayna,
sediendo en Nauarra. E si nos o nuestro fillo qui sera rey de Nauarra, no eramos en Nauarra, que aquel o aquellos
que tenran por nos el regno de Nauarra, nos aiuden con todo nuestro poder de Nauarra e con nuestro auer de
Campayna, a bona fe, mouiendo de Nauarra por aiudaruos, apres de tranta dias al mas tarde pues que auremos
recebido uuestro mandado, con uuestras letras abiertas con uuestro seyello pendient, e que uayamos e uos
aiudemos con nuestra propria mession. Maguera si uos quisiessedes ir sobre moros, por conquerir tierra
sobr’ellos, que nos non seamos tenidos de uos aiudar. Mas si por auentura, lo que Dios non quiera, rey de moros
o otro rey o otro qualquiera con poder de rey, exceptados aquellos que auemos exceptados de suso, uos entrassen
o quisiessen entrar en uuestra tierra, nos que uos aiudemos planament, quomo dicto es de suso. E si nos, por
aiudar a uos e por deffender uuestros regnos e la uuestra seynoria de Aragón e de Valentia, o por nos mismos por
qualquier razon auremos guerra con el rey de Castiella o con qualquier otro rey, prometemos a uos que non
faremos con ellos tregua ni paz ni amiztat ni auiniença ninguna, menos de uuestra uolontat. Prometemos encara a
uos, deuandicto rey de Aragon, que nos trataremos por todo nuestro poder et acabaremos e faremos acabar que
nuestro fillo don Thibalt, rey de Nauarra, faga matrimonio con uuestra filla dona Costança, e si ante que’l dicto
matrimonio sia feyto, la deuantdicta uuestra filla, el que Dios non quiera, muria, que el nuestro fillo deuandicto
faga matrimonio con uuestra filla dona Sancha. E si por auentura, el que Dios non quiera, el deuantdicto nuestro
fillo don Thibalt, ante que’l deuantdicto matrimonio sea feyto muria, que nuestro fillo qualquier qui sera rey de
Nauarra case con la deuantdicta uuestra filla dona Costança, e si el dicto matrimonio no’s podia fer por aquello
que el dicto fillo nuestro no end ouies conseyllo de los parientes de su padre e de los nuestros, e que la mayor e la
meyllor partida d’ellos a fer el dicto matrimonio non quisiessen cossentir, prometemos a uos, a bona fe, senes
engayno, e faremos prometer a uos por nuestro fillo rey de Nauarra, que unquas en ningun tiempo de su uida, no
case con ermana de don Alfonso, rey de Castiella, filla del rey don Ferrando e de la reyna dona Johana, ni con
filla del dicto rey de Castiella, de leyal coniugio o no de leyal coniugio, ni con parienta suya que sea filla de nuyl
rey ni de nuil homne d’Espanya qui sea morador en Espayna, que el lo tracte o lo parle o otro por el, senes
uuestra uolontat, Et que ninguna de nuestras fillas non case con ermano ninguno del dicto rey de Castiella, ni con
ningun fillo suyo, senes uuestra volontat. E que por ninguna razon ni por ninguna manera nos ni los dictos fillos
nuestros non faremos amor ni amiztat ni conuinienças con el rey de Castiella ni con sus ermanos, senes uuestra
uolontat. E prometemos a uos, deuantdicto rey, en bona fe, senes mal engayno, que todas las cosas que de suso
son dictas e quada una d’ellas attendremos e compliremos planament, todo mal punto saccado, e las faremos
attender al fillo nuestro qui sera rey de Nauarra, e si no lo faziamos, que finquemos por malos e por traydores. Et
a mayor fermeza de todas estas cosas, prometemos uos que enuiaremos nuestros procuradores al apostoligo, e
que’l rogaremos por nuestras letras que el que firme todos estos paramientos e promissiones e conuinienças que
de suso son dictas, e que escomengue et aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra, si nos aquestos
paramientos e promissiones e conuinienças entegrament no attendiamos, tro que ayamos emendado el menoscabo
que uos auriades feyto por nos no attender las cosas deuantdictas. Et el dicho menoscabo seamos tenidos de
emendar dentro seys meses continuament uinientes, depues que demanda nos end sera feyta, e d’aquel
menoscabo seades uos creudo por uuestra plana iura, senes otra preua ninguna; pero feyta la emienda, nos e
nuestros fillos seamos quittios del escomengamiento e de la traycion e del mal precio, e con todo exo l’amor e
l’amiztat deuantdicta no sea rota, mas la emienda feyta, remanga firma e leyal l’amor e l’amiztat por todos
tiempos entre nos e uos, assi como de suso lo auemos prometido. E si esto nos non podemos accabar con
l’apostoligo que dicto es de suso, por exo no remanga que l’amiztat e l’amor nuestra e uuestra, e todas las
conuinienças e las promissiones sobredictas non sean fermas, antes sean fermas en todas cosas, assi quomo de
suso es dicto. E porque todas estas cosas, que de suso son dictas mas firmament attendamos, tocados de nos
corporalment la Cruz e los Sanctos Euangelios, iuramos e femos homnage a uos, rey de Aragon deuantdicto, por
nos e por nuestro fillo qui sera rey de Nauarra, que todas estas cosas, que de suso son dictas, attendremos e
compliremos entegrament a bona fe e senes engayno, e que faremos iurar e fer homenage a nuestro fillo qui sera
rey de Nauarra de complir e d’attender firmament, senes ningun engayno, todas las cosas sobredictas, e que
faremos iurar todos los richos homnes de Nauarra e todos los cauailleros e todos los homnes de la ciudat e de las
villas de Nauarra que uos querredes, que ellos que attiendan e fagan attender e complir todas las cosas que de
suso son dictas, e quada una a todo lur poder. E todas estas cosas segunt que de suso son dictas et escriutas,
compliremos et faremos complir a todo nuestro poder d’aqui troa quinze días despues Sant Miguel primero qui
uiene, nos sediendo sanos o no auiendo iusta e manifesta escusation porque nos non podiessemos esto complir,
tro ad aquel día, e complida aquella iusta e manifesta escusation, que luego seamos tenidos de uenir et de complir
todas las cosas deuantdictas. Esto fue feyto en Tudela, el primer dia de agosto, en el ayno de la Incarnacion de
nuestro Seynor Jhesu Christo de mil e dozientos e cinquanta e tres, en presencia de don Garcia, por la gracia de
Dios obispo de Taracona, et en presencia de don Alfonso, if ant de Aragon, et en presencia de todos estos richos
homnes e cauailleros de Aragon e de Nauarra qui de iuso son escriutos, que iuraron attender e fer attender todas
las cosas que de suso son dictas a lur poder, a saber es: don Garcia Romeu, don Pero Corneyl, don Exemen de
Fozes, don Exemen Perez de Arenoso, don Ferriz de Laçana, don Pero Martinez de Luna, don Sancho de
Antillon, don Palazin de Fozes, don Artal de Fozes, don Guillem de Pueyo, don Rodrigo Perez de Taraçona,
don Martin Perez, justizia de Aragón, qui son de Aragon; e don Garcia Almorauit, don Sancho Ferrandez de
Montagut, don Garcia Gomiz de Agonciello, don Gonçaluo Yuaynes, don Corbaran de Leyet, don Martin Garcez
d’Eussa, don Pero Goncaluez de Morentin, don Martin Gonçaluez de Morentin, don Guerrero, sire Simon
Grosos, don Pero Exemenez de Valtierra e don Lop Arcez, dean de Tudela, qui son de Nauarra. Sig (signo)nal de
Per Andreu, escriuano de don Jayme, rey de Aragon, qui por mandamiento del dicto rey e de dona Margarita,
reyna de Nauarra, e de los otros deuantdictos escriuie esta carta en el logar et en el dia et en l’ayno deuantdictos.
(XX. Colección de documentos inéditos del archivo de la corona de Aragón.)

- #1253, 15 Septiembre. Barcelona.


Assignació que Jaume I otorga a Ferran Ruiz, comanador major dels Hospitalers en els cinc regnes d
´Espanya, d´una pensió anual de 400 sous a pendre dels rèdits dels molins de Soler, a canvi del castell i vila
de Doscastells, que el castellà d´Emposta Pere d´Alcalà havia cedit al propi monarca.
ACA, Perg. 1343 de Jaume I.
Datum Barchinone XVII calendas octobris anno Domini MCC quiquagesimo tercio.
Foren testimonis Ximèn Perez, Ramon de Cardona, G. de Cervelló, Berenguer d´Anglesola i Pere de Berga.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1253, 22 Septiembre. Barcelona.


L´infant Alfons, primogénit de Jaume I, confirma als seus germanastres les donacions fetes a els per llur
pare: del comtat de Barcelona i tota Catalunya del Cinca a Salses, a l´infant Pere; del regne de Mallorca i
la ciutat i domini de Montpeller, a l´infant Jaume.
ACA, Perg. 1347 de Jaume I.
In Christi nomine. Sit omnibus manifestum quod nos Alfonsus, primogenitus domini Iacobi, Dei gracia regis
Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini Montispessulani, et inclite
memorie domine Alienor, uxoris sue, cum auctoritate, assensu et voluntate domini Regis, patris nostri predicti,
auctorizamus, concedimus et confirmamus vobis illustribus fratribus nostris, Petro et Iacobo, filius eiusdem
domini Regis et domne Yolis, bonememorie, quondam uxoris sue, omnes illas donaciones quas idem dominus
Rex, pater noster, fecit vobis frati nostro Petro de comitatu Barchinone et de tota Cathalonia a fluvio Cinche
usque ad Salsas, et vobis Iacobo, frati nostro, de regno Maioricharum et de villa et dominio Montispesulani.
Prefatam itaque donacionem de comitatu Barchinone et de tota Catalonia sicut dividit fluvius Cinche ab Alpibus
descendendo et intrat fluvium Iberim, et sicut fluit Iber transeundo iuxta civitatem Tortose et intrat mare, et ab
istis fluminibus sic fluentibus usque ad fontem de Salsis cum omnibus comitatibus et vicecomitatibus, civitatibus,
castris, villis, burgis, comitibus, vicecomitibus, magnatibus, baronibus, comitoribus, vasvassoribus, militibus,
burgensibus, rusticis, iudeis et sarracenis, et cum aliis quibuscumque hominibus et honoribus, feudis et aldiis et
omnibus iuribus que dicto domino Regi intra hos terminos aliquo modo pertinebant et pertinere poterant et
debebant et sicut melius a dicto domino Rege vobis donatum est. Auctorizamus, concedimus et confirmamus
vobis et vestris in perpetuum, et specialiter civitatem ilerdensem et totum territorium quod est a Cincha usque
Sichorim, ita quod raciones primogeniture hereditatis seu legitime, vel racione eciam iuramenti a decem vel
duodecim civibus ilerdensibus nobis facti in Curia de Darocha, nomine universitatis ilerdensis, quod nos heberent
in Regem et dominum regni Aragonum, quod ab ipso iuramento et omni vinculo fidelitatis et eciam quamtum ad
hoc ab omni vinculo naturalitatis, penitus absolvimus vel alia qualibet racione vel iure nobis aliquo modo
acquisito vel acquirendo, nullo modo possimus aliquo tempore contra prefatam donacionem a domino prefato
Rge patre nostro vobis factam vel contra presentem concessionem et confirmacionem venire; cedendo et
remittendo vobis et vestris in perpetuum quicquid iuris in predictis vel in aliquo predictorum unquam habuimus
vel habere debuimus et potuimus aliqua racione vel causa. Eodem modo vobis Iacobo, frati nostro, donacionem a
predicto domino Rege vobis factam de regno Maioricarum et insularum Minorice et Eviçe et omnium aliarum ad
ipsum regnum pertinencium et de toto dominio et villa Montispesulani et omnium villarum, castrorum et aliarum
omnium ad ipsum dominium vel villam pertinentium cum castris et villis et omnibus aliis que ad omnia predicta
et singula pertinent vel pertinere debent aut possint quoque modo cum magnatibus, baronibus, comittoribus,
militibus, hominibus et feminis, feudis, alodiis et cum omnibus eorum iuribus vobis et vestris perpetuo de
presenti concedimus atque confirmamus. Ita quod, raciones primogeniture hereditatis seu legitime vel alio
quolibet iure acquisito seu acquirendo contra prefatam donacionem et presentem concessionem et
confirmacionem quam vobis facimus, nullo modo venire possimus. Denique ad maiorem securitatem habendam,
vobis fratribus nostris Petro et Iacobo, presentibus et a nobis legitime stipulantibus, iuramus per Deum et eius
Sancta .IIII.º Evangelia a nobis corporaliter tacta predicta omnia et singula per nos et nostros vobis et vestris in
perpetuum observare et complere, et nunquam aliquo ingenio, aliqua machinacione per nos vel per alios in aliquo
contravenire. Et pro hiis eciam omnibus et singulis attendendis et complendis et perpetuo observandis, facimus
vobis domino Iacobo, Dei gracia Regi Aragonum, patri nostro presenti et consencienti homagium manualem,
constituentes nos super hoc hominem vestrum ore et manibus meis in vestris manibus comendatum. Actum est
hoc Barchinone in palacio domini regis, in pleno et generali concilio, presentibus testibus infra scriptis et
universo consilio prelatorum, magnatum, clericorum et militum, burgensium et civium et plurium aliorum, nono
kalendas octobris anno Incarnacionis Domini millesimo CCL tercio.
Testes huius rei sunt: Bendictus, archiepiscopus Terrachonensis; A. Episcopus barchinonensis; Hugo, comes de
Rodes; R. Vicecomes Cardone; magister Martinus, archidiacomus Valencie; Berengarius de Tamarito; G. De
Angularia; Berengarius de Angularia; Bernardus de Sancta Eugenia; P. De Berga; Eximinus Petri de Arenoso;
Gaucerandus d´Urgio; R. de Urgio; R. de Urgio; G. de Cardona; Berengarius de Cardona; Poncius de Cervaria;
Bernardus de Scintillis; R. de Malan. Signum Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie,
comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani, qui omnia supra dicta et singula laudamus, concedimus
et confirmamus. Signum Petri , publici Barchinone notarii, qui, mandato Alfonsi primogeniti illustris domini
regis Aragonum supradicti, hec scripsit loco, die et anno prefixis.
Pere El Gran, Ferran Soldevila.

- 1254:
En este año de 1254. gano el Rey Don Alfonso de Castilla {GL. Don Alfonso el 11.o} a Xerez de la frontera en
cuyo castillo puso por alcayde a Don Nuño del ara y el substituyo esta tenençia en Garçi gomez carrillo.
Entretanto que el Rey tomo a xerez, gano su hermano Don Henrrique a Arcos y Lebrexa. Otros diçen que estas
villas y a Xerez las gano el Rey Don Fernando. En el Reyno de Ualentia los moros de la sierra de seleda y
Espadan hiçieron su capitan a Ali, el qual corrio las tierras de Segorbe Exerica y hasta Teruel haçiendo muchos
daños los xpistianos de aquellas se Juntaron y como eran labradores y poco exerçitados en ardides de guerra
quisieron poner una çelada a los moros. ellos que lo entendieron pusieron otra contra çelada y en ella
mataron mas de quinientos xpistianos, los otros se escaparon por aquellas montañas. Sauida esta haçaña por los
moros de Bernia eligieron por su capitan a Alauaach el qual embio muchos con un caudillo llamado Aben Baçol
a çercar el castillo de Peñacadel, cuyo alcayde auiso al Rey Don Jayme que estaba en Ualentia los moros
combatieron fuertemente el castillo, pero los de dentro muy ualerosamente lo defendieron embio a socorrer
aquella fuerça el Rey a su hijo el infante Don Pedro Al qual uiendo los moros se pusieron en dos collados
que cogen el castillo en medio: de la una parte era caudillo Ali Baçol y de la otra Ali Bocor. El infante
Don Pedro determino de dar la batalla a entrambos a un mis-mo tiempo para que no se ualiesen los unos a los
otros. Tomo una parte de su gente a su cargo y dio la otra a Don Ximen Perez de Arenos y el siguiente dia cada
uno por su parte dio en los moros que se defendieron bien pero el infante apreto tanto a los de su parte que los
desuarato y corriendo Ali Baçol a socor-rellos fue muerto a estocadas por la compañia del capitan
Pedro Marrades con lo qual fueron desuaratados y esparcidos por aquellos montes. los moros contra quien
peleaba Arenos se defendieron mejor y Juntandose con el infante para uoluer a la mañana siguiente,
quando amaneçio y a los moros auian huydo a Alcala y Gallinera adonde estaba Alaçarach.
Compendio de la destruycion de España hecha por los moros Alarabes y su admirable restauracion por los muy
inclitos Reyes de España recopilado por el Padre fray Juan de Useros de la orden de san geronimo de Espeja

- 1254/1255, 18 Febrero, Játiva.


Hallándose el rey en Játiva en el año de 1.254 y después de haber derrotado al moro rebelde y ganado los
castillos y villas de las que se había apoderado; para agradecerle más cada día a su gran privado Don
Jimeno (así lo dice la historia) y pagarle los servicios que le había hecho en esta empresa, el día 18 de
febrero del mismo año, le dio el Castillo y Villa de Borriol, con sus Alquerías, términos Juridiscion Civil y
Criminal y con todos los derechos cualesquiera que fuesen.
Reg. 287, fol. 102v. (fol. 66v. de foliación moderna)
In libro 1 Feudorum formae minoris, fol. 102, est donatio facta per regem Jacobum Eximenio Petri de Arenosio
in feudum, sub servitio unius militis quando fuerit requisitus. 12 calendas martii 1254.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.

- #1254, 8 marzo. Valencia


Jaime I, rey de Aragón, concede al concejo de Daroca quinientos sueldos jaqueses, a detraer de los diez mil
que le pagaban las aldeas de la Comunidad por San Miguel, para invertirlos en la reparación de los muros
y demás obras del común.
AMZ. Ms. 11, ff. 11v-12r. Finales siglo XIV.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum [et] Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, fidelibus nostris toti concilio
Daroce, quingentos solidos iaccensis habendos et percipiendos singulis annis imperpetuum in illis decem milibus
solidos iaccensis, quos homines aldearum Daroce tenent nobis dare singulis annis in festo sancti Michelis
septembris. Quos quingentos solidos habeatis ad expensarum quas facietis [in] muris et aliis que debetis facere de
comuni. Mandantes collectoribus dictorum decem milium solidos, presentibus et futuris, quod de ipsis dicte
milibus solidos, singulis annis predictos quingentos solidos vobis solvantur. Datum Valencie, VIIIº idus marcii
anno Domini Mº. CCº. Lº. tercio. Signum (signo) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie,
comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Egidius Garceç de Açagra. P. Martini de
Luna. Bernardus Guillelmi de Entença. P. de Sancto Minato. Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Petri
Andree, qui mandato domini regis hec scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- 1254, 12 de marzo.
Jaime I promulgó otro documento, a favor de la Merced, cuya existencia anterior también se puede
aseverar. Concede importantes ventajas económicas y fiscales:
Sepan Todos, cómo Nos Jaime por la gracia de Dios, Rey de Aragón, de Mallorca, y de Valencia; Conde de
Barcelona, y de Urgel; y Señor de Montpellier; Por Nos, y todos Nuestros Sucesores para remedio de Nuestra
Alma, Damos, y concedemos, e incluso prestamos consentimiento a Vos Fray Guillermo de Bas, Maestro de la
orden de la Merced de los Cautivos, y a Todos los Frailes de la Orden, y a toda la misma Orden para siempre, que
todos los hombres y mujeres, tanto Nobles, como Innobles de toda Nuestra tierra, o Reino, tanto Militares, y
como Ciudadanos, o también todos cualesquiera de cualquier condición que sean, o modo puedan a Vos, y a los
demás Frailes de la Orden, y a la misma Orden, permutar, dar además, y legar tanto con Donaciones entre vivos,
como también por causa de muerte en testamentos, o cualesquiera otras sus últimas voluntades, todo tipo de
heredades, y posesiones, y Casas, viñas, y Huertos, y todas las cosas inmuebles reales, o no reales, dondequiera
que estén constituidas, o situadas, no obstante las condiciones impuestas en los instrumentos de esas donaciones,
por Nos hechas, es a saber, que no puedan venderlas, ni darlas a Militares, o a Santos; sin embargo de tal manera
y condición, que Vos, y vuestros sucesores deis, y hagáis a Nos, y a los Nuestros perpetuamente el mismo Censo,
y Servicio por tales heredades, posesiones, y todas las demás cosas, que ellos estaban obligados a dar, y a hacer a
Nos cuando las dieran, permutaran, o legaran a Vos, y así todas las cosas dichas que os sean dadas, y legadas, o
también permutadas, de cualquier tipo, y dondequiera que estén, las tengáis Vos, y Vuestros Frailes, y Toda la
Orden después perpetuamente, hayáis, y poseáis, y desarrolléis pacífica, y quietamente, y sin haberse puesto ni
haberse de poner en el futuro obstáculo alguno hacia vosotros de parte de Nos, de Nuestros Sucesores o de otro
para realizar perpetuamente todas vuestras voluntades y las de vuestros sucesores; confirmamos además y loamos
para vosotros y, para vuestros sucesores, y perpetuamente aprobamos todas las donaciones, igualmente, y los
legados, hechos a vosotros, en tiempos pasados hasta el presente por quienes sea en cualquier lugar, de
cualesquiera cosas inmuebles, o bienes, salvo el expresado derecho nuestro en todas, y por todas las cosas sobre
ellas perpetuamente para Nos y los Nuestros. Dadas en Valencia el cuatro de los Idus de Marzo en el año el
Señor, mil doscientos, cincuenta y cuatro = Signo + de Jaime por la Gracia de Dios Rey de Aragón Mallorca, y
Valencia; Conde de Barcelona, y de Urgel, y Señor de Pontpellier = Son testigos Bernardo Guillén de Entenza,
Pedro de Queralt, Sancho de Foces, Eximén Pedro de Arenoso, Carroz Señor de Rebollet = Sig+no de Jaime de
Monte Judío, que por Mandato del Señor Rey por el Señor Fray Andrés obispo de Valencia su Canciller estas
cosas escribió en el lugar, día, y año prefijados
Archivo de la Real de Palma de Mallorca, copia del 9 de febrero de 1363, perteneciente a la colección de
documentos del padre Félix Tobar.
FRAY JOAQUÍN MILLÁN RUBIO MERCEDARIO. SAN PEDRO NOLASCO.

- #1254, 27 març. Sogorb.


Jaume I dóna a Martí Gil el lloc de Carrica, del terme de Sogorb
Arxiu de la família Cucaló de Montull
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham
et liberam tibi, Martino Egidii et tuis, imperpetuum, totam illam hereditatem que dicitur Carriga, in termino
Segorbii, que affrontat, ex una parte, in rivo de Almonezir, et ex alia parte in via publica olivarii qui vadit apud
Castrum Novum, et ex alia parte in hereditati Sperandei, filii Ballistarii de Mora, et ex alia in via publica que
vadit ad Almonezir, et in sumitate suis capite el Alcavon de la Penna, unde [.....] sit cequia, et [...]am terram ad
opus vinearum, que afrontant in alcharia de Amara, et in hereditate Speran[dei .... .... ....] et in penna.
Que omnia habeatis tu et tui imperpetuum, prout assignata [et terminata] sunt tibi per divisores, cum introitibus,
exitibus, affrontacionibus et suis pertinenciis universis, a celo in abissum, ad omnes voluntates tuas et tuorum,
cuicumque et quibuscumque [volueritis] libere perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis et sanctis, et [viris
religiosis]. Et facimus tibi ad [.... .... ....] secundum quod faciemus [.... .... ....]
[Et ego] Martinus Egidii predictus, juro per Deum et eius sancta quatuor Evangelia, quod [personalem
residenciam faciam] in Sogorbio [et hinc ad unum annum omnes possessiones] quas alibi habeo, Undam vel
aliter, alienabo sine retencione [nostra].
Datum apud Segorbium, V kalendas [aprilis anno Domini] Mº CCº Lº quarto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Bernardus Guillermi de Entença.[2ª col.] Egidius Garcez de Açagra. Eximinus Petri de
Arenoso. [3ª col.] Bertrandus de Aonnes. Aznarius de Rada.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1254, 30 Marzo. Sarrión.


El rey Jaime I donó a los pobladores de Jérica el justiciazgo sobre todas las villas y lugares que se
fundaran dentro del término, cuyas aldeas quedaban subordinadas. Este privilegio lo recibió Pedro
Andrés, secretario de su majestad.
Arenoso, Adveiitosa y Bejís, termino de Vallada, hasta la carrasca de Beriasip y el Villar, del Villar al Rebollo
con el fin del Palancar, del camino de Monterredondo a la pieza de Cambil.
(Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, nº 19, Pág. 423, La iglesia medieval fortificada de Santa María de El
Toro, Josep Benedito Nuez y José Manuel Melchor Monserrat)
El rey Jaime I otorgó un documento confirmando los términos de Jérica y dio permiso para un nuevo
poblamiento. El texto original no se ha conservado y sólo se conoce por una citación de un notario de Jérica del
siglo XVI, Francisco del Rayo:
Que [el rey] concedía y confirmava a todos los pobladores y moradores de Xérica, entonces presentes y que
después viniesen , por término de aquellos todo aquel término que se dezía devallada ansí como yva de lo alto de
Mayrana hasta la carrasca de ... hacia Rip y hasta el Viallar, i del Villar hasta el Rebollo, que está señalado con
una cruz, el cual está en el fin del Palancar, y del camino del Monte Redondo hasta la pieza como va la senda del
Campil Azembro, según que el dicho término paseó Hamet Bidiz, y parte términos con Arenoso, Albentosa y
Bexix, concediendo a los dichos pobladores que l´aldea o población que en dicho término se hiciese fuesse
siempre aldea de Xérica. El cual privilegio fue dado en Sarrión 3º calendas de abril que es a 30 de março del año
1254, y lo recibió Pedro Andrés, secretario del dicho señor Rey, el cual dicho privilegio tiene nuestra villa en su
archivo. (F. De Vayo, Historia de Xérica, fol . 2r-v, editada per R. Gómez Casañ, 1986, p. 111).(Els limits del regne,
Pág. 81, Enric Guinot).

- #1254, 4 Junio. Valencia.


Jaime I, rey de Aragón, promete a Álvaro Pérez de Azagra no reclamarle las cincuenta caballerías que le
dio.
ACA. Pergs. Jaime I, núms. 1369 y 1377. Este último con fecha «II nonas iulii».
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, promitimus vobis, domno Alvaro Petri, vassallo Sancte Marie et domino de
Albarrazino, quod non auferemus nec emparabimus vobis unquam aliquo tempore vite vestre illas quinquaginta
cavallerias quas vobis dedimus in regno Aragonum inter terram et pecuniam, nec auferre vel emparari faciemus
vel permitemus, nisi forte vos tale quid comiseritis vel feceritis quod eas de iure possimus vobis auferre vel
emparare. Et dictas L cavallerias assignamus vobis super iuribus domibus et redditibus, que et quos habemus in
Calataiubo et eius aldeis et terminis earumdem, et in Turolio et eius aldeis et terminis earumdem, et in villa de
Xiarch et de Castiel Haviv et in villa de Daimuz et in Alpont vel in alium locum qui tantum valeat in redditibus
quantum valet Alpont. Et ut predicta omnia firmius et securius attendamus, facimus Sancium Martini de Oblitis
iurare in animam nostram super sancta Dei evangelia quod omnia predicta et singula attendemus et explebimus et
con tra ea in aliquo nullatenus veniemus. Et ego predictus S[ancius] Martini de Oblitis, de mandato et voluntate
predicti domini regis et in animam ipsius, tactis a me corporaliter sacrosanctis Dei evangeliis, iuro quod ipse
dominus rex predicta omnia et singula servabit et attendet et complebit, et contra ea in aliquo non veniet. Et ego,
Alvarus Petri predictus, propter graciam predictam, quam vos, domine mi rex Aragonum predicte, facitis,
recipiens a vobis dictam graciam, promito vobis bona fide quod toto tempore vite mee iuvabo vos cum corpore et
tota terra et posse meo, et cum omnibus militibus et hominibus meis contra omnes personas et propter aliquod
servicium vel donum quod aliquis mihi faciat, donet vel promitat non dimitam nec desamparabo vobis predictas
L cavallerias nec veniam in aliquo contra vos vel terram vestram, et hec omnia iuro per Deum et eius sancta IIII
evangelia manibus meis tacta, attendere et complere, et, ut securior inde sitis, facio inde vobis homagium
manibus et ore. Datum Valencie, II nonas iunii anno Domini Mº. CCº. Lº. quarto. Signum (signo) Iacobi, Dei
gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes
sunt: P. Cornelii. Bernardus Guillelmi de Entença. Eximinus de Focibus. S[ancius] de Antillone. Eximinus Petri
de Arenoso. Sig(signo)num Petri Andree, qui mandato domini regis hec scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1254, 15 Junio. Biar.


Alfons prometé al seu pare Jaume I que no ajudaria al rei de Castella en el cas que aquest molestés o
ataqués a Jaume I.
ACA, Perg. 1374 de Jaume I.
Et porque esto seya mas firme do vos end esta carta siellada con mio siello.
Esto fué fecho en Viar XV dias andados de junio en Era de mill e dozientos e noventa e dos annos. Desto son
testigos don fray Andreu obispo de València, don Xemen de Fozes, don Bernard Guyllem Dentiença, don Xemen
Pereç, senyor Darenoso; Maestro Martin arçediano de Valencia; fray P., prior de los predicadores de Valencia;
el prior de Cornellan, Gonçalvo Pereç, cabiscol de Valencia e notario del Rey Daragon sobre dicho.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1254, 16 Junio. Biar.


Jaume I correspongué al seu fill Alfons prometen-li “que de aquello que vos en este dia de hoy en que esta
carta vos femos tenedes e avedes en el regnos de Aragon e de Valencia por nos assi quomo las cartas nuestras
que vos end avedes dizen, no vos baxaremos en todos nuestres dies ni ren no vos en tocaremos ni vos en tolremos
an vos lo crexeremos vos a pro de nos e de la terra e esto que seya entendudo a buena fe e sen enganno e a
conoxença de Don Exemen de Foces e de don Bernart Guillem de Entença e de Don Exemen Perez de Arenoso,
assi que ellos conosquen entre nos e vos si de esto o de al contendiessemos e nos e vos fagamos e segamos todo
quanto ellos i veran por bien.”
ACA, Perg. 1375 de Jaume I.
Datum apud Biar septimo decimo Kalendas julii anno Domini MCCL quarto.
Foren testimonis el bisbe de València; mestre Martí, ardiaca de València; Gonzalbo Perez, cabiscol de València;
Guillem, prior de Cornellà; i fra Pere de Lleida, prior dels Predicadors de València, L´escrivà fou Pere de
Capellades.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de
Valencia comte de Rarchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de
Aragon primero filio nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e
havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos atti como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen
no vos Laxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexercmos vos
levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendidu a bueua fe e sin enganyo e a conexença de
don Examen de Foçes e de don Bernat Guillem de Entença c de don Examen Perez de Aranoso assi que ellos
conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto
ellos hi veran por bien. E demas prometemosTOs que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra
voluntat ni con el amor nenguno ni conviuenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femns a vos
homenage de manos e de boca e juramos sobre los sanetos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a
don Eximen de Foces e a don Beruat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines
nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanetos Evangelios cluo esto fagan
a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur
poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e do» Bernat Guillem Dantença
e don Eximen Perez de Aranoso fernos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a
Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta
carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas
firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e iNos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don
Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii
auno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto.
Sigggnum Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini
Monti?pesullani. — Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don
Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de
los Prehicadores de Valencia.
Sig^inum Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et auno prefixis.
http://books.google.com/books?id=lT0FAAAAQAAJ&pg=RA1-
PA160&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA160,M1 (Colecçión de documentos inéditos del
archivo)

- 1254, 6 Julio. València.


Jaume I promet a Alvar Perez, senyor d´Albarracín, que no li pendrà o ocuparà les cinquanta caballeries
de terra que té a Aragó, ensems que li assegura pensió en les rendes del rei a Calatayud, Terol,
Castellfabid i Alpont.
ACA, Perg. 1377.
Figuren com a testimonis P. Cornel, Bernat G. d´Entença, X. de Foces, S. d´Antillon, Gil Perez d´Arenós, Alvar
Perez, i Altal i At de Foces. El notari es Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- 1254, 7 Julio. València.


Jaume I reconeix al jueu d´Osca Guillemó “saragosà” d´un deute de 1000 sous, quantitat que va deixar-li
“ad opus quitacionis familie nostre in Valencia”; pel qual préstec li obligà la batllia dels afores d´Osca.
ACA, Perg. 1379.
Figuren com a testimonis P. Cornel, Bernat G. d´Entença, X. de Foces, S. d´Antillon, Gil Perez d´Arenós, Alvar
Perez, i Altal i At de Foces. El notari es Pere Andreu.
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. J. Miret.

- #1254, 30 agosto. Zaragoza


Jaime I, rey de Aragón, solicita de los concejos aragoneses permiso para acuñar moneda jaquesa por valor
de quince mil marcos de plata con el fin de sufragar los gastos de la guerra con Castilla, sin que ello
perjudique los anteriores privilegios sobre la moneda jaquesa en curso.
AMZ. R. 21. Original. Pergamino. Sello pendiente perdido. AMZ. Cartulario de la ciudad, I, f. 34.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, recognoscimus et confitemur quod propter guerram quam habemus et
speramus habere in isto festo proximo sancti Michaelis et deinde cum treuge inter nos et illustrem regem Castelle
posite non se extendant ultra dictum festum sancti Michaelis, quam quidem guerram dictus rex Castelle nobis
movet in magnam et gravem oppressionem persone nostre et totius regni nostri, vos concilium Cesarauguste,
Osce, Iacce, Tirasone, Calataiubi, Daroce, Turolii et Barbastri et universitas conciliorum regni Aragonum facitis
nobis gratiam specialem in tanta neccessitate, videlicet quod concedatis nobis quod nos faciamus cudi istam
monetam iaccensem usque ad quindecim milia marcharum argenti in auxilium dicte guerre. Et nos, predictus rex,
propter istam graciam quam nobis facitis, volumus et concedimus quod non preiudicetur propter hoc in aliquo
priori instrumento monete inter nos et vos facto apud Monsonem in curia generali. Immo volumus et concedimus
quod dictum instrumentum remaneat in ea firmitate, robore et valore et securitate in perpetuum in qua erat ante
istam concessionem nobis factam. Promittimus igitur pro nobis heredibus et successoribus nostris vobis, dictis
conciliis, bona fide et legalitate nostra, in ea videlicet legalitate qua dominus tenetur vassallis fidelibus quod
unquam contra primum instrumentum monete a nobis vel heredibus et successoribus nostris nichil penitus
attemptetur; nec valeat destrui dictam monetam vel mutare aut de novo a modo cudi, minui vel augeri a nobis nec
heredibus vel successoribus nostris; nec permitamus nos nec heredes nostri quod contra predicta aliquo tempore
aliquid attemptetur. Ad cuius rei perpetuam firmitatem nos Iacobus, Dei gratia rex predictus, tactis sacrosanctis
evangeliis et cruce Domini coram nobis posita personaliter, pro nobis heredibus et successoribus nostris iuramus
omnia predicta et singula fideliter in omnibus adimplere, servare et in nullo contravenire. Preterea volumus et
consentimus, renunciantes specialiter privilegiis et indulgenciis Romanorum Pontificum nobis concessis, quod
episcopus cesaraugustanus qui presens est, ferat sententiam excomunicationis in nos et successores nostros si
aliquo tempore a nobis vel ab ipsis successoribus contra premissa aliquid fuerit attemptatum. Et nos A., Dei
gracia cesaraugustanus episcopus, de consensu et voluntate domini regis predicti, excomunicamus in scriptis
dominum Iacobum regem Aragonum predictum et eius heredes et successores si contra premissa ab ipso
heredibus vel successoribus suis aliquid fuerit attemptatum. Ceterum nos, Iacobus, Dei gracia rex Aragonum
predictus, propter graciam predicta nobis factam a conciliis supradictis, remitimus et dimitimus omnino universo
populo terre nostre monetaticum proximum futurum quod in festo proximo septennio nobis dare debebant,
secundum primum instrumentum monete apud Monsonem confectum in curia generali. Interfuerunt huic negotio
ex parte Cesarauguste iurati eiusdem ville, videlicet Stephanus Egidii Tarini, P. Vigoros, P. Eximini de Tarba, P.
de Calataiub, I. Iter, D. de Tarba, I. de Avinyon, P. de Ladron, Terren d’Aychen, P. Cornelii et D. de Aliafaria; et
de civibus eiusdem civitatis interfuerunt M. Egidii Tarin, I. Egidii Tarin, R. Bernardi, P. de Oscha, P. Balduvini
zavalmedina, Balduvinus, P. de Calzada, P. de Ferriz et multi alii. Pro civitate oscense fuerunt, P. Bonanat, S. de
Salin, G. Guayllardus et Iohannis Don Iulian; de Iacca, Simon de Saules, P. de Fontanes, G. de Saules et Iohannis
Dompni Dominici. De Barbastro, I. Niger, Berenguer Rubeus, D. de Cesaraugusta iustitia, I. de Maysen, P.
Gemenino, R. Dominici Sanctii, I. de Piynana; de Tirasona, G. Petri Suero, P. Cipriani, I. de Sos, G. filius
dompni Vincentii, D. de Almenar, D. Adrian et G. Petri campsor; de Calataiub, Sorianus iudez, Andreas de
Liynan, Exemen de Sayas, F. de Sayas, G. de Sayas, M. Moynoz, I. Mercator et R. Grimaldi, I. del Figer, Adam
de Morlans et Bartholomeus Arnaldin; de Daroca, Berenguer de Berbegal, Egidius de Petro Iohan, M. Petri de
Sanctio Aznarez, I. Dominico de Mengo Mengez et S. de Luzes Carnes; de Turolio, Egidius Sanctii iusticia, M.
Petri iuratus et Iohan Scriba. Datum Cesarauguste, IIIº kalendas septembris anno Domini Mº. CCº. Lº. quarto.
Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. Testes sunt: Episcopus cesaraugustanus. Frater Andreas episcopus Valencie. Alvarus
Petri. P. Cornelii. Exemen Petri de Arenoso. Bertrandus de Ahones. M. Petri iusticia Aragonum. B. de Fontova
prior Sancte Marie Cesarauguste. Sig(signo)num Iacobi de Monteiudaico, qui mandato domini regis pro domno
fratre Andrea episcopo Valencie, cancellario suo, hoc scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1254, 4 de septiembre. Huesca.


Estando el Infante en Huesca, prometió al rey D. Jaime, poniendo por testigos a don Pedro Cornel, D.
Guillén de Cardona, D. Pedro Ferric, D. Gil de las Cellas, D. Martín Pereç, Justicia de Aragón, D. Fortun
Perec dc Isuerre y D. Ricardo Ca Torre, que si en algo obraba contra las conveniencias entre ambos
otorgadas, estaría, para enmendarlo, á lo que acordasen D. Xemen de Foçes, D. Bernard Guillem (2) y D.
Xemen Pereç de Arenoso.
ACA. pergs. de Jaime I, nº 1400. (En el pergamino hay tres cortes que indican haber contenido el sello pendiente
del Infante.)
Sepan quantos esta carta veran que yo don Alfonso Iffante Primer fijo et heredero de uos Sennor don Jasme por
la gracia de Dios Rey Daragon, de Mayorgas et de Valencia, Cuende de barçilona et de Urge1 e Sennor de
Montpesler. Prometo e conuengo auos sobredicho Sennor Rey don Jasme mio padre que si en alguna cosa
touiessedes o entendiessedes que fiziesse cuentra las conuenençias que auemos yo con uos et uos comigo en
Cartas ningunas que yo que vos la adobe et vos la emiende assi como touieren por bien don Xemen de foces et
don bernard guyllem et don xemen pereç darenoso uuestros Ricos omes. Et tod esto atender et conplir fago uos
end pleyt et omnage et juro nos lo sobre'los euuangelios de dios corporal ment de mi tocados. Dada en Osca don
Alfonso la mando .iiij. dias de Setiembre en Era de mille .et cc. et Nouenta et dos annos. desto son Testigos don
Pero Cornelii - don Guyllamon de Cardona - don Pero Ferriç - don Gil de las Çellas - don Martin pereç Justizia
daragon - fortun peres disuerre -Bernart Ça Torre.
Sig num bertrandi de Villa nova domini 'Infantis scriptoris qui mandato ipsius pro Magistro .M. eius Cançellario
et Archidiacono Valentino hoc scripsit :, et rasit duos testes-inferius dompnum .P. cornelii scriptos.
NOTICIAS Y DOCUMENTOS INEDITOS referentes al lnfante Don Alfonso, primogenito de Don Jaime l y de
Doña Leonor de Castilla, FERNANDO DE CAGARRA.
- #1254, octubre 27. Pamplona
Jaume I reconeix haver rebut anticipadamente el monedatge que ha de pagar la ciutat de Lleida, i declara
que no tindrà dret a percebre'l de nou fins que no passen deu anys. També indica que no variarà el valor
de la moneda jaquesa
Arxiu Municipal de Lleida. Pergamins. Privilegi nº 33. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros recognoscimus et confitemur vobis, fidelibus nostris
Raymundo de Barriach, Raimundo de Garriguis, Bonafonato de Fonte et Bernardo de Balagario, paciariis et
probis hominibus et toti universitati Ilerde, quod in subsidium guerre quam habere speramus cum rege Castelle,
dedistis et tradidistis nobis in presenti monetaticum quod usque ad triennium nobis non tenebamini dare neque
solvere; et ideo volumus et concedimus vobis et successoribus vestris, per nos et per omnes successores nostros,
quod aliud monetaticum futurum non donetis nobis vel nostris, nec dare vel solvere teneamini hinc ad decem
annos continue completos.
Et sic procedat monetaticum de septennio in septennium, sicut in carta monete continetur et est actenus
consuetum.
Promitimus etiam vobis, per nos et omnes successores nostros, vobis et vestris, quod non operabimus nec
faciemus operari de moneta jaccensi, nisi tantum tria milia marcharum argenti de obolis, ad talliam de viginti
solidos pro marcha, et ad legem trium denariorum, et dictis tribus milibus marchis argenti operatis, convenimus
per nos et omnes successores nostros, ac promitimus, quod dictam monetam vobis non mutabimus nec mutari
faciemus, nec ipsam vobis aucmentabimus nec aucmentari faciemus, aut permitemus, nec dabimus operam
aliquam quod possit mutari vel in aliquo aucmentari unquam aliquo tempore, nisi secundum quod in carta quam
vobis fecimus super dicta moneta apud Montesonum continetur.
Et hec omnia et singula promitimus vobis attendere et complere bona fide, sub virtute sacramente quod vobis
fecimus apud Montemsonum, in dicta carta monete.
Datum Pampilone VIº kalendas novembris anno Domini Mº CCº Lº quarto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Bernardus Guillermus de Entença. [2ª col.] Sancius de Antillone. Eximinus Petri de
Arenoso. [3ª col.] Petrus Lobera, Petrus de Ahora.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo Valentino,
cancellario suo, hoc scripsit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- # 1254, 7 Noviembre. Pamplona.


Jaume I dona concessió perpètua a Sans Martín d´Oblites, en heretat franca, del castell i vila d´Urrea, en
el regne d´Aragó, amb tots els habitants, jueus i sarraïns, amb l´obligació de fer al servei militar “cum equo
et armis suis per unum mensem completum... quandocumque et quocienscumque nos vel nostri excercitum
fecerimus in Regno Aragone”.
Per aquesta concessió satisfeu 700 morabatins. Foren testimonis Bernat G. d´Entença, Gil de Rada, Alvar Perez,
Sans d´Antillon i Ximèn Perez d´Arenós. Ho escrigué Pere de Capellades per manament del bisbe Andreu, de
València.
Datum Pampilone VII idus novembris anno Domini MCCL quarto.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- # 1254, 7 Noviembre. Pamplona.


Ximénez Gazólaz sostuvo un curioso pleito con el noble Sancho de Antillón, decidiendo ambas partes
recabar la solución de dos árbitros: fray Andrés de Albalat, obispo de Valencia y canciller del rey de
Aragón y don Jimeno Pérez de Arenoso.
II Epi 26
LOS OBISPOS DE PAMPLONA del siglo XIII. José Goñi Gaztambide.

- #1254, 4 Diciembre. Osca.


El fill primogènit de Jaume I, Alfons, li otorgà la manifestació que, si considerés convenient aclarir o fer-li
confirmar el compromís o conveni celebrat per ells dos, ho efectuaria a proposta de D. Ximèn de Foces,
Bernat G. d´Entença i Ximèn Perez d´Arenós.
ACA, Perg. 1400.
Data en Osca, don Alfonso la mandó IIII dies de decembre en Era de Mil e CCº e noventa y dos anyos. Desto son
testigos Don P. Cornel, don Guillamon de Cardona, don P. de Ferriç, don Gil de las Cellas, don Martin Pereç,
justicia Daragon, Fortin Perez Disuerre, Bernat Çatorre.
Ho escrigué Bertran de Vilanova, escrivà de l´infant, per ordre del seu canceller mestre M., ardiaca de València.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- #1254, 11 de Diciembre. Olite.


Jaime I descentraliza los tributos de los judíos mallorquines, por manera que no vayan incluídos en los de
Cataluña, ni en los de Aragón.- Códice Pueyo (1), Fol. 5 v.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Majoricarum et Valentie, etc . . per Nos et
nostros concedimus ét indulgemus vobis, universis judeis Majoricarum presentibus et futuris, in perpetua=n quod
non peytetis, nec donetis nec fiare teneamini de cetero unquam aliquo tempore aliquam questiam sive peytam,
nec teneamini peytare vel questiam al¡dare simul cum aliquibus judeis Catalonie vel Aragonie vel
aliorum ,locorum dominacionis nostre ; set peytetis per vos ipsos Lantummodo, et donetis Nobis et nostris
semper illam que stiam quam vos dare opportet vel opportuerit de cetero, non obstantihus aliquibus p°ivilegüs vel
cartis contra boc a nobis factis . Mandamus itaque teneñtibus locum nostrum, vicariis, bajulis et universis alüs
officialibus et subditis nostris presentibus et tutaris quod contra predictam conccssionem et indulgentiam non
veniant, nec aliquem venire permittant : immo observent el observar¡ inviolabiliter faciant supradicta el singula.
Datum apud Olitum, tercio idus Decembrís anno Domini millesimo cc .L .quarto.
Signum Jacobi, Dei gratia Regis Aragonum, etc.
Testes sunt G(uíllelrnus) de Entenca, Egidius de Roda, Geraldus de Narbona, Bernardus de Haones, Eximen
Petri de Arenoso.
Sig -}- num Petri de Capellades, qui mandato dornini Regis, pro domino fratre A(ndrea) episcopo Valentíe
cancellario suo, hoc scripsit loco, die el anuo prefixis .
Privilegios de D. Jaime I. Boletín de la real academia de la historia . Pág.22

- #1255:
Jimén Pérez de Arenós y el obispo, cabildo y canónigos de Valencia pactan sobre décimas y primicias de
los lugares del señorío de Arenós y quien las percibiría.
ADPC, Manuscrito Arenós, fol. 29.
Segorbe en el siglo XIII, Pág. 71, Vicente García Edo.

- 1255, 18 Enero. Taraçona.


Jaume I porta la concessió vitalícia a D. At de Foces dels castells i viles de Madrona, Millars i Dosaigües,
amb les fortificacions, habitants i rèdits.
ACA. Reg. 9, foli 56.
Datum Tirasone XV calendas februarii anno Domini MCCL quarto.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- #1255, febrer 18. Xàtiva


Jaume I dóna a Eiximén Pérez d'Arenós el castell i la vila de Borriol
Arxiu del Regne de València. Manaments i Empars, nº 758, mà 18, f. 1r y ss. Còpia de 1700. / Ibidem. Real
Justícia. Vol. 793, ff. 46v/47v. Còpia autoritzada de 1733, efectuada a partir d'una de 1300
García Edo, Vicent. Les cartes pobles i el fur de Borriol. 2000
ACA. Reg. 287, fol. 102. (fol. 66)
Noverint universi quod nos, Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francam et
liberam vobis, dilecto nostro Eximinio Petri de Arenoso et vestris, in perpetuum, castrum et villam de Borriol,
cum omni fortitudine ipsius castri et omnibus alchareis suis, et cum casis et casalibus, vineis, hortis, campis ac
terris cultis et incultis, heremis et populatis, furnis, molendinis et columbariis, areis et palludibus, aquis, herbis,
pratis et pascuis, piscationibus et venationibus, montibus, lignis et silvis, et arboribus fructiferis et infructiferis,
introitibus et exitibus, terminis et suis pertinentiis universis a celo in abissum, cum omnibus etiam hominibus et
feminis in predicto castro et villa et alchareis et terminis eorundem, habitantibus et habitaturis cuiuscumque legis
vel conditionis sunt vel erunt, et cum peytis, questis et demandis, donis, servitiis, caloniis et iustitiis civilibus et
criminalibus, exercitibus et cavalcatis, et eorum redempcionibus, quintis, quartis, invenis, tributis et omnibus aliis
et singulis ius nos vel nostris in predicto castro et villa et alchareis et terminis eorundem et ab hominibus et
feminis ibidem habitantibus et habitaturis debuimus habere et percipere quoquomodo, cum omni etiam dominio
et iure, vocibus et actionibus realibus et personalibus que nos in dicto castro villa et alchareis et terminis
eorundem habuimus vel habere debuimus, quolibet modo vel qualibet racione, integre ac sine ullo nostro
nostrorumque retentu. Et sicut melius, firmius et utilius ad utilitatem et salvamentum vestrum et vestrorum potest
dici vel intelligi ullo modo. Et extrahentes predicta omnia et singula a iure, dominio et possessione nostra et
nostrorum, eadem in ius, dominium et possessionem vestram et vestrorum mittimus et transferimus.
Inducentes vos in corporalem dominium et possessionem omnium et singulum predictarum irrevocabiliter, cum
hoc presenti instrumento perpetuo valituro, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, dandum,
vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntantes cui et quibus volueritis
libere perpetuo faciendas.
Ita tamen quod vos et vestri et quicumque post vos vel vestri, dictum castrum et villam habuerit vel tenuerit
quoquomodo, mittatis et mittere teneamini in nostrum servitium et nostrorum unum militem qui serviat nobis et
nostris in regno Valencie secundum forum Aragonie quandocumque inde fueritis requisiti.
Datum Xative duodecimo kalendas martii anno Domini millesino ducentesimo quinquagesimo quarto.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesullani.
Testes sunt: Guillermus de Angularia, Ato de Focibus, Bernardus Guillermus de Entenza, Petrus de Queralt,
Corberan de Vidaure.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis pro domino fratre Andrea, episcopo Valentino cancellario suo,
hec scripsit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1255, 11 Marzo. Játiva.


Carta Puebla del castillo y villa de Bocayrent, Agrés y Mariola, otorgada por D. Ximen Perez de Arenós,
lugarteniente del Rey, ú favor de 320 pobladores cristianos, el día 11 de marzo de 1255, segun se contiene en
el el folio 241, página 2 del libro 4º del Real Patrimonio, guardado en el Archivo de la Bailia General de
Valencia.
Noverint universi quod Nos Dompnus Eximinus Petri de Arenoso Tenens—Locum Domini Regis in regno
Valentiae, ex parte, auctoritate et mandato ipsius, damus, concedimus ct confirmamus vobis Eximino Petri Doriz,
Gorgorio de Calatayú, Jacobo de Doiz, Petro Miliá, Lupo Sancio de Sperandeu et Arnaldo Dalcoaz, ad
populandum castrum et villnm de a Bocayren, et totum tcnuinum ipsius, et castrum et villam de Agres, et de
Mariola, et omnes terminos ejusa dem; in hunc videlicet modum: quod castrum de Agres, a el totum terminum
ipsius, sint inclusi in Termino castri a et villae de Bocayren : quoniam castrum et villa de Bo cayren volumus esse
caput; et quod omnes populatores omnium locorum supradictorum faciant in villa de Bocayren residentiam
pcrsonalem.
2 "ítem, concedimus vobis quod illa divisio, quae facta est jam per vos, et facietis de cajtero de domibus villae de
Bocayren, sit stabilis et firma in perpeluum , et quod nunquam illa divisio revocetur.
3 "ítem, concedimus vobis pra'dictis quody possitis dare, dividere, et assignare omnes alcharcas, «rcallos,
raliallos, vincas, hortos et omnes alias ha'reditates, et possessiones, tam heremas quam populatas, «qtue sunt in
dictis locis et terminis eorumdem; ita quod in haereditatibus locorum supradictorum mittatis, «et compleatis
numerum trecentorum viginti popnlatorum.
4 "ítem, concedimus vobis quod possitis unicuique populatori dare et assignarc de bono et de meliori, seenndum
personas et valorem ipsorum , sicut «vobis melins videbitur expedire ad vestram cogni tioneiu.
5 "Item, concedimus vobis quod detis et assignetis cuilibet populatorum tres fanecatas horti ultra «hxreditatcs
eorum.
6 "ítem, concedimus vobis quod si per totum istum mensem marcii praesentem, illi populatores « qui babent
cartas á Domino Rege, et á nobis de haere« ditatibus villae et termini de Bocayren, et aliorum lo« corum
supradictorum, non venerint ad recipiendas hae« riditates, quas ibi debent habere, et ad faciendum ibi residentiam
personalem, quod de cajtero non audiantur ncc recipiantur in populatoribus locorum pradictorum, licet cartas
ostenderint Domini Regis, vel nostras: im mó auctoritate Domini Regis, omnes donationes facías ab ipso Domino
Rege , et á nobis in praedictis locis, ab evita istius mensis marcii pncsentis in antea, penitus revocamus:
intendentes et inteligentes, quod nisi infra istum terminum supradictum, praedicti populatores inter fuerint in
pradicta villa, causa habitandi et permanendi «ibidem, posset perdi et ammitti dictum castrum et villa de
Bocayren.
7 "ítem, concedimus vobis quod ab ultima •• dic istius mensis marcii praesentís in antea, ultra illos populatores,
quos prasentialiter tune tenebitis in locis a pradictis, possitis mittcre et complere de aliis populato ribas ad vos
venientibus et volentibus ibi facere residentiam personalem usque ad numerum pradictorum trecentorum viginti
populatorum.
8 "ítem, concedimus vobis quod á dnobus annis in antea possitis domos ct haereditates vestras venndere,
permutare et alienare (ranche et libere cuicumque, et quibuscumque volueritis, exceptis mili tibus et sanctis.
9 "ítem, concedimus vobis omnes fractos et expíeta quae nunc ibidem apparent, et de ccetero appa rebunt
franché, et liberé ad omnes voluntates vestras, absque oiiini nostro retentu.
10 "ítem, concedimus vobis quod habeatis in perpetuum mercatum in villa de Bocayren singulis diebas jovis in
septimana ad forum et consuetudinem Valentíae.
11 "Et nos auctoritate, et ex parte Domini Regis laudamus, concedimus et confirmamus in pcrc petuum omnes
donationes, assignationes et partitiones a quas fecistis, et de coetero facietis de locis supradictis ad bonum forum
et consuetudinem Valentiae. Prominentes abona fide omnia supradicta et singula vobis et omni bus populatoribus
de Bocayren, etaliorum locorum perpetuó observare et facere á Domino Rege perpetuó ob«servari. Actum est hoc
in Xativa quinto idus marcii anno Domini ab Incarnatione millesimo ducentesimo quinquagesimo quinto—
Sigfnum Eximini Petri de Arenoso tenentis locum Domini Regis in regno Valentiae, qui omnia pranlicta
concedimus et firmamus—IIujus rei testes sunt Blaschus Petri, Petrus Lopez de Cabanas, Petrus Lopez de
Belchit—Poncius Carbonelli publicus notarius Xativae haee scribi fecit, et Sigfnum impo suit—Sigfnura
Bernardi de Argenzola, notarii publici Xativae, testis—Sigf num Jacobi de Pontibus, notarii publici Xativa-,
testis.
http://books.google.es/books?id=VaoLAAAAYAAJ&pg=PA63&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA89,M1Colección de documentos inéditos para la historia de España.

- #1255, 12 Marzo. València.


Concessió a l´ordre de la Merçè, representada pel mestre Guillem de Bas, “quod omnes homines ac femine
tam nobiles quam ignobiles tocius terre nostre aut regni...possint vobis et ceteris fratribus eiusdem ordinis
et ipsi ordini permutare et legare...quaslibet hereditates, posessiones ac domos, vineas atque hortos...”
ACA, Pergamins del fons de monacals.
Ho testimoniaren Bernat Guillem d´Entença, P. de Queralt, Ximèn Perez d´Arenós, At de Foces i Carroç, senyor
de Rebollet; i ho escrigué Jaume de Montjuich per manament del bisbe canceller.
“Datum Valencie IIII idus marcii anno Domini MCCL quarto”
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1255,17 de marzo, Játiva:


D. Ximén Pérez de Arenós lugarteniente del rey en el reino de Valencia, encomienda el reparto de Alcoy a
su alcaide Juan Garcés, a Bernardo Çaval, a Bernardo Colón y a Guillem Ortoneda, de sus casas y
heredades, haciéndolo entre sí y otros.
Cit. Diago, fol. 358, vº.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- 1255, 30 març.
Rodrigo Ortiz i la seua dona Toda Pérez atorguen carta de venda de l'alqueria de Xestalgar a Artal de
Huerto i a la seua dona Sancha Ruiz.
Biblioteca de Catalunya. Cartulari de Xestalgar, ff. 13v-14r. Còpia simple
Transcripció efectuada a partir de l'edició de: Manuel Pastor. El Cartulari de Xestalgar. Barcelona 2004, pp. 96-
97. Les paraules entre claudàtors, "defessis", "sint, "competituris" substitueixen a les de l'edició, "defensis", "sit",
"competitis", procedents del manuscrit, que en tractar-se d'una còpia simple transmet errades a voltes detectables,
com ara en aquests casos, a voltes segurament no, i hem preferit restituir el que seria el sentit original, tot i fent-
ho constar
Carta de venda, feta per Rodrigo Ortiç a n'Artal de Huerto, de Xestalgar.
Notum sit cunctis presentibus atque futuris quod ego, dompnus Rodericus Ortiç, et ego dompna Toda Pereç, eius
uxor, quisque nostrum insolidum, per nos et successores nostros vendimus, et cum presenti instrumento,
imperpetuum, tradimus vobis, dompno Artali de Uerto et dompne Sancie Roiç, uxori vestre, quandam alcariam in
regno Valencie prope rivum de Guadalaviar, nomine Gestalgar.
Quam dictam alcariam vobis vendimus et tradimus et successoribus vestris vel cui volueritis, francham, liberam
et quietam, ab omni onere et servitute et obligacione et inquietudine penitus expeditam, videlicet cum terminis
suis, cum pratis et cum omnibus pascuis, defe[s]sis, montibus, aquiis et cequiis ad rigandum, et cum saliniis et
lignis, piscariis et melioramentis omnibus, heremis et populatis, et cum omnibus arboribus cuiusque generis si[n]t
ibidem plantatis et plantandis, et cum omnibus melioramentis ibi factis et faciendis, et cum ingressibus et
egressibus et suis pertinenciis universis, et cum omnibus vocibus, iuribus, accionibus, racionibus regalibus et
personalibus nobis nostrisque successoribus in supradicta alcaria, et aliis omnibus supradictis competentibus vel
unquam competit[ur]is vobis vestrisque successoribus, vendimus et tradimus scilicet per septingentos
morabatinos alfonsinos, quos iam a vobis reciepimus et fuimus inde bene pacati nostre voluntati.
Renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie et doli, et beneficio dividende accionis et minoris precii, et
illi legi que corrigit decepcionem ultra dimidiam iusti precii, et omni alii iuro et legi et consuetudini auxilio,
scriptis et nos scriptis, nobis nostrisque in hoc contractu vos vel vestros iuvantibus tamquam hic specialiter
enumeratas.
Et si predicta vendicio aliquid plus predicto valet modo, vel in futurum valebit, ex mera liberalitate vobis et
vestris damus et concedimus ad vestras vestrorumque imperpetuum voluntates omnimodas faciendas.
Que dicta alcaria dividit terminum cum Chulella et cum Petralba, et cum Chiva, et cum Gest al Campo, et ut
dictam vendicionem perpetuo salvam habere possitis, damus nobiscum simul fidaucias per forum Valencie
dompnum Ferdinandum Didaci et dompnum Godiçalvum Lupiç de Pomar, ambo insimul et quilibet eorum per
totum.
Et nos, prenominati Ferrandus Didaci et Godiçalvus Lupis, totum hoc concedimus et laudamus sicut superius
continetur; obligantes ad hec omnia complenda nos et omnia bona nostra et cuiusque nostrum mobilia tamen et
inmobilia et semovencia, habita et habenda ubicumque, sicut specialiter et generaliter nostro bono intellecto et
nostrorum.
Testes huius rei sunt: Garsias Ferrandi de Varea et Ferrandus Pereç Munyoç, Ferrandus Lopiç de Pomar,
Guillelmus de Luarri.
Facta carta III kalendas aprilis, sub Era CCª XCª tercia.
Sig+num Petri de Armellos, publici notari Turolii, qui hoc scripsit.

- #1255, 2 Abril.
Ondara, castillo de Borriol y tierras en Sagunto eran de Eximén Pérez de Arenós y las cedió a los
Mercedarios.
ACA Monacales 2663:18
Gazulla, "Jaime I y Merced", p. 383. Posesiones en Murviedro en Arch. Nac. Madrid, Clero: Valencia,
Mercedarios, leg. 2,043, arm. 44, fab. 2 (Mar. 4, 1266; y an. 1270); el último es "in valle Fecundi termino
Muriveteris." Son para el Santuario de El Puig.

- 1255, 2 abril. Puig de Onda.


Donación de don Eximén Pérez de Arenós al maestro fray Guillermo de Bas con la precisión de que se
haga una bastida. Para mí que esta especie de torre de defensa no incluía servicio militar, sino que era un
reducto comunal, al que se acogían los vecinos en caso de peligro.
FRAY JOAQUÍN MILLÁN RUBIO MERCEDARIO. SAN PEDRO NOLASCO.
1 EL Noble D.Eximeneo Perez de Arenós en y otros, hizo donación al Maestre General de la Merced Fr.
Guillen de Bas,y á fu Or den Mercenario, perpetuamente de vn Montecillo, cercano á la Villa de On da , que
como dize el Licenciado Gaspar Escolano en su historia de Valencia lib. 7. cap. 28. num. 8. es hermosa y grande ,
á dos leguas del Mar , puesta á la falda de vn Monte , y en dicha donación manda dicho Don Eximen© , que la
Religion donataria fabrique vna Bastida , en lugar de la que avia quando fue tomado el Castillo de Onda :
Damns , ¿re. Podium de Vnda , in qua fiat Bastita , qua Castrum de Vnda casturn suit.
12 De donde se colige que la Montesiana Milicia , queda incluida , ca la obligación contraída de defender , y
preservar de Mauricos atrevimiento» al Rcyno de Valeaacia, y assique pari paflu queda la Mercenaria Milicia em
bebida en el vinculo de defender los Territorios á ella dados por Don Eximeno Pedro de Arenos , como arriba
queda expressado.
Centvria primera del Real y Militar Instituto de la inclita religion de ...Manuel Marià Ribera

- #1255, 12 Septiembre. Taraçona.


Privilegi concedit a determinats habitants de Jaca porta el “Datum Tirasone II idus septembris anno
Domini MCCL quinto”. És una llicència a cinquanta “vianis et parrochianis ecclesie Sancti Salvatoris
Jaccensis” per adquirir heretats amb la condició de mantenir perpètuament un capellà en el citat temple.
AHN, Pergamins de Santa Creu de Jaca, R. 17.
Ho testimoniaren Bernat Guillem d´Entença, Garcia Romeu, Sans d´Antillon, G. de Pueyo i Ximèn Perez d
´Arenós; i ho escrigué Miquel d´Alcoer per manament del bisbe de València, canceller del monarca.

Jaime I, rey de Aragón, concede a cincuenta parroquianos de la iglesia de San Salvador de Jaca que
puedan comprar heredades y posesiones, sean o no de realengo, por valor de un rédito de cien sueldos e
instituyan un capellán perpetuo en dicha iglesia.
AHN. Clero. Carp. 790, núm. 3.
Pateat universis quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros, ob reverentia Domini Nostri Ihesu Christi et salute anime
nostre, damus et concedimus plenam licentiam et potestatem quinquaginta hominibus, vicinis et parrochianis
ecclesie Sancti Salvatoris iaccensis quod possint emere hereditates et possessiones, sive sint de realenco sive non,
valentes anno quolibet in redditibus centum solidos iaccenses, pro instituendo uno capellano perpetuo in ecclesia
Sancti Salvatoris predicta qui officia celebret divina ibidem. Quas hereditates et possessiones dicta ecclesia
habeat et possideat libere et quiete in perpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam sic quod pro
ipsis, sive sint de realenco sive non, in questiis, peytis et quibuslibet aliis serviciis et exaccionibus regalibus
nichil dare aut solvere teneatur. Concedimus etiam hominibus quinquaginta predictis quod bis in anno possint
convenire in unum locum et ibidem edere ut confratres. Mandantes senioribus, baiulis, iusticiis, iuratis et
universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod hanc nostram concessionem firmam
habeant et observent et firmiter faciant observari, et contra ipsam non veniant nec aliquem venire permittant
aliqua ratione. Datum Tirasone, II idus septembris anno Domini Mº. CCº. Lº. quinto. Signum (signo) Iacobi, Dei
gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes
sunt: Bernardus Guillelmi de Entença. G. Romei. Sancius de Antilione. G. de Podio. Eximinus Petri de
Arenoso. Sig(signo)num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea, episcopo
Valencie, cancellario suo, hec scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1255, 30 Septiembre. Saragossa.


Jaume I concedeix a Sans Ferrandez de Monteagudo, en heretat franca i perpètuament, el castell i vila de
Trasmoç, amb la condició que l´ajudi si esclata la guerra contra Castella.
ACA, Perg. 1431 de Jaume I.
Després del rei signaren Bernat G. d´Entença, S. d´Antillon, Guillem de Pueyo, Ximén Perez d´Arenós i
Gombau de Benavent. Ho escrigué Jaume de Montjuich.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1255, 30 Septiembre. Saragossa.


Jaume I apareix atenent al foment de l´ordre de la Merçè i considerantse´n patró i fundador, amb voluntat
de reformar el monestir de Sant Vicens de València, concedeix a Guillem de Bas, mestre, i als frares
mercenaris, el dit monestir amb l´església i l´hospital, amb els drets o rèdits de l´Albufera.
ACA, còpia d´un trasllat fet el 1285.
Datum Cesarauguste pridie calendas octobris anno Domini MCCL quinto.
Signaren, després de D. Jaume, Bernat G. d´Entença, Pere Cornel, majordom; Artal de Luna, Garcia Romeu i
Ximèn Perez d´Arenós. Ho escrigué Miquel d´Alcoer.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
Sea notorio a todos, cómo Nos Jaime, por la gracia de Dios Rey de Aragón,
Mallorca, y Valencia, Conde de Barcelona, y de Urgel, y Señor de Montpellier: cada día progresa, y prospera, por
eso Nos, que somos Patronos, y Fundadores de la misma Orden, queriendo apoyarla con beneficios y honor,
esperando firmemente, que de bien a mejor, así siempre proceda, por la honesta conversación, y la vida laudable
de sus Frailes, y también, la piadosa obra, que ellos ejercen acerca de la Redención de Cautivos; queriendo
además que sean reformados para mejor el Monasterio, el lugar, o Casa de San Vicente de Valencia: Por Nos, y
los nuestros, conscientemente, y deliberadamente para remedio de nuestra Alma, y la de nuestros Progenitores,
Damos, y concedemos a Vosotros fray Guillermo de Bas, Maestro, y a los Frailes de la misma Orden;
observantes la Regla de San Agustín, y a la misma Orden para siempre presentes, y futuros dicho Monasterio, e
Iglesia, lugar o Casa de San Vicente con el Hospital, allí mismo edificado, y construido con la décima de las
rentas, e ingresos nuestros de la Albufera de Valencia, etc. y especialmente con el castro llamado Castillo de
Burriana, y con el castro llamado Cuarte.... Cuya data fue en Zaragoza, el día antes de las Calendas de Octubre,
en el año presente 1255. y los testigos de ella fueron Bernardo Guillermo de Entença, Pedro Cornell,
Mayordomo, Artaldo de Luna, García Romeu, Eximén Pérez de Arenòs; passó la Escritura ante Miguel de
Alcoar, Notario de su Magestad.
FRAY JOAQUÍN MILLÁN RUBIO MERCEDARIO. SAN PEDRO NOLASCO.

- 1255, 30 septiembre. El día antes de las calendas de octubre. Zaragoza.


Se establece la verdad de la mercenaria Milicia, de la Real donacion que a ella hizo el Sr. Rey Don Jayme
Primero de los caftillos de Burriana y Quarte.
Don Jayme I hizo donación al Real Mercenario Orden en la Ciudad de Zaragoça en presencia de los nobles
Bernardo Guillen de Entença, Pedro Cornel majordomo de Aragón, Arnaldo de Luna, Garcias Romero, y
Eximeno Pérez de Arenós, que empieça affi:
Patet univerfis, quos Nos Iacobus Dei gratia Rex Aragonum, Majoricarum, Valentiae, comes Barchinona, Vrgelli,
Dominus Montifpefulani, Attendentes, quod or do vocatus de la Merce , per Da grat tarn die quotidie prosperatut
3 ©* pro/icit. ideo Nos, qui ejufdem Or dims Putroni, dr Fundatores fumus> volmtes tpfum bentjic its prosequt ,
& honor e, fp er ant esjirmiter quod ipfe de bono in me< itusfie fewptr procedat, per hontstam converjationem , dr
vitam laudabilem fratrum ejufdemi nec non , dr piurn opus , quod itdem en ca Caprivarum Re-> demptionem
exercent: Volentes insurer , Monasttrium } locum 3Jive Domuni Sand 1 Vincentii Valentia , in melius reformari j
Per Nos j dr nojtros, nienUtt Cr confulte ob remedium anima nostra , dr Progenitorum nostrorum , damus, &
eencedimus vobis fratri Guillelmo de Bas , Magistro, dr tratribus \am difii Or dims, regulam Beati Augusttni
obfervantibus , ac ipfi Ordini in perpetuuni pradittum Monajierium , rjr Ecclefiam , locum }stve Domum Santli
Vincentii^ cum Hospitali tbtdem adificato , cr construflo cum decima reddituum omntum% cr proventuum
nostrorum ^ilbufaria Valentia , dr cum omnibus aliis boms, mobtlibus, dr immobilibus , ad pradittum
Monasterium pertinentibus > & pertinere debentibus ,quoquo modo. f.t specialiter cum castro vocato , Castillio
de Borrian* , dr cum Castro vocato , Quartum , quod est supra Civitatem Valentiam , cum villis suit, dr omnibus
alchuariis, feu mansts ad difla Castra pertinentibus , dr cum fortitudinibus eorundem , dr cum Casts , casalibus,
col urnbar Us, vincis , hortis , hortalibus , ac terminis cultis , dr incultis, eremis, & populatis , lignis , & arboribfts
diver forum generum ,furnist molendinis, aquis, berbis, pratis, pascuis, pifeationibus , dr venationibus, montibus
termtnis, introitibus , exitibus, dr melioramentis fact is, dr faciendis, a Ccelo in aby[fumt dr fuis pertinentiis
vniversts, dr cUm omnibus etiam bominibus , dr f«minist ibi habitantibus , dr habitaturis , cu\ufcumque legis , dr
conditionis fint , vet erunt, drc. integre abfque aliqut nostri, nostrorumque retentn , drC & cum omni jure,
dominio , dr possessions, prosigue esta donation , y sinaliza con csta data : Dat, C afar august a pridie Kalendas
octobris anno Domini 1255.
Hallase dicha Real donation subsignadapor Miguel Alcoario, despachada de mandato Domini Regis pro Domino
Fratre Andrea Epifcopo Valentino , Cancellario , y recondida en el Archive del infigne Conventa de Prcdicadores
de la Ciudad de Valencia , como lo advierte el Padre Maestro Fr. Francisco Diago en la Historia desta Ciudad , y
Reyno lib.7. cap. 50. fol. 359. pag. 2. que dize averia visto en aquel Archive , y yo tengo copia dc la misma.
Centvria primera del real y militar instituto de la inclita religion de ... Manuel Marià Ribera

- #1255, 10 Octubre. Saragossa.


Prometiment, otorgat per Jaume I als homes de Fraga, de no hipotecar ni alinear la propietat, potestat, ni
cap dret seu en la vila de Fraga, retinguts quan celebrà la permuta de la dita població amb el feu que
Guillem de Montcada tenia a Lleida.
ACA, Perg. 903, duplicat, de Jaume I; i reg. 194, foli 46, íd.
Foren testimonis B. G. d´Entença, Pelegrí d´Atrosillo, G. de Puig, Ximèn P. d´Arenós i Martí Perez, justícia d
´Aragó. Ho escrigué J. de Montjuich.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
Jaime I, rey de Aragón, promete a los habitantes de Fraga no dar, vender ni enajenar su villa.
ACA. Pergs. Jaime I, núm. 903.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros convenimus et promitimus bona fide vobis, universis
hominibus de Fraga, presentibus et futuris, quod non donemus, vendamus, impignoremus seu alio quolibet modo
alienemus aliquibus personis secularibus vel religiosis potestatem, propietatem, feudum seu alia iura que penes
nos et dominium nostrum retinuimus in villa de Fraga in vendicione, alienacione seu concambio quod cum nobili
viro G. de Montecatano fecimus de dicta villa pro feudo quod habebat in civitate Ilerde, sed ipsam potestatem,
proprietatem, feudum et omnia alia iura ad dominium nostrum et heredum meorum comitum Barchinone
perpetuo retinemus. Convenimus eciam et promitimus vobis quod faciemus observari inviolabiliter ab ipso G. de
Montecatano et heredibus suis omnes donaciones, privilegia seu instrumenta que a nobis et ab antecessoribus
nostris habetis et omnes eciam foros et bonas consuetudines quas habetis vel ullo modo consuevistis. Datum
Cesarauguste, VI idus octobris anno Domini Mº. CCº. Lº. quinto. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis
Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: B. G.
de Entença. Pelegrinus de Atrossillo. G. de Podio. Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Iacobi de
Monteiudayco, qui mandato domini regis pro domino fratre A. episcopo valentino et cancellario suo, hoc scripsit
loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1255, 3 Noviembre. Saragossa.


Jaume I signa tres distints documents: un decret assenyalant els termes de com la cort de Lleida haurà de
sentenciar els plets civils, dictant al mateix temps disposicions sobre l´aptitud dels advocats d´aquella
ciutat ; un altre decret declarant convictes els causats de delictes davant la cort de Lleida que no es
presentin dins el termini de vint jorns  ; i, finalment, un manament perquè tots els veïns de Lleida, encara
que siguin de la Casa reial, paguin les imposicions de la ciutat, exceptuats únicament els que vagin en el
seguici del sobirà.
Arxiu municipal de Lleida.
Tenen per testimonis Bernat G. d´Entença, Alvar Perez, Ximèn Perez d´Arenós, Jordà de Peralta i el justícia d
´Aragó, Martí Perez. Els notaris canvien: en l´un és Jaume de Montjuich, i en els altres Miquel d´Alcoer.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
Jaime I de Aragón extiende a la ciudad de Lérida el régimen de multas vigente en la ciudad de Zaragoza.
L. AM. Ms. 1372, f. 150.
Jacobus, etc. Fidelibus suis paciariis et probis hominibus Ilerdensibus, salutem et gratiam. Sciatis nos audisse
Raymundum Petri, Tomasium de Sancto Clemente, Beltrandum de Solanellis et Bernandum de Carreteria
concives vestros; et intelleximus ea que ipsi nobis proposuerunt ex parte vestra. Unde, auditis hiis que ipsi ratione
comunitatis et universitatis Ilerdensis nobis dixerunt, vobis hec duximus concedenda, sicut sunt et observantur in
civitate Cesarauguste, et ea civitati Ilerde observabimus quandiu civitati Cesarauguste eadem observemus.
Primo igitur vobis concedimus quod de coto eo quod habebitur pro banno vel coto posito vel ponendo per vos
super extractione cultelli, nos habeamus tertiam partem, et residue due partes sint comunitatis ville, sicut est
consuetum, sive inde fiat querimonia sive non.
Item de eo similiter quod habebitur pro banno vel coto per vos posito vel ponendo super ponderibus et mensuris
panis et vini et quarumlibet aliarum rerum que consistunt in pondere et mensura.
Et super ambulando de nocte habeamus nos similiter partem tertiam et comunitas residuas duas partes.
De hiis vero que provenerint vel exierint pro banno vel coto per vos posito vel ponendo super mensuris, cequiis et
super proiciendo aquam in viis de nocte, et super accendenda candela contra illos qui ad concilium non veniunt,
nos nihil habeamus omnino, sed sicut in Cesaraugusta est, comunitati ville totum penitus applicetur, unde vobis
concedimus quod in bannis vel cotis predictorum omnium possitis pro voluntate vestra dimittere, minuere,
crescere et mutare.
Volumus etiam et concedimus quod preconizatio fiat in civitate Ilerdense sicut erat consuetum, nomine seu
mandado curie paciariorum et proborum hominum civitatis.
Datum Cesarauguste, IIIª nonas novembris, anno Domini MºCCº quinquagesimo quinto.
Signum Jacobi, etc.
Testes sunt: Bernardus G. de Entenza, Alvarus Petri de Azagra, Iordanus de Peralta, Eximenus Petri de
Arenoso, M. Petri iustitia Aragonum.
Signum Michaelis de Alchoario, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea episcopo Valentie
cancellario suo, hoc scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.

- #1255, 26 noviembre. Calatayud.


Tasa de impuestos para las ciudades del reino de Valencia con asignación de cobradores.
ACA, Reg. 8 fol. 21 v.
Anno domini MCCL quinto, VI kalendas Decembris, iactavit dominus rex has peitas in regno Valencie:
Algezira II milia solidorum. [Recipit]c Petrus
Lenda.d
Corbera MD solidos. Dominicus Eneg[izJ.e
Cullera II milia solidorum.
IGJandia III milia solidorum, in opere murorum.
Denia II milia solidorum.
Luchente Mille solidos.
Albayda Mille solidos. Raimimdus Rodrigiz.
Ontiynen Mille solidos.
Cocentania II milia solidorum.
Valencia XXX milia solidorum.
Xativa X milia solidorum. Remisit IIII milia.
Almizra D solidos.
Bemxamen D solidos.
IstIasl colligit Dominicus de Caballo, et eciam Buynol, et debet solvere viro Marie de Gerona DC solidos.
Istas colligit Iohannes de Borgia, preter Buynol:
Morella X milia solidorum. Blascho colligit IIII milia solidorum, Ferricius de Lizana IIII milia solidorum.
Peniscola II milia solidorum.
Burriana III milia solidorum. Ferrandus Garcez de Roda
Onda III milia solidorum. Ferrandus Garcez de Roda
Eslida M solidos. Tenet Gaucerandus in pignore.
Beo et Ayn D solidos.
Uxon MD solidos.
Almenar CCCC solidos.
Murvedre V milia solidorum.
Segorb MD solidorum, pro opere castri.
Liria III milia solidorum. Eymerico ballistario, CC solidos.
Buynol II milia solidorum.
Assignavit dominus rex, in redempcione exercitus Valencie, Eximino Petri de Arenoso, XIIII milia DCLXXV
solidos, VIII denarios iaccenses.
Fundations of Crusader Valencia. Robert I. Burns.

- 1256, 7 Febrero. Calatayud.


Jaume I pactà amb Alvar Perez d´Azagra que, en fer-li remesa de Calatayud amb les seves “aldeas”, Xiarc
amb els seus drets i Daroca amb el seu castell i els sarraïns (el diploma usa el mot “moros”), molins, forns,
banys, caldera, olleria, tendes i carnisseria; així com de l´honor de Terol amb les seves “aldeas” i el dret de
peatge i el lloc d´Adamuç, perquè ho tingui durant la seva vida, l´ajudarà en cas de veure´s atacat pel rei
de Castella. Com a garantia de aquesta promesa el rei posa en “fialdat” els castells de Biar i Almenar.
Alvar Perez promet d´ésser lleial vassal i ajudar al rei Jaume contra el rei Alfons
ACA, Perg. 1440 de Jaume I.
“Feyto fué esto en Calatayu septimo idus februarii anno Domini MCCL quinto. Testigos son desto Don
Gonçalvo Pereç, arciagne de Valencia, don Ferrando Diaç, Don Xemen de Tovia e Don Blascho Perez de
Taraçona”. Ho escrigué Domingo Perez, notari de Calatayud. Hi ha el signe de D. Jaume posat per l´escrivà Pere
Andreu.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- # [1256-1264]-2-19, Valencia 11
Jimeno Pérez de Arenós, lugarteniente del rey en el reino de Valencia, acoge bajo la protección regia a la
Orden Militar de Alcalá de la Selva con todas sus posesiones.
ADG, H-8, Rouleau de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, doc. nº 35. B.
Publ. R. VIRUETE, “Patrimonio Sauve-Majeure Valencia”, ARACV, 80, nº 3, pp. 207-208.
Notum sit omnibus presentibus et futuris quod nos Eximinus Petri de Arenoso, tenens locum domini regis in
regno Valencie, ex parte domini regis recipimus vos comendatorem et uniuersos et singulos fratres de Alcala
ordinis de Silua Maiori sub nostra comenda protectione et guidatico speciali cum hominibus vestris et mulieribus
christianis et sarracenis et cum omnibus rebus vestris mobilibus et inmobilibus habitis et habituris ubique
rogantes omnes presentes et futuros ad quos presens carta peruenerit, quod vos vos cum omnibus rebus vestris in
omnibus manuteneant et deffendant et non dimictant vos vel homines vestros ac omnia bona vestra vel hominum
vestrorum in aliquo ab aliquibus molestari.
Datum Valencie XI kalendas marcii.
Signum (signo) Eximini Petri de Arenoso, tenens locum domini regis in regno Valencie qui hec concedimus et
laudamus.
Testes sunt rei Blascus Eximinez, Michael Garcez miles, P[etrus] Lienda Iohannes de [Mera], Iohannes Clauiger
Signum (signo) Assensii de Spilonga notarii predicti Eximini Petri qui mandato ipsius hoc scripsit.
Sic erat signatum cum quodam magno sigillo in cera alba in pendentum sigillatum.
Roberto Viruete Erdozáin.

- #1256, 11 de marzo, Játiva.


Ximén Pérez de Arenós, lugarteniente del reino de Valencia, con autoridad de Jaime I, otorga carta
puebla a los castillos y villas de Bocairente, Agres y Mariola, para Ximén Pérez de Oris y otros 320
pobladores a fuero de Valencia.
Noverint universi quod nos, dompnus Eximinus Petri de Arenoso, tenenslocum domini regis in Regno Valentie,
ex parte autoritate et mandato ipsius, damus, concedimus et confirmamus vobis, Eximinus Petri d´Oris, Gorgoris
de Calatayu,...
Los citados con Oris son: Gorgonio de Calatayud, Jaime de Don, Pedro Milia, Lope Sancho de Sperandeo y
Arnaldo Dalcoaç.
“Actum est hoc in Xative, V idus marcii, anno Domini ab Incarnacionis M. CC. LV.”.
A.R.V. Enajenaciones del Real Patrimonio, lib. 4, fol. 241 vº. Real, 614, fols. 236.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
http://books.google.com/books?id=5nkLAAAAIAAJ&pg=PA89&dq=AREN%C3%93S&lr=&hl=es#PPA89,M1
Colección de documentos inéditos para la historia de España, Doc. XXVIII.

- #1256, 17 Marzo. Xàtiva.


Eximén Péres d´Arenós otorga carta de poblament al veïns d´Alcoi.
Perdut. S´hi trobava a l´Arxiu Municipal d´Alcoi
Va donar aquest document a Alcoi, encomanant al seu alcait Joan Garcés, i a Bernat Çavall, Bernat Colom i
Guillem d´Ortoneda que feren el repartiment de terres i cases del terme a la gent que els pareguera millor i fins el
nombre que considerarent adient, donacions que foren confirmades pel mateix rei Jaume I el 29 de desembre
següent quan s´hi trobava a Biar.
Cartes de poblament medievals valencianes, Valencia 1991, doc. 110, Enric Guinot Rodríguez

- #1256, juny 15. Zaragoza


Jaume I regula el sistema d'elecció del çalmedina anual de la ciutat de Zaragoza així com les seues
competències.
Arxiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reials, nº R-22. Pergamí original. ACA. Pergs. Jaime I, núm. 1449.
Copia. ACA. Cartas reales, 74. Copia.
[CANELLAS, nº 82]. Transcripció efectuada el 10-IX-2007 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros concedimus vobis probis hominibus et universitati
Cesarauguste et statuimus in perpetuum, quod semper annuatim in festo sancte Marie mediantis augusti, eligatis
çalmedinam in civitate Cesarauguste, in hunc modum, videlicet quod in die predicte festivitatis sancte Marie
proximo future, jurati vestri Cesarauguste jactent vel ponant hoc annum tantum, sortes super omnes collationes
sive parrochias Cesarauguste.
Et homines collationis eiusdem super qua sors ceciderit seu evenerit, eligant inter se et de se ipsis sex homines de
maioribus et sufficientioribus dicte parrochie, qui sex homines presententur personaliter nobis vel per litteras
juratorum seu concilii Cesarauguste, si in regno Aragonum fuerimus presentes, vel in presentia illius qui dictum
regnum pro nobis gubernaverit sive tenuerit si extra regnum fuerimus constituti.
Et nos vel ille qui locum nostrum in eodem regno tenuerit, seu idem regnum gubernaverit, eligamus unum de
ipsis sex hominibus nobis personaliter vel per litteras juratorum seu concilii Cesarauguste presentatis pro
çalmedina Cesarauguste.
Et ille judicet et diffiniat ac determinet omnes causas ab ipso festo sancte Marie mediantis augusti usque ad unum
annum continue completum in domo sua, vel in loco quem ad hoc totum concilium Cesarauguste vel maior pars
dixerit eligendum.
Finito vero anno presenti, quelibet parrochia eiusdem civitatis eligat duos homines de se ipsis qui postea jactent
seu ponant sortes super omnibus aliis parrochiis eiusdem civitatis, exclusa illa de qua iam assumptus fuerit
çalmedina.
Et sic anno quolibet observetur, donec de omnibus parrochiis anno quolibet per electionem huiusmodi assumptus
fuerit çalmedina.
Finitus autem omnibus parrochiis, revertatur electio predicte çalmedine ad duos homines cuiuslibet parrochie
prout superius continetur, qui jactent seu ponant sortes super una de parrochiis antedictis.
De qua sex homines nobis vel locum nostrum tenenti in regno Aragonum presententur iuxta formam superius
comprehensam; et sic anno quolibet observetur in perpetuum.
Qui vero in çalmedinam totaliter ut superius dictum est electus et approbatus fuerit, iuret in pleno concilio
Cesarauguste, sub hac forma:
"Ego, talis, juro per Deum et per hec sacro sancta evangelia et per crucem Domini coram me posita, quod toto
tempore mei regiminis justiciam fideliter exercebo, et ab aliquo qui causam habeat vel spectet habere coram me
pro facienda justicia vel non facienda, nichil penitus recipiam, nec aliquid servicium, promissionem vel pactum,
nec machinationem seu fraudem aliquam adhibebo, ut recipiam aliquid ante causam nec in processu cause, nec
postquam causa fuerit terminata, nisi tamen illa jura qui çalmedina Cesarauguste antiquitus recipere consuevit,
nec definam facere justiciam odio vel timore, precio vel amore, nec dabo consilium palam vel occulte alicui
partium que causam habeat vel spectet habere coram me, quomodo causa regatur, nec dicam nec consulam nec
dici vel consuli faciam alicui partium quod serviat alcaydo curie vel domino. Et ex quo sedero pro tribunali non
surgam ad consilium cum aliqua partium quarum causa coram me tractetur, nisi ad consilium super sententiis
ferendis vel negociis dirigendis seu dirimendis, aut etiam componendis."
Cum vero sic electus fuerit et juraverit, personaliter judicet et diffiniat omnes causas si sanus et presens fuerit in
civitate Cesarauguste, et non liceat ei alii committere. Si vero in civitate non fuerit, vel infirmitate detentus fuerit,
possit alii committere locum suum, qui sub predicta forma juret omnia predicta et singula fideliter exercere,
donec idem çalmedina possit personaliter interesse.
Volumus etiam et mandamus quod ille qui pro tempore fuerit çalmedina, judicet et determinet omnes causas
quousque illi sex, qui presentandi sunt nobis vel tenenti locum nostrum in regno Aragonum fuerint presentati, et
per nos vel ipsum tenentem locum nostrum unus fuerit approbatus.
Ceterum si infra annum sui regiminis dictum çalmedinam mori contigerit de illi sex, qui nobis ut superius dictum
est presentati fuerint, per nos vel illum qui locum nostrum tenuerit unus approbetur, qui per illum annum
quousque completus fuerit çalmedina existat, qui juret et judicet per omnia ut superius continetur.
Datum Cesarauguste, XVII kalendas julii anno Domini Mº. CCº. quinquagesimo sexto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispessulani.
Testes sunt: [1ª col.] Eximinus Petri de Arenoso. [2ª col. B. Guillermi de Entença. G. Petri archidiaconus
Valentie. [3ª col.] Eximinus de Urreya, B. de Ahones.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea episcopo valentino,
cancellario suo, hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1256, 16 Junio. Saragossa.


Jaume I donà privilegi als prohoms i universitat de la mateixa Saragossa per a fer elecció, el 15 d´agost de
cada any, del zavalmedina, i disposant la forma d´efectuar-la.
ACA, Perg. 1449 de Jaume I.
Després del monarca signaren Ximén Perez d´Arenós, Bernat G. d´Entença, G. Perez, ardiaca de València, i
Ximén d´Urrea. Miquel d´Alcoer ho escrigué per ordre de frare Andreu, bisbe de València i canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1256, 26 Junio. Calatayud.


Jaume I confirmà la franquesa que el seu pare, el rei Pere I, otorgà als Hospitalers, en novembre de 1211,
per als habitants de la Torre de la Junca, prop de Molina, que quedaven exempts de tot peatge, lleuda i
tota altra imposició; a ço que D. Jaume afegí la franquesa del vi que comprarien en Aragó i portarien per a llur
consum a l´esmentat lloc. Foren testimonis Gil Garcés d´Azagra, G. de Castellnou, Berenguer de Cardona,
Ximén Perez d´Arenós i el justícia Martí Perez. Ho escrigué Jaume de Montjuich.
ACA, Reg. 194, foli 195.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1256, 5 julio. Tarazona


Jaume I ordena al consell municipal de Huesca que la percepció de les exaccions reials es facen d'acord
amb la riquesa dels contribuents
B/ Arxiu Municipal de Huesca. Concejo. C/ Ibidem. Libro de Privilegios 2, f. 42. En mal estat
Transcripció a partir de l'edició de CARLOS LALIENA CORBERA. Documentos municipales de Huesca
(1100-1350). Huesca 1988, pp. 45-46, document 23

Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros statuimus et concedimus vobis toti universitati civitatis
Oscensis et vestris successoribus in perpetuum quod de cetero omnes collecte que fient in civitate Oscensis tam
super redemptionibus exercituum quam super quibuslibet aliis exaccionibus regalibus et vicinalibus colligentur et
leventur per solidum et per libram et non aliquo alio modo et quod omnes jurati seut (sic) alii officiales qui sunt
vicini seu habitatores Osce qui de nostro servitio sive signo fuerint, ponant et mittant et ponere ac mittere
teneantur in omnibus predictis collectis partem eorum per solidum et per libram sicut alii vicini sive cives
eiusdem civitatis.
Mandantes firmiter juratis et omnibus officialibus, probis hominibus ac toti concilio civitatis predicte,
presentibus et futuris, quod hoc statutum et constitucionem nostram firmam habeant et in perpetuum observent et
faciant ab omnibus inviolabiliter observare et contra non veniant nec aliquem venire permitant aliquo modo vel
aliqua racione, non obstantibus aliquibus privilegiis seu litteris contra hoc statutum et concessionem nostram a
nostra curia emanatis seu etiam emanandis.
Quicumque autem contra hoc statutum sive concessionem nostram venire attemptaverit iram et
indignacionem nostram et penam ad arbitrium nostrum sine remedio aliquo se noverit incursurum.
Datum Tirasone, IIIº nonas julii, anno Domini millesimo CCº Lº sexto. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis
Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Garçias Romei, Egidius Garcez de Açagra, Egidius de Rada, Sanccius de Antillone, Eximinus de
Urrea, Eximinus Petri de Arenoso, Eximinus de Navascos, Michaeli Petri, Justicia Aragonum.
Sig+num Jacobi de Monteiudayco, qui mandato domini regis pro domino fratre A. episcopo Valencie,
cancellario suo, hoc scripsit loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000969

- #1256, juliol 26. València


Jaume I atorga carta de guiatge als veïns de Sogorb, per tots els estats de la corona
Arxiu del Regne de València. València. Pergamins en dipósit. Caixa 17, nº 31. Original
[Huici-Cabanes, 1978, nº 715] - Garcia Edo, Vicent. Segorbe en el siglo XIII. 1987, p. 91. Transcripció revisada
en abril 2006
Noverint universi, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; recipimus et constituimus in nostra proteccione, custodia, comenda, et in
nostro guidatico speciali vobis, fideles meos universos et singulos homines et feminas de Sogorbio, presentes et
futuros, cum omnibus bonis vestris mobilibus et inmobilibus, habitis et habendis, in eundo, stando ac redeundo
per omnia loca regnorum et terrarum et dominacionis nostre, per terram videlicet mare, stagnum et quamlibet
aquam dulcem.
[Ita quod] nullus de nostri gracia vel amori confidens, sit ausus vos vel aliquem vestrum, nec aliqua bona vestra
in aliquo loco dominacionis nostre invadere, capere, retinere, marchare, offendere, gravare vel pignorare, culpa
crimine vel debito alieno, nisi principales debitores vel fideiussores fueritis [mani]festi, nec in hiis etiam casibus
nisi in vobis prius inventa fuerit fatica de directo.
Mandantes firmiter tenentibus locum nostrum, alcaydis, justiciis, juratis, baiulis et universis aliis officialibus et
subditis nostris, presentibus et futuris, quod hoc guidaticum nostrum firmum habeant et observent, et faciant ab
omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem venire contra permitant, aliquo modo vel
aliqua racione; vobis tamen facientibus querelantibus de vobis justicie complementum.
Quicumque autem contra hoc guidaticum nostrum venire attemptaverit, iram et indignationem nostram et penan
quingentorum morabatinorum se noverint incursurum, dampno illato vibos primitus plenarie restituto.
Datum Valencie VIIº kalendas augusti anno Domini millesimo CCº Lº sexto.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Eximinus de Urrea. [2ª col.] Sanccius de Antillone, Ato de Focibus. [3ª col.] Eximinus
Petri de Arenoso, Michel de Lesu. Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini Regis, pro domino
fratre A. episcopo Valencie, cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1256, 2 agost. València


Jaume I confirma les franqueses i privilegis de la ciutat i regne de Mallorca
Arxiu del Regne de Mallorca, Llibre de Privilegis i Franqueses confeccionat en 1334 per Romeu dez Poal, f. 25r
[Huici-Cabanes, 1978, nº 717]. Revisada la transcripció el 10-VI-2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus, approbamus, et in omnibus et per
omnia penitus et perpetuo confirmamus vobis universis militibus, civibus, et populatoribus civitatis et totius regni
Maioricarum, omnes libertates et franchitates a nobis vobis olim concessas, prout in privilegiis sive instrumentis
que inde vos a nobis habetis melius, et plenius continetur.
Data Valentie, quarto nonas augusti anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo sexto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Eximinus de Urrea, Eximinus P. de Arenos, Blaschus de Alaone, S. de Antellone, Brt. de
Castelleto.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis pro fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo
hec scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1257, 14 enero. XIX kalendas februarii. Barcelona.


Real cédula de don Jyme primero, en que concede à la Ciudad de Barcelona la facultad de elegir
anualmente ocho Conselleres , o Consiliarios Municipales , y un Ayuntamiento de doscientos Prohombres
o Jurados.
In Lib. II vermilio. fol. 100. A. M. B.
Noverint Vniversi : Quod Nos Jacobus , Dei gratia , Rex Aragonum , Majoricarum & Valentíae , Comes
Barchinona; & Urgelli , & Dominus Montispesullani : Volentes circa regimen Civitatis Barchinonae provisionem
debitam adhibere , & statu m ejusdem Civitatis in melius reformare ; per Nos & nostros successores concedimus
vobis universis Probis-hominibus Barchinona; & vestras Universitati , quod habeatis & liceat vobis habere octo
Probos-homines de Civitate Consiliarios Vicarii , qui in prassentia Vicarii ipsius & aliorum Proborum-hominum
jurent tenere secretum quod inter eos fuerit dictum , & consulere Vicarium bene & legaliter ad fidelitatem
nostram & nostrorum , & communem utilitatem Civitatis quandocumque & quotienscumque ab ipso Vicario
fuerint requisiti , & quod pretio , precibus , timoré , vel amore non consulent Vicarium nisi secundum quod
melius vel utilius juxta eorum bonam conscientiam eis videbitur expediré ; & quod qualibct septimana in die
sabbati congregabunt se in aliquo loco ad hoc assignato per se sine monitione Vicarii , & ibi inter se cum Vicario
habeant collationem & tractatum de iis quae in ipsa septimana in Civitate vel Curia îuerint eesta , & Vicarius
coram consilio retractet ea qua: fuerint rationabilitcr retractanda , & reformet , procuret , tractet , & ordinet ea
quas ad fidelitatem nostram & publicam utilitatem fuerint ordinanda vel tractanda : & ipsi octo cum fuerint jurati
eligant simul cum Vicario nostro ducentos Probos-homines de Civitate , qui in prœsentia dictorum octo & posse
Vicarii jurabunt tenere secretum & ¡uvarc Vicarium & dictos Consiliarios , & venire ad ipsum Vicarium omnes
vel eorum pars quando per ipsum Vicarium & Consiliarios fuerint demandati. Et isti octo Consiliarii teneantur
istud onus sustinere per unum annum ; & va. fine anni , scilicet in die Apparitionis Domini, teneantur alios octo
Consiliarios eligere , qui cum fuerint electi & jurati , simul cum Vicario nostro eligant alios ducentos Probos-
homines de Civitate secundum formam superius comprehensam , & sic fiat de ceteris quolibet anno ; & ill i qui
fuerint electi teneantur jurare & dictum onus suscipere modo superius comprehenso. Quod si faceré noluerint ,
per nostrum Vicarium compellantur. Si verô contingeret quod unus vel plures de diclis ocb Consiliariis , vel de
dictis ducentis decederet vel esset absens , vel detineretur infirmitate ; ceteri qui remanerent locum ejus vel eorum
teneant & observent.
Volumus autem quod Vicarius noster stet consilns dictorum octo Consiliariorum , & quod eorum consilio
irrequisito non congreget parlamentum. Sunt autem Consiliarii hujus presentís anni:Poncius de Alesto , G.
Monader , Berengarius Adarro , F. de Manresa , P. de Villa caulium , Berengarius Boneti , R. Romei & G.
Burgesii. Prasdictam autem ordinationem quamdiu Nobis & nostris succesoribus placuerit volumus durare.
Datum ВагсЫпопж XIX Kalendas Februarii , anno Domini millesimo ducentésimo quinquagesimo séptimo. Я
Sigfnum Jacobi , Dei gratia , Regis Aragonum , Majoricarum & Valentía; , Comitis Barchinonas & Urgelli , &
Domini Montispessullani.
Testes sunt P. de Montcatho , G. de Cervilione , Eximinus Petri de Arenoso , Bernardus de Santaeugenia ,
Berengarius de Angularia. =q Sigf num Michaelis de Alcoario , qui mandato Domini Regis , pro Domino fratrc
Andrea Episcopo Valentía: Canceüario suo , Ьжс scribi fecit, loco , die & anno prefixis.
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.
http://books.google.com/books?
pg=PA23&dq=arenos+anno&id=Bnqu9gxqwXIC&hl=es#v=onepage&q=arenoso&f=false

- #1257, 23 enero. X kalendas februarii.


Un molino en el término de Barrachina, en el río de Cosa, que le hizo Jimeno Pérez de Arenós.
ACA Reg. 9, fol. 16.
Datum Dertuse, Xº kalendas februarii, anno Domini M CC L VII.
Referencias a Teruel y su província en los documentos de Jaime I el Conquistador

- *1257, 13 abril.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 24
Anno Domini Mº CCº Lº septimo, die veneris post festum Pascatis Resurreccionis Domini, extraxit Petrus de
Capellades, de mandato domini regis, de monasterio Sexene in presentia dicte priorisse dicti monasterii et Petri
de Juneda, scriptoris domine priorisse, quatuor cartas de Ceyt Abuceyt scriptas de scriptura christianica in
pergemeno et unum translatum et duas cartas papiri scriptas de scriptura sarracenica, et quamdam cartam debiti
quod comes Urgellensis debebat dicto domino regi.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA

- 1257, 23 mayo, Lleida.


Jaume I obté de Ximén de Focesdeclaració de haber rebut de Joan Deça 1000 morabatins que aquest
satisfeu en nom del rei, procedents del peatge de Campfranc i de les peites i cenes de “merindad” de Jaca.
ACA, Perg. 1477, de Jaume I.
Figuren per testimonis Gonzalbo Pérez, ardiaca de Valéncia; Blasc Pérez d´Açlor i son germá Sans Pérez d
´Açlor. 10 calendas de juny de MCCLVII
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1.257, 28 de mayo.
El insigne bienhechor del monasterio, don Jimeno Pérez de Árenos, fundó en el altar mayor de la iglesia un
beneficio bajo la advocación de santa Clara y santa Isabel, donando para ello a las monjas sus casas y
huertos, sitos en "los alfondechs", en el distrito de Roteros . Jimeno Pérez de Árenos concede al monasterio
de Santa Isabel, de la ciudad de Valencia, diversas posesiones sitas en el lugar de Roteros, para que,
después de su muerte, se instituya un beneficio por su alma y las de sus familiares.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.274, núm. 1.
Noverint universi quod nos dompnus Eximinus Petri de Arenoso, bono animo ac spontanea volúntate, per nos et
nostros omnes successores, modo et imperpetuum, cum hoc publico instrumento, propter remedium anime nostre
et parentum nostrorum, damus ac concedimus consulte et ex certa scientia, atque post nostrum obitum
assignamus domino Deo et beate Marie Virgini, matri sue, et monasterio Sánete Elisabeth, ordinis minoritarum,
ad honorem Dei iuxta muros civitatis' Valencie constructo et edifficato, et specialiter vobis domne Francische,
abbatisse, et universis sororibus monasterii supradicti presentibus et futuris, et toti conventui monasterii dicti,
totum illud fundichum nostrum, domos et operatoria omnia ibi facta ac constructa et ulterius construendi in eo
fundico vel etiam extra illud, et universa corralia dicti fundici cum omnibus pertinentiis suis et totum censúale,
cum omni iure emphiteotico quod ibi in dicto fundico, intus et extra, circa ipsum pereipimus et habemus aut
pereipere debemus ibidem et in loco qui dicitur Roteros, iuxta civitatem Valencie sito, tarn in domibus
quibuslibet atque ortis.
Item damus domino Deo atque offerimus eadem racione et vobis domne abbatisse predicte et monasterio dicto,
post nostrum obitum, et universis sororibus eius et conventui et successoribus vestris, ortum nostrum quern ante
locum dictum de Roteros habemus et possidemus, cum omnibus pertinentiis suis. Quod quidem fundichum et
operatoria conffrontant, ex una parte, in via publica que dicitur de Mizlata; et de alia parte, in alia via publica que
est inter cequiam de Roteros et operatoria quedam antedicte donacionis; et de alia parte, in via publica morerie; et
de alia parte, in orto Johannis de Borgia. Ortus vero predictus affrontât, ex una parte, in orto Johannis de Borgia;
de alia parte, in camino publico de Chilvella; de alia parte, in via morarie qua inceditur ad ortum Jauffredi
domine regine; de alia parte, in fundico predicto. Predictum itaque fundichum atque domos omnes eiusdem et
operatoria et corralia universa predicta et totum censúale predictum, pariter cum toto iure emphiteotico atque
ortum ut superius sunt confrontata, vobis domne Francische, abbatisse predicte, et conventus et universis
sororibus dicte monasterii sive domus, ob reverentiam et honorem Dei omnipotentis, et ob remedium anime
nostre et parentum nostrorum, damus, concedimus atque perpetuo assignamus post nostrum obitum ut dictum est,
cum omnibus pertinentiis suis et cum suis iuribus universis et terminis et affrontationibus suis nobis nunc
pertinentibus vel pertinere debentibus aliqua ratione et iure, ad habendum, tenendum, possidendum et pacifice ac
quiete expletandum et etiam percipiendum et colligendum; et sie de posse nostrum et iure et dominio nostra et
nostrorum, antedicta omnia universa et singula extrahimus penitus et liberamus, et in vestrum et vestrorum ius,
dominium et posse vestri tradimus et transferimus nunc et imperpetuum, et in plenam possessionem et ius
vestrum ut titulo donationis perfecte, franche et libere, per vos et universos successores vestros, pacifice et
plenarie possidenda, cum omnibus melioramentis nunc factis et de cetero per vos faciendis, cum domibus, plateis,
parietibus, cooperantis, arboribus atque cequiis, introitibus et exitibus, iuribus, voeibus, actionibus realibus et
personalibus nobis ibidem competentibus et competituris, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum et
vestrorum comodum et perpetim salvamentum, sub tali tarnen conditione ac modo vobis, dicte abbatisse et
conventui vestro et dicti monasterii, damus et offerimus atque ut supradictum est assignamus donatione perfecta
omnia antedicta, specialiter et expressa, ut vos semper teneamini in dicto monasterio vestro tenere unum
presbiterum sive sacerdotem bene paratum in indumentis et libris et aliis neccesariis ut per sollempnibus
ornamentis missarum,. qui missas celebret unaquaque die ac sacrifficet pro anima nostra et parentum nostrorum.
Et ea bona dicta nunquam venderé sive alienare vos vel successores vestri non possitis aliqua ratione vel modo,
immo semper teneat monasterium vestrum et quicumque illud tenuerit dicta bona tamquam propria dicti
monasterii et eidem apropriata absque aliqua diminutione eorum ad sustentationem dicti sacerdotis et ad
provisionem sibi faciendam, in victu et vestitu et aliis necessariis suis et ornamentis sacerdotalibus atque libris.
Quod quidem omnia bona predicta vobis per nos data et tradita et post nostrum obitum per vos percipienda et
habenda, promittimus vobis et vestris successoribus semper salvare et faceré, habere, tenere et pacifice possidere
absque dolo et fraude atque alio ingenio ad bonum forum et consuetudinem valentinam. Obligantes ad hec, vobis
et conventui ac monasterio antedicto, nos et omnia bona nostra habita et habenda, ubique verum si contingeret vel
aliter oporteret vos tenere quandocumque quemlibet alium presbiterum in monasterio vestro; ipse presbiter, dum
ibi sit teneatur, dominum Ihesum Christum rogare et beatam Virginem, matrem eius, et omnes sanctos eorum, pro
anima nostra et parentum nostrorum et specialem faceré commemorationem intrinsecus dum missas celebraverit
in monasterio dicto. Ad hec autem vos, dicta domna Francischa, abbatissa monasterii dicti, et totus conventus
eiusdem, refferentes gracias domino Ihesu Christo et béate Virgini, marri eius, ex dono predicto vobis facto per
nos, domnum Eximenum Petri de Arenoso predictum, promittimus bona fide vobis et successoribus vestris,
perpetuo, unum presbiterum sive sacerdotem tenere in dicto monasterio vestro bene paratum in indumentis et
libris et aliis neccessariis suis victus in dicto monasterio atque extra, qui semper teneatur diebus singulis omni
tempore missas celebrare et sacrificare in eo monasterio pro anima nostra et parentum nostrorum, et
providebimus in neccessariis sui victus pro ut decuerit eum et dare ei karitatem sive solidatam competentem de
bonis et reditibus antedictorum bonorum vobis et monasterio vestro, datorum et assignatorum ad provisionem et
sustentationem eiusdem, ut superius in presentí instrumento est expresius declaratum. Obligantes ad hec nos et
nostras successores et'omnia bona dicti monasterii nostri habita et habenda ubique.
Data Valencie, Vº kalendas iunii, anno Domini millessimo CCº. quinquagesimo séptimo.
Sig (signo) num dompni Eximini Petri de Arenoso predicti, qui hoc firmamus et concedimus.
Sig (signo) num domne Francische, abbatisse predicti monasterii Sáncte Elisabeth, qui hec firmamus et
concedimus.
Testes sunt ad hec vocati et rogati: Johannes Martiniz de Heredia. Jacobus de Albalath. Bernardus de Plana,
iurisperitus. Magister Guillermus de Arbea, canonicus valentinus. Petrus Sancii. Johannes de Uno Castro.
Sig (signo) num Guillermi Arberti, publici notarii Valentie, qui hec scripsit de notulis Guillermi de Jacca, notarii
Valentie quondam, mandato Arnaldi de Jacca, filii eiusdem Guillermi et notario Valentie,
loco, die et anno prefixis.
Sig (signo) num Arnaldi de Jacca, publici notarii Valentie, qui hoc presens instrumentum fecit scribi et extrahi a
Guillermo Arberti, notario Valentie supradicto, de notulis Guillermi de Jacca, notarii Valentie quondam patris
sui, loco, die et anno prefixis.
Signum (signo) Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et
domni Montispesulani, qui predicta omnia laudamus, concedimus et confirmamus imperpetuum.
Appositum hie de mandato ipsius domini regis per manum Simonis de Sancto Felicio, scriptoris sui in Valentía,
nono kalendas aprilis, anno Domini millessimo ducentésimo sexagésimo nono.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- *1257, 20 de julio, Teruel:


Confirmación a la orden de Santiago de la donación de los castillos de Orcheta y Torres, que le hizo Zeit
Abuceit, cediéndole la cuarta parte de ellos, que debía corresponderle a la muerte del rey moro.
“Datum apud Turolium, tercio decimo Kalendas augusti. Anno Domini millesimo ducentécimo quinquagesimo
séptimo”.
A.R.V. Real, nº 614, fol. 39.- A.C.A. reg. 10, fol. 77.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

Jaume I confirma a l'orde de Santiago la donació d'Orxeta i Torres, que els havia fet Abu Said
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial, 614, f. 39r. Còpia simple del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis, venerabili
Pelagio Petri, magistro ordinis Sancte Jacobi et dicti ordini imperpetuum, donacionem quam Ceyt Abu Zeyt fecit
vobis de castro de Urcheta et de castro de Torres, que sunt in regno Valencie, prout in instrumento donacionis
quam inde vobis fecit ipse Ceyt Abuzeyt melius et plenius continetur.
Dantes et concedentes per nos et omnes nostros vobis dicto magistro et successoribus vestris et dicto ordini
imperpetuum, illam quartam partem quam nos de predictis castris et eorum pertinentiis, post obitum dicti Ceyt
Abuzeyt habere debebamus; et omnia iura, voces et acciones, reales et personales, que in ipsis castris et terminis
et pertinenciis ipsorum habemus, vel habere debemus, quolibet modo vel qualibet racione.
Volentes et concedentes quod dicta castra cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et cum omnibus hominibus
et feminis ibi habitantibus et habitaturis, habeatis de cetero vos et successores vestri et ordo memoratus
imperpetuum, pleno iure, integre et sine omni retencione, per hereditatem propriam, francham et liberam, et sicut
ad utilitatem et salvamentum vestrum et successorum vestrorum et dicti ordinis melius et firmius posset dici vel
intelligi ullo modo, ad omnes vestras voluntates et successorum vestrorum et dicti ordinis, cui et quibus volueritis
libere perpetuo faciendas.
Datum apud Turolium terciodecimo kalendas augusti, anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo
septimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Alvarus Petri de Açagra. [2ª col.] Petrus de Montecatheno. Jordanus de Peralata. [3ª col.] S.
de Antilione. Jacbertus de Castronovo.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis pro domino frater A., episcopo Valencie cancellario suo, hec
scripsit loco die et anno prefixis.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1257, 23 Julio. Montreal (Monreal del Campo).


Jaume I celebrá una permuta amb Sans Fernandez d´Azagra, en virtut de la qual li cedeix Vilafeliche a
canvi de Penyalba i Torre los Arcos amb les salines.
AHN, Capbreu del monestir de Piedra, foli 182.
Datum apud Montem regalem X calendas augusti anno Domini MCCL septimo.
Ho autoritzá Miquel d´Alcoer, i ho testimoniaren Ximén de Foces, Pere de Montcada, Sans d´Antillon, Jordà de
Peralta i Ximén Perez d´Arenós.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- *1257, 28 julio.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 24
Mense iulii, era Mª CCª LXXXXª Vª, Vº kalendas augusti, portavit frater Iohannes Petri comendator Sexene duo
instrumenta super coniugio Ferrandi Sancii et Elvire filie dompni Egidii Darrada, et tria instrumenta de Zeyt
Abuçeyt de composicione ipsius et domini regis.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA

- 1257, 8 agosto. Lérida


Jaime I da poder al Justicia de Aragón Martín Pérez y a don Rodrigo Pérez de Tarazona para que
procedan a la indemnización de cualquier daño realizado en el territorio del reino de Aragón a los
castellanos. Así mismo, Jimeno de Tovía y Gonzalo López de Pomar serán los encargados de enmendar los
daños producidos contra los intereses castellanos en las tierras de Mallorca, Valencia, Barcelona, Urgel y
Montpellier.
Real Cancillería. Registros Reg. 10, f. 6r.
Carta concessionis super enmendis faciendis inter Aragon et Castellam.
Conosçuda cosa sea a todos quantos esta carta vieren. Como nos don Jaime por la gracia de Dios rey d’Aragon et
de Mayorquas et de Valencia, conde de Barcelona et de Urgel et senyor de Montpesler. Otorgamos a vos don
Alfonso por esta misma gracia rey de Castella, de Tholedo, de Leon, de Gallicia, de Sevilla, de Cordova, de
Murcia et de Jahen, de fazer enmendar e endreçar todos los tuertos e totos los dannos e totas las peyndras que
fueron fechas del seynorig de los regnos de Aragon, de Malorgas e de Valencia, del condado de Barçelona e del
condado de Urgel e del seynnorio de Montpesler a la vuestra terra e al vuestro sennorio depues que vos
congnostes assi como dizen las cartas que fueron fechas entre nos e vos en Soria, sacado ende lo del regno de
Murçia que debe seer emendado e endreçado depues que vos lo ganastes fata agora, assi como dizen las cartas
que son entre nos e vos que fueron fechas en la cerca de Biat. E sobre todas estas cosas damos poder a don
Martin Perez justicia de Aragon e a don Rodrigo Perez de Tarasçona o a aquelos que nos dieremos poder en su
logar con nuestra carta abierta, de fazer las emendas por todo nuestro seynnorio del regno de Aragon. E otrossi,
damos poder a don Exemen de Tovia e a don Gonzalvo Lopez de Pomar o a aquellos que nos dieremos poder en
su logar con nuestra carta abierta, de fazer e complir las emendas por todo el nuestro seynnorio de los regnos de
Mayorgas e de Valencia e de los condados de Barçalona e de Urgel e del seynnorio de Montpesler segund que
dizen las cartas abiertas que vos enbiamos con Roy Diaz vuestro escribano E otrossi que estos sobredichos que
reciban las emiendas de la vuestra parte por todo el vuestro seynnorio e por toda la vuestra terra. Dada en Lerida,
VI idus augusti, anno Domini Mº CCº Lº septimo.
Fondos documentales sobre el Justicia de Aragón en el Archivo Real de Barcelona. María Luz Rodrigo Estevan

- 1257, 10 agosto. Lerida.


ACA. Reg. 10, fol. 7v. MF: 12.
Iacobus etc. fidelibus suis, probis hominibus et toti universitati Dertuse, salutem et graciam. Noveritis nos ex
parte venerabilium magistri Hospitalis, abbatis et conventus de Benifasçano, commendatoris Templi Dertusie,
necnon et aliorum quorundam, graves querimonias multocies accepisse quod aliqui de civibus et vicinis vestris
eisdem et rebus suis dampna gravia nequiter intulerunt. Cum itaque nolimus, ut iustum est, quod dicta maleficia
impunita remaneant, mittimus ad vos dilectos nostras Raimundum de Uliolab canonicum ilerdensem scriptorem
nostrum, et Michaelem de Montetornesio civem ilerdensem iurisperitum, qui de meritis huius cause diligenter
cognoscant et inquirant fideliter veritatem.
Quare mandamus vobis firmiter et districte quatenus eisdem circa execucionem dicti negocii prebeatis consilium
et iuvamen quandocumque et quocienscumque ab eisdem fueritis requisiti, ita in hoc facto vos habentes et ita
sollicite quod de fidelitate vestra possimus nos merito commendare et ne manus nostras in defectu vestri ad alia
graviora extendere nos oporteat.
Datum Ilerde, IIII idus Augusti, [anno domini MCCLVII].
Fundations of Crusader Valencia. Robert I. Burns.
- *1257, 13 agosto, Teruel:
Confirmación de la donación y venta hechas por Zeit Abuceit a D. Pelayo Pérez, Maestre de la Orden de
Santiago, de los castillos que tenía en tierras de Aragón y que eran los de Tibi, Orcheta y Torres, por el
precio de 15.000 maravedies de oro.
A.H.N. Co. Or. Leg. 4322.- A.R.V. Libro Negro, 614, fol. 39.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- #1257, 10 octubre. Lérida.


ACA, Reg. 10, fol. 10v.
Pateat univesis quod nos Iacobus etc. Per nos et nostros laudamos, concedimus, et confirmamus vobis Berengario
Dalmacii civi Valencie et vestris in perpetuum illam donacionem et atabilimentum quod Eximinus Petri de
Arenoso, tenens locum nostrum in regno Valencie, de quadam tabula, quam olim Dominicus de Agde campsor
Valencie habebat in cambio ipsius civitatis Valencie, vobis fecit ad censum duorum morabatinorum
alfonsinorum, prout in instrumento inde confecto lacius et plenius continetur. Mandates, etc.
Datum Ilerde, VI idus Octobris, anno domini MCCLVII.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J.

- #1257, 10 Noviembre. Barcelona.


Jaume I concedí als Hospitalers que els vassalls de l´ordre del lloc de Cervera, del regne de València,
podien comprar sal en l´almudí de Penyíscola pagant solament 2 diners de la mesura de Tortosa.
AHN, Diplomas de Montesa.
Ho testimoniaren R. de Cardona, Pere de Berga, G. de Rocafull, Ximén de Foces i Ximén Perez d´Arenós; i ho
escrigué Miquel d´Alcoer, pel bisbe canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

-1257, 10 de noviembre.
Jaime I de Aragón, a ruegos de frey Geraldo Amigó, castellano de Amposta. Concede a los habitantes de
Cervera, en el Reino de Valencia, que puedan tomar la sal del Almudín de Peñíscola a cierto precio.
Nº 116-17. A.H.N. Pergamino Original. Carpeta 482, r. 111. Copia del siglo XVIII. Carpeta 482, r. 112.
Noverint universi quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, ob gratiam et preces venerabili et dilecto nostro fratri Geraldi Amici,
Castellani Emposte, per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis universis hominibus Castri de Cervaria et
terminorum eius presentibus et futuris imperpetuum, quod cum vos et quilibet vestrum sal emere volueritis in
Almudino nostro Peniscole habeatis mensuram eiusdem loci pro duobus denariis magis quam mesuram valeat in
civitate Dertuse, facta computatione et proportione de mensura ad mensuram, et de moneta ad monetam
predictorum locorum firmiter ac perpetuo statuentes quodquicumque almudinum predictum salis Peniscole pro
nobisvel pro nostrisaut pro qualibet alia persona tenuerit, donet et tradat vobis ibi mensuram salis pro pretio iam
dicto, iuxta formam superius comprehensam, et contra non veniat, nec aliquem venire permittat aliquo modo vel
aliqua ratione. Datum Barchinone idus novembris. Anno Domini Millesimo ducentesimo quinquagesimo
septimo. Signum Iacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. Testes sunt: R. de Cardona, P. de Berga, G. de Rochafolio, Eximenus de Fossibus,
Eximenus Petri de Arenoso. Signum Michaelis Alcoano, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea
Episcopo Valentino, Cancellario suo hoc scribi fecit, loco, die et anno prefixis. Locus Signum sigilli cerei
pendentis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui.

- #1257, 3 Diciembre. Barcelona.


Gil de Rada i sa muller Maria de Leet remeteren al rei la potestat de llur castell de Rada, a fur i costum de
Barcelona, per durant la vida de D. Jaume, sense cap retenció. D. Jaume els rebé sota la sava protecció i els
prometé donar-los, a Aragó, vint cavalleries de terra i deu en moneda, perquè les explotessin durant llur
vida.
ACA, Perg. 1511 de Jaume I.
Després del rei signaren P. de Montcada, Ximén de Foces, Ximén d´Urrea, Bernat de Santa Eugènia i Ximèn
Perez d´Arenós. Martí Perez escrivà de Perez d´Arenós i notari públic de València, ho escrigué a Barcelona, per
manament del rei i de Gil de Rada.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- 1257, venta por 15000, Bulario


E uos sobre dicho maestre auedes a quitar estos castiellos de penios dé quatorce mill solidos de jaqueses
((jaqueros en vez de jaqueses dice el Bulario) El pergamino del Archivo do Ucles que tenemos á la vista y se
halla extremadamente borroso es un traslado que autorizaron tres notarios y se sacó en Valencia á 17 de
Diciembre del año de la Natividad 1390 tomándolo del original que llevaba pendiente el sello de Abuzeyt.)) por
quinze mil mrs en oro e por vna vuestra bona casa Ancholo que e a tener en mios días; e destos mrs so pagado e
de la casa de Ancholo entregado.
Insertóse este documento en el Bulario á continuacion del anterior tomando evidentemente su texto aunque no
completo pues se omitieron las fórmulas generales de trasmision de dominio y las imprecaciones y multa con que
se conminaba al infractor de otro pergamino procedente del propio Archivo de Ucles y que tenemos tambien á la
vista en el Histórico Nacional traslado hecho en Játiva á 19 de Julio del año de JC 1361 con autoridad de tres
notarios y en presencia del original sellado asimismo con el de Abuzeyt. Este traslado tiene un error notorio en la
cifra de la fecha por supresion de una L cuya falta se corrigió al imprimirla en el Bulario y aquí tambien
subsanamos con tanta mayor razón y seguridad cuanto que el nombre del Maestre á quien se otorgaron éste y el
anterior documento limita y justifica la cronología de ambos
Los sellos que debieron pender de los originales de los traslados que más arriba hemos reseñado relativos á la
donacion y á la venta de los castillos hubieron de ser exactamente iguales al que publicamos como lo prueba la
descripcion inserta en las fórmulas iniciales de aquellos documentos y que juzgamos curioso copiar Dice la de la
carta de donacion que ésta tenía segell pendent en cera blanca impreso en lo qual es figura daguila El traslado de
la venta se dice tomado a quodam instrumento cum sigillo apendicio cere albe in cordulis de coro sigillato siue
munito in quo quidem sigillo apparebat signum aqui le quod signum in medio sigilli erat corrosum propter
vetustatem
Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de Castilla y de Ceit Abuceit

- 1.258.
Jaime I recompensa a Jimeno Pérez de Árenos la buena administración de la procuración general.
ACA, Cancillería Reg. 22, fol. 69
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- #1258, 11 Enero. Barcelona.


Sentència dictada per frare Pere de Tenes i Pere de Cadireta contra Ramon de Josa, cavaller, difunt, per
heretge.
Cartoral de la Seu d´Urgell, II, doc. 68.
“credens hereticorum, receptator, ocultator, defensor, fictus et perjurus in suis confessionibus”, manant que
siguin exhumats i llençats els seus ossos. Sembla que Ramon de Josa havia estat reconciliat pel cardenal P. de
Benevento, legat pontifici, però havia reincidit: “Lata fuit hec sentencia III idus januarii anno Domini MCCLVII
in ecclesia fratrum predicatorum Barchinone presentibus domino Jacobo Dei gracia regis Aragoni, A. Dei gracia
Barchinonensis episcopo, Ferrario de Lauro Barchinonensis sacrista, B. de Santa Eugenia, B. de Angularia, B.
Arnaldi, Galceran de Pinos, Eximinii Pereç de Arenoso... B. de Cortis notarii publicii Barchinonensi et
scriptoris inquisitoris qui hoc scripsit.”
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
- #1258, 11 gener. Barcelona.
Pere Albert és present en l' acte on es dicta sentència contra Ramon de Josa, condemnat heretge després de
la seva mort.
ACSU. Cartularí, Vol. II, fol. 21, doc. núm. 68.
Ed. José RIUS SERRA, Diplomatario cit. 123-126, doc. núm. CXVI.
Pateat universis, quia cum ingens infàmia et clamosa insinuació longis retro temporibus invaluisset contra
Raimundum de Josa, militem ex eo quod dicebatur receptator, ocultator, defensor, fautor et credens hereticorum,
et fuisset quondam reconciliatus idem Raimundus por dominum P. de Benavente, Cardinalem, tunc in hiis
partibus Apostolicae Sedis Legatum; et subsequenter, durante àdhuc infàmia, idem Raimundus et domina
Timbors, uxor sua, et eorum filius Guillelmus Raimundi, omnem heresim abiurantes coram domino Poncio,
Urgellensi Episcopo, tunc eorum diocesano, sollempnem stipulationem emisserint, proprio et quorumdam
aliorum militum iuramento vallatum, quod hereticos et forum credentes, fautoresque eorum, nullo tempore
reciperent, ocultarent, nec favorem, consilium vel auxilium eis impenderent, nec eorum crederent erroribus; et
quod toto posse suo persequerentur eos si quos tales in suo districtu invenirent, vel aliquos etiam sola suspicione
notabiles eidem Episcopo revelaré et tradere omnimode procurarent, sicut publicum instrumentum inde
confectum et confessió dicti Raimundi in iudicio facta coram fratre Poncio de Planedis, tunc Inquisitorem, et alüs
bonis viris eidem asistentibus, nec non et multorum testimonia de hiis ómnibus insinuant veritatem. Postmodum,
crescente infàmia, per dominum lacobum, Dei gratia, il·lustrem Regem Aragonum, et A. Terrachone
Archidiaconum, et G. Vitalis, tenentem locum domini G. de Montenegrivo, tunc elicti Terrachone, nec non et per
diocesanum predictum, ad Terrachone Metropolitam Sedem, ipse Raimundus venire compulsus, confitendo in
iudicio de quibusdam tantum comissis circa hoc, non tamen plene sicut postmodum, evidentissimis rationibus
apparuit, veniam cum multis lacrimis postulavit; et se et terram suam in manu ecclesie et specialiter domini Regis
et dicti sui diocesani cum iuramento exposuit, promitendo eis cum iuramento et sub pena confiscationis omnium
bonorum suorum quod nunquam ad vomitum rediret, nec hereticos reciperet, nec eis opem vel auxilium preberet,
prout in forma publici instrumenti, inde confecti, in presentia omnium predictorum, nec non bone memorie
domini Br. Barchinonensis Episcopi, Raimundi, Barchinonensis Precentoris, nunc Episcopi Maioricarum,
Ferrarii, nunc Prepositi Terrachone, et aliorum plurimorum prelatorum, plenius continetur. Subsequentibus vero
temporibus, vivente àdhuc dicto Raimundo, cum infàmia predicti criminis contra dictum Raimundum et
terram suam, invalescendo magis ac magis, crebesceret incesanter; et etiam post mortem dicti Raimundi, eo quod
dicebatur in eorum manibus decessise, nec non et contra Guillelmum Raimundi, filium et heredem suum, et
terram suam, quem paterni delicti imitatorem in recipiendo, ocultando, defendendo hereticos et eorum credentes
et fautores, eorum, et eis favendo, fama difusa, longe lateque sonabat; frater P. de Tenes, Ordinis Predicatorum, a
dicto Poncio, Urgellensi Episcopo. Inquisitor datus in tota sua diòcesi, contra hereticos, credentes, receptatores,
ocultatores, defensores et fautores eorum inquisivit de hiis omnibus, deferente fama, prout potuit, veritatem. Cui
etiam fratri P. de Tenes, nec non et fratri P. de Caderita, eiusdem Ordinis, tàndem, auctoritate Summi Pontificis,
in toto Regno et dominio illustris Regis Aragonum, comissa est inquisició et iurisdiccio ad inquirendam et
extirpandam omnem hereticam pravitatem, prout in forma Rescripti Summi Pontificis, nec non in forma
Litterarum Prioris Provincialis, cui dictorum fratrum electio comissa esse dignoscitur, et in Litteraris fratris
Raimundi de Pennaforti, quas a dicto Priore Provinciali recepit, et in Litteris quas idem frater Raimundus
predictis fratribus concessit, hec omnia plenius continentur. Citato itaque pluries dicto Guillelmo Raimundi de
Josa, et, ad ultimum coram fratre P. de Tenes, personaliter comparente, facta ei copia Litterarum Episcopi
Urgellensis, Rescripti Summi Pontificis, Litterarum Prioris Provincialis et dicti fratris Raimundi, et proprie atque
paterne confessionis instrumentorum et omnium predictarum obligationum, nec non et dictorum, sive
depositionum omnium, tam contra ipsum quam contra patrem, testificantium; dataque ei licentia transcribendi et
defendendi se et patrem suum in iudicio, post multam disputationem fuit eidem Guillelmi Raimundi, ad
procedendum,dies assignata, in qua non comparuit dictus Guilelmus Raimundi, sed comparuit A. de Joval, miles,
Procurator institutos a dicto Guillelmo Raimundi, ad omnia facienda, defendenda et agenda que ipse posset facere
si presens esset. Qui habita deliberatione cum advocatis sibi concessis, obtulit quasdam ipsius defensionem in
sriptis, et confitendo nichilominus veritatem in hiis in quibus sibi idem Guillelmus Raimundi deliquisse
videbatur, pro eo absolutionem et veniam postulavit. Et sic iudices, die veneris sequentem, assignarunt súper
utroque negotio terminando et sentencialiter finiendo, prout hec omnia in actis inde enfectis lacius et plenius
entinentur. In die, vero, ad ferendam sententiam assignata, cum nullus apparet qui Raimundum de Josa,
defunctum, velit defendere, licet súper hoc idem Guillelmus Raimundi, filius et heres eius, fuerit pluries et
publice requisitus, visis et diligenter examinatis omnibus instrumentis iuramentorum et obligationum,
confessionibus etiam propriis et dictis testium: nos frater P. de Tenes et frater P. de Caderita, iudices predicti, in
presentia domini lacobi, Dei gratia, il·lustris Regís Aragonum, et venerabilis A. Dei gratia Barchinonensis
Episcopi, et aliorum plurimorum prelatorum atque baronum, habito religiosorum et aliorum bonorum virorum
atque prudentum consilio, quia per famam, per propriam confessionem, per instrumenta et testes sufficienter
probatur quod dictus Raimundus de Josa fuit credens hereticorum, receptator, ocultator, fautor, atque defensor, et
in hiis pluries, ante mortem et in mortis articulo, relapsus, et in suis confessionibus fictus atque periurus, eundem
Raimundum mortuum et indeffensum, sentenciando condempnamus fautorem, receptatorem, ocultatorem et
credentem hereticorum, fictum et periurum in suis confessionibus, et in fautoriam et heresim pluries relapsum,
propter que sentencialiter dicimus et statuimus quod ossa eius de cimiterio fidelium exhumentur et procul ab
eclesiàstica sepultura iactentur. Lata fuit hoc sententia III idus lanuarii, anno Domini MCCLVII in ecclesia
Fratrum Predicatorum Barchinone; presentibus domino lacobo, Dei gratia, illustrissimo Rege Aragonum, A. Dei
gratia, Barchinonensi Episcopo, Ferrario de Lauro, Barchinonenesi Sacrista, P. de Montecatheno, Bernardo de
Sancta Eugènia, Berengario de Angularia, Berengario Arnaldi, Gaucerando de Pinós, Exameno Periz de
Arenoso, A. de Lerz, magistro, Berengario de Turre, Decano Barchinone, P. Alberti, Canonico Barchinone, et
pluribus aliis baronibus, militibus, clericis et laycis. Signum Bernardi de Costis, Notarii publici Barchinone et
scriptoris Inquisicionis, qui hec scripsit et clausit cum litteris emendatis in XXI linea ubi dicitur fuit, die et anno
quo supra.

- #1258, 14 Enero. Barcelona.


ACA, Perg. 1517 de Jaume I
Datum Barchinone XIX calendas februarii anno Domini MCCL septimo.
D. Jaume, d´acord amb el bisbe i Capítol barceloní, i atenent “quod rustici homones forenses de eorum episcopi,
capituli et ecclesie Barchinone” eren sovint maltractats i robats per altres gents, “volentes huic morbo decentem
adhibere medelam”, manà que els rústics de les parròquies de Provençana, Sant Boi, Sant Joan d´Espí, Cornellà,
Sant Climent, Sans, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicens dels Horts, Santa Creu d´Olorde,
Santa Coloma, Viladecans, Gavà, Castelldefels i Aramprunyà “teneant in domibus eorum arma scilicet ballistas
vel enses et lanceas ex quibus possint se defendere; et quod qyilibeteorum si dampnificatur ab aliquo fure raptore
vel alio emitat sonum et omnes homines comorantes in eisdem parochiis teneantur exire ad sonum predictum et
quod unanimiter ad invicem se deffendant”. Tots el que no sortissin haurien de satisfer una multa o ban de 20
sous: 10 per al rei, i per al senyor d´aquells els altres 10. Després de D. Jaume signaren Pere de Montcada, G. de
Cervelló, Ximén Perez d´Arenós, Berenguer d´Anglesola i Bernat de Santa Eugènia. Ho escrigué Miquel d
´Alcoer per manament del bisbe canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1258, 15 Enero. Barcelona.


Jaume I fa la concessió a Ramon de Malla d´autorització per a pendre del rec comtal de Barcelona, en
qualsevol punt i per a utilitat del seu molí.
ACA, Perg. 1518 de Jaume I.
...medium oculum mole de aqua ipsius regui comitalis.
Després del rei signaren Pere de Montcada, Berenguer d´Anglesola, G. de Montclús, Bernat de Santa Eugènia i
Ximén Perez d´Arenós. Ho escrigué Miquel d´Alcoer per manament del bisbe de València, canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1258, 23 enero . Tortosa .


Confirma a Juan de Bernabe, habitante de Daroca, la posesion de un molino en el termino de Barrachina,
en el rio de Cosa, que le hizo Jimeno Perez de Arenos .
Datum Dertuse, X° kalendas februarii, anno Domini M . CC . L. VIN .
A. C. A. Reg. 9, fol. 16.
Publ. por Huici, num . DCCXXXVII.

- “#”1258, 30 Enero. Tortosa.


Jaime I autoriza al baile general Zaragoza la venta de sus rentas de un año de la bailía para satisfacer
deudas.
ACA, Reg. 9, fol. 17.
Noverint universi quod nos Iacobus (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani), concedimus vobis Jahudano de Cavalleris, baiulo nostro Cesarauguste,
quod possitis vendere et collocare redditus et exitus omnes baiulie Cesarauguste a kalendis mensis istius ianuarii
pre teritis usque ad unum annum continue completum; et possitis etiam assignare et tradere precium iamdictarum
venditionum creditoribus vestris in solucionem debitorum que ipsis debetis; et quascumque assignationes seu
traditiones de ipsorum preciis facietis ante dictis creditoribus, nos ratas habebimus atque firmas, promittentes
firmiter quod predietas venditiones et assignationes faciemus ipsos cui et quibus vos eas feceritis habere, tenere
ec percioere integre et in pace, sine aliquo impedimento et contradictione.
Datm Dertuse iiiª kalendas februarias, anno Domini mº ccº 1º septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: Eximinus de Arenosio, Arnaldus Surdi, Eximinus de Albero, P. de Anio, Garcia P. de Cartelia.
Signum Michaelis de Alchoario qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie
cancellario suo, hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.

- “#”1258, 30 Enero. Tortosa.


Jaime I de Aragón confirma la talla impuesta para dos años a la judería de Zaragoza por los talladores
que se citan.
ACA, Reg. 9, fol. 17.
Noverint universi quod nos Iacobus (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani), per nos et nostros laudamos, concedimus et confirmamus vobis toti aljame
iudeorum Cesarauguste talliam illam que none inter vos facta est per lahudanum Galluf, Iunez Repollat,
lahudamus Colobre, Salomonem Mi (…) gento, ita quod predicta tallia per duis annos, sicut factum et in ea
positum est, plenam roborisobtineat fuit mitatem; mandates firmiter baiulis, zavalmedinis, iusticiis, iuratis et
universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod contra predictam confirmationem non
veniant nee aliquem venire permittant, aliquo modo vel aliqua ratione. Quicumque autum contra hanc
confirmationem nostram venire attemptaverit, penams ducentorum morabetinorum se noverit incursurum. Nos
enim vos absolvimus et relaxamus omnem penam et totam alarmam et locamentum quem vel quod fuit positum
in alia tallia veteri quod fuit facta antea ista.
Datm Dertuse iiiª kalendas februarias, anno Domini mº ccº 1º septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: Eximinus de Arenosio, Arnaldus Surdi, Eximinus de Albero, P. de Anio, Garcia P. de Cartelia.
Signum Michaelis de Alchoario qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie
cancellario suo, hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.

- “#”1258, 31 Enero. Tortosa.


Jaume I concedí a Dª. Maria Nunyez (filla del difunt Nunyo Sans, parent de D. Jaume i senyor del
Rosselló), perpètuament i en heretat franca, cases i terres a Bocairén, en el regne de València, que ja li
havia destinat el lloctinent en aquell regne Ximén Perez d´Arenós.
ACA, Reg. 9, fol. 17 v.
Noverint universi quod nos Iacobus etc. Per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propiam,
francham, et liberam vobis dompne Marie Nuniz, filie quondam Nunonis Sancii consanguinei nostri, et vestris in
perpetuum domos et quattuor iovatas et mediam terre et unam iovatam vinearum in villa et terminis de Bocayren,
scilicet sicut vobis assignate fuerunt per Eximinum Petri de Arenoso, tenentem locum nostrum in regno
Valencie.
Quas quidem domos et iovatas terre ac vinearum habeatis vos et vestri in perpetuum, cum introitibus et exitibus
suis, et iuribus et pertinenciis omnibus a celo in abissum ad tenendum, possidendum, expletandum, dandum,
vendendum, alienandum, impignorandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis
libere perpetuo faciendas, exceptis sanctis clericis ac personis religiosis.
Datum Dertuse, pridie kalendas Februarii, anno domini millesimo CCL septimo.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J.

- #1258, 8 Febrero. Tortosa.


Guillem d´Aguiló reconeix haver satisfet el rei, a la víuda de Martí de Sicília, 2900 sous d´aquells 740
morabatins que devia a ell com a preu de venda del castell d´Argensola.
ACA, Perg. 1520 de JaumeI.
Quod est actum Dertuse VI idus februarii anno Domini MCCL septimo.
Foren testimonis Ximèn Perez d´Arenós, G. Perez, ardiaca de València, i guillem Ça Sala; i ho escrigué Martí
Perez, escrivà de Ximèn Perez d´Arenós i notari públic de València.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1258.
En el registro de la Cancillería encontramos a aragoneses con puestos de responsabilidad en el Reino de
Valencia, gracias a las propiedades que tenían en el mismo, ejerciendo como recaudador de impuestos y
como administrador de varios territorios como sucede con Ximén Pérez de Arenós.
A.C.A., Reg. 10, fol. 34, 34 v.
Aragoneses con propiedades en el Reino de Valencia en la época de Jaime I según los registros de cancillería..
Francisco Saulo Rodríguez Lajusticia.

- #1258 (1257), 10 febrero. Tortosa.


Definición de cuentas a favor de Jimeno Pérez de Arenoso entregándole los réditos de varios lugares del
Reino de Valencia y el peaje y demás de la villa de Daroca y sus aldeas, hasta que el rey pague su deuda.
ACA, Reg. 10, fol. 34 rv.
Quod nos Iacobus etc. Per nos et nostros recognoscimus et confitemur quod vos dilectus noster Eximinus Petri
de Arenoso reddidistis nobis rectum et fidele computum de omnibus recepcionibus quas pro nobis recepistis de
Valencia, de Xativa, de Aliezira, de Bocayren, de Alcoy, de Sogorbio, de Agres, de Navartes, et de pedagio
Daroce, de percaciis et serviciis regni Valencie, et de omnibus aliis reditibus, exitibus, et proventibus quos
habuistis et recepistis de castris, villis, et locis que umquam pro nobis tenuistis in regno Valencie et in regno
Aragonie, et ab omnibus aliis predictorum castrorum, villarum, et locorum usque ad kalendas mensis Ianuarii
proximo pro nobis et mandato nostro in custodiendis dictis castris et locis et in custodibus eorundem, et eciam de
omnibus missionibus et expensis quas fecistis pro nobis et mandato nostro racione viginti militum quos de
mandato nostro tenuistis in dicto regno Valencie.
De quo compoto nos confitemur bene esse paccatos a vobis et vestris in perpetuum, renunciantes errori calculi et
omni iuri et auxilio iuris, fori, et consuetudinis quibus contra predicta omnia in aliquo venire possemus. Ita quod
numquam de cetero teneamini nobiscum vel cum aliquo alio loco nostri vel nostrorum de predictis vel aliquo
predictorum iterum computare, nec ullam nobis vel nostris vel alicui alii loco vel nomine nostri vel nostrorum
reddere racionem; set sitis inde vos et vestri, cum omnibus bonis vestris mobilibus et immobilibus ubique habitis
et habendis, penitus et perpetuo absoluti sicut melius dici et intelligi potest ad vestram utilitatem et vestrorum...
...Certum est quod remanet ad computandum opus quod fecistis in castro Daroce a die Iovis ultima mensis Iulii
proximo preteriti citra, et opus quod ibi de cetero facietis; et quod nos debemus vobis restituere expensas et
missiones quas in dicto opere fecistis et facietis.
Datum Dertuse, IIII idus Februarii, anno domini MCCL septimo.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J. (Pág. 63)

- 1258, febrer 15. Tortosa


Jaume I comunica al bisbe de Tortosa, que Morella i les demés poblacions valencianes pertanyents a
aquest bisbat, pagaran les primícies tal com ho fan la resta de poblacions que paguen al bisbat de València
Arxiu de la Catedral de Tortosa. Calaix: Diezmos. Pergamí 27. Original. Al dors porta aquesta inscripció:
Privilegium seu mandatum regis Jacobi, super solutione praemiciarum in regno Valentiae
Transcrit en 1999 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros concedimus et donamus vobis, venerabili et dilecto nostro
Bernardo, Dei gratia episcopo dertusensis et vestris successoribus et ecclesie dertusense imperpetuum, quod
omnes homines Morelle et omnium aliarum villarum et locorum regni Valentie diocesis dertusensis, donent
primitias vobis et vestris successoribus et ecclesie dertusense de omnibus, sicut alii homines eiusdem regni
Valentie diocesis donant episcopo et ecclesie Valentie.
Exceptis tamen hominibus Burriane, qui faciant vobis et ecclesie dertusensis super premissis in posse nostro
iustitie complementum.
Mandantes baiulis, alcaydis, justiciis, juratis et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et
futuris, quod contra hanc donationem et concessionem nostras non veniant nec aliquem venire permittant aliquo
modo vel aliqua ratione, immo eas observent et faciant firmiter ab omnibus observari.
Datum Dertuse quintodecimo kalendas martii anno Domini millesimo CCº. Lº. septimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maiorcarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispessulani.
Testes sunt: [1ª. col.] Jordanus de Peralta. [2ª. col.] Guillelmus de Castro Novo. Eximinus Petri de Arenoso. [3ª.
col.] Guillelmus de Aquilone. Raimundus de Rocafolio.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis, pro domino fratre Andrea, episcopo Valentie,
cancellario suo, hec scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000833

- 1258, 5 Marzo:
Jaime I de Aragón concede a Juan de Huesca de porvida la puerta del puente de Zaragoza con sus
derechos.
ACA, Reg. 9. Fól. 25
Noverint universi quod nos Iacobus, (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani), per nos et nostros damus et concedimus tibi Iohanni de Osca omnibus
diebus vite tue portariam porte pontis Cesarauguste, ita quod tu sis portarius elusdem porte, et teneas ipsam
portam, et recipias omnia iura que alii portarii eiusdem porte recipere consueverunt, racione portarie predicte in
omni vita tua, dum bene et fideliter te habueris in officio supradicto; madantes zavalmedine, baiulo et iuratis
Cesarauguste presentibus et futuris, quod dictam portariam faciant tibi tenere pacifice et quiete.
Datum Dertuse iiiiª nonas marcii anno Domini mº ccº Iº septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: G. de Montecathano, Guillelmus de Angularia, Eximinus Petri de Arenoso, Bernardus Guillelmi de
Entenza, Eximinus de Navascos.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo,
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.

- 1258, 9 Marzo:
Jaime I de Aragón ordena a Jahudano de la Caballería, baile real en Zaragoza, abone la deuda de Teresa
Gil de Vidaure, a Arnaldo de Luc.
ACA, Reg. 9. Fól. 46
Iacobus, (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani), fideli suo Iafudano de Cavalleria, baiulo nostro Cesarauguste, salutem et gratiam, Mandamus
vobis quod de primiciis et peytis quas colligeritis pro nobis, detis et solvatis Arnaldo de Luc filio G. Raimundi de
Luc, mille trecentos quinquaginta novem solidos minus tribus denariis laccensses, quibus sibi solutis, recuperetis
ab eo albaranum dicti debiti quod habet a karissima nostra dompna Teresia Egidii de Bidaurre; et hoc aliquatenus
non muletis, scientes quod nos recuperavimus eb ipso Arnaldo cartam debiti quam habebat a nobis de denariis
supradictis.
Datum Dertuse viiª nonas marcii anno Domini mº ccº Iº septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: G. de Montecathano, Guillelmus de Angularia, Eximinus Petri de Arenoso, Bernardus Guillelmi de
Entenza, Eximinus de Navascos.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo,
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.

- #1258, 28 Marzo. Perpinyà.


Jaume I confirmà als prohoms de Perpinyà la composició concedida per l´infant Pere sobre la inquisició
oberta per greuges i nafres causats a R. de Pompià, batlle d´aquella població i veguer del Rosselló.
ACA, Reg. 10, foli 52.
El preu de la composició foren 10.000 sous de melgor. Ho testimoniaren Guillem de Montcada, Guillem d
´Anglesola, Ximén P. d´Arenós, Bernat Guillem d´Entença i Ximén d´Urrea, i ho escrigué Pere Andreu per
manament del bisbe canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- *1258, 16 julio.
Donación de Ceyt Abu Ceyt. “Donación a Tevicino y su hijo Çahat, de los castillos y villas de Orcheta,
Finestrat y Torres, con sus alquerías y fortalezas.
XVI kalendas iulii MCCLVIII.

- #1258, 30 Junio. Valencia.


Jaume I celebrà la permuta amb el seu lloctinent en el regne de València, Ximén de Foces, de son castell i
villa de Tramacet (diòcesi d´Osca) pel castell i vila de Miranda (diòcesi de Saragossa).
ACA, Perg. 1533 de Jaume I
ACA, reg. 287, foli 138.
Quod est actum Valencie pridie calendas julii anno Domini MCC quinquagesimo octavo
Després del rei signaren A. de Peralta, bisbe de Saragossa; “dompnus” Bernat Guillem d´Entença, “dompnus”
Ximén Perez d´Arenós i Gonzalbo Perez, arquebisbe de València. Ho escrigué Guillem de Jaca, notari de
València.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”, J. Miret.

- #1258, 1 Julio. Valencia.


Jaume I otorgà a l´ordre del Temple, en mans del mestre provincial Guillem de Montanyana, l´absolució i
definició de totes les reclamacions i qüestions per raó de drets i rendes dels castells i llocs de Líria, Eslida,
Beyó, Ain, Tales, Burriana, Onda, Penyíscola i Tortosa, del peatge de Montçó i del guany de la moneda de
València.
AHN, Cartoral magno de la castellania d´Emposta, vol. 6.
ACA, Reg. 310, foli 54.
Foren testimonis Arnau, bisbe de Saragossa; frare Andreu, bisbe de València; A., bisbe de Barcelona; el
vescomte Ramon de Cardona, Guillem de Montcada, G. d´Anglesola, B. i G. d´Entença, Ximén de Foces, Ximén
d´Urrea, Gil de Rada i Ximén Perez d´Arenós. Ho escrigué Jaume de Montjuich per manament del citat bisbe de
València, canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1258, 2 Julio. Valencia.


Jaume I signà la concessió, en heretat franca, a P. Sanxes d´Oblites, de sis jovades de terra, i la
confirmació al monestir de Piedra, en mans de l´abat Pere, de tots els béns que tenia per deixes o per
adquisicions oneroses.
AHN, Capbreu de Piedra, foli 207, i Privilegis reials, lligall 4.
Datum Valencie VI nonas julii anno Domini MCCL octavo.
Ho testimoniaren Pere de Montcada, G. d´Anglesola, Ximén de Foces, Ximén d´Urrea i Ximén Perez d´Arenós;
i ho escrigué Miquel d´Alcoer per ordre del bisbe canceller.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- #1258, 2 Julio. Valencia.


Confirmación a perpetuidad a Martín Egidio Gil por Eximén Pérez de Arenós, de unos edificios en
Segorbe.
ACA, Reg. 10, fol. 81v. MF: 174.
Per nos et nostros laudamos, concedimus, et confirmamus tibi Martino Egidii et tuis in perpetuum donacionem
quam Eximinus Petri de Arenoso, tunc temporis tenens locum nostrum in regno Valencie, tibi fecit de
quibusdam casalibus sitis in villa de Segorbio, prout in instrumento quod inde habes ab ipso melius et plenius
continetur. Mandantes etc.
Datum Valencie, VI nonas Iulii, anno domini MCCLVIII.
Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia: The Registered Charters . Robert Ignatius Burns.

- #1258, 6 Juliol. Murvedre.


Reconeixement del deute de 816 morabatins d´or atorgat per D. Jaume a favor del seu notari Guillem Ça
Sala.
ACA, Perg. 1535 de Jaume I.
...quod nobis nunc apud Valenciam mutuavistis ad opus quitacionis familie nostre.
Datum apud Murum veterum II nonas julii anno Domini MCCL octavo
Foren testimonis X. de Foces, E. Perez d´Arenós, At de Foces, Galceran de Pinós i G. de Pueyo; i ho escrigué
Jaume de Montjuich.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”. J. Miret.

- 1258, juliol 7. Castelló de Borriana


Carta de confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d'Arenós
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Volum 805, ff. 464r-465r.
Còpia autoritzada de 1763Transcripció del document en 15-V-2006 a partir del manuscrit de referència

Noverint universi, quod nos Caith Abuceith, nepos Miramomenini, facimus ordinacionem et
confraternitatem inter nos, ex una parte, et vos Eximinum Petri de Arenoso, ex altera, ratione filiorum
nostrorum et vestrorum.
Nos igitur Ceith Abuceith predictus, volumus quod Ferrandus Petri filius nostri habeat post dies et obitum
nostri, predicti Ceith abuceith, castrum et villam de Villamarxant, cum omnibus terminis et pertinenciis suis
perpetuo possidendam, simul cum Villamalur et aliis castris que sibi dedimus in rivo de Millars, prout in cartis
sibi inde confectis plenius continetur.
Item, damus et concedimus predicto Ferrando Petri, filio nostro, post obitum nostri, predicti Ceith
abuceith, totum illum honorem quem habemus et habere debemus in Aragonia pro rege Aregonum, sicut in
instrumento a vobis Ferrando Petri facto continetur, et prout in instrumento quod inde habemus a rege
Aragonum plenius continetur.
Item, damus Alde, predicta filia nostra, castrum et villam de Chest del Campo, simul cum aliis castris que
sibi dedimus in rivo de Millars, per hereditatem propriam perpetuo possidendam post dies meos, sicut in cartis
nuptialibus inter nos et vos, Eximinum Petri de Arenoso, ratione filiorum nostrorum et vestrorum confectis,
melius et plenius continetur.
Item, difinimus et perpetuo penitus absolvimus vobis, Eximino Petri de Arenoso predicto, omnem
petitionem, questionem seu demandam quam vobis vel vestris possemus facere vel movere, ratione alcharearum
de Torrent, Betera, et Boylle; itaquod exnunc non teneamini vos vel vestri, nobis vel nostris, predictis alchareas
vel alteram ipsorum reddere vel tradere, vel pretium aliquod pro eisdem, set illud ius totum quod nos habemus
vel habere debemus in predictis omnibus alchareis, bono corde et libera voluntate nostra et consilio et voluntate,
cum assensu similiter vestri Eximini Petri predicti, excambiamus cum Villamarchant, et quam nos Ceit
Abuceith habemus et teneamus dum nobis fiunt vita comes sicut superius dictum est.
Et expressum volumus etiam et concedimus, quod vos predictus Eximinus Petri de Arenoso teneatis turrim
et alchaream de Chest, cum omnibus pertinenciis suis, tamdiu quousque sitis integre et plenarie persolutus de
redditibus eiusdem turris et alcharia, de duodecim milibus solidis jaccensis quos vobis debemus, et cum fructis
persolutus de predictis duodecim milibus solidus de redditibus predictis, reddatis et tradatis nobis turrim et
alchariam de Chest predictam, cum terminis et pertinentiis suis libere, sine aliqua contradiccione, si nos tamen
tunc vixerimus, et si nos mortui fuerimus reddatis et tradatis dictam turrem et alchaream Blasco Eximino et
Alde, filie nostre, uxori sua.
Ad hoc Eximinus Petri de Arenoso predictus, concedimus omnia predicta et singula sicut per vos Ceith
Abuceith dictum superius ordinata sunt et narrata, et promittimus bona fide et legalitate nostra omnia prelibata
pro posse nostro attendere et complere sine aliquo contradictio.
Actum est hoc apud Castellionem de Burriana, nonas julii anno Incarnationis Domini millesimo ducentesimo
quinquagesimo octavo.
Sig+num Ceith Abuceith, nepotis Miramomenini, predicti.
Sig+num Eximini Petri de Arenoso, predicti, nos qui predicta laudamus et concedimus.
Testes huius rei sunt, Garcia Peris de Castaylla, Garcia Periz de Valamaçan, Sanxo Sanxis de Gorriniz,
Berengarius de Taraçona, Garcia Furtado.
Sig+num Bernardi de Luça, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000349

- #1258, juliol 8. Cabanes


Jaume I disposa que tots aquells particulars als qui han estat concedides heretats al terme d'Onda, tenen
obligació de contribuir en les càrregues comunes de la vila, inclús en el cas d'haver obtingut cartes reials
en sentit contrari
Arxiu Municipal d'Onda. Pergamí nº 2. Còpia autoritzada de 1329
Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, pp. 119-120.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesullani; attendentes quod vobis fidelibus nostris probis hominibus et toti universitati
de Onda, multum vidantur honeroso, quod illi qui habent possessiones et hereditates in termino de Onda, velint
uti prerogativa libertatis et evitare honera, de quibus parte debent subportare a servicio comune, se et hereditates
suas subtraunt, quod facere non debent; unde cum nos dedimus hereditates et possessiones populatoribus
quimodo sunt in Onda et quibusdam aliis qui non existunt presentes, et quod omnes tangint ab omnibus est
comprobandum, et que sentiunt comodum debent sustinere dispendium; volumus et mandamus quod omnes illis
qui cartas a nobis impetraverint franchitatis vel alicuius libertatis, ut non ponerent in cenis, questiis, vel
quibuslibet aliis exaccionibus regalibus, comunibus cum aliis qui habent honeres et possessiones, compellantur
ad ponendum questia in cenis et in aliis serviciis comunibus, non obstantis literis vel cartis contra auctoritate
huius nostre concessionis impetratis.
Mandantes firmiter baiulis, justiciis, et universis aliis officialibus ac subditis nostris, quod hanc concessionem
nostram firmam habeant et observent et non contraveniant nec aliquem venire permittant aliquo modo vel aliqua
racione.
Datum apud Cabanes VIIIº idus julii anno Domini Mº CCº Lº octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valenie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispesullani.
Testes sunt: Eximinus de Focibus, Bertrandus d'Aonnes, Guillermus de Montecatheno, Eximinus Petri de
Arenoso, M. d'Auro.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco, die, et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1258, 16 Juliol. Barcelona.


Jaume I va aprovar el tractat de Corbeil, negociat pels seus ambaixadors, i renunciant sos drets sobre els
territoris del Narbonés, Carcassés, Redés, etc.. de la Gàl.lia meridional.
Foren testimonis el bisbe de Barcelona; G. de Montgrí, sacristá de Girona; Ferrer de Llor, sagristà de Barcelona;
mestre Berenguer de Torre, degà de la Seu de Barcelona; Ramon Gaucelm, senyor de Lunel; Ximén P. d
´Arenós, Galceran de Pinós, Dídac d´Alfaro, Fortum Aznar, Gomez de Pueyo, G. de Rocafull, Pere de
Sentmenat, Berenguer de Sant Vicens, G. de Montclús, At de Foces i Romeu Durfort.
Archives Nationales de París, Perg. J. 587. Conserva el segell de plom de Jaume I.
Acta sunt hec Barchinone in palacio nostro XVII calendas augusti anno Domini MCCL octavo.
Itinerari de Jaume I el “Conqueridor”. J. Miret.

- #1258, 17 julio. Barcelona


Jaume I dóna a Margarida de Provença, reina de França, i als seus descendents, tots els drets que li
puguen correspondre en el comtat de Provença i en els dominis d'Arlès, Avinyó, Marsella i territoris
adjacents.
Arxius Nacionals de França. París. Signatura J-291
Reproduïm, amb variants formals, la transcripció de Charles de Tourtoulon, al volum II, pp. 446-447 de l'obra
"Don Jaime el Conquistador, rey de Aragón". València 1874

Hoc est translatum de expresso mandato serenissimi ac magnifici principis et domini, domini Petri, Dei gratia
regis Aragonie, bene et fideliter sumptum, de tenore cuiusdam carte donacionis facte illustri domine regine
Francie, per serenissimum dominum regem Jacobum, abavum dicti domini regis, inserto in quodam libro
pergameneo recondito in archivo regio Barchinonis, in quoquidem libro similiter sunt inserti tenores diversarum
cartarum et privilegiorum; cuiusquidem tenoris ipsius carte donacionis series sic habetur:
.
Noverint universi, quod nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonie, Maiorice et Valencie, comes Barchinonis et
Urgelli et dominus Montispessulani, donavimus et in presenti concedimus et donamus dilectissime consanguinee
nostre Margarite, eadem gracia nobilissime regine Francie, et post ipsam filio suo cui id relinquere voluerit vel
donare, omne ius nobis competens vel quod posset nobis occasione quacumque competere in comitatibus
Provincie, et in dominio vel iure alio quocumque in civitatibus Arelate, et Avinionis, Massilie, et earum
adjacenciis seu pertinenciis.
Omnem igitur actionem que nobis contra quamcumque personas [de] dictas terras, vel aliquid in eisdem
tenentem aut possidentem competit vel potest competere, sive ad eas vel aliquid de eisdem nobis reddendas vel
recognocendas in eam, transtulimus ex causa predicte donacionis et transferimus iterato.
Et ut hec omnia perpetua firmitate utantur, presentem paginam sigilli nostri plumbei munimine duximus
roborandam.
Datum Barchinone, XVI kalendas augusti anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gracia regis Aragonie, Maiorice et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispessulani.
Testes sunt: Berengarius de Sancto Vincencio, Petrus de Sancto Minato, G. de Terracia, Eximinus Petri de
Arenoso, G. de Podio.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini regis hoc scripsit, loco, die, et anno prefixis.

Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 001032

- # 1258, 26 agosto. Siete de las Kalendas de septiembre, año del Señor mil doscientos cincuenta y ocho.
Barcelona.
Ordenanzas para la policía de la marina mercantil del puerto de Barcelona, hechas por el Concejo de los
Prohombres del mar de dicha Ciudad, confirmadas y autorizadas por Real Cedula de Jayme I.
In I. Lib. Virido. fol. 222. A. M. B.
Noverint universi : quod Nos Jacobus , Dei gratia , Rex Aragonum, Majoricarum , & Valentíae, Comes
Barchinonae & Urgelli , & Dominus Montispessullani : Attendentes Ordinationes inferius scriptas, quas vos
Jacobus Grunni , fidelis noster , de volúntate , assensu t Sc mandato nostro fecistis & ordinavistis cum consilio
proborum hominum Riparia; Barchinonx super faâo & ordinatione ejusdem Riparias : Auditis , visis , &
intellectis diclis ordinationibus fore facris ad honorem nostri , & utilitatem & bonum statum totius Riparia: , &
Civitatis Barchinona; ; cum hoc authentico nostro sigilli nostri munimine roborato , laudamus , ápprobamus , &
in omnibus confirmamus omnes & singulas subscriptas ordinationes , per vos & dictos probos homines
aucloritate nostra facias. Volentes diebs ordinationes duraturas & observaturas quamdiu nobis placuerit, & di&is
probis hominibus riparia; Barchinona:. Praxipiendo Bajulis & Vicariis nostris prssentibus & futuris firmiter ac
distrielé , si de nostri confidunt gratia vel amore ,: quôd omnes subscriptas Ordinationes & singulas observent, &
inviolabiliter faciant observan , ita quod non sinant ab aliquo ipsas perturban.'
I. Primum : ordinamus, volumus , & praecipimus, quod dominus navis
cujuslibet vel ligni , & nauta; atque marinarii eorandem non dimittant' vcl desemparent navim vel lignum in quo
pervenerint , quousíjue merces omnes , quae fuerint in ipsa navi vel ligno , sint discaricat» in terra , & qiíousque
ipsi navis vel lignum sit saonata & ormejata. Dominus vero ipsius navis vel ligni cum suo Scriptore possit exire
in terra cum incepit discarricare ¿ si fuerit maris tranquillitas ; & si forsan tempus eveniret , quôd dis» carneare
non posset ; diclus Dominus in continenti , si in terra fuerit, recoiligat se in dicla navi vel ligno ', & si recolligere
non poterit rationo praidicli temporis , suus nauta habeat plenam licentiam & potestatem recedendi cum ipsa navi
vel ligno de loco in quo pervenisset , & eundi ad portum , vel mittendi se in mari. Verumtamen , si diclus
dominus se recolligere noluerit , sui mercatores possint sibi injungere & firmiter pracipext, ex parte Domini
Regis & dicli Jacobs Grunni , quod se recoiligat in dicla navi vel ligno , & imponere sibi poenam , quam diclus
Jacobus Grunni posset eis imponere. Prarterea diclus dominus non audeat jacere in ter-, ra , quousque omnes
merces , qua; in dicla navi vel ligno pervenerint , sint discarricatae. Et si mercatores exire voluerint de dicla navi
vel ligno., & fortuna temporis evenerit post eorum. exitum ; dominus navis vel ligni , si ibi fuerit, vel suus nauta ,
habeat licentiam recedendi de loco in quo esset cuiri ipsa hàvi vel lîgjid ,'& cum mercibus in eisdem exlstentibus ,
& eun? di ad portum , vel mittendi se in mare. Verumtamen , si marinarii pra;diclanon compleverint., sustineat
unusquisque poenam decern solidorum Barchinonensium , & dominus navium quinquaginta solidos , & dominus
ligni triginta solidos : & ultra diclam poenam , domini navium & lignorum totum damnum , quod dicla; merces
culpa eórum passas fuissent , restituere teneantúr. De poenis veto , tarft praesoript'ts quam subscripts , medietas
sit Domini Regis , & alia medietas sit Ordinationis Riparia; Barchinona;. Hare autem poena , & crimes subscript»
solvantur dum fuerit de voluntate proborum hominum Riparia; Barchinona;. ', II. Item : Ordinamus , quod
quaelibet navis & quodlibet lignum habeat Scriptorera juratum in unoquoque viagio , qui scriptor non scribat
aliquid in capitobrevi ipsius navis vel ligni , nisi amba: partes fuerint praesentes , videlicet dominus & mercatores
, vel dominus & sui marinarii ; & diclus scriptor sit bonus & legalis, & faciat expensas bene & legaliter , &
omnes marinarii teneantúr jurare dominis navium & lignorum , ut pro eorum possibilitate Salvent , protegant , &
defendant ipsum dominum & omnes res suas , & navera vel lignum & omnes suas exarcias & apparatus , &
omnes mercatores cum eb euntes , & omnes res & merces eorum in mari & jn Cerra,} bona fide & absque omni
fraude. Prastereà diclus scriptor sit ad minus in state viginti annörum , & si domini navium vcl lignorum diclum
scriptorem habere noluerint ; non recédant de Barchinona , vel de alio loco in quo essent, quousque habeant
diclum scriptorem , si ipsum: potuerint invenire. HI.

XXI. ítem : Ordinamus quód in qualibet navi vel ligno recedente de Riparia Barchinonas ordineñtur & eligantur
ab hominibus in ipsa navi vel ligno euntibus duo proceres secundum eorum notitiam & Iegalitâtem , quorum
ordinationi obligentur , tarn dominus ipsius navis vel Ligni , quam marinarii , quam mercatores in eadem euntes ,
& omnes teneantur stare & obedire ordinationi didlorum duorum procerum. Qui duo proceres eligant alios viros
didla; navis , cum quorum consilio faciant & ordinent omnia qua; ordinanda erunt in didla navi ; & quicquid
ordinatum fuerit per diclos septem , sit rarum in omnibus atque firmum per omnes homines in didla navi euntes.
In ligno verô , dicli duo proceres eligant alios duos cum quorum consilio ordinent omnia , qua; ordinanda erunt in
diclo ligno. Sed eledlio didlorum duorum procerum fiat infra quatuor dies vel ©clo ante recessum didla; navis vel
ligni à littore Barchinonae , & quotquot homines Barchinona; invenerint in aliquibus partibus tarn Christianorum
quam Sarracenorum , teneantur stare & obedire ordinationi & consilio didlorum septem , vel didlorum quatuor.
Quicquid vero didli eledli fecerint vel ordinaverint, facient & ordinent ex parte Domini Regis, & salva sua
jurisdiclione , & ex parte Consilii proborum hominum Riparia; Barchinona;. Si vero didli duo eledli in navibus
recesserint à loco in quo pervenerint cum ipsa navi , in eorum recessu eligant alios duos cum consilio didlorum
quinqué Consiliariorum qui obtineant in omnibus vices suas & duo eledli in 1 ignis eligant alios duos cum
consilio didlorum duorum consiliariorum : & si duo eledli à didlis duobus recesserint , eligant alios duos & sic
per ordinem subsequantur ; & quicquid per diclos eledlos adlum fuerit vel ordinatum , ratum ab aliis in omnibus
habeatur ; & hoc prscipi.
mus raus de mandato Domini Regis, & in virtute sacramenti. Datum Barchiпошв VII. Kai. Septembres. Anno
Domini millessimo ducentessimo quinr quagessimo octavo.
Sig-j-num Jacobi , Dei gratia , Regis Aragonum , Majorkarum ., & Valentía», Comitis Barchinona; & Urgelli, &
Domini Мопфре>$и11аш , .qui pra:di£ta viginta capitula , sicut superius sunt scripta & expressa , de verbo ad
verbum laudamus, concedimus, 64 approbamus , & .etiam confirmamus, prout plenius & melius superius
contjnentur. Praediclam itaque concessionem in suo robore volumus duraturam quamdiu nobis placuerit, &
universitati procerum Riparia; Barchinona;.
Testes sunt P. de Alonttcatlnno , Berengarius de Cardona , Exy. P. de Arenoso , Guill. de Pinos , J. de
Castrpnovo.
Sig-fnum Guillclmi de Rocha ,■ qui mandato Domini Regis prxdicla scribi fecit, loco , die & anno prsfixis. • «,...
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.
http://books.google.com/books?pg=PA23&dq=arenos+anno&id=Bnqu9gxqwXIC&hl=es#v=onepage&q&f=false

- #1258, 26 agosto. Barcelona.


Jaume I absolgué de tota pena un dels avalotadors contra Marquet. L´afavorit és G. d´Estany. El mateix
jorn confirmà les ordinacions fetes per Jaume Gruny, amb consell dels prohoms de la ribera de Barcelona,
reglamentant-la.
Arxiu Municipal de Barcelona.
Foren testimonis Pere de Montcada, Berenguer de Cardona, Ximén Perez d´Arenós, G. de Pinós i J. de
Castellnou. Ho escrigué Guillem de Roca.
Itinerari de Jaume I el “Conqueridor”. J. Miret.
Ordenanzas para la policia de la marina mercantil del puerto de Barcelona, hechas por el Concejo de los
Prohombres del mar de dicha Ciudad, confirmadas y autorizadas por Real Cedula de Jaime I.
In I. Lib. Virido, fol. 222. A.M.R.
Noverint universi: quod Nos Jacobus, Dei gratia, Rex Aragonum, Majoricarum, & Valentia, Comes Barchinone
& Urgelli, & Dominus Montispessullani: ...
... Datum Barchinone VII. Kal. Septembris. Anno Domini millessimo ducentessimo quinquagessimo octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia, Regis Aragonum, Majoricarum, & Valentia, Comes Barchinone & Urgelli, &
Dominus Montispessullani, qui predicta viginta capitula, sicut superius sunt scripta & expressa, de verbo ad
verbum laudamus, concedimus, & approbamus, & etiam confirmamus, prout plenius & melius superius
continentur. Predictam itaque concessionem in suo robore volumus duraturam quamdiu nobis placuerit, &
universitati procerum Riparia Barchinona.
Testes sunt P. de Montecatheno, Berengarius de Cardona, Exy. P. de Arenoso, Guill. de Pinós, J. de Castronovo.
Sig+num Guillelmi de Rocha, qui mandato Domini Regis predicta scribi fecit, loco, die & anno prefixis.
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Antonio Capmany y de
Montpalau.

- *1258, 13 diciembre. Montpellier


Jaime I y Abu Zayd firman un convenio financiero y jurisdiccional.
El rey debe 4.000 sueldos valencianos a Abti-Zayd, el que fue gobernador de la Valencia musulmana y es
ahora barón de la corona¡ Abu-Zayd, por su parte, debe la misma cantidad a Bere nguer de Plana y ha
asignado el castillo de Ibi para pagarla. Para simplificar la cuestión y hacerse con el control de Ibi, el rey
se hace cargo de recompensar a Berenguer, le ordena que «entregue» Ibi a Garcia Pere (también Peris)
[García Pérez] de Castalia («quien tendrá aquel castillo por nosotros en el futuro») y asigna a Berenguer
4.000 sueldos en las rentas del castillo y de la villa de Peñíscola. El hermano de Berenguer, Guillem
[Guillermo], conservará la tenencia de Peñíscola hasta que quede saldada la deuda con Berenguer.
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 10, fol. 90.
Iacobus etc. confitemur et recognoscimus nos debere vobis Berengario de Plana, civi Valencie et vestris quattuor
milia solidorum regalium. Pro quibus constituimus nos debitores et paccatores vobis, pro Ceyt Abuzeyt cui eos
debebamus; et ipse eos vobis debebat et inde vobis obligaverit castrum de Ybi, quod castrum vos nunc de
mandato nostro traditis Garcie Petri de Castalla, qui ipsum castrum de cetero tenebit pro nobis. Que IIII milia
solidorum regalium assignamus vobis et vestris habenda et percipienda de omnibus reditibus, exitibus, et
proventibus nostris castri et ville de Paniscola. Ita quod Guillelmus de Plana frater vester teneat dictum castrum
et villam et percipiat omnes reditus, exitus, et proventus dicti castri et ville aldeiarum suarum et terminorum
eorundem, ut in carta quam sibi fecimus continetur, tanto tempore et tam diu quousque ipse sit solutus de debito
quod ei debemus, pro quo predicta sibi obligavimus, et quousque in eisdem reditibus, exitibus, et proventibus
nostris de supra dicta quantitate pecunie vobis sit similiter integre satisfactum.
Datum apud Montempessulanum, idus Decembris, anno domini MCCL octavo.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J

- #1258, 10 diciembre.
CHARTE d'amnistie DE JAYME l", DU i DÉCEMBRE 1358, CONTENANT UNE NOUVELLE
ORGANISATION DE LA BAYLIE.
Arcb. iDun., Grand Ckartrier, Arm. A, Cass. IV, N« 7 qualer (original ) , et Grand Thalamus , foi. 47 y^ sq.
(copie ).
Nos Jâcobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricharum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani...
...Item , volumus et mandamus quod bajulus creatus incontinenti , id est antequam a dicto loco recédât , nominet
officiales quos in singulis officiis habere voluerit , quibus nominatis non ei liceat variare , eos tamen et nominare
et instituere libère valeat , pro sue arbitrio volantatis. Et si aliqûem officialium mori contingat, officio non
completo, vel, culpis exigentibus, * ab officio amo veri , possit et debeat alium loco ejus pure et sine omni
corruptione , ut supradictum est, subrogare. Ut autem omnis corruptionis et fraudis aditum precludamus ,
promittimus bona fide consulibus universitatis ville Montispessulani , et per eos universitati ejusdem ville, quod
nos a nullo recipiamus servitium sive donum pro baylia alicui concedenda vel danda, in nostra presentia aut
absentia, statuentes quod, si quis pro baylia habenda locum nostrum tenenti, vel alicui consulum, vel alii persone
nostre jurisdictioni subjecte, quicquam dédit aut prooiisit , quadrupli pena mulctelur, cujus medietas fîsco nostro ,
alia vero el qui corruptionem detexerit applicetur. Et insuper tam donans quam accipiens ab officio quod tune
tenebit amoveatur protinus, et extunc in perpetuum in villa Montispessulani ab omni officio publico, sine spe
restitutionis et venie , ipso facto cum infamia sit exclusus. Et ut hec omnia fortius timeantur et firmius teneantur,
ea in animam nostram jurari facimus per eximiura Petrura de Arenoso", miiltem nostrum, nostro jurantem
nomine et manda to, obligantes in posterum quemlibet successorura nostrorum, qui pro tçmpore dominus fuerit
ville Montispessulani , ad juramentum siçiile manu propria faciendum , cum factus dominus primo venerit in
hanc villam»...
...Actum iQ piano quod est juxta domum Fratrum Predicatoruni de Moatepessulano , ubi populus ad mandatum
domiai régis ad publicum convenerat parlamentum , scilicet quarto idus decembris, anno Domiai MCCLVIII ,
presentibus testibus venerabilibus Patribus Ja. , NarboQ. archiepiscopo , Guidone , Aniciensi , A. , Barchinonensi
, B. , Elenensi , Ug. , Ruthenensi, G.,Magalonensi episcopis, Pontio, preposito Magaloaeosi, fratre R. , priore
Predicatorum , fratre , gardiano Fratrum Minorum, fratre R. rectore Fratrum Penitentie, Jauzberto de Castro
Novo, Gr. de Gapraria , P. de Muncada, Gaucerando de Pinos, Bereng. de Cardona , R. Gaucelmi , domino
Lunelli , R. de Rochafolio, et pluribus aliis.
Signum Jacobi, Dei gratia régis Aragonum, Majoricharum et Valentie , comitis Barchiiione et Urgelli , et domini
Montispessulani.
Signum Pétri de Capellades , qui , mandate domini régis , hec scribi fecit et çlausit , loco , die et anno prefixis,
 Histoire de la Commune de Montpellier: Depuis Ses Origines Jusqu'À son Incorporation Définitive.

- #1258, desembre 26. Montpeller


Jaume I regula les contribucions dels habitants de Teruel, d'acord amb els béns de cadascú d'ells
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 13A. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis universis hominibus et singulis omnium
aldeyarum Turolii, presentibus et futuris, et statuimus imperpetuum quod quilibet vestrum qui habet vel habebit
de cetero bona mobilia et immobilia ac semovencia, valencia octingentos solidos jacchensis et ultra, sit semper
dum ipsa bona habuerit valencia octingentos solidos jacchensis et ultra postarius, et pro ipsa posta octingentorum
solidos jacchensis teneatur peytare et ponere partem suam in omnibus peytis, serviciis et quibuslibet aliis
regalibus et vicinalibus exaccionibus tamen modo et non pro aliis bonis suis.
Et quod ille qui habet vel habebit bona valencia quadringentos solidos jacchensis et ultra, dum tamen non habeat
bona valencia octingentos solidos jacchensis, teneatur peytare et ponere ac dare similiter partem suam pro ipsis
quadringentis solidos jacchensem, tamen modo et sit melius postarius.
Et quod ille qui habet vel habebit bona valencia ducentos solidos jacchensis et ultra, dum tamen non habeat bona
valencia quadringentos solidos jacchenses, teneatur peytare et ponere ac dare partem suam similiter pro ipsis
ducentis solidos jacchensis, tamen modo et sit quatur postarius.
Et quod ille qui habet vel habebit bona valencia centum solidos jacchensis et ultra, dum tamen non habeat bona
valencia ducentos solidos jacchenses, teneatur peytare similiter pro ipsis centum solidos, tamen modo et sit
octavus postarius.
Et omnes illi qui non habent vel non habebunt bona valencia centum solidos jacchensem, teneatur peytare pro
bonis eorum ad cognicionem et tatxationem illorum que computabunt et talliabunt peytas et alias regales et
vicinales exacciones, secundum quod ipsis computatoribus et talliatoribus melius videbitur expedire.
Mandantes senioribus, majoribusdomus, judicibus, justiciis, juratis et universis aliis officialibus et subditis
nostris, presentibus et futuris, quod contra hoc statutum nostrum non veniant nec aliquem venire permitant,
unquam aliquo tempore, aliquo modo vel aliqua racione.
Datum apud Montempesulano, septimo kalendas januarii anno Domini Mº CCº Lº octavo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Jauzbertus de Castro Novo. [2ª col.] G. de Angularia, Berengarius de Cardona. [3ª col.]
Eximinus Petri de Arenoso. G. de Pinos.
Sig+num Petri de Capellades, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1259, 1 abril:
El rey reconoce que Jimeno Pérez de Arenoso le ha remitido el dinero del peaje de Daroca y otros réditos.
ACA, Cancillería,registros,nº11,fol.170-170v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326583

- 1259, 14 febrero:
Del Rey Aba Ceid, se han visto monedas de plata con su nombre, y de ílqura caá Irada, llamadas Mancusos. Juan
Roseu. 16 de lascaleudas de Marzo de 1259. Esra. Caravaca, Historia de esta villa.
- 1259, 18 de marzo.
Jaime I de Aragón concede a Gil Garcés de Azagra, el castillo y la villa de Perpunchet, en compensación o
recompensa del castillo y villa de Blanes, que había prometido a su padre por razón de los bienes y
posesiones de Avinzalmo el sarraceno.
Nº 121-122. A.H.N. Pergamino Original. Carpeta 482, r. 116 Copia del siglo XVIII. Carpeta 482, r. 117.
Noverint universiquod nos Iacobus Dei gratia rexAragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus, laudamus et concedimus vobis, Egidio Garces de
Açagra et vestris imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in esmenda Castri et Ville de
Planes que vobis dederamus cum omnibus alcheriis et terminis ac pertinentiis suis ratione bonorum et
possessionum que Avinçalmo sarracenus Regni Valentie habebat in Regno Valentie et que patri vestro dare
promiseramus Castrum et Villam de Perpunxen que sunt in Regno Valenti, cum omnibus alcheriis terminis et
pertinentiis suis et cum molendinis, furnis, balneis, aquis, montibus, planis, lignis, silvis, garricis, terris cultis et
incultis et cum omnibus hominibus et mulieribus ibi habitantibus et habitaturis cuiscumque legis et conditionis
sunt vel erunt et cum omnibus peytis, cenis, exercitibus et cavalcatis et eorum redemptionibus et cum omnibus
aliis iuribus nostris que ibi habemus et habere possumus vel debemus quoquo modo et cum omnibus
hedificamentis et melioramentis ibi factis et faciendis, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum,
dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus
volueritis, inde libere et franche perpetuo faciendas, integre sine aliqua retentione nostra et nostrorum, et cuius
libet alterius persone, prout melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum bonum et utilem intellectum.
Hoc tamennobis et nostris retento imperpetuum quod predictum Castrum et Villam de Perpunxen, necaliquid de
predictis non vendatis nec aliter alienetis alicui persone extraheni nisi fuerit de terra nostra et quod de dicto
Castro et Villa vel terminis suis non exeat malum ali quod terre nostre. Datum Tirasone quinto decimo kalendas
aprilis anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo nono. Sig+num Iacobi Dei gratia regis Aragonum,
Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus de
Montecathano. Eximinus de Focibus, Berengarius Guillermus de Entença, Eximinus de Urrea, Eximinus Petri
de Arenoso. Sig+num Petri Capellades, qui mandato domini Regis pro domini Guillermus dei gratia Episcopo
Ilerde, cancellario suo, hec scribi fecit, et clausit, loco, die, et anno prefixis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui

- #1259, 9 octubre. Teruel.


De elongatione debitorum.
Iacobus primus, apud Turolium. 1259.
Gonftituit Rex Iacobus apud Turolium IX die Octobris, anno M. CC.LIX. coram dño Alfonfo filio fuo. Et dono
Eximino Petri de Arenofo in Palacio Fuo, plena Curia, quod in ijs quos ipfe elongabat, hoc erat intelligedu &
ipfe ita vole bat, quod fi debitu effet ratione matrimonij, vel emptionis hereditatis, fua litera no valeret. Ite fi ille
qui impetrabat litera haberet mobile vune poffer foluere, fimiliter litera no valeret. Si vero non haberet mobile:
nec debitu effet factu rationibus fupredictis, tunc valeret litera elongationis affecurante tamen debitore, quod ad
terminu fibi conceffum a domino Rege, foluat fine aliquo contradicto. Si vero affecurare noluerit, non valeat. Ite
fi aliquem elongaffet femel, & poft tepus elongationis fibi conceffum, impetraret fuper eodem facto aliam literam
elongamenti, talis litera fimiliter non valeret.
Fueros y observancias del Reyno de Aragón. Pedro Cabarte.

- #1259, 19 diciembre:
Confirmación de una tienda a Ibrahim y Juce, sarracenos de Huesca, a cuyo padre se la había concedido
anteriormente Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº11,fol.163v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266485

- 1260.
Roderich Dies contrató de por vida los delmenes de sus castillos y tierras de Almonecir y Benaguacil.
Itinerari Pág. 435, 438.
El Regne Croat de Valencia. Robert I. Burns.

- #1260, 5 enero, Xàtiva:


Jaime I reconoce deberle a Pedro Fernández de Híjar cuatro mil sueldos jaqueses que este pagó a Jimeno
Pérez de Arenós, en cuya compensación le entrega el lugar de Cortes de Arenoso hasta que se le devolviera
el dinero.
ACA, Registros de Cancillería, Jaime I, reg. 11, fol. 238.
Iacobus, Dei gratia, etcetera, confitemur et recognoscimus vobis, dilecto filio nostro Petro Ferrandi, quod de
mandato nostro / solvistis Eximino Petri de Arenoso IIII millia solidos regalium Valencie quos infans Iacobus,
filius noster, ei debebat, / pro quibus IIII millia solidos tradimus, impignoramus et obligamus vobis castrum
nostrum et villam de Curtibus cum omnibus alcheriis, / terminis et pertinenciis suis, ita quod tamdiu predicta
teneatis et omnes redditus et exitus et iura eorundem habeatis et percipiatis / in solucionem dictorum denariorum
quousque in eisdem sic vobis de tota predicta quantitate peccunie integre satisfactum. Promitentes / vobis quod
faciemus et permitemus vobis et vestris predictum castrum et villam cum omnibus supradictis habere, tenere et
percipere quousque, ut dictum est, / sitis in eisdem de omnibus predictis denariis integre satisfactum vel donec
nos vel dictos filius noster solvamus vobis dictos denarios vel / illud quod inde vobis rema ad solvendum. Datum
Xative, nonas ianerii anno Domini Mº CCº LXº.
FRANCISCO SAULO RODRÍGUEZ LAJUSTICIA La relación de Jaime I de Aragón con sus hijos en los
registros de cancillería (1257-1276)

- 1260, 16 marzo:
Un del 17 de kalendas d´abril es la confessió del deute de 2040 sous a Eva, víuda del justícia d´Aragó Joan
Pérez, declaran haver-ne satisfet ja 1200 al fill d´aquesta senyora Blasc Pérez, sacristá de Taraçona, quan va
enviar-lo “d´infantem Sancium filium nostrum apud Montempesulanum”.
Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Joaquim Miret i Sans.

467. E nos en la uila entrats, e estan en nostra casa pensam con se trobaria: a aço
uench nos ·I· home, e dix nos que uolia parlar ab nos en secret. E nos faem exir de la
cambra tots aquels quey eren, e romas sol aquel ab nos, e dix nos que ·I· home nos
saludaua, lo qual nos conexiem be, e si nos lo uoliem assegurar que ell nos metria en
carrera del feyt de la moneda chom ne trobariem ueritat, e que nos no li faessem mal en
sa persona ni en sos bens. E nos dixem li quens descobris qui era aquell, e si trobauem
ueritat daquell feyt aixi com ell deya que nos quel assegurariem. E aquell uolch auer
couinença ab nos que nos no li faessem mal, e que ell quel faria uenir denant nos. E nos
couenguem li ho de nostra ma en la sua, e puys dixem li: Ara pus couengut uos ho
hauem, digats nos lome qui es? E ell dix nos que era Marques. E nos nol conexiem fort
be, e demanam qual Marques? E ell dix: Un clergue qui es frare de Domingo Lopeç,
daquel qui feu matar Pero Pereç quan exia de Tudela.

471. Ab tant ell comença a dir, e auench se daquel feyt ab Marques, e aquel
descobrin daltres quey foren ab ell en aquell feyt. E aixi foren dun en altre aixi que tants
naguem de testimonis, que sabem la cosa con fo ni con no, ni en cal loch era estada la
moneda feyta, ni qui la feu, ni quals. Encara fo prouat quel Sagrista germa de Pere Pereç
que faya morabatins falses de coyre1309, e cobrien los ab fulla daur dessus, e trobam que
tornauen en poder den ·P·1310 Remireç en Sancta Eulalia: e que sen faya en Tortoles1311 e
en la vila de Taraçona e en altres logars molts: si que sobre aço haguem a fer iusticia de
don ·P· Remireç, e de son fiyl, e de dona Elsa de Tortolles: e aquests faem los negar1312.
E faem dels altres iusticies segons qie si tanyien, e haguem lurs bens aixi con domens
qui gosauen assaiar de fer moneda en nostra terra ni del Rey de Castella. E perço
con lo sagrista era clerga liuram lo al Bisbe, et tench lo pres, e mori en aquella preso. E
quant aço haguem feyt, ço es, castigament de tan gran mal e de tan gran malefici que
hauien pres les gents de la terra, partim nos daqui e anam nosen a Saragoça.
Llibre dels Fets, Marian Aguiló y Fuster

- #1260, entre el 15 de marzo y el 12 de abril.


ACA, Reg. 8, Fol. 68.
...mandavit richis hominibus Aragonis infrascriptis quod ad très septimaoas post festum Pasce prim um
venturum sint in Cervaria cum militibus et armis suis parati servire ei honorem quem ab co tenent.—B. G. de
Entença Eximino de Urrea P. Martin de Luna Peregrino de Abones Ato de Focibus P. F. filio suo Sancio de
Antillone Garsie Romei Artallo de Luna P. Sesse P. Maça Eximino P. de Arenoso G. Ortiz de Açagra Palazino
de Focibu Garsie de Podio.
http://books.google.com/books?id=OoXK2e3VIR0C&pg=RA1-
PA119&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA148,M1
(XXXIII, Colección de documentos inéditos del archivo de la corona de Aragón.)

-1260, 15 marzo:
Nombramiento de Blasco Pérez de Tarazona como "pacero" de la ribera de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº10,fol.131v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266409

- #1260, 22 de marzo, Zuera.


Aprobación de cuentas hecha a Eximino Pérez de Arenós de su administración de las rentas reales de
diversos lugares de Aragón y Valencia. El monarca obliga a su favor los réditos del castillo de Alfandech
de Marinyén, villa de Burriana, tributación de los judíos de Valencia y de las salinas de esta ciudad y de la
Albufera.
A.C.A. Reg. 10, fol. 170.
Per nos et nostros recognoscimus et confitemur quod vos, dilectus noster Eximinus Petri de Arenoso, tradidistis
nobis rectum et fidele computum de omnibus recepcionibus quas pro nobis recepistis de Daroca, de denariis
aldearum Daroçe, de pedagio Daroçe, de serviciis aldearum Daroce, et de reditibus et exitibus nostris molendini
Campanarii Valencie quod fuit Petri de Vallibus, et de omnibus aliis reditibus, exitibus, et proventibus quos
habuistis et recepistis de castris, villis, et locis que umquam pro nobis tenuistis in regno Valencie et in regno
Aragonie, et ab omnibus dictorum castrorum, villarum, et locorum usque in hodiernam diem, et de omnibus
donacionibus, missionibus, et expensis quas fecistis pro nobis et mandato nostro in custodiendis dictis castris et
locis et in custodibus eorundem.
De quo computo confitemur bene esse paccatos a vobis et vestris; in perpetuum renunciantes errori calculi, et
omni iuri, et auxilio iuris, fori, et consuetudinis, quibus contra predicta in aliquo venire possemus. Ita quod
numquam de cetero teneamini nobiscum, vel aliquo alio loco nostri vel nostrorum, de predictis vel aliquo
predictorum iterum computare, nec ullam nobis vel nostris vel alicui alii loco vel nomine nostri vel nostrorum
reddere racionem; set sitis inde vos et vestri, cum omnibus bonis vestris mobilibus et immobilibus ubique habitis
et habentis, penitus et perpetuo absoluti, sicut melius dici et intelligi potest ad vestram utilitatem et vestrorum.
Sciendum est tamen quod, computatis et coequatis omnibus predictis et singulis recepcionibus quas pro nobis et
de mandato nostro fecistis cum expensis, donatis, et missionibus predictis et cum omnibus debitis que nos vobis
quolibet anno debebamus usque in hodiernam diem, debemus nos restituere vobis et vestris centum decem milia
septingentos septuaginta et unum solidos regalium Valencie.

Promittentes vobis et vestris bona fide quod dictum castrum de Alfandeg de Maranyen et omnes alquerias
eiusdem, villam de Burriana cum omnibus terminis et pertinenciis suis, Albuferiam nostram Valencie, tributum
nostrum Iudeorum Valencie, et salinas nostras Valencie, et omnes reditus et exitus et proventus nostros dictorum
locorum, et eciam omnes reditus et exitus molendini nostri predicti, aut aliquid de predictis, vobis non auferemus
nec emparabimus, nec emparari vel auferri faciemus vel permittemus, aliquo modo vel aliqua racione. Immo ipsa
omnia et singula faciemus vos et vestros et quos volueritis habere, tenere, possidere, et percipere integre et in
pace, quousque in eisdem sitis vos et vestri de omnibus predictis denariis plenarie persoluti.
Datum apud Çueram, XI kalendas Aprilis, anno domini MCCL nono.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- #1260 (1259), 22 marzo. Zuera.


ACA, Reg. 11, fol. 170 rv.
Per nos et nostros recognoscimus et confitrmur quod vos, dilectus noster Eximinus Petri de Arenoso, tradidistis
nobis rectum et fidele computum de omnibus recepcionibus quas pro nobis recepistis de Daroca, de denariis
aldearum Daroçe, de pedagio Daroçe, de serviciis aldearum Daroce, et de reditibus et exitibus nostris molendini
Campanarii Valencie quod fuit Petri de Vallibus, et de omnibus aliis reditibus, exitibus, et proventibus quos
habuistis et recepistis de castris, villis, et locis que umquam pro nobis tenuistis in regno Valencie et in regno
Aragonie, et ab omnibus dictorum castrorum, villarum, et locorum usque in hodiernam diem, et de omnibus
donacionibus, missionibus, et expensis quas fecistis pro nobis et mandato nostro in custodiendis dictis castris et
locis et in custodibus eorundem.
De quo computo confitemur bene esse paccatos a vobis et vestris; in perpetuum renunciantes errori calculi, et
omni iuri, et auxilio iuris, fori, et consuetudinis, quibus contra predicta in aliquo venire possemus. Ita quod ...
... Datum apud Çueram, XI kalendas Aprilis, anno domini MCCL nono.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J.

- 1260, 20 agosto.
Jaime I el Conquistador, cede Azuebar a Ximén Pérez de Arenós.
El Palancia: nacer y emigrar : la evolución de la población (siglos XVI al XIX). Francisco José Guerrero Carot.

- #1260, 29 de agosto.
El obispo de Segorbe y el cabíldo dan “al verdadero señor del lugar y fundador de estas iglesias, los
derechos de patronato de todo el territorio de las iglesias del río Mijares, construidas o que se vayan a
construir en el futuro, y la iglesia de la villa de Andilla, siempre que esta o alguna de las antes nombradas
se queden sin rector”, esto incluía el castillo de Arenós. El beneficiario o patrón a perpetuidad Eximén
Pérez de Arenós tiene que defender las iglesias, ayudarlas en sus necesidades y rendir “homenaje” por
ellas como “vasallo” a la “iglesia” valenciana
Arch. Cat., perg. 2413.
ACA,DIVERSOS,Sástago,223 (Lío R), nº 001
attendentes multa grata et accepta beneficia que vos dominus Eximinus Petri de Arenosio fecistis et procurastis
nobis et ecclesie valentine, volentes vobis facere graciam specialem...concedimus vobis et vestris perpetuo
tanquam vero loci domino et fundatori ecclesiarum ius patronatus in ómnibus ecclesiis terre rivi de Millares factis
et in posterum faciendis in ecclesia ville de Andilla ut cum ipsas vel aliquam de predictis vacare rectore
contigerit, vos et vestri post vos seu qui pro tempore tenuerit dicta castra seu villas...possitis nobis rectores ad
ipsas vacantes ecclesias presentare.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

Concessio iuris patronatus omnium ecclesiarum rivi de Millares facta domino de Arenosio.
Noverint universi quod nos frater Andres, divina providencia episcopus Valencie, de assensu et voluntate capituli
ecclesie Valencie, attendentes multa grata et accepta beneficia que vos, dominus Eximinus Petri de Arenosio,
fecistis et procurastis nobis et ecclesie Valencie, volentes vobis facere gratiam specialem, ut vos et vestri qui
astricti estis eidem ecclesie libencius et animosius honorem et utilitatem eiusdem ecclesie percuretis, concedimus
vobis et vestris perpetuo tanquam vero loci dominio ex fundatori ecclesiarum ius patronatus in omnibus ecclesiis
terre rivi de Millares factis et in posterum faciendis, et in ecclesia villa de Andilla ut cum ipsas vel aliquam de
predictis vacare rectorem contigerit, vos et vestri post vos seu qui pro tempore tenuerint dicta castra seu villas et
terminos eorum, possitis nobis rectores ad ipsas ecclesias vacantes presentare, et nos et successores nostri
teneamur recipere illos dum tamen ydonei existant, quos vos vel vestri post vos vel qui pro tempore tenuerint
predicta castra et villas de rivo de Milliares et de castro de Andilla, villa, alcareis, et terminis eorundem nobis et
successo-[fol. 120r]ribus nostris duxerint presentandos, et instituere in eisdem et ipsis comittere curam
animarum. Volentes adhuc vobis maiorem et specialem graciam facere, attendentes et considerantes quod facte
ecclesie in castris, villis sive terminis rivi de Milliares et de Andilla quas vos tenetis et possidetis per vos
constructe fuerint et faciende per vos eciam construantur et dotentur, et quod ville predictorum locorum et
terminorum suorum per vos ad cultum divinum in magna parte redacta existant, et quod dante Deo imposterum
redigentur. Attendentes in hoc utilitatem ecclesiarum villarum eiusdem termini procurare et condicionem eorum
facere meliorem loci temporis et personarum calitate et circunstanciis diligenter pensatis vobiscum, ad
concordem tractatum et composicionem amicabilem super decimis ecclesiarum, villarum, ipsorum locorum et
terminorum eorum ad finem laudabilem venientes, retinemus nobis in decimis que a christianis predictorum
percipientur cuiuscumque existant generis quartam partem integre. Et de residuo ordinamus quod quartam partem
habeant ecclesie seu rectores predictorum locorum integre et in pace. Et si dicta quarta pars non suficeret
rectoribus qui pro tempore ibi fuerint, vos et successores vestri de parte quam percipitis teneamini supplere illud
quod eis deficerit ceteri vero fructus decimarum cuiuscumque generis existant. Et omnes fructus decimarum
sarracenorum existencium in predictis locis vobis et vestris successoribus seu qui pro tempore tenuerint dicta
castra, villas, terminos eiusdem, concedimus integre habendos et percipiendos perpetuo et in pace. Per hoc enim
ius percipiendi decimas non intendimus vobis et vestris in aliquo concedere, sed illud nobis et nostris
successoribus in dominio retinemus sed fructus predictos [fol. 120v] solum percipiendos vobis et vestris
concedimus et habendos. Vos vero et vestri et qui pro tempore tenuerint dicta castra seu villas sitis et sint astricti
et obligati nos et ecclesiam nostram Valencie ac ecclesias predictorum locorum iuxta posse vestrum fideliter
defendere et juvare et facere et habere et possidere pacifice et quiete, prout superius est expressum, ac nobis et
successoribus nostris nomine dicte ecclesie Valencie fidelitatem et homagium facere teneamini et fidelitatem in
omnibus observare, prout devoti vassalli eiusdem ecclesie et fideles. Ad hoc, attendentes et considerantes
tenuitatem redituum predictarum ecclesiarum et devocionem sanctorum, in quorum honore sunt constructe vel
eciam construentur, remittimus et concedimus eisdem ecclesiis et rectoribus eorundem qui pro tempore ibi fuerint
perpetuo omnia servicia et omnes primicias et id quod nomine quatredatici et sinodi ac id quod racione
procuracionis cum ad eas visitandas accesserimus nobis dare ac solvere tenentur. Retinemus nobis tamen et
successoribus nostris pro predictis omnibus in signum dominii tanquam loci episcopi, predictam quartam partem
decimarum cuiuscumque generis existant, de quaquidem quarta parte decimarum nobis et successoribus nostris
retenta racione visitacionis et procuracionis ducenti solidi regalium Valencie, ad opus nostri deducantur,
residuum vero eisdem quarte predictorum fructuum inter nos et capitulum equis partibus dividatur. Retinemus
nichilominus nobis et successoribus nostris omnia bona que iuris episcopalis existunt seu que tam lege diocesis
quam lege iurisdiccionis nobis competere dignoscuntur.
Nos vero predictus Eximinus Petri de Arenosio, per nos et successores nostros, predictam iuris patronatus
gratiam cum graciarum accione recipientes, in eisdem ecclesiis castrorum, villarum sive castrorum et terminorum
eorundem supradictorum habere volentes, predictam amicabilem ac con-[fol. 121r]cordem composicionem a
vobis reverendo patre fratre Andrea, Dei gracia episcopo Valentino, per nos et successores nostros, seu qui pro
tempore predicta loca tenebunt laudantes atque acceptantes, cum multa graciarum accione recipientes ad bonum
finem laudabilem et concordem ac amicabilem nobiscum venientes, promittentes omnia supradicta universa
singula, attendere et complere et in aliquo non contravenire, sed omnia fideliter observare, promittentes, volentes
et concedentes vobis quod nos nec successores nostri terras predictorum locorum quas christiani tenent vel
tenebunt de cetero ad sarracenos, non redigamus seu redigere valeamus, pro quibus omnibus ita fideliter
attendendis, complendis ac observandis et per omnia, ut superius sunt promissa, obligamus nos vobis omnia bona
vestra ubique mobilia et inmobilia, habita et habenda, et tactis sacrosantis Dei evangeliis et cruce iuramus
predicta observare. Volentes eciam et mandantes quod omnes successores nostri seu qui pro tempore predicta
castra et villas tenuerint, homagia fideliter vobis et successoribus vestris faciant et hec iurare eadem ad sancta Dei
Evangelia teneantur.
Quod est actum Valencie, IIII kalendas septembris anno Domini Mo CCo LXo.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS

- #1260, 5 Noviembre, Onda.


Jaume I concreta les condicions de poblament dels musulmans de Castelló de la Plana, vassalls de
l'Hospital de sant Vicent de València
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 283-284
Noverint universi, quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis, universis et singulis
sarracenis comorantibus in Castilione Campi de Burrianam, et eius terminis, presentibus et futuris, quod non
teneamini facere çofram priori sancti Vincençii, presenti et futuris, nisi tantum unusquisque casatus vestrum
unam diem in unoquoque mense.
Nec teneamini dare eidem priori nec eius successoribus, de animalibus vestris minutis, nisi tantum pro
unoquoque unum denarium in anno.
Nec teneamini etiam dare pro unaquaque domo apium, nisi tantum unum denarium in anno.
Concedimus etiam vobis, quod non teneamini dare eidem priori, et suis successoribus, ligna ad opus coquine sue,
nisi tantum quando ipsi fuerint in Castilione personaliter constituti; tunc tamen quot et quotiens ibi fuerint, ligna
ad opus coquine dare teneamini.
Vos vero dabitis eidem priori et suis successoribus, quintam partem de omnibus fructibus quod Deus dederit in
hereditatibus vestris, tam de arboribus quam de vineis, quam etiam de bladis.
Volumus insuper quod omnis insimul et unusquisque vestrum iudicemini et puniamini, secundum çunam
vestram, in pose ipsius prioris et successorum suorum, vel alcaydi sui.
Mandantes prioribus sancti Vincentii, presenti et futuris, et universis aliis officialibus et subditis nostris,
presentibus et futuris, quod contra predicta non veniant, nec aliquem venire permitant.
Datum apud Ondam, nonas novembris anno Domini Mº CCº sexagesimo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini
Montispesulani.
Testes sunt Eximenus Petri de Arenoso, Sancius Martini d'Ublitis, Aries Yvanyes, Petrus d'Ahuro, Petrus
Ferrandi de Pina.
Sig+num Michaelis Violete, qui mandato domini regis, pro domino G. Dei gratia episcopo ilerdensis, cancellario
suo, hec scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1260, 28 de noviembre:
Don Jaime I, otorgó privilegios a todos los habitantes de El Toro y a sus alquerías (caseríos) dentro del
término, dando varios derechos y franquicias.
Fueron testigos su lugarteniente D. Ximén Pérez de Arenós  y los nobles D. Galcerán de Pinós; D. García Ortiz
de Azagra; D. Carroz, señor de Rebollet y D. Sancho de Antillón.

- #1260, 10 Diciembre. Teruel.


L´infant Pere va fer l´aprovació i confirmació de les donacions dels castells i viles d´Arcos, Pina, Afia,
Çancarias, i altres, que el rei Jaume havia fet a D.ª Teresa Gil de Vidaure.
Foren testimonis Bernat Guillem d´Entença, el vescomte Guerau de Cabrera, Gilabert de Cruïlles, Ximén Pérez
d´Arenós i Martí Pérez, justicia d´Aragó; i ho autoritzà Jaume de Montjuich, notari de l´infant.
ACA, Perg. 1643 de Jaume I.
Datum apud Turolium IIII idus decembris anno Domini MCC sexagesimo
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- 1260, 14 diciembre:
322,—El Obispo y Cabildo arriendan el diezmo de Pedralva al señor de dicho lugar, Pedro Sanz de
Calatayud. 14 de diciembre de 1260.—
ARV, Perg. 4646.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del archivo catedral de Valencia.

- #1261, 5 enero. Xátiva.


Deuda de Jaime I a Eximén Pérez de Arenós de 4.000 sueldos valencianos, que terminó pagando su
hermanastro Pedro Fernández, señor de Hijar, por lo que el rey le pignoró el castillo de Cortes de
¿Arenoso? (o Pallàs) para que con sus rentas se satisfaciese tal cantidad.
ACA, Canc. Reg. 11, fol. 238 r.
Nos Iacobus dei gracia etc. confitemur et recognoscimus vobis, dilecto filio nostro Petro Ferrandi, quod de
mandato nostro dedistis et solvistis Eximino Petri de Arenoso IIII milia solidorum regalium Valencie, quos
infans Iacobus filius noster ei debebat.
Pro quibus IIII milibus solidorum tradimus, impignoramus, et obligamus vobis castrum nostrum et villam de
Cortibus, cum omnibus alcheriis, et pertinenciis suis. Ita quod tam diu predicta teneatis, et omnes reditus et exitus
et iura eorumdem habeatis et percipiatis in solucionem dictorum denariorum quousque in eisdem sit vobis de tota
predicta quantitate pecunie integre satisfactum.
Promittentes vobis quod faciemus et permittemus vobis et vestris predictm castrum et villam cum omnibus supra
dictis habere, tenere, et percipere quousque ut dictum est sitis (sit vobis) in eisdem de omnibus predictis denariis
integre satisfactum, vel donec nos vel dictus filius noster solvamus vobis dictos denarios, vel illud quod inde
vobis remanebit ad solvendum.
Datum Xative, nonas Ianuarii, anno domini MCCLX.
Poder público y administración territorial en el reino de Valencia 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

- #1261:
El Rey ordena sean divididos los términos de Bañeres y Bocairente.
Ante las dificultades halladas al hacer el ordenado deslinde, el rey, a propuesta de Cofre de Loaysa, comosionó
para ello a Ximén Pérez de Arenós.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- *1261, 11 marzo. Valencia.


Carta de Jaime I a la priora de Sijena ordenándole hacer entrega a su escribano Pere de Colomer de la
documentación relativa a Zeit-abuzeit conservada en su archivo.
ACA, Real Cancillería, Cartas reales, Jaime I, núm 63.
Publ. F. DE BOFARULL Y SANS, [Historia], doc. VI/2; Don Jaume, p. 254.
Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus
Montispesulani. Venerabili et dilecte E. per eandem priorisse de S[exena], salutem et dileccionem. Rogamus et
mandamus vobis quatenus omnes actas que sunt inter nos et Açeyt Abuzeyt nobis transmitatis per fidelem
scriptorem nostrum Petrum de Columbario, et eas sic incontinenti tradatis. Et hoc nullo modo differatis. Datum
Valencie, Vº idus marcii anno Domini Mº CCº LXº.
Al dorso: Priorisse de Sexena. Restos de sello de cera de 55 mm.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA

- *#1261, 18 marzo.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 21 v
XV kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXº ego, Petrus de Columbario, recepi a domina priorissa de Sexena
de mandato domini regis Aragonum tres cartas, prima videlicet de diffinicione quam Eximinus Petri de Arenoso
faciebat domino regi de castro et villa de Castailla pro Açeyt Abuzeyt; secunda vero, et sigillata cum sigillo de
plumbo, erat de convenienciis que Açeyt Abusseyt et dominus rex fecerant; tercium transllatum erat de
diffinicione quam Açeyt Abuzeyt faciebat domino regi de omnibus castris sive villis regni Valencie.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA

- #1261, 13 abril. Valencia.


ACA, Reg. 11, fol. 241.
Noverint universi quod nos Iacobus, dei gracia rex Aragonum etc., per nos et nostros recognoscimus et
confitemur quod in presencia iudiscis, iusticie, iuratorum, et tocius concilii Turolii, et ipsis videntibus et
volentibus et non in aliquo contradicentibus, divisimus et assignavimus pro terminis castri et ville de Exerica
terminos subtos scriptos: videlicet ex parte podii seu castellario quod dicitur El Toro sicut aque decurrunt de
monte Algarau versus villare ballistarii, et de dicto villari usque ad cabeçum rasum, et ab ipso cabeço sicut dividit
el cerro et exiit ad ramblam que vadit ad Morellam ita quod totum pallatare remanet intra terminum de Exerica et
de dicta rambla prout vadit ipsa rambla et exit ad fonteçellam que est in introitu pallataris, et ab ipsa fonteçella
sicut vadit el cerro usque ad vertentes de alcota, et de ipsis vertentibus de alcota sicut vadit recta linea usque ad
summum vertencium de Bexix, et usque ad atalayam de Bexix.
Et est certum quod ipsifuerunt protestati. Et recognoverunt ac concessi fuerunt quod ipsi vel sui, nec villa seu
aldee Turolii, nullum ius vel proprietatem habuerunt nec habent vel habere debent modo aliquo vel racione in
eisdem; set omnes predicti termini sunt et debent esse de castro et villa de Exerica.
Et ideo per nos et nostros donamus, concedimus, et confirmamus predicto castro et ville de Exerica omnes supra
dictos et singulos terminos franche et libere, et sine aliqua retencione nostra et nostrorum et cuiuslibet alterius
persone, prout melius dici potest et intelligi atque scribi.
Datum Valencie, idus Aprilis, anno domini MCCLX primo.
Signum Iacobi dei gracia regis Aragonum etc.
Testes sunt: Garcias Romei, Sancius de Antillone, Iauzbertus de Castronovo, Eximinus de Urrea, Eximinus
Petri de Arenosio, Carrocius, dominus Rebolleti.
Signum Petri de Capellades qui mandato domini regis, pro domino Guillelmo dei gracia episcopo ilerdensi
cancellario suo, hoc scribi fecit et clausit loco, die, et anno prefixo.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J.

- 1261, abril 14. València


Jaume I dóna al seu fill Pere Fernández el castell i la vila de Cortes ¿d´Arenós?
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial. Registre 495, f. 574r/v. Còpia del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioriquarum et Vallencie, comechs Barxaloni
et Hurgelli et dominus Montispelleri; per nos et nostros damus et concedimus et asignamus per ereditatem
propriam franquam et liberam, titulo et dominacionis inter vivos, vobis, dilecto fillio nostro Petro Farandez, et
vestris imperpetuum, castrum et villam de Cortes, que sunt in regno Valencie, cum omnibus alquareys, terminis
et pertinenciis sitis, et cum casis, casalsoris, furnis, balneis, molendinis, columbariis, vines, ortis, ortalibus, ac
teris cultis et incultis, hermis et populatis, silvis, lignis, arboribus diversorum generum, aquis, erbis, pratis,
pasturis, piscacionibus, venacionibus, montibus, terminis, introitibus, exitibus, et cum melioramentis ibidem
factis et faciendis, et suis pertinenciis universis, a celo in abissum. Et cum omnibus etiam ominibus et feminis ibi
abitantibus et abitaturis, cuiuscumque legis vel condicionis sunt vel erunt. Et cum peytis, cenis, questiis,
adempriviis, serviciis, donis, calonis, et justiciis civilibus et criminalibus, tributis, monetaticis, exercitibus et
cavalcatis, ac eorum redempcionibus, et cum omnibus aliis iuribus que ibi habemus et habere debemus aliqua
racione vel causa, absque aliquo nostro nostrorumque vinculo et retencione, ad habendum, tenendum,
possidendum, expletandum, dandum, vendendum, alienandum, impignorandum, comutandum, et ad omnes
vestras vestrorumque voluntates, cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, prout melius dici potest et
intelligi, ad vestrum vestrorumque bonum et sincerum intellectum.
Data Valencie XVIII calendis madii anno Domini Mº CCº LXº primo.
Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et cetera.
Testes huius rey sunt; Jacobus de Castronovo, Garcia Romey, Eximenus Romei, Garcias Ortis de Sagra, Sancius
de Antillo.
Signum + Miquaellis Violete, qui mandato domini Regis pro domino G. Dei gratia episcopo Ilerde cancellario
suo, hec scribi feci, loco, die, et anno prefixis.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1261, 5 agosto. Tarragona.


Eximén Pérez de Arenós le pide al infante Jaime tener pleno poder sobre Játiva.
ACA, Reg. 11, Fól. 236.
Concedimus vobis Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum nostrum in regno Valencie pro infante Iacobo filio
nostro, et damus licenciam et plenum posse quod obligetis et obligare possitis omnes reditus, exitus, et proventus
quos pro honore recipere debetis in Xativa, usque ad kalendas mensis Ianuarii proximum venturi; ratam et
firmam habituri obligacionem vel obligaciones quas inde feceritis; promittentes salvare omnibus, quibus reditus,
exitus, et proventus predictos obligaveritis, et eos facere habere, tenere, et percipere integre et in pace per totum
spacium temporis supra dicti.
Datum Tarrachone, nonas Augusti, anno domini MCCLX primo.
Fundations of Crusader Valencia. Revolt and recovery 1257-1263. Robert I. Burns, S.J.

- #1262, 1 enero:
El rey reconoce que ha recibido de Jimeno Pérez de Arenoso, lugarteniente de Valencia, los réditos de los
lugares de dicho reino.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.42
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326796

- *1262, març 10. València


Jaume I ordena a l'abadessa del monestir de Sigena que li envie tots els documents que guarda signats
entre ell i Abu Said
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cartes reials de Jaume I, s/nº. Original
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus
Montispesulani; venerabili et dilecte E. per eandem priorisse de S[exena]. Salutem et dileccionem.
Rogamus et mandamus vobis quatenus omnes [car]tas que sunt inter nos et Açeyt Abu Çeyt, nobis transmitatis
per fidelem scriptorem nostrum Petrum de Columbario et eas sibi .... in continenti tradatis; Et hoc nullo modo
differatis.
Datum Valentie Vº idus marcii anno Domini Mº CCº LXº Iº.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1262, 19 abril:
Documento referente al Reino de Valencia, en el que se menciona a Pedro Sánchez de Calatayud,
lugarteniente de dicho reino.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.60-60v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326946
- #1262, 9 de mayo, Montpellier.
Aprobación de cuentas a Eximino Pérez de Arenós, lugarteniente del Reino de Valencia, por el infante don
Jaime, concernientes a su administración de los réditos de Burriana, salinas de la Alfubera, tributos de
sarracenos de la ciudad de Valencia, castillo de Alfandech, molinos de Campanar, etc.
A.C.A. Reg. 12, fol. 42 v.
Per nos et nostros recognoscimus vobis, nobili et dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum
nostrum in regno Valencie pro infante bIacobo karissimo filio nostro, quod recepimus a vobis bonum et legale
compotum de omnibus recepcionibus quas fecistis de reditibus et exitibus de Burriana et de salinis de Albuferia,
et de tributo Iudeorum civitatis Valencie, et de castro de Alfandec, et de molendinis nostris de Campanar de
Valencia, que omnia a nobis in pignore tenebatis obligata cum quodam instrumento pro centum X milibus
DCCLXX et uno solidis regalium Valencie. Quod compotum recepimus apu Montempessulanum, per Petrum
Dominici scriptorem vestrum.
De quo compoto sumus bene paccati ad voluntatem nostram, renunciandis excepcionibus erroris calculi. Et sic
de predicto compoto absolvimus inde vos et vestros cum omnibus bonis vestris, ita quod de cetero non teneamini
iterum nobiscum de predictis computare nec ullam reddere racionem; immo absolvimus vos et vestros cum
omnibus bonis vestris, vobis et vestris pactum de non petendo perpetuo facientes. Et est sciendum quod coequatis
omnibus recepcionibus cum debito predicto et missionibus, debemus vobis inter omnia, usque ad kalendas
Ianuarii proximo transacti anno domini MCCLX primo, sexaginta sex milia LXX duos solidos et nongentos
denarios regalium Valencie; quos vobis assignamus habendos et percipiendos super reditibus et exitibus
predictorum locorum.
Et est enim sciendum quod tributum Iudeorum civitatis Valencie istius presentis anni, quod solvere debent in
proximo venturo festo Sancti Iohannis Iunii scilicet duo milia solidorum Petro Ferrandi et vobis, assignavimus in
questia Barchinone. Cum aliis residuis quos vobis mandamus dari, est conclusum et computatum in predicto
compoto.
Datum in Montepessulano, VII idus Madii, anno domini MCCLX secundo.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- *1262, 27 Octubre. Murcia.


Jaime I intenta recuperar Castalla de Abu Zayd.
AHN
Sepan todos cuantos esta carta veyeren, como nos Don Jacme por la gracia de Dios Rey daragon, de Maliorca e
de Valencia, Comte de Barchelona et de Urgell e Sennor de Montpelier e nos Ceyt Abuzeyt conuenimos e
prometemos el vno al otro que nos atendamos e que nos cunplamos todas las conueniencias que son entre nos
amos; asi como en las cartas que son fechas entre nos amos en contenudo, saluo lo de Magalion que nos ceit
Abuzeyt jaquimos a uos Sennor Rey daragon por nuestra voluntat. Et por que mays firme sea, metemos nos end
Rey daragon enfielldat el castiello e la villa de Castalia, la qual liuramos a don Garcia Perez de Castalia, asi que
si nos non atendiamos a uos Ceit Abuzeyt las dichas conuenencias asi como en las cartas es dicho, o uos non las
atendiades a nos, que don Garcia Perez de Castalia sea tenudo a uos e a nos de rrender o a qualquier que las
dichas conueniencias non atendiese el dicho castiello e la villa sin todo enbargo. Et si nos el dicho Rey daragon
queriamos que otro touiese el castiello dauant dicho por fielldat entre nos e vos, que lo podamos fazer con
voluntat de vos, mandastes a don Garcia Perez que desto faga pleyto e omenadge a uos el dicho Ceyt Abuzeyt
que uos liure el dicho castielo, si nos non uos ateniamos las conueniencias asi como dicho es de suso; a esto yo
don Garcia Perez sobredicho fago pleyto e omenadge de manos e de boca a uos Ceyt Abuzeyt sobredicho de
rrender a uos o al Rey daragon el dicho castiello en la forma sobredicha, e si queria dexar el castiello e la fielldat,
que lo pueda fazer faziendo uos lo a saber tres meses antes que non lo pudiesse jaquir. E a mayor firmedumbre de
quanto en esta carta (se) dize, nos Ceyt Abuzeyt e yo don Garcia Perez los sobredichos fazemos poner en esta
carta nuestros seellos colgados. Facta carta en Murcia por mandado de Aceyt Abuceyt e de don Garcia Perez
veynte e syete dias de Octubre en Era de mil e CCC años. Testigos desto son Don Pedro Gonzalo de Villa
Sandino uecino en el Regno de Murcia por don Alfonso; Garcia e don Guillen Perez de Pinto e don Ennego
Gomez de Necuessa e don Gonzaluo Ruhiz de Messa cauallero de don Bernat Guillem Dentença e don Eximen
Perez dartieda e don Arnalt de Monzon cibdadant de Xativa e bachiller por el Sennor Rey daragon en el Regno
de Valencia de Xucar e don Mighuel de Torre capellan de Castalia e Fernando del Plano portero del Sennor Rey
daragon,
Sig+num de Jacme scriuano publico en Murcia la noua qui esta carta screui e confirmo con rrasson e enmendado
en la VII.ª regula o diz Ceyt Abuzeyt.
El Archivo, Pág. 288, Roque Chabás.

1262 — Sello en cera blanca, de una sola impronta de figura circular, que conserva restos de la trencilla de seda
roja die que pendía en la carta cíe concordia entre el rey don Jiaime I de Aragón y Ceyt Abuzej-'t, rey moro que
fué de Valencia, y entrega que éste hizo a aquél de su castillo de Castalia, que se da en tenencia a don García
Pérez, para seguridad át los pactos que se estipulan. Data en Murcia a veintisie'te días de octubi-e de la era de mil
y trescientos años. (M^ontalbán, caj. 207, núm. 43.) El sello descrito está deteriorado en los bordes superior de la
izquierdla, e inferior de la derecha.
Módulo : 60 mm.
Bordeando el sello, entre dos filetes, apaneoe inscrita la leyenda.
Ein el campo, un águila caudal explayada, con la cabeza vuelta al lado izquierdo.
+ S CE[IT] ABVZEIT NIETO [DE EMIR] MOMENIN.
Sellos españoles en la edad media
1262:
Bullarium Equestris Ordinis S Iacobi de Spatha, pág 199, donde á esta escritura que lleva el núm 1 de las del
citado año 1262 precede el siguiente epígrafe: Pactio inter Reges Iacobum Aragonia et Zeyt Abu zeyt quondam
Valentía et Murcia de adimplendis aliis conventionibus antea factis; et Homagium D Garsiae Pérez de Castalia in
manibus Regís Zeyt sub notabili. Data in Murcia la Nova, quando Murcia vetus contra Regem Castellae arma
sumpserat.
Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de Castilla y de Ceit Abuceit

- *1262, 13 Octubre, Lleida.


Reconeixement que fa Jaume I a Garcia Perez de Castailla que fou per manament seu que havia retut
homenatge i feeltat per castell de Castailla a Çeid Abuceit.
ACA, Reg. 14, foli 1.
Recognoscimus et confitemur quod vos, Garsias Petri de Castaylla, de mandato et voluntate nostra fecistis
homagium fidelitatis Ceido Abuzeit de castro de Castaylla. Ita quod illud pro nobis et dicto Çeido Abuçeit
teneatis in fidelitate sicut nobilis Bn. G. de Entença tenebat pro nobis et ipso castrum de Roda in fidelitate.
Et quia de hoc a vobis Bernardo paccati sumus ad voluntate nostram facimus vobis et vestris finem et pactum de
non petendo. Ita quod racione predicta non teneamini nobis vel nostris umquam in aliquo respondere, neque nos
vel nostri possimus inde vobis vel vestris peticionem aliquam facere vel demandam. Set sitis inde vos et vestris
liberi, quiti et penitus absoluti, prout melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum bonum et sincerum
intellectum.
In cuius rei testimonium, presentem cartam sigilli nostri munimine fecimus roborari.
Datum Ilerde, III idus Octobris, anno domini MCCLX secundo.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- *1262, octubre 22. València


Testament de Ferran Pérez, fill d'Abu Said
Arxiu de la Catedral de València. Pergamí 5013. Original
Transcripció del document en 1988 a partir del manuscrit de referència. Pendent de revisió
Quia morientium vota repetita vice non redeunt, merito quidem dum corpus animam comitatur, pura debent
indagatione finiri, ut sic deliberate mentis donum testatorum obtineat et rudis evitet lubricam voluntatis.
Ideoque in Dei nomine, ego Ferrandus Petri, filius Açeit Abozeyt, gravi infirmitate detentus de qua mori timeo,
timens penas inferni et cupiens venire ad gaudia paradisi, tamen in meo pleno sensu et memoria integra ac
loquela, meum facio atque condo testamentum, in quo pono et eligo manumissores meos scilicet dominum
fratrem A. Dei gratia episcopum valentinum, et dominum Gondisalbum Petri archidiaconum valentinum, et
Petri Sancii de Calatajub militem, quos in Deum karitative deprecor, ut si me mori contigerit, antequam aliud
faciam seu condam testamentum, quod ipsi distribuant dividant ac largiantur omnia bona mea, sedentia et
moventia, absque eorum damno, prout inferius fuerit ordinatum.
In primis eligo sepulturam meam in ecclesia sancte Marie sedis Valentie, et dimitto ibi pro quadam cappella
construenda CCC morabatinos. Ita quod sepultura mea sit in illa eadem capella, et quod funera mea compleantur
et fiant honorifice, et quod ponantur runc in dicta die super me purpura, de qua fiat casulla ad opus capellani qui
pro anima mea quotidie celebraverit missam in dicta capella. Et volo et mando quod in dicta capella constituatur
unus capellanus qui cotidie celebret missam de requiem, illis vero diebus quibus celebrare debeat, pro anima mea
et parentum meorum, aliis vero diebus celebret missam beate virginis Marie, et fiat commemoratio in canone de
anima mea. Ad cuius vero institutionem dimitto tria millia et quingentos solidos regalium Valencie, de quibus
emantur redditus ad cognitionem uxore mee domine Taresia et manumissorum meorum, de quibus redditibus
capellanus qui pro tempore ibi fuerit possit de dictis redditibus deducere vitam suam.
Item, volo et mando quod domna Teresia, uxor mea, et successores sui, habeant ius patronatus in presentationem
capellani ad capellaniam predictam.
Item, dimitto capitulo valentino, si exierit ad processionem ad corpus meum sepeliendum, centum solidos.
Item, dimitto unicuique capellanorum qui interfuerit corpori meo sepeliendum et missam celebraverit XII
denarios.
Item, volo et mando quod infra novenarium obitus mei, centum pauperes induantur et aliis centum detur ad
comedendum.
Item, dimitto mille solidos regalium, que quibus ematur hereditas, ut de redditibus illius hereditatis fiat quolibet
anno anniversarium, quod celebretur in illa eadem capella pro anima mea et remissionem peccatorum meorum. Et
etiam volo et mando et firmiter statuo in perpetuum, quod domina Teresia, uxor mea, teneat dictam hereditatem
et accipiat redditus, et quod de illis faciat fieri illud aniversarium in vita sua. Post mortem vero suam, teneat ille
vel illa dictam hereditatem et redditos inde venientes, cui ipsa comisserit, et ipse vel ipsa vel successores eorum
semper teneantur ad dictum aniversarium faciendum et complendum quolibet anno una vice.
Item, dimitto pauperibus verecundantibus CC solidos regalium, quos eis dividantur ad cognitionem fratris
Gomecii confesoris mei, et gardiani valentini Fratrum Minorum qui pro tempore fuerit, et uxoris mee domine
Taresie.
Item, volo et mando quod statim post mortem meam traddatur matri mee domine Marie Ferdinandi, Torralba de
Vilamalur, cum omnibus iuribus suis, terminis et pertinenciis universis, sicut melius dici potest et intelligi, ad
omnem suam voluntatem faciendam, tam in vita quam in morte, sine vinculo et contradictione alicuius persone.
Item, dimitto patri meo Çeit Abozeyt, nepoti de Miralmomenino, ratione legitime sibi pertinenti in bonis meis
secundum forum Valentie, castrum de Ayodar cum omnibus iuribus suis, terminis et pertinentiis, ad omnes suas
voluntates omni tempore faciendas.
Item, dimitto Sancie Xameniz, filie Blasci Eximenis, nepoti mee, turrem de Argelita cum omnibus iuribus suis,
terminis et pertinenciis universis.
Item, dimitto Taresie Ximeni, nepti mee, filie antedicti Blasci Xameniz, castrum de Buynegre, cum omnibus
iuribus suis et terminis et pertinentiis atque proprietatibus universis, exceptata turrim de Argelita.
In hunc modum et sub hac conditione quod si de castro de Ayodar satisfactum fuerit patri meo Çeit Abozeyt,
ratione legitime quam habere debet in bonis meis secundum forum Valentie, quod antedicte neptes mee habeant
castrum de Buynegre et turrim de Argelita, ut supradictum est, pro eis legavi sine vinculo et contradictione
alicuius persone, ad omnes earum voluntates omni tempore faciendas. Tamen si patri meo Çeit Abozeyt
antedicto, non fuerit sibi satisfactum in sua legitima, ut superius eam sibi assignavi, satisfiat ei in residuo dicte
legitimi sibi pertinente in bonis meis in istis duobus locis, videlicet de Buynegre et de Argelita, ita quod in
residuo ordinationis mee in nullo contradicatur.
Item, volo et mando et expresso confirmo irrevocabiliter illam donationem integriter quam feci integriter de
castro et villa de Villamarxant et terminis suis et iuribus, uxori mee domine Taresie, prout in instrumenti sibi
facto per manum Arnaldi de Jacqua notarii publici Valentie melius et plenius continetur, quod habeat villam de
Villamarxant cum omnibus suis iuribus, terminis et proprietatibus et pertinentiis suis universis, sicut ipsam
melius habeo et habere debeo aliquo modo vel aliqua ratione, aliquo casu, ad omnes suas voluntates omni
tempore faciendas, sine aliquo vinculo et contradictione alicuius persone, sicud in testamento alio a me facto cum
juramento et tactis sacrosanctis Dei euvangelis, in hoc casu istius donationis predicte sibi melius et plenius
donavi et asignavi, ut in ipso melius et plenius continetur. Volo insuper et expresse confirmo et mando, quod
donatio ista sit firma et stabilis nunc et semper, tam pro isto testamento quam pro alio prius a me facto, non
intendens in aliquo tamen ex certa scientia et memoria bona et sana voluntate propria, aliud testamentum prius a
me conditum, in hoc capitulo dicte donationis revocare, immo ipsum in hoc casu confirmo sicud melius dici
potest et intelligi, ad omnem bonum et sanum intellectum sui et suorum. Et quod pater meus antedictus quamvis
sibi satisfactum non esset in sua legitima, in illis locis in quibus eam sibi assignavi, volo et mando atque firmiter
statuo, quod non possit aliquid petere in villa et castro sive terminis de Villamarxant, ratione defectus legitime
antedicte.
Item, dimitto sibi totam cameram suam, integriter, francham et liberam.
Dimitto etiam nutrici mee domine Menga Martin C solidos.
Item, dimitto Michaeli Lopiç vassallo meo CC solidos regalium.
Item, dimitto Eliesende, filie Peironi carnificis CC solidos regalium.
Item, volo et mando quod de bonis meis, in remissionem peccatorum meorum, fiat dormitorium in domo fratrum
Minorum Valencie, ut rogent semper Dominum pro anima mea, ad quem construendum atque hedificandum
dimitto tria millia solidos regalium Valencie.
Item, dimitto Cecilie nutrici mee CCC solidos regalium.
Item, dimitto duobus pontibus civitatis Valencie, cuique L solidos regalium.
Item, dimitto operi fratrum Predicatorum Valentie quinquaginta solidos regalium.
Item, et operi fratrum Penitencie Valencie, L solidos regalium.
Item, et operi sancte Elisabet Valentie, centum solidos regalium.
Item, operi sancte Marie Magdalene Valentie, XL solidos regalium.
Et monasterio dominarum sancte Agnetis de Calatajub dimitto mille solidos regalium.
Item, dimitto ospitali sancti Vicentii Valentie, opus pauperum, quinquaginta solidos regalium.
Item, dimitto operi sancte Marie de Podio, quinquaginta solidos regalium.
Et operi sancti Bernardi Algezire XX solidos regalium.
Et operi sancti Felicis Xative XX solidos regalium.
Item, dimitto Bernardone, filie Bernardi Busqueti, mille solidos regalium.
Item, dimitto Fortunii Sancii et filiabus suis mille solidos regalium.
Item, dimitto Joanni Xameniz, alcaido de Villamalur, CC solidos regalium.
Item, dimitto Diego consanguineo Ruiz Periz de Miracle CC solidos regalium.
Item, dimitto Garcia Lopiç, consanguineo Lupi de Xiverre, XX solidos regalium.
Item, dimitto Martino Garcez, fratri uxoris mee predicte, CC solidos regalium.
Item, dimitto Garciolo et Raimundo, nutricis mei, cuique CC solidos.
Dimitto etiam Marie Martin, nutrici mee, CC solidos regalium.
Item, dimitto matri Cecilie et domine Marie, quinquaginta solidos pro indumentis.
Item, dimitto fratris Gomicio, cognato meo, pro libris, octingentos solidos regalium.
Et ad omnia ista supradicta persolvenda, et debita el injurias meas restituendas, volo et mando et firmiter statuo
quod castrum de Villamalur et Vilafaleva, cum omnibus suis iuribus et pertinenciis universis, sicud melius dici
potest et intelligi, vendantur per manumissores meos antedictos, exceptata tamen Torralba cum illis terminis quos
modo possidet et habet, quam scilicet Torralbam cum predictis terminis dimitto matri mee predicte, sicut
supradixi.
Et ut omnia ista que dicta sunt assignata et legata, etsi que aliqua alia debita apparuerint seu injuria, bene
compleantur secundum voluntatem meam, volo et mando et irrevocabiliter statuo quod manumissores mei
supradicti semper in predictis omnibus procedant de voluntate et consilio fratris Gomicii cognati mei, et
confessoris et guardiani fratrum Minorum Valentie, et uxoris mee domine Teresia, quibus specialiter animam
meam commissi.
Item, volo et mando quod Taresia uxor mea teneat castra de Villamalur et de Villafaleva a die obitus mei
quousque vendantur per manumissores meos antedictus, et alcaydus qui nunc est vel tunc fuerit in die obitus mei
hoc firmiter complere et attendere teneatur. Et quomodo dicta castra de Villamalur et de Villafaleva vendita fuerit
per dictos manumissores, denarii habiti seu recepti vel qui percipi debuerint pro precio dictorum castrorum, sint
et remaneant in potestate uxoris mee quousque postea distribuantur, prout supra ordinavit. Et dicta uxor mea
domina Teresia, sine fraude et machinatione, teneatur reddere et deliberare dicta castra emptori seu emptoribus
eorundem castrorum tantum. Et completis omnibus supradictis sicut ego ordinavi, et superius est notatum in meo
bono sensu et memoria integriter, si qua aliqua alia remanserint ad dividendum, distribuantur in piis causis
secundum arbitrium et consilium dicti fratris Gomecii et gardiani fratrum Minorum Valentie, et domine Teresie
uxoris mee supradicte.
Hoc autem meum testamentum et nisi voluerit iure testamenti vel ultime mee voluntatis, volo ipsum valere iure
codicillorum.
Quod est actum Valencie, XIº kalendas novembris anno Incarnationis Domini Mº CCº sexsagesimo secundo.
Sig+num Ferrandi Petri, filii Açeit Abozeit predicti, qui hec omnia laudavit et firmavit, et iussit sibi scribi ut
superius, de verbo ad verbum, est scriptum.
Sig+num fratris A. Dei gratia episcopi valentini. Sig+num Gondisalvi Petri archidiacono valentini. Sig+num
Eximinii de Tovia militis. Sig+num Petri Sancii de Calataiubo milites, manumissorum supradictorum, qui hoc
firmant.
Testes huius rei sunt Guillermus Raimundi de Dertusa, civis Valentie, Johannes d'Estada, Dominicus Gilabert,
Bartholomeus de Ossal et Bernardus de Busqueto.
Sig+num Raimundi Maçane, notarii publici Valencie qui hec scripsit die et anno prefixis atque loco.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- *1262, 27 de octubre. Murcia.
Jaime I llega a una avenencia con Ceyt Abuzeyt por la que se prometen mutua ayuda, dejándole a cambio
en rehenes el castillo y villa de Castalla.
ACA, doc. 1293
Latín y vernáculo en los documentos de Jaime I «el conquistador»

- *1262, 11 Noviembre.
¿Fecha en que realiza el testamento Francisco Pérez, Ibn Idris, hijo de Abú Zayd, ante el notario Maçana?
El Archivo, Chabás
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- #1262, 16 Noviembre. Calatayud.


Jaume I fa la confirmació del privilegi del monestir de Piedra que ningú podia fer tenyir draps, a
Calatayud, en altra tintoreria que en la del convent.
Datum Calataiubi XVI calendas decembris anno Domini MCCLXII.
Ho testimoniarent Jausbert de Castellnou, Ferrer de Manresa, Pere Ofegat, Ximén Pérez d´Arenós, Blasc Pérez,
Aznar Pérez i el justícia d´Aragó Martí Perez; i ho escrigué B. de Santcristòfol per ordre del notari Martí López
de Bolas.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- 1263, 3 enero. Huesca.


Los moros y los cristianos tuvieron ocasión de oponerse entre ellos en los tribunales. Todos citaron la
aljama de Bejís, junto con el comendador del Hospital en esa zona, para defender su caso delante de Jaime
I en la querella que tenían con Blasco Eximenis de Arenós.
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 12, fol. 5v. 6.
Noverint universi quod, cum contencio esset inter Blaschum Eximini ex una parte et Pericorum Stephani
commendatorem de Bexis et Sarracenos de Bexis ex altera, super iniuriis quas dictus commendator et Sarraceni
de Bexis intulerant dicto Blascho Eximini ut Blaschus asserebat, et ipse Blaschus hac de causa pignorasset
commendatorem et Sarracenos predictos et illa pignora tornasset in posse iusticie et concilii de Toro, dictus
commendator manulevavit ipsa pignora sub tali forma quod quelibet pars sub omne periculo compareret coram
nos Iacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani, parata facere ius alteri parti in posse nostro in festo nativitatis domini proxime transacto, ut in
carta compromissi inde facta per manum Saturnini scriptoris de El Toro continetur.
Unde cum dictus Blaschus Eximini personaliter comparuit in dicto termino ante presencia nostra, commendatore
ipso vel alio pro eodem interim comparente, per duodecim dies sequentes, expectatus eum in finem imponere
possimus, volumus et mandamus quatenus ea, que in predicta carta eorundem nobis exhibita et per manum
Saturnini notarii publici de El Toro videlicet inde confecta continentur plenius, observentur; salvo tamen
commendatori et Sarracenis predictis si aliquam peticionem super aliis voluerint movere inde contra dictum
Blaschum Eximinum.
Data Osce, III nonas Ianuarii, anno domini MCCLX secundo.
L´Islam sota els croats I, pág 388. Robert I. Burns

- 1263, 19 enero.
En el reino de Valencia, algunas primicias tuvieron que arrancarse por la fuerza de las duras manos de los
nobles locales. Un compromiso sobre las rendas eclesiásticas en los dominios de María Ferrandis, mujer de
Eximén Pérez de Arenós, reservaba las primicias para el rector del lugar, pero permitía a la señora
cobrar las correspondientes al ganado que pasaba el invierno o que estaban de paso.
Arch. Cat., perg. 2431
...tam a Sarracenis quam a Christianis...
El regne croat de Valencia, Pág. 360. Robert I. Burns

- #1263, 1 febrero.
Don Jaime I declara á la ciudad de Barbastro en el goce de las libertades y franquicias de que usan las
demás del reino.
Original en el arch. de la ciudad de Barbastro: cajón 1.°—Privilegios Reales.—Ligamen 1, núm. 5.—Copia en el
citado tomo IX de la Colección de Traggia, fól. 26 vio. Dicha pdg. 25.
Noverint universi quod nos Jacobus dei gratia Rex Aragonum Maioricarum et Valenlie Comes Barchinone et
Urgelli et Dominus Montis Pesulani pcteremus ab universitate Concilii do Barbastro quod solverent et darent
nobis quolibet anno tria millia solidos ¡acenses ralione cavallariarum sive peyte sicut alii homines de villeriis
regni aragonis peylam seu cavallarias nobis donant et daré consueverunt. Altendentes et considerantes quod
habitalores de Barbaslro actenus semper usi fuerunt liberlatibus honore usu et frauquitalibus quibus cives et
habitatores civitatum regni noslri aragonis sunt usi, nótenles eliam eis libértales ipsas quibus usi sunt infringere in
aliquo ullo modo idcirco de consilio reverendi Dominici dei gratia Oscensis Episcopi et aliorum ricuorum
liominum qui nobiscum aderant presentís instrumenli patrocinio cas universilati predicle libértales et franquilates
quibus usi sunt duximus confirmandas vélenles, concedcntes, et firmiter staluentes in perpeluum per nos el
noslros sticcessores ex certa scientia quod dicta untversitas Ville de Barbaslro numquam teneatur de celero nobis
nec successoribus nostris aliquid daré vel faceré vel nos ab eis aliquid exigere valeamus nisi illis temporibus
quibus civilates regifi aragonum nobis dabunt. Retinemus lamen nobis et noslris in perpeluum quod dicta
universilas liominum de Barbastro propler predicta non sit libera nec iinimim's quin nobis et nostris successoribus
serviat el del et serviré ac daré debeat in illis in quibus civitales alie regni aragonis dabunt et servient et serviré ac
daré lenentur. Dat. Cesarauguste Kal. Fcbruarii anDni. M.°CC.°LXIII. Signum f Jacobi Dei gratia Regis
Aragonum, Maioricarum et Valentie Comilis Barchinone et Urgelli et Domini Montis Pesulani.
Testes sunt.—Eximinus P. de Arenoso.—P. de Auro.—Bernardus G. de Entenza.— Bernardus A. de
Anguelaria.—Sancius Martini de Oblitis.— Sigfnum Simonis de Sánelo Felicio qu¡ de mandato Dominí Regis
predicti hoc scribi fecit ct clausitloco die et anno prefixis
http://books.google.es/books?id=lMAPAAAAIAAJ&pg=PT250&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPT250,M1
España Sagrada: Theatro geographico-historico de la Iglesia de España ... Autor Enrique Flórez, Manuel Risco,
Antolín

-1263, 10 febrero:
Concesión real a favor de Pedro Vera, hijo del difunto Gómez de Tarazona, de la tierra que pudiese
trabajar en el término de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.7v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266592

- #1263, 11 febrero.
 Jaime I contra Pere de Montcada, senescal, por quejas de este por razón de la Mayordomía. Sentencia
arbitral de Eximén Pérez d'Arenós y de otros, y aceptación de la misma por los litigantes
ACA,CANCILLERÍA,Pergaminos,Jaime I,Serie general,1760
PARES. información tomada del "Catàleg de pergamins de la Secció de Cancelleria de temps de Jaume I (1213-
1276)". 1 Documento(s) en Pergamino. 360x620 mm. 

- #1263, 20 febrero:
Documento referente al Reino de Valencia, en el que se menciona a Jimeno Pérez de Arenoso y su
asignación sobre el almudí de dicha ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.9
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329051

- #1263, 1 Marzo:
El rey aprueba y reconoce la entrega que Gil Jiménez, baile del Reino de Valencia hasta el río Júcar, ha
hecho a Eximén Pérez de Arenós de las rentas de las salinas y de la Albufera de Valencia del año anterior
en atención a la deuda que Jaime I tenía contraída con tal señor..
ACA, C. Reg. 14, Fól. 13 v.
Confitemur etc. quod vos Egidius Eximini, baiulus regni Valencie a rivo Xucari citra, dedistis et tradidistis
Eximino Petri de Arenoso omnes reditus et exitus salinarum et Alboferre nostre Valencie anni preteriti. Quos
omnes reditus et exitus nos deduximus de debito quod debebamus dicti Eximino Petri de Arenoso, quando
nobiscum computavit.
De quibus reditibus et exitibus salinarum et Alboferre predicte anni preterini non teneamini nobiscum
computare. Ideoque dictus Eximinus Petri recepit dictos reditus et exitus in solucionem debiti quod sibi
debebamus, ut superius continetur.
Datum Cesarauguste, kalendas marcii, anno domini MCCLX secundo.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

- #1263, 1 Marzo. Palacio Alfarería de Zaragoza.


ACA, C. Reg. 12, Fól. 19.
Noverint universi quod cum causa verteretur coram nobis Iacobo dei gracia rege Aragorum etc., inter
procuratores concilii de Ademuz ex una parte agentes, et Furtadum de Liori ex altera defendentem, super furno et
molendinis que homines de Ademuz asserebant se posse construere in termino et suis hereditatibus in Ademuz, et
ex parte dicti Furtadi fuisset eis semper prohibitum ea ibidem non posse construere, dicti procuratores
ostenderunt quendam librum de foris, populatoribus de Ademuz ab illustri rege Petro bone memorie patre nostro
eis concessum, per quem asserebant quod poterant in domibus et hereditatibus suis facere et construere furnos et
molendina.
Ad quod dictus Furtadus in defensionem sui ostendit privilegium dicti regis Petri concessum Garcie Romei
quondam, in quo continebatur quod ipse rex Petrus dederat eidem Garsie Romei furnum suum de Ademuz cum
alia hereditate sua et quod nullus alius preter ipsum vel qui ipse vellet posset aliquo tempore construere vel facere
furnum in villa de Ademuz, nec alibi decoquere panes suos nisi in dicto furno. Ostendit esiam instrumentum,
sigillo dicti Garcie sigillatum, in quo continebatur quod ipse Garsia Romei dederat ipsum furnum cum hereditate
predicta Egidio de Liori patri dicti Furtadi et suis, sicut dictus rex contulerat eam sibi. Ostendit eciam
instrumentum concessionis et confirmacionis nostre de omnibus supra dictis.
Et cum contra predicta privilegia ex parte dictorum procuratorum extitisset plurimum allegatum et ex parte
ipsius Furtadi in defensionem sui responsum (coram fideli nostro Bertrando de Villanova per nos ad audiendum
processum tocius cause specialiter assignatum, prout in actis inde confectis plenius continetur, et per ipsum acta
et processus ipsius cause coram nostre presencia lecta fuissent; nos Iacobus dei gracia rex predictus, visis libro
fororum predicto et privilegiis dicti Furtadi , et allegacionibus utriusque partis plenius intellectis, habito consilio
sapiencium, deum habendo pre oculis , sentenciando pronunciamus quod dicti homines presentes et futuri
populatores de Ademuz possint construere molendina in termino de Ademuz, quia in privilegio predicti regis
Petri non erat prohibitum eis construere molendina.
Mandantes quod non faciant furnum vel furnos in villa de Ademuz nisi Furtadus vel eius successores et ipsi quos
ipsi voluerint; nec decoquant alibi panes suos de cetero ; et si unus non suffecerit, quod faciant plures fieri ad
complementum populatorum presencium et futurorum. Et partes iudicium receperunt.
Lata est hec sentencia apud Cesaraugustam, in aliafaria domini regis, kalendas Marcii, anno domini MCCLX
secundo, presentibus Bernardo Guillelmi de Entenza, Eximino Petri de Arenoso, Martino Petri iusticia
Aragonie, et pluribus aliis.
Foundations of Crusader Valencia. Robert I. Burns, S.J.

-1263, 2 marzo:
Sentencia dada por la muerte de Martín Rodríguez, escudero de Pedro Pérez de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.15v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/906990

- #1263.
Aprobación de cuentas al noble Eximén Pérez de Arenós relativas a su administración de los réditos de
Burriana, salinas, Albufera, tributo de judíos de la ciudad de Valencia. Año 1262-1263.
ACA, C. Reg. 12, Fól. 17
La sal en Aragón y Valencia durante el reinado de Jaime I.

- #1263, 3 Marzo. Zaragoza.


Consta Eximén Pérez de Arenós como poseedor de diversas casas en la Marina Alta.
ACA, C. Reg. 12, Fól. 17 rv.
Noverint universi quod nos Iacobus, dei gracia rex Aragorum, Maioricarum, et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli, et dominus Montispessulani, recognoscimus et confitemur quod recepimus a vobis, nobili et dilecto
Eximino Petri de Arenoso, nunc apud Cabanas rectum et fidele computum de omnibus recepcionibus quas
fecistis de reditibus, exitibus, et proventibus de Burriana; et de salinis, Albuferia, et tributo Iudeorum civitatis
Valencie; et de castro de Alfandeg, ac molendinis nostris de Campanar de Valencia. Que omnia a nobis tenebatis
pignori obligata, cum quodam instrumento nostro, pro sexaginta sex milibus septuaginta duobus solidis et novem
denariis regalium Valencie...
... Promittentes vobis bet vestris bona fide quod dicta castra et villas predictas, et omnes reditus, exitus, et
proventus nostros predictorum locorum, cum peitis, cenis, questiis, tributis, herbagiis, aut aliquo de predictis, non
auferemus nec emparabimus, nec emparari vel auferri faciemus vel permittemus, aliquo modo vel aliqua racione.
Immo ipsa omnia et singula faciemus vos et vestros et quos volueritis habere, tenere, possidere, et percipere
integre et in pace, quosque in eisdem sitis vos et vestri de omnibus predictis denariis plenarie persoluti.
Datum Cesarauguste, V nonas de Marcii, anno domini MCCLX secundo.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

-1263, 7 marzo:
Orden a la aljama de sarracenos de Tarazona para que paguen sus tributos a Rodrigo Pérez de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.14
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267165

- 1263, 3 abril.
Don Pedro Sanz de Calatayud y su mujer doña María Pérez hacen donación a su hijo don Rodrigo Sanz y
a su mujer doña Oria Ximénez sus casas y heredades en Murviedro.
ACV. Perg. 2910.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 351. Elías Olmo y
Canalda.

- #1263, 12 Abril. Èpila.


Jaume I concedeix guiatge al veí de Lleida Timor de sa Guàrdia, i franquícia i llibertat als sarraïns de
Masones.
ACA. Perg. 1738 de Jaume I
...in perpetuum ab omni precaria, peita, cena, hosta, cavalcata et acemilas...quod nobis dare consuevistis usque in
hunc diem... “amb condició de satisfer 1500 sous tots els anys”. Datum apud Epilam pridie idus aprilis anno
Domini MCCLXIII.
Després de D. Jaume signaren Bernat G. d´Entença, At de Foces, Blasc d´Alagon i Ximén Pérez d´Arenós. Ho
escrigué Bartomeu de Pera.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
Hoc est translatum bene et fideliter ab originali privilegio domini Jacobi bone memorie regís Aragonum
quondam cum suo sigillo majori cereo sigillato extractum XVII kalendas januarii anno Domini MCCLXXX
nihilo adito et nihilo diminuto cujus theiior lulis est. Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex
Aragonum Majoricarum et Valentie commes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani per nos et nostros
enfranquimus et franchos et liberos facimus vos universos et singulos sarracenos de Masones presentes et futuros
in perpetuimi ab omnì precaria peita cena hoste cabalcata et asemyles et eorum redemptionibus et ab omni
decima et tributo quod nobis dare consucveritis usqne in lume diem et ab omni alia exactione regali excepto
monetatico erbagio justiciis civilibus et criminalibus et caloniis: sub tali tarnen condition« quod vos et vestri detis
et-dare teneamini nobis et nostris quolibet anno mille quingentos solidos jaccenses quos solvatis nobis et nostris
per tres términos uniuscujnsque anni scilicet in festo sancii Michaelis septembris quingentos solidos et in festo
natalis domini quingentos solidos et alio!» quingenlos solidos in festo Pasche esurreccionis-Domini: etvobis
solventibus nobis et nostris quolibet anno dictos mille quingentos solidos ut dictum est sitis a predictis omnibos
fran» chi liberi penitus perpetuo et immunes prout melius dici polest et intelligi ad vestrum vestrorumque bonum
et sincerum intellectum: ila quod nos vel noslri vel alius qui dictara villam tenuerit pro nobis non possimus petere
vel demandare vobis vel vestris aliquid aliud nisi lanlum monelalicum erbagium juslicias el calonias civiles et
criminales et dictos mille quingentos solidos ¡miniatili) ut superius dictum est., Datum apud Epilam pridie idus
aprilis anno Domini MCCLXIII.—Signum Jacobi Dei gratia régis Aragonum Majoricarum et Valentie connus
Barchinone et L'rgelli et domini Montispesulani.—Testes sunt Bernard us G. de Enteriza Ato de Focibus
Blaschus de Alagon P. Martini de Luna Eximinus Petri de Arenoso.— Signum Bartholomei de Porta qui
mandalo Domini régis hoc scripsit et clausit loco die et anno prefìxis. — Sig^num Joannis Petri de Capa mi is
notarii publici Calatayuvi qui hoc translatum ab originali privilegio scripsit.—Sigj^num Martini Petri notarii
Calatayuvi testi».—Sig^num Garsie Martini notarii Calatayuvi tcstis.

http://books.google.com/books?id=OoXK2e3
VIR0C&pg=RA1-PA119&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA159,M1
(XXXIX. Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón)

- #1263, 24 mayo. LLeida.


Jaime I confirma a Eximén Pérez de Arenós en todas sus sentencias dictadas por él o su lugarteniente en el
reino de Valencia sobre causas tanto principales como de apelación, siempre que ha dichas sentencias no se
hubiese apelado o la apelación no se hubiese hecho conforme a lo estipulado en los fueros del reino.
ACA, C, Reg. 12, Fól. 81 v.
Per nos et nosotros confirmamus omnes sentencias latas in regno Valencie per nobilem et dilectum Eximinum
Petri de Arenoso vel eius locum tenentem in eodem regno, tam in causis principalibus, quam in causis
apellacionum, si a dictis sentenciis no extitit appellatum et etiam ipsas sentencias a quibus apellatum extitit si
apellans non fuerit apellacionem secundum forum Valencie prosecutus.
Datum Ilerde, IX kalendas Iunii, anno domini MCCLX tercio.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

- #1263, 10 septiembre, Lleida.


Cocessió de jaume I a l´Universitat de Tàrrega dels drets que pertanyen al monarca en l´escrivania i la
carnisseria, mitjançant una pensió de 300 sous anuals.
Datum Ilerde quarto idus septembris anno Domini Millesimo ducentessimo sexagesimo tercio.
Foren testimonis P. i R. de montcada, Ximén Pérez d´Arenós, Berenguer Arnau d´Anglesola i Pere Martinez de
Lunai ho autoritzà Pere de Capellades.
Pergami de l´Institut d´Estudis Catalans.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1263, 2 octubre. Zaragoza.


Concessió Número 13.B. Concessió 13.B. Concessió y confirmació per dit rey don Jaume feta al monastir
de Sant Vicent de la instutició y fundació que Guillem de Jacha, notari de València, avia manat fer en la
iglésia de dit monastir de una capellania, volent y concedint perpètuament que lo prior y monastir
tinguessin y possehissen las heretats, censals y possessions y totas altres cosas per heretat pròpria, franca y
libera que dit Guillem deixà y assenyalà per stabliment de dita capellania. Dat en Zaragoça a 6 de las
nonas de octubre 1263. Folio 36.
/fol. 36/ Número 13. B. Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae,
comes Barchinonae et Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros, concedimus et confirmamus, ex
certa scientia, Deo et monasterio beati Vincentii de Valentia, stabilimentum quod Guillelmus de Jacca, notarius et
civis quondam Valentiae, fecit et fieri mandavit in ecclesia et monasterio praedicto de quadam capellania, pro
remissione peccatorum suorum, volentes et concedentes in perpetuum quod prior et monasterium habeant,
teneant et possideant hereditates, censualia, possessione et omnia alia quae dictis Guillelmus dimisit, dedit et
assignavit pro constitutione et stabilimento dictae capellaniae, per hereditatem propriam, francham et liberam
prout in testamento ab eodem Guillelmo inde facto continentur, sine aliqua retentione nostra et nostrorum et
cujuslibet alterius personae. Datum Caesaraugustae vj. nonas octobris anno Domini millesimo CC sexagesimo
tertio.= Signum✠Jacobi, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comes Barchinonae et Urgelli et
dominus Montispessulani. Testes sunt Bernardus G. de Entença, Blascus de Alagone, Eximinus de Urrea,
Eximinus Petri de Arenoso, Ato de Focibus.= Sig✠num Petri de Capellades, qui mandato domini regis hoc
scribi fecit et clausit, loco, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

-#1263, 13 octubre:
Donación del castillo de Uncastillo a Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.40v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267217

- 1263, 13 octubre:
Concesión y licencia a Pedro de Vera, hijo del difunto Gómez de Tarazona, para construir en la Calderola,
término de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.122v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326890

- #1263, 15 octubre.
Jaime I de Aragón dio a Jimeno Pérez de Arenós el castillo y villa de Uncastillo, en honor, por doce
caballerías.
Sinués, nº 1790.
Historia de Aragón.
- #1263, 2 Noviembre.
Jaime I contra Pere de Montcada, senescal, por quejas de este por razón de la Mayordomía. Sentencia
arbitral de Eximén Pérez d'Arenós y de otros, y aceptación de la misma por los litigantes.
ACA, Perg. 1760 de Jaime I.
In Christi nomine. Noverint universi quod cum contentiò fuisset inter illustrem dominum Jacobum Dei gratia
regem Aragonum Majoricarum et Valentie comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispesulani et
nobilem Petrum de Montechateno senescalium cjusdcm domini regi» quod dictus Petrus de Monlechateno
conquerebatur ab eodem domino rege quod idem dominas rex faciebat ei injuriam de facto majordomie et super
hoc dictus dominus rex et dictus Petrus de Montechateno misserunt predictam causar» in posse domini Eximini
Petri de Arenoso et Thomasii de Sancto Clemente et Guillelmi de Sala et Arnaldi de Boscho quod quidquid ipsi
arbitri cognoscerent quod dominus rex debcret faceré in predicto facto majordomie quod dictus dominus rex et
dictus Petrus de Montechateno starent in cognitionem eorundem arbitrorum.
... prominentes ea omina atendere et compiere et in aliquo nun violare. Quod est actnm quarto nonas novembris
anno Incarnatioois Christi millesimo CCLX tertio.—Sig^num Jacobi Dei gratia régis Aragonum Majorice et
Valentie corniti« Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. —Sig)$(num Petri de Montechateno.—
Sig^num Eximini Petri de Arenoso.—Sig^num Tomasii de Sancto Clemente.—Sig)J(i)um Guillelmi de Sala.—
Sig>$(num Arnaldi de Boscho predictorum qui hec concedimus et firm am us firmai ¡que rogamus.—Sig)!j4num
domini G. Dei gratia Iler- densis episcopi.—SigjJJ^num Berengarii de Bedorz rectoris ecclesie de Azco.—
Sig^num Petri de Turrifreyta clerici ejusdem domini episcopi testium.—SigC(num Berengeroni Bardine notarii
publici ilerdensis qui auctoritate curie et patiariorum ilerdensium hoc scripsit a memoria scripta in memorialibus
Berengarii Bardina quondam publici notarii ilerdensis qui Berengarius Bardina morte preventus hoc in mundum
seu in publicam formam redigere non valuit.
http://books.google.com/books?id=OoXK2e3VIR0C&pg=RA1-
PA119&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA164,M1
(XL. Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón)

- #1263, 21 Noviembre.
Inicialmente el rey Jaime I da la razón a Eximén Pérez de Arenós en el pleito por Albentosa
ACA, Reg. Canc. nº 12, fol. 133v
... sententiando dicimus quod dictus Eximinus Petri non tenetur de dicta petitione hominibus Turolii eztra
regnum Valentie respondere, quia loca unde litigatur sunt infra fines regni Valentie.
Anno domini Millesimo Ducentesimo sexagesimo tercio die mercurii undecimo Kalendas decembris. 
Descrito en: Jaime Caruana Gómez de Barreda, "Catálogo de Pergaminos del Archivo Municipal de Teruel",
en Teruel, nº 40 (1968), pp. 97-223, perg. 22 

ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CA/00001/0024
DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Archivo Histórico Provincial de Teruel
Dos noticias sobre la enmienda pedida por Jimeno Pérez de Arenoso de la sentencia en la causa entre
Bernardo de Sapiac y Gil Sánchez, procuradores del consejo de Teruel. Petición ante el Justicia de Aragón,
Marín Pérez de Artasona.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266791

- #1263, 21 Noviembre.
Sentencia dada en la causa entre el consejo de Teruel y Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.135v-136
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266802

- *1263, 2 Diciembre. Egea.


Confesión de deuda de 5000 sueldos de Jaime I a Sancho Ferrandis, hijo de Abú Zayd, que cobrará del
rédito del monedaje de Calatayud.
ACÁ, Reg. Canc. 14, fol. 44
Nos Iacobus etc. recognoscimus et confitemur debere vobis, dilecto nostro Sancio Ferrandi filio Çeydi Abu
Çeyt, quinque milia solidorum iaccensium, quos vobis damus in dono et gracia speciali.
Quos denarios promittimus vobis solvere bona fide, de eo quod racione monetatici habebimus in festo Sancti
Michaelis Septembris proxime venturo ab hominibus Calataiubi, quia tunc in Aragonia monetaticum iactare
debemus.
Datum Exee, IIII nonas Decembris, anno domini MCCLX tercio.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- #1263, 11 diciembre.
Sentencia del Rey D. Jaime I en el pleito entre el Concejo de Teruel y Ximen Perez de Arenos, sobre
Albentosa.
«Anno Domini M° CC° LX° tercio idus decembris» .
A. M. T., perg. 22, caj. 1 .
Lo citan: CARUANA: Índice.. ., doc. 27, pig. 41 .-Dopoero-.., pig. 289.
Los procuradores de Teruel pleitean sobre la posesión de Albentosa contra Ximén Pérz de Arenós ante Martín
Pérez, Justicia de Aragón. – Los de Teruel se apoyan en sus fueros y el de arenós alega no estar obligado a
responder fuera de los límites de Valencia y a mas que se juzgue por los fueros de valencia,- El Rey D. Jaime I
sentencia que Arenós no está obligado a responder fuera de los límites de Valencia, pero que se juzgue por los
fueros de Teruel.- Sigue suplicación de Ximén Pérez de Arenós para que enmiende la sentencia y se juzgue por
los fueros valencianos.- Suplicación de los turolenses para que se no haga caso de los memoriales de Arenós,
indicando que estos lugares se juzgaron por los fueros de Teruel antes y después de la conquista de Valencia.- El
Rey los cita. La parte de Teruel comparece ante él en Egea desendo oir sentencia, aunque no comparece la
contraria.- El Rey prorroga, rogando a los de Teruel no lo tomen a mal.- Por no comparecer nuevamente los de
Arenós, vuelve a prorrogar hasta el 11 de diciembre y este día enmienda la sentencia de este modo: Que si los
hombres de Teruel pudieran probar que estos lugares fueron poblados y juzgados con arreglo a los fueros de
Teruel, sean tratados con arreglo a dichos fueros, pero que todo se haga dentro de los límites del reino de
Valencia.
Archivo de la catedral de Teruel. Jaime Caruana Gómez de Barreda.

- 1263, 11 diciembre. Zaragoza.


El rey reconoce una deuda a Carroç, Sr. de Rebollet, que debía a su suegro Fernando Díaz.
ACA, Reg. 12, Fól. 132v. MF: 504.
Recognoscimus et confitemur debere vobis, nobili et dilecto nostro Carrocio domino Rebolleti, et vestris M et D
morabatinos alfonsinos boni auri et recti ponderis, quos debebamus Ferrando Didaci de Turolio quondam cum
albarano nostro III milium morabatinorum, quem recuperavimus nunc a vobis.
Quos morabatinos debemos vobis racione Marie Ferrandi, filie quondam dicti Ferrandi Didaci de Turolio
uxoris filii vestri Francisci cui ipsos dedit et dimisit predictus pater suus. Quos assignamus vobis habendos et
percipiendos in reditibus, exitibus, ac aliis iuribus nostris castri de Denia et de Calp: que pro nobis tenetis simul
cum aliis debitis que vobis debemus, et que vobis assignavimus in reditibus et exitibus ante dictis et sub eadem
forma in qua ipsa a nobis tenetis.
Est autem sciendum quod cum dictus Ferrandus Didaci pro predictis morabatinis teneret in pignus castrum de
Castel Habib, et nos eidem pro retencione dicti castri dedissemus DC solidos (quos homines dicti castri et ville
nobis annuatim solvere tenebantur), et eciam omnes aventuras et calonias eiusdem loci, prout in dicto albarano
continebatur, retinemus nobis quod si probare possumus quod dictus Ferrandus Didaci vel vos recepistis in
dicto castro et villa aliquid ultra dictos DC solidos et calonias seu aventuras predictas dum ipsum castrum et
villam tenuistis, quod totum in solucionem dictorum milium quingentorum morabatinorum recipiatis.
Et similiter si nos de predictis DC solidis et aventutis ac caloniis recepimus aliquid vel habuimus, dum dictus
Ferrandus Didaci vel vos dictum castrum et villam tenuistis et hoc poteritis probare, totum illud vobis
promittimus solvere et emendare simul cum morabatinis predictis.
Datum Cesarauguste, III idus Decembris, anno domini MCCLX tercio.
Diplomatarium regni Valentiae regnante iacobo i eiusdem conquistadore ex ...Robert Ignatius Burns.

-1263, 20 diciembre:
Privilegio de infanzonía a García Navarro, vecino de Alagón, visto por Pedro Pérez, justicia de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.135
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266800

- 1263, 30 diciembre. Alcañiz.


Lista de los vasallos del Príncipe Pedro, en tres columnas, respectivamente de Aragón, Valencia y Cataluña
ACA, Jaime I, Reg. 17, fol. 25.
Columna 2:
Hii milites (sunt) vassali domini infantis de terra Valencie:
Blascho Eximini de Arenoso
Petrus Eximini, filius Eximini Petri de Arenoso
Rodericus Diez
........
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- #1264, 7 enero. Zaragoza.


Jaime I confirma a Miguel Pelós en unas tierras en Murviedro a través de Eximén Pérez de Arenós.
ACA, Jaime I, Reg. 12, fol. 138 v.
Per nos et nostros laudamos, concedimus, et confirmamus vobis, Michaeli Pelos habitatori de Muroveteri, et
vestris in perpetuum unam iovatam terre, sitam in Labayren alqueria de Muroveteri: quam Eximinus Petri de
Arenoso, tunc tenens locum nostrum in regno Valencie, vobis concedit et assignavit cum carta.
Ita scilicet quod ipsam iovatam terre, cum suis affrontacionibus, habeatis vos et vestri in perpetuum ad dandum,
vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras voluntates inde faciendas cuilibet exceptis
militibus, sanctis clericis, et personis religiosis –secundum quod in carta donacionis vel assignacionis inde vobis
a predicto Eximino Petri facta plenius continetur.
Datum Cesarauguste, VII idus Ianuarii, anno domini MCCLX tercio.
http://books.google.es/books?id=Iz8QspFVASIC&pg=PA210&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a&sig=iZuQpw_bcrFTJ_DzOChMG-Ggu9I#PPA52,M1
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- 1264, 28 enero:
Consignación de los réditos de Gallur a Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.47v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267238

- #1264, 1 febrero. Zaragoza.


Jaime I, rey de Aragón, concede al concejo de Barbastro que haga uso de las libertades y franquicias que
tiene por él concedidas y sólo contribuya cuando así lo hagan las restantes ciudades del reino de Aragón.
AMBb. Privilegios reales, cajón 1º, lig. 1, núm. 5.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, peteremus ab universitate concilii de Barbastro quod solverent et darent nobis
quolibet anno tria millia solidos iaccenses ratione cavallariarum sive peyte sicut alii homines de villeries regni
Aragonis peytam seu cavallarias nobis donant et dare consueverunt. Attendentes et considerantes quod
habitatores de Barbastro actenus semper usi fuerunt libertatibus honore usu et franquitatibus quibus cives et
habitatores civitatum regni nostri Aragonis sunt usi, nolentes etiam eis libertates ipsas quibus usi sunt infringere
in aliquo ullo modo. Idcirco, de consilio reverendi Dominici, Dei gratia oscensis episcopi, et aliorum richorum
hominum qui nobiscum aderant presentis instrumenti patrocinio eas universitati predicte libertates et franquitates
quibus usi sunt duximus confirmandas. Volentes, concedentes et firmiter statuentes in perpetuum, per nos et
nostros successores, ex certa sciencia, quod dicta universitas ville de Barbastro nunquam teneatur de cetero nobis
nec successoribus nostris aliquid dare vel facere vel nos ab eis aliquid exigere valeamus nisi illis temporibus
quibus civitates regni Aragonum nobis dabunt. Retinemus tamen nobis et nostris in perpetuum quod dicta
universitas hominum de Barbastro propter predicta non sit libera nec immunis quin nobis et nostris successoribus
serviat et det, et servire ac dare debeat in illis in quibus civitates alie regni Aragonis dabunt et servient et servire
ac dare tenentur. Datum Cesarauguste, kalendas februarii anno Domini Mº. CCº. LXº. IIIº. Signum (signo)
Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montis
Pesulani. Testes sunt: Eximinus P. de Arenoso. P. de Auro. Bernardus G. de Entenza. Berengarius A. de
Angularia. Sancius Martini de Oblitis. Sig(signo)num Simonis de Sancto Felicio, qui de mandato domini regis
predicti hoc scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- 1264, 10 febrero.
El rey Jaime I ordena a Blas Jimén de Arenós que preste homenaje al obispo de Valencia
ACV, Perg. 2322

- #1264, 20 febrero. Zaragoza.


Jaime I, rey de Aragón, concede al concejo de Daroca que puedan presentarle una terna de nombres para
ocupar el puesto de justicia de Daroca y sus aldeas entre los cuales él designará al candidato.
AMZ. Ms. 11, ff. 16r-17r. Finales del siglo XIV.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montis Pesulani, per nos et nostros volumus et concedimus vobis, concilio et probis
hominibus Daroce, presentibus et futuris inperpetuum, quod semper de cetero habeatis iusticiam de vobis
metipsos et mutetur annuatim in festo Circuncisionis Domini, sic quod annuatim, in dicto festo, probi homines
Daroce eligant tres bonos homines super facto dicti iusticiatus et mitant nobis vel nostris successoribus in scriptis
nomina illorum trium. Et ille quem nos vel nostri ex illis tribus duxerimus eligendum, sit iusticie Daroce et
aldearum suarum et non aliquis alius per ipsum annum; ipso tamen habere se in eo de officio legaliter atque bene
et sic annis singulis in dicto facto iusticiatus et non aliter perpetuo procedatur. Mandantes baiulis, iusticiis,
iudicibus, çalmedinis, iuratis et aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia et
singu la firma habeant et observent et faciant ab omnibus perpetuo observari, et non contraveniant nec aliquem
contravenire permitant aliqua racione. Datum Cesarauguste, XIIIª kalendas marcii anno Domini Mº. CCº. LXº.
tercio. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et
Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: B. G. de Entença. Eximinus de Orrea. Ato de Focibus. Eximinus
Petri de Arenoso. P. Martini de Luna. Sig(signo)num Bartolomei de Porta, qui mandato domini regis hec scripsit
et clausit.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- #1264, 27 marzo. Ejea de los Caballeros


Jaime I confirma una mojonación o división de términos hecha por Ximén Pérez Arenoso, comisario real,
entre Sadaba y el Vayo.
AM Sádaba. A.1.
Noverint universi quod cum coram nobis Jacobo, Dei gratia, rege Aragonum, Maioricarum et Valencie, comite
Barchinone et Urgelli et domino Montispessulani. Contentio esset inter concilium de El Bayo, ex una parte, et
concilium de Sadava, ex altera, super facto divisionis terminorum suorum, et nos Jacobus, Dei gratia rex
predictus, essemus aliis negociis occupati, ad determinandum dictam contencionem nobilem et dilectum nostrum
Eximinum Petri de Arenoso misimus loco nostri, qui visis terminis antedictis et auditis et intellectis rationibus
partium, divisionem dictorum terminorum fecit sub hac forma inferius scripta et ipsos terminos fecit limitari seu
abogari, videlicet: de Acsillo ad Vallem Tuertam, de Podio Lampado propre bustal Sancii de la Grania sic quod
dictum bustal remanet in termino de El Bayo, et dividit et traversa Valle de Saladam et transit totum bustal
Dominici de Senabue, et bustal Dominici Luppi de Almosquer, et remanent dicti bustales in termino de El Bayo,
et exit ad cabeçum plane del Pino de dompno Marcho ad bustal Jordanis de Aguilar super fendarium de Cambron
que transit planam de pino dicti Marchi et vadit ad Onçanava super podium de la Mua, et transit super stacam ad
spanatorium de la Estacha in escorsum. Item, dix dictus Eximinus Petri inter concilios antedictos pro ganati de
Sadava pascant in terminis de El Bayo exceptis regadivis, et ganati de El Bayo pascant similiter in terminis de
Sadava exceptis regadivis, sic quod qualibet die revertantur ad acapanandum ganati villarum predictarum seu ad
transnoctandum in terminis suis et dicti ganati dictarum villarum possint tantum ad aquare in Acsillo et non alii
extranei ganati. Unde nos Jacobus, Dei gratia, rex predictus visa et intelecta divisione predictorum terminorum
facta loco nostri per dictum Eximinum Petri de Arenoso et ordinacione pasci similiter ganatorum dictum
villarum, per nos et nostros ipsam divisionem et ordinacionem laudamus, concedimus et perpetuo confirmamus
prout superius continetur. Mandantes militibus, infantionibus et aliis hominibus predictarum villarum de Sadava
et de El Bayo presentibus et futuris quod predicta omnia et singula firma habeant et observent, et non
contraveniant nec alique contravenire permitant aliquo modo vel aliqua ratione si de nostri confiditis gratia vel
amore.
Datum Exee, VIº kalendas aprilis, anno Domini Mº CCº LXº quarto.
Sig + num Michaelis Violete qui mandato domini regis hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Notas sobre el archivo municipal de Sadaba (Zaragoza), María Rosa Gutiérrez Iglesias

- *1264, 9 April. Orvieto.


Bula Papal de Abu Zayd.
A.C.A., Cancillería, Bulas Pontificias: Segorbe 29 April 1319 (10)
Urbano IV, leg. XV, no. 4 (Orvieto 9 April 1264)
<Tertio kalendas>s Madii <del anyo> domini millesimo CCC nonodezimo, aquesti es traslat bien e ffielment,
sacado de una carta apostolical scripta en pargamino e seyellada con seyello pendient de plomo, cordón r<oig> e
seda; / <e-l ten>or d<e \a> qual es atal.
Urbanus episcopus servus servorum dei, carissimo in Christo ffilio Vincentio illustri regi quondam Valencie,
salutem et apostolicam benediccionem. Litteras, quas nuper tua devocio nobis misit, libenter <inspeximus> et
legimus diligenter. Et de tua et ffilii ac duorum nepotum tuorum conversione felici, quam ¡bidem scriptam
¡nvenimus, nos et ffratres nostri plenam leticiam habuimus. Et exinde concepimus gau/dium <mag>nunn valde,
exsolventes protinus devotos exultacionis iubilos ac graciarum supplices acciones unigénito dei filio domino
Ihesu Christo, ac [patri luminum et errantium propenso directori ?], super eo quod d<ig>/natus est <a>ff<lar>e
spiraculo vite cor vestrum, [D: et] retrahere vos ab invio reprobrí [ = reprobi] circu [D: circulu], et in viam rectam
dirigere gressus vestros, ac parare vobis lucernam ad quam ¡n nocte presentís vite inoffensis <progre>ssíbus
ambuletis—ffidem videlicet orthodoxam que est sanctissime religionis solidum ffundamentum, vera coeli porta et
hostium [D: ostium], per quod intrat ad cor homínis omnium conditor et humane salutis amator. Agnosce ¡taque
carissime fili vocacionem tuam, ut fides tua semper sit certa ne spiritu decipiatur erroris; sit operosa ne per carnis
molliciem evanescat; sit <fort¡s> ne quibuslibet / asperitatibus superetur. Scíens quod, quicumque intimo cordis
amore ffidem Christi percipit, quicquid extra ¡ngruit non solum tolerat sed et vincit, ¡miteris in fide constanciam
Chananee, et quod / a domino deo tuo digne petieris impetrare per constantem perseverantiam mereatis [D:
merearis]. Et aspiciens ¡n remuneratorem, maiores extimes esse devítias [ = divit¡as] omni Egiptiorum thesauro
improperium C<hrist¡> Ihesu qui / compensabit tibi pro terreno regno celeste et pro transitorio sempiternum.
Predictos autem ffilium et nepotes, adhuc in fide ut ¡ntelleximus párvulos, catholicis instruas disciplínis,
confortans / eos in adepcione virtutum, ¡n expugnacione temptacionum, ¡n sustencia tribulacionum, et [in]
conflictu quorumlibet vitiorum, ut eos redas moribus placidos ut orthodoxis tradicionibus info<rmatos>; et veré
probentur esse pietatis tue heredes, qui ordinabiliter succedentibus rebus futuris [D: futuri] sunt tuorum bonorum
temporalium successores. De nobis autem et fratribus nostris te et ipsos ffilium et nepo/tes indubitatam volumus
fiduciam obtinere, ut confidenter in votis vestris apostolice sedis benivolentiam implorentis, quo [D; quae]
credens desideria vestra cum beneplácito convenire di<vino> vobis quod digne / postulabais non negabit. Et ecce
quod, sicut in supra dictis litteris petisti pro te, ffilio, et nepotibus ¡psis, patri misericordiarum oraciones supplices
effundentes, ab ipsius clemencia suppliciter imploramus / ut nunquam defficiat catholica ffides vestra, sed
continué per intervalla temporum augeatur. Vobis quoque ac domui et posteritati vestre sit gracia et pax a deo
patre nostro et domino Ihesu Christo. Et bene/diccio eius in mercedem vestram festinet, ut detur vobis per bona
temporalia transiré feliciter ad eterna, et subssistat in sécula semen vestrum. Ecce insuper quod nos, iuxta
supplicem peticionem tuam, in / tuum et ipsorum / filii / sibi ac nepotum patrocinium, auctoritatem apostolicam
extendentes, tuam et illorum personas (cum ómnibus bonis que impresenciarum ID: inpr-] racionabiliter
possidetis) sub nostra et dicte sedis [D: apostolicae] proteccione suscipimus et presentís scripti patrocinio
communimus. Nulli e/r/go omnino hominum liceat hanc paginam nostre proteccionis infringere,
vel ei ausu temerario.contraire. Si quis autem hoc attemptare [D: attentare] / presumpserit, indignacionem
omnipotentis dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum eius se noverit ¡ncursurum. Datum apud Urbem
Veterem, III [D: quarto] idus Aprilis, / pontificatus nostri anno tercio. Sig + num Nicholai de Capraria iusticie
Segurbii, qui huic transíate auctoritatem suam prestitit et decretum. Sig + num Martini Lopi de Morea, notarü
publici Segurbii et curie eiusdem, pro Nicholao de Capraria, qui auctoritate dicti iusticie eius iussu in hoc
translato apposuit et scripsit, die et anno prefixis. Sig + no [sic] de Diago de Santa Cruz, notario publico de
Sogorbe, translator. Sig + n o de Miquel Perec de Heredia notario publico de Sogorbe e, por actoridat del senyor
rey d'Arago, por toda la su tierra e senyona: que aquesti traslat de la original bien e legalment fico escrevir, et
aquell comprovo, e con el dia e anyo desús dito ío cerro, e con raso emendado en la X l l l l a línea de dice te e
con raso emendado en la XVa linea de dice et.
PRÍNCIPE ALMOHADE Y CONVERSO MUDEJAR: NUEVA DOCUMENTACIÓN SOBRE ABU ZAYD,
ROBERT I. BURNS, S. J

- 1264, 4 mayo:
Mandato a los hombres de Torrijo de la Cañada y Campo Alavés para que en cinco años paguen el
monedaje a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.165v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

-1264, 4 mayo:
Mandato a los hombres de Malanquilla para que paguen el monedaje a Pedro Sánchez de Calatayud,
justicia de Calatayud, para hacer una torre en la aldea.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.166
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266976

- 1264, 4 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, para que haga una torre en Campo Alavés
con el monedaje.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.168
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

-1264, 4 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, para que haga una torre en Malanquilla con
el monedaje de la ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.168
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266978

-1264, 6 mayo:
Venta a favor de Teresa Gil de Vidaure, Pedro Sánchez de Calatayud y otros, del monedaje de Daroca,
Calatayud y sus aldeas, excepto Cutanda, que era del obispo de Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.166_y_166v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267120

- #1264, 30 mayo. Calatayud.


ACA, Jaime I, Reg. 13, fol. 181.
Coram nobis Iacobo dei gracia etc., inter Iohannem Martini ex una parte ex Guillelmum Rocha ex altera, fuit
proposita peticio in hunc modum. Iohannes Martini conqueritur contra dictum Guillelmum de Rocha quod sibi
vendidit quasdam domos in parroquia Sancte Marie, tanquam procurator, pro octingentis et quinquaginta solidis;
que domus erant Perete Umbalde.
De cuius precio dederat quadringentos et quinquaginta solidos ab eodem precio; et residuum paratus est solvere
in continenti sine diffugio atque mora.
Unde petit ipsum Guillelmum Rocha sibi condempnari ad domos predictas sibi tradendas, et in corporalem
possessionem induci cum pertinenciis earumdem, vel sibi fieri iusticie complementum. Quas domos tradere
promisit tempore vendicionis, prout hoc in instrumento plenius continetur.
Ad que respondit Guillelmus Rocha, dicens quod Pereta Umbalda ad vendendum domos ipsius Perete eundem
constituit procuratorem. Et tanquam procurator vendidit dicto Iohanni predictas domos, contento precio in libello,
et habuit eciam quadringentos et quinquaginta solidos tantum. Set, cum non sit procurator ad eas tradendas
constitutus, nec eas tradere promisisset, dixit ad peticionem in aliquo non teneri: maxime quia, antequam dicta
vendicio esset facta, dixit eidem Iohanni quod domus ille cuidam militi qui eas nunc tenebat erant pignori
obligate. Dixit eciam quod dicta domina fecerat sibi pactum sub tali condicione: quod ipsas retinere posset, tanto
precio quantum alius ibi daret. Super quibus Iohannes dedit sibi signum, scilicet denarium dei, dicens quod eas
volebat pro tanto precio, non obstantibus racionibus ante dictis.
In qua questione Bernardus de Plana, iusticia Valencie, tulit sentenciam: dictum Guillelmum Rocha a peticione
per Iohannem Martini superius proposita duxit sentencialiter absolvendum, in expensis litis nihilominus
condempnando. A cuius sentencia Iohannes Martinus protinus appellavit. Cuius appellacionis cognicio
Bartolomeo de Ponte fuit per iusticiam Valencie demandada. Et dictus Bartolomeus dictam sentenciam super
omnia confirmavit.
Set Iohannes Martini, senciens se gravatum, ad nos dictum regem secundario appellavit. Partibus igitur in nostri
presencia constitutis, nos Iacobus dei gracia, etc. de causa dicte appellacionis cognoscentibus et auditis ... bus
hinc inde propositis et plenarie intellectis, habito peritorum ... sentencias priorum iudicum tanquam iniuste latas
penitus revocamus, dictum Guillelmum Rocha condempnando in hoc videlicet quod tradat possessionem
dictarum domorum, de quibus agitur, Iohanni Martini agenti, ab omni detentore penitus liberatam, qum tam per
forum Valencie quam alias ad predicta de iure fuerat obligatus, non obstante racione per Guillelmus de Rocha in
iudicio proposita quod procurator, datus ad vendendum rem venditam, tradere non teneatur, quum ex quo
suscepit mandatum distrahendi, per consequens recepisse intelligitur et tradendi, maxime cum partem precii
accepisset. Esset enim quitium ipsum Iohannem et eciam in precio caricarum. Super Expensis vero in hac causa
factis, utrumque ab altero absolvimus, cum diu fatigati fuerint laboribus atque dampnis.
Lata fuit hec sentencia apud Calataiubium, III kalendas Iunii, anno domini MCCLXIIII, presentibus testibus
Bernardo Guillelmi de Entença, et Ferrario de Liçana, Eximino Petri de Arenoso, Petro de Averio, et Michaeli
Violeta, et pluribus aliis.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- #1264, 4 Junio. Calatayud.


Jaume I dictà un estatud sobre els advocats i legistes del regne de València perquè no presentessin els
escrits judicials en llatí; disposició donada anys passats i no complida mai.
Noverint universi quod (cum) nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes
Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, fecissemus contitucionem seu statutum quod aliquis iurista,
legista seu advocatus non advocaret in curia civitatis Valencie nec in toto regno eiusdem nec aliquis libellus
offerretur in latino et predicta constitucio seu statutum non fuerit observata usque modo, ideo per nos et nostros
statuimus impertuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperitus non advocent in curia civitatis Valencie
nec in aliqua curia tocius regni Valencie nec in aliquibus appellacionibus deinde aliquo tempore, exceptis
appellacionibus que ad nos venerint, nec Justicie aliquis Regni predicti non admittant de inde libellum aliquo in
latino nec in romancio, set Justicie et judices scribant vel scribi faciant querelam petentis et responsionem
defendentis verbotenus et in plano et omnia alia que partes dicere voluerint, et ea omnia ponant et scribant in
romancio in libro Curie; et ita fiant deinde perpetuo omnes acte et sentencie in romancio.
Statuimus etiam imperpetuum quod, si forte aliqua dubitacio orta esset vel oriretur super dubitacione alicuius fori,
illa dubietas declaretur secundum cognicionem iusticie et proborum hominum civitatis Valencie et regni eiusdem,
exclusis iure canonico et civili et omni forma legum, quod nolumus ibi ad aliquibus allegari.
Mandantes iusticiis civitatis et tocius regni Valencie et iudicibus appellacionum et quarumlibet aliarum causarum
presentibus et futuris quod predicta omnia observent deinde perpetuo et quod hoc iurent iusticie die qua
emparabunt et recipient officium iusticiatus; et, si quis contra hec venerit, solvat nobis pro pena centum solidos
regalium Valencie, et iusticia, qui aliter fecerit, alios C solidos regalium, et hoc quocienscumque comissum fuerit
per eosdem.
Datum apud Calataiubium, pridie nonas iunii anno Domini Mº CCº LXº quarto.
Signum (signe reial) Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli
et domini Montispesulani.
Testes sunt (Bernardus) Guillermi d'Entença, F(erricius) de Liçana, G(uillermus) Hugonis de Serralonga,
Eximinus Petri d'Arenoso, Petrus de Hauro.
Sig-(signe notarial)-num Guillermi de Rocha, qui mandato domini regis hec scribi fecit et clausit loco, die et anno
prefixis.
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I (1236 - 1276). Josepa Cortés.
Foren testimonis Bernat d´Entença, Ferriz de Liçana, Guillem Hug de Serrallonga, Ximèn Pérez d´Arenós i Pere
d´Or.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1264, 20 Junio. Zaragoza.


Jaume I signà per un any, a la priora del monestir de Sixena, de tot el monedatge dels homes de la Naia,
Bonalaroz, Capdasens i altres del propi convent.
Pergamins de l´Institud d´Estudis Catalans
Data Cesarauguste XII calendas julii anno Domini MCCLX quarto
Posaren llur signe Bernat Guillem d´Entença, Garcia Romeu, Blasc d´Alagon, Ferriz de Lizana i Ximén Pérez d
´Arenós ; i actuà com a escrivà Miquel Violeta.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

Jaime I, rey de Aragón, vende a la priora de Sigena, Toda Ortiz, el monedaje del presente año de los
lugares de Lanaja, Bujaraloz, Candasnos y otros lugares de la honor de Sigena y La Almolda por un
precio de mil cien morabetinos, a siete sueldos jaqueses el morabetí, a cobrar por Guillermo Moliner,
ciudadano de Barcelona, a quien le había asignado el monedaje como pago de una deuda.
APH. Arm. Sigena. Ms. núm. 6. Copia del siglo XVII.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, vendimus vobis, dilecte nostre Tode Ortiz, Dei gracia priorisse Sexene, totum
monetaticum istius presentis anni quod homines de La Naya et de Borialaroz, de Campo Asinorum et omnium
aliarum villarum et locorum tocius honoris de Sexena, tam christiani quam sarraceni, et eciam monetaticum quod
homines de Almolda et pertinenciarum suarum nobis dare tenentur in proximo venturo festo sancti Michaelis
septembris precio videlicet mille et centum morabatinorum, ad septem solidos iaccenses quolibet morabatino
computato; quos morabatinos debetis solvere pro nobis in dicto festo, pro ut exierint de dicto monetatico,
Guillelmo Moliner, civi ilerdensi, cui ipsum monetaticum assignaveramus in solucionem debiti quod sibi
debemus, et debetis recuperare ab ipso albaranum, quem inde a nobis habet, et ipsum tradere loco nostri Iahudano
de Cavalleria, baiulo nostro Cesarauguste. Si, vero, dictum monetaticum plus valet vel valebit precio antedicto,
totum illud quantumcumque fuerit, damus vobis ex certa sciencia de dono et gracia speciali. Promittentes vobis
bona fide quod dictum monetaticum vobis non auferemus de cetero vel auferri faciemus vel permitemus pro
maiori precio vel minori; immo faciemus vos habere et percipere seu colligere ipsum in pace et sine aliquo
impedimento et contrarietate alterius cuiuslibet persone. Volentes et concedentes vobis quod in colligendo dictum
monetaticum ponatis omnes illos homines, quos volueritis, qui habeant potestatem compellendi omnes homines
predictorum omnium locorum pro monetatico antedicto; et dicti homines teneantur eis dare dictum monetaticum
pro vobis, loco nostri, et non aliquibus aliis personis, et vobis solventibus nobis et dicto G. Moliner, loco nostri,
dictos mille et centum morabatinos, ut est dictum, totum aliud illius monetatici habeatis ad faciendas vestras
proprias voluntates, pro ut melius dici vel intelligi potest ad vestrum bonum et sincerum intellectum, sic quod non
teneamini de ipso monetatico seu de lucro ipsius nobiscum computare nec ullam nobis reddere racionem.
Mandantes universis hominibus, tam christianis quam sarracenis, omnium et singulorum locorum tocius honoris
de Sexena et de Almolda et pertinenciarum suarum, quod dictum monetaticum vobis et cui volueritis donent et
solvant, loco nostri, in dicto festo, et non alicui alii persone, et quod ipsum vobis vel quibus volueritis scribi
permittant in continenti non expectato nostro alio mandamento. Datum Cesarauguste, XII kalendas iulii anno
Domini M. CC. LX. quarto. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: G. Romei. Ferricius de Lizana. B. Guillelmi de
Entenza. Blascus de Alagone. Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Michaelis Violete, qui mandato
domini regis hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.

- 1264, julio.
Doña Elfa, mujer de Jimeno Pérez de Arenoso, renuncia a todo derecho sobre la heredad de Coglor, que
fue de su madre, Sancha Ruiz, por un censo de setecientos sueldos.
AHN, Cart, Magno III, pág. 408, núm. 377
- 1264, 1 julio:
Confirmación de la sentencia del compromiso entre Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, y
Andrés Liñán, vecinos de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.181v_y_182
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266980

- 1264, 1 julio:
Debitorio a Rodrigo Don Grimalt de Calatayud que debían pagar Pedro Sánchez de Calatayud y Bonanat
de Gia, en relación con el castillo y villa de Somed.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.59
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/328503

- #1264, 11 Julio. Tarragona.


El rey ordena a Eximén Pére de Arenós que no interfiera en una sentencia.
ACA, Reg. 13, fol. 196.
Iacobus dei gracia etc. Iaudamus, concedimus, et perpetuo connfirmamus vobis Petro de Artes, qui alio nomine
vocamini Columbus, et Raimundo de Coma: sentenciam sive dictum quod dilectus noster Eximinus Petri de
Arenoso tutil inter vos, de mandato nostro, super bonis inmobilibus que quondam fuerunt Bernardi de Caneto et
uxoris eius Elicsendis de Caneto quondam, prout in dicta sentencia sive dicto plenius continetur.
Promittentes quod contra ipsam sentenciam sive dictum non veniemus, nec venire aliquem permittemus, immo
mandamus baiulo et iusticie Valencie, presentibus et futuris, quod supra dictam sentenciam sive dictum firmum
habeant et observent.
Datum apud Tarrachonam, V idus Iulii, anno domini MCCLX quarto.

- 1264, 27 julio:
Concesión a Teresa Gil de Vidaure, Pedro Sánchez de Calatayud y Bonanat de Gia del monedaje de
Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.61v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267283

- 1264, 26 septiembre. La Algecira.


Loación, aprobación y confirmación otorgada por Jimeno Pérez de Arenoso, de la cesión, donación y
renuncia que su mujer Elfa Pérez había hecho a la Religión del Hospital de Jerusalén.
ES.28079.AHN/3.4.5.96.1.2.1.6//OM,8214,Exp.3
De la heredad o término de Coglor, con aprobación de las demás obligaciones contraídas por la misma.
"Quod est actum Algecire VI Calendas octobris anno domini Mº CCº LX quarto".
Ante Pedro de Santa Cruz, notario público de Algecira (sic). Copia simple
Se trata de dos copias en papel.
Coglor: Desparecido lugar, p.j. de La Almunia de Doña Godina, entre Urrea de Jalón y Plasencia.
Algecira: En la actualidad, La Algecira (Teruel)
Signatura antigua Leg. 244 / 3

- #1264, 12 noviembre. Barcelona.


Atès que a l´esponsalici l´infant Pere havia assignat a la seva esposa, Constança, la ciutat de Girona
juntament amb el castell i la villa de Cotlliure, i ara aquesta pretany a la heretat del seu germà, l´infant
Jaume, la subsitueix per la renda de 30000 sous reials de València.
ACA, Cancelleria, Pergamins Jaume I nº 11, carpeta 97, Perg. 1786.
Noverunt universi. Quod nos Infants Petrus ñlius Illustris domini Jacobí
Dei gràcia Eegis Aragonum Maiorice et Valencie Comitis Barchinone et Urgelli et Domini Montispesulani
confitemur et recognoscimus vobis Domine Constancie filie lUustris Matfredi Regis Sicilie dilecte Uxori nostre
qixod tempore quo vobiscum contraximus matrimonium concessimus et asignavimus vobis in dodarium et pro
dodario sive donacione propter numpcias Civitatem Gerunde cum judeis redditibus, justiciis, et onniibus
pertinentibus eidem civitati tam in militibus quam in aliis Castrum etiam et Villam Cauquiliberi cum liominibus
juribus, justiciis, tenimentis et pertinentiis suis tam in militibus quam in aliis sicut hec continuetur in carta
i)ublica indeconfecta cuius series sic se habet. In nomine Domini nostri Jhesu Christi anno ejusdem incarnationis
millessimo ducentessimo Sexagésimo Secundo Scilicet idus Junii. Fèlix Copula facti comercií coniíigalis cunctis
est prestantior vinculis et contractibus dig'nior universis. Huius enim Copule Sacramentum ille rerum summus
opifex et Conditor omnium conditorum ab ipsa mundi vagentis infancia dum protho]ilausto sociam de siii parte
Corporis sociavjt necessària provisione sentivit, ut sic utriusque sexus nexus inseparabilis ])er Caritatis unionem
dulce suavitate connexus ac indissolubile fedus suo fervore deficientes reficicns lioniines per legítimos
successores, qiiod nostre mortalitate quam in vicio natura contraxit per succesive prolis remedium continué
succuratur. Eo igitur disponentes qui ab ipso mundi principio matrimoniale fedus disposuit; Nos Petrus Infaus
Domini Jacobi lUustris Regis Aragonum Maiorice et Valentie, Comitis Barchinone et Urgelli ct Domini
Montisi)esuIani filius, ^'os lUustrem dominam Constanciam Illustris Domini Matfredi Magnifici Regis Sicilie
filiam, nobis per consensuum mutuum de presenti in matrimonii copula legitime copulavimus, et ante fores
Ecclesie Beate Marie de Tabulis in Villa Montispesulani íistantibus prelatis comitibus, baronibus, militibus, et
quam pluribus viris nobilibus et diseretis vosannulo siibarravimus ceterisque spnnsaliorum sollempnitatibus
adhibitis desponsabimus. Et quia dignum est nupciarum nostrarum tam festivum comercium donorum gracia
redimiri, de mandato consensu et volúntate predicti Domini Regis Aragonum patris nostri per Cultellum flexum
et per hoc presens scri])tum ejusdem Domini Patris nostri et aliorum nobilium sigillis et attestacionibus
roboratum, damus concedimus et tradimus vobis prefate Domne Constancie dilecta uxori nostre in dodarium et
pro dodario Civitatem Gerunde integre cum judeis et redditibus, justiciis, et ómnibus pertinentibus eidem Civitati
tam in militibus quam in aliis. Castrmn etiam et Villam Canguiliberi cum hominibus, juribus, justiciis, tenimentis
et pertinentibussuis tam in militibus quam in aliis. Et a presenti vos in corporalem et veram possesionem ipsarum
terrarum induximus, et eas cum pleno dominio habeatis ct possideatis et usiafruamini et ex hiis pro Aestre
voluntatis arbitrio faciatis, nostra, horedunqiic uostronim contradictioue rcniíota: liuiíis dodarii liomincs et vasalli
a ])resenti vobis prestitoruiit fídolitatis et liomag'ii juramenta. Nos vero predictus Rox Jacobus Pater ejnsdeni
Domini Petri, coneessioni et traditioni ac coteris que i)er eundom Petrum lilium nostrum do oodom dodario acta
leguntur sponte c-onscntimus ot iirmamus, ot utc'r(£iiü nostrnm ijjsas prenoniinatas torras dicti dodarii cum
liomiuibiis juribus et rationil)Us oisdem spoctantilms convonimus ot jurannis ot jjromittinuis vo1)íh stipulatione
sollempni ab ómnibus liominibus dcfondoro ot presontom donacionom illibatam servare. Ad cuius reí g'este
inomoriam et inviolabilo ñrmamcntum ])rcsons dodarii scrijjtum oxindo fiori jussimus per mauum Raimuudi
Desella publici Montiposniani notarii nostris (1), qui sxipra Rogis Arag'Oiuim et Domini Petri ac aliorum tostium
qui rogati interi'uorunt sigilis otsuscri])tionibus roboratiim. Acta suut hoc sellemiíiiitor ot laudata apud
Montempcsulani auno ot dio protixis. Kgo Raimundus Doscha i)ublicus Montisposulani notarius predicta omnia
ot singula mandato ])redicti Domini Reg'is Aragonum ot dicti Domini Petri infantis íilii eiusdom hoc scripsi, et
ad maiorem firmitatom ot fidom habeudam in hoc presenti instrumento apposui signum meum P ^. Vorum quaro
post predicta Dominus Rox Pater nostor focitordinationom ot divisionom regnorum ot torrarum suarum intor nt)s
ot Karissimum infautem Jacobum fratrem nostrum elj |)redictum Castrum Canguiliberi a iiobis assignatum ot
concessum voliis simul cum Civitate Gerundo in dodario seu donatione propter nupcias dovenlt in partem seu
Iieroditatom dicti Infantis Jacob i fratris nostri: in emendam et concambium dicti Cíistri ot ViUa de Canguolibero
damus et assig-namiis vobis in dodarium ot pro dodario seu donatione propter nupcias in tota vita vostra do
assensu et volúntate dicti Domini Rogis Patris nostri in Civitate Valentia triginta milia soliduní reg'alium
Valentie. Que quidem triginta milia solidorum habeatis et recipiatis integro quolibot anuo in rodditibus et exitibus
Tabule Albufario ot salis Valentie. Ita quod facta licitatione publico por vos vol per baiuhim vostrum et per
baiulum horedum nostrorum de prodictis rcdditiljus, retinoatis et habeatis inde vos ad mauum vestram dicta
triginta milia solidorum. Reliquam autem (luantitatom que supererit do dictis i'odditibus rccipiant heredes nostri
vel baiulus eorum. Praedicta vero triginta milia solidorum singulis annis recipienda et dictam civitatem Gerunde
cum judeis et alus hominibus et cum juribus ot pertinenciis suis habeatis et teneatis i)0st obitum nostrum in tota
vita vostra. Volontes ot mandantes quod Nobilis Eximinus Petri de Arenoso, Guillolmus Raimundi de
Montocathono, Petrus Ferraudi et Carrocius dominus reboleti cives etiam ot habitatoros Valentie jurent ot
homagium prostent vobis dicte Domine Constancio ([uod predicta triginta milia solidorum faciant vos habere et
percipere singulis annis ut suporius dictum est. Et ut predicta omnia luaiore gaudeant firmitato juramus per Deum
et eius saucta quator Evang-elia manibus nostris corporalitor tacta predicta omnia inviolabiliter observare et non
in aliquo contravenire aliqíio juro vel aliqua ratione. Ad hec nos Infans Jacobus tilius prodicti Domini Regis de
assensu et volúntate ejusdem Domini Regís jiatris nostri gratis consulte, et ex certa sciontialaudamus
api)robamusot conñrmamus omnia supradicta et singula ut sxiperius continentur. Concedontes et promitentes
vobis predicte Domine Constancie quod si predictus Infans Petrus Karissimus fraternoster decederetsine filiis
legitimis, quod absit, ot contingerotnos ei succedere in regnis et terris siiis faciemus vos tenere et babero et
posidere in pace in tota vita vestrat predicum dodarium vestrum seu donationem propter nupcias. Et si forte
aliquo casu contingeret de jure vel de facto quod vos non possetis habere predictum dodarium vestrum seu
donationem propter nupcias in tota vita vestra redeatis ad primuni dodarium vestrum seu donacionem propter
nupcias et vestra propria auctoritate positis capere et accipere Castrum eiVillam deCanguoIibero sicut vobis
superius f uerat assignatiini sine contradicione nostre et heredum nostrorum. Et ad maiorem securitatem juramus
per Deum et ejus sanctallIIoi' Evangelia manibus nostriscorporaliter tacta hec omnia supradicta attendere et
observare et non in aliquo contraveuire. Xos etiam Jacobus Dei gratia Rex Aragonum Maiorice et Valencie
Comes Barcliineue et Urgelli et Dominiis Montispesulani, laudamus, approbamus, et confirmamus vobis dicte
Domine Constancie omnia supradicta et singula prout superius continentur. Et ut predicta omni maiori gaudeant
firmitate promittimus vobis et juramus per Deum et eius sancta IlIIor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta
quod contra predicta vel aliqua de predictis non veniamus-, immo ea inviolabiliter observamus. In huiusmodi
autem rei testimonium presentem cartam sigillo nostro et sigillis dictorum Infantis Petri et Infantis Jacobi fecimus
roborari. Datum apud Barchinonam pridic Idus Nobembris anuo Domini M°CO sexagésimo quarto. — Signum ^
Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Maioricarum et Valentie, Comitis Barchinone et Urgelli et Domini
Montispesulani qui hec laudamus firmamus et juramus. — Signum ^ Infantis Petri filii lUustris Domini Regis
Aragonum supradicti ([ui predicta omnia laudamus firmamus et juramus. —Signum ^ Infantis Jacobi filii predicti
Domini Regis qui predicta omnia laudamus firmamus et juram;is. Testes huius rei sunt Bernardus de Vico
judex ordinarius Domini Regis in Gerunda, Ferrarius de Minorisa judex predicti Domini Infantis Petri, Martiuus
Lopis de Bolas notarius ejusdem Domini Infantis Petri, Guillelmus de Rochafolio de Montpesulo et Guillelmus
Draperii Scriptor Domini Infantis Jacobi. — Sig ^ num Petri Marci notarii jHiblici Barchinone qui in absència
predicte Domine Constancie de mandato dicti Domini Regis et dictorum Infantis Petri et Infantis Jacobi hec
scripsit et clausit cum litteris rasis et emendatis in linea undécima u,bi dicitur terrcXrum et cum litteris appositis
in linea XIIII ubi scribitur Notai'ii die et anno quo supra.
... Volentes et mandantes quod nobilis Eximinus Petri de Arenoso, Guilelmus Raimundi de Montecathano,
Petrus Ferrandi et carrocius, dominus Reboleti, cives etiam et habitatones Valencie, ...
Diplomatari de Pere el Gran, Stefano M. Cingolani.

- 1265. Huesca
Asambleya de Uesca de 1265
Item respon lo senyor rey que d'aquestas demandas que son feytas en Osca por don Artal de Luna, don Exemen
d'Urrea et don Ferriz de Liçana per nom de los richos homnes d'Aragon, et d'aquellos qui foren feytas en
Calatayud por don Bernart G[uillen] et don Artal de Luna et don Ferriz de Liçana, que será a conoxença et a
judiçio et a ben vista de los bispe de Caragoça et d'Osca et del abat de Montearagon et de don P[ere] Corneyl.
• [63] Et açó fo feyt en Osca, presents lo senyor infant en P[ere], el bispe de Ceragoça et en P[ere] Corneyll et en
B[ernart] de Malleó et en Garcia de Sosas et en B[ernart] G[arcia] arciatgne de Ribagorça et en Martin Lopez de
Bolas et moltes d'altres.
• [64] Esti es l'acuerdo que ouieron los richos homnes d'Aragon. Primerament la honor ni los dineros que tienen,
ni terra per nome d'onor por el rey, que no la perdan si no fusse jutgada por todos los dichos homnes en cort, et
que no li sia emparada honor entro que judicio sea dado de los richos homnes ni minguado.
• [65] Item diçimos que la justicia que será, que jutgue con conseyllo del rey et de los richos homnes; et el rey
non jutgue por sí por esto: que non pariex bien que son judicio sia reuocado, esto es a saber, en pleyto de
fiyllosdalgos et de infançones.
• [66] [folio 13] Item que quando el rey querrá poner justiçia en el regno, que la ponga que sea cauero et
fiyllodalgo, et que la ponga con conseyllo de los richos homnes.
• [67] Item diçimos que los mesnaderos que ayan sos mesnaderías, es a saber: mill sueldos aqueillos que non
deuen prender bien de rich homne.
• [68] Item diçimos: que'l rey deue dar terra a nuiyl homne si no merexe seer richo homne por natura, et esto
diçimos por don [Exemen Perez de Arenós ± 1 0 ] .
• [69] Item [diçimos ± 4 0 ] que es conquesta d'Aragon, de deuer seer partida ad aragoneses; pero si diçe el rey [±
50] la terra que ha camiada o enpenyorada o uendida, que es [± 50] damos la terra noua et veyla.
• [70] Item diçimos que non [± 20].
• [71] Item diçimos que non [± 20].
• [72] Item diçimos del [erbage que] nunqua fue mandado.
• [73] Item del bouatge, que no lo prendan.
• [74] Item de los fueros que fiço el rey nouos: que syan desfeitos et non se use d'aqui adelant aquellos que fiço
senes richos homnes.
• [75] Item diçimos de las saluas de los infançones: que II caueros que sean parentes de part del padre et saluan la
I ermano que saluos sian todos los otros ermanos fiyllos d'aquel padre; et estos caueros que puedan saluar todo so
parent de part del padre entro sian prouados por parientes.
• [76] Item diçimos que todo infançon que pueda comprar de realencho non desfenso cabomaso, sia entendido I
casa, I era et un payllar.
• [77] Item diçimos que aquel paramento que fiço el rey d'Aragon con el rey de Castela, que quanto él façia que
lo desfaga et que lo solte.
• [78] Item diçimos que non de honor a fiyllos suyos et de sa muyller velada, et si lo ha feito que la prenda et la
parta ad aragoneses.
• [79] Item de la sal: alí on han los richos homnes et los caueros et los infançones sus heredades que la puedan
leuar por la terra del rey.
• [80] [Fol. 13 vto.] Clámase don G[uillen] de Puyo de feyto de Nocharolas, que la touo su sogre bien L anyos et
él mismo que la tóuo, et el rey prísola et diola a los de Conte.
• [81] Item clámase don B[ernaldo] G[uillen] de Enteriza de los dreytos de la mayordomía que no los li da axi
como mayordompne los hi solía prender, specialmente de los dineros de las festas et de la raçion que'l deuian dar
stando en Aragon que non les da.
• [82] Item clámase por raçon de la muyller de don R[amón] Guillén et de su fiyllo don R. Guillén, que teniendo
Almanar en penyos et con carta, et auiendo sobre ell XX.V. mill sueldos et más, sobre él fiço venir hostes sobre
él et tollerle li por fuerça [± 10].
• [83] Item clámase del senyor rey que los homnes de Teruel crebantaron los términos de Mançanera et pusieron
y fuego, et tallaron y pan de M cafiçes adalant, diziendo que por mandamiento del rey lo fiçieron quando talaron
al uispe de Ceragoça et a don Exemen Perez et a don G. de Puyo; et a don Bernaldo G[uillén] non quiso fer
enmienda ninguna.
• [84] Esta es memoria de clamos que faç don B[ernaldo] G[uillen] del senyor rey d'Aragon don Jayme.
Primerament clámase de Montpesler et de la senyoria del dito logar en que ha et deue haver part et dreyto, et que
le tiene deseredado et forçado.
• [85] Item clámase de los bienes de don G[uillen] de Montpesler su tio, que fue, sedentes et mouientes que'l tiene
forçados, en los quales deue aver su part et su frayresca porque era ermano de su padre.
• [86] Item clámase de los términos de Masanera que'l tuelle et tiene forçado fortiuament en término que es
clamado Torriellas; et clámase de Sarrión et del Toro que son et deuen seder de Masanera, que'l senyor rey le
fuerça et tuelle.
• [87] [Fol. 14] Item clámase del comtado de Pallás que'l senyor rey obligó et dio a su padre de don B[ernaldo]
G[uillen] por VI mill morauedis et por dotes de doña Juisiana que'l fueron asignados.
• [88] Item clámase del comtado de Payllars et de Ribagorça et de Tamarit et de Raro et del Soto Favana et del
campo de Jacca et de Sos et de Uncastiello et de Roda, que tiene por honor, que serviendol al bien d'al tuelle e
senes tuerto.
• [89] Item clámase de todas las exidas de toda la honor que tuelle qu'el senyor rey li habia obligadas con carta
por la yda de Ultramar.
• [90] Item clámase de las rendas de las fieldades qu'el tolle et mengua enfranquiendo en sos homnes.
• [91] Item clámase del término de Alcolea et de Castelfollit que es en la Val Podrida qu'el toll por los homnes
del Berbegal.
• [92] Item clámase [± 30] que'l tiene grandes tuertos, los quales ell ha demostrado muytas ueçes [± 20] alli on
tenga su logar.
• [93] De las rancuras que Ato de Foces ha del rey. Primeramente et de Barbastre del anyo passado III mill
sueldos et del anyo present M.D. sueldos; de Berbegal D sueldos; de Arenós et de Bestran CC sueldos; de Artesa
C sueldos; de Bahon C sueldos. Suma V mill DC sueldos; et estos presese el rey el primer an, et este anyo de
present se a pres el rey II mill sueldos.
• [94] Memoria de clamos que façe don Exemen Sançeç del senyor rey d'Aragon: que'l veda la sal de Segura que
no la uendese en priso de dan que monta XVI mill sueldos jaqueses.
• [95] Item priso se él mill sueldos de la honor de Uncastiello que'l hauia obligado con su carta por la hida de
Ultramar.
• [96] Item clámase Blasco d'Alagon que es heredero de don G. Palaçin que el rey que sel tiene el castielo de
Somet fortivament que él o le'l tolle que non fo clamado a dreyto.
• [97] Item clámase Ato de Foces del senyor rey de la honor que don Exemen de Foçes padre suyo tenia, que la
tenia penyos por XX.V. mill [± 20] etas et por fuerça deuen a fer pleito X mill sueldos, et tiengo que non fiço
fuerça.
• [98] [Fol. 14 vto.] Esta es la quereyla que los de San Vicent han del senyor rey del tuerto que'l façe en la uila de
Sant Vicente, porque quiere prender la meitat de las vinnas del uerto de Saragosça que es a la puerta de Cinega, el
qual tiene Pelegrin de Ballobi, et de unas casas que se 1'emparó en Saragoça por las quales tiene embargado en
Ja. Guillen la heredat de Miranda porque era fermança de saluedat.
• [99] Esta es la rancura que don Garcia Periz d'Aguilar ha den senyor rey de tuerto que'l tiene del castillo et de la
vila de Roda, el qual castillo et uila fue muytas ueces demostrado a senyor rey que desfiçes el tuerto et la força
que le façia et non lo quiso desfer ni derogar.
• [100] Item esta es la querela que Ponç de les Celes [± 40] de Bornata et de la uila de Torla muytas ueces le fue
mouida [± 50] força profirendo fermança de dreyto.
http://wikisource.org/w/index.php?oldid=252459

- 1265, 16 febrero:
Licencia a Blasco Pérez, sacristán, y Sancho Marqués de la iglesia de Tarazona para buscar tesoros bajo
tierra en Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.69v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267297

- 1265, marzo.
Débito a favor de Eiximen Pérez de Arenos, por las obras hechas en el castillo de Sumacàrcer, el cual
entregó a Bertrán de Vilanova por orden del rey.
A.C.A.: Reg. Can. 14, fol. 80Vº

- *1265, 28 mayo. Lleida.


Donación de propiedades de Abu Zayd a Eximeno López de Gomero. Las propiedades son edificios y
granjas y porciones de tierra hasta la extensión de una tierra de labrantío en Alpuente.
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 13, fol. 272.
Per nos et nostros enfranchimus vobis, Luppo Ortiz de Gomeno filio Eximeni Lupi de Gomero olim defuncti et
fratibus ac sororibus vestris, et vestris eorumque successoribus in perpetuum: hereditatem quam vos et ipsi
habetis in Alponte (quamque Aceyt de Valencia dedit dicto patri vestro), domos videlicet et ortos et pecias terre-
que hereditas tota est unum jugum bobum.
Enfranquimus, inquam, dictam hereditatem ab omni videlicet peyta, exerciu et cavalcata et redempcionibus
eorundem, et ab omni demanda et servicio, ademprivo ac exaccione regali.
Et sic volumus et concedimus quod habeatis predictam hereditatem, liberam atque francham ab omnibus supra
dictis, vos et predicti frates vestri atque sorores, ac vestri et eorum successores in perpetuum, ad vendendum,
dandum, impignorandum, ac alienandum; et ad omnes vestras voluntates et dictorum fratum et sororum
vestrorum, et successorum vestrorum et suorum in perpetuum, ad vendendum, damdum, impignorandum inde
libere cuilibet faciendas; sicut melius et plenius dici, scribi, et intelligi vel excogitari potest ad vestrum et
dictorum fratum vestrorum atque sororum bonum et sincerum intellectum. Mandantes etc.
Datum Ilerde, V Kalendas Iunii, anno domini MCCLX quinto.
PRÍNCIPE ALMOHADE Y CONVERSO MUDEJAR: NUEVA DOCUMENTACIÓN SOBRE ABU ZAYD *
Por ROBERT I. BURNS, S. J.

- #1265, 14 Julio. LLeida.


Revocació de la sentència dictada en el plet del cens de Ferrer Clavell i sos germans, que els havia
condemnat a pagar la meitat de la pensió anual, per resultar provat que la mort d´Eimeric de Rabastens
aquell cens estava obligat al dot d´Agnès, i que veiem així datada:
Lata fuit hec sentencia apud Ilerdam in capella castri domino regis, II idus julii anno Domini MCCLXV,
presentibus B. G. de Entenza, Eximini Petri de Arenoso, P. de Vilamur, Gondisalvo Petri et multis aliis.
Signa Jaume I.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- #1265, 15 de julio. Bocairent.


En un documento redactado por el escribano Pedro de Eximén Pérez de Arenós se conserva el sello
pendiente de Arenós.
Es una carta del 1265 en el interior de un documento del 3 de diciembre del 1271 (ACA, reg. 14, fol. 124r,v: “fuit
ostensa quedam carta scripta per manum Petri scribani Eximini Petri de Arenoso, prout per ipsam apparebat et
sigillo pendenti eiusdem Eximini Petri sigillatam, cuius tenor talis talis [sic] est”.
Et nos [Eiximinus Petri de Arenoso] fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter
predictos homines de Bocayren et Iofradum predictum. Et presentibus loco consilii de Bocairen, Eiximino Petri
d'Oris, Iohanne de Caparroso, Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant (quibus concilium de Bocayren locum suum
commisit in divisione predicta), et loco dicti Iofradis presentibus Ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii,
alcaido de Bahneras et de Serrella... feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Aletrosi, aluminum de
Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama, et Abdala Abderegit, sarracenos
quondam de Bocayren qui sciebant bene termino de Bocayren de Bayneras et de Serrella... Qui, habito simul
consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ad fonte Abirada, qui dicitur Margabeneni,
usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque ad hereditatem de Halleycen, et usque
ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui dicurrit ex part de Loriga, et usque ad hereditatem de
Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach et usque ad hereditatem de Alarico et Gavice in sursum,
et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et inde sursum usque
ad Serellam prope Bayneras.
(Moros, cristians i jueus en el regne croat de Valencia, Robert I. Burns, Pág. 328)

Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, registre 14, foli 124rv (15.VII.1265, copiat en un document de
3.XII.1271):
Noverint universi quod, cum inter concilium de Bohcayren ac Iofradum de Loaysa super dividendis terminis de
Bocayren et de Bayneras et de Serrella contencio verteretur, dominus rex mandavit nobis Eximino Petri de
Arenoso, tenenti locum suum in regno Valencie pro domino infante Iacobo, quod videremus super dicta
contencione et divideremus ex parte ipsius dictos terminos super quibus contencio erat.
Et nos fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter predictos homines de Bocayren et
Iofradum predictum, et, presentibus loco consilii de Bocairen Eiximino Petri d’Oris, Iohanne de Caparroso,
Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant, quibus concilium de Bocayren locum suum commisit in divisione predicta,
et loco dicti Iofradis presentibus ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii, alcaido de Bahneras et de Serrella,
quibus locum suum dedit super divisione predicta, feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Alfetrosi,
aluminum de Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama et Abdala Abderegit,
sarracenos quondam de Bocayren, qui sciebant bene termino de Bocayren, de Bayneras et de Serrella, quibus
omnibus sarraçenis predictis constitutis in nostra presencia in illo loco super quo dicta contencio erat,
mandavimus eis quod in fide et legalite ipsorum dividerent et assignarent terminos de Bocayren, de Bayneras et
de Serrella secundum quod solebant esse tempore quo villa de Bocayren erat proprium de sarracenis.
Qui, habito simul consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ab fonte Abirada qui
dicitur Margabeneni usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque ad hereditatem de
Halleycen, et usque ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui discurrit ex parte de Loriga, et usque
ad hereditatem de Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach, et usque ad hereditatem de Alarico et
Gavice in sursum, et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et
inde sursum usque ad Serellam prope Bayneras, omnia que sunt infra dicta loca et hereditates usque Bocayren
que sunt et debent esse termini de Bocayren, et omnia que sunt de dictis locis et hereditatibus usque Bayneras et
Serrellam sunt et debent esse de terminis de Bayneras et de Serrella, quam divisionem Eximinus Petri d’Oriz,
Iohannes de Caparroso, Sancius Ortiz et Michael de Cascant pro concilio de Bocayren, ac ser Andreus et Egidius
Sancii pro Iofredo predicto, concesserunt et approbarunt. Et nos, Eximinus Petri de Arenoso predictus, ex parte
et mandato predicti domini regis, dictam divisionem et assignacionem concedimus et confirmamus, conçedentes
et adiudicantes per terminos divisis et cognitis de Bocayren et de Bayneres et de Serrella, sic quod est superius
ordinatum.
Datum apud Bocayren, idus iulii, anno Domino millesimo CC sexagesimo quinto.
Banyeres, Serrella i Bocairent en l’any 1265. ¿En quina llengua parlava aquella gent? Vicent Baydal.

