Professional Documents
Culture Documents
es
DIPLOMATARIO DEL APELLIDO ARENÓS
(Si crees que el título de los textos puede ser diferente ruego me lo digas y si los traduces no dudes en mandármelos)
HISTORIA DE PUEBLA DE ARENOSO
APÉNDICE
ACA = Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona)
ACV = Arxiu de la Catedral (Valencia)
AHN = Archivo Histórico Nacional (Madrid)
ARV = Arxiu del Regne de València (Valencia)
APDC = Arxiu Provincial de la Diputació de Castelló
AHPT=Archivo Histórico Provincial de Teruel
DIETARI=Dietari de varies coses sucseides en lo Reyne de Valencia y en altres parts. Escrites per un
capella del Rey don Alfonso el V de Arago. Fins al any 1478.
AHPZ=Archivo Histórico Provincial de Zaragoza
LEYENDA:
En naranja: archivos relacionados al señorío de Arenós
En azul: archivos relacionados al señorío de Andilla, Cheste, Torres Torres, Azuebar, Gestalcar, ...
En marrón: archivos relacionados al señorio de Montornés, Borriol, Benicásim, ...
En verde: archivos relacionados al señorio de Alberique,Beniparrell, ...
En rojo: archivos relacionados a Pedralba
En negro: otros archivos dispersos
# : Itinerario de Ximén Pérez de Arenós, lugarteniente general del rey en Valencia.
* : Itinerario del Saiyid Abu Zayd, último rey almohade de Valencia.
ESTAS PÁGINAS ESTÁN ESCRITAS PARA SER VISTAS A TRAVÉS DE INTERNET, POR ELLO, CON
LOS ACTUALES SISTEMAS DE BÚSQUEDA DE PALABRAS PRESCINDO DEL ÍNDICE.
- 1142, Noviembre:
Creación del Consejo y otorgamiento del Fuero de la Villa de Daroca por parte del Rey Ramón Berenguer
IV marcando la delimitación territorial
[97] Ego, comes Raymundus Barcilonensis et princeps Aragone, concedo et otorgo istam cartam et istum forum
et quidquid boni invenerint de his decem annis et do illis istos terminos de Villa Feliç ad Atea, a Cemballe, a
Cubelo, a Cubellego, a Çafra, a Rodenas, a Sancta Maria, a Castiel Savib, a Demuz, a Serreilla, ad Alpuent, a la
Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin, ad Vesa, a Fonte de Tosos, a Villa Nova, a Longares,
a Consuelda, a Codo, a Miedes, istas prenominatas cum suis terminis.
Sunt testes: Lop Lopet, Artal, Arpa, Fortun Açtenaret, Garcia Sanz de Vesa, Deus Adiuda, Petro Martin, senior
de Almaçan, Arnaldus Estopa[nnan], Guillem de [Sobirat], Berenguel de Barcilona, Mir de Luçan, Fortun
Garcez, maiordomo, Enec Sanç de Siarc, Sancius Enegones, senior de Daroca, Bernardus, episcopus
Cesaraugustanus.
Dominante comite Raimundo in Barcilona et in Aragona et in Cesaraugusta. Regnante imperatore Leonis in
Toleto et in Soria et in Calaforra et in tota Castella.
Facta carta mense novembris, era MLª Cª LXXXª.
Signum + Raimundi comes.
Qui voluerint corrumpere hanc cartam vel confringere, rupta sint viscera eius et veniat super illum maledictio Dei
et Sancte Marie [et omnium] sanctorum [et sic male]dictus et anatematizatus cum Iuda traditore et cum Datan et
Abiron in inferno habeat mansionem. Amen.
Signum regis + Ildefonsi.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1148:
Del 1148 hemos visto un documento real en que se da á Pedro Alviantir un horno en Toledo. «Facta carta in
Maradia quod obierat imperatrix Bereagaria in Valentía et ipse imperator erat iturus ad victoriam de rege Lupo,
prenorainato imperatore imperante in Tolcto, Saragoza, etc-, Goter Fernandez conflrmat, Men Aben Lampader
coníinnat; Gutcr Pctriz do Arenoso conflrmat, etc. {Biblioteca Nacional de París, Fondo Español).
https://bibliotecadigital.jcyl.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?
path=10065393&posicion=1®istrardownload=1
Fuentes para la historia de Castilla, los P.P. Benedictinos de Silos.
El límite de seguridad de las correrías cristianas la formaba la villa de Albentosa puesto que al establecer la parte
que correspondía a quien apresara ganados se señala un plus para las presas de ganado efectuadas de Albentosa
en adelante prueba del mayor peligro existente al atravesar este límite.
“...de ovibus accipiant tricesimum et de vaccis decimum, et si infra has metas illum excusserint : de Albentosa in
antea, de unoquoque grege accipiant insuper X. arietes«.
- 1208-3-6, Teruel 6
Pedro II de Aragón dona a la Orden Militar de Alcalá el lugar denominado Cuevas de Domingo Arquero
con todo su dominio e indicando y precisando sus derechos y límites.
ADG, H-257, nº 4. A.
ADG, H-257, nº 3, Petit Cartulaire de papier, ff. 1v-2r. B.
ADG, H-7, Cartulaire de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, f. 1v. C.
ñADG, H-8, Rouleau de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, doc. nº 33. D.
Cit. M. SMANIOTTO, CPEI, nº 43, p. 22.
In Christi Nomine. Sit notum cunctis quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonie et comes Barchinone, attendentes
multa grata utilia et necessaria seruicia que ordo Silue Maioris et fratres de Alcala semper michi et terre mee
fecerunt et faciunt, ob remedium anime mee omniumque predecessorum meorum ad exaltationem fidei christiane
et ad confusionem inimicorum crucis Christi, cum hac presenti scriptum in perpetuum ualitura, corde bono et
spontanea uoluntate, damus et concedimus et laudamus ad populandum uniuersis fratribus de Alcala presentibus
et futuris locum illum qui dicitur las couas de Dominico Arquero, que sunt subtus castrum de Linars, cum his
terminis et affrontationibus inferius scriptis: ex una parte est riuus qui nascitur a radice castelli de la Moschorola
et cadit in riuo de Linars, et de alia parte el cerro qui uenit de penna [Calba] et cadit in eodem riuo de Linars, ex
tercia parte el cabeço qui dicitur de Lacalador los prados de illa cequia intus stando usque ad illos ermaniellos de
Arenos Chiliuella intus stando usque ad portam de uilla Malcha, et ex inde usque ad penna Gulosam Abingalbon
de riuus intus stando usque ad portum de Abingalbon sicut istis terminis et affrontationibus includuntur undique
iamdicte coue. Ita dono et concedo eas predictis fratribus de Alcala et ordini Silue Maioris cum omnibus terminis
RHJZ - 80-81 85
Los documentos de la Orden Militar de Alcalá de la Selva según los cartularios de la abadía aquitana de La
Sauve-Majeure
- 1212.
Document que es troba en la p CIII dels apendixs del llibre “Memorias históricas de la vida y acciones del rey
Don Alonso el noble octavo del nombre entre los de Castilla”. Es una carta de “Frater Arnoldus, Dei gratia
Narbonensis archiepiscopus” a “Arnoldo abbati cisterciensis”. Tracta de la batalla de les “Navas de Tolosa”:
“Fuit autem bellum anno domini MCCXII. Kalend. Augusti, II feria ante Magdalenae, in loco qui dicitur Navas
de Tolosa.” Llegim: “Dictum est tunc exercitu, quod Rex Valentiae patruus Miramolini…”. Es tracta de Zayd
Abu Abd Al·lah, el pare d´Abuzeit, que fon rei de Valencia de 1190 a 1213.
- *1224. Moia.
Abu Zayd de Valencia prestó vasallaje a Fernando III.
Chronica regum Castellae. Pág. 66.
Veniens igitur dictus Aceit de Valencia ad dominum nostrum regem ad uillam, que dicitur Moya, ibidem factus
est uasallus domini nostri regis, cunctis qui aderant uidentibus, et manum eius osculatus est, et pactum firmatum
est inter eos, quod postea idem Aceit de Valencia tanquam uilis apostata nulla iusta causa ductus dirupit. Sequenti
uero anno […] rex Biacie occurit ei et factus est uasallus eius ipse et filii sui, et inseparabiliter adhesit ei et usque
ad mortem […] omnes dampna multa inferebant Sarracenis cum rege Biacie, cui iam multi milites, qui dicuntur
alaraues, adherebant […] Tunc autem fere omnes uille et castra, que erant inter Cordubam et Yspalim, conuerse
sunt ad regem Biacie et ipsum in dominum receperunt. Tandem uero Corduba, nobilis et famosa ciuitas, eundem
in regem recepit, et se ipsius dominio subiugauit, capto rege proprio et in uincula compedito, fratre scilicet regis
Yspalensis […] Dominus autem Valencie, qui Aceit vocatur, iam tunc recesserat, rupto federe sine causa, a
domino et amicitia regis nostri […]
Regem Biacie, tamquam uasallum suum conuenit, iubentis usus imperio, ut ei munitiones daret […] iuxta pactum
inter eos scriptum et firmatum.
Comperto rex idem cum paucis aufugit ; quem Cordubenses insequentes consecuti sunt iuxta castrum, quod
dicitur Almodouar, ubi decapitauerunt eum, et caput eius miserunt regi Marroquitano, inimico eius capitali, qui de
Yspali non multis diebus ante transierat in partes de Marrocos. Quod ut oblatum est ei, sicut asseritur a multis,
virga, quam tenebat in manu, percussit, verbis contumeliosis usus in dedecus ipsius et tocius parentele eius. Cui
cum respondisset aspere quidam frater regis Biacie, percussus est ab ipso rege Marroquitano cum gladio, et sic
orta seditione multi ex utraque parte cede mutua occubuerunt.
La traducción es la siguiente : «Vino, pues, Aceit de Valencia junto a nuestro rey a la villa de Moya, y allí mismo se hizo vasallo suyo,
viéndolo todos los que estaban presentes, y besó su mano, y se firmó entre ellos un pacto, que posteriormente el propio Aceit de
Valencia, como vil apóstata, rompió sin causa justa. Al año siguiente […] le salió allí al encuentro el rey de Baeza y se hizo vasallo suyo
él en persona y sus hijos, y se le unió de forma inseparable y hasta la muerte […] Todos inferían mucho daño a los sarracenos junto con
el rey de Baeza, al cual se unían ya muchos soldados, que son llamados alaraves […] Entonces casi todas las villas y castillos, que hay
entre Córdoba y Sevilla, se volvieron al rey de Baeza y lo aceptaron como señor. Por último Córdoba, noble y populosa ciudad, lo
recibió como rey y se sometió a su dominio, después de capturar y poner en cadenas a su propio rey, hermano del rey de Sevilla […] El
señor de Valencia, que se llama Aceit, roto ya entonces sin causa el pacto, se había apartado del dominio y amistad de nuestro rey […]
conminó al rey de Baeza, como vasallo suyo, a que le entregara las fortificaciones que él quisiera elegir del reino cordobés que
recientemente había adquirido, según el pacto escrito y firmado entre ellos […] El rey huyó con unos pocos, pero los cordobeses lo
persiguieron y alcanzaron junto al castillo de Almodóvar, donde lo decapitaron. Enviaron su cabeza al rey marroquí, enemigo capital
suyo que, no muchos días antes, había pasado de Sevilla a las tierras de Marrakech. Cuando le fue entregada la cabeza, el rey marroquí,
según muchos afirman, la golpeó con la vara que tenía en la mano, profiriendo palabras injuriosas en su deshonra y en la de toda su
parentela. Y como un hermano del rey de Baeza le respondiera ásperamente, el rey marroquí le golpeó con una espada, y así se originó
una sedición y muchos, de una y otra parte, perecieron dándose mútuamente la muerte».
El vassallaje del rey de Valencia fue roto poco después.
…Aceit… iam tunc recesserat, rupto federe sine causa, a dominio et amicita regis nostri.
Chronica regum Castellae. Pág. 68.
- *1225, 27 marzo. Moia.
Reunión de Fernando III con Abu Zayd.
... anno regni mei octavo, eo videlicet anno quo Rex Valentiae veniens ad me ad Moyam, cum aliis prepotentibus
terrae suae mauris, devenit vasallus meus, et osculatus est manus meas.
Fernando III, II, nº 203, pp. 244-245. J. González.
- 1225, 21 mayo.
Vasallaje tributado al santo rey don Fernando por los sultanes de Valencia y Baeza.
Archivo de dicho convento, Burriel, Memorias para la vida del Santo Rey don Fernando, pág. 351.
En el nombre de Dios.—Conoscida cosa sea á todos los homes, los que aqui son agora, é los que an de ser, como
yo cuende don Gonzalo, en uno con mi muger la Condesa doña Maria, é con mis fijos Diego Gonzalvez, é Nuño
Gonzalvez, damos á la Condesa doña Mencia, abadesa de San Andrés de Arroyo, y al convento, y á la casa de
San Andrés de Arroyo, damos y otorgamos el cahelo, y la heredad de Santibañez, decia quanto y habemos, et nos
pertenece voz y heredad, poblado y por poblar, prados é tierras, con montes, é con fuentes, é con entradas, é con
tendas de visa, é con quanto y devemos adaver, damos por nuestras almas, las penas del infiernotemiendo, y la
heredad del paraiso codiciando, y si alguno de nosotros. Si. Facta carta M.CC.LXIII noctu die iiii fra. x. kal.
junii, regnant rege don Ferrando en Toledo, y en Castiela, con su muger la regna donna Beatriz, é con su madre la
regna donna Berengue
la, sennora ó poderosa en Castella.
Alferez del rey don Xptoral de Faro.
Mayordomo en casa del Rey don Gonzalo Roiz.
Merino mayor don Gonzalo Gonzalez de Zavallos.
En Palencia obispo don Tello.—En Burgos don Mauricio.
Yo cuende don Gonzalo sobre todo esto priendo C. mrbs. en Robras.
Esto fué el anno que el rey don Ferrando entró en tierra de moros, é ganó por vasallos al rey de Valencia, é su
hermano el rey de Baeza.
(Está escrito en pergamino, y tiene un sello de plomo pendiente de seda verde y amarilla é pajiza texido: á una
parte un caballero, y alrededor «Sigillum Regis Ferrandi; y á La otra un canastillo, y alrededor Rex Toleli et
Castelle».)
Estado social y político de los Mudejares de Castilla: considerados en sí ...Francisco Fernández y González
-1225:
Bairén . Es un dels castells d´Al-Andalus. D'una poesia d'Ibn al-Abbār en la qual lloa el sayyid Abū Zayd,
quan la gent de Bairén es va sotmetre al seu fill, el sayyid Abū Yaḥyā Abū Bakr l'any 622 /1225:
Déu meu! La fortalesa de Bairén i la seua glòria als segles passats! S'ha humiliat i obeeix el decret del destí
tement un terrible atac, el més espantós assalt.)
S'ha sotmès, la del cim altiu, malgrat el famós recinte que abans tenia. Si hagués persistit a enfrontar-se un segon
cop, s'hauria convertit en ruïna i destrucció.] T'ha estès una mà, Abū Zayd, amb sa submissió, tement un dels teus
famosos assalts.
Has confirmat amb satisfacció i perdó el seu desig, com ordenà el decret del destí.] Has mostrat la teua
generositat concedint-li amb cara afable el perdó que et demanava.]
Al-ḤImyarī; Ibn al-abbār
València àrab en prosa i vers. Ana María Labarta Gómez,Ma del Carmen Barceló Torres,Josefina Veglison Elías
de Molins
1226:
d. BLASCO Y d. Artal de Alagón a causa de ciertos disgustos habidos con su legítimo rey D.Jaime, vinieron a
refugiarse a Valencia, acompañados de algunos parciales suyos. Buenos servicios debieron de prestar a Abuzeyt
los aragoneses, si hemos de creer lo que cuenta la Crónica del propio D. Jaime, y según se confirma por el hecho
de que, reconciliados D. Blasco y D. Artal con su soberano dos años después, apenas abandonaron al caudillo
musulman, cuando se vio este envuelto por su rival Zaen y obligado a salir de la capital del estado valenciano.
Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de Castilla y de Ceit Abuceit
- 1227, 3 septiembre:
- *1228, 29 de agosto:
Fueron decapitados en la plaça de la Figuera de Balansiya tras predicar infructuosamente el Evangelio. El
hecho acaeció en el terreno hoy ocupado por la confluencia de la plaza de la Reina con la calle del Mar.
Fallecían en Valencia dos hermanos franciscanos formados nada más y nada menos que con el fundador de la
orden que profesaban, San Francisco de Asís. Juan de Perusa y Pedro de Saxoferrato fueron dos mártires de
origen italiano que dieron su vida en un histórico lugar de la urbe ya desaparecido, la medieval 'plaça de la
Figuera', quizá de otro nombre en época islámica.
El Archivo, Roqué Chabás.
Aparte de lo que D Jaime I de Aragon refire en su crónica tocante á Ceyt Abuceyt la más antigua mencion
histórica que de éste encontramos la hace el P Francisco Eximenes en su obra Regiment de la cosa pública.
Contiene ella una carta dedicatoria del autor dirigida á los Jurados de Valencia y hablando de las especiales
bellezas de dicha ciudad escribe La trentena belleza es que per gracia de nostre senyor deu aquesta ciutat es a deu
consegrada per la sanch de molts sants martirs que en ella prengueren mort per amor de jesu crist en temps que
era de infels specialment lo benavirat mon senyer sent vicent E apres dos frares sants qui prengueren martiri e
mort en la plaza de la figuera per lo darrer Rey que fonch sarahi qui stech apellat Zeyt e buzeyt lo qual sarahi dix
apres que ell fonch crestiá que los dits sants martirs li profetizaren ans que morisen que ell morria crestiá Alude
el párrafo que acabamos de trascribir al martirio que padecieron los frailes franciscamos Juan de Perusia y Pedro
de Saxoferrato de órden de Abuceyt en la que entónces se llamaba plaza de la Figuera sobre la que se fabricó
luégo el convento de monjas de Santa Tecla demolido poco despues de la revolucion de 1868 siendo por lo tanto
inexacto que fueran decapitados en la amena quinta que el Régulo moro poseia ectramuros de Valencia en el
propio sitio donde se levantó luégo el Monasterio de San Francisco Y cuenta que si este último suceso hubiera
sido verídico no lo habria desmentido el P Eximenes fraile tambien del monasterio de San Francisco de Valencia
por el honor que deberia caberle á su casa conventual al ocupar el área del que habia sido palacio del monarca
sarraceno Pero por si no bastára el testimonio de un escritor que si contemporáneo á algunos hechos de que
trataba no puede llamarse merece más fé que los posteriores toda vez que los relató apénas un siglo de realizados
viene á desmentir el aserto de Cascales el Repartimiento que D Jaime I hizo de Valencia al ganarla de los moros
1227-1228:
La toma del castillo de Bejís, al noroeste de Valencia, por los musulmanes en 1227-1228 en una epístola del
Secretario de Cancillería Ibn cAmīra
Presentamos aquí la edición árabe y traducción española de una comunicación oficial del gobernador almohade
de Valencia, el conocido sayyid Abū Zayd (Don Vicente Bellvís después de su conversión al cristianismo),
escrita por el secretario Ibn cAmīra al-Majzūmī y dirigida al califa al-Ma’mūn, en Sevilla, para darle cuenta de la
toma por parte de los musulmanes del castillo de Bejís, situado al noroeste de Valencia, en la actual provincia de
Castellón, que en ese momento estaba en manos de las tropas aragonesas al mando del capitán Gil Garcés de
Azagra.
SE INFORMA DESDE VALENCIA DE LA RECUPERACIÓN DE UN CASTILLO QUE ESTABA EN
MANOS DE LOS ARAGONESES (Finales del 624 – comienzos del 625 = 1227-1228) (… … …)1 y después:
[Esta carta] se escribe —prescriba Dios para la excelsitud de su Alteza el imam alMa’mūn una felicidad que
implique la perentoria obligación de la conquista, y su aspiración al día de la victoria como el más hermoso y
radiante— desde el castillo de Bejís (ḥiṣn Bašīŷ) 2 , en una hora de regocijo para el Islam por la decisión de sus
gentes de exaltarlo, pues le ha sobrevenido un estremecimiento de alegría porque [ahora] este [castillo] se
encuentra fuertemente aferrado a la asidera del [Islam], y la verdad ha vuelto a sus gentes, y la raíz del politeísmo
ha sido cercenada de su tronco, y los días están agitados por las albricias que han alumbrado en [su] plenitud, y
que han guiado con la más tolerable de las bridas, pues en ellos se han manifestado las señales de la protección de
Dios –¡bendito sea!– con la proclamación de al-Ma’mūn que veo que es como romper con lo habitual, y como
sacarse la espina de la infidelidad, aunque se piense que hay que tener cuidado al desojar el astrágalo (al-qatād)
3 . Así, un servidor esperó a que se presentase la ocasión de [atacar] este castillo, y estableció a su hijo cAbd
Allāh en Jérica (Šāriqa) para que tomara los pasos del valle y de la montaña y apretar el cerco al maldito Gil
Garcés (Ŷīl Karsīs) , plantando a sus hombres frente a él en [todas] las entradas del castillo [de Bejís]. De esta
manera quedó aislado en cuanto se le cortaron las provisiones de sus [aliados] cristianos, los cuales habían
reunido toda la harina posible y la habían enviado en cabalgaduras por varios caminos, y habían mandado recado
a las gentes del castillo para que un destacamento saliera a llevársela a escondidas, y así aguantar la necesidad.
Pero ocurrió que tu siervo cAbd Allāh apostó en el camino a un destacamento [de guerreros] que había
conducido [allí] durante la noche, los cuales habían sido seleccionados de entre los peones (al-ruŷŷāl) y los
caballeros (al-jayl), y éstos se cruzaron por el camino con [la recua de] las provisiones, y enseguida la alcanzaron
nada más comenzar la escaramuza, y lucharon contra ellos, pues su objetivo era apoderarse de ella, y al final los
vencieron y se llevaron el botín. Acto seguido, cAbd Allāh mandó [a decir] que el castillo sufría hambre, y que
esta partida había sido reducida por él, y la noticia llegó a un servidor [en Valencia] a prima noche, y de
inmediato salió a galope con el resto de los soldados, llamando al combate a las gentes de guerra de todas partes.
[Un servidor] partió aquella misma noche y a la salida del sol llegó a Segorbe (Šaburb) , y allí aparecieron los
[primeros] indicios de ventaja y de éxito para el ejército de los musulmanes. Luego marchó inmediatamente para
Jérica, donde encontró a cAbd Allāh al frente de sus guerreros, todos los cuales actuaban con sincera firmeza y
pura intención en la lucha contra el infiel (ŷihād). Entonces vieron que al castillo [de Bejís] no le había llegado
socorro, ni había aumentado el número [de defensores]. Y a un servidor le pareció bien que cAbd Allāh se
pusiera al frente de un escuadrón numeroso [de guerreros] experimentados en la lucha y adiestrados para el
combate, y aquel mismo día por la tarde un servidor salió con ellos hasta las afueras de Jérica, cuando ya había
llegado a los defensores del castillo [de Bejís] la noticia de los prisioneros, y pudo ver que sus gentes se
preparaban para ponerse en camino y marcharse. Al día siguiente alborearon sobre el castillo [de Bejís], y el
grueso de los musulmanes cargó contra los cristianos y los derribó con su ataque, librando contra ellos un
violento combate en el arrabal, hasta tomarlo completamente. Entonces dieron cuenta a un servidor de la
magnífica hazaña que Dios les había permitido contemplar y pidieron a este [servidor] que se reuniera con el
resto del grupo, tal como les había prometido. Así, al llegar la tarde de ayer, los infieles ya habían sentido su
debilidad, y se habían acogido para luchar detrás [de los muros] del castillo, con lo que un servidor se dio cuenta
de que la fortaleza (macqil) no tenía otro anhelo que el de aquellos que se preparan para la desgracia de la
aniquilación, y que ya han plantado sus piernas en el pantano de la muerte, y durante el resto del día decidió
[mantener] la distancia entre los combatientes4 , la que conviene que haya entre los mejores arqueros y los
hombres más valientes, y escogió a un grupo [de guerreros] para pasar la noche en las casas del arrabal y les
ordenó estar alerta, y les advirtió que no se quedasen dormidos. Y al rayar la luz del día y ocupar las gentes sus
posiciones, pertrechándose y montando [a caballo], cada grupo se puso a luchar significándose en el lugar donde
se encontraba, y se cumplieron las promesas de victoria del Generoso, que nunca falla, pues los [musulmanes]
habían soportado la amargura de la desgracia para finalmente alcanzar su dulzura, y Dios hizo que los infieles
parecieran pocos a sus ojos5 , pues habían calculado que eran treinta, más o menos, pero salieron unos peritísimos
arqueros que comenzaron a lanzar flechas sobre ellos y a apuntarles con los mensajeros de la muerte6 , y
dondequiera que aparecían las puntas de las flechas los alcanzaban y siempre que intentaban hacer un esfuerzo las
flechas los mataban, pero los más esforzados y los que llevaban armadura se 4 Aquí parece referirse Ibn cAmīra a
la organización de las filas en el combate, o a la estimación de la distancia necesaria entre la fortaleza y el sitio de
los arqueros y las catapultas. 5 Hay aquí una alusión al texto coránico (Cfr. Corán VIII, 44). 6 Es ésta una
metáfora muy usual en la literatura árabe para referirse a las flechas, a las que en la frase anterior ha llamado
“hijas de los arcos”, en otra metáfora también muy usitada. acercaron a la muralla en medio de una lluvia de
piedras, y lucharon allí por Dios con firmeza, confiando en ganar en su negocio, y removieron los sillares [del
muro], cuya fábrica se deshizo, y prendieron fuego a la puerta que se ardió como una tea. Y cuando los infieles
vieron este horror tan grande, y que iban a prenderlos con mano poderosa y a asaltarlos por la fuerza, buscaron
refugio en la gente de la [verdadera] fe7 , y les pidieron acogerse al seguro (amān), y un servidor negoció con
quienes se presentaron a él sobre el modo en que ellos le darían satisfacción, y sobre la salida que ellos le
plantearon, y se aceptó su petición tal como ellos querían, y al salir contamos a los combatientes y resultó que
eran un ciento, o más. Loado sea Dios porque ha hecho que el bien prevalezca sobre el mal8 , y porque el
Monoteísmo [del Islam] ha vencido a la Trinidad [del Cristianismo], y porque ha otorgado a este Califato, que
Dios sostenga, una conquista gloriosa que ha sobrepasado sus deseos y ensanchado sus esperanzas, que ha curado
las heridas y reprimido a los enemigos, pues con la alegría de este día ha sido sofocada la alegría de los enemigos,
y con la bendición de su gobierno se ha levantado de su lecho la victoria, que había permanecido dormida durante
mucho tiempo, y los infieles se han detenido mirando avergonzados, y ha salido el maldito hijo del traidor con el
rabo entre las patas . Y un servidor9 dejó un escuadrón de soldados y de peones para reparar las brechas de la
muralla y demoler el arrabal, que es uno de los asuntos más importantes, y se apresuró a dar orden de que se
supervisara lo que se necesitaba en el castillo de comida, de aparejos de albañilería y del resto de mejoras a las
que se ha comprometido, si hay tiempo para ello y si Dios quiere. Dios sostenga la espada de su Alteza
conquistadora de ciudades amuralladas, y que Sus dones ensanchen sus grandes esperanzas, y que no le prive de
que vaya y venga el correo [que anuncia] las conquistas, y que haga volar al águila de su victoria, y que brille la
estrella de su Eminencia por la gracia del Altísimo, y adiós.
Zaher al-SHAMMARY & Ángel C. LÓPEZ Y LÓPEZ Universidad de Cádiz HUM-385 q8zm@hotmail.com &
angel.lopez@uca.es
REVISTA EPCCM . núm. 17. 2015 . págs. 335-348 ISSN-E: 2341-3549
http://www.epccm.es/index.php?journal=epccm&page=article&op=view&path%5B%5D=296&path%5B
%5D=222
- 1229, enero.
En Valencia Ibn Al-Abbar entró al servicio del emir almohade Abu Zayd, y probablemente se casó en esa época.
Abu Yamil Zayyán b Mudafi b Mardanish, hijo del héroe local que un siglo antes se rebeló contra los
almorávides, protagoniza ahora una hazaña similar: en Safar 626/enero 1229 entró en Valencia poniendo en fuga
a Abu Zayd, quien se refugió con su secretario en Calatayud, acogiéndose a la protección de Jaime I, rey de
Aragón y Barcelona, del que esperaba ayuda para reconquistar Valencia. Pero Abu Zayd acabó haciéndose
cristiano, por lo que el quaaí decide abandonarle y volver a al-Andalus. En sus poemas refleja el anhelo que tenía
de volver a su patria, a pesar del buen trato de los aragoneses.
Sólo estuvo unos meses entre los cristianos, pues en shawwal626/agosto 1229 le encontramos en Guadix.
En tierras cristianas (Nº 9) Han dicho: Emigrar a tierras cristianas es una falta. Y yo digo: En absoluto, más bien
es un mérito. Salí por lealtad, luego volví por devoción, y elogiaron mi acto enemigos y amigos. En Quraysh
tengo un ejemplo, y es suficiente que los sageces se entendieran con el Negús.
Salvad al-andalus y otros poemas, Ibn Al-abbar. Santiago Martínez de Francisco
Sig+num Guillelmi scribe qui mandato domini Regis et Çeid Abuçeid pro Guillelmo Çasala notarii regis hanc
cartam scripsit loco die et era prefixis.
Sig+num Bernardi de Cadrica notarii qui pro teste subscribo.
Sig+num Nicholai de Samares notarii.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
Pacto firmado entre Zayd Abu Zayd, rey de Valencia y su hijo Zayd Abahomat, de una parte, y el rey
Jaime I de Aragón y su hijo Alfonso, de otra, sobre la conquista y ocupación del reino de Valencia
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Carta de Abu Zayd, rey de Valencia, a Jaime I de Aragón donde se trata la conquista de Valencia y su
relación con la zona y nobles aragoneses.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.73,nº373
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260061
- 1229/1231:
Poema del administrador o secretario de Abu Zayd , Ibn Al-abbar, eludiéndolo porque se quedó en la
corte de Jame I y se cristianizó.
Elogio de al-Jazrayí (Dimán, nº113)
...Bástete saber que los cristianos fueron mis anfitriones, a causa de la tiranía de mi época y la transformación de
mi estado. Allí gozaba de libertad, sin embargo no dejaba de sentirme entre grilletes, suspirando intensamente.
Lloro por el desarraigo de quien dejé atrás, y se me hacen largas las auroras y los crepúsculos, ...
Salvad al-andalus y otros poemas, Ibn Al-abbar. Santiago Martínez de Francisco
- 1231, 29 septiembre:
iij kalendas octobris MCC xxxj
'Doitalio comitatus Urgelli a rege Jttcobo facía ab infante Partiigalis Petra, et isti ad intticem regm Majoricarum.
MANIFESTÜM sit ómnibus, quod ego infaiis dompnus Pctrus, consulte ct ex certa scicncia ac spontanea
uoluntate, per me ct per omnes successores meos, cum presenti carta, dono, absoluo ct diflinío uobis, domino
Jacobo, Dei gratia regi Aragonum et regni Majoricarum, comiti Barchinone et domino Montispcsulani, et uestris
successoribus in cteruum, totum comïtatum Urgell i cum terminis cl pertinentiis suis, ct cum ómnibus que
pertinent ad curtdcm uel pertincrc debent, liberum scilicet ct quictum, ac totum ¡us quod in eo babeo ucl habere
debeo rationc douationis ucl legati illustrís dompne Aurbcx cumitisse Urgelli, siuc ex testamento suo siuc alio
quolibet ullo modo, ita quod ab hac dic in antea, in qna hec presens scribitur carta, totum predictum comitatuin ct
totum jus quod in eo habco ucl habere debeo, cum ómnibus que pertinent ad eundem utl pertiuerc debent,
habeatis, causa donationis inter uiuos et causa proprietatis, cum omni pleno jure et potestate, ad habendum et ad
omnes uestras ct ticsirorum uotúntales, sine omni mea meorumque retentionc, quant ibi ucl in eo non lacio ullo
modo, excepto jure quod predicta Comitissa habebat in valle Oleti, quod mtchi retineo, sicut in testamento illud
michi concessit. Nos itaque Jacobus, re\' predictus, per nos ct successores nostros, recipiens banc donationem
comitaltts Urgelli a uobis il·lustri infant: dompno Petro, donamus, concedimus ct laudamus uobis, ad habendum
et tenendum integre díebus ómnibus ni te uestre, totum rcgitum Majoricarum, cum pertinentiis suis ct cum
ómnibus que pertinent ad eundem, cum exitibus et redditibus quos ibi habemus ct liabcrc debemus, et in Ínsula
quoque Mi:¡Mrican.rii, IXT U-rr.un cilicel ct per m.ue, in hunc scilicet modurn: quod reg11 um Majoricarum et
insularum Minoricarum, cum ómnibus que pertinent adeasdem, teucalis ín tota uita Hesita per nos et successores
nostros in fciidum ad consnctudincm Barchinone, et faciatis inde nobís liomagium, ct donetís potcstatem de
ómnibus castris ¡rattis et pecatus qtiaudoctimque uos uoluenmus, ct faciatis inde paccm ct guerram per nos et
successores nostros de \pianis ct dc tota Andalona. lit pust moitem uestram habeaut successores uestri, quos uobis
clegeritis, tertiam partem toiius ierre nostre in insulis supr.idíctis ct omnium csituum et vcddituum ipsa— riiin,
qui scilicet perueniunt et petucueriut omui tempore per tenam ct per mare; et ipsi successores ucstri tenca ut
ípsam teriiam partem ¡n feudum per nos et nostros successores in perpctuum ad consuctudiucm liarcluuonc, ct
donent uobis potest.itcm de castris, ct facïant per nos ct successores nostros inde paccm ct guerram dc ebristianis
ct dc Andaluz:.!; retent¡s uobis integra Almada y i: a in ciuitatc Majoricarum ct duobus castris, Oloron scilicet ct
Pollcntia. Alia uero omnia, cum omni senioratico ct integra jurisdictionc, ad uos, ucl ucstros post obitum ucstrum,
libere rc - ucrtetur. Concedimus insuper uobis quod orditie tís et disponatis libere, pro ut uobis uidebitur expediré,
de posscssiot.il) us ómnibus et honori bus et st.ttu insolara m predictaram, saluo dominio nostro ct nostra
fïdelitate. Stabilimenta ordinamenta autem que inde feceritis rata sint ser»por et firma, tamquam si a nobis
specialiter essent ficta, et promittimus uobis per nos et nostres successores nunquam contrauenire. Pretcrca si alia
castrade nouo, pretcrilla que dicta sunt, edilicaacritis in insulis stipradictis, liceat uobis hoc faceré, et quod
teucalis ea, uos et successores uestri in perpetuum, per nos et uostros ad consuet.udinem Barchinone, et quod
detis inde potestatem nobis, ct quod habeamus nos ei nostri duas pars csituum ct rcddituum de uuo quoque castro,
post obitum uestrum, et uos et successores uestri tertiam paríem ad ucstrani uestrotumque uolumtatcm, tam per
terram quam per marc, Pretcrca concedimus uobis quod possitis etnerc possestioncs militum et baronutn ct
religio-snuini, dc quibus possitis faceré omties uestras uoluutates, uos et ue;tri, salus senioratico et jurisdictionc
ac jure nostro. Dcniquc promittimus bona fide ct sine engatino uobis daré et faceré juuamen, auxitiuin et
ualensam, ad deffciisionem et retentioncm predicti regni ct insularum contra omnes homlnes. l't promittimus
uobis hec attendere ct complcreut superius contínetur, sub sacramento uobis a nobis prestito corporaliter ct sub
homagio quod inde uobis faci mus ad fòrum Aragonum. Et ego mfans dompuus Petrus facio uobis homagium ore
et manibus ad consuetudinari Barchinone pro supradictis ómnibus attendendís ct conseruandis, et juro om nia sup
radie ta et singula per me et suceesores meos perpetuo uobis ct successoribus uestris fideliter obseruare, Damm
apud Ilcrdam iij. kalendas octobris anno Domini M.CC, tricésimo primo, Signum l^g Jacobi, Dei gracia rcgis
Aragonum et regni Majoricarum, comitis Barchinone et dominí Montispesulaní, Hujus rei testes sunt:
Bcrcngarius episcupus ilerdctisis, frater Bcrnardus abbas Sanet aram Crucium, fraier Guillermus de Ccruaria,
frater Petrus Sendra ordinis predicatorum, frater Bcrnardus dc Castro cpiscopali. Alto dc Pocibus majordomus
Aragonum, Rodericus de Lissana, Blascus Massa, Sanctius dcOrta, Rodericus Examems J e Luzia, Petrus Maze,
Bcrnardus de Rochaforte, Garcia de Orta, Petrus Petri justicia Aragonum.
Sig )>J<| mim Guillermi Scribe, qui mandato domini regis et infantis, pro Pctro Sanctii notario ipsius domini
rcgis, banc cartani scribi fecíl, loco, dic ct anno prefixis. Sanl l'urc ful. lli .
ELSANTUARIO t. abandonar los Carmelitas lat capilla de ...
137. E exi ab ·IIII· cauallers quey hauia a vna part, e uench a nos quan se fo acordat, e dix nos: Senyor, e uolets
hauer de tot en tot Morela? E nos dixem: Don Blasco, ben podets entendre que uolem que nos la haiam, que a nos
fa, e a uos fa lals queus hauem profert. E el dix: Pus jo ueg uostra uoluntat que uos la uolets hauer, e quem
proferits -185- ferits tant de be, queus seguire, e quem plau que uos la haiats: e prech uos duna cosa, que pus
Morela uolets hauer, quem façats tanta damor que jo la tingua per uos, que ben es raho, que pus jo laus ret, que la
tinga per uos mils que nuyl hom del Regne. E nos responem li quens plahia, e dixem li: Pus axi es, anem denant
don Pero Ferrandez, e don Atorella, e Açeyt Abuceyt, els altres cauallers, e sapian con la tenits per nos. E el dix
que li plahia. E anam denant els, e el dix que nos dixessem primer, e nos dixem: Don Blasco, deits uos, que a uos
fa a dir. E el dix: Senyor, uos me faes carta que si jo prenia algun logar de moros que fos meu: pero tant es lo be
que uos me hauets feyt, el quem deyts quem farets, que be es rao que si jous pusch fer algun seruici quel uos faça:
e es ma uoluntat, que pus uos uolets que aquest castell sia uostre, queu sia, e jo queu uuyl, e prech uos que
uuylats, que yo quel tenga per uos, que maior raho es que yol tenga que nuyl hom del uostre Regne. E nosi dixem
li que li ho grahiem, e que li goardonariem lo seruici quens hauia feyt. E en tant ferma jonols denant nos, e feu
nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos. E nos estiguem aquel dia aqui, el altre
dia partim nosen, e anam nosen a Ares, e cobram lo, e donam als peons per ço con lauien enblat als sarrains, tant,
que els foren pagats de nos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
168. E quan fo passada hora de uespres anam nos deportar fora la, ost e trametem per don Exemen Pereç de
Taraçona e per la675 Justicia Darago, -216- e eren abdos frares, e la676 Justicia Darago era major de dies: e
laltre era pus auist, e pus cert de cor e de tota re, leuat que la Justicia Darago sabia mes en los furs Darago, car
souen e menut los jutjaua. E dixem: Per aquesta rao enuie per nos, per ço can mon pare feu lo uostre, e jo he feit
uosautres: e per la mia desauentura e mala uentura de mos homens no pusch descobrir a neguns de la ost, aixi con
fare a uos abdos: uuy mati me clamaren a conseyl don Fferrando e els Richs homens Darago, e uengren denant
mi e uos don Exemen Pereç qui hoits les paraules, e dixeren me moltes de rahons quem desconortaren del
pendre Burriana, e proferiren me hauer quem daria lo Rey de Ualencia qui ha nom Sayt, per ço quem leuas de
Burriana, e creu que aixi con els ho proferiren a mi, que els en deuien hauer bona part: e quant hoi aqueles
paraules foren me molt dures e molt males descoltar, e mandam los que nons ho dixessen, que cosa era que nos
no ferem per re, per la gran honta que nos pendriem per leuar nos daquest siti: e nons poguem abstenir que no
haguessem a plorar per lo gran mal que uehiem quens percaçauen, que mes querien hauer del Rey de Ualencia,
que no gardar la nostra honra ni la fe quens deuen portar. E els quens ueeren plorar prengueren se a plorar am
nos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
Nota: la zona en negrita son posesiones de Abú Zayd y en rallado las que esperaba conquistar.
Foren testimonis: Pere Fernandez d´Azagra, el majordom Cornel, Don Ladron, Lope de Mendoza, Marc Ferriz,
Ferran Perez de Pina, Ferran Diaz, Ferran Lopez, Ximèn Lopez, Pelegrí de Bolas, el justícia Perez i Furtado,
“miles dompni Aceydi”.
- 1237, 26 septiembre:
-1237, 25 diciembre:
La primera anotación que aparece en el LLIBRE DEL REPARTIMENT, sobre el Castillo o elementos de su
territorio castral, corresponde al año 1237, año anterior a la conquista de la Ciudad de Valencia y, por lo tanto,
anterior a la de Benaguacil: *Registro nº 5 del Archivo de la Corona de Aragón:
-Asiento nº 106: “(F.Deiç: Castrum et Villam de Venalraçin. VIII kalendas ianuarii)X”, cuya traducción es la
siguiente: “( A Fernando Díaz: el Castillo y la Villa de Benaguacil. 25 de Diciembre)”.
-Asiento nº 107: “(F.Didaci: Alqueriam de Feilx, con la aldea de Avenaduf, et locum de Beniaro totum integre.
VIII kalendas ianuarii)” “(A Fernando Díaz: la Alquería de Feilx, con la Aldea de Avenaduf y la Aldea de
Beniaro, todo en su totalidad. 25 de Diciembre)”.
-Asiento nº2206: “Ferrandus Didaci, villam Benalgazir et alqueriam de Felx cum aldea de Abenaduf el locum
Beniaro totum integre. VIII kalendas ianuarii.” “(A Fernando Díaz, la villa de Benaguacil y la alquería de Felx
con la aldea de Abenaduf y la aldea de Beniaro, todo en su totalidad. 25 de Diciembre.)”
-Asiento nº 1227: “Aceyt Aboceyt alqueriam de Addaya, iuxta Venalguasir cum furnis et moliendinis. II idus
madii.” “ (Al Sayyid (Príncipe) Abu Zeyt, la Alquería de la Aldaya (que está) junto a Benaguacil, con hornos y
molinos. 13 de Mayo.)”
-Asiento nº 1462: “Aciyt Aboceyt: alqueriam de la Aldaya, iuxta Venalguasir, cum furnis et moliendinis. III idus
madii.” “ (Al Sayyid (Príncipe) Abu Zeyt26, la Alquería de la Aldaya (que está) junto a Benaguacil con hornos y
molinos. 13 de Mayo.)”
EL CASTILLO MUSULMAN DE BENAGUACIL AURELIO ALONSO DURÁ
Aldaya Ceyt Abuceyt, Hospital de San Vicente Libre del Repartiment, vol. I, asientos n° 1462 y 1706
- #1237, 27 diciembre. Zaragoza.
Jaime I consigna la escritura de donación, al “repositari” o reboster Ximén Pérez, del castillo y la villa de
Andilla por heredad franca y libre.
Arxiu General de Valencia. Publicado por Huici Pág. 264
Datum apud Cesaraugustam VI Kalendas januarii Era MCCLXXV.
Foren testimonis l´infant A. (Ferran?) d´Aragó, P. Cornel, G. Romeu, Don Ladron i Artal de Luna. Ho escrigué
Guillemó.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret.
- VI Kalendis Junii.
El castillo y villa de Andilla. Jaime I dió á Ximeno Perez Repostero suyo el castillo y villa de Andilla ,
retenida la paz, guerra y señoría. 27 de Mayo.
XXXV.
MEMORIA DE VARIAS ENAGENACIONES de bienes del Real Patrimonio del Reyno de Valencia , hechas
por el Rey Conquistador y sus sucesores: en la que igualmente se contienen otras noticias.
Registrada al fol. 28 del libro 3 de enagenacionei, custodiado en el Archivo del Real Patrimonio, armario 12. ,
FEUDATARIS DEL REGNE DE VALENCIA.
La torre de Muncada.
Primerament: lo dit Senyor dona an Pere de Muncada la torre de Muncada ab les sues alqueríes, á costum de
Barcelona. IV Nonas Januarii.
Castell de Xelva 3 et de Altura , et la alquería de Cárcere. Item: dona an Pere Ferrandez de Albarrací lo castell de
Xelva, et de Altura , é lalquería de Cárcere , retengut pau é guerra. Nonis Augusti.
Lo castell de vila de Ares. Item : dona á Don Ladrón lo castell é vila de Ares en feu, retengut pau é guerra é
senyoría. Kalendis Augusti.
Lo castell é vila de Andilla. Item : doná an Eximen Perez Reboster seu lo castell é vila de Andilla, retengut pau
с guerra é senyoría. VI Kalendis Junii.
Lo castell é vila de Alcubeba. Item: doná an Gozalbo de Heredia lo castell с vila de Alcubeba, retengut pau é
guerra é senyoría. VIII Kalendis Februarii.
Lo castell de Almonacir. Item: doná an Berenguer Bisbe lo castelL de Almonacir, retengut pau é guerra с
senyoría. XI Kalendis Junii.
Lo castell de Almedíxer. Item: doná á Frare Bernât de Bort Comanador de Alcalá lo castell de Almedíxer daball
Sogorb , retengut senyoría , si será venut á Seglars Cavaliers. Kalendis Junii.
Castillo de Chelva, y de Altura, y la alquería de Cárcere.
Tratado de los derechos y regalías del real patrimonio. tomо II. de los derechos y regalías que corresponden al
real patrimonio en el reyno de Valencia y de la jurisdiccion del intendente como subrogado en lugar del antiguo
bayle general. de orden de S. M. por don Vicente Branchât asesor del real patrimonio, generalidades
tamortización.
- 1237
Llibre del Repartiment del Regne de València
-Donación a Eximén Pérez de Tarazona (Arenós)
“#”1237. f. 28r.
[433] Garcia Petri de Pina, et Eximinus Petri, alqueriam de Benimaglet, sine furnis et molendinis. Kalendas julii.
f. 36v.
[572] Eximinus Petri, reposterius Aragonum, domos in Rambla de Aboiahia Abenacen, et ortum de Arafa, de
Mahomat Uarat Aciz et de Mahomat Alatifi, [et reallum in Meçlata] et ortum sive raallum de Abrahim Cehely, et
quinque jovatas terre circa illum raallum de hereditate dicti Cehely, et vineam in Campanar. Kalendas augusti.
f. 223.
Furtados Petris del Aceit: domos.
f. 642.
Tota de Açeyt.
- #1238, 7 abril:
EL CERCO DE VALENCIA
255. E quan saberen los sarrains de Ualencia que nos hauiem Paterna, per vna ira e dolor que hauien de primer
los dobla, e quant tant nos acostauem a ells. E nos estan al pug de Sancta Maria haguem nostre acort que no
esperassem als, mas que anassem a setiar Ualencia. E era ab nos lo maestre del Espital per nom Nuch de
Fuylalquer, e ·I· comenador del Temple, quey hauia tro a ·XX· cauallers, el comanador Dalcaniç, e don Rodrigo
Liçana, quey hauia be ·XXX· cauallers, e el comanador de Calatraua, e en ·G· Daguilo qui ni hauia tro a ·XV·, e
don Exemen Periç -298- de Taraçona, e nostra maynada qui eren ab nos, e podiem esser tro a ·C·XXX· o
·C·XL· cauallers de linyatge, e hauia hi ·CL· almogauers, e be tro a ·M· homens de peu.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- #1238, 14 y 15 septiembre:
273. E en aquest mija arremiren juntes ·II· cauallers sarrains a ·II· altres nostres quals se uolia de la ost, e feren
nos ho saber. E uench nos don Exemen Pereç de Teraçona, qui puys fo senyor Darenos, e demanans que li
donassem, aquela junta ab Michel Periç Disor. E nos dixem li quens maraueylauem molt del con pudia demanar
junta hom qui era tan peccador con ell, e de tan mala uda, que paor nos dauem quen fossem escarnits: pero
pregansen tant que donam la li. E junyi ab lo sarrai, el sarray enderrocal. E ·I· altre sarray quey exi, isque ·P· de
Clariana, e al fer906 de la junta lo sarray gira li les costes e fugi: e el encalsal tro que passa layga de Godalauiar,
ques mes entrels seus.
276. E sobre aço respos nos el, e dix que el no cuydaua que tort nos tingues dalo, que mentre les quintes
prenguem nos, no era el Rey907 del regne de Ualencia: que Çeyt Abuceyt nera Rey. E encara dix nos mes, que
les coses hauien a uenir a aço que Deus uol: e aço dara que es entre uos e nos prengam conseyl ques adob be a
honrament de uos, car aço uol Çahen. E nos responem li que deya be, e aço que hom ueya deuia hom dar conseyl,
que no a les coses passades. E el dix nos que uolia saber de nos que uoliem fer en aqueles coses que Deus hauia
ordonades que uinguessen sobrels, perquens pregaua molt que nos encobrissem nostra uolentat, e si uoliem que
son senyor nos donas hauer, que segons lo poder que el hauia quen sen donaria, car nos sabiem be que la ciutat de
Ualencia hauia pres gran mal domens que hauen perduts per nostre poder depuys que la batayla908 del Pug fo
feita, e que talat lo pa, e la orta de Ualencia, e en aquesta manera en los altres logars del Regne eu los demes, e en
los meylors. E sobre aço dixem li que teniem per bo quey fos la Regina, e que no uoliem que altre hom del mon
ho sabes sino nos, e ella, e el qui parlaua aqueles paraules. E el dix nos que aquestes eren dues coses que el nos
grahia molt, la vna, que de la Regina mes ne cuydariem ualer, e mes ne prefarien lo pleyt: laltra, quels playa molt
queu tenguessem secret, e a ells ualia mes e a nos, -315- car els sabien be que de molt hom nos hauiem a guardar,
que no uolien nostre prou en aço ni en als.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
286. E nos que la uoliem partir, e hi hauiem meses partidors, perque a nos seria gran trebayl, don Affelit de
Gudar e don Exemen Periç de Taraçona, qui era lauores reboster nostre en lo regne Darago: e uengren a nos los
bisbes els Richs homens, e dixeren nos: Nos nos maraueylam que tan honrada ciutat con aquesta es, que es cap de
tot lo regne de Ualencia, con uos la donats a partir a don Assalit ni a don Exemen Pereç, que jassia que els sien
bons e sauis en dret, no fa a ells a partir, ans hi deuets metre dels pus honrats homens que hauets aqui: e pregam
uos, e conseylam uos queu façats, car tota la gent ne -322- parla en dien que noy hauenits be. E nos dixem los:
Queus920 semblaria donchs que hi metessem? E els dixeren: Nos tenim per bo e conseylam quey metats ·II·
bisbes e ·II· Richs homens, e aixi con lo loch es honrat, deuets hi metre honrats homens. E nos dixem: Digats hi,
per tal que mils hi responam, quals uolets que hi metam? e sobre aço acordar nosem. E els dixeren quey tenien
per bo quey fos lo bisbe de Barcelona en ·Bñg·, el bisbe Dosca en Uidal de Caneles921, en Pero Ferrandes
Daçagra, e Nexemen Dorrea. E nos dixem: Acordar nosem sobre aço, e respondrem uos.
- *1239, 13 maig.
Jaume I dóna a Abu Said el castell i la vila de Ganalur, al costat de Bou Negre.
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 5, f. 67v. Original. És la nota escrita al
Llibre del Repartiment del Regne de València, on tan sols figura la breu regesta feta pels notaris reials. No es
coneix ni l'original ni cap còpia del document complet
Aceyt Aboceyt, castrum et villam de Ganalur, iuxta Boyt Negro. III idus madii.
Ita quod diruatur castrum et forcia que ibi est, per quod alicui de regno sive alii malum non deveniat.
Cum furnis et molendinis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000731
- #1239, 13 de diciembre.
Eiximén Péreç, en nom de Jaume I, estableix a cens un obrador situat a la plaça de la Mare de Déu de
València.
ACV, pergamí n. 1203 (catàleg n. 41).
Dr. Enric Guinot i Rodríguez, Documents medievals de la catedral de València. segle XIII.
http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm
-1240, 15 noviembre.
División de los términos de Puzol y ¿de Arenoso?
ACV. Perg. 2372.
Inventario de los documentos escritos en pergamino del Archivo de la Catedral de Valencia.
Les disputes entre els nobles Assalit de Gudal, senyor de Puçol i Guillem d’Atiença, feu que l’any 1240, el rei en
Jaume manara al justicia “Petrus Petriz” que es procedira a la “particione de termino de Pozuol et de
Annesa” (Puçol i El Puig), que havia de fer-se “sicut erant divise in tempore sarracenorum”, per a lo que cridaren
a “duos sarracenos vetulos de Morbiedro”, i a uns atres “duos sarracenos vetulos de Annesa” de
nom “Alzabeneges” i “Mahomat Abernacen”. El justicia, els dos cristians i els quatre musulmans, anaren al
lloc “fuimus inter termino de Annesa et de Pozuel”, a on demanat als musulmans que digueren la veritat sobre els
termens“quod dixissent veritatem de Anesa et de Pozuel”, estos jurararen per sa lley “secundum legem illorum”,
que la dirien “et dixerunt quod discerent et affirmarent veritatem”. El justicia concretà que havien de dir la veritat
sobre la particio dels termens i de les aigües “dixissent veritatem de terminis et de aquis”, escoltat lo qual, els
musulmans respongueren “Et hoc audito, sarraceni justicie responderent, et dixerunt…”. El justicia, per a major
seguritat “pro majori securitate”, cridà a mes musulmans de Morvedre, dels millors vells, “plus sarracenos de
Morbiedre, et de melioribus vetulis” i acodiren quatre jurats “IIIIor juradores” de noms “Amen
Alquillen”, “Mafomat Avenilef”, “Amet Avencazar” i “Mafomat Ambaqui”.
Bloc en els artículs d’Agustí Galbis
En este mismo año de 1241 alborozado San Fernando con el próspero suceso obtenido por su hijo acudió
presuroso á visitar su nuevo dominio tributario y allí acudió tambien según á pe Cascales el rey D Fernando
Abuzey y ya llamado D Vicente Belvis y trajo consigo sus dos hijos los cuales recibieron el bautismo en la
Arrexaca sirviéndoles de padrinos el Rey y el Infante de Castilla de cuyos nombres fueron llamados
respectivamente D Fernando y D Alonso.
Cáscales Discursos históricos de Muroia y su Reino cap XI . Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de
Castilla y de Ceit Abuceit
- #1241/42:
CAMPAÑA DE JÁTIVA
328. E aço passat anam nosen en Arago, e stiguem entre Arago e Cathalunya ben prop ·I· any o pus, e romas en
Ualencia en nostre loch Exemen Pereç de Taraçona. E quan haguem estat ·I· any o plus entre Arago e
Cathalunya, tornam nosen al regne de Ualencia, perque era loch e sao que nos uoliem acabar ço que hauiem
començat, que aitambe haguessem tot laltre regne con hauiem tro en Xuquer.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
-1242, 25 febrero:
Don Jaime el Conquistador otorgó a los de la villa de Fraga que se rigiesen por el Fuero de Huesca.
Carta de confirmado feyta per lo Rey en Jachme ais promes de Praga, que atan los Furs Dosca et del vedat et
puscam IV turas metre en la pila de.Fraga. »Hoc est translatum bañe et fidelitertactum octavo idus Marcii, Anno
Domini M. CC>G. V. sutnptum a quodam instrumento Ilustrisimi Domini Jacobi, bone memorie. Regís
Araponum, sigillo ejusdem Domini Regis dependenti céreo sigilato. Cujus tenor talis est. Noverint universi quod
nos Jacobus,.., per nos et succesores nostros concedimus, damus et liberaliter perpetuo confirmamus vobis,
fidelibus nostris hominibus de Fraga, tam presentibüs quara futuris, quod habeaiis tilos foros doscha in omni" bus
vestris causis et foris, sicut usque hodie habuistis et illi Oscenses habent et utuntur cum anno et die., »Item
concedimus et confirmamus vobis iltud vedatutn, quod jam vobis dedimus cum alia nostra carta, quod
concedimus tamtum illis, qui sunt de Realencho. Itera concedimus vobis quod habeatis et possitis eli» gere quator
probos homines de vobis de anno in annum et mutare, qui sint juraii qui gubernent villam de Fraga et custodiant
ad fidelitatem nostram et habitancium ejusdem; et hoc donum de juratis habendis duret, quaadiu vobis placuerit.
Dat. lUerde V . Kallendas Marcii Anno Domini M. ce . XL. secundo, Era Millesima GC. octuagesima. Signum
Jacobi... Hujus rei testes sunt Ferrandus, Infans Aragonie, Berengarius de Angulada, etc., etc. Petrus Petri,
Justicia Aragonum, etc., etc.»
REVISTA DE ARCHIVOS, BIBLIOTECAS Y MUSEOS AÑO XXII.—SEPTIEMBRE A DICIEMBRE DE
igiS.^—NÚMS. 9 A 12.
Archivo municipal de Játiva, Codice.
- #1242, 1 de abril.
El bisbe i capítol donen a Eximén Peres d’Arenós el terç delme de Pedralba.
ACV, Pergamí n. 2351 (catàleg n. 83), ACV, Pergamí n. 1313 (catàleg n. 84)
DR. ENRIC GUINOT I RODRÍGUEZ, DOCUMENTS MEDIEVALS DE LA CATEDRAL DE
VALÈNCIA. SEGLE XIII. http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm
Quia ius percipiendi decimas, quod in laycum cadere non potest, dare non possumus: per nos et omnes
successores nostros damus et concedimus vobis Eximino Petri tenenci locum domini regis in civitate et in regno
Valencie et successoribus vestris, in perpetuum beneficium et in feudum, terciam partem fructuum decime a
nobis recipiende in castro quod Pedralia nuncupatur et in terminis et pertinenciis suis seu in aliis locis que habetis
in episcopatu Valencie vel inantea deo dante in episcopatu habebitis,... Quod decima predicta debet adduci non
tantum de decima set de omnibus que vos habetis a Saracenis illius castri aliquo iusto vel consueto modo, sive
hoc habueritis ex consuetudine Saracenorum seu Chistianorum, qualibet fraude et dolo exclusis,... de omnibus
decimabilibus, blado scilicet, vino, et olio, et molendinis et furnis et aliis omnibus terre et arborum fructibus et
ceteris omnibus de quibus decima dari debet, et de animalibus, caseis, et lana.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1242, 5 de agosto.
El bisbe de València dóna en feu a Pere Peres, justícia d’Aragó, el terç de delme de les seues heretats a
l’horta de València.
ACV, Pergamí n. 2426 (cat.n.100), i pergamí n. 1204 (cat.n.101)
Dr. Enric Guinot i Rodríguez, Documents medievals de la catedral de València. segle XIII.
http://www.uv.es/guinot/Documents/DocumentsCatedral.htm
Noverint universi, quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone
et Urgelli et dominus Montispesullani, per nos et nostros damus et concedimus perpetuo omnibus habitatoribus
presentibus et futuris ville Perpinyani, quod nullus predictorum pro aliqua causa vel placito ullo modo eximatur
de curia baiuli ville Perpinyani, et quod nullus predictorum teneatur ad aliquos sumptus dandos aliquibus
iudicibus terre nostre Rossilionis, quandocumque pro aliqua causa aut placito placitaverit coram eis.
Alioquin omnes homines quorum domini hoc sustinere noluerint, teneantur dare sumptus iudicibus in curia
nostra Perpinyani, cum ibi placitaverint quoquomodo.
Mandantes vicariis, baiulis, et universis aliis subditis nostris presentibus et futuris, quatinus predicta faciant
inviolabiliter observari, et contra ea non veniant nec aliquem venire permittant.
Datum Calataiubi, XIIIª kalendas decembris anno Domini millesimo CCº XLº IXº.
Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesullani.
Testes sunt: Guillermus de Entença, Eximinus de Focibus, Guillermus de Buçadors, Guillermus de Crexello,
Eximinus Petri de Arenoso.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Guillermo de Bello Loco, notario suo, hoc scripsit die
et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 001251
- 1242, 28 noviembre.
(5 de les calendes de desembre) Ferran Diaz (pare de Roderic Diaz) atorgà absolució i definició al rei de
tots els deutes, i especialment del de Burbaguena, exceptuats aquells 45,000 sous que tenia assegurats sobre
el castell i vila d'Exèrica. Foren testimonis Vidal de Canyelles, bisbe d'Osca; Tomàs de Santcliment i el
notari del rei Pere Sanxez. Ho escrigué Guillem Gaventant, notari de València.
ACA, Perg. 891 de Jaume I.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret
- 1242, 18 de diciembre:
Eximinus Petri: domos de Amet Abnabui iuxta domos magistri Guillelmi, medid, et ortum in Roteros, quam
tenet, qui affrontât in orto Bonanati, et in via qua itur ad Quartum, et in orto de Ovieco Garcie et Guillelmi
Assaliti, Martini Algars, Arnaldo Fuster et Lupi d'Esparça. XV kalendas ianuarii.
CABANES-FERRER, Libre del Reparlimenl, I, pg. 185, asiento 1.704
- *1243, enero:
Hácese mención de D. Sancho Fernández de Azagra en una donación que le hizo Zeyt Abuceyt, rey de Valencia,
y debió ser hermano de D. Pedro Fernández; en dicha donación, redactada en latín, se le concede á don Sancho
Fernández de Azagra y á sus sucesores un castillo que se llama Zagra de Canaus, que está á orillas del
Guadalaviar, que fué de D. Pedro García de Azagra, entre los términos de Moya y de Álpuente. Esta donación
tiene la fecha de Enero de la Era de 1281 (año 1243).
"Linajes de Aragon : Revista quincenal ilustrada : Reseña histórica, genealogica y heráldica de las familias
aragonesas"
- #1244, 22 mayo:
Rendición del castillo menor de Játiva.
353. E laltre dia a enant uench nos Abolcacim, e Setxi, e Almofois, e Nexemen de Touia1074: Senyor, aquius
enuia lalcayt tot son conseyl, e son cor, e ço que aquests faran tingats per aytan ferm con si ell ho feya. E foren
les paraules aytatls que el nos liuraria lo castel menor de Xatiua, e que el tingues lo major daquela Pantacosta en
·II· anys: e nos que li faessem saber qual loch honrat li dariem. E nos parlam1075 qual heretat couinent li
poyriem dar. E ell demana Montea1076 e Uallada que son castells bons, e son prop de Xatiua. E nos dixem que
hauriem nostre acort. Ab tant exim de nostra tenda, e anam a aqueles cases que nos hauiem feytes on era la
Regina, e fo en nostre acort lo Maestre del Espital Nuch de Fuylalquer, e en ·G· de Muncada, en Exemen Periç
Darenos, e en Carroç, e dixem los lo pleyt quens parlaua lalcayt, e quens hi conseylassen: e dixeren ells a la
Regina quey dixes primerament que ells. E dix la Regina: Senyor, quiyn conseyl uos poria jo donar en aquest feit,
ni negu? conseyl uos que pus podets hauer Xatiua que nou alonguets per ·I· castell ni per ·II·, quel pus bell
castell es del mon -375- el pus rich que jo anch uees, ne nuyl hom. E dix lo Maestre del Espital: Noy dire plus,
que bon conseyl ha dat la Regina. E tots los altres atorgaren ho. E nos dixem que bens hi hauien conseylat, e
tinguem ho per bo, e pensam nos que pus lo menor castell nos daua, que puys lo major no era en sa ma.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- *1245.
Aazón, el hijo de Zayd Abu Zayd, fue caballero de la Orden de Santiago y dió a la Orden el Reino de Zale
en África, cuya donación fue aprobada por el Papa Inocencio IV.
Bulla ad confirmandum Regnum Zale in Africa a Zeit Aaron filio, ut ex aliis apparet, Zeit Abuzeit
Comendatoris de Anchuelo, ac de Belvis nunc Torrebuzeit, cum facultate erigendi Ecclesias Sedi Apostolica
inmediate subiectas.
El Archivo, Roque Chabás.
- 1245:
Historia De El Real Monasterio De Poblet: Ilustrada Con Dissertaciones José Finestres y de Monsalvo - 1753
- 1245, 26 febrero.
Escritura recibida por Guillem de Jaca, Notario público de Valencia, en que Don Gimen Perez, señor de
Arenós, lugartiniente del rei Conquiftador, dió de fu orden a dichos Canonigos del Santo Sepulcro un gran huerto
en Campanar, contiguo a la heredad del Archiprefte de Teruel. En cierta licencia que los rectores dieron al
Convento de Predicadores en 26 de febrero de 1245, cuya Efcritura, recibida entonces por el mismo Jaca,
conferva fu archivo, entre los concurrentes observamos a Fr. Domingo del Orden del Santo Sepulcro, Rector de
San Bartholome; que tambien fe firma alli mifmo, Rector del Santo Sepulcro.
Archivo de Santa Ana de Barcelona.
Memorias historicas del antiguo Santuario del Santo Sepulcro de Valencia.
Jaime I, rey de Aragón, reglamenta la tributación de los ganados de Teruel en el reino de Valencia.
AMV. Perg. 11. A.R.V. Enajenaciones, lib. III, f. 247.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros concedimus toti consilio et hominibus Turolii et omnibus
hominibus, tam terre nostre quam aliene, undecumque fuerint, presentibus et futuris, quod racione herbatici,
pasquerii, montatici ganatorum suorum non donent nobis aut nostris in aliquo loco Valencie nisi semel in
quolibet anno, de mille ovibus parideriis tantummodo sex carnerios; et si fuerint plures vel minus, donent nobis et
nostris perpetuo, secundum illam racionem, et oves bacie non computentur nec de ipsis baciis nobis vel nostris
aliquid detur; et de qualibet vaca que habeat ultra unum annum, donentur semel in quolibet anno III denarii
iaccenses. In predictis autem nulla fraus adhibeatur, et si adhiberetur, puniatur fraudator in duplum, scilicet pro
VI carneriis, XII carnerios, et ad illam racionem puniantur fraudatores secundum plus et minus, tam in vaccis
quam in carneriis. Et volumus et concedimus quod hec, tam per nos quam per omnes successores nostros, in
perpetuum, in toto regno Valencie observentur et aliquid aliud racione herbatici, pasquerii sive montatici
ganatorum dare non teneantur nobis vel nostris successoribus vel alicui alii. Mandamus itaque universis in regno
Valencie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, quatinus aliquid aliud, preter quod dictum est, non
exigant vel accipiant, neque exigere vel accipi permitant, recipientes totum ganatum in nostro guidatico et
comanda, stando, eundo et redeundo salve et secure. Datum Valencie, nonas febroarii anno Domini Mº. CCº.
XLº. Vº. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et
Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: F., infans Aragonum. Eximinus Petri. F. Garces de Roda.
Eximinus de Tovia. Eximinus Petri de Darocha. Sig(signo)num Guillelmi Scribe, qui de mandato domini regis
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt
- #1246, julio:
361. E puys anam nosen en Arago, e passam per Terol, e per Darocha, e uinguem a Calateyu. E ·I· dia nos
anauem a la missa a la esglesia major -379- de sancta Maria de Calateyu, e quan haguem hoida la missa acostas a
nos don Exemen Pereç Darenos, e dix nos: Senyor, mester uos hauriets a acordar en uostres ases1086, que
enbarchs uos ixen que uos nous cuydats. E nos dixem: Quiyns enbarchs podien esser aquels? E el dix: Ben ho
sabrets. E nos dixem: Mal fets, don Exemen Periç, que si uos sabets cosa de nostre pro haurem ne alegria, e
plaurans molt: e si era nostre dan pendriem hi conseyl, e si abans hi podia hom pendre conseyl mes ne ualria. E
dix: Donchs uolets queus ho diga? E nos dixem: Si uolem be. E dix axi: Aladrach1087uos a preses alguns
castells1088 en terres de Ualencia, e nous ho gosauem dir. E nos dixem fazien ho mal, car nons ho deyen, pus
entenien que nos perdiem res del nostre: mas a nos plau molt, que per les couinences quens hauien feytes los
sarrains nols gitauem de la terra. E pus ells nos fan cosa perquels ne gitem, e a Deu plau, a nos plau molt qui ali
on longament es cridat e inuocat lo nom de Mahomet, seray appellat lo nom de nostre senyor Ihesucrist. E dixem:
Sabets quins castells nos ha preses? E el dix: Galaner1089, e Serra, e Pego. E nos dixem: Pus les noues son aytals
veurem quins fa aquest mal: e irem la, e pendrem hi conseyl. E puys dixem ho a la Reyna que açons hauia dit don
Exemen Periç Darenos. E dix ella que ja ho sabia, mas nons ho gosaua dir. E nos dixem: Errauets hi durament
car nons ho deyets, -380- car con abans pren hom conseyl al dan que hom pren, mes ual: e es nostra uoluntat
quen sen anem a Ualencia, e que cobrem nostra terra, car hon mes se apoderaria Alazarch, pejor seria de cobrar.
E dix ella: Deits bona rao, e fets ho en bona uentura, e prec uos que leuets mi que uaia ab uos.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
369. Ab tant los sarrains donaren se paor que nos los fariem pendre1111 lur hauer aquel que leuauen, e la roba
aquela que bona fos: e faeren nos parlar a don Exemen Periç Darenos quens donarien la meytat del auer, e la
meytat de la roba aquela que bona fos: e faeren aço parlar per tal quels guiassem ab laltra partida. E nos dixem
que tal cosa con aquela no fariem per re, car nos los hauiem promes quels assegurauem1112, e que nos los
faessem ara robar en la carrera nou fariem per nuyla re: que sobre aço que nos dit lur hauiem que fossen en nostre
asegurament, e que nos prefessem seruiy dels, els perden lurs cases, e lurs heretats, e lur natura, que pus la
paraula las hauiem dita que exissen saluament e segura de nostra terra, que no uoliem pendre seruiy dels, car
dolor hauiem del mal que nos los feyem, e que encara los en donassem altra dolor sobre aquela, nons ho podia
soffrir lo cor quels tolguessem re de ço que leuarien. E faem los guiar tro a Billena, e comptaren nos los cauallers
els Richs homens quels guiauen per nos que ben tenien ·V· legues de la deuantera tro en la rereguarda1113: e
deyen que -388- en la batayla Dubeda no uee hom pus de gent que ali hauia iustada entre homens, e fembres, e
tosets. E don Frederich frare del Rey de Castella era en Billena, que la tenia per lo Rey, e leuaua per cada testa de
sarray dome e de fembra, per cada vna ·I· besant: e pujaren be segons quens deyen a ·C· milia besants. E entraren
sen en Murcia, e partiren se los vns a Granada, e los altres en la terra del Rey de Castella, e aixi escamparen se
tots.