- #1265, 20 Julio. Senet.


Aprovación de cuentas de Eximén Pérez de Arenós, por sus servicios fronterizos por casi un año,
presentadas a Jaime I.
ACA, Reg. 14, fol. 75
Quod nos Iacobus etc. recognoscimus et confitemur vobis, dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso, tenenti
locum nostrum in regno Valencie: quod computastis nobiscum de omnibus expensis et missionibus quas in
servicio nostro fecistis cum militibus et familia vestra, in undecim mensibus quos in frontaria Valencie fecistis; et
eciam de omnibus que recepistis pro nobis, racione dicti servicii, per totum dictum tempus.
Et est sciendum quod, facta summa dictarum expensarum, et deductis de ipsa sexdecim mille et quingentis
splidis quod recepistis de Iahudano de Cavalleria baiulo nostro Cesarauguste et de Iudeis Valencie, et deducta
porcione vestra et familie vestre duorum mensium quam recepistis de karissimo filio nostro infante Petro, et
deductis viginti novem mille centum et XL solidis pro militibus vestris qui non fuerunt cotidie vobiscum in dicto
servicio (et eciam pro azemilis, ac eciam pro percaciis que ibi fecistis infra dictum tempus), remanet quod
debemus vobis inter omnia racione dicti servicii mensium predictorum, videlicet usque in kalendis istius presentis
mensis Iulii proxime preteritis: septuaginta milia solidorum regalium Valencie.
Pro quibus obligamus et impignoramus vobis, Eximino Petri predicto et vestris, castra nostra et villam Xative,
cum omnibus reditibus, exitibus, caloniis, tributis, censualibus, et aliis iuribus nostris eiusdem ville, tam
Christianorum (et) Iudeorum quam Sarracenorum.
Volentes et concedentes vobis quod predicta castra et villam Xative tam diu et tanto tempore teneatis vos et
vestri –et predictos reditus, exitus, et omnia alia iura nostra predicta percipiatis- quousque de omnibus predictis
denariis sit vobis in ipsis plenarie satisfactum.
Ita videlicet quod (deducta primo retencione dictorum castrorum quolibet anno (cum) reditibus, exitibus, et aliis
iuribus nostris predictis) totum residuum recipiatis in solucionem debiti ante dicti.
Promittentes vobis, Eximino Petri predicto et vestris, quod predicta castra et villam non emparabimus vobis, nec
emparari vel auferri faciemus, nec eciam tangemus vel percipiemus, nec tangi seu percipi faciemus vel
permittemus aliquid de reditibus, exitibus, ac aliis iuribus nostris predictis, quosque in ipsis de omnibus predictis
denariis et de retencione dictorum castrorum sitis integre persolutus, ut superius est expressum.
Datum in Çeneto, XIII kalendas augusti, anno domini MCCLX quinto.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- #1264/65:
AYUDA A CASTILLA Y RESISTENCIA NOBILIAR
380. E altre dia mati, hoyda la missa anam nosem a Osca, e manam als Richs homens que uenien ab nos, e als
altres que hi trobam, que laltre dia mati fossen a nos, e ab los altres qui hi serien, que parlar uoliem ab ells de
gran cosa e nessessaria. E fo aqui lo bisbe de Osca, el abat de Montarago, e Fferran Sanxes de Castre, e don ·Bñ·
·G· Dentença, en Exemen Pereç, e don Gonsaluo Pereç qui era sobrino de don Exemen Pereç Darenos, e
lardiaca de Ualencia, e mostram los carta de la Reyna, e demanam los quens conseylassen en qual manera nos
captendriem de ço quens hauia enviat a dir la Regina. E dixeren tots al bisbe de Osca quey dixes, e ell dix: Pus
uosaltres ho uolets, el Rey, direy jo: Senyors, ella es gran cosa, e que jo conseylas al Rey que ell faes aquella cosa
ab nos ell hauent tants nobles en la terra, axi con aon arquibisbes, e bisbes, e que ell prena conseyl a tan gran cosa
que major es que la batayla Dubeda ni altra que anch fos en Espanya, tinch per bo quel Rey aiust sa cort, e quels
mostre la cosa aquesta, e ab consel dels que faça ço que fer uol.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1264/65:
AYUDA AL REY DE CASTILLA
381. E dixem a Fferran Sanxes de Castre quey dixes, e el dix: Diga hi don ·Bñ· ·G· qui es pus ancia que jo, e jo
puys dire hi. E don ·Bñ· ·G· contrasta hi, mas empero dix hi primer, e dix: Jo dich aixi, quem sembla quel Rey no
pot falir a la Regina, e enuiant li tan cara carta con li ha enuiada: mas semblam que ara pot cobrar lo Rey los torts
quel Rey de Castella li fa, e pot ho cobrar ab bona rao, pus tant costara al Rey la sua anada, e fer la li ha en
meylor hora que anch1143 Rey no fo a altre, que dels castels que li ha demanats lo Rey moltes uegades, e que
nols ha hauts, que ara quels cobre: mas que ell no li ajut, aço no conseylaria jo per re que gran mester li ha: e als
obs coneix hom los amichs. E can ell ach acabada sa rao dixem a Fferran Sanxes quey dixes, e dix: Jo atorch les
paraules primer que dix lo bisbe Dosca quel Rey faça sa cort, e tinca per bo: ço que don ·Bñ· ·G· dix, que cobre
lo Rey los castells, que anch non ach tan bona aizina con ara ha, e que nos quel seruescam en aço con meylor
porem: e creu quels altres ho faran aytambe, e faça sa cort, car menys de sa cort no tenim que conseyl fos
complit: e a tan gran cosa con aquesta, cort hi ha mester. E aço dix labat de Montarago, e don Exemen Pereç
Darenos, e don ·G· Pereç de Taraçona. E perço car no uolem alongar la rao, dixeren que tenien per bela cort, e
que enuiassem al Rey quens rendes Requena els altres logars que tenia de nos, e que li hauiem en cor e en
uoluntat dajudar, mas encara no li podiem respondre complidament tro que cort haguessem tenguda: mas puys
que li respondriem en tal guisa que el ne deuria esser pagat.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster

- #1265, 26 octubre. València


Jaume I ordena que el camí reial que va de València a Teruel passe obligatòriament per Sogorb
Arxiu del Regne de València. València. Pergamins en dipòsit. Caixa 12, nº 1. Original. (La matriu del document
es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 13, f. 289r)
Garcia Edo, Vicent. Segorbe en el siglo XIII. 1987, pp. 95-96. - [Huici-Cabanes, 1987, nº 1472]. Revisada la
transcripció en abril de 2006
Noverint universi, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli, et dominus Montispesullani, per nos et nostros volumus et statuimus imperpetuum, quod semper de
cetero caminus qui vadit de Valencia apud Turolium et de Turolio versus Valenciam, faciat transitum per villam
Segorbi, videlicet per portam Turolii, et per viam que est supra domos abbatie, et ante ecclesiam, et per platea
ville, et per portam que dicitur de Valencia.
Mandantes alcaidis et universis hominibus dicte ville, presentibus et futuris, quod dictam constitucionem nostram
firmam habeant et observent, et faciant inviolabiliter observari.
Datum Valencie VIIº kalendas novembris anno Domini millesimo CCº LXº quinto.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Jaufridus de Rochabertino. [2ª col.] G. de Caneto, R. de Urgio. [3ªcol.] Eximinus Petri de
Arenoso. G. Berengariis de Serralonga.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1265, 9 octubre:
Concesión a Pedro Sánchez de Calatayud del justiciazgo de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.290v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266982

- 1265, 9 octubre:
Debitorio a Pedro Sancho de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.77v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267309

- #1265, 26 octubre. València


Establecimiento a censo, de los hombres de Merinent, de la carnicería y pescadería por la pensión de 40
morabatinos a Jaime I.
ACA, Perg. 1829
tabule carnicerie et piscaterie
Testigos: Guillem de Canet, Ximén Pérez de Arenós, Gaufred de Rocabertí, Ramon d´Urg y P. de Santafé
Bartomeu de Porta lo escribió
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret

- 1266.
Pagos de Alda y el rector por las iglesias del río Mijares
Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), ed. José Luis Serra, 2 vols.
Item a domina Alda pro quibusdam redditibus ecclesiastcis quos occupaverat, pro sex annis.
Item a Petro Lupi, rectore ecclesiarum rivi de Milariis, pro sex annis.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- #1266, febrer 22. Múrcia
Jaume I disposa que no es puguen edificar noves poblacions en un important territori del terme general de
Teruel i aldees, que s'haurà de destinar únicament a les pastures dels ramats
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 25A. Còpia autoritzada de 1376
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; intellecto quod dampnum esset concilii Turolii et aldearum eiusdem, si de
novo aldea aliqua sive populatio fieret de cetero infra terminos et munyones inferius scriptos, idcirco per nos et
nostris damus et concedimus vobis, toti concilio Turolii et aldearum suorum, imperpetuum, quod de rivo de Pilis
usque ad rivum qui dicitur Sangraderos, prout dividit terminus de Sarrione, nec in tota serra de Javalambre prout
aque vertuntur usque ad flumine de monte de las Eras, nec usque ad summum vallis de la Casa, nec usque ad
summum vallis de Adenisch, prout aque vertuntur et prout vadit cerro cerro a los Labredales, nec prout aque
vertuntur ad terminum de Cubla et de las Pobediellas, et exit ad fontem Regis, et de dicto fonte Regis cerro cerro
usque ad portum de Casedon, et usque ad foz d'Andurria, et prout vadit caminum vetus apud Moram, et exit ad
Tejares de Formig et ad Joncosam, et prout vadit dictum caminum vetus de Mora usque ad turrem de las Alcasas,
et deinde prout dividit terminus de Mora usque ad predictum rivum de Pilis, non fiat de cetero alique populatio
vel aldea, set volumus quod hoc totum sit strictum ad opus vestrorum ganatorum imperpetuum.
Salvis in omnibus tamen populationibus sive aldeis infra dictos terminos hucusque factis.
Mandamus itaque baiulis, justiciis, juratis, alcaldis, et universis aliis officialibus et subditis nostris Turolii, et
aliorum locorum nostrorum, presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram firmam habeant et
observent, et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliquo modo seu aliqua racione, si de nostra confidunt gratia vel amore.
Quicumque autem contra hanc nostram concessionem venire temptaverit, iram et indignationem nostram et
penam mille morabatinorum alfonsinorum sine remedio se noverit incursurum.
Datum Murcie octavo kalendas marcii anno Domini millesimo CCº LXº quinto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Jausbertus, vicecomes Castrinovi. [2ª col.] Eximinus Petri de Arenoso, G. de Rochafolio.
[3ª col.] Raymundus de Urgio, Guillermus de Caneto.
Sig+num Michaelis Violeta, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- #1266 (nou estil), 26 febrer. Múrcia.


Jaume I dóna procuració a Bernat Fareix, de Vilafranca de Conflent, per a transigir i pactar sota
l’autoritat de Guillem Carles, jurisperit de Perpinyà i jutge de feus, amb els habitants de la Cerdanya, el
Conflent i Camprodon dins el marc de la investigació relativa als feus dependents de la Corona iniciada pel
difunt Ponç Guillem de Vilafranca o per Bertran Gil. Per la present, revoca les procuracions que havia
donat a Bertran Gil.
A. Original, pergamí, amplada 200, alçada 315 mm, ADPO, 1B10.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Majoricarum, Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani, damus et concedimus vobis Bernardo Farex de Villafrancha Confluentis
plenam et liberam potestatem componenda et transigenda, concilio Guilelmi Caroli, jurisperiti Perpiniani a nobis
in hoc judicis deputati, cum hominibus videlicet Ceritanie et Confluentis ac etiam Campirotundi et aliorum
locorum super inquisitione et petitione quam Poncius Guilelmi de Villafrancha quondam vel Bertrandus Egidii
fecerunt, et vos facietis, tam de foriscapiis alodiorum omnium non solutis et illorum etiam in quibus impositus est
census, quam etiam de solvendis nobis in posterum de eisdem et de possessionibus alienatis quocumque modo
que pro nobis ad feudum vel alio modo teneantur vel debeant teneri. Dantes vobis plenam et liberam potestatem
laudandi et confirmandi, consilio dicti Guilelmi Caroli, eorum instrumenta et vendiciones ac emptiones factas et
quoscumque alios contractus factos de quibusdam honoribus et possessionibus infra terminos dictorum locorum,
et omnia alia faciendi in componendo, transhigendo atque laudando, consilio predicti Guilelmi Caroli, et in
solucione pro nobis recipienda. Promitens quod compositionem vel compositiones sive transactiones, quas de
predictis feceritis, consilio dicti Guilelmi Caroli, cum hominibus antedictis, ratas semper habebimus atque firmas,
et nunquam in aliquo contraveniemus. Revocantes cartam quam super hiis fecimus Bertrando Egidii antedicto, ita
quod non valeat decetero carta ipsa nec ipse ea possit uti. Datum Murcie, IIII kalendas marcii, anno Domini
MCCLXV°. Signum (monograma) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Majoricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli, et domini Montispessulani. Testes sunt: Guilelmus de Caneto, Exemenis P. de Arenoso,
Jau(bertus), vicecomes de Castro Novo, Atho de Focibus, R(aymundus) de Urgio. Sig-(SM)-num Simonis de
Sancto Felicio, qui mandato domini regis predicti hec scripsit et clausit loco, die et anno prefixis.
Liber Feudorum A Les investigacions sobre els feus dels reis Jaume l i Jaume ll de Mallorca 1263-1294
(Cerdanya, Capcir, Conflent, Vall de Ribes, Ripollès, Vallespir i vegueria de Camprodon) Volum II Edició a cura
de RODRIGUE TRÉTON

- #1266, 27 febrer. Murcia.


Jaime I concede licencia a Jimeno Pérez de Arenós, lugarteniente del rey en el reino de Valencia, para
imponer y obligar cantidades de dinero en su nombre, así como otorgar escrituras tanto a caballeros como
a cualesquiera personas del reino de Aragón.
ACA, Reg. Canc. 15, fol. 5.
Damus et concedimus licenciam et plenum posse vobis, nobili et dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso,
tenenti locum nostrum in regno Valencie, pro de illis hominibus Aragonum, tam militibus quam aliis qui vobis
nunc in ista tanta neccesitate nostra mutuaverint peccuniam suam vel victualia sua obligatis et obligare possitis
omnes redditus nostros Aragonum habere voluerimus cetero aliqua racione et facere inde eis publica instrumenta
quem nos ipsa instrumenta habebimus firma ac si essent a nobis specialiter facta et ipsa instrumenta possitis
iurare si neccesarie fuerit in animam nostram. Promitentes nos in fide et legalitate nostra facere et alia
instrumenta nostra de toto eo quod... mutuaverint de quo vos eis dicta instrumenta feceritis ratu habere presentem
atque firmem quicquid in hiis per vos factum fuerit modo aliquo vel racione.
Data Murcie, III kalendas marcii, anno Domini M CC LXº quinto.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

- #1266, 27 febrer. Murcia.


ACA, Reg. Canc. 15, fol. 5.
Fidelibus suis baiulis, merinis, superiuntariis, iuratis, çalmedinis, iusticiis, iudisibus, vicariis, portariis, conciliis,
et ali is officialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerint, salutem et graciam.
Noveritis quod mittimus apud Aragoniam nobilem et dilectum nostrum Eximinum Petri de Arenoso tenentem
locum nostrum in regno Valencie, pro magnis et arduis negociis nostris expediendis.
Quare vobis, sub pena personarum et omnium bonorum vestrorum, districte requirendo et precipiendo
mandamus: quatenus eidem credatis de omnibus hiis que vobis dixerit ex parte nostra, et pro ipso in omnibus
faciatis prout pro persona nostra faceretis. Et hoc non mutetis si confiditis de nostra gracia vel amore.
Data Murcie, III kalendas marcii, anno Domini M CC LXº quinto.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- #1266, 27 febrero:
Licencia a Jimeno Pérez de Arenoso, lugarteniente de Aragón, para dirigir los ejércitos.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.5
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267387

- 1266, 28 febrero. Murcia.


Carta real por la que Jaime I hace donación de casas y tierras en Murcia y su término a Lope del Portal.
A.C.A., Reg.15, fol. 6 r.
Per nos et Illustrem regem Castelle et suos, damus et concedimus uobis, dompno Luppi de Portalis, et a uestris in
perpetuum, per hereditatem propriam, francham et Liberam, domos que fuerunt Abulayt Abentysa, cum domo
ipsa contigua, que fuit de Alobez, que quidem domus sunt in Murcia, in parte christianorum, et affrontant ex una
parte cum domibus Abtuzeya, et ex alia parte cum domibus Behacox, judeu, et ex alia versus domos [Sancii
Ferrandis]; et duodecim jouatas terre in alcheria que dicitur Alhuarca cum reallo que fuit de Hquerinaus. Ita
quod predictus reallus ponitur [et fuit a] uobis in computo dictarum duodecim jouatarum terre et ab ipso reallo
uersus cequiam assignatur uobis complementum dictarum [duodecim jouatarum terre]. Et sic, dictas duodecim
jouatas terre habeatis uos et uestri in perpetuam cum introitibus, exitibus, afrontationibus et suis pertinentiis
uniuersis, [a celo] in abisum, ad dandum, uendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes uestras
uestrorumque uoluntates cui et quibus uolueritis libere et [perpetué] faciendas. Promitentes uobis, que de
huiusmodi donatione, faciemus uobis et uestris fieri cartam donationis illustri regi Castelle et suis et in ómnibus
confirman faciemus cartam cum hac donatione, quod in Murcia faciatis residentiam personalem et non positis
dictam hereditatem uendere aliquo, hinc tres annos primos uenturos et continué completos. Et nisi hec faceritis
rex Castelle predictus non teneatur uobis donatione seruare nec etiam confirmare.
Datum Murcie, III kalendas marcii, anno Domini M° CC° LX° quinto.
Documentación de Jaime I referida al reino de Murcia. LOPE PASCUAL

- #1266, 1 de marzo, Murcia:


Reconocimiento de deuda a favor de Ximén Pérez de Arenós como pago de los gastos hechos por cuenta
del rey en la frontera de Murcia.
Ballesteros: Itinerario... CIX, Pág. 429.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
ACA, Reg. Canc. 14, fol. 79.
Nos Iacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani, recognoscimus et confitemur debere, vobis nobili et dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso
et vestri, pro omnibus que remanserant ad dandum et solvendum de porcione vestra frontarie Murcie, a die qua
nos reccessimus de Valencia causa eundi ad dictam frontariam et usque in hanc diem, videlicet pro trecentis
quinquaginta kaficiis ordei, et pro quingentis triginta et sex quarteriis vini, et pro ducentis sexaginta et octo
arrovis de farina, et pro quatringentis octuaginta sex moltonibus, que omnia vobis de dicta porcione deficiebant
usque in hanc diem predictam: duo mille nonagentos triginta IIII bisancios et sex milareses.
Quos assignamus vobis et vestris habendos et percipiendos in reditibus et exitibus nostris Xative, simul cum aliis
debitis que vobis debemus pro quibus iam ipsos reditus et exitus a nobis tenetis obligatos.
Promittentes vobis et vestris quod dictos reditus et exitus vobis non auferremus vel emparabimus nec auferri vel
emparari faciemus nec permittemus, quousque de omnibus predictis bisanciis in ipsis sit vobis integre
satisfactum.
Datum Murcie, kalendas Marcii, anno domini millesimo CCLX quinto.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329040

- #1266, 1 de marzo, Murcia:


Asignación del pago de una deuda de 1300 sueldos valencianos similar a la anterior
ACA, Reg. Canc. 14, fol. 79v.
Nos Iacobus dei gracia rex Aragorum, Maioricarum, et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani, recognoscimus debere vobis, nobili et dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso et vestris, mille
et trescentos solidus regalium.
Qui vobis remanent ad solvendum de retencione castri de Sumacarcer, quod pro nobis tenuistis usque in diem qua
ipsum reddidistis de mandato nostro Bertrando de Villanova –computatis omnibus ipsius castri et alqueriarum
suarum, quam qualibet alia racione, usque in dictam diem.
Quos assignamus vobis habendos et percipiendos in reditibus nostris Xative- simul cum alio debito quod vobis
debemus, pro quo ipsos a nobis iam tenetis obligatos.
Datum Murcie, kalendas Marcii, anno domini millesimo CCLX quinto.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329038

- #1266, 18 abril. Valencia.


Carta real por la que Jaime I reconoce deber a Raimundo de Cervera, su repostero, 12.822 sueldos reales
en razón de diversas compras.
(A.C.A., Reg. 14, fol. 78 v.) Publ. TORRES FONTES: La reconquista..., págs. 211-212.
Cit. MARTÍNEZ FERRANDO: Catálogo..., pág. 145, doc. 650. MiRET I SANS: Itinerari..., pág. 386.
Recognoscimus et confitemur deberé uobis, Raimundo de Ceruaria, repostario nostro, pro trescentis sexaginta
candis ordei, quod nobis in Alacanto mutuastis, ad rationem quinqué bisantiorum et dimidii pro unoquoque
caficio, dúo mille bisantia. ítem, debemus uobis pro centum et tribus caficiis frumenti, quod similiter nobis in
Alacanto mutuastis, octingentos viginti quatuor bisantia, ad rationem octo bisantiorum pro unoquoque caficio. Et
sic sunt in suma dúo millia octingenta viginti quatuor bisantia, que faciunt, ad rationem trium solidorum regalium
pro unoquoque bisantio, octo millia quadringenti septuaginta et dúo solidos regalium. ítem, confitemur deberé
uobis pro una muía uestra, quam dedimus alguagiro Murcie, quadragintos solidos regalium. ítem, debemus uobis
trescentos decem solidos regalium pro vno equo, quem tenebatis in pignore a Poncio Boch, quem equum nobis
reddidistis. ítem, debemus uobis. ítem, debemus uobis (sic) ducentos solidos regalium, quos uobis debebat
Bertrandus de Villanoua, et de mandato nostro ipsos ducentos solidos eidem dimisistis. ítem, debemus uobis de
eo quod manuleuastis Murciam, in officio uestro, mille quadrigentos quadraginta solidos regalium. Et sic
debemus uobis Ínter omnia: decem mille octingentos viginti dúos solidos regalium, quos assignamus uobis
habendis et percipiendis in imiuersis collectis quas nobilis Eximinus Petri de Arenoso faciet pro nobis modo in
Aragonia, tan a christianis, iudeis quam sarracenis aliqua ratione. Promitentes etc.
Datum Valentie, XIIII kalendas madii, anno Domini M" CC LX° sexto.
Documentación de Jaime I referida al Reino de Murcia

- #1266, 18 abril, Valencia.


Eximén Pérez de Tarazona, posteriormente de Arenós a partir de la recepción de este señorío, ejerció el
papel de prestamista. Noble a quien Jaime I debía una sustancial cantidad de dinero.
A.C.A., Reg. 14, fol. 79 v.
Aragoneses con propiedades en el Reino de Valencia en la época de Jaime I. Francisco Saulo Rodríguez
Lajusticia.

- #1266, 18 abril, Valencia.


Eximén Pérez de Arenós se encuentra en el reino de Aragón colectando dinero para el rey tanto a
cristianos, como a judíos y sarracenos.
ACA, Reg. Canc. 14, fol. 80v.
Recognoscimus et confitemur debere vobis, Raimundo de Cervaria repositario nostro, pro trescentis sexaginta
caficiis ordei quod nobis in Alacanto mutuastis ad racionem quinque bisanciorum et dimidii pro unoquoque
caficio, duo mille bisancia.
Item: debemos vobis, pro centum et tribus caficiis frumenti, quod similiter nobis in Alacanto mutuastis,
octingenta viginti quattuor bisancia, ad racionem octo bisanciorum pro unoquoque caficio.
Et sic sunt in summa: duo mille octingenta viginti quattuor bisancia, que faciunt ad racionem trium solidorum
regalium pro unoquoque bisancio octo mille quadringenti septuaginta et duo solidos regalium.
Item: confitemur debere vobis, pro una mula vestra (quam dedimus alguaçiro Murcie), quadringentos solidos
regalium.
Item: debemus vobis trescentos decem solidos regalium, pro uno equo quem tenebatis in pignore a Poncio Bech,
quem equm nobis reddidistis.
Item: debemus vobis ducentos solidos regalium-quos vobis debebat Bertrandus de Vil1anova, et de mandato
nostro ipsos ducentos solidos eidem dimisistis.
Item: debemus vobis, de eo quod manulevastis in Murcia in officio nostro, mille quadringentos quadraginta
solidos regalium.
Et sic debemus vobis, inter omnia, decem mil1e octingentos viginti duos solidos regalium.
Quos assignamus vobis habendos et percipiendos in universis collectis, quas nobilis Eximinus Petri de Arenoso
faciet pro nobis modo in Aragonia, tam a Christianis et Iudeis quam Sarracenis aliqua racione. Promittentes etc.
Datum Valencie, XIIII kalendas Madii, anno domini MCCLX sexto.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- MUERTE DE EXIMÉN PÉREZ DE ARENÓS ANTERIOR AL 30 DE JUNIO.


- “#”1266, 30 de junio:
El castillo y villa de Pleitas a mediados del siglo XIII era propiedad del noble Jimeno Pérez de Arenoso,
que en su testamento redactado en 1266 transmitió sus derechos jurisdiccionales al Hospital.
AHN. Leg. 542, lig. 15, núm. 9.
Tras un ruidoso litigio entre la familia Ortiz de Azagra y los frailes , los habitantes de la localidad
entraron en vasallaje de éstos últimos.
AHN. Cart. Magno III, pág. 395; AHN. Leg. 542, lig. 15, núm.8.
- “#”1266, 30 de junio:
Se conserva el sello de Eximén Pérez de Arenós en el A.H.N. sacado de la Iglesia de Santa María de
Calatayud –P –nº 2. Armº. 6. Caj. 88/nº 6.:
Sello de cera roja, sobre masa de cera oscura, de una sola impronta, en forma de doble ojiva, de 35 x 20 mms.
Borrosa la leyenda. Sin impª.
En el centro de una orla formada por cuatro lóbulos y cuatro ángulos, se ve un pequeño escudo en el que
parece se distingue un castillo. La leyenda bordea el sello y está muy borrosa. Capital y minúscula.
+ S. MARTÍN........
Está pendiente por trencilla de lino de color marrón, blanco y avellanado, del traslado de una cláusula del
testamento de Jimeno Pérez de Arenoso. (Huesca) última díe mensis junii, sub era milléssima trecentésina
quarta. (Catálogo de sellos, Araceli Guglieri Navarro, Pág. 616, Doc. 1544)
-1327, 18 noviembre. [CALATAYUD] Traslado de una cláusula del testamento de Jimeno Pérez de Arenoso,
fechada en 30 de junio de 1266. Madrid. AHN. Clero. Carpeta 3593 nº 14. Hoc est translatum fideliter XV9
kalendas decenbris sub anno Domine Incarnationis millesimo trecentesimo vicesimo septimo, sumptum,
mandato...
Rodrigo Domínguez, justicia de Calatayud y Martín Sánchez de Uncastillo, oficial del obispo de Tarazona,
mandan hacer un traslado de unas cláusulas del testamento de Jimeno Pérez de Arenoso (1266-06-30), en
las que funda un aniversario perpetuo, o bien en la iglesia de Valencia o bien en la colegiata de Santa
María la Mayor, allí donde sea enterrado y le asigna como dote unas casas situadas cerca de la Puerta de
Roteros en Valencia para que le renten anualmente 50 sueldos reales valencianos, además elige su
sepultura, si muere en el reino de Valencia o Cataluña en la iglesia sede de Valencia, en la capilla de todos
los Santos, y si muere en Calatayud en el monasterio de las hermanas de Santa Inés que él mismo había
fundado.
ES.28079.AHN/3.2.2.11//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3593,N.14    
Hoc est translatum fideliter XVº kalendas decenbris sub anno Domine Incarnationis millesimo trecentesimo
vicesimo septimo, sumptum, mandato et auctoritate venerabilium domini Roderici Dominici, iusticie Calataiubii,
et domini Martini Sancii de Uncastieloo, canonici ecclesie Maioris Sancte Marie Calataiubii, afficial domini
Tirasone episcopi, in eadem villa gerentisque vices in causis pro honorabili domino Calataiubii archidiachono, a
quibusdam clausulis contentis in quondam publico instrumento testamenti bone memorie dompni Eximini Petri
de Arenoso, nobilis quondam Aragonum, confecto per Michelem de Barrio Novo, publicum oscensis notarium,
ultimam diem menssis iunii, sub era millesima trecentesima quarta, in quoquidem testamento idem testator suos
elegit sive fecit et pascicuit manumissores sive spondalieros dompnum Blascum Petri, fratrem suum, et
dompnun Gondissalvum Petri, archidiaconum Valentie et Calataiubii, consobrinum suum, et Martinum
Petri de Osca, creatum suum, cum consilio et assenssuum fratis Gomecii, Ordinis Fratrum Minorum, consobrini
sui. Quarum quidem clausularum tenoris, nichilo addito vel diminuto, quod muter subeam veritatis talis sunt:
Item volo et mando quod semper fiat anniversarium pro anima mea in ecclesia Valencie, si ibi sepelliar tali die
quo obiero aut in ecclesia Sancte Marie Maioris Calataiubii, si ibidem sepelliar et si sepelliar alibi fiat in ecclesia
Valencie, ad quod aniversarium faciendum assigno et dono domos meas que olim fuerunt balnea, prope portam
de Roteros, cum operatoriis meis contiguis dictis domibus ita ut de reddetibus corumdem dentur clericis qui ad
aniversarium fuerint quinquaginta solidos regalium Valencia anuatim, et residuum detur pro anima mea illa die
pauperibus ad comedendum. Et si dicti quinquaginta solidos non fuerint annuatim de domibus et operatoriis
predictis construantur ibidem operatoria de bonis meis per manumissores et omnes exitus et redditus eorumdem
dentur in dicta die ad adniversariumfaciendum et ad pauperes ad comedendum. Eligo igitur sepulturam meam si
me mori contigerit in regno Valencie, in capella Omnium Sanctorum, ante eius altari. Et si me mori contigerit in
regno Aragorum, eligo sepulturam meam in Calataiub, in ecclesia Monasterii Sororum Sancte Agnetis
Calataiubii, quod monasterium meis propriis expensis fundavi.
Et nos, predicti Rodericus Dominici, iusticie, et Martinus Sancii, canonicus et officialis ac gerens vices dicti
domini archidiaconi ut supra, relatascriptus per inffrascriptum notarium, approbantes huic translato, auctoritatem
prestamus et decretum. Ita quod, eandem vim habeat et obtineat in iudiciis et extra quam et originale eciam si
originale non apperet in quorum omnium testimonium presens translatum fecimus sigillis nostrispendentibus
munimine conmuniri. Presentibus testibus: Egidio Gomecii, notario Benedicto de Arnaldin, diachono, vicinis,
habitatoribus Calataiubii, ad hoc vocatis, adhibitis et rogatis.
Sgnum mei, Johanis de Figeriis, notarii piblici Calataiubii, qui hoc translatum sumptum fideliter a dictis duabus
clausulis originalis testamenti predicti et cum eisdem legitime comprobatum una cum dictis testibus scribi feci et
verum esse affirmo preponita de dictis duabus clausulis, clausula subsequenti.
Colección diplomática de Santa María de Calatayud. Herminio Lafoz Rabaza.
44 El Cavallero Martin Pedro de Osease halla por los años 1265 Albacea nombrado en el testamento de Eximen
Perez de Arenos, en el Real Registro del año 1165. hasta I17I. fol. 93 Año1271. Domingo Dofca fe hallava de la
Real Familia de el Sr. Infante Don Pedro, hijo del Sr. Rey Don Jayme; assi fe lee en el Registro del mismo Sr.
Infante fol. 9. En la oja 231. del Registro del Sr. Infante Don Pedro del año 1292 se lee vna gracia : In farvorem
Sanei i Petri de Osea Militis.
Centvria primera del Real y Militar Instituto de la inclita religion de ...Manuel Marià Ribera

- “#”1266, 3 de octubre, Perpiñán


Permiso a los albaceas testamentarios del difunto Ximén Pérez de Arenós para cobrar los gastos y
misiones que hicieron en los castillos de Játiva y Jijona sobre las rentas de los de Murviedro y Uncastillo.
A.C.A. Reg. 15, fol. 32.
Concedimus vobis, manumissoribus nobilis Eximini Petri de Arenoso quondam, quod omnes missiones et
expensas quas feceritis in custodia sive retencione castrorum nostrorum Xative et Sexone a die qua computastis
nobiscum apud Perpinianum, usque ad diem qua dicta castra tradideritis cui nos mandaverimus habeatis super
reditibus castrorum nostrorum et villarum Muriveteris et Uniuscastelli—sub eisdem modis et condicionibus sub
quibus super predictis habetis debitum quod vobis debemus, ut in instrumento debiti vobis a nobis inde confecto
plenius continetur.
Datum Perpiniano, V nonas Octobris, anno domini MCCLX sexto.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns
Aprobación de las cuentas que rindieron Gonzalo Pérez, arcediano de Valencia y Calatayud y Pedro de
Huesca, albaceas de Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.31-32
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267411

- “#”1266, 3 de octubre, Perpiñán


A.C.A. Reg. 15, fol. 31v. y 32r.
Nos Iacobus etc. recognoscimus et confitemur vobis, Gondissalbo Petri archidiacono Valencie et Calataiubi,
et Martino Petri de Osca, manumissoribus nobilis Eximini Petri de Arenoso quondam: quod nunc apud
Perpinianum tradidistis nobis rectum et fidele compotum pro vobis et Blasco Petri de Tirasona manumissore
similiter dicti Eximini Petri, de omnibus recepcionibus et expensis quas ipse Eximinus Petri de Arenoso pro
nobis recepit vel expendit vel aliquis pro eo, quolibet modo vel racione, usque in presentem diem.
Et coequatis omnibus recepcionibus cum datis, missionibus, et expensis, et cum IIII milibus solidorum quos
debebemus Dominico Catalani pastori pro vaccis quas ab ipso habuimus, et cum mille ducentis solidis
iaccensibus quos debebamus Martino Petri de Osca racione unius equi quem ab ipso habuimus (quos omnes
quinque mille centum nonaginta solidos augmentavimus in debito quod dicto Eximino Petri debebamus, quos
quidem vos solvere debetis dictis Dominico Catalani et Martino Petri, quia nos recuperavimus ab ipsis albaranos
quos inde a nobis tenebant): remanet quod debemus vobis loco et nomine Eximini Petri predicti, pro omnibus
debitis que dicto Eximino Petri debuimus quolibet modo vel racione usque in presentem diem, cum predictis
quinque mille centum nonaginta solidis, quinquaginta milia solidorum regalium Valencie.
Pro quibus omnibus obligamus vobis castra nostra et villas Muriveteris et Uniuscastelli, cum peitis, cenis, tributis
et cum omnibus reditibus, exitibus, proventibus et iuribus nostris que in predictis castris et villis percipimus et
percipere debemus quolibet modo vel racione.
Ita quod predicta castra et villas tam diu teneatis (et omnia tributa, peitas, cenas, et omnes reditus, exitus, et
proventus et iura nostra castrorurn et villarum percipiatis) integre absque aliqua diminucione nostra vel
nostrorum quousque in eisdem sitis de omnibus predictis L milibus solidorum plenarie persoluti.
Promittentes vobis bona fide quod dicta castra et villas, peitas, cenas, questias, et tributa, cum reditibus, exitibus,
iuribus et proventibus earundem, aut aliquid de predictis vobis non auferemus nec emparabimus nec auferri vel
emparari faciemus vel permittemus modo aliquo vel racione; immo ipsa omnia et singula faciemus vos et quos
volueritis habere, tenere, et possidere integre et in pace, quousque de predictis ornnibus denariis sitis plenaric
persoluti.
Concedentes vobis insuper quod predicta castra et alia supra dicta vel eorum aliquid nobis reddere non teneamini,
quamvis essetis a nobis vel nostris requisiti, donec de predictis fuerit vobis satisfactum.
Mandates firmiter baiulis, iusticiis et omnibus hominibus predictorum locorum, presentibus et futuris, quod vobis
(loco nostri vel cui volueritis loco vestri, et non alicui alii) respondeant de predictis omnibus et singulis, donec ut
predictum est in toto iam dicto debito fuerit vobis plenarie satisfactum.
Datum Perpiniano V nonas octubre MCCLXVI.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- “#”1266, 4 de octubre, Perpiñán


Permiso a los albaceas testamentarios del difunto Ximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 32.
Volumus et mandamus vobis, manumissoribus nobilis Eximini Petri de Arenoso quondam, quod teneatis in
custodia castri Muriveteris decem homines et quattuor canes et unam azemilam; quorum missiones solvatis de
reditibus nostris Muriveteris.
Et vobis tenentibus decem homines et quattuor canes in custodie dicti castri, non teneamini respondere nobis vel
nostris si dictum castrum amiseritis per furtum vel per forciam, vobis tamen tenentibus decem homines et
quattuor canes in custodia dicti castri ut superius dictum est.
Datum Perpiniano, IIII nonas Octobris, anno domini MCCLX sexto.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns
- “#”1266, 7 octubre:
Dos mandatos a los albaceas y manumisores de Jimeno Pérez de Arenoso para que usasen las rentas de los
castillos de Murviedro (Sagunto) y Uncastillo.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.32
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267413

-1266, 22 octubre:
Nombramiento de Blasco de Gotor como sobrejuntero del río Aranda, cargo que tenía Blasco Pérez de
Tarazona. Por eso manda a todos los oficiales, cristianos y sarracenos de dicho lugar que reconozcan este
mandato.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.34
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267418

- 1267, 21 enero:
Carta de remisión a favor de Pedro Sánchez, caballero de Calatayud, de cierta cantidad de dinero.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.108v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329141

- 1267, 10 febrero.
Sentencia real a favor del obispo, Andreu de Albalat, y cabildo de Valencia para que don Blas Eximén,
hijo de Eximén Pérez de Arenós, preste homenaje al obispo y cabildo y pague los diezmos correspondientes
al valle de Arenós.
Liber Instrumentorum Fols. 31r – 31v. Cód. 399, 2322; núm. 391. Inventario de los pergaminos del Archivo de la
Catedral de Valencia, de Olmos Canalda

- 1267 SUP:
Concesión a García Rodrigo de una heredad con molino en el término de "Atorela" (Torrijas ?), que fue
de Jimeno Pérez de Arenós.
ACA, Cancillería,registros,nº15, fol.68
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329798

- 1267, 10 abril.
Manifesta cosa sea a todos quantos esta carta uieren como nos don jaymes, por la gracia de Dios rey de Aragon z
de Malorchas z de Valencia, comde de Barcelona z de Vrgel z sennor de Monpestler, atorgamos z regonexemos
deuer a uos dona Berenguela Allonso, filla del ifante don Alfonso, seynor de Molina z de Mesa, xxx mille
morabatinos bqnos en oro alfonsinos z de dreyt peso, los quales uos damos por razon del acostamento que feites
con nos z nos com uos, los quales dites xxx mille morabatinos piometemos a uos de pagar a buena fe z sin
engano desta Nadal qui uiene en ij annos, z prometemos que contra esto no vendremos en ninguna manera. E por
que esta cosa mas fierme sea a uos, damos uos fiadores lifant don P., fillo nuestro, z don Manuel, fillo del rey do
Fferrando, qui con nos o senes uos los auanditos morabatinos a uos a qui uos queredes pagant en los terminos
sobreditos. A esto nos, ditos in

- 1267, 1 octubre. Tarazona.


Jaime I se manifiesta sobre el asunto de la fabricación de moneda falsa aparecida en Trasmoz y realizada
por Pedro Pérez de Tarazona.
Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria reial, Pergamins de Jaume I,carp.100 núm. 1.905.
La transcripción es del Padre Burns quien, con ejemplar generosidad, me ha permitido incluirla en este trabajo. 1
Noverínt universi quod cum fama publica divulgata et graviter invalescente in civitate Tirasone et in locis
circumadiacentibus ad aures nostri lacobi dei gracia regis Aragonum, Maioricarum, et Valencie, comitis
Sarchinone et Urgelli et domini Montispessulani pervenisset quod Petrus Petri de Tirasona miles fecisset fieri
vel mandasset vel consensisset fieri falsam monetam in castro de Trasmoç, quod quidem castrum dictus Petrus
Petri tenebat et possidebat: nos dictus rex nolens tantum crimen conniventibus oculis pertransire, cum non deceat
regiam magestatem talia facinora inulta dimittere, utpote contra magestatem nostram sic delinquendo
intelligantur graviter comisisse: nos dictus rex ad inquisicionem faciendam contra dictum Petrum Petri super
dicto crimine condescendimus. f Qua inquisitione facta invenimus per testes plurimos quod in dicto castro falsa
moneta burgalensis fuit facta, ipso Petro Petri dictum castrum tenente et possidente ac eciam de domo eiusdem
Petri Petri panic et vinum et alia victualia dictis fabricatoribus false monete ministrabantur, ac eciam dictus
Petrus Petri ad dictum castrum cum dicta falsa moneta ibi cuderetur fuit, et sic negligent m pretendere non
potuit quod dictam falsam monetam ibi fieri, f Qui Petrus Petri cum intellexisset dictam inquisicionem contra
eum fieri affugit, ex qua fuga iuris presumpcione culpabilis presumitur. % linde nos predictus rex, attendentes et
considerantes predicta, dictum Petrum Petri ut factorem seu consensorem factorum false monete licet absentem,
fugitivum tamen et contumacem tanquam falsarium monete condempnamus et eius bona nobis duximus racione
dicti delieti confiscanda et applicanda racionibus supradictis. % Lata fuit hec sentencia apud Tirasonam, kalendis
Octobris anno domini Mo.CCo.LXo. séptimo, presentibus testibus Garsia Romei, Artallo de Luna, Ferricio de
Liçana, Guillelmo de Podio, Petro Enneci de Aguilar, Saneio Martini de Oblitis, Petro de Agurio, Alberto de
Lavania legum doctore, et aliis multis. f Sig+num Michaelis Violeta, qui mandato domini regis predictam
sentenciam scribi fecit loco, die, et anno prefixis.
La pesquisa en Castilla y Aragón. Un caso curioso del libre dels feyts de jaume I. Jerry R. Craddock.

- 1267, 6 Noviembre.
El concejo de Teruel autoriza un nuevo poblamiento en Albentosa. Era 1305 (6 días andados del mes de
noviembre). El Concejo de Teruel da plenos poderes á seis personas para que, á nombre del mismo, se
posesionen de la propiedad de la tierra recobrada de D. Blasco Giménez, señor de Arenoso, y de su,mujer
doña Alda, y hagan los repartos y amojonamientos oportunos.
AHPT, concejo de Teruel, Perg. nº 12. I-36.Perg. con sello, 17 por 16.
… toda la terra nostra, yerma et poblada, que nos el dicho concejo avemos recobrada de don Blasco Xemeneç,
señor de Arenoso, et de su muger donna Alda, segunt la sentencia se contiene de los árbritos.

- “#”1267, 26 Noviembre. Zaragoza.


El rey hizo entrega, a los albaceas testamentarios de Eximén Pérez de Arenós, de todo el rédito a percibir
de la villa de Tarazona para salvar el débito del difunto señor de Arenós.
ACA, C, Reg. 15, Fól. 72r.
Noverint universi quod nos Iacobus dei gracia rex Aragonum etc. Assignamus et damus vobis, dilecto nostro
Gundisalvo Petri archidiacono Valencia et Calataiubii, manumissori testamenti dilecti nostri Eximini Petri
de Arenoso et aliis manumissoribus dicti Eximini Petri, omnes reditus, exitus, et alia iura nostra que señor
percipit et percipere debet quoquo modo in civitate Tirasone in solucionem debiti quod nos dicto Eximino Petri
solvere tenebamur.
Volentes et concedentes vobis quod predicta omnia et singula habeatis, teneatis, et percipiatis sub illa eadem
forma, sub qua tenebatis villam de Unocastello et redutis et exitus et alia iura eiusdem ville, in solucionem debiti
ante dicti.
Mandates iusticie, iuratis, et concilio Tirasone quod de senioratico et de omnibus reditibus, exitibus, tributis, et
aliis iuribus universis, que senior ibidem percipit et percipere consuevit, vobis respondeant et cui vos volueritis
de cetero, ac responderi faciant quousque in ipsis persoluti fueritis de toto debito ante dicto.
Datum Cesarauguste, VI kalendas Decembris, anno domini MCCLX septimo.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- 1267:
Libro Historia de los animales escrito por Abu Zayd. Historia de los animales y datos biográficos suyos.
VINCENTIUS Hispanus JCtus circa a M 1269 quem Antonius Augustinus inter caeteros Glossatores appellat
praef ad Decretales Nic Antonius Bibl Hispana Vet VIIl 3 n 115 et sub finem tomi II p 27M Alius primum
Valentiae Rex Zeit Abu Zeit dictus Mohammedanus postea a Christianus nomine VlNCENTII assumto obiit a
1267 aut sequenti scripsit de historia animaliwm qui cum Abn Sinae operibus per Michaëlem Schotum ex
Arabico in Latinum translatus vulgo dicitur Idem Antonius VIII 4 n 1 6 De Vinc Hispano isto juvat ea referre
quae adnotavit Ptolomaeus Lucensis Hist Eccles lib 25 cap 20 Huius Pontificis Ilonorii tempore floruerunt duo
Doctores Juris Canonici videlicet Laurentius et Vincentius quos tradunt Hispanos fuisse et magna auctoritate
allegantur in jure De Laurentio nihil lego sive in Pancirolo sive in Nicolao Antonio de Vincentio vero
Hispanicam habuisse originem non alio testimonio asseritur ab utroque nisi Antonii Augustini in epistola
dedicatoria antiquarum compilationum Scripsit commentarium in libros quinque Decretalium eo ipso tempore
quo illae prodierunt quare recentior est anno 1260 ut hic definitur
Bibliotheca Latina mediae et infimae aetatis cum supplemento

 Biblioteca española : tomo segundo que contiene la noticia de los escritores gentiles españoles y la de los
Christianos hasta fines del siglo XIII de la iglesia . Rodriguez de Castro, José  

zEIT , RE Y D E VALENCIA . n espues que este Rey Moro , favorecido particularmente del Rey d# yAY. me
primero de Aragón en las persecuciones hasta haberle despojado del Reyno de Valencia. , abjuró la secta
Mahometana y recibió el santo bautismo , tomando ci nombre de Vicent e \ á instancia de Don Sancho ,
Arzobispo de Zaragoza,, se casó por ios años de Christo de 1236 con una Zaragozana llamada Dominga López , y
de ella tuvo una hija llamada Alda Hernández , muger que fue después de D . Blasco Ximenez , Señor de
Árenos , sucesor en este y otros muchos Jugares de dicho Soberano su suegro. Este Rey , de quien trata el P.
Juande Mariana en vatios capítulos del lib. X II de la UlsUria general de España, compuso en Árabe un Libro
intitulado Historia i¿ los Animales , que fue traducido en Latin por Miguel Scoto , e im - preso con las Obras de
Avicena. Nada dice de este Escrito el P. Mariana 5 pero lo expresa Gaspar Escolano al fin del cap.. III del lib. III
de la Historia del Reyno y ciudad de Valencia , asintiendo al testimonio del erudito Pedro Juan NuÑez 5 y añade,,
que falleció en el ano de MCCXLVII , ó en el siguiente. Esta es la única noticia del Escrito de este Soberano, que
no he hallado en las ediciones que he visto de Avicena.
El cronista de San Fernando dice cuando esto escribia la conversion conocia y hablé muchas veces á Abuceii ó D
Vicente Belvis Era hombre muy bien criado y comedido humano justo y alto de cuerpo de aspecto real ojos muy
hermosos rostro venerable y lleno de magestad tenia el cabello largo y traia un bonete de seda en la cabeza
andaba siempre vestido de grana y acompañado de muchos criados y de sus hijos. Fué gran literato y dado al
estudio de las ciencias naturales, particularmente á la Zoología; escribió la historia de los animales; fué católico
ejemplar, cortés, buen mozo y majestuoso; vestía de grana y se hacía acompañar de sus hijos y de muchos
criados.
Torre Buceyt fue la antigua mansión de Zeit Abu Zeit, rey moro de Valencia, que se rindió a Fernando lll de
Castilla. Aquí escribió el moro su «Historia de los Animales», coleccionada luego juntamente con las obras de
Avicena. Dimas Pérez
Corpus de castillos medievales de Castilla - Página 97. Juan Espinosa de los Monteros

C E Y T A B U Z E Y T , 12 2 1? -1247, “ Cidi M u h a m a d ” . “ D. V icente Belvis.” 311.— ¿ 12 6 2 ? — S e


llo en c e r a blan ca, d e una so la im p ron ta de fig u r a circ u la r, qu e co n se rv a restos de la tren cilla d e sed
a ro ja d e que pendía en la c a rta de con co rd ia entre el r e y don Jaim e I d e A ra g ó n y C e y t A b u ze y t, i
re y m o ro que fu é de V a le n c ia , y e n tre g a qu e éste h iz o a aquél de su c a stillo d e C asta lia, qu e se da
en ten en cia a don G a rc ía P é re z, p ara se g u rid ad cíe los p actos qu e se estip ulan. D a ta en M u rcia a vein
tisiete d ía s d e octu bre d e la e r a d e m il y trescien tos años. (M on talbán, c a j. 207, núm . 43.) E l se llo d e
scrito e stá d ete rio ra d o e n lo s bordes su p e rio r d e la izquierda, c in fe rio r d e la derecha. M ó d u lo : 60
mm. B o r d e a n d o e l s e llo , e n tre d o s file te s , a p a re c e in s c r ita la le y e n d a . E n e l c a m p o , u n
á g u ila c a u d a l e x p la y a d a , c o n la c a b e z a v u e lta a l la d o izq u ie rd o . + S C E [ I T ] A B V Z E I
T N I E T O [ D E E M I R ] M O M E N I N . O b s e r v .— E sc u d e ro d e la P eñ a en su in teresan te m o n o
g ra fía del se llo d e C e y t A b u ze ty , d ice qu e el a n te rio r docu m en to tie n e equ ivocada la fech a , y ap
oya su a se rto en ra zo n es só lid a s; p e ro debe él tam bién in cu rrir en e rro r al su p on er que la c o n co rd ia
e s del año 1233, puesto qu e el sello de A b u z e y t lle v a el sig n o d e la c ru z y p o r ta n to debe ser p o s te r
io r a l bautism o de aquel r e y m o ro qu e p a re ce h aberse verificad o e n el a ñ o d e 1236. E n tre lo s p ergam
in os qu e se con servab an (pues h o y fa lta n ) * e n el A r c h iv o H istó rico N a cio n a l, p ro ced en tes d e la
ca sa con ven tu al de U clé s y re feren te s a la E n co m ien d a de O rch eta , h a b ía d o s traslad os au to riza d
o s, in sertos en el B u la rio d e la O rd e n d e S a n tia g o , p á g inas 138 y 139, d e una ca rta de C e y t A b u z
e y t, fech a d a en 1244, cediendo a la O rd en los castillo s d e T y , O rc h e ta y T o rr e s , en A r a g ó n ; y de
otra c a rta con dos d ía s p osteriores d e fech a , ven dien do lo s m en cion ad o s castillo s a l M aestre d e S an
tia go .
E l traslad o d el p rim er docum ento fu é h e ch o en 1390, y e l d el segundo, en 1361, y am bos so bre lo
s p ergam in os o rig in a le s en lo s que pendía el sello de A b u z e y t que se d escrib e en lo s traslad os d e la
sig u ie n te m a n era : D ic e el de la c a rta d e don ación qu e ésta ten ía “ segell pendent en cera blan ca im
preso, en lo qual e s fig u r a d a gu ila.” E l traslad o d e la v en ta se d ice hech o “ a quodam in strum en to cum
sig illo a p en d icio c ere albe, in cord u lis de c o ro sig illa to siue m un ito, in quoquidem sig illo a p p arcb at
sign um aquile, qu od signum in m edio sigilli •crat corrosum p rop ter v etu sta tem ...” B i b l i o g r .— E scu d
ero d e la P e ñ a : A r tíc u lo con facsím ile en la R e - vista de A r ch iv o s, B ib lio teca s y M u seos, t. V
(1875), p ágs. 93, 277 y .389. F acsím ile a la pág. 2 1, y C o lecció n d e docum entos h istó ricos publicados en
la R ev ista d e A ., B . y M . (M a d rid , 1876, S u ceso res de R iv ad en ey ra .) E n EL A r c h iv o , re v ista d e
cien cias histó ricas, V a le n c ia , 1891, t. V , cu ad ern os I V y V , so bre e l sello de £ e id A b u £ e id , p u
blica un a rtícu lo don R oqu e C h ab ás, d ire c to r d e la re v ista m encionada. P a ra la b io g r a fía d e C e y t
A b u ze it, v id e H isto ria d e C uen ca, por don T r if ó n M u ñ o z y S o liv a , t. I I , p ágs. 133 y sigts. Q u e
fu é a u to r de un libro titulado H isto ria d e las anim ales y datos b io g rá fico s suyos, lo a firm a R o d ríg u e z
d e C a stro , B ib lio te ca E sp añola, tom o I I , p ágs. 615-616. D e l v a s a lla je de C e y t A b u ze it, re y de
V a le n c ia , a S a n F ern an do, tr a ta n : C ró n ica gen eral, edic. d e Z a m o ra, 1541, fo lio C C C C V ; R e
vista d e A r c h ., B ib l, y Mus., to m o I V , p ágs. 169 y 185; y e l lib ro V I I , cap ítu lo X I V , fol. 299 d e los
A n a le s d e Valen cia , de Dia g o , citad os en .dich o a rtíc u lo de J o sé M aría T o r r e s y B c ld a ; B o fa r u
ll: H isto ria de C ataluña, t. I I I , p á g. 184, col. b, n ota 1. i S a n Fernando y Alfonso el S ab io fu ero n p ad rin
os de p ila de un hijo de C e y t A b u z e it V id . M em oria s h istó rica s d e l R e i d on A lo n so .e l S a b io ...,
p o r don G asp ar Ibáñ ez d e S e g o v ia , m arqués d e M o n d éjar (M adrid, 1777, pág. 18.) D e M a n u el: M
em oria s para la vida d el santo R e y don Fer nando, especialm en te a las p ágs. 350-51, donde in se rta un cu
rio so docum ento. , * * A c e r c a de su p a rticip ación en la b a ta lla de la s N a v a s c fr. ‘G a rib a y : C om p
en dio H isto ria l, to m o I I , p á g. 151.

- “#”1268, 30 de enero, Alcira.


Permiso a los albaceas testamentarios del difunto Ximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 78v.
Per nos et nostros laudamus, concedimus, et confirmamus tibi Simoni Petri de Arnedo et tuis in perpetuum
donacionem quam Eximinus Petri de Arenoso quondam, tenens locum nostrum in regno Valencia, tibi fecit: de
quibusdam corrallibus ad opus domorum intus Algeziram, et de quattuor iovatis terre in almargalio de
Paranchepo.
Ita videlicet quod dicta corrallia et quattuor iovatas, prout in carta quam dictus Eximinus Petri inde tibi fecit
plenius affrontantur , habeatis tu et tui cum introitibus, exitibus, et melioramentis, ac suis pertinenciis universis;
ad dandum, vendendum, impignorandum, ac alienandum, et ad omnes vestras voluntates inde cui et quibus
volucritis faciendas, exceptis militibus et sanctis et locis religiosis.
Salvo tamen et retento nobis quod serviatis inde nobis et nostris semper tu et tui, secundum quod alii hereditarii
et habitadores Algezire serviunt nobis hereditates (pro hereditatibus) quas habent in termino Algezire.
Mandates firmiter baiulis, iusticiis, et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod
predicta omnia firma habeant et observent ac faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliqua racione.
Datum Algezira, III kalendas Februarii, anno domini MCCLX septimo.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- “#”1268, 9 de febrero, Alcira.


A.C.A. Reg. 15, fol. 79v.
Laudamus, concedimus, et confirmamus tibi, Petro Ferrario Dalbal et uxori tue Berengarie et vestris in
perpetuum, vendicionem quam Sancius Valero et uxor sua Navarra, et Michaelis de Belmunt et uxor sua Urraca,
vobis fecerunt de tota illa hereditate quam habebant in Carcer, Chotas, et Çueca.
Quam quidem ipsi emerant a Dominico Marchesii, Poncio de Malferit, et Dominico Soriani, manumissoribus
testamenti Iohanis Navarri quondam assignatis ab Eximino Petri de Arenoso, tunc tenentis locum infantis Iacobi
fillii nostri in regno Valencie, qui eis auctoritatem dederat vice nostra vendendi hereditatem predictam –quam
ipse de mandato nostro dederat dicto Iohanni Navarre, ut in carta super facto a dicto Eximino Petri quondam (in
qua predicta hereditas tota lacius confrontatur) et in carta predicte vendicionis facta, predicta omnia plenius
continentur.
Promitentes etc.
Datum Algezira, V idus Februarii, anno domini MCCLXVII.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- 1268, 10 febrero.
Sentencia real favorable al Obispo y Cabildo de Valencia sobre el homenaje que debía prestar a las partes
citadas Blas, hijo de Eximén Pérez de Arenós, por los diezmos del valle de Arenós
ACV, Pergamino 2322 ó 5994
De homagio fiendo super decimis de Arenosio.
Cum contencio esset inter venerabiles fratrem Andream, episcopum et capitulum Valencie ex una parte, et
Blascum Eximini, filium quondam Eximini Petri de Arenoso ex altera, super decimis vallis de Arenoso, coram
nobis Iacobo, Dei gracia rege Aragonum, Maioricarum et Valencie, comite Barchinone et Urgelli, et domino
Montispesulani, petebant namque dicti episcopus et capitulum, quod dictus Blascus Eximini debebat et tenebatur
sibi facere homagium de decimis antedictis ac ipsas plenarie eis dare, cum dictus Eximinus Petri, pater suus
quondam, de ipsis donacionem fecisset ecclesie Valencie. Ad quod dictus Blascus Eximini respondebat quod
dictum homagium eis facere non debebat nec dare decimas antedictas, cum pro ipsis iam fecisset homagium
episcopo Cesarauguste. Nos igitur Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, predictus, visis et auditis racionibus
utriusque partis et diligenter intellectis, sentenciando pronunciamus quod si dictus Eximinus Petri fecit de dictis
decimis donacionem dicto episcopo Valencie et ecclesie primo quam dictus Blascus Eximini fecisset pro ipsis
dicto episcopo Cesaraugustan. homagium, quod dicit sibi [fol. 31v] fecisse, quod ipso homagio non obstante,
facere homagium teneatur pro predictis decimis dictis episcopo et capitulo Valencie, ac eisdem de ipsis decimis
respondere.
Lata hec sentencia.
Quarto idus febroarii anno Domini millesimo CCo LXo VIIIo.
Colección diplomática de Jaime I el Conquistador en el A.C.V. BSCC, Tomo LII, Pág. 277.

- 1268, 19 febrero.
El obispo de Tortosa cede a favor de Pedro Ximénez de Montornés la mitad de los diezmos de ovejas del
castillo de Montornés.
Archivo Episcopal de Tortosa. Pergamino.
Se trata de las típicas negociaciones entre la sede episcopal y los señores que se vienen produciendo en las
décadas posteriores a la conquista, cuando la instalación de colonos cristianos genera una producción agrícola y
ganadera gravada con diezmos y primicias, sobre cuyo reparto discuten y negocian señores territoriales y
dignidades episcopales. En nuestro caso el resultado de la negociación / enfrentamiento es que finalmenten el
obispo acepta ceder al señor la mitad de los diezmos del término de Montornés, si bien con la obligación de cada
nuevo señor de renovar el homenaje al obispo de Tortosa por la mitad de los diezmos cedidos.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1268, 23 Febrero. Valencia.
Devolución a los vecinos de Prades de lo que tenía Blasco Ximénez de Arenós desde que se dictó la
sentencia.
ACA, Jaume I, Reg. 15, fol. 78
Date Valencie X calendas februarii
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret

- 1268, 5 marzo. Barcelona.


2. In quondam regestro regis Jacobi 1 et infantis Petri, de anno1265 usque 67, signato cum hoc signo (signe), fol.
96, est laudatio et confirmatio, facta per infantem Petrum die 3 nonas martii 1268, de donatione facta per regem
Jacobum 1, eius patrem, domui seu hospitali S. Vicentii Valentiae de jure et dominio suis castri de Montornes,
absolvendo Petrum Eximenii, qui dictum castrum tunc tenebat, ab homagio et fide et naturalitate quibus ratione
dicti castri tenebatur regi.
Reg. 17, f. 98 de la foliació moderna.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
Número 16. B. Confirmació Número 16. B. Confirmació 16. B. Confirmació feta per lo infant don Pere, fill
del dit don Jaume, de la sobredita donació. Dat en Barcelona a 3 de las nonas de mars 1268. Folio 45.
Noverint universi 130 quod nos infans Petrus, illustris regis Aragonum filius, per nos et nostros, ex certa scientia,
laudamus, concedimus et confimamus cartam donationem quam illustris dominis Jacobus, Dei gratia rex
Aragonum, pater noster, fecit Deo et beatae Virgini Mariae, matris ejus, et domui seu hospitali Sancti Vincentii
Valentiae, de potestate, jure et dominio suis castri de Montornes et loco ejus vobis Jacobo de Rocha, sacristae
illerdensis, procuratori /fol. 46/ ipsius hospitalis. Ita scilicet quod dicta domus seu hospitale Sancti Vincentii et
priores seu procuratores ejusdem, qui por tempore fuerint, habeant praedictam donationem in perpetuum prout in
dicta carta latius dinoscitur contineri. Absolventes cum hac praesenti carta Petrum Eximeni, qui dictum castrum
modo tenet ad homagio, fidelitate et naturalitate quibus nobis, ratione dicti castri, tenebatur sive tenetur
quocumque modo vel causa. Ita quod numquam ratione dicti castri possimus eisdem vel suis petitionem aliquam
facere vel demandam sicut haec omnia melius dici possunt et intelligi ad salvamentum et bonum intellectum
praedictae domus seu hospitalis Sancti Vincentii et priorum et procuratorum, qui pro tempore fuerint in eisdem.
Datum Barchinonae iij nonas martii anno Domini millesimo ducentesimo LXVIII. = Signum✠Infans Petri,
illustris regis Aragonum filii. Testes sunt Raymundus, vicecomes Cardonae, A. Rogerii, comes Palarien,
Guilabertus de Crudillis, Janfridus de Crudillis, P. de Offegato. Sig✠num Petri de Sancto Clemente, scriptoris
praedicti domini infantis, qui mandato ejus haec scripsit et clausit, loco, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1268, 12 marzo. Zaragoza.


Escritura pública de restitución de unas décimas que hizo don Velefcon Ximenez, feñor de Arenòs, i doña Alda
fu muger, a 4 de los Idos de Maio, a 12 .año 1268. por averlas tenido ufurpadas a la Iglesia Metropolitana de
Çaragoça: i para fatisfazer efte daño, dan, ofrece, i conceden a la Iglesia de San Salvador, i a los bienaventurados
fan Valerio, fan Laurencio, i fan Vicencio, Patrones de la Iglesia de Çaragoça, los derechos de la villa de Mallec,
Villahermosa, Cortes, i blos lugares del Rio de la Villares, i de Bueinegro, có fus terminos, i de otros lugares q
fon del feñorio, i jurifdicion del caftillo de Arenòs: todo lo qual fe entregò al Maeftro Gil Lopiñez, Arcediano de
Teruel ( fuprimiofe efta Dignidad en el Arcedianato de Aliaga, quádo se erigio la Iglefia de Teruel en Catedral.)
Fueron teftigos defta reftitucion, don Beltran de Monredondo Cavallero, don Garcia Ximenez de Tarazona,
hermano de don Velafco Ximenez, i don Domingo Iuan, Rector de la Iglefia de Gallocanta. No ha vifto el
original defte acto publico, pero violo el Maeftro Diego de Efpes en el Archivo de fanta Iglefia de Çaragoça,
como lo refiere el mifmo autor en el lib. 3 de fu Historia M.S. perfona a quien fe de ve dar todo credito, por aver
fido fu Archivero, i Secretario muchos años.
Defensa de la patria del invencible martyr S. Laurencio, Juan Francisco Andrés de Uztárroz,Hospital de Nuestra
Señora de Gracia (Zaragoza)

- 1268, 29 Marzo.
Concesión a Blasco y a sus Cristianos y Sarracenos el no pagar por las mercancías
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 15, fol. 87v
Noverint universi quod nos Iacobus etc. per nos et nostros damus et concedimus vobis Blasco Eximini de
Arenoso et vestris in perpetuum, quod homines vestri quos habetis im regno Valencie, tam Christiani quam
Sarraceni, non donent pedagium neque lezdam de aliquibus rebus quas portaverint, nisi uterentur de mercatura
prout hoc est in Valencia usitatum. Mandantes baiulis etc.
Datum Valencie, IIII kalendas Aprilis, anno domini MCCLX octavo.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- “#”1268, 9 de abril
Embargo a favor de Pedro de Roda, del “real” o huerto que Ximén Pérez de Arenós tenía junto a la
morería de Valencia, para que con sus rentas se cobre las misiones que realizó en el castillo de Agres, cuya
alcaldía desempeñaba en nombre del rey.
A.C.A. Reg. 15, fol. 89 vº.
Per nos et nostros obligamos et impignoramus vobis, Petro de Roda, reallum sive ortum quod Eximinus Petri
quondam de Arenoso habebat in Valencia apud moreriam, iuxta domos sororum minorum; pro debito videlicet
quod vobis debemus cum albaranis nostris, et pro missionibus et expensis quas pro castro de Agres (quod pro
nobis tenuistis, et modo a vobis recuperavimus) vobis restituere et emendare debebimus, secumdum cartam quam
nobis habetis.
Ita scilitet quod dictum reallum sive ortum teneatis, tam diu et tanto tempore quousque nos deberimus vobis (in
Camparario Valencie vel in Campanario Algezire) tantam hereditatem que valeat debitum ante dictum.
Et expensas quas vobis tornare habebimus, ut dictum est secundum cartam predictam, ad cognicionem duorum
hominum ad hoc per nos et vos communiter electorum (teneatis) vel in eodem ipso reallo sive orto predicto.
Concedentes vobis quod interim percipiatis reditus et exitus dicti realli sive orti, eo quia maior pars dicti debiti
debetur vobis racione dotis uxoris vestre, et quia nos illud vobis damus de gracia speciali donec paccati sitis de
debito ante dicto ut superius continetur, sic quod nihil inde recipiatis in compoto debiti ante dicti.
Datum Valencie, V idus aprilis, anno domini MCCLXVIII.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

- “#”1268, 19 de abril. Valencia.


El rey ordenó repartir el testamento perteneciente a Pedro Pérez, el hijo de Eximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 91 vº.
Per nos et nostros damus et concedimus tibi, Petro Petri filio Eximini de Tirasona, et tuis in perpetuum (in
emendam bonorum que fuerunt dicti patris tui, que Eximenus Petri de Arenoso quondam habuit, et in solutum
legati quod idem Eximenus Petri in suo testamento legavit) domos quasdam que fuerunt dicti patris tui, sitas in
Valencia, sicut affrontant in domibus Berengarii de Canellis et in duabus viis publicis.
Et sic volumus et concedimus tibi quod tu et tui, seu quos volueritis, habeatis, teneatis, et possideatis dictas
domos de celo in abissum, cum introitibus et exitibus et suis pertinenciis; ad dandum, vendendum,
impignorandum, ac alienandum; et ad omnes tuas tuorumque voluntates inde cui et quibus volueritis (exceptis
clericis et locis religiosis) penitus faciendas.
Mandantes firmiter baiulis, iusticiis, et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod
predicta firma habeant et observent ac faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant
ullo modo.
Datum Valencie, XIII kalendas Madii, anno domini MCCLX octavo.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1268, 20 abril:
Escritura en la que se confiesa que el rey ha recibido de ¿Guillermo?(Gonzalo) Pérez, arcediano de
Valencia y Calatayud, y Martín Pérez de Huesca, albaceas y manumisores de Jimeno Pérez de Arenoso, los
castillos de Murviedro (Sagunto) y Tarazona. Otra carta en la que el rey da ciertas cantidades a los
primeros y a otros, consignadas en la Orden de San Damián de Calatayud, los hombres de Daroca y sus
aldeas, (...).
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.93v-94
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267517

- “#”1268, 22 de abril. Valencia.


El rey todavía está en negociaciones por el reparto del testamento de Eximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 93 vº.
Nos Iacobus etc. recognoscimus et confitemur vobis, Blasco Petri de Tirasona, Gundisalvo Petri
archidiacono Valencie et Calataiubii, et Martino Petro de Oscha, manumissorius Eximini Petri de Arenoso
quondam, nos recuperasse a vobis castra et villas Muriveteris et Tirasone, que et quas obligaveramus pro debito
quod racione dicti Eximini Petri vobis debemos cum instrumento nostro.
Et ideo promittimus vobis quod, si illud quod nos petimus a vobis racione dicti Eximini Petri (et iudicatum
fuerit) non accederit summam predicti debiti quod vobis debemos, totum illud inde defuerit persolvemus vobis
vel cui volueritis in pace.
Et illud vobis assignabimus in certis locis, in quipus illud hebere possitis.
Datum Valencie, X kalendas Madii, anno domini MCCLX octavo.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- “#”1268, 25 de abril.
El rey todavía está en negociaciones por el reparto del testamento de Eximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 95.
Damus et concedimus vobis Blasco Petri de Tirasona, Gundisalvo Petri archidiacono Valencie et
Calataiubii, et Martino Petri de Oscha, manumissorius testamenti Eximini Petri de Arenoso quondam,
licenciam et plenum posse vendendi, cui et quibus volueritis personis, libere et sine omni impedimento nostro et
nostrorum et alterius cuiuslibet persone, domos et omnes alias hereditates quas dictum Eximenus Petri [de
Arenoso] habebat in Valencia et eius terminis tempore sue mortis, et specialiter molendina et hereditatem
campanarii Valencie et ortum de Roteros.
Que omnia idem Eximinus Petri mandavit vendere pro suis debitis persolvendis et iniuriis restituendis.
Promittentes ratum habere atque firmum vendiciones quas feceritis de predictis, et nunquam contravenire.
Datum Valencie, VII kalendas de Madii, anno domini MCCLX octavo.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1268, 26 abril:
Permiso a Blasco Pérez de Tarazona, Guillermo (Gonzalo) Pérez, arcediano de Valencia y Calatayud y a
Martín Pérez de Huesca, albaceas de Jimeno Pérez de Arenoso, para que vendan las casas que éste tenía en
Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.95
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267521

- 1268, 30 abril. Valencia.


El rey promete a Pedro de Roda el pago de Arnaldo de Romaní, Berenguer Dalmau y Arnaldo Vidal por
unas propiedades en el Campanar de Alcira procedente de Eximén Pérez de Arenós.
ACA, Reg. 15, fol. 97.
Nos Iacobus etc. Promittimus vobis Petro de Roda quod quamcumque assignacionem Arnaldus de Romanino
baiulus noster Valencie vobis faciet, ad cognicionem et taxacionem suam et Berengaii Dalmacii et Arnaldi Vitalis
magistri operis ecclesie Sancte Marie Valencie, de hereditatibus Campanarii Algeçire quas Eximinus Petri de
Arenoso quondam in vita sua tenebat, et eciam de quibuslibet aliis eiusdem Campanarii, in solutum quantitatis
pecunie quam vobis debemus et vobis tornare habemus facto computo inter vos et Arnaldum de Romanino
predictum, observabimus vobis.
Et instrumentum vendicionis inde vobis fieri faciemus; et non contraveniemus nec aliquem contravenire
permittemus aliqua racione vel causa.
Datum Valencie, pridie kalendas Madii, anno domini MCCLXVIII.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- “#”1268, 3 mayo. Valencia.


El rey da y establece a Astruc Jacob Shashón, el alcalde de Morella y Peñíscola, en perpetuidad los molinos
situados en el Campanar de Valencia cerca de la propiedad de Eximén Pérez de Arenós.
ACA, Reg. 15, fol. 99v.
Per nos et nostros damus et stabilimus vobis, Astrugo Iacob Xixo baiulo nostro Morelle et Paniscole et vestris in
perpetuum, illa nostra molendina seu casalia molendinorum, que habemus in Campanario, termino Valencie,
prope hereditatem que fuit Eximini Petri de Arenoso quondam.
Que molendina seu casalia molendinorum vocabantur tempore Sarracenorum molendina de La Axara.
Ita videlicet quod, deductis communiter primo de lucro sive multuraipsorum molendinorum omnes missiones et
expensas necessarias ipsis molendinis et molendinariis, quod de toto residuo lucri sive multure dictorum
molendinorum donetis vos et vestri et dare teneamini nobis et nostris in perpetuum duas partes fideliter atque
bene; et vos et vestri habeatis residuam terciam partem ad faciendum de ipsa vestras proprias voluntates.
Et sic volumus quod habeatis, teneatis, et possideatis dicta molendina seu casalia molendinorum cum aquis et
aquarum ductibus, cequiis, resclosiis, introitibis, exitibus, affrontacionibus, et suis pertinenciis universis a celo in
abissum; ad dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, vel alier alienandum, et ad omnes vestras et
vestrorum voluntates cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, prout melius dici vel intelligi potest ad
vestrum et vestrorum bonum et sincerum intellectum; exceptis tamen militibus et sanctis clericis et religiosis
personis, et salvis nobis et nostris in perpetuum predictis duabus partibus multure seu lucri predictorum
molendinorum ut superius est expressum, et dominio et laudimio et fatica secundum forum Valencie.
Datum Valencie, V nonas Madii, anno domini MCCLX octavo.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- 1268, 5 mayo.Valencia.
Jaime I estableció á Astruch Jayme Xixon y á los suyos para siempre los molinos situados en Campanar en
Valencia , cerca de la heredad que fué de Eximen Perez de Arenos , llamados los molinos Deslexada , con
tal que deducidos los gastos, dén él y sus sucesores á dicho Señor Rey y á los suyos, las dos partes de toda la
ganancia.
MEMORIA DE VARIAS ENAGENACIONES de bienes del Real Patrimonio del Reyno de Valencia , hechas
por el Rey Conquistador y sus sucesores: en la que igualmente se contienen otras noticias.
Registrada al fol. 28 del libro 3 de enagenacionei, custodiado en el Archivo del Real Patrimonio, armario 12. ,
FEUDATARIS DEL REGNE DE VALENCIA.
Item: establí an Astruch Jacme Xixon é ab seus en per tots temps, los molins situats en Campanar en Valencia ,
prop la heretat que fon den Eximen Perez de Arenos, appellats los molins Deslexada, en axi que deduhides les
despeses don aquell é los seus al dit Senyor Rey é als seus de tot lo guany les dues parts. Datis V mensis Madii,
anno Domini MCCLXVIII.
Dues parts del guany.
Tratado de los derechos y regalías del real patrimonio. tomо II. de los derechos y regalías que corresponden al
real patrimonio en el reyno de Valencia y de la jurisdiccion del intendente como subrogado en lugar del antiguo
bayle general. de orden de S. M. por don Vicente Branchât asesor del real patrimonio, generalidades
tamortización.

- 1268, 31 mayo:
Donación al obispo de Tarazona de casas y huerto que fueron confiscadas a Blasco Pérez, sacristán de
Tarazona, en el monasterio de Tulebras.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.104
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267537

- 1268, 31 mayo:
Carta al obispo de Tarazona por el derecho de propuesta que tenía Blasco Pedro, sacristán, en la iglesia de
Tarazona por diez años.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.104
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267539

-1268, 19 abril:
Concesión de unas casas situadas en Valencia a Pedro Pérez, hijo de Jimeno de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.91v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267509

- “#”1268, 10 junio. Lérida.


El rey concede a Arnau de Montseny, en perpetuidad, unas heredades que fueron de Eximén Pérez de
Arenós.
ACA, Reg. 15, fol. 106v.
Per nos et nostros damus et concedimus, vobis Arnaldo de Monteceniso militi et vestris in perpetuum, per
hereditatem propriam, francham, et liberam, XII iovatas terre in bono loco et idoneo in Rego Valencie in termino
de Campanarii, et turrem que ibi est cum suis pertinenciis que fuit Eximini Petri de Arenoso quondam, et
vineam nostram quam habemus in Ontinen.
Ita quod dictas XII iovatas terre et vineam et turrem predictas, de celo in abissum cum introitibus et exitibus et
melioramentis cunctisque suis pertinenciis, habeatis vos et vestri seu quos volueritis ad dandum, vendendum,
impignorandum, ac alienandum; et ad vestras et vestrorum omnes voluntates inde cui et quibus volueritis vos seu
vestri penitus faciendas, exceptis clericis et personis religiosis; sicut melius et utilius dici, scribi, et intelligi potest
ad vestrum et vestrorum bonum ac sincerum intellectum, exceptis clericis et personis religiosis ut superius
continetur.
Hanc donacionem facimus vobis et vestris ut superius continetur tali scilicet condicione et pacto quod,
quandocumque et quocienscumque contigerit nos habere guerram in partibus dicti regni Valencie sive nostros
cum quacumque persona, teneatis ibi vis et vestri unum militem paratum in nostro servicio, qui nos et nostros in
ipsa guerra iuvet.
Et vos et vestri successores sitis inde nobis et nostris fideles, sicut alii milites dicti regni esse debent.
Datum Ilerde, IIII idus Iunii, anno domini MCCLX octavo.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns

- 1268, 15 Junio.
Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal, señoría y potestad de Montornés,
siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós
AHN, Repertorio de Sant Vicent, fol. 43. Colección diplomática, doc. 1290.
...ius feudatarium totum et dominium et potestatem, quod et quam habemus et debere debemus, que nobis
competunt in castro de Montornes.
Iacobo de Rocha, fideli notario nostro, decano Valencie et procuratori dicte domus seu hospitalis.
El Regne Croat de València, p. 614, Robert I. Burns
Pende por torzales de seda rojo y amarillos de una donación a la Iglesia y Hospital de San Vicente Mártir de
Valencia (Vº. Roqueta), a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador de San Vicente, y al prior del
mismo, del castro de Montornes, que tiene en feudo contra Petrus Eximino. (Mº. de Poblet – Priorato de San
Vicente Mártir de Valencia- R- Cal. 28 – nº 16 A. Arm. 1, Caj.10/nº 27)
Donació Número 16. A. Donació 16. A. Donació feta per dit senyor rey don Jaume a la casa o hospital de
Sant Vicent de València y al procurador de dita casa y hospital del dret feudatari, domini y potestat, que
tenia o devia tenir en lo castell de Montornés, que per dit rey tenia en feu per Exemini de Arenoso,
alashoras senyor de dit castell, y contra altres qualsevols que tindran dit castell después de ell, de tal
manera que de aquí en avant dit castell fos tingut en feudo per dita casa y hospital de Sant Vicent. Dat en
Lleyda a 17 de las kalendas de juliol40 1268. [Folio] 44.
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comes Barchinonae et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros damus et concedimus in perpetuum Deo et beato Vincetio
et domui seu hospitali ejusdem Sancti Vicentii Valentiae et vobis Jacobo de Rocha, fideli notario nostro decano
Valentiae et procuratoris dictae domus seu hospitalis Sancti Vicentii recipienti, nomine ejusdem domus seu
hospitalis, jus feudatarium totum et dominium et potestatem quod et quam habemus et habere debemus et quae
nobis competunt in castro de Montornes, quod pro nobis ad feudum tenetur et contra Petrum Eximini, filium
Exemini Petri de Arenoso quondam, nunc dicti castri et contra quoslibet alios qui dictum castrum post ipsum
Petrum Eximini tenebunt de caetero et habebunt. Ita scilicet quod dictum castrum teneatur de caetero ad deudum
pro domo sive hospitali Sancti Vicentii, sicut pro nobis tenetur et procuratori seu priori dictae domus seu
hospitalis, quicumque pro tempore fuerit, vel cui ipsi voluerint loco sui detur potestas dicti castri sicut nobis
debent et non alicui alii. Et sic volumus et concedimus vobis dicto Jacobo de Rocha, recipiente nomine et /fol.
45/ ratione domus seu hospitalis praedicti quod ipsa domus Sancti Vincentii et procuratores seu priores dictae
domus sive hospitalis, qui pro tempore fuerint, habeant dictum feudum et potestatem in dicto castro potenter sicut
nos ea ibi habemus absque retentu aliquo, quem in praedictis quae dictae domus damus non facimus ullo modo,
sicut melius dici potest et intellegi ad commodum et utilitatem domus sive praedicti. Promittentes quod
praedictam donationem firmam semper habebimus et tenebimus et non contraveniemus nec aliquem contravenire
permitemus aliqua ratione. Mandantes firmiter dicto Petro Eximini, et omnibus aliis qui post ipsum dictum
castrum habebunt, quod teneant dictum castrum ad feudum pro domo Sancti Vincentii. Praedicta sicut ipsum pro
nobis tenent et inde donent potestatem procuratori seu priori dictae domus, qui pro tempore fuerit, quandocumque
et quotienscumque ab eo fuerint requisiti, sicut eam tenentur nobis tradere atque dare. Datum Ilerdae xvij
kalendas julii anno Domini M.CC.LX.octavo. = Signum✠Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Majoricarum et
Valentiae, comitis Barchinonae et Urgelli et domini Montispessulani. Testes sunt Raymundus de Montecatano,
G. Raymundi de Montecatano, Garcias Oraz de Azagra, Jacobus de Cervaria, Berengario de Podio Viridi. =
Sig✠num Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis praedicti hoc scripsit et clausit, loco, die et anno
praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1268, 12 septiembre.
Venta hecha por el Obispo y Cabildo a Rodrigo Diez de los frutos de los diezmos de Benaguacil y
Almonacid, durante su vida.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 401. Elías Olmo y
Canalda.
Aparece Roderich Dies como señor de Almonecir y Benaguacil, La diócesis le vendió los delmenes de estos
lugares por 1200 sueldos anuales reservándose los delmenes sobre los animales forasteros.
ACV, Perg. 2430.
...tam a Christianis quam a Sarracenis...animalium extraneorum...
El Regne Croat de Valencia. Robert I. Burns.

- 1268, 15 de septiembre:
En el testamento de Gonzalo Pérez, que luego fue obispo de Sigüenza, hermano del caballero Rodrigo
Pérez, aparece como uno de los dos herederos y presumiblemente amigo, el gran señor Eximén Pérez de
Arenós, donde da como regalo al hijo de este señor “mi castillo de Albentosa situado en el reino de
Valencia”, incluidas todas las rendas, jurisdicción y habitantes que poseía.
ACA, Jaime I, perg. 1952.
... castrum meum de Alventosa situm in Regno Valencie.
El regne croat de Valencia, pág 96. Robert I. B.urns
Gonzalo Pérez (Peris), arcediano de Valencia y de Calatayud, a Joan Eximén, hijo de Eximén Pérez de
Arenós, difunto. Donación del castillo y vila de Albentosa, situados en el reino de Valencia .

- 1268, 6 Noviembre. Cervera.


Documento de confirmación de que Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal,
señoría y potestad de Montornés, siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós
… fuit apud Cervariam, VIII idus novembris, anno domini MCCLX octavo.
AHN, Repertorio de Sant Vicent, fol. 43. Colección diplomática, doc. 1296.
El Regne Croat de València, p. 614, Robert I. Burns

En el 1280 el Rey Pedro volvió a confirmar esto. AHN, Códice del Repertorio de Sant Vicent, fol. 43
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns

Sentència Número 16. D. Sentència 16. D. Sentència feta per dit rey don Jaume contra dit Pere Eximini
que no volia prestar homenatge de fidelitat al procurador de dita casa y hospital de Sant Vicent. Digué y
manà que la donació per ell feta de la senyoria y potestat del castell de Montornés a la casa y hospital de
Sant Vicent de València, en tot temps, restàs ferma conforme en lo acte per ell fet estava contingut. Y dita
donació no·s podia dir fos feta a menor /fol. XI/ ans bé a major, ço és, a Déu, a la Verge Maria y a Sant
Vicent, no obstant la contradicció de Pere Eximini, manant a dit Pere Eximini que de aquí en avant prestàs
homenatge al procurador de dita casa y hospital y que obehís a aquell com a senyor de dit castell y a sos
successors, procuradors o priors de dita casa y hospital, per los quals tenia en feu dit castell, conforme
estava obligat a fer-lo a dit rey. Absolent-lo del jurament, fidelitat y homenatge que per rahó de dit castell
avia fet a dit rey y també si algun ne avia fet y prestat al infant Pere, son fill. Pronunciada en Cervera als 8
de novembre 1268. Folio 47.
Coram 133 nobis Jacobo, Dei gratia rege Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comite Barchinonae et Urgelli et
domino Montispessulani, accesit Jacobus de Rocha, sacrista Ilerdensis et procurator domus seu hospitalis Sancti
Vincentii Valentiae, et proposuit coram nobis, nomine dictae domus, quod illam donationem quam feceramus de
dominio et potestate castri de Montornes regni Valentiae, Deo et beatae Mariae et beato Vincentio ac dictae
domus in perpetuum ratam habentes, dignaremur confirmare et injungere Petro Eximini, filio Eximini Petri de
Arenoso quondam, tenenti dictum castrum, quod ipsi Jacobo de Rocha, ut procuratori dicti hospitalis et nomine
ejusdem, praestaret homagium et fidelitatem, secundum usaticum Barchinonae, et sibi attenderet et obedieret ac
faceret ratione dicti castro ea quae vasallus domino suo ratione feudi facere tenetur; qui dictus Petrus Eximini,
opponens se postulationi jam dictae, dixit quod hoc facere non tenebatur nec donatio facta dictae domui seu
hospitali per nos valebat ut pote guia non potenamus dominium nostrum quod habebamus in dicto castro
transferre in minorem dominum, dicens etiam quod quando nos mandavimus jurari a riquis hominibus et
militibus regni Valentiae infanti Petro, filio nostro, quod post obitum nostrum attenderent eidem, et ipsum pro
domino haberent; ipse Petrus Exemini fecit homagium et juramentum dicto infanti Petro, filio nostro, sicut alii
dicti regni; et sic non te-/fol. 48/nebatur ratione ejusdem feudi duobus dominis servire vel duos dominos inde
habere. Super quibus nos rexpraedictus consilium habuimus cum fratre Arnaldo de Castronovo, magistro militia
Templi, et Fernando Sancii, Jacobo de Cervaria, Guillelmo de Cervilione, Petro Martini de Luna et Gueraldo de
Aguilone et cum aliis pluribus riquis hominibus et cultibus ac jurisperitis terrae nostrae. Quorum consilio habito
sic dicimus, volumus et mandamus quod dicta donatio omni tempore firma persistat prout carta inde a nobis facta
continetur, tamquam valida et quae valere debet et valet tam secundum jura quam secundum usum Cathaloniae et
regni Valentiae, cum dicta donatio non possit dici collata in minorem sed potius in majorem, videlicet, in Deum
et beatae Mariae Virgine et beatum Vincentium, ob remedium animae nostrae, cum animae praeferendae sint
omnibus rebus, et haec dicimus non obstante contradictione dicti Petri Exemini. Praecipientes et mandantes
eidem Petro Exemini quatenus de caetero praestet et faciat fidelitatem et homagium dicto Jacobo de Rocha ut
procuratori dictae domus sive hospitalis et ei tamquam domino dicti castri et suis successoribus, procuratoribus
seu prioribus dictae domus sive hospitalis, qui pro tempore fuerint, pro quo seu quibus ipsum in feudum tenet et
tenere debet, attendat et obediat fideliter sicut nobis facere tenebatur ac faciat ea quae nobis ratione dicti feudi
facere tenebatur. Absolventes eundem Petrum Exemini a juramento et fidelitate et homagio quod nobis fecerat
ratione castri praedicti ac ipsum etiam absolvimus a sacramento et fidelitate et homagio si quod fecerat sive
praestiterat ut supradictum est infanti Petro superius memorato. Lata sententia apud Cervariam viij idus
novembris anno Domini M.CC.LX octavo, praesentibus nobilibus Jacobo de Cervaria, Guillelmo de Cervilione,
Petro Martini de Luna, Gueraldo de Aguilone et Alberto de Lauania, legum professore et aliis pluribus. =
Sig✠num Simonis de Sancto Fe-/fol. 49/licio, scriptoris domini regis, qui de mandato ejusdem haec scripsit et
clausit, loco, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1268, 9 Noviembre.
Documento de confirmación de que Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal,
señoría y potestad de Montornés, siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Codèx nº 100B, f. 26r/v. Còpia simple de les darreries del segle XIII
Transcrit el 8-V-2007 a partir del manuscrit de referència
Instrumentum in quo P. Exeminiz de Arenoso recipi in feudum a domino Jacobo de Rocha, procuratore domus
Sancti Vincencii, castrum de Monte Tornesio, cum omnibus iuribus et pertinenciis suis.
Noverint universi, quod ego Ja[cobus] Zarocha, sacrista ilerdensis, decanus Valentie et notarii domini regis, et
procurator domus seu Hospitalis sancti Vincencii Valentie, nomine procuratorio dicte domus, dono et cum hoc
presenti instrumento trado et concedo vobis, Petro Eximini, filio quondam Eximini Petri de Arenoso, in
feudum secundum Usaticum Barchinone, castrum et villam de Montornes cum omnibus terminis et pertinentiis
suis, situm in regno Valencie.
In hunc videlicet modum quod vos et successores vestri, qui post vos dictum castrum et villam habuerint et
tenuerint, sitis fidelis nostri et homines et vasalli racione dicti castri et ville, et prioris seu procuratoris dicte
domus seu Hospitalis sancti Vincentii Valentie, qui pro tempore fuerint, et clericorum eiusdem domus.
Et quod vos et vestri successores irati et paccati, detis et tradatis procuratione de dicto castro nobis ut procuratori
dicte domus et priori seu procuratori dicte domus Sancti Vincencii, quando et quocienscumque a nobis seu ab
ipsis et successoribus eorundem, vos vel successores vestri per nuncio vel per litteras aut oreanus fueritis
requisiti.
Et sic vos dictus Petrus Eximini et vestri, dictum castrum et villam, cum omnibus suis iuribus et pertinenciis,
cum afrontacionibus universis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis, cum ingressibus, egressibus, et
melioramentis, ac omnibus suis pertinenciis, et ad vendendum, dandum, inpignorandum, et alienandum, et ad
omnes vestras voluntates penitus inperpetuum faciendas.
Salvo in omnibus iure et dominio et potestate integriter in dicto castro, de domui sancto Vincentii Valentie et
priori sive procuratori eiusdem, secundum Usaticum Barchinone.
Alium vero dominum vel patronem inde non eligatis, nisi priorem seu procuratorem dicte domus sancti Vincentii
Valentie et eorum successores.
Ego siquidem, Petrus Eximinus, superius nominatus, per me et omnes meos, facio in veritate et recognosco cum
hoc presenti instrumento vobis, domino Ja[cobo] Zarocha supradicto, me habere et tenere a vobis nomine
procuratorio dicte domus Sancti Vincentii Valentie in feudum castrum de Montornes, ad consuetudinem
Barchinone; promitens vobis et procuratori dicte domus sancti Vincentii et successoribus vestris procuratoribus
eiusdem domus, quod ego et successores nostri dabimus vobis et successoribus vestris potestatem de dicto castro,
irati et paccato, quando et quocienscumque a vobis et successoribus vestris, verbo vel nuncio, seu per litteris
fuerimus requisiti.
Et erimus inde vobis et successoribus vestris fideles homines et vassalli vestri, et defenderamus personam
vestram et successorum vestrorum, et omnia bona dicte domus sancti Vincentii tanquam fideles homines et
vassalli vestri.
Et dominum alium vel patronem inde non eligamus, nisi vos et successores vestros dicte domus.
Et pro omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis facio vobis in presenti nomine procuratorio dicte
domus, homagium ore et manibus secundum Usaticum Barchinone.
Et renunciamus omni exceptioni doli et omni alii exceptioni causa iuris quam facti mihi vel meis contra
predictam vel eorum aliquis competituribus, aut etiam competituris, tactisque a me propria manu mea corporaliter
et liberaliter sanctis quatuor Evangeliis et cru+ Domini, juro quod predicta omnia et singula atendam firmiter et
complebo, et in aliquo non contraveniam vel contravenire faciam verbo vel facto, per me vel per interpositam
personam, aliquo modo, iure, racione, vel causa, que dici vel excogitari possit, sic Deus me adiuvet et hec sancta
Dei Evangelia et crux Domini coram me posita.
Quod est actum Vº idus novembris anno Domini Mº CC. LX. octavo.
Sig+num Jacobi Zarocha, superius nominati. Sig+num Petri Eximini, jurati predicti, qui hoc concedo et firmo,
firmarii rogo.
Sig+num Ar[naldi] de Boscho, notarii domini regis. Sig+num G. de Podio Viridi, militis. Sig+num fratris Martini
Lopiz, militis ordinis milicie sancti Jacobi. Sig+num Ildefonso Petri, nepotis domini regis Aragonum. Sig+num
Johannis de Turrefacta, clerici. Sig+num P. Percari, civis ilerdensis; testium.
Sig+num Bertrandi de Tarrega, notarii publici ilerdensis, qui hoc scripsi.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
AHN, Clero: Valencia, Sant Vicente, leg. 2079, arm. 45, fab. 1
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns
Número 16. E. Donació Número 16. E. Donació 16. E. Donació feta per lo procurador de dita casa y
hospital de Sant Vicent a dit Pere Eximini del castell y villa de Montornés ab tots sos termes y pertinèncias,
situat en lo regne de València, en feu segons usatge de Barcelona, de tal manera que ell y sos successors
que tindrian dit castell y vila fossen faels vasalls del prior o procurador de dita casa y hospital, confessant
y regoneixent dit Pere Eximini tenir en feu dit castell de Montornés a costum de Barcelona, en nom de dita
casa de Sant Vicent. Feta a 5 dels idus de novembre 1268. Van junt tots los sobredits actes sub eodem
numero. Folio 49.
Noverint universi 134 quod nos Jacobus Ça-Rocha, sacrista Ilerdensis, decanus Valentiae et notarius domini regis
et procurator domus seu hospitalis Sancti Vincentii 135 Valentiae, nomine procuratoris dictae domus, dono et
cum hoc praesenti instrumento trado et concedo vobis Petro Exemini, filio quondam Exemini Petri de
Arenoso, in feudum secundum usaticum Barchinonae, castrum et villam de Montornes cum omnibus terminis et
pertinentiis suis, situm in regno Valentiae, in hunc videlicet modum quod vos et successores vestri, qui post vos
dictum castrum et villam habuerint et tenuerint, sitis fideles nostri et homines et vasalli ratione dicti castri et
villae, et prioris seu procuratoris dictae domis seu hospitalis Sancti Vincentii Valentiae, qui pro tempore fuerint et
clericorum ejusdem domus, et quod vos et vestri successores irati et pacati detis et tradatis potestatem de dicto
castro nobis ut procuratori dictae domus et priori seu procuratori dictae domus Sancti Vincentii, quando et
quotienscumque a nobis seu ab ipsis et successoribus eorundem vos vel successores vestri per nuntium vel per
literas aut oretenus fueritis requisiti. Et sic vos dictus Petrus Exemini et vestri dictum castrum et villam, cum
omnibus universis, habeatis, teneatis, possideatis et expletetis cum ingressibus, egressibus et melioramentis ac
omnibus suis pertinentiis et ad vendendum, dandum, impignorandum et alienandum et ad omnes vestras
voluntates penitus in perpetuum faciendas. Salvo in omnibus jure et dominio et potestate integriter in dicto castro
dictae domui Sancti Vincentii Valentiae et priori sive procuratori ejusdem secundum usaticum inde non eligentis
nisi priorem seu procuratorem dictae domus Sancti Vincentii Valentiae et eorum successores. Ego /fol. 50/
siquidem Petrus Exemini, superius nominatus, per me et omnes meos, fateor in veritate et recognosco, cum hoc
praesenti instrumento, vobis domino Jacobo Ça-Rocha supradicto me habere et tenere a vobis, nomine
procuratorio dictae domus Sancti Vincentii Valentiae, in feudum castrum de Montornes ad consuetudinem
Barchinonae. Promittentes vobis et procuratoribus dictae domus Sancti Vincentii et successoribus vestris,
procuratoribus ejusdem domus, quod ego et successores mei dabimus vobis et successoribus vestris potestatem de
dicto castro irati et paccati quando et quotienscumque a vobis et successoribus vestris verbo vel nuntio seu per
literas fuerimus requisiti. Et eximus inde vobis et successoribus vestris fideles homines et vassalli vestri, et
defendemus personam vestram et successorum vestrorum et omnia bona dictae domus Sancti Vincentii tanquam
fideles homines et vasalli vestri, et dominum alium vel patronum inde non eligimus nisi vos et successores
vestros procuratores dictae domus. Et pro omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis, facio vobis,
in presenti nomine procuratoris dictae domus, homagium ore et manibus secundum usaticum Barchinonae et
renuntians omni exceptioni doli et omni alii exceptioni, tam juris quam facti, mihi vel meis contra predicta vel
eorum aliquid competentibus aut etiam competituris, tactis que a me propria manu mea corporaliter et libenter
sacrosanctis quatur Evangeliis et cru✠ce Domini, juro quod praedicta omnia et singula attendam firmiter et
complebo et in aliquo non contraveniam vel contravenire faciam, verbo vel facto, per me vel per interpositam
aliquo modo jure, ratione vel causa qua dici vel excogitari possit, sic Deus me adjuvet et haec sancta Dei
Evangelia et crux Domini coram me posita. Quod est actum v idus novembris anno Domini MCCLX octavo. =
Sig✠num Jacobi Za-Rocha, superius nominati. Sig✠num Petri Exemini, jurati praedicti, qui hoc concedo et
firmo firmarique rogo. = Sig✠num Arnaldi de Boscho, notarii domini regis. Sig✠num Guillelmi de Podio
Viridi, militibus. Sig num /fol. 51/ fratris Martini Lopiz, militis ordinis militia Sancti Jacobi. Sig ✠num Ildefonsi
Petri, nepotis domini regis Aragonum. Sig✠num Johannis de Turrefacta, clerici. Sig✠num Petri Procaz, civis
Ilerdensis, testium. = Sig✠num Bernardi de Tarrega, notarii publici Ilerdensi, qui hoc scripsit.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- “#”1268, 10 de noviembre. Lleida


Confirmación de la donación que a Pedro Eximino le hizo su padre Eximen Petris de Arenoso de la
población de Toruesa y sus términos, con carta pública.
Edició: Huici, A. - Cabanes, D. Documentos de Jaime I, V. Saragossa 1988, pp. 296-297
Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis, Petro
Eximeni, filio quondam Eximini Petri de Arenoso, donationem quam ipse pater vester quondam vobis fecit de
populacione de Tornesa et terminis suis, cum carta publica, ut in ipsa carta melius et plenius continetur.
Ita tamen, quod dicta populacio sit semper subdita castro de Muntornes et sub dominio et potestate eiusdem.
Promitentes quod dictam populacionem faciemus vos et vestros habere et tenere, ut in carta predicta de dicta
donacione vobis facta a dicto patre vestro, ut dictum est, melius continetur, et non contraveniemus nec aliquem
contravenire permitemus aliqua ratione.
Datum Ilerde, quarto idus novembris anno Domini millesimo CCº LXº octavo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli, et domini
Montispesulani.
Testes sunt: Jacobus de Cervaria, Gueraldus de Capraria, R. de Montecathano, G. Raimundi de Montecathano,
Berengarius de Podio Viridi.
Sig+num Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis hec scribi fecit et clausit, loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
(catálogos de sellos de A.H.N.)
Número 16. C . Confirma Confirma Confirmació feta per dit rey don Jaume a dit Pere Eximini de la
donació que Eximini Pere, son pare, li havia fet de la població de Tornesa y sos termes, de tal manera que
dita població estigués sempre subjectada al castell de Montornés y sots domini y potestat de aquell. Dat en
Lleyda a 4 dels idus de novembre any 1268. Folio 46.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comes Barchinonae et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis Petro
Eximini, filio quondam Eximini Petri de Arenoso, donationem quam ipse pater vester quondam vobis fecit de
populatione de Tornesa et terminis suis, cum carta publica ut in ipsa carta melius et plenius continetur. Ita tamen
quod dicta populatio sit semper subdita castro de Muntornes et sub dominio et potestate ejusdem. Promittentes
quod dictam populationem faciemus vos et vestros habere et tenere, ut in carta praedicta de dicta donatione vobis
facta a dicto patre vestro ut dictum est melius continetur, et non contraveniemus nec aliquem contrevenire
per-/fol. 47/mittemus aliqua ratione. Datum Ilerdae iv. idus novembris anno Domini millesimo CC.LX.octavo.
Signum✠Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comitis Barchinonae et Urgelli et domini
Montispessulani. Testes sunt Jacobus de Cervaria, Gueraldus de Capraria, Raymundus de Montecatano, G.
Raymundi de Montecatano, Berengario de Podio Viridi. = Sig✠num Bartholomei de Porta, qui mandato domini
regis praedicti haec scribi fecit et clausit, loco, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1268, 29 noviembre:
Concesión de una torre llamada "Loreta" a Juan García, halconero real, confiscada a Blasco Pérez,
sacristán de Tarazona, por acuñar moneda falsa.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.129v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267585

- 1268, 11 de diciembre. Calatayud.


Jaime I expide un documento a favor de los hijos de Abu Zayd Abderramint, en el que se manifiesta que
éste ha muerto. (MOLINA LÓPEZ, op. cit. p. 35).
Per nos et nostros laudamos concedimus et confirmamus tibi....../ Mahomethi Abderramint Xariqui nostri de
Richa et aliis fratribus......./Mahometi et uobis Muça et Azmal fratribus dicti Mahometi et filiis quondam de
Abzeit/Abderramint patris ipsius Mahometi omnes franquitates siue libertates et omnia priui/legia quas et que
fuerunt concessa ab illustrissimo domino Ildefonso Rege Aragonum bone/memorie auo nostro et ab inclito
domino Petro Rege Aragonum felicis recordationis/patre nostro et a nobis Mahommeto predicto et uobis
fratribus suis supradictis ac etiam patri/et auo uestris ut ipsis priuilegiis continetur Vunde nos recipientes uos
sarracenos predictos/et nostros prprios et speciales Xaricos cum hereditatibus ac aliis bonis uestris tam mobilibus/
quam inmobilibus habitis et habendis ut prefati antecessores vestri erant. Mandamus/Eximino de Vrrea et aliis
qui pro tempore fuerint Seniores in Richa et eorum locum tenentibus/nec non bajulis marinis etcetera. Datum
Calathaiubo. III. ydus Decembris Anno Domini MºCCºLXº octauo.
El Archivo, Roqué Chabas.
Crònica de Ferran III de Castella: “Era hombre muy bien criado y comedido, humano, justo, alto de cuerpo, de
aspecto real, ojos muy hermosos, rostro venerable y lleno de majestad; tenía el cabello largo y traía un bonete de
seda en la cabeza; andaba siempre vestido de grana y acompañado de muchos criados y de sus hijos”.

- “*”1268.
Alrededor del 16 de Junio de 1860 se levantó una lápida en Valencia, y dejó a la vista algunos restos
humanos, cuyo estado denotaban su antiguedad. En el mismo sitio se encontró un permamino que dice así:
Hic jacet D. D. Vicentius Belvis cum prole sua olim Zeit Abuceit rex Valentiae maurus adeo suae religionis
celator VT duos innocentissimos viros beatos Joannem de Perusia et Petrum de Saxo-Ferrato seraphici patris
francisci filios ac socios veram christi fidem praedicantes gladio jugulaverit sed inspirante patre luminum
recipiens omne nefas diluit sacro baptismatis lavacro et aeternum reconciliationis signum hanc olim aulam suam
in ecclesiam et cenobium destinavit.

Estos restos fueron trasladados a la iglesia de religiosas de la Puridad y están colocados encima de la pila
del agua bendita, entrando a la izquierda, y aún se lee allí, en la misma lápida antigua, bajo de una corona
real, la inscripción que compuso el P. Fray Miguel Enrich, en los siguientes dísticos:
Hic jacet azotus maurus, dulcisque propago qui dominans urbis, par jugulare jubet Francisci comitum, nunc coeli
sede beatus, sacro fonte tamen diluit omne nefas, dum pro inclementi fundit pia vota precesque, urbs urbs
expugnatur, sacra fit aula dei.
El Archivo, Pág. 376, Roque Chabás.
En esta foto se poden vore les restes del ultim rei o governador almohade de Valéncia, Zeit abu Zeyt, i dos fills
seus. Abu Zeit va ser destituit per Zayyan en 1229, es va declarar vasall de Jaume I i va morir convertit al
cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís. Les seues restes han estat en diversos llocs de Valéncia i a banda de
diverses discusions entre alguns historiadors, pareix que va ser soterrat en el desaparegut Convent de San
Francesc (actual plaça del Ajuntament) i despres de la desamortizació del segle XIX va pasar a les monjes del
també desaparegut Convent de la Puritat que estaba on están ara els carrers Moro Zeit, Jaume I i Conquesta. Les
monjes de la Puritat es varen traslladar en un principi al Monestir de la Trinitat i despres passaren a ocupar la
casa de la Cofradía de san Jaume, al carrer de la Puritat que vá des de la Plaça Manises a la Plaça de la Verge, on
están actualment.
Per a mi esta foto te el seu valor ja que vaig estar prou díes darrere, per telefono, de la Mare superiora de este
convent de clausura. Al final vaig conseguir entrevistarme amb ella i la monja estaba darrere de un enreixat de
fusta ja que no poden tindre contacte amb el exterior. Davant la meua insistencia sobre si era cert que allí estaven
les restes de Abu Zeit, la dona me va permetre que li fera una foto a una foto que ella me doná per un calaixet.
Ella assegurá que son les restes autentiques i que la Universitat així ho havía confirmat en un estudi que varen fer
ja fá uns cuants anys. Com a cosa curiosa me va fer jurar que jo no era periodista i de esta forma me va mostrar la
foto que açi podeu vore.

http://youtu.be/NbU8JJMkfQY
- 1269, 18 enero:
Mandato a Guillermo de Alcalá, de Luceni, para que recobrase de Pedro Pérez de Tarazona el castillo y
villa de Trasmoz.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.132
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
Mandato al monasterio de Veruela para que se restituyeran a Pedro Pérez de Tarazona los instrumentos
del castillo y la villa de Trasmoz.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267598

-1269, 18 enero:
Absolución de la pena por acuñar moneda falsa a Pedro Pérez de Tarazona. Guiaje concedido a Pedro
Pérez de Tarazona, para que pueda ir y habitar con su familia donde quiera.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.131v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267596

- 1269, 19 enero. Valencia.


Jaime I, rey de Aragón, concede a todos los hombres de la encomienda de Alcañiz exención de lezda y
peaje, a excepción de las mercancías comerciales.
AHN. OO. MM. Calatrava, carp. 434, núm. 268; carp. 434, núm. 270. ACA. Cancillería, Registro 15, fol. 132v.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus vobis, venerabili et dilecto nostro fratre
Roderico Petri Poncii, comendatori domus Alcanicii ordinis Calatrave, et vestris successoribus, comendatoribus
et fratribus eisdem domus, presentibus et futuris, in perpetuum, quod homines villarum et locorum comendarie
predicte, tam christiani quam sarraceni, non teneatur dare nec donent in aliquibus locis terre vel iurisdictionis
nostre aliquod pedagium sive lezdam pro aliquibus rebus suis quas ipsi portent vel vendant in terra nostra, nisi
ipse res essent res mercatorie. Mandantes firmiter baiulis, iusticiis, merinis, lezdariis et pedagiariis et aliis
universis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia firma habeant et observent ac
faciant observari, ut superius continetur, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione.
Datum Valencie, XIIIIº kalendas februarii, anno Domini Mº. CCº. LXº. octavo. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia
regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt:
Guillelmus Raimundi de Muncada, Guillelmus de Podio, Blaschus Eximini de Arenos, Petrus de Ahuro, Lupus
Sancii de Vergaz.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt

- 1269, 6 febrero.
El concejo de Teruel vende a Domingo de Teruel Olba delimitando su término.
A.M.Rubielos, Pergamino nº 2
Et afruenta la dicha heredat con el río que.s dicho río Erch et en la Penya Alta, et cerro cerro como traviesa por
los barranquos et yxe a la calçada del camino que viene de Fuentes al molino, asomant al río, et va cerro a cerro
asomant al río et ixe a fondón de la Penya Blanqua et al canto de la Penya Rubia et va al ceritiello raso asuso et
ixe al cabeço Carascoso, et sube cero cerro como vierten las aguas asomant del río, et torna a somo del cabeço del
Cepo et deçiende cerro a cerro al río d`Erg et torna don se junta el río dÈrg con el río Millares.
Vienen firmados en ella D. Martin Marciella como Mayordomo del Concejo de Teruel, y como testigo D. Miguel
Perez de Segura. Esta Escritura existe en el Archivo del Ayuntamiento de la Villa de Olba.
- 1269, febrer 10.
Jaume I ordena al senyor d'Arenós que lliure al bisbe de València els delmes de les esglésies del senyoriu, i
no al bisbe de Saragossa com pretenia
Arxiu de la Catedral de València. Pergamí 2322.
Transcripció del text en 1988 a partir del document de referència. Pendent de revisió
Cum contencio esset inter venerabiles fratrem Andream episcopum et capitulum Valencie, ex una parte, et
Blascum Eximini, filium quondam Eximini Petri de Arenosio, ex altera, super decimis valiis de Arenoso,
coram nobis Jacobi, Dei gratia rege Aragonum, Maioricarum et Valencie, comite Barchinone et Urgelli et
domino Montispesulani, petebant namque dicti episcopus et capitulum, et dictum Blascus Eximini debebat et
tenebat sibi facere homagium de decimis antedictis, ac ipsas plenarie eis dare; cum dictus Eximinus Petri
quondam pater suis, de ipsis donacionem fecisset ecclesie Valencie.
Ad que dictus Blascus Eximeni respondebat quod dictum homagium eis facere non debebat, nec dare decimas
antedictas, cum per ipsis iam fecisset homagium episcopo Cesarauguste.
Nos igitur, Jacobus, Dei gratia rex predictus, visis et auditis racionibus utriusque partis et diligenter intellectis,
firmando pronunciamus quod si dictus Eximinus Petri fecit de dictis decimis donacionem dicto episcopo
Valencie et eclesie, primo quam dictus Blascus Eximini fecisset per ipsis dicto episcopo Cesarauguste
homagium, quod dicit qui fecisse, quod ipso homagio non obstante, teneatur facere homagium per predictis
decimis dictis episcopo et capitulo Valencie, ac eisdem de ipsis decimis respondere.
Lata hec sentencia IIIIº idus febroarii anno Domini Mº CCº LXº VIIIº.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1269, 20 febrero:
Franquicia del derecho de lezda y peaje a Ponce Jiménez, hijo de Jimeno Pérez de Arenoso y a los hombres
de Montornés ¿(Cataluña)?
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.139
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267617

- 1269, 5 Marzo. Barcelona.


Documento de confirmación de que Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal,
señoría y potestad de Montornés, siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós.
ACA, JaumeI, Reg. Canc. 17, fol. 98
prout in dicta carta. Dice el infante Pedro: lacius dignoscitur contineri
El infante Pere confirma la donación que su padre ha realizado, a favor de la casa y hospital de Sant Vicent de la
Roqueta, del señorío y derechos de feudo que la corona poseía sobre la castillo de Montornés, cuya tenencia
feudal detentaba Pere Ximénez.
El Regne Croat de València, p. 614, Robert I. Burns

- 1269, 24 junio:Valencia.
Jaime I pide al infante Pedro, como recaudador del monedaje, que abone a Gonzalo de Arenós
cuatrocientos sueldos que le debía el monarca.
ACA, Registros de Cancillería, Jaime I, reg. 17, fol. 48v.
Iacobus, Dei gratia, etcetera, karisimo et quamplurimum diligendo filio suo infanti Petro, salutem et sinceram
dileccionem. Mandamus vobis quatenus, / de eo quod solvere debetis creditoribus nostris de precio primi venturi
monetatici Aragonum quod a nobis emistis, donetis et solvatis pro / nobis G[ondisalv]o de Arenosa (sic) CCCC
solidos quos ei debemus et assignavimus in predictis cum albarano nostro, ut in eo / continetur. Quibus ei solutis,
recuperetis albaranum quem inde a nobis habet. Datum Valencie, VIIIº kalendas iulii anno / Domini Mº CCº LXº
nono.
FRANCISCO SAULO RODRÍGUEZ LAJUSTICIA La relación de Jaime I de Aragón con sus hijos en los
registros de cancillería (1257-1276)

-1269,2 julio:
Debitorio a favor de Pedro López, hijo de Lope Sobrino, cobradero en el derecho de monedaje de Teruel y
sus aldeas.
ACA, Cancillería,registros,nº17,fol.46
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267862

- 1269, 6 Desembre. Saragoca.


Penja de un pergamin en que A. (Arnau de Peralta) bisbe de Saragoça y lo Capitol de la iblesia de Sant
Salvador, per consideració a la devoció de don Blasch Exemen, senyor de Arenos, y de sa muller dona
Alda, los hi concedexen la mitat deis delmes de les iglesies y viles de Arenoso, Villamalea, Vülafermosa,
Cortes, bove nigro, Andilla, Villamalur, Jodar... datat a Saragoca a 6 de Desembre de 1269.
Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó: - Página 1038

- 1270, 27 de enero.
Arriendo por el Obispo y Cabildo de las dos partes del diezmo de Villamarchante a Blasco de Massa, por
diez años.
ACV. Perg. 1100.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 414. Elías Olmo y
Canalda.
- 1270, 28 de enero.
El Obispo y Cabildo venden a don Blasco Massa dos partes del diezmo de Villamarchante.
ACV. Perg. 2401.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 415. Elías Olmo y
Canalda.

- 1270, 30 enero. Calatayud.


Diploma que segurament té equivocat el dia de la data, és la concessió en heretat lliure i franca, a Andreu
de Linyan, de
«illas covas que sunt in terminis de porta Calataiubi, dicta de Samaynes et medietatem coste que est coram ipsis
covis ... Ad faciendum ibi corrallum. Datum Calataiubi III idus februarii anno Domini MCCLX nono».
Pergamí amb segell, Arxiu Históric Nacional.
Foren testimonis Roderic Diaz, P. de Valmanya, Ferriz de Lizana, R. de Castellazol, justícia d'Aragó, i Sans
Martinez d'Óblites. La veritable data seria el 3 de les calendes de febrer (30 de gener) o el 3 de les nones de
febrer (3 de febrer); però mai el 3 dels idus (11 de febrer).
Itinerari de Jaume I El Conqueridor. Joaquim Miret i Sans.

- 1270, 29 abril. Valencia.


Sentencia dada sobrel castiello de Alventosa entre la ciudat et aldeas de Teruel et Eximen Perez de
Arenoso. Que fue dada en el Real de Valencia por en Albert de Lavania en el anyo de la Incarnacion de
Nuestro Senyor Dios Mº CCº LXXº, III kalendas madii, et signada por Aicardi Alberti, publico notario por
toda la senyoria de Aragon.
AHPT. Concejo de Teruel, carp. 2, doc. 33 A. Orig. Perg. Falta sello pendiente.
Maria de los Desamparados Cabanes Pecourt El Archivo Histórico de Teruel.

- 1270, 1 mayo. Valencia.


Privilegio del Rey D. Jaime I confirmando la sentencia del juez arbitral D. Alberto de Lavania sobre el
Castillo y villa de Alventosa, a favor del Concejo de Teruel y en contra de Juan Eximeno y su hermano y
procurador Blasco Eximeno.»
«Datum Valencie, kalendas madii, anno Domini M° CC septuagesimor.
A. M. T. Inserto en perg. 94, tins. 2 a 10.
Lo citan: CARUANA: 7ndicc..., doc. 36, pig. 46.-Doroxro..., pig. 291 .
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 20V. Original
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis, probis
hominibus et toti concilio ville et aldearum Turolii, sentenciam per Albertum de Lavaniam judicem nostre curie,
in nostra presencia latam pro vobis et contra Johannem Eximini seu Blasium Eximini fratrem et curatorem eius,
super castro et villa de Alventosa, in quibus ipse Johannes Eximini et eius curator predictus condempnati sunt,
prout in carta sentencie predicte plenius continetur.
Et quam sentenciam nos cum carta nostra confirmavimus ut in ea carta similiter continetur, ita scilicet quod vos
concilium predictum et vestri successores imperpetuum habeatis et teneatis ac possideatis dictum castrum et
villam de Alventosa, cum suis pertinenciis universis, prout in dicta sentencia vobis adjudicata sunt, et in ea
plenius et melius continetur.
Mandantes firmiter baiulis, curiis, justiciis, çavalmedinis, alcaydis, merinis, et universis aliis officialibus et
subditis nostris, tam presentibus quam futuris, quod predicta firmam habeant et observent ac faciant observari, et
non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione.
Datum Valencie kalendas madii anno Domini Mº CCº septuagesimo.
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Bernardus Guillermi de Entença. [2ª col.] Gaucerandus de Pinos, Ferrarius de Lizana. [3ª
col.] G. de Alcalano, A. de Romanino.
Sig+num Simonis de Sancto Felicio, qui mandato domini Regis predicti hec scribi fecit et clausit, loco, die, et
anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000053
ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CV/00001/0020 DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Portal General

- 1270, 18 mayo.
Rodrigo Díaz, el padre de Sancha Ferrandis, había muerto en esta fecha en la que registramos una disputa
con sus albaceas por el castillo de Gaivel, contiguo a Segorbe.
La Casa de Luna, Francisco de Moxó y Montoliú.

- 1270, 18 mayo.
Concesión del infante Pedro a Pedro Pérez de Tarazona de la restitución de lo que había mercado en las
tierras de Tarazona y sus términos.
ACA, Cancillería,registros,nº37,fol.6
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268918
-1270, 26 junio:
Jaime I de Aragón da y concede a Fernando Pérez de Tarazona, portero, una acequia en Valencia.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.102,nº2077
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260377

- 1270, 2 Septiembre.
Pleito de Jaime I contra Blasco por la posesión de Liria, Alcubles y otros lugares
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 16, fols. 210v-211
Blaschus Eximini filius quondam Eximini Petri de Arenoso fuit sub vestro examine requisitus de predicta
universitate pro eo quia dicebat dicta universitas turbabat sibi possessionem cuiusdam loci vocati Alcubles, quam
possessionem dicebat se habere.
Bernardus Ispanus procurator universitatis hominum de Liria asserit et proponit...Balasc...dicebat quia dicta
universitas turbabat sibi possessionem...tanquam terminum Lirie ; fuit citatus semel, secundo, et eciam tercio
perhemtorie, et nichilhominus; extiterit et remissus contumax, predictas nostras citaciones contempnendo, et ius
(si quod ibi competebat) in predictis non prosequendo.
“Ese mismo día se presento otra carta (fol. 210v) del Rey para Blasco sobre otros lugares de Liria:” de Orset, de
Perdixinos, et de Rafal Abinhazmon.
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 16, fols. 210v
...dilecto suo Blascho Eximini de Arenoso, salutem et dileccionem: mandamus vobis quatenus, visis litteris istis,
ante nostram presenciam compareatis per vos vel vestrum sufficienter procuratorem, paratus respondere et facere
ius hominibus de Liria, super facto peticionis quam vobis faciunt ipsi de Orset, de Perdixinos, et de Rafal
Abinhazmon; et hoc aliquatenus non mutetis, alias sciatis quod procedemus contra vos prout de iure fuerit
procedendum.
Datum Valencie, IIII nonas septembris, anno domini MCC septuagesimo.
Moros, cristians i jueus en el regne croat de València. Robert I. Burns.
Sentencia pronunciada en la causa entre Blasco Jiménez de Arenoso y los hombres de Liria sobre el lugar
de Alcublas.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.210v_y_211
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267736

- 1270, 10 Septiembre.
Sentencia del pleito entre la universidad de Liria y Blasco Ximénez de Arenós
ACA, Jaume I, Reg. 16, fol. 211.
Lata sentencia in Reallo Valencie domini Regis IIII nonas septembris anno incarnacionis Domini MCC
septuagesimo, in presencia et testimonio Alberti de Lavania, judicis dicti domini Regis, G. de Belloloco,
jurisperiti, B. de Ponte, A. scribe, Mangoti de Boysana, civis Valencie, Fortis de Colle, P. de Carcassona,
Johannis Blanchi jurisperiti et plurium alium testium.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret

- 1270, 19 septiembre:
Jaume I maná al batlle de Montblanc i veguer de la Conca de barberá que, si els homes de léspluga de
Francolí prodissin algun dany al Monestir de Poblet, fes tot seguit justícia
AHN, documents de Poblet.
… in pose vestrosecundum quod in carta pacis et treuge continetur. Carroç, senyor de Rebollet, Gonzalbo
Pérez, ardiaco de Valéncia, A. Desbosch, Robaldo Voltorasch, de Murvedre, el jutge Albert de Lavània, Pere
Roig de Corella, A. de Molins, Bernat de Molins, Jaume Gruny, Berenguer Dalmau i el fill de Jaume I, Pere
fernandez.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.

- 1270, 1 diciembre. Valencia.


Jaime I da a Jacob Shashon Xixon la licencia para realizar un balneario en Campanar, en una propiedad
que fue de Eximén Pérez de Arenós.
ACA, Reg. 14, Fól. 107 y en Reg. 16, Fól. 268.v.
Noverint universi quod nos Iacobus etc. per nos et nodtros damus et concedimus licenciam et plenum posse
vobis, Astrugo Iacob Xixon baiulo nostro, et vestris faciendi sine impedimento alicuius persone balneum seu
balnea in hereditate vestra Campanarii Valencie, que fuit Eximini Petri de Arenoso quondam.
In quibus balneis vos balneare possitis et omnes illi qui ibidem se voluerint balneare cum voluntate vestra,
quandocumque et quocienscumque volueritis vos et ipsi. Mandates etc. quod in hoc nullum faciant vobis
impedimentum vel contrarium nec fieri ab aliquibus permittant. Et super hoc non mutent aliqua racione.
Datum Valencie, kalendas Decembris, anno domini MCCLXX.
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

-1270, 21 diciembre:
Nombramiento del justicia de Calatayud en la persona de Pedro Sánchez Calatayud, caballero de
Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.109
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267331

-1270, 21 diciembre:
Orden real a Pedro Sánchez, caballero del justiciazgo de Calatayud, para tomar cuentas a Juan de Vitoria
y pagarle lo que se le debía por los empeños de los réditos de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.109
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267329

- 1271.
El nuevo marido de Teresa Ximenis adquiere en 1271, durante diez años, los dos tercios del delme de la
parroquia que correspondían al obispo y al capítulo de la Seu valenciana. El señor de Vilamarxant debe
entregar a cambio 200 sous para lo que ofrece como garantía “omnibus redditibus et proventibus ort i nost
ri morerie Valencie, qui quodam fuerunt domini Eximeni Petri d’Arenoso” lo que permite deducir que su
esposa Teresa era la hija de Eximén Péreç de Tarazona, que aquí aparece también con su onomástica
renovada, y la heredera del orti que ahora avalaba el compromiso firmado por el esposo.
FAUS, José, Memoria de la Parroquia de Villamarchante, Madrid, 1977. Se trata del perg. nº 1110 del ACV
Arxiu de la Catedral de València. València) que transcribe en las pp. 33-34 y reproduce en su lámina nº 5. EL
LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.

- 1271,
Vendicio duarum parcium decimarum castri de Vilamarxant facta Blasio Maça. Noverint universi quod nos frater
Andrea, miseracione divina Valencie episcopus, et capitulum Valencie, [fol. 105r] per nos et sucessores nostros,
vendimus vobis Blasco Maça militi, et vestris hinc usque ad decem annos primo venturos duas partes decimarum
omnium fructuum terre et arborum, episcopo et capitulo pertinentes in castro et villa de Vilamarxant, quam
vendicionem predictarum duarum parcium decime predicte vobis, facimus per dictos annos tantum ut est dictum,
precio ducentorum solidorum regalium Valencie, in quolibet anno quos annuatim nobis et successoribus nostris
persolvatis in festo sancti Andree, et deinde annuatim per dictos decem annos nobis et nostris successoribus
persolvatis. Et sic habeatis et percipiatis et percipi faciatis dictas duas partes decime per dictos annos et ex ipsis
faciatis omnes vestras voluntates libere et sine obstaculo nostri vel nostrorum, preteritis vero dictis decem annis,
predicte due partes decime antedicte nobis et nostris successoribus plenarie revertantur sine obstaculo vestri et
vestrorum. Et sic promittimus dictas duas partes decime predicte, vobis et vestris salvare per dictos annos contra
omnes personas ut de iure poterimus et ad aliud non tenemur bona nostra in aliquo obligare. Ad hec ego, Blasco
Maça predictus, recipio a vobis domino fratre Andrea, Dei gracia episcopo Valencie, et capitulo eiusdem, dictas
duas partes decime predicti castri et termini de Vilamarxant per dictos annos, sub dicto precio ducentorum
solidorum in quolibet anno in forma suprascripta, quos CCos solidos vobis et successoribus vestris dono et
assigno habendos et percipiendos quolibet anno, specialiter dicto termino, super omnibus redditibus et
proventibus orti mei, morarie Valencie qui quoque fuit dompni Eximini Petri de Arenosio, ita quod, nisi habere
poteritis dictos CCos solidos annis singulis a dictis redditibus et proventibus dicto termino, dono et concedo vobis
et successoribus vestris de presenti plenam potestatem et liberam, quod possitis me et bona mea et eciam [fol.
105v] sarracenos dicti castri et bona eorum auctoritate vestra propia pignorare, licencia curie non expectata, et
eadem pignora vendere et satisffacere in dictis CC solidis quolibet anno pro quibus sic complendis, obligo vobis
et vestris specialiter dictos redditus et proventus predicti orti et generaliter omnia alia bona mea ubique sint habita
et habenda. Quod est actum Valencie, Vo kalendas febroarii anno Domini millesimo CCo septuagesimo.
Sig(signo)num fratris Andree, episcopi Valencie. Sig(signo)num Blasii Maça predictorum, qui hec concedimus et
firmamus. Testes huius rey sunt: Iacobus de Albalato, Bernardus Guillermus de Selgua et Petrus Camerarius.
Sig[blanco]num Berenguarii de Acremonte, notarii Valencie publici, tenentis libros, Bernardi Gaucerandi, olim
notarii Valencie, pro Guillermi Gaucerandi, notarii eiusdem fratris dicti Bernardi, qui de dictis notulis hec scribi
fecit cum raso et emendato in XXa linea ubi dicitur in forma, et clausit, loco, die et anno prefixis.
https://core.ac.uk/download/pdf/71014778.pdf
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. ALICIA ELENA LACUESTA
CONTRERAS

- 1271, 16 febrero. Valencia. (1270).


Garcia de Godofreo recibe las rentas de Benaguacir que antes recibía Rodrigo Díaz.
ACA, Reg. 14, Fól. 111.
Damus et concedimus vobis Garcie Jaufredi quod vos et quem volueritis loco vestri habeatis et teneatis castrum
et villam de Benaguaçir, cum alcheriis et terminis suis et reditibus, exitibus, ac iuribus omnibus ipsorum locorum,
racione illius quantitatis pecunie quam vos ostendere poteritis vos de iure habere debere, et recipere ibidem seu
de bonis Roderici Didaci quondam.
Ita scilicet quod tam diu et tanto tempore habeatis et teneatis dictum castrum et alcherias eiusdem, ac recipiatis in
solutum reditus et exitus ac iura omnia ipsorum locorum, donec inde paccati sitis de tota illa quantitate pecunie
quam ostendere poteritis seu hostenditis vos de iure debere habere et recipere in predictis seu de bonis Roderici
Didaci ante dicti.
Datum Valencie, XIIII kalendas Marcii, anno domini MCC septuagesimo.
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

- 1271, 18 febrer. València


Jaume I ratifica al consell municipal de Teruel el perímetre del terme municipal d'Alventosa, tal com fou
per ell establert
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 22V. Original
Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus
Montispesulani; volumus et concedimus vobis concilii Turolii et statuimus quod castrum de Alventosa non
habeat terminos nisi secundum quod nos iamdiu est terminavimus ipsum castrum et poni fecimus mollones.
Et aliud totum sit terminus Turolii, secundum quod predictos mollones per nos, ut dictum est, terminatum extitit
et divisum. Salvis tamen remanentibus terminis omnibus de Xericha.
Datum Valencie XIIº kalendas marcii anno Domini millesimo CCº septuagesimo.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000054
ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CV/00002/0022 DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Portal General

- 1271, 16 marzo:
Permiso concedido a Pedro Sánchez Calatayud, justicia de Calatayud, para que nombrara sustituto en
caso de tener que ausentarse de la ciudad por alguna causa justa.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.236
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267776
- 1271, 16 marzo:
Aprobación de la venta de un censal hecha a Maimón de Castro Aulí (Castellolí) por Romea hija del
difunto Bernardo de Fullella y Raimundo de Montornes.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267771

- 1271, abril 6. Arenós


Blasco Eiximén d'Arenós atorga la carta pobla del lloc d'Arenós, en favor dels seus habitants
Arxiu de la Diputació de Castelló. Ms. Arenós, f. 12v-13v. Còpia simple de meitat del segle XVIII
Revisada la transcripció en maig de 2006 a partir del manuscrit de referència, que tot i les seues deficiències
sembla millor que l'altre conegut fins ara, conservat a l'Arxiu del Regne de València (Reial Justícia, llibre 799, ff.
14v-16r, còpia simple de 1753]
Hoc est traslatum bene et fideliter factum in loco de Arenos, quinta die mensis marcii anno a Nativitate Domini
milessimo CCC XC quinto, sumptum a quodam privilegio in eodem utique sigilato, et in publica forma redacto,
cuius tenor talis est:
Notum sit cunctis presentibus et futuris quod nos, don Blasco Eximenez, senyor de Arenoso, per nos et omnes
succesores nostros, presentes et nascituros, damus, laudamus et inperpetuum concedimus vovis, omnibus
hominibus et feminabus populatoriis habitantibus et habitaturis castri Arenosi et vestris succesoribus, scilicet
omnes hereditates predicti castri, prout inter vos sunt divise et asignate vel de inde fuerint, ad omnes vestras
voluntates et vestrosum succesorum.
A vos Francisco Perez, et Martin Gil, et Sancho Morello, et Andree de Vasaci, et Micaeli de Caballo, et Joanni de
Coves, Eximenii de Rada, Dominico Perez de Calasanz, Petro Torlano, Joanni de Zaragoza, et omnibus aliis
presentibus et futuris ibi comorantibus atque supervenientibus, et vestrorum successorum, damus inquam
predictas hereditates francas, foras, quitas, de peyta et de monedaje, de cenis, de oste et cabalcata, quod non
teneamini sequi, nisi tantum per terram nostram, quociescumque novis visum fuerit de dicta seda penitus faciatis
novis et nostris.
Item, damus vovis populatoribus et vestris, et laudamus et concedimus, totam primiciam dicti castri, prout et vos
et vestri sustineatis muros dicti castri, et carrerias et eclesiam et quidquid fuerit ministerium, libris, campanis, et
omnibus aliis, ut melius videbitur vestre voluntati.
Predictas hereditates habeatis, teneatis, posideatis, cum montibus, planis, nemoris, lignis, cum venatione et
piscariis pro omni rivo, cum caza, et aquis, ribis, et cum portis maximis et minimis, cum secano et sub riguo, cum
omnibus arboribus paniferis vel impaniferis cuiusque generis sint, et cum pascuis, hervis viridis et siccis, et cum
hermis et laboratis, et cum omnibus iuribus et pertinentiis, et apendenciis sive adjacenciis que dici vel nominari
possint, sicut pertinet et pertinere debet predictis hereditatibus vestro bono intelectui et vestrorum, ad habendum,
vendendum, dandum, permutandum, alienandum, atribuendum et quidquid volueritis faciendum, preter sanctis et
personis religiosis; siquis autem quilibet posint tenere et excambiare et permutare solummodo novis et nostris
faciat fidelitatem et homenaje, et sit ovediente cum bono basalo suo domino.
Et nos dominus Blascus Exemenez, per nos et nostros damus, laudamus et concedimus atque firmiter statuimus,
quod vos populatores, vel qui post vos fuerint heredes vestri, quod in quolibet anno mitatis et eligatis justitiam et
portelati cuiusque volueritis mitere et illi coram nostram representemini representari, et nos confirmemus.
Et quod inter vos factum fuerit et constitutum, omnia predicta et singula promitimus nos dominus Blascus
observare et legitime complere, et nunquam in aliquo violare nec contravenire per nos et nostros, natos et
nascituros.
Convenimus bona fide, quod contra hec non veniemus nec revocare faciemus nec consenciemus modo in presenti
vel etiam in futurum, et ut hec omnia majorem obtineant roboris firmitatem, cum nostro sigilo pendente
munimine roboramus et fixare mandamus.
Quod est actum apud Arenosum VIII idus aprilis anno Incarnationis M.CC.LXX primo.
Sig+num domini Blasci Eximenez, qui hec firmo.
Testes sunt Blascus de Alagon, Raymundus Eximenez, señor de Burriol, Spaniel de Capcella, Aznar Martinez
miles, Blasci de Alagon.
Ego Rodericus vel Romerus Pauli, publicus notarius Cortes et juratus concilii, qui mandato Blasii Eximenez hec
scripsi et munivi, sig+num feci, et suprapono ubi dicitur "mayorum".
Sig+num venerabilis Stefani de Ariniis, justicie dicti castri de Arenoso, qui iusi prefato originali huic traslatum
autoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Raymundi de Sancto Ilario, authoritate regia notarii publici per totam terram et dominationem
illustrisimi domini regis Aragonie, qui hoc traslatum bene et fideliter trasladavi et scripsi, et cum suo originali
comprobavi et autoritate dicti justicie eius iusu in hoc translatum aposuit, loco, die et anno in prima linea
contentorum et clausi.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

TRADUCCIÓN a la "antigua", (inexacta sin duda, pues tendría que acabar de comprobar la aparición
cronológica de todos los términos en español, algunos giros y formas, etc.) Por Fernando González del Campo
Román:

"Sabed todos, presentes y futuros, que nos, don Blasco Ximénez, senyor d'Arenoso, por nos y los sucesores
nuestros presentes e futuros, damos, aprobamos y atorgamos para siempre a todos vosotros, hombres e mujeres
pobladores del castillo d'Arenoso que lo habitáis y lo habitaréis y a los sucesores vuestros, a saber, todas las
heredades del castillo avandicho según han sido divididas entre vosotros e asignadas, o lo fueren en adelante
según vuestra voluntad y de los sucesores vuestros.
A vos, Francisco Pérez, Martín Gil, Sancho Morello, Andrés de // [fol. 15 r.º] Bazas, Miguel del Cavallo, Juan de
Coves, Ximeno de Rada, Domingo Pérez de Calasanz, Pedro Tolsano e Juan de Zaragoza, y a todos los demás
presentes y futuros que desde agora moráis y a los que vendrán y a los sucesores vuestros damos, digo, las
heredades avandichas francas, forras, quitas de pecha e de monedaje, de cenas, de hueste y cabalgada, que no
tenéis deber de seguir salvo en nuestras tierras, siempre que tengamos necesidad de que los tales servicios fagáis
encarecida mente a nos y a los nuestros. Otrosí, damos a vos pobladores y a los vuestros, y aprobamos y
concedemos, todas las primicias del dicho castel en la medida en que vos y con los vuestros mantengáis los
muros del dicho castel, las carreras e la eglesia, y todo lo que se hubiere de ministrar en libros, campanas e
cualquiera otra cosa como mejor pareciere a vuestra voluntad. Las ditas heredades tengáis, conservéis y poseáis
con los suyos montes, llanos, selvas, maderas y con su caza e pesca en cualquier río, con su casa, aguas, ríos y //
[fol. 15 v.º] con las suyas piedras mayores y menores, con su canal e lo que hubiere en el canal, con todos sus
árboles, plantas de pan llevar o que no lo lleven fueren de la especie que fueren, e con sus pastos, hierbas verdes
y secas y con sos yermos e tierras de labor, e con todos sos derechos y pertenencias y apendencias o, dicho de
otro modo, accesorios que se pueda decir o nombrar que ??? pertenecen también a las heredades sobredichas que
os pertenecen ???, según vuestra buena inteligencia y la de los vuestros, para tener, vender, dar, cambiar,
enajenar, partir y cualquier cosa que quisiéredes facer menos a santos y personas religiosas, siempre que
quienquiera que pueda vender e cambiar e permutar, solamente a nos y a los nuestros guarde fe y homenaje y sea
obediente como buen vasallo a so senyor. Y nos, Don Blasco Ximénez, por nos y los nuestros damos, aprobamos
y concedemos e firmemente establecemos que vos, pobladores o quienes después de vosotros fueren // [fol. 16
r.º] herederos vuestros, que además cualquier año metáis y elijáis el justicia e los aportellados de cualquier
especie que quisiéredes meter y otros que ante nuestra presencia sean representados.
Y nos declaramos también que lo que entre vos fuere fecho, e de lo visto todas las cosas antes ditas y cada una,
prometemos nos don Blasco guardar y leídimamente cumplir e nunca en algo vedar o mudar; y por nos y los
nuestros nacidos y por nascer acordamos de buena fe que contra estas cosas no iremos ni las faremos revocar, ni
consentiremos límites en el presente o en el futuro. Y para que todas aquestas cosas conserven la firmeza mayor
del roble, con nuestro sello pendiente las fortalecemos e roboramos y publicar mandamos.
"Lo que se face en Arenoso a ocho días de los idus de abril del año de la Encarnación mil doscientos setenta y
uno.
"Sig + no del señor Blasco Ximéniz, que esto fizo.
"Son testigos Blas // [fol. 16 v.º] co de Alagón, Raimón Ximéniz, señor de Borriol, Españel de Castellar, Asnar
Martínez, caballero, Blasco de Alapuz.
"Yo, Raimón Penell, público notario de Cortes y jurado del concejo, que por mandado de Blasco Ximéniz esto
escribí y cumplidor + fice, y como apostizo dicen allí el Mayor."

COMENTARIOS:

- BLASIUS significa propiamente en latín Blas, no Blasco, pero considerando las citas sobre este individuo
supongo que es una adaptación de este nombre a otro latino existente.
- APROBAMOS ("laudamus", cf. el laudemio) tendría el sentido antiguo de justificar la certeza de un hecho.
- Lo que sigue a partir de "A VOS..." puede ser una ampliación de la unidad anterior, que podría estar tomada o
inspirada en la primera carta puebla.
- El hecho de que el "POR NÓS y los successores nuestros" esté en romance me hace pensar si estas palabras
concretas las escribiría el propio Don Blasco, pero dudo que supiera escribir. Tal vez se hiciera para dar
autenticidad a la fórmula.
- SUCCESSORES también puede significar herederos.
- RIADA parece un error por Rada, apellido de origen navarro (en último instancia) o riojano.
- XIMENO: me parece que Eximén es una adaptación al valenciano. Habría que comprobar si él se llamaba
Ximén o Ximeno. Las distintas formas de escribir el apellido Jiménez en el texto me han hecho inclinarme unas
veces por la forma Ximénez, que aún existe, y otras por Ximéniz, que también existe.
- A juzgar por la guía telefónica, TOLOSANO parece que también (en última instancia parece aludir a Tolosa de
Guipúzcoa, a no ser que se refiera a la Tolosa de Alcalá del Júcar, en Albacete).
- CALASANZ es de origen aragonés.
- MORELLO parece una aragonesización valenciana del catalán Morell.
- BAZAS parece que hoy solo existe en las provincias de Alicante y Madrid (podría ser variante de Basas,
recurrente en la provincia de Barcelona y variante a su vez probablemente del apellido Bassas; al ser el apellido
De Bazas cabe la posibilidad de que se refiriera a Les Basses de Alpicat, Lérida).
- DEL CAVALLO es un apellido raro. Cavallo, que supongo variante de Caballo y tal vez castellanización del
más raro aún Cavall, apenas existe hoy, en las provincias de Alicante, Sevilla, Madrid, Pontevedra y Barcelona.
- En cuanto a DE COVES, a juzgar por la guía lo más probable es que proceda de Coves (Benidorm, Alicante).
Habría que ver si la Historia lo corrobora.
Esas diez personas supongo que serían algo así como los INFANZONES de la puebla.
- En vez de QUITAS se puede poner libres o exentas
- Y en vez de PECHA, pecho (el "peycha" del original es aragonés, que probablemente es la lengua que hablaba
la mayoría de pobladores).
- Las CENAS equivalían al tributo del yantar castellano.
- La HUESTE creo que es aquí un sinónimo de fonsado en el sentido de fonsadera.
- La CABALGADA era una expedición de saqueo y castigo a que los vasallos debían concurrir si lo pedía su
señor.
- SEGUIR me parece que tiene el sentido de responder al "apellido" para sumarse a la hueste o a la cabalgada.
- Y la palabra SERVICIO, un matiz de obligación.
- CARRERAS tiene el sentido de caminos.
- "VOS ET VESTRIS sustineatis": este "vestris" parece significar "con los vuestros" aunque tal vez pudiera
significar también "con vuestras cosas".
También podría ser una discordancia por deficiencia del latín y similitud con el anterior "vestris" (vosotros y los
vuestros mantengáis), suponiendo que no se trate de un error de la copia por "vestri", los vuestros.
    Está claro que la carta especifica una serie de DERECHOS y de obligaciones de los pobladores o, dicho de
otro modo, de concesiones y contraprestaciones o condiciones.
- RÍO tiene el sentido de cualquier corriente de agua.
- LIGNIS no estoy seguro de si tiene el sentido genérico de madera o el concreto de leña.
- "CON EL CANAL y lo que hubiere en el canal": literalmente, uno de los posibles significados de "sub riguo" es
"en el fondo la acequia".
- PANIFER: "de pan llevar", que dan pan; no creo que se tome "panis" en el sentido medieval de alimento, en
cuyo caso vendría a significar que da alimento, o frutal ("pomifer" en latín").
- Hay varios EL en el original que deberían ser "et", y (supongo que el notario o el copista olvidó hacer el palito
transversal).
- Asimismo, parece que donde dice PERTINENTUS debiera decir "pertinentiis", pertenencias (del latín vulgar
*pertinentia). Tendría el sentido de cosa que se incluye en la propiedad de otra.
- APPENDENTIIS, apendencias, parece tener el sentido de accesorios, cosas suplementarias que otras llevan
consigo.
- ADIACENTIA son en latín clásico "los alrededores", pero aquí es un sinónimo de "appendentiis".
- PERTINENT ET PERTINENTIBUS: ¿"que ??? pertenecen también a las antedichas heredades que os
pertenecen ???"?, ¿"pertenecientes ??? también a las antedichas heredades"? No me queda del todo claro.
Tal vez haya un error en el traslado.
- OMAGIO, homenaje, puede ser un italianismo (omaggio). O no.
- "PR[A]ETER SANCTIS et personis religiosis": salvo a santos (?) y personas religiosas. Parece que no
interesaba vender o dar nada a los eclesiásticos, quizás porque estos en principio no tendrían descendencia y sus
bienes pasarían a la Iglesia. A no ser que hubiera de tomarse "praeter" en el sentido de "ante" o "delante de"
(ventas y trueques hechos ante personas religiosas); aunque como preposición "praeter" debería regir acusativo.

    A juzgar por la diferencia de CALIDAD DEL LATÍN usado en algunas partes, puede que para la parte
principal de la carta se usase un modelo y se le añadieran o se completase con algunas cosas.
- JUSTICIAM: creo que justicia tiene aquí el sentido de alguacil, en su acepción antigua.
- METÁIS tendría el sentido de presentar.
- REPRESENTARI: tendría aquí el sentido antiguo de presentar.
- ALAGÓN está en Zaragoza (cf. Los Alagones en Teruel).
- BORRIOL es una población de Castellón.
- ESPAÑEL: no conozco este nombre. ¿Español?
- CASTELLAR: hay varias poblaciones de este nombre en Cataluña y sendas en las de Valencia, Zaragoza,
Huesca, Teruel (El Castellar, al N-NO de Mora de Rubielos), Murcia, Guadalajara, Cuenca, Ciudad Real...
- ASNAR es variante de Aznar, probablemente valencianizada, que parece que aún existe en la provincia de
Alicante.
- ALAPUZ es una variante del apellido Alepuz, típico de la provincia de Castellón (probablemente variación de
Allepuz, población de Teruel al este de Cedrillas). Está claro que bastantes de los repobladores procederían de la
actual provincia de Teruel, y a juzgar por los apellidos tal vez de otras de Aragón y aún de La Rioja y Navarra.
- En vez de RAIMÓN podría tal vez escribirse Ramón, pero Raimón aún existe como apellido (y Raymón en
Cataluña).
(Autor de la traducción y comentarios: Fernando González del Campo Román)

- 1271, 19 mayo. Valencia.


ACA, Reg. 18, Fóls. 10 rv.-11.
Dompna Maria Ferrandiz cum II militibus, pro Magallone, que tenet pignori obligatum. Gondisalvus Luppi de
Pomar cum II militibus, pro Raro et Favara et Sotero, que habet ad hereditatem. Sancius Martini de Oblites cum
uno milite, pro Urrea, ...
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

- 1271, 15 Julio. Bocairent.


Partició dels termes de Bocairent i Banyeres. La partició la va fer Ximén Pere d'Arenós. (Bibliog. 101)
ARV, Document 14 de la Cancelleria

471. Ab tant ell comença a dir, e auench se daquel feyt ab Marques, e aquel descobrin daltres quey foren ab ell en
aquell feyt. E aixi foren dun en altre aixi que tants naguem de testimonis, que sabem la cosa con fo ni con no, ni
en cal loch era estada la moneda feyta, ni qui la feu, ni quals. Encara fo prouat quel Sagrista germa de Pere
Pereç que faya morabatins falses de coyre1309, e cobrien los ab fulla daur dessus, e trobam que tornauen en poder
den ·P·1310 Remireç en Sancta Eulalia: e que sen faya en Tortoles 1311 e en la vila de Taraçona e en altres logars
molts: si que sobre aço haguem a fer iusticia de don ·P· Remireç, e de son fiyl, e de dona Elsa de Tortolles: e
aquests faem los negar1312. E faem dels altres iusticies segons qie si tanyien, e haguem lurs bens aixi con domens
-466- qui gosauen assaiar de fer moneda en nostra terra ni del Rey de Castella. E perço con lo sagrista era clerga
liuram lo al Bisbe, et tench lo pres, e mori en aquella preso. E quant aço haguem feyt, ço es, castigament de tan
gran mal e de tan gran malefici que hauien pres les gents de la terra, partim nos daqui e anam nosen a Saragoça.
Llibre dels Fets, Marian Aguiló y Fuster

-1271, 20 junio. Valencia.


El rey confirma el testamento de Rodrigo Díaz.
ACA, Reg. 16, Fól. 241.
Per nos et nostros laudamos, concedimus, et confirmamus testamentum conditum per Rodericum Didaci
quondam, scriptum per manum Aycardi notarii publici, volentes quod illud testamentum obtincat in omnibus et
per omnia firmitatem prout melius et plenius in carta inde confecta et per manum dicti Aycardi scripta continetur,
non obstantibus racionibus illis quas nos contra illud testamentum proponebamus, volentes quod manumissores
quos posuit Rodericus Didaci in dicto testamento nominatim possint uti ipso testamento tanquam veri
manumissores dicti defuncti.
Datum Valencie, XII kalendas Iulii, anno quo supra (anno domini MCCLXX primo).
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

-1271, 26 junio:
Concesión de un patio situado en Valencia a Fernando Pedro de Tarazona, portero real.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.249v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267810

- 1271, 1 octubre.
Benaduf pasó de nuevo a propiedad eclesiástica, por cuanto un documento firmado el 1 de octubre de 1271 por
Andrés Albalat, obispo de Valencia, nos informa de que Hurtado Ruiz de Lihory compra (entre otras tierras y lo
que en ellas hay) las “torres y alquerías de Sot, Villar, Chera y de sus términos”; aproximadamente dos décadas
después una hija de éste se casa con Eximén Pérez de Arenós, primer barón de Andilla.
Olmos Canalda, Elías. Libro de la Obispalía, folio 66 / pergamino 2.377, Archivo de la Catedral de Valencia,
1952. En este documento aparece por primera vez el nombre cristiano –en valenciano- de Lo Vilar, que significa
conjunto de villas (o alquerías).
Venta por el Obispo y Cabildo del diezmo de las alquerías de Sot del Villar de Xera, a Hurtado de
Alihori (Olariz). 1 de octubre de 1271.—ACV, Perg. 2367.

- 1271, 3 de diciembre, Zaragoza :


Aprobación y confirmación de la división de términos entre Bocairente, Bañeres y Serrella, hecha por
Ximén Pérez de Arenós y por la que litigaba la villa de Bocairente con Jaufredo de Bassa.
“III nonas decembris MCCLXXI”.
A.C.A. Reg. 14, fol. 124.
Et nos [Eiximinus Petri de Arenoso] fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter
predictos homines de Bocayren et Iofradum predictum. Et presentibus loco consilii de Bocairen, Eiximino Petri
d'Oris, Iohanne de Caparroso, Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant (quibus concilium de Bocayren locum suum
commisit in divisione predicta), et loco dicti Iofradis presentibus Ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii,
alcaido de Bahneras et de Serrella... feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Aletrosi, aluminum de
Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama, et Abdala Abderegit, sarracenos
quondam de Bocayren qui sciebant bene termino de Bocayren de Bayneras et de Serrella... Qui, habito simul
consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ad fonte Abirada, qui dicitur Margabeneni,
usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque ad hereditatem de Halleycen, et usque
ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui dicurrit ex part de Loriga, et usque ad hereditatem de
Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach et usque ad hereditatem de Alarico et Gavice in sursum,
et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et inde sursum usque
ad Serellam prope Bayneras.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.

-1271, 10 diciembre. Zaragoza.


El príncipe Pedro promete pagar 60000 sueldos valencianos a los deudores de Rodrigo Díaz.
ACA, Reg. 37, Fól. 33.
Nos infans Petrus etc. convenimus et promittibus vobis, predicto domino regi patri nostro, quod usque ad festum
Resurreccionis domini proximo venturum satisfaciemus, in LX milibus solidorum regalium Valencie, illis quibus
Rodericus Diez quondam et anteccessores sui erant in debitis obligati. Et recuperabimus instrumenta debitorum
LX milium solidorum regalium Valencie, et ea vobis trademus.
Quod nisi facerimus, ex tunc manumissores possint vobis facere vendicionem de castro de Almonecir precio LX
milum solidorum regalium Valencie, pro facienda solucione dictorum debitorum, nisi forte interim alius vel alii
absque aliqua fraude maius precium optulerint in eodem.
Datum Cesarauguste, IIII idus Decembris, anno domini MCCLXX primo.
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.
- 1271, 11 de diciembre:
En Villafermosa, a onçe calendas decembris, anno 1271, don Blasco de Alagón se confederó con don Blasco
Ximénez, señor de Arenós, padre de don Gonzalo Ximénez, y comfederarónse de valerse contra todos los
enemigos del mundo, de pleito e de guerra, en corte o fuera de corte.
Y pusieron castillo en rehenes: don Blasco Ximénez el castillo de Arenós en poder de García Ximénez, su
hermano, y el castillo y villa de Malur en poder de un vasallo suyo que sea fidalgo o caballero o escudero de dos
o tres que don Blasco Ximénez escogiese. Don Blasco de Alagón havía de poner el castillo de María en poder de
la persona que escogiese don Blasco Ximénez.
Tenía dos sellos grandes pendientes, de cera. El 1º de las armas de Alagón y el 2º de los de Arenós, como está en
esta margen, que son tres faxas ondeadas, relevadas en campo. Sépanse los colores, que las que están aquí
lineadas han de estar en campo y son las relevadas.
(Nobiliario de Aragón, Pág. 287, Pedro Garcés de Cariñena).

- 1272, 8 enero. Sástago.


Blasco de Alagón otorga testamento y deja alguna manda a Santa María de Rueda.
— M. AHN, Copia notarial de 1275, de Juan Pérez de Alcañiz, 585 x 395 mm.
Quoniam nullus in carne positus propter precium primi peccati mortem evadere potest, ideo, in Dei nomine, ego
Velascus de Alagone sanus et incolumens in mea memoria constitutus, timens penas inferni cupiensque ad
paradysi gaudia pervenire, de voluntate et assensu dompne Jusiane Eximeni uxoris mee, condo meum
testamentum ad lites et questiones super bonis meis suboriri possent in posterum depellenda se ut igitur bona mea
semper habeantur in expedito soluti anime mee prospiciens, sic ordino et dispono de rebus meis et exprimo meam
ultimam voluntatem quam in perpetuum sic teneri mando ac inviolabiliter observari sicut inferius continetur.
Primitus igitur fero me ipsum corpore et spiritu domino Deo et matris eius, eligens mihi sepulchrum in cimiterio
fratrum Calatravensium apud Alcanicium, quibus fratribus dimitto equum et arma mea. Et accipio pro anima mea
et pro solutione debitorum et satisfactione iniuriarum mearum legata infrascripta. In primis volo et mando quod
querimonie de me vivente secundum veritatem et iniurie quas feci et debita que debeo persolvantur et restituantur
de bonis meis prout constant potenter per instrumenta vel legitima documenta, cognitione et iudicio
manumissorum seu executorum meorum inferius positorum. Specialiter volo et mando quod solvantur Dominico
de Setzeta vel heredibus eius ducentos solidos Iaccenses; item Dominico Martini Azagra centum septuaginta
solidos regalium Valencie; item Roderico Martini de Azagra de octuaginta usque ad centum solidos Iaccensium
de quibus credatur suo verbo plenus; item Martino de Hayn mille solidos Iaccensium; item Aznario Eximini de
Hayn quatuorcentum solidos Iachensium. Hec supradicta debita et super alia secundum veritatem reperta fuerint
volo quod de bonis meis plenarie persolvantur. Item volo et mando quod spondalarii mei subscripti satisfaciant
pro iniuriis meis plenarie et specialiter restituant filio Garsie Lupi del Castellarium pro anima sua detur centum
quadraginta solidos Iachensium. Item debitum pro quo est fideiussor et debitor Martinus de Hayn, Petri Ferrandi
de Pina persolvatur eidem, lta quod dictus Martinus de Hayn non sustineat inde dampnum; tamen sciant
spondalarii mei quod dictus Sancius Ferrandi debet michi trescentos quadraginta solidos Iachensium pro his et
aliis iniuriis meis: satisfaciant spondalari mei subscripti secundum quod eas in veritate poterunt invenire.
Item lego et dimitto pro Deo et anima mea monachis de Roda pro pitanciis centum aureos alfonsinos; etiam
dimitto eisdem monachis Rote quatrocentos morabetinos alfonsinos propter multa dampna que intuli eis et suo
monasterio. Item dimitto et dono fratribus de ordine Minorum Cesaraugusta conmorantibus pro Deo et anima
mea centum aureos alfonsinos ita videlicet quinquaginta pro indumentis, et alios quinquaginta pro pitan ciis. Item
dimitto eisdem fratribus ducentos morabetinos alfonsinos ad construendam unam cappellam ad honorem beati
Francisci in eorum ecclesia.
Item dimitto omnibus aliis conventibus fratrum Minorum Cesaraugustane custodie quingentos solidos
Iachensium quod distribuantur eis pro dispositione custodis ipsorum. Item dimitto fratribus de ordine
Predicatorum Cesaraugusta commorantibus quingentos solidos Iacchensium pro indumentis et pitanciis; item
Predicatoribus Oscensibus centum solidos Iacchensium; item Predicatoribus Calatacensibus centum solidos
Iacchensium. Dimitto fratribus Pinnie Cesarauguste commorantibus centum solidos Iacchensium pro pitanciis.
Dimitto dominabus ordinis sancte Clare commorantibus quinquaginta solidos Iachensium; item sororibus sancte
Clare Oscensibus ad fabricam eiusdem monasterii quingentos solidos Iacchensium. Item dimitto fratribus
Mercedis sancte Marie Podio Valencie centum solidos Iachensium. Item pro induendis et reficiendis pauperibus
et egenis centum morabetinos alfonsinos. Volo etiam et mando quod spondalarii mei emant hereditatem
sufficientem Cesarauguste vel Pine, ex cuius proventibus possit sufficienter vivere unus sacerdos in perpetuum
qui cantet continue pro anima mea et parentum meorum in ecclesia sancte Marie de Monler et serviat in illo loco
Deo et virgini gloriose, et statuant et firment ut perpetuetur sicut eis videbitur expedire. Et si forte sacerdos ille
qui cantat in ecclesia sancti Petri de Grecis habet sufficientem vitam, sin autem volo et mando quod spondalarii
mei addant illi loco de bonis meis quod sufficientem vitam possit ibi habere in perpetuum. Item volo et mando
quod procurentur de bonis meis prima duo capitula generalia totius ordinis fratrum Minorum, que succesive fiant
post mortem meam ubicumque fuerint celebrata, et dentur pro procuratione cuiuslibet mille solidos Iaccensium,
id est, pro duobus capitulis generalibus duo milia solidorum, Lego et dimito Urrace Lupi de Castellot ducentos
morabetinos alfonsinos. Item dimitto Marie Egidii d'Esquedas centum morabetinos alfonsinos. Item dimitto
Marie Lupi de Ricla centum morabetinos alfonsinos. Item dimito Fortunio Sancii scutifero meo centum
morabetinos alfonsinos. Item dimito Michaeli Petri de Lerga quingentos solidos Iachensium pro equo et armis,
nisi omnes isti vel aliquid ipsorum in vita mea fuerint persoluti. Volo etiam et mando quod post dies meos
Iohannes Eximini de Castellot et Maior uxor eius teneant et explectent turrem et villam de Mora, tribus annis
tantum, vel dentur eis ducentos morabetinos alfonsinos si maluerint, nisi interim in vita mea fuerint persoluti.
Item volo et mando quod viris domicellis militum iunioribus qui inventi in domo mea erunt mecum tempore
defunctionis mee dentur cuilibet centum solidos pro roncinis et vestes, scilicet tunicas, caligas et mantellos. Item
lego et dimitto pro Deo et anima mea Iohanni Petri de Domonova publico notario Alcanicii ducentos solidos
Iachensium in adjutorio casamenti unius filiarum eius. Hec autem omnia que superius dicta sunt volo et mando
quod solvantur per spondalarios meos integre de omnibus redditibus omnium hereditatum mearum quascumque
habeo, ita quod nullus filiorum meorum vel quorumcumque heredum meorum posse habere vel possidere vel
usufructuum habere in omnibu bonis meis quosque hoc testamentum meum plenarie sit solutum eo modo quod
superius est expresum et adhuc inferius exprimendum. In omnibus autem bonis meis et iuribus quocumque habeo
vel habere debeo ubicumque sint, pono et instituo heredes meos et successores Artaldum et Velascum filios
meos, tali modo et conditione quod Artaldus habeat iure hereditario et possideat post dies meos Sastagum et
Calandam et Bunnol et Camaron et Turrem de Avicindiel et populationem de Genebrosa et meam hereditatem
Alcanicii et Olietum et castrum et villam de Archayne et castrum et villam de Maria et Turrem de Galindo et
Turrem de Mora et omnia que habeo in Villafranca, illa que est subtus Alfagerium in ripa Iberi. Hec omnia
supradicta dimitto et dono Artaldo filio meo maiori cum omnibus iuribus, terminis et pertinenciis suis, sicut ego
habeo et habere debeo, et ista sibi assigno pro parte tali modo, quod det duo filie mee quinque milia morabetinos
alfonsinos pro suo casamento quos sibi assigno pro parte divisa, et quod non possit in aliis dividere cum fratribus
suis, hoc modo, quod si ipse Artaldus ducat uxorem priusquam dictam Eva nubat viro teneatur ei dare dictos
quinque milia morabetinos alfonsinos omnes simul statim; quod si non solvere statim volo et mando quod dicta
Eva teneat, possideat et explectet castrum et villam de Calanda tantum integre in ratione axovarii secundum
forum Aragonie tamdiu quosque de dictis quinque milibus morabetinis sibi fuerit plenarie satisfectam. Si vero
ipsa Eva prius nupserit quam Artaldus, teneatur Artaldus solvere dicte Eva statim duo milia morabetinos
alfonsinos et pro residuis tribus milibus teneat et explectet dictum locum de Calanda eodem modo et eadem
ratione quod superius est expresum, scilicet in ratione axovarii. Volo etiam et precipio quod dictus Artaldus
teneatur dare Tarasie sorori sue quingentos morabetinos alfonsinos cum quibus volo quod intret ordinem; et hos
dono eidem pro parte divisa ita quod non possit dividere in bonis meis. Verumptamen volo quod si Mallata filia
mea cum ad etatem legitimam nubendi pervenerit noluerit nubere cum Gundisalvo Eximeni vel cum eo de
fratribus suis qui ei succedere debuerit in dominio castri de Arenos secundum conditiones positas inter me et
dompnum Velascum Eximeni, morabetini sui dentur Tarasie si cum ad etatem legitimam pervenerit contrahere
voluerit cum eodem, et morabetini asignati Tarasie dentur Mallate cum quibus intret ordinem. Et si ullam earum
cum eo contrahere voluerit dentur cuilibet illarum quingenti morabetini et intrent ordinem, et hos de eis pro
divisa parte, ita quod non possint dividere in aliis bonis meis. Si vero dicta Eva decederet antequam nubat, dentur
Mallate quatuor milia morabetinos alfonsinos loco sui et non nubat; et si dicta Mallata decederet antequam nubat,
dicti morabetini dentur Tarasie et nubat. Si autem dompna Iusiana uxor mea peperit filium, volo sit clericus et
assigno ei pro parte divisa quingentos morabetinos quos teneatur ei solvere Artaldus filius meus cum ad etatem
quatuordecim annorum pervenerit; si vero peperit filiam assigno ei quingentos morabetinos pro parte divisa cum
quibus intret ordinem, nisi forte alie sorore eius prius decederent sive prole, quia tunc volo quod dentur sibi
quatuor milia morabetinos ut possit nubere sicut de aliis sororibus dictum est superius. Item assigno dompne
Jusiana uxori mee duo milia morabetinos alfonsinos de suo axovario, quos habeat et recipiat in redditibus de
Sastago et in Turribus de Galindo et de Mora, ad faciendum de eis suam propriam voluntatem, tali modo et
conditione, quod si ego obiero antequam ipsa, quod persolvantur primitus omnia debita mea et omnes iniurie mee
prout sunt expressa superius. Interim vero volo et concedo et mando quod quolibet anno recipiat de redditibus
dictorum locorum duo milia solidorum Iachensium pro expensis suis quod non intrent nec computentur in
solutione dictarum duo milia morabetinorum, quousque habeat dictos duo milia morabetinos. Et etiam quamdiu
aliquos de filiis nostris nutrire habuerit dum fuerint infra etatem legitimam constituti; postquam autem persolutis
debitis meis et iniuris ipsa receperit et habuerit dictos duo milia morabetinos et filii nostri ad legitimam etatem
venerint, volo et mando quod habeat et recipiat quolibet anno de redditibus dictorum locorum absque
impedimento aliquo mille solidos Iachensium pro expensis suis cotidianis in omni vita sua dum modo religionem
intraverat vel in viduitate honeste vixerit sicut decet. Itam dimitto dompne Tote Artaldi sorori mee centum
solidos Iachensium annuatim in omnibus diebus vite sue, quos assigno sibi in redditibus de Sastago. Item
confirmo assignationem illius perpetue helemosine centum decem solidos Iachensium quam feci fratribus
Minoribus ad procurandum ipsorum provinciale capitulum secundum quod in instrumento per manum dompnum
Iohannis Petri publici notarii de Alcanicii plenius et expresius continetur. Dimitto autem et dono Velasco filio
meo et pro parte divisa sibi assigno castrum de Almedixar et castrum de Alginia cum omnibus suis alcareis,
iuribus et terminis, et Villafrancam que est prope Cuellar in regno Valencie cum omnibus suis terminis, iuribus et
pertinenciis, ut habeat et possideat iure hereditario in perpetuum post dies meos. Itam dimitto eidem quidquid
iuris vel successionis habeo vel habere debeo ratione avolorii vel quacumque alia ratione in quocumque alio loco
a predictis omnibus ut possit petere et agere loco mei; et habeat et possideat libere et quiete pro parte sua
quicquid inde poterit obtinere. Et si forte, quod absit, Artaldus filius meus decesserit sine prole legitima, omnia
castra, villa et hereditates sibi superius assignate devolvantur ad Velascum filium meum antedictum. Si vero e
contrario dompnus Velascus filius meus antequam habeat legitimos filios deceserit, omnia bona sibi assignata
superius ad dictum Artaldum integre devolvantur. Quod si uterque ipsorum absque filiis legitimis decesserint
succedat eis in omnibus bonis eorum filius meus alius si fuerit aliquis masculus; sin autem succedat eis maior
filia mea que supervixerit, que non possit dictas hereditates dimittere vel donare nisi uni tantum filiorum suorum
si habuerit, sub tali conditione, quod ille filius nomen retineat et arma gerat generis nostri, ita quod vocetur
Artaldus vel Velascus de Alagone. Et si forte maior filia mea non habeat filios legitimos succedat sequens filia
mea cum equale antedicta conditione, et sic deinceps gradatim de una in alteram usque ad ultimam filiarum
mearum. Quod si forte omnes alii predicti filii mei et filie preter Artaldum et Velascum quibus assignavi et dedi
morabetinos tantum pro parte divisa de bonis nostris non essent contenti, ista particione seu divisione bonorum
meorum quam feci superius inter eos et non acceptaverunt eam, ita quod velint partem de inmobilibus
hereditatibus meis et dividere cum Artaldo et Velasco predictis, dimitto eis omnibus hereditatem meam de Alloza
quam dividant equis portionibus inter se, et hanc assigno eis et dimitto pro parte divisa de omnibus bonis meis
inmobilibus sive sedentibus, ita quod non possitis dividere vel partem petere in aliis bonis meis. De mobilibus
vero do et assigno pro parte scilicet centum morabetinos. Si vero contemti fuerint et acceptaverint predictam
particionem, dentur mobilibus illorum illi morabetinis qui sunt assignati eis superius et hereditas de Alloza sit
Artaldi filii mei maioris cum aliis bonis meis sibi superius assignatis. Ad hec autem omnia fideliter et plenarie
exequenda, eligo et constituo manumissores seu spondalarios meos, venerabilem dominum episcopum
Cesaraugustanum absentem et fratrem Fernandum de Haones de ordine Minorum dum vixerit, et post excessum
eius custodem Cesaraugustanum domus fratrum Minorum qui pro tempore fuerit, et dompnum Gundisalvum
Michaelis de Sancto Petro presentes, quibus comito negocium anime mee et quibus dono plenum posse et hoc
nostrum testamentum compleant, prout hic a me invenerint ordinatum. Ut autem hoc melius possint facere vel
complere do eis plenum posse et pono in potestate et manu ipsorum omnes redditus omnium possesionum et
hereditatum mearum ita quod nullus filiorum meorum nec aliquis pro ipsis de predictis redditibus aliquid possit
recipere quousque hoc meum perfecte fuit absolutum. Hoc salvo dumtaxat: quod Artaldo filio meo maiori
postquam duodecimum annum attingerit usque ad sextum decimum annum etatis sue provideatis spondalarii pro
expensis suis in ducentis aureis annuatim; a sexto decimo vero anno et supra dimittant ei libere et quiete castrum
et villam de Arcayne, castrum et villam de Olieto, castrum de Bunnel et Camarena et Turrem de Abencidiel et
populationem de Genebrosa et hereditatem de Alloza, in quibus possit vivere. Sastagum vero et Calandam et
Mariam et Turres de Galindo et de Mora et Villamfrancam que est in riparia Iberi, retineant spondalarii mei
quousque omnia compleverint que in hoc testamento meo plenius sunt expressa. Similiter Velasco filio meo
minori a duodecimo anno etatis sue usque ad sextum decimum provideant spondalarii pro expensis suis in
centum aureis annuatim; a sexto decimo anno et supra amitant ei libere et quiete Villamfrancam que est prope
Cuellar in regno Valencie, et retineant Almedixar et Algimiam cum omnibus alcareis suis quousque hoc meum
compleverint testamentum. Hec omnia supradicta velut a me preordinata sunt volo et mando quod robur habeant
et perpetuam firmitatem iure testamenti vel saltem iure condicillorum seu etiam cuiuscumque expressionis ultime
voluntatis. Et volo per predictos spondalarios meos omnia inviolabiliter observari. Volo etiam quod si quid de
redditibus omnium predictorum meorum locorum superfuerit isto medio tempore, scilicet dum Artaldus et
Velascus filii mei fuerint infra etatem sextidecimi anni, solutis debitis meis et iniuriis atque legatis residuum
fuerit distribuant spondalarii mei pro anima mea in piis locis, secundum quod eis melius videbitur expedire; et ut
possint manumissoris mei ab excusationes huius testamenti mei per alicuius malitiam vel violentiam impediri
omnia bona mea pono sub protectione et deffensione domini mei Petri infantis Aragonum, rogando ipsum et
suplicando eadem ut intuitu Dei et bonitatis sue dictos spondalarios meos in executione huius mei testamenti ab
omni violentia protegat et defendat. Et comitto sibi uxorem meam et filios ut sibi serviant atque adhereant sicut
domino suo toto tempore vite sue. Et ego dompna Jusiana Eximeni uxor dicti nobilis domini Velasci de Alagone,
predicta omnia et singula approbo et promitto me ista nunquam de cetero per me vel alium infirmare. Actum est
hoc apud Sastagum anno millessimo CC° LXX° secundo, VIº idus januarii, presentibus testibus ad hoc vocatis et
rogatis dompno Ferdinando de Centruenego milite, et Iohanne Eximini de Castellot et Martino de Hayn scutiferis,
presente fratre Jacobo de Augurio que his omnibus interfuit. Ego Iohannes Petri publicus tabellio Alcanicii hoc
translatum ab originali translatavi et sig (+) num meum apposui die et anno prout superius, in pria linea istius
presentis translati plenarie continetur.
El císter zaragozano en los siglos XIII y XIV, Concepción Contel Barea.

- 1272, 12 febrero. Játiva.


Se aprueba, concede y confirma un pago un morabati Alfonsino a Guillermo de Orta por la renta de un
taller de Játiva.
ACA, Reg. 14, Fól. 145 v.
Per nos et nostros laudamos, concedimus, et confirmamus tibi, Guillelmo de Orta, et tuis in perpetuum, ad
censum unius morabatini alfonsini annualis illud operatorium situm in Xativa quod habes ex causa empcionis,
quod Eximinus Petri de Arenoso quondam dedit autoritate nostra ad censum unius morabatini.
Quod quidem operatorium est contiguum operatorio quod fuit Arnaldi de Rocha quod tu tenes modo, et
operatorio Raimundi Coltererii quod fuit Michaelis Coltellerii, et vie publice.
Item: laudamus, concedimus, et confirmamus tibi et tuis in perpetuum, ad censum unius morabatini, aliud
operatorium predictum quod tu tenes quod fuit Bernardi de Rocha predicti, contiguum dicto operatorio tuo, quod
tibi confirmamus.
Predicta inquam operatoria de celo in abissum laudamus, concedimus, et confirmamus tibi et tuis in perpetuum
ad censum predictum, ur ea habeas tu et tui ad dandum, vendendum, impignorandum, ac alienandum, et ad
omnes vestras etc., exceptis militubus et sanctis; salva nobis et nostris semper uno morabatino alfonsino nannuali
pro unoquoque dictorum operatoriorum et omni alio iure nostro, laudimio, ac fatica. Mandantes etc.
Datum Xative, II idus Februarii, anno quo supra (anno domini MCCLXX primo.)
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

- 1272, 18 de abril. Lleida.


Los monjes cartojanos compraron una propiedad al difunto Eximén Pérez de Arenós. Se trataba de una
modesta elevación en el tranquilo valle llamado Lullen, rodeada de montañas cubiertas de pinos. En el
1272 el rey Jaime aprobó la compra.
A.C.A. Jaime I, Reg. Canc. 21, fol. 21v
"attendentes et confidentes devocionem quam vos venerabilis frater Andreas Episcopus Valentinus habetis erga
cultum fidei Christiane...idcirco nos volentes vestrum laudabile propositum prosequere gratia et favore ad
honorem domini nostri Jhesu Christi et gloriose virginis Marie...empcionem vel empciones quam vel quas vos
facietis a manumissoribus nobilis viri Eximen Petri de Arenoso quondam et a quibuslibet aliis personis in loco
vocato Lullen...
Hoc concedimus ut dictum est et constituimus ita quod dictum nonas terium fiat; quod si non fieret, predicta non
valeat set sint rasa. Mandantes etc.
Datum Ylerde, XIIII kalendas de madii, anno domini MCCLXX secundo.
" Ver también Zurita, Anales, I, lib. III, c. 79. The charter of foundation, given under the general Gerard (1267-
1273), is published in Nicolaus Molin, Historia cartusiana ab origine ordinis usque ad temptis auctoris 1638, 3
vols. (Tournai, 1903-1906), I, 349-351. See also Arch. Munic. Valencia, Sucías codex Conventos, II, 1-275.

- 1272, 19 abril. Lleida


Jaume I autoritza i confirma les compres de terres fetes pel bisbe de València a la població de Lullen,
per fundar un monestir
Arxiu del Regne de València. Cancelleria. Reial 614, f. 213r. Còpia simple del segle XV
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; attendentes et considerantes affeccionem et devocionem quam vos,
venerabilis frater A. episcopus valentinus habetis erga cultum fidei christiane, in eo signanter quod proponitis et
intenditis construere monasterium sanctissimi ordinis cartusiensis in diocesis valentina; idcirco, nos, volentes
vestrum laudabile propositum prosequi graciosa et favore, ad honorem domini nostri Ihesu Christi et gloriose
Virginis Marie matris eius, et ob remedium anime nostre et parentorum meorum, emptionem vel emptiones quam
vel quas vos facietis a manumissoribus nobilis viri Eximini Petri de Arenoso quondam, et a quibuslibet aliis
personis, de loco vocato Lullen sito in regno Valencie, cum omnibus suis terminis et pertinenciis suis exnunc
approbamus, laudamus, ac etiam ex certa sciencia confirmamus, ac modo de novo damus et concedimus per nos
et nostros successores, vobis iamdicto episcopo et per vos iamdicto monasterio ordinis cartusiensis.
Predictum omnibus turribus, fortitudinibus, et cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et cum omnibus
siccanis et rigadivis, et cum omnibus nemoribus et silvis, et cum terris cultis et incultis, et aliis suis pertinenciis
universis, et cum iure sic quod ibi habemus, secundum quod tempore sarracenorum sarraceni ipsi habebant et
possidebant, non obstante foro Valencie quo cavetur quod clericus et religiosus emere non possit inmobilia vel
habere.
Nam nos iamdictum forum et omne aliud statutum contra hoc faciens, editum vel edendum, ex certa sciencia
in hiis statuimus non valere, hoc tamen concedimus ut dictum est et confirmamus.
Ita quod dictum monasterium fiat, quo si non fieret, predicta non valeant scilicet sint cassa.
Mandantes firmiter baiulis, justiciis, juratis, et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et
futuris, quod predicta firma habeant et observent et faciant observari, ut superius continetur, et non contraveniant
aliqua racione.
Datum Ilerde XIIII kalendas madii anno Domini Mº ducentesimo septuagesimo secundo.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani.
Testes sunt: R. de Moncada, G. R. de Moncada, Bng. A. de Angularia, Bernardus de Malo Leone, Sancius
Martini de Oblitis.
Sig+num Simonis de Sancto Felicio, qui de mandato domini regis predicti, hec scripsit et clausit, loco die et
anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000873

- 1271, 12 febrero. Játiva

Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

- 1272, 1 Mayo.
Jaime I confirma la sentencia del juez Albert de Lavánia en la que dos días antes daba Albentosa para el
término de Teruel
AHPT, Perg. del A.M. Teruel, nº 94, en un traslado del 13-II-1376
... Nos Jacobus ... Iaudamus, concedimus et confirmamus vobis probis hominibus toti concilio ville et aldearum
Turolii sentenciam... pro vobis et contra Johannem Eximini seu Blasium Eximini, fratem et curatorem eius,
super castro et villa de Alventosa..., ita videlicet quod vos concilium predictum et vestri successores inperpetuum
habeatis et teneatis ac posideatis dictum castrum et villam de Alventosa cum suis pertinentiis universis... Lata fuit
hoc sentencia in Reali Valencie dicti domini Regis Anno Incarnationis Domini Millesimo CC. LXX. secundo,
Tercio Kalendas Madii. Original pergamino. 
ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CA/00002/0033 DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Portal General

Quejándose los turolenses de que Juan Ximénez detenta el castillo y villa de Albentosa, que les corresponde
según los fueros, -Se menciona la sentencia interlocutoria del Rey D. Jaime, según la cual si los de Teruel
pudieran probar que Alventosa fúe poblada según los fueros de Teruel. –Juan Ximénez alega por su procurador
que hallándose Albentosa dentro de los límites de Valencia ha de ser juzgada por los fueros de esta ciudad. –
Preguntados los de Teruel si Albentosa fúe poblada por sus fueros, responden que primero fue poblada por los de
Daroca y luego por los suyos pero nunca por los valencianos. – Los síndicos de Teruel interrogan a la parte
contraria si Albentosa está situada entre el monte Alguarán y Signa, aldea de Daroca, contestando aquéllos que
así es. Añaden que el castillo y villa de Albentosa lo adquirió su padre, Ximén Pérez de Arenós, por permuta con
el Maestre de la Orden del Temple y por tanto por ser cosa eclesiástica no están obligados a contestar ante juez
seglar, a pesar de lo cual se avienen a sentencia interlocutoria. – Los de Teruel presentan el libro llamado “Patrón
de Teruel”(libro de los fueros) en el lugar en que se delimita el territorio concedido por Alfonso II; también cartas
de Pedro II y Jaime I confirmando sus fueros y una carta de D. Jaime con sello de plomo para probar que
Albentosa fue poblada por los fueros de Teruel. – Falla la sentencia a favor de Teruel.
Archivo de la catedral de Teruel. Jaime Caruana Gómez de Barreda.

- 1272, maig 9. Certos (¿Cortes de Arenós ?).


Compromís matrimonial signat per Blasco d'Alagó II i Blasco Eiximén i la seua dona Alda Fernández,
senyors d'Arenós, per a casar a Mallada i Blasco, fills del primer, amb Gonçal Eiximén i Teresa, fills dels
darrers
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Sàstago. Pergamí nº 23 en deficient estat de
conservació. Original
Transcripció efectuada en 1989, pendent de revisió

ABC
Conoscida cosa sea a todos omnes, como nos don Blasco d'Alagón, e nos don Blasco Xeménez, señor
d'Arenoso, e nos doña Alda Ferrández muller d'el, nos todos ensemble femos amigable composición entre nos e
fermamos matrimonios e casamientos entre nuestros fillos, segunt la forma que en esta carta es continuada e
escrita:
Primerament nos, don Blasco d'Alagón, damos e de present liuramos a vos, don Blasco Xeménez, e a vos doña
Alda Ferrández, nuestra filla Mallada por muler a vuestro filio Gonçalbo Xeménez, de que case con ella que
non él será de edat de XVII años complidos.
E damos a la dita Mallada por part suya partida, e por d'exovar e por freyresca quatro mil moravedís alfonsís de
buen oro de dereyto peso, con vuestro fillo Gonçalbo Xeménez davant dito, o con otro fillo vuestro en
defallimento d'el, esto es a saber con aquel que fuere heredero d'Arenoso. De los quales moravedís prometemos
dar e pagar a vos e a vuestro fillo Gonçalbo Xeménez, en el tiempo de sus bodas tantost como el matrimonio
será celebrado d'el e de Mallada, o d'ella e de otro fillo vuestro en defallimento d'el, segunt que escripto es
desuso, mil moravedís alfonsís de buen oro e de dereyto peso.
E damos a vos otros mil moravedçis del dia que las bodas entre.llos serán feytas tro a tres años continuadament
complidos, assí que pagaremos en cada uno de los ditos tres años CCC e XXX e tres moravedís e tercia.
E los otros dos mil moravedís permanentes, que nin vos ni ellos non nos los podades demandar en todos nuestros
días de nos don Blasco d'Alagón, mas después de nuestros días queremos e mandamos que vos sean luego dados
e pagados.
Los quales ditos quatro mil moravedís alfonsís assignamos e firmamos a vos don Blasco Xeménez e a vos doña
Alda Ferrández, e al dito Gonçalbo Xeménez, o en defallimento d'el a aquel que con la dita Mallada casará,
sobre las rendas e sobre.l castiel nuestro de Buñuel e sobre la Puebla de La Cañada e de Florença, e sobre todos
lures términos, assí que vos que tengades los ditos lugares e los possedezeades e los espleyeredes, a costumbre
d'axovar segúnd fuero es d'Aragón, esto es a saber que nenguna ren de las rendas ne de las exidas de los ditos
lugares non vos entre en paga del dito axovar nin vos non desamparedes el dito castiello de Buñuel ni los
[.....]radores lugares, tro a que los ditos quatro mil moravedís alfonsís seades bien pagados e a vuestra voluntat
complidament entegrados.
Empero Mallada muriendo sines de fillos de Gonçalbo Xeménez, o de otro so ermano en defallimento d'el,
segunt que dito es, los ditos quatro mil moravedís non siguen a él ne a los suyos, mas que tornen a nos dito don
Blasco d'Alagón e a los nuestros.
Encara nos don Blasco d'Alagón damos e de present liuramos a vos, don Blasco Xeménez, e a vos doña Alda
Ferrández, nuestro fillo Blasco por casar con vuestra filla Taresa, e assignamos al dito don Blasco por axovar e
por part suya conoscida o departida, o por freyresca, el castillo e la villa de María con todos sus términos e con
todas sus rendas, e Villafranca con todos sus términos e con todas sus rendas, e el castiello d'Almedíxar e del
Algimia, con todas sus rendas e todas sos alcareas e sos términos, en tal forma que qualque hora el matrimonio
será celebrado entre lo dito Blasco o hermano suyo, en defallimiento d'aquella, quando él será de edat de XVII
años, nos que liuraremos luego a él e a so muller los castiellos d'Almedíxar e d'Algemia, con lugares, alcareas, e
con todos sus términos, francos e quitios, sines todo contraste e embargo.
Mas el castiello e la villa de María, e Villafranca, retenemos de todos los días de nos, don Blasco d'Alagón, e
después de nuestros días retenemos la meitad de las rendas de Villafranca e de María por V años
continuadamente complidos, por [.....] nuestra alma e pagar nuestros [..... ..... ..... .....] el dito filio nuestro e so
muller. E los ditos V años complidos, queremos e mandamos que los dichos [castiellos e villas de María] e
Villafranca que tornen al dito fillo nuestro e a so muller francos e quitios, dines todo de lures [..... .....] de nulla
persona de [.....] por [.....] de nos o de los nuestros.
Encara nos don Blasco d'Alagón, queremos e mandamos [..... .....] don Blasco fillo nuestro, o fillo nuestro en
defallimiento d'el, muriesse ante que Taresa muller suya, o defallimiento d'ella e muller d'el en defallimiento
d'ella, e carnal ajustamiento fuesse entre.llos [.....] conoscido [.....] la dita Teresa o [..... ..... ..... ..... .....] que dito es
[..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... .....] marido e fillo nuestro, por los quales [..... ..... ..... .....] d'Arenoso [..... ..... .....]
castiello e la villa de María con todas sos exidas e todas sos rendas, e lo que las rendas de María non complieren,
que [..... .....] la partida cada año en las rendas de Villafranca e de Almedíxar.
E ella pagada e entegrada de los Dos. morabetinos [..... .....] de las rendas de Villafranca e de Almedíxar, tornen a
nos e a los nuestros [..... ..... ..... .....] los lugares davant ditos a nos e a los nuestros.
Encara queremos e mandamos que si alguno d'estos fillos nuestros que a los ditos matrimonios fer avemos
nompnados e assignados [.....] que el matrimonio fuesse feyto entre [..... ..... ..... ..... ..... .....] en su lugar, de los
que sonnascidos o por nascer d'estas mulleres, exceptados ent Artal e doña Eva.
Encara nos don Blasco de Alagón prometemos a vos, don Blasco Xeménez e a vos doña Alda Ferrández e a los
vuestros, que nos non casaremos nin vinclaremos ninguno de nuestros fillos nascidos, nin de los de por nascer,
con nulla persona del mundo, exceptados Artal e doña Eva, tro a que los matrimonios sobreditos sean lealment
entre nos acabados e complidos, segúnd de como de suso es dicho e escripto.
E por todas estas cosas sobredichas e por cada una d'ellas atender e lealment complir, ponemos en fieldat el
castiello e la villa de María en poder de un cavallero e de un escudero parient, que tenga el castiello e la villa de
María por comunal mano en freldat, deesús tal forma que si nos en pen de las davant ditas cosas vos falliremos, e
de los matrimonios nos [....]aríamos el que vendiesse el dito castiello de María a vos don Blasco Xeménez e a los
vuestros, e non seiesse a nos tenido de fe nin de homenage, por raçón del dito castiello.
E por mayor seguramiento de vos, don Blasco Xeménez, e de los vuestros, nos don Blasco d'Alagón femos a vos
homenage de manos e de boca, e juramos sobre la cruz + e los santos evangelios de Dios delant nós posados, e de
nor corporalment e de girado tocados, todas las sobre ditas cosas e cada una d'ellas soz pena de trayción atender e
complir, e ninguna d'ellas non creba[.....] nin rovocar nin contravenir, assí me vala Dios e estos santos evangelios.
Amen.
Esto todo se face entre nos en fe e en lealtat, a bueno e sano entendimiento nuestro, e queremos que todas estas
cosas sobrescriptas que ayan valor e valan entre nos por a siempre.
E por mayor firmeza nos, sobredito don Blasco d'Alagón, damos fiança de salvedat al dito Blasco fillo nuestro, de
la donación sobredita de los ditos castiellos e villas por fuero d'Aragón, don Martín Gil d'Esquedes, e vos mismo
con él ensemble nos establimos fiança de salvedat.
E yo, dicto don Martín Gil, assí me otorgo por fiança como dito es desuso.
Testimonis son d'aquesto rogados e presentes, don Xemén Pérez d'Oriz e don García Pérez de Pina.
Esto fue feyto en Certos, IX dias andados del mes de mayo en el año de nuestro Señor de mil e dozientos e
setanta e dos años.
En Johan Pérez, publici notario d'Alcañiz a estas cosas sobrescriptas present surogado, por mandamientos de los
sobreditos don Blasco d'Alagón e don Blasco Xeménez e doña Alda Ferrández las escreví e las publiqué e mío
sig+no aquí fiz.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

Capitulaciones matrimoniales entre los hijos de Blasco Jiménez de Arenoso y Don Blasco de Alagón.
Administración de Zaragoza.
ACA, Diversos,Sástago,archivo_central,leg.62,carp.3ª,nº3
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/254465

- 1272, 8 idus septiembre. Valencia. 6 ó 13 de septiembre.


Instrumentum publicum fundationis monasterii cartusiensis ordinis, nuncupati S. Mariae Portae coeli in
Valent. dioecesi, facta ab Andraea de Albalat episc. Valent. ann. 1272.
EX LIBR. COLIAT. CUR. ECCLES. VALENT. ANN. 1317. FOL. 98.
Hoc est translatum, benè et fideliter sumptum Xl kal. Maii anno Domini 1317 à quodam publico instrumento
cujus tenor talis est.= Noverint universi quod cum sit pium ас animarum saluti congruum, ас etiam fructuosum,
cultum divinum augeri, quo Dei omnipotentis tlementia potius excitatur, peccatorum contagio ас delictorum labes
diluitur, venia sive remissio obtinetur; ideo nos Fr. Andraeas, divina miseratione Valentiae episcopus, attendentes
quod animarum salus ab bis máxime quibus ipsarum cura commissa dignoscitur, debet, praecipuè procurari:
attendentes etiam quod Deus omnipotens, sine quo nihil est validum, nihil stabile, de illorum manibus plura
requiret, quibus plura committenda decrevit; nostrae et aliarum animarum saluti, quarum curam suscepimus,
providere volentes, ac nostros supplere seu relevare deffectus, ad honorem Dei, et individuae Trinitatis, Patris et
Filii et Spiritus Sancti, et beatissimae ac gloriosae Virginis Matris Christi, ob remedium animae nostrae, et incliti
ас magnifici domini regis Jacobi, et illustris infantis Petri ipsius primogeniti, et felicis memoriae dominae
Elisabethae, quondam reginae Franciae filiolae nostrae: ac bonae memoriae domini Petri: quondam Terraconensis
archiepiscopi, rev. patris ac carissimi germani nostri, et Isabet Eximii (f. Eximini) Petri de Arenoso quondam
defuncti (et) parentum nostrorum, benefactorum, ac omnium fidelium defunctorum: de assensu et expressâ
voluntate nostri capituli, statuimus, ordinamus, et aedificamus monasterium ordinis carthusiae in loco vocato
hactenus Lulen, Valentinae dioecesis, quum. deinceps vocari decrevimus monasterium sanctae Mariae Portae
coeli, ubi sit prior et соnventus ejusdem ordinis, super quo gratiam obtinuimus à priori et capitulo generali
carthusiensibus. Quod quidem monasterium dotare intendimus juxta possibilitatem et gratiam à domino nobis
datam; qui prior et conventus praedicti monasterii sanctae, Mariae de Porta coeli praesentes et futuri, pro vivis et
defunctis, et specialiter pro domino papa ac universis etiam Dei praelatis ac principibus, Dei ecclesiam ac fidem
catholicam sustinentibus, et potissimè pro animabus praedictorum et nostrâ, quotidiè divina officia debeant
celebrare: nobis ac successoribus nostris ecclesiae Valentinae episcopís, tanquam patronis ipsius monasterii
debitam reverentiam exhibentes, salvis in omnibus, privilegiis suae ordinis statutis, ac de caetero statuendis.
Retinemus etiam de assensu ipsius capituli, quod prior et conventus ipsius monasterii et sui successores nobis et
praefato capitulo, ac nostris successoribus, ratione decimarum dicti loci de Lulen et terminorum suorum,
teneantur dare nobis et successoribus nostrís, annis singulis, in festo quolibet sancti Michaelis Septembris decem
solidos anonetae regalium Valentiae, et sic dictam decimam dîcti loci de Lulen, et terminorum suorum, nobis et
dicto capítulo pértinentem aliquo modo, habeant prior dicti monasterii et conventus ejusdem ad omnes suas
volúntates liberé faciendas, absque omni retentu nostro, capituli dicti, et successorum nostrorum in perpetuum,
quod pro praedictis in hiis nos fàcimus, vel facere intelligimus aliquo modo. Quod est actum Valentiae octavo
idus Septembris, anno Domini millessimo ducentésimo septuagésimo secundo.
http://books.google.es/books?id=F7UGAAAAQAAJ&pg=PA217&dq=ARENOSO+ET&client=firefox-
a#PPA216,M1
Viage literario á las Iglesias de España. Autor Jaime Villanueva

- 1273:
Nos Jacobus etc., concedimos vobis et dilecto nostro Ferricio de Lizana, quod habeatis et posideatis castrum et
villam de Xiare, cum omnibus hominibus etc. Pro ut praedicta tenebat dilectus noster Petrus de Alcalano, frater
vester etc., quousque vobis persolvamus mille et quadraginta moravetinos, quos dicto fratri vestro debevamus etc.
Datum Caesaraugustae, secundo nonas, anno Domini 1273.
Testes sunt don Guillermi de Entenza, Eximinus Petri de Arenosso, Petrus Martini de Luna, M[artinus] Petri,
justicia Aragonum, Eximinus de Tobia.
Pedro Garcés de Cariñena, Nobiliario de Aragón, Pág. 349.

- 1273, 31 enero. Valencia.


Sancha Ferrandis, que está bajo tutela, pagará una deuda con los réditos de Banaguacil a Pedro Ruiz de
Corella.
ACA, Reg. 35, Fól. 27. MF: 1384.
Nos infans Petrus etc. recognoscimus et confitemur nos debere vobis, dilecto nostro Petro Roiz de Corella mille
trescentos quinquaginta solidos iaccenses racione cuiusdam equi de pilo bruno, quem a vobis habuimus et
recepimus.
Quos quidem denarios assignamus vobis habendos et percipiendos in reditibus et exitibus de Benaguazir, cum
fuerit satisfactum illis qui habent ipsos reditus obligatos, et nos ipsos percipere debeamus racione tutele Sancie
Ferrandiz filie Roderici Diez quondam.
Datum Valencie, II kalendas Februarii, anno domini MCCLXX secundo.
Diplomatarium IV, Robert Ignatius Burns.

- 1273, 30 abril. Valencia.


Sancha Ferrandis, que está bajo tutela, pagará una deuda con los réditos de Banaguacil a Abraham Ibn
Afia.
ACA, Reg. 35, Fól. 27. MF: 1431.
Nos infans Petrus etc. ex parte nostra et Sancie Ferrandis pupille, filie quondam Roderici Diez, que est sub
tutella et posse nostro, recognoscimus et confitemur vobis Abrahim Abin Afia quod dedistis et solvistis (racione
Aaron Abin Afia fratis vestri, procuratoris pro nobis et dicte Sancie Ferrandis) Galindo Petri loco Garcie
Jaufrendis qui tenebat castrum et villam de Benaguazir et reditus eiusdem pro certa quantitate peccunie obligata,
VIII mille XLV solidos et VI denarios regalium Valencie qui restabant sibi ad solvendum de eo pro quo tenebat
dictum castrum obligatum, et reditus ultra illud pro dictis Aaron frater vester solverat iam sibi.
Que siquidem octo mille quadraginta quinque solidos et VI denarios, ex parte nostra et dicte Sancie Ferrandis,
simul cum omnibus aliis debitis, lexiis, seu quibusdam aliis, et que dictus Aaron solverit vel dederit racione dicte
Sancie Ferrandis et predecessorum suorum, assignamus sibi absenti tamquam presenti et vobis pro eodem
recipienti habenda et percipienda in universis reditibus, exitibus, et proventibus castri, ville, et terminorum de
Benaguazir; ita quod ipse vel qui voluerit loco sui teneat pro nobis et dicta Sancia Ferrandis dictum castrum et
villam, et reditus, exitus, et proventus percipiat, in solucionem suam donec de predictis sibi fuerit plena rie
satisfactum; promittentes quod dictum castrum et villam non recipiemus nec reditus eiusdem, vel recipi ab aliquo
permittemus, donec sibi de predictis ut dictum est fuerint plenarie satisfactum.
Datum Valencie, pridie kalendas Madii, anno domini MCCLXX tercio.
Diplomatarium IV, Robert Ignatius Burns.
- 1273, 12 julio.
Reconocimiento que hizo el infante Pedro de haber recibido de García de Sayas, Pedro de Luna y Martín López
de Roda un instrumento de comanda de cierta cantidad que su madre la reina Violante (de Hungría) había
encomendado a Jimeno Pérez de Arenoso con indemnización. Debitorio del infante Pedro de esta cantidad que
la reina Violante debía dar a Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº35,fol.25v
Fondo histórico de Aragón. Fundación Ibercaja.

- 1274, 15 Noviembre. Barcelona


Deuda de Alda Ferrandis y Blasco Eximénez de Arenós con la Corona
II ACA, Reg. Canc. 19, fol. 186
Recipimus et constituimus in nostra proteccione, custodia, commenda et guidatico speciali: vos dompnam Aldam
Ferranº[d]i uxore[m] quondam Blaschi Eximini de Arenoso et filios vestros, et omnia castra <vestra> et villas,
et loca vestra, et omnia alia bona vestra mobilia et immobilia habita et habenda, et omnes homines vestros cum
omnibus bonis eorum mobilibus et immobilibus habitis et habendis, in eundo scilicet, stando, et redeundo salve et
secure per omnia loca tocius dominacionis et iurisdiccionis nostre.
Ita videlicet ut nullus, de nostri gracia confidens, inde nec vos vel filios vestros, <nec> castra, villas, et loca
vestra aut alia bona vestra, nec homines vestros vel bona eorum invadere, capere, detinere, marchare, offendere
vel gravare, aut eciam pignorare culpa, crimine, vel debito alieno; nisi vos et filii vestri vel homines vestri
principales fueritis debitores seu fideiussores pro aliis constituti, nec eciam in hiis casibus nisi prius in vobis et
ipsis fati<ca> inventa fuerit de <directo>. Mandantes etc.
Quicumque autem contra hoc guidaticum nostrum venire attemptaverit, iram et indignacionem nostram et penam
mille morabatinorum alfonsinorum auri se noverit incurrisse, dampno illato vobis et hominibus vestris primitus
plenarie et integre restitut<o>.
Datum Barchinone, XVII kalendas Decembris, anno domini MCCLXX quarto.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1275:
Convocatoria de los ricoshombres del Reino de Aragón para que fueran a servir honores. Lista nominal: García
Ortiz de Azagra, Pedro Martínez de Luna, Ferrer de Lizana, Pedro Jordán de Rodén, Fortún de Ahe (Justicia de
Aragón), Sancho Martínez de Oblitas, Ato de Foces, Fortún de Bergua de Pueyo, Guillermo de Pueyo, Rodrigo
Sánchez de Pomar, Pedro Lazana, los herederos de Martín Pérez de Artasona, el castellán de Amposta, el maestre
de la Orden del Temple de Aragón y Cataluña y los comendadores de Alcañiz y Montalbán, Berenguer Guillem
de Entenza, los infantes Jaime y Pedro y García Rodríguez de Varea.
ACA, Cancillería,registros,nº23,fol.47
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1275, 6 enero:
Carta de salvaguardia y guiaje a favor de Pedro López y familia, ¿abuelo?(tío) de doña Alda Fernández,
mujer del difunto Blasco Jiménez de Arenoso.
Salvaguarda Petro Luppi
...famylii P. Luppi Alda Ferrandi uxori quondam Blasy Eximini d´Arenoso...Pedro Luppi, auunculum
dompne Alda Ferrandi
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.203
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1099897

- 1275, 12 marzo:
Definición de cuentas a favor de Guillerma, mujer de Pedro Pérez de Tarazona, y empeño del castillo y
villa de Trasmoz hasta que estuviera pagada la deuda que tenía con el Monasterio cisterciense de Santa
María de Veruela.
ACA, cancilleria, Registros, nº 20, fol. 222
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268208

-1275, 28 marzo:
Licencia a favor de Guillerma, mujer de Pedro Pérez de Tarazona, de fabricar casas en la mitad del campo
de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.233
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268229

- 1275, mayo. Sàstago


Codicil del testament de Blasco de Alagón II.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Sàstago. Pergamí 25, còpia autoritzada de 1275, en mal estat de
conservació. Blasco d'Alagó II va atorgar testament en 1272, que es conserva a l'Arxiu Històric Nacional.
Madrid. Clergat. Pergamins del monestir de Rueda, carpeta 3755, nº 14. Hi ha una altra còpia d'aquest codicil a la
mateixa carpeta, nº 18
Transcripció pendent de revisió
Hoc est translatum fideliter sumptum, a quodam instrumento originali, XIº kalendas augusti anno Domini
millesimo CCº LXXº quinto, series cuius talis est:
Noverint universi quod ego Blascus d'Alagon [.....] testamentum [.....] apud Sastagum, scriptum per manum
Hohannes Petri, notarii publici de Alcanniz, hec qui inferius [.....] scripta et ordinata.
In primis dimito pro injurias meas Turrem de Galindo et Turrem de Mora, et totam hereditatem quod habeo in
Villafranca, [.....] debeo, cum omnibus suis pertinentiis, et mille quingentos aureos alfonsinos quos debet mihi
dare dominus Eximinus de Urrea.
Et volo et mando ut minister fratrum minorum Aragonum, et dominus Gonzalbo Miguel, et custos
Cesarauguste, et frater Jacobus de Aguero, stanti in vita vel in morte mea, petant et accipiant dictos liuros et
vendant totum aliud quod pro anima mea accipio, et de precio dictorum hereditum et de dictis satisfaciant omnia
injuria mea, et residuunt donent et ordinent ubi eis visum fuerit pro bono, in remissionem peccatorum meorum.
Et volo quod si dicti ordinatores anime mee, de omnibus aliis bonis meis extrahant et quitent hereditatem de
[.....] et donent de [.....] antea sorori mee omnes redditus et exitus dicte hereditatis in omni vita sua.
Et dimito Lupo Martinez de Calcones, C solidos.
Et Egidio, cozinero, C solidos.
Et Johanne Egidii de Exea, CC solidos.
Et domino Petro Martinez de cortes, CC solidos.
Et volo et mando quod si domina Jusiana, uxor mea, habet aliquid prejudicium in testamento quod feci apud
Sastagam, scriptum per predictum scriptorem, ut emendetur ei totum et [.....] totum suum ius salvum, et redatur
eidem instrumentum vel instrumenta cuiusdam assignacionis et donacionis, quod de mandato mea ipsa fecit meis
filiis in prejudicio suo, et faciat de ipsis suas proprias voluntates.
Et mando quod [.....] domino Gonçalbo Miguel, dum vita fuerit ei [.....] sit alcaldus castri et ville de
Villafranca, de la honor de Cuellar, et donet et respondeat de omnibus redditibus et exitibus dicti castri ville, meis
spondalariis, quolibet anno tanto et tandiu quousque omnia debita et injuria mea sint emendata ex toto.
Et mei spondalarii donent alcaydiam XL doblas et XXVI solidos regalium et quinque solidos jacchensis, et
donent ei expensas quousque sit in sua terra.
Et volo quod feci ordinacionem aliqua, quod esset prejudicium alicuius nec periculum anime mee, ut
emendetur totum per meis spondalariis.
Et mando ut fratres de Calatrava, de Alcanniz, donent et redant dicto Gonzalo Miguel omnia instrumenta
mea.
Et [.....] absolvo et diffinio [.....] et per secula cuncta in generali et in speciali, omnibus fratribus [.....] et
fratribus de Calatrava, omnem questionem et [.....] quod ego nec mei in voce mea contra eos possimus [.....] et
movere aliquo modo, et facere presentem diffinicionem in remissionem peccatorum meorum.
Et dimitto post obitu meum Petro Ladron, Sobradiel cum omnibus suis iuribus et pertinenciis ipse [..... .....]
meis spondalariis duos mile aureos alfonsinos bonos [.....] rectique ponderis, quod donent pro anima mea, taliter
quod dominus Johannes Eximeni de Castelot statim post obitum meum accipiat et emparet Sobradiel cum suis
pertinenciis, et expletet et accipiat omnes redditus et exitus eiusdem loci per duos annos continue et completos.
De quibus reditibus et exitibus dicti Johannis Eximeni faciat suas ipsas voluntates.
Et mando reddere Petri Ladron instrumentum termini de Foz.
Item, dimito dicto domini Johanni Eximeni equum meum, vel mille et XXX solidos jacchensis [.....] quod
magis voluerit.
Et dimito domino Gonzalbo Miguel, mille solidos jacchensis.
Et mando solvi domine tote Eximeni Dayen, duo milia solidorum debiti quod debeam patri suo, et quomodo
hereditas de Villafranca fiat vendita, mei spondalarii donent et emendent domino Ferrando Garciez tantum
quantum valent reditus et exitus dicte hereditatis duos annos.
Et mando quod mei spondalari donent Peregrino de Castellot unum equum et unas armas.
Et mando redi domino Garsie Eximeni de Tarazona castra de Almedixar, cum omnibus suis alcareys et
terminis, tamen ipse faciendo primitus homenagium horis et manum et firmando cum instrumento publico quod
redat dictum castrum quomodo fuerit persoluto.
Et mando quod mei spondalarii satisfaciant Martino Eximeni, scriptori meo, de debito quod ei debeo.
Et mando omnibus meis alcaydis ut ipsi redant dicto domino Gonzalbo Miguel omnia castra mea.
Et mando ut omnes condiciones quas frater Ferrandus d'Aones habebat in meo testamento, [.....] minister
fratrum minorum provincie Aragonum, quicumque fuerit.
Et mando meis spondalariis quod faciant taliter de Villafermosa et d'Espadiella, quod non sit periculum
anime mee.
Et rogo, sicut possum, illustrissimum dominum virum Petri, infantem Aragone, ut compleri faciat meum
testamentum, si forte mei spondalarii essent negligentes, et dimitto in sua proteccione meam uxorem filios et
vassallos, et terram meam.
Testes vero sunt huius rey, dominus Johannes Eximeni de Castellote, et dominus Ferrandus Garcie de
Centrenuego, milites.
Actum est hoc, prima die lune madii Era Mª CCCº XIIIª.
Johannes Sancii, notarii Pertuse publicus, hanc cartam scripsit et hoc sig+num fecit.
Sig+num Johannis petri, publici tabellioni Alcanniz, qui hoz traslatum translatavi, et signum suum prout est
expressum apposuit, die et anno translacionis, prout in prima linea plenius continetur.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000361

-1275, 21 julio:
Debitorio del infante Pedro a Bontino de Montornés, de cierta cantidad que debía dar el aragonés Sancho
Martínez de Oblitas.
ACA, Cancillería,registros,nº35,fol.28v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/359411

- 1275, 3 agosto. Girona


Jaume I dóna a Jaume, fill seu i de Teresa Gil de Vidaure, els llocs d'Altura, Castellmontán, Tormo i
Mora.
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 805, ff. 265-266r. Còpia autoritzada del segle XVIII
Transcripció efectuada l'any 1999 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros damus et concedimus vobis domino Jacobo, filio nostro
et domine Teresie Egidii de Vidaure, et vestris in perpetuum, per hereditatem propriam, francham, et liberam,
castra et villas de Altura et de Castromontano, et de Tormon, et de Mora.
Que omnia dicta domina Teresia, mater vestra, emit cum omnibus scilicet hominibus et feminis, ibidem
habitantibus et habitaturis, cuiuscumque legis et conditiones sunt vel erunt; et cum terminis et pertinentiis eorum,
heremis et populatis, cultis et incultis, montibus et planis, et cum pratis, pascuis, furnis, molendinis, silvis,
garriciis, nemoribus, piscationibus, introitibus et exitibus earundem, et cum omnibus redditibus, exitibus,
proventibus, peytis, cenis, caloniis, et omnibus aliis iuribus nostris, que nos in predictis castris et villis, et in
hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis, habemus et habere debemus quocumque modo vel
ratione.
Ita scilicet quod predicta castra et villas, cum omnibus et singulis supradictis, habeatis vos et vestri in
perpetuum, per hereditatem propriam, francham et liberam, teneatis, possideatis, et expletetis, ad faciendum inde
vestras proprias voluntates, absque retencione nostra et nostrorum, prout melius dici potest et intelligi ad vestrum
vestrorumque bonum et sincerum intellectum.
Datum Gerunde, tertio nonas augusti, anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo quinto.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani.
Testes sunt: Berengarius comes Impuriarum, Petrus de Berga, Berengarius Guillermi de Entenza, Eximinus
de Urreya, Gaucerandus de Pinos.
Sig+num Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis hec scribi fecit, et clausit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000865

-1275, 17 agosto:
Nombramiento de Martín Pérez de Tarazona, como colector de los derechos de los molinos de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.279v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268279

- 1275, 22 de diciembre.
Se recoge el testimonio de la donación dada por el rey Jaime I del castillo y villa de Cortes de Arenoso en
favor de Ximén Pérez de Arenós, para entonces casado con ¿María Fernández? . Testimonio de la donación
dada por el rey Jaime I del castillo y villa de Cortes de Arenoso, en favor de Aceit Abuceit.
AHPZ, Archivos de Familias, Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, Legajo 125, nº 44.
Dado por don Francisco Navarro y Madramany, archivero general del archivo realde Valencia, en dicha ciudad a
27 de febrero de 1764. Otra copia de 1771,febrero, 27, Valencia.
Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos de Villahermosa del Río y Cortes de
Arenoso en el último cuarto del siglo xv. Concepción Villanueva Morte.

- 1276, 23 marzo: Valencia


Jaime I, rey de Aragón, empeña a Muce de la Portella el castillo y villa de Trasmoz por seis mil sueldos
jaqueses.
ACA. Cancillería. Registro 20, f. 332v. Publ.: BOFARULL, F., «Jaime I y los judíos», I CHCA, II, p. 943, doc.
168.
Recognoscimus et confitemur debere vobis, Muce de la Portella, baiulo nostro, sex mille solidos iaccenses quos
nunc vobis mutuastis ad solvendum abbati et monachis monasterii de Berola, debitum quod eis debebamus pro
Petro Petri de Tirasona ex pro uxores sua dompna Guillerma. Pro quibus vero sex mille solidis iaccensibus
obligamus vobis et vestris castrum et villam de Trasmoç cum omnibus redditibus, exitibus ac aliis iuribus nostris
eiusdem loci. Ita quod dictum castrum et villam predictam tamdiu et toto tempore teneatis et dictos redditus,
exitus et alia iura nostra eorundem percipiatis donec in ipsis satisfactum vobis fuerit plenarie de omnibus sex
mille solidis antedictis. Mandantes, etc. Datum Valencie, Xº kalendas aprilis anno Domini Mº. CCº. LXXº.
quinto.
MARÍA DE LOS DESAMPARADOS CABANES PECOURT INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO»
(C. S. I. C.) Excma. Diputación de Zaragoza Documentos de Jaime I relacionados con Aragón

-1276, 23 junio:
Orden al baile de Zaragoza, Jahuda de Caballería, para que pagase cierta cantidad a Domingo Pérez de
Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº23,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268582

-1276, 30 septiembre:
Decreto para que Mosse de Portella, judío, pague a Pedro Pérez de Tarazona lo que se le debía.
ACA, Cancillería,registros,nº38,fol.42v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269125

-1277, 16 junio:
Asignación a Rodrigo Ortiz de Bisimbre de cierta cantidad que el rey debía a Toda Pérez, viuda de Pedro
Zapata, obtenida de la bailía de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº39,fol.202v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269556

- 1277, juliol, 3. València


Sança Roís, vídua d’Artal de Huerto, fa donació del castell i l’alqueria de Xestalgar al seu fill Martí Roís
per raó del matrimoni projectat amb Elvira, filla de Blasco Maça i Teresa Ximenis, senyors de
Vilamarxant. Sança es reserva l’usdefruit de les rendes mentre visqui.
[A]. Original perdut.
B. CX, f. 14r-v.
[fol. 14r]
...castrum et alcheriam de Alchoçer quod est in termino de Algezira et alcheriam de Passarela que est in termino
de Xativa et castrum et alcheriam quod vocator Chest Algar quod est iuxta rivum de Godalaviar et castrum et
villam de Colongo quod est in Aragonia.
El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià. Manuel Pastor i Madalena.

- 1277, 20 septiembre. Valencia.


Sentencia en el pleito entre los obispados de Valencia y Segorbe, por la cual se decide que iglesias estarán a
partir de ese momento bajo la jurisdicción de cada obispado
ACV Pergamino nº 2323
Composicio seu compromissum inter ecclesiarum Valencie et de Albarrazino.
In nomine Domini amen. Cum olim inter venerabilem patrem Iacobus (sic) Dei gratia episcopum Valencie et
suis predecessores et suum capitulum, decanatum et ecclesiam Valencie ex parte una, et venerabilem patrem
Petrum Dei gratia episcopum de Albarraçino et predecessores suos ac decanum et ac capitulum et ecclesiam de
Albarraçino ex altera, super ecclesiis de Sogorb, de Altura, de Castronovo, de Montaneyo, de Archubus, cum
Canquarias, de Alto Ponte sive Alpont, de Canalibus, de Aris et super omni iure quod ecclesia d.Albarraçino se
habere dicebat ex donaciones facta eidem per dominum seu dominos de Albarraçino in ecclesiis seu locis de
Xelva, et Senarchas, de Tuexa, de Domenyo, de Benexes et terminis eorundem, seu ex quacumque causa
limitacionis vel alia etiam super omni iure quod idem episcopuset ecclesie d. Albarraçino dicit se haberet
raciones donacionis quam dicebant, facta ecclesie et episcopo d.Albarrçino vel occasionem ecclesie de Segorb
per nobilem virum Açeit Aboçeyt, vocatum Vincencium post babtismum seu ex quacumque causa limitacionis
vel alia in ecclesiis de Araneso, de Montan, de Villamalur, de Cortes, de Villafermosa, de Villamalefa, de Tuega,
et in omnibus aliis ecclesiisaliorum omnium locorum et castrorum que sunt in rivo de Millars, que pertinent et
pertinere debent ad dominium castri de Araneso. Item, super quibusdam aliis ecclesiis videlicet de Andilla,
Xerica, Toro, Paradas, Pina, Bellota, Gahiveyl, Almonecir, Matet, Algimia, Almedixer, Pellinos, Mosquera,
Azueva, Sot, Arguenes, Algar, et generaliter super omnibus aliis ecclesiis et iuribus generalibus castrorum et
locorum que sunt a mari usque ad fines regni Valencie, pro ut confrontantur cum diocesis dertusensis et
Cesaraugustana, nec non super decimis,iuribus, limitibus seu limitacionibus predictarum diocesis et aliis
quibuscumque spiritualibus et temporalibus quas et que quilibet ipsorum episcoporum ad se et suum capitulum et
ecclesiam spectare et pertinere dicebant, fuisset materia ex orta tandem prefatus episcopus Valencie et capitulum,
et ac Raymundus de Bellestar decanus eiusdem et Petrus Dei gratia episcopus de Albarraçino et capitulum ac
Exeminus Sancii decanus eiusdem nomine suo et ecclesiarum suarum, evitare volentes litigiorum amfractus et ut
parratur ipsorum laboribus et expensis ac obiectur predictarum ecclesiarum scandalis, dampnis etiam et iniuriis,
que ab olim occasione dictarum litium seu discordie pervenerunt et inminebant eiusdem et possint pervenire et
inminere etiam in futurum; ...
(Continúa con 3 páginas más en las que repite las donaciones)

Nota: hasta 1842 Campos perteneció a Puebla de Arenoso y en esos años ambos pertenecían al castillo y villa de
Arenoso. En negrita iglesias de Valencia.
Segorbe en el siglo XIII (notas para su estudio), Vicente García Edo.
Composicio seu compromissum inter ecclesiam Valentin. et de Albarrazino.
In nomine Domini, amen. Cum olim inter venerabilem patrem Iasbertum, Dei gracia episcopum Valencie, et suos
predecessores et suum capitulum, dechanatum et ecclesiam Valencie ex parte una, et venerabilem patrem Petrum,
Dei gracia episcopum d’Albarrazino, et predecessores suos ac dechanum ac capitulum et ecclesiam de
Albarrazino ex altera, super ecclesiis de Sogorb, de Altura, de Castronovo, de Montaneio, de Arcubus cum
Çansarias, de Altoponte sive de Alpont, de Canalibus, de Aris, et super omni iure quod idem episcopus et
ecclesia de Albarrazino se habere dicebat ex donacione facta eidem per dominum seu dominos de Albarrazino in
ecclesiis seu locis de Xelva et Senarcas, de Tuexa, de Domenyo, de Benexep et terminis eorundem seu ex
quacumque causa limitacionis vel alia et eciam super omni iure, quod idem episcopus et ecclesia de Albarrazino
dicit se habere, vel si quod habere racione donacionis quam dicebat factam ecclesie et episcopo de Albarrazino
vel occasione ecclesie de Sogorb, per nobilem virum Açehit Aboçehit, vocatum Vincencium post babtismum,
seu ex quacumque causa limitacionis vel alia in ecclesiis de Araneso, de Moncada, de Vilamalur, de Cortes, de
Vilaformosa, de Vilamalefa, de Tuega, et in omnibus aliis ecclesiis aliorum omnium locorum et castrorum que
sunt in rivo de Millars, que pertinent et pertinere [fol. 32r] debent ad dominum castri de Araneso; item, super
quibusdam aliis ecclesiis videlicet de Andilla, Xerica, Thoro, Prades, Pina, Belloca, Gaiveyl, Almonezir, Maçet,
Algemia, Almedixer, Pellinos, Mosquera, Açueva, Çot, Arguenes, Algar et generaliter super omnibus aliis
ecclesiis et iuribus spiritualibus castrorum et locorum que sunt a mari usque ad fines regni Valencie, prout
confrontantur cum diocesis Dertusen. et Cesaraugustan., necnon super decimis iuribus limitibus, seu
limitacionibus dictarum suarum diocesium et aliis quibuscumque spiritualibus et temporalibus, quas et que
quilibet eorum episcoporum ad se suum capitulum et ecclesiam espectare et pertinere dicebant fuisset materia
questionis exorta, tandem, prefatus episcopus Valencie et capitulum ac Raymundus de Bellestar, dechanus
eiusdem, et Petrus, Dei gracia episcopus de Albarrazino, et capitulum ac Eximinus Sancii, dechanus eiusdem
nomine suo et ecclesiarum suarum vitare volentes litigiorum anfractus et ut parcatur ipsorum laboribus et
expensis ac obvietur ipsarum ecclesiarum scandalis, dampnis eciam et iniuriis que ab olim occasione dictarum
litium, seu discordie provenerunt et inminebant eisdem et possent provenire et inminere, et eciam in futurum,
considerantes autem dicti episcopi, capituli et dechani predicti, quod per viam compromissi, laudi, arbitrii,
definicionis, sive pronunciacionis seu composicionis eisdem episcopis, capitulis et ecclesiis ac decanis Valencie
et de Albarrazino, et cuilibet eorundem magna et evidens utilitas, quies pax et tranquillitas provenire poterant in
futurum quodque per hoc status ipsorum ecclesiarum clericorum ac eciam laycorum civitatum et diocesium
earundem esse poterat de cetero multipliciter et tranquillus considerantes eciam quod scandala que est predictis
litibus orta erant et [fol. 32v] cotidie augmentabantur et sperabantur oriri per difinicionem seu sentenciam et
arbitrium se dari poterunt seu eciam amoveri, in nos Guillermum de Alarico, archidiaconum Valencie, et Petrum
Martini, archipresbiterum Turolen., de omnibus litibus, questionibus, causis, controversiis et querelis que super
predictis ecclesiis decimis, limitibus, limitacionibus et quibuscumque aliis iuribus spiritualibus et temporalibus
supradictis, mote fuerant seu moveri poterant, inter eos pure et simpliciter, et alto et basso compromittere
convenerunt, prout in instrumento publico super huiusmodi compromisso per Petrum de Sancto Iohanne,
notarium publicum, confecto plenius continetur: Nos, igitur, arbitri seu arbitratores predicti, visis et auditis
diligenter confessionibus dictarum partium factis in iudicio coram nobis ac racionibus eorundem, quas coram
nobis proponere voluerunt, plenius intellectis consilio eciam peritorum et nobiscum diligenti deliberacione
prehabitis, Iesu Christi Domini nostri nomine invocato, presentibus episcopis et dechanis predictis, ac presentibus
Petro Michaelis, archidiacono Xative in ecclesia Valentin. procuratore capituli Valencie, et dicto dechano de
Albarrazino, procuratore capituli de Albarrazino, et dictum nostrum laudum seu composicionem quam super
predictis inter dictas ecclesias providimus facere instanter pronumciari petentibus, dicimus, laudamus,
pronumciamus, arbitramur et amicabilem inter ipsas partes composicionem huiusmodi pronumciamus, ex
arbitraria potestate, de consensu partium earundem quod episcopus, capitulum, dechanum et ecclesiam Valentin.
habeant, et de cetero plene pacifice et quiete, et sine aliqua iuris vel facti contradiccione [fol. 33r] ecclesias de
Arcubus cum Çancharias, de Altoponte, de Canalibus, de Aris cum terminis suis, prout confrontantur cum diocesi
Conchen. et de Albarrazino et Cesaraugustana, quas ecclesias dicta ecclesia de Albarrazino dudum aliquando
possedit, prout ex confessionibus dictorum episcoporum nobis constitit quasque ecclesias cum omnibus suis
iuribus dicti episcopus, capitulum et dechanus Valencie ad se et ecclesiam suam de iure pertinere dicebant et
habebant. Et teneant omne ius quod ipse episcopus, decanus, capitulum et ecclesia de Albarrazino, se habere
dicebant vel habere possent, ex donacione facta eidem episcopo et ecclesie de Albarrazino per dominum vel
dominos de Albarrazino in ecclesiis seu locis de Xelva, Senarcas, de Tuexa, de Domenyo, de Benexep et terminis
earundem seu ex alia quacumque causa limitacionis vel alia prout confrontantur cum diocesi Conchen. et de
Albarrazino et Cesaraugustana prefatis. Et eciam habeant et teneant omne ius quod episcopus, decanus et
capitulum et ecclesia de Albarrazino dicebant se habere et, si quod haberent racione donacionis facte episcopo et
ecclesie de Albarrazino, vel occasione ecclesie de Sogorb, per dictum nobilem Açehit Alboçehit, vocatum
Vincencium post babtismum, vel quacumque causa limitacionis vel alia in ecclesiis de Arenoso, de Montan, de
Vilamalur, de Cortes, de Vilaformosa, de Vilamalef, de Tuega, et in omnibus aliis ecclesiis aliorum omnium
castrorum et locorum que sunt in rivo de Millars, que pertinent et pertinere debent ad dominum castri de
Arenoso, prout confrontantur ex una parte, cum diocesi Cesaraugustana, et ex alia cum diocesi Dertusen. Quas
omnes ecclesias predictas et eciam omnia iura spiritualia predictorum castrorum et locorum dicimus, lau-[fol.
33v]damus, arbitramur et amicabilem huiusmodi composicionem inter ipsas partes pronumciamus, decernimus et
eciam sentencialiter difinimus, ex potestate predicta, ad predictos episcopum, capitulum, dechanum et ecclesiam
Valencie, pertinere debere easque eisdem episcopo et dechano et ecclesie Valencie, pro se et successoribus
earundem, adiudicamus et decernimus, laudamus, arbitramur et difinimus ut prefati episcopus, capitulum,
decanus et ecclesia Valencie et successores eorum de cetero habeant, teneant et perpetuo possideant, pacifice et
quiete, ipsas ecclesias et loca absque dictorum episcopi, dechani et capituli et ecclesie de Albarrazino et
successorum suorum, aut alicuius alterius impedimento et contradiccione. Nos, enim super ecclesiis eisdem et
locis et ipsarum iuribus et pertinenciis omnibus super iuribus predictis memoratis episcopo, dechano, capitulo
et388 ecclesie de Albarrazino, perpetuum silencium ducimus imponendum, dicimus eciam laudamus,
pronumciamus, arbitramur, decernimus ac eciam difinimus ex potestate predicta, quod episcopus, capitulum,
decanus et ecclesia Valentin., et successores ipsorum habeant, teneant et de cetero possideant ecclesias de
Andilla, Xerica, Toro, Prades, Pina, Belloca, Gahiveil, Almonezir, Macet, Algimia, Almadixar, Pellinos,
Mosquera, Açueva, Çot, Arguens, Alguar, et generaliter omnes alias ecclesias et iura spiritualia, castrorum et
locorum que sunt a mari usque ad fines regni Valencie inclusive prout confrontantur cum diocesi Dertusen. et
Cesaraugustana, quas ecclesias et loca per confessionem partium predictarum infra limites diocesis Valencie,
nobis constitit esse sitas et pro eidem ecclesie ad dictos episcopum, capitulum, [fol. 34r] dechanum et ecclesiam
Valencie, de cetero pertineant pleno iure, quodque dictus episcopus, decanus et capitulum et ecclesia de
Albarrazino, nec eciam occasione ecclesie de Sogorp, sic eciam ipsa ecclesia est vel fuit unquam vel reperiatur
aliquo tempore cathedralis, aut alia occasione quacumque nullum ius habeant vel possint in eisdem ecclesiis et
omnibus aliis suprapositis petere vel habere et ecclesias castrorum vel locorum predictorum ad dictos episcopum,
capitulum, dechanum et ecclesiam Valencie, dicimus de consensu partium earundem laudamus, pronumciamus,
arbitramur, decernimus atque sentencialiter difinimus, pertinere debere easque eisdem episcopo, capitulo,
dechano et ecclesie Valencie, pro se et successoribus suis, adiudicamus cum iuribus et pertinenciis omnibus
earundem dictis episcopo, capitulo et dechano et ecclesie de Albarrazino, super eisdem ecclesiis et earum iuribus
et pertinenciis omnibus et aliis omnibus supradictis perpetuum silencium imponentes ita quod idem episcopus,
dechanus, capitulum et ecclesia de Albarrazino, seu aliqui successores eorum super dictis ecclesiis et aliis
quibuscumque suprapositis occasione ecclesie de Sogorp, aut aliqua racione vel causa nullum omnino de cetero,
ius possint petere vel habere. Dicimus eciam laudamus, arbitramur, decernimus de consensu partium earundem ac
sentencialiter difinimus, et per hanc amicabilem composicionem pronumciamus ex predicta potestate quod
episcopus, decanus et capitulum et ecclesia de Albarrazino, et successores ipsorum habeant, teneant et perpetuo
possideant pacifice et quiete, absque dictorum episcopi, capituli, dechani et ecclesie Valencie, et successorum
suorum, contradiccione aliqua predictas ecclesias de Sogorp, de Altura, de Castronovo, de Bexix, de Montaneio,
et a terminis iuribus et pertinenciis omnibus earundem, et cum iure decimacionum et omnibus aliis iuribus
spiritualibus que sunt vel aliquo tempore erunt in al-[fol. 34v]charea que fuit Garsie Petri d’Osa, que est contigua
seu propinqua dicti ville de Sogorp, et infra terminos eiusdem ville, exclusis omnibus aliis alchareiis, seu iuribus
spiritualibus ipsarum aliarum alqueriarum que sunt vel possent dici pertinere ad terminum de Sogorp et alio
proximo subscriptas ad dictos episcopum, dechanum, capitulum et ecclesiam de Albarrazino, necnon ius
decimacionis et omnia alia spiritualia iura que sunt vel esse possent in alquarea predicta que fuit Garcie Petri
d’Osa, ac dictos episcopum, dechanum, capitulum et ecclesiam de Albarrazino, et successores ipsorum, dicimus,
laudamus, pronumciamus, arbitramur, decernimus atque sentencialiter difinimus, ex potestate predicta, pertinere
debere ipsam que ecclesiam de Sogorp et alias ecclesias proximo suprascriptas, cum terminis ipsarum iuribus et
pertinenciis earundem omnibus ius decimacionis ac omnia alia spiritualia iura que sunt vel aliquo tempore erunt
in alquarea predicta que fuit dicti Garsie Petri de Osa, predictis episcopo et capitulo, dechano et ecclesie de
Albarrazino, pro se et successoribus earundem, adiudicamus super ipsis ecclesiis de Sogorp et aliis proximo
suprascriptis, et dictis iuribus alquaree predicte que fuit dicti Garsie Petri de Osa, memoratis episcopo, capitulo,
dechano et ecclesie Valencie, perpetuum silencium imponentes. Volumus autem dicimus de consensu partium
earundem laudamus, pronumciamus, arbitramur, atque decernimus ac, sub pena in compromisso predicto aposita,
difinimus atque precipimus quod usque ad mensem quelibet partium predictarum dent et tradere eciam teneantur
omnia instrumenta, litteras apostolicas seu quascumque alias, ac privilegia omnia et omnia alia munimenta parti
alteri vel procuratori seu num-[fol. 35r]cio eiusdem, cui ecclesie ille adiudicate sunt seu loca super quibus seu
quarum occasione instrumenta, littere, privilegia seu monimenta alia huius sunt confecta que habet seu habere
potest, per se vel alium seu alios, omni fraude et dolo cessantibus in predictis. Volentes in super ac mandantes,
potestate predicta et sub pena in predicto compromisso aposita, quod ecclesias per nos adiudicatas et
possessiones earum pars detinens parti non detinenti vel eius numcio vel procuratori huic ad XV dies dimittere ac
tradere plene et libere teneatur. Predicta autem omnia et singula, prout superius per hanc nostram sentenciam seu
difinicionem sive nostrum arbitrium seu laudum ordinata et eciam difinita volumus, precipimus et mandamus,
potestate predicta a partibus memoratis et successoribus omnibus earumdem, sub pena in compromisso predicto
aposita perpetuo inviolabiliter observari que pena tociens comittatur, et a parte predicta observante peti possit ac
exhigi cum effectu ab illa parte que ea non observaverit seu aliqua vel aliquod eorumdem, quociens contra
predicta vel aliquod predictorum que in dictis nostris sentencia difinicione et arbitrio seu laudo continentur
conventum vel factum fuerit aut quomodolibet attemptatu predictis nostra sentencia difinicione et arbitrio seu
laudo in qualibet parte sui et quolibet suo capitulo nichilominus in suo perpetuo robore duraturis. Si qua autem in
predicta sentencia arbitrio sive laudo sunt vel apparerent imposterum ambigua vel obscura de consensu et
voluntate partium predictarum declaracioni et ordinacioni nostre totaliter reservantes, que omnia et singula partes
iamdicte confitentes vera esse et de earum consensu expresso esse prolata difinita et mandata ordinata decreta
[fol. 35v] et statuta per arbitros seu arbitratores iamdictos, voluntarie et gratanter expresse laudaverunt et
aprobaverunt, et ea firma et incomota tenere perpetuo, sub pena et iuramentis in compromisso contentis sibi,
adinvicem solempniter promiserunt.
Lata setencia.
Arbitrium laudum dictum difinicio in domibus sive palacio domini episcopi Valencie, duodecimo kallendas
octobris anno Domini Mo CCo LXXo septimo, presentibus episcopis, dechanis et procuratoribus predictis.
Sig(blanco)num Guillermi de Alarico, archidiaconi Valencie. Sig(blanco)num Petri Martini, archipresbiteri
Turolen., arbitrorum seu arbitratorum predictorum, qui predictam sentenciam arbitrium laudum dictum
difinicionem tulimus. Presentibus testibus: Geraldo de Cervaria, Arnaldo de Lagostaria, canonico Sancti Felicis,
Gerunden., Berenguario Tholosani, rectore ecclesie de Palomario, Guillermo de Mollet, rectore ecclesie de
Gandia, Vital de Blanis, Ao Macioti, rectore ecclesie de Vilalonga, Petro Maleti, presbitero sedis Valencie et Po
de Tarba, rectore ecclesie de Cascant.
Sig(blanco)num Guillermi de Acrimonte, notarii publici Valencie, qui hiis omnibus interfuit et mandato dictorum
arbitrorum seu arbitratorum, hanc sentenciam propia manu scripsit et clausit, loco, die et anno prefixis.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS

Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.

- 1277, 10 octubre. Valencia.


El procurador del Obispo y Cabildo de Segorbe i Albarracín declara que la iglesia de Benixep y su término
eran de la propiedad de la Iglesia de Valencia en virtud de sentencia arbitral, y manda a la señora doña
María Ferrandis, que lo era de dicho lugar, que responde a dicha Iglesia.
Archivo de la Catedral de Valencia, pergamino nº 1237

- 1277, 14 de octubre.
Acta de posesión que la Iglesia de Almonacir pertenece a Valencia por composición con el Obispo de
Segorbe.
ACV. Perg. 4669.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 543. Elías Olmo y
Canalda.

- 1277, 16 de octubre.
Acta de posesión que la Iglesia de Almedixer es de Valencia por composición con el Obispo de Segorbe.
ACV. Perg. 4670.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 544. Elías Olmo y
Canalda.

- 1277, 27 de octubre.
Acta de posesión que la Parroquia de Andilla es de Valencia por composición con el Obispo de Segorbe.
ACV. Perg. 4678.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 553. Elías Olmo y
Canalda.

- 1278, 19 enero:
Mandato a los hombres de San Esteban de Litera, Tamarite de Litera (sarracenos), Zaidín (sarracenos) y
Almenar para que pagasen en bovaje a Borras de Montornes en lugar de a Mosse Ravaya, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº40,fol.59
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269768

- 1278, 17 febrero:
Mandato a doña Alda, mujer de Blasco Jiménez de Arenoso, en que se manda comparezca personalmente
ante las demandas hechas contra ella.
ACA, Cancillería,registros,nº40,fol.64v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269797

- 1278, 19 febrero. Valencia.


Finiquito al baile real Aarón Abinafia de la administración de los castillos de Benalguacil y Almonacid
(Castellón) y del portazgo de Teruel, administrados hasta el pasado 1 de enero por Sancha Fernández,
huérfana de Fernándo Díaz, pupila del rey. Resultan a su favor 30.000 sueldos en reales.
ACA, Reg. 40, fol. 68-2.
Nos Petrus, Dei gratia, etc., recognoscimus et confitemur vobis fideli baiulo nostro Aaron Abinafia quod super
redditibus, exitibus, proventibus et aliis juribus seu receptis de castris de Benaguaçir et de Almoneçir et portatico
Turolii pro dilecta nostra Sanctia Fferrandi, filia quondam Fferrandi Didaci, que est in cura nostra, a tempore
quo ipsam tenuistis usque ad kalendas janerrii proxime preteritus, reddidistis nobis bonum, rectum et legale
compotum et etiam super datis quas fecistis usque ad dictum tempus. Et facto dicto compoto constat pro certo
quod racione datarum quas fecistis bultra ea que recepistis de dictis locis et racione salarii vestri debemus vobis
tornare racione dicte Sancie Ferrandi XXX milia solidos regalium Valencie, que quidem XXX millia solidos
assignamus vobis et vestris habenda et percipienda super redditibus, exitibus, proventibus et aliis juribus
universis dictorum castrorum et portatici predicti, ita quod dicta castra et portaticum tam diu et tanto tempore
teneatis donec de predictis XXX milibus solidorum fuerit vobis integre et plenarie satisfactum. Promitibus
insuper vobis quod non auferemus vobis dicta castra et portaticum immo faciemus vos vel quem volueritis ea
omnia habere, tenere et possidere pacifice donec sit vobis de toto predicto debito integre et plenarie satisfactum.
Datum Valencie XI kalendas marcii anno Domini millesimo CCº LXXº septimo. Mandata fit michi Petro de
Sancto Clemente per Jucefum Ravaya.
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.

- 1278, 30 mayo. Lérida.


Aparece Hernando díaz como padre de Sancha Fernández Díaz. Equivocadamente según dice el autor.
ACA, Reg. 40, fol. 113 v.
La Casa de Luna, Francisco de Moxó y Montoliú.

- 1278, 30 mayo. Lérida.


Orden de Pedro III al justicia de Teruel de poner a su baile Aarón Abinafia en posesión de los bienes que
tiene en la ciudad Sancha Fernández Díaz que está bajo la tutela del rey.
ACA, Reg. 40, fol. 113 r.
Petrus Dei gratia etc. Dilecto suo Garcia Roderici de Vareya justicie Terolii. Salutem et gratiam et dilecctionem.
Cum Sancia Ferrandi filia quondam Roderici Didaci sit in nostra tutela mandamus vobis quatenus inducatis
fidelem baiulum nostrum Aaron Abenafia in possesionem bonorum que dicta Sancia Ferrandi Didaci habet in
Terolio nomine ipsius Sancie Ferrandi, et ipsum in ea manuteneatis et defendatis. Datum ut supra.
La Casa de Luna, Francisco de Moxó y Montoliú.

- 1278, 15 octubre. Barcelona?


Camino de Paramola, vicarias Terrachone et campi.
Quod mittat sibi per Bernardum de Rebost illos sarracenos de Benaguazir, quos dictas Bernardas sibi ostendet,
quia dominas rex intellexit non sunt de bona guerra.
Et si illi quorum sunt voluerint venire ante presenciam domini regis, placet ei; et conservabit eis ius suum.
Idus octobris, (anno domini MCCLXXVIII).
Petrus Marquesii.
ACA, Cancillería, Pedro III/ Pere II. Reg. 37, fol. 2v.
Muslims as property: slavery episodes in the realms of Aragon 1244-1291. Robert I. Burns, S.I.

- 1278, 3 noviembre.
Orden al procurador real en Valencia de que obligue a Pedro Ximénez de  Montornés y a los de Castellón
que atacaron y robaron a Oropesa, a devolver lo robado.
ACA. Reg. 41, fol. 13
Roderico Eximeni de Luna procuratore regni Valencie quod dominus rex mandat et quod compellat Petro
Eximini domino castri Montistornesii et homines Castilionis Burriane ad restituendum illud quod ceperunt de
terminis de Orpesa et si habent peticionem in dictis terminis recipiant ius a domino castri de Orpesa et posse
nostro vel illorum quos iudices assignaverit in ipso negocio procurator.
Datus Barchinone III nonas novembris 1278.
Otra carta al baile de Castellón con orden de averiguar quiénes intervinieron en el asalto y robo de
Oropesa.
ACA. Reg. 41, fol. 13
Alia Jacobo Fivellerii Baiulo Castilionis quod inquirat super barrigio de Orpesa contra culpabiles et facta
inquisicione causa mittat sub sigillo, Bartholomeo d'Assal iurisperito Valencie ad hoc delegato.
Datus Barchinone III nonas novembris 1278.
______________
Bartholomeo d'Assal quod cognoscat predicta inquisicione.
Datum ut supra.
______________
Alia Petro Eximini quod restiyuat illud quod de terminis de Orpesa recepit et si habet peticionem quod recipiat
ius in posse procuratoris Valencie.
Datum die et anno ut supra. III nonas novembris 1278.
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.

- 1279.
Sabemos que Pedro Ximénez de Montornés  está enfrentado al alcaide del castillo de Arenós Garcia
Eximén.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.

-1279, 2 enero:
Orden a Alamán López de Jasa, alcalde de Olocau, para que cite a Pedro Jiménez de Montornes en
pretensión de unas vacas que el comendador de Cantavieja (de la Orden del Temple), le había
encomendado.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.198
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/272049

- 1279, 23 febrero:
Carta a los nobles y caballeros de Aragón y Valencia para que con caballos y armas acudieran a Lérida para
servir al infante Alfonso para reprimir a algunos nobles de Cataluña. Los caballeros son: Rodrigo Jiménez de
Luna, Guillermo de Alcalá de Luceni, Beltrán de Naja (Lanaja), Rodrigo de Figueruelas, Lope de Gurrea, Ramón
Pérez de Naval, Sancho Ortiz de Pisa, Jimeno Pérez de Pina, Martín Romeo de Vera, Gil Rodríguez de
Montuenga, Pedro de Ahones, Jaime de Oblitas, Aznar de Osera, Raimundo de Molina, Martín Pérez de
Artasona, Pedro Jordán de Roden, Pedro Garcés de Nuez, Pedro Sesé, Pedro Ladrón, Martín Jiménez de Agón,
Pedro Jiménez de Bresín, Blasco de Horta, Jimeno de Urrea junior, Íñigo López, Gil de Vidaure, Pedro Jiménez
de Vidaure, Blasco Maza de Ganalor, Guillermo y Alfonso de Castellnou, Jimeno López de Embún, Miguel
Pérez de Isuerre, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil de Atrosillo, Sancho de Horta, Ponce de Lascellas, Artal de
Horta, Palacín de Foces, Gombaldo de Tramaced, Blasco Maza de Lascellas, Fortún de Ahe, Martín Garcés de
Diacastello, García Garcés, Lope Jiménez de Heredia, García Rodríguez de Varea, ...
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.224v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1279, 21 marzo:
Confirmación a favor de Lope Sánchez de Tarazona de la donación de un corral y huerto situado en el
campo nombrado la Alguecha.
ACA, Cancillería,registros,nº44,fol.175v_numeral
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273401

- 1279, 4 Abril. Barcelona


Pedro III indica a Ruy Ximénez de Luna espere a conocer su voluntad antes de cerrar los tratos
matrimoniales con Alda, viuda de Blas Ximénez de Arenós; y le da instrucciones sobre el transporte de
sarracenos a África.
ACA, Reg. Canc. 41, fol. 53
Petrus dei gracia rex Aragonum, viro nobili et dilecto Roderico Exemeni de Luna procuratori terrarum Valencie,
salutem et dileccionem.
Intelleximus quod inter vos et dompnam Aldam uxorem quondam Blasii Eximini de Arenoso super [facto]
matrimonii est tractatus; qui [ = quod] licet nobis non displiceat, tamen volumus quod ad perfeccionem ipsorum
matrimoniorum nullatenus procedatis nisi prius nobiscum loquamini et nostram sciveritis voluntatem.
Insuper licet vobis responderimus per alias litteras nostras super facto Sarracenorum de terris Valencie volencium
transfretare, ut eis non daretis licenciam recedendi, tamen volumus ad presens quod in navi de Ser Francesco
habitatore Barchinone omnes Sarracenos transfretare volentes promittatis in hoc primo passagio tantum et non in
navi alia transfretare, preter illos qui ex aliqua iusta causa curie nostre vel nostris fidelibus tenerentur.
Illi vero qui transfretare voluerint solvant officialibus nostris iura solita, que solvere teneantur racione pedagii
sive lezde.
Datum Barchinone, II nonas Aprilis, anno domini MCCLXX nono.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- “*”1279, 9 Abril. Barcelona


Amonestación del Obispo de Valencia a Alda por los documentos de posesión de ocho castillos, regalo de
bodas a los hijos de Eximeno Pérez de Arenós y Abú Zayd
ACÁ, Reg. Canc. 41, fo1. 58v
Episcopo valentino quod ex parte domini regis et officio suo moneat dompnam Aldam, uxorem quondam
Eximini Petro [ = Petri] de Arenoso: quod exhibeat ipsi episcopo quedam instrumenta (que tenere dicitur) per
que petet quod ius domino regi competit in octo castris que Açeyt Abu Çeyt olim rex Valencie dedit pro
contrahendis nuptiis inter filios suos et dicti Eximini.
Et de ipsis habeat transsumpta, et mittat domino regi.
Datum Barchinone, V idus Aprilis.
Ferrarius de Minorisa.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
-1279, 13 abril.
Orden al justicia de Castellón de que embargue los bienes de los que intervinieron en el asalto a Oropesa.
ACA, Reg. 42, Fól. 232.
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.
-1279, 14 abril.
Orden al procurador del Reino de Valencia de que proceda con rigor contra Pedro Ximénez de
Montornés, que había arrancado los mojones del término de Oropesa.
ACA, Reg. 41, Fól. 58.
Procuratori regni Valencie quod cum Petrus Eximeni dominus de Montornes evulserit mollones sive signa
posita per Jacobum Fivellerii justiciam Castilionis in termino de Orpesa manu armata, mandat dominus rex quod
corrigendo istud compellat dictum Petrum Eximeni et illos qui cum eo interfuerunt predicte violencie ad
solvendum caloniam sive penam quam secundum forum solvere teneantur. Restituentes et confirmantes
divisionem de predictis terminis factam per Jacobum Fivellerii predictum sicut Petrus de Costa iudex in regno
Valencie predictam confirmacionem et alia decreverit faciendi.
Datum Barchinone XVIII kal. maii (1279)
__________
Alia dicto Petro de Costa (juez real en Valencia) quod de predictis cognoscat (acerca de los disturbios en
Oropesa) et predicta discernat prout de iure et foro fuerit faciendum.
Datum ut supra (XVIII kal. maii 1279).
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.
- 1279, 21 Abril.
Alda Ferrandis debe rendir homenaje al obispo de Valencia por las iglesias del río Mijares para nombrar
dos procuradores. El Obispo Jasperto y el Cabildo confieren poderes para la posesión de las Iglesias del
Rio de Millars y tierras de doña Alda Ferrándiz, señora de Árenos, de las cuales ella y su marido don
Blasco Giménez espoliaron a la Iglesia de Valencia.
ACV, perg. 1359. De una copia del 9 de marzo de 1361.
...ad recuperandum et apprehendendum possessionem ecclesiarum et iurium ecclesiasticorum rivi de
Millares et tocius terre nobilis domine Alde Ferrandi domine de Arenoso, quibus per nobilem Blascum
Eximini maritum suum quondam defunctum et ipsam fuit spoliata ecclesia Valencie; et ad remittendum dicte
domine et suis fructus, per eam vel maritum suum aut suos perceptos, a tempore spoliacionis predicte.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
-1279, 4 julio:
Mandato al justicia de Tarazona, Juan Pérez de Calzones, acerca del depósito que fray Pedro de Ferrera,
de la Orden del Císter, había hecho en poder de Pedro López, y le hiciese entregar a Pedro Pérez, sobrino
de dicho fraile.
ACA, Cancillería,registros,nº41,fol.104
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271448#

- 1279, 13 Julio. Valencia


Pedro III ratifica la demanda del 9 de abril a Alda . Carta a doña Alda para que remitiera por Jaime de
San Clemente el traslado de las cartas que le había pedido y que el alcalde de Arenoso le había dicho.
ACA, Reg. Canc. 41, fol. 103v
Dompne Alde. Noveritis quod Garsias Eximini alcaidus de Arenoso fuit ad nos in Valencia, et petimus ab ipso
cartas illas quas petieramus a vobis quas quidem ipse ut dicebatis tenebat.
Et ipse respondit nobis quod aliquas dictarum cartarum non tenebat, set vos tenebatis clavim caxiarum que sunt
in Arenosio ubi dicte carte conservabantur.
Unde misimus ad vos Iacobum de Sancto Clemente, scriptorem consortis nostre domine regine Aragonum,
rogantes vos quatenus in continenti mittatis per eum translata cartarum que petimus a vobis, si vos eas tenetis; sin
autem, per aliquem hominem vestrum mittatis apud castrum de Arenosio clavim dictarum caxiarum simul cum
domino Iacobo, et faciatis fieri translatum dictarum cartarum que vobis per dictum Iacobum transmittatis,
credentes eidem Iacobo de hiis que super predictis ex parte nostra vobis duxerit referenda.
Datum Valencie, III idus Iulii [anno domini MCCLXX nono].
Raimundus Escorna.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1279, 18 julio:
Nombramiento de Pedro Jiménez, señor de Montornés, de curador de Gonzalo, hijo de Blasco Jiménez de
Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº44,fol.147v_numeral
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273331

- 1279, 24 Julio. Valencia.


Continúa la confrontación de Alda con Pedro III. Mandato al justicia de Teruel sobre las sospechas
expuestas contra él, de doña Alda de Arenoso, en la causa que seguía contra García Jiménez de Tarazona.
VII ACÁ, Pedro III, Reg. Canc. 41, fol. 115v
Iusticie Segorbii. Ex parte dompne Alde, uxoris quondam Blasii Eximeni de Arenoso, noveritis fuisse
propositum coram nobis quod super causa vobis commissa (que vertitur seu verti speratur inter Garsiam
Eximeni de Tirasona ex una parte et eandem dompnam ex altera) habet ipsa dompna vos suspectum, racione
consanguinitatis seu affinitatis quam habetis cum Garçia Eximeni memorato.
Unde mandamus vobis quatenus si talis est consanguinitas vel affinitas inter vos et dictam Garçiam, ex quo
merito et de iure vel foro possitis haberi suspectus in dicta causa, non procedatis; ser diem partibus assignatis, ad
quam pro ipsa coram vobis per se vel procuratores debeant comparate.
Si vero dicta suspicionis causa sufficiens et vera non fuerit in dicto negocio, procedatis iuxta commissionis
traditam vel formam.
Datum Valencie, IX kalendas Augusti, anno predicto [MCCLXX nono].
Episcopus valentinus.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271531
MÁS ARCHIVOS SOBRE ALDA FERRANDIS:
ACA, Reg. 42, fol. 225v.
ACA, Reg. 49, fol. 116v.
ACV, Perg. 1329, año 1279

- ¿1279?, 7 agosto:
I en este mismo siglo de la Conquista, i de orden del Rei, Don Gimen Perez diò à los Canonigos del Santo
Sepulcro, las Casas del Moro Mahomad Almanzòr, que estavan en la calle de los hombres de Daroca. Recibiò la
Escritura Domingo Matheu, Notario de Valencia en 7 de Agosto 1279, que firmada de aquel Cavallero, se guarda
en el Archivo de Santa Ana de Barcelona. I si no ai equivocación en el año, el Rei que hizo esta donacion fue
Don Pedro III, el Grande hijo del Conquistador
Archivo de Santa Ana de Barcelona. Memorias historicas del antiguo Santuario del Santo Sepulcro de Valencia.
Don Agustín Sales

- 1279, 20 septiembre:
Mandato a Arnaldo Taberner para que no proceda contra Doña María Pérez, mujer de Pedro Sánchez de
Calatayud, en la causa que tenía Rodrigo Sánchez de Calatayud con su hijo, por el lugar de La Vilueña.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.141v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271695

-1279, 5 noviembre:
Orden a todos los oficiales para que acudan en su ayuda, siendo requeridos por Domingo Pérez de
Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.164
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271820

- 1279, 21 de noviembre
D. Jaime Pérez se casa con Dª. Sancha Fernández Díaz , por orden del rey Pedro El Grande.
http://vexilologiacvalenciana.wordpress.com/2013/08/24/segorbe-2/

- 1280, 2 febrero.
Aarón Abinafia debe pagar por un legado de los testamentos. A Juan Fernández de Gomar, por su esposa
María Fernández, 100 maravedíes de oro que le legó Fernando Díaz (¿su padre?), así como los 400 sueldos
en reales –hay albarán real, que Aarón debe recuperar-, resto de los 100 maravedíes de oro que le legó
Sancha Fernández (¿su madre?). María debe ser ¿hermana? de Sancha Fernández, pupila del Rey, que
casó con Jaime Pérez.
ACA, Reg. 42, fol. 215 v-1.
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.

- 1280
En 1280 es el comendador de Cantavieja, en el reino de Aragón, quien se queja al rey por unas vacas que
Pere Ximénez de Montornés no le quería devolver. 
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.

- 1280, 1 abril
Proceso y sentencia del pleito entablado entre el concejo de Munébrega de una parte y de
otra Rodrigo Sánchez de Calatayud en su nombre y en el de su madre María Pérez por las propiedades y
derechos de la tal María y de su hijo en la villa de Vilueña, comprometiéndose en los jueces arbitrales
Sancho Zapata de Calahorra, caballero y en Jimeno Pérez de Guerguet (Munébrega / 1280-02-07) y
aprobación de los jueces por los vecinos del lugar (Munébrega / 1280-02-08) y por los demandados en
(Calatayud / 1280-03-31) y los jueces arbitrales tras ir a Munébrega preguntar a las partes y requerir
pruebas, sentencian que estas propiedades son de María Pérez y de su hijo, excepto el Val del Olivo que es
del concejo y establecen la obligación de estos particulares de pagar a la iglesia de este lugar la cuarta y la
primicia, siendo posteriormente pregonada y aceptada la sentencia (Munébrega / 1280-04-01).
ES.28079.AHN//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3594,N.5
PARES. Ministerio de Cultura

- 1280, 21 Abril.
El obispo de Valencia otorga poderes a unos canónigos para que tomen posesión de las iglesias del Mijares
y demás tierras de doña Alda, las cuales ella y su marido Blas Jiménez expoliaron a la iglesia valentina
ACV, Perg. 1359 (repetido: la fecha exacta la desconozco 1279 ó 1280)

- 1280, 11 mayo:
Mandato a los oficiales para que reciban los testigos que Alda, mujer de Blasco Jiménez de Arenoso,
presentase acerca de la franqueza de lezda y peaje concedida por el rey Jaime I a sus hombres.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.82v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275253

- 1280, 14 Mayo. Valencia


Se renueva la exención de taxas para Alda (viuda de Blasco Eximenis de Arenós)
VIII ACA, Pedro III, Reg. Canc. 48, fol. 82v
Universis officialibus nostris ad quos presentes pervenerint nobilis dompna Alda, uxor Blaschi Eximeni de
Arenoso quondam, hostendit nobis quoddam privilegium franchitatis sibi concesse per dominum Iacobum inclite
recordacionis regem Aragonum patrem nostrum: videlicet quod homines sui tam Christiani quam Sarraceni, quos
haberet in regno Valencie, non darent pedagium atque lezdam de aliquibus rebus, nisi uterentur [verterentur?] de
mercaderia.
Et supplicavit nobis dicta domina quod dictum privilegium mandaremus eidem observari.
Nos vero illud sibi concedere non potuerimus, cum non constaret nobis dictos suos homines usos fuisse continue
usque ad tempus nostri regiminis.
Attamen concessimus sibi probaciones super eo.
Quare mandamus vobis quatenus testes, quos dicta domina vel eius procurator super huiusmodi probacione in
posse alterius vestrum providere voluerit, recipiatis et disposiciones ipsorum testium nobis mittatis sub vestro
sigilli munimine interclusas.
Datum Valencie, V idus Madii [anno domini MCCLXXX].
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

-1280, 17 julio:
Mandato al justicia de Borja para que respete el recurso de Jimeno Pérez de Tarazona por haberle sacado
de la posesión de unas casas en Borja.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275279

- 1280, 16 agosto:
Comisión a Domingo de Teruel de la causa entre el abad y Monasterio de Selva Mayor, con Alda de
Arenoso, acerca de los términos de Alcalá y Mora. Carta a García, electo de Tarazona, para que continúe
el negocio del abad de Selva Mayor con Pedro de Monteagudo, acerca de la abadía de Ejea.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.122-122v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275395

- 1281:
El año de 1281. uoluio Don Sancho a talar la uega de Granada y pas-sotan adelante que ofendido el Rey
Mahomad embio tanta multitud de gente sobre los xristianos  que  fue bien menester el esfuerço del infante,
para no reçibir un irreparable daño. El Rey de Granada npidio treguas al Rey Don Alfonso, a lo qual fue
Don Gomez Garçia de Toledo: daba de tributo Mahomat las rentas Reales de su Reyno y porque no quiso dar
en rehenes los castillos del, no se efectuo. Por este tiempo riño el infante Don Sancho con su
Padre  porque queria soltar a Don  Alfonso y Don Fernando de la cerda que estaban presos en el castillo de
Xatiba: y estando ya reuelado contra su Padre fue a cordoba y hiço treguas con el Rey de Granada con sola la
3.a parte  de las rentas del Reyno y que le ayudase contra su Padre obligado el Rey de tan grande desconçierto y
desobedientia  pidio a Auen Juçeph que le ayudase contra su hijo aunque despues no lo puso en execuçion
porque no se fio del pero echole su maldiçion y priuole del Reyno por acto publico en Seuilla.}
[fol. 102v]{HD. Historia de la +}{CB1.
Uuelto a Africa el Rey de Fez, el de Granada y el infante se uoluieron a reconciliar y considerar dandole el
castillo de Arenos, que  el Rey Don  Alfonso {GL. Don Alfonso el 11.o} a-uia ganado, con lo qual quedo muy
contento el Pagano, y de uerse libre de las inuasiones de su Reyno. Dos señores moros se haçian gue-rra, el de
constantina pidio fauor al Rey de Aragon contra el de Bugia: mas uiendo los moros que el de constantina se
ualia de xristianos le prendieron  y mataron. El de Aragon desembarco en Africa y despues de muchas
uictorias  que  alcanço de los moros, se fue a Siçilia adonde le llamaban, y fue reçibido y Jurado por tal en
Palermo. El año si-guiente de 1283. passo el Rey de Fez y Marruecos contra el de Granada en fauor del Rey
Don Alfonso con algunos xristianos que le dio: pero por no fiarse los unos de los otros se ubo de uoluer a
Africa.
Murio el Rey Don Alfonso el sauio en Seuilla, a 20. de Abril de 1284.
Compendio de la destruycion de España hecha por los moros Alarabes y su admirable restauracion por los muy
inclitos Reyes de España recopilado por el Padre fray Juan de Useros de la orden de san geronimo de Espeja

- 1281, 25 febrero:
Mandato a Jucef Ravaya, judío, para que pague a Pedro de Ahones, Rodrigo Sánchez de Calatayud,
Esteban Núñez, Jimeno Blasco y Gonzalo Rodrigo, comendador de la Orden de Santiago de Montalbán.
ACA, Cancillería,registros,nº52,fol.2-2v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276667

- 1281, 2 marzo:
Orden a Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro Jiménez, señor de Montornes , de tener bien custodiado a
Mosse Alconstantí, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.64v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274157

- 1281, 3 abril. Valencia.


Pedro III ordena a Pere d´Olivella, justicia de Burriana, que investigue un incidente violento en el que se
encuentran involucrados el baile de Sueras y Fanzara y varios miembros de la familia del hermano del rey,
acaecido cuando todos ellos intentaban recuperar a una esclava que se había refugiado en el pueblo de
Fonts d´Aiòder, perteneciente a Alda Ferrandis.
ACA, Reg. Canc. 44, fol. 212 v.
Per dei gratiam rex Aragone fideli suo Petro de Ollivella justicia ville regalis et Burriane, saltuem et gratiam.
Johnanes de Vadaur, alcaidus de Çuera et Fandera, nobis conquerendo exposuit quod cum ipse cum quibusdam
aliis de familia nobilis dompni Jacobi germani nostri cum cartis etiam nostris iret pro recuperanda quadam
sarracena captiua quae furaue et dicebatur fuerat surrepta Urrace Rusano de Pina in quam ipse Johannis dedicerat
esse in Fontibus alcheria dompne alde, Eximini de Arenoso et quidam Sarraceni de Fontibus et de Tuega et de
Spadella et loci aliis dicte dompne alde et de uoluntate etiam et assensu ipsius domine emisse vocibus et magna
turba armatorum congregata uenerunt contra ipsum Johannem et eos qui secum erant, et eos fugauerunt et in
quadam domo de Fontibus eos recolligi fecerunt ac eos in dicta domo expugnauerunt et mortis periculo
exposuerunt. Et arma ipsis abstulerunt unde cum hoc fieri videantur in contemptum nostris donacionis. Ideo ex
hoc et ad querelam dicti Johannis uolumus et uobis mandamus quatinus ad dicta loca personaliter accendendo
inquiratis de predicta inuasione et aliis negocium predictum contingentes ueritatem. Et ipsam inquisicionem
nobis mitatis uestro sigillo interclusa.
Datum Valentie, quarto kalendas marcie anno domini millesimo duocentesimo octagento primo.
Facta Petro de Sancto Clemente.
Esclavo o ciudadano, Brian Catlos.

-1281, 24 junio:
Mandato a Juan Gil Tarín para que conozca la causa de Pedro Esquerra de El Bayo, Pedro López y sus
hermanos.
ACA, Cancillería,registros,nº50,fol.117
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276080#

- 1281, 28 junio:
Mandato a Artaldo y Blasco de Alagón para que comparezcan en Valencia para alegar las razones que
tenían sobre el negocio del castillo de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº49,fol.116v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276072
- 1281, 31 Julio.
Pedro Eiximenis de Arenós recibe la orden de dar el castillo de Montornés al nuevo prior de Sant Vicent,
Bernat, abat de Sant Victorià.
ACA, Pedro III, Reg. Canc. 50, fol. 162
El rey Pere III el Gran mandaba al señor de Montornés Pere Eximenis entregar la potestad del castillo a fra
Bernat, prior del Hospital de Sant Vicent y abad del Monasterio de San Victorián, el cual se dirigía a Valencia a
retomar la posesión de la institución eclesiástica. Sobre Montornés sólo tiene los derechos eminentes de feudo y
sólo sobre su señor –y no sobre los vecinos de Benicàssim ni de la Pobla Tornesa, ya que el señor directo de éstos
sería Pere Ximénez de Montornés.
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns

- 1281, 10 agosto.
El rey Pedro III, escribe a Alamán de Gúdar, sobrejuntero de Tarazona, por haber sido adjudicado,
mediante sentencia de Juan Gil de Tarín, el castillo de Lumpiaque a Pedro Jordán de Rodén.
ACA, Reg. 50, Fól. 144 r.
El Patrimonio Real en Aragón durante la Edad Media:índice de los documentos consignados en el Liber
Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón. Atanasio Sinués Ruiz, Antonio Ubieto
Arteta, Archivo de la Corona de Aragón,Liber Patrimonii Regii Aragoniae.
Orden a Alamán de Gúdal, sobrejuntero de Tarazona, sobre la adjudicación del castillo de Lumpiaque a favor de
Pedro Jordán, y que Sancho Martín de Lagunilla lo tenga hasta nueva orden.

- 1281, 24 noviembre:
Mandato a Sancho Martín de Lagunilla y Lope Martín de Lagunilla para que, en atención de que Pedro
Jordán de Rodén y Jimeno de Urrea se habían convenido sobre el castillo de Lumpiaque, lo entregasen a
dicho Jimeno.
ACA, Cancillería, Reg. 50, fol. 199 vº.
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1282, 11 de enero. Valencia.


Rodrigo Ximén, señor de Borriol. Colocación de mojones deslindadores con Castellón.
Archivo Municipal de Castellón. (BSCC, Tomo LXIV, Pág. 257)
Un emplazamiento ante un real Comisario de las villas de Castellón de la Plana, Burriol y Onda sobre
señalamiento de términos, su fecha en Valencia 3 de los idus del mes de enero de 1282.
1282: Rodrigo o Ruiz Ximénez de Arenós asigna los límites del señorío de Borriol

- 1282, 7 febrero. Barcelona.


Pedro el Grande ordena que la villa de Castellón pueda cortar leña en el término de Montornés, aún con la
oposición de Pedro Ximén.
Sánchez Gonzalbo 1944, 1946.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.

- 1282, 2 marzo. Valencia.


Orden a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Pero Ximénez, señor de Montornés, de que sigan teniendo
preso a Mossé Alcostantiní.
ACA. Reg. 46, fol. 64 v·4.
Roderico Sancii de Calataiubi et Petro Eximeni, domino de Montornes, salutem et dilectionem. Mandamos
vobis quatenus Mosse Alcostantini, judeum, quem captum et manulevatum tenetis nomine nostro custodiatis et
captum et custoditum teneatis in carcere, catena vel alia captione sicut vobis videbitur, taliter quod nos possimus
habere jus nostrum ab eo. Datum Valencie VIº nonas marcii. / Raimundus de Montaynana.
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.
- 1282, 17 abril. Valencia
Pedro III concede a Alda el poder exportar a Valencia o a alguna parte del Reino 200 cafís de trigo
V ACA, Reg. Canc. 44, fol. 224v
Universis officialibus ad quos etc. Noveritis nos concessisse nobili dompne Alde Ferrandi quod possit facere
extrahi de terra sua et mittere apud Valenciam vel ad quaslibet partes regni ipsius ducenta cafficia frumenti ad
mensuram Valencie, ita quod non impediantur racione pignoris vel alterius prohibicionis nostre.
Quare mandamus vobis quatenus frumentum quod dicta dompna Alda miserit ad partes dicti regni, usque ad
dictam quantitatem, non impediatis nec impediri permittatis racionibus ante dictis.
Datum Valencie, XV kalendas Madii, anno quo supra [anno domini MCCLXXXII].
Dominus rex cum albarano signato anulo suo et scripta littera. Periconetus de Petro Marques.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

-1282, 29 abril:
Orden a Ramón de Solís, de Valencia, para determinar en la causa entre Rodrigo Pérez de Tarazona y
Pedro Garcés.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.86-86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274264

-1282, 13 agosto:
Carta a los cesmeros de las aldeas de Teruel, para que den crédito a Pedro López sobre la remesa de
caballos y vituallas
ACA, Cancillería,registros,nº59,fol.58v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/282900#

- 1282, 27 Agosto. Zaragoza


Pedro III le recuerda al justicia de Morella que ejerza su poder sobre Alda Ferrandis.
IX ACA, Reg. Canc. 59, fol. 75
Siurano de Quadris, iusticie Morelle. Cum vos de mandato domini regis patris nostri debeatis exercere merum
imperium loco ipsius domini regis, in terra et locis nobilium et militum sub iurisdiccione vobis commissa,
mandamus vobis quatenus in terra et locis nobilis dompne Alde Ferrandi (in quibus de mandato dicti domini
regis debetis dictum merum imperium exercere) exerceatis ipsum merum imperium in terra et locis ipsius
dompne Alde, cum casus acciderit quod in terra ipsius dompne Alde Ferrandi habeatis ipsum merum imperium
exercere.
Interim vero, nisi dictus casus acciderit, mandamus vobis quatenus non procedatis contra dictam dompnam
Aldam aut homines suos, racione meri imperii supra dicti.
Datum ut supra [Zaragoza, VI kalendas Septembris, anno domini MCCLXXXII]. Concilium.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

-1282, 11 septiembre:
Mandato a todos los oficiales acerca del cobro de los hombres de Luesia, de la cantidad que fueron
condenados a pagar a Pedro Sancho de Calatayud, por razón de la causa de los hombres de Asín.
ACA, Cancillería,registros,nº59,fol.92v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/283095

- 1282, 18 Septiembre. Lérida


Otro aviso de Pedro III al justicia de Morella para que ejerza su poder sobre Alda Ferrandis
X ACA, Reg. Canc. 59, fol. 99v
Siurano de Quadris iusticie Morelle vel eius locum tenenti: meminimus vobis mandavisse per litteras nostras
quod vos exerceretis merum imperium in terra et locis dompne Alde Ferrandi, quando casus accideret quod in
dicta terra ipsius haberetis merun imperium exercere, et quod interim non procedatis contra ipsam vel homines
suos racione ipsius meri imperii nisi dictus casus accideret.
Unde licet ut intellexerimus, antequam dicta littera fuisset a vobis Impetrata, acciderit unus casus propter quem
vos proceditis seu procedere intenditis contra eandem dompnam Aldam racione meri imperii, petendo ab ea
quendam hominem quem captum tenet: mandamus vobis quatenus supersedeatis procedere contra eam racione
predicta quousque alius casus acciderit quod in terra ipsius habeatis merum imperium exercere.
Tunc vero superveniente alio casu pro quo habeatis procedere racione meri imperii, volumus quod tunc exerceatis
ipsum merum imperium in terra et hominibus dicte dompne Alde prout vobis per litteras nostras dedimus in
mandato.
Mandamus eciam vobis quatenus ilios homines dicte dompne Alde, qui tenent vobis hostagium racione predicta,
absolvatis visis presentibus-ipsa assecurante idonee in posse vestro quod, superveniente casu pro quo haberetis
procedere racione meri imperii, teneatur tornare ipsos homines in posse vestro sub condicione qua eos tenetis,
nec impediant vos dictum merum imperium exercere.
Datum ut supra [Lerida, XIV kalendas Octobris, anno domini MCCLXXXII]. Idem.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1282, 20 Octubre.
El justicia de Morella decide no enviar notarios a las tierras de Alda hasta que no libere ciertos
prisioneros.
ACA, Reg. Canc. 59, fol. 128v
cum nos commiserimus venerabili episcopo valentino ut de predicto negocio cognoscat ac ipsum fine debito
determinet, mandamus vobis quatenus supersedeatis ponere seu mittere notarios in locis suis, donec
determinatum fuerit ut ipsa dompna Alda aut vos loco domini regis ipsos notarios in terra sua proponere debeatis
. . . facientes . . . liberari homines quos propterea detinetis.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1282, 15 Noviembre.
Alda Ferrandis y Blasco de Alagón
ACA, Reg. Canc. 59, fol. 163
intelleximus quod nobilis Blasius de Alagone seu homines eius pignoraverint hominibus nobile dompne Alde
Ferrandi quandam quantitatem vaccarum et alias res indebite; quare mandamus vobis quatenus, ipsa assecurante
idonee in posse vestro, et existente parata facere eidem iusticie complementum, faciatis eidem restituere vaccas
predictas et alias res.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1283, 16 enero:
Eximén Pérez de Arenós fue dueño de doce jovadas de tierra y de la torre de Campanar que después
pasaron a manos de Berenguer de Moncenis.
ACA, Reg. 60, Fol. 2 vº.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.

- 1283, 1 febrero:
Mandato a Gilberto de Cruilles y a Rodrigo Sánchez de Calatayud sobre la distribución de cierta cantidad
de plata que Arnaldo de La Bastida, tesorero real, debía entregar a varios cardenales de la curia romana.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.20v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1283, 10 febrero.
-1283, 20 mayo:
Dos órdenes a Dalmau de Vilarrasa y a Juan Pérez Zapata sobre la compra de caballos.
ACA, Cancillería,registros,nº61,fol.139v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284051

-1283, 31 mayo:
Mandato a Pedro Martín de Artasona, Justicia de Aragón, para que pagase a Juan Pérez Zapata dos mil
seiscientos sueldos que se le debían por el precio de tres caballos.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.140
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286156

- 1283, 17 agosto:
Orden al guardián de los frailes menores del Convento de Calatayud (franciscanos) para que aquellos que
tuviesen instrumentos pertenecientes a Jaime Pérez y a Sancha Fernández Díez, su mujer, en razón de los
castillos de Sisamón y de Calmarza, se los entregasen a Jimeno Pérez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/277436

- 1283, 23 agosto:
Carta a Jaime de Jérica y a otros nobles de Aragón: Pedro, señor de Ayerbe, Jimeno de Urrea, Sancho de
Antillón, Guillermo de Pueyo, Pedro Jordán de Rodén, Rodrigo de Figueruelas, Pedro Jiménez de Beresún,
Íñigo López de Jasa, Jimeno Pérez de Pina, Martín Jiménez de Agón, Lope Ferrench de Luna, Guillermo de
Alcalá, señor de Jarque, Artaldo de Luna y Diego García de Vera, para que acudan donde esté el infante con
todos sus vasallos, caballos, armas, y demás aparatos, para enfentarse al rey de Francia.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.6v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1283, 30 septiembre:
Concesión del justiciazgo de la villa y hermandades de Calatayud a Rodrigo Sánchez, como antes lo tenía
Martín Romeu (Romeo) de Vera. Orden al consejo y vecinos de Calatayud de tener por justicia a dicho
Rodrigo.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.113v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274383

- 1283. 19 octubre.
Renovación en Zaragoza del juramento de Tarazona. Nacimiento de la Unión.
…et dompnus Petrus Jordani de Penna et ….
Et ego, Ferdinandus Egidii de Navax, procurator nobilis dompne Alde Fernandez, filie eiusdam nobilis Regis
Valencie; et…
- 1283, diciembre.
Relació dels capítols que el rei discuteix amb els rics homes, els cavallers i els infançons del regne de
València.
ACA, Cancelleria, Cartes Reials Diplomátiques Alfons II, extraserie 129/1.
...Iurdanus de Pina, Guilelmus de Anglaria, Iacobus Petri, Petrus Ferdinandi, Iaspertus de Castronovo,
Ffranciscus Carros, Gondisalvus Eximini, Bernardus de Serriano, Iohannes Garcia de Loayso, Hugo de
Bellopodio, Eximenus Petri de Andilla,...
Diplomatari de Pere el Gran, Stefano M. Cingolani.

- 1283, 1 diciembre:
Comisión a Berenguer Ricardi de la causa de apelación de la sentencia dada por Pedro de Ruesta en el
pleito entre Teresa, mujer de Rodrigo Sánchez de Vergays e hija de Pedro Jiménez de Montornes, con
Fortún Pérez de Isuerre.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.123v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274415

- 1283, 7 diciembre:
Reconocimiento a favor de Bertrando de Val del dinero que cobraba del Reino de Valencia para el gasto
de los enviados a la curia romana que había pagado Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.10
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1284:
División de las caballerías de Aragón a requerimiento de los ricoshombres. Lista nominal de nobles y caballerías
asignadas: -Pedro Fernández: Magallón, Ricla, Épila, Almudévar y Saviñán. -Don Pedro: La alcaldía de
Zaragoza, Torrellas, Santa Cruz, Ariza, Pina y la morería de Zaragoza. -Don Jaime: Zuera, Valle de Gistaín,
Tierrantona, Palo, Trillo, Morillo (de Monclús) y en la villa de Teruel. -Artal de Alagón: Luna, El Castellar, El
Bayo y Tauste. -Ato de Foces: Uncastillo, Ruesta, Almonacid, Usón, Bespén, Urriés, Torla, Alfamén, Salvatierra,
la bailía de Jaca y Ballobar. -Jimeno de Urrea: Sariñena, Alcubierre, Salas (Altas y Bajas), Aranda y los
sarracenos de Zaragoza. -Rodrigo Jiménez de Luna: Grañén, Pompién, Piracés, Berbegal, Robres, Lorbés, Usón,
Bespén y Cadrete (Cuarte ?). -Gombaldo de Benavent: Pertusa y Alquézar. -Sancho de Antillón: Bolea, Murillo
(de Gállego), Valle de Echo, Berdún, Sotero, Raro, Fabana y Panzano. -Pedro Cornel: Castejón de Sobrarbe,
Bárcabo, Valle de Tena, Boltaña, Sádaba, Adahuesca, Sevil, Cetina, Santos, Embid (de la Ribera), Paracuellos de
la Ribera, Valle de Nocito, las honores de Berroy, Cuernas, Cortillas y Basarán, Biescas Sobirón, Pozán (de
Vero), Sabiñánigo y Aínsa. -Guillermo de Pueyo: Naval, Loarre, Sarsa (de Surta), Arinçolo?, Gallinero, Eripol,
Arcusa, Las Bellostas, Castellazo, Valle de Broto, Torla, Longás, Ibardués, Lobera, Torruéllola (de la Plana) /
Torrolluela (del Obico), Campo de Jaca, Lanave, Ceresa y Laspuña. -Pedro Martínez de Luna: Sos (del Rey
Católico), Tiermas, Valle de Pintano, castillo de Rueda (de Jalón) y Morés. -Artal de Luna: cristianos y moros de
Borja, Alfajarín, Jaca, Salvatierra y la alcaldía de Ejea (de los Caballeros). -Lope Ferrench de Luna: Arándiga,
Nigüella, Illueca, la aldeas de Daroca, la alcaldía de Tarazona, Alagón y sus sarracenos, Huesa (del Común) y sus
sarracenos. También se le asigna cierta cantidad sobre la sal de Remolinos. -Berenguer Guillermo de Entenza:
Ribagorza, Pallars, San Esteban de Litera y Aínsa. -Pedro Jordán de Roden (Peña ?): Fuentes y sus sarracenos,
Ansó, Valle de Puértolas y Gistaín, Torla y Naval. -Jaime Pérez: Aldeas de Calatayud, Teruel y sus aldeas,
Ademuz, Alpuente y Castielfabib. Entre estos folios hay unas hojas agregadas repitiendo algunas cantidades y
lugares.
ACA, Cancillería,registros,nº45,fol.31-35
Fondo histórico de Aragón, Fundación Ibercaja

- 1284, 9 febrero. Barcelona.


El jutge Ramón de Besalú emet sentència sobre el contenciós entre Ramon de Cabrera, senyor del castell
de Roca, i els homes de la parròquia de Sant Sadurní de Roca respecte als drets pertanyents al senyor del
castell.
ACA, Canc., Perg. Pere II, carpeta 116, perg. 401, trasllat del 12 novembre de 1314.
...Presentibus Guilelmo de Spiellis, Arnaldo de Sancto Literio, Petro de Montetornesio, ...
Diplomatari de Pere el Gran. 1 Cartes i Pergamins (1258-1285). Stefano M. Cingolani.
-1284, 12 febrero:
Aaron Abinafia, judío, libra a Pedro López de Castellón de pagar el monedaje de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.7
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/281981

-1284, 13 febrero:
Bernardo Riquer libra a Gonzalo Pérez de Tarazona, de pagar cierta cantidad de dinero del monedaje de
Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.7v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/281989

- 1284, 7 mayo. Zaragoza.


Mandatos a los oficiales reales de Valencia para que respeten ciertos privilegios que su hermano Pedro
Fernández y otros ricoshombres tienen concedidos para sus posesiones en aquel reino.
ACA, Reg. 47, fóls. 55v-56
Similis fuit facta Luppo Fferrench de Luna de castris de Paterna et de Menises, que sunt de dompne Marie
Ferrandis, matris sue. Datum ut supra.
Datum Cesarauguste, nonnas maii, anno Domini MºCCºLXXXº quarto.

- 1284, 28 junio.
ACA, Reg. 45, fol. 16v, 17
In regestro regis Petri 2, intitulato Super feudis, fol. 17, in convocatione feudatariorum per dictum regem, facta in
obsidione Albarrazini 4 calendas julii 1284, fuit convocatus Ruy Ximenez de Borriol pro feudo de Borriol.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1284, 4 julio:
Comisión a Ramón de San Literio de asignar juez en la causa de Doña Teresa, hija de Pedro Jiménez de
Montornes, con Pedro de Isuerre.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.219
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274779

- 1284, 16 julio:
Asignación a Pedro Jordán de Roden del monedaje de Pina a cambio del que tenía de Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros, nº52, fol.50
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

-1284,12 agosto:
Consigna a Sancho Ortiz de Pisa de cierta cantidad sobre la fonsadera de Calatayud. Lo mismo a Pedro
Sánchez de Calatayud y Jimeno de Tobia.
ACA, Cancillería,registros,nº52,fol.54
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276926

-1284,18 septiembre:
Orden a los hombres de Sos (del Rey Católico) y Castiliscar para que observen a Pedro Jordán la gracia
que el rey Jaime I le había hecho, acerca del molino de Santa Eulalia.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.32v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja

-1284, 3 octubre:
Comisión a Juan Zapata, canónigo de Tarazona, de la causa entre Jordán Pérez de Tarazona, y Martín
Diego y Domingo Nicolai.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.39
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/272647
- 1284, 5 octubre:
Recuento de las peitas que el rey hizo sobre los lugares dados a los ricoshombres, especificando las cantidades a
dar. -Orden al consejo de Luna en relación al pago de la peita a Artal de Alagón. Del mismo modo a los hombres
de El Castellar, El Bayo y Tauste. Le hacen una asignación sobre el monedaje de Alcañiz. -Al noble Lope
Ferrench de Luna: Arándiga, Nigüella, Illueca, Alagón y Huesa (del Común). -Al noble Pedro Fernández:
Magallón, Ricla, Épila, Saviñán y Almudévar. -Al noble Pedro Martínez de Luna: Sos (del Rey Católico),
Tiermas, Val de Pintano, Puy Pintano y Rueda (de Jalón). -Al noble Jaime de Jericá: Valle de Gistaín, Zuera,
Tierrantona, Palo, Trillo, Morillo (de Monclús). -Al noble Guillermo de Pueyo: Boil, Loarre, Sasa (Sarsa de
Surta), Arinçolo?, Gallinero, Eripol, Arcusa, Castellazo, Olsón, Longás, Ibardués, Baón, Campo de Jaca y
Lanave. -Al noble Pedro Jordán de Rodén: Fuentes, Ansó y Torla. -Al noble Jimeno de Urrea: Sariñena,
Alcubierre, Salas (Altas y Bajas). -Al noble Gombaldo de Benavent: Pertusa y Alquézar. -Al noble Rodrigo
Jiménez de Luna: Grañén, Pompién, Berbegal, Robres y Lorbés. -Al noble Artaldo de Luna: cristianos de Borja y
Alfajarín. -Al noble Ato de Foces: Uncastillo, Ruesta y Urriés. Se le asigna cierta cantidad del monedaje de
Barbastro y su merinado. -Al noble Pedro, señor de Ayerbe: Torrellas, Ariza y Bolea.
ACA, Cancillería,registros,nº45,fol.35v-38v
Fondo histórico de Aragón, Fundación Ibercaja

-1284, 28 diciembre:
Carta a Pedro Fernández, Artaldo de Alagón y Pedro Jordán de Peña en creencia de Juan Zapata,
canónigo de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.92
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273044

- 1285:
La aljama de Coglor pagaba dieciocho dineros de “peyta” a doña Elfa Pérez, mujer del noble Jimeno
Pérez de Arenoso, por cinco campos que habían recibido de dicho noble los moros del lugar.
AHN, Cart. Magno 428, número 398.
Miscelanea Jose Mª. Lacarra. Estudios de Historia Medieval.

-1285, 1 febrero:
Orden a Jimeno López de Rufas para que permita a Pedro Zapata, Rodrigo Sancho y a Jimeno Pérez
hablar con Doña Inés Zapata.
ACA, Cancillería,registros,nº63,fol.41v

-1285, 6 febrero:
Carta del rey a Doña Inés Zapata, respondiendo a lo que de su parte dijeron Pedro Zapata, Roy Sánchez
de Calatayud y Jimeno Pérez de Oris, enviando a Raimundo de Molina y a Pedro de Libia para tratar sus
diferencias.
ACA, Cancillería,registros,nº63,fol.44
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1285, 22 mayo:
Testamento de Pedro III donde toma como manumisores a varios ricoshombres aragoneses como: Pedro
(Fernández) señor de Ayerbe, Rodrigo Sánchez de Calatayud, Gonzalo de Fantova, etc.
ACA, Cancillería,perg. nº117,fol.479
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1285, 24 junio.
Libramiento de un caballo a Pedro Jordán de Roden.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.33
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1285, 25 julio.
Carta del infante a Pedro Fernández y a otros nobles (Berenguer Guillermo de Entenza, Jaime, señor de Jérica,
Ato de Foces, Pedro Martínez de Luna, Pedro Jordán de Rodén, Sancho de Antillón, Blasco de Alagón, Pedro
Sesé, Beltrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de Tramaced, Rodrigo de Figueruelas, Guillermo de Alcalá de Jarque,
Guillermo de Alcalá de Quinto, Pedro Zapata de Cintruénigo, Gil Rodrigo de Montuenga, Alamán de Gúdal,
Blasco Sanz de Horta, Pedro López de Oteiza, Gombaldo Pérez de Samper, Rodrigo Sánchez de Pomar, Martín
de Leet, Lope Guillem de Oteiza, Rodrigo González de Funes, Martín García de Diacastello, Íñigo López de Jasa,
Lope de Pomar, Ponce de Lascellas, Jimeno Pérez de Pina, Corberán de Ahones, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil
de Atrosillo, Geraldo de Azlor, Pedro Ahones, Martín Jiménez de Agón, Blasco Maza de Ganalor, Sancho de
Horta, Artaldo de Horta del Reino de Aragón llamándolos a Zaragoza para que se presenten ante él.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.157v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1285, 2 agosto:
Carta a todos los caballeros y ricoshombres del Reino de Aragón para que el primer día del mes de septiembre
acudan con el máximo de gente posible a dar batalla al rey de Francia. Lista nominal de un total de cuarenta
caballeros y ricoshombres aragoneses de gran relevancia: Pedro Fernández, Artaldo de Luna, Berenguer Guillem
de Entenza, Jaime señor de Jérica, Ato de Foces, Gombaldo de Benavent, Pedro Martínez de Luna, Pedro Sesé,
Pedro Jordán de Rodén, Sancho de Antillón, Blasco de Alagón, Belrrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de
Tramaced, Rodrigo de Figueruelas, Guillermo de Alcalá de Jarque, Gombaldo de Alcalá de Quinto, Pedro Zapata
de Cintruénigo, Gil Rodríguez de Montuenga, Alamán de Gúdal, Blasco Sanz de Horta, Pedro López de Oteiza,
Gonzalo Pérez de Samper, Rodrigo Sánchez de Pomar, Martín de Leet, Lope Guillem de Oteiza, Rodríguez
González de Funes, Martín Garcés de Diacastello, Íñigo López de Jasa, Lope de Pomar, Ponce de Lascellas,
Jimeno Pérez de Pina, Corberán de Ahones, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil de Atrosillo, Geraldo de Azlor,
Pedro de Ahones, Martín Jiménez de Agón, Blasco Maza de Ganalor, Sancho de Horta y Artal de Horta.
ACA, Cancillería,registros,nº57,fol.171v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1285, 13 octubre.
Pleito de Fortunio Pérez de Isuer con Pedro Jiménez de Montornés, sobre la alquería de Xirles. Aparece
junto a Teresa de Montornés, probablemente su hija.
ACA. Reg. Canc. 43, fol. 52 v.
El linaje Arenós y el señorio de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.

- 1285, 19 octubre.
Aarón Abinafia administraba los bienes de Sancha Fernández y el rey le ordenó presentarse (o enviar las
cuentas, selladas con un sello y por medio de mensajero fidedigno) para mostrar los libros de la
administarción de los bienes.
ACA, Reg. 57, fol. 217-1
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.

- 1285, 22 octubre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud para que prenda a todos aquellos que por Navarra entrasen en
Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.112v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/282555

- 1286, 1 Febrero. Valencia.


Despacho dirigido a Raimundo de Sanlley, acerca del pleito de Fortunio Pérez de Isuer con Pedro Jiménez
de Montornés, sobre la alquería de Xirles.
ACA. Reg. Canc. 63, fol. 37 v.
Kalendaas februarii MCCLXXXV.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1286, 8 Febrero. Burriana.


Orden al justicia de Valencia con objeto de que nombrara un juez que entendiera en la causa de apelación
entre Fortunio Pérez Disverre con Pedro Eximén de Montornés.
ACA. Reg. Canc. 63, fol. 49.
VI idus februarii MCCLXXXV.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1286, 18 Febrero. Barcelona.


Concesión y confirmación a favor de Dª. María Nicolase, madre de D. Jaime Pérez, de la donación que el
rey Pedro le había hecho de 500 sueldos reales anuales, consignados sobre los réditos de la bailía de
Valencia.
ACA. Reg. Canc. 65, fol. 58 v.
II kalendas marcii MCCLXXXV.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1286, 8 Abril. València.


Martí Roís de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, juntament amb el
capítol de la seu valenciana, que deté la senyoria de Xulella, procedeixen a l´amollonament de la frontera
comuna, L´acord inclou una regulació sobre la caça per a ambdues comunitats veïnes.
CX, f. 17r-18v. Barcelona, BC, ms. 2067, f. 17 r.-18 v.
Noverint universi, cum contencio seu controversia olim esset orta inter reverendum patrem et dominum
Iaspertum, divina clemencia episcopum Valencie, per se et capitulum Valencie, ex una parte, et dompnum
Martini Roderici de Focibus, dominum de Xestalgar, ex altera, occasione termini seu limitacionum castri de
Xulella et termini seu limitacionum castri de Xest Algar et tandem prefatus dominus episcopus suo nomine et
nomine eciam ecclesie et capituli Valencie et successorum suorum et dictus dompnus Martinus Roderici de
Focibus, per se et omnes heredes et successores suos, vitatibus judiciorum amfractibus et ut partatur ipsorum
laboribus et expensis et escandalis, damnis et injuriis que olim occasione dicte contencionis seu controversie
pervenerunt, imminebant et possent evenire et imminere eciam in futurum, considerantes, eciam, dicti dominus
episcopus et dominus Martinus Roderici quod, ex huiusmodi, amicabili composicione ipsis et cuilibet eorum et
eciam ecclesie Valencie magna et evidens utilitas, quies pax et tranquillitas provenit et ...
...Quod es actum Valencie, VIº idus aprilis anno a nativitate Domini Mº CCº octogesimo sexto.
Ego Iaçpertus, episcopus Valencie, subscribo. Ego Bernardus de Vilamarino, archidiaconus Valencie, suscribo.
Ego Iacobus de Albalato, sacrista Valencie, subscribo. Ego Arnaldus de Rexaquo, archidiaconus Xative,
subscribo. Ego Raymundus de Bellestar, decanus Valencie, subscribo. Ego Dominicus Mathei, canonicus
Valencie, subscribo et hoc sig(signe)num facio. Ego Olmarius Mascharelli, canonicus valentinus, subscribo. Ego
Andreas de Montesono, canonicus Valencie, subscribo. Ego Geraldus de Albalato, canonicus Valencie subscribo.
Ego Guillelmus de Molleto, canonicus Valencie subscribo. Ego Bernardus de Auclato, canonicus Valencie,
subscribo. Ego Blasius Eximini de Arenosio, canonicus Valencie subscribo. Ego Bernardus de Monte Alac,
canonicus Valencie, subscribo. Ego Geraldus de Albalato ad preces magistri Radulfi, canonici Valencie, loco
[suo] subscribo. Ego Poncilianus Garrige, canonicus Valencie, subscribo. Ego Iacobus de Moura, canonicus
Valencie, subscribo.
Sig(signe notarial)num Guillelmi de Acrimonte, notari publici Valencie, qui mandato partium predictorum hec
scripsit cum supprascripto in XVIIIª linea ubi dicitur et gignis et clausit loco, die et anno prefixis.
www.fundacionoguera.com/libros/cartulari%20Xestalgar%2004.pdf
El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d´un senyoriu valencià. Manuel Pastor i Madalena.

-1286, 23 abril:
Guiaje a favor de Doña Marquesa López de Rada y a Lope, su hijo, sobre todos sus bienes.
ACA, Cancillería,registros,nº64,fol.48
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/278097

- 1286, 30 abril:
Mandato a Arnaldo de La Bastida para que pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Pedro Sánchez, su
hijo, lo que se les debiese de los vestidos, quitación y despensa del viaje a Roma.
ACA, Cancillería,registros,nº65,fol.165
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1286, 12 mayo. Huesca.
Litterw Alphonsi III Regís Aragonum qiiíhus malefactís ín Berengaríim de Fluviano^ Romanam curiam
proficiscentem perpetratis , poenam constítuere jubet. 1286.
Ex arch. reg-. Barcin. reg. 4. Alph. li. fol. 77.
Viro Nobili et dilecto A. Rotgerii Comiti Palleariensi, Procuratori noslro in Catatonía : Ad auresnostras pervenit
quod nuper dum venerabilis vir et dileclus Consiliarius noster Hugo de Mataplana , Prepositus Marsilionensis ex
legatione nostra ad Romanam curiam accedens, esset juxla lociim qui dicitur Monsmolonus, tres bacallarii qui se
insidiis posuerant in termino Castri de Montetornesio occurrerunteidem, et incedentes simul cum eo, acceserunt
proditialiter ad Berengarium de Fluviano consocium Prepositi supradiclietipsum Berengarium el quemdam
scutiferum suum proditialiter et letaliter vulneraverunt, tractantibus ut intelleximus Archidiácono Illerdense et
nobili Berengario de Entenca. Qui bacallarii post diclum flagilium et ante receptali fuerunt per quemdam qui
dicitur Montagut in Castro de Montornesio et termino suo quod est dicli Berengarii de Entenca. Undecum
enorme facimus remanere non debeat impunilum máxime quia faclum est in non modicum contemptum
domjnacionis nostre et dedecus noslrum , volumus ac vobis dicimus ot mandamus quatenus incontinenti
inquiratis diligenler et secrete et caule super hiijusmodi comissi. et si per ipsam inquisicionem vel jam ante ipsam
vobis constilerit de predictis , capiatis incontinenti predictum qui vocatur Montagut et omnes alios qui ipsos
malefactores seu omicidas receperunt, vel eis in premissis prestiterunt consilimn assensum nec non et ipsos
malefactores, si ipsos capere poteritis, quoquoraodo.
Volumus eliam quod si vobis constiterit de predictis. . . . castrum de Montetornesium occupetis et eraparetis,
quod vobis prout de jure et secundum formara pacis et tregüe faerit faciendum et facta inquisicione ipsa, nobis
eam incontinenti mitatis sine aliqua mora, sub nostri sigilli munimine interelusam.
Datum Osce quarto idus maij M.CC.LXXXVI.
ESPAÑA SAGRADA, CONTINUADA LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA.

- 1286, 31 mayo. Zaragoza.


Orden a D. Pedro Ferrando, procurador del reino de Valencia, sobre la división de los bienes de Dª. Teresa
Jiménez entre Dª. Elvira Sánchez, esposa de Martín Rodríguez y Blas, hermano de aquélla, hijos ambos de
dicha Dª. Teresa.
ACA. Reg. Canc. 66, fol. 101 v.
II kalendas iunii MCCLXXXVI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

-1286, 1 junio:
Salvaguardia a Pedro López para que venga a servir al rey.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.103v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279576

- 1286, 1 junio:
Debitorio a favor de Rodrigo Jiménez de Calatayud de dos mil reales valencianos por la tenencia del
castillo del Puyo (Pueyo ?).
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.23
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280251

- 1286, 3 junio. Zaragoza.


Junta de Unión en Zaragoza. Demandas sobre el privilegio general y embajadas al Rey.
Real Academia de la Historia, Col. Salazar. Apéndice 95. Ms. M-139, fol. 69v.
Item, como alcunos de los ditos arbitros la dita jura faser non quisiessen et aquesto la dita question fincase por
determinar, los sobreditos nobles rricos, omnes, mesnaderos, cavalleros, procuradores de ciudades, villas e
lugares de la Unidat de Aragon fueron aiustados a Cort en la ciutat de Çaragoça, es a saber, dia lunes, IIIº nonas
junii anno Domini Mº CCº LXXXº sexto. Et encontinent enviaron su mandaderia al dito senyor Rey por los
nobles don Examen de Ureya, don Pero Jordan de Pena, senyor de Arenoso, / e por los honrados don Arnalt
Elmeric e don Arnalt de Luch, veçinos de Çaragoça, de la qual mandaderia la tenor hi es aquesta:
(Embajada al Rey).- Remembrança sea a los nobles don Examen de Urreya, e don Pero Jordan de Pena, senyor
de Arenoso, ...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.

- 1286, 27 agosto.València
Sentència en favor de l'orde de l'Hospital, reconeixent-li el dret a percebre els imposts de peita, questia,
host i cavalcada a l'alqueria de Tales, en terme d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordenes Militars. Pergamins. Carpeta 523, nº 531P. Còpia autoritzada de
1299. Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, pp. 138-141
Hoc est translatum bene et fideliter factum sexto idus augusti anno Domini Mº CCº XCº nono, sumptum a
quodam instrumento cuius tenor talis est:
Tercio nonas augusti anno Domini Mº CCº octuagesimo [sexto] [.....] [Ber]nat de Miravayls, maestre en la
castellania d'Amposta, d'una part demanan, et en Ruy Sanxiz de Calatayud, de l'altra, deffenent pleyt o
qüestió somoguda en la manera de savayl se segueix, la qual qüestió o demanda los ditz si e Bernat de
Miravayls, mestre damunt dit [.....] [Ruy Sanxiz de Calatayud meteren en poder d'en Ramon de Riusech e
d'en Ferrer de Piera, axí com en àrbitres arbitradors e amigables composadors, segons que en lo compromís
d'aquí feit pus plenerament és contengut; davant los quals àrbitres lo dit maestre mogué sa demanda en la
manera que.s segueix:
Davant vos altres, [seny]ors àrbitres, per les partz damunt dites comunalment eletz a la qüestió davayl
escrita propose claman frare Bernat de Miravayls, maestre en la castelania d'Amposta, comtra en Ruy Sanxiz
de Calatayud, qui té e posseex la alqueria de Tales en lo terme d'Onda, en la qual alqueria de Tales l'Espital o
los comanadors qui per temps aquí són, per raó de la senyoria d'Onda qui és de.l Espital, deuen pendre un
bessant de cascun moro per cascun veýn, e an dret de pendre e d'aver aquí questia, cena, e host e cavalcada, e
altres dretz que paga e fa e ret cossa de realench.
Hon com lo dit en Ruy Sanxiz contradiga e aja contradit al dit maestre e als comanadors qui per temps aquí
són e an estat de pendre e d'aver los ditz dretz, per tal demane lo dit maestre aquel en Ruy Sanxiz assí ésser
per sentència condempnat, que no empatxe ne empatxar façe al dit maestre ne als comanadors qui aquí per
temps seran, de pendre e d'aver los ditz dretz en lo dit logar. Encara demana que.ls ditz dretz sien al dit
maestre en nom del dit Espital ajutiatz.
A la qual demanda respon lo dit en Ruy Sanxiz e atorga s.i tenir e posseir lo dit logar de Tales. Encara
atorga que el contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui en Onda són e an estat, de pendre
los ditz dretz en lo dit logar, per tal cor lo dit maestre no ha dret de pendre los ditz dretz en lo dit logar, segons
que el és appelat de mostrar davayl en les sues excepcions.
Excipien [.....] lo dit en Ruy Sanxiz sine los moros del dit logar de Tales no ésser tengutz de donar ne de
pagar al dit maestre ne als comanadors d'Onda los dits dretz, per tal cor és de fur d'Aragó, e per fur d'Aragó tot
cavaler ab sos hòmens són franchs de pagar los ditz drets per raó de qualque loch que [tenen] en qualque
guissa lo tenguen.
Item, diu excipien que per altra rahó no és tengut el ne los seus moros del dit logar de pagar los dits dretz, per tal
cor lo senyor rey ab carta sua dóna licència e plen poder a.n Pere de Castelnou, de qui lo dit logar fo, que pogués
poblar lo dit logar de Tales de moros. E que los moros e los habitants d'aquel logar, ne ell, no fossen tengutz de
pagar sinó tan solament sengles bessans per cascuna cassa, segons que en la dita carta del senyor rey és
contengut; per la qual cossa lo dit logar fo exempt e enfranquit de totz los damunt ditz dretz, lo qual
enfranquiment se feu enans que.l senyor rey agués feit cambi d'Onda ab l'Espital, perquè diu sint los moros del
dit logar ésser tengutz a pagar los ditz dretz.
A les quals excepcions scrites lo dit frare Bernat de Miravayls e negà aqueles ésser veres segons que
possades són, e posat que veres fossen no li nourie per les rahons que el mostrarà avant.
E com les dites partz sobr.açò aguessen en prova treytes cartes e altres mostres a fundar lur encorriment, en
aprés al·legaren cascuna de les dites partz davant los dits àrbitres ho arbitradors de lur dret, e de paraula molt
dixeren, proposaren e al·legaren cascuna de les partz, a conservació e ajuda de son dret, e finalment sentència
demanaren.
Hon nos, en Ramon de Riusech e en Ferrer de Piera, àrbitres arbitradors damunt ditz, vista la demanda
davant nos per lo dit frare Bernat de Miravayls proposada, e la resposta feyta e aguda per lo dit en Ruy Sanxiz,
e les excepcions e totes les altres rahons per aquel en Ruy Sanxiz proposades, dites e al·legades, e vist encara
tot açò que cascuna de les dites parts davant nos volgueren dir [e al·]legar, diu sobre açò consel de savis, avent
Déus davant nostres huyls, com a nos sia cert bastantment de la intenció de frare Bernat de Miravayls, mestre
damunt dit, ço és que.l Espital deu pendre e aver bessant de cascun moro per cascun ayn que estia en l'alqueria
de Tales, la qual alqueria és en lo terme d'Onda.
E encara que lo dit maestre e comanadors, qui per temps aquí són o seran per raó de.l Espital de
Jherusalem, agen dret de pendre e d'aver en aquell loch de Tales questia e çena, e hos e cavalcada e altres
dretz que fa o ret cossa que [sia de] realench.
E sia a nos cert que.l dit en Ruy Sanxiz contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui aquí
són e per temps an estat de pendre e d'aver los ditz dretz; per tal lo dit en Ruy Sanxiz sentencialment
condempnat, que el per sí ne per entreposada persona no contrast ni empatxe al dit maestre ni a nuyl
comanador qui per temps aquí sie, per raó de.l Espital, de pendre los ditz dretz de moros de Tales e del dit
logar de Tales; jutgan al dit maestre e per el a la orde de.l Espital damunt dit, dret d'aver e de reebre los dretz
damunt ditz en los ditz moros de Tales e en lo dit logar de Tales, no contrastan les excepcions possades per lo
dit en Ruy Sanxiz, com aqueles no vaylen per dret ni per raó.
E totes les damunt dites cosses e sengles deÿm e pronunciam sotz la pena en lo dit compromís possada.
Donada sentència en València, en presència de les dites partz, VIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº
octuagesimo sexto.Sig+num Raymundi de Rivosicco. Sig+num Ferrarii de Piera, arbitrator seu arbitratorum
predictorum, qui predictam sententiam tulerunt.
Testes huius rey sunt Raymundus de Sancto Licerio, Raymundus de Rivo Sicco filius Raymundi de Rivo
Sicco, Berengarius de Rovia, Jacobi Raymundi, G. Bernardi de Monpelo, Arnaldus Corberam prescribi et
plures alii.
Sig+num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit, et propria manu clausit loco
die et anno prefixis.
Sig+num Bernardi de Palacio, notarii publici Onda, pro teste.
Sig+num Johannis de Podio Viridi justicie Onda qui in huich traslatum suam prestitit auctoritatem et
decretum.
Sig+num Johannis de Podio Viridi, notarii publici Onde, testis.
Sig+num Raymundi de la Batut, notarii Onde et curie eiusdem, qui de mandato dicti justicie auctoritatem
suam hic aposuit et escripsit.
Sig+num Dominici Baldinari, notarii publici [Onde, qui hoc] trasnlatum bene et fideliter translatavit cum rasso
emendato in undecima linea ubi dicitur "respon", et clausit die et anno in prima linea contentis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1286, 7 septiembre:
Dos despachos sobre la indemnización de una fianza que Rodrigo Sánchez de Calatayud, hizo por Doña
Alda Fernández a favor de Borno Gundoni.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.208
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279875

- 1286, 20 septiembre:
El rey Alfonso nombra como procurador, entre otros, a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Raimundo de
Besalú, arcediano de Ribagorza.
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_III,carp.119,nº96
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261095

- 1286, 20 septiembre
Carta real pidiendo a los nobles seguridad por sus tierras al paso de los embajadores que el rey enviaba a
Roma y que eran: Gilberto de Cruilles, Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro de Costa.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.204
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1286, 20 septiembre:
Dos despachos sobre la moratoria de Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro Sánchez, su hijo.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.206
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279872

- 1286, 21 septiembre:
Reconocimiento a favor del obispo de Valencia de haber pagado dos mil sueldos reales por el subsidio de la
curia romana, entregándoselo a Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.77v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280457

- 1286, 21 septiembre:
Mandato a Bernando de Vall para que pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Pedro de Costa las
despensas que harían desde Valencia hacia Lérida y Barcelona, en razón de trece cabalgaduras.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.79v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280464

- 1286, 21 septiembre. Valencia.


Comisión a Andrés Maciá en el pleito entre Fortunio Pérez de Isuer con Pedro Jiménez de Montornés,
sobre la alquería de Xirles, situada en el término de Polop.
ACA. Reg. Canc. 66, fol. 205 v.
XI kalendaas octobris MCCLXXXVI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1286, 23 octubre.
Doña Romea, viuda de don Gil Jiménez, hace partición de los bienes que le quedaron- una vez entregados
los que correspondieron a su hijo Pedrot de Mora-, con doña Soriana, monja de la Zaidía, y don Guillén
Pican, procurador de las restantes herederas. Consta por traslado de la escritura hecho el 7 de febrero de
1290.
AHN. Clero. Carpeta 3278, nŭm. 14.
Hoc est translatum bene et fideliter factum VII idus februarii anno Domini millesimo CCLXXX nono, sumptum a
quodam instrumento cuius tenor talis est: Sea conecida cosa a todos homnes como yo donna Romea, muger de
don Gil Ximenez, que fue parte con dona Soriana, monga de la orden de Santa Gracia de la çaydia de Valencia, et
don Guillen de Pican, procurador de dona Maria Ximenez et de dona Teresa Ximenez, monias, et de dona Oria
Ximenez, herederas del dicto don Gil Ximenez, parten con dona Romea todos los bienes que fincaren a dona
Romea quando ovo partido con don Pedrot de Mora, su fijo; es a saber, de Serion et de Pina et de Almansa, casas,
vineas et piegas et uertos; et viene los de part la meatat que finco a la dita dona Romea et la quarta part de
l'Alcudia. Et pongo yo donna Romea a vos dito procurador en possession de la parte de las ditas duennas.
Fecha carta nuef dias por exir de octubre, era M. CCC. XX. quarta. Testigos: don Benedito, don Iohan Corteset,
don Martin. E yo Domingo de Soria, notario publico de Teruel, qui de mandamento de don Matheo Fillol et
Garcia Guarin, mayordomos del conceio de Teruel, esta carta scrivi, et saqui d'un pedago de paper que scripto
segunt en aquel se contenia et fue trobado en una caxa en que estavan los memoriales de Sancho Gil de Exiarch
et scripto de su mano, et presa, la not[roto] segunt en aquel parecia, jueves, XIII dias entrado el mes de octubre,
era M. CCC. XX. septima. Et son testigos Pero Chova de Tortaiada et Pascual de Camannas et Johan Miguel de
V Olivas, et con mi signo (signo) cerre. Sig(signo)num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, testis.
Sig(signo)num Guillermi de Olivaria, notarii publici Valencie, testis. Sig(signo)num Romei Sedacerii, notarii
publici Valencie qui hoc translatum bene et fideliter translatavit et cum suo originali comprobavit die et anno in
prima linea contentis
De la minuta al traslado en un documento del siglo XIII. Mª Desamparados Cabanes Pecourt

- 1286, 8 noviembre:
Mandato a Guillermo de Betesa, de Huesca, para que pagase a Pericón de Soler cuatrocientos cincuenta
dineros que se le debían del precio de un mulo, que se dio a Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.118v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280629

-1287, 1 febrero:
Orden al justicia y jurados de Cetina de desembargar sus bienes a Lorenzo Martínez de Heredia, Lope y
Gonzalo de Cetina, Pedro Jordán de Peña y Gonzalo López de Vera.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.66
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/287188

-1287, 30 marzo:
Mandato a Bernardo Guillem de Entenza y a otros nobles aragoneses (Pedro Cornel, Jimeno de Urrea, Ato de
Foces, Guillermo de Pueyo, Pedro Jordán de Peña, Artaldo de Alagón, Lope Ferrench de Luna, Artaldo de
Luna, Sancho de Antillón), para que procurasen detener a los hombres del Reino de Aragón que iban a salir
armados contra los de Valencia, por las disputas que había entre ellos. También otro mandato similar a los
hombres de Zaragoza, Calatayud y sus aldeas, Teruel y sus aldeas, Tarazona, Daroca, Huesca, Jaca y Barbastro.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284696

- 1287, 15 junio:
Mandato a Lope Álvaro para que sin dilación alguna entregase a Rodrigo Sánchez de Calatayud,
procurador del rey, el castillo de Castielfabib.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.138v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284942

- 1287, 25 junio:
Mandato a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Jimeno Pérez de Oriz para que tratasen con Inés Zapata y
su hijo Ferrando sobre el negocio gestionado por Juan Jiménez de Heredia en Albarracín.
Mandato al justicia, jurados y consejo de Tarazona para que interviniesen en la posesión de algunas
heredades que habían sido de Pedro Pérez, del sacristán de Tarazona, de Juan Garcés, de Pedro Jordán de
Alcolea y de Juan Pérez de Calzones.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.149
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1287, 23 agosto:
Mandato a Gombaldo de Tramaced, sobrejuntero de Huesca, para que ejecutase la sentencia pronunciada
en la causa que Pedro Fernández de Arenoso seguía contra Lope de Erla, por haber quedado desierta la
apelación que éste había interpuesto de dicha sentencia.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.174
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/285198

- 1287, septiembre.
La Unión busca alianzas internacionales.
Real Academia de la Historia, Col. Salazar. Apéndice 95. Ms. M-139, fol. 94-97.
Et los sobreditos de la Unidat, dubdandose del dito senynor Rey que contra ellos quisiers enantar o façerles mal
por raçon de las demandas e mandaderias sobreditas, demandaron e cercaron ayuda con qui defender se podiesen
del senyor Rey e de quiquiere otro que contra el Privileio e la Jura de Aragon mal les fiçiese ho les quisiese façer.
Et asi, enviaron sus mandaderos a la Eglesia de Roma, al Rey de Françia, al rey de Castiella e a los moros con
mandaderias, segun que se siguen:
Embajada al Rey de Francia. Esta es la mandaderia que los mandaderos de los nobles don Pero, senyor de
Ayerbe e fillo del alto senyor Rei don Jayme, de buena memoria, don Examen de Urreya, don Jayme, senyor de
Exerica, don Jayme Perez, senynor de Segorbe e fillo del alto senyor Rey, don Pero, que Dios perdone, don
Blasco de Alagon, don Pero Jordan de Pena, seynor de Arenoso, ...
Embajada al Rey de Castilla...don Pero Jordan de Pena, ...
Embajada a los Reyes Moros...don Pedro Jordan de Pena, senyor de Arenoso,...
Guerra contra la Union.
Post hec anno Domini MºCCºLXXXºVIIº, mense septembris, partida la vista del senyor Rey sobredito e del Rey
de Anglaterra, el dito Rey de Aragon vienient personalment en la ciudat de Taraçona, el conseyllo de la qual era e
observaria ensemble e con los sobreditos nobles ricos omnes, mesnaderos, cavalleros, ciudadanos de Çaragoça la
Jura de la dita Unitat et fiso hi prender Iª grant quantidat de los omnes buenos e de los milores e de los mas
honrados de la dita ciudat de Taraçona.
...don Pero Jordan de Pena, senynor de Arenoso, ...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.

-1287, 12 septiembre.
D. Alfonso III hace donación al abad y monasterio de Poblet del de San Vicente de la Roqueta de los
castillos y villas de Castellón y Cuarte y del castillo de Montornés, debiendo ovupar esta fortaleza D. Pedro
Ximénez de Arenós, a nombre de dicho monasterio. Todas estas donaciones las hace en cambio del castillo
de Apiaria, (hoy Piera) situado en el camino real de Barcelona a Cervera, que el rey necesitaba para
defender a los pasajeros y castigar a los ladrones.
In Christi nomine. Noverint universi, quod Dominus Jacobus felicis recordationis Illustrissimus Rex Aragon.
quondam in sua ultima voluntate divinitus inspiratus assumens Habitum Cisterciensis Ordinis in Monasterio
Populeri, & ibidem cupiens perpetuo, dum vita esset sibi comes, Domino samulari, legavit dicto Monasterio
Castrum & Villam spectantibus quoquo modo, medietatem etiam Villae, & Castri de Avinaixa, cintam auream, &
omnia vasa argentea, Capellam, & quinque millia Morabatinorum, possessionem quorum Monasterium adipisci
non potuit ex eo quia Illustris Dominus Petrus felicis recordationis Filius, & Heres dicti Domini deliberatione
utens distulit mancipare effectui usque ad tempora mortis sua. In extremis autem positus, animadvertens seu
cogitans piam dispositionem dicti Domini Jacobi Patris sui, confirmavit, ratificavit, & approbavit legata
praedicta, & mandavit in sua ultima voluntate dicta legata tradi debere Monasterio supradicto cum decem
millibus Morabatinis, & quod traderentur ipsi Monasterio per Illustrissimum Dominum Alfonsum ipsibus Domini
Petri Filium, & Heredem. Post mortem autem ipsius Domini Petri idem Dominus Alfonsus attendens piam
dispositionem avitam, & paternam factam de Legatis praedictis, & volens ea ducere ad effectum; prout debebat,
& decebat Regiam Majestatem, tradidit locum de Apiaria supradictum Monasterio praelibato. Idcirco Nos
predictus Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Majoric. & Valent. attendentes utilitatem, &c. ( explica los motivos
de permutar, y dar el Hospital de San Vicente en recompensa de el Castillo de Apiera; porque este le importa al
Rey para defender el camino Real de Barcelona a Cervera; porque es lugar sugeto a extorsiones de facionorosos;
y en fin porque el de San Vicente es pacifico, mas abundante en reditos, y prosigue) & in quo novella plantatio
sub statu Regulari Cistercien. Ord. quod tenerrime affectamus, ibidem poterit crescere, seu etiam pullulare; in
emendam & compensationem praedictorum Castri & Villae de Apiaria, & omnium jurium & pertinentiarum
ejusdem: per Nos & omnes successores nostros de consensu, & voluntate expressa Abbatis & Conventus
praedicti Monasterii Populeti, & de consensu etiam & expressa voluntate Petri de Rege Sacristae Ilerden. cui a
praedecessoribus nostris facta fuerat personalis donatio de praedictis Hospitali, domo, seu loco S. Vicentii, &
Castris, seu Villis, & aliis juribus, & pertinentiis eorumdem: Damus, & concedimus in perpetuum, ac tradimus
Domino Deo, & B. Mariae Virg. & Vobis Fratri Bernardo Abbati, arque Conventui Monast. Populeti praesenti, &
futuro, & ipsi Monasterio prolibero,& francho alodio vestro cum omni pleno Dominio, & Señorivo praedictum
Hospitale, Domum, seu locum S. Vicentii in suburbio Valent. positum franchum, & liberum cum Castris & Villis
de Castilione, & de Quart, & cum Dominio & potestate Castri de Montornès: ita tamen quod teneatis dictum
locum de Montornès pro Nobis & successoribus nostris, &c. Et Petrus Eximini de Arenós teneat dictum
Castrum pro vobis dicto Abbate & Conventu, &c. Abdicantes a Nobis, & successoribus nostris jus, & potestatem,
quod & quae competebant, seu competere poterant ponendi, confirmandi, donandi, seu assignandi Rectorem,
Administratorem, seu quemvis alium Gubernatorem, & Portionarios, seu Beneficiatos, vel alios quocumque
nomine conseantur in Hospitali, Domo, seu loco praedictis, nec in aliis Castris, seu Villis ipsius Hospitalis, &c.
Ponentes, & inducentes Vos Abbatem & Conventum praedicti Monasterii, & ipsum Monast. in corporalem
possessionem, vel quasi omnium praedictorum, & singulorum &c. Obligantes vobis omnia bona nostra &c. &
specialiter Castrum de Belloc, & Caldariam Ilerdae. Et insuper Damus Vobis fidejussores pro evictione Nobiles
Guilleldum de Angularia, & Bereng. de Podioviridi, &c. Et Nos dicti Nobiles Guillelmus &c. facimus Vobis
dicto Abbati & Conventui praedicti Monast. Populeti sponte fidejussionem praedictam obligandes Vobis omnia
bona nostra, &c. Et nihilominus Nos praedictus Alfonsus Rex juramus per Deum, & haec Sancta quatuor Dei
Evangelia a Nobis corporaliter tacta, praedicta omnia, & singula attendere, & complere, & non contravenire
aliqua ratione. Ad haec Nos frater Bernardus Abbas & Conventus praedicti Monasterii Populeti attendentes, &
considerantes, laudantes, & approbantes omnia supradicta, & singula, recipimus in emendam, & compensationem
Castri & Villae de Apiaria, quam a Nobis recuperatis, Hospitale, Domum, seu locum S. Vincentii de Vlentia cum
omnibus Castris, Villis, & omnibus aliis juribus & pertinentiis praedictis, &c. Nos vero Petrus de Rege Sacrista
Ilerdensis, cui per antecessores dicti Domini Regis Alfonsi praedictum Hospitale cum omnibus quae iuperius
expressa funt, in vita nostra datum fuerant, seu etiam assignatum; ex certa scientia laudamus, approbamus, &
etiam confirmanus donationem factam per dictum Dominum Regem Alfonsum praedicto Monast. Populeti,
promittentes quod nunquam contra praedicta veniemus, nec venire faciemus per Nos, vel per interpositam
personam aliqua ratione. Actum est hoc pridie Idus Decemb. anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo
septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia Regis Aragon qui haec laudamus, & firmamus, appositum hic per manum
Petri Marchesii Notarii nostri, loco, die, & anno praefixis...
...quia non habemus castrum seu villam aliam que contra raptores et malos homines circunquaque positos possent
viam regiam defendere seu etiam custodire.
...Testes hujus rei sunt Venerabiles Hugo de Mataplana Praepositus Marsilien. Joannes Zabata, & Petrus
Marchesii Notarius Domini Regis, & Consiliarius ejundem, & Petrus Pelegrini. Ego Michael Boterii Publ. Notar.
Tarracon. hoc scribi feci.
El libro de la provincia de Castellón, Juan A. Balbas.
Historia de el Real Monasterio de Poblet: ilustrada con disertaciones. Jaime Finestres y de Monsalvo

Número 19.A. Donació Número 19.A. Donació 19.A. Donació y concessió feta per dit senyor rey don
Alfonso51 /fol. XII/ de exprés consentiment y voluntat del abat y convent de Poblet y de consentiment
també y espressa voluntad de Pere de Rey, sagristà de Lleyda, al qual per los predecessors de dit rey fonch
feta donació del hospital, casa y lloch de Sant Vicent de València, y dels castells, vilas y altres drets y
pertinèncias de aquells, a Bernat, abat, y al convent de dit monastir de Poblet, present y futur, per libero y
franch alou, ab tot ple domini y senyoria de dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, posat en lo arreval de
la ciutat de València, franch y libero, ab los castells y vilas de Castelló y de Quart, ab la senyoria y potestat
del castell de Montornés, y ab tots los altres castells, vilas, alquerias y altres qualsevols llochs a dit hospital
y casa pertanyents, ab termes, afrontacions, entradas, exidas, drets y pertinèncias, ab cavallers, altres
homes y donas cristians, jueus y sarracenos, en dit lloch habitants y habitadors. Llevant-se dit y sos
successors lo dret y potestat que li competia de posar, conferir y assenyalar rector, administrador o
qualsevol gubernador, porcioners, beneficiats y altres qualsevols en qualsevol nom se entenguessen en lo
hospital, casa y lloch dalt dits, ni en altres castells y vilas de dit hospital. Y dits abat y convent de Poblet,
lloant y aprobant las cosas sobreditas, reberen en recompensa del castell y vila de Apiera, que dit rey avia
cobrat de dits abat y convent, lo dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent de València, ab tots los castells,
vilas y altres drets y pertinèncias sobreditas. Fonch fet a 12 de desembre 1287. En poder de Miquel Boter,
notari de Tarragona. Ni ha dos transumptos. Folio 63.
In Christi nomine noverint universi quod dominus Jacobus, felicis recordiatonis illustrissimus rex Aragonum
quondam, in sua ultima voluntate divinitus inspiratus, assumens habitum cisterciensis ordinis in monasterio
Populeti, et eidem cupiens perpetuo dum vita esset sibi comes, domino famulari legavint dicto monasterio
castrum et villam de Apiaria cum terminis et jurisdictionibus omnibus ad ipsum castrum et villam spectantibus
quoquomodo medietatem etiam castri et villae de Avinaxia, cintam auream et omnia vasa argentea, capellam et
quinque millia /fol. 64/ morabatinorum, possessionem quorum dictum monasterium adipisci non potuit, ex eo
quia illustris dominus Petrus, felicis recordationis filius et heres dicti domini Jacobi, de liberatione utens distulit
mancipare effectui usque ad tempora mortis suae, in extremis autem positus animadvertens se cogitans piam
dispositionem dicti domini Jacobi, patris sui, confirmavit, ratificavit et approbavit legata praedicta et mandavit in
sua ultima voluntate dicta legata tradi debere monasterio supradicto, cum decem millibus morabatinis, et quod
tradederunt ipsi monasterio per illustrissimum dominum Alfonsum, attendens piam dispositionem avitam et
paternam facta, de legatis praedictis, et volens ea ducere ad effectum prout debebat et decebat regiam
magestatem, tradidit locum de Apiaria supradictum monasterio antedicto, absolutione et remissione recepta, ab
abbate et conventu ipsius monasterii de aliis legatis nominatis superius exceptis capella et medietate castri et
villae de Avinaxia memoratis. Retento etiam quo si ipse domino rex Alfonsus vellet quandocumque recuperare
praedictum castrum et villam de Apiaria, cum terminis et pertinentiis suis, quod liceret sibi dum tamen emendam
competentem et in consimili faceret monasterio praelibato. Idcirco nos praedictus Alfonsus, Dei gratia rex
Aragonum, Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae, attendentes utilitatem et tuitionem regni nostri et
comitatus Barchinonae, ad Cervariam constitutum, et non habemus ibi castrum seu villam aliam quae contra
raptores et malos homines circumquaque positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire, recuperare
volumus et etiam recuperamus praedictum castrum et villam de Apiaria, cum omnibus juribus et pertinentiis
ejusdem, /fol. 65/ prout datum et concessum fuerat monasterio supradicto. Attendentes etiam et considerantes
quod monasterium supradictum multis incursionibus et oppresionibus gravabatur in villa et castro de Apiariam,
per nobiles vicinos et alios ad locum predictum occasione aliqua declinantes, et quod hospitale, domus seu locus
Sancti Vincentii de Valentiae, quod in emendam et compesationem dictorum castri et villae de Apiaria
assignamus et damus monasterio supradicto, est in regione pacifica, plus abundans in redditibus at aliis juribus
quam locus de Apiaria, et in quo novella plantatio sub habitu regulari cisterciensis ordinis quod tenerrime
affectamus ibidem potuerit crescere seu etiam pullulare. In emendam et compensationem praedictorum castri et
villae de Apiaria et omnium jurium et pertinentiarum ejusdem, nos praedictis Alfonsus, per nos et omnes
successores nostros, de assensu et voluntate expressa abbatis et conventus praedicti monasterii Populeti, et de
consensu etiam et expressa voluntate Petri de Rege, sacristae Ilerdensis, cui a predecessoribus nostris facta fuerat
personalis donatio de praedictis hospitali, domo seu loco Sancti Vincentii, et castris seu villis ac aliis juribus 150
et pertinentiis eorundem, damus et concedimus in perpetuum ac tradimus domino Deo et beatae Virgini Mariae et
vobis fratri Bernardo, abbati atque conventui monasterii Populeti prasenti et futuro et ipsis monasterio, pro libero
et francho alodio vestro, cum omni pleno dominio et senyorivo, praedictum hospitale, domum seu locum Sancti
Vincentii, in suburbio Valentiae possitum, franchum et liberum, cum castris et villis de Castilione et de Quart et
cum dominio et postestate castri de Montornes. Ita tamen quod vos, dictus abbas et conventus predicti
monasterii Populeti, teneatis dictum locum de Montornes pro nobis et successoribus nostris et teneamini nobis
dare potestatem irati et paccati quotienscumque voluerimus, juxta consuetudines et usaticos Barchinonae. Et
Petrus Exemini de Arenos teneat dictum castrum de Montornes pro vobis, dicto abbate et conventu ac
praedicto vestro monasterio /fol. 66/ Populeti, et det vobis potestatem iratus et paccatus quotienscumque per vos
fuerit requisitus, et cum omnibus aliis castris, villis, alqueriis seu quibuscumque aliis locis ad ipsum hospitale,
domum seu locum Sancti Vincentii, spectantibus vel spectare, detentibus quoquo modo, cum terminis et
affrontationibus, cum introitibus et exitibus, cum juribus et pertinentiis omnibus ad praedicta loca et ad quodlibet
eorumdem pertinentibus seu pertinere debentibus ab antiquo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis
quam mulieribus, christianis, judeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis,
prout in donationibus, concessionibus ac confirmationibus, privilegiis seu quibuscumque aliis cartis a
praedecesoribus nostris concessio praedicto hospitali, loco seu domui Sancti Vincentii plenius continentur.
Abdicantes a nobis et a successoribus nostris jus et potestatem quod et quae nobis competebant seu competere
poterant, ponendi, conferendi, donandi seu etiam assignandi rectorem, administratorem seu quemvis alium
gubernatorem et portionarios seu beneficiatos vel alios quoscumque nomine censeantur in hospitali, domo seu
loco praedictis nec in aliis castris seu villis ipsius hospitalis, cedendo et transferendo in dictum monasterium
Populeti omnia jura et actiones nobis competentes, competentia, competitura et competituras in praedictis, prout
nobis ante hujusmodi donationem, translationem et concessionem nobis competebant seu competere poterant
aliqua ratione. Promittentes quod nunquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus, dabimus seu
assignabimus, perpetuo vel ad tempus, in dicto hospitali, domo seu loco nec in aliis castris seu villis ipsius
hospitalis, rectorem seu gubernatorem, portionarios aliquos seu beneficatos, clericos vel laycos, nec alios
cujuscumque conditionis sint quocumque nomine conseantur. Ponentes et inducentes vos, abbatem et conventum
praedicti monasterii et ipsum monasterium, in corporalem possessionem vel quasi om-/fol. 67/nium praedictorum
et singulorum, constituendo nos possidere vel quasi praedicta omnia et singula nomine vestro et dicti monasterii
quousque corporalem possessionem praedictorum omnium et singulorum fueritis apprehensi quam ingrediendi et
apprehendendi propria auctoritate, non requisita et expectata nostri seu alicujus nostri officialis vel judicis
licentia, concedimus facultatem. Absolventes cum hoc presenti publico instrumento milites, homines et faeminas,
et omne alios habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, vel cujuslibet eorumdem cujuscumque
sexus aut condictionis existant ab homagio, fidelitate, naturalitate, juramento et dominio ac aliis quabuscumque
modis si quibus sunt vel tenentur nobis astricti. Injungendo seu mandando eisdem, omnibus et singulis ut vobis,
dicto abbati et conventui praedicti monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, homagium faciant et fidelitatem
et alia omnia quae nobis facere tenebantur. Attendentes et respondentes vobis dictis abbati et conventui ut veris
dominis et naturalibus de omnibus juribus, redditibus, exitibus et proventibus castrorum seu locorum hospitalis
domus vel loci praedicti. Hanc autem donationem, concessionem praedictorum omnium et singulorum
promittimus nos facere, tenere, habere et expletare et possidere integre perpetuo et in pace contra omnes personas
religiosas, ecclesiaticas seu etiam seculares et observabimus inviolabiter et observari etiam faciemus et numquam
contraveniemus, in toto vel in parte, nec contravenire faciemus, per nos seu per interpositam personam vel
personas, nec permittemus aliquem seu aliquos contravenire aliqua ratione. Imo promittimus quod si forte aliqua
persona religiosa, ecclesiatica seu secularis cujuscumque esset conditionis, super praedictis vobis, praedictis
abbati et conventui seu monasterio vestro Populeti, moveret, de jure vel de facto, aliquam quaestionem seu
demandam, quod nos praedictus rex Alfonsus et successores nostri coram quibuscumque judicibus, /fol. 68/
ecclesiasticus seu secularibus coram quibus contra vos et vestrum monasterium dicta quaestio moveretur,
teneremur suscipere et susciperemus in nos onus litigii et deffendemus vos et monasterium vestrum praedictum
propriis sumptibus usque ad finem litis, obligantes vobis omnia bona nostra, mobilia et immobilia, habita et
habenda, et specialiter castrum et villam de Belloch et Caldariam Ilerdae. Et in super damus vobis fidejussones
pro evictione nobiles Guillelmum de Angularia et Berengarium de Podio Viridi et, ad majorem hujus rei cautelam
seu etiam firmitatem, volumus quod homines praedicti castri et villae de Apiaria sub homagio, fide et juramento,
quibus vobis tenentur astricti, teneantur et sint obligati vos attendere et respondere, tamquam domino naturali si
domus, locus et hospitale praedicti Sancti Vincentii, cum pertinentiis suis, evincerentur a vobis vel aliqua pars
ipsius donec emendam competentem et satisfactionem feceremus de evictis monasterio supradicto. Et nos,
praedicti nobiles Guillemus de Angularia et Berengarius de Podio Viridi, facimus vobis dicto abbati et conventui
praedicti monasterii Populeti, sponte fidejussionem praedictam, obligantes vobis et praedicto vestro monasterio
nos et omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda, pro evictione praedicta. Renuntiantes expresse
epistolae divi Adriani, novae constitutioni, et omni alii juri, rationi et consuetudini contra haec juvantibus. Et
nichil ominus pro praedicti omnibus et singulis complendis et etiam attendentes nos, praedictis Alfonsus rex,
juramus per Deum et haec santa quator Dei Evangelia, a nobis coporaliter tacta, praedicta omnia et singula
attendere et complere et non contravenire aliqua ratione. Ad haec nos frater Bernardus, abbas, et conventus
praedicti monasterio Populeti, attendentes et considerantes, laudantes et approbantes omnia supradicta et singula,
prout superius enarrantur, recipimus in emendam et compensationem castri et villae de Apiaria, quae a nobis
recuperatis, hospitale /fol. 69/ domum seu locum Sancti Vincentii de Valentia, cum omnibus castris, villis et
omnibus aliis juribus et pertinentiis praedictis, absolvendo vobis et vestris successoribus omnia jura, voces et
actiones quae nobis competebant vel competere poterant, rationibus supradictis, in castro et villa de Apiaria et
juribus seu pertinentiis ejusdem, et in militibus ac aliis hominibus habitatoribus ipsius, faciendo vobis super
praedictis finem legalem et pactum perpetuum de non petendo seu non agendo, ponendo etiam et inducendo vos,
dominum regem praedictum in corporalem possessionem vel quasi praedictorum castri et villae de Apiaria et
omnium jurium et pertinentiarum ejusdem. Constituendo nos et dictum monasterium possidere vel quasi
praedictum castrum et villam de Apiaria cum omnibus juribus et pertinentiis ejusdem vestro nomine quousque
corporalem possessionem praedictorum hospitalis seu domus Sancti Vincentii et omnium castrorum ac villarum
atque omnium jurium et pertinentiarum eorumdem fuerimus apprehensi, quam ingrediendi et apprehendendi
propria auctoritate, non requisita nec expectata nostri seu dicti monasterii nostrum licentia, concedimus
facultatem. Absolventes cum hoc praesenti publico instrumento milites, homines et faeminas et omnes alios
habitatores praedicti castri et villae de Apiaria cujuscumque conditionis existant ab homagio fidelitate,
naturalitate, juramento et dominio ac aliis quibuscumque modis quibus sunt nobis astricti. Injungendo seu
mandando eisdem omnibus et singulis ut vobis dicto domino rege homagium faciant et fidelitatem et omnia alia
quae nobis facere tenebantur, attendentes et respondentes vobis ut vero domino et naturali de omnibus juribus,
redditibus et exitibus et proventibus praedicti castri et villae de Apiaria, salva nobis et monasterio supradicto
obligatione evictionis nobis factae per vos dominum regem praedictum, ut superius continentur, si hospitale,
domus seu locus supradicti Sancti Vincentii vel aliqua pars ejusdem evinceretur a monasterio /fol. 80 /
supradicto. Nos vero Petrus de Rege, sacrista Ilerdensis, cui per antecessores dicti domini regis Alfonsi
praedictum hospitale, cum omnibus quae superius expressa sunt, in vita nostra datum fuerat seu etiam
assignatum, ex certa scientia, laudamus, approbamus et etiam confirmamus donationem et assignationem seu
concessionem factam per praedictum dominum regem Alfonsum praedicto monasterio Populeti de dicto hospitali,
domo seu loco Sancti Vincentii et juribus et aliis omnibus prout superius sunt expressa, promittentes quod
nunquam contra praedicta veniemus nec venire faciemus, per nos vel per interpositam personam, aliqua ratione.
Actum est pridie idus decembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. = Signum✠Alfonsi,
Dei gratia regis Aragonum, qui haec laudamus et firmamus appositum hic per manum Petri Marquesii, notarii
nostri, loco, die et anno praefixis.= Ego Petrus de Rege, sacrista Ilerdensis, suscribo. = Sig✠num fratris Bernardi,
abbatis Populeti. = Sig✠num fratris F., prioris Populeti. = Sig✠num fratris Mathei, cellerarii majoris. =
Sig✠num fratris Bernardi, subprioris. = Sig✠num fratis Matthei de Zamenresana. = Sig ✠num fratris B. F.,
subsacrista. = Sig✠num fratris P. de Sarreto. = Sig✠num fratris G., hostalarii. = Sig ✠num fratris Michaelis de
Peramola = Sig✠num fratris Januarii, magistri conversorum. = Sig✠num fratris Andrea de Timor. = Sig ✠num
fratris R. B. Sig✠num fratris P. Cuch. Sig✠num fratris Arnaldi Rubei. Sig✠num fratris G. Sancii. Sig ✠num
fratris Bartholomei, operarii. Sig✠num fratris Simonis de Sancto Felicio. Sig✠num fratris Ja., sacristae.
Sig✠num fratris A. Bajuli. Sig✠num fratris B., infirmarii pauperum. Sig✠num fratris de Croyllada. Sig ✠num
fratris Berengarii de Talavera. Sig✠num fratris Andrea de Vicco. Sig✠num fratris G., cellerarii minoris.
Sig✠num fratris P. Derces. Sig✠num fratris Jacobi Gomis. Sig✠num fratris Martini de Sena. Sig ✠num fratris
A., portarii. Sig✠num fratris Bernardi de Aspa. Sig✠num fratris B. de Besora. Sig ✠num fratris G. Gras.
Sig✠num fratris Dominici, vestiarii. Sig✠num fratris P. de Casalibus. Sig✠num fratris A. de Sancta Columba.
Sig✠num fratris Raymundi de Montefalione. Sig✠num fratris R., cellerarii medii. Sig✠num fratris Geraldi
Dosca. Sig✠num fratris P. de Curiis. Sig✠num /fol. 81/ fratris P. de Rivo Arenarum. Sig ✠num fratris P.
Perenegra. Sig✠num fratris Bernardi, palmerii. Sig✠num fratris Bernardi de Reyal. Sig✠num fratris Raymundi
de Monmagastre. Sig✠num fratris A. de Cherles. Sig✠num fratris R., cantoris. Sig✠num fratris Bartholomei de
Colle. Sig✠num fratris Bernardi de Cardona. Sig✠num fratri Petri, cequier. Sig✠num fratris Raymundi
Bernardi, sucentoris. Sig✠num fratris P. de Terriolis. Sig✠num fratris Bernardi de Serreto. Sig ✠num fratris
Guillelmi de Ferran. Sig✠num Raymundi de Mangris. Testes hujus rei sunt venerabiles Ugo de Mataplana,
praepositus Marsiliensis, Johannes Çabat, Petrus Marquesii, notarius domini regis ac consiliarii ejusdem, et
Petrus Pelegrini. = Ego Michael Boterii, publicus notarius Tarraconae, hoc scribi fecit. Ego Berengarius de
Terracia hoc scripsi, mandato Michaelis Boterii, Tarraconensis notarii, cum raso et emendato in quinta linea ubi
dicitur homines circumquoque et in 6 linea subscripsi ubi dicitur declinantes, et in xvj. linea ubi dicitur sexus aut,
et cum suprascripto in x. linea ubi dicitur et teneamini nobis dare potestatem, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1287, 7 octubre:
Orden a Alberto de Labaña en razón de los pleitos entre (la Orden de) el Hospital de Jerusalén y Jimeno
de Urrea y Pedro Jiménez de Montornes.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286766

- 1287, 15 octubre:
Carta de creencia a Pedro Sánchez de Calatayud para Jimeno Pérez de Orís sobre el hecho de Doña Inés
Zapata. Otra para Pedro y Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.5v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1287, 7 noviembre:
Mandato al justicia y jurados de Calatayud, Daroca y sus aldeas, para que den toda ayuda a Pedro
Sánchez Calatayud sobre el embargo de los bienes del enemigo, entregándole el inventario.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.92
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/285895
-1287, 19 noviembre. Segorbe.
Orden a los vecinos de Morella de auxiliar a Eximén Pérez de Arenós en perseguir a los enemigos del rey.
ACA, Rgto. 74, fol. 21
XIII kalendas decembris MCCLXXXVII
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1287, 19 noviembre:
Orden a los jurados de Valencia de restituir a Pedro Jiménez de Montornes la tregua que tenía con los
ricoshombres y caballeros de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.23
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286932

- 1287, 20 Diciembre.
Real Academia de la Historia, Col. Salazar. Apéndice 95. Ms. M-139, fol. 98-101.
Intentos de concordia- Mediación de algunos nobles y reclamaciones Uniuonistas.
Carta de obligacion de los rehenes...don Pero Jordan de Pena, senyor de Arenoso,...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.

- 1287. 22 diciembre. Zaragoza.


A G. Alcalá de Jarque, que devuelva los lugares ocupados a P. Jordán de Peña.
ACA. Reg. 74. fol. 39 vº.
Guillelmo de Alcalano, domino de Xiarch:
Cum nos mandemus restitui et desemparari nobili viro Petro Jordani de Penna, domino de Arenoso, locum
suum de Lumpiach, quem vos tenetis, qui quidem emparatus fuit racione huius guerre, mandamus vobis
quatenus predictum locum desemparetis et restituatis dicto nobili vel cui voluerit loco sui, cum nolimus quod
occasione dicte guerre predictus locus de cetero detineatur.
Datum Cesarauguste, XIº kalendas januarii. Johanni Çabata.
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.

- 1287. 22 diciembre. Zaragoza.


A Alamán de Gudal, orden de restitución a Pedro Jordán de la Peña.
ACA. Reg. 74. fol. 39 vº.
Alamanno de Gudar:
Cum nos mandemus restitui et desemparari nobili viro Petro Jordani de Penna loca sua de Castayllo et de
Barbaneç que vos tenetis que quidem emparata fuerunt racione huius guerre, mandamus vobis quatenus
predictum locum desemparetis et restitui faciatis dicto nobili vel cui voluerit loco sui, cum nolimus quod
occasione guerre predictur locos de cetero detineatur.
Datum ut supra.
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.

- 1287. 22 diciembre. Zaragoza.


Orden a Lope Ferrec de Luna de restitución a Pedro Jordán de la Peña.
ACA. Reg. 74. fol. 39 vº.
Luppo Ferrench de Luna:
Cum nos mandemus restitui et desemparari nobili viro Petro Jordani de Penna castrum et villam de Turbera
que vos tenetis que ...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.
Orden a Guillermo de Alcalá, señor de Jarque, de restituir el lugar de Lumpiaque a Pedro Jordán de
Peña, señor de Arenoso.
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286986

- 1287, 28 Diciembre.
Don Alonso accedió á todo lo que le propusieron los de la Union, y el 28 de Diciembre de 1287 sancionó los
dos célebres privilegios, que contenian las garantias y libertades llamadas de la Union.
Real Academia de la Historia, códice M 139. fol. 101v.
PRIVILEGIO I. «Sepan todos. Que nos Don Alfonso por la gracia de dios Rey de Aragon, de Mayorcas, de
Valencia, Compte de Barcelona, por nos e por nuestros successores que por tiempo regnarán en Aragon, Damos,
queremos, et otorgamos a vos nobles Don Fortuyno por aquella misma gracia Vispe de Zaragoza,
Don P. Seynnor de Ayerbc tio nuestro, Don Eximen de Urreya, Don Blasco de Alagon, Don P. Jurdan de peña
Seynnor de Arenoso, Don Amor Dionys, Don G. Alcalá de Quinto, Don P. Ladron de Bidaurc, Don P. Ferriz de
Ses.se, Don Gil de liidaurc, Fortuny de Vergua Seynor de Peñya, Don Corbarandahunes, Don Gabriel Dionys, P.
Ferrandes de Vergua Señor de pueyo, Don Xemen peres de pina, Don Martin ruiz de Foces, Fortun de Vergua de
Ossera, Et á los otros Mesnaderos, Cavalleros, Infanzones de los de Aragon, de Valencia,
de Ribagorza agora ajustados en la ciudad de Zaragoza, et á los procuradores, et á toda la universidad de la dita
ciudat de Zaragoza, assi á los clerigos, como á los legos presentes é avenideros. Que nos ni los nuestros
successores que en el dito regno de Aragon por tiempo regnaran, ni otri por mandamiento
nuestro, matemos ni estememos, ni matar ni estemar mandemos ni fagamos, ni preso ó presos sobre fianza de
drey ...
PRIVILEGIO II. Sepan todos Que nos Don Alfonso por la gracia de dios Rey de Aragon, de Mayorcas , de
Valencia é Compte de Barcelona, por nos é por nuestros successores que por tiempo regnaran en Aragon, Damos,
queremos, et otorgamos á vos nobles Don Fortuyno por aquella misma gracia Vispe de Zaragoza, Don P.
Seynnor de Ayerbe tio nuestro, Don Eximen de Urreya, Don Blasco de Alagon, Don P. Jurdan de peña
Seynnor de Arenoso, Don Amor Dionys, Don G. Alcalá de Quinto, Don P. Ladron de Bidaure, Don P. ferriz de
Sesse, Don Gil de Bidaure, Fortuny de Vergua, Seynor de Peñya, Don Corbaran dahunes, D. Gabriel Dionys, P.
Ferrandes de Vergua, Señor de pueyo, Don Xemen peres de pina, Don Martin ruiz de feces, Fortun de Vergua de
Ossera, et á los otros Mesnaderos, Cavalleros, Infanzones de los de Aragon, de Valencia, de Ribagorza agora
ajustados en la ciudad de Zaragoza, et á los procuradores, et á toda la universidad de la dita ciudad de Zaragoza,
assi á los clerigos, como á los legos presentes e venideros, Qui de aqui adelant nos é los successores nuestros á
todos tiempos clamemos é fagamos ajuster en la dita ciudat de Zaragoza una vegada en cada un año en la tiesta
de todos ...
http://books.google.es/books?id=Wz40AAAAIAAJ&pg=PA34&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA37,M1
(Historia de la legislación y recitaciones del Derecho Civil de España, de Caystano Manrique)

- 1288, 27 enero,. Zaragoza


El concejo de Zaragoza, en pleno, nombra procuradores para catorce parroquias de la ciudad (solo se
omite la parroquia de San Andrés), quienes, junto a varios ricoshombres, mesnaderos y caballeros
aragoneses, deberán entregar a Carlos, príncipe de Salerno, al rey, Alfonso III, a cambio de que el
monarca cumpla el compromiso de ceder varios castillos.
AMZ, Serie diplomática, P-039. Regestado en Luis González Antón, Las uniones aragonesas y las Cortes de
reino (1283-1301), CSIC-Escuela de Estudios Medievales, Zaragoza, 1975, vol. II, p. 359, doc. 235 (signado por
error como R-039). Manifiesta cosa seya a todos quantos esta carta oyran e veran que nos, don Leonart de
Cardona, çalmedina de la ciudat de Çaragoca e nos, don Pere de Calatayut, don Arnalt Almerich, don Johan
Mengo, don Gil Perez de Montalban, don Martin de Gualiç, don Guiralt del Peret, don Pelegrin Çequer, don
Guillem del Peret, don Pero Miguel Godinez, don Miguel Royo, don Roman de Berbegal, jurados de la dita
Çiudat e todo el concellyo de aquella misma çiudat, aiustado e plegado en el ciminterio de Sancta Maria la
Mayor, segunt que acostumpnado es, establimos e ordenamos ciertos e speciales procuradores nuestros sindicos e
actores de la parroquia de Sancta Maria la Mayor don Xemen Perez de Salanova, don Johan de Figueras, don
Sancho Burgos, don Miguel Perez de Berbegal. Item, de Sant Paulo, don Pero de Exeya, Açnar d’Eria San
Darivuel, don Johan de Gaxion. Item, de Sant Phelip, don Domingo de Osca, don Johan Martineç de Barçalona,
don Garçia de Hamit, don Pero Gil Cantarero. Item, de Sant Gil, don Estevan de Marcuello, Don Domingo Gil de
Çervera, don Xemen de Miranda, don Domingo Martin de Algarrada. Item, de Sant Per, don Bernart Moçaravi,
don Johan del Corral, don Johan de Saranynena. Item, de Sant [Johan] el Viello, don Arnalt Johan, don Johan
Bernart, don Basco Larraz, don Pascual de Marçen. Item, de Sant Lorent, don Baldovin de la Alfondega, don
Pero. Item, de Santa Maria Magdalena, don Pero Orbivo, don Domingo Mamillo, don Bertholomeu de Calatayut.
Item, de Sant Nicholau, don Bertholomeu de Fuentes, don Pero de La Morera. Item, de Sant Salvador, don
Guillem Perez de Çaragoca, don Pero Galinsanç, don Miguel Sanchez de Rueda. Item, de Sant Johan del Puent,
don Almerich de Peranbel, don Thomas de Monçon, don Garcia Tarin.
Item, de Sant Jayme, don Arnalt de Luch, don Thomas de Carracava, don Miguel Deça, don Bonet Mercader.
Item, de Sant Cruç, don Johan Gil Tarin, Justicia d’Aragon, don Donçel Mercader, don Johan de Gurreya,
Guillem Ferrando. Item, de Sant Miguel de los Navarros, don San de Exeyea. A obligarnos, ensemble con los
nobles don Pedro, sennyor de Ayerbe, don Xemen de Urreya, don Blasco d’Alagon, don Pero Jurdan de Penna,
sennyor de Arenoso, e don Amor Dionis; e mesnaderos, don Guillem Alcala de Quinto, don Gil de Vidaure, don
Pero Ferriz e don Xemen Perez de Pina, e con los otros cavalleros, al muyt alto sennyor Rey don Alfonso, e ha
fer a el jura e homenage en pena de traycion por render e [livrar] al dito sennyor rey o a los suyos successores,
livre e segurament, el noble Karlos, princep de Salerna, quando quiere qu’el dito sennyor rey a nos avra rendidos
todos los castiellos que en los privilegios agora nuevament por el dito sennyor rey atorgados son contenidos,
encara de render el dito princep livrament e franca e segura al dito sennyor rey en la villa de Pina, si don Pedro,
sennyor d’Ayerbe, e don Blasco d’Alagon, don Gil de Vidaure, don Martin Perez de Vuesca, don Martin Gil, don
Johan Gil Tarin, don Ramon Bernart, don Guiralt del Pere, don Eniego de Alfoceya, Domingo Miguel, don
Domingo Arnalt Jarrerin, don Domingo Martin de Cambila, Per Johan de Albo, dentro tercer dia de que el dito
princep sera en la çiudat de Caragoca, no faran la jura e homenage segunt la tenor de la carta feyta sobre esto
entre el sennyor Rey e nos. Dantes e otorgantes a los ditos procuradores nuestros, sindicos e actores, pleno e livre
poder de obligarnos al dito sennyor rey e a los suyos sucessores por razon de las ditas cosas, e de fer hommage en
pena de traycion e jurar en nuestras animas e de cada uno de nos, e a fer todas cosas que al dito feyto se
convengan bien e lealment, assi como mas firmement e, mas segurament, dezir ni entender se puede, et segunt
que a los ditos procuradores bien visto sera. Et prometemos por todos tiempos aver firmes e seguras e actender e
complir e observar todas e cada unas cosas que por los ditos procuradores nuestros, sindicos e actores, seran
feytas o firmadas o seguradas sobre las ditas cosas e cada una d’aquellas, assi como si por todos nos e cada uno
de nos fuessen feytas e firmadas. Et por que esto mas firmeça aya la present carta con el siello del concellyo de la
çiudat mandamos seer siellada. Testimos son d’esto presentes Maestre Johan Gil, del Puent de la Reyna, e Arnalt
de Berbegal, rector de la Eglesia de Alcala. Feyto fue esto en Caragoca, V dias exient el mes de janero, era Mª
CCCª XXVIª. Sig[signo]no de mi, Sancho Perez de Biota, notario publico de Çaragoca, qui esto escrivi con letras
raydas e emendadas en la V linea, o diçe “Johan”.
CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE MARIO LAFUENTE GÓMEZ (Coords.) DOCUMENTOS DEL
CONCEJO DE ZARAGOZA Edición crítica de los fondos del Archivo Municipal I (1285-1348)

- 1288, 29 enero:
Orden a Arnaldo de Solsona para que asigne a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, cierta cantidad
de Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº78,fol.32v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/287887

-1288, 13 mayo:
Libramiento a Pedro Jordán de Peña por la tenencia del castillo de Turbena. Otro a Rodrigo de
Figueruelas por la tenencia del castillo de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº79,fol.46v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288321

- 1288, 27 Junio. Balaguer sitio


Pedro III ordena un pleito contra Alda Ferrandis
XI ACA, Alfonso III, Reg. Canc. 48, fol. 62v
Nos Petrus etc. facimus, constituimus, et ordinamus certum et specialem procuratorem nostrum vos Petrum
Andream iurisperitum Dertuse, in causa seu causis quam seu quas movemus vel movere intendimus contra
dompnan Aldam Ferrandi, coram venerabili episcopo dertusensi a nobis iudice delegato sive arbitro
communiter electo.
Dantes vobis plenam potestatem nomine nostro agendi contra ipsam etc., et in anima nostra iurandi de calumpnia
etc., et substituendi alium vel alios procuratores et omnia alia faciendi etc.
Datum in obsidione Balaguerii, V kalendas Iulii [anno domini MCCLXXXVIII]. Bonanatus Alger.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1288, 13 de agosto.
El testamento de Elvira Sánchez de Bergua, hija de Teresa Ximenis y Blasco Maça, señores de
Vilamarxant, recoge un legado a la “filie maiori Petri Ximeniz de Monte Tornesio”. Pedro puede ser el señor
de Montornés cuya hija mayor recibió en el testamento de la citada Elvira 50 morabatins de oro alfonsinos (algo
más de 400 sous valencianos La muchacha sería prima suya ya que el de Montornés debió ser también hermano
de Teresa y Blasco Ximenis. Pere Ximenis hi és agraciat amb una deixa de 100 morabatins d’or alfonsins al
document. ¿Òria sería también hija del caballero de Tarazona y que fue dotada con el señorío de Pedralba para su
matrimonio?. El parentesco viene también reforzado por los términos usados por Elvira, hija de los señores de
Vilamarxant Teresa Ximenis y Blasco Maça, al realizar un legado testamentario de 100 morabatins en favor de
"Petro Ximeniz de Calatayub, filio Roderici Sanxiz de Calatayub" calificándolo de "consanguineo meo".

- 1288. 13 agosto. Villamarchante.


Elvira Sánchez de Vergoa, hija del noble Blasco Maza, otorga testamento.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.279, núm. 4.
Quoniam sapientis est preponere animam suam rebus temporalibus et sic vivens debet disponere bona sua ne post
mortem ipsius de suis bonis relictis nascatur iniuriam occasio et generetur odium inter consanguíneos et parentes,
idcirco ego, Elvira Sanxiz de Vergoa, filia nobilis Blaschi Maça, militis, uxor Martini Royç de Focibus,
militis, maior decern et Septem annis, gravi detenta egritudini, pleno tarnen sensu meo sanaque memoria ac
loquela firma, meum fació, condo, ordino ac dispono testamentum, in quo pono et eligo meos manumissores et
exequtores dictum Martinum Royz de Focibus, maritum meum presentem, et Egidium Martiniz de Entença et
Eximinum de Thovia, milites absentes. Quos rogo in Domino et plenam eis confero potestatem quod, si me mori
contingent ante quam aliud mihi condere liceat testamentum ipsi, pétant, recipiant, dividant et ordinent omnia
bona mea mobilia et inmobilia; ipsaque vendant sine auctoritate curie et ullius persone, pro hoc meo testamento
complendo, sine periculo, detrimento ac diminucione aliqua bonorum suorum. In primis, namque, et ante omnia,
voló et mando quod omnia debita mea et omnes iniurie mee de bonis meis solvantur et restituantur, que vera
tarnen apparuerint per testes vel per instrumenta vel alia legitima documenta, sine strepitu causarum et omni alio
ordine iudiciario pretermisso. Que tarnen omnia volo et mando fieri per dictos manumissores meos de consilio et
assenssu fratris Martini de Vilella, nunc guardiani Fratrum Minorum Valencie aut guardiani eiusdem qui pro
tempore ibi fuerit.
Verum tarnen, si omnes tres manumissores mei predicti, predictis omnibus ac infrascriptis complendis simul
interese non poterint ac nequiverint, volo et mando quod quicquid duo eorum super predictis omnibus necnon
infrascriptis fecerint, ordinaverint ac compleverint de consilio tarnen guardiani Fratrum Minorum predictorum
habeat et teneat roboris firmitatem ac si per omnes tres manumissores meos predictos personaliter esset factum.
Item eligo meam sepulturam in ecclesia dominarum Sáncte Helisabet Valencie, in túmulo ubi sepulta est aut iacet
venerabilis mater mea Theresia Eximiniz. Et accipio de bonis meis, pro anima mea et pro mea sepultura
facienda quinuaginta libras regalium Valencie, de quibus volo et mando quod ematur unum pali ex quo, in die
mei obitus, corpus meum cooperiatur, et, postmodum, fiat inde casulla que serviat in ecclesia memorata.
ítem dimito predictis dominabus Sánete Helizabet, pro una pitança, quinquaginta solidos. ítem, Fratribus
Minoribus, quinquaginta solidos,
ítem, Fratribus Predicatoribus, quinquaginta solidos. ítem, Fratribus Sáncte Marie Carminis Valencie, decern
solidos. ítem, Fratribus de Penitencia, decern solidos. ítem, dominabus Sáncte Marie Magdalene, viginti solidos.
ítem, dominabus Çaydie Valencie, viginti solidos. ítem dimito fratri Martino de Vilella, predicto confessori meo,
quinquaginta solidos. ítem, hospitali Sancti Guillelmi, decern solidos, ítem, infirmis Sancti Lazari, quinquaginta
solidos. ítem, operi sedis Valencie, viginti solidos. Item, open Sancti Iohannis Buatelle Valencie, decern solidos.
Item, open Sancti Bartholomei Valencie, decern solidos. Item, open* Sancti Petri martiris, decern solidos.
Item dimito omnibus clericis qui interfuerint mee sepulture, singulis, duodecim denarios. Item, open ecclesie
Sáncte Catherine de Villa Marxhant, quinquaginta solidos et vestes meas panni auri et sirici. Item, rectori
eiusdem, viginti solidos. Residuum vero dictarum quinquaginta Iibrarum, solutis et completis predictis, facta
bene et honorifice sepultura mea, iuxta cognitionem manumissorum meorum predictorum ac guardiani predicti,
voló et mando dari in missis celebrandis et pauperibus Christi verecumdantibus induendis pro ut eis melius visum
merit faciendum.
Item recognosco per venerabilis domina Sancia Roderici de Verea (sic), matre dicti Martini Royç mariti mei,
in vita sua dum in posse sui eram fecit michi iuxta posse servicium et honorem providendo mihi de suo in
necessariis meis, tam in sanitate quam egritudine, et collocando in matrimonium, de suo proprio, duas domicellas
meas honorifice. Quare volens bonam fidem et veritatem agnoscere in renumeratione omnium predictorum,
dimito Martino Royç, marito meo, predicto filio eiusdem domine Sancie, mille morbetinos auri alphonsinos ad
faciendum inde, cum uxore et sine uxore, et cum infante et sine infante, suas omnímodas voluntates. Preterea
recognosco quod tempore nupciarum mei et dicti mariti mei fui cum eodem in matrimonium collocata ad forum
Aragonie, ut in instrumentis nupcialibus inter me et ipsum factis continetur; et cum secundum forum Aragonie,
dictus maritus meus, post mortem meam, universa bona mea tenere debeat faciendo fructus inde exeuntes suos
dum tenuerit viduitatem ut in Aragonia est morís, confirmando instrumenta nostra predicta ac etiam ratificando
pro ut melius dici potest, voló et mando quod dictus maritus meus, tenendo viduitatem post mortem meam, in
continenti penes se habeat universa bona mea et teneat ac possideat, percipiendo fructus inde exeuntes et
faciendos suos pro ut melius in Aragonia est fieri consuetum.
Item dimitto domine Stephanie, sorori mee, uxore Petri Ximiniz de Soraure, ad voluntatem suas faciendos,
ducentos morbetinos auri alfonsinos et vestes meas meliores scarlate.
Item dimitto Urraquete, sorori mee, alios ducentos morbetinos auri alfonsinos, qui sibi dentur cum marito quern
duxerit de volúntate amicorum suorum, aut si intraverit ordinem aut si in seculo caste et honeste vixerit.
Item dimitto Fortunio Sanxiz et uxori sue Marie Petri, nutricibus meis, centum morbetinos auri alfonsinos.
Item dimitto Theresie, filie domine Agnetis, filie dicto Fortunii Sanxiz et Marie Petri, trescentos solidos regalium
Valencie.
Item dimitto Sanxete, filie Michaelis Lopiz condam, centum solidos regalium Valencie.
Item dimitto Marie Ximini, filie Iohannis Ximenis, trescentos solidos regalium Valencie, qui sibi dentur cum
marito.
Item dimitto Petro Ximeniz de Calatayub, filio Roderici Sanxiz de Calatayub consanguíneo meo, centum
morbetinos auri alfonsinos.
Item, Ferrando de Sudaure, consanguíneo meo, trescentos solidos regalium Valencie. Item, lohannne, ancille mee
sive servitrix, centum solidos regalium Valencie.
Item dimitto Guillelmo de Montaynana, presbítero, ducentos solidos regalium Valencie. Item, Bernardo de
Medalia, rectori ecclesie de VilaMarxhant, ducentos quinquaginta solidos regalium Valencie pro iniuribus in
quibus per dictos dominos Blaschus Maça et uxor eius Theresia Ximeniz, parentes mei, sibi tenentur et
iniuriantur.
Item dimitto filie maiori Petri Ximeniz de Monte Tornesio quinquaginta morbetinos auri alfonsinos. Item, ob
remissione peccatorum meorum et domine matris mee predicte, stabilio et constituo in ecclesia dominarum
predictarum, ad imperpetuum, unam capellaniam sive prebendam ac unum presbiterum et unam lampadam que
semper, die ac nocte, ibidem ardeat. Qui presbiter semper, pro anima mea et dicte domine matris mee, in ecclesia
prelibata, celebret cotidie missas et alia divina officia. Cui prebende ac presbiterio et lampadi ibidem semper
tenendis et constituendis de presentí dono et assigno partem meam sive ius quod habeo et habere debeo in
quodam orto et alfundico, cum eorum pertinenciis, quem ego et Blaschus Maça, frater meus, in Valencia, pro
indiviso, habemus et tenemus et habere et tenere debemus et consuevimus. Retineo tarnen heredi meo
infrascripto, in predictis orto et alfundico et suis pertinenciis, semper, proprietatem et ius patronatus quod nunc
ego habeo super predictis, dum tarnen ipse heres meus predictam prebendam sive presbiterum et lampadam per
me, in dicta ecclesia, in hoc meo testamento constituía et asignata asidue ad imperpetuum ibidem tenuerit; et
predictis attendendis et complendis bene et integre ipse et sui non contradixerint aut contrafecerint.
Verumptamen, si heres meus infrascriptus, predictis attendendis et complendis contradixerit et congrue ipse et sui
predicta faceré noluerint aut nequiverint, in hoc casu, nunc de presentí proprietatem et ius patronatus quod mihi
pertinet in predictis a posse mei et dicti heredis mei extraho et in ius, dominium et posse dominarum de Sancta
Helizabet predictarum et suorum mitto et transfero suo irrevocabiliter pleno iure ad habendum, tenendum,
possidendum et faciendum ex inde dicte capellanie sive presbítero et lampadi continue servicium supradictum.
Retineo tarnen infrascripto heredi meo ius presentandi presbiterum qui dictam capellaniam sive prebendam
servient.
Preterea etiam, intuitu pietatis, rogo Martinum Royç, predictum maritum meum, quod ipse, salvo iure suo de
bonis meis simul cum dictis commanumissoribus suis aut uno eorundem, de consilio et assenssu dicti guardiani,
compleat hoc meum testamentum, volens et mandans per quicquid dictus maritus meus tenendo viduitatem, ut
moris est in Aragonie, et post quem dimiserit dictam viduitatem in dicto meo testamento complendo dederit,
solverit et expendiderit, sit ei salvum et securum in universis omnibus bonis meis mobilibus et inmobilibus; que
bona mea voló si heres meus infrascriptus non satisfecerit ei in hoc quod in dicto meo testamento complendo ipse
solverit, quod ipse maritus meus teneat et possideat tantum et tandiu, pacifîce et quiete et sine aliqua
perturbacione, colligendo et percipiendo redditus, exitus, fructus et provenais qui inde exierint quo usque per
dictum heredem meum et suos sit ei integre satisfactum in hoc quod ipse solverit in complendo testamento meo
predicto. Et ipse maritus meus, predictis redditus, exitus, fructus et proventus predictos quos interim perceperit et
colligerit, teneatur recipere in compensacionem sorte et pacta de hoc quod ipse racione dicti mei testamenti
complendi, de consilio tarnen dictorum commanumissorum suorum aut uno eorum ac dicti guardiani duxerit
legitime solvendum. Et nichilominus volo et mando quod hères meus infrascriptus recipere et habere nequeat
bona mea nee aliquid ex inde donee hoc meum testamentum sit integrum legitime completum. Immo dicti
manumissores mei et dictus maritus meus teneant ipsa quo usque solverint legata mea predicta et compleverint
hoc presens meum testamentum.
Recognosco etiam quod dicta domina Sancia Roderici de Verea et dictus maritus meus et ego in simul et non
insolidum dedimus cum publico instrumento ut in ipso continetur Marie Pelegrini, uxori Petri Martiniz,
quadrigentos morbetinos auri alfonsinos et ducentos solidos iaccenses, quare, laudando et confirmando dictum
instrumentum, volo quod de dictis bonis meis eidem et suis solvatur pars me contingens solvere in quantitatibus
supradictis.
Item etiam, volo et mando quod dicti manumissores mei nee alter eorum nee hères meus insfrascriptus non
possint cogi per aliquem ad solvenda legata predicta infra spacium sex annorum proxime vivencium a die mortis
mee numerandorum nisi tantum modo ad solucionem quinquaginta librarum predictarum, quas, pro anima mea,
superius accipio et ad prebendam sive presbiterum ac lampadam in dicta ecclesia, ut predicitur, constituenda,
stabilienda et tenenda. Completis omnibus supradictis ac legatis meis predictis solutis, et solutis etiam debitis
meis et iniuriis meis restituas, universa alia bona mea et iura ubique michi pertinencia et pertinere debencia,
aliqua racione vel causa, dimitto et relinquo iure institucionis Blascho Maca, fratri mei predicto, in quibus
ipsum michi heredem universalem instituo, salva legitima patris mei predicti que ipsi pertinet vel pertinere debet
in bonis meis predictis, in qua ipsum michi heredes instituo. Et si forte dictus hères meus decesserit sine filius
legitimi matrimonii, volo et mando quod dicta omnia bona mea que sibi dimitto, integraliter revertantur nobili
Blascho Maça, patri meo predicto. In quibus dictum Blaschum Maça, patrem meum, dicto Blascho Maça
fratri et heredi meo, heredem substituo iure substitucionis.
Verumptamen, si dictus Blaschus Maça, frater et hères meus, huic meo testamento complendo in aliquo
contradixerit aut contra ordinationem meam predictam contravenerit aut contrafecerit et contravenientibus in
aliquo consenserit aut de bonis meis predictis ante quam hoc meum testamentum legitime compleatur aliquid
acceperit, forciaverit aut occupari per aliquem fecerit aut consenserit, nunc de presentí Blaschum Maça, fratrem
et heredum meum predictum ut indignum privo hereditate mea predicta et ab omni beneficio eiusdem. Et voló
que illustris rex Aragonum, qui nunc est et qui pro tempore fuerit, in hoc casu succédât michi, loco ipsius, in
universis bonis meis predictis.
In quibus, ipsum dominum regem et suos michi heredem in hoc casu universalem substituo. Et dictus dominus
rex et sui nichilominus tenere et complere teneantur hoc presens meum testamentum. Et in hoc etiam casu,
relinquo iure institucionis patri meo predictam legitimam sibi competentem in bonis meis predictis, itaque a dicta
sua legitima in nullo casu privetur. Itaquod non possit aliqua racione hoc meum infringere testamentum racione
pretericionis vel quacumque alia racione.
Hec est autem ultima voluntas mea et ultimum meum testamentum quam et quod voló valere ut testamentum, et
si non valet aut valebit ut testamentum aliqua racione iure testamenti, voló psaltem quod valeat iure codicillorum
vel iure donacionis inter vivos vel causa mortis vel secundum forum Valencie, secundum quam ego testan
intelligo vel cuiuslibet alterius iuris ultime voluntatis vel quacunque alia racione, itaquod mea ordinacio et
disposicio valeat et ad effectum perducatur ne voluntas mea possit in aliquo infringí, anullari vel differri, aliquo
iure vel foro vel aliqua alia causa vel racione.
Et ut hoc meum testamentum maiorem obtineat roboris firmitatem, iuro.per Deum et eius sancta IUI Euuangelia
et Crucem a manibus mei corporaliter tacta et iurata predicta habere et tenere rata et firma et contra ea non venire
aut contrafacere aliqua racione donee aliud condam testamentum. Tarnen ex dicto meo testamento voló fieri in
formam publicam tria per alphabetum divisa, quorum unum teneant manumissores mei predict!, et alteram, dictus
Martinus Royç, maritus meus, et alteram, hères meus predictus.
Ego igitur Martinus Royç predictus, laudans dictum testamentum et omnia in ipso contenta, promito vobis, dicte
domine Elvire Sanxiz, uxori mee, et vestris, quod salvo iure meo quod racione dicte viduitatis habeo in omnibus
bonis vestris vel aliqua alia racione de redditibus, exitibus, fructibus et proventibus qui exierint de bonis vestris
predictis et ego percipere debeo ut rem meam propriam a vobis superius michi concessam, tenendo viduitatem
iuxta dictum forum Aragonie ultro dictos sex annos, solvam predicta legitima in dicto testamento contenta et
compleam de dictis redditibus, fructibus, exitibus et proventibus hoc presens testamentum, salvo tarnen michi et
meis quod, post quam dimisero viduitatem, ego et mei teneamus universa bona vestra predicta et ipsa
possideamus et colligamus et percipiamus fructus, redditus, exitus et proventus qui ex inde exierint sub
condicionibus superius expresatis et tactis doñee michi et meis sit per heredem vestrum in predictum et suos
integre satisfactum in hoc quod in vestro testamento complendo modo aliquo duxero persolvendum. Et salvo
etiam michi et meis hoc quod per vos superius super predictis est melius tactum et declaratum et salvo etiam
michi et meis in dictis bonis vestris legato superius per vos michi facto et toto iure michi competenti in eisdem
aliqua iusta causa.
Quod est actum apud Villam Marxhant, idus augusti, anno Domini millesimo CC. octuagesimo octavo.
Sig(signo)mim Elvira Sanxiz de Vergoa, testatricis predicte, que hoc meum testamentum concedo et firmo.
Sig(signo)num Martini Royç de Focibus predicti qui hoc presens testamentum et omnia superius per me tacta
concedo et confirmo.
Presentibus Blascho Maca, fratre dicte domine Elvire Sanxiz et herede; frater Martino de Vilella, guardiano
predicto, et fratre Iohanne de Calatayub.
Testes huic testamenti fuerunt vocati et rogati: Bernardus de Medalia, Guillelmus de Montaynana presbiter,
Petrus Eximeniz de Calatayub filius Roderici Sanxiz de Calatayub, Petras Eximeniz de Sudaure, Dominicus
Ferrara, Fortunius Sanxiz et Petrus Martiniz de Verea.
Et in continenti eodem instand, dicta domina Elvira Sanxiz, in presencia dictorum testium, dixit et mandavit ad
maiorem firmitatem dicti testamenti per quicquid cognoscerent dicti manumissores sui de consilio dicti guardiani
deberé addi vel poni in hoc testamento salvis prendas legatis adderetur et poneretur. Qui dicti manumissores
subsequenter die martis, que dicebatur sextodecimo kalendas septembris, habito consilio et deliberatione cum
dicto guardiano et cum viris prudentibus, cognoverunt per dictum Blaschus Maça, pater dicte Elvire, non erat
privandus sua legitima set potius in earn instituendus cum alias si preteriretur iniuste posset per querelam in
officiosi testamenti quo ad institucionem heredis infringere testamentum unde et utrique consulatur, tarn heredi
quam domino Blascho Maça patri predicto, voluerunt et cognoverunt dictum Blaschum Maçam patrem in
legitima competenti sibi in bonis hereditariis habere institui,racionibus supratactis, unde ego Nicholaus de Podio,
notarius Valencie, iuxta consilium et mandatum dictorum manumissorum et guardiani predicti, in hoc testamento
predictam institutionem legitime dicti patris, ut in eo continetur, apposui, videlicet quod dicta Elvira Sanxiz
dictum patrem suum instituebat in legitima in suis bonis et competenti et competeré debenti iuxta forum Valencie
et ius comune in bonis hereditariis antedictis.
Testes fuerunt huic ordinacioni et addicioni predicte: Raymundus de Rivo Sicco militis, Albertus de Lavania
legum professor, Rodericus Sanxiz de Calatayu milites, Guillelmus de Montaynana presbiter, et Petrus
Eximeniz de Calatayu filius dicti Roderici Sanxiz de Calatayu.
Dicta die martis qua dicebatur sextodecimo kalendas septembris anno predicto, que fuit tercia dies post obitum
dicte testatricis, fuit publicatum presens testamentum in domo Roderici Sancii de Calatayu, militis, ih Valencia;
presentibus dictis manumissoribus ac presente Blacho Maça, herede predicto, et dicto guardiano domus Fratrum
Minorum Valencie; presentibus testibus Roderico Sancii de Calatayu, Raymundo de Rivo Sicco, multibus;
Alberto de Lavania, legum professore, Petro Eximiniz de Calatayu filio dicto Roderici Sanccii de Calatayu,
Guillelmo de Montaynana presbítero, et pluribus aliis.
Sig(signo)num Nicholai de Podio, publici Valencie notarii, qui hoc testamentum, mandato testatricis predicte, in
publicam redegit formam et scribi fecit et clausit die et anno, loco quibus supra et omnibus aliis predictis
interfuit, cum litteris cancellatis in prima linea ubi scribitur "militis"; et cum litteris suprapositis in IIII linea ubi
scribitur "guardiani;: et cum litteris suprapositis in XIII linea ubi scribitur "item lohanne, ancille mee sive
servitrix, C solidos regalium Valencie"; et cum litteris rasis et emendatis in XXIIII linea ubi scribitur "patri meo
predicto"; et cum litteris rasis et emendatis in XXXII linea ubi scribitur "de Focibus"; et cum litteris rasis et
aptatis in XXX linea, in diccione quern scribitur "ultra".
Daquest testament son feyts III partits per a, b, c, a les quais te la un en Martin Royç, l'altre los marmessors,
l'altre deu aver l'ereu, lo quai te l'escriva.
ANDRÉS ANTÓN, Pilar, El Monasterio ... op. cit., doc. 17.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena

- 1289, 29 enero. Valencia.


Despacho sobre una asignación a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso.
ACA. Reg. Canc. 78, fol. 32 v.
IV kalendaas februarii MCCLXXXVIII.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1289, 29 enero.
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que hiciese sacar indemnes a ciertas personas del
lugar.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.27v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289140

- 1289, 1 febrero:
Orden a Lope Guillermo de Oteiza para que el día citado se halle en Zaragoza para la corte que tenía que hacer.
Varios aragoneses requeridos para lo mismo: Lope Ferrench de Atrosillo, Guillermo de Alcalá de Quinto, Pedro
de San Vicente, Beltrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de Tramaced, Bertrando de Naya, Lope de Gurrea, Rodrigo
de Figueruelas, Gil de Vidaure, Fortún de Bergua, Pedro Maza de Lascellas, Gil Jiménez de Arenoso, Ponce de
Lascellas, Arnaldo de Horta, Pedro Ahones, Gombaldo Ahones, Jimeno Pérez de Pina, Blasco de Horta y
Fernando de Bergua de Peña. Otra sobre lo mismo a los ricoshombres del Reino de Aragón: Pedro señor de
Ayerbe, Ato de Foces, Bernardo Guillem de Entenza, Lope Ferrench de Luna, Pedro Fernández señor de Jérica,
Jaime señor de Jericá, Jimeno de Urrea, Gombaldo de Entenza, Jaime Pérez, Blasco de Alagón, Pedro Cornel,
Jimeno Cornel, Felipe de Castro, Juan Jiménez de Urrea, Sancho de Antillón, Pedro Martínez de Luna, Artaldo
de Alagón, Pedro Jordán de Peña, Pedro Muñoz, Amor Dionisio, Rodrigo Jiménez de Luna, Gabriel Dionisio,
Pedro Sesé y Gombaldo de Benavent. Otra sobre lo mismo a los prelados de Zaragoza, Tarazona, Huesca,
Alcañiz, Montearagón, Monasterio de San Juan de la Peña, San Victorián, de Nuestra Señora de Piedra, de Rueda
y Veruela. Otra a las ciudades y villas del Reino de Aragón: Zaragoza, Huesca, Jaca, aldeas de Calatayud, Daroca
y Teruel, Barbastro, Tarazona, Sariñena, Alcañiz, Montalbán, Monzón, Uncastillo, Tauste, Almúdevar, Ejea,
Luna, Alagón, Borja, Zuera, Aínsa.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.26-26v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289136

-1289, 5 marzo:
Orden al guarda de las cosas prohibidas y demás oficiales del Reino de Aragón para que observasen y
permitiesen a Doña Marquesa López de Rada sacar hacia el Reino de Navarra cierta mercancía sin pagar.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.50v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289255

- 1289. 8 marzo. Zaragoza.


Junta de los Unionistas en Zaragoza. Los Unionistas ofrecen los castillos-rehen del Rey a otro señor.
Nos, don Bernard Guillelm de Entiença, don Pero Ferrandeç, seynnor de Ixar, don Pero Cornell, don Exemen de
Urreya, don Pero Jurdan de Penna, seynnor de Arenoso, et nos don Johan Bernard, don Johan de Figueras,
don Ponç Baldovin, don Miguel Deça, don Ennego de Alfoçeya,…
Las uniones aragonesas y las cortes del reino (1283-1301), Luis González Antón.

- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, en razón de la causa entre partes de Bonet y Bruno,
mercaderes hermanos, con los hombres de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.53v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289282

- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que ejecutase la sentencia dada entre Jaime de
Martín Gondisalbo y María, su mujer, y Martín Domingo de Moros. Otra al mismo para que mandase
ejecutar la sentencia entre Martín Fernández de Sayas y Marco de Espada.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.53v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289280

- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que, de los bienes muebles de Domingo Elvira, pagase
a Juan de Figueras lo que debía.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.56
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289298

- 1289, 11 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que mandase ejecutar la sentencia dada en la causa
de Domingo de Arbos y Andrés de la Porta.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.55v-56
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289296

- 1289, 24 marzo:
Orden a Pedro de Calatayud, zalmedina de Zaragoza, para que restituyera al paborde de San Salvador de
Zaragoza la posesión de lo que se le había tomado. Otra sobre lo mismo a Alamán de Gúdal.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289408

- 1289, 13 julio. Tauste.


Carta al Procurador del reino de Valencia para que obligue a ¿Guillermo? Eximén de Arenós a restituir al
monasterio de Piedra los ganados que le habían tomado y que compareciese ante el rey en el día que se le
citaba.
ACA. Reg. Canc. 80, fol. 8.
III idus iulii MCCLXXXIX.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

Una acció destacada, que va realitzar Guillem (¿Gonzalo?) Eiximén d'Arenós, en el 1289, va ser l'atac al
monestir de Piera, situat a 20 km al sud de Calatayud. Una agressió com aquesta va tenir com a resposta
una acció contundent d'Alfons III. El 13 de juliol va manar al Procurador General del Regne de València
(nº 1338), i al Justícia de València (nº 1339), que obliguessin a Guillem Eiximén d'Arenós retornar el
bestiar que havia robat, i a comparèixer davant seu.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 281, doc núm 1338.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 281, doc núm 1339.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

Carta al procurador del Reino de Valencia para que obligase a González Jiménez de Arenoso a restituir al
Monasterio cisterciense de Piedra los ganados que le habían tomado, y que compareciera ante el rey el día
señalado. Otra sobre lo mismo al justicia de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.8-8v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288451

- 1289, 25 agosto, Ribes de Fresser.


Carta al Procurador del reino de Valencia para que no exija a Guillermo Eximén de Arenós restituir al
abad y monasterio de Piedra los ganados que le había quitado hasta que estuviera fuera del servicio del
Rey.
ACA. Reg. Canc. 80, fol. 39 v.
Datum in obsidione castri Valli de Ripis VIII kalendas septembris MCCLXXXIX.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
Les ordres del rei no es van dur a terme. Guillem Eiximén d'Arenós no va acceptar la decisió reial. En el
25 d'agost, la causa no havia estat resolta.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 284, doc núm 1254.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

- 1289, 14 octubre:
Mandato a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que mantuviera en posesión de P. Sánchez la iglesia
de Cubel, por muerte de Martín Pérez que le fue encomendada por el procurador de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.69
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288769

- 1289, 18 octubre:
Mandato a Pedro Sánchez y demás oficiales para que no permitiesen peñorar a los hombres de las aldeas
de Calatayud por razón del monedaje.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288804

- 1289, 20 octubre:
Comisión a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, y Artaldo Aimeric para la cobranza del monedaje de las
personas obligadas por derecho.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288805

- 1289, noviembre.
Comunicado a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, para hacer restituir el ganado que Pedro Anzano,
alcaide de Villamalur, quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losiella.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 109 v.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

-1289, 3 noviembre:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que obligue a los hombres de las aldeas de la villa a
pagar el monedaje a Aaron Abinafia, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.90v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288925

-1289, 4 noviembre:
Mandato a Pedro Sánchez y a los justicias de Calatayud para que obligasen a los herederos del arcipreste
de Calatayud a sacar indemnes y pagar los daños y gastos de los hombres de Calatayud de los bienes de
dicho arciprestazgo.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.89v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288916

-1289, 13 noviembre:
Mandato a Martín Guillermo de Alayona y jurados de El Bayo para que hiciesen restituir a Doña
Marquesa López, mujer de Gil de Rada, el ganado que había sido tomado.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.97-97v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288960

- 1289, 30 de noviembre- Barcelona


94- Alfonso III dice al Justicia de Aragón Juan Zapata que debe satisfacer a Pedro Sánchez, justicia de
Calatayud, la cantidad que se le debe por haber estado en frontera, ya que Guillermo de Cigis no se la ha
pagado.
A. C.A., Cancillería, registro 82, serie Peccuniae et Curiae, f. 86r.
DOCUMENTOS PARA LA HISTORIA DEL JUSTICIA DE ARAGON Volumen l. Archivo Histórico de la
Corona de Aragón. STANDUM EST CHARTAE

- 1.290
Gonzalo Jiménez de Árenos, señor de Espadilla, y Pedro Arnaldo de Esparza, militares, ambos unidos, se
comprometían a pagar 800 sueldos que debían al monasterio de Santa Isabel.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.279, num. 14.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1290, 13 febrero:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que suspendiese el negocio entre los aldeanos de la
ciudad. Otra a los aldeanos sobre la franquicia de peitas.
ACA, Cancillería,registros,nº84,fol.21v-22
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290838

- 1290, 2 marzo. Morella.


Aviso a Pedro Eximén de Montornés de no dañar a los vecinos de Morella.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 104 v.
Nonas de marcii MCCXC.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1290, 18 marzo:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, de ejecutar la sentencia del pleito entre Juan Rodríguez de
Moros y los vecinos de Ibdes.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.116
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291281

- 1290, 25 abril:
Comisión a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, de las causas entre Pedro de Marcha,
Bartolomé de Pedro Brun y otros de las aldeas de Calatayud, y Domingo Gil, hijo de Martín Gil.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289441

- 1290, 23 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud y Ferrer de Torrijo para que pasaran a la toma de cuentas de
Esteban de Seta y le embargasen sus bienes.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.105
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1290, 10 agosto:
Orden a Pedro Fernández de Híjar, procurador del Reino de Valencia, en relación al testamento de
Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.150v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289574

- 1290, 12 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que desembargara los bienes de Martín Fernández de
Sayas y Marco de Espada, vecinos de la ciudad, que les había embargado.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.153v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289590

-1290, 13 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que observase a las aldeas de Calatayud el privilegio
de no peñorar una aldea por otra. Otra al mismo para que obligase a los de la villa y aldeas de Calatayud a
pagar la parte que les tocase en las atalayas y castillos de las fronteras de Castilla.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.156
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289602

-1290, 13 agosto:
Asignación de cierta cantidad sobre las aldeas de Calatayud a Pedro Sancho, justicia de la villa.
ACA, Cancillería,registros,nº82,fol.63
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290202

- 1290, 17 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que hiciese derribar las casas y fortalezas que Andrés
de Liñán había hecho en la puerta de Samares, del consejo de Calatayud. Otra al mismo para que
prohibiese que ninguno de la villa se pusiese bajo comanda de ningún caballero ni infanzón. Otra al mismo
en razón de la persecución de malhechores.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.158
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1290, 23 agosto:
Orden al justicia de Burriana en relación con los hombres de Jimeno de Urrea. Orden al mismo para que
obligase a los hombres de Pedro Jordán de Rodén a restituir ganados robados.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.171v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,

- 1290, 7 Septiembre. Valencia


Alda Ferrandiz está relacionada con el impago de 18000 sueldos Valencianos a comerciantes de Valencia.
XII ACA, Reg. Canc. 81, fol. 181
Árnaldo de Fonte, iusticie civitatis Valencie. Noveritis quod Bino Guandou, mercator ac civis Valencie nobis
conquerendo monstravit quod domina Alda Ferrandis, Rodericus Sancii de Calataiubo Geraldus de Fº[o]nte,
Iohannes Petri de Buschet, Petrus Arnaldi de Sparra, et quilibet eorum in solidum, sibi et º[L]apo mercatoribus et
civibus Valencie et utrique eorum in solidum condempnati fuerunt sub pena quarti in curia civitatis Valencie, in
decem et octo milibus solidorum regalium.
De quibus ut dicitur adhuc remanet ad solvendum undecim mille et \ centum / sexaginta solidi monete predicte.
De quibus dictus Bino, in curia nostra et apud nos, contra predictos condempnatos intº[endit] facere retroclamum.
Quare vobis dicimus et mº[andamus] quatenus, si est ita, in continenti cum dictus Bino retroclamum fecerit de
predictis, exaquamini super pena quarti in continenti in bonis predictorum debitorum, faciendo ipso Bino de
bonis illorum solvi debitum predictum ac procedendo in predictis summarie et de plano, exclusis maliciis et
exeatis, prout de foro Valencie et iure fuerit factum, taliter quod nos super hoc non oporteat scribere iteraro.
Datum ut supra [Valencie, VII idus Septembris, MCCXC]. Iacobus de Cabanis.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1290, 8 Septiembre. Valencia.


La Corona reclama a Alda y a su marido Pedro Jordán de la Peña 11600 sueldos que faltan por pagar de
la deuda anterior
XIII ACÁ. Reg. Canc. 81, fo1. 186
Petro Ferrandi procuratori nostro in rº[eg]no Valencie, vel eius locum tenenti.
Cum per Rodericum Sancii de Calataiubo et Geraldum de Fonte civem Valencie fuerit expositum coram nobis
quod dompna Alda Ferrandi, uxor nobilis Petri Iordani de Penya domini de Arenoso, tenetur eisdem in
quadam pecunie quantitate º[q]uam solvet pro ipsa, et ipsos indempnes servare promisit cum carta ut in ipsa
continetur;
Et intellexerimus dictum Petrum Iordani maritum et detentorem bonorum predicte dompne Alde esse
requisitum et monitum, per vos vel per Berengarium de Tovia iudicem vestrum nomine vestro personaliter ad
instanciam cuiusdam littere nostre super hoc vobis misse, ut de dictis bonis eisdem Roderico Sancii et Geraldo de
Fonte satisfaceret et satisfieri deberet in predicta pecunie quantitate, quod quidem dictus Petrus Iordani
adimplere differt:
Mandamus vobis quatenus iterato moneatis et citetis dictum Petrum Iordani, dº[et]entorem bonorum dicte
domine Alde, quod satisfaciat de dictis bonis nomine dicte domine Álde dictis creditoribus suis super dicta
pecunie qº[ua]ntitate et expensis inde factis. Alias nisi satisfecerit vel fecerit eisdem iusticie complementum,
º[d]etis dictis Roderico Sancii et Geraº[ld]o de Fonte bona et res dictorum coniugum licenciam pignorandi.
Datum Valencie, VI idus Septembris, [anno domini MCCXC]. Raimundus Escorna.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1290, 22 octubre:
Comisión a Pedro Sánchez de Calatayud y Sancho López de Villamayor, justicia de Tarazona, de las
causas vertientes entre el prior del Monasterio de Santa Cristina (de Somport) y otros de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.196
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289769

- 1290, 15 noviembre:
Orden a Gonzalo Jiménez de Arenoso para que restituyese a los hombres de Linares (de Mora) y
Castelvispal el trigo tomado. Otra al infante Pedro, Juan Jiménez de Urrea, Pedro Jordán de Peña y otros
hombres de Teruel para que permitiesen a los hombres de Linares (de Mora), Puertomingalvo y
Castelvispal sacar vituallar para traerlas a las partes del Reino de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.206
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289817

-1290, 30 noviembre:
Carta a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, en la que dice que ha dado a Juan Zapata, Justicia de
Aragón, la orden de pagar lo que se le debía por ser justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.218-218v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289856

- 1290, 30 noviembre:
Orden al Justicia de Aragón, Juan Zapata, para que hiciese pagar cierta cantidad por Guillermo de Sitges;
y por otro lado a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº82,fol.86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290302

- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, para que hiciese pagar a los hombres de Calatayud la cantidad que
se habían obligado al sarraceno Mahoma, "geneto", por redención de cautivos que había tomado en el
campo de Soria. Otra sobre lo mismo a Juan Zapata, Justicia de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289905

- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud y al justicia de Daroca para que de los bienes de un tal "Puzola"
pagasen al sarraceno Mahoma Abenadalilla la cantidad que le debía por la cabalgada de Castilla.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289904

- 1290, 16 diciembre:
Carta de los nobles aragoneses (Ato de Foces, Jimeno de Urrea, Artaldo de Alagón, Blasco de Alagón, Lope
Ferrench de Luna, Gonzalo Jiménez de Arenoso, (Rodrigo) Ruiz Jiménez de Luna..., entre otros) en relación
con los reyes de Aragón y Castilla a la hora de prestar ayuda a los reinos. Mención de los castillos pertenecientes
a cada uno.
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_III,carp.126,nº388
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261240

- 1290, S. f.- S. l.
Comunicado a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, para hacer restituir el ganado que Pedro Anzano,
alcaide de Villamalur, quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losiella.
ACA, Rgto. 85, fol. 109 v.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1291, 22 enero. Valencia.


Declaracion de vasallage y pleito homenage por los castillos de Aguer y Monclus, hecha por Alaman de
Gudal á Doña Isabel, hija del rey Don Jaime de Aragon, y esposa prometida de Don Sancho IV de Castilla.
ACA, Leg. de pergaminos del año 1291. Mes de Enero. Núm. 63.
...Escrita en Valencia en lo dia en lo cual hom contaba undecimo kalendas februarij, que son XX. et dos dies
anats del mes de jener en layn de la Encarnació del nostre Seynor de M. et CC.XC. primo. =Seyn+nal de mi
Nalaman Deguder qui les demunt dites coses ferm et en tot et per tot lou et atorch. = Testimonis que a aço veer et
hoyr foren apellats et pregats. Lo sobredit Seynor Rey en Jacme, et Linfant en Pere Seynor de Muncada et de
Castellvj, et en Jacme Senyor de Xericha, en Roger de Loria dels Regnes daragó et de Sicilia Almirayll, et
Guillem Danglesola et Nalbetr de Mediona, Gonssalbo, Eximiniç Darenos, Exemen Peres Darenos et en
Bernal de Sarria. =Sgfnum Januarij Rabacie notarii publici Valencie qui hoc scribi fecit et clausit die et anno
prefixis.
Sumario é recopilacion de todo lo romançado por mi Alonso del Castillo.

- 1291, 11 marzo:
Citación a Gonzalo Jiménez de Arenoso, Pedro Ferrer de Sesé, Pedro Jordán de Peña y otros, por los
préstamos que unos habían hecho a los otros.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.110v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291260

- 1291, 20 marzo. Valencia.


Comunicación a Gonzalo Eximén de Arenós sobre el hecho de haber prendido a Pedro Lupi, rector de la
iglesia de Villahermosa del Río.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 119.
Urraca Lupi et Andrea Lupi, filias suas
XIII kalendas apriliis MCCXC.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
Gonzalo Eiximén d'Arenós va atacar la localitat de Vilafermosa del riu i va segrestar al rector de l'església
de la vila. Alfons III va ordenar a Gonzalo Eiximén d'Arenós que alliberés al rector de l'església, Pere
Lupi.
Documentos del reinado de Alfonso III: pp 414, doc núm 2010.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

- 1291, 20 marzo. Valencia.


Mandamiento a Gonzalo Eximén de Arenós con objeto de que devuelva a Pedro Jordán de Peña, señor de
Arenoso, el castillo y villa de Villahermosa del Río y de la torre de Salvatierra, de todo lo cual se había
apoderado violentamente.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 119.
XIII kalendas apriliis MCCXC.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
Gonzalo Eiximén d'Arenós va atacar la localitat de Vilafermosa del riu. Es va apoderar de la vila, del
castell i d'una torre de defensa. Alfons III va ordenar a Gonzalo Eiximén d'Arenós que retornés la vila, el
castell, i la torre a Pere Jordà de Peña.
Documentos del reinado de Alfonso III: pp 414, doc núm 2011.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

- 1290, 20 marzo:
Orden a Jaime Pérez para que pague a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, cierta cantidad.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.119v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291287

- 1291, 26 marzo. Valencia.


Orden a Gonzalo Eximén de Arenós de restituir a Bartolomé de Calatayud lo que los suyos le habían
quitado.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 133.
VII kalendas apriliis MCCXCI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
Orden a Gonzalo Jiménez de Arenoso para restituir lo que le habían quitado a Bartolomé de Calatayud,
vecino de Rubielos, aldea de Teruel.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291315

- 1291, 4 abril:
Libramiento de 500 sueldos a Rodrigo de Calatayud, por el establecimiento del castillo de Poyo.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.133
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291313

- 1291, 11 abril. Valencia.


Comisión a Berenguer Tolsani, abogado de Valencia, para que entienda en el pleito entre Eximén Pérez de
Osa y Dª Alda ¿Jiménez?, esposa de Pedro Jordán de Peña.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 136 v.
III idus aprilis MCCXCI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
- 1291, 11 Ábril. Valencia
El Rey le pide a Alda Ferrandis el testamento de su marido Blasco Eximénez de Arenós para que dé copia
a la abadesa del Monasterio de Santa Isabel, de la orden de Santa Clara, de Valencia, en atención a que en
el están sus hijas Elvira y Mayor.
XIV ACA, Reg. Canc. 85, fo1. 137v
Nobili et dilecte dompne Alde Ferrandi. Cum intellexerimus quod vos teneatis testamentum nobilis Blasii
Eximini quondam mariti suº[i] [ = vestri], de qº[uo] testamento venerabilis abbatissa et conventus monasterii
Sancte Elizabete Valencie ordinis Sancte Clare debent habere transumptum (quia Elvira et Maiora filie dicti
Blasii Eximini sunt moniales monasterii supra dicti): vos requirimus et monemus quatenus de predicto
testamento detis transumptum predictis abbatisse et conventui, si º[ipsu]m vos tenº[ea]tis, in quantum faciat pro
dicto monasterio vel filiabus dicti Blasii Eximini et prout fuerit faciendum.
Datum ut supra [Valencie, III idus Aprilis, anno domini MCCXCI].
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1291, 12 abril. Valencia


En esta carta, presentada en el castillo de Arenoso, un comerciante reclama por medio de la Corona 1200
sueldos a Alda y a Pedro
XV ACA Reg. Canc. 85, fol. 138
Nobili dompne Alde Ferrandi, uxori nobilis viti Petri Iordanis de Pena,
Significamus vobis quod Iacobus de Solerio civis et draperius Valencie suam querimonº[iam] contra vos obtulit
coram nobis, asserendo vos eidem debere octuaginta libras regalium, restantes ad solvendum de quibusdam
pecunie quantitatibus quas vos eidem Iacobo uº[t] ipse asserit confessi fuistis vos debere, ut in libello coram
nobis per ipsum oblato (de quo vobis copiam mittimus) videbitis contineri.
Quare ad instanciam dicti Iacobi de Solerio vobis dicimus et percipiendo \ monemus / quatenus, die Sabbati
sequenti post instans festum paschatis resurreccionis domini, per vos personaliter vel per procuratorem vestrum
sufficientem ubicumque fuerimus infra regnum Valencie \ compareatis / coram nobis, ad repondendum dicto
libello et faciendum inde predicto Iacobo iusticie complementum.
Quem terminum vobis pro prima, secunda, et tercia dilacionibus et peremtorie assignamus; alioquin, cum nos
eidem in iure suo deficere non possimus, proº[ce]deremus ac procedi faceremus contra vos et bona vestra prout
fuerit faciendum, vestra contumacia in aliquo non obstante.
Datum Valencie, II idus Aprilis, [anno domini MCCXCI].
Fuit presentata predicta littera \ in castro de Arenoso / per Romeum de Solerio porterium, die Iovis ante festum
Paschatis domini.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1291, 15 mayo. Teruel.
Restitución por parte de algunos vasallos de Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, del ganado que
quitaron a García de Corretján, vecino de Segorbe.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 159.
Idus may MCCXCI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
Tanmateix, no sembla que la relació entre Gonzalo Eiximén i Pere Jordà millorés gaire. El 15 de maig de
1291, Alfons III va haver de tornar a intervenir. Alguns vassalls de Pere Jordà van atacar a un veí de
Segorbe34. El document consultat no especifica molt més. Podria ser que l'home agredit fos un vassall de
Gonzalo Eiximén, que va intervenir en l'atac a Vilafermosa.
Documentos del reinado de Alfonso III: pp 450, doc núm 2194.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

- 1291, 16 mayo:
Licencia a Bartolomé de Calatayud, vecino de Rubielos, para que prenda a Gonzalo Jiménez de Arenoso
en Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.161
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291379

- 1291, 8 junio:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, de proceder contra Fernando y Juan Pérez, hijos de Pedro
Simón, por la muerte de Miguel de Vallés y las heridas de su hermano.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.180
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291492

- 1291, 17 junio:
Relación de los diferentes capítulos a la muerte del rey Don Alfonso donde aparecen los diferentes homenajes
que le rindieron los distintos ricoshombres de Cataluña, Mallorca, Valencia y Aragón, así como, las Cortes
celebradas en Zaragoza (lista de ricoshombres y villas aragonesas). Infante Pedro, Berenguer de Entenza, Jaime
señor de Jericá, Jimeno de Urrea, Gombaldo de Benavent, Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, Pedro señor de
Ayerbe, Lope Ferrench de Luna, Pedro Fernández señor de Híjar, Alamán de Gúdal, Pedro Férriz de Peña, Lope
de Urrea, Rodrigo Sánchez de Pomar, Ferrán de Oblitas, Ato de Foces, Sancho de Antillón, Pedro Martínez de
Luna, Fortún de Bergua, Blasco Maza de Ganalor, Pedro Martín de Artasona, Geraldo de Monlleó, Berenguer de
Benasque, Blasco de Horta, Gombaldo de Entenza, Romeo de Aibar, García Fernández de Pina, Pedro Fantova
de Deza, Sancho de Aragüés, Beltrán de Naja (Lanaja), Gonzalo López de Pomar, Pedro Pomar, Juan Zapata,
Guillermo de Castronovo, García de Vera, Pedro Ladrón, Juan Pérez de Vera, Bertrando de Vera, Gil Pérez,
Rodrigo García de Rufas, Jaime de Cervera, Ramón Pérez de Naval, Miguel Pérez de Isuerre, Sancho Ortiz de
Pisa, Blasco Jiménez, Pedro López de Isuerre, Jimeno Pérez de Vera, Rodrigo de Figueruelas, Pedro de
Monteagudo, Alfonso de Castellnou, Blasco Jimémez de Ayerbe, Gil de Vidaure, Lope Jiménez de Biel, Pedro
Fernández de Pina, Pedro Garcés de Nuez, Juan Garcés de Jaunas (Jánovas), Pedro Sánchez de Calatayud,
Lope Ferrench de Atrosillo, Sancho de Horta, Pedro López de Oteiza, García Pérz de Canales, Pedro Muñoz,
Diego Pérez de Escorón, Diego Martínez de Rufas (procurador de los de Tauste), Juan Pérez de Ejea, Roger de
Nuez, Jimeno de Tobia, Sancho de Estada y otros. Zaragoza, jurados de Zaragoza, Calatayud, Daroca,
Albarracín, Ejea de los Caballeros, Alagón, Tarazona, Uncastillo, aldeas de Calatayud, Bolea, Ricla, Sariñena,
Teruel y sus aldeas, Épila, Zuera, Alcañiz, Pina, Barbastro, Jaca, Molinos, Sos (del Rey Católico), Borja,
Alfajarín, El Castellar, Magallón, Luna, Murillo (de Gállego), Berdún y Tauste.
ACA, Cancillería,registros,nº55,fol.31-48
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1290, 26 febrero. Zaragoza.


Comunicación a los juristas y jurados de la ciudad de Valencia a efecto de que permitan que Eximén Pérez
de Arenós satisfaga eldinero perteneciente al monedaje de dicha ciudad.
ACA, Rgto. 82, fol. 20.
IV kalendas marcii MCCLXXXIX
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1290, 26 febrero. Zaragoza.


Carta a Raimundo Escorna para que obligue a Eximén Pérez de Arenós a pagar dicha cantidad.
ACA, Rgto. 82, fol. 20.
IV kalendas marcii MCCLXXXIX
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1290, 8 marzo:
Orden a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, de hacer restituir el ganado que Pedro Anzano, alcalde
de "Villa Melur"(Villamalur), quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losilla, habiendo sido
requeridos por el justicia y concilio de Burriana.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.109v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291255

- 1290, 20 marzo:
Dos órdenes una a Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre la captura que hizo de Pedro López, rector de la
iglesia de Villahermosa, y sus dos hijas. Otra sobre haber usurpado a Pedro Jordán de Peña, señor de
Arenoso, el castillo y villa de Villahermosa y la torre de Salvatierra.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.119
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291285

- 1290, 21 de marzo.
Pedro Sanz de Calatayud, Eximen de Toviá, Pedro Eximénez, Ruiz Sanz y Eximen Pérez, hijos de Ruiz
Sanz de Calatayud, reconocen a su madre Oria Eximénez, que su padre le había vendido ciertos
parafernales.
ACV. Perg. 1377.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 730. Elías Olmo y
Canalda.

- 1290, 4 agosto:
Aprobación de la elección de Jimeno Pérez de Tarazona como justicia de dicha ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº83,fol.61
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290623

- 1290, 13 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que procediese contra Fernando Jiménez, vecino de
Calatayud, por el robo cometido al entrar en las casas de María Pérez, mujer del difunto Muñoz Menor.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.155
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289598

-1290, 17 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que hiciese derribar las casas y fortalezas que Andrés
de Liñán había hecho en la puerta de Samares, del consejo de Calatayud. Otra al mismo para que
prohibiese que ninguno de la villa se pusiese bajo comanda de ningún caballero ni infanzón. Otra al mismo
en razón de la persecución de malhechores.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.158
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289616

- 1290, 8 septiembre:
Orden a Pedro Fernández, procurador del Reino de Valencia, para que citase a Pedro Jordán de Peña y le
obligase a que de los bienes de Alda Fernández pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y Geraldo de
Fuente la cantidad que se les debía.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.186
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289714
-1290, 22 octubre:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, acerca de la ejecución de la sentencia dada en la causa
entre Ponce Baldovino y Boneto N. con otros, por cierta cantidad.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.195v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289767

- 1290, 30 noviembre:
Carta a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, en la que dice que ha dado a Juan Zapata, Justicia de
Aragón, la orden de pagar lo que se le debía por ser justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.218-218v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289856

- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud para que obligase a los hombres de las aldeas de Calatayud a
restituir al sarraceno Mahoma Abenadalilla lo que le habían robado a los "genetis" de su familia
(compañía).
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289902

- 1291, 16 mayo:
Licencia a Bartolomé de Calatayud, vecino de Rubielos, para que prenda a Gonzalo Jiménez de Arenoso
en Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.161
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291379

- 1291, 19 mayo:
Orden a Pedro Jiménez de Arenoso de asegurar a Pedro Jordán de Peña y otros sobre el seguro hecho por
Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.163
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291387

- 1291, 27 mayo. Teruel.


Orden a Gonzalo Eximén de Arenós para que sus vasallos no molestaran a los de Pedro Jordán de Peña ni
a los de Pedro Ferris.
Orden sobre lo mismo dirigida al justicia, jurados y consejo de Villahermosa.
Orden sobre lo mismo dirigida a Alberto de Mediona
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 171.
VI kalendas iunii MCCXCI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

Gonzalo Eiximén i els seus vassalls devien fer incursions en territori de Pere Jordà. El 27 de maig de 1291,
Alfons III va haver d'ordenar a Gonzalo Eiximen i als seus vassalls, que no molestessin ni a Pere Jordà ni
als seus vassalls.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 452, doc núm 2201, 2202 i 2203.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.

Orden a Gonzalo Jiménez de Arenoso y su hermano de no molestar a los vecinos de los lugares de Pedro
Jordán de Peña y de Pedro Ferrer. Otra semejante al consejo y jurados de Villahermosa (del Río). Otra
sobre lo mismo a Alberto de Mediona.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.171
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291427

- 1291, 29 mayo. Teruel.


Dos órdenes, una a Alberto de Mediona y otra al sobrejuntero de Teruel sobre la cuestión existente entre
Fernando Jiménez de Arenós y Pedro Jordán de Peña.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 174.
IV kalendas iunii MCCXCI.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.

- 1291, 7 junio:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre un robo hecho a Jimeno López de Ejea, del Reino de
Valencia, a quien se le secuestró dos cautivos de Moya, cuando estaban en Sisamón, que era del noble
Jaime Pérez, en casa de Sebastián Sisamón.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.178v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291484

- 129,18 junio:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, de proceder contra Fernando Jiménez, sobrino de
Fernando Juan, por un robo a María Pérez, viuda.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.180v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291493

- 1291, 25 junio:
Comisión a Galacián de Tarba, de Zaragoza, en el pleito entre Pedro Jordán de Peña y Gonzalo Jiménez
de Arenoso sobre el expolio de la villa de Villahermosa (del Río) y la torre de "Salvatierra".
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.186v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291540

- 1291, 15 diciembre. Calatayud.


Documento de concordia entre los bandos aragoneses con intervención de Sancho IV de Castilla y
compromiso de fidelidad de los nobles rebeldes al rey Jaime.
A.C.A. Pergaminos de Alfonso III, núm. 388
En el nombre de Dios et de su gracia, Amen.
Manifiesta cosa sea a todos, presentes e avenideros, que como desamor e desvoluntat fuesse entre los nobles d
´Aragon, es a ssaber: don Belnalt Guillem de Entiença, don Atho de Ffçes, don exemeno de Urrea, don Artal d
´Alagon, don Blascho su hermano, don Sant d´Antillon, don Roy Exemenez de luna, Comendador de Montalban,
et sus fillos, don Jayme seynor de Exerica, don Jayme Perez, seynor de Segorbe, Gonçalbo Exemenez d
´Arenoso, Exe.men Pérez et Ferrand Exemenez, sus hermanos, Pero Lopez d´Oteyça, ...
Las uniones aragonesas y las Cortes del Reino 1283-1301, Luis González Antón.

- 1291, 26 diciembre.
Fueron llamados de forma bastante equilibrada dieciocho nobles de origen catalán o siciliano y veintidós
aragoneses o que podían reclamar el uso de los fueros de Aragón en territorio valenciano. Finalmente,
fueron citados los procuradores de doce villas reales valencianas.
ACA, C, reg. 90, fol. 222v.
En primera instancia aparecen seis ricoshombres aragoneses, Jaime Pérez, Jaime de Jérica y Pedro Fernández –
todos ellos de la familia real–, Blasco de Alagón, Lope Ferrench de Luna y Juan Jiménez de Urrea, y después
dieciséis nobles y caballeros más que, por su origen o sus posesiones, podían acogerse a los fueros de Aragón:
Guillermo de Anglesola, Berenguer de Entenza, Rodrigo Jiménez de Luna, Martín Jimeno Rodrigo, Alfonso
Pérez, Jimeno Pérez de Oris, Jimeno Pérez Romeo, Gonzalbo Zapata, Gonzalbo Jiménez de Arenós, Jimeno
Pérez de Andilla, Jimeno Pérez de Calatayud, Gil Martín de Entenza, Pedro Jimeno de Montornés, Gil Jimeno
Romeo, Alfonso Martín y Amor Dionís. Por su parte, cuatro nobles de origen catalán eran mencionados en la
primera lista, Dalmau de Castellnou, Guillem Ramon de Montcada, Jaspert de Castellnou y Esteve de Bellpuig; y
después aparecían otros catorce, tres o cuatro de ellos –aquí los últimos– procedentes de Sicília: Ramon d’Urg,
Francesc Carròs, Ponç de Mataró, Arnau de Mataró, Berenguer de Vilaragut, Berenguer Llançol, Ramon de Sant
Lleïr, Gilabert de Noguera, Bernat de Bellvís, Bernat Sarrià, Pere Lorida (Llúria?), Roger de Llúria, Francesc de
Pròixita y Conrad Llança.
Se trataba de: Borriana, Morvedre, Gandia, Ademuz, Dénia, Llíria, Xàtiva, Castielfabib, Alpuente, Vila-real y
Alzira, además de Valencia, donde se celebraba la Corte.
Las uniones aragonesas y las Cortes del Reino 1283-1301, Luis González Antón.
1291, 26 desembre.
Terol Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a
partir del 7 de gener de 1292.
ACA, C, reg. 90, fol. 222v
Probis hominibus et universitati Burriane. Cum circa ordinacionem et disposicionem regni Valencie intendere
proponentes ordinaverimus in civitate Valencie die crastina quod post instans festum Epiphanie Domini Curiam
celebrare, mandamus et dicimus vobis quatenus dicta die mitatis duos probis homines ex vobis qui intersin
celebracioni Curie antedicte. Datum Turolii, VII kalendas ianuarii. Simili probis hominibus et universitati
Muriveteris. Item iusticie, iuratis et universitati Gandie. Item probis hominibus et universitati de Ademuz. Probis
hominibus et universitati Denie. Item iusticie, iuratis et universitati Lirie. Item probis hominibus et universitati
Xative. Item probis hominibus et universitati de Castellphabib. Item probis hominibus et universitati de Alpont.
Item iusticie, iuratis et universitati Ville regalis. Item probis hominibus Algezire. Nobile Guillelmo de Angularia,
cum carta ordinacionem et disposicionem feliciter regni Valencie intendere proponentes ordinaverimus in civitate
Valencie die crastina post instans festum Epiphanie Domini Curiam celebrare, mandamus vobis quatenus die
prefixa sitis v(...) pro celebranda Curia supradicta. Datum ut supra. Simili fuit missa Berengario de Entença. Item
Iacobo Petri. Rogerio de Loria, admiranto. Item Dalmacio de Castronovo. Item Egidio Martini de Entença.
Item Artaldo de Alagone. Item Blasco de Alagone. Item dopmino Iacobo, domino de Xerica. Item Guillelmo
Raymundi de Montecatheno, domino de Nulles. Item Lupo Ferrench de Luna. Item Iohani Eximeni de Urrea.
Item Iasperto de Castronovo. Item procuratori nobilis Stephani de Pulcropodio. Item nobili Petro Ferrandi.
Similis literis fuerunt misse militibus infrascriptis: Martino Eximeni Romei. Raymundo de Urgio. Item Alfonso
Petri. Item Eximino Petri de Oris. Item Eximino Petri Romei. Item Gondissalbo Çapata. Item Gondisalbo
Eximeni de Arenoso. Item Francisco Carrocii. Item Petro Lenda. Item Eximino Petri de Andilla. Item
Francisco de Proxida. Item Eximino Petri de Calataiubio. Item Poncio de Materone. Item Berengario de
Vilaragut. Item procuratori Berengarii Lansol. Arnaldo de Materone. Egidio Martini de Entença. Petro Eximeni
de Montetornesio. Egidio Eximeni Romei. Raimundo de Sancto Licerio. Item Alfonso Martinez. Guilaberto de
Nogaria. Item procuratori Amoris Dionisii.
Item Raymundo Eximeni de Luna. Item Bernardo de Pulcrovisu. Item Petro de Serriano. Similis fuerunt misse
prelatis infrascriptis: Berengario de Cardona, magistro milicie Templi. Item castellano Emposte. Item
comendatori Calatrave.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala

- 1292.
Eximén Pérez de Arenós ¿heredó? frente al notario Gimeno Filera: Andilla, Gestalcamp y otros feudos
valencianos.
(Miguel Vicente Cortés Navarro)
En una escritura extendida en 1292 ante Gimeno Filera, revisor público de Murviedro, consta que En Gimen
Perez de Arenós, señor de Andilla, dio carta de población a los moradores de este pueblo, sus vasallos, la cual
fue confirmada por don García LLopis, caballero y consejero del señor rey, portanvoces del general gobernador
de la ciudad y reino de Valencia.
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (1878-1880) - Escolano, Gaspar,
1560-1619

- 1292, 15 Octubre. Andilla.


Carta de población de Andilla dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla
ARV, Manaments i Empares, Any 1640, Llibre 3, mà 23, fol. 10vº.-13rº.
In Dei nomine et eius gratia. Noverint universi quod nos, Eximenus Perez de Arenoso, dominus Andille,
damus, concedimus ac tradimus vobis universis hominibus populatoribus in villa Andilla, et ad bene collendum
ac etiam laborandum, omnes domos, terras et hereditamenta tam in (rigadivo) quam in sicano que sunt infra
omnes terminos loci Andilla, ad notitiam et divisionem Alfonsi Ivanyez, Petri Iordani, Dominici Lamor,
Ferdinandi Plerotrona, quos in divisionem dictum hereditamentum in presenti assignamus. Volumus etiam et in
presenti...
Quod est actum in Andilla, idibus octobris anno Domini millessimo ducentessimo nonagessimo secundo.
Sig+num Eximeni Perez de Arenoso, domini predicti, qui hec firmamus et laudamus.
Testes huius rei sunt nobilis Iacobus Petri, (dominus) Segurbii, Eximen Petrus d´Uerba, Rodericus Fernandez de
Santa Maria, Bernardus d´Esplugues et Petrus Arnaldus d´Esparza.
Cartes de Poblament Medievals Valencianes, Enric Guinot Rodríguez.

- 1293.
El infante Pedro, lugarteniente del rey, ordenó a Ximén Pérez de Andilla que liberase a los cautivos que
mantenía en su poder o que compareciese a justificar los motivos del cautiverio, puesto que los
musulmanes se hallaban bajo la protección real (“sunt de palia dictis domini regis”); en caso contrario se
procedería contra él.
ACA, RC. REG. 87, F. 32r.
El cuerpo derrotado: cómo trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos. Isabel Fierro, Francisco
García Fitz

- 1293, 8 de enero.
Bernardo Canet, arcediano de Valencia, y Arnaldo de Riusech, arcediano de Alcira, nombran a Francisco
Benages, rector de Villamarchante, por su procurador.
ACV. Perg. 6187.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 771. Elías Olmo y
Canalda.

- 1293, 2 junio.
Número 23. A. Lloaci Número 23. A. Lloaci 23. A. Lloació, aprobació y confirmació per lo senyor rey don
Jaume II a Guillem, abat, y al convent de Poblet y a sos successors, per libero y franch alou y ab tot ple
domini y senyoriu del hospital, casa y lloch de Sant Vicent, posat en lo arrabal de València, franc y libero,
ab los castells y vilas de Castelló de Burriana, de Quart y senyoria y potestat del castell de Montornés y ab
tots altres castells, vilas, llochs, alquerias a dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent espectants en qualsevol
manera, ab termes y afrontacions, entradas y exidas, ab tots los drets y pertinèncias a dits llochs
pertanyents, ab cavallers, homes, donas, christians, jueus y sarracenos en dits llocs habitants y habitadors,
com en las donacions, concessions, confirmacions, privilegis y en altres qualsevols cartas per los
predecessors de dit rey, concedits a dit hospital, lloch y casa de Sant Vicent, plenament se conté. Confirmà
més avant y aprobà a dit abat y convent de Poblet y a sos successors la concessió y entrega que dit rey don
Alfonso, son germà, féu a dit abat y monastir de dit hospital, casa o lloch de Sant Vicent, y de dits castells y
vilas, totas las quals cosas confirmant a dits abat y convent de nou donà ab tots los drets y pertinèncias en
dits llochs y en qualsevol de ells, salvant-se /fol. XVIII/ la potestat del castell de Montornés. Renuncià
també a dits abat y convent y se abdicà de tot lo dret y potestat que a dit rey competia de posar, instituir,
conferir, assenyalar y procurar prior, rector, procurador, administrador y altre qualsevol gobernador y
porcioners, clergues, laychs, beneficiats y altres en qualsevol nom se entenguessen en lo hospital, casa y
lloch de Sant Vicent dalt dits, ni en altres castells o vilas de dit hospital, sens retenir-se cosa per a si ni per
sos successors, concedint expressament a dits abat y convent si algun derecho de patronat o altre dret tenia
dit rey o podia tenir en dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, per rahó de la dotació de dit loch,
edificació y construcció y per rahó del lloch en que lo hospital, casa y lloch de Sant Vicent està situat o seu,
prometent als dits abat y convent y a sos successors que dit rey ni los seus, en ningun temps de aquí en
avant, posarian, conferirian, donarian a algú o alguns alguna porció o porcions, perpètuament o a temps,
en dit hospital, casa o lloch de Sant Vicent, ni en altres castells y vilas del mateix hospital posarian rector,
prior o governador, porcioner o beneficiats, clergues o laychs, ni altres de qualsevol condició que fossen. Y
volgué que tots los fruits y obvencions que provindrian de dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, castells,
vilas y llochs de aquell que disposassen dits abats y convent y ordenassen a llur voluntat de la manera
voldrian, no obstant algunas observàncias, consuetuts o estatuts fets per qualsevols personas, y que dit
lloch reduissen de la manera voldrian a la norma y observància de son orde, prometent dit rey, per ell y
per los seus, que·ls faria tenir y posehir en pau y perpètuament totas las cosas sobreditas contra totas
personas ecclesiàsticas y seculars. Prometent als dits abat y convent y seus successors que si alguna cosa de
las sobreditas los seria vindicat ho restituiria y trauria indemnes a dit monastir, obligant /fol. XIX/ tots sos
béns, especialment lo castell y vila de Belloch y la caldaria de Lleyda. Reservat lo mer imperi a dit abat y
convent y a sos successors segons fuero de València. Fet en Barcelona a 4 de las nonas de juny 1293 y de
son regnat de Aragó, 2 y de Sicília, 7. En poder de Guillem de Solanes, notari de dit rey. Ni ha un
transumpto. Folio 109.
Número 23. A. Noverint universi quod cum Nos Jacobus, Dei gratia Noverint rex Aragonum, Siciliae,
Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae, movissemus causam contra venerabilem fratrem Guillelmum,
abbatem et conventum monasterii Populeti, nomine monasterii sive domus Sancti Vincentii, qui locus est in
regno Valentiae et suburbio civitatis Valentiae, et ratione villarum seu castrorum pertinentium dicto monasterio
sive domui, scilicet, villae et castri Castilionis campi de Burriana et castri villae de Quart et castri de
Montetornesio et alcheriarum seu aliarum pertinentiarum dicti monasteriis sive domus seu loci de Sancti
Vincentii praedicti, asserentes dominum Alfonsum, fratrem nostrum bona memoriae regem Aragonum,
permutasse cum abbate et conventu praedicti monasterii Populeti locum, hospitale sive domum Sancti Vincentii
praedicti, cum dictis villis, castris, juribus et suis pertinentiis universis, pro castro et villa de Apiaria, quam
dominus rex Jacobus, felicis recordationis avus noster, dicto monasterio pro francho alodio reliquit, et quibusdam
aliis legatis factis dicto monasterio per dictum dominum regem Jacobum et dominum regem Petrum, quae remis-/
fol. 110/sa fuerunt per abbatem et conventum, excepta capella et Avinaxia, tempore quo castrum et villa de
Apiaria tradita fuerunt monasterio supradicto, et quod dicta permutatio facta fuit ante celebrationem curiae
Montissoni, in qua curia fuit per dictum dominum regem Alfonsum et per nobiles, barones, praelatos et
religiosos, milites et cives Cataloniae et Aragonia statutum et in generali curia ordinatum quod omnes
ordinationes, venditiones, impignorationes, permutationes, concessiones, emfranquimenta et quaecumque aliae
alieanationes, qualiscumque modo factae per dictum dominum regem Alfonsum postquam dominus Petrus,
felicis recordationis rex Aragonum pater noster, deccessit essent penitus revocatae et essent cassae et vanae, et
quod ipsi domino regi Alfonso absolute in continenti restituerentur ratione cujus statuti seu ordinationis, nos
asserebamus dictam permutationem in aliquo non tenere immo praedictum locum, domum seu hospitale Sancti
Vincentii, cum villis et castris et pertinentiis suis, nobis debere restitur ea etiam addita ratione, quare asserabamus
praedictum locum Sancti Vincentii, cum praedictis villis et castris, praedito domino regi Petro, patri nostro,
tempore sui obitus pertinere, et ipsium dominum regem Petrum talem substitutionem in testamento suo
apposuisse ac etiam in donatione quam fecit praedicto domino regi Alfonso, filio suo, de terris et regnis suis quod
si dictus dominus rex Alfonsus decederet sine legitima prole, regna et terrae suae vel quas sibi dimittebat vel
donabat nobis reverterentur. Qui dominus rex Alfonsus sine legitima proles decessit et sic dicebamus
permutationem seu concessionem praedictam, factam per ipsum dominum regem Alfonsum, in aliquo non valere
et praedictum locum sive domum nobis restitui debere. Asserebamus insuper jus patronatus nobis pertinere
debere in dicto loco seu domo Sancti Vincentii et jus etiam ponendi et constituendi portionarios et clericos prout
per dictum dominum /fol. 111/ regem Jacobum, avum nostrum, extitit ordinatum et ad anullandam dictam
permutationem allegabatur, ex parte nostra, preaedictos abbatem et conventum Populeti, ex causa dictae
permutationis, multis et diversis personis multa et diversa servitia impedisse, scilicet, consiliariis et aliis
officialibus domini regis Alfonsi praedicti, ut dicta permutatio fieret et juxta voluntatem dictorum abbatis et
conventus plenum sortiretur effectum propter quod obtinebatur, ex parte nostra, dictam permutationem non
tenere, cum quodam modo super re spirituali simoniace esset actum. Item objiciebatur, ex parte nostra, dictam
permutationem non valere, quia de re spirituali ad rem privatam seu ad rem non spiritualem non poterat fieri
permutatio hoc canone inhibente. Item opponebatur, ex parte nostra, quod nos et regnum nostrum fueramus
multipliciter laesi in dicta permutatione pro eo quia dictus dominus rex Alfonsus, frater noster, ex causa dictae
permutationis dederat abbati Sancti Victoriani et tradiderat illos centum morabatinos in auro tributi hereditamenti
dicti domini regis de Oscha et balnea ejusdam civitatis et promiserat etiam eidem abbati tradere ecclesiam Sancti
Salvatoris quam monasterium Sancti Salvatoris Laegerensis habet in Oscha. Item quod abbas Sancti Victoriani et
sui successores essent capellani dicti domini regis et successorum suorum et quod haberent portionem ad quinque
bestias et quod ipse dominus rex Alfonsus faceret franchum monasterium Sancti Victoriani et homines suos,
praesentes et futuros, et prioratus et homines prioratum eorumdem, et omnes possessiones suas, praesentes et
futuras, quocumque titulo eas acquirerent vel acquirire possent, tam a regibus quam a aliis quibuscumque
personis ecclesiasticis vel secularibus, a praestatione caenarum nisi dominus rex personaliter esset in dicto
monasterio, et quod dictus dominus rex Alfonsus traderet dicto abbati et monasterio villas quae vocantur Ceresa
et Lespunya cum juribus, terminis et pertinentiis suis, et illas duas domos quae vocantur Calveriae, que sunt in
villa de /fol. 112/ Besaure, quae est Sancti Victoriani, et quod dominus rex Alfonsus daret et confirmaret
monasterio Sancti Victorinii locum de Arahuest, quem locum dictus abbas Sancti Victoriani tenebat et
possidebat. Ex quibus asserebatur, ex parte nostra, nos et regnum nostrum ex dicta permutatione enormiter esse
laesos. Idcirco consideratis et intellectis ac recognitis hiis quae ex parte nostra proponebantur, attendentes
legatum factum abbati et conventui Populeti de castro et villa de Apiaria et aliis supradictis valere et esses
firmum quia dictus dominus rex Jacobus, avus noster, et dominus rex Petrus praedictus potuerunt dictum castrum
et villam legare monasterio Populeti et alia supradicta. Attendentes etiam plus valere nobis et plus nobis expedire
habere villam Apiaria, cum suis redditibus, pertinentiis ac juribus, quam habere jus patronatus et alia jura quae in
dicto loco, domo seu hospitali Sancti Vincentii asserebamus nos habere et maxime propter utilitatem et tuitionem
regni nostri et comitatus Barchinonae, cum ipsa villa de Apiaria sit in regal itinere de Barchinonae ad Cervariam
constituta et non habemus ibi castrum seu villam aliam quae contra raptores et malos homines circumquaque
positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire. Quia etiam super eo quod donatum ex parte nostra
asseritur monasterio Sancti Victoriani jus nostrum salvum habemus et habere intendimus et hoc etiam
protestamur quod ex praesenti confirmatione seu donatione quam facimus dicto abbati et conventui monasterii
Populeti non intendamus donationem seu concessionem factam abbati et conventui Sancti Victoriani de praedictis
in aliquo approbare. Idcirco, pensata utilitatem nostra et regni nostri, laudamus, approbamus et confirmamus, per
nos et nostros imperpetuum, ex certa scientia et causa prius cognita, ac etiam concedimus vobis venerabili fratri
Guillelmo, abbati Populeti et conventui ejusdem monasterii et vestris successoribus, pro libe-/fol. 113/ro et franco
alodio vestro cum omni pleno dominio et sinyorivo praedictum hospitale, domum seu locum Sancti Vincentii in
suburbio Valentiae positum, francum et liberum, cum castris villis de Castilione et de Quart, et cum dominio et
postestate castri de Montornes. Ita tamen quod vos dictus abbas et conventus praedicti monasterii Populeti
teneatis dictum locum de Montornes pro nobis et successoribus nostris et teneamini inde nobis dare potestatem
irati et paccati quotienscumque voluerimus, juxta consuetudines et usaticos Barchinonae. Et Petrus Exemini de
Montornes teneat dictum castrum de Montornes pro vobis dicto abbate et conventu ac praedicto vestro
monasterio Populeti et det vobis potestatem iratis et paccatus quotienscumque per vos fuerit requisitus. Et cum
omnibus aliis castris, villis, alchariis seu quibuscumque aliis locis ad ipsum hospitale, domum seu locum Sancti
Vincentii expectantibus seu expectare debentibus quoquomodo cum terminis et affrontationibus, cum introitibus
et exitibus, cum juribus et pertinentiis omnibus ad praedicta loca et ad quemlibet eorumdem pertinentibus seu
expectare debentibus ab antiquo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis quam mulieribus, christianis,
judaeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis prout in donationibus,
concessionibus ac confirmationibus, privilegiis seu quibuscumque aliis cartis a praedecessoribus nostris concessis
praedicto hospitali, loco seu domui Sancti Vincentii praedicti plenius continentur. Confirmamus insuper et
approbamus vobis praedicto abbati et conventui Populeti et successoribus vestris concessionem et traditionem
quam dictus dominus rex Alfonsus, frater noster, fecit vobis et monasterio vestro de jam dicto hospitali, domo
seu loco Sancti Vincentii praedicti et praedictis castris et villis. Quae omnia vobis confirmantes etiam de novo
donamus cum omnibus juribus et pertinentiis universis in locis praedictis vel in aliquo praedictorum salva no-/fol.
114/bis potestate castri praedicti de Montornes ut superius continetur. Remittimus etiam vobis et successoribus
vestris et abdicamus a nobis et a nostris successoribus omne jus et potestatem quod et quae nobis competebantur
seu competere poterant ponendi, instituendi, conferendi, donandi seu etiam assignandi vel praesentandi priorem,
rectorem, procuratorem, aministratorem seu quemvis alium gubernatorem et portionarios, clericos seu laicos, seu
beneficiatos alios quocumque nomine censeantur in hospitali, domo seu loco Sancti Vincentii praedicti nec in
aliis castris seu villis dicti hospitalis, domus seu loci Sancti Vincentii praedicti, cedendo et transferendo in vos,
dictum abbatem et conventum et monasterium Populeti, omnia jura et actiones nobis competentia et competentes
competitura et competituras in praedictis quae nobis ante hujusmodi donationem seu concessionem in aliquo
competebant, sine omni retentione nostri et nostrorum. Concedentes vobis exprese et etiam remittentes si quod
jus patronatus vel aliquod aliud jus nos habemus vel habere possimus in dicto hospitali, domo seu loco Sancti
Vincentii, ratione dotationis dicti loco vel edificationis seu constructionis, vel ratione loci in quo hospitale,
domus seu locum Sancti Vincentii saepe nominati sedet. Promittentes vobis et successoribus vestris per nos et
nostros successores quam numquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus seu dabimus vel
assignabimus alicui vel aliquibus portionem aliquam seu portiones perpetuo vel ad tempus in dicto hospitali,
domo seu loco Sancti Vincentii, nec in aliis castris seu villis ejusdem hospitalis ponemus rectorem, priorem seu
gubernatorem, portionarios seu beneficiatos, clericos vel laycos, nel alios cujuscumque conditionis sint et
quocumque nomine censeantur. Immo volumus quod liceat vobis et vestris successoribus praedictum hospitale,
domum seu locum Sancti Vincentii cum suis adjecentiis et cum praedictis castris et villis et cum /fol. 115/
omnibus aliis bonis eorumdem tenere, possidere perpetuo in pace, franche et libere et de ipsis et de omnibus
fructibus et obventionibus inde proventuris ordinare et quocumque modo volueritis disponere secundum quod de
vestra et successorum vestrorum processerit voluntate, non obstantibus aliquibus observantiis, consuetudinibus
seu statutis factis ibi per quascumque personas, ipsum locum ad statum, normam et observantiam vestri ordinis
sicut et quando volueritis reducendo. Absolventes cum hoc publico instrumento milites, homines, feminas et
omnes alios habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, et quemlibet eorundem cujuscumque sexus
aut conditionis existant, ab homagio, fidelitate, juramento et dominio et etiam quibuscumque aliis modis si in
aliquibus nobis vel nostro sint astricti vel in aliquo obligati, injungendo et mandando omnibus et singulis
supradictis ut vobis abbati et conventui monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, obediant in omnibus sicut
domino vero et omnia alia faciant quae nobis et praedecessoribus nostris facere tenebantur. Attendentes et
respondentes vobis dicto abbati et conventui ut veris dominis de omnibus juribus, redditibus, exitibus et
proventibus universis dictorum castrorum seu locorum hospitalis, domus vel loci praedicti. Item promittimus
vobis et vestris per nos et omnes nostros quod faciemus vos tenere et possidere in pace et expletare imperpetuum
omnia supradicta contra omnes personas ecclesiaticas et seculares seu etiam religiosas, et observabimus et
observari vobis et vestris inviolabiter faciemus et eximus vobis et vestris fideles et legales guirentes contra omnes
personas et obligamus nos et nostros vobis de evictione et guarentia. Promittimus etiam vobis et vestris fide et
legalite nostra quod si aliqua persona, cujuscumque conditionis, ordinis seu sexus sit, moveat super praedictis, de
jure vel facto, vobis vel vestris aliquo tempore aliquam quaestionem seu demandam quae nos et succes-/fol.
117/sores nostri coram quibuscumque judicibus ecclesiaticis vel secularibus coram quibus contra vos vel dictum
monasterium moveretur dicta quaestio teneamur et obligemur nos et nostri vobis et vestris suscipere onus litigii et
deffendere vos et vestrum monasterium nostris sumptibus usque ad finem litis. Promittentes quod si aliquid a
praedictis a vobis vel vestris evictum fuerit restituemus vobis et servabimus vos et vestros et vestrum
monasterium indempnes. Obligantes inde vobis et vestris omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et
habenda, ubicumque sint, et specialiter castrum et villam de Belloch et caldariam nostram Ilerdae. Et est
sciendum et certum quod nos ad honorem omnipotentis Dei et domini nostri Jesu Christi et gloriosae Virginis,
matris ejus, et beati Vincentii martyris, et ob remedium animae nostrae et dicti domni regis Jacobi, avi nostro, qui
regnum Valentiae et locum Sancti Vincentii acquisivit, et accipiens habitum vestri ordinis et monachus factus in
vestro monasterio est sepultus, et omnium aliorum parentum, antecessorum et successorum nostrorum, per nos et
omnes successores nostros, divinitus inspirati, gratis et liberitater et ex certa scientia et ex bona voluntate et
proprio motu, concessimus et concedimus vobis siquod jus patronatus vel aliquod aliud jus spirituale vel
temporale habemus in dicto loco, secundum quod superius dictum est. Renuntiantes, expresse et ex certa scientia,
omnibus quaestionibus, rationibus, litibus et juribus omnibus et aliis quibus poteramus vel possemus contra
praedicta venire vel ea in aliquo revocare sive sint canonica sive civilia sive statuta terrae sive alicujus curiae
generalis sive specialis sive fori sive constitutiones edictae vel edendae vel quaecumque alia. Volentes et
concedentes quod si forte praesens confirmatio posset de jure in aliquo infirmari quod nichilominus praedicta
omnia habeatis, teneatis et possideatis pro francho alodio, ut superius dictum est, vos et vestri successo-/fol.
117/res imperpetuum ex praesenti et nova concessione ac donatione simplici inter vivos quam vobis nunc
facimus de praedictis sine omni retentione quam ibi non facimus illo modo, non obstantibus aliquibus rationibus
super allegatis vel allegandis aliquo tempore pro parte nostra a nobis vel nostris successoribus quoniam nos illis
juribus et rationibus, ex certa scientia, renuntiamus volentes quod omni modo praesens concessio seu donatio
simplex inter vivos perpetuam et omnimodam habeat roboris firmitatem. Mero tamen imperio vobis et vestris
secundum forum Valentiae in omnibus semper salvo mandantes universis vicariis, bajulis, justitiis, alcaydis et
aliis officialibus nostris, praesentibus et futuris, quod preaedicta omnia et singula perpetuo observent et observari
faciant et non contraveniant nec contravenire aliquem permittant, si de nostris confidunt gratia vel amore. Eu ut
praedicta majori gaudeant firmitate praesens instrumentum fecimus sigillo nostro plumbeo comuniri. Quod est
actum Barchinonae quarto nonas junii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo tertio, regnorum
nostrorum Aragonum anno secundo, Siciliae vero septimo. = Signum✠Jacobi, Dei gratia regis Aragonum,
Siciliae, Majoricarum et Valentiae ac comitis Barchinonae. = Testes sunt Raymundus Rogerii, comes Pallarensis,
Raymundus Fulchonis, vice-comes Cardonae, Raymundus de Angularia, Berengarius de Podio Viridi, Petrus de
Montechatano. = Sig✠num Guillelmi de Solanis, dicti domini regis scriptoris et notarii publici per totam terram
et dominationem suam auctoritate regia, qui mandato ipsius domini regis haec scribi fecit et clausit, loco, die et
anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1293, 6 Agosto. Valencia


El testamento del Obispo Jazperto de Valencia deja constancia de la deuda de 700 sueldos de Alda
Ferrandis por los diezmos del río Mijares
XVI ARV, Clero, caja 783, no. 1
Sit omnibus notum quod ego Pontilianus Garrice, canonicus valentinus manumissor testamenti reverendi domini
patris Jazperti divina miseracione episcopi valentini bone memorie, et procurator comanumissorum meorum in
dicto testamento; auctoritate dicte manumissorie et procuracionis quibus fungor in hac parte, cum hoc presenti
publico instrumento plenarie valituro, cedo et dono vobis Dominico de Biscarra rectori ecclesie de Torriges
presenti et recipienti et vestris in perpetuum, ad omnes vestras voluntates faciendas, totum locum meum et
dictorum manumissorum meorum, iura, voces, et acciones reales et personales, utiles sive mixtas, que ego et ipsi
habemus et habere debemus et nobis pertinent et pertinere debent, contra dominam Aldam Ferrandiz dominam
de Arenoso et bona sua racione septingentorum solidorum regalium Valencie, in quibus nos pro ipsa et º[a]d eius
preces vos obligavistis michi racione decime rivi de Millars quod dicta domina Alda debebat domino episcopo
iamdicto tempore transacto.
Cedo inquam vobis in hiis totum locum meum prout melius, plenius, º[lac]ius ac utilius potest dici, scribi, et
intelligi ad commodum et salvamentum vestri et vestrorum perpetuo. Ita quod loco mei et aliorum
comanumissorum possitis dictos septingentos solidos a dicta domina Aldº[a] petere, [e]xigere, percipere, et
recuperare; et ipsam super hiis in curia et extra curiam convenire, et contra ipsam et eius bona agere, defendere,
respondere, ponere, excipere, et replicare ac triplicare in iudicio et extra iudicium; et omnia alia facere in
predictis omnibus et super predictis omnihus que verus dominus potest et debet facere de re sua propria, aut que
ego et alii comanumissores mei facere possemus ante huiusmodi cessionem et donacionem; instituens inde vos
dominum et potentem ut in rem vestram propriam, ad faciendum de predictis vestram in omnibus voluntatem sine
impedimento alicuius persone.
Confiteor tamen et in veritate recognosco quod, post dictam cessionem a me vobis factam, dedistis mihi et
solvistis tanquam invitus et compulsus, et ego a vobis habui et recepi numerando, septingentos solidos in quibus
mihi vos obligaveratis pro dicta domina Álda ut dictum est supra. De quibus me a vobis teneo per paccatum et
contentum plenarie ad meam voluntatem, renuncians scienter omni excepcioni pecunie predicte non numerate et
a vobis non habite et non recepte et doli.
Quod est actum Valencie, VIII idus Augusti, anno domini MCCXC tercio.
Sig + num Pontiliani Garrice predicti, qui hoc concedo et firmo.
Testes huius rei sunt: Guillelmus de Turribus rector ecclesie de Muntesa, et Bernardus de Fonte ecclesie de
Lutxen.
Sig + num Guillelmi de Verneto notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit, cum raso et emendato in
VIª linea ubi dicitur ''et'', et in Vª ubi dicitur ''rivi de Millars''.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1294, 3 enero.
Venda Número 24. A. Venda feta per Guillem, abat de Poblet, y tot lo convent de Poblet per a pagar molts
deutes que devia dit monastir a diferents acreadors, que importavan la suma de 300.000 sous barcelonesos,
a dit rey don Jaume de Aragó, del castell y vila de Castelló del camp de Burriana y de la senyoria y
potestat tenia dit monastir en lo castell de Montornés, per preu de 290.000 sous barcelonesos. Fonch feta
als 3 dels idus de janer 1294. No és authentica. Folio 123.
In Dei nomine In Dei nomine . Sit omnibus manifestum quod /fol. 124/ nos frater . Guillelmus, Dei gratia abbas
monasterii Populeti infra diocaesim Tarraconae constituti, et conventus ejusdem monasterii, attendentes quod nos
et monasterium nostrum praedictum sumus in pluribus et diversis magnis et arduis quantitatibus paecuniae
diversis creditoribus seu personis et ex diversis causis obligati, quae quantitates pecuniae quae a nobis debentur
conversae fuerunt in necessarios usus nostri et monasterii nostri praedicti, et in evidentem utilitatem et urgentem
necessitatem ejusdem, quae etiam quantitates pecuniae praedictae ascendunt ad summam trecentorum millium
solidorum monetae Barchinonae de terno et ultra, quarum major pars recepta est et debetur ad usuras, supra
quibus omnibus quantitatibus pecuniae praedictis, tam usurariis quam aliis exolvendis, nos pluries cum magna
instantia fuimus moniti et requisiti et nunc etiam per ipsos creditores requirimur et monemur. Attendentes etiam
et considerantes nos et dictum monasterium nostrum non habere pecuniam nec bona mobilia de quibus dicta
debita solvere possimus nec succurrere in praedictis vel parte praedictorum nisi per venditionem plurium
castrorum et villarum dicti monasterii nostri et dicti creditores nostri rogati a nobis sepae et sepius nolint
solutionem praedictarum quantitatum pecuniae amplius diferre nec dilationem aliquam nobis concedere in
praedictis. Considerantes etiam quod ad tantam quantitatem pecuniarum exolvendam opportebat nos et ipsum
monasterium nostrum vendere plura loca confinia et valde utilia monasterio nostro supradicto et quod castrum
nostrum et villa nostra de Castilione de Burriana et dominium, potestas et jus quod habemus in castro de
Montetornesio, regni Valentiae sunt valde remota, ut pote per quatuor dictas et amplius a monasterio nostro
supradicto et quod illustris dominus Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Siciliae, Ma-/fol. 125/joricarum et
Valentiae ac comes Barchinonae, habebat in locis praedictis merum imperium et quaedam alia ex quibus inter nos
et officiales dicti domini regis emergebant multoticus quaestiones ex quibus contingebat dissensionis materiam
exoriri. Volentes hiis honeribus indempnitatibus et periculis occurrere prout decebat et opportebat et fieri etiam
expediebat, praedictum castrum nostrum et dictam villam nostram de Castilione de Burriana, cum omnibus
terminis, pertinentiis et juribus suis, et praedictum dominium et potestatem et aliud jus quod nostrum
monasterium habet et habere debet in dicto castro de Montornesio et terminis suis, exposuimus sive fecimus
exponi venalia et cum diversis viris potentibus et abundantibus diversos tractatus fecimus et habuimus semel, et
secundo et pluries super venditione facienda de praedictis ut de precio eorundem posset satisfieri nostris
creditoribus et usurarum cursus totaliter impediri et fides promissa integraliter ad impleri et dampna plurima,
pignorationes et pericula, quae possent nobis et dicto monasterio et hominibus ipsius monasterii et rebus eorum
contingere totaliter evitari, et cum non invenerimus licet subtiliter et cum magna diligentia et sepe et sepius
inquisiverimus qui meliorem conditionem offeret nobis et nostro monasterio supradicto quam dominus rex
praedictus. Immo ipse dominus rex meliorem conditionem attulerit et majus precium obtulerit in praedictis quam
aliquis alius, qui ad emptionem vellet accedere supradictam. Idcirco nos dictus frater Guillelmus, abbas
monasterii Populeti praedicti, et conventus ejusdem monasterii, per nos et omnes successores nostros vendimus
vobis praedicto illustrissimo domino Jacobo, Deo gratia regi Aragonum, Siciliae, Majoricarum et Valentiae ac
comiti Barchinonae et vestris et cui sive quibus velitis perpetuo per proprium liberum et franchum alodium
praedictum castrum nostrum et dictam villam nostram quae vocantur de Castilione campi de Burriana, quae nos
et dictum nostrum monasterium /fol. 126/ habemus et possidemus per franchum alodium in dicto regno vestro
Valentiae, cum fortitudine scilicet praedicti castri et villa, et cum omnibus domibus et aldehis in dictis castro et
villa et terminis suis aedificatis, et cum omnibus honoribus et possessionibus praedicti castri et villae, vineis
scilicet et terris cultis et heremis, et cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum, et cum molendinis, cum
casalibus in quibus sunt constructa, et aqua de qua molunt, et omnibus apparatibus et pertinentiis ipsorum, et cum
pratis, pascuis, nemoribus, sylvis, garrigiis, venationibus et diversis, montibus et montaneis, et omnibus terminis
pertinentiis et juribus dicti castri et villae, et cum militibus et dominabus, et aliis hominibus et faeminus
cujuscumque conditionis sive legis existant, et cum omnibus redditibus, censibus, exitibus, laudeymis,
foriscapiis, eschautis, proventibus, firmamentis, jurisdictionibus, quaestiis, çenis, servitiis, ademprivius, juvis,
traginis et omnibus aliis juribus realibus et personalibus, et aliis quibuscumque quae nos et nostrum monasterium
habemus et accipimus et habere et accipere debemus de jure, usu, foro et consuetudine vel alio modo in dictis
castro et villa et terminis, pertinentiis et juribus ipsorum, et hominibus et faeminis cujuscumque conditionibus et
legis sint ibi habitantibus et habitatoris, prout haec omnia et singula supradicta nos et nostrum monasterium
melius et plenius habemus et possidemus et habere et possidere debemus aliquo modo. Ita vendimus vobis et
vestris et cui seu quibus velitis perpetuo per franchum alodium totum dominium et potestatem et omnia alia jura
quae nos et nostrum monasterium habemus et habere debemus in castro vocato de Montetornesio, et omnibus
honoribus, terminis et pertinentiis, et juribus suis, et in hominibus et faeminis ejusdem, quod est in dicto regno
Valentiae. Hanc autem venditionem facimus vobis, dicto domino regi et vestris et cui sive quibus velitis, perpetuo
de praedictis omnibus et singulis, per franchum et liberum alodium pu-/fol. 127/re, libere et absolute et sine omni
conditione et retentione sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum
intellectum. Extrhaentes praedicta omnia et singula quae vobis vendimus de jure, dominio et posse nostri et
monasterii nostri et eadem omnia et singula supradicta in vestrum vestrorumque jus, dominium et posse mittimus
et transferimus irrevocabiliter ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum et ad omnem
vestram vestrorumque voluntatem de praedictis omnibus et singulis, quae vobis vendimus inde libere faciendam
per proprium, liberum et franchum alodium sine contradictionem et impedimento nostri et successorum
nostrorum et alterius cujuscumque personae. Et ex causa venditionis damus et cedimus vobis et vestris et cui sive
quibus velitis perpetuo omnes actiones et omnia jura quae nobis et nostro monasterio competunt et competer
possunt et debent nunc vel de caetero in praedictis omnibus et singulis quae vobis vendimus et contra
quascumque personas rationem eorum. Quibus actionibus et juribus nostris et monasterii nostri praedictis possitis
vos et vestris et quos volueritis agere, experiri, deffendere, excipere et replicare et omnia alia facere in judicio et
extra judicium contra quascumque personas quaecumque nos et nostrum monasterium facere possemus. Nos
enim facimus et constituimus vos in hiis dominum et procuratorem tanquam in rem vestram propriam ad
faciendam inde vestra libitum voluntatis. Et promittimus vobis quod nos vel per procuratorem nostrum trademus
vobis vel procuratori vestro, vel cui volueritis pro vobis, corporalem possesionem praedictorum omnium quae
vobis vendimus. Et de praesenti constituimus nos et nostrum monasterium praedicta omnia quae vobis vendimus
tenere et possidere pro vobis et nomine vestro donec per nos vel per nostrum procuratorem possessionem
corporalem omnium praedictorum vobis vel procuratoris vestro pro vobis tradiderimus. /fol. 128/ Praeterea
dicimus et mandamus, cum hoc publico instrumento vicem epistolae gerenti, omnibus militibus et dominabus et
aliis hominibus et faeminis nostris dictorum castrorum et villae et terminorum suorum, quod vos habeant et
tenenant de caetero pro domino suo et quod vobis et vestris et quibus volueritis respondeant et satisfaciant de
omnibus redditibus, censibus, exitibus, proventibus et omnibus aliis juribus nostris praedictorum castrorum et
villae, et terminorum suorum, et quod vobis et cui volueritis pro vobis faciant homagium. Nos enim absolvimus
ipsos ad omni fidelitate sacramento quibus nobis et nostro monasterio sunt obligati postquam vos pro domino suo
receperint et vobis homagium fecerint et fidelitatem pro precio autem hujus venditionis dedistis et solvistis nobis
ducentos nonaginta mille solidos, bona monatae Barchinonae perpetuae de terno, quod quidem precium
supradictum promittimus convertere in solutionem praedictorum debitorum quae debemus et in bonum et
utilitatem nostri monasterii. Et quia de dicto precio a vobis bene paccati sumus ad nostram voluntatem
renuntiamus exceptioni non numerate et non solutae pecuniae et precii non soluti et non recepti. Renuntiamus
etiam quantum ad haec ex certa scientia legi quae subvenit deceptis ultra dimidiam justi precii et beneficio
restitutionis in integrum et omni alii juri, canonico et civili, communi et singulari, scripto et non scripto sive
consuetudinario et omni alii juri, foro et consuetudini quibus possemus contra praedictam venditionem aliquo
tempore venire. Concedentes et recognoscentes vobis quod praedicta que vobis vendimus fecimus exponi venalia
palam et publice per plure dies et cum multi emptores ad emendum praedicta accessissent non apparuit aliquis
emptor qui tantum precium oferret nobis pro praedictis quantum vos obtulistis. Et ideo vobis tanquam plus
offerenti fecimus hanc venditionem pro precio supradicto. Promittentes vobis per /fol. 129/ nos et omnes
successores nostros quod semper hanc venditionem quam vobis facimus tenebimus et observabimus et quod
numquam contra ipsam veniemus aliquo jure, causa vel ratione nec contra vos vel vestros ratione hujus
venditionis movebimus aliquo tempore aliquam quaestionem, petitionem vel demandam. Actum est hoc tertio
idus januarii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo quarto. = Sig✠num fratris Guillelmi, abbatis
Populeti. Sig✠num fratris Francisci, prioris Populeti. Sig✠num fratris Bernardi de Besora. Sig ✠num fratris
Jacobi Gomis. Sig✠num fratris Arnaldi Martini. Sig✠num fratris Mathei Gaufredi. Sig✠num fratris Bernardi,
pitanciari. Sig✠num fratris Dominici Martini, syndici. Sig✠num fratris Guillelmi de Radio. Sig✠num fratris
Bernardi Mir, portarii. Sig✠num fratris Bartholomeie, vestiarii. Sig✠num fratris Berengarii, cellerarii minoris.
Sig✠num fratris G. Desbrio, hostalarii. Sig✠num fratris Guillelmi de Regali. Sig✠num fratris Raymundi
Desmangos, sotssagristra. Sig✠num fratris Raymundi, cellerarii medii. Sig✠num fratris Berenguer Conil.
Sig✠num fratris Raymundi de Cumba. Sig✠num fratris Geraldi de Oscha. Sig✠num fratris Guillelmi Dorcha.
Sig✠num fratris A. Sperver. Sig✠num fratris Raymundi de Ripol. Sig✠num fratris Simonis de Santo Felicio.
Sig✠num fratris Matthei de Manreana, infirmarii monachorum. Sig✠num fratris G., cellerarii majoris.
Sig✠num fratris D. de Comenja. Sig✠num fratris P., cantoris. Sig✠num fratris Bernardi de Vilafrancha,
magistri novitiorum. Sig✠num fratris Raymundi Borrelli, notarii publici. Sig✠num fratris B. Marchi. Sig ✠num
fratris Francisci Triponis. Sig✠num fratris Arnaldi de Merlesio. Sig✠num fratris P. Deres. Sig ✠num fratris B.
Palmerii. Sig✠num fratris P. Zacirira. Sig✠num fratris Jacobi Rovira. Sig✠num fratris G. Desmuro. Sig ✠num
fratris P. de Curtibus. Sig✠num fratris Janerio, magistri fratrum.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1294, 13 de julio.
Cláusula testamento de doña Oria Eximénez, mujer de Rodrigo Sánchez, de Calatayud.
ACV, Perg. 4700.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 797. Elías Olmo y
Canalda.

- 1294, 20 de agosto- Lérida


124- Jaime II pide al Justicia de Aragón Juan Zapata que intervenga en la resolución del embargo del
castillo de Rodén, obligando al sobrejuntero de Zaragoza a pagar los gastos de recuperación de este castro
perteneciente a Gondisalvo Jiménez de Arenoso y que está en poder de Miguel de Ayerbe.
A.C.A., Cancillería, reg. 100, serie Commune, f. 5v.
DOCUMENTOS PARA LA HISTORIA DEL JUSTICIA DE ARAGON Volumen l. Archivo Histórico de la
Corona de Aragón. STANDUM EST CHARTAE

- 1294, 26 de agosto- Lérida


126 - Jaime II manda al Justicia de Calatayud Pedro Sánchez que embargue los bienes de los que han
capturado y retenido a Pedro Vera de Terrer, hasta que el Justicia de Aragón emita una sentencia
referente al pago de la multa por esta captura.
A.C.A., Cancillería, reg. 100, serie Commune, fs. 54r. 54v.
DOCUMENTOS PARA LA HISTORIA DEL JUSTICIA DE ARAGON Volumen l. Archivo Histórico de la
Corona de Aragón. STANDUM EST CHARTAE

- 1294, 26 de agosto- Lérida


127- Jaime II pide al Justicia de Aragón Juan Zapata que fije la pena que se debe imponer a Pedro Gil de
Martín Gil, Martín Martínez de Pamplona, Domingo Martín de Liyana, Pedro Jordán Ramiro y Jimén de
Jaraba, captores del presunto homicida Pedro Vera, requeridos por el justicia de Calatayud, Pedro
Sánchez.
A.C.A., Cancillería, reg. 100, serie Commune, f. 54r.
DOCUMENTOS PARA LA HISTORIA DEL JUSTICIA DE ARAGON Volumen l. Archivo Histórico de la
Corona de Aragón. STANDUM EST CHARTAE

- 1295. 18 abril. Barcelona.


Número 23. C. Donació Número 23. C. Donació 23. C. Donació y concessió feta per lo rey don Jaume II en
recompensa del lloch de Apiera que lo rey don Jaume I, son avi, avia llegat al monestir de Poblet, donà
perpètuament a Guillem, abat de Poblet y al convent de dit monastir y successors, per libero y franch alou
ab tot ple domini y senyorio lo lloch, casa, ecclésia y hospital de Sant Vicent, situat en arrebal de la ciutat
de València, ab los castells y vilas de Castelló y ab lo domini y potestat del castell de Montornés. Dat en
Barcelona a 14 de las calendas de maig 1295. Notari Guillem de Solanes. Folio 118.
Número 23. C. Noverint Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et
Valentiae ac comes Barchinonae. Attendentes revocationem quam ad se et jurisdictionem suam illustris dominus
Alfonsus, rex Aragonum frater noster quondam, fecit de castro et villa de Apiaria quod castrum et villam dudum
clarae memoriae dominus Jacobus, rex Aragonum avus noster, pro suae ac parentum suorum animarum remedio,
pia liberalitate donavit sive reliquit monasterio Populeti in sua ultima voluntate et quod quidem castrum et villam
ex causa dicti legati tempore ipsius revocationis praefatum monasterium possidebat et esse maxime utile nobis et
necessaria ad tuitionem regni nostri et specialiter comitatis Barchinonae, cum ipsa villa de Apiaria sit in generali
itinere de Barchinonae ad Cervariam constituta ubi non habemus castrum seu villam aliam per quam contra
raptores et malos homines circumquaque positos via regia deffendi seu etiam custodiri. Attendentes etiam quod
dictus locus de Apiaria ut fote in medio pravorum hominum positus eidem monasterio quasi inutilis existebat.
Pensata itaque utilitate nostra ac terrae nostrae et monasterii supradicti et nichilominus volentes praedictum
monasterium Populeti de praefata revocatione servare indempnem, cupientes etiam voluntati praenominati
domini regis Jacobi, avi nostri, de praefato legato eidem monasterio legitime facto ac eidem monasterio /fol. 119/
restitutionem facere et emendam in compensationem loci de Apiaria praelibati, et pro salute animae nostrae, per
nos et omnes successores nostros, ex certa scientia deliberatione praebita, donamus et titulo donationis simplicis
inter vivos concedimus in praesenti fratri Guillelmo, abbati Populeti et conventui ejusdem monasterii, et vestris
successoribus, in perpetuum, pro libero et francho alodio vestro cum omni pleno dominio et senyorivo, locum,
domum, ecclesiam sine cura et hospitale Sancti Vincentii, sita in suburbio civitatis Valentiae, francha et libera
cum castris villis de Castilione et de Quart, et cum dominio et potestatem castri de Montornes. Ita tamen quod
vos, dictus abbas et conventus praedicti monasterii Populeti, teneatis dictum locum de Montornes pro nobis et
successoribus nostris et teneamini inde nobis dare potestatem irati et paccati quotienscumque voluerimus juxta
consuetudines et usaticos Barchinonae, et Petrus Eximinus de Montornes teneat dictum castrum de
Montornes pro vobis dicto abbate et conventum ac praedicto monasterio Populeti et det vobis potestatem iratus
et paccatus quotienscumque per vos inde fuerit requisitus, et cum omnibus aliis castris, villis, alcheriis seu
quibuscumque aliis locis ad ipsum locum domun ecclesiam et hospitale Sancti Vincentii supradicta expectantibus
seu expectare debentibus quoquomodo, cum terminis et affrontationibus, cum introitibus et exitibus, cum juribus
et pertinentiis et aliis omnibus ac singulis ad praedicta loca et ad qumlibet eorum pertinentibus seu pertinere
debentibus quoquomodo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis quam mulieribus, christianis, judaeis et
sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis prout in donationibus, concessionibus
ac privilegiis seu quibuscumque aliis cartis vel instrumentis a praedecessoribus nostris concessis praedicto loco,
domui seu hospitali Sancti Vincentii praedicti plenius continetur. Remittimus etiam vobis et successori-/fol. 120/
bus vestris, scienter et consulte, et pro remedio animae nostrae et parentum nostrorum, et abdicamus a nobis et a
nostris successoribus, imperpetuum, omne jus et postestatem quod et aque nobis competebant seu competere
poterant, de consuetudine vel de jure, ponendi, instituendi, conferendi, donandi seu etiam assignandi vel
praesentandi priorem, rectorem, procuratorem, aministratorem seu quemvis alium gubernatorem et portionarios,
clericos seu laycos, seu beneficiatos alios quoscumque nomine censeantur in loco, domo, ecclesia et hospitali
Sancti Vincentii praedictis, aut in castris, locis seu villis dicti loci, domus, eclessiae seu hospitalis
denominatorum, cedendo et transferendo in vos, dictum abbatem et conventum ac monasterium Populeti, omnia
jura et actiones nobis competentia et compententes competitura et competituras in praedictis et quolibet
praedictorum, quae vobis ante hujusmodi donationem, concessionem ac cessionem in aliquo competebant sine
omni retentione nostri et nostrorum etiam successorum. Concedentes vobis expresse et donantes ac etiam
remittentes ex mera liberitate nostra siquod jus patronatus vel aliquod aliud jus nos habemus vel habere possumus
aut debemus in loco, domo, ecclesia et hospitali praedictis, ratione dotationis dicti loci vel aedificationis seu
constructionis a praedecessoribus nostris factarum, vel ratione loci in quo locus, domus, ecclesia seu hospitale
praedictum fundatus est et sedet. Promittentes vobis et successoribus vestris per nos et nostros successores quod
numquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus seu dabimus vel assignabimus alicui vel aliquibus
portionem aliquam seu portiones perpetuo vel ad tempus in loco, domo, ecclesia seu hospitali praedictis, nec in
castris, locis seu villis ejusdem loci, domus, ecclesiae seu hospitalis praedictorum, nec etiam in eisdem ponemus
rectorem, priorem, procuratorem seu gubernatorem, portionarios vel beneficiatos, clericos vel laicos, nec alios
cujuscumque con-/fol. 121/ditionis sexus aut status existant et quocumque nomine censeantur. Immo volumus et
concedimus quod liceat vobis et vestris successoribus praedictum locum, domum, ecclesiam seu hospitale Sancti
Vincentii cum adjecentiis, castris, villis et cum omnibus aliis bonis eorumdem tenere, possidere perpetuo in pace,
franche et libere et de ipsis et de omnibus fructibus et obventionibus inde proventuris ordinare et quocumque
modo volueritis disponere secundum quod de vestra et successorum vestrorum processerit voluntate, non
obstantibus aliquibus observantiis, consuetudinibus seu statutis factis ibidem per nos et per procuratores nostros
aut per quascumque alias personas cujuscumque dignitatis, gradus aut conditionis existant ipsum locum ad
statum, normam et observantiam vestri ordinis sicut placuerit et quando volueritis reducendo. Absolventes cum
hoc publico instrumento milites, homines et omnes alios habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros,
et quemlibet eorumdem cujuscumque sexus aut conditionis existant ab homagio, fidelitate, juramento et dominio
et etiam quibuscumque aliis uin quibus nobis vel nostris sint astricti vel in aliquo obligati. Injungendo et
mandando auctoritate et testimonis hujus praesentis publici instrumenti, quod quantum ad hoc vicem epistola seu
literarum volumus obtinere omnibus et singulis supradictis, ut vobis dicto abbati et conventui monasterii
Populeti, nomine ipsius monasterii, obediant in omnibus sicut domino vero et naturali et omnia alia faciant quae
nobis et praedecessoribus nostris facere tenebantur, et quod respondeant et attendant vobis dictis abbati et
conventui et vestris successoribus imperpetuum ut veris dominis et naturalibus de omnibus juribus, redditibus,
exitibus et proventinbus universis castrorum seu locorum, domus, loci, ecclesiae seu hospitalis praedicti. Item,
promittimus vobis et vestris per nos et omnes nostros successores quod faciemus vos tenere et possidere in pace
et expletare imperpetuum omnia et /fol. 122/ singula supradicta contra omnes personas ecclesiaticas et seculares
seu etiam religiosas, et observabimus et observari vobis et vestris inviolabiter faciemus omnia supradicta et
singula, et eximus vobis et vestris fideles et legales guirentes in judicio et extra contra omnes personas et
obligamus nos et nostros et omnia bona nostra vobis et vestris de evictione et guarentia. Promittimus etiam vobis
et vestris successoribus fide et legalite nostra quod si aliqua persona, cujuscumque conditionis, ordinis seu sexus
existat, moveat super praedictis vel aliquo praedictorum, de jure vel facto, vobis vel vestris aliquo tempore
quaestionem aliquam seu demandam coram quibuscumque judicibus ecclesiaticis vel secularibus, ordinariis,
delegatis quod nos et successores nostri suscipiemus in nos onus litigii et deffendemus vos et vestrum
monasterium et ducemus causam nostris propriis sumptibus et expensis usque ad finem litis. Promittentes quod si
aliquid de praedictis a vobis vel vestris evictum fuerit restituemus vobis et servabimus vos et vestros et vestrum
monasterium indempnes. Obligantes inde vobis et vestris omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et
habenda, ubique sint, et specialiter castrum et villam de Beyloch et caldariam nostram Ilerdae, et redditus et
proventus etiam eorumdem. Renuntiantes ex certa scientia omnibus allegationibus juris et factis et deffensionibus
universis et omni juri canonico et civili aut consuetudinaris, foris, usantiis et usaticis, constitutionibus et statutis,
editis sive factis per predecessores nostros vel aliquem eorundem in curiis Barchinonae, Montissoni et
quibuscumque aliis civitatibus sive locis quibus posemus contra praedicta vel super liquod adjuvari nec non et
beneficio restitutionis in integrum, et illi juri quo cavetur quod rex vel princeps non potest minuere regnum ejus
cum non sit diminutio sed augmentum quod Deo et ejus ecclesiae, matri nostra, et locis religiosis ejusdem, pia
liberalita-/fol. 123/te devotione regum et principum assignatur perpetuo seu donatur. Volentes et concedentes
quod si forte praesens donatio vel concessio posset de jure in aliquo infirmari quod nichilominus praedicta omnia
habeatis, teneatis et possideatis pro francho alodio, ex nostra mera liberaritate ut praedictum est. Non obstantibus
aliquibus rationibus quod pro parte nostra a nobis vel successoribus nostris allegata fuerint aliquando vel aliquo
tempore possent allegari, quoniam nos illis juribus et rationibus, ex certa scientia, renuntiamus volentes quod
omni modo praesens concessio seu donatio simplex inter vivos perpetuam et omnimodam habeat roburis
firmitatem. Mero tamen imperio vobis et vestris secundum forum Valentiae in omnibus semper salvo, mandantes
universis procuratoribus, vicariis, bajulis, justitiis, alcaydis et omnibus aliis officialibus et subditis nostris,
praesentibus et futuris, quod preaedicta omnia et singula perpetuo observent et observari faciant et non
contraveniant nec aliquem contravenire permittant, si de nostris confidunt gratia vel amore. Et ut praedicta majori
gaudeant firmitate praesens instrumentum fecimus sigillo nostro plumbeo comuniri. Datum Barchinonae
quartodecimo kalendas madii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo quinto. = Signum✠Jacobi, Dei
gratia regis Aragonum, Majoricarum et Valentiae et comitis Barchinonae. = Testes sunt Raymundus Fulconis,
vicecomes Cardonae, Berengarius de Podio Viridi, Petrus de Montecathano, Philippus de Saluciis, Arnaldus de
Quarzavino, Dalmacius de Castronovo, Geraldus de Pulchrovisu. = Sig✠num Guillelmi de Solanis, dicti domini
regis scriptoris, qui mandato ipsius haec scribi fecit, cum literis rasis et emendatis in prima linea ubi dicitur et ac
clausit, loco, die et anno prefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1295, 5 agosto:
Jaime II manda a Pedro Sancho, justicia de Calatayud y sobrejuntero de Tarazona, que crea cuanto le
diga Simón de Lauro de parte del rey.
B. ACA, caija 1, núm. 251.
Aragón en las cartas reales de Jaime I . Cristina Monterde y M.ª desamparados Cabanes Pecourt.

- 1295. 22 septiembre.
Carta de Jaime II, rey de Aragón, en la que reitera el mandato, dado al gobernador de Valencia, para que
obligue a Pedro de Arenós a restituir a los habitantes de Chiluella los cinco mil sueldos de que se había
apoderado. Datis Gund., X kalendas octobris, anno Domini MCCXCV. Copia en latín.
Colección Salazar y Castro. I-40, fº 353 v. Real Academia de la Historia.

- Post. A 1295, 24 septiembre:


los hombres de Morata suplican al canciller del rey que impida que Roy González de Villel pueda
construir castillo o casas en un cabezo del término de Morata y transcriben carta de Jaime II, en 24-9-
1295, dirigida a Pedro Sancho, justicia de Calatayud y sobrejuntero de Tarazona, para que obligue a
Rodrigo Pérez de Alfambra a paralizar las construcciones que está levantando en dicho lugar de Morata.. .
B. ACA, caija 1, núm. 258.
Aragón en las cartas reales de Jaime I . Cristina Monterde y M.ª desamparados Cabanes Pecourt.

- 1295, 8 desembre. Castelló de la Plana.


Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l´ordre del Temple, compareix davant en Ponç de
Miravalls, lloctinent del procurador general del regne de València, i li demana que done protecció als
guardians de la gabela de la sal de Peníscola, especialment davant els senyors i veïns de Vilafamés, Borriol
i la Pobla Tornesa. El lloctinent efectivament mana això, però en Pere Eximenis de Montornés, senyor de
Borriol, es nega a compli-ho si no hi ha sentència, i dona fermances de cara al plet corresponent.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 588.
Sexto idus Decembris anno Domini millesimo duocentesimo nonagesimo quinto, comparech l´onrat e religiós
frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, denant l´onrat cavaler en Ponç de Miravayls, tinent loch de
procurador en lo regne de València, e ab gran instáncia requés al dit tinent loch de procurador que eil feés
asegurar los guardians de la gabela de la sal de Peníscola segons lo manament a eil feyt per lo senyor rey e ab
carta sua e segons la requissició e requissicions que·l dit comanador à feytes al dit lochtinent de procurador, lo
qual asegurament lo dit comanador demane dels hòmens de Vilafamez, e del honrat don P(er)o Eximénez de
Montornés e d´òmens seus, e encara del senyor de Burriol e d´òmens del dit loch de Burriol, dels quals los ditz
guardians se temen que·ls facen dampnatge en ses persones. E lo dit tient loch de procurador, encontinent respòs
al dit comanador e dix que eil és prest e apareyllat d´asegurar e fer asegurar los ditz guardians de la gabela de la
sal de Peníscola segons lo manment del senyor rey. Et lo dit tinent loch de procurador en observar lo dit
manament del senyor rey encontinent féu manament al dit don P(er)o Eximéniz que eil feés manament als
hòmens seus de Tornessa que prenguesen sal de la gabela de Peníscola e no d´altra e que aseguràs per si e per los
dits hòmens de Tornessa los dits guardians. Et lo dit en P(er)o Eximéniz dix que eil és e fo acostumat totztemps
e sos hòmens e encara lo senyor de Burriol e sos hòmens de pendre e comprar sal d´on se volran dins la senyoria
del senyor rey e axí que són en plena e pacífica posesió e que no exirie de possesió sens sentència e coneguda de
dret, e sobre la dita posesió dóna fermances en poder del dit tinent loch de procurador que farà dret e complirà
dret per si e sos hòmens e per lo senyor de Burriol per los hòmens de aquel loch, ço es saber, en P(ere) de
Guimerà, en Berenguer Dezcoll e en P(ere) Roig, vehins de Castelló, qui la dita fermanceria atorgaren e lurs
béns hi obligaren.
Quod est actum in Castellione, die et banno in prima linea contentis.
Presents testimonis en P(ere) Pol, en P(ere) Guilabert, en Berenguer Rocha e en Bertholomeu Gostanç.
Sig+num Michaelis Tovarcii, notarii publici Castillionis Campi Burriane, qui hec scribi fecit et clausit cum
supraposito et emendato in XVª linea ubi dicitur béns.
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1296, 9 febrero.
Carta del infante D. Pedro, lugarteniente del rey de Aragon, por la cual requiere y ruega á D. Ramon
Tolch y á otros muchos nobles varones y grandes feudatarios de Cataluña que junten la mas gente que
puedan para hacer una entrada en tierras de Castilla, con el objeto de auxiliar al infante D. Alonso contra
el rey D. Fernando el IV.
Archivo real de la corona de Aragon, reg. 4, inf. Pet. Loc. Ten. Alfonsi. II, fol. 156. E. 1334
Nobili viro Raimundo Fulconis, vicecomiti cardonensi. Significamus vobis nos promississe illustri dompno
Alfonso, regi Castellae, consanguineo nostro charissimo, quod juvabimos éum ad recuperaíidum regiuim
Castcllae cum aliis lerris cidem regno subicctis ct circa hoc intendimus facere posse nostrum. Unde cum super
hoc vestri et aliorum amicorum nostrorum indigeamus auxilio, vestran sinceram dileclionem de qua pleuam
gerimus fiduciam, requirimus et rogamus quatenus velitis vos parare cum quanta familia militum poteritis, ut vos
ad uostrum possimus habere auxilium die quae per nos vobis fuerit intimala. In hoc cnim nobis maximum
servilium facictis, ct regraliabimur vobis multum. Et hoc si placet sine mora faciatis, quia infra pnucos dies
intrare intendimus in Castcllam. Dat. Faricae quinto idus februar. an. dom. mili, ducent. nonag. quinto. Nobili
Ermengaudo, comili urgellensi. Alvaro, vicecomili agerensi. Poncio de Ribellis. Raimundo de Aspes. Philipo de
Satne. Raimundo, domino de Angularia. Guillermo de Angularia. Raimundo de Angufaria deUxafava. Petro de
Queralto. Guillermo de Entenza. Jazperto, Vicecomili Castrinovl. Dalmacio de Castronovo. Raimundo de Urgia.
Bernardo Guillermini de Portella. Bernardo Gulllermini de Entenza. Aloni de Focibus. Sancio de Antitione.
Roderico Eximeni de Luna, commendato ri Montis Albani. Eximino de Luna, eius filio. Petro Martini de Luna.
Domno Jacobo, domino de Xcrica. Jacobo Petri, domino Segorbe. Artaldo de Orta. Lupo Ferrench de Luctzenich.

Fortunio de Vergua. Luppo Eximini de Urr.ea. Petro Guillermini de Castilione. Eximino Cornelii.
Petro Sese. Petro Frederici de Sese. Bernardo Seintillis de Ferran, quod pare I se equis et armis.
Bernardo de Seintillis de Terracia. Bernardo de Seintillis. Berengario de Rosanis.
Jacobo de Besora. Mirio de Castro veteri. Bertrando de Castro veten. Ogerio de Nuce. Petro Lupi de Oteyza.
Guillermo de Alcalano. Petro de Sanelo Vicentio. Raimundo Petri de Nabal. Petro de Pomario.
Guillermo de Castronovo. Raimundo Petri de Nabal. Petro Ahons. Ferrando de Ahoñs. Roderico de Figuerolis.
Johanni de Lozano. Petro de Lozano.Eximino Lupi de Correa. Sanelo Eximini de Tormes. Bertrando de Noy a.
Lupo Ferrench de Alossillo. Sancio de Orta, domino de Mezalocha. Lupo Sanen de Luna, domino de Enbun.
Petro de Monteacuto. Blasio Eximini de Ayerbe. Eximino de Luna. Gazco Eximino de Ayerbe. Roderico Orticii
de Bresiau. Gonzalbo Eximini, domino de Arenoso. Eximino Petri de Arenoso. Ferrando Eximini de
Arenoso. Petro Zapata de Tous. Ferrando Garcez de Roda. Garcie Ferrandi de los fbyos. Eximino Petri de Huesi.
Alfonso Petri.
Super praedictis fuit scriptum Berengario de Cirisio, procuratori in Calhalonia, quod moneat el requiral ex parte
domini infantis omnes milites et quoscumque alios, qui tenent ieuda, quod parent se equis et armis ad serviendum
feuda, quai teuent pro domino infante, ut eos habere possit ad dictum auxilium die, quae eis fuerit intimala ; et
significet per littera nomina illoruin, ijnihus feceril monilionem praedictam, ut eis, si necesse fuerit, intimet diem,
qua venire et ostendat eis lilteram, quan dominus infans eis mittit. Dat. ut supra. Universis militibus et aliis feuda
tenentibus in Calhalonia ad quos ete. Quod pa^ rent se equis, et armis parali servire feuda, quae tenen t, ita quod
incontinenti cum fuerint requisili possint sequi dominum infantem cum equis et armis ad intrandum Castellam.
DI. ut supra.
Memorias de D. Fernando IV de Castilla, Antonio Benavides.
- 1296, 19 febrero:
Carta del infante D. Pedro á Pedro de Moncada rogándole se halle en Ariza con sus huestes el domingo 11
de marzo, pronto á entrar en Castilla en auxilio del rey D. Alonso.
ACA, reg. 4, inf. Petr. loc. ten. Alf. II, fólio 158
Petro de Montechateno. Significamus vobis nos promississe illustri domino Alfonso regi Castellae,
consanguineo nostro charissimo quod iuvabimus eum ad recuperandum regnum Castellae cum aliis lerris eidem
regno subiectis et circa hoc intendimus facere posse nostrum. Promissimus etiam eidem regi quod die dominica,
quae erit quinto kal. martii, erimus Faric» cum amicis et vassallis nostris, parati ad intrandum sccum dictum
regnum Castellae. Unde cum super hoc vestri et aliorum amicorum nostrorum indigeamus auxilio, vestram
sinceram, de qua plenam gerimus fiduciam, attente rogamus quatenus praedicta die dominica sitis nobiscum
Faricae cum mililibus, quos haberc poteritis. In hoc enimnobis valde gratum scrvilium facietis et inde vobis
erimus perpetuo obligati. Dat. apud Lecinam Corba, undecimo kal. martii, an. domini. mill, duecent. nonag.
quinto.
Sub eadem fonnam fuit scriptum Petro de Banyeres. Bernardo de villa de Mani. Petro de Sanelo Minato.
Pexicono de Saneta Eugenia. Bernardo de Barberano. Petro de Medalia militi. Guillermo Galcerando de
Cartiliano. Berengario de Montelauro. Rubeo de Fonollario. Isüs fuit scriptum sub forma prima. Mirio de Castro
veteri. Berengario de Rosanis. Raimundo de Rippis. Petro Simeonis de Vilario. Rugueto de Pulchro loco.
Guillermo de Albano. Nobili Berengario de Cardona. Berengario de Calamancha. Berengario de Sanelo
Vincentio. Raimundo de Togores. Bernardino de Gurba. Umberto de Verneto. Bernardo de Seintillis deFerran.
Bernardo de Seintillis de Terracia. Bernardino de Seintillis. Jacobo de Besora. Item sub forma prima fuil scriptum
infra scriplis. Nobili Jacobo Petri Comino Segorbe. Eximino Petri de Arenosio.
Petro Zabala domino de Tous. Garcie Ferrandi de los Fayos. Item sub forma secunda fuil scriptum.
Eximino de Tovia. Nobili dompuo Jacobo domino de Xericha. Ferrando Eximei de Arenoso. Ferrario Garcez
de Roda. Eximino Petri de Osea. Alfonso Petri.
Memorias de D. Fernando IV de Castilla, Antonio Benavides.

- 1296, 13 mayo. Orihuela.


Carta de Jaime II a su consejero real y noble caballero catalán, Barnat de Sarriá, ordenándole la entrega
de 1500 sueldos reales de la cámara regia a su lugarteniente Pedro de Dios, a quien se los adeuda el
monarca por la compra de un caballo, que regaló a su fiel servidor Exerio Pérez de Arenoso.
ACA, Reg. 340, Fól. 64 r. y repetido en Fol. 66 v.
Bernardo de Serriano etc. Dicimus et mandamus uobis, quod de pecunia Curie nostre, que est uel erit penes uos,
detis et soluatis Petro de Deo uel cui uoluerit mille et quingentos solidorum Regalium, quos sibi debemus ratione
cuiusdam equi sui, quem ab eo emimus et dedimus dilecto nostro Exerio Petri de Arenoso. Et facta solutione,
reciperetis ab eo presentem litteram cum apocha (albarán) de soluto.
Datum apud Oriola, tertio jdibus amdij anno predicto (1296).
Petrus Martini mandato regio sibi facto per Poncium de Materone.
El Reino de Murcia bajo Aragón (1296-1305). Juan Manuel del Estal.

- 1296, 11 abril.
Jaume II convocà a servir a la host amb llur seguici els nobles en Carròs, Berenguer Llançol, Gil Martines
d´Entença, Pero Çapata de Tous, Pero Çapata de Morvedre, Ximèn Peres d´Arenós, Martí d´Oblites,
Ramon d´Urtx i Guillem de Vilaragut.
ACA. C. Reg. 104, f. 4v.
Per ço com gran fretura és de vianda en la nostra host… l´avituallament de l´exercit de Janume II en la campanya
de Múrcia (1296). Carles Vela i Aulesa.

- S.F.
Carta a Jaime II de parte del noble Gombaldo de Entenza, procurador del Reino de Valencia,
mencionando al noble Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_96,nº11715
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232970

- [S/F]
Carta al infante Alfonso de parte de Gonzalo Jiménez de Arenoso, señor de Arenoso, sobre la creencia de
un enviado.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_105,nº13030
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233292

-1296, 26 abril. Castelló de la Plana.


Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l´ordre del Temple, compareix davant Berenguer
Descoll, lloctinent reial del mer imperi a la Plana de Castelló per en pere Guilabert, i li presenta dues
cartes del rei Jaume II en les quals declara el territori que pertany a la gabela de la sal de Peníscola i mana
que els vassalls de Pere Eximenis de Montornés respecten i caten dit monopoli. Seguidament reclama a dit
oficial reial que protegesca els guardadors de la dita gabela front als senyors i vassalls de Vilafamés i
Borriol i que faça retornar unes bèsties embargades anteriorment. Berenguer Descoll li respon que ell no
en té de competències sobre això ja que només té una delegació del justiciat del mer imperi.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 638.
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

-1296, 27 abril. Casa del Temple a la ciutat de València.


Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l´ordre del Temple, compareix davant Pere Gilabert,
lloctinent reial del mer imperi a la Plana de Castelló, i li presenta dues cartes del rei Jaume II en les quals
declara el territori que pertany a la galera de la sal de Peníscola i mana que els vassalls de Pere Eximenis
de Montornés respecten i acaten dit monopoli. Seguidament reclama a dit oficial reial que protegesca els
guardadors de dita gabela front als senyors i vassalls de Vilafamés i Borriol i que faça retornar unes
bèsties embargades anteriorment.
En són testimonis Ramon de Fabarçà, frener, Ramon de Caselles, i Domingo Nicolau, prevere.
Notari, Guillem de Vernet, notari públic de València.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 640.
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1296, 12 mayo.
Jaume II envia a , Pero Çapata de Tous, Eximèn Peres d´Andilla i Gonçalvo Eximenis a Alacant amb les
seves famílies per prendre-hi el bestiar que el rei hi té i dur-lu a Oriola.
ACA, C, Reg. 340, f. 45r.
Per ço com gran fretura és de vianda en la nostra host… l´avituallament de l´exercit de Janume II en la campanya
de Múrcia (1296). Carles Vela i Aulesa.

-1296, 24 maig. Borriana.


Fra Ramon Rog, lloctinent de comanador a la tinença de les Coves de Vinromà per fra Ramon Saguàrdia,
comanador de Peníscola de l´ordre del Temple, compareix davant Pere Eximenis, senyor de Montornés, a
la seva casa de Palau, a l´horta de Borriana, i li presenta una carta del rei Jaume II per la qual li mana que
respecte, ell i els vassalls de Borriol del seu difunt germà Roís Eximenis, la gabela de la sal de Peníscola. En
són testimonis Arnau Cardona, veí de Borriana, i Joan d'Alagó. I el mateix dia compareix dit Pere
Eximenis de Montornés a les cases de Temple a Borriana davant dit fra Ramon Roig i protesta que ell no
en té l´obligació de comprar la sal a la galera de Peníscola, i que per fur d´Aragó té llibertat de fer-ne
sobre aixó segons la seua voluntat, tal com a fet ell i els seus vassalls fins ara.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 651.
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1296, 11 julio.
Orden al procurador Real en Valencia para que ponga fin a las incursiones de Pedro de Montornés contra
Oropesa y contra su señor, Berenguer Dalmau.
ACA, Reg. 340, Fól. 221.
Procuratori regne Valencie vel eius locumtenenti etc. Attendens ante nostram presenciam (fidelis) noster
Berengaris Dalmacii exposuit coram nobis quod ipso tenente possidente terminos castri de Orpesa...
(Sigue a la letra el texto del documento nº 19. La única diferencia es la fecha.)
Datum in obsidione Elchii Vº idus anno Domini Mº CCº XCº VIº.
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.

-1296, 20 diciembre. Borriol.


Fra Ramon Rog, en nom de Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l´ordre del Temple,
compareix davant n´Òria Eximenis, viuda d´en Roís Eximenis, señor de Borriol, i li presenta una carta d
´en Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, en que li mana que face
tornar als guardes de la galera de la sal de Peníscola un cavall d´homes de Borriol carregat amb sal i un
draps, el qual s´havien negat a retre en ser trobats portant sal que no era de dita galera.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 751.
Coneguen tots que XIII kalendas Ianuarii anno Domini Mº CCº XCº sexto, en presencia de mi , en Guillem
Guitard, notari públic del terme de les Coves, e en presencia dels testimonis dejús escrits, comparec lo religiós
frare Ramon Rog en nom e en veu del honrrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, davant
la honrrada dona Òria Eximéniç, muler qui fo d´en Ruy Eximéniç, senyor de Burriol, e a aquela presentà e per
mi notari legir féu una letra en paper escrita, segelada e·l dos ab lo segeyl del honrrat en Gisbert, per la gràcia de
Déu vescomte de Casteylnou e procurador del regne de València per lo senyor rey la tenor de la qual letra és
aytal:
A la honrada dona Òria Eximéniç, muler qui fo d´en Ruy Eximéniç de Burriol, de nós, en Jaçpert, per la gràcia
de Déu vescomte de Casteylnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, saluts e bona amor. Fem-
vos saber que avem cartes de part del honrrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, que·ls
guardes gabela de la sal de Paníscola preseren I rocí lo qual era de vostre fil, ab sal que no era de la galera del dit
loc de Paníscola, e portava I kafis d´ordi e dues capes de bifa e vestedures, lo qual rocí portan la dita sal qui és
vedada perlo senyor rey les altres coses los foren toltes per los hòmens vostres e de vostre fiyl. Hon com a nós sia
cert que en los cambis que·l senyor rey féu ab los frares de la cavaleria del Temple de Paníscola ab la ciutat de
Tortosa, que tots los hòmens habitants del coyl de la Garrovera del grau de Orpesa entrò al riu de Uyldicona, en
totes les viles, casteyls, aldees, alqueries e mases són tenguts de pendre sal e usar de la dita gabeyla de Paníscola
e no d´altra; en altra manera que si o fayen, que degen perdre les bèsties portans la dita sal e totes altres coses que
portaran les dites bèsties. Per ço deym e a vós manam de part del senyor rey e de la nostra vos requerim que,
encontinent vistes les presents, restituiscats e restituir façats als dits gardes de la dita gabeyla de la sal de
Paníscola lo dit rocí ab la sal e totes les coses que portava, e açò no mudets per neguna rahó. Encara us manam de
part del senyor dey e de la nostra vos requerim que·ls dits guardians de la dita gabeyla lexets anar salvus e segurs
per tota la terra vostra usan de lur ofici segons lo manament del senyor rey; en altra manera fem-vos saber que si
vós açò fer no voliets, que nós auríem a enantar contra vós e vostres béns axí com en lo privilegi del senyor rey,
denant nós mostrat, plenerament és contengut.
Datum Xative, idus Decembris anno Domini Mº CCº XCº sexto.
E lesta e presentada la dita letra lo dit frare Ramon Rog, en nom del dit comanador de Paníscola, demanà e
requerí a mi, notari, que la dita letra li feés carta pública de presentació la qual per mon ofici fiu en la vila de
Burriol e el dia e en l´an damunt dits.
Presens testimonis en Christòvol, rector de l´esglea de Burriol, e Ivanyes de Cedreyles.
Sig+num Guillelmi Guitardi, auctoritate domini magistri milicie Templi notarii publici termini Covarum de
Vinromano pro Raymundo Gundiçalbi, notario eiusdem termini, qui hoc scripsit cum raso et emendato in Xº
linea ubi dicitur Paníscola, et clausit loco, die et anno prefixis.
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1297/98
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 195-Gratiarum 3 (1297-98)> Asignación vitalícia de Perez Exemen de Arenoso (7)
Eva Izquierdo Molinas

- 1297, 11 de enero.
Alfonso III, dio Montornés, la Casa de San Vicente y todos sus dominios al Monasterio de Poblet. La poca
rentabilidad de estas tierras, por un lado, y las abultadas deudas que tenían los de Poblet, por otro, hizo
que los monjes populetanos vendieran a Jaime II, en 1297 la Baronía de Montornés y la villa de Castellón
por 290.000 sueldos.
Geografía agraria de Benicàssim. Alfons Gines i Escuder.
El documento de venta de Montornés y Castellón a Jaime II por Poblet, se perdió del archivo municipal de
Castellón, aunque la noticia de la venta la recoge Juan Antonio BALBÁS en su Libro de la Provincia de
Castellón (edición facsímil de 1987, Pág. 390). "El señorío de CAstellón de la PLana en los siglos XIII-XIV
(Documentos para su estudio)", en el BSCC, Tomo LXXII (1996).

- 1297, 1 febrero. Castelló de la Plana.


Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l´ordre del Temple, compareix davant en Jaspert,
vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, i li reclama que intervinga en defensa
d´ells en el plet amb els hòmens i comanador de Vilafamés per els assalts que aquests darrers havien comés
contra ramats del Temple; així mateix demana que faça complir el monopoli de la gabela de la sal de
Peníscola i que amenace la gent deVilafamés, Borriol i la Pobla Tornesa per a què acaten la compra de sal
a Peníscola.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 768.
... E que forcetz e destrengats los hòmens de Vilafameç e de Borriol e de la Pobla d´en P(ere) Xa(menes, que) éls
asseguren e que no contrasten ni agreugen ...
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1297, 26 de febrero.
Benita Villalva recibe de Bernardo de Segolar ciertas cantidades por Rodrigo Sanz de Calatayud.
ACV. Perg. 6314.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 834. Elías Olmo y
Canalda

- 1297, 1 marzo. Roma.


Jaime II concede a fray Bonanat, abad de Santes Creus, licencia para construir un monasterio del Cister,
filial suyo, en la ciudad de Murcia, para cuya construcción y sustento de los monjes le otorga una serie de
bienes.
ACÁ, C, reg. 321, fols. 43r.-44r.
In Christi nomine. Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maiorice, Valentie et Murcie
comesque Barchinone ac sánete Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, habentes
specialis devotionis affectum erga orationes et elemosinas et alia bona opera que in monasterio Sanctarum
Crucum Cisterciensis Ordinis in Cathalonia per fratrem Bonanatum, nunc abbatem, et conventum eiusdem
monasterii continué frequentantur et etiam ibidem nos et serenissima regina domina Blanca, coniux nostra,
elegerimus sepulturam, considerantes etiam provide quod inter cetera opera karitatis que hominem amabilem et
proximum Deo reddunt edifficare monasteria, ecclesias et alia loca ecclesiastica in quibus magestas Altissimi
colandetur non modicum locum tenent, idcirco dignum duximus deputandum ut in hac parte transitoria pro
eternis et caduca pro celestibus salubriter comutantes, ad honorem et laudem omnipotentis Dei et beate Marie
virginis matris eius et totius curie celestis, in civitate Murcie, in loco cognominato Regali, unum monasterium
Cisterciensis Ordinis, quod filiam dicti monasterio Sanctarum Crucum existere volumus, nostro suffragante
auxilio erigatur, in quo cultus vigeat et crescat divini nomine ac ipsius et aliorum sanctorum suffragia a Christi
fidelibus devote ac humiliter implorentur. Hiis igitur devote pensatis, auctoritate regia concedimus dicto fratri
Bonanato, abbati, et conventui dicti monasterii ut in dicta civitate Murcie et dicto loco eiusdem, ad honorem et
laudem omnipotentis Dei et beate Marie virginis matris sue, sub ipsius virginia vocabulo secundum regulas
Cisterciensis Ordinis, erigant, edifficent et etiam construant, ad cuius quidem constructionem et personarum que
in eodem pro tempore degent sustentationem et alia eorum necessaria concedimus, tradimus et donamus pro
franco alodio, constituentes nos ipsius monasterii nomine, possidere, térras, possessiones, loca et bona et redditus
infrascriptos, cum hominibus et feminis et ómnibus edifficiis, pascuis, aquis et aqueductibus, planeis et arboribus
cuiuslibet generis, ingressibus et exitibus et ómnibus alus iuribus universis, scilicet Regale predictum situm in
civitate Murcie, cum orto, domibus, balneis et alus suis iuribus et pertinentiis universis, sicut affrontatur hec de
duabus partibus cum muro civitatis, de tertia in mercato, de quarta cum orto Simonis, cristeller. ítem
Alcantarellam, cum terminis et iuribus et suis pertinentiis universis, sicut affrontatur ab oriente cum honoribus
Petri Barca et cum honoribus Raimundi Felicis et cum quedam térra que fuit Johannis Ivanyes quondam, ab
occidente autem affrontatur cum podio quod est ultra barrancum salinarum, et a meridie ab la danua, et ab
aquilone cum termino de Molina Sicca et cum rivo Segura. ítem regale et terram Montisacuti, cum iuribus et
pertinentiis universis, sicut affrontatur a meridie in Armaiali, "axi com es lo Canaylo gros", a circio cum vineis
ballisteriorum, ab oriente sicut fluunt aque de Secura, et ab occidente cum albrarum. ítem Alguastam de Molina,
cum suis pertinentiis et iuribus universis, sicut affrontatur ab oriente in rivo de Segura et a circio cum Septi. ítem
hereditatem que fuit Marie Ferrandis, uxoris quondam Garcie Joffre, cum regali et domibus eiusdem et cum
iuribus et pertinentiis universis, sicut affrontatur ab oriente in via Dalgepsar et ab occidente in camino de
Roffaymia, excepta una pecia terre quam ibi habet Arnaldus Saguda, et uno troció terre den Claret, quod est in
medio contiguum cequie mediane, et alio troció terre Petri de Oliva sub cequia mediana, a meridie cum térra Petri
Barca et cum vineis den Salvetat, et a circio cum prima cequia et cum Rambla. Ítem medietatem molendinorum
de alcaser. Quas quidem possessiones, redditus et bona omnia a nobis dicto monasterio concessa et tradita sic
esse volumus omnia libera et exempta ut ratione seu occasione ipsorum omnium predictorum non teneatur dictum
monasterium solvere seu exhibere aliquas tallias, collectas, pedagia, pensum, subsidia nec etiam alicuius
exactionis seu muneris extraordinarii et etiam ordinarii, realis et etiam personalis generi sit astrictum, nec etiam
de cetero in premissis vel aliqua alia servitute regie subiaceant potestati. Predicta in qua tali modo et forma
damus et concedimus predicto monasterio noviter construendo quod abbas et conventus monasterii predicti
Sanctarum Crucum ponant et instituant ibi ac poneré et instituere teneantur conventum sufficientem monacorum
quibus preficiatur abbas, qui in perpetuum iuxta eiusdem Ordinis observantiam ibidem Altisslmo famulentur
secundum quod in Ordine Cisterciensis est fieri consuetum, et quod in edifficatione et erectione monasterii
construendi, modis quibus poterunt, intendant et dent operam efficacem. Volumus etiam et firmiter statuimus
quod res predicte per nos date vel aiiqua earundem nunquam possint alienan vel in qualibet personan transfferri,
sed eas et earum quaslibet pro sustentatione abbatis et conventus et aliarum personarum in ipso monasterio
degentium in iure et proprietate ipsius monasterii perpetuo remanere. Alioquin exnunc ut extunc alienationem
ipsam ex certa scientia decernimus irritam et inanem et carere viribus et valore, ita quod nos et successores nostri
in regno Murcie res alienatas possimus in continenti de tacto possessoribus earum auferre et eas reducere ad ius et
proprietatem monasterii supradicti, alienatione inde facta in aliquo non obstante, salvo quod abbas et conventus
eiusdem monasterii, cum consensu tamen abbatis Sanctarum Crucum, servata forma legitima, possint ad
utilitatem ipsius monasterii aliquas ex possessionibus et terris predictis in emphiteosim daré vel ad certum tempus
locare. Volumus etiam ac firmiter statuimus quod monasterium ipsum noviter construendum monasterio
Sanctarum Crucum predicto perpetuo sit subiectum et quod teneatur sibi ea omnia faceré que iuxta
consuetudinem Cisterciensis Ordinis subiecta monasteria sunt consueta, quibus subsunt monasteriis exhibere.
Mandamus insuper procuratoribus, baiulis, curiis, iustitiis et universis alus officialibus et subditis nostris,
presentibus et futuris, quod predicta omnia et singula firma habeant et observent et non contraveniant nec aliqua
contravenire permitant aliqua ratione. Datum Rome, kalendis martii, anno Domini millesimo, ducentésimo,
nonagésimo sexto. Signum Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maiorice, Valentie et Murcie comitisque
Barchinone ac Sánete Romane Ecclesie vexillarii, amiranti et capitanei generalis.
Testes sunt: [ 1a col.] Arnaldus episcopus Dertusensis.- [2a col.] Raimundus AlamannL- Petrus de Queralto.- [3a
col.] Eximinus Petri de Arenoso.- Acardus de Muro.
EL MONASTERIO CISTERCIENSE DEL REAL DE MURCIA. UN PROYECTO FRACASADO DE JAIME
II. REGINA SAINZ DE LA MAZA LASOLI.

- 1297, 10 abril. Valencia.


A ruegos de Don Juan Manuel, Jaime II concede a Isaac Abenvacara, judío alfaquí, y a los suyos, a
perpetuidad, casas y heredades en una alquería de Elche que habían pertenecido a Cid Aben Abonadron,
musulmán, con todos sus derechos.
ACA, C, reg. 203, ff. 140r.-v.
Issachi Abenvacara, judei.
Noverint universi quod nos, Jacobus, et cetera. Ad preces nobilis Johannis, fi lii infantis dompni Emanuelis,
quondan, per nos et nostros damus et concedimus Isacho Abenvacara, iudeo, alffaquino suo, et suis, perpetuo,
domos et hereditates sitas in certa alcharea Elchii et in termino de Elchio que fuerunt // Cid Aben Abonadron,
sarraceni, cum aqua sua, partis pastuis, arboribus fructiferis et infructifferis, cum introytibus et exitibus, franchas
et liberas ab omni servicio illas scilicet hereditates que nunc per nostrum baiulum fuerunt emperate et occupate.
Hanc autem donacionem et concessionem facimus dicto Isacho et suis perpetuo ad dandum, vendendum,
impignorandum, obligandum et alienandum et ad faciendum inde suas libere voluntates, sicut melius dici prius
intellege ad suum suorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes per presentem cartam nostram
procuratori, baiuli et aliis offi cialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, predictam donacionem nostram fi
rmam habeant et observent et faciant, ut continetur superius, inviolabiliter observari et non contraveniant nec
aliquod contravenire permittant aliqua racione.
Data Valencie, IIIIº idus aprilis anno predicto.
Petrus Martini, mandato regis.
Sig (cruz) num Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.
Testes sunt: Jacobus Petri. Petrus, dominus de Ayerbe. Gombaldus de Entença. Berengarius de Entença.
Gondissalbus Eximini de Arenoso.
Clausa per Petrum Martini.
LAS COMUNIDADES JUDÍAS DEL MEDIODÍA VALENCIANO EN EL SIGLO XIV. J. V. CABEZUELO
PLIEGO.

- 1297, 11 abril.
Fra Bertran de Ribesaltes, de l´ordre del Temple, presenta a Bort de Besora, lloctinent d´en Jaspert de
Perpinyà, lloctinent de procurador del regne del riu d´Uixò ençà, una carta del procurador general del
regne de València, en la qual mana al seu lloctinent que anul·le les penyores que s'havien pres de veïns
d'Albocàsser per un plet contra Berenguer Ripoll, veí seu, i que li envie el procés judicial; també li mana
que obligue n'Òria Eximenes, senyora de Borriol, per a què, torne un mul embargat pels guardadors de la
gabella de la sal de Peníscola. El dit Perpinyà respon que no pot fer-hi res perquè les cartes i manament no
van dirigides a ell, sinó al seu superior, que està absent.
ACA. Pergamins de Jaume II, núm. 793.
... ; encara us fem a saber que nós feem manament a·n Miquel Tovarç que destrengués la dona Òria Exeméniç,
muler que fo d´en Ruy Examéniz de Burriol, que retés i rocí e ço que portava, lo qual estech tolt per los hòmens
seus als gabelés de la gabella de la sal de Peníscola, la qual cosa él no ha feyt segons que a nós és estat dit als ditz
gabellés per los hòmens d`en P(ere) Eximéniz de Montornés. E açò no mudetz per alcuna manera...
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.

- 1297, 3 junio.
Confirmació Número 26. C. Confirmació de dita donació per Geraldo, bisbe de Lleyda, feta a dits abat y
convent de Poblet, ab inserta de dita delegació apostòlica, donació y procés fulminat. Dat en Almudàfar a 3
de las nonas de juny 1297. Ni ha 6 còpias o transumptos. Y lo sindicat fet per lo abat y convent de Poblet
per enviar a Roma per obtenir o alcansar dita confirmació. Folio 137.
AHN CODICES L.1220
Geraldus miseratione divina Ilerdensis episcopus. Viris venerabilibus religiosis providis et discretis fratri
Guillelmo, /fol. 138/ Dei gratia abbati et conventui monasterii Populeti, ordinis cisterciensis Terraconensis
diocaesis, salutem in domino Jesu Christo. Cum super quoddam rescriptum apostolicum santissimi patris domini
Bonifacii papae octavi, cum vera bulla filo canabi pendenti, non vitiatum, non cancellatum neque in aliqua sui
parte abolitum vel suspectum, per vos abbatem praedictum nobis fuerit praesentatum cujus rescripti tenor talis
est: Bonifacius episcopus servus servorum Dei. Venerabil Bonifacius i fratri [en blanc] episcopo Ilerdensis,
salutem et apostolicam benedictionem. Petitio dilectorum filiorum abbatis et conventus monasterii de Populeto,
cisterciensis ordinis Terraconensis diocaesis, nobis exhibita continebat quod dudum clarae memoriae Jacobus,
rex Aragonum, avus carissimi in Christo filii nostri Jacobi, regis Aragonia ilustris, quendam locum vocatum
Apiaria, Barchinonensis diocaesis, tunc ad ipsum spectatem praefato monasterio, pro suae ac parentum suorum
animarum remedio, pia liberaritate donavit in sua ultima voluntate. Et postmodum quondam Alfonsus, germanus
ejusdem regis qui nunc est dum pro rege Aragoniae se gerebat, attendens quod dictus locus de Apiaria utpote in
medio pravorum hominum positus eidem monasterio minus utilis existebat, illum ad se revocans et in ipsius
recompensatione locum, domum, ecclesiam sive cura et hospitale Sancti Vincentii, sita in suburbio civitatis
Valentiae, a predicto avo ejus constructa et dotata, monasterio praedicto concessit, facta eidem monasterio per
abbatem et conventum monasterio de Sancti Victoriano, ordinis Sancti Benedicti, Ilerdensis diocaesis, cessione
omnis juris quod in loco, domo, ecclesia et hospitali praedictis ex quadam concessione praefati avi ejus sibi
competere dicebatur. Congrua propter hoc eidem monasterio de Sancti Victoriano recompensatione tam ab
eodem Alfonso impensa quam ab eisdem abbate et conventu dicti monasterii Populeti. Et demum post ipsius
Alfonsi obitum idem rex Jacobus, in Aragonia regem assumptus, locum, domum, ecclesiam et hospitale /fol. 139/
praedicta eidem monasterio Populeti de novo donavit, prout in patentibus literis inde confectis ejus regis sigillo
munitis plenius dicitur contineri, quae dicti abbatis et conventus monasterii Populeti se asserunt pacifice
possidere. Nos igitur, ipsius regis super hoc suplicantis, et eorundem abbatis et conventus monasterii Populeti
praecibus inclinati, fraternitati tuae per apostolica scripta mandamus quatinus hujusmodi ultimam donationem
ipsi monasterio Populeti, per eundem regem factam, si utilitati ejusdem monasterii Populeti secundum Deum
expedire videris auctoritate nostra confirmare procures. Datum Romae apud Sancti Petrum kalendas aprilis
pontificatus nostri anno tertio. = Et facta dicta praesentatione per vos humiliter supplicatum ut dictum mandatum
apostolicum exigui dignaremur nos tunc occupati pluribus et ardius negotiis circa expeditionem dicti negotii
commode intendere non valentes de assensu et voluntate vestra, venerabili et discreto viro Raymundo Egidii
Ilerdensis canonico et vicen. receptionem et examinationem testium instrumentorum et aliorum munimentorum
quae producere velletis in negotio memorato per nostras literas comittendum duximus sub hac forma: Geraldus
Geraldus Geraldus, miseratione divina Ilerdensis episcopus. Venerabili discreto Raymundo Egidii, canonico
Ilerdensis et vicen. Petitio dilectorum filiorum abbatis et conventus monasterii de Populeto, cisterciensis ordinis
Terraconensis diocaesis, nobis exhibita continebat quod dudum clarae memoriae Jacobus, rex Aragonum, avus
carissimi in Christo filii nostri Jacobi, regis Aragonia ilustris, quendam locum vocatum Apiaria, Barchinonensis
diocaesis, tunc ad ipsum spectatem praefato /fol. 139/ monasterio, pro suae ac parentum suorum animarum
remedio, pia liberaritate donavit in sua ultima voluntate. Et postmodum quondam Alfonsus, germanus ejusdem,
ut supra. Unde cum nos occupati Unde pluribus et arduis nostris et ecclesiae nostrae negotiis curia praedicta ad
praesens prout expedit intendere non possimus, vobis dicimus et rogamus quatinus testes instrumenta et alias
probationes, quas dictum monasterium Populeti producere voluerit ad probandum quod praedicta ultima donatio
sit utilis ipsi monasterio Populeti, recipiatis diligenter loco nostri et ea fideliter nobis mittatis sub sigillo vostro
interclusa. Datum apud Alcolegiam iiij. idus junii anno Domini millesimo CC. nonagesimo septimo. Postque
receptis per dictum Raymundum Egidii testibus fidedignis, instrumentis et aliis munimentis, quae super praedictis
coram eo producere voluistis, idem Raymundus attestationes dictorum testium et quicquid productum vel actum
extitit coram eo super praemissis nobis remisit sub sigilli sui munimina interclusa. Nos igitur visis attestationibus
testium, literis, instrumentis et aliis munimentis, quae praedicta fuerunt coram dicto Raymundi Egidii, et etiam
coram nobis, super praemissis et specialiter litera sive instrumento illius ultima donationis factae vobis et vestro
monasterio de loco Sancti Vincentii Valentiae per illustre dominum Jacobum, regem Aragoniae, de cujus
confirmatione fit mentio in rescripto apostolico suprascripto, cujus instrumenti series sic se habet: Noverint
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae.
Attendentes revocationem quam ad se et jurisdictionem suam illustris dominus Alfonsus, rex Aragonum frater
noster quondam, fecit de castro et villa de Apiaria quod castrum et villam dudum clarae memoriae dominus
Jacobus, rex Aragonum avus noster, pro suae ac parentum suorum animarum remedio, pia /fol. 141/ liberalitate
donavit sive reliquit monasterio Populeti in sua ultima voluntate et quod quidem castrum et villam ex causa dicti
legati tempore ipsius revocationis praefatum monasterium possidebat et esse maxime utile nobis et necessaria ad
tuitionem regni nostri et specialiter comitatus Barchinonae, cum ipsa villa de Apiaria sit in generali itinere de
Barchinonae ad Cervariam constituta, ubi non habemus castrum seu villam aliam per quam contra raptores et
malos homines circumquaque positos possit via regia deffendi seu etiam custodiri. Attendentes etiam quod dictus
locus de Apiaria utpote in medio pravorum hominum positus eidem monasterio quasi inutilis existebat. Pensata
itaque utilitate nostra ac terrae nostrae et monasterii supradicti et nichilominus volentes praedictum monasterium
Populeti de praefata revocatione servare indempne, cupientes etiam voluntati praenominati domini regis Jacobi,
avi nostri, de praefato legato eidem monasterio legitime facto ac eidem monasterio restitutionem facere et
emendam in compensationem loci de Apiaria praelibati, et pro salute animae nostrae, per nos et omnes
successores nostros, ex certa scientia deliberatione praebita, donamus et titulo donationis simplicis inter vivos
concedimus in praesenti vobis venerabili fratri Guillelmo, abbati Populeti et conventui ejusdem monasterii, et
vestris successoribus, in perpetuum, pro libero et franco alodio vestro, cum omni pleno dominio et senyorivo,
locum, domum, ecclesiam sine cura et hospitale Sancti Vincentii, sita in suburbio civitatis Valentiae, francha et
libera cum castris villis de Castilione et de Quart, et cum dominio et potestate castri de Montornes. Ita tamen
quod vos, dictus abbas et conventus praedicti monasterii Populeti, teneatis dictum locum de Montornes pro nobis
et successoribus nostris et teneamini inde nobis dare potestatem irati et paccati quotienscumque voluerimus juxta
consuetudines et usaticos Barchinonae, et Petrus Eximinus de Muntornes teneat dictum castrum /fol. 142/ de
Muntornes pro vobis dicto abbate et conventu ac praedicto monasterio Populeti et det vobis potestatem iratus et
paccatus quotienscumque per vos inde fuerit requisitus, et cum omnibus aliis castris, villis, alcheriis seu
quibuscumque aliis locis ad ipsum locum, domum, ecclesiam et hospitale Sancti Vincentii supradicta
expectantibus seu expectare debentibus quoquomodo, cum terminis et affrontationibus, cum introitibus et
exitibus, cum juribus et pertinentiis et aliis omnibus et singulis ad praedicta loca et ad quemlibet eorum
pertinentibus seu pertinere debentibus quoquomodo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis quam
mulieribus, christianis, judaeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis prout
in donationibus, concessionibus et privilegiis seu quibuscumque aliis cartis vel instrumentis a praedecessoribus
nostris concessis praedicto loco, domui seu hospitali Sancti Vincentii praedicti plenius continetur. Remittimus
etiam vobis et successoribus vestris, scienter et consulte, et pro remedio animae nostrae et parentum nostrorum, et
abdicamus a nobis et a nostris successoribus, in perpetuum, omne jus et postestatem quod et quae nobis
competebant seu competere poterant, de consuetudine vel de jure, ponendi, instituendi, offerendi, donandi seu
etiam assignandi vel praesentandi priorem, rectorem, procuratorem, administratorem seu quemvis alium
gubernatorem et portionarios, clericos seu laicos, seu beneficiatos alios quoscumque nomine censeantur in loco,
domo, ecclesia et hospitali Sancti Vincentii praedictis, aut in castris, locis seu villis dicti loci, domus, ecclesiae
seu hospitalis denominatorum, cedendo et transferendo in vos, dictum abbatem et conventum ac monasterium
Populeti, omnia jura et actiones nobis competentia et compententes competitura et competituras in praedictis et
quolibet praedictorum, quae vobis ante hujusmodi donationem, concessionem ac cessionem in aliquo
competebant sine omni retentione nostri et /fol. 143/ nostrorum etiam successorum. Concedentes expresse vobis
et donantes ac etiam remittentes ex mera liberitate nostra siquod jus patronatus vel aliquod aliud jus nos habemus
vel habere possumus, aut debemus in loco, domo, ecclesia et hospitali praedictis, ratione dotationis dicti loci vel
aedificationis seu constructionis a praedecessoribus nostris factarum, vel ratione loci in quo locus, domus,
ecclesia seu hospitale praedictum fundatus est et sedet. Promittentes vobis et successoribus vestris per nos et
nostros successores quod numquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus seu dabimus vel
assignabimus alicui vel aliquibus portionem aliquam seu portiones perpetuo vel ad tempus in loco, domo,
ecclesia seu hospitali praedictis, nec in castris, locis seu villis ejusdem loci, domus, ecclesiae seu hospitalis
praedictorum, nec etiam in eisdem ponemus rectorem, priorem, procuratorem seu gubernatorem, portionarios vel
beneficiatos, clericos vel laicos, nec alios cujuscumque conditionis, sexus aut status existant et quocumque
nomine censeantur. Immo volumus et concedimus quod liceat vobis et vestris successoribus praedictum locum,
domum, ecclesiam seu hospitale Sancti Vincentii cum adjecentiis, castris, villis et cum omnibus aliis bonis
eorumdem tenere, possidere perpetuo et in pace, franche et libere et de ipsis et de omnibus fructibus et
obventionibus inde proventuris ordinare et quocumque modo volueritis disponere secundum quod de vestra et
successorum vestrorum processerit voluntate, non obstantibus aliquibus observantiis, consuetudinibus seu statutis
factis ibidem per nos aut per procuratores nostros aut per quascumque alias personas cujuscumque dignitatis,
gradus aut conditionis existant ipsum locum ad statum, normam et observantiam vestri ordinis sicut placuerit et
quando volueritis reducendo. Absolventes cum hoc publico instrumento milites /fol. 144/, homines et omnes alios
habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, et quemlibet eorumdem cujuscumque sexus aut
conditionis existant ab homagio, fidelitate, juramento et dominio, et etiam quibuscumque aliis in quibus nobis vel
nostris sint astricti, vel in aliquo obligati. Injungendo et mandando auctoritate et testimonio hujus praesentis
publici instrumenti, quod quantum ad hoc vicem epistolae seu literarum volumus obtinere omnibus et singulis
supradictis, ut vobis dicto abbati et conventui monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, obediant in omnibus
sicut domino vero et naturali et omnia alia faciant quae nobis et praedecessoribus nostris facere tenebantur, et
quod respondeant et attendant vobis dictis abbati et conventui et vestris successoribus in perpetuum ut veris
dominis et naturalibus de omnibus juribus, redditibus, exitibus et proventinbus universis castrorum seu locorum,
domus, loci, ecclesiae seu hospitalis praedicti. Item, promittimus vobis et vestris per nos et omnes nostros
successores quod faciemus vos tenere et possidere in pace et expletare in perpetuum omnia et singula supradicta
contra omnes personas ecclesiaticas et seculares seu etiam religiosas, et observabimus et observari vobis et vestris
inviolabiter faciemus omnia supradicta et singula, et erimus vobis et vestris fideles et legales guirentes in judicio
et extra contra omnes personas et obligamus nos et nostros et omnia bona nostra vobis et vestris de evictione et
guarentia. Promittimus etiam vobis et vestris successoribus fide et legalite nostra quod si aliqua persona,
cujuscumque conditionis, ordinis seu sexus existat, moveat super praedictis vel aliquo praedictorum, de jure vel
facto, vobis vel vestris aliquo tempore quaestionem aliquam seu demandam coram quibuscumque judicibus
ecclesiaticis vel secularibus, ordinariis vel delegatis, quod nos et successores nostri suscipiemus in nos onus litigii
et deffendemus vos et vestrum monasterium et ducemus /fol. 145/ causam nostris propriis sumptibus et expensis
usque ad finem litis. Promittentes quod si aliquid de praedictis a vobis vel vestris evictum fuerit restituemus vobis
et servabimus vos et vestros et vestrum monasterium indempnes. Obligantes inde vobis et vestris omnia bona
nostra mobilia et immobilia, habita et habenda, ubique sint, et specialiter castrum et villam de Belloch et
caldariam nostram Ilerdae, et redditus et proventus etiam eorumdem. Renuntiantes ex certa scientia omnibus
allegationibus juris et facti et deffensionibus universis et omni juri canonico et civili aut consuetudinario, foris,
usaticis et usantiis, constitutionibus et statutis, editis sive factis per predecessores nostros vel aliquem eorundem
in curiis Barchinonae, Montissoni et quibuscumque aliis civitatibus sive locis quibus possemus contra praedicta
vel eroum aliquod adjuvari nec non et beneficio restitutionis in integrum, et illi juri quo cavetur quod rex vel
princeps non potest minuere regnum ejus cum non sit diminutio sed augmentum quod Deo et ejus ecclesiae matri
nostra, et locis religiosis ejusdem, pia liberalitate et devotione regum et principum assignatur perpetuo seu
donatur. Volentes et concedentes quod si forte praesens donatio vel concessio posset de jure in aliquo infirmari
quod nichilominus praedicta omnia habeatis, teneatis et possideatis pro francho et libero alodio, ex nostra mera
liberaritate ut superius dictum est. Non obstantibus aliquibus rationibus quod pro parte nostra a nobis vel
successoribus nostris allegata fuerint aliquando vel aliquo tempore possent allegari, quoniam nos illis juribus et
rationibus, ex certa scientia, renuntiamus volentes quod omni modo praesens concessio seu donatio simplex inter
vivos perpetuam et omnimodam habeat roboris firmitatem. Mero tamen imperio vobis et vestris secundum forum
Valentiae in omnibus semper salvo, mandantes universis procuratoribus, vicariis, bajulis, justitiis, alcay-/fol. 146/
dis et omnibus aliis officialibus et subditis nostris, praesentibus et futuris, quod preaedicta omnia et singula
perpetuo observent et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant, si de nostris
confidunt gratia vel amore. Et ut praedicta majori gaudeant firmitate praesens instrumentum fecimus sigillo
nostro plumbeo comuniri. Datum Barchinonae quartodecimo kalendas madii anno Domini millesimo
ducentesimo nonagesimo quinto. Testes sunt Raymundus Fulchonis, vicecomes Cardonae, Berengarius de Podio
Viridi, Petrus de Montecatheno, Philippus de Saluciis, Arnaldus de Quarçavino, Dalmacius de Castronovo,
Geraldus de Pulchrovisu. = Signum✠Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Majoricarum et Valentiae et comitis
Barchinonae. Sig✠num Guillelmi de Solanis, dicti domini regis scriptoris, qui mandato ipsius haec scribi fecit,
cum literis rasis et emendatis in prima linea ubi dicitur rum, et Valentiae ac comes et in xviij linea ubi dicitur et,
ac clausit, loco, die et anno prefixis.= Atque eis omnibus et singulis consideratis et cum diligentia prescrutatis,
adhibita etiam solemnitate qua debet et consuevit in talibus observari habitoque etiam super hiis sapientum
consilio diligenti qui nobis Geraldo episcopo memorato videtur et constat plenarie per praedicta praefatam ultima
donationem factam per praenominatum dominum Jacobum, regem Aragonum, monasterio Populeti praedicto de
loco, domo, ecclesia sine cura et hospitali Sancti Vincentii Valentiae, cum suis juribus et pertinentiis universis
contentis et expressis sicut praemittitur in praedicto instrumento, sigillo plumbeo ejusdem domini regis sigillato,
esse utilem secundum Deum eisdem monasterio Populeti nos episcopus antedictus eandem donationem
praedictam auctoritate apostolica confirmamus. In quorum omnium testimonium et ad majorem roboris firmitater
praesentem cartam per manum Guillelmi de Gabia, notarii nostri publici in for-/fol. 147/mam publicam
mandavimus redigi et eandem nostri sigilli appensionis munimine roborari. Datum apud Almudafar tertio nonas
decembris anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo septimo. Praesentibus venerabilibus Pontio de
Aguilanido, priore Rotensi, Bertrando de Areny, priore Sancti Andreae de Bairaves, fratre Terrario de Lyleth,
achipraesbytero Montisoni, Arnaldo de Rour, rectore ecclesiae de Castelotis atque capellano domini episcopi
memorati, testibus ad hoc specialiter adhibitis et vocatis. = Ego Guillelmus de Gabia, auctoritate praedicti domini
episcopi Ilerdensis, notari publici, praesens instrumentum de mandato ejusdem domini episcopi scripsi et in
formam publicam redegi cum supraposito in xxiv. linea ubi dicitur simplicis et sig✠num meum hic apposui,
solitum in testimonium praemissorum.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf

- 1297, 11 junio:
Rodrigo Sanchiz de Calatayud, como tutor de los hijos de don Eximén de Tous, constituye su procurador a
Domingo Muñoz
ACV. Perg. 1149.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda

- 1297, 11 julio:
Traslado de una escritura en la que María Pérez, mujer de Pedro  Sánchez, y su
hijo Rodrigo Sánchez renuncian a todo los derechos que tenían en la causa entablada con el capítulo de la
iglesia de Santa María la Mayor por una ración en la iglesia de Vilueña (Calatayud / 1280-04-09).
ES.28079.AHN//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3594,N.7
PARES, Ministerio de cultura

- 1297, 7 octubre:
Jaime II manda a Pedro Sancho, justicia de Calatayud y sobrejuntero de Tarazona, que preste consejo y
ayuda a Sancho Muñoz, juez de la curia real, y a Pedro de Roda, panadero de la reina doña Blanca de
Aragón, enviados a Calatayud en comisión real..
B. ACA, caja 2, núm. 331.
Aragón en las cartas reales de Jaime I . Cristina Monterde y M.ª desamparados Cabanes Pecourt.

- 1297, 11 octubre:
Concesión a Blanca, mujer de Jaime II rey de Aragón, a través de Pedro Sancho, justicia de Calatayud, del
portático de Calatayud, que asciende a dos mil quinientos sueldos jaqueses.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.147,nº913
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261707

- 1297, 26 de noviembre.
Pedro Sanchiz de Calatayud, Rodrigo Sanchiz de Calatayud y Eximen Peris de Calatayud, canónigo de
Santa María la Mayor, de Calatayud, hermanos todos, constituyen procurador a Pedro Eximen de Tiérga,
su hermano, para recuperar, de Rodrigo Sanchiz de Calatayud y de otros, los bienes de la herencia de
Rodrigo Sanchiz de Calatayud y de su mujer Oria Eximen, en el reino de Valencia.
ACV. Perg. 1400.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda

- 1297, 12 diciembre:
Pedro Eximén de Tergua, hijo de Rodrigo Sanz de Calatayud y otros herederos venden unos censos en
Murviedro a Eximén Sapata Dalfaro.
ACV. Perg. 6316.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda

- 1298, febrero.
Jaime II, rey de Aragón, otorga privilegio de enfranquimiento a la villa de Castalla, a causa de los avatares
sufridos por ella en la guerra contra Castilla, a condición de que habiten y pueblen el arrabal de dicha
villa.
AMA. Cort del Justicia 1333, sin foliar
Acó és tresllat bé e felment transllatat secunda nonas marcii anno Domlni Millesimo CCC.° / °(...)X d'un
privilegi scrit en pergamí sagellat ab lo sagell del senyor rey de pío / °(...) ab fils de seda grochs e vermells, la
tenor del qual és aytal:
«Nos Jacobus / Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie, comesque Barchinone ac sánete ro /
mane ecclesie vexillarius, amirantus et capitanus generalis, atendens dampna que vos, homines / nostri de
Castalia, ratio guerre quod fuit et est Ínter regna nostra et Castelle sustinuistis et / cotidie etiam sistinetis ad
augmentum et melioramentum loci predicti totaliter in / (...) per nos et successores nostros enfranquimus et
liberas, franchos et inmunes / facimus in perpetuum vos omnes homines predictis de Castalia presentes et futuris,
habitantes et / habitaturos in loco predicto ab omni questia, peyta, subsidio, servicio, cena, monecatico, exer /
citum et cavalcata, lezda, pedagio, mensuratio, portatico tam per marem quam per terram / ab omni alia
exaccione et iure regali que dicti nominarii possint seu etiam congitari et / redemptionibus eorundem. Ita quod
vos vel vestri in loco predicto habitantes et habitaturi non teneamini nobis aut nostris aliquo tempore aliquique
solvere predictis vel aliquo pre / dictorum hoc tamen enfranquimentum et inmunitatem vobis facimus sub hac
condicione / quod vos et vestri presesentes et futuris teneamini vos populare ac etiam habitare et // morari in
ravali dicti loci et si omnes non posetis modo vel imposterum vos in ravali predicto populare seu etiam habitare
que ad cognitione baiuli nostri vel nostrorum ge / nerale Regni Valencie qui pro tempore fuerint populetis vos et
habeatis in villa nostra, loci / predicti subtus ravale predictum constituía et non in alio loco pro ut dicto baiulio
melius (?) / ad comodum et utilitatem nostram visum fuerit expediré. Mandantes procuratoribus, iusticiis,
baiuliis, portaticis, collectoribus, lezdariis, pedagiariis et universis a /liis officialibus nostris presentibus ac futuris
quod predictam concessionem nostram presentibus ac futuris quod predictam concessionem nostram / fimam
habeant, observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permi / tant (?) aliqua ratio.
Datum apud °(...) idus februarii anno Domini Millesimo CCC.° (sic) ducentésimo (sic) séptimo.
Signum (signo) Jacobi Dey gratia rege Aragonum, Maiori / carum, Valencie et Murcie, comesque Barchinone ac
sánete romane ecclesie vexillarius, amiranti / et capitanei generalis./
Testes sunt Jazbertus de Castronovo, Philipus de Soluciis, Jacobus Petrí Gondigalbus, / Eximini Darenoso,
Dalmacius de Castronovo./ Sig(signo)num Petri Marti scriptoris domini regis cuy mandato eiusdem hoc scribi,
fe / cit et clausit die et anno (...) supra»./ Senyal (signo) d'en Jacme Destadella notari de Castalia (...) aquest
tresllat
del horiginal / feelment de punt a punt treslatí e scriví en lo dia e any desús dit e doy.
REGISTROS REALES DE LOS SIGLOS XIII-XIV EN EL ARCHIVO MUNICIPAL DE ALCOY. RICARD
BAÑÓ ARMIÑANA.

- 1298, 6 febrero. Murcia.


Provisión real de Jaime II de Aragón de confirmación en su cargo de Ra´is de Crevillente a favor de
Muhammad ibn Ahmad, a raíz del fallecimiento de su padre, Muhammad ibn Hudayr, el Abenhudell de
las crónicas cristianas, reconociéndole el gobierno de todo el señorío de Crevillente, con los lugares de Cox
y de Albatea, y demás pertenencias y bienes que posee en el Reino de Murcia, en la confianza de que sabrá
servirle con la entrega y lealtad de su difunto padre.
ACA, Reg. 195, Fól. 119 r.
Signum Jacobi dei gratia regis Aragonum etc.
Testes sunt Gondisalvus Exeri D´Arenoso, Jaspertus de Castro Nouo.
Jacobo Petri (Procurador general de Reino de Murcia)
Raymundus de Urgio (alcayde de la villa y castillo de Alicante), Atho de Lisone.
El Reino de Murcia bajo Aragón (1296-1305). Juan Manuel del Estal.

- 1298, 27 febrero. Valencia.


Jaime II, rey de la Corona de Aragón, enfranquece perpetuamente al lugar de Beniparrell, perteneciente
al monasterio de Portaceli y situado dentro del término de la ciudad de Valencia, de toda pecha, questia,
subsidio, pedido, monedaje, cena, servicio, uso, ejército y cabalgada o su redención, y de cualquier otra
exacción real. El monedaje y las partes pertinentes al resto de exacciones reales serán pagadas al
monasterio de Portaceli y puestas a cuenta del rey.
ACA, C, reg. 196, f. 139r-v.
Noverint universi quod nos, Iacobus et cetera, ad honorem Dei et beate virginis, matris eius et ob remedium
anime nostre et parentum nostrorum, volentes vos, religiosos viros priorem et conventum monasterii de Portaceli,
ordinis cartoxiensis, siti in valentina diocesis, speciali gracia prosequi et favore ut vestris apud Deum sitis et
dignis possimus deprecacionibus adiuvari, per nos et successores nostros enfranquimus ac franchum, liberum
facimus et inmunem imperpetuum locum vestrum vocatum Beniparrell, situm in termino civitati Valencie, cum
omnibus hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis ac suis terminis et pertinenciis universis ab
omni, vicelicet, peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio, exercitu et cavalcata et
redempcionibus eorundem, et ab omnibus et singulis aliis exaccionibus regalibus que nunc vel imposterum dici
nominari vel cogitari possit, sic quod vos et successores vestri ac habitantes et habitaturi ibidem imperpetuum per
loco predicto et hereditatibus ac possessionibus terminis et pertinenciis quibuslibet eiusdem loci non teneamini
nobis ac successoribis nostris, de cetero aliquod solvere modo aliquo in predictis seu aliquo predictorum, immo
sitis inde totaliter liberi perpetuo et inmunes. Nos enim partem vos et habitantes et habitaturos in loco predicto in
predictis vel aliquo predictorum solvere modo aliquo contingentem in nostro et nostrorum successoris computo
recipi perpetuo volumus et admiti. Volumus tamen et imperpetuum stabilimus quod eis habitantes et habitaturi in
loco predicto de Beniparrel solvant et solvere teneantur imperpetuum vobis, priori et conventui monasterii
supradicti et successoribus vestris, monetaticum [et?] partem eos in predictis peytis, questiis, subsidiis, pedidiis,
cenis, serviciis, adempriviis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem et aliis omnibus et singulis
exaccionibus regalibus solvere modo quilibet contingentem. |f. 139v| Mandantes eisdem habitantibus et
habitaturis quod vobis respondeant imperpetuum integre de omnibus et singulis supradictis, compellendi ad hec
ipsos habitantes et habitaturos et eorum bona vobis, dictis priori et conventui et successoribus vestris, potestatem
plenariam auctoritatem presencium concedentes. Mandantes insuper per presentem cartam nostram procuratori
regni Valencie nec non portariis, collectoribus et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et
futuris quod franquitatem et inmunitatem predictam vobis et vestris observent et faciant inviolabiliter observari ut
superius continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione. Datum Valencie, III
kalendas marci, anno Domini Mº CCº XCº septimo. Sig(creu)num Iacobi, Dei gracia et cetera Testes sunt
Rogerius de Loria, Amor Dionisii, Iacobus, dominus de Exerica, Iacobus Eximeni de Urrea, Eximenus Petri de
Arenoso.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

- 1298, 10 mayo:
Carta del rey Jaime II al capítulo de canónigos de Tarazona, en relación a Jimeno Pérez y a Pedro
Sánchez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_3,nº501
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228246

- 1298, mayo.
Las últimas noticias que tenemos sobre Pere Ximénez de Montornés son de mayo de 1298, precisamente en
relación con la reiteración de la orden real para respetar los límites del término de Oropesa perteneciente
a Berenguer Dalmau.
ACA, Re. Canc. 263, fol. 164.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1298, 25 mayo.
Orden a Jaime de Jérica, Procurador Real en Valencia y Murcia de que restablezca los límites del término
de Oropesa, derribados por Pedro Ximénez de Montornés; dichos límites, que se mencionan, son los que
fijó Jaime Fiveller, antiguo justicia de Castellón.
ACA, Re. Canc. 111, fol. 262v.
Jacobo domino de Xerica procuratori regnorum Valencie et Murcie vel eius locumtenentis, etc. Attendes ante
nostri presenciam fidelis noster Berengarius Dalmacius, exposuit coram nobis quod ipso tenente et possidente
terminos castri de Orpesa sub limitacionibus quibus Jacobus Fivellarii olim iusticia Castilionis Campi de
Burriana qui ad mandatum Roderice Eximeni de Luna tunc procuratoris Regni Valencie receptis testibus per
eundem predictos terminos declaravit, de quibus alcaydus de Orpesia fuit tunc inductus in possessionem per
iusticiam predictum videlicet ab aljubo de Orpesia usque ad hospitale viste de Benicacim sicut aque vertuntur et
usque ad alcharia que vocator Geballbuclus.
Post Eximeni de Montetornesio perturbat et perturbare conatur dictum Berengarium in possessione dictorum
terminorum indebite et iniuste. Quapropter suplicavit nobis dictus Berengarius si per no super predictis de iure
remedio provideri, suplicacione ipsa benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quot dictum Berengarium in
possessione qua est dictorum terminorum iuxta limitacionem seu declaracionem dicti Jacobi Fivellarii
manuteneatis et deffendatis et non permitatis ipsum super ea per dictum Petrum Eximeni vel per alium indebite
agravari, ipso existente parato querelantibus de se racione dictorum terminorum prout debuerit iusticiam facere
completam.
Datum Barchinone VIIIº kal. iunii anno predicto (1298).
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.

- 1298, 6 junio:
Carta del rey Jaime II a los oficiales reales para que atendieran a Jimeno Pérez de Arenoso en su viaje.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_2,nº409
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228178

- 1298, 12 octubre.
Pedro Ferriz de Peña, en representación de su mujer Teresa Jiménez de Arenoso, vende el castillo y la villa
de Barboles a don García López de Rueda y a doña Teresa Martínez, su mujer, por 2.600 maravedís
Documento manuscrito en pergamino. Siglo XIII, Aragon, Barboles, castillo
Feito fue esto XII días exida Octobre, era millésima CCCª XXXª sexta [Año de Nuestro Señor Jesucristo de
1298, octubre, 12].- Documento en pergamino-vitela de 54 x 46 cm., plegado; escrito en castellano-aragonés, con
bella caligrafía gótica de clara lectura, con firma notarial al pie.- El documento va acompañado de una
transcripcion para su mas comoda lectura. En la parte lateral izquierda de la mitad del documento, tiene una
pequeña perforación que afecta a algunas letras de dos líneas, por lo demás en magnífico estado.

- 1298, 11 desembre. Setge de Siracusa.


Jaume II a Eixemén Peres d'Arenós, capitè de la Ferla, manant-li restituir els bous robats pels seus homes
a la companyia del noble Jofre de Rocabertí (sense escrivà).
ACA, C, reg. 113, fol.127r.
Al noble e amat n'Exemèn Péreç d'Arenós, capità de la Ferla. Avem entès per lo noble en Joffre de Rochabertí
que·ls hòmens de la Ferla an tolts e robats, a tort e no degudament, a alcuns hòmens de la companya del dit
noble, cent trenta-cinc bous, los quals lo dit noble en Joffre de Rochabertí avia en lo terme de la Ferla. Per què·us
manam que, si axí és, que destrengats los dits hòmens de la Ferla a retre e a restituir los dits bous al dit noble, o a
qui él volrà en son loc. Data e·l setge de Saragossa, .XI. dies anats del mes de deembre.
Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420). Mateu
Rodrigo Lizondo.

- 1298, 11 desembre. Setge de Siracusa.


El rei Jaume II dóna ordre a la guarnició de la Ferla de romandre hi en la defensa del lloc i obeir el seu
capità Eiximén Peres d'Arenós, comprometentse a pagarlos aviat el sou (Pere Martí).
ACA, C, reg. 113, fol.127v.
En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera. Als feels seus totz e cascuns balesters qui són en l´establñiment de la
Ferla, salut e gràcia. Dehim e manam-vos fermament e espressa, sots pena de la nostra gràcia e mercè, que
romangats e siats en la stablida de la Ferla, axí com vós hi éretz d´abans, e no·us en partiscats en neguna manera
sens manament nostre, ens siats diligens e curosos a deffeniment del dit loc de la Ferla, axí com havem fiança en
vós. Esters, vos fem saber per cert que nós vos darem e·us pagarem vostre sou complidament, e resnomenys, del
servý que·ns havetz fets e·ns faretz en deffendre el loch damunt dit de la Ferla, vos retrem bé mercè. E com nós
hajam ordonat que·l noble n'Exemèn Peris de Arenós sia capitan e deffenedor del dit loch de la Ferla,
dehim·vos e·us manam que fassats per ell en tot ço que·us dirà, en manera que sia a servý e a feeltat nostre e a
deffeniment del loch de la Ferla, axí com faríetz a nós. Data in obsidione Siracusie, .III.º idus decembris anno quo
supra (anno Domini .M.CC.XCVIII.º).
Petrus Martini, mandato domini regis.
Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420). Mateu
Rodrigo Lizondo.

- 1299, enero.

AHN, Clero, Carp 3281, nn 6 y 5


Memoria Ecclesiae XX-XXI: religiosidad popular y archivos de la Iglesia Santoral Hispano-Mozárabe en las
Diocesis de España : Actas del XVI Congreso de la Asociación celebrado en Zaragoza ; 11 al 15 de Septiembre
de 2000

- 1299, 19 marzo. Beniguacir.


Capitulaciones matrimoniales entre Jaime Pérez, señor de Segorbe, y Sancha Ferrandis, su mujer, de una
parte, y Lope Ferrench de Luna y su hijo Artal, respecto a la boda de este último con la hija de aquéllos,
Constanza.
ACV, Perg. 792.
Noverint universi quod anno ab incarnatione domini millesimo ducentesimo nonagesimo octavo, quartodecimo
kalendas aprilis, in presencia mei notarii publici ac testium subscriptorum nobilis vir dominus Jacobus Petri
dominus de Segurbio et domina Sanctia Ferrandis uxor eius bona fide ac firma stipulatione promiserunt
nobilibus viris Luppo Ferrench de Luna et Artaldo de Luna eius filio in eorum presentia constitutis se facturos et
curaturos cum omni effectu quod Constancia filia eorundem Jacobi Petri et domine Sanctie Ferrandis contrahet
ef faciet matrimonium per verba de presentiet in facie matris Ecclesie habita et obtenta, primo memorata eorum
filia cum dicto Artaldo eius filio quod si ipsa Constancia filia eorundem contraxerit matrimonium cum predicto
Artaldo de Luna cessante quolibet legitimo impedimento vel cum dispensatione Sedis Apostolice primo habita et
obtenta,eorundem dicto Artaldo, tempore quo pro verba de presenti et in facie matris Ecclesie Sacrosancte
matrimonium contrahet cum eadem, castrum vetus cum omnibus terminis et pertinenciis suis...
La casa de Luna. Francisco Moxó.

- 1299, 26 març, Xestalcamp ( in quodam monte ).


Rui Sanxis de Calataiud, senyor de Pedralba, és citat en un tossal de Xestalcamp per a llegir-li la resolució
feta a Xàtiva el 23 de març de 1299 perGil de  Liori, en nom del procurador dels regnes de València i
Múrcia, Jaume de Xèrica, davant la ferma de dret presentada  per Eiximèn/Ximèn de Torrocella, alcaid de
Xestalgar, en nom del seu senyor,Bernat Guillem d’Entença, queixant-se perquè els de Pedralba havien
obert una sèquia dins el terme de Xestalgar per tal de duraigua a Pedralba i havien capturat dos
musulmans del lloc. Laresolució ordenava al senyor de Pedralba detenir les obres i tornarels dos presoners
que retenia. Rui Sanxis, però, la rebutja al·legantque s’ha obtingut amb falsedats i que els musulmans de
Xestalgarvan ésser capturats perquè feien malbé la sèquia dins el terme dePedralba.
CX. Fol. 24r, 24v.
Testes fuerunt ad oc vocati et rogati; Eximinus de Tovia, Petrus Eximeni de Tovia, Andreas Matiani, Franciscus
Escorne et Dominicus Munyoç.
El Cartulari de Xestalgar. Memòria escrita d'un senyoriu valencià. Manel Pastor.

- 1299, 7 Abril. Valencia


Testamento de Alda Ferrandis hija de Abú Zayd
XVII AHN: Clero: Valencia, Franciscanas: Puridad, carp. 3281. doc. 5
Hoc est translatum fideliter factum, octavo kalendas Marcii anno domini millesimo ducentesimo nonagesimo
nono, sumptum a quodam alio transacto testamenti, series cuius dinoscitur esse talis.
Hoc est translatum bene et fideliter sumptum, Xl kalendas Decembris anno domini millesimo ducentesimo
nonagesimo nono, a quodam instrumento publico, cuius tenor dinoscitur esse talis.
Quoniam moriencium vota repetita vice non redeunt, merito quidem dum corpus animam committatur pura
debent indagacione finiri, ut sic deliberate mentis donum testator obtineat, et rudis evitet lubricum voluntatis,
igitur in dei nomine et eius gracia nos domina Alda Ferrandi domina de Arenoso, gravi egritudine detenta,
timens mori et penas inferni, cupiensque (si deo placuerit) paradisi gaudiis perfrui sempiternis, in nostro bono
censu [ = sensu] et memoria integra ac loquela, nostrum facimus et ordinamus testamentum sive ultimam
voluntatem nostram.
In quo sive qua ponimus et eligimus manumissores nostros sive executores huius nostri testamenti sive ultime
voluntatis: reverendum patrem et dominum episcopum Valencie, et nobilem virum Iacobum dominum de Xerica,
et nobilem virum Guillelmum de Angularia, et Egidium de Lahori militem, quibus conferimus et concedimus
licenciam et plenum posse petendi, exigendi, et recipiendi sive recuperandi omnia bona nostra et iura quecumque
et ubicumque sint vel fuerint, eademque dandi, distribuendi, erogandi, et eciam complendi hoc nostrum presens
testamentum sive ultimam voluntatem nostram, prout hic inferius per nos invenerint ordinatum, sine tamen
eorum dampno omniumque rerum suarum.
In primis volumus et mandamus quod omnes iniurie nostre, que vere apparuerint per testes fide dignos vel per
aliqua legitima documenta, restituantur. Et debita persolvantur de bonis nostris, ea videliçet que apparuerint fore
vera. Et hec omnia fiant ad noticiam Fratris Gondiçalbi de Tudela, de ordine Minorum, confessoris nostri.
Inter quas iniurias mandamus restitui inter Sarracenos de Cirat et de Araynol quingentos solidos, et inter omnes
Christianos dominacionis nostre quingentos solidos.
Item mandamus restitui domui fratrum de Podio Valencie illa duo caficia bladi, que promisimus dare dicte domui
annuatim, pro tempore quo deferimus illa dare.
Eligimus namque sepulturam nostram in ciminterio dominarum monasterii Sancte Elizabetis Valencie. Et
accipimus nobis, pro anima nostra et sepultura facienda, quindecim milia solidorum regalium Valencie. De
quibus legamus cenobio dicti monasterii sex milia solidorum, et domine Maiori filie nostre moniali dicti
monasterii duo milia solidorum regalium Valencie. Que quidem dicta duo milia solidorum dicta domina Maior
habeat dum vixerit ad omnes suas voluntates faciendas; et in fine dicte domine Maioris, si quid superaverit de
dictis duobus milibus solidorum, revertatur dicte monasterio. Que quidem octo milia solidorum predicta-videlicet
sex milia solidorum que legamus dicto cenobio, et duo milia solidorum que legamus dicte domine Maiori-
dimittimus eisdem iure institucionis pro omni iure et parte ac legitima eius pertinente et pertinere debente in
bonis nostris tam racione dicte Maioris quam Elvire filie nostre quondam monialis dicte monasterii defuncte.
Item legamus sive dimittimus mense fratrum Minorum Valencie centum solidos; et mense fratrum Predicatorum
Valencie centum solidos; et mense fratrum ordinis Beati Augustini Valencie viginti et guinque solidos; et
fratribus Penitencie Ihesu Christi Valencie viginti solidos; et fratribus monasterii Beate Marie del Carmen
Valencie viginti et quinque solidos; et infirmis Sancti Lazari Valencie decem solidos; et mense fratrum ordinis
Sancti Guillelmi Valencie decem solidos.
Item legamus dominabus monasterii Sancte Marie Magdalene viginti solidos; et dominabus monasterii de
Gracia \ Dei / constructi in Caydia Valencie viginti solidos.
Item legamus dominabus monasterii Sancti Iuliani decem solidos.
Item confitemur nos debere confratrie Sancte Marie de Monte Serrato quinque solidos, quos mandamus eidem
confratrie solvi; cui confratrie legamus quadraginta solidos.
Item legamus confratrie Sancti Narcisii decem solidos, et mandamus solvi eidem confratrie duodecim denarios
quos debemus dicte confratrie.
Item legamus operi ecclesie de Villafermosa centum solidos, et orphanis maritandis centum solidos, et
pauperibus verecundis centum solidos, et captivis Christianis redimendis de posse inimicorum crucis centum
solidos.
Item legamus Riche, que consuevit nobiscum morari, centum solidos. Item legamus domine Navarre, moniali
monasterii Sancte Elizabetis Valencie, ducentos solidos; et Marie Martiniç, filie Martini Petri, centum solidos.
Item legamus Taresie Petri et Sanxe Petri, que nobiscum sunt, videliçet unicuique earum mille solidos; et
Hurrache [ = Urrace] Lupi et Andree Lupi, que nobiscum sunt, tria milia solidorum equis partibus inter ipsas.
Que quidem omnia legata predicta volumus et mandamus quod solvantur de reditibus de Çirat et de Áraynol et de
Ayodar et de Montan, ita quod dicti manumissores mei teneant dicta loca, et recipiant dictos reditus, tam diu
quousque predicta totaliter exequantur.
Item legamus Gondiçalbo Michaelis et Gondiçalbo Petri, scutiferis nostris, unicuique ipsorum mille solidos.
Item legamus Donete et Ephete, de domo nostra, unicuique earum quingentos solidos.
Que legata proximo dicta sunt et intelligimus esse de predictis quindecim milibus solidorum; et volumus ac
mandamus solvi de reditibus dictorum locorum prout et alia legata supra dicta.
Post hec dimittimus iure institucionis, Stephanie Eximini filie nostre, centum et triginta milia solidorum
regalium Valencie, pro omni iure, parte, et legitima sibi pertinente et pertinere debente in bonis nostris et in bonis
que fuerunt nobilis Blasii Eximini de Arenoso patris eius viri nostri quondam defuncti. Ita quod dicta Stephania
Eximini, statim post finem nostram recipiat et teneat seu recepi [ = recipi] faciat \ loca de Villaformosa et de
Villamalefa et de Çucayna, et recipiat seu recepi faciat / omnes reditus, exitus, et proventus, atque fructus dic-
torum locorum in solutum dictorum centum et triginta milium solidorum, deducta tamen provisione domus sue
tam diu quousque sit totaliter integrata seu eciam satisfacta de centum et triginta milibus solidis supra dictis.
Volumus tamen et mandamus quod si dicta Stephania decesserit sine filiis legitimi coniugii, quod dicta
Stephania habeat tantum quinquaginta \ milia / solidorum ad omnes suas voluntates faciendas. Residuum vero
dictorum centum et triginta milium solidorum revertatur inter Eximinum Petri et Ferrandum Eximiniç filios
nostros equis partibus inter ipsos.
Item dimittimus iure institucionis Blasio Eximini filio nostro archidiacono Xative mille aureos alfonsionos [ =
alfonsinos] pro omni iure, parte, et legitima sibi pertinente et pertinere debente in bonis nostris. Quos quidem
mille aureos volumus et mandamus quod dictus Blasius habeat super reditibus dictorum locorum de Villaformosa
et de Villamalefa et de Çucayna, soluta primo et antea dicta Stephania filia nostra.
Item dimittimus iure institucionis Gondiçalbo Eximini de Arenoso filio nostro castrum de Arenoso et de
Áraynol et Çirat et Montan et Toº[ga] pro omni iure, parte, et legitima sibi pertinente et pertinere debente in
bonis nostris.
Item dimittimus iure institucionis Eximino Petri filio nostro locum de Villafermosa cum omnibus
pertinenciis, proprietatibus, et iuribus suis universis per omnia loca pro omni iure, parte, et legitima sibi
pertinente et pertinere debente de bonis nostris; ira tamen quod dictus Eximinus Petri det et dare teneatur,
Ferrando Eximini filio nostro fratri suo, triginta milia solidorum regalium Valencie. Cui Ferrando Eximini
filio nostro dimittimus, iure institucionis, dicta triginta milia solidorum et loca de Villamaleffa et Çucayna ad
omnes suas voluntates faciendas pro omni iure, parte et legitima sibi pertinente et pertinere debente in bonis
nostris.
Item dimittimus domine Taresie filie nostre ducentos solidos regalium Valencie; cum quibus, et cum hiis que a
nobis habuit tempore nupciarum, sit soluta de omni iure, parte, et legitima sibi pertinente et pertinere debente in
bonis nostris et in bonis que fuerunt nobilis Blasii Eximini de Arenoso viri nostri condam [ = quondam]
patrisque eius.
In omnibus aliis bonis nostris, iuribus, et accionibus universis, pauperes Ihesu Christi nostros instituimus
heredes universales.
Hec est ultima nostri voluntas, quam volumus valere iure testamenti vel iure ultime voluntatis. Et si non valet
iure testamenti vel iure ultime voluntatis, psaltim [ = saltem] valeat iure codicellorum aut legum aut secundum
foros Valencie.
Quod est actum Valencie, VII idus Aprilis, anno domini millesimo ducentesimo nonagesimo nono.
Sig + num domine Alde Ferrandiç, domine de Arenoso testatricis predicte, que hoc nostrum testamentum sive
ultimam voluntarem laudamus, concedimus, et firmamus.
Testes fuerunt huic testamento, vocati et rogati: magister Guillelmus de Barberano fisicus, Nicholaus Çacosta et
Petrus Çaplana piquerii.
Sig + num Guillelmi de Acrimonte, notarii publici Valencie, qui hoc testamentum mandato dicte nobilis domine
Álde Ferrandiç scribi fecit et clausit loco, die, et anno prefixis.
[izquierda:] Sig + num Guillelmi de Acrimonte, notarii publici Valencie, qui hoc translatum translatari fecit et
cum originali comprobari.
Sig + num Salvatoris de Minorisa, Valencie notarii publici, testis.
[centro:] Sig + num Petri Ferrarii, notarii publici Valencie auctoritate regia, qui in hoc translato se pro teste
subcripsit.
[derecha:] Sig + num Mathei Colonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig + num Iacobi Richerii, notarii publici Valencie, testis.
[al fondo:] Sig + num Bernardi de Narbona, Valencie notarii publici, qui hoc translatum fecit fideliter
translatari; et cum originali suo de verbo ad verbum comprobavit, cum supraposito in IXª linea quo legitur ''dei'',
et cum supraposito in XIIIIª linea quo legitur ''loca de Villaformosa et de Villamalefa et de Çucayna et recipiat
seu recipi faciat''. Et clausit die et anno in prima linea contentis. Et cum supraposito in XVª linea quo legitur
''milia''.

(La firma de Alda era un punto en cada uno de los cuatro ángulos de la cruz)
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

Memoria Ecclesiae XX-XXI: religiosidad popular y archivos de la Iglesia Santoral Hispano-Mozárabe en las


Diocesis de España : Actas del XVI Congreso de la Asociación celebrado en Zaragoza ; 11 al 15 de Septiembre
de 2000

- 1299, 4 agost. Port de Milazzo.


Jaume II a Gombau d'Entença, eiximén Peres dÀndilla i els altres cavallers que són en Sicília amg el duc
de Calàbria. Els comunica que en breu anirà a recullir-los (Bernat d'Averçó).
ACA, C, reg. 254, fol.23v.
A·n Gombau d'Entença e a·n Exemèn Pèriç d'Andiyla, e a tots los altres cavallers e altres de la nostra gent qui
són en Sicília ab lo noble duc de Calàbria, et cetera. Fem-vos saber que havem reebudes vostres lletres, en les
quals, entre les altres coses, nos feés saber que dicmenge o diluns primer d'agost seríets a la marina de Sent
March, per rahó de les letres que nós vos havíem trameses que venguéssets. A les quals vos responem que nós,
per missatges que havem trameses a·n Frederich per fer lo cambi de les gents nostres que ell té preses e dels
sicilians que nós tenim, nos aturarem per demà tot dia e·l port de Milaç, per esperar los dits missatges per
espeegar lo dit cambi; e, assò espeegat, encontinent e dins breus dies, ab nostre estol, nos en irem a la marina de
Sent March. Per què·us dehim e·us manam que tots aquells de vosaltres qui ab nós vos en volets venir, que·us
apparellets ab tot ço del vostre per recolir-vos sopte que nós hi siam. Esters, seria a nós semblant e tenim per bo
que, si dels cavals vos podíets bonament desexir, que ho feéssets. Data ut supra, sub sigillo secreto (Data in portu
Melacii..., .II.º nonas augusti anno Domini millesimo .CC.ºXC.ºIX.º).
Bernardus de Aversone, mandato regio.
Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420). Mateu
Rodrigo Lizondo.

- 1299, 10 octubre.
Els prelats valencians quedaven fora de la convocatòria, que en aquest cas era ampliada a les viles de
Morvedre i Alzira. A més a més, els nobles cridats d’aquest regne eren únicament els principals barons –
Pedro Fernández, Jaime Pérez, Jaime de Xérica, Gonzalo Ximénez de Arenós, Bernat Guillem d’Entença,
Guillem d’Anglesola i Ramon de Montcada–, el que indica una reunió de caràcter eminentment polític
entorn de la qüestió foral i la pau de la terra.
ACA, C, reg. 265, f. 269r-270v (10-X-1299) i 271rv (15-X-1299).
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1300, 11 enero. [Valencia]


Doña Andrea de Heredia otorga cláusulas testamentarias por las cuales es beneficiario el monasterio de
Santa Isabel de la ciudad de Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.281, núm. 6
Hoc est translatum bene et fideliter factum séptimo décimo kalendas novembris, anno Domini Mº. CCCº. tercio,
sumptum a quibusdam clausulis, scriptis et contenus in testamento dompne Andrée de Aredia, uxoris quondam
nobilis Exemeni Petri de Arenoso. Quod quidem testamentum fuit factum per manus Salvatoris de Minorissa,
notarii publici Valencie, die que dicebatur tercio idus ianuarii, anno Domini Mº. CCº. XCº. nono, tenor quarum
clausularum talis est:
Item volo et mando quod ematur quidam pannus aureus, precio ducentorum solidorum regalium, cum quo
cohoperiatur corpus meum dum defferretur sepulture; quo sepulto, volo et mando quod de dicto panno fiat
quedam casulla qui perpetuo sit ad servicium altaris monasterii prelibati.
ítem dimito dominabus monasterii prelibati ducentos solidos regalium Valencie in adiutorio vestium ipsarum
equis partibus et ipse teneantur rogare Deum pro anima mea.
ítem dimito tabule predictarum dominarum, pro pietancia, quinquaginta solidos regalium.
ítem dimito operi ecclesie Sáncte Elissabet Valencie quinquaginta solidos.
ítem dimito quingentos solidos regalium Valencie cuidam presbítero qui continue, per duos annos, a die obitus
mei in antea, celebret divina officia de requiem, pro anima mea, in ecclesia monasterii Sáncte Eliçabet predicti.
Cui presbítero persolvantur predictos quingentos solidos de quatuor in quatuor menssibus per dictos
manumissores meos. Et dictus presbiter teneatur exire cotidie supra tumulum meum et supra ipsum faceré illam
absolucionem quam fieri est assuetum.
Sig(signo)num Stephani Martini, notarii publici Valencie, testis.
Sig(signo}num Stephani de Podio Lugano, notarii publici Valencie, testis.
Sig(signo)num Salvatoris de Minorissa, Valencie notarii publici, qui hoc translatari fecit, cum litteris suprapositis
in IX linea ubi dicitur "quam", clausit die et anno in prima linea contenus.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1300, 24 de enero.
Un Ximén Peris fallecido en 1300 nos plantea la duda de que en la entrada delsiglo XIV nos encontremos
ya ante un hijo que repite onomástica y hereda los señoríosde Andilla y Cheste.
.doc nº de de los publicados por ANDRÉS ANTÓN, Pilar, El Monasterio..., op. cit., recoge ciertas disposiciones
testamentarias de Andrea de Heredia,
“uxoris quondam nobilis Exemeni Petri de Arenoso”. De la expresión “quondam” cabe deducir el fallecimiento
del aludido.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.

- 1300, 16 Abril. Valencia.


Eximeno Pérez, señor de Andilla, hijo de Alda Ferrandis y Blasco, con una reclamación de Villar del
Arzobispo. Don Eximen Pérez de Árenos deja el señorío de Villar de Benaduf y entra en posesión el Obispo
de Valencia.
XVIII ACV, perg. 4709.
Noverint universi quod, in presencia mei notarii et testium infra scriptorum, nobilis Eximinus de Arenoso
dereliquit locum de Vilario de Benaduf et exivit de dicto loco et de possessione; et induxit manualiter in
possessionem dicti loci reverendum patrem et dominum episcopum Valencie, recipientem nomine ecclesie
Valencie et suorum.
De quibus dominus episcopus ante dictus mandavit, per me notarium infrascriptum, fieri
publicum instrumentum.
Quod est actum Valencie, XVII kalendas Madii, anno domini M trescentesimo, presentibus testibus Petro de
Monteacuto, Guillelmo de Vilarioacuto, Petro de Rivosicco.
Sig + num Guillelmi dc Acrimonte notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et clausit et predictis interfuit.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1300, 23 julio:
Carta del rey Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre un pleito entre la mujer e hijo de
Bartolomé de Salas, vecino de Terrer, y el hijo de García de la Formosa.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº976
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228505

- 1300, 25 julio:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre la reparación de castillos fronterizos.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_8,nº1113
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228673

- 1300, 24 agosto:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre las vituallas para el ataque de Castilla.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_8,nº1111
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228669

-1300, 28 agosto:
Carta a la reina de Aragón Blanca de Estefanía Jiménez de Arenoso sobre los fraudes que le hace su
hermano Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº1005
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228547

- 1300, 29 agosto:
Carta de Jaime II a los oficiales reales en relación al noble Gonzalo Jiménez, Jimeno Pérez, Fernando
Pérez de Arenoso...
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_6,nº813
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228409

Carta del rey Jaime II al noble Jimeno Pérez de Arenoso, señor de Andilla (Valencia) sobre su hermano
Gonzalo Jiménez.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº955
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228483

-1300, 1 septiembre. Zaragoza.


Fundació de l'Estudi General de Lleyda per Jaume II, en igual forma y ab els meteixos privilegis pontificis
que'l de Tolosa.
ACA, Reg. nº 197, fol. 175.
Jacobus Dei gratia rex Aragonum Valencie et Murcie ac comes Barchinone. Dilectis ac fidelibus suis paciariis et
probis hominibus ac toti universitati civitatis Ilerde presentibus et futuris salutem et gratiam. Dum noster curis
animus agitatur assiduis quam nobis sit utile quam deconim viros erudire prudentes per semina doctrinarum qui
perstudium prudentiores effiecti Deo nobisque complaceaut ac regnis et terris nostris quibus Deo propicio
presidemus fructus affcrant salutares : ad id precipue curas nostras dirigimus per quod viris eisdem scientiarum
quarumlibet honestarum apud nos alimenta condantur ut nuc potissime nostros fideles et subditos pro
investigandis scientiis naciones peregrinas expetere nec in alienis ipsos opporteat regionibus mendicare. Cum
igitur sanctissimus in Christo pater ac dominus dominus Bonifacius papa octavus per speciale privilegium nobis
hoc sitientibus duxerit concedendum ut in ahqua civitate vel loco terrc nostre insigni fundare vel ordinare
possemus studium generale et quod idem studium postquam per nos existeret ordinatum eisdem graciis privilegiis
et indulgenciis gauderet omnino que a sede apostolica Tholosano studio sunt concessc prout in ipso privilegio
plenius continetur : nos habito diligenti tractatu et consilio pleniori super eleccione loci quo posset
comodius idem studium ordinari ad civitatem Ilerde velut hortum fertilitatis et fecunditatis conclusum ac fontem
deliciarum signatum qui quasi quoddam intermedium terrarum ac regnorum nostrorum existit occulos nostre
considerntionis super hoc vigiles duximus dirigendos. Ad ejus namque reformationem ac statum laudabilem tauto
diligencius et specialius aspiramus quanto civitatis ejusdem ac vestram honorabiles cives antiquam nobilitatem
legalitatem et lidem ac grata pariter et accepta predecessoribus nostris nec mimis nobis per vos impensa servida
ad nostram crebrius memoriam rcvocamus. Per nos igitur et omnes successores nostros volentes civitatem
candem hujusmodi gratie nostre prerogativa potiri tantique honoris titulis decorari gratis et ex certa scientia
civitatem predictam auctoritate apostolica qua fungimur in hac parti: ac etiam nostra ad generale studium
prcceteris locis et civitatibus terre nostre eligimus de presenti ac etiam ordinamus volentes ac firmiter statuentes
ut in ipsa civitate sit studium generale de cetero tam in jure canonico quam civili medicina philosophia et artibus
ac quibuslibet facultatibus aliis et approbatis scientiïs quibuscumque: ita quod de cetero nulla persona
cujuscumque preheminencie dignitatis condicionis status aut legis existat tam audax reperiatur quod in aliquo
loco terre et dominationis nostre ubique citra mare habite vel Deo auctore in futurum habende jura canonica vel
civilia aut libros medicine sive philosophie audeat vel presumat aliquibus scolaribus legere vel docere neve
scolares quicumque presumant infra terram et dominationem nostram alibi quam in nostro studio
Ilerdensi jura canonica vel civilia scientiam medicine seu philosophie a quocumque causa leccionis audirc
alioquin iram et indignacionem nostram et penam mille aureorum tam legentes quam audientes quotiens
convenerint se noveriut incursuros presenti statuto seu privilegio nichilominus in suo robore duraturo. Et quia
cordi nobis existit idem prosequi studium continuis graciis et favoribus oportunis illas ad presens libertates et
gracias ac indulgencias qualescumque que a sede apostolica Tholosano studio sunt concesse ipsas eidem studio
Ilerdensi doctoribus et magistris ac scolaribus ibidem studentibus et studere volentibus auctoritate apostolica
atque nostra de regie liberalitatis beneficio concedimus et donamus ac etiam confirmamus:
intendentes in posterum prout temporum et negociorum cxegerit qualitas eidem studio et scolaribus de
libertatibus et immunitatibus et graciis continuis liberaliter providere quibus idem magis proficiat studium
incrementum. Hoc igitur donum sollempne nos rex prefatus mente gratuita ac etiam corde bono vobis dilectis et
fidelibus nostris paciariis probis bominibus ac toti universitati Ilerde presentibus et futuris per nos et omnes
successores nostros offerimus concedimus et donamus prout melius et plenius dici et intelligi potest ad vestrum et
dicte civitatis commodum et vestrorum ut scilicet dic t unt studium generale in ipsa civitate habeatis gubernetis ac
etiam ordinetis: salvis semper privilegiis et graciis per nos vel successores nostros concessis eidem studio seu
etiam concedendis et salvis pactis et conventionibus per nos eidem promissis atque concessis et concedendis et
omnibus aliis nostris preceptis et ordinationibus quibuscumque qui ad util·ltatem ipsius studii ilerdensis nobis et
successoribus nostris necessarie videbuntur. In cujus rei testimonium presentem cartam concessionis et
donationis de dicto studio vobis concedimus ac nostra bulla plumbea tradi precipimus comunitam.
Data Cesarauguste kalendas septembris anno Domini millessimo trescentessimo.—Signum ££<( Jacobi Dei
gratia regis Aragonum.—Testes sunt Eximinus espiscopus Cesarauguste R. episcopus Valencie Eximinus Petri
abbas Montisaragonis Jacobus dominus de Xericha Petrus dominus de Ayerbe Petrus Ferrandi Berengarius de
Entença Lupus Ferrench de Luna Johannes Martini de Luna Arlaldus de Luna Petrus Cornelii Kximimis Cornelii
Sancius de Antilionc Pctrus Lupi de Oteyça Pctrus Guillermi de Castilione Eximinus Petri de Arenos et plures
alii ibidem ad generalem curiam congregati.—Fuit clausa per Bernardum de Aversone de m anihilo domini
episcopi.
Coleccion de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón. LXII.

- 1300, 2 setembre. Saragoça.


Ordinacions, estatuts y privilegis concedits per Jaume II als doctors, mestres y estudiants de l'estudi
general de Lleyda.
A.C.A, reg. 197, f. 176.
Jacobus Dei gratia rex Aragonum etc. universis doctoribus et magistris atque scolaribus cujuscumque scientie
presentibus et futuris in studio Ilerdensi … data Cesarauguste .iiii. nonas septembris anno predicto. sígnum
Jacobi Dei gratia regis Aragonum etc. testes sunt Eximinus episcopus Cesarauguste, R. episcopus Valentie,
Eximinus Petri abbas Montis Aragonum, Jacobus dominus de Xericha Petrus dominus de Ayerbe Petrus Ferrandi,
Berengarius de Entença, Luppus Ferrench de Luna, Petrus Martini de Luna, Johannes Martini de Luna, Artaldus
de Luna, Petrus Cornelii, Eximinus Cornelli, Sancius de Antilione, Petrus Luppi de Oteyça, Petrus Guillelmi de
Castilione, Eximinus Petri Darenos. fuit clausum per Bernardum de Aversone de mandato domini episcopi.
Documents per l'Historia de la Cultura Catalana mig-eval, Antoni Rubió y Lluch.
http://www.archive.org/stream/documentsperlhi00llucgoog/documentsperlhi00llucgoog_djvu.txt

- 1300, 13 octubre:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre Pedro Gil, vecino de la ciudad.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_6,nº808
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1300, 22 de noviembre ó 10 diciembre.


Jaime II vende a Jaume de Romaní la "turrem te alchaream" de Alberic por 80.000 sueldos.
Código de Referencia: ES.45168.SNAHN/1.7.12.10//OSUNA,F.7,SF.03,SS.1
Título /NOMBRE  Formal: 1.7.3.1. Baronía de Alberique
http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=1110247#
AHN, Osuna leg. 1927, núms. 36-56.
La herencia patrimonial del Cardenal Mendoza. Alfonso Franco Silva.

- 1301, 30 enero:
Carta de Jaime II a Bernardo Bonet, vicecanciler sobre una orden de extender unos documentos a
Estefanía Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1562
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228875

- 1301, 1 febrero. Murcia.


Donación de Librilla en el reino de Murcia, diócesis de Cartagena, a Juan Martínez de Luna.
ACA, Reg. 198, Fól. 253v.-254r.
In Christi nomine. Sit omnibus manifestum quod nos Jacobus etc. attendentes et ad memoriam reducentes plura
grata et accepta servicia per vos nobilem et dilectum virum Johannem Martini de Luna nobis multipliciter
exhibita et que cotidie exhibitis; idcirco in remuneracionem dictorum serviciorum gratis et liberali voluntate
nostra, ex certa scientia, per nos et omnes heredes et succesores nostros presentes et futurus damus et concedimus
vobis prenominato Johanni Martini de Luna et vestris et cui sive quibus volueritis in perpetuum per hereditatem
vestram locum nostrum seu villam de Librella cum fortitidine ipsius et cum honoribus omnibus et possesionibus
quos et quas habemus et tenemus ac habere et tenere debemus infra terminus ipsius loci et cum domibus, ...
...Datum Murcie Kalendas februarii anno predicto. Signum Jacobi regis. Testes sunt: Jacobus dominus de Xérica.
Bernardus de Crudillis, Franciscus Carrocii, Eximinus Petri de Arenoso, Raimundus de Vila nova. Bernardus de
Aversone mandato regis, et fuit clausum per eundem.
La casa de Luna. Francisco Moxó.

- 1301, 29 Abril. Valencia.


Estefanía Eximénez cede todos sus derechos heredados del testamento de Alda a su hermano Gonzalo
Eximénez de Arenós
ACV, perg. 5,025
Sit omnibus notum quod nos dompna Stephania Eximiniç de Arenosio, filia quondam nobilis Blasii Eximiniç
de Arenosio et dompne Alde Ferrandiç parentum nostrorum, non vi nec metu compulsa nec dolo inducta set
gratis ex certa sciencia . . . propter plura et grata servicia que vos Gondicalvus Eximiniç dominus de Arenosio
frater noster nobis fecistis et facietis dante domino in futurum, idcirco . . . damus et concedimus vobis dicto nobili
Gondicalbo Eximiniç domino de Arenosio fratri nostro et vestris in perpetuum omnia iura nostra . . . que
quondam fuerunt predictorum nobilium parentum nostrorum, in illis videlicet bonis que dicta nomina Alda mater
noster tenebat et possidebat \ aut quasi possidebat / tempore mortis sue, et in illis eciam bonis ac iuribus que vos
tenebatis et possidebatis et quasi possidebatis tempore prime donacionis per nos vobis facte et que nunc eciam
vos tenetis . . . seu iura nobis pertinerent iure successionis ex testamento sive ab intestato dictorum parentum
nostrorum sive nostro legato . . . salva et retenta nobis donacione centum triginta milium solidorum regalium
Valencie, quam vos nobis nunc de presenti iam fecistis, et omni obligacione quam accione dicte donacionis
fecistis cum publico instrumento per notarium infrascriptum de castro vestro de Cirat et de locis vestris de
Araynol et de Muntan et de omnibus terminis et pertinenciis suis.

- 1301, maig 6. València


Ferran Eiximén d'Arenós ven a Jaume Pérez, senyor de Sogorb, els castells i les viles de Villamalur i
Aiòder i el lloc de Torralba
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 808, ff. 77v-83v. Còpia autoritzada de 1769 amb llacunes
significatives i interpretacions del text molt dubtoses, fetes per un copista que no sembla que entenia bé el que
llegia. Entre claudàtors [...] figuren paraules il·legibles, omeses, i altres que suposem que deuen llegir-se de la
manera que proposem
Transcrita el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi quod ego Fernandus Ximenez de Arenos, filius quondam nobilium Blasii Ximenez de
Arenosio, et domne Alde Ferrandiz, eius uxoris, non coactus vel seductus, nec aliquo [..... ..... .....] e[xt]ans in
[.....] sive iure, nec vi nec dolo, fraude, vel caliditate, seu in aliquo malo ingenio per aliquo vel aliquos inducto,
s[ed] bono animo et spontanea voluntate, et a toto iure meo certificatus penitus abinstructus per subscriptum
tabelionem, per me et omnes successores meos presentes pariterque futuros, cum testimonio huius publici
instrumenti suo robore valituro, et in aliquo non violaturi nec revocaturi, vendo, concedo, trado seu quasi trado
nobilibus Jacobo Perez, domino Segurbio, et domne Sanche Ferrandiz, uxori vestre, et vestris successoribus in
perpetuum, per vestra iura franca et libera alodia, et ab omni onere debitorem et alii obligationibus ac
inquietudinibus penitus expedita, castrum meum et villam de Villamalur, [et castrum meum et villam de Aioder]
et turrim et villam meam de Torralba, cum omnibus alquereis sitis et positis infra terminos et pertinentiis
predictorum castrorum, villarum. turris atque locorum, et cum omnibus fortalitiis predictorum locorum, et cum
toto pleno iure meo et dominio dictorum locorum, et cum omnibus iuribus, terminis, proprietatibus et pertinentiis
eorumdem, cum domibus, campis, vineis nostris cultis et incultis, heremis et populatis, et cum omnibus silvis,
nemoribus, venationibus, devesis, pastis, pasquis, arboribus fructiferis et infructiferis, fontibus, estnquis, viveriis,
pexeriis, pasqueriis, molendinis, furnis, resclausis, azudis, aquis, cequis, aqueductibus et reductibus, et cum
çofris, almagravis, alfardis, censibus, tributis, tertis, quartis, quintis, laudimis, fatiguis et firmamentis, et cum
exitibus et cabalgatis, quotis, cenis, ademptionibus et redemptionibus eorumdem, atque cum monetatico, et cum
justitiis civilibus et criminalibus, prout ipsa nos melius ibidem habemus et habere debemus, et cum hominibus et
feminis ibidem habitantibus et habitaturis, cuiuscumque legis, valoris, seu conditionis sint vel fuerint, et cum
plenis dominiis, iuribus dictorum locorum et suorum terminorum.
Que loca sunt terminata, et per locis terminatis ipsa loca, vobis et vestris vendo, concedo, trado et quasi trado, pro
franquis et liberis alodiis, ut est dictum, sic confrontantur videlicet castrum et villam de Villamalur, et dividit
terminos cum terminis de Almonazir, ex una parte, et de alia parte cum terminis castri sive loci de Zuera, et cum
terminis loci de Mathet; et idem castrum et loco de Ayoder confrontet et dividit terminos, ex una parte, cum
castro sive loco de Zuera, et cum terminis castri de Espadilla, de alia parte cum terminis castri de Fanzara, et de
alia parte cum terminos castri de Tormo; et dicta turris ac villa de Torralba afrontet et dividit terminos cum
terminis castri de Çirat, ex una parte, et de alia parte cum terminis Castrimuntan, et de alia parte cum terminis
castri de Mathech.
Iamdicta itaque castra, villas, turrim et loca predicta, prout superius confrontent et terminant, cum terminis,
iuribus, proprietatibus et pertinentiis eorundem, cum domibus, campis, vineis, terris cultis et incultis, hermis et
populatis, cum domibus, campis, vineis, terris cultis et incultis, hermis et populatis, [et cum omnibus silvis,
nemoribus, venationibus, devesis, pastis, pasquis, arboribus] fructiferis et infructiferis, fontibus, estagnis et
viveris, pasqueriis, molendinis, furnis, resclausis, deezis, aquis, cequis, aqueductibus et reductibus, cum çofris,
almagravis, alfardis, censibus, tributis, tertis, quartis et quintis, laudimis, fatiguis et firmamentis, et cum exitibus
et cabalgatis, questiis, cenis, ademtionibus et redemtionibus eorundem, atque cum monetatico et cum justitiis
civilibus et criminalibus, et cum hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis cuiuscumque legis,
valoris, seu conditionis sunt vel fuerint; et cum plenis dominiis et iuribus aliis omnibus dictorum locorum et
terminorum ac pertinentiis suarum, ut est dictum, vobis et successoribus vestris, in perpetuum, vendo, concedo,
trado et quasi trado, pretio videlicet sexaginta mille solidorum regalium Valentie, que a vobis dictis nobilibus
Jacobo petri et domne Sancie Ferrandiz ego habui et recepi, videlicet a vobis dicto nobili Jacobo Petri, trium
[sic] mille solidorum, et a vobis dicta domna Sancha Ferrandiz alia triginta mille solidorum, que michi solvistis
vos domna Sancia, et numerando tradidistis de uno [..... .....] de pretio quod habuistis ex venditione fructum atque
redditum et presentem terris vestre de Oxet, quam facistis a duodecim annos Berengarium de Castelblanch,
domino castro del Corbi, et munerum quod vobis fecit Egidius Ruiz de [.....] sua et que [.....] eodem Egidio
predicto turrim predictam de Oxet, et ex quatuor centum mille solidos eiusdem monete, quos dictus nobilis in
[..... ..... .....] et quia rei veritas sic se habet.
Renuntio ex certa scientia pretii predicti dictorum sexaginta mille solidorum a vobis [dicti domini Jacobi] Petri, et
domne Sanche Ferrandiz, ut predicitur, non habiti et non recepti, et omni exemptione fraudis, et de
[..... ..... ..... ..... .....] de quo [.....] eidem Egidii supradicto obligastis turrim predictam de Oxet, et de quatuor
centum mille solidorum dicte monete quos vos nobilis Jacobus Petri vobis debebat per emptionem quam fecit a
Gilaberto de Centillis, de domibus et furnis que iuxta civitate Valentie ex [.....] in parroquia Sancte Crucis de
Roteros, cum omnibus pertinentiis suis.
Et quia rei veritas sic habet, renuntio ex certa scientia pretii predictorum sexaginta mille solidorum a vobis [dicti
domini Jacobi] Petri et domne Sancie Ferrandiz, ut predicitur, non habiti et non recepti, et omni exceptioni
fraudis et dolo, et actori inferiori, et iuris illius quod [.....] deceptis ultra dimidiam partem iusti pretii, et omnibus
aliis iuribus, legibus, actionibus, foris, consuetudinibus ac constitutionibus beneficiis et auxiliis contra predicta
venientibus.
Dando et concedendo vobis et successoribus vestris primo quidquid hac venditio predicta amplius modo valet vel
valebit in posterum pretium antedictum, quod si forte dicta donatio excederet summam centum aureorum,
donationem ipsam dividoper singulas quantitates in tot partes quousque quolibet donatium veniat ad summam
centum aureorum, et non amplius, ac si nulla egeat insinuatione et pro inde sit, et habeat, ac si de universa
quantitate vel de singulis quantitatibus esset facta insinuacio, et coram judice ordinario.
Et ex ea huius venditionis, donationis et cessionis, dono, trado et cedo vobis omnia loca mea, iura, voces,
actiones, et rationes meas reales et personales, ordinarias et extra ordinarias, utiles et directas, varias sive mixtas,
quod et quomodo ego habeo et habere debeo in predictis castris, villis, turrem, locis, terminis, iuribus,
proprietatibus, pertinentiis, et omnibus aliisque supradictis, vel pro ipsis quoquomodo, causa, vel ratione. Quibus
locis, iuribus, vicibus, accionibus et rationibus meis possitis vos et vestri etiam successores uti vel exoriri un
curia, vel extra curiam, aut in juditio vel extra juditium, sic ego possem ante huiusmodi venditionem,
donationem, et cessionem.
Instituens inde vos et successores vestros, ex ea die venditionis, donationis et cessionis, ut in rem vestram
propriam actores, procuratores, dominos et potentes, ad faciendum de predictis omnibus et singulis ut superius
predictis: juramus in omnibus et per omnia libere voluntates tamquam de re vestra ipsa franca et libera, et sic
[vos] et vestri successoris habeatis ex nunc sic existunt, et extituri sint ex nunc per dictam venditionem, cum
omnibus suis melioramentis factis, et faciendis, teneatis, possideatis, et in pace perpetuo explec[te]tis, ad
dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, obligandum, excomutandum, et ad omnes vestras
vestrorumque voluntates, tamquam de re vestra libere faciendas, sic melius, plenius, sanius et utilius potest dici,
scribi et intelligi, ad commodum et salvamentum vestrum et vestrorum, prout confitens de presenti, et in veritate
recognoscens predicta castra, villas, turrim et loca omnia et singula supradicta, cum omnibus iuribus, terminis
espectantibus, et pertinentiis, ac omnibus aliis superius contentis vestro nomine possidende, et possitis possidere
donec de predictis, plenam et liberam aprehenderitis vel quid aprehenditis possessionem vel quod possessionem
quam possitis aprehendere auctoritate vestra propria licencia mea vel curie, seu alterius cuiuslibet judicis seu
persone cuiuslibet minime requisita seu ei [..... ..... .....] et bona fide.
Conveniens quod predicta castra, villa et turrim, et loca predicta in totum, vel in parte, non esse vendita, data,
impignorata, alienata, obligata, sive submissa alicui vel alicuius non tamen modo; et quod non feci sive dicxi,
neque de cetero faciam seu dicam, concentiam aut permitam; levet machinationem aliquod tacite vel expresse,
per quod esse faciens vendita seu et present carta minus cumque valeat, sive impedire posit, et tradiri, vel in
aliquo revocare.
[...]dans cum testimonio huius publici instrumenti, hominibus et feminis predictorum castrorum, villarum,
turrium atque locorum, et omnium terminorum pertinentium ac pertinentiarum ipsorum omnium et singulorum,
presentibus pariterque futuris, quod vos habent in veros dominos et veros successores dictorum castrorum,
villarum, turrium, locoroum, et omnium aliorum et singulorum predictorum, et vobis obediant et cognoscant, et
iura vestra vobis solvent, et deliberent, et ex tunc non respondeant mihi, vel meis, immo teneantur vobis et
successoribus vestris, primo in fidelitate, legalitate, et naturalitate, quod admodum mihi facere tenebantur ante
huiusmodi venditionem, donationem et cessionem, atque presentis instrumenti afectionem.
Ego enim, ex certa scientia et consultibe absolvo hominibus et feminis dictorum castrorum, villarum, turris,
locorum et omnium terminorum et pertinentiarum suarum, ab omni fidelitate, legalitate, et naturalitate mea et
meorum, primo tam presentis quam futuros, ac vestros naturales ipsos facio, et dominium, naturalitatem,
legalitatem et fidelitatem quam in ipsis, et supra ipsis ab eo in nos, et vestros, ac ius et dominium vestrum
transfero de presenti, ac transporto cum testimonio huius publici instrumenti.
Promitens per me et omnes successores meos predictum venditionem cum omnibus suis melioramentis factis, et
faciendis, vobis et vestris promitto pro franco et libero alodio defendere et salvare, et facere, habere, tenere et
possidere quiete, potenter et in sana pace contra omnes personas, et [.....] vel aliquo perturbare ad forum Valentie,
et tenere vobis et vestri pro inde de firma et legali evictione a bono domino ac etiam intellecti.
Et ego et mei etiam successores erimus semper inde vobis et successoribus vestris semper legitimi actores,
[.....]tes et defendentes contra omnes personas ante eam et in eam, et posteam in iure et extra ius, et etiam ubique.
Ita quod si forte pro aliquo vel demanda in totum vel partem huius venditionis vobis vel vestris ab aliquo, sive ab
aliquibus aliquo tempore fieret, vel moveretur, tam per oblationem libeli quam alio quocumque modo, in
continenti fiat nobis denuntiatio eorum, vel non facta, seu expectata denuntiationem; quam denuntiationem ex
pacto speciali et expresse in hoc prenarrati aponito, vobis remito, et non obstante foro Valentie diecenti quod si
venditio cum interes emptoribus quod antequam eium [.....] debeat denuntiatione venditoribus, ut in dicto foro
continetur, nostris propriis missionibus et expensis in quacumque curia seu loco duxeritis eligendum vos, vel
vestri.
Promitto per me et meos a nos vos et vestros ponere in iuditio et extra iuditium, et [..... ..... ..... .....] vestris
successoribus respondere, et satisfacere, et vos et omnia bona vestra, et vestrorum, promitto inde ab omni damno,
gravamine, missione, interesse et expensa penitus custodire; et ipsam littem, questionem, controversiam, libellos
et omnem ea in nos suscipere, et in eadem causam, et ipsius rei defensionem nos oferre, et in eam causam tam
principaturiis restituere, et emanda[...] promito per me et meos [..... ..... .....] volumus vestre; et volo et expresse
vobis et successoribus vestris per me et successores meos promitto, quod non possimus cedere, vel modo aliquo
alegare, quod factum fuit nobis injuria, si dicta venditio aut aliqua eius presens intereret a vobis vel successoribus
vestris, aut que vestris vel vestrorum culpa seu negligencia sit evictum, aut pro judicis imperitiam, imo si contra
vos vel bona vestra supra evictionem lata fuerit sententia, postquam mihi vel meis successoribus, per vos vel
successores vestros fuerit denuntiatum, seu etiam non expectata denuntiatione quam ubi per me et meos promito,
ut superius dictum est, totum illud vobis et vestris restituere plenarie, ac emendare promito per me, et meos
[..... ..... .....+ vel fuerit vobis vel successoribus vestris [..... .....] sive diminutum de venditione predicta, cum
omnibus damnis, gravaminibus, interessibus, missionibus et expensis, qua vel quas vos modo aliquo predictis
oportuit facere, vel etiam substinere ad integrum voluntati vestre ac vestrorum.
Et hoc ex pacto speciali et expresso in hoc contractu aposito, per me et successores meos dicto permitendum, sive
obtineatis in dea sive sucumbatis, et credatur inde vobis et successoribus vestris vestro volo sacramento quod ex
nunch sic ex tunch vobis defero, et pro delato.
Volo per me et meos quod haberi nullo alio prelationis genere requissito.
Et per hiis omnibus et singulis supradictis atendendis, atque ampleandis, salvandis et defendendis, obligo vobis et
vestris successoribus certa scientia omnia bona mea mobilia, et immobilia, ubique presentia et futura. In quibus
magis aut melius habere et recipere voluistis ad vestrum vestrorumque bonum et sincerum intelectum, si qua vero
huich presenti pagine defuit que aliquo vestro vel successoribus vestris predicta possent semper inteligentur esse
aposita ad comodum et voluntatem vestram et vestrorum successorum, ac si fuerit specialiter conscripta, et si qua
apossita sunt que per cabilationem alicuius, vel injuria iuris subtilitate vobis vel successoribus vestris ob ire
possint tamquam per non apossitis habeantur obscura vero vel ambigua siqua est hic aposita ac scripta vestro
vestrorum successorum liberem [advitrio] interpretationis constantie.
Et ut securiores inde sitis, dono vobis fideiussorum salvitatis nobilem Bernardum de Sarriano, tesaurarium,
consiliarium illustrissimi domini regis Aragonum, et Ximenum Perez de Arenoso, fratrem meum, qui mecum et
sine me predictam venditionem cum omnibus suis melioramentis factis, et faciendis, vobis et successoribus
vestris promito defendere et salvare, ad forum Valentie teneantur er franchis et liberis alodiis, quam fideiussorem
quam nos dictus Bernardus de Sarriano et Eximinus Petri de Arenosio in nos suspicimus et etiam libenter
facimus, et cedimus vobis dictis emptoribus et vestris, super omnibus bonis meis mobilibus et immobilibus
ubique habitis et habendis, quod ad hec certa scientia fideiussionem nostram ad forum Valentie obligamus de
presenti.
Renuntiantes quantum ad hoc epistola divi Adriani et novi constitutioni, et omnibus foris Valentie ac etiam
Aragonie, et omnibus iuribus, rationibus, foris, consuetudinibus ac [.....] omnibus benefitiis, et auxiliis contra
predicta venientibus.
Et ad maiorem cautelam vestrorumque successorum securitatem, et firmitatem, ego Ferdinandus Ximenez
predicta juro per Deum et per sancta quatuor evangelia, et reverentem dominium predictam venditionem, et
omnia et singula supradicta, rata et firmata per me et meis habere, et ea atendere sint atque complere, et in aliquo
non contravenire nec revocare, aliquo iure, casu, vel ratione, per me vel per aliqua a me interposita persona, sub
cuius vinculi sacramentum tenentium omni iuri canonico et civili, et omnibus foris Valentie, Aragonie, et
omnibus aliis foris, iuribus, legibus, rationibus, consuetudinibus ac constitutionibus, beneficiis et auxiliis
[..... .....] predicta venire possim, ax si huic speciali et expresse facerem de predictis omnibus mentionem.
Quod est actum Valentie, sexta [mensis] madii anno Domini millessimo tercentessimo primo.
Sig+num Ferdinandi Ximenez de Arenoso. Sig+num Bernardi de Sarriano. Sig+num Eximeni Petri de
Arenoso, fideiussorum predictorum, qui hec laudamus, concedimus et firmamus.Testes huius instrumenti vocati
et rogati, Petrus de Costa, judex domini regis, Rodericus Sanchez de Calatayud, Eximen Petri de Montetoreno,
et Guillermus Vida [..... ..... ..... .....] firmamenti, dicti nobilis Bernardi de Sarriano fideiussoris salvitatis, que
firmavit eodem die et anno, Bernardus d'Esplugues, Eximinus Petri de Montetornesio, Arnaldus [Danihor]
[..... .....] Diei, et Rodericus Sanchez de Calatayud [..... ..... ..... ..... ..... .....].
Sig+num Bernardi Maçonis, publici notarii Valentie, qui hoc scribi fecit, et clausit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

UN CUADRO PARA EL SENADO


Siguen á Roger, á caballo, un caballero aragonés con el estandarte victorioso de San Jorge, rojo, con el santo
bordado en sedas y al que un ángel cubre con el yelmo de combate; Jiménez da Árenos, célebre caballero, el que
en la sobre cota amarilla ostenta, como de él decían las crónicas: Gimez de Árenos-Ric home de natura-porta en
sou escut-la sabata negra en camp dorat; otro caballero con el estandarte de Sicilia, y otros varios capitanes.
La monarquía, diario liberal conservador, domingo 6 enero 1889

- 1301, 18 junio. Benaguacil.


En un documento redactado en la casa de les Rendes de Benaguasil, Sancha Ferrandis funda el monasterio
de Porta-Coeli, después de solventar un problema hereditario sobre el valle propiedad de su abuelo
materno y a pesar que ya se había construido la primera cartuja en 1272.
El litigio se terminó con la donación que hizo a los monjes presentes y venideros de sus pretendidos derechos,
reservándose el honorífico de patronato para si y sus descendientes. Esta concesión la aceptó en representación
del convento D. Ramón Pon, prior del mismo, y D. Tomás, que lo era de Scala Dei y hallándose presentes como
testigos Gonzalo Fontova, Bernardo Sespujades y Miguel Pérez de Guarda. Notario Guillermo Galcerá.
http://www.benaguasil.com/cas/ciutat/historia.html Ajuntament de Benaguasil.

- 1301, 7 Julio.
Pedro Eximénez señor de Borriol cede a su madre Oria Eximini una sirvienta.
A.H.N. Clero: Valencia, Franciscanas: carpeta 3281, doc. 15
Noverint universi quod ego Petrus Eximini de Burriol, propter multa grata et idonea servicia que vos domina
Oria Eximini mater mea mihi fecistis et cotidie continuo facere non cessatis, dono et concedo vobis prenominate
matri mee, presenti et recipiente et vestris, perpetuo quandam Sarracenam mean albam vocatam Cozeys.
Hanc autem donaciones dicte Sarracene facio vobis et vestris perpetuo pure, deliberate, et sine aliqua retencione,
vinculo, et condicione, prout melius, plenius, sanius, ac utilius potest dici, scribi, et intelligi ad commodum et
salvamentum vestir et vestrorum, perpetuo.
Ita quod de cetero vos et vestir habeatis ipsam Sarracenam ad omnes vestras voluntates omnimodo faciendas.
Promitentes vobis bona fide quod numquam contra hanc donacionem veniam, nec aliquem venire faciam seu
permittam. Immo ipsam ratam et firmam habere promitto et semper inviolabiliter observare.
Et ex certa scientia, renuncio super hiis omni iuri omnique foro contra predicta venientibus.
Quod est actum Valencie, nonas Iulii, anno domini MCCC primo.
Sig+num Petri Eximini predicti qui hoc concedo et firmo.
Testes huius rei sunt: Petrus Bianya draperius, et Bertrandus Egidii de Loarre, cives Valencie.
Sig+num Petri Ferrarii, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et clausit.
Regalo para una madre: una muchacha esclava musulmana del nieto de Abu Zayd, el señor de Borriol. Robert I.
Burns S.J.

- 1301, 18 octubre:
Carta de Jaime II a Jazperto Castellnou, procurador del Reino de Valencia sobre el seguro de Gonzalo
Jiménez de Arenoso contra su hermano Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1596
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228899
Carta de Jaime II al Baile General de Murcia sobre la quitación de Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1593
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228897

- 1301, 18 noviembre. Teruel .


Cartas para celebrar Cortes Valencianas en la ciudad de Valencia a partir del 30 de noviembre de 1301.
ACA, Cancilleria Real, Reg. 332, Fól. 269r-270r.
Convocacio Curie generalis Valencie.
Iacobus et cetera, nobili et dilecto Iacobo de Xerica et cetera. Cum nos prospero et tranquillo statu generaliter regni
Valencie, ut regali convenit magestati, providere volentes necnon per quibusdam aliquis negociis nostris, feliciter
dante Domino disponendis, generale Curiam in civitate Valencie in festo Sancti Andree proxime venturo providerimus
celebrandam, idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus ad celebracionem dicte Curie apud civitatem predictam
velint veniatis, ita quod ibi die serius assignata celebracioni dicte Curie intersitis.
Datum Terolii, XIIIIº kalendas decembri, anno Domini Mº CCCº primo.
Similis fuerunt facte infrascriptis:
Iacobo Petri, fratri et consiliari domini regis. Guillelmo de Angularia. Gondisalbo Eximeni de Arenoso. Raimundo
de Montecatheno, domino de Nules. Eximino Petri de Arenoso. Hugoni de Bellopodio. Petro Ferdinandi, domino de
Ixar. Francischo Carrocii, domino de Rebolleto. Bernardo de Sarriano. Francisco de Proxida. Eximino Sapate, domino
de Tous. Francisco de Oblitis. Marmessori nobilis Artaldi de Luna. Procuratori nobile Rogerii de Loria. Procuradori
nobile Gombaldi de Entença. Petro de Monteaccuto, domino de Carleto. Petro Eximeni de Tierga. Raimundo de
Calvera. Egidio Martini de Entença. Egidio Roderici de Lihori. Sancio Petri de Lenda. Petro Eximeni de Burriol.
Ennecho Luppi de Heredia. Eximino Petri de Montornes. Petro Roderici de Corella. Roderico Sancii de Calataiubio.
Romeo Martini de Sorita. Iacobus et cetera, fidelibus suis iuratis, probis hominibus et universitati civitatis Valencie et
cetera. Cum nos prospero et tranquillo statu generaliter regni Valencie, ut regali convenit magestati, providere
volentes necnon per quibusdam aliquis negociis nostris, feliciter dante Domino disponendis, generale Curiam in
civitate Valencie in festo Sancti Andree proxime venturo providerimus celebrandam, ideo vobis dicimus et mandamus
quatenus, visis presentibus, constituatis et ordinetis ex vobis duos vel tres procuratores vestros et sindicos plenam
habentes potestatem a vobis consentiendi et firmandi ea que ordinari et fieri contingerit in Curis supradicta eos
suficienter instructos inveniamus die serius nominata.
Datum ut supra.
Similis fuerunt facte infrascriptis:
Iuratis, probis hominibus et universitati Muriveteris. Xative. Castilionis Campi de Burriana. De Alpuent.
Castrihabib. De Biar. De Adamuç. De Castayla. Muntesie. Morelle. Vallis de Pego. Cullarie. Lirie. Burriane.
Denie. Algezire. De Corbera. Gandie.
Iacobus et cetera, venerabili in Christo patri Raimundo, divina providencia Valencie episcopo et cetera. Cum nos
prospero et tranquillo statui generaliter regni Valencie, ut regali convenit magestati, providere volentes necnon
per quibusdam aliquis negociis nostris, feliciter dante Domino disponendis, generale Curiam in civitate Valencie
in festo Sancti Andree proxime venturo providerimus celebrandam, ideo vobis requirimus et rogamus quatenus
apud dictam civitatem Valencie veniatis sic pro ipsisus Curie celebracione sitis die prefixa personaliter in eadem.
Datum ut supra.
Similis fuerunt facte infrascriptis:
Episcopo dertusense. Fratri Berengario de Cardona, magistro milicie Templi in Aragonia et Catalonie. Fratri
Raimundo de Ripellis, castellano Emposte ac magistri Hospitali Sancti Iohannis Iherosolimitani in Ispania vices
gerenti. Capitulo ecclesie Valencie. Electo in ecclesia segurbiense. Abbati monasterii de Benifaçano. Abbati
monasterii Vallisdigne.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala

- 1302, 31 junio. Uncastillo


Jaime II declara a los vecinos y habitantes de la villa de Sádaba exentos a perpetuidad del pago de ciertos
impuestos de tránsito.
A. M. de Sádaba. Privilegio inserto en traslado de confirmación de 20-III-1438.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia, rex Aragonum, Valencie et Murcie, ac
comes Barchinone. Volentes vos fideles nostros homines de Sadava speciali gratia prosequi et favore ut locus de
Sadava meliorentur, per nos et omnes successores nostros
enfranquimus et franchos, liberos et inmunes facimus vos dictos homines et quemlibet vestrum imperpetuum
aprestacionibus lezde, pedagii, exiatici, et de faca, et pensu, et portatici ita quod in locis terre nostre pro mercibus
et rebus vestris non solvatis, deinceps lezdam, pedagium, exiaticum, facam, pensum et portaticum, immo sitiis
inde liberi et inmunes. Mandantes per presens privilegium nostrum universis et singulis lezdariis, pediagariis et
aliis exactoribus iurium predictorum, necnon aliis officialibus et
subditis nostris presentibus et futuris, quod vobis dictis hominibus de Sadava et vestrum
cuilibet observent et observare faciant inviolabiliter dictum enfranquimentum et gratiam
nostram prout superius continetur, et non contraveniant aliqua ratione. Datum in Unicastro, pridie kalendas iunii,
anno Domini millesimo trecentesimo secundo. Signum + Jacobi, Dei gratia, regis Aragonum, Valencie et
Murcie, ac comitis Barchinone. Testes sunt, Raymundiis episcopus. Valentinus; Petrus dominus de Ayerbio;
Petrus Guillelmi de Castilione; Eximinus Petri de Arenosio; Luppus de Gorrea. Sig + num Petri Martini,
scriptoris domini regis predicti qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et causic (sic) loco, die et anno prefixis.
Notas sobre el archivo municipal de Sadaba (Zaragoza), María Rosa Gutiérrez Iglesias.

- 1303, 18 febrero:
Libros de anotaciones (Notaments Comuns). Funcionario: Arnaldo de La Bastida y Bernardo Rodera,
sucesivamente, y Pedro Boil. Este libro intitulado "Notamentorum anticorum", contiene el traslado de las
anotaciones que quedan sin tachar en los tres libros de "Notaments Comuns". Fue redactado en julio de 1338,
siendo maestre Domingo de Claramunt. Encuadernado en cuero, reforzándose éste con gran cantidad de
pergaminos reutilizados. Volumen de carácter general que recoge un amplio abanico de noticias, algunas de ellas
aragonesas. Algunas de las noticias concernientes al Reino de Aragón recogen estos temas: Citaciones en relación
con las caballerías de gran cantidad de personajes aragoneses entres ellos Sancho de Antillón, Juan Jiménez de
Urrea, Lope Ferrench de Luna, Artaldo de Alagón, entre otros muchos. Diferentes noticias sobre las cuentas de
las cenas de Ribagorza. Sobre la colecta del monedaje de las montañas de Jaca; noticias sobre la colecta de
Teruel; sobre la colecta del monedaje de Huesca; sobre la colecta del monedaje de algunos lugares de la Orden
del Temple; sobre el monedaje del merinado de Huesca; sobre la colecta del monedaje de Calatayud; sobre la
colecta del monedaje de Cantavieja, Villel, Alfambra, Calatayud, Ambel, Ribaforada, Boquiñeni, Zaragoza,
Miravet, etc; sobre la colecta del monedaje en relación con la obra de la torre real de la frontera de Navarra; sobre
el monedaje de Lagunarrota; sobre el monedaje de Tarazona, así como de diferentes lugares de Aragón. Pago al
noble Sancho de Antillón de las rentas del castillo de Candanchú. Noticia sobre la escribanía de Zaragoza. Sobre
la colecta del peaje de Sos (del Rey Católico); sobre el peaje de Daroca; sobre el peaje de Daroca. Concesión
sobre Javierregay. Sobre provisiones a los aldeanos de Teruel. Pagos al abad del Monasterio de Piedra. Pagos al
obispo de Huesca en relación con sus rentas. Diversos pagos realizados por el Baile General de Aragón.
Donación a Francisco Jiménez de Arenoso, mercader de Calatayud, de cierta cantidad de dinero. Sobre la
tenencia del castillo de Alcalá. Sobre los colectores de las primicias de las aldeas de Teruel. Sobre las rentas del
Portal de Canfranc. Diversos pagos del baile de Zaragoza a diferentes personajes y entidades de la ciudad. Sobre
la bailía de Teruel. Sobre la tenencia por parte de Jimeno Sánchez del castillo de Ariza; sobre la tenencia del
castillo de la villa de Illueca. Sobre las colectas de Añón,Veruela, Ambel, etc. Pago a Juan Gay y a otros sobre las
viandas de Ariza; en relación con las viandas de Daroca. Sobre la administación de las salinas de Arcos (de las
Salinas); sobre las salinas de Naval. Sobre las cenas de la Casa del Temple de Zaragoza. Cuentas de Lope de
Roda, sobrejuntero de Tarazona; sobre las cuentas de Miguel Royo, merino de Zaragoza. Sobre el treudo de los
moros de Tarazona. Sobre la quintas de Teruel y Daroca. Sobre el puente y los castillos de Ademuz y de
Castielfabib. Sobre las rentas de Sariñena. Sobre los hombres de Aínsa. Sobre los moros de Almonacid. Sobre
ciertos sarracenos de Gotor. Sobre las rentas del mercado de Biescas. Sobre las visitas de Tarazona. Sobre las
caloñas de la judería de Uncastillo. Sobre el merinado de Jaca. Sobre la colecta de la peita de Ribagorza.
Caballerías de Artal de Alagón. Remisión de cierta cantidad de dinero a los hombres de Barbastro. Sobre la
frontera de El Bayo. Sobre el Obispado de Tarazona. Sobre la colecta de los judíos de Ejea. Sobre el comendador
de Alcañiz y los castillos de Calatrava. Sobre el alcalde del castillo de Sos. Sobre los judíos de Tauste y sobre los
judíos de Zaragoza.
Real_Patrimonio,Maestre_Racional,nº774
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/258302ACA

- 1303, 1 ó 3 Mayo:
El Obispo de Valencia, Raymundo Despont, compra Puzol a Gonzalo Eximén, Señor de Arenós, y a Urraca
Jordán de Peña, su mujer.
ACV, Perg. 7415.
Elias Olmo y Canalda, p. 117, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1303, 17 mayo al 2 julio. Valencia.


Incidentes de la causa entre los habitantes de Liria y Jaime II de Jérica por la posesión del lugar de
Alcublas, que Jaime I había dado a Liria; pero ante las perturbaciones del señor de Jérica y de Ximén
Pérez de Arenós contra esta disposición, los reyes Jaime II y Blanca encomendaron el caso a Bertrán de
Canelles, el cual recibió personalmente, en el lugar en litigio, los procuradores de Liria y dos
representantes de la parte contraria, para definir los términos.
ACA, C., c. r. Jaime II, 1919 (fragmentos)
Jacobus etc. Dilecto suo Bertrando de Canellis, procuratori regni Valencie, salutem et dileccionem. Cum locus
de les Alcubles pertineat ad homines Lirie ex donacione per inclite recordacionis dominum regem Jacobum clare
memorie, avum nostrum, dictis hominibus facta, et nobiles Jacobus de Exerica et Eximinus Petri de Andilla
perturbent homines ipsos super loco predicto circa donacionem predicta faciendo excoli de terris seu
possesionibus dicti loci in preiudicium hominum predictorum; idcirco mandamus et dicimus vobis quatenus ad
locum predictum personaliter accedendo locum eundem faciatis teneri, laborari et possideri a dictis hominibus
Lirie secundum donacionem predictam. Volumus tamen per vos evocari ad hec nobiles memoratos ut instrumenta
vel cartas si quas habent adversus intencionem hominum predictorum et hostendant et proponant coram vobis
infra spacium XV dierum quos ad hec per vos precipimus assignari nobilibus supradictis, quamquam jam
assignaverimus dicto nobili Jacobo de Exerica XV dies ad predicta hostentenda, qui die veneris proxime preterita
inceperunt, vos habendo taliter in predictis quod homines predicti in memorato loco de les Alcubles de les
Predoses circa donacionem dicti domini regis Jacobi nullatenus molestentur.
Datum Valencie XIIº kalendas junii anno Domini Mº CCCº tercio.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas
- 1303. Alcublas.
Los habitantes de Liria recurrieron en 1303 a la reina Blanca de Anjou, y tanto ésta como el rey Jaime II
de Aragón, encargaron el proceso a Bertran de Canelles, gobernador del reino de Valencia. Éste se
traslado a Las Alcublas, donde recibió en audiencia a los procuradores de Liria y, de otra parte, a Johan
Lopis, alcaide del castillo de Altura, en nombre del noble Jaime II de Jérica, y a Johan de Jacca, vasallo de
Ximén Pérez de Arenós, ninguno de los cuales aportó poder de representación de sus señores. Se trataba
de una delimitación de términos.
Dimarts que es VIº nonas julii l’onrat en Bertran de Canelles, procurador del regne de Valencia per lo senyor rey,
fo personalment en lo dit loch de les Alcubles e aquí comparegueren davant ell en Bernat Ferran e Guillem
Esteve, carnicer, sindichs e procuradors de la universitat de Liria, ab alguns altres prohomens de Liria.
Comparech encara en Johan Lopis, alcayt d’Altura, dien que avia aut manament del noble con Jayme, senyor de
Xerica, que fos aquí. E fo demanat si avia procuracio del dit noble don Jayme e dix que no. Comparech encara
aquí Johan de Jacca per nom del noble Eximen Peris d’Arenos, qui…davant lo dit procurador que fos al dit dia
el dit loch. E foli demanat semblantment si avia procuracio del dit noble e dix que no.
Et lo dit procurador guarda a ul les dites Alcubles en aytant com se lauraven, segons los manaments assi feyts per
lo senyor rey e per madona la reyna.
Et los dits sindichs e procuradors de Liria mostrarenli e affermaren que totes aquelles Alcubles pertanyen a lur
terme axi com les muntanyes versen aygua en les Alcubles de la part d’Altura e les montaynes qui son ves
Andilla.
Et lo dit Johan de Jacca mostra e afferma davant lo dit procurador quel dit noble Eximen Peris te e posseex
partida de les dites Alcubles axi com mostra a ul, de una carrasca del col de les Pedroses tro al Castellar de les
Alcubles, segons que era estat partit ab lo dit noble don Jayme.
Et lo dit Johan Lopis dix e afferma davant lo dit procurador quel dit noble don Jayme tenia e possehia tota la part
subirana de les Alcubles d’aquella part ves Altura e ves Xerica per la partio que fon feyta entre aquels nobles.
Et los dits sindichs e procuradors de Liria requeriren al dit procurador que enantas el dit feyt segons los
manaments del senyor rey e de madona la reyna a ell feyts.
Et los dits Johan Lopis e Johan de Jacca en nom del dits nobles requeriren al dit procurador que el los salvas
cartes e furs e la possessio segons fur d’Arago.
Et los dits sindics e procuradors de Liria dixeren que no devien esser hoyts com no fossen procuradors dels dits
nobles.
Et lo dit Johan de Jacca dix que ell era procurador general del dit noble Eximen Peris e que ho mostraria en son
loch e en son temps.
Et lo dit procurador del regne dix que el avia vist lo dit loch a ul e que auria son acort el dit feyt e que enantaria
en aquell segons que fos faedor.
VICENTE VALLET PUERTA, CRONISTA OFICIAL DEL VIZCONDADO DE CHELVA.

- 1303, primavera:
La recaptació efectiva durant aquella anualitat és totalment confirmada per les esporàdiques però continuades
ordres reials sobre la qüestió contingudes al «registre del cabeçatge» fins a la primavera de 1303, així com per
diversos albarans debitoris presentats per cavallers al mestre racional en els quals hi apareixen certes quantitats
abatudes per la retenció del cabeçatge dels vostres locs que són en lo regne de València.
És el cas dels albarans presentats per Francesc Carròs, Juan Ximénez de Oris, Ximén Pérez d’Arenós, Gil Martín
d’Entença o Ximén Zapata, amb quantitats abatudes del cabessatge del primer any sempre en xifres exactes en
sous (1.552 s., 1.078 s., 808 s., 66 s. o 838 s.): ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 55v, 71r, 74v, 78r, 106r.
El cabeçatge, un desconegut servei aprovat a les corts valencianes de 1301-1302. Vicent Baydal Sala.

- 1303, 19 Septiembre:
Cláusula testamentaria de Francisca, mujer de Pedro Eximent, Señor de Borriol, ante el notario
Montesono.
ACV, Perg. 4116.
Elias Olmo y Canalda, p. 119, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1304.
Ximeno de Luna comprá el castillo y villa de Rodén a Gonzalo Ximénez de Arenós y a su esposa Urraca.
Espés, Fól. 487. Hispania sacra, Parte 1. Instituto P. Enrique Flórez, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas., 1985

- 1304, 6 de gener. Valencia


Trasllat realitrat amb data de 13 d'abrilde 1305 d'un document atorgat pel rei Jaume II a favor de Romezi
de Marimon, Cuillem Uuli i Bertran de Riquer relatiu a I'explolació dels nous molins construits al Clot,
amb inserció de la concessió per a edificar el nou cml, donada pel rei Jaume II i datada a Tarragona el 13
de desernbre de 1302.
757 x 583 mm. Col, particular.
Hoc est mnslatum sumptum fideliter a quodam instrumento sigillo mauri cereo domini regis pendenti sigillato
cuius tenor &lis est: In Dei nomine. Noverint universi quod nosJacobus, Dei Gracia rex Ardgonum, Valencia et
Murcie ac comes Barchinone, artendentes et procerto recognoscentes quod conveniencia facta fuit inter nos, ex
una parte, et vos fideles nostros Romeum de Marimundo, Guillelmum Lulli et Bertrandum Riquerii cives
Barchinona, ex altera, super fundando et constmhendo quodam casali molendinorum in Reguo Comitali
Barchinone, cum carta sigilo nostro sigillata cuius tenor dinoscitur esse talis: Noverint univeni quod inter
illustrissimum dominum Jacobum, Dei gracia regem Aragonum, Vdlencie e( Murcie ac comitem Barchinone, ex
una partem, et Rorneum de Marimundo, Guillelnium Lulli et Bertrandum Riqueri cives Bdrchinone, facta est
conveniencia ad invicem sub modo et forma sequentibus, super iundando el constmhendo quodamcasali
molendinorum in ReguoComiraliDarchinone siipra molendina de Cloto, in eo scilicet locovel circa ubi est
construcnim molendinum draperium, ve1 in alio quocumque locoquo ipsi voluerint supra molendina predicta de
Cloto, in quo casali sunt septem rote moiendinomm sickit sunt molendina de Cloto. Primum videlicet, quod illud
molendinum quod est in casali dictonim moiendinomm de Cloto in quo sorores minores accipiunt quolibet mense
sexaginta solidos, reducatur ad illum saltnm quem habent alia molendina casalis de Cloto. Ad hoc ut in casali
superior¡ consuuhendo, possint hedifficari septem molendina prout sunt in dicto casali de Cloto. Et quod dicte
sorores minores accipiant quolibet mense dictos sexaginta solidos in ipso eodem molendino quo ipsos modo
recipiunt. Et quod dims dominus rex det concambium dicto Romeo de Marimundo in molendino quod de novo
constmhendo[. . .1 centiinivigintisolidosquosannuatimpercipit in molendinodraperio supradicto. Item hit
conventum quod illud ius quod domini seu hereditarii molendini draperii supradicti habent in molendino ipso
assignetur et comutenir eis ad probomm hominum legalium et comunium cognicionem super una rota
moiendinomm illomm novit ut dictum est constnihendomm, saltus ver0 moiendinomm dicti casalis de Cloto
nonminvatur set sit et renianeat in eostatu inquo nuncestexcepto molendino predicto in quo dicte sorores minores
recipiunt dictos sexaginta solidos cuius saltus reducatur ad saltum alionim molendinomm in eodem casaii
constnictomm ut superius est expressum. Et factis ac completis per dominum regem hiis que pro eiim superius
sunt complenda, prefati Romeus de Marimundo, Guillelmus Lulli et Bertrandus Riquerii faceant et teneantur
facere totum opus quod pertinead ad casale moiendinomm predictomm de novo cof l~tmhend~mmEt. solvere
etiam opus quod constmhetur in molendino predicto in quo predicte sorores minores accipiunt sexaginta solidos
in reducendo saltum ipsius molendini ad saltum aliomm moiendinomm constructomm in eodem casali de Cloto.
Et quod prefanis dominus rex habeat medietatem dictomm molendinomm quitiamet francham de omni missione
operis quod ibi constniatur quo usque dicta molendina fiant molencia et quod in eleccione ipsius domini regis sit
recipere a dextris ve1 a sinistris partem sibi pertinentem in ipsis molendinis noviter construhendis cum ipsa
molendina constructa fuerint et perfecta. Et dicti Romeus de Marimundo, Guillelmus Lulli et Bertrandus
Riqi~erii habeant aliam mediaratem. Ita scilicet quod omnes rote dictomm septem moiendinomm qui intenturad
invicem habebant etiam prenominati Romeus, Guillelmus Lulli et Bertrandus Riquerii eomm medietatem
predictam quitiam et francham de omni laudimio, censu et iure alio, salvo domino regi et suis perpetuo quod si
ipsi Romeus, Guillelinus et Bertrandus venderent eomm medietatem predictam habeat ipse dominus rex et sui
tamen faticam XXXa diemm de vendicione predicta. Ita quod dominus rex non possit ipsam faticam dare nec
vendere nec aliud ius acrescat sibi propter dictam faticam, nisi tamen quod possit eam sibi et suis si venderentur
dicta molendina retinere pro tanto precio quantum alius daret. Convenemnt etiam, quod ipsi Romeus de
Marimundo, Guillelmus Lulli et Bertrandi~sR iquerii ponent in opere palacii Barchinone dicti domini regis infra
decem annos continue venturos triginta mille solidorum Barchinone, videlicet quolibet anno triamilia solidonim
tamen esto quod pars moiendinomm noviter constmhendonim dicti domini regis valeat in redditibus, plus aut
minus, et quod dominus rex in dicto opere palacii constmhendo ponat et statuat unum scriptorem qui scribat
totum ipsum opus et reddat de eodem amo qiiolibet rationem, habeamr etiam quidam scriptor comunis per
domino rege et per dictis Romeo, Guillelmo Lulli et Bertrandi Riquerii videlicet ille qui scriptor est nunc ve1
alius qui fuerit aliomm molendinomm regalium Barchinone qui scribdt exitus dictomm molendinorum quo usque
dicta triginta mille solidonim que ponit debent in opere dicti palatii exierint seu provenerint de parte pertinere
dicto domino regis in molendinis predictis. Item quod dicti Romeus, Guillelmus el Bertrandus Riquerii facient
seu constmhent dictuni casale dictomin molendinorum ad eommexpensas et facientetiam omnes missiones ad
ipsa molendina pertinentes quo usque sint molencia et exirahent dicta triginta milia solidorum ad opus palacii
predicti domini regis infra dedemannos sub forma prcdicta ad cuius palacii opus incipere debent ad duos menses
tunc continue venturos. Postquam dictus dominus rex direxit quod ipsis Romeus, Guillelmus et Bertrandus
possint incipere et continuare opus casalis dictomm molendinomm construliendorum. Et si forte inveniatur infine
dictorum decem annomm quod dicte pdrs dicti domini regis dictorum molendinomin valuerit in redditibus ultra
dicta triginta milia solidoium quod dicti Romeus, Guilleln~us et Bertrandus tencantiir illud plus restituere dicto
domino regi aut ponere in opere supradicto iuxta obcionem et voluntatem domini regi sin autem et rninus valuerit
dictis triginta milibus solidoruni dicti Romeus, Guillelmus et Bertrandus habednt et teneanr predictam partem
dictomm molendinorum dicti domini regis tam diu donec eis satis~actums it de eo quod dominns [ex eis tornare
habet racione predicta. Doininus etiam rex prefalus teneatur dare et assignare casali dictomm molendinorum
constmhendorum quatuor flaquerias er quatuor farnerias competentes el quod quius homo aliuus possit molere in
dictis molendinis sicuti in aliis casalibus molendinorum ipsius dominis regis. Et quod possirii ibi teneri bestie ad
portandum blada sicut in aliis molendinis teneatur.IIemquodmo&n(dinum) SancMAndreeinferius nonpossint
conshubi aliqua al& trw&ndlna alicuius matcriei nec fieri alia propterque saltus dictomm molendinorum
deteriorari possit seu minus valere nec etiam aliquod opus fiere subtus casale ipsomm molendinomin proptcr
qiiod inferretur deterioramentum ipsis molendinis comunibus et aliis etiam dicti domini regis. ltem quod quevis
opera et quevis alie missiones et expense quod do~ninusre xvel predicti Romeus, Guillelmus et Bertrandus
facerent ad utilitatem dicti casalis ex quo molendina ipsa facta sint molencia duin tamen ipsa opera et alie
misiones etexpense non fierenr in preiudicium aliomm moiendinomm dicti domini regis seu aliomm quorumliber
molendinorum sicuti de molis, redenis, canalibus et aliis quibuscumque solvantur comuniter de exitibus dicti
casalis presente tamen et viderem scriptore seu baiulo molendinorum regalium. Item quod dicta molendina non
teneantur ad missiones Faciendas in inundando seu escurando nec in reducendo aquam nisi pro ut hereterii
moiendinomm regalium que sunt alodia hoc facere consueverunt nisi hosrendi posset evidentur quod Irationsl
dicti operis molendinorum predictorum proveniret aliquod impedimentum cequie ad L.. .l hominum et tunc in
hoc cdsu teneantur ponere partem una cum aliis in missionibus ante dictas el quod regus dictomm molendinoruin
possit mutari el ducerit pro quicumque locum alium per quam dicti Romeus, G~iillelmus, et Bertrandus maluerint
ad utilitatem dictorum molendinorum ipsis restituentibus dampnam quod inferreiur tam dicto domino regi quam
aliis occasione mutacionis dicti reyi pro ut consuetum est fien in reguo comitali pro quibus omnibns et singulis
supradictis videlicet quod pro dictum dominum iinl L...] gratia regem attendi debent et compleri et quod per
dictos Romeum, Guillelmum, et Bertrandum similiter attendi debent et compleri obligaverint ad invicem omnia
bona sua. Ad huc nosJacobus, Dei gratia rex Aragonum predicti, laudamus et approbantes omnia et singula
supradicta promitimus vobis memoratis Romeo, Guillelmo er Bertrando quod ea superius pro parte nostra
tenenda, compienda et facienda sunt, sub premissa forma tenebimus, complebimus et faciemus teneri et compleri
vobis complemtibus et attendentibus nobis ea quod superius permisistis. Nos preterea in casu huiusmodi
mandamus per presentem cartam vicem [. . .l gerente baiulo Barchinone necnon et baiulo Cathalonie generali
quicumque pro tempore fuerint quod vobis complentibus supradicta teneant el o b s e ~ e netl teneri et observari
faciant omnia et singula supra contenta, que compleri teneri et observari debent pro parte nostra ut Ilirgius
superius continentr. Nos itaque Romeus de Marimundo, Guillelmus Lulli et Bertrandus de Riquerii prenominati,
laudantes asimili et approbantes omnia et singula supradicta promittimus sub obligacione omnium bonorum
nostrorum vobis dicto domino regi quod attendemus, complebimus et observabimus omnia et singula supradicta
que pro nobis et parte nostra attendi debent et compleri sub modo et forma superius comprehensis. Quod est
actum in Tarrachona idus decembris anno Domini millesimo trecentesimo secundo. Signum+Jacobi, Dei gratia
regis Aragonum, Valencie et Murcie ac comitis Barchinone predicti qui hec concedimus et firmamus. Sig+num
Romei de Marimundo, Sig+num Guillelmi Lulli, Sig+num Bemandi Riquerii predictorum qui hec laudamus,
concedimus et firmamus. Testes sunt concessionis et firme domini regis Bernardus Boneti vicecancellarius et
Petrus Marci scriptor porcionis predini domini regis. Sunt etiam testes firme dictonim Romei de Marimundo,
Guillelmi Lulli et Bertrando Riquerii, Petrus Lupeti scriptor dicti domini regis et Bernardus Turelli notari.
Sig+num me¡ Bernardi de Aversone scriptoris domini regis prefati et eiusdem autoritate publici notarii per totam
terram et dominacionemeiusdem, quidemandatodomini regiset panisalteriuspredictomm hec scribi feci cum
litteris rasis et emendatis in prima linea ubi dicit ad invincem sub modo et cum suprapositis, in undecima linea
ubi dicitur videlicet quolibet anno tria miiia solidorum tam et clausi loco die et anno prefixis. Considerantes
etiam quod post convenienciam predictam habito diligenti tractatu hit provisum et ordinatum pernos dictum
regem et vos dictos Romeum de Marimundo, Guillelmum Lulli et Bertrandum Riqnerii quod si ~nolendinumd
raperium quod erat constructum supra locum in quo casale molendinorum predictorum de novo constmhendomm
ordinatur constmhere molendinum etiam roderium de Sanno Andree dirverentur l...] salnis ipsorum
moiendinomm dinitomm reduceretur el tornaretur ad regum el saltum dictonim molendinoruin constmhendorum
possent comode et defacili constmhi octo molendina sive octo rote in casali noviter construhendo et quod ex hoc
susciperemus ad invicem utilitatem et maximum incrementum. Et propterea vos prefati Romeus de Marimundo,
Guillelmus Lnlli et Bertrandus de Riquerii de mandato et voluntate et assensu nostro expressis conveneritis super
eo cum Petro Marini que habebat medietatem in dicto molendino draperio, vos etiam Guillelmus Lulli,
Bertrandus Riqueri nueneritis n o biscum super alia medietate quam habebatis in eodem molendino. Conveneritis
etiam cum Petro de Soierio scriptore nostro cui dictum molendinum roderium de Sancto Andrea pro nobis
tenebat super emenda et fdcienda de molendino eodem. Et sic molendina ipsa draperium et roderium dimta
fuerint et saltus eomm reductus et aplicatus ad saltum molendinomm noviter constmctorum et ex inde facta herit
compensacio et emenda dictis doininis eommdem ut inferius declaranir. Id circo nos Jacobus, Dei gracia rex
predicms, cum presenti privilegio nostro confitemur et recognoscimus vobis prehtis Romeo de Mariniundo,
Guillelmo Lulli et Bertrando Riquerii quod licet ex conveniencia predica in dicto casali noviter edifficato
deberent construhi septem molendina sive septem rote tantum a Hamen vos de mandato voluntate et assensu
nostris expresiis habita per vos deliberacione et consilio proborum hominum in talibus expenonim visis per vos et
ipsos probos homines ad occulum locis et operibus in casali et circa casale Factis et que fieri poterant et inspecto
etiam er examinator per vo,s et dictos probos homines quod diruccio dictomm molendinomm draperii et roderii
facienda erat utilis casali diaorum molendinomm noviter constmhendorum. Constmxistis seu consúuhi fecistis de
vestro proprio casale dictomm molendinomm in quo constructe sunt octo rote cum omnibus apparatibus et aliis
necessariis eamndem fecistis etiam et constmxistis regum, pontes et ponas de trastalladors sic quod propterea
dicte octo rote sive octo molendina effecta sunt molencia. Igitur cum iuxta tenorem conveniencie supradicte in
eleccione nostia existat uúum a dextris vel a sinistris partem nosuam dictorum molendinomm recipere
deberemus. Sic dicta octo molendina duximus assignanda ac etiam dividenda, videlicet quod priores tres rote ex
dictis acto rotis sitis in dicto casali novo ex parte occidentali sint nostre, quana sequens rota sil vesvi dicti
Ro~nedi e Marimundo, quinta sequens sit vesui dicti Guillelnii Lulli, sexta sit vesrri dicti Bertrandi, septima
sequens rota sit dicti Petri de Soierio pro emenda et compensactone moiendini roderii sut predictideSanctoAndrea
et octava ultima rota que esr versus orientem sit dicti Petri Marini et vestri dictorum Guillelmi Lulli et Bemandi
Riquerii in compensacionem et emendam dicti molendini draperi. Ita quod medietas dicte rote octave sit dicti
Petri Marini et alia medietas sit vestn dictiGuillelmi Lulliet Bertrandi Riquen. Et sit vos dictus Romeus de
Marimundo, Guillelmus Lulli et Benrandus Riquerii perpetuo habeatis, teneatis et possideatis dictas rotas scilicet
quilibet vestiam unam roram quitiam et francham de omni laudemio, censu et iure alio. Salvo nobis et nosuis
perpetuo quod si vos ve1 aliquis vestmm venderetis vestram habeamus nos et nostris tantum faticam triginta
diemm de vendicione predicta. Ita quod nos non possimus ipsam faticam dare nec vendere nec aliud ius acrescat
nobis propter dictam faticam nisi Inunquad possimus ipsam vendicionem nobis et nostris si venderentur retinere
pro tanto precio quantum alius daret prout in superiori conveniencia continetur. Salvis etiam aliis condicionibus
in dicto instrumento conveniencie contentis in inite inter nos et vos diaos Romeum, Guillelmum et Benrandum ut
per tenorem ipsius in presenti privilegio insenum plenius continetur. Et salvo etiam et retento nobis et nostris
perpetuo in rota predicta per nos assignata dicto Petro de Solerio in compensacionem molendini radenY
suipredicti de Sancto Andrea, dominio, kaudimio ef f ¿ c a et quolibet alio lure dominio alodiado pertinentt ac
censu trecentomm solidomm Barcbtnonensium quem dictus Pefrus de Solerio annuatim nobis faciebat et facere
tenebatur pro dicto molendino roderio quod per nobis tenebat quoáque dimtum est ut superius continetur et de
quibus percipit Romeus de Marimundo predlctus ex concessione nostra cum caria ut in ea contineiur ducentos
solidos Barchtnonensium perpetuos ratione domus de Vayidaura Et salvisetiam in eodem uxori Raimundi Andree
et heredi SimonisdeVico quondam irire quod habent indicta rota in emendam iurisquod habebant in molendino
roderio supradicto. Preterea cemim enquod dictus Petws de Solerio habet iam a nobis cartam super istis. Ec salvo
etiarn er retento nobis et nostris perpetuos in dicta alia rota octava pernos assignata dicto Petro Marini et vobis
dicto Guillelmo Lulli el Bertrando Riquerii in compensacionem molendini draperii predicti quod per nobis
tenebatis iure, dominio, laudimio et fatica ac censu centum viginti solidomm Barchinonensium quem nobiset
nosuis prodicto molendino draperio faciebatis et facere tenebamini annuatim. De quibus solvat Petms Marini
sexaginta solidos et vos Guillelmus Lulli et Bervandus Riquerii alios sexaginta solidos quos centum viginti
solidos ex concessione nostra percipit Roquos centum viginti solidos ex concessione nostra percipit Romeus de
Marimundo cum carta nostra ut in ea continetur racione domus de Vayldaura. Ita quod dictus Petws de Solerio et
sui dictam rotam sibi assignatam et dictus Petrus Marini et vos dicti Guillelmus Lulli et Bertrandus Riqueri et
vesvi perpetuo predictam rotam octavam vobis assignatam in conpensacionem et ernendam dicti molendini
draperii et dicti molendini roderii teneatis pro nobis et nostris sicut tenehatis molendina draperium et roderium
supradicta. Mandantes per presens privilegium nostrum supravicariis, vicariis, baiulis et universis aliis
officialibus nostris, presentis et futuris, quod predicta omnia firma habeant et obsewent el non contravenirent nec
aliquem contravenire promitant aliqua racione. Quicumque autem contra predicta ve1 aliqua de predictis ausus
venire presumpserit iram et indignacionem nostram et penam quingentomm morabetinomm auri dainpno illato
prius el plenarie restituto absque aliquo remedio se noverit incursumm. Datum Valencie octavo idus januarii anno
Domini millesimo trecentesimo tercio. Signum+Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie et Murcie ac
comitis Barchinone.
Testes sunt venerabilis Raimundus episcopus Valencie cancellarius, Frater Berengarius de Cardo a magister
milicie Templi. Gondigalbus Eximini de Arenoso. Eximinus Petri de Arenoso. Franciscus Carrocii dominus [.
. .l. Sig+num mei Bernardi de Avarsone scriptoris domini regis predicti quo de mandato ipsius hoc scribi, feci el
clausi loco, die et anno prefixi.
Sig+numArualdi magistri notarii Barchinone testis huius translati. Sig+num Petri de Columbario notarii
Barchinone pro teste subscribentis. Sig+num Guillelmi Ferrarii notarii publici Barchinone pro teste subscribentis.
Sig+num Nicholai de Samares notarii publicii Barchinone qui hoc translatum sumptum fideliter a dicto suo
original¡ instrumento et cum eodem comprobatum scribi, feci et clausit idus aprilis anno Domini millesimo
trecentesimo septimo.
El nou casal de molins del Clot: un exemple de patrimoni rey al comencament del segle XIV.

- 1304, 29 enero,Valencia.
Cesión hecha por Jaime II de unos molinos existentes junto al alcázar.
(A. M. Murcia, Perg. núm. 69)
Nouerint uniuersi quod Nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Murcie ac comes Barchiñone. Intellecto
quod Petrus Eximini de Lorcha non curauit operari imo persemperauir nobis seu Ferario de Cortilio baiulo Regni
Murcie gene rali nomine nostro, molendina seu jus aut partera quam habebat in molendinis que sunt ac esse
consueuerunt in riuo de Segura juxta alcacer ciuitatis Murcie. Ideo intendentes ad utilitatem ciuitatis ipsius per
nos et nostros de speciali gratia donamus et concedimus perpetuo pro reparacione, aptacione et condireccione
Murcie eiusdem ciuitatis vobis juratis probis hominibus et concilio dicte ciuitatis Murcie presentibus et futuris
dicta molendina qua nunc diruta sunt seu partem et jus quam et quod in ipsius habebat et habere debebat Petrus
Eximini predictus et nobis competit in eisdem racione desempare predicte. Ita quod uos teneamini operari et
rehedificare et operemini et rehedificetis uestris propriis sumptibus et expensis molendina predicta seu partem
que vobis racione presentís donacionis et concessionis competit in eisdem. Hanc autem donacionem et
concessionem fadmus vobis et uestris perpetuo pura, libere et sine aliquia restrictione ad habendum, tenendum ac
et possidendum sic tamen predicta molendina sint propria dicte ciuitatis eaque vos et uestri teneatis et possideatis
pacifique et quiete et habeatis ac recipiatis integre jura et redditus eorumdem in dictorum Murcie ciuitatis
reparacione, aptacione et condireccione et non in alus conuenencia nec possitis ullo unquam tempore ea uendere
seu alienare aut impignorare alicui persone ñeque commutare aut in alicuius dominium transferre aliqua racione
sino nostra licencia et consensu judicantes per presentes procuratori ac baiulo general! Regni Murcie et allis
officialibus nostris eiusdem Regni presentibus et futuris qui hanc donacionem et concessionem nostram sub
forma predicta factam teneant et obseruent et faciant inuiolabiliter obseruari et non contraueniant nec aliquo
contrauenire procurrant aliqua racione.
Datum Valencie quarto kalendas Februarii anno Domini millesimo trece'ntesimo tercio. Signum Jacobi Dei gratia
Regni Aragonum, Valencie et Murcie ac comitis Barchinone. Testes sunt: Petrus episcopus Valentinus,
cancellarius domini Regis. Jacobus de Xericha. Jacobus Petri. Raymundus de Montecachino. Gundisalbus
Eximini de Arenoso. Signum Petri Suppetti scriptoris domini regis e de mandato aiusdem hoc scribi fecit et
clausit loco die et anno predictis.
carmesi2.regmurcia.com/recursos/codom/2/152.pdf

- 1304, 17 abril.
Instrumento por el cual se verifica que la Iglesia Parroquial que existía en Benaguacil se trasladó a la
Puebla de Vallbona en el año 1304 a petición del noble señor Jaime Pedro y doña Sancha Ferrandis, su
mujer, debiendo dar el rector casa y huerta, y dejando solo en Benaguacil una capilla.
ADM Segorbe leg. 11, ramo 19, n. 1

- 1304, 31 abril. Zaragoza.


Cartas de entrega de los castillos que Jaime II da en rehenes. Son Ariza, Verdejo, Somet, Borje y Malon.
CRD Jaime II, caja 26 nº 3332/4.
Carta super tradito castro de Fariza, pro rahenis racione compromissi, pro parte domini Regis Nostri.
Sepan quantos esta carta veran que en presencia del honrado don Ramon por la gracia de dios, vispe de Valencia,
canceller e consellero del senyor Rey, e de mi notario e de los testimonios deiuso scriptos, el muyt alto e
poderoso don Jayme, por la gracia de Dios Rey dAragon etc… solto e quito en la forma e caso que deiuso se
sigue, de vassallio fe e homenatge a Eximen Sanchez de Ceresuela, alcayd del castiello de Fariza, por razon del
dito castiello de Fariza e mando al dicho Eximen Sanchez que toviese el dicho castiello de Fariza por el muyt alto
don Dionis, Rey de Portugal e por el muyt noble infante don Johan, fijo del muy alto Rey don Alfonso, que fue, e
por hoinrado don Eximeno, obispo de Çaragoça, arbitros entrel dicho senyor Rey dAragon, de una part e el muyt
alto don Ferrando, rey de Castiella de la otra, e fiziesse homenatge al dito don Eximeno, obispo de Çaragoça, por
si e por los sobredichos Rey de Portugal e infant don Johan, por el dicho castiello de Fariza e vinioesse vassallo
dellos, por el dicho castiello render al dicho don Ferrando rey de Castiella cada que end sera requerido por todos
los sobredichos tres arbitors condordablement, según la forma del conpromis fecho por el dicho Rey dAragon. E
el sobredicho Xemen Sanchez, que a las sobredichas cosas presente era, feyto a el sobredicho quitamiento e
mandamiento, reconoscient e establecient si tener el dicho castiello por todos los sobredichos tres arbitros, segunt
la forma del mandamiento a el fecho por el dito senyor Rey dAragon, fizo el dicho Ximen Sanchez, por razon del
dicho castiello de Fariza al dito senyor vispo de Saragoça, en voç e en nompne de los sobredichos Rey de
Portogal e infante don Johan homenatge e vino vassallo del e de los sobredichos rey de Portogal e infant don
Johan. E premetio render el sobredicho castiello al rey don Ferrando sobre dicho, cad que por los dichos tres
arbitros concordablemient end sera requerido, segunt la forma del compromisso del sobredicho Rey dAragon.
Esto fue fecho en Çaragoça, II kalendas de madii, anno Domini M CCC quarto, presentis testimonios don Joffres,
abbat de Foix, don Bernart de Serrian, don Artal dez Lor e don Gonçalvo Garcia conselleros del senyor Rey.
Sig num Petri Martinbi, dicti domini Regis Aragonum scriptoris et auctoritate eiusdem notarii publici per totam
terram et dominacionem suam, que predictis omnibus interfuit et hec scribi fecit et clausit, loco, die, anno
prefixis.
Similiter instrumentum fuit factum pro castro de Verdeyo, cuius est alcaydus Garcias Petri de Penna Acuta,
factum per Petrum Martini, scriptorem et notarium predictum, conscriptum die et anno in alio proximo contentis.
Similiter instrumentum fuit factum pro castro de Somet, cuius est alcaydus Petrus Luppi bde Monton factum per
Petrum Martini, scriptorem et notarium predictum, conscriptum die et anno in alio proximo contentis.
Similiter instrumentum fuit factum pro castro de Borgia, cuius est alcaydus Garcias Luppi de Roda conscriptum
per Petrum Martini predictum X kalendas madii eoden anno presentibus testibus nobilibus Gondiçalbo Eximeni
de Arenoso, Petro Martini de Luna, Guillelmo de Podio, Jaufride, abbate Fuxensis et Eximino Petri de Salanova,
justicie Aragonum.
Similiter instrumentum fuit factum pro castro de Malone cuius est alcaydus Alamandus de Gudar, confectum die
et anno et per notarium predictum, presentibus testibus quibus confectum est instrumentum pectum super castro
Burfia.
Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Volumen 2. Àngels Masià i de Ros.

-1305.
Venta de Cheste de Eximén Pérez de Andilla a Ramón de Riusec
Arxiu Històric de la Col·legiata de Santa Maria de Xátiva (AHCX). Pergamins S. XIV, nº 200. Xàtiva.
El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.