370. E aquels que romaseren en la nostra terra faeren cap Dalaçrach: e uench ·I· dia messatge a nos que
combatien Penacadel, e quey parauen algarrades, e combatien los souen e menut, a escut e a lança. E nos erem en
Ualencia, e enuiam per lo bisbe1114, e per los nostres Richs homens, e per cauallers quey hauia que sabien de
feyt darmes, e per los prohomens de la ciutat1115 ques appareylassen danar ab nos, que uengut nos era messatge
que Penacadel combatien, e quey uoliem anar per tal quels en leuassem: car si Penacadel se perdia lo port de
Cocentayna se perdria, que no gosaria hom anar a Cocentayna, ni Alcoy, ni a les partides de Sexona, ni a Alacant
per negun loch, e seria gran desconort dels chrestians: e dessaa Deslida, e de Beo1116 quey hauien uensuts be
·III· milia chrestians quels entrauen per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e Dalcaniç, -389- e de
Castellos1117, e Dorta, e de Uilalonga, e Dalcanada, e de Ual de roures, e daltres logars que eren uilers
escampats1118: que en aquel desbarat nauien mors1119 de ·CCCC· tro en ·V· cents. E si dessa prenguessen
Penacadel, seria gran desconort a tots los chrestians del regne de Ualencia: els bisbes, els cauallers que hi eren
tenien per bo quels acorregues hom. E dix don Exemen Periç Darenos: Salua la honor de uosaltres est conseyl
no tench jo per bo, car los moros son molts, e son se molt energuylats per aquesta uençuda que han feyta als
chrestians, e per los castells quels han tolts: e car es en terra de montanya, e hay tan gran companya, e no es terra
de brocar be als cauals armats, e que nos auenturauem lo Rey que uaja en logar on ell nou pogues acabar, o quel
faes hom tornar atras de ço que uolria començar ni acabar, daqui auant noy hauria restaurament negu quey
pogues uenir: el Rey estan en Ualencia quan nos prenguessem mal, tant es lo seu poder queu restaurara tot1120.
E tots quants foren atorgaren que deya ueritat e bona rao: e pregaren nos carament e molt fort1121 que nos noy
uolguessem anar, e quey enuiassem a ells. E nos entenem que deyen be, e que dauen lo pus fan conseyl: e
atorgam lo1122 los per prechs quens en fayen.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- #1246, 18 de setembre.
Jaume I concedix a Eiximén Péreç d'Arenós terres i cases a Campanar, i en altres llocs de l'Horta de
València, citant entre elles, una vinya a Massarrojos. Li la concedia en penyora, és a dir, per a salvar un
deute que el Rei tenia amb el noble.
- 1246, 19 diciembre:
Arreglo de cuentas de Jaime I y Abu Zayd.
ACA Perg. 1025 de Jaume I.
https://www.yumpu.com/es/document/read/13765758/archivo-revista-de-ciencias-historicas
EL ARCHIVO, ROQUE CHABAS.
- #1247, 8 mayo.Valencia.
Jaume I dictà interessants disposicions sobre la taula de canvi de la nova moneda valenciana, assenyalant-
li 40 dies consecutius de duraciò per a recollir totes les altres menes de moneda.
Foren testimonis Carroç, G. de Montcada, G. d´Anglesola, R. de Timor, Jaume de Cervera, Ximèn Tovia,
Ximèn Perez i Ferran Garces de Rueda. Guillemó ho escrigué.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret. Aureum opus Doc. XXII.
Jaime I, rey de Aragón, permuta al monasterio de Santa María de Veruela la villa de Purujosa por la de
Bulbuente.
AHN. Clero. Veruela, carp. 3.767, núm. 10. Original. Pergamino. Falta sello pendiente, conserva lemnisco.
Códice 995 B, ff. 83r y 116r.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros presentes atque futuros, bono animo et spontanea
voluntate, cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro damus, concedimus et de presenti tradimus
vobis, venerabili et dilecto nostro B[ernardo] eadem abbati de Berola et conventui eiusdem monasterii vestrisque
successoribus abbatibus dicti monasterii imperpetuum, in concambium, videlicet, castri et ville vestre quod
vocatur Periluesa, quod nobis de presenti excomutatis castrum et villam de Bolbon cum introitibus, exitibus,
affrontationibus et suis pertinenciis universis, cum hominibus et mulieribus ibidem habitantibus et habitaturis,
cum terris cultis et incultis, cum pratis, pascuis, defesis, herbis, aquis et aquarum ductibus, lignis, nemoribus,
furnis, molendinis, pexeriis, venationibus, toltis, forciis, peitis, cenis, iusticiis criminalibus et civilibus et cum
omnibus et singulis iuribus dicto castro et ville pertinentibus et debentibus pertinere aliqua causa vel ratione.
Iamdictum itaque castrum et villam de Bolbon, cum omnibus expenssis quam non expenssis et cum omnibus et
singulis ad dictum castrum et villam competentibus et debentibus pertinere, et cum omnibus locis, iuribus,
vocibus et accionibus realibus et personalibus, de nostro et nostrorum dominio et posse extrahimus et in vestrum
vestrorumque ius, dominium et posse transferimus irrevocabiliter, sicut melius et plenius dici potest vel intelligi
ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Inducentes vos et vestros successores cum hoc
publico instrumento perpetuo valituro in corporalem possesionem pleno iure tanquam in rem vestram propriam,
ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque
volueritis faciendas, ad dandum, vendendum, impignorandum et alienandum tanquam hereditatem vestram
propriam, francham et liberam. Promittimus, insuper, vobis per firmam et legalem stipulationem quod faciemus
vos et vestros tenere, habere dictum castrum et villam in pace, ut superius dictum est, et perpetuo possidere.
Monedaticum, vero, et bovaticum dicti castri et ville de Bolbon nobis et nostris successoribus imperpetuum
retinuimus. Datum Aliasire, XVIº kalendas ianuarii anno Domini Mº. CCº. XLº. septimo. Signum (signo) Iacobi,
Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani,
qui istam cartam cum bulla nostra iussimus roborari. (1ª col.) Testes sunt: P[etrus] Cornelii, maiordomus
Aragonum. (2ª col.) Rotlandus Ley. Eximinus Petri. (3ª col.) Berengarius de Tornamira. Ferricius de
Liçana. Sig(signo)num Guillermi de Rocha, scribe, qui mandato domini regis hanc cartam
scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt
- #*1248, 17 febrero.
Abu Said dóna a l'arquebisbe de Tarragona les esglésies dels pobles dels seus senyorius
Arxiu de la Catedral de Sogorb. Ms. 532. Còpia simple de meitat del segle XVII
Chabás, Roque. "Çeid Abu Çeid". El Archivo. 1891, pp. 163-166
In Christi nomine.
Universis matris ecclesie filiis innotescat, quod cum olim dominus Urbanus papa, concesserit et privilegium
dederit domino Petro, regi Aragonum, et proceribus eiusdem, quod ecclesias quas eriperent de manibus
paganorum cum iuribus suis possint conferre monasteriis et personis religiosis, nos Aceyt Abuceyt quondam rex
Valentie, nunc autem per Dei gratiam christianus, et Eximinus Petri, proceres regni Aragonum et Valentie;
attendentes quod per vos dominum Petrum, Dei gratia tarraconensis archiepiscopum, petitur reformari divinus
cultus in terris quas nos eripuimus de manibus paganorum, auctoritate dicti privilegii nobis ac aliis proceribus
regni Aragonum per dominum papam concessi, concedimus et donamus titulo perfecte donationis inter vivos
vobis, domino archiepiscopo supradicto vestrisque successoribus in perpetuum, omnes ecclesias constructas et
construendas cum decimis et iuribus earumdem, in terris quas nos eripuimus de manibus paganorum, divina
gratia mediante.
Quorum nomina hec sunt: Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa,
Villaformosa, Cortes, Villamalur cum terminis suis, Jodar, Villahaleva, Tortonich; in alia parte Andilla; in alia
parte Castalla cum suis terminis, Unili, Ibi, Tibi.
Omnes autem ecclesias in dictis terminis et locis edificatas et edificandas conferimus vobis, domino
archiepiscopo et vestris successoribus, in perpetuum, pleno iure; retentis nobis in eisdem ecclesiis medietate
decimarum et iure patronatus.
Quam medietatem decimarum nos et successores nostri per vos et vestros habeamus in feudum, et simus inde
vassalli vestri vestrorumque successorum et tarraconensis ecclesie matris nostre, quare homagium vobis facimus
et sacramentum fidelitatis promittimus, ad quod sacramentum et homagium faciendum successores nostri vobis et
vestris perpetuo teneantur.
Ordinatio autem ecclesiarum procurationes et correctio clericorum, et omnis jurisdictio quam diocesanus potest et
debet habere in ecclesiis suis, vos et successores vestri habeatis perpetuo in ecclesiis antedictis, sine omni nostro
nostrorumque retentu.
Decime autem colligantur per bayulum vestrum et nostrum, qui nobis et vobis sub juramento astringatur, quod
decimas fideliter colligat antedictas, et cum collecte fuerint recipiamus nos et nostri medietatem ab integro, et vos
quartam et clerici ad ipsarum ecclesiarum servitium deputati recipiant aliam.
Cum vero vacaverint ecclesie, presentemus nos et successores nostri, vobis et vestris, personas idoneas que a
vobis curam recipiant animarum, secundem canonicas sanciones et vobis obediant et alia faciant, que clerici
teneantur facere suo diocesano, vobisque sint subjecti utraque lege jurisdictionis, scilicet et diocesis.
Ecclesiam autem de Tibi vobis concedimus libere, ut vos in ipsa rectorem semper instituatis, non retenta nobis
presentatione quam ecclesiam vobis dotare promittimus de tribus pareliatis terre, et domibus, in quibus rector
permaneat, qui per vos ibidem fuerit institutus, et vos ibidem hospitari possitis cum vos ad terram illam
contingeret declinare.
Nos autem, Petrus, Dei gratia tarraconensis archiepiscopus, attendentes devotionem quam vos nobiles Aceyt
Abuceyt, olim rex Valentie, nunc per Dei gratiam christianus, et Eximinus Petri, consanguineus noster, habetis
erga nos et tarraconensem ecclesiam, sponsam nostram, supradicta omnia concedimus et aprobamus, prout
superius sunt expressa, et homagium ac sacramentum a vobis recipimus, promittentes vos et res vestras defendere
et tueri tanquam fideles vassallos in iure vestro, quantum nostram deceat dignitatem bona fide et sine enganno.
Villarum autem que nondum sunt reddita cultui christiano, recipiamus nos ius nostrum iuxta modum superius
comprehensum, quousque divina gratia inspirante ipsas reddatis cultui christiano, et expellatis exinde sarracenos.
Actum est hoc XIII kalendas martii anno Domini millessimo CC XL VII.
Ego Petrus, sancte tarraconensis ecclesie archiepiscopus subscribo, et sigillum meum feci apponi, et capituli
Terracone.
Sig+num Aceyt Aboceyt, quondam regi Valentie. Sig+num Eximini Petri, qui hoc laudamus et firmamus, et a
testibus firmari rogamus, et sigilla nostra apponi fecimus.
Ego Guillermus Vital pro teste subscribo. Ego Jacobus sacrista Tarracone subscribo. Ego Gondisalvus Petri
canonicus Valentie, testis, subscribo. Ego Dominicus Mathei subscribo.
Ego Guillermus de Alarico scriptor domini archiepiscopi supradicto, mandato eiusdem, et Aceyt Abuzeyt et
Eximeni Petri, predictorum, hic subscripsi die et anno prefixis.
Sig+num Petri Pauli, notarii Valencie, testis. Sig+num Michaelis Serrati, publici notarii testis. Sig+num Jacobi de
Castro Senioris, notarii Valencie testis. Sig+num Guillermi Gaucerandi, notarii Valencie testis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
Documento de la concesión de villas que Abú Zayd y Eximén Pérez habían conquistado para la metropolitana de
Tarragona. Estaba el original dividido per alphabetum y autorizado con los sellos de cera del Arzobispo de
Tarragona y el cabildo de la misma, y los de Çeid y Ximén Pérez. (El Archivo, Pág. 163, Roqué Chabás).
- #1248, 18 febrero. Huesca.
Jaime I, rey de Aragón, exime a los judíos del reino de Aragón de la imposición que según fuero debían
pagarle por las ventas o enajenaciones de heredades, reconociendo haber recibido a cambio la cantidad de
cinco mil sueldos jaqueses.
AMHu. Concejo. Traslado. Sello pendiente de la ciudad de Huesca.
Hoc est transllatum bene et fideliter transllatatum a quodam instrumento cuius series talis est: Noverint universi
quoe quod (sic) nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros remittimus et difinimus vobis, universis et singulos iudeis, hominibus
et mulieribus, tocius regni Aragonum, presentibus et futuris inperpetuum, totum illum tercium quem racione fori
regni Aragonum retro temporibus dare debebatis pro vendicionibus sive quibuslibet aliis alienacionibus
hereditatum vestrarum. Concedimus etiam per nos et nostros vobis et vestris successoribus in perpetuum quod de
cetero hereditatis vestras possitis vendere, dare, impignorare seu qualibet alio modo alienare cuicumque
volueritis, nobis et nostris successoribus seu quolibet alio nostro nomine sive voce in aliquo requisitis, et etiam
sine omni tercio et fatica; immo ipsas hereditates vestras, habitas et habendas, quo ad dictum tercium habeatis in
perpetuum franchas et liberas. Recognoscimus itaque nos a vobis pro supradicta difinitione recepisse quinque
milia solidorum iaccenses. Promitentes per stipulationem legitimam nos et nostri contra predicta nunquam foro
aliquo iure, causa vel aliqua racione contravenire. Datum Osce, XII kalendas marcii anno Domini Mº. CCº. XLº.
septimo. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et
Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: F[errandus], infans Aragonum. P[etrus] Cornelii. Eximinus de
Focibus. G[uillelmus] de Entença. Eximinus Petri. Sig(signo)num Guillemoni Scribe, qui mandato domini regis
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis. Sig(signo)num Stephani de Valle, publici oscensis notarii, qui in
presencia P[etri] Martini, iusticie, et Guyraldi de Fontanis, çavalmedine, et P[etri] Raymundi Cayllol, prioris
iuratorum oscensium, hoc transllatum ab instrumento originali de verbo ad verbum fideliter transcripsit,
secundum quod in dicto instrumento originali persperxit plenius contineri. Et in testimonium premissorum,
predicti iusticia, çalmedina et prior iuratorum hoc transllatum cum sigillo civitatis oscensis eum fecerunt
munimine.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt
- 1.248, 2 de marzo.
Documento de donación de Jimeno Pérez de Árenos del monasterio de Santa Isabel, fechado en Valencia, en el
cual se lee: "... donamus, concedimus et in presentí tradimus vobis, domne Tarine, abbatisse..."25, y que, según
los traductores, corresponde al nombre Catalina. No consta apellidada en ningún documento; únicamente, en el
que acabamos de citar, se dice que procede de la casa de Tarragona: "domne Tarine, abbatisse, domus Terraeho
ne".
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.272, num. 6.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1248, 5 Agosto.
Donación a Blasco Pérez de Tarazona de las alquerías de Belinos y Mosquera.
“Repartiment”. Reg. II, fol. 31.
III nonas augusti.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz
- #1249, 13 de febrero.
Donación a Ximén Pérez de Tarazona y a los suyos, en perpetuidad, como heredades propias francas y
libres, entre otras, las que compró a Juan Pérez cuyllera, en Sacra, en Segarria y en Pego, que fue de
Aveneziza.
“Repartiment”. Reg. II, fol. 37.
“Datum Valentie, idus februarii, anno M. CC. XL. IIIIº”.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
- 1249, 13 febrero, València.
Tras la conquista cristiana, la alquería de Sellent (o Sallent) como en tantos otros lugares, pasa a ser
repoblada por nuevos colonos. Así, a Eiximén Pereç, natural de Tarazona y a sus sucesores, el rey les
concede unas viñas en el camino de Sallent.
Asiento nº 2301. Per nos et nostros laudamus, condedimus et confirmamus vobis Exinino Petri /de Tirassona/ et
vestris imperpetuum, per hereditatis propiam, francham et liberam...; et vineas quas tenetis in via de Sallent, et
domos, ortum et hereditatem in Algezira de Labramaylla...; Datum Valentie, idus febrruarii, anoo MCCXLVIIII ̊.
Trad.: Para Nós i para nuestros sucesores, concedemos y confirmamos a vós, Eiximén Pereç de Tarazona, y a
vuestros sucesores, a perpetuidd, como a propiedad franca y libre...; y las viñas que tienes en el camino de
Sallent, y unas casas, un huerto y la heredad de Labramaylla, en Alzira...;
TESIS DOCTORAL 2017. CASTELLOLOGÍA ISLÁMICA DE LA RIBERA DEL XÚQUER
(VALENCIA) MIGUEL GÓMEZ SAHUQUILLO
- #1249. 16 febrero. Morella.
Estando el rey en Morella, en compañía de D. Pedro de Albalate, arzobispo de Tarragona, y su hermano D. Fray
Andrés de Albalate, obispo de Valencia, don Guillen de Entenza, D. Pedro Cornel, D. Ximeno de Urrea, D.
Guillen de Anglesola, D. Ximen Perez de Tarazona, D. Berenguer de Tamarit, D. Pedro Martinez de Luna,
Pedro de Sesé y otros caballeros, otorgó á 16 de febrero de 1249 muchos privilegios á los de Morella y sus
aldeas, por la fidelidad que siempre le habian guardado.
Cronica de la provincia de Castellon de la Plana. Adolfo Miralles de Imperial.
- #1249, 2 de març.
Purìssima Concepció de Valencia: la seva fundació cal situar-la l'any 1249, quan Ximen Perez d'Arenós,
va donar a Tarina, abadesa de la casa de Tarragona, a Caterina, religiosa de l´ordre de San Damiá, i a
latres monges, unes cases, una mesquita i una era per a la fundaciò del convent de monges de València.
AHN, Órdenes religiosas, Valencia, monasterio de la Puridad de Franciscanas, sig. Antigua, Sala 6º, cajón 497.
Nos dompnus Eximinus Petri, dominus de Arenoso, intituitu Dei et ob remissionem anime mee, per nos et
sucesores nostros, donamos, concedimos et impresenti tradimus vobis domne Tarine, abbatisse, domus
Terrachone, et domne Catherine, sororibus, Ordinis sancti Damiani, et ... vestris sororibus, imperpetuum,
quasdam domos nostras, cum mezquita et era, quas habemus in Roteros Valentie, et affrontantur in una parte in
cequia, alia parte in Moraria, ex alia parte in via publica qua itur apud Quart, alia parte in orto Jaufredi et in orto
Johannis de Borya.
Quod est actum Valentie VI nonas de Martii, anno Domini millessimo CC XL, octavo.
Anna M. Gine. Acta historica et archaeologica mediaevalia, Número 10 - Página 134
- #1249. marzo 2. Valencia
Jimeno Pérez de Árenos concede a las monjas de la orden de San Damián unas casas, mezquita y era sitas
en Valencia, en el barrio de Roteros.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.272, num. 6.
Sit omnibus notum quod nos dompnus Eximinus Petri, dominus de Arenoso, intuitu Dei et ob remissionem
anime mee, per nos et successores nostros donamus, concedimus et in presentí tradimus vobis, domne Tarine
abbatisse domus Terrachone et domne Catherine, sororibus ordinis Sancti Damiani, et vestris sororibus,
imperpetuum, quasdam domos nostras cum mezquita et era, quas habemus in Roteros Valentie. Et affrontatur, ex
una parte, in cequia; alia parte, in moraría; et ex alia parte, in via publica qua itur apud Quart; alia parte, in orto
Jaufredi et in orto Johannis de Borya. Quas domos et mezquitam et eram, cum affrontationibus, iuribus et
pertinentiis suis, et introitibus et exitibus sive cum omnibus vocibus, actionibus realibus et personalibus nobis
ibidem competentibus vel competituris, a celo in abissum, habeatis, possideatis et expletetis imperpetuum et
construatis ibidem domum ad opus sororum ordinis Sancti Damiani, ab hinc usque ad duos annos continuos et
completos. Retinemus etiam nobis et nostris quod si infra términos Valentie alibi domum hedificaveritis, quod
possimus dictas domos, mezquitam et eram nostra propria auctoritate et sine contradictione alicuius persone
accipere ad nostram voluntatem faciendam, ut autem de dicta donatione melius et firmius congaudere debeatis,
presens instrumentum
per manum publicam fecimus scribere et sigilli nostri munimine roboran.
Quod est actum Valentie, VI nonas marcii, anno Domini millesimo CCº. XLº, octavo.
Sig (signo) num dompni Eximeni Petri qui hec concedimus et firmamus.
Sunt inde testes: Rodericus de Arandiga et Gualterius Romani.
Sig (signo) num Guillermi de Jacca, publici notarii Valentie, qui de mandato domni Eximini Petri scripsit hec
loco, die ut supra.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1249, 30 marzo:
Pedro de Mullach, preceptor de Monzón, y García de Orzuia acuerdan ante Juan Pérez de Tarazona,
Justicia de Aragón, que dicho García debe prestar su servicio a la villa de Monzón.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.88,nº1122
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260171
- #1249, 28 julio.
Eximén Pérez , señor de Arenoso, a Jaime I. Definición de todas sus heretades en Montcada.
ES.08019.ACA/9.1.6.9//ACA,CANCILLERÍA,Pergaminos,Jaime I,Serie general,1167
Información tomada del "Catàleg de pergamins de la Secció de Cancelleria de temps de Jaume I (1213-1276)".
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260175
Jaime I, rey de Aragón, prohíbe a los hombres de Calatayud teñir, cambiar o herrar fuera de los
establecimientos que el monasterio de Santa María de Piedra posee por razón de las donaciones de sus
antecesores y por las que él mismo otorgó en la permuta que de la población de Villafeliche le hizo el
monasterio.
AHN. Clero. Carp. 3670, núm. 3. Original. Pergamino. Carpeta 3670, núms. 4 y 5. Copia coetánea y traslado
notarial del siglo XIV, respectivamente. Pergamino. Códice 55 B, f. 190r.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, quia diu est quod de mandatu a nostris predecessoribus et a nobis quod aliqua
persona in Calataiubo non audeat vel presumat tingere vel cambiare vel fabricam ferrarie tenere nisi solummodo
in tintureriam, cambio et fabricis quas abbas et monachi de Petra habent ibi ex donatione antecessorum nostrorum
et ratione permutationis et concambii quod fecerunt nobiscum de Villa Felix, quam dederunt nobis in
concambium pro alcaceria et tendis campsorum et fabricis et aliis omnibus tendis quas eis dedimus in eadem villa
Calataiubi, sicut continetur in instrumentis concambii inter nos et dictos abbatem et monachos inde factis. Et
quod nullus iudeus audeat vel presumat tendas vel alias mercaturas tenere vel vendere in alio loco eiusdem ville,
nisi tantum in alcaceria superius nominata; et unicuique ius suum servare integre teneamur et maxime personis
religiosis qui per se ipsos se non possunt defendere vel tueri. Mandamus senioribus, iusticiis, iuratis, iudicibus et
alcaldis eiusdem ville Calataiubi, presentibus et futuris, firmiter et districte, quod non sustineant aliquo modo vel
causa quod aliquis christianus vel iudeus tingat, cambiet vel usum ferrarie exerceat, vel tendas vel alias
mercaturas teneat vel vendat alibi in villa Calataiubi nisi in tendis et locis superius nominatis, quod dicti abbas et
monachi habent a nobis et a nostris predecessoribus ut est dictum; et quod non expectent et nostro alio
mandamento pignorent (ilegible) illos pro pena quingentorum morabatinorum qui alibi in villa Calataiubi
tingerint, cambiarent vel fabricas ferrarie tenuerint vel tendas vel mercaturas aliquas tenuerint vel vendiderint nisi
ut superius est expressum; et de dicta pena alicui amorem non faciant neque laxant. Et quod monasterio predicto
et abbati et monachis eiusdem servent et servari faciant in omnibus vita sua et eos tanquam nostra propria
protegant et defendant. Datum Calataiubi, septimo kalendas octobris anno Domini Mº. CCº. XLº. VIIIIº. Signum
(signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani. Testes sunt: Alvarus Petri. Eximinus de Focibus. Eximinus Petri. P. Cornelii. G. Romei.
Sig(igno)um A. de Ulmo, qui mandato domini regis pro G. Scriba, eius notario, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. En la plica: Quod fuit mandatum.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt
Jaime I, rey de Aragón, recibe del abad del monasterio de Santa María de Veruela la cantidad de tres mil
sueldos jaqueses por el cambio realizado entre ellos de las villas de Purujosa y Bulbuente.
AHN. Códice 995 B, f. 82v.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros recognoscimus et confitemur vos esse bene paccatos et
contentos a vobis fratre B. abbate de Berola et conventu eiusdem et vestris successoribus inperpetuum, de illa
emenda que dare nobis tenebamini ratione concambii de Peruyllosa et de Bolbon facti inter nos et vos, iamdictum
abbatem. Recognoscentes nos pro emenda dicti concambii recepisse a vobis predicto abbate tria milia solidos
iaccenses. Volumus insuper quod dictum concambium perpetuo ratum sit atque firmum, sicut in alia instrumenta
a nobis vobis facto plenius continetur. Et si forte aliqua carta de cetero appareret inquam vos nobis in aliquo
teneamini pro emenda dicti concambii, ipsam revocamus et eam volumus in aliquo unquam alio quod non valere
nec ullam habeat roboris firmitatem. Datum Morelle, XII kalendas ianuarii anno Domini Mº. CCº. XLº. IXº.
Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. Testes sunt: Eximini Petri. G. de Crexello. G. de Angularia. R. [ilegible] de Arbanies.
Signum (signo) Petri Andree, qui mandato regis pro G. de Bello Loco, notario suo, hoc scripsit loco, die et anno
prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt
- #1249, diciembre.
D. Jaume, després de dominat Biar, Xàtiva i tots els llocs d´aquell regne de València, marxà a Aragó i,
passant per Terol i Daroca, arribà a Calataiub. Cert dia Ximèn Perez avisà, dintre l´església major de
Calatayud, a don Jaume, l´alçament d´Alazarc amb els sarraïns del regne de València. Afegeix la Crònica
que llavors el rei resolgué sortir de Calatayud i retornar a València.
Llibre dels feyts, apartat 361.
Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”. J. Miret i Sans.
- 1250, 28 de enero.
Jaime I de Aragón hace donación a los pobladores de Peñíscola, algunos de cuyos nombres cita, de todas
las casas, huertos, heredades de los términos de esta villa.
A.H.N. Nº 100. Traslado en pergamino del 19 de septiembre de 1323. Carpeta 482, r. 95.
Hoc est translatum bene et fideliter a sumptum XIII kalendas octubris anno domini millessimo CCC XX tercio a
quodam registro publico domini Iacobi dei gratia quondam Regis Aragonum Maioricarum et Valentie, Comitis
Barchinone et Urgelli et Dominus Montispesulani cum sigillo suo pendenti sigillata tenor cuius talis est: Noverint
universi quod nos Iacobi dei gratia Rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros, donamus et concedimus et hereditatem propriam, francham et
liberam vobis Arnaldo de Cardona, Raimundo de Maso, [Petro] de Olmeli, Arnaldo Vinader, Arnaldo Punyet,
Arnaldo Puyet, Vitali de [Ca]ldes, Raymundo Frestet, Arnaldo de Cornel, Iacobi Aragonensi, F. [dom]no Jacme,
P[…]o, P. Bassu, G[uillermo] de Lorach, G[uillermo] de Podio Benedicto, P. [...]deferre et omnibus aliis
populatoribus et habitatoribus Peniscole et vestris inperpetuum omnes domos que date et assignate sunt vobis per
Guillermum de Vico divisorem Peniscole et omneshereditates et ortos qui dati et assignati sunt vobis per dictum
Guillermum in termino Peniscole; que domus, hereditates et orti erant sarracenorum Peniscole, ipse quo
sarracenos expulimus a Regno Valentie possideratis itaque domos, hereditatibus et ortos habeatis, cum introitibus
et exitibus, affrontationibus et suis pertinentiis universis, a celo in abissum, ad omnes voluntates vestras et
vestrorum cuiumque volueritis perpetuo faciendas exceptis, militibus et personis religiosis et faciemus vobis ad
bonum intellectum sanctum quod cuiuslibet civitatis Valentie faciemus. Hoc itaque omnis populatoribus
supradicti iuramus per deum et eius sancta quattuor euvangelia quod aliqua predictorumhinc ad decem annos non
vendamus et hinc ad unum annum nostras possesiones quis alibi habeamus, vendamus et in Peniscola personalem
residentiam faciamus. Datum Dertuse quinto kalendas februari anno nativitate domini Mº CCº quinquigesimo.
Signum Iacobi Dei gratia Regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, Comitis Barchinone et Urgelli et Domini
Montispesulani. Testes sunt: P[etrus] Cornelii, Guillermus de Angularia, P[etrus] de Sciliis, Eximinus Petri de
Arenosio, B[erengarius] de Tornamira. Signum Guillermus de Rocha, qui mandato domini regis, pro G[uillermo]
Scriba, notario suo, hec scribifecit, loco, die et anno prefixis. Signum Guillermi, notari[i] publici Paniscole hec
pro teste me subscribo. Signum Miguelis Gombaldi, publici Paniscole notar[i] et hec originali suo bene et
fideliter comprobavit cum […] in linea […] die, anno in prima linea continetur.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui
- #1250, 13 febrero. Valencia .
Confirmacion a favor de Ximen Perez de casas en Játiva que habían sido de Axacxi, y otras contiguas y la
de un huerto en Albarracin.
ACA, Reg. 6.
... ad opus stabuli et alfundicum pro cellario ante ipsas domos in reallum cum campo eidem contiguo et vineas
quas tenetis in via de Sallent et domod et hereditatem de Algecira de Labramaylla et ortum de Albarrazim et
domos in Valencia ante ecclesiam sedis maioris ... et balnea que fuerunt Johannis cappellani ante ecclesiam
Sancti Nicholai et tabulas piscaterie...
Datum Valencie, idus februarii, anno M° CC° XL° nono.
Cit. por MIRET, pág. 202.
Pudiera pensarse que esta donacion es en el reino de Valencia, pero asi consta claramente el nombre de
Albarracin en la obra de Miret, de donde lo tomamos. Nosotros no podernos afirmarlo con exactitud.
-1251, 14 enero.
Traslado de la carta por la que Jaime I concede a Jimeno Pérez d’Oris y a los suyos, en feudo y a
perpetuidad, el castillo y villa de Sella en enero de 1251.
ACA, C, reg. 287, f. 48r. Hoc est translatum bene et fideliter factum, terciodecimo kalendas marcii, anno Domini
Mº CCCº duodecimo, sumptum a quodam carta pergamenea sigillata sigillo maiori illustrissimi domini Jacobo,
bone memorie regis Aragonum, cereo pendenti, divisa per alphabetum, cuius tenor talis est.Noverint universi
quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie comesque Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, Eximino Petri dOris, et vestris,
imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in feudum ad consuetudinem Barchinone castrum et
villam de Sella, quod est in regno Valencie, ad habendum, tenendum, possidendum et explotandum tam
introitibus et exitibus, aquis, erbis, pratis et pastuis, montibus, lignis, silvis, furnis et molendinis, pistacionibus et
venacionibus terminis suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum etiam vendendum,
impignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo
faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Retinemus tamen in dicto castro et eius fortitudinibus
potestatem et pacem et guerram ad consuetudinem Barchinone, qua faciatis quod nobis et nostris vos et vestri et
detis nobis irati et paccati quandocumque per nostras literas vel mandatum inde fueritis requisiti. Hanc autem
donacionem vobis facimus tali pacto quod hinc ad decem annos predictorum aliquas non vendatis et omnes
possessiones quas habetis extra regnum Valencie vendatis hinc ad duos annos vel aliter ex toto alienis sine
retencione vestra et de precio quod inde habueritis possessiones in regno Valencie ematis et ibi semper vestrum
caput maius teneatis quod nisi feceritis possimus a vobis et vestris predicta recuperare. Revocamus etiam
denunciacionem quam feceramus Garsie Eximini de Muruçavall et suis de duodecim jovatis terre in termino dicti
castri et de omnibus molendinis que sunt in eodem termino, eo quod ipso cum inimicos nostros se oposuit contra
nos et facet malum terre nostre. Data Morelle, XIXº kalendas febroarii, anno Domini Mº ducentos
quinquagessimo. Signum (signo) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus Cornelli, maiordomus Aragonum;
Guillermus de Montecatheno; Carrocius; Guillermus de Angularia; Eximinus Petri de Arenosio. Sig (signo)
num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Gonsalvo Petri, notario suo, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. Sig (signo) num mihi, Petri F., notarii publici Valencie, qui hec feci fideliter translatari et clausi cum
raso et emendato in linea tercia in [...] que dicitur in et in linea VIIª [...] que dicitur donacionem.
IMAGO TEMPORIS Medium Aevum V 2011 Lleida European Union
- #1251, 28 de enero:
Carta Puebla para 50 repobladores cristianos dada por Eximeno Pérez de Arenós a Cortes de Arenoso.
Referencias: la noticia de la existencia de esta carta de poblamiento se encuentra en un manuscrito del siglo XIX,
el “Llibre de la Baronia d´Arenós”, que se guarda en el Arxiu de la Diputació de Castelló, en el cual se recopilan
informaciones muy variadas sobre este señorío, algunas veces incluso copiando documentos o cosiendo en el
texto papeles originales o impresos de los siglos XVII y XVIII. En concretro y sobre esta carta puebla se dice que
N´Eximén Pérez d´Arenós, que era consuegro de Sayd Abu Sayd, como señor de la baronía d´Arenós por
donación de Jaime I, “concedió la fundación con escritura ante Asenico Epilonga, escribano de Valencia, quinto
kalendas februarii año 1250, y dio para ello su poder a Febrer y Cristóbal de Linares, señaló su término a 50
vecinos”. (fol. 4r.º) (Cartes de poblament medievals valencianes, Valencia 1991, doc. 90, Enric Guinot Rodríguez)
- #1251, 8 Mayo.
Eximén Pérez de Arenós cambia Massarrojos y Benifaraig por Albentosa delimitando este término
A.H.N., OO.MM., Montesa, Pergaminos particulares, Carpeta n. 514, n. 143-P.
... terminatur in fonte Cepi, et tendit usque ad vilarium de Padul et usque ad extremum quod est supra turrim
Pedonorum et turrimm Siccam, et in Mata Gorda et in fonte del Bavor et in ponte Sicco, et in collado qui tendit
ad campum de villa Montielli sicuti caminu tendit usque Arenosum, et transit dictus campus ad ramblam et
tendit ad cabitium Pini Forcati et ad vilarium Dominici Garcie, et in torrente qui est in introitu Palancarii et
deinde redit ad fontem Cepi.
El 13 de Septiembre del año 1251 desde Lérida, el Rey don Jaime I de Aragón, el concambio de Massarrochos y
Benifaraig, por el Castillo y Villa de Alventosa y sus término, celebrado entre Ximeno Pedro de Arenos y la
Orden del Temple. Sellado por Guillermo, Escribano del Rey. Los términos del documento son casi idénticos.
Aunque Martínez Aloy, fundándose en la obra de Villaroya, Real Maestrazgo de Montesa, afirma que Ximen
Pérez Tarazona, permutó la heredad de Massarrochos, por la Villa de Alventosa el 8 de Mayo del 1251, no
contradice la fechas posteriores, de los transcritos documentos del Rey don Jaime, que son firmados en 10 y 13
de Septiembre del mismo año.
- #1251, 15 octubre.
Habiendo surgido varias cuestiones entre el consejo de Segorbe y la aljama de Altura sobre términos y
aguas, D. Ximén Pérez de Arenós, lugarteniente general del reino, hace un nuevo deslinde y
amojonamiento entre ambas poblaciones, y respecto a las aguas previene, que vayan éstas como siempre
fueron en tiempos de los moros antes de la Conquista.
El libro de la provincia de Castellón. Juan A. Balbas.
-1252:
El edificio es de planta redonda, levantada con fábrica de mampostería y en su base se conserva una inscripción
árabe conmemorativa datada en 1252. El palacio de Ceyt Abu Ceyt, conocido también como Castillo Palacio
de Zeit Abu Zeit, o Torres del Palacio del Marqués de Argelita, se encuentra en la población de Argelita, en la
plaza de la Iglesia, en una zona más elevada situada sobre una zona rocosa de buena visibilidad.
La torre redonda pertenece al antiguo palacio, hoy desaparecido, de Ceyt Abu Ceyt; tan solo quedan las dos
torres, una circular, objeto de la intervención, y otra rectangular que fue restaurada con anterioridad.
La torre objeto de este proyecto de actuación es de planta redonda, levantada con fábrica de mampostería y en su
base se conserva una inscripción árabe conmemorativa datada en 1252. Además, cuenta con varias aspilleras y su
remate es almenado. El acceso a la misma es a nivel de la planta primera por una puerta de madera y arco de
medio punto.
La torre redonda del Palacio de Ceyt Abu Ceyt de Argelita es de propiedad municipal y en la actualidad está
destinada a museo etnológico.
La rehabilitación que ahora se realiza va encaminada a la reparación de los muros de mampostería afectados de
humedades, sustitución de ventanas de manera y vierteaguas de piedra, eliminación de pararrayos, cambio de la
cubierta, escalera de acceso y casetón a la misma y restauración de las almenas
- 1254:
En este año de 1254. gano el Rey Don Alfonso de Castilla {GL. Don Alfonso el 11.o} a Xerez de la frontera en
cuyo castillo puso por alcayde a Don Nuño del ara y el substituyo esta tenençia en Garçi gomez carrillo.
Entretanto que el Rey tomo a xerez, gano su hermano Don Henrrique a Arcos y Lebrexa. Otros diçen que estas
villas y a Xerez las gano el Rey Don Fernando. En el Reyno de Ualentia los moros de la sierra de seleda y
Espadan hiçieron su capitan a Ali, el qual corrio las tierras de Segorbe Exerica y hasta Teruel haçiendo muchos
daños los xpistianos de aquellas se Juntaron y como eran labradores y poco exerçitados en ardides de guerra
quisieron poner una çelada a los moros. ellos que lo entendieron pusieron otra contra çelada y en ella
mataron mas de quinientos xpistianos, los otros se escaparon por aquellas montañas. Sauida esta haçaña por los
moros de Bernia eligieron por su capitan a Alauaach el qual embio muchos con un caudillo llamado Aben Baçol
a çercar el castillo de Peñacadel, cuyo alcayde auiso al Rey Don Jayme que estaba en Ualentia los moros
combatieron fuertemente el castillo, pero los de dentro muy ualerosamente lo defendieron embio a socorrer
aquella fuerça el Rey a su hijo el infante Don Pedro Al qual uiendo los moros se pusieron en dos collados
que cogen el castillo en medio: de la una parte era caudillo Ali Baçol y de la otra Ali Bocor. El infante
Don Pedro determino de dar la batalla a entrambos a un mis-mo tiempo para que no se ualiesen los unos a los
otros. Tomo una parte de su gente a su cargo y dio la otra a Don Ximen Perez de Arenos y el siguiente dia cada
uno por su parte dio en los moros que se defendieron bien pero el infante apreto tanto a los de su parte que los
desuarato y corriendo Ali Baçol a socor-rellos fue muerto a estocadas por la compañia del capitan
Pedro Marrades con lo qual fueron desuaratados y esparcidos por aquellos montes. los moros contra quien
peleaba Arenos se defendieron mejor y Juntandose con el infante para uoluer a la mañana siguiente,
quando amaneçio y a los moros auian huydo a Alcala y Gallinera adonde estaba Alaçarach.
Compendio de la destruycion de España hecha por los moros Alarabes y su admirable restauracion por los muy
inclitos Reyes de España recopilado por el Padre fray Juan de Useros de la orden de san geronimo de Espeja
- 1254, 12 de marzo.
Jaime I promulgó otro documento, a favor de la Merced, cuya existencia anterior también se puede
aseverar. Concede importantes ventajas económicas y fiscales:
Sepan Todos, cómo Nos Jaime por la gracia de Dios, Rey de Aragón, de Mallorca, y de Valencia; Conde de
Barcelona, y de Urgel; y Señor de Montpellier; Por Nos, y todos Nuestros Sucesores para remedio de Nuestra
Alma, Damos, y concedemos, e incluso prestamos consentimiento a Vos Fray Guillermo de Bas, Maestro de la
orden de la Merced de los Cautivos, y a Todos los Frailes de la Orden, y a toda la misma Orden para siempre, que
todos los hombres y mujeres, tanto Nobles, como Innobles de toda Nuestra tierra, o Reino, tanto Militares, y
como Ciudadanos, o también todos cualesquiera de cualquier condición que sean, o modo puedan a Vos, y a los
demás Frailes de la Orden, y a la misma Orden, permutar, dar además, y legar tanto con Donaciones entre vivos,
como también por causa de muerte en testamentos, o cualesquiera otras sus últimas voluntades, todo tipo de
heredades, y posesiones, y Casas, viñas, y Huertos, y todas las cosas inmuebles reales, o no reales, dondequiera
que estén constituidas, o situadas, no obstante las condiciones impuestas en los instrumentos de esas donaciones,
por Nos hechas, es a saber, que no puedan venderlas, ni darlas a Militares, o a Santos; sin embargo de tal manera
y condición, que Vos, y vuestros sucesores deis, y hagáis a Nos, y a los Nuestros perpetuamente el mismo Censo,
y Servicio por tales heredades, posesiones, y todas las demás cosas, que ellos estaban obligados a dar, y a hacer a
Nos cuando las dieran, permutaran, o legaran a Vos, y así todas las cosas dichas que os sean dadas, y legadas, o
también permutadas, de cualquier tipo, y dondequiera que estén, las tengáis Vos, y Vuestros Frailes, y Toda la
Orden después perpetuamente, hayáis, y poseáis, y desarrolléis pacífica, y quietamente, y sin haberse puesto ni
haberse de poner en el futuro obstáculo alguno hacia vosotros de parte de Nos, de Nuestros Sucesores o de otro
para realizar perpetuamente todas vuestras voluntades y las de vuestros sucesores; confirmamos además y loamos
para vosotros y, para vuestros sucesores, y perpetuamente aprobamos todas las donaciones, igualmente, y los
legados, hechos a vosotros, en tiempos pasados hasta el presente por quienes sea en cualquier lugar, de
cualesquiera cosas inmuebles, o bienes, salvo el expresado derecho nuestro en todas, y por todas las cosas sobre
ellas perpetuamente para Nos y los Nuestros. Dadas en Valencia el cuatro de los Idus de Marzo en el año el
Señor, mil doscientos, cincuenta y cuatro = Signo + de Jaime por la Gracia de Dios Rey de Aragón Mallorca, y
Valencia; Conde de Barcelona, y de Urgel, y Señor de Pontpellier = Son testigos Bernardo Guillén de Entenza,
Pedro de Queralt, Sancho de Foces, Eximén Pedro de Arenoso, Carroz Señor de Rebollet = Sig+no de Jaime de
Monte Judío, que por Mandato del Señor Rey por el Señor Fray Andrés obispo de Valencia su Canciller estas
cosas escribió en el lugar, día, y año prefijados
Archivo de la Real de Palma de Mallorca, copia del 9 de febrero de 1363, perteneciente a la colección de
documentos del padre Félix Tobar.
FRAY JOAQUÍN MILLÁN RUBIO MERCEDARIO. SAN PEDRO NOLASCO.
Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de
Valencia comte de Rarchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de
Aragon primero filio nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e
havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos atti como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen
no vos Laxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexercmos vos
levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendidu a bueua fe e sin enganyo e a conexença de
don Examen de Foçes e de don Bernat Guillem de Entença c de don Examen Perez de Aranoso assi que ellos
conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto
ellos hi veran por bien. E demas prometemosTOs que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra
voluntat ni con el amor nenguno ni conviuenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femns a vos
homenage de manos e de boca e juramos sobre los sanetos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a
don Eximen de Foces e a don Beruat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines
nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanetos Evangelios cluo esto fagan
a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur
poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e do» Bernat Guillem Dantença
e don Eximen Perez de Aranoso fernos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a
Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta
carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas
firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e iNos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don
Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii
auno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto.
Sigggnum Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini
Monti?pesullani. — Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don
Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de
los Prehicadores de Valencia.
Sig^inum Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et auno prefixis.
http://books.google.com/books?id=lT0FAAAAQAAJ&pg=RA1-
PA160&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA160,M1 (Colecçión de documentos inéditos del
archivo)
- #1255:
Jimén Pérez de Arenós y el obispo, cabildo y canónigos de Valencia pactan sobre décimas y primicias de
los lugares del señorío de Arenós y quien las percibiría.
ADPC, Manuscrito Arenós, fol. 29.
Segorbe en el siglo XIII, Pág. 71, Vicente García Edo.
- 1255, 30 març.
Rodrigo Ortiz i la seua dona Toda Pérez atorguen carta de venda de l'alqueria de Xestalgar a Artal de
Huerto i a la seua dona Sancha Ruiz.
Biblioteca de Catalunya. Cartulari de Xestalgar, ff. 13v-14r. Còpia simple
Transcripció efectuada a partir de l'edició de: Manuel Pastor. El Cartulari de Xestalgar. Barcelona 2004, pp. 96-
97. Les paraules entre claudàtors, "defessis", "sint, "competituris" substitueixen a les de l'edició, "defensis", "sit",
"competitis", procedents del manuscrit, que en tractar-se d'una còpia simple transmet errades a voltes detectables,
com ara en aquests casos, a voltes segurament no, i hem preferit restituir el que seria el sentit original, tot i fent-
ho constar
Carta de venda, feta per Rodrigo Ortiç a n'Artal de Huerto, de Xestalgar.
Notum sit cunctis presentibus atque futuris quod ego, dompnus Rodericus Ortiç, et ego dompna Toda Pereç, eius
uxor, quisque nostrum insolidum, per nos et successores nostros vendimus, et cum presenti instrumento,
imperpetuum, tradimus vobis, dompno Artali de Uerto et dompne Sancie Roiç, uxori vestre, quandam alcariam in
regno Valencie prope rivum de Guadalaviar, nomine Gestalgar.
Quam dictam alcariam vobis vendimus et tradimus et successoribus vestris vel cui volueritis, francham, liberam
et quietam, ab omni onere et servitute et obligacione et inquietudine penitus expeditam, videlicet cum terminis
suis, cum pratis et cum omnibus pascuis, defe[s]sis, montibus, aquiis et cequiis ad rigandum, et cum saliniis et
lignis, piscariis et melioramentis omnibus, heremis et populatis, et cum omnibus arboribus cuiusque generis si[n]t
ibidem plantatis et plantandis, et cum omnibus melioramentis ibi factis et faciendis, et cum ingressibus et
egressibus et suis pertinenciis universis, et cum omnibus vocibus, iuribus, accionibus, racionibus regalibus et
personalibus nobis nostrisque successoribus in supradicta alcaria, et aliis omnibus supradictis competentibus vel
unquam competit[ur]is vobis vestrisque successoribus, vendimus et tradimus scilicet per septingentos
morabatinos alfonsinos, quos iam a vobis reciepimus et fuimus inde bene pacati nostre voluntati.
Renunciantes omni excepcioni non numerate peccunie et doli, et beneficio dividende accionis et minoris precii, et
illi legi que corrigit decepcionem ultra dimidiam iusti precii, et omni alii iuro et legi et consuetudini auxilio,
scriptis et nos scriptis, nobis nostrisque in hoc contractu vos vel vestros iuvantibus tamquam hic specialiter
enumeratas.
Et si predicta vendicio aliquid plus predicto valet modo, vel in futurum valebit, ex mera liberalitate vobis et
vestris damus et concedimus ad vestras vestrorumque imperpetuum voluntates omnimodas faciendas.
Que dicta alcaria dividit terminum cum Chulella et cum Petralba, et cum Chiva, et cum Gest al Campo, et ut
dictam vendicionem perpetuo salvam habere possitis, damus nobiscum simul fidaucias per forum Valencie
dompnum Ferdinandum Didaci et dompnum Godiçalvum Lupiç de Pomar, ambo insimul et quilibet eorum per
totum.
Et nos, prenominati Ferrandus Didaci et Godiçalvus Lupis, totum hoc concedimus et laudamus sicut superius
continetur; obligantes ad hec omnia complenda nos et omnia bona nostra et cuiusque nostrum mobilia tamen et
inmobilia et semovencia, habita et habenda ubicumque, sicut specialiter et generaliter nostro bono intellecto et
nostrorum.
Testes huius rei sunt: Garsias Ferrandi de Varea et Ferrandus Pereç Munyoç, Ferrandus Lopiç de Pomar,
Guillelmus de Luarri.
Facta carta III kalendas aprilis, sub Era CCª XCª tercia.
Sig+num Petri de Armellos, publici notari Turolii, qui hoc scripsit.
- #1255, 2 Abril.
Ondara, castillo de Borriol y tierras en Sagunto eran de Eximén Pérez de Arenós y las cedió a los
Mercedarios.
ACA Monacales 2663:18
Gazulla, "Jaime I y Merced", p. 383. Posesiones en Murviedro en Arch. Nac. Madrid, Clero: Valencia,
Mercedarios, leg. 2,043, arm. 44, fab. 2 (Mar. 4, 1266; y an. 1270); el último es "in valle Fecundi termino
Muriveteris." Son para el Santuario de El Puig.
Jaime I, rey de Aragón, concede a cincuenta parroquianos de la iglesia de San Salvador de Jaca que
puedan comprar heredades y posesiones, sean o no de realengo, por valor de un rédito de cien sueldos e
instituyan un capellán perpetuo en dicha iglesia.
AHN. Clero. Carp. 790, núm. 3.
Pateat universis quod nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros, ob reverentia Domini Nostri Ihesu Christi et salute anime
nostre, damus et concedimus plenam licentiam et potestatem quinquaginta hominibus, vicinis et parrochianis
ecclesie Sancti Salvatoris iaccensis quod possint emere hereditates et possessiones, sive sint de realenco sive non,
valentes anno quolibet in redditibus centum solidos iaccenses, pro instituendo uno capellano perpetuo in ecclesia
Sancti Salvatoris predicta qui officia celebret divina ibidem. Quas hereditates et possessiones dicta ecclesia
habeat et possideat libere et quiete in perpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam sic quod pro
ipsis, sive sint de realenco sive non, in questiis, peytis et quibuslibet aliis serviciis et exaccionibus regalibus
nichil dare aut solvere teneatur. Concedimus etiam hominibus quinquaginta predictis quod bis in anno possint
convenire in unum locum et ibidem edere ut confratres. Mandantes senioribus, baiulis, iusticiis, iuratis et
universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod hanc nostram concessionem firmam
habeant et observent et firmiter faciant observari, et contra ipsam non veniant nec aliquem venire permittant
aliqua ratione. Datum Tirasone, II idus septembris anno Domini Mº. CCº. Lº. quinto. Signum (signo) Iacobi, Dei
gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes
sunt: Bernardus Guillelmi de Entença. G. Romei. Sancius de Antilione. G. de Podio. Eximinus Petri de
Arenoso. Sig(signo)num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea, episcopo
Valencie, cancellario suo, hec scripsit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.
- # [1256-1264]-2-19, Valencia 11
Jimeno Pérez de Arenós, lugarteniente del rey en el reino de Valencia, acoge bajo la protección regia a la
Orden Militar de Alcalá de la Selva con todas sus posesiones.
ADG, H-8, Rouleau de La Sauve pour ses possessions d’Espagne, doc. nº 35. B.
Publ. R. VIRUETE, “Patrimonio Sauve-Majeure Valencia”, ARACV, 80, nº 3, pp. 207-208.
Notum sit omnibus presentibus et futuris quod nos Eximinus Petri de Arenoso, tenens locum domini regis in
regno Valencie, ex parte domini regis recipimus vos comendatorem et uniuersos et singulos fratres de Alcala
ordinis de Silua Maiori sub nostra comenda protectione et guidatico speciali cum hominibus vestris et mulieribus
christianis et sarracenis et cum omnibus rebus vestris mobilibus et inmobilibus habitis et habituris ubique
rogantes omnes presentes et futuros ad quos presens carta peruenerit, quod vos vos cum omnibus rebus vestris in
omnibus manuteneant et deffendant et non dimictant vos vel homines vestros ac omnia bona vestra vel hominum
vestrorum in aliquo ab aliquibus molestari.
Datum Valencie XI kalendas marcii.
Signum (signo) Eximini Petri de Arenoso, tenens locum domini regis in regno Valencie qui hec concedimus et
laudamus.
Testes sunt rei Blascus Eximinez, Michael Garcez miles, P[etrus] Lienda Iohannes de [Mera], Iohannes Clauiger
Signum (signo) Assensii de Spilonga notarii predicti Eximini Petri qui mandato ipsius hoc scripsit.
Sic erat signatum cum quodam magno sigillo in cera alba in pendentum sigillatum.
Roberto Viruete Erdozáin.
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros statuimus et concedimus vobis toti universitati civitatis
Oscensis et vestris successoribus in perpetuum quod de cetero omnes collecte que fient in civitate Oscensis tam
super redemptionibus exercituum quam super quibuslibet aliis exaccionibus regalibus et vicinalibus colligentur et
leventur per solidum et per libram et non aliquo alio modo et quod omnes jurati seut (sic) alii officiales qui sunt
vicini seu habitatores Osce qui de nostro servitio sive signo fuerint, ponant et mittant et ponere ac mittere
teneantur in omnibus predictis collectis partem eorum per solidum et per libram sicut alii vicini sive cives
eiusdem civitatis.
Mandantes firmiter juratis et omnibus officialibus, probis hominibus ac toti concilio civitatis predicte,
presentibus et futuris, quod hoc statutum et constitucionem nostram firmam habeant et in perpetuum observent et
faciant ab omnibus inviolabiliter observare et contra non veniant nec aliquem venire permitant aliquo modo vel
aliqua racione, non obstantibus aliquibus privilegiis seu litteris contra hoc statutum et concessionem nostram a
nostra curia emanatis seu etiam emanandis.
Quicumque autem contra hoc statutum sive concessionem nostram venire attemptaverit iram et
indignacionem nostram et penam ad arbitrium nostrum sine remedio aliquo se noverit incursurum.
Datum Tirasone, IIIº nonas julii, anno Domini millesimo CCº Lº sexto. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis
Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
Testes sunt: Garçias Romei, Egidius Garcez de Açagra, Egidius de Rada, Sanccius de Antillone, Eximinus de
Urrea, Eximinus Petri de Arenoso, Eximinus de Navascos, Michaeli Petri, Justicia Aragonum.
Sig+num Jacobi de Monteiudayco, qui mandato domini regis pro domino fratre A. episcopo Valencie,
cancellario suo, hoc scripsit loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000969
- *1257, 13 abril.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 24
Anno Domini Mº CCº Lº septimo, die veneris post festum Pascatis Resurreccionis Domini, extraxit Petrus de
Capellades, de mandato domini regis, de monasterio Sexene in presentia dicte priorisse dicti monasterii et Petri
de Juneda, scriptoris domine priorisse, quatuor cartas de Ceyt Abuceyt scriptas de scriptura christianica in
pergemeno et unum translatum et duas cartas papiri scriptas de scriptura sarracenica, et quamdam cartam debiti
quod comes Urgellensis debebat dicto domino regi.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA
- #1.257, 28 de mayo.
El insigne bienhechor del monasterio, don Jimeno Pérez de Árenos, fundó en el altar mayor de la iglesia un
beneficio bajo la advocación de santa Clara y santa Isabel, donando para ello a las monjas sus casas y
huertos, sitos en "los alfondechs", en el distrito de Roteros . Jimeno Pérez de Árenos concede al monasterio
de Santa Isabel, de la ciudad de Valencia, diversas posesiones sitas en el lugar de Roteros, para que,
después de su muerte, se instituya un beneficio por su alma y las de sus familiares.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.274, núm. 1.
Noverint universi quod nos dompnus Eximinus Petri de Arenoso, bono animo ac spontanea volúntate, per nos et
nostros omnes successores, modo et imperpetuum, cum hoc publico instrumento, propter remedium anime nostre
et parentum nostrorum, damus ac concedimus consulte et ex certa scientia, atque post nostrum obitum
assignamus domino Deo et beate Marie Virgini, matri sue, et monasterio Sánete Elisabeth, ordinis minoritarum,
ad honorem Dei iuxta muros civitatis' Valencie constructo et edifficato, et specialiter vobis domne Francische,
abbatisse, et universis sororibus monasterii supradicti presentibus et futuris, et toti conventui monasterii dicti,
totum illud fundichum nostrum, domos et operatoria omnia ibi facta ac constructa et ulterius construendi in eo
fundico vel etiam extra illud, et universa corralia dicti fundici cum omnibus pertinentiis suis et totum censúale,
cum omni iure emphiteotico quod ibi in dicto fundico, intus et extra, circa ipsum pereipimus et habemus aut
pereipere debemus ibidem et in loco qui dicitur Roteros, iuxta civitatem Valencie sito, tarn in domibus
quibuslibet atque ortis.
Item damus domino Deo atque offerimus eadem racione et vobis domne abbatisse predicte et monasterio dicto,
post nostrum obitum, et universis sororibus eius et conventui et successoribus vestris, ortum nostrum quern ante
locum dictum de Roteros habemus et possidemus, cum omnibus pertinentiis suis. Quod quidem fundichum et
operatoria conffrontant, ex una parte, in via publica que dicitur de Mizlata; et de alia parte, in alia via publica que
est inter cequiam de Roteros et operatoria quedam antedicte donacionis; et de alia parte, in via publica morerie; et
de alia parte, in orto Johannis de Borgia. Ortus vero predictus affrontât, ex una parte, in orto Johannis de Borgia;
de alia parte, in camino publico de Chilvella; de alia parte, in via morarie qua inceditur ad ortum Jauffredi
domine regine; de alia parte, in fundico predicto. Predictum itaque fundichum atque domos omnes eiusdem et
operatoria et corralia universa predicta et totum censúale predictum, pariter cum toto iure emphiteotico atque
ortum ut superius sunt confrontata, vobis domne Francische, abbatisse predicte, et conventus et universis
sororibus dicte monasterii sive domus, ob reverentiam et honorem Dei omnipotentis, et ob remedium anime
nostre et parentum nostrorum, damus, concedimus atque perpetuo assignamus post nostrum obitum ut dictum est,
cum omnibus pertinentiis suis et cum suis iuribus universis et terminis et affrontationibus suis nobis nunc
pertinentibus vel pertinere debentibus aliqua ratione et iure, ad habendum, tenendum, possidendum et pacifice ac
quiete expletandum et etiam percipiendum et colligendum; et sie de posse nostrum et iure et dominio nostra et
nostrorum, antedicta omnia universa et singula extrahimus penitus et liberamus, et in vestrum et vestrorum ius,
dominium et posse vestri tradimus et transferimus nunc et imperpetuum, et in plenam possessionem et ius
vestrum ut titulo donationis perfecte, franche et libere, per vos et universos successores vestros, pacifice et
plenarie possidenda, cum omnibus melioramentis nunc factis et de cetero per vos faciendis, cum domibus, plateis,
parietibus, cooperantis, arboribus atque cequiis, introitibus et exitibus, iuribus, voeibus, actionibus realibus et
personalibus nobis ibidem competentibus et competituris, sicut melius dici vel intelligi potest ad vestrum et
vestrorum comodum et perpetim salvamentum, sub tali tarnen conditione ac modo vobis, dicte abbatisse et
conventui vestro et dicti monasterii, damus et offerimus atque ut supradictum est assignamus donatione perfecta
omnia antedicta, specialiter et expressa, ut vos semper teneamini in dicto monasterio vestro tenere unum
presbiterum sive sacerdotem bene paratum in indumentis et libris et aliis neccesariis ut per sollempnibus
ornamentis missarum,. qui missas celebret unaquaque die ac sacrifficet pro anima nostra et parentum nostrorum.
Et ea bona dicta nunquam venderé sive alienare vos vel successores vestri non possitis aliqua ratione vel modo,
immo semper teneat monasterium vestrum et quicumque illud tenuerit dicta bona tamquam propria dicti
monasterii et eidem apropriata absque aliqua diminutione eorum ad sustentationem dicti sacerdotis et ad
provisionem sibi faciendam, in victu et vestitu et aliis necessariis suis et ornamentis sacerdotalibus atque libris.
Quod quidem omnia bona predicta vobis per nos data et tradita et post nostrum obitum per vos percipienda et
habenda, promittimus vobis et vestris successoribus semper salvare et faceré, habere, tenere et pacifice possidere
absque dolo et fraude atque alio ingenio ad bonum forum et consuetudinem valentinam. Obligantes ad hec, vobis
et conventui ac monasterio antedicto, nos et omnia bona nostra habita et habenda, ubique verum si contingeret vel
aliter oporteret vos tenere quandocumque quemlibet alium presbiterum in monasterio vestro; ipse presbiter, dum
ibi sit teneatur, dominum Ihesum Christum rogare et beatam Virginem, matrem eius, et omnes sanctos eorum, pro
anima nostra et parentum nostrorum et specialem faceré commemorationem intrinsecus dum missas celebraverit
in monasterio dicto. Ad hec autem vos, dicta domna Francischa, abbatissa monasterii dicti, et totus conventus
eiusdem, refferentes gracias domino Ihesu Christo et béate Virgini, marri eius, ex dono predicto vobis facto per
nos, domnum Eximenum Petri de Arenoso predictum, promittimus bona fide vobis et successoribus vestris,
perpetuo, unum presbiterum sive sacerdotem tenere in dicto monasterio vestro bene paratum in indumentis et
libris et aliis neccessariis suis victus in dicto monasterio atque extra, qui semper teneatur diebus singulis omni
tempore missas celebrare et sacrificare in eo monasterio pro anima nostra et parentum nostrorum, et
providebimus in neccessariis sui victus pro ut decuerit eum et dare ei karitatem sive solidatam competentem de
bonis et reditibus antedictorum bonorum vobis et monasterio vestro, datorum et assignatorum ad provisionem et
sustentationem eiusdem, ut superius in presentí instrumento est expresius declaratum. Obligantes ad hec nos et
nostras successores et'omnia bona dicti monasterii nostri habita et habenda ubique.
Data Valencie, Vº kalendas iunii, anno Domini millessimo CCº. quinquagesimo séptimo.
Sig (signo) num dompni Eximini Petri de Arenoso predicti, qui hoc firmamus et concedimus.
Sig (signo) num domne Francische, abbatisse predicti monasterii Sáncte Elisabeth, qui hec firmamus et
concedimus.
Testes sunt ad hec vocati et rogati: Johannes Martiniz de Heredia. Jacobus de Albalath. Bernardus de Plana,
iurisperitus. Magister Guillermus de Arbea, canonicus valentinus. Petrus Sancii. Johannes de Uno Castro.
Sig (signo) num Guillermi Arberti, publici notarii Valentie, qui hec scripsit de notulis Guillermi de Jacca, notarii
Valentie quondam, mandato Arnaldi de Jacca, filii eiusdem Guillermi et notario Valentie,
loco, die et anno prefixis.
Sig (signo) num Arnaldi de Jacca, publici notarii Valentie, qui hoc presens instrumentum fecit scribi et extrahi a
Guillermo Arberti, notario Valentie supradicto, de notulis Guillermi de Jacca, notarii Valentie quondam patris
sui, loco, die et anno prefixis.
Signum (signo) Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et
domni Montispesulani, qui predicta omnia laudamus, concedimus et confirmamus imperpetuum.
Appositum hie de mandato ipsius domini regis per manum Simonis de Sancto Felicio, scriptoris sui in Valentía,
nono kalendas aprilis, anno Domini millessimo ducentésimo sexagésimo nono.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
Jaume I confirma a l'orde de Santiago la donació d'Orxeta i Torres, que els havia fet Abu Said
Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial, 614, f. 39r. Còpia simple del segle XV
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros laudamus, concedimus et confirmamus vobis, venerabili
Pelagio Petri, magistro ordinis Sancte Jacobi et dicti ordini imperpetuum, donacionem quam Ceyt Abu Zeyt fecit
vobis de castro de Urcheta et de castro de Torres, que sunt in regno Valencie, prout in instrumento donacionis
quam inde vobis fecit ipse Ceyt Abuzeyt melius et plenius continetur.
Dantes et concedentes per nos et omnes nostros vobis dicto magistro et successoribus vestris et dicto ordini
imperpetuum, illam quartam partem quam nos de predictis castris et eorum pertinentiis, post obitum dicti Ceyt
Abuzeyt habere debebamus; et omnia iura, voces et acciones, reales et personales, que in ipsis castris et terminis
et pertinenciis ipsorum habemus, vel habere debemus, quolibet modo vel qualibet racione.
Volentes et concedentes quod dicta castra cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et cum omnibus hominibus
et feminis ibi habitantibus et habitaturis, habeatis de cetero vos et successores vestri et ordo memoratus
imperpetuum, pleno iure, integre et sine omni retencione, per hereditatem propriam, francham et liberam, et sicut
ad utilitatem et salvamentum vestrum et successorum vestrorum et dicti ordinis melius et firmius posset dici vel
intelligi ullo modo, ad omnes vestras voluntates et successorum vestrorum et dicti ordinis, cui et quibus volueritis
libere perpetuo faciendas.
Datum apud Turolium terciodecimo kalendas augusti, anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo
septimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Alvarus Petri de Açagra. [2ª col.] Petrus de Montecatheno. Jordanus de Peralata. [3ª col.] S.
de Antilione. Jacbertus de Castronovo.
Sig+num Petri Andree, qui mandato domini Regis pro domino frater A., episcopo Valencie cancellario suo, hec
scripsit loco die et anno prefixis.
(c) 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- *1257, 28 julio.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 24
Mense iulii, era Mª CCª LXXXXª Vª, Vº kalendas augusti, portavit frater Iohannes Petri comendator Sexene duo
instrumenta super coniugio Ferrandi Sancii et Elvire filie dompni Egidii Darrada, et tria instrumenta de Zeyt
Abuçeyt de composicione ipsius et domini regis.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA
-1257, 10 de noviembre.
Jaime I de Aragón, a ruegos de frey Geraldo Amigó, castellano de Amposta. Concede a los habitantes de
Cervera, en el Reino de Valencia, que puedan tomar la sal del Almudín de Peñíscola a cierto precio.
Nº 116-17. A.H.N. Pergamino Original. Carpeta 482, r. 111. Copia del siglo XVIII. Carpeta 482, r. 112.
Noverint universi quod nos Iacobus Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, ob gratiam et preces venerabili et dilecto nostro fratri Geraldi Amici,
Castellani Emposte, per nos et nostros concedimus et indulgemus vobis universis hominibus Castri de Cervaria et
terminorum eius presentibus et futuris imperpetuum, quod cum vos et quilibet vestrum sal emere volueritis in
Almudino nostro Peniscole habeatis mensuram eiusdem loci pro duobus denariis magis quam mesuram valeat in
civitate Dertuse, facta computatione et proportione de mensura ad mensuram, et de moneta ad monetam
predictorum locorum firmiter ac perpetuo statuentes quodquicumque almudinum predictum salis Peniscole pro
nobisvel pro nostrisaut pro qualibet alia persona tenuerit, donet et tradat vobis ibi mensuram salis pro pretio iam
dicto, iuxta formam superius comprehensam, et contra non veniat, nec aliquem venire permittat aliquo modo vel
aliqua ratione. Datum Barchinone idus novembris. Anno Domini Millesimo ducentesimo quinquagesimo
septimo. Signum Iacobi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et
domini Montispesulani. Testes sunt: R. de Cardona, P. de Berga, G. de Rochafolio, Eximenus de Fossibus,
Eximenus Petri de Arenoso. Signum Michaelis Alcoano, qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea
Episcopo Valentino, Cancellario suo hoc scribi fecit, loco, die et anno prefixis. Locus Signum sigilli cerei
pendentis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui.
- 1.258.
Jaime I recompensa a Jimeno Pérez de Árenos la buena administración de la procuración general.
ACA, Cancillería Reg. 22, fol. 69
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- #1258.
En el registro de la Cancillería encontramos a aragoneses con puestos de responsabilidad en el Reino de
Valencia, gracias a las propiedades que tenían en el mismo, ejerciendo como recaudador de impuestos y
como administrador de varios territorios como sucede con Ximén Pérez de Arenós.
A.C.A., Reg. 10, fol. 34, 34 v.
Aragoneses con propiedades en el Reino de Valencia en la época de Jaime I según los registros de cancillería..
Francisco Saulo Rodríguez Lajusticia.
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros concedimus et donamus vobis, venerabili et dilecto nostro
Bernardo, Dei gratia episcopo dertusensis et vestris successoribus et ecclesie dertusense imperpetuum, quod
omnes homines Morelle et omnium aliarum villarum et locorum regni Valentie diocesis dertusensis, donent
primitias vobis et vestris successoribus et ecclesie dertusense de omnibus, sicut alii homines eiusdem regni
Valentie diocesis donant episcopo et ecclesie Valentie.
Exceptis tamen hominibus Burriane, qui faciant vobis et ecclesie dertusensis super premissis in posse nostro
iustitie complementum.
Mandantes baiulis, alcaydis, justiciis, juratis et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et
futuris, quod contra hanc donationem et concessionem nostras non veniant nec aliquem venire permittant aliquo
modo vel aliqua ratione, immo eas observent et faciant firmiter ab omnibus observari.
Datum Dertuse quintodecimo kalendas martii anno Domini millesimo CCº. Lº. septimo.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maiorcarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispessulani.
Testes sunt: [1ª. col.] Jordanus de Peralta. [2ª. col.] Guillelmus de Castro Novo. Eximinus Petri de Arenoso. [3ª.
col.] Guillelmus de Aquilone. Raimundus de Rocafolio.
Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini Regis, pro domino fratre Andrea, episcopo Valentie,
cancellario suo, hec scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000833
- 1258, 5 Marzo:
Jaime I de Aragón concede a Juan de Huesca de porvida la puerta del puente de Zaragoza con sus
derechos.
ACA, Reg. 9. Fól. 25
Noverint universi quod nos Iacobus, (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani), per nos et nostros damus et concedimus tibi Iohanni de Osca omnibus
diebus vite tue portariam porte pontis Cesarauguste, ita quod tu sis portarius elusdem porte, et teneas ipsam
portam, et recipias omnia iura que alii portarii eiusdem porte recipere consueverunt, racione portarie predicte in
omni vita tua, dum bene et fideliter te habueris in officio supradicto; madantes zavalmedine, baiulo et iuratis
Cesarauguste presentibus et futuris, quod dictam portariam faciant tibi tenere pacifice et quiete.
Datum Dertuse iiiiª nonas marcii anno Domini mº ccº Iº septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: G. de Montecathano, Guillelmus de Angularia, Eximinus Petri de Arenoso, Bernardus Guillelmi de
Entenza, Eximinus de Navascos.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo,
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.
- 1258, 9 Marzo:
Jaime I de Aragón ordena a Jahudano de la Caballería, baile real en Zaragoza, abone la deuda de Teresa
Gil de Vidaure, a Arnaldo de Luc.