- 1305, març 16. València


El bisbe de València tresllada l'esglesía de Benaguasil, habitada majoritàriament per musulmans, al lloc de
Pobla de Vallbona, situada al mateix terme municipal i habitada únicament per cristians
Arxiu del Regne de València. Manaments i Empars, any 1695, volum 3, mà 27, ff. 40r-41v. Còpia autoritzada
Transcrit el 2-IV-2004 a partir del manuscrit original
Si ea que a principio sunt rationabiliter ordinata, tempore procedente ex iustis super venientibus causis mutari
posunt in melius mutentur, non est absonum nec debet reprehensibile judicari.
Hinc est quod cum parrochialis ecclesia de Benaguazir, sita fuerit a principio et fundata in loco predicto de
Benaguazir, eo quod ipsius fundationis tempore infra eiusdem parrochie limites non erat locus aliqui populatus;
nec locus de Benaguazir predictus nunc autem per Dei gratiam infra eosdem limites sit quadam nova populatio
vocata Vallbona, in qua ducenti et ultra christiani habitant; in dicto autem loco de Benaguazir licet bene quingenti
habitent sarraceni, christiani tamen non, nec quinque vel sex sint habitatores preter dominum dicti loci, qui
quandoque cum cum familia sua moratur ibidem.
Idcirco nos, Raymundus, miseratione divina valentinus episcopus, attendentes petitionem nobilis domini Jacobi
Petri, dictorum locorum domini, et domine Sancie Ferrandis, eiusdem uxoris; attendentes etiam instantem
supplicationem Guillermi de Ginebredo, rectoris eiusdem ecclesie, necnon christianorum in dictis locis
habitantium, quia hoc solicitant nos instanter; considerantes insuper quod longe melius longeque utilius esse
parrochialem ecclesiam ibi est ubi mayor christianorum habitat multitudo [pro] presenti, cum dificile est rectori
ad locum de Vallbona predictum et homines de Vallbona ad dictum locum de Benaguazir propter ipsorum
locorum distantiam venire pro ecclesiasticis sacramentis; de consensu capituli valentini transferimus et mutamus
parrochialem ecclesiam seu ius ipsius parrochialis ecclesie a dicto loco de Benaguazir ad locum predictum de
Vallbona, cum modis et moderationibus infrascriptis, videlicet:
Quod de cetero in dicto loco de Vallbona sit parrochialis ecclesie et simenteriis eiusdem; in loco autem de
Benaguazir non sit parrochialis ecclesia, sed ecclesia qui ibidem est et fuit actenus parrochialis a modo sit
capella.
Posint tamen in cimenterio de Benaguazir defunctorum corpora dictis locis si hoc elegerint sepeliri.
Rector autem qui nunc est et pro tempore fuerit, teneatur personalem facere residentiam in dicto loco de
Vallbona, nec in loco de Benaguazir teneatur celebrare divina offitia, seu facere celebrari nisi ter in septimana, in
diebus tamen pro festis; et ipsa die qua in dicta cappella de Benaguazir misam celebraverit seu fecit celebrari, non
teneat ad celebrandum in ipsa parrochiali ecclesia de Vallbona, nec teneatur idem rector ac tenendum alium
presbiterum, quod dia ipse personaliter sumum offitium exequi sit paratus.
Predicti autem nobiles, scilicet dominus Jacobus Petri et domina Sancia Ferrandis, consors eius, teneantur
dare domos et hortum sufficientes in dicto loco de Vallbona rectori qui nunc est et pro tempore erit ibi.
In cuius rei testimonium presentem literam fecimus sigillari, nostri pendentis minimine roborari.
Acta [fuit] data Valentie decimo septimo calendas aprilis, anno Domini millesimo tercentesimo quarto.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1305, setembre 14. Messina


Frederic III de Sicília atorga als habitants del regne de Mallorca les mateixes franqueses per a comerciar
amb els sicilians, que les que havien estat signades recentment entre els reis d'Aragó i de Mallorca, amb
algunes salvetats que s'indiquen
Arxiu del Regne de Mallorca, Llibre de Privilegis i Franqueses confeccionat en 1334 per Romeu dez Poal, ff.
91r-92v
Transcrit el 23-VI-2006 a partir del manuscrit de referència
Fridericus tercius Dei gratia rex.
Nexus sanguinis et debite naturalitatis affectus expostulant intuitu et contemplatione consanguini eorum, et
precipue quos proximior sanguinis unitas maiori teneritudine reddit amabiles, eorum fidelibus libertates et dona
conferri.
Attendentes igitur quanta sanguinis unitate astringimur, serenissimo principi domino Jacobo illustri regi
Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritane, et domino Montispesulani, karissimo patruo nostro, quem diligimus
et reveremur ut patrem, et considerantes quod si fideles suos inmunitatibus et honoribus ampliamus humane legis,
nec munus regalis munificencie debitam exercemus ad eius rogatorias litteras noviter nobis missas, sin autem
contemplatione honoris civibus civitatis sue Maioricarum fidelibus suis, exclusis romanis, januensibus,
lombardis, provintialibus, tuscis, venetis, pisanis, et habitatoribus insule nostre Sicilie, et insularum ei
adiacentium, qui se cives id dicte civitatis Maioricarum dicerent, et pro maioricanis se distringerent, sub
infrascriptis forma et modo de liberalitate mera et speciali gratia concedimus et donamus infrascriptas libertates,
inmunitates et gratias, in mercationibus et negociationibus eorundem mercibus et rebus eorum licitis et premissis,
que olim infra menses julii prime indicione secundo preterite, per serenissimum principem dominum Jacobum,
nunc Aragonum et tunc Sicilie, regem illustrem reverendum et karissimum fratrem nostrum barchinonensibus, in
mercatonibus et negociationibus eorundem mercibus et rebus eorum licitis et permissis concesse fuerunt, quibus
libertatibus et immunitatibus predicti cives Maioricarum, a primo septembris proximo future, quinte inditione, in
antea libere gaudeant et utantur, videlicet quod cives predicte civitatis Maioricarum exclusis inde predictis
romanis, januensibus, lombardis, provintialibus, tuscis, venetis, pisanis, et habitatoribus dictarum insularum, qui
se cives predicte civitatis Maioricarum dicerent, et pro maioricanis se distringerent in mercatonibus et
negociationibus eorum consuetudinem predicte insule nostre Sicilie, fatiendis de mercibus et rebus eorum licitis
et permissis, in terris et locis tocius predicte insule Sicilie, intrando, stando, et exeundo, sint liberi et inmunes,
salvo quod de predictis mercibus et rebus eorum aliunde quam de predicta civitate Maioricarum per eos in
predictam insulam Sicilie, deferendis pro dirictu curie novis statutis omnibus remissis eisdem, et duabus partibus
iurium antiquorum de tempore illustris quondam domini regis Guillermi secundi dive memorie eis de gratia
relaxatis, solvant terciam partem tantum ipsorum iurium antiquorum prout per cives predicte civitatis Barchinone,
ratione predictarum inmunitatum dudum eis per predictum dominum fratrem nostrum [sicut] prescribitur
concessarum, ius ipsum de privilegio predicte concessionis et gratie exhibere consuevit et debet.
De mercibus autem et rebus eorum licitis, et premissis ferendis per eos a dicta civitate Maioricarum, in Siciliam,
quilibet mercator civis Maioricarum solvat tantummodo cabellotis seu credenteriis cabellarum, doanarum maris,
terrarum et locorum eiusdem insule Sicilie, videlicet ad quas eos cum eisdem rebus et mercibus primitus ampliare
contigerit, et eas ibidem exhoneraverint, sive in toto vel in parte ipsas vendiderint slinsfarum auri unum valentem
tarenos auri octo, pondi generalis.
Si vero predicti mercatores vendita in eisdem terris aliqua parte ipsarum mercium, reliquam partem earum vellent
a predictis terris extrahere deferrendam alio ad vendendum, volumus quod predicto slinfaro per quemlibet eorum
propria soluto cabellotis seu credenteriis dohanarum maris, terrarum, et locorum ipsorum in quibus eas
exonerabunt, et in parte venderent easdem a terris eisdem per mare vel per terram libere absque iure dohane
possint extrahere, et deferre ad loca quelibet ad vendendum, quodquod constito cabellotis dohane maris, illius
terre ad quam reliquam quantitatem mercium predictarum detulerint, si per mare vel cabellotis dohane ipsius terre
si per terram merces ipsas intromitti contigerit, per patentes litteras seu apodixas mercatoribus ipsis factas per
doanerios illius terre ad cuius portum primo declinaverint, et in ea fatient venditionem certe parte mercium
earundem, quod de predicto slinfaro sit eis integre satisffactum.
Predicti cives partem restantium mercium deferendam per eos ad terram eamdem libere vendant, et predictis
cabellotis doanarum nichil propria solvere teneantur, cum velimus quod non nisi semel pro iure ipso solvere
depellantur.
De ponderatura autem mercium que venduntur ad cantarium solvere debeant usque ad grana duo et medium, et
non plus.
Pro rixa vero et mensuris prout predictos cives Barchinone, ius ipsum de predicta gratia et concessione debetur
solvere teneantur.
De mercibus etiam et rebus eorum licitis et premissis per eos extrahendis de partibus terris et locis predicte insule
Sicilie, alio deferendis solvant ius quod per predictos cives Barchinone, de privilegio predicte concessionis et
gratie exhiberi consuevit et debet.
Omnes vero predicti cives Maioricarum in omnibus partibus dicte insule Sicilie sint salvi et securi in personis et
rebus eorum sani, et naufragii, et non impediant personaliter vel realiter pro obligatione alterius vel offensa.
Ad huius autoritate nostre concessionis memoriam et robur perpetuo valiturum, presens privilegium eis exinde
fieri et parvo sigillo nostro secreto pendenti iussimus communiri.
Datum Messane, anno Dominice incarnationis Mº trecentesimo quinto, mense septembris, quarto decimo
eiusdem quarte indicione.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1306/1308:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 204 y 205-Gratiarum 8 (1306-1308)> A Pedro Eximen de Arenoso (153)
Eva Izquierdo Molinas

- 1306.
Sor Jordana Jiménez de Borriol, asiste como monja del monasterio de la Puridad a actos oficiales desde el
año 1306
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.284, num. 1.
Aparece por vez primera el 10 de abril de 1.306, siendo nominada la última. Fue vicaria y abadesa de la
comunidad viviendo largos años en la vida consagrada, como se detalla en su reseña abacial.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.282, núm. 6.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1306, 20 Marzo.
Pedro Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca venden a Raymundo de Montanyana, arcediano de
Tarragona y canónigo de Valencia, unos censos en término de Ruzafa.
ACV, Perg. 7419.
Elias Olmo y Canalda, p. 127, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1306, 18 abril. Valencia.


Jaime II confirma a Isaac Vidal las posesiones que su familia había recibido en tiempos del infante Manuel
en la alquería de Marchena, término de Elche.
ACA, C, reg. 203, f. 145v.
Nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, et cetera. Attendentes quod nobili comitissa dompna Beatrix, uxor
quondan nobili infantis dompni Emmanuelis, in emandam cuiusdam hereditatis site in Marchena, terminis Elchii,
que fuit patris Isachi Vitalis, iudei Elchii, occupate olim per dictum nobilem infantis dompnum Emmanuelem
dedit et concessit per se et nobilem dompnum Johanem, fi lium dicti infantis et ipsius comitisse, dicto Isacho et
suis perpetuo hereditatis cum olivaris sive azeitunis de Benhamet, de Jahia, Arroyo de Bençuleyman, que sunt
inter omnes quinque alfabe terre site in Marchena, termino Elchii, cum introytibus et exitibus et suis iuribus et
pertinenciis universis, cum carta sua ut in ea lacius dinoscitur contineri. Ideo nos, ad preces dicti nobili dompni
Johannis, donacionem et concessionem predictam factam de dictis quinque alfabis terre, prout ipsam fecit dicta
comitissa, laudamus, ratifi camus ac etiam confi rmamus dicto Isacho et suis sine iuris tamen preiudicio alicui.
Mandantes per presentem cartam nostram procuratori et baiulo terre nostre quam habemus ultra Sexonam et aliis
offi cialibus eiusdem terre vel eorum loca tenentibus, presentibus et futuris, quod dictam confi rmacionem et
ratifi cacionem nostram fi rmam habeant et observent et faciant superius observari. In cuius rei testimonium
presentem cartam nostram fi eri et sigillo nostro pendenti iussimus comuniri.
Data Valencie, XIIIIº kalendas madii, anno Domini Mº CCCº sexto.
Sig (cruz) num Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.
Testes sunt: Petrus, dominus de Ayerbio. Jacobus, dominus de Xericha. Gondissalbus Eximini, dominus de
Arenoso. Berengarius de Entença. Eximinis Petri de Arenosio.
Petrus Martini, mandato regis. Et fuit clausum per eum.
LAS COMUNIDADES JUDÍAS DEL MEDIODÍA VALENCIANO EN EL SIGLO XIV. J. V. CABEZUELO
PLIEGO.

- 1306, 22 abril. Valencia.


Giacomo poi con Regio diploma dei 22. Aprile del feguente anno 1306. elefle per fuoi Miniftri, e
Ambafciatori alla Corte del Papa Giovanni di Borgogna prefetto dell'erario e Sagrertano della Chiefa
maggiore dell' Ifola di Majorica, e Martino di Godor che in nome del Re confeflaflero che aveva la Corona
d'Aragona ricevute in feudo quefte due Itole dalla S. Chiefa, e che giuraflèro che fempre non folo
Giacomo, ma tutti i fuoi fuccelTori avrebbero ogni anno preftato il dovuto omaggio non folo ad elfo
Clemente > ma ancora a tutti quelli che avellerò fucceflivamente occupato il Triregno. Ed ecco in quai
fentimenti è concepito quello Diploma.
Nover/nt (2) univerfi, quod Jacobus Dei gratin Rex Ara- Procuratore! gonum , Valentia, & Sardinia & Corfica,
comefque Barchino- ^^itta£ j ni a, ac /ància Romana .Ecclefia vexillarius, ammiratus, & ca- ftruit. pi tane us
generali*, confider ante s quod tempore donationis & concejjionis per felicts recordationis dominum Bonifactum
Papam Vili» nobis & noftris falla in feudum de regno Sardinia & Corfice perfinaliter praflitimus ditto domino
Sanimo Pontifici, prout praflare debuimus juxta continentiam re/cripti papalis prò di ti a concezione confetti ,
bomagium vaffallagiam, & fidelitatis juramenturn fub forma in eodem re/cripto contenta, attendentes etìam quod
bomagium & alia pradiBa nos & nofiri tenemur fecundum con' ditiones in ditto re/cripto contentas renovare,
facere, & praftare unicuique Romano Pontifici, & ditta Ecclefia infra annum a die, quo in Romanum Ponttficem
elettus fuerit computandum, per idoneum vel idoneos fubftitutos, pofiquam nos & noftri in dì So regno
prafliterimus perfinaliter uni Romano Pontifici juramentum , fidelitatem, bomagium , fiu vaffallagium fupraditta;
ideirco nominarne , facimus, ordinamus, & loco nofiri fitbflituimus procuratore! no/lros nuntios ér ambafeiatores
folemnes diferetos vìros foannem Burgundi facriftam Majoricenfem & canonicum Valentinum, ac Petrum
Martini de Godor militem confiliarios & familiares noflros prajèntis procuratorii exbibitores ambos infimul, &
utrumque in folidum ; fic quod unus fine altero poffit, procedere , & procejfus unius alterius minime proceffum
impedì ai, ad prafintandum fi nomine , loco, & prò parte noftra ante facram
prafentiam fanBifiimi in Chriflo patris ac domini domini Clemen* tis, divina provi denti a noviter in Romana &
univerfalis ecclefia fummum Pontificem ordinati; & ad prafiandum loco, nomine, & prò parte noffra tamquam
Regi* Sardinia & Corfica & prò ipfi regno Sardinia & Corfica memorato domino fummo Pontifici Clementi
homagium, vafallagium , & fidelitatis juramentum fitxta tenorem dicla donationis re/cripti; & ad dandum etiam
diBo domino fummo Pontifici, & Romana Ecclefia loco, nomine, & vice noftra litteras noflras patentes bulla
aurea nofira bullatas, confeBas fuper acceptatione' conventionum & aliaImponir par- rum conditionum , fttb qui
bus di Bum Sardinia & Corfica regnum re», «t Ponti- nobis & nofiris collatum extitit & conceffìtm. Ad quas
dandas ficium referi fummo Pontifici & Romana Ecclefia pradiBi papalts referipti fecon«monee!l- ries ms
aftf ,*gif' & °d poflulandum & recipiendum de pr,efiap\zat. itone bomagii, vafallagii, fidelitatis, & juramenti
pradiBorum,
■& de datione diBarum literarum noftrarum referiptum feu re/cripta papalia, aut alia publica inflrttmenta in
aternam certitudinem , memori ara , & teflimonittm pr ami (forum.
Nos autem ipfis & eorum alteri circa ifta plenarie commitmus vices noflras, ratum & grattini babituri perpetuo
quod per ipfis, vel eorum alterimi aBum fiterit in pr&mtjfis, & quolibct eorumdem. In evi dentiam cujus rei
prafens /criptum per fubfcriptum notarium mfirum inde fieri, & majefiatis nofira figillo juffìmttt communiri. Dat.
Valentia x. Kal. Mafi anno Domini millefimo trecentefimo fexto. Signum Jacobi Dei gratta Regis Ara gonum ,
Valentia, Sardinia & Corfica, cornitifqtte Barchinonia, ìic fanBa Romana Ecclefia vexillarii, ammirati &
capitanei getter ali s. Tefies funi Petrus de Ayerbe, Gondifalvus Eximini de Arenofo, jacobus de Xercita,
Berengarius de Enteza , $oanncs Martini de Suna. Signum meum Bernardi de Avarfone notarii domini Regis
Aragonum pradiBi, qui de mandato fuo hoc feri' ptum feci, & clattfi loco, die, & anno prafixis.
Istoria del regno di Corsica, Giovacchino Cambiagi.

- 1306, 24 abril. Valencia.


Jaime II ordena al justicia y jurados de Burriana no molesten a los freires de San Jorge y a sucomendador,
Domingo de Beri, a los que han embargado una mula como contribución por la alquería de Beniquite, que
el comendador Bernat (Gros), su predecesor, compró a Jimeno Pérez de Montornés, puesto que dicha
alquería, por no ser derealengo está libre de todo servicio.
Apéndice documental 221
ACA. C. reg. 138, fol. l92 v.
Cf. docs. 14, 16 y 18.
Fidelibus suis iustitie et iuratis de Burriana, salutem et gratiam.
Olim Bernardo de Libiano, baiulo regni Valentie, scripsimus sub hac forma:
"Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et cetera, fideli suo Bernardo de Libiano, baiulo regni Valentie generali et
cetera. Intelleximus ex parte fratris Bernardi, comendatoris, et fratrum Sancti Georgii quod vos contradicitis et
inhibetis eis ne possint emere seu adquirere honores vel possessiones et cetera», inserto toto tenore littere ipsius,
que data fuit Burgie, XI kalendas septembris, anno Domini M°CCC° tertio. Et post datam additum quod sequitur:
Nunc, vero, fuit propositum coram nobis per fratrem Dominicum de Beri, nunc comendatorem Sancti Georgii,
quod cum frater Bernardus, olim comendator, predecessor suus, emerit quandam alchaream in termino de
Burriana, vocatam Beniquite, ab Eximino Petri de Montetornesio, milite quondam, que de realenco non erat
nec ad servitium aliquod tenebatur, vos nunc de novo pro contributionibus vcstris pignorastis quandam mulam
fratrum Sancti Georgii ratione dicte alcharee, asserendo quod, licet a persona francha emerint ipsam alchaream,
attamen in fraudem vestrarum contributionum fuit ipsa emptio facta a dicto milite, cum ipse miles prius emisset
in fraudem, ut asserebatis, a persona non francha dictam alchaream ob hoc, ut postea in fraudem contributionum
posse fieri vcnditio dicto comendatori et fratribus per militem antedictum. Cumque dictus comendator in nostra
curia proposuerit quod nulla fraus fuit adhibita in predictis, etiam se paratum obtulerat stare super hiis ad
cognitionem nostram, si ipsa fraus aliquatenus ostendatur, vobis dicimus ct mandamus quatenus, pendente
cognitione super fraude predicta, non pignoretis nec molestetis ipsos comendatorem vel fratres aut bona eorum
pro contributionibus vestris occasione ipsius alcharee, dumtamen dicta alcharea antiquitus de realenco non fuerat,
set personis militaribus ab inicio fuit concessa. Si, enim, fraudem predictam in nostra curia vel in posse
procuratoris regni probare poteritis, fiet tunc super hiis quod fuerit rationis.
Datum Valentie, VIII kulendas madii, anno Domini M°CCC° sexto.
Guillermus Augustini, mandato regio facto per Petrum de Monello.
La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Regina Sáinz de la Maza Lasoli.

-1306. Octubre.
Retroventa de Cheste de Eximén Pérez de Andilla a Ramón de Riusec
Arxiu Històric de la Col·legiata de Santa Maria de Xátiva (AHCX). Pergamins S. XIV, nº 200. Xàtiva.
El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.

- 1306, Noviembre. Torres Torres.


Timborch de Bellpuig emite un cargamiento de censo ante el notario Francisco de Aliaga.
Archivo histórico municipal de Segorbe (1286-1910), Perg. 1.
Francisco José Guerrero Carot.

- 1307.
Ximén Pérez de Arenós es autorizado a enviar a su hijo, de idéntica onomástica, a trasladarse al norte de
África para guerrear junto al sultán Tlemcén.
ARV, RC, libro 611, Pág. 264 vº.
(El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.)

- 1307, 4 enero. Valencia.


Affimifmo fe halla en el Real Archivo de Barcelona, y en el Real Registro: Communne de 1307. vfque 1308.
fol. 140. vn real Decreto del año 1307. en donde fu mageftad dize affi:
Iacobus, Nobili, dilecto Eximeno Petro de Andilla, Religiofus vir Frater Arnaldus de Amerio Magifter Ordinis
Mercedis Captivorum conquerendo expofuit coram nobis, . (y dize la data affi): Dat. Valentia pridie Nonas
Ianuarii anno Domini 1307.
Centvria primera del real y militar instituto de la inclita religion de ...Manuel Marià Ribera

- 1307, 20 marzo.
In regestro regis Jacobi 2 Gratiarum, de annis 1306, 1307, 1308, fol., 153, est exequutoria donationis factae per
dictum regem Jacobum de castro de Andilla Ximeno Petri. 13 calendas aprilis 1307.
ACA, Reg. 205, f. 153. ...
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1307, 20 Abril.
La diócesis reclama unos pagos ante el procurador de la Corona a Eximén Pérez de Arenós por Villar de
Benaduf, ya que según ellos está dentro del término de Chulilla. Pedro de Clera, síndico del Obispo y
Cabildo, comparece ante el Procurador del reino de Valencia y protesta contra don Eximen Pérez de
Árenos, por los diezmos de Benaduf, en término de Chulilla, propios de la mitra. (Ahora Villar del
Arzobispo.)
ACV, Perg. 1284.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1307, 20 abril.
Jaime II confirmaba ante los procuradores, bailes, justicias y oficiales del reino, un privilegio de Jaime I
entregando la heredad del castro y villa de Andilla a Eximén Pérez, repostero de Aragón, con justicias,
caloñas y otros derechos. También ordenaba que se le entregara a él y a sus sucesores el mero y mixto
imperio con toda jurisdicción, ya fuera en paz o en guerra.
ACA, Real Cancillería, Reg. 205, fol. 153r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- Entre 1307 y 1308.


Albarans presentats per Francesc Carròs, Juan Ximénez de Oris, Ximén Pérez d’Arenós, Gil Martín
d’Entença o Ximén Zapata, amb quantitats abatudes del cabessatge del primer any sempre en xifres exactes
en sous (1.552 s., 1.078 s., 808 s., 66 s., 838 s.)
ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 55v, 71r, 74v, 78r, 106r. En el cas concret de Guillem d’Anglesola el
mestre racional anul·là l’abatiment de 1.882 s. anotat en un dels seus albarans en concepte de cabeçatge, ja que
no el collí ni reebés ne feés cullir ne reebre: Ibidem, f. 67r.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1307, juliol 4. Borriol


Pere Eiximén, senyor de Borriol, atorga una nova carta de poblament al veïnat de la vila.
Arxiu Municipal de Castelló. Plet entre el senyor de Borriol i la vila de Castelló. Còpia del segle XIV, fol. 67v.
Edició de Vicent Garcia Edo: Les cartes pobles i el fur de Borriol. Castelló 2000, pp. 39-41
Noverint universi quod nos, Petrus Eximini, dominus de Borriol, filius quondam Roderici Ximeniç;
attendentes fidelitatem et legalitatem quam vos, proceres de Burriol erga nos et dictum olim patrem nostrum
semper geristis et habuistis, ac de presenti geretis et habetis; ideoque, volentes nobis ratione predicta de beneficiis
et grati[i]s providere, et tenore inquam humilis suplicationis per vos nobis facte, gratis et ex certa scientia, cum
hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro, concedimus, firmamus, laudamus et aprobamus, per nos et
omnes successores nostros, imperpetuum, ac noviter damus vobis Dominico Çolivella, justicia, Mengot Bellido,
et Petro Bellido, juratis dicti loci de Burriol, et omnibus aliis convicinis universis et singulis christianis, modo
habitantibus vel imposterum habitaturis in dicta villa et loco de Burriol, et in terminis eiusdem, et vestris
successoribus imperpetuum, omnes illas hereditates, tam heremas quam laboratas, cultas et incultas, vineas, ortos,
domos, et omnes alias possessiones, quos et quas habetis et habere debetis, tenetis et possidetis, in dicto loco et
termino eiusdem, tam per donationem domini Eximini Petri de Arenoso, avi nostri, quam etiam per donationem
venerabilis domini Roderici Ximeniç, predicti patri nostri, quondam defunctorum, quam etiam qualibet alia
donatione seu ratione, iure vel modo, tam titulo donationis vel sine, seu quocumque alio modo.
Ita quod omnes dictas hereditates, tam heremas quam laboratas, vineas, ortos, domos et omnes alias posesiones
habeatis franchas et quitias, excepto quod de hereditatibus vineis, tenamini dare tantum decimam et primiciam;
nec nos nec nostri possimus petere vobis nec vestris, qualiter vel quo modo tenetis vel de cetero tenebitis vestras
possessiones neque hereditates. Et super hoc non possimus nos nec nostri facere inquisitionem aliquam vel
demandam contra vos vel vestros.
Quas omnes hereditates, domos, vineas, ortos, et alias possessiones habeatis, teneatis, possideatis, et in pace
perpetuo expletetis, ad dandum, vendendum, impignorandum, obligandum, alienandum, excomutandum, et ad
omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque vel quibuscumque volueritis penitus et perpetuo faciendas
franche et libere, iuxta forum Aragonum, sine vinculo et retentu nostro et nostrorum, quod in predictis non
possmus nec facimus nec intendimus facere.
Per quemquidem forum Aragonum volumus et concedimus vobis, omnibus universis et singulis habitantibus et
habitaturis in dicto loco de Buriol et terminis eiusdem, franche et libere, et vestris imperpetuum, paschua seu
pastum per totum dictum terminum predicti loci, et venationibus, prata et pratalia, silvas, acquas, ligna, fustes
grosos et minutos, et fustam ad faciendum, construendum et hedificandum domos, ospicia seua domicilia vestra,
que modo habetis vel de cetero facietis, construetis seu hedificabitis in dicta villa et loco, et in quolibet alio loco
infra terminum prefati loci.
Verum tamen, retinemus nobis et successoribus nostris in dicto loco et termino, furnos, carniceriam, factos et
faciendos, et etiam ius quod modo habemus in molendinis ibi factis et faciendos, et questias et alias servitutes ut
asuetum est.
De furno autem, dabitis nobis et nostris de triginta uno panibus unum panem, sic quod vobis remaneat quitii
triginta panes; et nos promittimus vobis enere ibidem bonum furnierum et suficiente, qui vobis dequocat panem
vestrum absque omnia alia missione vestra.
Retinemus inquam quod si captivus vel captivi fuerint in dicta villa vel termino loci predicti, quod ille vel illi qui
ipsos invenerint teneaur nobis reddere ipsos et dare, et ipsi habeant pro 'trobadures' unum morabatinum pro
unoquoque serraceno et non aliud.
Volumus etiam et concedimus quod omnes capti qui capientur et retinebuntur in predicta villa vel termino
eiusdem, tam pro factis civilibus quam criminalibus, sint detenti et capti in dicta villa de Buriol in posse justicie
dicti loci qui modo est vel pro tempore fuerit, et non in alio loco. Et dictus justicia teneatur habere omnes
captiones, et iudicentur dicti capti secundum dictum forum Aragonum.
Et sic promittimus vobis omnibus universis et singulis habitantibus et habitatoribus vel imposterum habitaturis
dicti loci de Buriol, per firmam et legitimam stipulationem, quod contra predictam donationem, firmationem et
concessionem non veniemus nec venire faciemus nec permitimus ullo modo vel ratione aliquo tempore; immo
ratam et firmam ipsam habebimus et haberi faciemus perpetuo, et omnia predicta et singula vobis observabimus
et observari inviolabiliter faciemus.
Et ad cautela iuramus per Deum et eius sancta IIIIor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia
universa et singula rata et firma perpetuo habere atque tenere, et in aliquo non contravenire aliqua ratione, sub
cuius vinculo sacramenti renuntiamus super hiis omni iuri, foro, legi, rationi, constitutioni et consuetudini contra
predicta venientibus.
Quod est actum in dicto loco de Buriol, quarto nonas iulii, anno Domini millesimo CCCº septimo.
Sig+num nostri Petri Ximeniç, domini de Buriol, iurantis, qui hec concedimus et firmamus.
Testes fuerunt ad hec vocati et rogati, Johannes d'Alagó, Berengarius de Timor, Jacobus Cerdani, Nicolaus de
Castellvis.
Sig+num Arnaldi d'Agramunt, notarii publici Castillionis Campi Burriane, qui hec scribi fecit et clausit, loco, die
et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1307, 18 Octubre.
Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca firman ápoca a favor del canónigo Raymundo de
Montanyana de ciertos censos en el marjal de Ruzafa.
ACV, Perg. 2483.
Elias Olmo y Canalda, p. 132, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1308, 28 enero.
Ápoca de Don Ramón de Riusech a favor de Eximén Pérez de Arenós, señor de Andilla,por la venta del
lugar de Cheste y su término.
Archivo de la Colegiata de Santa María de Xátiva, Perg. siglo XIV, nº 39.
Miguel vicente Cortés Navarro.
L'any 1308 fra Arnau d'Amer, mestre de l'orde de la Mercé, es queixá perqué Ximén Pérez d'Andilla havia fet
un bovalar al terme d'Assuévar, al costat del terme d'Algar, que pertanyia ais mercedaris i impedia llavors ais
vei'ns d'aquest darrer lloc d`entrar-hi llur bestiar a pasturar, com havien acostumar a fer-ho i com i tenien dret
segons el pasturatge d`era en era, costum aragonès.
Anuario de estudios medievales - Página 530

- 1308, març 6. Paterna


Jaume Pérez, senyor de Sogorb, i la seua dona Sança Ferrándiz, venen a Gonçal Eiximén d'Arenós els
castells i els llocs de Villamalur, Aiòder i Torralba
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 808, ff. 83v-87v. Còpia autoritzada de 1769 amb algunes
interpretacions dubtoses fetes per l'escrivà
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi, quod nos Jacobus Petri, dominus de Sogorp, et domna Sancha Ferrandiz, uxor eius, ex certa
sciencia nostra, non coactis, nec seducti, nec iure nostro ignorari, nec dolo etiam aut fraude inducti, sicut ex
proprio meo motu, et gratuita voluntate, et spontanea, per nos et omnes nostros presentes pariterque futuros, cum
testimonio huius presenti publici instrumenti perpetuo valiturum, simul et uterque nostrum insolidum, vendimus
et concedimus et iure ipso tradimus, seu quasi tradimus nobili Gondizalbo Ximenez de Arenosio, et nomine
vestro et vestrorumque amoventem et recipientem et vestro proprio, pro vestra libera et franca alodia, et ab omni
onere debitorum, et aliis obligationibus et inquietudinibus penitus exemptis, et expedita, castrum meum et villam
de Villamalur, et castrum meum et villam sive locum de Ayoder, et turrim et villam sive locum de Torralba, cum
omnibus alqueriis sitis in terminis et infra terminos, et pertinentias predictorum castrorum et villarum, et turris et
locorum predictorum.
Quodquidem castrum et villam de Villamalur confrontat et dividit terminos cum terminis de Almonazir, ex una
parte, et cum terminis loci de Xinquer, ex alia parte, et cum termino castri loci de Zuera, et cum terminis loci de
Mathech.
Idem vero castrum et locum de Ayoder confrontat et dividit terminos, ex prima parte cum terminis castri seu loco
de Zuera, et cum termino castri de Espadilla, et cum terminis castri de Fanzara, et cum terminis castri de Tormo,
et cum terminis castri de Zirat, et castri Montan.
Predictaque turris et villa de Torralba confrontat et dividit terminos cum terminis castri de Çirat, et cum terminis
castro Montan, et cum terminis castri de Mathech.
Predicta vero castra, villas et turrium, seu loca superius nominata et confrontata, et etiam terminata, cum omnibus
eorum fortitudinibus et cum toto pleno iure nostro et dominium dictorum locorum, et cum omnibus iuribus,
terminis et pertinentiis, ac proprietatibus eorundem, et cum domibus, campis, vineis, et terris cultis et incultis,
heremis et plantatis, montibus, planis, silvis, garrifis, nemoribus, venationibus, pratis, pasquis, arboribus, aquis et
aqueductibus, fontibus, pisqueris, furnis, molendinis, et cum hominibus et feminis tam christianis quam
sarracenis ibi habitantibus et habitaturis, peitis, çenis, çofris, almagravis, alfardis, censibus, tributis, exercitibus,
ademptionibus, exitibus, et cabalgatis, çenis, questis, et eorum redemptionibus, necnon cum monetatico, caloniis
et justiciis civilibus et criminalibus, et cum omnibus illis et singulis iuribus, locis, vocibus, rationibus et
actionibus realibus et personalibus, utilibus et directis, variis sive mixtis, ordinariis et extraordinariis, et cum
omnibus et aliis nobis et nostris in dictis castris, villis, turre, sive locis, competentibus et competituris, necnon
cum titulo emptionis que inde facimus ad nobili viro domino Fernando Ximenez de Arenosio, fratri vestro, vel
quovis alio vinculo, sive etiam uterque nostrum insolidum vobis dicto emptori, et vestris, inperpetuum per libera
et franca alodia vendimus, et concedimus, et iure proprio tradimus seu quasi tradimus, pro pretio sexaginta mille
solidorum regalium Valentie, quod omnes a vobis, dicto emptore, dante et solvente nomine vestro et vestrorum,
et nos espe futura nominationis numerando, confitendo habuisse et recepisse.
Renuntiantes emptionis venditionis predicte, non facta, et precio sive pretis predicti non numerati, non habiti et
non recepti [..... ..... .....] ex ea predicta, et dolo, et beneficio minoris pretii, et duplicis deceptionis, et legi dicenti
quod si venditores decepti fuerint ultra dimidiam iusti pretii partem venditio recindatur, et omni alii cuilibet iuri
contra predicta venienti.
Preterea, et etiam ex ea huius venditionis damus, et concedimus vobis proprium quidquid hac venditio plus modo
valet, vel amodo valevit, pretio antedicto; preterea inquam ex ea huius presentis venditionis predicta castra, villas,
et turrim ac loca, cum omnibus iuribus ac espectantibus pertinentiis eorum de iure et dominio nostro et nostrorum
extrahimus, et in ius vestrum dominium, et retentionem mittimus, cedimus, et transferimus vestro pleno iure;
interum vero ipsa castra, villas, et turrim, et loca predicta cum omnibus eorum iuribus expectantibus, et aliis
omnibus predictus constituimus nos nomine vestro precario possidere, donec de eisdem vobis, et vestris liceat
possessionem aprehendere corporalem, quam recipiendi, et retinendi nostram, et nostrorum auctoritatem, et
potestatem vobis et vestris conferimus et damus.
Necnon et etiam ex ea huius venditionis, que vero evictionem, et tuitionem eisdem damus, cedimus, et
concedimus vobis dicto emptori et vestris perpetuum, omnia loca mea et quicquid iure rationis, et actionis
quidquid competebat, seu competit, tam in dictis castris, villis, et turre, ac locis, et ad usus dictum Ferdinandum
Ximenez, et bona sua, et ad usus fideiussorum salvitatis per ipsum nobis datos, et una eorum ratione tuitionis, et
evictionis, venditoribus dictorum locorum per ditum nobilem Ferdinandum nobis factam, que est contra
Rodericum Sanchez de Calatayud, tenente dicta castra et loca pro nobis, et domno Ferrando Ximenez, sub certis
pactis et conditionibus inter vos et ipsum initis, prout de ipsis constat per publicum instrumentum, que tunc pacta,
iam dudum sunt finita.
Quibus iuribus, locis, vocibus, rationibus et actionibus nostris, tam realibus quam personalibus, utilibus et
directis, variis sive mixtis, ordinariis et extraordinariis, et omnibus et aliis nobis competentibus, vos dictus emptor
et vestri exnunch possitis, uti, agere, et defendere et experiri, ac vos tueri in iuditium et extra iuditium in curia, et
extra curiam etiam, et ubique in dictis castris, villis, turre, et locis, et ad usus dictum Ferdinandum Ximenez, et
fideiussorum, et bona eorum rationibus, et extra causis predictis quemadmodum nos possemus ante huiusmodi
venditionem, dationem, et cessionem, et rationibus, et causis predictis constituimus inde vos, et vestros dominos
procuratores, et actores, ut in rem vestram ad faciendum inde vestras liberas voluntates.
Et sic vos etiam et successores vestri habetatis perpetuo predicta castra, villas, et turrim, et loca, cum omnibus et
singulis predictis vobis, et vestris salvare et defendere, et vos, et vestros semper facere, habere, tenere, et proprio
possidere contra omnes personas, franca et libera, et auctorizare, et disbrigare, et vacuam possessionem vobis, et
vestris tradere; et de predictis, etiamque uterque nostrum insolidum promittimus vobis dicto emptori, et vestris
inde firmiter teneri, et omni evictioni legitime, et omne damnam, ac etiam inteligentia, ita specialiter; quod si in
predicta emptione de vestra, vel eius parte, aliquo tempore per aliqua persona propria, vel extranea, pro oblatione
libelli vel alias, contra vos et vestros in iuditio vel extra iuditium, in curia vel extra curiam etiam et ubique
realiter seu personaliter facta fuerit petitio aliqua, vel demanda, pro continente cum hoc nobis, et nostris semel
nunciatum fuerit, promittimus nos uterque nostrum insolidum, ante vos et vestros ponere, et pro vobis et vestris
respondere, et satisfacere congruentibus a vobis de predictis, et in nos suscipere litem, et controversiam, et ipsam
nostris propriis sumptibus et expensis, et sine omni damno et remitione, et inteligentia vestri et vestrorum ducere,
et tractare continue tantum, et tamdiu donech per difinitivam sententiam a qua non liceat apellare fuerit terminata,
et finita; vel vos, si volueritis possitis dictam litem et controversiam ducere, et tractare, vobis et vestris, super hoc
electione servata; verum si vos et vestri eligeritis ipsam litem, et controversiam ducere, et tractare, vel vos etiam,
et vestri culpa mei, vel meorum oportuistis eam ducere, et tractare, et nos vel vos subcumbuerimus, et proinde de
dicta emptione vestra aliquid partium vel alias a vobis, vel vestris fuerit evictum, vel etiam diminutum, nos et
nostri uterque nostrum insolidum promitimus vobis, et vestris refundere, et restituere totum illud quidquid, et
quantum a vobis et vestris inde fuerit evictum, vel diminutum, cum omni damno mitione, et interesse per vos et
vestros tunc pacis etiam, et sustinendis.
Remitens vobis et vestris per speciale pactum in hoc instrumento apossitum onus, et necessitatem denuntiandi
nobis, et nostris predicta, et apellandi, si super evictum contra vos, et vestros pronuntiare contingerit.
Renuntiantes tamen per nos, vel nostri non possimus dicte ponere, vel etiam alegari contra vos et vestros, quo
vobis et vestris facta fuerit injuria vel injusticia, si dicta vestra emptio in totum vel in parte a vobis et vestris
evinceretur, aut quod vestri, vel vestrorum culpa, seu negligentia sit evictum, aut perjudicis imperitiam; imo si
contra vos vel bona vestra si super evictionem lata fuerit sententia, postquam nobis et nostris semel fuit
denuntiatum, seu etiam non expectata denuntiatione quam vobis, et vestris per nos, et nostri promittimus uterque
nostrum insolidum, promitimus vobis et vestris, ut superius tractatum est refundere, et restituere totum illud quid
quid, et quantum a vobis et vestris inde fuerit evictum, et diminutum, cum omnibus damnis, missionibus, et
expensis, ac etiam interesse super quibus quidem omnibus, et singulis predictorum credatur vobis et vestris.
Et nos et nostros, vobis et vestris credere debeamus, vestro solo sacramento, quod vobis et vestris definimus, et
pro delato habeatis, sine omni genere probationis, que a vobis et vestris exigerem possumus.
Predicta vero superius per nos vobis dicto emptori estipulata et promessa, estipulantia, et promittimus vobis et
vestris, quod ad facta nostra et contracta propria et pro predictis omnibus, ac a nobis et nostris et a quolibet
nostrorum vobis, et vestris atendendis firmiter, et complendis obligamus vobis, et vestris, uterque nostrum
insolidum, nos, et omnia bona nostra mobilia, et immobilia ubique habita et habenda.
Renuntiantes quantum ad hec benefitio dividendi actionis, et nova constitutione de duobus reis debendi, et
specialiter nos dicta domina Sancha Ferrandiz renuntiamus certificata de iure nostro omni iuri, dotis, ac
esponsalitiis nostri, et iure ypotecarum nostrarum, et donationis ubique facta propter nuptias, et benefitio senatus
consulti veleyani, et omni alii cuilibet iuri contra hec veniente, et iuramus per Deum, et eius sancta quatuor
evangelia manibus nostris corporaliter tacta, predicta atendere et complere, et non contrafacere vel venire aliqua
causa, vel etiam ratione.
Et ad majorem omnium predictorum securitatem, et firmitatem vobis, et vestris habendam, damus vobis et vestris
fidantiam salvitatis nobilem Artaldum de Luna, generum meum, qui ad predicta omnia, et singula vobis et vestris
atendenda, et complenda, ad forum Valentie teneatur et obligatur.
Quam fidantiam nos Artaldus de Luna predictus, esponte, et sine vi, in nos facimus et concedimus vobis dicti
emptori, et vestris, ut superius est dictum, super omnibus bonis nostris mobilibus et immobilibus ubique habitis et
habendis, quo ad sua sobiant, et caute obligant de presenti.
Quod est actum apud Paterna, pridie nonis martii anno Domini millessimo trescentessimo septimo.
Sig+num Jacobi Petri. Sig+num Sanche Ferrandis Diez, uxoris eius, jurantis. Sig+num Artaldi de Luna,
fideiussoribus dictorum, qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Rodericus Sanchez de Calatayud, Eximenus Lopis de Rufis, et Garcia Periz Dollo.
Testes sunt firma mea dicta domna Sancha Ferrandis, qui firmavit apud Benalguazir nonis martii anno quo
supra, his qui supra.
Sig+num Nicolai de Podio, publici Valentie notarii, qui hoc scribi fecit, et cum his rasis et emendatis in decima
quarta linea, ubi scribitur [..... .....] et clausit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1308, 27 marzo.
Carta del terç del delme dels fills d’en Jachme de Romaní e d’en Berenguer Lançol.
Sciant cuncti quod in presencia mei, notarii et testium infrascriptorum constitutus Petrus Sallat, presbiter,
substitutus a Dominico Salat, rectore ecclesie de Puçol, sindico venerabilium Raymundi, divina miseracione
episcopi Valencie, et capituli eiusdem sedis, in presencia venerabilium Eximeni Petri de Montornes, tutoris
testamentarii filiorum Iacobi de Romanino, quondam defuncti ac manumissoris eciam testamenti eiusdem Iacobi
de Romanino una cum Iacobo Castellani, et per me dictum notarium, dictis Eximeno Petri de Montornes et
Iacobo Castellani, [fol. 146v] manumissoribus, legi et publicari fecit quedam instrumenta publica tenor quorum
sequitur: Noverint universi quod, die iovis septimo kalendas iulii anno Domini millesimo trecentesimo XXo
primo, in presencia mei Francisci de Iafero, Iusticie civitatis Valencie in factis civilibus, comparuit Petrus Salat,
presbiter procurator substitutus a Dominico Salat, rector ecclesie de Puçol, procuratore ac sindico constituto a
reverendo in Christo patre domino Raymundo, divina miseracione episcopo Valencie, et capitulo eiusdem, prout
patet de predictis procuracionibus per publica instrumenta, quorum unum fuit fatum auctoritate Mireti de
Turbavino, auctoritate regia per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, XIIo
kalendas madii anno Domini Mo CCCo XIIIo, et aliud fuit factum auctoritate Sthephani Martini, notarii publici
Valencie, pridie nonas septembris anno Domini Mo CCCo quintodecimo. Et nomine dicte substitutionis,
requisivit nobis sibi reparacionem fieri de quodam instrumento cuiusdam convencionis seu composicionis que
facta extitit inter predictum dominum episcopum et capitulum ex una parte, et venerabiles Berenguarium Lançol
et Iacobum de Romanino, fratres, ex altera, super tercio decimarum de locis ipsorum Berenguarii et Iacobi, quod
instrumentum erat valde necessarium predictis domino episcopo et capitulo, quare requisivit nobis quatenus
instrumentum iamdictum sibi reparari mandaremus de notulis Guillermi de Verneto, olim notarii publici
Valencie, qui dictum instrumentum confecerat. Nos vero dictus Iusticia, audita requisicione predicta nobis facta,
videntes ipsam fore consonam racioni et visa notula dicti instrumenti receptoque iuramento a dicto Petro Salat,
procuratore qui supra, quod dictum instrumentum non habebat nec sciebat aut quod de ipso reparacionem non
petebat in fraudem vel dolum alicuius persone private vel extranee sed tantum ad conservacionem iuris dicti
domini episcopi et capituli, dedimus in mandatis Bar-[fol. 147r]tholomeo de Ripoll, notarii Valencie, tenenti
libros et protocolla notularum dicti Guillermi de Verneto, quatenus instrumentum iamdictum repararet iuxta
notulam eiusdem. Qua de re ego Bartholomeus de Ripoll, notarius prelibatus, recepto mandato a dicto Iusticia,
instrumentum iamdictum de notulis dicti Guillermi de Verneto reparavi in modum qui sequitur: Noverint universi
quod,...
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS

- 1308, 1 de abril.
Acta de homenaje de Rodrigo Sanz de Calatayud por el fondo de Pedralba.
ACV. Perg. 2353.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia, 1.094.

- 1.308, 2 abril.
Pedro Jiménez de Borriol vende al monasterio, a perpetuidad, 14 mazmudinas jucifias de oro, censales
sobre viñas y tierras sitas en término de Beniferri.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm, 5.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1308, 21 Abril. València.


Compromís de l´armer i pintor Bartomeu LLorenç, veí de València, de fer a Eximén Pérez d´Arenós,
senyor d´Andilla, vuit cobertes d´armes a 100 sous la peça.
ARV, Notal de Jaume Martí, núm. 2871.
XI kalendas madii. Bartholomeus Laurentii, armerius sive pictor, vicinus Valencie, scienter promitto vobis, nobili
Eximino Petri d´Arenosio, domino de Andilla, quod hinc ad kalendas mensis iunii proxime venturi faciam et
operabo ad opus dicti nobilis octo coperta armorum, scilicet, octo scuta et octo sellas barrealescas ..., it quod
dictus nobilis teneamini michi dare pro pretio dictorum armorum, videlizet, pro uno armorum dicto nobili centum
solidos regalium Valencie ...
Documents de la pintura valenciana medieval i moderna, Ximo Company.

- 1308, 11 Mayo.
El procurador del Obispo y Cabildo pone demanda ante la corte del Gobernador general del reino contra
los vasallos de don Eximén Pérez de Arenós y éste los asegura respondiendo de los daños que puedan
causar contra el Villar de Benaduf, señorío de la Iglesia.
ACV, Perg. 6340.
Elias Olmo y Canalda, p. 133, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1308, 19 julio.
Ápoca y carta de pago de Don Ramón de Riusech a favor de Eximén Pérez de Arenós, reconocimiento de
haber recibido el resto de un total de 85.000 sueldos por la venta de Cheste.
Archivo de la Colegiata de Santa María de Xátiva, Perg. siglo XIV, nº 39.
Miguel Vicente Cortés Navarro.

- [1308], 30 julio. Valencia.


Jaime II concede al comendador de la Orden de San Jorge de Alfama, a petición suya, exención de la
tercera parte del diezmo de la alqueria de Beniquite, en el término de Buniarra, que el baile de esta villa
reclama por asegurar le pertenece.
ACA. C, reg. 205, fol. l86 v.
AHN, OO.MM. Montesa. carp. 484, núm. l86·R. Copia en papel, autorizada por Francisco javier de Garma, de
1758
Nos, jacobus et cetera, quia per comendatorem Ordinis Sancti Georgii de Alfama nobis extitit humiliter
supplicatum quod, cum dictus Ordo habeat et possideat in termino Burriane quandam alchaream vocatam
Benequite, titulo emptionis ex inde facte per Ordinem predictum ab Eximino Petri de Montetornesio, et nunc
per baiulum Burriane fuerit contra dictum comendatorem et Ordinem prefatum mota petitio rationc tertii decimi
quod cx dicta alcharea ad ipsam baiuliam asserit pertinere, prefato comendatore in contrarium asserente se scu
dictum Ordinem ad contributionem dicti tertii dccimi non teneri nec ipsum dare unquam consuevisse, dignaremur
super hiis talitcr providere ne dictus Ordo pro huiusmodi tertio dccimi inquietaretur de cetero aut in aliquo
gravaretur, idcirco, supplicationi predicte condescentes benigne ac volentes ob honorem Dei et reverentiam ipsius
beati Georgii prelibato Ordini gratiam facere specialem ne deinceps ratione dicti tertii decimi, sive ad ipsum
teneatur vel non, per ipsum baiulum vel alios eidem Ordini questio moveatur, per presentem cartam nostram
volumus ct de speciali gratia conccdimus iamdicto comendatori et suis succcssoribus ct eidem Ordini
imperpetuum quod ad prestationem dicti tertii decimi ex alcharea predicta scu pertincntiis suis nobis vcl nostris
aut alicui persone vice nostra ullo unquam tempore minime teneantur, immo ab huiusmodi tcrtio decimi dictus
Ordo et comendator eiusdem sint imperpetuum liberi et inmunes, manclantes per presentem cartam nostram
baiulo generali ac aliis officialibus regni Valentie, presentibus et futuris, quod hanc concessionem et gratiam
nostram observent inviolabi1iter et faciant observari, prout superius continetur, et non contraveniant aliqua
ratione.
Datum Valentie, tertio kalendas augusti, anno predicto [M°CCC°VIII°].
Guillermus Augustini, mandato regio facto per Bernardum de Abbate.
La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Regina Sáinz de la Maza Lasoli.

- 1308, 21 agosto.
Zurita sospecha que esta Sancha "debió ser de los Arenós"; y la verdad es que inclinan a pensarlo no sólo
el patronímico Ferrandis o Fernandez (aunque se explica ya por el abuelo Hernando) y la vecindad de los
senoríos, sino también el hecho de que tras la muerte de Sancha vemos aparecer a un Arenós, Gonzalo,
como su albacea testamentario.
ARV, notales de Jaime Martín 2.871

- S.F.
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre las relaciones con Castilla y Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº12982
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233266

- 1308, 3 Noviembre.
Eximén Pérez de Arenós tuvo que trasladarse a la Corte por un recorte en el suministro de agua de Villar
de Benaduf
ACV, Perg. 8215
...per alphabetum divisum... Causa mota fuisset procurator dicti domini episcopi... ...nobilem Eximinum Petri de
Arenoso dominum de Andilla quondam defendentem... ...super quadam cequia... ...ne operaretur ibi et
comminando eis quod faceret eis interfici si operarentur.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1308, 25 Diciembre. Saragossa.


Jaume II comunica a Mascarós Garidell, administrador dels béns del Temple, que ha rebut la llança de
ferro del comte de Barcelona, el registre Templariorum, dos volums de la Bíblia i diversos muls procedents
del castell de Miravet. Pel que fa a les armes i a les latres coses trobades al castell, pertanyents als homes del
lloc, si els seus posseïdors eren al castell durant el setge han d´observar-se les convencions establertes. En cas de
pertànyer a persones que, des de léxterior, les introduïren per auxiliar els templers en contra de l´exèrcit reial, no
les han de restituir.
ACA, Reg. Templariorum, foli 184 v.
Dilecto suo Mascharosio Garidelli, amministratori pro nobis certas comandarias templariorum, etc. Recepimus
litteram vestram quam misistis nobis per fidelem portarium nostrum Arnaldum de Solerio, et intelleximus
plenarie que continebatur in ea, ad que vobis respondendo significamus, nos recepisse ferrum lancee, quod fuit
incliti comitis Barchinone, item Registrum Templariorum, item duo volumina Biblie, item equum unum et duo
mulos et unam mulam, qui inventi fuerunt in castro Miraveti. De mulo autem et roncino. quod dictis tradidisse ad
opus filiorum nobilis Gondissalbi Eximen de Arenoso, et Artaldo de Açlor, et de mulis eciam, quos scriptissis
Bernardo de Libiano, recepisse de illis qui erant in castro predicto Miraveti et de roncino eciam dato per dictum
Bernanrdum de Libiano, Iacobo de Borgia, magistro ingeniorum, quorum tradicionem per vos factam, quod ad
vos habemus acceptam, volumus per vos in compoto et in scriptis poni, ut de illis quibus debuerit, racio suo
tempore requiratur. In facto autem castri Aschonis, procedatis, una cum Bernardo de Libiano, prout fuerit utilius
faciendum. Super rebus autem quas dicitis esse in Miraveto, tam arma quam alia hominum ipsius loci, vobis
mandamus ut in facto ipsarum rerum, in quantum scire cum veritate poteritis esse hominum, qui erant in castro
ipso, dum tenebatur obsessum, obsrvetis convenciones super eo initas, de quibus vos dictus Bernardus de Libiano
informabit. In quantum vos scire poteritis esse aliorum, qui erant extra castrum ipsum et res ipsas intus ipsum
castrum posuerant in adiutorium Templariorum, et contra nostrum exercitum ac processum nullatenus ea
restituatis. Data ut supra (Cesarauguste VII Kalendas ianuarii anno Domini MCCCVII).
Els béns del Temple a la corona d´Aragó en suprimir-se l´orde (1300-1319), Doc. 53, María Vilar Bonet.

- 1309, 17 marzo.
Desde el primer momento una de las grandes preocupaciones de Jaime II será la defensa del Reino de Valencia.
Las primeras disposiciones en este sentido corresponden a la primera convocatoria del ejército (ACA. C. reg. 308
f. 3V - 4 v.), donde se comunica a Arial de LUNA que algunos caballeros serán enviados a la frontera: Artal de
ALAGON, Jaime de JERICA, Gombau d‘EN'I‘ENCA, Jimeno Pérez de MONTORNES, Francesc CARROS,
Jimeno Pérez de ARENOS, Berenguer (YALAMANY y Lope López de BAILO ACA. C. reg. 308 f. 6 r. Carta a
Gombau dïntenca (17 de marzo de 1309).
EL SITIO DE ALMERIA DE 1309: EL DESARROLLO DE LA CAMPANA MILITAR. Carmen María
Marugán Valivé

- 1309, 17 septiembre.
En Almeria los intentos siguieron siendo baldios, complicandose la situacion para las huestes feudales cuando,
hacia mediados de mes, se instalo un destacamento musulman en las estribaciones de la Alpujarra oriental, en la
fortificacion de Marchena, situada en el cauce medio del Andarax. La primera de sus acciones debio ser la
emboscada que tuvo lugar en la rambla del propio rio durante la manana del 17 de septiembre, en la que perdio la
vida uno de los principales caballeros del ejercito cristiano, Ximen Perez de Arenos.
Respecto a su muerte, sabemos que Jaime II ordeno que se recibieran testimonios fidedignos para desmentir que,
como algunos decian, Martin Ximenez de Ayvar, escudero de Ximen Perez de Arenos, hubiera abandonado a su
senor en la batalla: ACA, C, reg. 344, f. 111v (26-X-1309).
Cinco testimonios certificaron que no estuvo presente durante el combate, ya que poco antes de la emboscada fue
enviado por el mismo Ximen Perez de Arenos a recoger l’azenbla en que trayan l’almuerzo, que era muyt
acaga: ACA, C, Procesos, 1310D.
La financiación de la cruzada de Jaime II de Aragón contra Almería en 1309. Vicent Baydal Sala.

Que·l trayese l'azenbla en que era l'almuerzo". Les obligacions d'un escuder
Com ja vam comentar ací mateix, la croada dirigida per Jaume II d'Aragó contra Almeria entre 1309 i 1310 no
és massa coneguda popularment, però, des del punt de vista historiogràfic, és susceptible de ser analitzada des de
desenes de prismes diferents, des de la petjada literària que hi deixà fins als equipaments mèdics que mobilitzà,
analitzats a fons per Michael McVaugh i Lluís Cifuentes arran de l'estudi del Regimen Almarie, el tractat de
sanitat que el metge Arnau de Vilanova escrigué ex professo per a la campanya. En consonància amb això, ara i
ací exposarem un document un tant excèntric respecte al gruix dels objectius, els fets, les causes i les
conseqüències de l'expedició cristiana contra els musulmans, però que, per la seua pròpia raresa, pot ser útil per a
il·lustrar certs aspectes de la societat medieval. Es tracta, en concret, d'un document conservat a la sèrie de
processos judicials (Processos en quart) de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, mitjançant el qual, una vegada
finalitzada la guerra, un escuder es defensà de les acusacions realitzades contra ell d'haver abandonat en plena
batalla el seu senyor, l'important noble valencià d'origen aragonès Ximén Pérez d'Arenós, que havia mort en una
emboscada realitzada pels andalusins el matí del 17 de setembre de 1309.
Els fets es produïren un mes després que s'hagués instal·lat el setge de la medina d'Almeria i al cap d'uns pocs
dies que l'emir de Granada enviés un destacament de genets a la fortalesa propera de Marchena, en les
immediacions del riu Andarax, en la rambla del qual es desenvolupaven les algarades cristianes. No debades,
aquella hi fou la primera actuació de l'exèrcit nassarita, que agafà amb les guàrdies baixades els cavallers de la
Corona d'Aragó. I Ximén Pérez d'Arenós fou una de les baixes més significatives, descendent de Ximén Pérez
de Tarassona, un dels principals col·laboradors de Jaume I en la conquesta de València, raó per la qual
l'inclogué en la casta tancada i exclusiva dels rics homes aragonesos i el casà amb la filla del darrer governador
almohade de Balansiya, Abu Zayd, convertit al cristianisme sota el nom de Vicent Bellvís; el castell d'Arenós,
que li havia donat Jaume I, en fou la dot i la baronia que donà nom a la família durant tota la història foral
valenciana. Doncs igualment que aquell Ximén Pérez de Tarassona, que havia mort lluitant contra els
andalusins en 1266, en les proximitats del territori murcià, també Ximén Pérez d'Arenós va morir tractant
d'expugnar els musulmans d'al-Andalus, 43 anys després. I alguns van voler veure en l'actitud del seu escuder,
Martín Ximénez de Aybar, un flagrant incompliment dels seus deures vers el seu senyor.
Concretament, segons s'hi deia en el document esmentat, en el moment en què es produí l'emboscada nassarita
Ximénez de Aybar no estava amb ell ni havia anat a socórrer-lo, com pertocaria a un escuder. Fet i fet, la qüestió
provocà l'obertura d'un procediment judicial ordenat per Jaume II, que comissionà dos cavallers de la casa reial,
Pero Pomar i Ramon de Molina, per tal de recebir testimonios contra Martín Xeménez de Ayvar, scudero. Però
aquest presentà testimonis fidedignes que explicaren la raó que excusava el seu comportament, segons ho posà
per escrit Miguel Sánchez, notari del consell municipal d'Uncastillo. Foren fins a cinc persones, que vingueren a
dir i corroborar una mateixa versió: que no havía seydo con Exemén Pérez de Arenoso, su senyor, la ora quando
los ginetes lo mataron o lo prisieron, mas que ante lo havía enviado el dito Exemén Pérez que ningún roydo
fuesse seydo de los ginetes por l’azenbla en que trayan l’almuerzo, que era muyt açaga, que la aduxiesse e que
la aduxiesse e que él, de la su muert ni de la presón de su seynnor, non sopo ren d’aquí a que todo el feyto fue
passado.
És a dir, havia estat una veritable casualitat, però moments abans que comencés l'atac -quando los ginetes
vinieron ni los colpes fueron- Ximén Pérez d'Arenós l'havia enviat cap arrere pel curs del riu Andarax -por la
rambla iuso- a recollir l'esmorzar, que s'havia quedat en una atzembla ressagada -l’azenbla que era açaga, que la
trayesse por razón de l’almuerzo, que era allí que querían almorzar. Durant eixe interval es produí la batalla i,
en conseqüència, l'escuder havia estat plenament impossibilitat per ajudar el senyor, ja que n'era totalment
inconscient del perill que corria. Així ho van declarar Miguel de Alvero, que se'l va trobar per la rambla quan
anava en busca de l'animal endarrerit, Ferrando López de Sada -una població de la mateixa vall d'Aybar-, que va
sentir les paraules de Pérez d'Arenós enviant-lo a per l'esmorzar ante que fuesse el roydo de los ginetes, i Íñigo
Ruiz, que certificà la impossibilitat que hagués tornat a temps per a la batalla porque tan poco tiempo havía que
havía seydo la buelta e que él era ido la rambla juso, que non cuydava que podiesse seer venido.
Finalment, també testificaren en un sentit similar dos guerrers de major rang: l'adalil del ric home aragonès Juan
Ximénez de Urrea i el noble Pero Martínez de Luna. El primer indicà que també havia escoltat les paraules de
Ximén Pérez d'Arenós enviant l'escuder a per l'esmorzar perquè ho havia dit a grandes vozes i, al temps, aquest
havia respost que no sabia on estava, bo i marxant després por la rambla iuso con un compaynero por l’azenbla.
Per la seua banda, Martínez de Luna, del mateix grup social que Pérez d'Arenós, havia intercanviat unes
paraules amb ell. De fet, aquest darrer l'havia convidat a menjar junts -que almorzasse con él, que él traya
almuerzo-, però la resposta fou negativa -que·l dixo que deyunava. Amb tot, això no fou obstacle per tal que
ordenés que li portaren l'esmorzar:  que·l dito Exemén Pérez mandó a un escudero suyo que·l trayesse l’azenbla
en que era l’almuerzo. En aquest sentit, Martínez de Luna no havia parat atenció a qui era l'encarregat de fer-ho,
però confirmà que havia estat un escuder, que podía seer el dito Martín Xeménez.
Així les coses, encara que en aquell instrument notarial no se'n diu res de la sentència promulgada pels
comissionats reials, sembla ben probable que Martín Ximénez de Aybar fos absolt de les acusacions, ja que tots
els testimonis verificaren la seua versió, que l'eximia de culpa, en tant que s'havia limitat a complir les ordres que
li havia donat el seu senyor. D'altra banda, deixant ara a un costat les implicacions que tenia l'afer en relació amb
les obligacions dels escuders, podem considerar que Ximénez de Aybar podia estar ben agraït d'aquell incident de
la somera que s'endarrerí amb l'esmorzar, puix, d'una altra manera, probablement, hauria mort en l'emboscada
dels genets nassarites.
Vicent Baydal.

- 1310:
Testimonios presentados por Martín Jiménez de Aibar, escudero de Jimeno Pérez de Arenoso para
exculparse de la muerte violenta de su señor.
ACA, Cancillería,fondos_judiciales_reales,procesos_en_quart,[1310]D
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/214489

- 1.310, 1 marzo.
El noble Gonzalo Jiménez de Árenos y su mujer Urraca Jordán vendían a la comunidad del monasterio de
Santa Isabel 161 sueldos reales de Valencia, censales sobre unas casas sitas en la parroquia de San Pedro.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm. 18.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1310. 28 abril. Valencia.


Bernardo de Riela, presbítero beneficiado de la capellanía instituida por Pedro Jiménez de Tierga,
comparece ante María Jiménez de Ayvar, abadesa del monasterio de Santa Isabel de la ciudad de
Valencia, y Dulce de Monpahó, revestido con sus ornamentos, para celebrar oficios divinos por el alma del
fundador antes citado.
AHN.Clero. Valencia, carp. 3.283, num. 12.
Sit omnibus notum quod Bernardus de Riela, presbiter beneficiatus capellanie quam Petrus Eximeniz de Tierga
instituit pro anima sua in ecclesia Sánete Elisabet Valeneie, in presentía mei notarii et testium infrascriptorum,
comparuit coram venerabilibus sor Maria Eximeniz d'Ayvar, abbatissa dicti monasterii, et sor Dulcía de
Montepavone, et dixit se fore paratum cum suis ornamentis deserviré dietam capellaniam et ibi celebrare ac
faceré divina oficia in dicta ecclesia ut hec faceré tenetur, secundum tenorem instrumenti per reverendum patre ac
dominum fratrem Raymundum, divina misseratione episcopum Valentinum, sibi concessum, super predieta
capellanía si predicte abbatisse placebat alias fuit protestatus de iure sue et quod erat paratus celebrare dietam
capellaniam ubicumque predicto domino episcopo vel oficiali suo placuit, presentibus testibus predictis Petro
Cabrit presbítero et Petro de Bonovicino clerico.
Eadem die et anno, in absentia dicti Bernardi de Riela, predieta dompna Maria Eximeniz d'Ayvar, abbatissa, cum
consilio et volúntate sor Dulcie de Montepavone, sor Geralde de Sobiratibus, sor Galbos de Muncada, sor
Ricarde, sor Elvire, sor Jordane Eximeniz, sor Teresie Peris, et totius conventus dicti monasterii, fecit
responssionem predicte protestacioni et dixit quod placebat sibi et dicto conventui de omnibus et singulis
supradictis, predicto tarnen Bernardo de Riela veniente parato de vestimenta, calceo, ostiis, lumine et scolario, ut
presbiter beneficiatus capellanie perpetualis hoc faceré tenetur, et quod interssit in dicta ecclesia divinis offieiis
secundum tenorem dicti instrumenti domini episcopi, et quod de hiis teneatur faceré instrumentum predictis
abbatisse et conventui; de quibus omnibus et singulis supradictis, predicta abbatissa et conventus petierunt a me,
notario insfrascripto, fieri publicum instrumentum ad habendam memoriam in futurum et ad conservationem iuris
dicti conventus. Presentibus testibus ad hec vocatis specialiter et rogatis: Berengario Meseguerii presbítero,
Arnaldo Periç draperio, et Jacobo Ugueti Cursore, que omnia fuerunt.
Acta in dicto monasterio Sánete Elissabet Valencie, quarto kalendas madii, anno Domini Mº. CCCº. décimo.
Sig(signo)num Petri Rabacie, publici notarii Valencie, qui predictis interfuit et hoc scribi fecit et clausit loco, die
et anno prefixis, cum raso et emendato in prima linea ubi dicitur "quod"; et in XP linea ubi dicitur "ut".
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1310, octubre 15. València


Jaume II declara la unió de Vila-real a la corona reial d'Aragó, del patrimoni de la qual forma part
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 207, f. 173v. Original
Noverint universi, quod nos Jacobus et cetera.
Attendentes fidem puram et devocionem sinceram, quam vos ho[mines] popule Ville Regalis regni Valencie,
erga predecessores nostros semper gessitis et geritis erga nos, et quia illustrissimus dominus rex Jacobus, felicis
recordacionis avus noster construxit et edificavit popula supradictam; ideo ad humilem suplicacionem vestram,
per presens nostrum privilegium concedimus, ordinamus et statuimus perpetuo, quod dictus locus sive popula
Villeregalis, sit semper de corona Aragonum, et quod per nos vel aliquos successores nostros, per vendicionem,
permutacionem seu concambium, aut alio quovis modo vel aliqua racione, non possit a dicta corona Aragonum
aliquatenus separari.
In cuius rei testimonium, presens privilegium valiturum semper et duraturum, vobis dictis hominibus et
successoribus vestris, habitatoribus ac populatoribus dicti loci sive popule Villeregalis, fieri iussimus nostro
sigillo maiori appendicio comunitum.
Datum Valencie IIIIº nonas decembris anno Domini Mº. CCCº. Xº.
Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone.
Testes sunt: [1ª. col.] Jacobus, dominus de Xericha. [2ª. col.] Bernardus de Serriano, Franciscus Carrocii. [3ª.
col.] Raimundus de Montechateno, Gondisalbus Eximeni de Arenoso.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1310, 27 Noviembre:
Gonzalo Eximén, Señor de Arenós, y su mujer Urraca Jordán de Peña venden a Manuel de Entenza y
Bernardo de Espulgues el castillo y alquería de Vallat, cerca de Ayódar.
ACV, Perg. 5040.
Elias Olmo y Canalda, p. 142, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1310, 28 noviembre. Quart.


Ramon de Ripoll, mayoral de Quart, reclama a Bernat d’Esplugues, Baile general del reino, y a Martín
Gil, su lugarteniente en la morería de València, que no se entrometan en su jurisdicción en el caso del
presunto delito de adulterio de Axus, viuda de Edam, sarracenos de Quart, juzgado y sentenciado de
muerte por Alí Abençor, cadí de Quart.
AHN, Clero, Pergaminos, Carpeta 3224, número 18.
Sapien tots que disapte que hom comptava quartas kalendas decembre anno Domini millessimo CCCº decimo,
frare Ramon de Ripoll, procurador e maioral en lo loch de Quart, de la Casa e hospital de Sent Vicent de
València, en presència de mi, notari, e dels testimonis deiús escrits, legir e publicar féu per mi dit notari a·n
Martín Gil, qui·s diu tinentloch de balle en la moreria de València, per en Bernat d’Esplugues, balle general del
regne de València, una cèdula de paper, dins en lo castell e loch de Quart, la tenor de la qual sédula és aytal: Com
sentència, si aytal nom mereix haver, sia estada donada per Alí Abençor, [qui] fora alcadí en Quart, contra Axus,
muller que fou d’Edam, serrahins, condempnant aquella a mort, de la qual sentència és estat apellat axí per la dita
Axus com per frare Ramon de Ripoll, procurador e maioral en lo loch de Quart, axí com per aquell de qui·s
pertayn (sic), com la dita sentència sia donada contra Çuna e ordenació de serrahins com per adulteri o fornicació
[...] rahó, e la dita Çuna no puscha ne dega alcuna sentència, maiorment que sia sens marit, ésser condempnada a
mort mas tan solament a pena de C açots, e ço encara sia fort periudici a la jurisdicció per lo senyor rey atorgada
en lo dit loch de Quart al senyor abbat de Poblet, e lo dit frare Ramon haia entès que vós, en Martín Gil, balle de
la moreria per en Bernat d’Esplugues, balle general en lo regne de València, de feit voler-se enantar contra la dita
Axus, sarrahina, e contra lo dit senyor abbat e lo dit maioral en la jurisdicció a ells atorgada en ço que pendent la
dita appellació o apellacions, volent aquella sarrahina traure’n de la jurisdicció e poder del dit maioral i per
consegüent del dit senyor abbat, e açò per vigor de la dita sentència e condempnació de mort. E açò sia feit, es
faça e·s faria en gran periudici del dit maioral e del dit senyor abbat en la dita jurisdicció, com per la dita
sentència de condempnació de mort no puscha recòrrer [...] o enantar contra la dita jurisdicció ne en altra manera
enantets contra la dita serrahina, pendent la dita appellació, segons dret e raó e segons fur Cum pendente
appellatione nil debeat coniuvari. Com per amor d’açò lo dit frare Ramon, maioral, en nom del dit senyor abbat,
requer vós, dit en Martín Gil, que en res ne quant a traure del poder del dit maioral ne de la dita jurisdicció ne en
altra manera enantets contra la dita Axus, pendent la dita appellació. En altra manera, si·u fahiets, protesta de son
dret [...] per lo dit enantament ne sia feit alcun periudici al dit maioral e al dit senyor abbat en la dita jurisdicció
sua e que pusca recòrrer al senyor rey e a aquell qui dega per fur e raó, e que pusca convenir vós e vostres béns
denant aquell qui dega e axí com dega, en son loch e en son temps. E requer lo notari deiús escrit que de les
damunt dites coses li faça carta pública a conservació de son dret e a perdurable memòria. Feites foren les dites
coses en Quart, en lo dia e ayn (sic) damunt dits. Presents testimonis a les dites coses en Bernat de Arenós, en
Blascho Pérez, estants en Quart, e en Ramon Thomàs, saig de la moreria, e Simon de Montsó, sots alcayt de
Quart. Signum meum Raimundi Oscam [...] publici Valentie notarii, qui predictus interffui requestus a dicto
maiorali hoc publicavi atque edixi in publicam formam et scribi feci, loco, die, anno superius annotatis.
50 DOCUMENTOS INÉDITOS PARA UNA HISTORIA DE QUART EN ÉPOCA BAJOMEDIEVAL.
RAFAEL VALLDECABRES RODRIGO

- 1310, 3 Desembre. València.


Ordre de pagament de la quitació a Pero Jordán de Arenós, pels cavalls armats i alforrats que tingué en
servei del rei al setge d´Almeria. Se li descompta l´equivalent a la quitació d´un dia de tots els cavalls, en
concepte de sou de Berenguer Sarriera, cirurgià, i de Joan Amell, físic. També s´ordena pagar-li una
esmena per un cavall que resultà afollat de l´espatlla, segons dictamen del menescal.
ACA, C, reg. 271, ff. 225-226.
Nos Jacobus et cetera. Attendentes per Curiam nostram deberi vobis, Petro Jordani de Arenoso, quantitates
peccunie infrascripte, tam cum albarano Raimundi Ricardi, scriptoris porcionis Domus nostre, quam cum littera
nostro sigillo sigillata, quorum tenores sequntur:
A·n Pere March, de part d´En Ramon Ricart. Fas-vos saber que a·n Pero Jordà d´Arenós és degut per quitació
sua de .IIII. cavalls armats e .I. alforrat de .VII. dia del mes de setembre proppassat del any present .M.CCC.IX.,
que fo escrit en ració en lo setge d´Almeria, tro a .XXI. dia anats del dit mes, que per manament del senyor Rey li
foren enedits .X. cavalls armats e .I. alforrat qui foren de la companya de N´Exemén Peris d´Arenós, que
son .XII. dies, qui, a rahó de .VIII. sol. per cascun cavall armat e .IIII. sol. per cascun cavall alforrat lo dia,
fan .D.XL. sol. barchn. ;...
Nos Jacobus, Dei gratia Rex Aragonum et cetera. Recognoscimus debere vobis, Petro Jordani de Arenosio, filio
nobilis Gondissalbi Eximen de Arenosio, mille et trecentos sol. jacc. pro emenda cuiusdam equi vestri de pilo
rucio cardano qui in viagio quo inimus contra Regem Granate in nostro servicio extitit de spatulla dextra, juxta ...
http://books.google.com/books?id=-LO6YK88pyIC&pg=PA118&dq=AREN
%C3%93S&lr=&hl=es&sig=m6vdMO4q6wZPCtP_L-iezt6rVGc#PPA110,M1
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia

- 1310, 5 Diciembre.
Gonzalbo Eximénez señor de Arenós en una carta en la que recuerda varias de sus posesiones adquiridas
ACV, perg. 5575
...sig + num Gondiçalbi Eximeniç domini de Arenoso.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

Gonzalo Eximén, Señor de Arenós, vende ciertos censos a Jaime Monzón en Cinqueros, término de
Valencia. Gombalo Eximénez, señor de Árenos, vende ciertos censos a Jaime de Monzó en Cinqueros,
término de Valencia. Corresponde a los censos que compró el Cabildo a Jaime Ferrer.
ACV, Perg. 5575.
Elias Olmo y Canalda, p. 142, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1310, 7 diciembre.
Pedro Ribas de Montoso confiesa haber recibido de Jaime de Monzón cierta cantidad de un censo que
poseía don Gonzalo Eximén de Arenós.
ACV, Perg. 1293.
Elias Olmo y Canalda, p. 142, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1311-1312:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 208 y 209-Gratiarum 10 (1311-1312)> Permiso para extraer granos a Gonzalo Ximenes de Arenós (17, 46)
Eva Izquierdo Molinas

- 1311, 1 marzo.
El noble Gonzalo Jiménez de Árenos y su mujer Urraca Jordán vendían a la comunidad del monasterio de
Santa Isabel 161 sueldos reales de Valencia, censales sobre unas casas sitas en la parroquia de San Pedro .
Para cobrarlas, el procurador Arnaldo Pérez daba poderes al presbítero Berenguer Meseguer.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm. 16.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1.311, 7 abril.
En esta fecha se constata que los padres eran fallecidos; Pedro Jiménez de Borriol da a su hermana,
Jordana Jiménez de Borriol, minoreta del monasterio de Santa Isabel, cien sueldos reales de Valencia, de
los bienes que fueron de sus padres.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.284, num. 1.
"Ruhicii Eximiniz et Orie Eximiniz, uxoris eius, parentum meorum et vestrorum deffunctorum ...", y quiere que
los reciba vitaliciamente de "redditibus, exitibus et proventibus balnearum domini regis, siîis in morería Valencie,
de Ulis quadringentis solidis, monete prefate, quos dompna Francisca, uxor mea, et ego pro ipsa recipimus annis
singulis super ... dicto rum balneorum, ratio ne donations per dictum dominum regem facte Johanni Scorna,
quondam scriptorem porüonis curie dicti domini regis patrisque dicte dompne Francische; prominens vobis bona
fide, etc
El documento de referencia está hecho por Victoriano de Sosas en el monasterio de Santa Isabel, signando al
final la abadesa sor María Jiménez y sor Jordana Jiménez de Borriol.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1311, 23 junio.
Permisos para extraer cereal. Segunda década del siglo XIV.
Comerciante: Gonçalvo Eximén d´Arenoso.
Cantidad: 100 cahíces de trigo y 100 cahíces de cebada.
Origen: de cualquier lugar del reino de Valencia.
Destino: hacia Ibiza.
ACA, Real Cancillería, Reg. 208, fol. 17r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1311, 2 agosto.
Permisos para extraer cereal. Segunda década del siglo XIV.
Comerciante: Gonçalvo Eximén d´Arenoso.
Cantidad: 100 cahíces de trigo y 100 cahíces de cebada.
Origen: de cualquier lugar del reino de Valencia.
Destino: hacia Ibiza.
ACA, Real Cancillería, Reg. 208, fol. 46r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1311, 7 septiembre.
Liber Instrumentorum, A.C.V.
Protestacio facta contra Iohannem Sanxo d’Agueya, alcaydo de Benaguazir, pro decima de Benaguazir.
Noverint universi quod, die1037 martis que dicebatur seu conputabatur septimo idus septembris anno Domini Mo
CCCo undecimo, Dominicus de Abacia, presbiter beneficiatus in ecclesia Valencie, procurator ac sindicus
yconomus, sive actor reverendi patris et domini dompni fratris Raymundi, episcopi Valencie, et venerabilis
capituli eiusdem, constitutus coram presencia Iohanes Sançi de Asegui, alcaydi de Benaguacir in civitate
Valencie, in domo Gastoni de Segarra, parrochie Sancti Bartholomei, presentibus testis infrascriptis, eidem alcaydo,
per infrascriptum notarium legi et publicari fecit quandam protestacionem seu scripturam per protestando ordinatam
[fol. 142v] cuius series dignoscitur esse talis: Comparech en Domingo de la Abadia, prevere beneficiat en la seu de
Valencia, síndich e procurador dels honrats bisbe e capítol de Valencia, devant en Johan Sanxiz de Asegui, alcayt de
Benaguatzir, e dix que com lo dit Johan Sanxiz sia ja stat request moltes de veguades de paraula que ell axí, com a
tinent loch del senyor per lo noble n’Artal de Luna, senyor del dit loch, deia constrényer los habitans en lo term 1038 de
Benaguatzir de donar les dues parts del delme pertanyens als dits senyor bisbe e capítol en lo dit loch de Benaguatzir,
a axí se dega fer segons rahó. E axí plàcia al dit noble don Artal, e ara lo dit en Johan Sanziz, alcayt desús dit e tinent
loch de senyor, no vulla constrényer los habitants en lo dit loch, jatsia que ·n sia request a donar les dues parts del
delme sobre dit, ans pos embarch e contrast en les dites coses, en axí que·ls dits senyor bisbe e capítol no poden haver
les dites dues parts del delme per enbarch e colpa d’aquell en Johan Sanxiç. Per tal, encara altra veguada e altra
requerí lo dit en Domingo de la Abbadia en los noms sobredits, lo dit Johan ab aquest scrit que ell li faça desliurar
les dites dues parts del delme destrenyent los dits hòmens e habitadors de Benaguatzir, e dega cessar de fer enbarch e
de lexar fer embarch e contrast en la recepció de la dita dècima. En altra manera lo dit en Domingo, en lo nom
sobredit, protesta del contrast e de l’embarch que·l dit alcayt fa o fer lexara en la dita demanda, en axí que per culpa
sua aquella no poden haver e que·n pusquen demanar a ell e a sos béns en son loch e en son temps. E de totes les
damunt dites coses requer lo dit Domingo, en los dits 1039 noms lo notari deiús scrit, que a perdurable memòria e a
conservació del dret dels dits senyors bisbe e capítol li sia feta carta pública. Et dictus [fol. 143r] alcaydus petiit
copiam de predictis requisicione et protestacione ad hoc ut ad eandem deliberacione habita plenius valeat respondere.
Presentibus ad hec omnia testes: venerabili Eximeno Petri, domino Montis Turnesi, Guillermo Gaucerandi, notario
Valencie, et Petro Benencasa, Valencie cive, et pluribus aliis. Eodem qui die et anno, tradita copia de predictis dicto
alcaydo, ipse alcaydus, presente dicto sindico et procuratore dominorum episcopi et capituli predictorum, et
presentibus eciam testibus infrascriptis, per me dictum notarium 1040 legi et publicari fecit responsionem inferius
subsecutam: E ell dit en Johan Sanxez dix que, salva la pau del faent la dita protestació, ell no embarga al dit senyor
ni al capítol ni al cullidor de aquells de cullir les dues parts del delme, ans es aparrellat en continent de destrenyer
aquells que ells li mostraran que a ells sien obligats per la dita rahó. E que és encara aparrellat que si·l procurador
de aquells s’en va al dit loch de Benaguatzir, que li farà fer compliment de dret de tots aquells que ab veritat sien
obligats als dit senyor bisbe e capítol per la dita rahó; negua encara que anch nuÿll temps lo dit en Johan Sanxiç fos
request de les dites coses ni veda ni mana a negú que no les paguasen. E les dites coses e resposta requer que li sien
meses aprés la dita protestació a perdurable memòria.
Actum Valencie, die et anno superius declaratis, presentibus ad hec testibus vocatis et rogatis Guillermo Gaucerandi,
notario, et Raymundo de Guda, Valencie civibus.
Sig(signo)num Raymundi Stardi, publici notarii, qui hec scripsit et clausit, loco, die et anno predictis.
Cum raso et emendato in IIIa linea quod legitur infrascriptis, et in V a linea ubi legitur: com axí·s degà.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS

- 1312, 9 de febrero.
Jaime II de Aragón cede a la Orden de San Juan de Jerusalén el derecho de feudo que pretendía tener en
el castillo y villa de Villafamés. Por el precio de 35.000 sueldos barceloneses.
Nº205-07. A.H.N. Traslado en pergamino de 15 de marzo de 1386. Copia simple del siglo XVIII. Copia simple
del siglo XVIII. Carpeta 483, r. 188-189-190.
Hoc est translatum fideliter in loco Muntesie XII die marcii Anno a nativitate domini Millessimo CCC LXXX
sexto sumptum a quodam a publico privilegio illustrissimi domini regis Iacobi eius cum bulla plumbea pendenti
in filis serici salis autentiticate non viciato non abolito sui presumpto suspecto, cuius series talis est: Noverint
universi, quod nos Iacobus Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone,
asseremus Castrum et locum inveniretur in registro Illustrissimi Domini Regis Iacobi felicis recordationis, avi
nostri, ipsum Castrum per eorundem Dominum Regem fuisse concessum et donatum in feudum Raimundo
Berengarii de Agea, quondam retenta potestate et servicio militum secundum valorem dicti feudi consuetudinem
Barchinone et preterea poteremus ipsum feudum nobis recognosci atque potestatem nobis dari de Castro et Loco
predictis et super hoc vos venerabilis frater Raimundus de Inpuriis, gerens vices venerabilis magistri Hospitalis
Iherosolomitani in Castellani Emposte asseresetis dictum Hospitalis habere et tenere dictum castrum et locum
cum terminis et iuribus ac pertinentiis suis, et a longissimis etiam temporibus ipsum tendisse et possedisse pro
franco et libere alodio, nec unquam recognovisse ipsum tenere in feudem neque etiam fuisse unquam usque nunc
nostro tempore Castro predicti postestatem petitam esset que super hiis inter nos et vos, ac etiam fuisset inter vos
et predecessores vestros in dicta Castellania suscitata materia questionis tandem habito et ad efectum perducto
tractatu compositionis et transactionis inter nos et vos super predictis, per nos et nostros cum presenti carta
absolvimus, diffinimus, remitimus et relaxamus dicto Hospitali, et vobis dicto Fratri Raimundo de Impuriis eius
nomine quicquid iuris ratione dicte potestatis vel feudi nobis competat, vel competere potest et debet, in Castro et
loco predictis de Villahameç et terminis ac iuribus, petinenciis suis et omnem etiam actionem, questionem,
petitionem et demandam quam et ratione contra Hospitali predictum, vel eius bona aut dictum Castrum et locum
possemus facere, proponere vel movere. Ita quod suis dictum Castrum et locum fuerint hactenus vel esse
debuerint aut debere feudum esse nostrum deinde Hospitali predictum habere teneat et possideat perpetuo dictum
Castrum et Locum Villahameç cum terminis, iuribus, ac pertinentiis suis pro francho et libero alodio, ad dandum,
vendendum, impignorandum, obligandum, et quocumque alio modo voluerit alienandum, et ad omnes suas
voluntates libere et perpetuo faciendas absque obstaculo et impedimento nostri et nostrorum et cuiuslibet alterius
persone nostro nomine. Nos enim per presentem cartam volumus et concedimus, quod tam dicta scriptura
contenta in premisso registro dicti Domini Regis, Iacobi, avi nostri, quam alie quecumque scripture, sive carta aut
instrumenta, cuiuscumque firmat vel tenoris existerent, facientes vel facere videntes quoquomodo pro nobis et
contra hospital iam dicta eiusque partem ratione dicte potestatis vel feudi predicti Castri, sint cessa et vana et
absque illius roboris firmitate et nobis vel nostris nulatenus prodesse possint nec Hospitalis neque vobis aut
vestris successoribus in dicta Castellania aliquatenus possint obesse. Concendentes quod pro transactione et
compositione huismodi et absolutione diffinitione et remissione nostra habuimus et recepimus a vobis dicto fratre
Raimundo de Inpioriis, nomine Hospitalis predicti triginta quinque milli solidorum Barchinonensium quos
Guillelmus Boneti, vicinus ville Sancti Mathei Regni Valencie de precio pro quo a vobis emit redditus et iura
Baiularum Hospitalis Loci de Onda, et Domus de Burriana tradidit et deliberavit fideli thesaurario nostro Petro
Marti nomine nostro. Et ideo de predictus denariis sumus a vobis contenti. Renunciantes exceptioni non habite et
non recepte pecunie et doli et omni alii iuri foro, racioni, legi, et consuetudini contra hoc repugnantibus.
Mandamus igitur universis et singulis oficialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia et
singula firma habeant et observent, et ab omnibus faciant inviolabiter observari, et non contraveniant nec aliquem
contravenire permittant aliqua racione. Ad huius autem rei memoriam et robur perpetue firmitatis cartam hanc
inde fieri, et bulle plumbea nostre maximine mandavimus muniendam. Datum Cesarauguste nonas novembris.
Anno domini M CCC duodecimo. Signum Iacobi Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsie, ac
comitis Barchinone, fuit lecta. Testes sunt: Artaldus de Orta, comendator Montisalbani, Petrus Martini de Laona,
Gombaldus de Benavent, Gombaldus de Tramaseto, Petrus Jordanni de Arenoso. Signum Bernardi de
Aversone, dicti domini regis Notarii. Qui de mandato eiusdem hoc scribi, fecit cum litteris rasis et emendatis in
línea octavadecima ubi dicitur: “hanc”, et clausi loco, die et anno prefixis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui

- 1312, 30 abril. Valencia.


Jaume II mana al seu tresorer que pagi a Ferrer Moragues, cirurgià, el que li era degut per cessió de Pero
Jodàn d´Arenós i per quitació ordinària d´una bestia de bast.
ACA, C, Reg. 298, f. 89v-90.
http://books.google.com/books?id=-LO6YK88pyIC&pg=PA118&dq=AREN
%C3%93S&lr=&hl=es&sig=m6vdMO4q6wZPCtP_L-iezt6rVGc#PPA118,M1
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia

- 1312, 8 Mayo.
La cuestión entre Obispo y Cabildo con Eximén Pérez de Arenós, Señor de Andilla, sobre una acequia que
el Obispo había empezado a trabajar para llevar las aguas del Júcar al Villar de Benaduf.
ACV, Perg. 8215.
Elias Olmo y Canalda, p. 148, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1312, 25 julio.
Libro de cuentas de la Bolsería del Monasterio de Piedra (1307-1348). 10ª Cuenta.
Anno Domini MºCCCºXIIº, die beati Lacobi apostoli, conputauir frater Petrus Alcadi, cum domino abbate, in
presentia procurem et conuentus, pro officio bursaire, et adie sancte Eufemie uirginis, quo recepit
administrationem dicti officii, percepit quinque milia sexcentos octoginta II solidos, VII denarios et obolum, de
quibus fuerunt mille ducenti XVII solidi de mutuo. Item de testamento Eximini Petri de Andilla setecientos
sixante II solidos 15/ et II denarios et meallam...
Libro de apeos del Monasterio de Piedra (1344). Libro de cuentas de la Bolsería del Monasterio de Piedra (1307-
1348). Concepción de la Fuente Cobos.

- 1312. Calatayud
Don Jaime II da á censo, á Romeo Guillelmo de Sixena, ciertos baños destruidos que le pertenecían en
Barbastro.
ACA, escritura 3015 de ese remado.
Noverint universi quod nos Jaeob.us Dei gratia Rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac Comes
Barchinone attendentes quod balnea nostra Barbastri sun t diruta atque vos fidelis noster Romeus Guillelmi de
Xixena de ea proponitis construere vestris propriis sumptibus et ex pensis propterea ad humilem suplicationem
vestram damus et concedimus per nos et nostros vobis dicto Romeo Guillelmi et vestris perpetuo balnea nostra
predicta que nunc sunt ut predicitur diruta cum omnibus suis juribus et pertinentiis universis jta quod vos dicta
balnea construatis et edifficetis et construí seu edifficari faciatis vestris propriis sumptibus et expenssis et
habeatis et recipiatis vos et vestri redditus ipsorum balneorum vestris et vestrorum usibus et utilitatibus
aplicandos. Volumus tarnen et concedimus vobis quod ipsa balnea habeatis teneatis et possideatis vos et vestri et
redditus ipsorum recipiatis et recipi ut premititur faciatis convertendos sub hac conditione et retentione quam
nobis facimus et nostris quod vos dictus Romeus in vita vestra detis nobis'et nostris vel cui voluerimus loco nostri
pro censsu dictorum balneorum unum morabetinum alfonsinum rectique ponderis vel septem solidos jaccenses
pro eodem in quolibet festo Sanete Marie mensis Augusti et post obi tum vestrum successores vestri dent et dare
teneantur nobis et nostris pro dicto censn in eodem festo annis singulis duos morabetinos auri vel septem solidos
jaccenses pro quolibet morabetino. Volumus tamen et statuimus perpetuo quod aliqua alia balnea prêter quam
predicta non construantur nec construi possint aut edifican per nos vel nostros aut aliam quamcumque personam
in loco de Barbastro predicto. Hanc autem concessionem et donationem vobis dicto Romeo Guillelmi et vestris
perpetuo facimus ad dandum vendendum impignorandum obligandum et ad faciendum inde vestram et vestrorum
beneplacitas voluntates quibuscumque personis volueritis salvo tamen nobis et nostris censsu morabetinorum
predictorum in balneis supradictis mandantes per presentem cartam nostram baiulo Aragonie generali et universis
et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predictam donationem et concessionem
nostram firmam habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observan et .non contraveniant nec
aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Data Calatayubii octavo kalendas Februarii anno Domini
millesimo trecentesimo duodecimo.=Sigfnum Jacobi Dei gratia Regis Aragonie Valencie Sardinie et Corsice ac
Comitis Barchinone.=Testes sunt.=Jazpertus Yicecomes Castrinovi.=Philipus de Salutiis. =P. Jordani de
Arenosio.=BIasius de Alagone.=Johannes Ëximini de Urrea.—Sigfnum Petri Martini Scriptoris dicti Domini
Regis qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit loco die et anno prefixis.=P. Martin mandato regio facía
sibi conscientia ad plenum.
España sagrada, continuada por la Real Academia de la Historia. Enrique Flórez, Pedro Sáinz de Baranda.

- 1313, 1 enero. / 1315, 30 septiembre.


Cuentas de la administración de las rentas pertenecientes a doña Teresa de Entença, esposa del infante
Alfonso, en la baronía de Andilla.
ES.08019.ACA/10.1.1.3.48//ACA, REAL PATRIMONIO, MAESTRE RACIONAL, Volúmenes, Serie General,
2658.

-1313, 17 febrero.
Traslado de la carta por la que Jaime I concede a Jimeno Pérez d’Oris y a los suyos, en feudo y a
perpetuidad, el castillo y villa de Sella en enero de 1251.
ACA, C, reg. 287, f. 48r. Hoc est translatum bene et fideliter factum, terciodecimo kalendas marcii, anno Domini
Mº CCCº duodecimo, sumptum a quodam carta pergamenea sigillata sigillo maiori illustrissimi domini Jacobo,
bone memorie regis Aragonum, cereo pendenti, divisa per alphabetum, cuius tenor talis est.Noverint universi
quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie comesque Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, Eximino Petri dOris, et vestris,
imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in feudum ad consuetudinem Barchinone castrum et
villam de Sella, quod est in regno Valencie, ad habendum, tenendum, possidendum et explotandum tam
introitibus et exitibus, aquis, erbis, pratis et pastuis, montibus, lignis, silvis, furnis et molendinis, pistacionibus et
venacionibus terminis suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum etiam vendendum,
impignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo
faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Retinemus tamen in dicto castro et eius fortitudinibus
potestatem et pacem et guerram ad consuetudinem Barchinone, qua faciatis quod nobis et nostris vos et vestri et
detis nobis irati et paccati quandocumque per nostras literas vel mandatum inde fueritis requisiti. Hanc autem
donacionem vobis facimus tali pacto quod hinc ad decem annos predictorum aliquas non vendatis et omnes
possessiones quas habetis extra regnum Valencie vendatis hinc ad duos annos vel aliter ex toto alienis sine
retencione vestra et de precio quod inde habueritis possessiones in regno Valencie ematis et ibi semper vestrum
caput maius teneatis quod nisi feceritis possimus a vobis et vestris predicta recuperare. Revocamus etiam
denunciacionem quam feceramus Garsie Eximini de Muruçavall et suis de duodecim jovatis terre in termino dicti
castri et de omnibus molendinis que sunt in eodem termino, eo quod ipso cum inimicos nostros se oposuit contra
nos et facet malum terre nostre. Data Morelle, XIXº kalendas febroarii, anno Domini Mº ducentos
quinquagessimo. Signum (signo) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus Cornelli, maiordomus Aragonum;
Guillermus de Montecatheno; Carrocius; Guillermus de Angularia; Eximinus Petri de Arenosio. Sig (signo)
num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Gonsalvo Petri, notario suo, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. Sig (signo) num mihi, Petri F., notarii publici Valencie, qui hec feci fideliter translatari et clausi cum
raso et emendato in linea tercia in [...] que dicitur in et in linea VIIª [...] que dicitur donacionem.
IMAGO TEMPORIS Medium Aevum V 2011 Lleida European Union

- 1313, 5 novembre. Barcelona.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
del 15 de gener de 1314.
ACA, Cancelleria, reg. 308, f. 259r-260r
Iacobus Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac sancte romane ecclesie
vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, venerabili in Christo patri Raimundo, divina providencia valentino
episcopo, salutem et graciam.
Cum nos, prospero et tranquillo statui generaliter regni Valencie et habitantium in eodem ut regie convenit
maiestati providere volentes generalem Curiam in civitate Valencie providimus celebrandam cuius celebracionem
ad medium mensis ianuari proximo venturi duximus ordinandam. Idcirco vos requirimus et monemus quatenus
loco et die predictis celebracioni dicte Curie intersitis, nos enim ipsis die et loco intererimus Domino concedente.
Datum Barchinone nonas novembri anno Domini Mº CCCº terciodecimo.
Similis: Dertusense. Segurbiense et Sancte Marie de Albarrazino – episcopi. Abbati de Benifaçano. Abbati
Vallisdigne – monasteriorum. Fratri Raimundo de Empuriis, tenenti locum in castellania Emposte, magistri
Hospitali.
Capitulo ecclesie valentine ut ordinent procuratores et sindico quos cum pleno posse, die et loco predictis faciant
adesse.
Sub forma predicta, dicendo tamen mandando, fuit scriptum nobilibus et militibus infrascriptis: Iacobo, domino
de Exerica. Artaldo de Luna, nomine suo et tutorio filii sui. Gondisalbo Eximeni de Arenoso. Eximino Petri de
Arenoso. Raymundo de Montecatheno de Nullis. Guillelmo Raymundi de Montecatheno. Berengarono de Loria
vel tutoribus suis. Heredi nobilis Gombaldi de Entença vel tutoribus eius. Bernardo de Serriano vel procuratori
suo. Bernardo de Crudiliis. Otoni de Montecatheno. Francisco Carrocii, domino de Rebolleto. Hug[on]i de
Bellopodio. Francisco de Prochida. Guillelmo de Pulcrovisu. Peregrino de Monteacuto. Blasio Maça.
Sub forma predicta, dicendo et mandando, fuit scriptu universitati civitati regni Valencie et aliis universitatibus
locorum regni eiusdem infrascriptis quod constituant et ordinent ex se duos vel tres in procuratores et sindicos
eorum plenam habentes potestatem consentiendi et firmandi ea que ordinari et fieri contigerit in Curia supradicta,
quos sufficienter instrumentos in dicta civitate Valencie adesse faciant termino supradicto: Valencie. Morelle.
Castilionis. Burriana. Ville regalis. Muriveteris. Sugurbii. Lirie. Castrihabib. Ademuç. Alpuent. Algezire. Xative.
Gandie. Denie. Cullarie. Corbarie. Pego. Ontinyen. Bocayren. Muntesa. Biar. Sexona.
Alacant. Elchii. Oriole. Guardamar.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1315.
La disputa de Benadresa entre Castellón y Borriol.
Archivo Municipal de Castellón
… A la demanda ineptament propasada per lo dit en Pere Eximeniç de Borriol respon en Johan de Miralles,
procurador den Ferrer Dez Cortell, Batlle sobredit et sindich et procurador encara dels homens de Castelló Et
atorga quels homens de Castelló tenen et poseexen et han tengut et possehit per termens del dit loch de Castello
per espay de LXXVII anys et de LXXVII anys aença decensivament entro a aquest temps present et tenen encara
et posseexeen de present los homens de Castello de la vila et del castell de Castello tro a la sumitat del Muntalt
qui es proa la Mola en lo qual no ha pins en la part de Castello et detalla aygues vessants vers Burriol et ves
Castello …
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LXIV, Jose Sanchez Adell

- 1315, gener 18.


Pere Jordà d'Arenós dóna al seu pare Gonçal Eiximén d'Arenós el castell de Villamalur
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 808, ff. 88r-88v. Còpia autoritzada de 1769
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Sepan todos homens, como yo Pedro Jurdán de Arenós, fijo del noble don Gonçalvo Ximénez, senyor de
Arenoso, do a vos dito padre mío, el castiello et la villa de Villamalur, con sus alcarías, términos et pertenencias,
por pura et perfecta donación entre vivos, según aquel dito castiello et villa diestes a mí, con carta pública fecha
por Nicolau Despuig, notario público de Valencia, e quiero que ayades todo aquel derecho que yo he, et a mí
conviene de pagar a Martín Yeñeguez aquellos veinte mil sueldos, los quales yo d'el recibí, por los quales yo'l fiz
carta de vendición del lugar de Ayódar, alcaria de Villamalur, et el dito Martín Yeñeguez fiço carta a mí, por la
qual yo podía cobrar la dita alcaría de Ayódar pagando a él los ditos veinte mil sueldos.
Et fago a vos donación, et cessión del dito derecho, et de qualquiere derecho, que a mí conviene o convenir
pueda, por cobrar del dito Martín Yeñeguez la dita alcaría de Ayódar, con todos sus términos et pertinencias.
Et a mayor cumplimiento do a vos fianza de salvedat de la dita donación a don Março de Cuella, que a vos et a
los vuestros salve y salvar faga.
Et dito castiello et villa et alcarías, con sus términos et pertinencias, segunt fuero de Aragón, e yo dito don Março
atorgo así fiança de salvedat, como desús dito es.
E yo dito Pedro Jurdán, a mayor complimento, renuncio a la dita donación que vos a mí, dito padre mío, fecistes
del dito castiello et villa de Villamalur, et riendo a vos la carta de la dita donación que vos a mí feciestes.
Quod est actum sábado diez y ocho días andados del mes de janero anno Domini milesimo trescentessimo
decimo quarto.
Testimonios presentes son de esto don Bartholomé de Slava, et Johan del Muro, fijo que fue de don Johan del
Muro.
Sig+no de mí, Pedro Martínez de Montiel, notario público de Villafermosa, que esta carta scribí.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1315, 14 al 19 abril. València.


Protesta de los nobles valencianos.
ACA, Cancillería Real, Procesos de Quart, 1315 C.
Anno Domini Mº CCCº XVº, die XVIIIº kalendas madii.
En presència del notari e dels testimonis dejús escrits, los nobles don Jayme, senyor de Xíricha, e don Gonçalbo
Eximénez, senyor de Arenós, e en Guillem Ramon de Muncada, e n’Exemén Pérez de Arenós, senyor de
Andilla, e los honrats en Gil Martíniz d’Entença, e en Guilabert Çanoguera, e en Pero Eximénez de Burriol e
molts d’altres richs hòmens, cavallers e infançons del regne de València, ajustats en les cases dels frares menors
de la dita ciutat, ço és, en la casa del capítol d’aquelles cases, e presents en Berthomeu Mathoses, justícia de
Val[ència], en Guillem Celolm, en Jacme Bonmacip, e en Pere de Bonescombes, e en Pere Çavila, jurats de la
dita ciutat, e en Guillem Escrivà, en Ramon de Poblet, en Guillem de Manresa e d’altres ciutadans de la ciutat
sobredita, lo dit noble don Jayme, senyor de Xíricha, per ell e per tot los altres richs hòmens, cavallers e
infançons del dit regne, presents e absents, monstrà als dits justícia, e jurats, e prohòmens de la dita ciutat que a
audiència del dit noble e dels altres nobles, cavallers e infançons era estat pervengut que ells avien feyt
ordenament per lo qual mirvaren del pes del pa e de la carn, e d’açò que feyen entenien feru…
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala

- 1315, 10 noviembre. Barcelona


Juramento de fidelidad prestado al rey Jaime II por el señor de Azuébar Eximén Pérez de Arenós.
ACA.
Eximén Pérez de Arenós no recibió dicho privilegio de confirmación hasta enero siguiente.
El castillo y la tenecia de la villa de Azuébar. José Martí Coronado.

- 1315, 10 noviembre:
( 1238, 25 enero)

206.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 1. In Iibro Feudorum formae minoris, fol. 93, est confirmatio per
regcm Jacobum 2 facta Eximenio Petri de Arenosio in feudum de donatione in feudum ad consuetudinem
Barcinonae facta per regem Jacobum 1 Joanni Gonçalvez de Heredia et eius posteritati sive progeniei, 8
calendas februarii Era l276, ds castro et villa dc Azubeba. Et dicta confirmatio, recepto a dicto Eximenio
homagio, est facta 4 idus novembris 1315.
Reg. 287, fol. 93v. (f. 57v de foliació moderna.)
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

207.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 2. Et dicta infeudatio et confirmatio est: etiam in Grtiarum regis
Jacobi 2, de annis 1315, 16. fol. 76.
Reg. 212. ff. 76v·77v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
208.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 3. ln regestro intitulato Diversorum regis Jacobi l et Jacobi 2, fol.
279, esi homagium factum per Eximenium Petri de Arenosio pro castro et villa de Azubeba, secundum
donationem factam per regem Jacobum 1 Joanni Gondiçalbo de Eredia, quondam, avo materno dicti Eximenii,
quam donationem dictus rex Jacobus 2 confirmaverat eodem die.
Reg. 25, f. 279v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1316, 22 Noviembre:
Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno
Donatio monetatici loci de Oseja Turiason. Epo. anno 1316.
Ex tabularto Episcopali: eam cvulgavit Argaez: fol. 277.
Noverint universi quod Nos lacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, Comesque
Barquinonensis, ob honorem Dei et gloriose Virginis Matris eius, ac intuitu Venerabilis in Christo Patris
Michaelis, divina Providentia Episcopi Tirasone, gratis et ex certa sciencia, per Nos et nostros presentes et
futuros, pura, perfecta et irrevocabifí donatione damus et concedimus Ecclesie Tirasone, et vobis dicto Micbaeli
Iipiscopo supradicto, et sucessoribus vestris Episcopis Tirasonen. ecclesie, cum presenti privilegio nostro
perpetuo valituro, totum monetaticum, sive morabelinum, quod nos habemus, et babere debemus, aut nobis
pertinet in loco de Osseja, et hominibus in eo babitantibus, et habitaturis, ita quod vos, seu quicumque pro
tempore fuerit Episcopus ecclesie predicte, positis exigere, recipere et habere monetaticum, sive morabetinum, in
dicto loco de Osseja, et ab omnibus in eo babitantibus et habitaturis, sicut Nos ipsum monetaticum, sive
morabetinum babere, et exigere possemus et debebamus in dicto loco, et hominibus babitantibus in eodem. Et
etiam vos, et successores vestri, Episcopi dicte ecclesie, possitis eos compellere, et compelli facere ad
prestandum vobis de septem in septem annis monetaticum, pro ut Nos eos compellere, et compelli facere
possemus ante huiusmodi donationem et concessionem nostram. Hanc autem donationem facimus dicte Ecclesie
Tirasone, et vobis Micbaeli Episcopo supradicto, et successoribus vestris, pure, libere et absolute, sine omni
retentu, sicut melius dici et intelligi polest, ad vestrum dicti Episcopi et ecclesie predicte salvamentum et bonum
intellectum. Mandantes per presens privilegium nostrum, vicem epistole gerens, universis et singulis hominibus,
seu habitatoribus dicti loci de Osseja, presentibus, vel qui pro tempore ibi venerint populatum, quod de cetero
vobis et successoribus vestris Episcopis ecclesie antedicte respondeant et solvant monetaticum, pro ut Nobis
ipsum solvere et respondere tenebantur et debebant ante donationem nostram predictam. Mandantes nihilominus
procuratori, et eius Vices-Gerenti, Suprajuntarijs, Baiulis, Merinis, Zalmedinis, lustitijs, Juratis, ceterisque
Offitialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod presenten! donationom firmam habeant et observent, et
faliant inviolabiliter observari, et non contraveniant, nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius
rei testimonium presens privilegium nostrum fieri jussimus nostro sigillo appenditio roboratum. Dat.
Cesarauguste, X Kal. Decembr., anno Domini MCCCXVI.
Signum Jacobi Dei gratia Regis Aragonum, Valentie, Sardinie etCorsice, Comitisque Barchinon.
Testes sunt Petrus Martini de Luna, Eximinus Petri de Arenosio, Eximinus Episcopus Cesaraugustanus, Petrus
de Sto. Vincentio, Blascus de Maza. Fuit cláusum per Bernardum de Serradello.
Vicente de la fuente.

- 1316, 23 noviembre.
Jaime II mandaba a Joan Rolf, baile ultra Sexonam, al justicia y baile de Alicante que desembargara
armas y otros aparejos y mercancías embargados a Pere Jordà d´Arenosio y a otros que habían accedido a
tierras musulmanas con el permiso del rey, acompañados de sus mujeres cristianas.
ACA, Real Cancillería, Reg. 213, fol. 230v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1316, 3 diciembre.
Declaración de Jimeno Pérez de Arenós y Gonzalvo Ximénez de Arenós, señor de Cortes y Villahermosa,
sobre el lugar de Cortes.
ES/AHPZ - C_CPM/Carpeta 65/0432
Nº inventario Museo: 53483 . N.I.G. Museo : 25.1..432 / Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte - Dirección General de Patrimonio Cultural
- 1316, 21 diciembre.
ALBERICH 3. In gratiarum regis Jacobi 2, de annis 1316, 17, 18, fol. 207, est remissio de criminibus facta per
regem Jacobo de Romanino, domino de Alberic. 12 calendas januarii 1317.
Reg. 215, f. 207v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1317:
Carta de Jaime II al noble Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre unas cantidades de dinero.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_45,nº5578
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/230729

- S.F. :
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre una asignación en Aragón.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº12981
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233264

- S.F. :
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre unas cartas de creencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº13001
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233278

- S.F. :
Carta de portugal en la que se menciona a Miguel Pérez de Arenoso, mensajero real.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_93,nº11369
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232858

- 1317, 10 marzo.
Jaime II comunicaba de nuevo la concesión del lugar de Andilla al noble Eximén Pérez d´Arenós. Esta
información es trasladada a Pere de Iranço, consejero real, que tenía el lugar de Alpuente por concesión
del monarca, al justicia y jurados de ese lugar.
ACA, Real Cancillería, Reg. 215, fol. 250v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1317, 3 agosto. Valencia.


Doble apelación al rey de la sentencia pronunciada en Valencia en una causa entre Artal de Luna, hijo de
Artal de Luna, y los albaceas de su abuela Sancha Ferrándiz Díez, mujer que fue de jaime Pérez, señor de
Segorbe.
ACA, CR, Jaime II, 5750 (a)
Super illustrissimo ac magnifico principi domino Jacobo Dei gratia regi Aragonum etc. Guillelmus de Valle
Viridi canonicus Valentie et Petrus de Celma iurisperitus Valentie manuum oscula cum qu eex delegatione vestra
coram nobis vertebatur inter Lupum Petri de Vignales, procuratorem nobilis Artaldi de Luna, filii nobilis dompni
Artaldi de Luna ex parte una et Eximinum Petri de Mont tornés, manumissorem et exsequtorem testamenti
nobilis dompne Sanctie Ferrandiç Dieç uxoris nobilis dompni Jacobi Petri domini de Segurbio, quondam, ac
procuratorem nobilis Gondiçalbi Eximini domini de Arenoso commanumissoris sui, ex alia parte aministratione
dicte manumissorie sententiam promulgasse; a quaquidem sententia, tam pars dicti nobilis Artaldi quam etiam
pars dictorum manumissorum appellavit ad vestram regiam maiestatem, cuiquidem appellationi nos ob vestri
reverenciam detulimus reverenter et presentes appellationes concessimus partibus supradictis. Prefigentes eisdem
quod hinc ad kalendas mensis septembris proximo venturas ratione dictarum appellationum debeant se presentare
coram vestra regia maiestate. Super premissis, domine, ordinet regia celsitudo quod sibi videbitur faciendum.
Scriptum Valentir tertio nonas augusti anno Domini MºCCCº septimo decimo.
La casa de Luna. Francisco Moxó.

- 1317, agost 8
Gonçal Eiximén d'Arenós atorga a la Pobla d'Arenós exempció d'alguns imposts i en regula altres
Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", ff. 19r-20r. Còpia simple de la segona
meitat del segle XVIII
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Sepan todos como nos, don Gonzalbo Ximénez, señor de Arenoso, por nos y los nuestros presentes, y
esdevenideros, con testimonio de esta presente pública carta por siempre válida, por muchos agradables servicios
que vos don Berenguer Prats, justicia de la Puebla de Arenoso, don Bernat Torlá, e Vizente Sancho, jurados, e
don Pedro Chiller, e don Guillem de Santa Olalia, don Julián e don Pedro Asensio, e don Arnau de Santolalia, e
don Guillem Olier, e don Bernat Cap, e don Bernat Fornas,e don Bernat Agrienos, todos del consello de la dita
Puebla, a nos haberes fecho specialment el gracioso servicio que agora feches present, que de vuestro propio
movimiento e plana voluntat dados a nos para huebos de gracia nuestra, nuestra tierra de hoy que esta carta es
fecha en cinco años próximos venientes 7.500 sueldos, es a saber por cada un año de ésta en la fiesta de san
Miguel del mes de setiembre 1.500 sueldos.
Queriéndoos dar galardón e mandato de los ditos servicios, queremos que otorgássemos a vos e a los vuestros
presentes e esdevenideros, la gracia de la septa permanent, que dentro de estos cinco años del dito servicio, que
non dades ni seades tenidos de dar herbaje alguno, ni otra pecha, y cumplidos los cinco años del dito hervaje será
nuestro, y de los nuestros, porque de lo que nos queremos que cumplidos los ditos cinco años, que vos y los
vuestros de deseades tenidos de dar por cada un año, en la fiesta de san Miguel de setiembre, por todos tiempos,
600 sueldos reales, y libras para una cena, y solos los nuestros, que a vos y a los vuestros de los cinco años
adelante, que algún pedido ni manda, no vos podamos manifiesta ni escondida, sino tan solamente para nuestra
caballería, e por casamiento de fillos, a por pasar mar.
E a mayor cumplimiento de la dicha gracia, queremos e atorgamos que saga cada una casa de vosotros, e de los
vuestros descendientes de vos en vuestras tierras de regadío, cada tres jornales de tierra para vuestros cáñamos, y
linos, hortalizas, de las quales non dedes ni seades tenidos de dar diezmos, ni de potros, ni de pollinos, ni de
bezerros, ni de pollos en ningún tiempo, vos ni los vuestros; y la primicia, que será vuestra e de los vuestros para
siempre.
Encara per nos a los nuestros confessamos e otorgamos a vos, e a los vuestros, todos fueros y costumbres
d'Aragó.
Enpero retenemos en nos e los nuestros, todos otros derechos y señorías, assí cibiles como criminales, que
siempre hemos acostumbrado de haber, e vuestes e cabalgadas, mas no alteración de aquellas.
Asín per nos y los nuestros convenimos e prometemos a vos, dicho justicia, jurados, e consello, que contra ésto
non vinemos, ni vener faremos por algún hecho propio, manýa o razón, con obligación de todos nuestros bienes,
antepuestos ante nos los santos evangelios, y la cruz de nuestro señor Dios corporalmente de nuestras propias
manos tocados, juramos todas las de suso dichas cosas tener y cumplir, y no en alguna cosa contrabenir, assí nos
jure Dios. Amen.
Encara tota virtut del ditu sacrament, renunciamos a todo fuero e usus e constumbres, e a todas otras cosas contra
ésto venientes.
Et nos, dictos justicia, jurados, e dito consello, recibimos de vos dito noble señor la dita gracia, e otorgamos la
dita carta de cosas en aquella contenidas, e prometemos por los nuestros e aquéllos tener e cumplir a vos, e a los
vuestros, e/o obligación de todos nuestros vienes muebles cedientes, in quantum.
Datum octavo días andados del mes de agosto año Domini M CCC XVII.
Presentes testimonis don Pedro López de Biel, don García Fernández, Daudell Siella, caballeros, Gerónimo Pérez
y Pedro Pintor, escuderos.
Sig+no de mí, Pedro Martínez, notario público de Villaformosa, e por autoridad del noble senyor don Gonzalbo
Ximénez, señor de Arenoso, por toda su tierra y señoría, notario público que esta carta escriví, fecha en el dicho
año de suso dicho, con el supra puesto a segundo renglón, do dice "daremos".
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1317, agost 21.


Gonçal Eiximén d'Arenós i la seua dona Urraca Jordà de la Penya regulen alguns imposts que ha de pagar
la vila de Villahermosa
APDC. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", f. 18r. Regesta extensa del document efectuada a la segona meitat
del segle XVIII
Transcrit el dia 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
D. Gonzalbo y Dª Uraca Jordán de Peña, su muger, por sí y los suyos, y successores, por muchos y agradables
beneficios que la villa de Villahermosa les havía hecho a.ssí y a sus antececesores, y que los continuaban, y que
voluntariamente por entonces dicha villa les dava 60.000 sueldos para afranquezer dicha villa y varonía que dicho
señor tenía enpeñada, hizieron gracia a dicha villa, que de allí adelante no pagase más pechas que 1.000 sueldos
en la fiesta de san Miguel de setiembre, y que no estuviesenobligados a hazerles servicio alguno.
Más hicieron a la villa la gracia de carta de erbaje.
Más, que no estén obligados a pagar diezmos de cáñamos, linos, hortalizas, de frutos de árboles, lechares, potros,
vezerros, pollos, pollinos, ni de abenas.
Confirmaron todas las costumbres y fueros de Aragón, y las cartas de poblaciones de dicha villa, dadas y
otorgadas por los antecessores.
Conformaron la donación de la primicia, y se ofrecieron a no contradecir ni revocar lo sobre dicho.
Se reservaron dichos señores para sí y los suyos el hospedaje y caballerías, pero no la redempción de aquéllas,
sino personalmente hazederas, mas que les ayan de dar cada un año una cena o 200 sueldos, a voluntad de la
villa.
Auto, Pedro Martínez, notario de Villahermosa, 21 de agosto 1317.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1317, 7 octubre. Castellón de la Plana.


Una requesta y protesto hecho al señor de Borriol, Pedro Ximénez, sobre la posesión de cortar leña los
vecinos de la villa de Castellón de la Plana, en el término de Borriol, su fecha es en Castellón en las Nonas
de octubre del año 1317.
Archivo Municipal de Castellón.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana, José Sánchez Adell.

- 1317, 20 diciembre.
Juan Burgunyó y el juez de la corte del rey, Guillermo de Jafer, por orden del monarca aragonés, fueron
encargados de instruir sumario, para cuando para ello fuesen requeridos por Fernando de Cortil, baile
general de Valencia, en el pleito entablado entre el rey y el noble Gonzalo Jiménez de Arenós, como
heredero de Pedro Arenós, poseedor de los castillos y villas de Arenós, Vilaformosa y otros
ACA, Reg. 164, f. 135 v.º
ÉL CÉLIBA'io ECLESIÁSTICO Y ÉL CANON 10 nÉ ANCYRÁ, NARCISO JÚnA:Ni

- 1318.
Orden del rey Jaume II dirigida a los señores que tienen tierras pobladas de musulmanes con el fin de que
procedan a hacer observar la prohibición de la crida de la salà , la llamada a la oración islámica. Entre los
destinatarios de la orden real se encuentran: Gonçalvo Ximenis d’Arenós, Ximén Peris d’Arenós, Ximén
Pérez de Montornés y Pere Ximenis de Borriol entre otros.
FERRER MALLOL, Maria Teresa, Els sarraïns de la corona catalano-aragones en el segle XIV . CSIC.
Barcelona, 1987. p. 89 yn. nº 16.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.

- 1318, 25 de marzo. Burriana.


CONCESION POR JAIME II, REY DE ARAGON, A LA vILLA DE NULEs, EN EL REINo DE
VALENCIA, DE UN MERCADO LOS JUEVES DE TODAS LAS SEMANAS EN LUGAR DEL QUE,
POR CONCESIONES ANTERIORES, SE CELEBRABA LOS SABADOS EN DICHA VILLA.
[Archivo Historico Nacional_ Conseios . Osuna, leg. 996, 2. Pergamino original . ]
Nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, Valencie. Sardinie et Corsice ac Comes Barchinone_ Quia uos nobilis et
dilectus nosier . Gilaberitus de Scintillis nobis humiliter supprcastis quod cum mercatum quod ex concessione
nostrorum predecessorum e--,-A- consueuit et celebrari qualibet septimaain die sabbati in popula seu villa del
Nuules propter concessionem per nos seu predecessores nostros factam homimbus et habitatoribus ville Regalis
de habendo et celebrando mercatum in villa Regali que parum distat a popula supradicta qualibet septimana in die
sabbati deuenerit ad destruccionem dignaremur dictum mercatum quod esse cousueuit in papuia supradieta ad
aliam diem de benignitate regia comutare. Nos itaque uestris supplicationibus condescendentis benigne
concedimus et de nouo ordinamus per nos et nostros in perpetuum quod in dicta villa slue popula de Nuules sit
mercatum quod celebretur qualibet septimana in .die Jouis. Uolentes et concedentes quod omnes et singuli
cuiscumque legis status et condicionis existaat ad dictum mercatum vewentes, stantes eat redeuntes ab eodem,
malefactoribus et bannitis "dum taxat exceptis in eundo ad dictum mercatum et ibi stando ac etiam redeundo cum
omnibus bonis, mercibus et rebus suis lint salui et securi et sub nostra proteccione et guidatico speciaii co~stituti.,
Ita quod non capiantur, merchentur vel pignorentur aut impediantur in personis vel bonis suis culpa cr iminis vel
debitis alienis nisi ipsi principales debitores fuerint vel pro aliis ffideiussorio nomize obligati nee etiam in hiis
casibus nisi prius fatica iuris inuenta fuerit in eisdem. Mandamus itaque peer presenter procuratoribus eorumque
vicesgerentibus. Nee non vicariis, baiulis, iusticiis, curiis, ceteisque officialibus et subditis nostris presentibus et
futurm Quod huismodi concessionem eaostram firmant habeant et obseruent et non contrauemant nee aliquem
contrauenire permitant. Siquis autem contra hoc ausu temerario duct-us' venire attemptauerit iram et
indignationem nostram et penam quingentorum aurerorum ~ nostro erario applicandoruin se nouerit absque
aliquo remedio incurrisse dampno iilato primitus plenarie restituto. In cuius rei testimtunium presentem cartam
fieri et magestatis nostre sigillo pendenti iussimus roborari . Datum in. castilionem Campi de Burriana octauo
kalendas Aprilis axmo Domini Nlillessimo Trecentessimo octauo decimo.
Sigillata.
Signum (signo) Iacobi Dei gratia Regis Aragonis, Valencie, Sardinie et Corsice ac Comes Barchinone .
[1 . " col.] Testes sunt.-Inclitus Infans Jacobus primogenitus dicti domini regis.
[2.s cola Gondigalbus Eximini de Arenosio.-Dalmacius vicecomes de Rochabertino .
[3 .a col.] Blasius Massa.-Guillelmus de Caneto.
Sig (signo) num mei Bernardi de Serradello scriptoris prefati domini Regis qui de mandato ciusdem hec scribi-
feci cum littexis rasia ct enmendatis in prima linea ubi dicitur prede et in, linea III, vbi dicituz` la, et in linea VII
vbi dicitur rebu, et in linen XI, ubi dicitur octauo et etiam in IIII, linea vbi dicitur dentes et clausit loco die et
annq prefixis.
Bernardus de Serradello mandauit. .. facto per Petrum de Cortilio baiulum generalem Regni Valentie.
Bernardo de Serradello mandauit.
SEIS DOCUMENTOS SOBRE MERCADOS Y FERIAS MEDIEVALES EN LA CORONA DE ARAGON.
DOCUMnentOS para la Historia del Derecho Espanol.

- 1318, abril:
Carta de Gonzalo Jiménez, señor de Arenoso, otorgando a Pedro Martínez, como procurador de doña
Urraca Jordán, su mujer.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.184,nº3582
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/262923

- 1318, 8 abril:
Gonçal Eiximén d'Arenós i la seua dona Urraca Jordà de la Penya, fan donació al seu fill Pere Jordà
d'Arenós, amb motiu del seu matrimoni amb Marquesa López de Rada, dels castells, viles, i llocs del
senyoriu d'Arenós
Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", ff. 16r-17r. es tracta d'una regesta
extensa del document, no d'una transcripció completa del text. Segona meitat del segle XVIII
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
El noble don Gonzalbo Ximénez, señor de Arenoso, y la noble señora doña Urraca Jordán de Peña, su muger,
dieron y ofrecieron a su primogénito hijo, el noble don Pedro Jordán de Arenoso, en contemplación del
matrimonio con doña Marquesa López de Rada, hija del noble don López de Rada, de Navarra, y de doña
Brunisenda, señores de Rada; Primeramente le ofrecieron el castillo y villa de Arenoso, con todos sus términos,
más el castillo de Montán, más la villa de Arañuel, más el castillo y villa de Cirat con sus términos, más el
castillo y villa del Tormo, más el lugar de Torrechiva, más el castillo y villa de Tuega, más el castillo y villa de
Espadilla, más el castillo y villa de Buey Negro con sus alquerías, más Argelita, más Ballat, más Ludiente, más el
castillo y villa de Villamalur con sus alquerías, términos y pertenencias, y la villa de Villahermosa con todos sus
términos.
Y dichos confrontan con término de Teruel, con la tierra de don Jaime de Xérica, con Almonacir, con Matet, con
Pavías, con Xinger, con la tenencia que fue de don Juan Ximénez d'Urrea, con Vistabella, con el Puerto Mingalvo
y con el Castillo Vispal.
Y aún le ofrecieron más, para después de sus días: el castillo y villa de Lamprach, con la casa de la Vall, y la casa
de la Vuera, que confrontan con término de Pila, y con términos de Rueda, y con término de Cotulor.
Y dichos castillos, villas, y lugares, se los ofrecieron con todos los derechos, términos, pertinencias, con montes,
aguas, pechas, leñas, leñares, vedados, abeuradores, pertenecientes a dichos lugares dentro las dichas
confrontaciones, y esto se entiende después de sus días y de la dicha su muger, y después que dicho su hijo los
pueda tener, poseer, sin pleito de herederos, y que pueda dar, vender, empeñar, cambiar, enagenar, obligar, sin
mala voz ni contradición alguna de persona, pero se reserbaron para sí durante su vida, si necessitaren, puedan
obligar y empeñar las rentas o usufructos de los dichos lugares, o de qualquiera de ellos, hasta cuatrocientas vezes
mil sueldos reales.
Auto Arnaldo Alegre, notario público de Villahermosa, en 8 del mes de abril del año 1318.
Esto ha sido sacado de un proceso del Archivo de Villahermosa, que se llevó en el año 1333 contra don Gonzalbo
Díez de Arenoso, hijo del dicho don Pedro Jordán, y de doña Marquesa López de Rada, y nieto de los dichos don
Gonzalbo Ximénez y de doña Urraca Jordán de Peña, el que está baxo del número 95, en el caxón de los
privilegios, y también ay en dicho proceso una carta del rey don Alonso de Aragón, y la escritura de dote y arras
de dicha doña Marquesa López de Rada, que le dotaron en el castillo y villa de Arenoso, en el castillo y villa de
Cirat, y en la villa de Villahermosa
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

Paco Gil. web de Ludiente Activo.

- 1318, 8 junio: Castellón de Farfamá.


Dª Teresa, Condesa de Urgel y mujer del infante Don Alfonso, confirma la división de los términos de
Cheste y Chiva que habían sido convenidos entre dicho infante Don Alfonso y Eximén Pérez de Arenós,
señor de Andilla, en Valencia el 7 de enero de 1318.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 139. . (Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el Archivo del Reino de
Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág 105, Jesús Villalmanzo).
Arxiu Historic de Santa Maria de Xàtiva, perg. s. XIV, nº 201 y 202.
Noverint universi quod Nos, dompna Theresia, illustris domini infantis Alfonsi uxor et, Dei gracia, comitissa
Urgelli et vicecomitissa Agerensis, certificata plenarie super divisione et limitacione terminorum castrorum de
Chiva et de Chestelcamp facta per dominum regem inter dictum dominum maritum nostrum, nomine nostro, et
nobilem Eximenum Petri de Arenoso, ideo, cum testimonio huius publici instrumenti, per nos et nostros,
laudamus, aprobamus et perpetuo confirmamus sentenciam et pronunciacionem latam seu factam per dictum
dominum regem super dicta divisione et limitacione, prout in eadem sentencia, que fuit lata in regali Valencie
dicti domini regis, septimo idus ianuarii anno Domini millessimo CCCº septimo decimo, plenius debitur et
notatur. Promittentes, bona fide ex certa sciencia et consulte, predicta et omnia in dicta sentencia contenta semper
habere rata et firma et nunquam in aliquo contravenire seu aliquem contravenire facere vel permittere ullo modo.
Ad cuius rei memoriam mandamus inde fieri presens instrumentum nostro sigillo appendicio communitum.
Quod est factum in Castilione Farffanie, sexto idus iunii anno Domini millessimo trecentessimo octavo decimo.
Signum domine Theresie, illustris domini infantis Alfonsi uxoris et, Dei gracia, comitisse Urgelli et vicecomitisse
Agerensis predicte, que hoc laudamus concedimus et firmamus.
(El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.)

- 1318, 19 junio, , Barcelona.


Jaime II concede a los moros de Elche que no hayan de entregar acémilas ni animales al procurador o a
otros que hagan incursiones contra Granada, salvo en el ca o que el rey capitanee el ej ército, cobrando por
ello el alquiler. Han sido víctimas de muchos abusos en este sentido. . . .,
Cancillería real, reg. 216, fol. 3 r-v. M ''. T. FERRER I MALLOL, Les nljnmes snrmines, doc. 59, p. 227. o ,
Jacobus, et cetera, attendent s quod arra ni nostri Elchii multipliciter vexaba tur super acomodandi t tradendi
animalibu iv azemilis eorum procuratori et aliis, qui intratam contra anacen s Granate vel e ·ercitu faciebant et
ipsas azemila per vim multocien di tis arra enis auf rebant, sic quod eis nullum 1 guerium pr stabatur t ho r
dundabat in magnum dampnwn et di pendium eorumdem, id o nos, volentes ip os nostras sarraceno Elchii
<>racia pro equi t fa ore, per no et no tros onc dimu ipsi arraceni quod dein p n n teneantur pro uratori vel aliis
intrantibus in a al atam vel xerciturn facientibus contra sarracenos Granate l alibí sua animalia trad r eu
acomodare vel ea mittere in ei dem exercitibus vel caval atis, nisi no per onali ter intratarn v l xercitum in terram
predictam aut alibí faceremu , et in hoc a u quod d tur ei logueriurn pro eisd m, mandante per pr entem cartam
nostram universi t singulis officialibus t ubditi nostris, pre entibu et fu turis, quod dictam concessionem nostram
firrnam habeant et ob ervent, prout superius conti..nentur et non ontraveniant nec aliquem contravenire perrnitant
aliqua racion . In cuius rei testimonium hanc cartam nostram sive privilegiurn ei dem arraceni fieri et no h·o
sigillo comuni pendenti iu simu comuniri. Data Bar hinone, , Ill° kalendas iulii, an.no Domin_i millesimo C "
octavodeciJ110.
Signum (signo) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum et cetera. Testes sunt, inclitus infans Johannes, natus et
canceilari us domini regis, Pe trus, frater d ornini reg is, Petrus de Qu ra lto, Poncius d e Rippellis, Eximinus
Petri de Arenosio. Petrus Martini, manda to regio. Fuit clausam per Petrurn Martini, scrip torern dorni.ni regís
La morería de Elche en la Edad Media. José Hinojosa Montalvo

- 1318, 29 julio. Borriol.


Un protesto y presentación de una Real Cédula hecho por el Síndico de la villa de Castellón de la Plana al
Dueño de Borriol, Pedro Ximénez, por ante la justicia de ella, sobre la posesión de cortar leña y otras cosas
en el término de Borriol sin pagar derecho alguno, su fecha es en la misma villa de Borriol a 4 de las
kalendas de Agosto del año 1318.
Archivo Municipal de Castellón.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana, José Sánchez Adell.

- 1318, 10 agosto.
Gonçal Eximèn d'Arenós, senyor de la baronia d'Arenós i castell de Vilamalur, atorga nova carta de
poblament per a l'alqueria de Bernixes, terme del castell de Vilamalur.
Arxiu del Regne, València (ARV), Reial Cancelleria, n.625, mà 1, fol. 91 r, 92 r.
Sepan todos homens como nós, Goçalvo Ximénez, senyor de Arenoso, de certa sciencia per nos e los nostros
presentes e esdevenidores con testimonio d´esta publica carta por siempre valedera, sabient e regonoscient que
vos don Abdallá Albayaní, alamí de la alquería de Berniches de la Tinença del castello de Vilamalur, e don
Hamet Alneo e don Mafomat ...
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura: Volumen 72

- 1318, 12 Agosto.
Gonzalbo Eximénez señor de Arenós nombrando a su procurador Pedro Martín de Montiel
ACV, perg. 3111
Sit ómnibus notum quod nos Gondoçalbus Eximini dominus de Arenosio scienter et consulte facimus,
constituimus, et ordinamus procuratorem nostrum certum et specialem ac eciam generalem vos Petrum Martini
Vassallum nostrum presentem in hanc procuracionem recipientem ad petendum, recipiendum, et \recuperandum/
nomine nostro et pro nostro.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1318, 8 noviembre:
Gonzalo Jiménez, señor de Arenoso, y su hijo don Pedro Jordán de Arenoso acuerdan, aconsejan y asignan
a Marquesa López de Rada, hija de Lope Díaz, que fue señor de Rada y esposa de Pedro Jordán de
Arenoso, ciertas posesiones y heredades en el Reino de Aragón.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.185,nº3672
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/262957

- 1319, 17 octubre.
Venta de la Alquería o Lugar de Argelita con su término, jurisdicción y demás derechos a dominio del
mismo pertenecientes, situada en el Reyno de Valencia, otorgada por Pedro Martínez de Montrell como
Procurador del noble Don Gonzalo Ximénez, dueño de la Baronía de Arenós, en favor de Don Pedro
Zapata hijo de Don Pedro Señor de Tosos, y de Doña Matalina (co ----) su muger por precio de 41sueldos
moneda Valenciana; recibió la Escritura de dicha ven ta Domingo de Claramunt, Notario, en 16 de las
Kalendas de noviembre (esto es a 17 de Octubre) 1319. En seguida se hallan dos cartas de pago del precio de
dicha venta autorizadas por el propio Notario; se halla registrada en el Libro número 33 de Jurisdicción de
Barones del presente Reyno, custodiado en el Archivo de la Baylia general.
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,226 (Lío U), nº 001    

- 1319, desembre 3.
Pere Jordà d'Arenós i la seua dona Marquesa Lópiz de Rada, fan donació al seu fill Gonçal d'una part
important dels castells i viles del senyoriu d'Arenós
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 24, ff. 482v-486r. Còpia autoritzada de meitat del segle XVIII,
amb lectures dubtoses fetes pel copista d'algunes paraules que es mantenen tal com estan escrites
Tot i que el document no ho indica clarament, sembla prudent suposar, tal com ens fa saber hui 22 d'octubre de
2006 el senyor Jorge Nebot Fortea, que estudia la història dels territoris del senyoriu d'Arenós, que el sistema de
datació utilitzat fou el de l'Era Hispànica, amb la qual cosa el document es dataria el dilluns 3 de desembre de
1319, 38 anys menys que el que figura per escrit, d'acord amb el que ordena aquesta manera de datar. Transcrit el
15-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Sepan quantos esta presente carta vedrán et hodrán, que nos don Pero Jurdan de Arenoso, et dona Marquesa
Llopiz de Rada, muger de él, de cierta scientia, acordadament et aconseyllada, non forzados ni enductos ni en
alguna cossa engañados, antes de muy buenos corazones et agradables voluntades, havido conseyllo,
delliberación, damos, hotorgamos en pura et perfeta et acabada donación, faremos luego de presente a vos,
Gonzalvo, fijo nuestro, el castiello y villa de Arenoso, el castillo y villa de Montán, con sus alcareas, et la vila
de Araynuel, et el castiello et villa de Zirat, et el castiello del Tormo, et la alcharea de Torrechiva, et el castiello
et villa de Tuega, et el castello et villa de Espadieylla, et el castillo de Buey Negro, con sus alcareas, las quales
son Argelita et Ludien, et et castieyllo et villa de Villamalur con sus pertinencias, las quales son el castillo de
Ayodar, el Fuentes, et Villahaaleva, et Berniches, et el castieyllo et villa de Villamalea, et la villa de Zuquayna, et
el castieyllo et la villa de Cortes, et Torralva que es pertinencia del castillo de Villamalur.
Los quales sobreditos castieyllos son en el reyno de Valencia, et afruentan con Ruvielos e con Noveruelas, et con
san Agustín, aldea de Teruel, e con Pina, et con Castielmontán, et con Pavías, et con Matet, et con Val de
Almonazir, et con Jinquer, et con Zuera, et con Ansara, et con Arrayna, et con Luzena, et con Chodos, et con
Vistabeylla, et con el Puerto de Vengalmón, et con Castielvispal, et Zuara.
Damos a vos el dicho Gonzalbo, fijo nuestro, luego de presente el castieyllo et la villa de Lonpiach, con la cassa
de Viera, et con la cassa de la Vayll, que son asadados en el reyno de Aragón, el qual dicho castieyllo et villa et
casas afruentan con término de Rueda, et con término de Épila, et con término de Coglor, ansí como los dichos
castieyllos et villas et alcareas, con todos lures términos et pertinencias, con montes et con aguas et con paystos,
leynar, leynares, vedados, abeuraderos, a los dichos castieyllos et villas et alcareas, et lugares, con todos lures
términos et pertinencias, et con montes et con aguas dentro en las dichas afrontaciones son encerrados, et por
ellos determinados, et por ellas determinadas.
Ansí nos, los ditos Pero Jurdán de Arenoso, et dona Marquesa Llópiz de Rada, muger de él, damos,
hotorgamos, pura, perfecta et acabada donación, façemos a vos el sobredicho Gonzalvo fijo nuestro, luego de
presente todos los sobredichos castieyllos et villas, alcareas et lugares, con todos los hombres et mugeres,
christianos et christianas, judíos et judías, moros et moras, con todos los dichos términos et pertinencias a los
dichos lugares pertenecientes, et por qualquier manera o razón pertenecer devientes a todo poder et señoría
nuestra, et de los nuestros, alta et bassa, de los dichos lugares luego de presente fuer ayamos, et en poder et
dreyto et señoría vuestra et de los vuestros, aqueyllos mesmos tenient et poderoso, vos ende facemos con aquesta
presente pública carta por todos tiempos valedera, por nos nin por los nuestros, en ningún tiempo non revocadora,
on sí queremos et otorgamos et expresamente consentimos que vos, el dicho Gonzalvo fijo nuestro, o los
vuestros, o quien vos querredes, los sobredichos castieyllos et villas, et alcareas et lugares, con todos lures
drechos et términos et pertinencias, éntregamente ayades a vender, empeñorar, cambiar, ayllenar et dar si nos
mala voz et contradicimiento de alguna persona o personas, nacidas et por nacer, et fazer de los dichos
castieyllos, et villas et alchareas et lugares, vos et los vuestros, o quien vos querredes, a todas vuestras proprias
voluntades, ansí como meyllor puede ser deyto, scrito et sanamente, a proveyto vuestro pensado, et encara a
mayor firmeza vuestra et de los vuestros damos a vos fianza de salvedad de los dichos lugares desuso nombrados,
specificados, qui a vos et a los vuestros los sobredichos castieyllos et villas, et alcareas et lugares, con todos lurs
términos et dreytos, et pertinencias, salve, salvos et seguros vos los faga haver, tener, possedir, espleyear, según
fuero de Aragón et según que dito y es, a Pero Periz Cuyllar, vecino de Zedrieyllas.
Et yo el dito Pero Periz de Cuyllar, vezino de Zedrieyllas, volence rotament, me atuergo para a tal fianza de
salvedad, como dito es de suso de ius obligación de todos mis bienes seyentes et semovientes, havidos et por
haver.
Testigos presentes que ésto oyeron et vieron, et por testigos se otorgaron, don Martín de Ar, cavallero, et Simón
de Cuyllar, vecino de Zedrieyllas, et Pero Martínez de Logram, et Pero López de Arguedes, escuderos.
Et yo Fortún Lópiz, notario et jurado del conseyllo de Olit, por mandamiento de los nobles don Pero Jurdán de
Arenoso, et de dona na Marquesa Lópiz de Rada, muyller del sobredito, et con atorgamiento del dito Periz de
Cuyllar, fianza sobredito, et de los ditos testigos, esta carta scribí et fize este mío sig+no acostumbrado en eylla,
la qual fue fecha lunes, tres dias andados del mes de diciembre, sub chalendario millesimo tricentessimo
quinquagesimo septimo.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1320, 18 febrero:
Carta de Jaime II de Aragón a Gonzalo Jiménez, hijo del noble Pedro Jordán de Arenoso, en relación con
una tutela.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.187,nº3841
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/263089

- 1320-1321:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 218-219-Gratiarum 15 (1320-1321)> Remisión para la permuta de los lugares de Vilamalur y Pardines con
Riusech, a Gonzalo Eximen de Arenoso.
Eva Izquierdo Molinas

- 1320, 25 maig.
Pere Jordà d'Arenós ratifica la permuta que els seus pares Gonçal Eiximén d'Arenós i Urraca Jordà de la
Penya havien fet del castell de Villamalur pel lloc d'Aranyuel, que era de Galcerà de Riusec
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 808, ff. 89r-91r. Còpia autoritzada de 1769, amb llacunes i
lectures dubtoses en el text.
Transcrit el 15-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi, quod nos Petrus Jordani de Arenosio, attendentes et recognoscientes ex nobilis
Gondiçalbus Eximini, dominus de Arenoso, et dompna Urracha Jordani de Penya, parentes nostri,
permutaverunt et excambiaverint Vilamalur per alqueream de Aranyol, cum omnibus terminis, proprietatibus,
iuribus, pertinentiis suis universis, et singulis, venerabili Galcerando de Rivosicho, filio quondam venerabilis
Raymundi de Rivosicho, militis, cum publico instrumento confecto auctoritate Arnaldi Piqerii, notarii publici
Valentie, pridie chalendas augusti anno Domini millesimo trescentessimo decimo octavo, prout in dicto
instrumento dicte permutationis vel cambii, sive excomutationis largius continetur, et in eisdem et eius terminis
vos in corporalem possessionem posuerunt, ratione permutationis predicte.
Ideo, certificatus de toto iure nostro scienter, per nos et omnes nostros, cum hoc presente publico instrumento suo
robore valituro, et in aliquo non violaturo neque revocaturo, predicte permutationi seu excomunicationi
concensientes, cum omnibus et per omnia et singula, laudamus, aprobamus, et confirmamus, et omnia et singula
in ipso instrumento contenta ratificamus, et aprobamus, et vos dictum Galcerandum de Rivosicho in iamdictam
possessionem confirmamus, et ex certa scientia renuntiamus omni iuri quod habemus, vel habere debemus, seu
possemus in dicto loco seu alquerea de Vilamalur, et terminis et pertinentiis suis, et ex causa donationis seu
excommutationis, sive aliqua quacumque ratione vel causa, illud ius quod nobis pertinent seu pertinere posit
quacumque ratione in predictis alquerea et loco, cum suis terminis totum illud vobis dicto excomutatori vel
permutatori licet absenti tanquam presenti, et notario infrascripto tanquam publica persona stipulanti et recipienti
a vobis legitime, et vestris de speciali pacto in hoc contractu apposito; damus et relaxamus libera et absolute sine
aliqua alia contradictione, que nos in omnibus et singulis supradictis habere seu consequi possemus qualibet
ratione.
Renuntiantes super hiis omni iuri, foro, legi, rationi, et constitutioni, et consuetudini contra predicta vel aliquid de
predictis venientibus, et nos in aliquo adjuvantibus.
Promittentes et bona fide convenientes vobis, et vestris, omnia et singula supradicta firma et rata habere, et non
contrafacere vel venire de iure vel de facto aliqua ratione.
Renunciantes scienter omni exceptioni consentionis, laudationis, approbationis et confirmationis predictarum per
nos vobis non factarum, ut predicitur, et doli; immo promittimus et bona fide convenimus vobis et vestris, de
pactu speciali et expresso in hoc contractu apponito, dictum castrum et alqueriis, cum suis terminis, facere et
habere, tenere et possidere, quiete, potenter, et in bona pace, contra omnes personas conquerentes, vel aliquid
perturbantes secundum forum Aragonie, et per eviccione dicte permutationis seu cambii obligamus scienter ad
hoc vobis et vestris, omnia bona nostra mobilia et immobilia, ubique habita et habenda.
Et si forte in dicto loco et alquerea de Villamalur, seu eius terminis, iuribus et pertinentiis suis, ac aliis omnibus et
singulis supradictis, in totum vel in partem eorum, seu pro ipsis aut ratione vel occatione ipsorum, questio aliqua,
petitio, vel demanda realis vel personalis, per aliquem seu aliquos, tam per oblatione libelli quam alio quocumque
modo, aut foro, vel violencia fieret, vel moveretur, promittimus et bona fideconvenimus per nos et successores
nostros, quod ista denuntiatione semel tantum modo nobis, et nostris, aut procuratori nostro cuicumque, vel
quibuscumque vobis magis aplaudabit ante dampnum datum, vel illitum, aut in vos habitum vel receptum
defensionis vestri, et dicti loci et alquerea, cum suis pertinentiis, nos et nostros, cum omnibus bonis nostris
ponemos, et pro vobis et vestris respondebimus et satisfaciemus, et suscipiemus in nos litem, et lites, causa et
causas, et questiones tantum, et tamdiu ipsas ducemus, tractabimus, et defendemus nos et nostris propriis
sumptibus et expensis, quousque fine debito, per difinitivam sententiam a qua ulterius appellari non possit, vel
supplicari fuerint terminare et totaliter adfinire, vel vos aut vestre, si velletis, possitis per vos vel per
procuratorem seu procuratoris nostros, litem seu lites, causam seu causas, ac questiones ducere, tractare et
defendere vobis et vestris successoribus, super hoc electione servata.
Renuntiantes vobis, et vestris successoribus per nos, et nostros, de pacto speciali et expresso pactum, et
necessitatem, et enunciationis, et appellationis, et prossecutionis eius, nisi semel in principali causa, ut est dictum,
et in aliqua de predictis per predictos nobiles parentes nostros vobis excomutatis, seu excambiatis ut superius est
narratum in totum vel in partem evicta fuerit, vel etiam diminuta per viam ordinariam, vel extraordinaria, aut per
forçiam vel violentiam, seu alio quocumque modo, ut superius est iamdictum, et promissum totum illud, et
quitquid et quantumcumque sit vel fuerit, seu etiam possit vobis et vestris de pacto speciali, et expresso in
continenti nos, et nostros, restituere, reddere, et emendare promittimus, voluntati vestre omnimodam postpossita
malitiis, difugiis, exceptionibus, cabillationibus, et dillationibus quibuscumque postpossitis penitus expulsis cum
omnibus dampnis, gravaminibus [..... ..... .....] que et quas vobis vel vestri successores feceritis, vel sustinueritis,
pro predictis, vel super predictis, et ratione vel occassione eorum ubicumque magis duxeritis, eligeritis, sive
obtinueritis [..... ..... ..... .....] questionibus, seu etiam subcumbatis.
Super quibus quidem evictis, et etiam super dampnis gravaminibus interesse, et missionibus credatur, vobis, et
vestris successoribus proprio juramento, quod exnunc, et extunc sicut ex nunc vobis, et vestris definimus et pro
delato volumus illud haberi nullo alio probationis genere a nobis, vel nostris requisito; immo volumus dictum
sacramentum vestrum habere cum in locum probationis.
Pro quibus omnibus et singulis supradictis, vobis, et vestris salvandis et defendendis, attendendis firmiter, atque
complendis, ac etiam observandis, et pro evictione, et legitima garentia, et forçia ac violentia eorumdem, ut
superius est narratum et promissum,, obligamus ex certa scientia vobis, et vestris, omnia bona nostra mobilia et
immobilia, ubique habita et habenda.
Quod est actum apud Toxa, octavo calendas junii anno Domini millessimo trescentessimo vicessimo.
Sig+num Petri Jordani predicti, qui hec concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Raymundus de Montesono, presbiter, Sancius Luppi de Lienda, Martini de Roda, presbiter,
et Petrus Vida, vicinus de Vilamalur.
Sig+num Martini de Moya, notarii publici auctoritate regia per totam terram et dominationem domini regis
Aragonum, qui predictis interfuit et hec scribi fecit, et clausit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1320, 31 Mayo.
Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, vende a la Almoyna unos censos en Beniferri
ACV, Perg. 5584
Elias Olmo y Canalda, p. 175, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1320, 14 Junio. Beniferri.


Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, pone en posesión de un censo a Berenguer March, sacrista de
Valencia, en término de Beniferri, para una capellanía por el alma de Arnaldo de Riusech.
ACV, Perg. 1431
Elias Olmo y Canalda, p. 175, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1320, 14 Junio.
El procurador de Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, pone en posesión al pavorde de la Almoyna de unos
censos de Beniferri.
ACV, Perg. 3024
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1320, 16 Junio.
El procurador de Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, firma ápoca al pavorde de la Almoyna de uno censo
que aquél vendió a éste.
ACV, Perg. 2962
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1320, 16 Junio.
Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, otorga a Berenguer March, sacrista de Valencia, haber recibido el
precio de la venta de unos censos para instituir una capellanía por el alma de Arnaldo de Riusech.
ACV, Perg. 6481
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1320, 5 Agosto. Cheste.


Carta de población de Cheste dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla, a favor de los Cristianos
que vienen a poblar Cheste. Aquí también firma su mujer Sanxa Ximénez.
ARV, Gobernació, Llibre 2977, mà 5, fol. 3rº.-5rº.
Sapian tots que com alguns bons homens christians sien compareguts davant Nos, Ximen Pérez de Árenos, Señor
de Andilla, per habitar e poblar en lo loch nostre de CHESTALCAMP, i Nos cobejans la utilitat y profit del dit
loch, volem aquell a honor y reverencia de Nostre Senyor Jesuchrist y de la Benaventurada Santa María, Mare de
aquell, de gent christiana multiplicar y exalcar per tal que el nom de Deu aqui sea loat y glorificat. Em per amor
d'ago, per Nos y los successors nostres presents y esdevenidors, donam y otorgam a vos DOMINGO SERNA,
LÁZARO PEDRO, BERTHOMEU DE PUIGREDON, MARTIN LONGO, DOMINGO YAGO, MARTIN
CORNELL, EXIMENO JACME, ASSENSIO DEL PORTO, y a tots y sengles christians pobladors y habitadors
de dit loch de Chestalcamp presents e qui per temps en per tostemps les franquees e libertáis dejus declarades:
[1]. PRIMERAMENT: Enfranquim a vos dits pobladors de gracja espegial y a los vostres successors per
tostemps, de tota questa, peyta e altra qualsevol servitut que a Nos ni ais nostres no siats tenguts de fer ni donar.
[2]. ITTEM: Que tots quans bens y esplets aurets y collirets en nostres terres y posesions no siats tenguts de
donar sino tan solament a Nos yais nostres delme y primicia y que vos, els vostres successors y els altres
habitadors christians del dit loch puxats comprar y vendré francament vinyes o terres qualsquequals aurets en lo
terme de dit loch y arbres de qualsevol natura, sien de cristians o de sarrahins, salvant en la horta de aquella de
que los moros paguen peyta e fan goffra a Nos.
[3J. ITTEM: Que ajats tranques erbes, pedrés, flors, fusts, emprius vostres y de vostres cases e que puxats fer
espart y obrar aquell en lo dit loch de Chest, no en altre loen, y cendra de la pega que arocarets, cals, guix e casar
en lo terme del loch nostre a vostres obs, us, aempreu francament e quitia y encara aquelles coses aportar on
tendrets per be, salvu casa que no puxats vendré fora del dit loch.
[4]. ITTEM: Que tot vi que collirets, aurets o farets en lo terme del dit loch, que aquell puxats vendré en lo dit
loch de Gest o fora lo loch, o en qualque loch vos voldrets, e axi en gros com en menut, sens ninguna servitut que
no siats tenguts de fer ni donar a Nos o al taverner de dit loch ni a altre en loch de Nos, e que tota hora que
vosaltres volrets vendré vostre vi que Nos no puxam vendré ais moros de dit loch o a qualsque altres persones
que no compren ne beguen de aquell vi.
[5]. ITTEM: Que puxats comprar e metre vi en lo dit loch francament a obs de vostre propi beure e de vostres
cases, mas que de aquell no puxats vendré.
[6]. ITTEM: Que no us axam destrenier ni fer destrenyer a coure en lo forn nostre del dit loch, ans puxats coure a
foch e a tenors e al forn quant que les volrets, pagant lo dret al dit forn quant que y courats.
[7]. ITTEM: Otorgam e volem a vos que si per ventura aurets alcun bou, vaca que sia vengut al assendat, o
ovella, o que sia rancallós, axi ques aja a matar, que aquell bou o vaca puxats desfer en la taula de camisería de
dit loch, pagant al comprador de dita taula per aquell bou o vaca dotse diners reals de Valencia. En axi ques vena
en aquell dia ques matara sens que altra carn nos desfasa en la dita taula en lo dit dia.
[8]. ITTEM: Que puxats teñir tenda entre vosaltres, en axi que no puxats vendré res de la dita tenda a ningu
sarraci del dit loch ni de fora lo loch, mas entre vos tan solament puxats comprar e vendré.
[9]. ITTEM: Que puxats comprar e vendré o excambiar terres o arbres qualsevol sien, o bestias o altres qualsevol
coses que sien a qualsevol persones, sens ningún dret o altra servitut que no siats tenguts de donar a Nos e ais
nostres.
[10]. ITTEM: Que ajats e pujats aver la aygua a regar vostres heretats segons que los habitadors de dit loch ara lo
an o de aqui avant lo aurant per obs de lurs heretats.
[11]. ITTEM: Que puxats vendré, traure o fer traure e llevar francament vostres blats qualsque sien en qualsque
loch vos volrets a fer de aquells a vostres propies voluntats.
[12]. ITTEM: Que no siats tenguts de donar res a Nos o ais nostres de alcunes ortalices que vosaltres farets e que
despendrets e menjarets en vostres cases, salvant aquelles que vendrets o estajarets a entre el any, co es, delme e
premicia.
[13]. ITTEM: Que no siats tenguts de donarnos ningún dret de cascuns arbres que fagats o farets a obs de vostres
besties, salvant aquelles que vendrets delme e primicia.
[14]. ITTEM: Que no siats tenguts de donar a Nos ni ais nostres ni a altre en loen de Nos algún dret de polis ni
porcells ni de gallines.
[15]. ITTEM: Que vosaltres entre vosaltres mateixos puxau ordenar Justicia, Jurats e Mustagaff, en axi que la
electio e la confermacio del dit Justicia, Jurats e Mustasaff sia a Nos reservada e presentada e que y metam
adonchs aquell o aquelles que a Nos ben vist sera.
[16]. ITTEM: Que siats tenguts de mantenir Fur de Aragó.
[17J. ITTEM: Que puxats llaurar e obrir les terres hermes del dit loch e aquelles poseiscats vos e les vostres
francament a delme e premigia tan solament. En axi que cascu aquello que llaurara puxa vendré, alienar e
empenyorar e fer ses propies voluntats a quis volra, exceptat que no la puxats a Cavallers ni a Sants. Encara
otorgam a vosaltres que puxats fer cendra de baladre en lo terme de dit loch a obs e necessitat de vostres cases.
[18]. ITTEM: Que no siats tenguts de donar ni vendré a Nos ni ais nostres o alcu altre en loch nostre per torga
gallines, ni polis ni porcelles, ni cabrits, ni ous, ni res que ajats, si per vostre plaer no es.
[19]. ITTEM: Que no siats tenguts per torga de donar roba ni lits, a Nos y a obs del castell ni a nuil hoste que del
castell nos vinga si per vostre plaer no es.
[20]. ITTEM: Que ningún christiá que del loch sia que deja esser pres per alguna raho que aquell tinga lo Justicia
del dit loch e de aquell faga dret sia entes. Empero que cascun de vos y els vostres siats tenguts de habitar en lo
dit loch e alli fer residencia personal e encara aquells ais quals alguna de les vostres heretatas e possessions
vendrets. Retenim expressament de les damunt dites franquees, libertats y a Nos reservam que vos e los vostres
siats tenguts de fer hoste y cavalcada quant que necessari nos sera e deis Nos e del nostres ne serets requests.
Encara quens siats tenguts de donar morabati qualque hora en la Ciutat de Valencia o en lo Regne de aquella se
dará e pagara. Et axi sots les dites condicions volem e otorgam que ajats vos e los vostres els successors del dit
loch en per totstemps les franquees e inmunitats damunt dites sens contradiccio ne embargament de alguna
persona, prometem e en bona fee convenim que contra les damunt dites coses o alcuna de aquelles no vendrem o
alcu venir farem, ans totes les dites coses segures e termes haver prometem e no corrumpudament observar e de
certa sciencia renuncia, sobre aqüestes coses a tot fur y dret canonich y civil, común y singular, especial, publich
e privat, escrit e a escriure e a tot e qualsevol altre dret, constitucio, costum o ajuda per les quals en contrari de les
damunt dites coses venir poguesen axi com deis dits furs, drets e leys en aquell present privilegi espegial y
expressa mencio era feyta. Nos empero, Dona SANCHA XIMENEZ, muller del noble Don XIMEN PÉREZ
damunt dit, attenets les dites franquees e libertats a vosaltres damunt dits pobladors per lo dit En XIMEN
PÉREZ, marit nostre, esser feyts e volem aquelles en totes coses e per totes observar, attendre e cumplir,
prometem e en bona fe convenim que james contra les dites franquees e libertáis o alguna de aquelles no vendrem
o algún venir farem, ans aquelles observarem e teñir prometem e en ninguna manera no y contravendrem et de
certa sciencia renunciam a dot nostre et a esponsalici et a tot dret e fur, constitucio, costum e ajuda per les quals
contravenir poguesem en ninguna manera. E per tal que totes les damunt dites coses major fermetat ajen et
tinguen et de Nos dits DON XIMEN PÉREZ DE ÁRENOS, Señor de Andilla, e de la noble DONA SANSA
XIMENEZ, muller nostra, mils e pus sancerament sien mantengudes e observades tocats ab nostres propries
mans corporalment los Sants Quatre Evangelis e la Creu de Nostre Senyor, juran totes e sengles damunt dites
coses teñir e observar e en per tostemps segures e fermes aver e per alcuna manera e raho no contravenir, trencar
o revocar. Et a major fermetat lo present publich privilegi ab son segell pendent de Nos En XIMEN PÉREZ
manam esser segellat e corroborat. On nos damunt dits pobladors, attenents e regonegents per vos Nobles e
Señors nostres damunt dites franquees, emmunitats, gracies e libertáis a nos e ais nostres benignament otorgades
e donades retener e faem de aquells a vos gracies copioses. Prometem e convenim en bona fe per nos e los
successors nostres, presents e esdevenidors que darem e attendrem e complirem totes les coses desús espresades a
vosaltres damunt dits nobles e ais successors vostres en per totstemps feelment en bona fe e acó attendre e
complir obligam a vos y ais vostres nos e tots los bens nostres presents e esdevenidors en quels ajam.
Les quals coses foren feytes, lectes e publicades en lo loch de Gestalcamp, en lo dia que hon comptava Nonas
Augusti en lo any de Nostre Senyor de Mil e trecens e vint.
SINYAL de Ximen Pérez de Árenos, Señor de Andilla. SINYAL de la noble Dona Sanxa Ximénez, muller del
dit noble. SINYAL de Domingo Serna. SINYAL de Lázaro Pedro. SINYAL de Berthomeu de Puigredon.
SINYAL de Martin Longo. SINYAL de Pedro Longo. SINYAL de Domingo Yago. SINYAL de Martín Cornell.
SINYAL
de Eximeno Jacme. SINYAL de Asensio del Porto, damunt dites, que totes les dites coses lloaren, confermaren e
otorgaren. Presents testimonis foren de totes les damunt dites cosses: En Miquel Munyos, En Remicio Martínez
de Agagra et Nantoni Domingo. SIGNUM Bernardi de Valeriola, notari publici Valencie, qui predictis
ómnibus interfuit et scripsit et clausit, loco, die et anno predictis.
Cartes de Poblament Medievals Valencianes, Enric Guinot Rodríguez.

- 1320, 26 Diciembre.
El monasterio de la Puridad le reclama a Gonzalo Eximénez de Arenós los 8000 sueldos valencianos que le
dejó Alda a su hija Mayor y al convento.
- 1320. 26 diciembre. Toga.
Gonzalo Jiménez, señor de Árenos, reconoce deber a su hermana doña Mayor, religiosa del monasterio de
Santa Isabel de la ciudad de Valencia, la cantidad de ocho mil sueldos reales, prometiendo pagarlos.
Asimismo le concede el lugar de Ludiente, con todos sus derechos, para enjugar dicha deuda.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.287, num. 7. Inserción.
Noverint universi quod nos Gondiçalbus Eximeniç, domino Arenosio, attendentes quod per nos debent vobis
dompne Mayori Eximeniç de Arenosio, sorori nostri, minorisse monasterii Sáncte Elisabet Valencie, ordinis
sáncte Clare, octo mille solidos regalium Valencie que vobis dare et solvere promissimus pro omni iure, parte et
legitima vobis pertinente et pertinere debente in bonis que nos nunch habemus, tenemus et possidemus, que
quondam fuerunt nobilium Blasii Eximeniç de Arenossio et dompne Alde Ferrandiz quondam parentum
nostrorum; queque octo mille solidi iam vobis confessi fuimus deberé simul et insolidum cum Eximeniç Petri,
domino de Montetornesio, ut in quodam publico instrumento auctoritate Guillelmi de Acrimonte, publici
Valencie notarii, confecto VIIIº idus novembris, anno Domini Mº. CCCº. quarto, plenius continetur. Nunch
igitur, volentes conditione vestri dicte dompne Mayori Eximeniç super predictis faceré meliorem laudando,
ratificando et in omnibus et per omnia confirmando predictum instrumentum et omnia pacta et obligationes
contentas in eodem et expresse, volumus et concedimus quod presens instrumentum nulla fiat innovado seu
inmutatio de aliquibus pactis, condicionibus sive obligacionibus contentis in dicto instrumento. Immo remaneat
in suo robore plenarie et valore.
Et etiam volumus quód hoc presens instrumentum, cum pactibus, condicionibus, obligacionibus in eo contentis,
sit confirmatio supradicti instrumenti et obligationem eiusdem.
Et ideo, scienter et ex certa sciencia, per nos et omnes nostros, promitimus et convenimus bona fide vobis et dicte
dompne Mayore Eximeniç, sorori nostre, licet absenti, et Petro Martini de Montiel, procuratori vestre et notario
infrascripto tanquam publice persone loco vestri et pro vobis presentibus et a nobis legitime stipulantibus et
recipientibus, et vestris quod a festo sancti Michaelis menssis septembris proxime venturum usque ad unum
annum tunch sequentem et continue completum, dabimus et solvemus vobis vel vestris predictum debitum
vestrum in pecunia numerata ad totam vestram voluntatem, sine omni dilacione et excusacione et absque omni
dampno, gravamine, missione et intéresse vestri et vestrorum ac querella curie, pro quibus sie complendis damus,
tradimus seu quasi tradimus vobis, titulo vestri firmi pignoris, locum nostrum dictum et nominatum Ludien,
situm et positum infra regnum Valencie, cum domibus, ortis, campis, vineis, terris eultis et incultis, hermis et
populatis, et etiam cum omnibus et singulis redditibus, exitibus et proventibus et aliis iuribus quibuscumque et
quocumque nomine censeantur nobis pertinentibus et pertinere debentibus in dicto loco quilibet racione; sicut ut
dictum locum confrontatur et terminatur cum camino de Toga et cum termino de Villamalefa et cum termino de
Çucayna et cum termino del Torano. Itaque per dictum tempus, habeatis et teneatis, possideatis predictum locum
de Ludien cum omnibus et singulis iuribus et redditibus supradictis, per vos vel alium seu alios quos volueritis
loco vestri, et quiequid inde reeeperitis et habuitis infra dictus tempus non computetur seu intelligatur in sorte,
pacta seu satisfactione dicti debiti vel partis eiusdem ullo modo. Immo, dicti redditus et alia iura nostra predieta
dicti loci habeatis ad vestras voluntates sine aliquo contradictu et in bona pace, ex donatione nostra pura, propria
et irrevocabili, habita inter vivos, et nisi predictum debitum vestrum vobis persolverimus, ut est dictum.
Incontinenti, elapso dicto termino, damus et concedimus vobis de speciali pacto et expresso in hoc contractu
apposito, licentiam, auctoritatem et potestatem vendendi et alienandi, impignorandi, estabiliendi sive in
emphiteosim dandi predictum locum de Ludien cum omnibus et singulis iuribus nostris predictis, cui vel quibus
volueritis et pro quocumque precio, censu, tributo seu mutuo volueritis; et ex ipso precio, censu, tributo seu
mutuo vobismet satisfaciendi et integrandi super dicto debito vestro. Et inde instrumentum seu instrumenta
vendicionis seu vendicionum et quacumque alia instrumenta super predictis necessaria faciendi et firmandi et
bona vestra pro evictione omnia obligandi et emptores seu alios quoscumque in possessionem seu quasi
possessionem dicti loci inducendi et mitendi, nos enim rata et firma habemus et habebimus quacumque
venditionem seu venditiones et alias alienationes de predictis feceritis; quem ad modum si per nos essent facte
satisfacto vobis de predictis, si quid de dicto precio seu tributo seu mutuo superaverit, id nobis restituatis; siquid
vero inde fuerít totum illud vobis et vestris restituere et emendare promitimus confestim voluntati vestre, super
quibus credamini vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tune, et ex tunc sicut ex nunc vobis et vestris
deferimus et pro delato habeatur sine testibus et alia probatione obligamus vobis et vestris ad hec generaliter
omnia alia bona nostra mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda, in quibus magis et melius aeeipere
volueritis et habere volentes, quod specialis obligacio nullum preiudicium faciat generali nee generalis speciali.
Immo potius una dictorum obligationum sit confirmatio alterius aliquo iure seu foro non obstantibus,
renunciantes quantum ad hec foro, legi dicentibus donationem excedentem sumam seu quantitatem quingentorum
aureorum vel solidorum absque iudicis insinuatione faetam non obstantibus et omni alii cuilibet iuri, foro, legi,
rationi, constitutioni et consuetudini, beneficio et auxilio contra hec venientibus et nos in aliquo adiuvantibus.
Quod est actum apud Thoga, séptimo kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº. XXº.
Sig(signo)num Gondiçalbi Eximeniç predicti qui hec concedimus et firmamus.
Testes huius rey sunt: Petrus de Arteriis vicinus Villefermosse, Johannes de la Sella, Dominicus Johannis,
habitatores in Villafermossa; Guillelmus Laurencii vicinus de Onda.
Sig(signo)num Martini de Moya, notarii publici auetoritate regis per totam terram et dominationem domini regis
Aragonum, qui predictis interfuit et hec scribi fecit, cum raso et emendato in XIXª linea ubi dicitur "apud Thoga",
et clausit loco, die et anno predictis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 37
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1322-1323:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 222-223-Gratiarum 1 (1322-1323)> Aprobación de la venta de Cirat y Pandell a favor de Montcada para
Gonzalvo Eximen y Urraca de Arenos (73)
Eva Izquierdo Molinas

- 1322.
Concordia entre Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla y el consejo y la universidad y la villa de la
aldea de Teruel y el consejo de Almansa (Abejuela).
En su proceso de consolidación destacan las diversas modificaciones de la frontera septentrional del municipio
de Andilla entre los siglos XIII y XIV hasta que quedó definitivamente fijada.
S.F.
Sentencia de un pleito entre Jimeno Pérez de Arenoso y los hombres de Teruel, sobre los pastos en Torrijas
y Abejuela.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.128
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266765

- 1322, 1 febrero. Barcelona.


Jaime II, a requerimiento de la aljama sarracena de Huesca, inserta una carta suya, fecbada el 6 de agosto
de 1316, que contiene la transcripción de un privilegio concedido por Pedro II a dicha aljama, el 13 de
junio de 1210, que por su antigúedad se halla en muy mal estado de conservación.
ACA, Reg. 223, fol. 167v. y 168r.
... Datum in monasterio Populeti, VIIIº idus de augusti, anno Domini MºCCCºXVIº.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone. Testes sunt:
inclitus infans Alfonsus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis. - Philippus de Salutiis. Guillermus de Angularia.
- Berengarius de Angularia. - Eximinus Petri de Arenoso.
Signum mei Guillermi Palazini, predicti domini regis scriptoris, qui mandato eiusdem hoc scribi, feci et clausi
loco, die et anno prefixis, cum litteris rasis et emendatis in duodecima linea, ubi dicitur «bona omnia», et in
XXIII, ubi dicitur et mutationem.
Et nunc pro parte aliame predicte sarracenorum Osce fuerit nobis humiliter supplicatum ut de predictis cartam
nostram, sub nostre bulle plumbee sigillo munitam, mandaremus eis fieri atque tradi, ut tutius et melius per eos
valeat perpetuo conservari. Idcirco, supplicatione ipsa admissa benigne, predictam cartam nostram ex hac causa
solummodo in presenti iussimus inseri et transcribi, quam nunc in cancellaria nostra recuperari fecimus et etiam
Ianiari. In cuius rei testimonium hanc cartam nostram sigillo appenditio bulle nostre plumbee iussimus comuniri.
Datum Barchinone, kalendis februarii, anno Domini MºCCCºXXº secundo. G. Augustini, mandato regio facto per
Iacobum Cardona, de camera regia. Signum [signo] Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et
Corsice ac comitis Barchinone. Testes sunt: (la col.) Infans Raimundus Berengarii, dicti domini regis filius. (2ª
col.) Guillermum de Angularia. - Othonus de Montecatheno. (3a col.) Arnaldus Rogerii. - Bertrandus de
Castelleto. Fuit clausum per Guillermum Augustini, scriptorem dicti domini regis. (Al margen superior
encabezando el documento): Aliame sarracenorum Osce.
La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV - Página 148, María Blanca Basáñez Villaluenga.

- 1322, marzo.
Jaime II encargaba a Rodrigo Gil Tarín y a Pedro de Martorell el amojonamiento general entre las aldeas
de Teruel –Rubielos, Nogueruelas, Fuentes y San Agustín- y las pertenencias de la baronía de Arenós –
Villahermosa, Cortes y Arenoso-, operación que aún no se había llevado a efecto desde que fuera arbitrado
el deslinde
ACA, Cancillería real, registro 174, f. 128v. Estudiado por A. GARGALLO MOYA, El Concejo de
Teruel en la Edad Media, 1177-1327, Teruel, 1996, vol. I, p. 299.

- 1322, 28 diciembre:
Carta a Jaime II de parte de Pedro Sánchez de Calatayud, lugarteniente del Gobernador del Reino de
Aragón, por una querella de robo de ganado en Torralba (de Ribota).
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_58,nº7207
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1323, 25 mayo:
Carta de Jaime II al juez de Valencia sobre una apelación de una causa entre Gonzalo Jiménez de Arenoso
y Arnaldo de Moraria.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_60,nº7389
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231433

- 1323, 6 noviembre:
Carta de Jaime II al juez de la curia real sobre unos asuntos con el noble Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_61,nº7557
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231491

- S.F.:
Carta a Jaime II de parte de Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre un favor.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_122,nº1388
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233998

- 1324, 13 febrero.
El abad y el monasterio de Santa Isabel de Valencia solicitó que se cumpliera la donación hecha por Pérez
d´Arenoso y las aprobaciones del rey para tener tabla carnicera en la morería de Valencia en franco y
libre alodio. El monarca les permitía que tuvieran otra tabla carnicería junto al mercado de Valencia.
ACA, Real Cancillería, Reg. 226, fol. 108r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1324, 5 Marzo.
El Obispo y el cabildo emiten un acuerdo para Villar de Benaduf
Cartes de poblament medievals valencianes, doc. 259, Enric Guinot Rodríguez.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1324, 6 de maig.
Transcripció del privilegi de creació del comtat de les Muntanyes de Prades pel rei Jaume II, a favor del
seu fill l'infant Ranion Berenguer, donat a Barcelona el 6 de niaig de 1324.
ACA, CA Reg. 225, fols. 151 a 153V
In nomine Domini nostri Ihesu Xristi amen. Ad notitiam presentium et memoriam futurori·im, nos Jacobus, Dei
gratia rex Aragonum, Valentia, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone, desiderantes dum ab alto nobis vita
conceditur sic inter filios karissimos nostros ab universorum Domino nobis datos, disponere salubriter ut nostra
provisione quilibet eorum contenti sibi adinvicem, prout debuerint fraternam exhibeant csritatem. Idcirco
affectantes vos inclitum karissimum filium nostrum infantem Raimundum Berengarií paterno et règio favore
prosequi et ad comitalem dignitatem honorabiliter attollere, insignire ac etiam sublimaré per nos et nostros,
presentes et futuros gratis et ex certa scientia ac spontanea voluntate damus et concedimus et ex causa donationis
et concessionis tradimus pro hereditate, titulo puré perfecte et irrevocabilis...
... Et hec orania et singula juramus per Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta
attendere et complere et in aliquo nunquana contravenire. Et etiam pro predictis et singulis facimus vobis et
presenti homagium ore et manibus comendatum iuxta usaticos Barchinone et consuetudines Cathalonie. Ad huius
autem rei memoriam et perpetuam firmitatem facta sunt inde duo consimilia instrumenta, alterum habendum et
tenendum per dictum dominum regem et alterum per dictum dominum in fan tem Raimundum Berengarii,
sigillata bulla plumbea dicti domini regis et sigillo domini infantis Raimundo Berengarii supradicti. Quod est
actum in civitate Barchinone in ecclesie sedis eiusdem, pridie nonas madii anno Domini M° CCC° XX° quarto.
Signum © Jacobí, Dei gratia regis Aragonum, Valentia, Sardinie et Corsice ac comitis Barchmone predicta qui
premissa concedimus et firmamus.
Sigiínum infantis Raimundi Berengarii predicti qui premissa laudamus, concedimus, firmamus et juramus.
Testes huius rei sunt qui presentes fuerunt:
Reverendus Johannes, archiepiscopus Toletanensis, filius dicti domini regis. Venerabiles: frater Jacobus, de
Ordine Beate Marie de Muntesia, ipsius domini regis filius. Poncius, Barchinonensis episcopus. frater Raimundus
de Impuriis, prior Ordinis Hospitalis in Cathalonia, frater Sancius de Aragone, comendator Miraveti. frater
Poncius, abbas monasterii Populeti. Nobiles: Petrus Cornelii. Othonus de Montecatheno. Raimundus de Cardona,
dominus de Torano. Guillemonus de Cardona. Geraldonus de Angularia. Et milites: Raimundus de Melanno.
Berengarius de Sancto Vincentio. Bernardus de FonoUario. Guillemus de Sancta Columba. Petrus Calderoni.
Petrus de Montetornesio. Athonus de Azlor. Ferrerius de Villafrancha. Poncius de Occulo Molendinorum.
Petrus Marti, thesaurarius. Bernardus de Aversone, notarius dicti domini regis. Ferrerius de Lilleto, baiulus
Cathalonie generalis. Et cives: Franciscus Marquesii. Romeus Durfortis. Petrus de Sanaugia. Thomas de Sancto
Clemente.
Arnaldus Bernardi. Raimundus Fivelleríi. Fuerunt clausa per Guillemum Augustini, scriptorem domini regis
predicti et notarium publicum per totam terram domini regis.
ELS COMTES I EL COMTAT. DE PRADESARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA.

- 1324, 27 agosto.
Acuerdo entre Beatriz y Ximén Pérez de Arenós para una fijación de términos de los respectivos lugares
de Xelva y Andilla.
ACA, C, r. 180, Fól. 155v. ARV, Manaments i Empares, any 1636, llibre 5, mà 44. Fól. 32.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas.

- 1324, 10 noviembre. Valencia.


Cartas para celebrar Cortes Valencianas el 7 de enero de 1325.
ACA, Cancilleria Real, reg. 308, f. 261r-262r
Invocacio Curie Generale indicte per dominum regem universitati regni Valencie mense novembri anno Domini
millesimo CCCº vicesimo quarto.
Fuit forma hec: Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac sancte
romane ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, venerabili in Christo patri Raimundo, divina
providencia valentino episcopo, salutem et graciam…
Nobilibus: Iacobo, domino de Exerica. Reverendo in Christo patris Petro, Cesaraugustano archiepiscopo, tutori
nobilis Luppi de Luna, filii nobilis quondam Artaldi de Luna maioris, et tutori similiter nobile Artaldi de Luna,
filii nobilis quondam Artaldi de Luna, iunioris, dicendo et mandando, ut racione eorum que dicti pupilli vel alteri
eorum habent in regno Valencie, intersit dicte Curie. Ferdinando, fratri domini regis. Bernardo de Serriano.
Francisco Carrocii, domino de Rebolleto. Francisco de Proxida. Blasio Maça de Vergua. Gondiçalvo Eximinii
de Arenoso. Eximino Petri de Arenoso. Guilabertino de Sentellis vel tutori suo, Hugoni de Bellopodio.
Militibus: Egidio Martin de Entenza. Guillelmo de Pulcrovisu. Petro Eximeni de Burriol. Peregrino de
Monteacuto. Vital de Villanova…
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala

- 1325.
Cancelleria,Procesos en quart, any 1325.
In armario Valentiae a rivo aulldecona usque ad rivum de Uxo, in sacco M., est processus factus in anno 1325
coram rege Jacobo contra Gondiçalvum Ximenii pro crimine falsae monetae, et sentential regia quod possideret
baroniam de Arenos in feudum, excepta Toga.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1325, 12 febrero:
Carta a Jaime II de parte de Pedro Cabet, juez de la curia real, sobre una causa entre Gonzalo Jiménez de
Arenoso y Jaime de Ríoseco.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_65,nº7944
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231631

- 1325, 16 febrero. Valencia.


Uno de los principales agraciados en las carnicerías por Jaime I fue el noble caballero Jimeno Pérez de Árenos,
quien luego hizo donación del beneficio al monasterio de Santa Isabel.
El padre José Sorribas asigna esta donación a la época en que tuvo lugar el cambio de la Regla, y además alude al
privilegio obtenido de Urbano IV antes de la promulgación de su regla, por el cual les permitía tener posesiones,
pues dice: "En esta atención, y en consecuencia de tan alto pontificio favor, esmeróse el ilustrísimo don Ximén
Pérez de Árenos en enriquecer a sus amadas religiosas con gran parte de los muchos bienes, conque el ínclito
conquistador rey don Jaime avía premiado sus heroycos servicios, en las conquistas de la Isla de Mallorca y Rey
no de Valencia. De esta magnánima largueza conque este ilustre héroe las favoreció, hace en parte expresa
mención un Memorial, en que esta real comunidad hizo saber en el año 1.322 al rey de Aragón sus derechos y
directo señorío al territorio de las carnes de la parte que llaman Tosal, en Valencia, y a toda la Villanueva de la
Morería:
Muy alto y muy poderoso señor: la abadesa y religiosas de este convento de Santa Isabel y Santa Clara, de la
ciudad de Valencia, suplicantes, dicen que don Ximén Pérez de Árenos, movido de zelo y piedad, dexó al
monasterio, entre otras cosas, unas casas y carnicerías, delante el mismo monasterio, que avia possehído este
cavallero, desde el tiempo de la conquista, por donación del rey, en atención a sus servicios, sin contradicción de
persona alguna, etc. Por tanto etc.
ACÁ. Cancillería. Reg. 226, fol. 208 r.
Se reclamó poder instalar una carnicería cerca y no sólo les fueron devueltos sus derechos, sino que además, por
decreto real de Jaime Π, fechado en Valencia el 16 de febrero de 1.325, fue prohibido el establecer otra tabla de
carnicería cerca de las del monasterio de Santa Isabel, en la morería, mandando a los justicias, baile y demás
oficiales reales fuese observado ese su mandato, inviolablemente, el cual signa con su sello mayor.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. Doc. 55

-1325, 7 marzo.
Tabla de exenciones fiscales colectivas.
Beneficiado: Andilla
Tributo: francos a cristianos y mudéjares de todo peaje, portazgo, lezda, pesos y medidas.
Mediador: Eximén Pérez d´Arenós, señor de Andilla.
ACA. Real Cancillería, Reg. 228, fol. 39r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.

- 1325, 16 Abril.
Confirmación de privilegios como Sr. de Cortes de Ximén Pérez Sr. de Andilla
APDC. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", f. 25.
Cortes de Arenós se dividió de los estados de la Villa de Arenós del año 1318 a 1325, y confirmó los privilegios
Dn. Ximén Pérez Sr. de Andilla, según los havia concedido su Abuelo, y tío Dn. Blasco, ante Juan de Zuera
notario de Cortes en 16 de abril de 1325. Se ignora con qué título entró a poseerlo Dn. Ximén Pérez Sr. de
Andilla, pues en dicho año se juzga era muerto Dn. Pedro Jordán de Arenós, a quien se la havían ofrecido sus
padres en cartas matrimoniales.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.

 1325, 23 junio. Daroca.


El infante Don Alfonso, Duque de Urgel, hijo primogénito de Jaime II, ratifica a su consejero Eximén
Pérez de Arenós, Señor de Andilla, en los derechos de la detención de Abdala Alizar, sarraceno de Chiva,
inculpado de algunos crímenes.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 140.

 1325, 20 Diciembre.
Mayor, la hija de Blasco y Alda, reclama el poder del señorío de Ludiente.
- 1325. diciembre 20. Valencia.
Doña Mayor Jiménez de Árenos comunica al justicia y jurados de Ludiente que ha nombrado procurador
para todos sus asuntos concernientes a dicho lugar a don Pedro Marquet, vecino de Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.287, núm. 7. Inserción.
De nos dona Mayor Eximeniç d'Arenos, menoreta de la orde de Santa Elisabet, del monestir de Valencia, ais
honrats e amats lo justicia e jurats e tota la Universität del loch de Ludien.
Fem vos saber que nos que avem feyt procurador nostre general en Pere Marquet, vehin de Valencia, que reeba
en loch de nos e per nos tots drets e esdeveniments, rendes e totes altres coses a nos pertanyents, segons que en
una carta de la qual ell vos fara fe es contengut, per que a vos e a cascun de vos dehim e manam que en loch
nostre e per nos, al dit en Pere Marquet ho a substituyt dell donets, deliurets e respongats de tots drets a nos
pertanyents en lo dit loch axi com si nos personalment present hi erem. Encara us dehim e manam que vos e
cascun de vos no lexets pendre nengunes rendes ni esdeveniments del dit loch de Ludien al noble en Goçalbo
Eximeniç ni a sos fills, ni ha hom per ells, ni a nulla altra persona; en altra manera, si totes les coses desús dites
vos e cascun de vos no faiets, seríes reptats axi com de fur e de raho trobariem esser fahedor, la vostra ignorancia
no contrastant.
Data Valencie, XIIIIº kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº. XXº. quinto.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 40
nos dona Mayor Eximeçis de Arenós
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1326, 19 marzo.
Magdalena Sappata, viuda de Berenguer de Fabiá, vende unos censos a Sancho de Oblites, de la casa de
Sancho Orta, Señor de Árenos.
ACV. Perg. 5061.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia.

- 1326. 24 marzo.
Sancho de Oblites, de la casa de Sancho de Orta, Señor de Árenos, nombra su procurador a Martín
Eximen de Urrea.
ACV. Pergamino 4137.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia.

 1326, 24 Marzo.
Magdalena Çapata, viuda de Berenguer de Toviá, vende a Sancho de Oblites Oria, ¿Señor de Arenós?,
unas tierras en término de Murviedro, en la Riff.
ACV, Perg. 1729
Elias Olmo y Canalda, p. 199, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1326, 29 mayo. Barcelona.


ACA, Cancilleria, Reg. 342, fol. 312 v.
Iacobus et etc. Dilectis nostris Bernaldo de Boxadors ammitato nostro, et Philippo de Boyl, magistro racionali
curie nostre, regenti officium gubernatoris generalis Aragonensium et Cathalanorum insule Sardinie, et cetera.
Recepimus noviter capitula que nobis misistis per Romirum de Castant simul cum inquisicione per nos facta
super rixa que fuit inter nobiles Raimundum de Peralta et Franciscum Carrocii, et eorum familias, ac quosdam
alios, et tenores capitulorum que egregius vir iudex Arboree ordinavit super exercicio officii gubernatoris
generalis Sardorum insule Sardinie sibi comissi, et eciam capitulorum in quibus expressi sunt tractatus habiti
inter vos et marchiones de Malaspina ac sassarenses. Quibus plenarie intellectis, scire vos volumus quod quia
quando ea recepimus non erat nobiscum inclitus infans Alfonsus, primogenitus noster karissimus, ordinamus
intencionem nostram aperire super eis dilecto consiliario nostro Guillelmo de Oulomarii, cui tradimus capitula
supradicta ut ipse, qui ad dominum infantem accedit, tradat sibi capitula supradicta et informet eum de intencione
nostra, super eis et extunc memoratus infans vobis scribet qualiter super eis vos debeatis habere. Interim vero in
negociis procedatis secundum capitula missa vobis nuper in galea in qua nobilis Gondissalbus Eximini de
Arenoso et Galcerandus de Rippis ad partes Sardinie accesserunt. Datum Barchinone, quarto kalendas iunii, anno
Domini millesimo CCC XX VI.
Bonagatus de Petra notarius domini infantis Alfonsi, mandato regio facto per Guillelmum Oulomarii
consiliarium.
http://www.filologiasarda.eu/pubblicazioni/pdf/Malaspina/02_Documenti.pdf
- 1326, 3 octubre:
Carta de los oficiales valencianos al rey Jaime II por una discordia entre Gonzalo Jiménez de Arenoso y
Jaime de Ríoseco.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_74,nº9066
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232211

- 1326, 4 noviembre.
Deudas económicas con intervanción Real.
Deudor: Urraca Jordà de Penya, esposa del noble Gonçalvo Eximén d´Arenosio.
Beneficiario: Jaffuda Morcat, judío de Valencia.
Motivo: debía salvar al judío 1000 ss. según los jurispéritos Jaume d´Arters y Llorenç Cima.
Decisión Real: manda al fiscal de la ciudad de Valencia que la redima.
ACA, Real Cancillería, Reg. 229, fol. 200v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1327, 8 junio. Barcelona.
Testamento de Vidal de Vilanova hecho a su ingreso en la orden de Santiago, nombrando heredero
universal a su hijo Pere de Vilanova. A.M.M. Fo nd o M o n tagut Pergaminos.
Quoniam nichil est quod magis hominibus debeatur quam ut supre me voluntatis postquam iam aliud velle non
possunt, liber sit stilus et licitum sit quod iterum non reddit arbitrium sicque licitum et per quam valde
necessarium ut ingresientes ordinem et suscipientes habitum proffessorum de rebus suis aut ingressum huiusmodi
ordinare. Idcirco, in Christi nomine et eius gratia, ego Vitalis Vilanova, illustrissimi domini regis Aragonuro
consiliarius, proponens ingresi ordinem milicie Sancti Jacobi ac recipere habitum ipsius ordinis qui tradi ibi
proffitentibus consuevit aut(em) ipsius ordinis ingressum et dicti habiti re ceptionem, ordino et fació meum
testamentum, in quo pono et ordino manumissores roeos videlicet venerabiles Vitalem de Blanes, consanguineum
meum, archidiaconum Bisaldune in ecclesia Gerundense; Petrura ( de Torrent), rectorem ecclesie Sancti Stephani
civitatis Valencie et Petrum Fusterii, vicinum Xative, quibus confero, dono et concedo plenum posse et licenciam
accipiendi, occupandi, petendi, exigendi et recuperandi om nia bona et iura mea eaque vendendi, dandi, dividendi
et distribuendi auctoritate eorum propria, auctoritate iusticie vel officiales seu alterius cuiuslibet iudiciis seu
persone minime expectata seu etiam re quisita pro hoc meo testamento implendo pro ut inferius scriptum
invenerint et etiam ordinatum,et hoc faciant ipsi manumissores mei sine dampno aliquo quod eis vel rebus suius
non eveniat aliqua ratione. Et si forsan orones ipsi manumissores mei hiis exequendis nequiverint aut noluerint
interesse dúo vel unus eorum, nichilominus exequantur vel etiam exequátur. Priroum, volo et mando quod
preffati manumissores et exequtores salvant et restituant omnia debita que debeam et omnes iniurias quas
restituere tenear et quod hec faciant ipsi manumissores mei de plano et sine omni diffugio et malicia et sine
iudicii, strepitu et figura XIX secundum Dominum Deum et forum anime prout hec probari poterunt vel ho¿ tendi
pro testes vel instrumenta aut per alia quolibet legitima documen ta. Verumtamen si contigerit dictos
manumissores meos condempnari super peticionibus aut demandis que eis fientur super debitis et iniuriis meis
per sententiam que in rem transivit iudicatam, volo et mando quod de bo nis meis per ipsos manumissores meos
solvantur et restituantur huiusmodi sententiam obtinentibus sumptus pro ipsos facti in causis inde ductis. Et cum
honorabilis et religiosus frater Arnaldus de Solerio, Dei gratia magister domus milicie de Montesia, ordinis
Calatrave interveniente consensu canónico conventus eiusdem ex causis veris et legitimis donaverit, concessit,
assignaverit et tradiditur seu quasi tradidi^ tur in remunerationem seu satisffaccionem servitiorum que fecit circa
ereccionem dicte domus milicie de Montesia nunch in tota vita mea et post me illi heredi seu successori meo in
vita ipsius quam ducerem eliL genduro locum de Monchada in regno Valentie situatum qui fuit ordinis quondam
Templi, cum locis de Carpesa et de Borbotor et cum hiis que dictura quondam Templum habebat in locis de
Magarojos et de Binata, que sunt et consueverunt esse de responsione baiulie dicti loci de Monchada ut in
instrumento inde confecto in castro de Montesia per manum de Bemardi de Fonte, quondam notarii publici per
totam terram et dominacionem dicti domini regis, undécimo kalendas aprilis anno Domini mille simo CCC nono-
decimo, hec et alia latius et plenius continetur propterea auctoritate dicte concessionis michi facte et date
electionis predicte. Eligo michi in heredem et successorem predictorum locorum de Mon chada et de Carpesa et
de Borbotor et de Magarrojos et de Binata et per tinentiarum et iurium ipsorum Petrum , filium meum, naturalem
et legitimum, cui in tota vita sua predicta dimito iure institutionis. Et si contigerit quod absit dictum Petrum,
filium meum, me vivente mori, eligo auctoritate dicte concessionis et eleccionis predicte nunch concesse ex nunc
ut ex tune in heredem et successorem meum in supradictis locis de Monchada, de Carpesa, de Borbotor, de
Magarojos et de Binata et iuribus et pertinentiis' eorumdem Vitalem, meum filium legitimum et naturalem
Raymundi, filii mei, quondam, cui Vitali in tota vita sua ex nunc ut ex tune iure institutionis predicta dimitto ut
heredi et succe ssori meo in hac parte. Et si contigerit , quod absit dictum Petrum et dictum Vitalem mori ut est
dictum, me vivente, auctoritate dicte conce ssionis et eleccionis predicte nunch concesse ex nunc ut ex tune, eli-
X X go in heredem et successorem meum in supradictis locis de Monchada,de Carpesa et de Borbotor, de
Magarojos et de Binata et iuribus et pertji nenciis eorumdem Raymundum, net meu, filium legitimum et
naturalem dicti Raymundi, quondam, filii mei, fratreque dicti Vitalis, cui Raymundo in tota vita sua ex nunc ut ex
tune, iure constitucionis predic ta, dimitto ut heredi et successori meo in hac parte. Et si omnes pre dictos Petrum,
Vitalem et Raymundum, quod absit, mor i contigerit me vivente ut est dictum ex premissa potestate et
concessione ex nunc ut ex tune, eligo in heredem et successorem meum in supradictis ómnibus Bemardum de
Vilariacuto, net meu, filium legitimum et naturalem Bernardi de Vilariacuto, quondam, et dompne Agnetis, filie
mee, uxoris dicti Bemardi, cui Bernardo,net meu,in tota vita sua ex nunc ut ex tune,dimito iure institutionis
omnia predicta ut heredi et successori meo in hac parte. Item, dimito Thode, filie mee comuni mihi et dompne
Elvire,uxori mee, iure institutionis, triginta mille solidos regaliuro Valentie, pro omni parte, hereditate et legitima
paterna. Item, dimito dicto Vitali, net meu , filio naturali et legiM mi dicti Raymundi, filii mei quondam, iure
institutionis mille solidos regalium Valencie pro omni iure sibi pertinenti in bonis meis ac dompne Saure, prime
uxoris mei quondam. Item, dimito net meu, filio naturali et legitimo dicti Raymundi, filii mei quondam, iure
institutionis mille solidos regalium Valentie , pro omni iure sibi pertinenti in bonis meis ac dompne Saure , prime
uxoris mee quondam. Item, dimito dicto Bernardo de Vilariacuto, net meu, filio naturali et legitimo dicti Bemardi
de Vilariacuto et dompne Agneti, f i lie mee, iure institutionis, unam unciam auri pro omni iure sibi pertinenti in
bonis meis ac dompne Saure, prime uxoris mee quondam. Item, dimito ordini predicti milicie Sancti Jacobi, iure
institutionis, quingentos solidos regalium Valentie pro omni iure sibi competenti in bonis meis. Item, dimito dicte
dompne Elvire, uxori mei, augmentum sive creix per me sibi factum tempore nubeiarum nostrarum, pro ut in
instrumento dotalicio continetur, ipsa vivente casta et sine viro, ad om nes suas voluntates faciendas, quod
augmentum et dotem mando et resti; tui cum locus fuerit solutionis eorum. Item, dimito dicte dompne Agneti,
filie mee, uxori dicti Bernardi de Vilariacuto, quondam , iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que sibi
dedi in dotem tempore nubciarum suarum, pro omni iu re sibi competenti in bonis meis et dicte dompne Saure,
prime uxoris mee quondam. Item, dimito dompne Sibilie, filie mee , uxori nobilis (...) de Arenos, iure
institutionis, unam unciam auri cum hiis que sibi dedi in dote temporem nubtiarum suarum, pro omni iure sibi
competenti in bonis meis et dicte dompne Saure, prime uxoris mee quondam. Item, dimito dompne Constancie de
Vilanova, filie mee, monja li monasterii de Sixena, iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que iam sibi
dedi, pro omni iure sibi competenti in bonis meis et dic te dompne Saure, prime uxoris mee. Item, dimito Vitalem
de Vilanova, filio meo, canónico et prepósito Valentie, iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que iam ego
possui et misi in utilibus factis et negociis suis et etiam (...) contemplacione ecclesiastica benefficia et gratias
apostólicas et alias habet et obtinuit que sibi dimito pro omni iure sibi competenti in bonis meis et dompne Saure,
prime uxoris mee quondam. Quarum, si contigerit michi (...) nasci filium vel filiam unam, vel unam aut plures ex
eodem partu vel pluribus, dimito cuilibet qui sit vel fuit masclus, iure institutionis, centum solidos re galium
Valentie (...) infrascriptus teneatur cuilibet ex eis qui ele rici esse voluerint daré et aministrare sumptus in
adiscendo, tan in emendo libros iuris et alios quosque saltim audiuntur iura (...) et etiam dictus heres meus
provideat eis in aliis suis necessariis alimentis. Si vero fuerint filia vel filie, dimito cuilibet eorum,iure
institutionis, centum libras regalium Valentie cum quibus colloquentur in ordine Sánete Clare. Et ad debita mea
omnia soluenda et iniurias meas restituendas, obligo omnia bona mea et specialiter assigno et obligo ipsis
manumissoribus meis vel illi aut illis qui intererunt exequeioni dic ti testamenti, omnia bona mea mobilia et
semovencia, quecumque sint et ubicumque et que habeo nunc vel etiam habebo tempore quo presens
testamentum meum irrevocabiliter confirmabitur, dando etiam plenam potestatem dictis manumissoribus meis vel
illis de eis qui exequcio XXII ni dicti mei testamenti interesse voluerint accipiendi propria auctoritate sine
contraditione heredis mei infrascripti vel alterius et aprehendendi ipsa bona me omnia, mobilia et semovencia pro
soluendis debitis meis universis et iniuriis meis restituendis et pro satisfaccione et remuneracione faciendis
servitoribus meis presentibus, preteritis vel futuris prout de ipsa remuneratione eis facienda ac pro hiis que pro
anima mea accipio ordinatum per meinvenerint in quadam cédula papirea duobus sigillis meis sigillata. Omnia
alia bona mea et iura etiam universa quecumque sint et ubicumque dimito dicto Petro, filio meo, et eidem Petrum
michi in pre dictis bonis heredem instituo universalem, salvo tamen excipio et retineo michi in omni casu , quod
ego in tota vita mea naturali habeam et recipiam plene et potenter sine alicuius obstáculo ad omnes meas
voluntates faciendas, omnes redditus, fructus et proventus et iura universa proveniencia seu provenire debentia in
tota vita mea de ómnibus bonis et iuribus supradictis et de aliis etiam bonis que nunc habeo et possideo
ubicumque sint et quecumque. Non obstante ordinatio ne mei presentís testamenti quod testamentum quo ad
proprietatem vale re volo non obstante dicta retentione. Verumtamen si dictus Petrus, filius meus, michi heres
non erit et in pupillari etate vel quocumque decessit sine liberis et legitime matrimonio procreatis, substituo ei^
dem Petro, predictum Vitalem, net meu, et in isto casu, volo et ordino quod dicta dompna Elvira, uxor mea,
teneat et possideat in tota vita sua, duas alchareas meas quas habeo in termino de Denia, quarum una vo catur
Sagra et alia Cenet et colligat et recipiat redditus, exitus et proventus dictarum alcharearum et faciat fructus suos,
ipsa vivente casta et sine viro. Post mortem vero ipsius dompne Elvire, dicte alcha ree revertantur illi qui tune erit
heres meus ex presentí ordinacione. Et si dictus Vitalis decessit in pupillari etate vel postea quocumque sine
liberis ex legitimo matrimonio procreatis, in dictu casu, eidem substituo dictum Raymundum, net meu, fratreque
dicti Vitalis. Et si dictus Rayroundus decessit in pupillari etate vel postea, quocumque, sine liberis ex legittimo
matrimonio procreatis, in dictu casu eidem, substituo in dicta alcharea de Sagra tantum Bernardum supradictum,
net meu, filium Bemardi de Vilariacuto, quondam, et dicte dompne Agnetis, filie mee. Residua autem omnia
bona mea in dictu casu dividantur equis porcionibus inter nets meus, filios et filias quin tune extabunt seu XXIII
vivent ex nobili ( Sandorta ) de Arenosio et filia mea Sibilia predicta. Et si omnes supradictos filium, nets e
netes meus, natos vel nasciturus, contigetur quod absit mori sine liberis ex legitimo matrimonio procreatis, in ipso
casu, volo et ordino quod omnia bona mea dividantur per dictos manumissores meos qui tune vivent vel per eos
qui in eorum locum subrogati essent pro anima mea et pro anima bus etiam parentum meorum et omnium
fidelium deffunctorum et pro animabus etiam illorum quibus iniurias intulerim vel modo aliquo obligatus
existerim, instituens in eo casu nunch heredes universales Deum et animam meam et Christi pauperes.
Revocamus quecumque testamenta seu ultimas alias voluntates fecerim seu ordinaverint usque nunch.
Persistendo in omni casu in hoc ultimo testamento ac ultima volúntate mea quam volo valere iure testamenti vel
iure codicillorum seu alterius cuiuslibet ultime voluntatis. Quod est actum Barchinone, sexto idus iunii anno
Domini mille simo trescentesimo vicésimo séptimo. Sig- ( Cruz ) num Vitalis de Vilanova, testatoris predicti qui
hoc testamentum meum seu ultimam voluntatem et supradicta omnia et sin gula, concedo et firmo. Presentibus
testibus , vocatis et rogatis, venerabilibus Guillermo de Iaffero, legum doctore ac vicecancellario dicti domini
regis; Bertrando de Serra, iurisperito Barchinone; Petro de Turri, cano nico Maioricarum ac religiosis viris fratre
Poncio Bruscha, fratre Petro Soliveres de ordine minorum; fratre Dominico Osserii, priore do mus Sánete Marie
de Mercede captivorum Barchinone et fratre Johanne de Capdevila, comendatore domus Gerundensis predicti
ordinis Sánete Marie de Mercede captivorum. Sig- ( Signo notarial ) num mei Bertrandi Rubei, auctoritate
illustrissimi domini regis Aragonum, notarii publici per totam terram et dominacionem eiusdem, quod predictis
ómnibus una cum testibus suprascriptis interfui hocque testamentum scripsi cum suppraposito in quinta linea ubi
dicitur: 1super debitis et iniuriis meis per senten ciam que in rem transivit iudicatam, volo et mando1, et cum
supprapo sito in XIII linea ubi legitur: 1 dicto R. 1 et cum suppraposito in XVIII linea ubi continetur: 1 jfcn
discendo * et cum raso et emendato in XXVIII ubi-dicitur: ' Signum et clausi loco, die et anno prefixis.
TESTAMENTOS VALENCIANOS EN LOS SIGLOS_XIII-XVI:   TESTAMENTOS,_FAMILIA Y
MENTALIDADES_EN_VALENCIA_A_FINALES DE LA EDAD MEDIA. TESIS DOCTORAL
PRESENTADA POR D. VICENTE PONS ALOS.

- 1326, 4 noviembre:
Carta de Jaime II sobre Gonzalo Jiménez de Arenoso y los judíos de Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_134,nº200
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/234494

- 1327, 18 abril.
El procurador de Sancho de Oblites (de domo nobilis Sancii de Orta domini de Arenoso) firma apoca a
favor de Rodrigo Díaz por ciertos censos.
ACV. Perg. 6619 y 9568.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia. Elias Olmo y Canalda.

- 1327, 17 julio. Morella.


Confirmación de la sentencia arbitral sobre los términos de los lugares de Andilla, Bejís, Valle de Canals y
de la Salada, en las cuestiones suscitadas entre Jimeno Pérez de Arenós, señor de andilla, de una parte, y el
maestre de la Orden de Calatrava y el comendador de Bejís, de otra.
Nos Infans Alfonsus Illustrisimi Domini Regis Aragonum primogenitus, ejusuqe generalis Procurator, ac Comes
Urgelli. Attendentes super quastione, qua erat inter nobilem Eximinum Petri de Arenosio, Dominum de
Andilla, i antecessores suos agentes ex una parte, i venerabilem, ac religiosum Magistrum Ordinis Calatrava, i
Commendatorem looci de Bexix dicti Ordinis defendentes ex altera, super terminis dictorum locorum, i
specialiter super Vallibus de Canals, i de la Salada, i alijs partibus, seu locis terminorum dictorum locorum,
dictum Eximinum ex una parte, i venerabilem, i religiorum Fratem Garciam Luppum Magistrum Ordinis
Calatrava ex altera, compromississe in Petrum Delgado, Guillermum Boneti Jurisperitos, i Luppum Eximini de
Perenxisa militem. In cujus quidem Luppi Eximini locum fuit per ipsas partes subrogatus Martinus Enneci
Deslava, tanquam in arbitros, i arbitratores ab ipsis partibus communiter electos, ipsasque partes voluisluisse, i
concessisse, quod quacumque sentencia, laudum, vel arbitrium per ipsos arbitros, i arbitratores super pradictis
pronuntiaretur, confirmaretur, i approbaretur per Dominum Regem, vel Nos, ad supplicationem, seu
postulationem dictarum partium, vel alterius ipsarum, prout in compromisso, i subrogatione inde factis in
Cancellaria nostra ostensis latius continetur.
PUBL. Bullarium, págs. 749-50. Miscelánea de textos medievales, Volumen 5

- 1327, 4 agosto:
Carta de Pedro Jiménez de Arenoso sobre el monedaje del Reino de Aragón.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_78,nº9570
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232411

- 1328, 5 y 8 enero:
Carta al procurador del Reino de Valencia en relación a las posesiones en dicho reino del noble Jimeno
Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.78v-79
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/848664

- 1328/1335:
Este registro especifica las caballerías asignadas por el rey Alfonso IV a los distintos nobles. En los primeros
folios existe un índice de personas con el resumen de sus caballerías, que se desglosarán en los folios siguientes
del mismo registro. Los nobles que aparecen son los que siguen: Jaime de Jérica, Juan Jiménez de Urrea, Juan de
Espés, Juan Jiménez de Urrea, hijo de Artal de Alagón, Juan de Lobera, Pedro de Jérica, Pedro Cornel, Pedro de
Luna, Pedro Fernández de Bergua, Pedro de San Vicente, Pedro Maza de Lizana, Pedro Fernández de Híjar, Lope
Ferrench de Luna, Lope Sánchez de Lupiñén, Lope de Gurrea, Blasco de Alagón, Blasco Maza de Bergua, Blasco
Maza de Cellas, Blasco Pérez de Azlor, Jimeno Cornel, Jimeno Pérez de Arenoso, Jimeno de Tobía, hijo de
Jaime de Oblitas, Jimeno Pérez de Pina, Tomás Cornel, Tomás de Azlor, Tomás Pérez de Foces, Ramón Cornel,
Ramón de Peralta, Rodrigo González de Funes, Rodrigo de Ahones, Ramón de Cardona, Ato de Foces, Alfonso
Fernández de Híjar, Alfonso de Sádaba, Alfonso Roger de Lauria / Lluria, Gil de Rada, Gil de Entenza, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Gil Garcés de Atrosillo, García Gil de
Sotero, Gonzalo García hijo de Gonzalo García, Martín Garcés de Atrosillo, Miguel de Gurrea, Martín Garcés de
Marcilla, Miguel Pérez Zapata, Ferrán Sánchez de Castro, Ferrán López de Heredia, Sancho Pérez de Pomar,
Sancho Ruiz (Rodríguez) de Funes y Sancho de Antillón de Erill.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.1-2v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1207754

- 1328, 13 enero:
 Carta al justicia y jurados de Teruel notificándoles que había enviado al justicia de Daroca, Juan Martínez de
Torres, al lugar de Olba para determinar los mojones y términos del lugar por el pleito que había entre la
universidad de Teruel y Rodrigo Díaz, canónico de Cuenca. Manda a los oficiales de Teruel defiendan dichos
términos.
ACA, Cancillería,registros,nº429,fol.77v-78
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/866724

- 1328, 19 marzo:
Carta al noble Bernardo de Sarriá, procurador del Reino de Valencia, sobre una carta de su padre Jaime
II en la que se hacía referencia a Marquesa López de Rada, mujer de Pedro Jordán, señor de Arenoso, y a
los lugares de Arenoso y Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.186-187
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/849656

- 1328, 19 marzo:
Carta al procurador del Reino de Valencia por el proceso que había entre Guillermo de Moncada, como
tutor de Ramón de Moncada y su mujer, de una parte, y Marquesa López de Rada, mujer del difunto
Pedro Jordán, señor de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.189v-190
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/849688

- 1328, 22 abril:
Asignación de caballerías a Blasco Maza de Bergua sobre los judíos de Barbastro, peaje de Canfranc y
Candanchú, salinas de Naval, lugar de Boil, Pintano, Puy Pintano, Undués-Pintano, Fuentes (de Ebro), Alagón,
Carta a Jimeno Pérez de Salanova, Justicia de Aragón, sobre las caballerías que tenía el noble Blasco Maza de
Bergua en el lugar de Fuentes (de Ebro). Carta sobre cierto salario que tenía asignado Jimeno Pérez de
Arenoso sobre el tributo de los sarracenos de Zaragoza y que debía asignarse al noble Blasco Maza de
Bergua.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.53-58v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1209865
- 1328, 4 mayo:
Carta al procurador del Reino de Valencia y al justicia de Teruel sobre ciertas cantidades que debía el
noble Sancho de Horta, señor de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.293v-294r
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/850795

- 1328, 25 julio:
Asignación de bienes, en Denia, al beneficio instituido en San Nicolás, por Rodrigo Eximén de Calatayud.
ACV, Perg. 2930.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,

- 1328, 24 octubre:
Carta a los oficiales del Reino de Aragón sobre Juan Gil Muñoz, guarda custodio de las cabañas y ganados
de Aragón, puesto que era costumbre cobrar salario por los ganados que entraban del Reino de Valencia y
estaba teniendo problemas al entrar en los lugares pertenecientes al noble Gonzalo Jiménez de Arenoso y
otros como él.
ACA, Cancillería,registros,nº430,fol.49
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/908798

-1328, 23 diciembre:
Varios documentos relacionados con las caballerías asignadas al noble Jimeno Cornel, señor de Alfajarín
(Magallón, Alquézar, Tena...). Carta a los hombres del Valle de Tena, Magallón y Alquézar para que
asignaran las caballerías necesarias para que el noble Jimeno Cornel acuda a Tarazona con motivo del
matrimonio real. Referencias a las caballerías asignadas al noble Tomás Cornel y Ramón Cornel, hijos de
Jimeno Cornel. Carta a Esteban Gil Tarín y a Pedro Martorell sobre las asignaciones hechas al noble
Jimeno Cornel en el lugar de Moriello (Morillo / Murillo). Referencias a las caballerías que Ato de Foces
tenía en el lugar de Épila y al cambio o permuta que éste hizo con el noble Jimeno Cornel y sus caballerías
en Alquézar. Asignación de caballerías sobre los réditos de Los Fayos.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.24-28v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1208836

 1329.
Los ganaderos de Castellón consiguieron establecerse en los pastos de verano turolenses. Aparte de los ya
citados, a los ganados de Onda (del señorío de Montesa) se les concede por privilegio real en 1329 el poder
apacentar en San Agustín y demás aldeas de Teruel (Onda protestó en 1355 a la villa de Teruel por prenderle
ganados ilegalmente, a tenor del privilegio). También el señorío de Arenós y los municipios del medio y alto
Palancia podían enviar sus rebaños a Teruel.

- 1329.
Año en que las Cortes establecieron los términos de la denominada Jurisdicción Alfonsina, Pedro Ximénez
de Borriol recibió la concesión del mero imperio a cambio del reconocimiento del Fuero de Valencia contra
el de Aragón.
ARV, Real Audiencia, Procesos, parte 3ª, exp. 2319. fol. 29v
“Attendentens vos dictum Petrum Ximeni iuxta privilegia regia habere merum imperium et eo usum fuisse in
loco vestro de Borriol cum presenti charta nostra perpetuo valitura per nos et nostros gratis et ex certa sciencia et
consulte at quo spontanea voluntate laudamus approbamus ratificamus et confirmamus ex certa scientia
confirmantes vobis et vestris dicta privilegia et omnia iuris contenta et specialiter ipsum merum imperium et eius
exercitium in dicto loco et eius terminis prout et melius hactemus usus estis”.
Memoria, patrimonio y política. La razón de ser de los Boïl de Arenós en la Valencia foral. Guadalupe Pérez
Torregrosa

- 1329, 15 març. Sogorb.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
de l’1 d’abril de 1329.
ACA, Cancelleria, reg. 539, f. 13r-14r
Super facto Curie celebrate per dominum regem Alfonsum in civitate Valencie in primo adventu suo ad regnum
Valencie postquam recepit diademam regiam in civitate Cesarauguste.
Alfonsus et cetera, venerabili in Christo patri Raimundo, divina providencia valentino episcopo, salutem et
cetera.
Cum nos ad civitatem Valencie causa celebrandi ibidem Curiam generalem personaliter accedamus ad quam
prefiximus diem, videlicet, primam diem instantis mensis aprilis, ideo vos requirimus et monemus quatenus loco
et die premissis celebracioni dicte Curie intersitis, nos enim ipsis loco et die personaliter intererimus, Domino
concedente.
Datum Sugurbii, idus marcii, anno Domini Mº CCCº XXº octavo.
Similis:
Venerabili in Christo patro Berengario, divina providencia episcopo dertusense.
Venerabili in Christo patri fratri Sanccio, divina providencia Sancte Marie de Albarraçino et segurbiense
episcopo vel, eo absente, vicario suo in Sugurbio.
Venerabili et religioso fratri Sancio de Aragonum, tenenti locum magistri in Castellania Emposte vel comendatori
in civitate Valencie domus Hospitalis Sancti Iohanis Iherosolomitani.
Venerabili et religioso fratri Petro de Tous, magistro milicie de Montesa.
Venerabili et religioso abbati monasterii de Benifaçano.
Venerabili et religioso abbati monasterii Vallisdigne.
Venerabilibus et dilectis capitulo ecclesi valentini, ut ordinent procuratores et sindicos eorum quos cum pleno
posse dia et loco predictis celebracioni dicte Curie faciant adesse.
Venerabili et religioso Vitali de Villanova, comendatori Montisalbani. |
Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum et cetera, inclito infanti Petro, karissimo fratri nostro, Rippacurcie et
Impuriarum comiti, fraterne dileccionis constaciam cum salute.
Cum nos ad civitatem Valencie causa celebrandi ibidem Curiam generalem personaliter accedamus et
disposuerimus a vobis recipere fidelitatem, ut moris est, et alia que facere debeatis, ad que prefiximus diem,
videlicet, primam diem instantis mensis aprilis, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus, pro hiis que habetis in
dicto regno, loco et die premissis celebracioni dicte Curie intersitis, facturus nobis fidelitatem et alia supradicta,
nos enim ipsis loco et die personaliter intererimus, Domino concedente, parati facere ea que facere debeamus.
Datum Sugurbii, idus marcii, anno Domini Mº CCCº XXº VIIIº.
Similis fuit missa de verbo ad verbum pro hiis similiter que habet in regno Valencie domino infanti Raymundo
Berengarii, fratri domini regis.
Item similis sub eadem forma nobili Luppo de Luna, domino Sugurbii, vel eius tutori.
Similis absque adicionibus pro hiis que habent in regno Valencie infrascriptis nobilibus et militibus regni
Valencie.
Nobilibus:
Iacobo, domino de Exerica. Iohan Eximini de Urrea vel eius tutori. Non fuit facta. Blasio Maça de Vergua. Tutori
filiorum nobilis quondam Petri Iordani de Arenosio. Sancio de Orta de Arenosio. Eximeno Petri de
Arenosio.
Galcerando de Pulcropodio. Iohani de Proxida vel eius procuratori. Francisco Carrocii. Bernardo de Sarriano.
Heredibus nobilis Ferdinandi de Aragonum, quondam. Othoni de Montecatheno, pro se et filiis suis. Ugueto de
Cardona. Guilaberto de Cintilis vel eius tutori.
Militibus:
Peregrino de Monteacuto. Gondisalvo Garsie. Heredibus Bernardi de Villariacuto, quondam, vel eius tutori.
Raymundo de Vilariacuto vel eius procuratori.
Nobilibus:
Petro Eximini de Borriol. Heredi Eximini Petri de Montetornesio, quondam. Egidio Martini de Entença.
Guilaberto de Nogaria. Enrico de Quintavall. Raymundo de Rivosico. Heredibus Guillelmi de Pulcrovisu,
quondam. Filipo de Boyl. Berengario de Podiomoltone. Francisco de Matarona (sic). Guillelmo de Togoras.
Guillemo de Liminana. Vicinis Oriole. Petro Garcesii de Masones. Raimundo de Santlahir. Pero Çapata. Andree
Martini de Peralta.
Universitatibus regni Valencie:
Alfonsus et cetera, fidelibus suis iuratis, probis hominibus et universitati civitatis Valencie, salutem et cetera.
Cum nos ad civitatem Valencie causa celebrandi ibidem Curiam generalem personaliter accedamus et
disposuerimus a vobis recipere fidelitatem, ad que prefiximus diem, videlicet, primam diem instantis mensis
aprilis, ideo vobis mandamus quatenus constituatis et ordinetis ex vobis sindicos et procuratores vestros plenam a
vobis potestatem habentes faciendi nobis fidelitatem nomine universitatis predicte et singularium eius et
consentiendi et firmandi ea que ordinari et fieri contingerit in Curia supradicta, quos sufficienter instrumentos in
dicta civitate Valencie die premissa celebracionis dicte generalis Curie faciatis adesse, nos enim ipsis loco et die
personaliter intererimus, Domino concedente, parati facere vobis ea que facere debeamus, et super hoc aliis de
dicto regno Valencie nostra consimiles litteras destinamus.
Datum Sugurbii, idus marcii, anno Domini Mº CCCº XXº VIIIº.
Similis:
Morelle et aldearum suarum. Castilionis campi de Burriana. Burriana. Ville regalis. Muriveteris. Lirie.
Castrifabib. Ademuç. Alpuent. Aljaçire. Xative. Cullarie. Corbarie. Ontinyen. Bocayren. Alacantis. Oriole.
Guardamar.
Universitatibus locorum de Penaguyla, Castalla, Biar et saxone non fuit nunc scriptum cum sint loca modica et in
frontaria, et dominus rex Iacobus, bone memorie, ordinasset et concessisset eis quod de cetero in futuris Curiis
non vocaretur dicte universitates vel sindici eorum.
In Valencie, VIIIº kalendas iunii, anno Domini Mº CCCº XXº nono, mandavit dominus rex quod de cetero dum
dominus Iohannes, frater suis, patriarcha Alexandrie, tenuerit locum Corbarie, homines ipsius loci non vocentur
ad Curias, ne indicuntur eis exercitus, questia seu alia contribucio regalis.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

Citación a los caballeros y mesnaderos del Reino de Aragón para acudir al pacto entre Alfonso IV y Alfonso XI
de Castilla para la guerra contra Granada. Lo mismo fue enviado a los nobles: Pedro de Jérica, Lope de Luna,
señor de Segorbe, Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de foces, Alfonso, señor
de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y su hijo Juan Jiménez de Urrea, Gil de Rada, Blasco Maza de
Bergua, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Jimeno Pérez de Arenoso,
Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza. Lo mismo para los mesnaderos e
infanzones: Jimeno (?), hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de Pomar por el lugar de Osón
(Usón), Blasco Maza, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Lope Sánchez de Luna, Juan de
Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina, Fernando López de Heredia, Gombaldo de
Castellnou, Geraldo Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de Antillón de Erill, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés
de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Alvar de Espés, Sancho Pérez de Azlor, Juan Alvero, hijo del noble Jaime
de Jérica, García Gil de Sotero, Tomás Pérez de Foces, herederos de Miguel Pérez de Gotor por el lugar de
Illueca y heredades de Alagón, herederos de Alamán de Gudal por el lugar de Bespén y Piracés, herederos de
Artal de Azlor por el lugar de Raro, Fabana, Sotero y Panzano, herederos de Miguel Pérez de Arbe por el lugar
de Esco, y Ramón Castany y herederos de Jimeno de Bielsa por el feudo de Bielsa. Del mismo modo se escribió a
Gil López de Oz, por el lugar de Alaquestre.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.37-37v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1662938

- 1329, 9 abril:
El 9 d’abril de 1329, essent encara un infant, el seu pare Eiximèn Peris va fer testament i li va deixar les
propietats d’Andilla, Xestalcamp, Cortes, Adzueva, Soneja, Mosquera i Pellunes:
ADMC, Sogorb- Cardona, Sogorb, Rotlle 551, fot. 185.
Cetera autem bona mea (...) dimito et dono Gonsalvo Eximini, filio meo et dicte domine uxoris mee, et ipsum
michi heredem proprium et universalem facio et instituo in eternum; et si dictus filius meus Gonçaluis obierit
inffra pupillarem etatem vel sine prole legitima deceserit quandocumque, substituo sibi in dictis bonis alios filios
meos masculos si tunch habuero, et si alii filii masculi non superstiterit (sic), substituo ei dictam Caterinam,
filiam meam, vel suos filios legitimos ita quod filius major eiusdem Caterine si heres meus et faciat se nominare
de prenomine de Arenosio, et portet arma et signa mea. Et si filii non superstiterint, substituo dicto filio et heredi
meo Gonsalvum Eximini, filium quondam nobilis Gonsalvi Eximini de Arenosio, patrui mei, tam in castris,
villis et locis meis de Andilla, Xestalcamp et Cortes, in regno Valencie situati, quam aliis bonis meis, in tali casu
volo quod loca mea de Atzueva, Soneja, Mosquera et Peldios vendantur et de precio eorum solvantur dicte uxori
mee per dictos meos manumissores dos seu exoarium suum (...)
Gràcies a aquest document, sabem que el pare de Sanxa tenia una germana, Caterina, a qui Eiximèn Peris deixava
els seus béns si Gonçalvo moria essent encara un infant o si Eiximèn no tenia més descendència masculina. Si no
sobrevivia cap d’aquests, l’avi patern de Sanxa deixava els seus béns a un altre Gonçalvo Eiximenis, que el
document esmenta com a fill d’un tercer Gonçalvo Eiximenis d’Arenós, patrui mei, és a dir, oncle patern.
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas

- 1329, 24 marzo.
Ximén Pérez de Arenós, señor de Andilla, testa sobre su hijo Gonzalo Ximénez de Arenós.
Archivo Ducal de Medinaceli. ADM, leg. 115, núm. 2772.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig

Sense fills barons, succeirà a Galcerà de Bellpuig la seua filla Timborg de Bellpuig (IV TT), qui a través del seu
matrimoni amb Gonçal Ximénez d’Arenós, senyor d’Andilla , reforçarà l’ascendent social de la família (En
viudar Timborg, quedarà senyora de Torres Torres, Algímia, Alfara, Serra, Anell, Oixque, Andilla, Gestalgar,
Cortes, Azuébar, Soneixar, Pellines, i Mosqueras.)
. Ascens social que continuarà en 1359 quan, mort ja Gonçal, es firmaven les capitulacions per al matrimoni
que s’anava a realitzar entre la seua filla i successora Sanxa Ximénez d’Arenós (V TT), encara en menor edat, i
el senyor Joan de Prades i Aragó, comte de Prades, menescal de Catalunya, nét de Jaume II i Blanca de Nàpols.
La senyora de Torres Torres, Ramoneta de Riusec, testava en l’hivern de 1361 nomenant hereva a la seua filla
Timborg. Ambdós un any abans, a l’agost de 1360, havien fet donació de la jurisdicció i mer imperi dels seus
llocs de Torres Torres, Serra, Azuébar, Andilla, Cortes i Gestalcamp a Joan de Prades. Amb este matrimoni
obstaculitza Torres Torres a pertànyer a la poderosa casa de Prades. Joan, fill segon de l’infant Pere i de Joana de
Foix, heretaria el comtat de Prades i la baronia d’Entensa. El primogènit Alfons, comte d’Empúries i Ribagorça,
heretaria els feus valencians, i fou senyor de Dénia i Gandia. A l’abril de 1412, havent transcorregut ja deu anys
de la mort de Pere de Prades, fill de Joan i Sanxa, sense descendència masculina del seu matrimoni amb Joana
Cabrera ,(
A l’abril de 1402 ja havia mort Pere, havent anomenat hereva a la seua filla Gonçalva, en edat infantil, havent
anomenat com a tutora i curadora seua a la seua iaia Sanxa. Arxiu de Protocols del Col· legi del Patriarca de
València (APPV) Protocol 26419, notari Rovira.)
la seua mare Sanxa, feia donació dels llocs d’Andilla, Cortes, Torres Torres, Serra, Xestalgar, Soneixa i
Azuébar a la seua néta Gonçalva Ximénez d’Arenós (VI TT), àlies Joana de Prades10, com a part del dot que
portaria al matrimoni amb el poderós senyor Joan Ramon Folc de Cardona, vescomte de Vilamur, descendent per
part de pare i mare del rei Jaume II, amb la qual cosa es culminaria l’ascens social dels antics Bellpuig11. Al
maig de 1414, quan estava a Solsona, Joan Ramon reconeixia a la seua muller haver rebut els esmentats llocs. La
comtessa Sanxa moriria en 1416 i fou soterrada en el convent de la Trinitat al qual hi havia llegat diferents béns i
havia nomenat el seu hereu en el cas que la seua néta morira sense descendència. El comtat de Prades, que havia
heretat Gonçalva, va ser reclamat pels descendents d’Alfons, germà del seu iaio, i es va allargar el pleit tota una
dècada. Els costos dels pleits i la llunyania d’estos xicotets i dispersos feus valencians van motivar a la llarga el
que els comtes foren desfent-se a poc a poc d’estes possessions.

Los datos que he podido extraer mirando un poco el testamento de Eiximèn, abuelo de Sanxa, es que su
"socerum" o suegro, que aparece como marmesor, era un tal Gonsaluum Garcie, consiliarum domini regis. Su
mujer era Sanccia Eximini. Aparecen también unas "amite" o tías: Majori Eximini, que es monja en el convento
de santa Isabel (Puridad) de Valencia; Eluire Eximini, "consanguine mee", también monja del convento, y una tal
Sanciie Gondiçalui que, además, tiene una hija llamada Carmone y un hijo llamado Lupello (creo que pone esto,
pero ese fragmento se lee muy mal). Luego deja bienes a sus hijos Gonsaluo Eximini (o sea al padre de Sanxa) y
a Caterina Ximénez de Arenós. También aparece un tal Gonsaluum Eximini, filium quondam nobilis Gonsalui
Eximini de Arenosio, patrui mei, o sea, su tío, que habría que averiguar quién es, aunque yo creo que debe de ser
un hijo del Gonzalo Ximénez casado con Urraca Jordán de la Peña. 
EVA IZQUIERDO MOLINAS

- 1329, 16 mayo:
Carta en la que el rey Alfonso IV atendiendo a Sancho de Tobía, soldado, procurador de Gonzalo Díaz de
Arenoso, pupilo e hijo del fallecido Pedro Jordán de Arenoso, noble aragonés, y con consenso y voluntad
de Marquesa López de Rada, madre de dicho Gonzalo, se asigna a Sancho de Tobía como tutor de dicho
Gonzalo administrando todos sus bienes
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_IV,carp.221,nº319

https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2156965

- 1329, 29 agosto. Valencia.


Alfonso el Benigno, ante la petición de ayuda solicitada por ciertos vecinos de Onda por el robo de ganado
menor que han sufrido por parte del noble Sancho de Orta y gentes de Vilafermosa, los cuales no se han
excusado porque tienen seguridad otorgada por el portanveces del procurador en el reino de Valencia,
ordena a la noble Marquesa de Rada, viuda de Pedro Jordán de Arenós, y al alcaide de Vilafermosa, que si
el noble y sus cómplices son culpables, procedan contra ellos, pues no quiere que por motivo de esta
seguridad puedan escapar a la justicia.
ACA, C. reg. 435, fols. 131v.- 132 r.

- 1329, 2 septiembre.
209.
4. ln armario de negotiis generalibus Valentiae, extra saccos, est cartha homagii. facti 4 nonas septembris 1329,
regi Alfonso pro castro et villa de Azubeba per Eximenium Petri de Arenosio.
Perg. d´Alfons III, mún. 346.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

-1329, 12 octubre:
Carta de Alfonso IV a Rodrigo López Sarnés, juez de la curia real, sobre la causa que había entre Pedro
Jordán de Arenoso y Ramón de Ríoseco por la invasión contra el castro de "Almederix".
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_7,nº917
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294584

- 1330 :
Donación de toda la jurisdicción alta y baja, civil y criminal, mero y mixto imperio del castillo de Villahermosa,
de Arenós y de Cirat a favor de D. Gonzalvo Díaz de Arenós, el más antiguo y en pergamino.
Estudis Castellonencs Núm. 1 (2a època) 2015-2016

- 1330, 13 enero/ 29 abril:


Asignación de caballerías a Jimeno Pérez de Arenós, señor de Andilla, y su hijo Gonzalo Jiménez de
Arenoso sobre el tributo de la aljama de sarracenos de Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.64-64v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1210036

 1330, 31 de marzo
Alfonso IV confirma a Pedro Jiménez de Borriol el mero imperio que poseía sobre los habitantes de esta
población.
ACA, Reg. 483, fol. 149-150.
Preterea, volentes vos dictum Petrum Eximini in premissorum compensationem gratia prosequi ampliori, cum
hac carta nostra emfranquimus ac franchos facimus, nexemptos, liberos et inmunes perpetuo, universos et
singulos nunc habitantes vel imposterum habitaturos in dicto loco vestro de Borriol, tam christianos quam ...
(Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389)

- 1330, 28 mayo:
Carta de Alfonso IV al noble Sancho de Horta sobre el pleito que había abierto contra Marquesa López de
Rada por el castro de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_9,nº1176
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294722

-1330, 13 septiembre:
Carta de Alfonso IV al justicia de Teruel para que hiciera justicia en el caso expuesto por Pedro Jiménez
de Sangarrén en relación a la causa abierta por ciertas heredades que tenía con el noble Gonzalo Jiménez
de Arenós y su mujer Urraca Jordán.
ACA, Cancillería,registros,nº439, fol.61-62v

https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329798

- 1330, 26 septiembre:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica sobre el servicio que debía prestar en la guerra contra los sarracenos del
Reino de Granada. Lo mismo fue enviado a Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de Alagón,
Jimeno Cornel, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan
Jiménez de Urrea, Pedro Fernández de Bergua, Jimeno Pérez de Arenoso, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San
Vicente, Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas; Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de
Pomar, Blasco Maza, Sancho Rodríguez de Funes, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez
de Pina, Fernando López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo de Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho
de Antillón, (...) Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés, Ato de
Azlor, Juan Álvarez, hijo de Jaime de Jérica; Tomás Pérez de Foces, y otros.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.66-66v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2108336

 1330, 4 Noviembre. Valencia.


Alfonso IV otorga al noble Jimén Pérez de Arenós, señor de Cheste, Andilla, Cortes de Arenoso, Azuébar,
Soneja y otros lugares (Mosquera y Pellinos [Peldines que luego será Pardinas en el término de Jérica]), la
confirmación de la plena jurisdicción con el mero y mixto imperio que poseía sobre Cheste, concediéndola
de nuevo en los demás señoríos, así como la franquicia total para él y todos los pobladores de los mismos,
por haber renunciado al fuero de Aragón y tomado el de Valencia.
A.C.A., Cancillería Real. Reg. 482, fols. 113 rº.- 114 rº.
Noverint universi quod nos Petrus etc. Viso quodam privilegio illustrissimi domini Alfonsi, felicis recordationis
regis Aragonum, patris nostri eius bulla plumbea conmunito tenoris sequentis: Pateat universis quod nos
Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone. Considerantes qualiter
vos, nobilis Eximinus Petri de Arenosio, pro nostro servicio propter utilitatem totius regni Valencie inter cuius
regnicolas super foris Aragonum et Valencie et eorum observantiam magna divisio atque contencio vertebatur
que toto regno et habitantibus in eodem vehemens desolacionis exordium minabatur reiecto foro Aragonum que
hactenus usus fuistis per quem vobis et locis vestris subscriptis libertates plurime competebantur. Nunc foro
Valencie et eius observantia adhesistis pro quod plures alii milites et generosi eiusdem regni vestra sequentes
vestigia predicta predicto foro Valencie similiter adheserunt ex quo in parte predicta divisione remota, predictum
regnum manebit de cetero in statu pacifico et tranquillo. Ideo dignum et debitum arbitrantes ut in
compensacionem dictarum libertatum quibus propter commune bonum cedere decrevistis nobis aliquam gratiam
faciamus. Cum presenti carta nostra, perpetuo valitura, prospicientes in hanc utilitatem publicam dicti regni per
Nos et nostris, gratis et ex certa scientia et consulte atque spontanea. voluntate damus et concedimus vobis dicto
Eximeno Petro et vestris aut quibus volueritis perpetuo merum et mixtum imperium et totum eius exercicium in
loco vestro de Chest, sito in regno Valencie, in quo serenissimus dominus Jacobus, rex Aragonum, bone
memorie, proavus noster, cum suo privilegio datum Ilerde IIIIº idus septembris anno Domini Mº CCº
quinquagesimo primo, de quo nobis extitit facta fides dedit et concessit Eximino Petri de Arenosio, proavo
vestro et suis perpetuo omnem iurediccionem suam et suorum. Quamquidem donationem et concessionem nunc
laudamus, approbamus, ratificamus et ex certa sciencia confirmamus. Damus etiam et concedimus vobis et
vestris et quibus volueritis perpetuo merum et mixtum imperium et totum eius exercicium in locis vestris de
Azueba, de Soneja, de Mosquera, de Pellinos, sitis in regno predicto in quibus utebamur occulte mero imperio et
omni iurisdiccione iuxta forum Aragonum, ita quod vos et vestri et quos volueritis perpetuo in hominibus vestris
habitantibus et habitaturis in locis predictis et quolibet ipsorum aut terminis eorumdem christianis, iudeis aut
sarracenis et in aliis quibuscumque preterquam in nostris et illustris domine. Elionoris regine Aragonum,
consortis nostre carissime, et aliis hominibus regalibus intra dicta loca vel eius terminos delinquentibus habeatis
et exerceatis ac per quos volueritis exercere possitis merum et mixtum imperium et omnem iurisdiccionem
criminalem inquirendo adversus eos, condempnando ipsos ad mortem naturalem vel civilem seu ad membri
mutilationem atque torquendo et penas ipsas in dictis locis et eorum terminis inteligendo et exequendo seu in
peccuniarias conmutan aut penitus remittendo tam pro casibus presentibus quam futuris prout vobis vel vestris
videbitur excedire. Ceterum, atendentes vos in loco vestro de Cortes habere merum imperium et tam vos quam
predecessores vestros ipso mero imperio in ipso loco et eius terminis usos fuisse, quodque gerensvices predicti
regni Valencie a quodam autem tempore de facto contradiccionem vobis apposuit ac nissus fuit vos in ipsius meri
imperii exercicio impediri. Ea propter recognoscentes vobis in dicto loco merum et etiam mixtum imperium
juribus pertinere ac volentes in posterum impedimentum huismodi tollere et cuiuslibet contradiccioni obstaculum
ab hoc futuris temporibus amovere, cum presenti carta nostra volumus ac vobis et vestris perpetuo concedimus
quod in dicto loco de Cortes et terminis eius exerceatis libere et absque impedimento, turbatione et
contradiccione nostra et officialium nostrorum quod et quam ex nunc perpetuo amovemus merum et mixtum
imperium et iurisdiccionem omnimodam criminalem prout eis omnibus ab antiquo vos et predecessores vestri usi
melius et plenius extitisti. Nos enim tenor presentium ad roboriorem vestri vestrorumque quietam ad omnem in
posterum inquietudinem removendam predictum merum et mixtum imperium et eius exercium in dicto loco et
eius terminis vobis et vestris perpetuo ex superabundanti cautela de novo concedimus et donamus. Preterea,
volentes vos, dictum Eximinum Petri gratia prosequi et favore per omnes heredes et successores vestros gratis et
ex certa scientia atque spontanea voluntate in premissorum compensationem infranquimus ac franchos, liberos,
exemptos et inmunes facimus et esse perpetue volumus universitatem dictorum locorum de Cortes, de Chest, de
Azueva, de Soneja, de Mosquera et de Pellinos et etiam loci vestri de Andilla et omnes et singulos habitantes
vel habitaturos in locis eisdem et quolibet ipsorum presentes pariter et futuros cum omnibus rebus, mercibus et
bonis eorum tam habitis quam habendis per omnia regna, terras et loca nostra ab omni lezda, pedagio, pedatico,
portatico, mensuratico, penso, usatico, passagico, almuxerifaco et ab alia imposicione quacumque ac
consuetudine novis et veteribus statutis et statuendis et a vectigalibus quibuscumque que dici vel nominari posint
aliqua ratione sic quod in omnibus regnis, terris, civitatibus, villis, castris aut locis nostris predicti omne s et
singul i presentes ut dictum est vel futuri nullo unquam tempore de cetero aliquam leudam, pedagium, pedaticum,
portaticum, mensuraticum, pensum, usaticum, passagium vel aliam impositionem vel consuetudinem vel veteram
statutam vel statuendam aut alia queque vicigalia quod dici vel nominari pariter per mare vel per terram aut per
aliquam aquam dulcem nobis vel successoribus nostris aut quibuscumque aliis nomine nostro sive nostrorum
dare, prestare aut solvere teneatur. Quinimo ab ipsorum omnium et singulorum prestationibus nostris semper
franchi et exempti perpetuo ac prorsus liberi et inmunes. Promitentes per nos et omnes heredes et successores
nostros quod premissa omnia et singula tenebimus, complebimus et observabimus ac teneri, compleri et observari
inviolabiliter faciemus. Mandantes per presens privilegium nostrum procuratoribus eiusque vicesgerentibus,
vicariis, justiciis, baiulis, çalmedinis, merinis, lezdariis, mensuratoribus, pensatoribus, judicibus et alcaydis et
universis aliis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod premissa omnia et singula
firma habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari et non contraveniant ne aliquem
contravenire permitant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et plumbea
bulla nostra iusssimus comunire.
Datum Valencie IIº nonas novembris anno Domini Mº CCCº XXXº.
Sig (signo real) num Alfonsi, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone.
Testes sunt Raymundus, Valencie episcopus; Petrus de Exericha; Raymundus Cornelii; Bernardus de Serinnano;
Franciscus Carroz. Signum Dominici de Biscara, scriptoris dicti domini regis, qui de mandato eiusdem hec scribi
et clausi loco, die et anno prefixis.

- 1330, 5 diciembre:
Convocatoria para las caballerías y mesnaderías del Reino de Aragón, con motivo de la guerra del Reino de
Granada. Alfonso IV al noble Jaime de Jérica sobre su servicio en dicha guerra. Lo mismo enviado a los nobles:
Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe; Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, señor de Alfajarín; Pedro
Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández, señor de Híjar; Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y
su hijo, Blasco Maza de Bergua, Pedro Fernández de Bergua, Gonzalo Jiménez de Arenós, Martín Gil de
Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de
Gurrea, Sancho Pérez de Pomar, por el lugar de Osón (Usón); Blasco Maza de Cellas, Sancho Rodríguez de
Funes, Lope Sánchez Luna, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina, Fernando
López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de Antillón de Erill,
Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Juan
Álvarez, hijo de Jaime de Jérica; García Gil de Sotero, Tomás Pérez de Foces, herederos de Miguel Pérez de
Gotor, por el lugar de Illueca; herederos de Alamán de Gudal, por el lugar de Bespén y Piracés; herederos de
Artaldo de Azlor, por la honor de Raro, Fabana, Sotero y Panzano; herederos de Miguel Pérez de Arbe, por el
lugar de Esco; Ramón Castán y herederos de Jimeno de Biela, por el feudo de Bielsa; y Gil López de Hoz, por el
lugar de Alaquestro. Carta de Alfonso IV a su consejero Jimeno Cornel, señor de Alfajarín sobre el servicio real
que debía prestar en Orihuela. Carta de Alfonso IV a su consejero Juan Jiménez de Urrea sobre el servicio real
que debía prestar su hijo, Juan Jiménez, en Orihuela. Lo mismo a los nobles Blasco Maza de Bergua, Pedro
Fernández, señor de Híjar; Pedro Fernández de Bergua, Jimeno de Tobía, Rodrigo de Ahones, Sancho Pérez de
Pomar y Jaime de Jérica.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.122-123
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2108436

- 1330, 9 diciembre:
Carta de Alfonso IV al noble y consejero Jaime de Jérica, viceprocurador del Reino de Valencia por el
infante Pedro (IV), sobre la petición de la noble Marquesa López de Rada, mujer del noble Pedro Jordán
de Arenoso en relación a sus bienes en el Reino de Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_10,nº1381
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294924

- 1330, 15 diciembre:
Carta de Alfonso IV a Sancho Sinués, juez de Fortanete, para que interviniera en el pleito abierto entre los
hombres de Nogueruelas y Cortes (de Arenoso), por la posesión y uso de un molino y azud en el término de
dicho Nogueruelas.
ACA, Cancillería,registros,nº441,fol.25v-26
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2225520

- 1331:
El rey Alfons IV ha de confirmar los términos del reconocimiento jurisdiccional al hijo de Ximén Peris,
Gonçal, que al aparecer asistido por un tutor evidencia su menor edad y el reciente fallecimiento del padre.
Gonçal es hijo único y heredero del anterior Ximén Peris d’Arenós(Cheste-Andilla-Cortes de Arenoso)
El reconocimiento de la jurisdicción mayor hecho a favor de Gonçal fue objeto de un dura protesta.
AHCX, perg. s. XIV, nº198.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.

- 1331, 5 enero:
Carta de Alfonso IV a Domingo de Tarba, juez de Zaragoza, para que se hiciera cargo de lo expuesto por
la noble Urraca Jordán de Peña, viuda del noble Gonzalo Jiménez de Arenoso, sobre ciertas posesiones en
el lugar de Santa Eulalia (en el Reino de aragón), que había heredado de su padre el noble Pedro Jordán
de Peña.
ACA, Cancillería,registros,nº441,fol.68-68v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2225841

- 1331, 23 febrero:
Carta de Alfonso IV a los hombres de San Esteban de Litera para que devolvieran a la aljama de sarracenos de
dicho lugar las cantidades que les habían obligado a contribuir en el impuesto de ejército para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada, puesto que gozaban de privilegio de redención de dicho impuesto 23-2-1331)
Carta al sobrejuntero de Tarazona y a Martín de Rufas, portero real, sobre la contribución de los hombres de
Alagón para el viaje del rey al Reino de Granada. Lo mismo para los hombres de La Almolda (1-3-1331). Carta a
Martín de Rufas para que no agravara más de lo necesario a las universidades del Reino de Aragón, con motivo
de la guerra contra los sarracenos del Reino de Granada (28-2-1331). Carta a los oficiales de Huesca y Jaca sobre
la obligación de los hombres de Jaca a contribuir para el viaje del rey al Reino de Granada (10-3-1331). Carta de
Alfonso IV a Martín de Rufas sobre la contribución de ejército de los hombres de Ariza y sus aldeas (11-3-1331).
Lo mismo sobre los hombres de Tauste (15-3-1331). Carta al noble Jaime de Jérica sobre su aportación de
caballos y armas en Orihuela, para la guerra contra los sarracenos del Reino de Granada (27-2-1331). Lo mismo
para los nobles: Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe; Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, señor de
Alfajarín; Pedro Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Hijar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y su hijo
Juan Jiménez de Urrea, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Gonzalo
Jiménez de Arenoso, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente y Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobia,
Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de Pomar, por el lugar de Usón; Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González
de Funes, Lope Sánchez de Luna, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina,
Fernando López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo de Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de
Antillón de Erill, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés,
Ato de Azlor, Tomás Pérez de Foces; y los herederos de Pedro de Gotor por Illueca, de Alamán de Gúdal por
Bespén, de Artaldo de Azlor por la honor de Raro, Fabaro, Sotero y Panzano, de Miguel Pérez de Arbe por Escó,
y de Ramón Castán por Bielsa.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.166-168v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2110621
 1331, març 15. València
Davant del justícia de València els jurats de Villahermosa es neguen a prestar homenatge a Sanç d'Orta,
que s'anomena senyor de Villahermosa i Cirat, i manifesten que tan sols reconeixen com a senyor a Gonçal
Díaz d'Arenós i en el seu nom, ja que és menor d'edat, a la seua mare, Marquesa Lópiz de Rada
Arxiu del Regne de València. Protocol de Pasqual Poboll, nº 2826
Text en mal estat de conservació. Transcrit en 1989 a partir del manuscrit de referència. Pendent de revisió

Noverint universi, quod die veneris que intitulabatur idus marcii anno [Domini] [Mº CCCº] XXXº, in mei notarii
et testium infrascriptorum ad hec vocatorum et rogaturum presenciam constitutis in curia [.....] regni Valencie,
videlicet in domo Petri Januarii, in civitate Valencia, [in] presencia Johannis de Casa, Petri Serrano, Dominici
Arau et Stephani Just, sindici et jurati de Villaformosa, Bernardus de Albalato, notario, ut procurator constitutus,
ut aseritur, nobili Sanç d'Orta d'Arenós, presentavit eis ac per me Paschalium del Pobo, notarii Valencie, legi
fecit quadam cedula papirea [serie] subsequentis:
Constituït en presència d'en Johan de Casa, Pero Soriano, [Dominicus Arau et Stephani Justi], justícia e síndichs
e procuradors de la universitat de Vilafermosa [..... ..... Bernardus de Albalato] notari [.....] procurador del noble
en Sanç d'Orta d'Arenós, e [.....] y com lo dit noble sia senyor de la [vila] de [Vila]fermosa e
S[irat ..... ..... ..... ..... .....] en lo [loc]h de Cirat e de [.....] pertinències d'aquell e [..... ..... dit noble] sia pervengut
que la universitat e prohòmens e síndich [..... ..... .....] volen fer fe e homenatge com altres coses al noble en
Gonçalbo Dieç d'Arenós, [..... .....] loch de aquell, per rahó dels dits lochs [..... .....] e pertinències d'aquells, la
qual cosa ho coses feÿen se farien en gran dan e prejudici del dit noble en Sanç d'Orta, com la dita fe e
homenatge e altres coses devien ésser feytes al dit noble en Sanç d'Orta, e no a altre.
Per ço lo dit en Bernat d'Albalat, en lo [.....] dit nom requir als desús dits prohòmens e universitat, ho als síndichs
e procuradors d'aquells, qui presents són, que la dita fe e homenatge facen al dit noble en Sanç d'Orta, e no a
altre en altra guissa no'n [.....] lo dit en Bernat, procurador del dit noble en Sanç d'Orta a la dita universitat e
prohòmens e síndichs e procuradors d'aquells, que ells no deuen fer la dita fe e homenatge al dit noble en
Gonçalbo Díeç d'Arenós ho a altri en loch d'aquell, sinó solament al dit en Sa[nç] d'Orta, e protesta que per la
dita fe e homenatge feyta ho fahedora al dit noble en Gonçalbo Díeç o a altri qualsevol d'aquell, no sia feyt
prejudici [al dit] noble en Sanç d'Orta en son dret, ans li romanga salvu en totes coses e per totes en son loch e
en son temps, ho là hon al dit noble milior ben vist serà.
E protesta encara de tots dans, messions, e interés, que per la dita rahó li havien a fer e [.....] que tot allò puxe
demanar als dits prohòmens e universitat, e síndichs e procuradors d'aquella o aquelles a qui deja e pugen, e de
les dites [coses requer] que li sia feyta carta pública a perdurable memòria, e [a conservació] de son dret, per lo
notari dejús scrit.
[..... .....] coses [.....] dits síndichs [..... .....] los quals los [.....] donat e [..... .....] notari dejús scrit.
[Testes] Franciscus d'Ares, Miquel de Calatajubo et Johannes d'Ontinyen.
Die sabbati qui intitulabatur septimo decimo kalendas aprilis anno predicto, comparuit [..... ..... .....] notarie ipsius
dicti Johanne de Casa, en Pere Serrano, en Domingo Arau e Esthevani Just, [.....] dicti Bernardo [de] Albalato, et
fecerunt dicte requisicioni et protestacioni responsionem infrasequentem:
Et los dits en Johan de Casa et en Pere Serrano, et en Esthevan Just, contradien e no [.....] a la dita protestació e
requisició, e negar les coses en aquella contengudes eren veres [.....] con són contra ells tant solament proposades,
e no en plus dien que.l dit noble en Sanç d'Orta no pot ni deu requerir ço que requer, com ell no sia senyor dels
dits lochs de Vilafermosa ne de Cirat, ne ha dret alcú en aquells, per tal determenat és stat per lo senyor rey don
Alfonso, per sentència per aquell donada appellacione et supplicacione remota, que.l dit noble Sanç d'Orta no ha
dret alcú en lo dit loch de Vilafermosa ni en los hòmens que aquell tenia lo dit loch, quan lo tenia per algun just
títol, [..... ..... .....] han assí occupat fortívolment e s'ere alçat en aquell, perquè lo dit senyor rey feu traure lo dit
noble del dit castell e vila, e aquell liurà a la noble dona Marquesa Lópiç de Rada, axí com a senyora dels dits
lochs e mans, e als habitadors del dit loch que a la dita noble feesen sagrament e feeltat, e aguesen [..... .....]
térmens [..... .....] senyora, o qui ella volrria, segons que en la dita sentència longament [..... .....] la qual sentència
[..... .....] ha que és passada en cosa jutjada.
E com ells sien vassalls [.....] noble dona, dien que ells són venguts en la ciutat, de manament de la dita noble
senyora [..... ..... ..... ..... ..... .....] noble Gonçalbo Dieç, fill seu, o a aquella qui [..... .....] loch seu [.....] tots
[..... ..... ..... .....] e ordenança, axí com a bons vassalls e leals són tenguts fer per [..... ..... .....] les dites requestes
per lo dit noble Sanç d'Orta, com ells no ajen ne tinguen aquell ni [.....] per senyor lur d'els [..... .....] sinó
solament la dita noble dona e el dit fill seu, segons que ella plaurà [..... ..... ..... .....] manar a ells, ans
expressament et neguen los damunt dits en Johan [de Casa], en Pero Soriano, en Domingo Erau e Sthevan Just,
que alcun dret pertange en los dits castells e lochs al dit en Sanç d'Orta, ni a altre per aquell, per què si.s volgués
[.....] pogire callar de requerir, com que request ha, e de protestar que [..... .....] li romangue salvu sobre ço en que
dret [.....] ni li pertany.
Et la resposta requerin que.ls sia mesa aprés la dita protestació, a conservació de lur dret e a memòria perdurable.
De les quals coses lo dit en Bernat d'Albalat, en lo dit nom, [..... .....] e trellat, lo qual li fon donat e liurat.
Testes en Matheu Ponç, prevere, en Bernat de Mataró e en Johan Vallés.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1331, 23 octubre:
Convocatoria a los caballeros y mesnaderos del Reino de Aragón para la guerra contra los sarracenos del Reino
de Granada, que estaban invadiendo el Reino de Valencia. Carta al noble Jimeno Cornel, señor de Alfajarín, para
que acudiera con ejército y armas al Reino de Valencia. Lo mismo a Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de
Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de
Urrea y su hijo, Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro
Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de
Lizana. Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, Pedro de Jérica y Gonzalo Jiménez de Arenoso para lo mismo.
Del mismo modo a Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea, Lope Sánchez de Luna, Jimeno
Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo Fernández de
Heredia, Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo
González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Alvar de Espés, Ato de
Azlor, Sancho Pérez de Pomar y el lugar de Usón, herederos de Miguel Pérez de Gotor por el lugar de Illueca y
heredades de Alagón, herederos de Alamán de Gúdal por los lugares de Bespén y Piracés, herederos de Artal de
Azlor por los lugares de Raro, Fabana, Sotero y Panzano, herederos de Miguel Pérez de Arbe por el lugar de
Esco, Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela por el feudo de Bielsa y Gil López de Oz por el lugar de
Alaquestro. Carta de Alfonso IV a los jurados y consejo de Borja para que contribuyeran con el ejército para la
guerra contra los sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo para los de Malón, Santa Cruz, Los Fayos,
Magallón, Alagón, Rueda (de Jalón), Épila, Ricla, Aranda (de Moncayo), Cetina, Ariza, Alcaine, Fuentes (de
Ebro), Zuera, El Castellar, Tauste, Luna, Ejea (de los Caballeros), Sádaba, Uncastillo, Sos (del Rey Católico),
Ruesta, Tiermas, Esco, Longás e Ibardués, Urriés, Lorbés, Berdún, Salvatierra(de Esca), Valle de Ansó, Valle de
Echo, Valle de Aragüés, Valle de Aísa, Villanúa, Canfranc, Campo de Jaca y Lanave, Biescas y Subirón,
Araguás del Solano, Sabiñánigo, La Peña de Cacabiello, Valle de Broto, Torla, Las Torruellolas (Torruellola),
Secorun, Aínsa, Boltaña, Valle de Puértolas, Valle de Gistaín, Tierrantona, Monclús, Elsón (Olsón), Castejón de
Sobrarbe, Boil (Bail), Arcusa y Castellazo, Cortillas, Adahuesca, Sevil y Los Castellones, Naval, Alquézar,
Pozán (de Vero), Berbegal, Pertusa, Sariñena, Almudévar, Loarre, Bolea, Daroca, Teruel, Tamarite de LItera,
San Esteban de Litera, Artieda, Ul de Jaca (Ulle), Valle Pintano, Morillo, Valle de Tena, Lobera, Barbastro y
Jaca. Carta de Alfonso IV a Jimeno de Tobía, sobrejuntero de Zaragoza, Huesca y Jaca, Sobrarbe y sus valles,
Tarazona, Ejea (de los Caballeros) y Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.62-64
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1663002

- 1332, 26 gener,. València


Condicions de l’oferta realitzada per l’estament reial valencià a Alfons el Benigne per tal de finançar
l’armament de les 10 galeres i 2 barques que els ha demanat amb l’objectiu de formar un estol contra els
genovesos, juntament amb altres 10 galeres pagades pel mateix monarca, 20 armades a la ciutat de
Barcelona i 20 a la de Mallorca.
ACA, Cancelleria, reg. 537, f. 71r-72v
Super armata ordinata in civitate Valencie Noverint universis quod cum nos, Alfonsus et cetera, ad Dei laudem et
gloriam et ad convertendam et extirpandam radicitus nefandam proterviam ianuensium perfidorum que velut
inhumaniter contra cunctos christicolas conspirantes, eos ubilibet in personis et bonis destruhere et delere a facie
viventium moliuntur armari providimus competens stoleum galearum, ad cuius subsidium vos, iuratos,
consiliarios et probos homines civitatis Valencie et villarum ac locorum regalium dicti regni qui hac de causa per
nos vocati ad civitatem ipsam pro suos nuncios convenerunt duximus requirendos. Idcirco, cum inter nos et vos et
nuncios inferius nominatos, habito diligen[ti] tractatu, ex innata fidelitate et nativa legalitate naturaliter excitati,
obtuleritis vos paratos armare decem galeas sub modo et forma inferius subannexis, ad exequendum Dei
servicium atque nostrum, ita tamen quod nos faciamus et compleamus vobis que inferius subnectuntur. Idcirco,
cum presenti publico intrumento, offerimus nos paratos armare in dicta civitate Valencie alias decem galeas ac
procurare et facere cum effectu quod civitas Barchinone et quadam alia loca Cathalonie armabunt viginti galeas
et civitas Maiorice cum terris Rossilionis alias viginti galeas. Offerimus etiam vobis acomodare et mutuo tradere
decem galeas q(..)ique, videlicet, novas quas nunc habemus in daraçanali vel plagia civitatis Valencie [e]t unam
aliam que vocatur Sanctus Raynerius et residuas quatuor de aliis nostris galeis, aptacionem tamen dictarum sex
galearum assumatis in vobis, nos enim offerimus vobis quod dictas sex galeas dabimus vobis fornitas propris
expensis nostris arboribus et entenis, velis, remis, timonibus, anchoris, scalis et aliis omnibus exarciis, canapi et
aliis complete sic quod ad salvamentum sint navagabiles excepta tamen aptacione premissa quam vos faciatis, ut
superius continetur, et residuas quatuor galeas dabimus vobis aptatas preparatas et exarciatas complete et tales et
tam firmas quod sint apte et convenientes ad navigandum sine periculo. Offerimus etiam quod nos, de collecta
imposicionis que nunc colligit in civitate, villis et locis aliis dicti regni Valencie, de qua debemus recipere et
habere complementum centum decem millia librarum regalium Valencie, nobis in generalis proximo preteritis
Curia concesse[...], mutuabimus civitati | f. 71v et villis quicquid [con]stiterit armamentum dictarum decem et
aptacio dictarum sex galearum per vos ut predicte armandarum, tam videlicet de eo quod superest ex dicta
imposicione anni presentis quam de eo quod habebitur anno proximo nunc instanti qui principiet kalendas marcii,
qui erit annus tercius imposicionis 203 ipsius de primis, videlicet, denarioss dicte collecte, non obstantibus
aliquibus assignacionibus per nos factis vel etiam faciendis, ita tamen quod nos, facto vobis dicto mutuo,
recipiamus in solutum dictarum centum decem millia librarum pro rata totum id quod superfuerit de collectam
seu imposicionem predicta ad quamcumque quantitatem ascendat, deductis expensis ordinariis necessariis ac
salariis factis et faciendis racione imposicionis predicte. Intelligimus tamen, et sic actum est, quod aptacionem
dictarum sex galearum vel sumptus aptacionis possitis ponere et coniungere in armamento dictarum decem
galearum sic quod de lucro quod fiet, Altissimo concedente, percipiatis partem contingentem tam dictam
aptacionem predictarum sex galearum quam etiam armamentum omnium decem galearum per vos ut predicte
armandarum predictum vero mutuum. Vobis intendimus et offerimus facere sub tali forma: quod de lucro per
totum predictum stoleum faciendo de parte, videlicet, contingente dictas decem galeas per vos armandas
restituatur, solvatur ac satisffiat nobis in quantitate quam vobis mutuabimus pro armamento dictarum decem
galearum. Et si quod absit dictum stoleum nul lucraretur de quo nobis posset satisfferi in dicto mutuo nobis, ut
pertangit, faciendo quod quod nobis satisffiat per nos de peccunia dicte imposicionis si iuxta formam quam nunc
colligitur colligi permittatur, set si postquam nobis esset in dictis centum decem millia librarum integre
satisffactum incliti infantes fratres nostri, karissimi Petrus Ripacurcie et Inpurie ac Raimundus Berengarius,
montanearum de Prades comites ac prelati, nobiles, milites et generosi ulterius in locis suis dictam imposicionem
colligi non sustinerent, quod vos pro dicto mutuo nobis solvendo possitis imposicionem ipsam facere remanere et
colligi vel aliam si expedierit ordinare in civitate, villis et locis aliis dicti regni Valencie et eorum terminis, vestre
contribucionis dumtaxat eo modo quo vos vel alii proceres civitatis et villarum supradictarum volueritis et
ordinaveritis tantum et tamdiu donec nobis fuerit in tota quantitate dicti mutui satisfactum. Ad hec nos, Iacobus
Scribe, Petrus Columbi, Bartholomeus Matoses, Bernardus Fabre, Franciscus de Vinatea et Salvator Rich, iurati
dicte civitatis nomine universitatis dicte civitatis Valencie. Et nos, Petrus de Boscho, | f. 72r et Raimundus de
Campis, Xative, Raymundus Nebot et Bartholomeus Segarre, Morelle, Guillelmus Busquet et Stephanus
Cabanyes, Muriveteris, Iacobus Martorell et Bernardus de Villalonga, Algezire, Poncius de Bruscha, Castilionis,
Berengarius Rovira et Laurencius de Montessono, Burriane, Petro Loreta, de Villa regali, Bartholomeus Urgelles
et Dominicus de Cobliure, de Liria, nuncii dictarum villarum, habito super hoc adinvicem et cum consiliaris et
probis hominibus dicte civitatis Valencie diligenti colloquio et tractatu, attendentes piam intencionem et bonum
zelum, vestri domini regis predicti, ideo, ex causis premissis inducti et ad honorem et exaltacionem vestre corone
regie et utilitatem et augmentum prosperum regnorum omnium et vestrorum comodum subditorum, votis
ardentibus aspirantes cum graciarum suplici accione recipientes a vobis dicto domino rege oblaciones predictas
sub forma superius comprehesam, offerimus nos paratos liberaliter et gratanter sine tamen lesionem libertatum,
franquitatum, fororum et privilegiorum dictarum civitatis atque villarum armare dictas decem galeas in civitate
predicta, concedendo vobis quod vos recipiatis totam peccuniam dicte imposicionis civitatis et regni ad
quamcumque quantitatem ascendat in solutum pro rata dictarum centum decem mille librarum, deductis primitus
expensis et salariis supradictis factis et faciendis, si vos dictus dominus rex servatis et adimpletis omnia et singula
supradicta per vos oblata 204 superius civitatis et villis iamdictis, et si conceditis nobis et dicte civitatis ac villis
omnia capitula per vos concessa civitate et civibus Barchinone anno proxime preterito, quando armarunt contra
dictos improbos ianuenses vel illa que elegerimus ex capitulis supradictis, et etiam omnia alia capitula ordinata et
ordinanda pro nos aut proceres civitatis et villarum supradictarum, facientia atque tangencia negocium et regimen
presentis armate que complete nequi [...]us ordinare ne tarderetur presens responsio et oblacio, cum presens
negocium tam ex se quam ex subito recesso vestri dicti domini regis celeritatem exposcetur et nullam requireret
tarditatem. De quibus mandata fuerunt fieri duo publicam instrumenta per me, notarium infrascriptum, alterum
per dictum dominum regem et alterum per dictos probos homines retinenda. Quod fuit actum in regali dicti
domini regis civitatis Valencie, VIIº kalendas febroarii, anno Domini Mº CCCº XXXº primo. Signum Alfonsi,
Dei gracia et cetera, qui hec concedimus et firmamus. | f. 72v Sig-[creu]-num Iacobi Scribe, sig-[creu]-num Petri
Columbi, sig-[creu]-num Bartholomei Matoses, sig-[creu]-num Bernardi Fabre, sig-[creu]-num Francisci de
Vinatea, sig-[creu]-num Salvatoris Rich, iuratorum dicte civitate Valencie, sig-[creu]- num Petri de Boscho, sig-
[creu]-num Raimundi de Campis, Xative, sig-[creu]-num Raimundi Nebot, sig-[creu]-num Bartholomei Segarre,
Morelle, sig-[creu]-num Guillelmi Busqueti, sig-[creu]-num Stephani Cabanyes, Muriveteris, sig-[creu]-num
Iacobi Martorell, sig-[creu]-num Bernardi de Villalonga, Algezire, sig-[creu]-num Poncii de Brusca, Castilionis,
sig-[creu]-num Berengarii Rovira, sig-[creu]-num Laurencii de Montessono, Burriane, sig-[creu]-num Petro de
Loria, de Villa regali, sig- [creu]-num Bartholomei Urgellés, sig-[creu]-num Dominici de Cobliure, de Liria,
nunciorum dictarum villarum, qui hec concedimus et firmamus, petito et habito super hoc assensu ab illustri
domina regina pro illis ex predictis villis quas ipsa tenet in dicto regno Valencie, videlicet, per nos, dictos nuncios
ipsarum villarum superius nominatos. Testes sunt qui presentes fuerunt nobiles Iacobus, dominus de Exerica,
Petrus de Exerica, Franciscus Carrocii, et Gondisalbus Garsie, consiliarii dicti domini regis. Sig-[buit]-num
mei, Bonanati de Petra, dicti domini regis nostri eiusque sigilla tenentis ac publici et notarii auctoritate regia per
totam terram donacionem regiam qui predictis interfui eaque scribi feci cum [ra]so et emendato in linea XI ubi
dicitur ‘facto vobis’, et clausi.
DOCUMENT 59. Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva
al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1332, 28 enero:
Carta de Alfonso IV a los oficiales para que actuaran contra Pedro Guillermo, vecino de La Puebla de
Arenoso, quien, a pesar de las prohibiciones, había entrado invadiendo en los términos de Olba y
perjudicando a Pascasio de Enesio, vecino de dicho lugar.
ACA, Cancillería,registros,nº450,fol.62-62v

- 1332, 9 febrero.
211.
AZUEBAR 6. ln armario de negotiis generalibus
regni Valentiae, extra saccos, est cartha homagii facti, per curatorem Gondiçalbi Ximenii, filii et haeredis
Eximenii Petrii de Arenos. pro castro et villa de Azubeba, 5 idus februarii 1332.
Pergs. d`A1fons III, núm. 691.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1332, 13 febrero:
Carta de Alfonso IV al noble Jaime de Jérica para que acudieran a combatir en la guerra contra los sarracenos del
Reino de Granada. Lo mismo para los nobles: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de Alfajarín), Lope de Luna
(señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández (señor de
Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez de Urrea (hijo de
Juan Jiménez de Urrea, Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua,
Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza y Pedro de San Vicente. Lo mismo para los mesnaderos Jimeno de
Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo
de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo García (hijo de Gonzalo García), Gonzalo Fernández de Heredia,
Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Juan de Espés, Juan
Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez de Espés, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de
Osón / Usón), herederos de Miguel Pérez de Gotor (por el lugar de Illueca y las heredades de Alagón), herederos
de Alamán de Gudal (por el lugar de Bespén y Piracés), herederos de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de
Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela (por el feudo de Bielsa), Gil López de Hoz (por el lugar
de Alaquestro, y Lope Sánchez de Luna.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.111-111v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664230

- 1332, marzo.
CAPÍTULO XVI De la guerra que se hizo contra los genoveses, y de la ida de don Ramón de Cardona con
los feudatarios a la isla de Cerdeña.
Manda el rey juntar en Valencia todos los que tienen feudos en Cerdeña; y para qué. Entonces mandó el rey
convocar todos los que tenían feudos en la isla de Cerdeña, por el mes de marzo del año de 1332 estando en la
ciudad de Valencia. Y los principales eran éstos: don Ramón Cornel que sucedió en el feudo que se dio a Jimén
Pérez Cornel por lo que sirvió en la conquista, cuyo heredero fue don Ramón: y tenía las villas de Armungia y
Barlau en la curadoría de Galiylo, y Seherti, Sinisi, Sarasi que estaban en la curadoría de Suurgus; don Francés
Carroz, don Berenguer y don Francisquín y don Jaime Carroz, don Ramón de Cardona gobernador de la isla, don
Jaime de Aragón -no el infante que fue caballero de la orden de Montesa, sino otro hermano del rey-, don Guillén
de Entenza, don Jofre Gilabert de Cruyllas, doña Urraca de Entenza condesa de Pallás que fue heredera de doña
Teresa de Entenza su hermana que casó con don Berenguer Carroz -del cual matrimonio no quedaron hijos, y
tenía diversas villas en Cerdeña-, Bernaldo de Bojados, don Sancho Duerta y de Arenós hijo de don Gonzalo
Ximénez de Arenós, Bernaldo Cespujades vicealmirante, don Berenguer de Cruillas, Pedro de Monpahón,
García de Lóriz, Pedruelo de Boyl, Ramondeto de Senmenat, Gombald de Ribelles, Bonanat de Perra, Pericono
de Libia, Miguel Marquet, Pedro March, Jaime Burges, Guillén de la Abbadía, el heredero de Berenguer de
Vilademayn, Tomás Costa, Pedro de Sanclemente, Guillén de Montgrí, Arnaldo de Caciano, Pedro de Subirats,
Gómez de Asseuer, Ramón de Montpahón, Dalmao de Aviñón, Gallart de Mauleón, los herederos de Diego
Zapata, Rodrigo de Luna, Ramón de Senesterra, Ponce de Vilaragut. Los más destos ricos hombres y caballeros
fueron a Cerdeña y los otros enviaron gente de caballo y de pie por la obligación que tenían.
Jerónimo Zurita Anales de Aragón.

- 1332, 9 marzo:
Carta de Alfonso IV a Jimeno Cornel, señor de Alfajarín, para que acuda a servirle en la guerra contra los
sarracenos de Granada con sus caballerías y armas. Lo mismo fue enviado a: Lope de Luna, señor de Segorbe,
Blasco de Alagón, Jaime de Jérica, Pedro de Jérica, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Pedro Cornel, Ramón
Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Juan Jiménez de Urrea
(hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de
Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza y Pedro Maza de Lizana. Lo mismo fue enviado a los
siguientes mesnaderos: Jimeno de Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Lope Sánchez de Luna,
Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castronovo (Castelnóu), Gonzalo de Pomar, Geraldo de Abarca, Sancho
Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo,
Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de Bosón / Usón), herederos de
Miguel Pérez de Gotor (por el lugar de Illueca, así como las heredades de Alagón), herederos de Alamán de
Gúdal (por los lugares de Bespén y Piracés), herederos de Artal de Azlor (por los lugares de Raro, Fabano, Sotero
y Panzano), herederos de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de
Biela (por el feudo de Bielsa) y Gil López de Hoz (por el lugar de Alaquestro). Carta de Alfonso IV al
sobrejuntero de Zaragoza o a su lugarteniente en la que le requiere con caballerías para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo al sobrejuntero de Huesca, Sobrarbe y sus valles, Tarazona, Ejea (de
los Caballeros) y Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.78-78v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664038

- 1332, 12 abril:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, sobre el envío de caballerías y mesnaderos para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado para los nobles: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel, señor
de Alfajarín, Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de foces,
Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez
de Urrea (hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro
Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de
Lizana. Del mismo modo a los mesnaderos: Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea,
Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castelnóu, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de
Funes, Rodrigo González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez
de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de Osón / Usón), herederos de Miguel Pérez de
Gotor(por el lugar de Illueca y heredades en Alagón), herederos de Alamán de Gudal (por los lugares de Bespén
y de Piracés), herederos de Artaldo de Azlor (por el lugar y Honor de Raro, Fabana, Sotero y Panzano), herederos
de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de Bielsa (por el feudo de
Bielsa) y Gil López de Hoz (por el lugar de Alaquestro). Lo mismo fue escrito y enviado a las universidades del
Reino de Aragón: a la villa y aldeas de Teruel, Daroca, Alcañiz, Alagón, Fuentes (de Ebro), Aranda (de
Moncayo), Épila, Ricla, Los Fayos, Santa Cruz (de Moncayo), Rueda (de Jalón), Borja, Ariza, Magallón, Cetina,
Malón y Alcaine.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.81-82
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664049

- 1332, 15 abril:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, para que acudiera al Reino de Valencia para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado para: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de
Alfajarín), Lope de Luna (señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces,
Pedro Fernández (señor de Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan
Jiménez de Urrea (hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta,
Pedro Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de Lizana.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.85-86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664113

- 1332, 18 abril:
Carta de Alfonso IV al noble Jaime de Jérica para que acudiera en ayuda y servicio del rey para la lucha contra
los sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado a Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de
Alfajarín), Lope de Luna (señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández
(señor de Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez de Urrea
(junior), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Martín Gil de
Atrosillo, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de Lizana. Lo mismo al infante Pedro, conde de Ribagorza y
Ampurias, al infante Ramón Berenguer, conde de Prades, a Pedro (López de Luna), arzobispo de Zaragoza, al
obispo de Lérida, a fray García López, maestre de la Orden de Calatrava, a Vidal de Villanueva, comendador de
la Orden de Santiago de Montalbán, y a Ferrer de Apilia, procurador del conde de Urgell. Lo mismo para los
mesnaderos: Jimeno de Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Jimeno Pérez de Pina, Sancho de
Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo Fernández de Heredia, Gombaldo de
Castelnóu, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Juan
de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de
Pomar, herederos de Miguel Pérez de Gotor, herederos de Alamán de Gúdal, herederos de Artaldo de Azlor,
herederos de Miguel Pérez de Arbe, Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela, y Gil López de Hoz.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.90-91
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664141

- 1332, 16 mayo aprox.


El rey pidió que le esperaran hasta esta fecha que era cuando Ramón de Riusec quería pactar contra
Sancho Horta de Arenós delante de Jaime III (c.r. Alfonso III, 1899). Sancho había tomado el castillo de
Villamalur y otros que eran del padre de Gonzalo Diaz de Arenós y Jaime III pidió que devolviese
Villamalur a un portero real.
ACA, C, Reg. 531, Fól. 99v., 36, 102.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas

- 1332, 25 maig. Molí de la Tosca.


EL RIU DE LA SÉNIA: SISTEMES DE REG I MOLINS MEDIEVALS
Trasllat en pergamí de l’any 1384, A.H.N, OO.MM., Montesa, Pergamins, carpeta 538, n. 947-P, el qual inclou
tant els compromisos de les parts amb el jutge com l’acceptació per part d’aquest de les respectives proves
documentals a més de l’estricta sentència final. N’hi ha també una còpia de la primera meitat del segle XV de
només la sentència final a l’A.H.N., OO.MM., Montesa, Llibre n.543c, fols. 72r-78r. Posteriorment hi ha una
còpia del segle XVIII d’aquesta darrera en A.H.N., OO.MM., Montesa, Llibre 1030c, pp.120-192, i, finalment hi
ha un resum de la part de la sentència, feta també en el segle XVIII i en castellà, en A.R.V., Montesa, Lligall 896,
caixa 2358-59.
Sentència arbitral donada per lo bisbe de Tortosa entre los órdens del Spital e de Muntesa sobre la qüestió de la
aygua e dels molins del riu de la Cénia, la qual sentència és stada comprovada ab lo original en lo qual és insert
lo compromés de la dita sentència…
…Lata sententia hec die lune, hora vesperorum que fuit VIIIº kalendas junii anno Domini Mº CCCº XXXº
secundo, iuxta hospicium molendini de la Torta qui est ultra rivum de Ulldecona o de la Cénia, presentibus dictis
Raymundo Gondiçalbi et Guillermo Lorach, procuratoribus, et Dominico Cogoma nec non dictis Miquaele
Minorisse et Guilermo de Ponte, procuratoribus, presentibusque venerabilibus fratre Ferrario de Bars, Ordinis
Hospitalis tenente locum comendatoris Ulldecone, Poncis de Guàrdia, camerario, Francisco de Corbino, decano
sedis Dertusensis, Petro de Marçano, rectoris ecclesie de Gandesia, Guillermo de Nogaria, rectore ecclesie vallis
Traygarie, Raymundo de Bars, iurisperito dicte civi[f. 78r]tatis Dertusensis, Johanne Eximini de
Montetornesio, et Raymundeto de Sancto Minato, ad hec vocatis pro testibus specialiter et rogatis. Ego
Berengarius, Dertusensis episcopus, arbiter et arbitrator predictus subscribo.
Sig+num Guillermi Geraldi, notarii publici Dertusensi et per totam terram et dominacionem illustrissimi domini
regis Aragonnum auctoritate regia qui predictis interfuit et de mandato dicti reverendi domini arbitri predictam
sentenciam in hanc publicam formam scribi jussit cum supraposito etc.
EL RIU DE LA SÉNIA: SISTEMES DE REG I MOLINS MEDIEVALS. ENRIC GUINOT I RODRÍGUEZ

- 1332, 27 marzo.
Carta de Alfonso IV a la noble Marquesa de Rada, mujer del noble Pedro Jordán de Arenoso, por el pleito
que había abierto entre dicha noble y su hijo el noble Gonzalo Díez, de una parte; y el noble Sancho de
Horta, de otra.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_15,nº1914
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/295187

- 1333, 15 marzo?
Testamento de Francisca, mujer de Pedro Ximénez de Borriol.
ACV, Perg. 632, Fól. 2
Iduus de martii? 1333
ACV. Perg. 82, Fól. 21v
Índice del archivo de la catedral de Valencia.

- 1333, 2 mayo.
De la capellanía del instituida por Francisca de Jiménez existen varios documentos fechados en momentos
distintos y una cláusula del testamento de dicha señora, de la que se hizo traslado en Valencia el 2 de mayo
de 1.333. En ella se dice que doña Francisca, mujer del venerab le Pedro Jiménez, señor de Borriol,
hermano de sor Jordana Jiménez de Borriol, instituyó en la iglesia del monasterio de Santa Isabel de
Valencia una capellanía, sobre unos censos de ciertas propiedades sitas en la huerta de Campanar, de
Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3288, num. 17.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1333, 6 diciembre.
Sentencias arbitrales sobre la determinación y fijación de las lindes entre los castillos de Mirabet y
Montornés, pedidas y aceptadas por sus respectivos señores. Juan Eximénez, señor de Montornés.
Archivo de Puebla de Tornesa. BSCC. VIII, 1927 Pág. 327. P. Ramón de María.
Hoc est traslatum, bene et fideliter.....in villa Castillionis Planiciei undecim......mensis Januarii anni Millesimi
sex centesimi.....cuadragesimi octavi, per Jacobum Cases notarium publicum Regni Valentiae, sumtum veridice,
legaliter atque bene a quodam publico possicionis limitum terminorum Instrumento per Dominicum Februarium
quondam notarium publicum Villae de Cabanes et eius curiae sexto idus Decembris anno Domini Millesimo
trecentesimo trigesimo tertio recepto, jam in suam publicam autenticam pergameneam formam redacto non
vitiato nec cancelato neque in aliquae suae parte suspecto, licet in ea reperiantur aliquae scisuroe.....tuerunt.....ius
quidem Instru......quitur sub sis ver.....ta carta.....y.....rat Pare in Christo Señor, Señor de Berenguer per la grasia
de Deu Bisbe de Tortosa y el honrat en Joan Eximenes Señor de Montornes.....per Raho de la sentensia arbitral
donada per lo honrat en Domingo de Bellcayse Archipresb de Morella et per Arnau Cardona vehi adonesy.....de
Burriana, la que scomensa segons ques segueix: Cum contentio esset vel speraretur esse inter Dominum
Arnaldum, dertusens episcopo et Petrum Eximeni Dominum de Montornes, tandem , partes, pro bono pacis et
concordiae, compromiserunt per se et ......sucesores suos atque heredes unanimiter..........de Belcayse
Archipresbitero Morellae et Arnaldum Cardonae vicinum Burrianae tanquam in Arbitros vel Arbitratores seu
Amicabiles compositores, Promitentes ad invicem solemni stipulatione quod quidquid proedixerint,
pronuntiaverint (continúa con tres folios más).

- 1334, 4 junio. Lleida.


El infante Pedro envía a cuatro de sus consejeros para tratar secretamente con el arzobispo de Zaragoza
de sus asuntos.
RAH. Col. Salazar A-3 Fól. 19 v.
Infans Petrus etc. Dilectis consiliariis nostris Michaeli de Gorrea gerenti vices nostras in procuracione regni
Aragonum, Ferrarii Columbi priori Frage, Roderico Eximini de Borriol et Petro Jordani de Urries expensori
domus nostre, salutem etc. Significamus vobis secrete quod nos per aliam nostram litteram archiepiscopo
Cesaraugustano scribimus sub hac forma: Reverendo in Christo patri etc. ut supra. Quare volumus ac vobis
dicimus et mandamus quatenus super predictis in littera inserta superius declaratis secretum colloquium cum
dicto archiepiscopo habeatis ut per bonam operaciones eius et vestram negocia nostra fideliter dirigantur. Datum
Ilerde IIII nonas junii anno Domini MCCCXXX quarto. Idem qui supra.
La casa de Luna. Francisco Moxó.

- 1334, 12 julio. Balaguer.


Priviletge del senyor en Iacme, rei d´Aragó, del mercat de la ciutat de Balaguer e de no metre vi ni verema dins la
dita ciutat, sots la pena en lo dit priviletge aposada.
Arxiu Comarcal de la Noguera, Fons Ajuntament de Balaguer, Pergamins de Privilegis nº 21, unitat 2021.
…et venerabilis Michael de Gorrea, gubernator Aragonum, Bernardus de Falchs, Rodericus Exameni de
Borriol ec Raimundus de Boil, consiliarii dicti domini infantis Petri…
El "Llibre Gros dels Privilegis" de la ciutat de Balaguer. Robert Cuellas Campodarbe.

- 1334, 29 julio.
Enfrontament dels dirigents del General amb Gonzalo Díaz d’Arenós i els seus vassalls de Vilafermosa, per
raon dels furs d’Aragó, los quals los sobredits affermen si haver e deure d’aquells usar . És en aquest context
quan Bernat de Sarrià, com ja hem citat en el capítol tercer, afirmà que se’n meravellava molt que en
Gonçalbo Díez d’Arenós se meta en tal qüestió ab lo senyor rey ne ab lo General del regne, car cert és que·ls
hòmens de Vilafermosa e ell són subjugats e deuen ésser a fur de València, e abans que·l senyor rey en Pere
anàs e passàs en Sicília ell e els seus e tots los nobles del regne eren de fur de València.
AMV, Lletres missives, G-3, f. 11r-13r (29-VII-1334) i 13v (VII-1334).
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1334, 1 agosto.
Carta de Berenguer de Soria, consejero del monarca Alfonso II, contestando una carta del Consell y
corroborando que tanto D. Gonzalvo Diez de Arenós como otros nobles son del fuero de Valencia y
excusando acudir a Valencia porque está en gestiones con la reina.
Alfonso II el Benigno, rey de Valencia. Francisco A. Roca Traver

- 1334, 4 agosto:
Carta de Alfonso IV a sus oficiales para que obaservaran la moratoria de pagos a los hombres de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_23,nº2730
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/295715

- 1334, 22 noviembre. Castellón.


Don Alfonso IV de Aragón, III de Cataluña y II de Valencia, por privilegio expedido estando en Castellón
en 10 de las kalendas de Diciembre de 1334, en presencia del Obispo García de Berenguer, de Hugo Abad
de Ripoll, de Gondizalbo Díaz de Arenós, de Jaime de Cruilles y de Hugo de Ampurias, ratificó la
concesión de dicha feria, ordenando fuesen guiados y asegurados todos los que acudiesen a ella, a
excepción, decía, de los que fuesen homicidas voluntarios, y amplió la duración de la misma, disponiendo
comenzara aquella ocho días antes de San Lucas y perdurase los diez subsiguientes.
a Castelló, per Tots Sants, fira! khadrell. Vicente Gimeno Michavila – 1926.

- 1335, 13 Septiembre.
Documento de entrada como novicia? en el Monasterio de la Puridad de Mayor hija de Blasco y Alda.
Sor Mayor consta en el ingreso de sor Isabel Oromín —13 de setiembre de 1.335—, siendo nominada la
cuarta de las monjas presentes.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.489.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. p. 179
Doña Mayor Eximénez de Arenós
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Sor Mayor y sor Elvira Jiménez de Árenos , ambas hermanas, fueron de las fundadoras del monasterio de
Santa Clara de Játiva. Sor Elvira, andando los años, fue vicaria de aquella comunidad, y parece que
falleció allí. Sor Mayor volvió a los pocos años a Valencia y hubo de terminar sus días en el monasterio de
origen.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.488..
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1336, 15 giugno, IV indizione. Palermo.


Il pretore, i giudidi e i giurati di Palermo chiedono al re di confermare nella carica di giustiziere della città
per l´anno della V indizione Consalvo Eximenis de Arenis.
Acta curie felicis urbis panormi, c. 65v.
Sacre regie maiestati pretor iudices et iurati felicis urbis Panormi terre osculum ante pedes. Ad vestre serenitatis
regie noticiam tenorem presencium cupimus pervenire quod cum tempus creandorum officialium iam propinquet
et nos tanquam urbis vestre predicte officiales omne quod in conodum et utilitatem rei publice et civium dicte
urbis vestrorum fidelium vere dignoscit redundare maiestati vestre devocius nunciare teneamur premissis (...) ad
infrascriptum, hinc est quod cum nobilis Consalvus Eximenis de Arenos familiaris et fidelis vester quem in
iusticiarium urbis vestre predicte pro anno presenti quarte indicionis sacra maiestas vestra statuit et ordinavit in
officio iusticiariatus predicti se bene gessit et gerit iusticiam urbis predicte singulis ipsam petentibus ministrando
graciam de iure et proventibus ad ipsum racione dicti iusticiaratus offici spectanti civibus ipsis dicte urbis
faciendo usque nunc eciam in tantum quod pro maiori parte de suo proprio et expensas necessarias pro se et
comitiva sua fecit et largitus est in administrando officio memorato, et propterea maiestati vestre humiliter
supplicamus ut dignetur eadem regia celsitudo eumdem nobilem Consalvum pro anno future quinte indicionis
iusticiarium vestre urbis predicte confirmari, cum in eo officio ad vestri culminis honorem et gloriam ac statum
pacificum et quietum dicte urbis et vestrorum fidelium predictorum ut predicitur bene et legaliter et fideliter se
gesserit et gerat adeo quod omnibus civibus ipsis satis gratum et complacet in immensum si libet.
Scripta in urbe predicta XV iunii IIII indicionis.
Registri di lettere (1321-22 e 1335-36), Doc. 145.

- 1336, 21 marzo:
PARLAMENTO GENERAL DE GANDESA (1336) Convocatoria
ACA, Canc., reg. 1497, ff. 143v-148r.
Convocacio ad locum de Gandesia ad generale parlamentum illius de Aragone, de regno Valencie et de
Cathalonia. Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, reverendo in
Christo patri Petro, divina providencia Cesarauguste, archiepiscopo, consiliario ac cancellario nostro dilecto,
salutem et dilectionem affectum. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura
pervigili intendentes, certos prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro
habendo consilio et auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt, ad locum Castilionis Campi de
Burriana duxerimus evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum
discordias quas contra nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius
natis ac quidam nobiles terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti
quos evocavimus, set etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum
Aragonum et Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generale evocari debebat, ea propter consilio
habito cum predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad
parlamentum generale predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus atque
monemus quatenus ad tractandum et ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus
fuerit impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino personaliter esse proponimus intersitis in nos
enim aliis propterea evocandis consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo
kalendas aprilis anno Domini Mº CCCo XXXo sexto. Similes verbis competentur mutatis. Episcopis Tirasone
[et] Albarrazini. Electo ecclesie Oscense. Castellano Emposte fratri Sanccio de Aragone. Abbati
Montisaragonum. Comendatori Montisalbani.
Abbati monasterii Sancti Iohannis de Pinna. Abbati monasterii Sancti Victoriani. Abbati monasterii de Beruela.
Magistro milicie Calatrave. Abbati monasterii Rotense. Abbati monasterii de Petra. Petrus, Dei gratia rex
Aragonum et cetera. Venerabili et dilectis priori et capitulo ecclesie Sancti Salvatoris Cesarauguste, salutem et
cetera. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura pervigili intendentes, certos
prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro habendo consilio et auxilio
ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt, ad locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus
evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum discordias quas contra
nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles
terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, set
etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et
Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generale evocari debebat, ea propter consilio habito cum
predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum generale
predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus et monemus quatenus ordinatis et
constituatis yconomos seu procuratores vestros idoneos, quos cum pleno et sufficienti posse ad tractandum et
ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit impendendo die et loco premisis
ubi concedente Domino personaliter esse proponimus firmitatis adesse, nos enim aliis propterea evocandis
consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi Burriane, XIIo kalendas aprilis anno Domini Mo
CCCo XXXo sexto. Similes infrascriptis. Priori et capitulo Sancte Marie Maioris Cesarauguste. Capitulo ecclesie
Oscense. Capitulo ecclesie Tirasone. Capitulo ecclesie Albarrazini. Petrus, Dei gratia rex Aragonum et cetera,
inclito infanti Petro, Rippacurcie et Ampuriarum comiti, patruo nostro karissimo, salutem et dilectionem
affectum. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura pervigili intendentes,
certos prelatos, barones, et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro habendo consilio et
auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt ad locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus
evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum discordias quas contra
nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles
terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, sed
etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et
Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generalem evocari debebat, ea propter consilio habito cum
predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum
generalem predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus vobisque mandamus
quatenus ad tractandum et ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit
impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino personaliter esse proponimus intersitis, nos enim aliis
propterea evocandis consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo kalendas aprilis
anno Domini Mo CCCo XXXo sexto. Similes nobilibus Aragonum infrascriptis. Luppo de Luna, domino civitatis
Sugurbii. Eximino Corneli, domino de Alfagarino. Blasio de Alagon. Petro Ferdinandi, domino de Ixar. Iohanni
Eximini de Urrea maiori. Petro de Luna. Roderico de Peralta vel eius procuratori. Athoni de Focibus. Petro
Cornelii. Thome Cornelii. Philipo de Castro. Iohanni Martini de Luna. Blasio Maça de Vergua. Iohanni Eximini
de Urrea, filio nobilis Iohannis Eximini de Urrea. Iohanni Eximini de Urrea, filio nobilis Artaldi de Alagone.
Petro Ferdinandi de Vergua. Martino Egidii de Atrosillo. Petro de Sancto Vincencio. Eximino de Luna, filio
nobilis Petri Martini de Luna. Raimundo Cornelii. Egidio de Rada. Gombaldo de Tramaceto. Iohanni Ferdinandi
de Lurcenich. Item sub eadem forma fuit scriptum mesnaderiis et aliis de Aragone infrascriptis. Thome Petri de
Focibus. Eximino Petri de Pina. Sanccio Luppi de Vallimanyan. Gondissalvo Garsie, filio Gondissalvi Garsie.
Eximino de Tovia. Petro Roderici de Villafellig. Luppo de Gurrea, filio Michaelis de Gurrea vel eius tutori.
Roderico de Ahones. Sanccio Petri de Pomar. Iohanni Didaca Descoron. Michaeli de Gurrea. Michaeli Petri
Çapata. Garsie Ferdinandi de Castre. Garsie de Loriç. Petro Ravers de Vera. Iohanni Roderici de Moros. Petro
Delgado de Luna. Enneco Luppi de Iassa. Alvaro Tarini. Guillermo Petri de Oç. Martino Açnari de Casseda.
Geraldo Avarcha. Garsie Viçcarra. Roderico Petri Avarcha. Ferdinando Luppi de Heredia. Blasco Ferdinandi de
Heredia. Didaco Luppi de Luna. Roderico Petri de Pisa. Eximino Aznari de Benies. Petrus, Dei gratia rex
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, dilectis et fidelibus iuratis, probis hominibus et
universitati civitatis Cesarauguste, salutem et cetera. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum
nostrorum cura pervigili intendentes, certos prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et
villarum nostrarum pro habendo consilio et auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt ad
locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit
concordatum quod ad remediandum discordias quas contra nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor,
regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio
pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, set etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis
civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum
generalem evocari debebat, ea propter consilio habito cum predictis ad vicesimam primam diem post instans
festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum generalem predictum locum de Gandesia duximus
assignandum, quare vobis dicimus et mandamus quatenus ordinatis et constituatis ex vobis sindicos seu
procuratores vestros idoneos, quos cum pleno et sufficienti posse ad tractandum et ponendum predicta in statu
debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino
personaliter esse proponimus faciatis adesse, nos enim aliis propterea evocandis consimiles literas destinamus.
Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo kalendas aprilis anno Domini Mo CCCo XXXo sexto. Similes
universitatibus infrascriptis. Civitatum Osce, Tirasone, Barbastri, Iacce [et] Albarrazini. Calataiub et aldearum.
Daroce et aldearum. Turolii et aldearum. Exee. Unicastri. Burgie. Aynsie. Pertuse et aldearum. Saranyene et
aldearum. Çuffarie et aldearum. Farizie et aldearum. Alcanicii et tenencie sue. Montisalbani. Alagonis.
Almudevar et aldearum. Montissoni. Tamariti de Litthera. Sub forma predicta qua fuit scriptum prelatis
Aragonum fuit scriptum prelatis regni Valencie infrascriptis videlicet. Venerabili in Christo patri Roderico,
episcopo Valencie. Fratri Petro de Tous, magistro milicie de Muntesia. Fratri Roderico, abbati monasterii
Vallisdigne. Abbati monasterii de Benifaçano. Sub forma predicta qua fuit scriptum baronibus et militibus
Aragonum, fuit scriptum baronibus et aliis de regno Valencie subscriptis videlicet. Gondisalvo Didaci de
Arenosio. Gondisalvo Eximini de Arenosio. Sanccio de Orta de Arenosio. Guillermo Roderici de
Montecatheno, vel eius procuratori. Heredibus nobilis Ferdinandi de Aragone. Gilaberto de Scintillis. Francischo
Carrocii. Iohanni de Proxida, vel eius procuratori. Galcerando de Pulcropodio. Item, militibus regni Valencie
infrascriptis. Peregrino de Monteaccuto. Alfonso Martini de Moraria. Philipo de Boyl. Roderico de Boyl.
Roderico de Sent Leyr. Petro Çapata. Gilaberto de Nogaria. Egidio Martini de Entença. Gondissalvo Garsie.
Heredi Roderici Eximini de Burriol. Marcho de Tovia. Iohanni Eximini de Montetornesio. Bernardo de
Vilariamico. Francisco de Materone. Guillermo de Pulcrovisu. Roderico de Vilariaccuto, vel eius procuratorii.
Luppo Alvari de Espeyo. Berengario de Tovia. Item, sub forma predicta qua fuit scriptum universitatibus
Aragonum, fuit simili scriptum universitatibus regni Valencie infrascriptis videlicet. Civitatis Valencie. Morelle
et aldearum. Castilionis Campi de Burriana. Burriane. Villeregalis. Xative. Algezire. Murvieteris. Lirie. Corbarie.
Cullarie. Castrihabib. Ademuç. Alpont. Alacantis. Oriole. Guardamar. Item, sub forma qua fuit scriptum super
dicto parlamento prelatis Aragonum et regni Valencie fuit scriptum prelatis Cathalonie infrascriptis.
Archiepiscopo Terrachonne. Episcopis Barchinone, Ilerde, Gerunde, Vicense, Dertusense et Urgellense. Item,
capitulis dictarum ecclesiarum fuit scriptum sub modo predicto illorum de Aragone et de regno Valencie. Item,
fuit scriptum baronibus Cathalonie sub forma predicta baronum Aragonum et regni Valencie, videlicet. Infanti
Roderico Berengarii, comiti Montanarum de Prades. Infanti Iacobo, comiti Urgellensi et vicecomiti Agerense.
Rogerio Bernarti, vicecomiti Castriboni. Artaldo Rogerii, comiti Pallariense. Ugoni, vicecomiti Cardone.
Aufrido, vicecomiti de Rochabertino. Bernardo, vicecomiti Caprarie, vel eius procuratori. Petro, vicecomiti de
Vilamuro. Roderico Rogerii de Pallars. Bernardo de Capraria. Roderico de Angularia. Berengario de Angularia.
Petri de Queralto. Othoni de Montecatheno. Guillermo de Cervilione. Bernardo Iordani, domino de Insula.
Geraldo Alamani de Cervilione, vel eius tutori. Roderico de Rippollis, vel eius procuratori. Amorosio de
Rippollis. Bernardo Ugoni de Rochabertino. Petro de Fonolleto. Petro Galcerandi de Pinosio. Ugueto de
Angularia. Dalmacio de Castronovo. Arnaldo de Erillo. Guillermo de Bellera. Artaldo de Orcau. Heredi Eymerici
de Scintillis. Gilaberto de Crudiliis. Gilaberto de Crudiliis de Bestrecano. Roderico de Apilia. Simoni de Muro.
Berengario de Vilariaccuto. Bertrando de Castelleto. Francischo de Cerviario. Poncio de Sancta Pace. Roderico
de Cardona de Torano. Galcerando de Angularia. Artaldo de Saga. Gerardo de Cardona. Item, sub eadem forma
militibus Cathalonie infrascriptis. Petro de Melleano. Bernardo Guillermi de Foxano. Guillermo de Crexello.
Petro de Corniliano. Dalmacio Xatmar. Guillermo de Gallinariis. Ugueto de Fluviano. Iacobo de Besora.
Bernardo de Orriols. Guillermo de Palafols. Bernardo de Sancte Euginia. Roderico Berengarii de Mediona.
Dalmacio de Paniola. Geraldo de Ulgia. Roderico de Timor. Guillermo de Turriliis. Petro de Belloloco. Gilaberto
de Castrocirio. Berengario de Castroepiscopali. Guillermo de Barberano. Roderico de Iosa. Guillermo de Apilia.
Bernardo Guillermi de Rippis. Galcerando de Rippis. Berengario de Sancto Vincencio. Guillermo de Sancto
Vincencio. Francisco de Sancto Vincencio. Petro de Castroveteri. Bernardo de Tous. Galcerando de Albano.
Ferrario de Villafrancha. Bernardo de Falchs. Berengario de Castroeulino de Robiene. Berengario de Fellonario.
Ariolio de Ulgia. Berengario de Iorba. Berengario de Raiadello. Petro de Montetornesio. Guillermo de Caldiciis.
Ramon de Monteolivo. Item, universitatibus Cathalonie infrascriptis forma aliarum universitatum predictarum.
Civitatum Barchinone, Ilerde, Terrachone, Gerunde, Vici, Minorise [et] Dertuse. Villefranche. Cervarie.
Bisulduni. Berge. Turricelle de Montegrino. Montisalbi. Terrage. Apiarie. Aqualate. Calidarum de Montebovino.
De Arbucio. Cambrils. Campirotundi. De Figueriis. Almenar. Camarasa, Cubells et Muntgay. Alos et Meya.
Item, fuit scriptum prelatis Cathalonie infrascriptis sub forma aliorum prelatorum predictorum. Fratri Artaldo de
Ulmis, priori ordinis Hospitalis in Cathalonie. Abbatibus: Montis Lopuleti. Sanctarum Crucum. Rivipulli.
Balneolarum. Sancti Cucuphatis Vallense. Campirotundi. Sancti Felicis Guixollense. Ameriense. Ville Bertrandi.
Sancti Michaelis de Fluviano. Sancti Petri de Rodis. Sancte Marie de Rosis. Sancti Petri de Gallicatum.
Sanctagnense. Sancti Iohannis de Abbatissis. Sancti Laurencii de Monte. Sancti Benedicti de Bagiis. De Scarpio.
Terense.
CORTES Y PARLAMENTOS DE 1336 . J. Ángel Sesma Muñoz y Mario Lafuente Gómez

- 1336, 29 abril:
Juramento y coronación de Pedro IV
ACA, Canc., reg. 557, ff. 170r-172r.
Super coronatione domini regis. In Dei nomine, anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo quinto, die lune
qua dicebatur quarto kalendas febroarii, illustrissimus ac magnificus princeps et dominus, dominus Petrus, Dei
gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, in civitate Cesarauguste personaliter
constitutus eadem die, audito iam obitu serenissimi principis domini Alfonsi, recolende memorie regis
Aragonum, patris eius, qui obierat in palacio suo Barchinone nono kalendas febroarii anno predicto, decrevit se
regem Aragonum ut predicitur nominari. Postea vero, in eadicta civitate Cesarauguste, quinto idus marcii anno
predicto, dominus rex memoratus convocavit litteratorie prelatos, nobiles, mesnaderios, milites et universitates,
civitatum, villarum et aliorum locorum regni Aragonum ad generalem Curiam in dicta civitate celebrandam,
octava die post festum Pasce proxime tunc venturum. Et eadem die, qua computabatur septimo idus aprilis, anno
Domini millesimo CCCo tricesimo sexto, idem dominus rex existens coram altari ecclesie metropolitane Sancti
Salvatoris civitatis predicte, reverendo in Christo patre Petro, Cesarauguste archiepiscopo, missam in dicto altari
celebrante, ac presentibus venerabilibus Bertrando Tirasonensis, Petro Oscensis, Ferrario Ilerdensis et fratre Petro
Sancte Juste in insula Sardinie, episcopis, et Eximino, abbate Montisaragonum, indutis pontificalibus, presentibus
etiam aliis prelatis et nobilibus, mesnadariis, militibus et sindicis civitatum, villarum et aliorum locorum regni
Aragonum predictorum indutus, rega[lia] ornamentis, militari cingulo nove militie propriis manibus se accinxit et
suscepta, a dicto archiepiscopo Cesarauguste unctione et benedictione, ut est moris, levavit de dicto altari
diadema regale et illud capiti suo imposuit et se propriis manibus coronavit. Subsequenter ad postulationem
prelatorum, baronum, mesnaderiorum, militum et procuratorum civitatum et villarum Aragonum predictarum
subscriptum prestitit iuramentum, de quo factus fuit instrumentum publicum continentie subsequentis: “In
nomine Domini nostri Ihesuchristi, amen. Noverint universi quod, die dominica, qua computabatur septimo idus
aprilis, in mane, anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo sexto, excellentissimus princeps et dominus,
dominus Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, constitutus
personaliter in ecclesia metropolitana Sancti Salvatoris civitate Cesarauguste, in qua eorunt regni sui Aragonum,
susceperat diadema et alia insignia regie congruentia dignitati, certificatus plenarie quod illustrissimus dominus
rex Alfonsus, bone memorie, pater eius, tunc infans, gratie et ex certa sciencia ac spontanea voluntate, presente et
volente serenissimo domino rege Jacobo, dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, genitore, promiserat per
firmam et solempnem stipulationem reverendo in Christo patri Petro, divina providentia Cesarauguste
archiepiscopo et ceteris prelatis, religiosis, baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, procuratoribus
civitatum, villarum et aliorum locorum regni Aragonum tunc in civitate Cesarauguste, ad celebrationem generalis
Curia congregatis qui iuraverant per Deum et Crucem domini nostri Ihesuchristi et eius sancta quatuor Evangelia,
coram eis posita et per eos corporaliter tacta dictum dominum regem Petrum, tunc infantem, iamdicti domini
regis Alfonsi, tunc infantis primogenitum, presentem et iuramentum recipientem, quod etiam iuramentum dicto
domino regi Alfonso, tunc infanti, patri et legitimo administratori dicti domini regis [Petrus], tunc infantis,
nomine eius recipienti ad eius utilitatem propter etatis sue defectum prestiterunt pertinerent et ha[berent] dictum
dominum regem Petrum, tunc infantem, in regem et pro rege Aragonum post dies dicti domini regis Jacobi, avi,
et dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, patris eius; et quod ex tunc dicto domino regi Petrus, tunc infanti,
obedirent et fidelitatem sibi servarent in vita dictorum dominorum regis Jacobi et regis Alfonsi, tunc infantis, et
etiam post ut vassalli et naturales domino suo naturali debent et tenentur fidelitatem et obedientiam servare se
facturum et curaturum cum efectu quod dictus dominus rex Petrus, tunc infans, quartumdecimum annum sue
etatis complevisset, infera unum annum. Ex tunc inmediate sequentem iuraret et firmaret dictis, religiosis,
baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, civibus et hominibus villarum et aliorum locorum dicti regni
Aragonum et Rippecurcie et baronibus, mesnaderiis et militibus regni Valencie, qui forum Aragonum voluerint,
quod observaret et facere observari eis foros, usus, consuetudines Aragonum, privilegia et omnia instrumenta
donationum, venditionum et permutationum, et libertates universas que haberent et habere debent, et hominibus
Turolii forum suum ac usus, consuetudines, privilegia et omnia iustam donationem, venditionem et
permutationem et libertates universas, prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et eis erant concessa que
habebant et habere debebant cum essent inter regnum Aragonum constituti, et non contravenirent per se vel per
aliqua interpositam personam modo aliquo sive causam. Et quod iuraret, per se et succesoribus suis imperpetuum,
quod moneta Jacce que tunc erat et nunc est suam firmitaaten manere imperpetuum secundum quod tunc erat et
curreret firmiter per totum Aragonum et in aliis locis solii currere consueverat. Ita videlicet quod a dicto domino
rege Petro, tunc infantes et heredibus et succesoribus suis, non valeret destrui vel mutari, minui vel augeri aut de
novo cudi sicut, predictus dominus rex Jacobus, pater dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, qui presens erat
eam dictis prelatis et aliis iuravit ac etiam confirmavit. Insuper etiam quod firmaret et iuraret statutum et
ordinationem perpetuam factas per dominum Jacobum antedictum per que, idem dominus rex Jacobus statuit,
ordinavit et sanccexiit quod regna Aragonum et Valencie ac comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis
quibuscumque universis iuribus que ad ipsum dominum regem spectabant vel possent spectare in regno
Maioricarum et insulis ei adiacentibus, et in comitatibus Rossilionis, Ceritanie et Confluentis, Vallispirii et in
vicecomitatibus Omelades[ii] et Carladesii essent et manerent pdrpetuo unita et unum et su uno solo eodemque
domino et dominio perseverarent ac aliquid vel aliqua ex eis ab alio vel aliis separentur prout hec, et alia in
instrumento publico per me subscriptum notario factum et clausum die dominica, quam computabatur XVIIo
kalendas occtobris, anno Domini millesimo CCCo X Vo , et sigillis pendentibus dictorum dominorum regum
Jacobi et Alfonsi munito plenius continetur. Attende[ntes] etiam prefatus dominus rex Petrus quod propter varias
et diversas egritudines quas dictus dominus rex Alfonsus, pater eius, sustinuit idem dominus rex termino supra
specificato per pretatione iuramenti predicti nec post nequirit ad regnum A[rag]onum personaliter se conferre. Et
propterea per eundem dominum regem Petrum predictum non extitit prestitum iuramentum in eodem termino vel
post ipsum. Ideo prefatus dominus rex Petrus, ad instantiam et supplicationem reverendi in Christo patris Petri,
Cesarauguste archiepiscopi, Petri Oscensis et Bertrandi Tirasone Episcoporum, Exemeni, abbatis
Montisaragonum, Alfonsi Petri, magistri ordinis militie Calatrave, fratris Fortunnii Luppi de Vizcarra et fratris
Bernardi Ça Corbella, procuratorum venerabilis fratris Sancii [de] Aragone, castellani Empposte, Azenarii de
Rada, prioris, et Johannis Sanccii de Maiorali, procuratorum et sindicorum capituli sedis Cesarauguste, Michaelis
Palazini, procuratoris fratris Vitale de Villanova, comendatoris Montisalbani, Simonis de Noscito, decani ecclesie
Tirasone, procuratore et sindici capituli sedis civitate eiusdem, Michelis d’Arcayne, helemosinarii, procuratoris et
sindici prioris et capituli Sancte Marie Maioris civitate Cesarauguste, fratris Bartholomei, procuratoris abbatis
monasterii Fontis Clari, fratris Raymundi de Mur, prioris de Gradibus, procuratoris conventus monasterii Sancti
Victoriani, fratris Bertrandi, abbatis monasterii de Beruela, fratris Guillermi de Madrona, abbatis monasterii de
Rueda, et incliti domini infantis Jacobi, comiti Urgelli et vicecomitis Agerensis, domini baroniarum de Entencia
et de Antilione, Galaciani de Tarba, procuratoris domini infantis Petri, comitis Rippecurcie, nobilis Johannis
Eximini de Urrea, maioris, nomine proprio et procuratorio nobile Eximini Cornelii, domini de Alfagarino, nobilis
Blasii de Alagone, domini de Pina, nobilis Luppi de Luna, domini civitate Sugurbii, nobili Petri de Luna, nobili
Petri Cornelii, nomine propio et procuratorio nobilis Thomasii Cornelii, nobili Athoni de Focibus, nobili
Reymundi Cornelii, nobili Blasii Maça de Vergua, nobili Alfonsi Rogerii de Lauria, nobili Johannis Eximini de
Urrea, minor dierum, nobili Petrus Ferdinandi de Vergua, nobili Gombaudi de Tramaçet, Johannis Ferdinandi de
Luna, nobili Gondisalvi Didaci de Arenosio, Petri Luppi de Ahuero et Munnii Luppi de Tahust, procuratorum
nobilis Philipi de Castre necnon Thome de Focibus, Eximini Petri de Pina, Gondisalvi Garsie ac Sancii Petro de
Pomario, mesnaderiorum et Peregrini de Ançano, Justicie Aragonum, Michelis Petri Çapata, Petri Roderici de
Açagra, Petri Petri de Ayerbio, Garsie Ferdinandi de Castro, Johannis Roderici de Açagra, Petri Layn, Martini
Rotlam et Garsie Biscarra, procuratorum militum, Dominici Sanccii de Barchinona, Guillem de Calavera, Garsie
Eximini de Resa, Eximini Azenarii de Daroca, iuratorum, Sanccii Martini Luengo, Jacobi Eximini de Miranda,
Johannis de Martellis et Blasii d’Aysa, procuratorum et sindicorum civitate Cesarauguste, Petri Sora, Egidii Brun
Rotundi, Guillermi Lascun et Petri d’Aysa, procuratorum et sindicorum civitate Osce, Sancci Petri de Morello,
Petri Petri de Molino, Petri Johannis de Mallen et Ferdinando Luppi Helias, procuratorum et sindicorum civitate
Barbastri, Arnaldi de Benost et Petri Vaylo, procuratorum et sindicorum civitate Jacce, Michelis Petri Catalan,
iudicis, Ferdinandi Munionis de Pampilona, Petri Ferdinandi de Savinyan, Petri de la Sala, Johannis de Marrach,
Eximini de Domengo, procuratorum et sindicorum ville Calataiubi, Gondisalvi Gomezii et Petri Egidii de Brun,
procuratorum et sindicorum ville Daroce, Johannis Petri del Roy, Egidii Sancii Munionis, Juan Luppi de Celades
et Dominici Pascasii del Pobo, procuratorum et sindicorum ville Turolii, Alfonsi Eximini de Ayerbio et Michelis
Eximini de Ayerbio et Michaelis Eximini de Vaylo, procuratorum et sindicorum ville Exee, Martini Guillermi de
Almir, Johannis Sancii Catalan et Luppi Sancii de Lucena, procuratorum et sindicorum ville Unicastri, Juliani
Petri de la Figuera, Ferdinandi Petri de la Figuera, Francisci de Miedes et Juliani Petri de Munuebraga,
procuratorum et sindicorum universitatis aldearum Calataiubi, Lazari Petri et Philipi Egidii, procuratorum et
sindicorum universitatis aldearum Daroce, Guillermi d’Albes et Guillermi de Barchinona, procuratorum et
sindicorum ville Alcanicii, Guillermo de la Sosa et Mathei Cipriani, procuratorum et sindicorum universitatis
ville Montissoni, Roderici de Altabas, Nicholai de Aranda, Martini Petri de Palomar, Johanis Roderici del
Fortaner, procuratorum et sindicorum Montisalbani, Martini Petri et Bartholomei de Don Blasco, procuratorum et
sindicorum ville et aldearum Farizie, Eximini de Broca et Jacobi de Bordell, procuratoris et sindicorum
universitatem ville Burgie, Arnaldi Baiuli et Berengari Xicot, procuratorum et sindicorum ville Tamariti,
Francisci Sacanell, procuratoris et sindici ville Saranyene, Johannis de Bassa, procuratorem et sindici
universitatis aldearum Saranyene, Petri Nagran et Johannis d’Aran, procuratorum et sindicorum ville Alagonis,
Pascasii de Grios et Dominici de Loarre, procuratorum et sindicum ville de Almudevar, Gondisalvi Ferdinandi de
Mançaneda et Petri Egidii de Azarol procuratorum et sindicorum ville et aldearum Pertusie, Johannis de Callen et
Johannis Eximini de Malart, procuratorum et sindicorum universitatis ville Çufarie et Petri de Fenitelo,
Raymundi de Montefalcon et A. Sagarra, procuratorum et sindicorum ville Orte et baiulie eiusdem, qui ad
generalem Curiam ad dictam diem fuerant vocati per se et aliis quorum intererat requirentium et supplicantium
dictum iuramentum prestitit sub forma sequenti. Nos Petrus, Dei gratia rex predictus, promittimus et iuramus, per
Deum et crucem domini nostri Ihesuchristi et eius sancta quatuor Evangelia, coram nobis posita et a nobis
corporaliter tacta, vobis memoratis prelatis, religiosis, baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, civibus et
hominibus villarum et aliorum locorum regni Aragonum et Rippacurcie et etiam baronibus, mesnaderiis,
militibus regni Valencie qui forum Aragonum voluerint, presentibus et futuris, quod observabimus nobis et
nostris perpetuo et observari faciemus foros, usus et consuetudines Aragonum, privilegia et omnia instrumenta
donationum, permutationum et libertates universas que habeatis et habere debetis, et vobis hominibus Turolii
forum vestrum, et vobis hominibus Albarrazini etiam forum vestrum et usque consuetudines, privilegia et omnia
instrumenta donationum, permutationum et libertates universas, prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et
nobis concessa sunt, que habetis et habere debetis cum sitis infra regnum Aragonum constituti, et non
contraveniemus per nos vel per aliquam interpositam personam modo aliquo sive causam. Item, iuramus per nos
et per succesoribus nostris imperpetuum quod moneta Jacce que nunc est in omni maneat firmitate imperpetuum
secundum quod nunc est, et currat firmiter per totum Aragonum et in aliis locis ubi currere consuevit. Ita
videlicet quod nec a nobis neque ab heredibus et succesoribus nostris destrui valeat vel mutari, minui vel augeri
aut de novo cudi sicut, eam predictus dominus rex Jacobus, avus noster, et postmodum dictus dominus rex
Alfonsus, genitor noster, dictis prelatis et aliis eam iuravit ac etiam confirmavit. Insuper etiam iuramus et
confirmamus statutum et ordinationem perpetuam factam per dominum regem Jacobus antedictum, per que idem
dominus rex Jacobus statuit, ordinavit et sançexiit quod regna Aragonum et Valencie ac comitatus Barchinone
cum directo dominio et aliis universis quibuscumque iuribus que ad ipsum dominum regem spectabant vel
possent spectare in regno Maioricarum et in insulis ei adiacentibus, et in comitatibus Rosilionis, Ceritanie et
Confluentis, Vallispirii, et in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii essent et manerent perpetuo unita, et unum
et sub uno solo eo eodem domino et dominio perseverent nec aliquod vel aliqua ex eis ab alio vel aliis separentur.
A prestatione ac iuramenti predicti excipimus donationes, obligationes, remissiones, concessiones legata,
dimissiones et alienationes factas et facta perpetuo vel ad tempus de civitatibus, castris, villis mero et mixto
imperio, iuredictione civili et criminali, alta et baxa, redditibus, fructibus, proventibus, pedidis, peytis,
esdevenimentis facitis, laudimiis, feudis, retentionibus, servitutibus, utili et directo dominio, iuribus corporalibus
et incorporalibus et aliis rebus temporalibus et spiritualibus quocumque nomine censeantur et censeri posint
visibiliter et invisibiliter, non comprehendi nec includi sub iuramento generali predicto que facte fuerunt per,
inclite recordationis, dominum Alfonsum progenitore nostrum, regem Aragonum memorie recolende a die qua
computabatur XIIIo kalendas septembris anno Domini millesimo CCCo XXo VIIIo et per ipsa tempora et citra
quamdiu a dictis anno, mense et die vita extitit sibi comes quosque non intendebamus nec intendimus exprese vel
tacite aprobare, laudare seu etiam confirmare. Immo eas et ea omnia et singula siqua vel sique sunt irritamus,
cassamus et etiam anullamus et si nulla sunt, cassa et irrita nuntiamus tanquam factas, facta et actemptata, in
preiudicium iuris regii et diminucionem rei publice et generalis comodi et honoris regni Aragonum et aliorum
regnorum et terrarum nobis iure regio submissarum. De premisis autem ad mandatum dicti domini regis et
postulationem et requisitionem prelatorum, religiosorum, baronum, mesnaderiorum, m[i]litum, infantionum et
procuratorum civitatum et villarum et aliorum locorum regni Aragonum predictorum factum est. Presens
publicum instrumentum quod est actum loco, die et anno prefixis. Signum [signo] Petri, Dei gratia regis
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone, qui hoc iuramus, concedimus et firmamus et
huic instrumento sigillum nostrum apponi mandavimus.” Prestito autem iuramento predicto. Idem dominus rex
procedens ab ecclesia supradicta sedesque super equum pannis albi coloris siricis colio pertum tenenseque in
capite diadema, in manum dextera ceptrum et in sinistra pomum, per plures barones, milites et civis per medium
civitate predicte ad Aljafariam suam, extra dictam civitatem, honorifice fuit ductus, ubi per duos dies fuerunt
comunia puandia et explendida omnibus epulare volentibus celebrata. Postque durante celebratione dicte Curie
aragonensibus generalis antefatus, dominus rex Petrus deliberavit, maturo consilio, pernenire ad partes
Cathalonie se conferre. Et propterea, cum literis suis que date fuerit Cesarauguste, IIIo kalendas madii anno
Domini millesimo CCCo XXX VIo , que registrate sunt in registro eiusdem temporis intitulato Exercituum et
Curiarum, mandavit inclitis infantibus domino Petro Ripacurcie et Impuriarum, domino Raymundo Berenguerii
Montanearum de Prades, comittibus necnon vicecomitibus ceterisque nobilibus ac militibus et universitatibus
civitatum, villarum et aliorum locorum suorum Cathalonie que cum ipse disposuisset in inicio sui novi domini et
succesionis in regnis et terris suis ab eis recipere fidelitatem et homagium pro feudis que per eo tenebant essent,
coram eodem domino rege in civitate Ilerde prima die mensis iunii tunc instantis facturi eidem domino regi
fidelitatem et homagium per feudis predictis quoniam ipse peratus erat, facere eis eam quod facere tenebatur.
CORTES Y PARLAMENTOS DE 1336 . J. Ángel Sesma Muñoz y Mario Lafuente Gómez

- 1336, 14 julio.
Juan de Paris, tesorero del reino, reconoce que el concejo de Estella ha pagado 1.000 libras de sanchetes,
correspondientes al año anterior, en razón de la condena impuesta por la destrucción y muerte de los
judíos de la ciudad.
A- AGN. Comptos, Caj. 7, nº 76. Perg. 482 x 130 mm. Falta el sello de cera pendiente, del tesorero.
Romance navarro.
Ref.: CASTRO - IDOATE, Catálogo …, t. II, nº 64.
Sepan quoantos esta present carta veran et hodran que yo Iohan de Paris, clerigo del seynnor rey et thesorero de
Nauarra, otorgo et viengo de manifiesto que he contado con vos Nicholau de Palmes, don Pere Pelegrin, Sancho
Periz et sus compaynneros iurados del conceyllo de la villa de Esteylla, de las mil /2 libras de sanchetes que el
dicho conceyllo deuian al seynnor rey del termino de la fiesta de Sant Iohan Babtista, anno CCCº tricesimo
quinto, de la condempnacion de las diez mil libras en que el dicho conceyllo fue condempnado por la muert et
destruccion de los iudios et iuderia de Esteylla, es a saber que el dicho conceyllo deuian /3 las dichas mil libras
del dicho termino, de los quoales han pagado a maestre Symon Albert, thesorero qui fue, los quoales mando
pagar por su letra a Remon de Arxa, sargent d’armas sobre sus gages de la sargenteria, sessanta libras. Item al
dicho maestre Symon, los quoales, mando dar a Garcia Lopeyz d’Aruiçu et a Iohan Martiniz de /4 Çiordia,
goardas de La Bastida de Echerri, por los gages del veynt et vn dia de mayo, anno CCCº XXXVº ata el veynt et
vn dia de iulio enseguient por dos meses, quoaranta libras, seze sueldos et cinquo dineros. Item a don Semen
Martiniz de Roncal, abbat de Baygorri, los quoales mando dar a los dichos Garcia Lopeyz et Iohan /5 Martiniz de
Çiordia, seyendo en la villa de Echerri con çinquoanta hombres a pie por los gages de dos meses de la fiesta de
Sant Matheo apostol, anno CCC XXXVº, que es veynt et vn dia de setiembre ata el veynt et vn dia de nouiembre
enseguient, quoaranta libras, seze sueldos et ocho dineros. Item al dicho maestre Sy-/6 mon, los quoales mando
dar por su letra a los dichos Garcia Lopeyz et Iohan Martiniz por sus gages del veynt et vn dia de iulio, aynno
sobredicho, ata el veynt et vn dia de setiembre enseguient quoaranta libras, seze sueldos et ocho dineros. Item al
dicho maestre Symon, los quoales mando dat a Gil Garcia de Yaniz, merino de Pom-/7 plona en razon de las
espienssas que fezo en prender a Miguel Sanchiz d’Aoyz, escudero, cinquoanta libras, treze sueldos et quoatro
dineros. Item al dicho Symon, los quoales mando dar a don Iohan Martiniz de Medrano sobre sus cauayllerias
cinquoanta libras. Item al dicho maestre Symon los quoales mando dar a /8 Garcia Arnalt de Ganauerro, sargent
d’armas sobre sus gages, sessanta libras. Item al dicho maestre Symon los quoales mando dar a Arnalt Garcia de
Sanz Per, alcayt del castieyllo de Sant Adrian, por complimiento de sus gages del dicho castieyllo quatroze libras.
Item al sobredicho don semen Martiniz de /9 Roncal, abbat de Baygorri, los quoales mando dar a Martin Garcia
de Muguerça por complimiento de treynta ocho libras et diez sueldos por las obras que fizo en el castieyllo de
Atahun, et extimado por Pere d…, carpentero del rey, veynt seys libras, diez sueldos. Item al dicho don Semen
Martiniz de Roncal los quoales /10 mando dar a Pero Sanchiz de Liçaratçu, al dicho carpentero et a Sancho Ruyz
de Oyanederra, por las espienssas que fizieron quoando fueron a Segura, quoatorze libras dizesiete sueldos et
nueu dineros. Item Yenego de Liçaraçu, goarda del castieyllo de Montrreal por me sire Iohan de Frenay, alcayt
del dicho casti-/11 eyllo, de mandamiento del dicho don Semen Martiniz de Roncal, por los gages del dicho
castieyllo del primer dia de ienero, anno CCC XXXIIIIº ata el primero dia de iulio enseguient, treynta libras. Item
al dicho abbat los quoales mando dar a Robert de Sant Pol, alcayt del castieyllo de Punicastro sobre los gages del
dicho /12 castieyllo por medio aynno ata el primero dia de ienero CCCº XXXVº, treynta libras. Item al dicho
abbat, los quoales, mando dar a Iohan Garcia de Reta, merino, por los gages de setanta hombres que seyan en la
fortaleza de Leyça del primer dia de setiembre, anno CCCº XXXVº ata el postremero primero dia de nouiembre
por /13 dos meses quoaranta cinquo libras, tres sueldos et quoatro dineros. Item a don Iohan Martiniz de Medrano
por la prouision de las gentes que seyan con eyll en defenssion de las fronteras de la merindat de Esteylla, de
mandamiento del dicho abbat trezientas libras. Item a Miguel Periz d’Eslaua, notario, por su letra pora /14 las
prouisiones de las gentes d’armas que seyan en la merindat de Esteylla, quoaranta et seys libras. Item a Pes de
Luxa, merino de Esteylla, de mandamiento del dicho maestre Symon sobre los gages del castieyllo de Esteylla,
del primero dia de ienero CCC XXXIIIIº ata el primero dia de iulio ensegui- /15 ent, cinquoanta libras. Item a la
noble dona Vrraqua Sanchiz de Arenoso, muger del noble don Remir Periz d’Arroniz, retenidas de sus
cauayllerias de anno XXXVº de mandamiento del thesorero cinquoanta libras. Item al dicho Miguel Periz
d’Eslaua de mandamiento del thesorero cinquoanta libras, cinquo /16 sueldos et diez dineros. Las quoales
partidas de pagas fazen la summa de las dichas mil libras, del quoal conto et pagas me tiengo por bien pagado et
por entegrado. Et en testimonio d’esto pongo mi sieyllo pendient en esta present carta. La quoal fue fecha
domingo quatrozeno /17 dia de iulio, anno Domini millesimo CCCº tricesimo sexto.
Archivo General de Navarra (1322-1349).. IN: Archivo General de ...
www.euskomedia.org/PDFAnlt/fuentes/docs81.pdf

- 1336, 14 agost. València.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
del 10 de setembre de 1336.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 135r-136v
Invocacio generalis Curie regni Valencie.
Petrus et cetera, venerabili in Christo patri Raymundo, divina providencia Valencie episcopo, salutem et graciam.
Cum nos ad civitatem Valencie devenerimus causa celebrandi ibidem Curiam generalem ad quam prefiximus
diem, videlicet, decimam diem instantis mensis septembri, ideo vos requirimus et monemus quatenus loco et die
predictis celebracionis dicte Curiis intersitis, nos enim ipsis loco et die inibi esse proponimus, Domino
concedente.
Datum Valencie, XIXº kalendas septembri, anno Domini Mº CCCº XXXº sexto.
Similis:
Venerabili in Christo patri Berengario, divina providencia episcopo dertusense. Venerabili in Christo patri fratri
Sancio, divina providencia segurbiense et Sancte Marie de Albarrazino episcopo. Venerabili et religioso fratri
Sancio de Aragonum, castellano Emposte vel comendatori civitate Valencie domus Hospitale Sancti Iohanis
Iherosolimitani. Venerabili et religioso fratri Petro de Thous, magistro milicie de Montesia. Venerabili et
religioso fratri [buit] abbati monasteri de Benifaçano. Venerabili et religioso fratri [buit] abbati monasterii
Vallisdigne. Venerabilis et dilectis capitulo ecclesie Valencie, ut ordinent procuratores et sindicos eorum, quos
cum pleno posse die et loco predictis celebracioni dicte Curie faciant adesse. Venerabili et religioso Vitali de
Villanova, comendatori Montisalbani. [afegit posteriorment:] Venerabili et religioso fratri Alfonso Petri, magistro
ordinis milicie Calatrave. Petrus et cetera, inclito infanti Petro Rippacurcie et Impuriarum comiti, karissimo
patruo nostro, salutem et graciam.
Cum nos ad civitatem Valencie devenerimus causa celebrandi ibidem Curiam generalem et disposuerimus a
vobis fidelitatem recipere ut moris est et alia que facere debeatis, ad que prefiximus diem, videlicet, decimam
diem instantis mensis septembri, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus pro hiis que habetis in regno
Valencie in dicta civitate Valencie die prefixa celebracioni dicte Curiis intersitis facturus nobis fidelitatem et alia
supradicta, nos enim ipsis loco et die inibi esse proponimus, Domino concedente, parati facere vobis ea que
facere debeamus.
Datum Valencie, XIXº kalendas septembri, anno Domini Mº CCCº XXXº sexto.
Similis:
Inclito infanti Raymundo Berengarii, comiti montanearum de Prades, karissimo patruo nostro. Inclito infanti
Iacobo, fratri nostro karissimo, comiti Urgellensi et vicecomiti Agerensi. Nobili et dilecto nostro Luppo de Luna,
domino civitate Sugurbii. Nobili et dilecto nostro Othono de Montecatheno pro se et filiis suis. Nobili et dilecto
nostro Petro, domino de Exerica. Nobili et dilecto nostro Iohanni Eximini de Urrea, filio nobili Artaldi de
Alagone, quondam. Nobili et dilecto nostro Blasio Maça de Vergua. Nobili et dilecto nostro Guillelmo de
Cardona vel eius tutrici aut procuratori. Nobilibus infrascriptis fuit scriptum sub forma predicta absque clausuli
sive verbis ‘pro hiis que habetis in dicto regno Valencie’, videlicet: Nobili Gonçalvo Didaci d’Arenosio.
Gondissalvo Eximini de Arenosio. Galcerando de Pulcropodio. Iohanni de Proxida vel eius procuratori.
Francisco Carrocii. Nobilibus heredibus nobili Ferdinandi de Aragonum, quondam. Guilaberto de Scintillis.
Sancio d’Orta de Arenosio. Alfonso Rogerii de Lauria. Guillelmo Raymundi de Montecatheno vel eius
procuratori.
Datum ut supra idem qui supra.
Similis absque clausula supradicta.
Dilecto suo:
Peregrino de Monteacuto. Gondissalvo Garsie. Alfonso Martini de Moraria. Philippo de Boyl. Raymundo de
Boyl. Raymundo de Santleyr. Petro Çapata. Gilaberto de Nogaria. Arnaldo de Rivosico. Egidio Martini de
Entença. Heredi Roderici Eximini de Burriol. Philippo de Togores. Arnaldo Rosselli. Iacobo Alegret.
Francisco de Lavanya. Ferdinando Luppi de Heredia aut eius procuratori. Marcho Thovia. Sancio Roderici de
Briuesca. Egidio Roderici de Castroalbo, minori dierum. Heredi Eximini Petri de Montetornesio. Petro
Garcessi de Masones. Heredibus Bernardi de Vilariacuto. Francisco de Materone. Berengario de Togores.
Berengario de Podiomutone. Heredibus Guillelmi de Pulcrovisu. Raymundo de Villariacuto. Guillelmo de
Liminyana. Iacobo Carles, filio Iohannnis Carles. Sancio Sancii, filio Sancii Sancii. Furtado Roderici vel eius
heredi. Bertrando de Cannellis. Berengario de Togores. Petro Lenda, heredi Petri Lenda, aut eius procuratori.
Luppo Alvari d’Espeio.
Egidio Roderici de Castroalbo, maiori dierum. Berengario de Thovia. Iohanni Scribe. Universitatibus regni
Valencie. Petrus et cetera, fidelibus suis iuratis, probis hominibus et universitati civitatis Valencie, salutem et
graciam.
Cum nos ad civitatem Valencie venerimus causa celebrandi ibidem Curiam generalem et disposuerimus recipere
fidelitatem a vobis, ad que prefiximus diem, videlicet, decimam diem instantis mensis septembri, ideo vobis
dicimus et mandamus quatenus constituatis et ordinetis ex vobis sindicos et procuratores vestros plenam a vobis
potestatem habentes faciendi nobis fidelitatem nomine universitatis iamdicte et singularium eius, et consentiendi
et firmandi ea que ordinari et fieri contingerit in Curia supradicta que sint sufficienter instructos in dicta civitate
Valencie die premissa celebrandi dicte generalis Curiis faciatis adesse, nos enim ipsis loco et die inibi esse
proponimus, Domino concedente, parati facere vobis ea que facere debeamus. Et super hoc aliis de dicto regno
Valencie nostras consimiles literas destinamus.
Datum Valencie, XIXº kalendas septembri, anno Domini Mº CCCº tricesimo sexto.
Similis:
Morelle et aldearum suarum. Castilionis campi de Burriana. Burriane. Ville-regalis. Muriveteris. Lirie.
Castrihabib. Ademuz. Alpuent. Aljazire. Xative. Cullarie. Corbarie. Ontinyen. Bocayren. Alacantis. Oriole.
Guardamar. Saxone.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1336, 6 octubre.
213.
8. ln armario de negotiis generalibus regni Valentiae, extra saccos, est cartha homagii facti pridie nonas octubris
1336 regi Petro per Gondiçalbum Garciae, tutorem Gondiçalbi Ximenii, filii et haeredis Eximenii Petri de
Arenos, pro castro et villa de Azubeba.
Pergs. de Pere III, núm. 179.

214.
9. Et idem homagium praestitum pro dicto castro et villa de Azubeba in regno Valentiae est in rcgestro intitulato
Diversorum regis Alfonsi 3 et regis Petri 3. de anno 1333 usque 59, fol. 233.
Reg. 557, f. 223 (f. 178 de la foliació moderna).
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1336, 11 diciembre.
A l’arribada al tron de Pere el Cerimoniós,el nou monarca declarà públicament que acollia davall la
seua protecció Elicsén Ximénez de Montornés, vídua de Jaume deRomaní, el fill i hereu d’aquell, també dit
Jaume, i els seusvassalls, tant cristians com musulmans, del lloc d’Alberic.
ALBERICH 4. In gratiarum regis Petri3, de annis 1336, 37, fol. 97, est salvaguarda Elicendae Eximenii de
Montetornesio, uxori Jacobi de Romanino, quondam, et Jacobo de Romanino, filio et haeredi dicti Jacobi et
dictae Elicendis, et eorum loco de Alberic facta per regem Petrum 3, die 3 idus decembris de 1336.
Reg, 860, ff. 97 v-98.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1336, 13 noviembre. Valencia.


Del Rey a Sancho de Horta de Arenós. Defensa contra los excesos de Pedro de Exérica y sus partidarios
ES.08019.ACA/9.1.2.15//ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Pedro III [IV],0201 
pares. Información tomada del inventario mecanografiado "Cartas reales de Pedro el Ceremonioso, nº 1-2346"
ejemplar manuscrito, Barcelona, 1969.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)


- 1337, 6 enero:
Carta en la que Pedro IV concede a Urraca Jordán de Peña, mujer del noble Gonzalo Jiménez de Arenoso,
comanda, protección y guiaje especial.
ACA, Cancillería,registros,nº860,fol.122
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/909797

- 1337, 13 enero.
El rey permite a Gonzalo Diaz de Arenós tener 10 moros con familias y bienes, que eran de Pere, con la
advertencia de que si quería volver con éste los haría detener y les confiscaría todo.
ACA, C, Reg. 1054, Fól. 8v, 9, 10v, 18, 23; Reg. 860, Fól. 123,125,138v, 139v, 141, 155v; Reg. 861, Fól. 158v,
164; c. r. Pedro III, 26.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas

- 1337, 8 marzo.
Privilegio dado por Pedro IV de Aragón confirmando el otorgado por Alfonso IV, dado en Valencia el 4 de
noviembre de 1330, por el que concedió el mixto imperio y la jurisdicción omnímoda sobre la villa de
Cortes y otros lugares a Jimeno Pedro de Arenos.
AHP Zaragoza - Expedientes Casa Ducal de Híjar . ES/AHPZ - P/1-125-45
Copia autorizada por Pedro Miguel Carbonell, archivero real y notario públicode Barcelona, en dicha ciudad a 29
de noviembre de 1494. Pergamino 395 x 390milímetros.

-1337, 6 agosto. Monestir de Santa Maria de Poblet.


Albarà de pagament de quaranta-un sous i quatre diners barcelonesos deguts al capellà reial Domènec Gil
d´Arenós.
ACA, RC, 1304, fól. 62, 62-v.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans

- 1337, 17 septiembre. Valencia.


Del Rey al viceprocurador en el reino de Valencia. Investigación en la causa entre Juan Eximeno de
Montornés y herederos de Martín Gil.
ES.08019.ACA/9.1.2.15//ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Pedro III [IV],0164 

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1338, 5 Mayo. Sicilia.


In nomine Domini. Amen. Anno incarnacionis eiusdem millesimo trecentesimo tricesimo octavo, quinto die
mensis may, sexte indictionis, regnante serenissimo domino nostro rege | domino rege Petro secundo Dei gratia
inclito rege Sicilie, regni eius anno decimo septimo. Feliciter, amen. Nos Ansaldus de Iordano iudex civitatis
Messane, Matheus de | Bonafide de Messana imperiali auctoritate ubique notarius publicus ac regius publicus
ipsius civitatis Messane notarius et testes subscripti ad hoc vocati specialiter et rogati | presenti scripto puplico
notum facimus universis quod coram nobis
nobilis dominus Gonsalvus Ximenis de Arenos regius straticotus et circumspecti viri Symon | Fagilla, Fridericus
de Strongilo, Ansaldus de Iordano, Philippus de Ricco, Raynerius Cardaro, iudices civitatis Messane habentes
merum et mixtum imperium, nec non | Leonardus Bayalastru, Nicolaus Bivaygua, Ioerius de Granata, Iacobus de
Volta, Fridericus de Cisario et Nicolaus de Alferio iurati eiusdem civitatis Messane anno sexte indictionis
presenti, | per quos civitatis ipsius negocia gubernantur, et tota universitas hominum civitatis eiusdem more solito
in maiori ecclesia Messanensi, ubi universitas ipsa pro admini|strandis et faciendis negociis ipsius ab olim
consuevit congregari, cum eisdem straticoto, iudicibus et iuratis in unum pariter convenientes atque advertentes |
et extendentes mentis intuytum ad preclara et antiqua natalia felicium regum Sicilie predecessorum prefati eorum
regis Petri, ex quorum prosapia serenissimus princeps | recolende memorie dominus rex Fridericus,
reverendissimus genitor ipsius domini regis Petri, et ipse dominus rex Petrus ex legitima linea descendentes tra|
xerunt originem, in quorum, Deo iuvante, virtute ac extenso brachio Sicilia, cultrix nunc fidei
ortodoxe, de Sarracenorum manibus est erepta, contemplantes | felicis recordacionis incliti domini regis Petri
honorabilis genitoris prefati domini regis Friderici gesta sublimia et grandia, per quem, tamquam ab alto celo de|
missum ad capiendum debitam sibi hereditatem regni, Sicilia solo instinctu divini iudicii quasi a servitute
Egipciaca est penitus liberata, conspicientes |etiam celsitudinem et benignitatem Daviticam eiusdem domini regis
Friderici, cuius solium, Deo favente, licet inimicorum Sicilie crebris fuerit bellicis tempesta|tibus propulsatum,
non est ablatum neque regnum corruptum set in solita fidelitate firmatum, considerantes eciam prolem eius
clarissimam ex regali proge|nie germinantem per quam in ea conceptam, ortam atque nutritam signanter Sicilia
insignita et dotata est, intuentes eciam et serenis vultibus aspectantes | serenissimum et christianissimum
prefatum regem Petrum secundum, primogenitum predicti domini regis Friderici, de quo, ut osse de ossibus
nostris et carne de carne nostra , | Sicilia beatissime dotata est, ut nemo de alienigena regnante nobis dudum ut
aliquando improperit, quia universitas ipsa propter obitum lacrimabilem | dicti domini regis Friderici, de quo non
modicum universis Siculis dolendum est, ad sanctissimum et beatissimum patrem et dominum, dominum
sacrosancte Romane matris universalis | Ecclesie, summum pontificem et reverendissimum cetum dominorum
cardinalium habet in Romanam curiam suos syndicos, procuratores, ambassatores et nuncios, | necessario
destinare, tota predicta universitas unanimiter et concorditer, nemine discrepante, confisi de fide, industria et
legalitate nobilium domini Andree | de Ioffo de Messana militis et iudicis Nicolay de Trankedo, civis felicis urbis
Panormi, cum auctoritate et consensu prefati domini regis Petri, ut constitit, publice | coram nobis elegerunt,
creaverunt, fecerunt, constituerunt et ordinaverunt in suos veros et legitimos syndicos, procuratores, ambassatores
et nuncios speciales, | licet absentes tamquam presentes, et quemlibet eorum in solidum, ita quod non sit melior
condiciio occupantis set quod unus inceperit, alius prosequi valeat et finire, ad | conferendum et presentandum se
nomine et pro parte ipsius universitatis conspectui sanctissimi patris et domini domini Benedicti digna Dei
providencia sacro|sancte Romane matris universalis Ecclesie summi pontificis ac revedeirendissimo cetui
venerabilium dominorum cardinalium ac exponendum eisdem omnia | supradicta et qualiter pro vera fidelitate
predictorum ortodoxorum felicium regum Sicilie, ad quam servandam cum honore et reverencia Sicilia ut
debitrix na|turaliter est astricta, multa guerrarum discrimina, quibus plurimorum criminum facinora veluti
occisiones christicolarum, furta, rapine, adulteria et alia pessima | sunt hinc inde patrata, regnum Sicilie non sine
magno pondere et animorum perplexitate substinuit sine intermissione quietis, quorum occasione atque facto |
Sicilia facta est in Deo martir pro sua libertate tuenda; et ad petendum, impetrandum et obtinendum a predicto
domino summo pontifice et dicto venerabili | cetu dominorum cardinalium pro prefato domino rege Petro suisque
heredibus et successoribus quem in eorum verum et naturalem dominum, regem et auctorem tenent, | reputant et
recognoscunt, et non alium preter eum, confirmacionem perpetuam dicti regni cum omnibus et singulis insulis ei
adiacentibus et vicinis omnibusque eorum | dignitatibus, honoribus, iusticiis, iurisdiccionibus, imperiis,
preheminenciis, iu[ri]bus, proprietatibus et pertinenciis eorum; ad exponendum eisdem quod nullum | alium
regem et dominum preter prefatum dominum regem Petrum reciperent, a cuius successorum suorum sicut a
predecessorum suorum fidelitate neque tribulacio, | neque angustia, neque persequcio , neque fames, neque
nuditas, neque periculum, neque gladius eos separavit, nec eciam auctore Domino in antea separabit ; et propterea
| humili precce supplicent et propulsent sancte apostolice sedis preeminentissimum auditorium ut, tamquam pius
pater et dominus saluti subiectorum pie compaciens, ad | illos oculos misericordes advertat et prefatum dominum
regem Petrum eorum verum, legitimum et naturalem dominum, ad ubera sacrosancte catholice et apostolice ma|
tris Ecclesie devote atque humiliter venientem, benigne suscipiat et ipsorum vota, utpote iusta, racioni consona et
equitate suffulta, clementer admictat; dantes | et concedentes eisdem syndicis, procuratoribus, ambassatoribus et
nunciis plenam licenciam et liberam potestatem et auctoritatem prefata omnia et singula libere | exequendi,
faciendi et complendi ac protestandi cum omni cautela super predictis, omnia et singula libere faciendi,
exequendi et complendi in premissis et circa premissa | eorumque dependiciis et connexis que ipsius
procuracionis natura exigit, desiderat et requirit et que predicti constituentes facere possent si presentes essent, |
ratum habere promictentes et firmum sub ypotheca rerum suarum quicquid et quantum per eos procuratores,
ambassatores et nuncios actum fuerit in hiis sive ge|stum et in anima ipsorum constituencium, prestandum
debitum iuramentum. Unde ad futuram memoriam et predictorum procuratorum et ambassatorum et omnium |
quorum interest et poterit interesse cautelam, quod de premissis fides plenaria habeatur ubique, actum est exinde
presens puplicum instrumentum per manus mei | predicti notarii ac nostrum qui supra iudicis et notarii et
subscriptorum testium subscripcionibus et testimonio, nec non sigilli pendentis ipsius universitatis munimine
robora|tum . Actum Messane, anno, die, mense et indictione pretitulatis.
+ Ego Ansaldus de Iordano iudex Messane.
+ Ego Fredericus de Cisaria qui supra iuratu (n) tostor (o) .
+ Ego Iueli (p) de Granata qi (q) supra testo (r) .
+ Ego Iacobus de Volta qui supra iuratu (s) testor.
+ Ego Lunardus qui supra guratus (t) testor.
+ Ego Nicolaus Bivaygua qui supra iuratus testor.
+ Ego Nicolaus de Alferio testor, qui supra iuratus testor.
+ Ego Falcus Cachelus testis sum.
+ Ego Vassallus de Ianulo testor.
+ Ego Franciscus de Vito testor.
+ Ego Raynaldus de Symone de Messana testor.
+ Ego Aldoynus Cacholus testo (u) .
+ Ego Barth(olomeu)s de Cath(an)ia testor (w) .
+ Ego Andreas Natta testor.
+ Ego Franciscellus de Vito testor (x) .
+ Ego Anzulinus de Ioffa testor.
+ Ego (y) Matheus de Bonafide de Messana imperiali auctoritate ubique notarius puplicus ac regius puplicus
ipsius civitatis Messane notarius, qui premissa scripsi, testor. (BD)
+ Ego (z) Matheus de Bonafide de Messana imperiali auctoritate ubique notarius publicus ac regius puplicus
ipsius civitatis Messane notarius, qui | premissa scripsi, testor (aa) .
Marcello Moscone. UN MODELLO DI DOCUMENTO SEMIPUBBLICO NELLA SICILIA
TARDOMEDIEVALE: LA DESIGNATIO SYNDICORUM DI PALERMO E MESSINA PER
L’AMBASCERIA DEL 1338 A BENEDETTO XII

- 1338, 30 desembre. València.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
de l’1 de febrer de 1339.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 150r-152r
Invocacio Curie generalis in regno Valencie.
Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, venerabili in Christo patri
Raymundo, divina providencia episcopo Valencie, salutem et cetera.
Cum pro expedicione quorundam arduorum negociorum nos et utilitatem ac necessitatem et statum regnorum et
terrarum nostrarum et specialiter regni nostri Valencie et incolarum eiusdem tangentium providerimus in civitate
Valencie generalem Curiam celebrare, idcirco vos requirimus et monemus quatenus prima die mensis febrerii
instantis quam ad hoc prefigimus in civitate Valencie predicta celebracioni dicte Curie intersitis ut una nobiscum
et aliis in dicta Curie congregatis circa premissorum expedicionem ut convenit intendere et procedere valeamus.
Datum Valencie, IIIº kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº XXXº octavo.
Similes infrascriptis:
Venerabili in Christo patri Berengario, divina providencia episcopo dertusense. Venerabili in Christo patri fratri
Sancio, divina providencia segurbiense et Sancte Marie de Albarrazino episcopo. Venerabili et religioso fratri
Sancio de Aragonum, castellano Emposte vel comendatori civitate Valencie domus Hospitale Sancti Iohanis
Iherosolimitani. Venerabili et religioso fratri Petro de Thous, magistro ordinis milicie de Montesia. Venerabili et
religioso fratri [buit] abbati monasteri de Benifaçano. Venerabili et religioso fratri [buit] abbati monasterii
Vallisdigne. Venerabili et religioso Vitali de Villanova, comendatori Montisalbani. Venerabili et religioso fratri
Alfonso Petri, magistro ordinis milicie Calatrave. Venerabilibus et dilectis capitulo ecclesie Valencie, ut ordinent
procuratores eorum, quos cum pleno posse die et loco predictis celebracioni dicte Curie adesse faciant. Petrus et
cetera, inclito infanti Petro Rippacurcie et Impuriarum comiti, patruo nostro karissimo, salutem et intime
dileccionis affectum.
Cum pro expedicione quorundam arduorum negociorum nos et utilitatem ac necessitatem et statum regnorum et
terrarum nostrarum et specialiter regni nostri Valencie et incolarum eiusdem tangentium providerimus in civitate
Valencie generalem Curiam celebrare, idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus pro hiis que habetis in regno
Valencie prima die mensis febrerii instantis quam ad hoc prefigimus in civitate Valencie predicta celebracioni
dicte Curie intersitis ut una nobiscum et aliis in dicta Curie congregatis circa premissorum expedicionem ut
convenit intendere et procedere valeamus.
Datum Valencie, IIIº kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº XXXº VIIIº.
Inclito infanti Raymundo Berengarii, comiti montanearum de Prades, karissimo patruo nostro. Inclito infanti
Iacobo, fratri nostro karissimo, comiti Urgellensi et vicecomiti Agerensi. Nobili et dilecto nostro Luppo de Luna,
domino civitate Sugurbii. Nobili et dilecto nostro Othono de Montecatheno pro se et filiis suis. Nobili et dilecto
nostro Petro, domino de Exerica. Nobili et dilecto nostro Iohanni Eximini de Urrea, filio nobili Artaldi de
Alagone, quondam. Nobili et dilecto nostro Blasio Maça de Vergua. Nobili et dilecto nostro Guillelmo de
Cardona vel eius tutrici aut procuratori. [afegits posteriorment:] Nobili et dilecto nostro Iohanni Eximini d’Urrea.
Nicholao de Jamvila, comiti, et Marg[...] de Lauria, comitisse Te[rrenove]. Nobilibus infrascriptis fuit scriptum
sub forma predicta absque clausula sive verbis ‘pro hiis que habetis in dicto regno Valencie’, videlicet:
Nobili Gondisalvo Didaci d’Arenosio. Gondisalvo Eximini de Arenosio. Galcerando de Pulcropodio. Iohanni
de Proxida vel eius procuratori. Francisco Carrocii. Heredibus nobili Ferdinandi de Aragone. Guilaberto de
Scintillis. Sancio d’Orta de Arenosio. Guillelmo Raimundi de Montecatheno vel eius procuratori. Berengario de
Vilariacuto Alfonso Rogerii de Lauria. Similis absque clausula supradicta. Peregrino de Monteacuto. Gondisalvo
Garsie. Alfonso Martini de Moraria. Philippo de Boyl. Raymundo de Boyl. Petro Çapata. Gilaberto de Nogaria.
Egidio Martini de Entença. Ferdinando Luppi de Heredia aut eius procuratori. Marcho Thovia. Egidio Roderici
de Castroalbo. Iohanni Eximini de Montetornesio. Bernardo de Vilariacuto. Francisco de Materone. Guillelmo
de Pulcrovisu. Raymundo de Villariacuto. Bertrando de Canellis. Berengario de Togores. Luppo Alvari d’Espeio.
Berengario de Thovia. Roderico Didaci, militi.
Universitatibus regni Valencie.
Petrus et cetera, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valencie, salutem et cetera.
Cum pro expedicione quorundam arduorum negociorum nos et utilitatem ac necessitatem et statum regnorum et
terrarum nostrarum et specialiter regni nostri Valencie et incolarum eiusdem tangentium providerimus in civitate
Valencie generalem Curiam celebrare, idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus constituatis et ordinetis ex
vobis sindicos et provuratores vestros plenam a vobis potestatem habentes consentiendi et firmandi ea que
ordinari et fieri contingerit in Curie supradicta, quos suficienter instructis in dicta civitate Valencie prima die
mensis febrerii instantis celebracioni dicte generalis Curie faciatis addesse ut una cum eis et aliis in dicta Curie
congregatis circa premissorum expedicionem ut convenit intendere et procedere valeamus.
Datum Valencie, IIIº kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº XXXº VIIIº.
Similis infrascriptis:
Morelle et aldearum suarum. Muriveteris. Burriane. Castilionis. Ville regalis. Lirie. Castrihabib. Ademuz.
Alpont. Algezire. Xative. Cullarie. Corbarie. Ontinyen. (Istis non fuit nunc scriptum quare dominus infans
Raimundus. Berengarii tenet ipsa loca). Bocayren.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1339, 5 junio. Barcelona.


La reina mana a Arnau Ballester que pagui dos-cents sous barcelonesos a Domènec Gil d´Arenós per
diversos llibres que ha fet, entre els quals unes Hores de Senta Maria e de la Passió.
ACA, MR, 898, f. 66 v.
A l´honrat Arnau Ballestre et cetera. Mana la dita senyora reyna que donets a maestre Domingo d´Aranós,
capellà seu, per unes Ores de Senta Maria e de la Passió e altres diverses officis e oretions que li fa fer, ducentos
solidos barchinonenses.
Scrit en Barcelona, a v dies del mes de juny, anno ut supra.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans
- 1339, 8 setembre. Barcelona.
Pere III ordena a son tresorer que pagui un llibre de Lançalot fet per manament seu.
A.C. A., reg. 1.300, f. us v.
Petrus etc- dilecto consiliario et thesaurario nostro Raymundo de Boyl, salatem et dílectíonem. cum dilectus
capellanus noster et illustris domine Marie regine Aragonum coniugis nostre karissime, Dominicus Egidii de
Arenosio, de mandato nostro scribi fecerat librum Lanceloti, sicque ad opus expensarum dicti libri sezcentos
solidos barchinonenses ad presens velimus per vos ei tribui atque dari, klcirco vobis didmus et mandamus
quatenus de quacumque peccunia nostre caria pertinenti que est vel erit penes vos, detis eidem Dominico, vel cui
loco sui voloerít diaos sexcentos solidos et ipsorum tradicione facta, presentem recuperetis cum apocha de soluto.
datum Barchinone .vi. idus septembris anno Domini .MCCCXXXIX.
Documents per l'Historia de la Cultura Catalana mig-eval, Antoni Rubió y Lluch.
http://www.archive.org/stream/documentsperlhi00llucgoog/documentsperlhi00llucgoog_djvu.txt

- 1340, 1 maig. València.


Cartes de convocatòria per tal de celebrar un parlament a València per exigir un subsidi general a partir
de mitjan maig de 1340.
ACA, Cancelleria, reg. 1377, f. 44rv i 45r-46r
Petrus et cetera, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valencie salutem et cetera.
Auditis dilecto et fideli nostris Iohanne Scribe et Bartholomeo Çaranyoni, pro parte vestri super negociis armate
in civitate Valencie nunc fiende et aliis de casis ad nostre magestatis culmen noviter destinatis, fidelitatis vestre
diligenciam utique comendamus, mandantes vobis firmiter et expresse quatenus opera galearum remos, arma,
biscoctum et alia ipsi armate necessaria faciatis quam celerius poteritis expediri.
Nos enim, que eo quod cum omnipotentis nostrarumque gentium auxilio intendimus taliter erigere vires nostras
quod a perfido marrochorum rege suisque adherentibus, non solum defendere verum etiam illos funditus
proculdubbio proponimus conculcare, inibi pro exigendo subsidio generali ab universis nostris subditis tam cleri
et nobilium quam aliorum quintadecima die a data presentium in antea numeranda intendimus interesse, et
vestrarum recipiens in computa expensarum quicquid nos in armata et aliis ex inde contigerit supradictis scituri
quod, si quispiam, quod non credimus cuiuscumque status condicionis fuerit sive gradus ad premissa minus bene
se habuerit vel remisse vel aliquid quod predictis obviet presumpserit acceptare, procedimus in personis et bonis
contra eum vel eos tanquam nostri nostrorumque fidelium inimicos.
Datum Cesarauguste, kalendas madii, anno Domini Mº CCCº quadragesimo.
Petrus et cetera, fidelibus suis iuratis et probis hominibus ville Morelle, salutem et cetera.
Auditis sinistris rumoribus de perdicione navium et galearum nostrarum et regis Castelle illustris in conflictu
quem nuper habuerunt cum stolio perfidi marrochorum regis, nostri et universorum Christi fidelium inimici, qui
licet fuerint turbacionis materie inductivi attamen, attenta nobis gentibusque nostris fortitudine ab altissimo
atributa pro nichilo reputantes, intendimus cum omnipotentis nostrarumque gentium auxilio taliter erigere vires
nostras, quod ab eodem perfido suisque adherentibus, non solum deffendere verum etiam illos funditus
proculdubio proponimus conculcare, quocirca, cum ad premissa vestri aliorumque subditorum nostrorum tam
cleri et nobilium terre nostre quam aliorum velimus de presenti auxilium generaliter postulare, vobis expresse
dicimus et mandamus quatenus XVª die a data presentis in antea continue numeranda ad civitatem Valencie ubi
tunc personaliter aderimus, Deo duce, vestros nuncios et sindicos faciatis adesse cum plenissima facultate nobis
concedendi subsidium pro premissis hocque sint Dei servicium et honorem nostrum diligitis ac terram nostram ab
imminenti periculo cupitis evitare nullatenus immitentis.
Datum ut supra.
Similes infrascriptis:
Iuratis et probis hominibus Ville regalis. Iuratis et probis hominibus Castilionis campi de Burriana. Iuratis et
probis hominibus ville Muriveteris. Iuratis et probis hominibus ville Algezire. Iuratis et probis hominibus ville
Xative. Iuratis et probis hominibus de Sexona. Iuratis et probis hominibus ville Lirie. Iuratis et probis hominibus
Cullarie. Iuratis et probis hominibus Corbarie. Petrus et cetera, inclito infanti Raimundo Berengarii,
montanearum de Prades comiti, patruo nostro carissimo, salutem et dileccionis affectum.
Cum nos auditis sinistris rumoribus de perdicione navium et galearum nostrarum et regis Castelle illustris in
conflictu quem nuper habuerunt cum stolio perfidi marrochorum regis, nostri et universorum Christi fidelium
inimici, ad civitatem Valencie die sabbati proxima intendimus infallibiliter proficisci ubi aliqua proponimus ilito
expedire quare sine vestri presencia nequiunt effectualiter adimpleri, propterea vos intimis affectibus deprecamur
quatenus ad dictam civitatem continuatis dietis protinus accedere placeat et velitis prout Dei servicium
honoremque nostrum earum geritis terramque ab imminenti discrimine cupitis evitari.
Datum Cesarauguste, VIº nonas madii anno Domini Mº CCCº quadragesimo.
Petrus et cetera, nobili et dilecto nostro Othoni de Montecatheno, salutem et cetera.
Auditis sinistris rumoribus de perdicione navium et galearum nostrarum et regis Castelle illustris in conflictu
quem nuper habuerunt cum stolio perfidi marrochorum regis, nostri et universorum Christi fidelium inimici, qui
licet fuerint turbacionis materie inductivi, attamen proptera nobis gentibusque nostris fortitudine ab altissimo
atributa nostri culminis inflexibilitatem minime detrimentis intendimus cum omnipotentis nostrorumque
subditorum auxilio taliter erigere vires nostras, quod ab eodem perfido suisque adherentibus nedum deffendere
verum etiam illos funditus proponimus conculcare, quocirca, cum ad premissa vestri aliorumque videlicet,
prelatorum, nobilium et militum quorumcumque subditorum nostrorum de presenti consilium generaliter
postulare, vos attente requirimus et rogamus quatenus XVª die a data presentium in antea continue numeranda in
civitate Valencie ubi personaliter aderimus, Deo duce, paratus pro premissis nobis dare consilium infallibiliter
intersitis hocque sint Dei servicium honoremque nostrum diligitis terramque ab imminenti discrimine cupitis
evitare nullatenus immitentis.
Datum Cesarauguste, VIº nonas madii anno Domini Mº CCCº quadragesimo.
Similes nobilibus et militibus infrascriptis:
Francisco Carrocii. Gilaberto de Cintiliis. Gilaberto Raimundi de Montecatheno. Berengario de Vilariacuto.
Nicholao Carrocii. Eximino Petri d’Andilla. Galcerando de Pulcropodio. Olfo de Proxida. Alfonso Rogerii de
Loria. Gondisalbo Didaci de Arenosio. Blasio Maça de Vergua. Arnaldo Lançol. Galcerando de Pulcrovisu.
Philipo de Boyl. Egidio Martini de Entencia Alfonso Martini de Moraria. Roderico Sanccii de Caltaiub. Andree
Guillelmi Scribe. Petro Çabata. Bernardo de Calvera. Romeo Martini de Çorita. Bonafonato Munionis. Francisco
Scorna. Iacobo Castellani. Raimundo Costa. Iohanni Roderici de Corella. Roderico Didaci, legum doctori.
Raimundo de Boyl. Bernardo de Vilariacuto. Iacobo de Romanino. Iohanni Eximini de Montetornesio. Iacobo
de Oblitis. Gilaberto de Nogaria. Raymundeto de Villanova. Bernardo de Pulcrovisu. [afegit] Nobilibus Teresie
de Entencia, uxori nobilis Iohannis Eximini d’Urrea, quondam, et Tode Petri, uxori nobilis Artaldi de Alagonum,
quondam, quod mitant procuratorem.
Item, sub forma predicta duit scriptum prelatis infrascriptis:
Venerabili in Christo patri fratri Sanccio, sugurbitensis et Sancte marie de Albarrazino episcopo. Fratis Petro de
Thous, magistro ordinis milicie de Muntesia. Berengario, divina providencia episcopo dertusense. Raimundo,
divina providencia episcopo Valencie. Fratri Sanccio de Aragonia, castellano Emposte. Vitali de Villanova,
comendatori maiori Montis albani. Venerabili et religioso fratri [buit] abbati de Benifaçano. Venerabili et
religioso fratri Poncio, abbati monasterii Populeti. Venerabili et religioso fratri Alfonso Petri, magistro ordinis
milicie Calatrave. Religioso fratri et priori monasterii Vallisdigne.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.
1340, 17 mayo. Valencia.
-
De Pedro El Ceremonioso a Gonzalo García, tutor de Gonzalo Jiménez de Arenós. Licencia para fundar
una Capellanía, en el Reino de Valencia, por el alma de Jimeno Pérez de Arenós.
ES.08019.ACA/9.1.3.12//ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Pedro III [IV],1053    

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)


- 1340, 2-12 juny. València.
Capítols de les imposicions de l’almoina concedida a Pere el Cerimoniós pels tres estaments del regne de
València en el parlament de 1340 per tal d’armar galeres contra els marínides.
ACA, Cancelleria, reg. 1377, f. 54v-63r
Capitula elemosine regni Valencie.
In Christi nomine et eius gracia. Pateat universis quod die veneris quam computabatur quarto nonas iunii anno
Domini Mº CCCº quadragesimo circa horam crepusculi in civitate Valencie in domo fratrum predicatorum in
capitulo, videlicet, dicte domus, serenissimo principe ac domino Petro, Dei gracia rege Aragonum, Valencie,
Sardinie et Corsice comiteque Barchinone, et universitatum degentium in regno Valencie, videlicet, prelatis et
personis ecclesiasticis, richis hominibus, militibus, civibus dicte civitatis et sindicis eiusdem et villarum regiarum
omnium regni Valencie supradicti ac Raimundo Sicardi, ipsius domini regis scriptore et regia auctoritate notario
publico infrascripto personaliter constitutis, dicta universitas, videlicet, prelati et persone ecclesiastice, richi
homines, milites ac civitatis et villarum, sindici supradicti obtulerunt domino regi predicto subsidium pro
armandis galeis contra regem marrochorum et eis adherentes, ipsius domini regis ac subditorum suorum et
universorum Christi fidelium inimicos, prout in subscripta subscriptura seu capitulis per manum scriptoris et
notarii supradicti per dictam universitatem inde requisiti dicto domino regi oblatis et lectis publice in presencia
omnium predictorum, latius et plenius continetur, cuiusquidem scripture seu capitulorum tenor dinoscitur fore
iste:
Com per nós, molt alt e poderós príncep e senyor en Pere, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de
Sardenya e de Còrcega, e comte de Barcelona, sia estada demanada ajuda a tot lo General del regne de València
per rahó de la guerra la qual lo malvat rey de Marrochs se apparella e se esforça de fer contra nós y contra lo dit
regne de València, e lo qual donan gran dampnatge a tota Christiandat ha desconfit, pres e desbaratat l’estol e la
armada la qual lo alt rey de Castella tenia en mar en l’estret de Tarifa contra ell, e per rahon de la dita guerra sia
necessari a nós e a salut de tot lo dit regne de València que armada de galees sia feta contra la dita armada del dit
rey de Marrochs, e per tolre lo passatge dels moros qui són dellà mar e deçà mar, per ço lo General de tot lo dit
regne, ço és, prelats e persones ecclesiàstiques, richs hòmens e cavallers, síndichs de la dita ciutat e de les viles
del dit regne, offiren a nós, seyor (sic), per a obs de armada faedora per rahó de la dita guerra ajuda e subsidi
segons forma e continència dels capítols infrasegüents.
Primerament, que al senyor rey sia feta ajuda a...
...Et incontinenti, lectis ut predicte scriptura seu capitulis antedictis prefactus dominus rex, acceptans, laudans,
approbans et ratificans omnia et singula in eisdem capitulis expressata, ea iuravit ad sanca Dei evangelia,
manibus suis corporaliter tacta, tenere et inviolabiliter observare, et nichilominus prelati persone et ecclesiastice, /
et/ richi homines, milites et sindici civitatis et villarum predictarum inferius nominati, laudaverunt, approvaverunt
et firmaverunt omnia et singula supratacta.
S-[creu]-num Raimundi, Valencie episcopi, s-[creu]-num fratris Bernardi, abbatis de Benifaçano, s-[creu]-num
fratris Petri de Tous, magistri ordiniis milicie de Muntesia, s-[creu]-num fratris Petri Gondiçalbi, comendatoris
Maelle, procuratoris magistri ordinis milicie Calatrave, s-[creu]-num fratris Francisci Os[..]t, prioris domus
Valencie ordinis Sancti Iohannis Iherosolimitani, procuratoris castellani Emposte ordinis antedicti, s-[creu]-num
Petri de Abbacia, s-[creu]-num Vitalis de Vilanova, s-[creu]-num Iacobi de Pertusia, s-[creu]-num Petri Ianerii,
procuratoris canonicorum et prepositorum sedis Valencie, prelatorum et personarum ecclesiastici dicti regni.
S-[creu]-num nobilis Petri, domini de Xericha, s-[creu]-num nobilis Blasii Maça de Vergua, s-[creu]-num Andree
Guillelmi Scribe, procuratoris nobilis Othonis de Montecatheno, s-[creu]-num nobilis Nicholai Carrocii, s-[creu]-
num nobilis Berengarii de Vilariaccuto, s-[creu]-num Raimundi Costa, procuratoris nobilis Francisci Carrocii, s-
[creu]-num nobilis (sic), s-[creu]-num Gondiçalbi Garcie, tutoris et curatoris nobilis Eximeni Petri
d’Andilla, s-[creu]-num nobilis Galcerandi de Pulcropodio, s-[creu]-num Berengarii de Vilariaccuto, regentis
bona Bernardi de Vilariaccuto, s-[creu]-num Elfi de Pròxida, richorum hominum dicti regni.
S-[creu]-num Gondiçalbi Garcie, s-[creu]-num Petri Çapata, s-[creu]-num Petri de Villanova, s-[creu]-num
Vitalis de Villanova, s-[creu]-num Gilaberti de Nogaria, s-[creu]-num Guillelmi de Jafero, legum doctoris, s-
[creu]-num Roderici Didaci, legum doctoris, s-[creu]-num Andree Guillelmi Scribe, s-[creu]-num Philipi de
Boyl, s-[creu]-num Raimundi de Boyl, s-[creu]-num Raimundi Columbi et s-[creu]-num Roderici Martini de
Sancto Adriano, militum dicti regni.
S-[creu]-num Raimundi Costa, s-[creu]-num Iacobi Scribe, s-[creu]-num Petri Columbi, s-[creu]-num Geraldi de
Fonte, s-[creu]-num Bernardi Iohannis, s-[creu]-num Berengarii de Ripullo, iuratorum civitatis eiusdem, s-[creu]-
num Iacobi Marti, s-[creu]-num Guillelmi Serrani, s-[creu]-num Petri Columbi, s-[creu]-num Iohannis Scribe, s-
[creu]-num Luppi d’Apiera, s-[creu]-num Gregorii Simonis, s-[creu]-num Petri Samisay, sindicorum civitatis
predicte.
S-[creu]-num Anthonii Cuch, s-[creu]-num Petri Davidis, sindicorum Xative, s-[creu]-num Nicholai (?) de Pinu,
s-[creu]-num Bernardi Aster, sindicorum Morelle, s-[creu]-num Bonafonati de Vallebrera, s-[creu]-num
Bertholomei Robau, sindicorum Muriveteris, s-[creu]-num Iohannis de Torrentibus, s-[creu]-num Petri Cleriana,
sindicorum Algezire, s-[creu]-num Garcie Ferdinandi d’Andoziella, sindici Ville regalis, s-[creu]-num Raimundi
Garcie, sindici Lirie, s-[creu]-num Iohannis Iustafret, s-[creu]-num Petri Mascaró, sindici Cullarie, s-[creu]-num
Guillelmi Conill, s-[creu]-num Bernardi Torrella, sindicorum Corbarie, s-[creu]-num Bertrandi de Lavanya, | f.
61r s-[creu]-num Raimundi Torrella, sindicorum Sexona; qui predicta omnia et singula laudaverunt, concesserunt
periter et firmarunt presentibus.
Testibus rogatis ad predicta omnia specialiter evocatis nobilibis Petro de Montecatheno, dicti domini regis
amirantus, Guillelmo de Cervilione, Iacobo de Aragonia, Blasio d’Aysa, Lupo de Gurrea, camerario maiore,
consiliariis eiusdem domini regis, Bernardono Sicardi et Dominice Ferrerii d’Arenys et aliis prelibatus in
multitudine copiosa.
S-[creu]-num nobilis Nicholai de Iamvilla, comitis Terre nove, s-[creu]-num Peregrini de Monteaccuto, s-[creu]-
num Petri de Monteaccuto, s-[creu]-num Egidii Martini d’Entença, s-[creu]-num Munionis Lupii de Tahust, s-
[creu]-num Romei Martini de Çorita, s-[creu]-num Raimundi Castellani, iunioris, militum; s-[creu]-num Iacobi
Castellani, s-[creu]-num Bertholomei Saranyó, s-[creu]-num Arnaldi del Boix, sindicorum dicte civitatis, qui
predicta concesserunt, laudaverunt et firmarunt die sabbati tercio nonas iunii ano predicto in dicta civitate,
presentibus testibus nobilibus Guillelmo de Cervilione et Geraldo de Cervilione, Berengario de Codinachs,
domini regis consiliario et scriptor porcionis, Petro Mercerii, Guillelmo de Moraria, de scribania regia, et
Berengario Moscaro (sic), notario Valencie, ad premissa notaris specialiter et rogatis.
S-[creu]-num Gondiçalbi Didaci de Arenosio, qui predicta concessit, laudavit et firmavit in civitate predicta die
dominica pridie nonas iunii anno predicto, presentibus Michele de Gurrea, consiliario et alguazirio domini regis
predicti, et Petro Merceri, predicto, testibus ad hec specialiter evocatis.
S-[creu]-num nobilis Iohannis Eximeni d’Urrea, qui predicta concessit, laudavit et firmavit die lune nonas iunii
anno pretacto, presentibus testibus rogatis Michele de Gurrea et Lupp de Gurrea, predictis.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1341, 2 julio.
Sor Jordana Jiménez de Borriol comparecía en los actos notariales desde el 4 de abril de 1.306. Fue vicaria
de la abadesa María López en el decenio 1.325-1.335. Como abadesa la vemos por primera vez a primeros
de julio de 1.341.
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3291, num. 4.
Noverint universi presentí instruments quod actu Berengario de Codinachs, scriptor particularis dominus
excelentissimus regis de Aragonis...". En él se hace constar la donación de cuatro maravedíes alfonsinos de oro,
anuales y censuales, con luísmo y fadiga, que deberá entregar el procurador, Jaime Tolosano, todos los años por
Pascua de Resurrección, por la parroquia de san Martín, a la voluntad de "religiosa dompna Jordana Eximenez,
Dei gratia abbatissa monasterii Sánete Elisabet, ordinis sánete Clare Valencie, et cum toto conventui eiusdem
ordinis..., finalizando, "Quod est actum Valencie, sexto nonas julii, anno Domini millesimo trecentesimo
quadragesimo primo"
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1341, 6 agosto. Monestir de Poblet.


Pere el Ceremoniós escriu una carta al seu tresorer Bernat d´Olzinelles manant-li que pagui:
ACA, Reg. 1304, Fol. 62.
Petrus etc...Dilecto consiliario et thesaurio nostro Bernardo de Olzinelles legum doctori, salutem etc. Cum per
curiam nostram debeantur dilecto capellano nostro magistro Dominico d´Arenos centum solidos Barchinone
racione cuiusdam libri in quo loquitur De Coronacionibus Regum, quem dictus capellanus fecit illuminare cum
albarano fidelis scriptoris porcionis domus nostre Berengarii de Codinachs scriptoris Valencie...
La relació preu/valor del llibre manuscrit català al segle XIV. Gaspar Coll i Rosell.

- 1341, 11 Octubre. Játiva.


Elvira, hija de Blasco y Alda, atestiguó una trasferencia de fondos al monasterio de la Puridad Sor
Marimonda y sor Isabel de Vilarrasa, religiosas del monasterio de Santa Clara de Játiva, reconocen la
concesión de siete sueldos reales de Valencia que les ha sido hecha por su padre, y que deberán volver al
monasterio de Valencia después de su muerte.
AMP. Perg.
Publ.: P. SENDRA, Origen ... del Real Monasterio de Santa Clara de Játiva, "A.I.A.", XXVII (1.927), pgs. 391-
393.
Noverint universi presentem paginam inspecturi quod nos sóror Marimonda de Vilarasa et sóror Elisabet de
Vilarasa, moniales ordinis sánete Clare monasterie Xative, attendentes et recognoscentes quod venerabilis Petrus
de Vilarasa, legum doctor, quondam pater noster, tempore quo dédit et obtulit nos domino Deo et béate Marie
eius genitricis et béate Clare et domine Marie Lopiç, Dei gracia tune abbatisse monasterii Sánete Elisabeth dicti
ordinis sánete Clare civitatis Valencie, dédit et concessit nobis ducentos solidos monete regalium Valencie
habendos et percipiendos in kalendis mensis ianuarii annuatim sine laudimio et faticha super omnibus bonis suis
mobilibus et inmobilibus ubique habitis et habendis; quos ducentos solidos post mortem ambarum nostrarum
haberet et perciperet dictum monasterium valentinum annuatim in dicto festo; post mortem vero dicti patris
nostri, heredes eiusdem tenerentur emere cum effectu ad opus nostri, et post nostrum obitum ad opus dicti
monasterii Valencie et sororum perpetuo dictos ducentos solidos censuales cum laudimio tamen et faticha et alio
iure emphiteotico in loco ydoneo infra civitatem vel terminum Valencie, vel quod darent et dare tenerentur nobis
sex mille solidos monete predicte equis partibus inter nos, que dicte heredes magis ducerent eligendum; et si dicti
heredes eligerent dare dictos sex mille [solidos] quod ex ipsis emerentur censualia ad opus nostri et in tota vita
nostra, et post mortem nostram ad opus dicti monasterii perpetuo, ut in instrumento inde de predictus lacius
continetur.
Attendentes etiam et considerantes quod dictus quondam pater noster in suo ultimo testamento, iure institucionis
dimisit nobis scilicet utrique nostrum quinqué mille solidos regalium Valencie pro omni parte legitima et alio
quolibet iure nobis et utrique nostrum aut aliis loco nostri pertinentibus aut pertinere debentibus in bonis eiusdem,
in quo legato includi voluit quicquid per ipsum et ex parte sua esset promissum et debitum nobis aut alteri
nostrum aut alii seu aliis aut dicto monasterio valentino loco nostri aut pro nobis cum cards et sine ipsis
quocumque modo, ut in eius testamento lacius expressatur.
Attendentes inquam quod tempore quo de licencia abbatisse Valencie recessimus a dicto monasterio Valencie et
misse fuimus ad dictum monasterium Xative voluimus et promissimus dicte abbatisse Valencie, quod bona et
pensiones que percipiebamus et percipiemus post mortem nostrum ambarum ad prefatum monasterium Valencie
devolverentur et eidem devolui deberent vigore donacionis et testamenti predicti et ordinacioni eiusdem.
Precaventes etiam quod nos de volúntate, assensu et firmamento expresso dictarum dominarum abbatissarum
Valencie et Xative et conventum vestrarum de Xativa composuimus et composicionem fecimus cum Francischo
et Berengario de Vilarasa, fratribus nostris et heredibus dicti quondam patris nostri de dictis decern mille solidis,
scilicet pro Septem mille solidis, quos iam ab ipsis habuimus et recepimus. Et cum verteretur in dubium si dicti
septem mille solidi et proprietas ipsorum ad monasterium Xative aut ad monasterium Valencie pertinerent,
venerabilis et religiosus frater Geraldus, ordinis Fratrum Minorum generalis minister, cum carta sua pergamenea,
sigillo eiusdem in dorso fixo, directa custodi custodie Valencie, declarationem fecit subsequentem:
(Contiene documento num. 46)
Unde, volentes dictam declaracionem tanquam filie obediencie exequi adimplere, de assensu tarnen volúntate et
firmamento venerabilis et religiose sororis. Beatricis de Saragoça, abbatisse monasterii Xative süpradicti
presentís, consencientis et fírmantis, cum hoc presentí publico instrumento suo robore perpetuo valituro, volumus
et expresse concedimus atque promitímus vobis venerabili et religiose sorori Jordane Eximini de Borriol,
abbatisse monasterii Valencie prelibati, licet absenti tamquam presentí, et Bartholomeo Fusterii civi Valencie
procuratori vestro et pro vobis recipienti et vestris, nomine dicti monasterii Valencie et conventus eiusdem, quod
post obitum vestrum ambarum dictum monasterium Valencie habeat et percipiat dictos septem mille solidos aut
quicquid ex ipsis emptum, habitum fuerit cum dicto monasterio Valencie pertineant et pertinere debeant
racionibus supra insertis et declaracione predicta, Promitentes et bona fide convenientes quod contra hanc
concessionem non veniemus nee aliquem venire faciemus aut permitemus palam vel oculte aliqua causa vel
racione, immo certificate de omni iure nostro, renunciamus omni iuri canónico et civili, divino et humano,
propter que contra predicta venire possemus, aut ea in totum vel in partem modo aliquo revocare.
Et ego dicta soror Beatrix de Saragoça, abbatissa monasterii Xative supradicti, cum de consensu et volúntate
monasterii Xative, scilicet sororis Elvire Falconera, sororis Elvire Ximenez de Arenosio, sororis Francische
Ximini de Peranxisa et sororis Clare Planell discretarum minorisarum dicti monasterii presentium et firmantium,
confitemur predicta omnia et singula fore vera, eaque de volúntate nostra fore facta et contenta, et ea laudamus,
aprobamus, ratificamus et confirmamus.
Et ego dicta abbatissa et conventus contra ea nullo tempore venire promitimus aliqua causa vel racione, et post
mortem dictarum sororum Elisabetis et Marimonde dictos septem mille solidos aut quidquid ex ipsis emptum et
habitum fuerit, reddere et tornare promitimus dicto monasterio valentino et conventui eiusdem, obligando
scienter et expresse certificate de omni iure nostro et dicti conventus vobis dicte abbatisse, licet absenti, et dicto
Bartholomeo Fusterii procuratori vestro, presentí et recipienti, omnia et singula bona dicte abacie et conventus
dicti nostri monasterii Xative mobilia et immobilia, ubique presencia et futura.
Ad hec autem ego dictus Bartholomeus Fusterii, procurator predictus, habens plenum posse et facultatem in dicta
mea procuracione cum instrumento publico inde facto auctoritate Guillelmi Guasch, notarii publici Valencie,
tercio nonas octobris anno infrascripto supradicta recipiendi, laudandi, aprobandi et confirmandi nomine dicte
abbatisse Valencie et conventus eiusdem, et eisdem Francisco et Berengario de Vilarasa de predictis
absolvendum, predicta omnia et singula contenta in dicto instrumento recipio, laudo, aprobó ac etiam confirmo.
Et de predictis, vigore dicte procuracionis, prefatos Franciscum et Berengarium de Vilarasa penitus absolvo ut
superius est expressum.
Quod est actum Xative, quinto idus octobris, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo primo.
Sig(signo)num sororis Marimonde de Vilarasa. Sig(signo)num Elisabetis de Vilarasa, monialium. Sig(signo)num
sororis Beatricis de Saragoça, abbatisse monasterii Xative supradicti. Sig(signo)num sororis Elvire Falconera.
Sig(signo)num sororis Elvire Ximeneç de Arenosio. Sig( si g no )num sororis Franche Ximini de Peranxisa.
Sig(signo)num sororis Clare Planelli, minorissarum dicti monasterii. Sig(signo)num Bartholomei Fusterii,
procuratoris predicti, predictorum, qui hec laudamus, concedimus et fírmamus.
Testes fuerunt hiis omnibus et singulis vocati et rogati: Johannes Rosseti notarii et Bernardus Bernabé et
Johannes Carreres, vicini Xative.
Sig(signo)num Bernardi de Morella, publici Xative notarii, qui hoc scribi feci cum supraposito in prima linea ubi
dicitur "Clare"; et in VIII linea ubi legitur "et Xative"; et in XI linea ubi continetur "tenore"; et in XIX linea ubi
notatur "discretarum"; et in XX linea ubi aparet "autem", clausique loco, die et anno prefixis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 47
sig+num sororis Elvire Ximeniç de Arenosio
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1341, ¿13 octubre?


Venta u operación realizada por el procurador Jaime Tolosano en nombre de la abadesa y convento, en
cuyo final consta lo siguiente.
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3290, num. 18.
Sig(+)num dompne Jordane Eximeniz de Borriol, abbatisse predicti monasterii, ... hac venditionem laudamus et
firmamus savo iure predicti monasterii ac suorum in infra et per omnia". La fecha: "Hoc est actum Valencie,
tertio octobris, anno Domini millessimo trecentessimo quadragessimo primo.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1342, julio/ 1343, noviembre:


Libro registro primera parte que acaba en el registro 1013. Se trata de un libro registro relacionado con la
administración de justicia, gobierno y nombramientos vinculados con la isla de Cerdeña. Se citan algunos
personajes aragoneses que pasamos a citar. Guillermo de Monzón (fol.3); Pedro de Monzón, carcelero del castillo
de Caller (fol.5v, 7); Miguel Martínez de Ahe, botellario mayor (fol.19v y 21v); Guillermo Tijero, arcediano de
Santa Engracia en la Iglesia de Huesca (fol.20); Rodrigo de Luna (fol.50); se cita a "lo noble darago" (nobles de
Aragón)(fol.51); Íñigo Jiménez de Ahe (fol.59); Pedro Zaragoza, arcipreste (fol.76v y 85); Juan Jiménez de Urrea
(fol.85); Blasco de Alagón (fol.85); Domingo Biscarra (fol.85); Pedro Pérez de Belchite, hijo del escudero
Miguel Pérez de Belchite (109v); Ramón Cornel (fol.111v), Gonzalo Díez de Arenoso (fol.112).
ACA, Cancillería,registros,nº1012
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1917340

- 1342, 21 agost. Barcelona.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
del 29 de setembre de 1342.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 169r-170v
Petrus, Dei gracia rex Aragonum et cetera, venerabili in Christo patri Raymundo, divina providencia Valencie
episcopo, salutem et cetera.
Cum nos, pro augmentando regie corone nostre honore et pro generali comodo degencium in regno nostro
Valencie providerimus in civitate Valencie generalem Curiam celebrare, idcirco vos requirimus et monemus
quatenus in festo Sancti Michaelis mensis septembri proxime venientis, quo festo proponimus incipere in dicta
civitate dictam Curiam celebrare in civitate eadem persona ut celebracioni dicte Curie intersitis. Et hoc nullatenus
differatis.
Datum Barchinone, VIIº kalendas septembri, anno Domini Mº CCCº XLº secundo.
Similes infrascriptis:
Venerabili in Christo patri Arnaldo, divina providencia dertusense episcopo. Venerabili in Christo patri Sanccio,
divina providencia sugurbiense et Sancte Marie Albarrazino episcopo.
Venerabili et religioso fratri Petro de Thous, magistro milicie de Muntesia.
Venerabili et religioso fratri Sancciode Aragonia, castellano Emposte vel comendatori domus Hospitalis Sancti
Iohanis Iherosolimitani civitatis Valencie. Venerabili et religioso fratri [buit] abbati monasteri Vallisdigne.
Venerabili et religioso fratri [buit] abbati monasteri de Benifaçano. Venerabili et religioso fratri Vitali de
Villanova, comendatori Montisalbani. Venerabili et religioso fratri Alfonso Petri, magistro ordinis milicie
Calatrave. Venerabili et religioso fratri capitulo ecclesie Valencie, ut ordinent procuratores et sindicos eorum
quos cum pleno posse die et loco predictis celebracioni dicte Curie faciant interesse. Sub eodem forma fuit
scriptis infantibus et nobilibus infrascriptis ut celebracioni dicte Curie intersint, excepto quod ubi scribitur ‘vos
requirimus et monemus’ fuit scriptum ‘dicimus et mandamus’. Inclito infanti Petro Rippacurcie et montanearum
de Prades comiti. Inclito infanti Raymundo Berengarii, Impuriarum comiti. Inclito infanti Iacobo, karissimo fratri
comiti Urgelli et vicecomiti Agerensis.
Nobilibus:
Petro, domino de Xerica. Lupo de Luna, domino civitatis Sugurbii. Heredi nobilis Othonis de Montecatheno.
Iohanni Eximini d’Urrea, filio nobilis Artaldi de Alagone. Blasio Maça de Vergua. Gondissalbo /Eximini/ de
Arenosio. Gondiçalvo Didaci de Arenosio. Galcerando de Pulcropodio. Iohanni de Proxida vel eius procuratori.
Gilaberto de Scintillis. Sanccio de Orta de Arenosio. Guillelmo Raymundi de Montecatheno. Alfonso Rogerii
de Loria. Guillelmo de Cardona vel eius tutrici et procuratori. Iohanni Eximeni d’Urrea, maiori dierum. Nicholao
de Iamvilla, comiti, et Margarite de Lauria, eius uxoris, comitis Terranove, videlicet, ut dominus comes intersit et
dicta Margarita constituat procuratorem quo celebracione dicte Curie intersit. Heredibus nobilis Ferdinandi de
Aragonia, quondam. Francisco Carrocii.
Sub forma premissa fuit scriptum militibus infrascriptis:
Gondissalvo Garsie. Philippo de Boyl. Raymundo de Boyl. Peregrino de Monteacuto. Gilaberto de Nogaria.
Roderico Didaci, legum doctori, militi. Iohanni Eximini de Montetornesio. Berengario de Vilariacuto. Petro
Çapata de Thous. Egidio Martini de Entença. Ferdinando Lupi de Heredia. Egidio Roderici de Castroalbo,
minoris dierum. Francisco de Materone. Raymundo de Sentleyr. Bertrando de Canelles. Lupo Alvari de Speio.
Raymundo Vilariacuto. Petrus, Dei gracia rex Aragonum et cetera, dilectis et fidelibus suis, iuratis, probis
hominibus et universitati civitatis Valencie, salutem et cetera.
Cum nos, pro augmentado regie corone nostre honore et pro generali comodo degencium in regno nostro
Valencie providerimus in civitate Valencie generalem Curiam celebrare, idcirco dicimus et mandamus quatenus
ordinetis procuratores et sindicos vestros qui cum pleno posse in festo Sancti Michaelis mensis septembri
proxime venientis quo festo proponimus incipere in dicta civitate dictam Curiam celebrare in civitate eadem
personaliter celebracioni dicte Curie intersint. Et hoc nullatenus differatis.
Datum Barchinone, VIIº kalendas septembri, anno Domini Mº CCCº XLº secundo.
Similes universitatibus infrascriptis:
Iuratis et probis hominibus ville Morelle. Iuratis et probis hominibus ville Muriveteris. Iuratis et probis
hominibus ville Xative. Iuratis et probis hominibus ville Algezire. Iuratis et probis hominibus ville Cullarie.
Iuratis et probis hominibus ville de Ademuç. Iuratis et probis hominibus ville de Borriana. Iuratis et probis
hominibus ville de Castrohabib. Iuratis et probis hominibus ville de Alpuent.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.
- 1342, 2 desembre. València.
El rei mana al seu tresorer Bernat d´Olzinelles que pagui norante-un sous i quatre diners barcelonesos a
Domènec Gil d´Arenós, (capellà seu, la part que encara es deu de la il·luminació del llibre De
coronationibus regum).
ACA, RC, 1305, f. 152-152v.
Petrus et cetera. Dilecto consiliario et thesaurario nostro Bernardo de Olzinellis, legum doctori, salutem et
dilectionem. Nuper vobis mandatum fecisse meminimus infrascriptum; ...Verum cum de dicta peccunia
quantitate dicto magistro Dominico d´Arenos fuerint tamen soluti quinquaginta solidos barchinonenses, qui per
vos eidem traditi fuerunt, quique scripti et notati erant pro deductis in dorso littere preinserta, nonaginta unus
solidi, quatuor denarii dicte monete, ut nobis constat tam per ostensionem dicte littere in Cancellaria nostra
restitute et pro cautela curie laniate, quam per certificationem inde a magistro rationali curie nostre habitam,
velimusque ut eidem per vos satisfiat in dictis nonaginta uno solidis, quatuor denariis sibi ad solvendum
restantibus ut prefertur. Idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus de peccunia curie nostre, que est vel erit
penes vos, tribuatis et exsolvatis dicto magistro Dominico quantitatem peccunie supradictam. Et facta solutione,
presentem ab eo recuperetis litteram cun apocha de soluto.
Data Valentie, IIII nonas decembris, anno Domini M CCC XL secundo.
Arnaldus vicecancellarius.
Guillelmus de Pulcrovicino ex littera et certificatione rationalis que sibi fuerunt missa per vicecancellarium.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans.

- 1342, 31 desembre. València.


Capítols sobre el desviament de l’almoina concedida pels estaments valencians a Pere el Cerimoniós en
1340 contra els marínides, destinada ara a armar 10 galeres contra el rei de Mallorca. Els eclesiàstics en
queden al marge.
A: AMV, Privilegis reials, Pere el Cerimoniós, núm. 4174
B: ACA, Cancelleria, reg. 875, f. 225r-227r
In nomine sancte et individue Trinitatis amen.
Sit omnibus manifestum quod, cum excellentissimus et magnificus princeps et dominus, dominus Petrus, Dei
gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsique comesque Barchinone, ad Curiam generalem que nunc in
civitate Valencie celebratur convocasset inclitos infantes Petrum, Iacobum et Raimundum Berengarii, prelatos,
barones et milites ac universitates civitatis et villarum regalium regni Valencie et ab ipsis seu eorum sindicis et
procuratoribus in dicta generali Curia congregatis sibi dari consilium et auxilium petiisset super processu per eum
faciendo tam magnifice quam potenter contra Maiorice regem vasallos et subditos suos et terras ipsum in sua
rebellione iuvantes occasione denegacione firme iuris et feudorum que pro dicto domino Aragonum rege tenent
aliisque racione sive causis.
Propterea, die et anno suscriptis, Iacobus Castellam, miles, et Benavenus de Benviure, procuratoris dicti infantis
Petri Rippacurcie et Montanearum de Prades comitis, Berengario Gomir, procuratoris dicti infanti Iacobi comitis
Urgelli et vicecomitis Agerensis, fratris domini regis predicti, Gilabertus de Nogaria, miles, procurator dicti
infantis Raimundi Berengarii, Impuriarum comitis, Iacobo de Arteriis, procurator nobilis Iohannis Eximini
d’Urrea, cuius est locus de Canalibus, Iohannes de Pertusia, procurator nobilis Olfi de Pròxida, Franciscus Mir,
procurator nobili Francisci Carrocii, nobili Gondisalbo Eximini de Arenosio, Galcerandus de Bellopodio,
Iohannes Eximini d’Urrea, cuius est locus de Alcalaten, et Berengarius de Podio, procurator nobili Guillelmi
Raimundi de Montecatheno, Gondissalbus Garcie, Philipus de Boil, Iacobus Castellam, Guilabertus de Nogaria,
Rodericus Didaci, legum doctor, Guillelmus de Jafero, legum doctor, Petrus de Villanova, Galcerandus de Tous,
Guillermonus de Iaffero, Raimundus de Tous, milites et generosi, Iohannes de Cerveto, Geraldus de Fonte,
Iacobus de Celma, Bernardus Sunyerii et Bernardus Ramos, iurati, necno Iacobus Scribe, Petrus Columbi, miles,
Berengarius Dalmacii, Guillelmus Mir, Matheus Lançol, Petrus de Populeto, Bernardus Gomir, Ianuarius
Rabacie, licenciatus in legibus, Guillelmus de Magencosa, Benavenus de Benviure, Bernardus Comitis, Arnaldus
Rotunde, Guillelmus d’Spigol, Iacobus Calvo, Iohannes de Solanes, Michel Martorell, Berengarius de Podio,
Raimundus Carreres et Gregorius Simonis, sindici et procuratores civitatis Valencie, Peregrinus de Castellario,
iurisperito, Petrus Davidis, sindici et procuratores ville Xative, Bertolinus Cirera, sindicus et procurator ville
Morelle, Thomas Vives de Canemacio et Guillelmus de Busquetis, sindici et procuratores ville Muriveteris,
Petrus d’Arenys et Berengarius Enyech, sindici et procuratores ville Algezire, Bernardus de Villanova et
Ferrarius Columbarii, sindici et procuratores ville Burriane, Nicolaus Guillelmi, sindicus et procurator ville de
Alpont, Franciscus Çalou, sindicus et procurator ville Cullarie, ad premissa et subscripta specialia mandata et
plenariam facultatem habentes cum instrumentis publicis de quibus fecerunt fidem legitimam in manu et posse
notarii subscripti, prehabitis super infrascriptis omnibus per prenominatos cum dicto domino rege ac eius
honorabili consilio variis tractatibus, deliberacionibus et consiliis prout huiusmodis negocii, condicio requirebat,
obtulerunt prefato domino regi subsidium declaratum in subscriptis capitulis per prenominatos exhibitis duorum
series sic se habet:
Molt excel·lent e poderós príncep e senyor,...
...De quibus omnibus dominus rex voluit et mandavit fieri atque tradi per subscriptum notarium et scriptorem
suum sibi et dictis aministratoribus et cuilibet ex universitatibus antefatis unum vel plura publica instrumenta
sigillo appendiciu comunita. Que fuerunt acta in ecclesia cathedrali beate Marie, sedie Valencie, dum inibi
publicabatur generali
Curia memorata die martis intitulata pridie kalendas ianuarii anno domini millesimo trecentesimo quadragesimo
secundo. Visa Blasius.
Signum [signe reial] Petri Dei gracia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone qui
premissa omnia et singula laudamus, firmamus, concedimus et iuramus.
Signum [creu] Iacobi Castellani, militis, nomine proprio, sig-[creu]-num Benavent de Benviure, procuratoris
incliti infantis Petri Rippacurcie et Montanearum de Prades comitis, sig-[creu]-num Berengarii Gomir,
procuratoris incliti infantis Iacobi comitis Urgelli et vicecomitis Ageren, sig-[creu]-num Gilaberti de Nogaria,
nomine proprio ac procuratoris incliti infantis Raimundi Berengarii, sig-[creu]-num Iacobi de Artus, procuratoris
nobili Iohannis Eximini d’Urrea, cuius est locus de Canalibus, sig-[creu]-num Iohannis de Pertusia, procuratoris
nobilis Olfi de Pròxida, sig-[creu]-num Francisci Mir, procuratoris nobilis Francisci Carrocii, sig-[creu]-num
nobilium Gondissalbi Eximini de Arenosio, sig-[creu]-num Galcerandi de Bello podio, sig-[creu]-num Iohannis
Eximini d’Urrea, cuius est locus de Alcalatem, sig-[creu]-num Guillelmi Raimundi de Montecatheno, ricorum
hominum seu baroni, sig-[creu]-num Gondissalbi Garcie, sig-[creu]-num Philipi de Boil, sig-[creu]-num Roderici
Didaci, sig-[creu]-num Guillelmi de Iafero, legum doctorum, sig-[creu]-num Petri de Villanova, sig-[creu]-num
Galcerandi de Tous, sig-[creu]-num Guillermoni de Iaffero, sig-[creu]-num Raimundi de Tous, milites et
generosos, sig-[creu]-num Iohannis de Cerverone, sig-[creu]-num Geraldi de Fonte, sig-[creu]-num Iacobi de
Celma, sig-[creu]-num Bernardi Sunyerii, sig-[creu]-num Bernardi Ramonis, iuratos, sig-[creu]-num Iacobi
Scribe, sig-[creu]-num Petri Columbi, sig-[creu]-num Berengarii Dalmacii, sig-[creu]-num Guillelmi Mir, sig-
[creu]-num Mathei Lançol, sig-[creu]-num Petri de Populeto, sig-[creu]-num Bernardi Gomir, sig-[creu]-num
Ianuarii Rabacie, licenciati in legibus, sig-[creu]-num Guillelmi de Magencosa, sig-[creu]-num Benavent de
Benviure, sig-[creu]-num Bernardi Comitis, sig-[creu]-num Arnaldi Rotundi, sig-[creu]-num Guillelmi d’Spigol,
sig-[creu]-num Iacobi Calbo, sig-[creu]-num Iohannis de Solani, sig-[creu]-num Michaelis Martorelli, sig-[creu]-
num Berengarii de Podio, sig-[creu]-num Raimundi Carreres, sig-[creu]-num Gregorii Simonis, sindicorum
prefate civitatis Valencie, sig-[creu]-num Peregrini de Castellario, iurisperiti, sig-[creu]-num Petri Davidio, ville
Xative, sig-[creu]-num Bartolini Cirera, ville Morelle, sig-[creu]-num Tome Vives de Canemacio, sig-[creu]-num
Guillelmi de Busqueti, ville Muriveteris, sig-[creu]-num Petri d’Arenys, sig-[creu]-num Berengarii Enyech, ville
Algezire, sig-[creu]-num Bernardi de Villanova, sig-[creu]-num Ferrarii Colomer, ville Burriane, sig-[creu]-num
Nicolai Guillelmi, ville de Alpont, sig-[creu]-num Francisci Çalou, ville Cullarie sindicorum, sig-[creu]-num
Michaelis Petri Çapata, sig-[creu]-num Arnaldi de Moraria, sig-[creu]-num Iohannis Ferdinandi Munionis, sig-
[creu]-num Blasii d’Aysa, consiliariorum, sig-[creu]-num Egidi Petri de Buysan, predicto, qui premissa facimus,
concedimus et iuramus.
Testes sunt qui presentes fuerunt, omnibus supradictis, nobilis Artaldus de Capraria, copius Bernardus de Tous,
miles, fratre Iohannes Ferdinandi de Heredia, de ordine Hospitalis sancti Iohannis Iherosolemitani, Vriseranus (?)
de Turricella, virius (?) Egidius d’Araço, supracocus, Garcia.
Luppi de Cetina, prefati domini regis et aliis plures in multitudine copiosa.
Sig-[signe notarial]-num Raimundi Sicardi, dicti domini regis scriptoris et auctoritate regia notarii publici per
totam terram et dominacionem suam qui premissis omnibus interfuit eaquod de mandato dicti domini regis in
hanc publicam formam redigens sicribi fecit et clausit cum litteris in raso positis in line Vª ubi dicitur
‘Guillermonus de Iaffero et Raimunduis’, et in linea XIª ubi dicitur ‘d’aquels’, et in linea XXª ubi dicitur ‘tres’, et
in linea XXIª ubi dicitur ‘quatre segells que’, et in linea XXVIª ubi dicitur ‘d’aquella deja metre e’, et in linea
XXXIª ubi dicitur ‘que vós, senyor, hajats a complir e observar totes les damun dites coses e fer tenir e observar
aquelles ab acabament enaxí’, et in linea XXXVIIª ubi dicitur ‘facere’, et in linea XLª ubi dicitur ‘et testibus
infrascriptis facte fuerunt’.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.ç
- 1343, 13 febrero, Barcelona :
De Pedro El Ceremonioso a Juan [Colonna] cardenal de Santángelo. Le ruega interceda en favor de su
petición al Papa solicitando un beneficio eclesiástico para su capellán Domingo de Arenós
ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Pedro III [IV],1656
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1343, 21 febrero.
Proceso contra el rey de Mallorca D. Jaime III, mandado formar por el Rey D. Pedro IV de Aragón.
...Noverint aniversi. Quod die mercrrii intitulata pridie nonas junii anno Domini Millesuno CCC quadragesimo
tertio. Serenissimo ac magnifico Principe et do. nino domino Petro Dei gratia. Rege Aragonum Valentie Majorice
Sardinie et Corsice comiteqne Barchinone in castro suo civitatis Majorice personaliter existente presentibus
testibus infrascriptis et in presentia etiam subscripti scriptoris et notara nobilis Bertrandus de Fonolleto et Aries
Ferrandez Franciscus de Fonte Franciscus de Rippis Altis Arnaldus de Luppiano et Geraldus Adarro domicellus
prestiterunt et fecerunt ipsi domino Regi homagium ore et manibus ac jurain en tum fidelitatis tactis per eos
sacrosanctis Dei evangeliis sub fide cujus homagii el religionis juramenti promiserunt ipsi domino Regi quod
erunt sibi contra omnem hominem mundi boni fideles et legales homines et subjecti. Quodque portabunt eidem
domino Regi bonam rectam ac legalem fidem prout fideles homines et subjecti debent et tenentur portare eorum
domino naturali. Pro quibus omnibus et singulis supradictis attondendis et complendis obligarunt memorato
domino Regi quilibet ipsorum se et omnia bona sua ubique habita et habenda. Presentibus inclito domino lofante
Petro dicti domini Regis patruo comite Rippacuicie et Montanearum de Prades ac nobilibus Petro domino de
Exerica Arnaldo de Erillo gubernatore Regui Majorice et Gondiçalbo Didaci de Arenosio nee non Johanne
Ferdinandi legum doctore dicti domini Regis ejusque curie racionali magistro et Francisco ' de Podio deeretorum
doctore Ferrario de Minorisa et Petro de Mediavilla mmciis civitatis Barchinone ad hec pro testibus spetiaüter
evocatis et pluribus alils ibidem congregatis...
...Noverint universi. Quod die jovis intitulata nonas junii anno Domini MCCC quadragesimo teriio. Serenissimo
ac magnifico principe et domino domino Petro Dei gratia Rege Aragonum Valentie Majorice Sardinie et Corsice
comiieque Barchinone in castro suo Majorice personaliter constituto presentibus testibus infrascriptis et in
presantia etiam subscripti scriptoris ac notara Bernardus Denveig domicellus Arnaldus Burguesa Gregorius
Celambe Polibrondo Raimundus de Capcir jurisperitis Guillermus de Villari Jacobus de Vedrinyans Petrus ça
Plancha jurisperitus Rigaudus de Orto Francischus Brondo Johannes Brondo cives civitatis Majorico predicte
prestiterunt et fecerunt ipsi domino Regi homagium ore et manibus et juramentum fidelitatis tactis per eos
sacrosanctis Dei evangeliis et cruce domini sub fide cujus homagii et religionis juramenti promiserunt ipsi
domino Regi quod erunt sibi contra omnem hominem mundi boni fideles et legales homines et subjecti sui.
Quodque portabunt eidem domino Regi bonam rectam ac legalem fidem prout fideles homines et subjecti debent
et tenentur portare eorum domino naturali. Pro quibus omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis
obligarunt memorato domino Rcgi quilibet ipsorum se et omnia bona sua ubique habita et habenda presentibus
testibus inclito domino Infante Petro dicti domini Regis patruo comite Rippacurcie et Montanearum de Prades ac
nobilibiH Petro domino de Exerica Johanne de Arborea Petro de Montecatheno ammirato dicti domini Regis
Raimundo Cornclii Arnaldo de EriHo gubernatore Regni Majoricarum Gondiçalbo Didaci de Arenosio Philspo
de (Castre Alfonso de Luria Galcerando de Bellopodio majoredomus sepedicti domini Regis et Michaele. Petri
Çapata Arnaldo de Moraria vicecancellario Roderico Didaci Johanne Fcrdinandi Mu. monis tuagistro rationali
legum doctoribus Blasio Daysa jurisperito fraft-e Sanccio Luppi de Ayerbio confessoie consiliariis dicti domini
Regis Francisco de Podio decretorum doctore Ferrario de Minorisa nuntiis civitatis Bbrchinone ac Arnaldo
Balistarii cive Barchinoue Bernardo Sunyerii et Bernardo Camosii civibus et sindicis civitatis Valencie.
Proceso contra el rey de Mallorca D. Jaime III, mandado formar por el Rey D. Pedro IV de Aragón. Manuel de
Bofarull y de Sartorio.

- 1343, 27 febrer. Barcelona.


Pere III mana a son tresorer Bernat d'Ulzinelles que´s pagui a son capella Domingo Gil d'Arenòs, la còpia
d'un llibre francès anomenat Gestorum.
A. C. A., reg. 1.305, f. 208 v.
Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. dilecto consiliario et thesaurario nostro Bernardo de UlzinelÜs legum
doctori salutem etc. cum per curiam nostrani dilecto capellano et elemosinario nostro Dominico Egidii de
Arenosio, racione cuíusdam libri vocati Gestorum in lingua gallicana scripti, quem de mandato nostro fieri fecit
ad opus nostri, inter omnes expensas factas pro perficiendo ad plenum libro predicto, septingenti octuaginta
solidos barchinonenses debeantur, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus de peccunia curie nostre que est vel
eríc penes vos^ tribuatis et solvatis dicto Dominico Egidii quantitatem peccunie supradictam, et facta solucione,
presentem ab eo recuperetis litteram et apocham de soluto. datum Barchinone .iiii. kalendas marcii anno Domini
millessimo .cccxl. secundo.
Matheus Adriani mandato regis facto per Ferrarium de Villafranca militem consiliaríum.
Documents per l'Historia de la Cultura Catalana mig-eval, Antoni Rubió y Lluch.
http://www.archive.org/stream/documentsperlhi00llucgoog/documentsperlhi00llucgoog_djvu.txt

- 1343, març. Barcelona.


Registre del pagament de la quantitat anterior en el llibre de Tresoreria.
Arxiu de la Batllia del Reyal Patrimoni de Catalunya : Llibre d'entrades y sortides del tresorer general, 1342, fol.
72 v.
ACA, MR, 320, f. 122v.
Item done an Domingo Gil d´Arenos, capella e almoyner del senyor rey, en paga de 780 sol. barch. qui li eren
deguts per la cort del dit senyor, ab letra sua data Barchinone .iiii. kalendas del present mes de març, per raho
de .1. libre appellat Gestorum en lengua francesa scrit, lo qual de manament del dit senyor feu fer a obs d ell, en
lo dors de la qual letra foren scrits per ma del notari qui la apocha feu, la qual jo he del dit Domingo Gil: 200 sol.
barch.
Documents per l'Historia de la Cultura Catalana mig-eval, Antoni Rubió y Lluch.
http://www.archive.org/stream/documentsperlhi00llucgoog/documentsperlhi00llucgoog_djvu.txt

- 1343, 9 mayo.
Entre los Maestrazgos turolense y castellonense, los caminantes y viajeros podían pasar por la Iglesuela del
Cid, desde Benasal y, como en este caso, por Puertomingalvo, desde Villahermosa del Río. Además de
existir otro camino secundario ligado al transporte de madera y lana, el de Cortes de Arenoso-Rubielos de
Mora. En este orden de cosas, se tiene noticia del privilegio de franqueza de peaje y otros derechos en la
villa de Cortes y otros lugares, concedido el 9 de mayo de 1343 a los vasallos de Gonzalvo Diego de Arenós.
AHPZ, Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, Legajo 125, nº 53, documento sin fecha que contiene una recopilación de
escritos y noticias sobre el derecho que han tenido los señores que han sido y son de la baronía y villa de Cortes
de Arenoso sobre ciertos términos o masadas que le disputaba el lugar de Villahermosa, y de otros papeles
pertenecientes a la tenencia de Alcalatén.
Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos de Villahermosa del Río y Cortes de
Arenoso en el último cuarto del siglo XV.

- 1343, 5 de junio. Malloca.


Pedro IV confirma a Gonzalo Díaz de Arenós la donación de 4000 sueldos jaqueses censales, con la
obligación de mantener ocho caballeros con sus caballos bien armados según el Fuero de Aragón, que le
había sido ya otorgado el 5 de marzo de 1339, y también le confirma en la posesión de otros 2500 sueldos
anuales más, a cobrar sobre las aljamas judías de Zaragoza y Calatayud, con la obligación de mantener
otros dos caballeros más.
ARV.: BAILIA, Pergaminos, nº 1342. (Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el Archivo del Reino de
Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág 105, Jesús Villalmanzo).

- 1343. 7 mayo. Barcelona


Pedro IV vendió al noble Gondisalvo de Arenós perpetuamente, así como a sus sucesores, por precio de
ocho mil sueldos barceloneses, todos los derechos y señorio a la Corona Real perteneciente en los lugares
de Villahermosa y Cirat, sitios en el Reino de Valencia.
ARV, documento 188.
...nonas de mayo de 1343.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1344, 20 Abril.
El noble don Gonzalo Eximén Pérez de Arenós presta homenaje al Obispo y Cabildo sobre el derecho
patronal y diezmos de Cortes y Andilla y ratifica la concordia hecha al Obispo Andrés por los señores de
Arenós.
ACV, Perg. 5103
Elias Olmo y Canalda, p. 258, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1344, 20 Abril.
El Obispo y Cabildo conceden a don Eximén Pérez de Arenós el derecho de patronato de todas las iglesias
del río Mijares y lugar de Andilla y cierta parte de los diezmos como fondos de la iglesia.
ACV, Perg. 5104
Elias Olmo y Canalda, p. 259, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
ACV, Perg. 5103
...in aula episcopali... ...Comparavit nobilis Gondissalvus Eximini de Arenosio dominus de Andilla, dicens et
proponens quod reverendus pater dominus Frater Andreas bone memorie Valentinus episcopus, assensu et
voluntate honorabilis capituli ecclesie valentine, propter multa et accepta servicia que nobilis Eximinius Petri de
Arenosio quondam fecerat et procuraverat ecclesie valentine, concessit eidem et suis perpetuo ius patronatus in
omnibus ecclesiis terre rivi de Millars factis et faciendis et in ecclesia ville de Andilla... ...locum vocatum de
Cortes et castrum et villam de Andilla.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

-1344, maig.
Pago de 427 sueldos jaqueses a Domènec Gil d´Arenós, parte de los 780 sueldos que se le debían pro razón del
libro Gestes, escrito en francés.
ACA, MR, 322, f. 141v.
Ítem, done a·n Domingo Gil d´Aranós, capellà e almoyner del senyor rey, los quals li romanien a pagar de
DCCLXXX sous barcelonesos que·l dit senyor, ab letra sua, li manà donar per rahó del llibre appel·lat Gestorum,
scrit en lengua françesa, lo qual li fon fet a ops de dit senyor... CCCXXVII sous jacquesos.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans.

- 1345, 7 febrero.
Testamento de Gonzalo Díaz de Arenós donándolo todo a su hija Violante Eximénez de Arenós y Cornel
ARV, G 2229, mano 26, f. 1rv.
Deinceps vero die veneris intitulata VIII mensis Januari anno anativitate domini MCCCCXXIII davant lo dit
honorable governador Et comparech lo dit en johan marrona dits nominibus feu fe et exhibui les cartes publiques
trellats e actes del tenor seguent.
Dexamos por creda vera la noble violant de arenoso siga vera assin de muebles como sidientes e por si
monientes asin de castellos como de villas e de villeros tanben de los que son en el Reyno de Aragon como como
de los que son en el Reyno de Valencia com todos los vasallos nuestros mujeres e hombres assin de moros como
de cristianos que agora hi son e por tiempo hi seran com todos dereytos e com todas sus pertenencias e
milloramientos pecha e es devenimientos e con todos otros dereytos a nos o an qualquiere de nos pertanicientes
en lo dito senyorio Et encara nos dito don goçalbo diez vos femos heredera de todos dereytos senyoria de quales
quiera. Et castellos vilas lugares vassallos asin de moros como de cristianos que vos quiens ademanar ( o cobrar
por rhazon dela donacion a nos feyta por los nobles don pero jordan de arenoso aquí dios perdone e de dona
marquesa lopes de rada padre e mare neros als quals dereytos a vos pertrani trench podrades demandar cobrar e
pleytear con quales quiers personas que se convendran a demanar assen como yo faria si vivo e present fuesse Et
a esta e als suyos ensemble vera heredera universal la femos e la instituimos de todos los bienes nuestros que de
present hemos e daqui adclarit hauremos tro al dia de vera fiu com aver imperi e con mix tunperi e com toda
senyoria alta e baxa por siempre En tal manera e us dition quel primero fillo que haia quel digan gonsalbo diez e
que lieve nuestras armas es asaber aguilas e lobos segunt nos dito don gonsalbo diez la femos Et so fendo que
sia heredero de los ditos bienes neros apres fin dela dita filla vera Et si so fer no quiers que non pueda heredar de
los ditos bienes Antes queremos nos dito don gonçalbo que la dita hereua de bienes torne al heredero del vinclo
Et enpero queremos e mandamos amos en semble que si a dios placera que ayamos fillo varon que la hereua de la
dita filla vera no vaya antes sea como no feyta Et ell fillo nuro por heredero universal instituhimos de los ditos
bienes nuestros segunt ala filla nuestra los dexamos En tal manera e condicion que ell sia tenido de donar por part
e por legiman ala dita filla nuestra por dreyta de institucion e por qual quiere otro dereyto a ella pertanier ent
Esent mil soldos reals cada hora que la tasara e pendra marido los quales. Et ent mil soldos les asignamos sobre
todos nuestros bienes. El que sea tenido de darle cumpliment toda su per vissien de todas cosas que menester
haura segunt a ella pertanysen tro al tiempo de su casa aviendo Insume queremos e mandamos nos dito don
gonçalbo diez que pagadas e compendas todas leyes e mandamientos per nos feytos e ordenados si nos finamos
sin fillos de leal con ingro ( o sin de hemos e aquellos finaran antes de quatorze anyos e sin fillos de leal con
ingro dexamos por heredero nero al noble don gonçalvo ximenez de arenoso tio nuestro de todos los dessus
ditos bienes neros asin de muebles de sedientes assin de. Et castellos como de vilas e de vassallos de todos otros
dereytos anos pertenecientes con toda senyoria segunt en la hereua de la filla vera mas largament es contenido Et
ell que sea tenido de complir todas las cosas en este nuro testament contenidas e ordenadas (e enel dito caso al
dito nobledon gonçalvo ximenes de arenoso e a los suyos heredero nuestro universal instituhimos de todos ditos
bienes nuestros en por todos tiempos. Item queremos e mandamos nos dito don gonçasvo diez si lo que dios no
mande el nuestro heredero venia conter las duas lexas de mandamientos e capellanias ordenantons en si nuestro
testament contenidas en todo e en peruda a este destrenamos de todo en todo de todos los dichos bienes nuestros
Et queremos que lo tornen al heredero vinclo e alos suyos. Et ellos cumplien de el dito nuestro testament e todas
las cosas en este contenidas a las quales cosas atener que com plir amos en semble e cada uno de vos porsi
obligamos todos nuestros bienes mobles e sodrentes ubip los quales al nover deius supro assin como apublicha
persona supulant renbient en vot e en nombre de los absentes a les quales se pretanye (o pertanyer se puede de
present obligamos aquesti es el nuestro ultimo testament e la vera taguera voluntat al qual queremos e mandamos
amos en semble en una voz us cordantes que valga por de reyto de testament (o de taguera voluntat por la qual
millor valgua (o valer pueda Aquesto fue feyto en vila formosa aset dias andados del mes de febrero anno domini
MCCCXXXX quinto
- 1345, 9 de julio:
2.233.—Los albaceas de Jaime de Calatayud venden unas tierras, en Alcira, a la Almoina.
ACV, Perg. 6113
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,

- 1345, 15 agosto:
2.236.—Cláusula testamentaría de Jaime de Calatayud. 15 de agosto de 1345.—Perg. 6050.
ACV, Perg. 6050
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,

- 1345, 7 septiembre.
Testament d’en Gonçalbo Eximenes d’Arenòs (7 idus septembris 1345) a favor de la seua filla Sanxa
Ximén d’Arenòs.
Muere don Gonzalo Jimeno de Arenoso, dejando en testamento, para el hospital de Andilla, 2.000 sueldos,
y 400 para la caridad de los pobres que a él se acogiesen.
ADM, Sogorb, 114/2776
Sança Ximenes d’Arenós fou l’hereua tant dels Bellpuig (per via materna: Serra i Torres Torres) com dels Arenós
(per la paterna: Andilla, Soneixa-Assuévar, Xest...) Per això, el fet de casar-se amb un noble de la categoria de
Joan d’Aragó i Foix, o simplement Joan de Prades (hereu del comtat de Prades), seria molt ben vist per la seua
mare (Timbor) i la seua àvia (Ramona de Riusec), que en 1360 li cedien a Sança els drets de jurisdicció i mer
imperi de Serra, Torres Torres i altres poblacions que foren del difunt Galceran de Bellpuig, com a dot aportada
al seu matrimoni amb qui ja era III Comte de Prades.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, Rotlle 551, Sogorp Cardona, Sogorp, Regne de València- Ducat de
Sogorp i baronies agregades (Arbeca- Falset), de sign. L-114/2771 a L-115/2798.
[Fot. 659]: Copia de la clausula del testamento de don Gonçalo Ximenez de Arenos, señor de Andilla,
recebido por Bernardo Soler, notario, septimo idus septembris del año 1345.
Caetera vero bona mea, tam mobilia, quam immobilia, ubique sunt mihi
pertinentia vel debentia pertinere longe vel prope aliqua ratione modo sive causa dimito
Sancie Ximenez filiae meae, et dictae uxoris mee, et ipsam in dictis bonis mihi heredem
meam propriam, et universalem facio, atque constituo sub tale conditione quod teneatur
dimitere omnia dicta bona uni ex filiis suis qui se nominent nomine, et cognomine meis,
et portet arma ac signa mea, et si dicta haeres mea obierit sine filiis legitimis, ex carnali
matrimonio procreatis, volo, et mando, quod dicta bona mea revertantur ad mayorem
filium nobilis domnae Catherinae Eximenez sororis meae quod nominet se nomine, et
cognomine meis, ut portet arma, et signa mea, et si hoc facere nolverit dimitto dicta
bona aliis filiis masculis dictae domnae Catherinae suae cosinae, et si dicta domna
Catherina obierit sine filiis masculis, dimito omnia dicta bona mea nobili Gondisalvo
Ximenez de Arenosio, qui es in Sicilia, et filiis suis masculis sexus, et ex carnali
matrimonio procreatis, et volo, et mando, quod si in casu quo dicta bona mea
pervenissent dictis substitutis dictae filiae, et haeredis meae volo, et mando, quod ille
sustitutus qui bona mea haeredantur, teneatur dare quinquaginta mille solidos regalium
distribuendos per manumissores meos pro anima mea nominancia eorum propriis locis
scilicet infra unum annum a die quo dicta haerencia, sibi pervenerunt. Ita tamen quod
possessionem dictorum bonorum accipere non possit usque quo solverit dictis meis
manumissoribus dictam quantitate quinquaginta mille solidorum, et si ille substitutus in
dicta bona mea pervenerunt | possessionem dictorum bonorum acceperit per se vel per
alium antequam quantitas dictorum quinquaginta mille solidorum solverit, volo et
mando, quod omnia bona dictae haerentiae transacto praedicto anno, et post viduitatem
dictae uxoris meae vendantur, et precium eorundem detur amore Dei, et pro anima mea
et parentum meorum in missis celebrandis, et pauperibus Iesu Christi, scilicet Orfanis
puelis maritandis, captivi redimendis, et pauperibus mendicantibus, et verecundantibus
ad cognotionem dictorum manumissorum meorum, et si forte dicta uxor mea pregnans
fuerit, et habuerit filium masculum in illo casu revoco, et annullo legatum, et haerentiam
de dictis bonis per me factam dictae Sanciae Ximenez filiae mee, et dimito haeredem
meum dictum pregnatum si fuerit masculus, et dimito dictae Sancie Ximenez filiae
meae, octaginta mille solidos regalium pro omni parte iure, et legitima sibi pertinentibus
in bonis meis, et si dictus pregnatus fuerit foemina, dimito sibi pro omni parte iure, et
legitima sibi pertinentibus in bonis suis centum mille solidorum quos eidem teneatur
dare dicta Sancia Ximenez filia, et haeres mea, et si dictus pregnatus fuerit masculus, et
obierit sine filiis, substituo sibi in dictis bonis dictam Sanciam Ximenez de Arenos
filiam meam, et si dicta Sancia Ximenez filia mea obierit sine filiis legitimis, substituo
sibi in dictis bonis dictum pregnatum si fuerit foemina in forma superius declarata
haerentiae dictae Sanciae Eximenez, si vero me mori contigerit sine filiis legitimis, et ex
carnali matrimonio procreatis, et dicti substituti sine filiis masculis, ut dictum est, volo,
et mando, quod omnia legata per me superius ordinata, tam ad pias causas, quam ad
graciosas duplicentur, et eis completis cetera omnia bona mea post viduitatem dictae
domine uxoris meae vendantur, et precium eorundem detur ac distribuatur per dictos
meos manumissores amore Dei, et pro anima mea ad eorum noticia, et confessoris mei
instituentes in dicto casu pauperes Christi haeredes meos universales, et in ipso casu
volo, quod dicta domina uxor habeat omnes raupas linei, et lanae, sirici, et vestes, et alia
iocalia muliebria ei pertinencia, et vexella argenti quae in domo mea invenerint die
obitus mei. Item dimito dominam Tumboriam uxorem meam, durante viduitate sua,
dominam, et potentem, et legitimam administratricem dictorum, et quae dictae filiae
meae, dimito ita quod recipiat omnes redditus exitus, et proventus, et alia iura dictorum
bonorum meorum, et ipsos suos proprios faciat. Item assigno in tutorem, et curatorem
dictae filiae meae, et pregnatui si ad lucem pervenerit, et bonisque eius dimito dictum
Galerandum de Pulcropodio qui ipsis, et bona sua regat, procuret, et manuteneat, et
deffendat ut bonus tutor, et curator tenetur facere, atque debet, et si durante viduitate
dicta domina uxore mea dictam Sanciam è Ximenez filiam meam pervenerit
haereditatem quindecim annorum, volo, et mando, quod tunc temporis collocent in
matrimonium, et uxor dicta mea teneatur, sibi desemparare loca de Andilla, et de
Cortes. Haec est ultima voluntas mea, seu meum ultimum testamentum, etcetera.
Facilitado por Eva Izquierdo Molinas.

- 1346, 14 febrero.
2.244.—Censo de la Almoina de doña Francisca, mujer de Pedro Eximen de Borriol. 14 de febrero de 1346.
ACV, Perg. 7461.
Elias Olmo y Canalda, p. 313, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1346, 28 Febrero.
Ápoca del Ministro de la casa de San Guillermo de la Redención de Cautivos a favor de Arnaldo Bru,
canónigo de Valencia, administrador de la Almoyna, por la herencia de Francisca, viuda de Eximén Pérez,
señor de Borriol.
ACV, Perg. 4008
Elias Olmo y Canalda, p. 265, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1346, 13 marzo.Valencia.
Venta hecha por Pedro Mir, procurador, en nombre de doña Teresa Ximénez de Borriol, señora del castell
de Rebolledo, mujer de don Francisco Carroz, señor de dicho castell, a favor de doña Raimunda, mujer de
Raimundo de Librano, de 400 sueldos de censo anuales sobre los baños de la morería de Valencia.
Valencia, 1346, tercio idus martii.
Copia en latin en letra del siglo XVI.
B-8, Fól. 78 a 83.
Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. Tomo X. Baltasar CUARTERO Y HUERTA, Antonio
DE VARGAS-ZÚÑIGA Y MONTERO DE ESPINOSA,Luis de Salazar y Castro, Baltasar Cuartero y Huerta,
Antonio de Vargas Zúñiga y Montero de Espinosa (Marqués de Siete Iglesias),Real Academia de la historia

- 1346, 24 Abril.
Ponce Soler, Señor de Borriol, confiesa que Esteban Roig y Nicolás Valeriola, sus procuradores, vendieron
unos censos a Juan Barcelona.
ACV, Perg. 3081
Elias Olmo y Canalda, p. 265, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1347, 1 febrer.
Cartes de convocatòria per tal de celebrar un parlament a València a partir del 15 de febrer de 1347.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 172r-173v
Invocacio facta ad Parlamentum de regnicolis Valencie racione apparaturum quos facit rex marrocorum.
Prelatis.
Petrus et cetera, venerabili in Christo patri Raimundo, divina providencia Valencie episcopo salutem et cetera.
Scire vos volumus tam de partibus Barbarie quam alias certos habuisse rumores quod rex perfidus marrocorum
causa citra quam ultra mare maximos facit continue bellicos apparatus cum quibus regnum nostrum Valencie
intendit invadere dampna que poterit inibi illaturus, verum cum nobis super hiis vestrum et aliorum regnicolarum
regni ipsius ad fidei christiane et regni predicti defensionem sit totaliter auxilium et consilium opportunum, et
propterea vobiscum et eis colloquium habere velimus, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus in medio
instantis mensis febrerii ad civitatem Valencie pro consentiendo et firmando ea que in dicto colloquio ad
tuicionem et defensionem fidei et regni predicti fuerint ordinata vos personaliter conferatus hocque aliquant non
mutetis, nos enim aliis prelatis, baronibus, militibus et universitatibus locorum nostrorum dicti regni consimiles et
opportunas literas destinamus.
Datum Valencie, kalendas febrerii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto.
Fratri Sanccio, episcopo sugurbensis et Sancte Marie de Albarrazino. Fratri Bernardo, dertusense episcopo.
Abbati monasteri Populeti vel pro eo maiorali de Quart. Fratri Petro de Tous, magistro de Muntesia. Fratri
Alfonso Petri, magistro Calatrave. Vitali de Villanova, comendatori Montisalbani. Capitulo ecclesi Valencie.
Comendatori Hospital Sancti Iohanis Iherosolimitani. Raimundo, abbati Vallisdigne. Abbati de Benifaçano.
Similes infantibus subscriptis:
Petro, Rippacurcie et montanearum de Prades comiti. Raimundo Berengarii, Impuriarum comiti. Iacobo, comiti
Urgelli et vicecomiti Agerensis.
Similes nobilibus infrascriptis:
Iohanni Eximini de Urrea, filio Artaldi de Alagone. Ferdinando de Aragonia. Heredi Francisci Carrocii.
Galcerando de Bellopodio. Gondissalbo Eximini de Arenosio. Olfo de Proxida. Sanccio de Orta de Arenosio.
Luppo de Luna. Alfonso Rogerii de Loria. Heredi Blasii Maça de Vergua. Nicolao de Jamvilla, comiti Terrenove
vel eius [...] in regno. Guillelmo Raimundi de Montecatheno. Guilaberto de Centellis. Gondissalbo Didaci de
Arenosio. Raimundo Fulconis. Othicio de Montechateno. Petro, domino de Exerica. Gondissalbo Didaci de
Arenosio.
Similes militibus infrascriptis:
Ferdinando Luppi de Heredia. Eximino de Tovia. Eximino de Tovia de Catadau. Petrus et cetera, fidelibus iuratis
et probis hominibus civitatis Valencie salutem et cetera.
Scire vos volumus tam de partibus Barbarie quam alias certos habuisse rumores quod rex perfidus marrocorum
causa citra quam ultra mare maximos facit continue bellicos apparatus cum quibus regnum nostrum Valencie
intendit invadere dampna que poterit inibi illaturus, verum cum nobis super hiis vestrum et aliorum regnicolarum
regni ipsius ad fidei christiane et regni predicti defensionem sit totaliter auxilium et consilium opportunum, et
propterea vobiscum et eis colloquium habere velimus, idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus constituatis
et ordinetis procuratores et sindicos vestros qui cum pleno posse consentiendi et firmandi ea que in dicto
colloquio seu alias ad defensionem et tuicionem fidei et regni predicti fuerint ordinata in medio presentis mensis
febrerii in civitate Valencie compareant coram nobos et hoc nullatenum immutetis seu etiam diferatis. Aliis vero
universitatibus locorum nostrorum dicti regni simile facimus mandamentum.
Datum Valencie, kalendas febrerii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto.
Iuratis et probis hominibus ville Morelle et aldearum suarum. Iuratis et probis hominibus ville Muriveteris. Iuratis
et probis hominibus ville Xative. Iuratis et probis hominibus Burriane. Iuratis et probis hominibus Ville regalis.
Iuratis et probis hominibus ville Lirie. Iuratis et probis hominibus Corbarie. Hominibus tenencie de Benifaçano.
Iuratis et probis hominibus de Alpuent. Iuratis et probis hominibus ville Algezire. Iuratis et probis hominibus
Castrihabib Iuratis et probis hominibus de Ademuz. Iuratis et probis hominibus ville Castilionis. Iuratis et probis
hominibus Cullarie.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1347, 6 marzo:
MONTORNÉS nº 1682.
6. In libro 1 Feudorum regis Petri 3, fol. 33, mandat dictus rex Joanni de Montetornesio quod tradat Justo de
Miraveto, regio commissario, potestatem dicti castri quod tenet in feudum. 2 nonas martii 1347.
Reg. 1477, f. 33v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1347, 3 mayo. Valencia.


El rei dóna dos mil sous a Ferran Jiménez d´Arenós, prexantre de Tarragona, en ajut del seu doctorat en
decrets.
ACA, RC, 1311, f. 59v.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans.

- 1347, 29 maig. València, al monestir de Predicadors.


Parlament dels tres braços del regne de València, celebrat a l'aula capitular dels Predicadors i convocat
pel Consell de la ciutat, amb l'objecte de discutir la constitució de la Unió.
ACA, C, Processos, llig. 133/5, fols. 4v-6v.
...en Pero Pèriç de Pisa, procurador de l'alt infant en Ramon Berenguer, los nobles en Guillem Ramon de
Muncada, en Berenguer de Vilaragut, en Goçalbo Exeménez d'Andilla, n'Olfo de Pròxida e∙n Gilabert de
Centelles, en Munio Lòpiç de Tahust, procurador del noble en Pedro d'Exèrica, en Miquel Sànxiç de Roda,
procurador de la noble dona Thoda Péreç, muller que fo del noble n'Artal d'Alagó, en Matheu Fàbrega,
procurador del noble en Ramon de Vilaragut, en Francesch Mir, procurador de la noble 
dona Terea Exeménez de Burriol, muller que fo del noble en Francesch Ca[r]roç,  en Gilavbert Çanoguera,
en Johan Exemèniz de Montornés, en Romeu Martínez de Çorita, en Ramon Colom,...
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAñA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.

- 1347, 11 agosto. Valencia.


Acta de procuració dels síndics de la ciutat i Unió de València que assistiran a les corts de Saragossa, amb
la missió de sol·licitar del rei la reparació dels soferts contra furs i privilegis i el respecte d'aquests en el
futur, així com la confirmació de la mateixa Unió.
AMV, Libres notals de Pere Montsó, k-3, fols. 68r-70r.
... et Iohannem Eximini de Montornés, militem, ...
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAñA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.

- 1347, 21 agosto. Valencia.


Española, esposa de Macario Montaner, entrega a su hija al monasterio de Santa Clara y Santa Isabel de
la ciudad de Valencia, dotándola con mil sueldos.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.292, núm. 7.
In Christi nomine et eius gratia. Noverint universi quod ego Spanyola, uxor quondam vewnerabilis Macarii
Muntanerii, habitatoris Valencie, scienter et consulte, ob remedium et salutem anime mee et Spanyole filie mee,
et dicti quondam viri mei et ob remedium et laudem sánete Trinitatis ac totius curie supernorum, dono et ofero
domino Deo omnipotenti et gloriosissime béate Marie Virginis ac beate Clare et sánete Elisabet, dictam
Spanyolam filiam meam in pupillari etate constitutam, in posse et manu vestri venerabilis et religiose sororis
Jordane Eximini de Borriol, Dei gracia abbatisse conventus monasterii Sánete Elisabet Valencie, ordinis sánete
Clare virginis, presentís et reeipientis nomine et vice conventus monasterii predicti. Dans et ponans ipsam filiam
meam et promitens stabilitatem et conversionem et obedientiam debitam omnibus diebus vite eiusdem vobis,
dicte domine abbatisse, secundum regulas monasterii vestri predicti. Et cum ipsa filia mea, in-simul, dono, ofero
et trado in introitu dicti monasterii vobis et dicto conventui, propter onus eius necessitatem subportandum, mille
solidos Valencie, quos vobis dicte domine abbatisse aut dicto conventui dare, solvere et deliberare promitto hinc
ad unum annum primum venturum in tabula cambi Francisci Solanes, campsoris Valencie, in qua dictos mille
solidos vobis dici et scribi faciam. Et nichilominus dono et ofero ac trado seu quasi trado, simul cum dicta filia
mea vobis dicte domine abbatisse et dicto conventui, pro subportandis oneribus supradictis, centum solidos
censuales sine laudimio et faticha, cum toto tarnen alio directo, dominio et iure percipiendi ipsos quos emere
faciam per heredes seu manumissores meos in continenti post obitum meum in civitate Valencie vel terminis
eiusdem. Quos centum solidos censuales dicta filia mea habeat et recipiat franche et libere de tota vita eius, et de
ipsis possit suas facere voluntates sine vinculo et obstáculo abbatisse vel alterius cuiuscumque persone. Post
tarnen eius obitum, dicti centum solidos censuales ad dictum vestrum monasterium et eius successores omnino
pervenire ac transiré voló ad omnes meorum voluntates faciendas, ut de re propria dicti monasterii.
Et interim toto tempore vite mee promitto vobis et dicto conventui quod dabo et deliberato eidem filie mee, de
bonis meis anno quolibet, quinquaginta solidos monete predicte, quos incipiam vobis solvere in festo sánete
Marie mensis augusti proximo venturo; et ex inde annis singulis toto tempore vite mee promitto vobis dare et
solvere dictos quinquaginta solidos in dicto festo sub pena viginti solidorum regalium Valencie, vobis et dicto
conventui dandorum et solvendorum. Si in dicto termino vobis et dicto conventui non solvero quinquaginta
solidos supradictos, et si forte dicta filia mea postquam fuerit professa quod absit obierit antequam ego,
nichilominus heredes, manumissores seu detentores bonorum meorum in continenti post obitum meum teneantur
emere quinquaginta solidos censuales, tantum sicut tenebantur emere centum solidos censuales si viveret dicta
Spanyola, filia mea, in dicta civitate vel terminis suis, ad opus vestri et dicti monasterii et successorum eiusdem
perpetuo. Si vero ante professionem dicte Spanyole filie mee obierit, quod absit, quod dicte promissiones vel
obligationes sint irrite et inanes nee obtineant aliquam roboris firmitatem. Ita quod virtute earum, ego nee heredes
vel manumissores mei in aliquo remaneant obligan" dicto monasterio, exceptis mille solidis supradictis qui in
omni casu sint vestri et dicti monasterii, ad que omnia et singula supradicta per me heredes et manumissores vel
detentores bonorum meorum complenda et firmiter attendenda obligo inde vobis dicte domine abbatisse presentí,
nomine dicti convenais nee non et notario infrascripto ut publice persone a me legitime stipulanti et recipienti,
loco et nomine omnium illorum quorum interest vel intererit omnia bona mea mobilia et immobilia ubique habita
et habenda, renuncians super hiis dotis mee et sponsalicio et beneficio senatus consulti Velleyani et iuri
ypotecharum mearum.
Ad hoc, nos dicta sor Jordana Eximini, abbatissa, de consensu sororum Bernarde Cervera vicarie, Guillerme de
Libiano, Sibilie Sanxez, Margarite de Montechateno, Sclaramonde de Barberano, Thomasie Deztorrent et Cilie
de Peralta, presentium et firmantium per nos et totum conventum nostrum predictum, habito diligenti et firme
tractatu capitulo congrégalo, reeipimus a vobis dicta domina Spanyola, filiam vestram, in sororem et minorissam
nostram et ordinis supradicti participemque omnium bonotrum que facta sunt et de cetero fient in ordine
supradicto, sicut de aliis sororibus nostris monasterii prelibati et sub pactis et condicionibus per vos expressatis;
et ipsam promittimus alere ut regule nostre predicte hoc postulan et requirunt.
Et nos Bernarda Cervera, Guillerma de Libiano, Sibilia Sanxez, Margarita de Montechatano, Sclaramonda de
Barberano, Thomasia Deztorrent et Cilia de Peralta, minorisse iamdicte, confitemur predicta omnia et singula de
consensu et volúntate nostra fore facta eaque laudamus, concedimus 'et firmamus.
Quod est actum Valencie, duodecimo kalendas septembris, anno Domini millesimo CCCº. quadragesimo
séptimo.
S(signo)num Spanyole, uxor quondam Macarii Muntanerii.
S(signo)num sororis Jordane Eximini, abbatisse. S(signos)na. Bernarde Cervera, Guillerme de Libiano, Sibilie
Sanxez, Margarite de Montechatano, Sclaramonde de Barberano, Thomasie Deztorrent et Cilié de Peralta,
minorissarum predictarum, qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt: frater Jacobus Benencasa et frater Eximini Squerre, de ordine Fratrum Minorum conventus
Valencie.
Sig(signo)num Guillermi Guasch, notarii publici Valencie, qui predictis interfuit eaque scripsit et clausit loco, die
et anno superius annotatis.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1347, 24 agosto. Valencia.


Els jurats de València i els conservadors de la Unió a llurs procuradors delegats a Saragossa. Els insten la
tramesa de la cavalleria reclutada en Aragó, que és necessària per a defensarse contra les agressions del
governador del regne, el mestre de Montesa i els nobles Gilabert de Centelles i Gonçal Dies d'Arenós.
ACA, C, Processos, llig. 130/3, fols. 43v44r.
... Et semblantment, en Gilabert de Centelles té preses hòmens de Nuvles per ço com an jurada la dita Unió; hoc
encara, en Goçalbo Díeç de Arenós se ha preses e occupats béns de...
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAñA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.

- 1347, 3 setembre. Saragossa.


Els missatgers valencians o Saragossa als jurats de Valencia i els conservadors de la Unié. Han acordut
amb els unionistes aragonesos Ia vinguda de I ’infant Ferron a Valencia amb trescents de cavalleria. Si ells
insisteixen a demanar per a la ciutat la cclebracié del casament del rei, renunciaran a llur comissié en les
corts, per ser incompatible amb l’enfr0ntament que sostenen amb Pere el Cerimoniés.
ACA, C, Processos, llig. 130/3, fols. 77r·79r.
Fem—vos saber, senyois, que aprés la letra per nos a vos tram(e)sa per Pasqual Matheu, correu, et aprés molts e
diverses parlaments e col·loquis feyts entre los senyors infants, richshomens e los altres de la corr e Unié
d’Arag6, com fos per tuyt concordat del dit senyor infant do Ferando anas a la ciutat e regne de Valencia, axi
com aquell qui era e és molt pus covinent e mellor que alcun altre rich-hom, esguardats los affers e lo stament de
la ciutat e regne de Valencia, fon per nos suplicat a a uell que li laFués de reebre aquell de la anada, en honor e
servi (ee la Unio ge a dita ciutat e regne, lo qual, benichnament e bona e axi com a senyor lo qual, en tant com
nos podem conexer e entendre, ha molt bon voler a la dita ciutat e regne, respos que ell, en honor e servi de la
Unié de la ciutat e regne de Valencia e de la Unié d’Arag6, hi hiria volenters. Et adonchs no avem a aquell gran
grat de I’ac[o]rriment er a·quell feyt, parlan ab ell sobre los homens a cavaill los quals ellgentenia amenar ab si,
axi que, jassia que ell, segons sa condicio e honor, volgués anar ab ran compan a de hbmens a cavaill, empero,
fon avengut ent[r]e eg e nos que ell tant solament per la Unié de la dita ciutat e regne de Valencia menas ab
si .CC. homens a cavaill annats e cent alforrats, et que en los dirs .CCC. homens a cavaill vaga Io noble en Johan
Eximenis d’Urrea, pus jove, e que sia cap de cent homens a cavaill armats, et encara alcuns altres nobles, los
quals lo dit senyor infant entén amenar ab si per honor e profit dels afers, jassia que, ultra los dits .CCC. hbmens
a cavaill, lo dit senyor infant entén amenar ab si, per honor e profit dels afers, alcuns altres homens a cavaill en
bon nombre, et aytant com més pora de nostra nacié, per_ go que·ls affers sien pus ivaqosament menats a bon
estament. Es ver, empero, que ago de la anada del dit senyor infant fon acordat per tuyt los de la Unié per tal cor
duptaven que, si alcun rich-hom de Arago hi anas, que no se’n o uesen ense uir grants scandels e perills, com
entenien que·l noble Son Pedro ego maestre de Muntesa, ab los de Ia lur Fratemitat, no duptarien alcun noble et
rich-hom, que duptarien lo dit senyor infant, per moltes rahons, et en special per go com aquell hi hiria ab major
poder de homens a cavaill que a uells no han; al qual senyor infant havem a donar acorriment detls dits .CcC.
homens a cavaill, per .xx. dies primers vinents al tot lo menys, go és, a rahé de .Vlll. solidos per cavaill armat e
de .V. solidos per cav[a]ill afforrat de moneda de reals, la qual quantitat entenem que-ns prestara lo noble don
Lop de Luna, nosaltres fahén-li dir aquella en taula de cambi [a] temps covinent, com nos ho haja axi atorgat. Et
ac[o] s’és haut a fer per gran necessitat, cor entenen e creen los de la Unié, segons que los a fers vénen, que per
alcuna altra via 0 carrera no poden passar, per la gran indignacio que·l senyor rey (ha) contra los de la Unié de Ia
ciutat e regne de Valencia, la qual li és estada feta Yer alcuns nostres propriis, los quals, si a Déu plau, ne
pendran comp ida peniténcia.
ltem, vos fem saber que en Io present dia de huy, que és diluns per lo mati, com alcuns de casa del senyor rey se
metesen en tractar d’aquests affers, e specialment lo archabisbe de Tarragona, lo castella de Em osta et I0
vezcomte de Cabrera, com tots los de la cort de Aragé tlossen al monestir dels frares Prehicadors, hon la dita con
és tenguda, lo senyor rey se féu aportar alli en unes andes et, en una cambra del dit monestir, los senyors infants,
richshomens e alcuns altres de la dita Unié d’Arag6 parlaren ab aquell sobre los dits tractaments, lo qual alcuna
cosa no volch atorgar, ans prorogé la dita con, en tant com en ell era, entro a dijous seguent, per Ia qual cosa tuyt
entenent que no·s faça sino per allongaments e per go que, pendents aquestes dilacions, puxa metre ivisio entre
les unions e los regnes e terres, e encara entre les persones de la Unié; empero, beneyt sia Déu, que tuyt conexen
e entenen les forces com van ni per quina via se menen.
ltem, vos fem saber que reebem una letra vostra, la qual, ensemps ab alcunes letres vostres, nos presenta Anthoni
d’Oria, coneu, digmenge proppassat al vespre, la qual lesta e entesa cessam de presentar les letres per vosmg
tramesses als senyors infants, per go com enteniem que, si aquelles fossen sabudes per los de la Unio de Aragé,
que·s metra gran divisié entre nos e ells, go que plauria molt al senyor rey per tal que·ls affers se torbassen,
majorment car nos, qui ab los de la Unio de Arago ensemps afrontam aquell f0r(t)ment e régea, e que ara lo
pregéssem e·l suplicéssem dels affers de son matrimoni no·s poria ne par que fos cosa covinent ni rahonable.
ltem, vos fem saber que aprés avem entes que v6s avets prestats a·n Matheu Mercer .X. millia solidos e alcunes
galeres, et, encara, que havets meses en aquelles los honrats en Martin Roi; d’lssurre, en Bemat Sunyer, en Bemat
Com te e en Domingo Marrades, per anar a la senyora rehina e per supgcar a agluella que li placia que do loch
que les noces se facen en Valencia} de la qual cosa, si axi és, nos maravellam fort, car, a semblant nostre, [algo
és dretament fer contra ago per que nos som estats per vos trameses. Per que nos, sintén-nos f0r(t)ment d’aqo,
vos pregam que sia vostra bonea que u(s) plécia provehir d’altres misatgers, car a nés basta de go que feyt havem
entro aci, pus los affers vénen per aytal manera, car, segons aguexs affers, apparria clarament nos ésser contraris
al vostre voler, e la qual cosa leugerament poriemlgz ésser represes e encara sostenir alcun dan, et appar que
vosaltres volguéssets procurar aquell. Entenem, empero, tota hora a dir de aquells qui han voler desordonat en
aquests affers de la Unio, la qual, sens tot dupte, és estada e és reputada santa e justa per tots los de la cort e Unié
d’Arag6, e la qual, si a Déu plau, vendré a lloable fi e perfeccié [e] sere a honor e gloria d’a uells qui an bon voler
a la dita Unié, e a confusié e destrovimenttoe aquells qui ladren contra aquella. D’ago us pregam que hajam
decontinent vostre resposta. Et no-res—menys, nos tramet[e]ts a dir si i ha altres letres de don Pedro e don
Alfonso, son frare, siné aquelles de les quals nos havets trames translats antichs, car alcuns de nos duptam que no
n’i haja altres. Data en Saragoga, dilluns .lll. dies anats del mes de setembre de l’any de mill .CCC.XL. set.
Jatsia que la dita letra sia dada lo dilluns, empero, certifficamvos que no on liurada al correu entro lo dimarts
segiient al vespre, com enteniem a escriure de alcuns afers, dels quals bonament no havem pogut escriure.
En Johan Eximiniz de Monttornés, en Matheu Langol, en Bernat Redon, en Jacme d’Orrit, en Johan Sala, en
Bemat de Sentboy, en Bemat de Vich, en Francesch Camps e en Pere Belluga, misatgers de la Unié de la ciutat e
regne de Valencia.
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAñA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.
- 1347, 13 noviembre:
Timbor de Bellpuig, mare de Sanxa, filla de Galceran de Bellpuig i Ramona de Riusec; que es va casar el
1396 i que quedà vídua poc després del tercer idus de novembre (13 de novembre) de 1347, tal com es
dedueix de la publicació del testament del seu marit:
ADMC, Sogorb-Cardona, Sogorb, rotlle 551, fot. 222
Die dominica qua computabatur tercio idus novembris anno domini millesimo trecentesimo quadragesimo
septimo fuit publicatum presens testamentum in loco de Xestalcamp, in presencia et audiencia nobilium
Gondisalbi Didaci, domini de Arenosio, et honorabilis viri Johannis Gonsalvi, domini ipsius nobilis uxorque
nobilis Galçerandi de Pulcropodio, domini Turribus Turribus, et etiam nobilis Gondisalbi Didaci, domini de
Arenosio, et honorabilis viri Johannis Gonsalvi, domini de Muxen, et Bonaffonati de Valle Leporaria,
procuratoris dicti nobilis Galçerandi de Pulcropodio, tutoris et curatoris qui suppra et Alffonso de Bellida et
plurium aliarum de familia dicti deffuncti (...)
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas

- 1347, 17 diciembre. Barcelona.


Carta del rey don Pedro IV de Aragón a favor de doña Teresa Ximénez de Borriol, señora del castell de
Rebolledo, de 400 sueldos de censo cada año sobre los baños de la morería de Valencia.
Barcelona, 1347, decimosexto kalendas januarii.
Copia en latín, en letra del siglo XVI.
B-8, Fól. 84 a 85 v.
Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. Tomo X. Baltasar CUARTERO Y HUERTA, Antonio
DE VARGAS-ZÚÑIGA Y MONTERO DE ESPINOSA,Luis de Salazar y Castro, Baltasar Cuartero y Huerta,
Antonio de Vargas Zúñiga y Montero de Espinosa (Marqués de Siete Iglesias),Real Academia de la historia

- 1347, 17 diciembre:
Carta a Pedro IV de parte de los jurados y prohombres de la ciudad de Valencia, así como los conservadores de la
Unión de dicha ciudad, en relación a la lucha contra los sarracenos de los nobles Pedro de Jérica y Gonzalo Díaz
de Arenoso y sus tropas y compañías de Teruel. Campañas en las que habían encontrado la muerte, según se
manifiesta en el documento.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_35,nº4671
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239922

- 1347, 17 i 18 desembre. Valencia.


Els jurars de Valéncia i els conservadors de la Unió comuniquen als dirigents dc la Unió d’Aragó la
victoria obtinguda en la batalla de Bétera sobre les forces reialistes de Pere de Xérica.
ACA, CRD, caixa 35, num. 4671. Orig. en paper.
Ed. M. de BOFARULL, Cobaln. ACA, xxxvm, 395-398.
A la vostra noblea et molt honrada saviea per les resents notifficam que nostre senyor Déus, qui és vencedor de
batalles, sabén, axi com aquell qui sab lo coratge dels homens, que nos demanam et deffenem veritat, justicia et
lealtat, huy, data de la present, en hora [de les] vespres dites, nos ha donada victoria de nostres enemichs en
aquesta manera: que com nés sabéssem que los nobles en Pedro [de Xérlica et en Goçalbo Dieç d’Arenós, ab tot
lur poder et ab companyes de Terol a cavall et a peu et sarrahins, los quals homens a cavall et a peu eren en
nombre doents .L. homens a cavall et deu milia de peu et us, fossen a .11. legiies de Valencia, al loch apellat
Bétera, que és del maestre de Calatrava, e-n lo dia de hir, que fon dichmenge, hagués cremats mases et alqueries
que eren de homens de la ciutat et mo1·ts hbmens, axi de la ciutat com d'alcunes alqueries et lochs de la Unio, fo
acordat per la cort de la dita Unié que tothom a cavall et a peu de Ia dita ciutat huy, que és dilluns, hisqués per
deffendre et contrastar als dessus dits que més mal no feessen que ja havien feyt. Et axi·s féu, que huy, al jom
clar, los homens a cavall et alcuns de peu de la dita ciutat hisqueren ab la senyera del senyor rey et anaren per
aquella art on los dirs enemichs nostres eren; et com ells los veeren venll)r], et los nostres estiguessen aturats, los
dits nobles en Pedro de Xérica et en Goçalbo Dieç d’Arenós, ab lurs companyes a cavall et a peu, hisqueren del
dit loch de Bétera poderosament et feriren la nostra host, et d’altra part hisqueren gran companya de sarrahins de
una celada que havien feyta et feriren semblantment en la nostra host, axi que· s nostres hagren prou que fer, et
deffeneren-se tant et tant poderosament que finalment, mijanqan la ajuda (de) Déu, los dits enemichs et contraris
nostres fugiren, et los nostres, encalcan-los, han-ne mons et naffrats molts, et hagren-ne molts més mons siné que
la nit los vench desstis, que·Is ho tolch. Et axi tomaren-se’n et levaren lo camp victoriosament, loat ne sia Déu.
Entre·ls quals, dels enemichs nostres, hi son mons lo noble en Goçalbo Dieç d’Arenós, en Johan Alver(e)q,
Francesch de Riusech et en Togorlels, et molts d’altres cavallers et fills de caval1er[s] et d’altres, et axi de Terol
com d’altres, los noms dels quals [en]cara no sab hom.
Per que, senyors, com vos et nés siam molt tenguts de fer grans laors et gracies a nostre senyor Deus, qui per la
sua santa bonea et pietat nos fa tan asenyalades gracies et maravelles, carament vos pregam que specials
orlaclions, laors et gracies fagats a 110S(1'E senyor Déus, qui tant asenyaladament la sua pietat nos ha volguda
mostrar. Et no-res-menys, com entenam et siam CQITS que·l senyor rey, ab homens a cavall et a peu de
Catalunya, v[o|] venir contra nos, indignat per malvat consel cLue ha, donan-li a enltendlre unes coses per altres,
segons que vos sa ets, per les rah[ons desslus dites, per go, la vostra noblea et cam unitat afectulosalment pregam,
et encara sots virtut del sagrament et homenatge e[nt]re vos et nos feyt requerim et amonestam, que encontinent,
vista la present, partescats de vostres alberchs per venir en nostra ajuda, si ja panits no·n sots, segons que moltes
vegades vos havem requests, no passan 0 menan-nos per noves o alargaments, ne miran et guardan go que nostre
senyor Déus per la sua banea et pietat val fer per nés. En altra manera, si contrafahiets, go que per res no poriem
creure ni entendre, protestam, axi com a forgats, que·n {puxats ésser canvenguts en son loch et en son temps, et
de ago em testimoni nostre senyor Déus, al ual res no pot ésser amagat. Data en Valencia, a .XVll. dies de
deembre en l’any de .M.CCC.XL. set.
Los jurats et prémens de la ciutat de Valencia et los canservadors de la Unié de la dita ciutat et regne de aquella,
aparellats a vostra honor.
Aprés que aquesta letra fan feyta, havem entés per hom qui diu que sab certament que dan Pedro de Xérica és
mort dels col s que pres en la batalla, et que mori esta nit, hora de mijanit, en To castell de Serra. Data dimans,
a .XVlIl. dies del dit mes.
(al dors:) [Al]s malt nobles et malt hanrats, savis et discrets los conservadors [de l]a Unió d’Aragó.
(al dors, de md diferent:) De la unidat de Valencia.Fo presentada en la cor de la unidat en Qaragoqa dia
lunes .vuI.° dias d[...] deziembre, E(ra) .M.°ccc.“Lxxx.“ quinra.CansimiIis est alccrius in qua significant duellum
de Betara.
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAÑA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.

- 1347, 20 diciembre:
Carta a los conservadores de la Unión de Aragón de parte de los jurados y prohombres de la Unión de Valencia,
en la que le informan de la lucha contra los sarracenos de los nobles Pedro de Jérica y Gonzalo Díaz de Arenoso
y sus tropas y compañías de Teruel. Campañas en las que habían encontrado la muerte, según se manifiesta en el
documento.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_35,nº4672
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239924

- 1347, 23 diciembre.
CARTA ALS JURATS ... DE LA CIUTAT DE MALLORCA
A.C.A. Cartas Reales, leg.86
... Finalmente lo dit noble sen vench al loch apelat Betera que es a II legues de la dita ciutat dins la orta e aqui
comença talar cremar e matar tots quants homens de la dita cuitat e unio podia aconseguir. Encara per tal aço la
cort de la dita unio si li evia a dir que si ell volia entrar con a governador a Valencia que li farian aquella honor
que renguts eren fer axi com aquell que era maior official en lo regne apres lo senyor Rey.
En altre manera con ell notariament destruis e consuas la dita ciutat e fos permis a defenssio contrastar en
semblants feyts notaris a officials notarie agreujats jatssia que nos tinguessen per governador com la sua
jurediccio fos supesa per rahons de suspita que aquella guarderien alls al dit senyor Rey. E aço feyt si lo dit noble
havia feyt mal e ja ho feu pus pijor ço es talar cremar e matar e prendere el robar bestiar e havia stat dos dies en la
orta faent les dites coses. En axi que la dita unio veent la dita gran destruccio quel dit noble fahia e encara entenia
mes a fer e encara com fos vengut a audiencia daquella que dit noble havia fetes gates per conbatre lo castell de
Betera e conbatia regrement e fort aquell lo cual castell era establit per la dita unio et de homens daquella volen
socorrer a aquells e per defensio daquells et de la dita cuitat feent treure per lo justicia de Valencia la senyera de
la ciutat ab gran part de la host. Es ver que tota la cavalleria adonchs no era en la dita ciutat con fos a Algetzira el
altres parts axi que tant solament hi hava CC homens a cavall poch mes o menys e caminant la host son terne
defenent don Pedro Parti ab tota la sua companya de cavalls et de peu del dit loch de betera e cench vers la nostra
host la qual encara no era plegada ni ajustada com a hom que sen volia entrar dins en la dita ciutat e demantiment
feri fort rigorosament ab gran esforç e ab tota sa compaya en la dita host de la dita ciutat axi ... lo dit noble fos
vençut e la dita ciutat vençedora car beneyta Torres-Torres aba pocha gent que ates ab ell e exi fora la dita ciutat
la sua senyera e don Gonçalbo Dies Darenoso e de Terol son de la part del dit noble don Pedro axi nobles
cavallers con daltres de cavall e de peu hi son morts e foren molt mes morts si la host de la dita unio se volgues...
Datun Valencie a XXIII días del mes de desembre del any de nostre senyor que hom comptava Mil CCCXL set.
Bétera, un poble per a tots, Amparo Doménech Palau

- 1308 a 1347:
Sres. Diaz Aux Arenós Ladrón:

https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/113348/1/AUSA_PV_1-6.pdf

- 1347.
Jaime de Romaní, segundo de este nombre e hijo del que compra a Jaime II la villa de Alberique, fue uno
de los nobles valencianos que militó en la Unión contra Pedro IV el Ceremonioso. Capturado por las
tropas reales, Romaní fue condenado por Pedro IV a morir degollado. Solicitó el perdón del monarca
dirigiéndole un escrito en el que afirmaba que era inocente y que le habían obligado a entrar en la Unión
aragonesa bajo la amenaza de perder su vida y sus bienes en Alcira. A pesar de ello, Romaní subió al
patíbulo en 1347. Jaime de Romaní, que dejaba esposa e hija, perdió Alberique que le fue confiscado por el
monarca. Un año después su viuda doña Ayrobis, se casaba con don Ramón de Ruysech, mayordomo del
rey, y en ese mismo año el nuevo matrimonio compraba Alberique al rey.
AHN, Osuna leg. 1927, núms. 36-56.
La herencia patrimonial del Cardenal Mendoza. Alfonso Franco Silva.

- 1348, 17 febrero.
En 1346 se INICIA la Guerra de la Unión que acabaría con la victoria del rey Pedro el Ceremonioso dos
años después. Entre los sublevados en Valencia contra el rey figuran algunos nobles, juristas, mercaderes y
menestrales, que fueron castigados incluso con la pena de muerte. Jaume de Romaní fue uno de los
adscritos a los unionistas, por lo que sus bienes fueron embargados por el rey, y Alberic se reincorporó a la
Corona. Este rey vende, un poco más tarde, el 19 de febrero de 1348, las mismas propiedades a una mujer,
Ayrona, por 200.000 sueldos. Las propiedades vendidas son: 1. Torre, alqueria y lugar de Alberic, en el
término de Alcira. 2. Una casa en Alcira. 3. Una casa en Valencia. 4. Un censal de veinte sueldos de Jaume
de Romaní, de Alzira. 5. Otro censal de nueve sueldos, que percibía el mencionado Jaume sobre una casa y
horno. 6. Todos los bienes y derechos que Jaume tenía sobre las casas, torres, alquería y lugar de Alberic.
AHN, Osuna, Leg. 1927, n.º 36-56

ALBERICH 5. In officio magistri rationalis, in computo 3 secundae administrationis Bernardi Olzinelles,


thesaurarii regii, de anno 1349, fol. 17, est in recepta pretium venditionis factae per regem Petrum 3 Geyroni,
uxori Raymundi Riusec, de loco de Alberic, qui erat Jacobi de Romani, et fuerat ei confiscatus. Quae venditio
fuit 13 calendas marcii 1348 recepta per Franciscum Joix.
M.R., llib. 328a, f. 17 (il·legible: tinta esvaida)
ALBERICH 6. In Venditionum regis Petri 3, de anno 1348 usque 53, fol. 37, est venditio facta Ayroni, uxori
Raymundi de Riuosicco, de turri et alcarea ac loco de Alberic, et de certiis hospitiis et censualibus, quae omnia
fuerunt confiscata Jacobo de Romanino, pretio 200.000 s. Quae venditio est calendas martii 1348.
Reg. 992, ff. 37-39 v.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.

- 1348, 29 març. Barcelona.


Trasllat de l’11 de juliol de 1358 del privilegi, atorgat per Pere III el Cerimoniós, d’unió del regne de
Mallorca i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya al regne d’Aragó.
[O]. Original perdut.
A. Trasllat autoritzat per Andreu Romey, notari de Perpinyà i escrivà de la cort del patrimoni reial, als comtats de
Rosselló i de Cerdanya l’11 de juliol de 1358: Puigcerdà, ACCE, perg. 142.
B*. Còpia de 1382: Barcelona, BC, ms. 779. Llibre de privilegis de Puigcerdà, f. 51v-59v.
Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia
de la Historia. Tom III. Madrid, 1852, ps. 400-408.
Privillegi com lo rey en Pere ahuní lo regne de Mallorqua e los comptats de Rosselló e de Cerdanya al
regne d’Aragó
Hoc est translatum fideliter sumptum a quandam carta regia scripta in libro nigro archivi curie patrimoni [f. 52r]
domini regis comitatuum Rossillionis et Ceritanie cuisquidem carte tenor seriatim sequitur in hiis verbis.
In nomine sancte Trinitatis et unite deitatis amen. Pateat universis quod nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossillionis et Ceritanie,...
...Sig+num Sancii Dorta de Arenosio qui dicta die veneris .IIIo. idus iunii in villa [Malencha] presentibus
testibus Nicholao Corredor, vicario et Iohannem Paschasii eiusdem loci. Sig+num Gondissalbi Didaci de
Arenesio qui die sabbati pridie idus iunii dicti anni in loco de Sirach presentes testes Petro [Ferdinandi] de
Arenosio militis et Alfonso Biel....
...Sig+num mei Andree Tomey auctoritate regia notarii publici Perpeniani ac scriptoris curie patrimoni domini
regis in comitatibus Rossillionis et Ceritanie qui hoc presentis translatum scriptum in duobus pergamineis cum
[aqua picis] fixis a dicto libro [nigro] seu carta regia predicta bene et fideliter supscripsi et translatavi verbo ad
verbum nichil addens vel [minuens] quod sensum mutet vel corrumpat intellectum videntibus et legentibus tribus
testibus [liratis] ad hec specialiter convocatis videlicet Petro Belleroni, Bernardo Adelle et Iohanne Textore,
notariis Perpeniani qui omnes tres una [meum] dictum translatum cum dicto libro viderunt et legerunt et in
omnibus et per omnia bene concordare invererunt die XIa iulii anno a nativitatis Domini M.CCCo. [Lo]VIIIo et
subscripsi in LXXXXIXa linea «augusti». Et clausi. Ego Anthonius Galoxii notarius Perpeniani subscripsi et hoc
sig+num feci et nos Bernardus Iserni, iudex patrimoni domini nostri Aragonum regis huic translato prelato
diligenter cum suo originali examinato auctoritatem nostram iudiciariam in temporibus pariter et decretum et
nostro signo signam+us.
LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ. SEBASTIÀ BOSOM - SUSANNA VELA

- 1348, 26 abril. Valéncia.


Els conservadors i síndics de la Unió nomenen procuradors sibstituts els jurats d´Alpont, amb faculat per a signar
la unió amb els homes de la vila i dels llocs d´Ares (d´Alpont) i de la Iessa, i per a rebre´n els juraments i
homenatges corresponents.
ACV, Pergamins, Alpuente, núm. 50. Original
Noverint universi quod nos, Ombertus de Crudillis, Matheus Lançol,…
Testes …Iohanis Ximeni Montornes, milites, …
Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) Mateu Rodrigo Lizondo
Pere el Cerimoniós hagué d’ordenar a certs alcaids del regne quetornaren les potestats dels seus castells, hi veiem
que ho fa insistentment al d’Albaida, elcastell de la qual estava en mans de Jaume de Romaní com a tutor de Joan
de Vilaragut, nebotseu i ll del difunt  Bernat de Vilaragut –amb qui Arnau Ça-Morera anà a prestar juramental
pontífex segons hem vist abans–,  i al de Montornés, de Joan Ximénez de Montornés,segurament germà
d’Elicsén Ximénez de Montornés, mare de Jaume de Romaní;
ACA, C, reg. 1477, f. 31r-36r (II.1348-IV.1348).
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal

- 1348, abril.
L’any 1348 fóra ja acordat —sponsalia per verba de futuro— el matrimoni d’Alfons amb la que seria la
seua esposa durant més de cinquanta anys, Violant d’Arenós. Era òrfena i hereua, segons el testament fet
pel seu difunt pare, Gonçal Diez d’Arenós . El compromís matrimonial, el signaren el pare del nuvi, l’infant
Pere i el tutor de la jove, Pere Fernàndez d’Arenós, familiar de la seua branca paterna, mentre que la
mare vídua, Joana Cornell, es limitava a acceptar allò pactat
ARV, G 2.229, mà 26, ff. 4r-6v
…Egregius Alfonsus, carissimus filius primogenitus noster, impuber, major tamen septemio…
ALFONS EL VELL, DUC REIAL DE GANDIA Jaume Castillo Sainz

- 1348, 8 agosto:
Carta de Pedro IV a los manumisores del difunto noble Gonzalo Jiménez de Arenoso, señor de Andilla,
sobre los herederos de éste.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_36,nº4746
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239984

- 1348, 13 de octubre.
Teresa Eximeniz de Burriol, viuda de Francisco Carroz, constituye en dote para su hija Juana, que iba a
casarse con Raimundo de Bojados, la baronía y castillo de Rebollet, 13 de octubre de 1348. (Pasa a
CP.84,D.10)
Cláusula del testamento de Gilaberto Centelles, señor de Nules, 14 de noviembre de 1365.
Archivo: Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional, OSUNA,C.597,D.4

- 1348, diciembre:
Libro registro en el que se recogen noticias pertenecientes a los castillos del Reino de Valencia. También
contiene un cuadernillo de la misma temática que abarca de junio a noviembre de 1386. Dentro del registro
encontramos algunas referencias aragonesas. Folio 9,14 y 61v. Noticias relacionadas con el lugar de Ademuz
que, aunque sea un lugar valenciano, se recoge por estar dentro de los límites de Aragón. Folio 17v-18v y 31.
Sobre las asignaciones que la reina Leonor tenía sobre la aljama de judíos de la villa de Daroca y sobre la judería
de Zaragoza, mandando diversas ordenes al merino de la colecta de la ciudad de Zaragoza y al baile de la ciudad
de Daroca. Valencia 24 de enero de 1349. En las asignaciones que se le otorgan a la reina aparece como
manumisor y ejecutor de la reina, Blasco Fernández de Heredia. Asignaciones sobre las salinas de Arcos (de las
Salinas) pertenecientes a la reina. Valencia 17 de febrero de 1354. Folio 26. Carta de Pedro IV a Pedro Jordán de
Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación con el procurador del Reino de Valencia y los jurados de
la ciudad de Valencia. Folio 47. Carta de Pedro IV a García Gil, tenente del castillo de Calaceite. Calatayud, 25
noviembre de 1357. Folio 53-53v. Carta de Pedro IV a Blasco Fernández de Heredia, mayordomo de la reina
Leonor, en relación con las posesiones de la reina en la villa de Morella. Gerona, 25 de abril de 1358. Folio 53v,
56v , 59 y 85v. Varias noticias sobre al infante Fernando, marqués de Tortosa y señor de Albarracín, en relación
con diferentes castillos del Reino de Valencia, en estas noticias testifican algunos aragoneses como Pedro de
Luna ó Artaldo de Foces. En los folio 90v y 118v. Noticia sobre Rodrigo Sánchez de Calatayud, Gobernador
del Reino de Valencia y tenente de castillos en el Reino de Valencia, como Suera. En el folio 133 noticia
relacionada con el infante Martín, conde de Jérica y de Luna. Folio 70v-71. Carta de Pedro IV a Miguel Sánchez
de Agüero, procurador general del Condado de Luna, a instancia de la reina Leonor, mujer de Pedro IV, en
relación con Umberto de Fonollario, camarlengo del infante Martín, y la tenencia y posesión del castillo de
Paterna. Se cita a Lope Fernández de Luna, arzobispo de Zaragoza. Los lugares de Paterna y Manises pertenecían
al Condado de Luna. Monzón 21 de enero de 1363. Folio 97 v, 109, 137v y 151 y en el cuadernillo el folio1v.
Varias noticias sobre el comendador de Montalbán en Valencia y Juan Jiménez de Urrea. Varias fechas. Folio
156 a 157. Varias cartas de Pedro IV en relación con las tenencia del castillo de El Poyo (Puig?) por parte de
Andrés Martínez de Peralta siendo su tutor Francisco Sánchez, ciudadano de Teruel. Barcelona, 12 de marzo de
1379. Folio 167. Se menciona el Palacio de la Aljafería como lugar de expedición de la carta.
ACA, Cancillería,registros,nº1464
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1348, 11 desembre. València


Descripció de les batalles de la Pobla Llarga (4-desembre-1347) i de Bétera (17-desembre-1347), segons la
declaració de Francesc Rodeja, mercader de València i conservador de la Unió, efectuada durant el procés.
ACA, C, Processos, llig. 125/33, fols. 1r i 3r-4r. Molt deteriorat de corca.
... aquells de la dita Unió e ciutat se lexaren anar ves lo dit noble e companyes de aquell e·s combateren ab
aquells, e ocieren aquí alcunes companyes dels del dit noble; e oí dir que .I. saig matà al noble en Goçalbo Díeç
d´Arenós, lo qual saig se deya que era morro de vaques. E .... dita Unió portaren-se'n scuts, lances e altres armes,
coses e robes d'aquells, e aquelles enaprés ell, dit confessant, véu penjades en la Seu de València,
Interrogat si ell, dit confessant, fos en la dita batalla ab los de la dita Unió, e dix que oc, axí com tot l'altre poble
hi anava.
CULTURAS POLÍTICAS MONÁRQUICAS EN LA ESPAñA LIBERAL. Mateu Rodrigo Lizondo.

El registro Filiorum domini infantis recoge capitulos de embajadas, informaciones y epístolas misivas sobre los
matrimonios de los hijos del infante Pedro: de Alfonso con Violante d’Arenòs, hija de Gundisalvo Didaz, señor
de Arenòs, en el año 1348; de Leonor, con Pedro de Lusignan, hijo del rey de Chipre; y las de Juan futuro conde
de Prades, con Samneta, ¿hija también del sobredicho señor de Arenos?
La Cancillería del Condado de Prades (1341–1358). Manuel Romero Tallafigo

- 1348, 11 desembre. València.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a partir
del 28 de desembre de 1348.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 222r-223v
Convocacio Curie generalis in regno Valencie apud civitatem Valencie.
Petrus et cetera, venerabili in Christo patri episcopo ecclesie Valencie vel vicario ipsius ecclesie sede vaccante
salutem et graciam. La seu vagant: procurador dels vicaris
Cum nos pro bono statu regni Valencie et incolarum regni eiusdem in civitate Valencie generalem Curiam
providerimus celebrandam, eapropter vos requirimus et monemus quatenus tercia die post instans festum
nativitatis Domini quo celebracionem dicte Curie in dicta civitate incipere proponimus eidem celeb[raci]oni
infallibiliter intersitis.
Datum Valencie, tercio idus decembri, anno Domini Mº CCCº XLº VIII.
Similes infrascriptis:
Venerabili in Christo patri episcopo ecclesie dertusense vel vicario ipsius ecclesie sede vaccante. Venerabili in
Christo patri segurbiense et Sancte marie de Albarrazino episcopo. Venerabili et religioso fratri Petro de Tous,
magistro milicie de Muntesia. Venerabili et religioso fratri Iohanni Ferdinandi de Heredia, castellano Emposte
vel comendatori domus Hospitalis Sancti Iohannis Iherosolimitani civitatis Valencie. Venerabili et religioso
abbati monasterii Vallisdigne. Venerabili et religioso abbati monasterii de Benifaçano. Venerabili et religioso
Vitali de Villanova, comendatori Montisalbani. Venerabili et religioso fratri Iohanni Nunnii, magistor ordinis
milicie Calatrave. Dilectis capitulo ecclesie Valencie, ut ordinent procuratores et sindicos eorum quos cum pleno
posse die et loco predictis celebracioni dicte Curie faciant interesse. Sub eadem forma fuit scriptum infantibus et
nobilibus infrascriptis ut celebracioni dicte Curie intersint, excepto quod ubi scribitur ‘vos requirimus et
monemus’ fuit scriptum ‘vobis dicimus et mandamus’:
Inclito infanti Ferdinando, marchioni Dertuse et domino de Albarrazino. Inclito infanti Iohanni. Inclito infanti
Petro, Rippacurcie et montanearum de prades comiti. Inclito infanti Raimundo Berengarii, Impuriarum comiti.
Egregio Petro, comiti Urgelli et vicecomiti Agerensis, nepoti nostro karissimo, vel ipsius tutori.
Nobilibus:
Petro, domino de Xerica. Luppo, comiti de Luna et domino civitatis Sugurbii. Nobili Petro de Montecatheno.
Nobili Iohanni Eximini d’Urrea, domino de Alcalatén. Nobili heredi nobilis Blasii Maça de Vergua. Nobili et
dilecto heredi nobilis Gondissalvi Eximini de Arenosio, quondam vel eius [...] Nobili heredi Gondissalvi
Didaci de Arenosio, quondam vel eius tutori. Nobili Galcerando de Bellopodio vel eius procuratori. Nobili
Olpho de Proxida. Nobili Guillaberto de Scintillis vel eius procuratori. Nobili Sanccio de Orta de Arenosio.
Nobili Guillelmo Raymundi de Montecatheno. Nobili Alfonsi Rogerii de Loria. Nobili heredi nobilis Guillelmi
de Cardona. Nobili Nicholao de Jamvilla, comiti Terrenove. Nobili Raimundo de Rivosicco. Nobili Petro Maça.
Nobilibus heredi vel heredibus nobilis Ferdinandi de Aragonia. Nobili heredi nobilis Francisci Carrocii,
quondam.
Sub forma premissa fuit scriptum militibus infrascriptis:
Heredi Philipi de Boyl, quondam. Raimundo de Boyl, militi. Heredi Peregrini de Monteacuto, quondam. Heredi
Guillaberti de Nogaria, quondam. Roderici Didaci, legum doctori, militi. Iohanni Eximini de Montetornesio.
Heredi nobilis Berengarii de Villariacuto. Petro Çabata de Tous vel eius heredi. Heredi Egidii Martini d’Entença.
Ferdinando Luppi de Heredia. Egidio Roderici de Castroalbo vel eius heredi. Francisco de Materone. Raimundo
de Sentleyr. Bertrando de Canelli vel eius heredi. Luppo Alva[..] d’Espeio vel eius heredi. Raimundo de
Villariacuto vel eius heredi. Iohanni Scribe, militi. Matheo Mercerii, militi. Berengario Dalmau. Guillelmo
Gasco, militi. Raimundo Castellani, militi. Sanccio Martini de Ladron, militi. Petrus et cetera, dilectis et fidelibus
suis iuratis probis hominibus ac universitati civitatis Valencie, salutem et graciam.
Cum nos pro bono statu regni Valencie et incolarum eiusdem in civitate Valencie generalem Curiam
providerimus celebrandam, eapropter vobis dicimus et mandamus quatenus constituatis ex vobis procuratores vel
sindicos vestros quos plenum posse a vobis ad id habentes tercia die post instans festum nativitatis Domini quo
celebracionem dicte Curie in dicta civitate incipere proponimus eidem celebracioni infallibiliter interesse.
Datum Valencie, tercio idus decembri, anno Domini Mº CCCº XLº octavo.
Simile universitatibus infrascriptis:
Iuratis probis hominibus ac universitati civitatis Xative. Iuratis probis hominibus ac universitati ville Muriveteris.
Iuratis probis hominibus ac universitati ville Morelle. Iuratis probis hominibus ac universitati ville Algezire.
Iuratis probis hominibus ac universitati ville Cullarie. Iuratis probis hominibus ac universitati ville de Burriana.
Iuratis probis hominibus ac universitati ville de Ademuz. Iuratis probis hominibus ville de Castrohabib. Iuratis
probis hominibus ac universitati ville de Alpuent. Iuratis probis hominibus ac universitati Ville regalis.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1349, 4 enero.
Teresa Ximénez de Borriol, esposa de Francesc Carroç i LLoria, señor de Rebolledo, otorgó testamento
por el cual dejaba heredera a su hija Alamanda Carroç, que se casó con Berenguer de Vilaragut.
DHMRV, t. 1, pág. 456.
Bernardus de Candello, prior de Ulmo, vicarius etc. Dilecto in Christo Johanni Sahuch, presbitero, beneficiato in
ecclesia parrochiali Sancti Laurencii, civitatis Valencie, salutem in Domino. Laudabilia virtutum et merita
probitatis super quibus persona vestra multipliciter comendamine inducunt nos merito ut vos prossequamur
favoribus graciosis. Eapropter, beneficium institutum in capella et altari Beate Marie Magdalene, ecclesie Sansti
Johannis Ierosolimitani civitatis Valencie, per nobilem dominam Teresiam Ximèneç de Burriol, uxorem
quondam nobilis Francisci Carroci, vacans de iure et de facto per adeptionem et possessionem pacificam, quam
discretus Jacobus Prats, inmediatus beneficiatus illius,...
Un formulari i un registre del bisbe de Valčncia Jaume d'Aragó (segle XIV). M. Milagros Cárcel Ortí.

- 1349, entre 7 enero y 6 febrero:


El rei promet dirimir la controvèrsia entre València i Xàtiva. Els nobles i cavallers domiciliats a València
el braç reial. Disputa entre els tractadors a elegir per cascun braç.
Petrus Ferdinandi de Arenosio, tutor Iolantis, filie Gondiçalvi Didaci de Arenosio. R(aimundus) de Boxadós,
ut administrator bonorum que fuerunt nobilis Francisci Carrocii, quondam. R(aimundus) de Boxadós, ut tutor
filiorum Francisci de Montepalatio. Iohannes Eximini de Montetornesio. Bernardus de Materone.
Culturas políticas monárquicas en la España liberal: Discursos ... Encarna García Monerris, Mónica Moreno
Seco, Juan I. Marcuello Benedicto

- 1349, 16 enero.
El procurador del comte d´Urgell protesta que no renunciarà al fur d´Aragó en els seus dominis…
APÈNDIX. CORTS DE VALÈNCIA DE 1349a) Diari de les corts 177. Procés de les corts del regne de València
(1348 desembre 27- 1349 abril 3, València)
Petrus Maça, Olfus de Pròxida, Petrus Ferdinandi de Erenosio, tutor Iolantis, filie Gondiçalbi Didaci de
Arenosio … Iohannes Eximini de Montetornesio, Bernardus de Materone, Bernardus de Materone, ut
procurator Raimundi de Vilariacuto, Alfonsus de Vellida, ut procurator heredis Gondiçalbi Eximini de
Arenosio.
Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) Mateu Rodrigo Lizondo

- 1349, 1 julio.
Colación a Guillem Çaferrera, clérigo, de un beneficio instituido por el noble Gondisalb Diez d´Arenós, en
la iglesia del monasterio de Santa Isabel de Valencia, en el altar de Santa Maria Magdalena, vacante por
muerte del último beneficiado, cuyo derecho de patronato fue devuelto al obispo.
Fol. 133 v.
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Volumen 67

- 1349, 1 septiembre.
ALBERICH 7. Et post adiudicationem factam regio fisco de bonis dicti Jacobi de Romanino, rex confirmavit
dictam venditionem, in dicto regestro, fol. 109, calendas septembris 1349.
Reg. 992, f. 109v.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.

- 1351, septiembre:
Libro registro referido en su mayoría a noticias pertenecientes al Reino de Valencia encontrando algunas
aragonesas. Se citan personajes aragoneses como Bernardo de Calaceite (fol.77); Rodrigo Sánchez de
Calatayud (fol.129v); Lópe Fernández de Luna (fol.174v), en relación con las peitas del lugar de Olocau, aldea
de Morella; Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta (fol. 176); y, Jimeno Sánchez de Tarazona en
relación con el lugar de Olba (fol.192v). Folio 61v. Carta de Pedro IV a Geraldo de Caliata, comendador de
Cantavieja, en relación con la querella interpuesta por los hijos de Bernardo de Monzón contra Berenguer Cortés
por la violación e intromisión de éste en el manso perteneciente a dicho Bernardo. Lérida 1 de abril de 1352.
Folio 74v. Carta de Pedro IV al auditor de la curia, García López de Luna, en relación con la causa entre Poncio
Paver de Moneva, vecino de Morella, y Dominga, viuda de Martín Jiménez, habitante del lugar de Calaceite.
Lérida, 16 de abril de 1352. Folio 88v-89. Carta de Pedro IV a Bernardo Biniés en relación con las cantidades
que tenía asignadas Francisco de Corano sobre el lugar de Torre de Arcas y "Coraxa" / Corachar ordenando se le
entreguen las cantidades que tenía asignadas sobre estos lugares. Lérida 3 de mayo de 1352. Folio 96v-97. Carta
de Pedro IV a los diferentes oficiales del Reino de Valencia en la que, atendiendo la súplica de la aljama de
judíos de Teruel, les obliga a que paguen a la aljama lo que le adeudaban. Lérida 19 de mayo de 1352. Folio
110v. Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, procurador del rey en el Reino de Valencia, en la que en
presencia de Gil de Molina, vecino ciudadano de la ciudad de Teruel, en relación con la acusación realizada por
el justicia de Valencia a Gil Domínguez, notario de Albarracín, por la falsificación de documentos que éste habia
realizado en perjuicio de María Jiménez de Torres, mujer de Bartolomé Sánchez de Santa María, ciudadanos del
Reino de Valencia. Lérida, 3 de junio de 1352. Folio 125. Carta de Pedro IV al justicia de Ademuz en relación
con la petición de Sánchez Rodríguez en relación con la "Torre Somera", poblada por los sarracenos, sobre las
cuestiones criminales de los sarracenos de dicho lugar para que sea informado. Lérida 5 de junio de 1352. Folio
129. Carta de Pedro IV a Pedro Jordán de Urriés, baile del Reino de Aragón, en relación con el lugar de Agüero.
Noticia inacabada. Folio 130v-131. Carta de Pedro IV atendiendo a los castros y fortalezas que la orden de
Calatrava tenía en el Reino de Valencia, así como a Juan Fernández, comendador mayor de Alcañiz y Pedro
Nuñez, comendador de La Fresneda y Sancho de Ejea, doméstico de éstos, para que acudan en auxilio del castro
y comendador de Bétera. Lérida, 11 de junio de 1352. Folio 132-132v. Carta de Pedro IV a su consejero García
de Loriz, soldado procurador nuestro del Reino de Valencia, en el que tras la súplica de Elvira Pérez de Luna,
mujer del fallecido Blasco Maza de Bergua, poseedor el lugar de "Villamarchant", situado en el Reino de
Valencia, le concede las rentas que su marido percibía de dicho lugar. Lérida, 12 de junio de 1352. Folio 132v-
133. Carta de Pedro IV a Jimeno Pérez de Cañart, caballero en relación con Juan Rabasa, vecino de Las Cuevas
de Cañart, en relación con la subrogación del testamento de dicho Juan y los manumisores. Lérida, 13 de junio de
1352. Folio 151v. Carta de Pedro IV al justicia de la ciudad de Tarazona en relación con la petición realizada por
parte de Constanza de Mendoza, vecina de Tarazona. Noticia inacabada. Folio 170-173. Dos noticias sobre los
mismos lugares. Folio 170-170v. Folio 172v-173. Dos cartas sobre las rentas de los lugares de Masanasa,
Masamagrell y "Chilviella", situados en el Reino de Valencia, de cuyas rentas eran arrendadores Arnaldo Bafallul
y Jaime Monesma, vecino ambos de Alcañíz. Huesca, varios días de agosto de 1352. Folio 179-179v. Carta de
Pedro IV a Sancho de Ejea, en relación con la petición de Arnaldo Bafalull y Jacobo de Monesma, vecinos de la
villa de Alcañíz, referidas a las rentas de los lugares de "Chilviella", Masanasa y Masamagrell, situadas en el
Reino de Valencia, pertenecientes a la Orden de Calatrava, y cuyos arrendatarios eran ellos. Zaragoza, 8 de
septiembre de 1352. Folio 180. Otra noticia sobre el arrendamiento de las rentas de los mismos lugares .
Zaragoza 10 de septiembre de 1352. Folio 183v. Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, procurador en
el Reino de Valencia, en relación con los lugares de Ademuz y Castielfabib. Folio 185. Carta de Pedro IV a su
consejero Jimeno Pérez de Uncastillo, jurisperito de la ciudad de Teruel, en relación con la petición llevada a
cabo por los sarracenos de la Vall de Almonacid y otros lugares pertenecientes al conde de Luna, en relación con
los indultos y exacciones que tenía sobre las abejas y colmenas de los terminos de la ciudad de Teruel concedidos
por Alfonso IV para que se les mantengan. Zaragoza 17 de septiembre de 1352.
ACA, Cancillería,registros,nº671
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1351.
En la Batllia General de València, las primeras cuentas conservadas donde nos aparece entre los gastos la
satisfacción de censales y violarios se remonta a 1351. En ese año se pagaron con cargo a diversas entradas
ocho perpetuals y trece violaris que sumaron en conjunto 26795 sueldos y 8 dineros. Pere Eiximenis de
Borriol legó, personalmente a su ¿hija?(hermana), la monja de Santa Isabel Jordana Eiximenis, cien
sueldos sobre los baños de la morería.
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ...Juan Vicente García Marsilla

- 1351.
Sentencia en el pleito habido entre las diócesis de Segorbe y Valencia. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 54
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp

- 1351, 15 mayo:
El papa Clemente VI concede a sor Jordana Jiménez de Borriol el uso perpetuo del báculo pastoral
mediante breve.
infra dictum monasterium dum divina officia solemniter celebrabuntur.
Bull. Franc., VI. pág. 250, n. 574. Archivum franciscanum historicum, Volumen 86.
- 1351, 31 de mayo:
Diócesis de Valencia, registros de visitas.
El obispo Hug de Fenollet manda al oficial de Teruel que amoneste públicamente por excomulgado a Joan de
Rielos, de Alventosa, porque tenet in dicto loco de Arenoso MCCC solidos ad usuram ad rationem, scilicet de C
per XX.
(Vivir a crédito en la Valencia medieval  Autor Juan Vicente García Marsilla)

- 1351, 29 Junio. Villahermosa del Río.


Composición entre el Obispo de Valencia y los Señores de Villahermosa Gonzalo de Arenós y su mujer
sobre los diezmos y derechos del patronato de las iglesias del río de Mijares.
ACV, Perg. 2465
Noverint quod episcopus valentinus existens in loco de Villaformosa pro visitanda ecclesia dicti loci... ...nobili
viro Petro Ferdinandi de Arenoso tutori nobilis dompne Violant filie et heredis universalis nobilis viri domini
Gondissalvi de Arenoso domini quondam dicti loci de Vilaformosa... ...dicto domino episcopo et suis
successoribus et ecclesie Valencie recipienti homagium ore et manibus...
Elias Olmo y Canalda, p. 284, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
Aquí se incluye un documento de enero de 1324 procedente de una copia de abril de 1335:
...inter reverendum patrem et dominum fratrem Andream bone memorie episcopum valentinum et capitulum
ecclesie Valencie et nobilem dompnum Eximinam Petri de Arenoso... “sobre el” ....locum de Vilamalur.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1351, 13 junio.
El último documento del mandato de Jordana Exemenis de Borriol que conocemos data de primeros de
julio de 1.351. Es una escritura de poderes sobre unas casas a censo, sitas en la parroquia de San
Bartolomé, posesión del monasterio de la Puridad.
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3293, num. 8.
"Sit omnibus notum quod nos sóror Jordana Exemenis de Borriol, Dei gratia abbatissa monasterii Sáncte
Elisahetis Valencie, ordinis sáncte Clare...", finalizando, "Quod est actum Valencie, décimo séptimo kalendas
julii, anno Domini millessimo CCCQ quinquagessimo primo.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1351, 29 Junio. Villahermosa del Río.
Concordia entre el Obispo de Valencia y el Señor de la Baronía de Arenós por los diezmos que tiene la
iglesia y sobre el derecho de patronato de las iglesias del río de Mijares.
ACV, Perg. 5127
Elias Olmo y Canalda, p. 285, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
Composicionis super decimis et iurium patronatus ecclesiarum de rivi de Millares.
Noverint universi quod reverendus in Christo pater et dominus dompnus Hugo, divina providencia episcopus
Valencie, existens personaliter in loco Vilaformosa pro visitandam ecclesiam dicti loci iussit, per me notarium in
romana lingua, legi et publicari nobili viro dompno Petri Fernandi de Arenoso, tutori nobilis dompne Yolant,
filie et heredis universalis nobilis viri domini Gonçalvi de Arenoso, domini quondam dicti loci de Vilaformosa,
ipsi domino episcopo astanti tenorem unius translati autentici, quiquidem tenor talis est: Hoc est translatum [fol.
190v] bene et fideliter, factum kalendas madii anno Domini Mo CCCo XXXo quinto, sumptum a quodam
publico instrumento cuius tenor talis est: Pateat universis presentem paginam inspecturis, quod die veneris qua
dicebatur et computabatur VIo kalendas febroarii anno Domini Mo CCCo vicesimo tercio, comparuit coram
nobis Berengario de Ripullo, Iusticie civitatis Valencie in civili, Iacobus de Rivosico, filius quondam venerabilis
Raymundo de Rivosico, dicens et proponens coram nobis quod ipse non habebat nec invenire poterat quoddam
instrumentum confectum inter reverendum patrem ac dominum fratrem Andream, bone memorie episcopum
Valentinum, et capitulum ecclesie Valencie, et nobilem dompnam Eximinam Petri de Arenoso, quod quidem
instrumentum ad se dicens pertinere racione loci de Vilamalur, quem sibi dixit quod vendidit nobilis
Gondiçalvus Eximiniç de Arenoso, unde nos dictus Iusticie recepto iuramento a dicto Iacobo de Rivosico, quod
dictam reparacionem non petebat fieri ad fraudem alicuius persone private vel extranee, sed tantum ad
conservacionem iuris sui et in super ad removendum omnem fraudem, vocato ad hoc Dominico Iohanni
Laurencii, procuratore dicti nobilis Gondiçalvi Eximini, qui voluit et iuravit dictam reparacionem, non fieri ad
fraudem alicuius persone sed tantum ad conservacionem dicti nobilis Gondiçalvi Eximini, dedimus in mandatis
dicto Iacobo Martini, notarii publici Valencie, qui pro Guillermo Galcerandi, notario publico Valencie, tenente
notulam dicti instrumenti que est inserta in notulis et publicis prothocollis Arnaldi de Jaca, quondam notari
Valencie, quod dictum instrumentum reparet et in formam publicam innovet, atque ego dictus Iacobus Martini,
notarius memoratus, recepto mandato a dicto Iusticie pro dicto Guillermo Galcerandi, in presencia audiencia et
testimonio Salvatoris Roig et Sancii Navarro, notariorum civium Valencie, testium ad hoc vocatorum et
rogatorum et plurium aliorum dictum instrumentum [fol. 191r] reparavi et innovavi iuxta forma ipsius notule
instrumenti que sequitur in hunc modum:
Noverint universi quod nos frater Andreas, divina miseracione episcopus Valencie, de assensu et voluntate
capituli ecclesie Valencie, attendentes multa grata et accepta beneficia que vos dompnus Eximinus Petri de
Arenoso fecistis et procurastis nobis et ecclesie Valencie volentes vobis facere graciam specialem, etc. Iam est
supra a (blanco).
Quoquidem translato, lecto ut supra, fuit visum dictus dominus episcopus requisivit dictum Petrum Fernandi,
tutorem qui supra, quatenus nomine tuturio predicto promitteret et alium homagium fidelitatis cum iuramento sibi
per se et suis successoribus et ecclesia Valencie faceret, prout superius in dicto translato continetur, cui dictus
nobilis Petrus Fernandi, nomine tutorio predicto dixit, quod erat paratus facere super predictis quod ius et racio
sua derent. Et post aliquod intervallum, ibidem dictus nobilis Petrus Fernandi, tutor predictus, habita prius
deliberacione dicens quod erat paratus predicta facere, prout fuerat requisitum nomine tutorio predicto, requisivit
dicto domino episcopo eunden et sui successores et ecclesiam Valencie, et ecclesias locorum in dicto instrumento
et translato contentorum iuxta posse fideliter defendere et iuvare, et ipso domino episcopo et suis successoribus
dictas ecclesias facere pacifice et possidere et eciam servare dicto domino episcopo et suis successoribus et
ecclesie Valencie, recipienti homagium ore et manibus comendatum, et nichilominus nomine tutorio predicto ad
eius sancta quatuor Evangelia ab ipso corporaliter sponte tacta iuravit per Deum predicta omnia fideliter
observari, sub obligacione bonorum dicte heredis. Quibusquidem pactis dictus dominus episcopus protestans,
quod dicta requisicio et homagii receptio facte in dicto loco, non posset trahi in futurum ad exemplum seu
consecuenciam, scilicet quod [fol. 191v] eadem requisicio et homagii receptio habere fieri oretenus, et in dicto
loco quinymo possent fieri literatorie et alia Valencie et ubicumque dictus dominus episcopus et suis successores
vellent, requisivit de predictis omnibus sibi fieri unum et tot quod voluerit publicum et publica instrumenta. Que
fuerunt acta in dicto loco de Vilaformosa, IIIo kalendas iulii anno Domini Mo CCCo quinquagesimo primo.
Presentibus testibus venerabilibus et discretis Guillermo Cavalleri, canonico Sancti Felicis, Gerunden. et
Dominico Navarro, rectore ecclesie dicti loci, ad hoc specialiter convocatis.
Sig(signo)num mei Romei Alguer, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominacionem illustrissimi
domini regis Aragonum, qui hoc scribi feci, cum rasis et emendatis in XVa linea ubi dicitur illos, et in LVIa linea
ubi legitur propria, et in LIIIIa linea ubi dicitur dicto scilicet, et cum supraposito in eadem linea ubi legitur alii et
clausi.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS

- 1353, mayo:
Libro registro que contiene documentos de justicia expedidos por el Reino de Valencia. Las noticias hacen
referencia a Valencia, casi en su totalidad, salvo algunas cuestiones aragonesas relacionadas con diversos
personajes relevantes o con zonas próximas al reino valenciano pertenecientes a Teruel. Diversos folios a lo largo
de todo el registro en los que aparece el aragonés García de Loriz, procurador del Reino de Valencia, cuyo cargo
lo relaciona en su mayor parte con asuntos pertenecientes al Reino de Valencia. fol 15-16, 20v., 24v., 34-34v.,
36-36v., 46-46v., 47v.-50v., 57-57v., 58v.-59, 60v.-61, 62, 69, 73-73v., 75v., 79, 80, 81, 82v-83, 87-87v., 88-
88v., 89v., 91v.-92, 96, 97, 98, 100v., 118, 119v., 123v., 125, 126, 127-127v., 134v.-135, 140-140v., 145v., 151-
151v., 156-156v., 162v., 165, 167, 169, 172v, 173v.-174v., 175v., 176v., 178-182, 184, 185, 186v., 188v, 189v.,
191-191v. En numerosas ocasiones trata asuntos relacionados con la zona de Teruel y sus aldeas por la
proximidad al Reino de Valencia. Aparecen citados aragoneses relacionados con asuntos valencianos como
Galacián Gil de Huesca, fol.177-177v; Arnaldo de Prado, procurador del cardenal de Zaragoza, fol. 152; Blasco
Fernández de Heredia, fol.196v-197. Folio 13v-14. Carta de Pedro IV al justicia y jurados de Fradel,
perteneciente a la Orden militar de Santiago, en la que aparece citado Fernando Rodríguez Tauste, comendador
de Montalbán, haciendo referencia a asuntos valencianos que atañen a dicha orden. 1353. Folio 22. Carta de
Pedro IV al justicia de Murviedro en presencia de Aparicio Monforte, vecino de Singra, aldea de Daroca, en
relación con el delito que contra él y su hijo habían cometido Marco Lido, Raimundo Pujades y Andreas Marcos,
vecinos de la ciudad de Murviedro. Valencia 19 de enero de 1353. Folio 32-32v. Noticia en la que se cita a Pedro
Sánchez de Aibar, soldado, y a su mujer Geralda de Villamori. Relacionado con asuntos valencianos.1353. Folio
55-55v. Noticia valenciana en la que se cita a Martín López de Orna, repositario mayor de la casa del rey.
Relacionado con asuntos valencianos. 1353. Folio 59. Carta de Pedro IV al baile general del Reino de Valencia
en presencia de su consejero y doméstico Ramón Pérez Pisa, consejero del rey Pedro IV, con el nombramiento de
este último en el oficio de ? en la ciudad de Valencia con su correspondiente salario. 1353. Folio 60. Carta de
Pedro IV a Domingo Roca, jurisperito de Valencia, en relación con la causa de apelación que sobre el lugar de
Gaibiel (Castellón) mantienen Fernando López de Heredia y Pedro Jiménez Lumbierre, ambos aragoneses. 1353.
Folio 61-61v. Carta de Pedro IV al justicia del lugar de Benifayó para que solucione los embargos y fianzas de
ganado existentes entre los hombres del Reino de Valencia y los hombres del Reino de Aragón y el embargo
realizado a Gil García, vecino del lugar de Lidón, aldea de la ciudad de Teruel, con la venta de ganado que había
realizado a Jacobo Rovira, vecino del mismo lugar, días antes.1353. Folio 65-65v. Carta de Pedro IV a Domingo
Roca, jurisperito valenciano, ante García de Oso, habitante de la ciudad de Játiva, en relación con la causa que
mantenían Pedro Rodrigo de Tobía, habitante de Calatayud, y Eulalia su mujer, y el heredero universal del
difunto Gascón López de Castellot por una parte, y por otra Bonifacio de Vallabrera tutor de Simón de
Montpalau, hijo y heredero del difunto Simón de Montpalau. Valencia. 1353. Folio 69-69v. Carta de Pedro IV a
su consejero y procurador García de Loriz en el Reino de Valencia en relación con los nobles Gezberto de
Castelleto y Constanza Maza su mujer, y Elvira Pérez de Luna, hija de dicha Constanza, en relación con la dote.
Valencia, 13 abril 1353. Folio 70v. Carta de Pedro IV a Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta y
consejero del rey Pedro IV, para que proceda contra Jimeno Sánchez de Tarazona, perteneciente a la curia del
cardenal de la iglesia de Zaragoza por no comparecer en la procuración valenciana, siendo ordenando por el
cardenal se lleven a cabo los trámites pertinentes. 1353. Folio 71-71v. Carta de Pedro IV a la curia romana en la
que aparece citado Sancho de Tarazona, relacionado con Oliva (Valencia). 1353. Folio 73. Carta de Pedro IV al
maestre racional y a su lugarteniente en la que notifica la asignación al vexiario García López de Cetina para que
tras su fallecimiento sus herederos reciban mil sueldos jaqueses asignados sobre la aljama de judíos de Ejea (de
los Caballeros) perteneciente a Pedro Cornel. 1353 Folio 75. Carta de Pedro IV a Juana Cornel, viuda del
noble Gonzalo Díaz de Arenoso y a Pedro Fernández Arenoso, tutor de la noble Violante, hija de ambos,
en la que tras la súplica e instancia de Elvira Jiménez de Arenoso, hermana del padre, de la Orden de
Santa Clara, ordena se presente ante ella en un plazo de diez días. Mayo de 1353. Folio 77v-78. Carta de
Pedro IV en la que aparece citado Lorenzo de Monzón, aragonés. Documento referido al Reino de Valencia.
Folio 79. Carta de Pedro IV a su procurador en Valencia García de Loriz, citado anteriormente en esta ficha, en
relación con ciertas demandas presentadas por García López de Cetina, su mujer Mallandan y su familia. 1353.
Folio 92-92v. Carta de Pedro IV a Sancho de Ejea, habitante en el lugar de Valencia, sobre asunto valenciano.
1353 Folio 102v-103. Carta de Pedro IV al procurador del Reino de Valencia en relación con la tutela que Pedro
Rodrigo de Corella tenía sobre Pericón Rodrigo, hijo del fallecido Juan Rodrigo de Corella, y la posterior
asignación de la tutela a Vidal de Vilanova. 1353. Folio 105v. Carta de Pedro IV a Domingo de Ribaslatas,
jurisperito de Valencia, en la que tras la petición del tutor y curador, hijo y heredero de Arnaldo Arrufat, vecino
fallecido del lugar de Fuentespalda, en relación con la tenencia de la villa de Valderrobres, la unión y la
ocupación violenta por parte de los hombres de la universidad de Morella. 1353. Folios 119v-123v. Varias
noticias sobre Teruel. Carta de Pedro IV a su consejero y camarero real Lope de Gurrea, soldado, en relación con
las cuestiones existentes entre las universidades de las ciudades de Valencia y Játiva y las villas y lugares del
Reino de Valencia, por una parte, y, la universidad y ciudad y aldeas de Teruel en el Reino de Aragón, de otra
parte, en relación con el tránsito de bestias y el pago de montazgo y carneraje. 1353. Otra noticia sobre lo mismo
en la que Pedro IV escribe a su consejero y tesorero de la reina Leonor. 1353. Tercera noticia en la que el rey
contesta a los jurados de la ciudad de Játiva en el modo de actuar en relación con el paso de bestias entre los
Reinos de Aragón y Valencia. Folio 124-124v. Carta de Pedro IV a su procurador en el Reino de Valencia en la
que reafirma a Domingo Martínez, oriundo de la ciudad de Teruel y vecino del lugar de Mogente (Valencia) el
guiaje y protección que él mismo le había concedido. Folio 127. Carta de Pedro IV al lugarteniente y procurador
en el Reino de Valencia, en la jurisdicción más allá del río Júcar, en la que tras la súplica de Francisca, viuda de
Miguel Gonzalvo, pide se le informe del sumario en el que el hijo de ésta, Simón Gonzalvo, fue delatado de la
muerte perpetrada contra Miguel de Teruel que fue asesinado en la ciudad de Játiva. Valencia 5 de septiembre
1353. Folio 151. Carta de Pedro IV a su procurador en el Reino de Valencia García Loriz, en la que, en presencia
de su repositario Martín López Orna, ordena le retribuyan cierta cantidad de dinero a Raimundo de Rioseco, el
cual tenía asignada cierta cantidad sobre el lugar de Canals en Valencia. Valencia 5 de noviembre de 1353. Folio
151v. Carta de Pedro IV a su consejero García Loriz en relación con la causa habida entre Timbore, hija y
heredera del noble Galcerando de Bellopodio que estaban en el castro de Torres-Torres, y el conde de Luna y
señor de la ciudad de Segorbe y los hombres de dicha ciudad, en relación con los términos y jurisdicción de dicha
ciudad y dicho castro. Valencia 10 de noviembre de 1353. Folio 158-158v. Carta de Pedro IV a los
administradores de la ciudad del Reino de Valencia en relación con la Unión y los conflictos existentes entre los
hombres de la ciudad de Valencia y los hombres de la ciudad de Teruel y sus aldeas. 1353. Folio 188v-189v.
Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, soldado gobernador del Reino de Valencia, en la que tras la
petición de Jaime Saera, habitante del lugar de Mosqueruela, aldea de la ciudad de Teruel, ordena se les
devuelvan, tanto a él como a su padre, lo embargado en su campaña en el territorio de Valencia, Castellón y
Burriana, según el fuero aragonés. 1353.
ACA, Cancillería,registros,nº676
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2113195

- 1353, 8 octubre.
 [Carta real, 1353 oct. 8, de Pedro IV, Rey de Aragón, a Tinbor de Vellpuig, señora del lugar de Andilla]
[Manuscrito]—1799
    [1] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
 Advierte que ha resuelto mandarla a Adrián, escribano de su tesorería, con el objeto de cortar madera en su
bosque de Andilla para obras de la atarazana y construcción de galeras. En consecuencia le ruega que de fe a lo
que de palabra le diga Adrián.
 Incipit: Petrus etc. Nobili et dilecte nostre timbor de bellopodio cuius est locus dandilla salutem et
dilectionem...
   Explicit: Data Valentie octava die octobris anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo
tertio
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4243 (nº 125) 1076238

- 1354.
Sentencia en el pleito que sobre posesión de varias parroquias habian mantenido las diócesis de Valencia y
Segorbe. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 57
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp

- 1354, enero:
Libro registro que contiene documentos relacionados con la armada entre enero y mayo de 1354. Aparecen
algunas referencias aragonesas que pasamos a detallar. Folio 11-12. Convocatoria a diferentes nobles, en su
mayoría catalanes, para que acudan al Reino de Valencia en relación con la armada, entre los que aparecen
citados algunos aragoneses como: Rodrigo Sánchez de Calatayud; Jimeno Pérez de Calatayud; Jimeno de
Lobera; Martín López de Orna; García López de Cetina; Blasco Fernández de Heredia; Martín López de Oteiza;
y, Francisco Martínez de Peralta. Enero de 1354. Folio 21v. Carta de Pedro IV a Blasco de Alagón, justicia de
Sicilia, sobre la rebelión en el Reino de Cerdeña y Córcega y los Almogávares. Barcelona 18 de enero de 1354.
Foilo 23. Carta al procurador, jurados, consejo, hombres buenos, y universidad de las aldeas de Teruel en
relación con el viaje que la reina Leonor, mujer de Pedro IV, iba a realizar a la isla de Cerdeña. Barcelona, 15
enero de 1354. Folio 37. Carta de Pedro IV a Juan López de Sesé, consejero real y Justicia del Reino de Aragón,
en la que insta a Bernardo Pérez, portero real, llevase a cabo la ejecutoria dictada contra los hombres de Monzón.
Barcelona 1 febrero de 1353. Folio 56-56v. Carta de Pedro IV al Gobernador y Justicia del Reino de Aragón,
bailes, justicias, merinos, sobrejunteros y otros oficiales nuestros del Reino de Aragón, en la que les manda
permitan la extracción de madera a Nicolás de Torrent y a Pedro Requesens de la ciudad de Barcelona, para hacer
remos para las galeras para el viaje que se va a realizar a Cerdeña concediéndoles la ayuda necesaria para llevar a
cabo esta tarea. Barcelona 7 de febrero de 1353. Folio 75. Carta de Pedro IV a los peajeros, lezderos y guardas de
los pasos para que permitan a Nicolás de Torrent, mercader de Barcelona, y Juan de Molina, de la villa de
Monzón, el transporte de mercancías y maderas que querían hacer venir de las montañas de Aínsa y de otras
partes de Aragón para usarlas en la construcción de galeras. Barcelona, 28 febrero 1354. Folio 92r. Carta de
Pedro IV en la que pide se desembarguen las "botigas" de trigo que G. Amargos, ciudadano de Barcelona, tenía
en Zaragoza en el camino que va de Tortosa a Barcelona. Barcelona, 10 de marzo, 1354. Folio 126. Carta de
Pedro IV al Gobernador, Baile General y Justicia del Reino de Aragón para que Guillermo Soler, ciudadano de
Tortosa, pueda llevar y transportar cierta cantidad de trigo candeal a las ciudades de Tortosa y Barcelona para la
armada del Reino de Cerdeña. Barcelona, 27 marzo, de 1354. Folio 132v-133. Carta de Pedro IV al justicia de
Alcañiz en relación con lo acordado en lo que se refiere al viaje que se iba a realizar a Cerdeña. Barcelona, 1 de
abril de 1354. Folio 140-140v. Carta de Pedro IV a los hombres y jurados de la ciudad de Zaragoza para que
permita a los mercaderes de la ciudad de Barcelona la extracción de trigo del Reino de Aragón. Barcelona, 5 de
abril, 1354. Folio 149-149v. Carta de Pedro IV a Pedro de Luna y a Felipe de Castro para que repondan de las
asignaciones que tenía para la realización del viaje a Cerdeña. Barcelona, 14 de abril, 1354. Folio152v. Carta de
Pedro IV a Pedro Jordán de Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación con ciertas asignaciones que
debían aportar para el futuro viaje a Cedeña. Barcelona, 16 abril, 1354. Folio 153-153v. Carta de Pedro IV en la
que ordena a los hombres de las aldeas de Calatayud y de Daroca el pago de ciertos sacos de trigo. Barcelona, 16
abril de 1353. Folio 158. Carta de Pedro IV en la que obliga a Pedro Gilberti, habitante de la villa de Daroca, en
relación con el paso de caballos para la armada que se dirigía a la isla de Cerdeña. Barcelona16 de abril de 1354.
Folio 167v. Carta de Pedro IV a su portero Bernardo de Riba en relación con los pagos que el Baile de Aragón y
el merino de Zaragoza tenían que satisfacer para contribuir con ello a los gastos de la armada. 1354. Folio 168v-
169v. Varias cartas de Pedro IV a su consejero y Gobernador de Aragón, Miguel de Gurrea, en relación con el
subsidio del viaje a Cerdeña del que se eximía a Pedro, obispo de Huesca. Barcelona 21 de abril de 1354. Folio
181v-182. Carta de Pedro IV dirigida a Pedro Jordán de Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación
con los subsidios de la armada. Carta de Pedro IV a Miguel de Gurrea, consejero y Gobernador del Reino de
Aragón, en relación con la colecta del subsidio para la armada procedente de lugares y villas del Reino de
Aragón. 1354. Folio 188. Carta de Pedro IV a Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta, en relación con
el cargamento de harina de las galeras que se iban a enviar a Cerdeña. Barcelona, 25 de abril, 1354.
ACA, Cancillería,registros,nº1400
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1354, 20 febrer. Sant Mateu.


Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València per jurar
a l’infant Joan com a successor del rei a partir del 19 de març de 1354.
ACA, C, reg. 1498, f. 55v-59v
Convocacio prelatorum, infantum, nobilium, militum, generosorum ac universitatum locorum regni Valencie,
facta super iurando inclitum infantem Iohanne, primogenitum in regem et eorum dominum in Curia Valencie
generali.
Petrus et cetera. Venerabili in Christo patri, Hugoni, divina providencia Valencie episcopo, salutem et
dileccionem.
Vos non credimus ignorare qualiter inclitus ac magnificus infans Iohannes, primogenitus noster carissimus, fuit et
est iuratus per aragonensem, generales Curiam celebrantes, in dominum statim et regem Aragonum et
successorem nostrum in regnis et terris nostris post dies tamen nostros cumque per regnicolas regni nostri
Valencie similia iuramenta dicto infanti prestari providerimus et velimus prout est aliis infantibus primogenitis
fieri consuetum in generali Curia, quam eis propterea in civitate Valencie intendimus celebrare, ad quam
incipienda diem XIX instantis mensis marcii duxerimus assignanda.
Ideo vos rogamus quatenus ad huiusmodi iuramentum prestandum eidem primogenito nostro in dicta civitate die
predicta infallibiliter intersitis.
Datum in villa Sancti Mathei, sub nostro sigillo secreto, XX die febrerii, anno a nativitate Domini, Mº CCCº L
quarto.
Similis fuerunt misse infrascriptis sub eadem forma et data, videlicet:
Venerabili in Christo patri, divina providencia dertusiense episcopo. Venerabili in Christo patri, episcopo civitatis
Sugurbii et Sancte Marie de Albarrazino. Venerabili et religioso fratri Petro de Tous, magistro milicie ordinis
Sancte Marie de Muntesa. Venerabili et religioso abbati monasterii de Benifaçano. Venerabili et religioso abbati
monasterii Vallisdigne. Venerabili et religioso abbati monasterii de Portaceli. Petrus et cetera. Dilectis decano et
capitulo sedis Valencie, salutem et dileccionem.
Vos non credimus ignorare qualiter inclitus ac magnificus infans Iohannes, primogenitus noster carissimus, fuit et
est iuratus per aragonensem ad nostri mandatu, generales Curiam celebrantes, in dominum statim et in regem
Aragonum et successorem nostrum post dies tamen nostros cumque per regnicolas regni nostri Valencie similia
iuramenta dicto infanti prestari providerimus et velimus prout est aliis infantibus primogenitis fieri consuetum in
generali Curia, quam eis propterea in civitate Valencie intendimus celebrare, ad quam incipienda diem XIX
instantis mensis marcii duxerimus assignanda.
Ideo, cum speciali mandato et plenissima potestate iurandi dictum inclitum infantem Iohannem, primogenitum
nostrum, in dominum statim et in regem et pro regem Aragonum, Valencie, Maiorice, Sardinie et Corsice
comiteque Barchinone, Rossillionis et Ceritane, post tamen dies nostres, et quod de cetero obedietis et fidelitatem
[...] vel inclito infanti Petro, Rippacurcie et montanearum de Prades comitti, tanquam tut[ori] et regenti pro eo
regna et terras nostras vel cuicumque alii tutori vel regenti personam ipsi[..] infantis et regna, comitatus et terras
per nos assignando servabitis in vita vostra et etiam post ut vassalli naturales domino suo naturali debent et
tenentur fidelitatem et obedienciam observare et faciendi alia circa predicta ve(...)a et dependencia ex eisdem
cum ratihibicione et aliis cautelis necessariis ad predicta in dicta civitate Valencie, in qua dicta die adesse
proponimus infallibiliter faciatis adesse.
Datum in villa Sancti Mathei, sub nostro sigillo secreto, XX die febrerii, anno a nativitate Domini, Mº CCCº L
quarto.
Similis fuit missa capitulo ecclesie dertusiense.
Simile litera fuit missa decano et capitulo sedis civitatis Sugurbii sub eadem forma.
Convocacio infantis et nobilium
Petrus et cetera. Inclito infanti Petro, Rippacurcie et montanearum de Prades comiti, patruo nostro carissimo,
salutem et dileccionem.
Vos non credimus ignorare qualiter inclitus ac magnificus infans Iohannes, primogenitus noster carissimus, fuit et
est iuratus per aragonensem, generales Curiam celebrantes, in dominum statim et regem Aragonum et
successorem nostrum in regnis et terris nostris post dies tamen nostros cumque per regnicolas regni nostri
Valencie similia iuramenta dicto infanti prestari providerimus et velimus prout est aliis infantibus primogenitis
fieri consuetum in generali Curia, quam eis propterea in civitate Valencie intendimus celebrare, ad quam
incipienda diem XIX instantis mensis | f. 56v marcii duxerimus assignanda.
Ideo vos dicimus et mandamus quatenus ad huius iuramentum prestandum eidem primogenito nostro in dicta
civitate die predicta infallibiliter intersitis.
Datum in villa Sancti Mathei, sub nostro sigillo secreto, XX die febroarii, anno a nativitate Domini, Mº CCCº L
quarto.
Similis litere fuerunt misse infantibus, nobilibus, militibus et generosis infrascriptis sub eadem forma et data,
videlicet:
Inclito infanti Ferdinando, marchioni Deruse et domino de Albarrazino, fratri nostro karissimo. Inclito infanti
Iohanni, fratri nostro karissimo. Nobili et dilecto consiliario nostro Luppo, comiti de Luna, et domino civitate
Sugurbii. Nobili et dilecto nostro Petro, domino de Exerica. Nobili et dilecto nostro Iacobo de Exerica. Nobili et
dilecto consiliario nostro Nicolao de Iamvilla, comiti Terrenove. Nobili et dilecto nostro Berengario Carrocii.
Nobili et dilecto consiliario nostro Gilaberto de Scintillis. Nobili heredi Gonfissalvi Didaci de Arenosio. Nobili
et dilecto consiliario et maiordomo nostro Petro de Rivosico. Nobili et dilecto nostro Othoni de Montecatheno.
Nobili heredi Berengarii de Vilariacuto. Nobili et dilecto Iasperto de Castelleto. Nobili heredi Blasii Maça cuius
erit locus de Villamerchant. Nobili et dilecto Petro Maça. Nobili Gondissalvi de Arenosio de Andilla. Nobili
et dilecto consiliario nostro Olfo de Proxida. Nobili heredi Galcerandi de Bellopodio.
Similis fuerunt misse militibus, videlicet:
Dilecto nostro Rogerio de Rahonacho, militi. Dilecto nostro Sanccio Remiri de Lihori, militi. Dilecto Matheo
Mercerii, militi. Dilecto nostro Raymundo de Villanova, militi. Dilecto nostro Raymundo Castellani, militi.
Dilecto Vitali de Villanova, militi. Dilecto nostro Raymundo Colom, militi. Dilecto nostro Blasio Ferdinandi de
Heredia, militi. Dilecto nostro Arnaldo Guillelmi Catalani, militi. Dilecto nostro Petro Galcerandi de la Serra,
militi. Dilecto nostro Ferdinando de Villarasa, militi. Dilecto nostro Alfonso Martini d’Albero, militi. Dilecto
nostro Iohanni Sancti [Climen]ti, militi. Dilecto nostro Iohanni Eximini de Montetornesio, militi. Dilecto
nostro Roderici Sancii de Ca[lataiubio], militi. Dilecto nostro Bo[nafonato] de Vallebrera, militi. Dilecto nostro
Bernardo Ferrari, militi. Dilecto nostro Galcerando de Tous, militi. Dilecto nostro Eximino d’Oriz, militi. Dilecto
nostro Petro Calderoni, militi. Dilecto consiliario nostro Roderico /Didaci/, militi. Dilecto nostro Guillelmo
Gastoni, militi.
Generosis:
Fideli nostro Eximino d’Oriz. Fideli nostro Iohanni Martini d’Eslava. Fideli nostro Bernardo de Montsoriu. Fideli
nostro Iohanni Gastoni. Fideli nostro Eximino de Lobera. Fideli nostro Raymundo Costa. Fideli nostro Guillelmo
Colom. Fideli nostro Tome Vives. Fideli nostro Iohanni Ferdinandi Munionis. Fideli nostro Petro Boyl, cuius est
locus de Picacen. Fideli nostro Arnaldo Scriva. Fideli nostro Guillelmo Scriva. Fideli nostro Iacobo Scribe. Fideli
nostro Francisco Munionis. Fideli nostro Petro Çapata. Fideli nostro Francisco de Montepalacio. Fideli nostro
Iohanni de Vilariacuto. Fideli nostro Raymundo Constantini Fideli nostro Francisco Constantini. Fideli nostro
Eximino Sancii de Tarasona. Fideli nostro Francisco d’Esplugues. Fideli nostro Petro Boyl, cuius est locus de
Picacen. Fideli de domo nostra petro de Rivipullo. Fideli nostro Petro Dalmau /Berengario Dalmau/ Fideli nostro
Berengario de Rippol. Fideli nostro Petro Guillelmi Scriva. Fideli nostro Bernardo de Matero. Fideli nostro
Dalmau de Clariana. Fideli nostro Alfonso de Castronovo. Fideli nostro Raymundo de Castells(...). Fideli nostro
Poncio Guillelmi de Villafrancha. Fideli nostro Tome d’Oriz. Fideli nostro Ludovico Boyl. Fideli nostro Andree /
Guillelmi/ Scribe. Fideli nostro Roderico Matini de Sancto Adriano. Fideli nostro Iohanni de Pertusa. Fideli
nostro GuillelmoSanoguera. Fideli nostro Iohanni Scribe. Fideli nostro Petro Roderici de Corella. Fideli nostro
Petro Calderoni Fideli nostro Bernardo [...] Fideli nostro Iaufrido de Tous. Fideli nostro Gilaberto Çanoguera.
Fideli nostro Roderico Didaci, iuniori. Iohanni Scribe. Fideli nostro Petro de Vilanova.
Universitatibus:
Peturs et cetera, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus universitatis civitate Valencie salutem et cetera.
Vos non credimus ignorare qualiter inclitus ac magnificus /infans/ Iohannes, [filius] nostre carissimus, sint et est
iuratus per aragonenses ad nostri mandatu, generales Curiam celebrantes, in dominum statim et in regem
Aragonum et successorem nostrum post dies tamen nostros cumque per regnicolas regni nostri Valencie similia
iuramenta dicto infanti prestari providerimus et velimus prout est aliis infantibus primogenitis fieri consuetum in
generali Curia, quam eis propterea in civitate Valencie intendimus celebrare, ad quam incipienda diem XIX
instantis mensis marcii duxerimus assignanda.
Ideo vobis dicimus et mandamus quatenus constituatis ex vobis sindicos et procuratores ques cum speciali
mandatis et plenissima potestate nomine dicte universitatis et singularium eiusdem iurandi dilectum inclitum
infantem Iohannem, primogenitum nostrum in dominum exmit (?) confestum in regem et pro regem Aragonum et
Valencie, Maiorice, Sardinie et Corsice ac comittem Barchinone, Rossillionis et Ceritane, post tamen dies
nostres, et quod de cetero obedietis et fidelitatem ei et inclito infanti Petro, Rippacurcie et montanearum de
Prades comiti, tanquam tut[ori] suo et aministratori persone sue et regnorum, comitatuum et terrarum nostrarum
vobis alii tutori seu aministratori per nos dicto infanti assignando et nulli alii observabitis in vita vostra et etiam
post ut vassalli naturales domino suo naturali debent et tenentur fidelitatem et obedienciam observare et faciendi
alia circa premissa ventura et dependencia ex eisdem cum ratihibicione et aliis cautelis necessariis ad predicta in
ipsa civitate Valencie, in qua dicta die adesse proponimus infallibiliter faciatis adesse, cuius procuracionis tenore
vobis ordinatum trasmitimus cum exhibitore presentis ut aliquam calupiam deffectu (...) patiat.
Datum in villa Sancti Mathei, sub nostro sigillo secreto, XX die febroarii, anno a nativitate Domini, Mº CCCº L
quarto.
Sub forma predicta fuit scriptum universitatibus infrascriptis, videlicet:
Fidelibus suis iuratis et probis hominibus universitatis civitate Xative. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus
universitatis Castillionis campi de Burriana. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus universitatis ville Algezire.
Fidelibus suis iuratis et probis hominibus universitatis ville de Cullera. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus
loci de Ontinyen. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus universitatis ville de Ademuz. Fidelibus suis iuratis et
probis hominibus universitatis ville Castrihabib. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus universitatis loci de
Penyaguila. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus loci de Biar. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus
Morelle. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus Sexone. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus loci de
Castalla. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus de Bocayren. Fidelibus suis iuratis et probis hominibus villis
de Alpuent.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.

- 1354. 21 marzo. Valencia.


ACA, Reg. nº 1538, fol. 62
Nos Hugo divina providencia Valencie episcopus Geraldus de Montebruno archidiaconus de Culla tanquam
icarius generalis in spiritualibus et temporalibus venerabilis in Christo patris Sthefani divina providencia
Dertusensis episcopi Petrus de Flumens rector ecclesie de Altura tanquam vicariqs generalis venerabilis in
Christo patris fratris Sancii divina providencia Sugurbiensis episcopi frater Petrus de Tous magister Sancte
Marie de Muntesia Miguel Martorellí ut procurator generalis magistri de Calatrava frater Bernardus abbas
monasterii de Valldigna frater Guillelmus abbas monasterii de Benifaca frater Berengarius majoralis de Quart pro
me et abbate de Popnleto Ferdinandus Roderici comendator major Montis Albani Vitalis de Vilanova prepositus
Gonbaldus de Castronovd decanus Antonius de Alpicat canonicus nominibus propriis et ut procuratores capituli
sedis Valencie Geraldus de Fonte procurator incliti infantis Petri comitis Kipacurcie et Montanearum de Prades
Jacobns Donat procurator incliti infantis Raimundi Berengarii comitis Impuriarum Antonius Romei procurator
egregie Sicilie comitisse Urgelli tutricis egregii Petri comitis Urgelli et vicecomitis Agerensis nobilis Petrus
dominus de Exericha nobilis Alfonsus Rogerii de Loria Sanccius de Exea procurator nobilis Luppi comitis de
Lunn et domini civitatis Sugurbii Guillelmus Columbi procurator generalis nobilis Nicholai de Jamvilla comitis
Terrenove in remotis agendis Sanccius de Legor procurator Petri Ferdinandi militis tutoris heredis nobilis
Gomlissalvi Didaci de Arenosio cum instrumento procuracionis confecto in Villa Fermosa XVII die mensis
marcii anno a nativitate Domini MCCCL quarto clauso per Antonium Pri notarium publicnm dicti loci nobilis
Petrus Maça de Lizana nominc propio et tanquam tutor nobilis Gondisalvi Eximini domini de Andilla
nobilis Jazpertus de Castelleto nobilis Olfo <; Proxida nobilis Itaimundus de Bivosico Raimundus de Pe-
rexeres ut procurator nobilis Gilaberti de Cintillis Garcias de Loriç miles Petrus de Vilanova Raimundus de
Boxados Rodericus Sanei i de Calatajuvio miles RodericusDidaci miles Raimundus Castellani miles Johannes
Scribe miles Matheus Mercerii miles Alfonsus Martin Dalbero Raimundus de Villanova miles Galcerandus de
Tous miles Guillclmus Gasconi miles Johannes Eximini Romei miles Arnaldus Guillelmi Catalani miles
Bernardus Ferrarii miles Bonafonatus de Valleleporario miles: generosí Arnaldus Scribe Joffre de Tous Johannes
Gasca Berengarius Dalmau nomine proprio et tutorio filiorum Guillelmi Jafero Jacobus Scribe Petrus Caldo
minor dierum Petrus Eximini de Lumbierri Raimundus de Castellsenet Rodericus Sancii de Calatajuvio
minor dierum Eximinus de Lobera et Johannes Fabre Franciscus de Spellunris Arnaldus Johannis legum doctor
Berengarius de Codinachs Ferdinandus de Monteacuto Berengarius Fabre Andreas Guillelmi Scribe Rodericus
Lançol Berengarius Ferrarii legum doctor Januarius Rabaça licenciatus in legibus Eximinus Petri de
Calatajuvio Berengarius Mercader Berengarius de Ripoll Alfonsus de Castronovo Marf unís Luppi Dorna
Berengarius Mercerii Johannes Ferdinandi Munionis Raimundus Costa Petrus de Rippullo Garsias Luppi de
Setisia Petrns Çapata de Tous Berengarius de Perapertusa Eximinus Doriç Petrus Boyl cujus est locus de Mizlata
Petrus Boyl cujus est locus de Picacen Johannes Fabre Ludovirus Boyl Rodericus Martin de Sancio Adriano
Petrus Roderici de Corella Geraldus de Fonte Romeus de Ablitis Eximinus Sancii de Tirasona gonerosi: de
Exativa
Coleccion de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón.

En la coleccion de documentos inéditos de Bofarull (tomo VI, página 293), se da una circunstanciada noticia de
las Córtes celebradas en Valencia el año 1354, que han sido omitidas por la Academia. En ellas rogó Don Pedro á
los tres estados, jurasen como primogénito sucesor al infante Don Juan, que habia quedado enfermo en
Tarragona, sin que este acto se pudiesa citar nunca como ejemplar contra el estatuto de Don Jaime II relativo, á
que antes de jurar el reino á los sucesores, jurasen estos, confirmasen y aprobasen los fueros, costumbres,
privilegios, libertades, donaciones, ventas y permutas, porque el rey estaba pronto á prestar el tal juramento
en nombre de su hijo. Asi se hizo por Don Pedro, jurando luego todos los asistentes á las Córtes, que fueron los
siguientes :
Por el brazo eclesiástico, el obispo de Valencia; los procuradores de los obispos de Tortosa y Segorbe; el maestre
de Montesa; el procurador del de Calatrava; los abades de Val-digna, Benifasá, Cuartc y Poblct; el comendador
de Montalban; los canónicos de Castronovo y los procuradores del capitulo de Valencia.
Por el brazo noble, los procuradores de los infantes Don Pedro y Don Ramon Berenguer; el procurador de la
condesa de Urgel D. Pedro de Egerica ; D. Alfonso Rogerio de Soria, procurador de D. Lope, conde de Luna y
señor de Segorbe; el procurador del conde de Terranova; el de D. Pedro Fernandez; D. Pedro Maza de Lizana,
en nombre propio y como tutor de D. Gonzalo Jimenez, señor de Andilla: los nobles Alberto de Castellezuelo,
Olfo de Prochita, Ramon de Rioseco, Ramon Perez, como procurador de Gelabert de Centellas: los caballeros
Garcia de Lorix, Pedro de Villanueva, Ramon de Bajados, Rodrigo Sanchez de Calatayud, Rodrigo Diaz, Ramon
Castillo; Juan Seribe; Mateo Mercerio; Alfonso Martin; Ramon de Vilanova, Galcerán de Tous; Guillermo
Gascon, Juan Jimenez de Romey, Arnaldo Guillermo Catalan, Bernardo Ferrer, Bonifacio del Valle; los
generosos Arnaldo Scribe, Jofre de Tous, Juan Gasea; Berenguer Dalmau en su nombre y como
tutor de los hijos de Guillermo Jafero, y otros hasta el número de cincuenta y uno.
Por las ciudades y villas concurrieron, los oficiales y diputados de Valencia: representantes de los gremios de
zapateros, plateros, pelaires y pellejeros; y además, ciudadanos de las parroquias de Santa Maria, Santo Tomás,
San Andrés, San Martin, San Salvador, San Estéban, San Juan y Santa Cruz, con representantes de los oficios de
pañeros, notarios, freneros, taberneros, carniceros, silleros, marineros, barberos y picapedreros ; los sindicos y
procuradores de Játiva, Morella, Murviedro, Burriana, Castellon, Algeciras, Castellfabib, Onteniente, Ademun,
Peñaguila y Castalia, habiéndose adheiido luego al juramento, los procuradores de Villareal, Bocairente,
Biar, Gijona, Alpuente y otros nobles y eclesiásticos.
Historia de la legislación y recitaciones del Derecho civil en España. Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano
Manrique

- 1354, 31 marzo. València.


Jaume de Roselló, ciudadano de Valencia, procurador de Jordana Eximenis de Borriol, monja del
monasterio de Santa Isabel de Valencia, de la orden de Santa Clara, reconoce haber recibido de Rodrigo
Didac, caballero y baile general de Valencia, 100 sueldos de m.r.val. que se debían a la mencionada
Jordana de la asignación del año 1352, en razón de la asignación anual que le hizo Pedro Eximenis de
Borriol sobre los derechos de la bailía.
ACA,REAL PATRIMONIO,Pergaminos,266

- 1355.
Sentencia en el pleito que sobre posesión de varias parroquias habian mantenido las diócesis de Valencia y
Segorbe. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 58
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp

- 1355, 7 de març.
Capítols matrimonials de Joan de Prades i de Sanxa Ximenis d’Arenós. Hi apareixen signant l’infant Pere
d’Aragó, de la part de Joan de Prades, i el noble Pere Maça de Liçana i Timbor de Bellpuig, per part de
Sanxa Ximenis d’Arenós. Pere Maça de Liçana fou el tutor de la futura comtessa de Prades. Fou senyor de
Moixent, de Jumella (vila fronterera amb Múrcia), de Xinosa i de Monòver, a les Valls del Vinalopó. Es
casà amb Isabel Cornell, dama que ha passat a la història de la literatura gràcies al poema Dispensació de
la senyora de Moixent (1371). Tingué un paper destacat a l’expedició de Sardenya lluitant contra els rebels
de l’illa i contra el jutge d’Arborea (1353). També participà en la guerra entre Pere el Cerimoniós i Pere el
Cruel (1356). El 1363 fou pres a Sogorb pel rei Pere de Castella i morí l’any següent després d’un llarg
captiveri (Martí de Riquer 1984: 17-20).
En els capítols matrimonials de l’infant Joan i de Na Sanxa se’ns informa que aleshores la futura comtessa
de Prades era donzella i òrfena de pare.
Arxiu dels Ducs de Medinaceli a Catalunya, Prades, rotlle 81, Successió i descendència, fotograma 594.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
València, dimecres, 6 de març del 1355. Capítols matrimonials de Joan de Prades i de Sanxa Ximenis
d’Arenós (ADMC, Sogorb-Cardona, Prades, Rotlle 81, fot. 594).
In nomine Domini nostri Jhesuchristi, amen, Pateat universis quod cum inter inclitum dominum infantem Petrum,
Illustrissimi domini Jacobi, bone memorie regis Aragonum filium, comitem Rippacurcie et montanearum de
Prades, ex una parte; et nobilem virum Petrum Maça de Liçana, dominum castri de Moxen, ut tutorem nobilis
Sanccie Eximeneç de Arenos, filie nobilis Gondisalvi Eximeneç de Arenos quondam, et nobilem dominam
Timborch de Bellpuig, uxorem quondam dicti nobilis Gondisalvi Eximenez et matrem dicte nobilis Sanccie
Eximeneç, ex parte altera; Divina gratia disponente super tractatu matrimonii fiendi inter spectabilem et
egregium virum dominum Johannem, dicti domini infantis Petri genitum, et jam dictam nobilem Sancciam
Eximini d’Arenos, partes predicte de comuni consensu et consilio ipsarum, in presencia mei, notarii, et testium
subscriptorum ad hoc, specialiter notatorum et rogatorum, fuerunt facta et ordinata capitula infrascripta. In
nomine Domini et intemerate virginis Marie, eius genitricis. Amen. Aquests són los capítols feits de part del
senyor infant En Pere, comte de Ribagorça et de les muntanyes de Prades, del molt alt senyor En Jacme, de bona
memòria rey d’Aragó fill, et la noble dona Na Timborch, senyora de Torres Torres, sobre lo tractament del
matrimoni que·s tracte entre l’alt don Johan, fill del dit senyor infant, ab la noble dona Sanxa Eximénez
d’Arenós, filla que fon del noble En Gonçalbo Eximénez d’Arenós et de la dita noble dona Na Timborch.
Primerament lo dit senyor infant dóna en temps de núpcies al dit Johan, molt car fill seu, lo comdat de Prades ab
totes ses pertinències, térmens e drets, axí la baronia que fon del noble En Guillem d’Entença, com lo batliu de
Prades e castell de Siurana, ab tots los castells, viles e lochs situats dins lo dit comdat. Plau a la dita noble dona
Timborch. Ítem li darà la senescalia del senyor rey de tota Catalunya, la qual perpetualment se pertany al comte
de Prades. Plau a la dita noble dona. Ítem entén lo dit senyor infant que les dites donacions li sarà retengut a ssi
senyoria e usufruyt de tota la sua vida. Emperò consentrà que del dia a enant que·l matrimoni serà solemnizat en
faç de sancta mare Eglésia relexarà al dit Johan, car fill seu, per provisió e sustentació de sa casa de tota la vida
del dit senyor infant, los lochs de Falcet et de Mora ab totes ses rendes, térmens et pertinències, et que ab les
rendes dels dits dos lochs ensemps li face compliment a quaranta mill sous de renda per cascun any de 342 tota la
vida del dit senyor infant. Emperò retès lo senyor infant lo castell e loch de Carcià, lo qual és fora del comdat de
Prades, en lo qual loch, an sos térmens, lo dit senyor ha cent mill sous, dels quals cent mill sous entén a traher
alcuns censals o violaris que són en lo comdat de Prades et la baronia damunt dita per ço que·l dit Johan puscha
haver franch lo desús dit comdat et baronia. Plau a la dita noble dona. Ítem se reté lo dit senyor infant que si·s
convenia, ço que Déus no vulla, morir lo dit fill seu sens fill de leyal conjugi procreats del dit matrimoni, que les
dites donacions romanguen al dit senyor infant et a qui ell volrà, com les dites donacions li face et li entena a ffer
tant solament per sguardament del dit matrimoni. Vol, emperò, que·l dit fill seu vivent, a edat de vint anys, puxa
testar et fer ses voluntats de cent mill sous. Plau a la dita noble dona. Ítem, que les sposalles se facen dins quinze
dies aprés Paschua Florida; emperò que si lo senyor rey, entretant, serà vengut personalment en la ciutat de
València, que·s puxen abans fer et lo dit matrimoni sia solemnizat en faç de sancta mare Eglésia tantost com lo
dit Johan haurà edat complida de setze anys. Plau a la dita noble dona. Capítols feits per part de la dita noble
dona Na Timborch et per lo noble don Pero Maça de Liçana, tudor de la dita noble Santxa Eximenez:
Primerament la dita noble dona Timborch desempararà a la dita noble filla sua tots los castells e lochs que foren
del noble don Gonçalvo Eximénez d’Arenós, pare de la dita noble donzella, de continent que lo dit matrimoni
sia solemnizat en faç de sancta mare Eglésia, exceptat lo castell e loch de Adzueva ab tota sa tenença, lo qual la
dita noble dona se reté en sa vida per tenir son viduatge, exceptat axí matex del seu dot setanta mill sous, los
quals la dita noble dona reté a ssi d’aquells cent mill sous que ha sobre los béns que foren del dit noble marit que
fon d’aquella, sobre·ls quals setanta mill sous vol que li romangue tot son dret salvu. Plau al dit senyor infant.
Ítem la dita noble dona Timborch diu que farà donació a la dita noble dona Sanxa Eximénez, filla sua, aprés son
obte, de tots los castells et lochs los quals foren del noble En Galceran de Bellpuig, pare seu, exalvu, emperò, lo
dret que la noble dona Na Ramona de Riusech, mare sua, ha en los dits castells et lochs, e el testament del dit
noble pare seu. Plau al dit senyor infant. Ítem diu la dita noble Na [Timborch] que en cas, ço que a Déu no
plàcia, que·l dit matrimoni se departís per mort de l’un o de l’altre et no y romanguessen fills de abdós procreats,
los quals heretassen los dits béns, que en aquest cas los dits béns, axí de part del dit noble don Gonçalbo
Eximénez d’Arenós, com per la dita donació feyta a la dita noble donzella, tornen de continent a la dita noble
dona o a qui dejen, et que tots sos drets, los quals el dia de huy ha la dita noble dona Timborch en los dits béns,
li romanguen salvus; et la dita noble dona entén la dita donació fer a la dita filla sua per contemplació et sguard
del dit matrimoni. Plau al dit senyor infant. Ítem, que los béns que la noble dona Sanxa Eximénez haurà de part
de pare et de mare sien dotals. Plau al dit senyor infant, açò entès et declarat que si lo dit senyor infant, lo dit fill
d’aquell o los lurs, pagaven o bestrahien alcuna quantitat o quantitats per pagar exovars de les dites nobles
donacions o en altres deutes o càrrechs de les dites baronies e lochs, que tot ço que fos bestreyt o pagat per les
dites baronies, castells, et lochs et béns li romangués salvu sobre tots los dits lochs. Ítem que per tal com l’alt don
Johan és menor de edat, que plàcia al senyor infant que·l dit matrimoni se ferm com pus fermament puscha per
tal manera que no·s puscha destorbar et que venga a acabament ab la volentat de Déu. Plau al dit senyor infant
que·s ferme al mils que puscha et sia fahedor, et plau-li que·s faça per aytal manera: que cascuna de les dites
parts faça sagrament et homenatge de tractar, et curar, e fer de tot lur poder et ab acabament que lo dit matrimoni
vinga a perfecció. Et ultra açò fon acordat que·s liure per arres lo castell et loch de Mora a la part de la dita noble
dona et tudor, et [......] que lo castell et loch de Andilla sia liurat per arres a la part del dit senyor infant, axí que
los hòmens, habitants, e·ls dits castells et lochs facen sagrament et homenatge de tenir per senyora a la part
obedient et stant al dit matrimoni o per [aq]uell, et que la part contradient al dit matrimoni perdés et agués perdut
ipso facto et jure lo castell et loch que per arres ha deliurar a la part stant al dit matrimoni e per aquell, et que lo
sagrament dels hòm[en]s sie feit dins trenta dies primers vinents. Ítem, ultra açò, fon promès et convengut,
paccionat et jurat per lo dit senyor infant que, en cas que·l dit car fill seu no volgués star al dit matrimoni, que lo
dit senyor lo deshe[re]tarà del dit comdat et baronia et que jamés no·l ne heretarà; et axí mateix promès la dita
noble desheretar la dita filla sua de tot ço que li done en cas que al dit matrimoni no volgués star, et promès e jurà
que per alcun temps no li u darà. Ítem volgren les dites parts que dels dits capítols fossen feytes tantes et tals
cartes públiques com mester serà, no mudada la substància del feit, aconeguda d’En Berenguer Mercader, savi en
dret de València, idem. Que quidem capitula antedicta partes premise promisserunt firmiter et solemniter sibi ad
invicem in presentia mei, notarii, et testium subscriptorum tenere, complere ac etiam observare, et in aliquo non
contrafacere, vel venire, vel contravenientibus aut contrafacientibus consentire de jure vel de facto aliqua ratione
sub obligatione bonorum dicti domini infantis et nobilis domne Timborch antedicte ac nobilis Sanccie Eximiniç
d’Arenos, que ad hoc partes predicte obligarunt in super ad maiorem firmitatem et cautelam tactis ab ipsis
partibus sacrosanctis quatuor Dei evangeliis et cruce Domini predicta omnia et singula rata et firma habere,
complere et observare juraverunt ac etiam promisserunt. Et nichilominus dicti dominus infans Petrus et nobilis
Petrus Maça de Liçana, tutor predictus, de predictis complendis ac etiam observandis ad invicem fecerunt
placitum et verum ac fidele homagium ore et manibus more solito comendatum in presentia mei, notarii, et
testium infrascriptorum. Hoc igitur partes predicte sibi ad invicem promisserunt et pacte fuerunt in posse et manu
mei, notarii infrascripti ut publice persone stipulantis et recepientis loco et nomine earundem partium ac etiam
omnium aliorum quorum interest vel intererit aut interesse potest seu poterit in futurum. De hoc enim instrumento
partes precontente voluerunt et petierunt eis fieri duo publica instrumenta unius et eiusdem tenoris quorum unum
utrique ipsarum partium tradatur in testimonium rei geste. Quod fuit actum Valentie, die mercurii sexto kalendas
marcii, anno domini millessimo CCCº quinquagesimo quinto. (senyal) Nostri infantis Petri, comittis Rippacurcie
et montanearum de Prades predicti, qui hoc laudamus, concedimus, firmamus et juramus. [Sig]num nostri Petri
Maça de Liçana, tutoris. Sig+num nostri Timborch de Bellpuig predictorum, qui hec laudamus, concedimus,
firmamus et juramus. Testes fuerunt ad hec vocati et rogati venerabiles Raymundus Castellam, miles,
Berengarius Dalmau, dominus loci de Cataroja, Geraldus Çafont, dominus loci de Burjaçot, Guillermus Pineda,
vicarius perpetuus ecclesie parrochialis sancti Johannis Boatelle, Valencie, Berengarius Mercader, jurisperitus
eiusdem civitatis et plures alii. Sig+num mei, Bernardi Calp, notarii publici Valencie, qui hec scribi feci et clausi
loco, die et anno premissis, cum raso et correcto in linea vicesima prima ubi dicitur Sa et in linea tricesima quinta
ubi videtur pretacte.
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas

- 1355, 8 Mayo.
Traslado auténtico de la donación que hizo el infante Pedro conde de Prades a la casa de Arenós.
ADMedinaceli Archivo Histórico leg. 137, ramo 12, n. 1

- 1355, 8 Mayo.
Sobre el matrimonio de Violante de Arenós y Alfonso de Aragón duque de Gandía.
ARV, G 2230, mano 36, f. 15v.
Se trata del testimonio de Andreu Castellà en el pleito desarrollado entre 1422 y 1423 sobre la sucesión
de la baronía de Arenós:
... feren noces en lo dia que aquells hoyren missa així com a marit e muller, les cuals celebraren en lo Real
del senyor Rey de la ciutat de Valencia...
ARV, G 2229, mano 25, f. 37rv.
...enaprés, en aquell dia mateix, ço es, lo VIIIen dia de maig del any de la Nativitat de nostre// senyor
MCCCLV aquella dita noble na Violant féu e fermà matrimoni en faç de sancta mare Ecclèsia ab lo Egreri don
Alfonso, fill del inclit e magnifich infant Pere , comte de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades, enaxí que·els
dits Egreri don Alfonso e noble na Violant foren fets... verdaders marit e muller, et lo qual matrimoni aprés
solempnizaren en faç de santa mare Ecclèsia, e aquell per carnal còpula consumaren...
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.

- 1355, 15 mayo. Daroca


Habiendo eximido el infante D. Pedro, en un privilegio, dado en Valencia, á 15 de mayo de 1355, i Ramiro
Siuches de Ravanera, escudero del Rey, de cumplir el juramento que éste le habia hecho de trasladarse i
Cerdeña, por haberle acusado algunos vecinos de Daroca de haber conspirado cuando hizo el viaje a
MalIorca con el noble Gonzalo Diaz de Arenoso, confirma el Rey dicho privilegio, y revoca la orden que la
habia comunicado, mandandole estar en el termino preciso de tres dias en Cangalibero, preparado para
trasladarse desde alli á Cerdeña.
ACA, Reg. 808, fol. 210.
Datum Cesaraugustea XX1X.º die Martii.
Documentos históricos de la villa y la ciudad de Daroca. Don Toribio del Campillo.

- 1355, 29 mayo. Valencia.


El infante Pedro, en nombre de Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, ordena a los justicias
reales y a los señores de los lugares valencianos costeros al mar o a un lago, que le envíen uno o dos
hombres de mar, o que estén acostumbrados a pescar, para tratar sobre ciertos asuntos reales que se
deben despachar en el mar. Entre todos ellos se escribe a Joan Ximénez de Montornés, como tutor de la
heredera de Jaume de Romaní, por su lugar de Beniparrell.
ACA, C, reg. 1401, f. 80v-81r
Infant En Pere, et cetera, e per lo molt, et cetera, al amat e nostre En Johan Exeménez de Montornés o
lochtinent o procurador seu en lo loch de Benicàcim, salut e dilecció. Com per alcuns affers tocants molt la honor
del senyor rey vullam parlar e tractar ab alcuns homes dels lochs de la marítima qui sien experts e sabents en fet
de mar, o usats e acostumats de pescar en l’Albufera, per tal com los dits affers tocants lo dit senyor rey se han a
desembargar en mar, e siam certs que en lo damuntdit loch ha homes de la dita condició, per ço tenim per bé que
nos trametats mantinent I o II homes del dit loch de la condició damuntdita ab los quals nos puxa parlar e tractar
dels dits affers. Dada en València a XXIX dies de mayg, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC L V.
Similis fuerunt misse infrascriptis posito in ille qui diriguntur iusticis ‘dicimus et mandamus’. (...)7 |f. 80v| Al
amat nostre En Johan Exeménez de Montornés, tudor de la hereua d’En Jacme de Romaní o son lochtinent o
procurador de Beniparrel. 7 La missiva també va ser enviada als justícies de Borriana, Vila-real, Castelló de la
Plana, Morvedre Meliana, Alboraia, Alfafar, Massamagrell, Massanassa, Sedaví i la Vila-joiosa; a Guerau Ça-
Font com a procurador als llocs de Gandia, Palma, Ròtova, Bellreguard, Dénia, Xàbia, Polop, Callosa, Benidorm
i Finestrat; i als senyors de Benicàssim (Joan Ximénez de Montornés), d’Orpesa (Berenguer Dalmau com a
tutor dels fills de Guillem Jàffer), de Peníscola, Benicarló, Vinaròs, Alcossebre, Sueca, Aielo i Silla (el mestre de
Montesa), d’Almassora (el bisbe de Tortosa), de Moncofa i Nules (Gilabert de Centelles), d’Almenara (Alfons de
Pròxida), de Canet d’En Berenguer (Arnau Joan), del Puig (la reina mare, Elionor), de Puçol (el bisbe de
València), d’Albalat de la Ribera (Pero Maça), d’Albalat dels Sorells (el mestre racional Berenguer de
Codinachs), de Catarroja (Berenguer Dalmau), del Romaní (Joan Fernández), de Benifaió (Ramon de Vilanova),
d’Almussafes i la Vall d’Alfàndec (l’abat de Valldigna), de Sollana, Trullars i Alcaissia (Antoni de Vilaragut), de
Corbera, Matada, Fortaleny, Riola, Polinyà (l’infant Ramon Berenguer), de Pardines (Guillem Ça-Noguera), de
Cotes (Guerau Ça-Font), d’Oliva i La Font d’En Carròs (Teresa, dona de Francesc Carrós), de Pego (el vescomte
de Cardona), i de Cullera, Beniuaquil, Teulada, Benissa, Ifac i Altea (la comtessa de Terranova).
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

- 1356, 29 julio.
Promesa hecha por Sibila de Vilanova, viuda de Sancho Dortide de Arenós, de permitir recuperar el censal
de 4000 sueldos reales, vendido por el infante Pere, conde de Ribagorza y Prades, y su hijo Alfonso, conde
de Dénia y señor de la baronía de Arenós y la universidad y aljama del valle de Palma, vendidos a dicha
Sibila. Dada en Valencia ante el notario, Guillem Çaroca.
Archivo del Reino de Valencia, Bailía

Código de referencia ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 25


Signatura BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 25

- 1356, 1 noviembre:
Timbor de Bellpuig va vendre un pati o solar a Domingo d’Aliaga, veí de Torres Torres, que tocava amb
els solars de Francesc d’Aliaga, notari, i de Domigo Andrés Gonçalvo.
AMS, Pergamins, Ref. Cedida por Juan Corbalán de Celis.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1356, 28 noviembre.
ACA, Reg. 899, fol. 136v-137.
Et dictam gratiam cum eius insertione confimat rex Petrus 3, die 28 novenmbris 1356. In Gratiarum de annis
1356, 57, fol. 137. (Borriol, 1330, 31 de marzo)

- 1.356, 18 diciembre.
Se encuentra a Jordana Exemenis de Borriol reunida entre un considerable número de religiosas para la
aprobación un acta notarial.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3293, num. 8
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.

- 1357.
Bula de Inocencio VI a favor de la diócesis de Segorbe y en contra de la de Valencia sobre posesión de
varias parroquias. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 59
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp

- 1358, 9 enero.
En un document de 1371 s’explica que «en temps de les noces d’Esteve d’Aragó»es realitzà la venda de Cullera,
feta a 9 de gener de 1358:
ACA, C, reg. 998, f. 60r-v(3.VII.1371)
Poc després d’aquell casament Esteve d’Aragó procedí a realitzar la compra delcastell i la vila de Cullera en 1358 a Pere el
Cerimoniós, una operació que serví parcialment per a finançar la intensa guerra que es mantenia amb el rei castellà Pere el Cruel i
que,a més a més, implicà l’alienació temporal de Beniparrell.
Sabem que poc abans de 1358, sent menor d’edat, Elicsén fou casada amb el també menor Esteved’Aragó, qui
malgrat la seua joventut –en aquell any en tenia dèsset– havia rebut el nomenament de coper reial, potser enla
seua probable condició de parent del monarca.
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal

- 1358, 15 enero.
Així, la vila, que pertanyia des de 1344 al comte deTerranova –casat amb Jaumeta de Romaní, tia d’Elicsén–, vaser
recuperada per al patrimoni reial el 8 de gener de 1358 per 100.000 sous, i al dia següent fou venuda per 172.000 sous, boi extraient
el guany de la diferència, a Esteve d’Aragó.
Este, per a aconseguir la quantia del preu fixat hagué de recórrer al patrimoni de la seua dona i, en conseqüència, només
unasetmana després Joan Ximénez de Montornés, com a «tutor d’Elicseneta», rebé l’autorització reial per a alienar
bénsd’aquella fins a un valor de 30.000 sous. Havien de ser destinats per Ximénez de Montornés in luicione
quam nunc facitis nomine dicte pupille et suis sponso de loco de Cullera.
D’esta manera, enefecte, es procedí immediatament a la venda de Beniparrellamb tots els seus tèrmens i drets,
sembla que incloent la plena jurisdicció civil i criminal del lloc –que, segons s’hideia, pertanyia als
senyors precedents, pel preu de 28.000sous, uns diners que contribuïren a completar la compra deCullera.
ACA, C, reg. 901, f. 233v
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal

- 1358, 20 febrero.
BENIPARELL . In regestro Gratiarum regis Petri 3, de annis 1357, 58. fol. (en blanc), sunt duo decreta regis
posita 20 februarii 1358 in venditione facta per Stefanum de Aragonia et Elicendam, eius uxorem, et Joannem
Eximenium de Montetornesio, nomine propio et ut tutorem dictae Elicendae, Petro Arrufat, civi Valentiae, de
loco de Beniparrell in posse Bernardi Mensa, notarii Valentiae, pretio 28000 s., et cum jurisdictione civili et
criminal ...
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.

- 1358.
Apoca de Arenós.
ADMedinaceli Ápocas leg. 13, ramo 3, n. 1

- 1358, 20 febrer. València.


Jaume Conesa, secretario real, añade el signo, el sello y la autoridad de Pedro el Ceremonioso, rey de la
Corona de Aragón, al instrumento notarial hecho el 28 de enero de 1358 por Bernat Mensa, notario de
Valencia, de la venta de Beniparrell en alodio, realizada con el consentimiento del mismo rey y la reina
Leonor por los nobles Esteban de Aragón y su mujer Elicsén, así como por Joan Ximénez de Montornés –
en nombre propio y como tutor de Elicsén–, a Pere Arrufat, ciudadano de Valencia. La venta se hace por
28.000 sueldos e incluye todas las edificaciones, habitantes, tierras, derechos, pertenencias y, también, la
jurisdicción civil y criminal de Beniparrell tal y como pertenecía a los predecesores de los mencionados
señores.
ACA, C, reg. 900, f. 7r 8
En rigor, en una oración positiva la partícula «necnon» que aquí precede el complemento «cum iurisdiccione
civili et criminali» significa «y no», pero en los documentos medievales es también empleado de forma frecuente
para reforzar una afirmación, con el sentido de «así mismo», como parece que es utilizado en el presente
documento. En rigor, dins d’una oració positiva la partícula «necnon» que ací precedix el complement «cum
iurisdiccione civili et criminali» significa «i no», però en els documents medievals és emprat a bastament per a
reforçar una afirmació, amb el sentit d’«així mateix», com sembla que és utilitzat en el present document.
In civitate Valencie XXº die febrerii anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº fuerunt aposita signum, sigillum
et decretum domini regis in quodam publico instrumento clauso per Bernardum Mensa, notarium publicum
Valencie vendicionis facte de assensu et voluntate illustrissimorum dominorum Petri, Dei gracia regis Aragone,
et Alionoris, regine eius consortis, per nobiles Stephanum de Aragonia et Elicsendem, eius uxorem, et
Iohanem Exemeniç de Monte Tornesio, nomine proprio et ut tutorem et curatorem dicte Elicsendis, Petro
Arrufatum, civi Valencie, de loco vocato Beniparrell pro libero et francho alodio, omni debitorum onere et
quarumlibet aliarum obligacionum expedito, quitio et inmuni, cum turribus, fortitudinibus, domibus, edificiis ibi
constructis et decetero construendis, hominibus et feminis, cuius vis, legis, nature seu condicionis ibi habitantibus
et in futurum habitaturis, et cum omnibus terminis, terris et iuribus et pertinenciis dictis nobilibus et Iohani,
nomine quo supra, in dicto loco pertinentibus seu pertinere debentibus, necnon cum iurisdiccione civili et
criminali prout /predecessoribus/ predictorum supra proxime nominatorum in dominio dicti loci pertinebat, pro
precio XXVIIIº millia solidorum regalium Valencie, ut in dicto instrumento confecto in dicta civitate die
dominica intitulata Vº kalendas febrerii anno Domini Mº CCCº Lº VIIº predicta et alia lacius continentur, cuius
quidem signi et decreti tenor talis est: Signum.9 Petri, Dei gracia regis Aragone, et cetera, qui hinc vendicioni de
consilio et assensu nostro facte, per nosque firmate et iurate ut superius continetur auctoritatem nostram
impendimus pariter et decretum appositum hic de nostri mandato per fidelem secretarium nostrum Iacobum
Conesa, in civitatem Valencie die XXº febrerii anno a Nativitate Mº CCCº Lº VIIIº, nostrique regni XXº IIIº, et
ad maiorem corroboracionem premissorum sigillum nostrum huic instrumento iussimus appendendum. 9
«Signum», al marge esquerre.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

- 1358, 23 abril.
A Joan Ximénez de Montornés lo encontramos prestando homenaje al obispo de Tortosa por la mitad de
los diezmos del castillo y términos de Montornés, cosa que parece indicar una toma de posesión reciente.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.

- 1358, 6 septiembre.
2.695.—Sibila de Vilanova, viuda de Sanz de Orta de Árenos, confiesa recibir del Obispo Vidal los dos mil
florines de oro a ella legados por su difunto hermano Pedro de Vilanova, Señor de Carlet. 6 de septiembre
de 1358.
ACV, Perg. 5149.
Inventario de los documentos escritos en pergamino del Archivo Catedral de Valencia. ELIAS OLMOS
CANALDA.

1358, 10 noviembre. Barcelona (Barcelona)


Donación otorgada por Pedro [Aragón de Anjou, I señor de Gandía] e infante de Aragón, a favor de su
hijo, Alfonso [de Aragón, futuro I duque de Gandía], con ocasión de su matrimonio con Violante de
Arenós, del ducado de Gandía, el condado de Ribagorza y otras posesiones situadas en el Reino de
Valencia.
El D.16 y D.17 son copias.
ES.45168.SNAHN/1.97.2.7//OSUNA,C.547,D.15-17    
Entre la sèrie de documents que serviren per a posar fi a la vida pública de l’infant Pere, fets tots al novembre de
1358, hi ha les donacions als fills mascles de la seua part de l’herència i també l’acceptació pels fills dels termes
de l’acord; al document on es reflecteix la part corresponent a Joan, hi figura també la notícia del seu matrimoni;
ARV, MR 9610, ff. 129v-134r.
ALFONS EL VELL, DUC REIAL DE GANDIA Jaume Castillo Sainz

- 1358, 10 de novembre.
Després que l’infant Pere decidís d’abandonar el món per prendre l’hàbit franciscà, el comtat de Prades,
junt amb la baronia d’Entença i la senescalia de Catalunya, passà al seu fill Joan amb motiu del seu
proper matrimoni amb Sanxa Ximenis d’Arenós.
Arxiu dels Ducs de Medinaceli a Catalunya, Prades, rotlle 81, Successió i descendència, fotograma 639 i 651.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1358, 10 diciembre. ¿1258?


CHARTE d'amnistie DE JAYME l", DU i DÉCEMBRE 1358, CONTENANT UNE NOUVELLE
ORGANISATION DE LA BAYLIE.
Arcb. iDun., Grand Ckartrier, Arm. A, Cass. IV, N« 7 qualer (original ) , et Grand Thalamus , foi. 47 y^ sq.
(copie ).
Nos Jâcobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricharum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani...
...Item , volumus et mandamus quod bajulus creatus incontinenti , id est antequam a dicto loco recédât , nominet
officiales quos in singulis officiis habere voluerit , quibus nominatis non ei liceat variare , eos tamen et nominare
et instituere libère valeat , pro sue arbitrio volantatis. Et si aliqûem officialium mori contingat, officio non
completo, vel, culpis exigentibus, * ab officio amo veri , possit et debeat alium loco ejus pure et sine omni
corruptione , ut supradictum est, subrogare. Ut autem omnis corruptionis et fraudis aditum precludamus ,
promittimus bona fide consulibus universitatis ville Montispessulani , et per eos universitati ejusdem ville, quod
nos a nullo recipiamus servitium sive donum pro baylia alicui concedenda vel danda, in nostra presentia aut
absentia, statuentes quod, si quis pro baylia habenda locum nostrum tenenti, vel alicui consulum, vel alii persone
nostre jurisdictioni subjecte, quicquam dédit aut prooiisit , quadrupli pena mulctelur, cujus medietas fîsco nostro ,
alia vero el qui corruptionem detexerit applicetur. Et insuper tam donans quam accipiens ab officio quod tune
tenebit amoveatur protinus, et extunc in perpetuum in villa Montispessulani ab omni officio publico, sine spe
restitutionis et venie , ipso facto cum infamia sit exclusus. Et ut hec omnia fortius timeantur et firmius teneantur,
ea in animam nostram jurari facimus per eximiura Petrura de Arenoso", militem nostrum, nostro jurantem
nomine et manda to, obligantes in posterum quemlibet successorura nostrorum, qui pro tçmpore dominus fuerit
ville Montispessulani , ad juramentum siçiile manu propria faciendum , cum factus dominus primo venerit in
hanc villam»...
...Actum iQ piano quod est juxta domum Fratrum Predicatoruni de Moatepessulano , ubi populus ad mandatum
domiai régis ad publicum convenerat parlamentum , scilicet quarto idus decembris, anno Domiai MCCLVIII ,
presentibus testibus venerabilibus Patribus Ja. , NarboQ. archiepiscopo , Guidone , Aniciensi , A. , Barchinonensi
, B. , Elenensi , Ug. , Ruthenensi, G.,Magalonensi episcopis, Pontio, preposito Magaloaeosi, fratre R. , priore
Predicatorum , fratre , gardiano Fratrum Minorum, fratre R. rectore Fratrum Penitentie, Jauzberto de Castro
Novo, Gr. de Gapraria , P. de Muncada, Gaucerando de Pinos, Bereng. de Cardona , R. Gaucelmi , domino
Lunelli , R. de Rochafolio, et pluribus aliis.
Signum Jacobi, Dei gratia régis Aragonum, Majoricharum et Valentie , comitis Barchiiione et Urgelli , et domini
Montispessulani.
Signum Pétri de Capellades , qui , mandate domini régis , hec scribi fecit et çlausit , loco , die et anno prefixis,
 Histoire de la Commune de Montpellier: Depuis Ses Origines Jusqu'À son Incorporation Définitive.

- 1359:
Donceles del rey Juan I: Juan Ximénez de Montornés, Fernando Arenoso
La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Escrito por Regina Sáinz de la Maza Lasoli,
Eulalia Sintas Martínez

- 1360
Cuentas de administración de la baronía de Arenós (marquesado de Villena) Baile general de dicha
baronía: Joan Pineda.
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 11.591

- 1360, octubre.
Ramoneta de Riusec, viuda del Galcerán de Bellpuig, y su hija Timborg, hacen donación a don Juan de
Prades y Aragón, conde de Prades, futuro marido de Sancha Ximenes de Arenós, nieta e hija respectiva de
las anteriores, y como parte de su dote, de la jurisdicción y mero imperio de Torres Torres, Serra, Andilla
y otras poblaciones que pertenecieron al difunto Galcerán
Archivo Ducal de Medinaceli. leg.115 nº2777 (Fichas de Helios Borja)
Amojonamientos y deslindes del término de Torres Torres, Juan Corbalán de Celis y Durán.

- 1361, 22 de enero (natividad):


Venta de la renta del horno de Puebla de Arenoso
Era conocida cosa a todos homes como yo Domingo sant olalia Baylie dela puebla por el senyore de la baronia
de arenoso vendo por voz de Gonzalvo martinez coredor publico del dito lugar toda la renda del forno dela dita
puebla avos Arnau jubran vecino del dito lugar present asi como a mas (...) en aquel de esti primo dia del mes de
genero en dos anyos primeros vinientes por prezio de dos libras i quatro faes de pan por cada un anyo las dos
partes ego ala tercera mestera buen pan ...blon de la mesura de valenz i pagar de quarto en IIIJ meses en todo a
complimiento de la dita cuantia. En tal manera i condizio que vos dito comprador sey ades tenido de mantener el
dito forno i casa mexorado i non peyorado segunt i que agora lo rezbides i de por buenos fornos alas gentes. Et
por que avos la dita venda seya firme i seguro fago vos ne per esta carta publica la qual seya a to por vazo del
derrito del dito senyore i uro i suya memoria al po avenido Et yo avant dito arnau jubran que atorgo que he
comprado i rezibido de vos dito baylies dito forno en toda aquella forma i condizio i prezio por vos damunt dito i
de dar i de pagar el dito pan según dito (....) i aquesto tener i complir ogligonos todos los mis bienes mobles i
sedientes avidos (........) aquesto fur feto en la puebla de arenoso a XXII dias andados del mes de genero anno
anativitate dominine millesimo CCCLX primo que testimonios fuero a esta presentes jayme asensio i Gonzalvo
martinez vecinos del dito lugar
Sig ( SIGNATURA ) no demi estevan serras notari publico por toda la tera i senyoria darenoso que esta carta
sevi izre.
Pergamino transcrito por Manuel Extrems Brugal.
- 10 de febrero de 1361 (natividad):
Venta de la renta del molino de Puebla de Arenoso.
Era conocida cosa a todos homes como yo Domingo sant olalia baylie dela puebla por el senyore Comte don
Alfonso dela baronia de arenoso vendo por voz de Gonzalvo Martinez corador publico dela dita puebla por en
tant la renda del molino farinero dela dita puebla esxiabre del primer dia de generoagora pasado en dos anyos
primeros vinientes i con tinuadament conplidos avos Domingo simon vecino dela ciudad de sogorbe i avos
Guillem perras i a vera muller dona maria vecinos de la dita puebla de arenoso presentes i el dito molino
rezbientes asi como mias dantes en aquell esxiabre poe prezio de vint libras fises de pan por cada un anyo a sobre
las dos partes tengo i la tercera mestera buen pan i blon dela mesura de valenz donador y pagador por terzas zo es
de quarto en IIII meses seys libras fises i IIII fangues en todo a complimiento dela dita quantia de (...) tal
condizio que vosotros ditos compradores alos urnos seyades tenidos de mantener la casa i el molino i la zequia i
muellas i fierros i canal i rodezno i quales quiere otras cosas que del dito molino seyan en tal estamiento que lo
rezbides melorado i non peyorado en ren Et si vos en pero algunas cosas en el dito molino meloravades que fuese
a per veyto del dito molino todo aquello vos primero en el dito nombre pagar i satisfer aconozimiento de buenas
personas. Et por que avos i alos urnos la dita venda vos seya salva i segura fago vos ne per esta present publica
carta partida por a b c la qual seya (.....................) de todo el dreyto del dito senyorei urno i delos urnos Et nos
avant de nos Guillem sperras i dona maria muller de el vecinos del dito lugar Et yo dito Domingo simon en mi
nombre propio i a sin como apercurador de mi muller dona Jayma con carta de percuranzo feta por mano de
martín de al penyes por attoridat Real notari publico feta a VIII dias andados de febrero anno infra sepro en la
qual he poder de fer i atotgar i firmar todas las cosas de (....) sceptas spialme por un aclausulla que dize Et en tara
podades comprar logar en sensar tributar molino o molinos o quales quiere otras rendas posesiones de senyores o
de quales quie otras personas Et en los arendatamientos tributamietos lo q(...)res o en senses que faderes por
aquel prezio o prezios que poderes o avos bien vistos para dar fianzas i (...)os mi bienes obligar i a daquellos
catar de todo danyo i fer cartas de guarda i mi persona i mis bienes obligar todos e(...) semble i cada uno de nos
por si i por el todo atorgamos i venimos de manifiesto que avemos comprado de vos damunt dito baylie el dito
molino i toda la renda de aquel por todo el damunt dito tiempo i por el dito prezio por cada un anyo en toda
quella forma i condizio por vos damunt dita Et prometemos nos dar i pagar el dito tributo i sens i de mantener el
dito molino segunt por vos damunt dito es Et aquesto tener i conplir obligamos nos todos los nuestros bienes
mobles i sedientes avidos i por aver (.............) Et yo dito Domingo simon por attoridat i per curazio obligo nos
todos los bienes dela dita muller mia mobles i sedientes avidos i por aver u per aquesto fur feto en la puebla de
arenoso a X dias andados del mes de febrero anno anativitate domine millesimo CCCLX primo que estimonios
fueron a este presentes arnau jubra i johan de sant delinas el menor de dias vecinos del dito lugar
sig (SIGNATURA) no de mi estevan serras notari publico por toda la tera i senyoria de la baronia de arenoso
que esta carta sevi izre
Pergamino trascrito por Manuel Extrems Brugal.

- 1361, 20 abril. Alcira.


Doña Ayrobis vende Alberique a Fernán Pérez de Arenós.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1361, 15 mayo. Villahermosa del Rio.


Ápoca otorgada por mosén Pedro Vidal, clérigo beneficiado de una de las cuatro capellanías fundadas por
el matrimonio, Gonzalo Díaz y Juana Cornell, a favor de Juan Pineda, procurador y baile general de la
baronía de Arenós, por 100 sueldos reales, tercio de lo que anualmente recibe del conde Alfonso de
Ribagorza y Dénia, por celebrar una capellanía de las cuatro citadas. Dada en Villahermosa del Río ante el
notario, García Martínez de Valterra.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 41
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 41

- 1361, 12 junio:
Esteve d’Aragó hi apareix com a senyor d’Alberic, amb llicència per a construir al terme un molí fariner
sobre la séquia reial del Xúquer.
ACA, C, reg. 905, f. 209r
LA SENYORIA DEBENIPARRELL: DELS ROMANÍ ALS ESCRIVÀ DE ROMANÍ (1258-1426) VICENT BAYDAL
SALA

- 1361, 2 agosto:
A través del testament de la seva esposa, Ramoneta de Riusec, redactat a Torres Torres el 2 d’agost de 1361,
sabem que En Galceran de Bellpuig, en el seu testament, havia ordenat que es construís un hospital al lloc de
Torres Torres, hospital que Ramoneta dotà amb 50 sous «a obs de provisió d’aquell o d’aquells qui allí
hospitalaran» i deixà l’administració d’aquests diners a Timbor de Bellpuig, i després de la mort de la seva filla
«a aquell o a aquells, lo qual o los quals la dita filla nostra assignarà en lo seu darrer testament o en la sua darrera
volentat» (ADMC, SogorbCardona, Sogorb, rotlle 551, fot. 216).
També ens consta, a través d’un altre document, que va constituir una capellania a l’església de santa Maria de
Torres Torres, i que els seus successors havien de pagar 50 sous cada any a l’església de Santa Maria del Puig per
celebrar misses per a la seva ànima (ADMC, Sogorb-Cardona, Sogorb, rotlle 554, fots. 494b i 502b).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1361, 10 septiembre. Gandía.


Ápoca otorgada por Huguet de Bordils, administrador de la condesa Violante de Ribagorza y Dénia, a
favor de Juan Pineda, procurador y baile general de la baronía de Arenós, por 1333 sueldos reales y 4
dineros, tercio de los 4000 sueldos reales que ordenó darle el conde Alfonso de Ribagorza y Dénia, y señor
de la baronía. Dada en Gandia ante el notario, Jaume de Vilarzell.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm.
40
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 40

- PROCESO DE LAS CORTES DE MONZON DE 1362


Processes facto et ordinato super convocattonean curiarzaa generaliuon facta per dominutn Regem in villa
Montissoni An. 1362 Jacobo Conesa. Scrip. Dom. Reg.
... CONVOCATIO
Petius et venerabili in christo pater Vitali divina providentia episcopo
Valentie. Salutem et dilectionem. Bene scitis qualiter Rex Castille non
erubescens iniquo et proditione rumpere pacem inter nos et ipsum firmata
(Pág. 745)... Nobili et dilecto nostro Glfo de Proxida, militi .
Nobili et dilecto nostro Petro MaSa, domicello.
Nobili et dilecto nostro heredi nobilis Petro Raymundi de Rivosico.
Nobili et dilecto nostro Johanni de Villariacuto, domicello.
Nobili et dilecto nostro Roderico Didaci, domicello.
Nobili et dilecto nostro Johanni Didaci, domicello.
Pari modo fuerunt scriptum militibus infrascriptis.
Vitali de Villanova.
Raymundo de Villanova,
Raymundo de Tous.
Galcerando de Tous.
Francisco de Scentillis.
Berengario de Ripullo.
Guillermo Gasconis.
Johanni Eximini de Montetornesio.
Eximeno Petri Doriç.
Petrus Bohil.
Ravmundo Castellani.
Johannis de Bellvis, domicello...
(Pág. 753)... Egregio vero Alfonso Comiti Ripparcie et Deme.
Nobili et dilecto:
Heredi nobili P. domini de Exerica .
Heredi Fferdinandi Emanuelis.
Gilaberto de Cintillis.
Heredi Ffrancisci Carroci .
Olfo de Proxida.
Heredi Gundissalvi Didaci de Arenosis.
Petrus Ma4za de Liqano.
Raymundo de Rivosico. Nobili et dilecto
Heredi lamfridi de Ianvilla.
Heredi Gondissalvi Eximini de Arenosis
Heredi Galcerandi de Pulcropodio.
Roderico Didaci.
Berengario de Vilaricauto.
Johanni Didaci.
Heredi Sthephani de Aragonie.
(Pág. 754)Secuntur milites et generosi :
Johanni de Vilariacuto.
Anthonio de Vilariacuto.
Garsie de Loris.
Johanni Eximini de Montetornesio.
Heredi Roderici Sancii de ...
(Pág. 757)... Dalmacio de Muro.
Heredi Bernardo G. Dentenca.
Acardo de Talarno.
Bernardo Alamanni Dorriols.
Raymundo de Coponibus.
Raymundo de Josa, vel eius heredi .
Umberto de Fenollario.
Heredi Bernardo de Rippis.
Guillermo de Palafolls.
Heredi Berengarii de Castri Aulino de Rubien.
G. de Barberano.
Dalmacio de Ratmarii.
Heredi Dalmacii de Peramola.
Galcerando de Hulugia.
Heredi Hugueti de Fluviano.
Heredi Berengario de Sancto Vicencio.
Raymundo de Calderiis.
Jacobo de Corniliano.
Heredi G. de Callineriis.
Bernardo Galcerandi de Boxados.
Bartholomeo de Villafrancha. -
Ianfredo de Castro Telmo.
P. de Montetornesio vel ius heredi.
ACA. Proceso de Cortes, 4. Documentos para la Historia del Derecho Espanol. SYLVIA RomEu ALFARO

- 1361, 21 noviembre:
En el año 136l era dueño del lugar de Rafalet D, Ximen Perez de Arenós, el que en 21 de Noviembre de
dicho año, vendió dicho lugar áArnau Sarina caballero valenciano, por precio de 40.000 sueldos, segun
escritura otorgada en Valencia por el notario Juan de Vera.
Ms. Del Archivo Ducal de Gandía.
El Archivo: revista de cienciasF. Vives Mora, históricas, Volumen 2

- 1362. Distintas poblaciones, entre ellas Espadilla y Toga (Tuega).


Domindo Catalan está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1362, caja2, números 47, 48 y 51.
“notario publico por toda la baronya de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1362, 22 mayo.
Fecha del testamento de Fernán Pérez de Arenós, Sr. de Alberique, dejando como heredero a su hijo
menor de edad llamado Fernando.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1362, 28 agosto.
El fet que el primer fill conegut de la parella, Alfons el Jove, nasquera el 1362 —set anys després del matrimoni
—, és bastant simptomàtic, ja que palesa que la unió se solemnitzà definitivament quan Violant era una xiqueta,
potser encara incapaç de tenir descendència. Amb tot, cal tenir en compte que diversos testimonis de processos
posteriors, relatius a la possessió de la baronia d’Arenós, apel·len a l’existència d’algun fill anterior a Alfons, que
hauria mort essent encara un nadó; …emperò ell testimoni havia hoyt dir a molts que lo dit Egregi duch lo fill no
era lo primer nat com en lo temps que la dita Egregia sa mare lo parí ja hagués hauts o parits aquella altres
fills...”; el testimoni és del cavaller Joan Gostanç, i fou fet al gener de 1423; Com veurem més endavant, aquest
fill podria ser Jaume, mort sent encara un xiquet, i del qual no coneixem el moment del seu naixement.
ARV, G 2.230, mà 36, f. 9v.

Segons el testimoni de Bonafonat Celma en el procés sobre la successió de la baronia d’Arenós “…era nat
(Alfons el Jove) en lo mes d’agost en lo dia de festa de sent Agostí del dit any MCCCCLXII, en lo qual temps
recorda a ell testimoni que lo rey don Pedro de Castella tenia asetjada la vila de Calatayu…” (això ens situaria
concretament en el 28 d’agost);
ARV, G 2.230, mà 36, ff. 18rv.

- 1362, 25 septiembre. Villahermosa


Guillem Martorell, despensero de la condesa de Ribagorza y de Denia, recibe la cantidad de 1600 sueldos
reales, de orden de ésta, provenientes de las rendas de la baronía de Arenós
ARV: Maestre Racional, Pergaminos, año 1362
Seya a todos conocida como yo, Guillem Martorell, dispensero de la senyora comtesa de Ribagorça e de Denia,
atorgo e reconexco a vos, senyor en Jacme Pineda, procurador e bayle de la baronía de Arenoso, que de la
collecta vuestra avedes dado e liurado a mí por mandamiento de la dita senyora comtesa, es a saber, mil
seycientos trenta sueldos reales, los quales por vos e en lugar vuestro a mí ha liurado don Sancho de Leyos,
alcayde e bayle de los lugares de Villamalefa, de Cuquayna e de Ludient de las rendas y pechas de los dichos
lugares e porque éste es el fecho de la verdat fago a vos e a los vuestros este presente público albarán, ápocha e
difinimento de la dita quantía por siempre valedero.
Aquesto fue feyto en Villafermosa, a XXV días de setiembre anno a Nativitate Domini millesimo CCCº
sexsagesimo secundo.
Presentes testimonios: Sancho Sanón e Sancho Decho, vecinos de Villafermosa.
Sig (signo notarial) no de mí Anthonio Péreç, por attoritat reyal notario público por todos los regnos de Aragón e
de Valencia, que aquesta carta scriví e clausí.
Joanot Martorell biografía ilustrada y diplomatario nº 3 , Jesús Villalmanzo

- 1363 - 1401
Libro de anotaciones de cuentas de administración de las bailías de los condados de Dénia y Ribaborza y la
baronía de Arenós (marquesado de Villena)
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 9.599 (4)

- 1363. Distintas poblaciones, entre ellas Espadilla y Toga (Tuega).


Domindo Catalan está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1363, número 60.
“notario publico por toda la baronya de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1364, 3 mayo.
Título de Declaración de Noble de natura, que el Señor Rey Don Pedro el IV. de Aragón expidió á favor de
Don Pedro Boil de Arenós, Capitan General que fue de esta Ciudad y Reyno de Valencia, estando en ella á
6. de Mayo 1364.
registrado en el Gratiarum 39. fol. 73.
le dice: Vos _ totam vestram progeniem seu posteritatem _ prerrogativis, libertatibus, _ franquitatibus, quibus
Ricci Homines _ Barones terra nostra melius _ uberius gaudent _ soliti sunt gaudere.
Disertacion historica de la festividad,y procesion del Corpus,que celebra cada año la muy Il.tre ciudad de
Valencia ... Joseph Mariano ORTIZ

- 1364.
A Joan Exemenis de Montornés lo hallamos durante la guerra contra Castilla, como cavaller e lloctinent de
la Plana dirigiendo una partida de almogàvers y dirimiendo qué parte del botín corresponde a los
almogávares y qué parte a los caballeros.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.

- 1364, 30 mayo. Villahermosa.


Domingo Cap de Bou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas en pergamino, caja 2, número 106.
“notario publico de Çucayna e per tota la baronia de Arenoso por actoridad del senyor compte de Ribagorça e
de Denia”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
- 1364, entre 27 junio y 4 julio
Proceso contra Bernardo de Cabrera: mandado formar por el Rey don Pedro IV.
Demanat si oi dir si lo dit comte ho volia pendre o no et dix que nou oi dir. Dix encare demanat que lo dit Rey de
Castella con parti de Murvedre ne parti ab tota sa host menant sen pres e ferrat segons que oi dir a homens quiu
havien vist lo conte Dosona et aquest testimoni et lo dit mossen Bernat de Serra et tots los homens de peu qui
eren de la senyoria del Senyor Rey et qui estaven preses a Murvedre lod quals eren be CCCC entre christians et
moros et anant axi con foren damunt Xericha entre les barraques dels reals et dels jaqueses a I bosch qui ve de la
part dreta a ferir en lo cami aquest testimoni et lo dit mossen Bernat de Serra qui anaven cavalcant ço es aquest
testimoni en I rocinol et lo dit En Bernat Serra en I ase girarense aal dit bosch et meteranse per aquell et
tengueren la via de la baronia Darenos et aquell dia entraren al castell Darenos et daqui per lurs jornades dret
cami venquerensen a Barchinona on foren dijous prop passat et scaparen de la preso dimecres pus prop passat hac
VIII dies a hora de tercia.
Manuel de Bofarull y de Sartorio
- 1364, 22 mayo:
La villa permaneció en el realengo hasta que entro a formar parte, junto con Arenós, de los dominios de Alfonso
de Aragón, conde de Ribagorza y Denia y más tarde marqués de Villena. Efectivamente , el 22 de mayo de 1364
en Cullera, Pedro IV de Aragón concedió, “ en feudo de honor” según las leyes de Cataluña a don Alfonso de
Aragón, conde de Ribagorza y Denia, los castillos y lugaresque antes habían sido de su hermanastroel infante
Fernando y que al morir este -ejecutado por el monarca- habían pasado a la corona. Son el castillo y villa de
Ayora, el lugar de Xalarme, Cofrentes, Zarra, Xarafuel, Terraza y Palacins.
AHN, Osuna, leg. 1931, núm. 9 1.2
- 1364, 1 octubre:
La volubilidad y las necesidades de Pedro IV motivan el que este monarca, estando en Valencia, en 9 de
mayo de 1364, haga donación de Cullera a la ciudad de Valencia ; claro es que don Jimén Pérez de Arenós,
a quien por justo derecho de sucesión, había pasado Cullera, no se prestó voluntariamente a su entrega,
siendo preciso el que Valencia movilizara sus huestes para tomar posesión material de Cullera, marchando
sobre ella y anunciando la salida de la Señera de la ciudad contra el de Arenós por pregón hecho en 1º de
octubre de 1364. La donación de esta villa a la ciudad la completa Pedro IV enajenando en favor de la
misma, estando en Zaragoza, el 15 de febrero de 1381, cuantos derechos conservaba en la villa de Cullera.
AMV, Manuals de Consells, A-14
Relaciones geográficas, topográficas e históricas del reino … Tomás López de Machuca
- 1365¿23 sept. 1366?:
El rey de Sicilia escrigué al dux de Venecia, Marco Cornaro, demanatli la devolució a Jordi Grapheo,
maestre racional del regne de Sicilia, dels efectes y joyes que foren de sa difunta esposa Virdina, filla i
hereua de Gonzalo Ximenes d´Arenós, vicari general que fou dels Ducats (1358-59) de Yvar, quals efectes
foren depositats per dit vicari en poder de ...
Anuari - Volumen 4 - Página 45
Arxiu de Palerm.
- 1365, 20 de marzo, Torres Torres.
El Rei Pere IV perdona els musulmans del terme d'Assuévar per la seua participació en la guerra junt als
castellans i els atorga noves condicions de poblament.
[A] Pergamí original perdut.
B Còpia coetània en els registres reials, A.C.A., Reial Cancelleria, Registre n.º 1209,fol. 54v.º - 55v.º. Edicions
a. FERRER MALOL, M.T.: La frontera amb l'Islam..., 1987, pp.322-323.
   [fol. 54V.º] A tuyt sia manifest que manifest que nós, en Pere, etcétera, esguardants que volsaltres, moros del
castell e tinença de Atzueva, qui per malvats consells enganats contra nós e la nostra corona vos erets rebellats e
alçats e donats al rey de Castella, nostre públich enemich, ara, conexents vostra error e penedints de aquella,
cobejets de tot vostre cor exir de la dita vostra error, e tornar a nostra senyoria e obediència.
  E sobre açò, ab aquella humilitat que havets pogut, hajats a nós demanda vèniae perdó de ço que mal havets fe,
e encara, per tal que en nostra fe siats pus escalfats e pus volenterosament e pus coratjosa estiats per mantenir
nostra honor, nos hajats supplicat que us deguéssem atorgar alcunes gràcies contengudes en los capítols dejús
scrits. Per ço, nós, volents seguir la carrera de nostres predecessors, qui tots temps han anat benignament e
misericordiosa vers lurs sotmeses, e qui moltes vegades envers aquells qui lur misericòrdia demanaven, aquella
misericòrdia han davant posada a venjança, e cobejants, en quant divinalments nos és permés, resemblar aquell lo
loch del qual tenimen terra, qui diy que no vol mort del pecador mas que's convertesca e viva, aquells capítols
havem vist e regoneguts e, aprés, haüda deliberació en nostre consell, los havem atorgats e proveïts segons que en
la fi de cascun de quells és aytal: Demanen los moros de Atzueva que'l senyor Rey los perdó tots crims e excesses
fets tro al dia de huy, e encara tots robaments de castells, axí del Comte de Prades com d'altres qualsevulla, e
encara, si rendes o drest nenguns tenien d'ell, que no'n puxen ésser demanats de compte. Plau al senyor rey. Item,
demananen que les racenes que havien dades al rey de Castella, les quals són en Segorb e en Castellnou, los sien
retudes sens nengunes messions. Plau al senyor rey com los dits lochs seran venguts a mà sua. Item, demanen que
puxen a cantar la çalà segons que han acostumat. Plau al senyor rey. Item, demanen que sien franchs de tots drets
que ells paguen al senyor rey a tres anys, e encara de sisa.
  Plau el senyor rey, exceptats aquells drets e regalies que ells no paguen, les quals són del senyor rey. Item,
que'ls conferm totes franqueses e gràcies a ells o predecessors seus fetes per lo senyor rey o sos predecessors o
altres qulsevulla senyors lurs. Plau al senyor rey, aytant com ell sia, emperò, que del temps passat no'ls en puxa
letres que per virtut de aquests capítols a ells són e seran atorgades, franques de dret de segell. Plau al senyor rey.
Item, demanen que'ls donades totes les cartes e letres que per virtut de aquests capítols a ells són e seran
atorgades, franques de dret de segell. Plau al senyor rey. Les damunt dites empreró, gràcies, fa lo senyor Rey als
dist morors, ells faents-li sagraments e homenatges, segons lur ley e çuna acostumat és de fer, que li seran bons e
leyals vassalls. On com se pertanga de bon príncep servar les coses que atorga, prometem en nostra fe reyal a
vosaltres, dits moros, e encara juram per Déu e per los Sants IIII Evangelis de nostres mans corporalment tocats,
que los dits capítols e les coses en aquells contengudes, segons que nós damunt los havem atorgats e proveïts,
tenrem e observvarem nós e nostres suceïdors, e null temps no hi contravindrem per nenguna rahö. Manants perla
present nostra carta a nostre car primogènit, lo Duch de Gerona e Comte de Cervera, General Governador en los
regnes e terres nostres e a sos Portantveus, e encara a tots altres succeïdors e officials nostres presents e
esdevenidors, que totes les dites coses e cascuna d'aquelles, segons que per nós damunt són atorgades, tenguen
fermament et observen e no y contravinguen per nenguna rahó. En testimoni de les quals coses aquesta carta
nostra vos manam ésser feta e ab nostre segell secret pendent, com los segells nostres majors no haguéssem en
avinent, segellada.
Dada en Torres Torres, a XX dies de març en l'any de la Nativitat de nostre Senyor M CCC LXV, de del nostre
regne XXX. Garcia Lupi.

- 1365, 12 junio: Monvedre:


El Conde de Trastámara, futuro Enrique II de Castilla, Don Alfonso, Conde de Ribagorza y Denia,
corroboran otro pacto anterior (Burriana: 10 de junio de 1363), donde se acordaba el apoyo de Don
Alfonso a cambio de la herencia de Don Juan, hijo del infante Don Manuel; con la condición de que si muere
dicho Don Alfonso, pase dicha herencia a su hijo Don Jaime, desposado con Doña Leonor, hija del Conde de
Trastámara, y si muere también éste, pase a sus hijos.
ARV.: BAILIA, Pergaminos nº 58.
Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el Archivo del Reino de Valencia, ESTUDIS
CASTELLONENCS Pág 105, Jesús Villalmanzo.

- 1366.
Muere Fernando Pérez de Arenós, Sr. de Alberique, siendo niño, pasando Alberique a su tío Ximén Pérez
de Arenós que entregó a Laura, la hermana de Fernando, 2000 sueldos en renta y sueldos cada año.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1366, 30 enero.
Eximén Perez de Arenós vende a Guillem Ferri, notari de Valencia, un censal de 440 sueldos de pensión de
los 840 sueldos censales que le hacen anualmente la universidad de Sueca, por el precio de 4400 sueldos.
Arxiu Històric Municipal de Sueca
Signatura: PEG-00001/042 Sistema E-7.01 Año: 1366 000042 30/01/1366
Incluye ápoca del mismo día.
Pere Trullols, notario.
Copia del 14 de octubre de 1404 (700 x 440 mm). Arnau Almirall, notario. Núm. XXI.
Extractos y citas: B.RIBELLES, Extracto chronológico..., doc. XXI, pp. 36-38 (lo data el 31 de enero).

- 1366, 23 setembre. Messina


Federic III demana al dux de Venecia que ordeni la devolució a Jordi de Grapheo, mestre Racional del
regne de Sicilia, dels efectes i joies que foren de la seva difunta esposa Virdina, filla i hereua de Gonçal
Ximénez d´Arenós, els quals efectes havíen estat disposats en poder de Joan Sanudo, habitant de
Negrepont, ja difunt.
Palermo : Arch. di Stato, Reg. Canc. IX, f. 67 v.
in Messina pro nobili Georgio de Grapheo.
Scriptum est magnifico domino Marco Cornario duci Veneciarum etc., karissimo amico suo per hec verba :
magnifico domino Marco Cornario duci Veneciarum etc., karissimo amico suo, Fridericus Dei gracia rex
'I`rinaclie ac Athenarum et Neopatrie dux, salutem et votive prosperitatis continuum incrementum. laudabilis
fame vestre ubique diffusa vulga rites qua Veneciarum civitas inter ceteras urbes mundi fulgere justicia
predicatur et mutue hinc inde dileciones affeccio a primevis regibus et ducibus propagata, Deo propicio,
diutumitate duratuna perpetua. nos ortantur ut pro subditis nostris, maxime quos noblilis ornat condicio et justicie
causa fovet, intercedamus apud vos precibus oportunis. cum igitur quondam nobilis Consalvus Eximeni de
Arenosa, tunc noster ducatuum predictorum vicarius, et Serena jugales, dum in ipsis adessent ducatibus, certa
jocalia et arnesia eorun quondam Johanni Sannuto Incole Nigropontis depositaverint, que propter ipsorum
jugalium mortem ad nobilen Georgium de Grapheo una cum sociis regni nostri magistrum racionalem,
consiliarum, familiarem et fidelem nostrum tamquam heredem heredis dictorum quondam jugalium pertinent
pleno jure, de huiusmodi hereditate nostre constito curie per legitime documenta, ad peticionem prefati nobilis
baiulo et capitaneo dicte civitatis Nigropontis super cogendo predictum quondam Johannem, vel eius heredes, ad
restituemdum et assignandum eidem nobili vel eius ad id procuratori vel nuncio jocalia et arnesia supradicta, per
nostras scripsimus in forma justicie literas, speciales, iidemque officiales vestri nostra recipientes et intelligentes
literas nobis juridice responderunt super hoc eos non posse procedere nec nobis proinde respondere absque
deliberacione vestre ducalis dominacionis eorum, de quo fuimus et sumus merito contentati; unde ad vos, ad
quem huiusmodi cognicionem et deliberacionem cause spectare cognoscimus, recurrimus confidenter
magnificenciam et amiciciam vestram affectuose rogantes, ut cum justicie vestre favor ea ubique faveat
indigentes et ex debibo hinc inde vigentis amoris nostris subditis talis condicionis precipue minime debeat
abnegari, cum maiestati nostre constet ad plenum dictum nobilem esse heredem nobilis quondam Virdine filie et
heredis universalis dictorum quondam jugalium, ac dictum nobilem nec non et nobilem Benevenutum fratrem
eius in principio, medio et fine guerrarum intrinsece et extrinsece imminencium hactenus regno nostro satis
fideliter notabiliter atque strenue nostre excellence servivisse, et pro fidei nostre constancia personas et bona
eorum singula nullis parcendo periculis liberaliter posuisse, nec a nostra fidelitate quibuscumque
supervenientibus adversitatibus divertisse, quibus de causis ipsi fratres nostro representantur aspectui satis grati,
placeat vobis premissorum consideracione nec minus nostre intercessionis intuytu eidem nobili Georgio super
recuperacione dictorum suorum jocalium et arnesiorum... mandare... et celere justicie complementum et suum
procuratorem ...., quod equidem maiestati nostre erit gratissimum… mandare vel illud idem. datum etc.
Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). Antonio Rubió y Lluch,Maria Teresa Ferrer i Mallol

- 1366, 23 septiembre:
Palermo : Arch. di Stato, Reg. Canc. IX, f. 68
Pro eodem nobili Georgio de Grapheo
Scriptum est dominico Michaelis de ducali mandato veneciarum et baiulo et baiulo et capitaneo nigropontis et
consiliariis eius vel eorum in eisdem officiis successoribus devotis suis post eius graciam et salutem per hec
verba: Solita benivolencia serenitas nostra vestras recepit literas responsales ad nostras quas pro nobilii Georgio
de grapheo super restitucione jocalium et arnesiorum suorum ad eum spectancium tamquam heredem heredis
quondam nobilis serena de yuar uxoris quondam nobilis consalvi eximeni de arenosa tunc nostri vicarii in
ducatibus supradictis depositatorum per dictam quondam nobilem dum viveret nec minus et dictum eius maritum
quondam Johanni sannuto tum dicti incole nigropontis serio miseramus, quarum literarum vestrarum comperto
tenore huiusmodi vestra responsio nobis tamquam racionabilis grata cessit dum vellet pretenditis super hoc prout
vobis per vestram ducalem dominacionem successive dabitur in mandatis, verum cum dicti nobilis justicia
suadente et sincerum erga nos et subditos nostros magnifici domini ducis veneciarum propositum clarissime
agnoscamus scire vos volumus dicto duci super eadem materia per nostras speciales literas rescripsisse quibus tu
speramus et tenemus indubie debito suadente justicie idem dux audienciam dabit benivolam cum effectu. Quare
devocionem vestram requirimus quatenus habito per vos super hoc dicti ducis mandato super expediocione celeri
et totali nuncium et procuratorem dicti nobilis ad premissa expediri cum instancia faciatis quod vallde gratum
habebimus et pro vobis et aliis districtualibus dicti comunis fieri mandabimus illud idem. Datum etc.

Pro eodem. Eodem ibidem


Scriptum est nobili Rogelio de lauria ducatum Athenarum et Neopatrie Mariscaleo consiliario familiari et fideli
suo per hec verba:
Cum nobilis Georgius de grapheo una cum sociis Regni sicilie magister racionalis consiliarius familiaris et
fidelis noster suum nuncium et procuratorem pro eius arduis et expressis negociis ad civitatem negropontis in
brevi destinare proponat, fidelitati vestre mandamus quatenus eidem procuratori seu nuncio dicti nobilis super
exequendis et complendis agendis eisdem in civitate predicta ad omnem requisicionem ipsius assistatis ope
favore consilio et auxilio oportunis quod nostre veniet excellencie valde gratum. Datum etc.
Ιστορία της πόλεως Αθηνών κατά τους μέσους αιώνας - Τόμος Γ
Il genealogista Giacomo Rodo, dottore e patrizio partannese, che visse nel secolo XVII, dice invece Giorgio
Graffeo Barone di Sambuca sino al 1382, quando morì.
Partanna nella storia nell'arte nella fede e nel folclore - Página 98

Giorgio Graffeo fu investito della capitania a guerra con la cognizione delle cause criminali per le città è terre di
Mazara , di Marsala , Partanna , Misirindini , Bilici e Montegrifo , e per  Sciacca, Caltabillotta, Chiusa,
Caltanissetta, Ciminna de altri Juoghi Guglielmo Peralta.
Considerazioni sopra la storia di Sicilia dai tempi normanni . Página 75

Dipl. Ann 1373 ex registro reg. Cancellariae ann. 1363 et 1375 fol. 13
1357, agosto: ...Factae sunt patentes in haec verba. Fridericus etc. Universis hominibus civitatis Mazariae, ac
terrarum et locorum Marsaliae, Partanne,Misirindini , Bilichii , et Montisgrifi tam praesentibus quam futuris
praesentes littérai inspecturis fidelibus suis gratiam suain et bonam voluntatem . Cum de fide
, strenuitate , ! sufficientia , et legalitate nobilis Georgii Grapheo cons . famil . et fid. Nostri excellentia nostra
plenarie confidente, sibi officium capitaniae guerrae cum cognitione causarum...
Considerazioni sopra la storia di Sicilia dai tempi normanni . Página 101

- 1367.
El obispo de Tortosa Jaime de Aragón envía una carta a Joan Exemenis de Montornés sobre los 2.000
sueldos que le reclamaban los hombres de Torreblanca (lugar de señorío del obispo de Tortosa) que
habían luchado a sus órdenes.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.

- 1368. Ludiente.
Guillermo Cap de Bou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1368, número 263.
“notario publico por toda la baronia de Arenoso por el alto senyor marques de Villena, comte de Ribagorça e de
Denya, senyor de la dita baronia”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
- 1368, 2 de noviembre. Puebla de Arenoso.
Domingo Piquer está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, MR, Apocas. De 2 de noviembre 1368, caja 2, número 276
...que por actoridat del senyor don Alfonso, senyor de la baronia d.Arenoso, notario publico d.Arenoso e de la
Puebla e de sos terminos, que esta carta scrivi.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
Otra documentación de este notario en:
ARV, MR, Apocas. De 1374m caja 2, número 508
ARV, MR, Apocas. De 1375, caja 3, número 527
ARV, MR, Apocas. De 1377, caja 3, número 598
ARV, MR, Apocas. De 9 febrero 1378, caja 3, número 612
- 1369, 25 noviembre:
L'alamí d'Alberic Mahomat Abennacer, el de la Foia, Maimó Abceit, i altres moros d' ambdós lIocs
manllevaven a Antoni Safa.brega810 SatiS,«quos dictas aljamas dare et solvere debent nobili Eximine
Petri de Arenoso, domine ipsorum»
AMA, 040/2, f. 163 i 040/3, f. 162 (Alberic i la Foia)
DINERS I CREDIT. ELS JUEUS D' ALZIRA EN LA SEGONA MEITATDEL SEGLE XIV, Antoni Furió.

- 1370, 2 diciembre. Ludiente.


Guillermo Cap de Bou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1368, número 373.
“notario publico por toda la baronia de Arenoso por el alto senyor marques de Villena, comte de Ribagorça e de
Denya, senyor de la dita baronia”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1371, 10 Enero.
Juan de Aragón Conde de Prades y por su matrimonio con doña Sancha Ximénez de Arenós, señor de
Cheste, otorga a los moros de este lugar carta de población, confirmando el régimen de prestaciones
señoriales que debían a sus señores.
A.R.V.: GOBERNACIÓN, Libro 2981, Mano 13, fol. 8-12
En nom de Deu sia y de la sua beneyta Mare. Cosa certa sia a tots que la present carta verán e llegiran que Nos,
Don Joan, del molt alt Ynfant Pere fill, Comte de les muntanyes de Prades e Señor del loch de Gestalcamp, situat
en lo Regne de Valencia, com vosaltres, Aljama de sarrahins e singulars del dit loch nostre de Gest, sens titol
nostre e de nostres predecessors, ajats tengut e tengats les heretats e bens sehents que avets e possehits en e dins
lo loch de Gestalcamp, terme e pertinencies de aquell, e per co que temats que per Nos o per nostres sucessors les
dites heretats e bens sehents vostres ara o en lo esdevenidor no fosen a vosaltres toltes o levades per defalliment
de titol o poblacio alguna, en e per la dita raho ajats suplicat a Nos humilment que sobre acó deguessen atorgar a
vosaltres titol e populado alguna, ab e solts la qual vosaltres segurament ajats e possestats (sic) cascu co del
nostre e de Señor se pertanyga fer gracia a sotsmessos e no deffer aquells encara que y ara causa com
misericordia deja tostemps sobrar justicia. Em per amor dago, de grat e de certa sciencia, donam e otorgam a vos,
Aljama de sarrahins e cascun abitador sarahi que ara es o per temps sera del dit loch nostre de Gestalcamp ha, e
per les heretats, posessions e bens sehents que ara posehits e possehexen et de aquí avant aurets e posehirets en e
dins lo terme, territori e pertinencies del dit loch nostre de Gest, los Privilegi, Titol e Poblacio seguent e segons e
en la manera que agis declara:

[37]. ÍTEM: Retenim a Nos e ais nostres en lo dit loch e terme de aquell host e cavalcada e reempcio de aquells e
lo morabati, segons que en la Ciutat de Valencia e Regne de aquella se paga [ilegible]. E semblanment Nos
retenim lo carnatge deis bestiars, estanys e totes altres calonyes de qualsevol manera sien. Et per Nos et per les
nostres prometem et juram per Deu e los Sants quatre Evangelis per les nostres mans tocats, servar e teñir en lo
dit loch a vosaltres e ais vostres e fer teñir e servar en tots feyts civils y crimináis guna e xara de sarrahins segons
hi en los feyts que ais altres sarahins del dit Regne es servada e tenguda sots virtut del qual jurament prometem
haver per termes e agradables les dites coses et contra aquelles no venir ni fer venir per alcuna manera palesa o
amagada. E nos: Ali Faraig, Alami; Aben Homia; Amet Alacimi, Vells; Mahomat Amajar; Mahomat Abozamen;
Ali Muga; Arocnig Ahamor; Ali Qotmacot; Abbach Dede; Mahomat Qot; Abdalla Beanianadir; Abrahim Hagem;
Abdul Gafar; Ali Galim; Ali Zubeyda; QahatAbgodoch; Mahomat Faraig; Agosti Fat; Faraig Agosti; Mahomat
Agader, Alfaqui; Ali Jaffar; Jahir Alfuleyfar; Qahat Addahu; Hamet Elruvio; Hamet Qot; Muga Beanya; Ali
Aniquello; Magot, fill de Qahat; Muga Hamet Jaffar; Hamet Moxber; Fat Fatanani; Hamet Abdalgafor; Hamet
Arrami; Qot, fill de Jucef Qoot; Jugef, fill de Mahomat el Cavelli, sarrahins et habitadors del dit loch, Aljama,
aplegat en lo porxe de la mezquita del dit loch per veu de saig, en e segons es acostumat en lo dit loch aplegar la
Aljama del sobredit loch, e fahen Aljama per nos e tots los nostres succesors e per tots los altres sarrahins
habitadors del dit loch et succesors de aquells concordáis en una veu e en alguna manera no discrepats, presentat
a nos lo damunt dit Privilegi e Poblacio per vos Señor a nos otorgada e Mee et explicat per lo notari dejus scrit,
present aquí, e de paraula a paraula aquell dit Privilegi e Poblacio, de grat y de certa sciencia, acceptam e rebem
et prometem aquell en e per tostemps per nos e tots los nostres successors e de tots los sarrahins del dit loch
servar e fer servar, teñir e complir segons desús es ordenat, de la primera linea tro en la darrera, alguna cosa no
ajustada ne tolta e contra alio no vendrem o venir farem per alguna manera expressa o callada, sots obligacio de
tots nostres bens e de la dita Aljama e singulars de aquella, mobles e no mobles, hauts e per haver hon que sien,
los quals de present, y obligam lo notari dejus scrit, axi com a publica persona, acó de nos en nom e veu nostre e
de la dita Aljama llegitimament estipulant et rebent en lo nom e veu de vos, Señor, e de quis pertanyga
esdevenidor. De les quals coses lo dit Señor Compte mana esser feta e lliurada carta publica a la dita Aljama,
guarnida de son sigillum pendent. Ago fo feyt en Valencia et otorgat per lo dit Señor Conté, decima die Januarii
anno a Nativitate Domini millesimo tricentésimo septuagésimo primo.
SENYALS de: Ali Faraig, Alami; Hamet Aboami; Amet Alacim, Vells; Mahomat Anajar; Mahomat Abocamen;
Ali Muga; Mohenig Ahamor; Ali Cotmagot; Abbach Dede; Mahomat Cot; Abdalla Beanianadir; Abrahim
Hagem; Abdul Gafar; Ali Galim; Ali Zubeyda; Cahat Abgodoch; Mahomat Faraig; Agosti Fat; Faraig Agosti;
Mahomat Agader, alfaqui; Ali Jaffar; Jahir Alfuleyfer; Caat Addavell; Hamet Elruvio; Hamet Cot; Muga Beania;
Ali Aniquello; Magot, fill de Caat; Muga Hamet Jaffar; Hamet Moixber; Fat Fatanani; Hamet Abdalgafor; Hamet
Arrami; Cot, fill de Jugef Qoot; Jugef, fill de Mahomat Coot; Ali, fill de Mahomat El Cavelli, sarrahins desús
dits, que les dites coses acceptaren, loharen e fermaren per si e per tots los altres sarahins del dit loch. SENYAL
de Nos, En Joan, per la gracia de Deu Conté de Prades, qui les dites coses otorgam, loam e juram. TESTIMONIS
fon de ago: lo discret En Pere Llobet e En Berat de Sisear, de casa del señor Comte. Testimonis son a la ferma de
la dita Aljama, la qual firma e accepta lo present Privilegi e Poblado en lo loch de Xest, divendres darrer dia del
mes de febrer del any sobredit, absent lo dit Señor Comte, En Lop de Letxa, Procurador de aquell, present,
estipulant; En Marti del Tormo, Joan Pérez, Abrasim Arrami de Toris; Hamet Gaminy, sarrahi de la serra de
Toris. SIGNUM mei Bartholomei Cerdani, auctoritate regia notarii publici, qui predictis interfui et clausi, locis,
diebus et anno predictis.
Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389

- 1371, 10 de febrero.
Violant d’Arenós, la esposa del duque de Gandia Alfons el Vell, se permitía por ejemplo el antojo un día de
1371 de que le cocinaran una perdiz para al-morzar.
ARV, MR 9.606. f. 27r,
A dinar a madona I perdiu de casa.
ALIMENTACIÓN Y SALUD EN LA VALENCIA MEDIEVAL. JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA.

- 1371, 3 julio.
ACA, Reg. 998, fol. 60v.
Rex Petrus 3 dedit Stephano de Aragonia 100.000 s., et pro eis vendidit et cum instrumento gratiae locum de
Cullera, et pro dicta concessione debebat scribaniae regie 5000 s. pro jure sigillie, et mortuo postea dicto
Stephano erat recuperanda dicta quantitas ab augmento dotis Elicendis de Romani, quae nuberat postea
Eximenio Petri de . Mortua dicta Elicende, rex Petrus vendidit dicto Eximenio ius sibi pertinens in recuperandis
dictis 5000 s. ab haeredibus dictae Elicendis. In Venditionum regis Petri 3, de anno 1370 usque 77, fol.60, die 3
julii anno 1371.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez

- 1371, 8 octubre:
Els dos alamins tomaven a manllevar al mateix prestador 2.870 sous; en un document annex, Elissenda, la
dona d'Eiximen Pérez d' Arenós, reconeixia que el préstec s'havia fet «ad opus nostrorum».
AMA, 040/2, f. 163 i 040/3, f. 162 (Alberic i la Foia)
Eiximen López de Pomar prestava quinze mil sous a diferents manllevadors nobiliaris: 6.000 a Joan de
Vilaragut, senyor d' Albaida; 3.000 al bisbe de Valencia; 50 florins d'or a Nicolau de Proixida; i 4.640 sous
a Eiximen Pérez d' Arenós i la seua dona Elissenda de Romaní, senyors de Cullera. Les rendes d'Alzira
s'arrendaren per 17.400 sous el 1384 i per 18.150 el 1385.
Arxiu Municipal d' Alzira (AMA), Protocols notarials, 040/3, 040/8 i 040/17
DINERS I CREDIT. ELS JUEUS D' ALZIRA EN LA SEGONA MEITATDEL SEGLE XIV, Antoni Furió.

- 1372.
Eiximen Pérez d' Arenós y su mujer Elissenda de Romaní, señores de Cullera, compran a Lope Ximénez
de Tolsana las alquerías de Benifaraig y La Foya por 20000 sueldos.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1372, 1 junio. Alcira (Valencia).


Capitulaciones realizadas entre Ximénez Pérez de Arenós, señor de Cullera, y su mujer Elisenda Romaní,
con Lupo Pérez de Tolsana para que una alquería situada en el término de Benifaraig (Valencia) pasara en
propiedad a la dicha Elisenda. Ante Berenguer Fuster, notario público de Alcira (Valencia).
ES.45168.SNAHN/1.142.10.2.9//OSUNA,CP.137,D.16  
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1372, 30 juliol.
LA SENTÈNCIA DEL BISBE DE VALÈNCIA, JAUME D’ARAGÓ, SOBRE EL BEGUÍ JAUME JUST I
L’HOSPITAL DELS BEGUINS
Arxiu de Textos Catalans Antics [Institut d’Estudis Catalans / Facultat de Teologia de Catalunya]
DOI: 10.2436/20.3000.01.8 Vol. 27 (2008), p. 441-451
In Christi nomine. Amen.
Noverint universi quod nos Jacobus, miseratione divina episcopus Valencie, attendentes quod olim tempore vite
reverendissimi in Christo patris, domini Ugonis [de Fenollet], bone memorie episcopi Valencie, precedessoris
nostri, fratre Jacobo Justi, tertie regule beati Francisci, regente Hospitale Beate Marie civitatis Valencie, alias
nuncupatum vulgariter ,dels Beguins’, ratione criminis heresis seu pro facto fidei orthodoxe in captione
episcopali Valencie posito seu murato, de quo quidem crimine seu fide orthodoxa apud ipsum predecessorem
nostrum et apud inquisitorem heretice pravitatis, qui tunc erat, inculpatus fuerat pariter et delatus ac proinde
captus et carceribus eiusdem predecessoris nostri mancipatus, ipse predecessor noster volens, ut decebat, ne bona
mobilia dicti Hospitalis, que sub custodia et regimine dicti fratris Jacobi diu extiterant prout etiam tempore sue
huiusmodi deprehensionis existebant, propter carentiam rectoris seu alias ex defectu regiminis deperirent vel
laberentur, quinymo pocius conservarentur, statim eo capto, posuit seu poni fecit in inventario seu repertorio
manu publica confecto bona ipsa et omnes res que tunc erant in eodem Hospitali seu intra illud et domos eiusdem
quomodolibet existebant et signanter tres mille septingentos viginti duos solidos, decem denarios et obulum
monete regalium Valencie, qui in dicto Hospitali inter alia bona fuerunt tempore confectionis predicti inventarii
adinventi in...
...In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium, presentes litteras seu presens publicum instrumentum
per notarium subscriptum recipi et publicari mandamus, sigillique nostri fecimus appensione muniri. Data et acta
Valentie, in palatio episcopali, xxxª die iulii, anno a Nativitate Domini m ccc lxx secundo, presentibus ad
premissa venerabilibus dominis Johanne Eximini de Montetornesio, milite, habitatori Valentie, et Petro Bordet,
rectore ecclesie de Alcoy, diocesis Valentie, pro testibus vocatis specialiter et rogatis.
Josep Perarnau i Espelt.

- 1372, 6 septiembre. Valencia.


Jaume d’Aragó, bisbe de València, ordena a Vicent Taylabos, rector de Xulella, que en el termini de sis dies
pague a Doméne Pontils, de la casa del bisbe, 100 sous per la pena imposada perquè no tenia escolà o clergue que
l’ajudara a missa, que cantara amb ell, llegira l’epístola i ensenyara als xiquets, com s’havia compromés quan el
bisbe realitzà la visita a l’església. El 2 de octubre aquest Vicent pagà l’esmentada xifra davant Lluís de
Fenollosa, notari públic i escivà del bisbe, Joan Eximéniç de Montornés, cavaller, i Joan Luna.
Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d´Aragò. Doc. 34, f. 114v.
(María Milagros Cárcel Ortí).

- 1372, 7 diciembre. Valencia.


Bernat Candell, prior de l´Olm i Vicari general, atorga a Joan Saüc, prevere, beneficiat de l´església de St. Lorenç
de València, la col·lació d’unbenefici instituït en l’església de St. Joan de l’Hospital de Jerusalem de València, a
la capella de Sta. Maria Magdalena, per Teresa Ximèneç de Borriol, esposa del noble Francesc Carroç, vacant
perquè l’anterior beneficiat, Jaume Prats, ha obtingut un altre en l’esglèsia d’Ontinyent. És presentat per Pere
Torrella, notari de València, procurador del noble Joan de Vilaragut, tutor de la noble Alamanda, patrona
d’aquest benefici, la procuració de la qual consta per instrument públic fet a Xàtiva el 18 de juliol per Andreu de
Solbes, notari públic.
Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d´Aragò. Doc. 176, f. 161r-v.
(María Milagros Cárcel Ortí).

- 1372, 19 desembre. València.


Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d´Aragò. Doc. 175, ff. 160 v-161r.
Bernat Candell, prior de l´Olm i vicari general, atorga a Pere Osinyà la rectoria del lloc de Cortes, vacant feta per
resignació de Joan Xativar per causa de permuta feta amb ell per dos beneficis, l´un en l´altar de St. Jordi en la
catedral i l´altre en l´església de St. Joan de l´Hospital de Jerusalem de València. És presentat per Jaume Escrivà,
cavaller, habitant a València, procurador de Joan, comte de Prades, senyor del lloc de Cortes, com consta per
instrument públic fet a València el 7 de desembre de 1369 per Ramon Gava, notari públic. I mana al rector de
Vilafermosa, al vicari de Sucaina, i a Antoni Garcia, prevere, beneficiat de l´església de Vilafermosa, que li
donen possessió.
...dicti loci de Cortes parochianisque ecclesie suprndicte, prout de procurncione et mandato dicti venerabilis
jacobi nobis constat cum publico instrumento confecto Vnlencie, Vll’ die decembris, anni n Nativitate Domini M'
CCC LX' noni, et clauso per Raymundum Gayani, regia auctoritate notarinm publicum, conferimus et
assignnmus et vos instituimus in enclem vobisque providemus de illn cum suis iuribus et pertinenciis universis.
Et inde vos per nostri birreti tradicionem presencialiter investimus. ||""' Proviso quod in dictn ecclesia fiiciatis
residencinm personalem debitum illi oflicium et servicium impendendo, prout eius institucio cxigit ct requirit,
dictoquc domino cpiscopo et succcssoribus sitis scmper bonus, obediens et fidelis et nil de proprietate dicte
ecclesie vendere seu alienare quovis modo presunmtis absquc sui vel succcssorum suorum spcciali llCCIlCiLl et
permissu.Ymm0 alienata sique sim ad ius et proprietatem dicte ecclesie reducatis etvillam manutenentis et
deffendatis pro viribus illibatum sub virtute manualis obediencie per vos nobis promisse et corporalis in posse
nostro prestiti iuramenti. Nos quoque mandamus universis et singulis parrochianis dicte ecclesie et nliis quibusvis
personis que illi in aliquo <quomod0libet> teneatur, presentibus et futuris, quatenus vos de cetero in rectorem
dicte ecclesie Imbentes et tenentes, vobis dem ipsius ccclesic redditibus, proventibus, oblacionibus et
obvencionibus aliisque iuribus et pertinenciis quibuscunque integre respondeant et complete, alio mnndato nostro
minime expectato. Mandantes insuper et comitentes universis et singulis <rectori de Villeformose, vicario de
Cuqunyna et Anthonio Gnrsie, presbitero, beneficiato in dict;1 ecclesinViIlef`ormose,> universis et singulis
rectoribus et presbiteris bencficiatis ccclesiarum civitatis et diocesis predictarum quatenus quicumque ipsorum ;i
vobis inde Fuerit requisitus una vobiscum ad dictam ecclesiam ct alia quevis loca dc quibus cxpediens {uerit,
personaliter accedat et vos in corporalem possessionem dicte ecclesie et omnium eius iurium et pertinenciarum
<pon;mt,> inducant ac def`end:mt, inductum faciantque vobis ab omnibus de quibuscumque ipsius ecclesie
Fructibus, redditibus, oblncionibus aliisque quibusvis obvencionibus, iuribus et pertinenciis universis integre
reponderi. Contmdictores ctc. Quoniam nos ctc. (Zeterum, de discrecione et industrin vestri plenam in Domino
fiduciam obtinentis curam animarum dicte ecclesie de Cortes et eius parrochie regendum et debite exercendam
<vobis> ducimus comittendam. Circa cuius cure regimen ctc. In quorum testimonium etc.
Data Valencie, XIX die decembris, anno a Nativitate Domini M° CCC° Lxx° secundo.
(María Milagros Cárcel Ortí)

Llicència per collir imposicions a diversos llocs de Pere de Prades en el regne de València: Torres Torres,
Suera, Soneja, Cortes, Andilla i Xest per deu anys: (Gratiarum, 18, f.)
Índex dels regests referents al Regne de València en dos dels reculls temàtics del memorial 14. f 106 r.
les recopilacions documentals dels arxivers del rei per a la recuperació del patrimoni reial. Maria Teresa Ferrer i
Mallol.

- 1372, 19 desembre. València.


Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d´Aragò. Doc. 181, fol. 164 r.
Pere Basella, notari, procurador de la noble Elicsén, esposa del noble Eximén Pérez d´Arenós, habitant a
València, hereva de Caterina, esposa d´Arnau Ça-Morera, àvia d´aquesta noble, s´obliga, en presència de
Bernat Candell, vicari general, a donar fins a la festa de St. Joan de juny a Pere Clariana, prevere, beneficiat de l
´església de St. Joan de l´Hospital de Jerusalem de València en el benefici de St. Miquel, instituït per Caterina,
23 lliures, 3 sous i 6 diners que li devía pel servei d´un any, 6 mesos i 13 dies que atengué el benefici, davant els
testimonis Pere Barrera, prevere, i Miquel Giner.
(María Milagros Cárcel Ortí)

- 1372, desembre. València.


Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d´Aragò.Doc. 202, f. 174v.
Jaume d´Aragó, bisbe de València, otorga llicència a Bartomeu Ferrer, escolà, beneficiat perpetu en el
monestir de St. Isabel de València, en el benefici instituït pel noble Eximén Pérez d´Arenós, per permutar el
seu benefici amb el de Francecs Malet, beneficiat perpetu en l´església del lloc de Carlet, en el benefici instituït
per Bernat Sanç de Bou.
(María Milagros Cárcel Ortí)

- 1373, 9 junio.
Consagración de la primitiva Iglesia de Puebla de Arenoso
APDC: Sección histórica nº 55, Baronía de Arenós, f. 152
Anno Dmí millesimo, trecentessimo septriagesimo tercio die Jovis infrastava Pentecostes que erat nona Die Junii
Ecclesia feta, Sementerium, et Altare fuit consecratum per Reverendum frim Francricum Dei gracia Epricopum
Cura Meniem.

- 1374
Cuentas de la baronía de Arenós (marquesado de Villena) Pago de impuestos: "passatge, taula".
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 12.350

- 1374:
Jimeno Pérez de Arenoso, escudero y alcalde del castillo de Los Fayos, reconoce haber recibido de Juan
Jiménez de Fanlo, merino de la ciudad de Tarazona, cierta cantidad por la tenencia del castillo.
ACA, Real_Patrimonio,fondo_indistinto,pergaminos,carp.12,nº582
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/225124

- 1374, 13 enero. Tarassona.


Jimeno Pérez de Arenós, escudero, alcaide del castillo de Los Fayos, reconoce haber recibido de Juan
Jiménez de Fanlo, merino de la ciudad de Tarazona, 1.500 sueldos m.jaq., por la tenencia del castillo .
ES.08019.ACA/10.1.1.2.1//ACA,REAL PATRIMONIO,Pergaminos,582
- Notario: Bernat de Castellblanc, notari públic de Tarassona.
- Signatura Pallejà: nº 584
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1374, 10 octubre. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por Pedro Navarro, rector de la iglesia de Villahermosa, Berenguer Alegret, justicia, y
Borrás Sanz y Gil de Coria, jurados de dicho lugar, a favor de Pedro Arnau Sancho, baile y colector de las
rentas de la baronía de Arenós, por 100 sueldos reales que se les acostumbra a pagar anualmente en la
fiesta de Todos los Santos sobre las fosas de Gonzalo Díaz de Arenós y Juana Cornell, difuntos, según
ordenes de su testamento. Dada en Villahermosa del Río ante el notario Mateo Navarro.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 88
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 88

- 1374, 20 octubre.
ACA, Reg. 1680, fol. 116-119v.
In Gratiaum 5 infantis Joannis, de anno 1373 usque 1376, fol 116 inseritur sententia per dictum infantem lata 16
octobris 1374, cum qua, attento quod rex Jacobus 1 fecit danationem Eximenio Perez de Arenos castrorum,
villarum et loci de Borriol et eius terminorum et pertinentiarum, sub servitio unius equitis qui serviret in regno
Valentiae iuxta forum Aragonum, et quod Eximenius Perez de Borriol, successor dicti Eximenii Perez de
Arenos in dictis castro, villa et loco, renuntiaverat foris Aragonum et se submiserat foroValentiae, et quod sine
firma regia erant factae alienationes de praedictis, scilicet per Teresiam, uxorem Francisci Carros et filiam Ruizii
Eximenez de Burriol, et Raimundum Costa, Poncio de Soler, et per dictum Poncium Joanni Boil, et postea, ad
instantiam ceditorum Berengarii Boil, successoris dicti Joannis Ianfrido de Tous, et iuxta forum Valentiae, cui
dictus Eximenus Perez de Borriol se submiserat, res quae tenentur sub censu, tributo aut servitio sunt
commissae et applicatae illi personae cui fit dictus census aut tributus, si sine ipsius licentia fuerit alienata, ideo
declarat dictum castrum, villam et locum cum eius pertinentiis et terminis esse regi et ipsi infanti adquisita et
applicata, et inserta dicta sententia. Dictus infans fecit donationem cessionem de juribus sibi pertinentibus vigore
dictae sententiae et de toto dicto castro, villa et 1oco, terminis et pertinentiis cum omni jurisdictione in feudum,
tamen sub servitio unius equi armati ad forum Aragonum Petro Boil, qui erat consanguineus Joanneti de Boil
adulti, cuius erant praedicta. Et pro eo et evictione praedictorum erat obligatus dicto Ianfrido de Tous, et pro dicta
concessione obtulit regi 4 000 florenos. 20 octobris 1374.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1374, 20 octubre.
ACA, Reg. 1680, fol. 120.
Et fol. 120 dicti regestri, dictus infans concedit dicto Petro Boil quod pro dicta vice posset sine firma regia et
sine solutione laudimii restituere dictum castrum, villam et locum dicto lanfrido de Tous ratione dictae evictionis.
20 octobris 1374.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez

- 1374, 27 diciembre. Villahermosa del Río.


Ápoca de 40 sueldos reales otorgada por Martín del Trigo a favor de Pere Arnau, baile de la baronía de
Arenós, sueldo de su viaje de 18 días a Villena por acompañar a Sancho del Castillo, portero del marqués,
que llevaba cierta cantidad de las rentas de la baronía, para el marqués de Villena. Dada en Villahermosa
del Río ante Matías Navarro.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 104
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 104

- 1375:
Conflicto en la ciudad de Valencia entre Jaime de Aragón y el bando de Berenguer de Vilaragut.
Salvador Carreres, op. Cit., Vol. II, p. 27 . Notes per a la história dels bandos de València.
Mitjançant el seu bisbat començà bando entre els seus partidaris i els Vilaraguts; bandositat molt important en la
que prengueren part molts nobles i cavallers,,, i que capitanejada primerament per l´esmentat bisbe i Berenguer
de Vilaragut, després per aquest i N´Eximen Pérez D´Arenós i darrerament per els Centelles i Solers, durà molts
anys, estant la bandositat més important del regna de València, si bé pot dir-se que rónegament és coneguda en la
seua darrera actuació.
ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/viewFile/6158/5915 El linaje de los Vilaragut y la violencia nobiliaria. Paz
Lloret.

- 1375, 3 enero.
Los vecinos de Castellón gozan de empríos en Montornés.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon proposat per l.onrat mossén en Johan Eximeneç, cavaller, senyor de Montornés, que plagués al consell
que pus los habitans en la dita vila ab lurs bestiars e bésties s.aempren dels termens dels seus lochs, que.ls
homens seus poguessen traure vitualles de la dita vila per a lurs obs tan solament. Lo consell acordà que.n puxen
traure viandes d.allí hon les troben a comprar exceptat que non puxen traure del blat de les botigues.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.

- 1375, 8 enero. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por Martín del Trigo, vecino de Villahermosa del Río, a favor de Pedro Arnau, baile y
colector de las rentas de la baronía de Arenós, por 42 sueldos reales por sus servicios de correo, desde
Villahermosa a Albarracín, con cartas del marqués de Villena para Diego Eximénez de Heredia y otros
caballeros; y desde Villahermosa a Sollana. Dada en Villahermosa del Río ante el notario Mateo Navarro.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 90
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 90

- 1375, 8 enero. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por Pedro Sag, vecino de Villahermosa del Río, a favor de Pedro Arnau, baile y
recaudador general de la baronía de Arenós, por 100 sueldos reales por guardar las casas que el marqués
de Villena tiene en dicha villa. Dada en dicha villa ante el notario Mateo Navarro.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 91
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 91

- 1375, 20 febrero. Gandía.


Pere March, caballero y vecino de Gandía, recibe la cantidad de doscientos florines de oro de manos de
Pedro Arnaldo, baile y recaudador de la baronía de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Pergamino, año 1375, nº 21.
Noverint universi quod ego, Petrus March, miles, habitator ville Gandie, confiteor in veritate vobis Petro Arnaldi,
baiulo et collectori reddituum et jurium baronie de Arenosio, licet absenti quod ex illis quingentis florenis auri
communibus de Aragonia quos recepistis a Johanne Péreç d´Exarch locumtenenti procuratoris in dicta baronia
tradistis michi voluntati mee numerando ducentos florenos (...)
Actum est hoc Gandie, vicessima die febroarii anno a Nativitate Domini millessimo CCCº LXXº quinto (...)
Documenta Ausiàs March, Jesús Villalmanzo.

- 1375, 26 abril.
Permiso para que los vasallos e Montornés puedan sacar vituallas de Castellón.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon mes en consell per l.onrat en Johan Eximeneç de Montornés que plaguésal dit consell fer gràcia als
seus vassalls de traure vitualles per a llur provisió de la dita vila.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.

- 1375, 8 mayo.
Permiso para que los vasallos e Montornés puedan sacar vituallas de Castellón.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item acordà lo consell que fos donada licència als homens de Benicaci et de la Pobla en honor de mossén en
Johan que a cascun casat fos donada tansolament treta de I fanecada de blat, emperò fahent sagrament que no.l
vol per a vendre peraltra persona, et que aquesta licència sie donada aytant com al consell plaurà.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.

- 1375, 12 Noviembre.
Eximén Pérez de Arenós, Señor de Cullera, y su mujer Elisenda de Romaní, insinúan en la Curia del
Obispo ciertas obligaciones que tenían por el testamento de Francisco de Esplugues.
ACV, Perg. 6270
Elias Olmo y Canalda, p. 377, Pergaminos de la Catedral de Valencia.

- 1375, 15 noviembre. Gandía.


Pere March, procurador general del marqués de Villena, cobra una parte de su sueldo de manos del baile
y recaudador de la baronía de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Pergamino, año 1375, nº 16.
Noverint universi quod ego, Petrus March, miles, procurator generalis incliti domini Alffonsi, marchionis
Villene, comitis Rippacurcie et Denie in locis, castris et villis suis regni Valencie confiteor in veritate vobis Petro
Arnaldi, baiulo et collectori reddituum et jurium baronie de Arenosio, licet absenti tanquam presenti, quod ex
iliis mille solidis regalium Valencie quos annuatim in tribus tertiis dictus dominus marchio michi per vos tradiri
jussit ex redditibus dicte vestre collecte ex illis quinque mille solidis quos prefatus dominus marchio annis
singulis michi dat pro salario dicte mee procurationis tradidistis michi voluntati mee numerando trecentos triginta
tres solidos et quatuor denarios pro ultima tertia anni presentis que finiet per totum mensem decembris proxime
venturum inclusive (...)
Quod est actum Gandie quintadecima die novembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo
quinto (...)
Documenta Ausiàs March, Jesús Villalmanzo.

- 1375, 27 noviembre. Espadilla.


Ápoca otorgada por Maymón Anagar, moro alamín, procurador de Cirat, El Tormo, Torrechiva,
Espadilla y Vallat, a favor de Pere Arnau, baile y recaudador de las rentas de la baronía de Arenós, por
415 sueldos reales que deben darse a las universidades de dichas villas como interés de los 14911 sueldos
reales de dicha moneda que fueron obligadas a pagar. Dada en Espadilla ante el notario Mateo Monzón.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 99
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 99

- 1376. 25 julio. Distintas poblaciones, entre ellas Espadilla y Toga (Tuega).


Domindo Catalan está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1376, caja 2.
“notario publico por toda la baronya de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
- 1377
Cuentas de la baronía de Arenós (marquesado de Villena) Cuentas relativas a multas de Ludiente.
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 12.164

- 1377. 8 enero. Distintas poblaciones, entre ellas Espadilla y Toga (Tuega).


Domindo Catalan está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1377, caja 3, número 578.
“notario publico por toda la baronya de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

1377, 26 febrero. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por Domingo Tarragó, vecino de Villahermosa, sacristán y alumbrarero de la iglesia de
San Antonio de Villahermosa, a favor de Pere Arnau, recaudador general de las rentas de la baronía de
Arenós, por 29 sueldos reales y 10 dineros, precio del aceite gastado en la lamparilla que la señora
marquesa de Villena ordenó tener ante San Antonio. Dada en Villahermosa del Río ante el notario, Mateo
Navarro.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 1
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 11

- 1377, 1 marzo. Villahermosa.


Sancho Çanou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas en pergamino, caja 3, número 585.
“notario publico por toda la baronia de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1377.
Se conservan varios protocolos del notario morellano residente en Valencia Guillem Almudéver, ante el
que el síndico de la villa de Els Ports pagaba las pensiones de censales, permite completar esta nómina de
acreedores valencianos de Morella:
ARV, Protocolos Guillem Almudéver 2503.
Jaumeta Ribes, viuda de Pere Despont 1268 s. 9 d. (en dos pagas)
Martí de Contijoch, ciutadà 2000 s. (en dos pagas)
Bernat Miró, blanquer, 3000 s. (en tres pagas)
Pere de Lluisques, ciutadà 500 s.
Jaume Jofré, jurista, 1500 s. (en tres pagas)
Ramon Tolsà, jurista, 1000 s. (en tres pagas)
Martí de Torres, jurista, 750 s. (en dos pagas)
Jaume Castellar, ciutadà, 4000 s.
Jafudà Alatzar, 2750 s.
Arnau Alguayre, paraire, 1000 s. (en dos pagas)
Pere Gironés, baxiller en medicina, 500 s.
Elvira Gascó, viuda de noble, 1537 s. y 6 d.
Eximén Pérez de Arenós, noble 1375 s. (de 2750)
...
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ... Juan Vicente García Marsilla

- 1378/9, 30 mayo.
Carta de María, hija de Federico III, ahora rey de Sicilia y duque de Atenas, escribiendo al vicariato
general en Grecia.
...quod anni (decem et) octo vel circa sunt elapsi, vertente questione...coram nobili quondam Gonsalvo Eximes
de Arenis, vestro in eodem vicariatus officio precessore...
A history of the crusades, Pág. 198. The fourteenth and fifteenth centuries, ed SETTON, Kenneth Meyer Setton

- 1378, 17 y 18 marzo:
Los jurats y prohoms de Paterna abonaban ante el notario Pere Dezprats dos censales y dos violarios a
cuatro vecinos de Valencia que ascendían a 3500 sueldos. Emilia Ximeneç, viuda del venerable Joan
Ximeneç de Montornés, cobraba un censal de 1500 sueldos.
ARV, Protocolos Pere Dezprats 2869, 17 y 18 marzo de 1378.
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ... Juan Vicente García Marsilla

- 1378, 9 junio.
Vituallas a los vasallos de Montornés.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon mes en consell per en Johan Tauenga, notari, per l.onrat micer Jacme pare et legitim administrador de
Jacme Jofre fill de aquell, hereu de l.onrat en Johan Eximeneç, cavaller, defunt, que com alcuns homens de la
senyoria de aquell se fossen feyts vehins de Castelló a certs anys et feyt homenatge als dits jurats que plagués al
consell de manar als dits jurats de soltar aquells et absoluure del dret homenatge et vehinat. Noresmenys que
plagués al consell de otorgar als vassals de aquell de traure blats e altres victualles de la dita vila. Lo consell
acordà que.ls dits vehins fossen solts del dit vehinat e del homenatge.
Quant és dels blats et altres vitualles que no.n farie res com fos donat a entendre al dit consell que dels blats que
ça enrere evien treyts de la dita vila avien portats a vendre en altres parts.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.

- 1378, 13 diciembre. Villahermosa.


Sancho Çanou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas en pergamino, caja 3, número 635.
“notario publico por toda la baronia de Arenoso”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1379, 10 Enero.
Carta del baile de Arenoso y del alcaide de Villamalefa a los jurados de Castellón.
... Empero yo dito bayle de present entendo apercir daquj per ahir al dito senyor marques que es en ayoro et dezir
le la bona vezindat et amistat que uosotros hauedes con los vassalos suyos e en special con los de la baronja et
supplicar lo e et fare todo mj poder quel dito feyto venga en tota bona aujnencia e perfeccio debien et creo que
com dios ell lo fara Et asin placia a uos que en tro a Carnestolentas primas venjentes que dieus querendo yo sere
tornado cassedes de fer sobre las ditas cosas en ancamento alcuno per releuar a nos o al dito senyor de missiones
e treballos jn veles... Et lo que en ben hauredes placie a uos de embiar nos resposta Scrita a iij dias de janero anno
a nativitate dominj millesimo cccº-lxxº-nono.
Lo consell acordà que sens perjuhí del dret de la dita universitat que fos scrita resposta spreran lo temps en la
letra contengut. Et feta resposta en la manera seguent.
al honrat en Pero Arnau, batle de la baronia de Arenós, e an Johan Calvo, alcayt de Vilamalefa, de nos los
jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Reebem una letra vostra que data fuit tercia die januarii anni
infrascripti en la qual se contenie que haviets reebut una letra nostra que data fuit Castilione XIIII die decembris
anno proximo predicto sobre la qual responem que som molt maravellats com la dita penyora ensemps ab les
missions al dit vehí nostre restituhida no havets com siets certs o al menys ignorar no podets que els dits ...
(Textos lingüísticos del medioevo español, D.J. Gifford y F.W. Hodcroft)

- 1379, 1 mayo. Barcelona.