ACA, Reg. 9. Fól. 46
Iacobus, (Dei gratia, rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani), fideli suo Iafudano de Cavalleria, baiulo nostro Cesarauguste, salutem et gratiam, Mandamus
vobis quod de primiciis et peytis quas colligeritis pro nobis, detis et solvatis Arnaldo de Luc filio G. Raimundi de
Luc, mille trecentos quinquaginta novem solidos minus tribus denariis laccensses, quibus sibi solutis, recuperetis
ab eo albaranum dicti debiti quod habet a karissima nostra dompna Teresia Egidii de Bidaurre; et hoc aliquatenus
non muletis, scientes quod nos recuperavimus eb ipso Arnaldo cartam debiti quam habebat a nobis de denariis
supradictis.
Datum Dertuse viiª nonas marcii anno Domini mº ccº Iº septimo.
Signum Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus
Montispessulani.
Testes sunt: G. de Montecathano, Guillelmus de Angularia, Eximinus Petri de Arenoso, Bernardus Guillelmi de
Entenza, Eximinus de Navascos.
Signum Petri Andree, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo,
hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Colección diplomática del Concejo de Zaragoza, Ángel Canellas López.
- *1258, 16 julio.
Donación de Ceyt Abu Ceyt. “Donación a Tevicino y su hijo Çahat, de los castillos y villas de Orcheta,
Finestrat y Torres, con sus alquerías y fortalezas.
XVI kalendas iulii MCCLVIII.
Noverint universi, quod nos Caith Abuceith, nepos Miramomenini, facimus ordinacionem et
confraternitatem inter nos, ex una parte, et vos Eximinum Petri de Arenoso, ex altera, ratione filiorum
nostrorum et vestrorum.
Nos igitur Ceith Abuceith predictus, volumus quod Ferrandus Petri filius nostri habeat post dies et obitum
nostri, predicti Ceith abuceith, castrum et villam de Villamarxant, cum omnibus terminis et pertinenciis suis
perpetuo possidendam, simul cum Villamalur et aliis castris que sibi dedimus in rivo de Millars, prout in cartis
sibi inde confectis plenius continetur.
Item, damus et concedimus predicto Ferrando Petri, filio nostro, post obitum nostri, predicti Ceith
abuceith, totum illum honorem quem habemus et habere debemus in Aragonia pro rege Aregonum, sicut in
instrumento a vobis Ferrando Petri facto continetur, et prout in instrumento quod inde habemus a rege
Aragonum plenius continetur.
Item, damus Alde, predicta filia nostra, castrum et villam de Chest del Campo, simul cum aliis castris que
sibi dedimus in rivo de Millars, per hereditatem propriam perpetuo possidendam post dies meos, sicut in cartis
nuptialibus inter nos et vos, Eximinum Petri de Arenoso, ratione filiorum nostrorum et vestrorum confectis,
melius et plenius continetur.
Item, difinimus et perpetuo penitus absolvimus vobis, Eximino Petri de Arenoso predicto, omnem
petitionem, questionem seu demandam quam vobis vel vestris possemus facere vel movere, ratione alcharearum
de Torrent, Betera, et Boylle; itaquod exnunc non teneamini vos vel vestri, nobis vel nostris, predictis alchareas
vel alteram ipsorum reddere vel tradere, vel pretium aliquod pro eisdem, set illud ius totum quod nos habemus
vel habere debemus in predictis omnibus alchareis, bono corde et libera voluntate nostra et consilio et voluntate,
cum assensu similiter vestri Eximini Petri predicti, excambiamus cum Villamarchant, et quam nos Ceit
Abuceith habemus et teneamus dum nobis fiunt vita comes sicut superius dictum est.
Et expressum volumus etiam et concedimus, quod vos predictus Eximinus Petri de Arenoso teneatis turrim
et alchaream de Chest, cum omnibus pertinenciis suis, tamdiu quousque sitis integre et plenarie persolutus de
redditibus eiusdem turris et alcharia, de duodecim milibus solidis jaccensis quos vobis debemus, et cum fructis
persolutus de predictis duodecim milibus solidus de redditibus predictis, reddatis et tradatis nobis turrim et
alchariam de Chest predictam, cum terminis et pertinentiis suis libere, sine aliqua contradiccione, si nos tamen
tunc vixerimus, et si nos mortui fuerimus reddatis et tradatis dictam turrem et alchaream Blasco Eximino et
Alde, filie nostre, uxori sua.
Ad hoc Eximinus Petri de Arenoso predictus, concedimus omnia predicta et singula sicut per vos Ceith
Abuceith dictum superius ordinata sunt et narrata, et promittimus bona fide et legalitate nostra omnia prelibata
pro posse nostro attendere et complere sine aliquo contradictio.
Actum est hoc apud Castellionem de Burriana, nonas julii anno Incarnationis Domini millesimo ducentesimo
quinquagesimo octavo.
Sig+num Ceith Abuceith, nepotis Miramomenini, predicti.
Sig+num Eximini Petri de Arenoso, predicti, nos qui predicta laudamus et concedimus.
Testes huius rei sunt, Garcia Peris de Castaylla, Garcia Periz de Valamaçan, Sanxo Sanxis de Gorriniz,
Berengarius de Taraçona, Garcia Furtado.
Sig+num Bernardi de Luça, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I - http://www.jaumeprimer.uji.es - Document nº 000349
Hoc est translatum de expresso mandato serenissimi ac magnifici principis et domini, domini Petri, Dei gratia
regis Aragonie, bene et fideliter sumptum, de tenore cuiusdam carte donacionis facte illustri domine regine
Francie, per serenissimum dominum regem Jacobum, abavum dicti domini regis, inserto in quodam libro
pergameneo recondito in archivo regio Barchinonis, in quoquidem libro similiter sunt inserti tenores diversarum
cartarum et privilegiorum; cuiusquidem tenoris ipsius carte donacionis series sic habetur:
.
Noverint universi, quod nos Jacobus, Dei gracia rex Aragonie, Maiorice et Valencie, comes Barchinonis et
Urgelli et dominus Montispessulani, donavimus et in presenti concedimus et donamus dilectissime consanguinee
nostre Margarite, eadem gracia nobilissime regine Francie, et post ipsam filio suo cui id relinquere voluerit vel
donare, omne ius nobis competens vel quod posset nobis occasione quacumque competere in comitatibus
Provincie, et in dominio vel iure alio quocumque in civitatibus Arelate, et Avinionis, Massilie, et earum
adjacenciis seu pertinenciis.
Omnem igitur actionem que nobis contra quamcumque personas [de] dictas terras, vel aliquid in eisdem
tenentem aut possidentem competit vel potest competere, sive ad eas vel aliquid de eisdem nobis reddendas vel
recognocendas in eam, transtulimus ex causa predicte donacionis et transferimus iterato.
Et ut hec omnia perpetua firmitate utantur, presentem paginam sigilli nostri plumbei munimine duximus
roborandam.
Datum Barchinone, XVI kalendas augusti anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo octavo.
Sig+num Jacobi, Dei gracia regis Aragonie, Maiorice et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispessulani.
Testes sunt: Berengarius de Sancto Vincencio, Petrus de Sancto Minato, G. de Terracia, Eximinus Petri de
Arenoso, G. de Podio.
Sig+num Jacobi de Monte Judayco, qui mandato domini regis hoc scripsit, loco, die, et anno prefixis.
- # 1258, 26 agosto. Siete de las Kalendas de septiembre, año del Señor mil doscientos cincuenta y ocho.
Barcelona.
Ordenanzas para la policía de la marina mercantil del puerto de Barcelona, hechas por el Concejo de los
Prohombres del mar de dicha Ciudad, confirmadas y autorizadas por Real Cedula de Jayme I.
In I. Lib. Virido. fol. 222. A. M. B.
Noverint universi : quod Nos Jacobus , Dei gratia , Rex Aragonum, Majoricarum , & Valentíae, Comes
Barchinonae & Urgelli , & Dominus Montispessullani : Attendentes Ordinationes inferius scriptas, quas vos
Jacobus Grunni , fidelis noster , de volúntate , assensu t Sc mandato nostro fecistis & ordinavistis cum consilio
proborum hominum Riparia; Barchinonx super faâo & ordinatione ejusdem Riparias : Auditis , visis , &
intellectis diclis ordinationibus fore facris ad honorem nostri , & utilitatem & bonum statum totius Riparia: , &
Civitatis Barchinona; ; cum hoc authentico nostro sigilli nostri munimine roborato , laudamus , ápprobamus , &
in omnibus confirmamus omnes & singulas subscriptas ordinationes , per vos & dictos probos homines
aucloritate nostra facias. Volentes diebs ordinationes duraturas & observaturas quamdiu nobis placuerit, & di&is
probis hominibus riparia; Barchinona:. Praxipiendo Bajulis & Vicariis nostris prssentibus & futuris firmiter ac
distrielé , si de nostri confidunt gratia vel amore ,: quôd omnes subscriptas Ordinationes & singulas observent, &
inviolabiliter faciant observan , ita quod non sinant ab aliquo ipsas perturban.'
I. Primum : ordinamus, volumus , & praecipimus, quod dominus navis
cujuslibet vel ligni , & nauta; atque marinarii eorandem non dimittant' vcl desemparent navim vel lignum in quo
pervenerint , quousíjue merces omnes , quae fuerint in ipsa navi vel ligno , sint discaricat» in terra , & qiíousque
ipsi navis vel lignum sit saonata & ormejata. Dominus vero ipsius navis vel ligni cum suo Scriptore possit exire
in terra cum incepit discarricare ¿ si fuerit maris tranquillitas ; & si forsan tempus eveniret , quôd dis» carneare
non posset ; diclus Dominus in continenti , si in terra fuerit, recoiligat se in dicla navi vel ligno ', & si recolligere
non poterit rationo praidicli temporis , suus nauta habeat plenam licentiam & potestatem recedendi cum ipsa navi
vel ligno de loco in quo pervenisset , & eundi ad portum , vel mittendi se in mari. Verumtamen , si diclus
dominus se recolligere noluerit , sui mercatores possint sibi injungere & firmiter pracipext, ex parte Domini
Regis & dicli Jacobs Grunni , quod se recoiligat in dicla navi vel ligno , & imponere sibi poenam , quam diclus
Jacobus Grunni posset eis imponere. Prarterea diclus dominus non audeat jacere in ter-, ra , quousque omnes
merces , qua; in dicla navi vel ligno pervenerint , sint discarricatae. Et si mercatores exire voluerint de dicla navi
vel ligno., & fortuna temporis evenerit post eorum. exitum ; dominus navis vel ligni , si ibi fuerit, vel suus nauta ,
habeat licentiam recedendi de loco in quo esset cuiri ipsa hàvi vel lîgjid ,'& cum mercibus in eisdem exlstentibus ,
& eun? di ad portum , vel mittendi se in mare. Verumtamen , si marinarii pra;diclanon compleverint., sustineat
unusquisque poenam decern solidorum Barchinonensium , & dominus navium quinquaginta solidos , & dominus
ligni triginta solidos : & ultra diclam poenam , domini navium & lignorum totum damnum , quod dicla; merces
culpa eórum passas fuissent , restituere teneantúr. De poenis veto , tarft praesoript'ts quam subscripts , medietas
sit Domini Regis , & alia medietas sit Ordinationis Riparia; Barchinona;. Hare autem poena , & crimes subscript»
solvantur dum fuerit de voluntate proborum hominum Riparia; Barchinona;. ', II. Item : Ordinamus , quod
quaelibet navis & quodlibet lignum habeat Scriptorera juratum in unoquoque viagio , qui scriptor non scribat
aliquid in capitobrevi ipsius navis vel ligni , nisi amba: partes fuerint praesentes , videlicet dominus & mercatores
, vel dominus & sui marinarii ; & diclus scriptor sit bonus & legalis, & faciat expensas bene & legaliter , &
omnes marinarii teneantúr jurare dominis navium & lignorum , ut pro eorum possibilitate Salvent , protegant , &
defendant ipsum dominum & omnes res suas , & navera vel lignum & omnes suas exarcias & apparatus , &
omnes mercatores cum eb euntes , & omnes res & merces eorum in mari & jn Cerra,} bona fide & absque omni
fraude. Prastereà diclus scriptor sit ad minus in state viginti annörum , & si domini navium vcl lignorum diclum
scriptorem habere noluerint ; non recédant de Barchinona , vel de alio loco in quo essent, quousque habeant
diclum scriptorem , si ipsum: potuerint invenire. HI.
…
XXI. ítem : Ordinamus quód in qualibet navi vel ligno recedente de Riparia Barchinonas ordineñtur & eligantur
ab hominibus in ipsa navi vel ligno euntibus duo proceres secundum eorum notitiam & Iegalitâtem , quorum
ordinationi obligentur , tarn dominus ipsius navis vel Ligni , quam marinarii , quam mercatores in eadem euntes ,
& omnes teneantur stare & obedire ordinationi didlorum duorum procerum. Qui duo proceres eligant alios viros
didla; navis , cum quorum consilio faciant & ordinent omnia qua; ordinanda erunt in didla navi ; & quicquid
ordinatum fuerit per diclos septem , sit rarum in omnibus atque firmum per omnes homines in didla navi euntes.
In ligno verô , dicli duo proceres eligant alios duos cum quorum consilio ordinent omnia , qua; ordinanda erunt in
diclo ligno. Sed eledlio didlorum duorum procerum fiat infra quatuor dies vel ©clo ante recessum didla; navis vel
ligni à littore Barchinonae , & quotquot homines Barchinona; invenerint in aliquibus partibus tarn Christianorum
quam Sarracenorum , teneantur stare & obedire ordinationi & consilio didlorum septem , vel didlorum quatuor.
Quicquid vero didli eledli fecerint vel ordinaverint, facient & ordinent ex parte Domini Regis, & salva sua
jurisdiclione , & ex parte Consilii proborum hominum Riparia; Barchinona;. Si vero didli duo eledli in navibus
recesserint à loco in quo pervenerint cum ipsa navi , in eorum recessu eligant alios duos cum consilio didlorum
quinqué Consiliariorum qui obtineant in omnibus vices suas & duo eledli in 1 ignis eligant alios duos cum
consilio didlorum duorum consiliariorum : & si duo eledli à didlis duobus recesserint , eligant alios duos & sic
per ordinem subsequantur ; & quicquid per diclos eledlos adlum fuerit vel ordinatum , ratum ab aliis in omnibus
habeatur ; & hoc prscipi.
mus raus de mandato Domini Regis, & in virtute sacramenti. Datum Barchiпошв VII. Kai. Septembres. Anno
Domini millessimo ducentessimo quinr quagessimo octavo.
Sig-j-num Jacobi , Dei gratia , Regis Aragonum , Majorkarum ., & Valentía», Comitis Barchinona; & Urgelli, &
Domini Мопфре>$и11аш , .qui pra:di£ta viginta capitula , sicut superius sunt scripta & expressa , de verbo ad
verbum laudamus, concedimus, 64 approbamus , & .etiam confirmamus, prout plenius & melius superius
contjnentur. Praediclam itaque concessionem in suo robore volumus duraturam quamdiu nobis placuerit, &
universitati procerum Riparia; Barchinona;.
Testes sunt P. de Alonttcatlnno , Berengarius de Cardona , Exy. P. de Arenoso , Guill. de Pinos , J. de
Castrpnovo.
Sig-fnum Guillclmi de Rocha ,■ qui mandato Domini Regis prxdicla scribi fecit, loco , die & anno prsfixis. • «,...
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.
http://books.google.com/books?pg=PA23&dq=arenos+anno&id=Bnqu9gxqwXIC&hl=es#v=onepage&q&f=false
- #1258, 10 diciembre.
CHARTE d'amnistie DE JAYME l", DU i DÉCEMBRE 1358, CONTENANT UNE NOUVELLE
ORGANISATION DE LA BAYLIE.
Arcb. iDun., Grand Ckartrier, Arm. A, Cass. IV, N« 7 qualer (original ) , et Grand Thalamus , foi. 47 y^ sq.
(copie ).
Nos Jâcobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricharum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus
Montispessulani...
...Item , volumus et mandamus quod bajulus creatus incontinenti , id est antequam a dicto loco recédât , nominet
officiales quos in singulis officiis habere voluerit , quibus nominatis non ei liceat variare , eos tamen et nominare
et instituere libère valeat , pro sue arbitrio volantatis. Et si aliqûem officialium mori contingat, officio non
completo, vel, culpis exigentibus, * ab officio amo veri , possit et debeat alium loco ejus pure et sine omni
corruptione , ut supradictum est, subrogare. Ut autem omnis corruptionis et fraudis aditum precludamus ,
promittimus bona fide consulibus universitatis ville Montispessulani , et per eos universitati ejusdem ville, quod
nos a nullo recipiamus servitium sive donum pro baylia alicui concedenda vel danda, in nostra presentia aut
absentia, statuentes quod, si quis pro baylia habenda locum nostrum tenenti, vel alicui consulum, vel alii persone
nostre jurisdictioni subjecte, quicquam dédit aut prooiisit , quadrupli pena mulctelur, cujus medietas fîsco nostro ,
alia vero el qui corruptionem detexerit applicetur. Et insuper tam donans quam accipiens ab officio quod tune
tenebit amoveatur protinus, et extunc in perpetuum in villa Montispessulani ab omni officio publico, sine spe
restitutionis et venie , ipso facto cum infamia sit exclusus. Et ut hec omnia fortius timeantur et firmius teneantur,
ea in animam nostram jurari facimus per eximiura Petrura de Arenoso", miiltem nostrum, nostro jurantem
nomine et manda to, obligantes in posterum quemlibet successorura nostrorum, qui pro tçmpore dominus fuerit
ville Montispessulani , ad juramentum siçiile manu propria faciendum , cum factus dominus primo venerit in
hanc villam»...
...Actum iQ piano quod est juxta domum Fratrum Predicatoruni de Moatepessulano , ubi populus ad mandatum
domiai régis ad publicum convenerat parlamentum , scilicet quarto idus decembris, anno Domiai MCCLVIII ,
presentibus testibus venerabilibus Patribus Ja. , NarboQ. archiepiscopo , Guidone , Aniciensi , A. , Barchinonensi
, B. , Elenensi , Ug. , Ruthenensi, G.,Magalonensi episcopis, Pontio, preposito Magaloaeosi, fratre R. , priore
Predicatorum , fratre , gardiano Fratrum Minorum, fratre R. rectore Fratrum Penitentie, Jauzberto de Castro
Novo, Gr. de Gapraria , P. de Muncada, Gaucerando de Pinos, Bereng. de Cardona , R. Gaucelmi , domino
Lunelli , R. de Rochafolio, et pluribus aliis.
Signum Jacobi, Dei gratia régis Aragonum, Majoricharum et Valentie , comitis Barchiiione et Urgelli , et domini
Montispessulani.
Signum Pétri de Capellades , qui , mandate domini régis , hec scribi fecit et çlausit , loco , die et anno prefixis,
Histoire de la Commune de Montpellier: Depuis Ses Origines Jusqu'À son Incorporation Définitive.
- #1259, 1 abril:
El rey reconoce que Jimeno Pérez de Arenoso le ha remitido el dinero del peaje de Daroca y otros réditos.
ACA, Cancillería,registros,nº11,fol.170-170v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326583
- 1259, 14 febrero:
Del Rey Aba Ceid, se han visto monedas de plata con su nombre, y de ílqura caá Irada, llamadas Mancusos. Juan
Roseu. 16 de lascaleudas de Marzo de 1259. Esra. Caravaca, Historia de esta villa.
- 1259, 18 de marzo.
Jaime I de Aragón concede a Gil Garcés de Azagra, el castillo y la villa de Perpunchet, en compensación o
recompensa del castillo y villa de Blanes, que había prometido a su padre por razón de los bienes y
posesiones de Avinzalmo el sarraceno.
Nº 121-122. A.H.N. Pergamino Original. Carpeta 482, r. 116 Copia del siglo XVIII. Carpeta 482, r. 117.
Noverint universiquod nos Iacobus Dei gratia rexAragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, per nos et nostros damus, laudamus et concedimus vobis, Egidio Garces de
Açagra et vestris imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in esmenda Castri et Ville de
Planes que vobis dederamus cum omnibus alcheriis et terminis ac pertinentiis suis ratione bonorum et
possessionum que Avinçalmo sarracenus Regni Valentie habebat in Regno Valentie et que patri vestro dare
promiseramus Castrum et Villam de Perpunxen que sunt in Regno Valenti, cum omnibus alcheriis terminis et
pertinentiis suis et cum molendinis, furnis, balneis, aquis, montibus, planis, lignis, silvis, garricis, terris cultis et
incultis et cum omnibus hominibus et mulieribus ibi habitantibus et habitaturis cuiscumque legis et conditionis
sunt vel erunt et cum omnibus peytis, cenis, exercitibus et cavalcatis et eorum redemptionibus et cum omnibus
aliis iuribus nostris que ibi habemus et habere possumus vel debemus quoquo modo et cum omnibus
hedificamentis et melioramentis ibi factis et faciendis, ad habendum, tenendum, possidendum et expletandum,
dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus
volueritis, inde libere et franche perpetuo faciendas, integre sine aliqua retentione nostra et nostrorum, et cuius
libet alterius persone, prout melius dici potest et intelligi ad vestrum et vestrorum bonum et utilem intellectum.
Hoc tamennobis et nostris retento imperpetuum quod predictum Castrum et Villam de Perpunxen, necaliquid de
predictis non vendatis nec aliter alienetis alicui persone extraheni nisi fuerit de terra nostra et quod de dicto
Castro et Villa vel terminis suis non exeat malum ali quod terre nostre. Datum Tirasone quinto decimo kalendas
aprilis anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo nono. Sig+num Iacobi Dei gratia regis Aragonum,
Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus de
Montecathano. Eximinus de Focibus, Berengarius Guillermus de Entença, Eximinus de Urrea, Eximinus Petri
de Arenoso. Sig+num Petri Capellades, qui mandato domini Regis pro domini Guillermus dei gratia Episcopo
Ilerde, cancellario suo, hec scribi fecit, et clausit, loco, die, et anno prefixis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui
- #1259, 19 diciembre:
Confirmación de una tienda a Ibrahim y Juce, sarracenos de Huesca, a cuyo padre se la había concedido
anteriormente Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº11,fol.163v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266485
- 1260.
Roderich Dies contrató de por vida los delmenes de sus castillos y tierras de Almonecir y Benaguacil.
Itinerari Pág. 435, 438.
El Regne Croat de Valencia. Robert I. Burns.
- 1260, 16 marzo:
Un del 17 de kalendas d´abril es la confessió del deute de 2040 sous a Eva, víuda del justícia d´Aragó Joan
Pérez, declaran haver-ne satisfet ja 1200 al fill d´aquesta senyora Blasc Pérez, sacristá de Taraçona, quan va
enviar-lo “d´infantem Sancium filium nostrum apud Montempesulanum”.
Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Joaquim Miret i Sans.
467. E nos en la uila entrats, e estan en nostra casa pensam con se trobaria: a aço
uench nos ·I· home, e dix nos que uolia parlar ab nos en secret. E nos faem exir de la
cambra tots aquels quey eren, e romas sol aquel ab nos, e dix nos que ·I· home nos
saludaua, lo qual nos conexiem be, e si nos lo uoliem assegurar que ell nos metria en
carrera del feyt de la moneda chom ne trobariem ueritat, e que nos no li faessem mal en
sa persona ni en sos bens. E nos dixem li quens descobris qui era aquell, e si trobauem
ueritat daquell feyt aixi com ell deya que nos quel assegurariem. E aquell uolch auer
couinença ab nos que nos no li faessem mal, e que ell quel faria uenir denant nos. E nos
couenguem li ho de nostra ma en la sua, e puys dixem li: Ara pus couengut uos ho
hauem, digats nos lome qui es? E ell dix nos que era Marques. E nos nol conexiem fort
be, e demanam qual Marques? E ell dix: Un clergue qui es frare de Domingo Lopeç,
daquel qui feu matar Pero Pereç quan exia de Tudela.
471. Ab tant ell comença a dir, e auench se daquel feyt ab Marques, e aquel
descobrin daltres quey foren ab ell en aquell feyt. E aixi foren dun en altre aixi que tants
naguem de testimonis, que sabem la cosa con fo ni con no, ni en cal loch era estada la
moneda feyta, ni qui la feu, ni quals. Encara fo prouat quel Sagrista germa de Pere Pereç
que faya morabatins falses de coyre1309, e cobrien los ab fulla daur dessus, e trobam que
tornauen en poder den ·P·1310 Remireç en Sancta Eulalia: e que sen faya en Tortoles1311 e
en la vila de Taraçona e en altres logars molts: si que sobre aço haguem a fer iusticia de
don ·P· Remireç, e de son fiyl, e de dona Elsa de Tortolles: e aquests faem los negar1312.
E faem dels altres iusticies segons qie si tanyien, e haguem lurs bens aixi con domens
qui gosauen assaiar de fer moneda en nostra terra ni del Rey de Castella. E perço
con lo sagrista era clerga liuram lo al Bisbe, et tench lo pres, e mori en aquella preso. E
quant aço haguem feyt, ço es, castigament de tan gran mal e de tan gran malefici que
hauien pres les gents de la terra, partim nos daqui e anam nosen a Saragoça.
Llibre dels Fets, Marian Aguiló y Fuster
-1260, 15 marzo:
Nombramiento de Blasco Pérez de Tarazona como "pacero" de la ribera de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº10,fol.131v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266409
Promittentes vobis et vestris bona fide quod dictum castrum de Alfandeg de Maranyen et omnes alquerias
eiusdem, villam de Burriana cum omnibus terminis et pertinenciis suis, Albuferiam nostram Valencie, tributum
nostrum Iudeorum Valencie, et salinas nostras Valencie, et omnes reditus et exitus et proventus nostros dictorum
locorum, et eciam omnes reditus et exitus molendini nostri predicti, aut aliquid de predictis, vobis non auferemus
nec emparabimus, nec emparari vel auferri faciemus vel permittemus, aliquo modo vel aliqua racione. Immo ipsa
omnia et singula faciemus vos et vestros et quos volueritis habere, tenere, possidere, et percipere integre et in
pace, quousque in eisdem sitis vos et vestri de omnibus predictis denariis plenarie persoluti.
Datum apud Çueram, XI kalendas Aprilis, anno domini MCCL nono.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
- 1260, 20 agosto.
Jaime I el Conquistador, cede Azuebar a Ximén Pérez de Arenós.
El Palancia: nacer y emigrar : la evolución de la población (siglos XVI al XIX). Francisco José Guerrero Carot.
- #1260, 29 de agosto.
El obispo de Segorbe y el cabíldo dan “al verdadero señor del lugar y fundador de estas iglesias, los
derechos de patronato de todo el territorio de las iglesias del río Mijares, construidas o que se vayan a
construir en el futuro, y la iglesia de la villa de Andilla, siempre que esta o alguna de las antes nombradas
se queden sin rector”, esto incluía el castillo de Arenós. El beneficiario o patrón a perpetuidad Eximén
Pérez de Arenós tiene que defender las iglesias, ayudarlas en sus necesidades y rendir “homenaje” por
ellas como “vasallo” a la “iglesia” valenciana
Arch. Cat., perg. 2413.
ACA,DIVERSOS,Sástago,223 (Lío R), nº 001
attendentes multa grata et accepta beneficia que vos dominus Eximinus Petri de Arenosio fecistis et procurastis
nobis et ecclesie valentine, volentes vobis facere graciam specialem...concedimus vobis et vestris perpetuo
tanquam vero loci domino et fundatori ecclesiarum ius patronatus in ómnibus ecclesiis terre rivi de Millares factis
et in posterum faciendis in ecclesia ville de Andilla ut cum ipsas vel aliquam de predictis vacare rectore
contigerit, vos et vestri post vos seu qui pro tempore tenuerit dicta castra seu villas...possitis nobis rectores ad
ipsas vacantes ecclesias presentare.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Concessio iuris patronatus omnium ecclesiarum rivi de Millares facta domino de Arenosio.
Noverint universi quod nos frater Andres, divina providencia episcopus Valencie, de assensu et voluntate capituli
ecclesie Valencie, attendentes multa grata et accepta beneficia que vos, dominus Eximinus Petri de Arenosio,
fecistis et procurastis nobis et ecclesie Valencie, volentes vobis facere gratiam specialem, ut vos et vestri qui
astricti estis eidem ecclesie libencius et animosius honorem et utilitatem eiusdem ecclesie percuretis, concedimus
vobis et vestris perpetuo tanquam vero loci dominio ex fundatori ecclesiarum ius patronatus in omnibus ecclesiis
terre rivi de Millares factis et in posterum faciendis, et in ecclesia villa de Andilla ut cum ipsas vel aliquam de
predictis vacare rectorem contigerit, vos et vestri post vos seu qui pro tempore tenuerint dicta castra seu villas et
terminos eorum, possitis nobis rectores ad ipsas ecclesias vacantes presentare, et nos et successores nostri
teneamur recipere illos dum tamen ydonei existant, quos vos vel vestri post vos vel qui pro tempore tenuerint
predicta castra et villas de rivo de Milliares et de castro de Andilla, villa, alcareis, et terminis eorundem nobis et
successo-[fol. 120r]ribus nostris duxerint presentandos, et instituere in eisdem et ipsis comittere curam
animarum. Volentes adhuc vobis maiorem et specialem graciam facere, attendentes et considerantes quod facte
ecclesie in castris, villis sive terminis rivi de Milliares et de Andilla quas vos tenetis et possidetis per vos
constructe fuerint et faciende per vos eciam construantur et dotentur, et quod ville predictorum locorum et
terminorum suorum per vos ad cultum divinum in magna parte redacta existant, et quod dante Deo imposterum
redigentur. Attendentes in hoc utilitatem ecclesiarum villarum eiusdem termini procurare et condicionem eorum
facere meliorem loci temporis et personarum calitate et circunstanciis diligenter pensatis vobiscum, ad
concordem tractatum et composicionem amicabilem super decimis ecclesiarum, villarum, ipsorum locorum et
terminorum eorum ad finem laudabilem venientes, retinemus nobis in decimis que a christianis predictorum
percipientur cuiuscumque existant generis quartam partem integre. Et de residuo ordinamus quod quartam partem
habeant ecclesie seu rectores predictorum locorum integre et in pace. Et si dicta quarta pars non suficeret
rectoribus qui pro tempore ibi fuerint, vos et successores vestri de parte quam percipitis teneamini supplere illud
quod eis deficerit ceteri vero fructus decimarum cuiuscumque generis existant. Et omnes fructus decimarum
sarracenorum existencium in predictis locis vobis et vestris successoribus seu qui pro tempore tenuerint dicta
castra, villas, terminos eiusdem, concedimus integre habendos et percipiendos perpetuo et in pace. Per hoc enim
ius percipiendi decimas non intendimus vobis et vestris in aliquo concedere, sed illud nobis et nostris
successoribus in dominio retinemus sed fructus predictos [fol. 120v] solum percipiendos vobis et vestris
concedimus et habendos. Vos vero et vestri et qui pro tempore tenuerint dicta castra seu villas sitis et sint astricti
et obligati nos et ecclesiam nostram Valencie ac ecclesias predictorum locorum iuxta posse vestrum fideliter
defendere et juvare et facere et habere et possidere pacifice et quiete, prout superius est expressum, ac nobis et
successoribus nostris nomine dicte ecclesie Valencie fidelitatem et homagium facere teneamini et fidelitatem in
omnibus observare, prout devoti vassalli eiusdem ecclesie et fideles. Ad hoc, attendentes et considerantes
tenuitatem redituum predictarum ecclesiarum et devocionem sanctorum, in quorum honore sunt constructe vel
eciam construentur, remittimus et concedimus eisdem ecclesiis et rectoribus eorundem qui pro tempore ibi fuerint
perpetuo omnia servicia et omnes primicias et id quod nomine quatredatici et sinodi ac id quod racione
procuracionis cum ad eas visitandas accesserimus nobis dare ac solvere tenentur. Retinemus nobis tamen et
successoribus nostris pro predictis omnibus in signum dominii tanquam loci episcopi, predictam quartam partem
decimarum cuiuscumque generis existant, de quaquidem quarta parte decimarum nobis et successoribus nostris
retenta racione visitacionis et procuracionis ducenti solidi regalium Valencie, ad opus nostri deducantur,
residuum vero eisdem quarte predictorum fructuum inter nos et capitulum equis partibus dividatur. Retinemus
nichilominus nobis et successoribus nostris omnia bona que iuris episcopalis existunt seu que tam lege diocesis
quam lege iurisdiccionis nobis competere dignoscuntur.
Nos vero predictus Eximinus Petri de Arenosio, per nos et successores nostros, predictam iuris patronatus
gratiam cum graciarum accione recipientes, in eisdem ecclesiis castrorum, villarum sive castrorum et terminorum
eorundem supradictorum habere volentes, predictam amicabilem ac con-[fol. 121r]cordem composicionem a
vobis reverendo patre fratre Andrea, Dei gracia episcopo Valentino, per nos et successores nostros, seu qui pro
tempore predicta loca tenebunt laudantes atque acceptantes, cum multa graciarum accione recipientes ad bonum
finem laudabilem et concordem ac amicabilem nobiscum venientes, promittentes omnia supradicta universa
singula, attendere et complere et in aliquo non contravenire, sed omnia fideliter observare, promittentes, volentes
et concedentes vobis quod nos nec successores nostri terras predictorum locorum quas christiani tenent vel
tenebunt de cetero ad sarracenos, non redigamus seu redigere valeamus, pro quibus omnibus ita fideliter
attendendis, complendis ac observandis et per omnia, ut superius sunt promissa, obligamus nos vobis omnia bona
vestra ubique mobilia et inmobilia, habita et habenda, et tactis sacrosantis Dei evangeliis et cruce iuramus
predicta observare. Volentes eciam et mandantes quod omnes successores nostri seu qui pro tempore predicta
castra et villas tenuerint, homagia fideliter vobis et successoribus vestris faciant et hec iurare eadem ad sancta Dei
Evangelia teneantur.
Quod est actum Valencie, IIII kalendas septembris anno Domini Mo CCo LXo.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS
- #1260, 28 de noviembre:
Don Jaime I, otorgó privilegios a todos los habitantes de El Toro y a sus alquerías (caseríos) dentro del
término, dando varios derechos y franquicias.
Fueron testigos su lugarteniente D. Ximén Pérez de Arenós y los nobles D. Galcerán de Pinós; D. García Ortiz
de Azagra; D. Carroz, señor de Rebollet y D. Sancho de Antillón.
- 1260, 14 diciembre:
322,—El Obispo y Cabildo arriendan el diezmo de Pedralva al señor de dicho lugar, Pedro Sanz de
Calatayud. 14 de diciembre de 1260.—
ARV, Perg. 4646.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del archivo catedral de Valencia.
- #1261:
El Rey ordena sean divididos los términos de Bañeres y Bocairente.
Ante las dificultades halladas al hacer el ordenado deslinde, el rey, a propuesta de Cofre de Loaysa, comosionó
para ello a Ximén Pérez de Arenós.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
- *#1261, 18 marzo.
1255-1272. Asientos de movimiento de fondos documentales del archivo real de Sijena.
ACA, Real Cancillería, Varia, núm. 455, f. 21 v
XV kalendas aprilis anno Domini Mº CCº LXº ego, Petrus de Columbario, recepi a domina priorissa de Sexena
de mandato domini regis Aragonum tres cartas, prima videlicet de diffinicione quam Eximinus Petri de Arenoso
faciebat domino regi de castro et villa de Castailla pro Açeyt Abuzeyt; secunda vero, et sigillata cum sigillo de
plumbo, erat de convenienciis que Açeyt Abusseyt et dominus rex fecerant; tercium transllatum erat de
diffinicione quam Açeyt Abuzeyt faciebat domino regi de omnibus castris sive villis regni Valencie.
Reyes y archivos en la Corona de Aragón. Siete siglos de reglamentación y praxis archivística. (siglos XII-XIX).
RAFAEL CONDE Y DELGADO DE MOLINA
- #1262, 1 enero:
El rey reconoce que ha recibido de Jimeno Pérez de Arenoso, lugarteniente de Valencia, los réditos de los
lugares de dicho reino.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.42
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326796
- 1262, 19 abril:
Documento referente al Reino de Valencia, en el que se menciona a Pedro Sánchez de Calatayud,
lugarteniente de dicho reino.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.60-60v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326946
- #1262, 9 de mayo, Montpellier.
Aprobación de cuentas a Eximino Pérez de Arenós, lugarteniente del Reino de Valencia, por el infante don
Jaime, concernientes a su administración de los réditos de Burriana, salinas de la Alfubera, tributos de
sarracenos de la ciudad de Valencia, castillo de Alfandech, molinos de Campanar, etc.
A.C.A. Reg. 12, fol. 42 v.
Per nos et nostros recognoscimus vobis, nobili et dilecto nostro Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum
nostrum in regno Valencie pro infante bIacobo karissimo filio nostro, quod recepimus a vobis bonum et legale
compotum de omnibus recepcionibus quas fecistis de reditibus et exitibus de Burriana et de salinis de Albuferia,
et de tributo Iudeorum civitatis Valencie, et de castro de Alfandec, et de molendinis nostris de Campanar de
Valencia, que omnia a nobis in pignore tenebatis obligata cum quodam instrumento pro centum X milibus
DCCLXX et uno solidis regalium Valencie. Quod compotum recepimus apu Montempessulanum, per Petrum
Dominici scriptorem vestrum.
De quo compoto sumus bene paccati ad voluntatem nostram, renunciandis excepcionibus erroris calculi. Et sic
de predicto compoto absolvimus inde vos et vestros cum omnibus bonis vestris, ita quod de cetero non teneamini
iterum nobiscum de predictis computare nec ullam reddere racionem; immo absolvimus vos et vestros cum
omnibus bonis vestris, vobis et vestris pactum de non petendo perpetuo facientes. Et est sciendum quod coequatis
omnibus recepcionibus cum debito predicto et missionibus, debemus vobis inter omnia, usque ad kalendas
Ianuarii proximo transacti anno domini MCCLX primo, sexaginta sex milia LXX duos solidos et nongentos
denarios regalium Valencie; quos vobis assignamus habendos et percipiendos super reditibus et exitibus
predictorum locorum.
Et est enim sciendum quod tributum Iudeorum civitatis Valencie istius presentis anni, quod solvere debent in
proximo venturo festo Sancti Iohannis Iunii scilicet duo milia solidorum Petro Ferrandi et vobis, assignavimus in
questia Barchinone. Cum aliis residuis quos vobis mandamus dari, est conclusum et computatum in predicto
compoto.
Datum in Montepessulano, VII idus Madii, anno domini MCCLX secundo.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
1262 — Sello en cera blanca, de una sola impronta de figura circular, que conserva restos de la trencilla de seda
roja die que pendía en la carta cíe concordia entre el rey don Jiaime I de Aragón y Ceyt Abuzej-'t, rey moro que
fué de Valencia, y entrega que éste hizo a aquél de su castillo de Castalia, que se da en tenencia a don García
Pérez, para seguridad át los pactos que se estipulan. Data en Murcia a veintisie'te días de octubi-e de la era de mil
y trescientos años. (M^ontalbán, caj. 207, núm. 43.) El sello descrito está deteriorado en los bordes superior de la
izquierdla, e inferior de la derecha.
Módulo : 60 mm.
Bordeando el sello, entre dos filetes, apaneoe inscrita la leyenda.
Ein el campo, un águila caudal explayada, con la cabeza vuelta al lado izquierdo.
+ S CE[IT] ABVZEIT NIETO [DE EMIR] MOMENIN.
Sellos españoles en la edad media
1262:
Bullarium Equestris Ordinis S Iacobi de Spatha, pág 199, donde á esta escritura que lleva el núm 1 de las del
citado año 1262 precede el siguiente epígrafe: Pactio inter Reges Iacobum Aragonia et Zeyt Abu zeyt quondam
Valentía et Murcia de adimplendis aliis conventionibus antea factis; et Homagium D Garsiae Pérez de Castalia in
manibus Regís Zeyt sub notabili. Data in Murcia la Nova, quando Murcia vetus contra Regem Castellae arma
sumpserat.
Sigilografía española: sellos de Alfonso VII de Castilla y de Ceit Abuceit
- *1262, 11 Noviembre.
¿Fecha en que realiza el testamento Francisco Pérez, Ibn Idris, hijo de Abú Zayd, ante el notario Maçana?
El Archivo, Chabás
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1263, 19 enero.
En el reino de Valencia, algunas primicias tuvieron que arrancarse por la fuerza de las duras manos de los
nobles locales. Un compromiso sobre las rendas eclesiásticas en los dominios de María Ferrandis, mujer de
Eximén Pérez de Arenós, reservaba las primicias para el rector del lugar, pero permitía a la señora
cobrar las correspondientes al ganado que pasaba el invierno o que estaban de paso.
Arch. Cat., perg. 2431
...tam a Sarracenis quam a Christianis...
El regne croat de Valencia, Pág. 360. Robert I. Burns
- #1263, 1 febrero.
Don Jaime I declara á la ciudad de Barbastro en el goce de las libertades y franquicias de que usan las
demás del reino.
Original en el arch. de la ciudad de Barbastro: cajón 1.°—Privilegios Reales.—Ligamen 1, núm. 5.—Copia en el
citado tomo IX de la Colección de Traggia, fól. 26 vio. Dicha pdg. 25.
Noverint universi quod nos Jacobus dei gratia Rex Aragonum Maioricarum et Valenlie Comes Barchinone et
Urgelli et Dominus Montis Pesulani pcteremus ab universitate Concilii do Barbastro quod solverent et darent
nobis quolibet anno tria millia solidos ¡acenses ralione cavallariarum sive peyte sicut alii homines de villeriis
regni aragonis peylam seu cavallarias nobis donant et daré consueverunt. Altendentes et considerantes quod
habitalores de Barbaslro actenus semper usi fuerunt liberlatibus honore usu et frauquitalibus quibus cives et
habitatores civitatum regni noslri aragonis sunt usi, nótenles eliam eis libértales ipsas quibus usi sunt infringere in
aliquo ullo modo idcirco de consilio reverendi Dominici dei gratia Oscensis Episcopi et aliorum ricuorum
liominum qui nobiscum aderant presentís instrumenli patrocinio cas universilati predicle libértales et franquilates
quibus usi sunt duximus confirmandas vélenles, concedcntes, et firmiter staluentes in perpeluum per nos el
noslros sticcessores ex certa scientia quod dicta untversitas Ville de Barbaslro numquam teneatur de celero nobis
nec successoribus nostris aliquid daré vel faceré vel nos ab eis aliquid exigere valeamus nisi illis temporibus
quibus civilates regifi aragonum nobis dabunt. Retinemus lamen nobis et noslris in perpeluum quod dicta
universilas liominum de Barbastro propler predicta non sit libera nec iinimim's quin nobis et nostris successoribus
serviat el del et serviré ac daré debeat in illis in quibus civitales alie regni aragonis dabunt et servient et serviré ac
daré lenentur. Dat. Cesarauguste Kal. Fcbruarii anDni. M.°CC.°LXIII. Signum f Jacobi Dei gratia Regis
Aragonum, Maioricarum et Valentie Comilis Barchinone et Urgelli et Domini Montis Pesulani.
Testes sunt.—Eximinus P. de Arenoso.—P. de Auro.—Bernardus G. de Entenza.— Bernardus A. de
Anguelaria.—Sancius Martini de Oblitis.— Sigfnum Simonis de Sánelo Felicio qu¡ de mandato Dominí Regis
predicti hoc scribi fecit ct clausitloco die et anno prefixis
http://books.google.es/books?id=lMAPAAAAIAAJ&pg=PT250&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPT250,M1
España Sagrada: Theatro geographico-historico de la Iglesia de España ... Autor Enrique Flórez, Manuel Risco,
Antolín
-1263, 10 febrero:
Concesión real a favor de Pedro Vera, hijo del difunto Gómez de Tarazona, de la tierra que pudiese
trabajar en el término de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.7v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266592
- #1263, 11 febrero.
Jaime I contra Pere de Montcada, senescal, por quejas de este por razón de la Mayordomía. Sentencia
arbitral de Eximén Pérez d'Arenós y de otros, y aceptación de la misma por los litigantes
ACA,CANCILLERÍA,Pergaminos,Jaime I,Serie general,1760
PARES. información tomada del "Catàleg de pergamins de la Secció de Cancelleria de temps de Jaume I (1213-
1276)". 1 Documento(s) en Pergamino. 360x620 mm.
- #1263, 20 febrero:
Documento referente al Reino de Valencia, en el que se menciona a Jimeno Pérez de Arenoso y su
asignación sobre el almudí de dicha ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.9
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329051
- #1263, 1 Marzo:
El rey aprueba y reconoce la entrega que Gil Jiménez, baile del Reino de Valencia hasta el río Júcar, ha
hecho a Eximén Pérez de Arenós de las rentas de las salinas y de la Albufera de Valencia del año anterior
en atención a la deuda que Jaime I tenía contraída con tal señor..
ACA, C. Reg. 14, Fól. 13 v.
Confitemur etc. quod vos Egidius Eximini, baiulus regni Valencie a rivo Xucari citra, dedistis et tradidistis
Eximino Petri de Arenoso omnes reditus et exitus salinarum et Alboferre nostre Valencie anni preteriti. Quos
omnes reditus et exitus nos deduximus de debito quod debebamus dicti Eximino Petri de Arenoso, quando
nobiscum computavit.
De quibus reditibus et exitibus salinarum et Alboferre predicte anni preterini non teneamini nobiscum
computare. Ideoque dictus Eximinus Petri recepit dictos reditus et exitus in solucionem debiti quod sibi
debebamus, ut superius continetur.
Datum Cesarauguste, kalendas marcii, anno domini MCCLX secundo.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.
-1263, 2 marzo:
Sentencia dada por la muerte de Martín Rodríguez, escudero de Pedro Pérez de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.15v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/906990
- #1263.
Aprobación de cuentas al noble Eximén Pérez de Arenós relativas a su administración de los réditos de
Burriana, salinas, Albufera, tributo de judíos de la ciudad de Valencia. Año 1262-1263.
ACA, C. Reg. 12, Fól. 17
La sal en Aragón y Valencia durante el reinado de Jaime I.
-1263, 7 marzo:
Orden a la aljama de sarracenos de Tarazona para que paguen sus tributos a Rodrigo Pérez de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.14
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267165
- 1263, 3 abril.
Don Pedro Sanz de Calatayud y su mujer doña María Pérez hacen donación a su hijo don Rodrigo Sanz y
a su mujer doña Oria Ximénez sus casas y heredades en Murviedro.
ACV. Perg. 2910.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 351. Elías Olmo y
Canalda.
http://books.google.com/books?id=OoXK2e3
VIR0C&pg=RA1-PA119&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA159,M1
(XXXIX. Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón)
-#1263, 13 octubre:
Donación del castillo de Uncastillo a Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.40v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267217
- 1263, 13 octubre:
Concesión y licencia a Pedro de Vera, hijo del difunto Gómez de Tarazona, para construir en la Calderola,
término de Aranda.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.122v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/326890
- #1263, 15 octubre.
Jaime I de Aragón dio a Jimeno Pérez de Arenós el castillo y villa de Uncastillo, en honor, por doce
caballerías.
Sinués, nº 1790.
Historia de Aragón.
- #1263, 2 Noviembre.
Jaime I contra Pere de Montcada, senescal, por quejas de este por razón de la Mayordomía. Sentencia
arbitral de Eximén Pérez d'Arenós y de otros, y aceptación de la misma por los litigantes.
ACA, Perg. 1760 de Jaime I.
In Christi nomine. Noverint universi quod cum contentiò fuisset inter illustrem dominum Jacobum Dei gratia
regem Aragonum Majoricarum et Valentie comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispesulani et
nobilem Petrum de Montechateno senescalium cjusdcm domini regi» quod dictus Petrus de Monlechateno
conquerebatur ab eodem domino rege quod idem dominas rex faciebat ei injuriam de facto majordomie et super
hoc dictus dominus rex et dictus Petrus de Montechateno misserunt predictam causar» in posse domini Eximini
Petri de Arenoso et Thomasii de Sancto Clemente et Guillelmi de Sala et Arnaldi de Boscho quod quidquid ipsi
arbitri cognoscerent quod dominus rex debcret faceré in predicto facto majordomie quod dictus dominus rex et
dictus Petrus de Montechateno starent in cognitionem eorundem arbitrorum.
... prominentes ea omina atendere et compiere et in aliquo nun violare. Quod est actnm quarto nonas novembris
anno Incarnatioois Christi millesimo CCLX tertio.—Sig^num Jacobi Dei gratia régis Aragonum Majorice et
Valentie corniti« Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. —Sig)$(num Petri de Montechateno.—
Sig^num Eximini Petri de Arenoso.—Sig^num Tomasii de Sancto Clemente.—Sig)J(i)um Guillelmi de Sala.—
Sig>$(num Arnaldi de Boscho predictorum qui hec concedimus et firm am us firmai ¡que rogamus.—Sig)!j4num
domini G. Dei gratia Iler- densis episcopi.—SigjJJ^num Berengarii de Bedorz rectoris ecclesie de Azco.—
Sig^num Petri de Turrifreyta clerici ejusdem domini episcopi testium.—SigC(num Berengeroni Bardine notarii
publici ilerdensis qui auctoritate curie et patiariorum ilerdensium hoc scripsit a memoria scripta in memorialibus
Berengarii Bardina quondam publici notarii ilerdensis qui Berengarius Bardina morte preventus hoc in mundum
seu in publicam formam redigere non valuit.
http://books.google.com/books?id=OoXK2e3VIR0C&pg=RA1-
PA119&dq=arenoso+perez&lr=&as_brr=3&hl=es#PRA1-PA164,M1
(XL. Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón)
- #1263, 21 Noviembre.
Inicialmente el rey Jaime I da la razón a Eximén Pérez de Arenós en el pleito por Albentosa
ACA, Reg. Canc. nº 12, fol. 133v
... sententiando dicimus quod dictus Eximinus Petri non tenetur de dicta petitione hominibus Turolii eztra
regnum Valentie respondere, quia loca unde litigatur sunt infra fines regni Valentie.
Anno domini Millesimo Ducentesimo sexagesimo tercio die mercurii undecimo Kalendas decembris.
Descrito en: Jaime Caruana Gómez de Barreda, "Catálogo de Pergaminos del Archivo Municipal de Teruel",
en Teruel, nº 40 (1968), pp. 97-223, perg. 22
ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CA/00001/0024
DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Archivo Histórico Provincial de Teruel
Dos noticias sobre la enmienda pedida por Jimeno Pérez de Arenoso de la sentencia en la causa entre
Bernardo de Sapiac y Gil Sánchez, procuradores del consejo de Teruel. Petición ante el Justicia de Aragón,
Marín Pérez de Artasona.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266791
- #1263, 21 Noviembre.
Sentencia dada en la causa entre el consejo de Teruel y Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.135v-136
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266802
- #1263, 11 diciembre.
Sentencia del Rey D. Jaime I en el pleito entre el Concejo de Teruel y Ximen Perez de Arenos, sobre
Albentosa.
«Anno Domini M° CC° LX° tercio idus decembris» .
A. M. T., perg. 22, caj. 1 .
Lo citan: CARUANA: Índice.. ., doc. 27, pig. 41 .-Dopoero-.., pig. 289.
Los procuradores de Teruel pleitean sobre la posesión de Albentosa contra Ximén Pérz de Arenós ante Martín
Pérez, Justicia de Aragón. – Los de Teruel se apoyan en sus fueros y el de arenós alega no estar obligado a
responder fuera de los límites de Valencia y a mas que se juzgue por los fueros de valencia,- El Rey D. Jaime I
sentencia que Arenós no está obligado a responder fuera de los límites de Valencia, pero que se juzgue por los
fueros de Teruel.- Sigue suplicación de Ximén Pérez de Arenós para que enmiende la sentencia y se juzgue por
los fueros valencianos.- Suplicación de los turolenses para que se no haga caso de los memoriales de Arenós,
indicando que estos lugares se juzgaron por los fueros de Teruel antes y después de la conquista de Valencia.- El
Rey los cita. La parte de Teruel comparece ante él en Egea desendo oir sentencia, aunque no comparece la
contraria.- El Rey prorroga, rogando a los de Teruel no lo tomen a mal.- Por no comparecer nuevamente los de
Arenós, vuelve a prorrogar hasta el 11 de diciembre y este día enmienda la sentencia de este modo: Que si los
hombres de Teruel pudieran probar que estos lugares fueron poblados y juzgados con arreglo a los fueros de
Teruel, sean tratados con arreglo a dichos fueros, pero que todo se haga dentro de los límites del reino de
Valencia.
Archivo de la catedral de Teruel. Jaime Caruana Gómez de Barreda.
-1263, 20 diciembre:
Privilegio de infanzonía a García Navarro, vecino de Alagón, visto por Pedro Pérez, justicia de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.135
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266800
- 1264, 28 enero:
Consignación de los réditos de Gallur a Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.47v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267238
- 1264, 10 febrero.
El rey Jaime I ordena a Blas Jimén de Arenós que preste homenaje al obispo de Valencia
ACV, Perg. 2322
- 1264, 4 mayo:
Mandato a los hombres de Torrijo de la Cañada y Campo Alavés para que en cinco años paguen el
monedaje a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.165v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
-1264, 4 mayo:
Mandato a los hombres de Malanquilla para que paguen el monedaje a Pedro Sánchez de Calatayud,
justicia de Calatayud, para hacer una torre en la aldea.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.166
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266976
- 1264, 4 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, para que haga una torre en Campo Alavés
con el monedaje.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.168
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
-1264, 4 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, para que haga una torre en Malanquilla con
el monedaje de la ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.168
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266978
-1264, 6 mayo:
Venta a favor de Teresa Gil de Vidaure, Pedro Sánchez de Calatayud y otros, del monedaje de Daroca,
Calatayud y sus aldeas, excepto Cutanda, que era del obispo de Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.166_y_166v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267120
Jaime I, rey de Aragón, vende a la priora de Sigena, Toda Ortiz, el monedaje del presente año de los
lugares de Lanaja, Bujaraloz, Candasnos y otros lugares de la honor de Sigena y La Almolda por un
precio de mil cien morabetinos, a siete sueldos jaqueses el morabetí, a cobrar por Guillermo Moliner,
ciudadano de Barcelona, a quien le había asignado el monedaje como pago de una deuda.
APH. Arm. Sigena. Ms. núm. 6. Copia del siglo XVII.
Noverint universi quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, vendimus vobis, dilecte nostre Tode Ortiz, Dei gracia priorisse Sexene, totum
monetaticum istius presentis anni quod homines de La Naya et de Borialaroz, de Campo Asinorum et omnium
aliarum villarum et locorum tocius honoris de Sexena, tam christiani quam sarraceni, et eciam monetaticum quod
homines de Almolda et pertinenciarum suarum nobis dare tenentur in proximo venturo festo sancti Michaelis
septembris precio videlicet mille et centum morabatinorum, ad septem solidos iaccenses quolibet morabatino
computato; quos morabatinos debetis solvere pro nobis in dicto festo, pro ut exierint de dicto monetatico,
Guillelmo Moliner, civi ilerdensi, cui ipsum monetaticum assignaveramus in solucionem debiti quod sibi
debemus, et debetis recuperare ab ipso albaranum, quem inde a nobis habet, et ipsum tradere loco nostri Iahudano
de Cavalleria, baiulo nostro Cesarauguste. Si, vero, dictum monetaticum plus valet vel valebit precio antedicto,
totum illud quantumcumque fuerit, damus vobis ex certa sciencia de dono et gracia speciali. Promittentes vobis
bona fide quod dictum monetaticum vobis non auferemus de cetero vel auferri faciemus vel permitemus pro
maiori precio vel minori; immo faciemus vos habere et percipere seu colligere ipsum in pace et sine aliquo
impedimento et contrarietate alterius cuiuslibet persone. Volentes et concedentes vobis quod in colligendo dictum
monetaticum ponatis omnes illos homines, quos volueritis, qui habeant potestatem compellendi omnes homines
predictorum omnium locorum pro monetatico antedicto; et dicti homines teneantur eis dare dictum monetaticum
pro vobis, loco nostri, et non aliquibus aliis personis, et vobis solventibus nobis et dicto G. Moliner, loco nostri,
dictos mille et centum morabatinos, ut est dictum, totum aliud illius monetatici habeatis ad faciendas vestras
proprias voluntates, pro ut melius dici vel intelligi potest ad vestrum bonum et sincerum intellectum, sic quod non
teneamini de ipso monetatico seu de lucro ipsius nobiscum computare nec ullam nobis reddere racionem.
Mandantes universis hominibus, tam christianis quam sarracenis, omnium et singulorum locorum tocius honoris
de Sexena et de Almolda et pertinenciarum suarum, quod dictum monetaticum vobis et cui volueritis donent et
solvant, loco nostri, in dicto festo, et non alicui alii persone, et quod ipsum vobis vel quibus volueritis scribi
permittant in continenti non expectato nostro alio mandamento. Datum Cesarauguste, XII kalendas iulii anno
Domini M. CC. LX. quarto. Signum (signo) Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: G. Romei. Ferricius de Lizana. B. Guillelmi de
Entenza. Blascus de Alagone. Eximinus Petri de Arenoso. Sig(signo)num Michaelis Violete, qui mandato
domini regis hoc scribi fecit loco, die et anno prefixis.
Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. María de los Desamparados Cabanes Pecourt.
- 1264, julio.
Doña Elfa, mujer de Jimeno Pérez de Arenoso, renuncia a todo derecho sobre la heredad de Coglor, que
fue de su madre, Sancha Ruiz, por un censo de setecientos sueldos.
AHN, Cart, Magno III, pág. 408, núm. 377
- 1264, 1 julio:
Confirmación de la sentencia del compromiso entre Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, y
Andrés Liñán, vecinos de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.181v_y_182
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266980
- 1264, 1 julio:
Debitorio a Rodrigo Don Grimalt de Calatayud que debían pagar Pedro Sánchez de Calatayud y Bonanat
de Gia, en relación con el castillo y villa de Somed.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.59
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/328503
- 1264, 27 julio:
Concesión a Teresa Gil de Vidaure, Pedro Sánchez de Calatayud y Bonanat de Gia del monedaje de
Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.61v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267283
- 1265. Huesca
Asambleya de Uesca de 1265
Item respon lo senyor rey que d'aquestas demandas que son feytas en Osca por don Artal de Luna, don Exemen
d'Urrea et don Ferriz de Liçana per nom de los richos homnes d'Aragon, et d'aquellos qui foren feytas en
Calatayud por don Bernart G[uillen] et don Artal de Luna et don Ferriz de Liçana, que será a conoxença et a
judiçio et a ben vista de los bispe de Caragoça et d'Osca et del abat de Montearagon et de don P[ere] Corneyl.
• [63] Et açó fo feyt en Osca, presents lo senyor infant en P[ere], el bispe de Ceragoça et en P[ere] Corneyll et en
B[ernart] de Malleó et en Garcia de Sosas et en B[ernart] G[arcia] arciatgne de Ribagorça et en Martin Lopez de
Bolas et moltes d'altres.
• [64] Esti es l'acuerdo que ouieron los richos homnes d'Aragon. Primerament la honor ni los dineros que tienen,
ni terra per nome d'onor por el rey, que no la perdan si no fusse jutgada por todos los dichos homnes en cort, et
que no li sia emparada honor entro que judicio sea dado de los richos homnes ni minguado.
• [65] Item diçimos que la justicia que será, que jutgue con conseyllo del rey et de los richos homnes; et el rey
non jutgue por sí por esto: que non pariex bien que son judicio sia reuocado, esto es a saber, en pleyto de
fiyllosdalgos et de infançones.
• [66] [folio 13] Item que quando el rey querrá poner justiçia en el regno, que la ponga que sea cauero et
fiyllodalgo, et que la ponga con conseyllo de los richos homnes.
• [67] Item diçimos que los mesnaderos que ayan sos mesnaderías, es a saber: mill sueldos aqueillos que non
deuen prender bien de rich homne.
• [68] Item diçimos: que'l rey deue dar terra a nuiyl homne si no merexe seer richo homne por natura, et esto
diçimos por don [Exemen Perez de Arenós ± 1 0 ] .
• [69] Item [diçimos ± 4 0 ] que es conquesta d'Aragon, de deuer seer partida ad aragoneses; pero si diçe el rey [±
50] la terra que ha camiada o enpenyorada o uendida, que es [± 50] damos la terra noua et veyla.
• [70] Item diçimos que non [± 20].
• [71] Item diçimos que non [± 20].
• [72] Item diçimos del [erbage que] nunqua fue mandado.
• [73] Item del bouatge, que no lo prendan.
• [74] Item de los fueros que fiço el rey nouos: que syan desfeitos et non se use d'aqui adelant aquellos que fiço
senes richos homnes.
• [75] Item diçimos de las saluas de los infançones: que II caueros que sean parentes de part del padre et saluan la
I ermano que saluos sian todos los otros ermanos fiyllos d'aquel padre; et estos caueros que puedan saluar todo so
parent de part del padre entro sian prouados por parientes.
• [76] Item diçimos que todo infançon que pueda comprar de realencho non desfenso cabomaso, sia entendido I
casa, I era et un payllar.
• [77] Item diçimos que aquel paramento que fiço el rey d'Aragon con el rey de Castela, que quanto él façia que
lo desfaga et que lo solte.
• [78] Item diçimos que non de honor a fiyllos suyos et de sa muyller velada, et si lo ha feito que la prenda et la
parta ad aragoneses.
• [79] Item de la sal: alí on han los richos homnes et los caueros et los infançones sus heredades que la puedan
leuar por la terra del rey.
• [80] [Fol. 13 vto.] Clámase don G[uillen] de Puyo de feyto de Nocharolas, que la touo su sogre bien L anyos et
él mismo que la tóuo, et el rey prísola et diola a los de Conte.
• [81] Item clámase don B[ernaldo] G[uillen] de Enteriza de los dreytos de la mayordomía que no los li da axi
como mayordompne los hi solía prender, specialmente de los dineros de las festas et de la raçion que'l deuian dar
stando en Aragon que non les da.
• [82] Item clámase por raçon de la muyller de don R[amón] Guillén et de su fiyllo don R. Guillén, que teniendo
Almanar en penyos et con carta, et auiendo sobre ell XX.V. mill sueldos et más, sobre él fiço venir hostes sobre
él et tollerle li por fuerça [± 10].
• [83] Item clámase del senyor rey que los homnes de Teruel crebantaron los términos de Mançanera et pusieron
y fuego, et tallaron y pan de M cafiçes adalant, diziendo que por mandamiento del rey lo fiçieron quando talaron
al uispe de Ceragoça et a don Exemen Perez et a don G. de Puyo; et a don Bernaldo G[uillén] non quiso fer
enmienda ninguna.
• [84] Esta es memoria de clamos que faç don B[ernaldo] G[uillen] del senyor rey d'Aragon don Jayme.
Primerament clámase de Montpesler et de la senyoria del dito logar en que ha et deue haver part et dreyto, et que
le tiene deseredado et forçado.
• [85] Item clámase de los bienes de don G[uillen] de Montpesler su tio, que fue, sedentes et mouientes que'l tiene
forçados, en los quales deue aver su part et su frayresca porque era ermano de su padre.
• [86] Item clámase de los términos de Masanera que'l tuelle et tiene forçado fortiuament en término que es
clamado Torriellas; et clámase de Sarrión et del Toro que son et deuen seder de Masanera, que'l senyor rey le
fuerça et tuelle.
• [87] [Fol. 14] Item clámase del comtado de Pallás que'l senyor rey obligó et dio a su padre de don B[ernaldo]
G[uillen] por VI mill morauedis et por dotes de doña Juisiana que'l fueron asignados.
• [88] Item clámase del comtado de Payllars et de Ribagorça et de Tamarit et de Raro et del Soto Favana et del
campo de Jacca et de Sos et de Uncastiello et de Roda, que tiene por honor, que serviendol al bien d'al tuelle e
senes tuerto.
• [89] Item clámase de todas las exidas de toda la honor que tuelle qu'el senyor rey li habia obligadas con carta
por la yda de Ultramar.
• [90] Item clámase de las rendas de las fieldades qu'el tolle et mengua enfranquiendo en sos homnes.
• [91] Item clámase del término de Alcolea et de Castelfollit que es en la Val Podrida qu'el toll por los homnes
del Berbegal.
• [92] Item clámase [± 30] que'l tiene grandes tuertos, los quales ell ha demostrado muytas ueçes [± 20] alli on
tenga su logar.
• [93] De las rancuras que Ato de Foces ha del rey. Primeramente et de Barbastre del anyo passado III mill
sueldos et del anyo present M.D. sueldos; de Berbegal D sueldos; de Arenós et de Bestran CC sueldos; de Artesa
C sueldos; de Bahon C sueldos. Suma V mill DC sueldos; et estos presese el rey el primer an, et este anyo de
present se a pres el rey II mill sueldos.
• [94] Memoria de clamos que façe don Exemen Sançeç del senyor rey d'Aragon: que'l veda la sal de Segura que
no la uendese en priso de dan que monta XVI mill sueldos jaqueses.
• [95] Item priso se él mill sueldos de la honor de Uncastiello que'l hauia obligado con su carta por la hida de
Ultramar.
• [96] Item clámase Blasco d'Alagon que es heredero de don G. Palaçin que el rey que sel tiene el castielo de
Somet fortivament que él o le'l tolle que non fo clamado a dreyto.
• [97] Item clámase Ato de Foces del senyor rey de la honor que don Exemen de Foçes padre suyo tenia, que la
tenia penyos por XX.V. mill [± 20] etas et por fuerça deuen a fer pleito X mill sueldos, et tiengo que non fiço
fuerça.
• [98] [Fol. 14 vto.] Esta es la quereyla que los de San Vicent han del senyor rey del tuerto que'l façe en la uila de
Sant Vicente, porque quiere prender la meitat de las vinnas del uerto de Saragosça que es a la puerta de Cinega, el
qual tiene Pelegrin de Ballobi, et de unas casas que se 1'emparó en Saragoça por las quales tiene embargado en
Ja. Guillen la heredat de Miranda porque era fermança de saluedat.
• [99] Esta es la rancura que don Garcia Periz d'Aguilar ha den senyor rey de tuerto que'l tiene del castillo et de la
vila de Roda, el qual castillo et uila fue muytas ueces demostrado a senyor rey que desfiçes el tuerto et la força
que le façia et non lo quiso desfer ni derogar.
• [100] Item esta es la querela que Ponç de les Celes [± 40] de Bornata et de la uila de Torla muytas ueces le fue
mouida [± 50] força profirendo fermança de dreyto.
http://wikisource.org/w/index.php?oldid=252459
- 1265, 16 febrero:
Licencia a Blasco Pérez, sacristán, y Sancho Marqués de la iglesia de Tarazona para buscar tesoros bajo
tierra en Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.69v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267297
- 1265, marzo.
Débito a favor de Eiximen Pérez de Arenos, por las obras hechas en el castillo de Sumacàrcer, el cual
entregó a Bertrán de Vilanova por orden del rey.
A.C.A.: Reg. Can. 14, fol. 80Vº
Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, registre 14, foli 124rv (15.VII.1265, copiat en un document de
3.XII.1271):
Noverint universi quod, cum inter concilium de Bohcayren ac Iofradum de Loaysa super dividendis terminis de
Bocayren et de Bayneras et de Serrella contencio verteretur, dominus rex mandavit nobis Eximino Petri de
Arenoso, tenenti locum suum in regno Valencie pro domino infante Iacobo, quod videremus super dicta
contencione et divideremus ex parte ipsius dictos terminos super quibus contencio erat.
Et nos fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter predictos homines de Bocayren et
Iofradum predictum, et, presentibus loco consilii de Bocairen Eiximino Petri d’Oris, Iohanne de Caparroso,
Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant, quibus concilium de Bocayren locum suum commisit in divisione predicta,
et loco dicti Iofradis presentibus ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii, alcaido de Bahneras et de Serrella,
quibus locum suum dedit super divisione predicta, feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Alfetrosi,
aluminum de Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama et Abdala Abderegit,
sarracenos quondam de Bocayren, qui sciebant bene termino de Bocayren, de Bayneras et de Serrella, quibus
omnibus sarraçenis predictis constitutis in nostra presencia in illo loco super quo dicta contencio erat,
mandavimus eis quod in fide et legalite ipsorum dividerent et assignarent terminos de Bocayren, de Bayneras et
de Serrella secundum quod solebant esse tempore quo villa de Bocayren erat proprium de sarracenis.
Qui, habito simul consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ab fonte Abirada qui
dicitur Margabeneni usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque ad hereditatem de
Halleycen, et usque ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui discurrit ex parte de Loriga, et usque
ad hereditatem de Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach, et usque ad hereditatem de Alarico et
Gavice in sursum, et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et
inde sursum usque ad Serellam prope Bayneras, omnia que sunt infra dicta loca et hereditates usque Bocayren
que sunt et debent esse termini de Bocayren, et omnia que sunt de dictis locis et hereditatibus usque Bayneras et
Serrellam sunt et debent esse de terminis de Bayneras et de Serrella, quam divisionem Eximinus Petri d’Oriz,
Iohannes de Caparroso, Sancius Ortiz et Michael de Cascant pro concilio de Bocayren, ac ser Andreus et Egidius
Sancii pro Iofredo predicto, concesserunt et approbarunt. Et nos, Eximinus Petri de Arenoso predictus, ex parte
et mandato predicti domini regis, dictam divisionem et assignacionem concedimus et confirmamus, conçedentes
et adiudicantes per terminos divisis et cognitis de Bocayren et de Bayneres et de Serrella, sic quod est superius
ordinatum.
Datum apud Bocayren, idus iulii, anno Domino millesimo CC sexagesimo quinto.
Banyeres, Serrella i Bocairent en l’any 1265. ¿En quina llengua parlava aquella gent? Vicent Baydal.