En la Rúbrica de Bruniquer, precioso manuscrito que se custodia en el archivo de nuestras Casas
consistoriales, hallamos que á 1 de mayo de 1379, por cuanto dos caballeros de Valencia habian de
presentarse en batalla á consecuencia de haber retado el uno al otro, y haber el rey asigoádoles campo
entre Monjuich y la Atarazana, el Consejo de ciento autorizó á los concelleres para mandar hacer las
estacadas, poner barras y colocar guardias para seguridad del campo y de la ciudad, ya que á la ciudad
tocaba todo esto.
En el mismo manuscrito se halla, despues de esta noticia, que el duelo se efectuó el 22 de junio del mismo
año, siendo el retador Berenguer de Vilaregut y el retado Jimen Peris de Arenosio. Batallaron entrambos
solo con lanza, y, segun parece, no hubo ningun incidente desagradable, pues se ve que el sábado 25
volvieron á salir desafiados presentándose de nuevo en el campo, aun cuando de él se salieron en seguida.
Y quasi de continent neixiren, dice la citada Rúbrica.
ACA, Reg. 1452, Fól. 91 y siguientes.
In Christi nomine noverint universi quod ex quibusdam sequentibus causis facto precepto pro parte nobilis Olfi
de Proxida militis Gubernatoris Regni Valencie nobilibus Exemino Petri de Arenosio militi Raymundo de
Rivosicco domicello ac Berengario de Villariacuto militi ut civitatem Valentie in qua tune erant suum inibi
domicilium fovendo exirent ne ad arma possent causa aliqua prosilire propter contensionem aliquam tunc inter
eos videlicet inter dictos Eximínum Petri et Baymundum de Bivosicco ex parte una et dictnm Berengarium de
Villariacuto ex altera secuta cum pax perpetua et lreuga esset inter eos sacramentis et homagiis ac pecuniariis
penis vallata pront de dicta _ «pacein processu belli de quo inferins expressa habetur mencio facta extitít plena
fides. Et hac de cansa dictis nobilibus Eximino Petri et Raymundo de Rivosicco civitatem predictam exeuutibus
el transeundo per quendam vicum ipsius civitalis qui estsatis prope plateam Sancti Laurencii fuit in dicta platea
conflictos seculus inter partes prediclas in qua fuerunt secuta vulnera ad cuius conflictns clamorem accessit dictus
nobilis Gubernator et tunc coram dicto Gubernatore fuerunt dicta et prolata per diclnm nobilem Berengaríum
contra dictos nobiles Eximinum Petri et Raymundum verba quedam (¡dem eorum non modicum tangencia prout
de ipsis verbísapparet quodam instrumento inde facto per Petrum Sist notarium Valencie ultima die mensis marcii
anno a nativilate Domini o MCCCLXXVIII“ quibus verbis deductis ad anditum dictorum nobilium Eximini Petri
et Raymnndi valentium ipsorum fidem per batalliam scondire fuitfacta responsio pro eorum parte quod non erant
vera verba illa immo inde dictus Berengarins mentiebatur. EL (‘acta inde aliqua contentione inter eos vigore
quarundam requisitionum pro parte diclorum Eximini Petri et Raymundi datarum coram juslicia in criminalibus
dicte civítatis contra dictum nobilem Berengarium continentium in» efecto eundum Berengarium cogí et compelli
ad ponendum libellum plenum vel reptamentum aut desdicendum et dismenciendum se ut in processu actitalo
coram justitia in criminali Valencie continetur fuit factum mandatum pro parte dominí Regís nt dicti nobiles capti
venirent ad civitatem Barchinone proul de facto fecerunt. Et ¡bi ipsis existentibus fuit in presencia domini Begis
et sui Consilii per advocatos eorum allercatum an dicta prolata et actitata tam coram dicto Gubernalore quam
coram dicto justicia essent sufficiencia vel ne ad judicandnm esse locum dicte batallie inter dictos nobiles fiende
cansa predicta. Et cum super hoc dictus dominus Rex acordium retinuisset et esset aliquod dubium an dicta
aclitata essent snfficiencia necne ad dictum hollum Judicandum Tandem die marks que fuitXXX dle augusli anno
a natívitate Domini MCCCLXX VIII. seremssimo et magnifico pnncipe et domino domno Petro Dei gracia Rege
Aragonnm etc. in civitate Barchinone videlicet in palacio suo maiori personaliter existente constitutus ante ípsius
domini Regis presentiam nobilis Huguetus de Cervilinne domicellus procurator et nomine procuratorio
nohilisBerengarii de Villariacuto militis de cuius procuracione constat per quoddam puhlicnm instrumentum
Vactnm Barchinone XXVII die augusti anno a nativitate Domíni MCCCLXXVlll° et clausum per Petrum de
Garriguella notarium pnblicum per totam terram et dominationem dicti domini Begis ex parte una presente eliam
ibidem ex parte altera Raymundo Morera procnratore et nomine procuratorio tina et in soiídum cum Johanne
Gallach dictorum nohilinm Eximini Petri de Arenosio et Bi de Rivosicco de cuius procuratione facta fuit promp
ta fides quodam publico instrumento acto Barchinone XXVl’ die augusti anno predicto et clauso per
Bartholomeum Cerdani auctoritate regia notariumpublicum obtulit et presentavit reverenter ipsi domino Regi in
suo consilio more solito sedenti quandam cedulam reptamentnm continentem cuius cedule tenor dinoscitur esse
talis. « Moll alt princep davant vostra gran senyoria dic jo Berenguer deVilaregut huníilsotmes vostre segons que
ja en regne de Valencia havia dit devant vostre Governador e he posat, en una scriptura devantlajustícia de la
Ciutat de Valenciaique Mossen Exemen Perez de Arenose en Bamon de Binsech eslant jo ab ells en pau e en
treva man trencada la dita pau e treva per co com ab moltes companyes darmes de cavall son venguts en la“ placa
devant mon alberch et han combatut lo dit meu alberch lo qual. es situat en la ciutat-de Valencia per la qual cosa
dich quem han trencada la dita pan e trevaalment et falsa com a traydors e que lur fe ne val menys e eco son
apperellat ferlosho dir en camp clos per batalla cors a cors e de present fermar devant vostra Altea ab prenyores
de CCCC morabalíns Porque scplich a la. vostra Senyoria que les diles coses vullats notificar als dits mossen
Exemen Perez e en Bamon de Riusech e lo dit reptament benignament acceptar. » »
El ipsa cedula oblala et jussu dicti domini Begis lecta ibidem in presencia eiusdem domini Regis ac nohilinm
militum et aliorum in mnltitudine copiosadictus Baymundus lllorera obtulit quasi incontinenti responsionem
snain in scríptis sub hac forma «Molt excellent Senyor al novell reptament ara devant vos posat per lo procurador
de mossen Berenguer de Vilaragut en ‘lo que se conte quels nobles Nexemen Perez Daranos e en Iiamon de
Biusech estants en pau e treva ab.ell donada per la Senyora Duquesa li han lrencada aquella dita pau et treva
perque li han combalut lalberch seu en Valencia alment é falsaicom a traydors e daque val menys la lur fe etc.
oíferint se a batalla segons que en lo dit repte es contengut dich jo Ramon Sa Morera procurador dels dits nobles
Naxemen Perez e en Ramon que salva la altea de vos Senyor lo dit Berenguer ment alment el falsa em oíïir en lo
dit nom et so presi et apparellat de sostenir e escondir la fe dels dits nobles principals meus per vía de batalla e
ferm et olÏir les penyores tinenls qui ja son presents ací en vostre palau Per ago empero ne per lo dit novell repte
nos enten en alguna cosa a departir de les coses ja fetes e actitades. »
Quihus hahitis dictus dominus Bex assignavit jamdictis parlibus díem sabhati proximam in vesperis ad
audiendum declaracionem an firmamentuml et pignora oblala per ntramqne partem essent admittenda vel ne et
parti dicti Bereugarii de Villariacuto ad producendum instrumentum pacis et treugarum de quibus fit mencio in
reptamentis per eum factis et oblatis tamcoram dicto domino Rege ' quam Gnbernalore et justicia in criminali
Civitalis Valencie el alias utrique parti ad procedendum ut sit juris. El cum die sabbali snperius assignata coram
ipso domino Bege comparuisset diclus Hn- ' guetus de Cervilione nomine quo supra ex parte una et dictus
Johannes Gallach nomine predicto ex altera et jamdictus Johannes Gallach dicto nomine cedulam obtulisset
continentiersuhsequentis; «Moll; excellent princep e Senyor declaran et corroboran la resposta perpart de
nosaltres Exemen Perez de Arenos e Bamon de Riusech feta ¿posada per una cedula devant la vostra Altea
dimarts prop passatal novell reptament aquell jorn contra nos posal per part del noble en Berenguer de Vilaragut
qui comenga Matt alt princep _et Senyor davant vostra gran Senyoría dich jo Berenguer de Vílaragut etc. e
atorgant que pan et treva entre nos dits Exemen Perez e Bamon de Riusech elo dit noble en Berenguer de
Vilaragut era estada donada per la Senyora Duquessa de la qual e per quefon donada appar per la escriptura intra
produida á la qual vos Senyor et lo dit Mossen Berenguer poden e deven donar fe com la dita pau et treva sia cosa
notoria e publicada en la ciutat de Valencia ab ven de crida negam nos dits Eximen Perez e Ramonde Rinsech
haver trencada la diia pau et treva al dit; ent Berenguer per comhatiment del seu alberch ó en altra manera eÏque
nostra-fan valla menys e diem salva la vostra. Altea que de les coses en lo dit: reptament contengudcs lo dit en
Berenguer mentealment e falsa e oÍÏerim nos apperellats de escusar e escondir nos e nostra fe per batalla cors a
cors segons es licit e permes de fur de Valencia e usatges et constitutions de Catalunya e de present fermar devant
vostra Altea ab penyores Linents e ací dins vostre palau presents per doentes onces dor de Valencia que son
quatrecents morabatins dor Perqne supplicam Senyor e requerim la vostra altea que li placia reebre la dita
resposta o cedula declaratoria de la resposta ja per nostra part feta e les penyores otferles e presents e juljar la dita
batalla et assignar día e fer aquella com segons los dits furts usatges e constitutions azi ho dejats e siats tengut fer
per justicia per la present cedula empero nons entenem o volem departir en alguna manera (le lescoses ja debans
actitades axi en Valencia com ací ansestam et perseveram en aquelles. » . .
lpse dominns Rex fecit super prediclis provisionem sequentem « Dominus Rex mandat et ordinat quod
lirmamentum et pignora oblata per partes predictas recipiantur ab eis et qualibet parte earum per algutzirium
snum nomine Senescalli sui pro ducentis nnciis auri Valencie valentibus quadringentos morabatinos ut de eis
satistiat parti vincenti et emmendetur malum quod in bello acceperit tam in corpcre quam in caballo sivc in armis
et assequatur missiones omnes quas per illud bellum fecerit et alía fiant et compleantur ad que teneatur ad
notitiam (lomini Regis. Per hec tamen non intendit Dominus Itex decidere an sit locus batallie seu duello nec
judicare batalliam seu duellum inter partes predictas imo super hiis retiuet sibi deliberationem’pleniorem. n
Quibus sic peractis quelibet parcium firmavit pro quadringentis unciis auri valentibus octingenlos morabatinos
anri et super hiis equos in procesan super hiis actitato designatos obtulerunt et pro pignore obligarunt.
Postmodum vero die mercnrii xv‘ septembris hora Vesperorum anno predicto dictus Johannesde Gallacb
procuralur predictus dicto nobili Hugueto de Cervilione presente ante exccllenciam ipsius domini llegis ad
faciendum ñdem de compromisso iuterdiclas partes inito ctde sentencia arbitrali intcr ipsas partes per Doiminam
Ducíssam lata per quam dicta pax et treuga fuit inita produxit tria publica ínstrumenta que in dicto processu
inserta fuerunt. Et nichilominus dictus Huguetus nomino predicto dixit quod ipse contentis in dictis instrumentis
fidem plenariam adhjbebat. Et tunc dictus dominus Rex ex quibusdamjustis causis ut dixit assignavit partibus
antedictis xv m diem mensís octobris proxime subsequentis si feriata non esset alias sequentem non feriatam ad
comparendum coram ' eo et ad audiendum declaracionem per eum promulgandam an esset locns duello per dietas
partes petito et etiam ubi locns essetduello ad judicacíonem balallie andiendam. e a Post hec vero die martis que
fuit xxviij dies septembris anno predicto dictus dominns Rex rex causa circumducta et rovocala assignacione
quam fecerat ad declarandum utruru esset locns duello vel ne inter noblles supradíctos ad xv m-diem mensis
octobris proxime sequentis motn proprio assignavit partibus ad declaracionem snper predictis andiendam diem
veneris in vesperis proxime venientem. Et dicta die veneris que fuit prima dies octobris superius assignato
comparentes ante presentiam ipsius domini Regis in aula sui minoris palacíi Barchinone personaliter existentis
videlicet dictus nobilis Berengarius de Villariacuto ex parte una et dicti nobiles Eximinns Petri de Arenosio et
Raymundus de Rivosicoex altera eedem partes laudarunt approbaruntratificaruntet emologarunt totnm id
quidquid et quantum per procuratores earundem actum geslum et procnralum fuerat quomodoli bet in hac causa.
Et incontinenti dictus dominns Rex sedens more Regio suam snper predictis in scriptis tnlit Sentencian:
pronunciacionem seu declaracionem sub hac forma a Nos Pnraus DEI (mms Bnx Ansoonum, ETCajVÍSlS
processibus instrumentis et aliis scripturis agitatis tam coram gerentem vices Gubernatoris in regno Valencie
quam coram justicia in criminal’: dicte Civitatis et etiam coram nobis ínter Berengarium de Villariacuto
reptatorem ex una parte el. dictos Eximiuum Petri et Raymundum ds Rivosicco reptalos ex altera attenlisque
aliis per nos attendendís pronnnciamus et declaramus ac etíam judicamus pngnam duellum et batalliam inter ípsas
partes petitam lieri et concessam ac concordatam coram nobis passe et debere fieri ut Dei jnditio de veritate cause
propter quam díctum reptamentum est factum per dictum Berengarium valeat apparere quod bellum habeat lieri
primo per dictos Berengarium et Eximinum Petri et casn quo obtineret dictus Berengarius secundario habeat
fieri per ipsum Berengarium et dictnm Baymundnmin V loco et campo et tempore qui per nos fuerint assignati.»
Que quidem sentencia pronunciacio sen declaracio fuit lata per dominum Begem et de ípsius mandato lectaet
pnblicata per Bartholomeum Sirvent ipsius domini Regia scriptorem a me subscripto. notario et secretario in hac
parte j uratum in aula minoris palacíi Regii Barcbinonevdie veneris prima octobris circa horam completorii auno
a nativitate Domiui MCCCLXVIII“ predicto voeatis et presentibus dictispartibus videlicet dicto nobili
Bereugario de Viilariacnto reptalore et diclis nobilibus Eximino Petri Darenos et Raymundoede Rivosico
reptatis ac presentibus pro testibus reverendis in Chris— lo patribus domino Luppo divina providencia
Archiepiscopo Cesarauguste et domino Johanne archiepiscopo... et egregio viro domino Johanne Comite
impuriarum et nobilibus Andrea Vicecomile de Insula et de Caneto Petro Galcerandi de Pinos Gilaberto de
Crndiiiis Gastone de Montecatheno Raymundo de Pagaria juníore et Omberto dez Fonoilar militibus Jacobo de
Monello vicecancellario domini Ducis Petro Terreni iegum dootore et aliis, piuribus existentibus ihidem vigore
cnius pronunciacionis fuit XV‘ dies mensis novembris proxime instantis ad dictum bellum tiendum assignata. Et
cum campum ipsius belli dictus dominus Rex fieri faceret de facto tunc infirmitas febris dicto nobili Berengario
supervehit pretextu euius egritudinis cum dictus domiuus Rex de ea pienissime informa— tus die videiicet
mercurii decima mensis novembrís" anno predicto ad suppiicationem per procuralorem dicti nobilis Berengarii
faclam in scriptis et demum per eundem nobiiem in leeto jacente ratifi_ catam prorogasset diem XV“ hujus
mensis ad dictnm duellum assignatam videlicet usquequo per ipsum dominum Regem fuisset aiiter ordiuatnm et
ad diem assignandam dictis parlibus et statuendum bellum debere fierí prefixisset terminum peremptorium
partibns antedietis fuissetqne supplica —tum per parten) dicti nobilis Eximini Petri de Arenos ut eis ceria dies
prefigeretur 2d dictum duellum fiendnm cum non staret per eum quin fieret dnellum ipsum die veneris iiij die
februarii anno á nativitati Domini MCCC LXXIX“ presentibus nobili Petro de Villariacuto fratre et procurntore
dicii nobiiis Berengarii de Viilariaouto cum instrumento ¡nde confecto Barchinone quinta die januarii anno a
nativitate Domini n1CCCLX-X[X° et clauso per Kntonium Agnlioni auctoritate Regia notarium publioum
Barohinoue ex parte una et preseutibus etiam dictis Raymundo Qe Morera, et Johanne de Gallech procuratoribus
ad hee citatis ipse dominus Rex mandavit Castilioni de Maioricis promotori negociorum Curie sue quem dominus
Rex in reiatorem huius negocii deputaveret jam in inicio cause huius ut subsoriptam deciarationem jam in scriptis
positam publiearetquod fecit ídem Castiiio de Maioricis sub hac forme. – i ÜOMINUS REX visis deposicionibus
medicorum qui dictum Berengarium de Villariacuto sub cura. et regimine in sua infirmilate tenuerunt visis etiam
attestationibus Magistri Guillelmi Cuiteilerii I\'Ia— gistri Bernardi Oriol et nlagistri Durandi qui recognoverunt
dictum Berengarium de Villariacuto el accidentia infirmilatis ipsius audiverunt a hiagistro R° Querol et Magistro
Arnaldo Germani qui ipsum Berengarium de Viliariaouto in sua infirmitate tenuerunt sub cura aitentaque
responsione facto‘ domino Regi per Berengarium de Viilariacuto qui asseruit pro ‘nunc fore debilem ad
pugnandum ratione infirmitatis predicte nec sit tempus pleue couvaiescenoie sue designare pro faoienda pugna
predicta sed heo dixit cedere justicie Domini Regis et deposicionibus medicorum qui deposnernnt in predictis et
hunc experientia imfirmitatis ipsius attentisque aliis attendendis cum non constet sibi ex deposicionibus
medicornm predictorum vel aiias certam diem posse prefiji ad dictum duellum tiendum cum de oonvaiescencia
dicti infirmi non possit esse certus prefigit ipse domínus Rex dictis partibns- primam diem junii proxime
venturam ad comparendum coram eo pro audiendo assignationem dicti diei qua per ipsas partes pugna iieri
debeat judicata. Deinde. vero die ltfiercurii primajunii anno a nativitate Domini MCCCLXXIX“ ipse domiuus
Rex qui modis sagacioribus inter nobilespredictos de pace et concordia tractari faciebat eisdem nobilihus ad
intrandum campum et betlum iniendum diem luue vicessimam proxime dicti mensis assignavit. Et ipsa assignalio
fuit ipsis nobiiibus intimata Qua die luue adveniente de mane i pse dominus Rex videns quod ipsa die lnne
propter multitudinem pluvie que nocte preterita ceoiderat non posset bellum fieri et hee‘ ipse dominns Rex qui
campum intravit una cum inciito domino infante Martino Senescallo Cataionie probavit et expertus fnit pr0ro—
gavit dictam assignationem ad diem crastinam que erat die martis. Et ex post adveniente ipsa die martis ad diem
mercurii sequentem ut daretur locus paci et concordia que per aiiquas notabiles perp sonas inter dictos nobiles ex
promissione Regia fieri trnotabantur. Cumque pax et concordia predicte inimico hnmani generis instigante exitum
bonum habere nou potuissent et quelibet paroium protestata fuisset quod non stabat per eam quin belium fieret
Siïpradictum dictns dominus Rex attento quod alias contencio ípsorum nohilium dirimi non poterát nisi per
execucionem dicti beiii sciens etiam quod campus completus erat et in eo iiichil deficiehat nam ante adventum
dicti domini Infantis Senescalli qui a partibus Valencia venerat ipsum campum fieri fecerat per Francisoum (¡la
Garriga miiitem GubernatoremMaiorice qui illum ex ordinatione regia constrni fecerat in orta Sancti Pauli
videlicet satis prope monasterium quod solebat esse fideles Campi videlícet Johannem de Montebovino mente
Guillelmum de N de Grosor milítes et Ray sorornm predícatricum. Sciens etiam jam elegisse Gubernatorem
Calleri Franciscum de Sancto Cleogaria Garsiam Lopez de Luna Garsiam Lopez de Cesse et Míchaelem Petri _
mnndnm (ja Rovira Galcerandum lliarqueti Guilleïmum Ferrarii Bernardum de liíarimundo Bernardum Serra et
Galcerandnm (ga Bastida cives Barchinone ac ordinasse nobilem Petrum Galcerandum de Pinosio Camarlengum
et Petrnm Jordaní Durries Maíordomum ad arman- ‘ dum dictum reptatorem nec non nohilem Arnaldnm Dorcau
maiordomum et Franciscum (¿la Garriga predictum ad armandum díctum reptatum quique jam fecerant
relalionem simnl eum dicto domino Infante Senescallo de armis ipsorum reptatoris et reptati et reducí fecerant
arma ipsornm ad equitatem. Dieta die mercurii snperius assignata que fuit xxíj dies junii anno predicto audita
missa per ipsum dominum Regem in Capella palicii sui maioris januis clansis propter multítudinem populi qui
inibi aa videndum ipsos bellatores conflueblat existentibus ibidem dictis reptalore et reptato ante altare Beate
Marie in dicta Capella constrnctum videlicet dictus reptator a parte sinistra dictusque reptatus a parte dextera
predictus dominus Infans Senescallus tradidit michi Bernardo Michaelis notario et Secretario dicti domini Regis
et scriptori lusius facti quandam cedulam in qua repta—mentum et responsio einsdem scripta erant prout jam su
períus sunt inserta et ea per me legi mandavit ipsis reptatore et reptato audientibus et scnltantibus presentibus
ibídem fidelibns snpradictis et plu—ribus probis viris. Quihus lectis uterque eorundem primo videlicet dictus
reptator fecit juramentum sequens quod ego dictus secretarius utique legi in hac "forma «Jo Berenguer de
Vilaragut JUR sobre aquest altar de Madona Sancta María e sobre los sants Illl evangelis ací posats que ago da
que he reptat en lo present reptament Naxemen Perez Arenas es veritat e que li ho menare E el camp no matre
coltell ne misericordia ue alena ne agullo ne naguna manera darmes sino aquelles que aoostumades son de metre
c0 es asberch ab capmall e cauces de farra e escut e tanga que no sia enzplomada e capell de ferro e II maces e II
espases e en neguna de les maces no ¡Laura agullo ne sera plegadipa ne niatre armas que hagan virtut ne nomina
ne padre preciosa ne breu ne sucre ne blanch ne candí si Deus majut en aquesta batalla.»
Ipso autem juramento Iecto. dictus nobilis Berengarius de Villariacuto reptator posuít manum supra librum
missalem quem dictus dominus Infans coram dicto altari tenebat el juravít per formam predictam. Deinde vero
dictusnobilis Eximinus Petri Darenos confestim simile jnramentum prestitit sub hac forma ‘ _ q
«Jo Exemen Perez Darenos JUB sobre aquest altar de Madona Sancta. Maria e als sants Illl evan- ’ Í ” gelis de
Deu ací posatsqne ago daquen Berenguer de Vilaragut ma reptat contengut en lo dit repta- ’ v q ment per ell fet
no es veritat e yo menar liu he E el camp no metre coltell ne misericordia ne alena ' . r I ne agnllo ne neguna
manera darme sino" aquelles que acostumades son de metre c0 es asberch ab '- capmall et cauces de ¡‘erre e escut
e lanpa que no sia emplomada e capell de ferra e ll- maces e ll espases e en neguna de les maces no haura agullo
ne sera plegadíssa ne matre armas que bajen vírlut ne nomina padre preciosa ne breu ne Sucre ne porlare blqnch
ne candí si Deus majut en aquesta batalla. » . ”
0h quod dictus dominus Rex mandavit ipsis nobílibus ut se armarent et campum ingrederenlnr predictum.
Cumque milites ipsiarmati campum ingressi fuissentprimo videlicet dictus replatuset deinde dictus reptalor ut per
usatícos Barchinone et usanciam belli et etiam per foros Valencíe est ordinatum et aliquantnlum debellassent et se
mutuo percussissent cum lanceís dívisissentque el locuti extítissent andientibus fidelibus ipsis et dictus reptator
non curando debellare extitisset per mag—nam pausam in uno eodem loco dictusque reptatus hinc inde
accessisset per campum viriliter se gerendo et non curando impetere nec alias expugnare dictum reptatorem
pervenisselque juxta umbram cadafalli domini Regis constructi supra palencum dicli campi diclnsque reptator
lucie inde accedendo _ /per partem aliam campi pervenisset ad angulum dexlrum et ultimum campi versus
meridiem el a i inibi stetisset usque ad horam vesperorum jam tardam fuíssetque conventum inter procuratores
dictorum reptatoris- et reptati et ex post per eorum principales ut exirent campum et quod jornala ¡psa
computaretur ¡psi reptalo ap si esset aborta solis usque ad occassum pugnatnm dicti hetlatores exiverunt campum
ipsum ad ordinacionem dicti domini lnfantis Senescalli Catalonie.
Die vero jovis sequenti dictus Berengarius de Víllariacuto ad Iractatnm dicti domini Infantís Martini promisit et
se obligavit sub pena decem mille florennornm auri quod ípse compleret el servaret ea omnia que per ipsum
domiuum Begem super contencione cuius occasione bellum [it dicta IV. — fuerint et ordinala et proinde
obligavit omnia bona sua el fecit homagium oreet manibus comandatum. El ulterius promissit stare (lite et
prouunciacioni ipsius domini Regis super sumptibus factis ' ralione predicta sub pena quiuquaginta mille
solidonnm Barchinonensium et isla de causa dominus Rex suspendit bellum ipsum usque-ad diem sabbati qna ex
quo dictus repiatus noluit absque condicione facere ea que per domiuum Regem fuerant ordinata lisent inde per
dictum Castilionem de lllaioricis et Bertrandum de Vallo vieecancellaríuni et-deinde per ipsumdomiuum Regem
qui ad pau—salam suam venit fuissel requisitus dominus Rex absoluto prius eodem reptalore a dictis juramento
homagio atque penis ordinavit ut bellatores ipsi campum ingrederentur prediotum quod factum fuit et inter eos
alíquantulum debellatum et proiecta lancea per ipsum reptatorein in terram quam jam prima die belli spuntaverai
et accepia macia quam ferehat cum iuter eos fuisset eonventum habito aliquo colloquio presentibus ibi fidelibus
quod jornata ipsa haberetui‘ pro completa quodque reptator deliberaret ¡psa sequenti noote en faceret ea que jam
per dominum Regem fuerant ordinata ipsi bellatores ad ordinacionem dicti Senescalli campum exiverunt
supradictum. Et ipsa die sabbali facto jam sero dictusuobilis Berengarius de Villariaeuto constituit fecit et
ordinavit procuratorem suum ad dandum et offerenclum cedularn iufrascriptam per ipsum domiuum Regem
ordinatam videlicel Johannem de Palomario de Scuderia ipsius demini Regis preseutem et aceptatem cui super
oblacione dicte cedule et super prolacione verborumin ea contentorum el; super audieudo absolucioneu vel
coudempnationem tiendas per dictnm dominum Regem super sumptibus ocoasioue predicta faotis latissimam et
omuimodam-contulit potestatem ul; constat michi Secretario et notario iufrascripto. Et cum esset in dubium
revocaium an oblacio dicte cednle valeret ubi fieret ipsa die sabbati cum esset ' serio an die dominico sequeuti
quia erat actus judicialis fuit deliberatum quod die lune tuuc proxime iustanti actus ipsi fierent quod factum
extitit. Nam dicta die lune xxvij“ junii anno predicto existente ldicto domino Rege in Camera equornm palacii sui
minoris una cum domina Regina nec non dicto "domino infante liiartino et nobilibus Guillelmo Galoeraudi de
Rocabertino domicello Petro Galcerandi de Pinosio de Camarlengo Berengario de Castronovo Ilianuele Dentenqa
promotoribus negociorum Curie Domini Regis Francisco ga Garriga Gubernatore itiaiorice—.Johanne de
Illoniebovino Guberna' tore Calleri Azenario Pardi alguizirio domini tiegis militibus Bertrando de Vallo
legumidoctore Vicccancellario Castilione de. Maioricis promotore negociorum Curie Domini Regis Johanne
Serra cive et Berengario (le Monte-judaico legum doctore consiliariis Barchinone dictus Johannes de Palomario
procurator et nomine procnratorio prediclo presentihus etiam ibidem Vicecomite Insule et de Caneto ' procuratore
dicti uobilis Eximini Petri de Arenosio de qua procuraeione constat niichi notario per procuratorium firmatum in
posse meo die XXÍjm junii anno predioto ac etiam presente dicto Raymumdo de Rivosioo nomïne sno proprio
obtnlit et preseutavit ipsi domino Regi et per me dictum notarium legi voluit et requisivit cedulam sequentem. A
' « Mon Senyorlo jorn que fo dimecres e ir disapte prop passals quen Eximeu Perez Darenos e yo erem en lo
camp per algunes raons que foren entre nosaltres jo pereebique verament ell nen Bamon de liiusech nom havien
lrencada la pau e treva daque jo los había reptats perque a descarrech de ma consienoia no volent proseguir pus
avant la batalla per vos Senyorjutjada desrepte ell et lo dit Ramon de Riusech e revoch los reptaments per mi fets
devant vos el Governador- e Justicia de Valencia contra los dits Naxemen Perez e en Ramon de Biusech e
paraules contra ells e lur fe per mi dites els tench per bons e per legals. » ‘ . e. - _ ' .
Quem siquidem cedulam per me dictum notarinm iectam et publicatam dictus Vicecomes de lnsula quo supra
nomine el; predictus Raymundus de Bivosicco nomiue propio requisiverunt continuar-i iu presenti processu el
inde fieri si opus fuer-it ‘publicum iustrumentum quod aunuit dominus Rex prefatus qui etiam procuratoribus
ipsis diem craslinam hora vesperorum ad audieïidam declaracionem super dictis sumptibus fereudam assignavit.
Et nichilomiuus’ die’ ¡psa post-páululum cum ego ' dictus notarios aceessissem ad pausatam dioti nobilis
Berengarii deViltariacuto idemïnobilis Berengarius gratis etex certa soieucia oblationi dicti cedule et verbis in ea
contentis expresse eonsensit et ipsa‘ omnia ratificavit el: couiirmavit ac tantum valere voluit ut dixit ac si. per;
eum Jdiotaijoblata et explicata presencialiter et verbaliter extitissent presentibns ibidem pro testihus
Ïvenerabíiibus Garcia Luppi de LunavGuillelmo de Nogueria Bernardo de Marimundo et Bernardo Serra
fidelibus supradíclis.
Die auteminartis que fuit xxvijjm junii anno predicto dictus dominus Hex presentibus et requirentibus nobilibns
Eximino Petri Darenos et Raymundo de Rivosicco alía vero parte absenle declarationem suam tulit super facto
expeusarum predictarum sub hac forma «On-uvas EN PERE PER LA GRACIA m: DEU Ber DABAGO etc.
Attes elconsiderat lo poder a nos dona! ' De’ 31085611 Berenguer de Vilaragut en e sobre les despeses fetes per
mossen Exemen Perez Darenos per occasío del reptament fet contra ell per lo dit mossen Berenguer de
Vilaragut atteses encara Más ¡ES C0565 attenedores pronunciam et declaram quel dit mosseu Berenguer de
Vilaragut pach e baja a pagar al dit mossen Exemen Perez Darenos les messions e despeses per ell fetes per
occasio de le batalla entre ells per nos jutjada la tatxecio de les quals faeriora a nos reservam. E en les demunt
dues coses lo dltmossen Berenguer de Vilaragut condempnam e aquellasal dit mossen Exemen Perez Darenos
ajuuam.» Lata fuit hee sententia per dictum dominum Itegem et lecta de mandato suo per me dictum Secretarium
dicta die martis que fuit xxviij“ dies junii anno predicto presenlibus ‘ibidem protestibus nobilibus Arnaldo
Doreau Maiordomo Petro Galcerandi de Pinosio Camarlengo A Berengario de Castronovo promotore predicto
Bertrando de Vallo Vicecancellario et Castilione de Maíoricís promotore superius nominalis. Cnmque dietus
nobilis Baymundus sde Rivosicco humiliter supplicasel eidem domino Regi ut super sumptibus per eum factis et
tiendis cum in dicta declaracim ne nulla de eo fieret mencio justíciam sibi facere dignaretur dictus dominus Rex
comisit dicto Bertrando de Vallo Vicecancillario ut. super eo dicto nobili Raymundo de Rivosicco justiciam
faceret expedítam. Quiquidem Vicecancellarius citato primitus dicto Berengario de Villariacuto et ipso non
comparente procontumace habito et repulato super predictis in plenoconsilio in quo inlerfuit copia peritorum
suam- pronuntíatíonem tulít in personam dicti domini Regis sub hac forma.
« Dommus REX ad requisicionem dicti Raymundi de Rivosico condempnavit dictum Berengarium de
Villariacuto absenlem citatum ad audiendam condempnationem presentem el contumacem ¡n expensís factis per
dictum Raymundum ratioue dicli reptamenti et adjudicationis belli ad quantitatem in processu ¡nde actitato
expressam et declaratam quas expensas et ultra averavit previo juramento ratione predicla fecisse alias non
facturusm Lala fuít hee sentencia per dominum Regem seu in perj sonam ipsius‘ per Bertrandum de Vallo legum
professorem eius consiliaríum "et Vicecancellarium in l. pausata sua Civitatis Barchinone die sabhali xxiijm die
julii anno a nalivitate Domini MCCCLXXIX” presenlibus et ínslanlibus diclís nohilihus Eximino Petri Darenos
et Raymundo de Bivosíco et parte dicti nobilis Berengarii de Viliariacuto absente et pro contumace repulata et
presentibus etiam pro teslibus honorabilibus Raymundo de Villanova Camarlengo Manuels Dentensa promotora
negociorum Curie domini Regis militibus Francisco Martini Canoníco et ebdomedario Sedis Barchinone et
Berengario Ferran Virgario Regie Cancellarie et aliis pluribus iu multiludine copiosa. De quibus omnibus
supradiclis dicti nobiles Eximinus Petri et Baymundus de Rivosico voluerunt et requisiverunt eis el utrique
eorum et etiam aliis quorum posset interesse fieri et tradi unum et plura publicum sive publica instrumenla per
me notarium el: Secretarium infrascriptum ad certiludinem presentium et eternam memoriam futurorum. _Que
omnia supradicta fuerunt acta locis diebus et annis superius designatis presentibus ad premissa vocatis specialiter
et rogatisme dicto et infrascripto notario et secretario ut promissum est una ' cum testibus superius nominatis.-
—'B. ne VAL.=S1C%NULI Perm Dm eeuu Beers Auoouuu, etc.
Qui visis omnibus et singulis iu preseuti instrumento conteutis qui plenariam continet Veritatem eidem
instrumento in maius testimonium premissorum sigillum nostrum appoui jussimusín peudenti. ’
Predictum instrumentum fuit duplicalum.
Bernardus Michaelis mandato regio facto per vicecancellarium et Caslilionem de Maiorieis cousiliarium et
promotorem.
REVISTA HISTÓRICA. Las costumbres catalanas en la Edad Media.
http://prensahistorica.mcu.es/en/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=503033648&posicion=1

- 1379, septiembre.
Violant d’Arenós, la esposa del duque de Gandia Alfons el Vell, en septiembre de 1379, nada más llegar a
Ayora, en el interior valenciano, compraron para ella 26 perdices.
ARV, MR 12.537.
ALIMENTACIÓN Y SALUD EN LA VALENCIA MEDIEVAL. JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA.

- 1379, 16 septiembre:
Orden para hechar de la ciudad de Valencia a los instigadores de los bandos de Berenguer de Vilaragut y
de Ximén Pérez de Arenós.
Salvador Carreres, op. Cit., Vol. II, pp. 41-42 . Notes per a la história dels bandos de València.
Molts honrats senyors: segons creem sapiats aquests dos cavallers mossén Berenguer de Vilaragut e mossén N
´Eximen Pérez D´Arenós no han finat res de llurs affers...E jassia lo governador d´aquest regne e nosaltres hi
haiam fet ço que havem pogut e sabut, axí en fer manaments penals como en altra manera, en special que cascun
se.n anassen a estar e habitar en lurs lochs, però los demés menysprean los dits manaments no se.n són volguts
anar.
ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/viewFile/6158/5915 El linaje de los Vilaragut y la violencia nobiliaria. Paz
Lloret.

- 1379, 31 octubre. Zucaina.


Domingo Cap de Bou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas en pergamino, caja 3, número 660.
“notario publico de Çucayna e per tota la baronia de Arenoso por actoridad del senyor compte de Ribagorça e
de Denia”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.

- 1379, 8 diciembre. Valencia


Testimoni del pintor Francesc Serrano en l´àpoca signada per Bernat Paganell, prevera i procurador de
Galceran de Castellví, a Pere Arnau, batlle de la baronia d´Arenós.
ARV, Pergamí de la Batllia, caixa 2.
Cerveró, 1956, p. 103, núm. 21.

- 1379, 21diciembre. Barcelona.


De Pedro El Ceremonioso a Benedicto de Cubla, portero del rey. Sobre apremio a Berenguer de Vilaragut,
miles, al pago de los gastos de erección y custodia de un campo de batalla en la Huerta de San Pablo, de
Barcelona, donde tuvo lugar el duelo entre él y Jimeno Perez d'Arenós.
ES.08019.ACA/9.1.3.12//ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Pedro III [IV],1774r    

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1380.
Tanto en 1380 como en 1381, y a tenor de los arrendamientos, Serra rentó en cada uno de estos dos años 5.000
sueldos47. A esto habría que sumar, por otro concepto que no hemos podido esclarecer y que aparece en el
documento bajo la denominación de esdeveniments, 722 sueldos en esos dos mismos años. Podemos comparar
este dato con los ingresos procedentes, para las mismas fechas, de algunos de los otros señoríos valencianos
pertenecientes al mismo titular. Azuévar –que incluye Soneja–, rentó 5.255 sueldos anuales; Gestalgar, 5.220
sueldos; Torres Torres, 3.563 sueldos; Andilla, 3.922 sueldos; y Cortes de Arenoso, 2.756 sueldos48. Así pues,
observamos que en ese periodo concreto, si contabilizamos también los 722 sueldos mencionados, el señorío de
Serra estaba a la cabeza de todos ellos. Sin embargo, la aljama de este lugar, arrendataria de los derechos
señoriales durante ese tiempo, dejó a deber fuera de plazo 3.040 sueldos, lo que da una idea sobre las dificultades
que tenían los vasallos para satisfacer la renta feudal en un espacio físico en el que, por otro lado, ni siquiera
había una porción de tierras alodiales, pues todas eran enfitéuticas49. Sea lo que fuere, el dinero total percibido
por los señores de entonces –Sancha Ximénez de Arenós y su marido, el conde de Prades– por la suma de las
rentas de los dos años y referido a todos sus señoríos valencianos, ascendió a un monto de 50.824 sueldos y 10
dineros. En cambio, el total de gastos, entre los cuales, junto a los desembolsos propios de la administración de
los señoríos –los salarios de los representantes señoriales, entre otros– hay que sumar también otros suntuarios y
de variada índole que nada tienen que ver directamente con aquéllos, ascendió a58.526 sueldos y 8 dineros. El
balance refleja, por tanto, tal y como aparece reseñado en el libro de administración de ese corto periodo, que
hubo un déficit de 7.701 sueldos y 10 dineros.
A.D.M., Sección Segorbe, Leg. 117, núm 2.848, sin foliar. Además del señorío de Serra, entre los dominios
valencianos de los condes de Prades figuraban Andilla, Gestalgar, Cortes, Azuévar, Soneja, Torres Torres, Alfara
y Algimia.
Se les cobraba 220 sueldos a las aljamas de Serra, Alfara, Gestalgar y Azuévar por liberarles de tener que ir a
Andilla –poblado por cristianos y que pertenecía, junto a los citados lugares, al mismo señor– para construir un
nuevo molino.
SOBRE LOS MORISCOS DEL REINO DE GRANADA Y EL FIN DEL “PAÍS ISLÁMICO”. PREGUNTAS Y
PROPUESTAS DE ESTUDIO Manuel Barrios Aguilera

- 1380, 26 març. Barcelona.


El rei recomanà a Jaume II Marc al seu cosí el bisbe de València i a tots els oficials reials. L´envià a
Valencia amb instruccions per tal de fer cessar les lluites de bándols entre Ximèn Pérez d´Arenós i els seus
partidaris, d´una banda, i els Vilaragut de l´altra.
ACA, C. reg. 1265, f. 177 r.
El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions ... Carme Batlle i Gallart
- 1380, 26 junio. / 1381, 19 julio.
Cuentas de una flotilla de tres galeras con destino a Sicilia capitaneadas por Eiximen Pérez de Arenós y
Roger de Moncada, de Berenguer de Guardiola, clavero.
ES.08019.ACA/10.1.1.3.32//ACA, REAL PATRIMONIO, MAESTRE RACIONAL, Volúmenes, Serie
General,2317. 251 folios en fotolitos.

- 1380, 3 agosto. Barcelona:


Eximén Pérez de Arenós recoibio un modesto premio por sus servicios y los que haría: 1500 florines.
ACA, C reg. 2085, f. 71r.
Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L´interegne i el compromis de Casp. Mª
Teresa Ferrer i Mallol.

-1380, 9 septiembre. Lérida


El rey escribió a mosén Eximén Pérez de Arenós sobre la ioda urgente a Sicilia de Guillem Ramón de
Montcada en la galera de Pere Rigolf, que estaba armada en Barcelona.
ACA, Reg. Canc. 1240, f. 278.
ED. RUBIO, Diplomatari de l´orient catalá.

- 1380, 11 septiembre. Lérida.


Pedro IV ordena a Roger de Montcada y a Eximén Pérez de Arenós que lleven al obispo de Megara con
sus galeras a los ducados de Atenas y Neopatria.
ACA, Reg. 1269, fol. 125.
ED. RUBIO, Diplomatari, nº 410. Cf. Con los números 407-414 de esta misma obra.

- 1380, 29 septiembre. Lérida.


Instruccions del rei Pere III a Eximén Pereç d'Arenós sobre el viatge a Grecia dels missatgers del Ducat
d'Atenes i de dotze ballesters que s'emporten, i sobre l'apoderar-se de la néta del rei a Sicilia i dur-la a
terra ferma o a Mallorca o a Càller.
ACA, Reg. 1240, Fól. 275v.
Lo rey:
Mossen Eximen Pereç: per dir a vos de part nostra alcunes coses les quals havem deliberat per vos esser fetes en
lo viatge que de present fets per nostre servey al reyne de Sicilia, trameten a vos lo feel scrivá nostre en G.
caldaró informat de nostra intenció; on volem e us manam que a tot ço que l dit G. vos dirá de nostra part, donets
ferma fe e creença, axí com si nos ab nostra boca propia vos ho dehiem, e que aló compliscats per obra si nos
desijats servir ne complaura. dada en Leyda, sots nodtre segell secret, a xxix dies de setembre del any
m.ccc.l.xxx. rex Petrus.
Informació donada an G. Calderó sobre lo fet per lo qual lo senyor rey lo tramet a mossen Eximen Pereç d
Arenos.
Primo, con haurá presentada al dit mossen. En Eximen Pereç, la letra de creença que li porta, per virtud d aquella
li diga que l senyor rey a ordenat e vol de tot en tot que l dit mossen Exemen Pereç reculla e se n port en les
galeas que se n mena los missatgers dels ducats de Athenas e de Neopatria e xij. balasters que se n menen d
aquestes partides, e aquells pos en aquella part que ells volran del dit ducat.
Item que con a Deu placia que sia en Sicilia, faça per guisa e manera que haia a sa ma e port daçà en terra ferma o
a Malorques o al menys a Caller la neta del senyor rey e que tro açó haia fet, no s cur de fer altres affers ni fets en
Sicilia ni en Cerdenya, si donchs no li venien forts fets.
Pero que s guart que de res d açó damont dit no sente ne sapia res alcuna persona del mon, al menys tro los fets
sien en ma d ell de fer. rex Petrus.
Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). Antonio Rubió y Lluch,Maria Teresa Ferrer i Mallol

- 1380, 5 octubre. Lleida.


Instruccions del rei Pere al seu primogènit sobre el retorn a Grecia del bisbe de Megara i d´En Guerau de
Rodonella i les seves gents; i el viatge que ha de fer a Atenes i a Salona En Jaume Rigolf, patró de la galera
de Valencia, que ha d´anar amb ell, i tornar després a Sicilia el dit Guerau.
ACA, Reg. 1268, fol. 145v.
Lo rey:
Molt car fill: axí com sabets, lo bisbe de la Megara e Guerau de Rodonella e En Bernat Ballester nos han fet
sagrament e homenatge, axí com a procuradors e sindichs dels ducats de Athenas e de Neopatria, de esser nostres
homens propris e naturals es son dats a nos axí com aquests qui son a Catalunya. E com lo dits bisbe e Guerau de
Rodonella se n tornen de volentat nostra al dits ducats per reportar los ço que ab nos han fet, manan vos e pregam
que manets als nobles mossen Eximen Pere d Arenos e a mossen Roger de Monchada que leven los damont dits
bisbe e Guerau de Rodonella ab tota lur companya e XIJ. Ballesters, que nos hi trameten al present; e axí mateix
manets an Jaume Rigolf, patró de la galea de Valencia que tantost que haja posada tota la gent d armes que ab ell
s en va en Sicilia, vage ab la sua galea a Setines ensemps ab los dits bisbe e Guerau Rodonella e lur companya e
ballesters. E posat lo dit bisbe a Cetines ab lo balesters, a la tornada pas per lo castell de la Sola ab lo dit Guerau
de Rodonella qui notificará a don Luis Frederich d Aragó, qui es en lo dit castell, com nos graciosament havem
reebuts ell e los dits ducats e despuys con lo dit Guerau haurá fets ab lo dit don Luis alguns affers los cuals li
havem comanats, torn lo en Sicilia de guisa que ell puga tost a nos tornar. e açó car fill per res no mudets, com sia
feyt que tenym fort a cor, car si ab les dites galeas no se n tornassen daquest lonch temps no trobarien fusta quils
leuas, com lo dit feyt haja gran cuyta. Dada en Leyda, sots nostre segell secret, a v. dies d octubre del any
m.ccclxxx. rex Petrus.
Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). Antonio Rubió y Lluch,Maria Teresa Ferrer i Mallol.

- 1380, 15 octubre.
[Carta real , 1380 oct. 15, de Pedro IV de Aragón a todos sus oficiales por la que les ordena respetar a
Jaime Marrades y Jaime Rigolf el salvoconducto, moratoria y sobreseimiento de causas que había
otorgado a todos los delincuentes y deudores que se alistasen en la armada de galeras que enviaba a
Cerdeña y Sicilia con los nobles Eximeno Pérez de Arenós y Roger de Moncada.] [Manuscrito]—1801
[1] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Quedaban excluidos, entre otros delincuentes que se especifican, los que hubiesen participado en el asesinato del
subveguer de Barcelona, Bernat de Pallars
Incipit: En Pere etc. Als amats et feels tots e sengles governadors veguers...
Explicit: Dada en Leyda quinse dies Doctubre en lany dela nativitat de nostre senyor Mil tres cents vuytanta...
Texto en catalán y an. ms. en castellano en la que el copista señala la fecha y el archivo en los que realizó la copia
   Pertenece a la "Colección de manuscritos Sans Barutell"
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4237 (nº 122) 1076512
Real provisión de don Pedro IV de Aragón, expedida con motivo de habérsele quejado Juan Ros, vecino
de Perpiñán, y comisionado para alistar 200 hombres, para el servicio de la Armada, de que el veguer de Rosellón
y otros oficiales, perturban el alistamiento encarcelando los alistados y poniéndolos prisiones, sin respeto alguno
al salvoconducto y demás gracias concedidas a los demás alistados, de lo que resulta el grave perjuicio de que la
gente se retrae de alistarse, viendo que no se les guardan los privilegios, por cuyo motivo concede el rey a Ramón
Cerdá, juez de las primeras y segundas apelaciones de la gobernación de los condados de Rosellón y Cerdaña, el
conocimiento privativo de las causas que se suscitaren con los alistados, inhibiendo a todos los demás oficiales de
la expresada gobernación. (En latín) 2 h. fol. Fecha de la copia: 1801.08.25, Barcelona. Archivo Real de la
Corona de Aragón AMN 0205 Ms.0353 / Art. 04 / Nº 123

- 1380, 3 desembre. Cotlliure.


Jaume Ricolf, patró de la galera Sant Jaume, de la ciutat de València, reconeix que Berenguer Guardiola,
clavari de tres galeres de la ciutat de Barcelona, li va satisfer els mil cinc-cents quaranta-dos florins d’or
d’Aragó que els nobles Ximén Peris d’Arenós i Roger de Montcada, capitans de les esmentades tres
galeres, van ordenar pagar-li, corresponent al salari del mes que Jaume Ricolf va servir a aquests nobles
amb la seva galera. Aquesta quantitat procedeix del rescat de les mercaderies que les esmentades galeres
van capturar.
ADP-O, f. 13v.
Sit omnibus notum quod ego Jacobus Ricolff patronus cuiusdam galee vocate Sancti Jacobi, civitatis Valentie,
gratis confiteor et recognosco vobis, Berengario Gardiola civitatis Barchinone, clavario trium galearum, quod
dedistis et solvistis michi de mandatoa nobilium dominorum Ximen Peris Darenos et Rogerii de Moncada,
capitaneorum dictarum trium galearum, et ego a vobis habui et recepi numerando omni mee voluntati mille
quingentis quadragintab \duos/ florenosc \auri/ de Aragonia pro solucione sive paga unius mense dicte mee galee.
Qua moneta habita fuitd et recepta tam de mercatoribus Barchinone quam de aliis locis pro rescato de raubarum
et mercium per nos de dictis mercatoribuse acceptarum. De quibus mille quingentis quadraginta II florenos per
pacatum me teneo et contentum, renunciando excepcioni peccunie non numerate et non receptef et doli. Facio
vobis et vestris de dictis mille quingentisg quadraginta duobus florenis \presentem/ apocham de soluto. Quod fuit
actum in Portu Veneris Coquoliberi die tricesima decembris anno a nativitate Domini millesimo CCC
octuagesimo, in presencia et testimonio Bernardi Borrelli junior et Berengarii Belini civitatis Majorice, et
Johannis de Termens dicte civitate Majorice, et mei Bernardi Ffrigole notarii publici qui predicta recepi.
LA NÒTULA DEL NOTARI BERNAT FRIGOLA DE COTLLIURE 1380-1381. RUBÉN MOLINA I
CAMPOY i AYMAT CATAFAU CASTELLET.

- 1380, 3 desembre. Cotlliure.


Simó Salset, conseller i algutzir del senyor duc de Girona, reconeix que Berenguer Guardiola, clavari de
tres galeres que van en nom del rei a l’illa de Sicília, li ha satisfet per ordre dels nobles Ximén Peris
d’Arenós i Roger de Montcada, capitans de les esmentades galeres, les setanta-dos bales de draps, safrà i
d’altres mercaderies, així com un esclau tàrtar, anomenat Llàtzer, que se li devien per ordre del duc.
ADP-O, 1B139, f. 14r.
Sit omnibus notum quod ego, Simon Salset, miles, consiliarius et algutzirius illius domini ducis Gerundis, gratis \
nomine algutzirii predicti/, confiteor et recognosco vobis Berengario \de/ Gordiola, clavarii trium galearum, nunc
in Portu Veneris Coquiliberi existencium, cum quibus Deo concedente atendere debetis de mandato domini nostri
regis Aragonum apud insula Scicilie,a quod \vos/ dedistis et solvistis mihi,b de mandato nobilium dominorum
Ximen Peris Darenos et Rogerii de Moncada capitaneorum dictarum trium galearum, vigore cuiusdam \mandati/
dictis nobilibus facti cum litera dicti domini ducis que date fuit Barchinone die XXIIII decembris anno
infrascripto, septuaginta duas inter balas et balones pannorum et de safran et aliarumc rerum et mercium, et unum
servum vocatum Latzer, de progenie Tartatorum,d de quibus raubis et mercibus \nomine predictis/ per pacatum
me teneo et contentum. Unde renunciando excepcioni dictarum rerum et mercium non habitarum et receptarum et
doli, facio vobise de predictis raubis et mercibus bonum finem perpetuum et apocham de recepto. Quod fuit
actum in Coquolibero die tricesima decembris anno a nativitate Domini millesimo CCCº octuagesimo, in
presencia et testimonio Guillemi Baseyla et Bernardi Morera de Coquolibero, et mei Bernardi Ffrigole notarii
publici qui predicta recepi.
LA NÒTULA DEL NOTARI BERNAT FRIGOLA DE COTLLIURE 1380-1381. RUBÉN MOLINA I
CAMPOY i AYMAT CATAFAU CASTELLET.

- 1380, 3 desembre. Cotlliure.


Joan Hostalès, de Cotlliure, reconeix que Berenguer Guardiola, clavari de tres galeres que van vers l’illa
de Sicília al servei del rei d’Aragó, va satisfer per ordre dels nobles Ximén Peris d’Arenós i Roger de
Montcada, capitans de les esmentades galeres, les dues bales de safrà que se li devien per ordre del duc de
Girona, les quals varen ser robades de l’embarcació de Berenguer Castell, de la ciutat de Barcelona.
ADP-O, 1B139, f. 14r-v. Sit omnibus notum quod ego, Johannes Hostalesii, de Coquolibero, gratis confiteor et
recognosco vobis Berengario de Gordiola, clavario trium galearum nunc in Portu Veneris Coquiliberi
existencium, cum quibus Deo concedente ire debetis de mandato domini regis Aragonum apud insula Scicilie,
quod vos dedistis et solvistis mihi de mandato nobilium dominorum Ximen Peris Darenos et Rogerii de
Moncada, capitaneorum dictarum trium galearum, vigore cuiusdam mandati dictis nobilibus facti cum litera dicti
nobili ducis que data fuit Barchinone die XXIIII decembris anno infrascripto, duos balones de safran, quorum
unus est Petri Auseyllo civitatis Barchinone, aliud est de quondam Castello. Quos balenos [f. 14v] simul cum
aliis mercibus ffuerunt captos de barcha Berengarii Castelli civitatis Barchinone, de quibusa per paccatum me
teneo et contentum, renunciando excepcionib dictorum balonorum non habitorum et receptorum et doli. Facio
inde vobis presentem apocham de recepto. Quod fuit actum in Coquolibero, die tricesima decembris anno a
nativitate Domini millesimo CCC octuagesimo, in presencia et testimonio venerabilis Simonis Salset militis,
Guillemi Baseyla, et mei Bernardi Ffrigole notarii publici qui predicta recepi.
LA NÒTULA DEL NOTARI BERNAT FRIGOLA DE COTLLIURE 1380-1381. RUBÉN MOLINA I
CAMPOY i AYMAT CATAFAU CASTELLET.

- 1380, 30 desembre. Cotlliure.


Còpia de dues escriptures públiques o cèdules. La primera feta per la demanda de Berenguer Guardiola,
clavari de tres galeres de Barcelona, en què declara la substracció de certes mercaderies d’aquestes galeres
pels nobles Ximén Pexis d’Arenós i Roger de Montcada, que en són capitans; i una segona escriptura, el
protest que aquests nobles demanen redactar contra l’anterior.
ADP-O, 1B139, f. 12v-13v.
Noverint universi quodb prima die mensisc januarii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
octuagesimo, coram me notario publico et testibus subscriptis, Berengarius \de/ Gordiola clavarius trium
galearum civitatis Barchinone existens personaliter constitutusd in Portu Veneris dicti loci Coquoliberis, in
presencia nobilium dominorum Ximen Peris Darenos et Rogerii de Moncada, capitaneorum trium galearum,
tradidit michi iam dicto notario,e et per me legi et publicari petiit coram dictis nobilibus, quandam papiri cedulam
scriptam cuius tenor talis est:f “Stant davant la vostra presència, de vosaltres honorables mossèn Ximen Peris
d’Arenós e mossèn Roger de Moncada, és comparegut en Berenguer Gordiola clavari deg tres galees de les quals
vosaltres ditsh nobles senyors sots capitansi dient que con vosaltres dits senyors aiats livades ho fetes livar
alcunesj robes e mercaderies de alcunes fustes, les quals robes e mercaderies són axí de mercaders de Barchinona
con d’altres lochs, e vesentk que les damunt dites robes e mercaderies no són de bona gerra e tement-se que
d’aquí avantl ho per temps esdevenidor vosaltres dits senyors no fossets cars semblant, per çò a escusació del dit
Berenguer Gordiola, clavarim jadit, e per consegent quen dampnatge negun al dit clavari ni en los seus béns ne
posqués ésser imputat per les dites rahons. Diu [f. 13r] que no consent ne consentir volo ne permet en la presa
que vosaltres ditsp nobles senyors de les robes e mercaderies dels dits mercadersq feta ne per consegent consent
ne consentir vol en presa d’altres mercadersr ho robes si per aventura d’aquí avant ne fasietss \ne/ premets que no
fos de bona gerra, ans de tot en tot s’en descarrega e a escusació sua protesta de tots dampnatges e mesions,
greujes e despeses que per aquesta rahó li·n pogués esdevenir. E d’assò requert vos, notari, que d’aquestes coses
fassats al dit Berenguer carta pública, la qual puscha produhir e mostrar tota vegada que mester hi sia, a escusació
sua e de sos béns”.u Qua quidem cedula per me dictum notari lecta et publicata, dictusv Berengarius Gordiola
petiit et requisivit de predictis leccione et publicacione sibi fieri publicum instrumentumw que fuerunt acta in
Portu Veneris Coquoliberi die tricesima decembris anno a nativitate Domini M CCC octuagesimo, in presencia et
testimonio venerabilis Simonis Salzetx militis, et Miquellis de Gorea domicelli, Berengarii Balini civitatis
Majorice, et mei Bernardi Frigole notarii pubilici qui predictay requisitus recepi postquam die predicta dicti
nobiles tradiderunt michi, iamdicto notario, et per me legi et publicari petierunt coram testibus predictisz et
superius nominatis quandam papiri cedulam scriptam cuius tenor talis est: “Los dits nobles responen a la
protestació feta per vos en Berenguer Gordiola,aa clavari de les dites galees, que con ells per manament de lurab
senyor aien près les dites robes e per fer pagà a les dites galees segons per eylac manat los era, e axí matex en
l’esdevenidorad aianae semblant manament si necessari lurs era. E per çò ellsaf no consenten en la dita [f. 13v]
protestació, ans en aquella disenag tant con en ells és, e requeren al notari que·n fassa carta pública e que
continuu (sic) al peu.”ah Quod fuit actum dicto loco, die et anno et testibus predictis.
LA NÒTULA DEL NOTARI BERNAT FRIGOLA DE COTLLIURE 1380-1381. RUBÉN MOLINA I
CAMPOY i AYMAT CATAFAU CASTELLET.

- 1381, 19 gener, Saragossa.


Gelabert i Berenguer de Santcliment fou enviat com a missatger de la ciutat al rei Pere el Ceremoniós,
juntament amb Pere Sacalm, conseller aquell any, per protestar perquè les naus de Roger de Montcada iu
de Ximèn Pérez d´Arenós havien atacat i pres piràticamnet embarcacions de Barcelona davant de la costa
de Blanes i Sant Feliu de Guixols.
ACA, D, CC. Docs. De paper, 26; cópia: Llibre Verd, II, 227.
El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions ... Carme Batlle i Gallart

- 1381, febrero.
ACA, Reg. 1000, fol. 117, 117v-118v.
In Venditionum regis Petri 3, de annis 1380, 81, fol.109, dictus rex, confirmans donationem quam fecerat
tempote guerrae Castellae, civitati Valentiae de mero imperio castri et villae de Cullera, vendit dictae civitati
dictum castrum et villam, cum locis, alcareis, terminis et pertinentiis, et cum omni jurisdictione, et cum medio
morabatino et jure quod dictum castrum habet in loco de Çueca et eius alcareis et terminis. Quae omnia rex erat
redempturus ab Elicende de Romanino, uxore Petri de Arenos, quae olim fuit uxor Stephani de Aragonia,
pretio 275.000 s., die februarii 1381. Et fol. 117 dicti regestri sunt tres paginae albae, et ibi est nota sub his
verbis: Debet hic registrari instrumentum gratiae.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez

-1381, marzo:
Pere el Cerimoniós bo i preferint que la vila de Cullera tornara al patrimoni reial en compte de continuar
en mans nobiliàries, com reconeixia el mateix rei al seu primogènit en demanar-li que confirmara el
contracte de venda.
ACA, C, reg. 1000, f. 122v
On mills fer e dictar se pusca a profit e seguretat de la ciutat, car molt pus expedient és a nós e a vós aquest
contracte que no que los dits castell e vila romanguessen a la dona muller de mosén Eximén Pérez d’Arenós en
la forma que vuy los té e aximeteix nos és pus profitós que la ciutat ho haja comprat que altri per diverses raons
assats evidents que no·ns cal explicar.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603 Vicent Baydal Sala.

- 1381, 20 marzo.
ACA, Reg. 1.699, fol. 127-135v.
In Venditionum infantis Joannis, de annis 1380, 81, fol. 127 est confirmatio proximae dictae venditionis facta per
infantem Joannem. 20 martii 1381.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez

- 1381, 20 mayo. Zaragoza.


Pedro IV destituye a Roger de Montcada y a Jimeno Pérez de Arenós, capitanes de la flota y a sus oficiales,
a causa de los ataques perpetrados contra naves barcelonesas.
ACA, DCCDP nº 70
REG. CABESTANY, nº 245. Repertorio de cartas reales.
AMV, g 34, Fól. 242 r.v., 243 r.v., 244 r.
La Corona de Aragón y el magreb en el siglo XIV. María Dolores López Pérez.
- 1381, 2 de agosto. Ojos Negros.
El infante Martín comunica al rey de Castilla que las noticias que le han traído de Sicilia Guillem Ramon
de Montcada, Ximén Pérez d´Arenós y Miquelet de Gurrea le han traido a retrasar su marcha a Castilla,
proyectada para mediados de julio, y a ir a Zaragoza a hablar con el rey. Piensa salir hacia Molina, donde
le espera Pere Boïl, durante el mes de agosto, para continuar viaje después hasta su corte. Otra carta igual
fue enviada a la reina de Castilla.
ACA, C, Reg. 2070, f. 100 v.
Molt alt e molt poderós senyor e car frare, sàpia la vostra senyoria que yo havie acordat de partir de Sogorb,
miyant lo mes de juliol prop passat, per anar-me´n dret camí a vós, senyor, e per entrar ab vós en Portogal. E axí,
com yo me apparellave de partir, són venguts de Sicília mossèn Guillem Ramon de Muncada, comte de agosta,
mossèn n´Eximèn Pérez d´Arenós e Michaliquo de Gorrea, los quals, senyor, m´an apportats tals ardits e tals
noves de Sicília, per les quals jo m´é a veure necessàriament ab lo senyor rey, pare meu, e axí mateix m´é a veure
ab lo dit senyor rey per rahó de la malatia que ha e per agraciar-me d´ell e aprés que me´n vagé a vós, senyor. Per
què, senyor, jo partí de Sogorb per anar al dit senyor rey dilluns prop passat, que havíem XXIX del dit mes de
juliol, e vuy, que és divendres, data de la present letra, són stat al loch de Uyos Negros, on he fet venir don Pero
Boyl, ab lo qual he acordat e l´é pregat que m´esper a Molina per tot lo present mes d´agost, dins lo qual, Déus
volent, entén haver deliurats los dits affers ab lo dit senyor rey e ésser ab ell en lo dit loch de Molina per anar-m
´en dret camí a vós, senyor, segons que dit és. E plàcia us, senyor, que no·us maravellets com tant he trigat de
partir, car per les rahons dessús dits no s·i·à pogut àls fer. De totes les dites coses, senyor, vos scriu largament lo
dit don Pero Boyl. Si algunes coses vos plahen, senyor, que yo face per honor vostra, scrivits-me·n, car jo·u
compliré de bon cor.
Dada en lo loch de Uyos Negros, a II d´agost del any MCCCLXXXI. Infans Martinus.
Dominus infans mandavit Berengario Sarta.
L'INFANT MARTI I UN PROJECTE D'INTERVENCIÓ EN LA GUERRA DE PORTUGAL (1381). MARIA
TERESA FERRER I MALLOL.

- 1381, 28 agost. Saragossa.


Credencials de l'infant Martí a favor de Pere Serra, ambaixador davant del rei i de la reina de Castella, i
memorial de l'ambaixada: des que Vinfant sabia que havia començat la guerra entre Castella i Portugal
havia anat preparant-se per passar a Castella, on ara havia enviat ja 200 homes d'armes. Després havia
anat a Saragossa per obtenir l'autorització del seu pare, el rei Pere, però aquest no la hi concedia, davant
les notícies que els anglesos entraven en la guerra, si no anava acompanyat de molta tropa. Finalment, ara,
havia arribat Eiximèn Pérez d'Arenós de Sicília amb notícies favorables, per les quals semblava que la
submissió de l'illa seria cosa fàcil, per tant l'infant demana al rei de Castella de dedicar els 500 homes
d'armes que ara reuneix, a sou d'ell, a l'empresa de Sicília, des d'on el podrà ajudar després molt més; si
això no pogués fer-se tot seguit, passaria amb els 500 homes a Castella.
Archivio di Stato di Palermo, Protonotaro 5, ff. 147 r. - 148 v.
Pro curia.
Molt alt e molt poderós senyor e car frare: Com jo, axí sobre alsguns ardits que he haüts de Cerdenya e de Sicília,
com sobre lo fet de ma partida haya informat largament de ma intenció micer Pere Serra, conseller e promovedor
meu, lo qual, senyor, va a vós per la dita rahó, per ço-us plàcia, senyor, que donets fe e creença a les paraules les
quals lo dit micer Pere dirà a vós, senyor, de part mia sobre los dits afers, axí com si yo les vos dehia. E si
algunes coses vos plaen, senyor, que yo faça per honor vostra, scrivits-me'n car yo les compliré de bon cor.
Dada en Çaragoça a .XXVIII. d'agost del any de mil CCCLXXXI. Infans Martinus.
Dominus infans mandavit Berengario Sarta. Pro visa.
Dirigitur regi Castelle.
Similis littera, verbis competenter mutatis, fuit missa domine regine Castelle. ídem. Pro visa.
Pro curia.
Tenor vero memorialis credencie per dominum inffantem comisse dicto Petro Serra, ut in dictis litteris continetur,
sequitur in hunc modum. Memorial a micer Pere Serra d'açò que ha a dir al rey e a la reyna de Castella [de] part
del senyor inffant. Primerament, los dirà com lo dit senyor inffant, com hac sabut que la guerra [de] Castella e de
Portogal fo uberta, acordà que tot hom de casa sua, axí offici[als] com altra manera de gents, qui ab ell deguessen
anar en Castella, anasen armar; e de fet féu armar mossèn Berenguer de Vilaragut, mossèn Ferrer d'Abella,
mossèn Pero Sànxeç de Calatayud, mossèn Andreu de Vallterra, mossèn Pero Boyl, mossèn Joffre de Tous, qui
foren entre tots .C. hòmens d'armes los quals lo dit senyor inffant hordonà que tantost partisen e anasen en
Castella, considerat que li bastava quels trobàs llà con hi 1 fos. ítem més, lus dirà que après que ach deliurats los
damunt dits .C. hòmens d'armes, los quals eren tots valencians, ordonà lo senyor inffant que-s armàs lo vezcomte
de Roda, en Guerau de Queralt, en Dalmau de Cervelló, en Pero Maça, en Berenguer2 de Ribelles, en Berenguer
3 Arnau de Cervelló, los quals són entre tots altres .C. hòmens d'armes e volch lo dit senyor inffant que axi
mateix cutrassen en Castella, primer d'ell, per la rahó dessús dita. ítem més, lus dirà que, après que-1 senyor
inffant hac ordonades les coses dessús dites, partí de Segorb e vench en Saragoça per veure lo senyor rey, del
qual ach ardit, per letres de la reyna, que era malalt, e axí que stava en veritat, e axí metex per pendre licencia del
dit senyor e per anar-se'n tantost al dit 4 rey de Castella e a la reyna, e que, per tal que pus tost e mills hagués
deliurats sos afers sobre la dita anada, mès per migençera la senyora reyna entre lo dit senyor rey e ell, la qual ab
gran diligència treballà sobre lo dit negoci, en tant que lo senyor rey estava per donar la dita licència al dit senyor
inffant. ítem li dirà que, estant lo senyor en aquest punt de dar licència que anàs, que vengueren molts ardits que-
ls angleses eren en Portogal e que, entre los altres, mossèn Pero Boyl féu saber al senyor inffant, per sa letra, que
mossèn Aymon, ab algunes gents d'armes e de Flanchs, eren en Portogal, per la qual cosa lo senyor inffant féu fer
una letra de part del dit mossèn Pero Boyl, qui-s dreçava a ell, la qual contenia que no era ver que companya de
angleses hagués en Portogal, [la] qual letra lo dit senyor inffant, per dissimular lo fet, mostrà al senyor rey [e] ço
per tal que pogués haver sa licència, e que en aquell punt cavalcàs e anàs [a Molina] e que d'aquí avant continuas
son camí e metent-se sobre açò fort e suplicant al dit senyor rey, ab la senyora reyna ensemps, que una vegada
hagués sa licència, lo senyor rey li respòs que debades se fahia, car entró que ell sabés tot clar què era dels
angleses, no li daria licència, car, si ver era dels dits angleses, covenia que anàs per tal forma acompanyat que
pogués ésser profit e honor del rey de Castella e d'ell mateix, de la qual cosa fo fort despagat lo dit senyor inffant,
com no poch obtenir sa licència e fer ço que havia acordat. ítem més, li dirà que, après que-1 dit senyor inffant
ach sabuda sobre açò la volentat del senyor rey, que, axí tost com fo partit denant ell, se mès a emprar aquella
més gent 5 d'armes que poch e açò per tal que-1 dit senyor rey no pogués haver neguna scusa de donar-li la
licència. E que, stant e tractant sobre açò, lo senyor inffant ach una letra de la reyna de Castella, per la qual li féu
saber la venguda dels angleses, e axí mateix lo pregava que, per la dita rahó, volgués cuytar se anada en Castella
e ab aquella món gent d'armes que pogués, per la qual cosa lo senyor inffant se refermà pus fort en haver més
gent d'armes e continuà sos ampraments e començà de tractar totes aquelles barates que poch, axí de vendrà
alsguns castells com en altra manera, a fin que pogués haver diners per pagar la dita gent d'armes, ab los quals
pogués anar en Castella, qui era cosa que desiga més que res que a present pogués fer. ítem més, li dirà que,
estant lo dit senyor inffant sobre los dits fets, vench mossèn Eximèn Pérez d'Arenós de Sicília e portà letres e
altres seguretats de part dels barons e de les universitats de tot lo regne de Sicília e dix de part dels damunt dits al
senyor rey e al senyor inffant tals coses concordants-se ab les dites letres que, per poch de poder que-1 senyor
inffant pas en Sicília, tot lo regne és seu e ja que és la inffanta en son poder ab els gents e castells de la illa, per
la qual cosa lo senyor inffant a acordat de continuar sos am[praments?] entro haya compliment a .D. hòmens
d'armes, dels quals de vuy mès [ ] recapte. E que ab aquella mellor instància que puxa continuadament sup [Iich]
lo senyor rey 4 que li don via e manera con ell puxa passar en Sicília e haver aquell regne, la qual cosa entén lo
senyor inffant que, si-s pot fer, deu molt plaura al rey de Castella e a la reyna, sa germana, car con més aurà
major comte poran fer d'ell. ítem més, los dirà que si dins breu temps lo senyor rey no dóna manera e loch que-1
dit senyor inffant faça son passatge en Sicília que-1 senyor inffant ven acordat que ab los damunt dits .D. hòmens
d'armes vage en Castella, e axí que plàcia al rey e a la reyna que trameten en algun loch de lur ffrontera sou per
los dits .D. hòmens d'armes, car, abans que-1 dit 7 sou 8 hi puxa ésser, lo senyor inffant aurà sabut ab lo senyor
rey si axí prestament porà fer lo dit passatge e, si fer-se pot, és cosa que deu molt plaure al dit rey e a la reyna, per
les dites rahons e encara per moltes més que n-i porà aplicar. E si cas és que-1 dit passatge prena algun
alongament, lo senyor inffant en aquell punt darà lo dit sou als dits .D. hòmens d'armes, ab los quals tantost se'n
irà dret camí, un que-1 dit rey de Castella sie. ítem rahonarà lo dit micer Pere lo fet del sou segons que-1 honrat
en Jordi Johan lo-n informarà.
L'INFANT MARTI I UN PROJECTE D'INTERVENCIÓ EN LA GUERRA DE PORTUGAL (1381). MARIA
TERESA FERRER I MALLOL.

- 1381, 3 diciembre. Zaragoza.


El infante Martín, para evitar los problemas que surgían por la acción de un intermediario, cede
directamente a treudo perpetuo al monasterio de Veruela Figueruelas y unas casas en Borja y Libranas
que pertenecían a los condes de Luna por seis mil sueldos anuales durante un periodo de nueve años.
AHN, Clero, Veruela, carp. 3780, doc. 6
Presentes tedtimonios fueron desto los nobles mossen Eximen Perez d´Arenoso et mossen Alffonso de Aragon
et los honrados Belenger Morandell, clerigo, almosnero del dito sennyor infant, et don Pero Loppez del Spital,
savio en dreyto, ciudadano de Çaragoça.
Documentos del monasterio de santa Maria de Veruela.

- 1382.
In officio magistri rationalis, in computo 21 Petri Dezvall, thesaurarii regii de parte anni 1382, fol. 42 et quoque
fol. 129, apparet quod Teresia Ximenez de Borriols et Franciscus Carroz et Raymundus Costa vendiderunt
castrum et villam de Borriol Poncio de Soler, et dictus Poncius vendidit illud Joanni Boil, et haeredes dicti Joanni
Boil Ianfrido de Tous. Et quia omnes dicti emptores adepti fuerunt possessionem dicti castri et villae feudalium
domini regis sine firma regia, fuit declaratum per sententiam latam per locumtenenem generalem Valentiae
dictum castrum et locum esse confiscata, et rex illa occupavit. Et proinde ratione evictionis dictus Ianfridus de
Tous habuit recursum contra Joannem Boil, qui dicta ratione solvit locumtenentis generalis 4.000 florenos et
dicto de Tous 21.000 s. Et dictus Ianfridus recuperavit dictum castrum, et postea dictus Joannes Boil habuit
recursum contra haeredes dicti Poncii de Soler, et eius fidancias, et per infantem Martinum, locumtenentem
generalem, fuit declaratum quod de Tous solveret Joanni Boli, nepoti sive net et successori dicti Joannis Boli, pro
dictis castro et loco et pro damnis et missionibus, 88.287 s. 8. Et cum dominus rex deberet solvere dictam
quantitatem, ut succedens in bonis dicti Soler, ratione confiscationis de eis factae, et confessus esset eam debere
simul cum 7.735 s. pro damnis et missionibus cum cartha data 27 septembris 1379, habuit recursum contra
Alamandam Carroz, uxorem Berengarii de Vilaragut, quae erat haeres dictae Teresiae Ximenez de Borriols, et
contra Catherinam Selma, usufructuariam dicti Raymundi Costa, et contra Raymundetam, filiam et haeredem
dicti Francisci Carroz, ratione dictae evictionis, et cum ad instantiam Fisci fuisset vendita Raymunda de Rivoseco
baronia de Oliva et de Rebollet, tanquam bona dictae Alemandae, haeredis dictae Teresiae de Borriols et
Francisci Carroz, a deposito pretii dictae baroniae, recuperavit rex Petrus dictos 88.287 s. et eos dedit dicto
Raymundo de Tous.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez

- 1382, 20 febrero.
[Salvoconducto, moratoria y sobreseimiento de causas, 1382 feb. 20, otorgado por Pedro IV de Aragón a
25 delincuentes que se alistasen como ballesteros con Guillén Estañol para una expedición a Sicilia.]
[Manuscrito]-- 1801
[2] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Capitaneados por Eximeno Pérez de Arenós y Roger de Moncada, iban a Sicilia en socorro del castillo de
Agosta
Incipit: En Pere etc. Als amats et feels tots e sengles oficials nostres deça et della mar...
Explicit: Data en Valencia a vint de febrer de febrer en lany dela nativitat de nostre señor Mil trescents vuytanta
dos...
Texto en catalán y an. ms. en castellano en la que el copista señala la fecha y el archivo en los que realizó la copia
Pertenece a la "Colección de manuscritos Sans Barutell"
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4237 (nº 131) 1076537

- 1382, 20 mayo. Valencia.


El infante Martín y su mujer María de Luna, condes de Jérica y de Luna, otorgan diversos capítulos de
poblamiento a los cristianos de La Puebla de Valbona.
ARV, Justicia Civil, Manaments i Empares, año 1626, libro 4, mano 39, Fól. 38 v.-48 v., mano 40, Fól. 39 r.-44v.
...Testes huius rei sunt nobiles Eximeneus Petri de Arenoso, miles, et Geraldus de Queralto, camarlengi, Petrus
Sancii de Calatayubio, mayordomus, miles, conciliarii, e Franciscus de Aranda, de domo dicti domini Infantis...
Cartes de poblament medievals valencianes. Enric Guinot Badia.

-1382, 2 julio. Alzira


Cartes de convocació a la reina Sibil·la i als barons, cavallers i generosos del regne de València.
Baronibus, militibus et generosis regni Valencie.
Egregio viro Alfonso, comiti Rippacurcie et Denie, consanguineo nostro carissimo.
Ffideli nostro heredi nobilis Gondissalvi Didaci de Arenosio.
Heredi nobilis Gondissalvi Eximini de Arenosio
Nobili Petro Eximini de Arenosio, militi.

- 1382, octubre 29. València


Ramon de Riusec atorga carta de venda del castell i tinença de Villamalur, en favor de Francesc Sánchez
Muñoz
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 799, ff. 130v-147v. Còpia autoritzada de 1755
Transcrit el 15-V-2006 a partir del manuscrit de referència
In Christi nomine et eius gratia. Amen.
Pateat universis presentibus pariter et futuris, quod nos Raymundus de Ribosico, dominus castri et baronie de
Rebollet et ville de Oliva, ac etiam castri et thinentie de Villamalur in regno Valentie; attendentes nos emisse
noviter a domino nostro rege, seu ad eius districtum et judicium, ad instanciam creditorum prenominata castrum
et baroniam de Rebollet ad villa de Oliva, cum omnibus eorum terminis, iuribus et pertinenciis, in encanto
publico, magno precio scilicet per sexcentis viginti mille solidis regalium Valentie, ut continetur latius in publicis
instrumentis nostri huiusmodi emtionibus, ad solutionem cuiusquidem pretii ullatenus comode suficere non
valemus, nisi per vinditionem bonorum et iurium nostrorum, et inter alia scriptorum, attenta summa tante pretiii
memorate, ideo ex causa tam perutilis et notabilis emptionis predicte, et pro faciendo complemento solutionis
pretii eiusdem, cum hoc presenti publico instrumento perpetuus temporibus valituro, gratis, scienter adque
deliberate, per nos et omnes nostros perpetuo successores, presentes adque futuros, titulo pure, perfecte, legitime
ac irrevocabilis venditionis, vendimus et concedimus, ac in perpetuum vobis honorabili Francisco Sansii
Munionis, militi habitatori civitatis Turoli presenti, ementi, et acceptanti, et vestris ac quibus volueritis pro vestro
libero, franco et quitio alodio, ac ab omni honore debitorum, et quorumcumque vinculorum exactionum et
obligationum quocumque nomine nominentur penitus liberato, exhonerato, expeditoque, castrum prenominatum
de Villamalur situm intra regnum Valentie, cum omni thenentia sua, ac cum locis dive alchareis de la Pobla
Ayoder, Fontes, Torralva, et de Berniches, sitis intra terminum castri prefati ac eius thinentiam, cum fortalitiis,
turribus, castris, defensionibus, tam in ruppibus quam in planis, in predictis castro, locis, seu alchareis, positis,
sitis et constructis, et cum barbacanis, domibus, edifitiis intra castra, loca, et alchereas prenominatas, factis et
constructis, seu de cetero fientis, et etiam ubilibet inibi construendis. Et cum montibus, montaneis, portibus,
intratis, vallibus, planis, silvis, pratis, paschuis, peixeris, pesqueriis, neboribus, venationibus, fontibus, puteis,
aquis dulcibus et salsis, aquarum ductibus et reductibus, molendinis, furnis, ma[s]eris, tabernis, peitis, questiis,
lenis, demandis, herbagiis, carnagiis, çofris, morabatino, almagranis, alfardis, servitiis, adempribis, decimis,
colectis, exactionibus, penis, caloniis civilibus et criminalibus, atque militis. Et cum bladiis grosis et minutis,
viniis, campis, hortis, terris cultis, et incultis, heremis et populatis, arboribus et plantis fructiferis et infructiferis,
natis et nacituriis, garrigiis, pasagiis, assutis, canalibus, hoste et cabalcata, et eorum redemptione, et cum omnibus
mansis, casatis, mansatis, devesis publicis et separatis, alchareis, hereditamentis intra terminos prefati castri et
ipsius thenentie positis, et edificatis in posterum, hedificandis et construendis, et cum omnibus hominibus et
feminis christianis pariter et sarracenis ibi habitantibus et habitaturis, et cum mero et mixto imperio et omni
jurisdictione domino, et potestate civili et criminali et exercicio eorundem, et cum omnibus et singulis exhibitus,
proventibus, redditibus, fructibus, sdebeniventis, universisque aliis iuribus, proprietatibus, integritatibus, terminis
et pertinentiis nobis et nostris in predicto castro de Villamalur, locis et alchareis thinentie eiusdem melius et
plenius pertinentibus, et competentibus et pertinere debentibus, quovis modo, iure, titulo, vel eorum ratione, prout
prenominatum castrum cum eius popula de Villamalur terminatur et confrontatur in universis, cum locibus et
alchareis prenominatis de termino eiusdem castri, cum termino de Fansara, et cum termino de Spadella, et cum
termino de Sirat, et cum castro del Tormo, et cum termino de Matet, et cum termino de almonasir, cum termino
de Xinquer, et cum termino de Suera.
Predictorum itaque castrum ac thinentiam de Villamalur vendimus vobis, et vestris perpetuo, ut prefertur, cum
omnibus locis, alchareis, mansis, casatis, mansatis, ac hereditamentis termini castri et thinentie prenominatarum,
francum et liberum alodium, ut est dictum, cum introitibus, exitibus, aquis, cequis ad rigandum, afrontationibus et
melioramentis cunctisque suis iuribus, et pertinentiis universis, et cum omnibus iuribus, locis, vocibus, rationibus,
et actionibus realibus et personalibus, utilibus et directis, variis, mixtis, et aliis quibuscumque de quibus ex cum
presentis venditionis facimus vobis et vestris cessionem, et concessionem plene, libere, integre, et absolute, et
quibus possitis uti, agere, et experiri, agendo, conveniendo, ponendo, apponendo, et omnia alia faciendo in
curiam et extra curiam, quecumque et quemadmodum facere nos possemus ante presentem venditionem et iurium
nostrorum predictorum, cessiones et concessionem, ac nunc vel postea quemcumque prout melius dici, scribi, et
intelligi potest, ad vestri et vestrorum bonum et sanun intelectum, et perpetuum salvamentum, omni conditione,
retentione et exeptione repulsa, instituentes inde vos et vestros in predictis veros dominos, et potentes, ut in rem
vestram propriam, vosque in locum et ius nostrum ex nunc ponentes, et perpetuo nominantes. Ad dandum,
vendendum, alienandum, obligandum, permutandum, excomutandum, et ad omnes vestras vestrorumque
voluntates pro hemere faciendum, prout quilibet de re sua propria facere potest et debet de iure, foro, ussu, seu
alio quovis modo.
Pretio centum octuaginta milium solidorum dicte monete regalium Valentie, quos omnes a vobis habuisse, ac
recipisse integre confitemur, et inde nos a vobis bene paccatos, et contentos fatemur, ad meram et liberam
voluntatem nostram.
Et ideo renunciamus omni exceptioni presentium venditionis per nos vobis non facte dictique pretii a vobis non
habiti, non numerati, et non recepti, et doli, mali, et actioni, in factum.
Et beneficio minoris pretii, et duplicis deceptionis legique ac foro quibus deceptis ultra dimidium iusti pretii
subvenitu et omni alii quilibet iuri, seu legi contra hec aliquatenus venienti, dantes, et remitentes vobis et vestris
donationem pura perfecta, et irrevocabili inter vivos siquid, et quit quid hec venditio amplius modo vale aut
valebit seu valere poterit in posterum pretio antedicto, et de presenti constituhimus nos predicta, pro nobis
presenti vendimus pro vobis, et nomine vestro precario vel quasi tenere et posidere donec de ipsis plenam,
liberam, et vacuam posessionem, vel quasi aprehenderitis quam liceat vobis aprendere propria authoritate vestra,
et aprehensam licere retinere nostri vel curie seu alterius iudicis ordinari alia authoritate seu licencia in hihis
minime espectata seu etiam requisita.
Predicta ergo omnia et singula que vobis cum presenti vendimus, et titulo huius perpetuo venditionis concedimus,
cum omnibus suis pertinentiis, et iuribus, ut est dictum, cassamus et exercimus de nostro et nostrorum posse et
domino proprietate et posessione eaque omnia in vestri et vestrorum posse ius dictam proprietatem et
possessionem vel quasi mittimus, et transferimus irrevocabiliter pleno iure absque aliqua ut prediximus
retentione, conditione, et exeptione, quam non facmus, nec facere intendimus quomodolibet in eisdem pleno iure.
Absolventes ex tunc serie huius presentis publici instrumenti perpetuo valeturi, venerabilem Franciscum de
Tolsano, alcaydum, et procuratorem nostrum in dicto castro de Vilamalur, et eius thinentiam et quemcumque eius
substitutum vel substitutos, et omnes et singulos omines vassalos nostros in prefato castro, et locis, sive alchareis
thinentiae ipsius populatis, sive degentibus, presentibus et futuris, cuiuslibet legis, sexus, etatis et conditionis
existant, et ab homni fide sacramento fidelitate, naturalitate ac omagio, et ab omni nexu vel obligatione quibus
seu pro quibus nobis ut eorum domino naturali tenentur vel sint astricti de foro, iure, vel etiam ratione
quemcumque.
Et mandantes exprese ac de certa scientia, cum hoc eodem presenti publico instrumento vicem epistole et mandati
in hac parte gerenti predicto, alcaydo ac universis et singulis hominibus et vassalis castri iam dicti, et eius
thinentie, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, quod a modo vos predictum honorabilem Franciscum Santii
Munionis, emptorem prenominatum, et quem vel quos volueritis habant, et teneant pro eorum vero, et legitimo,
ac proprietario domino dicto naturali vobisque in omnibus et per omnia ac vestris in his successoribus pareant,
obediant, et atendant, ac respondeant de redditibus, fructibus, proventibus, et aliis iuribus, emolumentos, et
proventibus antedictis integre et absque diminutione quemcumque, vobisque aut cui mandaveritis faciant
iuramentum, et homagium fidelitatis, et naturalitatis, quorum virtute vos a modo atque vestros, et non nos, neque
nostros pro eorum veris et naturalibus dominis habeant ipsosque sentiant et habeant in pro vassallis, et hominibus
vestris, a modo in omnibus nobisque obediant et servent in eorum dominum prout astricti et obligati sunt de foro,
iure, et bona ratione.
Promitentes et convenientes, in nostra bona fide per firmam et solemnem stipulationem et pactum speciale et
expressum hic inter nos appositum in posse infrascripti notarii, tamquam publici persone,hec a nobis pro vobis et
omnibus aliis, quorum interest, vel poterit intererit recipientis, et stipulantis quod non movevimus, faciemus, aut
inferi consentiemus contra vos vel vestros ullo unquam tempore aliquam questionem, petitionem vel demandam
aut controversiam de iure vel de facto in iudicio vel extra in predictis quem vobis vendimus ratione utilitatis
contentus vel dicti pretii in utilitatem seu vertitatem nostram non conversi vel alia quacumque ratione vel causa,
immo predictam venditionem cum omnibus suis iuribus et melioramentis factis, et fiendis, vobis facere, habere,
et posidere, quiete, potenter, et in pace, contra omnes personas ad forum Valentie, et tenebimur et teneri volumus
perpetuo vobis et vestris de firma et legali guirentia et evictione huius venditionis et de omni damno et etiam
interesse.
Itaquod si forte aliquo tempore in totum vel in partem huius venditioni aut ratione ipsius ab aliquo vel aliquibus
de iure vel de facto questio aliqua controversia, demanda, vel lis contra vos, vel vestros, fieri vel moveretur aut
fieri vel moveri adtemptaretur tam per libelli oblationem, quam alio quovis modo ordinarie vel extraordinarie vi
majoris, mediocris, vel minoris.
Promitimus nos aut vos in principio litis, nos opponere et onus litigii in nos suscipere et ipsas causas nostris
propriis expensis ducere et tractare pro vobis tantum et tandiu donec per difinitivam sententiam, et qua non est
licitum appelare fuerint fine debito terminare, sic quod de dicta vestra emptione et quemvis ipsius parte sine
aliquem diminutionem vos et vestri sitis semper securi et sine aliquo damno vestro, vel vos si volueritis per vos
aut procuratorem vestrum positis dictas causas et questiones ducere vobis et vestris super hoc electione servata.
Remitentes vobis et vestris predictum speciali pactum, ius, et authoritatem denuntiandi, appellandi, et
appelationis prosequendi, et postea si opus fuerit supplicandi, non obstanti foro Valentie volenti quod emptor
antequam res ei evincatur habeat denuntiare venditori causam vel causas illi motas super re empta, quem dicto
foro et omni alii foro, iuri, vel privilegio disponentibus ipsam intimationem, denuntiationem, appelationem, et
ipsarum prosecutionem, et supplicationem deberi omnino fieri et aliis et contra predicta venientibus quovis modo.
Renuntiamus scienter et exprese predictum speciale pactum, et si vos vel vestri dictas causas et questiones per
vos vel procuratorem vestrum ducere eligeritis, et super evictione predicta pronunciare contigerit contra vos vel
vestros, et pro his missiones aliquas seu expensas feceritis aut damna aliqua gravamina vel interese substinueritis,
aut aliquid a vobis evictum, diminutum seu ablatum fuerit de dicta vestra emptione totum illud quantumcumque
sit vel fuerit vobis, et vestris integriter solvere et emendare promitimus vestre voluntate.
Volentes et concedentes vobis et vestris predictum pactum, quod non possimus dicere, seu alegare modo aliquo
quod facta sit vel fuerit vobis et vestris, et inde nobis et nostris injuria, vel injustitia, si dicta vestra emptio in toto
vel in parte fuerit evicta, diminuta, seu ablata, de facto sine petitione et cognitione omni judicio, aut quod fuerit
evicta, diminuta, seu ablata culpa, desidia, contumasia vestri vel vestrorum, aut justitia,inperitia, judicis advocati,
seu procuratoris, seu alio quomodocumque, immo si contra vos vel vestros in judicis latta fuerit sententia, quod
dicta vestra emptione totum illud ad integrum quitquid et quantumcumque evictum fuerit seu diminutum de
venditione predicta, totum illud vobis et vestris in continente restituere, solvere, et emendare promitimus
voluntate vestra, una cum omnibus damnis et misionibus sive obtinantis, sive subcubantis in causis super
quibusquidem damnis et misionibus credatur vobis, et vestris, solo vestro sacramento quod nunc pro tunc, et
contra vobis et vestris deferimus et habeatur pro delato, per pactum predictum, sine testibus et alia aprobatione.
Renuntiantes quo ad hec legi dicente delationem juramenti posse de iure revocari alterius ex dicto pacto, firma, et
solemni stipulacione.
Volumus et concedimus quod ad satisfactionem solutionem et emendam omnium, et singulorum predictorum in
tamen emtionis ut predicitur integre fiendam, proceditur et posse procedi contra nos et bona nostra presentia, et
futura, per quemcumque judicem volueritis, et fiat executio et vendicio et de omnibus et singulis bonis, et iuribus
nostris movilibus, et inmovilibus, privilegiatis et non privilegiatis, licitis et proivitis, intus et extra domus
sistentibus, sine aliqua libelli oblatione litis contestatione processu solemni legitima subastatione et alia
solemnitate judiciaria, sed de facto et realiter sola demonstratione huius presentis publici instrumenti, quod
volumus valere, et optinere vim confessionis facta in judicio aut sententia difinitiva in rem finitam et judicatam
penitus transacte a qua non est ulterius appelandum.
Nos enim, venditor, certificati ad plenum de omni iure nostro, renunciamus scienter in favorem vestri et
vestrorum libelli poblationem littis contestationi omnique proferimento iuris, et fori, et cuicumque dilationi,
escusationi, exeptioni, recursui appelationi, gratis elongamentis, supersedimentis, provisionibus, inhibitionibus,
mandatis, precibus, inductionibus, vel cominationibus, verbo vel scripto specialibus et generalibus domini regis et
cuiuscumque alterius persone potentis, ecclesiastice vel secularis, concessis et concedendis etiam proprio motu
aut in favorem aut utilitatem domini regis, et sua rei publice, omnibusque aliis foris, iuribus, privilegiis, auxilis,
consitutionibus et consuetudinibus contra hec venientibus quovis modo, et iuri etiam dicenti generalem
renuntiationem non valere nisi precedat speciales.
Et pro premissis omnibus et singulis supradictis obligamus scienter et gratis vobis et vestris successoribus ad in
perpetuum, nos et omnia bona nostra movilia et inmovilia ubique habita et habenda in speciali castrum et
baroniam de Rebolleto et villa de Oliva.
Volentes demum et vobis et vestris exprese consentientes et concedentes, per dictum pactum, quod si quam sunt
in presenti instrumento apponita, quam per cabillationem alicuius peritie persone aut aliquam iuris vel fori
sutilitatem, damnum, vel incomodum, super et in predictis vobis affere videantur, vel videre possit, pro non
appositis vel expresis, in presenti injuria videantur obstera, veo vel ambigua si qua sunt vestro vestrorumque
volumptate, declaratione et arbitrio ducimus presentis serie declaranda.
Et nos Castellana de Villanova, uxor prefati nobilis Raymundi de Rivosico, venditoris, qui supra scientes,
huiusmodi venditionem prefactam vobis prenominati honorabili francisco Santii Munionis, de voluntate,
consensu ac scientia nostris, huiusmodi vestram emptionem et omnia et singula in presenti instrumento contenta
laudamus, concedimus, et firmamus vobis, dicto emptori et vestris, perpetuo, ac in ipsa quantum tangat seu rem
videatur nostrum assensu et consensu nostrum apponi iussimus per notarium infrascriptum, jurantes ad dominum
Deum et eius sancta evangelia per nos tacta, nos contra predicta non facere venire aliquo casu, causa, vel ratione,
sub cuius juramenti et vinculo supradicti renuntiamus doti et sponsalicio nostro aut hypotecarum nostrarum, et
senatus consulti veleyani beneficio, et omni alii cuilibet iuri pro quo contra predicta facere posit vel venire.
Et ad majorem vestri dicti emptoris securitatem et uberiorem cautionem nos, Raymunda de Rivosico, uxor nobilis
viri Petri de Centelles, domini onoris et baronie de Nules, sororque prefati nobilis Raymundi de Rivosico,
venditoris superius narrati, et Gilabertus de Centellas, filius predictorum nobilium, conjugem, scientes omnia
bona prefati nobilis venditoris fratris ut promissum est, nostre dicte Raymunde nobis, et nobis dicto Gilaberto ac
reliquis natis ex nobis dicta Raymunda a predicto nobili viro nostro fore per substitutionem appositam in ultimo
testamento nobilis viri domini Raymundi de Rivosico quondam patris nostre, iamdicte Raymunde ac predicti
etiam nobilis venditoris post sui obitum absque tamen liberis suis legitimis nobis vinculata et obligata
quamcumque tangit vel consentire videatur fore damnum, prejudicium et interese nostrum a presens vel in
posterum venditio huiusmodi de prefatis castro et thinentia de Villamalur, ipsam venditionem et omnia et singula
in presenti instrumento apposita contenta et declarata, cumsuis iuribus universis, vobis prenominato emptori
presenti stipulanti, et recipienti, et vestris perpetuo, de voluntate, asensu et fima predicti nobilis veri nostre dicte
Raymunde confirmamus, aprobamus, concedimus et laudamus, ac in eis consentimus iuri cuicumque nobis dictis
domne Raymunde et Gilaberto seu nostrum cuilibet in dicto castro et thinentia de Villamalur competenti seu in
posterum competituro, ex causa prenominate substitutionis vel alias qualitercumque per pactum solemni et
validum vobiscum, domino Francisco Santii emptori antedicto.
Exprese renuntiantes ac nostrum assensu firmam et consensu in dicta venditione facimus scribi et apponi per
notarium infrascriptum, ad vestri iuris conservationi, cum nobis prenominatis Raymunde et eius filius Gilaberto
ca[..]quo de iure aliquid ius nobis pertineat et competere possit nunc velin futurum, in et super castrum et
thinentia de Villamalur nunc vendita et alienata illud salvatum, et asecuratum ac incartatum vobis extitit per iam
dictum nobilem Raymundum de Rivosico, venditorem, qui supra super et in dicta sua baronia de Rebolleto, ut in
quodam publico instrumento hodie receptum per discretum Petrum Fariza, notarium publicum Valentie, largius et
clarius continetur.
Et ideo rationabiliter et ex causis predictis, nos dicta Raymunda de Rivosico juramen per dominum Deum et eius
sancta quatuor evangelia manu nostra corporaliter ac reverenter tacta, predicta omnia et singula ut superius dicta
sunt, semper servari, in nullo contra ea facere vel venire aliqua ratione.
Et ego dictus Gilabertus, mayor annis quindecim, nullum habens curatorem certificatus de omnibus premissis et
singulis, renuntiamus exprese privilegium minoris etatis ac restitutionis in integro, juro ad dominum Deum et eius
sancta quatuor evangelia manu mea corporaliter ac reverenter tacta, per predicta omnia et singula, ut superius
dicta sunt, semper servare et in nullo contra ea facere vel venire aliqua ratione sive causa.
Et pro his renuntiamus scienter et sponte omni iuri, foro, privilegio et auxilio nos contra predicta iuvantibus
quovis modo.
Et etiam quod iddem instrumentum si in publica forma redactum vel non, etiam si in juditium fuerit productum
posit corrigi et emendari, ac in ipso addi vel exerci, et cum illis correctionibus, additionibus reficere, semel vel
plures, ad omnimodam utilitatem prenominati domni Francisci Sancii Munionis, emptoris, substantia veritatis,
contractus supradicti aliquatenus non mutata.
Quod est actum Valentie, die mercurii vicessima nona octobris anno a Nativitate Domini millesimo trecentessimo
octuagessimo secundo.
Sig+num nobilis Raymundi de Rivosico, predicti, qui concedimus hec et firmamus. Sig+num domne Castellane
de Villanova, uxoris predicti nobili. Sig+num domne Raymunde de Rivosico, uxoris nobilis Petri de Centilles.
Sig+num nobilis Gilaberti de Centillas; predictorum, qui omnia supradicta laudamus, confirmamus,
concedimusque et firmamus.
Testes huius rei sunt, honorabiles dominus Petrus Latrones, milles, dominus de Manzanera, Raymundus Dolsa,
decretorum doctor, Petrus Farisa, notarius, Franciscus Massó, Bartholomeus de Turribus, Galcerandus de
Monsoriu, de domo prefati nobis Raymundi de Rivosico, Petrus Marrades, Joannes de Gallach, Vincentius
Dutrulles, notarius mayor dierum, Nicolaus de Esplugues, cives Valentie, Petrus Antonius Massó, vicinus vile
Muriveteris.
Sig+num mei Jordani Benedicti, auctoritatem regiam notarium publicum per totam terram et dominationem
illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis omnibus et singulis dum sit agerentur ut premititur, una cum
prenominatis testibus, presens fui eaque scribi feci cum raso et correcto in tertia linea ubi videtur "me", et cum
suprapositis in vigessima quinta linea, ubi dicitur "etatis et conditionis existant, et ab omni fide sacramento,
fidelitate, naturalitate ac homagio", et in vigessima septima linea, ubi dicitur "domino", et etiam cum rassis et
correctis in trigesima secunda linea, ubi continetur "quod si", et in trigessima tertia linea, ubi continetur "vel", et
in quadragesima linea, ubi dicitur "credatur vobis", et cum supraposito in quinquagesima quinta linea, ubi videtur
"castro", et clausi loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1382, 30 noviembre. Tortosa.


Ordre del rei Pere al mestre racional sobre la liquidació de les despeses fetes al vescomte de Rocabertí amb
motiu del seu viatge als Ducats d' Atenes i Neopatria.
ACA, Reg. 1103, Fól. 91v.
En pere etc. al feel conseller e mestre racional de la nostra cort en Berenguer de Relat, salut e gracia. dehim vos e
us manam que quals que quantitats de diners lo nostre tresorer mostra vos per cartes testimonials que se n sien
desavençades en manleutes, vendes o barates que l dit nostre tresorer haurá haudes a fer per pagar los nobles
mossen N Eximen Pereç d Arenos e mossen Roger de Moncada e la xurma de les galees del Vescomte de
Rocaberti e encara qualsevol interesses que haia pagats per la dita raó, aquelles quantitats li reebats en son
compte restituent les dites cartes testimonials d aquells ab qui hauran fets los dits contractes o d aquells qui seran
estats mijançers o corradors en aquells. e sobre açó no li façats algun dubte o questió. dada en Tortosa a xxx. dies
de noembre en l any de la nativitat de Nostre Senyor .m.ccc.lxxxij. rex Petrus.
Dominus rex mandavit mihi Francisco Bisbals.
Diplomatari de l'Orient català (1301-1409). Antonio Rubió y Lluch,Maria Teresa Ferrer i Mallol.

- 1383, 20 enero. Dertuse (Tortosa)


 [Carta real, 1383 en. 20, de Pedro IV de Aragón a su maestre racional por la que le ordena entregar a
Jaime Rigolf lo que se le debiese por los servicios prestados en Cerdeña y Sicilia al mando de una galera
bajo las órdenes de Roger de Moncada y Eximeno Pérez de Arenós.] [Manuscrito]—1801
[1] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Incipit: Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. Fideli magistro rationali curie nostre...
Explicit: Data Dertuse decima vicesima die Januarij Anno a Nativitate Domini Millesimo trecentesimo
octuagesimo tertio...
Texto en latín y an. ms. en español en la que el copista señala la fecha y el archivo en los que realizó la copia
   Pertenece a la "Colección de manuscritos Sans Barutell"
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4236 (nº 218) 1075909
Real provisión de don Pedro IV de Aragón, por la cual dice al maestre racional que ha llegado a su noticia que,
pone algún obstáculo o duda en el rendimiento de cuentas a Jaime Rigolf, que mandó en Cerdeña y Sicilia la
galera "San Jaime" bajo las órdenes de Roger de Moncada y de Eximino Pérez de Arenos, capitanes de las
demás galeras, porque salió de la playa de Valencia sin haberse pasado revista en dicha galera, y porque en lo
sucesivo no se pasó mensualmente según costumbre. En vista de todo manda el Rey que respecto a que esto más
bien incumbía al clavero que al referido Rigolf, se terminen las cuentas y se le dé el correspondiente debitorio de
lo que alcanzare. (En latín) 1 h. fol. *Tortosa Fecha de la copia: 1801.09.17, Barcelona. Archivo Real de la
Corona de Aragón AMN 0205 Ms.0352 / Art. 03 / Nº 218
CATÁLOGO DE  LA COLECCIÓN DE DOCUMENTOS   DE   JUAN SANZ DE BARUTELL  
DIPLOMÁTICA DE BARCELONA   ARCHIVO DEL MUSEO NAVAL  

- 1383, 14 febrero:
Es conserva encara un altre document, datat el 14 de febrer de 1383 a la diòcesi de Tortosa, on el comte
Joan i Sanxa apareixen encara com a cònjuges i prometen pagar anualment 600 sous a l’almoina de la
catedral de València, en virtut del testament de Gonçalvo Ximenis d’Arenós, senyor d’Andilla, per a
sostenir quatre pobres:
ADMC, SogorbCardona, Sogorb, rotlle 552, fots. 513- 516
Quod nos J[ohannes, comes] montanearum de Prades, et Sançcia Eximeni de [Arenosio] [......]
[conside]rantes nobilem Gondicalbum Eximeni de Arenosi[o] [...]ndill[...] patrem nostri dicte Sancçie
quondam, ordinasse et manda[sse] [....] ultimo testamento quod de bonis suis emerentur sexcenti solidi censuales,
sine aliquo laudimio et faticha, qui assignarentur elemosine sedis Valentie ex quibus providerentur in domo dicte
elemosine perpetuo, quolibet anno quatuor pauperes Christi (...) ipsos sexcentos solidos çensuales nos vel nostri
emerimus et assignaverimus, ut inferius declaratur, ambo insimul et uterque nostrum in solidum consulte, et de
certa scientia promittimus et fide bona convenimus, firma et solemni stipulacione, in hiis interveniente vobis,
venerabilibus Berengario Vincençii et Egidio Sançcii de Montealbano, aministratoribus, et Bernardo Ca...lles,
procuratori prefate laudabilis elemosine, absentibus, et successoribus vestris in dicta elemosina (...) et de cetero
tradere et persolvere dicte elemosine et suis, seu vobis et vestris, ipsius elemosine nomine ad oppus
sustentacionis dictorum quatuor pauperum, videliçet, medietatem prima die mensis ffebruarii, et aliam
medietatem, prima die mensis septembris, quos quidem sexcentos solidos dicte monete, ambo insimul et uterque
nostrum in solidum, franquos et quitios a quibuscumque emperis et inhibicionibus ecclesiasticis et secularibus, et
a quibuscumque aliis servitutibus assignamus, habendos et percipiendos per vos vel vestros (...)

- 1383, 9 març. València.


Pere Marrades, ciutadà de València, com a procurador del rei, ven a Bernat Ferrer, moneder, ciutadà de
València, unes rendes reials que el mateix monarca havia redimit recentment (1382, novembre, 3.
València) del seu conseller i majordom Pedro Jordán de Urríes, cavaller, el qual les havia comprat
anteriorment al mateix sobirà, per la quantitat de 10800 sous jaquesos. Són les següents: 400 sous de
moneda jaquesa que el comanador i la casa de Gardeny, de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de
Jerusalem, paguen cada primer de gener per raó del dret de cena d’absència, i altres 500 sous de la
mateixa moneda que l’antiga casa de Lleida, de dit orde, paga anualment el mateix dia i per idèntica raó.
La present venda és feta a Bernat Ferrer per rescabalar-lo de les quantitats de moneda que bestragué al
sobirà per satisfer algunes despeses de les seves campanyes de Sicília: pagar els serveis dels nobles Roger
de Montcada i Eiximèn Peres d’Arenós, que serviren el rei amb unes galeres; satisfer al dit Roger de
Montcada pel servei que donà en el castell d’Agosta i per fer-se càrrec de la reina de Sicília [Maria], néta
del mateix monarca, la qual fou traslladada del dit castell d’Agosta al de Càller, a Sardenya, on ara es
troba, i, finalment, pagar la xurma de les dues galeres que, capitanejades per Dalmau, vescomte de
Rocabertí, dugueren la reina a Càller. Pere de Montsó, notari públic de València.
Trasllat de Pere Triter, notari públic de Barcelona, de 1505, octubre, 20. Barcelona. 1A-640 500 x 620 Al dors,
en lletra posterior: “Translat auctèntich de la carta de la venda feta per en Pera Marrades, procurador del sr. rey,
a·n Bernat Ferrer, monader de València, de .DCCCC. sous jaquesos de cena de absència: sobre la casa antiga
prop Leyda .D. sous, e sobre la casa de Gardeny .CCCC. sous. A 9 de maig (sic.), any 1383, per en Pere de
Montesono, notari de València. E lo present traslat per en Pere Triter, notari per auctoritat real de Barcelona, a 20
de octubre, 1505”.
Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1336-1396 (Volum II) Maria Cinta Mañé i Mas

- 1383, 17 marzo. Villahermosa del Río.


Parroquia de Villahermosa del Rio, Albaran, , de pago de 23 sueldos por parte del baile y recaudador de la
Baronía de Arenoso para el sostenimiento de la vela que la Margarita de Arenos costea en la Iglesia de San
Antonio de Villahermosa [Manuscrito] / Pedro la Torre (1383)
"a XVII dias... de março... millio CC. Incipit : "Yo don Pero La Torre... de Villa Fermosa sancristan de la
Eglesia... atorgo haven havidos de vos... en Pere Arnau bayle... de la baronia d'Arenoso"
Biblioteca Valenciana.

- 1383, 24 abril. Tortosa.


Cartes de convocació a la reina Sibil·la i als barons i cavallers del regne de València.
Baronibus et militibus regni Valencie.
Egreri viro Alfonso, comiti Rippacurcie et Denie, consanguineo nostro carissimo, salutem et dilectionem.
Ffideli nostro heredi nobilis Gondissalvi Didaci de Arenosio.
Nobili Eximino Petri de Arenosio, militi.
Cort general de Montsó 1382-1384 - Parlament

- 1385
Colecta del morabatí de la baronía de Arenós. Abarca las siguientes poblaciones de la comarca del Alto
Mijares pertenecientes a la baronía de Arenós (antiguo marquesado de Villena): Villahermosa del Río,
Zucaina, Toga, Puebla de Arenoso, Ludiente, Espadilla, Cirat, Vallat, Torrechiva y Castillo de
Villamalefa.
ES.462508.ARV/MR Mor Col//MR Mor Col : Mestre Racional, núm. 12.165

- 1385, octubre, 11 - 1386, mayo, 30. Gandía


"Libre de la obra del Real". En él se recogen, a lo largo de 116 folios, todos los gastos realizados —en
jornales y en materiales— en la obra que mandó ejecutar el Marqués de Villena en su finca del Real a lo
largo de ocho meses. Se construyó una amplia casa de labor, con su establo, comedor, horno, lonja y
capilla, se rodeó la finca con una tapia, fueron arrancados los árboles viejos y plantados de nuevo
naranjos.
Al frente de esta obra el Marqués puso a Guillem Martorell, como "Obrer" o administrador de la misma,
anotando día a día el nombre de los obreros, artesanos y maestros de obra que intervenían. El costo total de la
obra queda reflejado en las páginas escritas de mano de dicho Guillem, el cual ascendió a 10.217 sueldos y 11
dineros.
ARV: MAESTRE RACIONAL, lib. 9.202, ff. 1-116.
Libre de la obra del Real, lo qual comença a XI dies del mes de octubre del any mil CCCLXXXV.
En Guillem Martorell fou obrer de la dita obra ço és, que fou sospedrat e fet archs en les parets de part de ponent.
Item, que fou feta una Ioga en l'ort fora de rajola. Item, que foren plantats tarongers. Item, que fou fet lo stable e
altres obres..." (/. 1.): Rebudes d'en Guillem Martorell per a la obra del Real:
Primerament: reebí dimarts a X dies del dit mes e any del senyor marqués, los quals me donà en Bernat Torres,
per a obrar en lo alberch del Real L florins.
ítem, reebí més del seynor marqués, los quals yo.m aturí vers mi de manament del dit senyor de aquells diners
que portí de la Baronia de Arenós DCC florins.
ítem, reebí més, a XV dies del mes de març d'en Bernat Torres, los quals me donà per a la obra del Real C florins.
ítem, rebi d'en Bernat Torres que.m liurà de manament del senyor marqués DCCCLXVIII s., XI d. (/. 2): En
divendres, a XIII del mes de octubre del any MCCCLXXXV comencí a obrar en lo Real del senyor marqués, e
Iogui los hòmens següents, per a la dita obra.
(Sigue la lista de 10 personas, casi todos moros del Real y de pueblos vecinos, los cuales reciben un sueldo diario
que oscila, según su categoría entre 2 sueldos y 1 sueldo y 6 dineros, indicando el nombre del trabajador y la
faena concreta que realiza. En días posteriores se incorporan dos maestros de obras, que son los que realizan las
labores en piedra, y que se denominan: En Bonet, maestre de la obra, y Maestre de Beniarjó, los cuales cobran un
jornal diario de 5 sueldos. Desde noviembre de 1385 son cerca de 20 personas diarias las que participan en la
obra del "alberch" y sus dependencias: establo, tapias, comedor, horno y capilla, así como en arrancar los
granados y naranjos viejos y colocar naranjos nuevos en la huerta).
(f. 116r.): Suma major de les Rebudes fetes per lo dit en Guillem Martorell, segons apar en la primera: DCCCL
florins, DCCCLXVII s., XI d. E monten les Dates, segons són contengudes en aquest present compte: X mil
CCXVII sous, XI diners. Per que apar que lo dit compte és egual, per que li fou feta absolució per lo senyor
marqués, en Gandia, a VII de juny del any LXXXVI.
Joanot Martorell, Biografía ilustrada y Diplomatario.

- 1386, 7 Januarii anno Nativitate. Barcelona.


Instrumentum publicum fundationis, et donationis monasterii carthusiensis ordinis, prope Segobricam
urbem, nuncipati Vallis Jesu Christi, factae a D. Petro IV, Aragonum rege, ejusque filio Martino, anno
1386. EX AUTOGR. EJUSD. MONASTERII.
Testes sunt ..., et Eximinus Petrus de Arenosio Camerlengus domini infantis praefati.
http://books.google.es/books?id=F7UGAAAAQAAJ&pg=PA217&dq=ARENOSO+ET&client=firefox-
a#PPA209,M1
Viage literario á las Iglesias de España. Autor Jaime Villanueva

- 1386.
El maestro Jaume Ros cobraba por la reparación del castillo de Arenós 3 sueldos y 6 dineros.
ARV, MR. 9495
Las obras que nunca se acaben. El mantenimiento de los castillos en la valencia medieval: sus protagonistas y sus
materiales. Juan Vicente García Marsilla.
1386, desembre, 30. Girona
Donacio "inter vivos". L'infant Joan, governador general duque de Girona i conde de Cervera, fa
Donacio "inter vivos" un Violant de Bar, Seva Muller, de totalizadores les Viles, Castells, llocs, masos, Bordes
i posesiones, Rendes, joies d'or i Argent, perles i Pedres precioses i altres Béns Mobles, i immobles
Que semovents de han estat requisats a la reina Sibila, el seu Germà Bernat de Fortià, Hug Roger II
de Pallars, Berenguer d'Abella, Huguet d'Anglesola, Berenguer de Vilaragut, Bernat de
Senesterra, Bernat de Vilademany, Berenguer Barutell, Pere de Planella, Cavaller, Pere Desvall,
Tresorer del rei Pere, Roger de Medalla, Joan Togores, donzell, Bartomeu Llunes, Antoni de
Naves, Escrivá de Porcio, Guillem Ponç, Lloctinent de protonotari, Bernat Metge, de escrivent
l'infant Joan, Pere Comte, doctor en Lleis i altres oficials, Domésticos i familiares, acusats de crim
Lesa Majestät.
ACB, 4-70-40. Es tracta d'trasllat ONU realitzat el 12 d'agost de 1390 por Pere de Colls, Notari
Públic de Barcelona por Autoritat reial.
Hoc est translatum fideliter sumptum un quodam publico Instrumento por serenissumum Dominum
Johannem, Dei gratia regem Aragonum, nunc regnante, Tempre quo erat infans facto suoque sigillo
munito Pende, cuiusquidem instrumenti talis tenor est:
«Noverint universi quod nos, Infans Johannes, serenissimi domini regis Primogenitus, eiusque
Regnorum et generalis terrarum gubernator, dux et Gerunde viene Cervarie, quia illustris Sibilia,
regina Aragonum, ipsius consors regis domini, et Bernardus de Fortiano, eius millas Frater, necnon
nobilis Hugo, viene Pallariensis, Berengario de Apilia, Huguetus de Angularia, Berengario de
Vilariacuto, Bernardus de Senesterra, Bernardus de Vilademagno, Berengario Barutelli, Petrus de
Planella, milites, Petrus de Valls, ipsius regis domini thesaurarius olim, Rotgerius de Medalia,
Johannes Togores, domicelli, Bartholomeus Lunes, Anthonius de Naves, ipsius Scriptor Regine
porcionis, Guilelmus Poncii, regis domini Dicti locumtenens prothonotarius, Bernardus Medici,
Scriptor noster, et Petrus Comitis, médico legum, et alii nonnulli officiales, domestici et Familiares,
tam ipsius regis domini nostri quam, et alii apud nos de nonnullis et diversis ac enormibus
criminibus, excessibus et delictis et specialiter de criminibus prodicionis bausie et lesa magestatis
Contra nostram propriam personam, aliisque criminibus Generum diversorum diversi modo et in
pluribus Actibus por eos et eorum quemlibet, ut dicitur, commissis et multifacie multisque MODIS
perpetratis apud nos sunt delati, inculpati, DENUNCIA et etiam acusati, de Quibus ómnibus et singulis
supradictis por supranominatos et quemlibet eorum, ut dicitur, comissis et perpetratis animus noster
el modo de diversificación est quod ex informatus intantum ipsorum demiteris sint nostre correccionis atuleo
puniendi graviter, eorumque res et bona intendimus fisco nostro et esse merito confiscanda seu
ECIAM applicanda, et quia redditus et iura por nn vobis, infantisse inclite Yolandi, coniugi nostre
carissime, pro vobis et curie sumptibus Vestre incumbentibus assignata no sufficiunt sufficere ncp
possunt decencia Vestri estado Inspecta. Ideo, quia tenemur et sumus constricti onera matrimonii
supportare, tenore presentis, bono animo et spontanea voluntate ac graciose, ex causis et predictis
eis otras cosas, a través de, modo y forma Quibus m Elio Valere possit et tenere, donacione irrevocabili entre
vivos,
donamus et concedimus vobis, Dicte coniugi nostre, et Vestris perpetuo ad omnes voluntates
vestras, libere faciendas omnes et singulas villas, castra et loca, Mansos, Bordas et possessiones,
redditus, exitus et Proventus, jocalia Argenti et auri, Lapides perulas ac Preciosos et alia res ac
quecumque bona mobilia, Inmobilia et semovencia et iura quecumque et nomine Quocunque
censeantur Dicte Sibilie, Regine, et omnium aliorum supranominatorum et cuiuslibet ipsorum et
[587]
Apéndice I: i Regestos transcripcions de documentos
aliorum, siqui sunt, en predictis criminibus aut eorum aliquo culpabiles seu obnoxii, et totum ius et
quitquid et cuántica iuris nobis en eisdem vel eorum aliquo nunc et ECIAM en Futurum competenc seu
competere potest et potuerit en Futurum racione dictorum criminum aut eorum aliquo seu otras cosas
quacumque racione seu causa sentarse, quod vos, dicta Inclita infantissa consors nostra carissima, virtute
presentis donacionis, quam vobis et nunc pro tunc econverso facimus, omnia et ipsa SINGULA bona
et iura predictorum delatorum et cuiuslibet eorum et aliorum si emerserint seu appariterint Pro
predictis possitis et valeatis por vos, seu officiales domesticos et procuratores vestros, petere,
exigere, recipere, apprehendere et habere, seu PETI, Exigi et apprehendi, facere vestrisque utilitatibus
Applicare et de EIS vestras omnímodas facere voluntates, tanquam de re propia Vestra. dantes et
cedentes vobis et Vestris en et súper predictis ómnibus et singulis Que vobis et omnia damus SINGULA
iura nostra, shares acciones, Voces et vicios nostras Reales et Personales Mixtas, utiles et Directas,
ORDINARIAS
et extraordinarias et alias quascumque nobis competentes et Competencia et competere debentes et
debencia QUOVIS Modo de eisdem et personajes quascumque contraindicaciones, racione seu occasione eorum.
Quibus iuribus, vocibus, vicibus et nunc et accionibus supradictis en Futurum possitis por vos,
officiales et procuratores vestros uti, agere et experiri en iudicio et adicional et alia facere et exercere
quecumque et quemadmodum nos poteramus ante huiusmodi donacionem et iurium cessionem et
possemus nunc et etiam postea quandocunque. Nos, enim, facimus et constituimus vos, dictam
nostram consortem, en HIIS ut et dominam procuratricem reales vestram propriam anuncio faciendum
inde Vestre libitum voluntatis. Mandantesque, de certa sciencia et explícito tenore huiusmodi
instrumenti, vicemgerentis especiale en hac parte ómnibus et singulis personis cuiuscumque
condicionibus, estado, preheminencie, legis dignitatis aut inexistente interés quórum et interesse potest
et poterit, sub ira et indignacionis nostre incursu, cuántica de predictis ómnibus et singulis vobis
Eidem nostre Consorti et Quibus volueritis respondeant, pareant et obediant, responderi, pareri et
obidiri faciant tanquam nobis. Promitentes dictam donacionem et iurium cessionem quas Pro
insinuatis haberi volumus et habere iubemus ratam, gratam atque firmam perpetuo et tempore gravedad cero
racione revocare ingratitudinis otras cosas nec. Renunciantes anuncio cuántica HEC ex certa sciencia et Consulte
legi sive iuri donacionem entre virum et uxorem prohibenti fieri, necnon et ómnibus legibus,
iuribus, constitucionibus et consuetudinibus atque FORIS Hiis obviantibus seu contrafacientibus
quovismodo supplentes ac tollentes ex nostre plenitudine potestatis omnem defectum Siquis de iure
vel de facto pretextu debite solemnitatis omnisse vel otras cosas posset impingi seu opponi qualitercunque
et quomodocumque en predictis vel aliquo eorundem.
Quod est actum en civitate Gerunde, dia tricesima Mensis decembris, anno Domini un nativitate
millesimo trecentesimo octuagesimo septimo. Ffranciscus ça Costa.
Signum (signe) infantis Johannis, serenissimi primogeniti regis domini, eiusque Regnorum et terrarum
generalis gubernatoris, qui HEC laudamus, concedimus et firmamus.
Testículos fuerunt Presentes nobilis Eximinus Petri de Arenosio, Berengario de Perapertusa, de otras cosas
Sitafano, milites, Ffranciscus d'Aranda et Bernardus Margariti, domicelli.
Sig (signe) num mei, Galcerandi de Ortigiis, Dicti domini infantis prothonotarii regiaque auctoritate
notarii publici por totam Terram et dominacionem regiam, qui predictis interfueri et HEC scribi FECI et
cum Raso y correcto en Lineis tercia, ubi dicitur «olim el»; y en Quarta, ubi raditur «nostri et alii»; et
en la quinta, ubi legitur «quemlibet ut dicitur»; y en VIª ubi corrigitur «quemlibet eorum ut et dicitur
coartada en eadem diversimode »; et ECIAM en ipsa sexta linea coartada, ubi videtur «quod ex intantum
ipsorum denveritis sunt nostre correccionis atuleo graviter puniendi eorumque res et bona
intendimus fisco nostro et esse mitere confiscanda seu ECIAM »; y en VIIª, ubi cernitur «applicanda»;
y en XIXª, ubi prospicitur «atque FORIS Hiis obviantibus seu clausi». »
Sig + num nos, Guillemi de Sancto Clemento, vicarii Barchinone et Vallensis, qui huic translato ab
eius Originali fideliter ncp sumpto et cum eodem veraciter comprobato no viciato en sui aliqua
suspecto parte, a instancia de parte Dominis regis et auctoritate offici quo fungimur auctoritatem imprenditus
pariter Décimo ut huiusmodi translato tanquam suo Originali en iudicio et plena adicional ab omnibus
impendatur fides apositum manu mei, Arnaldi de Millanis, regia publici auctoritate Notari, en cuius
Posse prefatus honorabilis Vicario volente discreto Anthonio ça Plana, notario et Scriba Curie
prelibati honorabili vicarii, Negocio occupato, XIIª Hanc Fiat firmam mueren Julios, Anno un Nativitate
Domini millessimo trecentesimo nonagésimo, presentibus testibus discreto de Berengario
[588]
Terra de masos, Vila de mar
Villafrancha, notario, y Jacobo Rotundi, scriptore. Et ideo ego, notarius predictus, HEC scripsi et
hoc meum hic apposui sig (signe) num.
Sig (signe) num Petri de Collibus, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hoc translatum una
suo Originali fideliter sumptum et cum eodem de verbo ad verbum legittime comprobatum scribi
fecit, et postea auctenticatum por honorabilem vicarium Barchinone et Vallensis, ut supra patet,
clausit, duodecima morir Mensis augusti, Anno Domini un Nativitate millesimo trecentesimo
nonagésimo, Litteris cum en positis raso, en duodecima linea, ubi dicitur «Inmobilia et et semovencia
iura quecumque »; et XIIIª en linea, ubi scribitur «Sibilie Regine»; y en vicesima quinta linea, ubi
corrigitur «seu»; et in linea XXVIª ubi dicitur «infantis»; et in linea XXVIIIª, ubi continetur «infantis»;
et in prima linea presentis clausure, ubi dicitur «legittime».
erra de masos, Vila de mar
Vida, economia i territori al Castell de Sitges i el seu Terme
Entre els segles XIV i XV (1342-1418)
Carme Muntaner i Alsina

- 1386:
El registro del sello del marqués Alfonso de Aragón de 1386 menciona numerosas cartas a las aljamas de la
baronía de Arenós, Cortes, y de otros pueblos valencianos. En una de ellas, dirigida a don Jaime iUndiguez?, se
le concedía elicmcía quepogues fw megquita en la seua alquwia de Piles, nzanahto donzini~. En otras se daba
cuenta de mercedes hechas a los moros de Almo~orof y de Relleu, eximiéndoles del pago total o parcial de su
renta. Otra, a los de la baronía de Arenós, les rebaja una multa impuesta colectivamente; y otra más se dirige a los
erah>, o autoridades de esta misma baronía llamándoles por sus nombres: Caat Abdurramen y Hamet Eca. A
Mahomat Alfulluc, que al parecer vivía en Ayora, le perdonó una enorme multa de 300 florines. En cambio, en
este mismo año sólo se encuentran unas cuantas cartas a la aljama de Hellín, que debía ser la más importante del
marquesado (ya hemos indicado que en el reparto de monedas de 1384 Hellín es el único pueblo donde la aljama
musulmana contribuye por separado, pagando 42 1 maravedís, que es casi la mitad de lo que pagan los cristianos,
y más de el triple que los judíos). Unos años antes se cita a un herrero moro de Garcimuñoz, llamado Marrox.
El señorio de Villena en el sigli XIV. Aurelio Pretel Marín, Miguel rodriguez Llopis.

- 1387, 31 de enero., Barcelona.


El rey Juan I de Aragón a un ‘comte, car cosí’. Le comunica la muerte del rey Pedro IV, ocurrida el día 5
de enero, y le convida a su coronación. Aragón, Alfonso de (el Viejo), conde de Denia, duque de Gandía y
marqués de Villena
ACA, Real Cancillería, Reg. 1.675, fol. 36r.75
Lo rey d’Aragó. Comte, car cosí. Vostra letra havem reebuda. E entès ço que·ns ha dit de part vostra Pere Alibert,
trompeta nostre, responem-vos que axí com creem que ja hajats sabut per nostres letres comanades a aquell, lo
qual sobre açò tramesem al rey de Castella, lo senyor Rey nostre pare, a qui Déus perdó, passà d’aquesta vida a v
del present mes, e per ço n’escrisquem a vosaltres, car axí per lo deute e acostament que havets ab nós, com per
la affecció que havets mostrada e mostrats a nostra honor e serviy, nos plau sapiats aytals coses, pus a Déu plau
que axí s’esdevenguen. Quant és a açò que deïts que volets romanir nostre servidor, vos responem que a nós plau
e·us havem per aytal; e part les dites raons, nos hi induex, car sabem que tots temps fos servidor del dit senyor
pare nostre, e speram que ho serets de nós fermament e sancera, e·ns darets raó que·us amem com a notable cosí
e assenyalat servidor de nostra reyal casa; pregants-vos que·us apparellets per esser a la solemnitat de nostra
benaventurada coronació, la qual, mijançant la gràcia de nostre senyor Déus, entenem a celebrar dins breus dies,
car gran plaser haurem que hi siats present, e nós vos en certificarem ab temps de guisa que·y porets esser, e·us
trametrem i caveller qui per nostra senyoria salvament. No continúa.
La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al
XVI)

- 1387.
Erección del Ducado en 1387. Villa de Montblanc.
Registro número 2026, fol. 15 vuelto.
In noniine Sancte et indiuidtie trinitntis .Imen. Pateat uniuersic. Quod Nos Jotiannes, etc. 1110s honoribus dignis et
congruis consuetudo solemnis sublimore utiqne nos admonet yuos alti prosapia generiset nature fidei radicibus
solidatos contrariis ventoruni iinpulsibus llecti nalure sincerilas non permittit setl e s suis meri. lis laude dignis in
nostro conspectti sc cliri ad modurn represeniant et alias sic deuocione senlper et lidci claritalis prepollent quod sentire
minitiie possitnt sanguinis indetnpnilatis contagium nec prosimi carnis molliri dulcediue paciuntur. Dum igitur vestri
Incliti el &,Iagnifici Infantis Martini Cornitis de Luna et de Xericha ac tlomini ciuitatis Sugurhii carissimi iratris nostri
diligcnti meditaciom attendimus et pensanlus fidein puram et sincere deuocionis constanciam quam circa nos et
honorem nostrum habuislis Iiactenus et liabetis prout facti euidencia ad nos qoi inoram in Aragone traliebamus
tetnporibus qiribiis Serenissimus dotninus Res recordacionis inc1it.e Pater noster ad qtiorrtndam suorum
don~esticorun~ proditoriarn suggcstioncm nos de suniine decreueral precipitare deorsum venire nullatemus erubuistis
el ~i nostko Comittatu qiiariinttris minarum terrore discedere rnininte volitistis hec et alia nobis ad oaculuin Iticide
deitiostrarunt zelo sincere fr~iternitatis accensum. Considesantes qtiod in oinni facultate forcius est quod ex. natitra
procedit qoain quod accidit estrinsecus. Et justa Apostoii dictutn rqui suoruni curam noti Iiabet fidem negat et iactus
est penitus infidelisx pretensis de causis tnoti racionabiliter et iiiducti tlui Regnoruni et terraruin predictarum propter
obiturn dicti doirtini patris nostri Altissiini tlisponente cleinencia pro nune lnotleramur liabeuas et nouis Iionoriiius
ainpliamur ad exaltacioneni noniinis Regalis oostri fastigii tenore presentis poblici instrunienti perpetuo iouiolabiliter
duraturi vos diclum inclituiii Infanteni Martinum vesti.um Con~ilis tit.rilum t.ransferentes in Ducenl Ville Mon-
Lisall~i et locortiiii baiulie ipsius de pulestalis itoslre pleiiitutlirie et ntagnificencia principali r;rigimus et tolaliter
proiiioremiis et iit iitelius vestri status ac Iionoriíiceiiciiis u1 dicli vestri exliigit alti prosapia generis ad ipsiiis
iiiiiiiensa lionera supporlanda sulRccre valeatis eiusdeni serie Carte nostre firiiritei ct cunctis lernporil)iis valitore
gratis et e s certa sciciicia pcr nos el. oiunes lieredes t!t sriccessores nostros daiiiiis el concedioiiis don:icione ])tira ct
irre iiecabili inter uiiios siib reteiicioilil)iis et condicioiiibiis. infrascril) lis vobis dicto lnfanli Martino carissinio fratri
nostro ac filiis vcstris ntasci~lisl egitiniis et natiiralibtis a vobis deceiidenl.il)iis et eoruin filiis legiliiitis et naturalibiis
al) ipsis clocendentihus cl sic iii futiirum e s recta linca prortenientibus pcrpetiio in feuduni noratitm ahsqi~ea liquo
seruicio dictam villani !lontisalbi ciim eiiis Ixtiulia infra principatuni Catlialonie situatas cirrtr oiiinibiis villis locis
castris terminis et pertinenciis onitiersis infrii tlictaiit baitiliain conslitulis de ipsa villa cnni eiiis baiulia Uticattrn-1
I;rciendo in Diicatunique ad imperpetuum erigendo sic qriotl airlinodo vos et dicti filii Irpitimi naturales \,estri el es
eis descendenles es recta linea legitin~i et naturales ut prenrittitur intituleiiiini siue nomineinini Dnces dicti ville
Montisalbi et dicta I1illn cuni eius baitilia Ducatiis ITille Morilisalt~i duni vos scu Blii vestri niasciili legilitili el
naturales ex recta linra descendentes eani possidebitis noiiiine-. tur predicturn itaqiie 1)iicaluni scilicct tlictaiii villaiu
cuni eitis baiulia el locis et castris ipsiiis cuiii Iion~inibirs I-iaronil~usn iilit,ibus et aliis hominibus ipsius Ducaltrs
niaribiis et feminis ct cum omnibus rebus ct possessionil~tise orum et Iionorihus et aliis clue pro nobis et su11 nostro
dominio ipsi teneant el etiam cunt oirini 1)us possessionibiis el honoril~usq uos in tiicta nostra villa et baiiilia ve1
Duratu siiie in alodium siiie cluoclumcyue modo Iial>eant et aliis hoiiiini1)us ctiiseumque dignilatis existarit et cum
aliis noii habentibus aliquaiti dignitatcm et cuin omnibus lloniinibus rusticis et villanis judeis et aliis oinnibiis
pcrsonisquocuiriqoe nontine seu quibnsqumqiie noriiinib~isn uncripeotur infra diclain villam et baiuliam et in eisdem
liahitantibiis et habitaturis et nobis et dictis ville et baiulie suppositis et subi6ctis siuc sint incoie ve1 naturales ipsarum
ville et baiulie siue qriicumque aiii ibidem habitantes et habitaturi quasuis alias personas quantumcumque extraneas in
dicta villa seil haiulia delinquentes etiam si delincluerint in itineribus publicis ve1 priuatis puriicndo el cirm
omnil)i~sd el)endenlibiis dictoruin Iioiuinum et cum lion~itgiis et oriinibrts subinissionibus esaccioriil~use t
c>iiiniI)iis seruitillibus riislicis et iirbanis realibus pcrsooalibus ct oriinil~usd oiiiinacionibus censibus pcnsionihiis
deciitiis et omnibtis doniiniis utilibtis et directis ctim lcudis et petlagiis iitonetatico liostc caualcata et redeiiipcione
eiusdein et ctriii oinni jurediccione et polestate ordinaria ciuili et crirtlinali el generaliter cum oriini mero et misto
imperio bannitos a nobis seu ab oííicialibus nostris in dicto Ducatu siistineiido preterquam ciectos a pace et trciiga
postcluarii pcr nos seti olEciales nostros vol~is seu ofiicialibus vestris deniinciati iuer.int et ctiiii oiiinibus aliis
quocumque noniine tineairtiir ad predictas villam et baitiliani spectantibus et spectare tlel)eiitihus I.aiii de usu
ccrnsuetiidine paclis con~iencionibiis promissioriibus tacitis et expressis et aliis ¡fuihuscuoic~ tie iluain etiam de jure
scripto et racione ciuacunique danius ct coticedimiis vobis et filiis vcstris post vcstri obituiii et suorum legitiiiiis et
i~at~iralibiit~s iasctiiise s recta lioea descendentibtis ut prrtiiiittitur prortt iiieliiis et pleniiis predicta oiiinia unbis
pertinent et spectant et proiit i~ieliiis lacitis et vtilius potest flici scribi intelligi ac diclari atl veslri el filiortirn
vestrortim et suorum legititiiorrini et ilattiraiiiiiii iii;tsc~iloruii~e s recta linea (lescedenciuin in infinitu~u ut
premittiti~r sanuni et sinceriini intellectum coiiiodum itt profectuni. Et estraltentos predicta oiiinia et singula qrie
vobis strpra datiicis de jrire doiliinio proprietate et posse nostri et nostroruiii eandeiilclric injus doit1iniuiir posse
vestri ct filioruin restrortii-ii ct sriortiiii ut preinittittir naturaliiini lcgitimorum siiccessorum ponim~is mitliiiiiis et
tr;insfierinirts ipsa on?nia irreiiocabiliter pleno jure indticerites vos de predictis oiiinibus et singtilis in possessioiteiti
corporaieixi scu clunsi nd I~abcncluiiie t benendiiin proiit per nos vol)is datuin superitls ac infferius continetur .
Pro~tiitlentesv obis quod tradeniiis vol~isa ut ciii voíueritis loco vestri possessiot~eni corporalein seu cltiasi oniniriin
predictoruoi qtie vobis ut premittitrtr daiiius. Et nicliiloininus cnm presenti daiuus et concediinus vobis atictoritateni
licencian1 et plentiin pose quod propria auctoritate vestra et absqne requisitione et monicionc nostra possitis
possessionem se11 quasi oinnium predictorrim quc vobis d;tiiiiis ct singulorum eortindeiii libere apprehenderc et
appreliensam licite retinerc. Nos enim donecdictam possessionem ser1 quasi vobis tradiderimus siue tradi fecerinius
ve1 vos eam apprehenderilis ot est diclriin constit~iiititiis iiiteriin prcdieta oiiinia et singuln pro vobis et veslro
riornirie prei:ario possidere seu clciasi et es caiisa liriius tlonacionis cctliiiiiis per rios et nostros vol)is perl>elito
otiinia jure oiiincsrliie ;rccioiics i.c;iics cl personales iiiixtas iitiles et directas et ;ilias iltiasqtiinijue et csercieiiirii
carrindeni nobis coiii~)ctc:iilei et coiitl~et,eiiciati c cotiipctcrc tlebencia in [~rcdiclis otiiiiibtts et sitigtilis qiie vol~is
tlanirts et contra clu;iscuirriluc persoii;is et rcs rlioi orii iluibits sic~uitlein juribiis et acciooibtis possitis vos ct veslri
ltti et esperiri in jritlicio et extra judicititii agcntlo dc,llericlendo et oiiini;i alia ct siiigitla I;iciendo que quilibet in et de
rc silti propria Iücerepolestet qrie nos possernus ante Iioiusrnodi donaciorieiii el jtiriiitn cessioneiii constitrientesvos
iri Iiiisdoi~iiniiiiei t procriratorerri iri renivestraiti propri;itn. Mandanles serie Iiuius publici instruiiicitti quotl viceiii
cpistole gerere voli~uirisin liac parte vniiiersis biiroiiibris niililibus ct gc:iterosis ac inlancionibiis aiiisclric vnitiersis
et sirigiilis Iioniir~il~d~iicstaruni Ville et bairilic que vobis datntis cjiiotl vos ct íilios Ir?gitiilios et naturales vestros
ac lilios cortrrii et ipsis desccndentibtis legilimos et naturales masculos ut prefertur pro eQrtin1 tlominis Ilat~eant
et teneant vobisque et dictis filiis vestris et eoruiii liliis rit predicittir pareant et obediant inde et super oninibiis et
singulis in et tle quibtrs nobis ante presentern donacionem debehant et teriebaiitur respondere parere ac etiam
obedire ac pro eisvobis et liliis legitiiiiis et naturalibus vestris aut eorum filiis legitintis et naturalibus mascrilis ex
recta linea descendentibus ac procriratori vcstro ltoniagiiim faciant seu prestent et fidelitatis etiain jurarnentrim
Sos enin~p redictos barones niilites infanciones probos Iiomines et alios dicte ville et baiulie subrnissos et eorum
singulos ab onini juratitento et homagio fide et íidelitate et a qoauis alia obligacione cltiibus nobis stricti sunt pro
predictis que vobis ut ante dicitur daniris absoluirnus et penitus liberaiiius. Retinemtts tdmen nobis et nnslris
successoribus quod pro prediclis qiie vo1)is in feuduii~h nnoratuin damus teneainini vos et vestri legitimi et
naturales filii et eorurii filii legitimi et naturales masculi ex recta linea descendentes nobis et ipsis nostris
succesoribus iratis et paccatis prestareperpetuo jus serui4iumdirectum dontiniuin homagiuni potestatem et
fidelitatem nobiset nostris lieredibus et suecessoribus et alia etiaril ad quevasalliis tenetur domino suo tam de
jurequam per constiluctiones et usart cias Cathaloirio generales it;r qaod aiurriodo vos et srrccedentes vobis
legitiiiie rit ~~reiiiittittiinr dicho Drtcatu videlicet dicte Ville hlontisrill~ie t baiiilic ipsitrs vasalli nostri silis ct
nostroruiii Iicrcduiil ct successorilrrl. Et iiolllagi~~lisic ruicirt pnlcslateiii de tlieto 1)iicaLu sirle tle dicta baiulia
et dc loeis predictc 1)riiulii: ct al¡;¡ oinni;^ nobis ct snccsssoribus nostris faci;rtis cluo boni lideles el 1eg;kles
vitss~llit enenlur domino sito tialurali de jure el dictis constilticionibus vs;ilit:is Catlialonic genei'alihus pro
feurlo 11oiior;itn. Voluniris laiiien cluod pro predictis potestatibtis nobis ve1 ciii siiie quil~iisv olueriiiius
tradendis non possitis coirlpelli esire a11 uno bosl~ici0vi lle iiel baittlie predictaruin iriio pnssitis esse ibideili
licite el iti~piinc. Et qund de vobis scu Liliis vestris ac de predictis tjtie vobis drirnus vobis et filiis vestris et
suornni filiis legitiniis et nattiralii~ itsm ascolis taiiien ut pren~ittitriri iialiiiii se11 dampnoni ullo tciiil~orun ohis
uel nostris eueniet seu contingat cjuii~yiiioi n ipsis rt in forlaliciis dicte Ville ctCastrorum et locorutii p~edieteb
aiulie recipialis et colligetis nos et sitccessores nostros iratos et [Jaccatos locicns qtrociens inde fueritis recliiisiti.
Voluiiius tnriien el presentis serie slütuiiiius cluod si contitigat vos dicturn Iniantcm Martinniii rnori sine liberis
rnasctilis legilitilis et naturalibus ve1 diclos filios vestros sine libeiis masculis lcgitirriis et naturalibus ve1 filios
lilioruin vestroruni et sic in infinitum ex recta linea descendcntes tirtod predicta villa Montisalbi crim eius haitilia
reuerlatur ad nos sitie ad nostros heredes et successores teneariiini etiam vos et vest r i legitimi f i l i i iiiascrili et
naturales ct filii eius in predicto Ducatti legiliriie siicccdentes obserriare iiillibitiones nostras generales et
oirinia pritiilcgia usus ordiniic.iones iuonetas et obsern;incias CathaIonie pro predictis qcie vobis danius et venire
ad Curias ct parlamenta per nos et nostros successores inciicenda in principatu Catliaioiiie predicto. Promittiiltos
ilaque vobis dicto Infanti et dictis filiis vestris ac etiam jurainus per Deuin et eiiis Sancta quator eciangcli~i
manib~ts nostris corporaliter tactn in posse notarii in- Erascripti tanquani publice persone iiec a nohis pro vobis
et vestris et oninibus aliis clttorurn interest et intererit ac etiain interesse poterit et poteril legitime slipuIantis et
recipientis predicta oinnia et singula prout, sttpericts a nobis sunt dicta rata grata et firma habere et per nos et
successores nostros tenere et obseriiare et coiitra ea non facere ve1 venire aliquo jure cansa seu etiam ratiorie sub
bonoriini nostroruiii orii!iiutri ypoteclici. Mandaiites etiaiii inciito et rnagnifico lnfaiiti Jacobo Dnlíino Gcrundc
et í:omili Ceriiitriu carissinfo priliiogenito iiostro ceterisque s~iccessoribusn ostris et ipsius ciiiod concessioiiem
ct doilscionci11 nostras Iitriusriiodi tcneant inuiola1) ililer et obscruent et non contraucniant seu alicliienl
conlr;iuenire pern~ittanat liqtia ralione. El (Ir: dicto feudo pcr tradicioiiei~i Iiuios ensis vos dictuiii Infantem
pcrsonüliter inuestiiirus el Ego lnfans Martinus predictus recipiens a robis dicto doiiiino Rege et domiiio nostro
donacioncni ct inueslituram Irtiiusiiiodi ciim graciarunr humili accione per irle et uleos con~ieiiioe t proiiiillo voi~is
dicto doiriino Rpgi r~oiiiii~ev estro et strccessorum vestroruiii írc notario intrascripto pro robis et vestris
successoribtis et pro oiiinibus illis quortim interest intererit et intercsse poterit Iiec a mc dicto nomine legititne
stipulanti rccipienti et paciscenti ;ic juro por Dominuni Deum et eius Soncta rlustrior euaiigelia corporaliler nie tacta
predicla oinnia et singula per vos dictiioi doiuinuni Re. gerri retenta altendere et coinplere el ad ea tenendzi
coniplciida ct seruanda obligo omnia bone rnea ribiqtie Iiaf~ita el liahenda. EL nichilomin~ tsp er inde presto sen
ii~ciov obis dicto doiiiino Regi hornagiurri ore et rnanibus comendatuni sub cuius Iioiiiagii ct juranienti virtute
predictis proiriitto clriod Ego et filii niei Iegitimi iti liiis successores ut predicitur erimus vobis et successoril~usv estris
I3egibus Aragonum boni et legales vassulli pro dicto feudo et facienius vobis et vestris ea otiinia qiie vassalli tenentes
feudii~~liro nordtum ad consuetudine~n et. vsanci:is Catlialooie tenentur facerc domino suo naturaii. In cuius rei
testiiuonium pfesens publici~rii instrumenlnrn fieri jussimus nostra bulla aurea communit.ttiii. Datum et actum in
Villa Granullariorurn Vicarie Valleiisis XVI." die januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. septimo
Regnique nostri primo.
FnaNCISciIS (.!A COSTA.
Signiim Johannis Dei gracia, etc. Qui predicla laudamiis [irmamus concedimns et juramus die et anno proxinie scriplis
pre. sentibus testibus Nobilibus Gastono de Montecltateno: Eximino Petri de Arenosio/ et Petro Darters militibus
consiiiüriis et caiiicrlengiisj Guillelmo Coltellarii/ Francisco de Granollacli klagistris in Medicina de dorno et
Bernardo Margariti Cünicrario dicti domini Hegis Sign~inl Infantis Martini Illitstri~sinii doiriini Petri I'one memorie
Xegis Aragonriin filii et Dei gracia Ducis Montisall'i Comitisc de Luna el domini Marcliionatus et Ciiiitatis Sugurl~ii
tliii prediclit laudo firmo et juro in Citiitate Barcliinone 1111.' dienierisis riiadii aiino [irediclo presec~lib~itse stibus
Pelro Snncii de Calatai~i- I~ioM aiordooio/ l~raiiciscoL laranda protilotore iiiilitibus et Bartlioionieo de Bonang
audiloro compotorurn consilinriis iiieis tlicli Dticis. El rjiii;i propter infirinil,nte~ dicti doniini Kegis :id preseiis non
possutii sibi prcstare liotnagiuiiij prestare cluectiintliic ini injiinctum fiierit aeti obtnlerit se fiicirltas. Jncltiorum
testimoniurii sigiiliim iileurn apendicittin jussi ltiiic inslruniento aponentlum. Signuril Bernardi de Jonc~irerio
Secretarii dicl.i doinini Regis notariique publici per tolam tersa et dominat,ionem siiain aricLoritalc ci~tsdcnq~u i
niandato eiusdcni doinini prediclis iiiterfuil eatllic scrii)i fecit cum rasis et enieiidatis, etc , el ciausi.
Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanc. D. FRANCISCO DE BOFAKULL Y SANS

- 1387, 12 febrero. Valencia.


Elicsén de Romaní, señora de Beniparrell, a petición de los prohombres del mismo lugar, accede a bajar a
la octava parte de los frutos la renta cobrada en todas las tierras del término, excepto en el carrascal, en
las tierras francas, en algunas hanegadas cercanas a las cenias que censan a tanto por hanegada, y en otras
tierras que pagan censo según forma antigua. Los firmantes, Bartomeu de Cervés, baile, Pere de
Cremades, justicia, Martí Canals y Pere Ivorra, jurados, Guillem Teulada, Guillem Mas, Jaume Mas,
Bernat Muntaner, Antoni Tortosa, Jaume Tortosa, Bartomeu Canals, Bartomeu Martí y las viudas
Marieta, Pelegrina y Francesca –madre del mencionado Jaume Mas–, se comprometen a poner en cultivo
todas las tierras del término en el plazo de un año a partir de San Juan de 1387, limpiando y apisonando
las acequias y los brazales. En el futuro estos canales se tendrían que mantener en buen estado bajo la
vigilancia del baile, y si alguien dejaba de cultivar las tierras de secano mencionadas debería satisfacer la
misma cantidad de cereal –la mitad en trigo y la otra mitad en avena– que si estuviesen cultivadas, dándolo
de su producción de la huerta. El resto de derechos señoriales se continuarían pagando como hasta
entonces.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F 1, núm. 6 10 Trasllat notarial fet el 13 de novembre de
1419. Traslado notarial realizado el 13 de novembre de 1419.
Hoc est translatum in civitate Valencie fideliter factum tercia decima die mensis novembris anno a Nativitate
Domini millesimo quadringentesimo decimonono sumptum a quodam publico instrumento, non viciato nec
cancellato nec in aliqua sui parte suspecto, sed prorsus omni vicio et suspicione carente, c[uius] tenor talis est:
Pateat universis et singulis presentem paginam inspecturis quod anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo
octogesimo septimo, die martis qua computabatur duodecimis mensis febroarii in civitate Valencia: Com sobre
les rendes, drets e sdeveniments pertanyents a senyor en e sobre lo loch de Beniparrell e terme de aquell fos haüt
tracte e parlament entre la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Pérez d’Arenós,
cavaller, senyora del dit loch de Beniparrell, de una part, e En Berthomeu de Cervés, batle del dit loch, En Pere
Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats en l’any present, En Guillem Teulada, En Guillem
Mas, en son nom propri e axí com a curador d’En Jacme Mas, Bevenguda e Isabel, fills e hereus d’En Lorenç
Mas, e lo dit Jacme Mas, de voluntat del dit curador seu, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu
Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata, la dona Na
Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas, e
En Berthomeu Martí, vehins e habitadors del sobredit loch, de la part altra, perquè foren atorgats, ordenats e
fermats [... ...] per la dita noble dona Elichsén de Romaní e los dessús dits prohòmens, los capítols
inffrasegüents. «Capítols fets entre la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Péreç
d’Arenós, senyora del loch de Beniparrell, situat en la orta de València, e los prohòmens [del dit] loch sobre lo
baxament de la renda de les terres». Primerament, los prohòmens de Beniparrell suppliquen e preguen la senyora
que com en lo terme del dit loch hajen moltes possessions e les demés hermes e malmenades, de les quals ni ells
ne la dita senyora no han ne poden haver alcun profit o fruyts o[...] pl[...] fer alguna gràcia de baxar la renda
acostumada reebre en lo dit loch, ço és, que totes les terres del dit loch (exceptat lo carrascal, les terres franques e
alcunes fanecades prop los cenials, ço és, una fanecada per cénia per[ço que]·ls [sens]a e altres [ter]res [que?] fan
ce[n]s segons forma antiga) sien tornades a la huytena part de fruits e esplets de tot ço que en les terres del dit
terme Déus hi darà. La senyora, atenent que en lo dit terme ha moltes terres ermes e marjals segons damunt és
dit, per profit e utilitat dels dits hòmens |l. 10| e perçò que tot lo terme sie laurat e panifficat atorgue e fa la gràcia
als dits prohòmens per ells demanada. En tal manera e condició que los dits prohòmens sien tenguts laurar e
panifficar tot lo dit terme acabadament, ço és, cascun tot ço del seu d’ací a la festa de Sent Johan del mes de juny
primer vinent e de la dita festa en un anyn (sic) aprés següent, los quals termes aconseguits e les dites terres
laurades e panifficades la dita senyora haje a reebre et reeba la huytena part de totos (sic) los fruyts e esplets que
Déus darà en totes les dites terres segons dessús és dit e ací serà declarat, ço és, que si s’esdevendrà que alcuns
cessen laurar e sembrar les terres baves o partida de aquelles tro en la meytat de ço que cascun hi ha cascun any,
que en tal cas aquell qui cessarà lo dit laurar e sembrar haje a donar cascun any a part de senyor de ço que haurà
sembrat e cullit en la millor orta aytant blat com haurie cullit en la marjal si sembrat ho hagués, ço és, la meytat
forment e la meytat civada e no pus. Axí entés e promés per los dits prohòmens que totes les céquies e braçals del
dit terme sien per ells escurades e persolades de continent dins lo dit temps o abans, e d’allí avant peretnalment
tinguen aquelles en lur condret a coneguda del batle, les quals coses e cascuna de aqueles sinó feyen ells volén,
els plau que el batle del dit loch face fer et complir totes les dites coses a messió lur. E la dita senyora [r]eté [...]
si tots los drets a ella pertanyents en lo dit loch e terme de aquell, e encara en los dits prohòmens [e] vassalls,
segons axí com ans de la present era. E los dessús dits Berthomeu de Cervés, batle, En Pere Cremades, justícia,
En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats, En Guillem Teulada, En Guillem Mas e·ls dits noms, e lo dit Jacme
Mas de voler e exprés consentiment del curador seu, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu
Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En 215 Berthomeu de la Mata, la dona Na
Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas, e
En Berthomeu Martí, per ells e per lurs successors, reebents e acceptants de la dessús dita noble dona Na Elicsén
de Romaní la dessús dita gràcia e tornament de huytena part e altres coses dessús dites prometeren cascun per si,
per ell e los seus, e en bona fe convingueren a la dita noble dona que ells e los seus servarien, atendrien,
complirien, pagarien, respondrien, satisffarien e integrarien a aquella dita noble dona e als seus totes e sengles
coses que dessús són dites, raonades, declarades, specifficades, retengudes, paccionades e compreses en e per la
forma declarada superius. E per aquelles atendre e complir cascú per si e per los seus successors obligaren tots
sos béns mobles e seents haüts e per haver, on que fossen. En testimoni de les quals coses totes e sengles dessús
dites la dessús dita noble dona et los dits prohòmens requeriren concorditer esset facta carta publica |l. 20| ad
memoriam in futurum de sic gestis habendam. Emperò lo dit En Guillem Mas dix que protestave e protestà que
per rahó de la ferma dessús per ell en lo nom de curador feta alcun dan o prejuhí a ell ne als béns seus no
esdevingue e s’e[...?]endre, ans aquells tots temps sien salves e il·leses en totes coses e per totes. Que acta fuerunt
loco, die et anno premissis. S[e](creu)nyal de la noble dona Na Elicsén de Romaní; s[e](creu)nyal d’En
Berthomeu Cervés, batle; s[e](creu)nyal d’En Pere Cremades, justícia; s[e](creu)nyal d’En Martí Canals, s[e]
(creu) nyal d’En Pere Hivorra, jurats; s[e](creu)nyal d’En Guillem Teulada; s[e](creu)nyal d’En Guillem Mas e·ls
dits noms; s[e] (creu)nyal del dit Jacme Mas; s[e](creu)nyal d’En Bernat Muntaner; s[e](creu)nyal d’En Anthoni
Tortosa; s[e](creu)nyal d’En Berthomeu Canals; s[e](creu)nyal d’En Jacme Tortosa; s[e](creu)nyal de la dona Na
Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata; s[e](creu)nyal de la dona Na Pelegrina, muller quòndam
d’En Guillem Aguiló; [se(creu)ny]al de la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas; s[e]
(creu)nyal d’En Berthomeu Martí; qui totes e sengles coses dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren.
Presents testimonis foren a les dites coses appel·lats e pregats los discrets En Bernat [Ma..si.., ...], En Pere
Barrera, prevere, e En Pascual Soriano, habitadors de València. E a la ferma dels dessús dits En Pere Cremades,
justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats, En Guillem Mas en lo dit nom de curador, axí ja en lo dia de la
confecció de la sobredita carta hagués ferma en son nom propri en la ciutat de València, En Bernat Muntaner,
N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, e la dona Na Marieta, muller quòndam d’En
Berthomeu de la Mata, que totes e sengles coses dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren en lo loch
de Beniparrell en absència de la dita noble dona, emperò mi, notari dejús scrit, axí com a pública persona
stipulant e reebent en loch, nom e veu de tots aquells de qui·s pertany o pertànyer pora en esdevenidor, la qual
ferma feren dimarts que era comptat nona die mensis aprilis del any de la Nativitat del Nostre Senyor mil CCC
vuytanta set dessús dit, totes [... ... ... ... ... ... ...] los dessús dits En Bernat [Ma..si..], En Pere Barrera, e En
Francesch Escolà, notari de la dita ciutat. E a la ferma dels dits Na Francescha, muller del dit En Lorenç Mas, e
En Berthomeu Martí, qui fermaren en lo dit loch de Beniparrell e tots los béns seus obligaren en absència de la
dita noble dona Na Elicsén de Romaní, mi, /emperò/ notari dejús scrit, stipulant segons dessús, ço és, divendres a
trentahú dia del mes de maig del dit any. Foren testimonis N’Andreu Móra e En Jacme López, del dit loch.
Sig(signe notarial)num mei, Raimundi Salat, regia auctoritate notarii publici Valencie. Enim predictis interfui
eacque scripsi et clausi absque firmamento dicte Pelegrine, que non firmavit. Ideo puncta in signo eius [...]eate
firma [...] non apposui loco, |l. 30| die et anno premissis. S[ig](creu)num [... ...] de signo [... ...] iusticie civilis
Valencie [... ...] prefatus originali publico instrumento hinc translatus auctoritatem suam prestitit et decretum
Sig(signe notarial)num mei, Alffonso Petri, auctoritate regia notario publici Valencie, qui loco discretorum
Anthoni de Pratis, Anthoni Iohannis, [... ...?] dominorum et scribarum curie civilis Valencie, in hoc translatum
auctoritatem [... ... ... ...?] mandato scripsi et apposui. Sig(signe notarial)num mei, Francisci Cavaller, auctoritate
regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui
presens transumptum a suo originali instrumento abstrahi et scribi feci et cum eodem comprobatum legittime
clausi loco, die et anno in prima linea contentis. Constat de rasis et correctis in primo linea ubi videtur ‘sumptum
a /quodam/’, et in XIII ubi legitur ‘marjal’ et cum supraposito in XXVIII ubi liquet ‘emperò’. Et in presente
clausura ubi demostratur a quodam [...?]
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

- 1387, 8 març. Barcelona


El rei Joan I confirma a la vila de Figueres els privilegis, usos i costums concedits pels seus predecessors.
A. Còpia registral: ACA, Cancelleria, reg. 1891, fol. 71r.-72r.
B. Regest del principi del segle XX: ACF, Fons Municipal de Figueres.
Administració general: Privilegis, franquícies, títols del municipi. Dins Privilegis
de la vila de Figueras (sig. top. núm. O), pàg. 10, núm. 12.
Ville de Ffigueriis
In Dei nomine. Pateat universis quod nos Iohannes et cetera, gratis et ex certa scientia per nos et omnes heredes et
successores nostros presentes et futuros, laudamus, approbamus, ratifficamus et in ómnibus confirmamus vobis
Nicholau de Podiattis nuntio, sindico et procuratori universitatis ville nostre de Ffigueriis, ad nos nunc noviter
pro faciendo nobis fidelitatem nomine dicte universitatis, ratione nostri novi dominii seu nove successionis
misso, et etiam consulibus et probis hominibus ac universitati dicte ville de Figueriis et omnibus habitatoribus
eiusdem ville presentibus et futuris in perpetuum omnes libertates, franquitates, immunitates, privilegia,
constituciones et concessiones factas et concessas vobis et antecessoribus vestris habitatoribus dicte ville et
universitati eiusdem, per illustres dominos reges,1 Iacobum retavum, Petrum abavum, Iacobum proavum,
Alfonsum avum et Petrum patrem nostros memorie recolende, ac per nos, prout in instrumentis et privilegiis inde
factis plenius continetur, etiam et omnes consuetudines et usus dicte ville, prout omnibus et singulis supradictis
ipsa villa et eius singulares melius et plenius usi fuerunt et hodie utuntur. Volentes, statuentes et etiam
mandantes predicta omnia et singula perpetuo et inviolabiliter observari, mandantes gubernatori generali eiusque
vices gerentibus, vicariis, baiulis, curiis, merinis, çalmedinis, suppraiunctariis et aliis universis et singulis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris omnium civitatum, villarum et locorum terre et dominationis
nostre, quod dictas libertates, franquitates, immunitates, privilegia, constituciones, consuetudines, ordinationes,
stilus et usus, de quibus attamen usi fuistis et utimini pro nunc, teneant et observent et faciant ab omnibus
perpetuo teneri et observaari. Et ut predicta omnia maioris gaudeant firmitate, promitimus et iuramus vobis, per
dominum deum et crucem domini nostri Ihesus Christi ac eius sancta quattuor evangellia, manibus nostris
corporaliter tacta, quod predicta omnia et singula tenebimus, complebimus et observabimus perpetuo, ac teneri et
observari ab omnibus faciemus et in aliquo non contraveniemus quavis causa vel ratione. Quicumque autem de
officialibus2 aut subditis
nostris qui contra predicta vel aliquid predictorum venerint, iram et idignationem nostras, prius damna in dupplo
passis plenarie restitutis, et penam mille morabatinorum auri sine ullo remedio, se noverit incurrisse, ipsa tamen
pena nostro erario aplicetur. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostro sigillo
pendenti munitam.
Data Barchinone, die octava marcii, anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXVIIº, regnique nostri anno primo.
Ffranciscus Ça Costa. Signum [espai en blanc] Iohannis, Dei gratia regis Aragonum et cetera, qui hec laudamus,
concedimus, firmamus et iuramus.
Testes sunt: nobilis Eximius Petrus de Arenosio, Ffranciscus Ça Costa, vicecancellarius, Domenicus Masconi,
legum doctor, Petrus Ça Costa, baiulus Cathalonie generalis et Bernardus de Ponte, legum doctor, dicti domini
regis consiliarii. Sig [espai en blanc] num mei Galcerandi de Ortigis, dicti domini regis prothonotarii regiaque
autoritate notarii publici per totam terram et dominationem regiam, qui predicits omnibus interfui et hec scribi
feci, et cum raso et correcto in linea VIIª, ubi dicitur “stilus et” clausi. Dominus rex mandavit michi Galcerando
de Ortigis in cuius posse firmavit et iuravit. Probata.
LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE FIGUERES ANTONI COBOS FAJARDO

- 1387, 8 marg. Barcelona


El rei Joan I, a petició de Pare Mitjavila, síndic i procurador de la universitat del castell i lloc de Llívia,
aprova i confirma ais seus habitants i ais de la baíllia les Ilibertats, franquícies, immunitats, constitucions,
concessions i ordinacions, i els privilegis, usos i costuras a ella atorgats pels seus predecessors, i mana que
els siguin respectáis i mantinguts per tots els oficiáis i súbdits de la corona, sota pena d'incórrer en la
indignado reial i una multa de mil morabetins d'or.
AMLL, Llibre Ferrat. f. 1'-', n." i.
ACÁ, Cano. Reg. 1891, fs. 48''49'.
In Dei nomine. Pateat universis, quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum. Valentía, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comes Barcinone, Rossilionis et Ceritanie, gratis et ex certa scientia, per nos et omnes heredes et
successores nostros presentes et futuros laudamus, approbamus et in ómnibus confirmamus vobis Petro Mijavila,
nuntio, sindico et procuratori universitatis castri et loci de Livia, terre Ceritanie, ad nos nunc noviter pro faciendo
nobis fidelitatem nomine dicte universitatis, ratione nostri novi dominii seu nove successionis, misso et etiam
consulibus et probis hominibus ac universitati predicte et ómnibus habitatoribus eiusdem castri, loci et eius
baiulie presentibus et futuris in perpetuum, omnes libertates, franquitates, immunitates, privilegia, ademprivia et
constitutiones ac concessiones factas et concessas vobis et antecessoribus vestris habitatoribus dicti castri, loci et
baiulie ipsius et universitati eiusdem per illustres dóminos reges Jacobum atavum, Petrum abavum, Ildefonsum
patruum magnum, Jacobum proavum, Alfonsum avum et Petrum patrem nostros [predecessores], memorie
recolende, ac per nos prout in instrumentis et privilegis ac concessionibus inde factis plenius continetur, et etiam
omnes consuetudines et usus dicti loci et eius baiulie prout omnibus et singulis supradictis, ipse hicus et eius
singulares et dicte baiulie, melius et plenius usu fuerunt et hodie utuntur, volentes, statuentes et etiam mandantes
predicta omnia et singula perpetuo et inviolabiliter observad. Mandantes gubernatori generali eiusque vices
gerentibus, vicariis, baiulis, curiis, merinis, íalmedinis, suppraiunctariis et alus universis et singulis officialibus et
subditis nostris, presentibus et futuris, omnium civitatuum, villarum et locorum terre et dominationis nostre, quod
dictas libértales, franquitates et immimitates, privilegia, constitutiones, consuetudines, concessiones, ordinationes
et usus quibus actenus usi fuistis et utimini, pro nunc teneant et observent et faciant ab ómnibus perpetuo teneri et
servari. Et ut predicta maiori gaudeant firmitate
promittimus et juramus vobis, per dominum Deum et crucem sanctissimam domini nostri Jhesuchristi ac eius
sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod predicta omnia et singula tenebimus,
complebimus et observabimus perpetuo et in aliquo non contraveniemus tenerique et servari ab ómnibus
faciemus. Quicumque autem de officialibus et subditis nostris contra predicta vel aliquod predictorum venerit,
iram et indignationem nostram, prius damna passis in duplo plenarie restitutis et penam mille morabatinorum auri
sine uUo remedio se noverit incurrisse, ipsa tamen pena nostro erario applicetur. In cuius rei testimonium
presentem cartam nostram fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Barcinone die octava marcii, anno
a nativitate Domini millesimo tricentésimo octuagessimo séptimo, regnique nostri primo. — Franciscus Cacosta.
Sig-l-num Johannis, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque
Barcinone, Rossilionis et Ceritanie, qui hec laudamus, concedimus, firmamus et juramus. Testes sunt nobilis
Franciscus C^acosta vicecancellarius, Petras Qacosta baiulus Cathalonie generalis, Eximinus Petrus de
Árenosio, Dominicus Masconi legum doctor et Bemardus de Porter legum doctor, dicti domini regis consiliarii.
Sig (s. man.) num mei Galcerandi de Ortigis, dicti domini regis prothonotarii, regiaque auctoritate notarii publici
per totam terram et dominationem regiam, qui predictis ómnibus interfui et hec scribi feci et clausi. Dominus rex
mandavit mihi Galcerando de Ortigis in cuius posse firmavit et juravit.
Gratiarum ii., fol. xxxxviii.".
EL LLIBRE FERRAT PRIVILEGIS I ORDINACIONS DE LA YILA DE LLÍVIA Cebriá Baraut

- 1387, 8 març. Barcelona


El rei Joan I aprova a la vila d´Igualada els privilegis, usos i costums.
L.P., f. 7r.-v., nº 14; f. 15r.-v., nº 21. ACA, Reg. 1891, fol. 81r.-v.
Testes sunt Eximinus Petrus de Árenosio, Franciscus Çacosta vicecancellarius, Dominicus Masconi legum
doctor, Petrus Çacosta, baiulus Cathalonie generalis, , et Bemardus de Porter legum doctor, dicti domini regis
consiliarii.
Sig (signe) num mei Galcerandi de Ortigis, dicti domini regis prothonotarii, regiaque auctoritate notarii publici
per totam terram et dominationem regiam, qui predictis interfui et hec scribi feci et clausi. In gratiarum II.
Dominus rex mandavit michi Galcerando de Ortigis in cuius posse firmavit et juravit.
El privilegis de la vila d´Igualada. Joan Cruz i Rodriguez.

-1387, 28 març. .Barcelona


PETICIÓ I CONCESSIÓ DE LLICÈNCIA. L’infant Martí, duc de Montblanc i senyor del Marquesat,
aprova el capítol que li havia presentat la universitat de Cubells demanant-li llicència per crear i vendre
un censal mort de tres mil sous i així poder lluir els altres censals a què estava obligada.
A. AHMC, pergamins, XIV/029, 138 x 330 mm. Bon estat de conservació.
Noverint universi quod magnifico ac illustri domino infanti Martini, duci ville Montisalbi et domino
Marchionatus, in civitate Barchinone existenti, XXVIIIa die mensis marcii, anno a nativitate Domini millesimo
CCCo LXXXo septimo, presentibus ad hec pro testibus nobilibus Raymundo Alamanni de Cervilione, Eximino
Petri de Arenosio, Berengario de Crudiliis et Geraldo de Cervilione, consiliariis dicti domini ducis, [fui]t pro
parte paciariorum et proborum hominum universitatis loci de Cubells, terre Marchionatus, oblatum quodam
capitulum cui [fui]t per dictum dominum ducem responsum et illud graciose per dictum dominum concessum me,
notario infrascripto, presente, ut in eius fine continetur, cuius capituli et responsionis eidem facte sequitur in hunc
modum: Soplique la universitat de Cubells que plàcie a la mercè del molt alt senyor duch donar licència de venre
tres mille sòlidos sensals, perpetuals, per tal que puxen supportar los grans càrrechs que han a pagar et les grans
quantitats de sensals morts tots anys et no u poden complir sinó ab gran afan. E açò reputaran a gràcia et mercè
[vostra, per tal] com per la gran quantitat que hauran del sensal perpetual se descarregaran de tots los sensals
morts. Plau al senyor duch. Quod fuit actum die, anno et loco ac presentibus testibus supradictis et me, Michaele
de Bordello, dicti domini ducis scriptore et regia auctoritate notario publico, in cuius posse dictus dominus dux
concessit dictum capitulum, ut responsum est in fine in omnibus. Sig(senyal)num mei, Michaelis de Bordello,
auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum notarii publici per totam terran et dominacionem suam ac
scriptoris dicti domini ducis, qui predictis interfui et, requisitus pro parte dicte universitatis de Cubells, de
predictis hoc publicum instrumentum scripsi et clausi in testimonium 
premissorum. 
La vida en un poble de la Catalunya interior, segles XIV-XVI. Localització, recuperació, organització i
explotació dels fons documentals de Cubells. Elena Cantarell Barella 

- 1387, 28 març. Barcelona


PETICIÓ I CONCESSIÓ DE LLICÈNCIA. L’infant Martí, duc de Montblanc i senyor del Marquesat,
aprova el capítol que li havia presentat la universitat de Cubells demanant-li llicència per crear i vendre
un censal mort de tres mil sous i així poder lluir els altres censals a què estava obligada.
A. AHMC, pergamins, XIV/029, 138 x 330 mm. Bon estat de conservació.
Noverint universi quod magnifico ac illustri domino infanti Martini, duci ville Montisalbi et domino
Marchionatus, in civitate Barchinone existenti, XXVIIIa die mensis marcii, anno a nativitate Domini millesimo
CCCo LXXXo septimo, presentibus ad hec pro testibus nobilibus Raymundo Alamanni de Cervilione, Eximino
Petri de Arenosio, Berengario de Crudiliis et Geraldo de Cervilione, consiliariis dicti domini ducis, [fui]t pro
parte paciariorum et proborum hominum universitatis loci de Cubells, terre Marchionatus, oblatum quodam
capitulum cui [fui]t per dictum dominum ducem responsum et illud graciose per dictum dominum concessum me,
notario infrascripto, presente, ut in eius fine continetur, cuius capituli et responsionis eidem facte sequitur in hunc
modum: Soplique la universitat de Cubells que plàcie a la mercè del molt alt senyor duch donar licència de venre
tres mille sòlidos sensals, perpetuals, per tal que puxen supportar los grans càrrechs que han a pagar et les grans
quantitats de sensals morts tots anys et no u poden complir sinó ab gran afan. E açò reputaran a gràcia et mercè
[vostra, per tal] com per la gran quantitat que hauran del sensal perpetual se descarregaran de tots los sensals
morts. Plau al senyor duch. Quod fuit actum die, anno et loco ac presentibus testibus supradictis et me, Michaele
de Bordello, dicti domini ducis scriptore et regia auctoritate notario publico, in cuius posse dictus dominus dux
concessit dictum capitulum, ut responsum est in fine in omnibus.
Sig(senyal)num mei, Michaelis de Bordello, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum notarii publici per
totam terran et dominacionem suam ac scriptoris dicti domini ducis, qui predictis interfui et, requisitus pro parte
dicte universitatis de Cubells, de predictis hoc publicum instrumentum scripsi et clausi in testimonium
premissorum.
La vida en un poble de la Catalunya interior, segles XIV-XVI. Localització, recuperació, organització i
explotació dels fons documentals de Cubells. Elena Cantarell Barella

- 1387, 17 de abril. Barcelona.


Juan I vende a Ximén Pérez de Arenós el mero imperio y la jurisdicción criminal de Alberique y sus
alquerías de Benifaig y La Foya.
ARV.: MARQUÉS DE MALFERIT, Pergaminos nº 1. (Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el
Archivo del Reino de Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág 105, Jesús Villalmanzo).

- 1387, 29 Abril. Barcelona. Nou Palau reial.


Joan I ordena en el seu testament que el seu cos sigui enterrat al monestir de Santa Maria de Montserrat,
però les entranyes seran dipositades a Santa Maria de Poblet. En disposa detalladament el cerimonial.
Després d´establir diverses deixes de diners a monestirs i esglésies dels seus dominis institueix com a hereu
el seu fill Jaume i el germà Martí com a substitut. Té cura també de disposar diversos llegats per a les filles
i per al fill que està esperant la seva esposa.
ACA Generalitat, G-230. Trasllat de 30 d´abril de 1412
...Testes huius rei sunt vocati et rogati: reverendus in Xristo pater Iohannes archiepiscopus Turritanus, egregius
vir Iohannes comes Impuriarum, nobilis Raymundus de Perilionibus vicecomes, potens Eymericus de Scintillis,
Gastonus de Montecatheno domini regis et Eximinus Petri de Arenosio domine regine camerlengi, milites
consiliarii dicti domini regis...
Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d´Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Antoni
Udina i Abelló.

- 1387, 18 mayo. 
Capitulos matrimoniales entre Joana, hija del marqués de Villena, y Joan Ramón Folch de Cardona. En
las negociaciones interviene directamente Pere March en nombre de su señor.
ARV. Maestre Racional, Lib. 9600, Fóls. 46 r.-50r.
Documenta Ausiàs Marh. Jesús Vilalmanzo.

- 1387, 22 mayo. / 1388, 23 julio.


Cuentas de la galera Santa Ágata, en la que hizo su viaje a Cerdeña Eximén Pérez de Arenós, para tomar
posesión como gobernador general de la isla, del clavero Berenguer de Guardiola.
ES.08019.ACA/10.1.1.3.32//ACA, REAL PATRIMONIO, MAESTRE RACIONAL, Volúmenes, Serie
General,2324. 235 folios en fotolitos.

- 1387, 15 de juliol.
El rei Joan I, ven la jurisdicció criminal i el mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell
moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
  "...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...". (A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado
cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto, que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich
en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid
1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.)
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,C.1907,D.4(1-2)
- 1387, 15 de julio.
El rei Joan I, ven la jurisdicció criminal i el mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell
moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
  "...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...
La jurisdicció criminal estava dividida en mer imperi i mixt imperi. El que concedeix el monarca al senyor
d'Alberic és el mer imperi, i es reserva el més elevat que és el mixt imperi. Amb açò, es reté les qüestions
criminals entre cristians i musulmans en què corresponia imposar la pena de mort, qüestió que calia resoldre en
els tribunals reials. Eximén Pereç d'Arenós sols tenia facultat de punir fins la mutilació de membres.
A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto,
que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre
Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid 1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.
www.vicentgimenez.net/alberic/senyor.htm
A.H.N. Osuna, leg. 1907, nº 41-42.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1387, 1 octubre
Els comptes del llibre del clavari Berenguer Guardiola recullen de forma clara la captura d’una galiota i
una barca de sarraïns. El llibre s’estructura en dues parts: entrades i sortides. A la secció d’entrades s’hi
apunten les captures que fa la galera Santa Àgata a la zona marítima propera a Sardenya.
Fragment del llibre del clavari Berenguer de Guardiola (1387-88). [fol. 5]
Ítem més pos en reebuda los quals hagué en Castell/ de Càller diluns primer dia d’octubra de l’any de nostre
Senyor/ MCCCLXXXVII de LXXX moros, qui·s veneren tots/ ensemps veyls ab jovens e sancers ab naffrats de/
consell et de volentat de mossèn Ximèn Périç d’Arenós./ E per ço com jo matex veyha que més valia per ço/
com ja n’avíem assajats de vendre·n VI dels co/minals que y éran ab VI corradors qui·ls encan/taren cascú lo seu
per III dies e no atrovaven/ qui y digués en lo major for de tots VI més/ de XL ll. d’alfonsins menuts en la un e
ha/vian-i de menys for que acordan que·n venes/sen los dassusdits LXXX a Guido de Dona, habita/dor
d’Estampaix e açò per la gran messió que les/ dits moros feyen tot jorn. Emperò la dita venda/ se affermà per lo
dit mossèn Ximèn Péreç e per mi en/ aquesta condició que los dits LXXX moros se corre/guessen IIII dies a les
XL ll. per cascun e, en/ cas que negú hi digués més, que la dita venda/ no hagués valor, ans los poguessen vendre/
a tothom qui més hi donàs per què no fou/ qui més hi donàs ne y digués en los dits IIII/ dies per què ferman la
dita venda e munten de/ alfonsins menuts segons appar per relació d’en Johan Rajadell, corredor que·ls encantà...
IIIMCC ll./ qui valen de barchinonenses a raó de XVIII s. florí qui són [...] III mille DLV florins d’or d’Aragó,VI
s. I d./ barc. qui valen de barc. a raó de XI s. florí [...] MDCCCCOLV ll. XI s. II. [...]
PIRATES I CORSARIS CATALANS A LA MEDITERRÀNIA AL SEGLE XIV. M. Elisa Varela Rodríguez.

- 1387, 18 octubre. Valldonzella.


Eximén Pérez de Arenós, quien se dirigía en una galera a Cerdeña para firmar la paz, capturó en el cabo
de Carbonera, una galeota de musulmanes de veintidós bancos, junto a una barca de dieciséis remos con la
que seguramente iría en conserva. Ninguna indicación precisa su procedencia. Al saber que cerca de Sicilia
merodeaban otras dos galeotas, pérez de Arenós envió su galera para darles caza, aunque no tenemos
constancia de que de produjera el apresamiento.
ACA, C., Reg. 1867, Fól. 60 r.v.
La Corona de Aragón y el magreb en el siglo XIV. María Dolores López Pérez.

- 1387, 27 de octubre. Rubielos.


Albarán de 72 sueldos, otorgado por Sancho Salvo, vecino de Rubielos, en nombre propio y de Simón
Maucane y Antón Fortuño, vecinos del mismo lugar, reconociendo haber recibido ese dinero del
procurador de la Comunidad, Guillén Pérez de Celadas, por llevar el pleito contra el Concejo de Puebla de
Arenoso.
Pergamino, 1 f. 85 x 220 mm.
Letra borrada en el extremo izquierdo.
Rollo 400. Fot. 84-86.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1388, 14 enero, Valencia.


El consell de Valencia decide comprar algunos de los moros más principales de dos galeotas corsarias que
el Gobernador de Cerdeña capturó con su galera y ofreció para su ejecución.
AMV, Manuals de Consells, A-18, f. 252 r.
E haüd parlament e acord sobre les coses dejús escrites, lo dit Consell, concordantment, volch e proveí que d
´aquells moros moros de Barberia, los quals lo noble mossén Ximen Pereç d´Arenos, Gobernador de Cerdenya,
ha trameses ací per vendre, preses ab la sua galea en dues galiotes armades de cossaris moros de Bugia, atrobades
e preses en los mars de Cerdenya per la dita galea, sien comprats a sos justs preus per los dits Justícia en Criminal
e jurats e a coneguda lur tot los caps majors. E que d´aquells sia feta execució corporal de mort a càstich lur e a
terror e exemple d´altres e que.ls dits preus sien pagats de la peccúnia comuna de la dita ciutat per lo clavari d
´aquella.
Los orígenes de la piratería islámica en Valencia: La ofensiva musulmana trecentista i la reacción cristiana.
Andrés Díaz Borras

- 1388, 6 febrero:
APP. I^ 26 : 
26)- ALGUERII: Et nos Bernardus Camela, Franciscus Bos et Anthonius Ferret habitatores ville Alguerii, sindici
actores et procuratores universitatis ville ut asserimus prelibate tam nominibus nostriis propriis quam nomine
universitatis ville Alguerii extitimus destinati cum sindicatu quem sufficientem credebamus existere ad adhuc
actum qui revera non erat immo in dubium vertebatur ob quod ratificacio fieri habet ut convenit per dictam
universitatem et consiliarios ejusdem de subscriptis que pro dicta universitate et nomine ejus paciscimur et
facimus et laudamus et aprobamus et firmamus nominibus nostris propriis supradictis dictarumque universitatum
et singularium de eisdem omnia et singola capitula et contenta in istrumento presenti quatenus nos et dictas
universitatis terre divini nostri regis predicti concernunt et eciamquoque tangunt ac pertinent per nos et dictas
universitatis observari eciam et compleri. Promittentes… Seguono nomi di funzionari di tutta la Sardegna:
Arenosio(de) Petri, ville Algueri; Masala Galeago, ville Bosa; Culto (de) Lemuxio, ville Terranova(Olbia);
Ferrali Augustino, Marmilla; Casilis Petrus, Castri Javensis; Galluresu Mariano, Castri Montis; Montis (de)
Laurencio, Parte Montibus; Sabiu Francisco, Parte de Valença; De Sii Jacobo, Mandrolisay; Lacono (de) Basilon,
Parte Virigadis (Barigadu); Sotgiu (de) Thoma, Campitani Majore; Porcu Guantino, Parte Milis; Sori(de)
Francisco, Parte Guilcier; Agus (de) Joanne, Montis de Verro; Senalo (de) Barisono, Planarie de Bosa; Seche
Gonnario, Montis Leonis e Caputis Abbas; Masala Joanne, Serra de Vallis; Coghu Petro, Macumeri et Margini;
Aletti Anthonio, Alçana; Vare (de) Nicolao, Claramonte et Anglona; Sunna Elia, Mejloco. Segue l'atto
notarile.quod fuit actum die loco et anno predictis.testibus ad haec vocatis: Tholono (de) Giordano, Tardino (de)
Poncio et Coloma Francisco Joannis militibus; Colle (de) Petro, jurisperito; Tomich Francisco, Rigonfi Jacobo,
Sagrestani Bernardo, Monge Petro, Celis Betto ( ville Ecclesiarum de Sigerro et Bassagoda Berengarius( Castri
Calleri).Jonquerio Bernardo, Serranei Anthonium et De Vineolis Petrum, notai (Castri Calleri). Actum in villa
Algueri; Baringe Damianum canonicum Arestanni et Virgili Nicolaum (Arestanni). Die sexta febroarii (1388);
Carbonis Guillermus, ville Algueri ; Carbonis Vincentius, ville Algueri.
Diritti Di Copyright : Giuseppe Concas
© : http://www.nominis.net

- 1388, 15 aprile. Monasterium Vallis Domicellae [Valldonzella (monastero), Barcellona, Catalogna,


Spagna]
Giovanni, re d¿Aragona, ordina a Eximinus Petrus de Arenosio, governatore generale, di annettere al
territorio di Cagliari i salti di San Vetrano, Pirri, Santalia sino alla metà dello stagno della città, per
provvedere alla carenza di legna e alla necessità di pascolo dei suoi abitanti.
 Archivio di Stato di CAGLIARI
 Codice di identificazioneUD04000441a-0442
Segnatura archivisticaB5, c. 268r-268v
Segnatura archivistica precedenteB5, c. 262r-262v

-1388, 18 septiembre:
Bases aprobadas por el rey Don Juan / de flragón, entre el Obispo y Cap/fu/o de E/na, de una parte, y los
Cónsules de Perpiñán, de otra, para la traslación de la residencia del Obispo y Capítulo de EIna a
Perpiñán, en el año 1388.
ri
OS Johannes Dei gracia Rex Aragón um, etcétera:
Dum studio mentís interne solicite cogitamus locum excelsum et innúmera alia graciarum donaría que citra
meritum contulit nobis in terris Dei eterni inefabilis bonitas queque de sua propiciacione confisi speramus eciam
tribui post huius vite decursum in celis dumque attendimus cedule qualiter civitates, ville et loca insignia sunt
nostri regalis fastigii decus precipuum et solidum fundamentum, quoque Ínter alias villas nostri domínii insignes
villa Perpiniani est, quippe insignior ceteras prerrogativis non modicis antecellens et copiosa laude dicata que
nunquam predecessorum nostrorum memorie glorióse nec nostris dresse scimtur (?) obsequiis set eis pocius
332 ELNA
affuit semper prontissima et inhesit liberaliter et constanter ad omnia ferventer assurgimus et damus libencius
operam efrtcacem per quem honoretur eximiem veneracionis oíTicio superna potencia et cultus divinus feliciter
augeatur locum nonminus quem comode possumus impendentis ut villa predicta jam multis dotata insigniis
pocioribus dccoretur ornatibus et incrementis salutaribus secundetur. Quiapropter reverenter nobis oblatis per
fideles Bernardum Aybrini et Johannem Fabre, burgenses ville predicte nuncias vestri fidelium Consulum
Concilii et proborum hominum ville ipsius propterea nobis misses quibusdam capitulis concordatis noviter et
firmatis cum publico instrumento nobis utique in sui forma ostenso acto sub kalendariis quarte, quinte, sexte et
none dierum mensis et anni presencium et clauso per Andream Romei regia auctoritate notarium publicum per to-
tum Cathalonie principatum inter Episcopum et Capitulum Elnensem ecclesie ex parte una, et vos dictos
Cónsules Concilium, Síndicos et probos homines ex altera, super translacione sedis Elnensis ad villam eandem et
supplicato humiliter ut capitula et instrumentum predicta confirmare et concederé de benignitate sólita
dignaremur, nos illa recognobimus diligenter et dictis capitulis certas responsionis fecimus in fine descriptas,
cuiuslibet eorumdemi. Quequidem capitula et responsiones sunt huiusmodi seriem.= Capitols concordats entre
mossen lo Bisbe e Capítol Delna duna part e los honrats Consols de Perpenya de la altre en e sobre la translacio
de la Seu Delna, faedora a la dita vila en lesgleya de Sant Johan. Primerament es cstat ordenat concordat e
consentit per les dites parts, que mossen lo Bisbe, Canonges e tot altre cler en la dita vila de Perpenya sia franc de
tots victigals e imposicions qui sien imposats o imposades contra libertat ecclesiastica en la dita vila. PIau ai
senyor Rey sal empero tot son dret e de ses regalies e 3ens algu preiudici daquelles. ítem que de continent
APÉNDICES 333
ans que la dita translacio se fassa sia extimat a bou arbitre quant poria muntar i^o que menys despendrien mossen
lo Bisbe, Canonges e tot altre cler sino semposava ten gran carrech al massaller o negociador de la carn com vuy
es imposat per la qual cosa pus car compren la carn en la vila de Perpenya que no fan a Elna o en altres lochs la
qual extima hagen los dits Consols per gracia special la qual fan per contemplacio de la dita translacio e per
empatxament de la esgleya nova a la qual han offecció donar tots anys per tres pagues de II II en lili meses al
Procurador del Capítol, lo qual la dita extima de continent o al menys dins dos dies hage a desliurar e pagar ais
obrers de la seu convertidora en la fabrica daquella. Empero si per ventura los carrechs qui son imposats ais
mesa- Ilers o negociadors de la carn se levaven en tot o en partida que de tot o prorata cessen o hagen a cessar les
coses contengudes en aquest capítol. Plau al senyor Rey. ítem que los alberchs qui son del Capítol o propris de
Canonges en la ciutat Delna sien extimats per lexitims extimadors e per la quantitat o extimacio daquelles los dits
Consols hagen a donar altres alberchs al dit Capítol o Canonges en la vila de Perpenya en lochs covinents
extimats aximateix per legitims extimadors, e si lo pun que serán extimats aquells Delna lo qual los dits Consols
hagen tantost a bestraure no bastara a comprar tans alberchs en nombre com han los dits Capitols e Canonges vuy
a Elna que 90 quey fallirá sia suplit ais alberchs de Capítol deis emoluments de la fabrica ais alberchs propris de
Canonges de lurs bosses propries, e noresmenys deis dits emolumentsse paguen entretant los loguers deis altres
alberchs que hauran mester los dits Canonges tro al dit nombre fins que hagen avinensa de comprar alberchs deis
dits emolument segons que es dit; e de continent los dits Consols assignaran e darán al dit Capítol tot alberch en
ques te lo pes de les farines e un qui es de la almoyna per lo preu o extima dessus dita. Plau al
334 ELNA
senyor Rey. Ítem que los dits Consols a lurs propries messions hagen a mudar los bens mobles, robes e altres
arreus de la seu del comu del Capítol e deis dits Canonges Delna, los quals covendran mudar per la dita translacio
a la vila de Perpenya. Plau al senyor Rev. ítem com los bens del Capítol sien tan flachs que a penes basten a tot
lany ais Canonges vuy rcsidents quí no son en gran nombre a la dita distribucíó cotidiana antigament ordonada e
si la dita translacio se fa tots los Canonges c havents dignitats quí per nobílítat de la vila quí per lestudi faran aquí
continuament residencia, de ques seguirá quels bens del Capítol no bastaran ais dits Canonges a la dita distri-
bucíó de tot lany, e esta en veritat que la vila de Perpenya es de major despeses que no Elna, en tant que millor
passaria un Canonge ab LX llíures de rebuda a Elna que no a Perpenya ab LXXX, e por conseguent per la
mutacio crexaran de despeses e minvaran de renda quels dits Capitols hagen a procurar ab acabament que nostre
senyor lo Papa atorch que deis emoluments de la fabrica sia dat de augment a cascun Canonge tan com sera
resídent en la seu o no, plus o prorrata del temps que sera resídent XV. llíures cascun any tro hagen procurat ab
nostre senyor lo Papa que sia feta ais prebenders unió de alcuns beneficis que honc los nomenara e aquella haia
degut acabament empero que aytant com sia applícat al dit Capítol per la dita unió fahedora per nostre senyor lo
Papa tant sia levat daquest carrech de la fabrica, car no es raho que ho haguessen de dos lochs así mateíx si per
ventura se levave lo carrech posat ais messellins o regonadors de la carn que de continent cessen los dits
augments. Plau al senyor Rey. ítem que de present que deis emoluments e de la fabrica sia feta una casa assats
gran e bella que respona a la claustra de Sant Johan o a la esglesa nova, dins la qual mossen lo Bisbe e Canonges
pugen teñir lur Capítol e lur tresor^e encartaments de la seu conservar. Plau al se-
APÉNDICES 335
nyor Rey. ítem que mossen lo Bisbe e Canonges familiars e domestichs lurs gausesquen del privilegí deis
sobreposats de la deis privilegis deis clavaris e mosta^asos e de tots altres privilegis, libertats e franqueses de la
vila axi com los altres burgeses e incolans daquella e per la dita vila sien en aquella manera defeses e que per
semblant manera los dits mossen lo Bisbe e Canonges e lurs familiars e domestichs sien obligats a observació
daquells axi que per semblant manera sen puxe procehir contra ells, aximateix que mossen lo Bisbe e Canonges
domestichs e familiars guasesquen del privilegi de la ma armada en lurs persones e béns e en lurs fruyts de lurs
beneficis, mas no en les juridiccions que a ells sesguardaran per raho de lurs dignitats prebendes o beneficis, e si
ells o lurs families o companys fahien injuria per raho de les dites jurisdiccions a homens de Perpenya ques puga
procehir contra ells per lo dit privilegi axi com dabans. Plau al scnyor Rey, empero quels dits Bisbe e Capítol se
obliguen a la dita observado ab auctoritat del Papa, e sis devendrá cas que per vigor del dit privilegi la ost de
Perpenya hage anar e exir per algu o alguns de mossen lo Bisbe o Canonges o lurs families o companys, en aquell
cas aquells dclls qui bestits tendrán hi hagen a trametre ab lurs bestits de companys sots la pena qui es
acustumada de posar ais altres habitants de Perpenya e si per fortifficacio e observado deis dits privilegis la vila
havia a trametre en Cortdel senyor Rey o en altre loe per haver e obtenerne algunes letres o provisions o lan
covenia pledejar que del dia de la dita translacio aanant sien tenguts de contribuir mOvSsen lo Bisbe els dits
Canonges en totes les messions prorata a coneguda deis arbitres deval scrits.
Ítem ut ad proximum supra. Ítem que mossen lo Bisbe e los Canonges e altres preveres per si e lurs familiars
pusquen tots temps del any que ells volran metre o fer metre dins la vila de Perpenya a lur libra voluntat forment,
ordi, civada, fariña e tot altre gra e
336 ELNA

totes altres vitualles axi de lurs rendes com daltres per despeses de lurs cases, frau cessant, no contrestant alcuna
prohibicio feta en contrari, e si es versemblant de sospita que lo imposedor o deputat a aquest acte hage a estar a
jurament daquell qui ni metra o ni fara metre prestat en ma del vicari o official de mossen lo Bisbe e en lendemig
penyora a ells no sia retenguda ne veda no sia feta en portal ne en altre part per aquella raho. Encare pusquen
metre o fer metre rasims e vi ab la modificado quis sigueix, 90 es: rasims don se vulla los hagen sens pagar la
ajuda o imposicio qui y es o y sera pero si del vin que faran deis dits rasims venien que daquell que vendrien»
sien tenguts de pagar la dita ajuda e imposicio axi com un laych empero sia eleccio lur sis volen en lentrada deis
rasims pagar axi con los laychs o en lo vendré del vin si nos ho avien, e aximateix quant es per la dita ajuda o
imposicio hi pugnen metre vin de qual hagen tan solament per lur provisio o de lurs cases sens pagar la dita ajuda
o imposicio, e si sents ne venien que sien tenguts pagar aquella axi com un laych daquell que vendrien, mas quant
es del privilegi de la pena deis X. solidos per somada qui es edicte general e qui axi com a Saragoga, a Tortosa a
Leyda e a Cobliure e altres lochs compren e liga clergues e señales a totes maneres de gents que per gracia
special per rao e occasio de la translacio dessus dita, mossen lo Bisbe el capítol e Canonges de lurs rendes,
prebordries, prebendes, beneficis, reculletes e patrimoni pusquen metre vin ops per de lur provisio e de lurs cases
tan solament sens pagar la dita pena frau cessant en tot e per tot axi que es intencio deis dits Consols que mossen
lo Bisbe els Canonges els altres clergues hagen solament lur provisio o de lurs families e cases bastantment sens
pagar alcuna imposicio o aluda, e si per ventura aquella senagria pusquen aquella vendré sens pagar alguna
imposicio o aiuda, e sin compren daltre hagen a pagar la aiuda o imposicio axi con un laych
APÉNDICES 337
si donchs daquella que haurien venda no haurien volgut pagar, car si daquella que despuys compraran en gros.
Plau al senyor Rey. ítem que mossen lo Bisbe e los Canonges havents o no havents dignitats o officis pusquen per
lus delmes o censes eclesiastichs convenir persones de la dita vila de Perpenya lurs deutors en la manera que huy
se,acostuma en la dita vila devant lo vicari o official de mossen lo Bisbe, e a judici de la un daquells o de lur
major hagen a estar per les coses demunt dites si hi serán contenguts segons que huy es en us e costuma. Plau al
senyor Rey sents tot preiudici empero de son dret. ítem que en les cases deis Canonges no sia assignada posada
per esdeveniment del Rey e altre senyor sens volentat daquell de qui sera la casa o stara en aquella. Plau al senyor
Rey. ítem que quant los beneficiats cossos de Sancta Eulalia e de Sancta Julia serán portats ab les caxes en que
huy stan, que los dits Consols faran per lur poder e com pus anant fer se pora que los dits cossos staran per
manera que sera honor de les dites Sanctes e de la dita vila. Plau al senvor Rev. Ítem que lasgleya nova de Sant
Johan com sera loe e temps, sia fet I solemne cor deis emoluments de la fabrica dins la qual mossen lo Bisbe e
Canonges e Beneficiats qui son o per temps serán en la dita esgleya pusquen honestament estar o fer lo divinal
offici, e dins aquell nou o aquell qui huy es en la esgleya vella mentre se tara lo divinal offici no entre alcu lech
sino es Rev o son fill e de casa reyal, Compte o Vezcomte o Baro. Plau al senyor Rey. Iteni que cascun any lo
jorn de Sant Johan de juny, ans quels Consols novellament elets usen de offici de Consolat juren cascun de servar
e fer servar los capitols presents sobre los Sants Evangelis posats sobre laltar de Sant Johan, e semblant ment
mossen lo Bisbe, els Canonges cascun quant si mudaren e vendrán de nou hagen a. fer semblant segrament
presents aquell qui lavors serán Consols de
43— XXII
338 ELNA
Perpenya. Plau al senyor Rey. ítem que la un deis Consols aquell que mossen lo Bisbe e capítol volran, sera
apellat protector de la seu e del capítol, lo qual haia de jurar aquell jorn e en lo loe mateíx, de esser defendor,
rahonador e protector en lo Consolat de la seu e capítol tota vía quen sía mester en totes coses ab que no sía
contra lo senyor Rey ne contra la víla de Perpenya. Plau al senyor Rey. Ítem que lo dít die de Sant Johan e apres
dos díes cascun any per mossen lo Bísbe e capítol sía elegit I bon hom e per los Consols un altre los quals
determenen tots duptes, questíons o debers moguts e movedors entre mossen lo Bisbe e capítol duna part
conjunctim vel divísím, e la víla e los Consols de la altre, e en cas de discordia les dites parts se avenguessen de
terce, e si nou fan dins III díes request la una per laltre que los arbitres lo elegesquen, e a judici daquells la una
part e laltre hagen stat e lo poder daquests arbitres sía finit e espir lo dít día passat I any, e ladonchs aquells sien
de nou reelegíts on sien elegits daltres. Plau al senyor Rey, sens preiudíci empero seu o de sos drets. ítem que sí
preíudicí es fet a mossen lo Bisbe o capítol o ais singulars daquell per los ofñcíals reyals que per los Consols sien
e pacats de ferho tornar a degut stament tant quant en ells sera. Plau al senyor Rey entenent empero lo dít
emparament per prechs de paraula honestament sens preiudíci empero deis drets del senyor Rey. ítem quels dits
Consols de la víla de Perpenya procuren a despes de la vila les coses desús scrites 90 es que nostre senyor lo Papa
ans que la dita translacío se fa<;a consenta lou e aprove la dita translacio faedora de la dita seu Delna a la dita
víla de Perpenya en la dita esgleya de Sant Johan e deis dits Sants Cossos de Sancta Eulalia e de Sancta Julia en
la manera e forma que mossen lo Bísbe el capítol Delna els Consols de Perpenya ordonaran. Plau al senyor Rey.
ítem que nostre senyor lo Papa atorch que mossen lo Bisbe el capítol puxen mudar arneses pontifficals, ca-
APÉNDICES 339
pes e altres joyes que a ells sera ben vist de la dita seu a la construidora de nou. Plau al senyor Rey. ítem que
atorch la fabrica 90 es que la obra de la seu que sera de Sant Johan e de Sancta Eulalia haia una baccant ab
integre recepcio de tot benefici vaccant dins lo bisbat tro la dita sgleya c la claustra daquella haya hagut
acabament, axi matex de les excmps si haver si pot. Plau al senyor Rey. Ítem que Vil beneficis que ha en la seu
Delna appellats conducere qui han porcio canónicas e dos domesers el monge el benefici de Sancta Magdalena c
de Sant Esteve e lo benefici del Jaufre de Blanes qui romandran a Elna sien fets Canonges, en guisa que lesgleya
Delna romanga collegiada e en honor romanent en los carrechs que han e servada honor e prerogativa en tots
actes ecclesiastichs ais Cañonees de la seu. Plau al scnvor Rev. ítem que los Canonges de la seu qui huy son o per
temps serán hagen aquells honors preheminencia e prerogatives en cor e en processo e en altre part on sien per
actes ecclesiastichs congregats donant los Canonges e Beneficiats qui huy son a Sant Johan sernblant que vuy han
a Elna. Plau al senyor Rey. ítem que atorch nostre senyor lo Papa sobre les canongies que ara son en la esgleya de
Sant Johan de Perpenya que approces o deces daquells qui ara los obtenen de IIII canongies se fa^a solament una
canongia la qual sia agual en tots casos a aquelles que Delna hi serien transladades los fruyts de les quals
canongies de Sant Johan com vagaran tro sien a compliment de IIII canongies vagants de ques faga la dita una
canongia sien tentost com vagara una, dues o tres de la fabrica de la dita seu de Sant Johan. Plau al senyor Rey.
ítem que nostre senyor lo Papa conferm les unions fetes a algunes prebendes per mossen que asats Bisbe de
Mallorques lavors Bisbe Delna. Plau al senyor Rey. ítem procuraran que nostre senyor lo Papa atorch privilegi ais
dits Canonges e a altres Benefficiats en la seu que sera de Perpenya oynts o legints
340 ELNA
Theologia, Dret canonich o civil o alguna de les VII liberáis arts en lestudi de Perpenya que tots temps hagen los
fruils en absencia de qualsevol beneficis que hagen en altre part oytant com oyran o legiran les facultats demunt
dites. Plau al senyor Rey. ítem que nostre senyor lo Papa atorch 1 notable hom Comissari qui sia clergia e huy sia
en aquesta térra per stalvi de messio, qui sobre totes les causes demunt dites o altres daquelles dependents,
emergents e conexens hage píen poder e ho exeguesca procurants los dits Consols a messio de la vila. Plau al
senyor Rey empero quel dit Comissari nos puxa entremetre en res que toca les regalies o dret del dit senyor Rey.
ítem quels dits Consols tant quant en ells sia, procuraran quel senyor Rey graciosament atorch que si per mossen
lo Bisbe e per algu del Capítol eren comprats alberch o alberchs qui romanguessen en proprietat de la se.u o del
benefici daquella que ho pusquen fer sens solucio de quart per amortisació. Plau al senyor Rey que puxen
comprar los dits alberchs e en la dita manera sens pagar algu dret o quart per amortisació tro en tanta quantitat
com muntaran los preus deis alberchs que huy han e posseexen amortitzats en plena proprietat a Elna, tornant
empero aquells Delna a realench, e encara ultra lo dit preu puxen comprar e hagen segons lo dit e present capítol
tro en quantitat de cent milia solidos barchinonensis sens pagar lo dit quart per amortitzacio. ítem quel senyor
Rey o sos officials no empatxen mossen lo Bisbe ne sos offícials for^ants per censura ecclesiastica los lechs de
son bisbat a requesta de part per delictes o censes ecclesias- tichs sino axi com vuy nes en us e costuma. Plau ai
senyor Rey ques faga segons que es acostumat a Perpenya. ítem quels dits capitols, tans quant en ells sia fagen
quel senyor Rey permetra que lo missatge o saig de mossen lo Bisbe puga pendre sens saig de veger o de batlle
los clergues qui sien dins les sacres ordens.
APÉNDICES 341
Plau al senyor Rey. ítem que lo Governador, Loctenent seu, Algutzir, Batlle de Perpenya o altre qualsevol ofñcial
reyal no intre en casa del Bisbe o de Canonjes per fer escorcoll sidonchs flagrant lo malifaci el malfeytor no siera
vist recullir e frau cessant e lavors no intre dins sino lo dit official ab I o ab II e si lo contrari era fet sia. procehir
contra aquell o aquelles qui harien fet lo contrari, pero si lo dit official era manifest perill de intrar hi ab I o ab
dos quey puga intrar ab aquells que li fos vinents per restaurado e deffensio de sa persona. Plau al senyor Rey
quels dits seus officials sebre e en les coses en lo present capítol contengudes, usen segons que es acustu- mat en
la ciutat de Barchinona e no en altre manera, ítem que nengun Algutzir del senyor Rey no dará posada en casa de
mossen lo Bisbe o de Canonge sens sa voluntat, e si lo contrari era fet que si pusca provehir de remey convinent.
Plau al senyor Rey. ítem que un preveré havent auctoritat de mossen lo Bisbe puga pendre tots actes publichs
dins la seu, claustra, sementeri e palau del Bisbe qui empero sien ecclesiastichs si a9o haver e obtenir se pot del
senyor Rey. Plau al senyor Rey que en a^o sia servat lus e costum anant de la vila de Perpenya e no ais ne en altre
manera, ítem que los Canonges e lurs familiars pusquen portar armes de dia e de nit axi com I cavaller e I ho-
norable burges de la vila de Perpenya. Lo senyor Rey no atorgaria facultat o licencia de portar armes, mas plauli
quels dits Canonges e lurs familiars sens frau no sien pus costrets, prohibits, vexats o agreviats en portar armes
quels cavallers o honrats burgeses e lurs familiars de la vila de Perpenya. =Et ideo moti ex causis in exordio
positis carte huius et alus decenter adjectis in dicto publico instrumento et quia decens et expediens reputamus
villam prefatam tamquam regni cuspidem deberé fastigiosam esse in statu gerachico vel ut arcem Sion insigniter
stabilitam sup-
342 ELNA
plicacioni predicto liberaliter annuentes tenore presentís cunctis temporibus firmiter valilure informari ad plenum
de jure nostro capitula omnia preinsertam iuxta responsiones facías eisdem ac dictum publicum instrumentum
quod hic haberi volumus pro inserto que omnia fuerunt recognitas diligenter solerti discussa examine et per nos
intellectam ad plenum laudamus, concedimus, approbamus, ratifficamus et confirmacionis nostre presidio
roberamus de certa sciencia et consulte cisque regiam auctoritatem nostram impendimus et decrevimus
promitentes in nostra regia bona fide quod ea omnia iuxta responsiones predictas se per rata et firma habebimus
nos et nostri servabimus atque tenebimus et servari eciam teneri faciemus ab ómnibus inconcuse et nichil in
contrarium peragemus nec sinemus imno totis prohibebimus viribus fieri per quemcumque quod que de contentis
in quolibet capitulum superius insertorum iuxta responsionis predictas fieri faciemus et iuxta morem seu stilum
curie nostra effectualiter expediri cartas, provisiones et literas opportunas si et cum pro parte vestri seu dictorum
Episcopi et capituli fuerint expedite. Mandamus itaque firmiter et expresse sub pena duorum milium florenorum
auri de bonis cuiuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et eciam sub iré et
indignacionis nostre incursu Gubernatori et Vicariis Rossilionis, Ceritanie et alus universis et singulis offícialibus
nostros et subditis presentibus et futuris, quatenus capitula et instrumenta dicta iuxta responsionis iamdictas,
necnon confirmacionem, laudacionem, concessionem et approbacionem nostram huiusmodi servent tenaciter et
nihil in oppositum faciant vel attentent aliqua racione. In cuius rei testimonium cartam presentem iussimus fieri et
bulla nostra plúmbea insignari. Data Cesarauguste XVIIP die septembri, anno a Nativitate Domini
M^CCC^LXXXVIIP Regnique nostri, secundo.
APÉNDICES 343
Signum. Johannis Dei gracia Regis Aragonum, Valencie, Moioricarum, Sardinie et Corsice, Comitisque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Rex Johannes.
Testes sunt:
Reverendus in Christo, pater Garsias Archiepiscopus Cesarauguste. Nobiles Bernardus Galcerandus de Pinosio,
domicellus. Gasto de Montecateno. Eximinius Petri de Arenosio, et Berengarius de Crudillis, milites. Signum.
Bernardo de Jonquerio, Secretarii dicti domini Regis. Qui mandato eiusdem hec scribi fecit cum rasis et
enmendatis in lineis XIX*
lurs beneficis et in XLVT rants et clausit. — Dominus Rex mandavit mi Bernardo de Jonquerio (i).
El Obispado de Elna. htD. Francisco Monsalvatje y Possas
tp://www.archive.org/details/noticiashistoric22mons
(1) Archivo de la Corona de Aragón.— Registro 1>=:94, fol. 04.
- 1388, 25 Noviembre. .
Reg. n. 1895, Fol. 116. Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón ....LXXXVIII,
Próspero de Bofarull y Mascaró – 1851.
Paleat universis quod nos Jobannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus
debilis prosequenda commoda et honores munificencie nostre ...
Momimicio segueiit: o tantost acó fet Io dit prohoin elcgit ensemps ab lo riotari vagensen vers la lotja de la
casadei conseil e con serán i la porta del arxiu qui passa eiï lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui serán
romasos en lo arxiu e aquell appellai en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en
conseller en cap un daquells très qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo quoi vot de
continent lo dit notari meta en scrii: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la
casa del conseil'qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu
hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen
aquell qui vijares li sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo quai vot axi mateix lo dit notari
scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui serán romases en lo arxiu ans sen pas en la
casa del conseil demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los allres de un a un qui serán romases en lo arxiu. E
com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes
veus haura sia escrit per Io dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari
manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels
dits III hagessen paritat de veus ço es que la un bagues V veus e lallre altres V e lo tercer una veu o en altre
manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs
naja a donar la sua veu a la un daquells qui hauru parilat de veus a aquell empero dels dils II qui mils li dictara sa
consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e Io dil seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present
solarnent lo notari. E guardse be lo notar! que con criura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne
veurer lo un Io vot del altre; e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors proceri i t en la eleccio del
segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors
tots anys elegir en con- sellers III novicis ara en Io esdevenidor no sien tenguts de nécessitât metre sino un
novici: pero sils era vivares fos expedient de mes puxen mètre fins a tres e no pus : e aquell qui sera slat conseller
en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells fìnits puxe esser tornai en conseller.
Item quel prohom del quai damunt es fêta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com
dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui serán pars en vcus. Item quel dia de santa
Lucia sien elets en conseil de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers
los quais sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quais officis aquell jorn se
fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells
sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tola sort lo nombre de les persones que per cascun
dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.—Nobis humiliter supplicando quod dicta capilula et contenta in
eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia digriaremur nos dictis supplicatioriibus inclinati
benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et
contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentís nostri privilegi! per V annos
proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatisbeneplacitum duraturi predicta capitula et
contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo
elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et
presentís serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dieta
ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante.
Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum
officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta fìrmiter tene ant pariter et
observent et inviolabiliter observan faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant
aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data in
Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo.—Sig-
^(num Johannis Dei gratia etc.—Rex Johannes.—Testes suiit infaris Martinus dux Montisalbi Gardas
archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonias de Vilariaciito Eximinus Pétri de Arenosio
milites.
http://books.google.es/books?id=ZDkLAAAAIAAJ&pg=PA118&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA282,M1
- 1388, 30 noviembre. Montsó.
Joan I fa saber al governador del regne de València dellà Xixona, Olf de Pròixida, que la carta del 17 d
´octubre de 1388, en la cual prohibia la sortida de gent de la governació per anar a Sardenya, no afecta en
Pau de la Ciutadia, donzell, ni els deu de la geneta que han de passar a Sardenya amb el noble Ximèn
Pérez d´Arenós. Governador de l´illa.
ACA, C. reg. 1836, ff. 125v.-126r.
Organització i defensa d'un territori Fronterer. María Teresa Ferrer i Mallol.

-1388, 24 diciembre.LA PACE DI ELEONORA

LPDE: la Pace di Eleonora. (In Appendice – tratto dal Codex Diplomaticus Sardiniae di P. Tola, Vol. I° -
Diplomi e Carte - pagg. 816/870 ). Seguono le adesioni alla Pace dei sindaci e procuratori delle ville, curatorie
e regioni (Contrate o Parti. Incontrade) del Giudicato di Arborea. Cominciano da quelle dei sindaci e numerosi
rappresentanti della città di Oristano.

Col cognome Carboni trovi i nomi di tutti i funzionari rappresentanti delle Curadorie (Distretti, Contrate o
Parti) che aderirono alla Petizione di Pace di Eleonora d'Arborea, LPDE del 1388.

 Firmatari 

*********************
I FIRMATARI

I 6000 Firmatari della Petizione di Pace Di Eleonora d'Arborea del  1388

 Ville Sarde

*********************
VILLE SARDE

I nomi dei villaggi della Sardegna che aderirono alla Pace di Eleonora del 1388 (con Distretto di appartenenza).

I-ELEONORA : 

 Ianerii Guillermus, ville Algueri.

Iba (de) Geminiano, jurato ville Curchuris.

Iba (de) Joanne, jurato ville Alas.

Iba (de) Mariano, jurato ville Ville Longe.

Ibba (de) Joanne, jurato ville Siilì.

Ibba (de) Nicolao, jurato ville Segacos.

Ibba (de) Petro, ville Ecclesiarum.

Ibba(de) Xpoforus – de Aristanni.


Idda (de) Margiano, jurato ville Silli.

Idda(de) Joanne, jurato ville Fenugheda.

Idili (de) Petro, jurato ville Ollolà.

Il Giuramento…e conclusione dell’atto di pace…sottoscritto nel Castello di Cagliari…die 24 dicembre 1388.


[ quae acta fuerunt in castro Callari insule Sardiniae, in aula palacii regii dicti castri, die veneris XXIII januarii
anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII, presentibus Honorabilibus viris. L’atto di pace fu firmato, da Don
Giovanni d’Aragona, in Barcellona l’8 aprile del 1388; alla presenza di: De Arenosio Petro, procurator et
gubernator insule Sardinie. E dei Testes: Pancia Comita, notarius Arestanni; Casei Anthonius; Sentluri Petrus;
Dalmacius Philipus; De Pinosio Bernardus; De Montecatheno Gano; Perapertusa Berengarius (carmelengus); De
Sintillis Galcerandus (major domus); De Villanova Galcerandus(miles); Sa Costa Franciscus( doctor legum);
Cardona Sperendeus (iuris peritus); De Beiure Petri (secretari dicti domini regis).

Illoi(de) Petro, jurato ville Abba Santa.

Irrache Raterino, Iscle de Galtelì.

Iscala (de) Antioco, ville Gonnos de Tramacia.

Iscanu (de) Petro, jurato ville Zaramonte.

Ischaloca Petro, ville Ecclesiarum.

Ischaloco Gantino, ville Ecclesiarum.

Ischano (de) Petro, jurato ville Genone.

Ischanu (de) Nasparia, ville Gonnos de Tramacia.

Ischanu (de) Nicolao, ville Forru.

Ischanu (de)Mariano castellanus Montis Acuti (Ocieri).

Ischanu (de)Nicolao – ville de Ocieri.

Ischanu(de) Comita, jurato ville de Berquilla.

Ischanu(de) Joanne – ville de Nughedu.

Ischanu(de) Nicolao – ville de Lecon.

Ischata Paulino, ville Sancto Lussurgio.

Ischemadu Gantino, ville Selluri.


Ischintu Nicolao, jurato ville Abba Santa.
Ischintu Laurencio, ville Iscano.
Ischintu Nicolao, jurato ville Nurgillo.
Ischintu Petro, jurato ville Borone.
Ischintu Thomeo, jurato ville Tramaça.
Ischirru Gunnario, jurato ville Nuradau.
Ischirru Pascasio, jurato ville Curchuris.
Ischirru Petro, jurato ville Serdis de Monte.
Isern Petrus, ville Algueri.

Ispagnia Nicolao, majore ville Gunnannor.

Ispagnia Philipo, ville Gunnannor.

Ispanu Guantino, ville Gunnannor.

Ispanu Jacobo, ville de Sardara.

Ispanu Lonardo, ville Pereuas.

Isparavollo Perucio, ville Ecclesiarum.

Ispina Deucio, ville Ecclesiarum.

Isquinto Juliano, jurato ville Sancto Lussurgio.

Isquinto Paulo, jurato ville Sancto Lussurgio.

Isquintu Gonnario, burgi de Osilo.

Isquintu Jacobo, ville Selluri.

Isquintu Joanne, Mole de Posata.

Isquintu Joanne, ville Sancto Lussurgio.

Isquintu Nicolao, jurato ville Baradili.

Isquintu Petro, ville Selluri.

Isquirru Nicolao, jurato ville Lunamadrona.

Istampaxinu Petro, ville de Sardara.

Isteri (de) Saracino, jurato ville Mogoro.

Istinjo vel Furone Dominigo, ville de Sardara.

Istrina (de) Petro, ville Ecclesiarum.

Istupitu Anthonio, ville Selluri.

Istuppa Guantino, ville de Sardara.

Istuppa Petro, ville Ecclesiarum.

Iuncarelli Bonicasa – de Aristanni 

Diritti Di Copyright : Giuseppe Concas


© : http://www.nominis.net
APP. I^ 32 : 

32 – CASTRI CALLARI: Que Acta fuerunt in Castro Callari in insule Sardinie in aula palacii regii dicti Castri
die Veneris XXIIII Januarii Anno a Nativitate Domini M° CCC° LXXXVIII°, presentibus ad Haec honorabilibus
viris Raimundo Cervarie decretorum doctore consiliario Domini Regis ac Curie sue nogociorum, etc. Segue
l’elenco dei notabili, e poi dei numerosi firmatari di Castri Callari.

Il Giuramento…e conclusione dell’atto di pace…sottoscritto nel Castello di Cagliari…die 24 dicembre 1388.


[ quae acta fuerunt in castro Callari insule Sardiniae, in aula palacii regii dicti castri, die veneris XXIII januarii
anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII, presentibus Honorabilibus viris. L’atto di pace fu firmato, da Don
Giovanni d’Aragona, in Barcellona l’8 aprile del 1388; alla presenza di: De Arenosio Petro, procurator et
gubernator insule Sardinie. E dei Testes: Pancia Comita, notarius Arestanni; Casei Anthonius; Selluri Petrus;
Dalmacius Philipus; De Pinosio Bernardus; De Montecatheno Gano; Perapertusa Berengarius (carmelengus); De
Sintillis Galcerandus (major domus); De Villanova Galcerandus(miles); Sa Costa Franciscus( doctor legum);
Cardona Sperendeus (iuris peritus); De Beiure Petri (secretari dicti domini regis).
Laudamus aprobamus et firmamus…i sindaci e procuratori delle comunità e dei villaggi delle Contrade e
Curatorie sopraddette, in fede ai poteri a loro disposizione, con l’esibizione e registrazione dei loro rispettivi
mandati, approvano e giurano l’atto di pace tra Eleonora d’Arborea e i sardi da una parte, il re Don Giovanni
d’Aragona dall’altra; e si sottomettono alla giurisdizione degli arcivescovi di Cagliari e Oristano ( …
archiepiscopi Callaritani et archiepiscopi Aristanni simul in hoc casu tantum et ad recipiendum ab eis sicut et nos
cum presenti summittimus nos eorum jurusdicioni…) i quali emanano la forza della scomunica preventiva contro
eventuali trasgressori della pace, e affidano la loro delega ai notabili Antonio Serrani e Pietro de Vineolis
residenti in Cagliari (…ceterum substituimus actores universitatum predictarum ac procuratores nostrum et
singularium de eiusdem Anthonium Serrani et Petrum de Vineolis…habitatores Castri Callari…). Segue il
giuramento e la sottoscrizione degli abitanti Castri Callari…Et a simili nos inferius nominati sindici actore et
procuratores universitatum terre divini regis nostri predicti (Don Giovanni d’Aragona) videlicet nos Marcus
Joveri et Franciscus Roig habitatores Castri Callari nominibus nostris propriis et ut sindici actores et procuratores
universitatis castri predicti et singularium de eadem habentes ab ipsa universitate plenum et legittimum posse
faciendi subscripta cum publico in strumento tenoris sequentis …Noverint universi quod ad convocacionem
venerabilis Rodrigui Lencol donicelli vicarii Castri Callari pro illustrissimo divino rege Aragonum voce preconis
et sono tube factam per Michaelem Darbo preconem publicum et juratum dicti Castri prout est moris consiliarios
et juratos ipsius Castri in vel pro talibus convocari in domo in qua consilium dicti Castri consuevit congregari
convenerunt et interfuerunt venerabilis…segue l’elenco dei notabili (venerabiles)cagliaritani (Castri Callari)
firmatari della Pace di Eleonora…omnes jurati et habitatores dicti Castri majorem ac saniorem partem consilii
dicte universitatis facientes et totam ipsam universitatem representantes…Viene tutto predisposto per la
stipula(conclusiva) della pace…inter dictum divinum Regem seu dictum ejus nobilem gubernatorem (R. Lencol)
ex una parte et nobilem et egregiam divinam Elienoram Judicissa Arborèe et nobilem Brancam Leonem de Auria
ejus maritum ac Sardos Insule Sardinie ex altera ipsamque concordiam et capitula ejusdem nominibus jamdictis
firmandum et quascumque obligaciones speciales et generales faciendum et eciam sacramentum et homagium et
alias securitateset cautelas (viene predisposto tutto con somma diligenza e cautela)cum illis penis tam pecuniaris
quam spiritualis (pene pecuniarie e spirituali per i trasgressori) et aliis quibus libet et ut ipsis videbitur et alias
quascumque concordatas seu concordandas inter partes predictas nominibus jamdictis faciendum pariter et
firmandum ( segue l’elenco delle cose – concordatas et concordandas-+- promissiones, avinencias, transaciones
stipulaciones, et obligaciones…)…quae acta fuerunt in castro Callari in aula domus consilii predicta XVIII die
mensis decembris anno a nativitate Dei M° CCC° LXXXVII presentibus testibus (testimoni): Natale Bertran –
Callari ; Jacobo Bacallar de Majorica ad haec vocatis specialiter et rogatis …Roderici Lancol Donicelli vicarii
Castri Callari pro illustrissimo divino rege Aragonum. Continua la predisposizione delle ultime formalità…per
Bartholomeum de Osona notarium publicum auctoritate regia per totum regnum Callari et Gallurii insule
Sardiniae et regentem scribaniam curie vicarie dicti Castri pro venerabili Marco Joveri notario et scriba ejusdem
Curie; …hanc firmam fecimus die et anno predictis et presentibus testibus venerabilibus: Francisco Joannis de
Sancta Columba milite et Petro Mironi habitatore dicti Castri.

Segue l’approvazione della Petizione della città di Alghero: Bernardo Camella, Francesco Bos e Antonio Ferret,
sindaci e procuratori della città di Alghero, approvano e prestano giuramento per l’atto di Pace, mettendo in
riserbo di far ratificare il loro operato dal consiglio della città…Et Nos Bernardus Camella Franciscus Bos et
Anthonius Ferret habitatores ville Alguerii sindici actores et procuratores universitatis ille ut asserimus prelibate
tam nominibus nostris propriis quam nomine universitatis ville Alguerii prelibate et singularium de eadem per
quos huc de dicta villa Alguerii extitimus destinati cum sindicatu quem sufficientem credebamus existere ad huc
actum etc. Segue la descrizione degli atti burocratici conclusivi dell’accordo. Intanto, i procuratori dei Eleonora e
del figlio Mariano, assistito dal tutore perchè ancora minore, sciolgono dal giuramento di fedeltà, a cui erano
legate, le città di Sassari e di Iglesias e le comunità di Sanluri ( Sant Luri nel testo spagnolo mentre nei testi sardi
antichi troviamo sempre Sellùri > Seddòri), di Posada e di Galtellì e le altre comunità della Baronia, che secondo
il trattato di pace dovevano essere restituite al re di Aragona. Ma solo allorquando il re d’Aragona avesse
restituito la libertà a Branca Leone Doria ed ai sardi tenuti prigionieri nella roccaforte cagliaritana…Et Nos
superius nominati Thomas de Serra major camere Gomita Pancie subcancellarius dicte divine judicissa et
Anthonius Caso procuratores ejusdem divine judicissa habentes ab eadem potestatem plenam atque legittima.
Diritti Di Copyright : Giuseppe Concas
© : http://www.nominis.net

- 1389, 11 gener. Montsó.


Joan I comunica al governador d´Oriola que revoca els rnrolaments, moratòries, guiatges i sobreseïments
atorgats per Ximén Pérez d´Arenós a homes de la citada vila i les seves aldees que s´allisten a l´armada que
ha de passar a Sardenya. Atesa la situació fronterera de la vila amb Castella i Granada, no vol que bquedi
desguarnida d´homes d´armes.
ACA, C. reg. 1870, fol. 116 r. v.
En Johan, et cetera, als amat e feels nostres lo governador de la vila de Oriola e dels lochs qui són de Sexona
enllà e tots altres officials qui ara són o per temps seran o a lurs lochtinents, salut e dilecció.
Entès havem que.l noble e amar nostre mossèn Exemèn Péreç de Arenós per vigor de algunes provisions per nós
atotgades a favor del passtge, que ab cert nombre de hòmens a cavall e a peu ha a fer en la isla de Cerdenya e en
altres parts per nostre serviy, o alguns per ell, han acordats, acorden o acordaran alguns hòmens de peu e de
cavall veÿns e habitadors de la dita vila de Oriola e de les aldees sues per passar en les dites parts, als quals a
favor del dit passatge se són atorgats es atorgaran a aquells guiatges, sobresehiments e elongaments diverses de
lurs crims e deutes, perquè nós, attès que les dites vila e aldees frontarejen ab los reys de Castella e de Granada e
per consegüent no degam ne puxam sostenir que dels dits hòmens, que necessaris han, sien despoblades, car en
altra manera seria damnatge gran de aquelles e majorment de nós, qui som lur cap e príncep, revocants e per
revocats havents per la present los dits acordaments, guiatges, elongaments e sobresehiments fets e fahedors en
qualsevol manera per la dita raó als dits hómens, a vós dehim e manam expressament e de certa sciència per los
primer e segon manaments, sots incurriment de la nostra ira e indignació e pena de mil morabatins d´or dels béns
de cascun de vosaltres contrafahent havedors e applicadors a nostres cófrens, que havents per ferma la dita nostra
revocació no observets ne observar façats als dits hòmens ne a algun d´ells los dits acordamnets, guiatges,
elongaments e sobresehiments ne consintats que.s acorden, ans los ho vedats e provehits per tal forma que aquells
qui acordats són o.s acordaran, vós sabent o no, no isquen de vostra governació per la dita raó, car axí volem
que.s faça, no contrastants qualssevol letres e manaments per nós a vós fets o fahedors en contrari, sots
qualssevol penes e expressió de paraules, les quals nós per tenor de la present revocam de certa sciència per les
raons dessús dites.
Data en Muntsó, sots nostre segell secret, a XI dies de janer, en l´any de la nativitat de nostre Senyor M CCC
LXXXVIIII. Rex Johannes.
Dominus rex, qui eam signavit, missit expediendam.
Nichil.
Organització i defensa d'un territori Fronterer. María Teresa Ferrer i Mallol.

- 1390 / 1392
"Processus inquisitionis factis per magnificos Exemenum Perez de Arenosio, militem, tunc generalem
gubernatorem et reformatorem insule Sardinie pro serenissimo domino rege, et Joannem de Tolo,
locumtenentis ipsius gubernatoris, ac Johannem de Montebovino, deinde gubernatorem prefate insule,
contra nobilem Alieonoram, iudicissam Arboree, et filium suum Mariannum de Brancham Leonem de
Auria, comitem Montisleonis, ipsius domine Alieonore maritum, extractus ab regestis regalibus
gubernationis regni prefati".
ES.08019.ACA/9.1.4.3//ACA,CANCILLERÍA,Procesos en volumen,9  
- 1390, 2 maig.
En la reunió del capítol de la Seu per a la nominació de nou bisbe, Jaume de Ribes obté quatre vots, Lluís
de Prades i d'Arenós n'obté tres i Bartomeu de Podio (Puigdelluc), un. Aquesta decisió és impugnada pel
papa Climent VII que considera l'elecció una prerrogativa papal.
http://www.ixent.org/fn.html

- 1390, 16 mayo:
Carta de Juan I al Gobernador del Reino de Valencia para que intercediera en la causa que había abierta
entre el caballero Pedro Sánchez de Calatayud, consejero del infante Martín, Duque de Montblanc, y la
universidad de Corbera.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Juan_I,caja_5,nº475
fondohistoricodearagon.ibercaja.es

- 1390, 28 juny.
El papa nomena Lluís de Prades i d'Arenós bisbe de Mallorca contra l'opinió majoritària del capítol que
havia proposat a Jaume de Ribes.
http://www.ixent.org/fn.html

- 1390, 21 junio. Girona.


Re Giovanni comunica a Ximèn Pérez de Arenos, governatore di Sardegna, che, finché la flotta dei
Genovesi starà in mare e ancora tre mesi dopo, tutti i processi circa la sua carica rimarranno sospesi
affinchè egli non debba andaré alia corte e possa provvedere alia difesa di Alghero e altri luoghi di
Sardegna, minacciati dall'armata ligure.
ACA, Cancellería, reg. 1939, f. 115 v.
Eximini Petri de Arenosio.
Iohannes etc.: nobili et dilecto consiliario nostro Eximino Petri de Arenosio militi, gubernatori Sardinie, salutem
et dileccionem. Certos et continuatos rumores habuimus1 quod comune Ianue magnum armavit stoleum galearum
et navium, in quibus introduxerunt copiam gencium armorum, et dictum stoleum est in marí, in tali numero et
potencia, quod verisimiliter hesitari et dubitari debet ne forte proponat invadere et debellare villam Alguerii
insule Sardinie vel alia loca ipsius insule occupare. Presertim cum eorum propositi certitudo nulla sciri possit et
quid actemptare volunt diversimode recitetur, nos ergo, qui de talibus racionabiliter suspicamur, circa hoc nec
inmérito dirigí mus occulum mentis nostre et super eos proposuimus debitum vestri servicii ac vestri curam
solicitudinis excitare. Quare volumus vobisque dicimus et mandamus, de certa sciencia et expresse, quatenus
circa fidelem custodiam dicte ville Alguerii et locorum aliorum dicte insule solicite intendatis et fideliter (et)
attentius vigiletis, ne omissione provisionis vel casu sinistro, quod Deus avertat, inde possit sequi scandalum vel
aliquid nobis in dicta ínsula perderetur. Verum quia, ut percepimus, vos ad nostram curiam proponitis venire, eo
quia dubitatis quod in nostra curia super vestro gubernacionis officio qüestió moveatur, vobis dicimus et
mandamus, sub ire et indignacionis nostre incursu ac pena nostre gracie et mercedis, quatenus a dicta insula
minime recedatis, quin imo ibidem moram continué faciatis et circa defFensionem et custodiam supradictam
interponatis exacte solicitudinis vestre partes. Et ut cesset vobis omnino materia necessitatis veniendi ad nostram
curiam pro predictis et prebeatur vobis occasio ibidem quietius remanendi, ex causis predictis, in favorem
deffensionis et custodie dicte insule et rei publice eiusdem tenore presentis in quacumque questione, enantamento
et processu, contra vos incohato seu facto super dicto gubernacionis officio ad instanciam cuiuscumque et
qualicumque causa vel racione, supersederi volumus et mandamus, dum stoleum dictorum Januensium et eorum
navigium in mari extiterit et postea per tres menses in antea continué sequturos, mandantes per hanc eandem
cancellario et vicecancellario, promotoribus, auditoribus, iudicibus et quibuscumque aliis officialibus nostre curie
et aliis quibuscumque, ut supersedimentum predictum firmum habeant, teneant et observent et non contrafaciant
vel veniant quavis causa.
Data Gerunde, .xxi. die iunii, anno a nativitate Domini .M°ccc°xc". Petras Ça Calm.
Dominus rex, ad relacionem domini ducis, mandavit mihi Guillermo de Canellis, et fuit tradita, ordinata in hac
forma, die .xxi. iunii.
Pro visa.
DOCUMENTI CATALANI SULLA SPEDIZIONE FRANCO-GENOVESE IN BERBERIA (1390). MARIA
TERESA FERRER I MALLOL
- 1390, 31 julio.
Violante de Aragón nombraba un procurador para defender sus derechos y protestar contra la ejecución
hecha sobre bienes de la baronía por una sentencia contraria a su esposo
AHN, O, Leg. 1136-4 (protocolos del notario Joan Llorca)
Sapien tots que com nós, dona Violant, de molt alt senyor don Alfonso, marqués de Villena, comte de
Ribagorça e de Dénia, muller, hajam entès novellament que-l governador del regne de València e son lochtinent,
a instància de mossén Diego López de Cetina e d´En Rodrigo Ruiz de Corella, entenda, faça o haja fetes fer
penyores e execució en e de béns de vassalls nostres de la nostra baronia d´Arenós per vigor d´una sentència
dada contra lo dit marqués; e la dita baronia ne-ls habitadors d´aquella en res no sien tenguts ne obligats a nesuns
càrrechs o deutes del dit senyor marqués com sien béns nostres propis, per tal, de certa ciència, fem e constituhim
procurador nostre cert e special, e a les coses deiús scrites general, vos en Jacme Ros, notari, ciutadà de València,
absent així com si fossets present, a demanar e defendre en loch nostre e per nós, que penyores e execució alguna
per lo dit Governador e altres officials, per la dita rahó ne per causa o affers del dit senyor marqués no sien fetes,
ne-s facen en la dita baronia ni en béns de nostres vassalls, habitants en aquella; e si algunes fetes ne són per la
dita rahó, que aquelles sien restituides e tornades als qui sien franques...

- 1390, 17 de octubre. Vilafranca del Penedès.


El rey Juan I de Aragón a la reina Violante de Bar, su mujer. Le remite una carta de los jurados de
Valencia mediante la cual le comunican la muerte del rey Juan I de Castilla.
ACA, Real Cancillería, Reg. 1.959, fol. 132r.
Lo Rey. Molt cara companyona. Vuy dada de la present, x ores aprés migdie, los missatgers de València qui són
ací en nostra cort, nos presentaren una letra dels jurats de la dita ciutat notificants-nos que·l rey de Castella és
mort, segons que per la dita letra porets veher, la qual vos trametem interclusa dins la present; pregants-vos que la
mostrets a nostre car frare lo Duch, e no a altre, tro que sapiam de cert si és ver o no. Lo Sant Sperit sie en vostra
guarda. Dada en Vilafrancha de Penedès, sots nostre segell secret, a xvii dies d’octubre del any mccc noranta.
Rex Johannes. Dominus Rex mandavit michi, Bernardo de Jonquerio. Probata.
La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al
XVI)

- 1390, 4 noviembre. Torres Torres.


Venta hecha por Sancha Ximénez d'Arenós, condesa de Prades, a los diputados del general del Reino de
Valencia, de 1000 sueldos reales entales, anuales, del violario, que compró a dichos diputados, y que vende
por 7000 sueldos reales. Dada en Torres Torres ante el notario, Pere Fariza, con su ápoca correspondiente.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 201
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 201

- 1391, 7 marzo,
ALBERICH 8. In Gratiarum 9 regis Joannis 1, de annis 1390, 91, fol. 192, rex facit mentionem quod locus de
Alberic erat Eximenii Petri de Arenosio. 7 martii 1391.
Reg. 1898, ff. 192v-193.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez

- 1391, 1 julio:
La mare de Elisende Romaní, Eirovís apareix esmentada com a noble, tal vegada pel seu casament amb
Ramon de Riusech.
ACA, C, reg. 1910, f. 132r 
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal

- 1391, 17 junio.
Relación de los nobles (o de los herederos, caso de haber fallecido) del territorio de la antigua Corona de
Aragón, convocados a la solemne ceremonia de coronación de los reyes Don Juan I y Doña Violante, a
celebrar el día 29 de octubre de 1391, en la iglesia de San Salvador de Zaragoza.
ACA, Cancillería, reg. 2020, fols. 125 r.- 127 v.
Egrerio viro Alfonso, marchioni Villene comitique Rippacurcie et Denie.
Baronibus regni Valentiae
Militibus
Nobili et dilecto Gilaberto de Sentillis
Nobili et dilecto Olfo de Proxida
Nobili et dilecto Eximino Petri Darenoso
Nobili et dilecto Anthonio de Vilariacuto
Nobili et dilecto Raymundo de Apilia
Nobili et dilecto Guillemo de Bellvis
Domicellis
Nobili et dilecto Garsie Jaufridi de Loaysa
Nobili et dilecto Johanni Garsie cuius est locus de Capdet
Nobili et dilecto Petro Maça de Liçana
Nobili et dilecto heredi nobilis Raymundi de Rivosicco
Nobili et dilecto heredi nobilis Gondisalvi Eximini de Arenosio
Nobili et dilecto heredi nobilis Galcerandi de Pulcropodio
Nobili et dilecto Roderici Didaci
Nobili et dilecto Petro de Vilariacuto
Nobili et dilecto Phelipo Boil cuius est locus de Manizes
Revista Hidalguía número 240. Año 1993
 
- 1391, 30 agosto. Segorbe.
Capítols concedits per l´infant Martí als sarrains d´Eslida amb motiu del donatiu que li han atorgat per a l
´expedició a Sicília: concessió de les imposicions durant deu anys després que s´acabi la de vint anys vigent,
de les cuals no hauran de retre comptes; remissió de penes civils i criminals, que no serà aplicable al cadi
Jucef Abeaeix ni als altres denunciats per l´aljama; promesa de l´infant i de la seva esposa de no fer més
demandes durant el temps de concessió de les imposicions; petició de nova expedició per la cancelleria reial
del privilegi de franquícia de lleudes i peatges i franquícia de dret de segell per a les escriptures
relacionades amb aquest capítols i, finalment, que en cas d´avalots els moros d´Eslida poguessin refigiar-se
amb llurs famílies i béns en els castells de la serra d´Eslida, on també podrien ésser acollits llurs veïns, però
no cristians; només els oficials de l´infant.
ACA, C, reg. 2093, ll. 34v.-35v. i 36 v.
In Dei domine, pateat universis quod nos, infans Martinus et cetera, quia pro parte vestri, aliame sarracenorum
Serre d´Eslida, fuit nobis humiliter supplicatum ut respectum doni per vos, dictam aliamam, noviter nobis
graciose concessi pro nostro felici passagio, quod ad regnum Sicilie proposuimus facere, Domino concedente,
dignaremur vobis, eidem aliame, quedam capitula pro parte vestra nobis oblata, quidem capitulis et
supplicacionibus et eorum cuilibet fuerunt per nos facte responsiones, ut in fine cuiuslibet earum continetur;
quorumquidem capitulorum et responsionum eis per nos factarum tenor sequitur in hunc modum.
Ítem, senyor, que en cas, ço que ja nostre senyor Déu no vulla, que avalots de pobles vinguessen en la terra ni en
la dita Serra per gens de la terra o per estranys, que ells supplicans se puxen recullir ab totes lurs mullers,
criatures e béns en les forçes de la dita Serra, hoc encara hi puxen acullir altres moros e vehins lurs, sensse
neguna pena, que per lo senyor rey ne per vós, senyor, ne per altres no·ls pogués esser imposada ne que no·ls
pogués ésser allegat que ells supplicans se alçassen per venir contra lo senyor rey ne contra vós, senyor, ne contra
neguns cristians, com, senyor, ells supplicans les dites coses no vullen ni entenen a ffer sinó solament per
estalviar lurs persones, mullers, infans e béns. En cas, ço que ja nostre senyor Déu no vulla, que avalot se metés
el regne, segons dit és, com, senyor, ells supplicans, posat que·s haguessen a recullir ne·s recullissen en les dites
forçes per les dites rahons e segons dit és, e estant en aquelles fossen aemprats per lo senyor rey ne per vós,
senyor, ne per oficials seus ne vostres per mantenir la corona real, són apparellats morir là hon manat los serà e
tota hora que·n seran requests, així com a bons e leals vassalls del dit senyor rey e vostres, senyor.
Plau al senyor duc que en lo dit cas los dits moros ab lurs mullers, criatures e béns se puxen recullir en les forçes
de la dita Serra e que no sie tenguts en lo dit cas de acollir-hi christians, sinó oficials del dit senyor e que hi puxen
acollir lurs vehins moros e altres, però que, si fahien mal o dan algú a christians, que·l procurador general del dit
senyor los ne ponesca.
Data Sugurbii, tricesima die augusti, anno a nativitate Domoni MºCCCªXCIª. Vidit de Alpicat.
Signum infantis Martini, illustrissimi domini Petri, bone memorie regis Aragonum, filii et Dei gracia ducis
Montisalbi, comitisque de Luna ac domini Marchionatus et civitatis Sugurbii, qui predicta concedimus, firmamus
et iuramus. Lo duch.
Testes huius rei sunt nobiles Eximinus Petri de Arenosio, camarlengus, Didacicus Luppi de Catina, milites, et
Bernardus de Alpicato, vicecancellarius dicti domini ducis, consiliarii.
Dominus dux in consilio mandavit Raimundo de Cumbis, in cuius posse firmavit et iuravit. Probata.
La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia. María Teresa Ferrer i Mallol.

- 1391
Eximén Pérez de Arenós y Elisenda de Romani: Beneficio y aniversario.
ACV. Perg. 82, fol. 134 v.
Indice del archivo de catedral de Valencia. Nº 3156

- 1392
El inicio de los juicios contra Eleonora d'Arborea
Después de la serie de juicios presentados en años anteriores por el catalán-aragonés contra Mariano d'Arborea, el
1 de marzo de 1392 también Eleonora d'Arborea, su esposo Brancaleone Doria y su hijo Mariano son
formalmente acusados por romper los tratados de paz firmados. Con Giovanni d'Aragona y habiéndose rebelado
contra los soberanos territorios ocupados, castillos y tierras pertenecientes a la Corona e invadió el Giudicato di
Gallura.
Por lo tanto, Bernardo de Serra, general baiulo y abogado de impuestos del Principado de Cataluña, solicita
oficialmente la instrucción de un juicio contra la familia real de Arborea, solicitud que el Rey Juan I. fácilmente
aceptó.
El proceso será instruido por Eximen Pérez de Arenos, ya "gobernador Totius Regni Sardinie et Corsice" (quien
también es investigado por algunos de sus comportamientos poco claros), por su teniente, Johan de Tolo, y el
teniente real Johan de Monbuy.
Después de la firma de la paz de 1390 entre Arborea y Aragón (prácticamente extorsionada a Eleonora por el
encarcelamiento de su esposo), una vez liberada, Brancaleone tomó la situación militar y recuperó rápidamente
los territorios a los que Eleonora tuvo que renunciar. Cambio de su liberación. 
“Processus inquisitionis factis per magnificos Exemenum Perez de Arenosio, militem, tunc generalem
gubematorem et reformatorem insule Sardinie pro serenissimo domino rege, et Joannem de Tolo, locumtenentis
ipsius gubematoris, ac Johannem de Montebovino, deinde gubematorem prefate insule, contra nobilem
Alieonoram, iudicissam Arboree, et filium suum Mariannum de Brancham Leonem de Auria, comitem
Montisleonis, ipsius domine Alieonore maritum, extractus ab regestis regalibus gubemationis regni prefati”

(img. ACA por Sergio Sailis.

- 1393, 23 enero.
La “Noble Dona Elicsen de Romaní mujer d’Exemen Péreç d’Arenós” actuó como intermediaria con una
subvención de 80 sueldos para rescatar al cautivo Martí d’Exea, apresado en Bugía y natural de Albalat
d’encodinachs (Albalat dels Sorells).
AMV, Lligat 333(1) Captius, Fól. 6 r. Vid. Lletres Missives, g3-5, Fol. 105 r.
El miedo al Mediterráneo. Andrés Díaz Borrás.

- 1393, 26 de abril
Elisenda de Romaní, mujer de Eximen Pérez de Arenós, vende a Ferrera, mujer de Martín de Olives, unos
censos sobre casas en el camino de San Vicente.
ARV, Perg. 5722.
Pergaminos de la catedral de Valencia, nº 3902. Elías Olmo y Canalda

- 1393.
Carta del Rey D. Joao o I. de Aragao, a favor do Secretario Bernardo Juaquers.
Dito Real Archivo. In Pec 13. Reg. Joan I. de an. 1393, ad 1395, pag 7.
Num. 12. An. 1393.
Nos Joannes Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae, & Corfícae, Comefque Barchinonae,
Roffilionis, & Ceritaniae. Dum confideramus grata, & accepta fervitia quae per vos fídelem Secretarium nostrum
Bernardo Junquerio nobis à vestris teneris annis citra usque in ienium impendistis maxime in nostra magna
infirmitate fervido animo, & liberali, & quíe etiam impendere non desinitis .... prompto corde dignum, &
congruum arbitramur , ut nedum de subscriptis verum omnia de majori gratia vos prosequamuf vestris
quamplurimis consideratis. Hinc est quod cum vestri tractu, & instantia quandam sequiam mandato , &
ordinatione nostris utilitatem non modicam , & Incrementum Reipublicse totius Regni nostri Valentias
concernentem in dicto Regno íubtiliter, & ingeniose fíeri tractatur, ac etiam speratur in brevi ad effectum deduci
ut aqua Rivi, feu fluminis Xuquaris per eandem sequiam ad Civitatem Valentiae defluat, feu labatur pro rigandis
nonnullis terris de Sicano incultis, & quasi haeremis propter . . & aquas carentiam infra Dominium Regium , ac
terminos, & limites Civitatis praefactae fistentibus , & situatis ab quod tanto , vel ullus tertium decimum nobis in
dicta Civitate, & Regno pertinens augmentabitur quanto majores terra;, & F°f~ seíîìones quse ob defectum aqua;
irrigabiles hereme, & infructificantes existunt ngabunt, & fructus producere poterunt per obtatas thenore
praefentis motu nostro proprio , & etiam atentis fervitijs fupradictis damus, & concedimus vobis dicto Bernardo
de Junquerio donatione pura , & irrevocabili inter vivos totum, & quodeumque jus nobis, aut fuccefloribus nostris
pertinens, & pertinere debens nunc, & poftea quandocumque in & super tertio decimi praedicto omnium terrarum
, & poflefïïonum qux ex aqua dictas fequiae rigabuntur cafu quo praedicta jam tractata , feu quas fíeri tractantur
incepta fuerint , feu veniant ad effectum. Et teneatis vos, & vestri, ac poflîdeatis pacifiée , & quiete dictum
tertium decimi, feu Jus totum nobis pertinens in eodem ad dandum , vendendum , alienandum , tranfportandum ,
excambiandum , & alias faciendum vestrse libitum voluntati;:, sicut me* lius dici potest , & intelligi ad vestri, &
vestrorum bonum intellectum perpetuum , & stabile falvamentum. Nos enim ex causa donationis hujufmodi vobis
damus, cedimus, & concedimus cum prsesenti omnia loca, jura, omnefque voecs , vices, & acciones reales, &
personales mixtas, utiles , & directas , ordinarias, & extraordinarias , & etiam alias quafeumque nobis, aut
fucceísoribus nostris nunc , & imposterum pertinentia, & pertinentes, feu pertinere debentia, & détentes in tertio
decimi prœdicto, & qualibet ejus parte quae vobis , & vestris damus, & concedimus ut prefertur, & omnia a Jure ,
& proprietate atque Dominio nostri, & nostrorum extrahentes expresse ,
& & in vestrum, & vestrorum Jus dominium , & proprietatem de certa í'cientia transferentes irrevocabi liter pleno
jure. Et mandantes per hanc eandem firmiter universis, & singulis Officialibus nostris prœfentibus, & futuris , ac
Locatenentibus eorundem , & ceteris ad quos fpectet quatenus donationem , & conceífionem hujufmodi teneant
inviolabilités , & observent, & contra non veniant , nec fieri, ac veniri permitant aliqua ratione. Mandamus etiam
Juratis, & probis hominibus, ac universitate , fingularibusque personis locorum qui de aqua dictas fequiae . . .
suas terras , & poíTeílìones rigaverint quod de dicto tertio decimi nobis pertinenti, ut est dictum vobis , aut cui,
feu quibus volueritis loco vestri respondeant íìcut nobis, & nostris inde tenerentur, & Bajuli eorundem locorum
unusquisque videlicet in suo districtu vos, aut Procuratorem vestrum in pofleflìonem praedictorum quae vobis
concedimus nulla expëctata alia juíliône inducant, & inductum manuteneant , & défendant. In cujus rei
testimonium praefentem fìeri, & SigillO nostrae Majestatís impendenti juflimus conimuniri. Datum Algeziraex.
die Februarij anno à Nativitate Domini M.cccxciij. Regnique nostri septimo. Andréas Salvator.
Signum >fr Joannis Dei gratia Régis Aragonum, Valentiae Majoricafum , Sardiniae , & Corsicae, Comitifque
Barchinonae, Roflìlionis, & Ceritaniae qui prœdicta laudamus , concedimus , & firmamus.
REX JOANNES.
Testes siint Frater Berengarius Magister Ordinis Militiae Sanctae Maria: Munteíìa; Eymiricus de Cintillis,
Eximenus de Arenos, Francifcus Bertrandi, & Jacobus Castellani milites.
Dominus Rex mandavit mihi Joanni de Tudela, vidit prasentem Joannes Garius Regens Thefaurarius.
Provas da historia genealogica da casa real portugueza ... Antonio Caetano de Sousa ((C.R.)),Officina Sylviana
da Academia Real (Lisboa)

[1393, novembre, 10]


Privilegi de la almoyna de la vila de Perpinyà, que totes rendes, censes, o qualsevol béns immobles per
qualsevol títols vengen o sien transportats en senyoria de aquella sien amortizats, e lo almoyner e los
transportants aquels béns sien quitis, absols e deliures de tota amortització, e la dita almoyna e los béns
d’aquella haüts et havedors són exsemps de la dita amortització et dels edictes et declaracions sobre
aquelles amortitzacions fetes. [164r]
Nos Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie.
Quamvis enim omnis helemosina remissio sit peccati et culparum omnium veniam optineat apud Deum illa
tamen salutem eternam propencius promeretur que in divini cultus operacionem noscitur esse data seu etiam
concessa, caritaturi quidem ac pii operis participes effici cupientes, nec non volentes supplicacionibus per fideles
nostros Bernardum Aybrini et Ermengaudum Grimaudi burgenses ville Perpiniani vice nomine et pro parte
consulum et proborum hominum ville eiusdem nobis pro infrascriptis directis graciosius annuere, tenore
huiusmodi carte nostre cunctis temporibus firmiter et irrevocabiliter valiture ex certo proposito et mente
deliberata concedimus et licenciam plenissimam elargimur vobis elemosinario administratori seu rectori presenti
et futuro helemosine comunis dicte ville Perpiniani et eidem helemosine quod libere impune et absque solucione
quarti quinti sexti seu cuiuslibet alterius iuris amortitzacionis possitis perpetuo habere, tenere, recipere et
paciffice possidere nomine dicte helemosine, et ad opus necessitatem et servicium eiusdem omnes et singulos
redditus, census, decimas, censualia mortua, violaria directa dominis, laudimia, alodia, hospicia, vineas,
possessiones, predia, prata, terras, nemora et stagna, et generaliter quecunque alia bona et res ac iura immobilia
sedencia nondum amortitzata quocunque nomine nuncupentur, que ad manus proprietatem et posse ipsius
helemosine seu eius helemosinarii et administratoris ipsius nomine tam racione legati donacionis causa mortis vel
in terminos et cuiusvis successionis per testamenta, codicillos vel quamcumque aliam ultimam voluntatem quam
titulo empcionis stabilimenti aut excambiacionis vel aliis causis modis iuribus et titulis quibuscunque pervenerint
et in futurum pervenient suntque et erunt eidem helemosine simul vel divisim adquisita et adquirentur ac
pertineant et spectent pertinebuntque et spectabunt etiam sub onere benefficii seu benefficiorum anniversariorum
lampadum cercorum cancelarum ternorum annuatim vel certis temporibus fiendorum aut persolvendorum, in
quibuscunque ecclesiis aut locis piis seu personis ecclesiasticis operibus et aliis pietatis fuerint proventa vel
adquisita provenient vel adquirentur in futurum eo ipso quo in dominium proprietatem, possessionem et posse
ipsius helemo[164v] sine benefficiorum anniversariorum lampadum cereorum turnorum candelarum vel aliorum
piorum actuum seu causarum que per ipsum helemosinarium reguntur nomine ipsius helemosine seu
administrantur erunt translata et adquisita redditus census possessiones ac predia et alia iura et bona immobilia
prenarrata.
Nos eodem redditus census decimas censualia mortua, violaria, directa dominia, laudimia, alodia, hospicia,
vineas, possessiones, predia, prata, terras, nemora et stangna, et generaliter quecunque alia bona res et iura
immobilia et sedencia prenarrata, empta sive emptas, ac emenda et emendas, coniunctim vel divisim ut prefertur,
per quascunque personas nomine et ad opus servicium et utilitatem dicte helemosine ac quos quas et que eidem
pervenerint et pervenient in futurum quovis titulo, causa, vel etiam racione nunc pro tunc amortitzamus et pro
amortitzatis et in manum mortuam translatis perpetuo retineri volumus, iubemus et concedimus quibuscunque
edictis, privilegiis, pragmaticis sanctionibus, statutis, provisionibus, ordinacionibus, franquitatibus aut
inhibitionibus per nos et predecessores nostros in dictis comitatibus Rossilionis editis sive factis, aut etiam
fiendis, aut declaracionibus ex inde sequtis prohibentibus, ne bona de realenco in manum mortuam personas
ecclesiasticas, ecclesias, aut pia loca valeant transfferri obsistentibus nullo modo.
Nos enim quascunque vendiciones, cessiones, stabilimenta, excambiaciones, concessiones, ac quecunque
instrumenta ex inde factas et facta sive etiam fiendas et fienda, de certa sciencia confirmamus, laudamus et
approbamus. Ita quod pro dictis censibus, iuribus, et aliis bonis et iuribus immobilibus et sedentibus que
pervenerunt et spectant pervenientque et spectabunt quovis titulo, causa, vel racione, dicte helemosine vel a
transferentibus dicta bona in eandem helemosinam prout latissime desuper continetur, non possit modo per nos
vel successores nostros conservatorem generalem amortitzacionum, comitatuum Rossilionis et Ceritanie aut
quoscunque officiales aut comissarios nostros seu eorum locatenentes qui nunc sunt et pro tempore erunt, habere
recipi, peti, vel exigi, seu etiam demandari aliquod ius amortitzacionis comissi quarti, quinti et sexti. Quinimo
dictum ius dicte helemosine et transferentibus dicta bona remittimus et relaxamus et a solucione seu prestacione
eorum plenissime eximimus et eos quitios et immunes decernimus cum presenti; ab huiusmodi autem concesione
et licencia exci[165r] pimus et excludimus et sub ista intelligi nolumus seu comprehendi bona seu possessiones
que in feudum pro nobis seu sub nostro directo dominio teneantur. Mandantes per eandem de certa sciencia et
expresse sub pena mille florenorum auri de Aragonia gubernatori et procuratori regio, comitatuum Rossilionis et
Ceritanie, et etiam dicto conservatori nec non portariis, comissariis et officialibus nostris et ipsorum officialium
locatenentibus presentibus et futuris, et quibusvis aliis personis quibus hec pertineant, quatinus huiusmodi
concessionem teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant, et non contraveniant aliqua racione.
Decernentes quoscunque processus et enantamenta fienda racione premissorum contra et in preiudicium dicte
helemosine fore nulla et irrita ac nullius efficacie et valoris sicut nos ipsos et illa presentibus nunc pro tunc
revocamus et pro revocatis et nullis
haberi volumus et iubemus, nulli ergo liceat hanc nostram concessionem infringere vel ei ausu temerario
contraire. Si quis autem hoc attemptare presumpserit iram et indignacionem nostras ultra dictam penam quam
irremissibiliter ab eius bonis exigi faciemus se noverit incursurum. Pro huiusmodi autem concessione fatemur
habuisse et recepisse a vobis Guillermo Bugarrelli anno presenti helemosinario dicte helemosine, quingentos
florenos auri de Aragonia quos de nostri mandato et voluntate fideli consiliario et thesaurario nostro Iuliano
Garrius integre tradidistis. In cuius rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre impendenti iussimus
communiri.
Datum Dertuse decima die novembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo XCº tercio, regnique
nostri septimo.
Petrus Oltzina. Signum [en blanc] Iohannis Dei gracia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Iohannes.
Testes sunt, Hugo de Angularia et Eximinus Petri de Arenosio milites. Sig[en blanc]num Iacobi Quinta,
scriptoris dicti domini regis, qui de eius mandato hec scribi fecit, et cum raso et correcto in lineis undecima
“latis”, XVª “amortitzacionis comissi”, XIX “sicut”, vicesima “ultra dictam” et ibidem in eadem linea “a vobis”
et ultima data clausit.
EL LLIBRE VERD MAJOR DE PERPINYÀ (SEGLE XII-1395) VICENT GARCIA EDO

- 1394, 7 de gener.
Concessió de franquícia de lleudes a Alberic, la Foia i Benifaraig, al terme d'Alzira, de Ximèn Pérez
d'Arenos i de la seva esposa Elisenda de Romaní: (Gratiarum, 17, f. 171).
Índex dels regests referents al Regne de València en dos dels reculls temàtics del memorial 14. f. 59 r.
Les recopilacions documentals dels arxivers del rei per a la recuperació del patrimoni reial. Maria Teresa Ferrer i
Mallol.

- 1394, 11 marzo.
Escritura de cargamiento de censales sobre los bienes y rentas de los municipios de Llucena, L’Alcora,
Alcalatén, Les Useres y Xodos, los cinco lugares principales de la tenencia de Alcalatén, con el objeto de
poder pagar el precio estipulado para la compra del vizcondado de Rueda. Saura de Arenós, mujer del
noble Joan de Bellvis, habitante de la ciudad de Valencia, 500 s. anuales por 6.000 s. (notario Salvador
Ferrando).
AHPZ, Fondo Híjar, IV-137
La formación de los señoríos del condado de Aranda. Germán Navarro Espinach.

- 1394, 18 de marzo
Escritura de cargamiento de censales sobre los bienes y rentas de los municipios de Llucena, L’Alcora,
Alcalatén, Les Useres y Xodos, los cinco lugares principales de la tenencia de Alcalatén, con el objeto de
poder pagar el precio estipulado para la compra del vizcondado de Rueda. Alidsén de Romaní, mujer del
noble Eximén Pérez d’Arenós, habitante de Valencia, 1.000 s. anuales por 12.000 s. (notario Pere Basella).
AHPZ, Fondo Híjar, IV-137
La formación de los señoríos del condado de Aranda. Germán Navarro Espinach.

- 1394, 26 May. Valencia


Juan I authorizes the Jews of the city of Valencia to have a new cemetery outside the walls of the
ACA, Reg. 1909, fol. 49r- v
Nos Iohannes et nos Yolans, rex et regina, etc. Attendentes nos anno proxime lapso in hac civitate Valentie
personaliter constitutos vobis iudeis civitatis Valentie ante dicte donatione concessisse subscripta volentesque
ipsam in presentem paginam redigi gratis et ex certa scientia per nos et successores nostros quoscumque, tenore
presentis nostri rescripti cunctis temporibus valituri damus et concedimus pura et perfecta donatione et
irrevocabili inter vivos et alis eis via, modo et forma quibus melius valeat et tutius esse possit vobis, dictis iudeis
civitatis Valentie, universitateque et aliame vestris presentibus et futuris et cui seu quibus volueritis in eternum
totum ius et quitquid iuris, accionis, questionis, petitionis et demande nobis et utrique nostrum in fossato novo
sive fossar nou olim iudeorum dicte civitate extra eandem civitate constructo seu sito, in quo corpora seu fuñera
iudeorum ipsius civitatis in parte sepelliri solebant nobis pertinet seu spectet aut pertinere seu spectare potest vel
debet nunc vel pertinebit aut spectabit etiam in futurum quibusvis titulis, iuribus, rationibus sive causis donatione
autem et concessionem huiusmodi de predicto fossato novo sive fossar nou vobis iudeis, universitate et aliame
predictis, presentibus et futuris, ad sepelliendum corpora vestra facimus et in eternum pure, libere et absolute et
sine omno prorsus conditione, retentione et exceptione ac sicut melius sanius, firmius, securius et utilius ad vestri
et vestrorum bonum et sincerum intellectum potest et poterit intelligi sive dici. Vos ergo iudei, universitas et
aliama predictarum dictum fossatum novum sive fossar nou possitis petere et habere ac vestra propia auctoritate
sine faticha et requisitione nostri seu alicuius curie ac persone possesionem corporalem seu quam dicti fossari
novi sive fossar nou adeiusti ac aprenderé et aprensam penes vos licite retiñere ac dare, permutare, venderé,
alienare at alia tamquam de re vestra propia vestras faceré omnímodas voluntates, mandantes per hanc eandem
gubernatori et baiulo generali regni Valentie, iustitiis et aliis universis et singulis officialibus nostris necnon
iuratis dicte civitatis, presentibus et futuris, et locatenentibus officialium predictorum sub ire et indignationis
nostre incursu ac pena mille florenorum a bonis cuiuslibet eorumdem contrafacientium irremisibiliter
habendorum et nostris erario applicandorum quatenus donationem et concessionem huiusmodi vobis teneant et
observent et contra non faciant vel veniant aut contrafíeri seu veniri permittant aliqua ratione seu causa. In cuius
rei testimonium presentem cartam fieri et sigillis nostris apendiciis iussimus comuniri. Data in civitate Valentie
XXVI. die madii anno a nativitate Domini M. CCC. XC quarto, regnique nostri dicti regis octavo. Vidit Deponte.
Petrus Olzina. Signum Iohannis, Dei gratia rex Aragonum, etc. Signum Yolandis, Dei gratia regine Aragonum,
etc. Testes sunt: reverendus in Christo pater Iacobus, cardinalis Valentie. Nobilis Raymundus Alamani de
Cervilione, et Eymericus de Scintillis. Eximinus Petri de Arenosio et Olfo de Proxida, milites.
The jews of the kingdom of Valencia. Hispania judaica. José Hinojosa Montalvo.

- 1394, 6 juliol. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron


El rei Joan I concedeix al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron el privilegi d’exempció del
pagament de qualsevol imposició, present o futura, en els seus regnes i ordena als ofi cials reials que, sota
pena de 1.000 fl orins, la facin respectar i complir.
A.* AHCEC, pergamí en procés de catalogació. Original. Pergamí. 645x364 mm. Al verso: “Privilegi concedit
per lo rey don Joan, marit de la senyora dona Yolant, fundadora de nostre real monastir, ab lo qual enfranqueix al
prior, convent y familiars de tots los [drets] de leuda, pontatges, passatjes y altres qualsevols drets, imposats o in
futurum imposadors. Dat en lo present monastir a 6 de juliol de 1394”; “caxó 1 P nº 6”; “està copiat en lo llibre,
foli 222”. Caplletra: 22 mm.
B. ACA, reg. 1908, fols. 82r-82v.
C. ADB, Fons Vall d’Hebron, 12, “Privilegis reals concedits ...”, s.n. Còpia realitzada el 23-08-1757 pel notari
Pere Llopart (ex A).
Nos, Johannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, senciens dudum Job quod pro re caritativa, que in tugurio huius vite ad honorem Dei
offertur, potest quis de facili eterne vite denarium possidere et de hoc ipse exemplum nobile nobis tradens, sic
intulit hos sermones: “Si comedi bucellam hoc meam solus, quia ab infancia mea crevit miseracio mecum, et de
utero matris nec egressa est, si foris stetit peregrinus, si ostium viatori non patuit, humerus meus a iunctura sua
cadat et branchium cum ossibus conteratur”, ut ergo ne videamur degenerare ab illo qui norma fuit paciencie et fi
dei claritas in hoc mundo, sed per exhibicionem bonorum operum mereamur cives fi eri eterne glorie deitatis,
tenore presentis carte nostre, nunc et perpetuo valiture, de certa sciencia ad supplicacionem humilem vestri,
religiosorum et dilectorum nostrorum prioris et conventus fratrum monasterii ordinis sancti Geronimi, quod
illustris Yolans, regina Aragonum, consors nostra carissima, pia devocione fundavit noviter in quadam valle
nemorosa, ex imposicione moderni nominis nuncupata vulgariter Vall d’Ebron, posita et contenta iuxta radices
montis del Coll Cerola, territorii Barchinone, enfranquimus et franquos, exemptos, liberos et immunes
elemosinarie facimus et eciam perpetuo esse volumus vos, dictos priorem et fratres dicti monasterii, tam
presentes quam posteros, et unumquemque vestrum, cum familiis ac omnibus rebus et bonis vestris et dicti
monasterii, tam presentibus quam futuris, per omnia regna, terras et loca nostra ab omnibus sisa, barra, lezda,
pedagio, pontagio, portatico, mensuratico, penso, usatico, passagio, duana, almuxerifato et ab omni alia
imposicione quacumque, usu et consuetudine, novis et veteribus, statutis vel statuendis, et a vectigalibus
quibuscumque que dici possint vel racione aliqua nominari, ita quod in omnibus et singulis regnis, terris,
civitatibus, villis, castris et locis infra dicionem nostram regiam constitutis, vel eorum terminis, vos et omnes, et
singuli iam superius extensius enarrati, nullo tempore de cetero aliquam sisam, barram, lezdam vel aliquod
pedagium, pontagium, portaticum, mensuraticum, pensum, usaticum seu passagium, duanam, almoxerifatum vel
aliam imposicionem aut consuetudinem, novas et veteres, statutas vel statuendas, vel alia quecumque vectigalia,
que dici vel nominari possint, per mare vel per terram aut per aquam dulcem, nobis vel successoribus nostris, aut
quibuscumque aliis nomine nostro vel nostrorum, seu alii vel aliis universitatibus aut singularibus personis,
cuiusvis status, legis, preheminencie aut condicionis existant, vectigalia imponantur, aut alia supradicta vel eorum
aliquod colligentibus seu exigentibus, vel ipsorum collectoribus seu exactoribus ex nostri vel nostrorum
predecessorum aut successorum gracia, concessione vel alia permissione quacumque dare, prestare aut solvere
teneamini nec teneantur, imo ab ipsorum omnium et singulorum prestacione sitis et sint amodo franchi, exempti,
liberi perpetuo et immunes. Mandantes per presens privilegium nostrum, sub pena mille fl orenorum auri,
universis et singulis gubernatoribus, vicariis, iusticiis, baiulis, generalibus et localibus, çalmedinis, merinis,
lezdariis, pedagiariis, mensuratoribus, pensuratoribus, pontagiariis, duaneriis, iudicibus et alcaydis, et quorumvis
iurium predictorum exactoribus, et aliis omnibus et singulis offi cialibus et subditis nostris, et aliis etiam ad quos
spectet seu spectare valeat quovis modo, presentibus et futuris, quatenus premissa omnia et singula fi rma
habeant et observent et contra non veniant, nec quempiam contravenire permittant pretextu quarumvis
concessionum aut provisionum factarum seu fi endarum huic adversancium quovis modo. Nam nos easdem, in
quantum possent effectum huiusmodi modo inutili impedire, tollimus et suspendimus quoad ista nec alias aliqua
alia causa vel eciam racione. In cuius rei testium hoc privilegium nostrum fi eri iussimus, nostre maiestatis sigillo
appendicio roboratum. Datum in monasterio Vallis d’Ebron prelibato, sexta die iulii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo nonagesimo quarto, regnique nostro octavo. *Petrus Oltzina*. Signum+ Johannis, Dei
gracia, regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie. *Rex Johannes* Testes sunt: Ennecus, terraconensis archiepiscopus, Eximinus Petri de Arenosio,
Eymericus de Sintillis, Azenarius Perdó de la Casta et Bernardus Margarit, milites. Sig+num Anthonii de Fonte,
scriptoris dicti domini regis, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit. Et constat de rasis et correctis positis
in lineis VIII, “iam superius extensius enarrati”; in X, “vel ipsorum et”; et in linea signi domini regis “tis”.
CARLES DÍAZ MARTÍ PERGAMINS REFERENTS A LA FUNDACIÓ DE SANT JERONI DE LA VALL
D’HEBRON

- 1394, 18 agosto. Barcelona


Juan I, a requerimiento de los procuradores de Tortosa, elige a Francesc Ripollés como maestre de la
Orden de San Jorge de Alfama, ante la conducta de Cristóbal Gómez, el cual, provisto anteriormente para
el maestrazgo, se ha negado a recibir el hábito y residir en el castillo de Alfama, a pesar de serle requerido
insistentemente.
ACA, C. reg. 1916, fol. 91 r.v.
Noverint universi quod nos, Johannes, Dei gratia rex Aragonum et cetera, attendentes nobis fuisse pro parte
procuratorum et proborum hominum civitatis Dertuse humiliter supplicatum ut, cum Cristoforus extiterit pluries
requisitus quod habitum dicti Ordinis acceptaret et residentiam faceret personalem in castro sive domibus dicti
Sancti Georgii de Alfama, situato in termino dicte civitatis, ipseque Chistoforus nedum premissa facere
recusaverit, imo se a toto nostro dominio absentaverit, providere dignaremur de magistratu predicto alicui
persone que in dicto castro sive domibus residentiam faceret personalem, …
Quod est datum et actum Barchinone, decima octava die augusti, anno a nativitate Domini MºCCCºXCº quarto
regnique nostri octavo.
Signum Johannis, Dei gratia rex Aragonum et cetera, qui hoc firmamus et laudamus huicque publico instrumento
sigillum nostrum impendenti iussimus appondendum. Rex Johannes.
Sig+num Francisqui Ripollers predicti, qui hec firmo et laudo.
Testes sunt, qui ad premissa fuerunt: venerabilis Raymundus, abbas monasterii beati Marie de Rivopullo; nobilis
Eximinus Petri de Arenosio et Guillermus de Raiadello, milites, consiliarii dicti domini regis.
Signum mei, Petri de Ponte, dicti domini regis secretarii et per totam terram et dominationem suam auctoritate
regia notarii publici, qui premissis interfui et hec scribi feci, cum rasis in prima Noverint universi quod nos
Johannes, Dei gratia rex Aragonum et in secunda lineis extiterit, et clausi.
Dominus rex mandavit. Regens cancellariam, qui eam vedit, dixit posse expedire. Bonanatus Egidii.
Probata.
La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia - Página 431. Regina Sáinz de la Maza Lasoli,
Eulalia Sintas Martínez.

- 1394, 9 septiembre. Barcelona (Palau Reial Menor).


Joan I cedeix a la vila d´Igualada tots els llegats testamentaris i penes cobradores per usura, per part del
rei i alguns seus col·laboradors, a qui havien estat cedides pel Sany Pare. La cessió, que permet rebre les
deixes fins al 1396 i les penes usuàries fins al 1398, es fa pel pagament de 150 florins.
...testes autem firme dicte domine Regine, que predicta firmavit, in dicta civitate Barchinone, nona die decembris
anno predicto, sunt nobilis Eximinus Petri de Arenosio, miles; petrus Marrades, procurador generalis; et
Berengarius de Cortilles, thesaurarius dicte domine Regine; ...
El privilegis de la vila d´Igualada. Joan Cruz i Rodriguez.

-1395, 22 May. Barcelona


Juan I authorizes the San Cristóbal church, belonging to the Conversos of Valencia, to buy goods and the
city, and lands for a cemetery, despite the statutory dispositions prohibiting the transferral of properties
kind by clerics, soldiers etc.
ACA, Reg. 1910, fol. 50v- 51r
Nos Iohannes, etc. Intuitu almi operis infrascripti quod aliter posset si sinus nostre munificentie huic gratie
claudiretur longo tempore subdormire sed potius zelo Dei qui in centuplum renunciat omnem bonum, tenore
presentis carte nostre nunc et perpetuo valiture, concedimus et licentiam liberam et plenariam elirgimur
archipresbitero ecclesie Sancti Christofori civitatis Valentie necnon universis et singulis aliis personis licet
neophitis, tam presentibus quam futuris, civitatis eiusdem et unicuique eorum insolim quem vel quos ad
huiusmodi mediré opera in finibilis Dei bonitas animabit quod non obstante foro vel foris Valentie prohibentur ne
bona de realenco vendi, transferri, alienan sive concedi possint personis religiosis, clericis, militibus atque ipsis
possint quandocumque voluerint emere vel alia acquirere et habere simul aut diversum ubilibet voluerit intus
dictam civitatem tot patua hedificiorum et aliorum quarumlibet possesionum terre que sibi videbuntur necnon seu
etiam oportuna eaque dare et assignare ecclesie supradicte in fossarium ac eius cimiterium imperpetuum in quo
possint universa et singula mortuorum cadavera que sancti babtismatis unda lavaverit more christianissimo
sepeliri. Ita tamen quod possessionis et patua supradicta que nos amortizamus huius serie nunc pro tunc
remaneant cum suo onere regali et vicinali secundus forum Valentie, adiicientes quod si fore archipresbiter sive
rector ecclesie supradicte seu quis alius seu alii nomine eiusdem renuerit solvere vel recursum habuerit ad
ecclesiasticum iudicem pro contribution ad quam dicte possesiones seu patua tenebunt forum nostrum
quomodolicet declinando eo ipso quo id tentaverit dicta patua seu possesionis sive fisco regio omnimode
acquisita, nam sub conditionem ista et non alia concessionem presentem vobis ducimus faciendam ipse
archipresbiter sive rector dicte ecclesie in celebratione missarum eiusdem ad dictum Jhesu Cristum specialem
orationem faciat per refrigeriis anime nostre et predecessorum nostrorum et pro felici prosperitate regie domus
nostre. Quapropter mandamus de certa scientia et consulte gubernatori et baiulo generali dicti regni ceterisque
officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, ad quos spectet sub obtentu nostre gratie et mercedis
quatenus concessionem et licentiam huiusmodi iuxta sui seriem pleniorem observent denique iubemus pro prima
et secunda iussionibus cuicumque notitia seu notitiis ut foro seu foris premissis ut penis in eis adiectis nequaqua
obstante de emptione sive emptionibus vel aliis quibusvis acquisitionibus instrumenta publica rapiant et
conficiant oportuna cum inde extituunt requisiti. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus sigillo nostre
maiestatis appenditio communita. Data Barchinone XXII. die madii anno a nativitate Domini millessimo CCC.
XC. quinto, regnique nostri nono. Petrus Olzina. Signum Iohannis Dei gratia regis Aragonum, etc. Rex Iohannes.
Testes sunt: frater Berengarius, magister ordinis militie beate Marie de Muntesia; Eximenius Petri de Arenosio;
Eymericus de Cunillis; Bernardus Margarit et frater Bertrandi, milites. Signum Antoni de Fonce, scriptoris
dominum dictum regis, qui de mandato ipsi hec scribi, fecit et clausit, cum raso et correcto pósito in linea XII.
omnimode.
The Jews of the Kingdom of Valencia. José Hinojosa Montalvo.
- 1396:
Regentan el señorío de Torres Torres, Suera, Soneja, Cortes, Andilla y Cheste, ... Sanxa Ximénez de
Arenós y su esposo Juan de Aragón.
AHCX, perg. S. XIV, nº 208.

- 1396, 12 Mayo. Montegrino.


Reg. n. 1911, Fol. 43. CVI I. Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón .... Próspero de
Bofarull y Mascaró – 1851.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum
ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter
presentata quedara capitula continentie subsequentis:—Per moderaci« del us et exercici del offici dels
sobreposats de la orla de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits
sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre taies et
dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi corn troara es acustumat ço
es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la
dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa desent Johan
de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen
ni hagues un dells foians habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita
vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels
pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et réservât que si era questio o
contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era orlóla
de la dita vila muller o fill de orlóla et laltre parí no era orlóla ans fos altre meneslral o persona de la dila vila o
fora la dila vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen enlervenir sino 1res dels dits sobreposats
ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no serán del dit mesler et si fahien lo
contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor...
Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac
bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium
locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem noslras hujusmodi
ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et
non contraveniant ncc aliquem contravenire permiltant aliqua ratione. In cujus rei lestimonium hanc fieri et
sigillo majestalis nostre in pedenti jussimns comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino duodecimo die
madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo.—Vidit
perendeus.—Sig^num Johannis Dei gratia régis Aragonum etc.—Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis
frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Pétri de Arenosio et Hugo de
Angularia camerlengi.—Dominus rex presente thesaurario mandavit michi [Jacobo Quinta.—Thesaurarius habuit
earn pro visa.—Idem.
http://books.google.es/books?id=ZDkLAAAAIAAJ&pg=PA118&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA454,M1

- 1396, Mayo.
lnterrogatoris contra lo maestre de Montesa. mossen Ramon Alaman, mossen N- Exemen Perez d Arenos,
mossen Eimerich Sentelles, mossen Amar Pardo. mossen Jacme Pallares, micer Guyllem de Valsecha,
mossen ~r anc e s chd e Pau; mosseñ Bernat ~ a r ~ a r i mt ,o ssen H u c d Anglasola, En Julia Garrius,
Jolian Garrius, N Esperanden Cardona, En Pere de Berga, Grahiel Cardona, micer Johan dez Pla, Bernat
Calopa, Bcrnat Metge, micer Loqui Scarampol, Barthomcii Sirveut, Jacme Canescha, Bernat de Jonquers,
Pere de Beviure e En Guyllem hfulet e d altres officials del senyor rey don Johan, qni haja sancta gloria.
Arxiu de la Cororia d´Aragó, registre 2273, fol. 128v. i següents
CONTRA mossen N Eximen PEREZ D´ARENOS. E primerament sie interrogat si sab o ha hoyt dir que
mossen Eximen Perez d Aranos, axi per propri profit seu com per favor dc sos amichs con eticara en daii d
algiitis a qui el no volia be, haia consellat o fet consellar al senyor rey o senyora reyna de fer torts e injiisticies,
axi en apropiar se o fer se apropriar e donar o fer donar a 80s complices o sequasses alguns bens,;drets, regalies e
jurisdiccioiis. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 desus dit mossen Eximen Perez Iiaia fet confiscar al fisch del
dit senyor hoc encara ha fet fer albaratis al dit senyor ab lo seu auell segellats, que aquells aytals a qui el no volia
be lo dit senyor maiias a sos officials que 1s matassen o en altra manera los dapnificassen o que 1s fos denegada
o perlongada lur justicia e lur dret. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Exirrien Perei haia consellat
o fet manar .per obra part no apellada ne hoyda que lo dit senyor sens tot proces faes derrochar e creniar alguns
castells, heretat's de algun per iniquitat c propia venjan~a o juxa e contra justicia que el dit mossen Eximen Perez
havia ab aquell. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 desus dit mossen Eximen Perez haia consellat al dit seiiyor
o senyora malament e falsa de no tenir lo dit senyor corts o parlament general a sos; pobles deviant la dita cort o
parlameut a fi que el1 romangues en liga o colligacio e consell del dit senyor e per yo que 1 dit senyor e senyora
faessen yo que lo dit Ximen Perez volgiies, les quals coses cessaren si cort general o parlament general se
tinguessen, e totcs les desris dites coses feye e consellava en gran e irreparable dan del dit senyor, rcgties e terres
seus et de tota la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt rlir que axi coui la quantitat havedora ni de les bolles
papals a diverses temps, axi com son les decimes a X anys, les causes pies, los residuus dels testainents, les
usures, les primicies de VI1 anys, les demarides dels ordens militars, ensemps ab les rendes de Mallorques, e aqo
per subvencio del passatge que lo dit seriyot devia fer en la illa de Serdenya, lo dit mossen Eximen Perez haia
consellat al dit senyor que n haia feta venda a micer Loqui Scarampol, carregarit li n censal sobre les dites rendes
e bolles, faeiit na paga al dit iuicer Loqui de diverses quantitats de mogubells ve1 verius de usures e barates e dc
quantitats no degiides, en gran perill e prompte perdicio del regne e illa de Serdenya, ininva e vituperi del dit
senyor e dan publich. lnterrogat si sab o ha hoyt dir qiie 1 desus dit niossen Eximen Perez d Arenos se haia
partida e feta assignar sobre les dites bolles diverses e Fans quantitats les quals li ereii pagades per part de micer
Loqui per satisfaccio del sostenimeut qiie el feya del malvat e fals contracte que havia consellat de fer al dit
senyor, en gran dan perill e prompta perdicio del regne e illa de Serdenya, minve e vituperi del dit senyor e de la
sua cosa ,prhlica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Eximen Perez haia consellat al dit setiyor de
fer diverses e grans demandes a sos regnes e terres, sots color de coronacio del dit senyor e pasatge qiie devia fcr
en la dita illa de Serdetiya, e com les dites quantitats de les dites demandes fosseri exhipides e levades ve1 verius
extorquades e robades de sos pobles, desvia e torba e desconsella al dit senyor de fer la dita coronacio e pasatge,
partint se o fer sa donar o assignar gran partida de les dites qiiantitats de qire la illa de Serderiya nenguna
subvencio no ha haiida, ans es stada e vui en dia es en perill de perdicio e en gran minve e deshonor del diL
senyor qnc bavia fets les dites empreses e aqueks no aportava a acahanieiit e en gran depaiiperacio del di1 seiiyor
e de la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir com mossen Ximen Perez d Arenos ana en Cerdenya per
finar pan ab micer Brancha fes vendre tantes de les rendes que 1 senyor rey prenia a Mallorques que pujasen
etitorn de XXX m florins, los qiials s einporta a Valencia e aqni compra una galiota d En Diago Cetina per preu
de mil lliures, la qual no n valia CC e part asso costa al senyor rey calament de la dita galera, la qual havia
pagada, e han li mes en compte lo loguer de la dita galera, les qiials cosa redunden en evldent dan del dit senyor e
de la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que com lo di1 inosseil Ximeri Percz fa en Cerdenya trames la
dita galea en guarda de la illa e comeria aquella a 1\7 Franqoy Strany e lo dit Fran~oy prcngue iiiia galiota de
moros han havia CXSSV nioros, deis quals prengues lo dit mossen Semen Perez de qnint XXVII nioros e elegis
los millors que li apparecli, en gran dan del senyor rey e de la cosa publica. lnterrogat si sab o ha hoyt dir que
governador de Serdenya haia acostumat de pendre quint de alguna preso [le catiiis o d altres bens que la galea de
gardia prenga en la dita illa a si es acostuinat ne si pot elegir dels niillors. Interrogat si sab o ha lioyt dir que 1 dit
iiiossen Esemen Perez prenes e Iiagues del dit inicer Brancha XSII m floriiis e de la jiidgessa XIV m floritis, los
quals s a relengiits vers si en gran e irreparable dan de la illa de Serdenya e de la honor del senyor rey e de la sua
corona c de tots sos regnes e terres e de la cosa piiblica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Eximen
Perez dels [liners que S emporta d ayo que vene de les rendes de Mallorcha compra s inoltes vitualles per
forniment de castells, e cotn fus della venes aqiielles e S atiiras ver si los di: ners, en gran perdicio de la dita illa e
del seiiyor rey e del piihlich. Interrogat si sab o ha hoyt dir que N Exemen Perez en pagament del sou dels
soldats assignas alguna quantitat de sal als dits soldats e apres la assignacio,e aquella no contrastant, lo dit X
Eseinen 1'Crei prengnes la dita sal e aquella venes, lo prcii de la qual sa aturas no fahent alguna satisfaccio als
dits soldats, jatsia los dits soldats li hagurssen fet albera coni los havieti haiits e rebuts e s en tenien per contents,
les quals coses redundaren en gran perdicio de la dita illa e dan irreparable del senyor rey e de la cosa publica.
Interrogat si sab u ha hoyt dir si com los dit Esemen Perez fou citat e apellat per lo senyor rey per questio que li
era feta en la governacio, desfornis tots los castells del senyor rey en la dita illa, ?o es, los castells de Joyosa
Guarda e de Aygafreda, de moltes armadures e de moltes exarcias de canrm, de ancluses, [le niartells e de alfres
moltes aynes de ferra, e fes aquelles vendre en enquant'puhlicli en la placa de Caller, e lo preu o preus d aquclls
sa aturas e convertis en sos propris usos, en gran destruccio e pcrill dels dits castells e de la illa e del senyor rey et
de tata la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que hagnes en Caller molta bella percha de trabiich que 1
senyor rey En Pere hi havia fetes amar e molta fusta de trahuschs, armes e altre scoses e lo dit Eximen Perez fes
traiirc los perns deis trabuchs e tota 1 altra ferramenta que y era, e apres o fes vendre en eiiquant publich en la
playa de Caller, e lo preu o preus de les desus dites coses se aturas e convertis eii sos propris negocis, en gran
dapnage del dit senyor e de la cosa puhlica e senyaladameiit en perdicio dels castells de la dita illa. lnterrogat si
sab o ha hoyt dir qiie stant micer Brancha en Caller hi fos trames per lo senyor rey hun scuder, al qual dchien
Pere Galceran de Calders, per guarda del dit micer Braiicba, si lo dit N Eximen Perez mes hiin scucler appellat
Modnlcll, de casa siia, en la dita guarda ab d altres iiiolts qui 1 guardaven, e lo dit Modolell movent brega en la
placa de Caller se lexas anar contra lo dit Pere Calceran de Calders ab hun punyal donant li 111 piinyalades de les
quals romas afollat de la ma, el dit N Exeineu Ferez pres lo dit Modolell e feu alipares qiie 11 volgucs penjar e
feu lo luenar a\ peii de la forcha, puys fe11 lo n tariiar, si totes aquestes coses feya lo dit Eximen Perez a fi que
lo dit Modolell fos cap de la guarda per fer mills sos affers del dit micer Brancha, en gran dan del senyor rey e del
public. Jnterrogat si sah o ha lioyt dir qiie stant lo dit Eximen perez dga en la casa del senyor rey prenent sa
quitacio e sos drets de son offici de camarlench si s a fet fer cornpte tots anys de 1111 " lliures ¿le salari e 111 m
lliures de sou per de11 cavalls qiie devia tenir en Caller, e no tenia aquella gent que decia e goveriiador ha
acostumat de tenir com los altres governadors no haien acostumat de pendre sitio mill lliures de salari e mill
lliures de sou, e tot aco rediindaven en gran perdicio de la dita illa e dan del dit seuyor e de la sua cosa piiblica.
Interrogat si sab o ha hoyt dir que lo dit N Eximen Perez hagues carrech de la dita pau de Serdenya e de la
guaida o qustodia de liurainent del dit micer Rrancha, asi que no altre, r que per los dit's XXXVI '" florins haia
feta la dita pau e. deliurat lo dit micer Brancha, no restituts los sards del dit senyor rey, cri gran perdicio de la illa
vituperii e minva del dit senyor e damnage gran de la cosa publica. Jnterrogat si sab o lia liuyt dir que inossen
Ximen I'erez di Arenos hagues dit en la plasa de Caller aqiiestes riaraules o semblants dient ho del rey En Pere,
que Deus haya : oLo pages merdos del rey En Pere no volia morir com yo h i fily, lilas yo li baxe 16 c a p~a lo
coxi ni manera que el inori o s cuyta de morir>. Interrogat si sab o ha hoyt dir que lo dit mosseri Eximen Perez
fes talla en Caller qoati se devia partir per venir de la part de ya, de la qual talla s a liaudc 11 " lliiires poch nies o
menys. Interrogat si sab o ha hoyt dir si lo dit mossen N Eximen Perez per executar la dita talla feya traiire les
robes de les cases e vendre aqiielles per pagar $0 que 1s era tasat per raho de la dita talla. Interrogat si sab o ha
hoyt dir que 1 dit mossen Esiinen Perez per gran cohdicia e ambicio de baver aquells S X l l " florins E XIV m
florins d altra part soltas micer Braiicha, no sperant que la pau fos roniplida, segons que ere enpresa, e fes soltar
tots los sards qui eren presos per lo dit seiiyor o sos officials, romanents los sards del dit senyor en la preso de
micer Brancha, los quals viiy encara hi son, en gran perdicio de la dita illa e desonor del dit senyor e dampnage
de la cosa publica. lntei-rogat si sab o ha hoyt dir que lo dit mossen Eximen Perez ab los altres consellers del dit
senyor o ab alguns de ells haien empatsada ni desviada alguna ajuda o subvencio que lo dit senyor o sa terra
volgu~s fer al senyor rey qiii viiy es en les parts de Sicilia, asi de geuts d ariiies com de diners e d altres coses
necessaries a la guerra e conqiiesta que lo dit senyor tots jorns continue en les dites parts de Sisilie.
PROCÉS CONTRA ELS CONSELLERS, DOMESTICS I CURIALS DE JOAN I, e ENTRE ELLS BERNAT
METGE per MARINA MITJA

- 1396, 18 agosto:
En aquest sentit es conserven una sèrie de protocols, datats els anys 1396-97, del notari i procurador de la
comtessa, Bernat del Mas, on consten aquests nomenaments
ARV, Protocols de Bernat del Mas, núm. 2781.
Vegem-ne uns fragments:
Divendres, 18 d’agost de 1396: Sanxa constitueix com a procurador de les seves terres en el regne de
València el cavaller Ambert de Castellvell, de casa seva, i li dóna plena potestat perquè governi aquests
llocs i designi oficials, batlles, alcaids, jurats, etc.
Nos, Sancia Eximenez de Arenos, 54consors spectabilis et egregii infantis Johanis, per Dei gratiam comitis de
Prades, scienter in hoc publico instrumento, ffacimus et constituimus procuratorem nostrum, certum et specialem,
et ad infrascripta generalem, vos, honorabilem Ambertum de Castrovetero, militem de domo nostra, presentem, et
onus huius procurationis in vos recipientem ad habendum55, recipiendum56 et acceptandum57 nomine nostro et
pro nobis a nobili gubernatorie (sic) regni Valentie seu eius locumtenente58 liberam et vacuam possessionem
castrorum lochorum et alcarearum nostrorum et nostrarum, et59 jurium fructuumque reddituum emolumentorum
juridiccionumque (sic) alcaydiarum60 ipsorum castrorum et locorum ach alcarearum predictarum (...)
54 per Dei gracia co del. 55 en del. 56 a nobli del. 57 supra. 58 s del. 59 quibus factibus redditibus emolumentis
juridiccionibus et alcaydiis del. 60 supra.

Dissabte, 14 d’octubre de 1396: Sanxa encomana a Guillem de Perarnau, àlies Francolí, la custòdia del
castell de Serra, amb la paga d’un salari anual de vuit-cents sous reals de València, i amb l’obligació de
guardar el castell amb un altre home i residir-hi allí la major part de l’any.
Nos, Sanxia Ximenez d’Arenos, per Dei graciam comittissa de Prades, domina de Torres Torres et castrorum
et lochorum de Adzoeva, de Serra, de Andilla, de Cortes et de Xestalcamp, sitorum in regno Valentie,
confidentes de fide, legalitate et discrecione vestri Guillermi de Perarnau, alias Francoli, civi (sic) civitate
Valencie, presenti (sic), scienter et gratis comittimus sive comendamus ad usum et consuetudinem Ispanie
castrum nostrum de Serra, situatum in dicto regno Valentie, et infra diocesem eidem (sic) civitatis ita quod vos,61
dum nobis placuerit,62 et non aliquis alius sitis alcaydus sive castellanus dicti castri de Serra ipsumque regatis,
teneatis et custodiatis fideliter, legaliter atque bene, prout de vobis confidimus juxta forum Valencie et morem ac
consuetudinem Ispanie; et quod habeatis ibi tenere alium hominem propter vos in dicto castro pro custodia ipsius,
et etiam vos teneamini inhibi facere residentiam personalem pro majori parte anni; et vos tamen habeatis et
recipiatis pro salario vestro63 et retinencia dicti castri octingentos solidos regalium Valencie anno quolibet (...)
61 de tota vita nostra del. 62 supra. 63 vestro supra.

El mateix dia també li encomana la custòdia i alcaidia del castell d’Andilla a Eiximèn Martínez, de la seva
casa, habitant de Xest, amb un salari anual de vint-i-cinc lliures reials de València i també amb l’obligació
de viure allí la major part de l’any.
Nos, Sanxia Ximenez d’Arenos, [per] Dei graciam comittissa de Prades et domina castrorum et lochorum de
Torres Torres, d’Adzoeva, de Serra, d’Andilla, de Cortes et de Xestalcamp, terminorum et pertinentiarum
eorundem, confidentes de fide legalitate ach discrecione vestri, Eximini Martinez de domo nostra, comoranti (sic)
in dicto locho nostro de Xest, scienter et gratis comittimus sive comendamus vobis, dicto Eximini Martinez,
presenti, castrum nostrum de Andilla situatum in regno [Valentie], ita quod vos de tota vita vestra, et non alius,
sitis alcaydus dicti castri de Andilla ipsumque regatis, teneatis et custodiatis fideliter, legaliter atque bene (...) Et
quod teneamini in dicto castro facere pro majori parte cuiuslibet anni et in tempore necessitatis residentiam
personalem. Vos tamen habeatis et recipiatis pro retinentia dicti castri et pro salario vestro viginti quinque libras
regalium Valencie annis singulis (...)

Dijous, 26 d’octubre de 1396: Sanxa designa a Ramon Marí, veí de Xiva, com a notari del seu lloc de
Xestalcamp.
Nos, Sanxia Ximenez de Arenosio, per Dei graciam comittissa de Prades creamus in notarium vos, Raymundum
Mari, vicinum Xive, per totum locum nostrum de Xestalcamp et terminum eiusdem, ita quod auctoritate nostra
possitis recipere64 et conficere65 in dicto locho et eius termino quecumque instrumenta, acta judicialia66 ,
atestaciones et depositiones testium, testamenta et ultimas voluntates (...)
64 per totam dictam del. 65 supra.66 judicialia supra.

Dissabte, 3 de març de 1397: Sanxa constitueix Pere Gomis, de casa seva, com a alcaid del castell de Xest i
li encomana la seva custòdia.
Egregia domina Sanxia de Arenos,67 comittissa de Prades, comendavit castrum loci sui de Xest Petro Gomiz de
domo sua, et constituit illum alcaydum dicti castri ad forum Valentie, tanquam domus plana, mandavit illi
responderi de redditibus dicti castri prout aliis alcaydis et ad [bene]placitum dicte egregie (...)
67 de del.
Un altre detall digne de menció és que un dels testimonis, Pere de Letxà, afirma que la comtessa de Prades teixia
i filava, consell que també dóna Eiximenis a tota dona que vulgui ser profembra en els capítols 16 i 17.68 Aquest
declarant explica que havia sentit dir a molta gent que el pare de Sanxa, Gonçalvo Eiximenis d’Arenós, era
enterrat a l’església del monestir de clarisses de València i que ell havia vist en el monestir «una bandera penjada
en la qual són les armes tesses dels Arenós, e les quals fahia la dita senyora comptesa».
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas

- 1397, 12 diciembre.
4.098.—Consignación hecha a la Catedral de Valencia por Elisenda de Romani, viuda de Eximen Pérez de
Árenos, por su madre Erovis, camarera, en lugar de un hospital que debía construir en el arrabal de
Valencia. 12 de diciembre de 1397.
ACV, Perg. 9475.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia. ELÍAS OLMOS
CANALDA.
- 1398, 26 abril. Rubielos de Mora.
Composición de Elvira Gil Resa y Gil Montañís, vicario, por la que éste, tras obtener licencia del
Arzobispo de Zaragoza, da como válida y firme la venta que ilicitamente Gil Pérez de Resa hizo a Pedro
Fernández de Arenoso, caballero, y a su mujer Pascuala de un huerto cargado con 4 sueldos jaqueses de
dote de un aniversario, fundado por Pelegrina mujer de Pedro Pascual (1350-11-10), y por su parte Elvira
Gil Resa consigna a la parroquia otro trozo de tierra situado en la Plana de la Huerta de Rubielos de Mora
sobre el que carga los 4 sueldos jaqueses en razón del aniversario.
ES.28079.AHN/3.2.2.262//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.2933,N.16    

- 1398, 9 julio. Valencia.


Los jurados y justicia de la ciudad de Valencia se quejan a los regidores, procuradores y oficiales del
“consell” de Teruel, que en término de Rubielos se forman partidas de hombres, entre los que se necuentra
un tal capitán Francisco Carrelo, castellano, las cuales atacan las morerías del río Mijares, de la baronía
de Arenós y de la sierra de Eslida, como si no hubiese rey ni justicia, rogándoles envíen un juez y gente que
controle a los malhechores.
AMV. Lletres missives g-3/6, fol. 23-24.
Cartas misivas enviadas por los jurados de Valencia al reino de Aragón. Maria Luisa Dolores Catalá.

- 1398, 16 diciembre. Alberic.


Copia registrada por el justicia civil de Valencia de un traslado notarial de la cláusula del testamento de Elicsén
de Romaní, realizado en Alberic el 16 de diciembre de 1398 y publicado el 9 de julio de 1404. En dicha cláusula
Elicsén de Romaní instituye como heredero a su primo hermano, Manfré Escrivá, y vincula todos los
bienes de su herencia a sus primogénitos masculinos no religiosos, con la prohibición total de alienarlos. En
caso de que Manfré muriera antes que Elicsén se declara el orden de sucesión para heredar: el
primogénito de Manfré, el hermano de Manfré –Arnau Escrivà–, el primogénito del hermano de Manfré,
Joan Llançol, Joan Castellà, Jaume Llançol y Berenguer Vives de Cañamás. Sin embargo, antes de que
hereden Gueraldona de Romaní, tía de Elicsén y madre de Manfré, será usufructuaria vitalicia, con la
obligación de pagar al dicho Manfré 6.000 sueldos anuales y dejarle el gobierno de los lugares de vasallos.
El heredero, si el marido de Elicsén, Eximén Pérez d’Arenós lo ahija como ambos habían acordado, tendrá
la obligación de tomar el apellido ‘Romaní de Arenós’ y adoptar el símbolo heráldico cuartelado de ambos
en sus armas y sello. En caso de que ninguno de los instituidos pueda heredar, se declara la constitución de
una causa pía para redimir cautivos, casar huérfanas y doncellas empobrecidas y mantener pobres
vergonzantes, administrada por el obispo de Valencia y los dos parientes más íntegros de Elicsén, uno por
parte del padre o la madre y otro por parte del marido. Finalmente, antes de que Gueraldona de Romaní o
los otros herederos instituidos accedan al uso y la propiedad de la herencia, Elicsén de Romaní declara a su
marido, Eximén Pérez d’Arenós, usufructuario vitalicio de la herencia y le deja 20.000 sueldos en
propiedad.
ARV, Justicia Civil, Mandatos y Amparos, año 1658, Libro 3º, mano 30, f. 1r-6v 11 Fecha del testamento de
Elicsén de Romaní, publicado el 9 de julio de 1404. El documento parcialmente transcrito es una copia de un
traslado notarial realizado el 6 de julio de 1563 contenida en el Libro de mandatos y amparos del justicia civil de
Valencia del año 1658.
Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie sub die sexto mensis iulii anno a Nativitate Domini
millesimo quingentessimo sexagesimo quinto sumptum fideliter atque bene clausula universalis herencie nobilis
dompne Elicsendii de Romaní, quondam uxoris nobilis Eximeni Péres de Arenós, quondam domini loci de
Alberich, et seu alias ultimo testamento dicti Elicsendi de Romaní, receptum |f. 1v| per discretum Petrum
Basella, quondam notarium, sub die decimo sexto mensis decembris anni millesimi trecentesimi nonagesimi
octavi, a post dicte testatricis mortem per eundem notario publicato sub die nono menses iulii anni millesimi
quadrigentesimi quarti in suam publicam formam redacto non viciato nec cancellato neque in aliqua eius parte
suspecto sed omni [...]us vici seu suspicione carente, cuius quidem clausule tenor sequitur et est talis: Pagades e
cumplides e sengles lexes desusdites, exigint nostre testament prout segons qui desús és ordenat en tots los altres
béns, drets e av[er]s e cosses nostres, mobles, sehents e semovents, són, que sien [e] seran a nós pertanyents y
pertànyer devents o podents heu que sien y seran ara o en esdevenidor, sustituhim e fem hereu universal nostre
per dret de sustitució, o per aquella mellor manera que mills fer se puxa, lo honrat En Manfré Escrivà,
cosingermà e marmessor nostre desús dit; e si per ventura aquell defallira ans que nós sustituhim e fem hereu en
la forma damunt dita lo fill mascle major de aquells dels fills mascles del dit En Manfré que serà pus abte e de
mellor intenció y no serà prevere, de orde |f. 2r| de religió. E si aquell dit En Manfré Scrivà o lo fill de aquell que
serà nostre hereu per ventura defallira et cetera [e que?] no serà nostre hereu, e fallira e finara quant que quant
sens fills mascles legítims e naturals e de llegítim matrimoni e de carnal còpula procreats a ell sobrevivents,
substituhim a aquell que nostre hereu serà lo qual llavós, substituhim universal lo honrat En Arnau Scrivà, germà
del dit Manfré, semblantment cosingermà nostre. En axí, emperò, e axí lo volem y declaram, volent usar del
benefici del fur, totes aquelles persones e[...] que, si lo dit En Manfré o fill seu que serà nostre hereu defallira en
la forma desús dita, no puixa haver ne conseguir en nostres béns sinó tansolament un florí de or de Aragó lo qual
li lexam pertot e qualsevol dret que pogués [... ...] conseguir en nostres béns per qualsevol causa, manera e rahó.
E si lo dit En Arnau Escrivà defallira ans que pervingués a ell la dita herència e havia fill mascle de el·legítim
[o?] de llegítim matrimoni procreats, sustituhim aquell fill del dit En Arnau, que major serà e pus apte e no serà
prevere ne en orde de religió, hereu nostre propri e universal per dret de sustitució. E si lo dit En Arnau e fill de
aquell que serà nostre hereu defallira, e seus fills mascles llegítims y naturals y de llegítim |f. 2v| matrimoni
procreats quantquequant, substituhim a ell o aquell que hereu nostre serà defallint en la dita forma, a nós hereu
substituhim lo honrat Joan Llansol, fill del honrat quòndam mosén Berenguer Llansol, señor del castell e vall de
Vilalonga. E si aquell en la dita forma defallira substituhim a aquell llavors, hereu instituhim lo honrat En Joan
Castellà, fill del honrat mosén Andreu Castellà e de la honrada dona Na Saura Eximénes de Lomberri, neboda
nostra. E si lo dit En Joan Castellà defallira en manera damunt dita, substituhim aquell, a nós instituhim hereu lo
honrat En Jaume Llansol, cosí nostre. E defallint aquell en la forma damunt declarada, substituhim aquell llavors
hereu, instituhim lo honrat Berenguer Vives de Canyamás, cosí nostre. Emperò, és intenció nostra e així ho
volem que aquell que serà hereu nostre, així lo sustituhit com lo substitut, segons fur [...] aprés obte de aquell o
en la vida haja e sia tengut donar e lexar la dita heretat al mellor fill mascle que haurà aprés obte, de millor
enteniment e a dret de sos membres e enteniment, y que no sia prevere ni en orde de religió, no contrastant que
sia menor. 218 [Ans] declara[m] que quant s[...] nostra heretat universal e proprietat, e en pocessió (sic) serà e ser
deurà |f. 3r| de mà y poder del dit En Manfré Escrivà, ara per ladonchs li deixam lo usufruit e tenor dels béns de
la nostra dita heretat universal a la dita madona Geraldona, mare de aquell eha (sic) n[...] de tota la vida de
aquella, en axí que dels fruits, rendes y emoluments dels dits béns ella de vida sua tansolament fasa e fer puxa a
totes les voluntats sens tot retiment de compte salva sa proprietat al hereu, y així mateix volem y manam que
aquella sia tenguda donar cascun any al dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, de tota la vida de aquells dels béns
del dit usufruit sis mília sous; declarants l’aytal és nostra intenció e ací ho volem que los regiments dels llochs,
vasalls e béns de la dita nostra heretat haja e tinga lo dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, e la dita tia nostra e
mare de aquell solament haje los dits usufruits ella pagant cascun any al dit En Manfré los dits sis mília sous.
Emperò és nostre desich e nostra intenció e així ho volem y manam expresament que la dita heretat nostra
universal tots temps sia e [v]aja [e pas?] una e éntrega, sens alguna diminució o divisió, en així que lo dit En
Manfré Escrivà primer e principal hereu nostre, havent dos o més fills o altres decendents mascles, sia tengut
entre vius o en darrera voluntat dar e lexar tota |f. 3v| la dita heretat éntrega o sens alguna diminució al fill o altre
decendent major en edat si serà apte e convenient e de bon enteniment segons damunt és dit. E així sia enseguint
en sos decendents de aquell e a cascun de aquells, tota detracció, deducció e retenció de llegítima, de
trebel·lianica e de altre qualsevol dret que dir e nomenar se puxa e pertanyga e puxa pertànyer, puxa o dega per
son fur, dret o costum e constitució, presents e sdevenidors, sinó tansolament cascú d’aquells un florí d’or de
Aragó, lo qual ly lex ans per tots y qualsevols drets que pertànyer-los pogués. E no [...] ha[..]n més avant
introduhir y vedar als instituhit y substituhits e successors llurs en dita heretat e a cascú de aquells dita venda,
divisió, empeñorament, donació, diminució, obligació e qualsevol alienació de la propietat en tot o en qualsevol
part o partícula dels béns de la dita nostra heretat, encara que esdevén que algú o alguns tots aquells casos o
necessitats en los quals o en les quals per dret o per fur se pot e puixa trencar o desfer vincle en tot o en part,
encara que fos per fills mandar o de [...] e paga de captivitat, com per qualsevol altres casos o necessitats, com no
entenam ne vullam que de la proprietat de la dita heretat sien mandades ne venuts, per ço que aquella no sie
disminuhida segons que dit és, cas nós que nostra voluntat és poder fer absolutament per lo fur damunt al·legat, e
en altra manera |f. 4r| a nostra guisa e voler volent que així sia e es complixca com dit és, no contrastant qualsevol
fur, dret, privilegi, constitució e costum presents y esdevenidors, als quals renunciam y volem que no ha fer loch
ans cas en aquells casos e afers. E si de feyt lo contrari era o serà fet volem e ordinam que no haja alguna valor e
fermetat, ans de dret o de feyt sia e romanga de si null, cas, irrit e va, així com si fet no fos, no res meny aquell
desús instituhit e substituhits, hereus o descendents que lo contrafera o fera alguna pèrdua, la dita herència e
aquella pervinga als altres sustituts per orde ab les dites condicions e ordinacions segons desús és contengut.
Emperò dehim que com moltes e diverses vegades lo dit noble marit nostre, en cas rahonat-nos entre nós, e nos
complaguessen, com no havíem fills los quals la sua heretat e nostra poguessen possehir e nós aquelles lexar o
haver cascú de nostre cognom, puix la divina providència així ho havia fet y ordenat per salut segons entenem y
crehem de la sua e nostra ànimes, e per ço que lo seu e nostre nom e cognom no romangués en oblit, fonch per
aquell a nós dit e promés que ell se afillaria el afillat d’a[...] perdrie e dels seus béns heretaria aquell e quals nós
faríem hereu y que aquell hagués a pendre lo cognom del dit noble e lo nostre, ço és, que fes nomenar e los
nomenar (sic) ‘Romaní de Arenós’, e fer e portar les sues e nostres armes e señals, |f. 4v| per què nós, a constrast
de sa promissió, declaram que qualsevol instituhits [e] substituhit al qual la dita nostra heretat pervindrà sia
tengut e haja a pendre [e] haver lo nostre sobrenom e lo sobrenom del dit noble marit nostre, ço és, 219 ‘Romaní
de Arenós’, e fer e prestar en armes y sagell [el] señal de Arenós y Romaní quartanejat. S[...]eses sens alguna
més cla[..] encara e haja d’ésser sens sacres órdens o sens hàbit de religió, mas persona sana ea recta de sos
membres e de son enteniment e pensa, e haytal no serà e si [...] les dites coses e ordinacions en la dita heretat
posades, ço és, de la dita integritat e unitat, prohibició de alienació e diminució, nom e sobrenom, señal e altres
damunt escrites, vendrà o serà que no haja la dita heretat, ans si de feyt la havia haüda, que perda aquella e que
torne e pervinga éntregament als altres substituhits per orde sots aquelles mateixes conicions. Emperò si lo dit
noble marit nostre no voldrà o vol[g]ue fer ço que per aquell a nós és estat promés, ço és, de afillar e heretar los
dits nostres hereus segons damunt dit és, en aquell cas lo dit nostre hereu instituhit e substituhit no sie tengut de
pendre ne fer los dits sobrenom e señal de Arenós, ne ha per allò puxa perdre la dita nostra heretat, ans haja
aquella complidament ab e sols totes les altres damunt dites e declarades condicions e no sense aquelles, exceptat
la dels dits sobrenom y señal de Arenós. Declaram |f. 5r| e encara volem e ordenam que en cas que algú o alguns
dels instituhits e substituhits hereus nostres desús nomenats defallís o defallisen, per altre orde dels desús dits
posats en les dites institucions y substitucions puya perçò a aquelles o alguna de aquelles no sien caduques ne
sien de fil trencat, ans la dita nostra heretat pertanyga als altres infants per orde [...] axí com si cascú de aquelles
defallira o era defallit per son orde desús contengut. E si cas hera (sic) que tots los hereus damunt dits instituhits e
substituhits desús nomenats e los decendents [...] defalliran en la manera ya dita, volem y ordenam que tots los
béns de la dita nostra herència mogue[n] a mà e poder del reverent pare en Christo señor bisbe de València que
per temps serà e dos parents puix propinchs, ço és, lo hu nostre de part de pare si ne haurà, e si no de part de
mare, aquell emperò vullesie de pare o de mare que de millor forma e condició e vida serà, e lo altre sie lo pus
prohisme parent del dit noble marit nostre, lo que serà de mellor fama e concensia, los quals ensemps ab lo dit
bisbe e no sens aquell mas tots tres ensemps convirtexquen en renda censals aquells béns nostres que ladonchs en
seran rendanbles (sic) o no profitosament [h]o seran, així com és mobles, Alberich o semblants cosses. E los dits
bisbe e nostre parent del dit noble marit nostre [que] segons damunt dit [és] perpètuament tinguen los béns e la
dita nostra |f. 5v| heretat, realment e poderosa convertexquen a llur elecció y voluntat les rendes [e]
esdeveniments de aquelles a cascun any en rembre catius christians de la ciutat e del regne de València de poder
desús, [als?] en maridar hòrfenes e doncelles virtuoses majorment de estament pervengudes a pobrea e fretura, e a
pobres vergoñants majorment de estament venguts a pobres, e no en alguns altres actes sinó en aquest[s] prop
declarats tansolament. E de açò e de la manera de la dita destribució fahedora honestament e justa tota afecció a
part postada davant càrrechs al dit señor bisbe e dos dels parents, lo hu nostre e lo altre del dit noble marit nostre
segons és dit damunt, en llur ànimes [e] consències perçò que mellor hy sien inclinats, és intenció nostra e volem
que aquests successivament en continent, passat e complit cascun any de fer administració, sien tenguts retre
conte e rahó de la dita administració de les rendes y emoluments dels béns de la dita nostra heretat a dites bones e
honorables persones de bona fama, vida e condició, e haver absolució de aquelles a justes despesses e mesions de
les dites rendes e emoluments; may en algun cas o en alguna altra manera lo dit señor bisbe o vicari o official seu
o altre señor official, o persona eclesiàstica o seglar, no se entremetra ne puixa entremetre de alguna
administració dels dits béns, |f. 6r| ne distribució de les dites rendes e emoluments de aquelles, ne de alguna altra
cosa, honesta distribuhidora en los dits actes o en altres [...]s [h]o hajen a fer los dits bisbe o dos parents, lo hu
nostre e lo altre del dit noble marit nostre segons damunt dit i declarat en la forma damunt dita mascles, puixen
ésser [...]trets o forsats per lo justícia civil de València 220 e per los dits compradors per aquell, asegurades a
retre lo dit compre e distribuhir tota resta en los tres actes declarats desús tansolament a elecció e voluntat del dit
bisbe e de dos parents segon dit és. En aprés, sots vincles, condicions, retencions desús escrites, e no sens
aquelles ne en altra manera, leixam al noble Ximén Péres de Arenós, marit nostre, a totes ses voluntats vint
mília sous reals de València; e encara sots aquelles mateix (sic) vincles, e condicions e retencions, lexam a ell en
tota sa vida tansolament lo usufruit e violari de tots los béns e drets los quals desús leixam a nostre hereu
universal. Així, emperò, e sots aquells vincles, retencions y condicions, ço és, que lo dit noble marit nostre haja
los dits vint mília sous e comense haver e pendre lo usufruit e violari, sie quant lo present nostre testament serà
complit, ço és, totes e sengles leixes damunt dites sien o seran pagades e no abans, [e no] en altra manera. E si per
ventura lo dit noble marit nostre lo contrafarà e fer farà, [6v] consentirà e ens[.. ...?] [f]arà, ladonchs hi revocam y
volem haver per revocades aquestes leixes de dinés y de usufruit que dites són, e·l privam de aquelles e de
cascuna de aquelles e de tot benefici nostre; e, més anant, si per ventura el dit noble marit nostre, ans o en aprés
que haja les dites leixes, pervindrà en propietat o en usufruit o en violari, per herència o per successió o per
matrimoni o per offici o benefici de señor o persona cavallera o per altra qualsevol manera, era no tants béns que
de aquell[s] pogués o puxa viure continentment segons son estament e condició, així, emperò, que les dites
propietats, |f. 6v| usufruit y violari, offici y benefici, sien de tota vida del dit noble marit nostre. Volem e ordenam
que en qualsevol de aquestos casos retenguts en[...] los dits vint mília sous tan solament, [e] tot lo usufruit e
violari que li leixam de nostres béns segons dit és sia finit e lès de tot en tot, en continent, de dret o de feyt; e de
nostra herència universal tantost haja e haver puixa e leixa en qualsevol dels dits casos realment e de feyt los béns
de la ditat heretat que [...] y desembargats de la leixa y usufruit y violari que n’havia feyt, e no fos car nos en los
dits casos en qualsevol de aquells hi revocam aquell a sup[..] lladonchs, e volem aquella ésser nul·la, cassa [e]
vana, així com si feta no fos encara. Volem, manam e ordenam que lo dit noble marit nostre, aprés obte e quan lo
usufruit dels dits béns nostres serà en son poder, de allí avant sia tengut donar cascun any del dit usufruit al dit En
Manfré Escrivà, hereu nostre, e o sustitut de aquell, dos mília sous reals de València. Si realment, com nós hajam
haüda e con de present hajam intenció, en cas del noble marit nostre finant sos dies ans que nós, en aquell cars ell
pogués fer a ses voluntats [en son] testament i altra darrera voluntat de vint mília sous tan solament de nostres
béns de gràcia, ara declaram e confermam la dita intenció. Volem [e] ordenam que si per ventura nós
sobreviurem al dit noble marit nostre [...] tant poch temps que los dits deu mília sous no haguesen o no poguessen
haver pagats e convertits en aquelles coses que ell havia ordenades e lexades en son testament o en altra darrera
voluntat, que en tal cas, per nostres marmessors o hereu o qualsevol d’ells, sien fets, complint de nostres béns als
dits vint mília sous. (Clàusules notarials i del justícia civil de València no transcrites)
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

1399, 18 julio.
Els Centelles contra els Solers
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Per letra de la vostra magnificència és estat manat a nosaltres que aquella certificàssem de la pura veritat del fat d
´En Bernat Servent e d´En Pere d´Ares, del qual a vostra senyoria havíem escrit,…
…E ell dix que li plaÿa. Axí ho féu, que de continent lo dit mossén Gilabert, ab qualsque XL de cavall, s´ich partí
per anar, segons ell dix, a la Alcúdia, on deÿa que avie a parlar ab mossén Eximén Péreç e En Pere de Montagut
e altres qui eren ajustats an la Alcúdia…
Epistolari de la València medieval, Volumen 1. Agustín Rubio Vela

- 1400, maig, [21]. Girona.


Acta notarial de la presentació d’una cèdula feta en presència del notari infrascrit i de dos testimonis pregats per
Mateu Montull, familiar, domèstic i procurador d’Esperandéu Cardona, jurisperit, ciutadà de Barcelona, als tres
inquisidors de la taula que jutja els oficials reials que durant el passat trienni han exercit oficis reials a la ciutat i
vegueries de Girona i Besalú: Antoni Bagudà, llicenciat en lleis, ciutadà de Girona, com a jurisperit; Francesc
Adrover, ciutadà de Girona, com a ciutadà, i Bernat de Sant Feliu, donzell, com a cavaller, aquest darrer absent
de la ciutat. L’esmentada cèdula notifica i intima als dits inquisidors que el dit Mateu Montull, en nom del seu
principal, anul·la i revoca la reclamació presentada davant la dita taula per Pere Carrera, habitant de la vila de
Besalú, i Pere Serra, ciutadà de Girona, contra Bernat de Vilademany, cavaller, òlim veguer i batlle de Girona,
per entendre que la reclamació presentada falta a la veritat per error o per manca d’informació verídica. La
intimació es fa a l’hospici de l’esmentat Antoni Bagudà, en presència de Joan Rossell, de la casa del rei, ciutadà
de Barcelona, procurador substitut de Pere Dalmau, notari, ciutadà de Barcelona, síndic i procurador de la
universitat de la ciutat de Barcelona. Bonanat Nadal, notari públic substitut per autoritat reial de Jaspert de
Campllong, difunt, notari públic de la ciutat, vegueria i batllia de Girona.
1A-818 268 x 509. Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona
Taques de fongs que afecten l’escriptura en alguns passatges. Al dors, en lletra coetània: “Cartes fahents per les
renunciacions que·ls nobles mossèn n’Exemèn Pereç d’Arenós e mossèn n’Aymerich de Centelles e l’onrat
n’Esperandéu Cardona han fetes a mossèn Bernat de Vilademany, de les demanda e posicions que contra ell
havien offertas en la taula que tenia a Girona, per rahó de la presó que·ls havia feta aprés mort del senyor rey en
Johan, que Déus haja, per la qual presó Barcelona e València li havien feta carta de guardar de dan”. “Rex
Iohannes”. “Sunt in IIdo Virido, en cartes CLVIII, VIIII, LX”.
Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà

- 1400, juny, 22. Girona.