- #1264/65:
AYUDA A CASTILLA Y RESISTENCIA NOBILIAR
380. E altre dia mati, hoyda la missa anam nosem a Osca, e manam als Richs homens que uenien ab nos, e als
altres que hi trobam, que laltre dia mati fossen a nos, e ab los altres qui hi serien, que parlar uoliem ab ells de
gran cosa e nessessaria. E fo aqui lo bisbe de Osca, el abat de Montarago, e Fferran Sanxes de Castre, e don ·Bñ·
·G· Dentença, en Exemen Pereç, e don Gonsaluo Pereç qui era sobrino de don Exemen Pereç Darenos, e
lardiaca de Ualencia, e mostram los carta de la Reyna, e demanam los quens conseylassen en qual manera nos
captendriem de ço quens hauia enviat a dir la Regina. E dixeren tots al bisbe de Osca quey dixes, e ell dix: Pus
uosaltres ho uolets, el Rey, direy jo: Senyors, ella es gran cosa, e que jo conseylas al Rey que ell faes aquella cosa
ab nos ell hauent tants nobles en la terra, axi con aon arquibisbes, e bisbes, e que ell prena conseyl a tan gran cosa
que major es que la batayla Dubeda ni altra que anch fos en Espanya, tinch per bo quel Rey aiust sa cort, e quels
mostre la cosa aquesta, e ab consel dels que faça ço que fer uol.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- #1264/65:
AYUDA AL REY DE CASTILLA
381. E dixem a Fferran Sanxes de Castre quey dixes, e el dix: Diga hi don ·Bñ· ·G· qui es pus ancia que jo, e jo
puys dire hi. E don ·Bñ· ·G· contrasta hi, mas empero dix hi primer, e dix: Jo dich aixi, quem sembla quel Rey no
pot falir a la Regina, e enuiant li tan cara carta con li ha enuiada: mas semblam que ara pot cobrar lo Rey los torts
quel Rey de Castella li fa, e pot ho cobrar ab bona rao, pus tant costara al Rey la sua anada, e fer la li ha en
meylor hora que anch1143 Rey no fo a altre, que dels castels que li ha demanats lo Rey moltes uegades, e que
nols ha hauts, que ara quels cobre: mas que ell no li ajut, aço no conseylaria jo per re que gran mester li ha: e als
obs coneix hom los amichs. E can ell ach acabada sa rao dixem a Fferran Sanxes quey dixes, e dix: Jo atorch les
paraules primer que dix lo bisbe Dosca quel Rey faça sa cort, e tinca per bo: ço que don ·Bñ· ·G· dix, que cobre
lo Rey los castells, que anch non ach tan bona aizina con ara ha, e que nos quel seruescam en aço con meylor
porem: e creu quels altres ho faran aytambe, e faça sa cort, car menys de sa cort no tenim que conseyl fos
complit: e a tan gran cosa con aquesta, cort hi ha mester. E aço dix labat de Montarago, e don Exemen Pereç
Darenos, e don ·G· Pereç de Taraçona. E perço car no uolem alongar la rao, dixeren que tenien per bela cort, e
que enuiassem al Rey quens rendes Requena els altres logars que tenia de nos, e que li hauiem en cor e en
uoluntat dajudar, mas encara no li podiem respondre complidament tro que cort haguessem tenguda: mas puys
que li respondriem en tal guisa que el ne deuria esser pagat.
LlIBRE DELS FETS. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de
Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler Marian Aguiló y Fuster
- 1265, 9 octubre:
Concesión a Pedro Sánchez de Calatayud del justiciazgo de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº13,fol.290v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266982
- 1265, 9 octubre:
Debitorio a Pedro Sancho de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.77v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267309
- 1266.
Pagos de Alda y el rector por las iglesias del río Mijares
Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), ed. José Luis Serra, 2 vols.
Item a domina Alda pro quibusdam redditibus ecclesiastcis quos occupaverat, pro sex annis.
Item a Petro Lupi, rectore ecclesiarum rivi de Milariis, pro sex annis.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- #1266, febrer 22. Múrcia
Jaume I disposa que no es puguen edificar noves poblacions en un important territori del terme general de
Teruel i aldees, que s'haurà de destinar únicament a les pastures dels ramats
Arxiu Històric Provincial de Teruel. Pergamí 25A. Còpia autoritzada de 1376
Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani; intellecto quod dampnum esset concilii Turolii et aldearum eiusdem, si de
novo aldea aliqua sive populatio fieret de cetero infra terminos et munyones inferius scriptos, idcirco per nos et
nostris damus et concedimus vobis, toti concilio Turolii et aldearum suorum, imperpetuum, quod de rivo de Pilis
usque ad rivum qui dicitur Sangraderos, prout dividit terminus de Sarrione, nec in tota serra de Javalambre prout
aque vertuntur usque ad flumine de monte de las Eras, nec usque ad summum vallis de la Casa, nec usque ad
summum vallis de Adenisch, prout aque vertuntur et prout vadit cerro cerro a los Labredales, nec prout aque
vertuntur ad terminum de Cubla et de las Pobediellas, et exit ad fontem Regis, et de dicto fonte Regis cerro cerro
usque ad portum de Casedon, et usque ad foz d'Andurria, et prout vadit caminum vetus apud Moram, et exit ad
Tejares de Formig et ad Joncosam, et prout vadit dictum caminum vetus de Mora usque ad turrem de las Alcasas,
et deinde prout dividit terminus de Mora usque ad predictum rivum de Pilis, non fiat de cetero alique populatio
vel aldea, set volumus quod hoc totum sit strictum ad opus vestrorum ganatorum imperpetuum.
Salvis in omnibus tamen populationibus sive aldeis infra dictos terminos hucusque factis.
Mandamus itaque baiulis, justiciis, juratis, alcaldis, et universis aliis officialibus et subditis nostris Turolii, et
aliorum locorum nostrorum, presentibus et futuris, quod hanc concessionem nostram firmam habeant et
observent, et faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliquo modo seu aliqua racione, si de nostra confidunt gratia vel amore.
Quicumque autem contra hanc nostram concessionem venire temptaverit, iram et indignationem nostram et
penam mille morabatinorum alfonsinorum sine remedio se noverit incursurum.
Datum Murcie octavo kalendas marcii anno Domini millesimo CCº LXº quinto.
Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini
Montispesulani.
Testes sunt: [1ª col.] Jausbertus, vicecomes Castrinovi. [2ª col.] Eximinus Petri de Arenoso, G. de Rochafolio.
[3ª col.] Raymundus de Urgio, Guillermus de Caneto.
Sig+num Michaelis Violeta, qui mandato domini Regis hec scribi fecit, loco, die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- #1266, 27 febrero:
Licencia a Jimeno Pérez de Arenoso, lugarteniente de Aragón, para dirigir los ejércitos.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.5
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267387
-1266, 22 octubre:
Nombramiento de Blasco de Gotor como sobrejuntero del río Aranda, cargo que tenía Blasco Pérez de
Tarazona. Por eso manda a todos los oficiales, cristianos y sarracenos de dicho lugar que reconozcan este
mandato.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.34
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267418
- 1267, 21 enero:
Carta de remisión a favor de Pedro Sánchez, caballero de Calatayud, de cierta cantidad de dinero.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.108v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329141
- 1267, 10 febrero.
Sentencia real a favor del obispo, Andreu de Albalat, y cabildo de Valencia para que don Blas Eximén,
hijo de Eximén Pérez de Arenós, preste homenaje al obispo y cabildo y pague los diezmos correspondientes
al valle de Arenós.
Liber Instrumentorum Fols. 31r – 31v. Cód. 399, 2322; núm. 391. Inventario de los pergaminos del Archivo de la
Catedral de Valencia, de Olmos Canalda
- 1267 SUP:
Concesión a García Rodrigo de una heredad con molino en el término de "Atorela" (Torrijas ?), que fue
de Jimeno Pérez de Arenós.
ACA, Cancillería,registros,nº15, fol.68
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329798
- 1267, 10 abril.
Manifesta cosa sea a todos quantos esta carta uieren como nos don jaymes, por la gracia de Dios rey de Aragon z
de Malorchas z de Valencia, comde de Barcelona z de Vrgel z sennor de Monpestler, atorgamos z regonexemos
deuer a uos dona Berenguela Allonso, filla del ifante don Alfonso, seynor de Molina z de Mesa, xxx mille
morabatinos bqnos en oro alfonsinos z de dreyt peso, los quales uos damos por razon del acostamento que feites
con nos z nos com uos, los quales dites xxx mille morabatinos piometemos a uos de pagar a buena fe z sin
engano desta Nadal qui uiene en ij annos, z prometemos que contra esto no vendremos en ninguna manera. E por
que esta cosa mas fierme sea a uos, damos uos fiadores lifant don P., fillo nuestro, z don Manuel, fillo del rey do
Fferrando, qui con nos o senes uos los auanditos morabatinos a uos a qui uos queredes pagant en los terminos
sobreditos. A esto nos, ditos in
- 1267, 6 Noviembre.
El concejo de Teruel autoriza un nuevo poblamiento en Albentosa. Era 1305 (6 días andados del mes de
noviembre). El Concejo de Teruel da plenos poderes á seis personas para que, á nombre del mismo, se
posesionen de la propiedad de la tierra recobrada de D. Blasco Giménez, señor de Arenoso, y de su,mujer
doña Alda, y hagan los repartos y amojonamientos oportunos.
AHPT, concejo de Teruel, Perg. nº 12. I-36.Perg. con sello, 17 por 16.
… toda la terra nostra, yerma et poblada, que nos el dicho concejo avemos recobrada de don Blasco Xemeneç,
señor de Arenoso, et de su muger donna Alda, segunt la sentencia se contiene de los árbritos.
- 1267:
Libro Historia de los animales escrito por Abu Zayd. Historia de los animales y datos biográficos suyos.
VINCENTIUS Hispanus JCtus circa a M 1269 quem Antonius Augustinus inter caeteros Glossatores appellat
praef ad Decretales Nic Antonius Bibl Hispana Vet VIIl 3 n 115 et sub finem tomi II p 27M Alius primum
Valentiae Rex Zeit Abu Zeit dictus Mohammedanus postea a Christianus nomine VlNCENTII assumto obiit a
1267 aut sequenti scripsit de historia animaliwm qui cum Abn Sinae operibus per Michaëlem Schotum ex
Arabico in Latinum translatus vulgo dicitur Idem Antonius VIII 4 n 1 6 De Vinc Hispano isto juvat ea referre
quae adnotavit Ptolomaeus Lucensis Hist Eccles lib 25 cap 20 Huius Pontificis Ilonorii tempore floruerunt duo
Doctores Juris Canonici videlicet Laurentius et Vincentius quos tradunt Hispanos fuisse et magna auctoritate
allegantur in jure De Laurentio nihil lego sive in Pancirolo sive in Nicolao Antonio de Vincentio vero
Hispanicam habuisse originem non alio testimonio asseritur ab utroque nisi Antonii Augustini in epistola
dedicatoria antiquarum compilationum Scripsit commentarium in libros quinque Decretalium eo ipso tempore
quo illae prodierunt quare recentior est anno 1260 ut hic definitur
Bibliotheca Latina mediae et infimae aetatis cum supplemento
Biblioteca española : tomo segundo que contiene la noticia de los escritores gentiles españoles y la de los
Christianos hasta fines del siglo XIII de la iglesia . Rodriguez de Castro, José
zEIT , RE Y D E VALENCIA . n espues que este Rey Moro , favorecido particularmente del Rey d# yAY. me
primero de Aragón en las persecuciones hasta haberle despojado del Reyno de Valencia. , abjuró la secta
Mahometana y recibió el santo bautismo , tomando ci nombre de Vicent e \ á instancia de Don Sancho ,
Arzobispo de Zaragoza,, se casó por ios años de Christo de 1236 con una Zaragozana llamada Dominga López , y
de ella tuvo una hija llamada Alda Hernández , muger que fue después de D . Blasco Ximenez , Señor de
Árenos , sucesor en este y otros muchos Jugares de dicho Soberano su suegro. Este Rey , de quien trata el P.
Juande Mariana en vatios capítulos del lib. X II de la UlsUria general de España, compuso en Árabe un Libro
intitulado Historia i¿ los Animales , que fue traducido en Latin por Miguel Scoto , e im - preso con las Obras de
Avicena. Nada dice de este Escrito el P. Mariana 5 pero lo expresa Gaspar Escolano al fin del cap.. III del lib. III
de la Historia del Reyno y ciudad de Valencia , asintiendo al testimonio del erudito Pedro Juan NuÑez 5 y añade,,
que falleció en el ano de MCCXLVII , ó en el siguiente. Esta es la única noticia del Escrito de este Soberano, que
no he hallado en las ediciones que he visto de Avicena.
El cronista de San Fernando dice cuando esto escribia la conversion conocia y hablé muchas veces á Abuceii ó D
Vicente Belvis Era hombre muy bien criado y comedido humano justo y alto de cuerpo de aspecto real ojos muy
hermosos rostro venerable y lleno de magestad tenia el cabello largo y traia un bonete de seda en la cabeza
andaba siempre vestido de grana y acompañado de muchos criados y de sus hijos. Fué gran literato y dado al
estudio de las ciencias naturales, particularmente á la Zoología; escribió la historia de los animales; fué católico
ejemplar, cortés, buen mozo y majestuoso; vestía de grana y se hacía acompañar de sus hijos y de muchos
criados.
Torre Buceyt fue la antigua mansión de Zeit Abu Zeit, rey moro de Valencia, que se rindió a Fernando lll de
Castilla. Aquí escribió el moro su «Historia de los Animales», coleccionada luego juntamente con las obras de
Avicena. Dimas Pérez
Corpus de castillos medievales de Castilla - Página 97. Juan Espinosa de los Monteros
- 1268, 10 febrero.
Sentencia real favorable al Obispo y Cabildo de Valencia sobre el homenaje que debía prestar a las partes
citadas Blas, hijo de Eximén Pérez de Arenós, por los diezmos del valle de Arenós
ACV, Pergamino 2322 ó 5994
De homagio fiendo super decimis de Arenosio.
Cum contencio esset inter venerabiles fratrem Andream, episcopum et capitulum Valencie ex una parte, et
Blascum Eximini, filium quondam Eximini Petri de Arenoso ex altera, super decimis vallis de Arenoso, coram
nobis Iacobo, Dei gracia rege Aragonum, Maioricarum et Valencie, comite Barchinone et Urgelli, et domino
Montispesulani, petebant namque dicti episcopus et capitulum, quod dictus Blascus Eximini debebat et tenebatur
sibi facere homagium de decimis antedictis ac ipsas plenarie eis dare, cum dictus Eximinus Petri, pater suus
quondam, de ipsis donacionem fecisset ecclesie Valencie. Ad quod dictus Blascus Eximini respondebat quod
dictum homagium eis facere non debebat nec dare decimas antedictas, cum pro ipsis iam fecisset homagium
episcopo Cesarauguste. Nos igitur Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, predictus, visis et auditis racionibus
utriusque partis et diligenter intellectis, sentenciando pronunciamus quod si dictus Eximinus Petri fecit de dictis
decimis donacionem dicto episcopo Valencie et ecclesie primo quam dictus Blascus Eximini fecisset pro ipsis
dicto episcopo Cesaraugustan. homagium, quod dicit sibi [fol. 31v] fecisse, quod ipso homagio non obstante,
facere homagium teneatur pro predictis decimis dictis episcopo et capitulo Valencie, ac eisdem de ipsis decimis
respondere.
Lata hec sentencia.
Quarto idus febroarii anno Domini millesimo CCo LXo VIIIo.
Colección diplomática de Jaime I el Conquistador en el A.C.V. BSCC, Tomo LII, Pág. 277.
- 1268, 19 febrero.
El obispo de Tortosa cede a favor de Pedro Ximénez de Montornés la mitad de los diezmos de ovejas del
castillo de Montornés.
Archivo Episcopal de Tortosa. Pergamino.
Se trata de las típicas negociaciones entre la sede episcopal y los señores que se vienen produciendo en las
décadas posteriores a la conquista, cuando la instalación de colonos cristianos genera una producción agrícola y
ganadera gravada con diezmos y primicias, sobre cuyo reparto discuten y negocian señores territoriales y
dignidades episcopales. En nuestro caso el resultado de la negociación / enfrentamiento es que finalmenten el
obispo acepta ceder al señor la mitad de los diezmos del término de Montornés, si bien con la obligación de cada
nuevo señor de renovar el homenaje al obispo de Tortosa por la mitad de los diezmos cedidos.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1268, 23 Febrero. Valencia.
Devolución a los vecinos de Prades de lo que tenía Blasco Ximénez de Arenós desde que se dictó la
sentencia.
ACA, Jaume I, Reg. 15, fol. 78
Date Valencie X calendas februarii
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret
- 1268, 29 Marzo.
Concesión a Blasco y a sus Cristianos y Sarracenos el no pagar por las mercancías
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 15, fol. 87v
Noverint universi quod nos Iacobus etc. per nos et nostros damus et concedimus vobis Blasco Eximini de
Arenoso et vestris in perpetuum, quod homines vestri quos habetis im regno Valencie, tam Christiani quam
Sarraceni, non donent pedagium neque lezdam de aliquibus rebus quas portaverint, nisi uterentur de mercatura
prout hoc est in Valencia usitatum. Mandantes baiulis etc.
Datum Valencie, IIII kalendas Aprilis, anno domini MCCLX octavo.
Transition in crusader Valencia: years of triumph, years of war, 1264-1270. Robert Ignatius Burns
- “#”1268, 9 de abril
Embargo a favor de Pedro de Roda, del “real” o huerto que Ximén Pérez de Arenós tenía junto a la
morería de Valencia, para que con sus rentas se cobre las misiones que realizó en el castillo de Agres, cuya
alcaldía desempeñaba en nombre del rey.
A.C.A. Reg. 15, fol. 89 vº.
Per nos et nostros obligamos et impignoramus vobis, Petro de Roda, reallum sive ortum quod Eximinus Petri
quondam de Arenoso habebat in Valencia apud moreriam, iuxta domos sororum minorum; pro debito videlicet
quod vobis debemus cum albaranis nostris, et pro missionibus et expensis quas pro castro de Agres (quod pro
nobis tenuistis, et modo a vobis recuperavimus) vobis restituere et emendare debebimus, secumdum cartam quam
nobis habetis.
Ita scilitet quod dictum reallum sive ortum teneatis, tam diu et tanto tempore quousque nos deberimus vobis (in
Camparario Valencie vel in Campanario Algezire) tantam hereditatem que valeat debitum ante dictum.
Et expensas quas vobis tornare habebimus, ut dictum est secundum cartam predictam, ad cognicionem duorum
hominum ad hoc per nos et vos communiter electorum (teneatis) vel in eodem ipso reallo sive orto predicto.
Concedentes vobis quod interim percipiatis reditus et exitus dicti realli sive orti, eo quia maior pars dicti debiti
debetur vobis racione dotis uxoris vestre, et quia nos illud vobis damus de gracia speciali donec paccati sitis de
debito ante dicto ut superius continetur, sic quod nihil inde recipiatis in compoto debiti ante dicti.
Datum Valencie, V idus aprilis, anno domini MCCLXVIII.
Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón, José Martínez Ortiz.
- 1268, 20 abril:
Escritura en la que se confiesa que el rey ha recibido de ¿Guillermo?(Gonzalo) Pérez, arcediano de
Valencia y Calatayud, y Martín Pérez de Huesca, albaceas y manumisores de Jimeno Pérez de Arenoso, los
castillos de Murviedro (Sagunto) y Tarazona. Otra carta en la que el rey da ciertas cantidades a los
primeros y a otros, consignadas en la Orden de San Damián de Calatayud, los hombres de Daroca y sus
aldeas, (...).
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.93v-94
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267517
- “#”1268, 25 de abril.
El rey todavía está en negociaciones por el reparto del testamento de Eximén Pérez de Arenós
A.C.A. Reg. 15, fol. 95.
Damus et concedimus vobis Blasco Petri de Tirasona, Gundisalvo Petri archidiacono Valencie et
Calataiubii, et Martino Petri de Oscha, manumissorius testamenti Eximini Petri de Arenoso quondam,
licenciam et plenum posse vendendi, cui et quibus volueritis personis, libere et sine omni impedimento nostro et
nostrorum et alterius cuiuslibet persone, domos et omnes alias hereditates quas dictum Eximenus Petri [de
Arenoso] habebat in Valencia et eius terminis tempore sue mortis, et specialiter molendina et hereditatem
campanarii Valencie et ortum de Roteros.
Que omnia idem Eximinus Petri mandavit vendere pro suis debitis persolvendis et iniuriis restituendis.
Promittentes ratum habere atque firmum vendiciones quas feceritis de predictis, et nunquam contravenire.
Datum Valencie, VII kalendas de Madii, anno domini MCCLX octavo.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1268, 26 abril:
Permiso a Blasco Pérez de Tarazona, Guillermo (Gonzalo) Pérez, arcediano de Valencia y Calatayud y a
Martín Pérez de Huesca, albaceas de Jimeno Pérez de Arenoso, para que vendan las casas que éste tenía en
Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.95
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267521
- 1268, 5 mayo.Valencia.
Jaime I estableció á Astruch Jayme Xixon y á los suyos para siempre los molinos situados en Campanar en
Valencia , cerca de la heredad que fué de Eximen Perez de Arenos , llamados los molinos Deslexada , con
tal que deducidos los gastos, dén él y sus sucesores á dicho Señor Rey y á los suyos, las dos partes de toda la
ganancia.
MEMORIA DE VARIAS ENAGENACIONES de bienes del Real Patrimonio del Reyno de Valencia , hechas
por el Rey Conquistador y sus sucesores: en la que igualmente se contienen otras noticias.
Registrada al fol. 28 del libro 3 de enagenacionei, custodiado en el Archivo del Real Patrimonio, armario 12. ,
FEUDATARIS DEL REGNE DE VALENCIA.
Item: establí an Astruch Jacme Xixon é ab seus en per tots temps, los molins situats en Campanar en Valencia ,
prop la heretat que fon den Eximen Perez de Arenos, appellats los molins Deslexada, en axi que deduhides les
despeses don aquell é los seus al dit Senyor Rey é als seus de tot lo guany les dues parts. Datis V mensis Madii,
anno Domini MCCLXVIII.
Dues parts del guany.
Tratado de los derechos y regalías del real patrimonio. tomо II. de los derechos y regalías que corresponden al
real patrimonio en el reyno de Valencia y de la jurisdiccion del intendente como subrogado en lugar del antiguo
bayle general. de orden de S. M. por don Vicente Branchât asesor del real patrimonio, generalidades
tamortización.
- 1268, 31 mayo:
Donación al obispo de Tarazona de casas y huerto que fueron confiscadas a Blasco Pérez, sacristán de
Tarazona, en el monasterio de Tulebras.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.104
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267537
- 1268, 31 mayo:
Carta al obispo de Tarazona por el derecho de propuesta que tenía Blasco Pedro, sacristán, en la iglesia de
Tarazona por diez años.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.104
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267539
-1268, 19 abril:
Concesión de unas casas situadas en Valencia a Pedro Pérez, hijo de Jimeno de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.91v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267509
- 1268, 15 Junio.
Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal, señoría y potestad de Montornés,
siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós
AHN, Repertorio de Sant Vicent, fol. 43. Colección diplomática, doc. 1290.
...ius feudatarium totum et dominium et potestatem, quod et quam habemus et debere debemus, que nobis
competunt in castro de Montornes.
Iacobo de Rocha, fideli notario nostro, decano Valencie et procuratori dicte domus seu hospitalis.
El Regne Croat de València, p. 614, Robert I. Burns
Pende por torzales de seda rojo y amarillos de una donación a la Iglesia y Hospital de San Vicente Mártir de
Valencia (Vº. Roqueta), a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador de San Vicente, y al prior del
mismo, del castro de Montornes, que tiene en feudo contra Petrus Eximino. (Mº. de Poblet – Priorato de San
Vicente Mártir de Valencia- R- Cal. 28 – nº 16 A. Arm. 1, Caj.10/nº 27)
Donació Número 16. A. Donació 16. A. Donació feta per dit senyor rey don Jaume a la casa o hospital de
Sant Vicent de València y al procurador de dita casa y hospital del dret feudatari, domini y potestat, que
tenia o devia tenir en lo castell de Montornés, que per dit rey tenia en feu per Exemini de Arenoso,
alashoras senyor de dit castell, y contra altres qualsevols que tindran dit castell después de ell, de tal
manera que de aquí en avant dit castell fos tingut en feudo per dita casa y hospital de Sant Vicent. Dat en
Lleyda a 17 de las kalendas de juliol40 1268. [Folio] 44.
Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comes Barchinonae et
Urgelli et dominus Montispessulani, per nos et nostros damus et concedimus in perpetuum Deo et beato Vincetio
et domui seu hospitali ejusdem Sancti Vicentii Valentiae et vobis Jacobo de Rocha, fideli notario nostro decano
Valentiae et procuratoris dictae domus seu hospitalis Sancti Vicentii recipienti, nomine ejusdem domus seu
hospitalis, jus feudatarium totum et dominium et potestatem quod et quam habemus et habere debemus et quae
nobis competunt in castro de Montornes, quod pro nobis ad feudum tenetur et contra Petrum Eximini, filium
Exemini Petri de Arenoso quondam, nunc dicti castri et contra quoslibet alios qui dictum castrum post ipsum
Petrum Eximini tenebunt de caetero et habebunt. Ita scilicet quod dictum castrum teneatur de caetero ad deudum
pro domo sive hospitali Sancti Vicentii, sicut pro nobis tenetur et procuratori seu priori dictae domus seu
hospitalis, quicumque pro tempore fuerit, vel cui ipsi voluerint loco sui detur potestas dicti castri sicut nobis
debent et non alicui alii. Et sic volumus et concedimus vobis dicto Jacobo de Rocha, recipiente nomine et /fol.
45/ ratione domus seu hospitalis praedicti quod ipsa domus Sancti Vincentii et procuratores seu priores dictae
domus sive hospitalis, qui pro tempore fuerint, habeant dictum feudum et potestatem in dicto castro potenter sicut
nos ea ibi habemus absque retentu aliquo, quem in praedictis quae dictae domus damus non facimus ullo modo,
sicut melius dici potest et intellegi ad commodum et utilitatem domus sive praedicti. Promittentes quod
praedictam donationem firmam semper habebimus et tenebimus et non contraveniemus nec aliquem contravenire
permitemus aliqua ratione. Mandantes firmiter dicto Petro Eximini, et omnibus aliis qui post ipsum dictum
castrum habebunt, quod teneant dictum castrum ad feudum pro domo Sancti Vincentii. Praedicta sicut ipsum pro
nobis tenent et inde donent potestatem procuratori seu priori dictae domus, qui pro tempore fuerit, quandocumque
et quotienscumque ab eo fuerint requisiti, sicut eam tenentur nobis tradere atque dare. Datum Ilerdae xvij
kalendas julii anno Domini M.CC.LX.octavo. = Signum✠Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Majoricarum et
Valentiae, comitis Barchinonae et Urgelli et domini Montispessulani. Testes sunt Raymundus de Montecatano,
G. Raymundi de Montecatano, Garcias Oraz de Azagra, Jacobus de Cervaria, Berengario de Podio Viridi. =
Sig✠num Bartholomei de Porta, qui mandato domini regis praedicti hoc scripsit et clausit, loco, die et anno
praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1268, 12 septiembre.
Venta hecha por el Obispo y Cabildo a Rodrigo Diez de los frutos de los diezmos de Benaguacil y
Almonacid, durante su vida.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 401. Elías Olmo y
Canalda.
Aparece Roderich Dies como señor de Almonecir y Benaguacil, La diócesis le vendió los delmenes de estos
lugares por 1200 sueldos anuales reservándose los delmenes sobre los animales forasteros.
ACV, Perg. 2430.
...tam a Christianis quam a Sarracenis...animalium extraneorum...
El Regne Croat de Valencia. Robert I. Burns.
- 1268, 15 de septiembre:
En el testamento de Gonzalo Pérez, que luego fue obispo de Sigüenza, hermano del caballero Rodrigo
Pérez, aparece como uno de los dos herederos y presumiblemente amigo, el gran señor Eximén Pérez de
Arenós, donde da como regalo al hijo de este señor “mi castillo de Albentosa situado en el reino de
Valencia”, incluidas todas las rendas, jurisdicción y habitantes que poseía.
ACA, Jaime I, perg. 1952.
... castrum meum de Alventosa situm in Regno Valencie.
El regne croat de Valencia, pág 96. Robert I. B.urns
Gonzalo Pérez (Peris), arcediano de Valencia y de Calatayud, a Joan Eximén, hijo de Eximén Pérez de
Arenós, difunto. Donación del castillo y vila de Albentosa, situados en el reino de Valencia .
En el 1280 el Rey Pedro volvió a confirmar esto. AHN, Códice del Repertorio de Sant Vicent, fol. 43
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns
Sentència Número 16. D. Sentència 16. D. Sentència feta per dit rey don Jaume contra dit Pere Eximini
que no volia prestar homenatge de fidelitat al procurador de dita casa y hospital de Sant Vicent. Digué y
manà que la donació per ell feta de la senyoria y potestat del castell de Montornés a la casa y hospital de
Sant Vicent de València, en tot temps, restàs ferma conforme en lo acte per ell fet estava contingut. Y dita
donació no·s podia dir fos feta a menor /fol. XI/ ans bé a major, ço és, a Déu, a la Verge Maria y a Sant
Vicent, no obstant la contradicció de Pere Eximini, manant a dit Pere Eximini que de aquí en avant prestàs
homenatge al procurador de dita casa y hospital y que obehís a aquell com a senyor de dit castell y a sos
successors, procuradors o priors de dita casa y hospital, per los quals tenia en feu dit castell, conforme
estava obligat a fer-lo a dit rey. Absolent-lo del jurament, fidelitat y homenatge que per rahó de dit castell
avia fet a dit rey y també si algun ne avia fet y prestat al infant Pere, son fill. Pronunciada en Cervera als 8
de novembre 1268. Folio 47.
Coram 133 nobis Jacobo, Dei gratia rege Aragonum, Majoricarum et Valentiae, comite Barchinonae et Urgelli et
domino Montispessulani, accesit Jacobus de Rocha, sacrista Ilerdensis et procurator domus seu hospitalis Sancti
Vincentii Valentiae, et proposuit coram nobis, nomine dictae domus, quod illam donationem quam feceramus de
dominio et potestate castri de Montornes regni Valentiae, Deo et beatae Mariae et beato Vincentio ac dictae
domus in perpetuum ratam habentes, dignaremur confirmare et injungere Petro Eximini, filio Eximini Petri de
Arenoso quondam, tenenti dictum castrum, quod ipsi Jacobo de Rocha, ut procuratori dicti hospitalis et nomine
ejusdem, praestaret homagium et fidelitatem, secundum usaticum Barchinonae, et sibi attenderet et obedieret ac
faceret ratione dicti castro ea quae vasallus domino suo ratione feudi facere tenetur; qui dictus Petrus Eximini,
opponens se postulationi jam dictae, dixit quod hoc facere non tenebatur nec donatio facta dictae domui seu
hospitali per nos valebat ut pote guia non potenamus dominium nostrum quod habebamus in dicto castro
transferre in minorem dominum, dicens etiam quod quando nos mandavimus jurari a riquis hominibus et
militibus regni Valentiae infanti Petro, filio nostro, quod post obitum nostrum attenderent eidem, et ipsum pro
domino haberent; ipse Petrus Exemini fecit homagium et juramentum dicto infanti Petro, filio nostro, sicut alii
dicti regni; et sic non te-/fol. 48/nebatur ratione ejusdem feudi duobus dominis servire vel duos dominos inde
habere. Super quibus nos rexpraedictus consilium habuimus cum fratre Arnaldo de Castronovo, magistro militia
Templi, et Fernando Sancii, Jacobo de Cervaria, Guillelmo de Cervilione, Petro Martini de Luna et Gueraldo de
Aguilone et cum aliis pluribus riquis hominibus et cultibus ac jurisperitis terrae nostrae. Quorum consilio habito
sic dicimus, volumus et mandamus quod dicta donatio omni tempore firma persistat prout carta inde a nobis facta
continetur, tamquam valida et quae valere debet et valet tam secundum jura quam secundum usum Cathaloniae et
regni Valentiae, cum dicta donatio non possit dici collata in minorem sed potius in majorem, videlicet, in Deum
et beatae Mariae Virgine et beatum Vincentium, ob remedium animae nostrae, cum animae praeferendae sint
omnibus rebus, et haec dicimus non obstante contradictione dicti Petri Exemini. Praecipientes et mandantes
eidem Petro Exemini quatenus de caetero praestet et faciat fidelitatem et homagium dicto Jacobo de Rocha ut
procuratori dictae domus sive hospitalis et ei tamquam domino dicti castri et suis successoribus, procuratoribus
seu prioribus dictae domus sive hospitalis, qui pro tempore fuerint, pro quo seu quibus ipsum in feudum tenet et
tenere debet, attendat et obediat fideliter sicut nobis facere tenebatur ac faciat ea quae nobis ratione dicti feudi
facere tenebatur. Absolventes eundem Petrum Exemini a juramento et fidelitate et homagio quod nobis fecerat
ratione castri praedicti ac ipsum etiam absolvimus a sacramento et fidelitate et homagio si quod fecerat sive
praestiterat ut supradictum est infanti Petro superius memorato. Lata sententia apud Cervariam viij idus
novembris anno Domini M.CC.LX octavo, praesentibus nobilibus Jacobo de Cervaria, Guillelmo de Cervilione,
Petro Martini de Luna, Gueraldo de Aguilone et Alberto de Lauania, legum professore et aliis pluribus. =
Sig✠num Simonis de Sancto Fe-/fol. 49/licio, scriptoris domini regis, qui de mandato ejusdem haec scripsit et
clausit, loco, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1268, 9 Noviembre.
Documento de confirmación de que Jaime I dió a los monjes de Sant Vicent toda la jurisdicción feudal,
señoría y potestad de Montornés, siendo señor Pedro Eiximenis de Arenós
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Codèx nº 100B, f. 26r/v. Còpia simple de les darreries del segle XIII
Transcrit el 8-V-2007 a partir del manuscrit de referència
Instrumentum in quo P. Exeminiz de Arenoso recipi in feudum a domino Jacobo de Rocha, procuratore domus
Sancti Vincencii, castrum de Monte Tornesio, cum omnibus iuribus et pertinenciis suis.
Noverint universi, quod ego Ja[cobus] Zarocha, sacrista ilerdensis, decanus Valentie et notarii domini regis, et
procurator domus seu Hospitalis sancti Vincencii Valentie, nomine procuratorio dicte domus, dono et cum hoc
presenti instrumento trado et concedo vobis, Petro Eximini, filio quondam Eximini Petri de Arenoso, in
feudum secundum Usaticum Barchinone, castrum et villam de Montornes cum omnibus terminis et pertinentiis
suis, situm in regno Valencie.
In hunc videlicet modum quod vos et successores vestri, qui post vos dictum castrum et villam habuerint et
tenuerint, sitis fidelis nostri et homines et vasalli racione dicti castri et ville, et prioris seu procuratoris dicte
domus seu Hospitalis sancti Vincentii Valentie, qui pro tempore fuerint, et clericorum eiusdem domus.
Et quod vos et vestri successores irati et paccati, detis et tradatis procuratione de dicto castro nobis ut procuratori
dicte domus et priori seu procuratori dicte domus Sancti Vincencii, quando et quocienscumque a nobis seu ab
ipsis et successoribus eorundem, vos vel successores vestri per nuncio vel per litteras aut oreanus fueritis
requisiti.
Et sic vos dictus Petrus Eximini et vestri, dictum castrum et villam, cum omnibus suis iuribus et pertinenciis,
cum afrontacionibus universis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis, cum ingressibus, egressibus, et
melioramentis, ac omnibus suis pertinenciis, et ad vendendum, dandum, inpignorandum, et alienandum, et ad
omnes vestras voluntates penitus inperpetuum faciendas.
Salvo in omnibus iure et dominio et potestate integriter in dicto castro, de domui sancto Vincentii Valentie et
priori sive procuratori eiusdem, secundum Usaticum Barchinone.
Alium vero dominum vel patronem inde non eligatis, nisi priorem seu procuratorem dicte domus sancti Vincentii
Valentie et eorum successores.
Ego siquidem, Petrus Eximinus, superius nominatus, per me et omnes meos, facio in veritate et recognosco cum
hoc presenti instrumento vobis, domino Ja[cobo] Zarocha supradicto, me habere et tenere a vobis nomine
procuratorio dicte domus Sancti Vincentii Valentie in feudum castrum de Montornes, ad consuetudinem
Barchinone; promitens vobis et procuratori dicte domus sancti Vincentii et successoribus vestris procuratoribus
eiusdem domus, quod ego et successores nostri dabimus vobis et successoribus vestris potestatem de dicto castro,
irati et paccato, quando et quocienscumque a vobis et successoribus vestris, verbo vel nuncio, seu per litteris
fuerimus requisiti.
Et erimus inde vobis et successoribus vestris fideles homines et vassalli vestri, et defenderamus personam
vestram et successorum vestrorum, et omnia bona dicte domus sancti Vincentii tanquam fideles homines et
vassalli vestri.
Et dominum alium vel patronem inde non eligamus, nisi vos et successores vestros dicte domus.
Et pro omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis facio vobis in presenti nomine procuratorio dicte
domus, homagium ore et manibus secundum Usaticum Barchinone.
Et renunciamus omni exceptioni doli et omni alii exceptioni causa iuris quam facti mihi vel meis contra
predictam vel eorum aliquis competituribus, aut etiam competituris, tactisque a me propria manu mea corporaliter
et liberaliter sanctis quatuor Evangeliis et cru+ Domini, juro quod predicta omnia et singula atendam firmiter et
complebo, et in aliquo non contraveniam vel contravenire faciam verbo vel facto, per me vel per interpositam
personam, aliquo modo, iure, racione, vel causa, que dici vel excogitari possit, sic Deus me adiuvet et hec sancta
Dei Evangelia et crux Domini coram me posita.
Quod est actum Vº idus novembris anno Domini Mº CC. LX. octavo.
Sig+num Jacobi Zarocha, superius nominati. Sig+num Petri Eximini, jurati predicti, qui hoc concedo et firmo,
firmarii rogo.
Sig+num Ar[naldi] de Boscho, notarii domini regis. Sig+num G. de Podio Viridi, militis. Sig+num fratris Martini
Lopiz, militis ordinis milicie sancti Jacobi. Sig+num Ildefonso Petri, nepotis domini regis Aragonum. Sig+num
Johannis de Turrefacta, clerici. Sig+num P. Percari, civis ilerdensis; testium.
Sig+num Bertrandi de Tarrega, notarii publici ilerdensis, qui hoc scripsi.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
AHN, Clero: Valencia, Sant Vicente, leg. 2079, arm. 45, fab. 1
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns
Número 16. E. Donació Número 16. E. Donació 16. E. Donació feta per lo procurador de dita casa y
hospital de Sant Vicent a dit Pere Eximini del castell y villa de Montornés ab tots sos termes y pertinèncias,
situat en lo regne de València, en feu segons usatge de Barcelona, de tal manera que ell y sos successors
que tindrian dit castell y vila fossen faels vasalls del prior o procurador de dita casa y hospital, confessant
y regoneixent dit Pere Eximini tenir en feu dit castell de Montornés a costum de Barcelona, en nom de dita
casa de Sant Vicent. Feta a 5 dels idus de novembre 1268. Van junt tots los sobredits actes sub eodem
numero. Folio 49.
Noverint universi 134 quod nos Jacobus Ça-Rocha, sacrista Ilerdensis, decanus Valentiae et notarius domini regis
et procurator domus seu hospitalis Sancti Vincentii 135 Valentiae, nomine procuratoris dictae domus, dono et
cum hoc praesenti instrumento trado et concedo vobis Petro Exemini, filio quondam Exemini Petri de
Arenoso, in feudum secundum usaticum Barchinonae, castrum et villam de Montornes cum omnibus terminis et
pertinentiis suis, situm in regno Valentiae, in hunc videlicet modum quod vos et successores vestri, qui post vos
dictum castrum et villam habuerint et tenuerint, sitis fideles nostri et homines et vasalli ratione dicti castri et
villae, et prioris seu procuratoris dictae domis seu hospitalis Sancti Vincentii Valentiae, qui pro tempore fuerint et
clericorum ejusdem domus, et quod vos et vestri successores irati et pacati detis et tradatis potestatem de dicto
castro nobis ut procuratori dictae domus et priori seu procuratori dictae domus Sancti Vincentii, quando et
quotienscumque a nobis seu ab ipsis et successoribus eorundem vos vel successores vestri per nuntium vel per
literas aut oretenus fueritis requisiti. Et sic vos dictus Petrus Exemini et vestri dictum castrum et villam, cum
omnibus universis, habeatis, teneatis, possideatis et expletetis cum ingressibus, egressibus et melioramentis ac
omnibus suis pertinentiis et ad vendendum, dandum, impignorandum et alienandum et ad omnes vestras
voluntates penitus in perpetuum faciendas. Salvo in omnibus jure et dominio et potestate integriter in dicto castro
dictae domui Sancti Vincentii Valentiae et priori sive procuratori ejusdem secundum usaticum inde non eligentis
nisi priorem seu procuratorem dictae domus Sancti Vincentii Valentiae et eorum successores. Ego /fol. 50/
siquidem Petrus Exemini, superius nominatus, per me et omnes meos, fateor in veritate et recognosco, cum hoc
praesenti instrumento, vobis domino Jacobo Ça-Rocha supradicto me habere et tenere a vobis, nomine
procuratorio dictae domus Sancti Vincentii Valentiae, in feudum castrum de Montornes ad consuetudinem
Barchinonae. Promittentes vobis et procuratoribus dictae domus Sancti Vincentii et successoribus vestris,
procuratoribus ejusdem domus, quod ego et successores mei dabimus vobis et successoribus vestris potestatem de
dicto castro irati et paccati quando et quotienscumque a vobis et successoribus vestris verbo vel nuntio seu per
literas fuerimus requisiti. Et eximus inde vobis et successoribus vestris fideles homines et vassalli vestri, et
defendemus personam vestram et successorum vestrorum et omnia bona dictae domus Sancti Vincentii tanquam
fideles homines et vasalli vestri, et dominum alium vel patronum inde non eligimus nisi vos et successores
vestros procuratores dictae domus. Et pro omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis, facio vobis,
in presenti nomine procuratoris dictae domus, homagium ore et manibus secundum usaticum Barchinonae et
renuntians omni exceptioni doli et omni alii exceptioni, tam juris quam facti, mihi vel meis contra predicta vel
eorum aliquid competentibus aut etiam competituris, tactis que a me propria manu mea corporaliter et libenter
sacrosanctis quatur Evangeliis et cru✠ce Domini, juro quod praedicta omnia et singula attendam firmiter et
complebo et in aliquo non contraveniam vel contravenire faciam, verbo vel facto, per me vel per interpositam
aliquo modo jure, ratione vel causa qua dici vel excogitari possit, sic Deus me adjuvet et haec sancta Dei
Evangelia et crux Domini coram me posita. Quod est actum v idus novembris anno Domini MCCLX octavo. =
Sig✠num Jacobi Za-Rocha, superius nominati. Sig✠num Petri Exemini, jurati praedicti, qui hoc concedo et
firmo firmarique rogo. = Sig✠num Arnaldi de Boscho, notarii domini regis. Sig✠num Guillelmi de Podio
Viridi, militibus. Sig num /fol. 51/ fratris Martini Lopiz, militis ordinis militia Sancti Jacobi. Sig ✠num Ildefonsi
Petri, nepotis domini regis Aragonum. Sig✠num Johannis de Turrefacta, clerici. Sig✠num Petri Procaz, civis
Ilerdensis, testium. = Sig✠num Bernardi de Tarrega, notarii publici Ilerdensi, qui hoc scripsit.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1268, 29 noviembre:
Concesión de una torre llamada "Loreta" a Juan García, halconero real, confiscada a Blasco Pérez,
sacristán de Tarazona, por acuñar moneda falsa.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.129v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267585
- “*”1268.
Alrededor del 16 de Junio de 1860 se levantó una lápida en Valencia, y dejó a la vista algunos restos
humanos, cuyo estado denotaban su antiguedad. En el mismo sitio se encontró un permamino que dice así:
Hic jacet D. D. Vicentius Belvis cum prole sua olim Zeit Abuceit rex Valentiae maurus adeo suae religionis
celator VT duos innocentissimos viros beatos Joannem de Perusia et Petrum de Saxo-Ferrato seraphici patris
francisci filios ac socios veram christi fidem praedicantes gladio jugulaverit sed inspirante patre luminum
recipiens omne nefas diluit sacro baptismatis lavacro et aeternum reconciliationis signum hanc olim aulam suam
in ecclesiam et cenobium destinavit.
Estos restos fueron trasladados a la iglesia de religiosas de la Puridad y están colocados encima de la pila
del agua bendita, entrando a la izquierda, y aún se lee allí, en la misma lápida antigua, bajo de una corona
real, la inscripción que compuso el P. Fray Miguel Enrich, en los siguientes dísticos:
Hic jacet azotus maurus, dulcisque propago qui dominans urbis, par jugulare jubet Francisci comitum, nunc coeli
sede beatus, sacro fonte tamen diluit omne nefas, dum pro inclementi fundit pia vota precesque, urbs urbs
expugnatur, sacra fit aula dei.
El Archivo, Pág. 376, Roque Chabás.
En esta foto se poden vore les restes del ultim rei o governador almohade de Valéncia, Zeit abu Zeyt, i dos fills
seus. Abu Zeit va ser destituit per Zayyan en 1229, es va declarar vasall de Jaume I i va morir convertit al
cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís. Les seues restes han estat en diversos llocs de Valéncia i a banda de
diverses discusions entre alguns historiadors, pareix que va ser soterrat en el desaparegut Convent de San
Francesc (actual plaça del Ajuntament) i despres de la desamortizació del segle XIX va pasar a les monjes del
també desaparegut Convent de la Puritat que estaba on están ara els carrers Moro Zeit, Jaume I i Conquesta. Les
monjes de la Puritat es varen traslladar en un principi al Monestir de la Trinitat i despres passaren a ocupar la
casa de la Cofradía de san Jaume, al carrer de la Puritat que vá des de la Plaça Manises a la Plaça de la Verge, on
están actualment.
Per a mi esta foto te el seu valor ja que vaig estar prou díes darrere, per telefono, de la Mare superiora de este
convent de clausura. Al final vaig conseguir entrevistarme amb ella i la monja estaba darrere de un enreixat de
fusta ja que no poden tindre contacte amb el exterior. Davant la meua insistencia sobre si era cert que allí estaven
les restes de Abu Zeit, la dona me va permetre que li fera una foto a una foto que ella me doná per un calaixet.
Ella assegurá que son les restes autentiques i que la Universitat així ho havía confirmat en un estudi que varen fer
ja fá uns cuants anys. Com a cosa curiosa me va fer jurar que jo no era periodista i de esta forma me va mostrar la
foto que açi podeu vore.
http://youtu.be/NbU8JJMkfQY
- 1269, 18 enero:
Mandato a Guillermo de Alcalá, de Luceni, para que recobrase de Pedro Pérez de Tarazona el castillo y
villa de Trasmoz.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.132
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
Mandato al monasterio de Veruela para que se restituyeran a Pedro Pérez de Tarazona los instrumentos
del castillo y la villa de Trasmoz.
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267598
-1269, 18 enero:
Absolución de la pena por acuñar moneda falsa a Pedro Pérez de Tarazona. Guiaje concedido a Pedro
Pérez de Tarazona, para que pueda ir y habitar con su familia donde quiera.
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.131v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267596
- 1269, 6 febrero.
El concejo de Teruel vende a Domingo de Teruel Olba delimitando su término.
A.M.Rubielos, Pergamino nº 2
Et afruenta la dicha heredat con el río que.s dicho río Erch et en la Penya Alta, et cerro cerro como traviesa por
los barranquos et yxe a la calçada del camino que viene de Fuentes al molino, asomant al río, et va cerro a cerro
asomant al río et ixe a fondón de la Penya Blanqua et al canto de la Penya Rubia et va al ceritiello raso asuso et
ixe al cabeço Carascoso, et sube cero cerro como vierten las aguas asomant del río, et torna a somo del cabeço del
Cepo et deçiende cerro a cerro al río d`Erg et torna don se junta el río dÈrg con el río Millares.
Vienen firmados en ella D. Martin Marciella como Mayordomo del Concejo de Teruel, y como testigo D. Miguel
Perez de Segura. Esta Escritura existe en el Archivo del Ayuntamiento de la Villa de Olba.
- 1269, febrer 10.
Jaume I ordena al senyor d'Arenós que lliure al bisbe de València els delmes de les esglésies del senyoriu, i
no al bisbe de Saragossa com pretenia
Arxiu de la Catedral de València. Pergamí 2322.
Transcripció del text en 1988 a partir del document de referència. Pendent de revisió
Cum contencio esset inter venerabiles fratrem Andream episcopum et capitulum Valencie, ex una parte, et
Blascum Eximini, filium quondam Eximini Petri de Arenosio, ex altera, super decimis valiis de Arenoso,
coram nobis Jacobi, Dei gratia rege Aragonum, Maioricarum et Valencie, comite Barchinone et Urgelli et
domino Montispesulani, petebant namque dicti episcopus et capitulum, et dictum Blascus Eximini debebat et
tenebat sibi facere homagium de decimis antedictis, ac ipsas plenarie eis dare; cum dictus Eximinus Petri
quondam pater suis, de ipsis donacionem fecisset ecclesie Valencie.
Ad que dictus Blascus Eximeni respondebat quod dictum homagium eis facere non debebat, nec dare decimas
antedictas, cum per ipsis iam fecisset homagium episcopo Cesarauguste.
Nos igitur, Jacobus, Dei gratia rex predictus, visis et auditis racionibus utriusque partis et diligenter intellectis,
firmando pronunciamus quod si dictus Eximinus Petri fecit de dictis decimis donacionem dicto episcopo
Valencie et eclesie, primo quam dictus Blascus Eximini fecisset per ipsis dicto episcopo Cesarauguste
homagium, quod dicit qui fecisse, quod ipso homagio non obstante, teneatur facere homagium per predictis
decimis dictis episcopo et capitulo Valencie, ac eisdem de ipsis decimis respondere.
Lata hec sentencia IIIIº idus febroarii anno Domini Mº CCº LXº VIIIº.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1269, 20 febrero:
Franquicia del derecho de lezda y peaje a Ponce Jiménez, hijo de Jimeno Pérez de Arenoso y a los hombres
de Montornés ¿(Cataluña)?
ACA, Cancillería,registros,nº15,fol.139
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267617
- 1269, 24 junio:Valencia.
Jaime I pide al infante Pedro, como recaudador del monedaje, que abone a Gonzalo de Arenós
cuatrocientos sueldos que le debía el monarca.
ACA, Registros de Cancillería, Jaime I, reg. 17, fol. 48v.
Iacobus, Dei gratia, etcetera, karisimo et quamplurimum diligendo filio suo infanti Petro, salutem et sinceram
dileccionem. Mandamus vobis quatenus, / de eo quod solvere debetis creditoribus nostris de precio primi venturi
monetatici Aragonum quod a nobis emistis, donetis et solvatis pro / nobis G[ondisalv]o de Arenosa (sic) CCCC
solidos quos ei debemus et assignavimus in predictis cum albarano nostro, ut in eo / continetur. Quibus ei solutis,
recuperetis albaranum quem inde a nobis habet. Datum Valencie, VIIIº kalendas iulii anno / Domini Mº CCº LXº
nono.
FRANCISCO SAULO RODRÍGUEZ LAJUSTICIA La relación de Jaime I de Aragón con sus hijos en los
registros de cancillería (1257-1276)
-1269,2 julio:
Debitorio a favor de Pedro López, hijo de Lope Sobrino, cobradero en el derecho de monedaje de Teruel y
sus aldeas.
ACA, Cancillería,registros,nº17,fol.46
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267862
- 1270, 27 de enero.
Arriendo por el Obispo y Cabildo de las dos partes del diezmo de Villamarchante a Blasco de Massa, por
diez años.
ACV. Perg. 1100.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 414. Elías Olmo y
Canalda.
- 1270, 28 de enero.
El Obispo y Cabildo venden a don Blasco Massa dos partes del diezmo de Villamarchante.
ACV. Perg. 2401.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 415. Elías Olmo y
Canalda.
- 1270, 18 mayo.
Rodrigo Díaz, el padre de Sancha Ferrandis, había muerto en esta fecha en la que registramos una disputa
con sus albaceas por el castillo de Gaivel, contiguo a Segorbe.
La Casa de Luna, Francisco de Moxó y Montoliú.
- 1270, 18 mayo.
Concesión del infante Pedro a Pedro Pérez de Tarazona de la restitución de lo que había mercado en las
tierras de Tarazona y sus términos.
ACA, Cancillería,registros,nº37,fol.6
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268918
-1270, 26 junio:
Jaime I de Aragón da y concede a Fernando Pérez de Tarazona, portero, una acequia en Valencia.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_I,carp.102,nº2077
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/260377
- 1270, 2 Septiembre.
Pleito de Jaime I contra Blasco por la posesión de Liria, Alcubles y otros lugares
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 16, fols. 210v-211
Blaschus Eximini filius quondam Eximini Petri de Arenoso fuit sub vestro examine requisitus de predicta
universitate pro eo quia dicebat dicta universitas turbabat sibi possessionem cuiusdam loci vocati Alcubles, quam
possessionem dicebat se habere.
Bernardus Ispanus procurator universitatis hominum de Liria asserit et proponit...Balasc...dicebat quia dicta
universitas turbabat sibi possessionem...tanquam terminum Lirie ; fuit citatus semel, secundo, et eciam tercio
perhemtorie, et nichilhominus; extiterit et remissus contumax, predictas nostras citaciones contempnendo, et ius
(si quod ibi competebat) in predictis non prosequendo.
“Ese mismo día se presento otra carta (fol. 210v) del Rey para Blasco sobre otros lugares de Liria:” de Orset, de
Perdixinos, et de Rafal Abinhazmon.
ACA, Jaime I, Reg. Canc. 16, fols. 210v
...dilecto suo Blascho Eximini de Arenoso, salutem et dileccionem: mandamus vobis quatenus, visis litteris istis,
ante nostram presenciam compareatis per vos vel vestrum sufficienter procuratorem, paratus respondere et facere
ius hominibus de Liria, super facto peticionis quam vobis faciunt ipsi de Orset, de Perdixinos, et de Rafal
Abinhazmon; et hoc aliquatenus non mutetis, alias sciatis quod procedemus contra vos prout de iure fuerit
procedendum.
Datum Valencie, IIII nonas septembris, anno domini MCC septuagesimo.
Moros, cristians i jueus en el regne croat de València. Robert I. Burns.
Sentencia pronunciada en la causa entre Blasco Jiménez de Arenoso y los hombres de Liria sobre el lugar
de Alcublas.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.210v_y_211
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267736
- 1270, 10 Septiembre.
Sentencia del pleito entre la universidad de Liria y Blasco Ximénez de Arenós
ACA, Jaume I, Reg. 16, fol. 211.
Lata sentencia in Reallo Valencie domini Regis IIII nonas septembris anno incarnacionis Domini MCC
septuagesimo, in presencia et testimonio Alberti de Lavania, judicis dicti domini Regis, G. de Belloloco,
jurisperiti, B. de Ponte, A. scribe, Mangoti de Boysana, civis Valencie, Fortis de Colle, P. de Carcassona,
Johannis Blanchi jurisperiti et plurium alium testium.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret
- 1270, 19 septiembre:
Jaume I maná al batlle de Montblanc i veguer de la Conca de barberá que, si els homes de léspluga de
Francolí prodissin algun dany al Monestir de Poblet, fes tot seguit justícia
AHN, documents de Poblet.
… in pose vestrosecundum quod in carta pacis et treuge continetur. Carroç, senyor de Rebollet, Gonzalbo
Pérez, ardiaco de Valéncia, A. Desbosch, Robaldo Voltorasch, de Murvedre, el jutge Albert de Lavània, Pere
Roig de Corella, A. de Molins, Bernat de Molins, Jaume Gruny, Berenguer Dalmau i el fill de Jaume I, Pere
fernandez.
Itinerari de Jaume I El “Conqueridor”, J. Miret.
-1270, 21 diciembre:
Nombramiento del justicia de Calatayud en la persona de Pedro Sánchez Calatayud, caballero de
Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.109
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267331
-1270, 21 diciembre:
Orden real a Pedro Sánchez, caballero del justiciazgo de Calatayud, para tomar cuentas a Juan de Vitoria
y pagarle lo que se le debía por los empeños de los réditos de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº14,fol.109
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267329
- 1271.
El nuevo marido de Teresa Ximenis adquiere en 1271, durante diez años, los dos tercios del delme de la
parroquia que correspondían al obispo y al capítulo de la Seu valenciana. El señor de Vilamarxant debe
entregar a cambio 200 sous para lo que ofrece como garantía “omnibus redditibus et proventibus ort i nost
ri morerie Valencie, qui quodam fuerunt domini Eximeni Petri d’Arenoso” lo que permite deducir que su
esposa Teresa era la hija de Eximén Péreç de Tarazona, que aquí aparece también con su onomástica
renovada, y la heredera del orti que ahora avalaba el compromiso firmado por el esposo.
FAUS, José, Memoria de la Parroquia de Villamarchante, Madrid, 1977. Se trata del perg. nº 1110 del ACV
Arxiu de la Catedral de València. València) que transcribe en las pp. 33-34 y reproduce en su lámina nº 5. EL
LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.
- 1271,
Vendicio duarum parcium decimarum castri de Vilamarxant facta Blasio Maça. Noverint universi quod nos frater
Andrea, miseracione divina Valencie episcopus, et capitulum Valencie, [fol. 105r] per nos et sucessores nostros,
vendimus vobis Blasco Maça militi, et vestris hinc usque ad decem annos primo venturos duas partes decimarum
omnium fructuum terre et arborum, episcopo et capitulo pertinentes in castro et villa de Vilamarxant, quam
vendicionem predictarum duarum parcium decime predicte vobis, facimus per dictos annos tantum ut est dictum,
precio ducentorum solidorum regalium Valencie, in quolibet anno quos annuatim nobis et successoribus nostris
persolvatis in festo sancti Andree, et deinde annuatim per dictos decem annos nobis et nostris successoribus
persolvatis. Et sic habeatis et percipiatis et percipi faciatis dictas duas partes decime per dictos annos et ex ipsis
faciatis omnes vestras voluntates libere et sine obstaculo nostri vel nostrorum, preteritis vero dictis decem annis,
predicte due partes decime antedicte nobis et nostris successoribus plenarie revertantur sine obstaculo vestri et
vestrorum. Et sic promittimus dictas duas partes decime predicte, vobis et vestris salvare per dictos annos contra
omnes personas ut de iure poterimus et ad aliud non tenemur bona nostra in aliquo obligare. Ad hec ego, Blasco
Maça predictus, recipio a vobis domino fratre Andrea, Dei gracia episcopo Valencie, et capitulo eiusdem, dictas
duas partes decime predicti castri et termini de Vilamarxant per dictos annos, sub dicto precio ducentorum
solidorum in quolibet anno in forma suprascripta, quos CCos solidos vobis et successoribus vestris dono et
assigno habendos et percipiendos quolibet anno, specialiter dicto termino, super omnibus redditibus et
proventibus orti mei, morarie Valencie qui quoque fuit dompni Eximini Petri de Arenosio, ita quod, nisi habere
poteritis dictos CCos solidos annis singulis a dictis redditibus et proventibus dicto termino, dono et concedo vobis
et successoribus vestris de presenti plenam potestatem et liberam, quod possitis me et bona mea et eciam [fol.
105v] sarracenos dicti castri et bona eorum auctoritate vestra propia pignorare, licencia curie non expectata, et
eadem pignora vendere et satisffacere in dictis CC solidis quolibet anno pro quibus sic complendis, obligo vobis
et vestris specialiter dictos redditus et proventus predicti orti et generaliter omnia alia bona mea ubique sint habita
et habenda. Quod est actum Valencie, Vo kalendas febroarii anno Domini millesimo CCo septuagesimo.
Sig(signo)num fratris Andree, episcopi Valencie. Sig(signo)num Blasii Maça predictorum, qui hec concedimus et
firmamus. Testes huius rey sunt: Iacobus de Albalato, Bernardus Guillermus de Selgua et Petrus Camerarius.
Sig[blanco]num Berenguarii de Acremonte, notarii Valencie publici, tenentis libros, Bernardi Gaucerandi, olim
notarii Valencie, pro Guillermi Gaucerandi, notarii eiusdem fratris dicti Bernardi, qui de dictis notulis hec scribi
fecit cum raso et emendato in XXa linea ubi dicitur in forma, et clausit, loco, die et anno prefixis.
https://core.ac.uk/download/pdf/71014778.pdf
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. ALICIA ELENA LACUESTA
CONTRERAS
- 1271, 16 marzo:
Permiso concedido a Pedro Sánchez Calatayud, justicia de Calatayud, para que nombrara sustituto en
caso de tener que ausentarse de la ciudad por alguna causa justa.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.236
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267776
- 1271, 16 marzo:
Aprobación de la venta de un censal hecha a Maimón de Castro Aulí (Castellolí) por Romea hija del
difunto Bernardo de Fullella y Raimundo de Montornes.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267771
TRADUCCIÓN a la "antigua", (inexacta sin duda, pues tendría que acabar de comprobar la aparición
cronológica de todos los términos en español, algunos giros y formas, etc.) Por Fernando González del Campo
Román:
"Sabed todos, presentes y futuros, que nos, don Blasco Ximénez, senyor d'Arenoso, por nos y los sucesores
nuestros presentes e futuros, damos, aprobamos y atorgamos para siempre a todos vosotros, hombres e mujeres
pobladores del castillo d'Arenoso que lo habitáis y lo habitaréis y a los sucesores vuestros, a saber, todas las
heredades del castillo avandicho según han sido divididas entre vosotros e asignadas, o lo fueren en adelante
según vuestra voluntad y de los sucesores vuestros.
A vos, Francisco Pérez, Martín Gil, Sancho Morello, Andrés de // [fol. 15 r.º] Bazas, Miguel del Cavallo, Juan de
Coves, Ximeno de Rada, Domingo Pérez de Calasanz, Pedro Tolsano e Juan de Zaragoza, y a todos los demás
presentes y futuros que desde agora moráis y a los que vendrán y a los sucesores vuestros damos, digo, las
heredades avandichas francas, forras, quitas de pecha e de monedaje, de cenas, de hueste y cabalgada, que no
tenéis deber de seguir salvo en nuestras tierras, siempre que tengamos necesidad de que los tales servicios fagáis
encarecida mente a nos y a los nuestros. Otrosí, damos a vos pobladores y a los vuestros, y aprobamos y
concedemos, todas las primicias del dicho castel en la medida en que vos y con los vuestros mantengáis los
muros del dicho castel, las carreras e la eglesia, y todo lo que se hubiere de ministrar en libros, campanas e
cualquiera otra cosa como mejor pareciere a vuestra voluntad. Las ditas heredades tengáis, conservéis y poseáis
con los suyos montes, llanos, selvas, maderas y con su caza e pesca en cualquier río, con su casa, aguas, ríos y //
[fol. 15 v.º] con las suyas piedras mayores y menores, con su canal e lo que hubiere en el canal, con todos sus
árboles, plantas de pan llevar o que no lo lleven fueren de la especie que fueren, e con sus pastos, hierbas verdes
y secas y con sos yermos e tierras de labor, e con todos sos derechos y pertenencias y apendencias o, dicho de
otro modo, accesorios que se pueda decir o nombrar que ??? pertenecen también a las heredades sobredichas que
os pertenecen ???, según vuestra buena inteligencia y la de los vuestros, para tener, vender, dar, cambiar,
enajenar, partir y cualquier cosa que quisiéredes facer menos a santos y personas religiosas, siempre que
quienquiera que pueda vender e cambiar e permutar, solamente a nos y a los nuestros guarde fe y homenaje y sea
obediente como buen vasallo a so senyor. Y nos, Don Blasco Ximénez, por nos y los nuestros damos, aprobamos
y concedemos e firmemente establecemos que vos, pobladores o quienes después de vosotros fueren // [fol. 16
r.º] herederos vuestros, que además cualquier año metáis y elijáis el justicia e los aportellados de cualquier
especie que quisiéredes meter y otros que ante nuestra presencia sean representados.
Y nos declaramos también que lo que entre vos fuere fecho, e de lo visto todas las cosas antes ditas y cada una,
prometemos nos don Blasco guardar y leídimamente cumplir e nunca en algo vedar o mudar; y por nos y los
nuestros nacidos y por nascer acordamos de buena fe que contra estas cosas no iremos ni las faremos revocar, ni
consentiremos límites en el presente o en el futuro. Y para que todas aquestas cosas conserven la firmeza mayor
del roble, con nuestro sello pendiente las fortalecemos e roboramos y publicar mandamos.
"Lo que se face en Arenoso a ocho días de los idus de abril del año de la Encarnación mil doscientos setenta y
uno.
"Sig + no del señor Blasco Ximéniz, que esto fizo.
"Son testigos Blas // [fol. 16 v.º] co de Alagón, Raimón Ximéniz, señor de Borriol, Españel de Castellar, Asnar
Martínez, caballero, Blasco de Alapuz.
"Yo, Raimón Penell, público notario de Cortes y jurado del concejo, que por mandado de Blasco Ximéniz esto
escribí y cumplidor + fice, y como apostizo dicen allí el Mayor."
COMENTARIOS:
- BLASIUS significa propiamente en latín Blas, no Blasco, pero considerando las citas sobre este individuo
supongo que es una adaptación de este nombre a otro latino existente.
- APROBAMOS ("laudamus", cf. el laudemio) tendría el sentido antiguo de justificar la certeza de un hecho.
- Lo que sigue a partir de "A VOS..." puede ser una ampliación de la unidad anterior, que podría estar tomada o
inspirada en la primera carta puebla.
- El hecho de que el "POR NÓS y los successores nuestros" esté en romance me hace pensar si estas palabras
concretas las escribiría el propio Don Blasco, pero dudo que supiera escribir. Tal vez se hiciera para dar
autenticidad a la fórmula.
- SUCCESSORES también puede significar herederos.
- RIADA parece un error por Rada, apellido de origen navarro (en último instancia) o riojano.
- XIMENO: me parece que Eximén es una adaptación al valenciano. Habría que comprobar si él se llamaba
Ximén o Ximeno. Las distintas formas de escribir el apellido Jiménez en el texto me han hecho inclinarme unas
veces por la forma Ximénez, que aún existe, y otras por Ximéniz, que también existe.
- A juzgar por la guía telefónica, TOLOSANO parece que también (en última instancia parece aludir a Tolosa de
Guipúzcoa, a no ser que se refiera a la Tolosa de Alcalá del Júcar, en Albacete).
- CALASANZ es de origen aragonés.
- MORELLO parece una aragonesización valenciana del catalán Morell.
- BAZAS parece que hoy solo existe en las provincias de Alicante y Madrid (podría ser variante de Basas,
recurrente en la provincia de Barcelona y variante a su vez probablemente del apellido Bassas; al ser el apellido
De Bazas cabe la posibilidad de que se refiriera a Les Basses de Alpicat, Lérida).
- DEL CAVALLO es un apellido raro. Cavallo, que supongo variante de Caballo y tal vez castellanización del
más raro aún Cavall, apenas existe hoy, en las provincias de Alicante, Sevilla, Madrid, Pontevedra y Barcelona.
- En cuanto a DE COVES, a juzgar por la guía lo más probable es que proceda de Coves (Benidorm, Alicante).
Habría que ver si la Historia lo corrobora.
Esas diez personas supongo que serían algo así como los INFANZONES de la puebla.
- En vez de QUITAS se puede poner libres o exentas
- Y en vez de PECHA, pecho (el "peycha" del original es aragonés, que probablemente es la lengua que hablaba
la mayoría de pobladores).
- Las CENAS equivalían al tributo del yantar castellano.
- La HUESTE creo que es aquí un sinónimo de fonsado en el sentido de fonsadera.
- La CABALGADA era una expedición de saqueo y castigo a que los vasallos debían concurrir si lo pedía su
señor.
- SEGUIR me parece que tiene el sentido de responder al "apellido" para sumarse a la hueste o a la cabalgada.
- Y la palabra SERVICIO, un matiz de obligación.
- CARRERAS tiene el sentido de caminos.
- "VOS ET VESTRIS sustineatis": este "vestris" parece significar "con los vuestros" aunque tal vez pudiera
significar también "con vuestras cosas".
También podría ser una discordancia por deficiencia del latín y similitud con el anterior "vestris" (vosotros y los
vuestros mantengáis), suponiendo que no se trate de un error de la copia por "vestri", los vuestros.
Está claro que la carta especifica una serie de DERECHOS y de obligaciones de los pobladores o, dicho de
otro modo, de concesiones y contraprestaciones o condiciones.
- RÍO tiene el sentido de cualquier corriente de agua.
- LIGNIS no estoy seguro de si tiene el sentido genérico de madera o el concreto de leña.
- "CON EL CANAL y lo que hubiere en el canal": literalmente, uno de los posibles significados de "sub riguo" es
"en el fondo la acequia".
- PANIFER: "de pan llevar", que dan pan; no creo que se tome "panis" en el sentido medieval de alimento, en
cuyo caso vendría a significar que da alimento, o frutal ("pomifer" en latín").
- Hay varios EL en el original que deberían ser "et", y (supongo que el notario o el copista olvidó hacer el palito
transversal).
- Asimismo, parece que donde dice PERTINENTUS debiera decir "pertinentiis", pertenencias (del latín vulgar
*pertinentia). Tendría el sentido de cosa que se incluye en la propiedad de otra.
- APPENDENTIIS, apendencias, parece tener el sentido de accesorios, cosas suplementarias que otras llevan
consigo.
- ADIACENTIA son en latín clásico "los alrededores", pero aquí es un sinónimo de "appendentiis".
- PERTINENT ET PERTINENTIBUS: ¿"que ??? pertenecen también a las antedichas heredades que os
pertenecen ???"?, ¿"pertenecientes ??? también a las antedichas heredades"? No me queda del todo claro.
Tal vez haya un error en el traslado.
- OMAGIO, homenaje, puede ser un italianismo (omaggio). O no.
- "PR[A]ETER SANCTIS et personis religiosis": salvo a santos (?) y personas religiosas. Parece que no
interesaba vender o dar nada a los eclesiásticos, quizás porque estos en principio no tendrían descendencia y sus
bienes pasarían a la Iglesia. A no ser que hubiera de tomarse "praeter" en el sentido de "ante" o "delante de"
(ventas y trueques hechos ante personas religiosas); aunque como preposición "praeter" debería regir acusativo.
A juzgar por la diferencia de CALIDAD DEL LATÍN usado en algunas partes, puede que para la parte
principal de la carta se usase un modelo y se le añadieran o se completase con algunas cosas.
- JUSTICIAM: creo que justicia tiene aquí el sentido de alguacil, en su acepción antigua.
- METÁIS tendría el sentido de presentar.
- REPRESENTARI: tendría aquí el sentido antiguo de presentar.
- ALAGÓN está en Zaragoza (cf. Los Alagones en Teruel).
- BORRIOL es una población de Castellón.
- ESPAÑEL: no conozco este nombre. ¿Español?
- CASTELLAR: hay varias poblaciones de este nombre en Cataluña y sendas en las de Valencia, Zaragoza,
Huesca, Teruel (El Castellar, al N-NO de Mora de Rubielos), Murcia, Guadalajara, Cuenca, Ciudad Real...
- ASNAR es variante de Aznar, probablemente valencianizada, que parece que aún existe en la provincia de
Alicante.
- ALAPUZ es una variante del apellido Alepuz, típico de la provincia de Castellón (probablemente variación de
Allepuz, población de Teruel al este de Cedrillas). Está claro que bastantes de los repobladores procederían de la
actual provincia de Teruel, y a juzgar por los apellidos tal vez de otras de Aragón y aún de La Rioja y Navarra.
- En vez de RAIMÓN podría tal vez escribirse Ramón, pero Raimón aún existe como apellido (y Raymón en
Cataluña).