Acta notarial de la intimació feta en presència del notari infrascrit i de tres testimonis pregats per Joan Rossell, de
la casa del rei, ciutadà de Barcelona, síndic i procurador substitut de Pere Dalmau, notari, ciutadà de Barcelona –
el qual era síndic i procurador de la universitat de la ciutat de Barcelona–, a Pere Serra, causídic, ciutadà de
Girona, i a Pere Carrera, de la vila de Besalú, procuradors ambdós d’Eimeric Catàleg dels pergamins 52 de
Centelles i Eiximèn Pere d’Arenós, cavallers, en la causa i qüestió que vertia entre els esmentats cavallers,
d’una banda, i Bernat de Vilademany, cavaller, òlim veguer i batlle de Girona, de l’altra, davant els inquisidors
de la taula que actualment tenen a la ciutat de Girona els oficials reials que durant el passat trienni han exercit
oficis reials a la ciutat i vegueria de Girona. Joan Rossell comunica als esmentats Pere Serra i Pere Carrera la
revocació de la procuració que els havien fet els dos cavallers, de la potestat que els havien atribuït i de tots els
articles inserits en l’instrument públic signat pels dits Eimeric de Centelles i Eiximèn Pere d’Arenós a València
el 7 de juny, clos per Pere Basella, notari públic de València. La intimació es fa a l’hospici d’Antoni Bagudà,
llicenciat en lleis, ciutadà de Girona. Bonanat Nadal, notari públic substitut per autoritat reial de Jaspert de
Campllong, difunt, notari públic de la ciutat, vegueria i batllia de Girona.
1A-821 236 x 407
Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà

- 1400, juny, 22. Girona.


Acta notarial de la presentació d’una cèdula que en presència del notari infrascrit i de dos testimonis pregats fan
Narcís de la Via i Jaume Malars, ciutadans de Girona, procuradors substituts de Bernat d’Hostalric, donzell –el
qual era procurador dels nobles Eimeric de Centelles, senyor de la baronia de Centelles, i Eiximèn Pere
d’Arenós, senyor d’Alberic–, als tres inquisidors de la taula que jutja els oficials reials que durant el passat
trienni han exercit oficis reials a la vegueria de Girona i Besalú: Antoni Bagudà, llicenciat en lleis, ciutadà de
Girona, com a jurisperit; Francesc Adrover, ciutadà de Girona, com a ciutadà, i Bernat de Sant Feliu, donzell,
com a cavaller, aquest darrer absent de la ciutat. L’esmentada cèdula explica que Narcís de la Via i Jaume Malars
notifiquen als esmentats inquisidors la revocació de la reclamació presentada davant la dita taula per Pere
Carrera, habitant de la vila de Besalú, i Pere Serra, ciutadà de Girona, contra Bernat de Vilademany, cavaller,
òlim veguer i batlle de Girona, per entendre que la reclamació presentada falta a la veritat per error o per manca
d’informació verídica. La intimació es fa a l’hospici de l’esmentat Antoni Bagudà, en presència de Joan Rossell,
de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, procurador de Pere Dalmau, notari, ciutadà de Barcelona, síndic i
procurador de la universitat de la ciutat de Barcelona. Bonanat Nadal, notari públic substitut per autoritat reial de
Jaspert de Campllong, difunt, notari públic de la ciutat, vegueria i batllia de Girona.
1A-822 286 x 474
Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà

- 1400, juny, 22. Girona.


Acta notarial de la remissió que en presència del notari infrascrit i de dos testimonis pregats fa Bernat de
Vilademany, cavaller, constituït personalment a la ciutat de Girona, a l’hospici d’Antoni Bagudà, llicenciat en
lleis, davant de Joan Rossell, de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, procurador substitut de Pere Dalmau, notari,
ciutadà de Barcelona, síndic i procurador de la universitat de la ciutat de Barcelona. Bernat de Vilademany
manifesta que a precs dels consellers de la ciutat de Barcelona ha fet remissió a Eimeric de Centelles i Eiximèn
Pere d’Arenós, cavallers, i a Esperandéu Cardona, jurisperit, ciutadà de Barcelona, de totes les qüestions,
reclamacions i demandes que podria interposar contra ells, fins al dia d’avui, per raó de les despeses i els
perjudicis que ha sostingut i sofert a causa de la reclamació que aquells esmentats havien presentat contra seu
davant dels inquisidors de la taula que a Girona jutja els oficials reials que durant el passat trienni han exercit
oficis reials a la ciutat i vegueries de Girona i Besalú. Bonanat Nadal, notari públic substitut per autoritat reial de
Jaspert de Campllong, difunt, notari públic de la ciutat, vegueria i batllia de Girona.
1A-823 259 x 339
Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona Anys 1396-1440 (Volum III) Manuel Rovira i Solà

- 1401, 6 de maig. València.


S'hi diu que la comtessa de Prades (a qui Eiximenis dedicà el "Llibre de les dones"), passarà una
temporada en Llíria, i que com és de llinatge reial, que la tracten amb reverència.
AMV. Manual de consells. A-22, f. 86r.
Die veneris .VIº. mensis madii anno a nativitate Domini .Mº.CCCCº. primo los honorables Mossèn Bernat
Escorna, en Francesch Cortit, en Jacme Ros e en Matheu Vidal, jurats de la Ciutat de València, vista una provisió
o salvaguarda reyal feta a la molt egrègia dona Sanxa Eximénez d'Arenós, comtessa de Prades, muller del molt
egregi e de reyal prosàpia lo comte del dit comdat, a ells presentada donada en Saragoça a XV dies de maig
any .M.CCC.XCVIIII, volents exseguir aquella ab humil e subjecta reverència del dit senyor rey, e ésser
obedients als manaments reyals personalment manaren al honrat en Francesc Miró, procurador per la ciutat de la
vila de Líria denant lur presència, constituït en la sala de la dita Ciutat que ell ab aquella reverència que·s pertany
e deu ésser atribuïda a la decència de la dita egrègia comtesa, faça e man fer aquella en la dita vila de Líria, on la
dita egrégia comtesa per son delit e deport ha elet d'estar e habitar alcuna temporada, e tant o dementres que li
plaurà decent e bon acolliment. Servant e manant ésser servada per los vehins e habitadors de la dita vila a la dita
comtesa la dita salva guarda reyal e manaments expresses en aquella, tota negligència a part posada.
http://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/3-
APENDIX_DOCUMENTAL_VERSIO_READY_TO_PRINT.pdf

- 1401, 26 de junio. Burjassot.


El rey Martín I de Aragón a Alfonso de Aragón, duque de Gandía. Le consuela por la muerte de Alfonso
de Villena, su nieto.
ACA, Real Cancillería, Reg. 2.244, fols. 38v-39r.
Lo Rey.
Molt car oncle. Vostra letra havem reebuda, e responem-vos que havem haüt e havem en nostre cor subirà
punyiment e desplaer de la mort de don Alfonso, vostre nét. Plàcia a Déu que haja la sua ànima. Prenets-ne aquell
esforçat conort que·s pertany de semblant baró que vós sots, e concordats-vos-en ab lo voler de nostre senyor
Déus, per tal que no·l ne offenats, ans lo plaquets en fer-vos-en graciosa e bona satisfacció e esmena. E nós
havem-vos per escusat de vós no venir a nós, ans nos plau anets a nostra molt cara thia, la duquessa, e a vostres
filles e nétes, per a consolarlos e dar-los aquell conort e confort que devets, del qual som certs sabrets bé e
sàviament usar envers vós e les duquessa, filles e nétes demunt dites.
Dada en Buryaçot, sots nostre segell secret, a xxvi dies de juny del any mcccci. Rex Martinus.
Guillermus Poncii mandato regio facto ad relacionem Geraldi de Cervilione, militis, consiliarii et camerlengi.
La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al
XVI) F U E N T E S H I S T Ó R I C A S A R A G O N E S A S 82

- 1401, 8 agosto:
Tres dels deposants, Lluís Martí, Eiximèn Pérez d’Arenós i Arnau de Conques declaren que Sanxa
Ximénez, la comtessa de Prades, va demanar una salvaguarda al rei Martí, petició que actualment
equivaldria a una ordre d’allunyament. Aquesta salvaguarda fou atorgada el 8 d’agost de 1401, després
d’haver estat revocada el 28 de juliol de 1400. En reproduïm aquí un fragment:
ARV, Governació 2792, mà 5, ff. 8r-11r.
supplicatione vestra jamdicta, ut juri et rationi consona, benigne admissa, tollentes serie ista reuocationem
nostram predictam ac volentes quod protectio et saluaguardia superius designata, non obstante reuocatione
premissa, quam nullius esse volumus efficatie et valoris, vim suam obtineat prestinam et primeram, ad vberiorem
cautelam, vos, dictam nobilem comitissa, et castra et loca de Torres Torres et de Soria ac de Xestalcamp, et
castrum de Andilla et de Cortes, ac etiam tenetiam de Adzueua (…) ceteraque bona uniuersa, tam mobilia
quam inmobilia, vestra et ipsorum hominum et vassallorum familiarumque et officialium, procuratorum,
nuntiorum et negotiorum gestorum vestrorum et aliorum predictorum, quecumque sint et ubicumque, et quouis
nomine nuncupentur, sub nostris custodia, protetione, comanda et guidatico speciali ponimus (…)
Finalment, en Lluís Martí afirma que ell fou un dels encarregats d’aconseguir la salvaguarda reial i declara que la
comtessa va fer guardar i fornir els seus castells. Joan Garcia, a més a més, relata que molta gent li havia dit que
havia vist ballestes i senyals reials als castells de la comtessa de Prades, o sigui que hem de suposar que Sanxa va
disposar tot un arsenal de guerra a les seves propietats, a punt per si Joan de Prades gosava atacar-les.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les dones.

- 1402, abril
A l’abril de 1402 ja havia mort Pere, havent anomenat hereva a la seua filla Gonçalva Ximénez d´Arenós,
en edat infantil, havent anomenat com a tutora i curadora seua a la seua iaia Sanxa.
Arxiu de Protocols del Col· legi del Patriarca de València (APPV) Protocol 26419, notari Rovira.

- 1402, 23 agosto. Valencia.


Assegurament fet per Jaume Miró, pintor, a Joan d´Arenós, convers.
ARV, Justicia Criminal, núm. 16, mà 9, ff. 6v.-7.
En Jacme Miró, pintor, assegurà a·n Johan de Arenós, convers. Pena CC maravedís d´or applicador, la meytat al
senyor rey e l´altra a la part. Renuncià, obliga, et cetera.
Testes, Bernardus March et Franciscus Saragoçà, notarii.
Lo honorable n´Andreu Castell, regent per la absència del justícia, manà personalment a·n Johan de Arenós,
convers, a instància del dit en Jacme Miró, que no li diga paraules desonestes ni injurioses, sots pena de X
maravedís d´or, applicadors la meytat al senyor rey e l´altra a la part, et cetera, lo qual respós e dix que li plahia.
Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III: (1401-1425). Joan Aliaga.

- 1402, 1 noviembre.
Reg. 2245, fol. 55 v. Lo Rey. — Comte car cosi. Per alguns ardits que havem hauts d aquexes parts soni stats
informats de la entrada de don Johan Martiuez de Luna e d altres, sobre la qual nus haguerem degud :unent
provchit si ho sostingues nostra disposicio personal; car sapiats que ab gran affanv e anuig nos en som venguts
del monestir de forta Celi on eren( errats . Per que us pregar e us encarregam tant com podem que curosament e
ab bon sforç entonats continuauient vers presta execucio e bon :( conclusio dels affers per qui sots aqui chat : (le
manera que n puxats clenaut nostra n(aicstat (legndauunt, segons covo c segurament speram, essor Ioat. 1 ada en
Valencia sots nostre segell secret Io primer dia de Nombre del any MCCCCII [. Rex Martinus. Dirigitur Colt-1M
de Denia . -- Anthonio de Fonte mandato domini Regís facto per Eximinum Petrum d Arenosio militem
consiliarium et camerlengurn.
ITINERARI DEL. REY EN MARTÍ (1396-1402), per DANIEL GIRONA LLAGOSTERA.

- 1402, 15 desembre. València.


Privilegi del rei Martí per celebrar mercat perpetu tots els dilluns de l'any.
A.M.O. Pergamins. n. 29. Llatí.
Original. Ramón de Cumbis, notari. B.E.
DOCUMENT N. XXIX
In Dei nomine. Pateat universis quod nos, Martinus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, volentes vos, fideles nostros juratos et probos homines
ville nostre de Ontinyen, quos semper nos ad succurrendum nostris necesitatibus liberales invenimus de speciali
gracia prosequi et favore, tenore presentis nostri rescripti cunctis temporibus valituri, concedimus vobis, dictis
juratis et probis hominibus ac universitati ville predicte, quod in villa ipsa sit et celebretur mercatum perpetuo
qualibet die lune cuiuslibet septimane, volentes et concedentes quod omnes et singuli cuiuslibet legis seu
condicionis existant ad mercatum venientes predictum cum rebus et mercibus, quas secum portaverint sint salvi,
eciam et securi in veniendo, stando et redeundo et sub nostra proteccione, speciali et quidatico constituti. Sic
quod non possint capi detineri, pignerari, marchari, seu aliquatenus impediri, culpa, crimen vel delictis alienis,
nisi ipsi in eis principalis fuerint, aut fideiussorio nomine obligati, nec eciam in hiis casibus, nisi prius in eis
fatica inventa fuerit de directo. Excipimus tamen ab hiis proditores, bausatores, fabricatores false monete,
homicidas, violatores itinerum, hereticos, sodomitas, latrones et crimen lese maiestatis committentes seu eciam
perpetrantes, mandantes illustrissimo principi Martino, regi Sicilie ac ducatuum Athenarum et Neopatrie, duci
primogenito nostro precaro ac in omnibus regnis et terris nostris generali gubernatori et universali, Deo propicio,
succesori necnon sub pena mille morabatinos auri ac ire et indignacionis nostre incursu pro prima et secunda
jussionibus gubernatori et baiulo generali regni Valencie ceterisque universis et singulis officialibus nostris vel
eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus concessionem nostram huiusmodi teneant et observent et
servari faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius
rei testimonium presentem fieri iussimus nostre maiestatis sigillo in pendenti munitam.
Data Valencie quintadecima die decembris, anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo secundo,
regnique nostri septimo.
N. de Canyellis, regens cancellariam. Sig (signe) num Martini, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Testes sunt: Petrus, cardinalis Cathanie. Egregius Alfonsus, dux Gandie. Eximinus Petri de Arenosio Gilabertus
de Scintillis et Olfus de Proxita milites camarlengui. Sig (signe) num Raimundi de Cumbis, prothonotarii dicti
domini regis, qui de mandato ipsius, hec scribi fecit et clausit. Corrigitur tamen in lineis VIIa: fabricatores false;
in VIIIa: comitentes seu eciam perpetrantes; et in ultima: secundo regnique nostri; Et in linea: Signi dicti domini
regis comitisque. Dominus rex mandavit mihi Roderico de Cumbis.
COL·LECCIÓ DE PERGAMINS DE L'ARXIU MUNICIPAL D'ONTINYENT (1249-1601). Ignasi Girones
Guillem.

-1402, 16 dicembre, Tarascona.


I procuratori di Martino, re d’Aragona, e di Jean Le Meingre, detto Boucicaut, governatore di Genova, rinnovano
la pace di cui al n. 292, aggiungendo alcuni capitoli che definiscono il risarcimento dei danni reciprocamente
arrecati dalle parti, la liquidazione dei debiti, il rispetto dei patti e le pene previste per i trasgressori.
O r i g i n a l e [A], A.S.G., Archivio Segreto, n. 2730/2; c o p i a autentica in forma di “vidimus” del 1403 [B],
Ibidem, n. 2730/3, da altro originale; c o p i a semplice [C], A.S.G., Libri iurium, II, c. 294 v., da altra copia in
forma di “vidimus” deperdita; c o p i a semplice [D], B.U.G., Libri iurium, II, c. 293 r., da C. A tergo di A la
seguente annotazione di mano coeva: « Reformacio pacis cum domino .. rege Aragonum M°CCCC°II°,
existentibus ambaxatoribus pro comuni Ianue domino Inghone de Grimaldis, iuris perito, et Anthonio Rege, que
fuit facta in Tarascona »; di mani moderne: « Cantera 4 », « 964 ». A tergo di B le seguenti annotazioni di mani
moderne: « Cantera 4 », « 964 »; sotto la plica:
« Dominus rex in amplo consilio ma(ndavit) mihi Guillelmo Poncii, in cuius posse firm(avi) et iur(avi) »; resta il
cordino di seta rosso e giallo. B è così introdotta: « In eterne pacis et confederacionis actoris nomine cunctis
populis patefiat quod nos Martinus, Dei gratia rex Aragon(um), Valencie, Maioric(arum), Sardinee et Corsice
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, vidimus quoddam publicum instrumentum tenorem continens hic
insertum » e così autenticata: « Quod bene et cum maturo digesto et deliberato consilio recognovimus,
examinavimus et repperimus fore laudabile, utile et tocius orbis rei publice proficuum et eciam opportunum una
cum universis et singulis capitulis et clausulis in eo appositis et contentis tanquam de nostro speciali consensu et
mandato expresso per dictos nostros procuratores tractatis, concordatis et firmatis, quare scientes quod omnia
quiescunt sub pace et quod pax Domini sine pace proximi nemici confert beneficium requiei, tenore presentis
publici instrumenti ut fideles nostri subditi vivere valeant in tranquillo divinasque et mundanas quietitudinis
gratias felicit(er) adipisci instrumentum preinsertum et omnia et singula capitula et clausulas in eo apposita et
contenta per nos et successores nostros laudamus, ratificamus, approbamus et confirmacionis nostre presidio
roboramus iuxta sui seriem et tenorem illaque promictimus in nostri regia bona fide et sub virtute iuramenti quod
nunc prestamus super sanctis quatuor Dei evangeliis nostris manibus propriis tactis tenere, custodire et perpetuo
observare et custodiri et observari facere firmiter et expresse iubentes et expressius iniungentes fideli secretario
nostro et notario infrascripto tamquam publice et auctentice persone hec omnia a nobis pro dictis gubernatore et
comuni Ianuensium et officialibus ac districtualibus eorundem et aliis quorum interest vel potest aut poterit
interesse legictime, stipulanti paciscenti et recipienti, de predictis laudacione, ratificacione, approbacione et
confirmacione conficiat publicum instrumentum incontinenti mictendum per fidelem nuncium ad gubernatorem
et comune Ianue supradicto. Quod est actum et datum in nostro regali palacio civitatis Valencie, quinta decima
die ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tercio regnique nostri octavo. Na(rcisus) de
Canyell(es) regens cancellariam (parrebbe autografa). Signum Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinee et Corsice comitisque Barchinone, Rossilionis et Ciritanie, qui hec concedimus et
firmamus pariterque iuramus et huic publico instrumento sigillum maiestatis nostre iubemus appendicium
apponendum in testimonium omnium premissorum. Rex Martinus (Rex Martinus: parrebbe autografa). Testes
sunt qui ad predicta presentes fuerunt nobiles Eximinus Petri de Arenosio, Gueraldus Alamani de Cervilione,
Berengarius Arnaldo de Cervilione, Berengarius de Vilariacuto minordiebus, Petrus Torrelles, milites camerlengi
et Nicholaus Puiada, baiulus generalis regni Valencie, consiliarii nostri. Signum Guillelmi Poncii, secretarii
serenissimi domini regis Aragomum supradicti auctoritateque regia notarii publici per totam terram et
dominacionem [su]am, qui mandato eiusdem premissis interfuit eaque scribi fecit et clausit. (S.P.D.) »
FONTI PER LA STORIA DELLA LIGURIA XXII I Libri Iurium della Repubblica di Genova Vol. II/3 a cura di
Francesca Mambrini

- 1402 a 1412.
Referencias de gastos sobre los hijos bastardos de Alfons el Jove y Nicolava Just: Juan y Jaime
ARV, MR 9604, f. 67r 1402
-Dentro de la asignación anual de Alfons el Jove, hecha por Juan de Luna:
En malaltia de Johan lo bastart, fill del dit senyor comte
AMG, 488, f. 6v. Junio 1406
- El Consejo de Gandía hace un gasto para el alquiler de la casa de Juan:
Item doní a·n Bosch a compliment de la paga dels XII florins per los cuals la vila li loguà les seues cases
en què està Johan, fill del Comte...
ARV, MR 9578, ff. 80r. y 83 r. 1407-1412
- Cuentas de Francesc Corts para Alfonso como gastos en equipamiento militar:
...paguí una cervellera per a Johan lo bastard, que costà XXXIII sous... paguí un parell d´esperons per
Johan lo bastard, VI sous...
ARV, MR 9582, f. 27 v. 1412
- Cuentas de Galceran de Vich para Alfonso
...doni a la ama que cria don Jacme, fill del dit senyor, cinhcents cinquanta sous...
ARV, MR 9593, f. 374r.
- Cuentas de Francesc Corts para Alfonso
...doní de manament del dit senyor a na Marieta, la madrina, los quals per lo senyor duch li són deguts de
la soldada de temps pasta que ha servir en lo criar de don Jayme, fill primer del senyor Duch... CCCC
sous.
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.

- 1402, 25 Diciembre. Teruel.


Carta del notario Juan López de Jabaloyas, levantando carta notarial de que el procurador de la
Comunidad de Teruel, Blasco Pérez de Santacruz, vecino de Cella, deposita ante el juez de Teruel, García
Esteban de Mesado, un censal de 1.190 sueldos y 8 dineros jaqueses, que la Comunidad vendió a Sacón
Najarí, judío, y éste a su vez había vendido a Bernat de Peñarroya y a Saura de Arenoso, vecinos de
Valencia, al no encontrar a estos últimos para pagarle dicho dinero.
Pergamino, 2 f. 145 x 280 mm. Rollo 425. Fot. 459-461. (Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1403, 15 enero:
Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña
ACA, Reg. 2315, fól. 57.
...confirmatione conficiat publicum instrumentum incontinenti mittendum per fidelem nuncium ad gubernatorem
et comunc Janue supradicte. Quod est actum et datum in nostro regali palatio civitatis Valentie XV die januarii
anno a nativitate Domini M°CCCC° tertio regnique nostri octavo.—Nicholaus de Canyell regens Cancellariam.
—Signum^Martini Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus pariterque juramus et huic
publico instrumento sigillum majestatis nostre jubemus appendicium apponendum in testimonium omnium
premissorum. REX MARTINUS.—Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt nobiles Eximinus Petri de
Arenosio Geraldus Alamanni de Cervilione Berengarius Arnaldi de Cervilione Berengarius de Vilarioacuto
minor diebus Petrus Torrelles milites camerlengi et Nicholaus Pujada bajulus generalis regni Valencie consiliarii
nostri. —Sigí^num Guillelmi Poncii secretarii serenissimi domini regis Aragonum supradicti auctoritateque regia
notarii publici per totam terram et dominationem suam qui mandato ejusdem premissis inter-fuit eaque scribi
fecit et clausit.—Dominus rex in amplo consilio mandavit michi Guillelmi Poncii in cujus posse firmavit et
juravit…
Próspero de Bofarull y Mascaró

- 1403, 25 Enero. Játiva


Violante, hija de Violante de Arenós y de Alfonso duque de Gandía, entró a formar parte del monasterio
de Santa Clara de Játiva.
Doña Violante de Aragón hace donación de todos sus bienes a sor Isabel de Vilanova, abadesa del real
monasterio de Santa Clara de Játiva, antes de su ingreso en el monasterio.
Publ.: P. SENDRA, Origen ... del Real Monasterio de Santa Clara de Játiva, XXVIII, pgs. 371-375.
En nom de Nostre Senyor Deu Jhesu Crist e de la gloriosa Verge nostra dona Santa Maria mare sua. Conexeran
tots presents e esdevenidors com nos dona Yolans, donzella, filia legitima e natural del molt alt senyor don
Alfonso, duch de Gandia, marques de Villena e comte de Ribagorça, e de la molt alta senyora dona Yolans
d'Árenos, muller sua molt cara, attenents que totes les coses de aquest mon trespasen e tornen a no res, sino amar
Deu, en la amor e servir del qual entenem davant totes altres coses metre nostra pensa, e en aquest mon hedificar
nostres obres, per ço que aquell, obrant per merits de la sua santa passio previngam a aquella indicible e
incogitable fi e incomprensible be, per la quai e per lo quai a possehir som estada creada, ço es a la gloria de
paradis, la quai cobejam aconseguir après aquesta vida miserable d'aquest mon. Per que volents, donchs, relevar
en quant a nostra fragil humanitat es possible, que malicia no mude lo nostre enteniment, ne ficcio alguna deceba
la nostra anima, a exemple de Nostre Senyor Deu Jhesu Crist, qui esguardant la devota humilitat e pura e entegra
virginitat de la gloriosa Verge nostra dona Santa Maria, de aquella.volch pendre earn humana axi com a ver fill
per salut e restaurado del humanal linatge, havem delliberat e en nostra stable e ferma pensa proposât, en lo servir
e amor de aquell e de la sua gloriosa Verge mare, e per special devocio de la benaventurada verge santa Clara,
sots la sua santa Regla, aprovada vida de humilitat e de virginitat, ajudant nostre Senyor Deu, observar e en
aquella nostres dies terminar, e en la sua santa religio sots obediencia nos costrenyer en lo restant de nostra vida a
regia de disciplina sots metre, per ço que a la fi, cohoperant Aquell qui totes les coses te dins lo seu puny,
relaxada la miseria de aquest mon, previngam aaquell inextimable e maravellos délit e repos qui es dels
trihunfants sobre los vicis prehemi e corona molt gloriosa.
En per amor d'aço, de nostre bon grat e de certa sciencia e per nostra mera liberalitat e propria voluntat, no
constreta, induhida, ni engañada, mas de tot nostre dret plenerament instruhida e certificada, fêta per nos de
aqüestes coses insinuacio al molt noble baro mossen Ramon Boyl, governador del regne de Valencia, axi com a
jutge nostre ordinari, present e en aqüestes coses la sua auctoritat e décret pres[ta]nt; ara, ans de la ingressio, la
quai Deu volent entenem fer en lo dit orde de la verge santa Clara, ans de fer nostra solemnial e regular professio
acostumada segons orde de la dita religio, la quai professio entenem fer en lo monestir de la verge nostra dona
Santa Maria de la ciutat de Xativa del dit orde de la verge santa Clara, ab aquesta present publicha carta en sa
força e fermetat emper tots temps valedora, e en alguna cosa no revocadora, per pura, propria e irrevocable
donacio entre vius, donam, liuram o quasi liuram e atorgam a vos, reverend e molt religiosa sor Ysabel de
Vilanova, abadessa del dit monestir e covent de les Sors Menors de la dita ciutat de Xativa, present, acceptant e
rebent e al dit. covent e monestir e a les vostres successores emper tots temps, per a obs dels dits monestir e
covent; e lo notari deius scrit axi com a publicha poersona en loch e veu de tots aquells de quis pertany e
pertanyer pot e deu, legitimament stipulant e rebent, tots universes e sengles bens e drets nostres e a nos
pertanyents e pertanyer devents, ara e en l'esdevenidor, en qualsevol loch, axi de part del dit meu pare com de
part de la dita nostra mare e de qualsevol altres persones passades, presents e sdevenidores, axi per raho de lexa e
lexes e vincle e vineles de testament e testaments e altres darreres voluntats, fets e fetes, fahedors e fahedores, per
los dessus dits e altres qualsevol persones, e de legitima e legitimes herencies e successions, com per altres
qualsevol causes, maneres e rahons que dir e nomenar se puixen, si's vol sien maiors, eguals o menors que les
coses dessus sentes, segons que mils pot esser dit, scrit, entes, nomenat e dictât, a profit e salvetat dels dits
monestir e covent, e a bo, sa e sancer enteniment. Retenim, empero, a nos mil liures reals de Valencia, les quais
en la present donacio no volem esser compreses, ans aquelles dites mil lirues a nos reservand a obs de testar e fer
nostre testament e darrera volentat, renunciants expressament e de nostra certa sciencia a tota excepeio de la
present donacio, sots la retencio dessus dita, per nos a vos dita reverent abadessa e a les vostres successores, per a
obs del dit monestir e covent, e aquells dits monestir e covent no fêta, e a excepeio de engany, los dessus dits
bens e drets sots la dita retencio de les dites mil liures a nos reservades a obs de testar, a vos dita reverent
abadessa, monestir e covent, e als vostres donam, liuram o quasi liuram a haver, tenir, possehir, expletar e a fer
de aquells a totes les vostres volentats per aquella millor e pus licita e congrua manera ques pertany e us es licit e
permes, los dits bens e drets haver, tenir, possehir e adquirir e encara alienar. E per causa de la present donacio e
per major plenitud e corroborado de aquella, donam, cessionam, transportara e atorgam a vos, dita reverent
abadessa, e a les vostres successores, per a obs dels dits monestir e covent, tot nostre loch, drets, veus, rahons e
accions nostres reals e personals, ordinaries, extraordinaries, utils e directes, varies e mixtes, los quais e les quais
nos havem e haver devem e haurem ara e en lo sdevenidor contra qualssevol persones, bens e coses, per
qualsevol dret, titol, causa o raho. Dels quais drets, veus, rahons e accions puixats usar en juhi e fora juhi, e totes
coses fer, atorgar e fermar, que nos e los nostres successors fer poriem si aquesta donacio fêta no us haviem.
Posants vos en loch nostre en les coses dessus dites, instituhim s'aquen ab la intimacio, presencia, auctoritat e
décret del dit noble governador a vos e als vostres en les dites coses, axi com en coses propries dels dits monestir
e covent, actors, factors, procuradors, senuyors e poderosos a fer de les dites coses a totes vostres volentats.
Prometents e en bona fe convenints la present donacio a vos, dita reverent abadessa e a les vostres successores e
als dits monestir e covent défendre e salvar e fer, haver, tenir, possehir quietament e poderosa contra totes
persones clamants o en alguna cosa perturbants segons fur de Valencia. E volem vos esser tenguda de eviccio de
la present donacio e de tot damnatge, greuge, messions e encara interés. E si en la present carta de donacio ha
sentes e posades algunes coses que a vos e als vostres en alguna cosa poguessen noure o prejudicar, e o la present
donacio en alguna manera contrariar o invalidar, per no sentes e per no aposades aquelles volem haver, en axi que
aquelles no us puixen noure, ni prejudici engenrar. Ε si algunes coses hi defallen, les quais a vos e ais vostres
poguessen aprofitar, per scrites e aposades les hi volem haver, axi com si de paraula a paraula hi eren scrites e
expecifícades. Ε si algunes coses hi ha ambiguës o obscures, a arbitre, interpretado e declarado de vos dita
abadessa, e de les vostres successores, volem aquelles esser relexades e comanades, axi com nos ara de present
les hi relexam e comanam, la qual cavillacio e subtilitat de algunes persones en alguna cosa no constrastant;
obligants a aqüestes coses totes e sengles dessus dites, nos e tots nostres bens hauts e per haver on que sien. E a
cautela per major seguretat e corroboracio de la present donacio, juram per Deu e per los seus sants Evangelis per
nos corporalment e de bon grat toquats, que contra la present donacio e coses en aquesta present publicha carta
dessus e deius contengudes no vendrem, ni aigu venir farem per alguna causa, manera o raho, ans aquella e
aquelles agradables e fermes emper tots temps haurem e inviolablement observarem. E sots vincle del dit
jurament certificada de tots nostres drets per lo notan deius scrit, de bon grat renunciam sobre aqüestes coses al
benefici del sénat consult Velleya, e als drets e leys dients que "donacio fêta entre vius per causa de ingratitud pot
esser revocada", e a tots altres qualssevol beneficis, leys e drets canonichs e civils, furs, privilegis, rahons, usos,
constitucions e costumes specials, singulars e generals, publiques e privades, scrites e no scrites, statuides e
statuidores, contra les dites coses vinents.
Les quais coses foren fetes en la ciutat de Xativa, dins lo monestir de les sors menors de la dita ciutat, a vint e
cinch dies del mes de jener, del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil quatrecents e tres. Se(signo)nyal de nos
dona Yolant, donadora dessus dita, que aquesta present donacio fehem, loam, atorgam e fermam.
Testimonis foren presents a les dites coses los honrats en Père Mollamaior de dies, en Johan Cuch e en Johan
Morello draper, ciutadans de la ciutat de Xativa.
E de continent, fêta, fermada e publicada la dessus dita donacio, segons la sua serie e tenor, lo molt noble mossen
Ramon Boyl, govemador del regne de Valencia, qui present era a la confeccio, ordinacio e publicacio de aquella,
interroga la egregia infanta dona Yolants, donadora dessus dita, si fahia la dita donacio per temor o força,
o per prech, induccio, frau o collusio de alguna persona. La qual dita infanta dona Yolants respos e dix, que ella
havia feta e feya la dita donacio per sa mera liberalitat e per devocio, servir e reverencia de nostre Senyor Deu
Jhesu Crist e de la gloriosa Verge nostra dona Santa María e de la verge santa Clara, e no pas per temor o força,
ne per prech, induccio, frau o collusio de algu, ni per alguna altra machinacio o ficcio, mas per les rahons e
causes en la dita donacio contengudes e expressades; requirent lo dit noble governador, axi com a jutge seu
ordinari, que en la dita donacio donas e aposas la sua auctoritat e décret, e manas al notari deius scrit qui la dita
donacio ha rebuda, que la sua dita acutoritat e décret posas e metes en aquella.
Ε la dita reverent sor Isabel de Vilanova, abadessa del dit monestir e covent, dix que ella rebia e acceptava a obs
deis dits monestir e covent la dita donacio per la dita egregia infanta dona Yolants feta, requirent lo dit noble
governador que en aquella manas metre e aposar la dita sua auctoritat e décret, com fos axi de justicia fahedor. Ε
a donchs, lo dit noble governador, en presencia deis testimonis dessus e deius scrits, dona, presta e atorga en la
dita donacio la sua auctoritat e décret; e mana a mi, Johan de Gallach, notari, que la dita donacio havia rebuda,
que en aquella metes e posas la dita sua auctoritat e décret. Per que yo, dit Johan de Gallach, notari, per vigor del
dit manament, posi en la dita donacio la dita auctoritat e décret del dit noble governador ut sequitur.
Se(signo)nyal de nos en Ramon Boyl, cavalier e conseller del molt alt senyor rey e governador del regne de
Valencia, qui vista la dita donacio e coses dessus dites en aquella, donam, prestam e atorgam nostra auctoritat e
décret sens prejudici del dret strany.
Presents testimonis foren a les dites coses los dits en Père Molla, en Johan Cuch e en Johan Morello, ciutadans.
de Xativa.
Sig(signo)num Johannis de Gallach, notarii publici civitatis Xative et per totum regnum Valencie, qui predictis
interfuit et hec scribi fecit et clausit, auctoritatemque dicti nobilis gubernatoris eius iussu hic apposuit, loco, die et
anno prefixis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 50
Yolands..., ...la molt alta senyora dona Yolands d´Arenós
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.

- 1403, 3 març.Censal mort. Barcelona
Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaum
e, i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les viles i llocs del comtat de Prades i baronia d'
Entença de l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara, Arbolí, S
iurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip, venen a Pere 
Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les rendes dels llo
cs citats. El censal es crea en part per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador reia
l,a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França,
a causa de les quals ha venut o empenyorat per 12.000 florins a la seva mare,Sança  Eiximenis d'Arenós, comtes
sa de Prades, el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i 
ha obtingut de la mateixa un préstec de 2.000 florins. Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de Barcelo
na, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 1418 havia comprat a Elionor de Montcada, successora de 
Destorrent, un censal mort de pensió de 9 ll. 2 s. 10 d. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veg
uer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.
mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/47394/rec/1 “Biblioteca de Catalunya”.

- 1403, 3 març.Censal mort. Barcelona

Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaume,
 i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les següents viles i llocs del comtat de Prades i 
baronia d'Entença -l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara, 
Arbolí, Siurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip-,
 venen a Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les 
rendes dels llocs citats. El censal es crea per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador 
reial, a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França, a causa de les quals ha venut o empenyorat per 
12.000 florins a la seva mare, Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades,
 el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i ha
 obtingut de la mateixa un préstec  de 2.000 florins. Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de 
Barcelona, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 14 18 havia comprat a Elionor de Montcada,
 successora de Destorrent en la possessió del censal mort, una pensió censal de 9 ll. 2 s. 10 d
. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veguer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.

mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/47478/rec/4 Biblioteca de Catalunya

- 1403, 9 mayo.
En el Archivo del Reino de València, se encuentra en los libros de Manaments i Empares la signatura
9827, de los folios 95r al 102r. Se trata de las capitulaciones hechas el 9 de mayo de 1403 por los Reyes
Martín el Humano, su esposa María de Luna y Martín el Joven hijo de ambos, entre distintas poblaciones
del reino de Valencia, con tal de quitar un censo de la ciudad de València, cargado sobre las villas de
Lliria, Jérica, Altura y Barracas. Es una operación económico-financiera para solventar los problemas de
liquidez de la corona, mediante el endeudamiento de las citadas poblaciones, en la que nombran como
responsable de la misma a Berenguer Martí de Torres (I), que es en ese momento procurador suyo y al que
se le nombra Receptor General.
Capitulatio feta entre lo Rey en Marti y Reyna Maria sa muller y los sindichs deles terres del antich patrimoni
sobre certs censals carregats per les dites universitats. /
In nomine domini Pareat universis Que nos martinus dei gratiam Rex Aragonum Valence Majorice Sardinie et
Corsice Comes que barchinone Rossilionis et Ceritanie et Maria eadem gratiam Regina Regnorum et Comitissa
Comptatum predictorum nomine nostro propio et ut procúrate generalis Benissimi principis Martini eadem
gratiam Regis Cicilie ducatum que Attenas et Neopatrie Dictis excellentissimi et potentissimi principis et domini
Martini eadem gratia Regis Aragonum nostri preaumbuli viri e domini at que nostri primogetiiti multum cari at in
omnibus Regnis et vostris domini Regis eiquodem post dies suos prosperos utinam et longeos felices deo propitio
succesoris per ut et procuracione nostra huius modi constat clare instrumento publico Rege sicilie memorati suo
pendenti sigillo munito dato e acto in Civitate Cachiari Anno incarnationis domini nostri Jeshu Xristi Millesimo
ccccº iº die xx mensis septembris inde decima Anno regiminis dicti Rege sicilie decimo e clauso pro fortunium
carro sum secretarium Regis eius...
... Sig [+] num Martini dei gratia Regis Aragonum Valencie Maiorice sardinie et Corsice Comitis que barchinone
Rossilionis et Ceritanie qui predicta laudamos concedimus firmamus eos et juramus huicumque publico
infrascrito sigillum nostrum apponi jussimus impendenti.
Sig [+] num Marie dei gratia Regine Aragonum Valencia Maiorice sardinie e Corsice Comitissa que barchinone
Rossilionis et Ceritanie. Que nominibus supra dictis premissa laudamos concedimus firmamus eos et juramus
huicumque publico infrascrito sigillum nostrum jussimus aponendum. / supra facimus pascicimur et permittimus
nos Rex e Regina predicti nominibus quibus supra vobis sindicis actoribus et procuratoribus memoratis
nominibus propiis vostris et universitatum ac singularium predictorum in manu e posse pecertari et notarium
infrascripti ut publice persone pro vobis et vostris ac universitatibus et singularibus memoratis et aliis eciam
personis quarum intereset et intereserit recipientis pacis centis ac ece legitime stipulantis.
Quod est actum et datum in loco de burjaçot nona die madii Anno a nativitate domini Millesimo
Quadringentesimo Tertio Regnique nostri dicti Regis Octavo bn anglesii __ de ca_ll
Testes sunt qui fuerunt ad predicta presentes silicet firme domini Regis predicti Nobilis Eximinus petri de
arenosio miles Consiliarius et Camarlengus domini Regis. Jacobus pastoris Consiliarius et Tesaurarius domine
Regine ac Raymundus torrelles Camerarius iam dicte. Et firme Domine Regine predicte Jacobus pastoris iam
dictus Franciscus pujada Consiliarius e scriptor porcionis domus et Antonius valls scriptor Domine Regine
permisse.
Sig [+] num guillermi poncí secretarium premissimi dicti Regis Aragonum supradicti ancte Regia notarium
publici per totam nostram e dominationem suam. Qui de predictorum dominorum Regis et Regine mandato
premissis interfuit eaque scribi fecit e clausit cum raso in línea v loci dles.
Comprobatum personalem cum suo originali
 capitulatio_feta_rey_marti.pdf. La Hoja de Malva, Adriá Hernández

- 1403, 24 mayo.
Privilegio del rey declarando exención tributaria a D. Pedro Arenoso.
Arch. Catedral de Barcelona. Cartas Reales de 1376 a 1464, núm. 47.
Miro, Jose Ignacio. Op. Cit., Pág. 26, núm. 60. Signos y firmas reales. José Mª Álvarez Cervela.

- 1403, 28 mayo. Moncada.


El rey Martín I el Humano, a petición de Ximén Pérez de Arenós, eximía a los vecinos de Alberique de
pagar ciertos derechos de mercancías.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1403.
Se trata de un pago único que realiza la aljama y que recibe el nombre de "alcavala", caso de las aljamas
de la baronía de Arenós en 1403 -EspadeIla, Vallat, Toga, Torrexiva, Tormo, Cirat y Paudell-, y que suma
más del 90% del valor total, siendo el resto de rentas detalladas al margen muy reducidas en valor: dula de
gallinas, diversos monopolios como taberna, baños, tienda, tintorería o carnicería, y algún otro derecho
como los luismos y las multas.
A.R. V , Mestre Racional. n"9607, Libro de cuentas del Marques de Villena. fol82r% 9lrP
Los mudéjares de la Valencia medieval: renta y senorío. Enric Guinot.

- 1403, 25 de agosto. Gandía.


D. Alfonso concede a los moros del marquesado de Denia, arrabal de Gandía, Palma, Ondara, Arenoso,
Cortes y Ayora, para poderse transmitir libremente las herencias de unos a otros
ARV, Maestre racional, 9.568, fols. 43v-44r y 68r; J. HINOJOSA MONTALVO, La renta feudal de los
mudéjares alicantinos ... , op. cit.

-1403, 16 octubre. Valencia.


Martín I, a petición de Guillem Martorell, caballero, auditor de la corte, concede a la villa y castillo de
Muña la exención del impuesto del peaje, de la lezda y de otros derechos que se detallan, en atención a los
gastos que sostuvo la villa con motivo de la guerra con Castilla.
ACÁ: REAL CANCILLERÍA, reg. 2.199, ff. 123v.-124r.
Publ. por VILLALMANZO-CHINER, La pluma y la espada, doc. 73.
Guillermi de Martorello, quod sint franchi ab omni pedagio et lezda ville et castri de Murla. Nos Martinus et
cetera, ut et villa et castrum de Murla que modo existunt dilecti consiliarii et nostre curie auditoris Guillermi de
Martorello, militis, et que multis dispendiis ex Castella quippe guerra ab olim ... sementi illatis nunc etiam
demostrantur oppressa ex istis et aliis gratiosis ab uberi nostra dulcedine derivandis salubriter valeant reparari
hinc nobis humiliter supplicante predicto Guillermo de Martorello, cui nos plurimun ob impensa jam nobis per
eum servitia grandis et que nunc atque continue animo prestantur afficemur huius nostri rescripti eternis
temporibus firmiter valituri tenore omnimode enfranquimus et franchos et quitios, liberas et inmunes perpetuo
facimus, reddimus atque decernimus et censemus vos meos fidèles rectores, juratos et cónsules probos et homines
atque totam universitatem perambula ville et castri de Murla ac etiam universos et singulos habitantes et
habitaturos de cetera in eisdem et in terminis eorumdem qui nunc sunt vel quandocumque fuerint in futurum et
alios quoslibet antedicti Guillermi de Martorello vassallos qui ville, castri et terminorum superius expressarum
habitatores quovis modo nuncupentur, tam videlicet christianos, judeos quam etiam sarracenos cuiuslibet status
vel condicionis extiterint necnon et omnes et singulas mercès, mercimonia, res et bona tam vestra quam etiam
eorumdem ubilibet habita et habenda ab omni videlicet lezda, pedagio, penso novo et veteri, mensuratico,
aztoragio, almodinagio atque passagio necnon ribatico et ancoragio, travessagio seu travessatge, travetagio atque
usatico necnon pontagio ac cabetagio, monetatico atque erbagio, cabreragio seu cabretage, portatico, ovellatico
seu ovellatge, bovatico, borregatico seu borregatge, carnagio, carneragio, moxerifatu, duana, quiratico sive quirat,
vinteno seu sive vinte, jure borre, montatico, mancutio sive mancuz, borra assadura, borragio et gabella et
omnibus aliis et singulis vectigalibus et consuetudinibus quibuscumque veteribus atque novis statutis quovis
modo seu futuris temporibus statuendis que dici vel exprimi, nominari aut etiam appellari valerent seu possent
ullatenus etiam si majora sive minora auto paria fuerint antedictis, exceptis tamen atque nobis retentis et salvis
gabellis quibuslibet inde salis que etc ... in regno Valencie vel quavis parte eiusdem existunt per omnia regna
nostra et terras totius nostri atque nostrorum dominii tam et per terrain quam et per mare quam etiam aquam
dulcem Rossillionis et Ceritanie quidem terris totaliter hinc exclusis, sic quod de suo pro quibuslibet mercibus
sive rebus aut bonis quibus ... / (/. 124r.) inde vestris et vel aliorum superius expresso rum vos atque illi nec
lezdam, pedagium, mediumpedagium nec cuneta et in singula alia supradicta de quibus nunc liberos atque
franchos vos facimus exceptionibus antedictis illesis extantibus teneamini solvere quoquo modo vel aliquis inde
tribuere pro eisdem nisi dumtaxat in terris et locis ac pro illis que supra excepta existunt, quam potius inde sitis
vos omnes et singuli antediti quibus hoc nostrum confert indultum omnimode franchi perpetuo et inmunes ut
melius, plenius, tutiusque ad vestri et etiam successorum vestrorum per obtimum atque sanum et ... intellectum et
comodum sine omni adversa interpretacione ... In cuius rei testimonium cartam istam nos fieri jussimus nostre
magnifiée maiestatis sigillo in péndulo comunitaria.
Datum Valencie, sextadecima die octobris anno a Nativitate Domini M°CCCCIII°, regnique nostri octavo.
Dalmacius, vidit. Signum Martini etc. Testes sunt Petrus, Cardinalis catanensis; Hugo, episcopus valentinus;
Petrus de Cervilione; Berengarius Arnaldi de Cervilione; Eximinus Petri de Arenosio, nobiles. Sig (cruz) num
Guillermi Poncii, secretarii serenissimi domini regis Aragonum.
Joanot Martorell: biografía ilustrada y diplomatario

- 1403, 16 octubre. Valencia.


Martín I, a instancias de Guillem Martorell, caballero, autoriza a la villa de Muda a poder celebrar una
feria anual durante el espacio de 15 días por la fiesta de San Dionisio de octubre y otra de 10 días de
duración por la fiesta de Pascua de los moros.
ACÁ: REAL CANCILLERÍA, reg. 2.199, ff. 125v.-126r.
Publ. por VILLALMANZO-CHINER, La pluma y la espada, doc. 74.
Guillermi de Martorello et ville et castri de Murla. Nos, Martinus et cetera, quia circa reparacione et ville et castri
de Murla in regno Valencie situata que modo existunt dilecti consiliarii et nostre curie auditoris Guillermi de
Martorello, militis, queque nunc etiam sustinent aliqua quippe dispendia ob molestam non modicum guerram
Castelle, quem olim diutissime contra regna victricia quidem nostra peringuit, volumus prout decet intendere ut et
etiam villa et castrum jam dicta hinc valeant incrementum suscipere inde nobis predicto Guillermo de Martorello
humiliter supplicante, tenore presentis oraculi in idipsum firmissime valituri concedimus vobis fidelibus nostris
juratis et probis hominibus atque loti universitati perambule ville et castri de Murla, quod villa in ipsa de cetero
quolibet quippe anno eternis temporibus nundine necnon renundine sive returnum plenarie celebrentur, nundinis
ipsis in festo Sancti Dionisii mensis- octobris que quindecim dies continuos durent, renundinis vero sive returno
jam dictis decima die ante festum Pasee sarracenorum vulgariter nominate ''De les Aldees", que decern per dies
continue subséquentes etiam pendeant atque durent certissime inchoandis, volentes et penilus concedentes quod
omnes et singuli cuiuscumque aut legis aut condicionis extiterint sive extent ad nundinas atque renundinas seu
returnum predicta quovis modo attendentes existant, cum rebus et mercibus quas tunc secum detulerint salvi
atque securi omnimode veniendo, morando et etiam reddendo necnon et sub nostra speciali proteccione atque
guidatico constituí) totaliter, sic quod ipsi non possint seu valeant detineri aut capimarcari seu impediri quovis
modo, culpa aut crimine sive pro debitis alienis, dummodo in eis principaliter aut fideiussorio nomine fuerint
obligati nee etiam istis in casibus nisi prius in eis fatica inventa extiterit de directe Excipimus tamen ab istis et
plene excludimus proditores ac etiam falsatores monete, violatores itinerant, sodomitas et etiam homicidas
latrones ac lese ulterius magestatis delicia seu crimina comitentes et clenique malefactores quoscumque.
Mandamus ideirco huiusmodi serie aut contextu de certa scientia et expresse sub nostre paterne benedictionis
obtentu carissimo principi et il·lustri non paris Martino Sicilie regi necnon et ducatum Athenarum et Neopatrie
Ínclito quidem duci primogénito nostro carissimo ... In cuius rei testimonium cartam istam nos fieri jussimus / (/.
126r.) nostre magnifiée maiestatis sigillo in péndulo comunitam.
Datum Valencie, sextadecima die octobris anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio regnique
nostri octavo.
Dalmatius, vidit.
Signum Martini Dei gratia regis zAragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinia et Corsice comilisque Barchinone,
Rossillionis et Ceritanie.
Testes Petrus, Cardinalis cathanensis; Hugo, episcopus valentinus; Eximinus Petri de Arenosio, Berengarius
Arnaldi de Cervilione et Petri de Cervilione, nobiles.
Sig (cruz) num Guillermi Poncii, secretarü serenissimi domini regis Aragonum supradicti, qui mandato eiusdem
hec scribi fecit et clausit.
Joanot Martorell: biografía ilustrada y diplomatario. Jesús Villalmanzo.

- 1403, 28 octubre.
La primera carta del rey don Martín a Violante de Aragón.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
"Molt cara cosina: vagant l'abbadiat del monestir de les Menoretes de la ciutat de Valencia ... han eleta vos en lur
abbadesa ... Per que notificant vos la eleccio damunt dita, vos pregam tan affectuosament com podem, que per
alguna manera no rebugets pendre e acceptar la dita abbadiada, ans vingats de continent e com abans porets al dit
monastir, e vullats entendre en lo bon regiment e exercici de vostre abbadiat.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1403, 28 octubre.
El rey dirige otra carta a la abadesa del monasterio de Játiva, para que aconseje a sor Violante a la
aceptación de abadesa de la Puridad.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
"Lo Rey".
Venerable abbadessa: vagant l'abbadiat del monestir de les menoretes de la ciutat de Valencia per liberal e
voluntaria resignado a" aquella qui lo abbadiat óptenla, les monges del dit monestir, per via del Sant Spirit, en
gran e sobirana concordia han eleta en lur abbadessa e regidora la religiosa e molt cara cosina nostra sor Violant,
monja del vostre monestir, filia del nostre molt car onde lo duch de Gandía, créent e sperant fermament que per
lo regiment, saviesa e bona administrado de la dita eleta lo dit mo nés tir ... pendra gran augmentado. Per que
notificant vos la eleccio damunt dita ... e pendre, e la y façats venir de continent. E sera cosa ... Dada en Valencia,
sots nostre segell secret, a XXVIII dies d! octubre del any M. CCCC. III. Rex Martinus.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1403. 29 octubre. Valencia.


Martín el Humano, rey de Aragón, escribe a su tio Alfonso, duque de Gandía, para que induzca a su hija
sor Violante a aceptar el abadiado del monasterio de Santa Clara de Valencia.
Publ.: P. SENDRA, Miscelánea, "A.I.A.", XXVIII, pg. 375.
Lo Rey
Molt car oncle. Vagant Γ abbadiat del monastir de les Menoretes de la ciutat de Valencia per liberal e voluntaria
resignacio d'aquella qui lo dit abbadiat optenia, les monges del dit monastir per via del Sant Spirit, en gran e
sobirana concordia han eleta en lur abbadessa e regidora la religiosa e molt cara cosina vostra sor Violant, monja
del monastir de les menoretes de Xativa, filia vostra, creents e sperants fe[rm]ament que per lo regiment, saviesa
e bona administrado de la dita eleta, lo dit monastir de les menoretes de les (sic) dita ciutat de Valencia, possat en
assats desordinacions, tornara en degut orde e pendre gran augmentacio.
Per que, notificant vos la eleccio damunt dita, vos pregam tan affectuosament com podem que no torbets o façats
per alguna manera que la dita vostra filia rebug pendre e acceptar la dita abbadia, ans, si per ventura ella dubtava
o no volia acceptar aquella, la induiscats en acceptar e péndrela. Ε sera cosa de que serviréis a Deu e'n farets a
nos plaer gran, e gran profit-e be al dit monastir.
Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a XXVIIII dies d'octubre del any M. CCCC. ΙΠ. Rex Martinus,
Dirigitur duci Gandie.
Item, similis ducisse Gandie.
Dominus rex mandavit mihi Guillermo Pontii.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 52

- 1403. 3 noviembre. Valencia.


Martín el Humano, rey de Aragón, escribe a sor Violante rebatiéndole las razones expuestas para la no
aceptación del abadiado del monasterio de Santa Clara de Valencia.
Publ.: P. SENDRA, Miscelánea, "A.I.A.", XXVIII, pgs. 376-378.
Lo Rey.
Cara cosina. Una letra vostra havem rebuda en la quai nos significats com per favor nostra sots Stada elegida en
abbadessa de les sors menoretes de Valencia, la quai abbadia vos no acceptariets per moites rahons aqui
allegades, pregant nos fînalment que en aço us dejam emperar, e no sostingam que vos siats forçada d'esser
abbadesa; en altre manera, que vos recorreriets a tots los remeys a vos possibles, e sots apparellada de sostenir tot
perill e tot mal que us ne puxa venir, abans que acceptar lo dit offici, D'aquesta letra som estais fort meravellats
nos e nostra cara muller la reyna quant la hoym legir denant nos, considérants que si de vostre cap es exida no
havets envers Deu aço que havets votât dreta intencio; e si exida de cap d'altre no havets bon conseil, car sapiats
que entre totes les coses qui son mes plaents a Deu [es] la obediencia, qui molt mes val que sacrificis ne oracions
ni dejunis ni almoynes ni aspror de vida ni castedat ni altre virtut qui sia al mon; la quai obediencia vos [havets]
votada, e ja començats rebellar contra Deu e vostre orde; donats entendre que sots entrada en Torde per fer a
vostra guisa e seguir vostra voluntat e no esser subjugada a persona del mon, car estant en la casa de vostre pare,
subjugada erats a ell; ara que sots en Torde, no u sots ne a ell ne al orde, puys que no volets servar obediencia de
vostre major; per que appar que no havets bona intencio o sots fort decebuda, e som scandalizats no havents en
vos ne en vostres fets aquella devocio que primerament haviem. E ¿no sabets quel Salvador nostre Jhesu Crist,
per obediencia que hac a Deu lo Pare salva lo mon [e em]para lo humanal linatge factus obediens usque ad
mortem, lo quai per la inobediencia de Adam era [perdut], e de aquí anant tots los mais del mon son venguts per
inobediencia, e tots los bens per obediencia? D'aço tota la Santa Scriptum nés plena. Ne valen res les rahons que
assignats per no esser sufícient a esser abadessa. La primera, que dehits que ha poch que sots en Torde, e que
havets mester apendre de les pus petites sors de Torde cant e Toffici divinal, e com serets bona maestra si no sots
competent dexebla; e dehits que aquesta rao no ha hom al segle que la puxa habilitar. Sapiats que aquesta rao val
poch, e ne vos ne vostres consellers hi havets be vist; car santa Clara qui fou abbadessa e capitana de vostre orde,
no sabia cant, ne en la major partida de Italia ho son les pus honestes religiöses del mon e qui milis servan la
regla de santa Clara les abbadesses no y saben cant; car Toffici dien ligent ab gran devocio, qui val mes que no
dir lo cantant ab rialles e ab motets franceses ab sons seglars provocatius a tota inhonestat, qui es cosa que sta fort
mal en religiöses dones. Ne es cosa essencial del orde que la abbadessa haja a saber cant, mas que sia honesta e
de bona vida e faça les sues subdites esser semblants, seguint la regla de santa Clara, la quai havets votada, e
podets be saber e legir, que no cal que altra dona vos la haja legir ne a mostrar. E si per ventura en aquesta terra
es costuma que les sors menoretes sapien lo cant, no es gran meravella que altres dones lo sapien mills que Τ
abbadessa; car nos qui per leys e per furs havem a regir lo nostre regne, altres menors de nos hich ha, qui saben
mills les leys e los furs que nos, e'ns demostren e'ns donen concell de ço que havem a fer.
Item, en ço que deits que no sots entrada en Torde per bombes, prelatures, ne dignitats, etc., molt mes
meravellam de vostre parlar, car les prelacions dels ordens ne de la santa esgleya no son bombes mes exercici de
virtut, car major merit ha lo bon prélat tant per tant, que lo subdit. E si be pensats, en los temps passais vostre
parent sant Loys de Marsella mes lexa per Deu [que] vos, car hereter primogenit era del reyalme de Napols, de
Sicilia e de Proença, e fou frare menor, e tantost per obediencia près e accepta Tarquebisbat de Tolosa; creem que
no u feu per bombança. Item, vostre avi e oncle nostre lo infant en Père, de santa memoria, mes lexa per Deu que
vos e fou frare menor, e per obediencia près e accepta lo vicariat general d'aquesta provincia d'Arago; creem que
no ho feu per bomba, mes per servir Deu. Donchs, tornats en vos matexa e considerats be per que soits entrada en
Torde, e que havets votât a Deu, e siats obedient, e fets ço que devets; en altra manera nostre senyor Deus no sera
ab vos, e poriets perdre, ço que Deus no vulla, aquest mon e l'altre. No cregats que nos siam estais favorable en
vostra eleccio per parentiu ne per que siats en dignitat o prelatura per major honor mundanal, mes solament
havem esguart envers Deu, imaginants que per vostra honestat e bona vida reduirets, ab l'ajuda de Deu, aquest
monestir de Valencia a servey de Deu e a tota honestat, per forma e manera que tota la provincia pendra bon
eximpli de vos e guanyarets moites animes a nostre senyor Deu e farets bona fi. Deus sia vostra guarda.
Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a III dies de noembre, del any M. CCCC. ΠΙ. Rex Martinus.
A la venerable religiosa e molt cara cosina nostra sor Violant, abbadessa del monestir de les menoretes de la
ciutat de Valencia.
Dominus rex misit signatam.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 53

- 1403, 10 noviembre. Valencia,


La carta de don Martín, aunque tan razonada, no la convenció a aceptar tal dignidad, por lo que el rey
volvía a la carga con otra nueva fechada en Valencia el 10 del mismo mes, o sea, siete días después,
enviándosela por intermedio del "Religiös e amat nostre mestre Johan Ximeno, confesor de nostra molt
cara millier la reyna, per parlar ab vos sobre aquesta materia...". La insertamos a continuación pues resulta
muy elocuente:
POU, Visionarios, beguinos y fralicelos catalanes, siglos XIII-XVII, en "Λ.Ι.Λ.", XXIV, pgs. 206-207.
"Lo Rey".
Cara cosina: vostra letra havem reebuda, responsiva a la nostra, e de vostra resposta no som contents car no us
responds a res que us haviam scrit afirmativament o negativa, declarant nos vostra intencio, e remetets tot lo fet al
ministre; e tampoch som contents de la relacio del ministre, per que us pregam altra vegada molt afectuosament
que per be e profit de vostra anima vullats aceptar la abbadia en la que sots per l'Espirit Sant eligida e appellada,
sino farets gran offensa a Deu, a nos e a vostre Orde, que es obediencia; ja van per les places cridant e clamant de
vos que ab armes l'avets esvayt seguint vostre voler propi. Per que us trametem al religiös e amat nostre mestre Jo
han Ximeno, ... al qual donats fe e creença de tot aço que de part nostra vos dira.
Dada en Valencia ... a X dies de noembre del any M. CCCC. III. Rex Martinas.
A la venerable religiosa e molt cara cosina nostra sor Violant d'Arago, abbadessa del monestir de les menoretes
de la ciutat de Valencia"
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1404:
Documento donde aparece Eiximèn Pérez de Arenós como heredero de Saura de Arenós, mujer que fue del
noble Juan de Bellvís, "sororis vestre". O sea que Saura y Eiximèn eran hermanos.
Archivo ACCV, Protocolo de Gerardo de Ponte nº 25027
Eva Izquierdo Molinas

- 1404, 9 julio:
Ferran Ximénez d’Arenós, caballero, señor de Alberic, de la Foya y de Benifaraig, hijo de Eximén Pérez
d’Arenós y de su segunda esposa, Boila, el cual se vería afectado por las disposiciones testamentarias (9 de julio
de 1404) de la primera esposa de su padre, Elicsén de Romaní, fallecida sin descendencia y que le acarrearía
diversos pleitos con su primo Manfré Escrivà. Las disputas se prolongarían a lo largo de los años e implicarían de
lleno a Ferran Ximénez d’Arenós hasta el punto de que éste se viese obligado al endeudamiento personal para
sostenerlas.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno

- 1404, septiembre.
Alfonso el Viejo, duque de Gandía, nombraba juez en el juicio entre los moros de Torrechiva y Espadilla
sobre el uso de los “emprius” y pasturas de Torrechiva sobre Espadilla.
ARV, MR, nº 9568, Fól. 146 v-147 r.
Sobre la depredació dels drets dels sarraïns valencians. Enric Guinot.

- 1404, octubre 22.


ACA, canc, reg. 2371, f. 33r [ref. errònia]
Carta escrita el 22 d'octubre de l'any 1404 per la reina Maria de Luna, lloctinent de Martí I, adreçada als
«Dilectes et fidelibus nostris Gilaberto de Centelles, Eximino Petri Arenosio, Olfo de Proxida, Petro de
Montagut,Gilaberto de Centelles, Petro Maça de Liçana, Vitali de Villanova, fratri Nicholao de Proxida
comendatori de Perpunyen, Gilaberto de Proxida, Egidio Roderici de Liori, Jacobo de Centelles, Raymundo de
Centelles et Ludovico de Villanova». A l'interior de la carta, la reina retreu un document anterior firmat per Martí
I on el rei establia una treva d'onze mesos entre els dits nobles i llurs valedors, d'una part, i els «nobiles, dilectos
et fideles nostros Petrum de Vilaracuto, Berengarium Arnaldi de Cervilione, Johannem Gasconis, Petrum de
Siscar, milites, Petrum et Franciscum de Solerio, fratres» i llurs valedors, de l'altra part. A la vista de
l'incompliment de la treva, la reina declara que, el qui a partir d'ara infringeixi l'acord pactat, serà multat amb una
pena de mil florins o bé amb l'exili durant cinc anys al Regne de Sardenya1. La carta es tanca de la següent
manera: «Nam ut obvietur scandalosis et promptis periculis que ob bandositates quas non formidates fovere aut
partem facere in eisdem, que non solum particulariter et in singulis, sed eciam totius Regni inquietarent, quietem
publicam ac vexarent, et, quod, Deus avertat, causam darent ipsius exiciali excidio et ruine, sic previo maturo et
digesto consilio ducimus providendum».
Document editat per Carreres Zacarés (1930: 156), d'on extrec el text, donat que la referència al registre de la
cancelleria de l'ACA està equivocada.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I

- 1404, noviembre
Alfonso el Viejo, duque de Gandía, mandaba a los musulmanes de Espadilla que no llevasen a abrevar sus
rebaños a los términos de Toga y Torrechiva.
ARV, MR, nº 9568, Fól. 167 v-168 r.
Sobre la depredació dels drets dels sarraïns valencians. Enric Guinot.

- 1405.
Por la renuncia de sor Margarita Janoveres a la prelacia, "las monjas, llevadas del Espíritu Santo
eligieron de común acuerdo por Abadesa a sor Violante de Aragón, religiosa del monasterio de Santa
Clara de Játiva. Comunicada a sor Violante por el rey don Martín, primo suyo, la elección que de ella se había
hecho, y rogándola aceptase sin demora el abadiado, ella se resistió y opuso cuanto pudo a su aceptación,
mediando para ello reiteradas cartas del rey, no sólo a ella, sino también a la abadesa de Játiva, a sus padres los
duques de Gandía.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
Sor Violante ejercía el oficio de abadesa en el monasterio de Santa Isabel de Valencia, según se deduce de
los libros de cuentas del maestre racional .
ARV. Maestre Racional, a.. 1.405. S. C-23.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1405, 4 abril. Valencia.
Reconocimiento de deuda hecho por Joan Gostanç y Francesc Corts, de casa del conde Alfonso de Dénia, a
favor de Eximén Pérez d'Arenós, de Valencia, por 200 florines de oro de Aragón. Dada en Valencia ante el
notario, Jaume de Vallsegur.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 356
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 356

- 1405, 22 diciembre/1406,1 enero:


Segons dos testimonis del plet, Úrsula i Pere Ferrer, la quantitat inicial de 500 florins augmentà a 600, fet
que hem pogut documentar, ja que es conserva un document de l’1 de gener de 1406 en què Bernat Giner,
procurador del comte de Prades, reconeix haver rebut de la comtessa els 600 florins que li ha de pagar
cada any:
APPV, Protocols de Bernardo Manso, núm. 683, ff. sense foliar.
Sit omnibus notum quod ego, Bernardus Giner, vicinus ville de Ffalçeto, procurator egregii viri d[om]ini
Johannis, comittis montanearum de Prades, constitutus cum [i]nstrumento publico confecto in dicta villa de
Ffalçeto, XXII die decembris [a]nno [a] nativitate domini millessimo quadrigentesimo quinto, clauso et
subsignato per discretum Guillermum Ferrarii, notarium publicum dicte ville. Habens plenum posse in dicto
m[ee] procurationis instrumento infrascripta specialiter faciendi ut per seriem ipsius clare liquet scienter dicto
n[omi]ne confiteor et in veritate recognoscho vobis, egregie domine Sancie Ximenez de Arenos, comittisse de
Prades, uxori dicti domini comittis, principalis mei, quod dedistis et s[o]lvistis michi dicto nomine voluntati mee
[numeran]do in aula civitat[is V]alencie om[ne]s sexcentos florenos auri de Aragonia quos vos eidem obligata
estis solvendos anno quolibet de vita vestra et ipsius domini comittis in primo die mensis januarii ut in contrattu
inter dictum dominum comittem principalem meum seu eius procuratorem et vos factum et firmatum in posse
discreti Vicencii Queralt, notarii, est contentum et expressatum. Et q[...] est rei veritas, ideo renuncio omni
excepcioni peccunie predicte per me, dicto nomine, a vobis non habite et non recepte, et doli. In huius rei
tes[t]imonium facio eodem no[men] vobis fieri et tradi per notarium subscriptum, hoc presens apoche
instrumentum ad h[abe]ndum memoriam in futurum. Quod est actum Valencie, prima mensis januarii anno a
nativitate domini Mº CCCCº VIº
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les dones.

- 1406, 23 agosto:
ALBERICH 9. In Gratiarum 15 regis Martini, de annis 1405, 406, 407, fol. 135, 23 augusti 1406, rex concedit
Eximenio Petri de Arenosio quod, vita eius durente et non ultra, jurisdictio regia criminalis castri et loci de
Alberico ipsius Eximenii, quam pro certa pecuniae quantitate tenebat pignori obligatam, nullo modo redimi
valeat ab ipso per regem vel eius successores aut officiales. Quam gratiam post obitum dicti Eximenii extingui
vult ipse rex.
Reg. 2203, fol. 135v.
Liber patrimonii regii Valentiae

- 1406, 2 octubre:
Fichas de Luis Cerveró del Archivo del Reino de Valencia: 2 octobris, 1406. Publicats los cap. e cartes nupcials
entre Ex. Pérez d'Arenós, cavaller de València,e na Isabel Maça de Liçana, donzella filla quondam dels molt
nobles mossèn Pere Maça de Liçana, cavaller, e de Na Blanca Centelles, muller daquell de la part altre, ço es en
lo loch de Alberich en lo alberch castell e habitacio del dit noble dins la capella de aquell, en poder de mi, Jacme
de Montblanch, notari
ARV. Justicia C. 3710 M° L8 f. 27v°.

- 1406, 6 noviembre. Valencia.


Alfonso el Viejo, duque de Gandía, ordena a Pere March y a todos sus oficiales del condado de Denia y de
la baronía de Arenós que ayuden en su misión a Berenguer Banyeres, delegado del papa para cobrar las
limosnas de los fieles que quisieren beneficiarse de las indulgencias otorgadas a quienes diesen limosnas
para la cruzada contra los turcos.
ARV. Maestre Racional, libro 9568, Fól. 291 v.
Nós, don Alfonso, del senyor infant en Pere, a qui Déus Perdó, fill, duch de Gandia, marqués de Villena, comte
de Ribagorça e senyor de la baronia d´Arenós, al honrat e amat mossén Pere March, nostre procurador general
(...) e als amats los lochtinents de aquell dins lo comtat nostre de Dènia (...) e en la dita nostra baronia d`Arenós
constituyts (...) salut e dilecció. Com maestre Berenquer Banyeres, licenciat en medecina de la ciutat de
Barcelona, procurador general dels comissaris apostolicals a llevar, collir e reebre les drets de les indulgències e
cruada per lo sant pare atorgada al emperador de Constantinoble vaja en aquexes partides del dit nostre comtat de
Denia e de la dita nostra baronia d´Arenós, per demanar e haver de les gents totes e sengles quantitats de
peccúnia que per qualsevol persones sien estades profertes o promeses a les dites indulgències. Per tal, vos
manam que al dit maestre Berenguer Banyeres, el dit nom, e a qualsevol altres en nom de aquell, els sobredits
noms, en demanar, haver, collir e reebre les quantitats de peccúnia a la dita indulgència degudes per qualsevol
persones sotsmeses nostres en los dits comtat de Dènia e baronia d´Arenós, donets consell, favor e ajuda per tal
forma que·l dit maestre Berenguer e qualsevol procuradors de aquell, sens tot contrast o embarch sien pagats e
contentats de tot ço que per raó de les dites indulgències, axí com dit és, les serà degut, tots siffugis en contrari
cessants. E açò per res no mudets.
Dada en València sots nostre segell e de nostra mà signada, VI de noembre de l´any etc. M CCCC sis.
Documenta Ausàs March. Jesús Villalmanzo.

- 1407, 12 febrero:
Conflictos con los ganaderos de Teruel y lo sabemos por una carta del Duque de Gandía y Marqués de Villena a
los regidores y procurador de la Comunidad de Teruel sobre peñoras hechas a Pere Estevan, cabrero, vecino de
Fuentes, por vecinos de La Puebla de Arenoso y está fechada en 1407 en Valencia.
Las peñoras eran una especie de multa por alguna infracción cometida por el cabrero turolense. Estamos
hablando una carta sobre un suceso ocurrido 90 años después de recibir la carta puebla.

Luis Mas Collado

- 1408, 6 mayo.
Copia autentica del proceso instado en 6 de Mayo 1408 por parte de don Ximen Perez de Arenós contra
don Manfredo Escrivá de Romani, exponiendo que por orden del Rey había ido a gobernar el castillo e
ysla de Caller en los años 1387, 88, 89, 90 y 91 que antes otorgó poder a doña Elisen su consorte para
administrar sus bienes y que por ser don Manfredo heredero universal de doña Elisen se le condenase a
darle cuentas de dichos cinco años y a entregarle las cantidades que hubiese percivido .
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 071
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. PARES

-1409:
[Libre de les dones. Español] Título: Libro llamado de las donas compuesto e ordenado por el reverendo
maestro francisco ximenes... a petición de la honrrada Señora Doña Sancha Ramírez de Árenos, Condesa
de Paredes 
Autor Eiximenis, Francesc (m. 1409)
Fecha: entre 1401 y 1500?
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000134491&page=1 BIBLIOTECA DIGITAL HISPÁNICA

- 1.409.
Martín I pide al papa la revocación del nombramiento de sor Violante de Aragón para abadesa del
monasterio de Pedralbes.
ACA, Reg. 2.188, fol. 3.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1409, 14 enero. Monasterio de Pedralbes.
La comunidad del monasterio de Santa María de Pedralbes elige como procurador al presbítero
Bartolomé Colell, a fin de que este se desplace hasta sor Violante de Aragón para comunicarle mediante
una bula pontificia, que ha sido elegida abadesa de dicho monasterio.
A. Mon. Pedralbes, Comuns-Bulas Pontificias, num. 1.146.
Publ.: S. PUIG Y PUIG, Episcopologio Barcinonense. Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1.387-1.430)
(Barcelona 1.920).
Inserción.
Noverint universi quod ego sóror Ysabel Marcha, vicaria monasterii béate Marie de Pedralba, territorii
barchinonensi ordinis sánete Clare, regens curam et administrationem dicti monasterii vaçcantis per
resignationem canonice factam per nobilem religiosam dominam sororem Yolantem de Pallars, olim abbatissam
huius monasterii, et in absentiam egregii domine sororis Yolantis de Aragonia in abbatissam dicti monasterii
noviter electe, et conventus etiam dicti monasterii in quadam domo vocata "del Torn", ex causa subscripta, ad
sonum campane convócate et congregate, cuiusquidem conventus seu sororum pro eodem conventu
convocatarum et congregatarum nomina inferius describuntur seu nominantur. Ex certa sciencia citra
revocationem quorumvis procuratorem, yconomorum et actorem per nos huiusque constitutorum, constituimus et
ordinamus procuratorem, yconomum et actorem nostrum et dicti monasterii et conventus, certum et specialem,
venerabilem et discretum Bartholomeus Colelli, presbiterum rectoremque ecclesie Sancti Martini de Montenigro,
Barchinone diócesis, ad presentandum et offerendum pro nobis et pro nostro nomine et monasterii et conventus
predictorum, dicte egregie domine sorori Yolanti de Aragonia quamdam bullam sanctissimi in Christo patris et
domini, domini nostri Benedicti pape XIII clausam, in qua sibi ab ipso domino nostro papa iniungitur quod
eleccioni hic de persona sua facte in concordia in abbatissam consentiat et aabbatiam huius monasterii acceptet,
et ipsi domino obediat ut tenetur, et ad istud monasterium de Pedralba gubernandum et regendum veniat
postposita mora notabili offerendo sibi expensas necessarias pro itinere tarn pro parte sui quam pro sua
venerabilis comitiva. Et si quod absit mandatis apostolicis renuerit obedire ad protestandum, requirendum,
respondendum et replicandum et triplicandum. Et inde de predictis omnibus et singulis fieri faciendum et
recipiendum publicum et publica instrumenta et ad predicta et quodlibet predictorum procuratorem et
procuratores et substituendum et eum vel eos seu destituendum et mutandum quando et quociens volueritis. Et
omnia et singula alia faciendum in predictis et circa ea pro nobis et nomine nostro et dicti monasterii ac
conventus quecumque ad hec utilia fuerint ac etiam opportuna et que nos possemus personaliter constitutus.
Etiam si talia fuit que mandatum exigat speciale prominentes vobis et substituendo seu substituendis a vobis et
notario inphrascrito, tamquam publice persone que personis quarum interest et intererit stipulanti, sub ypotheca
bonorum nostrorum et dicti monasterii et conventus nos semper habere ratum et firmum quicquid per vos dictum
procuratorem et substituendi et substituendos a vos in predictis et circa ea pro nobis et nomine nostro et dicti
monasterii et conventus precatum et actum fuerit sive gestum et nullo tempore revocare.
Actum est hoc in dicto monasterio, in domo videlicet dicta del Torn, quartadecima die ianuarii anno a Nativitate
Domini millesimo quadragentessimo nono.
Sig(signo)num sororis Ysabelis Marcha vicarie. S(signo)num sororis Saurine de Vallesica thesaurarie. S(sig no
jnum sororis Caterine Salada thesaurarie. S(signo)num sororis Geralde de Pallars.
S(signo)num sororis Elionoris de Sánete Pace. S(signo)num sororis Stelle de Narbona. S(signo)num sororis
Margarite de Montecatheno.
S(signo)num sororis Yolantis de Scintillis. S(signoJnum sororis Constancie Leoparde. S(signo)n\xm sororis
Maciane Ferrera. S(signo)num sororis Johane de Vieh. S(signo)num sororis Yolantis de Pallars.
S(signo)num sororis Sibilie Mascorda. S(signo)num sororis Caterina Basora. S(signo)num Caterine de Rovire.
S(signo)num sororis Sibilie de Sarriano. S(signo)num sororis Sibilie de Rexach. S(signo)num sororis Alamande
de Guardiola. S(signo)num- sororis Elionoris de Medalla.
S(signo)num sororis Sibilie Ferrera. S(signo)num sororis Elionoris Coloma. S(signo)num sororis Sancie
Deztorrent. S(signo)num sororis Margarite Sacosta. S(signoJnum sororis Francisée de Magarola. S(signo)num
sororis Angeline de Busquetis. S(signo)num sororis Marquesia Sailla. S(signo)num sororis Angelines Rus.
S(signo)num sororis Francisée de Podiolo. S(signo)num sororis Aivire Corallis. S(signo)num sororis Naudme de
Busquetis. S(signo)num sororis Constancie Sap. S(signo)num sororis Anglentine de Caxtis. S(signo)num sororis
Margarite de Copons. S(signo)num sororis Blanque Mirone. S(signo)num sororis Clarite de Villafrancha.
S(signo) sororis Isabelis de Corbera. S(signo)num sororis Isabelis Jova. $(signo)num sororis Antoniete Ja.
S(signo)num sororis Valensone de. Casa Sagra. $(signo)num sororis Francisée Ximinis. S(signo)num sororis
Olívete Ferrera. S(signo)num sororis Sanctiete de Medalia. S(signo)num sororis Johanete de Gualbis.
S(signo)num sororis Tecle Marqueta. S(signo)num sororis Johannete Bassa. S(signo)num sororis Caterine
Salada. S(signo)num sororis Elionoris de Hostalricho. S(signo)num sororis Caterine de Podiolo. S(signo)num
sororis Yolantis de Gordiola. S(signo)num sororis Anthigone Martina. S(signo)num sororis, Francisée Ribalte.
S(signo)num sororis Constancie Cavila. S(signo)rmm sororis Anthonie Coriza. S(signo)num sororis Beatricis de
Gordiola. S(signo)num sororis Johannete Solera. S(signo)num sororis Catherine Porta. S(signo)num sororis
Philipone de Medalia. S(signo)num sororis Elicie de Vallesicca. S(signo)num sororis Clarete de Mecalen.
S(signo)num Elionoris de Podio Mirone. S(signo)num sororis Anthigone Grosa. S(signo)num sororis Yolantis de
Olivella. S(signo)num sororis Claramunde Ciges. S(signo)num sororis Ysabelis Ni ves. S(signo)num sororis
Johannete Paschala. S(signo)num sororis Brigide Pujades. S(signo)num sororis Johannete Boscana. S(signo)num
sororis Francisée de Maso. S(signo)num sororis Blanche Dezvalls. S(signo)num sororis Sibilie de Sobreriva.
S(signo)num sororis Francisée Casells, monialium dicti monasterii et conventum ipsius facientium, que hec
nomine dicti conventus laudamus, concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt: discretus Franciscus Pinosa presbiter et beneficiatus in sede Barchinone, Petrus Terrers et
Gabriel de Forest notarii, cives Barchinone.
Sig(signo)num Raymundi de Forest, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 54

- 1409, 25-28 enero. Valencia.


Doña Violante de Aragón, abadesa del monasterio de Santa Clara de la ciudad de Valencia, recibe una
bula de Benedicto XIII rogándole acepte la elección de abadesa que de ella habían hecho las religiosas del
monasterio de Santa María de Pedralbes.
A. Mon. Pedralbes. Comuns-Bulas Pontificias, num. 1.146.
Publ.: S. PUIG Y PUIG, Episcopologio Barcinonense. Pedro de
Luna, último papa de Aviñón (1.387-1.430) (Barcelona 1.920).
Pateat universis et singulis quod anno a Nativitate Domini millesimo quadragentesimo nono, die veneris ante
prandium intitulata vicésima quinta mensis ianuarii, ante presenciam révérende multumque egregie et honeste
religiose domine Yolandis de Aragon, abbatisse monasterii minorissarum civitatis Valencie, in quadam sua
secreta capellula intra ipsum monasterium presencialiter existentis, constitutis venerabilis et discretus vir
Bartholomeus Colelli, rector ecclesie Sancti Martini de Montenigro, diócesis Barchinone, nomine et tamquam
procurator, yconomus atque actor monasterii et conventus beate Marie de Pedralba, territorii Barchinone, ordinis
sánete Clare, ad hec specialiter constitutus per honorabiles magneque honestatis et religionis dominas sórores
Ysabelem Marcha, vicariam, ac ceteras sórores monasterii precontenti inferius lacius nominatas, de quorum
mandato sibi dncto. ac potestate ipsi concessa sufficienter edocuit, per quoddam publicum et autenticum
instrumentum, cuius tenor de verbo ad verbum sequitur et est talis:
(Contiene documento num. 54)
Convocato ac presente me Ludovico Ferrarii, notario inphrascrito, presentibus etiam videntibus et audientibus
testibus subcontentis, presentavit, monstravit atque exhibuit eidem révérende domine abbatisse quasdam
sanctissimi ac beatissimi in Christo patris et domini nostri Benedicti pape XIII literas pergameneas clausas, vera
bulla publica ipsius domini nostri pape in cordulis canapis impendenti, more curie romane bullatas, per prefatum
dominum nostrum papam dicte domine abbatisse directas ut apparebat notorie per quoddam subscriptum in dorso
illarum appositum verba continens que. sequentur: "Dilecte in Christo, filie Yolandi, abbatisse monasterii Sánete
Clare Valencie".
Quasquidem litteras, yconomus et procurator predictus tradidit in manibus mi, dicti notarii, me instancia magna
requirens, quatenus literas apostólicas precontentas, ruptis illorum clausure cordulis apperire earumque tenorem
de verbo ad verbum publicarem et legerem in presencie et audiencie dicte domine abbatisse, premissorumque
testium.
Et de hiis, simul cum responsione fienda, per eamdem dominam abbatissam sibi expediré et faceré publicum
instrumentum. Et cum dicta domina abbatissa intueretur patenter literas memoratas per ipsum dominum nostrum
papam clausas et in secreto fuisse sibi transmissas sieque nil de contends in eis ut dixit, debeat alicui sine eius
consensu expresso per actum publicum revelan. Propterea, petiit instanter easdem literas sibi clausas et sine
clausure rupeione aliqua sibi dari cum racionabiliter et de iure utique sit agendum et esset contrarium faceré
inhonestum. Subiciensque ipsa ad partem et in secreto easdem literas apperiret, et lecto quod continerentur in eis,
respondeat exinde ut ibi ab alto fuerit ministratum. Super quibus licet inter ipsam dominam abbatissam et
yconomum prelibatum, presentibus multum egregiis dominis comité Dénie et comitissa de Pratis et nonnullis
notabilium personis ibi exeuntibus hac de causa fuisset aliquali altercatum, scilicet an litere antedicte debuisset
publice aperiri et legi.
Tandem ex utriusque partis advocatorum concordia, litere clause in ipsius domine abbatisse manibus
remanserunt. Et secedentibus dicto yconomo meque ipso notario et testibus infrascriptis ad partem, prefata
domina abbatissa aperuit literas supradictas et eas secrete legit seu per advocatos suos legi fecit et etiam declaran.
Et habito cum eisdem advocatis suis consilio, voeavit dominum yconomum meque ipsum notarium atque testes,
et de facto in eorum presentía atque mi respondit quod reeipiebat, et de facto reeepit literas apostólicas prenotatas
cum eis humili et debita reverenda, quibus decet subiungens quod sicut dominus noster papa sibi scribebat et
scrip sit cum suis clausis Uteris et secrete ipsa sibi a simili cum literis clausis ad partem respondeat sibi secrete.
Requirens responsionem suam huiusmodi ad pedem presentacionis dietarum literarum clausarum inseri et apponi.
Quibus, sic gestis, predictus venerabilis Bartholomeus Colelli, yconomus et procurator pretactus, exposuit atque
dixit quod cum torus conventus dicti monasterii Petrealbe et domine sórores eiusdem, in sui procurators
preinserto singulariter nominate, iam dictam egregiam et reverendam dominam Yolandem de Aragonia, in suam
et dicti conventus elegerunt abbatissam quam sperant animis sicibundis, propterea eidem supplicavit humiliter ac
eu. ex parte conventus et sororum predictarum exortavit in domino et requisivit instanter quatenus electioni
predicte facte de ea suum prestet assensum pro ut et conssenssum ac abbatiam dicti monasterii Pedralbe acceptet,
et dicto domino nostro pape obediat, qui premissa ut credit firmissime sibi mandat in et cum suis clausis litteris
prelibatis, nee non ad dictum monasterium Petrealbe regendum et gubernandum accédât, postposita quacumque
mora notabili. Quoniam ottulit se paratum expensas neccesarias ministrare ex causa itineris, tarn pro sua persona
quam pro sua venerabile comitiva.
Et dicta reverenda domina abbatissa, auditis et intelectis hiis omnibus, peeiit instanter in scriptis ea omnia sibi
dari et postea respondeat ut sibi dominus ministrabit. De quibus omnibus et singulis, supradictus procurator atque
yconomus peeiit et requisivit sibi dicto nomine et ad opus dicti conventus et suarum principalium predictorum
sibi fieri atque tradi publicum instrumentum. Presentibus testibus honorabilibus et multum providis ac discretis
viris dominis Francisco Martorelli canónico Barchinone, Johane Mercaderil legum doctore, habitatore, Francisco
Mas presbítero beneficiato in ecclesia beati Bartholomew et Bernardo Gili notarii civitatis Valencie.
Post hec autem, die lune de mane intitulata XXVIII mensis ianuarii, cum predicti Nativitate Domini millessimi
CCCC noni, in mi dicti notarii et testium subscriptorum presencia constitutus ante presenciam supradicte egregie
ac révérende domine abbatisse in claustro superiori dicti monasterii Sánete Clare Valencie personaliter existentis,
prefatus venerabilis Bartholomeus Colelli, nomine precontento et volens ut dixit ipsius domine abbatisse
satisffacere voluntati, ottulit sibi in scriptis ea que supra per eum dicta et expósita fuerant, ubi per modum
cuiusdam papiri cedule quam tradidit michi dicto notario, et ego illam convocatis et presentibus testibus
subcontentis, publicavi et legi in presencia eiusdem domine abbatisse vulgariter et exaratam ac continentem verba
huiusmodi seriei, coram vobis egregia et multum honesta religiosa Yolate de Aragonia, abbatissa monasterii
minorissarum civitatis Valencie et electa monasterii de Pedralbes, civitatis Barchinone diócesis, dicit et proponit
Bartholomeus Colelli, rector ecclesie Sancti Martini de Montenigro predicte diócesis ac sindicus predicte
monasterii de Pedralbes, quod cum ipsi die veneris proxime pretérita presentavit vobis quandam bullam clausam
domini nostri Benedicti pape XIII; et vobis, egregie abbatisse, suplicaverit ac vos instanter requisiverit, ut
prestaretis assensum eleccioni facte in dicto monasterio de Pedralbes de vestra multum honorabile persona et in
concordia. Et vos nil tum honesta religiosa et magni generis abbatissa, retinuistis delliberationem et dixistis quod
poneret requisita in scriptis. Et sie, volens vestre voluntad complaceré, dictus sindicus supplicat et requirit
vestram magnam dominacionem et egregiam personam ut assensum dicte eleccioni prestetis et mandatis domini
nostri pape obediatis. Protestat tarnen eo nomine si secus egeritis quod non credit, quod possit recurrere ad omnia
remedia iuris communis ac recurrere ad dominum nostrum papam, ut vestram honorabilem personam compellat
ad obedienciam. Et dictus sindicus se offen ministrare expensas necessarias pro itinere ad eundum ad dictum
monasterium de Pedralbes, pro vestra notabili persona et comitiva necessaria, requirendo de premissis sibi fieri
publicum instrumentum. Quaquidem cédula data in scriptis, leeta et publicata ac in lingua layea sie ut premittitur
exarata, statim dicta domina abbatissa peeiit sibi dari copia de eadem que illico fuit sibi tradieta per me dictum
notarium; quam, predieta domina abbatissa reeipiens suis in manibus, dixit se daturam responsum in scriptis
super contentis in ea dicto procuratori et yconomo die presentí in vesperis. De quibus, idem procurator et
yconomus, peeiit et requisivit sibi, dicto nomine, fieri publicum instrumentum, presentibus testibus: supradicto
honorabile Francisco Martorelli canónico Barchinone, et discretis viris fratre Bartholomeus de Vallebrera ordinis
Dominici Sepulchri Iherosolimitani, et Bernardo Gili notario, cive Valencie.
Eadem die lune, XXVIII mensis ianuarii et anni predictorum, hora post vésperos, predictus venerabilis
Bartholomew Colelli, nomine precontento, accésit ad dictum monasterium Sánete Clare et constitutus in presentía
dicte egregie ac révérende domine abbatisse, suplicavit eidem humiliter ac eam requisivit instanter quatenus
oblat. sibi per eum in scriptis superius responderet pro ut per eam promissum fuerat ista hora se daturam
responsum, ne tardaret in suo regresu sed cito rederet expeditus.
Et dicta domina abbatissa dixit se adhuch non potuisse propter aliquas occupaciones varias intermixtas sed in
crastinum deo duce absque dubio responderet. Presentibus ad hec me notario et pro testibüs supradictis, Francisco
Martorelli canónico Barchinone, et fratre Bartholomeo de Vallebrera de ordine Sancti Sepulcri.
In crastinum vero die martis, hora post vésperos, intitulata XXVIII mensis ianuarii et anni predictorum, prefata
multum egregia ac reverenda domina abbatissa, personaliter constituía atque existens in claustro superiori
monasterii Sánete Clare, presente ibi predicto venerabile Bartholomeo Colelli, procuratore et yconomo memorato
vocatis, etiam atque presentibus me dicto notario et testibus subcontentis, respondit scripture date per eundem
yconomum ac inserte supra et contenus in ea, sub forma cuiusdam papiri cédula quam ego, idem notarais,
instante et requirente eadem domina abbatissa, in lingua layca et exaravi et legi habentem in se verba tenoris et
continencie subséquents.
Respondens soror Yolans, abbatissa, pretacta scripture proposite per vos, Bartholomeu Colelli presbiterum,
sindicum sertum monasterii de Pedralbes, diócesis Barchinone. Dicit in veritate consistere dicta die veneris
proxime pretérita sibi per vos fuisse presentata quamdam litteram pergamenam, clausam cordulis canapis bulla
publica munitam, sanctissimi domini nostri pape Benedicti XIII; quam, ipsa soror Yolans, cum debita et subiecta
reverencia, humiliter recepit; ac ea, perfecta et diligentissime intellecta, de et super contenus in eadem ea meliori
quo potuit modo in exoneracione sue consciencie ad eundem sanctissimum dominum nostrum iam per suas
clausas litteras continentes excussaciones legitimas destinavit responsum.
Quare, eadem sóror Yolans, abbatissa, quam super requisitis per vos pretacto nomine minime obtemperando,
dicit quod eleccioni pretense seu vetuis postulacioni de ipsius persona inmérita et indigna facte ut asseritis per
moniales eiusdem de abbatiam prefati monasterii de Pedralbes minime consentit nec consentiré intendit, sed
pocius dissentit omnimode et earn quanvis non superbe nec elate, sed cum omni humilitate delliberato animo ac
de certa sciencia ac consulte penitus récusât et non vult. Nam sanctitati eiusdem domini nostri supplicavit
humiliter et devote per dictum eius responsum quatenus ex sollte benignitatis officio dignetur eidem sorori
Yolandi misericorditer impertiri abbatiam quam indigne obtinet libere resignandi ut ex quo mundanis abdicatis
illatebris sub velo et religionis habitum se Dei servicio dedicavit, absque administracionis iugo et onere per earn
divinis laudibus insistí libere valeat et vaccari. Et protestatur humiliter quod per hanc nolenciam et recusacionem
et dissensum eleccionis seu postulacionis dicte abbatie de Pedralbes ab obediencia sedis apostolice non credit
aliquatenus deviare, cum ex iustis et racionabilibus causis apud sedem eandem in foro consciencie se reputet et
reputari credit mérito scusatam. Et de responsione predicta requirit publicum ibi fieri instrumentum in
testimonium premissorum. Et data responsione huiusmodi lecta et sic ut premittitur publicata, eadem domina
abbatissa peciit et requisivit instanter illam ad pedem requisicionis oblate per yconomum antedictum inserí et
apponi taliter quod unum sine alio in forma publica non credatur.
Et dictus venerabilis Bartholomeus Colelli, nomine precontento, audita et intellecta responsione premissa, peciit
et requisivit de ilia una cum aliis omnibus presentibus sibi eodem nomine expediré fieri atque tradi, per me
dictum notarium unum et plura ac tot quod petierit et habere voluerit publicum et publica instrumenta pro
intéresse convenrus predictis monasterii Petralbe et dominarum sororum principalium suarum predictarum ad
habendum de eis plenam memoriam in futurum.
Presentibus ad hec predictis egregiis dominis comité Dénie et comitissa de Pratis, pluribusque dominabus
sororibus dicti monasterii Sancte Clare. Et pro testibus, nobili et potente viro domino Gilaberto de Cintillis,
domino baroniarum de Nuls et de Oliva ac venerabilibus et providis vins Francisco Martorelli canónico
Barchinone, et Johane Martorelli habitatore, et Petro Rocha notario, cive Valencie. Que omnia expedita et acta
fuerunt in dicto monasterio Sánete Clare civitatis Valencie, diebus, horis et anno ac presentibus me notario et
testibus precontentis.
Sig(signo)num Ludovici Ferrara, regis auctoritate notarii publici Valencie ac per totam terram serenissimi
principis et domini regis Aragonum dicioni subiectam, qui premissis omnibus et singula dum sic ut premittitur
agerentur et fièrent una cum prenominatis testibus, presens fui eaque sic fieri vidit et audivit, in notam recepit, ex
qua constat hoc publicum instrumentum quod per alium scribi fecit, et clausit loco, diebus, horis et anno superius
designatis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 55
- 1409, 11 febrero.
No tuvo efecto la embajada del Papa Benedicto XIII, antes por el contrario, el 11 de febrero inmediato, se
elevaba petición al papa de revocación del nombramiento de sor Violante de Aragón como abadesa del
monasterio de Pedralbes.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.181, fol. 3.
Así da principio el regio oficio: "Beatissime Pater: egregie sorori Violanti de Aragon, abbatisse monasterii
minorissaram conventui Valencie, postulare quod conventui monasterii de Pedralvis in abbatissam ipsius...".
La fecha, "Data Βarchinone sub nostro sigillo secreto, undécima die februarii, anno a Nativitate Domini Mº.
CCCCº. nono. Rex Martinus""
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1409, 16 febrero. Valencia.


En este documento se formaliza la venta de un hospicio, sito en la morería, de dominio directo del
monasterio, a unos sarracenos, a cambio del pago anual de 12 sueldos reales de Valencia y recepción del
luísmo, lo aprueba y confirma Violante de Aragón, diciendo:
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3300, num. 14.
"Sig(signo)num reverendisime dompne Yolantis de Aragonia, Dei grada humilis abbatisse monasterii Sánete
Clare convenait Valencie, qui recepto laudimio ex venditione iamdicta sib i solvere contingent i ...et acceptante ut
superius laudavit, concessit et firmavit iure suo et dicti conventui in omnibus et per omnia semper salvo"
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1409, 19 març. València.


Venda d'un censal de 500 sous moneda reals de València anuals, carregat sobre el lloc de Riba-roja, entre
Miquel Garí i Gil (II) Roís de Liori, pel preu de 6.500 sous. Adjunta àpoca de 739 sous 1 diner 1 obol
moneda reals de València, que és part del dit preu.
SMAHN, Osuna, Caja 3092 (2), ff. 459 v. – 463 r.
Die martis XVIIII marcii anno a nativitate Domini M CCCC VIIII. Michael Garri, brunaterius, Valencie civis, ex
certa scientia cum presente publico instrumento suo robore perpetuo valituro, et in aliquo non violando seu
revocando, vendo ac titulo venditionis trado seu quasi trado, vobis multorum honorabili, Egidio Rodercici de
Liori, militi, regni Aragonum gubernatori, licet absenti tamque presenti etcetera notari infrascripto ut publice
persone, hec a me pro vobis et vestris legitima stipulanti et recipienti, omnes illos quingentos solidos monete
regalium Valencie censuales rendales et annuales, sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio pleno iure
emphiteoctico, qui per egregium virum, Alfonsum comitem Denie, nobiles Eximenum Perez de Arenosio,
Raymundum de Rivosico, militer, Raymundetam de Rivosico, uxorem quondam nobile Petri de Centelles,
Didacum Perez, vicinum loci de Ribarroja et Abdalla Abduramen, sindicus universitatis christianorum et aljame
sarracenorum dicti loci de Ribarroja, simul et quolibet ipsorum insolidum fuerunt venditi et onerati, specialiter et
expresse super dicti loci de Ribarroja, ac generaliter super omnibus aliis bonis venditorum iamdictorum,
venerabilis domne uxori quondam, Antonii Daudor, nunc vero honorabilis, Bartholomei de Cruylles, solvendis
quolibet anno vicesima septima die mensis septembris, pro ut constat per publicum instrumentum actum Valencie
vicesima septima die mensis septembris anno a nativitate domini Millesimo quadringentesimo secundo, clausum
per discretum Bernardum de Monço, auctoritate regia notarium publicum Valencie, quiquidem domina
Garaldona, predictos solidos censuales cum ipsorum iuribus universis, mihi vendidit et alienavit, cum
instrumento publico acto Valencie tertia die octobris anno proximedicto, in posse discreti Bartholomei Çahera,
regia auctoritate notarii publici Valencie, iamdictos itaque quingentos solidos dicte monete censuales rendales et
annuales, sine laudimio et fatica, tamen cum omni alio pleno iure emphiteotico, cum omnibus iuribus locis,
vocibus, rationibus et actionibus, realibus et personalibus, utilibus et directis, variis sive mixtis, et aliis
quibuscumque, mihi et meus in et ipsis competentibus et competituris, quoquomodo sic vobis et vestris perpetuo,
vendo et concedo, pretio videlicet sex mille quingentorum solidorum monete regalium Valencie, pro ut
originaliter onerati fuerunt instrumento gratie interveniente quas omnes a vobis habui et recepi, per manus de don
Bonafos de la Cavalleria, iudei Cesaraguste, pressentis solventis, et vestra propria pecunia ut asservit ad totam
nostram voluntatem, numerando et inde bene vestri solutus sum plenarie mee omnimode voluntati. Renuntiamus
scienter omni exceptioni venditionis predicte, per me vobis non facte pecunieque iamdicte non numerate et a
vobis non habite et non recepte, nomine pretii et pro pretio dicte venditionis et doli, et beneficio etiam minoris
pretii et duplicis deceptionis et illis legi, iuri et foro, dicentibus que si venditores decepti precii venditio
rescindatur, et omni alii iuri contra hec venienti perpetuo quidquid hec venditio amplius modo valet aut in
posterum valebit pretio aut dicto et ex causa huiusmodi venditionis et alienationis, dono, cedo et concedo
transfero atque mando, vobis dicto emptori et vestris, omnia iura nostra locaque vices, voces, rationes et actiones
meas, reales et personales, utiles et directas, varias sive mixtas, et alias quascumque que et quas, ego habeo et
habere debeo, et mihi competum et spectant pertinere et spectare possunt et debent, in predictis quingentis solidis
censualibus, et ipsorum iuribus quibuscumque quibusquidem iuribus, locis, vocibus, vicibus, rationibus et
actionibus supradictis, vos et vestri in iudicio et extra, possitis altere, ducere et aperiri, quem ad meo, dum ego
facere poteram ante huiusmodi venditionem et postea quandocumque intimas tenore huiusmodi publica
instrumenta, vicem epistole in hac parte gerentis seu mandati ac intimacionis personaliter facte dictis
venditionibus, et cuilibet ipsorum atque suis quantum a modo, dedistis quingentis solidis censualibus, cum suis
iuribus universis, vobis et vestris respondeant, pateant, obediant, solvant et satisfaciant, pro ut mihi ac meis facere
tenebantur, et astricti erant ante huiusmodi venditionem, et postea quandocumque sicque de cerero, vos et vestri
etiam successores habeatis, predictam venditionem cum omni suo melioramento, facto et faciendo perpetuo,
explectatis, ad dandum videlicet et vendendum, alienandum, obligandum, impignorandum ex commutandum, et
ad omnes vestras vestrorumque voluntates inde cui et quibus volueritis, perpetuos faciendas, exceptis clericis,
contra fori dispositionem ementibus sanctis personas religiosas ac militibus, qui de foro Valencie non existunt
potest, tamen et protestando dico et declaro que non teneat vobis neque vestris de evictione aliqua presentis
venditionis, nisi solum pro contractibus et obligationibus meis propriis, pro quibus solum obligo vobis et notario
subscripto ut publice persone stipulanti, et legitime recipienti, ut supra me et omnia bona et aura mea habita et
habenda ubique. Quod est actum Valencie anno a nativitate domini millesimo quadringentesimo nono.
Sig+num mei Michaelis Gari predicti qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt, venerabilis Guillermus Çahera, in legibus licentiatus civitatis Valencie, ac discreti Jacobus
de Plano, et Bernardus de Monsso, notarius, Valencie cives Eisdem die et anno.
Michael Gari, brunaterius, civis Valencie, ex certa scientia confiteor et in veritate recognosco vobis multum
honorabili Egidio Ruiz de Liori, militi, regni Aragonum gubernatori, licet absenti tamque pressenti et vestris, que
dedistis et solvistis mihi, per manus Bonafos de Cavalleria, iudei Cesaraguste, solventis ut dixit de vestra propria
pecunia, ad totam meara voluntatem, numerando videlicet ex una parte, omnes illos sex mille quingentos solidos
monete regalium Valencie, pro quibus et quorum, pretio vobis et vestris vendidi et perpetuo alienavi omnes illos
quingentos solidos monete regalium Valencie censuales sive annuales, sine laudimio et fatica, tamen cum
omnium alio pleno iuro emphiteotico, quos certis tutiis possidebant super loco de Ribarroja, solvendos quolibet
anno vicesima septima mensis septembris, pro ut instrumento dicte venditionis pressenti die confecto, in posse
notarii infrascripti, latius continentur, rem ex alia parte, habui et recepi, per manus dicti iudei, prorrato dicti
censuales, debita a tempore preterito usque ad hodiernum diem, septingentos triginta novem solidos unum
denarium et obulum dicte monete, quare renuntiando scienter omni exceptioni precunie predicte non numerare, et
a vobis non habite et non recepte, ut predictum et doli facio vobis fieri per notarium subscriptum, de predictis sex
mille quingentis solidis, et prorrata presentem apocam de soluto.
Quod est actum Valencie die decimanona marcii anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo nono.
Sig+num mei Michaelis Gari, predicti qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt, venerabilis Guillermus Çahera, in legibus licentiatus, civitatis Valencie, at discreti, Jacobus
de Plano, et Bernardus de Monso, notarius, Valencie cives dicte civitatis
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno

- 1409, 1 abril. Báguena.


Pascual de Ejulve recibe 2431 sueldos y 3 dineros por obras en la Iglesia de Báguena.
A.P. Báguena, Caja XI.
Sepan todos que yo don Paschual de Exulue, vexino del lugar de Villahermosa del Reyno de Valencia, de la
baronía de Arenoso, otorgo & reconosco ya haver hauido & recebido de vos Miguel Jufre & Lop Gil, vezinos de
Váguena, aldea de la Comunidat de Darocha, obreros & masoraros de la eglesia Santa María del dito lugar de
Váguena et ancara del Concello, ...
Noticias sobre la construcción de iglesias en el noroeste de la provincia de Teruel: siglos XVII-XVIII. José María
Carreras Asensio
- 1409, setembre
Margarida, germana de Gonçalva Ximénez de Arenós, es casava amb el rei Martí l’Humà, matrimoni que va
durar poc de temps a causa de la mort del rei ocorreguda nou mesos després.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella. Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig

- 1410, 7 de marzo.
Yolanda de Arenós (hija de Gonzalo Díez de Arenós), y esposa de Alfonso, duque de Gandía, por voluntad
propia y sin indicar las razones, redacta (seguramente de puño y letra) un testamento muy corto mediante
el cual deshereda a su familia:  hijos, hijas, nietos y nietas, y nombra por su único heredero, incluyendo
también todo el señorío de Arenós, a Juan Martínez de Luna, despensero del duque.
-En caso de que este heredero no aceptase la herencia, por la razón que fuera, le sustituiría en la herencia su hijo
Pedro Martínez de Luna.

-Juan de Luna sí que debió aceptar la herencia, y el documento cita que se siguió un pleito largo en los años 20-
30 del siglo XV por este motivo (con los familiares directos de la duquesa), que debió ganar, porque la última
voluntad de la duquesa estaba clara mediante ese testamento, escrito sobre un folio de papel.

-A la muerte de Juan de Luna heredó sus bienes y por tanto el señorío su hijo Pedro de Luna, que se casó con
Yolanda de Tamayo y tuvieron una hija, llamada Aldonza.

-Cuando Pedro de Luna murió, su yerno Juan de Valldaura, en nombre de su esposa Aldonza, y de su suegra
Yolanda, pidió al rey Juan de Navarra, lugarteniente del rey Alfonso el Magnánimo, el reconocimiento de la
herencia de Yolanda de Arenoso, seguramente porque alguien la habría puesto en entredicho.

-El rey Juan de Navarra, mediante orden fechada el 4 de mayo de 1453 ordenó que se buscara en los protocolos
notariales que estaban en esos momentos en poder del notario de Valencia Antonio Villana, el testamento original
de Yolanda de Arenós, con el fin de que se renovara el derecho que en esos momentos correspondía a Aldonza,
por ser hija y heredera de Pedro de Luna.

-El notario buscó y encontró la documentación del proceso judicial celebrado treinta años atrás, y en esa
documentación se encontraba el testamento citado, por lo que en cumplimiento del mandato del rey Juan de
Navarra procedió a expedir copia del mismo, y levantar acta de todo este asunto, para entregársela a Juan de
Valldaura, que la había solicitado formalmente (toda esa acta cuenta lo que he dicho hasta ahora, y es el
documento que me has enviado)
Vicente Garcia Edo.

- 1410, 7 mayo. Gandía (Valencia) / 1453, 2 junio. S.L.


Copia simple del testamento otorgado por Violante de Arenós, [(I)] duquesa [real] de Gandía, en el que
establece como heredero de todos sus bienes, así como de la baronía de Arenós y Turís, a Juan Martínez de
Luna, despensero de la casa de Gandía.
ES.45168.SNAHN/1.97.5.13//OSUNA,C.538,D.47    
 Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

Un grupo de expertos ha localizado en el monasterio de Sant Jeroni de Cotalba, en Alfauir (Safor) la cripta
familiar del poeta Ausiàs March. Gracias a estas excavaciones también se ha podido aclarar la ubicación de la
llamada Capella Ducal, reservada en su día a la dinastía del Duque de Gandia. Aunque no ha sido indagada en
estos trabajos, únicamente centrados en la capilla de los March, en su origen se encontraban en esta capilla los
entierros de la esposa de Alfons, El Vell, primer duque de Gandia y fundador del monasterio, Violant Díaz de
Arenós, así como de su hijo, Alfons, El Jove, segundo duque de Gandia y otros miembros de la casa real de
Aragón. Esta capilla podría ser objeto de futuros trabajos arqueológicos en la iglesia del monasterio y dar lugar a
nuevos hallazgos.
https://www.elnacional.cat/es/cultura/localizada-la-cripta-familiar-del-poeta-ausias-march_122904_102.html

1410, abril, 8. València.


-
Venda d'un censal de 50.000 sous carregat sobre el lloc de Riba-roja, entre Jaumeta, vídua de Gabriel
Busquet, notari de Valencia i Gil (I) Roís de Liori, pel preu de 6.500 sous. Adjunta ápoca de 264 sous, que
són part del dit preu.
SNAHN, Osuna, Caja 3092 (2), ff. 463 r. - 467 r.
Die martis VIII aprilis anno a nativitate Domini M CCCC decimo. Jaumeta, uxor quondam discreti, Gabrielis de
Busqueti, notarius civitatis Valencie, ex certa scientia, cum pressente publico instrumento suo robore perpetuo
valituro, et in aliquo non violando seu revocando, vendo ac titulo venditionis, trado seu quasi trado, vobis
multorum honorabili Egidio Rodercici de Liori, milite regni Aragonum gubernatori, licet tamque pressente, et
notario infrascripto ut publice persone, hec a me pro vobis et vestris legitime stipulantis et recipiente et
acceptanti, omnes illos quingentos solidos monete regalium Valencie censuales, rendales et annuales, sine
laudimio et fatica, tamen cum omni alio pleno iure emphiteoctico, que per egregium virum Alfonsum, comitem
Denie, nobiles Eximenum Perez de Arenosio, Raymundum de Rivosico, militer, Raymundetam de Rivosico
eius matrem, Didacum Perez, laboratorem castri et loci de Ribarroja, et Abdalla Abduramen, sarracenorum dicti
loci, tamque sindicus et procuratores universitatis christianorum et aljame sarracenorum loci presenti, simul
omnes et quolibet ipsorum insolidum, mihi venditi et onerati fuerunt, specialiter et expresse super loco iamdicto
de Ribarroja et generaliter super omnibus aliis bonis, venditorum iamdictorum simul et cuiusvis ipsorum
insolidum, solvendi quolibet anno vicesima septima die mensis septembris, pro ut in instrumentum dicte
venditionis confecto, Valencie vicesima septima die mensis septembris anno a nativitate Domini Millesimo
quadrigentesimo secundo, clauso et publicato per discretum Bernardum de Monço, notarium auctoritate regia
publicum Valencie per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, latius continetur
iamdicti, itaque quingentos solidos monete predicte censuales, rendales et annuales, sine laudimio et fatica, cum
omni alio pleno iure emphiteotico, cum omnibus iuribus, locis, vocibus, rationibus et actionibus, realibus et
personalibus, utilibus et directis, variis sive mixtis, et aliis quibuscumque mihi et meis competentibus et
competituris quoquomodo, sic vobis et vestris, vendo et concedo, pretio videlicet sex mille quingentorum
solidorum monete regalium Valencie, pro ut mihi originaliter fuerunt onerati, instrumento gracie interveniente
quos omnes a vobis numerando habui
et recepi, per manus Garcie de Montagut, alcaydis dicti loci de Ribarroja, et inde bene, vestri soluta sum plenarie
mee omnimode voluntatis. Renuntiamus scienter omni exceptioni venditionis predicte, per me vobis non facie
pecunieque predicte non numerate et a vobis non habite et non recepte, nomine pretii et pro pretio dicte
venditionis et doli et beneficio dicte ratione minores pretii, et duplicis deceptionis, et illis legi, iuri et foro,
dicentibus que si venditores decepti fuerint ulta dimidiam iusti precii venditio rescindatur, et omni alii iuri contra
hec venienti, datis et concedetis vobis et vestris, proprio quidquid hec venditio amplius modo valeat aut in
posterum valebit, pretio ante dicto et ex causa huiusmodi venditionis, et alienationis, dono et concedo, transfero
atque mando vobis dicto emptori et vestris, omnia iura mea, loca vices, voces, rationes et actiones, meas reales et
personales, utiles et directas, varias sive mixtas, et alias quolibet quamcumque, et quas ego habeo et habere
debeo, et mihi competum et expectant, et pertinere et spectare possunt et debent, in predictis quingentis solidis
censualibus, et ipsorum iuribus quibuscumque quibusquidem iuribus locis, vocibus, rationibus et actionibus
supradictis, vos et vestri in iudicio et extra, possitis agere, ducere et experiri, quem ad modum ego facere poteram
ante huiusmodi venditionem, et postea quandocumque sicque de cerero vos et vestri etiam successores, habeatis
predictam venditionem cum omni suo melioramento, facto et faciendo, teneatis possideatis et in pace perpetua
explectatis, ad dandum videlicet et vendendum, alienandum, obligandum, impignorandum, ex commutandum et
ad omnes vestras vestrorumque voluntates, inde cui et quibus volueritis, perpetuo faciendas, exceptis clericis,
contra fori dispositionem ementibus aut alio quovis titulo adquirentibus, sanctis personas religiosas ac militibus,
qui de foro Valencie non existunt protestor, tamen et protestando dico et declaro que non teneat vobis neque
vestras de evictione aliqua, presentis venditionis nisi solum pro contractibus et obligationibus propriis meis, pro
quibus solum obligo vobis et notario infrascripto ut publice persone stipulante, et legitime recipiente, ut supra me
et omnia bona et iura mea, habita et habenda ubique.
Quod est actum Valencie die octavo aprilis anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimo.
Sig+num mei Jacmete predicte qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt discretos Bernardus de Monso, notarius, Jacobus Gregorius, juponerius, et Estephanus
Prunell, armerius, Valencie cives.
Eodem die et anno Jacmeta, uxor quondam Gabrielis Busqueti, notariis civis Valencie ex certa scientia confiteor
et in veritate recognosco, vobis multum honorabili Egidio Ruiz de Liori, militi, regni Aragonum gubernatori, licet
absenti tamque pressenti, que dedistis et solvistis mihi, ad totam meam voluntatem, numerando, per manus
Garcie de Montagut, procuratoris vestri presentis, et in notarii et testium presentis, videlicet ex una parte, omnes
illos sex mille quingentos solidos monete regalium Valencie, pro quibus et quorum precio, vobis vendida et
perpetuo alienavi omnes illos quingentos solidos censuales, rendales et annuales, sine laudimio et fatica, tamen
cum omnium alio pleno iuro emphiteotico, qui per egregium virum Alfonsum comitem Denie, et nobiles
Eximenum Perez de Arenosio, Raymundum de Rivosico, milites, Raymundetam de Rivosico, matrem dicti
Raymundi, Didacum Perez, laboratorem loci de Ribarroja, et Abdalla Abduramen, sarracenum loci precontenti,
sindicus et procuratores universitatis christianorum et aljame sarracenorum, mihi venditi et onerati fuerunt
specialiter et expresse, super dicto loco de Ribarroja, et generaliter et expresse super omnibus aliis bonis
venditorum iamdictorum simul et cuiuslibet ipsorum insolidum, solvendi quolibet anno vicesima septima die
septembris, pro ut instrumento dicte venditionis confecto Valencie pressenti die et anno in posse notarii
subcontenti latius continentur, rem ex alia parte ducentos sexaginta quatuor solidos dicte monete, mihi
pertinentes pro prorrata dicti censuales debita a tempore preterito usque nunc quare, renunciando scienter omni
exceptioni precunie predicte non numerare et a vobis non habite et non recepte, ut predictum et doli facio vobis
fieri per notarium infrascriptum de predictis sex mille quingentis solidis et prorrata presentem apocam de soluto.
Quod est actum Valencie, octavo die aprilis anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo decimo.
Sig+num Jacmete, predicte, qui hec concedo et firmo. Testes huius rei sunt, venerabilis discretus Bernardus de
Monsso notarius, Jacobus Gregoris, juponerius, et Estephanus Prunille, armerius, Valencie cives. Preinserta
instrumenta contenta in decem cartis et tris versiculos licet manu aliena scripta fuerunt abstracta alius notularum
honorabilis et discreti Jacobo Vallseguer, quondam notarii, per me Franciscum Soler, notarium civem Valencie,
libros illius regentem et ut fides plenaria in eisdem ubique impendatur, hic meum solitum artis notarie appono
sig+num. Constat de supprapositis in tenia linea quarta prima pagina, in linea vicesima, ubi supraponitur essent,
et in sexta carta in prima pagina in linea octava, ubi supraponitur Almirall, et in octava carta in prima pagina et
in prima linea, iustum ubi supraponitur Gari.
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno
- 1410, 13 noviembre.
Violante de Arenós otorgó la baronía de Arenós, como bienes suyos propios, aportados como dote en el
matrimonio con Alfonso “el Viejo”, a Joan de Luna.
ARV, G 2229, mano 21, ff. 1r-6v.

- 1411:
Isabel Maça de Liçana aparece como mujer de Eximén Pérez de Arenós.
Colegio del Corpus Christi de Valencia  ACCV, Protocols de Francesc Escolà, núm. 27694
"Isabel Maça, uxor nobilis Eximini Petri de Arenosio" .
Eva Izquierdo Molinas

-1411, 26 octubre.
SESION DEL DIA 27.
Se leyó primeramente la carta que sigue : ( m }
Tom. 17. al. 1076. mo \i reverents egregis nobles honorables e savis senyors lo parlament del principat de
Catalunya ajustat en Tortosa. — Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors: huy data de la
present gran mati co es be tres hores ans de dia ciar reebem una letra vostra ab la qual nos prorogavets la prefixío
del terme qui anava per vuy tot dia a dimecres primer vinent per tot lo dia: e aviat lo correu sens resposta
encontinent apres un scudei\ del maestre de Muntesa fon aci per part dell appellat P. Johan lo qual nos ha dit que
mossen Exemen Pérez Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e misser Johan Mercader qui venen
agí per part deis barons cavallers e gentils homens quis dien forans han jagut a nit passada a Pobla Tornesa e que
vuy o dema serán aci. E sia lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Trayguera a XXVI de octobre ans de diñar del
any MCCCCXI. — Los vostres missatgers trameses en regne de Valencia a vostre servir et honor apparellats.
COLECCION DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA yui¿(/tcacÁ¿ cte Sica/' o-
tc^tt POR EL ARCHIVERO MAYOR D. Próspero ele Bofarull y II asearó. TOMO II. PROCESOS Y
PARLAMENTOS DE mi, m&w i mili, CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGON.

- Después de 1410, 13 noviembre.


¿Dn. Gonzalvo Díaz, conde de Denia, Señor de Arenoso, heredó por muerte de su madre Dña. Violante?
APDC. Sección Histórica. Manuscrito "Arenós", f. 6.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.

- 1411, 28 mayo.
Presentación a Arnau Guillem de Bellera, virrey y gobernador del reino de Valencia, de una carta patente
de Alfonso, duque de Gandia, marqués de Villena y conde de Ribagorza y Dénia, protestando de las
injusticias con él cometidas en las prendas ordenadas hacer en la baronía de Arenós, por lo que le requiere
que acepte el asesoramiento, para tratar de sus asuntos, de Ginés Rabaça. Ante el notario, Antoni Bisbal.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 405
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 405

- 1411, 9 noviembre. Traigera.


“Noverint universi quod die lune que computabatur nonam menssis novembris, anno a nativitateDomini
MoCCCCoXIo, in loco de Trahiguera, videlicet in domo concilii eiusdem loci, personaliter cons-titutus
honorabilis Eximinus Gomez, nuncius sive embaxator Parlamenti generalis totius regni Aragonum ante
presenciam multum reverendi et religiosi domini fratris Romey Cervera, magistri Ordinis BeateMarie et
Beati Georgii Muntesie, Eximini Petri d’Arenos, Vitalis de Villanova, nobilium, honorabilis PetriPardo
Lacasta, militis, et Johannis Mercaderii, in legibus licenciati, nunciorum et embaxatorum totiusbrachii
militaris regni Valencie, havendum plenum posse a dicto brachio respondendi, defendendi, trac-tandi et
praticandi in quibuscumque dictum brachium tangentibus, ut asseruerunt; honorabilis Anthonide Listo, nuncii
civitatis Xative, ut constat de dicta nunciacione quadam litera credencie ex parte hono-rabilium justicie et
juratorum dicte civitatis Parlamento generali totius regni Valencie directe sigillo duo-rum castrorum sigillata,
scripta in dicta civitate tercia die octobris anno presenti et infrascripto; Petri Gil,jurisperiti, nuncii aserte ville
Morelle; Bernardi Caydaya, nuncii asserti ville Murisveteris; et Jacobi Olzina,nuncii ville Ontinyent, ut constat
de dicta nunciacione quadam litera ex parte honorabili justicie et jura-torum concilii eiusdem ville dicto
Parlamento generali Valencie directe sigillo dicte ville, scilicet unius cas-tri in dorso sigillata, ut prima facie
introbatur, scripta in dicta villa tercia die menssis octobris anno pre-senti et infrascripto, qui in presencia et
testimonio mei, Dominici Clementis, huiusmodi actus notarii,Petri Companyerii Scatuolo et Anthonio
Anguet, notario, et testimonium ad hec specialiter vocatorumpariter et assumptorum, presentavit ac per me,
dictum et infrascriptum notarium, legi et publicari petiitet requisivit prefatis reverendo nobilis et honorabilis
dominis superius mencionatis quadam scripturamtenoris et continencie subsequentis.[Aquí se inserta la carta de
protesta de Jimeno Gómez, que figura en los ff. 148v-149r70]Et lecta ac etiam publicata prefata scriptura, prefatis
nobilibus et honorabilibus dominis superius nomi-natis per me, supra et infrascriptum notarium, in continenti
dicti domini dixerunt hec verba in efectu.Que en la dita scriptura ne en les coses en aquella contenides no
consintien, abans expressamentdissentien en tant com podien et poden redundar en dan et preiuhi dels demunt
nominats et dels Furs,privilegis, libertats et inmunitats del dit regne, et que aquesta protestacio demanaven copia
de la ditascriptura, la qual per mi dit et infrascript notari lis fon de continent liurada et que de la dita scriptura
noclogues carta publica al dit missatger sens lur resposta.De quibus omnibus et singulis supradicte prefatus
honorabilis Eximinus Gomez, nuncius seu emba-xator predictus, petit et requisivit per me, dictum et
infrascriptum notarium, fieri publicum instrumen-tum.Que fuerunt acta die, loco et anno predictis.Presentibus
testibus supradictis”.Et paulo post dicta eadem die lune superius mencionata, personaliter constituti prefati
reverendus,nobiles et honorabiles domini et etiam parochiani eiusdem loci in presencia mei, dicti et infrascripti
nota-rii, et discreti Petri Companyoni d’Escagueolo et Galcerandi Argento, scutiferi, testium hec
specialitervocatorum pariter et assumptorum, [f. 181v] presentarunt ac per me, supra et infrascriptum
notarium,legi et publicari petierunt et requisiverunt prefato honorabili Eximeno Gomez, nuncio seu
embaxatoripredicto, ibidem presente, quandam scripturam tenoris et continencie subsequentis.
[Aquí se inserta la carta de protesta de Jimeno Gómez, que figura en los ff. 148v-149r70]Et lecta ac etiam
publicata prefata scriptura, prefatis nobilibus et honorabilibus dominis superius nomi-natis per me, supra et
infrascriptum notarium, in continenti dicti domini dixerunt hec verba in efectu.Que en la dita scriptura ne en
les coses en aquella contenides no consintien, abans expressamentdissentien en tant com podien et poden
redundar en dan et preiuhi dels demunt nominats et dels Furs,privilegis, libertats et inmunitats del dit regne, et
que aquesta protestacio demanaven copia de la ditascriptura, la qual per mi dit et infrascript notari lis fon de
continent liurada et que de la dita scriptura noclogues carta publica al dit missatger sens lur resposta.De quibus
omnibus et singulis supradicte prefatus honorabilis Eximinus Gomez, nuncius seu emba-xator predictus, petit et
requisivit per me, dictum et infrascriptum notarium, fieri publicum instrumen-tum.Que fuerunt acta die, loco et
anno predictis.Presentibus testibus supradictis”.Et paulo post dicta eadem die lune superius mencionata,
personaliter constituti prefati reverendus,nobiles et honorabiles domini et etiam parochiani eiusdem loci in
presencia mei, dicti et infrascripti nota-rii, et discreti Petri Companyoni d’Escagueolo et Galcerandi
Argento, scutiferi, testium hec specialitervocatorum pariter et assumptorum, [f. 181v] presentarunt ac per me,
supra et infrascriptum notarium,legi et publicari petierunt et requisiverunt prefato honorabili Eximeno
Gomez, nuncio seu embaxatoripredicto, ibidem presente, quandam scripturam tenoris et continencie
subsequentis.“A la scriptura presentada por vos, molt honorable Eximeno Gomez, missatger et nunciu del gene-
ral Parlament del regne d’Arago, als del regne de Valencia qui son stats ajustats en la casa del consell de la villa
de Trahiguera en jornada de huy que comença nou dies del mes et any presents, responentlo molt reverent
senyor lo mestre de Montessa et de Sant Jordi, et los nobles et honorables mossen Eximen Perez
d’Arenos, mossen Vidal de Vilanova, mossen Pere Pardo, representats tots los nobles cava-llers et gentils
homens del regne de Valencia et del Parlament general del dit regne apellats vulgarmentfora la ciutat de
Valencia; et los honorables Anthon de Listo, missatger de la ciutat de Exativa; enPeregrin, juriste, sindich
et missatger de la villa de Morella; en Bernat Çayda, jurat, sindich et missatgerde la villa de Murvedre; et en
Jaume d’Olzina, missatger de la villa d’Ontinyent, que ells comparegue-ren en la villa de Trahiguera al temps
concordat, segons conste per cartes publiques closes a XV, a XVI,a XVII del mes d’agost pus propassat et
stigueren per algun temps en la dita villa per enantar en los con-ten[f. 182r]guts en la dita scriptura, sino que
foren certificats que axi en Alcanyiz com en Tortosa nohavie algu per lo Parlament d’Arago et de
Cathalunya. Et son stats continuament prests et parellats d’a-nar et trametre al loch del general et comun
Parlament dels preparatoris, qui son del present prests etaparellats de anar et trametre a la dita villa d’Alcanyiz,
on son justats de present lo Parlament generald’Arago et los missatgers del general Parlament del principat de
Cathalunya, per entendre et enantaren los dits preparatoris, per ço com la ora conte que pregats, exortats et
requerits que per aquells quispertany sien sine dilacio et tarda enviats en veu et nom de tot lo univers del regne de
Valencia algunesbones persones a la dita villa d’Alcanyiz per tractar et comunicar ab los del dit Parlament del
regne deArago et ab los missatgers del principat de Cathalunya de les desus dites coses lo article et negoci de
lasuccessio real toquants71, pr[ot]estant que hoy sien enviats alguns per lo dit regne de Valencia o no pui-xen los
del dit Parlament d’Arago liberament usar de tot et qualsevol dret lur et procehir en et sobre loarticle de la
successio real et sobre los antecedents et consequents. Et responen qu’ells son contents, elsplau d’anar et
trametre al dit Parlament dels dits preparatoris ensemps en concordia dels altres del ditregne de Valencia,
qui son acostumats e deben esser et entrevenir rahonablement et per justicia en losdits fets, et per donar breu
manera a la dita concordia, la qual los de sus dits han desigada et dessigen,afecten et son contents metre tots
contrasts et debats que poguessen contrastar et dilatar a dita concor-dia en poder dels Parlaments d’Arago et de
Cathalunya, si los altres qui son aparellats [f. 182v] vulgar-ment dins la ciutat de Valencia, et qui ara son ajustats
en lo loch de Vinalaroz faran altre cas o en poderde son poder segons ja han offert. Et mes avant entenen et volen,
requeren los qui son ajustats al dit lochde Vinalaroz, que vullen concordarse ab los desus dits de la dita
missatgeria, com los desus dits sien prestsde trametre la en lur concordia. En altra manera, no podets obtenir la
dita concordia, yran o trametranal dit general Parlament dels dits preparatoris. Et aço donen al present per
resposta a la dita scriptura etcoses en aquella contengudes, dissentint et contradient aquelles en tant com façen et
puxen fer contralo regne de Valencia et ses libertats et contra los desus dits et cascuns d’ells, requirents de totes
les ditescoses carta publica. Et que la dita scriptura sen la present resposta no sia closa o liurada carta
publica”.Quaquidem scriptura [lecta] et publicata per me, dictum notarium supra et infrascriptum,
prefatoEximeno Gomez, nuncio seu embaxatore predicto, in continenti ibidem Eximeno Gomez dixit hec verbain
effectu.Que en la dicta scriptura non consentia, antes expressament dissentia tanto como podia o
podiesredundar en danyo et prejudicio del regno d’Aragon et del Parlament general d’aquel, et que con aques-ta
protestacion demanda d’aquella scriptura copia signada et corregida, et d’aquella no cerras cartapublica a
los sobreditos sines de su respuesta o del dito Parlament, requeriendo de aquesta su repues-ta seyerme feyta carta
publica.
Que fuerunt acta die, loco et anno predictis.Presentibus testibus supradictis.[f. 183r] Signum mei, Dominici
Clementis, auctoritate regia notarii publici per totam terram et domi-nacionem illustrissimi domini regis
Aragonum, qui predictis interffui eaque scripsi et clausi.
ACTAS DEL PARLAMENTO DE ALCAÑIZ Y ZARAGOZA (1411-1412) Mª Teresa Iranzo Muñío, Carlos
Laliena Corbera, Germán Navarro Espinach y J. Ángel Sesma MuñozJuan Abella Samitier, Sandra de la Torre
Gonzalo y Mario Lafuente GómezCristina Monterde Albiac

- 1412, 6 de febrer:
Joana de Prades (Gonçalva Ximénez d’Arenós, des de 1412) heretarà el 1414, de la seua àvia Sança, unes
possessions tan hipotecades i carregades de censals que pràcticament estaven en mans dels censalistes. Els drets
successoris (drets relatius, sobre possessions empenyorades, sembla) de diverses baronies (Andilla, Xest,
Gestalgar, Assuévar i, entre elles també Serra) van ser atorgats al jove Joan Ramon Folch, futur III Comte de
Cardona, com a futur marit de Joana i part de la dot d’aquesta. En el seu testament, de data 6 de febrer de 1412,
Sança nomenava a Joana (per a després de la seua mort) com a hereua del vincle o fideïcomís establert per son
pare (Gonçal Ximenes d’Arenós) sobre els castells, vila i llocs d’Andilla i de Cortes (d’Arenós), amb tots els seu
termes i pertinences i amb tota jurisdicció, mer imperi, i tots altres drets. També refereix seguidament els drets
successors respecte a les baronies de Serra i de Torres Torres, però diu al final d’açò un curiós però significatiu
condicionament, quan afegeix: “si en algun moment pogueren ser descarregats els censals que pesaven sobre els
castells, vila i llocs d’Andilla i Cortes, per part de qui algun dia poguera tenir o posseir els castells, tinença, llocs i
alqueries de Torres Torres, de Serra, de Gestalcamp i d’Assuévar, o qualssevol d’ells”. En altre moment del
estament fa constar que els castells, tinença i llocs de Xest (Xestalcamp) i d’Assuévar, amb tots els seus termes,
pertinences i drets eren “estats” que pertanyien al domini de Sança, en haver-li estat atorgats pel testament de son
pare i en haver-se ratificat aquesta adjudicació, fora de tot vincle, mitjançant sentència judicial promulgada per
l’honorable Misser Bartholomé del Mas, jutge delegat del Molt Alt Senyor Rei
Els drets de successió li van ser ja atorgats deixant constància la seua àvia, en llur testament, de l’orgull
que tenia de la seua néta:
Referències al testament en una Adición al memorial ajustado... (AHN-SN, F.N., lg. 263/28-30).
Vos, Doña Gonzalba Ximenez de Arenos, nieta nuestra muy amada, hija del Egregio Don Pedro de Prades
quondam hijo primogénito nuestro, que solíais ser nombrada Doña Juana de Prades, haver assi diferido, y dado
lugar al honor del dicho nuestro padre, que havéis querido tomar el nombre y apellido de aquél, y llevar las armas
con sus señales, assi que os haveis hecho nombrar y nombrado Gozalba Ximenez de Arenós...
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

- 1412, 5 de mayo.
La muerte del conde de Ribagorza don Alonso ocurrió en Gandía, en cuya iglesia mayor recibió sepultura.
HISTORIA DEL CONDADO DE RIBAGORZA. Manuel Iglesias Costa.
Don Alfonso fallecía el 5 de mayo de 1.412: "en lo dit any, a V de maig morí lo duch vell de Gandia"
Dietari del capella d'Anfos el Magnanim, cd. SANCIIIS SIVFRA, pg. 102.
Alfons visqué moltíssims anys, en qualsevol cas més de setanta-cinc, ja que la seua mort es produí el cinc de
¿març? de 1412
ARV, G 2.230, mà 36, f.40v; testimoni de Joan Lorca en el procés sobre la possessió de la baronia d’Arenós
després de les morts d’Alfons el Vell i la seua esposa Violant d’Arenós.
ALFONS EL VELL, DUC REIAL DE GANDIA Jaume Castillo Sainz

-1412, 7 junio. Puebla de Arenoso.


Venta de un censal de 208 sueldos reales, 4 dineros, por el precio de 2500 sueldos reales hecha por los
jurados y vecinos de la Puebla de Arenoso a María Andreu, viuda de Antoni Baldos, vecina de Cortés.
Dada en la Puebla de Arenoso, ante el notario, Berenguer de Barberà, con su ápoca correspondiente.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 427
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 427

- 1413, 12 abril. Gandía.


N´Alfons “el jove”, duc de Gandia, davant les peticions dels veïns cristians de Ludient, els atorga
participació en la devesa ramadera de Bounegre, sita al terme de l´aljama sarraïna de Toga, malgrat les
protestes d´aquest per considerar-la pròpia, revisant a més a l´alça el cens anual que pagaven pel seu
establiment.
Arxiu Parroquial de Ludient, “Libro maior de rentas de la iglesia i clero de Ludiente, hecho año 1783, siendo
cura el Dr. Pascual Collado, i beneficiados mosén Josef Ivañes i mosén Félix Nebot, presbítero”, s.f., còpia de
finals del segle XVIII a partir d´un trasllat de 1613.
Hoc est translatum et fideliter factum, actum in loco de Ludient die decimo sexto januari ano a Nativitate Domini
1613, frontem a sua publica forma pergamina sigillo domini Duci infra scripti in ea pendenti munita cuiusdam
privilegii per dominum don Alfonsum, Ducem Gandie, Comitem Ripagorcie et Denie, dominum baronie de
Arenos ac etiam dominum dicti loci de Ludient et loci de Toga, dati in vila de Gandia die decimo mensis aprilis
anno a Nativitate Domini 1413, manu propria dicti Duci firmati sigilatique prout dictum est cum dicto suo sigilo
non viciati nec cancelati nec in aliquo eius parte suspecti omnique prorsus repatusque in archivo loci de Ludient
cuique quidem privilegi talis est:
Nos, don Alfonso, Duc de Gandia, Comte de Ribagorça et de Denia, señor de la baronía de Arenós, com nos
aguésem atorgada la devesa de Buinegro, situada en el nostre LLoc de Toga, a la universitat e aljama dels llocs
nostres de Ludient e Toga ab carta nostra de la continència et tenor seguient:
Sobre la depredació dels drets dels sarraïns valencians. Enric Guinot.

- 1413.
El duque de Gandía financió su marcha al sitio de Balaguer en 1413 a través de censales que sus señoríos
cargaron "per rahó del viatge per aquell dit senyor duque fet al siti de Balaguer ab gent d'armes" por un
monto de 196.000 ss.: por la villa de Gandía, el loch de Palma y las alquerías musulmanas de sus términos
(110000 ss.), por el loch de Ondara (10000 ss.), por la Vall d'Ayora (40000 ss.) y por la baronís de Arenós
(32000 ss.)
ARV, MR, nº 9587, fols. 62r-63v.
Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Jorge Sáiz Serrano.

- 1413, 6 d’octubre.
Segons Lluís Martí, Sanxa Ximenis d’Arenós emmalaltí abans de la mort de Joan de Prades, i morí
aproximadament un any després que el seu marit. De fet, conservem una donació feta per la comtessa al
seu fill Lluís de Prades i a la seva néta Gondiçalva, datada el 6 d’octubre de 1413, que ens referma aquest
fet.
ARV, Governació, núm. 2203, f. 38,
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1414 aprox.:
34550, 46. Sentencia dada por el infante don Juan de Aragón, (después Juan II, rey de Aragón), en el pleito
sobre la reparación del castillo de Cullera, de una parte, y el clavero de Montesa de otra.
Sin lugar ni data, copia en valenciano. I-10,fº 55 a 56.
Indice de la colección de Luis Salazar y Castro. Tomo XXIII.

- 1414. 26 febrero.
Capitulaciones hechas para el matrimonio de Juan - Ramón Folch, vizconde de Villamur, hijo de Juan
Ramón Folch, conde de Cardona, con doña Juana Ximénez de Arenós, hija de Pedro de Aragón, conde de
Prades. Copia, en latín y valenciano, de la misma letra que la anterior.
Colección Salazar y Castro. M-47, fº 183 a 193.

https://books.google.es/books?
id=85nAGvyeKhcC&pg=PA26&lpg=PA26&dq=GONZALVA+XIMENEZ+DE+ARENOS&source=bl&ots=A
wOSKlIGr7&sig=ACfU3U06O2m1fXszhOoSdm4Lw6A-hbUw4A&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjsid2-
iYfpAhWdDWMBHWBUC34Q6AEwAHoECAoQAQ#v=onepage&q=ARENOS&f=true

1414, 7 abril:
Gonzalva Ximenez Arenos (Joana de Prades).
Casó con Joan ramón Fernández de Cardona, vizconde de Vilamur en 1414, que reconoce haber recibido los
lugares en virtud de los capítulos matrimoniales entre ambos
A.D.M. Segorbe. Legajo 115 paquete 127 nº 2784.
- 1414, 14 de maig:
Joan Ramon Folch, fill del II comte de Cardona, reconeix haver rebut com a dot de la seua esposa, Joana
de Prades (Gonçalva) els drets sobre les següents possessions: Cortes, Andilla, Torres Torres, Serra,
Assuévar, Soneixa, Gestalgar i Gestalcamp, en virtut dels capítols matrimonials signats dos any enrere .
ADM, Segorbe, lg. 115, paquet 127, núm. 28
Any 1414, Joana contragué matrimoni amb Joan Ramón (II) Folch de Cardona (1400-1471), hereu i successor del
II Comte de Cardona, que també tenia per nom Joan Ramon (I)30. Potser que la mort del III Comte de Prades
(com també la de na Sança) haguera generat raons de conveniència o d’oportunitat, que precipitaren la boda de la
seua néta, de 20 anys d’edat, amb un nuvi que sembla només tenia 14 anys.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

- 1414, 12 septiembre:
Joan conte Prades va morir el 1414. Ens consta per una carta del rei Ferran d’Antequera al príncep Alfons,
a qui informa de la defunció:
Lo Rey. Príncep molt car e molt amat primogènit: segons certament havem sabut, lo comte de Prades,
nostre oncle, ha finat sos darrers dies. Per [què] notificam-vos per nostre avisament, car, per ésser de nostra sanch
reyal e en tan propinqua grau, devets uns quinze dies vestir negre. Axí matex, vos certificam com hir partim de
Morella, e vuy, dada de la present, som arribats ací en Alcaniz ab bona disposició de nostra persona. E axí matex
havem trobada en bona sanidat la reyna, nostra cara muller e senyora, e mare vostra, e los infants, nostres cars
fills, frares vostres. E haja-vos, príncep, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e
guarda. Dada en Alcaniz sots nostre segell 267 secret a XII dies de setembre de l'any M CCCC XIIII. Rex
Ferdinandus
(López Rodríguez 2004: 293). Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i
sobre l’origen del libre de les dones.
Segons deduïm per la documentació exhumada, Sanxa Ximenis d’Arenós i la seva nora es van
repartir les tutories i curadories de les filles de Pere de Prades, segurament perquè mantenir les cinc
infantes a la vegada era massa costós econòmicament. Tenim la certesa, per altra banda, a través del
testament de Pere de Prades, que les nétes més joves de Sanxa van ser col·locades en un monestir, tal com
era la voluntat del seu pare. Reproduïm aquí el fragment en qüestió:
ADMC, SogorbCardona, Prades, rotlle 82, fot. 322.
Ítem lexam a dona Johanna, filla nostra major e de la dita muyler nostra, per son maridatge, viginti mille
florenos d’or d’Aragó, e tot altre dret que li pertangua en nostres béns, instituint aquela dita filla nostra hereva en
la dita lexa. Ítem lexam a dona Margalida, filla nostra e de la dita muller nostra, per son maridatge, altres viginti
mille florenos de la dita ley per legítima, e tot altre dret que li [per]tanga en nostres béns, instituint aquela dita
filla nostra hereva en la dita lexa. Encara volem, ordonam e manam que Timbors e Isabel, filles nostres e de la
dita muller nostra, hoc encara les altres filles nostres d’ací avant naxedores de la dita muyler, sien monges e
entren en aquels monestirs de dones de religió, en los quals a la dita senyora mare nostra e a la dita dona Johana,
muller nostra, plaurà e serà ben vist faedor; e a cascuna de les quals, dites Timbor e Ysabel, filles nostres, e
altres filles nostres nexedores d’aquí havant, sien comprats M C solidos censalls e annualls, rendalls e perpetualls
en loch segur, sens luisme e sens fadiga, a ops e a sustentació de la vida de cascuna de les dites Timbor e
Ysabell, e altres filles nostres d’aquí havant nexedores segons dit és
Hem de suposar, doncs, que Sanxa i la seva nora es feren càrrec sobretot de les nétes que no foren posades
en orde, Joana i Margarida, i que totes aquestes dones foren ajudades pel rei Martí l’Humà i per la seva esposa
Maria de Luna. Tal com veurem més avall, Joana, la primogènita, va estar sempre molt a prop de la seva àvia.
Segurament la vídua de Pere de Prades, no podent mantenir les dues filles, va deixar-ne una, Joana, amb la seva
àvia, fet bastant habitual a l’edat mitjana
(Vinyoles 1976: 111). Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre
l’origen del libre de les dones.

- 1414, 28 junio.
La abadesa Violante de Aragón recibía el luísmo de la venta de unas casas, propiedad del monasterio,
sitas en la parroquia de Santa Catalina de Valencia, en la " Ρobla Vella"
AHN. Clero. Valencia, carp. 3301, num. 11.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1415:
Colegio del Corpus Christi de Valencia  ACCV, Protocols de Francesc Escolà, núm. 27693
"Isabel Maça, uxor nobilis Eximini Petri de Arenosio" (fot. 56) y en el mismo archivo de protocolos aparece
este Eiximini Petri de Arenosio como "usufructuarii omnium bonorum et jurium que qº fuerunt nobilis
Elicsendis de Romanino, uxor eius" (fot. 57-58).
Eva Izquierdo Molinas

- 1415, 28 de marzo. Valencia.


El rey Fernando I de Aragón a Alfonso de Aragón, duque de Gandía. Le consuela por la muerte de
la infanta María de Navarra, su mujer.
ACA, Real Cancillería, Reg. 2.406, fol. 125r.
Lo Rey.
Car oncle. Ley de natura és que tota cosa creada, axí com hac composició, haja dissolució; e aquesta és la
condició de la humanitat, per la qual, complexió de la ànima e del cors per mort se disgrega, tornant l’ànima en sa
pròpia pàtria e lo cors elemental en sos premordis. En açò nos mou, car oncle, lo passament assats dolorós de
nostra molt cara tia, vostra muller, segons a Déu ha plagut, d’aquesta vida. E creem, segons sa notable e virtuosa
vida,a a la glòria celestial, on viurà perpetualment. Per què·us pregam prenats e hajats bon confort e paciència,
com tot l’àls sia offendre nostre Senyor, monstrant haver per desagradables les seues obres. Axí matex vos
pregam que de algun matrimoni a finar no procehiscats tro hajats parlat ab nós, axí com ja·us havem scrit, car açò
haurem en singular plaer, e lo contrari nos desplauria. Dada en València, sots nostro segell secret, a xxviii dies de
març del any mil cccc xv. Rex Ferdinandus.
Dominus Rex mandavit michi, Paulo Nicholai. Probata.
Dirigitur duci Gandie.
La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al
XVI)

- 1415.
Fecha de la boda de Aldonça March y de Vilarig, sobrina de Ausias March, entonces una joven de veinte
años, con Alfonso el Joven duque de Gandía. No consiguió dar hijos a Alfonso y por ello el ducado y sus
posesiones revertirán a la corona en 1425.
Violant de Vilarig vivió largos años. Dictó su último testamento en Valencia, ante el notario Juan de Lorca, el 1
de febrero de 1434.
Ausias March, colección documental. Documenta Ausiàs Marh. Jesús Vilalmanzo.

- 1415, 1 julio. Valencia.


Benedicto XIII concede a doña Violante de Aragón la cantidad de ciento cincuenta florines anuales sobre
dos pavordías de la Seo de Valencia.
Arch. Mon. Puridad. Perg., num. 14.
Benedictus episcopus, servus servorum Dei, dilecte in Christo filie Violanti, abbatisse monasterii Sánete Clare
valentine, ordinis eiusdem sánete, salutem et apostolicam benedictionem. Iniuncta nobis de super pastoralis
officii solicitudo exposuit et requirit ut religiosarum personarum maxime Deo famulantium et cultui divino
continue insistentium quantum cum Deo possumus necessitatibus suecurramus, dudum siquidem nobis expósito
quod tu, qui quondam Alfonsi ducis Gandie ex regia stirpe descendentis filia existis, ex obventionibus,
emolumentis et aliis elemosinis dicti monasterii minorisssarum comode sustentan non valebis procuraton et
administratori fructuum, redituum et proventuum duarum prepositarum, quas in ecclesia valentina, dum in statu
cardinalatus eramus, obtinebamus sicut adhuc ad manus nostras retinemus, dedimus in mandatis ut ipse anno
quolibet ut vite tue necessaria decentius ministrare valeres centum quinquaginta florenos auri de Aragonia;
quinquaginta videlicet ex eis in dominica prima Adventus Domini, et alios quinquaginta in Nativitatis; et
restantes quinquaginta florenos in Resurrectionis Dominice festivitatibus, tibi vel procuratori tuo ad hec
potestatem habenti traderet ac realiter et cum effectu solveret, sicut ut percepimus dicti mandati nostri vigore
annuatim a tredecim annis, cum realiter tradidit et persolvit. Cum autem sicut sumus veridice informati adhuc ex
emolumentis et aliis redditibus et elemosinis dicti monasterii decenter sustentan non vales, nos volentes te apud
nos de religionis zelo vite mundicia morum honéstate aliisque laudabilium virtutum mentis multipliciter
comendatam favore prosequi gratie specialis tibique premissorum, intuitu de alicuius subventionis auxilio
providere motu proprio, non ad tuam vel alteriius pro te nobis super hoc oblate petitionis instantiam, sed de
nostra mera liberalitate apostólica auctoritate, ex certa sciencia, tenore presentium, in et super fructibus,
redditibus, proventibus ac aliis iuribus et emolumentis dictarum duarum prepositarum, anno quolibet quamdiu
vixeris, per te vel procuratorem tuum ad hoc legitime constitutum, in terminis supradictis, a dicto procuratore seu
ministro nostra huiusmodi reddituum dictarum duarum prepositurarum, et post obitum nostrum a prepositis
easdem obtenturis mediatim percipiendos et habendos, et per eos tibi vel dicto procuratori tuo realiter et cum
effectu persolvendos ac in necessitatibus vite tue convertendos et exponendos similes centum quinquaginta
florenos auri de Aragonia tibi concedimus et etiam assignamus, decernentes ex nunc, irritu et inane, si secus
super his a quoquam quavis auctoritate, scienter vel ignoranter, contigerit attemptari. Nulli ergo omnino
hominum liceat hanc paginam nostre concessionis, assignationis et constitutionis infringere vel ei ausu temerario
contraire.
Si qui s autem hoc attemptare presumpserit, indignationem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli
apostolorum eius se noverit incursurum.
Datum in civitate valentine, provincie tarraconensis, kalendas iulii, pontificatus nostri anno vicessimo primo.
F. Rovira.
Registrata gratis de mandato domini nostri pape.
De Podio nuntiis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 57

- 1415, 15 julio. Valencia.


Carta del obispo Lluís de Mallorca (Lluís de Prades i d'Arenós) al recaudador de las rentas de la cámara
apostólica en el reino de Valencia, ordenándole que, de mandato de Benedicto XIII, pague al obispo
Guillermo de Cavalluren, 420 florines para su mantenimiento. Dada en Valencia.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 479
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 479

- 1416:
Plet que sostingué Jaume Gil, prevere i vicari de l’església de Sant Joan del Mercat, que estava inclosa dins
dels termes del monestir, contra el síndic de l’abadessa del monestir de Santa Clara i contra Joana de
Prades, néta de Sanxa Ximenis d’Arenós, hereva seva. Jaume Gil defensava que la comtessa de Prades fou
parroquiana de l’església de Sant Joan del Mercat durant quinze anys, que visqué en una casa que ella
mateixa va fer construir a prop del monestir, que li foren donats els sagraments eclesiàstics a la parròquia
de Sant Joan i que morí essent parroquiana de dita església. Endemés declarava que la comtessa, en el seu
darrer testament, va elegir sepultura a l’església de Sant Joan del dit monestir de clarisses de València i
que féu llegats a l’església, al monestir i a algunes monges. Segons J. Gil, una quarta i canònica porció
d’aquests llegats pertanyien a l’església de Sant Joan. No coneixem quina de les parts va acabar guanyant
el plet, ja que, per a la nostra desgràcia, no s’ha conservat sencer. Per sort, però, han arribat fins a
nosaltres parts molt interessants que permeten de resseguir l’itinerari vital de Na Sanxa en els últims anys
de la seva vida i la seva relació amb la gènesi del Llibre de les dones. Tot seguit edito, per oferir-ne un tast,
les declaracions de Lluís Martí.
Mà 44 (f. 150v) del volum 2218 de Governació, subsèrie Litium, de l’Arxiu del Regne de
València.
Lo honrat En Lluís Martí, alcayt del loch de Chest, situat dins regne de València, testimoni produhit e donat
per part del dit síndich ycomun e procurador del dit convent de les sors minoretes de la dita ciutat de Valèncie,
qui jura per nostre senyor Déus e los seus sants evangellis de la sua mà dreta corporalment tocats dir veritat de ço
que serà demanat, sots virtut del qual, interrogat els dits dia et any, deposà et féu son testimoni en la forma et
manera infrasegüent.
Prima fon demanat sobre·l xe capítol de les dites defense, lo qual li fon lest et donat antendre.25 (Lluís
Martí és interrogat sobre quan, i per quin motiu, la comtessa de Prades va marxar de Falset, capital administrativa
del comtat de Prades i sobre quant de temps estigué vivint al seu castell de Torres Torres. Respon que Na Sanxa
va marxar de Falset i es dirigí a Sogorb amb motiu del casament del seu fill primogènit Pere de Prades amb Joana
de Cabrera i que estigué vivint en el seu castell de Torres Torres durant deu o onze anys, fins que morí el seu fill
el 1395.) Et dix que en lo temps que l’egregi don Pedro de Prades dech fer noces ab la molt nobla dona Johanade
Cabrera, germana del noble mossèn Bernat de Cabrera, la dita senyora comptesa et lo dit don Pedro, fill
[d’]aquella, se’n vengueren de la vila de Falcet, de voler et beniplàcit del dit senyor compte, a la ciutat de Sogorp,
on adonchs eren los molt alts et il·lustres senyors don Martí, infant d’Aragó, et dona Maria de Luna, muller sua,
et la dita dona Johana de Cabrera, e per les noces del dit don Pedro et d’aquella, les quals los dits molt il·lustres
senyors les feren en la dita ciutat de Sogorp. E per la dita rahó la dita senyora comptesa se’n vench de Falcet a
Torres Torres, qui era loch de la [here]tat de la senyora comptesa ab sa família e béns mobles. Et aquí stech per
ben deu ho honze anys continus fins tant que morí lo dit egregi don Pedro, fill seu, et qualque mig any aprés.
Interrogat com ho sap les dites coses, et dix que per ço com ho hoý dir moltes et diverses veguades, així en
lo dit loch de Torres Torres com en València, a la dita senyora comptesa, com ell, testimoni, e la dona Na Sanxa,
muller sua, la qual alletà et nodrí dona Johana de Prades, filla del dit egregi don Pedro, sien stats en servey dels
dits senyors comtesa, fill et néta d’aquella, del temps ençà que la dita dona Johana de Prades nasqué fins al dia
que la dita senyora comptesa pasà d’aquesta vida en l’altre.
Interrogat de temps, e dix que ja ho ha dit desús. Interrogat de present, et dix que molts de casa de la dita senyora,
qui són stats en son servey, dels quals a present no s’acorda, sinó de la dita muller sua hoc, et de la dita dona
Johana de Prades.
Ítem fon demanat sobre·l xien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat a entendre.26 (El
testimoni és interrogat sobre si és veritat que Joan de Prades enviava missatgers i cartes amb amenaces a la
comtessa de Prades i sobre el contingut de les cartes. Respon que, a la mort de Pere de Prades, va veure alguns
missatgers de comte que parlaven amb Na Sanxa a València i li portaven cartes de part del comte, on li demanava
que li cedís una part de les seves rendes anuals). Et dix aquell et les coses e·ll dit capítol contengudes ésser veres.
Interrogat com ho sab, et dix que per ço com ell, dit testimoni, aprés la mort del dit egregi don Pedro de Prades,
qui morí en lo dit loch de Torres Torres, véu alguns misatgers del dit senyor compte qui parlaven ab la dita
senyora en Valèncie de part del dit senyor, dient que ella tornàs ab ell, entre·ls quals misatgers hi vengueren e
parlaren ab la dita senyora del dit senyor compte En Guillem de Lobets, En Berenguer Gallart e En Bernat Giner,
En Johan Ferrer, secretari del dit senyor compte, hoch hun juheu. Et cascuns d’aquests per si portaren letres a la
dita senyora de part del dit senyor compte, les quals ell, dit testimoni, véu, com fos dels qui sabien molt en los
fets et secrets de la dita senyora. Et creu que huy deu tenir la senyora dona Johana, néta dels dits senyors, moltes,
com la dita senyora comptessa les fes stojar, guardar et metre en un cofret petit. Et així ho havia de consell que
fos advocat. Per los quals misatgers et cascun d’aquells li enviava a dir lo dit senyor compte que li donàs de ses
rendes, ço és del temps pasat que ella avia tenguda la terra m fflorins per any, et que d’aquí avant li donàs certa
quantitat per any, de la qual no s’acorda. E la dita senyora comptessa sempre ho recusà fer dient que no ho podia
fer, com la terra que ella posehia en aquest regne fos endeutada, et maltractada o semblants paraules excusatòries.
Interrogat de present dix que molts de casa, e ell, testimoni, qui de manament de la dita senyora comptesa
fahia les letres responsives al dit senyor compte quant aquell li scrivia.
Interrogat de temps, dix que en diverses temps aprés òbit del dit egregi don Pedro de Prades, com vivent
aquell no sab ell, testimoni, que fos debat entre·ls dits senyors per rahó de les dites rendes.
Ítem fon demanat sobre·l xiien capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et a entendre donat,27 (Es
pregunta a Lluís Martí com sap que la comtessa rebia cartes amb amenaces del mateix comte de Prades. Respon
que ho sap perquè li ho va explicar la mateixa comtessa i perquè ell escrivia les cartes de resposta de Na Sanxa al
seu marit. A més, afegeix que ell mateix va veure les cartes escrites de la mateixa mà del comte amb les
amenaces). et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sab dix que per ço cor la dita senyora ho dix a ell, dits
testimoni, moltes et diverses veguades, et per ço encara com ell, dit testimoni, fahia les respostes o letres les quals
la dita senyora trametia al dit senyor compte. E més avant vehia les letres les quals lo dit senyor compte trametia
a la dita senyora de les dites menaces. Interrogat com ho sabia ell, dit testimoni, que les dites letres de menaces
trametés lo dit senyor a la dita senyora comptessa, et dix que per ço com les dites letres de les dites menaces eren
sotscrites de pròpria del dit senyor compte, com ell, testimoni, conegués molt bé la scriptura de la mà del dit
senyor, e vehés aquelles sagellades ab lo seu propi sagell et armes, les quals acostumava fer et portar. E creu ell,
dit testimoni, que de les dites letres n’i deu haver alguna encara en poder de la dita senyora dona Johana, néta sua.
Interrogat hon veehia ell, dit testimoni, les dites letres, dix que en València, e·ll dit monestir de sancta
Clara. Demanat de temps, et dix que moltes veguades aprés òbit del dit senyor don Pedro. Interrogat de present
dix que molts de casa ho podien ben veure he y eren, del quals a present no s’acorde, salvu de la dona Na Sanxa,
muller del dit testimoni.
Ítem fon interrogat sobre·l xiiien capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre,28 (El
declarant és interrogat sobre com és que havia vist les cartes que el comte enviava a la seva esposa. Respon que
havia vist les cartes i ho sabia perquè ell era domèstic i familiar de la comtessa ja abans que ella anés a València i
abans de la mort de Pere de Prades). e dix aquell ésser ver. Demanat com ho sap dix que per ço cor era domèstich
et familiar de la dita senyora comptesa ja ans que aquella se n’entràs en València, ans de la mort del dit don
Pedro, et sabia et veya les dites coses.
Ítem fon interrogat sobre·l xiiii capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et antendre donat,29 (Lluís Martí
és interrogat sobre si és veritat que les desavinences entre els comtes de Prades començaren a la mort del seu fill
primogènit Pere, i si la comtessa decidí marxar a València per la seva pròpia voluntat o forçada per les amenaces
del seu marit. Respon que és cert que les desavinences entre els comtes de Prades s’iniciaren un cop mort el seu
fill primogènit i que a partir de llavors el comte començà a amenaçar la seva dona. A causa d’aquestes amenaces,
i tement per la seva integritat física, Na Sanxa fou aconsellada per amics i familiars que marxés a València, on
estaria segura. D’aquesta manera, la comtessa marxà a València contra la seva voluntat, forçada per les amenaces
del comte Joan, però no tenia intenció de quedar-s’hi la resta de la seva vida, ja que va deixar molts dels seus
béns al seu castell de Torres Torres.) et dix que és ver que, mort lo dit senyor don Pedro, e stant la dita senyora en
Torres Torres, començà tantost lo debat entre·ls dits senyors compte et comptessa, e algunes menaces, per les
quals la dita senyora comptesa deliberà et hac consell d’alguns de sos parents et amichs que se’n entràs en ciutat
per ésser en segur de sa persona, dient la dita senyora comptesa al dit testimoni e als altres que ab ella
eren que ell[a] venia en València, ultra son voler, per les dites menaces del comte, e que no y venia per habitar ne
de mudar son domicili aquí, mas per fugir a les dites menaces del compte, del qual havia gran paor; e puys ella
fos en segur de sa persona, que veuria los fets com vendrien ne com se porien levar. E per què la dita senyora no
havia cor de mudar son domicilii en València, ne de habitar aquí per tots temps de sa vida, cor quant se’n vench e
partí de Torres Torres en València, encara lexà bona partida de sos béns mobles en lo castell del dit loch, car no
se’n portà sinó scasament ço que havia mester. E les dites coses sap ell, dit testimoni, per ço cor les véu et e les
hoý dir a la dita senyora e·ll dit temps, et aprés moltes vegades, així en Torres Torres, ans que la dita senyora
partís, com en València, aprés que y fon present, alguns dels quals bé no s’acorda.
Ítem fon demanat sobre lo xven capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.30 (El
testimoni és interrogat sobre per què la comtessa de Prades va marxar a València i quin itinerari féu abans
d’entrar al monestir. Respon explicant que, un cop mort Pere de Prades, la comtessa i Joana de Cabrera, la seva
nora, van residir a València per resoldre unes desavinences relacionades amb el pagament del dot de Joana. Un
cop solucionades les desavinences, tornaren a Torres Torres per assistir a l’ofici funeral per al primer aniversari
de la mort de Pere de Prades. Tot seguit la comtessa s’instal·là en el convent de les clarisses de València, primer
de forma provisional, i després de forma definitiva.) Et dix que mort lo dit senyor don Pedro, qui morí en Torres
Torres, començà lo debat entre los dits senyors compte et comptesa, hoc e entre la dita senyora comptesa et dona
Johana de Prades, nora sua, per causa e rahó del dot d’aquella. E per lo debat de sogra et nora entraren-se’n abdós
en València, et vengueren posar a casa del noble mossèn Eximèn Perez d’Arenós, on stigueren alguns dies. E
aprés, com les dites senyores no fosen en clar de lur qüestió, e aguesen astar en València, logaren hun alberch qui
és atinent del bany d’En Nuno appellat, prop la çabateria, et aquí stigueren ben hun any a vigares del dit
testimoni. E finat lur debat abduy se’n tornaren en Torres Torres, et faheren lo cap d’any del dit don Pedro. Et fet
lo dit cap d’any, tantost la dita dona Johana se n’anà en Catalunya, et la dita senyora comptesa se’n vench en
València, et descavalguà al dit monestir de sancta Clara. Et aquí stant fon-li feta conciència per mestre Francesch
Eximenez e altres dients que per Extravaguant del Papa degun lech no podia star dins clausura en algun monestir
de dones sens encorriment de pena de vet. E per la dita rahó ella se isqué del dit monestir, e anà-se’n a casa de
mossèn Jacme Romeu, prop sent Steve. Et entretant la dicta senyora, com no·s stigués allí per segura, et així ho
havia tramès a suplicar al sant pare que li donàs licència que ella pogués star ab sa família dins lo dit monestir
sens encorriment d’alguna pena, la qual licència haüda, ella se’n tornà e·ll dit monestir ab sa família. Interrogat
de temps dix que aprés mort del dit don Pedro, dins dos anys a vejares del dit testimoni, poch més o menys, foren
les dites coses.
Ffon encara demanat sobre·l xvien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et antendre donat,31
(Lluís Martí torna a ser interrogat sobre com sap que la comtessa rebia cartes amb amenaces del comte i com sap
que marxà a València forçada per les dites amenaces. Respon que ja ho havia dit abans i que ho sap perquè la
comtessa ho explicava sovint.) et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sap, et dix que per ço que dit et testificat
havia desús, en et sobre los precedents capítols, e per ço cor la dita senyora ho deya molt sovèn, així a ell, dit
testimoni, com als altres de casa. Interrogat de loch dix que en lo dit monestir, aprés fon tornada en aquell.
Demanant de presents, dix que los de casa.
Ítem fon demanat sobre·l xviien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat entendre.32 (El declarant
és interrogat sobre si creu que Joan de Prades anava a València per intentar de complir les seves amenaces contra
la seva muller. Respon que sí, perquè una vegada que el comte arribà al Grau de la mar amb un llaüt, Eiximèn
Pérez d’Arenós advertí el rei Martí de la seva arribada i el rei va fer arrestar Joan de Prades. Endemés, vistes les
amenaces del comte, era versemblant que anava a València per intentar de fer mal a la seva muller.) E dix que
stant la dita senyora dins la clausura del dit monestir, et lo dit senyor rei don Martí stant en lo seu Real de
València, lo dit senyor compte vench al Grau de la mar de València ab un laüt, segons se dix. E alguns, entre·ls
altres mossèn Eximèn Perez d’Arenós, digueren al dit senyor rey com lo dit compte era vengut en València per
asagar de dapnejar et aver la dita senyora comptesa, et així que fos sa mercè que y provehís en tal manera que
scàndel no se’n seguís. Et lo dit senyor rey féu arestar lo dit compte en sa posada. Et lo dit compte féu citar la dita
comptesa davant la audiència del dit senyor rey, en presència de la qual ell, dit testimoni, et altres
comparegueren. Et a pochs dies lo dit senyor rey, qui sabia los fets, féu-lo’n anar. És ver que·l dit compte,
entretant que stech en València, pasà algunes veguades cavalcant ab lo dit senyor rey per la Boseria, et açò veya
lo dit testimoni. Interrogat si lo dit senyor compte era vengut e·ll dit cas ab lo dit senyor rey per pendre e aver la
dita senyora en València, et dix que creya que hoc per ço cor, ateses dites menaces que·l dit compte trametia a dir
a la dita senyora, versemblant era que ell no y venia per àls, sinó per aver aquella a sa mà, segons havia tramès a
dir moltes veguades, així per letres com per missatgers.
Ítem fon demanat sobre·l xviiien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.33 (El
testimoni és interrogat sobre com sap que la comtessa havia demanat una salvaguarda al rei Martí. Respon que ho
sap perquè ell era un dels encarregats d’aconseguir la dita salvaguarda i de mantenir i protegir els llocs de la
comtessa.) E dix aquell en les coses en aquell contengudes ésser veres. Interrogat com ho sap, dix que per ço com
ell, dit testimoni, fon hun de aquells qui hi treballaven en haver la dita salvaguarda et en fornir los dits castells. Et
hi fon present, vehent et hoent, com fos un dels de casa de la dita senyora qui més treballava per aquella et per
sos affers.
Ítem fon demanat sobre·l xixen capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre.34 (En
Lluís Martí és interrogat sobre si és veritat que la comtessa de Prades, després de la mort del seu fill, visqué
contínuament aterrida per les amenaces del seu marit. Respon que és cert i en dóna proves.) Et dix que mentre lo
dit senyor compte visqué, aprés la mort del dit don Pedro, la dita senyora stech contínuament en gran por del dit
senyor, et així ho hoý dir ell, dit testimoni, moltes et diverses veguades, et així en Torres Torres com en València,
a la dita senyora comptesa. E és ver que la dita senyora havia la dita pahor per ço cor del temps que les dites
menaces vingueren de part del dit senyor compte a la dita senyora, aquella féu tenir spies a Tortosa et a la Galea,
qui notificasen a la dita senyora si lo dit compte pasaria per allens per venir en València o en son regne. Et açò
sap ell, dit testimoni, per tal com algunes vegades la dita senyora scrivia a·quells, et ell, dit testimoni, scrivia les
letres. Més avant sap et véu que, per ço com la dita senyora havia gran paor del dit senyor compte, aquella fahia
et féu star gran temps, a la scala per on pugen al dit monestir, hòmens que coneguessen lo dit senyor compte, per
ço que si aquell hi venia, que fos resistit a aquell d’entrar lla on la dita senyora era, o que ella·n fos asabentada.
Los dits hòmens eren En Pere Gomiç, alcayt adonchs de Xest, et En Francesch Pelegrí, qui conexien lo senyor
compte.
Més avant véu et fon present que com fon dit a la dita senyora comptesa que·ll dit senyor era vengut en
València, stant lo dit senyor rey en lo seu Real,35 (He esmenat la lliçó «stech lo dit senyor rey» del ms., que em
sembla que no té cap sentit, per «stant lo dit senyor rei en lo seu Reyal» agafant com a punt de referència la frase
homònima que es pot llegir al principi de la raó dissetena d’aquest mateix document.) la dita senyora comptesa,
no tenint-se per segura allí on solia star dins la clausura del dit monestir, aquella se n’entrà dins lo dit monestir ab
dona Johana, sa néta, et dormia et menjava dins una cambra de una monga, la qual li par, com no li acord bé, que
fos de sor Jacmeta Fustera. Et féu tanquar a pedra et brach un portal o pas per hon hom entra en la sala que la dita
senyora obrà dins la clausura del dit monestir. Et de la dita cambra hon se mès may gossà exir fins a cap d’alguns
dies que sabé de cert que·l dit senyor compte se n’era anat. E açò véu ell, dit testimoni, com fos en servey de la
dita senyora comptessa, ans et aprés de la dita venguda.
Ancara més mostrava la dita senyora la gran paor que havia al dit senyor en açò que, en les morts d’ara v
anys poch més o menys, la dita senyora deliberà d’exir de València. Et en Torres Torres et altres lochs seus havia
sanitat, hi staven hòmens de València, qui eren exits per les dites morts, et ella no y gosà entrar dient que si ella
hi entrava e lo compte ho sapia, que tantost hi vendria et la pendria, car los vassalls ne altres no li gosarien
contradir ne resistir. Ans se n’anà vers Gandia et a Parcent, qui és d’en Manuell de Vilanova, et a la vall de
Alfàndech. En aprés vench a Murvedre et aquí stech per les dites morts algun temps, que may no gosà anar a
Torres Torres. E açò hoý et véu ell, dit testimoni, qui era en servey continu de la dita senyora, et molts altres de
casa qui servien aquella ho hoiren dir a ella, et veren les dites coses e·lls dits lochs et temps.
Ítem fon demanat sobre·l xxen capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre.36 (El
declarant és interrogat sobre quan va morir Joan de Prades i sobre la mort de la comtessa. Explica que Na Sanxa
va morir un any més tard que el comte i que abans que Joan de Prades traspassés estava contínuament malalta.)
Et dix que·l dit senyor compte morí hun hany, poch més o menys, ans que la dita senyora comptesa morís. E ja
ans de la mort del senyor compte, la dita comptesa era malalta; e aprés mort del dit senyor compte, la dita senyora
[era] contínuament malalta fins [que] morí de la dita malaltia. E açò véu ell, dit testimoni, en València, e ho sap
com fos familliar de la dita senyora comptesa, e molts altres, així familliars com metges et altres, veheren et
saben les dites coses.
Ítem fon demanat sobre·l xxi capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.37 (En Lluís
Martí és interrogat sobre si és veritat que un cop mort el comte de Prades Na Sanxa volia anar-se’n del monestir i
tornar a Torres Torres. Respon que, un cop mort el comte, Na Sanxa volia tornar-hi, però que els metges ho van
desaconsellar, ja que si la movien es podia morir.) Et dix que, mort lo dit senyor compte, la dita senyora contesa
proposà de tornar-se’n a Torres Torres. Et així deliberat féu demanar als honorables nostre Pere Soler et nostre
Luys d’Ordins, qui la tenien en cura, si ella, sens perill de sa persona per sguart de la sua malaltia, poria tornar al
dit seu castell de Torres Torres, los quals dixeren que, ssi la movien, que era molt perillosa de morir; per què no
conssellaven que la moguessen en degun partit del món. Interogat com ho sap les dites coses, e dix que per ço
com ho hoý dir a la dita senyora diverses vegades aprés la mort del dit senyor compte, que ella se’n volria tornar
a Torres Torres si los metges lo y consellaven. El mes avant fon present a la proposició feta per la il·lustre dona
Johana, néta de aquella, als dits metges sobre la dita tornada a Torres Torres. Interrogat de loch, dix que en
València, e·ll dit monestir. Interrogat de present, dix que la dita senyora dona Johana, et la muller del dit
testimoni, e la honorable madona Isabel de Monsoriu, companyona de la dita senyora comtesa, e altres, hoyren
dir a la dita senyora que se’n volia tornar a Torres Torres. Et foren presents a la proposició de les dites monges et
resposta de·quells. Interrogat de temps, dix que aprés fon mort lo dit senyor compte de Prades.
Ítem fon interrogat sobre·l xxii capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre,38 (El
testimoni és interrogat sobre com sap que la comtessa vivia atemorida pel seu marit i per què no va tornar a
Torres Torres. Respon que ja ho havia explicat en els capítols anteriors.) et dix ésser ver. Interrogat com ho sap,
dix que per ço cor anxí ho ha vist e ohit segons desús, en e sobre los precedents capítols, havia dit et testificat a la
qual deposició, et tant quant ço que la dita paor e malaltia se refer.
Ítem fon demanat sobre·l xxixen capítol de les dites deffenses obmesses los precedents, com sobre aquell
no fos interrogat.39 (El declarant és interrogat sobre si és veritat que en el monestir hi havia enterrats alguns
familiars de la comtessa. Respon que no ho sap del cert, però que la comtessa li ho havia relatat diverses vegades.
Conta que els pares d’ella estaven enterrats allí i que cada any, per Tots Sants, anava a l’església i feia dir misses
a la capella on descansaven en pau els seus progenitors.) Et dix si àls no saber sobre aquell salvu que havia hoyt
dir moltes et diverses vegades a la dita senyora comptesa en València en lo dit monestir, aprés que la dita senyora
fon en aquell. E lo pare et mare de la dita senyora comptesa jahïen e·ll dit monestir. E à vist que cascuns anys, en
les celebritats de Tots Sants, la dita senyora comptesa devalava en la sgleya del dit monestir et fahia dir misses en
la capella on aquells jahien et offeria dient que allí jahïen los pare et mare d’aquella e molts altres de son parentat.
Ítem fon interrogat sobre·l xxxen capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.40 (El
testimoni és interrogat sobre per quins motius creu que Na Sanxa va fer llegats al monestir de Santa Clara.
Respon que creu que Na Sanxa va fer llegats al monestir més per descarregar la seva consciència que amb motiu
del seu enterrament, perquè durant els vint anys que estigué en el monestir, la seva presència va portar grans
molèsties i problemes a les monges, i endemés, la major part d’elles vivien en la pobresa.) E dix que creu que la
dita senyora comptesa ha fets los dits legats al dit monestir més per aucmentar aquell et descarregar sa consiència
que per rahó de la sepultura. E açò per tal cor la dita senyora stech al dit monestir ab sa família bé per spay de xx
anys, poch més o menys, et féu et donà grans enugs al dit monestir et monges d’aquell, e sabia la gran pobre[sa]
que pasaven les més monges que y són, a les quals la dita senyora comptesa acostumava fer algunes caritats. Et
açò sap ell, dit testimoni, per ço cor del dit temps de xx anys més o menys ençà, ell, dit testimoni, és stat en
continu servey de la dita senyora, et ha vist ço que desús ha dit, et molts de casa ho saben.
Ítem fon demanat sobre·l xxxiiii, xxxv et tots los altres següents capítols, sobre·ls quals se devien rebeents
fins al xlixen inclusive, los quals li foren lests et a entendre donats.41 Et dix si de cert res no saber sobre aquells,
salvu que y ha vists moltes sepultures et soterrar alguns, ayxí dins la sglesia com deffora en lo fosar. Et açò de xx
anys, poch més o menys, ençà que·l dit testimoni és stat en servey de la dita senyora comptesa.
Ítem fon demanat sobre·l l capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.42 Et dix que
ço que ell dit deposant desús havia dit et testificat era ver, et d’allò era et és pública veu et fama entre los sabents
les dites coses et conexents les sobredites persones.
Generalment fon interrogat de perentella, odio, amor, timor, prece, precibus, induccione, corrupcione, et
aliis circumstancis dixit non.
Demanat qual part voldria que obtengués la present causa, dix que aquella que mellor dret agués, com tots fosen
servidors de nostre senyor Déus.

El mateix Lluís Martí, en una altra declaració del plet, datada el 3 de juliol de 1416, ens dóna fe del traspàs de la
comtessa de Prades: «és ver e manifest que la dita egrègia dona Santcha Eximenez d’Arenós, quondam
comtessa de Prades, a xxv del mes de juny prop passat, passà d’aquesta vida en l’altre» la comtessa de Prades
morí el 25 de juny de 1416 al monestir de clarisses de València, on el declarant ens diu que visqué «per spay de
xx anys». (ARV, Governació, núm. 2215, mà 20, p. 494r).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones. Institut de Llengua i Cultura Catalane. Secció Francesc Eiximeni.

- 1416, 25 junio:
La comtessa Sanxa Ximénez d´Arenós moriria en 1416 i fou soterrada en el convent de la Trinitat al qual
hi havia llegat diferents béns i havia nomenat el seu hereu en el cas que la seua néta morira sense
descendència
ARV. Governació, 2216 m24 fol. 14.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig
Tenim la certesa que Sanxa Ximenis d’Arenós va morir el 25 de juny de 1416, gràcies a un altre document,
redactat pocs dies després.
ARV, Governació 2215, mà 13 (ff. 18r-18v) i mà 20 (ff. 490r-496v). Vd. Apèndix, doc. 3.
En aquest document, del 2 de juliol de 1416, es parla de les dues donacions que Sanxa va fer a la seva néta Joana
de Prades dels castells, tinença, llocs i alqueries de Cortes, Andilla, Torres Torres, Serra, Xestalcamp i Adzueva, i
es diu que Joana de Prades i Joan Ramon Folc de Cardona ja són cònjuges. Però per fer efectives les donacions i
perquè aquells poguessin prendre possessió de les terres, s’havien de fer els carregaments de censals sense fadiga
o lluïsme especificats en el testament de Sanxa per obtenir els 8.000 florins que s’havien de pagar als
marmessors. Com que Joan Ramon Folc de Cardona era menor d’edat (encara no tenia vint anys), finalment se li
va assignar com a curador el noble Joan de Vilaragut, que era un parent seu. En el document testifiquen diferents
persones que expliquen quina relació de parentesc tenia Joan Ramon Folc amb Joan de Vilaragut,49 i, de retruc,
es diu, en diverses ocasions és veritat notori e manifest que la dita egrègia comtessa, pochs dies són passats, passà
de aquesta vida present en l’altre, ço és lo dia següent aprés de la festa de sent Johan prop pasada, que era
comptat XXV del mes de juny (ARV, Governació 2215, mà 20, f. 493v).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1416:
Denúncia posada pel batlle de l´Albufera davant el batlle general per la construcció d´una sèquia derivada
dels Ullals de Segairent per a regar els termes d´Albalat, Sueca i Cullera.
ARV, Bailia 430, Fól. 22r, 27r.
Mossén Eximén Pérez d´Arenós, senyor del dit loch d´Albalat, e lo senyor e abitador del loch de Çuecha, e los
abitadors de la vila de Cullera e alguns altres lochs havents heretat en aqueles parts (...) volen fer e fan la cèquia o
cèquies per fer discórrer (...) les aygües de les dites fonts e amargals e ullals en altres parts, e fora la dita albufera,
per regar terres o possessions o per altre cualsevol rahó, lo que, si·s consentie, seria total destrucció de la dita
Albufera.
L'Espai de l'aigua. Antoni Furió, Joan Romero, Aureliano.

- 1417, 27 junio.
Se eleva una "suplicatio" en nombre de la abadesa Violante de Aragón a la justicia, en favor de los
intereses del monasterio de la Puridad.
ΛHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.484
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

4.802. — Cláusula testamentaria de Eximen Pérez de Árenos. 1 de julio de 1418.—Perg. 2672.


Inventario de los documentos escritosen pergaminos del Archivo Catedralde Valencia
Instituïa el seu fill Ferrando Ximénez d’Arenós com a hereu universal de tots sos béns e drets. Dos dies abans
de morir, Eximén Pérez d’Arenós renuncià al procés contra Manfré per l’administració de béns feta per Elicsén
de Romaní, i el dia d’abans instituí el llegat de 100.000 sous

- 1418, 20 agosto.  Gandía (Valencia)


Traslado del documento otorgado por Aldonza, duquesa ¿viuda? de Alfonso, duque de Gandía, por el que
vende un censal sobre el lugar y la aljama de Callosa [d'en Sarriá] (Alicante) a Francisco Cort.
Archivo Histórico de la Nobleza, OSUNA,CP.528,D.7
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. PARES

- 1419:
 Isabel Maça de Liçana nombrada como mujer d'Eiximèn Pérez de Arenós
 [ACCV, Protocolo de Gerardo de Ponte nº 25035
Eva Izquierdo Molinas

- 1419, 21 enero. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por mosén Joan Aljafarín, presbítero beneficiado en uno de los cuatro beneficios fundados
en la iglesia de Santa Maria de Villahermosa, bajo la advocación de San Miguel Arcángel, por Gonzalo
Díez de Arenós y Joana Cornel, su mujer, a favor de Pedro de San Hilario, baile de la baronía de Arenós,
por valor de 300 sueldos reales que, de orden del duque de Gandia, recibe como prebenda del beneficio.
Dada en Villahermosa del Río ante el notario, Bartolomé Pérez.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 568
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 568

- 1419, 9 febrero.
Proceso seguido entre Partes de don Ximen Perez de Arenós marido y heredero usufructuario de doña
Elisen de Romaní de una; y de otra don Manfredo Escrivá de Romaní heredero universal de la misma
doña Elisen su prima: instado por dicho don Ximenez en 9 de Febrer 1419 queriendo probar que la renta
anua de los bienes de dicha herencia que debía percivir no equivalía a la cantidad que había satisfecho por
razón de los legados de puestos por Don Elisen y por unos cargos, aunque se contasen los reditos que habia
percibido de los lugares de Alberich, la Foya y Benifaraig que habían sido vendidos por la Corte Civil en 4
de Junio 1407 etcétera. Quedó sin terminar
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 070
  
- 1419, 22 junio:
Traslado de la notificación hecha en 22 de Junio de 1419 a don Manfredo Escrivá de Romaní heredero
testamentario de doña Elisen de Romaní de que don Ximen Perez de Arenós estaba pronto a pagarle 1827
libras 5 dineros y pugesa que en arreglo en lo decidido en la Sentencia Tribunal dada en 1 de Mayo 1408 por los
licenciados en leyes Guillem Grera y Clemente de Vilanova, juezes compromisarios, publicada por Luis Lucran
notario debia entregarle en San Juan de dicho mes y año; como efectivamente entregó dicha cantidad con la
protesta de que no se le acreciese derecho alguno al referido don Manfredo Escriva succesivamente en 15 de Julio
1419 se presentó una escritura de contraprotesta por el dicho don Manfredo, y requiriendo al mencionado notario
Luis Lucran no librase copia de la protesta sin insertar la contraprotesta
ACA,DIVERSOS,Sástago,198 (Lío D1º), nº 067
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1419, 19 agosto:
Tot plegat, doncs, això explica la frenètica activitat desenvolupada per Manfré Escrivà de Romaní en els mesos
següents a la defunció d’Eximén Pérez d’Arenós, detallada en els documents esmentats.
Així, el dilluns 21 d’agost de 1419, només dos dies després d’aquella mort –que havia tingut lloc en la matinada
del divendres al dissabte 19 d’agost–, Manfré es presentà davant el justícia civil de València per a rebre la
possessió dels dits béns e drets hereditaris del vincle d’Elicsén de Romaní en vista de la mort del seu
usufructuari. Per això, malgrat que considerava que la dita possessió pogués pendre per la propria auctoritat, volia
tindre la seguretat –per major cautela– que el justícia certificaria aquella mort i li donaria la possessió dels béns
heretats, raó per la qual li demanava que rebera sumària informació de la mort del dit noble Eximén Pérez
d’Arenós. En conseqüència, l’oficial reial prengué testimoni de sis persones que podien donar fe d’aquell
traspàs. Bartomeu Pasqual, prevere de l’església de la Santa Creu de València, declarà que Eximén finà sos dies
divendres propassat en la nit aprés mija nit dues hores i que ell mateix fon present e vehent com aquell morí e
passà de aquesta vida en l’altra e li legí la indulgència. Igualment, Enric Díez, scuder de casa de mossén Eximén
Pérez d’Arenós, coincidí en l’hora de la mort, les dos de la matinada, ja que ell fon present quan aquell morí e
passà de aquesta present vida en l’altra, i, així mateix, assistí a la sepultura de aquell, la qual fon feta lo dissabte
avespre en la Seu de València en la capella Sant Berthomeu, a la qual foren moltes gents. També Joan de
Vilanova estigué a casa d’Eximén Pérez la nit de la seua defunció, tot i que arribà quan ja havia mort:
Fon appel·lat per companya que·s deya de casa de mossén Eximén Pérez d’Arenós demanant-lo que anàs a la
dita casa cor lo dit mossén Eximén Pérez stava a la fi (...) E fon allí a les tres ores passada mija nit. Et com fou
allí dixeren-li que poch havia era mort (...) havent allí grans plors per la noble muller d’aquell dit noble mossén
Eximén Pérez e plors (...) de casa de aquell per la lur mort.
De la mateixa manera, també el mestre en teologia del orde de madona Sancta Maria del Carme, fra Vicent
Tamarit, veié lo cors d’aquell mort en la casa e habitació del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e metre
lo cos del dit noble en una caxa empeguntada. Finalment, tant el cavaller Galceran Bou com el notari Francesc
Escolà assistiren el dissabte al vespre a la sepultura del cos del difunt en la catedral de València. Per tot això, dos
dies després de rebre aquells testimonis, el 23 d’agost Manfré comparegué de nou davant el justícia de València
per tal que declarara oficialment la seua presa de possessió dels béns de l’herència:
Vist lo testament de la noble dona Elichsén de Romaní; e vist com lo dit noble N’Eximén Pérez d’Arenós era
usufructuari e lo dit honorable En Mamfré de Romaní hereu de la dita honorable Na Elichsén de Romaní; et com
conste de la mort del dit noble N’Eximén Pérez, e consegüentment lo dit usufruyt ésser finit, proveheix e mana
que lo dit honorable En Mamfré de Romaní sia mès en possessió dels béns e drets de la herència dessús dita de la
dita noble dona Na Elichsén de Romaní, axí com a hereu de aquella
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603 Vicent Vaydal

- 1419, 12 septiembre.
Alfonso V confirma los poderes concedidos a Bernat Vilarig, caballero, como procurador general de
Alfonso de Aragón, duque de Gandia y conde de Ribagorza, sobre los dominios del ducado de Gandia,
baronía de Arenós, valle de Ayora y todas las villas y lugares de su jurisdicción en el Reino de Valencia.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Gra//RC Gra : Real Cancillería, núm. 393, f. 10v-13r
RC Gra : Real Cancillería, núm. 393, f. 10v-13r

- 1.419, 21 noviembre.
Se realiza cierta operación censal entre varias personas en la que interviene la abadesa Violante de
Aragón.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.302, num. 3.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1420, 12 enero. Valencia.


Carta pública del 12 de enero de 1420 que contiene la relación de las acciones realizadas por Manfré de Romaní
para tomar posesión de los bienes de la herencia de Elicsén de Romaní, en general, y del lugar de Beniparrell, en
particular. El 21 de agosto de 1419 Manfré solicita al justicia civil de Valencia, Pere de Siscar, que de fe de
la muerte de Eximén Pérez d’Arenós, para lo que éste toma testimonio de Vicent Tamarit, religioso, Joan
de Vilanova, Bartomeu Pasqual, presbítero, Galceran Bou, caballero, Enric Díez, escudero, y Francesc
Escolá, notario. Según su declaración Eximén Pérez d’Arenós había muerto a las dos de la noche del viernes al
sábado 19 de agosto de 1419 y fue enterrado en la catedral de Valencia al anochecer siguiente. El 23 de agosto
Manfré de Romaní pide nuevamente al justicia civil que declare su toma de posesión de los bienes de la herencia
de Elicsén de Romaní y el 24 de agosto solicita ser puesto en posesión del lugar de Beniparrell. Así, acompañado
por una comisión nombrada por el justicia –formada por Antoni Joan, escribano, y Joan Sobirats ‘alias’ d’Albal–,
Manfré de Romaní toma posesión señorial de Beniparrell con una serie de actos simbólicos: abrir y cerrar las
puertas de la casa del señor, de la almácera y el horno, y cortar ramas del huerto, la viña y el higueral del señor;
así mismo, reúnen a los cabezas de familia –(?) Tortosa, justicia, Bartomeu Mas y Pere Tortosa, jurados, Joan
Cervés, baile, Jaume Cremades, Pere Cremades, Guillem Algali, Bernat Mas, Bartomeu Abella, Macià Galter,
Bartomeu Canals, Pere Ivorra y otro de nombre desconocido–, los cuales le prestan juramento de fidelidad.
Finalmente, el 3 de octubre de 1419, Manfré de Romaní solicita al justicia civil volver a ser puesto en posesión
de la casa señorial de Beniparrell, donde todavía estaba Ferrando d’Arenós, hijo del difunto Eximén Pérez
d’Arenós.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 8, Legajo C, núm. 4
Anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo decimonono, die lune vicesima prima agusti, davant
l’onorable mossén Pere de Siscar, cavaller, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech l’onorable En
Mamfré de [Romaní ... ... ... infras]cripto nomine posà la requesta següent: Davant la presència de vós, molt
honorable Pere de Siscar, cavaller e justícia de la ciutat de València en lo civil, personalment constituhit En
Mamfré de Romaní, donzell [... ... ... ...] béns e drets que quòndam foren de la noble dona Na Elichsén de
Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, cavaller, diu e proposa que com la dita noble
Elichsén de Romaní en son derrer testament instituhís hereu seu universal al dit En Mamfré de Romaní [e]
usufructuari dels béns e drets hereditaris de la dita heretat al noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, marit
quòndam d’aquella lo qual [... ... .... .... ...] a dit noble mossén Eximén Pérez, lo qual morí e passà d’aquesta
present vida dissabte pus passat e per consegüent lo dit En Mamfré de Romaní deu haver la possessió dels dits
béns e drets hereditaris que [... ...] en la dita heretat. Et jatsesia la dita possessió pogués pendre per la propria
auctoritat, emperò per major cautela, la qual per aprofitar mostraré a vós, dit honorable justícia, lo testament de la
dita noble dona [... ... ....] ne [...] en alcuna part de aquell sospitós per lo qual apparec la dita institució d’hereu e
lexa de usufruyt, vos requer que, rebuda sumària informació de la mort del dit noble Eximén Pérez d’Arenós,
[... ...] tar la dita possessió e metats aquell en possessió dels dits béns com axí per justícia fer-ho dejats. Et
generalment requer que sobre les dites coses li façats compliment de justícia, fon interrogat per sagrament lo
[... ... ... ...] dictada la dita requesta, et dix que micer Climent de Vilanova. Et statim lo dit honorable justícia
manà ésser rehebuda informació de testimonis sobre la mort del dit mossén Eximén Pérez la qual fon rehebuda
[... ... ...] |l. 10| [...]formació de testimonis rehebuda en la ciutat de València sobre la requesta davant lo honorable
mossén Pere de Siscar, justícia civil de la dita ciutat, sots kalendari de vicesima prima mensis augusti propos[ada
en l’any de la] Nativitat del Nostre Senyor mil quatre-cents e dehenou per lo honorable En Mamfré de Romaní,
donzell, habitador de València, los dits e deposicions dels quals són ut sequitur: Die lune intitulata vicesima
prima [anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC decimo nono lo reverent e religiós frare Vicent Tamarit, del
orde de Madona Sancta Maria del Carme, maestre en sacra Theologia, testimoni produhit e donat per part del dit
[En Mamfré de Romaní], testimoni sobre la dita sua requesta, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de
aquell posant-se la mà sobre los pits –com dix sia costum dels mestres en sacra Theologia– dir veritat sots virtut
del qual jurà [... ... ...] sobre la dita requesta, la qual li fou lesta de verbo ad verbum. Et dix saber sobre aquell ço
que·s segueix, ço és, que sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de la present
vida en l’altre divendres en la nit [... ... ...] E el dit testimoni vehé aquell eo lo cors d’aquell mort en la casa e
habitació del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenos, e metre lo cos del dit noble en una caxa empeguntada. E
axí mateix, en aprés lo dia de dissabte [anà] a casa de aquell ab d’altres frares del seu orde per fer exèquies al dit
cos. Et no fon d’aquí avant a la sepultura ne·y sab pus. Interrogat de temps e loch e de presents e dix que ja·n
havia dit dessús. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, lo mossén Johan de
Vilanova, habitador de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní
sobre la dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis, de la sua
mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni in hunc
qui sequitur modum. Et primo fon interrogat sobre la dita requesta la qual li fon lesta. Et dix sobre aquella saber
ço que·s segueix, ço és, que divendres en la nit ell, dit testimoni, fon appel·lat per companya que·s deya de casa
de mossén Eximén Pérez d’Arenós demanant-lo que anàs a la dita casa cor lo dit mossén |l. 20| Eximén Pérez
stava a la fi. E ell, dit testimoni, de fet anà a la casa del dit mossén Eximén Pérez e fon allí a les tres ores passada
mija nit. Et com fou allí dixeren-li que poch havia era mort. Et mirà lo lit del dit noble e mostrava’s en aquell
que·n havia cors mort, lo qual cos se deya que era del dit mossén Eximén Pérez d’Arenós, havent allí grans
plors per la noble muller d’aquell dit noble mossén Eximén Pérez e plors [...] de casa de aquell per la lur mort.
Et aprés lo dissabte avespre fou convidada gent per anar soterrar d’aquell dit cors del dit noble a la Seu de
València en la capella de Sent Berthomeu, la qual 225 sepultura se de[ya] era del cos del dit noble mossén
Eximén Pérez d’Arenós, a la qual ell, dit testimoni, fou e vehé metre lo cos dins la dita capella. Interrogat de
temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die [et anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC
decimonono, lo honorable mossén Berthomeu Pasqual, prevere rector de la ecclèsia de Sancta Creu de la ciutat de
València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré [de Romaní sobre la] dita sua requesta
sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mandreta
corporalment toquats, dir veritat en poder e mà del discret mossén Jacme Coll [... ... ...] ciutat, sots virtut del qual
jurament, interrogat sobre la dita requesta. Et dix saber sobre aquella cosa ço que·s segueix, ço és, que sabia que
lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de aquesta [vida. E] sabia-ho per tal com ell, dit
testimoni, fon present e vehent com aquell morí e passà de aquesta vida en l’altra e li legí la indulgència. Et finà
sos dies divendres propassat en la nit aprés mija nit dues hores o qu[... ... ... ...] e habitació de aquell dit noble,
present ell, testimoni, e altres qui allí foren. Interrogat de tempore, loco et presentibus, et dix que ja·n havia dit
dessús. Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono lo honorable [mossén Galce]ran
Bou, cavaller, habitador de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré
de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants qu[atre] |l. 30|
evangelis de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat
deposà son testimoni. Et dix saber sobre la dita requesta e coses en aquella contengudes ço que·s segueix, [ço] és,
que sabia que lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra. E
sabia-ho per tant com lo havia vist mort. Et era stat dissabte avespre pus propassat a la sepultura del cors de
aquell, lo qual és stat soterrat en la Seu de València en la capella de Sant Berthomeu, presents moltes persones
que a la dita sepultura foren. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit d[essús]. Dictis die et
anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono En Enric Díez, scuder de casa de mossén Eximén Pérez
d’Arenós, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta
sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mandreta
corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni. E dix saber sobre
aquella ço que·s segueix, ço és, que sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez era mort, e passat de aquesta
present vida en l’altra, lo qual morí divendres en la nit dues hores aprés mija nit p[...] ell, dit testimoni, vehé, e
fon present quan aquell morí e passà de aquesta present vida en l’altra. Et axí mateix fon present a la sepultura de
aquell, la qual fon feta lo dissabte avespre en la Seu de València en la capella de [Sant Bertho]meu, a la qual
foren moltes gents. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. Dictis die et anno a
Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, l’onrat e discret En Francesch Scholà, notari, ciutadà de
[València, testi]moni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní sobre la dita requesta, lo qual jurà a
Déu e als sants quatre evangelis, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del [qual
jurament inter]rogat deposà son testimoni. E dix saber sobre la dita sua requesta ço que·s segueix, ço que·s, que
sabia que lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra. Et
sabia [... ... ...] |l. 40| dit testimoni, ha vist lo cors de aquell mort. Et fon present a la sepultura de aquell, la qual
fon feta dissabte avespre en la Seu de València en la capella de Sent Berthomeu, a la qual sepultura entre
[... ... ... ...] gent. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús. E, rehebuda la dita
informació de testimonis, e aquella haüda per publicada, lo dit honorable se retench acord [... ... ...] feyt insuper,
die mercuri vicesima tercia augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit
honorable justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní, e fon-li publicat lo acord. E lo dit
honorable justícia, vist e regonegut lo dit feyt, haüd acord e del·liberació sobre aquell ab micer Berenguer
Clavell, assessor seu ordinari, vist lo testament de la noble dona Elichsén de Romaní; e vist com lo [dit] noble
N’Eximén Pérez d’Arenós era usufructuari e lo dit honorable En Mamfré de Romaní hereu de la dita honorable
Na Elichsén de Romaní; et com conste de la mort del dit noble N’Eximén Pérez, e conseg[üent]ment lo dit
usufruyt ésser finit, proveheix e mana que lo dit honorable En Mamfré de Romaní sia mès en possessió dels béns
e drets de la herència dessús dita de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, axí com a hereu de aquella lata
sentencia per lo dit honorable justícia dictis die et anno. Se(creu)nyal del honorable mossén Pere de Siscar,
cavaller, justícia dessús dit, qui la dita sentència donà e promulgà. Presents tes[ti]monis foren a la publicació de
la dita 226 sentència N’Anthoni Bosch, e En Daniel Sànxez, scriptors. Postea vero die iovis, vicesima quarta
augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit honorable justícia comparech lo
[dit] honorable En Mamfré de Romaní requirent ésser mès en possessió del loch de Beniparrel, qui és dels béns
de la dita herència. E tantost lo dit honorable justícia manà e féu comissió verbal a·n Johan Sobirats, àlias
d’Albal, [... ... ...] ensemps ab N’Anthoni Johan, scrivà de la sua cort, anassen al dit loch e d’aquell donassen la
possessió vàcua al dit En Mamfré de Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita verbal comissió,
a[... ...] |l. 50| ab lo dit honorable En Mamfré de Romaní al dit loch de Beniparrel. E foren al alberch o casa de
senyor del dit loch e lo dit comissari féu obrir les portes majors del dit alberch o casa e près [per la mà lo] dit
honorable En Mamfré e mès-lo dins la casa Romaní lo dit comissari de fora, e adonchs lo dit honorable En
Mamfré de Romaní en senyal de possessió tanquà e obrí les portes del [... ...] qual alberch havia dues cases
descubertes. Et, contínuament, lo dit comissari los actes de la dita possessió féu venir, e ajustar los vehins e
habitants en lo dit loch en la casa de senyor, on [... ... ...] Tortosa, justícia del dit loch, En Berthomeu Mas, e En
Pere Tortosa, jurats, En Jacme Lòpiç, mustaçaf, En Johan Cervés, batlle, En Jacme Cremades, En Pere Cremades,
En Guillem Algali, En Bernat Mas, En P[... ...], En Berthomeu Abella, En Macià Galter, En Berthomeu Canals,
En Pere Ivorra. E ajustats los dessús dits lo dit comissari absolgué aquells de sagrament de feeltat que eren
tenguts al noble mossén Ex[imén] Pérez d’Arenós, usufructuari del dit loch, manan a aquells e cascun d’aquells
que prestassen sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní, senyor proprietari del dit loch, e
d’ací avant haguessen[-lo] per senyor. E adonchs los dessús nomenats, toquats per ells e cascuns d’ells los sants
evangelis de Déu, prestaren sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní segons fur de València,
manan lo dit comissari als dessús dits de part del dit honorable justícia que d’ací avant haguessen per lur senyor e
del dit loch lo dit En Mamfré de Romaní, los quals alchuns lo dit manament dixeren que·ls plahia. Encara lo dit
comissari, continuant la dita possessió, féu entrar lo dit En Mamfré de Romaní en l’ort de senyor e en senyal de
possessió lo dit En Mamfré tallà de les rames dels arbres del dit ort. Et aprés lo dit honorable En Mamfré de
Romaní anà a la vinya e figueral de senyor, e entrà en aquella, e en senyal de possessió tallà de les sarments dels
ceps de aquella e de les rame[s de les] |l. 60| figueres. E, tornant al dit loch, lo dit honorable En Mamfré de
Romaní entrà en la almàcera del oli del dit loch, la qual stava mig descuberta, e la caldera de aquella que era
foradada, e [en senyal de] possessió tanquà e obrí les portes de la dita almàcera. E en aprés fon lo dit honorable
En Mamfré de Romaní al forn del dit loch, lo qual fon atrobat mig descubert, e en senyal de possessió tan[quà e
obrí les] portes de aquell dit forn. E, fetes les dites coses, lo dit honorable En Mamfré de Romaní requés de les
dites coses carta pública, la qual li fou feyta per lo scrivà de la cort a conservació de son dret e a [haver de les
dites] coses memòria en sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses comorats e appel·lats honorable
micer Climent Vilanova, doctor en leys, En Francesch Cavaller, notari, e N’Andreu Vidal, ciutada[ns de
València]. Consequenter die martis tercia octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono,
davant lo dit honorable justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní requerint ésser-li donada la
possess[ió del] alberch de la dita heretat hon lo dit noble N’Eximén Pérez stava. E adonchs lo dit honorable
justícia, a consell de son assessor, manà e féu comissió verbal a Stheve Sànxez, porter, que ensemps ab
N’Anth[oni] Johan, scrivà de la sua cort anàs al dit alberch e d’aquell liuràs possessió vàcua al dit En Mamfré de
Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita comissió anaren al dit alberch, hon fou atrobat [mossén]
Ferrando d’Arenós, hereu del dit noble, e lo dit comissari féu exir del dit alberch lo dit mossén Ferrando e près
per la mà lo dit honorable En Mamfré de Romaní e mès-lo dins lo dit alberch Roman[í] lo dit comissari de fora. E
lavós lo dit honorable En Mamfré de Romaní, en senyal de possessió, tanquà e obrí les portes del dit alberch,
requirent de [les] dites coses carta pública per lo scrivà de la [cort] ésser-li feta a conservació de son dret e a
haver de les dites coses memòria en sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses N’Arnau Domènech e
En Jacme Alamany, perayres [...] |l. 70| Sig(signe notarial)num Anthoni Iohannis, auctoritate regia notarii publici
Valencie, domini et scribe curie civilis dicte civitatis, una cum venerabile Anthonio de Pratis, connotario, domino
et scriba curie predictis, omnibus dum sicut m[ittitur] agerentur et fierent una cum prenominatis testibus presens
fui eaque in publicam formam redigendo per alium scribi, fecit et clausit Valencie duodecima die ianuari anno a
Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603

- 1420, 13 noviembre. Valencia.


Escritura de censo dada por Isabel Maza, señora de Albalat y de Segart, mujer de ¿Juan de Arenós?, a
favor de Juan Fabra. Ante Juan Galart, notario público.
ES.45168.SNAHN/1.41.3.6//OSUNA,CP.131,D.16

- ¿1421?:
Aparece como poseedor de Cortes de Arenoso D. Juan, Conde de Pradas.
APDC. Sección Histórica. Manuscrito "Arenós", f. 25.
En dicho año se encuentra una escritura que descubre ser Dn. Juan, Conde de las Montañas de Pradas, posehedor
de Cortes.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.

- 1422:
De su primer matrimonio con Isabel de Alagón había nacido en agosto de 1384 su hijo homónimo, Pero o Pere
(V) Maça de Liçana, señor de Monòver, que es el que aquí nos interesa. Tuvo también a Blasco Maça de Liçana,
que sirvió a Alfonso V en las guerras de Nápoles y fue dotado en aquel reino. En segundas nupcias, casó con
Blanca de Centelles, y de este matrimonio nació Isabel Maça de Liçana, quien en 1422 tomó matrimonio con
¿Eximèn Pérez d’Arenós? Se le conoce al menos un hijo natural, Francesc Maça de Liçana, legitimado por el
rey Martín en 1403 y muerto en 1468, el cual en 1437 tomó matrimonio con una rica doncella de una familia de
la caballería media, Beatriu Carbonell, de no tan alta condición como los enlaces que celebraron los hijos
legítimos.
ACA, RC, Reg. 2198, fol. 261.
VIDAS ENFRENTADAS: PERE MAÇA DE LIÇANA Y EXIMÈN PÉREZ DE CORELLA. ENEMISTAD
PERSONAL, RIVALIDAD SEÑORIAL Y CONFLICTOS POLÍTICOS EN EL REINO DE VALENCIA (1420-
1450)1 Carlos López Rodríguez

- 1422, 21 septiembre. Lucena.


Ápoca otorgada por Joan Calbo, alcaide del castillo de Espadilla, a favor de Pere Santolaya, baile general
de la baronía de Arenós, por valor de 100 s.r. que, en dos mitades, recibe anualmente de orden del duque
de Gandía como retribución de su cargo. Dada en Lucena ante el notario Antoni Alegret.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 616
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 616

- 1423, enero.
Testimonio de Andreu Castellà en el pleito desarrollado entre 1422 y 1423 sobre la sucesión de la baronía
de Arenós. Habla de la boda de Violante de Arenós y Alfonso de Aragón.
ARV, G 2230 mano 36, f. 15v.
... feren noces en lo dia que aquells hoyren missa així com a marit e muller, les quals celebraren en lo Real del
senyor Rey de la ciutat de València...

ARV, G 2229, mano 25, f. 37rv.


...enaprés, en aquell dia mateix, ço és, lo VIIIen dia de maig del any de la Nativitat de nostre// senyor MCCCLV
aquella dita noble na Violant féu e fermà matrimoni en faç de sancta mare Ecclèsia ab lo Egreri don Alfonso, fill
del inclit e magnifich infant en Pere, comte de Ribagorça e de les muntanyes de Prades, enaxí que-ls dits Egreri
don Alfonso e noble na Violant foren fets... verdaders marit e muller, et lo qual matrimoni aprés solempnizaren
en faç de santa mare Eccelèsia (sic), e aquell per carnal còpula consumaren ...
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.

- 1423, 13 marzo. Valencia.


Alfons el Jove acudí al governador del regne de Valéncia per reclamar el reconeixement dels seus drets
sobre la baronia d´Arenós, possessió de sa mare, Violant d´Arenós, que l´havia cedida a l´esmentat Joan de
Luna, i per exigir l´anulació de les donacions testamentàries fetes per ella en favor de Pere i de Caterina de
Luna, i de la esposa d´aquell, Iolanda de Tamayo, neboda de la duquessa.
ARV, llibre apellat Blanch, Fols. 71r, 80v.
PINCHA ESTE HIPERVÍNCULO PARA VERLO COMPLETO. Actes del Novè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes. Pág. 61.
http://books.google.com/books?id=1kOtXqGVbCwC&pg=PA434&dq=actes+del+nov%C3%A8+col
%C2%B7loqui&hl=es&sig=r5Yg4dviCcFduxmw6DpbbatZwKg#PPA61,M1

I. en fer les susdites donacions, sa mare no actuó amb absoluta llibertat perqué Joan de Luna «se jala
carnalment ab la dita senyora duquessa, per la qual raó li faia fer tot quant aquell volia e manava, no
podent ni gosant-li contradir la dita senyora»;
II. Joan de Luna, «com fos de poc estat e vil condició, car en la casa del dit senyor duc, pare meu, era
rapal d'en Orriols, pujé ab ses industrioses e falses maneres a ésser e fon dispenser per gran temps del
dit senyor duc en casa d'aquell»;
III. com «era gran metziner, fetiller e invocador de diables e havia una sogra gran metzinera, fetillera e
invocadora de diables, [...] lo dit traidor sabia torbar e regirar e traure de seny dones per dur-les a son
mal propósit e intenció»;
IV. per aquesta causa, «postposada tota temor de Déu e oblidada tota fidelitat, torbá e regirá e trasqué de
seny e d'enteniment la dita senyora duquessa e la féu venir a tota sa voluntat e intenció, en tant que,
torbada la dita senyora, com dit és, no vela ni ola ni amava ni temia altra persona en lo món sinó al dit
traidor, e havia e tenia e tenc fins que morí en excessiu oi, avorricióe rancor al dit senyor duc, pare
meu, e a mi e a totes mes germanes, nebots et nebodes e altres parents, amics e servidors»;
V. «abans que la dita senyora morís e ans que aquella fes les qui es dien preteses donacions de la
baronia d'Arenós al dit traidor e altres preteses donacions de grans quantitats al dit falsari, filla e
nora [...1, era conegut, vist e conjecturat ab moltes diverses maneres, urgents indicis e presumpcions
per los doméstics e familiars de la casa del dit senyor duc, així hómens com dones, que aquell dit
traidor se jaia carnalment ab la dita senyora duquessa e en fa ya a totes ses voluntats»;
VI. «el dit traidor estava ab la dita senyora duquessa e era vist estar en diverses dies e hores sois ab ella,
dins alcuna de les cambres de la dita casa o en l'hort e en alcuns llocs apartats de la casa dessús dita,
burlant ab aquella e palpant et besant-la e faent altres actes deshonests»;
VII. «el dit traidor Joan, qui es deia de Luna, sabent que el dit senyor duc algun temps ans que morís havia
perduda la vista e que no hi veia, de la qual orbetat era e és presumpció que lo dit traidor l'hagués feta
e ginyada, e ans e aprés de la dita orbetat, assajá moltes vegades amagar-se e fon vist e trobat algunes
vegades que s'amagava dins la cambra, tras les cortines del llit on dormien e acostumaven dormir los
dits senyors duc e duquessa, per jaure's carnalment de nit ab la dita senyora duquessa»;
VIII. «fama pública fon e era durant lo dit temps en la casa del dit senyor duc entre los doméstics e
familiars, així hómens com dones de la dita casa, e havien per notori, ciar e cert, que el dit traidor se
jaia carnalment sens null dubte ab la dita senyora duquessa»;
IX. Iolanda de Tamayo i Caterina de Luna, «donzelles e de la cambra de la dita senyora duquessa», i Pere
de Luna, «fill del dessús dit traidor», «consentien e daven lloc en la dita traició e eren participants en
aquella, donants lloc en jaure's carnalment ab la dita senyora duquessa, e donants entrades al dit
traidor, e celants e cobrints la traició e gran malvestat que aquell faja e cometia ab la dita senyora
duquessa»;
X. «el dit traidor Joan, qui es deia de Luna, per lo que la dita sua traició e malvestat fos milis celada, féu
e acabá ab la dita senyora duquessa que la dita Yolant de Tamayo, neboda de la dita senyora, se jagués
carnalment ab lo dit falsari Pere de Luna a malgrat d'aquella, e que fossen marit e muller; e que la dita
senyora duquessa faés donació a la dita Yolant de Tamayo de tres mília florins, e al dit falsari Pere de
Luna d'altres tres mília florins»;
XI. «lo dit traidor, per reo que la dita sua traició fos milis celada, ginyá e acabá ab la dita senyora
duquessa que la dita Caterina, filla sua, fos donada per muller al dit Dionís Agramunt», el qual «era
familiar e servidor de don Enric, nét de la dita senyora duquessa, e ben acostat en lo servei d'aquell dit
don Enric, qui Iladoncs era e fon per algun temps maestre de Calatrava»;
XII. «per ço que les donzelles e fadrines qui Iladoncs estaven e habitaven en la dita casa ab la senyora
duquessa callassen e celassen la dita traició e no gosassen descobrir ni manifestar aquella», Juan de
Luna, d'acord amb la duquessa, atreia «enamorats, Q0 és, cavallers, escuders o gentils hómens que
s'enamorassen d'aquelles tro a donar-los lloc, si aquelles ho consentissen, de jaure's ab aquelles
carnalment perqué aquelles, per temor que llur defalliment no es publicás ni es sabés, haguessen a
tenir secreta la traició e malvestat del dit traidor»;
XIII. Joan de Luna aconseguí que «aquella dita senyora duquessa, havent en avorrició lo dit senyor duc,
marit e senyor seu, fogís e se n'anás secretament de la dita vila de Gandia per mar fins a la vila de
Castelló, e que d'aquí se n'entrás en la dita baronia d'Arenós, on aprés lo dit traidor fogís e anas
seguint aquella dins la dita baronia, perqué s'enfortissen dins aquella e posqués fer d'aquella mills a
totes ses voluntats»;
XIV. «sentints e sabents alguns leals servidors de la casa del dit senyor duc la gran traició e malvestat que
el dit traidor Joan, qui es diu de Luna, faia al dit senyor duc, jaent-se ab la dita senyora duquessa
carnalment, segons és dit, no podents-ho suportar, volgren matar al dit traidor, e entre los altres lo
metge del dit senyor duc, apellat mestre Ferrando Llopiz, leal servidor d'aquell, acare a lo dit traidor
un jorn ab la espasa treta per lo verger de la dita casa, on lo dit traidor era entrat e acostumava d'entrar
e per fer e cometre la dita traició»;
XV. «aprés que la dita senyora duquessa fon morta, sabent Iladoncs lo dit senyor duc les dites reprovades
qui es dien donacions qui s'afermaven fetes per la dita senyora duquessa al dit traidor e als fill, filia e
nora d'aquell, dix e fon oit dir ab gran tristor e desplaer les paraules següents o semblante: Ara pot dir
tothom que só cornut provat».

El veredicte confirmà els drets del duc, però no comportà la condemna del seu fill i hereu Pere de Luna, perquè el
veurem actuant lliurement després de la demanda interposada del duc, i fins i tot obté un salconduit reial el
1424...
DEL TIRAN DE 1460-64 AL TIRANT DE 1490, A. FERRANDO
- 1423.
En el pleito encontramos información sobre el valor de la renta de la baronía de Arenós.
ARV, G 2230, mano 35, f. 43v. y 38v.
...que la dita baronia d´Arenós comunament ha valgut e val de renda a senyor d´aquella cascun any quaranta mília
sous o pous...

OTROS ARCHIVOS SOBRE EL PLEITO DE LA BARONÍA DE ARENÓS:


ARV, G 2207, mano 7, ff. 32v y ss.
ARV, G 2228, mano 15, f. 24rv.
ARV, G 2229, mano 21, f. 8rv., mano 25, ff. 37r-48v, mano 26 ff. 1r-6v
ARV, G 2230, mano 34, ff. 20r-49v., manos 35-40
ARV, G 2230, mano 37, f. 24v.
ARV, G 2231, mano 41-43
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.

- 1423, 9 junio. Roma.


Martín V comisiona al abad de Valldigna para absolver del oficio de abadesa del monasterio de Santa
Clara de Valencia a sor Violante de Aragón, a la vez que concede licencia para la fundación de un nuevo
monasterio de religiosas de esta orden en Gandía.
Arch. Mon. Puridad, Leg. 4º.
Publ.: A. IVARS, Miscelánea, "A.I.A.", XXXV, pgs. 447-449.
Martinus episcopus, servus servorum Dei, dilecto filio ... abbati monasterii Vallisdigne valentine diócesis,
salutem et apostolicam benedictionem.
Sincere devocionis affectus quem dilecta in Christo filia Yolans, abbatissa monasterii Sánete Clare Valencie
ordinis eiusdem sánete, ad nos et romanam ferit ecclesiam, non indigne meretur ut petitionibus suis, illis
presertim per quas in dicto ordine valeat quietius Altissimo famulari quantum cum Deo possumus favorabiliter
annuamus. Exhibita siquidem nobis nuper pro parte dicte Yolandis petitio continebat, quod cum ipsa, que, ut
asserit, recolende memorie Alfonsi, ducis Gandie, nata ac de stirpe regum Aragonum procreata existit, pro sui
animi quiete a regimine et administratione bonorum died monasterii absolví et ad aliud eiusdem ordinis
monasterium una cum duodeeim alus eiusdem ordinis monialibus, per earn eligendis et ipsam sequi volentibus,
absque superiores sui licentia, transferri desideret, pro parte ipsius Yolandis fuit nobis humiliter supplicatum ut
sibi, super hiis, oportune providere de benignitate apostólica dignaremur.
Nos igitur huiusmodi supplicationibus inclinati, discretioni tua per apostólica scripta comittimus et mandamus,
quatinus prefatam Yolandam a regimine et administracione predictis, si hoc humiliter pecierit, hac vice duntaxat
auctoritate nostra absolvas, sibique ut una cum huiusmodi duodecim monialibus quorumcumque monasteriorum
eiusdem ordinis, per ipsam eligendis, ac earn sequi volentibus, quarum nomina et cognomina presentibus habere
volumus pro expressis, absque superioris sui et dicti monasterii licentia, de predicto ad aliud et de huiusmodi alio
ad reliquum monastenum eiusdem ordinis per ipsam hedificandum, se transferre valeat liberam, auctoritate
predicta, licentiam largiaris. Non obstantibus constitutionibus et ordinationibus apostolicis ac statutis et
consuetudinibus monasteriorum et ordinis predictorum, etiam iuramento, confirmatione apostólica vel
quacumque firmitate alia roboratis, ceterisque contrariis quibuscumque.
Datum Rome apud Sanctam Mariam Maiorem, V idus iunii pontificatus nostri anno sexto.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. Doc. 58

- 1423, 14 agosto.
4-957-—-Fernando Pérez de Árenos, Señor de Alberich; Gerardo Bou y otros, albaceas de Eximen Pérez
de Árenos, venden unos censos para señales a la Almoina. 14 de agosto de 1423.
ACV, Perg, 5057. –
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia. ELÍAS OLMOS
CANALDA.

- 1423, 6 octubre. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por Juan Calbo, alcaide del castillo de Espadilla, a favor de Pedro de Santaolaria,
lugarteniente del baile de la baronía de Arenós, por 100 sueldos reales asignados por el duque de Gandia
en pago de la alcaldía. Dada en Villahermosa del Río ante el notario, Bartolomé Pérez.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 331
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 331

- 1423, 29 octubre
ACA,DIVERSOS,SÁSTAGO,208 (Lío E), nº 002
Despacho en letras originales expedidas en 29 de Octubre 1423 por el entonces lugarteneinte de oficial y
vicario general de Valencia a instancia de don Manfredo Escrivà de Romaní heredero propietario y primer
poseedor del vinculo fundado por doña Elisen de Romaní su prima hermana en virtud de las quales mandó
a los albaceas y executores del ultimo testamento de don Ximen Perez de Arenos marido y heredero
usufructuario que fue de dicha doña Elien de Romaní pagasen ciertas cantidades al referido don Manfredo
Escrivà de Romaní como tal heredero.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1424
Cuentas de la bailía de la baronía de Arenós (ducado de Gandia, condado de Ribagorza y Dénia)
Cuentas relativas a obras en molinos, caldera y demás en Villahermosa del Río.
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 12.162 (5)

- 1424, 19 abril:
Este lugar, según Teixidor, se llamó Torrente de Mur. Leemos este apellido en los Capitulos matrimoniales de D.
Pedro Maza de Lizana y Dª Blanca su hija con el noble Mossén Bernardo de Mur, ante Juan Eximeno, en nov.
1424. Y en 19 de abril del mismo año otra escritura «De D. Hugo de Mur y D. Pedro Maza de Lizana, e Isabel
Maza, consorte de D. Eximen Pérez de ¿Riusech?, de otra, sobre el matrimonio del dicho D. Hugo con D.a
Blanca de Maza, ante Juan  Eximeno. No se olvide que los ...
Anales del Centro de Cultura Valenciana 1949

- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials entre el noble Hug de Mur, senyor del castell de l'Albi, d'una part, i Blanca Maça, fi
lla de Pere Maça de Liçana i la seva tia Isabel Maça, esposa d'Eximenis Pérez d'Arenys, de l'altra
Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11880

- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials entre Hug de Mur i Blanca Maça, filla de Pere Maça de Liçana i neboda d'Isabel M
aça, esposa d'Eximenis Pérez d'Arenys
Biblioteca de Catalunya. Perg. 175, Reg. 11919

- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials pactats entre Pere Maça de Liçana i la seva germana Isabel Maça, d'una part, i Hug 
de Mur de l'altra, el qual ha de contreure matrimoni amb Blanca Maça
Biblioteca de Catalunya. Perg. 346, Reg. 15048

- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials acordats entre Pere Maça de Liçana i Isabel Maça, vídua d'Eiximén Pérez de Arenó
s, pare¿s? de Blanca Maça, que s'ha de casar amb Hug de Mur
Biblioteca de Catalunya. Perg. 345, Reg. 15002

El 19 de abril de 1.424(Archivo Histórico de la Biblioteca Catalana, reg. 11880, 11918 y 11919. ) ante el notario
de Valencia Joan Eiximen se pactan las capitulaciones matrimoniales entre don Pero Maça de Liçana i Carroç d
´Arborea y su hermana doña Isabel Maça de Liçana i Carroç d´Arborea(Archivo Histórico de la Biblioteca
Catalana, reg. 15002, 15017 y 15048 ) de una parte y de otra Hugo Pere de Mur(Archivo Histórico de la
Biblioteca Catalana, reg. 20157, 20158 y 20165. ), donde reconoce haber pagado la dote y aumenta la donación
capitulada con ciertos lugares y castillos de su propiedad. En fecha 9 de noviembre del mismo año en la localidad
de Moixent , feudo del linaje, el justicia, los jurados y otros vecinos de la villa, representados por el síndico
Galindo, venden con la licencia de los señores de la villa de Moixent, es decir, de don Pero Maça de Liçana i d
´Alagó y su esposa doña Brianda Cornell y uno de sus hijos don Lluís Cornell ólim Lluís Maça de Liçana i
Cornell, a Hugo Pere de Mur un censal de dos mil sueldos cargados sobre la bienes de la señoría de Moixent,
cumpliendo con lo estipulado en las capitulaciones matrimoniales arriba dichas(Archivo Histórico de la
Biblioteca Catalana, reg. 11913, 20161 y 11881. ). Y en la misma ciudad de Valencia y delante del mismo
notario el día 29 de noviembre de 1.424, se van a rectificar las capitulaciones matrimoniales firmadas entre Hug
Pere de Mur, hijo del difunto Pere de Mur, Señor de Mur y de Albí, y Blanca Maça de Liçana, hija de don Pero
Maça de Liçana i Carroç de Arborea donde se van a mejorar las capitulaciones pactadas aumentando la dote de la
hija. (Archivo Histórico de la Biblioteca Catalana, reg. 11983)
LOS MAZA DE LIZANA EN LA EDAD MEDIA   Tesis que, para la colación del Grado de Doctor, presenta:
JOSE LUIS MAZA DE LIZANA RODRÍGUEZ 
También aparecen en la documentación testamentos pertenecientes a la nobleza femenina donde citan a
miembros de su servicio o al de sus hijos menores, como es el caso de Beatriz Carroç d´Arborea i Mur que es la
esposa de don Pero Maça de Liçana i Rocafull El de la Batalla, donde cita en su testamento a un número de
sirvientes suyas y de sus hijas Brianda, Isabel, Juana, Catalina y Jerónima Maça de Liçana i Carroç d´Arborea así
como a algunas esclavas sin nombre (Archivo Histórico Nacional, Sección Nobleza, Tavera, ducado de Osuna,
caja 647, documento 72). 

- 1425:
Enric intentarà reclamar per via legal l’any 1429, de nou infructuosament, els seus drets successoris als senyorius
de l’avi i de l’oncle. Ho fa a un mes d’iniciada a Castella la guerra entre la facció d’Álvaro de Luna i la dels
Trastàmares, els “infantes de Aragón”46. Es tracta de la guerra que va ajudar a sufragar, com ja havíem vist, el
germanastre d’Enric, Galvany (vegeu notes 14 a 16). Pedro Cátedra veu així els fets de 1429: Alfonso de Aragón
[el Jove], Duque de Gandía y tío de Villena, había muerto sin hijos en 1425. El nuestro [Enric de Villena] tenía
todos los derechos para heredar los varios títulos que habían pertenecido a su abuelo. Venía reclamando el
ducado de Gandía, los condados de Ribagorza y Denia, entre otras villas y tierras. El Magnánimo le viene dando
largas; Juan II de Navarra sostiene que el difunto le había nombrado su heredero. La nueva guerra con Castilla
viene bien al aragonés [el Magnànim] y, según documento fechado el día 1 de abril de 1429, por la ayuda que
don Enrique había prestado a su rey [de Castella], ocupa y expropia todas las posesiones de la casa de Gandía,
para, simultáneamente, donarlas a su hermano Juan II de Navarra, quien desde entonces las vincula a su
patrimonio. La expropiación tiene, pues, lugar en esa fecha, pero seguramente los bienes habían sido tenidos en
administración desde tiempo antes4
Cátedra 1994, vol. II, p XVIII
Anuario de estudios medievales, Isabel de Villena. Rosana Cantavella.

- 1425.
Proceso original entre don Fernando de Arenós y don Manfredo Perez Escribva de Romaní sobre nulidad
del cargamento de un crecido censo
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 001
Proceso original en quarto aunque incompleto pues le faltaban las 137 folios primeros seguido ante honores
delegados por el rey en 1425 entre don Fernando Ximenez de Arenos Hijo natural y heredero de don Xímenez
Perez de de Arenos y su marido en primeras nubcias de doña Elisen de Romaní de casa y de otra don Manfredo
Escriba de Romani heredero propietario de otra doña Elisen de Romani de la qual lo fué usufructuaria el referido
don Ximenez Perez de Arenós en razon de qual se declarase propietario nulo el --- Alonso Mayol en socorro del
qual por los executores del don Ximen Perez de Arenos se otorgó en favor de don Manfredo Escriva como a
legatario de este: cuyo proceso por --- de otro don Manfredo Escriva de Romani le convino don Ximen Perez
Escriva de Romani su hijo en nombre y como sucesor del vinculo fundado por dicha doña Elisen. Se hace merito
en el de qual la baronia de Alberich era del don Manfredo Escriva como heredero de doña Elisen y que fue
vendida a don Ximenez Perez de Arenós por la --- del Justicia Civil de Valencia.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1425, 28 enero. Villahermosa del Río.


Ápoca otorgada por el jurisperito Ramón Ballester, vecino de Villahermosa del Río, asesor del procurador
general de Alfonso, duque de Gandia, conde de Ribagorza y Dénia, condestable de Aragón y señor de la
baronía de Arenós, en dicha baronía, a favor de Pedro Santolaria, lugarteniente del baile de esta baronía,
por 15 fl. de oro de Aragón en concepto de salario y 73 s.r., 4 d., tercio que cobra del mes de enero. Dada
en Villahermosa del Río ante el notario Bartolomé Pérez.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 665
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 665

- 1425, 16 abril:
4.987.—La Almoina carga unos censos a favor de Pedro de Calatayud. IÓ de abril de 1425.—
ACV, Perg\ 6735.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,

- 1425, 14 mayo. Saragossa.


Carta de Maria de Castella a Leonor d´Urgell.
ACA, reg. 3220, fol. 94v.-95r.
La Reyna.
Dona Leonor. Sabut havem com dona Isabel Maça e l.altra baguina han deliberat de no anar al loch o ermitatge
on vos ab elles haviets deliberat de star de que per vostra honor havem hagut gran plaer. Car molt millor e a
vostre honor porets star ab vostra sor al monastir de Sixena e alli pregar e orar a Nos Senyor Deus axi be e ab
devocio e abstinencies com en altra part. Per que pregam affectuosament per contemplacio nostra e per vostre
honor per zel la qual hi trobarem singular plaer decontinent vos ne vullats venir al dit nastir de Sixena e alli
continuament star ab vostra sor la qual som certa per dites rahons hi trobara singular plaer.
Dada en Saragoça sots nostre segell secret a XIIII dies de maig del MCCCCXXV. La Reyna.
A la Egregia e cara cosina nostra dona Leonor d. Urgell.
Les Beguines: la Raó il·luminada per Amor - Página 157. Elena Botinas i Montero, Julia Cabaleiro i Manzanedo,
Maria dels Àngels Duran i Vinyeta 

- 1425, 26 junio:
El seu traspàs va provocar un buit de poder en el comtat de Prades. Finalment en fou successora una de les
seves nétes, la primogènita Joana de Prades, àlies Gondiçalba Ximenis d’Arenós, després d’un plet que
s’allargà fins el 26 de juny de 1425. Es disputaren el comtat Joana de Prades, Alfons de Gandia, àlies el
Jove, fill primogènit d’Alfons el Vell, i Violant, filla de Jaume de Prades, i el seu marit Bernat Joan de
Cabrera, nebot del comte.17 Heus aquí el final del fragment de la sentència reial atorgada per Alfons el
Magnànim:
ADMC, Sogorb-Cardona, Sogorb, rotlle 551, fot. 660.
Pronuntiamus, sententiamus, et declaramus dominium dictorum comitatus et baroniae d’Entensa cum eorum
iuribus, | et pertinentiis prout in dicta donatione continetur. Quae facta fuit per dictum comitem Ioannem dicto
egregio Petro filio suo patri dictae egregiae Ioanne ad ipsam egregiam Ioannam, ut dominam dictorum comitatus
et baroniae pertinere, et spectare ipsosque comitatum de Pradas, et baroniarum d’Entensa cum dictis eorum
iuribus, et pertinentiis eidem egregie Ioanne adiudicamus salvo semper iure nobis in dicto comitatu ratione feudi
pertinenti dictisque Nicolao Squerdo dicto nomine, et nobilius Bernardo Ioanni de Capraria, et Violanti eius
coniugi super dictis comitatu, et baronia silentium imponendo expensarum condemnationem ex causa ob
mittentium, latta, etcetera.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.

- 1426, 11 diciembre.
Proceso original entre don Fernando de Arenós y de Ximen Perez Escriva de Romaní sobre el derecho de
varios legados
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 002
Proceso original de información de testigos suministrada ante la antigua pasada Real Audiencia de Valencia en
los dias de hoy 11 de diciembre de 1426 por parte de don Fernando de Arenós hijo y heredero de don Ximen de
Arenos: don Ximen Perez Escriva de Romani hijo y doña Violante Torrelles Viuda del mismo como curadora de
Jayme Escriva de Romani y Torrelles su hijo a efecto de probar qual era útil a todos de primer compromiso
nombrando herederos arbitros arbitra de sus parages por via de Justicia y de amigable composicion desidiesen y
declarasen las dudas y questiones qual dichas partes tenian entre si en varios de cientos legados
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)

- 1427, 8 febrero. Valencia


Decreto dictado por Climent de Vilanova y Ramon de Riusech, doctores en leyes, en que, después de explicar los
diversos conflictos y causas judiciales dirimidos, se incluye la sentencia dada a Ferrando d’Arenós –hijo de
Eximén Pérez d’Arenós, difunto–, Eximén Pérez de Romaní, antiguamente Escrivá –hijo de Manfré de Romaní
Escrivá, difunto, y de Elionor Saranyó–, y Jaumet Escrivá –hijo del mismo Manfré, tutelado por su madre, Iolant
de Vilaragut–, por los conflictos originados por los testamentos de Elicsén de Romaní, publicado el 9 de julio
de 1404, el de Eximén Pérez d’Arenós, publicado el 21 de agosto de 1419, y el de Manfré de Romaní
Escrivá, publicado el 20 de marzo de 1426. La sentencia obliga a Ferrando d’Arenós –al que, para dar
seguridad a su firma, se le ha concedido una absolución temporal de su excomulgación dictada por la Iglesia– a
pagar a Eximén Pérez de Romaní el dinero que Eximén Pérez d’Arenós debía a Manfré de Romaní del periodo
de su usufructo vitalicio de la herencia de Elicsén de Romaní, un total de 10.787 sueldos 9 dineros, sin contar los
gastos judiciales; así mismo, también debe pagarle el dinero debido por el legado de 100.000 sueldos que
Eximén Pérez d’Arenós había dejado a la misma herencia de Elicsén a través de un censal cargado sobre
Alberic y Benifaraig: 4.673 sueldos 8 dineros de la demora de 8 meses y 15 días del establecimiento del censal y
15.556 sueldos 7 dineros de las siete tercias cuatrimestrales que no se habían pagado desde el 5 de enero de 1425.
Por otra parte, la sentencia declara expresamente a Eximén Pérez de Romaní sucesor de la herencia de Elicsén de
Romaní, en la que se incluye el lugar de Beniparrell, ya que, contraviniendo el vínculo a los primogénitos
establecido por aquélla, Manfré Escrivá de Romaní había instituido al hijo menor Jaumet Escrivá como su
heredero universal; además, para no privar de recursos al dicho Jaumet, se le conceden algunos censales
pertenecientes a su hermanastro Eximén Pérez de Romaní: uno de 13.200 sueldos cargado sobre la bailía de
Xàtiva que rendía 1.100 sueldos anuales, otro de 6.000 sueldos sobre la villa de Cervera del Maestrat que rendía
400 sueldos anuales, y, finalmente, otro de 14.000 sueldos sobre la ciudad de Valencia que rendía anualmente
866 sueldos 8 dineros.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F 1, núm. 7
In nomine Patris amen. Noverint universi quod nos, Ferdinandi Ximénez d’Arenós, [...?] lata
[... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et eius sancta quatuor evangelia manu nostra
dextera corporaliter tacta, filius et heres universalis
[... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] cum ultimo die quondam nobilis
Eximini Petri de Arenoso testamento Valencie prima die
m[ensi ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] ipsius nobilis testamentis per
eundem notario publicato vicesima prima die mensis augusti [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ... ... ...] successor bonorum omnium atque iurium quod quondam fuerit nobilis
[... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] Eximini Petri de [Arenoso ... ... ... ... ... ... ... ... ...] testamentum....
voluntatem ante nobilis Elichsendis de Romanino, quondam [... ... ... ... ...] per honorabile Gabriele Navarro,
iusticiam in civilibus dicte civitatis sub die vic[... ... ... ... ...] anni a Nativitate Domini de mil CCCC vicesimi
sexti, presentis et subscripti receptam per [... ... ... ... Anthonium?] de Pratis, notarium et scribam dicte curie
civilis, et Yolantis, uxor quondam honorabilis Manfridus de [Romanino], domicelli, habitatoris eiusdem civitatis,
nomine usufructuario in quo [... ... ...] seu inferius dicedam concernant interesse meum proprium quomodolibet et
usufructuaria bonorum [... ... ...] dicti viri tamen et ut tutrix et curatrix testamentaria Iacobeti Scriva [... ... ...]edis
dicte quondam honorabilis Manfredi de Romanino, ut de dictis tutela et cura constat cum ultimo [... ...] locis
tricesima die mensi decembris anni a Nativitate Domini millesimi CCCC vicesimi sexti presentis et infrascriptum
recepto per venerabile Iohannem Ça-Posa, notarium publicum [... ... ...] |l. 10| [...] morte dicti Manfridi [... ... ...]
vicesima die mensis marcii dicti anii parte ex a [...?] sedula meditacione pensantes in iuris et civilis belli materia
[... ... ... ...]tate et ab ipsis pax separatur et dileccio contra nostri redemptoris preceptum qui illa duo plus teneri
voluit atque iussit aliquibusquindem utibus nos in consilie deviare nequeminus immo in n[... ... ... ...] nostrum
partium predictorum ad invicem litigavimus et etiam litigamus in audienciam illustrissimi domini nostri regis
pretextu illorum centum millia solidorum regalium Valencie dicto honorabili Manfrido de Romaní ut [... ...] dicte
nobilis Elichsendis de Romaní legatorum per dictum nobile Eximinum Petri d’Arenoso sub certa forma in
quodam codicillo per dictum nobilem Eximinum Petri d’Arenoso facto Valencie decima octava die mensis
augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº decimo nono, recepto per dictum venerabilem Franciscum
Sala, notarium, quos centum mille solidos dictus nobilis Eximinus Petri de Arenoso iusiit in dicto suo ultimo
codicillo per manumissores suos dicto Manfrido de Rom[aní ... ...] heredi predicto dari post lapsum unius anni
computandi a die mortis dicto nobilis in antea et fuit secutum quod honorabiles manumissores dicte nobilis
Eximini Petri d’Arenós per solv[i] de dicti legati cen[tum mil]le solidorum dicto Manfrido fiendo onerarunt
super baronia de Alberich dicto honorabili Manfrido de Romaní, ut heredi predicto et ad oppus ipsius hereditatis,
sex milia sexcentos s[exagin]ta sex solidos octo de[narios] censual[es] [... ... ... ...] instrumento publico recepto,
clausis et subsignato per venerabile Anthonini Pasc[hasi], notarium publicum Valencie, octava die mensis madii
anno a Nativitate Domini mil [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et solucionem ipsius pro parte [...?] dicti
Ferdinandi Ximénez d’Arenós, no[... ...?]ant dicto fuerunt [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et
omnium actum ex dicto legato dependencium, tam coram honorabili gubernatore regni Valencie quam coram
honorabilibus |l. 20| [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] septimi madii anni Nativitate Domini millessimi
CCCC vicesimi quinti, quequisdem causa fuit comissa [... ...] regis dictis honorabilibus Guillermo ...
Continúa con más páginas.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603
Sabem d’estos fills, d’un costat, a través del document de febrer 1427 transcrit ací, en què Ferrando d’Arenós
apareix com a fill d’Eximén, major de vint anys –per la qual cosa el seu naixement degué produir-se entre 1405,
l’any després de morir Elicsén, i 1407–, i, d’altre costat, mitjançant un document en què la vídua d’Eximén,
«Boila» d’Arenós, i el seu fill Eximén Pérez d’Arenós apareixen com a senyors d’Alberic en 1439 –raó per la
qual, alhora, sabem que el fill major Ferrando degué morir abans.

- 1428, 9 de octubre. Valencia.


Alfonso V ordena a Pere Bertrand, doctor en decretos, que sentencie el pleito que pende en la Real
Audiencia de Valencia entre Yolanda Tamayo, mujer de Pere de Luna, doncel, camarero real, de una
parte y Beatriu, viuda de Guillem Martorell, de la otra.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 44, ff. 12v.-13r.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL.Biografia ilustrada y Diplomatario.

- 1428, 11 noviembre.
La fundación se lleva lentamente pero al fin surge el Real Monasterio de Santa Clara de Gandía a sus
expensas, de nueva planta, bastante suntuoso, decente, idóneo y suficiente para albergar a las futuras
religiosas.El acta de ejecución se redacta en el monasterio de Santa Clara de Valencia el 11 de noviembre
de 1.428, publicándose inmediatamente por orden de la abadesa fundadora Violante de Aragón y el
ejecutor de la bula, Berenguer, quien declara en la misma:
Cfr. AMOROS, El monasterio de Santa Clara de Gandía, en "A.Ι.A.", LXXX, pg. 455.
"post quarumquidem litterarum apostolicorum presentationem et receptionem fuimus per vos dominam sororem
Iolandem, abbatissam prelibatam, cum instantia maxima requisiti ut ad executionem contentorum in litteris
apostolicis de super insertis procederé dignaremiir hâta earum sermonem et tenorem ".
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1429, 12 abril.
El nuevo monasterio era habitado por las monjas desde principios de 1.429. Ignoramos si sor Violante iría a
Gandía o no, y si llegó a ser abadesa de allí; lo que sí sabemos es que renunció a ese cargo, oficialmente, pues el
12 de abril de 1.429, la comunidad de clarisas de Valencia, representada por las nobles y honorables religiosas
Isabel Sánchez de Calatayud, Sibilia de Centelles, Violante de Burgos, Damiata Ballester, Ursula de Fluviá,
Leonarda Pedrol, Juana Byguarra, Juana Vidal, Isabel de Olaris, Cais, Mater, Juana Mox, Clara Mox, Bertomea
Olfid, Bárbara Bernât, Aldonza Guardiola, Isabel Puig, Juana Mastai, Crespina Valldaura, "moniales dicti
monasterii", congregadas en el mismo monasterio con el ministro provincial de Aragón, fray Francisco de
Alagón, y el guardián del convento de San Francisco de Valencia, fray Raimundo Peçonada, dieron sus poderes a
don Juan Diguer, mosen Juan de Alfambra y Juan Alemany para que compareciesen ante el nuncio, a fin de que
proveyese el remedio oportuno por causa de haber renunciado sor Violante de Aragón al oficio de abadesa de
Gandía.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3303, núm. 2.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1430, 6 Mayo.
Algunos aprovechaban la demanda para deshacerse de caballos inutilizados, como el noble Ferran de
Arenós denunciado en mayo de 1430 por el doncel Jofré de Blanes por haberle vendido por 140 flor. un
coser a pesar de que estaba afollat de dos braços.
ARV, PROT, nº 54, notario Andreu Altarriba, 6-V-1430.
(Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Jorge Sáiz
Serrano)

- 1.430, 12 julio.
Violante de Aragón otorga apoca de censo perteneciente al monasterio de la Puridad.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.487
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1430, agost, 23. Garcia


Ordinacions establertes pel bisbe de Tortosa, Ot, i la comtessa de les muntanyes de Prades, Joana, per a
regular les despeses ordinaries de l'hospital del Coll de Balaguer.
Arxiu de la Catedral de Tortosa, Bisbe I, 1.
"Zn nomine Domini nostri Zhesu Christi. Ad eternam rei memoriam, nos Otho, miseracione divina episcopus
dertusensis, et rus Johana alias Gondissalua Ximenis de Arenosio, comitissa Montanearum de Prades,
attendentes inclitum dominum infantem Petrum / de Aragonum, memorie recolende comitem Rippagurcie et
Montanearum de Prades, proavum nostri dicte cornitisse, instituisse, construxisse et fundasse quoddam hospitale
in planicie Collis Balagarii, diocesis dertusensis, pro suffragio et recepcione pauperum Zhesu Christi, 1 in et
super quibus institucione, construccione et fundacione idem dominus infans plures et diversas condidit et fecit
ordinaciones et statuta, prout in instrumento institucionis, I construccionis et fundacionis ipsius hospitalis lacius
continetur. Nunc vero nos, episcopus et col mitissa prelibati, cuius hospitalis nos dicta comitissa sumus patrona,
pensantes quod secundum varietates temporum mores, statuta et ordinaciones variari seu in melius comutari non
est reprehensibile judicandum, licet dictus dominus infans sancte et notabiliter 1 tunc temporis dictas
ordinaciones et statuta fecisset. Zdcirco, considerato tempore presenti super bono statu, regimine et
conservacione dicti hospitalis, jurium et reddittuum ipsius, quasdam facimus et statuimus ordinaciones et statuta,
quas et que sine preiudicio I et derogacwne intencionis prefati domini infantis et suarum ordinacionum et
voluntatum nisi in subscriptis teneri perpetuo et servari volumus et jubemus. Quarum ordinacionum nostrarum
tenores sequntur per hec verba:
En nom de Déu. Aquesta és ordilnacid feta per 10 reverent senyor Oth, per la gracia de Déu bisbe de Tortosa, e la
egrkgia e poderosa senyora dona Johana, comtessa de Prades, en 10 loch de Carcia del dit comdat, dimecres que
comtave hom XXIZZ del mes de I agost del any mil quatrecents trenta, de e ab consell e relacid dels honrats en
Francesch Royg, prevere e bacheller en quiscun dret, loctinent de vicari general e official del dit reverent senyor e
comissari per ell diputat a hoir, examinar e delcesir 10s comptes del administrador del spital de la plana del Coll
de Balaguer, dedicat e ordenat per 10 molt egregi e digne de memdria 10 senyor infant en Pere, e ab consell e
relacid de mossbn Johan de Abella, prevere, e del senyor en Guil llem Ferrer, tresorer de la dita senyora e
conservador del patrimoni del dit Comdat, comissaris en 10 acte mata dedicats e ordenats per la dita egrkgia
senyora patrona del dit spital e beneficis en aquell per 10 dit senyor infant 1 institui'ts. E encara ab voluntat e
laudacid dels discrets moss2n Pere Ferrer, prevere beneficiat del primer benefici e administradol; e de mossbn
Ferrer Arnau, prevere benefficiat del segon benefici del dit spital. E en tant com als dits senlyors bisbe e comtessa
e als altres consulents e reladors és stat vist feta a profit e conservacid del dit spital e desccirrech e relevament de
reprehensid e infamia del administrador de aquell e a gran expidicid e clarificacid dels comptes I del dit spital
d'act en avant donadds. I. E primerament, per tant com segons comptes e libres del dit en Pere Ferrer, ara
administrador, e de altres passats administradors del dit spital és stat vist e atrobat que's feye contradiccid e
reprelhensid que tenien massa compayes ordinariesa messid e carrech del dit spital e que feyen massa excés en la
messid ordinaria e altres despeses del dit spital, a les quals no bastaven bé a supportar les rendes de aquell 1 com
per occasid de mortalitats e sterelitat de temps e alies sien molt diminutdes. Per tant, 10s desús dits ordenaren,
taxaren e moderaren que d'act avant en 10 dit spital sien les persones ordinaries a servey del dit spital que visquen
1 de les rendes de aquell sis persones e no més, qo és, 10 administrador damunt dit e 10 dit Ferrer Arnau,
preveres, o successors seus. Ztem dos moqos de treball per servey eguarda del dit spital. Ztem un scolh per
servey e compayia / dels dits preveres. Ztem una dona per servey del spital e dels pobres allt vinents. E que 10 dit
administrador nogos tenir més avant menjadors ordinaris a messid e carrech del dit spital e si ho far& que la
messid o soldada de aquells 1 qui seran més de sis no hi sie admés en compte, ans ho hage a pagar de $0 del seu.
Axt entks, emperd, que en temps que hic aura noves de moros o de altres males gents 10 dit administrador per
guarda e restauracid 1 del dit spital pusque aver e tenir més compaya segons li serd ben vist fahedor, a messid e
despesa del dit spital. ZZ. Ztem, per tant com axtmatex en temps passat és stat trobat excés e se ha feta
reprehensid que en 10 dit 1 spital se tenien e provehien massa bbsties ordinaries e massa civada, ordenaren e
volgueren 10s dessús dits que d'act avant 10 dit administrador no tingue sin6 dues bksties ordinaries a carrech e
messi6 del dit spiltal, $0 és, un mul per portar les provisions al dit spital e servicials ordinaris de aquell e un ase
per servey de la ctnia e altres coses que fer pora a ordinacid del dit administrador. 111. Ztem, ordenaren e
volgueren que les dites I dues bbties haguessen civada ordinaria, FO és, als dies que faran fahena haga 10 mul
tres almuts de civada e 10 ase un almut a mesura de TXvga; e en dies de festes o que no faran fahena hagen /
solament entre dos, tres almuts e palla a conexerqa del dit administrador. ZV Item, ordenaren e volgueren que si
10 dit administrador por& ni volra tenir una mula per a son cavalcar que ho puxe fer, axt emperb que / 10 compre
de sos propris dinés e a son risch, que en tal cas la dita mula sie provehida ordiruiriament de civada e palla del dit
spital e sia comptada per bbstia ordiruiria; e que hage tots jorns dos almuts / de civada e palla tanta com ne haga
menester. E si més avant bbsties ordinaries tindra ni mds civada 10s donara, que no li sia pres en compte ni
carrech del dit spital. i? Item, ordenarem e volgueren per tant com tenir / laurah6 no és vist profitds al dit spital,
abans hi redunde en dampnatge, que d'aqut avant 10 dit administrador no faca laurar ni sembrar degunes terres a
messid del dit spital, abans les haga a donar o stablir a laurahó a temps, / com pus profitosament pora, e si 10
contrari fara que no lih sie pres res en compte. VI. Item, per qo que la despesa dels menjadors ordinaris del spital
axtdepa com de vi e companatge sia certa en nombre, pes e mesura, orde 1 naren e volgueren 10s desús dits que
al dit administrador e al altre prevere e per la dona e per 10 scola e encara per 10 69 altres preveres e frares al dit
spital vinents sie donat e admés en compte per quiscun de ells qualtorze faneques de forment per quiscun any. E
per 10s dits dos macips ordinaris e per 10s altres hbmens de treball si li'n covendra sostenir e encara per 10s
pobres lechs, per quiscun menjador sie donat e admés setze fanelque. a mesura de IIEviqa. VZZ. Ztem, que per
quiscun bevedor del dit spital, axt com dels ordinaris desús dits com encara als preveres, frares e altres pobres qui
al dit spital vindran comptant dos pobres per un menjador. / E encara per aquells qui extraordiruiriament li
covendra sostenir sie donat e admés en compte per quiscun bevedor vint e set migeres de vi a mesura de nvga per
quiscun any. VZZZ. Ztem, ordenaren e volgueren per bona ordi lnacid e regiment del dit spital que 10 dit
administrador d'aqt avant en loprimer dia de quiscun mes hage a scriure e nomenar en son libre 10s menjadors
ordinaris del dit spital e encara 10s altres extraordinaris / si n'i haura e d'aqut avant regint son libre per tot aquell
mes scrive e note si algú se n'i crexera, nomenant 10 qui és ni per que hi sera vengut, e axtmatex 10 jorn que se'n
hira. E per semblant hage a scriure e con ltinuar en 10 dit libre com algú dels menjadors ordinaris fallira o partira
del dit spital, e axtmatex 10 dia que tornara. E si no ho fa, que la messid que fara en deguns sobrevinents ni que
volrd metre en compte per 10s dits I absents no li sie presa en compte. IX. Ztem, taxaren, ordenaren e volgueren
que 10 dit administrador per si e per 10s altres ordinaris del dit spital, que sdn sis en nombre segons és desús
ordenat, li sien admeses en compte ordinariament per companatge, / qo és, carn o pex o altra vianda segons 10
dia, dehuyt dinés, s,o és, tres dinés per menjador per quiscun dia e no més ni li'n siepus admés en compte, encara
que més o menys ne despena. X. Item, que de les altres provisions accessbri /es axt com oli, sal, salsa e
semblants, faceprovisi6 apartada dels béns del spital e aximatex de carnsalada, ant entés emperb que per 10s dits
sis ordinaris no'n mete en compte sin6 un bac& per tot l'any. XI. Item, que per millor enlestir / 10s comptes del
spital face 10 dit administrador libre separat dels pobres e del nombre de aquells e de la jornada que? seran e en
absbncia sua que ho comane al altre prevere, 10 qual sie tengut en aquell cas continuar 10 dit li/ bre. XII. Ztem,
que si al dit administrador covendra fer obres en 10 dit spital o logar hbmens per guarda e defensi6 de aquell
segons desús és entés, que per aquells.tals hbmens mete e scrive la messid en nombre e despesa dels ordinal ris
damunt dits.
XIII. Ztem, que del moliner que 10 dit administrador té al molt del Pratdip tingue e regesque compte adepart de
la soldada e messi6 que li donara, com aquell no sie comprés en 10 nombre dels ordinaris del spital. /
XZV Ztem, que del blat que 10 dit administrador rebra del dit moll e de aquell que despendra per als menjadors
del dit spital hage a rebre e despendre a mesura de IEvka e posar 10 just preu que valdra en dinés en sos comptes
de / rebuda e despesa per tant que 10s comptes ne sien pus clars e enlestits.
Xi? Ztem, per tant que 10 senyor infant, loable fundador del dit spital, orde& e volgu6 en la institucid de aquell
que tots anys una vegada en 10 mes de mag / fossen hoits, examinats e diffinits 10s comptes del administrador
del dit spital per 10 officia1 o comissari deputat per 10 senyor bisbe de lbrtosa e per altre comissari deputat per
10 senyor comte de Prades, jatsie que / de act atras sie stat praticat que passaven dos, tres o quatre anys que 10s
dits comptes no eren hoits, la qual cosa redunde notoriament en dan del dit spital e turbacid e confusid dels dits
comptes, per tant han volgut e ordenat 10s / desús dits que de acl avant ordonen e trameten 10s dits comissaris
per hoir e diffinir 10s dits comptes quiscun any, axt ent6.s emperb que 10 any sie scrit e continuat comenqar al
primer dia de mag e que fenescha al darrer dia de / abril. E que 10s dits comptes de act avant se donen dins dos
meses continuadors apr6s 10 darrer dia de abril, qo &s, mag e juny, no obstant la dita ordinacid del sol mes de
mag assignat en la institucid; e aq6 per tant com / en 10 dit mes de abril quiscun any sdn acabats de collir 10s
fruyts e rendes del dit spital e sera millor regulacid per als comptes; e que comencen de hoir e venir en l'any pros
instant de M CCCC XXXi, a la jornada que concorldaren dins 10s dits dos meses.
XVZ. Ztem, ordenaren e volgueren seguints la voluntat del dit senyor fundador que per 10s dits senyors bisbe e
comte sie per quiscu tramés un comissari deputat per hoir, examinar e diffinir / 10s dits comptes e aquell hage la
provisi6 e salari ordenat e taxat en la dita institucia. E si &s de un n'i trametran, que aquells tants com sien no
hagen salari o stipendi sind per I, ni 10 spitaler no sie tengut donar 10 dit salalri sin6 per un official o comissari
de quiscuna part.
XVZZ. Ztem, ordenaren e volgueren e aqb en special promet6 e volgu6 la dita senyora comtessa per st e
successors seus, que d'act avant per ella ni procuradors o ofjicials seus ne / de sos successors no sie fet embarch
ni occupacid al dit administrador en collir; arrendar e plegar entegrament los fruyts e rendes pertayents al dit
spital en 10s lochs e t&rmens de IIEviqa, de Pratdip e de Balyoles e de qualsevulle altres lochs, parts o membres
del dit comdat, abans permetra e manara que 10 dit administrador culle e reheba en 10s lochs assignats per 10 dit
senyor fundador ab integre aquells fruyts e ren /des que en la dita institucid per sustentació del dit spital hi s6n
lexades e ordenades. Et ideo nos, episcopus et comitissa memorati, tenore huius publici instrumenti firmiter
perpetuo valituri, de novo statuimus, ordinamus ac / facimus predictas ordinacwnes et statuta super bono statu ac
regimine et conseruacwne prefati hospitalis, jurium et proventuum eiusdem et eas addimus, anneccimus et
incorporamus ordinacwnibus per dictum dominum infantem factis et statutis, quas per / dictum administratorem
et eius successores et per auditores suorum compotorum et alias quscumque personas volumus teneri et observari
perpetuo prout in dictis capitulis continetur. Et volumus de hiis ordinacwnibus fieri tria publica consimilia /
instrumenta, unum nobis dicto episcopo, aiiud nobis dicte comitisse et relicum dicto administratori traden& per
notarium subscriptum. Ad hec ego Petrus Ferrarii, prebiter administrator prefati hospitalis, in presencia vestri
dictorum dominorum episcopi / et comitisse constitutus et in confeccwne dictarum ordinacwnum presens, eisdem
ordinacwnibus consencw per me et meos successores administratores dicti hospitalis. Que fuerunt acta in ecclesia
loci de Carcia, XXIZZ' die mensis augusti anno a / nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo.
Sig++na nostrum, Othonis episcopi et Johanne alias Gondissalve Ximenis de Arenosio comitisse predictorum,
qui dictas ordinaciones condimus, statuimus, facimus et ordi / namus, presensque instrumentum nostre
auctoritatis presidw roboramus. Sig+num mei, Petri Ferrarii, administratoris hospitalis predicti, qui predictis
consencio eaque laudo et firmo. Testes huius rei sunt honorabiles Johannes Alfonsi de Suyen, in decretis
licenciatus, rector ecclesie loci de Catino, Franciscus Royg, utriusque juris bacallarius, rector ecclesie loci de
Aqquo, Johannes Melic; et Anthonius / Alegre, loci de Carcia. Sig+num Guillermi Ferrarii, habitatoris ville de
Falceto, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominacionem serenissimi domini regis Aragonum,
qui premissis interfuit eaque fecit et clausit, cum suprapositis in lineis XIII" "e libres'; et %omeqar': / et cum raso
et correcto in linea XXXflZZE "bisbe'".
- 1430, 23 octubre. Valencia.
Alfonso V comisiona a dos de sus jurisconsultos de Valencia para que dictaminen cl pleito que sostenían los
Martorell y los Luna sobre la posesión de un censal de 1.000 sueldos de pensión, a cargo de Jaume Romeu.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 46, f. 51r.
Petri de Luna el Yolantis d'Arenos, eius uxoris.
Alfonsus etc. fidelibus nostris Francisco Blanch et Bernardo Abrini, legum doctoribus civitatis Valencie, salutem
et graciant. Licet causam seu qüestionem vertentem et seu verti sperantem inter Petrum de Luna et Yolantem
d'Arenos eius uxorem, ex una, et Beatricem, uxorem quondam Guillermi Martorell, militis, et Franciscum
Martorell, filium conjugum predictorum ab altera partibus, racione illorum mille solidorum censualium quos
Jacobus Romei, miles, et alii nonnulli diu est Johanni de Luna, quondam, militi, patri dicti Petri de Luna
vendiderunt et ut dicitur alienarunt et aliis causis et racionibus in processu inde habito declaratis jam vobis ad
decidendum duximus comittendam, veruntamen postmodum in racione seu pretextu quingentorum solidorum ex
et de pensionibus dicti censualis depositorum in posse curie Gubernationis dicti regni ac pensionum earumdem
debitarum et debendarum inter partes jam dictas coram nobis extitit diversimode altercatum cumque hec propter
nostrum lelicem recessum quern in presentiarum facimus ab hac civitate nequiverint fine debito terminan vobis
harum serie ad decidendum comittenda ducimus et utrique remittendam, mandantes vobis de certa scientia et
expresse pro prima et secunda jussionibus quatenus vocatus et auditis ad plenum partibus supradictis et aliis si
qui fuerint evocandi de uteritis premissorum cognoscatis eaque decidatis sentencialiter et fine debito terminetis
prout jus, forus et ratione suadebunt procedendo in hiis breviter, simpliciter ...
Datum Valencie XXIII die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC°XXX°.
De Funes, vicecancellarius.
Jacobus Benedicti ex provisione facta per vicecancellarium.
Probata.
Joanot Martorell biografía ilustrada y diplomatario, nº 623, Jesús Villalmanzo

- 1430, 12 septiembre. Valencia.


Pere de Luna y Yolanda de Tamayo, su mujer, recurren ante el Gobernador General un mandamiento
ejecutorío que había expedido éste atribuyendo la posesión de un censal de 1.000 sueldos de pensión a
favor de Guillem Martorell Pere de Luna alega además a su favor el salvoconducto real que se le había
concedido a favor de su persona y de sus bienes por haber participado en la Guerra con Castilla del año
1430.
ARV: GOBERNACIÓN, lib. 2.242, mano 11, f. 21rv. lib. 2.242, mano 15, f. 41r.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL.Biografia ilustrada y Diplomatario.

- 1430, 20 diciembre.
Violante de Aragón signa aprobando la venta de una cahizada de viña, dominio del monasterio de la
Puridad.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.303, num. 6.
Egregie et reverendissime dompne Yolantis d'Aragonia, abbatissa.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1430, 31 diciembre. Tortosa.


Alfonso V ordena de nuevo a sus oficiales que se encarguen de solucionar el pleito que pendía entre los
Martorell y los Luna acerca de la posesión de un censal de 1.000 sueldos de pensión que se disputaban
ambas familias.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 45, ff. 42v.-43r.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL. Biografia ilustrada y Diplomatario.

- 1431, 5 febrero.
La mayor parte de las monjas fundadoras: sor Francisca Costa, abadesa, sor Clara Gerona, vicaria, sor
Violante de Poyo, sor Isabel Solsona, sor Isabel Moreno, sor Leonor de Pisa, sor Sibilia de Bosch y sor
Isabel Sanz, con fecha 5 de febrero de 1.431, se reunían en el monasterio para una escritura levantada por
Pedro Pugeriol, en la cual afirman ser la mayor parte de la comunidad convocada en el asunto,
Cfr. SALKS, Historia del Real Monaslrerio de la Santísima Trinidad, pgs. 11-13.
"dispuesto por la ilustre y reverenda señora sor Violante de Aragón, abadesa fundadora de las monjas menoretas
de la ciudad de Valencia, fundadora de este nuestro monasterio, etc."
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1431:
la seua situació econòmica i financera havia esdevingut molt dolenta i malmesa, fins el punt que degué
plantejar-se la necessitat de vendre algunes possessions, com van ser les baronies de Serra i de Soneixa
Joan Ramon Folch i la seua esposa Joana (Comtes de Prades) reconeixen que tenen carregats molts censals sobre
les seues possessions, i, amb poder per a alçar-los, acorden la venda a Lluis Aguiló milite i els seus hereus, dels
llocs de Castro et tinencia d’Adzueva, cum locis d’Adzueva, de Soneja, de Pellunis et Mosquera, cum iuribus
eorum et pertinentiis universis, per preu de 84.000 sous, en reals de València; i al mateix temps, acorden també la
venda, a Joan Alegre, ciutadà de València, del Castrum de Serra et alquareas eius scilicet Riera et Armell, per
preu de 70.000 sous, en reals de València
ARV, Reial cancelleria, 269, f. 6.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

Los condes de Prades, con el fin de aliviar las numerosas cargas censales que soportaban, empiezan a vender
alguna de las baronias que tenían en el reino de Valencia, y así van vendiendo Xestalcamp49, Andilla, Serra50,
Adzueva, Torres Torres51, y otras. Andilla era comprada en 1432 por Manuel Diez, según Diago señor del
Rahal, lugar quizá perteneciente a los Calatayud, que pagaba por la baronía 115.500 sueldos

49 En el inventario de papeles de doña Josefa Caro y Fontes, baronesa de Cheste, realizado en 1793, aparece
reseñada la escritura de venta de Chestalcampo hecha el 9 diciembre 1430 por Doña Gozalba, condesa de Prades,
a Joan de Vallterra. APPV Protocolo 7913, not. José Alvarez.
50 Serra, con sus alquería Ria y Anell, era vendida en 1431 a Felipe Boil y a su mujer Inés de Vallterra, por el
precio de 80.000 sueldos.
51 Torres Torres, con sus alquerías Algimia y Alfara, se vendían el 21 de marzo de 1445 a Joan de Vallterra,
hermano de dicha Inés, por el precio de 28.000 florines de oro, unos 308.00 sueldos. (precio elevadísimo, que nos
hace dudar del dato tomado en su día del Archivo Ducal de Medinaceli, leg. 116, exp. 2814).
Unas notas genealógicas sobre Manuel Diez, Juan Corbalán de Celis y Duran.

- 1431, 3 marzo:
5.099.—Pedro Martí vende cierto censo a Aymerico de Centelles, Manuel Deiez y Pedro de Artes, albaceas
de Doña Blanca de Artes, mujer de Pedro Sánchez de Calatayud, señor de Pedralva. 3 de marzo de 1431.—
Página 932.
ACV, Perg. 932
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,

- 1431.
El caballero Bernat Joan, señor de Tous, cuyos vasallos musulmanes tomaron en el verano de 1430 entre 1.200 y
1.300 cabras, valoradas en 17.500 ss., que tropas castellanas abandonaron al vadear el rio Xúquer en el paso de
Antella y que procedían de la cabalgada que acababa de saquear los términos de l’Alcudia y Ressalany, Alberic,
Carlet y Antella, señoríos próximos, obteniendo más de 6.000 cabras y ovejas108. Los vasallos de Tous bajaron
de las montañas próximas, se apoderaron del ganado abandonado y se lo entregaron a su señor. Era casi un
regalo. Pero los afectados por la razzia, los señores vecinos, reaccionaron y movieron un largo pleito ante los
oficiales reales que acabó condenando a Bernat Joan a pagarles la mayor parte ( 12.275 ss.) del valor de los
animales. El governador Eiximén Pérez de Corella trató la causa a partir de febrero de 1431 entre Bernat Joan,
señor de Tous, y los nobles y caballeros Manuel de Montagut (señor de l’Alcudia y Resalany), Ferran de
Arenos (de Alberic), Galceran de Castellvi (de Carlet) y Joan de Cervató (de Antella) quienes habrían reclamado
la propiedad del ganado. Para el proceso el oficial real eligió doce nobles y caballeros, presos per consellers y
aceptados por ambas partes, las cuales se compometieron a acatar la sentencia bajo pena de 10.000 flor.; tras la
deposición de testigos (vecinos musulmanes de Tous), y la consulta a siete de los doce consellers se dictó
sentencia el 21 de marzo: de los 17.500 ss. (1.500 flor.) del valor tasado de las cabras, Bernat Joan debía pagar
12.375 ss.; sin embargo, el caballero recurrió la misma: ARV, GOV, nº 3.311, mano 6, s. f., Del bestiar de
mossèn Bernat Joan. (Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-
XV), Jorge Sáiz Serrano)

- 1433, 7 enero. Torres Torres.


Reconocimiento de una deuda de Juan Ramón Folch de Cardona y Gonçalva Ximénez de Arenós, condes
de Prades, a favor de Joan de Vallterra, procurador y receptor suyo en el reino de Valencia, por valor de
23484 s.r., 4 d. Dada en Torres Torres ante el notario Nicolau Esteve.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 745
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 745

- 1434, 25 mayo:
Ferran Ximénez d’Arenós ejercía su jurisdicción señorial en las aljamas, como los datados el 25 de mayo
de 1434. En ellos se detalla cómo se juzgaba la huida reincidente de una mora cautiva suya llamada
Zohayra. Había sido comprada por 300 fl orines a los mercaderes de Valencia Bonanat Blanch y Bonanat
Ferrer. El alamí y los jurats de su aljama reclamaban comprarla al señor por el mismo precio que le había
costado a cambio de ponerla al servicio de toda la aljama como çabia o prostituta:
ARV, Protocolos 475, Notario Berenguer Cardona.
Faram necessaria assots una mora cabia [sic] per a servir de nosaltres e de tots los moros de les dites aljames per
fogir a moltes ocasions que entre nosaltres se porien seguir e per utilitat gran e proffi t de nosaltres e de les dites
aljames...
Attennet yo esser cativa de vos dit noble… per ço hagen obligats sos béns e se dupten que per ventura yo des que
sia en la taverins no me·n vaia a la mezquita e diga que vull ésser bona e que ells paguen lo preu que yo coste que
son trehents fl orins e no hagen de mi lo servey per al qual ço stada comprada e que haguessen tant de dan e yo·ls
haia promés que yo no puxa ésser bona no a tant que ells sien contents de mi e yo faré pagar lo dit preu de mos
guanys.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno

- 1434, junio, 29. Valencia.


Juan II comisiona una vez más a un jurista valenciano para que se ocupe de finalizar los pleitos que
sostenían desde largo tiempo atrás las familias de los Luna y los Martorell.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 264, f. 175v.
Guillermi Martorelli.
Johannes, etc. dilecto nostro Narcisio Vinyoles, legum doctori civitatis Valencie, salutem et dileccionem. Causam
seu causas diucius agitabatur inter dilectos nostros Franciscum Martorelli, militis, quondam, eius patris, et ut
procuratorem Beatricis, eius matris, conjunctim vel divisim, ex una, et Petrum de Luna, filium et heredem
Johannis de Luna, militis, et Yolantem de Tamayo, eius uxorem, conjunctim vel divisim, ex altera partibus, que
in nostri sacra audiencia propter nostrum felicem recessum quem in presentiarum ab hac civitate facimus sub
examine vestri dicti Narcisii cui eas ad refferendum duximus comittendas minime potuerunt fine debito terminan,
vobis harum serie ad decidendum usque ad sententiam diffinitivam exclusive ducimus comittendas, mandantes
vobis expresse et de nostra certa scientia quatenus vocatis partibus antedictis et aliis si qui fuerint evocandi ac
resumptis processibus dictarum causarum quas per eorum detentares vobis ilico tradi volumus et jubemus de
dictis causis et eius meritis cognoscatis easque colligatis, decidatis et fine debito terminetis usque ad sententiam
definitivam exclusive ut prefertur prou jus, forus et racio suadebunt procedendo in et super predictis breviter,
simpliciter, sumarie et de piano ...
Datum Valencie die XXVIIII junii anno a Nativitate Domini M0CCCC0XXXIIII°.
De Funes, vicecancellarius.
Bartholomeus de Fuertes ex provisione facta per vicecancellariumn.
Probata.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL. Biografia ilustrada y Diplomatario.

- 1435, 2 marzo:
Ferran Ximénez d’Arenós, señor de Alberic, realizó testamento ante el notario Berenguer Cardona el 2 de
marzo de 1435, documento no localizado, no obstante sí que consta el inventario de sus bienes que fue realizado
el 19 de octubre de 1436 ante el mismo notario en su castillo de Alberic donde habitó hasta su muerte acaecida el
15 o 16 de octubre de 1436 (fecha deducida del mismo inventario) ante sus albaceas Boyla d’Arenós, esposa,
tutora y procuradora del hijo de ambos, Eximen Pereç d’Arenós, Gabriel de Riusech,23 doctor en leyes, y Joan
Casanys, sacerdote.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
Traslado de dos cláusulas del codicilo otorgado por  Fernando Jiménez de Arenós, señor de Alberic de la
Joya y Benifaraig, en 1435-03-02, en el que establece como heredero a su hijo Eximen Pérez de Arenós.
1443-02-07 , Valencia (Valencia)  -  1443-02-08 , Valencia (Valencia)
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,C.538,D.6
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España , PARES

- 1435, 15 septiembre. Valencia.


La reina doña María se dirige a los herederos de Beatriu (sic) de Martorell para que en el plazo de seis días
acudan a la Audiencia donde se dará la sentencia definitiva en el pleito que sostuvieron con Pere de Luna,
d,oncel, y Yolanda Tamayo, cónyuges.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 65, ff. 10v.-llr.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL. Biografia ilustrada y Diplomatario. 656.

- 1435, 23 septiembre. Valencia.


Sentencia pronunciada a favor de Pere de Luna y su mujer Yolanda Tamayo contra Francesc Martorell,
caballero, en el largo pleito que sostuvieron sobre el arrendamiento de la recaudación de los derechos de la
baronía de Arenós, perteneciente al ducado de Gandía, durante los años 1398-1399 por sus respectivos
padres Guillem Martorell y Joan de Luna.
ARV: REAL CANCILLERÍA, reg. 462, ff. 74r.-78r.
Jesús Villalmanzo. JOANOT MARTORELL. Biografia ilustrada y Diplomatario.

- 1435, 23 septiembre.
Ejecutoria de la sentencia dada a favor de Pere de Luna y su esposa Yolanda Tamayo contra Francesc
Martorell, caballero en el pleito que durante largos años sostuvieron sobre el arrendamiento de la
recaudación de los derechos de la baronía de Arenós.
ARV: Real Cancillería, reg. 462, f. 78rv. Valencia
Executoria precedentis.
Maria et cetera, nobili, dilectis et fidelibus gerentivices Gubernatoris in regno Valencie Justiciis ceterisque
universis et singulis officialibus dicto domini regis intra dictum regnun ubilibet constitutis et dictorum
officialium locatenentibus ad quem seu quos presentes pervenerint et pertineant quomodolibet infrascripta,
salutem et dileccionem. Ecce quod in causis seu questionibus que inter Petrum de Luna, domicellum, filium et
heredem Johannis de Luna, militis, quondam, patris sui et Yolantem de Tamayo, uxorem dicti Petri de Luna ex
una, et Franciscum Martorelli, militem, filium et heredem Guillermi Martorell, quondam, patris sui, et Beatricem,
uxorem ac legatariam eiusdem Guillermi ab altera partibus, ducebatur causis et rationibus in processibus inde
habitis declaratis nostram die presenti et subscripta tulimus sentenciam prout in ea lacius videbitur contineri,
cumque parum prodesset sententias ferri nisi executioni debite mandarentur, ad humilem supplicationem dicti
Petri de Luna nobis super hiis reverenter effusa, vobis dicimus et districte precipiendo mandamus, de nostri
scientia et expresse pro prima et secunda jussionibus, sub incursu regie ac nostre indignationis et ire ac pena
duorum mille florenorum auri regio aplicandorum erario, quatenus dictam sententiam et contenta in ea
exequamini et complectis ac exequi et compleri faciatis ad unguem juxta seriem sui et tenorem, et in hoc nullam
consultationem faciatis neque excepcionem aut deffensionem aliquam admitatis, quoniam nos in predictis nudos
et meros executores tantummodo vos facimus et /(f. 78v.) vobisque et unicuique vestrum contrarium faciendi
omne posse et facultatem abdicando irritum si contrarium premissorum fiet decrevimus et inane, scientes de certo
quid si in his negligentes fueritis seu remissi ultra exactione penarum predictarum omnia dampna, sumptus et
interesse si que inde fient vel sequentur quovismodo de bonis vestris faciemus dicto stipulanti infallibiliter
resarciri.
Datum Valencie, XXIIIª die septembris anno a Nativitate Domini MºCCCºXXXVº.
De Funes, vicecancellarius.
Idem pro executoria principali.
Probata.
Joanot Martorell biografía ilustrada y diplomatario, nº 658, Jesús Villalmanzo

- 1435, 17 diciembre:
Breve del Papa Eugenio IV, dirigido a  Isabel Maza de Lizana, viuda de la diócesis de Valencia, para que
pueda conducir la vida y proveer la salvación de su alma en un monasterio.
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,CP.124,D.18 Procede de Osuna leg. 647, nº 86.
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1436:
Muy sonado fue el caso surgido en 1436 por la herencia de Galceran de Vilarig, casado con Yolant Lançol, entre
su única hija Yolant y el poderoso Jaume d’Aragó, señor de Arenós. Se disputaba la posesión de los castillos de
Cirat, Pandiel y El Tormo. Pero Maça de Liçana intervino junto a Galcerà Castellà, Pere Lladró, Guerau Bou,
«com a parents e coniunctes persones», con Luis de Calatayud, como tutor de la heredera Vilarig, frente a las
pretensiones de Jaume d’Aragó. A pesar de las disposiciones dictadas por la Audiencia real, en marzo de 1439
estos lugares estaban ocupados por Jaume d’Aragó, razón por la cual algunos amigos y parientes de la heredera
se aprestaban a acudir a vías más expeditivas. En noviembre de 1439 Jaume d’Aragó acusó a Pero Maça de
Liçana de haber tomado las causas de la Vilarig como cosa suya; los oficiales que intervenían, entre ellos Gabriel
de Palomar, eran del partido de Maça, de quien se sostenían, a quien prestaban dinero y quien les defendía con la
espada en la mano cuando hacía falta.
ARV, Real, reg. 70, f. 4v; LÓPEZ RODRÍGUEZ, C., Nobleza cit., pp. 175-178

- 1436, 1 enero Aproximada:


- Baronías de Soneja, Serra, Azuébar, Ría y anexas. (Documentación relativa a su repoblación tras la
expulsión de los árabes):
-Concordias entre José Folch Cardona, señor de las Baronías, y los pobladores.
- Capitulaciones de nueva población.
- Ventas de lugares y censos.
ES.45168.AHNOB//FERNAN NUÑEZ,C.1165,D.1-6
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1436, 30 septiembre.
Juan de Navarra ordena a Lluís de Fachs, doctor en leyes de Valencia, que jugue el pleito entre Bonanat
Blanch y Bonanat Ferrer, mercaderes de Valencia, por una parte, contra Ferran d'Arenós, caballero, y sus
vasallos de Alberic de la Foia i Benifaraig.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Div//RC Div : Real Cancillería, núm. 266, f. 52r-v
RC Div : Real Cancillería, núm. 266, f. 52R-v

- 1436, 15/16 octubre, Alberich:


Ferran Ximénez d’Arenós, señor de Alberic, realizó testamento ante el notario Berenguer Cardona el 2 de
marzo de 1435, documento no localizado, no obstante sí que consta el inventario de sus bienes que fue realizado
el 19 de octubre de 1436 ante el mismo notario en su castillo de Alberic donde habitó hasta su muerte acaecida el
15 o 16 de octubre de 1436 (fecha deducida del mismo inventario) ante sus albaceas Boyla d’Arenós, esposa,
tutora y procuradora del hijo de ambos, Eximen Pereç d’Arenós, Gabriel de Riusech, doctor en leyes, y Joan
Casanys, sacerdote

- 1436, 19 octubre.
Felipe Boil en nombre de su hermana Catalina toma posesión de Alberique, Benefaraig y La Foya.
En la descripción de su inventario post mortem aparece un libro de Sunna y Xara traducido al valenciano.
El endeudamiento de Ferran Ximénez d’Arenós recayente sobre su propiedad fue enorme lo que facilitó la
pérdida del señorío de Alberic por parte de sus descendientes y eso, a pesar de todas las cargas impositivas a la
población. Incluso en 1429, Ferran Ximénez d’Arenós había obtenido licencia real para imponer un gravamen
personal, sisa, en sus términos, aparte de los que pagaban por el uso de los monopolios señoriales (horno, baños,
almazaras, etc.). Todo ello queda refl ejado en su inventario post mortem puesto que éste empieza por enumerar
todos los censales que pesaban sobre sus propiedades. En total se recogen veintisiete entradas y entre los
prestamistas destacan apellidos nobiliarios como Bonastre, Bou, Centelles, Pereç Scrivà, Riusec o Scanyam.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
También refuerza la idea del castillo como vivienda habitual el que en un cofre viejo que se encontraba en la
habitación del padre se detallaba ropa de niños referenciada con nombres propios: Yolant, Felip, Ferrando y
Aldonça. Seguramente se trataba de los otros hijos de Ferran Ximénez d’Arenós aparte del heredero Eximeniz
Pereç d’Arenós.
«Item, hun coff re bell en lo qual havia roba, la qual era del mestre dels fi lls del dit noble e per çò no fon
inventariada».
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno

- 1436, 22 octubre.
La esposa de Ferrán Ximénez de Arenós, na Boyla d’Arenós, pasaría determinadas temporadas en Valencia
donde tendría su residencia en la casa de su hermana Elionor Boyl, al ser también tutora de ésta, pues allí
conservaba varios baúles y objetos personales aludidos en el inventario y de los que se negó a que fuesen
inventariados por ser ajenos a su marido: Constituhits personalment, en presencia dels notari e testimonis deiús
scrits, en la ciutat de València, en la casa de la noble na Elionor Boyl, la noble na Boyla d’Arenós, com a tudriu e
curadriu que dessús e com a marmessora dessús mencionada… la dita noble dona que dix e procesa que’ls béns
inventariats, los quals eren propis d’ella e de la sua cambra que no volia anassen per inventariats ne li plahia anés
protestava de tot son dret lo qual li fos reservat et que·n requiria carta pública.
ARV. Protocolos 477. Notari Berenguer Cardona
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno

- 1437, setembre 27. Procura. Barcelona
Dalmau de Mur, arquebisbe de Tarragona, com a tutor de les filles del seu germà Hug de Mur, nomena 
procuradors Lluís Garcia, Jeroni Fenollar i Bernat Blasco, mercaders de València, per pagar 7.000 fl. que 
el difunt devia a Isabel Maça, vídua d'Eiximèn  Pérez d'Arenós
mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/56024/rec/3 Biblioteca de Catalunya
Biblioteca de Catalunya. Perg. 106, Reg. 5341

- 1439, 12 enero:
ALBERICH 10. In itinerum 22 regis Alfonsi 4, de annis 1438, 39,40, fol. 70, est donatio facta Boilae de Arenos
et Eximenio Petri de Arenos, filio dictae Boilae, totius juris et actionis regi pertinentiis in tertio decimi quod
colligitur in locis de Alberic, la Foya, et de Benifaraig, quae esse dicebantur dicti nobilis Eximenii. Quod ius
dicebatur iniuste colligi et levari tunc temporis per episcorum et capitulum sedis Valentiae. 12 januarii anno
1439.
Reg. 2769, fol. 70v-71.
Liber patrimonii regii Valentiae

- 1439, 12 febrero:
Don Alfonso V donó a Boil de Arenós y Gimén Pérez de Arenós toda la jurisdicción en los lugares de
Alberic, La Foya y Benifaraig.
ACA, Enajenaciones del Patrimonio Real, t. IX, fos. 24 y 26. Palau. Leg. 118 años...
Discurso doña Mencia de Mendoza, marquesa de Cenete.

- 1439, 3 septiembre.
Catalina Boil vende a Luis Cornell y a su mujer Aldonza, Alberique, Benefaraig y La Foya.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56 y Nº 13, carpeta 186, nº 6.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva

- 1439, 20 de octubre. Zaragoza.


María de Castilla, reina de Aragón, al abad y convento del monasterio de Santes Creus. Les comunica la
muerte de su hermana la infanta Catalina, y solicita que le celebren sufragios. También se escribió a doce
monasterios y conventos más, y a Antoni Riera, confesor de la reina.
ACA, Real Cancillería, Reg. 3.007, fols. 4v-5v.
La Reyna. Venerable, religiosos e amats nostres. Ab dolor de cor e habundància de làgremes vos notificam com
en lo dia de ir, hora de vespres, la ínclita e magnífica, la infanta dona Caterina de gloriosa memòria, nostra molta
cara sor, rebuts ab gran humilitat e devoció los sancts sagraments de sancta mare Ecclésia, aprés que agué parit
un fill mort, ha retut lo sperit al seu creador com a catòlica e vera christiana. E jassia la sua vida fos tal e tan
exemplar que fermament devem creure que la sua ànima és en via de salvació, emperò per la humanal fragilitat
algú no és tan perfet que no haja mester los sufragis de les devotes oracions, a la devoció de vosaltres pregam, axí
carament com podem, que en vostres misses, oracions e officis la sua ànima, la qual axí carament amam com en
vida, vullats haver en aquella commemoració e recomendació que de vostra bona devoció confiam. Dada en
Çaragoça, a xx dies d’octubre del any m cccc xxxviiiiº. La Reyna. Domina Regina mandavit michi, Guillermo
Bernardo de Brugada. Probata. Als venerable, religiosos e amats nostres, l’abbat e covent del monestir de Sentes
Creus. Similes: Als venerable, religiosos e amats nostres, los abbat e covent del nostre monestir de Pobblet. A les
venerable, religioses e amades nostres, les prioressa e covent del monestir de les prehicadoresses de Barchinona.
Al [sic] venerable, religiosos e amats nostres, los prior e covent del monestir de Scala Dei. A la egrègia e cara
tia nostra, la abbadessa del monastir de Sancta Clara de València. Als religiosos e amats nostres, los guardià
e convent del monastir de Sancta Maria de Jhesús, de València. Als religiosos e amats nostres, los prior e covent
del monastir de Sanct Gerònim de la Vall d’Ebron. Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del
monastir de frares menors prop Sogorb. Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de
frares menors de Morvedre. Als religiosos e amats nostres, los guardià e convent del monastir de Sancta Maria de
Jesús, de Barchinona. Als religiosos e amats nostres, los prior e convent del monastir de Vall de Christ. Als
religiosos e amats nostres, los prior e convent del monastir de Sanct Gerònim de la Murta. Als religiosos e amats
nostres, los prior e convent del monastir de Porta Celi. Al amat confessor nostre, mossèn Anthoni Riera, prevere.
a escrito sobre muy, rayado.
La muerte en la Casa Real de Aragón Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al
XVI)

- 1439, 26 noviembre:
nº 204: Escritura autorizada por Francisco Cardona, notario de Valencia, en veinte y / seis de noviembre de mil
quatrocientos treinta y nueve, en la que Pedro Boil / señor de Manises, Sancho Almeno Hasmit, sarraceno del
dicho lugar y otros / del propio vendieron a Catalina Boil, alias de Arenós, consorte de de don Fernándo
Ximé-/-nez de Arenós, curadora de su hijo don Pedro, ocho mil sueldos de censo anuo por pre-/-cio [en
blanco]./
El archivo de la casa de Alaquás en la primera mitad del siglo XIX. Virginia María Cuñat Ciscar.

- 1440
Eximén Pérez de Arenós, hijo de Dña. Boyla de Arenós. Pretende los diezmos de Alberique, La foya y
Benifaraix.
ACV, Perg.660:60
Indice del archivo de catedral de Valencia. Nº 3157

- 1440, 8 marzo:
Luis Cornell se dio por satisfecho de la compra de Alberique, Benifaraig y La Foia y prometió que en los
próximos dos años redimiría el censo de 100.000 sueldos que doña Catalina Boïl pagaba como tutora de sus hijos
a Ximén Pérez de Romaní.
AHN, Osuna, leg. 3329.
La fortuna y el poder: estudio sobre las bases económicas. Alfonso Franco Silva.

- 1440, 30 julio. Valencia.


Escritura de constitución de un censal garantizado con los bienes de Alfarb (Valencia) otorgada por
Aymerich de Centelles, barón de Torralbes y Buñol, y su hijo Guillem Raimond a favor de Caterina Boil,
tutora de Eximen Pere de Arenós
ES.45168.SNAHN/1.100.2.3//OSUNA,CP.190,D.2   

- 1440, 19 octubre.
SESION DEL DIA 22.
Volvióse á ventilar el asunto de los censales de Cervera, y resuelto este , fué leida una carta que dice así:
Tom, 17. foi.1055. Ais molt reverents egregis nobles e honorables e molt savis senyors lo parlament del principat
de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. — Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors:
huy data de la present havem haut colloqui o rahonament ab lo reverent maestre de Muntesa lo qual a pregaries
nostres es vengut en la vila de Sent Matheu: lo qual nos ha largament informáis sobréis affers perqué nosaltres
som aci la qual informacio encara speram haver en scnts del dit reverend maestre: lo qual ses offert que
encontinent que los quis dien forans sien o hajen trames a la vila de Trahiguera com segons nos ha dit en
Francesch Splugues hic trametran mossen Xemen Perec Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e
micer Johan Mercader ab poder bastant de tots los dits forans los quals hic deuen esser dimecres o dijous ell ab
nosaltres ensemps treballara en fer e complir les coses en b) memorial o informacio per vostres reverencies
nobleses e honorables savieses a nosaltres donal: e mes avant tractant e parlant ab ell quasi per saber sa intencio
sobre la missatgeria trametadora per nostre sant pare ais valencians per raho deis dits affers diu que li semblaría
bo que vostres reverencies nobleses e honorables savieses scrivissen a la sua sanctedat supplicantli que li pía—
cia trametre sos missatgers ais valencians sobre los dits affers e encara de trametreli persona certa la qual parlas
ab la letra ensemps ab lo dit nostre sant pare supplicant e instant la sua sanctedat que li placía trametre la sua
ambaxada fahentli mencio que si a la sua sanctedat era plasent trametes en la dita embaxada per un deis
missatgers mossen Francesch Daranda: tenintse per dit lo dit reverent maestre que fahent acó lo dit sant pare vos
ne complaura. Nosaltres sperarem per dimecres tot jorn los dits forans qui hic trametran axi com ja es dit e
assajarem de fer ab ells segons lo memorial per vosaltres a nos donat. E si res podem fer dins lo temps ferho hem.
E si per ventura no venguts o venguts e per lo dit dia de dimecres primer vinent no haviem res fet ab ells lo dijous
apres seguent nos ne entenem anar a vosaltres sens protestar a uns ne a altres car nons dona vejares haja loch
protest qui per raho de la resposta deis de dins de la qual sots ja avisats per nostra letra e per lo missatger Darago
del qual no sabem novella alguna. Perqué certificam daquestes coses vostres reverencies nobleses e honorables
savieses per co que millor hi puscats provehir e manar a nosaltres queus plaura que facam e sobre aqüestes coses
hajam dimecres per tot lo jorn vostra resposta com encara no la hajam hauda de la primera letra queus havem
tramesa: car en altra manera dijous Deus volent serem ab vosaltres si donchs altre nons manats com noy reste pus
del terme per vosaltres a nos donat. E sia lo sant Sperit vostra proteccio. Scrita en lo loch de la Jana dilluns a XIX
de octobre gran vespre any MCCCCXL — Los missatgers daqueix parlament destinats en regne de Valencia a
vostra honor e servir prests.
COLECCION DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA yui¿(/tcacÁ¿ cte Sica/' o-
tc^tt POR EL ARCHIVERO MAYOR D. Próspero ele Bofarull y II asearó. TOMO II. PROCESOS Y
PARLAMENTOS DE mi, m&w i mili, CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGON.

- 1440, 3 noviembre.
ACA, Reg. 2772, fol. 146-147v.
In Itinerum 25 regis Alfonso 4, de annis 1440, 41, fol. 146. est provisio in qua narratur quod loca de Sirat et
Pandell sunt sita intra baroniam de Arenos, et quod per antiquos possessores privilegio quodam indultum est et
in pactum deductum quod ipa semper integra servetur absque diminutione vel particulari alienatione.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1.441, 15 febrero.
El ministro de la provincia de Aragón, Antonio de Ojos Negros, tomaba las cuentas a la procuradora del
monasterio, sor Antonieta Ceriol, de un periodo de cuatro años y medio, desde 1.436, en presencia de los
padres franciscanos Ausías Lombart, custodio, Bernardo Pérez, maestro en teología, y el secretario Jaime
de Claresvalls, y de la "molt egregia dona Yolant de Arago".
ARV. Clero, lib. 946.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1442, 13 mayo:
5.303.—Procura de Pedro Vagna a favor de Luis Sanz de Calatayud.
ACV, Perg. 4518
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1442, 22 noviembre. Valencia.
Escritura por la que Catalina Boil, mujer de Fernando Ximenez de Arenoso, vende en nombre y como
tutora de su hijo Eiximen Perez de Arenoso, a Galiana, mujer de Jacobo Ferrer, mercader de la ciudad de
Valencia, unos censales que tenía sobre el lugar del Alfarb (Valencia).
ES.45168.SNAHN/1.100.2.2//OSUNA,CP.130,D.8

- 1443, 3 enero.
Document enregistrat pel notari de València Nicolau Esteve, amb data de 3 de gener de 1443, Joan Ramon
Folch i Gonçalva Ximénez d’Arenós, comtes de Prades, reconeixen un deute a favor de Joan de Vallterra,
llur procurador i receptor en el regne de València, per valor de 23.484 sous i 4 diners, pels censals
carregats sobre Torres Torres
ARV, Batllia, perg. Núm. 745. (conservació deficient). Veure índex 784 del CD sobre els fons de l’ARV.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

- 1443, 7 febrero. Valencia (Valencia) / 1443-2-8 Valencia (Valencia)


Traslado de dos cláusulas del codicilo otorgado por Fernando Jiménez de Arenós, señor de Alberic de la
Joya y Benifaraig, en 1435-03-02, en el que establece como heredero a su hijo Eximen Pérez de Arenós.
 Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional. ES.45168.SNAHN/1.5.7.13//OSUNA,C.538,D.6   

- 1.443, 13 febrero.
Violante de Aragón preside y aprueba una escritura de venta de un hospicio .
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3303, num. 16.
"situm et positum in parrochia sancti Bartolomei, in via vulgar iter nuncupatu de les costureres..." ; "et
recognosco vobis egregie domine Yolantis d'Aragonia, abbatisse monasterii minore tas Sánete Clare civitatis
Valeneie, presentí et aeeeptanti..."
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1.444, 23 marzo.
Se hace cargamento de censo entre varios sarracenos sobre unas casas, en la parroquia de San Nicolás,
sitas en la morena, y la "egregie dompne Yolantis de Aragonia, abbatisse monasterii Sáncte Clare, civitatis
Valende...", aprueba, alaba, etc.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.304, num. 1.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1444, 23 julio.
A Violante de Aragón le cabe u n aspecto a resaltar como puede ser su acción en pro de los intereses del
monasteriode la Puridad. Se la ve enfrentar muchos casos, de abusos las más de las veces, e infidelidad de
los censatarios, o testamentarías como en 23 de julio de 1.444, en cuya fecha preside la congregación de
una buena porción de la comunidad para la escritura de oposición a cierto hecho instado por Guillermo de
Castellvell, notario, en perjuicio de la misma comunidad.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.484
La documentación de su tiempo se halla sembrada de casos semejantes, ocasionando frecuentes procesos;
pero, a través de esos hechos, se comprueba su gobierno constante hasta su muerte.
AHΝ. Clero. Valencia, legs. 7.484, 7.487 a 7.489
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1444, 22 diciembre:
Capitulos matrimoniales entre Eximén Pérez de Arenós y Beatriz de Borja, sobrina de Calixto III, ante
Benito Salvador.
Archivo del Convento de Predicadores de Valencia. Nota 11.
NOTAS PARA LA HISTORIA DE LOS BORJAS. Ventura Pascual y Beltrán.
- 1445, 11 de març
Poc abans de morir la comtessa de Prades, els comtes de Prades (ara també de Cardona), amb llurs fills, li
venen al mateix Joan de Vallterra la vila de Torres Torres, amb les alqueries d’Alfara i Algímia, per preu
de 28.500 florins, a efectes de “quitament” de censals
Acte passat davant Pere Besalú, secretari reial (ADM, Segorbe, lg. 116 nº 2814)
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín

- 1445, 30 junio.
En el último documento en el que se puede constatar su presencia, se lee que fue hecho en Valencia, en el
monasterio de Santa Clara, el 30 de junio de 1.445, siendo abadesa sor Violante de Aragón.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3304, núm. 2
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1445, 21 julio.
Vivió consagrada al cumplimiento de la voluntad de Dios y en donde finalizó su vida terrena el 20 de julio
de 1.445, ejerciendo la prelacia.
La abadesa sor Violante de Aragón falleció ejerciendo su abadiato; era sepultada el 21 de julio de 1.445.
En el caso de la elección de sor Beatriz de Soler — 25 de agosto de 1.445 —, el mismo padre provincial Juan
Lobet, O.F.M., se refiere reiteradamente a la muerte de sor Violante, como por ejemplo, "... en la eleccio
sobredita de la abbatissa del convent e monestir per mort de la ilustrissima sor Yolant d'arago, etc". Y en otro
documento, redactado por el mismo caso de la elección se lee: "post obitum reverende dompne Yolantis de
Aragonia, quondam abbatissa dicti monasterii...."
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.483.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.

- 1447, 30 junio.
Santaolaria, Pedro: Doctor en Decretos, en 1447 era vecino de Arenoso. Hermano de Bernardo
Santaolaria, doctor en Derecho, que era rector en Bocairente.
APP. Protocolo 21621, not. Luis Torres, el 30.06.1447 así figura en un ápoca.
Derecho y juristas valencianos en el siglo XV. Vicente Graullera Sanz.

- 1448, 15 julio. BENIOPA (VALENCIA) / Conocida 1448, 17 julio. Guadalest (Alacant).


Carta dada por los sindicatos de los lugares de Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Alquería Nova y el Real
[de Gandía] (Valencia), de una parte, y de otra, las alquerías y aljamas de los valles de Guadalest y
Confrides y la villa de Ondara (Alicante), con licencia de Hugonis de Cardona, señor de dichos lugares,
por la cual acuerdan cargarse censales por valor de 9.000 florines.
En el documento se explica que Hugo de Cardona, junto con su padre Juan Ramón Folch, su hermano, del mismo
nombre que el padre, y la mujer de éste, Juana Gondisalba Eximénez de Arenós, condes de Prades, vendieron
censales a varias personas y al Convento de Montealacris de Barcelona, de la orden de la Cartuja, por valor de
15.000 florines, en su mayoría cargados en la villa de Ondara. Para ello, se solicitó la licencia del rey de Aragón,
Juan II. Hugo de Cardona se había constituido como fiador de dichos pagos, prometiendo a los condes de Prades
que podrían redimirse de dichos censales cuando quisieran. Por ello, al solicitar la redención, los condes de
Prades piden a Hugo de Cardona los 15.000 florines. Para ello acuden al Gobernador de la ciudad de Valencia,
solicitando la ejecución de los bienes de Hugo de Cardona. Por esta razón, los lugares, aljamas y alquerías
deciden cargarse de censales para que su señor pueda pagar la deuda contraída.
ES.45168.SNAHN/1.97.3.7//OSUNA,CP.160,D.6-7

- 1449, febrero y marzo:


Doña Catalina, señora de Cortes y del castillo de Chirel, obtuvo sendas cartas de salvaguardia real a favor de
su persona, familiares, criados y vasallos. La primera de ellas fue firmada por Juan de Aragón, lugarteniente
general de Alfonso el Magnánimo, y la segunda por el propio rey. El motivo de dichas cartas de salvaguardia fue
un conflicto con Jaime de Aragón, barón de Arenós, nieto de Alfonso el Viejo y tío de doña Catalina, que
parece haber sido originado por una deuda.
ARV, Real Cancilleria, Libro 272, 76 vº-77vº y Libro 257, 160 vº-161 vº.
Los moriscos de Cortes y los Pallás: Documentos para su estudio. Jorge Antonio Catalá Sanz, Pablo Pérez García

- 1450. 24 febrero.
Cartas de desafío de Ximén Pérez de Arenós a Guerau de Castellvert.
Colección Salazar y Castro. N-68, fº 473 y 473 v. Real Academia de la Historia.

- 1451, diciembre:
En los últimos días de 1451, dijo la reina María de Castilla á doña  Isabel Maça, que no le había escrito por
«ocupacions e los nostros accidents»
ACA, Reg. 3275, Fól. 4.
La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón: (memoria para el doctorado). Luis Comenge y Ferrer.

- 1451,1 julio./ 1452, 22 junio.
Escritura de Convenio otorgada entre partes de Don Jayme de Aragón, Dueño de la Baronía de Areno so,
por sí y por la universidad del Lugar de Ludiente, y de la otra Don Berenguer Mercarder menor, Dueño de
la Baronía de Argelita por sí y sus Vasallos de dicho lugar en razón de las peytas y daños que la Justicia y
Jurados de Ludiente pretendían devérseles por algunos Moriscos de Argelita y sobre los daños causados a
los vecinos de este lugar por los del lugar de Toga, y en virtud de la presente se convinieron en que los de
Argelita satisfacieren 10 Libras a los de Ludiente por todas las peytas hasta 1451 remitiéndoles el dicho
Don Jayme de Aragón qualquiera daños y penas que deviesen aquellas e igualmente perdonó dicho Don
Berenguer qualesquiera daños que deviesen los vasallos de dicho Don Jayme de Aragón; asimismo se halla
Escritura de Compromiso sobre el deslinde de los términos de Argelita, Toga y Ludiente hecho entre
Partes de Don Berenguer Mercader y Don Jayme de Aragón para cuyo efecto se nombró por Juez Árbitro
y amigable componedor a Don Juan Ballterra, Dueño de Torres, bajo la pena de mil Florines al que no
pasase por dicho Convenio. Nota: En el Lío de Procesos de Argelita en el Lío D. 2º, al número 3º se halla el
de amojonamiento de esta con la Villa de Ludiente practicado en el año 1499, insiguiendo lo determinado
en la Sentencia arbitral que recayó sobre dicho compromiso. Autorizó dichas Escrituras Mateo Esteve,
Notario de Valencia, la primera en orden en 22 de Junio 1452 y la segunda en 1º de Julio 1421.
Véase la Información de Testigos Lío G. N. 1º.
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,209 (Lío F), nº 005   

- 1452, 22 enero.
El 22 de Enero del año siguiente, la reina María de Castilla confiesa á doña Isabel Maça haber estado en
cama ocho días á causa de sus acostumbrados accidentes.
ACA, Reg. 3275, Fól. 8.
La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón: (memoria para el doctorado). Luis Comenge y Ferrer.

- 1454, 12 marzo.
Sobre la actividad artística de este iluminador, Miquel Adzuara, no tenemos ninguna noticia. El 12 de marzo de
1454 cobra cuarenta libras de parte de Fernando de Arenoso, canónigo de la catedral de Valencia, sin indicar el
motivo del pago.
LA ILUMINACIÓN DE MANUSCRITOS EN LAVALENCIA GÓTICA (1290-1458). Nuria Ramón Marqués.

- 1454, 26 noviembre. Valencia.


Còpia de la donació de diversos drets, béns i rendes d´Hug de Cardona al seu fill Onofre.
AHN, Osuna. C-580, f. 114.
Donatio facta per egregium Hugonem de Cardona egregio Onoffrio, eius filio, de omnibus iuribus, et cetera…
…, titulo sive causa in bonis, iuribus et hereditatibus que fuerunt egregio dominorum Alfonsi, ducis Gandia,
marchionis Vilene comittisque Rippacurcie, quondam avii materni nostri, et in bonis et iuribus Alfonsi, ducis
Gandie, comittis Denie et Rippacurcie, quondam avunculi nostri, tam nomine proprio quam ut heredi egregie
domine Iohanne, relicte egregi comittis Cardone, parentium nostrum, et omnem fructum seu hutilitatem debitos et
debendos. Etiamque donamus vobis, ut dictum est, omnia iura nobis pertientia in baronia de Arenós et in locis
de Spadella et de Togua, virtute capitulorum matrimonialium factorum et firmatorum inter egregios avos nosotros
et dominam Yolantem, avam nostram, et donationis concedimus et tradimus seu quasi tradimus vobis, dicto Ono
ffrio de Cardona, filio nostro dilecto, presenti et acceptanti, ut …
Hug de Cardona, III: Col·lecció diplomàtica (1407-1482). Frederic Aparisi Romero.

- 1455, 15 Marzo.
Simón Pujol y Rafael Arenós, corredores de Valencia, reconocieron que Alí Xerif y Alí Jabarí, moros
segorbinos, les habían pagado 5 libras y 17 sueldos en razón de 5.000 sardinas.
Archivo de Protocolos del Patriarca en Valencia (A.P.P.V.), protocolo 23.893 (1455-III-15).
Concepción Villanueva Morte, El tráfico de pescado en la frontera entre Aragón y Valencia: su intercambio
comercial en la aduana de Barracas a mediados del siglo XV.

- 1456, enero, 31.


Venta de los derechos dominicales de los lugares de la baronía de Arenoso para pagar las deudas
contraídas por su señor.
ES/AHPZ - P/1-125-46

- 1456.
Muñoz calcula que si para el siglo XIV los artesanos textiles suponían del orden del 40% del total de
artesanos conocidos, para el XV e inicios del XVI oscilan entre el 42,5 y el 50%. En conjunto hemos
localizado para todo el siglo XV y primeras décadas del XVI, habitando en la ciudad de Teruel, un total de
58 pelaires, 29 tejedores, 9 tintoreros, 7 baxadors, a los que unimos otros cuyo oficio oscila, caso de los
pelaires-tintoreros Juan Gil (1495-1529) o Pedro de Soria (1437-1444); y hasta otros 13 profesionales con
oficios directamente relacionados con el sector.
Pelaires: Gaspar Alfajarín (1528), Miguel Ambel (1521), Onofre Andrés (1521), Bartolomé de Aragón (elegido
veedor del oficio en 1456, F), Joan Aragón (1439-difunto en 1445), Antón Arenoso (1456), Joan de Argent
(1454-1456, F)...
Teruel 88-89 [ II ] 2000-2002. LA PRODUCCIÓN TEXTIL EN TERUEL MEDIEVAL. Germán Navarro
Espinach y Joaquín Aparici Martí.

- 1457, 21 febrero:
En el Codicilo de la reina doña María de 21 de febrero de 1457, a la primera mujer que nombra es a doña Isabel.
Archivo Real de Valencia (ARV), Real Cancillería (RC), nº 472, f. 15: “Item, lexam a la Noble dona Ysabel
Maça per los serueys quens ha fets e que speram fara, per los qual li reputam esser en obligacio, Cinch Milia
florins dor en or”. Sin embargo, en el Codicilo reginal de 21 de agosto de 1458, f. 20v., la reina revoca el legado
a Isabel Maza, mujer que fue del noble Ximén Pérez de Arenós, si bien señala que no lo hace por infamia ni
por “deservicios”, sino porque no puede afrontar el pago de los 5.000 florines de Aragón. No obstante, pese a la
exculpación manifiesta, parece evidente que sucedió algo que enfrentó en el último momento de la vida de la
soberana a ambas mujeres, puesto que la reina no se limitó a reducir drásticamente la cantidad asignada sino que
tampoco le destinó algún objeto querido –sabiendo como sabía, por ejemplo, la afición de doña Isabel por los
libros-. Sencillamente la desheredó.
Mª Isabel del Val Valdivieso Juan Francisco Jiménez Alcázar (Coords.) LAS MUJERES EN LA EDAD MEDIA

- 1457, marzo 8. Valencia.


Test. Isabel Maza de Lizana, noble.
1.4. ARCHIVO DEL COLEGIO 'CORPUS CHRISTI1 DE VALENCIA. 1.4.1.- Fondo de Protocolos( A.P.P.V.)
( 4 ) - Protocolos de Felip de Avella(1486), Martí Ca bañes (1435-1491), Pere Caldes (1493-94),Joan
Gallart(1438) , Joan Gamiga (1487-1491) y Joan Martí ( 1450). 1.4.2.- Fondo Pergaminos ( 5 ). 1.4.2.1.-
Pergaminos procedentes del convento de la Trinidad de Valencia (O.F.M.)
TESTAMENTOS VALENCIANOS EN LOS SIGLOS_XIII-XVI: TESTAMENTOS,_FAMILIA Y
MENTALIDADES_EN_VALENCIA_A_FINALES DE LA EDAD MEDIA. TESIS DOCTORAL
PRESENTADA POR D. VICENTE PONS ALOS.

- 1458:
Dña. Leonor de Pradas, Sra. de Cortes, instó execución por la Real Sala contra Dn. Jaime de Aragón,
señor del estado de Arenós, para que redimiese unos censos de que le era fiadera, y fue condenado al pago.
(A.D.P.C., Baronía de Arenós, fol. 25. BSCC, T. LX, Antonio Poveda, Notas sobre la historia de Cortes, Pág. 93)

- Sin fecha
Protesta hecha por Jaime de Aragón, hijo de Alonso de Aragón, II duque de Gandía, por haber sido
desposeído de sus estados por el rey Juan II de Aragón.
N-68, fº 600 a 602 v.
Nº 63721 del inventario. Nivel de descripción: Documento
Colección Salazar y Castro. Real Academia de la Historia.

- 1458, 20 septiembre:
En el testamento de doña Juana de Escudo episcopal de Alfonso de Borja, hermana del Papa, y Borja. se
lee esta cláusula:
...ítem do e leix a ma cara nevada na Beatriu Darenós, mutter del molí noble Eximen Pérez Várenos, cavaller,
tots los bens meus mobles, exceptáis un drap dor ja ussat ab les arm\es ab lo scnyal de Bou e de Botga, e un drap
de paret, etc.
Doña Juana Borja, viuda de Mateo Martí, otorgó el testamento en el palacio episcopal de Valencia en 20 de
septiembre de 1458, ante Guillermo Dantist, el cual se publicó el 11 de abril de 1464, cuarto día después del
fallecimiento de dicha señora.
El obispo de Valencia don alfonso de Borja (Calixto III)

- 1458, 28 septiembre.
Alberich es objecte de varies transaccions i pertany succesivament a Pedro Zapata i Jaume II el Just; passa al
senyoriu de Jaume Romaní (dic. de 1300); de sa viuda Airovis i de Ximen Pereç d’Arenos (1387). Alfons el
Magnanim confirma, en 1415 sa jurisdicció civil i criminal. Ya en el sigle XVI la població es adquirida per Pedro
Maza de Lizama (1548).
ARV Real 279, fol. 134 v.
“Ferdinandi de Arenos, filii et heredis Eximinii Petri d’Arenos, domini qui dicebant de Alberich”
(El nom valencià d’Alberich, Leopoldo Peñarroja Torrejón )

- Segunda mitad del siglo XV, Manises.


Azulejo con escudo del obispo Hernando Arenós de Boil
Loza decorada en azul sobre cubierta estannífera CE1/08316
Sala de la cerámica arquitectónica medieval.
Este azulejo forma parte de un conjunto de doce que iban dispuestos en cruz. Presenta un escudo cuartelado con
un zapato en los cuarteles primero y cuarto, y un castillo de tres torres almenadas en los cuarteles segundo y
tercero. Los motivos del castillo y del zapato se reproducen aislados en los azulejos que forman los extremos de
la cruz. Como timbre (figura colocada sobre el jefe o parte superior del escudo) lleva el capelo de peregrino, bajo,
de ala ancha y sujeto por cordones terminados en borlas. En función del color del capelo y del número de borlas,
podía tratase del emblema de cardenales, arzobispos, obispos, canónigos o sacerdotes. Este escudo pertenece al
obispo Hernando de Arenós y Boil.

“Rutas temáticas del Museo Nacional de Cerámica”

- 1459 – 1460
Cuentas de administración de rentas del antiguo patrimonio relativas al secuestro de bienes de
Villahermosa y baronía de Arenós. PATRIMONI ANTIC
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 9.624

- ¿1459?, 14 de noviembre. Valencia.


Carta de los jurados de Valencia a los regidores y procuradores de la Comunidad de Teruel,
comunicándoles que han recibido a Pedro Monterde, quien quiere cobrar las dietas correspondientes por
la ocupación de Villahermosa, que no pueden pagarle y que deban cobrarlas del rey.
Papel, 1 f. 222 x 294 mm.
En catalán.
Rollo 427. Fot. 214-216
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1459, 31 diciembre Aproximada:


Sentencia sobre el pleito que seguía Juan Ramón Folch III de Cardona, conde de Prades y  Azuebar,
Bartolomé Sentllir Centelles, señor de Almedíjar, y Magarita de Montcada, señora de Castellnovo, para el
deslinde de los términos de Azuebar, Almedíjar y Castellnovo (Castellón)
ES.45168.AHNOB//FERNAN NUÑEZ,C.167,D.1
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España

- 1460, 9 julio:
Fecha de la defunción de Isabel Maça de Liçana
La costumbre genérica entre la nobleza y ciutadans parece ser el habito, aunque en casi ningún testamento se
indique. Si nos infor man de ello algunos testamentos, como el de Isabel Maza de Lizana:
" Item, vull e man ab aquella pus devota reverencia que.s pertany, lo abit del benaventurat mossen Sent Francesch
de la observanca de Santa María de Jesús, e ab aquell dit abit vull e man lo dit meu cors esser vestit e soterrat, e
que al frare que.l sia stat pres, levat e/o haut lo dit abit per los dits marmessors meus, sia liurat e donat hun altre
abit bo e nou "
4.6.- DE LA 1DELEGA GRAFICA1 EN LOS TESTAMENTOS NUNCUPATIVOS AL 'MULTIGRAEISMO
RELATIVO1 DE LOS CERRADOS. Las posibilidades de relación directa testamento- escritura adquieren a
veces estructuras peculiares^^asos específicos que van desde la aparición en los testamentos cerrados, realizados
ante notario como cualquier otro testamento normal, de testimonios autógrafos, caso del testamento de Isabel
Maza de Lizana (1457), a la 'delega gráfica* como forma peculiar que permitirá al analfabeto o al impedido
redactar su testamento ológrafo a través de la e£ critura de otra persona (629 ) o apoyara con un texto escrito la
voluntad del testador en el testamento oral. En 1457 Isabel Maza de Lizana, mujer de Eximen Pérez de
Arenos, realizaba su testamento ante el notario Cristófol de Montblanch. Como el mismo notario explicita: "...la
dita noble senyora ... dona e liura lo present seu últim testament a mi Christofol de Montblanch, notarí?e scrit de
sa voluntat de la mia ma, presents los dits testimonis en los damunt dits dia e any, lo qual presents los dits
testimonis volgue ésser sagellat". Se trataba de un testamento redactado ante y por notario, pero de forma cerrada;
la plica, en este caso, debería ser refrendada por la confirmación autógrafa de cuatro testimonios (Francesc
Borrell, mestre en arts e medezina; Pere Sanxo, Pau de Camanyes, notari y Galceran Joan) y la del propio notario
que había escrito por 'delega gráfica' el testamento y había recibido la plica en comanda hasta su publicación, acto
que se llevo a cabo el 9 de julio de 1460, el mismo día que ' la defuncta morí '.

Isabel Maza de Lizana nombraba en 1457 a la reina Doña María, con la mala suerte de que su muerte le impidió
ocupar tal responsabii lidad, que seguramente hubiera delegado en otros: " Elegesch marmessors e execudors, go
es la mol alta e molt excellent senyora donya María, reyba d Aragó, ara benaventuradament regnant, suplicant la
sua magestat vu11a acceptar la dita marmessoria com ya en atre temps me baja promes; e lo honorable mestre
Jacme Roig, mestre en medecina, ciutada de Valencia, ais quals e a cascu de aquells per si e per lo tot, done e
atorgue plenera e libera potestat e facultat que sens auctoritat e licencia de cort...
La costumbre genérica entre la nobleza y ciutadans parece ser el habito, aunque en casi ningún testamento se
indique. Si nos infor man de ello algunos testamentos, como el de Isabel Maza de Lizana: " Item, vull e man ab
aquella pus devota reverencia que.s pertany, lo abit del benaventurat mossen Sent Francesch de la observanca de
Santa María de Jesús, e ab aquell dit abit vull e man lo dit meu cors esser vestit e soterrat, e que al frare que.l sia
stat pres, levat e/o haut lo dit abit per los dits marmessors meus, sia liurat e donat hun altre abit bo e nou "
1.4. ARCHIVO DEL COLEGIO 'CORPUS CHRISTI1 DE VALENCIA. 1.4.1.- Fondo de Protocolos( A.P.P.V.)
( 4 ) - Protocolos de Felip de Avella(1486), Martí Ca bañes (1435-1491), Pere Caldes (1493-94),Joan
Gallart(1438) , Joan Gamiga (1487-1491) y Joan Martí ( 1450). 1.4.2.- Fondo Pergaminos ( 5 ). 1.4.2.1.-
Pergaminos procedentes del convento de la Trinidad de Valencia (O.F.M.) Testamento de de Isabel Maza de
Lizana ( 1457, marzo 8. Valencia) en ACCV Pergaminos procedentes del convento de la Trinidad de Valencia.
Para la documentación del Fondo Crespí de Valldaura vease PONS AL0S,V. El fondo Crespí de Valldaura en el
archivo condal de Orgaz (1249-1548)~
TESTAMENTOS VALENCIANOS EN LOS SIGLOS_XIII-XVI: TESTAMENTOS,_FAMILIA Y
MENTALIDADES_EN_VALENCIA_A_FINALES DE LA EDAD MEDIA. TESIS DOCTORAL
PRESENTADA POR D. VICENTE PONS ALOS.