(Autor de la traducción y comentarios: Fernando González del Campo Román)
471. Ab tant ell comença a dir, e auench se daquel feyt ab Marques, e aquel descobrin daltres quey foren ab ell en
aquell feyt. E aixi foren dun en altre aixi que tants naguem de testimonis, que sabem la cosa con fo ni con no, ni
en cal loch era estada la moneda feyta, ni qui la feu, ni quals. Encara fo prouat quel Sagrista germa de Pere
Pereç que faya morabatins falses de coyre1309, e cobrien los ab fulla daur dessus, e trobam que tornauen en poder
den ·P·1310 Remireç en Sancta Eulalia: e que sen faya en Tortoles 1311 e en la vila de Taraçona e en altres logars
molts: si que sobre aço haguem a fer iusticia de don ·P· Remireç, e de son fiyl, e de dona Elsa de Tortolles: e
aquests faem los negar1312. E faem dels altres iusticies segons qie si tanyien, e haguem lurs bens aixi con domens
-466- qui gosauen assaiar de fer moneda en nostra terra ni del Rey de Castella. E perço con lo sagrista era clerga
liuram lo al Bisbe, et tench lo pres, e mori en aquella preso. E quant aço haguem feyt, ço es, castigament de tan
gran mal e de tan gran malefici que hauien pres les gents de la terra, partim nos daqui e anam nosen a Saragoça.
Llibre dels Fets, Marian Aguiló y Fuster
-1271, 26 junio:
Concesión de un patio situado en Valencia a Fernando Pedro de Tarazona, portero real.
ACA, Cancillería,registros,nº16,fol.249v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/267810
- 1271, 1 octubre.
Benaduf pasó de nuevo a propiedad eclesiástica, por cuanto un documento firmado el 1 de octubre de 1271 por
Andrés Albalat, obispo de Valencia, nos informa de que Hurtado Ruiz de Lihory compra (entre otras tierras y lo
que en ellas hay) las “torres y alquerías de Sot, Villar, Chera y de sus términos”; aproximadamente dos décadas
después una hija de éste se casa con Eximén Pérez de Arenós, primer barón de Andilla.
Olmos Canalda, Elías. Libro de la Obispalía, folio 66 / pergamino 2.377, Archivo de la Catedral de Valencia,
1952. En este documento aparece por primera vez el nombre cristiano –en valenciano- de Lo Vilar, que significa
conjunto de villas (o alquerías).
Venta por el Obispo y Cabildo del diezmo de las alquerías de Sot del Villar de Xera, a Hurtado de
Alihori (Olariz). 1 de octubre de 1271.—ACV, Perg. 2367.
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.
- 1272, 1 Mayo.
Jaime I confirma la sentencia del juez Albert de Lavánia en la que dos días antes daba Albentosa para el
término de Teruel
AHPT, Perg. del A.M. Teruel, nº 94, en un traslado del 13-II-1376
... Nos Jacobus ... Iaudamus, concedimus et confirmamus vobis probis hominibus toti concilio ville et aldearum
Turolii sentenciam... pro vobis et contra Johannem Eximini seu Blasium Eximini, fratem et curatorem eius,
super castro et villa de Alventosa..., ita videlicet quod vos concilium predictum et vestri successores inperpetuum
habeatis et teneatis ac posideatis dictum castrum et villam de Alventosa cum suis pertinentiis universis... Lata fuit
hoc sentencia in Reali Valencie dicti domini Regis Anno Incarnationis Domini Millesimo CC. LXX. secundo,
Tercio Kalendas Madii. Original pergamino.
ES/AHPTE - CONCEJO/PERG-CA/00002/0033 DARA - Documentos y Archivos de Aragón
Portal General
Quejándose los turolenses de que Juan Ximénez detenta el castillo y villa de Albentosa, que les corresponde
según los fueros, -Se menciona la sentencia interlocutoria del Rey D. Jaime, según la cual si los de Teruel
pudieran probar que Alventosa fúe poblada según los fueros de Teruel. –Juan Ximénez alega por su procurador
que hallándose Albentosa dentro de los límites de Valencia ha de ser juzgada por los fueros de esta ciudad. –
Preguntados los de Teruel si Albentosa fúe poblada por sus fueros, responden que primero fue poblada por los de
Daroca y luego por los suyos pero nunca por los valencianos. – Los síndicos de Teruel interrogan a la parte
contraria si Albentosa está situada entre el monte Alguarán y Signa, aldea de Daroca, contestando aquéllos que
así es. Añaden que el castillo y villa de Albentosa lo adquirió su padre, Ximén Pérez de Arenós, por permuta con
el Maestre de la Orden del Temple y por tanto por ser cosa eclesiástica no están obligados a contestar ante juez
seglar, a pesar de lo cual se avienen a sentencia interlocutoria. – Los de Teruel presentan el libro llamado “Patrón
de Teruel”(libro de los fueros) en el lugar en que se delimita el territorio concedido por Alfonso II; también cartas
de Pedro II y Jaime I confirmando sus fueros y una carta de D. Jaime con sello de plomo para probar que
Albentosa fue poblada por los fueros de Teruel. – Falla la sentencia a favor de Teruel.
Archivo de la catedral de Teruel. Jaime Caruana Gómez de Barreda.
ABC
Conoscida cosa sea a todos omnes, como nos don Blasco d'Alagón, e nos don Blasco Xeménez, señor
d'Arenoso, e nos doña Alda Ferrández muller d'el, nos todos ensemble femos amigable composición entre nos e
fermamos matrimonios e casamientos entre nuestros fillos, segunt la forma que en esta carta es continuada e
escrita:
Primerament nos, don Blasco d'Alagón, damos e de present liuramos a vos, don Blasco Xeménez, e a vos doña
Alda Ferrández, nuestra filla Mallada por muler a vuestro filio Gonçalbo Xeménez, de que case con ella que
non él será de edat de XVII años complidos.
E damos a la dita Mallada por part suya partida, e por d'exovar e por freyresca quatro mil moravedís alfonsís de
buen oro de dereyto peso, con vuestro fillo Gonçalbo Xeménez davant dito, o con otro fillo vuestro en
defallimento d'el, esto es a saber con aquel que fuere heredero d'Arenoso. De los quales moravedís prometemos
dar e pagar a vos e a vuestro fillo Gonçalbo Xeménez, en el tiempo de sus bodas tantost como el matrimonio
será celebrado d'el e de Mallada, o d'ella e de otro fillo vuestro en defallimento d'el, segunt que escripto es
desuso, mil moravedís alfonsís de buen oro e de dereyto peso.
E damos a vos otros mil moravedçis del dia que las bodas entre.llos serán feytas tro a tres años continuadament
complidos, assí que pagaremos en cada uno de los ditos tres años CCC e XXX e tres moravedís e tercia.
E los otros dos mil moravedís permanentes, que nin vos ni ellos non nos los podades demandar en todos nuestros
días de nos don Blasco d'Alagón, mas después de nuestros días queremos e mandamos que vos sean luego dados
e pagados.
Los quales ditos quatro mil moravedís alfonsís assignamos e firmamos a vos don Blasco Xeménez e a vos doña
Alda Ferrández, e al dito Gonçalbo Xeménez, o en defallimento d'el a aquel que con la dita Mallada casará,
sobre las rendas e sobre.l castiel nuestro de Buñuel e sobre la Puebla de La Cañada e de Florença, e sobre todos
lures términos, assí que vos que tengades los ditos lugares e los possedezeades e los espleyeredes, a costumbre
d'axovar segúnd fuero es d'Aragón, esto es a saber que nenguna ren de las rendas ne de las exidas de los ditos
lugares non vos entre en paga del dito axovar nin vos non desamparedes el dito castiello de Buñuel ni los
[.....]radores lugares, tro a que los ditos quatro mil moravedís alfonsís seades bien pagados e a vuestra voluntat
complidament entegrados.
Empero Mallada muriendo sines de fillos de Gonçalbo Xeménez, o de otro so ermano en defallimento d'el,
segunt que dito es, los ditos quatro mil moravedís non siguen a él ne a los suyos, mas que tornen a nos dito don
Blasco d'Alagón e a los nuestros.
Encara nos don Blasco d'Alagón damos e de present liuramos a vos, don Blasco Xeménez, e a vos doña Alda
Ferrández, nuestro fillo Blasco por casar con vuestra filla Taresa, e assignamos al dito don Blasco por axovar e
por part suya conoscida o departida, o por freyresca, el castillo e la villa de María con todos sus términos e con
todas sus rendas, e Villafranca con todos sus términos e con todas sus rendas, e el castiello d'Almedíxar e del
Algimia, con todas sus rendas e todas sos alcareas e sos términos, en tal forma que qualque hora el matrimonio
será celebrado entre lo dito Blasco o hermano suyo, en defallimiento d'aquella, quando él será de edat de XVII
años, nos que liuraremos luego a él e a so muller los castiellos d'Almedíxar e d'Algemia, con lugares, alcareas, e
con todos sus términos, francos e quitios, sines todo contraste e embargo.
Mas el castiello e la villa de María, e Villafranca, retenemos de todos los días de nos, don Blasco d'Alagón, e
después de nuestros días retenemos la meitad de las rendas de Villafranca e de María por V años
continuadamente complidos, por [.....] nuestra alma e pagar nuestros [..... ..... ..... .....] el dito filio nuestro e so
muller. E los ditos V años complidos, queremos e mandamos que los dichos [castiellos e villas de María] e
Villafranca que tornen al dito fillo nuestro e a so muller francos e quitios, dines todo de lures [..... .....] de nulla
persona de [.....] por [.....] de nos o de los nuestros.
Encara nos don Blasco d'Alagón, queremos e mandamos [..... .....] don Blasco fillo nuestro, o fillo nuestro en
defallimiento d'el, muriesse ante que Taresa muller suya, o defallimiento d'ella e muller d'el en defallimiento
d'ella, e carnal ajustamiento fuesse entre.llos [.....] conoscido [.....] la dita Teresa o [..... ..... ..... ..... .....] que dito es
[..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... .....] marido e fillo nuestro, por los quales [..... ..... ..... .....] d'Arenoso [..... ..... .....]
castiello e la villa de María con todas sos exidas e todas sos rendas, e lo que las rendas de María non complieren,
que [..... .....] la partida cada año en las rendas de Villafranca e de Almedíxar.
E ella pagada e entegrada de los Dos. morabetinos [..... .....] de las rendas de Villafranca e de Almedíxar, tornen a
nos e a los nuestros [..... ..... ..... .....] los lugares davant ditos a nos e a los nuestros.
Encara queremos e mandamos que si alguno d'estos fillos nuestros que a los ditos matrimonios fer avemos
nompnados e assignados [.....] que el matrimonio fuesse feyto entre [..... ..... ..... ..... ..... .....] en su lugar, de los
que sonnascidos o por nascer d'estas mulleres, exceptados ent Artal e doña Eva.
Encara nos don Blasco de Alagón prometemos a vos, don Blasco Xeménez e a vos doña Alda Ferrández e a los
vuestros, que nos non casaremos nin vinclaremos ninguno de nuestros fillos nascidos, nin de los de por nascer,
con nulla persona del mundo, exceptados Artal e doña Eva, tro a que los matrimonios sobreditos sean lealment
entre nos acabados e complidos, segúnd de como de suso es dicho e escripto.
E por todas estas cosas sobredichas e por cada una d'ellas atender e lealment complir, ponemos en fieldat el
castiello e la villa de María en poder de un cavallero e de un escudero parient, que tenga el castiello e la villa de
María por comunal mano en freldat, deesús tal forma que si nos en pen de las davant ditas cosas vos falliremos, e
de los matrimonios nos [....]aríamos el que vendiesse el dito castiello de María a vos don Blasco Xeménez e a los
vuestros, e non seiesse a nos tenido de fe nin de homenage, por raçón del dito castiello.
E por mayor seguramiento de vos, don Blasco Xeménez, e de los vuestros, nos don Blasco d'Alagón femos a vos
homenage de manos e de boca, e juramos sobre la cruz + e los santos evangelios de Dios delant nós posados, e de
nor corporalment e de girado tocados, todas las sobre ditas cosas e cada una d'ellas soz pena de trayción atender e
complir, e ninguna d'ellas non creba[.....] nin rovocar nin contravenir, assí me vala Dios e estos santos evangelios.
Amen.
Esto todo se face entre nos en fe e en lealtat, a bueno e sano entendimiento nuestro, e queremos que todas estas
cosas sobrescriptas que ayan valor e valan entre nos por a siempre.
E por mayor firmeza nos, sobredito don Blasco d'Alagón, damos fiança de salvedat al dito Blasco fillo nuestro, de
la donación sobredita de los ditos castiellos e villas por fuero d'Aragón, don Martín Gil d'Esquedes, e vos mismo
con él ensemble nos establimos fiança de salvedat.
E yo, dicto don Martín Gil, assí me otorgo por fiança como dito es desuso.
Testimonis son d'aquesto rogados e presentes, don Xemén Pérez d'Oriz e don García Pérez de Pina.
Esto fue feyto en Certos, IX dias andados del mes de mayo en el año de nuestro Señor de mil e dozientos e
setanta e dos años.
En Johan Pérez, publici notario d'Alcañiz a estas cosas sobrescriptas present surogado, por mandamientos de los
sobreditos don Blasco d'Alagón e don Blasco Xeménez e doña Alda Ferrández las escreví e las publiqué e mío
sig+no aquí fiz.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
Capitulaciones matrimoniales entre los hijos de Blasco Jiménez de Arenoso y Don Blasco de Alagón.
Administración de Zaragoza.
ACA, Diversos,Sástago,archivo_central,leg.62,carp.3ª,nº3
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/254465
- 1273:
Nos Jacobus etc., concedimos vobis et dilecto nostro Ferricio de Lizana, quod habeatis et posideatis castrum et
villam de Xiare, cum omnibus hominibus etc. Pro ut praedicta tenebat dilectus noster Petrus de Alcalano, frater
vester etc., quousque vobis persolvamus mille et quadraginta moravetinos, quos dicto fratri vestro debevamus etc.
Datum Caesaraugustae, secundo nonas, anno Domini 1273.
Testes sunt don Guillermi de Entenza, Eximinus Petri de Arenosso, Petrus Martini de Luna, M[artinus] Petri,
justicia Aragonum, Eximinus de Tobia.
Pedro Garcés de Cariñena, Nobiliario de Aragón, Pág. 349.
- 1275:
Convocatoria de los ricoshombres del Reino de Aragón para que fueran a servir honores. Lista nominal: García
Ortiz de Azagra, Pedro Martínez de Luna, Ferrer de Lizana, Pedro Jordán de Rodén, Fortún de Ahe (Justicia de
Aragón), Sancho Martínez de Oblitas, Ato de Foces, Fortún de Bergua de Pueyo, Guillermo de Pueyo, Rodrigo
Sánchez de Pomar, Pedro Lazana, los herederos de Martín Pérez de Artasona, el castellán de Amposta, el maestre
de la Orden del Temple de Aragón y Cataluña y los comendadores de Alcañiz y Montalbán, Berenguer Guillem
de Entenza, los infantes Jaime y Pedro y García Rodríguez de Varea.
ACA, Cancillería,registros,nº23,fol.47
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1275, 6 enero:
Carta de salvaguardia y guiaje a favor de Pedro López y familia, ¿abuelo?(tío) de doña Alda Fernández,
mujer del difunto Blasco Jiménez de Arenoso.
Salvaguarda Petro Luppi
...famylii P. Luppi Alda Ferrandi uxori quondam Blasy Eximini d´Arenoso...Pedro Luppi, auunculum
dompne Alda Ferrandi
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.203
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1099897
- 1275, 12 marzo:
Definición de cuentas a favor de Guillerma, mujer de Pedro Pérez de Tarazona, y empeño del castillo y
villa de Trasmoz hasta que estuviera pagada la deuda que tenía con el Monasterio cisterciense de Santa
María de Veruela.
ACA, cancilleria, Registros, nº 20, fol. 222
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268208
-1275, 28 marzo:
Licencia a favor de Guillerma, mujer de Pedro Pérez de Tarazona, de fabricar casas en la mitad del campo
de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.233
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268229
-1275, 21 julio:
Debitorio del infante Pedro a Bontino de Montornés, de cierta cantidad que debía dar el aragonés Sancho
Martínez de Oblitas.
ACA, Cancillería,registros,nº35,fol.28v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/359411
-1275, 17 agosto:
Nombramiento de Martín Pérez de Tarazona, como colector de los derechos de los molinos de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº20,fol.279v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268279
- 1275, 22 de diciembre.
Se recoge el testimonio de la donación dada por el rey Jaime I del castillo y villa de Cortes de Arenoso en
favor de Ximén Pérez de Arenós, para entonces casado con ¿María Fernández? . Testimonio de la donación
dada por el rey Jaime I del castillo y villa de Cortes de Arenoso, en favor de Aceit Abuceit.
AHPZ, Archivos de Familias, Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, Legajo 125, nº 44.
Dado por don Francisco Navarro y Madramany, archivero general del archivo realde Valencia, en dicha ciudad a
27 de febrero de 1764. Otra copia de 1771,febrero, 27, Valencia.
Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos de Villahermosa del Río y Cortes de
Arenoso en el último cuarto del siglo xv. Concepción Villanueva Morte.
-1276, 23 junio:
Orden al baile de Zaragoza, Jahuda de Caballería, para que pagase cierta cantidad a Domingo Pérez de
Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº23,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/268582
-1276, 30 septiembre:
Decreto para que Mosse de Portella, judío, pague a Pedro Pérez de Tarazona lo que se le debía.
ACA, Cancillería,registros,nº38,fol.42v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269125
-1277, 16 junio:
Asignación a Rodrigo Ortiz de Bisimbre de cierta cantidad que el rey debía a Toda Pérez, viuda de Pedro
Zapata, obtenida de la bailía de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº39,fol.202v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269556
Nota: hasta 1842 Campos perteneció a Puebla de Arenoso y en esos años ambos pertenecían al castillo y villa de
Arenoso. En negrita iglesias de Valencia.
Segorbe en el siglo XIII (notas para su estudio), Vicente García Edo.
Composicio seu compromissum inter ecclesiam Valentin. et de Albarrazino.
In nomine Domini, amen. Cum olim inter venerabilem patrem Iasbertum, Dei gracia episcopum Valencie, et suos
predecessores et suum capitulum, dechanatum et ecclesiam Valencie ex parte una, et venerabilem patrem Petrum,
Dei gracia episcopum d’Albarrazino, et predecessores suos ac dechanum ac capitulum et ecclesiam de
Albarrazino ex altera, super ecclesiis de Sogorb, de Altura, de Castronovo, de Montaneio, de Arcubus cum
Çansarias, de Altoponte sive de Alpont, de Canalibus, de Aris, et super omni iure quod idem episcopus et
ecclesia de Albarrazino se habere dicebat ex donacione facta eidem per dominum seu dominos de Albarrazino in
ecclesiis seu locis de Xelva et Senarcas, de Tuexa, de Domenyo, de Benexep et terminis eorundem seu ex
quacumque causa limitacionis vel alia et eciam super omni iure, quod idem episcopus et ecclesia de Albarrazino
dicit se habere, vel si quod habere racione donacionis quam dicebat factam ecclesie et episcopo de Albarrazino
vel occasione ecclesie de Sogorb, per nobilem virum Açehit Aboçehit, vocatum Vincencium post babtismum,
seu ex quacumque causa limitacionis vel alia in ecclesiis de Araneso, de Moncada, de Vilamalur, de Cortes, de
Vilaformosa, de Vilamalefa, de Tuega, et in omnibus aliis ecclesiis aliorum omnium locorum et castrorum que
sunt in rivo de Millars, que pertinent et pertinere [fol. 32r] debent ad dominum castri de Araneso; item, super
quibusdam aliis ecclesiis videlicet de Andilla, Xerica, Thoro, Prades, Pina, Belloca, Gaiveyl, Almonezir, Maçet,
Algemia, Almedixer, Pellinos, Mosquera, Açueva, Çot, Arguenes, Algar et generaliter super omnibus aliis
ecclesiis et iuribus spiritualibus castrorum et locorum que sunt a mari usque ad fines regni Valencie, prout
confrontantur cum diocesis Dertusen. et Cesaraugustan., necnon super decimis iuribus limitibus, seu
limitacionibus dictarum suarum diocesium et aliis quibuscumque spiritualibus et temporalibus, quas et que
quilibet eorum episcoporum ad se suum capitulum et ecclesiam espectare et pertinere dicebant fuisset materia
questionis exorta, tandem, prefatus episcopus Valencie et capitulum ac Raymundus de Bellestar, dechanus
eiusdem, et Petrus, Dei gracia episcopus de Albarrazino, et capitulum ac Eximinus Sancii, dechanus eiusdem
nomine suo et ecclesiarum suarum vitare volentes litigiorum anfractus et ut parcatur ipsorum laboribus et
expensis ac obvietur ipsarum ecclesiarum scandalis, dampnis eciam et iniuriis que ab olim occasione dictarum
litium, seu discordie provenerunt et inminebant eisdem et possent provenire et inminere, et eciam in futurum,
considerantes autem dicti episcopi, capituli et dechani predicti, quod per viam compromissi, laudi, arbitrii,
definicionis, sive pronunciacionis seu composicionis eisdem episcopis, capitulis et ecclesiis ac decanis Valencie
et de Albarrazino, et cuilibet eorundem magna et evidens utilitas, quies pax et tranquillitas provenire poterant in
futurum quodque per hoc status ipsorum ecclesiarum clericorum ac eciam laycorum civitatum et diocesium
earundem esse poterat de cetero multipliciter et tranquillus considerantes eciam quod scandala que est predictis
litibus orta erant et [fol. 32v] cotidie augmentabantur et sperabantur oriri per difinicionem seu sentenciam et
arbitrium se dari poterunt seu eciam amoveri, in nos Guillermum de Alarico, archidiaconum Valencie, et Petrum
Martini, archipresbiterum Turolen., de omnibus litibus, questionibus, causis, controversiis et querelis que super
predictis ecclesiis decimis, limitibus, limitacionibus et quibuscumque aliis iuribus spiritualibus et temporalibus
supradictis, mote fuerant seu moveri poterant, inter eos pure et simpliciter, et alto et basso compromittere
convenerunt, prout in instrumento publico super huiusmodi compromisso per Petrum de Sancto Iohanne,
notarium publicum, confecto plenius continetur: Nos, igitur, arbitri seu arbitratores predicti, visis et auditis
diligenter confessionibus dictarum partium factis in iudicio coram nobis ac racionibus eorundem, quas coram
nobis proponere voluerunt, plenius intellectis consilio eciam peritorum et nobiscum diligenti deliberacione
prehabitis, Iesu Christi Domini nostri nomine invocato, presentibus episcopis et dechanis predictis, ac presentibus
Petro Michaelis, archidiacono Xative in ecclesia Valentin. procuratore capituli Valencie, et dicto dechano de
Albarrazino, procuratore capituli de Albarrazino, et dictum nostrum laudum seu composicionem quam super
predictis inter dictas ecclesias providimus facere instanter pronumciari petentibus, dicimus, laudamus,
pronumciamus, arbitramur et amicabilem inter ipsas partes composicionem huiusmodi pronumciamus, ex
arbitraria potestate, de consensu partium earundem quod episcopus, capitulum, dechanum et ecclesiam Valentin.
habeant, et de cetero plene pacifice et quiete, et sine aliqua iuris vel facti contradiccione [fol. 33r] ecclesias de
Arcubus cum Çancharias, de Altoponte, de Canalibus, de Aris cum terminis suis, prout confrontantur cum diocesi
Conchen. et de Albarrazino et Cesaraugustana, quas ecclesias dicta ecclesia de Albarrazino dudum aliquando
possedit, prout ex confessionibus dictorum episcoporum nobis constitit quasque ecclesias cum omnibus suis
iuribus dicti episcopus, capitulum et dechanus Valencie ad se et ecclesiam suam de iure pertinere dicebant et
habebant. Et teneant omne ius quod ipse episcopus, decanus, capitulum et ecclesia de Albarrazino, se habere
dicebant vel habere possent, ex donacione facta eidem episcopo et ecclesie de Albarrazino per dominum vel
dominos de Albarrazino in ecclesiis seu locis de Xelva, Senarcas, de Tuexa, de Domenyo, de Benexep et terminis
earundem seu ex alia quacumque causa limitacionis vel alia prout confrontantur cum diocesi Conchen. et de
Albarrazino et Cesaraugustana prefatis. Et eciam habeant et teneant omne ius quod episcopus, decanus et
capitulum et ecclesia de Albarrazino dicebant se habere et, si quod haberent racione donacionis facte episcopo et
ecclesie de Albarrazino, vel occasione ecclesie de Sogorb, per dictum nobilem Açehit Alboçehit, vocatum
Vincencium post babtismum, vel quacumque causa limitacionis vel alia in ecclesiis de Arenoso, de Montan, de
Vilamalur, de Cortes, de Vilaformosa, de Vilamalef, de Tuega, et in omnibus aliis ecclesiis aliorum omnium
castrorum et locorum que sunt in rivo de Millars, que pertinent et pertinere debent ad dominum castri de
Arenoso, prout confrontantur ex una parte, cum diocesi Cesaraugustana, et ex alia cum diocesi Dertusen. Quas
omnes ecclesias predictas et eciam omnia iura spiritualia predictorum castrorum et locorum dicimus, lau-[fol.
33v]damus, arbitramur et amicabilem huiusmodi composicionem inter ipsas partes pronumciamus, decernimus et
eciam sentencialiter difinimus, ex potestate predicta, ad predictos episcopum, capitulum, dechanum et ecclesiam
Valencie, pertinere debere easque eisdem episcopo et dechano et ecclesie Valencie, pro se et successoribus
earundem, adiudicamus et decernimus, laudamus, arbitramur et difinimus ut prefati episcopus, capitulum,
decanus et ecclesia Valencie et successores eorum de cetero habeant, teneant et perpetuo possideant, pacifice et
quiete, ipsas ecclesias et loca absque dictorum episcopi, dechani et capituli et ecclesie de Albarrazino et
successorum suorum, aut alicuius alterius impedimento et contradiccione. Nos, enim super ecclesiis eisdem et
locis et ipsarum iuribus et pertinenciis omnibus super iuribus predictis memoratis episcopo, dechano, capitulo
et388 ecclesie de Albarrazino, perpetuum silencium ducimus imponendum, dicimus eciam laudamus,
pronumciamus, arbitramur, decernimus ac eciam difinimus ex potestate predicta, quod episcopus, capitulum,
decanus et ecclesia Valentin., et successores ipsorum habeant, teneant et de cetero possideant ecclesias de
Andilla, Xerica, Toro, Prades, Pina, Belloca, Gahiveil, Almonezir, Macet, Algimia, Almadixar, Pellinos,
Mosquera, Açueva, Çot, Arguens, Alguar, et generaliter omnes alias ecclesias et iura spiritualia, castrorum et
locorum que sunt a mari usque ad fines regni Valencie inclusive prout confrontantur cum diocesi Dertusen. et
Cesaraugustana, quas ecclesias et loca per confessionem partium predictarum infra limites diocesis Valencie,
nobis constitit esse sitas et pro eidem ecclesie ad dictos episcopum, capitulum, [fol. 34r] dechanum et ecclesiam
Valencie, de cetero pertineant pleno iure, quodque dictus episcopus, decanus et capitulum et ecclesia de
Albarrazino, nec eciam occasione ecclesie de Sogorp, sic eciam ipsa ecclesia est vel fuit unquam vel reperiatur
aliquo tempore cathedralis, aut alia occasione quacumque nullum ius habeant vel possint in eisdem ecclesiis et
omnibus aliis suprapositis petere vel habere et ecclesias castrorum vel locorum predictorum ad dictos episcopum,
capitulum, dechanum et ecclesiam Valencie, dicimus de consensu partium earundem laudamus, pronumciamus,
arbitramur, decernimus atque sentencialiter difinimus, pertinere debere easque eisdem episcopo, capitulo,
dechano et ecclesie Valencie, pro se et successoribus suis, adiudicamus cum iuribus et pertinenciis omnibus
earundem dictis episcopo, capitulo et dechano et ecclesie de Albarrazino, super eisdem ecclesiis et earum iuribus
et pertinenciis omnibus et aliis omnibus supradictis perpetuum silencium imponentes ita quod idem episcopus,
dechanus, capitulum et ecclesia de Albarrazino, seu aliqui successores eorum super dictis ecclesiis et aliis
quibuscumque suprapositis occasione ecclesie de Sogorp, aut aliqua racione vel causa nullum omnino de cetero,
ius possint petere vel habere. Dicimus eciam laudamus, arbitramur, decernimus de consensu partium earundem ac
sentencialiter difinimus, et per hanc amicabilem composicionem pronumciamus ex predicta potestate quod
episcopus, decanus et capitulum et ecclesia de Albarrazino, et successores ipsorum habeant, teneant et perpetuo
possideant pacifice et quiete, absque dictorum episcopi, capituli, dechani et ecclesie Valencie, et successorum
suorum, contradiccione aliqua predictas ecclesias de Sogorp, de Altura, de Castronovo, de Bexix, de Montaneio,
et a terminis iuribus et pertinenciis omnibus earundem, et cum iure decimacionum et omnibus aliis iuribus
spiritualibus que sunt vel aliquo tempore erunt in al-[fol. 34v]charea que fuit Garsie Petri d’Osa, que est contigua
seu propinqua dicti ville de Sogorp, et infra terminos eiusdem ville, exclusis omnibus aliis alchareiis, seu iuribus
spiritualibus ipsarum aliarum alqueriarum que sunt vel possent dici pertinere ad terminum de Sogorp et alio
proximo subscriptas ad dictos episcopum, dechanum, capitulum et ecclesiam de Albarrazino, necnon ius
decimacionis et omnia alia spiritualia iura que sunt vel esse possent in alquarea predicta que fuit Garcie Petri
d’Osa, ac dictos episcopum, dechanum, capitulum et ecclesiam de Albarrazino, et successores ipsorum, dicimus,
laudamus, pronumciamus, arbitramur, decernimus atque sentencialiter difinimus, ex potestate predicta, pertinere
debere ipsam que ecclesiam de Sogorp et alias ecclesias proximo suprascriptas, cum terminis ipsarum iuribus et
pertinenciis earundem omnibus ius decimacionis ac omnia alia spiritualia iura que sunt vel aliquo tempore erunt
in alquarea predicta que fuit dicti Garsie Petri de Osa, predictis episcopo et capitulo, dechano et ecclesie de
Albarrazino, pro se et successoribus earundem, adiudicamus super ipsis ecclesiis de Sogorp et aliis proximo
suprascriptis, et dictis iuribus alquaree predicte que fuit dicti Garsie Petri de Osa, memoratis episcopo, capitulo,
dechano et ecclesie Valencie, perpetuum silencium imponentes. Volumus autem dicimus de consensu partium
earundem laudamus, pronumciamus, arbitramur, atque decernimus ac, sub pena in compromisso predicto aposita,
difinimus atque precipimus quod usque ad mensem quelibet partium predictarum dent et tradere eciam teneantur
omnia instrumenta, litteras apostolicas seu quascumque alias, ac privilegia omnia et omnia alia munimenta parti
alteri vel procuratori seu num-[fol. 35r]cio eiusdem, cui ecclesie ille adiudicate sunt seu loca super quibus seu
quarum occasione instrumenta, littere, privilegia seu monimenta alia huius sunt confecta que habet seu habere
potest, per se vel alium seu alios, omni fraude et dolo cessantibus in predictis. Volentes in super ac mandantes,
potestate predicta et sub pena in predicto compromisso aposita, quod ecclesias per nos adiudicatas et
possessiones earum pars detinens parti non detinenti vel eius numcio vel procuratori huic ad XV dies dimittere ac
tradere plene et libere teneatur. Predicta autem omnia et singula, prout superius per hanc nostram sentenciam seu
difinicionem sive nostrum arbitrium seu laudum ordinata et eciam difinita volumus, precipimus et mandamus,
potestate predicta a partibus memoratis et successoribus omnibus earumdem, sub pena in compromisso predicto
aposita perpetuo inviolabiliter observari que pena tociens comittatur, et a parte predicta observante peti possit ac
exhigi cum effectu ab illa parte que ea non observaverit seu aliqua vel aliquod eorumdem, quociens contra
predicta vel aliquod predictorum que in dictis nostris sentencia difinicione et arbitrio seu laudo continentur
conventum vel factum fuerit aut quomodolibet attemptatu predictis nostra sentencia difinicione et arbitrio seu
laudo in qualibet parte sui et quolibet suo capitulo nichilominus in suo perpetuo robore duraturis. Si qua autem in
predicta sentencia arbitrio sive laudo sunt vel apparerent imposterum ambigua vel obscura de consensu et
voluntate partium predictarum declaracioni et ordinacioni nostre totaliter reservantes, que omnia et singula partes
iamdicte confitentes vera esse et de earum consensu expresso esse prolata difinita et mandata ordinata decreta
[fol. 35v] et statuta per arbitros seu arbitratores iamdictos, voluntarie et gratanter expresse laudaverunt et
aprobaverunt, et ea firma et incomota tenere perpetuo, sub pena et iuramentis in compromisso contentis sibi,
adinvicem solempniter promiserunt.
Lata setencia.
Arbitrium laudum dictum difinicio in domibus sive palacio domini episcopi Valencie, duodecimo kallendas
octobris anno Domini Mo CCo LXXo septimo, presentibus episcopis, dechanis et procuratoribus predictis.
Sig(blanco)num Guillermi de Alarico, archidiaconi Valencie. Sig(blanco)num Petri Martini, archipresbiteri
Turolen., arbitrorum seu arbitratorum predictorum, qui predictam sentenciam arbitrium laudum dictum
difinicionem tulimus. Presentibus testibus: Geraldo de Cervaria, Arnaldo de Lagostaria, canonico Sancti Felicis,
Gerunden., Berenguario Tholosani, rectore ecclesie de Palomario, Guillermo de Mollet, rectore ecclesie de
Gandia, Vital de Blanis, Ao Macioti, rectore ecclesie de Vilalonga, Petro Maleti, presbitero sedis Valencie et Po
de Tarba, rectore ecclesie de Cascant.
Sig(blanco)num Guillermi de Acrimonte, notarii publici Valencie, qui hiis omnibus interfuit et mandato dictorum
arbitrorum seu arbitratorum, hanc sentenciam propia manu scripsit et clausit, loco, die et anno prefixis.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS
Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia: the registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276,
Volumen 4. Robert Ignatius Burns.
- 1277, 14 de octubre.
Acta de posesión que la Iglesia de Almonacir pertenece a Valencia por composición con el Obispo de
Segorbe.
ACV. Perg. 4669.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 543. Elías Olmo y
Canalda.
- 1277, 16 de octubre.
Acta de posesión que la Iglesia de Almedixer es de Valencia por composición con el Obispo de Segorbe.
ACV. Perg. 4670.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 544. Elías Olmo y
Canalda.
- 1277, 27 de octubre.
Acta de posesión que la Parroquia de Andilla es de Valencia por composición con el Obispo de Segorbe.
ACV. Perg. 4678.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 553. Elías Olmo y
Canalda.
- 1278, 19 enero:
Mandato a los hombres de San Esteban de Litera, Tamarite de Litera (sarracenos), Zaidín (sarracenos) y
Almenar para que pagasen en bovaje a Borras de Montornes en lugar de a Mosse Ravaya, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº40,fol.59
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269768
- 1278, 17 febrero:
Mandato a doña Alda, mujer de Blasco Jiménez de Arenoso, en que se manda comparezca personalmente
ante las demandas hechas contra ella.
ACA, Cancillería,registros,nº40,fol.64v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/269797
- 1278, 3 noviembre.
Orden al procurador real en Valencia de que obligue a Pedro Ximénez de Montornés y a los de Castellón
que atacaron y robaron a Oropesa, a devolver lo robado.
ACA. Reg. 41, fol. 13
Roderico Eximeni de Luna procuratore regni Valencie quod dominus rex mandat et quod compellat Petro
Eximini domino castri Montistornesii et homines Castilionis Burriane ad restituendum illud quod ceperunt de
terminis de Orpesa et si habent peticionem in dictis terminis recipiant ius a domino castri de Orpesa et posse
nostro vel illorum quos iudices assignaverit in ipso negocio procurator.
Datus Barchinone III nonas novembris 1278.
Otra carta al baile de Castellón con orden de averiguar quiénes intervinieron en el asalto y robo de
Oropesa.
ACA. Reg. 41, fol. 13
Alia Jacobo Fivellerii Baiulo Castilionis quod inquirat super barrigio de Orpesa contra culpabiles et facta
inquisicione causa mittat sub sigillo, Bartholomeo d'Assal iurisperito Valencie ad hoc delegato.
Datus Barchinone III nonas novembris 1278.
______________
Bartholomeo d'Assal quod cognoscat predicta inquisicione.
Datum ut supra.
______________
Alia Petro Eximini quod restiyuat illud quod de terminis de Orpesa recepit et si habet peticionem quod recipiat
ius in posse procuratoris Valencie.
Datum die et anno ut supra. III nonas novembris 1278.
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.
- 1279.
Sabemos que Pedro Ximénez de Montornés está enfrentado al alcaide del castillo de Arenós Garcia
Eximén.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
-1279, 2 enero:
Orden a Alamán López de Jasa, alcalde de Olocau, para que cite a Pedro Jiménez de Montornes en
pretensión de unas vacas que el comendador de Cantavieja (de la Orden del Temple), le había
encomendado.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.198
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/272049
- 1279, 23 febrero:
Carta a los nobles y caballeros de Aragón y Valencia para que con caballos y armas acudieran a Lérida para
servir al infante Alfonso para reprimir a algunos nobles de Cataluña. Los caballeros son: Rodrigo Jiménez de
Luna, Guillermo de Alcalá de Luceni, Beltrán de Naja (Lanaja), Rodrigo de Figueruelas, Lope de Gurrea, Ramón
Pérez de Naval, Sancho Ortiz de Pisa, Jimeno Pérez de Pina, Martín Romeo de Vera, Gil Rodríguez de
Montuenga, Pedro de Ahones, Jaime de Oblitas, Aznar de Osera, Raimundo de Molina, Martín Pérez de
Artasona, Pedro Jordán de Roden, Pedro Garcés de Nuez, Pedro Sesé, Pedro Ladrón, Martín Jiménez de Agón,
Pedro Jiménez de Bresín, Blasco de Horta, Jimeno de Urrea junior, Íñigo López, Gil de Vidaure, Pedro Jiménez
de Vidaure, Blasco Maza de Ganalor, Guillermo y Alfonso de Castellnou, Jimeno López de Embún, Miguel
Pérez de Isuerre, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil de Atrosillo, Sancho de Horta, Ponce de Lascellas, Artal de
Horta, Palacín de Foces, Gombaldo de Tramaced, Blasco Maza de Lascellas, Fortún de Ahe, Martín Garcés de
Diacastello, García Garcés, Lope Jiménez de Heredia, García Rodríguez de Varea, ...
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.224v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1279, 21 marzo:
Confirmación a favor de Lope Sánchez de Tarazona de la donación de un corral y huerto situado en el
campo nombrado la Alguecha.
ACA, Cancillería,registros,nº44,fol.175v_numeral
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273401
- 1279, 18 julio:
Nombramiento de Pedro Jiménez, señor de Montornés, de curador de Gonzalo, hijo de Blasco Jiménez de
Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº44,fol.147v_numeral
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273331
- ¿1279?, 7 agosto:
I en este mismo siglo de la Conquista, i de orden del Rei, Don Gimen Perez diò à los Canonigos del Santo
Sepulcro, las Casas del Moro Mahomad Almanzòr, que estavan en la calle de los hombres de Daroca. Recibiò la
Escritura Domingo Matheu, Notario de Valencia en 7 de Agosto 1279, que firmada de aquel Cavallero, se guarda
en el Archivo de Santa Ana de Barcelona. I si no ai equivocación en el año, el Rei que hizo esta donacion fue
Don Pedro III, el Grande hijo del Conquistador
Archivo de Santa Ana de Barcelona. Memorias historicas del antiguo Santuario del Santo Sepulcro de Valencia.
Don Agustín Sales
- 1279, 20 septiembre:
Mandato a Arnaldo Taberner para que no proceda contra Doña María Pérez, mujer de Pedro Sánchez de
Calatayud, en la causa que tenía Rodrigo Sánchez de Calatayud con su hijo, por el lugar de La Vilueña.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.141v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271695
-1279, 5 noviembre:
Orden a todos los oficiales para que acudan en su ayuda, siendo requeridos por Domingo Pérez de
Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº42,fol.164
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/271820
- 1279, 21 de noviembre
D. Jaime Pérez se casa con Dª. Sancha Fernández Díaz , por orden del rey Pedro El Grande.
http://vexilologiacvalenciana.wordpress.com/2013/08/24/segorbe-2/
- 1280, 2 febrero.
Aarón Abinafia debe pagar por un legado de los testamentos. A Juan Fernández de Gomar, por su esposa
María Fernández, 100 maravedíes de oro que le legó Fernando Díaz (¿su padre?), así como los 400 sueldos
en reales –hay albarán real, que Aarón debe recuperar-, resto de los 100 maravedíes de oro que le legó
Sancha Fernández (¿su madre?). María debe ser ¿hermana? de Sancha Fernández, pupila del Rey, que
casó con Jaime Pérez.
ACA, Reg. 42, fol. 215 v-1.
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.
- 1280
En 1280 es el comendador de Cantavieja, en el reino de Aragón, quien se queja al rey por unas vacas que
Pere Ximénez de Montornés no le quería devolver.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1280, 1 abril
Proceso y sentencia del pleito entablado entre el concejo de Munébrega de una parte y de
otra Rodrigo Sánchez de Calatayud en su nombre y en el de su madre María Pérez por las propiedades y
derechos de la tal María y de su hijo en la villa de Vilueña, comprometiéndose en los jueces arbitrales
Sancho Zapata de Calahorra, caballero y en Jimeno Pérez de Guerguet (Munébrega / 1280-02-07) y
aprobación de los jueces por los vecinos del lugar (Munébrega / 1280-02-08) y por los demandados en
(Calatayud / 1280-03-31) y los jueces arbitrales tras ir a Munébrega preguntar a las partes y requerir
pruebas, sentencian que estas propiedades son de María Pérez y de su hijo, excepto el Val del Olivo que es
del concejo y establecen la obligación de estos particulares de pagar a la iglesia de este lugar la cuarta y la
primicia, siendo posteriormente pregonada y aceptada la sentencia (Munébrega / 1280-04-01).
ES.28079.AHN//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3594,N.5
PARES. Ministerio de Cultura
- 1280, 21 Abril.
El obispo de Valencia otorga poderes a unos canónigos para que tomen posesión de las iglesias del Mijares
y demás tierras de doña Alda, las cuales ella y su marido Blas Jiménez expoliaron a la iglesia valentina
ACV, Perg. 1359 (repetido: la fecha exacta la desconozco 1279 ó 1280)
- 1280, 11 mayo:
Mandato a los oficiales para que reciban los testigos que Alda, mujer de Blasco Jiménez de Arenoso,
presentase acerca de la franqueza de lezda y peaje concedida por el rey Jaime I a sus hombres.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.82v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275253
-1280, 17 julio:
Mandato al justicia de Borja para que respete el recurso de Jimeno Pérez de Tarazona por haberle sacado
de la posesión de unas casas en Borja.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275279
- 1280, 16 agosto:
Comisión a Domingo de Teruel de la causa entre el abad y Monasterio de Selva Mayor, con Alda de
Arenoso, acerca de los términos de Alcalá y Mora. Carta a García, electo de Tarazona, para que continúe
el negocio del abad de Selva Mayor con Pedro de Monteagudo, acerca de la abadía de Ejea.
ACA, Cancillería,registros,nº48,fol.122-122v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/275395
- 1281:
El año de 1281. uoluio Don Sancho a talar la uega de Granada y pas-sotan adelante que ofendido el Rey
Mahomad embio tanta multitud de gente sobre los xristianos que fue bien menester el esfuerço del infante,
para no reçibir un irreparable daño. El Rey de Granada npidio treguas al Rey Don Alfonso, a lo qual fue
Don Gomez Garçia de Toledo: daba de tributo Mahomat las rentas Reales de su Reyno y porque no quiso dar
en rehenes los castillos del, no se efectuo. Por este tiempo riño el infante Don Sancho con su
Padre porque queria soltar a Don Alfonso y Don Fernando de la cerda que estaban presos en el castillo de
Xatiba: y estando ya reuelado contra su Padre fue a cordoba y hiço treguas con el Rey de Granada con sola la
3.a parte de las rentas del Reyno y que le ayudase contra su Padre obligado el Rey de tan grande desconçierto y
desobedientia pidio a Auen Juçeph que le ayudase contra su hijo aunque despues no lo puso en execuçion
porque no se fio del pero echole su maldiçion y priuole del Reyno por acto publico en Seuilla.}
[fol. 102v]{HD. Historia de la +}{CB1.
Uuelto a Africa el Rey de Fez, el de Granada y el infante se uoluieron a reconciliar y considerar dandole el
castillo de Arenos, que el Rey Don Alfonso {GL. Don Alfonso el 11.o} a-uia ganado, con lo qual quedo muy
contento el Pagano, y de uerse libre de las inuasiones de su Reyno. Dos señores moros se haçian gue-rra, el de
constantina pidio fauor al Rey de Aragon contra el de Bugia: mas uiendo los moros que el de constantina se
ualia de xristianos le prendieron y mataron. El de Aragon desembarco en Africa y despues de muchas
uictorias que alcanço de los moros, se fue a Siçilia adonde le llamaban, y fue reçibido y Jurado por tal en
Palermo. El año si-guiente de 1283. passo el Rey de Fez y Marruecos contra el de Granada en fauor del Rey
Don Alfonso con algunos xristianos que le dio: pero por no fiarse los unos de los otros se ubo de uoluer a
Africa.
Murio el Rey Don Alfonso el sauio en Seuilla, a 20. de Abril de 1284.
Compendio de la destruycion de España hecha por los moros Alarabes y su admirable restauracion por los muy
inclitos Reyes de España recopilado por el Padre fray Juan de Useros de la orden de san geronimo de Espeja
- 1281, 25 febrero:
Mandato a Jucef Ravaya, judío, para que pague a Pedro de Ahones, Rodrigo Sánchez de Calatayud,
Esteban Núñez, Jimeno Blasco y Gonzalo Rodrigo, comendador de la Orden de Santiago de Montalbán.
ACA, Cancillería,registros,nº52,fol.2-2v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276667
- 1281, 2 marzo:
Orden a Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro Jiménez, señor de Montornes , de tener bien custodiado a
Mosse Alconstantí, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.64v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274157
-1281, 24 junio:
Mandato a Juan Gil Tarín para que conozca la causa de Pedro Esquerra de El Bayo, Pedro López y sus
hermanos.
ACA, Cancillería,registros,nº50,fol.117
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276080#
- 1281, 28 junio:
Mandato a Artaldo y Blasco de Alagón para que comparezcan en Valencia para alegar las razones que
tenían sobre el negocio del castillo de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº49,fol.116v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276072
- 1281, 31 Julio.
Pedro Eiximenis de Arenós recibe la orden de dar el castillo de Montornés al nuevo prior de Sant Vicent,
Bernat, abat de Sant Victorià.
ACA, Pedro III, Reg. Canc. 50, fol. 162
El rey Pere III el Gran mandaba al señor de Montornés Pere Eximenis entregar la potestad del castillo a fra
Bernat, prior del Hospital de Sant Vicent y abad del Monasterio de San Victorián, el cual se dirigía a Valencia a
retomar la posesión de la institución eclesiástica. Sobre Montornés sólo tiene los derechos eminentes de feudo y
sólo sobre su señor –y no sobre los vecinos de Benicàssim ni de la Pobla Tornesa, ya que el señor directo de éstos
sería Pere Ximénez de Montornés.
El Regne Croat de València, p. 615, Robert I. Burns
- 1281, 10 agosto.
El rey Pedro III, escribe a Alamán de Gúdar, sobrejuntero de Tarazona, por haber sido adjudicado,
mediante sentencia de Juan Gil de Tarín, el castillo de Lumpiaque a Pedro Jordán de Rodén.
ACA, Reg. 50, Fól. 144 r.
El Patrimonio Real en Aragón durante la Edad Media:índice de los documentos consignados en el Liber
Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón. Atanasio Sinués Ruiz, Antonio Ubieto
Arteta, Archivo de la Corona de Aragón,Liber Patrimonii Regii Aragoniae.
Orden a Alamán de Gúdal, sobrejuntero de Tarazona, sobre la adjudicación del castillo de Lumpiaque a favor de
Pedro Jordán, y que Sancho Martín de Lagunilla lo tenga hasta nueva orden.
- 1281, 24 noviembre:
Mandato a Sancho Martín de Lagunilla y Lope Martín de Lagunilla para que, en atención de que Pedro
Jordán de Rodén y Jimeno de Urrea se habían convenido sobre el castillo de Lumpiaque, lo entregasen a
dicho Jimeno.
ACA, Cancillería, Reg. 50, fol. 199 vº.
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
-1282, 29 abril:
Orden a Ramón de Solís, de Valencia, para determinar en la causa entre Rodrigo Pérez de Tarazona y
Pedro Garcés.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.86-86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274264
-1282, 13 agosto:
Carta a los cesmeros de las aldeas de Teruel, para que den crédito a Pedro López sobre la remesa de
caballos y vituallas
ACA, Cancillería,registros,nº59,fol.58v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/282900#
-1282, 11 septiembre:
Mandato a todos los oficiales acerca del cobro de los hombres de Luesia, de la cantidad que fueron
condenados a pagar a Pedro Sancho de Calatayud, por razón de la causa de los hombres de Asín.
ACA, Cancillería,registros,nº59,fol.92v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/283095
- 1282, 20 Octubre.
El justicia de Morella decide no enviar notarios a las tierras de Alda hasta que no libere ciertos
prisioneros.
ACA, Reg. Canc. 59, fol. 128v
cum nos commiserimus venerabili episcopo valentino ut de predicto negocio cognoscat ac ipsum fine debito
determinet, mandamus vobis quatenus supersedeatis ponere seu mittere notarios in locis suis, donec
determinatum fuerit ut ipsa dompna Alda aut vos loco domini regis ipsos notarios in terra sua proponere debeatis
. . . facientes . . . liberari homines quos propterea detinetis.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1282, 15 Noviembre.
Alda Ferrandis y Blasco de Alagón
ACA, Reg. Canc. 59, fol. 163
intelleximus quod nobilis Blasius de Alagone seu homines eius pignoraverint hominibus nobile dompne Alde
Ferrandi quandam quantitatem vaccarum et alias res indebite; quare mandamus vobis quatenus, ipsa assecurante
idonee in posse vestro, et existente parata facere eidem iusticie complementum, faciatis eidem restituere vaccas
predictas et alias res.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1283, 16 enero:
Eximén Pérez de Arenós fue dueño de doce jovadas de tierra y de la torre de Campanar que después
pasaron a manos de Berenguer de Moncenis.
ACA, Reg. 60, Fol. 2 vº.
Poder público y administración territorial en el Reino de Valencia, 1239-1348. José Vicente Cabezuelo Pliego.
- 1283, 1 febrero:
Mandato a Gilberto de Cruilles y a Rodrigo Sánchez de Calatayud sobre la distribución de cierta cantidad
de plata que Arnaldo de La Bastida, tesorero real, debía entregar a varios cardenales de la curia romana.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.20v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1283, 10 febrero.
-1283, 20 mayo:
Dos órdenes a Dalmau de Vilarrasa y a Juan Pérez Zapata sobre la compra de caballos.
ACA, Cancillería,registros,nº61,fol.139v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284051
-1283, 31 mayo:
Mandato a Pedro Martín de Artasona, Justicia de Aragón, para que pagase a Juan Pérez Zapata dos mil
seiscientos sueldos que se le debían por el precio de tres caballos.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.140
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286156
- 1283, 17 agosto:
Orden al guardián de los frailes menores del Convento de Calatayud (franciscanos) para que aquellos que
tuviesen instrumentos pertenecientes a Jaime Pérez y a Sancha Fernández Díez, su mujer, en razón de los
castillos de Sisamón y de Calmarza, se los entregasen a Jimeno Pérez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/277436
- 1283, 23 agosto:
Carta a Jaime de Jérica y a otros nobles de Aragón: Pedro, señor de Ayerbe, Jimeno de Urrea, Sancho de
Antillón, Guillermo de Pueyo, Pedro Jordán de Rodén, Rodrigo de Figueruelas, Pedro Jiménez de Beresún,
Íñigo López de Jasa, Jimeno Pérez de Pina, Martín Jiménez de Agón, Lope Ferrench de Luna, Guillermo de
Alcalá, señor de Jarque, Artaldo de Luna y Diego García de Vera, para que acudan donde esté el infante con
todos sus vasallos, caballos, armas, y demás aparatos, para enfentarse al rey de Francia.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.6v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1283, 30 septiembre:
Concesión del justiciazgo de la villa y hermandades de Calatayud a Rodrigo Sánchez, como antes lo tenía
Martín Romeu (Romeo) de Vera. Orden al consejo y vecinos de Calatayud de tener por justicia a dicho
Rodrigo.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.113v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274383
- 1283. 19 octubre.
Renovación en Zaragoza del juramento de Tarazona. Nacimiento de la Unión.
…et dompnus Petrus Jordani de Penna et ….
Et ego, Ferdinandus Egidii de Navax, procurator nobilis dompne Alde Fernandez, filie eiusdam nobilis Regis
Valencie; et…
- 1283, diciembre.
Relació dels capítols que el rei discuteix amb els rics homes, els cavallers i els infançons del regne de
València.
ACA, Cancelleria, Cartes Reials Diplomátiques Alfons II, extraserie 129/1.
...Iurdanus de Pina, Guilelmus de Anglaria, Iacobus Petri, Petrus Ferdinandi, Iaspertus de Castronovo,
Ffranciscus Carros, Gondisalvus Eximini, Bernardus de Serriano, Iohannes Garcia de Loayso, Hugo de
Bellopodio, Eximenus Petri de Andilla,...
Diplomatari de Pere el Gran, Stefano M. Cingolani.
- 1283, 1 diciembre:
Comisión a Berenguer Ricardi de la causa de apelación de la sentencia dada por Pedro de Ruesta en el
pleito entre Teresa, mujer de Rodrigo Sánchez de Vergays e hija de Pedro Jiménez de Montornes, con
Fortún Pérez de Isuerre.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.123v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274415
- 1283, 7 diciembre:
Reconocimiento a favor de Bertrando de Val del dinero que cobraba del Reino de Valencia para el gasto
de los enviados a la curia romana que había pagado Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.10
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1284:
División de las caballerías de Aragón a requerimiento de los ricoshombres. Lista nominal de nobles y caballerías
asignadas: -Pedro Fernández: Magallón, Ricla, Épila, Almudévar y Saviñán. -Don Pedro: La alcaldía de
Zaragoza, Torrellas, Santa Cruz, Ariza, Pina y la morería de Zaragoza. -Don Jaime: Zuera, Valle de Gistaín,
Tierrantona, Palo, Trillo, Morillo (de Monclús) y en la villa de Teruel. -Artal de Alagón: Luna, El Castellar, El
Bayo y Tauste. -Ato de Foces: Uncastillo, Ruesta, Almonacid, Usón, Bespén, Urriés, Torla, Alfamén, Salvatierra,
la bailía de Jaca y Ballobar. -Jimeno de Urrea: Sariñena, Alcubierre, Salas (Altas y Bajas), Aranda y los
sarracenos de Zaragoza. -Rodrigo Jiménez de Luna: Grañén, Pompién, Piracés, Berbegal, Robres, Lorbés, Usón,
Bespén y Cadrete (Cuarte ?). -Gombaldo de Benavent: Pertusa y Alquézar. -Sancho de Antillón: Bolea, Murillo
(de Gállego), Valle de Echo, Berdún, Sotero, Raro, Fabana y Panzano. -Pedro Cornel: Castejón de Sobrarbe,
Bárcabo, Valle de Tena, Boltaña, Sádaba, Adahuesca, Sevil, Cetina, Santos, Embid (de la Ribera), Paracuellos de
la Ribera, Valle de Nocito, las honores de Berroy, Cuernas, Cortillas y Basarán, Biescas Sobirón, Pozán (de
Vero), Sabiñánigo y Aínsa. -Guillermo de Pueyo: Naval, Loarre, Sarsa (de Surta), Arinçolo?, Gallinero, Eripol,
Arcusa, Las Bellostas, Castellazo, Valle de Broto, Torla, Longás, Ibardués, Lobera, Torruéllola (de la Plana) /
Torrolluela (del Obico), Campo de Jaca, Lanave, Ceresa y Laspuña. -Pedro Martínez de Luna: Sos (del Rey
Católico), Tiermas, Valle de Pintano, castillo de Rueda (de Jalón) y Morés. -Artal de Luna: cristianos y moros de
Borja, Alfajarín, Jaca, Salvatierra y la alcaldía de Ejea (de los Caballeros). -Lope Ferrench de Luna: Arándiga,
Nigüella, Illueca, la aldeas de Daroca, la alcaldía de Tarazona, Alagón y sus sarracenos, Huesa (del Común) y sus
sarracenos. También se le asigna cierta cantidad sobre la sal de Remolinos. -Berenguer Guillermo de Entenza:
Ribagorza, Pallars, San Esteban de Litera y Aínsa. -Pedro Jordán de Roden (Peña ?): Fuentes y sus sarracenos,
Ansó, Valle de Puértolas y Gistaín, Torla y Naval. -Jaime Pérez: Aldeas de Calatayud, Teruel y sus aldeas,
Ademuz, Alpuente y Castielfabib. Entre estos folios hay unas hojas agregadas repitiendo algunas cantidades y
lugares.
ACA, Cancillería,registros,nº45,fol.31-35
Fondo histórico de Aragón, Fundación Ibercaja
-1284, 13 febrero:
Bernardo Riquer libra a Gonzalo Pérez de Tarazona, de pagar cierta cantidad de dinero del monedaje de
Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.7v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/281989
- 1284, 28 junio.
ACA, Reg. 45, fol. 16v, 17
In regestro regis Petri 2, intitulato Super feudis, fol. 17, in convocatione feudatariorum per dictum regem, facta in
obsidione Albarrazini 4 calendas julii 1284, fuit convocatus Ruy Ximenez de Borriol pro feudo de Borriol.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1284, 4 julio:
Comisión a Ramón de San Literio de asignar juez en la causa de Doña Teresa, hija de Pedro Jiménez de
Montornes, con Pedro de Isuerre.
ACA, Cancillería,registros,nº46,fol.219
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/274779
- 1284, 16 julio:
Asignación a Pedro Jordán de Roden del monedaje de Pina a cambio del que tenía de Zaragoza.
ACA, Cancillería,registros, nº52, fol.50
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
-1284,12 agosto:
Consigna a Sancho Ortiz de Pisa de cierta cantidad sobre la fonsadera de Calatayud. Lo mismo a Pedro
Sánchez de Calatayud y Jimeno de Tobia.
ACA, Cancillería,registros,nº52,fol.54
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/276926
-1284,18 septiembre:
Orden a los hombres de Sos (del Rey Católico) y Castiliscar para que observen a Pedro Jordán la gracia
que el rey Jaime I le había hecho, acerca del molino de Santa Eulalia.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.32v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja
-1284, 3 octubre:
Comisión a Juan Zapata, canónigo de Tarazona, de la causa entre Jordán Pérez de Tarazona, y Martín
Diego y Domingo Nicolai.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.39
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/272647
- 1284, 5 octubre:
Recuento de las peitas que el rey hizo sobre los lugares dados a los ricoshombres, especificando las cantidades a
dar. -Orden al consejo de Luna en relación al pago de la peita a Artal de Alagón. Del mismo modo a los hombres
de El Castellar, El Bayo y Tauste. Le hacen una asignación sobre el monedaje de Alcañiz. -Al noble Lope
Ferrench de Luna: Arándiga, Nigüella, Illueca, Alagón y Huesa (del Común). -Al noble Pedro Fernández:
Magallón, Ricla, Épila, Saviñán y Almudévar. -Al noble Pedro Martínez de Luna: Sos (del Rey Católico),
Tiermas, Val de Pintano, Puy Pintano y Rueda (de Jalón). -Al noble Jaime de Jericá: Valle de Gistaín, Zuera,
Tierrantona, Palo, Trillo, Morillo (de Monclús). -Al noble Guillermo de Pueyo: Boil, Loarre, Sasa (Sarsa de
Surta), Arinçolo?, Gallinero, Eripol, Arcusa, Castellazo, Olsón, Longás, Ibardués, Baón, Campo de Jaca y
Lanave. -Al noble Pedro Jordán de Rodén: Fuentes, Ansó y Torla. -Al noble Jimeno de Urrea: Sariñena,
Alcubierre, Salas (Altas y Bajas). -Al noble Gombaldo de Benavent: Pertusa y Alquézar. -Al noble Rodrigo
Jiménez de Luna: Grañén, Pompién, Berbegal, Robres y Lorbés. -Al noble Artaldo de Luna: cristianos de Borja y
Alfajarín. -Al noble Ato de Foces: Uncastillo, Ruesta y Urriés. Se le asigna cierta cantidad del monedaje de
Barbastro y su merinado. -Al noble Pedro, señor de Ayerbe: Torrellas, Ariza y Bolea.
ACA, Cancillería,registros,nº45,fol.35v-38v
Fondo histórico de Aragón, Fundación Ibercaja
-1284, 28 diciembre:
Carta a Pedro Fernández, Artaldo de Alagón y Pedro Jordán de Peña en creencia de Juan Zapata,
canónigo de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº43,fol.92
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/273044
- 1285:
La aljama de Coglor pagaba dieciocho dineros de “peyta” a doña Elfa Pérez, mujer del noble Jimeno
Pérez de Arenoso, por cinco campos que habían recibido de dicho noble los moros del lugar.
AHN, Cart. Magno 428, número 398.
Miscelanea Jose Mª. Lacarra. Estudios de Historia Medieval.
-1285, 1 febrero:
Orden a Jimeno López de Rufas para que permita a Pedro Zapata, Rodrigo Sancho y a Jimeno Pérez
hablar con Doña Inés Zapata.
ACA, Cancillería,registros,nº63,fol.41v
-1285, 6 febrero:
Carta del rey a Doña Inés Zapata, respondiendo a lo que de su parte dijeron Pedro Zapata, Roy Sánchez
de Calatayud y Jimeno Pérez de Oris, enviando a Raimundo de Molina y a Pedro de Libia para tratar sus
diferencias.
ACA, Cancillería,registros,nº63,fol.44
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1285, 22 mayo:
Testamento de Pedro III donde toma como manumisores a varios ricoshombres aragoneses como: Pedro
(Fernández) señor de Ayerbe, Rodrigo Sánchez de Calatayud, Gonzalo de Fantova, etc.
ACA, Cancillería,perg. nº117,fol.479
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1285, 24 junio.
Libramiento de un caballo a Pedro Jordán de Roden.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.33
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1285, 25 julio.
Carta del infante a Pedro Fernández y a otros nobles (Berenguer Guillermo de Entenza, Jaime, señor de Jérica,
Ato de Foces, Pedro Martínez de Luna, Pedro Jordán de Rodén, Sancho de Antillón, Blasco de Alagón, Pedro
Sesé, Beltrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de Tramaced, Rodrigo de Figueruelas, Guillermo de Alcalá de Jarque,
Guillermo de Alcalá de Quinto, Pedro Zapata de Cintruénigo, Gil Rodrigo de Montuenga, Alamán de Gúdal,
Blasco Sanz de Horta, Pedro López de Oteiza, Gombaldo Pérez de Samper, Rodrigo Sánchez de Pomar, Martín
de Leet, Lope Guillem de Oteiza, Rodrigo González de Funes, Martín García de Diacastello, Íñigo López de Jasa,
Lope de Pomar, Ponce de Lascellas, Jimeno Pérez de Pina, Corberán de Ahones, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil
de Atrosillo, Geraldo de Azlor, Pedro Ahones, Martín Jiménez de Agón, Blasco Maza de Ganalor, Sancho de
Horta, Artaldo de Horta del Reino de Aragón llamándolos a Zaragoza para que se presenten ante él.
ACA, Cancillería,registros,nº62,fol.157v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1285, 2 agosto:
Carta a todos los caballeros y ricoshombres del Reino de Aragón para que el primer día del mes de septiembre
acudan con el máximo de gente posible a dar batalla al rey de Francia. Lista nominal de un total de cuarenta
caballeros y ricoshombres aragoneses de gran relevancia: Pedro Fernández, Artaldo de Luna, Berenguer Guillem
de Entenza, Jaime señor de Jérica, Ato de Foces, Gombaldo de Benavent, Pedro Martínez de Luna, Pedro Sesé,
Pedro Jordán de Rodén, Sancho de Antillón, Blasco de Alagón, Belrrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de
Tramaced, Rodrigo de Figueruelas, Guillermo de Alcalá de Jarque, Gombaldo de Alcalá de Quinto, Pedro Zapata
de Cintruénigo, Gil Rodríguez de Montuenga, Alamán de Gúdal, Blasco Sanz de Horta, Pedro López de Oteiza,
Gonzalo Pérez de Samper, Rodrigo Sánchez de Pomar, Martín de Leet, Lope Guillem de Oteiza, Rodríguez
González de Funes, Martín Garcés de Diacastello, Íñigo López de Jasa, Lope de Pomar, Ponce de Lascellas,
Jimeno Pérez de Pina, Corberán de Ahones, Lope Ferrench de Atrosillo, Gil de Atrosillo, Geraldo de Azlor,
Pedro de Ahones, Martín Jiménez de Agón, Blasco Maza de Ganalor, Sancho de Horta y Artal de Horta.
ACA, Cancillería,registros,nº57,fol.171v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1285, 13 octubre.
Pleito de Fortunio Pérez de Isuer con Pedro Jiménez de Montornés, sobre la alquería de Xirles. Aparece
junto a Teresa de Montornés, probablemente su hija.
ACA. Reg. Canc. 43, fol. 52 v.
El linaje Arenós y el señorio de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.
- 1285, 19 octubre.
Aarón Abinafia administraba los bienes de Sancha Fernández y el rey le ordenó presentarse (o enviar las
cuentas, selladas con un sello y por medio de mensajero fidedigno) para mostrar los libros de la
administarción de los bienes.
ACA, Reg. 57, fol. 217-1
Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1276-1285). David Romano.
- 1285, 22 octubre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud para que prenda a todos aquellos que por Navarra entrasen en
Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº58,fol.112v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/282555
-1286, 23 abril:
Guiaje a favor de Doña Marquesa López de Rada y a Lope, su hijo, sobre todos sus bienes.
ACA, Cancillería,registros,nº64,fol.48
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/278097
- 1286, 30 abril:
Mandato a Arnaldo de La Bastida para que pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Pedro Sánchez, su
hijo, lo que se les debiese de los vestidos, quitación y despensa del viaje a Roma.
ACA, Cancillería,registros,nº65,fol.165
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1286, 12 mayo. Huesca.
Litterw Alphonsi III Regís Aragonum qiiíhus malefactís ín Berengaríim de Fluviano^ Romanam curiam
proficiscentem perpetratis , poenam constítuere jubet. 1286.
Ex arch. reg-. Barcin. reg. 4. Alph. li. fol. 77.
Viro Nobili et dilecto A. Rotgerii Comiti Palleariensi, Procuratori noslro in Catatonía : Ad auresnostras pervenit
quod nuper dum venerabilis vir et dileclus Consiliarius noster Hugo de Mataplana , Prepositus Marsilionensis ex
legatione nostra ad Romanam curiam accedens, esset juxla lociim qui dicitur Monsmolonus, tres bacallarii qui se
insidiis posuerant in termino Castri de Montetornesio occurrerunteidem, et incedentes simul cum eo, acceserunt
proditialiter ad Berengarium de Fluviano consocium Prepositi supradiclietipsum Berengarium el quemdam
scutiferum suum proditialiter et letaliter vulneraverunt, tractantibus ut intelleximus Archidiácono Illerdense et
nobili Berengario de Entenca. Qui bacallarii post diclum flagilium et ante receptali fuerunt per quemdam qui
dicitur Montagut in Castro de Montornesio et termino suo quod est dicli Berengarii de Entenca. Undecum
enorme facimus remanere non debeat impunilum máxime quia faclum est in non modicum contemptum
domjnacionis nostre et dedecus noslrum , volumus ac vobis dicimus ot mandamus quatenus incontinenti
inquiratis diligenler et secrete et caule super hiijusmodi comissi. et si per ipsam inquisicionem vel jam ante ipsam
vobis constilerit de predictis , capiatis incontinenti predictum qui vocatur Montagut et omnes alios qui ipsos
malefactores seu omicidas receperunt, vel eis in premissis prestiterunt consilimn assensum nec non et ipsos
malefactores, si ipsos capere poteritis, quoquoraodo.
Volumus eliam quod si vobis constiterit de predictis. . . . castrum de Montetornesium occupetis et eraparetis,
quod vobis prout de jure et secundum formara pacis et tregüe faerit faciendum et facta inquisicione ipsa, nobis
eam incontinenti mitatis sine aliqua mora, sub nostri sigilli munimine interelusam.
Datum Osce quarto idus maij M.CC.LXXXVI.
ESPAÑA SAGRADA, CONTINUADA LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA.
-1286, 1 junio:
Salvaguardia a Pedro López para que venga a servir al rey.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.103v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279576
- 1286, 1 junio:
Debitorio a favor de Rodrigo Jiménez de Calatayud de dos mil reales valencianos por la tenencia del
castillo del Puyo (Pueyo ?).
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.23
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280251
- 1286, 27 agosto.València
Sentència en favor de l'orde de l'Hospital, reconeixent-li el dret a percebre els imposts de peita, questia,
host i cavalcada a l'alqueria de Tales, en terme d'Onda
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordenes Militars. Pergamins. Carpeta 523, nº 531P. Còpia autoritzada de
1299. Garcia Edo, Vicent. Onda en el siglo XIII, 1988, pp. 138-141
Hoc est translatum bene et fideliter factum sexto idus augusti anno Domini Mº CCº XCº nono, sumptum a
quodam instrumento cuius tenor talis est:
Tercio nonas augusti anno Domini Mº CCº octuagesimo [sexto] [.....] [Ber]nat de Miravayls, maestre en la
castellania d'Amposta, d'una part demanan, et en Ruy Sanxiz de Calatayud, de l'altra, deffenent pleyt o
qüestió somoguda en la manera de savayl se segueix, la qual qüestió o demanda los ditz si e Bernat de
Miravayls, mestre damunt dit [.....] [Ruy Sanxiz de Calatayud meteren en poder d'en Ramon de Riusech e
d'en Ferrer de Piera, axí com en àrbitres arbitradors e amigables composadors, segons que en lo compromís
d'aquí feit pus plenerament és contengut; davant los quals àrbitres lo dit maestre mogué sa demanda en la
manera que.s segueix:
Davant vos altres, [seny]ors àrbitres, per les partz damunt dites comunalment eletz a la qüestió davayl
escrita propose claman frare Bernat de Miravayls, maestre en la castelania d'Amposta, comtra en Ruy Sanxiz
de Calatayud, qui té e posseex la alqueria de Tales en lo terme d'Onda, en la qual alqueria de Tales l'Espital o
los comanadors qui per temps aquí són, per raó de la senyoria d'Onda qui és de.l Espital, deuen pendre un
bessant de cascun moro per cascun veýn, e an dret de pendre e d'aver aquí questia, cena, e host e cavalcada, e
altres dretz que paga e fa e ret cossa de realench.
Hon com lo dit en Ruy Sanxiz contradiga e aja contradit al dit maestre e als comanadors qui per temps aquí
són e an estat de pendre e d'aver los ditz dretz, per tal demane lo dit maestre aquel en Ruy Sanxiz assí ésser
per sentència condempnat, que no empatxe ne empatxar façe al dit maestre ne als comanadors qui aquí per
temps seran, de pendre e d'aver los ditz dretz en lo dit logar. Encara demana que.ls ditz dretz sien al dit
maestre en nom del dit Espital ajutiatz.
A la qual demanda respon lo dit en Ruy Sanxiz e atorga s.i tenir e posseir lo dit logar de Tales. Encara
atorga que el contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui en Onda són e an estat, de pendre
los ditz dretz en lo dit logar, per tal cor lo dit maestre no ha dret de pendre los ditz dretz en lo dit logar, segons
que el és appelat de mostrar davayl en les sues excepcions.
Excipien [.....] lo dit en Ruy Sanxiz sine los moros del dit logar de Tales no ésser tengutz de donar ne de
pagar al dit maestre ne als comanadors d'Onda los dits dretz, per tal cor és de fur d'Aragó, e per fur d'Aragó tot
cavaler ab sos hòmens són franchs de pagar los ditz drets per raó de qualque loch que [tenen] en qualque
guissa lo tenguen.
Item, diu excipien que per altra rahó no és tengut el ne los seus moros del dit logar de pagar los dits dretz, per tal
cor lo senyor rey ab carta sua dóna licència e plen poder a.n Pere de Castelnou, de qui lo dit logar fo, que pogués
poblar lo dit logar de Tales de moros. E que los moros e los habitants d'aquel logar, ne ell, no fossen tengutz de
pagar sinó tan solament sengles bessans per cascuna cassa, segons que en la dita carta del senyor rey és
contengut; per la qual cossa lo dit logar fo exempt e enfranquit de totz los damunt ditz dretz, lo qual
enfranquiment se feu enans que.l senyor rey agués feit cambi d'Onda ab l'Espital, perquè diu sint los moros del
dit logar ésser tengutz a pagar los ditz dretz.
A les quals excepcions scrites lo dit frare Bernat de Miravayls e negà aqueles ésser veres segons que
possades són, e posat que veres fossen no li nourie per les rahons que el mostrarà avant.
E com les dites partz sobr.açò aguessen en prova treytes cartes e altres mostres a fundar lur encorriment, en
aprés al·legaren cascuna de les dites partz davant los dits àrbitres ho arbitradors de lur dret, e de paraula molt
dixeren, proposaren e al·legaren cascuna de les partz, a conservació e ajuda de son dret, e finalment sentència
demanaren.
Hon nos, en Ramon de Riusech e en Ferrer de Piera, àrbitres arbitradors damunt ditz, vista la demanda
davant nos per lo dit frare Bernat de Miravayls proposada, e la resposta feyta e aguda per lo dit en Ruy Sanxiz,
e les excepcions e totes les altres rahons per aquel en Ruy Sanxiz proposades, dites e al·legades, e vist encara
tot açò que cascuna de les dites parts davant nos volgueren dir [e al·]legar, diu sobre açò consel de savis, avent
Déus davant nostres huyls, com a nos sia cert bastantment de la intenció de frare Bernat de Miravayls, mestre
damunt dit, ço és que.l Espital deu pendre e aver bessant de cascun moro per cascun ayn que estia en l'alqueria
de Tales, la qual alqueria és en lo terme d'Onda.
E encara que lo dit maestre e comanadors, qui per temps aquí són o seran per raó de.l Espital de
Jherusalem, agen dret de pendre e d'aver en aquell loch de Tales questia e çena, e hos e cavalcada e altres
dretz que fa o ret cossa que [sia de] realench.
E sia a nos cert que.l dit en Ruy Sanxiz contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui aquí
són e per temps an estat de pendre e d'aver los ditz dretz; per tal lo dit en Ruy Sanxiz sentencialment
condempnat, que el per sí ne per entreposada persona no contrast ni empatxe al dit maestre ni a nuyl
comanador qui per temps aquí sie, per raó de.l Espital, de pendre los ditz dretz de moros de Tales e del dit
logar de Tales; jutgan al dit maestre e per el a la orde de.l Espital damunt dit, dret d'aver e de reebre los dretz
damunt ditz en los ditz moros de Tales e en lo dit logar de Tales, no contrastan les excepcions possades per lo
dit en Ruy Sanxiz, com aqueles no vaylen per dret ni per raó.
E totes les damunt dites cosses e sengles deÿm e pronunciam sotz la pena en lo dit compromís possada.
Donada sentència en València, en presència de les dites partz, VIº kalendas septembris anno Domini Mº CCº
octuagesimo sexto.Sig+num Raymundi de Rivosicco. Sig+num Ferrarii de Piera, arbitrator seu arbitratorum
predictorum, qui predictam sententiam tulerunt.
Testes huius rey sunt Raymundus de Sancto Licerio, Raymundus de Rivo Sicco filius Raymundi de Rivo
Sicco, Berengarius de Rovia, Jacobi Raymundi, G. Bernardi de Monpelo, Arnaldus Corberam prescribi et
plures alii.
Sig+num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit, et propria manu clausit loco
die et anno prefixis.
Sig+num Bernardi de Palacio, notarii publici Onda, pro teste.
Sig+num Johannis de Podio Viridi justicie Onda qui in huich traslatum suam prestitit auctoritatem et
decretum.
Sig+num Johannis de Podio Viridi, notarii publici Onde, testis.
Sig+num Raymundi de la Batut, notarii Onde et curie eiusdem, qui de mandato dicti justicie auctoritatem
suam hic aposuit et escripsit.
Sig+num Dominici Baldinari, notarii publici [Onde, qui hoc] trasnlatum bene et fideliter translatavit cum rasso
emendato in undecima linea ubi dicitur "respon", et clausit die et anno in prima linea contentis.
© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1286, 7 septiembre:
Dos despachos sobre la indemnización de una fianza que Rodrigo Sánchez de Calatayud, hizo por Doña
Alda Fernández a favor de Borno Gundoni.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.208
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279875
- 1286, 20 septiembre:
El rey Alfonso nombra como procurador, entre otros, a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Raimundo de
Besalú, arcediano de Ribagorza.
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_III,carp.119,nº96
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261095
- 1286, 20 septiembre
Carta real pidiendo a los nobles seguridad por sus tierras al paso de los embajadores que el rey enviaba a
Roma y que eran: Gilberto de Cruilles, Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro de Costa.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.204
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1286, 20 septiembre:
Dos despachos sobre la moratoria de Rodrigo Sánchez de Calatayud y Pedro Sánchez, su hijo.
ACA, Cancillería,registros,nº66,fol.206
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/279872
- 1286, 21 septiembre:
Reconocimiento a favor del obispo de Valencia de haber pagado dos mil sueldos reales por el subsidio de la
curia romana, entregándoselo a Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.77v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280457
- 1286, 21 septiembre:
Mandato a Bernando de Vall para que pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Pedro de Costa las
despensas que harían desde Valencia hacia Lérida y Barcelona, en razón de trece cabalgaduras.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.79v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280464
- 1286, 23 octubre.
Doña Romea, viuda de don Gil Jiménez, hace partición de los bienes que le quedaron- una vez entregados
los que correspondieron a su hijo Pedrot de Mora-, con doña Soriana, monja de la Zaidía, y don Guillén
Pican, procurador de las restantes herederas. Consta por traslado de la escritura hecho el 7 de febrero de
1290.
AHN. Clero. Carpeta 3278, nŭm. 14.
Hoc est translatum bene et fideliter factum VII idus februarii anno Domini millesimo CCLXXX nono, sumptum a
quodam instrumento cuius tenor talis est: Sea conecida cosa a todos homnes como yo donna Romea, muger de
don Gil Ximenez, que fue parte con dona Soriana, monga de la orden de Santa Gracia de la çaydia de Valencia, et
don Guillen de Pican, procurador de dona Maria Ximenez et de dona Teresa Ximenez, monias, et de dona Oria
Ximenez, herederas del dicto don Gil Ximenez, parten con dona Romea todos los bienes que fincaren a dona
Romea quando ovo partido con don Pedrot de Mora, su fijo; es a saber, de Serion et de Pina et de Almansa, casas,
vineas et piegas et uertos; et viene los de part la meatat que finco a la dita dona Romea et la quarta part de
l'Alcudia. Et pongo yo donna Romea a vos dito procurador en possession de la parte de las ditas duennas.
Fecha carta nuef dias por exir de octubre, era M. CCC. XX. quarta. Testigos: don Benedito, don Iohan Corteset,
don Martin. E yo Domingo de Soria, notario publico de Teruel, qui de mandamento de don Matheo Fillol et
Garcia Guarin, mayordomos del conceio de Teruel, esta carta scrivi, et saqui d'un pedago de paper que scripto
segunt en aquel se contenia et fue trobado en una caxa en que estavan los memoriales de Sancho Gil de Exiarch
et scripto de su mano, et presa, la not[roto] segunt en aquel parecia, jueves, XIII dias entrado el mes de octubre,
era M. CCC. XX. septima. Et son testigos Pero Chova de Tortaiada et Pascual de Camannas et Johan Miguel de
V Olivas, et con mi signo (signo) cerre. Sig(signo)num Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, testis.
Sig(signo)num Guillermi de Olivaria, notarii publici Valencie, testis. Sig(signo)num Romei Sedacerii, notarii
publici Valencie qui hoc translatum bene et fideliter translatavit et cum suo originali comprobavit die et anno in
prima linea contentis
De la minuta al traslado en un documento del siglo XIII. Mª Desamparados Cabanes Pecourt
- 1286, 8 noviembre:
Mandato a Guillermo de Betesa, de Huesca, para que pagase a Pericón de Soler cuatrocientos cincuenta
dineros que se le debían del precio de un mulo, que se dio a Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº67,fol.118v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/280629
-1287, 1 febrero:
Orden al justicia y jurados de Cetina de desembargar sus bienes a Lorenzo Martínez de Heredia, Lope y
Gonzalo de Cetina, Pedro Jordán de Peña y Gonzalo López de Vera.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.66
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/287188
-1287, 30 marzo:
Mandato a Bernardo Guillem de Entenza y a otros nobles aragoneses (Pedro Cornel, Jimeno de Urrea, Ato de
Foces, Guillermo de Pueyo, Pedro Jordán de Peña, Artaldo de Alagón, Lope Ferrench de Luna, Artaldo de
Luna, Sancho de Antillón), para que procurasen detener a los hombres del Reino de Aragón que iban a salir
armados contra los de Valencia, por las disputas que había entre ellos. También otro mandato similar a los
hombres de Zaragoza, Calatayud y sus aldeas, Teruel y sus aldeas, Tarazona, Daroca, Huesca, Jaca y Barbastro.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.86v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284696
- 1287, 15 junio:
Mandato a Lope Álvaro para que sin dilación alguna entregase a Rodrigo Sánchez de Calatayud,
procurador del rey, el castillo de Castielfabib.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.138v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/284942
- 1287, 25 junio:
Mandato a Rodrigo Sánchez de Calatayud y a Jimeno Pérez de Oriz para que tratasen con Inés Zapata y
su hijo Ferrando sobre el negocio gestionado por Juan Jiménez de Heredia en Albarracín.
Mandato al justicia, jurados y consejo de Tarazona para que interviniesen en la posesión de algunas
heredades que habían sido de Pedro Pérez, del sacristán de Tarazona, de Juan Garcés, de Pedro Jordán de
Alcolea y de Juan Pérez de Calzones.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.149
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1287, 23 agosto:
Mandato a Gombaldo de Tramaced, sobrejuntero de Huesca, para que ejecutase la sentencia pronunciada
en la causa que Pedro Fernández de Arenoso seguía contra Lope de Erla, por haber quedado desierta la
apelación que éste había interpuesto de dicha sentencia.
ACA, Cancillería,registros,nº70,fol.174
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/285198
- 1287, septiembre.
La Unión busca alianzas internacionales.
Real Academia de la Historia, Col. Salazar. Apéndice 95. Ms. M-139, fol. 94-97.
Et los sobreditos de la Unidat, dubdandose del dito senynor Rey que contra ellos quisiers enantar o façerles mal
por raçon de las demandas e mandaderias sobreditas, demandaron e cercaron ayuda con qui defender se podiesen
del senyor Rey e de quiquiere otro que contra el Privileio e la Jura de Aragon mal les fiçiese ho les quisiese façer.
Et asi, enviaron sus mandaderos a la Eglesia de Roma, al Rey de Françia, al rey de Castiella e a los moros con
mandaderias, segun que se siguen:
Embajada al Rey de Francia. Esta es la mandaderia que los mandaderos de los nobles don Pero, senyor de
Ayerbe e fillo del alto senyor Rei don Jayme, de buena memoria, don Examen de Urreya, don Jayme, senyor de
Exerica, don Jayme Perez, senynor de Segorbe e fillo del alto senyor Rey, don Pero, que Dios perdone, don
Blasco de Alagon, don Pero Jordan de Pena, seynor de Arenoso, ...
Embajada al Rey de Castilla...don Pero Jordan de Pena, ...
Embajada a los Reyes Moros...don Pedro Jordan de Pena, senyor de Arenoso,...
Guerra contra la Union.
Post hec anno Domini MºCCºLXXXºVIIº, mense septembris, partida la vista del senyor Rey sobredito e del Rey
de Anglaterra, el dito Rey de Aragon vienient personalment en la ciudat de Taraçona, el conseyllo de la qual era e
observaria ensemble e con los sobreditos nobles ricos omnes, mesnaderos, cavalleros, ciudadanos de Çaragoça la
Jura de la dita Unitat et fiso hi prender Iª grant quantidat de los omnes buenos e de los milores e de los mas
honrados de la dita ciudat de Taraçona.
...don Pero Jordan de Pena, senynor de Arenoso, ...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.
-1287, 12 septiembre.
D. Alfonso III hace donación al abad y monasterio de Poblet del de San Vicente de la Roqueta de los
castillos y villas de Castellón y Cuarte y del castillo de Montornés, debiendo ovupar esta fortaleza D. Pedro
Ximénez de Arenós, a nombre de dicho monasterio. Todas estas donaciones las hace en cambio del castillo
de Apiaria, (hoy Piera) situado en el camino real de Barcelona a Cervera, que el rey necesitaba para
defender a los pasajeros y castigar a los ladrones.
In Christi nomine. Noverint universi, quod Dominus Jacobus felicis recordationis Illustrissimus Rex Aragon.
quondam in sua ultima voluntate divinitus inspiratus assumens Habitum Cisterciensis Ordinis in Monasterio
Populeri, & ibidem cupiens perpetuo, dum vita esset sibi comes, Domino samulari, legavit dicto Monasterio
Castrum & Villam spectantibus quoquo modo, medietatem etiam Villae, & Castri de Avinaixa, cintam auream, &
omnia vasa argentea, Capellam, & quinque millia Morabatinorum, possessionem quorum Monasterium adipisci
non potuit ex eo quia Illustris Dominus Petrus felicis recordationis Filius, & Heres dicti Domini deliberatione
utens distulit mancipare effectui usque ad tempora mortis sua. In extremis autem positus, animadvertens seu
cogitans piam dispositionem dicti Domini Jacobi Patris sui, confirmavit, ratificavit, & approbavit legata
praedicta, & mandavit in sua ultima voluntate dicta legata tradi debere Monasterio supradicto cum decem
millibus Morabatinis, & quod traderentur ipsi Monasterio per Illustrissimum Dominum Alfonsum ipsibus Domini
Petri Filium, & Heredem. Post mortem autem ipsius Domini Petri idem Dominus Alfonsus attendens piam
dispositionem avitam, & paternam factam de Legatis praedictis, & volens ea ducere ad effectum; prout debebat,
& decebat Regiam Majestatem, tradidit locum de Apiaria supradictum Monasterio praelibato. Idcirco Nos
predictus Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Majoric. & Valent. attendentes utilitatem, &c. ( explica los motivos
de permutar, y dar el Hospital de San Vicente en recompensa de el Castillo de Apiera; porque este le importa al
Rey para defender el camino Real de Barcelona a Cervera; porque es lugar sugeto a extorsiones de facionorosos;
y en fin porque el de San Vicente es pacifico, mas abundante en reditos, y prosigue) & in quo novella plantatio
sub statu Regulari Cistercien. Ord. quod tenerrime affectamus, ibidem poterit crescere, seu etiam pullulare; in
emendam & compensationem praedictorum Castri & Villae de Apiaria, & omnium jurium & pertinentiarum
ejusdem: per Nos & omnes successores nostros de consensu, & voluntate expressa Abbatis & Conventus
praedicti Monasterii Populeti, & de consensu etiam & expressa voluntate Petri de Rege Sacristae Ilerden. cui a
praedecessoribus nostris facta fuerat personalis donatio de praedictis Hospitali, domo, seu loco S. Vicentii, &
Castris, seu Villis, & aliis juribus, & pertinentiis eorumdem: Damus, & concedimus in perpetuum, ac tradimus
Domino Deo, & B. Mariae Virg. & Vobis Fratri Bernardo Abbati, arque Conventui Monast. Populeti praesenti, &
futuro, & ipsi Monasterio prolibero,& francho alodio vestro cum omni pleno Dominio, & Señorivo praedictum
Hospitale, Domum, seu locum S. Vicentii in suburbio Valent. positum franchum, & liberum cum Castris & Villis
de Castilione, & de Quart, & cum Dominio & potestate Castri de Montornès: ita tamen quod teneatis dictum
locum de Montornès pro Nobis & successoribus nostris, &c. Et Petrus Eximini de Arenós teneat dictum
Castrum pro vobis dicto Abbate & Conventu, &c. Abdicantes a Nobis, & successoribus nostris jus, & potestatem,
quod & quae competebant, seu competere poterant ponendi, confirmandi, donandi, seu assignandi Rectorem,
Administratorem, seu quemvis alium Gubernatorem, & Portionarios, seu Beneficiatos, vel alios quocumque
nomine conseantur in Hospitali, Domo, seu loco praedictis, nec in aliis Castris, seu Villis ipsius Hospitalis, &c.
Ponentes, & inducentes Vos Abbatem & Conventum praedicti Monasterii, & ipsum Monast. in corporalem
possessionem, vel quasi omnium praedictorum, & singulorum &c. Obligantes vobis omnia bona nostra &c. &
specialiter Castrum de Belloc, & Caldariam Ilerdae. Et insuper Damus Vobis fidejussores pro evictione Nobiles
Guilleldum de Angularia, & Bereng. de Podioviridi, &c. Et Nos dicti Nobiles Guillelmus &c. facimus Vobis
dicto Abbati & Conventui praedicti Monast. Populeti sponte fidejussionem praedictam obligandes Vobis omnia
bona nostra, &c. Et nihilominus Nos praedictus Alfonsus Rex juramus per Deum, & haec Sancta quatuor Dei
Evangelia a Nobis corporaliter tacta, praedicta omnia, & singula attendere, & complere, & non contravenire
aliqua ratione. Ad haec Nos frater Bernardus Abbas & Conventus praedicti Monasterii Populeti attendentes, &
considerantes, laudantes, & approbantes omnia supradicta, & singula, recipimus in emendam, & compensationem
Castri & Villae de Apiaria, quam a Nobis recuperatis, Hospitale, Domum, seu locum S. Vincentii de Vlentia cum
omnibus Castris, Villis, & omnibus aliis juribus & pertinentiis praedictis, &c. Nos vero Petrus de Rege Sacrista
Ilerdensis, cui per antecessores dicti Domini Regis Alfonsi praedictum Hospitale cum omnibus quae iuperius
expressa funt, in vita nostra datum fuerant, seu etiam assignatum; ex certa scientia laudamus, approbamus, &
etiam confirmanus donationem factam per dictum Dominum Regem Alfonsum praedicto Monast. Populeti,
promittentes quod nunquam contra praedicta veniemus, nec venire faciemus per Nos, vel per interpositam
personam aliqua ratione. Actum est hoc pridie Idus Decemb. anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo
septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia Regis Aragon qui haec laudamus, & firmamus, appositum hic per manum
Petri Marchesii Notarii nostri, loco, die, & anno praefixis...
...quia non habemus castrum seu villam aliam que contra raptores et malos homines circunquaque positos possent
viam regiam defendere seu etiam custodire.
...Testes hujus rei sunt Venerabiles Hugo de Mataplana Praepositus Marsilien. Joannes Zabata, & Petrus
Marchesii Notarius Domini Regis, & Consiliarius ejundem, & Petrus Pelegrini. Ego Michael Boterii Publ. Notar.
Tarracon. hoc scribi feci.
El libro de la provincia de Castellón, Juan A. Balbas.
Historia de el Real Monasterio de Poblet: ilustrada con disertaciones. Jaime Finestres y de Monsalvo
Número 19.A. Donació Número 19.A. Donació 19.A. Donació y concessió feta per dit senyor rey don
Alfonso51 /fol. XII/ de exprés consentiment y voluntat del abat y convent de Poblet y de consentiment
també y espressa voluntad de Pere de Rey, sagristà de Lleyda, al qual per los predecessors de dit rey fonch
feta donació del hospital, casa y lloch de Sant Vicent de València, y dels castells, vilas y altres drets y
pertinèncias de aquells, a Bernat, abat, y al convent de dit monastir de Poblet, present y futur, per libero y
franch alou, ab tot ple domini y senyoria de dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, posat en lo arreval de
la ciutat de València, franch y libero, ab los castells y vilas de Castelló y de Quart, ab la senyoria y potestat
del castell de Montornés, y ab tots los altres castells, vilas, alquerias y altres qualsevols llochs a dit hospital
y casa pertanyents, ab termes, afrontacions, entradas, exidas, drets y pertinèncias, ab cavallers, altres
homes y donas cristians, jueus y sarracenos, en dit lloch habitants y habitadors. Llevant-se dit y sos
successors lo dret y potestat que li competia de posar, conferir y assenyalar rector, administrador o
qualsevol gubernador, porcioners, beneficiats y altres qualsevols en qualsevol nom se entenguessen en lo
hospital, casa y lloch dalt dits, ni en altres castells y vilas de dit hospital. Y dits abat y convent de Poblet,
lloant y aprobant las cosas sobreditas, reberen en recompensa del castell y vila de Apiera, que dit rey avia
cobrat de dits abat y convent, lo dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent de València, ab tots los castells,
vilas y altres drets y pertinèncias sobreditas. Fonch fet a 12 de desembre 1287. En poder de Miquel Boter,
notari de Tarragona. Ni ha dos transumptos. Folio 63.
In Christi nomine noverint universi quod dominus Jacobus, felicis recordiatonis illustrissimus rex Aragonum
quondam, in sua ultima voluntate divinitus inspiratus, assumens habitum cisterciensis ordinis in monasterio
Populeti, et eidem cupiens perpetuo dum vita esset sibi comes, domino famulari legavint dicto monasterio
castrum et villam de Apiaria cum terminis et jurisdictionibus omnibus ad ipsum castrum et villam spectantibus
quoquomodo medietatem etiam castri et villae de Avinaxia, cintam auream et omnia vasa argentea, capellam et
quinque millia /fol. 64/ morabatinorum, possessionem quorum dictum monasterium adipisci non potuit, ex eo
quia illustris dominus Petrus, felicis recordationis filius et heres dicti domini Jacobi, de liberatione utens distulit
mancipare effectui usque ad tempora mortis suae, in extremis autem positus animadvertens se cogitans piam
dispositionem dicti domini Jacobi, patris sui, confirmavit, ratificavit et approbavit legata praedicta et mandavit in
sua ultima voluntate dicta legata tradi debere monasterio supradicto, cum decem millibus morabatinis, et quod
tradederunt ipsi monasterio per illustrissimum dominum Alfonsum, attendens piam dispositionem avitam et
paternam facta, de legatis praedictis, et volens ea ducere ad effectum prout debebat et decebat regiam
magestatem, tradidit locum de Apiaria supradictum monasterio antedicto, absolutione et remissione recepta, ab
abbate et conventu ipsius monasterii de aliis legatis nominatis superius exceptis capella et medietate castri et
villae de Avinaxia memoratis. Retento etiam quo si ipse domino rex Alfonsus vellet quandocumque recuperare
praedictum castrum et villam de Apiaria, cum terminis et pertinentiis suis, quod liceret sibi dum tamen emendam
competentem et in consimili faceret monasterio praelibato. Idcirco nos praedictus Alfonsus, Dei gratia rex
Aragonum, Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae, attendentes utilitatem et tuitionem regni nostri et
comitatus Barchinonae, ad Cervariam constitutum, et non habemus ibi castrum seu villam aliam quae contra
raptores et malos homines circumquaque positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire, recuperare
volumus et etiam recuperamus praedictum castrum et villam de Apiaria, cum omnibus juribus et pertinentiis
ejusdem, /fol. 65/ prout datum et concessum fuerat monasterio supradicto. Attendentes etiam et considerantes
quod monasterium supradictum multis incursionibus et oppresionibus gravabatur in villa et castro de Apiariam,
per nobiles vicinos et alios ad locum predictum occasione aliqua declinantes, et quod hospitale, domus seu locus
Sancti Vincentii de Valentiae, quod in emendam et compesationem dictorum castri et villae de Apiaria
assignamus et damus monasterio supradicto, est in regione pacifica, plus abundans in redditibus at aliis juribus
quam locus de Apiaria, et in quo novella plantatio sub habitu regulari cisterciensis ordinis quod tenerrime
affectamus ibidem potuerit crescere seu etiam pullulare. In emendam et compensationem praedictorum castri et
villae de Apiaria et omnium jurium et pertinentiarum ejusdem, nos praedictis Alfonsus, per nos et omnes
successores nostros, de assensu et voluntate expressa abbatis et conventus praedicti monasterii Populeti, et de
consensu etiam et expressa voluntate Petri de Rege, sacristae Ilerdensis, cui a predecessoribus nostris facta fuerat
personalis donatio de praedictis hospitali, domo seu loco Sancti Vincentii, et castris seu villis ac aliis juribus 150
et pertinentiis eorundem, damus et concedimus in perpetuum ac tradimus domino Deo et beatae Virgini Mariae et
vobis fratri Bernardo, abbati atque conventui monasterii Populeti prasenti et futuro et ipsis monasterio, pro libero
et francho alodio vestro, cum omni pleno dominio et senyorivo, praedictum hospitale, domum seu locum Sancti
Vincentii, in suburbio Valentiae possitum, franchum et liberum, cum castris et villis de Castilione et de Quart et
cum dominio et postestate castri de Montornes. Ita tamen quod vos, dictus abbas et conventus predicti
monasterii Populeti, teneatis dictum locum de Montornes pro nobis et successoribus nostris et teneamini nobis
dare potestatem irati et paccati quotienscumque voluerimus, juxta consuetudines et usaticos Barchinonae. Et
Petrus Exemini de Arenos teneat dictum castrum de Montornes pro vobis, dicto abbate et conventu ac
praedicto vestro monasterio /fol. 66/ Populeti, et det vobis potestatem iratus et paccatus quotienscumque per vos
fuerit requisitus, et cum omnibus aliis castris, villis, alqueriis seu quibuscumque aliis locis ad ipsum hospitale,
domum seu locum Sancti Vincentii, spectantibus vel spectare, detentibus quoquo modo, cum terminis et
affrontationibus, cum introitibus et exitibus, cum juribus et pertinentiis omnibus ad praedicta loca et ad quodlibet
eorumdem pertinentibus seu pertinere debentibus ab antiquo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis
quam mulieribus, christianis, judeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis,
prout in donationibus, concessionibus ac confirmationibus, privilegiis seu quibuscumque aliis cartis a
praedecesoribus nostris concessio praedicto hospitali, loco seu domui Sancti Vincentii plenius continentur.
Abdicantes a nobis et a successoribus nostris jus et potestatem quod et quae nobis competebant seu competere
poterant, ponendi, conferendi, donandi seu etiam assignandi rectorem, administratorem seu quemvis alium
gubernatorem et portionarios seu beneficiatos vel alios quoscumque nomine censeantur in hospitali, domo seu
loco praedictis nec in aliis castris seu villis ipsius hospitalis, cedendo et transferendo in dictum monasterium
Populeti omnia jura et actiones nobis competentes, competentia, competitura et competituras in praedictis, prout
nobis ante hujusmodi donationem, translationem et concessionem nobis competebant seu competere poterant
aliqua ratione. Promittentes quod nunquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus, dabimus seu
assignabimus, perpetuo vel ad tempus, in dicto hospitali, domo seu loco nec in aliis castris seu villis ipsius
hospitalis, rectorem seu gubernatorem, portionarios aliquos seu beneficatos, clericos vel laycos, nec alios
cujuscumque conditionis sint quocumque nomine conseantur. Ponentes et inducentes vos, abbatem et conventum
praedicti monasterii et ipsum monasterium, in corporalem possessionem vel quasi om-/fol. 67/nium praedictorum
et singulorum, constituendo nos possidere vel quasi praedicta omnia et singula nomine vestro et dicti monasterii
quousque corporalem possessionem praedictorum omnium et singulorum fueritis apprehensi quam ingrediendi et
apprehendendi propria auctoritate, non requisita et expectata nostri seu alicujus nostri officialis vel judicis
licentia, concedimus facultatem. Absolventes cum hoc presenti publico instrumento milites, homines et faeminas,
et omne alios habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, vel cujuslibet eorumdem cujuscumque
sexus aut condictionis existant ab homagio, fidelitate, naturalitate, juramento et dominio ac aliis quabuscumque
modis si quibus sunt vel tenentur nobis astricti. Injungendo seu mandando eisdem, omnibus et singulis ut vobis,
dicto abbati et conventui praedicti monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, homagium faciant et fidelitatem
et alia omnia quae nobis facere tenebantur. Attendentes et respondentes vobis dictis abbati et conventui ut veris
dominis et naturalibus de omnibus juribus, redditibus, exitibus et proventibus castrorum seu locorum hospitalis
domus vel loci praedicti. Hanc autem donationem, concessionem praedictorum omnium et singulorum
promittimus nos facere, tenere, habere et expletare et possidere integre perpetuo et in pace contra omnes personas
religiosas, ecclesiaticas seu etiam seculares et observabimus inviolabiter et observari etiam faciemus et numquam
contraveniemus, in toto vel in parte, nec contravenire faciemus, per nos seu per interpositam personam vel
personas, nec permittemus aliquem seu aliquos contravenire aliqua ratione. Imo promittimus quod si forte aliqua
persona religiosa, ecclesiatica seu secularis cujuscumque esset conditionis, super praedictis vobis, praedictis
abbati et conventui seu monasterio vestro Populeti, moveret, de jure vel de facto, aliquam quaestionem seu
demandam, quod nos praedictus rex Alfonsus et successores nostri coram quibuscumque judicibus, /fol. 68/
ecclesiasticus seu secularibus coram quibus contra vos et vestrum monasterium dicta quaestio moveretur,
teneremur suscipere et susciperemus in nos onus litigii et deffendemus vos et monasterium vestrum praedictum
propriis sumptibus usque ad finem litis, obligantes vobis omnia bona nostra, mobilia et immobilia, habita et
habenda, et specialiter castrum et villam de Belloch et Caldariam Ilerdae. Et in super damus vobis fidejussones
pro evictione nobiles Guillelmum de Angularia et Berengarium de Podio Viridi et, ad majorem hujus rei cautelam
seu etiam firmitatem, volumus quod homines praedicti castri et villae de Apiaria sub homagio, fide et juramento,
quibus vobis tenentur astricti, teneantur et sint obligati vos attendere et respondere, tamquam domino naturali si
domus, locus et hospitale praedicti Sancti Vincentii, cum pertinentiis suis, evincerentur a vobis vel aliqua pars
ipsius donec emendam competentem et satisfactionem feceremus de evictis monasterio supradicto. Et nos,
praedicti nobiles Guillemus de Angularia et Berengarius de Podio Viridi, facimus vobis dicto abbati et conventui
praedicti monasterii Populeti, sponte fidejussionem praedictam, obligantes vobis et praedicto vestro monasterio
nos et omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda, pro evictione praedicta. Renuntiantes expresse
epistolae divi Adriani, novae constitutioni, et omni alii juri, rationi et consuetudini contra haec juvantibus. Et
nichil ominus pro praedicti omnibus et singulis complendis et etiam attendentes nos, praedictis Alfonsus rex,
juramus per Deum et haec santa quator Dei Evangelia, a nobis coporaliter tacta, praedicta omnia et singula
attendere et complere et non contravenire aliqua ratione. Ad haec nos frater Bernardus, abbas, et conventus
praedicti monasterio Populeti, attendentes et considerantes, laudantes et approbantes omnia supradicta et singula,
prout superius enarrantur, recipimus in emendam et compensationem castri et villae de Apiaria, quae a nobis
recuperatis, hospitale /fol. 69/ domum seu locum Sancti Vincentii de Valentia, cum omnibus castris, villis et
omnibus aliis juribus et pertinentiis praedictis, absolvendo vobis et vestris successoribus omnia jura, voces et
actiones quae nobis competebant vel competere poterant, rationibus supradictis, in castro et villa de Apiaria et
juribus seu pertinentiis ejusdem, et in militibus ac aliis hominibus habitatoribus ipsius, faciendo vobis super
praedictis finem legalem et pactum perpetuum de non petendo seu non agendo, ponendo etiam et inducendo vos,
dominum regem praedictum in corporalem possessionem vel quasi praedictorum castri et villae de Apiaria et
omnium jurium et pertinentiarum ejusdem. Constituendo nos et dictum monasterium possidere vel quasi
praedictum castrum et villam de Apiaria cum omnibus juribus et pertinentiis ejusdem vestro nomine quousque
corporalem possessionem praedictorum hospitalis seu domus Sancti Vincentii et omnium castrorum ac villarum
atque omnium jurium et pertinentiarum eorumdem fuerimus apprehensi, quam ingrediendi et apprehendendi
propria auctoritate, non requisita nec expectata nostri seu dicti monasterii nostrum licentia, concedimus
facultatem. Absolventes cum hoc praesenti publico instrumento milites, homines et faeminas et omnes alios
habitatores praedicti castri et villae de Apiaria cujuscumque conditionis existant ab homagio fidelitate,
naturalitate, juramento et dominio ac aliis quibuscumque modis quibus sunt nobis astricti. Injungendo seu
mandando eisdem omnibus et singulis ut vobis dicto domino rege homagium faciant et fidelitatem et omnia alia
quae nobis facere tenebantur, attendentes et respondentes vobis ut vero domino et naturali de omnibus juribus,
redditibus et exitibus et proventibus praedicti castri et villae de Apiaria, salva nobis et monasterio supradicto
obligatione evictionis nobis factae per vos dominum regem praedictum, ut superius continentur, si hospitale,
domus seu locus supradicti Sancti Vincentii vel aliqua pars ejusdem evinceretur a monasterio /fol. 80 /
supradicto. Nos vero Petrus de Rege, sacrista Ilerdensis, cui per antecessores dicti domini regis Alfonsi
praedictum hospitale, cum omnibus quae superius expressa sunt, in vita nostra datum fuerat seu etiam
assignatum, ex certa scientia, laudamus, approbamus et etiam confirmamus donationem et assignationem seu
concessionem factam per praedictum dominum regem Alfonsum praedicto monasterio Populeti de dicto hospitali,
domo seu loco Sancti Vincentii et juribus et aliis omnibus prout superius sunt expressa, promittentes quod
nunquam contra praedicta veniemus nec venire faciemus, per nos vel per interpositam personam, aliqua ratione.
Actum est pridie idus decembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. = Signum✠Alfonsi,
Dei gratia regis Aragonum, qui haec laudamus et firmamus appositum hic per manum Petri Marquesii, notarii
nostri, loco, die et anno praefixis.= Ego Petrus de Rege, sacrista Ilerdensis, suscribo. = Sig✠num fratris Bernardi,
abbatis Populeti. = Sig✠num fratris F., prioris Populeti. = Sig✠num fratris Mathei, cellerarii majoris. =
Sig✠num fratris Bernardi, subprioris. = Sig✠num fratis Matthei de Zamenresana. = Sig ✠num fratris B. F.,
subsacrista. = Sig✠num fratris P. de Sarreto. = Sig✠num fratris G., hostalarii. = Sig ✠num fratris Michaelis de
Peramola = Sig✠num fratris Januarii, magistri conversorum. = Sig✠num fratris Andrea de Timor. = Sig ✠num
fratris R. B. Sig✠num fratris P. Cuch. Sig✠num fratris Arnaldi Rubei. Sig✠num fratris G. Sancii. Sig ✠num
fratris Bartholomei, operarii. Sig✠num fratris Simonis de Sancto Felicio. Sig✠num fratris Ja., sacristae.
Sig✠num fratris A. Bajuli. Sig✠num fratris B., infirmarii pauperum. Sig✠num fratris de Croyllada. Sig ✠num
fratris Berengarii de Talavera. Sig✠num fratris Andrea de Vicco. Sig✠num fratris G., cellerarii minoris.
Sig✠num fratris P. Derces. Sig✠num fratris Jacobi Gomis. Sig✠num fratris Martini de Sena. Sig ✠num fratris
A., portarii. Sig✠num fratris Bernardi de Aspa. Sig✠num fratris B. de Besora. Sig ✠num fratris G. Gras.
Sig✠num fratris Dominici, vestiarii. Sig✠num fratris P. de Casalibus. Sig✠num fratris A. de Sancta Columba.
Sig✠num fratris Raymundi de Montefalione. Sig✠num fratris R., cellerarii medii. Sig✠num fratris Geraldi
Dosca. Sig✠num fratris P. de Curiis. Sig✠num /fol. 81/ fratris P. de Rivo Arenarum. Sig ✠num fratris P.
Perenegra. Sig✠num fratris Bernardi, palmerii. Sig✠num fratris Bernardi de Reyal. Sig✠num fratris Raymundi
de Monmagastre. Sig✠num fratris A. de Cherles. Sig✠num fratris R., cantoris. Sig✠num fratris Bartholomei de
Colle. Sig✠num fratris Bernardi de Cardona. Sig✠num fratri Petri, cequier. Sig✠num fratris Raymundi
Bernardi, sucentoris. Sig✠num fratris P. de Terriolis. Sig✠num fratris Bernardi de Serreto. Sig ✠num fratris
Guillelmi de Ferran. Sig✠num Raymundi de Mangris. Testes hujus rei sunt venerabiles Ugo de Mataplana,
praepositus Marsiliensis, Johannes Çabat, Petrus Marquesii, notarius domini regis ac consiliarii ejusdem, et
Petrus Pelegrini. = Ego Michael Boterii, publicus notarius Tarraconae, hoc scribi fecit. Ego Berengarius de
Terracia hoc scripsi, mandato Michaelis Boterii, Tarraconensis notarii, cum raso et emendato in quinta linea ubi
dicitur homines circumquoque et in 6 linea subscripsi ubi dicitur declinantes, et in xvj. linea ubi dicitur sexus aut,
et cum suprascripto in x. linea ubi dicitur et teneamini nobis dare potestatem, die et anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1287, 7 octubre:
Orden a Alberto de Labaña en razón de los pleitos entre (la Orden de) el Hospital de Jerusalén y Jimeno
de Urrea y Pedro Jiménez de Montornes.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.2
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286766
- 1287, 15 octubre:
Carta de creencia a Pedro Sánchez de Calatayud para Jimeno Pérez de Orís sobre el hecho de Doña Inés
Zapata. Otra para Pedro y Rodrigo Sánchez de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.5v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1287, 7 noviembre:
Mandato al justicia y jurados de Calatayud, Daroca y sus aldeas, para que den toda ayuda a Pedro
Sánchez Calatayud sobre el embargo de los bienes del enemigo, entregándole el inventario.
ACA, Cancillería,registros,nº71,fol.92
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/285895
-1287, 19 noviembre. Segorbe.
Orden a los vecinos de Morella de auxiliar a Eximén Pérez de Arenós en perseguir a los enemigos del rey.
ACA, Rgto. 74, fol. 21
XIII kalendas decembris MCCLXXXVII
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
- 1287, 19 noviembre:
Orden a los jurados de Valencia de restituir a Pedro Jiménez de Montornes la tregua que tenía con los
ricoshombres y caballeros de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº74,fol.23
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/286932
- 1287, 20 Diciembre.
Real Academia de la Historia, Col. Salazar. Apéndice 95. Ms. M-139, fol. 98-101.
Intentos de concordia- Mediación de algunos nobles y reclamaciones Uniuonistas.
Carta de obligacion de los rehenes...don Pero Jordan de Pena, senyor de Arenoso,...
Las Uniones Aragonessas y las Cortes del Reino(1283-1301). Luis González Antón.
- 1287, 28 Diciembre.
Don Alonso accedió á todo lo que le propusieron los de la Union, y el 28 de Diciembre de 1287 sancionó los
dos célebres privilegios, que contenian las garantias y libertades llamadas de la Union.
Real Academia de la Historia, códice M 139. fol. 101v.
PRIVILEGIO I. «Sepan todos. Que nos Don Alfonso por la gracia de dios Rey de Aragon, de Mayorcas, de
Valencia, Compte de Barcelona, por nos e por nuestros successores que por tiempo regnarán en Aragon, Damos,
queremos, et otorgamos a vos nobles Don Fortuyno por aquella misma gracia Vispe de Zaragoza,
Don P. Seynnor de Ayerbc tio nuestro, Don Eximen de Urreya, Don Blasco de Alagon, Don P. Jurdan de peña
Seynnor de Arenoso, Don Amor Dionys, Don G. Alcalá de Quinto, Don P. Ladron de Bidaurc, Don P. Ferriz de
Ses.se, Don Gil de liidaurc, Fortuny de Vergua Seynor de Peñya, Don Corbarandahunes, Don Gabriel Dionys, P.
Ferrandes de Vergua Señor de pueyo, Don Xemen peres de pina, Don Martin ruiz de Foces, Fortun de Vergua de
Ossera, Et á los otros Mesnaderos, Cavalleros, Infanzones de los de Aragon, de Valencia,
de Ribagorza agora ajustados en la ciudad de Zaragoza, et á los procuradores, et á toda la universidad de la dita
ciudat de Zaragoza, assi á los clerigos, como á los legos presentes é avenideros. Que nos ni los nuestros
successores que en el dito regno de Aragon por tiempo regnaran, ni otri por mandamiento
nuestro, matemos ni estememos, ni matar ni estemar mandemos ni fagamos, ni preso ó presos sobre fianza de
drey ...
PRIVILEGIO II. Sepan todos Que nos Don Alfonso por la gracia de dios Rey de Aragon, de Mayorcas , de
Valencia é Compte de Barcelona, por nos é por nuestros successores que por tiempo regnaran en Aragon, Damos,
queremos, et otorgamos á vos nobles Don Fortuyno por aquella misma gracia Vispe de Zaragoza, Don P.
Seynnor de Ayerbe tio nuestro, Don Eximen de Urreya, Don Blasco de Alagon, Don P. Jurdan de peña
Seynnor de Arenoso, Don Amor Dionys, Don G. Alcalá de Quinto, Don P. Ladron de Bidaure, Don P. ferriz de
Sesse, Don Gil de Bidaure, Fortuny de Vergua, Seynor de Peñya, Don Corbaran dahunes, D. Gabriel Dionys, P.
Ferrandes de Vergua, Señor de pueyo, Don Xemen peres de pina, Don Martin ruiz de feces, Fortun de Vergua de
Ossera, et á los otros Mesnaderos, Cavalleros, Infanzones de los de Aragon, de Valencia, de Ribagorza agora
ajustados en la ciudad de Zaragoza, et á los procuradores, et á toda la universidad de la dita ciudad de Zaragoza,
assi á los clerigos, como á los legos presentes e venideros, Qui de aqui adelant nos é los successores nuestros á
todos tiempos clamemos é fagamos ajuster en la dita ciudat de Zaragoza una vegada en cada un año en la tiesta
de todos ...
http://books.google.es/books?id=Wz40AAAAIAAJ&pg=PA34&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA37,M1
(Historia de la legislación y recitaciones del Derecho Civil de España, de Caystano Manrique)
- 1288, 29 enero:
Orden a Arnaldo de Solsona para que asigne a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, cierta cantidad
de Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº78,fol.32v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/287887
-1288, 13 mayo:
Libramiento a Pedro Jordán de Peña por la tenencia del castillo de Turbena. Otro a Rodrigo de
Figueruelas por la tenencia del castillo de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº79,fol.46v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288321
- 1288, 13 de agosto.
El testamento de Elvira Sánchez de Bergua, hija de Teresa Ximenis y Blasco Maça, señores de
Vilamarxant, recoge un legado a la “filie maiori Petri Ximeniz de Monte Tornesio”. Pedro puede ser el señor
de Montornés cuya hija mayor recibió en el testamento de la citada Elvira 50 morabatins de oro alfonsinos (algo
más de 400 sous valencianos La muchacha sería prima suya ya que el de Montornés debió ser también hermano
de Teresa y Blasco Ximenis. Pere Ximenis hi és agraciat amb una deixa de 100 morabatins d’or alfonsins al
document. ¿Òria sería también hija del caballero de Tarazona y que fue dotada con el señorío de Pedralba para su
matrimonio?. El parentesco viene también reforzado por los términos usados por Elvira, hija de los señores de
Vilamarxant Teresa Ximenis y Blasco Maça, al realizar un legado testamentario de 100 morabatins en favor de
"Petro Ximeniz de Calatayub, filio Roderici Sanxiz de Calatayub" calificándolo de "consanguineo meo".
- 1289, 29 enero.
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que hiciese sacar indemnes a ciertas personas del
lugar.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.27v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289140
- 1289, 1 febrero:
Orden a Lope Guillermo de Oteiza para que el día citado se halle en Zaragoza para la corte que tenía que hacer.
Varios aragoneses requeridos para lo mismo: Lope Ferrench de Atrosillo, Guillermo de Alcalá de Quinto, Pedro
de San Vicente, Beltrán de Naja (Lanaja), Gombaldo de Tramaced, Bertrando de Naya, Lope de Gurrea, Rodrigo
de Figueruelas, Gil de Vidaure, Fortún de Bergua, Pedro Maza de Lascellas, Gil Jiménez de Arenoso, Ponce de
Lascellas, Arnaldo de Horta, Pedro Ahones, Gombaldo Ahones, Jimeno Pérez de Pina, Blasco de Horta y
Fernando de Bergua de Peña. Otra sobre lo mismo a los ricoshombres del Reino de Aragón: Pedro señor de
Ayerbe, Ato de Foces, Bernardo Guillem de Entenza, Lope Ferrench de Luna, Pedro Fernández señor de Jérica,
Jaime señor de Jericá, Jimeno de Urrea, Gombaldo de Entenza, Jaime Pérez, Blasco de Alagón, Pedro Cornel,
Jimeno Cornel, Felipe de Castro, Juan Jiménez de Urrea, Sancho de Antillón, Pedro Martínez de Luna, Artaldo
de Alagón, Pedro Jordán de Peña, Pedro Muñoz, Amor Dionisio, Rodrigo Jiménez de Luna, Gabriel Dionisio,
Pedro Sesé y Gombaldo de Benavent. Otra sobre lo mismo a los prelados de Zaragoza, Tarazona, Huesca,
Alcañiz, Montearagón, Monasterio de San Juan de la Peña, San Victorián, de Nuestra Señora de Piedra, de Rueda
y Veruela. Otra a las ciudades y villas del Reino de Aragón: Zaragoza, Huesca, Jaca, aldeas de Calatayud, Daroca
y Teruel, Barbastro, Tarazona, Sariñena, Alcañiz, Montalbán, Monzón, Uncastillo, Tauste, Almúdevar, Ejea,
Luna, Alagón, Borja, Zuera, Aínsa.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.26-26v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289136
-1289, 5 marzo:
Orden al guarda de las cosas prohibidas y demás oficiales del Reino de Aragón para que observasen y
permitiesen a Doña Marquesa López de Rada sacar hacia el Reino de Navarra cierta mercancía sin pagar.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.50v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289255
- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, en razón de la causa entre partes de Bonet y Bruno,
mercaderes hermanos, con los hombres de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.53v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289282
- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que ejecutase la sentencia dada entre Jaime de
Martín Gondisalbo y María, su mujer, y Martín Domingo de Moros. Otra al mismo para que mandase
ejecutar la sentencia entre Martín Fernández de Sayas y Marco de Espada.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.53v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289280
- 1289, 10 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que, de los bienes muebles de Domingo Elvira, pagase
a Juan de Figueras lo que debía.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.56
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289298
- 1289, 11 marzo:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, para que mandase ejecutar la sentencia dada en la causa
de Domingo de Arbos y Andrés de la Porta.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.55v-56
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289296
- 1289, 24 marzo:
Orden a Pedro de Calatayud, zalmedina de Zaragoza, para que restituyera al paborde de San Salvador de
Zaragoza la posesión de lo que se le había tomado. Otra sobre lo mismo a Alamán de Gúdal.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289408
Una acció destacada, que va realitzar Guillem (¿Gonzalo?) Eiximén d'Arenós, en el 1289, va ser l'atac al
monestir de Piera, situat a 20 km al sud de Calatayud. Una agressió com aquesta va tenir com a resposta
una acció contundent d'Alfons III. El 13 de juliol va manar al Procurador General del Regne de València
(nº 1338), i al Justícia de València (nº 1339), que obliguessin a Guillem Eiximén d'Arenós retornar el
bestiar que havia robat, i a comparèixer davant seu.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 281, doc núm 1338.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 281, doc núm 1339.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.
Carta al procurador del Reino de Valencia para que obligase a González Jiménez de Arenoso a restituir al
Monasterio cisterciense de Piedra los ganados que le habían tomado, y que compareciera ante el rey el día
señalado. Otra sobre lo mismo al justicia de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.8-8v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288451
- 1289, 14 octubre:
Mandato a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que mantuviera en posesión de P. Sánchez la iglesia
de Cubel, por muerte de Martín Pérez que le fue encomendada por el procurador de Tarazona.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.69
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288769
- 1289, 18 octubre:
Mandato a Pedro Sánchez y demás oficiales para que no permitiesen peñorar a los hombres de las aldeas
de Calatayud por razón del monedaje.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288804
- 1289, 20 octubre:
Comisión a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, y Artaldo Aimeric para la cobranza del monedaje de las
personas obligadas por derecho.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.73v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288805
- 1289, noviembre.
Comunicado a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, para hacer restituir el ganado que Pedro Anzano,
alcaide de Villamalur, quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losiella.
ACA. Reg. Canc. 85, fol. 109 v.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
-1289, 3 noviembre:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que obligue a los hombres de las aldeas de la villa a
pagar el monedaje a Aaron Abinafia, judío.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.90v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288925
-1289, 4 noviembre:
Mandato a Pedro Sánchez y a los justicias de Calatayud para que obligasen a los herederos del arcipreste
de Calatayud a sacar indemnes y pagar los daños y gastos de los hombres de Calatayud de los bienes de
dicho arciprestazgo.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.89v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288916
-1289, 13 noviembre:
Mandato a Martín Guillermo de Alayona y jurados de El Bayo para que hiciesen restituir a Doña
Marquesa López, mujer de Gil de Rada, el ganado que había sido tomado.
ACA, Cancillería,registros,nº80,fol.97-97v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/288960
- 1.290
Gonzalo Jiménez de Árenos, señor de Espadilla, y Pedro Arnaldo de Esparza, militares, ambos unidos, se
comprometían a pagar 800 sueldos que debían al monasterio de Santa Isabel.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.279, num. 14.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1290, 13 febrero:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que suspendiese el negocio entre los aldeanos de la
ciudad. Otra a los aldeanos sobre la franquicia de peitas.
ACA, Cancillería,registros,nº84,fol.21v-22
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290838
- 1290, 18 marzo:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, de ejecutar la sentencia del pleito entre Juan Rodríguez de
Moros y los vecinos de Ibdes.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.116
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291281
- 1290, 25 abril:
Comisión a Pedro Sánchez de Calatayud, justicia de Calatayud, de las causas entre Pedro de Marcha,
Bartolomé de Pedro Brun y otros de las aldeas de Calatayud, y Domingo Gil, hijo de Martín Gil.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289441
- 1290, 23 mayo:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud y Ferrer de Torrijo para que pasaran a la toma de cuentas de
Esteban de Seta y le embargasen sus bienes.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.105
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1290, 10 agosto:
Orden a Pedro Fernández de Híjar, procurador del Reino de Valencia, en relación al testamento de
Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.150v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289574
- 1290, 12 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que desembargara los bienes de Martín Fernández de
Sayas y Marco de Espada, vecinos de la ciudad, que les había embargado.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.153v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289590
-1290, 13 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que observase a las aldeas de Calatayud el privilegio
de no peñorar una aldea por otra. Otra al mismo para que obligase a los de la villa y aldeas de Calatayud a
pagar la parte que les tocase en las atalayas y castillos de las fronteras de Castilla.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.156
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289602
-1290, 13 agosto:
Asignación de cierta cantidad sobre las aldeas de Calatayud a Pedro Sancho, justicia de la villa.
ACA, Cancillería,registros,nº82,fol.63
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290202
- 1290, 17 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que hiciese derribar las casas y fortalezas que Andrés
de Liñán había hecho en la puerta de Samares, del consejo de Calatayud. Otra al mismo para que
prohibiese que ninguno de la villa se pusiese bajo comanda de ningún caballero ni infanzón. Otra al mismo
en razón de la persecución de malhechores.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.158
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1290, 23 agosto:
Orden al justicia de Burriana en relación con los hombres de Jimeno de Urrea. Orden al mismo para que
obligase a los hombres de Pedro Jordán de Rodén a restituir ganados robados.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.171v
Fondo histórico de Aragón, Ibercaja,
- 1290, 15 noviembre:
Orden a Gonzalo Jiménez de Arenoso para que restituyese a los hombres de Linares (de Mora) y
Castelvispal el trigo tomado. Otra al infante Pedro, Juan Jiménez de Urrea, Pedro Jordán de Peña y otros
hombres de Teruel para que permitiesen a los hombres de Linares (de Mora), Puertomingalvo y
Castelvispal sacar vituallar para traerlas a las partes del Reino de Valencia.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.206
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289817
-1290, 30 noviembre:
Carta a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, en la que dice que ha dado a Juan Zapata, Justicia de
Aragón, la orden de pagar lo que se le debía por ser justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.218-218v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289856
- 1290, 30 noviembre:
Orden al Justicia de Aragón, Juan Zapata, para que hiciese pagar cierta cantidad por Guillermo de Sitges;
y por otro lado a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº82,fol.86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290302
- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud, para que hiciese pagar a los hombres de Calatayud la cantidad que
se habían obligado al sarraceno Mahoma, "geneto", por redención de cautivos que había tomado en el
campo de Soria. Otra sobre lo mismo a Juan Zapata, Justicia de Aragón.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289905
- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud y al justicia de Daroca para que de los bienes de un tal "Puzola"
pagasen al sarraceno Mahoma Abenadalilla la cantidad que le debía por la cabalgada de Castilla.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289904
- 1290, 16 diciembre:
Carta de los nobles aragoneses (Ato de Foces, Jimeno de Urrea, Artaldo de Alagón, Blasco de Alagón, Lope
Ferrench de Luna, Gonzalo Jiménez de Arenoso, (Rodrigo) Ruiz Jiménez de Luna..., entre otros) en relación
con los reyes de Aragón y Castilla a la hora de prestar ayuda a los reinos. Mención de los castillos pertenecientes
a cada uno.
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_III,carp.126,nº388
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261240
- 1290, S. f.- S. l.
Comunicado a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, para hacer restituir el ganado que Pedro Anzano,
alcaide de Villamalur, quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losiella.
ACA, Rgto. 85, fol. 109 v.
Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón. Rafael Gallofre Guinovart.
- 1291, 11 marzo:
Citación a Gonzalo Jiménez de Arenoso, Pedro Ferrer de Sesé, Pedro Jordán de Peña y otros, por los
préstamos que unos habían hecho a los otros.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.110v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291260
- 1290, 20 marzo:
Orden a Jaime Pérez para que pague a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, cierta cantidad.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.119v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291287
- 1291, 4 abril:
Libramiento de 500 sueldos a Rodrigo de Calatayud, por el establecimiento del castillo de Poyo.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.133
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291313
- 1291, 16 mayo:
Licencia a Bartolomé de Calatayud, vecino de Rubielos, para que prenda a Gonzalo Jiménez de Arenoso
en Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.161
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291379
- 1291, 8 junio:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, de proceder contra Fernando y Juan Pérez, hijos de Pedro
Simón, por la muerte de Miguel de Vallés y las heridas de su hermano.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.180
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291492
- 1291, 17 junio:
Relación de los diferentes capítulos a la muerte del rey Don Alfonso donde aparecen los diferentes homenajes
que le rindieron los distintos ricoshombres de Cataluña, Mallorca, Valencia y Aragón, así como, las Cortes
celebradas en Zaragoza (lista de ricoshombres y villas aragonesas). Infante Pedro, Berenguer de Entenza, Jaime
señor de Jericá, Jimeno de Urrea, Gombaldo de Benavent, Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, Pedro señor de
Ayerbe, Lope Ferrench de Luna, Pedro Fernández señor de Híjar, Alamán de Gúdal, Pedro Férriz de Peña, Lope
de Urrea, Rodrigo Sánchez de Pomar, Ferrán de Oblitas, Ato de Foces, Sancho de Antillón, Pedro Martínez de
Luna, Fortún de Bergua, Blasco Maza de Ganalor, Pedro Martín de Artasona, Geraldo de Monlleó, Berenguer de
Benasque, Blasco de Horta, Gombaldo de Entenza, Romeo de Aibar, García Fernández de Pina, Pedro Fantova
de Deza, Sancho de Aragüés, Beltrán de Naja (Lanaja), Gonzalo López de Pomar, Pedro Pomar, Juan Zapata,
Guillermo de Castronovo, García de Vera, Pedro Ladrón, Juan Pérez de Vera, Bertrando de Vera, Gil Pérez,
Rodrigo García de Rufas, Jaime de Cervera, Ramón Pérez de Naval, Miguel Pérez de Isuerre, Sancho Ortiz de
Pisa, Blasco Jiménez, Pedro López de Isuerre, Jimeno Pérez de Vera, Rodrigo de Figueruelas, Pedro de
Monteagudo, Alfonso de Castellnou, Blasco Jimémez de Ayerbe, Gil de Vidaure, Lope Jiménez de Biel, Pedro
Fernández de Pina, Pedro Garcés de Nuez, Juan Garcés de Jaunas (Jánovas), Pedro Sánchez de Calatayud,
Lope Ferrench de Atrosillo, Sancho de Horta, Pedro López de Oteiza, García Pérz de Canales, Pedro Muñoz,
Diego Pérez de Escorón, Diego Martínez de Rufas (procurador de los de Tauste), Juan Pérez de Ejea, Roger de
Nuez, Jimeno de Tobia, Sancho de Estada y otros. Zaragoza, jurados de Zaragoza, Calatayud, Daroca,
Albarracín, Ejea de los Caballeros, Alagón, Tarazona, Uncastillo, aldeas de Calatayud, Bolea, Ricla, Sariñena,
Teruel y sus aldeas, Épila, Zuera, Alcañiz, Pina, Barbastro, Jaca, Molinos, Sos (del Rey Católico), Borja,
Alfajarín, El Castellar, Magallón, Luna, Murillo (de Gállego), Berdún y Tauste.
ACA, Cancillería,registros,nº55,fol.31-48
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1290, 8 marzo:
Orden a Pedro Jordán de Peña, señor de Arenoso, de hacer restituir el ganado que Pedro Anzano, alcalde
de "Villa Melur"(Villamalur), quitó a Pedro Roger y a los herederos de Lázaro de Losilla, habiendo sido
requeridos por el justicia y concilio de Burriana.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.109v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291255
- 1290, 20 marzo:
Dos órdenes una a Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre la captura que hizo de Pedro López, rector de la
iglesia de Villahermosa, y sus dos hijas. Otra sobre haber usurpado a Pedro Jordán de Peña, señor de
Arenoso, el castillo y villa de Villahermosa y la torre de Salvatierra.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.119
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291285
- 1290, 21 de marzo.
Pedro Sanz de Calatayud, Eximen de Toviá, Pedro Eximénez, Ruiz Sanz y Eximen Pérez, hijos de Ruiz
Sanz de Calatayud, reconocen a su madre Oria Eximénez, que su padre le había vendido ciertos
parafernales.
ACV. Perg. 1377.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 730. Elías Olmo y
Canalda.
- 1290, 4 agosto:
Aprobación de la elección de Jimeno Pérez de Tarazona como justicia de dicha ciudad.
ACA, Cancillería,registros,nº83,fol.61
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/290623
- 1290, 13 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que procediese contra Fernando Jiménez, vecino de
Calatayud, por el robo cometido al entrar en las casas de María Pérez, mujer del difunto Muñoz Menor.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.155
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289598
-1290, 17 agosto:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, para que hiciese derribar las casas y fortalezas que Andrés
de Liñán había hecho en la puerta de Samares, del consejo de Calatayud. Otra al mismo para que
prohibiese que ninguno de la villa se pusiese bajo comanda de ningún caballero ni infanzón. Otra al mismo
en razón de la persecución de malhechores.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.158
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289616
- 1290, 8 septiembre:
Orden a Pedro Fernández, procurador del Reino de Valencia, para que citase a Pedro Jordán de Peña y le
obligase a que de los bienes de Alda Fernández pagase a Rodrigo Sánchez de Calatayud y Geraldo de
Fuente la cantidad que se les debía.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.186
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289714
-1290, 22 octubre:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, acerca de la ejecución de la sentencia dada en la causa
entre Ponce Baldovino y Boneto N. con otros, por cierta cantidad.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.195v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289767
- 1290, 30 noviembre:
Carta a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, en la que dice que ha dado a Juan Zapata, Justicia de
Aragón, la orden de pagar lo que se le debía por ser justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.218-218v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289856
- 1290, 13 diciembre:
Orden a Pedro Sánchez de Calatayud para que obligase a los hombres de las aldeas de Calatayud a
restituir al sarraceno Mahoma Abenadalilla lo que le habían robado a los "genetis" de su familia
(compañía).
ACA, Cancillería,registros,nº81,fol.235
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/289902
- 1291, 16 mayo:
Licencia a Bartolomé de Calatayud, vecino de Rubielos, para que prenda a Gonzalo Jiménez de Arenoso
en Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.161
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291379
- 1291, 19 mayo:
Orden a Pedro Jiménez de Arenoso de asegurar a Pedro Jordán de Peña y otros sobre el seguro hecho por
Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.163
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291387
Gonzalo Eiximén i els seus vassalls devien fer incursions en territori de Pere Jordà. El 27 de maig de 1291,
Alfons III va haver d'ordenar a Gonzalo Eiximen i als seus vassalls, que no molestessin ni a Pere Jordà ni
als seus vassalls.
Documentos del reinado de Alfonso III”: pp 452, doc núm 2201, 2202 i 2203.
Guerra i Pau a l'Edat Mitjana. (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana). Volum I: Tesi doctoral. Kay
Suenaga Portuguès.
Orden a Gonzalo Jiménez de Arenoso y su hermano de no molestar a los vecinos de los lugares de Pedro
Jordán de Peña y de Pedro Ferrer. Otra semejante al consejo y jurados de Villahermosa (del Río). Otra
sobre lo mismo a Alberto de Mediona.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.171
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291427
- 1291, 7 junio:
Orden a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre un robo hecho a Jimeno López de Ejea, del Reino de
Valencia, a quien se le secuestró dos cautivos de Moya, cuando estaban en Sisamón, que era del noble
Jaime Pérez, en casa de Sebastián Sisamón.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.178v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291484
- 129,18 junio:
Orden al justicia de Calatayud, Pedro Sánchez, de proceder contra Fernando Jiménez, sobrino de
Fernando Juan, por un robo a María Pérez, viuda.
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.180v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291493
- 1291, 25 junio:
Comisión a Galacián de Tarba, de Zaragoza, en el pleito entre Pedro Jordán de Peña y Gonzalo Jiménez
de Arenoso sobre el expolio de la villa de Villahermosa (del Río) y la torre de "Salvatierra".
ACA, Cancillería,registros,nº85,fol.186v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/291540
- 1291, 26 diciembre.
Fueron llamados de forma bastante equilibrada dieciocho nobles de origen catalán o siciliano y veintidós
aragoneses o que podían reclamar el uso de los fueros de Aragón en territorio valenciano. Finalmente,
fueron citados los procuradores de doce villas reales valencianas.
ACA, C, reg. 90, fol. 222v.
En primera instancia aparecen seis ricoshombres aragoneses, Jaime Pérez, Jaime de Jérica y Pedro Fernández –
todos ellos de la familia real–, Blasco de Alagón, Lope Ferrench de Luna y Juan Jiménez de Urrea, y después
dieciséis nobles y caballeros más que, por su origen o sus posesiones, podían acogerse a los fueros de Aragón:
Guillermo de Anglesola, Berenguer de Entenza, Rodrigo Jiménez de Luna, Martín Jimeno Rodrigo, Alfonso
Pérez, Jimeno Pérez de Oris, Jimeno Pérez Romeo, Gonzalbo Zapata, Gonzalbo Jiménez de Arenós, Jimeno
Pérez de Andilla, Jimeno Pérez de Calatayud, Gil Martín de Entenza, Pedro Jimeno de Montornés, Gil Jimeno
Romeo, Alfonso Martín y Amor Dionís. Por su parte, cuatro nobles de origen catalán eran mencionados en la
primera lista, Dalmau de Castellnou, Guillem Ramon de Montcada, Jaspert de Castellnou y Esteve de Bellpuig; y
después aparecían otros catorce, tres o cuatro de ellos –aquí los últimos– procedentes de Sicília: Ramon d’Urg,
Francesc Carròs, Ponç de Mataró, Arnau de Mataró, Berenguer de Vilaragut, Berenguer Llançol, Ramon de Sant
Lleïr, Gilabert de Noguera, Bernat de Bellvís, Bernat Sarrià, Pere Lorida (Llúria?), Roger de Llúria, Francesc de
Pròixita y Conrad Llança.
Se trataba de: Borriana, Morvedre, Gandia, Ademuz, Dénia, Llíria, Xàtiva, Castielfabib, Alpuente, Vila-real y
Alzira, además de Valencia, donde se celebraba la Corte.
Las uniones aragonesas y las Cortes del Reino 1283-1301, Luis González Antón.
1291, 26 desembre.
Terol Cartes de convocatòria als estaments per tal de celebrar Corts valencianes a la ciutat de València a
partir del 7 de gener de 1292.
ACA, C, reg. 90, fol. 222v
Probis hominibus et universitati Burriane. Cum circa ordinacionem et disposicionem regni Valencie intendere
proponentes ordinaverimus in civitate Valencie die crastina quod post instans festum Epiphanie Domini Curiam
celebrare, mandamus et dicimus vobis quatenus dicta die mitatis duos probis homines ex vobis qui intersin
celebracioni Curie antedicte. Datum Turolii, VII kalendas ianuarii. Simili probis hominibus et universitati
Muriveteris. Item iusticie, iuratis et universitati Gandie. Item probis hominibus et universitati de Ademuz. Probis
hominibus et universitati Denie. Item iusticie, iuratis et universitati Lirie. Item probis hominibus et universitati
Xative. Item probis hominibus et universitati de Castellphabib. Item probis hominibus et universitati de Alpont.
Item iusticie, iuratis et universitati Ville regalis. Item probis hominibus Algezire. Nobile Guillelmo de Angularia,
cum carta ordinacionem et disposicionem feliciter regni Valencie intendere proponentes ordinaverimus in civitate
Valencie die crastina post instans festum Epiphanie Domini Curiam celebrare, mandamus vobis quatenus die
prefixa sitis v(...) pro celebranda Curia supradicta. Datum ut supra. Simili fuit missa Berengario de Entença. Item
Iacobo Petri. Rogerio de Loria, admiranto. Item Dalmacio de Castronovo. Item Egidio Martini de Entença.
Item Artaldo de Alagone. Item Blasco de Alagone. Item dopmino Iacobo, domino de Xerica. Item Guillelmo
Raymundi de Montecatheno, domino de Nulles. Item Lupo Ferrench de Luna. Item Iohani Eximeni de Urrea.
Item Iasperto de Castronovo. Item procuratori nobilis Stephani de Pulcropodio. Item nobili Petro Ferrandi.
Similis literis fuerunt misse militibus infrascriptis: Martino Eximeni Romei. Raymundo de Urgio. Item Alfonso
Petri. Item Eximino Petri de Oris. Item Eximino Petri Romei. Item Gondissalbo Çapata. Item Gondisalbo
Eximeni de Arenoso. Item Francisco Carrocii. Item Petro Lenda. Item Eximino Petri de Andilla. Item
Francisco de Proxida. Item Eximino Petri de Calataiubio. Item Poncio de Materone. Item Berengario de
Vilaragut. Item procuratori Berengarii Lansol. Arnaldo de Materone. Egidio Martini de Entença. Petro Eximeni
de Montetornesio. Egidio Eximeni Romei. Raimundo de Sancto Licerio. Item Alfonso Martinez. Guilaberto de
Nogaria. Item procuratori Amoris Dionisii.
Item Raymundo Eximeni de Luna. Item Bernardo de Pulcrovisu. Item Petro de Serriano. Similis fuerunt misse
prelatis infrascriptis: Berengario de Cardona, magistro milicie Templi. Item castellano Emposte. Item
comendatori Calatrave.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala
- 1292.
Eximén Pérez de Arenós ¿heredó? frente al notario Gimeno Filera: Andilla, Gestalcamp y otros feudos
valencianos.
(Miguel Vicente Cortés Navarro)
En una escritura extendida en 1292 ante Gimeno Filera, revisor público de Murviedro, consta que En Gimen
Perez de Arenós, señor de Andilla, dio carta de población a los moradores de este pueblo, sus vasallos, la cual
fue confirmada por don García LLopis, caballero y consejero del señor rey, portanvoces del general gobernador
de la ciudad y reino de Valencia.
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (1878-1880) - Escolano, Gaspar,
1560-1619
- 1293.
El infante Pedro, lugarteniente del rey, ordenó a Ximén Pérez de Andilla que liberase a los cautivos que
mantenía en su poder o que compareciese a justificar los motivos del cautiverio, puesto que los
musulmanes se hallaban bajo la protección real (“sunt de palia dictis domini regis”); en caso contrario se
procedería contra él.
ACA, RC. REG. 87, F. 32r.
El cuerpo derrotado: cómo trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos. Isabel Fierro, Francisco
García Fitz
- 1293, 8 de enero.
Bernardo Canet, arcediano de Valencia, y Arnaldo de Riusech, arcediano de Alcira, nombran a Francisco
Benages, rector de Villamarchante, por su procurador.
ACV. Perg. 6187.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 771. Elías Olmo y
Canalda.
- 1293, 2 junio.