- 1461 21enero.
Lluís Cabanyelles, el lugarteniente de gobernador del reino, viajó por mandato real hasta Villahermosa “per haver les
rendes de la dita baronia e la juredicció d’aquella a mans sues, ans verdaderament vostres, e exercir altres certs actes”,
según informaron al monarca los jurats de Valencia, quienes le venían pidiendo repetidamente desde tiempo atrás, “a
instància dels crehedors de la baronia de don Jacme d’Aragó“, la ejecución de la sentencia que ordenaba la confiscación de
las rentas del señorío. Cabanyelles, llegado allí para proceder al embargo, mandó a un alguacil a Villahermosa, donde fue
recibido con disparos de ballestas, “dient-li alguns de la dita vila, e senyaladament un qui·s diu gendre del dit don Jayme,
appellat Anthon Navarro, que si no jurava de servar los furs e libertats de Aragó, no l’acullirían ni farían res per ell, ans li
resistirían, axí com han e de fet fahien so e continent de resistir-li ab armes; e més, li han denegat donar viures e victualles”.
El lugarteniente decidió entonces marchar a la villa próxima de Llucena, “per rahó dels dits actes desordenats”, a la espera
de recibir órdenes del rey. Los ediles de la capital, cuya actitud venía siendo muy combativa en este asunto, instaron a Juan
II a proceder con rigor: “proveyr per tals e axí prests e rigorosos remeys com lo cas requir, per forma que lo vostre official,
axí preheminent, no reste axí lles e ab tant càrrech, injúria e innomínia, e los dits crehedors obtinguen son obtat e justícia”

Un problema residual: el fur d'Aragó (21, gener, 1461)


A la sacra majestat de nostre senyor lo rey. Sereníssimo senyor: Recorda'ns per diverses letres e en diverses temps la emps
haver scrit e supplicat d a vostra majestat, a instància dels crehedors baronia de don Jacme d'Aragó, fos mercé vostra
manar-los fer justícia en los censals que han so-bre la dita baronia. E tro ací, los dits crehedors no han pogut obtenir deguda
conclusió. Veritat és, senyor, que ara novament havem sentit que mossén Loís Ca-banyelles, lochtinent de governador en
aquest regne, de manament exprés de vostra majestat, seria anat a la dita baronia, e senyaladament a la vila de Vilafermosa,
per haver les rendes de la dita baronia e la juredicció d'aquella a mans sues, ans verdaderament vostres, e exercir altres certs
actes. E quant és stat a la dita vila, manifestament li és stada feta resistència, e diu-se que a un alguatzir seu serien stades
desparades dos ballestes, e aprés a ell perso-nalment, dient-li alguns de la dita vila, e senyaladament un qui•s diu gendre del
dit don Jayme, appellat Anthon Navarro, que, si no jurava de servar los furs e libertats de Aragó, no acullirían ni farían res
per ell, ans li resistirfan, axí com han e de fet fahien so e continent de resistir-li ab armes; e més, li han denegat donar viures
e victualles. E axí, lo dit lochtinent de governador, forçadament, fets certs actes de ço que dit és, buydà la dita vila, e se n'és
haüt anar a la vila de Lucena per rahó dels dits actes desordenats, e d'allí se diu que de totes les dites coses hauria scrit e
consultat vostra majestat, e spera vostre manament del que deurà fer. Ultra açò, senyor, sabem bé que lo dit don Jayme, o
altri per ell, e senyaladament En Johan Valldaura, hauria fermat de dret en poder del justí-cia de Aragó e d'aquell hauria
obtengut bere'uncters per ell creats s'esforcen usar juredicció en la dita barocinuiea,cienrthibsint los porters de la cor de la
governació d'aquest regne e tollent-los forcívolment les penyores haurien fetes. Tot açO, e altres moltes coses en manifesta
derogació de clue, 30 privilegis, ab ajuda e favor del dit don Jayme. Havem, senyor, a cone'ftiRra-, ab molta congoxa que si
en aquests actes, axí scandalosos e de mal exseimde; no és provehit degudament e presta per vostra majestat, molts altres
d'aquest regne qui•s dien poblats a fur d'Aragó, e encara altres que miren la exida del dit don Jayme, faran lo tal e pejor, en
total desolació e destrucció d'aquest 35 vostre regne. E jatsia, senyor, que en açb concórrega gran interés dels dits
crehedors, emperò, ara, senyor, havem a pensar e creure que, duyinós, lo principal interés és de vostra majestat, per causa
de la gran inobediència que a aquella és stada feta en persona del dit vostre official. E és, senyor, dura e fort cosa, e molt
incorportable, que lo dit justícia de Aragó vulla e presumesca 40 exercir juredicció fora sos límits d'Aragó. Supplicam
vostra majestat, axí humilment com podem, que per les dites consideracions e altres moltes que s'i porían applicar, e
senyaladament per-què aquest foch e mal contagiós nos• stena pus avant en altres parts d'aquest regne, sia mercé vostra hi
vulla ben veure e proveyr per tals e axí prests e 45 rigorosos remeys com lo cas requir, per forma que lo vostre official, axí
preheminent, no reste axí lles e ab tant càrrech, injúria e innomínia, e los dits crehedors obtinguen son obtat e justícia. E
haurem-ho a molt singular gràcia e mercé de vostra majestat, la qual nostre senyor Déus per sa infinita clemència vulla
longament conservar ab tanta exaltació de honor e glòria. 50 Scrita en València, a XXI dies de jener de l'any MCCCCLXI.
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui -s recomanen en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
RUBIO VELA, Epistolari de la València medieval (II), pp. 119-120
1461, 31 enero
Diez días después de haber escrito estas palabras, se observa en ellos un giro radical. Decidieran entablar un diálogo con
Jaume d’Aragó, al que dirigieron una misiva para hacerle saber que el jurat Galeàs Joan y el abogado Pere Belluga se
presentarían ante él para abordar la cuestión en nombre del gobierno municipal. “Al molt noble e magnífich mossènyer don
Jayme d’Aragó, senyor de la baronia d’Arenós. Molt noble e magnífich mossènyer: Sentints algunes congoxes suscitades de
poch atràs, que serien massa urgents si no y serà remediat per deguts e prests remeys, havem delliberat trametre a vós los
honorables En Galeàs Johan, jurat, e micer Pere Belluga, advocat d’aquesta ciutat, informats largament de nostra intenció e
del que a present nos occorre. Pregam-vos, ab tanta affecció com podem, cregau llurs paraules, quant faríeu les nostres
pròpries, donant de vós aquell exemple e rahó que de vós se pertany e nosaltres fermament confiam, e haurem-ho a gran
complacència. Rescrivint-nos ab tota confiança del que voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us en sa guarda la Sancta
Trinitat. Scrita en València derrer dia de jener de l’any MCCCCLXI. Los jurats de València, a tota vostra honor
apparellats”
(AMV, LM 23, f. 290v).
De este acusado cambio, explicable por la extrema gravedad de la situación política en aquellos momentos –con el príncipe
de Viana preso y los catalanes en actitud rebelde–, también fue informado Cabanyelles, que había escrito a los regidores
para darles cuenta de los hechos. En otra carta, los jurats le indicaban su voluntad de encontrar “saludable remey” y
“obviar, per nostre poder, a tots sinistres e amfractes” “Al molt honorable mossènyer e molt savi mossén Loís Cabanyelles,
lochtinent de governador en regne de València. Molt honorable mossènyer e molt savi: Per donar e procurar algun
saludable remey en los affers e congoxes que scrit nos haveu tocants a don Jayme d’Aragó e la sua baronia, e obviar per
nostre poder a tots sinistres e amfractes, havem delliberat trametre, e trametem de present, a vós e al dit don Jayme los
honorables En Galeàs Johan, jurat, e micer Pere Belluga, advocat de aquesta ciutat. Pregam-vos affectuosament los vullau
donar plena fe e creença, quant a nostres pròrpies persones. E tinga-us en sa contínua guarda la Santa Trinitat. Scrita en
València, derrer dia de jener de l’any MCCCCLXI. Los jurats de València, a vostra honor apparellats”
(AMV, LM 23, ff. 290v-291r).
Johan y Belluga, acompañados de dos verguers, partieron hacia la baronía de Arenós el 1 de febrero y volvieron el 4 para
abordar aquellos “fets e negocis molts urgents, rechaents en lo benavenir d’aquesta ciutat e regne”. Solo consta que
hablaron con el lugarteniente, “resident en la baronia”
Doc. núm. 16 y AMV, CCo O-32, ff. 115-116r (1461, febrero, 9).
VALENCIA, EL PRÍNCIPE DE VIANA Y JUAN II UN PATRICIADO ANTE LA CRISIS POLÍTICA DE LA
MONARQUÍA (1460-1461) AGUSTÍN RUBIO VELA

- 1461, 5 febrero.
Juan II ordena a Lluís de Cabanilles, lugarteniente de gobernador general del Reino de Valencia, que se abstenga de
convocar la hueste real para ir contra la Baronía de Arenós, tal como está haciendo según la información recibida de
Francesc Berbegal, síndico de Castellón de la Plana, de Vila-real y de Borriana, hasta que no reciba otra orden real.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Div//RC Div : Real Cancillería, núm. 286, f. 24r
RC Div : Real Cancillería, núm. 286, f. 24r

- 1461, 9 febrero,.- Valencia.


Orden de pago al jurat Galeàs Johan, al abogado de la ciudad misser Pere Belluga, y a dos verguers, por un viaje
realizado entre los días 1 y 4 de febrero a la baronía de Arenós, de la que era señor Jaume d’Aragó, donde se
encontraba el lugarteniente de gobernación, para tratar con él de asuntos muy urgentes.
AMV, CC J-70, f. 63v
Los jurats, etc. Pagats als honorables En Galeàs Johan, conjurat nostre, micer Pere Belluga, advocat de la dita ciutat, En
Pere Valero e En Berthomeu Just, verguers, setze lliures reyals a ell degudes per rahó de hun viatge que, precedent
ordinació nostra, han fet al magníffich mossén Luís de Cabanyelles, cavaller, lochtinent general de governador de regne de
València, resident en la baronia de don Jacme d’Aragó, per comunicar ab lo dit governador de fets e negocis molts urgents
rechaents en lo benavenir d’aquesta ciutat e regne, és saber, per salari diurnal de quatre dies, començats diumenge primer
del present mes de febrer e finit dimecres a quatre del dit mes, en los quals han vagat anant, stant e tornant, ço és: als dits
honorables En Galeàs Johan e micer Pere Belluga, a rahó de XXXIII sous per cascun dia, per cascun d’ells, CCLXIIII sous,
e als dits verguers, a rahó de set sous per cascun dia e per cascun d’ells, LVI sous. Les quals quantitats prenen suma de les
dites XVIe lliures, segons que de totes les dites coses som stats certificats per lo dit honorable racional ab son a[l]barà
dreçat al scrivà de la Sala. E cobrats etc. Datum Valentie VIIIIª die februarii anno a nativitate Domini MºCCCCºLXIº.
Johan de Monpalau.
VALENCIA, EL PRÍNCIPE DE VIANA Y JUAN II UN PATRICIADO ANTE LA CRISIS POLÍTICA DE LA
MONARQUÍA (1460-1461) AGUSTÍN RUBIO VELA

-1461, 12 marzo,.- Zaragoza.


Los embajadores informan al gobierno municipal de Valencia de que, en una segunda audiencia que les había concedido el
rey, le expresaron su pesar y desacuerdo con lo manifestado por él en la primera sobre la cuestión de la primogenitura (doc.
núm. 74). A lo que Juan II respondió con palabras llenas de comprensión, que rectificarían las anteriores, que, según él, no
suponían una decisión, sino un criterio, el suyo. –
AMV, LM 24, ff. 44v-46r [LVII].
Enaprés, senyors molt magníffichs, contínuament explicar a la dita magestat un altre de nostres instruccions tocant lo fet
dels greuges fets per don Jacme de Aragó e altres de la baronia de Arenós, per lo dit senyor és stat offert e promés a
nosaltres revocar lo sobresehiment per sa senyoria fet, provehint e manant esser fetes totes les provisions necessàries e
opportunes, a effecte que tots los greuges per lo dit don Jacme e altres de la dita baronia fets sien reparats. Signifficant
encara a vostres magnifficències que, jatsia volguéssem procehir a explicar alguns altres capítols de les dites nostres
instruccions, emperò, per ço com ja era molt vespre [e] lo dit senyor se mostrà enujat de affers, no haguem manera de pus
poder continuar en los dits fets, ans per lo dit senyor nos fon dit que per al dia següent hi fossem. E axí, demà, si a Déus
plau, serem a la dita magestat per continuar e donar expedició, en quant en nosaltres serà, en los dits fets. Dels fets dels
catalans no havem algun bon sentiment, ans lo que·n sentim és que los dits cathalans no volen lexar o derrenclir la vila de
Fraga, la qual han presa, e axí mateix se diu que demanen altres coses, ultra lo delliurament que és stat fet de la persona de
l’il·lustríssimo se - nyor príncep. Del que·s seguirà sereu continuament avisats. E per la present no pus, sinó que·n[s]
recomanam a vostres magnifficències, les quals nostre senyor Déus conserve en tota sanitat e prosperitat. De Çaragoça, a
XII de març, any MCCCCLXI. A la ordinació de vosaltres, senyors, apparellats, los embaxadors de aquexa insigne ciutat
VALENCIA, EL PRÍNCIPE DE VIANA Y JUAN II UN PATRICIADO ANTE LA CRISIS POLÍTICA DE LA
MONARQUÍA (1460-1461) AGUSTÍN RUBIO VELA

- 1462, 21 diciembre. Valencia.


Albarans de don Jaume de Arago.
Dietari, fol. 482
Disapte de mati a XI de Dehembre en Valencia per los cantons foren messos albarans de ma de D. Jaume de
Arago com ell e son fill D. Alfonso se desexien del rey de Arago e del Regne de Valencia, es donava a D. Enrrich
rey de Castella.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

Zurita afirma que Jaume d’Aragó había pertenecido, al igual que Cardona, al partido del príncipe de Viana:
“Envió con otras mil lanzas a Ruy Díaz de Mendoza prestamero de Vizcaya que entraron por la parte del
obispado de Cuenca en Aragón y Valencia, por las comarcas de Albarracín y Teruel, recogiéndolos –como está
dicho– don Jaime de Aragón y don Juan de Ijar, que habían seguido la parte del príncipe don Carlos; y pusieron
gente de guerra en sus estados, y los tenían puestos en armas. Y juntóse con ellos don Juan de Cardona hijo de
don Hugo de Cardona (que fue mayordomo mayor del príncipe don Carlos y gran privado suyo) Anales de la
Corona de Aragón, XVII, 47; vol. 7, p. 438. Algo más adelante dice, a propósito de lo mismo: “...y este caballero
entró por la comarca de Teruel y quemó Albentosa y Cedrillas, y con su favor don Juan de Cardona corrió hasta
las puertas de Valencia y acudió en su socorro don Jaime de Aragón” (ibid., XVII, 47 (vol. 7, p. 440)
VALENCIA, EL PRÍNCIPE DE VIANA Y JUAN II UN PATRICIADO ANTE LA CRISIS POLÍTICA DE LA
MONARQUÍA (1460-1461) AGUSTÍN RUBIO VELA

- 1463, enero.
Per molt temps corregut lo regne.
Dietari, fol. 484
A XV de jener de la part de Xerica entraren C rocins de Castella e corregueren fins a Segorb e Val de Christi Don
Johan (Jaime) de Arago te en la sua Baronia CC cavals de Castella corre totes les sues partides e circunstants Don
Joan de Cardona ab CCL cavals corria fins en Oliva. Don Johan Dixer en Alcaniz del Rey de Castella IIIIM.
Cavals e molta gent de peu e corre fins en Çaragoza tots los Regnes e terres e gents del Senyor Rey estan en gran
danys e mals e divisions.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1463, enero.
Don Jaume pres lo castell Deslida.
Dietari, fol. 483.
Dimarts a XXI de Jener vespra de Sant Vicent Mossen Lois Cabalenyes Governador General se parti de Valencia
ab LXXX cavals hon anaven molta gent de be per cobrar lo castell Deslida lo dia de Sant Vicent e lendema
partiren de peu Balestes e Lances; e Don Johan fill del Bescompte de Gayano avia cobrat lo castell lo qual tenia
per lo senyor Rey de Arago.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 15 enero.
Sentencia dels Homens de D. Jaume de Arago.
Dietari, fol. 483.
Disapte a XV de Jener any MCCCCLXIII per Valencia roçegaren V homens per Don Jaume de Arago. Los
havien a metre foch en la ciutat e los Quatre foren pengats; e en Franchiis Crespo Justicia de la Creu del Puig de
casa de D. Jaume com vehedor de el tracte fonch esquarterat.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1463, 21 enero.
El lugarteniente de gobernador general, don Luis de Cavanilles, al frente de ochenta caballos, salía para
libertar el castillo de Eslida. Dos jóvenes facciosos, apresados en aquel lugar fueron traídos a Valencia y
ahorcados en el Mercado. Morts per D. Jaume.
Dietari, fol. 486.
Disapte a XII de febrer per Valencia roçegaren a dos Jovens biscayns los quals foren a furtar lo castel de Eslida
foren penjats en lo Mercat.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1463, 18 febrero.
El castillo de Mirabet caía en poder de don Jaime y de la gente de Castilla. Un notario, culpable de esta
pérdida, fue descuartizado. Mort per lo castell de Miravet.
Dietari, fol. 486.
Dimecres a XVIII de Febrer rosegaren e esquarteraren a un home lo qual havia donat lo castell de Miravet a gent
de Castella e lo dit home era notari.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1463, 24 febrero.
El yerno de don Jaime asaltó el castillo de Alventosa y se apoderó de Rubielos y Sarrión. El virrey don
Pedro de Urrea se apresuraba a salir de Valencia para recuperar el castillo de Mirabet.
Parti Don Pedro contra Don Jaume.
Dietari, fols. 486 y 487.
Digous dia de Sant Macia a XXIIII de Febrer Don Pedro Virrey parti ab LX rocins e gent de peu pera anar contra
Don Jaume de Arago e gent de Castella que avien pres lo castel de Almaçora (sic).
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1463, 27 febrero.
Pres lo castel de Almaçora.
Dietari, fol. 487.
Diluns a 27 de Febrer dos hores ans del dia pres lo castel de Almaçora, e pres 50 homens qui eren en lo Castell,
lo dimarts esquartera dos homens dels que havia pres en lo Castell de Villa Real que havia pres lo dit don Pedro
en lo Castell, e lo dimecres apres en lo Lloc de Maçamagrell ne esquartera un altre hom.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1464, 9 Julio. Lleida.


Lo Senyor Rey Dn. Juan trames una lletra a Valencia, feta en Lleyda a 9 de Juliol de 1464, com volia se fes
guerra contra Dn. Jaume de Arago.
Com lo honorat En Ramon de Vich, justicia criminal de la ciutat de Valencia, pres la Bandera del portal dels
Serrans ab los capitans e lo Centenar de la Ploma e tench sa via pera la Varonia de Arenos.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)

- 1464, 14 julio.
Una carta del Consell dirigida al rey le informaba de que Jaume d’Aragó con gente extraña al reino se
había introducido en él para hacer la guerra, provocando daños en Betxí,Vilareal, Alcora y Lucena, razón
por la que el Consell le rogaba que el insurgente no sólo fuera desterrado del mismo sino asediado en la
baronía con fuerzas de la ciudad y del Gobernador para acabar con sus correrías, cfr. RUBIO VELA,
Agustín: Epistolari de la Valencia medieval II. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de
l’Abadia de Monsterrat,València-Barcelona, 1998, doc. 105, p. 284.También cfr. la misma fecha en AMV,
Manuals de consells A-37 fol. 147v.
(La milicia ciudadana de la Valencia Medieval. Rafael Narbona Vizcaíno.)
La insurrecció del noble Jaume d'Aragó (14, juliol, 1464)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey. Sereníssimo senyor: Per altra havem scrit a vostra majestat de la gent
stranya que és entrada en aquest regne e receptada per don Jacme d'Aragó en la baronia d'Arenós, e han principiat
fer guerra en lo loch de Bechí, cremant blats, matant e apresonant alguns moros, e aprés venguts a E aprés de açò,
som certs han barrejat lo loch de la Alcora, d'on se'n porten passats quatre mília o Vm caps de bestiar, e encara
són stats a Lucena, on han fet lo dan que han pogut, apresonant per totes les dites parts e altres alguns hòmens e
rescatant aquells. E, entre les altres maleses, porten veu dients: «Vixca lo rey don Pedro e muyra lo rey don
Johan!» Per tots los quals excessos e altres que se'n speren evidentment, lo magníffich mossén Luís de
Cabanyelles, loctinent de governador en aquest" regne, e lo vostre consell reyal resident en aquesta ciutat,
del•liberaren que lo spectable comte de Oliva fos fet, axí com és stat fet, capità en aquelles parts de la Plana, lo
qual se troba ja en aquelles partides ab covinent nombre de hòmens de cavall. Per què ell, ensemps ab don Johan
de Gayano, lo qual ha convocat sos parents e amichs e•s troba ab covinent gent d'armes, de cavall e de peu, en lo
dit loch de Bechí, deffensen aquella part del regne e, o encara, persegueixquen la dita gent stranya. Per tal,
emperò, que la potència de aquells no•ns par ansats sufficient a poder offendre los enemichs e castigar aquells, e
senyaladament lo dit do Jaume, segons lo car requir, e perquè los dits enemichs és presumidor se restauran en la
dita baronia d´Arenós, és molt necessari que la dita terra de don Jacme sia assetjada e occupada ab força d´armes
per aquesta ciutat e per lo dit loctinent de gobernador, car en altra manera nenguda altra medecina no seria
sufficient a donar remey a aquesta tan gran plaga. E a aquesta fi, senyor, e encara per obeyr e satisfer a vostres
manaments per diverses letres vostres fets al dit loctinent de governador e a altres molts –disponents que, si
castellans o altres volien entrar en aquest regne, preguessen aquells, apresonant llurs persones e béns, e fent-ne tal
castich que a ells fos pena e a altres terror e exemple-, la dita ciutat, precedent consell general, e aprés altre
consell de comtes, vezconte. barons, nobles, cavallers, generosos, ciutadans e altres persones singulars, ha del-
liberat ab gran maturació, per lo servey de vostra excellencia e per sedar tots inconventents e dans, que la ost de
la dita ciutat hixqua ab la bandera reyal contra aquells enemichs de vostra senyoria e contra tots los altres que
volguessen entrar en aquest regne, car sentim que algunes gents stranyes stan arrernorades e ajustades en la
frontera de Castella per entrar e damnifficar aquest regne. E senyaladament es hauda la dita de•liberació per
aterrar e destroyr del tot lo dit don Jacrne e tota sa casa se .pose siti a ell e a tota sa terra, e d'allí no paneixca fins
a tant que tot sia haut. Occupat e pres a mans del dit loctinent de governador e d'aquesta ciutat. E seguint, senyor,
aquesta del-liberaciò, és ordenat que dimarts primervinent, en nom de nostre senyor Déus e del benaventurat
mossényer sent Jordi, la dita bandera sia treta e mesa primerament en una finestra de la Sala, e aprés al portal dels
Serrans, e d'allí, honorablement e bé acompanyada de gent d'armes, de cavall e de peu, faça son camí e tire sens
detenir-se la via de la dita baronia, a fi de metre en presta execució tot ço que dit és, si a Déus serà plasent.
Aquestes coses, senyor, aquesta ciutat, principalment per lo servey vostre, ha volgut empendre, proseguir e
executar per tot son poder. Sia mercé vostra nos vulla atorgar tres coses. La primera, que sia mercé vostra vulla
haver per accepta aquesta nostra empresa e no vulla scriure. manar ni revocar cosa alguna en contrari, ans vulla
loar e aprovar aquella, scrivint encara e animant tates les gents d'aquest regne al que dit és, perquè ab bon ànimo
e bona voluntat sien participants e•s disponguen seguir e acompanyar la dita bandera tant com vacarà en aquests
affers. La segona, senyor, és que vostra exceilencia done poder e facultat bastant al dit loctinent de governador
que, ensemps e a consell de nosaltres. puixa remetre e atorgar qualsevol remissions a tots aquells que ben vists
los serà —lo que no diem sens gran misteri, car serà gran spedient e beneffici en los affers—. e donar terror al dit
don Jacme e a tots los que seran ab ell. La terça, senyor, és que sia merçé vostra vulla atorgar amplament a
nosaltres e aquesta ciutat que líberament puixa tenir e possehir a sa voluntat entregament la dita baronia e tots los
lochs, béns, rendes e drets d´aquella, seguida la dita presó e occupació, fins a tant hajam cobrat les grans despeses
que la dita ciutat, per causa de ço que dit és, haurà fetes en qualsevol manera, car, pagada la ciutat, sia certa
vostra senyoria donarà aprés tal orde que los crehedors seran ben contractats. E haurem-ho a gràcia e mercé de
vostra celsitut, la qual nostre senyor Déus vulla longament conservar ab molta honor e glòria.
De València, a XIIII dies de juliol de l´any mil CCCCLXIIII.
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui·s recomanen en gràcia e mercé vostra, los jurats de
València.

- 1464, 17 julio.
Consell general contra don Jaume.
Dietari
Dimarts, a 17 de juliol, any 1464, en la sala de València tengueren consell general, en lo qual fonc donada
sentència a foc e a sang en la persona e béns de don Jaume de Aragó e valedors de aquell. En aquella hora fonc
treta la bandera e mesa en la finestra de l´arxiu e lo visrei muntà al campanar e cridà tres vegades a foc e a sang.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 21 julio.
Fonch treta la bandera contra don Jaume.
Dietari 513.
Disapte a XXI del dit mes de juliol, fonch treta la bandera de València contra don Jaume de Aragó. La dita
bandera fonch acalada per la finestra, la cual portava Ramon de Vich, gentillhom, justícia criminal de la dita
ciutat, e al portal dels Sarans fonch presa e muntada alt, e de part de fora, ab bastiment, fonch presa e donada al
dit justícia; anava enmig del centenar dels balestés de la Ploma, e, fora del portal, fonch estogada aquella bandera
e fonch donada al dit justícia altra bandera de stamenya.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
En julio de 1464, a la salida de las tropas de la ciudad de Valencia para sofocar la sublevación de Jaume d’Aragó,
Corella figuraba en lugar preferente: “E aquella dita senyera per lo dit justícia acompanyada, per los molt
honorables justícia civil e jurats de la dita ciutat, e encara per los lochtinent de governador, batle general, comte
de Cocentayna, vezcomte de Gayano e per gran multitut de richs hòmens, cavallers, generosos ciutadans e per los
ballesters de la ploma, e encara molts altres en multitut copiosa, fonch portada al portal dels Serrans, e en aquella
mesa dalt, sobre la torre del dit portal”
AMV MC 37, ff. 154(b)v-155(b)r (1464, julio, 21)

- 1464, 30 de julio.
En 1464 salieron de la ciudad las banderas y la senyera, camino del Puig, para luego marchar hacia
Arenós a someter a los rebeldes; frente a ellas los “capitanes de armada real” Jaume Fax, Luis Montagut y
micer Jaume García, con 15 días de soldada.
APP. Protocolo 26950, notario Johan Benito, señor.
La biblioteca de don Jaime García de Aguilar. La trayectoria intelectual de un jurista valenciano en el siglo XV.
Vicente Graullera Sanz

- 1464, 31 Julio. València.


Que la bandera real de la ost salga de la ciudad con gente de armas que vaya a la baronía de Arenoso.
AMV, Man. de Cons.,t. A-37, fol. 162.
...com sia acordat e ordenat per lo Consell de la dita Ciutat que la bandera real de la ost d´aquella sia tryta e duyta
en les partides de la baronía d´Arenos, per execucio de la justicia ja principiada.. en nom de nostre Senyor Deu e
del benaventurat mosenyer Sent Jordi.. e ab aquella fer tan-solament justícia...
...lo molt honorable en Ramon de Vich, generos, Justícia de la Ciutat de Valencia en lo Criminal, levada la
bandera real de la torre del dit Portal dels Serrans,...
Instituciones sociales en la Valencia medieval. Francisco A. Roca Traver.

- 1464, 11 agosto.
Del combat contra don Jaume.
Dietari 515.
Disapte a XI del mes de agost, los de la armada de València, ab altres circustans, donaren combat al dit don
Jaume d´Aragó, e fonch presa la torra de la Salvaterra e la Vilaformosa, e trencada la bastida que lo dit don
Jaume prenia aygua; per la qual rahó lo dit don Jaume e la sua gent perixen, que no tenen aygua.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 19 agosto.
Com don Jaume se donà.
Dietari 516.
Diumenge a XVIIII de agost, lo dit don Jaume d´Aragó se donà, ell e tota sa gent, als capitans de la dita armada
de València. Don Alfonso, fill del dit don Jaume, ab quatre altres cavalés, són fogits amagadament del dit castell.
A tots los castellans an lexat anar, ab ses armes e rocins.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 21 agosto.
Tocaren campanes per la presa.
Dietari 517.
Dimarts a XXI del dit mes, en València feren alegria, tocar morlanes e campanes e cantar Te Deu(m) per la presó
del dit don Jaume, e profesó per la Seu.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 24 agosto.
Honor a la bandera.
Dietari 518.
Divenres a XXIIII del dit mes de agost, dia de sant Berthomeu, de matí, fonch feta crida real que, a II ores aprés
migjorn, que tothom fos a fer honor a la entrada de la bandera, e que farien la volta de la profesó del Corpus
Christi.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 24 agosto.
Com entrà don Jaume, muler e fills presos.
Dietari 519.
La qual bandera entrà ab molta gran honor, hon venien moltes maneres de sons, de trompetes, ministrés, tabals e
tamborinos. Enaprés, la gent de peu, ab gran orde, segons los officis, e, a la fi de tota la gent de peu , venia lo
magnífich en Jaume de Fachs, capità. E aprés, venien lo centenar de la Ploma, e a la fi del centenar venia don
Jaume d´Aragó, a caval ab una mula, sens espasa e esperons, ab un baret de feltre, saludan a tothom; a la part
squera, venia la senyora sa muler, la cara tanquada ab un vell prim, e aprés venien dos fills e tres filles. E aquí
venia la bandera, e, a la part dreta, mossén Loís de Muntagut, capità, e, a la part squera, lo compte de Oliva, e
aprés micer Jaume Aguilar; e aquí venien tota la gent d´armes, ab molt gran orde; e aprés venien jurats, batle e
molta notabla gent. En esta manera, foren aportats a la Sala e mesos en la torra.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 24 agosto.
Lo don Jaume al castel de Xàtiva.
Dietari 520.
Enaprés, lo dit don Jaume fonch aportat al castel de Exàtiva, hon complí sos dies; e la senyora sa muler, fills e
filles foren aportats e messos en lo castel de Torrent, del cual castel la senyora e fills e filles fogiren, e se n
´anaren en Castella. E lo dit don Jaume fonch aportat al castel de Xàtiva per lo batle general, alcayt del dit castel,
diluns a XVII de setembre. Lo dit don Jaume morí en lo dit castel divenres primer dia de febrer, any LXV.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1464, 28 de noviembre. Rubielos.


Albarán de 100 sueldos, otorgado por el jurado de Rubielos, Juan Fuster, reconociendo haber recibido ese
dinero del procurador de la Comunidad, Luis Pérez de Cuevas, como paga a los hombres de Rubielos que
fueron al sitio del castillo de Arenoso.
Pergamino, 1 f. 135 x 285 mm.
Rollo 413. Fot. 133-135.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)
Manifiesto sie a todos. Qe yo Johan fuster menor de dias Jurado en (e)l anyo p(re)sentes de lugar de Ruvielos ....
(Ne) to nombre scientme(n)t et de buen grado otorgo hav(er) herijdo et recibido de vos el honorable Loys Perez
de Cuevas ... del .....
... Olim (sondrer) et procurador de la antes dita Comunidad son e saber Cient solidos (jac). Los quatro yo antes
dito nombre H.......
De los hombres que fueron del dito lugar en la stablidet del castillo Arenoso segunt en el libro nostro de
misiones (de) ......
Mas largamente paresce... Et aquellos havemos tomado en conto a Johan de (Reconote) menor de dias et a Jayme
Johan per .......
....... qui a vos asin como a procurador son (torjido) responder dar et pagar. Et porque de los ditos Cient solidos en
(u)l de ......
Ma et manue de susdite me otorga de vos Seynor bien contento pagado et satisfeto e mi por propia voluntat.
Renunciant .....
...... de fian et inpango et ...... Et testimonyo de verdat ...... el presente ..... albara ......
(José Enrique Gargallo Gil)

- 1464, 9 de diciembre. Cedrillas.


Albarán de 60 sueldos, otorgado por Sancho Blesa, notario y mensajero de Ababuj, a favor del procurador
de la Comunidad, Luis Pérez de Cuevas, vecino de La Puebla, reconociendo haber recibido esa cantidad en
nombre del Concejo de Ababuj, como devolución de esa misma cantidad que el dicho Concejo había
pagado a unos hombres de Ababuj, que por encargo de la Comunidad habían ido a Villahermosa.
Pergamino, 1 f. 140 x 200 mm.
Rollo 413. Fot. 142-144.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1464, 10 de diciembre. Cedrillas.


Albarán de 120 sueldos, otorgado por Fernando Dolz, vecino de Cedrillas, a favor de Luis López de
Cuevas, vecino de La Puebla, procurador de la Comunidad de Teruel, por un viaje a Villahermosa hecho
para la Comunidad y otra cédula.
Pergamino, 1 f. 136 x 213 mm.
Rollo 413. Fot. 148-150.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1464, 11 de diciembre. Cedrillas.


Albarán de 100 sueldos jaqueses, otorgado por Luis Vicente, vecino de Mosqueruela, en favor de Luis
Pérez, síndico y procurador de la Comunidad, por razón del sueldo que ganó en la conquista de
Villahermosa.
Pergamino, 1 f. 172 x 207 mm.
Rollo 413. Fot. 151-153.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1465, 19 junio.
Ya en el mes de junio, el día 19, el mensajero de la Baronía de Arenós llevaba hasta el campamento real de
Ulldecona la nada despreciable cantidad de 2.000 s por verse libres de contribuir con 50 hombres a la cam -
paña, algo parecido a lo que realizó el Baile de Cabanes y de la Tinença de Miravet, al entregar 700 s, por
liberarse de la obligación de contribuir con 30 hombres.
ARV, Real, 117, f. 105rv.
El asiento en cuestión continua con el dinero aportado por los judíos de Morvedre para redimir los libros
sagrados de Borriana. Puede parecer sorprendente la cantidad de dinero que cada villa pagaba por los hombres
que libraban de ir a la fuerza armada real. El 25 de mayo Borriana daba hasta 60 s por hombre, pero en junio la
Baronía de Arenós simplemente pagaba 40 s por acordado y el Baile de Cabanes quedaba lejos de estas cifras al
ofrecer 24 s. La explicación más sencilla de este hecho es que lo previsto en un principio para liberar a las
poblaciones del deber de contribuir con hombres a la guerra contra los rebeldes, por las urgencias y necesidades
reales, fue reduciéndose conforme pasaba el tiempo. Cabe otra alternativa, que las poblaciones obligadas a esa
contribución lo fueran en función de sus posibilidades económicas y riqueza, cosa que nos parece poco probable.
EL RESCATE DE LAS TORAS DE BORRIANA POR LOS JUDÍOS DE MORVEDRE EL 1465. ANDRÉS
DÍAZ BORRÁS.

- 1465, 17 de noviembre.
PRIVILEGIO de Don Juan II de Navarra en que concedió a Don Alonso de Aragón la Baronía de Arenoso
en recompensa de sus servicios.
1 folio papel.- 32 cm. Rústico. Manuscrito 20056 nº 2.
Donación de Juan II a su hijo don Alonso:
Por cuanto vos –dice- el muy Ilustre y amado hijo nuestro Don Alonso de Aragón, haveis hecho bien el oficio
Real, exerciendo todo lo que ha sido menester bastantemente en estos tiempos de esta rebelión y conspiración
nefandísima entre los catalanes, contra Nos y contra nuestro Estado, haciendo en el derecho militar, y en las
demás necesidades de nuestra Casa, y como varonil, e hijo nuestro, preciándose y ostentando su ánimo como el
lugar y ocasión lo pedían. Por tanto os damos (no suficiente, ni digno á vuestros méritos, según los estimamos,
pero queriéndoos alguna cosa, por lo que por Nos, y por el servicio nuestro haveis hecho en el servicio de las
armas, sin cesar, ni hacer intermisión, contra los sobervios y rebeldes nuestros á quien tantas veces los haveis
impugnado, y hécholes guerra) por estos servicios, peligros, y trabajos, y gastos sustentados, y hechos por Vos,
debiéndoos alguna merced, os damos y entregamos y concedemos en perpetua donación, pura, simple y
irrevocable, que se dice entre vivos, para Vos el Ilustre Hijo nuestro, y para los vuestros, y para quien Vos
quisiéreis, la Varonía de Arenoso, con las villas, Campos y Lugares de la misma, etc.
( Bibliografía heráldico-genealógico-nobiliaria de la Biblioteca Nacional, 3628, Manuscritos por Luis García
Cubero)
La Baronía de Arenós y lo que fue después Ducado de Villahermosa consistía en la villa de este nombre del
Reino de Valencia, en las de la Puebla de Arenós, Ludiente, Artana y Zucayna y los lugares del Castillo de
Villamalefa, Espadilla, Vallat y Torrechiva. La primitiva Baronía se componía de los lugares y fortalezas de
Arenós, Cartel Murtan, Montanejos, Cirias, Termio, Pandiel, Toga, Apoder, Arzola, Villahermosa, Zucayna,
Villamalefa, Ludiente, Puebla de Arenós, Torrechiva, Espadilla y Vallat.

- 1465, 10 abril:
Carta de la Comunidad de Teruel presentada por Domingo Bueno a los jurados de Valencia, en la que va
inserta otra del rey don Juan, dada en el 10 de diciembre de 1465, frente al castillo de Amposta, por la que
manda a los de Valencia que paguen a los de Teruel los gastos que estos tuvieran cuando ayudarón a los
valencianos a tomar la Baronia de Arenoso contra don Jaime de Aragón. Va inserto también en latín un
certificado del escribano del rey, Miguel de Rajadell, dada el 8 de abril de 1470 en Monzón.
ES/AHPTE. Original en el Archivo de la Comunidad de Teruel en Mosqueruela

- Posterior a 1464:
Fue Cortes separado de los demás pueblos de Arenós, y se confirma el haber sido confiscado el estado por
el Rey Dn. Juan el 2º y no sido ha comprendida la villa de Cortes.
En el 1595 la titularidad la ostenta el Conde de Aranda.
APDC. Sección Histórica. Manuscrito "Arenós", f. 25.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.

- 1466, 18 agosto. Torres Torres.


Testamento de Juan Vallterra
«Elijo sepultura a mi cuerpo cuando la Alma sea separada de él en la Capilla nombrada de San Salvador,
constituida en la Seo de la ciudad de Segorbe, en donde están los huesos y fué enterrado el cuerpo del muy.
Magnífico don Juan de Vallterra cavallero Padre mío y de algunos parientes míos... y ordeno que a mi sepultura
el entierro sea convocada la Cofradía de la Gloriosa Virgen María de la Seo de la Ciudad de Segorbe y aun quiero
que sean vestidos doce Pobres de Gramallas y Capirotes blancos de paño de la tierra, los quales quiero que lleven
mi cuerpo y le acompañen a la Eclesiástica Sepultura y los dichos Gramalles y Capirotes sean de dichos Pobres.
Legando a los Mayorales de dicha Cofradía, para que sean distribuidos entre los pobres vergonzantes de la
misma, 200 sueldos, moneda de Valencia.
Encarga que el día de su entierro celebren una Misa por su alma todos los sacerdotes de Segorbe que puedan
hacerlo, dándoles por Caridad de dicha Misa doce dineros. Además del aniversario que funda, encarga se le digan
mil misas.
A los monasterios de San Blas, sito cerca de Segorbe, y dé Santa María de Jesús, en la huerta de Valencia, y del
Santo Espíritu, les lega a cada uno cien sueldos.
Ordena que de sus bienes se haga un cáliz y patena, de tres marcos de plata de marca de Valencia, en el cual se
pongan las armas de Vallterra, y sea entregado al regente de la Capilla de la Virgen María de Gracia, de esta
ciudad. •Que todos los años, el día de partir el pan, que es el siguiente a la fiesta de Todos Santos, sean
expendidos en la Capilla de San Salvador en misas, absoluciones y otras cosas pías, cincuenta
sueldos en remisión de los pecados de las almas del Reverendo señor don Iñigo, arzobispo que fué de Tarragona,
de su padre, por su alma y la de todos los parientes enterrados en la capilla. Así como otros cincuenta sueldos en
igual fecha, en la iglesia del monasterio de la Zaidía, por las almas de sus suegros y de su mujer.
Igualmente por caridad y remisión de sus pecados dota con dos mil sueldos a dos huérfanas doncellas pobres
cuando contraigan matrimonio.
A sus yernos don Juan Vich, Caballero Maestre Racional del R. N. S. en el Reino de Valencia, y a don Juan de
Blanes, a quienes nombra albaceas, quiere que de sus bienes «se les de una Gramalla y Capirote».
…Quiero y ordeno que después de mi muerte sean vestidos de Paño negro de luto los siguientes… Don Gonzalo
de Espejo, don Juan de Añon, don Jofre de Vallterra, don Andrés de Vallterra, don Jofre de Vilarig, don Carlos
de Vallterra e hijos, don Pedro Montó, el Bayle de Torres Torres, el alcayde de Castellmontant, el alcayde de
Arenos, el notario de Torres Torres y todos los oficiales, asi cristianos como moros de todos mis lugares que al
tiempo de mi muerte se hallaren oficiales, esto es los hombres gramallas y capirotes negros y las mujeres cotas
mongiles y mantos.
don Mateo Sanchis, por muchos buenos servicios que aquel a mí y a mi casa ha hecho, veinticinco libras, moneda
de Valencia y quiero que sea vestido.
»A don Juan Ferrando, mi criado, veinticinco libras de dicha moneda y quiero que sea vestido.
»A don Jaime, lo Cazador, veinticinco libras de dicha moneda si aquel al tiempo de mi muerte se hallara en
servicio mío y quiero que sea vestido él y su muger.
»A Pedro Aynax, Bayle de Torres-Torres, ciento cinco sueldos censales.
A tiempo Ochoa, servidor mió, si aquel se hallara en mi servicio al de mi muerte veinticinco libras de dicha
moneda.
Dona co libras si A Catalina que al presente está en mi servicio veinticin aquella al tiempo de mi muerte se
hallara en mi servicio.»
El principio religioso de los antiguos testamentos valencianos. Barón de Terrateig. Saitabi nº 15-16.
- 1470, 13 febrero.
Amb l’important patrimoni deixat pel seu pare –Montan, Montanejos, Aranyel, la Font de la Reyna, la Vilanova i
l’illa de Formentera– i en no comptar amb hereu baró, fundarà un vincle en 1463 al capdavant del seu nét Joan de
Blanes i Vallterra, fill de Francesc Blanes de Berenguer i d’Isabel de Vallterra, la seua filla primogènita, que
prendrà des de llavors, en primer lloc, les armes i el cognom Vallterra. Mor el 13 de febrer de 1470 en el seu
castell de Torres Torres, i es fa càrrec Isabel de l’administració de l’herència, mentres el seu fill aconseguia l’edat
assignada pel seu iaio. És portat a soterrar a la capella del Salvador de Sogorb on jeia el seu pare.
“Isabel accepta la regidoria, administració, i recepció de les rendes i fruits de l’heretat del seu pare, protestant no
obstant perquè el seu pare pare li ha donat els dits càrrecs i regidoria de l’heretat, on hi ha dos castells que són el
de Torres Torres i el de Castellmontan, i nou llocs poblats de cristians i moros que són: en l’honor de Torres
Torres, Alfara, i Algímia; i en la tinença de Castellmontan, Munten, Montanejos, Aranyel, la Font de la Reina i la
Vilanova, i també té el castell d’Arenós i la Pobla, en els llocs de la qual hi ha molts treballs i perills, i en els
quals estava afanyat el seu pare, i sobretot ella que és dona, i el seu pare no l’havia previst de procurador ni de
batle, ni de cap salari, i sol·licita que se li concedisca el salari competent pels seus treballs, i per a procurador,
advocat, batle i quant fora menester”.
ARV. Real Justícia Llibre 794, fol. 288.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella. Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig

- 1470, 18 de agosto. Monzón.


Juan II y su hijo bastardo, Alfonso de Aragón, Conde de Ribagorza, heredero de la Baronía de Arenós tras
la derrota del noble Jaime de Aragón, reconoce a Juan de Olzinan, señor de Huesca y de Segura, en
Aragón, los censos que tenía cargados sobre los derechos de dicha baronía con anterioridad a dicho
traspaso.
ARV.: pergaminos reales, nº 6.
Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el Archivo del Reino de Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág
105, Jesús Villalmanzo.

- 1471. 8 octubre.
ACA, Reg. 3451, fol.100v-101.
In Itinerum 11 regis Joannis 2, fol. 101. est exequutoria super possessione baroniae de Arenos tradenda Alfonso
de Aragoniae, filio regis Joannis, comiti de Ribagorça, solutis 100.000 solidis civitati Valentiae.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1472, 11 enero.
ACA, Reg. 3452, fol. 134 v.
Et alia exequutoria dictorum in Itinerum 12 dicti regis Joannis 2. (ARENOS)
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1474, 8 junio.
Firma de derecho de los vecinos de la villa de Cortes sobre ‘amprivar’ en el término de Villahermosa.
Admitida y se despachan letras de la Real Audiencia. Ponen razones los de Villahermosa. Gobernador de
Valencia.
AHPZ, Archivos de familias, Fondo de la Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, legajo 125, expediente nº 47.
f. 1v. Anno a nativitate domini MCCCCLXXIIIIº, die intitulate VIII, mensis marcii davant lo spectable don
Johan Roiz de Corella, comte de Cocentayna, conseller e camarlench de la majestat del molt alt senyor Rey,
governador del Regne de Valencia, comperech lo discret en Anthoni Cendra, notari, et en lo nom qui desus per
scrit posa ço ques segueix. Davant la presencia de vos molt spectable don Johan Roiz de Corella, comte de
Cocentayna, governador del present regne de Valencia, constituhit personalment Anthoni Cendra, notari
procurador del noble en Senchir de Centelles, senyor de la vila de Cortes e encara en nom de sindich e procurador
de la universitat de la dita vila de Cortes qui en aquella millor e pus abre ferma que al present posa fe justicia dels
dits seus principalls sia aplicable diu e preposa que los vehins e habitadors de la dita vila de Cortes son en
posessio paciffica e quieta de emprivar lo terme de la vila de Vilafermosa en la quall posessio les dits vehins e
habitadors e cortes son estats den X, XX, XXX, XXXX, L, LX cent anys en sa en tant temps en sa, que memoria
de homens no es en contrari. En axi que de la dita posessio han usat libera, paciffiqua e quieta sens molestia e
contradiccio del senyor e universitat de la dita vila de Vilafermosa e de altra qualsevol persona. Et axi novament
segons es prevengut a noticia dels principals del dit Anthoni Cendra per part del illustre senyor don Alonso,
senyor de la dita baronia de Vilafermosa e del sindich de la universitat de aquella /f. 2r/ seria estar dit al justicia e
jurats e altres del consell de la dita vila de Cortes que aquells no amprivassen los termens de la dita Vilafermosa
cominant que si atrobaven besties grosses o menuts de Cortes en lo terme de la dita Vilafermosa quells memorien
o marquarien contravengut als actes legitims e autentichs e sentencies de ants privillegiades per les qualls actes e
sentencies els vehins e habitadors de la dita vila de Cortes es donada licencia e libertat e facultat de amprivar los
termes de la dita vila de Vilafermosa e tenir en aquells legitimament tots les besties. E en tot de contravengut a la
dita antiquissima posessio, la quall en altres titols nes demostrassen per esser tan entigua e de tant temps haber
vin seu sindich e bastaria e basta alguna prescripsio. E axi molestant lo dit senyor, universitat e consell de la dita
vila de Cortes en la dita quieta e paciffica posessio en la quall son estats e son les dits vehins e habitadors de
Cortes de amprivar lo dit terme de la dita vila de Vilafermosa on con segons disposicio de dret e justicia e furs
del present regne algu no deja esser inquietat, vexat e molestat en la sua posessio mayorment su ferma de dret en
poder de jutge competent. Per tall(…) lo dit Anthoni Cendra en les dits noms diu que ferma de dret en poder de
vos dit spectable conte e governador e cort dita en e sobre la dita posessio en la quall son les dits vehins e
habitadors de la dita vila de Cortes de amprivar liberament lo terme o termens de la dita vila de Vilafermosa
promentent fer dret, estar a dret e paguar la cosa judgada sis convendra in suis clausulis universis. Vos
requtasen(?) que per vos dit spectable governador e ab letra dita sia manat alts procuradors del dit illustre senyor
don Alfonso e altres officials de la dita vila de Vilafermosa /f. 2v/ e encara al justicia, jurats de la dita vila sots
certers e grans penes que no molesten o perturben los dits vehins e habitadors de la dita vila de Cortes en la dita
posessio paciffica e quieta en la quall son estats e son de liberadament amprivar lo dit terme o termens de la dita
vila de Vilafermosa manant no res menys a aquells que si clam algu peticio o demanda ne tenen haver o competir
los vers e contra lo dit noble en Senchir Centelles e la universitat de la dita vila aquells havien proposat e
proposen davant van spublicar dins terme de X dies ab cominacio que en altra manera per vos les sera imposat
calament perdurable com axi les dites coses de supra procehesquen a emprivar, de la quall segunt se demana lo
dit Anthoni Cendra en les dits scrits/sentencies(?) esser li fet e administrat ab condempnacio de despeses de la
part altra implorant benignament vostre offici. Fouch interrogat lo dit proposat migançant jurament per lo notari e
scriva de la cort havia ordenado la dita scriptura. Et dius que lo honorable micer Daugel del Ort, doctor en leys.
Et posada la dita scriptura per lo dit spectable conte e gobernador. Jhesus. Ydonea caucion prescrita administratur
iuris sic etc. fiat mandata ut etc. De micer Orts, procurador assesor, fide Anthoni Cendra, notari nomine proprio. /
f. 3r/ Remes la provissio sobre aquella fahedora al magnifich asesor ordinari de la sua cort e al lochtinent de
aquell. E apoch instant lo dito spectable conte e governador aconsellat del honorable micer Jacme Rosell,
lochtinent de assesor ordinari de la sua cort procehi que prestada ydonea caucio sia admesa la ferma de dret e steu
fets los manaments axi com la requesta. Et com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella
contengudes lo discret en Anthoni Cendra, notari proposant damunt dit, lo qual com fos aquis present fouch
interrogat per lo notari e scriva de la cort qui aqui asistia, axi com a publica e autentiqua persona en nom /f. 3v/
loch poder e vens de tots aquells dels quals es e sera esser die res de present e en sdevenidor stipulant e reebent si
fahia la dita fermança e principal obligacio en semps ab los dits fermants de dret e sens aquells e per la tot ço es
de star e dret, fer dret e pagar la cosa judgada sis convendra ab totes ses clausules universes e sengles per raho de
les coses en la dita ferma de dret deduhides. Et dius e respos que si. Et per aquellas e coses en aquella
mencionades obligava en poder del dit spectable conte e governador e cort sua lo dit notari e scriva ut suppra
stipulant e reebent tots sos bens, drets e acciones mobles e no mobles, privilegiats e no privilegiats havents /f. 4r/
e per haver hom que sien e seran renunciant quant a aço als beneficis de partida accio novs e vells constitutio e a
la e per la del dits adita(?) e al fur de Valencia dient lo principal deure esser convengut ans que la fermança e a tot
altre dret, ley, fur e privilegi que en aço li pogues sotevenir e ayudar sotsmectense per les dites coses al fer discret
juhi, examen e juredicio del dit spectable conte e governador e cort sua e a sou propi for e de sou jutge ordinari
per special pacte renuncian renunciant encara a la ley si convenent ffiat de jurediccio de certs jutges e a tot altre
dret, ley, fur e privilegi quales dites coses vengut. Les quales coses foren fetes en Valencia los dia e any qui
dessus presents.Per testes foren a les dites coses los discrets en Johan Vives e en Pere Lopiz, notaris. E per
execucio de la dita provisio fonc feta la letra del tenor seguent. /f. 4v/ Don Johan Roiz de Corella, conte de
Coçentayna, conseller e camarlench de la magestat del molt alt senyor rey e governador del regne de Valencia,
als magnifichs los procuradors del illustre senyor don Alfonso, senyor quis diu de la vila e baronia de
Vilafermosa, e altres qualsevol oficials e juredicto exercints de la dita vila, al qual e als quals les presents
pervendran e directament se pertangua e acascun dells salut e dileccio. Devants mes e lo examen nostre
comperent lo discret en Anthoni Cendra, notari en nom de procurador del noble en Senchir de Centelles, senyor
quis diu de la vila de Cortes e encara en nom de sindich e procurador de la universitat de la dita vila, en scrits ha
deduhit que les vehins e habitadors de la dita vila de Cortes son en posessio pacifica e quieta de amprivar /f. 5r/ lo
terme de la dita vila de Vilafermosa en la qual posessio los dits vehins e habitadors de Cortes son stats de X, XX,
XXX, XXXX, L, LXX e cent anys ença e de tant de temps ença qui memoria de homens no es encontrari. Et axi
que de la dita posessio han usat liberament e quieta sens molestia e contradicio del senyor e universitat de la dita
vila de Vilafermosa e de altra qualsevol persona. Et que ara manament segons es prevengut a noticia dels
principals de ell dis expresament per part del dit illustre senyor don Alonso e del sindich de la dita universitat de
Vilafermosa sensa star dit als justicia, jurats e altres del consell /f. 5v/ de la dita vila de Cortes que aquells no
amprivasen les termens de la dita vila de Vilafermosa cominant que si atrobaven besties groses o menuts de
Cortes en lo terme de la dita vila de Vilafermosa multarien e marcarien contravengut als actes legitims e autentich
e sentencies de aço promulgades per les quals actes e sentencies als vehins e habitadors de la dita vila de Cortes
es donada licencia e facultat de amprivar les termens de la dita vila de Vilafermosa e tenir en aquells
legitimament totes les besties e en cara contravengut a la dita antiquissima posessio, la qual ha altres titols mos
demostrasen per esser tan antigua e de /f. 6r/ tan temps que te força de constitut e bastaria e basta a legitima
presupcio.Et axi molestant lo dit quis diu senyor, universitat e consell de la dita vila de Cortes en la dita quieta e
pacifica posessio en la qual son stats e son los dits vehins e habitadors de Cortes de amprivar lo dit terme de la
dita vila de Vilafermosa. E tot segons disposicio de dret e de justicia e furs del present regne alguno dega esser
inquietat, vexat e molestat en la sua posessio mayorment si ferma de dret en poder de jutge conpetent, per tant el
dit proposat en les dits mes fermants /f. 6v/ de dret en poder nostre e de la nostra cort en e sobre la dita posessio
en la qual son los dits vehins de habitadors de la dita vila de Cortes de amprivar liberament lo terme o termens de
la dita vila de Vilafermosa.prometent fer dret, stat a dret e pagar la cosa jutgada sis convendran ab totes ses
clausules universales, mas ha requesa per ço vos manaster sots certes e grans penes que no molestasen ni
perturbasen les dits vehins e habitadors de la dita vila de Cortes en la dita posessio en la qual son stats e son de
liberament amprivar lo dit terme o termens de la /f. 7r/ dita vila de Vilafermosa mas si clam peticio e demanda
alguna tenien e preetengen haver vers e quan ell dit exponent et los dits mes aquell e aquells posassen devant nos
e la dita cort nostra dins cert terme per nos prefingidor ab cominacio que aquell passat vos imposassen callament
perdurable segons en la dita scriptura e acte se conte. Et mes admessa la dita ferma de dret si e en quant de fur e
raho es admetedora e no en pus e reebuda sobre aquella ydonea caucio e fermança per tal provehint aconsella- /f.
7v/ dament en les dites coses de part de la predita real magestat vos dehin e manan sots pena de cinchcents florins
de bens de qualsevol contrafahent de vosaltres exhegidors e als cofrens reyals applicadors que les presents vistes
no perturben, inquieten ni vexen als dits fermants de dret en la possesio en que son stats e son de les coses davant
dites. Mas si algunes haven rahons per que a les dites coses no sian tenguts aquelles posaren devant mes e la dita
cort nostra dins terme de deu dies apres que intimar vos sera ab cominacio que aquell passat /f. 8r/ vos sera per
nos proposat callament perdurable.Et aço no mudeis si la dita pena desigan no encorrer. Datum Valencia die VIII,
mensis marcii, anno a nativitate domini Mº CCCCLXXIIIIº Avinyo.
Registratam in sexta manu literum, anni MºCCCCLXXIIII folio XXXVº.
Deposto vero die intitulate XXXI e ultimo mensis marcii, anno predicto a nativitate domini millesimo
quadringentesimo septuagesimo quarto, davant lo dit spectable conte e governador comperech lo dit en Anthoni
Cendra, et presents los actes del tenor seguent. XXXI marcii, anno MºCCCCLXXIIII Cendra feu presentacio etc.
Etc. contra. /f. 8v/ Et dicta eadem die intitulate XXXI marcii, anno predicto MCCCCLXXIIIIº davant lo dit
spectable conte e governador comparech lo dit Nanthoni Cendra, prenso meser, e feta presentacio dels damunt
dits actes aiustanla contra els dits universitat de la vila de Vilafermosa com dins los deu dies a aquells per lo dit
spectable conte e governador prefingits no haia avant posar rahons algunes contra los dits bens. E lo dit spectable
conte e governador dix que reebia aquella tant com de fur e raho era rehebedora e no en pus. /f. 9r/ Subseguent
vero die intitulate XXIIII mensis de marcii, anno a nativitate domini millesimo quadringentesimo septuagesimo
quarto davant lo dit spectable conte e governador comparech lo discret en Johan del Mas, notari en nom de
procurador del illustre don Alfonso d’Aragó e sindich de la vila e baronia de Vilafermosa, e posa ço ques
segueix. En la cort de vos molt spectable don Johan Roiç de Corella, compte de Coçentayna e governador del
present regne de Valencia se diu esser stada posada ferma de dret per lo discret Nanthoni Cendra, notari
procurador /f. 9v/ del noble en Berthomeu Senchir de Centelles, senyor quis diu de la vila de Cortes, e encara
com a sindich de la dita universitat e de les singulars persones de aquella en e ab la qual segons se diu havia
fermat de dret en poder vostre e de vostra cort sobre certa premesa possesio, la qual segons aquell diu e a ferma
los vehins e habitadors de la dita vila de Cortes tenen de amprivar e erbagar les llurs besties e bestiars en los
termes de Vilafermosa sobre la qual pretesa possesio segons se diu havia fermat de dret. Et per vostra special
bilitacio es stada promehida letra directa al dit illustre senyor don /f. 10r/ Alfonso e als officials de la dita vila de
Vilafermosa davant a aquelles sots certes penes que als dits fermants de dret en manera alguna no perturben,
inquieten e molesten en la llur asserta posessio salvant ad aquesta part terme de deu dies per contradir a la dita
ferma e allegar de sos drets segons pus largament se deduheix en la dita vostra letra. Data sub die nona presentis
mensis, la qual ferma, manament e letra parlant ab la honor ques pertans de justicia no preceheixen ans aquelles
son nulles e nullitat procehides es deven revocar quantum de facto procesiserunt axi per la contraferma e capitols
seguents. /f. 10v/ Primerament diu e posa e si negat sera provar entre mans astingens se etc. que la dita baronia
de Arenos te sos termens propris separats e distints amollonats. Et axi mateix la dita vila de Vilafermosa de sos
propris termes separats amollonats e distints del dit loch de Cortes. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que axi mateix les dites baronia de Arenos e de Vilafermosa son de una senyoria, e lo dit loch
de Cortes es de altra senyoria, e cascuna senyoria exercexen llurs.
Item dit tros cascun en lur senyoria fent inhibacions e altres promesions segons es acostumat fer per les senyors
/f. 11r/ e possehidors dehi de tals e com semblants viles e baronies. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa ut supra que axi en lo temps que lo magnifich mossen Bernat de Vilarigo tenia e possehia la dita
baronia de Arenos com en lo temps que don Jayme d’Arago la tenia e possehia. Et axi de hu, tres, cinch, deu,
vint, trenta, XXXX, L, LX anys en sa e de tant de temps que memoria de homes no es en contrari asensive e
desensive e conjuntament los senyors e possehidors qui son stats de la dita vila de Vilafermosa a los qui de
presents son: ço es, lo illustre don Alfonso qui te carta de gracia de poder recobrar, lo dit magnifich micer Migel
Dalmau qui te e poseheix aquella e dels /f. 11v/ quals la pot cobrar, lo dit illustre don Alfonso son stats e de
present son de posessio llibera e quieta de prohibir que algu no entre en lo terme de la dita vila per erbagar, fer
lenya en lo terme de la dita vila e si quant de inhibir als vehins e habitadors de la dita vila de Cortes, axi
penyorant aquells com inhibint los que no entrassen en terme de la dita vila penyorant los e venent los les
penyores en manera que los dits vehins e habitadors del dit loch de Cortes sens licencia dels officials de la dita
vila de Vilafermosa no podien ni gosaren amprivar en lo terme de Vilafermosa. Et axi es veu e farapubliqua.
Item diu e posa ut supra que los senyors qui son stat de la /f. 12r/ dita vila de Vilafermosa e los officials de
aquella per tot lo dit temps son stats e son de presents en posessio libera, paciffica e quieta de prohibir als senyors
qui son stats e de presents son de la dita vila de Cortes e als officials e habitadors de aquella que no entren en lo
terme de la vila de Vilafermosa per amprivar aquell penyorant e venent los les penyores e fahent los vendre les
penyores sens contradiccio de aquells. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que per tot lo dit temps los senyors qui son stats e de presents son de la dita vila de Vilafermosa e
los officials de aquella e encara les singulars persones de la dita vila han tengut e tenen e son en posessio /f. 12v/
libera, paciffica e quieta de prohibir que les persones del dit loch de Cortes e les besties grosses e chiques del dit
loch de Cortes e dels habitadors de aquell no entren a pasturar, pexer, fer lenya o haver ampriu algu en lo terme
de la dita vila de Vilafermosa e sen entraven sens licencia del senyor e officials de Vilafermosa eren penyorats e
les penyores per manament de aquells se venien sens contradictio alguna dels senyors de Cortes e dels officials e
singulars persones de Cortes. Jatsia o sabesen. Et axi es ver e publiqua veu e forma.
Item diu e posa que si en algu temps los habitadors del dit loch de Cortes han amprivat en lo terme de la dita vila
de Vilafermosa /f. 13r/ e los bestiars de aquells allo es stat fet ab consentiment expres e voluntad del senyor e
officials de la dita vila com en altra manera a la part altra no poges amprivar. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que moltes e diverses vegades los vehins, poblats e habitadors del dit loch de Cortes volents
amprivar axi para fer lenyes com per metre bestiars grossos e menuts en lo terme de la dita vila de Vilafermosa
han demanat licencia als senyors e officials de aquella e ab la dita licencia am puguen com no puxguen amprivar
lo terme de Vilafermosa en altra manera. Et axi mateix les habitadors del dit loch de Cortes per poder amprivar e
metre sos bestiars en terme de la vila de Vilafermosa /f. 13v/ han demanat licencia als senyors e officials de
aquella e ab la dita licencia amprivaven con no puxguen lo terme de Vilafermosa en altra manera. Et axi mateix
los habitadors del dit loch de Cortes per poder amprivar e metre sos bestiars en terme de la vila de Vilafermosa
ham pagat la quantitat de la qual se concordaven ab les senyors e officials de Vilafermosa per poder entrar en
terme de Vilafermosa e pexer e amprivar aquell. Et axi es ver. Segueix se ex prediciis e a les que totes les coses
sobredites son veres en fet e proceheixen de justicia en quant concernexen apuntament de dret procehexen de
justicia e de segurament que la ferma de dret ab a diverso posada no proceheix e menys proceheix lo darrer(?)
en /f. 14r/ e per aquella provehit con aquesta part sia en posessio libera, paciffica e quieta de les coses sobredites
per tot lo dit temps per tal e a les lo discret en Johan del Mas, notari, com a procurador de aquesta part diu que
ferma de dret de e sobre la dita posessio prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada sis convendra ab
universas e sengulas clausules necessaries, conseguents e opportunes donant vos per fermança a si mateix en sou
nom propri. E requerint que les dites ferma de dret e fermança li admetan. Et que per vos sia manat als nobles
mossen Senchir de Centelles e mossen Baltasar, fill seu, e als officials vassalls, poblats e habitadors del dit loch
de Cortes sots gran pena que no entren en terme de Vilafermosa per amprivar aquell /f. 14v/ de fer lenya, pexer e
pasturar sos bestiars grosses e menuts de mantengut a aquesta part en la dita sua posessio libera, paciffica e quieta
axi en les dites coses com en totes altres a aquesta part pertanyents. E que no pernuben aquella sots les dites
penes en la dita sua posessio pronunciant e declarant aquesta part deve esser conservada en sa posessio. Et axin
requer esser pronunciant ab condempnacio e despeses de la part altra com axi per justicia fer se dega compliment
de la qual requer esserli administrat et requerint que sia manat a la part altra que se te clam(?), actio, petitio o dret
algu que aquell pose davant vos e com vostra dins deu dies ab cominacio que ales li sera imposat callament
perdurable implorant /f. 15r/ e provissis benignament vostre noble offici. Sobre los quals capitols requer esser
respost per la part altra que per alguns singulars del dit loch de Cortes medio juramento calumpnie e veritatis
dicende secundum fori formam iusu… requer que testimonis ser reebuts juramento per altrii etc. alter ect. Et que
li sera feta letra directa a universes e sengules officials del present regne per reebre testimonis manant a la part
altra que sia present vos altres, etc. E posada la dita scriptura lo dit spectable conte e governador remes la
provissio sobre aquella fahedora al honorable asessor ordinari de la sua cort e al lochtinent de aquell. E a
procurador instant lo dit spectable conte e governador aconsellat del /f. 15v/ magnifich micer Jacme Rosell,
doctor en leys e lochtinent de asessor ordinari de la sua cort provehi e mana que admesa la qual ferma en quant de
fur ni donada ydonea caucio sia mantengut lo fermant de dret en la posessio en que es. Et sia imposat a la part
altra que a la qual me atorga copia e trellat. E que sien fetes les respostes e sien reebuts testimonis inquant ho a la
part altra. Et sia feta letra. E com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes lo
discret en Johan Mas, notari, proposant damundit lo que com fos aqui present fouch interrogat per lo notari e
scriva de la dita cort qui aqui asistia, axi com a publica e autentiqua persona en nom, loch, poder e veus de tots
aquells del ques es de /f. 16r/ para esser incerts de present de en sdevenidor singular e rehebent si fahia la dita
fermança e principal obligacio ensemps ab los dits fermants de dret e sens aquells e per lo tot, ço es, de star a
dret, fer dret e pagar la cosa jutgada sis convendra ab totes ses clausules universes e sengules per raho de les
coses en la dita ferma de dret deduhides. Et dix e respos que si e per aquella e coses en aquella contengudes
obligava en poder del dit spectable conte e governador e cort sia lo dit notari e scriva de susodit(?) stipulant e
rehebents tots sos bens, drets e accions mobles e inmobles, privilegiats e no privilegiats, havents e per haver, han
que ser o seran renunciant quant a aço als benefficis de partida accio noves e vells constitucio e de la e per la /f.
16v/ del dits adita(?) e al fur de Valencie dient lo principal deure esser contengut ans que la fermança et a tot altre
dret, ley, fur, us, costum e privilegi que en aço li pogues sotevenir e ayudar sotsmetentse per les dites coses al for
descret juhi, examen e juresdictio del dit spectable conte e governador e cort sua e a sou propri for e de sou jutge
ordinari renunciant per special part renunciant encara a la ley si com menester forma(?) e juresdictio de tots
jutges et a tot altre dret, ley, fur e privilegi qui les dites coses vengut. Les quals coses foren fetes en Valencia los
dias e any qui dessus. Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Pere Lopis e en Johan Vives,
notaris ciudadans de Valencia. /f. 17r/ De post vero die intitulate prima, mensis aprilis, anno predicto a nativitate
domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto, Johan de Jahen, porter, dix en lo feu que huy ha instat
la damunt dita scriptura e provisio an Anthoni Cendra el dit notari, lo qual respos que li plau. De post vero die
intitulate XXXI e ultimo, mensis marcii, anno a nativitate domini MCCCCºLXXIIIIº davant lo dit spectable conte
e governador comperech lo dit Nanthoni Cendra, previo nomine, et feu presentaciodels actes seguents.
Die XIIII, mensis marcii, anno a nativitate domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto in
Villaformosa ante presencia honorable Nicholay Serra, justicia de Villaformosa e baronie de Arenoso in
domo eius. /f. 17v/ Personalment constitutus discretus Petrus Eximeni, notari, et ut sindich asessorius
universitatis etc. /f. 18r/ Don Johan Royz de Corella, conte de Coçentayna, conseller e camarlench de la magestat
del molt alt senyor rey, governador del regne de Valencia, als magnifich los procuradors del illustre senyor don
Alfonso, senyor quis diu de la villa e baronia de Villafermosa e altres qualsevol officials e jurediccio exserciuts
de la dita villa al qual o als quals les presents per vendran e directament se pertanga e acascu dels, salud e
dileccio. Devant nos e lo examen nostre comperent lo discret en Anthoni Cendra, notari, en nom de procurador
del noble en Sentlir de Centelles, senyor quis diu de la villa de Cortes, e en cara en nom de sindich e procurador
de la universitat de la dita villa en scrits ha deduyt que los vehins he habitadors de la dita villa de Cortes son en
possesio pacifiqua e quieta de amprivar lo terme de la dita villa de Villafermosa en la qual possesio los dits
vehins he habitadors de Cortes son estats de deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta, setanta e cent anys en ça, e de
tant temps en ça que memoria de homens no es en contrari. En axi que de la dita possesio en husat liberament e
quieta sens molestia e contradiccio del senyor e universitat de la dita villa de Villafermosa e de altra qualsevol
persona. E que ara novament segons es prevengut a noticia dels principals de el dit exponent per part del dit
illustre senyor don Alfonso e del sindich de la dita universitat de Villafermosa seria estat dit als justicia, jurats e
altres del consell de la dita villa de Cortes que aquells no no amprivasen los termens de la dita villa de
Villafermosa muntarien o marquarien contra venint als actes legitims e autentichs e sentencies de aço
promulgades per los quals actes e sentencies als vehins e habitadors de la dita villa de Cortes es donada licencia e
facultat de amprivar los termens de la dita villa de Villafermosa e tenir en aquells legitimament totes les bestias e
en cara contra venint a la dita antiquissima possesio, la qual hen altres titols nos demostrasen per esser tan antiga
e de tant temps te força de constitut e bastaria e basta a legitima prescripcio. E axi molestant lo dit quis diu
senyor, universitat e consell de la dita villa de Cortes en la dita quieta e pacifiqua possesio en la qual son estats e
son los dits vehins e habitadors de Cortes de anprivar lo dit terme de la dita Villafermosa. E com segons
dispossicio de dret e de justicia e ffurs del present regne algu no dega esser inquietat, vexat o molestat en la sua
possesio maiorment si ferma de dret en poder de judge conpetent, per tant el dit propossant en los dits noms
ffermant de dret en poder nostre e de la nostra cort en e sobre la dita possesio en la qual son los dits vehins he
habitadors de la dita villa de Cortes de amprivar liberament lo terme de la dita villa de Villafermosa prometent
ffer dret, estar a dret e pagar la cossa judgada sis convendra /f. 18v/ ab totes ses clausules universes. Nos ha
request perteus vos manasem sots certers e grans penes que no molestasen ni perturbasen los dits vehins he
habitadors de la dita villa de Cortes en la dita possesio en la qual son estats e son deliberament anprivar lo dit
terme e termens de la dita villa de Villafermosa. Mas sa clam peticio e demanda alguna tenien o pretenien haver
vers e contra el dit esponent en los dits noms aquell o aquella posasen davant nos e la dita cort nostra dins cert
terme per nos prefingidor ab cominacio que aquell passat vos inpossasen calliament perdurable segons que en la
dita scriptura liarch se conte. E nos admesa la dita ferma de dret si e en quant de ffur e raho es admetedora e no
en pus e rehebuda sobre aquella ydonea caucio e fermança. Per tal provehint aconselladament en les dites cosses
de part de la predita reyal magestat vos dehim he manam sos pena de cincents florins de bens de qualsevol
contrafahent de vosaltres exhigidors e als cofrens reals applicadors que les presents vistes no perturben, inquieten
ni vexen als dits fermants de dret en la possesio en que son estats e son de les cosses damuntdites. Mas si algunes
haven rahons perque a les dites cosses no sian tenguts aquelles posaren devant nos e la dita cort nostra dins terme
de deu dies apres que intimat vos sera ab cominacio que aquell passat vos sera per nos impossat calliament
perdurable. E aço no mudeis si la dita pena desigais no encorrer. Datum Valencia die VIII, mensis marcii, anno a
nativitate domini MºCCCCLXXIIIIº. Avinyo. Die XIIII, mensis marcii, anno a nativitate domini
MºCCCCLXXIIIIº in Villafermosa ante presenciam honorabilis Nicolay Serra, justicia Villafermose baronie
de Arenoso in domo eius personaliter constitutus honorabilis e discretus Petrus Eximen, notari e ut sindicus
asertus huniversitatis ville de Cortes, e honorabilis Petrus Martinez, juratus dicte ville, e me Pasquasio Alegre e
Antonio Galve, notarios e testibus infraescriptis presentibus qui coniuntius e divissius presentatunt ahoc per nos
dictos e infrascriptos notarios legi intimari publiquari requisierunt e fecerunt acto honorabili justicia quandam
litteram sive provissionem patentem acuria gubernacionis regni Valencie he manata sigillo curie ut prima facte
videbat ceca rubea /f. 19r/ inpresso sigilata manu quo dicte acessoris dicte curie sub signata cun signo de
registrata cuius tenor sequiter e est talis inseratur. Sua quideius littera sicut promititur dicto honorabili justicia
presentata lecta e publiquita dictus Petrus Eximini e Petrus Martinez, requisierunt per nos e infra scriptos notarios
fieri conficii publiqum instrumentum unum e plura e tot quod voluerint. Et dictus honorabilis justicia recepta
dicta littera cum huis quibus deret honore e reverencia inpossata illa insigno reverencie super ipsius caput dixit
quod abita copia de dicta littera nec non e consulta cum magnifiquo domino suo dicte baronie quod erat paratus
facere hea quod esset fori justicia e racionis requisint quod nos predictos notarios inpredictis comunicantes
cativus si de predictis aliorum instrumentum conficiebamus per illud non clauderemus nec parti traderemus
absque ipsius responsione protestatus que fuit quod non cuerat(?) sibi tenpus ad respondendum predictis donech
dictam consultam abuertit e dicta copia fecerit heydem tradita. Et incontinenti ego dictus Pasquasius Alegre
tradidii predicto honorabili justicia copiam de preinserta littera sine provissione quam quidem copiam dictus
honorabilis justicia confessus fuit in eius posse habuyse. De quibus quidem homnibus e singulis sicut premiticur
per actis tam dicte Petrus Eximini e Petrus Martinez dictis nominibus quam dictus haver justicia ad sui officius
exhoneracione requisierunt per nos fieri e conficii publiqum instrumentum unum e plura e tot quod jude habere
voluerint. Presentibus testibus Johanes Gorba e Johanes Galve junior, vicinis Villefermose ad premisa vocatum
pariter e asumptis. /f. 19v/ Et dicta eadem die intitulate XXXI et ultimo, mensis marcii, anno predicto a nativitate
domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto incontinenti feta fe dels dits actes dix que acusava la
contra etc. a la universitat de la dita vila de Vilafermosa con mos fos curat san fer a la dita littera. E lo dit
spectable conte e governador dix que rehebit la dita acusacio de contra tant com de fur e raho era rehebedora e no
es pus. /f. 20r/ De post vero die intitulate prima, mensis aprilis, anno predicto MCCCCºLXXIIIIº, Johan de Jahent
porter dix en lo feu que huy ha intimat la damunt dita scriptura e provisio an Anthoni Cendra el dit nom, lo qual
respos que li plahia. Posth et vero die intitulate XXVI, mensis aprilis, anno predicto a nativitate domini
MCCCCLXXIIIIº inter novam e decimam horas ante meridiam los notarios e scrivans de la dita cort se reteren
aparellats liurar los presents processos continuats lo hu ab laltre segons se pertany acascuna de las parts.
Presentes foren per testimonis al dit aparellament los discrets en Johan Vives e en Pere Lopis, notaris ciudadans
de Valencia.
CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE, Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos
de Villahermosa del Río y Cortes de Arenoso en el último cuarto del siglo XV

-1472 – 1488
Cuentas de administración de rentas del antiguo patrimonio relativas al secuestro de bienes de la baronía
de Arenós Rentas y censales.
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 12.351

-1472, 16 de junio.
Micer Jaume García mantenía relación con la Batlia de Arenós.
APP. Protocolo 27370, notario Joan del Mas
La biblioteca de don Jaime García de Aguilar. La trayectoria intelectual de un jurista valenciano en el siglo XV.
Vicente Graullera Sanz.

- 1476, 2 junio.
De don Jaume.
Dietari.
Diumenge, a 2 de juny, any 76, de matí, amagadament, lo fill de don Jaume entrà en la vila e pres lo castell de
Vilaformosa e a la muller e fills e filles del dit misser Dalmau. E lo don Jaume diu a la senyora muller de misser
Dalmau: "Senyora, de continent vinga prevere, que en jo vull que vostra filla sia ma muller, e vull ojam missa". E
ve lo prevere e diu: "Senyor, no podeu oir missa, que no hi ha núpcies". E lo don Jaume diu: "No cur de núpcies,
tantost esposau-nos e donau la missa". Lo prevere els esposa, els diu la missa, e com foren núpcies los dix altra
missa. E lo don Jaume està senyor e molt content ab sa muller, e té la sogra e sos fills ab molta honor, e té
Vilaformosa ben guardada ab los alacaios que havia portat ab ell.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
De la sentència del senyor rei contra don Jaume.
València féu correu avisa(n)t al senyor rei de l´acte e fet del fill de don Jaume d´Aragó, de què lo dit senyor rei ne
hac molt enuig, e donà sentència de mort al dit fill de don Jaume e a tots aquells que li donaven sucors ni ajuda.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1476, 18 Agosto.Villahermosa.
Carta de Gómez Suárez de Figueroa al rey D. Juan II de Aragón
Muy excelente e virturyoso Señor:
Avisando á vuestra real mayestad de las cosas que por servicio de aquella aquí se han fecho y de cada dia facen,
sabrá que entre Mosen Mudarra é yo fué concertado é quedase en este sitio, é yo fuese á Valencia, por traer cien
ballesteros que vuestra rel señoria agora derrera mente avia mandado diesen para este sitio, y por traer el dinero
del sueldo que con canto trabajo é daño y feridas de sus presonas de cada dia han servido é sirven, y jamás he
podido acabar que la gente se ficiese, ni tan poco que el dinero del sueldo viniese, poniendo á ello sus escusas y
diciendo que no era llegado, nin se facian las esecuciones. Esto, muy excelente Señor, cuanto á los ballesteros y
el dinero del sueldo; quanto al punto en que Don Jayme está, avisamos á vuestra real Majestad que, placiendo á
nuestro Señor, dentro xij ó xv dias, al mas tardar, la Muela será ganada, y Don Jayme y Synabuey y todos los
otros rebelles á vuestra Real Magestad serán en poder de Aquella, para de aquellos haya la venganza y mande
facer el castigo que desea, salvo si se fuyan, lo que creemos, segun la diligencia se da, seria imposible. Esto
sabemos por cuanto esta noche pasada, estando en la guarda en torno de la dicha Muela, avemos preso diez
hombres que salian de dentro é iban al castillo de Villamalef, por traer provisión, y de aquellos somos
informados no tienen que comer, ni tienen agua, que ha bien doce dias que no la beben ellos ni los caballos y
bestias que dentro tienen; así que en ninguna manera pueden escapar de venirá manos de vuestra Real Magestad;
y esto, por la gran diligencia y trabajo que aqui se face por sevir á vuestra real Señoria, á la cual humilmente
suplicamos no quiera dar fe á algunas malas informaciones que á aquella se facen, antes quiera mirar al señalado
servicio que aquí se ha fecho y face en este fecho hasta auer traido á Don Jaime y á todos los otros rebelles á
vuestra Magestad en poder de aquella.
Asimesmo suplicamos é pedimos por merced á vuestra alteza mire en las onrras nuestras, y no quiera dar lugar
venga agora ninguno con sus manos lavadas, pues vuestra magestad la tiene ya ganada, á la tomar, pues nosotros
avemos avido el trabajo y recibido el daño en nuestras personas.
Así mesmo somos informados que Don Jaime ha fecho correo á Valencia para que venga gente, y se darán, y
esto no por al, sino por nos aviltar y desonrrar, y tambien porque es cierto que, dándose á ellos, nunca vernán en
manos de vuestra alteza, y será lo que la otra vez, que los mesmos le dieron lugar se fuese. Lo qual, muy
excelente Señor, si vuestra magestad lo tal permitia, seria en gran perjuicio de nuestras onrras, y mostraria no
confiar de nosotros viniese en nuestro poder, para facer de él y della y desta tierra lo que vuestra alteza mandará.
Lo que suplicamos á Vuestra Real Señoria, pues con tantos trabajos, muertes, feridas, gastos, habemos
conquistado y ganado esta tierra, contra la voluntad de tantos que poco á la fidelidad á vuestra magestad debida
han mirado, y otros que á vuestros reales mandamientos no han obedecido, dejándonos á carnage, y allende desto,
faciendonos tales obras, creyendo que por miedo de aquellas avriamos de fuerza mirado el daño que de cada dia
recibiamos, y peligro en que estabamos dejar vuestro servicio é irnos; lo qual, sin dubda, Serenisimo Señor, antes
al nueva de nuestras muertes que la ida de aquí de nosotros vuestra señoria sabidor fuera, y que agora con sus
manos lavadas querrán quitarnos nuestra honra, la qual con tanto peligro avemos ganado.
Sea de vuestra Excelencia en satisfacion de nuestros servicios antes las vidas que las honrras quitar. E sy a
vuestra alteza le parece no seamos personas para esto de nosotros fiar, enbie aquella un caballero de vuestra casa,
y aquel ó aquella reciba, mas que otro ninguno la tomase. Ya vee vuestra Magestad quanto desonor, vituperio y
cargo dello recibiriamos, y por Dios, Senyor, ni nuestros servicios, ni menos la voluntad nuestra tal paga no
merecen.
De todas estas cosas vuestra real magestad por el portador será largamente informada, á la qual suplicamos le sea
dada fe y creencia de lo que de parte nuestra á aquella dirá.
Nuestro Señor la Real vida y estado de vuestra alteza prospere, y dé vitoria de sus enemigos como por aquella se
desea.
De Villaformosa á xviij de Agosto.
De vra. Real Señoria servidores y criados que los pies y las manos de aquella besamos.=GÓMEZ DE
FIGUEROA.
(Firma autógrafa.)
(Sobre:) Sacra Real Magestad...Rey.
(En las espaldas:) Gomez Suarez de Figueroa y Mosen Mudarra.
(Papeles de Zurita)
El Cronista Alonso de Palencia su vida y sus obras, sus Décadas y las Crónicas contemporáneas, Ilustraciones de
las Décadas y notas varias por A. Paz Mélia. Doc. 114
- 1476, 26 Agosto.Toga.
Carta de Gómez Suárez de Figueroa al rey D. Juan II de Aragón
Muy excelente e vittorioso S.
A xxv de agosto recebi de V. M. dos letras; en la mia, mandavades fiziera cierta cosa á vuestro servicio
cumplidera, y por cierto, S., no se pudiera á ninguno por voluntad de servir mejor que á mi dar el tal cargo; pero
para lo poder conduzir, ninguno peor, y es por sto, que yo con el, ni con ninguno de su compañia tengo noticia ni
amistad, y despues, Serenisimo S., en toda esta tierra y Valencia todos los de don Jayme (Aragón y Arenós)
andan, sy no en la mia, que ni los mios van á el, ni los suyos osan venir. Estas cosas, como V. S. mejor que
ninguno sabe, han menester ser muy cautas y secretas, y ninguna daquestas los moros ni los cristianos tienen; por
via que yo no sé á quién el tal cargo dar pudiese, porque veo se hablan diuersos lenguajes, y á todo esto, porque
vuestro servicio se ficiese deliberé, sabiendo ste vasallo de Juan Ferrandes de Heredia fuese, y sé bien que sy
aquel le scrive salga dalli y haga lo que V. S. manda, antes por él que por Dios lo hará, que su madre, hermanos y
parientes tiene y biuen en Fuentes, y el ha sydo de su hijo azemileno, y tienen los suyos gran noticia, y con el
pedir por merced á Juan Fernandez, y luego le screbí membiase cierto ombre, con el qual el tiene gran amistad, y
spero lo, con el cual pueda secutar aquello que por V. alteza m´es mandado, no synificando ni descubriendo al
dicho Juan Fernandez ninguna cosa, porque no teniendo de V. S. mandamiento, á viva persona lo descubriré, y
aquel por quien e embiado, con grandes juras que primero lo tomaré, gelo dire, porque en toda esta tierra no sé a
quien se debiese lo tal descubrir, ni aun en Valencia, que no es todo oro lo que reluce; menos daquesto serya muy
necesario á Juan Fernandez de Heredia V. alteza que lo scriviese y mandase, por que syn duda por aquello hara
porque no se pierda ningun punto, que aca hartos se pierden, que vergüenza y dolor es de ver lo que veo; de
Valencia, de toda esta comarca van á él, y los suyos vienen á ello, y lo bastecen mejor por cierto que si fuese
vuestro seruidor, y V. alteza gelos mandase; baste, S., que á el le han dexado meter los panes en sus fuerças y
fazer aljibe, y agora segun veo, daran logar meta los vinos, y verná el ynvierno, por manera que el se ste en
vituperio de V. m. como sta; y sta es la verdad; pero plega á Dios yo salga mentiroso. Mande V. merced enbiar
vn comisario á Ruvielos y tomar los bienes de Anton Navarro y otros, que avn valdran mas de x florines, quel
han seguido y siguen, y al Puerto y Linares, que tambien ay alli ombres que lo syguen, y fagase en ellos y en sus
bienes vna gran secucion, y sto sea luego, que es mas necesario que otra ninguna cosa; á Pero Montero que sta en
Mosqueruela, que le faga la guerra contra todos aquellos logares que alli stan, y esto les nocera más que ninguna
otra cosa; y daca no crea V. S. sy no lo que viere, que hasta agora al diablo de la cosa que se ha hecho contra Don
Jayme, salvo que me dizen que agora apregonaron en Valencia no sé que; mas sé dezir que si procuradores
publicamente stan en Valencia y en sta tierra, nunca vna crida ni mandamiento de V. alteza he oydo, ni menos se
ha hecho: daqui adelante provea Aquella aquello en que mas seruido sera.
Y sea, serenysimo S., nuestro señor en proteccion de V. R. persona con aumentacion de vida, stado, reynos y
fama. De Toga á xxvj dagosto. Sy a Castilla dizen aca S. V. S. vaya, y asy os suplico aquella sabidor me haga; á
Juan Fernandez torno á dezir otra vez le scriva y venga el comisario, y tambien á Pero Monterde, dandole poder
le haga la guerra y sea luego.
D. V. R. S. seruidor y sudito que los pies y manos daquella beso.= GÓMEZ DE FIGUEROA
(Autógrafa)
(Sobre:) Al muy excellente y vitorioso S. el S. R. n.º S. Mosen Gomez Suarez de Figueroa.
(Papeles de Zurita)
El Cronista Alonso de Palencia su vida y sus obras, sus Décadas y las Crónicas contemporáneas, Ilustraciones de
las Décadas y notas varias por A. Paz Mélia. Doc. 116

- 1476, 19 septiembre.
Embaixada a don Jaume.
Dietari.
Dijous, a 19 de setembre, dit any 76, mossén Lloís Caballenyes, lloctinent de governador, e mossén Garcia de
Montsoril e en Perot Pelegrí, jurats, se partiren de València ab gents d´armes per anar contra lo dit don Jaume. E
foren tornats a 25 del dit mes de setembre, que feren treves per a dos meses.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1476, 28 Noviembre. Toga.


Carta de Gómez Suárez de Figueroa al rey D. Juan II de Aragón
Muy excelente y virtuoso Señor:
Ya por otra he escrito á V. alteza como no fallé en Valencia ni al Conde, ni menos á Mosen Cabanilles, los cuales
speré por otros...dias. Visto que no venian, delibré tornarme á la gente, y también porque supe, segun el poco
amor y temor que á V. S. tenga, ninguna cosa se faría, ni crea Aquella que bastan las prouisiones de vuestra
excelencia, por mucho quel Conde ni Mossen Cabanillas lo trbajen, que syn duda no quedará por ellos; mas yo he
visto la cosa en tal dispusycion y tan bien entablada, que aunque la cibdad faga la gente, sera tardana y bien
tardana, y nunca los otros lo farán. Aviso á V. merced, y no digays: no me lo avisasteis, que sy la persona Real
vuestra no viene, Don Jayme nunca salga de Villafermosa, porquel gouernador no avrá la gente, micer Dalmao
sí; jamás un rocin man querido ni vn peon dar. No entiendo este latin, saluo que solo se dexa á mis custas, y son
flacas para tanto; pero los cincuenta ombres quel thesorero del Maestre dixo, avn si vno solo no m´andado, y en
esta manera no me cumple syno destroyrme, que ni el Maestre que tiene lo suyo perdido, ni menos mosen
Dalmao que lo perdió, quieran dar gente ni dinero demasyado es nystar que cincuenta de cauallo y l. peones no es
tanto para nada poder fazer, que de Jayme cien lacayos tiene y x de cauallo, y de los ombres de la varonia puede
doscientos aver, en tal manera que, sy no guerrear, al no se puede fazer.
Otra vez suplico á V. m. venga, syn la cual nada bueno fazer se puede, que en ocho dias se fará todo, que xxxj
leguas ay de Çaragoça á Villafermosa, quel otro dia scrivio Don Jaime V.ª excellencia viniese luego, digo a
Villafermosa, é se fue, dizen, á Juan Fernandez; no lo se cierto; se bien que no solo dandole las letras de V. S. en
que le mandava m´ayudase, non digo ayudarme, mas aun quitar á su fijo non m´ayudase faser, sobre lo qual, para
esto me dezir, m´embio de Mora á Sarion un bayle suyo de Mora. Crea V. merced que de secreto le favorecen por
vias indyretas y ocultas muchos dacá y dallá, lo qual con la presencia vuestra, Serenisimo Señor, se adobaria y
recuperaria toda esta Varonia; en otra manera, demasyado es, pues por diez prouisiones que se enbien, mas risa
que obediencia nin complimento de effeto dan. Daqui adelante no se mas que dezir, que p.ª el seruicio de Dios y
de vuestra Real persona y stima daquella es mas que necesaria.
Acá he dado la provision del oficio del ballio del Grao de Valencia al Bayle, el qual no ha querido nada fazer,
pareciendole se debe antes á el servir que á vuestra Alteza, acordandosele poco como yo, quando sta merced me
fue fecha, avia sido ferido en la dampurias, y el estaua en Valencia y quiere preceda á mi Carrasquer, por ser
suyo. Suplico á V. merced no de logar me sea fecha esta verguença, que por dicho se tiene el bayle, pues el no
quiere que V. alteza al no fara, y para mi, S., vos digo queria antes la muerte que tal desden y vltraje recebir, que
no me calia venir en este reyno, porque suplico á V. merced mire á mis seruicios y aquellos de donde vengo, y
aver á mis parientes que ansi merced como á mi sera fecha, sobre lo qual yo embio á Frants morata á V.
ecelencia. Suplico aquella dé fe y crea, porque la honra en ello me va, que si pariente yo le fuese, nada diria, ó sy
por mano suya ovido lo oviese, no diria las malicias que dizen, de las quales toda Valencia de rien admiran que
tan poco los mandamientos vuestros obedezca, diziendo lo que dize é poniendolo en obra.
Y sea, virtuoso Señor, nuestro Señor en proteccion de vuestra Real persona con aumentacion de vida y reynos.
De Toga á xxviij de noviembre.
D. V. R. S. seruidor y sudito que los pies y manos daquella beso.=
GÓMEZ DE FIGUEROA
(Autógrafa)
(Sobre:) Al muy excellente y vitorioso S. el S. R.
(Papeles de Zurita)
El Cronista Alonso de Palencia su vida y sus obras, sus Décadas y las Crónicas contemporáneas, Ilustraciones de
las Décadas y notas varias por A. Paz Mélia. Doc. 129
- 1476, 11 diciembre:
En aquest any, actuant en Roig com a marmessor de Na Isabel Maça de Liçana, viuda de N´Eximén Pérez d
´Arenós, la qual havia mort feya setze anys, instituhí en la parroquia de Sant Nicolau un benefici en l´altar e
invocació de Santa Anna. ( Ch. p. 434.)
Libre de Consells. Jaume Roig.

- 1477, 25 enero.
De la muller e fills de misser Dalmau.
Dietari.
La muller e fills e filles, vent que havien perdut la senyoria e no eren senyors de res, ans eren subjugats al don
Jaume e a sa muller, desfressadament volgueren ensajar de fogir, de què lo don Jaume fonc avisat per sa muller,
de què ells foren tornats, ço és, la senyora e fills. E de aquí avant lo dit don Jaume los té en una cambra, que no
permet que vagen per lo castell. E la senyora, per los qui pot, continuament tramet a misser Dalmau que la traga
de allí, e que li coste tot lo que ella té ni ha hagut de herències, que ella creu que si no ix d´aquí, que la sua vida
serà poca, trametent lletres de molta congoixa a son marit, misser Dalmau. Passats los dos meses de les treves, lo
dia de la Verge Maria d´Esperança, en la seu, a missa e a vespres, tots dies repicaven contra lo dit don Jaume, e
durà lo repicat fins a 25 de gener de l´any 77.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
Riquea de misser Dalmau.
Dietari.
Misser Miquel Dalmau, ab la molta riquea e gran abundància de diners, s´és mès en treball e gran congoixa, ell e
sa muller e fills, e ha perdut lo delit e repòs de l´estudi, e ha a anar per camps e contra son genre e filla, e encara
contra muller e fills; car lo don Jaume li ha tramés a dir per molts que en l´hora que vendran a donar combat, li
metrà muller e fills e filles en les menes. Lo misser Dalmau espera lo senyor rei e tramet a València per una
atzembla carregada de moltes maneres de confits; e lo senyor rei, per sa indisposició, no pot venir.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1477. 27 agosto.
Bendición de la baronía de Arenós, otorgada por don Alonso de Aragón, maestre de Calatrava, I duque de
Villahermosa, a favor de su hijo don Alonso de Aragón, II duque de Villahermosa. Copia en latín.
Colección Salazar y Castro. B-59, fº 66 v.

- 1477, 27 agosto.
Contra lo don Jaume, sou.
Dietari 846.
València donà sou a CC balestés contra lo don Jaume, e partiren dimecres a XXVII de agost, e tornaren a
València disaptea XX de setembre.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
Els jurats despengueren vint-i-dos mil sous en gent armada per a combatre la rebel·lió de Jaume d´Aragó. (Libre
de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de Valencia (1308-
1644), Salvador Carreres Zacarés)

- 1477, 6 septiembre.
Com lo don Jaume s´era donat.
Dietari 848.
Disapte a VI de setembre, any LXXVII, vench lo correu com don Jaume de Aragó s´era donat a mossén
Burgaro, capità per lo senyor rey, lo qual era estat alaquayo, e en Navara ha fet actes per lo senyor rey que·l dit
senyor rey ho ha stimat molt, e l´ha fet cavaler. E decontinent, pres don Jaume, ell lo aportà a Barcelona al
senyor rey, de què lo senyor rey lo volch decontinent centenciar. Alí hera mossén Loís de Castelví, misatger per
los cavalés, e altres cavalés valencians dien al senyor rey: -Senyor, en regne de València lo aveu pres: alà lo aveu
a centenciar, e sia de vostra mercé que no trenqueu los priviletges del regne de València-. De què lo senyor rey lo
féu hofeguar al dit don Jaume, e lo filet don Jaume, que hera en València, que avia tres meses que era nat, que
fos portat e mes en lo castel de Exàtiva.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1477, 3 octubre.
Lo senyor rey manà scanyar dins la presó lo egreri don Jayme d´Aragó, nét que fonch del duch de Gandia, e
aprés que·l agueren scanyat, gran matí, lençaren-lo en la plaça del palau, on stech tot lo die fins al vespre, que·l
soterraren...
(Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472, Jaume Safont)

- 1477, 16 de octubre.
El rey don Fernando escribió a su padre desde Jerez de la Frontera en favor del duque su hermano para
evitar que lo desheredara
Yo he sabido que vuestra Alteza quiere mandar que Villafermosa y la Baronía de Arenoso se entriegue á Don
Juan de Aragón, fijo del Illustre Duque de Villafermosa mi hermano, para que él la haya de tener, lo cual no creo
procida de su voluntad, sino que algunos lo procuran con vuestra Alteza, porque es cosa clara el agravio que al
dicho Duque en ello se faría, que contra voluntad suya ni el dicho Don Juan, ni otro alguno haya de tener lo suyo,
y vuestra Alteza no lo permitiría, é por ende quiero recordar aquello que no lo quiera así facer, antes le suplico
muy humildemente mande entregar la dicha Baronía al dicho mi hermano ó á quien él quisiera, como podría por
escritura, significar á vuestra Alteza cuanto aquesto deseo así por ser la cosa acompañada de tanta razón, como
aun por los servicios que continuamente del dicho mi hermano recibo, y en lo así facer vuestra Alteza face
señalada merced, cuya vida y real estado nuestro Señor por luengos tiempos quiera acrecentar. Dada en Jerez de
la Frontera á 16 de Octubre de 1477. De V. Mat. Humilde y obediente fijo que las reales manos de aquí la beso, -
EL REY.

- 1477, 17 octubre.
Lo filet de don Jaume fonc al castel de Xàtiva.
Dietari 849.
Divendres a XVII de octubre, fonch aportat lo dit infant, fill de don Jaume, al castel de Exàtiva, e la dida que·l
cria ab lo dit infant. Enaxí que lo don Jaume, fill del duch de Gandia, e son fill don Jaume són morts, perdent
cosos e béns e baronia e tot lo que tenien, e muler e fills fora del regne.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- 1477, 17 octubre.
Misser Miquel Dalmau.
Dietari 850.
Lo micer Miquel Dalmau e muler e fills, tots són en València. Sa filla, muler del dit don Jaume, és en casa del dit
son pare micer Dalmau; contínuament plora, e fa gran dol de la mort de son marit don Jaume, e de son filet de
mamela mes en presó. Qui poria dir les grans congoxes, despeses e mals que micer Dalmau e lur muler an
sostengut per causa de don Jaume e per sa muler lur filla. Encara, la molta e gran congoxa que lo dit micer
Dalmau e lur muler an e tenen de lur fill, segons que·s mostra a CLXXXXIIII cartes.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)

- [S. XV]. Villahermosa.


Carta del procurador general de la baronía de Arenós, recientemente elegido por la ciudad de Valencia,
señora de la Baronía, al procurador y regidores de la Comunidad de Teruel, rogándoles buena vecindad y
amistad, pues recientemente los vecinos de la Baronía habían tenido apresamiento de ganados y otros
daños por parte de los de Teruel, especialmente desde los sucesos de don Jaime de Aragón, antiguo y
anterior señor de la Baronía.
Papel, 1 f. 280 x 220 mm.
Sello de placa. Muy estropeado. En catalán.
Rollo 393. Fot. 335-337.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- [S. XV]. S. L.
Memorial hecho por la Comunidad de Teruel de los gastos que por mandamiento del rey se hicieron para
evitar el paso de los de a caballo y a pie, en defender la tierra del dicho rey y en la conquista del lugar de
Villahermosa por Juan Fernández de Heredia.
Papel, 3 f. 223 x 150 mm.
Rollo 430. Fot. 200-203.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

- 1481, 17 juliol, València.


Capítols fets entre Joan Roís de Liori, senyor de Riba-roja, i Antoni de Tous i Iolant Arenós, esposos, i els
seus fills, Perot, Antoni i Margarida, sobre l’arrendament dels drets i les rendes de la senyoria de Borriol,
durant tres anys, pel preu de 5.000 sous moneda reals de València anuals.
SNAHN, Osuna, Caja 1355, D. 1-6, Legajo 2, años 1481-1483, Protocolo, notari Lluís Collar, any 1481, f. s/n.
Die martis XVIIª julii anno a nativitate Domini Mº CCCC LXXX Primo In Dei nomine amen. Noverint universi
quod nos Anthonius de Thous, miles, habitator civitas Valencie, et Yolantis de Arenos, eius uxor, et cetera, ego
dictus Anthonius de Thous, ut procurator, et in eo nomine nobilis Petri de Thous, filii mei, ut de dicta mea
procuratione constat in instrumento, et Johannes de Thous, miles et curatorio nobilium Anthonio de Thous, et
Margarito, filiorum dictorum coniugum, ut de dicta mea tutela et cura constat instrumento, per scribas curie
civilis dicte civitatis recepto.
Infra scriptorum mensis et anni precedente, tamen licentia auctoritate et decreto magnifici iusticiis dicte civitatis,
in pede cuiusdam requisicionis coram eo posite predictis die et anno, ex una et Johanes Roiç de Lihori, miles
habitator dicte civitatis, ex altera partibus. Gratis nomibus precontentis et utroque eorum nomine, per se et
insolum confitemur et in veritate recognoscimus, una pars nostrum alteri, ad invicem et vicisim, et super
arrendamento facto de redditibus, iuribus et emolumentis, vallis et baronie de Borriol, que super huius, nos pre
nominati Anthonius de Thous, Yolans uxoris eius, et Johannes de Thous, dictis nomibus, facimus vobis, dito
nobili Joanni Roiç de Lihori, fuerunt inter nos dictas partes facta, iuhica conventa, pactata, stipulata et
concordata, sub scripta capitula in nostri contractum, pactum et testium scriptorum, presencia per alterum ex
notariis subscriptis, lecta et alta atque intelligibili voce publicata, in modum sequente: Capítols fets e fermats, e
per solempne stipulació roborats, per e entre los nobles mossèn Anthoni de Thous, cavaller, senyor de la honor e
castell de Borriol, dona Yolant de Arenós, muller de aquell, don Perot de Thous, fill dels dits cònjuges, e lo molt
noble mossèn Joan de Thous, cavaller, en nom de tudor e curador del noble don Anthoni de Thous, e dona
Margarita, fills dels dits nobles coniuges, de una part, e lo noble don Joan Roiç de Lihori, cavaller, habitador de
la dita ciutat de València, de la part altra; de e per causa del arrendament fahedor per los dits nobles coniuges, e
per lo curador dels fills de aquells, al dit noble don Joan Roiç de Lihori; en e sots los pactes e capítols infra
següents:
E primerament, és concordat, pactat e avengut entre les dites parts, que los dits mossèn Anthoni de Tous, fill e
curador dessús dit, facen arrendament axí com ara de present fan, de les rendes, fruyts, censos, drets emoluments
e sdeveniments del dit loch de Borriol, e molins que en lo dit loch, o terme de aquell, són a senyor del dit loch
pertanyents, ab lo ús de la jurisdicció civil e criminal, vobis lo exercici de aquella, axí com si fos senyor del dit
loch, durant lo temps del dit arrendament, ab la casa e habitació del castell e casa de senyor del dit loch, ab totes
les servituts, peytes, cosses e costumes, de tots e qualsevol altres drets annuals e rendes a senyor de aquell dit
loch, e de la tinència e pertinències de aquell, lo qual dit arrendament fan al dit noble don Joan Roiç de Lihori, en
axí que aquell, per si o per sos procuradors, liberament e sens constrat e impediment algú, dels dits noble mossèn
Anthoni de Thous, e de sa muller, e dels fills de aquell, e de altre qualsevol persona, puixa haver, collir e rebre
los dits fruits e los emoluments, e sdeveniments, e altres coses damunt e davall dites, axí com de present, les
rebrà lo dit mossèn Anthoni de Thous, senyor del dit loch, en tant quant al dit mossèn Anthoni, muller e fills de
aquell, o qualsevol d’ells pertangua o pertànyer puixa, o dega; per les quals coses, durant lo dit arrendament e lo
temps de aquell, axí en lo exercici de la jurisdicció civil com criminal, mer e mixt imperi, com en tots e qualsevol
altres drets a senyor pertanyents, per los vassalls del dit loch, sia prestat jurament e homenatge, de hobeyr aquell
dit arrendador e sos procuradors, a qui ell volrà, durant lo dit arrendament, axí com són tenguts al dit senyor.
Ítem, és concordat que lo dit arrendament, se fa per temps de sis anys contínuament comptadors, del primer dia
de giner any Mil CCCC huytanta dos, en avant, per preu de cinch milia sous moneda reals de València, çò és, tres
de fervis e tres de respir, en axí que sis mesos ans del tercer any, lo dit noble don Joan, haga de intimarho al dit
noble mossèn Anthoni de Thous, o procurador de aquell, o a les portes de la cort de la governació de la present
ciutat, que no vol lo dit arrendament, e si dins los dits sis mesos intimat no u haurà, que en tal cars lo dit noble
don Joan, haga de tenir lo dit arrendament per lo dit temps de sis anys. Los quals dits cinch milia sous de
arrendament, se hagen a pagar per mans del dit noble don Johan Roiç de Lihori, arrendador, ab los càrrechs infra
següents, los quals los dits cònjuges e fills de aquells, o lo altre de aquells, són obligats cascun any de pagar.
Ítem, és concordat que sí no ésser pagats en los térmens deguts los dits cárrechs davall specificadors, se fahien
algunes despeses que aquelles sia obligat de pagar e pague lo dit noble don Joan. Primo, als frares e convent del
monestir de Sant Agostí de la ciutat de València, mil sous rendals pagadors cascun any en la festa de Sancta
Maria de agost, en una pagua ab aquesta emperò prestació, que per lo present arrendament no sia fet ni causat
prejuhí algú als dits nobles contrahents en los dits noms ni atorgant, mes dret que als dits frares pertany, en la
percepció dels dits mil sous annuals. Ítem, a la magnífica Elionor de Monserrat, cinch-cents trenta-cinch sous
huyt censals, pagadors a tres de nohembre en una paga. Ítem, als marmessors de mestre Vicent Climent,
quòndam, canonge de la Seu, cinch-cents sous censals pagadors cascun any a XVIII de febrer e agost
migerament. Ítem, al magnífich mossèn Joan Gras, cavaller, dos-cents sous censals, pagadors a tres de abril e
decembre migerament. Ítem, al noble mossèn Joan Pardo, dos-cents sexanta sis sous huyt censals, pagadors. Ítem,
a la magnífica na Elionor, muller de mícer Nicolau Figuerola, quòndam, doctor en leys, cinch-cents sous censals,
pagadors. Ítem, al honorable en Jaume de Santvicent, notari de Vilareal, doscents seixanta-dos sous sis diners
censals. Lo restant dels dits cinch milia sous se pagarà cascun any al dit noble mossèn Anthoni de Thous, muller
e fills, en tres eguals pagues a qualsevol dels dits fills in solitum, de quatre en quatre mesos.
Ítem, és concordat entre les dites parts, que lo dit noble don Joan, e havents causa de aquell, puixa o puixen fer
obres en lo dit castell de senyor, axí en adobar lo aljup de casa de senyor, com les altres coses necessàries, fins en
quantitat de mil sous. En axí que la quantitat que en les dites coses per lo dit noble serà despesa, haja e puixa
cobrar tota hora que ben vist li sia, de la qual despesa, sia tengut de sa simpla paraula prestat jurament per lo dit
noble don Johan.
Ítem, és concordat que si altres càrrechs o deutes hi hauria, més en lo dit loch de Borriol, dels dessús dits, se
hajen a pagar per lo dit noble don Joan, de la part restant al dit noble mossèn Anthoni de Thous, muller e fills de
aquell, del arrendament, o resta de arrendament dessús dit. Ítem, mes és concordat entre les dites parts, que en lo
dit arrendament no sia entès ne·s entenga, ans los dits nobles vers si, se aturen la casa apellada lo hostal d’en
Verdiu, e que puixen tallar e pendre lenyes, aygues e pedres, e altres coses, per al us necessari del llur casa. E
més, és concordat, que en lo arrendament no sien entesos los fruyts que naxeran de les heretats que huy són
pròpries dels dits nobles, declarant que en lo dit arrendament va l'ort de senyor e totes les garrofes que stan
darrere casa de senyor e al camí del castell, los quals sien compreses e enteses en lo dit arrendament, ensemps ab
lo seller, graners, situats dins lo dit loch.
Ítem més, és concordat e finat entre les dites parts, que sí a la fi del dit arrendament, extaran alguns fruyts,
rendes, drets, deutes, emoluments, per exhigir, que lo dit noble don Joan, sis mesos aprés que lo dit arrendament,
sia finit haja a exhigir aquells, e durant aquell temps li reste aquella mateixa senyoria que tenia durant lo dit
arrendament, en exhigir solament los dites rendes, drets e emoluments, e que los vassalls presten lo dit pagament
e homenatge axí per lo dit temps del arrendament, com per los dits sis mesos aprés. Retenem per los dits nobles
cònjuges e curador dessús dits, que sí durant lo temps del dit arrendament vagara la rectoria del dit loch de
Borriol, que en tal cars, los dits nobles, muller e fills de aquells, puixen presentar a qui·ls plaurà, com a patrons
de la rectoria del dit loch de Borriol.
Ítem, és concordat e finat entre les dites parts, que si lo dit noble don Joan, finit lo dit arrendament, o dels sis
anys, o dels tres, no serà per los dits nobles, o per algú de aquells, pagat, axí de les quinze milia sous a ell deguts,
per los dits nobles, havent cessió de certs crehedors, com de altres quantitats, que durant lo temps del dit
arrendament poria ésser qu·el dit don Joan, ab complacència del dit noble mossèn Anthoni, pagàs alguns
crehedors, havent cessió de aquell, o de aquells; que en tal cars, lo dit noble don Johan, si deixarà lo arrendament
als tres anys, o als sis mesos, ans que lo dit arrendament expire, haja facultat e puixa començar a fer venda del dit
loch de Borriol. E aquell, de voluntat dels dits nobles, ara per lavors, sia liurat al mes, donant sens dilació ni
contradicció nenguna. Emperò, sinó era lo dit loch en just preu, o los dits nobles no vinguessen be qu·es fes la
dita venda, és content lo dit noble, de obligar-se e s’obligua a tenir-lo dit loch, ab lo mateix arrendament. E axí és
finat entre les dites parts, per altre any comptador aprés dels tres, si deixaria lo arrendament, o fins los sis anys, a
fi que aquest temps los dits nobles hajen spay e forma de pagar les dites quantitats, e si passat lo dit any no
paguen; en tal cars non, haja ni puixa haver més prorrogació, ne contradicció, per ells en la dita venda, sinó qu·es
degua liurar lo loch per la dita quantitat aquell cars hi serà.
E sí per alguna causa que no·s creu se diferra la dita venda, en tal cars lo dit don Joan, de voluntat de les parts, se
puixa aturar lo arrendament, iuxta forma dels capítols, tant e tant largament fins sia pagat de les quantitats que li
seran degudes.
Ítem, és convengut entre les dites parts, que aquells prometam e juram servar totes les dites coses, a pena de cinch
milia florins, e que los presents capítols e cascú de aquells, sien executoris ab submissió de for e variació de juhí,
roborats a profit e utilitat de les parts dessús dites. Et ideo nos dictes partes laudantes et approbantes, ratificantes
et confirmantes, preinserta capitula et omnia et singula, in ipsis et in quolibet ipsorum contenta, narrata et
specificata, etc. Renunciantes grates nomibus precontentis et unoquoque eorum nomine per se et in soluti,
convenimus et bona fide promittimus una pars nostrum alteri et altero alteri, ad invicem et vicisim, et tam
conputtum que divisim, per speciale partium solempnique stipulatione vallatum, in posse notariorum
subscriptorum ut publicarum personarum, hec a nobis pro vobis, et omnibus illis quorum interire vel interesse
poterit, quomodo libet in futurum legittime stipulantium et ratiprentium. Quos preinserta capitula, et omnia et
singula ditis capitulis, et in unoquoque ipsorum contenta et specificata, complebimus et attendemus scilicet,
unaque pars nostrum in quantum ipsam tangent et astringunt, iuxta seriem et thenorem de eorum capitulorum, et
contra ea non veniemus aliqua ratione, iure, titulo sive causa, sub pena quinque milium florenorum nonete
regalium Valencie, rato pacto etc. et sub restitucione omnium missionum et dampnorum super quibus credatur,
fiat executoria cum fori submissione. Renunciatione imo proprio foro et legi # fiat cum variatione in dicti et cum
clausulis de non imperando et de non litigando, pena centum solidorum certo pacto etc. et cuicumque appellationi
correctioni et recursui obligando, in super nos dicta Yolans d’Arenos et de Thous, certiorata. Renuntio velleyano
et iuravit. Et nos dictus Joannes de Thous, nomine dictorum minorum, renuntiamus beneficio restitutionis in
integrum, fiam tot quot voluerint publica instrumenta.
Actum Valencie.
Testes, reverendus micer Gillermus Rovira, magister in sacra theologia, et Fanciscus (en blanc), presbiter
Valencie. Et quo ad firmam dicti nobilis Anthonii de Thous, qui dicta die firmavit sunt, Gondizalvus Ferrandiz, et
Petro Delgado, portarii gubernatoris Valencie.
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno

- 1481, 31 agost. València.


Acord fet entre Joan Roís de Liori, d’una part, i Antoni de Tous i Iolant, esposos, i Pere, Antoni i
Margarida de Thous, fills d’aquests, per a modificar el preu de l’arrendament dels drets i rendes de la
baronia de Borriol, augmentant-los a 6.000 sous reals de València annuals.
SNAHN, Osuna, Caja 1355, D. 1-6, Legajo 2, años 1481-1483, Protocolo, notari Lluís Collar, any 1481, f. s/n.
Die veneris XXXIª augusti anno a nativitate Domini Mº CCCC LXXX Primo
In Dei nomine amen. Noverint universi quod ego Anthonius de Thous, miles, habitator civitas Valencie, et
Yolantis de Arenos, eius uxor, et etiam, ego dictus Anthonius de Thous, ut procurator, et eo nomine nobilis Petri
de Thous, filii mei, ut constat (en blanc), et Johannes de Thous, miles, nomine tutorie et curatorio, nobilium
Anthonio de Thous, et Margarite, filiorum dictorum coniugum, ut de dicta mea tutela et cura constat, instrumento
per scribas curie civilis recepto. Infra scriptorum mensis et anni precedente, tamen licentia auctoritate et decreto
magnifici iusticie in civilibus dicte civitatis, in pede dicte requisicionis coram eo ponite predictis die et anno, ex
una, et Johanes Roiç de Lihori, miles habitator dicte civitatis, ex altera partibus. Gratis nomibus precontentis et
utroque eorum nomine, per se et insolidum confitemur et in veritate recognoscimus, una pars nostrum alteri, ad
invicem et vicisim, quo super arrenamento facto de redditibus, iuribus et emolumentis, loci de Borriol, fuit
factum capitulum sequens: E atenent que, per lo noble mossèn Antoni de Thous és stat ofert lo dit loch de
Borriol, útil e cascun any de renda arrendada, entre totes les rendes, fruyts, splets e sdeveniments al senyor del dit
loch pertanyents, sis milia sous, és stat concordat entre les dites parts, que sí durant lo dit arrendament en la fi de
cascun any, les dites rendes del dit loch, no bastaran als sis milia sous, que tot allò que mancarà, se haga de refer
per lo dit noble mossèn Antoni de Thous, de la resta que lo dit noble ha de haver cascun any del dit noble don
Johan, del dit arrendament, iuxta forma dels capítols per aquells concordats, rebuts per los notaris dejússcrits, a
deset del propassat mes de joliol. La qual diminució del preu del dit arrendament, si n’hi haurà, se haja de
conèixer per los nobles mossèn Joan de Thous, e don Joan de Corella, axí com a persones per les dites parts
afidades, e tant quant, lo dit noble don Joan, tendrà lo dit loch, e en absència de aquells, los dits nobles, hagen a
nomenar cascú de aquells, una persona per sa part, los quals hagen a conèixer la dita diminució.
Et ideo nos dicte partes laudantes et approbantes, ratificantes et confirmantes, preinsertum capitulum, et omnia et
singula in eidem contenta et specificata, etc. Renunciantes gratis nomibus precontentis et utroque eorum nomine
insolidum, convenimus et bona fide promittimus, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, et
tam coniuncti quae divisim, per speciale pactum solempnique stipulatione vallatum, in posse notariorum
subscriptorum ut publicarum personarum, hec a nobis pro vobis, et omnibus illis quorum intersit vel interesse
poterit, quomodo libet in futurum legittime stipulantium et ratiprentium, que preinserta capitula, et omnia et
singula, ditis capitulis et unoquoque ipsorum contenta et specificata, complebimus et attendemus, scilicet una
pars nostrum in quantum ipsam tangent et astringunt, iuxta seriem et thenorem dicti capituli, et contenta in eodem
non veniemus aliqua ratione iure, modo sive causa, sub pena centum florenorum, rato pacto et sub restitucione
omnium missionum et dampnorum, super quibus credatur, fiat executoria cum fori submissione. Renunciatione
nostro proprio foro et legi # fiat cum variatione in dicti et cum clausulis de non imperando et de non litigando,
penam centum solidorum certo pacto etc. et cuicumque appellationi correctioni et recursui, obligando in super,
nos dicta Yolans de Arenos et de Thous, certificata, renuntiamus velleyano et iuravit. Et nos dictus Joannes de
Thous, nomine dictorum minorum, renuntiamus beneficio restitutionis etc. finit tot instrumenta.
Quod ets actum Valencie.
Testes, Johannes Aguilar, alcaydus loci de Ribarroga, et Jacobus Petrus, botiguerius, alamanyus, cives Valencie.
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno

- 1482/1483.
APPV (Archivo de Protocolos del Patriarca de Valencia), Protocolo 27374, notario Joan del Mas ().
Eodem die martis intitulata, XXVIII januarii, anno Mº CCCCLXXXIIº, in dicta Villaformosa.
Anno a Nativitate Domini Mº CCCCLXXXIIº, die intitulata XXVIIII januarii, constituhit personalment dins la
ecclesia maior qui es en la Mola o castell de Vilaformosa lo molt illustre senyor don Alfonso de Aragó, duch
de Vilafermosa e senyor de aquella, feyta general convocacio de tots los vehins e habitadors de la dita vila de
provisio e manament del dit illustrissimo senyor que lo present dia e hora fossen ajustats en la dita sglesia per fer
los actes que apres se diran, segons consta de la dita general convocacio per relacio feyta al notari dejus scrit per
en Vicent Simo, corredor, que dix que ab veu de publica crida, segons es acostumat en dita vila havia manat a
tots los vehins de aquella ab manament simple e sots pena de cinch souls que era anat per los masos que son en lo
terme de la dita vila manant als habitadors de aquells que per al dita de huy fossen per tenir consell en la sglesia
de la dita vila foren congregats e consellalment ajustats en presencia del dit illustrissimo senyor, lo qual stava
aseyt en hun sitial a la una part del altar major de la dita sglesia los seguents:
En Bernat de Santolalia
En Anthon Perez
En Johan Barbera
En Estevan Navarro
En Nicholau Serra
En Pere Flor
En Bertholomeu Ilaria
En Pero Garcia
En Joan Eximeno
En Joan Barberan
En Joan Garcia
En Domingo Bagan
En Miguel Just
En Domingo Vidal
En Domingo Ximeno
En Berenguer Renovel
En Sancho Galve
En Anton Alfagerin
En Pascual Galve
En Bernat Gandia
En Pere Navarro
En Joan Garcia, menor
En Joan Cebrian
En Jaume Ribes
En Francischo Navarro
En Mingo Coria
En Pere Assensio
En Pere Monfort
En Anthon Campos
En Mingo Castiello
En Jayme Sorita
En Anthon Santolaria
En Anthon Tomas
En Sancho Rueda
En Johan Garcia
En Domingo Castellano
En Lois Tronchon
En Joan de Coria
En Pascual Gallent
En Matheu Pereç
En Matheu Agosti
En Mingo Galve
En Jayme Camero
En Joan de Coria
En Pero Gamir
En Pere Montolin
En Martin de Coria
En Pascual Thomas
En Pascual Moriella
En Johan Mollon
En Johan Ovon
En Baltasar Martinez
En Johan Tronchon
En Domingo Benages
En Domingo Ferrandez
En Pere Thomas
En Stevan Ferrando
En Guerau Sala
En Pere Mollon
En Johan Plenas
En Johan Castiello
En Pascual Tel
En Domingo Ysert
En Pere Ferriz
En Beltran Garcia
En Aparicio Banages
En Pascual de Coria
En Ramon Santolaria
En Mingo Martin
En Miguel Ferrero
En Miguel de Luna
En Martin de Coria, mayor
En Johan Galve
En Johan Lorenç, menor
En Pere Gallent
En Joan Lobet
En Francesch Vidal
En Domingo Lobet
En Johan Perez, notario
En Anthon Vidal
En Stevan Vidal
En Stevan Montanyana
En Johan Perez, menor
E feyt lo dit aiust et posat silenci en los ques trobaven en aquell lo dit illustre senyor duch dix mana e comana al
notari deius scrit que digues e proposas al dit poble la causa del dit aiust e les coses que en aquell se devien
tractar de les quals era per sa senyoria informat e de continent en Joan del Mas, notario e scriva dels presents
actes hagut en si lo dit manament dix e proposa al dit poble tals o semblants paraules en effecte prohomens e
bons homes la causa per la qual lo illustrisimo senyor don Alfonso qui present es senyor de aquesta
CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE, Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos
de Villahermosa del Río y Cortes de Arenoso en el último cuarto del siglo XV

- 1488:
Que no sien compel·lides les persones ecclesiàstiques a host e cavalcada ultra les immunitats sues.
Furs de València LXXXIX
Ferdinandus rex. Anno MCCCCLXXXVIII.Oriole.
Sacra magestat,
Scriptum est “quod cesaris cesari, quod Dei Deo”. Les ecclesiàstiques persones no poden ésser
compel·lides a host e cavalcada, de hon porien seguir morts e irregularitat, ne pagar ni contribuir per
aquella, car resesteix molt a la condició e professió ecclesiàstica, les quals de tals càrrechs iure divino et
humano són líberes e immunes. E com, en los dies passats, per lo spectable governador, quondam
comte de Cocentayna, sia stada convocada host e cavalcada contra la baronia de Arenós per los
interessos de alguns particulars qui allí tenien presos mullers e fills, sens nengun sguart de la libertat
ecclesiàstica, hajen fet pagar en lo dit host e cavalcada als ecclesiàstichs e religioses persones ab
rigoroses execucions, per pagar la gent d´armes se sien venudes creus e càlzers, e fent contribuhir los
béns, terres e heretats de aquells, franques, líberes e exemptes de tal host e cavalcada e redempció de
aquelles.
Supplicam vostra magestat que ab acte de cort proveheixca que les dites persones ecclesiàstiques no
sien veixades ni tengudes les religioses persones a host ni a cavalcada, e que sien observats privilegis e
gràcies sobre la predicta immunitat a les sglésies e persones ecclesiàstiques atorgades.
Placet domino regi quod servetur dicta immunitas, nisi in casibus a iure et foro exceptis.
Vidit vicecancellarius.
(Extravagants, II. Germà Colón i Vicent Garcia Edo.)

- 1488:
Concòrdia capitulada e declaració feta per acte de cort entre la magestat real e los crehedors de la baronia
de Arenós. Fur C.
Ferdinandus rex. Anno MCCCCLXXXVIII. Oriole.
La magestat del senyor rey benaventuradament regnant te plena notícia com la baronia de Arenós, en la qual
són los lochs e viles dejús en la present capitulació specificades y designats y confrontats, era tenguda per don
Jacme de Aragó e per dona Elionor, muller de aquell, e encara per altres qui pretenien tenir dret de propietat en
aquella. La qual baronia e tots los lochs dejús nomenats foren adquisits e guanyats al senyor rey don Joan, pare
seu, de infinida recordació, per la notòria rebel·lió e crim de lesa magestat per los detenidors e possehidors
comesos e perpetrats. E per lo dit senyor rey, senyor e propietari de tota la dita baronia e lochs de aquella, de tota
aquella baronia fonch feta donació a don Alfonso d´Aragó, fill d´aquell, en tant que lo dit don Alfonso, per lo dit
títol de donació e qualsevol altre, se dehia senyor de la dita baronia de Arenós. Lo qual no pogué haver la
possesió de la dita baronia sino pagant lo que concordà e pagà la ciutat de València, la qual ab ses pròpries
despeses de mà dels rebetles hagué e cobrà e reduhí a la fidelitat de la real magestat la dita baronia de Arenós e
lochs de aquella. La qual ciutat de València era detenidora e possehidora de la dita baronia de Arenós, e de la
qual pretenia esser possehidora tant e tant longament fins fos pagada de les dites despesese. La qual ciutat de
València fonch pagada de tots sos drets de cent mília sous, que la dita ciutat de València hagué e rebé, ço és,
quaranta-e-cinch mília per mans del noble don Gómez de Figueroa e cinquanta-e-cinch mília per mans de micer
Miquel Dalmau, per recuperació e paga dels quals lo dit noble don Gómez e lo dit micer Dalmau tenen e
posseheixen alguns lochs de la dita baronia.
E, axí mateix, lo noble don Gómez de Figueroa té e posseheix lo loch de Toga, per alguns nobles e magnífichs
cavallers adquisit e guanyat de mans dels rebetles a obediència del senyor rey, e per títol que del dit loch té de la
dita real magestat, ço és, del dit senyor rey don Joan; e lo castell e loch e la Pobla de Arenós són tenguts e
possehits per los hereus de mossèn Joan de Vallterra per rahó de les despeses fetes en conquistar lo dit loch e
reduhir aquell a obediència de la real magestat.
E axí tota la dita baronia, per títols de la real magestat e per las ditas despeses fetes per reduhir aquella a
obediència, són tengudes e possehides axí per lo hereu del dit il·lustre don Alfonso de Aragó, com per lo noble
don Gómez de Figueroa, com per los hereus del dit mossen Vallterra, com per lo dit micer Miquel Dalmau.
E jatsia los dits detenidors e possehidors, per drets de pocioritat en conquistar e reduhir la dita baronia e lochs de
aquella a obediència de la magestat del senyor rey, se diguen pociors, emperò no·s pot excloure que los verdaders
crehedors, axí per censals com violaris, no hajen a ésser pagats de la dita baronia de Arenós de la propietat e
rendes de aquella, pretenent que per les dites despeses fetes per reduhir a obediència la dita baronia no poden
ésser apartats e separats los dits censals e violaris de no ésser pagats, majorment com pretenguen dels fruyts e
rendes reebuts de la dita baronia e lochs de aquella sien pagades les dites despeses . E per ço per part dels dits
crehedors són stades supplicacions en les corts generals, demanant e supplicant de la dita baronia ésser pagats los
censals, violaris e pensions de aquells; car, pagades les dites despeses en reduhir a obediència la dita baronia e
lochs de aquella, havien a ésser pagats los dits censals e violaris. De què la real magestat, havent plena notícia de
tot lo dit fet e dels crèdits e dels greuges posats per causa de aquells, e qualsevol confiscació feta de la dita
baronia o drets adquisits en aquella no podia ésser feta en prejuhí dels dits crehedors qui, ans de la dita rebetlió,
qui ja tenien en seqüestre la dita baronia per ésser pagats de sos crèdits, e axí feta inalienable.
Per ço, ab acte de la present cort, usant de plenària potestat e de tot lo que com a rey e senyor pot usar e fer,
encara que tinga notícia de la dita baronia e lochs de aquella ésser alienats e transportats per lo dit rey don Joan,
conformantse ab la justícia, declara, vol e li plau e és content que per los dits crehedors sien pagats do-cents mília
sous; los quals pagats segons serà concordat, sia liurada la dita baronia e lochs de aquella als dits crehedors en
paga e satisfactió dels dits crèdits.
E per dar pus clara intel·ligència del fet, és otorgat ab acte de la present cort per la forma següent.
Plau al senyor rey.
Vidit vicecancellarius.
II
La magestat del senyor rey, de voluntat de la present cort general e ab acte exprés de aquella, ferma, ordena,
proveheix e declara que ha per bé confiscats e incorporats a si e a sa real cort, e a cautela de nou confisca e
incorpora a si, e a la dita sa cort, les viles e lochs e castells e baronia de Arenós, ço és de Vilafermosa, Çucayna,
Vilamaleffa, Ludient, Toga, Spadella, Vallat, Torrechiva, Arenós e la Pobla, ab tots sos térmens, territoris,
jurisdictions civils e criminals, altes e baixes, mers e mixts imperis, preminències, prerogatives e libertats, rendes,
drets, emoluments e obvencions de aquells, ab totes les heredats, possessions e coses en aquelles e dins aquelles
situades e compreses, ab tot plen domini e senyoria, segons que pus amplament se tenien e possehien, tenir e
possehir se devien e podien per don Jacme de Aragó e predecessors de aquell e/o qualsevol en e de la dita baronia
e lochs, viles, castells sobredits, per la notòria rebel·lió del dit don Jacme de Aragó e dona Elionor, sa muller,
e don Jacme, don Joan, don Pedro, dona Elionor, dona Catherina, dona Joana e altres fills e filles dels
dessús dits cònjuges, per qualsevol títols, causes e rahons a ells dessús dits o qualsevol de aquells pertanyents e
pertànyer podents en qualsevol manera. Los quals e les quals són situats en regne de València e són limitats,
termenats e confrontats segons se segueix:
E, primerament, la vila de Vilafermosa affronta ab terres e térmens del loch de Cortes, del dit regne de València,
e ab terres e térmens del Port de Mingalvo, del regne de Aragó.
Item, lo castell e loch de la Pobla de Arenós affronten ab terres e térmens del dit loch de Cortes e del loch de
Olba e de Vilanova e de la Font de la Reyna e de Pina, del dit regne de València, e de Sant Agostí, aldea de la
comunitat de Terol.
Item, lo loch de Torrechiva affronta ab terres e térmens dels lochs de Tormo e de Torralba e de Toga, del regne
de València.
Item, lo dit loch de Toga affronta ab terres e térmens dels lochs de Argilita e de Torrechiva e de Ludient e de
Vallat, del dit regne de València.
Item, lo loch d´Espadella affronta ab terres e térmens dels dits lochs de Argelita e de Toga, Ayòder e Fanzara e
de la Alcúdia, del dit regne de València.
Item, lo dit loch de Vallat affronta ab terres e térmens dels lochs de Toga e d´Espadella, Fanzara, de la Alcúdia e
de Argelita, del dit regne de València.
Item, lo loch de Ludient affronta ab terres e térmens de la Alcora, de Lucena e de Argilita dessús dits.
Item, lo castell e loch de Vilamaleffa affronta ab terres e térmens de Lucena e de Vilafermosa e de Çucayna
dessús dits.
Item, lo loch de Çucayna affronta ab terres e térmens de Vilafermosa e de Aranyol e Montanejos, del dit regne
de València.
Volent que lo present acte de cort, a sguart de la dita confiscació, sia haüt per sentència de confiscació, com
conste a la magestat real notòriament de les causes per les quals és fundada la dita confiscació. E, a major cautela,
ab la present sentència declara ésser cas e loch de confiscació, e axí confisca e incorpora les dites terres, segons
dessús és dit, a son patrimoni e corona reals.
Plau al senyor rey.
Vidit vicecancellarius.
Continúa hasta el apartado XXIIII.
(Furs de València, Extravagants II, Volum XI, Germà Colón i Vicent Garcia Edo)

OFFERTA FETA A LA MAGESTAT DEL SENYOR REY PER LOS TRES BRAÇOS DEL REGNE DE
VALENCIA, ÇO ES, ECCLESIASTICH, MILITAR E REAL, CONTENGUDA EN LOS CAPITOLS
SEGUENTS.
CAPITOL .XI.
De eodem. Les persones qui han a esser satisfetes e pagades per vos, senyor, de les pecunies procehidores de la
dita offerta, e a les quals es stat per vos, senyor, o per los arbitres elets per vostra altesa e per la cort sentenciat e
declarat deure esser pagats, son los seguents: Dona Ysabel, muller del noble don Luys de Vilanova, per legat fet
per la reyna dona Maria. Item a la noble dona na Beatriu de Montagut, donzella, per dita raho. Item a na [en
blanc], muller de mossen Gilabert Ferrer alias Cifre, per dita raho, Item a mossen Sagra per dita raho. Item a la
viuda, muller de mossen Luys de Castellvi quondam cavaller, alias Monpalaua per la dita raho. Item a na
Leonarda de Castro per la dita raho. Item a na Serena, muller d'en Berthomeu Serena, per la dita raho. Item a les
filles de mestre Radio, mullers dels Balaguers, per la dita raho. item al hereu d'en Pere Serena. Item a don Pedro
de Moncada per la sal. Item a don Joffre de Borja per la dita raho. Item a don Luys Ladro per la dita raho e altres.
Item a na Maria Pujades e de Montagut, muller de mossen Luys de Montagut, per deute causat per lo senyor rey
don Johan de inmortal memoria Item a frare Ramon Siscar, comanador de Torrent, per la dita raho. Item al comte
de Cocentayna per la dita raho.. Item a don Pero Maça de Liçana per los drets que te en en Albayda. Item a don
Johan de Cardona. Item a mossen Perot de Castellvi, senyor de Carlet, e a don Johan de Montagut. Item a mossen
Johan Roca per la batlia de Oriola. Item a.n Montagut de Montagut per deute del senyor rey don Johan. Item a
Gracia de Agramunt per la dita raho. Item a mossen Pere Exarch per la dita raho. Item a.n Nicolau Joffre per la
dita raho. Item a clon Johan Çanoguera. Item a don Ramon Castella per la dita raho. Item a la reverent abadessa
de la Trinitat per legat de la reyna dona Maria. Item a mossen Franci Jardi de Menaguerra. Item als qui
posseheixen la baronia de Arenos. Item a mossen Gracia de Monsoriu. Item a mossen Gaspar de Castellvi, Item
a.n Gomez de Daroca, ciutada de Oriola, Item a mossen Anthoni Johan. [27v] Item als hereus de mossen
Bonastre. Item a mossen Francesch Johan de Vilanova. Item a la ciutat de Valencia. Item al comte de Oliva, Item
als hereus de mossen Gaspar Fabra. Item a·n Luys de Fenollet. Item al cinch de Vilafermosa. Item a mossen Luys
Ferrer. Item al vizrey de Mallorques. Item a mossen Johan de Vilarasa. Ço es, a cascu dels dessus nomenats les
quantitats en un memorial, en un full de paper continuat, designades e per vos, senyor, al prothonotari donat e
manat a conseqüencia dels presents actes continuar, enaxi que tots los dessus primer nomenats sien pagats de les
quantitats a ells e cascun d'ells tachades e declarades, segons lo dit memorial, de tot lo quals [sic] es degut
comptant per anyades segons dessus dit es; e apres sien pagats la ciutat de Valencia e los qui apres de aquella
dessus en orde son nomenats. Lo qual memorial es del tenor següent: "les quantitats següents mana e proveheix la
magestat del senyor rey esser donades e pagades a les persones dejus scrites, agreujades e contengudes e
nomenades en la offerta e acte de cort en lo dia present publicats per la prefata magestat real en la cort. E
primerament, a la dita noble dona Ysa-bel, muller del noble don Luys de Vilanova, per legat fet per la reyna dona
Maria, quatre milia cinch-centes liures. E a la dita noble dona Beatriu de Montagut, donzella, per la dita raho, mil
cinch-centes liures. E a la dita na [en blanc], muller de mossen Gilabert Ferrer alias Cifre, per dita raho, mil
liures. E al dit mossen Sagra per dita raho mil liures. E a la dita viuda, muller de mossen Luys de Castellvi
quondam cavaller, alias Monpalaua, per la dita raho cinch-centes liures. E a la dita na Leonarda de Castro per la
dita raho tres-centes liures. E a la dita na Serena, muller d'en Berthomeu Serena per la dita raho dos-centes
cinquanta liures. E a les dites filles de mestre Radio, mullers dels Balaguers, per la dita raho dos-cen-tes vint-e-
cinch liures. E al dit hereu d'en Pere Serena cent liures, E al dit don Pedro de Moncada per la sal set-centes
cinquanta liures. E al dit don Joffre de Borja per la dita raho set-centes cinquanta liures. E a la dita na Maria
Pujades e de Montagut, muller de mossen Luys de Montagut, per deute causat per lo senyor rey don Johan de
immortal memoria, mil liures. E al dit frare Ramon Siscar, Comanador de Torrent, per la dita raho mil cinch-
centes liures. E al comte de Cocentayna per la dita raho mil cinch-centes liures. E a don Pero Maça de Liçana per
los drets que te en Albayda quatre milia cinch-centes liures. E al dit Johan de Cardona mil liures. E al dit mossen
Perot de Castellvi dos-centes liures. E al dit senyor de Carlet e Alcudia dos-centes liures. E al dit mossen Johan
Roca per la batlia de Oriola mil liures. E al dit Montagut de Montagut per deute del senyor rey don Johan tres-
centes setanta-cinch liures. E al dit en Gracia de Agramunt per la dita raho cent cinquanta liures E als dits hereus
de mossen Bonastre dos-centes cinquanta liures. E al dit mossen Pere Exarch per la dita raho rail cinch-centes
liures. E al dit en Nicolau Joffre per la dita raho quatre-centes liures. E al dit don Johan Canoguerra tres-centes
liures. E al dit don Luys Ladro per la dita raho, e altres, huyt-centes cinquanta liures. E al dit don Ramon Castella
per la dita raho cinch-centes liures, E al dit mossen Franci Jardi de Menaguerra tres-centes liures. E a la dita
reverent abadessa de la Trinitat, per legat de a reyna dona Maria, mil cinch-centes liures. E al dit mossen Johan
de Vallterra, per lo castell de Arenos, mil liures. E al dit micer Dalmau, per lo que li fall e deu haver de la
baronia, dos milia cinch-centes liures. E al dit mossen Gracia de Monsoriu cent cinquanta liures. E al dit
mossen Gaspar de Castellvi vint-e-cinch liures. E al dit Gomez Daroca, ciutada de Oriola cinquanta liures. E al
dit mossen Francesch Johan de Vila - nova cinch-centes liures. E per les despeses de la cort deu milia liures. Les
quals quantitats prenen suma de quaranta-dos milia cent vint-e-cinch liures. E la restant quantitat a compliment
de cinquanta milia liures, que es set milia huyt-centes setanta-cinch liures se ha de donar a certs interessats que sa
altesa te en memorial per a poder satisfer aquells.
Plau al senyor rey. De la Cavalleria, vice-canceller
http://bivaldi.gva.es/imagenesvives/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000798&texto_busqueda=

- 1489, 5 Julio. Jaén.


Capítulos firmados entre el cardenal Mendoza y el conde de Almenara, Juan Francisco de Proxita, en la
venta que hace éste al cardenal de las baronías de Alberique y Alcocer, y lugares pertenecientes a ellas.
Item a la coregia dona Beatriu de Arenos en març quatrecents LXVIIII sous II diners.
COLECCIÓN DIPLOMÁTICA DEL CARDENAL MENDOZA (1454-1503) F. Javier Villalba Ruiz de
Toledo(Universidad Autónoma de Madrid)

- 1489, juliol, 30. Riba-roja.


Testament autògraf de Joan Roís de Liori, escrit el 7 de setembre de 1484 en la ciutat de Còrdova del regne
de Castella, i publicat per llur vídua, Beatriu de Montcada, en Riba-roja a 30 de juliol de 1489, davant del
notari de Valencia Lluís Collar.
SNAHN, Osuna, Caja 1274, Caja 2 (1488-1489), Protocolo, notari Lluís Collar, any 1489, f. s/n
…Item, insolutum quindecim mille solidorum dite monete regalium Valencie, nos ut heres predicta, cedimus
mandamus etc. nobis ipsi nomine nostro proprio, omnia iura omnesque vices etc. adversus nobiles, Anthonium
de Thous, Yolantem de Arenos, coniuges, Petrum de Thous, Anthonium de Thous, et Margarita de Thous,
eorum filios, ad exactionem, quindecim mille solidorum dicte monete regalium Valencie, per predictos debitorum
dicto nobili Joanni Roiz de Lihori, viro nostro, ut cessionario magnifice Marie Puiades de Montagut, uxor
marginifici Lodovici de Montagut, quondam, militis, habitator dicte civitatis, cum publico instrumento acto in
posse notarii infrascripti, prima die septembris anno a nativitate Domini Millesimo CCCC octuagesimo primo, et
pro quibus dictus vir noster tenebat, arrendatum a predictis nobilibus locum de Borriol, pro ut in quibusdam
capitulis per dictum virum nostum, ex una, et predictos nobiles, partibus ex alia, in posse notarii infrascripti,
firmatis decima septima julii diti anni Mº CCCC octuagesimo primi, firmatis latius continetur quod
arrendamentum et iura eiusdem dito nobili Joanni Roiz de Lihori, seu eius hereditati, pertinentia in nos, nomine
nostro proprio transferimus.
Item, insolutum quatuor mille octingentorum viginti solidorum dicte monete, nos dicta Beatrix, hereditario
momine, cedimus nobis ipsi nomine nostro proprio, omnia iura omnesque vices etc. que et quas habemus
nobisque predicto nomine competunt etc. adversis seu contra predictos nobiles Anthonium de Thous, et
Yolantem, coniuges, ad exactionem mille sexcentorum solidorum, quos predicti nobiles Anthonius de Thous, et
Yolans, coniuges, simul et insolutum confessi fuerunt debere, dicto nobili Joanni Roiz de Lihori, viro nostro, cum
publico instrumento, acto in posse discreti Petri Vilaspinosa, notarii, et Ludovici Collar, notarii infrascripti,
quartadecima die aprilis anno a nativitate Domini Millesimo CCCC octuagesimo tercio.
Item, adversus seu contra dictum nobilem Anthonium de Thous, ad exactionem trium mille ducentos solidorum
dicte monete, quos dictus nobilis Anthonius de Thous, confessus fuit debere eidem nobili Joanni Roiz de Lihori,
viro nostro, cum publico intrumento acto in posse notarii intrascripti, vicesima secunda die marcii, anno a
nativitate Domini Millesimo CCCC octuagesimo sexto, causis et rationibus in dictis instrumentis contentis….
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno

- 1489, 15 diciembre.
ACA, Reg. 3563, fol. 192v-194.
In Diversorum 3 Sigilli secreti regis Ferdinandi 2 secretarii Ludovici Gonçalez, fol. 144, est salvaguardia vicinis
de Villafermosa, Çucayna, Ludient, Vilamalefa, Castell de Arenos, Pobla de Arenos, Toga, Torrechiva,
Espadella, Vallat, cupientibus se redimere, quia erant impignorati. 15 decembris 1489.'
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.

- 1492, 4 septiembre:
Doña Beatriz, casada con D. Eximén Pérez de Arenós, no tuvo hijos; pero consta que vivía el día 9 de
Setiembre de 1492, fecha de la carta  que desde Valencia escribió á su hermano D. Rodrigo, sublimado un
mes antes al solio de San Pedro.
Villanueva, Viaje literario, t. XI, páginas 213-215.
Publicada por Gregorovius, Lucrecia, apéndice de documentos, núm. 6.

- 1499, 20 octubre.
ES.08019.ACA/3.20.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,199 (Lío D2º), nº 003 
Proceso original instado en 20 de octubre 1499 ante el Governador de Castellón de la Plana comisionado por el
de Valencia a efecto de que repusiese e hiciese reponer eo reedificar los mojones divisorios de los términos de
Argelita y lugares circunvecinos (que eran) Toga y Ludiente con arreglo a lo declarado con sentencia que
pronunció don Juan Bellterra arbitro arbitrador y amigable componedor nombrado por don Jaime de Aragón
dueño de la baronía de Arenos y don Berenguer Mercader menor en días dueño de Argelita según el compromiso
firmado por ambas partes en 1º de julio 1451. Nota: se halla en el lío de concordias otorgada en razón de este
pleito en 1452 y la de compromiso de que causó este expediente nº 5 Lio F e informacion de testigos Lio G nº 1
Información tomada del Inventario de los Lios de Valencia o "Espéculo de Escrivà de Romaní" que ingresara en
el ACA con el archivo de los condes de Sástago.

- 1497/1505:
LA SANTA INQUISICIÓN
Arenós Beatriu casada con Pere Arenós procesado relajada en estatua 1497 mercader (marido) RGC + AHN
5319 n° 4 (edicto 1487) 2247
Arenós Beatriz mujer de Pere Bosch, procesado reconciliada 1505 argenter (marido) En AHN 5320 viene con el
apellido Bosch AHN 5320 n° 9-1, 10 207 en RGC el marido es Lois Bosch, penit 1485 - RGC la contabiliza dos
veces, penit 1485
Arenós Brianda casada con Manuel Lagostera penitenciada 1485 RGC 2243
Arenós Isabel casada con Salvador Arenós, procesado penitenciada 1485 sastre (marido) RGC 2249
Arenós Joan relajado en estatua - difunto 1508 mercader AHN 5320 n° 12 1995 hay un Joan Arenós mercader
pero absuelto 1485-87-1510
Arenós Manuel absuelto 1485-1487 mercader RGC 2245
Arenós Pere casado con Beatriu Arenós procesada relajado en estatua 1497 mercader RGC + AHN 5319 n° 4
(edicto 1487) 2246
Arenós Salvador casado con Isabel Arenós procesada penitenciado 1485 sastre RGC 2248
Coscolla Damiata mujer de Joan Arenós no pone pena 1485 RGC 2515
06-déc Joana domestique - père : marchand Pere Arenos et Na Beatriu sa femme Le couple est relaxé en effigie
en 1497 non Edit de grâce Décembre 1487 (AHN Inq. Valencia 5319 N°4)
Patricia BANÈRES HISTOIRE D’UNE RÉPRESSION : LES JUDEO-CONVERS DANS LE ROYAUME DE
VALENCE AUX PREMIERS TEMPS DE L’INQUISITION : 1461-1530

- 1500.
En 1500 existía en la Puebla un censo ganadero de 3200 cabezas, lo que correspondía a 66 cabezas por casa,
estamos hablando de 36 años después del traslado de los habitantes del castillo a su actual lugar, la causa fue el
asedio realizado por las tropas del infante Jaime de Aragón según unos, según otros el aumento de la población,
pero eso ya queda para los historiadores.
Luis mas Collado

- 1500 - 1600
Provisiones, mandatos y demás documentación relativa al secuestro de bienes del ducado de Villahermosa
y baronía de Arenós
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 9.632 bis

- 1495, aprox:.
En el terreno de las estrategias sociales y políticas, donde Rodrigo Borja era también un consumado maestro,
comenzaba explicándole a su hijo cómo debía comportarse con su tía Beatriz, la única hermana viva del papa,
pues era rica, viuda (de Eiximén Pérez d'Arenós)... y sin hijos. Pero el aviso suena muchísimo mejor con las
propias palabras del papa, en esa prosa tan directa suya, que no dejaba resquicio a la confusión ni a tener que
intuir o adivinar nada; decía así:
Mana la Santedat de Nostre Senyor que, arribant lo senyor duch... en Valencia, veentse ab la Iblustríssima
senyora dona Beatriu de Arenas, lia sua, U faca molía honor e ab filial reverencia ti bese la má. E així, de aquí
avant, contímiament li faca quanl.es honres e cortes ¡es en lo món puga, mostrant que té aquella per mare e per
persona pus cara, aprés de la Santedat de Nostre Senyor. Acó, per ésser dita senyora, tía sua, única germana de la
Santedat Sua epersona de tanta virtut e meréxer. Y añadía aquí, a continuación: E acó tanbé se vol fer e continuar
per guanyar la voluntat e amor de dita senyora, per quan aquella té molts béns e no hoja a dispondré de aquells en
neguna altra persona, com no seria rahó... (p.: 75)
EL NACIMIENTO DE UN SEÑORÍO SINGULAR: EL DUCADO GANDIENSE DE LOS BORJA Santiago
LA PARRA LÓPEZ
- 1500, 28 juliol. València.
Capítols fets entre Hipòlita Roís de Liori i Alfons d’Aragó duc de Villahermosa, per tal de rescatar les
senyories d’Espadilla, Torrexiva, Vallat, Sucaina, Villamalefa i Ludiente, que pertanyen a la baronia
d’Arenós, i que estan empenyorades per la ciutat de València a Gómez Suarez de Figueroa i Miquel
Dalmau, per 100.000 sous; per la
qual cosa Alfons d’Aragó ven a Hipòlita Roís de Liori un censal de 6.000 sous anuals carregat sobre tots els
seus béns de les dites senyories, pel preu de 90.000 sous.
SNAHN, Osuna, C. 1275, Caja 2 (1500-1502), Protocolo, notari Lluís Collar, any 1500, f. s/n.
Die intitulata XXVIIIª julii anno a nativitate Domini Mº quingentesimo. Valentia.
Capítols fets e fermats per entre lo il·lustríssim senyor don Alfons de Aragó, duc de Vilafermosa, de una part, e la
noble dona Ypòlita de Lihori e de Gallano, donzella, filla legítima e natural dels molt nobles don Johan Roiz de
Lihori, quòndam, e de dona Beatriu de Lihori e de Muntcada, tudriu e curadriu de aquella, de la part altra; en e
sobre lo carregament del censal que se ha de fer per lo dit il·lustre senyor duch de Vilafermosa a la dita noble
dona Ypòlita, en propietat de noranta milia sous, a rahó de quinze milia sous lo miller, per obs de luir e recobrar
de poder de crehedors qui·s dien de la Baronia de Arenós, los lochs de Spadilla, Torrechiva, Vallat, Sucayna,
Vilamalefa, e Ludient, los quals dits lochs són de la dita baronia de Arenós. E són tenguts per los dits crehedors
en certa forma, sí e segons foren tenguts per los nobles e magnífichs don Gómez de Figueroha, e mícer Miquel
Dalmau, doctor en leys, quòndam, per virtut de certa capitulació feta e contractada entre aquells, de una part, e lo
il·lustre senyor duc don Alfonso de Aragó, quòndam, pare del dit il·lustre senyor duch, rebuda per lo honorable
e discret en Johan del Mas, notari, en cert Kalendari a la se refiren. E per quant la recuperació dels dits lochs és
molt útil e profitosa al dit il·lustre senyor duch, e aquella dita recuperació nos pot axí còmodament fer, sinó per
mig de carregament de censals. E per aquell dit carregament se puixa fer ab tota seguretat e fermetat, sòn estàs
fets e concordats los presents capítols, en e per la forma següent:
E primerament, és pactat e concordat entre les dites parts que com lo dit il·lustre senyor duc de Vilafermosa sia
de menor edat de vint anys, e encara sots potestat de tudriu e curadriu de la il·lustre senyora duquessa, mare sua,
la edat del qual és ja serca de dihuyt fins en denou anys, que ans de fer lo dit carregament de censal, sia impetrada
e obtesa de la magestat del molt alt senyor rey, venia de edat que supleixca a la legítima edat del dit
il·lustresenyor duch, e que aquella impetrada, puixa contractar fer e fermar los presents capítols, axí per si, com
per procurador legítim, lo qual puixa constituhir e fer specialment, ab la mateixa autoritat e decret de la Magestat
Real, ab poder bastant e suficient de fer e fermar los presents capítols, e lo dit carregament fahedor del dit censal,
en proprietat dels dits noranta milia sous, a rahó de quinze milia sous per miller, ab carta de gràcia, e ab totes
aquelles clàusules necessàries e acostumades a posar en semblants carregaments de censals, per lo notari o notaris
rebedors de aquell, e consignar renda o rendes dels dits lochs a fer totes coses que per los presents capítols seran
concordades. E que per major corroboració e fermetat de aquelles, la magestat del dit molt alt senyor rey
interpose sa autoritat e decret per abilitar la persona del dit il·lustre senyor duch menor, per a poder fer tots los
dits actes. Et etiam sa Real Magestat supleixca, per la absència de la dita tudriu e curadriu, com aquella sia absent
del regne de València, e no·s puixa haver la autoritat de aquella.
Ítem, és axí mateix pactat e concordat entre les dites parts, que en la forma dels presents capítols e carregament
fahedor del dit censal, haguda informació de testimonis com és útil e profitós al dit il·lustre senyor duch, hi sia
interposada la autoritat e decret del molt magnífich Governador axí com se fa, és deu fer en vendes e alienacions
de béns de menors.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que hagudes e obteses les dites línies autoritats e decrets dessús
dits e fermats los presents capítols, se faça lo dit carregament de censal de Sis milia sous censals per preu dels
dits noranta milia sous per lo dit il·lustre senyor duch, o per son legítim procurador, per obs de cobrar de poder
dels dits crehedors los dits lochs de Spadella, Torrechiva, Vallat, Çucayna, Vilamalefa e Ludient, a la dita noble
dona Ypòlita ab pacte exprés e special de succehir la dita noble dona Ypòlita e los seus en tots los drets dels dits
crehedors e de prioritat e posterioritat contenguts en los capítols e contractes que foren fets entre los dit quòndam
il·lustre senyor duch ab los justícia e ciutat de València, e aprés ab los dits don Gómez de Figueroha, e mícer
Miquel Dalmau, e ab tots los dits que pertangueren a la dita ciutat e aldeyes de Therol contra la dita baronia, e
tunch possehïdors de aquella, e expressament ab tots aquells drets de les provisions reals que no puixen ésser
executats los dits lochs per censals o violaris, e deutes ab responsió de interès fins les quantitats , e despeses
convertides en la recuperació de la dita Baronia, sien pagades èntegrament, e per aquelles se obliga lo dit il·lustre
senyor duch en defendre a la dita dona Ypòlita de qualsevol execucions despeses e mesions que·s feren en diferit,
o retardar li la pensió del dit censal, lo qual dit carregament de censals se faça ab carta de gràcia e ab totes
aquelles clàusules necessàries e acostumades posar en semblants carregaments de censals segons lo stil o pràctica
del notari o notaris rebedors dels presents capítols.
Ítem, per evitar tot dupte e qüestió en lo sdevenidor, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit censal se
carregue generalment sobre tots los bens del dit il·lustresenyor duch.
Ítem, per seguretat del dit censal e per aquell no tenir special obligació, és pactat e concordat entre les dites parts,
que lo dit il·lustre senyor duch prometa e se obligue e jure, que durant lo dit carregament de censals no vendrà,
alienarà, ni transportarà per alguna via directa o indirecta la dita Baronia de Vilafermosa, ni la vila ni algú dels
dits lochs de aquella, ni drets alguns de jurisdicció, alta ni baixa, mer e mixte imperi etc. Que si alienarà algunes
de les dites coses la dita alienació no sia nul·la e de neguna eficàcia e valor.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit il·lustre senyor duch per seguretat del dit censal,
consigua e faça missió inter mans, de les rendes dels dits lochs per de pagar les pensions del dit censal, en cars de
lluïció, e quitament de la proprietat de aquella en aquesta manera que en tot cars de pagament de les pensions del
dit censal, sí lo dit il·lustre senyor duch no pagava aquelles en sos terminis que sia en facultat de la dita noble
dona Ypòlita per sa propria auctoritat pagar se de les dites rendes, e açò mateix haja loch en tot cars de lluïció e
quitament del dit censal en la propietat de aquell. En axí que pagada e satisfeta a dita dona Ypòlita de la
proprietat, pensions e messions e lo restant de les rendes sien del dit il·lustresenyor duch.
Ítem, és concordat e pactat entre les dites parts, que lo il·lustre senyor duch, se obligue e prometa, mijançant
jurament, que dins terme de quatre anys aprés que havia aguda la possessió dels dits lochs, faça formar ab
sindicat les universitats e aljames dels dits lochs, e que se obligaran ensemps ab lo dit il·lustresenyor duch en lo
dit carregament de censal ab totes aquelles clàusules en la dita carta del dit carregament aposades constituhint-se
argiuds carregadors ensemps ab lo dit il·lustre senyor duch simul et insolum e per lo tot.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo preu del dit censal se haja a convertir en la recuperació
dels dits lochs, e no en altres coses, ni en altres necessitats e que los depòsits que·s hauran a fer se facen per mans
de la dita noble don Ypòlita, e que aquells no sien liurats ni donats sinó per obs de la dita recuperació.
Ítem, és pactat e concordat, que sí fet lo dit carregament del dit censal per lo dit il·lustre senyor duch, e o per sos
procurador o procuradors, segons és dit dessús, per los dits crehedors aut aliis era diferida o dificultada al dit
il·lustre senyor duch la restitució dels dits lochs e la possessió de aquells aut aliis era feta o moguda qüestió
alguna e donat empaig en lo rebre de la quantitat que s’ha de deposar de la propietat e preu del dit censal aut aliis
quomodocumque et qualiter com que sive de facto sive de jure que totes les dites qüestions e diferencies haja
pendre en si lo dit il·lustre senyor duch, e defendre aquelles a ses pròpries despeses, e que per aquelles dites
qüestions diferències o empaigs no sien diferides ni detardades les pensions e pagaments del dit censal, ans
aquelles còrreguen del dia en avant que serà feta e fermada la carta del dit original carregament e que les dites
pensions sien pagades en sos terminis.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que si les dites obligacions e fermes fahedores per les dites
universitats e aljames no seran fetes, o eren diferides e passat lo temps dels dits quatre anys no eren fetes que sia
cars de lluïció e quitament del dit censal e que sia restituhïda la proprietat de aquell ensemps ab les pensions, e
prorat degudes fins a la jornada del real quitament del dit censal a totes despeses e dan del dit il·lustre senyor
duch e que sia en facultat e libertat de la dita noble dona Ypòlita e dels seus de usar de la dita lluïció e quitament
si volrà o no.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit il·lustre senyor duch done e liure a la dita noble dona
Ypòlita tots los actes e privilegis fahents per a seguretat del dit censal segons dessús son nomenats o trellats
auctèntichs a despeses del dit il·lustre senyor duch.
(Àpoca del dit preu en un paper inserit)
Quibusquidem capitulis lectis publicatis et intellectis nos dicte partes laudantes, aprobantes, ratificantes,
firmantes et confirmantes, pacistentes et stipulantes, omnia et singula, in preinsertis capitulis et eorum singulis
concordata, pactata, promissa et stipulata, per nos et successores nostros, quoscumque pacto speciali firma
solempni stipulacione interveniente. Promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, ac
viceversa, et iuramus ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris \dextris/ et
singulariter tacta, perdicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte
concordata, pactata, apposita, continuata, escripta et stipulata, quantum ad unamquamque nostrum partium
predictarum pertineant et expectent et pertinere et expectare videantur, singula sives singulis refferendo
efficaciter tenere, observare et adimplere, cum omni effectu quem ad modum concordatum, pactatum, promissum
et continuatum et stipulatum, fuit in preinsertis capitulis et erorum singulis et nullo unaque tempore ea revocare
infringere, contradicere aut contravenire, palam vel occulte aliqua ratione sive causa.
Renunciantes scienter omni excepcioni rei sit ut premittitur non geste in hite pactate promisse firmate et stipulate
quemadmodum in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte apponitur et scribitur, et doli mali
exceptioni condicioni sive causa non data sive secura, et in factum actioni et fini dicenti renuntiationem non
valere, volentes et concedentes, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, pacto et
stipulacione predictis, quod quo ad solucione etc.
Fiat executoria cum submissione et renunciacione proprii fori etc. Et cum clausula variacionis iudicii loci et
personarum etc. Et cum clausula iurata de non ponendis racionibus nec allegando guidaticum super sedimentum
etc. sub pena decem mille florenorum etc. Et comissa etc. nichilonimus etc. Et cum renunciatione cuicumque
appellandi iuste et frivole et iuri appellandi ex pacto etc. Et cum clausula resarcionis expensarum etc. Super
quibus etc. Quam iuramenti delacionem etc. Renunciantes scienter legi sive iuri dicenti delacionem iuramenti
ante ipsius prestacionem posse revocari. Et pro predictis etc obligamus una pars nostrum alteri etc. omnia et
singula bona et iura etc. Nec igitur omnia et singula suis singulis refferendo paciscimur convenimus et stipulamur
firamus atque promittimus, nos dicte partes dictis nomibus nobis, ad invicem et vicisim, solempni stipulacione
hinch inde pro ut suppra scribitur interveniente in casu rei testimonium, iussimus de premissis per jamdictos et
subscriptos notarios duo fieri consimilia publica infra quarum unum utrique parti, nostrum predictarum tradatur
ad gestorum memoriam in futurum. Actum Valencie etc.
Testes, nobilis et magnifici Johannes Roiç de Corella, habitanti civitati Neapolis, et in presenciarum degentes in
civitate Valencie, et Franciscus de Sent Ramon, miles milicie Beate Marie de Muntesa et Sancti Georgi.
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno

- 1503, 20 julio:
Testamento de Beatriz de Borja y Arenós recibido en 20 de julio de 1503, dejándole por vínculo a don Rodrigo
de Borja, su sobrino, hijo de su hermana, con tal condición que hubiese de tomar el señor que fuese de
Castellnou, el apellido y armas de Borja, sin mezcla alguna. Falleció el 29 de octubre de 1504.
Biblioteca Valenciana. Capítulo VI, marqués de Castellnou.

-1510.
CORTES DEL REINADO DE FERNANDO II/4. ACTAS DE LAS CORTES GENERALES DE MONZÓN
1510.Cristina Monterde Albiac
[28.V.1510]... Dicto die fuit positum coram dictis magnificis provisoribus gravaminum per nonnullos creditores
pretensos baronie de Arenos, in quo fuit facta debita provisio et factus processus ad partem, prout in sceda et
processu et penitus nonnulla censualia super dicta baronia.
Dicto die pro magnificum Joannem Olzina, militem Valentinum, ut creditorem pretensum dicte baronie fuit
interponitum aliud gravamen, in quo fuit facta debita provissio, prout in sceda et processu inde ad partem facto,
in quo fuit nonnulla censualia super dicta baronia de Arenos.
[31.V.1510] [f. 87v] Nec non et ipso et eodem die, intitulato XXXI et ultimo dicti mensis maii, prefato domino
vicancellario, una cum aliis prenominatis provisoribus gravaminum per curiam Valencie et regiam magestatem
nominatis, sedentibus in loco predesignato ad audiendum gravamina, fuit per sindicos civitatum et villarum extra
Valencia apositum gravamen, petendo damna et expensa sustentaret passa in rebellacione Jacobi de Aragonia,
possessoris baronie de Arenos, prout in supplicacione inde oblata in qua fuit facta debita provisio et processus ad
partem seriosius continetur.
[8.VI.1510]Item eodem die fuit appositum aliud gravamen pro parte brachii regalis \regni/ Valencie super
contenc[ione con]tenti inter serracenos civitatis Xative et sindicum eiusdem civitatis, prout in supplicacione inde
oblata, in qua fuit facta debita provisio, seriosius continetur.
Ipsoque et eodem die fuit appositum aliud gravamen per nobilem domnam Blancham de Cardona, asserens se
esse creditricem in baroniam de Arenos, prout in supplicacione inde oblata, in qua fuit facta debita provisio,
seriosius continetur.
[20.VII.1510]...Item, sennor, com per manament de vostra magestat e del governador general de vostre regne de
Valencia les vostres viles reals del dit regne, seguints la bandera de Valencia, anassen a recobrar la baronia de
Arenos e lo vescomdat de Chelva, en la qual recuperacio de la dita baronia e vescomdat, les dites / viles reals
hagen fetes moltes despesas, les quals, de justicia, deuen cobrar, suplica, per tal, lo dit bras real placia a vostra
magestat, ab acte de la present, provehir e manar que les dites despeses sien pagades a les dites viles reals.
[12.VIII.1510]Idem, ut in proximo, provident in gravamine oblato per villas regias respectu expensarum factarum
in recuperacione baronie de Arenos et vicecomitatus de Chelva, constituto de mandato regio seu oficialium
suorum eius nomine, et de expensiis per eos factis in dicta recuperacione.
[21.VII.1510]Feyt en la present vila de Monço, dit dia, mes e any.
Presents foren per testimonis a les desus dites coses los nobles don Joan Boill de Arenos, sennor de la baronia de
Leyda, don Gaspar Boill, de la ciutat de Valencia, residents en la present vila.

- 1511, 19 julio. Valencia.


Sentencia arbitral en la causa entre el rey y el duque de Villahermosa, de una parte, y varios acreedores
censalistas de la baronía de Arenós, de la otra.
ACA,CANCILLERÍA,Cartas Reales,Fernando II,Caja 1,30
pares. Información tomada de "Papeles sueltos de Fernando I el Católico", ejemplar mecanografiado.

- 1512, 28 enero. Roma.


Julio II, papa, dictamina sobre el destino de la dotación económica del beneficio instituido por Jimeno
Pérez de Árenos en el monasterio de Santa Clara y ahora vacante.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.308, núm. 13.
Julius, episcopus, servus servorum Dei, venerabilibus fratribus militibus et cavalleribus, episcopis ac dilecto filio
et archidiácono de Xativa in ecclesiam valentinam, salutem et apostolicam benedictionem. Personarum humilium
presertim feminei sexus sub odore bone sume et religionis iugo domino famulantium preces ad exauditionis
gratiarum libenti admittimur ipsasque earum comoditatibus et neccessitatibus, consulendo favoribus et gratiis
prosequimur oportunis. Exhibita siquidem nobis nuper pro parte dilectarum in Christo filiarum moderne abbatisse
et conventui monasterium monialium Sanctarum Elisabeth et Clare, valentine ordinis eiusdem sánete Clare,
petitio continebat quod olim quondam Eximinus de Arenoso, civis valentinis, tunc in humanis agens ac de
propria salute cogitans, non nulla censualia ac alia bona et iura tunc expressa ad eum legitime pertinentia dicto
monasterio, cum hoc quod pro tempore existens abbatissa eiusdem monasterii et prefati convenais unum
presbiterum ydoneum, qui singulis diebus in ecclesia ipsius monasterii missam celebraret sustentare ei de libris,
indumentis et aliis de celebratione misse huiusmodi neccessariis ornamentis providere tenerentur perpetuo
concessit et donavit.
Et deinde, in dicta ecclesia, unum perpetuum simplex beneficium ecclesiasticum, pro uno presbítero qui inibi die
quolibet un am missam celebraret erectum illique pro eius dote bona et iura predicta perpetuo applicata ordinaria
auctoritate fuerunt ortaque postmodum inter tunc abbatissam dicti monasterii et easdem conventum et quondam
Bartholomeum Ferrarii, presbiterum, super bonis et iuribus huiusmodi que Bartholomeus, cui beneficium
predictum ab eius primera erectione tune vacans dicta fuit auctoritate collatum ad beneficium ipsum. Abbatissa
vero et conventus prefate illa vigore donationis et concessionis predictarum ad se de iure spectare asserebant
materia questionis de ipsarum pactum, dicta suis auctoritate ordinatum, decretum et declaratum quod erectio dicti
beneficii staret et illud pro tempore obtinetis singulis diebus iuxta prefati Eximini voluntatem unam missam
celebrare, et quod abbatissa pro tempore existens et conventus prefate de libro, calice, indumentis et aliis
ornamentis predictis providere, et presbítero beneficium huiusmodi pro tempore obtinenti pro eius victu et vestitu
ac omni eo quod in bonis et iuribus supradictis petere et habere posset triginta libras monete regalium valentinum
annuatim dare tenerentur. Residuum autem bonorum et iurium eorundem penes dictum monasterium liberum
perpetuo remaneret, presentado quoque persone ydonee ad beneficium predictum, dum pro tempore vacaret ad
easdem existentem pro tempore abbatissam et conventum pertineret successive vero dicto beneficio quoddam
aliud perpetuum simplex beneficium ecclesiasticum per clericos seculares teneri solitum in eadem ecclesie per
quondam Petrum Garces de Masones fundatum, quod pro tempore obtinenti abbatissa et conventus prefate,
decern libras annuatim persolvere sunt astricte eadem extitit auctoritate perpetuo unitum, annexum et
incorporatum, cum autem sicut eadem expositio subiungebat in reformatione dicti monasterii superioribus annis
facta inter alia ordinatum fuerit, quod ex tunc de cetero in quoddam secessu eiusdem monasterii duo fratres
ordinis minorum continue habitent, et ipsi loco dicti presbiteri unam missam in prefata ecclesia quotidie
célèbrent, ac ipsius ecclesie curam et custodian! gérant, et monialium in dicto monasterio pro tempore
existentium confessiones audeant; et dicte abbatissa et conventus, ipsis fratribus, pro eorum vite sustentatione
necessaria subministrent.
Et si beneficia predicta que pro tempore obtinens ab omni servicio illorum ratione in dicta ecclesia prestando
iuxta deformationem huiusmodi penitus est exclusus perpetuo supprimerentur et extinguerentur, ac abbatissa et
conventus prefate a dictarum quadraginta librarum anima prestatione et solutione huiusmodi per cessum vel
decessum dilecti filii moderni in eadem ecclesia beneficiad libere et inmunes perpetuo remanerent profecto ex
hoc eis sine aliqua divini cultus iactura ad sustentationem dictorum fratrum et alia inibi incumbentia onera
commodius perferenda de oportunis subventionis auxilio consuleretur pro parte moderne abbatisse et conventus
predictarum nobis fuit humiliter supplicatum ut beneficia predicta perpetuo supprimi et extinguí ipsasque
moderna et que pro tempore fuerit abbatissam et moniales dicti monasterii ab annua quadraginta librarum
prestatione et solutione huiusmodi ut prefertur absolví et liberan mandare aliasque in premissis oportune
providere de benignitate apostólica dignaremus. Nos igitur qui de premissis certum noticiam non habemus,
abbatissam et conventum prefatas ipsiusque conventus singulares personas a quibusvis excommunicationis,
suspensionis et interdicti aliisque ecclesiasticis sentenciis, censuris et penis a iure vel ab homine quavis occasione
vel causa latis si quibus quomodolibet innodate existunt ad effectum presentium dumtaxat consequendum harum
serie absolventes et absolutas dore censentes huiusmodi supplicationibus inclinati discretioni nostre per
apostólica scripta mandamus quatinus vos vel duo aut unus vestrum per nos vel alium seu alios beneficia predicta
perpetuo supprimere et extinguere ac dictas modernam et pro tempore existentem abbatissam et moniales dicti
monasterii ab annua quadraginta librarum prestatione et solutione huiusmodi, itaquod cedente vel recedente dicto
moderno beneficiato seu beneficia ipsi alias quomodolibet dimitiente et illis quovis modo vacantibus etiam apud
sedem predictam abbatissa et conventus predicte ad dictarum quadraginta librarum solutionem et prestationem
minime teneantur prorsus absolvere et totaliter liberare potiorique, pro cautela easdem quadraginta libras mensa
conventuali dicti monasterii perpetuo applicare et appropiare auctoritate vestra curetis, non obstantibus
constitutionibus et ordinationibus apostolicis ac monasterii et ordinis predictorum iuramento confirmatione
apostólica vel quavis firmitati alia roboratis statutis et consuetudinibus ceterisque contrariis quibuscumque.
Datum Rome, apud Sanctum Petrum, anno Incarnationis Dominice millesimo quingentésimo duodecimo, quinto
kalendas februarii, pontifícatus nostri anno décimo.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 60

- 1516.
En un documento de 1516 se dice que pertenecen a don Joan las cuatro baronías ele Castellmontan, Montanejos,
Aranyol y Torres Torres. La primera baronía con tres lugares que son: Castellmontan, la Font de la Reina y la
Vilanova, y linela con el término ele la villa de Xérica, con término ele San Agustin elel término de Aragón, y
con e l término elel castillo de Arenos y con término de Montanejos. La otra baronía ele Montanejos, con dos
lugares Montán y Montanejos, linda con el término de Castellmontán. La tercera baronía de Aranyol linela con el
termino de Sirat y término de Corrayna?(Zucaina) de la baronía de Arenos. La baronía de Torres Torres con tres
lugares qve son 'Torres Torres, Algimia, y Alfara, Iinela con el término de Morvedre, termino de Sen'a, y término
de Segorbe.
ARV. Gobernación 2454 m56 f44.
Los Valltena en el Alto Palancia / Juan Corbalán de Celis y Durán

- 1519, 28 marzo. Puebla de Arenoso.


Domingo Masfort, agricultor, y su mujer Juana Toro venden a Pedro Alegre y a Antón Fuster, clérigos de
la parroquia, un censal de 15 sueldos jaqueses sobre sus propiedades situadas en el lugar de la Puebla de
Arenoso por precio de 300 sueldos jaqueses.
ES.28079.AHN/3.2.2.262//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.2937,N.11   

- 1521. Valencia.
Cláusula de herencia del testamento de Juan Ángel Boil de Arenós, señor de la baronía de Boil y Burriol, y
lugar de Alfafar, nombrando heredero a su hijo Francisco, bajo ciertas condiciones.
Catálogo de la serie Real Justicia, nº 1088. Fól. 91.

- 1526, 11 abril. Sevilla.


El cardenal Juan, legado apostólico, manda al oficial de la iglesia valentina se cumpla lo ordenado por el
papa Julio II referente al beneficio instituido por Jimeno Pérez de Árenos en el monasterio de Santa Clara
de la ciudad de Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.309, num. 1.
Johannes, miseratione divina sanctorum Cosme et Damiani diaconus, cardinalis de Salviatis, ad Hispaniarum et
alia régna et loca adque nos delmare contigerit sanctissimi domini nostri domini dementis pape VI et sedis
apostolice legatus de latere, dilecto nobis in Christo officiali valentine, salutem in Domino sempiternam.
Justis et honestis supplicam voris libenter annimas eaque favoribus prosequimur oportunis, exhibita siquidem
nobis nuper pro parte dilectarum nobis in Christo abbatisse et conventus monasterii monialium Sanctarum
Elizabeth et Clare valentinum ordinis eiusdem sánete Clare, petitio continebat, quod alias felicis recordacionis
Julio, pape II, pro parte ipsarum abbatisse et conventus expósito, quod si domino benefficia ecclesiastica
Simplicia invicem unita in ecclesia dicti monasterii pro uno presbítero qui inibi singulis diebus unam missam
celebrare teneretur fundata et cui ipse abbatisse et conventus quadraginta libras regalis, monete valentine, pro
dicte misse celebratione ex conventione seu concordia aut alias solvere tenebantur, quam primi per cessum vel
decessum vive in dicta eccledsia beneficiad vacarent, supprimerentur et extinguerentur, et duo fratres ordinis
minorum qui ex reformatione dicti monasterii ad continue habitandum in eo ac ipsius ecclesie curam gerendum et
monialium confessiones audiendum deputati erant. Et quibus, abbatissa et conventus, necessaria ministrare
habebant dictam missam quotidie celebrarent. Et dicte abbatissa et conventus absolutione dictarum quadraginta
librarum singulo anno liberarentur, ex hoc sine aliqua divini cultus jactura ad sustentationem dictorum fratrum et
alia onera incumbentia perferenda de oportune subventionis auxilio provideretur.
Idem Julius papa, ad supplicacionem ipsarum abbatissa et conventus, tunc militensis et cavalicensis, episcopis ac
archidiácono de Xativa, in ecclesia valentina, per suas litteras mandavit ut dicta beneficia quam primum per
cessum vel decessum aut quavis aliam dimissionem etiam apud sedem apostolicam vacarent, supprimèrent et
extinguerent ad dictas abbatissam et conventum ad solutionem dictarum quadraginta librarum ulterius faciendum
non teneri declararent. Sed eas mense conventuali dicti monasterii applicarent per suas litteras, comisit et
mandavit, pro ut in illis plenius dicitur contineri. Cum autem sicut eadem petitio subiungebat propter ipsorum
episcoporum et archidiaconi mortem seu longam a civitate valentine absentiam dicte littere hactenus executione
demandare non fuerat, pro parte dictarum abbatisse et conventus nobis fuerit humilem supplicatum ut eis in
premissis oportunis providere de benignitate apostólica dignaremur. Nos igitur ad infrascripta per apostolice sedis
litteras sufficienti facúltate muniti discretioni tue auctoritate apostólica qua fungimur in hac parte, comittimus et
mandamus ut de moderni beneficiati in ecclesia monasterii huiusmodi eodem beneficia obtinentis expresso
consensu litteras predictas ac omnia et singula in eas contenta, dicta auctoritate exequaris et debiti executionis
demandes ac illas valuisse et valere declares in omnibus et per omnia, per inde ac si ille per ipsos episcopos et
archidiácono vel alterii eorum debite executioni demandare seu tibi et non eisdem episcopis et archidiácono
directe fuissent, non obstantibus premissis ac constitutionibus et ordinationibus apostolicis ac omnibus illis que
idem Julius papa in dictis litteris voluit, non obstare ceterisque contrariis quibuscumque.
Datum Ispali, anno Incarnationis Dominice millesimo quingentésimo sexto, tertio idus aprilis, pontifîcatus
sanctissimi in Christo patris et domini nostri, domini dementis, divina providencia pape septimi, anno tertio.
Β. Frusius
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 61

- 1549, Peñíscola .
Llibreta de compliment pasqual de l’any 1549 de  la parròquia de Peníscola. 
Arxiu Diocesà de Tortosa. Fons sense ordenar 
     Libre dels confessats 1549 essent vicari lo venerable mossèn Miquel Planel[l], prevere en la villa de Paníscola
y tant aparen los confessats, com los qui no se són confesats, portant la villa per igual y per carrers y són los
següents (...) 
 ca.
Item, en Joan Arenós
Item, sa muller Caterina
Item, sa jermana Àngela
Item, son fill Joan 

- 1550.
A finales de 1550, tras fallecer don Alonso Felipe, MARTÍN DE GURREA Y ARAGÓN heredó el condado de
Ribagorza, el renombrado feudo fronterizo con Francia que ocupaba buena parte del noroeste de la actual
provincia de Huesca y de la franja noreste de Lérida. Recibió también los ricos estados de Pedrola, Luna y Erla,
Grañén, Quarte, Monflorit y Tramacet, Alcalá de Ebro, además de las referidas baronías de Torrellas, Santa Cruz
y Los Fayos, siempre en torno a la franja occidental del Ebro a su paso por la provincia de Zaragoza, y al suroeste
de la de Huesca. En 1550 se celebraron los actos públicos de homenaje y juramento, y también recibió los
derechos al ducado de Villahermosa y a las baronías de Artana y de Arenós
RAEH, ms. 9/1411, ff. 50r-55v y Recuperación del ducado de Villahermosa, ADV (Archivo Duques de
Villahermosa, Pedrola), FV, 6, núm. 2.

- 1552. 29 julio.
Carta de la princesa de Portugal, doña Juana de Austria, al Baile general de Aragón, comunicándole que
todo el derecho que pertenecía a la Corona Real en el ducado de Villahermosa y en las baronías de Artana
y Arenós, por causa de la rebelión y del crimen de lesa majestad, cometido por Hernando de San Severino
y Aragón, príncipe de Salerno y III duque de Villahermosa, lo ha cedido Felipe II a Martín de Aragón
Gurrea y Sarmiento, VI conde de Ribagorza. Copia, autógrafa del doctor Andrés de Uztarroz.
Indice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. A-48, fº 238.

- 1558. 29 julio.
Donación del Emperador Carlos V a Don Martín de Aragón, conde de Ribagorça de los frutos, y rentas del
Ducado de Villahermosa, baronías de Arenós, y valle de Artana, Que estuvo aplicado al Regio Fisco
durante la vida de don Fernando de San Severino, príncipe de Salerno y Duque de Villahermosa, señor de
las varonías, cuya propiedad ya le pertenecía por vínculos anteriores. Impreso en latín, en seis hojas en
folio. S. l., s. i. ni a.
Indice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. U-38, fº 50 a 55.

- 1558, 29 julio. Valladolid.


Carta de la princesa doña Juana de Portugal al Baile general de Aragón, comunicándole que todo derecho
que pertenecía a la corona real en el ducado de Villahermosa y en las baronías de Artana y Arenós… lo ha
cedido Felipe II a don Martín
RAEH, 9/48, f. 238r.
Juana de Austria escribía al Baile General de Aragón, mandándole «que no le pongáis a don Martín o a su
procurador impedimento alguno en… la posesión de los dichos ducados de Villahermosa y Baronías de Artana y
Arenós conforme… y en lo que fuere menester le ayudaréis y valdréis que tal es la voluntad de su mag.d y
nuestra…»
Nobleza y humanismo. Martín de Gurrea y Aragón. La figura cultural del IV duque de Villahermosa (1526-
1581). José Alipio Morejón Ramos

-1558, 2 octubre. Valencia.


Autos de toma de posesión del ducado de Villahermosa y de las baronías de Arenós y de Artana por don
Martín de Gurrea y de Aragón, conde de Ribagorza.
Indice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. Tomo X. Baltasar CUARTERO Y HUERTA. B-59, fol.
88. 19196

- 1564, 2 febrero. Puebla de Arenoso.


Albarán de 132 sueldos jaqueses otorgado por mosen Caidoso (sic), vecino de Valencia a favor de Miguel
Gil de Palomar, procurador de la Comunidad en concepto de misiones. "fue hecho en el lugar de La
Puebla Arenosa a seis días del mes de febrero del año del nascimiento de nuestro Señor Jesucristo de mil
quinientos [sesenta y quatro]".
ES/AHPTE - CTE_PERG/00009/0582
DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Archivo Histórico Provincial de Teruel

- 1583:
Espediente incompleto seguido en 1583 por parte de los dueños de Argelita y otros pueblos de la Rivera del río
Mijares sobre no deberse señalar en ellos casa mayor diezmera o escusado perteneciente a Su Majestad por no
pagarse diezmos de frutos en dichos términos, en el que resultó haberse declarado definitivamente a favor de
dichos pueblos según sentencia pronunciada por Don Miguel de Vilanova, Canónigo de Valencia y Juez
comisario apostólico del escusado publicada en 22 Marzo del 1574 por Miguel Juan Pintor, Notario Escrivano de
la Escribanía de dicho escusado que se halla inserta a los folios 15 y siguientes, la cual se confirmó y dió por
concluída en 1583; a folios 11 vuelta y siguientes, va inserta la donación de los patronatos de las Iglesias que
entonces había construidas en adelante constituyesen los dichos lugares. Hecha a las calendas de 4 Setiembre de
1260 por el entonces cabildo y obispo de Valencia a favor de Don Ximeno Perez de Arenós. A folios 18 vuelta y
siguientes se halla la donación que en 13 de Abril 1318 hicieron Don Pedro Jordan de Arenós y Doña María
López de Rada, consortes, a don Gonzalo su hijo, del castillo Buey Negro con sus alquerías de Argelita y otros.
Nota: Se tiene noticia que se confirmó la dicha sentencia en 15 setiembre 1622 por los jueces del Escusado y
Escribanía de Claudio Pintor, Registrada en el Libro de la Real Justicia de Valencia en 9 Julio de 1762. Hay dos
copias auténticas en el lío de Sentencias de letra E N. 21.
ES.08019.ACA/3.20.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,235 (Lío AD), nº 001

-1594:
Margaritus Llobera, mercader vecino de Valencia, arrienda a su señor el duque de Villahermosa Puebla
de Arenoso por 390 libras anuales.
ARV, MR, leg. 463cuad. Suelto.
Conflicto nacional moriscos y cristianos, un. Tulio Halperín Donghi
- 1603.
D.Antonio Boil de Arenos con D.Nicolás Casadulch, sobre la Baronía de Borriol
Archivo Histórico Nacional. CONSEJOS,21954,Exp.29

- 1606, 27 febrero. Valencia.


Carta de pago de 19 sueldos 6 dineros otrogada por don Antonio Boil dueño de la baronia de Borriol a
favor de Gaspar Subirats receptor del antiguo patrimonio por doble pencion de un censo que respondia
dicha baronia. Autorizada por Vicente Garcia notario de Valencia en 27 de febrero 1606.
ACA,DIVERSOS,Sástago,238 (Lío AG2º), nº 052

-1616. Ainsa y Valencia.


Partida de bautismo de Pedro Jasé Matías Boil, hijo de Antonio Boil y Arenós, y Francisca Mercader.
Contiene: información de testigos, notificación y autos.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen 804.-Año 1762. Fol. 49.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

- 1635
Furs, capitols, provisions, e actes de cort: fets y atorgats per la S.C.R.M. del Rey don Phelip.
ITem, attcsa la gran pobrca, y nécessitât que pateixcn les Esglefies Parroquials, y Monestirs del dit Règne de
Valêcia, per hauer perdut tantes rendes, y diminuhit aquelles, aixi per la expulsio dels Moriscosi com per la
reduceio delscensals. Suplica lo dit Braç Militas a V. Magestat, sia de son Real seruey fer gracia.y merce dels
drets de amortizacio y fagell, y demesdrcts a les Esglefies seguents:
Item a la Parroquial de Cortes de Arenos, dos milia lliures
Item a la Parroquial de Arenos, mil lliures

- 1646, 13 de octubre.
Censo nominal de Puebla de Arenoso y su término
(1º F.)
Puebla de Arenos nº 124
Anno anales any Milesino Sexcentésimo quadragesimo sextodie vos intitulado Primo mensis octobris en la Villa
de Puebla de Arenosso ......... Gaspar Monte Justicia Joan Benedito y Vicente Herrando jurados y la mayor parte
del consejo de dicha villa por .. de un mandado de los .... de los estamentos de la ciudad y Reyno de Valencia el
qual se manda que se haga reunion de las cassas que en la ... villa y termino hay y todo lo demas contenido en
dicho mandado que todo lo fue en la ciudad de Valencia en trece dia del mes de octubre del ...año los quales
siguieron memorial de todas las casashabitantes en dicha villa y su termino. Según en dicho mando se manda las
quales son las siguientes:

1 - Sebastián Gil 21 - Jayme Herrando


2 - Domingo Andrés 22 - Jusepe Calbo
3 - Miguel Rajadle 23 - Vª de Antón Mansergas
4 - Domingo Calpe 24 - Rafael Herrando
5 - Vª de tamborero 25 - Heronymo lagranja
6 - Vicente Mansergas 26 - Francisco Calbo mayor
7 - Evaristo Navarro 27 - Vª de Francisco Navarro
8 - El Rector 28 - Francisco Calbo Menor
9 - Agustín Navarro 29 - Cathelina Peydró
10 - Bartolomé Villalba 30 - Jusepe Peydró
11 - Porciles de Pedro Gil 31 - Joan Martín
12 - La Assensia 32 - Vª de Antón delacruz
13 - Miguel Acuan? 33 - Porciles de Rajadle
14 - Joan Perez 34 - Jusepe Collado
15 - Matheo Gil 35 - Vª de Matheo Collado
16 - Miguel Monte 36 - Pedro Ariño
17 - Joan Cebrian 37 - Joan Alonso
18 - Jayme Santolaria de ¿ 38 - Pedro Gil
19 - Vª de Miguel Herrando 39 - Vº de Miguel Perez
20 - Vicente Herrando 40 - Andres Gil

(2º F.)
41 - Porciles de Nofre Gil 74 - Lorenzo Gil
42 - Vª de Vicente Renuas? 75 - Bartholome Gil
43 - Joan Calbo 76 - Joan Santolaria
44 - Joan Candel? 77 - Jayme Santolaria
45 - Joan Salas 78 - Jayme Herrando
46 - Pedro Benedito 79 - Vª de Jayme Peydro
47 - Jusepe Navarro 80 - Gaspar Monte
48 - Vª de Francisco Sandalinas 81 - Joan Sacristan
49 - Mossen Francisco Gil 82 - Miguel Monte
50 - Martín Herrando 83 - Joan Fornas
51 - Bautista Gil 84 - Francisco Fornas
52 - Joan Martín 85 - Joan Calpe
53 - Vª de Francisco Navarro 86 - Miguel Bou
54 - Vª de Francisco Perez 87 - Miguel Collado
55 - Gaspar Cebrian 88 - Joan Calpe
56 - Joan Cebrian 89 - Jayme Calpe
57 - Joan Vadenas 90 - Heronymo Calpe
58 - Joan Perez 91 - Joan Navarro
59 - Ambrosio Peydro 92 - Miguel Balaguer
60 - Joan Santolaria notte? 93 - Joan Collado
61 - Vª de Jayme Villalba 94 - Anton Perez
62 - Pedro Mansergas 95 - Vª de Matheo Collado
63 - Matheo Collado 96 - Francisco Gil
64 - Vª de Joan Mansergas 97 - Vª de Francisco Collado
65 - Vª de Guillén 98 - Joan Collado
66 - Sebastián Gil 99 - Pedro Perez
67 - Jayme Santolaria 100 - Joan Perez
68 - Francisco Sacristán 101 - Miguel Collado
69 - Jayme Sacristán 102 - Francisco Collado
70 - Gil Sacristán 103 - Miguel Perez
71 - Heronymo Collado 104 - Vª de Jayme Sandalinas
72 - Jusepe Mohorte 105 - Jayme Sandalinas
73 - Domingo Mohorte 106 - Joan Sandalinas

(3º F.)
107 - Domingo Sandalinas
108 - Joan Sandalinas
109 - Bartolomé Vadenas
110 - Pedro Navarro
111 - Vª de Miguel Vadenas
112 - Joan Vadenas
113 - Andres Vadenas
114 - Joan Vadenas
115 - Bartholome Vadenas
116 - Vª de Francisco Collado
117 - Estevan Collado
118 - Jusepe Mohorte
119 - Domingo Sandalinas
120 - Vicente Collado
121 - Miguel Mohorte
122 - Estevan Collado
123 - Jayme Mohorte
124 - Joan Benedito
125 - Pedro Benedito
126 - Y Joan Benedito

Todos os quales habittadores y cassas acumuladas hazen suma de ciento veynte y seys cassas y hazemos fe que
no hay mas cassas en dicha villa y su termino pobladas sino las sobredichas. De todo lo qual me requieren a mi
Joan Santolaria Infrasto?.... ....fue recibido ... lugar homes ya no sobredichos presentes posr testigos Heronymo
Collado pereyre y Sebastián Gil de Andres labrador vecinos de dicha vila.
- 1662 / 1663
Relativo a las minas de oro, plata y otros metales, descubiertos en Borriol por don Pedro de Boil de
Arenós.
ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0753,nº 005

- 1662 / 1673
Sobre las minas de oro, plata y otros metales en el término de Borriol.
ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0785,nº 015

- Entre 1662 y 1700.


D. Pedro de Boil y Arenós, noble aragonés, barón de Boil y de Borriol, pide recompensa por sus servicios .
ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0887,nº 299

- 1680, 5 noviembre.
Asiento de la comunicación de la merced hecha por Su Majestad a don Pedro Boil de Arenós, Barón de
Boil y de Borriol, del título de Marqués en el reino de Aragón.
Archivo Histórico Nacional. CONSEJOS,L.759,F.25

- 1617 a 1732.
Relaciones sobre el estado de las diócesis valencianas

- Relación del año 1617


ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1617. (Puebla de Arenoso)
Parrochialis oppidi de la Puebla de Arenoso centum et quadraginta habet domicilia et communicantes personas
quatuor centum; eius cura ab ab uno gubernatur rectore, qui singulis annis percipit centum aureos. Hic unum est
beneficium.
- Relación del año 1622
ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1622. (Puebla de Arenoso)
Centum, personas autem ad Sacram Eucharistiam accedentes ducentas et quadraginta et unum benefficium.
- Relación del año 1654
ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1654. (Puebla de Arenoso)
Centum, personas autem ad Sacram Eucharistiam accedentes ducentas et quadraginta et unum benefficium.
- Relación del año 1663
ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1663. (Puebla de Arenoso)
Puebla de Arenoso centum domos et fideles communicantes ducentos quadraginta quatuor, et tria benefficia.
- Relación del año 1675
ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1675. (Puebla de Arenoso)
Puebla de Arenoso centum domos et fideles comunicantes ducentus quadraginta quatuor, et tria beneficia.
- Relación del año 1732
ASV. S. Congr. Concilii, Relationes ad limina. Valentin. 848 A. 1732. (Puebla de Arenoso)
Puebla de Arenoso cum suo annexo Masadas de Campos bis centum quadraginta domos atque quingentas
nonaginta personas communionis cum tribus beneficiis.
Mª. Milagros Cárcel Ortí

- 1711.
En N.14 Expedientes de remisión sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones
correspondientes al estado de Morella junto con los pueblos de su partido.
Contiene informes de remisión de cada lugar:
Cofradías y hermandades en Puebla de Arenoso (Castellón) (fol.54 y ss)
ES.28079.AHN/1.1.5.13.5.3//CONSEJOS,7105,Exp.63,N.13-14. (fol.54 y ss)

- 1706, junio. Museros.


Testamento de Josefa Balaguer, marquesa de Boil, a favor de José Boil de Arenós, su hijo menor, bajo
ciertas condiciones.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen ?-Año 1706. Fol. 391.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

-1711/1712. Mirambel
Testimonio de la partida de bautismo de José Aliaga Boil de Arenós; autos de probanza del matrimonio de
sus padres, Isidoro Aliaga y Teresa Boil de Arenós, y de su filiación.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen 784.-Años 1712 y 1713. Fol. 47.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

- 1722/1723. Valencia.
Testimonio sobre otorgamiento de cierta escritura de poder, otorgada por José Boil de Arenós, a favor de
Francisco Boil de Arenós.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen ?-Año 1722. Fol. 161.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

PASAPORTE PARA JOSEP BOÏL D'ARENÓS]. 1723.


-1729, 16 febrero.
Escritura de poder otorgada por José Boil de Arenós, a favor de su ¿tío? (hermano) Francisco Boil de
Arenós, canónigo de Valencia.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen 791.-Años 1729 y 1730. Fol. 44.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

-1729, 19 diciembre. Viena.


Renuncia hecha por José Felipe Boil de Arenós, marqués de Arenós, de Valencia, a favor de su hjo >José
Vicente, de todos su mayorazgos, bajo ciertas condiciones.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen 791.-Años 1729 y 1730. Fol. 200.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.

- 1771
En N.14 Expedientes de remisión sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones
correspondientes al estado de Morella junto con los pueblos de su partido.
Contiene informes de remisión de cada lugar:
*Cofradías y hermandades en Puebla de Arenoso (Castellón) (fol.54 y ss)
Archivo Histórico Nacional. ES.28079.AHN/1.1.5.15.5.3//CONSEJOS,7105,Exp.63,N.13-14  

- 1778.
Información genealógica de Joaquín Edo Viñes, natural de Puebla de Arenoso (Castellón) y pretendiente a
oficial del Tribunal de la Inquisición de Corte.
ES.28079.AHN/1.1.11.6.4//INQUISICIÓN,1290,Exp.26

- 1826
El Ayuntamiento de Olba solicita que se le permita mantener al mancebo que hace de practicante en la
localidad, bajo las órdenes del cirujano titular, Manuel Salvador, que habita en La Puebla de Arenoso,
para poder atender los asuntos sanitarios más básicos.
ES/AHPZ - J/001239/000037

- 1828.
Arriendo del peso y medida de la Puebla de Arenoso a Francisco Martí
Archivo del Palacio Real de Madrid. Caja / 969.
Inventario de la documentación de la Bailia General del Reino de Valencia. Antonio Mut Calafell

- 1837.
Arriendo del peso y medida de Puebla de Arenoso a Juan Tadeo Pérez.
Archivo del Palacio Real de Madrid. Caja 7141/ 2131.
Inventario de la documentación de la Bailia General del Reino de Valencia. Antonio Mut Calafell
Saiyid Abú Zayd

Tarazona

Arenós

Ferrán Eximénez de Arenós

Gonzalo Díaz de Arenós

Alfonso de Aragón (el viejo), I Duque de Gandía

Puebla de Arenoso

Cortes de Arenoso

Castillo de Villamalefa

Propuesta Laspaúles

Soneja

Toga

Cirat

Fanzara

Fuentes de Ayódar

Alpuente
Benagéber

Boil D'Arenós
12 - CASTILLO DE LA VIÑAZA O DE ARENÓS (ARENOSO)
Edificios militares; Declarado, Ley 4/98
Referencia : CCS-07
Referencia CV : CVC-078
Pueblo : PUEBLA DE ARENOSO
Poblé : LA POBLA D'ARENOS
Comarca : L'ALT MILLARS
Locator : IN90RC
DME : 12092

Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià


Código: 12.08.092-001
Denominación: Castillo de la Viñaza o Castillo de Arenós
Otra deno.: Castillo de la Viñaza o Arenós
Municipio: PUEBLA DE ARENOSO
Comarca: EL ALTO MIJARES
Provincia: CASTELLÓN
Localización: Sobre un cerro junto al embalse de Arenós
Epoca:
Uso primi.: Defensivo
Uso actual:
Estilo: Arquitectura Islámica - Arquitectura Medieval
Tipología: Edificios militares - Castillos
Anotación: R-I-51-0011051
Estado: Declaración genérica
Categoría: Monumento
Descripción: El lugar ha sido ocupado desde épocas primitivas como lo atestiguan las cerámicas encontradas en el
cerro del castillo, de la Edad de Bronce y posteriormente de época ibérica. El primer documento
escrito que hace referencia al castillo es de 1177. Se trató del fuero de Teruel en donde se delimitan
los lindes de su término. El castillo es de origen musulmán y perteneció al rey moro de Valencia
Abu Zeyd, el cual continuó poseyéndolo tras la pérdida de la capital. Al convertirse al cristianismo y
en prenda por el casamiento de su hija Alda con el aragonés, lugarteniente de Jaime I, Blasco Pérez
de Tarazona, se lo cedió a éste. Al tomar posesión de dicho castillo el rey Jaime I les concedió el
título de barones de Arenós, llamándose en adelante Pérez de Arenós. La baronía de Arenós además
de Puebla de Arenoso, comprendía también Cortés de Arenoso, Campos de Arenoso, Fuente La
Reina, Los Calpes y algunas masías de San Agustín. En 1352 por el matrimonio de Violante de
Arenós con Alfonso I, Conde de Denia y Ribagorza, Marqués de Villena y Duque de Gandía, la
Baronía de Arenós quedó vinculada a estos territorios. Tras el enfrentamiento de Jaime de Arenós
con el Rey Juan II del cual fue último escenario el castillo de Arenós el monarca confiscó la baronía
en 1464 incorporándola a la corona. Poco después la entregó con el título de Villahermosa a su hijo
natural Alfonso. En 1476 éste tuvo que vencer por las armas la resistencia del heredero del barón. El
castillo se encuentra en lo alto de un cerro, junto al embalse de Arenós, a tres kilómetros de la
población, junto a la intersección de las carreteras de Montanejos y Fuente La Reina. El castillo
consta de dos recintos, con restos islámicos y cristianos. Según Escolano el castillo “era tan grande y
fuerte, que tenía doscientas casas dentro de su ámbito cuando el tiempo de la conquista”. El recinto
superior ocupa el centro de la plataforma rocosa, donde se sitúa sobre rocas salientes adaptadas
artificialmente y rellenas con mampostería para darles forma rectangular. Allí se emplaza una torre
semicircular con saeteras y otra cuadrada, parcialmente desmochada, construida en mampostería con
sillares angulares, situadas en ambos extremos y unidas por cortinas. Por debajo se aprecia la
muralla del recinto inferior, asentada sobre el borde de la plataforma rocosa, cuyos restos principales
son las cortinas almenadas construidas en tapial, que miran al pantano, con una torre almenada al
sudeste. Según el informe de Linares Edo para el Ayuntamiento de Puebla de Arenoso el estado
actual del castillo es el siguiente: Siguiendo el camino situado a media ladera se observa una
sucesión de lienzos de muralla adaptados a la topografía del terreno. En primer lugar aparecen los
restos de una torre muy desmoronada, después un lienzo de muralla de unos 60 cm. de altura y
después restos de una torre rectangular y otros restos de muralla. Al final del camino aparecen restos
de muralla que contendría el antiguo portal de acceso y fue destruido en el siglo XIV con motivo de
la construcción de la Ermita de Nuestra Señora de los Ángeles. Desde la ermita desaparece el
camino y se accede a la parte superior del cerro que contiene un lienzo de muralla desde la parte
norte con restos de construcciones en las que es visible un arco gótico. En la zona este hay restos del
aljibe con el techo derruido. En la zona central, la de mayor altura, existen restos de la torre del
Homenaje, torre rectangular con una pared contrafuerte en su lado norte, tramos de pared y restos de
una torre circular muy deteriorada por la acción del viento y la erosión. La torre rectangular tiene
una bóveda hundida cuyas dimensiones interiores son de 2,20 x 3,50 m con restos de pintura roja y a
su vez tiene socavones en su base y en el muro contrafuerte antes citado como consecuencia entre
otros agentes, de los empujes laterales producidos por los materiales derruidos en su interior, que
contiene yeso, material expansivo con la acción del agua. La torre sur es la mejor conservada y tan
solo presenta hundimientos parciales de la bóveda de cubierta y algunos desconchados en las
paredes externas. Uno de los problemas mayores que presenta el castillo es el de la calidad de la roca
en la que se asienta. Esta roca presenta intercalaciones de margas estratificadas de época Cretácea
que se desmoronan fácilmente y a su vez existen grandes fisuras verticales de época Cuartenaria que
agravan el problema, por lo que deberían sellarse estas fisuras en las zonas donde se halla la base de
los monumentos que a su vez carecen de cimentación. (C.Pérez-Olagüe)(
http://www.cult.gva.es/dgpa/)

 EVOLUCIÓN HISTÓRICA DE LA TOPONIMIA:


Arenosum: 1177, 1251 (denominación desde Teruel)
Arenoso: 1236, 1243, 1245, 1271, 1279, 1291, 1293, 1299, 1362, 1465
Araneso: 1277
Arenosio: 1301
Arenós: 1402-1415, en adelante (denominación desde Gandía).

 El castillo es de estilo montano y esta en la cima de un cerro de fuertes pendientes, de planta irregular
dispersa, y solo quedan restos de su primer recinto y algunos puntos avanzados de las murallas, destacando la
alcazaba. Se encuentra a 783 metros de altitud y a unos 2 kilómetros de la población.

LEYENDA DEL PLANO


En rojo estructuras conservadas.

1- Puerta de entrada al pueblo de Arenoso


2- Ermita de Ntra. Sra. de Los Ángeles
3- Casa del ermitaño
4- Murallas del primer recinto amurallado
5- Torreones
6- Restos de casas y calera
7- Dirección del túnel subterráneo
8- Entrada al túnel
9- Puerta de entrada al 2º recinto amurallado
10- 2º recinto amurallado del castillo
11- Pequeño cementerio
12- Torreón cilíndrico
13- Torre del homenaje con dependencia
14- Lavadero
15- Aljibes
16- Patio de armas
17- Torreón y dependencias
PLANO EN PLANTA
- LEYENDAS DEL CASTILLO

 Sra. Perpe Salvador y Miguel Collado, enero´01:


Cuenta la leyenda que había un túnel subterráneo que comunicaba el castillo con las huertas de Campos de
Arenoso para que la Reina pudiera huir. La dirección aproximada es hacia la Rambla Alta desde la esquina del
castillo más próxima a Campos y hasta el barranco izquierdo de La Viñaza, por debajo del puente donde se unían
la antigua y la nueva carretera.
Santiago detectó un hundimiento del terreno al realizar la nueva carretera del pantano en el barranco derecho de
La Viñaza cerca del puente que lo cruza, pero esta salida del túnel es improbable pero no descartable. El hueco
quedó tapado por las máquinas sin ser investigado.
Cuentan que existía un foso con agua en la entrada al castillo, en el cual caías si intentabas entrar de noche al
castillo y te ahogabas.

 Segundo Fortea Mor, septiembre´02:


Vivía en la masía de La Viñaza y me ha indicado la posición exacta de entrada al túnel ya que de pequeño
recuerda haber entrado en su interior. La entrada tenía forma circular y se accedía por unas escalinatas de tierra.
Se entraba de espaldas al muro de la presa en la zona inferior más cercana a la presa. Durante la Guerra Civil se
realizaron diversas trincheras junto al túnel y se rellenó la entrada con la tierra sobrante quedando ahora un nulo
vestigio de lo que fue.
Con este testimonio esto deja de ser una leyenda hasta que no se demuestre lo contrario.
En lo más alto del castillo aparecían restos óseos humanos después de que los conejos o las personas, en busca
de quien sabe que, escarbaran la tierra. Esto hace pensar en un pequeño cementerio de personalidades
importantes.
Cuenta Segundo que uno de la Rambla Alta que estaba reclutado en la Guerra oyó a su comandante en una
conversación telefónica decir dónde estaba el tesoro del castillo. Poco después fue y se lo llevó, por eso apareció
con tantos “dineros” al pueblo.
(Esta versión es algo dudosa pero también lo era la existencia del túnel del castillo. Me interesan las vivencias de
todos los habitantes de La Puebla y que cada uno cuente la suya. Si alguien de la Rambla Alta puede sentirse
molesto pido perdón en nombre de Segundo el único interés es conocer más cosas sobre el castillo. Jorge)

 Ramón Abarca Villalva, mayo´04:


Mi tío me ha posicionado la entrada a un túnel que decían que comunicaba con el castillo y al que entraban a
gatas un trozo y se volvían porque dentro les decían que estaban los monjes. Se accedía por la carretera de Los
Calpes, después de pasar la entrada a la pista del castillo hay un camino que comunica con la masía de la Viñaza
y a unos 10 metros de la carretera, a la derecha, había un agujero de espaldas a la presa. Un día de romería a la
ermita entró él con dos de la Rambla Alta, bajaron unos 15 m. hasta un charco de agua, ahí comenzaba a subir el
túnel y se volvieron. Cree recordar que pasaba por dentro la canalización de cerámica que abastecía de agua el
castillo.

 ASOCIACIÓN ALMAJAL, GASTRONOMÍA Y TRADICIONES


FIESTAS DE AGOSTO:
Cuenta la leyenda que los cristianos asediaban el castillo moro del rey Abú Zeit. Después de estar acosándolo
durante mucho tiempo, los moros tiraron una vaca desde lo alto del castillo. Los cristianos la abrieron y vieron
que tenía el estómago lleno de trigo; entonces, como pensaron que los moros todavía tenían bastante comida y
que resistirían aún mucho tiempo, se fueron en retirada. Pero se encontraron con una anciana, que resultó ser la
Virgen, que les dijo que volviesen, que los moros estaban buscando comida por la huerta de Campos. Los
cristianos le hicieron caso, volvieron y cogieron a los moros e hicieron cristiano el castillo.
Como agradecimiento a la Virgen se erigió una ermita en su nombre a los pies del castillo y hasta ella se
caminaba en Romería y se repartía la Caridad. Esta Romería era aprovechada como feria, donde cada una vendía
lo que tenía.

 LAS FUENTES DE LA VIÑAZA, Ramón Guzmán, agosto´89.


La propuesta de excursión, es en recuerdo de la que era tradicional romería del 2 de agosto en honor de Ntra.
Sra. de Los Ángeles y a la vez beber el agua refrescante de unas fuentes no del todo conocidas.
Aunque aparentemente la zona del Castillo de la Viñaza parece indicar la falta de agua por su aridez, está
rodeada de diversas fuentes y aguas manales, siendo las más conocidas y de fácil acceso, las siguientes:
- La fuente del Cazador o fuente de la Masía de la Viñaza. Esta fuente está situada cerca de la Masía de la Viñaza
y se llega por la pista que nos dirige hasta dicha masía y al Castillo, teniendo en cuenta que al dejar el pinar y
aparecer los bancales, sale a la derecha un camino que nos lleva a la fuente, que está situada en el fondo de un
pequeño túnel artificial que mantiene conservado el manantial. Al inicio del túnel, a los dos lados hay como unos
asientos de piedra donde reposar y poder realizar un buen almuerzo en conmemoración de las comidas que
realizaban a sus alrededores los romeros de la Viñaza, y como ellos hay que acercarse a la Ermita (hoy
abandonada) y a las ruinas del castillo de la Viñaza, con vista panorámica al Pantano d´Arenós.

- La fuente de la Viñaza. Esta fuente hasta hace relativamente poco, daba riego a los bancales de la Viñaza y en
tiempos de los árabes, suministraba agua potable al castillo, aprovechando la ley de los vasos
comunicantes, y aún hoy se puede observar algún resto de la canalización de dicha agua. Esta fuente nace
en unas piedras al lado del barranco. Se va por un camino que nace en el lado izquierdo de la carretera de
Barracas por el Alto de San Cristóbal, a la altura del Km 5 y a pocos metros antes de llegar a una curva de casi
90º hacia la derecha. Este camino desciende al barranco de la Viñaza y a la fuente, está en mal estado por la
invasión de aliagas. La fuente, debido a la sequía de años anteriores y su abandono, está casi seca.
- La fuente del Plano. Esta fuente está situada en la partida de este mismo nombre y en su momento se pensó en
ella para abastecer de agua a la futura urbanización que no ha llegado a construirse. El acceso es através de la
carretera que va a los Calpes, una vez superada la zona de la Viñaza y aproximadamente a 1 Km. Antes de llegar
a la zona denominada la “arcilla”, existiendo a mano izquierda una deteriorada valla publicitaria de la citada
urbanización y de ahí parte el camino de la fuente. Existen unas pintadas desgastadas por el tiempo en algunas
piedras indicando el Plano y la Puebla. Actualmente la fuente está casi tapada por la vegetación, ya que nadie la
cuida, pero vale la pena ir por la calidad de su agua.
Como se ha dicho hay varios manantiales más, pero de escasísimo caudal, y los caminos están casi perdidos y
sólo conocidas por pastores o expertos cazadores. Todas estas fuentes nos sirven de pretexto para conocer mejor
algunos vellos parajes de la Puebla: y conocer más sobre la Puebla es quererla.

 Recuerdos de un pasado. Adoración Salvador Pérez.


Del castillo se decía que escondía un tesoro junto a un yedral y una zarza, y hubo quien intentó encontrarlo; se
decía que iban a cavar por las noches, para que nadie los viera, pero todo fue inútil, el tesoro nunca apareció. Lo
que hay de cierto o de falso en esta historia no se ha podido constatar.
La fuente del cazador o fuente de la masía de la Viñaza a que hace referencia Ramón Guzmán,
siempre se ha llamado, o conocido, como la fuente de los ermitaños. Detrás de la Ermita mismo y cubiertos por
bosques y maleza, se encuentran restos de paredes que siempre hemos oído decir que era la casa del ermitaño, por
esta razón la fuente se llamaba así. Junto a la fuente había una pequeña balsa que recogía las aguas para regar
unos huertos próximos a ella, dichos huertos eran del ermitaño.
La fuente que regaba los bancales de La Viñaza y que en tiempos de los árabes suministraba el agua al castillo,
se llama fuente de la canaleta y no nace junto al barranco. El nacimiento que siempre hemos conocido estaba a
unos 200 ó 300 metros del barranco, en la falda de la montaña. Yo de pequeña había estado varias veces allí
(Esther). Del nacimiento al barranco bajaba el agua por una regadera que actualmente está cubierta por la maleza
y no se puede apreciar. La zona donde nace se llama Partida de La Canaleta. (Pág. 87)
En el centro del pinar que hay justo enfrente al castillo, encima de la carretera que va hacia Los Calpes,
hay una llanura que cuando yo era pequeña eran bancales de siembra de secano, a esa zona le llamaban el
plano de la horca, y lo hacían porque se decía que allí ahorcaban y enterraban a sus muertos.

 Joaquín Pérez Catalán:


Torreta de vigilancia asociada al castillo de Arenós, se encuentra situada en el término de Campos en el límite
con La Puebla, altitud 660 m.s.n.m.
Subir arriba

13 - DATOS DE PUEBLA DE ARENOSO


 La Sierra de Espina la comprenden: Pina de Montalgrao, Fuente la Reina,Villanueva de Viver, Puebla de
Arenoso, Montanejos y Montán.
Latitud: 40.1000 (DMS) 40º 6´ 0 N
Longitud: -0.5833 (DMS) 0º 34´ 60 W
Altitud: 630 m. 2070 pies

 El término municipal de Puebla de Arenoso limita con la provincia de Teruel, tiene una extensión de 42,5
Km2 y pertenece al partido judicial de Viver del que le separan 35 Km. Hasta la construcción del pantano
componían el municipio varias aldeas y masías dispersas por el término: Los Arcos de Abajo, Los Arcos de
Arriba, La Ardachera, Las Artiguillas, Los Calpes (pueblo), Los Cantos, El Chorrico, La García, Los Huertos, El
Mas de Aceite, El Mas de Fornas, El Mas de Onofre, El Mas de la Peña, El Mas de Royo, La Masadica, Los
Molares, El Molino de la Trinidad, El Molino Justo, La Monzona, Los Navarros, Los Peiros, El Pijer, La Rambla
Alta, El Sabinar, TORCAS, Las Viñas Viejas, La Viñaza y La Viñeta. (Recuerdos de un pasado, Pág. 21,
Adoración Salvador Pérez)
Tenéis fotos de las masías tal como están ahora en la página de fotografías, si “tenís” fotos antiguas mandarme
una copia y os las colgaré. (Jorge)

 A orillas del río que da nombre a la comarca (Alto Mijares), su término municipal limita al N. con Fuentes
de Rubielos (Teruel) y Cortes de Arenoso; al S. con Fuente la Reina, al O. con San Agustín y Olba (las dos
poblaciones de Teruel), y tiene una extensión de 42, 69 kilómetros cuadrados.
En el censo de 1986 contaba con 233 habitantes, lo que hacia una densidad de 5,45 hab/km2, mas mermado en la
actualidad.
La altitud de La Puebla es de 626 metros sobre el nivel del mar, distando 77 kilómetros de la capital de la
provincia y pertenece al partido judicial de Segorbe.
El río Mijares divide el territorio en dos zonas geológicas distintas; la N. es dominio del cretácico, la situada al
S. lo es del terciario; todo el relieve, de dirección ibérica NO-SE, esta muy fallado, dando lugar a numerosos ríos
y barrancos como los del río de Morrón, que sirve de límite con la provincia de Teruel, y los barrancos de la
Viñaza y Caños. El río Mijares discurre por un valle de terrazas cuaternarias regadas por varias acequias
(Tejericas, Arenal, Olba, etc) y que se mantiene por encima de los 600 metros de altitud, todo condicionado en la
actualidad por el pantano de Arenós.
En las montañas supera los 1000 metros el Pico de la Sabina (1013); otras alturas destacables son la Piedra del
Viso (894), Torcas, la Moleta, etc.
Entre sus numerosas fuentes cabe citar la de la Serrana, y a trescientos metros del casco urbano la fuente de la
Salud. La población se abastece para beber del manantial de San Miguel.
El municipio contaba con numerosos caseríos y masías, alguno de los cuales como Campos de Arenoso se
independizó en 1842, estando los restantes despoblados a excepción de Los Cantos, La Monzona y Los Calpes

Los Calpes de Arenoso tiene una altitud de 770 metros y tiene una iglesia dedicada a la Virgen del Rosario,
remozada a finales de los ochenta.
Circunda el caserío plantaciones de almendros en las partidas de la Umbría, Los Planos, la Canadilla y el Cabezo,
produciendo antiguamente sus tierras avena, trigo y cebada, y en la partida del Maimona, huertos con hortalizas y
árboles frutales, llegando en 1910 a tener 325 habitantes.

Se comunica Puebla de Arenoso por carretera con Jérica a través de Campos, de la Viñaza, Montanejos y
Montán y siguiendo el Mijares hasta Onda, asimismo a Barracas por Los Calpes y Fuente la Reina.
La población se levanta sobre un altozano próximo al río Mijares. Su iglesia parroquial, de estilo renacentista,
esta dedicada a la Virgen de los Ángeles y fue edificada entre 1540 y 1594, destruida en la guerra civil de 1936,
fue restaurada poco después.
Cuenta con varias ermitas, la de San Cristóbal, sobre un monte a 2 kilómetros, y la de la Virgen de los Ángeles, a
los pies del castillo de Arenós o de la Viñaza, centro de la vida política en siglos pasados, esta última con
elementos góticos en su construcción.
Un empinada escalinata lleva a la ermita de la Virgen de Loreto y termina en el calvario, patrona del pueblo.
El edificio del ayuntamiento se muestra bajo las arcadas de sus soportales, que descansan sobre columnas
cilíndricas de piedra y por el camino de la Solaneta se baja al pantano.
La villa está en disposición de parrilla, típica de las poblas de fundación tras la reconquista y la mayoría de
las casas antiguas, con puertas de medio punto, le dan un realce medieval, aunque existen nuevas construcciones,
como la urbanización de Santa Bárbara.
Dependió eclesiásticamente de la Diócesis de Valencia hasta 1957 y a la Gobernación de Valencia en época
foral, situada en el "Quarter de Villahermosa " a efectos administrativos, fiscales y judiciales hasta 1833, en que
se constituyó el partido judicial de Viver, posteriormente al de Segorbe.
Sus fiestas patronales tienen lugar del 21 al 28 de septiembre y están dedicadas a San Mateo y la Virgen de
Loreto, celebrándose exhibiciones de ganado vacuno (toros embolaos, vaquillas, etc ), actos religiosos (hermoso
el canto de la Salve), bailes populares, torneos de "guillote”, etc, celebrándose también fiestas en el mes de
agosto por la colonia veraniega.

 El pueblo italiano Caraffa di Catanzano (Caràfa) originariamente se llamaba Arenós (Arenoso) hasta que
en 1448 cambió su toponimia. Se encuentra en el valle del torrente de Usito en la región de Calabria. El centro
histórico del pueblo está situado en las faldas de una colina que se extiende en una llanura que está rodeada por
tres partes de un profundo precipicio, representando así una buena situación de defensa. Esta topografía recuerda
al pueblo de Arenoso en Puebla de Arenoso y supongo que fue llamado así por su parecido.

 Base de Datos de Cavidades de la Provincia de Castellón. Incluye 16 cavidades de Puebla de Arenoso.


http://epsilon.stalker.es/ecc/GenericList.asp
http://epsilon.stalker.es/ecc/GenericList.asp

 Manuel López López participó en la Guerra Civil de 1938 hasta el final de la misma, formando parte de
la 116 Brigada, 25 División. Pertenecía a la Quinta del Biberón y estuvo en Puebla de Arenoso y Nogueruelas en
lo que era el frente del río Mijares. Está escribiendo sus memorias y pide información.
miloan@servicam.com

 Temperatura y situación geodésica de La Puebla y alrededores:


http://www3.calle.com/info.cgi?lat=40.1000&long=-0.5833&name=Puebla%20de
%20Arenoso&cty=Spain&alt=2070
Red geodésica en la Cruz del Viso
http://turia.cap.gva.es/icv/pdf/614/2587.pdf

 Web de Campos de Arenoso por Fernando Vera Pérez: http://www.xtec.es/~fvera/

 Conexión con Los Cantos y La Monzona: http://www.geocities.com/burriche/

 Embalse de Arenós: http://www.webcarp.com/arenos.html

 Inventario de las campanas de Puebla de Arenoso:


http://www.cult.gva.es/scripts/gcv/compte.idc?Ccompte=725
OTRAS POSESIONES DE LA FAMILIA ARENÓS:
SEÑORÍO DE ANDILLA

- 1237, 27 diciembre: Zaragoza.


Jaime I consigna la escritura de donación, al “repositari” o reboster Ximén Pérez, del castillo y la villa de
Andilla por heredad franca y libre. (Arxiu General de Valencia. Publicado por Huici Pág. 264)

-1238, 22 diciembre: Daroca.


Jaime I fija los límites del castillo y villa de Andilla, los cuales habían sido donados poco antes por dicho
monarca a Ximén Pérez.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 1
Public. J. Villalmanzo: Cinco pergaminos inéditos de Jaime I. En BSCC, 64 (1988), p. 503

- 11-3-1256: carta de población de Bocairent dada por Eximén Pérez de Arenós

- 1256: carta de población de Agrés dada por Eximén Pérez de Arenós

- 1245 ó 1251: Jaime I cambia Vilamarchante y Cheste y los da a Eximén Pérez, Blasco, Alda, Fernando y Teresa
conjuntamente. Esto parece que es más complicado y se lo cambia a Eximén con condiciones,...(Pág. 168 del
texto en inglés y tu también lo explicas)

Cheste aparece en el año 1.237 en el “Llibre del Repartiment” con diferentes acepciones, de Jaime I a : Oxoa
Alaman “VIII iovatas in termino de Xest”. En 1.238 a Pedro Cornelius “alqueriem de Xest, iuxta Xivam”.
 1245: a Eximén Pérez de Arenós
 1245:
Sobre el intercambio que hizo el rey Jaime I de Xest (para Alda) y Vilamarxant (para Fernando) por Castalla ver
el Llibre dels feyts, cap. 360, donde el contexto apunta a esta fecha de 1245; el documento del intercambio,
fechado el 10 de septiembre de 1251, revela que los castillos de Castalla y Onil, dados al hijo y a la hija del
exvalí como regalo de bodas cuando los dos se casaron con miembros de la familia de Eximén Pérez de Arenós,
fueron intercambiados por Xest y Vilamarxant por este barón en el 1251. (L´islam sota els croats II, Pág. 46,
Robert I. Burns).
Cheste para Alda Ferrandis y Villamarchante para Fernándo Pérez “Omahet”.
- 7-1258: escritura de convenio en la que Abú Zeit y Eximén Pérez dan a Alda el castillo y villa de Cheste junto
con otro castillo. (Pág. 169 abajo)
ARV, Real Justicia serie 808, fol. 63. Julio 1258
“Escritura de convenio que Zeit Abozeit nieto de Miremamolin de una parte, ye de la otra D. Ximen Perez de
Arenos, otorgaron por razon de los hijos de ambos, en que dicho Zeit Aboceit hizo donación a D. Ferrando Perez
su hijo del castillo y villa de Villamarchante con sus terminos . . . con Villamalur y (otros) . . . en el rio
Mixares . . . y también dio a su hija Alda . . . el castillo y villa de Chert del Campo junta con otro castillo”

- Hasta aquí hay muchos datos, ahora es de ALDA mujer de Blasco.

- Por el 3-10-1266 muere Eximén Pérez de Arenós lugarteniente del Rey Jaime I

------------------------------------------

- Se lo da a su hijo Eximén Pérez de Arenós antes del testamento de Alda.

- 15-7-1271: Any 1271, 15 de juliol. Data del Document 14 de la Cancelleria, donat a Bocairent en el qual es fa la
partició dels termes de Bocairent i Banyeres. La partició la va fer Ximén Pere d'Arenós. (Bibliog. 101)
- 1292: Eximén Pérez de Arenós heredó frente al notario Gimeno Filera: Andilla, Gestalcamp y otros feudos
valencianos. (Miguel Vicente Cortés Navarro)

- 15-10-1292: carta de población de Andilla dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla

- 1296: aparece Eximén Pérez de Arenós, hijo de Alda y Blasco, en la lucha por la frontera en Murcia.

- 1299/1300: Testamento de Alda Fernández en el que da a Eximén Pérez de Arenós, su hijo, el lugar de
Villahermosa.

- 1304: aparece un Eximén Pérez de Arenós como señor de Montornés.

- 28-1-1308 y 19-7-1308: Eximén Pérez de Arenós vende Cheste a Ramón de Riusech.

- 3-11-1308: Villar del Arzobispo, aparece Eximén Perez de Arenós como señor de Andilla (Pág. 174 del artículo
en inglés, está en latín), según Robert Burns éste es hijo de Alda.

- 15-10-1309: muere en una emboscada en Almería Eximén Pérez de Arenós.

-----------------------------

- Al morir Eximén algunas posesiones deben pasar a su hermano Gonzalo Eximénez de Arenós, el cual
reparte (boda del 1318) Villahermosa y Cortes para su hijo Pedro. (Luego Cortes en el 1325 y
Villahermosa en el 1330 vuelven al hijo de Eximén)

-------------------------------

- Aquí podemos incorporar a ANDREA FERNÁNDEZ como mujer de Eximén y madre de Eximeno Pérez
de Arenós (consejero Real)

- 1318, 8 junio: Castellón de Farfamá.


Dª Teresa, Condesa de Urgel y mujer del infante Don Alfonso, confirma la división de los términos de Cheste y
Chiva que habían sido convenidos entre dicho infante Don Alfonso y Eximén Pérez de Arenós, en Valencia el 7
de enero de 1318.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 139. . (Catálogo de los pergaminos Reales existentes en el Archivo del
Reino de Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág 105, Jesús Villalmanzo).

- 5-8-1320: carta de población de Cheste dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla. Aquí también
firma su mujer Sanxa Ximénez

- 1322: concordia entre Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla y el consejo y la universidad y la villa de la
aldea de Teruel y el consejo de Almansa (Abejuela).

- - 1325, 16 de abril: Ximén Pérez, señor de Andilla, confirma los privilegios de Cortes de Arenoso según
los había concedido su Abuelo, y tío Dn. Blasco, ante Juan de Zuera notario de Cortes. (BSCC, Notas sobre la
historia de Cortes, Pág. 93, Baronía de Arenós, Pág. 25)
- 1325, 23 junio, Daroca:
El infante Don Alfonso, Duque de Urgel, hijo primogénito de Jaime II, ratifica a su consejero Eximén Pérez de
Arenós, Señor de Andilla, en los derechos de la detención de Abdala Alizar, sarraceno de Chiva, inculpado de
algunos crímenes.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 140.

- 4-11-1330, Valencia: Alfonso IV otorga al noble Jimén Pérez de Arenós, señor de Cheste, Andilla, Cortes de
Arenoso, Azuébar (me aparece aquí no sé por qué ya que según otros datos era de Timbor de Bellpuig), Soneja y
otros lugares (por lo que he podido entender, ya que el texto siguiente está en latín, estos lugares son Mosquera y
Pellinos [Peldines que luego será Pardinas en el término de Jérica]), la confirmación de la plena jurisdicción con
el mero y mixto imperio que poseía sobre Cheste, concediéndola de nuevo en los demás señoríos, así como la
franquicia total para él y todos los pobladores de los mismos, por haber renunciado al fuero de Aragón y tomado
el de Valencia. (A.C.A., Cancillería Real. Reg. 482, fols. 113 rº.- 114 rº.

-1343 nonas de mayo. Barcelona.


Pedro IV vendió al noble Gondisalvo de Arenós perpetuamente, así como a sus sucesores, por precio de ocho mil
sueldos barceloneses, todos los derechos y señorío a la Corona Real pertenecientes en los lugares de
Villahermosa y Cirat, sitos en el Reino de Valencia.
Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Año XXII, Tomo XXXIX, julio a diciembre de 1918.

- 20-4-1344: habla de Cortes y Andilla y aparece Gonzalo Eximénez de Arenós como señor de Andilla (Pág. 176
del artículo en inglés, abajo)

- De aquí en adelante ya sabemos que Gonzalo Eximénez de Arenós se casa con Timbor de Bellpuig y tienen
como hija a Sancha Eximénez de Arenós.

10-I-1371: Juan de Aragón Conde de Prades y por su matrimonio con doña Sancha Ximénez de Arenós, señor de
Cheste, otorga a los moros de este lugar carta de población, confirmando el régimen de prestaciones señoriales
que debían a sus señores.
Este es el índice el resto está en latín.(Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación
complementaria, Manuel Vicente Febrer Romaguera, Pág. 389)

Otro miembro de la familia fue Gonzalo Jiménez de Arenós, que en 1321 fue enviado por el rey Jaime II
para apoyar los derechos reales sobre Cerdeña y como delegado para negociar con la república de Pisa,
siendo armado caballero por Pedro IV en Mallorca e intervino en las guerras del Rosellón en 1343 y en
las guerras de la Unión. Casado con Timbor de Bellpuig, tuvo como hijo a Sancho d´Horta de Arenós, que
participó en la expedición a Cerdeña con las tropas del infante Alfonso, el cual una vez coronado rey le
concedió tierras en la isla.

 Francesc Eiximenis: Libro llamado de las donas (en castellano).


Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid: Ms. 153 (Sign. ant.: 118-Z-10).
Bibliografía: 93, 138.
"Aquí comiença el libro llamado de las donas, compuesto e ordenado por el maestro Francisco Ximénez, de la
orden de los frayles menores, a petición de la onrrada e alta señora doña Sancha Ramírez de Arenós, condesa de
Prados [sic: Prades]. Prólogo e capítulo primero: A la muy alta e onrrada señora doña Sancha Ramírez de Arenas,
condesa de Pradas, el su humil seruidor..." (f. 1). - "... en unidat de verdadera e simple esencia. E estarás e
reynarás de aquí adelante verdadero Dios, in secula seculorum. Amen" (f. 280).
S. XV.
278 ff., papel, 2 col. 28x21 cm.
Procede del Colegio Mayor de San Ildefonso de Alcalá.
 Anales de la Corona de Aragón año 1411, libro XI, XLVIII. Divorcio del conde de Prades con Sancha
Eximénez donde dice que es prima hermana de Violante. Aquí se equivoca será prima 2ª (si fuera prima
hermana cómo le van poner a dos hermanos el mismo nombre de Gonzalbo).

 Uns anys abans, però, s’havia produït un fet de gran rellevància. El 1414 va morir el comte Joan de
Prades, i fou succeït per la seva néta Joana de Prades. Aquesta, per tal de poder heretar una altra baronia
per part de la seva àvia, Sança d’Arenós —de València—, canvià el seu nom pel de Gonçalva Ximénez
d’Arenós. Gonçalva estava casada amb Joan Ramon Folc de Cardona III, comte de Cardona (1400–
1471), i fruit d’aquest matrimoni nasqué Joan Ramon Folc de Cardona, que esdevindria el primer duc de
Cardona, cinqué comte de Prades i dotzé senyor de la baronia d’Entença (1446–1515).335 Així doncs, el
comtat de Prades quedà vinculat directament a la casa de Cardona d’ençà de 1414 i, en conseqüència, és
també a partir d’aquest any que el patronatge de l’hospital del Coll de Balaguer estigué en mans dels
Cardona. (Romero–Palet 1991, 73.) (Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels
hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement. Tesi que presenta Antoni Conejo da Pena, per optar al
títol de doctor en Història de l’Art, Pág. 250. Els hospitals de les planes d’Alfama i el Coll de Balaguer)
(http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0505103-121113//HOSPITALS_V1.PDF)

SEÑORÍO DE MONTORNÉS

1242: Jaime I dio Montornés a Pere Sanç “cum iure decimarum parti nostre contingenti” (nº XIV ,Colección de
Cartas Pueblas, BSCC 1928) El regne Croat de Valencia Pág. 368.

1242: el día 29 (3 de les calendes de desembre) D. Jaume enfeudà el seu citat notari Pere Sanxez, a costum de
Barcelona, del castell de Montornés, “quod est ante Castilionem Burriane”, amb els mateixos termes dels temps
dels serrains, retenint-se la potestat i els serveis de guerra “ad consuetudinem Barchinone”. (Lllibre d´alineacions,
Arxiu general de Valencia. Publicat per Huici Pág. 356)

- 17 de Julio de 1249: Jaime I autoriza a Iacchesio Sancii (Iacchesio Sanç)


para vender el castillo de Montornés, junto a Burriana (Huici-Miranda, 1976,
Documento 503.

- El documento de venta de Montornés y Castellón a Jaime II por Poblet,


se perdió del archivo municipal de Castellón, aunque la noticia de la venta
la recoge Juan Antonio BALBÁS en su Libro de la Provincia de Castellón (edición
facsímil de 1987, Pág. 390). Esta información la encontré en "El señorío
de CAstellón de la PLana en los siglos XIII-XIV (Documentos para su estudio)",
en el BSCC, Tomo LXXII (1996).

18- febrero- 1254: hallándose el rey en Játiva en el año de 1.254 y después de haber derrotado al moro rebelde y
ganado los castillos y villas de las que se había apoderado; para agradecerle más cada día a su gran privado Don
Jimeno (así lo dice la historia) y pagarle los servicios que le había hecho en esta empresa, el día 18 de febrero del
mismo año, le dio el Castillo y Villa de Borriol, con sus Alquerías, términos Juridiscion Civil y Criminal y con
todos los derechos cualesquiera que fuesen.

2-abril-1255: Ondara, castillo de Borriol y tierras en Sagunto eran de Eximén Pérez de Arenós
ACA Monacales 2663:18

- Sin fecha: los Anales de Reino de Valencia hablan de que les parece que Eximén Pérez de Arenós dio Borriol a
un sobrino suyo que era Archiduque de Valencia, Gonzalbo Ximénez. Éste podría ser hermano de Ruy Ximénez
y así se explica el traspaso de las tierras. (Esta información hay que cogerla con “pinzas”)

15- Junio - 1268: JaimeI cedió a los monjes de Sant Vicent “toda la jurisdicción feudal, dominios y potestades”
del castillo y pueblo de Montornés. Su señor Eximén Pérez de Arenós continuó ocupando el lugar bien entrado el
reinado siguiente, pero sólo como un “feu” de Sant Vicent, que las conservó hasta 1295, que las revendió a Jaime
II. (Arch. Nac. Madrid, Repertorio de Sant Vicent, fol. 43. Colección diplomática, doc. 1290 15 junio 1268).
Documento confirmatorio 1296, 6 noviembre 1268. Pág 615 El regne croat de Valéncia

- 1268, 15 de junio: pende por torzales de seda rojo y amarillos de una donación a la Iglesia y Hospital de San
Vicente Mártir de Valencia (Vº. Roqueta), a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador de San Vicente, y
al prior del mismo, del castro de Montornes, que tiene en feudo contra Petrus Eximino. (Mº. de Poblet – Priorato
de San Vicente Mártir de Valencia- R- Cal. 28 – nº 16 A. Arm. 1, Caj.10/nº 27)

- 1268, 6 de noviembre: ... igual que antes para que confirme la donación que hizo a San Vicente del Castro de
Montornes a la que se oponía Pedro Eximino.

- 1268, 10 de noviembre: ... confirmando la donación que a Pedro Eximino le hizo su padre Eximen Petris de
Arenoso de la población de Toruesa y sus términos, con carta pública. (catálogos de sellos de A. H. N.)

- 1271, 6 de abril: aparece Raimundo Ximénez como señor de Borriol en la Carta Puebla de “Arenoso”.

- 1273: del apercibimiento que el rey hizo para que los caballeros de Cataluña y Aragón le fuesen a servir en la
guerra contra los moros del reino de Granada.
Guarnición en la frontera de Murcia contra los moros. ... Blasco Jiménez de Arenós y Pedro Jiménez, hijos
Jimén Pérez de Arenós (Anales de la Corona de Aragón, Pág. 704)

13- julio-1281: Sant Vicent todavía lo poseía cuando Pedro Jiménez recibió la orden de dar el castillo de
Montornés al nuevo prior, Bernat, abat de Sant Victorià. Arch. Corona, Pedro III, reg. Canc. 50, fol. 162. Pág 615
El regne croat de Valéncia

- 1282, 11 de enero: Rodrigo Ximén, señor de Borriol. Colocación de mojones deslindadores con Castellón.
(BSCC, Tomo LXIV, Pág. 257)

- 1282: Rodrigo o Ruiz Ximénez de Arenós asigna los límites del señorío de Borriol

- 1285: lindes entre los castillos de Miravet y Montornés.


- Posteriormente, Alfonso III, dio Montornés, la Casa de San Vicente y todos sus dominios al Monasterio de
Poblet. La poca rentabilidad de estas tierras, por un lado, y las abultadas deudas que tenían los de Poblet, por
otro, hizo que los monjes populetanos vendieran a Jaime II, en 1297 la Baronía de Montornés y la villa de
Castellón por 290.000 sueldos.
- 1301, 7 de julio: Pedro Eximénez señor de Borriol cede a su madre Oria Eximini una sirvienta. (A.H.N. Clero:
Valencia, Franciscanas: carpeta 3281, doc. 15)

- 1303, 19 de septiembre: Pedro Eximénez señor de Borriol cuya mujer Francesca añadía una clausula a su
testamento. (Pergaminos de la catedral de Valencia, doc. 977, Elías Olmo Canalda.)
Según Robert I. Burns hay que revisar estos documentos ya que Francisca es hija de Pedro.

- 1304: Eximén Pérez, señor de Montornés?

- 1306, 20 de marzo: Pedro Eximén, señor de Borriol, y su mujer Francisca venden a Raymundo de Monyanyana,
arcediano de Tarragona y canónigo de Valencia, unos censos en término de Zurafa. (ACV, Perg. 7419, Elias
Olmo y Canalda). Idem que en 1303.

- 1307, 4 de julio: Pedro Ximénez de Arenós otorga Carta Puebla a Borriol. Señores de Borriol y Montornés.

- 1307, 18 de octubre: Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca firman ápoca a favor del canónigo
Raymundo de Montanyana de ciertos censos en el marjal de Ruzafa. (ACV, Perg. 2483, Elias Olmo y Canalda).
Robert Burns dice que este señor es Pedro Eximén.

- 1315: disputa entre Castellón y Pedro Ximénez, señor de Borriol, por los límites entre ambas.
-1330, 31 de marzo:
Alfonso IV confirma a Pedro Jiménez de Borriol el mero imperio que poseía sobre los habitantes de esta
población. (Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389)

- 1333: Juan Eximénez, señor de Montornés. (BSCC. VIII, 1927 Pág. 327)

-1346, 14 de febrero: censo de la Almoyna, de Francisca, viuda de Pedro Eximén, de Borriol. ACV, Perg. 7461.
Doc.2244

-1346, 28 de febrero: Eximen Pérez como difunto señor de Borriol y su viuda Francesca. (Pergaminos de la catedral
de Valencia, doc. 2244 y 2247, Elías Olmo Canalda.) ACV, Perg. 4008. Robert Burns dice que este señor es Pedro
Eximén.

- 1346, 24 de abril: Ponce Soler, señor de Borriol

    La línea de los Señores de la Baronía de Borriol comenzó con Berenguer Boil y de La Scala. Le sucedió su
hijo Juan Boil (fallecido después de 1361). A la muerte de su hijo, Berenguer Boil y de Boixadors (muerto antes
del 1368), el castillo de Borriol pasó a la corona, a pesar de que tenía descendencia (los Boil de Boixadors), y fue
cedida a Pedro Boil de Castellar.

La línea de Bétera y de Boil, comenzó con Ramón Boil de La Scala, consejero del rey Alfonso y tesorero del rey
Pedro (1339-40); participó en la conquista de Cerdeña (1323-24) y en la campaña del Rosellón (1343) contra
Jaime III de Mallorca; fue embajador en Granada el 1335 para firmar la paz. La casa se engrandeció con su hijo
Pedro de Boil y Castellar. Hijos de éste fueron Berenguer de Boil y Dies y Pedro de Boil y Dies, que fue enviado
por el infante Martín en ayuda de Juan de Castilla contra Portugal (1381), y murió antes que su padre. Le sucedió
su hermano Ramón de Boil y Montagut, virrey de Nápoles. A la muerte de éste sin descendencia masculina, la
baronía de Bétera pasó a los descendientes de su hija natural Violante Boil, que se llamaron Vives de Boil; los de
Boil y Borriol pasaron a su primo hermano Felipe de Boil y Soler, por el hecho de estar ligadas las posesiones al
apellido Boil. Le sucedió su hijo Ramón Boil y de Vilanova, que acompañó al cardenal Roderic de Borja a Italia
y murió en el naufragio de su nave en Pisa (1473). Su hijo Juan Ángel Boil y Valeriola, cambió el apellido por el
de Boil de Arenós para poder recibir la herencia de su prima hermana Aldonza de Arenós. Su nieto, Juan Boil de
Arenós y Martí, (muerto el 1609), recuperó por las armas la baronía de Boil, ocupada por un caballero aragonés.
Como capitán de un tercio tomó parte en la lucha contra la revuelta de los moriscos de Granada. Su nieto, Pedro
Boil de Arenós y Mercader, fue creado Marqués de Boil el 1630.

 Borriol:Capilla de Cristo del Calvario Su primitiva construcción es de 1684 por el señor feudal Pere Boil
d'Arenos.

 "Josep Boil de Arenos, Marques de Boyl, Baron de Burriol (…) Digo: que Tomas Donderis Molinero mas
dha de quarenta años, que disfruta por Arriendo el Molino dicho de Serra, y sus anexos…", A.R.V.,
 Escrivanies de Càmara, exp. 41 (1748) (Las órdenes militares: realidad e imaginario. Editado por María
Dolores Burdeus,Elena Real, Joan Manuel Verdegal.)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1246: Eximén Pérez de Arenós, señor de Massarrojos


1251: Eximén Pérez de Arenós, señor de Ibi
 OTROS DATOS DISPERSOS SOBRE LOS ARENÓS

-En el 1211, cierta doña S. Rodríguez, mujer de un tal Pedro Fraella e hija de un Ruiz Fernández, da al Hospital
de San Juan de Jerusalén, con autorización de su hija Elfa, una heredad en Coglor.
-Más de cincuenta años después, en 1264, doña Elfa, hija de Sancha Ruiz (comp. “S. Rodríguez en el documento
anterior) y mujer de Jimeno Pérez de Arenoso, renuncia a todo derecho sobre la heredad de Coglor, antes
propiedad de su madre, a cambio de un censo de 700 sueldos.
-En 1265 Elfa da a la aljama de Coglor cinco campos para plantar viñas y en 1266 da el castillo y villa de Pleitas
al Hospital.
-En 1270-72 cierta Elfa Jimenes se consigna como propietaria de un terreno “quatro cauallerias menos quarta” en
Lorca.
(Archivo de Filología Aragonesa, T. XXXIV-XXXV, Pág. 47)
En el siglo XIII Pleitas fue lugar de señorío de Ximeno de Arenoso. En 1266 su viuda, doña Elpha Pérez, donó
la villa y su castillo a la Orden de San Juan de Jerusalén. Esta donación no estuvo exenta de polémica, ya que en
1272 el Justicia de Aragón sentenció sobre el reconocimiento de los derechos de la Orden de San Juan, en
relación con las discrepancias surgidas con García Ortiz de Azara, produciéndose la entrega del castillo y villa de
Pleitas al Comendador de Zaragoza poco tiempo después, concretamente en 1274.

Any 1345, 18 de desembre, (Perpinyà). Pere IV, estant a Perpinyà, creà la Baronia d'Ontinyent que incloïa
Bocairent i Biar i la donà a Berenguer de Vilaragut, anomenat el Vell. D'aquest passà a la seva muller Francesca
Boïl i desprès als seus fills, Berenguer, Pere i Nicolau de Vilaragut. (Bibliog. 200) i (382).

          Berenguer de Vilaragut fou conseller del Rei Jaume III de Mallorca. En les disputes dinàstiques es posa de
la part del Rei Pere IV i la Reina Sibil.la de Fortià, enfrontant-se amb Ximén Pérez d' Arenós que recolzava a
l'Infant Joan.
          Els Vilaragut tenen al seu escut, segons Martí de Riquer, el camp en faixes d'Argent i de gules en 8 peces.
          Segons González-Doria, escut escaquelat d'Argent i de gules, en cada peça d'Argent una flor de Lis de
gules i en cada peça de gules una flor de Lis d'Argent.
          Els Boïl porten al seu escut, en camp d'Or un Bou de gules.
1380/ Re Con l’Agullo’ si collega con altre 2 galee, che compongono la squadra
1381 d’Aragona capitanata da Ruggero di Moncada e da Eximenez Perèz de Arenòs.
L’Aymar viene impegnato nelle acque siciliane nelle operazioni che
tendono alla liberazione della regina Maria di Sicilia.

ALBERIQUE: 1387, 17 de abril:


Barcelona. Juan I vende a Ximén Pérez de Arenós el mero imperio y la jurisdicción criminal de Alberique y sus
alquerías de Benifaig y La Foya. ARV.: MARQUÉS DE MALFERIT, Pergaminos nº 1. (Catálogo de los
pergaminos Reales existentes en el Archivo del Reino de Valencia, ESTUDIS CASTELLONENCS Pág 105,
Jesús Villalmanzo).

El 1.387 el rei Joan I ven a Eximén Pére d'Arenós, la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1.439 el rei Alfons V
ven a Boila d'Arenós i al seu fill Eximén Pere d'Arenós el terç delme que es recollia als llocs d'Alberic, La Foia i
Benifaraig. El 1.441 Alfons V ven la suprema jurisdicció d'aquests llocs a Lluís Cornell, per 300 ducats.
Tanmateix, uns quants anys després, el rei Joan I, el 15 de juliol de 1387, ven la jurisdicció criminal i el
mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
  "...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...". (A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado
cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto, que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich
en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid
1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.)

  La jurisdicció criminal estava dividida en mer imperi i mixt imperi. El que concedeix el monarca al
senyor d'Alberic és el mer imperi, i es reserva el més elevat que és el mixt imperi. Amb açò, es reté les qüestions
criminals entre cristians i musulmans en què corresponia imposar la pena de mort, qüestió que calia resoldre en
els tribunals reials. Eximén Pereç d'Arenós sols tenia facultat de punir fins la mutilació de membres.

http://www.vicentgimenez.net/alberic/senyor.htm

Un personaje de la antigua familia Arenós de esta época era Ximén Pérez de Arenós, compromisario en el
juramento de la paz de Almazán de 1375. Perteneció al séquito del rey Juan I como camarlengo privado del rey,
asistiendo a las cortes Generales de Monzón y sustituyendo a Bernat de Senesterra como gobernador de
Cerdeña(1387), logrando la paz con los rebeldes sardos.
Fue señor de Alberique, Cutiera, Benifaraig y la Foyeta. A la muerte del rey Juan I en 1395, y por orden de la
reina Da María de Luna, es apresado junto con otros nobles, acusados de abusos durante el reinado. Mas tarde fue
representante del brazo militar en las Cortes del Reino de Valencia hasta 1417.
El virrey, por orden real, le prohíbe el año 1406 la entrada en Valencia por su vinculación a las luchas nobiliarias
que enturbian la paz en la ciudad, pero los diputados en atención a su oficio, obtienen la anulación del mandato.

1430:
algunos aprovechaban la demanda para deshacerse de caballos inutilizados, como el noble Ferran de Arenós
denunciado en mayo de 1430 por el doncel Jofré de Blanes por haberle vendido por 140 flor. un coser a pesar de
que estaba afollat de dos braços. 12ARV, PROT, nº 54, notario Andreu Altarriba, 6-V-1430. (Guerra y nobleza
en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Jorge Sáiz Serrano)

1431: el caballero Bernat Joan, señor de Tous, cuyos vasallos musulmanes tomaron en el verano de 1430 entre
1.200 y 1.300 cabras, valoradas en 17.500 ss., que tropas castellanas abandonaron al vadear el rio Xúquer en el
paso de Antella y que procedían de la cabalgada que acababa de saquear los términos de l’Alcudia y Ressalany,
Alberic, Carlet y Antella, señoríos próximos, obteniendo más de 6.000 cabras y ovejas108. Los vasallos de Tous
bajaron de las montañas próximas, se apoderaron del ganado abandonado y se lo entregaron a su señor. Era casi
un regalo. Pero los afectados por la razzia, los señores vecinos, reaccionaron y movieron un largo pleito ante los
oficiales reales que acabó condenando a Bernat Joan a pagarles la mayor parte ( 12.275 ss.) del valor de los
animales. El governador Eiximén Pérez de Corella trató la causa a partir de febrero de 1431 entre Bernat Joan,
señor de Tous, y los nobles y caballeros Manuel de Montagut (señor de l’Alcudia y Resalany), Ferran de
Arenos (de Alberic), Galceran de Castellvi (de Carlet) y Joan de Cervató (de Antella) quienes habrían reclamado
la propiedad del ganado. Para el proceso el oficial real eligió doce nobles y caballeros, presos per consellers y
aceptados por ambas partes, las cuales se compometieron a acatar la sentencia bajo pena de 10.000 flor.; tras la
deposición de testigos (vecinos musulmanes de Tous), y la consulta a siete de los doce consellers se dictó
sentencia el 21 de marzo: de los 17.500 ss. (1.500 flor.) del valor tasado de las cabras, Bernat Joan debía pagar
12.375 ss.; sin embargo, el caballero recurrió la misma: ARV, GOV, nº 3.311, mano 6, s. f., Del bestiar de
mossèn Bernat Joan. (Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-
XV), Jorge Sáiz Serrano)
ALFAFAR.- Alqueria musulmana de la qual en Jaume va donar terres a Miquel Lodreu i al seu germà, l'any
1.238. Posteriorment, el rei conquistador va continuar atorgant terres i cases fins el 1.244. L'any 1.364, Pere el
Cerimoniós va concedir la jurisdicció i el terç delme a Pere Boïl d'Arenós, senyor de Picassent.

- BENETÚSSER
Escolano afirma que fou possessió, junt als veïns llocs d'Alfafar i Paiporta, dels cavallers del llinatge Boïl-
Arenós, per donació del rei Pere el Cerimoniós en l'any 1366, que gaudiren de la jurisdicció i el terç delme dels
tres pobles.

- «Secreto que ha de ser abierto en la fiesta de Todos los Santos del año 1581».
Todavía predicó San Luis algunos sermones importantes, pero ya no pensaba sino en morir en los brazos de
Cristo. Pero tampoco entonces le dejaban tranquilo, y por su celda de moribundo pasaba una procesión
interminable de visitantes, llenos de solicitud y veneración. Aún hizo algunos milagros, y uno de ellos estando en
su lecho de muerte: a ruegos de su buen amigo el caballero don Juan Boil de Arenós, cuya hija doña Isabel estaba
agonizando de un mal parto, consiguió con su oración volverla a la salud.

- Josep Antoni de Marimon i de Boïl d'Arenós, cuarto marqués de Cerdanyola  (1744-1794)


XXXVIII    JOAN ANTONI DE MARIMON I FERNANDEZ DE VELASCO
(1691 +1756) tercer m. de Cerdanyola
= 1733 Josefa de Boïl d'Arenós i de Figuerola
fill:
XXXIX    JOSEP ANTONI DE MARIMON I DE BOÏL D'ARENÓS (1744 +1794) quart m. de Cerdanyola
= 1771 Josefa de Perellós i de Lanuza

- 1684 JOSEPH CARLOS GARCEZ Y DE LA SIERRA BOIL DE ARENOS.


Libro nuevo, Juego de damas - Madrid. En 4º XX + 224 = 244 páginas

- El 1769 Pere de Sentmenat i de Copons es casà amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d'Arenós, marquesa
d´Orís i senyora de Vallgornera, fet que permeté integrar aquests patrimonis a la família.

-LA FAMÍLIA DE VILLALONGA: Francisco de Villalonga y Truyols nacido en 1741 teniente de granaderos
que contrajo matrimonio con María Rossinol de Zagranada y Desclapés en 1766 que forma una nueva rama que
en el siglo XIX se conoce como Villalonga Aguirre. El mayor de los hermanos fue Jaime Juan de Villalonga y
Truyols Capitán del Regimiento de Milicias desde su fundación y agregado al Estado Mayor casado con María
Josefa Desbrull y Boil de Arenós los cuales siguen la línea principal como se verá.

- ARENOS.
Cat. “Son naturales del principado de Cataluña donde tienen su solar y los traen su descendencia de los Condes de Barcelona. Traen
por armas en campo colorado un león rampante de oro y por orla 8 aspas coloradas sobre oro.” [J. del Corral].
Val. De Puebla de Arenoso (Castellón). De oro, un zapato de sable. Blasón Jimen Pérez de Arenós, conquistador del reino de Valencia,
a. 1280. [A. G. Carraffa].
Val. De plata, tres fajas de azur, onduladas. Blasón Blasco Ximénez de Arenós, XIV. [A. G. Carraffa].

Els habitants de Peníscola l’any 1549, segons una llibreta de compliment pasqual 
Joan-hilari Muñoz i sebastià1
1549, Peníscola 
Llibreta de compliment pasqual de l’any 1549 de  la parròquia de Peníscola. 
Arxiu Diocesà de Tortosa. Fons sense ordenar 
     Libre dels confessats 1549 essent vicari lo venerable mossèn Miquel Planel[l], prevere en la villa de Paníscola
y tant aparen los confessats, com los qui no se són confesats, portant la villa per igual y per carrers y són los
següents (...) 
 ca.
Item, en Joan Arenós
Item, sa muller Caterina
Item, sa jermana Àngela
Item, son fill Joan 
Publicat al Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat núm. 68; juliol-desembre 2002; pàgines 107-117.
http://66.249.93.104/search?q=cache:E87CO1X8k1sJ:www.scgenealogia.org/fitxers/tarragona/
peniscola.doc+violant+AREN%C3%93S&hl=es&gl=es&ct=clnk&cd=19
 1402, 25de diciembre. Teruel.
Carta del notario Juan López de Jabaloyas, levantando carta notarial de que el procurador de la Comunidad de
Teruel, Blasco Pérez de Santacruz, vecino de Cella, deposita ante el juez de Teruel, García Esteban de Mesado,
un censal de 1.190 sueldos y 8 dineros jaqueses, que la Comunidad vendió a Sacón Najarí, judío, y éste a su vez
había vendido a Bernat de Peñarroya y a Saura de Arenoso, vecinos de Valencia, al no encontrar a estos últimos
para pagarle dicho dinero.
Pergamino, 2 f. 145 x 280 mm. Rollo 425. Fot. 459-461. (Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)

ARENOS o ARENIS - Gonsalvo Ximenes de Arenos fu giustiziere della città di Palermo nel 1335-36 (Acfup,
VI, 255), e stratigoto di Messina nel marzo 1338 (Asp, Tab. SM Malfinò, 224) e nel marzo 1339 (Penet, 1998,
445). Sposò Serena de Yvar, sorella di Garsiolo, la quale probabilmente gli portò in dote il feudo Torretta, situato
tra il territorio della terra di Salemi e il feudo Mocarda73. Nell’adoa del 1345 figura, infatti, Serena, che non è
indicata come vedova ma come «uxor nobilis Gonsalvi Eximeni de Arenos pro equo armado uno» (e quindi con
un reddito di 20 onze).
- Dopo la morte di Serena Yvar, successe nel feudo Torretta la figlia Virdina Arenos che lo lasciò in eredità a
Giorgio Graffeo, maestro razionale, e fratello di Benvenuto Graffeo, barone di Partanna. Giorgio Graffeo il
23.9.1366 ottenne licenza da re Federico IV di vendere il feudo Torretta (Asp, C, 9, 91; Barberi, III, 198). Nel
marzo 1340 fu celebrata una causa tra Serena, moglie dell’Arenos, e il nobile Palmerio Abate (Acp, Senato, XIII,
42v; Pasciuta, 2003, 254, n.13).

- Garsiolo de Yviar nel 1345 fu chiamato a corrispondere l’adoa per 10


cavalli (pari a 200 onze di reddito). Sposò Preziosa, figlia di Nicolò Abate (Asp,
Tab. S. M. Scale, 139; Sciascia, 1993, 146), morì in data anteriore al 24.4.1347
(Asp, ND, Bartolomeo de Bonomia, I, 131, 117) e lasciò come erede la figlia
Giovanna, che a sua volta morì senza eredi diretti (Asp, ND, De Bonomia Bartolomeo,
I, 131, 120; cfr. Barberi, III, 41). I feudi Calasio (Galasi, cfr. San Martino
De Spucches, 3, 392; VM), Bilichi e la foresta di Birribaida, che davano un
reddito di 150 onze, ritornati alla Regia Curia, furono da re Ludovico assegnati
a Perrono de Iuvenio (Barberi, III, 41), ma vennero rivendicati da Preziosa634,
vedova di Garsiolo, e dalla sorella di quest’ultimo, Serena, moglie del
nobile Gonsalvo Ximenes de Arenos, la quale compare nell’adoa del 1345,
domiciliata a Sciacca e tassata per un cavallo armato (pari a un reddito di 20
onze). Alla fine, tuttavia, quei feudi da re Federico IV vennero assegnati con
privilegio del 13.5.1357 a Perrono de Iuvenio.
* Il dominus Guglielmo Yviar, domiciliato a Trapani, nell’adoa del 1345
venne tassato per un cavallo armato.
- Quest’ultimo, probabilmente, fu imparentato col milite Gilio Eximen de
Yvar che il 13.11.1343 era provisor castrorum di Sicilia (De Vio, 1706, 174), e
che possedeva il feudo Missiliafre, in territorio di Trapani; dopo la morte sua
e dei suoi eredi il feudo venne revocato alla R. Corte, e concesso il 26.2.1358
col consueto obbligo di servizio militare a Francesco Ventimiglia di Trapani
(Asp, P, 2, 378; Cosentino, 1885, 434-436). Il 26.6.1365 la nobilis domina Jordana,
vedova del nobile dominus Gilio Symenis de Yvar, possedeva come erede
del marito in contrada Migiliyafari una fonte con abbeveratoio (Asp, Tab. S.M.
Scale, 316).
* In data anteriore al 15.2.1349 don Ximen de Ayvar risulta signore del
feudo La Petra di lu Judeu, che legò a Blasco II Alagona (Bresc, 1986, 811).
* Nel 1345 Berengario Yviar (Ymar in Gregorio), figlio del defunto Silvestro,
domiciliato a Mineo, corrispondeva l’adoa per un cavallo alforato.
1489, 5 Julio. Jaén.
Capítulos firmados entre el cardenal Mendoza y el conde de Almenara, Juan Francisco de Proxita, en la venta que
hace éste al cardenal de las baronías de Alberique y Alcocer, y lugares pertenecientes a ellas.
Item a la coregia dona Beatriu de Arenos en març quatrecents LXVIIII sous II diners. (COLECCIÓN
DIPLOMÁTICA DEL CARDENAL MENDOZA (1454-1503) F. Javier Villalba Ruiz de Toledo(Universidad
Autónoma de Madrid))

20- CARTAS DE LOS LECTORES DE ESTA HISTORIA DE PUEBLA DE ARENOSO


Gracias a todos por la colaboración prestada y por ayudar a mantener la ilusión en la realización de esta página y
de este pueblo maravilloso.
Si necesitáis el correo electrónico de alguna de estas cartas solicitármelo y con la autorización del autor os la
daré encantado.

 Miércoles, Mayo 2, 2001 2:51 pm


Hombre que sorpresa¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Pero yo también te voy a dar una. Jejejeje.
Tengo fotos, aunque no muy buenas del castillo de la Viñaza, : ))). Resulta
que soy de Puerto de Sagunto y veraneo en Montan. Por supuesto cuando me
enteré de la existencia del castillo, hará unos 5 años, allá que me fui. Muy
pronto verás lo poco que se ve en las fotos en la web.

Por cierto, me interesa del castillo cualquier información histórica sobre


todo. Fecha de construcción, para que y para quien se construyó; guerras o
batallas en las que participó, etc...
Un saludo y hasta pronto
Arthus

 Domingo, Mayo 27, 2001 8:14 pm


¡Hola Jorge! No desesperes aunque la gente diga que estás un poco colgado por intentar aclarar un poco el
tema del castillo de la Viñaza, sus residentes, sus construcciones, en definitiva, una parte de nuestra
historia que parece que casi todos hemos olvidado.
Te mando este mensaje para confirmarte que si me han llegado dos mensajes tuyos, este corto y el otro
más largo. Aunque la tarea a la que te enfrentas sea ardua, todo es empezar y una vez encarrilado es cómo
si fueras estirando de un ovillo y una cosa te llevará a
otra y cada vez irás averiguando más cosas. Por cierto, a mi el tema éste también me interesa ya que no sé
porque razón tengo una especie de fijación por la arquitectura islámica y este castillo debe ser fruto suyo,
en sus inicios, ya que el tipo de fortaleza en lo alto de un monte es muy propio de las construcciones
árabes, las alcazabas con
que sembraron todo el sur peninsular. Me he pasado media vida recorriendo
lugares en los que nos legaron un gran patrimonio arquitectónico:
Al-Andalus, Marruecos, Túnez, Siria, Jordania, Baleares... y resulta que el
más cercano a mi ha permanecido como tapado por un túpido velo. Espero que llegues a buen puerto y
logres conseguir tus fines, ya me irás informando de cómo te van las pesquisas.
Ánimo, que querer es poder
Hasta pronto
Cristina Collado

 Jueves, Junio 7, 2001 7:33 pm


Hola Jorge, me alegró recibir tu e-mail
Respecto al pasadizo, creo recordar que me contaban que lo usaban cuando el castillo estaba cercado por
los cristianos para traer agua del río. Sobre Matilde Villanueva, sí conocí a sus padres en el pueblo. Ella sé
que vive en Barcelona. Yo también intenté localizarla porque había escrito unos libros muy interesantes
sobre Campos, pero no tuve éxito. Busqué en las guías telefónicas y llamé a varios pero me quedaron dos
que no contestaban, te paso los teléfonos por si tienes más suerte. (CENSURA)
Explícame mejor eso de los archivos de la Puebla en latín y que tiene que ver con ellos Matilde Villanueva y
el libro de Campos, no acabo de entenderlo
Otra cosa, mándame la dirección de la web donde se ve el pantano de Campos, por cierto, no esperes que
al bajar puedas ver el pueblo porque no dejaron absolutamente nada en pie, todas las casas, iglesia, etc.
fueron destruidas con explosivos. Lo único que se mantuvo fueron las dos casetas del puente y el molino,
que por aquella época (1976 más o menos) ya estaba medio derruido. De esto puedo dar fe porque estuve
paseando entre los escombros, intentando imaginarme donde estaba mi casa.
Bueno, seguiremos en contacto.
Un saludo –
Fernando Vera.- Barcelona

 Viernes, Enero 18, 2002 11:37 am


Castellón, 17 de Enero de 2002

Estimado Sr.:

Hace unos días observé en mi correo electrónico la llegada de un mensaje de Jorge.Puebla (acompañado
del símbolo correspondiente a un documento anexo en Attach). Leí el mensaje rápidamente porque estaba
ocupado y, además de percibir su interés por la historia de Puebla de Arenoso, me pareció que me formulaba sus
dudas acerca de que un personaje (Dn. Gonzalbo Díaz) hubiese llegado a ser “señor de la baronía de Arenós”.

Al día siguiente conecté de nuevo el ordenador y lamentablemente tuve un problema informático que me
borró los últimos correos recibidos, problema que me impidió sencillamente releer su mensaje así como tener su
dirección de correo electrónico. No conservo nada suyo salvo el documento que iba en Attach, y que resultó ser
el largo trabajo que dedica a recoger las abundantes referencias a la historia de la villa de Puebla de Arenoso.

Pues bien, le escribo esta carta como contestación agradeciéndole en primer lugar la deferencia que tiene
conmigo al enviármelo. Veo que es un tema que le apasiona porque hay bastante trabajo sólo con intentar ordenar
cronológicamente las referencias conocidas por distintas obras.

En segundo lugar debo decirle que no creo que pueda serle de mucha utilidad, puesto que desde hace años
oriento mis investigaciones hacia otro tema mucho más concreto (quizá más técnico también): el de la
demografía histórica. De modo que ahora “me muevo” más entre tasas, índices y diferentes variables numéricas,
referidas a la población del alto Mijares durante los siglos XVI al XVIII.

En tercer lugar, sí pueden resultarle de interés para usted (ya que veo que recoge cualquier noticia alusiva
a Puebla de Arenoso) dos o tres trabajos que publiqué igualmente hace varios años, y en donde abundan las
referencias a su pueblo, muy especialmente a la construcción de la iglesia. Dichos trabajos son los siguientes:
1) “Iglesias y devociones. Noticias documentales sobre algunas parroquias del Alto Mijares”, en Boletín
del Centro de Estudios del Alto Palancia, año IV, nº 13, 1987, pp. 45-64.
2)“Aportación al estudio descriptivo y metodológico de los archivos parroquiales: sus fondos y sus posibilidade
de aprovechamiento”, Millars. Geografía e Historia, XIV, 1991, pp. 79-99.
3)“La iglesia parroquial de Puebla de Arenoso a la luz de las Visitas Pastorales (Siglos XVI-XVIII)”, Millar
Espai i Història, XVII, 1994, pp. 107-126.
El primero se refiere principalmente a Cortes de Arenoso, S. Vicente de Piedrahita y Montanejos, pero contien
dos noticias puntuales sobre Puebla de Arenoso (en concreto sobre la iglesia-ermita de los Calpes y sobre la colocació
del órgano en la de Puebla). El segundo trabajo es un recorrido descriptivo por estos libros tan importantes que s
custodian en los archivos parroquiales, y en especial los del archivo de Puebla de Arenoso me sirvieron para comenta
lo que son los Libros de Visitas. El tercero ya es referido en su totalidad a la iglesia de Puebla de Arenoso.
Pues bien, si usted recibe esta carta mía (por cierto, tomo su dirección de la 1ª página de su trabaj
JORGE.PUEBLA@terra.es) me lo hace saber por vía de correo electrónico, y me envía al mismo tiempo su direcció
de correo normal, de este modo le mandaré en un sobre las Separatas recién comentadas.

Por último.... y volviendo al viejo tema (que ya casi tengo olvidado) de los Señores de la Baronía de Arenós
veo que usted -en la relación que hace al final de los distintos Barones- escribe:
¿ Gonzalbo Díaz de Arenós, hijo de Violante, conde de Denia ?
Ya observo que es el único que usted pone entre signos de interrogación, y no menos dudas tengo yo.
Como se sabe, a mediados del s. XIV se extingue la línea masculina de los señores de Arenós y el títul
emparenta con la casa real de Aragón (casamiento de Dña. Violante de Arenós con Dn. Alfonso de Aragón –el viejo
duque de Gandía). Lo razonable es que el sucesor fuese Dn. Alfonso de Aragón –el joven-, hijo del anterior, y casad
con Dña. Nicolava.
Efectivamente cuando escribí mi artículo en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (en 1984) y
me extrañó esta alusión a “Gonzalvo Díaz ... hijo de Dña. Violante”. Además, la nota va sin fecha... y no sé hasta qu
punto pudo ser una equivocación del autor del libro que yo empleaba como fuente (“Libro de la Baronía de Arenós”
que es un libro manuscrito del s. XVIII, compilado por alguien a partir de textos anteriores).
No puedo aclararle más, y por ahora tampoco dispongo de tiempo para bucear de nuevo en aquellos tema
No obstante, reitero lo que ya le he dicho más arriba: mi agradecimiento por el escrito enviado y mi disposición
remitirle los trabajos que versan sobre la Iglesia de Puebla.

Un cordial saludo. Antonio Poveda


Antonio Poveda Ayora
Departament d'Història, Geografia i Art
Universistat Jaume I - Castelló
Telf. 964.72.92.64

 Viernes, Febrero 1, 2002 8:45 pm


Hola Jorge, te escribo para transcribirte unas aclaraciones que quiere hacerte mi madre.
La fuente del cazador o fuente de la masía de la Viñaza a que haces referencia, siempre se ha llamado o conocido
como la fuente de los ermitaños. Detrás de la Ermita mismo y cubiertos por bosques y maleza, se encuentran
restos de paredes que siempre hemos oído decir que era la casa del ermitaño, por esta razón la fuente se llama así.
Junta a la fuente había una pequeña balsa que recogía las aguas para regar unos huertos próximos a ella, dichos
huertos eran del ermitaño.
La fuente que regaba los bancales de la Viñaza y que en tiempos de los árabes suministraba el agua al castillo, se
llama fuente de la canaleta y no nace junto al barranco. El nacimiento que siempre hemos conocido estaba a unos
200 o 300 metros del barranco, en la falda de la montaña. Yo de pequeña había estado varias veces allí. Del
nacimiento al barranco bajaba el agua por una regadera que actualmete está cubierta por la maleza y no se puede
apreciar. La zona donde nace la fuente se llama Partida de la Canaleta. En mi libro Recuerdos de un pasado, en la
página 87, hago referencia a ambas fuentes.
En el centro del pinar que hay justo enfrente del castillo, encima de la carretera que va hacia los Calpes, hay una
llanura que cuando yo era pequeña eran bancales de siembra de secano, a esa zona la llamaban el plano la horca,
y lo hacían porque se decía que allí ahorcaban y enterraban a sus muertos.
No sé si esta información puede servirte de algo.

Hasta pronto,  
Esther navarro

 Lunes, Febrero 11, 2002 8:34 pm


Lo que te he enviado es un borrador del trabajo, te lo mandare cuando lo tenga revisado para ponerlo en Internet.
No te envié el árbol genealógico lo tienes que sacar tu del articulo.
Me han llamado del archivo de la Diputación de Castellón que tienen el libro
que me recomendaste de la Baronía de Arenós. El árbol genealógico lo tenemos que estudiar los dos juntos antes
de pasarlo a definitivo.
Un abrazo de tu amigo Vicente.
Miguel Vicente Cortes Navarro

 Jueves, Febrero 14, 2002 7:43 pm


Buenas noches Jorge he recibido el texto en ingles intentare traducirlo gracias. Esta mañana he estado en
Castellón en el archivo de la diputación y he estudiado el libro de la baronía de Arenós y me a dejado con
las mismas dudas que tenia pues no aclara si Don Gonzalo Diaz de Arenos es el padre de doña Violante de
Arenós y Coronel y Doña Sancha Eximénes de Arenós , lo fácil seria pensar que fuera el padre de las dos
pero me cuesta aceptar esta circunstancia para hacer el árbol genealógico definitivo .Me pondré a estudiar
tu árbol nuevo, del anterior no estoy de acuerdo . He llamado esta mañana a al ayuntamiento de Prades
preguntándoles por la misma cuestión sobre el tema de Don Gonzalbo Diaz de Arenós espero que me den
información y podértela pasar .
Un abrazo.   
  Vicente
Miguel Vicente Cortes Navarro

 Jueves, Mayo 9, 2002 10:50 am


Muy Sr. nuestro:
 
Acuso recibo de su email del 23 del mes pasado. Lamento comunicarle que no tenemos ninguna fotografía aérea del
castillo, unicamente tenemos vistas del vuelo de Mº de Hacieda a mucha altura de la zona. Tomamos nota del interés de
ustedes para una investigación de campo en el castillo, pero por el momento tenemos poco personal disponible en este
Servicio de Arqueologia, aunque no dude que en la primera ocasión que pueda, mandaré un técnico arqueólogo para que
pueda entrevistarse con Ud.
 Reciba un atento saludo
 
Francesc Gusi
Director SIAP
Servicio de Arqueología <arqueologia@conex.dipcas.es>

 Miércoles, Septiembre 11, 2002 5:49 pm


Estimado Jorge,
yo también tengo raíces en la Puebla. Soy nieta de Miguel Calpe y sobrina de Rafael Calpe. Tenemos la casa
en la Plaza de la Iglesia 3.  Bueno, que sepas que aquí tienes una voluntaria para tu web, puedo traducirla
al inglés y ayudarte en tareas de investigación, en fin que aquí tienes una voluntaria, te repito.
Te agradecería me pusieras en contacto con el Sr. Manuel López López, veterano de la Guerra Civil.  Mi
abuelo también participó y luchó en el Frente de Teruel.  Seguro que tenemos muchas cosas que
contarnos.  Lamentablemente mi abuelo murió hace seis años pero su memoria sigue presente en las
historias que me explicó y en el documento fotográfico que tengo.  Sería una buena oportunidad para que
efectivamente no se pierdan en la menoria de los años. 
Por cierto, el mote de mi familia es Botadera.
Felicidades por tu web, es un magnífico trabajo.
Irene Muzás Calpe 

 Lunes, Octubre 21, 2002 6:46 pm


Hola Jorge.. soy Santy desde Puebla. Te escribo este e-mail para propnerte una cosa... te cuento. Desde el Ayuntamiento
se aprobado una propuesta que formulá al pleno para editar un Boletín Informativo Municipal. El objetivo de este BIM es
informar a la población, que la gente este más conectada con el Ayuntamiento, que conozca lo que se hace desde aquí
dentro, (Que no es poco) y así poder juzgar mejor su labor. También se va dar espacio a que asociaciones puedan
exponer sus actividades, sugerencias y además habrá una sección para el vecino. Ahora sólo falta que la gente se motive
un poco y colabore con la causa.
Bueno al grano, lo que quería proponerte es que tengo en mente hacer una sección de los monumentos del municipio y he
pensado en ti ya que conoces la historia mejor que yo y además te gustan estos temas.
La edición se hará por cuatrimestres y el primero esta previsto publicarse durante la primera quincena de noviembre ( si
todo va bien).
Si te interesa la idea de escribir un artículo para publicarlo cada cuatrimestre me contestas lo antes posible. Primero se
podría comenzar con el castillo, si te parece.
Te lo piensas y me dices algo.
Gracias.
 Ayuntamiento de Puebla de Arenoso

 Domingo, Noviembre 3, 2002 11:28 pm


¡Hola Jorge!
Enhobuena por tu página. Soy un apasinado "buscador" de todo lo referente al Alto Mijares ,de nuestra lengua castellano-
aragonesa ,de sus tradiciones y folklore, y como no, de su historia, que nos lleva acomprender toda nuestra relalidad
sociocultural.
El castillo de Arenoso o de la Viñaza, que es el nombre por el que se conoce en nuestros pueblos, es un enclave que me
apasiona, y por el que debemos luchar para su conservación y recuperación.
No se quien eres pero me gustaría conocerte y no dudes,si lo crees oportuno, en pedir mi colaboración para cualquier
actividad cultural de nuestra comarca.
 
Un saludo
 
Vicente Ibañez (Macareno) 

 Domingo, Noviembre 24, 2002 8:30 pm

Hola Jorge, soy ximo del ESPELEO CLUB CASTELLÓ (concretamente Joaquín Arenós Domínguez, vaya con
el apellido).   Para localizar cuevas o comprobar su recorrido subterráneo sólamente tenemos un método: la
constancia.   Muchas veces hemos pasado días intentando penetrar en un pequeño agujero sin conseguirlo, en
cambio otras veces, sin esperarlo hemos descubierto una cueva de grandes dimensiones.   En la actualidad no hay
ningun otro método que nos indique el recorrido subterráneo o si éste se encuentra obstruido.   Tenemos que
entrar hasta donde podamos y sobre la marcha intentar desobstruir los puntos conflictivos.

En el término municipal de Puebla de Arenoso y a nivel de grupo no hemos realizado ninguna exploración
espeleológica.   Tal vez algún socio del ESPELEO CLUB CASTELLO y a nivel particular.

Te adjunto tres ficheros PDF con toda la información disponible en nuestros archivos (un fichero es la relación de
cavidades, otro las topografías dispuestas sobre enl papel en horizontal y el último las dispuestas sobre el papel
en vertical).

Joaquín Arenós Domínguez 

 Martes, Diciembre 3, 2002 9:05 pm


Hola Jorge,
Me llamo Maite Martín Martín y soy de Barcelona.
El motivo de este mensaje es por si me puedes ayudar a obtener mas información sobre mi familia paterna.
Los datos que puedo facilitarte son el nombre de mi  bisabuelo, Joaquin Martín Collado, el de mi abuelo, Joaquin Martín
Perez y mi abuela Isabel Benedicto Genaro.
Mi abuelo me ha explicado cosillas, pero me gustaría saber mas, y quizás ir de visita algún día, ya que me gustaría saber
donde nació mi padre.
 
Bueno Jorge espero que puedas ayudarme facilitádome información  o bien decirme dónde puedo encontrarla, aunque
supongo que me recomendarás una visita, ya que seguramente será la mejor manera de conocer la zona de Los Calpes.
 
Gracias por tu ayuda.

 Domingo, Febrero 9, 2003 11:23 pm


informacion sobre apellido brun

mi abuelo paterno descendia de esa zona.


desearia saber si queda este apellido por ahí y donde puedo informarme.gracias antonio brun
antonio brun de quevedo

 Viernes, Marzo 7, 2003 6:49 am


Por Sr.Nebot y Fortea,
Ahora por mostly ingles. Was wondering if you'd found out any additional informacion en la past 2 months?
Obviously el mundo situation has everything upside down & economic tiempos have been muy mal para mi
por awhile ahora. Economic tiempos por everyone seem to be pretty awful. Tengo sent your informacion to
a few otras amigos/researchers/escolars/relatives over here to expand el research trabajo. Si, el
relationships do get that complex over here con disbursed indigena tribes, Africanos, & European
colonialism. Por favor escribir when usted can y do look forward a hearing
from usted. Y gracias por putting up con mi mal Espa~nol.
Otra vez, Alejandra Oeste
 Martes, Marzo 18, 2003 5:37 am
Dear Sr. Nebot y Fortea,
I'm guessing that you are the person who sent me the email a couple of weeks ago regarding the Arenos
family history? I erased it before opening it because I haven't sent any enquiry information out to Espa~na
or the Caribbean or South America in 2 to 4 years and I was afraid of a virus. There are Jorge Puebla's in
New York as well as Mexico, Cuba, Venezuela & Argentina! I thought it best to do the research on the
family history and was amazed at what you had done in your research in Spain. Also amazing that so many
other historians and regular people have done so much wonderfull research that is now available on the
web! I downloaded the site info that you had and have downloaded other sites as well since your email
came. I have read a few books on Islamic Iberia and have always been a history major anyway but now
finally so much information has been rediscovered and is there for so many to explore. I'm finally trying to
go back to college to finish my
BA then higher degrees related to all of this family history and the history of the Americas. I hadn't realized
how devastating the expulsion of the Moors & the Jews was to Spain and Portugal. So it is the Valencia
area! I think I may also have solved a problem in Southeast US history related to the "Melungeons". Late
1500's, then 1609 to 1654 as expulsion dates would make sense for ships coming to the farther reaches of
the Spanish Empire. I'm going
to email another researcher after I send this to you regarding this finding.
There must be records of where the ships went yes? I've read some Islamic history and Aramco World has
been a good source off and on. There could be records in North Africa? Seems like alot of the Mahgrib
(spelling?) area in Morocco, Algeria and Tunisia are
or were populated by expatriot Iberians! I know that the Barbary pirates are involved in this. I'm also
thinking that a couple of other family names may be from the same area that you've covered. It was Al-
Andalus from the 700's to 1001 when your timeline starts so there must be records of that as well
somewhere in the Arab world. So much work to do!
Please let me know if I have the correct 'Jorge Puebla'.Your research has been invaluable at any rate. Thank
You so much for your time and work.
Sincerely, Sandy West

 Jueves, Noviembre 13, 2003 1:30 pm


Hola Jorge! Espero poder hacer más visitas de este tipo, aunque reconozco que es difícil p orque
desgraciadamente los periodistas disponemos de poco tiempo para acudir a este tipo de actos y más si
están a tantos kilómetros de Castellón. Ya sabes, esto es una empresa, y si puedes hacer tres páginas del
periódico mejor que si haces una aunque esté "chapeau". Me gustaría que me mandarás algún teléfono de
contacto de maría o de pablo para poder hablar con ellos, de la asociación y de temas de Puebla. Si tú
tienes datos o informaciones también me gustaría que me las enviases. Te doy un nuevo correo electrónico
porque ya nos han instalado el e-mail del Heraldo de Castellón: ptercero@heraldo.es Gracias por todo.
Cuando saque alguna cosita publicada ya te lo haré llegar. Hasta pronto.

 Jueves, Diciembre 11, 2003 3:34 am


Hola,
 
Ya hace un tiempo encontré tu web gracias a un buscador. La verdad es que por todo lo que leí, se nota
que te has documentado mucho y has sabido exponerlo, lo cual, a mi ya me costó un tiempo jeje.
 
Yo soy un chico de 20 años que lleva a cabo la Web NO oficial sobre Pina de Montalgrao, que tiene de vida
aproximadamente 3 meses. Tuve la gran suerte de ver como utilizabas datos de Pina, pues consultarlos en
tu Web me fueron bien para desarrollar mucho más la historia que ya realicé.
 
No quisiera entretenerte mucho más. El motivo por el cual te he mandado este correo es porque desde la
Web estoy ayudando a encontrar gente que colabore con una Exposición Fotográfica permanente que se
realizará en Pina de Montalgrao.
 
Pensé que quizás al tener una Web que abarca, por lo menos a mi parecer, muchos datos de la Puebla de
Arenoso, quizás pudieras ayudarme. La cuestión es que se están recopilando fotografías de gente, que
tienen por casa de sus abuelos, de sus padres, de ellos mismos cuando eran jóvenes.... en general de todo
tipo para ser expuestas.
 
De todas formas, en la Web sobre Pina : Http://www.gratisweb.com/pinademontalgrao , dentro de la
sección "Exposición" puse unos ejemplos, en ese caso son de Pina todos. También explico todo el proceso
para que no haya nada oscuro ni nada por el estilo, más que nada por dejarlo todo lo más claro que he
podido. De todas formas, las fotografías deberían estar documentadas, es decir, pues la fecha, quienes
salen en las fotos, que se ve.... .
 
Bueno.... si crees que es interesante y te quieres pasar y echar un vistazo a la Web y su sección de
"Exposición", te estaré agradecido.
Pues pienso que podrías serme de gran ayuda en la recopilación de fotografías en la Puebla de Arenoso, las
cuales, se expondrían para que todo el mundo pudieran verlas y de paso, saber quienes son la gente que se
ven en la foto, ya que, se podrá consultar.
 
Ya se me ha hecho muy tarde esta noche, estaré pues a la espera de un correo tuyo a ver que te parece la
idea que te he propuesto. Se me olvidó comentarte que todo ello es sin ánimo de lucro, es decir, con esto
nadie gana dinero ni nada parecido. Te lo comento más que nada por si te da por pensar que nos ganamos
algo jejeje :P.
 
Saludos,
 
Sr. Pinocho.

Responsable de la Web NO oficial sobre Pina de Montalgrao

 Viernes, Diciembre 19, 2003 2:35 am


Hola Jorge,
 
Espero que no te sepa mal el retraso de un día en tu contestación. Primero creo que es conveniente el
presentarme jeje, me llamo en verdad Jorge como tu, aunque cuando mando algo sobre la Web me hago
llamar Sr. Pinocho, más que nada como personaje que se supone que recopila la información dentro de la
Web.
 
Tengo 19 años, en pocos días ya 20, y lo que hago es crear/gestionar la Web NO oficial sobre Pina de
Montalgrao, investigar como buenamente puedo y, recopilar y ayudar en proyectos desde Internet, que es
desde donde más me puedo mover. En concreto, soy hijo de pinocha y creo que al igual que tu con la
Puebla de Arenoso, yo lo hago por sentimiento hacía el pueblo,..... no se como explicártelo jeje, porque me
identifico con el pueblo estaría mejor dicho.
 
Gracias por todo lo bueno que has dicho sobre la Web, aunque a veces vale la pena más el contenido que la
decoración, y por lo que he visto en tu Web sobre la Puebla, has recopilado mucha información que seguro
que te ha llevado muchos años, y además que cualquiera que la lea la termina entendiendo que eso es muy
bueno.
 
Tienes razón en lo del Turismo Rural, en Pina hay unas 4 casas rurales y parece que les va bien, se ha
puesto últimamente de moda lo de ir a la montaña a una casa rural. En verdad, intento mantenerme al
margen de toda actividad que lleve negocios, no significa que esté en contra, al contrario, les da más vida
al pueblo, pero como quienes se benefician son unos cuantos y no todo el pueblo, pues
prefiero mantenerme al margen, ya que, intento mantener la Web sin apoyos de negocios, es decir, del aire
en la medida que sea posible.
 
Respecto a la Exposición Fotográfica Permanente que se hará en Pina, he estado hablando esta tarde con el
pinocho que gestiona todo esto, y habíamos pensado que en Verano, con más tranquilidad y si tu quieres
claro...., acercarnos nosotros a la Puebla y hablar sobre este tema, y de esa forma pensamos que sería
mejor.
 
Es que cuando son cosas tan valiosas como son las fotografías, vale la pena a veces el acercarse que no
nos cuesta nada y así explicar mucho mejor de que trata la Exposición, como se llevará a cabo...... en
definitiva, todo el proceso.
 
Bueno, pues nada.... piensa a ver si te parece bien que en verano quedemos un día en La Puebla para
hablar sobre este tema. Ese día iríamos el pinocho que lo gestiona y yo mismo, ya que nos hemos conocido
por E-mail.... jeje.
 
Al final ya se me ha hecho tarde, creo que he respondido a todo lo que me decías en tu correo, de todas
formas si necesitas alguna cosa y puedo ayudarte no dudes en comentármelo, pues ya sabes como ponerte
en contacto conmigo por E-mail.
 
¡¡ Feliz Navidad !! tanto para ti como para todo el pueblo de Puebla de Arenoso y encantado de haberte
conocido
Pina de Montalgrao

 Miércoles, Febrero 18, 2004 11:24 pm


Poco podemos aportar, ya que en el trabajo de inventario que se hizo de la comarca, en Puebla de Arenoso
solamente había campanas en tres templos, de los cuales la más antigua estaba rota, y por nuestras
noticias fue si no refundida, al menos sustituida por otra nueva hará un par de años. De cualquier manera
era relativamente moderna, de 1876. Como se ve en las otras fichas, las campanas son posteriores, y muy
mal conservadas.
Poco podemos decir. Ciertamente la espadaña de la foto parece antigua, y adaptada a dos campanas de
tamaños diferentes, que probablemente serían tañidas a medio vuelo desde abajo (la introducción del
volteo en la diócesis es relativamente reciente, finales del XVIII, mientras que en la diócesis de Valencia se
introducen, al menos en la Catedral, en el último tercio del XVI.
No parece probable que estas campanas se repicaran desde arriba, sino que se tañeran en movimiento
desde abajo. Poco más, ya que los datos recogidos en http://www.cult.gva.es/scripts/gcv/compte.idc?
Ccompte=725 no dan para más, al menos de momento.
Saludos
Dr. Francesc LLOP i BAYO
Gremi de Campaners Valencians

 Martes, Febrero 24, 2004 8:11 pm


Estimado Señor,
Mi nombre es Vicente Górriz Ventura y nací en Los Cantos hace 41 años.
He visto su completa página web sobre La Puebla y estoy buscando fotos sobre Los Cantos para poder
mostrarselas a mi padre que lleva años sin poder ir.
No sé si es posible que me haga llegar fotos de Los Cantos, si las tiene, o me puede poner en contacto con
alguien que las pueda tener. Yo llevo muchos años sin pasar por allí. No sé si será posible, pero gracias de
todos modos. He disfrutado mucho con su web.
un saludo,
Vicente Górriz Ventura

 Lunes, Marzo 1, 2004 8:44 am

Jorge,
te agradezco muchísimo tu ofrecimiento. nosotros vivíamos en Los Cantos en la era que está justo encima
de la carretera. Lo siento, no recuerdo el nombre, pero era la más grande.
Nuestra casa fue derribada hace años. Pero sería fantástico ver el aspecto actual.
Te he hecho un pequeño gráfico con excel, con el que no tendrás ningún problema para identificarla.
Ví la web que me diste y, por las caras de los chicos que aparecían es muy probable que sean hijos de mis
amigos de cuando yo tenía 12 - 13 años.

Gracias de nuevo y un saludo,

vicente

 Martes, Mayo 25, 2004 4:13 pm


Hola de nuevo: ya veo el interés que muestra por este tipo de libros, aunque lamentablemente mi
contestación va a ser muy breve. El recuento de las partidas de bautismos, defunciones y matrimonios lo
llevamos a cabo directamente sobre el Libro, página tras página. En mi caso (y referido a Cortes de
Arenoso) el recuento se hizo mensual, y partida a partida, anotando los datos de cada una en una ficha de
papel-cartón
diseñada al efecto.  
       Cuando todos los datos de interés estuvieron ya recogidos en esas fichas, puede decirse que tenemos
ya el archivo ordenado en nuestra mesa de trabajo, y -a partir de entonces- comienza propiamente la
explotación de los datos, es decir, el estudio propiamente dicho. Así que, a partir de entonces podemos
abordar la evolución anual (y mensual) de la natalidad, mortalidad y nupcialidad, la distribución estacional,
la natalidad
ilegítima, la mortalidad de niños y la adulta, las causas de la mortalidad, la inmigración.., etc.,etc. Pero -ya
le digo- el trabajo primero se hizo manualmente.
        Un cordial saludo. Antonio. ----------------------------------------------
Antonio Poveda Ayora
Departament d'Història, Geografia i Art
Universistat Jaume I – Castelló
Telf. 964.72.92.64

 Miércoles, Junio 9, 2004 1:59 am


> Hola, me llamo Benjamín Escriche, soy licenciado en historia y estoy haciendo en la actualidad el
doctorado en historia medieval en la Universidad de Valencia.  Soy de Soneja y estoy interesado en
conocer, tanto los orígenes de mi pueblo como su relación con la familia Arenós. He visto que usted ha
investigado sobre esta familia, por esto le escribo este correo por si me pudiera facilitar alguna información
sobre la relación de Soneja con la familia Arenós, o al menos algún documento que me proporcione alguna
pista. El documento más antiguo que conozco es del 4 de noviembre de 1330, conservado en el Archivo de
la Corona de Aragón, en el que Alfonso IV otorga el mero y mixto imperio sobre estos lugares y reconoce
que Eximén Pérez de Arenós los usaba ya ocultamente con fuero de Aragón.
Anteriormente a esa fecha no tengo nada, pero por lo que veo en el árbol genealógico que usted ha hecho,
figura la fecha de 1260.  Me gustaría saber si hay alguna donación o algún otro documento relacionado.
Sinceramente, le estaría muy agradecido si me puede ayudar con cualquier información, por pequeña que
sea.  En estos momentos estoy haciendo un trabajo sobre el sistema de regadío de la huerta de Soneja,
vinculando con los orígenes del pueblo como una alquería musulmana dedicada a la agricultura de regadío,
de ahí la necesidad de información sobre cualquier dato que me aporte pistas, y la posesión del pueblo por
la familia Arenós me es vital para saber la antigüedad del mismo. Esperando sus noticias, le doy las gracias
anticipadas y le ofrezco mi colaboración en todo lo que pueda necesitar.
Atentamente,
Benjamín Escriche

 Domingo, Junio 13, 2004 2:34 pm


Hola Jorge, muchas gracias por tu información.  Sobre la fecha de 1260
también la he visto en una página web de la universidad de Valencia, pero no
sé de dónde ha sacado esa información. He consultado el libro de Martínez
Ferrando, J.: "Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de
Valencia: contenida en los registros de la Cancillería Real". En este libro
están catalogados, documento por documento, todo lo que se conserva en los
registros de Cancillería de los reinados de Jaime I y Pedro el Grande.  Si
hubiera alguna donación real debería encontrarse allí, y no hay nada.
También, aprovechando que en el departamento de Historia Medieval de la
Universidad tenemos microfilmados todos los registros de Cancillería del
reinado de Jaime I, me pasé toda la documentación del año 1260 y no pude
encontrar nada.

Respecto del documento de 1330, es la concesión del mero imperio dentro del
proceso de aplicación de la legislación alfonsina aprobada en las cortes de
1329.  Lo curioso de este documento es que el rey otorga el mero y mixto
imperio a cambio de sustituir los fueros de Aragón por los de Valencia, pero
reconoce que ya estaban usando de forma oculta la jurisdicción criminal:
"Damus etiam et concedimus vobis et vestris et quibus velitis, perpetuo,
merum et mistum imperium et totum eius exercitium in locis de Azueva, de
Soneja, de Mosquera et de Pellinos, sitis in regno predicto, in quibus
utebamani occulte mero imperio et omni iuredictione, iuxta forum
Aragonum...", algo que todavía no entiendo es cómo podía ejercer una
jurisdicción que no le había sido concedida hasta ese momento.

Por otra parte, Azuébar fue entregada por Jaime I a J. Gonzálvez de Heredia
el 25 de enero de 1238, apareciendo esta donación en el "Llibre del
repartiment". De Soneja no hay ninguna donación ni en el Llibre del
repartiment ni en ningún otro documento hasta lo de 1330, por lo menos que
sepamos, aunque como tu dices, podría haber algún documento que
desconocemos. Mi hipótesis es que tanto Soneja, Mosquera y Pellinos, serían
pequeñas alquerías musulmanas vinculadas al término castral del castillo de
Azuébar y que en el momento de la donación de Jaime I, más que la alquería
de Azuébar, se entregaría el conjunto del término castral, con las pequeñas
alquerías o simples lugares de hábitat que pudiera contener, y que en el
transcurso del siglo XIII, bien por compra, donación o lo que fuere, este
término pasaría a la familia Arenós.  No sé si es una hipótesis totalmente
descabellada, pero no se me ocurre otra forma a falta de un documento que
aclare más cosas.
De todas formas, si encuentro algo ya te pasaré la información.
Gracias por todo.
Benjamín

 Viernes, Julio 16, 2004 5:32 pm


Hola,
Navegando por internet, buscando datos sobre Espadilla, he localizado tu fantástica página sobre la Baronía
de Arenós. Tengo un amigo en Espadilla y me sugirió que preparara algo sobre la historia del pueblo, para
hacer una presentación en agosto .Llevo unos cuantos días recopilando información y  sí que encuentro
datos dispersos. Necesito imágenes que ilustren el trabajo y confirmar los datos recogidos.
Agradecería tu colaboración.
Saludos,
Andreu Beltran

 Miércoles, Julio 21, 2004 12:37 pm


Hola Jorge,
 
No se si te acordarás todavía, soy el otro Jorge que gestiona la Web NO oficial sobre Pina de Montalgrao.
 
Te enviba este E-mail, si no es que llego tarde para que lo puedas leer, para comentarte que el día 06 de
agosto de 2.004 tendrá lugar en Pina de Montalgrao la inauguración de la "Exposición Fotográfica
Permanente", por si quisieras pasarte.
Durante esta semana he estado enviando aa la poca gente que conozco por Internet, como tu, más que
nada por el hecho que se sepa jeje, ya que, en una pequeña proporción, la Web sobre Pina ha colaborado
en su nacimiento.
 
Pues creo que eso era todo, desearte que pases unas buenas vacaciones por la Puebla de Arenoso, y que
tengas un feliz verano.
 
Saludos

- Jueves, Septiembre 30, 2004 12:13 pm


Muy Señor Mío:
Ante todo quiero felicitarle por la página web sobre la historia de Puebla
de Arenoso...sin duda muy interesante y con abundante información. En segundo
lugar quisiera hacerle unas cosnultas al respecto del árbol genealógico
de la familia Arenós porque estoy recogiendo información sobre los señores
cristianos de Montornés en el siglo XIII. Me sería de gran ayuda el que pudiera solucionarme las siguientes
dudas:
1º- Ruy Ximénez y Pedro Ximénex eran hermanos, pero ¿eran hijos de Ximén
Pérez de Tarazona-Arenós o de un hermano de este?.
2º- Pone que Pedro Eixeménez fue señor de Montornés de 1298 a 1281 ¿podría
decirme la fuente de donde obtienes esta información?. Se, por los documentos
del Padre Ramón de Maria en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
que en los laudos arbitrales sobre los límites de Miravet y Montornés aparece
el primero fechado en 1285 donde se recoge que Pedro Eiximenis era señor
de Montornés ¿es el mismo?.
3º- También sobre Pedro Eixemenez, cuando pone en su casilla "Murcia junto
con una fecha" ¿a que te refieres?.
4º- En el recuadro de Ruy Ximénez anota que fue señor de Borriol en 1271 y anotas la cita de Limites de Borriol
1282 ¿a qué se refiere con lo de Límites?.
Espero que no le resulte un atreviemiento por mi parte el hacerle estas
consultas, pero si no le importara en aclarármelas me haría un enorme favor.
Sin más, le agradezco el tiempo que me haya dedicado al leer dicho e-mail.
Atentamente

Pablo Castellet

- Viernes, Octubre 8, 2004 9:44 am


Hola Jorge:
Ante todo darte las gracias por la infromación que me enviaste, me ha sido
de gran utilidad y va aclarándome ciertas dudas que tenía respecto al señorío
de Montornés. Yo soy de Castellón, aunque vivo en Torrevieja, pero en verano
y NAvidades subo a CAstellón. Mi padre es de la Pobla Tornesa, de ahí que
me interese por su historia.
Respecto al eniviarte los documentos de 1285 y 1333 sobre los linde de Miravet
y Montornés no hay ningún problema. Solamente dame una dirección y te los
enviaré prontamente.
Respecto a los datos que me enviaste tengo que decirte que falta lo siguiente:

- 17 de Julio de 1249: Jaime I autoriza a Iacchesio Sancii (Iacchesio Sanç)


para vender el castillo de Montornés, junto a Burriana (Huici-Miranda, 1976,
Documento 503.

- El documento de venta de Montornés y Castellón a Jaime II por Poblet,


se perdió del archivo municipal de Castellón, aunque la noticia de la venta
la recoge Juan Antonio BALBÁS en su Libro de la Provincia de castellón (ediciópn
facsímil de 1987, pag. 390). Esta información la encontré en "El señorío
de CAstellón de la PLana en los siglos XIII-XIV (Documentos para su estudio)",
en el BSCC, Tomo LXXII (1996). Desconozco si de este documento hay copia
en el archivo de Poblet o en otros (ACA o AHN).

Una pregunta más, ¿tienescpias de los documentos de los que haces referéncia
en el listado que me proporcionaste?. Si es así, sería de gran ayuda el
poder tener una copia de los documentos de:

- Los dos del 15 de Junio de 1268: Jaime I cede a los monjes de San Vicent
toda la jurisdicción feudal, dominoos y potestades del castillo y pueblo
de montornés. La donacuión a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador
de San Vicente, y al prior del mismo, del castro de Montornés.

- 10 de Noviembre de 1268: Se confirma la donación que a Pedro Eximino le


hizo su padre Eiximen Petris de Arenoso de la población de Tornesa y sus
términos.

- 13 de Julio de 1281: Pedro Jiménez recibe la orden de dar el castillo


de Montornés al nuevo prior de San Victorià.

Bieno, te reitero mi agradecimiento por enviarme la infromación y ya te


envio los documentos que me solicitaste. Otra cosa, si te falta algún documento
del BSCC yo lo tengo desde 1978 y desde sus comienzos en la Boblioteca Pública
de RAfalafena, e Castellóm, en la sala de consulta (2º piso) los puedes
consultar e incluso fotocopiar...por si jecesitas algo, dímelo.
Saludos

PAblo Castellet

-Viernes, Octubre 29, 2004 1:51 pm


Hola Jorge, por supuesto que cuando tenga finalizado el trabajo te lo enviaré
para colgarlo en la red....la cultura es patrimonio de todos y a cuanta
más gente llegue mejor. La verdad es que ha sido de gran ayuda tu colaboración,
muchas gracias.
Estaremos en contacto.
Pablo.

 Martes, Diciembre 14, 2004 5:24 pm


Hola Jorge,
 
Después de haber visitado la web del la Puebla de Arenós, he decidido ponerme en contacto contigo.
Seguramente no te podré ayudar en mucho a ampliar datos en tu fantástica recopilación pero si quisiera
participar en el recuerdo de esta zona. Mi familia materna proviene íntegramente de Campos de Arenoso.
Yo visite el pueblo de muy pequeña justo antes de que se convirtiera en pantano. Mis bisabuelos tenían
tierras para el cultivo y naranjos, sus apellidos eran Collado Sandalinas. Me he pasado años intentando
averiguar si existía algún libro que hablara del pueblo, pero solo di con una recopilación que hizo un
habitante y fue una edición limitada.
Te agradecería muchísimo que me indicaras si hay algún libro que haga referencia directa a Campos o hable
de la zona: Campos de Arenoso, Mijares... o tuvieras alguna información del apellido o de las familias de
Campos en el siglo XX
 
Muchas gracias de antemano,
  
Gemma Fuentes Collado

 Viernes, Marzo 11, 2005 9:55 pm


Apreciado Jorge:
 
Soy el autor de la traducción del latín y los comentarios de la carta de población de Puebla de Arenoso de 1271. Los hice
para Fernando Vera, gratuitamente y a petición suya, en un foro de genealogía, hará unos tres años. Ya no me acuerdo
bien. Fernando puso la traducción y los comentarios en la red, tal y como se los había escrito en uno de mis mensajes. Por
eso tienen a veces ese tono coloquial.
 
En fin, el motivo de mi mensaje es rogarle que explicite al comienzo de la traducción que soy su autor. Ya se lo pedí a
Fernando hace mucho tiempo, pero no recibí respuesta. Creo que es justo poner que la traducción la hice yo, dado el gran
esfuerzo y el mucho tiempo que puse en ello; incluso hice, como ejercicio personal, otras dos versiones: una al español
actual y otra al aragonés antiguo de la zona, que es la lengua que debían de hablar -como digo en los comentarios- la
mayoría de los primeros pobladores de la Puebla. He buscado esas dos versiones, pero creo que las perdí una vez que se
me estropeó el ordenador. No obstante, es probable que Fernando las conserve. Personalmente, creo que yo no habría
puesto -al menos sola- la versión en castellano antiguo, pues aunque queda interesante no creo que fuera lo que hablaban
aquellos repobladores.
 
Aprovecho para felicitarle por el sitio web.
 
Atentamente,
                      Fernando González del Campo Román
 
Barcelona
Historiador y traductor
 Sábado, Marzo 12, 2005 1:31 pm
Hola, Jorge. Te agradezco la rapidez y el contenido de tu respuesta, y me
alegro de haber contribuido en algo a vuestra página. En aquella traducción
tuve incluso en cuenta el lenguaje de los fueros de la zona en aquella
época. Como yo también estoy contento, te añado una breve traducción de las
líneas de 1279 que se refieren al anterior matrimonio de Alda con Blasco Jiménez de Arenoso.
Traducción parcial del texto sobre «Pedro III y la posible boda de Alda (viuda de Blasco Eximénez de
Arenós)»
«Pedro, por la gracia de Dios rey de Aragón, al noble y querido varón Ruy
Jiménez de Luna, procurador de las tierras de Valencia, saludos y amor.
Hemos sabido que entre vós y Doña Alda, esposa que fue de Blasco Jiménez de
Arenoso, se ha tratado de matrimonio; que, aunque no nos desagrade, queremos
que, para perfección de los mismos matrimonios, en modo alguno sigáis antes
de hablar con nós y de que sepáis nuestra voluntad. .»

Ruy o Rodrigo Jiménez de Luna era el administrador del territorio de


Valencia.

Cordialmente,
                        Fernando González del Campo

 Sábado, Marzo 26, 2005 2:43 am


Hola, Jorge. De nada. Gracias a ti, aunque lo suyo sería, cuando tengas tiempo, poner mi nombre en la
traducción (donde dice Traducción a la antigua), pues es la única manera de que se sepa su autor (como se
suele hacer con las fotografías). Si no, dado que al principio de la página de los Textos en latín figura tu
nombre, parece que el autor de la traducción seas tú ;-) Ya sé que no es tu intención.
En mi página de Tus Apellidos, http://www.tusapellidos.com/ (apartado Traducción) he incorporado como
primer ejemplo la traducción del fuero, con una introducción (luego añadiré unos ejemplos que tengo del
francés y el gallego antiguos). El texto y su traducción lo he puesto a dos columnas, para que se puedan
cotejar mejor, y las observaciones las he convertido en notas. En algún caso, he modificado alguna
ligeramente. Si quieres, puedes cambiar la versión de tu página por la de la mía, en todo o en parte, o
añadir la introducción, citándome como autor.
Además, he añadido a mi página un vínculo a la tuya (en la introducción a la
traducción, botón verde).
Un abrazo, Fernando
Fernando González del Campo Román

 Martes, Abril 12, 2005 9:20 pm


Estimado Señor:
 
Acabo de ver en una pagina web historia de puebla de arenoso.
 
Y creo entender sus conocimientos sobre el rey moro abuzeyt. en el cual me encuentro muy interesado en
este tema, hace unos años tuve el placer de estar en Cuenca y pude visitar muy precipitadamente la torre
de abuceyt muy precipitadamente y pude hacer alguna tomas que por fatal error e perdido.
 
Por lo cual le rogaría me facilitara los datos que le sean posible o fotografías de la misma. debido a que soy
un fiel investigador de la Cruz de Caravaca.
 
Por lo cual le quedaría muy agradecido si me pudiera facilitar alguna documentación.
 
Saludos. Manuel Martos Serrano

 Domingo, Junio 26, 2005 11:18 am


Hola , he visto tu página y me ha llamado la atención, porque mis abuelos
eran de la Puebla y yo estoy miuy vinculada a l pueblo por lazos familiares.
Quería decirte que cuqndo hablas de los orígenes mencionas dentro de los
romanos el puente románico de Rubielos,y el Románico es Edad Media.

Un saludo
Victoria Calpe Tomás

 Miércoles, Junio 29, 2005 0:30 am


Hola. Mi nombre es José Antonio Tarazón Martínez y soy de un pueblo que se
llama Chelva. He estado leyendo con mucho interés tu página web sobre la
historia de Puebla de Arenoso.
Ya te habrás dado cuenta por mi apellido que puede que haya algo de relación
con tu pueblo. Hace un mes que empecé a elaborar el árbol genealógico de
mi familia paterna (todo empezó en una reunión familiar, como suelen empezar
estas cosas), y gracias al archivo de la iglesia de mi pueblo he podido llegar
al año 1551; es decir, 13 generaciones de Tarazones desde entonces hasta
mí.
Pues bien, no he querido quedarme ahí y he empezado a buscar información
sobre repoblaciones de estas comarcas desde la reconquista de Jaime I. Una
fuente, el padre Vicente Mares en su libro sobre historia local La Fénix
Troyana, dice que los primeros pobladores que trajeron el apellido  a Chelva
procedieron de Puebla de Arenoso y llegaron a mi pueblo con el hijo de Jaime
I, Pedro III.
No sé si esta fuente es muy de fiar, pues su libro mezcla muchos datos claramente
falsos con otros verdaderos.
Tengo muy difícil rastrear mis antepasados entre 1551, fecha del inicio del
archivo parroquial, y las repoblaciones tras la reconquista. ¿Me podrías
arrojar algo de luz sobre esto? ¿Has encontrado algo sobre partidas de familias
procedentes de Puebla de Arenoso que fueran a repoblar el valle de Chelva
hacia finales del siglo XIII o principios del XIV?
Gracias.

 Sábado, Julio 2, 2005 5:12 pm


Hola, Jorge.
Gracias por tu respuesta y por tenerme en cuenta en tus futuros descubrimientos.
Aquí te mando todo lo que escribe Mosén Vicente Mares Martínez allá por el 1680. Como verás no esconde
de qué fuentes bebe: Escolano, Diago y Martín Viciana. De seguro que tú ya los habrás consultado
detenidamente. En fin, esta es la única pista que me llevaba a Puebla de Arenoso.
Hasta pronto.

 Lunes, Julio 4, 2005 7:48 pm


Hola Jorge :
Voy a darte unos datos : el acueducto no está en Olba ,los restos romanos y
concretamente los acueductos  estan en Albarracin y en Chelva ( acueducto Peña Cortada) este pueblo se
encuentra relativamente cerca de Olba , en el interior de Valencia
.Lo que se encuentra en Olba es la tumba de Carlos Marde, mMinistro de Frenando VII ( XIX).

Un saludo
Victoria Calpe Tomás

 Domingo, Julio 3, 2005 9:43 pm


He leído con máximo interés lo que ha escrito Vd. sobre la Historia de "la
Puebla" y me permito de escribirle porque mi familia de parte de mi madre es
oriunda de allí y que cuando yo era nov iba a pasar las vacaciones allí.
En cierta ocasión estuve bastante enfermo y mis padres ( vivíamos en
Barcelona) me hicieron ir a pasar un ano en "la Puebla" con mis abuelos. Fui
a la escuela allí durante el periodo escolar de 1932-33.  Actualmente vivo
en Francia pero llevo "la Puebla" grabada en mi corazón. Debe Vd saber que en 1885, no creo equivocarme en la
fecha, pero podría ser, porque son recuerdos de lo que me explicaba mi abuela, hubo una epidemia de cólera en
España, una cuadrilla de segadores de vuelta de Aragón se vio prohibida la entrada en el pueblo y se quedaron en
cuarentena en la era de la villa. Entre ellos había mi bisabuelo, el cual falleció en un pajar de dicha era.
Se llamaba  Manuel Monte Santafé y tenia 35 anos cuando murió. Mi bisabuela
se llamaba Maria Peidro Collado.
Mi abuela era nacida en el Montico. No sé por que motivo mis bisabuelos
dejaron aquella masía, pero cuando yo era niño la llamaban la "tía Montico".
Se llamaba Pilar Monte Peidro.
Mi abuelo era nacido en "Castillo de Villamalefa" y se llamaba Manuel
Herrando Mor. Cuando eran jóvenes trabajaban ambos en casa de un Doctor
llamado Figueroa.
Mi madre nació en la calle Loreto, pero la casa ya no existe.
Tenia una tía, casada con un hermano de mi madre, llamada Maria Nebot, cuyo
hermano, Vicente Nebot murió intentando apagar un fuego de bosque.
No sé si fue en 1934 o 35 hubo una gran desgracia en la Puebla. tres chicas
se ahogaron en el Mijares.
La primera vez que fui a "la Puebla" hice el trayecto desde Barracas en un
serón, en una mula. La segunda lo hice en una tartana y el camino era tan
malo que se volcó. Me parece, pero no estoy seguro tampoco que el primer
autocar que hizo el trayecto lo efectuó en 1935.
Tras haber estado muchos anos sin ir fui a "la Puebla" con mi familia en
1995, 96, 97 y 98. Allí conocí a un señor llamado Juan Tatany (o algo
parecido, no me acuerdo muy bien) y a su mujer, Elvira Gil. Desdichadamente ahora el estado de salud de mi
mujer y mi edad me impiden de viajar y de ir a aquel pueblo del que conservo tan preciosos recuerdos.
Le saludo atentamente                                         
Manuel García Herrando (garciaherrando@hotmail.com)

 Lunes, Julio 11, 2005 11:38 pm

Hola! Con muchísimo placer y una intensa emoción he leído la Historia de "la Puebla". La leí ya hace quince días
y le envié un mail, del que no obtuve respuesta. Quizás no lo haya Vd. recibido. Si esta vez no recibo respuesta
no insistiré mas porque consideraré que o no sé utilizar el ordenador como es debido, lo que es posible porque
tengo ochenta y un anos y hace poco tiempo que lo practico, o usted entiende  que lo que yo le comunico no
merece respuesta.
Mi madre era nacida en "la Puebla", calle Loreto. Mi abuela materna nació en "El Montico" y cuando yo era niño
la llamaban la "tía Montico". No sé por qué razón su familia dejo aquella Masía y fue a vivir a "la Puebla". Mi
abuelo, oriundo del Castillo de Villamalefa trabajaba en casa de un Doctor llamado, si bien me acuerdo,
Figueroa. Se fueron a Barcelona en 1909. El se llamaba Manuel Herrando Mor y ella Pilar Monte Peidro. Mi
bisabuelo, Manuel Monte Santafé murió del cólera en la era de la villa donde estaba en cuarentena a causa de la
epidemia con otros compañeros con lo que venia de Aragón, de la siega. Tenia treinta y cinco ano. Mi bisabuela
se llamaba Maria Peidro Collado. En 1931 estuve muy enfermo y mis padres me enviaron a "la Puebla", donde
estuve un ano con mis abuelos. Durante aquel ano fui a la escuela en "la Puebla. Llevo el recuerdo de "la Puebla"
gravado en mi corazón y me acuerdo de muchos acontecimientos que se produjeron durante, no solo aquel ano,
sino durante las numerosas veces que  que fui a pasar las vacaciones allí antes de la guerra. Me acuerdo en
particular de la emoción y la tristeza que provoco en el pueblo, no sé si fue en 1934 o 35 el ahogo de tres ninas,
dos hermanas y una prima de ellas, en el Mijares.
Podría hablar mucho sobre "la Puebla". Aunque no nací allí es como si fuese mi pueblo natal.
Desgraciadamente ahora vivo en Francia y no lo volveré a ver. Le ruego tenga la bondad de hacerme saber si ha
recibido este mensaje.  Va de si que si usted no lo desea no le enviaré ninguno mas.
Le saluda atentamente
                                         Manuel García Herrando

- Martes, Julio 12, 2005 7:16 am


Hola Jorge. Esta mañana me he despertado muy pronto y me he puesto ante el ordenador. He tenido el inmenso
placer  de leer su mail. Si quiere publicar lo que yo le escribo no veo ningún inconveniente. Tenia yo una tía
política que se llamaba Maria Nebot, nacida en "El Chorrico".  Murió hace cuatro o cinco anos, muy mayor. Y
tengo una prima, su hija,,  que no sé por qué motivo, pero bueno esto no viene al caso, no quiere saber nada de
mi. Un hermano de dicha tía, José Nebot, vivía desde su infancia en Moncada, muy cerca de Valencia, pero en
sus últimos anos fue o iba a menudo à la Puebla, donde tenia una casa.
Mi abuela tenia un primo que conocí por los anos 1931 a 35, cuyo nombre no he sabido nunca porque todo el
mundo lo llamaba "el Habanero" porque había

estado en la guerra de Cuba en 1898. En la plaza, pegando a la casa del Cura, vivía el Sacristán, "el tío José", no
me acuerdo del apellido. Todas las tardes los chiquillos nos reuníamos ante su puerta y él nos explicaba cosas de
otros tiempo o cuentos que imaginaba.
Cuando volví a la Puebla tras muchos anos sin haber ido porque vivo en Francia y las circunstancia me lo habían
impedido tuve una gran decepción por tres  motivos: 1° Por el retén cuya construcción ha hecho suprimir un
magnifico llano donde habían huertos con muchos árboles frutales, un espacio importante llamado "los álamos" a
donde íbamos a menudo a comer y al mismo tiempo a bañarnos. Y otro espacio también importante "las
nogueras". 2° El abandono del puente colgante, que era una curiosidad. Y 3° La ausencia de golondrinas, pues ya
no había casi ninguna, mientras que cuando yo era niño todos los hilos eléctricos estaban llenos y teníamos que
hablar fuerte para hablar a fin de cubrir el ruido que hacían. En todas las casas había nidos.
Creo que Juan Tatay, que mantiene el contacto con uno de mis hijos, llamado también Jorge, va poco a la Puebla
porque tiene algún problema de salud.

Gracias por haberme escrito. Saludos amistosos.


                                                Manuel García

 Viernes, octubre 7, 2005 19:02 pm.


Solicitud de Ayuda desde Argentina
Estimado Jorge, Soy Sebastian de Salta Argentina, y resulta que buscando incesantemente informacion de puebla
di con tu pagina.
Estoy tratando de contactarme con parientes que tenemos alla ya que mi bisabuelo Angel Zarzoso nacio en
Puebla y luego emigro para Jujuy en Argentina.

Te felicito por la pagina porque aprendi mucho de ese precioso lugar y quisiera pedirte si tu conoces a algun
ZARZOSO alla que tenga parientes en Argentina, familiar o descendiente de algun modo de Angel Zarzoso.
Si es asi quisiera que transmitas el mensaje para ver si nos podemos poner en contacto o bien que tu me digas si
conoces a alguien alla.
Te agradezco y disculpa las molestias ocacionadas.
 
Saludos desde Argentina
 
Ing. Sebastian Vazquez Zarzoso
seba_salta@hotmail.com

 22.11.2005
Busco contactarme con la Familia Santa María - Sal

HOLA,
COMUNIDAD DE PUEBLA DE ARENOSO, MI CARTA TIENE POR OBJETO BUSCAR LA MANERA DE
CONTACTARME CON FAMILIARES, QUE UN DIA, MIS ABUELOS DEJARON POR ESOS LUGARES,
ME LLAMO FRANCISCO REYES SANTA MARIA, SOY NIETO DE JOSE MARIA SANTA MARIA Y
CARMEN SALVADOR, ELLOS DEJARON SU PUEBLO Y SUS FAMILIAS PARA BUSCAR NUEVOS
RUMBOS Y PARTIR A SUDAMERICA, CHILE,A PRINCIPIO DEL SIGLO PASADO Y NUNCA
VOLVIERON A SU PUEBLO,A ESPAÑA.
MI DIRECCION DE CORREO ES; raulete59@gmail.com ,
AGRADECIENDO ESTA OPORTUNIDAD ME DESPIDO ESPERANDO ALGUNA LUZ DE ENCONTRAR
MIS RAICES.
FRANCISCO REYES STA. MARIA.
CHILE
mensaje publicado el : 22.11.2005

 Vicent García Edo

Hola Jorge, 

No sé en estos momentos cuando voy a poder transcribir el documento, porque es bastante largo, y en estos momentos tengo un exceso de trabajo, pero como supongo que
será de tu interés, le he dado una primera lectura y te paso a continuación  un resumen de lo esencial. El resto son cuestiones legales, pero desde el punto de vista histórico no
cambian lo que sigue:

-El 7 de marzo de 1410 Yolanda de Arenós (hija de Gonzalo Díez de Arenós), y esposa de Alfonso, duque de Gandía, por voluntad propia y sin indicar las razones, redacta
(seguramente de puño y letra) un testamento muy corto mediante el cual deshereda a su familia:  hijos, hijas, nietos y nietas, y nombra por su único heredero, incluyendo
también todo el señorío de Arenós, a Juan Martínez de Luna, despensero del duque.

-En caso de que este heredero no aceptase la herencia, por la razón que fuera, le sustituiría en la herencia su hijo Pedro Martínez de Luna.

-Juan de Luna sí que debió aceptar la herencia, y el documento cita que se siguió un pleito largo en los años 20-30 del siglo XV por este motivo (con los familiares directos de la
duquesa), que debió ganar, porque la última voluntad de la duquesa estaba clara mediante ese testamento, escrito sobre un folio de papel.

-A la muerte de Juan de Luna heredó sus bienes y por tanto el señorío su hijo Pedro de Luna, que se casó con Yolanda de Çamayo (creo que ese es el apellido, la lectura es
difícil), y tuvieron una hija, llamada Aldonza.

-Cuando Pedro de Luna murió, su yerno Juan de Valldaura, en nombre de su esposa Aldonza, y de su suegra Yolanda, pidió al rey Juan de Navarra, lugarteniente del rey Alfonso
el Magnánimo, el reconocimiento de la herencia de Yolanda de Arenoso, seguramente porque alguien la habría puesto en entredicho.

-El rey Juan de Navarra, mediante orden fechada el 4 de mayo de 1453 ordenó que se buscara en los protocolos notariales que estaban en esos momentos en poder del notario
de Valencia Antonio Villana, el testamento original de Yolanda de Arenós, con el fin de que se renovara el derecho que en esos momentos correspondía a Aldonza, por ser hija y
heredera de Pedro de Luna.

-El notario buscó y encontró la documentación del proceso judicial celebrado treinta años atrás, y en esa documentación se encontraba el testamento citado, por lo que en
cumplimiento del mandato del rey Juan de Navarra procedió a expedir copia del mismo, y levantar acta de todo este asunto, para entregársela a Juan de Valldaura, que la había
solicitado formalmente (toda esa acta cuenta lo que he dicho hasta ahora, y es el documento que me has enviado)

Espero no haberme equivocado en esta lectura. Saludos cordiales.

Vicente Garcia

FECHA DE INSERCIÓN DE LA PÁGINA: 17 DE JULIO DEL 2001.


ÚLTIMA MODIFICACIÓN: 15 JUNIO DEL 2020.

You might also like