Número 23. A. Lloaci Número 23. A. Lloaci 23. A. Lloació, aprobació y confirmació per lo senyor rey don
Jaume II a Guillem, abat, y al convent de Poblet y a sos successors, per libero y franch alou y ab tot ple
domini y senyoriu del hospital, casa y lloch de Sant Vicent, posat en lo arrabal de València, franc y libero,
ab los castells y vilas de Castelló de Burriana, de Quart y senyoria y potestat del castell de Montornés y ab
tots altres castells, vilas, llochs, alquerias a dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent espectants en qualsevol
manera, ab termes y afrontacions, entradas y exidas, ab tots los drets y pertinèncias a dits llochs
pertanyents, ab cavallers, homes, donas, christians, jueus y sarracenos en dits llocs habitants y habitadors,
com en las donacions, concessions, confirmacions, privilegis y en altres qualsevols cartas per los
predecessors de dit rey, concedits a dit hospital, lloch y casa de Sant Vicent, plenament se conté. Confirmà
més avant y aprobà a dit abat y convent de Poblet y a sos successors la concessió y entrega que dit rey don
Alfonso, son germà, féu a dit abat y monastir de dit hospital, casa o lloch de Sant Vicent, y de dits castells y
vilas, totas las quals cosas confirmant a dits abat y convent de nou donà ab tots los drets y pertinèncias en
dits llochs y en qualsevol de ells, salvant-se /fol. XVIII/ la potestat del castell de Montornés. Renuncià
també a dits abat y convent y se abdicà de tot lo dret y potestat que a dit rey competia de posar, instituir,
conferir, assenyalar y procurar prior, rector, procurador, administrador y altre qualsevol gobernador y
porcioners, clergues, laychs, beneficiats y altres en qualsevol nom se entenguessen en lo hospital, casa y
lloch de Sant Vicent dalt dits, ni en altres castells o vilas de dit hospital, sens retenir-se cosa per a si ni per
sos successors, concedint expressament a dits abat y convent si algun derecho de patronat o altre dret tenia
dit rey o podia tenir en dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, per rahó de la dotació de dit loch,
edificació y construcció y per rahó del lloch en que lo hospital, casa y lloch de Sant Vicent està situat o seu,
prometent als dits abat y convent y a sos successors que dit rey ni los seus, en ningun temps de aquí en
avant, posarian, conferirian, donarian a algú o alguns alguna porció o porcions, perpètuament o a temps,
en dit hospital, casa o lloch de Sant Vicent, ni en altres castells y vilas del mateix hospital posarian rector,
prior o governador, porcioner o beneficiats, clergues o laychs, ni altres de qualsevol condició que fossen. Y
volgué que tots los fruits y obvencions que provindrian de dit hospital, casa y lloch de Sant Vicent, castells,
vilas y llochs de aquell que disposassen dits abats y convent y ordenassen a llur voluntat de la manera
voldrian, no obstant algunas observàncias, consuetuts o estatuts fets per qualsevols personas, y que dit
lloch reduissen de la manera voldrian a la norma y observància de son orde, prometent dit rey, per ell y
per los seus, que·ls faria tenir y posehir en pau y perpètuament totas las cosas sobreditas contra totas
personas ecclesiàsticas y seculars. Prometent als dits abat y convent y seus successors que si alguna cosa de
las sobreditas los seria vindicat ho restituiria y trauria indemnes a dit monastir, obligant /fol. XIX/ tots sos
béns, especialment lo castell y vila de Belloch y la caldaria de Lleyda. Reservat lo mer imperi a dit abat y
convent y a sos successors segons fuero de València. Fet en Barcelona a 4 de las nonas de juny 1293 y de
son regnat de Aragó, 2 y de Sicília, 7. En poder de Guillem de Solanes, notari de dit rey. Ni ha un
transumpto. Folio 109.
Número 23. A. Noverint universi quod cum Nos Jacobus, Dei gratia Noverint rex Aragonum, Siciliae,
Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae, movissemus causam contra venerabilem fratrem Guillelmum,
abbatem et conventum monasterii Populeti, nomine monasterii sive domus Sancti Vincentii, qui locus est in
regno Valentiae et suburbio civitatis Valentiae, et ratione villarum seu castrorum pertinentium dicto monasterio
sive domui, scilicet, villae et castri Castilionis campi de Burriana et castri villae de Quart et castri de
Montetornesio et alcheriarum seu aliarum pertinentiarum dicti monasteriis sive domus seu loci de Sancti
Vincentii praedicti, asserentes dominum Alfonsum, fratrem nostrum bona memoriae regem Aragonum,
permutasse cum abbate et conventu praedicti monasterii Populeti locum, hospitale sive domum Sancti Vincentii
praedicti, cum dictis villis, castris, juribus et suis pertinentiis universis, pro castro et villa de Apiaria, quam
dominus rex Jacobus, felicis recordationis avus noster, dicto monasterio pro francho alodio reliquit, et quibusdam
aliis legatis factis dicto monasterio per dictum dominum regem Jacobum et dominum regem Petrum, quae remis-/
fol. 110/sa fuerunt per abbatem et conventum, excepta capella et Avinaxia, tempore quo castrum et villa de
Apiaria tradita fuerunt monasterio supradicto, et quod dicta permutatio facta fuit ante celebrationem curiae
Montissoni, in qua curia fuit per dictum dominum regem Alfonsum et per nobiles, barones, praelatos et
religiosos, milites et cives Cataloniae et Aragonia statutum et in generali curia ordinatum quod omnes
ordinationes, venditiones, impignorationes, permutationes, concessiones, emfranquimenta et quaecumque aliae
alieanationes, qualiscumque modo factae per dictum dominum regem Alfonsum postquam dominus Petrus,
felicis recordationis rex Aragonum pater noster, deccessit essent penitus revocatae et essent cassae et vanae, et
quod ipsi domino regi Alfonso absolute in continenti restituerentur ratione cujus statuti seu ordinationis, nos
asserebamus dictam permutationem in aliquo non tenere immo praedictum locum, domum seu hospitale Sancti
Vincentii, cum villis et castris et pertinentiis suis, nobis debere restitur ea etiam addita ratione, quare asserabamus
praedictum locum Sancti Vincentii, cum praedictis villis et castris, praedito domino regi Petro, patri nostro,
tempore sui obitus pertinere, et ipsium dominum regem Petrum talem substitutionem in testamento suo
apposuisse ac etiam in donatione quam fecit praedicto domino regi Alfonso, filio suo, de terris et regnis suis quod
si dictus dominus rex Alfonsus decederet sine legitima prole, regna et terrae suae vel quas sibi dimittebat vel
donabat nobis reverterentur. Qui dominus rex Alfonsus sine legitima proles decessit et sic dicebamus
permutationem seu concessionem praedictam, factam per ipsum dominum regem Alfonsum, in aliquo non valere
et praedictum locum sive domum nobis restitui debere. Asserebamus insuper jus patronatus nobis pertinere
debere in dicto loco seu domo Sancti Vincentii et jus etiam ponendi et constituendi portionarios et clericos prout
per dictum dominum /fol. 111/ regem Jacobum, avum nostrum, extitit ordinatum et ad anullandam dictam
permutationem allegabatur, ex parte nostra, preaedictos abbatem et conventum Populeti, ex causa dictae
permutationis, multis et diversis personis multa et diversa servitia impedisse, scilicet, consiliariis et aliis
officialibus domini regis Alfonsi praedicti, ut dicta permutatio fieret et juxta voluntatem dictorum abbatis et
conventus plenum sortiretur effectum propter quod obtinebatur, ex parte nostra, dictam permutationem non
tenere, cum quodam modo super re spirituali simoniace esset actum. Item objiciebatur, ex parte nostra, dictam
permutationem non valere, quia de re spirituali ad rem privatam seu ad rem non spiritualem non poterat fieri
permutatio hoc canone inhibente. Item opponebatur, ex parte nostra, quod nos et regnum nostrum fueramus
multipliciter laesi in dicta permutatione pro eo quia dictus dominus rex Alfonsus, frater noster, ex causa dictae
permutationis dederat abbati Sancti Victoriani et tradiderat illos centum morabatinos in auro tributi hereditamenti
dicti domini regis de Oscha et balnea ejusdam civitatis et promiserat etiam eidem abbati tradere ecclesiam Sancti
Salvatoris quam monasterium Sancti Salvatoris Laegerensis habet in Oscha. Item quod abbas Sancti Victoriani et
sui successores essent capellani dicti domini regis et successorum suorum et quod haberent portionem ad quinque
bestias et quod ipse dominus rex Alfonsus faceret franchum monasterium Sancti Victoriani et homines suos,
praesentes et futuros, et prioratus et homines prioratum eorumdem, et omnes possessiones suas, praesentes et
futuras, quocumque titulo eas acquirerent vel acquirire possent, tam a regibus quam a aliis quibuscumque
personis ecclesiasticis vel secularibus, a praestatione caenarum nisi dominus rex personaliter esset in dicto
monasterio, et quod dictus dominus rex Alfonsus traderet dicto abbati et monasterio villas quae vocantur Ceresa
et Lespunya cum juribus, terminis et pertinentiis suis, et illas duas domos quae vocantur Calveriae, que sunt in
villa de /fol. 112/ Besaure, quae est Sancti Victoriani, et quod dominus rex Alfonsus daret et confirmaret
monasterio Sancti Victorinii locum de Arahuest, quem locum dictus abbas Sancti Victoriani tenebat et
possidebat. Ex quibus asserebatur, ex parte nostra, nos et regnum nostrum ex dicta permutatione enormiter esse
laesos. Idcirco consideratis et intellectis ac recognitis hiis quae ex parte nostra proponebantur, attendentes
legatum factum abbati et conventui Populeti de castro et villa de Apiaria et aliis supradictis valere et esses
firmum quia dictus dominus rex Jacobus, avus noster, et dominus rex Petrus praedictus potuerunt dictum castrum
et villam legare monasterio Populeti et alia supradicta. Attendentes etiam plus valere nobis et plus nobis expedire
habere villam Apiaria, cum suis redditibus, pertinentiis ac juribus, quam habere jus patronatus et alia jura quae in
dicto loco, domo seu hospitali Sancti Vincentii asserebamus nos habere et maxime propter utilitatem et tuitionem
regni nostri et comitatus Barchinonae, cum ipsa villa de Apiaria sit in regal itinere de Barchinonae ad Cervariam
constituta et non habemus ibi castrum seu villam aliam quae contra raptores et malos homines circumquaque
positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire. Quia etiam super eo quod donatum ex parte nostra
asseritur monasterio Sancti Victoriani jus nostrum salvum habemus et habere intendimus et hoc etiam
protestamur quod ex praesenti confirmatione seu donatione quam facimus dicto abbati et conventui monasterii
Populeti non intendamus donationem seu concessionem factam abbati et conventui Sancti Victoriani de praedictis
in aliquo approbare. Idcirco, pensata utilitatem nostra et regni nostri, laudamus, approbamus et confirmamus, per
nos et nostros imperpetuum, ex certa scientia et causa prius cognita, ac etiam concedimus vobis venerabili fratri
Guillelmo, abbati Populeti et conventui ejusdem monasterii et vestris successoribus, pro libe-/fol. 113/ro et franco
alodio vestro cum omni pleno dominio et sinyorivo praedictum hospitale, domum seu locum Sancti Vincentii in
suburbio Valentiae positum, francum et liberum, cum castris villis de Castilione et de Quart, et cum dominio et
postestate castri de Montornes. Ita tamen quod vos dictus abbas et conventus praedicti monasterii Populeti
teneatis dictum locum de Montornes pro nobis et successoribus nostris et teneamini inde nobis dare potestatem
irati et paccati quotienscumque voluerimus, juxta consuetudines et usaticos Barchinonae. Et Petrus Exemini de
Montornes teneat dictum castrum de Montornes pro vobis dicto abbate et conventu ac praedicto vestro
monasterio Populeti et det vobis potestatem iratis et paccatus quotienscumque per vos fuerit requisitus. Et cum
omnibus aliis castris, villis, alchariis seu quibuscumque aliis locis ad ipsum hospitale, domum seu locum Sancti
Vincentii expectantibus seu expectare debentibus quoquomodo cum terminis et affrontationibus, cum introitibus
et exitibus, cum juribus et pertinentiis omnibus ad praedicta loca et ad quemlibet eorumdem pertinentibus seu
expectare debentibus ab antiquo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis quam mulieribus, christianis,
judaeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis prout in donationibus,
concessionibus ac confirmationibus, privilegiis seu quibuscumque aliis cartis a praedecessoribus nostris concessis
praedicto hospitali, loco seu domui Sancti Vincentii praedicti plenius continentur. Confirmamus insuper et
approbamus vobis praedicto abbati et conventui Populeti et successoribus vestris concessionem et traditionem
quam dictus dominus rex Alfonsus, frater noster, fecit vobis et monasterio vestro de jam dicto hospitali, domo
seu loco Sancti Vincentii praedicti et praedictis castris et villis. Quae omnia vobis confirmantes etiam de novo
donamus cum omnibus juribus et pertinentiis universis in locis praedictis vel in aliquo praedictorum salva no-/fol.
114/bis potestate castri praedicti de Montornes ut superius continetur. Remittimus etiam vobis et successoribus
vestris et abdicamus a nobis et a nostris successoribus omne jus et potestatem quod et quae nobis competebantur
seu competere poterant ponendi, instituendi, conferendi, donandi seu etiam assignandi vel praesentandi priorem,
rectorem, procuratorem, aministratorem seu quemvis alium gubernatorem et portionarios, clericos seu laicos, seu
beneficiatos alios quocumque nomine censeantur in hospitali, domo seu loco Sancti Vincentii praedicti nec in
aliis castris seu villis dicti hospitalis, domus seu loci Sancti Vincentii praedicti, cedendo et transferendo in vos,
dictum abbatem et conventum et monasterium Populeti, omnia jura et actiones nobis competentia et competentes
competitura et competituras in praedictis quae nobis ante hujusmodi donationem seu concessionem in aliquo
competebant, sine omni retentione nostri et nostrorum. Concedentes vobis exprese et etiam remittentes si quod
jus patronatus vel aliquod aliud jus nos habemus vel habere possimus in dicto hospitali, domo seu loco Sancti
Vincentii, ratione dotationis dicti loco vel edificationis seu constructionis, vel ratione loci in quo hospitale,
domus seu locum Sancti Vincentii saepe nominati sedet. Promittentes vobis et successoribus vestris per nos et
nostros successores quam numquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus seu dabimus vel
assignabimus alicui vel aliquibus portionem aliquam seu portiones perpetuo vel ad tempus in dicto hospitali,
domo seu loco Sancti Vincentii, nec in aliis castris seu villis ejusdem hospitalis ponemus rectorem, priorem seu
gubernatorem, portionarios seu beneficiatos, clericos vel laycos, nel alios cujuscumque conditionis sint et
quocumque nomine censeantur. Immo volumus quod liceat vobis et vestris successoribus praedictum hospitale,
domum seu locum Sancti Vincentii cum suis adjecentiis et cum praedictis castris et villis et cum /fol. 115/
omnibus aliis bonis eorumdem tenere, possidere perpetuo in pace, franche et libere et de ipsis et de omnibus
fructibus et obventionibus inde proventuris ordinare et quocumque modo volueritis disponere secundum quod de
vestra et successorum vestrorum processerit voluntate, non obstantibus aliquibus observantiis, consuetudinibus
seu statutis factis ibi per quascumque personas, ipsum locum ad statum, normam et observantiam vestri ordinis
sicut et quando volueritis reducendo. Absolventes cum hoc publico instrumento milites, homines, feminas et
omnes alios habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, et quemlibet eorundem cujuscumque sexus
aut conditionis existant, ab homagio, fidelitate, juramento et dominio et etiam quibuscumque aliis modis si in
aliquibus nobis vel nostro sint astricti vel in aliquo obligati, injungendo et mandando omnibus et singulis
supradictis ut vobis abbati et conventui monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, obediant in omnibus sicut
domino vero et omnia alia faciant quae nobis et praedecessoribus nostris facere tenebantur. Attendentes et
respondentes vobis dicto abbati et conventui ut veris dominis de omnibus juribus, redditibus, exitibus et
proventibus universis dictorum castrorum seu locorum hospitalis, domus vel loci praedicti. Item promittimus
vobis et vestris per nos et omnes nostros quod faciemus vos tenere et possidere in pace et expletare imperpetuum
omnia supradicta contra omnes personas ecclesiaticas et seculares seu etiam religiosas, et observabimus et
observari vobis et vestris inviolabiter faciemus et eximus vobis et vestris fideles et legales guirentes contra omnes
personas et obligamus nos et nostros vobis de evictione et guarentia. Promittimus etiam vobis et vestris fide et
legalite nostra quod si aliqua persona, cujuscumque conditionis, ordinis seu sexus sit, moveat super praedictis, de
jure vel facto, vobis vel vestris aliquo tempore aliquam quaestionem seu demandam quae nos et succes-/fol.
117/sores nostri coram quibuscumque judicibus ecclesiaticis vel secularibus coram quibus contra vos vel dictum
monasterium moveretur dicta quaestio teneamur et obligemur nos et nostri vobis et vestris suscipere onus litigii et
deffendere vos et vestrum monasterium nostris sumptibus usque ad finem litis. Promittentes quod si aliquid a
praedictis a vobis vel vestris evictum fuerit restituemus vobis et servabimus vos et vestros et vestrum
monasterium indempnes. Obligantes inde vobis et vestris omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et
habenda, ubicumque sint, et specialiter castrum et villam de Belloch et caldariam nostram Ilerdae. Et est
sciendum et certum quod nos ad honorem omnipotentis Dei et domini nostri Jesu Christi et gloriosae Virginis,
matris ejus, et beati Vincentii martyris, et ob remedium animae nostrae et dicti domni regis Jacobi, avi nostro, qui
regnum Valentiae et locum Sancti Vincentii acquisivit, et accipiens habitum vestri ordinis et monachus factus in
vestro monasterio est sepultus, et omnium aliorum parentum, antecessorum et successorum nostrorum, per nos et
omnes successores nostros, divinitus inspirati, gratis et liberitater et ex certa scientia et ex bona voluntate et
proprio motu, concessimus et concedimus vobis siquod jus patronatus vel aliquod aliud jus spirituale vel
temporale habemus in dicto loco, secundum quod superius dictum est. Renuntiantes, expresse et ex certa scientia,
omnibus quaestionibus, rationibus, litibus et juribus omnibus et aliis quibus poteramus vel possemus contra
praedicta venire vel ea in aliquo revocare sive sint canonica sive civilia sive statuta terrae sive alicujus curiae
generalis sive specialis sive fori sive constitutiones edictae vel edendae vel quaecumque alia. Volentes et
concedentes quod si forte praesens confirmatio posset de jure in aliquo infirmari quod nichilominus praedicta
omnia habeatis, teneatis et possideatis pro francho alodio, ut superius dictum est, vos et vestri successo-/fol.
117/res imperpetuum ex praesenti et nova concessione ac donatione simplici inter vivos quam vobis nunc
facimus de praedictis sine omni retentione quam ibi non facimus illo modo, non obstantibus aliquibus rationibus
super allegatis vel allegandis aliquo tempore pro parte nostra a nobis vel nostris successoribus quoniam nos illis
juribus et rationibus, ex certa scientia, renuntiamus volentes quod omni modo praesens concessio seu donatio
simplex inter vivos perpetuam et omnimodam habeat roboris firmitatem. Mero tamen imperio vobis et vestris
secundum forum Valentiae in omnibus semper salvo mandantes universis vicariis, bajulis, justitiis, alcaydis et
aliis officialibus nostris, praesentibus et futuris, quod preaedicta omnia et singula perpetuo observent et observari
faciant et non contraveniant nec contravenire aliquem permittant, si de nostris confidunt gratia vel amore. Eu ut
praedicta majori gaudeant firmitate praesens instrumentum fecimus sigillo nostro plumbeo comuniri. Quod est
actum Barchinonae quarto nonas junii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo tertio, regnorum
nostrorum Aragonum anno secundo, Siciliae vero septimo. = Signum✠Jacobi, Dei gratia regis Aragonum,
Siciliae, Majoricarum et Valentiae ac comitis Barchinonae. = Testes sunt Raymundus Rogerii, comes Pallarensis,
Raymundus Fulchonis, vice-comes Cardonae, Raymundus de Angularia, Berengarius de Podio Viridi, Petrus de
Montechatano. = Sig✠num Guillelmi de Solanis, dicti domini regis scriptoris et notarii publici per totam terram
et dominationem suam auctoritate regia, qui mandato ipsius domini regis haec scribi fecit et clausit, loco, die et
anno praefixis.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1294, 3 enero.
Venda Número 24. A. Venda feta per Guillem, abat de Poblet, y tot lo convent de Poblet per a pagar molts
deutes que devia dit monastir a diferents acreadors, que importavan la suma de 300.000 sous barcelonesos,
a dit rey don Jaume de Aragó, del castell y vila de Castelló del camp de Burriana y de la senyoria y
potestat tenia dit monastir en lo castell de Montornés, per preu de 290.000 sous barcelonesos. Fonch feta
als 3 dels idus de janer 1294. No és authentica. Folio 123.
In Dei nomine In Dei nomine . Sit omnibus manifestum quod /fol. 124/ nos frater . Guillelmus, Dei gratia abbas
monasterii Populeti infra diocaesim Tarraconae constituti, et conventus ejusdem monasterii, attendentes quod nos
et monasterium nostrum praedictum sumus in pluribus et diversis magnis et arduis quantitatibus paecuniae
diversis creditoribus seu personis et ex diversis causis obligati, quae quantitates pecuniae quae a nobis debentur
conversae fuerunt in necessarios usus nostri et monasterii nostri praedicti, et in evidentem utilitatem et urgentem
necessitatem ejusdem, quae etiam quantitates pecuniae praedictae ascendunt ad summam trecentorum millium
solidorum monetae Barchinonae de terno et ultra, quarum major pars recepta est et debetur ad usuras, supra
quibus omnibus quantitatibus pecuniae praedictis, tam usurariis quam aliis exolvendis, nos pluries cum magna
instantia fuimus moniti et requisiti et nunc etiam per ipsos creditores requirimur et monemur. Attendentes etiam
et considerantes nos et dictum monasterium nostrum non habere pecuniam nec bona mobilia de quibus dicta
debita solvere possimus nec succurrere in praedictis vel parte praedictorum nisi per venditionem plurium
castrorum et villarum dicti monasterii nostri et dicti creditores nostri rogati a nobis sepae et sepius nolint
solutionem praedictarum quantitatum pecuniae amplius diferre nec dilationem aliquam nobis concedere in
praedictis. Considerantes etiam quod ad tantam quantitatem pecuniarum exolvendam opportebat nos et ipsum
monasterium nostrum vendere plura loca confinia et valde utilia monasterio nostro supradicto et quod castrum
nostrum et villa nostra de Castilione de Burriana et dominium, potestas et jus quod habemus in castro de
Montetornesio, regni Valentiae sunt valde remota, ut pote per quatuor dictas et amplius a monasterio nostro
supradicto et quod illustris dominus Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Siciliae, Ma-/fol. 125/joricarum et
Valentiae ac comes Barchinonae, habebat in locis praedictis merum imperium et quaedam alia ex quibus inter nos
et officiales dicti domini regis emergebant multoticus quaestiones ex quibus contingebat dissensionis materiam
exoriri. Volentes hiis honeribus indempnitatibus et periculis occurrere prout decebat et opportebat et fieri etiam
expediebat, praedictum castrum nostrum et dictam villam nostram de Castilione de Burriana, cum omnibus
terminis, pertinentiis et juribus suis, et praedictum dominium et potestatem et aliud jus quod nostrum
monasterium habet et habere debet in dicto castro de Montornesio et terminis suis, exposuimus sive fecimus
exponi venalia et cum diversis viris potentibus et abundantibus diversos tractatus fecimus et habuimus semel, et
secundo et pluries super venditione facienda de praedictis ut de precio eorundem posset satisfieri nostris
creditoribus et usurarum cursus totaliter impediri et fides promissa integraliter ad impleri et dampna plurima,
pignorationes et pericula, quae possent nobis et dicto monasterio et hominibus ipsius monasterii et rebus eorum
contingere totaliter evitari, et cum non invenerimus licet subtiliter et cum magna diligentia et sepe et sepius
inquisiverimus qui meliorem conditionem offeret nobis et nostro monasterio supradicto quam dominus rex
praedictus. Immo ipse dominus rex meliorem conditionem attulerit et majus precium obtulerit in praedictis quam
aliquis alius, qui ad emptionem vellet accedere supradictam. Idcirco nos dictus frater Guillelmus, abbas
monasterii Populeti praedicti, et conventus ejusdem monasterii, per nos et omnes successores nostros vendimus
vobis praedicto illustrissimo domino Jacobo, Deo gratia regi Aragonum, Siciliae, Majoricarum et Valentiae ac
comiti Barchinonae et vestris et cui sive quibus velitis perpetuo per proprium liberum et franchum alodium
praedictum castrum nostrum et dictam villam nostram quae vocantur de Castilione campi de Burriana, quae nos
et dictum nostrum monasterium /fol. 126/ habemus et possidemus per franchum alodium in dicto regno vestro
Valentiae, cum fortitudine scilicet praedicti castri et villa, et cum omnibus domibus et aldehis in dictis castro et
villa et terminis suis aedificatis, et cum omnibus honoribus et possessionibus praedicti castri et villae, vineis
scilicet et terris cultis et heremis, et cum olivariis et aliis arboribus diversorum generum, et cum molendinis, cum
casalibus in quibus sunt constructa, et aqua de qua molunt, et omnibus apparatibus et pertinentiis ipsorum, et cum
pratis, pascuis, nemoribus, sylvis, garrigiis, venationibus et diversis, montibus et montaneis, et omnibus terminis
pertinentiis et juribus dicti castri et villae, et cum militibus et dominabus, et aliis hominibus et faeminus
cujuscumque conditionis sive legis existant, et cum omnibus redditibus, censibus, exitibus, laudeymis,
foriscapiis, eschautis, proventibus, firmamentis, jurisdictionibus, quaestiis, çenis, servitiis, ademprivius, juvis,
traginis et omnibus aliis juribus realibus et personalibus, et aliis quibuscumque quae nos et nostrum monasterium
habemus et accipimus et habere et accipere debemus de jure, usu, foro et consuetudine vel alio modo in dictis
castro et villa et terminis, pertinentiis et juribus ipsorum, et hominibus et faeminis cujuscumque conditionibus et
legis sint ibi habitantibus et habitatoris, prout haec omnia et singula supradicta nos et nostrum monasterium
melius et plenius habemus et possidemus et habere et possidere debemus aliquo modo. Ita vendimus vobis et
vestris et cui seu quibus velitis perpetuo per franchum alodium totum dominium et potestatem et omnia alia jura
quae nos et nostrum monasterium habemus et habere debemus in castro vocato de Montetornesio, et omnibus
honoribus, terminis et pertinentiis, et juribus suis, et in hominibus et faeminis ejusdem, quod est in dicto regno
Valentiae. Hanc autem venditionem facimus vobis, dicto domino regi et vestris et cui sive quibus velitis, perpetuo
de praedictis omnibus et singulis, per franchum et liberum alodium pu-/fol. 127/re, libere et absolute et sine omni
conditione et retentione sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum
intellectum. Extrhaentes praedicta omnia et singula quae vobis vendimus de jure, dominio et posse nostri et
monasterii nostri et eadem omnia et singula supradicta in vestrum vestrorumque jus, dominium et posse mittimus
et transferimus irrevocabiliter ad habendum et tenendum omnique tempore in pace possidendum et ad omnem
vestram vestrorumque voluntatem de praedictis omnibus et singulis, quae vobis vendimus inde libere faciendam
per proprium, liberum et franchum alodium sine contradictionem et impedimento nostri et successorum
nostrorum et alterius cujuscumque personae. Et ex causa venditionis damus et cedimus vobis et vestris et cui sive
quibus velitis perpetuo omnes actiones et omnia jura quae nobis et nostro monasterio competunt et competer
possunt et debent nunc vel de caetero in praedictis omnibus et singulis quae vobis vendimus et contra
quascumque personas rationem eorum. Quibus actionibus et juribus nostris et monasterii nostri praedictis possitis
vos et vestris et quos volueritis agere, experiri, deffendere, excipere et replicare et omnia alia facere in judicio et
extra judicium contra quascumque personas quaecumque nos et nostrum monasterium facere possemus. Nos
enim facimus et constituimus vos in hiis dominum et procuratorem tanquam in rem vestram propriam ad
faciendam inde vestra libitum voluntatis. Et promittimus vobis quod nos vel per procuratorem nostrum trademus
vobis vel procuratori vestro, vel cui volueritis pro vobis, corporalem possesionem praedictorum omnium quae
vobis vendimus. Et de praesenti constituimus nos et nostrum monasterium praedicta omnia quae vobis vendimus
tenere et possidere pro vobis et nomine vestro donec per nos vel per nostrum procuratorem possessionem
corporalem omnium praedictorum vobis vel procuratoris vestro pro vobis tradiderimus. /fol. 128/ Praeterea
dicimus et mandamus, cum hoc publico instrumento vicem epistolae gerenti, omnibus militibus et dominabus et
aliis hominibus et faeminis nostris dictorum castrorum et villae et terminorum suorum, quod vos habeant et
tenenant de caetero pro domino suo et quod vobis et vestris et quibus volueritis respondeant et satisfaciant de
omnibus redditibus, censibus, exitibus, proventibus et omnibus aliis juribus nostris praedictorum castrorum et
villae, et terminorum suorum, et quod vobis et cui volueritis pro vobis faciant homagium. Nos enim absolvimus
ipsos ad omni fidelitate sacramento quibus nobis et nostro monasterio sunt obligati postquam vos pro domino suo
receperint et vobis homagium fecerint et fidelitatem pro precio autem hujus venditionis dedistis et solvistis nobis
ducentos nonaginta mille solidos, bona monatae Barchinonae perpetuae de terno, quod quidem precium
supradictum promittimus convertere in solutionem praedictorum debitorum quae debemus et in bonum et
utilitatem nostri monasterii. Et quia de dicto precio a vobis bene paccati sumus ad nostram voluntatem
renuntiamus exceptioni non numerate et non solutae pecuniae et precii non soluti et non recepti. Renuntiamus
etiam quantum ad haec ex certa scientia legi quae subvenit deceptis ultra dimidiam justi precii et beneficio
restitutionis in integrum et omni alii juri, canonico et civili, communi et singulari, scripto et non scripto sive
consuetudinario et omni alii juri, foro et consuetudini quibus possemus contra praedictam venditionem aliquo
tempore venire. Concedentes et recognoscentes vobis quod praedicta que vobis vendimus fecimus exponi venalia
palam et publice per plure dies et cum multi emptores ad emendum praedicta accessissent non apparuit aliquis
emptor qui tantum precium oferret nobis pro praedictis quantum vos obtulistis. Et ideo vobis tanquam plus
offerenti fecimus hanc venditionem pro precio supradicto. Promittentes vobis per /fol. 129/ nos et omnes
successores nostros quod semper hanc venditionem quam vobis facimus tenebimus et observabimus et quod
numquam contra ipsam veniemus aliquo jure, causa vel ratione nec contra vos vel vestros ratione hujus
venditionis movebimus aliquo tempore aliquam quaestionem, petitionem vel demandam. Actum est hoc tertio
idus januarii anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo quarto. = Sig✠num fratris Guillelmi, abbatis
Populeti. Sig✠num fratris Francisci, prioris Populeti. Sig✠num fratris Bernardi de Besora. Sig ✠num fratris
Jacobi Gomis. Sig✠num fratris Arnaldi Martini. Sig✠num fratris Mathei Gaufredi. Sig✠num fratris Bernardi,
pitanciari. Sig✠num fratris Dominici Martini, syndici. Sig✠num fratris Guillelmi de Radio. Sig✠num fratris
Bernardi Mir, portarii. Sig✠num fratris Bartholomeie, vestiarii. Sig✠num fratris Berengarii, cellerarii minoris.
Sig✠num fratris G. Desbrio, hostalarii. Sig✠num fratris Guillelmi de Regali. Sig✠num fratris Raymundi
Desmangos, sotssagristra. Sig✠num fratris Raymundi, cellerarii medii. Sig✠num fratris Berenguer Conil.
Sig✠num fratris Raymundi de Cumba. Sig✠num fratris Geraldi de Oscha. Sig✠num fratris Guillelmi Dorcha.
Sig✠num fratris A. Sperver. Sig✠num fratris Raymundi de Ripol. Sig✠num fratris Simonis de Santo Felicio.
Sig✠num fratris Matthei de Manreana, infirmarii monachorum. Sig✠num fratris G., cellerarii majoris.
Sig✠num fratris D. de Comenja. Sig✠num fratris P., cantoris. Sig✠num fratris Bernardi de Vilafrancha,
magistri novitiorum. Sig✠num fratris Raymundi Borrelli, notarii publici. Sig✠num fratris B. Marchi. Sig ✠num
fratris Francisci Triponis. Sig✠num fratris Arnaldi de Merlesio. Sig✠num fratris P. Deres. Sig ✠num fratris B.
Palmerii. Sig✠num fratris P. Zacirira. Sig✠num fratris Jacobi Rovira. Sig✠num fratris G. Desmuro. Sig ✠num
fratris P. de Curtibus. Sig✠num fratris Janerio, magistri fratrum.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1294, 13 de julio.
Cláusula testamento de doña Oria Eximénez, mujer de Rodrigo Sánchez, de Calatayud.
ACV, Perg. 4700.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 797. Elías Olmo y
Canalda.
- 1295, 5 agosto:
Jaime II manda a Pedro Sancho, justicia de Calatayud y sobrejuntero de Tarazona, que crea cuanto le
diga Simón de Lauro de parte del rey.
B. ACA, caija 1, núm. 251.
Aragón en las cartas reales de Jaime I . Cristina Monterde y M.ª desamparados Cabanes Pecourt.
- 1295. 22 septiembre.
Carta de Jaime II, rey de Aragón, en la que reitera el mandato, dado al gobernador de Valencia, para que
obligue a Pedro de Arenós a restituir a los habitantes de Chiluella los cinco mil sueldos de que se había
apoderado. Datis Gund., X kalendas octobris, anno Domini MCCXCV. Copia en latín.
Colección Salazar y Castro. I-40, fº 353 v. Real Academia de la Historia.
- 1296, 9 febrero.
Carta del infante D. Pedro, lugarteniente del rey de Aragon, por la cual requiere y ruega á D. Ramon
Tolch y á otros muchos nobles varones y grandes feudatarios de Cataluña que junten la mas gente que
puedan para hacer una entrada en tierras de Castilla, con el objeto de auxiliar al infante D. Alonso contra
el rey D. Fernando el IV.
Archivo real de la corona de Aragon, reg. 4, inf. Pet. Loc. Ten. Alfonsi. II, fol. 156. E. 1334
Nobili viro Raimundo Fulconis, vicecomiti cardonensi. Significamus vobis nos promississe illustri dompno
Alfonso, regi Castellae, consanguineo nostro charissimo, quod juvabimos éum ad recuperaíidum regiuim
Castcllae cum aliis lerris cidem regno subicctis ct circa hoc intendimus facere posse nostrum. Unde cum super
hoc vestri et aliorum amicorum nostrorum indigeamus auxilio, vestran sinceram dileclionem de qua pleuam
gerimus fiduciam, requirimus et rogamus quatenus velitis vos parare cum quanta familia militum poteritis, ut vos
ad uostrum possimus habere auxilium die quae per nos vobis fuerit intimala. In hoc cnim nobis maximum
servilium facictis, ct regraliabimur vobis multum. Et hoc si placet sine mora faciatis, quia infra pnucos dies
intrare intendimus in Castcllam. Dat. Faricae quinto idus februar. an. dom. mili, ducent. nonag. quinto. Nobili
Ermengaudo, comili urgellensi. Alvaro, vicecomili agerensi. Poncio de Ribellis. Raimundo de Aspes. Philipo de
Satne. Raimundo, domino de Angularia. Guillermo de Angularia. Raimundo de Angufaria deUxafava. Petro de
Queralto. Guillermo de Entenza. Jazperto, Vicecomili Castrinovl. Dalmacio de Castronovo. Raimundo de Urgia.
Bernardo Guillermini de Portella. Bernardo Gulllermini de Entenza. Aloni de Focibus. Sancio de Antitione.
Roderico Eximeni de Luna, commendato ri Montis Albani. Eximino de Luna, eius filio. Petro Martini de Luna.
Domno Jacobo, domino de Xcrica. Jacobo Petri, domino Segorbe. Artaldo de Orta. Lupo Ferrench de Luctzenich.
Fortunio de Vergua. Luppo Eximini de Urr.ea. Petro Guillermini de Castilione. Eximino Cornelii.
Petro Sese. Petro Frederici de Sese. Bernardo Seintillis de Ferran, quod pare I se equis et armis.
Bernardo de Seintillis de Terracia. Bernardo de Seintillis. Berengario de Rosanis.
Jacobo de Besora. Mirio de Castro veteri. Bertrando de Castro veten. Ogerio de Nuce. Petro Lupi de Oteyza.
Guillermo de Alcalano. Petro de Sanelo Vicentio. Raimundo Petri de Nabal. Petro de Pomario.
Guillermo de Castronovo. Raimundo Petri de Nabal. Petro Ahons. Ferrando de Ahoñs. Roderico de Figuerolis.
Johanni de Lozano. Petro de Lozano.Eximino Lupi de Correa. Sanelo Eximini de Tormes. Bertrando de Noy a.
Lupo Ferrench de Alossillo. Sancio de Orta, domino de Mezalocha. Lupo Sanen de Luna, domino de Enbun.
Petro de Monteacuto. Blasio Eximini de Ayerbe. Eximino de Luna. Gazco Eximino de Ayerbe. Roderico Orticii
de Bresiau. Gonzalbo Eximini, domino de Arenoso. Eximino Petri de Arenoso. Ferrando Eximini de
Arenoso. Petro Zapata de Tous. Ferrando Garcez de Roda. Garcie Ferrandi de los fbyos. Eximino Petri de Huesi.
Alfonso Petri.
Super praedictis fuit scriptum Berengario de Cirisio, procuratori in Calhalonia, quod moneat el requiral ex parte
domini infantis omnes milites et quoscumque alios, qui tenent ieuda, quod parent se equis et armis ad serviendum
feuda, quai teuent pro domino infante, ut eos habere possit ad dictum auxilium die, quae eis fuerit intimala ; et
significet per littera nomina illoruin, ijnihus feceril monilionem praedictam, ut eis, si necesse fuerit, intimet diem,
qua venire et ostendat eis lilteram, quan dominus infans eis mittit. Dat. ut supra. Universis militibus et aliis feuda
tenentibus in Calhalonia ad quos ete. Quod pa^ rent se equis, et armis parali servire feuda, quae tenen t, ita quod
incontinenti cum fuerint requisili possint sequi dominum infantem cum equis et armis ad intrandum Castellam.
DI. ut supra.
Memorias de D. Fernando IV de Castilla, Antonio Benavides.
- 1296, 19 febrero:
Carta del infante D. Pedro á Pedro de Moncada rogándole se halle en Ariza con sus huestes el domingo 11
de marzo, pronto á entrar en Castilla en auxilio del rey D. Alonso.
ACA, reg. 4, inf. Petr. loc. ten. Alf. II, fólio 158
Petro de Montechateno. Significamus vobis nos promississe illustri domino Alfonso regi Castellae,
consanguineo nostro charissimo quod iuvabimus eum ad recuperandum regnum Castellae cum aliis lerris eidem
regno subiectis et circa hoc intendimus facere posse nostrum. Promissimus etiam eidem regi quod die dominica,
quae erit quinto kal. martii, erimus Faric» cum amicis et vassallis nostris, parati ad intrandum sccum dictum
regnum Castellae. Unde cum super hoc vestri et aliorum amicorum nostrorum indigeamus auxilio, vestram
sinceram, de qua plenam gerimus fiduciam, attente rogamus quatenus praedicta die dominica sitis nobiscum
Faricae cum mililibus, quos haberc poteritis. In hoc enimnobis valde gratum scrvilium facietis et inde vobis
erimus perpetuo obligati. Dat. apud Lecinam Corba, undecimo kal. martii, an. domini. mill, duecent. nonag.
quinto.
Sub eadem fonnam fuit scriptum Petro de Banyeres. Bernardo de villa de Mani. Petro de Sanelo Minato.
Pexicono de Saneta Eugenia. Bernardo de Barberano. Petro de Medalia militi. Guillermo Galcerando de
Cartiliano. Berengario de Montelauro. Rubeo de Fonollario. Isüs fuit scriptum sub forma prima. Mirio de Castro
veteri. Berengario de Rosanis. Raimundo de Rippis. Petro Simeonis de Vilario. Rugueto de Pulchro loco.
Guillermo de Albano. Nobili Berengario de Cardona. Berengario de Calamancha. Berengario de Sanelo
Vincentio. Raimundo de Togores. Bernardino de Gurba. Umberto de Verneto. Bernardo de Seintillis deFerran.
Bernardo de Seintillis de Terracia. Bernardino de Seintillis. Jacobo de Besora. Item sub forma prima fuil scriptum
infra scriplis. Nobili Jacobo Petri Comino Segorbe. Eximino Petri de Arenosio.
Petro Zabala domino de Tous. Garcie Ferrandi de los Fayos. Item sub forma secunda fuil scriptum.
Eximino de Tovia. Nobili dompuo Jacobo domino de Xericha. Ferrando Eximei de Arenoso. Ferrario Garcez
de Roda. Eximino Petri de Osea. Alfonso Petri.
Memorias de D. Fernando IV de Castilla, Antonio Benavides.
- 1296, 11 abril.
Jaume II convocà a servir a la host amb llur seguici els nobles en Carròs, Berenguer Llançol, Gil Martines
d´Entença, Pero Çapata de Tous, Pero Çapata de Morvedre, Ximèn Peres d´Arenós, Martí d´Oblites,
Ramon d´Urtx i Guillem de Vilaragut.
ACA. C. Reg. 104, f. 4v.
Per ço com gran fretura és de vianda en la nostra host… l´avituallament de l´exercit de Janume II en la campanya
de Múrcia (1296). Carles Vela i Aulesa.
- S.F.
Carta a Jaime II de parte del noble Gombaldo de Entenza, procurador del Reino de Valencia,
mencionando al noble Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_96,nº11715
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232970
- [S/F]
Carta al infante Alfonso de parte de Gonzalo Jiménez de Arenoso, señor de Arenoso, sobre la creencia de
un enviado.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_105,nº13030
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233292
- 1296, 12 mayo.
Jaume II envia a , Pero Çapata de Tous, Eximèn Peres d´Andilla i Gonçalvo Eximenis a Alacant amb les
seves famílies per prendre-hi el bestiar que el rei hi té i dur-lu a Oriola.
ACA, C, Reg. 340, f. 45r.
Per ço com gran fretura és de vianda en la nostra host… l´avituallament de l´exercit de Janume II en la campanya
de Múrcia (1296). Carles Vela i Aulesa.
- 1296, 11 julio.
Orden al procurador Real en Valencia para que ponga fin a las incursiones de Pedro de Montornés contra
Oropesa y contra su señor, Berenguer Dalmau.
ACA, Reg. 340, Fól. 221.
Procuratori regne Valencie vel eius locumtenenti etc. Attendens ante nostram presenciam (fidelis) noster
Berengaris Dalmacii exposuit coram nobis quod ipso tenente possidente terminos castri de Orpesa...
(Sigue a la letra el texto del documento nº 19. La única diferencia es la fecha.)
Datum in obsidione Elchii Vº idus anno Domini Mº CCº XCº VIº.
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.
- 1297/98
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 195-Gratiarum 3 (1297-98)> Asignación vitalícia de Perez Exemen de Arenoso (7)
Eva Izquierdo Molinas
- 1297, 11 de enero.
Alfonso III, dio Montornés, la Casa de San Vicente y todos sus dominios al Monasterio de Poblet. La poca
rentabilidad de estas tierras, por un lado, y las abultadas deudas que tenían los de Poblet, por otro, hizo
que los monjes populetanos vendieran a Jaime II, en 1297 la Baronía de Montornés y la villa de Castellón
por 290.000 sueldos.
Geografía agraria de Benicàssim. Alfons Gines i Escuder.
El documento de venta de Montornés y Castellón a Jaime II por Poblet, se perdió del archivo municipal de
Castellón, aunque la noticia de la venta la recoge Juan Antonio BALBÁS en su Libro de la Provincia de
Castellón (edición facsímil de 1987, Pág. 390). "El señorío de CAstellón de la PLana en los siglos XIII-XIV
(Documentos para su estudio)", en el BSCC, Tomo LXXII (1996).
- 1297, 26 de febrero.
Benita Villalva recibe de Bernardo de Segolar ciertas cantidades por Rodrigo Sanz de Calatayud.
ACV. Perg. 6314.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 834. Elías Olmo y
Canalda
- 1297, 11 abril.
Fra Bertran de Ribesaltes, de l´ordre del Temple, presenta a Bort de Besora, lloctinent d´en Jaspert de
Perpinyà, lloctinent de procurador del regne del riu d´Uixò ençà, una carta del procurador general del
regne de València, en la qual mana al seu lloctinent que anul·le les penyores que s'havien pres de veïns
d'Albocàsser per un plet contra Berenguer Ripoll, veí seu, i que li envie el procés judicial; també li mana
que obligue n'Òria Eximenes, senyora de Borriol, per a què, torne un mul embargat pels guardadors de la
gabella de la sal de Peníscola. El dit Perpinyà respon que no pot fer-hi res perquè les cartes i manament no
van dirigides a ell, sinó al seu superior, que està absent.
ACA. Pergamins de Jaume II, núm. 793.
... ; encara us fem a saber que nós feem manament a·n Miquel Tovarç que destrengués la dona Òria Exeméniç,
muler que fo d´en Ruy Examéniz de Burriol, que retés i rocí e ço que portava, lo qual estech tolt per los hòmens
seus als gabelés de la gabella de la sal de Peníscola, la qual cosa él no ha feyt segons que a nós és estat dit als ditz
gabellés per los hòmens d`en P(ere) Eximéniz de Montornés. E açò no mudetz per alcuna manera...
Pergamins, processos i cartes reials: Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Enric Guinot.
- 1297, 3 junio.
Confirmació Número 26. C. Confirmació de dita donació per Geraldo, bisbe de Lleyda, feta a dits abat y
convent de Poblet, ab inserta de dita delegació apostòlica, donació y procés fulminat. Dat en Almudàfar a 3
de las nonas de juny 1297. Ni ha 6 còpias o transumptos. Y lo sindicat fet per lo abat y convent de Poblet
per enviar a Roma per obtenir o alcansar dita confirmació. Folio 137.
AHN CODICES L.1220
Geraldus miseratione divina Ilerdensis episcopus. Viris venerabilibus religiosis providis et discretis fratri
Guillelmo, /fol. 138/ Dei gratia abbati et conventui monasterii Populeti, ordinis cisterciensis Terraconensis
diocaesis, salutem in domino Jesu Christo. Cum super quoddam rescriptum apostolicum santissimi patris domini
Bonifacii papae octavi, cum vera bulla filo canabi pendenti, non vitiatum, non cancellatum neque in aliqua sui
parte abolitum vel suspectum, per vos abbatem praedictum nobis fuerit praesentatum cujus rescripti tenor talis
est: Bonifacius episcopus servus servorum Dei. Venerabil Bonifacius i fratri [en blanc] episcopo Ilerdensis,
salutem et apostolicam benedictionem. Petitio dilectorum filiorum abbatis et conventus monasterii de Populeto,
cisterciensis ordinis Terraconensis diocaesis, nobis exhibita continebat quod dudum clarae memoriae Jacobus,
rex Aragonum, avus carissimi in Christo filii nostri Jacobi, regis Aragonia ilustris, quendam locum vocatum
Apiaria, Barchinonensis diocaesis, tunc ad ipsum spectatem praefato monasterio, pro suae ac parentum suorum
animarum remedio, pia liberaritate donavit in sua ultima voluntate. Et postmodum quondam Alfonsus, germanus
ejusdem regis qui nunc est dum pro rege Aragoniae se gerebat, attendens quod dictus locus de Apiaria utpote in
medio pravorum hominum positus eidem monasterio minus utilis existebat, illum ad se revocans et in ipsius
recompensatione locum, domum, ecclesiam sive cura et hospitale Sancti Vincentii, sita in suburbio civitatis
Valentiae, a predicto avo ejus constructa et dotata, monasterio praedicto concessit, facta eidem monasterio per
abbatem et conventum monasterio de Sancti Victoriano, ordinis Sancti Benedicti, Ilerdensis diocaesis, cessione
omnis juris quod in loco, domo, ecclesia et hospitali praedictis ex quadam concessione praefati avi ejus sibi
competere dicebatur. Congrua propter hoc eidem monasterio de Sancti Victoriano recompensatione tam ab
eodem Alfonso impensa quam ab eisdem abbate et conventu dicti monasterii Populeti. Et demum post ipsius
Alfonsi obitum idem rex Jacobus, in Aragonia regem assumptus, locum, domum, ecclesiam et hospitale /fol. 139/
praedicta eidem monasterio Populeti de novo donavit, prout in patentibus literis inde confectis ejus regis sigillo
munitis plenius dicitur contineri, quae dicti abbatis et conventus monasterii Populeti se asserunt pacifice
possidere. Nos igitur, ipsius regis super hoc suplicantis, et eorundem abbatis et conventus monasterii Populeti
praecibus inclinati, fraternitati tuae per apostolica scripta mandamus quatinus hujusmodi ultimam donationem
ipsi monasterio Populeti, per eundem regem factam, si utilitati ejusdem monasterii Populeti secundum Deum
expedire videris auctoritate nostra confirmare procures. Datum Romae apud Sancti Petrum kalendas aprilis
pontificatus nostri anno tertio. = Et facta dicta praesentatione per vos humiliter supplicatum ut dictum mandatum
apostolicum exigui dignaremur nos tunc occupati pluribus et ardius negotiis circa expeditionem dicti negotii
commode intendere non valentes de assensu et voluntate vestra, venerabili et discreto viro Raymundo Egidii
Ilerdensis canonico et vicen. receptionem et examinationem testium instrumentorum et aliorum munimentorum
quae producere velletis in negotio memorato per nostras literas comittendum duximus sub hac forma: Geraldus
Geraldus Geraldus, miseratione divina Ilerdensis episcopus. Venerabili discreto Raymundo Egidii, canonico
Ilerdensis et vicen. Petitio dilectorum filiorum abbatis et conventus monasterii de Populeto, cisterciensis ordinis
Terraconensis diocaesis, nobis exhibita continebat quod dudum clarae memoriae Jacobus, rex Aragonum, avus
carissimi in Christo filii nostri Jacobi, regis Aragonia ilustris, quendam locum vocatum Apiaria, Barchinonensis
diocaesis, tunc ad ipsum spectatem praefato /fol. 139/ monasterio, pro suae ac parentum suorum animarum
remedio, pia liberaritate donavit in sua ultima voluntate. Et postmodum quondam Alfonsus, germanus ejusdem,
ut supra. Unde cum nos occupati Unde pluribus et arduis nostris et ecclesiae nostrae negotiis curia praedicta ad
praesens prout expedit intendere non possimus, vobis dicimus et rogamus quatinus testes instrumenta et alias
probationes, quas dictum monasterium Populeti producere voluerit ad probandum quod praedicta ultima donatio
sit utilis ipsi monasterio Populeti, recipiatis diligenter loco nostri et ea fideliter nobis mittatis sub sigillo vostro
interclusa. Datum apud Alcolegiam iiij. idus junii anno Domini millesimo CC. nonagesimo septimo. Postque
receptis per dictum Raymundum Egidii testibus fidedignis, instrumentis et aliis munimentis, quae super praedictis
coram eo producere voluistis, idem Raymundus attestationes dictorum testium et quicquid productum vel actum
extitit coram eo super praemissis nobis remisit sub sigilli sui munimina interclusa. Nos igitur visis attestationibus
testium, literis, instrumentis et aliis munimentis, quae praedicta fuerunt coram dicto Raymundi Egidii, et etiam
coram nobis, super praemissis et specialiter litera sive instrumento illius ultima donationis factae vobis et vestro
monasterio de loco Sancti Vincentii Valentiae per illustre dominum Jacobum, regem Aragoniae, de cujus
confirmatione fit mentio in rescripto apostolico suprascripto, cujus instrumenti series sic se habet: Noverint
Noverint universi quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valentiae ac comes Barchinonae.
Attendentes revocationem quam ad se et jurisdictionem suam illustris dominus Alfonsus, rex Aragonum frater
noster quondam, fecit de castro et villa de Apiaria quod castrum et villam dudum clarae memoriae dominus
Jacobus, rex Aragonum avus noster, pro suae ac parentum suorum animarum remedio, pia /fol. 141/ liberalitate
donavit sive reliquit monasterio Populeti in sua ultima voluntate et quod quidem castrum et villam ex causa dicti
legati tempore ipsius revocationis praefatum monasterium possidebat et esse maxime utile nobis et necessaria ad
tuitionem regni nostri et specialiter comitatus Barchinonae, cum ipsa villa de Apiaria sit in generali itinere de
Barchinonae ad Cervariam constituta, ubi non habemus castrum seu villam aliam per quam contra raptores et
malos homines circumquaque positos possit via regia deffendi seu etiam custodiri. Attendentes etiam quod dictus
locus de Apiaria utpote in medio pravorum hominum positus eidem monasterio quasi inutilis existebat. Pensata
itaque utilitate nostra ac terrae nostrae et monasterii supradicti et nichilominus volentes praedictum monasterium
Populeti de praefata revocatione servare indempne, cupientes etiam voluntati praenominati domini regis Jacobi,
avi nostri, de praefato legato eidem monasterio legitime facto ac eidem monasterio restitutionem facere et
emendam in compensationem loci de Apiaria praelibati, et pro salute animae nostrae, per nos et omnes
successores nostros, ex certa scientia deliberatione praebita, donamus et titulo donationis simplicis inter vivos
concedimus in praesenti vobis venerabili fratri Guillelmo, abbati Populeti et conventui ejusdem monasterii, et
vestris successoribus, in perpetuum, pro libero et franco alodio vestro, cum omni pleno dominio et senyorivo,
locum, domum, ecclesiam sine cura et hospitale Sancti Vincentii, sita in suburbio civitatis Valentiae, francha et
libera cum castris villis de Castilione et de Quart, et cum dominio et potestate castri de Montornes. Ita tamen
quod vos, dictus abbas et conventus praedicti monasterii Populeti, teneatis dictum locum de Montornes pro nobis
et successoribus nostris et teneamini inde nobis dare potestatem irati et paccati quotienscumque voluerimus juxta
consuetudines et usaticos Barchinonae, et Petrus Eximinus de Muntornes teneat dictum castrum /fol. 142/ de
Muntornes pro vobis dicto abbate et conventu ac praedicto monasterio Populeti et det vobis potestatem iratus et
paccatus quotienscumque per vos inde fuerit requisitus, et cum omnibus aliis castris, villis, alcheriis seu
quibuscumque aliis locis ad ipsum locum, domum, ecclesiam et hospitale Sancti Vincentii supradicta
expectantibus seu expectare debentibus quoquomodo, cum terminis et affrontationibus, cum introitibus et
exitibus, cum juribus et pertinentiis et aliis omnibus et singulis ad praedicta loca et ad quemlibet eorum
pertinentibus seu pertinere debentibus quoquomodo, cum militibus et aliis hominibus, tam masculis quam
mulieribus, christianis, judaeis et sarracenis in locis praedictis et eorum quolibet habitantibus et habitaturis prout
in donationibus, concessionibus et privilegiis seu quibuscumque aliis cartis vel instrumentis a praedecessoribus
nostris concessis praedicto loco, domui seu hospitali Sancti Vincentii praedicti plenius continetur. Remittimus
etiam vobis et successoribus vestris, scienter et consulte, et pro remedio animae nostrae et parentum nostrorum, et
abdicamus a nobis et a nostris successoribus, in perpetuum, omne jus et postestatem quod et quae nobis
competebant seu competere poterant, de consuetudine vel de jure, ponendi, instituendi, offerendi, donandi seu
etiam assignandi vel praesentandi priorem, rectorem, procuratorem, administratorem seu quemvis alium
gubernatorem et portionarios, clericos seu laicos, seu beneficiatos alios quoscumque nomine censeantur in loco,
domo, ecclesia et hospitali Sancti Vincentii praedictis, aut in castris, locis seu villis dicti loci, domus, ecclesiae
seu hospitalis denominatorum, cedendo et transferendo in vos, dictum abbatem et conventum ac monasterium
Populeti, omnia jura et actiones nobis competentia et compententes competitura et competituras in praedictis et
quolibet praedictorum, quae vobis ante hujusmodi donationem, concessionem ac cessionem in aliquo
competebant sine omni retentione nostri et /fol. 143/ nostrorum etiam successorum. Concedentes expresse vobis
et donantes ac etiam remittentes ex mera liberitate nostra siquod jus patronatus vel aliquod aliud jus nos habemus
vel habere possumus, aut debemus in loco, domo, ecclesia et hospitali praedictis, ratione dotationis dicti loci vel
aedificationis seu constructionis a praedecessoribus nostris factarum, vel ratione loci in quo locus, domus,
ecclesia seu hospitale praedictum fundatus est et sedet. Promittentes vobis et successoribus vestris per nos et
nostros successores quod numquam de caetero nos vel nostri ponemus, conferemus seu dabimus vel
assignabimus alicui vel aliquibus portionem aliquam seu portiones perpetuo vel ad tempus in loco, domo,
ecclesia seu hospitali praedictis, nec in castris, locis seu villis ejusdem loci, domus, ecclesiae seu hospitalis
praedictorum, nec etiam in eisdem ponemus rectorem, priorem, procuratorem seu gubernatorem, portionarios vel
beneficiatos, clericos vel laicos, nec alios cujuscumque conditionis, sexus aut status existant et quocumque
nomine censeantur. Immo volumus et concedimus quod liceat vobis et vestris successoribus praedictum locum,
domum, ecclesiam seu hospitale Sancti Vincentii cum adjecentiis, castris, villis et cum omnibus aliis bonis
eorumdem tenere, possidere perpetuo et in pace, franche et libere et de ipsis et de omnibus fructibus et
obventionibus inde proventuris ordinare et quocumque modo volueritis disponere secundum quod de vestra et
successorum vestrorum processerit voluntate, non obstantibus aliquibus observantiis, consuetudinibus seu statutis
factis ibidem per nos aut per procuratores nostros aut per quascumque alias personas cujuscumque dignitatis,
gradus aut conditionis existant ipsum locum ad statum, normam et observantiam vestri ordinis sicut placuerit et
quando volueritis reducendo. Absolventes cum hoc publico instrumento milites /fol. 144/, homines et omnes alios
habitatores locorum praedictorum, praesentes et futuros, et quemlibet eorumdem cujuscumque sexus aut
conditionis existant ab homagio, fidelitate, juramento et dominio, et etiam quibuscumque aliis in quibus nobis vel
nostris sint astricti, vel in aliquo obligati. Injungendo et mandando auctoritate et testimonio hujus praesentis
publici instrumenti, quod quantum ad hoc vicem epistolae seu literarum volumus obtinere omnibus et singulis
supradictis, ut vobis dicto abbati et conventui monasterii Populeti, nomine ipsius monasterii, obediant in omnibus
sicut domino vero et naturali et omnia alia faciant quae nobis et praedecessoribus nostris facere tenebantur, et
quod respondeant et attendant vobis dictis abbati et conventui et vestris successoribus in perpetuum ut veris
dominis et naturalibus de omnibus juribus, redditibus, exitibus et proventinbus universis castrorum seu locorum,
domus, loci, ecclesiae seu hospitalis praedicti. Item, promittimus vobis et vestris per nos et omnes nostros
successores quod faciemus vos tenere et possidere in pace et expletare in perpetuum omnia et singula supradicta
contra omnes personas ecclesiaticas et seculares seu etiam religiosas, et observabimus et observari vobis et vestris
inviolabiter faciemus omnia supradicta et singula, et erimus vobis et vestris fideles et legales guirentes in judicio
et extra contra omnes personas et obligamus nos et nostros et omnia bona nostra vobis et vestris de evictione et
guarentia. Promittimus etiam vobis et vestris successoribus fide et legalite nostra quod si aliqua persona,
cujuscumque conditionis, ordinis seu sexus existat, moveat super praedictis vel aliquo praedictorum, de jure vel
facto, vobis vel vestris aliquo tempore quaestionem aliquam seu demandam coram quibuscumque judicibus
ecclesiaticis vel secularibus, ordinariis vel delegatis, quod nos et successores nostri suscipiemus in nos onus litigii
et deffendemus vos et vestrum monasterium et ducemus /fol. 145/ causam nostris propriis sumptibus et expensis
usque ad finem litis. Promittentes quod si aliquid de praedictis a vobis vel vestris evictum fuerit restituemus vobis
et servabimus vos et vestros et vestrum monasterium indempnes. Obligantes inde vobis et vestris omnia bona
nostra mobilia et immobilia, habita et habenda, ubique sint, et specialiter castrum et villam de Belloch et
caldariam nostram Ilerdae, et redditus et proventus etiam eorumdem. Renuntiantes ex certa scientia omnibus
allegationibus juris et facti et deffensionibus universis et omni juri canonico et civili aut consuetudinario, foris,
usaticis et usantiis, constitutionibus et statutis, editis sive factis per predecessores nostros vel aliquem eorundem
in curiis Barchinonae, Montissoni et quibuscumque aliis civitatibus sive locis quibus possemus contra praedicta
vel eroum aliquod adjuvari nec non et beneficio restitutionis in integrum, et illi juri quo cavetur quod rex vel
princeps non potest minuere regnum ejus cum non sit diminutio sed augmentum quod Deo et ejus ecclesiae matri
nostra, et locis religiosis ejusdem, pia liberalitate et devotione regum et principum assignatur perpetuo seu
donatur. Volentes et concedentes quod si forte praesens donatio vel concessio posset de jure in aliquo infirmari
quod nichilominus praedicta omnia habeatis, teneatis et possideatis pro francho et libero alodio, ex nostra mera
liberaritate ut superius dictum est. Non obstantibus aliquibus rationibus quod pro parte nostra a nobis vel
successoribus nostris allegata fuerint aliquando vel aliquo tempore possent allegari, quoniam nos illis juribus et
rationibus, ex certa scientia, renuntiamus volentes quod omni modo praesens concessio seu donatio simplex inter
vivos perpetuam et omnimodam habeat roboris firmitatem. Mero tamen imperio vobis et vestris secundum forum
Valentiae in omnibus semper salvo, mandantes universis procuratoribus, vicariis, bajulis, justitiis, alcay-/fol. 146/
dis et omnibus aliis officialibus et subditis nostris, praesentibus et futuris, quod preaedicta omnia et singula
perpetuo observent et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant, si de nostris
confidunt gratia vel amore. Et ut praedicta majori gaudeant firmitate praesens instrumentum fecimus sigillo
nostro plumbeo comuniri. Datum Barchinonae quartodecimo kalendas madii anno Domini millesimo
ducentesimo nonagesimo quinto. Testes sunt Raymundus Fulchonis, vicecomes Cardonae, Berengarius de Podio
Viridi, Petrus de Montecatheno, Philippus de Saluciis, Arnaldus de Quarçavino, Dalmacius de Castronovo,
Geraldus de Pulchrovisu. = Signum✠Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Majoricarum et Valentiae et comitis
Barchinonae. Sig✠num Guillelmi de Solanis, dicti domini regis scriptoris, qui mandato ipsius haec scribi fecit,
cum literis rasis et emendatis in prima linea ubi dicitur rum, et Valentiae ac comes et in xviij linea ubi dicitur et,
ac clausit, loco, die et anno prefixis.= Atque eis omnibus et singulis consideratis et cum diligentia prescrutatis,
adhibita etiam solemnitate qua debet et consuevit in talibus observari habitoque etiam super hiis sapientum
consilio diligenti qui nobis Geraldo episcopo memorato videtur et constat plenarie per praedicta praefatam ultima
donationem factam per praenominatum dominum Jacobum, regem Aragonum, monasterio Populeti praedicto de
loco, domo, ecclesia sine cura et hospitali Sancti Vincentii Valentiae, cum suis juribus et pertinentiis universis
contentis et expressis sicut praemittitur in praedicto instrumento, sigillo plumbeo ejusdem domini regis sigillato,
esse utilem secundum Deum eisdem monasterio Populeti nos episcopus antedictus eandem donationem
praedictam auctoritate apostolica confirmamus. In quorum omnium testimonium et ad majorem roboris firmitater
praesentem cartam per manum Guillelmi de Gabia, notarii nostri publici in for-/fol. 147/mam publicam
mandavimus redigi et eandem nostri sigilli appensionis munimine roborari. Datum apud Almudafar tertio nonas
decembris anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo septimo. Praesentibus venerabilibus Pontio de
Aguilanido, priore Rotensi, Bertrando de Areny, priore Sancti Andreae de Bairaves, fratre Terrario de Lyleth,
achipraesbytero Montisoni, Arnaldo de Rour, rectore ecclesiae de Castelotis atque capellano domini episcopi
memorati, testibus ad hoc specialiter adhibitis et vocatis. = Ego Guillelmus de Gabia, auctoritate praedicti domini
episcopi Ilerdensis, notari publici, praesens instrumentum de mandato ejusdem domini episcopi scripsi et in
formam publicam redegi cum supraposito in xxiv. linea ubi dicitur simplicis et sig✠num meum hic apposui,
solitum in testimonium praemissorum.
http://mural.uv.es/ravallro/AHN_Dos_Codexs_TR.pdf
- 1297, 11 junio:
Rodrigo Sanchiz de Calatayud, como tutor de los hijos de don Eximén de Tous, constituye su procurador a
Domingo Muñoz
ACV. Perg. 1149.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda
- 1297, 11 julio:
Traslado de una escritura en la que María Pérez, mujer de Pedro Sánchez, y su
hijo Rodrigo Sánchez renuncian a todo los derechos que tenían en la causa entablada con el capítulo de la
iglesia de Santa María la Mayor por una ración en la iglesia de Vilueña (Calatayud / 1280-04-09).
ES.28079.AHN//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3594,N.7
PARES, Ministerio de cultura
- 1297, 7 octubre:
Jaime II manda a Pedro Sancho, justicia de Calatayud y sobrejuntero de Tarazona, que preste consejo y
ayuda a Sancho Muñoz, juez de la curia real, y a Pedro de Roda, panadero de la reina doña Blanca de
Aragón, enviados a Calatayud en comisión real..
B. ACA, caja 2, núm. 331.
Aragón en las cartas reales de Jaime I . Cristina Monterde y M.ª desamparados Cabanes Pecourt.
- 1297, 11 octubre:
Concesión a Blanca, mujer de Jaime II rey de Aragón, a través de Pedro Sancho, justicia de Calatayud, del
portático de Calatayud, que asciende a dos mil quinientos sueldos jaqueses.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.147,nº913
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/261707
- 1297, 26 de noviembre.
Pedro Sanchiz de Calatayud, Rodrigo Sanchiz de Calatayud y Eximen Peris de Calatayud, canónigo de
Santa María la Mayor, de Calatayud, hermanos todos, constituyen procurador a Pedro Eximen de Tiérga,
su hermano, para recuperar, de Rodrigo Sanchiz de Calatayud y de otros, los bienes de la herencia de
Rodrigo Sanchiz de Calatayud y de su mujer Oria Eximen, en el reino de Valencia.
ACV. Perg. 1400.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda
- 1297, 12 diciembre:
Pedro Eximén de Tergua, hijo de Rodrigo Sanz de Calatayud y otros herederos venden unos censos en
Murviedro a Eximén Sapata Dalfaro.
ACV. Perg. 6316.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, 853. Elías Olmo y
Canalda
- 1298, febrero.
Jaime II, rey de Aragón, otorga privilegio de enfranquimiento a la villa de Castalla, a causa de los avatares
sufridos por ella en la guerra contra Castilla, a condición de que habiten y pueblen el arrabal de dicha
villa.
AMA. Cort del Justicia 1333, sin foliar
Acó és tresllat bé e felment transllatat secunda nonas marcii anno Domlni Millesimo CCC.° / °(...)X d'un
privilegi scrit en pergamí sagellat ab lo sagell del senyor rey de pío / °(...) ab fils de seda grochs e vermells, la
tenor del qual és aytal:
«Nos Jacobus / Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie, comesque Barchinone ac sánete ro /
mane ecclesie vexillarius, amirantus et capitanus generalis, atendens dampna que vos, homines / nostri de
Castalia, ratio guerre quod fuit et est Ínter regna nostra et Castelle sustinuistis et / cotidie etiam sistinetis ad
augmentum et melioramentum loci predicti totaliter in / (...) per nos et successores nostros enfranquimus et
liberas, franchos et inmunes / facimus in perpetuum vos omnes homines predictis de Castalia presentes et futuris,
habitantes et / habitaturos in loco predicto ab omni questia, peyta, subsidio, servicio, cena, monecatico, exer /
citum et cavalcata, lezda, pedagio, mensuratio, portatico tam per marem quam per terram / ab omni alia
exaccione et iure regali que dicti nominarii possint seu etiam congitari et / redemptionibus eorundem. Ita quod
vos vel vestri in loco predicto habitantes et habitaturi non teneamini nobis aut nostris aliquo tempore aliquique
solvere predictis vel aliquo pre / dictorum hoc tamen enfranquimentum et inmunitatem vobis facimus sub hac
condicione / quod vos et vestri presesentes et futuris teneamini vos populare ac etiam habitare et // morari in
ravali dicti loci et si omnes non posetis modo vel imposterum vos in ravali predicto populare seu etiam habitare
que ad cognitione baiuli nostri vel nostrorum ge / nerale Regni Valencie qui pro tempore fuerint populetis vos et
habeatis in villa nostra, loci / predicti subtus ravale predictum constituía et non in alio loco pro ut dicto baiulio
melius (?) / ad comodum et utilitatem nostram visum fuerit expediré. Mandantes procuratoribus, iusticiis,
baiuliis, portaticis, collectoribus, lezdariis, pedagiariis et universis a /liis officialibus nostris presentibus ac futuris
quod predictam concessionem nostram presentibus ac futuris quod predictam concessionem nostram / fimam
habeant, observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permi / tant (?) aliqua ratio.
Datum apud °(...) idus februarii anno Domini Millesimo CCC.° (sic) ducentésimo (sic) séptimo.
Signum (signo) Jacobi Dey gratia rege Aragonum, Maiori / carum, Valencie et Murcie, comesque Barchinone ac
sánete romane ecclesie vexillarius, amiranti / et capitanei generalis./
Testes sunt Jazbertus de Castronovo, Philipus de Soluciis, Jacobus Petrí Gondigalbus, / Eximini Darenoso,
Dalmacius de Castronovo./ Sig(signo)num Petri Marti scriptoris domini regis cuy mandato eiusdem hoc scribi,
fe / cit et clausit die et anno (...) supra»./ Senyal (signo) d'en Jacme Destadella notari de Castalia (...) aquest
tresllat
del horiginal / feelment de punt a punt treslatí e scriví en lo dia e any desús dit e doy.
REGISTROS REALES DE LOS SIGLOS XIII-XIV EN EL ARCHIVO MUNICIPAL DE ALCOY. RICARD
BAÑÓ ARMIÑANA.
- 1298, 10 mayo:
Carta del rey Jaime II al capítulo de canónigos de Tarazona, en relación a Jimeno Pérez y a Pedro
Sánchez, justicia de Calatayud.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_3,nº501
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228246
- 1298, mayo.
Las últimas noticias que tenemos sobre Pere Ximénez de Montornés son de mayo de 1298, precisamente en
relación con la reiteración de la orden real para respetar los límites del término de Oropesa perteneciente
a Berenguer Dalmau.
ACA, Re. Canc. 263, fol. 164.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1298, 25 mayo.
Orden a Jaime de Jérica, Procurador Real en Valencia y Murcia de que restablezca los límites del término
de Oropesa, derribados por Pedro Ximénez de Montornés; dichos límites, que se mencionan, son los que
fijó Jaime Fiveller, antiguo justicia de Castellón.
ACA, Re. Canc. 111, fol. 262v.
Jacobo domino de Xerica procuratori regnorum Valencie et Murcie vel eius locumtenentis, etc. Attendes ante
nostri presenciam fidelis noster Berengarius Dalmacius, exposuit coram nobis quod ipso tenente et possidente
terminos castri de Orpesa sub limitacionibus quibus Jacobus Fivellarii olim iusticia Castilionis Campi de
Burriana qui ad mandatum Roderice Eximeni de Luna tunc procuratoris Regni Valencie receptis testibus per
eundem predictos terminos declaravit, de quibus alcaydus de Orpesia fuit tunc inductus in possessionem per
iusticiam predictum videlicet ab aljubo de Orpesia usque ad hospitale viste de Benicacim sicut aque vertuntur et
usque ad alcharia que vocator Geballbuclus.
Post Eximeni de Montetornesio perturbat et perturbare conatur dictum Berengarium in possessione dictorum
terminorum indebite et iniuste. Quapropter suplicavit nobis dictus Berengarius si per no super predictis de iure
remedio provideri, suplicacione ipsa benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quot dictum Berengarium in
possessione qua est dictorum terminorum iuxta limitacionem seu declaracionem dicti Jacobi Fivellarii
manuteneatis et deffendatis et non permitatis ipsum super ea per dictum Petrum Eximeni vel per alium indebite
agravari, ipso existente parato querelantibus de se racione dictorum terminorum prout debuerit iusticiam facere
completam.
Datum Barchinone VIIIº kal. iunii anno predicto (1298).
Bosquejo histórico de Oropesa (Castellón). Francisco Sevillano Colom.
- 1298, 6 junio:
Carta del rey Jaime II a los oficiales reales para que atendieran a Jimeno Pérez de Arenoso en su viaje.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_2,nº409
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228178
- 1298, 12 octubre.
Pedro Ferriz de Peña, en representación de su mujer Teresa Jiménez de Arenoso, vende el castillo y la villa
de Barboles a don García López de Rueda y a doña Teresa Martínez, su mujer, por 2.600 maravedís
Documento manuscrito en pergamino. Siglo XIII, Aragon, Barboles, castillo
Feito fue esto XII días exida Octobre, era millésima CCCª XXXª sexta [Año de Nuestro Señor Jesucristo de
1298, octubre, 12].- Documento en pergamino-vitela de 54 x 46 cm., plegado; escrito en castellano-aragonés, con
bella caligrafía gótica de clara lectura, con firma notarial al pie.- El documento va acompañado de una
transcripcion para su mas comoda lectura. En la parte lateral izquierda de la mitad del documento, tiene una
pequeña perforación que afecta a algunas letras de dos líneas, por lo demás en magnífico estado.
- 1299, enero.
(La firma de Alda era un punto en cada uno de los cuatro ángulos de la cruz)
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis
1236-1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1299, 10 octubre.
Els prelats valencians quedaven fora de la convocatòria, que en aquest cas era ampliada a les viles de
Morvedre i Alzira. A més a més, els nobles cridats d’aquest regne eren únicament els principals barons –
Pedro Fernández, Jaime Pérez, Jaime de Xérica, Gonzalo Ximénez de Arenós, Bernat Guillem d’Entença,
Guillem d’Anglesola i Ramon de Montcada–, el que indica una reunió de caràcter eminentment polític
entorn de la qüestió foral i la pau de la terra.
ACA, C, reg. 265, f. 269r-270v (10-X-1299) i 271rv (15-X-1299).
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.
- 1300, 24 de enero.
Un Ximén Peris fallecido en 1300 nos plantea la duda de que en la entrada delsiglo XIV nos encontremos
ya ante un hijo que repite onomástica y hereda los señoríosde Andilla y Cheste.
.doc nº de de los publicados por ANDRÉS ANTÓN, Pilar, El Monasterio..., op. cit., recoge ciertas disposiciones
testamentarias de Andrea de Heredia,
“uxoris quondam nobilis Exemeni Petri de Arenoso”. De la expresión “quondam” cabe deducir el fallecimiento
del aludido.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.
- 1300, 23 julio:
Carta del rey Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre un pleito entre la mujer e hijo de
Bartolomé de Salas, vecino de Terrer, y el hijo de García de la Formosa.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº976
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228505
- 1300, 25 julio:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre la reparación de castillos fronterizos.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_8,nº1113
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228673
- 1300, 24 agosto:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre las vituallas para el ataque de Castilla.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_8,nº1111
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228669
-1300, 28 agosto:
Carta a la reina de Aragón Blanca de Estefanía Jiménez de Arenoso sobre los fraudes que le hace su
hermano Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº1005
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228547
- 1300, 29 agosto:
Carta de Jaime II a los oficiales reales en relación al noble Gonzalo Jiménez, Jimeno Pérez, Fernando
Pérez de Arenoso...
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_6,nº813
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228409
Carta del rey Jaime II al noble Jimeno Pérez de Arenoso, señor de Andilla (Valencia) sobre su hermano
Gonzalo Jiménez.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_7,nº955
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228483
- 1300, 13 octubre:
Carta de Jaime II a Pedro Sánchez, justicia de Calatayud, sobre Pedro Gil, vecino de la ciudad.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_6,nº808
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1301, 30 enero:
Carta de Jaime II a Bernardo Bonet, vicecanciler sobre una orden de extender unos documentos a
Estefanía Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1562
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228875
- 1301, 7 Julio.
Pedro Eximénez señor de Borriol cede a su madre Oria Eximini una sirvienta.
A.H.N. Clero: Valencia, Franciscanas: carpeta 3281, doc. 15
Noverint universi quod ego Petrus Eximini de Burriol, propter multa grata et idonea servicia que vos domina
Oria Eximini mater mea mihi fecistis et cotidie continuo facere non cessatis, dono et concedo vobis prenominate
matri mee, presenti et recipiente et vestris, perpetuo quandam Sarracenam mean albam vocatam Cozeys.
Hanc autem donaciones dicte Sarracene facio vobis et vestris perpetuo pure, deliberate, et sine aliqua retencione,
vinculo, et condicione, prout melius, plenius, sanius, ac utilius potest dici, scribi, et intelligi ad commodum et
salvamentum vestir et vestrorum, perpetuo.
Ita quod de cetero vos et vestir habeatis ipsam Sarracenam ad omnes vestras voluntates omnimodo faciendas.
Promitentes vobis bona fide quod numquam contra hanc donacionem veniam, nec aliquem venire faciam seu
permittam. Immo ipsam ratam et firmam habere promitto et semper inviolabiliter observare.
Et ex certa scientia, renuncio super hiis omni iuri omnique foro contra predicta venientibus.
Quod est actum Valencie, nonas Iulii, anno domini MCCC primo.
Sig+num Petri Eximini predicti qui hoc concedo et firmo.
Testes huius rei sunt: Petrus Bianya draperius, et Bertrandus Egidii de Loarre, cives Valencie.
Sig+num Petri Ferrarii, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et clausit.
Regalo para una madre: una muchacha esclava musulmana del nieto de Abu Zayd, el señor de Borriol. Robert I.
Burns S.J.
- 1301, 18 octubre:
Carta de Jaime II a Jazperto Castellnou, procurador del Reino de Valencia sobre el seguro de Gonzalo
Jiménez de Arenoso contra su hermano Jimeno Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1596
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228899
Carta de Jaime II al Baile General de Murcia sobre la quitación de Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_12,nº1593
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/228897
- 1303, 18 febrero:
Libros de anotaciones (Notaments Comuns). Funcionario: Arnaldo de La Bastida y Bernardo Rodera,
sucesivamente, y Pedro Boil. Este libro intitulado "Notamentorum anticorum", contiene el traslado de las
anotaciones que quedan sin tachar en los tres libros de "Notaments Comuns". Fue redactado en julio de 1338,
siendo maestre Domingo de Claramunt. Encuadernado en cuero, reforzándose éste con gran cantidad de
pergaminos reutilizados. Volumen de carácter general que recoge un amplio abanico de noticias, algunas de ellas
aragonesas. Algunas de las noticias concernientes al Reino de Aragón recogen estos temas: Citaciones en relación
con las caballerías de gran cantidad de personajes aragoneses entres ellos Sancho de Antillón, Juan Jiménez de
Urrea, Lope Ferrench de Luna, Artaldo de Alagón, entre otros muchos. Diferentes noticias sobre las cuentas de
las cenas de Ribagorza. Sobre la colecta del monedaje de las montañas de Jaca; noticias sobre la colecta de
Teruel; sobre la colecta del monedaje de Huesca; sobre la colecta del monedaje de algunos lugares de la Orden
del Temple; sobre el monedaje del merinado de Huesca; sobre la colecta del monedaje de Calatayud; sobre la
colecta del monedaje de Cantavieja, Villel, Alfambra, Calatayud, Ambel, Ribaforada, Boquiñeni, Zaragoza,
Miravet, etc; sobre la colecta del monedaje en relación con la obra de la torre real de la frontera de Navarra; sobre
el monedaje de Lagunarrota; sobre el monedaje de Tarazona, así como de diferentes lugares de Aragón. Pago al
noble Sancho de Antillón de las rentas del castillo de Candanchú. Noticia sobre la escribanía de Zaragoza. Sobre
la colecta del peaje de Sos (del Rey Católico); sobre el peaje de Daroca; sobre el peaje de Daroca. Concesión
sobre Javierregay. Sobre provisiones a los aldeanos de Teruel. Pagos al abad del Monasterio de Piedra. Pagos al
obispo de Huesca en relación con sus rentas. Diversos pagos realizados por el Baile General de Aragón.
Donación a Francisco Jiménez de Arenoso, mercader de Calatayud, de cierta cantidad de dinero. Sobre la
tenencia del castillo de Alcalá. Sobre los colectores de las primicias de las aldeas de Teruel. Sobre las rentas del
Portal de Canfranc. Diversos pagos del baile de Zaragoza a diferentes personajes y entidades de la ciudad. Sobre
la bailía de Teruel. Sobre la tenencia por parte de Jimeno Sánchez del castillo de Ariza; sobre la tenencia del
castillo de la villa de Illueca. Sobre las colectas de Añón,Veruela, Ambel, etc. Pago a Juan Gay y a otros sobre las
viandas de Ariza; en relación con las viandas de Daroca. Sobre la administación de las salinas de Arcos (de las
Salinas); sobre las salinas de Naval. Sobre las cenas de la Casa del Temple de Zaragoza. Cuentas de Lope de
Roda, sobrejuntero de Tarazona; sobre las cuentas de Miguel Royo, merino de Zaragoza. Sobre el treudo de los
moros de Tarazona. Sobre la quintas de Teruel y Daroca. Sobre el puente y los castillos de Ademuz y de
Castielfabib. Sobre las rentas de Sariñena. Sobre los hombres de Aínsa. Sobre los moros de Almonacid. Sobre
ciertos sarracenos de Gotor. Sobre las rentas del mercado de Biescas. Sobre las visitas de Tarazona. Sobre las
caloñas de la judería de Uncastillo. Sobre el merinado de Jaca. Sobre la colecta de la peita de Ribagorza.
Caballerías de Artal de Alagón. Remisión de cierta cantidad de dinero a los hombres de Barbastro. Sobre la
frontera de El Bayo. Sobre el Obispado de Tarazona. Sobre la colecta de los judíos de Ejea. Sobre el comendador
de Alcañiz y los castillos de Calatrava. Sobre el alcalde del castillo de Sos. Sobre los judíos de Tauste y sobre los
judíos de Zaragoza.
Real_Patrimonio,Maestre_Racional,nº774
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/258302ACA
- 1303, 1 ó 3 Mayo:
El Obispo de Valencia, Raymundo Despont, compra Puzol a Gonzalo Eximén, Señor de Arenós, y a Urraca
Jordán de Peña, su mujer.
ACV, Perg. 7415.
Elias Olmo y Canalda, p. 117, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1303, primavera:
La recaptació efectiva durant aquella anualitat és totalment confirmada per les esporàdiques però continuades
ordres reials sobre la qüestió contingudes al «registre del cabeçatge» fins a la primavera de 1303, així com per
diversos albarans debitoris presentats per cavallers al mestre racional en els quals hi apareixen certes quantitats
abatudes per la retenció del cabeçatge dels vostres locs que són en lo regne de València.
És el cas dels albarans presentats per Francesc Carròs, Juan Ximénez de Oris, Ximén Pérez d’Arenós, Gil Martín
d’Entença o Ximén Zapata, amb quantitats abatudes del cabessatge del primer any sempre en xifres exactes en
sous (1.552 s., 1.078 s., 808 s., 66 s. o 838 s.): ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 55v, 71r, 74v, 78r, 106r.
El cabeçatge, un desconegut servei aprovat a les corts valencianes de 1301-1302. Vicent Baydal Sala.
- 1303, 19 Septiembre:
Cláusula testamentaria de Francisca, mujer de Pedro Eximent, Señor de Borriol, ante el notario
Montesono.
ACV, Perg. 4116.
Elias Olmo y Canalda, p. 119, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1304.
Ximeno de Luna comprá el castillo y villa de Rodén a Gonzalo Ximénez de Arenós y a su esposa Urraca.
Espés, Fól. 487. Hispania sacra, Parte 1. Instituto P. Enrique Flórez, Consejo Superior de Investigaciones
Científicas., 1985
- 1304, 29 enero,Valencia.
Cesión hecha por Jaime II de unos molinos existentes junto al alcázar.
(A. M. Murcia, Perg. núm. 69)
Nouerint uniuersi quod Nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Murcie ac comes Barchiñone. Intellecto
quod Petrus Eximini de Lorcha non curauit operari imo persemperauir nobis seu Ferario de Cortilio baiulo Regni
Murcie gene rali nomine nostro, molendina seu jus aut partera quam habebat in molendinis que sunt ac esse
consueuerunt in riuo de Segura juxta alcacer ciuitatis Murcie. Ideo intendentes ad utilitatem ciuitatis ipsius per
nos et nostros de speciali gratia donamus et concedimus perpetuo pro reparacione, aptacione et condireccione
Murcie eiusdem ciuitatis vobis juratis probis hominibus et concilio dicte ciuitatis Murcie presentibus et futuris
dicta molendina qua nunc diruta sunt seu partem et jus quam et quod in ipsius habebat et habere debebat Petrus
Eximini predictus et nobis competit in eisdem racione desempare predicte. Ita quod uos teneamini operari et
rehedificare et operemini et rehedificetis uestris propriis sumptibus et expensis molendina predicta seu partem
que vobis racione presentís donacionis et concessionis competit in eisdem. Hanc autem donacionem et
concessionem fadmus vobis et uestris perpetuo pura, libere et sine aliquia restrictione ad habendum, tenendum ac
et possidendum sic tamen predicta molendina sint propria dicte ciuitatis eaque vos et uestri teneatis et possideatis
pacifique et quiete et habeatis ac recipiatis integre jura et redditus eorumdem in dictorum Murcie ciuitatis
reparacione, aptacione et condireccione et non in alus conuenencia nec possitis ullo unquam tempore ea uendere
seu alienare aut impignorare alicui persone ñeque commutare aut in alicuius dominium transferre aliqua racione
sino nostra licencia et consensu judicantes per presentes procuratori ac baiulo general! Regni Murcie et allis
officialibus nostris eiusdem Regni presentibus et futuris qui hanc donacionem et concessionem nostram sub
forma predicta factam teneant et obseruent et faciant inuiolabiliter obseruari et non contraueniant nec aliquo
contrauenire procurrant aliqua racione.
Datum Valencie quarto kalendas Februarii anno Domini millesimo trece'ntesimo tercio. Signum Jacobi Dei gratia
Regni Aragonum, Valencie et Murcie ac comitis Barchinone. Testes sunt: Petrus episcopus Valentinus,
cancellarius domini Regis. Jacobus de Xericha. Jacobus Petri. Raymundus de Montecachino. Gundisalbus
Eximini de Arenoso. Signum Petri Suppetti scriptoris domini regis e de mandato aiusdem hoc scribi fecit et
clausit loco die et anno predictis.
carmesi2.regmurcia.com/recursos/codom/2/152.pdf
- 1304, 17 abril.
Instrumento por el cual se verifica que la Iglesia Parroquial que existía en Benaguacil se trasladó a la
Puebla de Vallbona en el año 1304 a petición del noble señor Jaime Pedro y doña Sancha Ferrandis, su
mujer, debiendo dar el rector casa y huerta, y dejando solo en Benaguacil una capilla.
ADM Segorbe leg. 11, ramo 19, n. 1
-1305.
Venta de Cheste de Eximén Pérez de Andilla a Ramón de Riusec
Arxiu Històric de la Col·legiata de Santa Maria de Xátiva (AHCX). Pergamins S. XIV, nº 200. Xàtiva.
El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.
- 1306/1308:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 204 y 205-Gratiarum 8 (1306-1308)> A Pedro Eximen de Arenoso (153)
Eva Izquierdo Molinas
- 1306.
Sor Jordana Jiménez de Borriol, asiste como monja del monasterio de la Puridad a actos oficiales desde el
año 1306
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.284, num. 1.
Aparece por vez primera el 10 de abril de 1.306, siendo nominada la última. Fue vicaria y abadesa de la
comunidad viviendo largos años en la vida consagrada, como se detalla en su reseña abacial.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.282, núm. 6.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1306, 20 Marzo.
Pedro Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca venden a Raymundo de Montanyana, arcediano de
Tarragona y canónigo de Valencia, unos censos en término de Ruzafa.
ACV, Perg. 7419.
Elias Olmo y Canalda, p. 127, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
-1306. Octubre.
Retroventa de Cheste de Eximén Pérez de Andilla a Ramón de Riusec
Arxiu Històric de la Col·legiata de Santa Maria de Xátiva (AHCX). Pergamins S. XIV, nº 200. Xàtiva.
El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.
- 1307.
Ximén Pérez de Arenós es autorizado a enviar a su hijo, de idéntica onomástica, a trasladarse al norte de
África para guerrear junto al sultán Tlemcén.
ARV, RC, libro 611, Pág. 264 vº.
(El linaje Arenós y el señorío de Cheste en la Edad Media. Manel Pastor.)
- 1307, 20 marzo.
In regestro regis Jacobi 2 Gratiarum, de annis 1306, 1307, 1308, fol., 153, est exequutoria donationis factae per
dictum regem Jacobum de castro de Andilla Ximeno Petri. 13 calendas aprilis 1307.
ACA, Reg. 205, f. 153. ...
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1307, 20 Abril.
La diócesis reclama unos pagos ante el procurador de la Corona a Eximén Pérez de Arenós por Villar de
Benaduf, ya que según ellos está dentro del término de Chulilla. Pedro de Clera, síndico del Obispo y
Cabildo, comparece ante el Procurador del reino de Valencia y protesta contra don Eximen Pérez de
Árenos, por los diezmos de Benaduf, en término de Chulilla, propios de la mitra. (Ahora Villar del
Arzobispo.)
ACV, Perg. 1284.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1307, 20 abril.
Jaime II confirmaba ante los procuradores, bailes, justicias y oficiales del reino, un privilegio de Jaime I
entregando la heredad del castro y villa de Andilla a Eximén Pérez, repostero de Aragón, con justicias,
caloñas y otros derechos. También ordenaba que se le entregara a él y a sus sucesores el mero y mixto
imperio con toda jurisdicción, ya fuera en paz o en guerra.
ACA, Real Cancillería, Reg. 205, fol. 153r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1307, 18 Octubre.
Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca firman ápoca a favor del canónigo Raymundo de
Montanyana de ciertos censos en el marjal de Ruzafa.
ACV, Perg. 2483.
Elias Olmo y Canalda, p. 132, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1308, 28 enero.
Ápoca de Don Ramón de Riusech a favor de Eximén Pérez de Arenós, señor de Andilla,por la venta del
lugar de Cheste y su término.
Archivo de la Colegiata de Santa María de Xátiva, Perg. siglo XIV, nº 39.
Miguel vicente Cortés Navarro.
L'any 1308 fra Arnau d'Amer, mestre de l'orde de la Mercé, es queixá perqué Ximén Pérez d'Andilla havia fet
un bovalar al terme d'Assuévar, al costat del terme d'Algar, que pertanyia ais mercedaris i impedia llavors ais
vei'ns d'aquest darrer lloc d`entrar-hi llur bestiar a pasturar, com havien acostumar a fer-ho i com i tenien dret
segons el pasturatge d`era en era, costum aragonès.
Anuario de estudios medievales - Página 530
- 1308, 27 marzo.
Carta del terç del delme dels fills d’en Jachme de Romaní e d’en Berenguer Lançol.
Sciant cuncti quod in presencia mei, notarii et testium infrascriptorum constitutus Petrus Sallat, presbiter,
substitutus a Dominico Salat, rectore ecclesie de Puçol, sindico venerabilium Raymundi, divina miseracione
episcopi Valencie, et capituli eiusdem sedis, in presencia venerabilium Eximeni Petri de Montornes, tutoris
testamentarii filiorum Iacobi de Romanino, quondam defuncti ac manumissoris eciam testamenti eiusdem Iacobi
de Romanino una cum Iacobo Castellani, et per me dictum notarium, dictis Eximeno Petri de Montornes et
Iacobo Castellani, [fol. 146v] manumissoribus, legi et publicari fecit quedam instrumenta publica tenor quorum
sequitur: Noverint universi quod, die iovis septimo kalendas iulii anno Domini millesimo trecentesimo XXo
primo, in presencia mei Francisci de Iafero, Iusticie civitatis Valencie in factis civilibus, comparuit Petrus Salat,
presbiter procurator substitutus a Dominico Salat, rector ecclesie de Puçol, procuratore ac sindico constituto a
reverendo in Christo patre domino Raymundo, divina miseracione episcopo Valencie, et capitulo eiusdem, prout
patet de predictis procuracionibus per publica instrumenta, quorum unum fuit fatum auctoritate Mireti de
Turbavino, auctoritate regia per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, XIIo
kalendas madii anno Domini Mo CCCo XIIIo, et aliud fuit factum auctoritate Sthephani Martini, notarii publici
Valencie, pridie nonas septembris anno Domini Mo CCCo quintodecimo. Et nomine dicte substitutionis,
requisivit nobis sibi reparacionem fieri de quodam instrumento cuiusdam convencionis seu composicionis que
facta extitit inter predictum dominum episcopum et capitulum ex una parte, et venerabiles Berenguarium Lançol
et Iacobum de Romanino, fratres, ex altera, super tercio decimarum de locis ipsorum Berenguarii et Iacobi, quod
instrumentum erat valde necessarium predictis domino episcopo et capitulo, quare requisivit nobis quatenus
instrumentum iamdictum sibi reparari mandaremus de notulis Guillermi de Verneto, olim notarii publici
Valencie, qui dictum instrumentum confecerat. Nos vero dictus Iusticia, audita requisicione predicta nobis facta,
videntes ipsam fore consonam racioni et visa notula dicti instrumenti receptoque iuramento a dicto Petro Salat,
procuratore qui supra, quod dictum instrumentum non habebat nec sciebat aut quod de ipso reparacionem non
petebat in fraudem vel dolum alicuius persone private vel extranee sed tantum ad conservacionem iuris dicti
domini episcopi et capituli, dedimus in mandatis Bar-[fol. 147r]tholomeo de Ripoll, notarii Valencie, tenenti
libros et protocolla notularum dicti Guillermi de Verneto, quatenus instrumentum iamdictum repararet iuxta
notulam eiusdem. Qua de re ego Bartholomeus de Ripoll, notarius prelibatus, recepto mandato a dicto Iusticia,
instrumentum iamdictum de notulis dicti Guillermi de Verneto reparavi in modum qui sequitur: Noverint universi
quod,...
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS
- 1308, 1 de abril.
Acta de homenaje de Rodrigo Sanz de Calatayud por el fondo de Pedralba.
ACV. Perg. 2353.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia, 1.094.
- 1.308, 2 abril.
Pedro Jiménez de Borriol vende al monasterio, a perpetuidad, 14 mazmudinas jucifias de oro, censales
sobre viñas y tierras sitas en término de Beniferri.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm, 5.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1308, 11 Mayo.
El procurador del Obispo y Cabildo pone demanda ante la corte del Gobernador general del reino contra
los vasallos de don Eximén Pérez de Arenós y éste los asegura respondiendo de los daños que puedan
causar contra el Villar de Benaduf, señorío de la Iglesia.
ACV, Perg. 6340.
Elias Olmo y Canalda, p. 133, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1308, 19 julio.
Ápoca y carta de pago de Don Ramón de Riusech a favor de Eximén Pérez de Arenós, reconocimiento de
haber recibido el resto de un total de 85.000 sueldos por la venta de Cheste.
Archivo de la Colegiata de Santa María de Xátiva, Perg. siglo XIV, nº 39.
Miguel Vicente Cortés Navarro.
- 1308, 21 agosto.
Zurita sospecha que esta Sancha "debió ser de los Arenós"; y la verdad es que inclinan a pensarlo no sólo
el patronímico Ferrandis o Fernandez (aunque se explica ya por el abuelo Hernando) y la vecindad de los
senoríos, sino también el hecho de que tras la muerte de Sancha vemos aparecer a un Arenós, Gonzalo,
como su albacea testamentario.
ARV, notales de Jaime Martín 2.871
- S.F.
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre las relaciones con Castilla y Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº12982
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233266
- 1308, 3 Noviembre.
Eximén Pérez de Arenós tuvo que trasladarse a la Corte por un recorte en el suministro de agua de Villar
de Benaduf
ACV, Perg. 8215
...per alphabetum divisum... Causa mota fuisset procurator dicti domini episcopi... ...nobilem Eximinum Petri de
Arenoso dominum de Andilla quondam defendentem... ...super quadam cequia... ...ne operaretur ibi et
comminando eis quod faceret eis interfici si operarentur.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1309, 17 marzo.
Desde el primer momento una de las grandes preocupaciones de Jaime II será la defensa del Reino de Valencia.
Las primeras disposiciones en este sentido corresponden a la primera convocatoria del ejército (ACA. C. reg. 308
f. 3V - 4 v.), donde se comunica a Arial de LUNA que algunos caballeros serán enviados a la frontera: Artal de
ALAGON, Jaime de JERICA, Gombau d‘EN'I‘ENCA, Jimeno Pérez de MONTORNES, Francesc CARROS,
Jimeno Pérez de ARENOS, Berenguer (YALAMANY y Lope López de BAILO ACA. C. reg. 308 f. 6 r. Carta a
Gombau dïntenca (17 de marzo de 1309).
EL SITIO DE ALMERIA DE 1309: EL DESARROLLO DE LA CAMPANA MILITAR. Carmen María
Marugán Valivé
- 1309, 17 septiembre.
En Almeria los intentos siguieron siendo baldios, complicandose la situacion para las huestes feudales cuando,
hacia mediados de mes, se instalo un destacamento musulman en las estribaciones de la Alpujarra oriental, en la
fortificacion de Marchena, situada en el cauce medio del Andarax. La primera de sus acciones debio ser la
emboscada que tuvo lugar en la rambla del propio rio durante la manana del 17 de septiembre, en la que perdio la
vida uno de los principales caballeros del ejercito cristiano, Ximen Perez de Arenos.
Respecto a su muerte, sabemos que Jaime II ordeno que se recibieran testimonios fidedignos para desmentir que,
como algunos decian, Martin Ximenez de Ayvar, escudero de Ximen Perez de Arenos, hubiera abandonado a su
senor en la batalla: ACA, C, reg. 344, f. 111v (26-X-1309).
Cinco testimonios certificaron que no estuvo presente durante el combate, ya que poco antes de la emboscada fue
enviado por el mismo Ximen Perez de Arenos a recoger l’azenbla en que trayan l’almuerzo, que era muyt
acaga: ACA, C, Procesos, 1310D.
La financiación de la cruzada de Jaime II de Aragón contra Almería en 1309. Vicent Baydal Sala.
Que·l trayese l'azenbla en que era l'almuerzo". Les obligacions d'un escuder
Com ja vam comentar ací mateix, la croada dirigida per Jaume II d'Aragó contra Almeria entre 1309 i 1310 no
és massa coneguda popularment, però, des del punt de vista historiogràfic, és susceptible de ser analitzada des de
desenes de prismes diferents, des de la petjada literària que hi deixà fins als equipaments mèdics que mobilitzà,
analitzats a fons per Michael McVaugh i Lluís Cifuentes arran de l'estudi del Regimen Almarie, el tractat de
sanitat que el metge Arnau de Vilanova escrigué ex professo per a la campanya. En consonància amb això, ara i
ací exposarem un document un tant excèntric respecte al gruix dels objectius, els fets, les causes i les
conseqüències de l'expedició cristiana contra els musulmans, però que, per la seua pròpia raresa, pot ser útil per a
il·lustrar certs aspectes de la societat medieval. Es tracta, en concret, d'un document conservat a la sèrie de
processos judicials (Processos en quart) de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, mitjançant el qual, una vegada
finalitzada la guerra, un escuder es defensà de les acusacions realitzades contra ell d'haver abandonat en plena
batalla el seu senyor, l'important noble valencià d'origen aragonès Ximén Pérez d'Arenós, que havia mort en una
emboscada realitzada pels andalusins el matí del 17 de setembre de 1309.
Els fets es produïren un mes després que s'hagués instal·lat el setge de la medina d'Almeria i al cap d'uns pocs
dies que l'emir de Granada enviés un destacament de genets a la fortalesa propera de Marchena, en les
immediacions del riu Andarax, en la rambla del qual es desenvolupaven les algarades cristianes. No debades,
aquella hi fou la primera actuació de l'exèrcit nassarita, que agafà amb les guàrdies baixades els cavallers de la
Corona d'Aragó. I Ximén Pérez d'Arenós fou una de les baixes més significatives, descendent de Ximén Pérez
de Tarassona, un dels principals col·laboradors de Jaume I en la conquesta de València, raó per la qual
l'inclogué en la casta tancada i exclusiva dels rics homes aragonesos i el casà amb la filla del darrer governador
almohade de Balansiya, Abu Zayd, convertit al cristianisme sota el nom de Vicent Bellvís; el castell d'Arenós,
que li havia donat Jaume I, en fou la dot i la baronia que donà nom a la família durant tota la història foral
valenciana. Doncs igualment que aquell Ximén Pérez de Tarassona, que havia mort lluitant contra els
andalusins en 1266, en les proximitats del territori murcià, també Ximén Pérez d'Arenós va morir tractant
d'expugnar els musulmans d'al-Andalus, 43 anys després. I alguns van voler veure en l'actitud del seu escuder,
Martín Ximénez de Aybar, un flagrant incompliment dels seus deures vers el seu senyor.
Concretament, segons s'hi deia en el document esmentat, en el moment en què es produí l'emboscada nassarita
Ximénez de Aybar no estava amb ell ni havia anat a socórrer-lo, com pertocaria a un escuder. Fet i fet, la qüestió
provocà l'obertura d'un procediment judicial ordenat per Jaume II, que comissionà dos cavallers de la casa reial,
Pero Pomar i Ramon de Molina, per tal de recebir testimonios contra Martín Xeménez de Ayvar, scudero. Però
aquest presentà testimonis fidedignes que explicaren la raó que excusava el seu comportament, segons ho posà
per escrit Miguel Sánchez, notari del consell municipal d'Uncastillo. Foren fins a cinc persones, que vingueren a
dir i corroborar una mateixa versió: que no havía seydo con Exemén Pérez de Arenoso, su senyor, la ora quando
los ginetes lo mataron o lo prisieron, mas que ante lo havía enviado el dito Exemén Pérez que ningún roydo
fuesse seydo de los ginetes por l’azenbla en que trayan l’almuerzo, que era muyt açaga, que la aduxiesse e que
la aduxiesse e que él, de la su muert ni de la presón de su seynnor, non sopo ren d’aquí a que todo el feyto fue
passado.
És a dir, havia estat una veritable casualitat, però moments abans que comencés l'atac -quando los ginetes
vinieron ni los colpes fueron- Ximén Pérez d'Arenós l'havia enviat cap arrere pel curs del riu Andarax -por la
rambla iuso- a recollir l'esmorzar, que s'havia quedat en una atzembla ressagada -l’azenbla que era açaga, que la
trayesse por razón de l’almuerzo, que era allí que querían almorzar. Durant eixe interval es produí la batalla i,
en conseqüència, l'escuder havia estat plenament impossibilitat per ajudar el senyor, ja que n'era totalment
inconscient del perill que corria. Així ho van declarar Miguel de Alvero, que se'l va trobar per la rambla quan
anava en busca de l'animal endarrerit, Ferrando López de Sada -una població de la mateixa vall d'Aybar-, que va
sentir les paraules de Pérez d'Arenós enviant-lo a per l'esmorzar ante que fuesse el roydo de los ginetes, i Íñigo
Ruiz, que certificà la impossibilitat que hagués tornat a temps per a la batalla porque tan poco tiempo havía que
havía seydo la buelta e que él era ido la rambla juso, que non cuydava que podiesse seer venido.
Finalment, també testificaren en un sentit similar dos guerrers de major rang: l'adalil del ric home aragonès Juan
Ximénez de Urrea i el noble Pero Martínez de Luna. El primer indicà que també havia escoltat les paraules de
Ximén Pérez d'Arenós enviant l'escuder a per l'esmorzar perquè ho havia dit a grandes vozes i, al temps, aquest
havia respost que no sabia on estava, bo i marxant després por la rambla iuso con un compaynero por l’azenbla.
Per la seua banda, Martínez de Luna, del mateix grup social que Pérez d'Arenós, havia intercanviat unes
paraules amb ell. De fet, aquest darrer l'havia convidat a menjar junts -que almorzasse con él, que él traya
almuerzo-, però la resposta fou negativa -que·l dixo que deyunava. Amb tot, això no fou obstacle per tal que
ordenés que li portaren l'esmorzar: que·l dito Exemén Pérez mandó a un escudero suyo que·l trayesse l’azenbla
en que era l’almuerzo. En aquest sentit, Martínez de Luna no havia parat atenció a qui era l'encarregat de fer-ho,
però confirmà que havia estat un escuder, que podía seer el dito Martín Xeménez.
Així les coses, encara que en aquell instrument notarial no se'n diu res de la sentència promulgada pels
comissionats reials, sembla ben probable que Martín Ximénez de Aybar fos absolt de les acusacions, ja que tots
els testimonis verificaren la seua versió, que l'eximia de culpa, en tant que s'havia limitat a complir les ordres que
li havia donat el seu senyor. D'altra banda, deixant ara a un costat les implicacions que tenia l'afer en relació amb
les obligacions dels escuders, podem considerar que Ximénez de Aybar podia estar ben agraït d'aquell incident de
la somera que s'endarrerí amb l'esmorzar, puix, d'una altra manera, probablement, hauria mort en l'emboscada
dels genets nassarites.
Vicent Baydal.
- 1310:
Testimonios presentados por Martín Jiménez de Aibar, escudero de Jimeno Pérez de Arenoso para
exculparse de la muerte violenta de su señor.
ACA, Cancillería,fondos_judiciales_reales,procesos_en_quart,[1310]D
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/214489
- 1.310, 1 marzo.
El noble Gonzalo Jiménez de Árenos y su mujer Urraca Jordán vendían a la comunidad del monasterio de
Santa Isabel 161 sueldos reales de Valencia, censales sobre unas casas sitas en la parroquia de San Pedro.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm. 18.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1310, 5 Diciembre.
Gonzalbo Eximénez señor de Arenós en una carta en la que recuerda varias de sus posesiones adquiridas
ACV, perg. 5575
...sig + num Gondiçalbi Eximeniç domini de Arenoso.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Gonzalo Eximén, Señor de Arenós, vende ciertos censos a Jaime Monzón en Cinqueros, término de
Valencia. Gombalo Eximénez, señor de Árenos, vende ciertos censos a Jaime de Monzó en Cinqueros,
término de Valencia. Corresponde a los censos que compró el Cabildo a Jaime Ferrer.
ACV, Perg. 5575.
Elias Olmo y Canalda, p. 142, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1310, 7 diciembre.
Pedro Ribas de Montoso confiesa haber recibido de Jaime de Monzón cierta cantidad de un censo que
poseía don Gonzalo Eximén de Arenós.
ACV, Perg. 1293.
Elias Olmo y Canalda, p. 142, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1311-1312:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 208 y 209-Gratiarum 10 (1311-1312)> Permiso para extraer granos a Gonzalo Ximenes de Arenós (17, 46)
Eva Izquierdo Molinas
- 1311, 1 marzo.
El noble Gonzalo Jiménez de Árenos y su mujer Urraca Jordán vendían a la comunidad del monasterio de
Santa Isabel 161 sueldos reales de Valencia, censales sobre unas casas sitas en la parroquia de San Pedro .
Para cobrarlas, el procurador Arnaldo Pérez daba poderes al presbítero Berenguer Meseguer.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.283, núm. 16.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1.311, 7 abril.
En esta fecha se constata que los padres eran fallecidos; Pedro Jiménez de Borriol da a su hermana,
Jordana Jiménez de Borriol, minoreta del monasterio de Santa Isabel, cien sueldos reales de Valencia, de
los bienes que fueron de sus padres.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.284, num. 1.
"Ruhicii Eximiniz et Orie Eximiniz, uxoris eius, parentum meorum et vestrorum deffunctorum ...", y quiere que
los reciba vitaliciamente de "redditibus, exitibus et proventibus balnearum domini regis, siîis in morería Valencie,
de Ulis quadringentis solidis, monete prefate, quos dompna Francisca, uxor mea, et ego pro ipsa recipimus annis
singulis super ... dicto rum balneorum, ratio ne donations per dictum dominum regem facte Johanni Scorna,
quondam scriptorem porüonis curie dicti domini regis patrisque dicte dompne Francische; prominens vobis bona
fide, etc
El documento de referencia está hecho por Victoriano de Sosas en el monasterio de Santa Isabel, signando al
final la abadesa sor María Jiménez y sor Jordana Jiménez de Borriol.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1311, 23 junio.
Permisos para extraer cereal. Segunda década del siglo XIV.
Comerciante: Gonçalvo Eximén d´Arenoso.
Cantidad: 100 cahíces de trigo y 100 cahíces de cebada.
Origen: de cualquier lugar del reino de Valencia.
Destino: hacia Ibiza.
ACA, Real Cancillería, Reg. 208, fol. 17r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1311, 2 agosto.
Permisos para extraer cereal. Segunda década del siglo XIV.
Comerciante: Gonçalvo Eximén d´Arenoso.
Cantidad: 100 cahíces de trigo y 100 cahíces de cebada.
Origen: de cualquier lugar del reino de Valencia.
Destino: hacia Ibiza.
ACA, Real Cancillería, Reg. 208, fol. 46r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1311, 7 septiembre.
Liber Instrumentorum, A.C.V.
Protestacio facta contra Iohannem Sanxo d’Agueya, alcaydo de Benaguazir, pro decima de Benaguazir.
Noverint universi quod, die1037 martis que dicebatur seu conputabatur septimo idus septembris anno Domini Mo
CCCo undecimo, Dominicus de Abacia, presbiter beneficiatus in ecclesia Valencie, procurator ac sindicus
yconomus, sive actor reverendi patris et domini dompni fratris Raymundi, episcopi Valencie, et venerabilis
capituli eiusdem, constitutus coram presencia Iohanes Sançi de Asegui, alcaydi de Benaguacir in civitate
Valencie, in domo Gastoni de Segarra, parrochie Sancti Bartholomei, presentibus testis infrascriptis, eidem alcaydo,
per infrascriptum notarium legi et publicari fecit quandam protestacionem seu scripturam per protestando ordinatam
[fol. 142v] cuius series dignoscitur esse talis: Comparech en Domingo de la Abadia, prevere beneficiat en la seu de
Valencia, síndich e procurador dels honrats bisbe e capítol de Valencia, devant en Johan Sanxiz de Asegui, alcayt de
Benaguatzir, e dix que com lo dit Johan Sanxiz sia ja stat request moltes de veguades de paraula que ell axí, com a
tinent loch del senyor per lo noble n’Artal de Luna, senyor del dit loch, deia constrényer los habitans en lo term 1038 de
Benaguatzir de donar les dues parts del delme pertanyens als dits senyor bisbe e capítol en lo dit loch de Benaguatzir,
a axí se dega fer segons rahó. E axí plàcia al dit noble don Artal, e ara lo dit en Johan Sanziz, alcayt desús dit e tinent
loch de senyor, no vulla constrényer los habitants en lo dit loch, jatsia que ·n sia request a donar les dues parts del
delme sobre dit, ans pos embarch e contrast en les dites coses, en axí que·ls dits senyor bisbe e capítol no poden haver
les dites dues parts del delme per enbarch e colpa d’aquell en Johan Sanxiç. Per tal, encara altra veguada e altra
requerí lo dit en Domingo de la Abbadia en los noms sobredits, lo dit Johan ab aquest scrit que ell li faça desliurar
les dites dues parts del delme destrenyent los dits hòmens e habitadors de Benaguatzir, e dega cessar de fer enbarch e
de lexar fer embarch e contrast en la recepció de la dita dècima. En altra manera lo dit en Domingo, en lo nom
sobredit, protesta del contrast e de l’embarch que·l dit alcayt fa o fer lexara en la dita demanda, en axí que per culpa
sua aquella no poden haver e que·n pusquen demanar a ell e a sos béns en son loch e en son temps. E de totes les
damunt dites coses requer lo dit Domingo, en los dits 1039 noms lo notari deiús scrit, que a perdurable memòria e a
conservació del dret dels dits senyors bisbe e capítol li sia feta carta pública. Et dictus [fol. 143r] alcaydus petiit
copiam de predictis requisicione et protestacione ad hoc ut ad eandem deliberacione habita plenius valeat respondere.
Presentibus ad hec omnia testes: venerabili Eximeno Petri, domino Montis Turnesi, Guillermo Gaucerandi, notario
Valencie, et Petro Benencasa, Valencie cive, et pluribus aliis. Eodem qui die et anno, tradita copia de predictis dicto
alcaydo, ipse alcaydus, presente dicto sindico et procuratore dominorum episcopi et capituli predictorum, et
presentibus eciam testibus infrascriptis, per me dictum notarium 1040 legi et publicari fecit responsionem inferius
subsecutam: E ell dit en Johan Sanxez dix que, salva la pau del faent la dita protestació, ell no embarga al dit senyor
ni al capítol ni al cullidor de aquells de cullir les dues parts del delme, ans es aparrellat en continent de destrenyer
aquells que ells li mostraran que a ells sien obligats per la dita rahó. E que és encara aparrellat que si·l procurador
de aquells s’en va al dit loch de Benaguatzir, que li farà fer compliment de dret de tots aquells que ab veritat sien
obligats als dit senyor bisbe e capítol per la dita rahó; negua encara que anch nuÿll temps lo dit en Johan Sanxiç fos
request de les dites coses ni veda ni mana a negú que no les paguasen. E les dites coses e resposta requer que li sien
meses aprés la dita protestació a perdurable memòria.
Actum Valencie, die et anno superius declaratis, presentibus ad hec testibus vocatis et rogatis Guillermo Gaucerandi,
notario, et Raymundo de Guda, Valencie civibus.
Sig(signo)num Raymundi Stardi, publici notarii, qui hec scripsit et clausit, loco, die et anno predictis.
Cum raso et emendato in IIIa linea quod legitur infrascriptis, et in V a linea ubi legitur: com axí·s degà.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS
- 1312, 9 de febrero.
Jaime II de Aragón cede a la Orden de San Juan de Jerusalén el derecho de feudo que pretendía tener en
el castillo y villa de Villafamés. Por el precio de 35.000 sueldos barceloneses.
Nº205-07. A.H.N. Traslado en pergamino de 15 de marzo de 1386. Copia simple del siglo XVIII. Copia simple
del siglo XVIII. Carpeta 483, r. 188-189-190.
Hoc est translatum fideliter in loco Muntesie XII die marcii Anno a nativitate domini Millessimo CCC LXXX
sexto sumptum a quodam a publico privilegio illustrissimi domini regis Iacobi eius cum bulla plumbea pendenti
in filis serici salis autentiticate non viciato non abolito sui presumpto suspecto, cuius series talis est: Noverint
universi, quod nos Iacobus Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone,
asseremus Castrum et locum inveniretur in registro Illustrissimi Domini Regis Iacobi felicis recordationis, avi
nostri, ipsum Castrum per eorundem Dominum Regem fuisse concessum et donatum in feudum Raimundo
Berengarii de Agea, quondam retenta potestate et servicio militum secundum valorem dicti feudi consuetudinem
Barchinone et preterea poteremus ipsum feudum nobis recognosci atque potestatem nobis dari de Castro et Loco
predictis et super hoc vos venerabilis frater Raimundus de Inpuriis, gerens vices venerabilis magistri Hospitalis
Iherosolomitani in Castellani Emposte asseresetis dictum Hospitalis habere et tenere dictum castrum et locum
cum terminis et iuribus ac pertinentiis suis, et a longissimis etiam temporibus ipsum tendisse et possedisse pro
franco et libere alodio, nec unquam recognovisse ipsum tenere in feudem neque etiam fuisse unquam usque nunc
nostro tempore Castro predicti postestatem petitam esset que super hiis inter nos et vos, ac etiam fuisset inter vos
et predecessores vestros in dicta Castellania suscitata materia questionis tandem habito et ad efectum perducto
tractatu compositionis et transactionis inter nos et vos super predictis, per nos et nostros cum presenti carta
absolvimus, diffinimus, remitimus et relaxamus dicto Hospitali, et vobis dicto Fratri Raimundo de Impuriis eius
nomine quicquid iuris ratione dicte potestatis vel feudi nobis competat, vel competere potest et debet, in Castro et
loco predictis de Villahameç et terminis ac iuribus, petinenciis suis et omnem etiam actionem, questionem,
petitionem et demandam quam et ratione contra Hospitali predictum, vel eius bona aut dictum Castrum et locum
possemus facere, proponere vel movere. Ita quod suis dictum Castrum et locum fuerint hactenus vel esse
debuerint aut debere feudum esse nostrum deinde Hospitali predictum habere teneat et possideat perpetuo dictum
Castrum et Locum Villahameç cum terminis, iuribus, ac pertinentiis suis pro francho et libero alodio, ad dandum,
vendendum, impignorandum, obligandum, et quocumque alio modo voluerit alienandum, et ad omnes suas
voluntates libere et perpetuo faciendas absque obstaculo et impedimento nostri et nostrorum et cuiuslibet alterius
persone nostro nomine. Nos enim per presentem cartam volumus et concedimus, quod tam dicta scriptura
contenta in premisso registro dicti Domini Regis, Iacobi, avi nostri, quam alie quecumque scripture, sive carta aut
instrumenta, cuiuscumque firmat vel tenoris existerent, facientes vel facere videntes quoquomodo pro nobis et
contra hospital iam dicta eiusque partem ratione dicte potestatis vel feudi predicti Castri, sint cessa et vana et
absque illius roboris firmitate et nobis vel nostris nulatenus prodesse possint nec Hospitalis neque vobis aut
vestris successoribus in dicta Castellania aliquatenus possint obesse. Concendentes quod pro transactione et
compositione huismodi et absolutione diffinitione et remissione nostra habuimus et recepimus a vobis dicto fratre
Raimundo de Inpioriis, nomine Hospitalis predicti triginta quinque milli solidorum Barchinonensium quos
Guillelmus Boneti, vicinus ville Sancti Mathei Regni Valencie de precio pro quo a vobis emit redditus et iura
Baiularum Hospitalis Loci de Onda, et Domus de Burriana tradidit et deliberavit fideli thesaurario nostro Petro
Marti nomine nostro. Et ideo de predictus denariis sumus a vobis contenti. Renunciantes exceptioni non habite et
non recepte pecunie et doli et omni alii iuri foro, racioni, legi, et consuetudini contra hoc repugnantibus.
Mandamus igitur universis et singulis oficialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod predicta omnia et
singula firma habeant et observent, et ab omnibus faciant inviolabiter observari, et non contraveniant nec aliquem
contravenire permittant aliqua racione. Ad huius autem rei memoriam et robur perpetue firmitatis cartam hanc
inde fieri, et bulle plumbea nostre maximine mandavimus muniendam. Datum Cesarauguste nonas novembris.
Anno domini M CCC duodecimo. Signum Iacobi Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsie, ac
comitis Barchinone, fuit lecta. Testes sunt: Artaldus de Orta, comendator Montisalbani, Petrus Martini de Laona,
Gombaldus de Benavent, Gombaldus de Tramaseto, Petrus Jordanni de Arenoso. Signum Bernardi de
Aversone, dicti domini regis Notarii. Qui de mandato eiusdem hoc scribi, fecit cum litteris rasis et emendatis in
línea octavadecima ubi dicitur: “hanc”, et clausi loco, die et anno prefixis.
EDICIÓN CRÍTICA DE LOS PRIVILEGIOS REALES DEL A.H.N ANTERIORES A LA FUNDACIÓN DE
LA ORDEN DE MONTESA EN LA EDAD MEDIA Manuel Ortuño Arregui
- 1312, 8 Mayo.
La cuestión entre Obispo y Cabildo con Eximén Pérez de Arenós, Señor de Andilla, sobre una acequia que
el Obispo había empezado a trabajar para llevar las aguas del Júcar al Villar de Benaduf.
ACV, Perg. 8215.
Elias Olmo y Canalda, p. 148, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1312, 25 julio.
Libro de cuentas de la Bolsería del Monasterio de Piedra (1307-1348). 10ª Cuenta.
Anno Domini MºCCCºXIIº, die beati Lacobi apostoli, conputauir frater Petrus Alcadi, cum domino abbate, in
presentia procurem et conuentus, pro officio bursaire, et adie sancte Eufemie uirginis, quo recepit
administrationem dicti officii, percepit quinque milia sexcentos octoginta II solidos, VII denarios et obolum, de
quibus fuerunt mille ducenti XVII solidi de mutuo. Item de testamento Eximini Petri de Andilla setecientos
sixante II solidos 15/ et II denarios et meallam...
Libro de apeos del Monasterio de Piedra (1344). Libro de cuentas de la Bolsería del Monasterio de Piedra (1307-
1348). Concepción de la Fuente Cobos.
- 1312. Calatayud
Don Jaime II da á censo, á Romeo Guillelmo de Sixena, ciertos baños destruidos que le pertenecían en
Barbastro.
ACA, escritura 3015 de ese remado.
Noverint universi quod nos Jaeob.us Dei gratia Rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac Comes
Barchinone attendentes quod balnea nostra Barbastri sun t diruta atque vos fidelis noster Romeus Guillelmi de
Xixena de ea proponitis construere vestris propriis sumptibus et ex pensis propterea ad humilem suplicationem
vestram damus et concedimus per nos et nostros vobis dicto Romeo Guillelmi et vestris perpetuo balnea nostra
predicta que nunc sunt ut predicitur diruta cum omnibus suis juribus et pertinentiis universis jta quod vos dicta
balnea construatis et edifficetis et construí seu edifficari faciatis vestris propriis sumptibus et expenssis et
habeatis et recipiatis vos et vestri redditus ipsorum balneorum vestris et vestrorum usibus et utilitatibus
aplicandos. Volumus tarnen et concedimus vobis quod ipsa balnea habeatis teneatis et possideatis vos et vestri et
redditus ipsorum recipiatis et recipi ut premititur faciatis convertendos sub hac conditione et retentione quam
nobis facimus et nostris quod vos dictus Romeus in vita vestra detis nobis'et nostris vel cui voluerimus loco nostri
pro censsu dictorum balneorum unum morabetinum alfonsinum rectique ponderis vel septem solidos jaccenses
pro eodem in quolibet festo Sanete Marie mensis Augusti et post obi tum vestrum successores vestri dent et dare
teneantur nobis et nostris pro dicto censn in eodem festo annis singulis duos morabetinos auri vel septem solidos
jaccenses pro quolibet morabetino. Volumus tamen et statuimus perpetuo quod aliqua alia balnea prêter quam
predicta non construantur nec construi possint aut edifican per nos vel nostros aut aliam quamcumque personam
in loco de Barbastro predicto. Hanc autem concessionem et donationem vobis dicto Romeo Guillelmi et vestris
perpetuo facimus ad dandum vendendum impignorandum obligandum et ad faciendum inde vestram et vestrorum
beneplacitas voluntates quibuscumque personis volueritis salvo tamen nobis et nostris censsu morabetinorum
predictorum in balneis supradictis mandantes per presentem cartam nostram baiulo Aragonie generali et universis
et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predictam donationem et concessionem
nostram firmam habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observan et .non contraveniant nec
aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Data Calatayubii octavo kalendas Februarii anno Domini
millesimo trecentesimo duodecimo.=Sigfnum Jacobi Dei gratia Regis Aragonie Valencie Sardinie et Corsice ac
Comitis Barchinone.=Testes sunt.=Jazpertus Yicecomes Castrinovi.=Philipus de Salutiis. =P. Jordani de
Arenosio.=BIasius de Alagone.=Johannes Ëximini de Urrea.—Sigfnum Petri Martini Scriptoris dicti Domini
Regis qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit loco die et anno prefixis.=P. Martin mandato regio facía
sibi conscientia ad plenum.
España sagrada, continuada por la Real Academia de la Historia. Enrique Flórez, Pedro Sáinz de Baranda.
-1313, 17 febrero.
Traslado de la carta por la que Jaime I concede a Jimeno Pérez d’Oris y a los suyos, en feudo y a
perpetuidad, el castillo y villa de Sella en enero de 1251.
ACA, C, reg. 287, f. 48r. Hoc est translatum bene et fideliter factum, terciodecimo kalendas marcii, anno Domini
Mº CCCº duodecimo, sumptum a quodam carta pergamenea sigillata sigillo maiori illustrissimi domini Jacobo,
bone memorie regis Aragonum, cereo pendenti, divisa per alphabetum, cuius tenor talis est.Noverint universi
quod nos, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie comesque Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani, per nos et nostros damus et concedimus vobis, Eximino Petri dOris, et vestris,
imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam in feudum ad consuetudinem Barchinone castrum et
villam de Sella, quod est in regno Valencie, ad habendum, tenendum, possidendum et explotandum tam
introitibus et exitibus, aquis, erbis, pratis et pastuis, montibus, lignis, silvis, furnis et molendinis, pistacionibus et
venacionibus terminis suis pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum etiam vendendum,
impignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo
faciendas, exceptis clericis et personis religiosis. Retinemus tamen in dicto castro et eius fortitudinibus
potestatem et pacem et guerram ad consuetudinem Barchinone, qua faciatis quod nobis et nostris vos et vestri et
detis nobis irati et paccati quandocumque per nostras literas vel mandatum inde fueritis requisiti. Hanc autem
donacionem vobis facimus tali pacto quod hinc ad decem annos predictorum aliquas non vendatis et omnes
possessiones quas habetis extra regnum Valencie vendatis hinc ad duos annos vel aliter ex toto alienis sine
retencione vestra et de precio quod inde habueritis possessiones in regno Valencie ematis et ibi semper vestrum
caput maius teneatis quod nisi feceritis possimus a vobis et vestris predicta recuperare. Revocamus etiam
denunciacionem quam feceramus Garsie Eximini de Muruçavall et suis de duodecim jovatis terre in termino dicti
castri et de omnibus molendinis que sunt in eodem termino, eo quod ipso cum inimicos nostros se oposuit contra
nos et facet malum terre nostre. Data Morelle, XIXº kalendas febroarii, anno Domini Mº ducentos
quinquagessimo. Signum (signo) Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis
Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Petrus Cornelli, maiordomus Aragonum;
Guillermus de Montecatheno; Carrocius; Guillermus de Angularia; Eximinus Petri de Arenosio. Sig (signo)
num Petri Andree, qui mandato domini regis pro Gonsalvo Petri, notario suo, hec scripsit loco, die et anno
prefixis. Sig (signo) num mihi, Petri F., notarii publici Valencie, qui hec feci fideliter translatari et clausi cum
raso et emendato in linea tercia in [...] que dicitur in et in linea VIIª [...] que dicitur donacionem.
IMAGO TEMPORIS Medium Aevum V 2011 Lleida European Union
- 1315.
La disputa de Benadresa entre Castellón y Borriol.
Archivo Municipal de Castellón
… A la demanda ineptament propasada per lo dit en Pere Eximeniç de Borriol respon en Johan de Miralles,
procurador den Ferrer Dez Cortell, Batlle sobredit et sindich et procurador encara dels homens de Castelló Et
atorga quels homens de Castelló tenen et poseexen et han tengut et possehit per termens del dit loch de Castello
per espay de LXXVII anys et de LXXVII anys aença decensivament entro a aquest temps present et tenen encara
et posseexeen de present los homens de Castello de la vila et del castell de Castello tro a la sumitat del Muntalt
qui es proa la Mola en lo qual no ha pins en la part de Castello et detalla aygues vessants vers Burriol et ves
Castello …
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LXIV, Jose Sanchez Adell
- 1315, 10 noviembre:
( 1238, 25 enero)
206.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 1. In Iibro Feudorum formae minoris, fol. 93, est confirmatio per
regcm Jacobum 2 facta Eximenio Petri de Arenosio in feudum de donatione in feudum ad consuetudinem
Barcinonae facta per regem Jacobum 1 Joanni Gonçalvez de Heredia et eius posteritati sive progeniei, 8
calendas februarii Era l276, ds castro et villa dc Azubeba. Et dicta confirmatio, recepto a dicto Eximenio
homagio, est facta 4 idus novembris 1315.
Reg. 287, fol. 93v. (f. 57v de foliació moderna.)
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
207.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 2. Et dicta infeudatio et confirmatio est: etiam in Grtiarum regis
Jacobi 2, de annis 1315, 16. fol. 76.
Reg. 212. ff. 76v·77v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
208.
AZUEBA, aut ATAZUEBA aut AZUBEBA 3. ln regestro intitulato Diversorum regis Jacobi l et Jacobi 2, fol.
279, esi homagium factum per Eximenium Petri de Arenosio pro castro et villa de Azubeba, secundum
donationem factam per regem Jacobum 1 Joanni Gondiçalbo de Eredia, quondam, avo materno dicti Eximenii,
quam donationem dictus rex Jacobus 2 confirmaverat eodem die.
Reg. 25, f. 279v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1316, 22 Noviembre:
Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno
Donatio monetatici loci de Oseja Turiason. Epo. anno 1316.
Ex tabularto Episcopali: eam cvulgavit Argaez: fol. 277.
Noverint universi quod Nos lacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, Comesque
Barquinonensis, ob honorem Dei et gloriose Virginis Matris eius, ac intuitu Venerabilis in Christo Patris
Michaelis, divina Providentia Episcopi Tirasone, gratis et ex certa sciencia, per Nos et nostros presentes et
futuros, pura, perfecta et irrevocabifí donatione damus et concedimus Ecclesie Tirasone, et vobis dicto Micbaeli
Iipiscopo supradicto, et sucessoribus vestris Episcopis Tirasonen. ecclesie, cum presenti privilegio nostro
perpetuo valituro, totum monetaticum, sive morabelinum, quod nos habemus, et babere debemus, aut nobis
pertinet in loco de Osseja, et hominibus in eo babitantibus, et habitaturis, ita quod vos, seu quicumque pro
tempore fuerit Episcopus ecclesie predicte, positis exigere, recipere et habere monetaticum, sive morabetinum, in
dicto loco de Osseja, et ab omnibus in eo babitantibus et habitaturis, sicut Nos ipsum monetaticum, sive
morabetinum babere, et exigere possemus et debebamus in dicto loco, et hominibus babitantibus in eodem. Et
etiam vos, et successores vestri, Episcopi dicte ecclesie, possitis eos compellere, et compelli facere ad
prestandum vobis de septem in septem annis monetaticum, pro ut Nos eos compellere, et compelli facere
possemus ante huiusmodi donationem et concessionem nostram. Hanc autem donationem facimus dicte Ecclesie
Tirasone, et vobis Micbaeli Episcopo supradicto, et successoribus vestris, pure, libere et absolute, sine omni
retentu, sicut melius dici et intelligi polest, ad vestrum dicti Episcopi et ecclesie predicte salvamentum et bonum
intellectum. Mandantes per presens privilegium nostrum, vicem epistole gerens, universis et singulis hominibus,
seu habitatoribus dicti loci de Osseja, presentibus, vel qui pro tempore ibi venerint populatum, quod de cetero
vobis et successoribus vestris Episcopis ecclesie antedicte respondeant et solvant monetaticum, pro ut Nobis
ipsum solvere et respondere tenebantur et debebant ante donationem nostram predictam. Mandantes nihilominus
procuratori, et eius Vices-Gerenti, Suprajuntarijs, Baiulis, Merinis, Zalmedinis, lustitijs, Juratis, ceterisque
Offitialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod presenten! donationom firmam habeant et observent, et
faliant inviolabiliter observari, et non contraveniant, nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius
rei testimonium presens privilegium nostrum fieri jussimus nostro sigillo appenditio roboratum. Dat.
Cesarauguste, X Kal. Decembr., anno Domini MCCCXVI.
Signum Jacobi Dei gratia Regis Aragonum, Valentie, Sardinie etCorsice, Comitisque Barchinon.
Testes sunt Petrus Martini de Luna, Eximinus Petri de Arenosio, Eximinus Episcopus Cesaraugustanus, Petrus
de Sto. Vincentio, Blascus de Maza. Fuit cláusum per Bernardum de Serradello.
Vicente de la fuente.
- 1316, 23 noviembre.
Jaime II mandaba a Joan Rolf, baile ultra Sexonam, al justicia y baile de Alicante que desembargara
armas y otros aparejos y mercancías embargados a Pere Jordà d´Arenosio y a otros que habían accedido a
tierras musulmanas con el permiso del rey, acompañados de sus mujeres cristianas.
ACA, Real Cancillería, Reg. 213, fol. 230v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1316, 3 diciembre.
Declaración de Jimeno Pérez de Arenós y Gonzalvo Ximénez de Arenós, señor de Cortes y Villahermosa,
sobre el lugar de Cortes.
ES/AHPZ - C_CPM/Carpeta 65/0432
Nº inventario Museo: 53483 . N.I.G. Museo : 25.1..432 / Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte - Dirección General de Patrimonio Cultural
- 1316, 21 diciembre.
ALBERICH 3. In gratiarum regis Jacobi 2, de annis 1316, 17, 18, fol. 207, est remissio de criminibus facta per
regem Jacobo de Romanino, domino de Alberic. 12 calendas januarii 1317.
Reg. 215, f. 207v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1317:
Carta de Jaime II al noble Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre unas cantidades de dinero.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_45,nº5578
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/230729
- S.F. :
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre una asignación en Aragón.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº12981
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233264
- S.F. :
Carta a Jaime II de parte de Jimeno Pérez de Arenoso sobre unas cartas de creencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_104,nº13001
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233278
- S.F. :
Carta de portugal en la que se menciona a Miguel Pérez de Arenoso, mensajero real.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_93,nº11369
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232858
- 1317, 10 marzo.
Jaime II comunicaba de nuevo la concesión del lugar de Andilla al noble Eximén Pérez d´Arenós. Esta
información es trasladada a Pere de Iranço, consejero real, que tenía el lugar de Alpuente por concesión
del monarca, al justicia y jurados de ese lugar.
ACA, Real Cancillería, Reg. 215, fol. 250v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1317, agost 8
Gonçal Eiximén d'Arenós atorga a la Pobla d'Arenós exempció d'alguns imposts i en regula altres
Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", ff. 19r-20r. Còpia simple de la segona
meitat del segle XVIII
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Sepan todos como nos, don Gonzalbo Ximénez, señor de Arenoso, por nos y los nuestros presentes, y
esdevenideros, con testimonio de esta presente pública carta por siempre válida, por muchos agradables servicios
que vos don Berenguer Prats, justicia de la Puebla de Arenoso, don Bernat Torlá, e Vizente Sancho, jurados, e
don Pedro Chiller, e don Guillem de Santa Olalia, don Julián e don Pedro Asensio, e don Arnau de Santolalia, e
don Guillem Olier, e don Bernat Cap, e don Bernat Fornas,e don Bernat Agrienos, todos del consello de la dita
Puebla, a nos haberes fecho specialment el gracioso servicio que agora feches present, que de vuestro propio
movimiento e plana voluntat dados a nos para huebos de gracia nuestra, nuestra tierra de hoy que esta carta es
fecha en cinco años próximos venientes 7.500 sueldos, es a saber por cada un año de ésta en la fiesta de san
Miguel del mes de setiembre 1.500 sueldos.
Queriéndoos dar galardón e mandato de los ditos servicios, queremos que otorgássemos a vos e a los vuestros
presentes e esdevenideros, la gracia de la septa permanent, que dentro de estos cinco años del dito servicio, que
non dades ni seades tenidos de dar herbaje alguno, ni otra pecha, y cumplidos los cinco años del dito hervaje será
nuestro, y de los nuestros, porque de lo que nos queremos que cumplidos los ditos cinco años, que vos y los
vuestros de deseades tenidos de dar por cada un año, en la fiesta de san Miguel de setiembre, por todos tiempos,
600 sueldos reales, y libras para una cena, y solos los nuestros, que a vos y a los vuestros de los cinco años
adelante, que algún pedido ni manda, no vos podamos manifiesta ni escondida, sino tan solamente para nuestra
caballería, e por casamiento de fillos, a por pasar mar.
E a mayor cumplimiento de la dicha gracia, queremos e atorgamos que saga cada una casa de vosotros, e de los
vuestros descendientes de vos en vuestras tierras de regadío, cada tres jornales de tierra para vuestros cáñamos, y
linos, hortalizas, de las quales non dedes ni seades tenidos de dar diezmos, ni de potros, ni de pollinos, ni de
bezerros, ni de pollos en ningún tiempo, vos ni los vuestros; y la primicia, que será vuestra e de los vuestros para
siempre.
Encara per nos a los nuestros confessamos e otorgamos a vos, e a los vuestros, todos fueros y costumbres
d'Aragó.
Enpero retenemos en nos e los nuestros, todos otros derechos y señorías, assí cibiles como criminales, que
siempre hemos acostumbrado de haber, e vuestes e cabalgadas, mas no alteración de aquellas.
Asín per nos y los nuestros convenimos e prometemos a vos, dicho justicia, jurados, e consello, que contra ésto
non vinemos, ni vener faremos por algún hecho propio, manýa o razón, con obligación de todos nuestros bienes,
antepuestos ante nos los santos evangelios, y la cruz de nuestro señor Dios corporalmente de nuestras propias
manos tocados, juramos todas las de suso dichas cosas tener y cumplir, y no en alguna cosa contrabenir, assí nos
jure Dios. Amen.
Encara tota virtut del ditu sacrament, renunciamos a todo fuero e usus e constumbres, e a todas otras cosas contra
ésto venientes.
Et nos, dictos justicia, jurados, e dito consello, recibimos de vos dito noble señor la dita gracia, e otorgamos la
dita carta de cosas en aquella contenidas, e prometemos por los nuestros e aquéllos tener e cumplir a vos, e a los
vuestros, e/o obligación de todos nuestros vienes muebles cedientes, in quantum.
Datum octavo días andados del mes de agosto año Domini M CCC XVII.
Presentes testimonis don Pedro López de Biel, don García Fernández, Daudell Siella, caballeros, Gerónimo Pérez
y Pedro Pintor, escuderos.
Sig+no de mí, Pedro Martínez, notario público de Villaformosa, e por autoridad del noble senyor don Gonzalbo
Ximénez, señor de Arenoso, por toda su tierra y señoría, notario público que esta carta escriví, fecha en el dicho
año de suso dicho, con el supra puesto a segundo renglón, do dice "daremos".
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1317, 20 diciembre.
Juan Burgunyó y el juez de la corte del rey, Guillermo de Jafer, por orden del monarca aragonés, fueron
encargados de instruir sumario, para cuando para ello fuesen requeridos por Fernando de Cortil, baile
general de Valencia, en el pleito entablado entre el rey y el noble Gonzalo Jiménez de Arenós, como
heredero de Pedro Arenós, poseedor de los castillos y villas de Arenós, Vilaformosa y otros
ACA, Reg. 164, f. 135 v.º
ÉL CÉLIBA'io ECLESIÁSTICO Y ÉL CANON 10 nÉ ANCYRÁ, NARCISO JÚnA:Ni
- 1318.
Orden del rey Jaume II dirigida a los señores que tienen tierras pobladas de musulmanes con el fin de que
procedan a hacer observar la prohibición de la crida de la salà , la llamada a la oración islámica. Entre los
destinatarios de la orden real se encuentran: Gonçalvo Ximenis d’Arenós, Ximén Peris d’Arenós, Ximén
Pérez de Montornés y Pere Ximenis de Borriol entre otros.
FERRER MALLOL, Maria Teresa, Els sarraïns de la corona catalano-aragones en el segle XIV . CSIC.
Barcelona, 1987. p. 89 yn. nº 16.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.
- 1318, abril:
Carta de Gonzalo Jiménez, señor de Arenoso, otorgando a Pedro Martínez, como procurador de doña
Urraca Jordán, su mujer.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.184,nº3582
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/262923
- 1318, 8 abril:
Gonçal Eiximén d'Arenós i la seua dona Urraca Jordà de la Penya, fan donació al seu fill Pere Jordà
d'Arenós, amb motiu del seu matrimoni amb Marquesa López de Rada, dels castells, viles, i llocs del
senyoriu d'Arenós
Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", ff. 16r-17r. es tracta d'una regesta
extensa del document, no d'una transcripció completa del text. Segona meitat del segle XVIII
Transcrit el 14-V-2006 a partir del manuscrit de referència
El noble don Gonzalbo Ximénez, señor de Arenoso, y la noble señora doña Urraca Jordán de Peña, su muger,
dieron y ofrecieron a su primogénito hijo, el noble don Pedro Jordán de Arenoso, en contemplación del
matrimonio con doña Marquesa López de Rada, hija del noble don López de Rada, de Navarra, y de doña
Brunisenda, señores de Rada; Primeramente le ofrecieron el castillo y villa de Arenoso, con todos sus términos,
más el castillo de Montán, más la villa de Arañuel, más el castillo y villa de Cirat con sus términos, más el
castillo y villa del Tormo, más el lugar de Torrechiva, más el castillo y villa de Tuega, más el castillo y villa de
Espadilla, más el castillo y villa de Buey Negro con sus alquerías, más Argelita, más Ballat, más Ludiente, más el
castillo y villa de Villamalur con sus alquerías, términos y pertenencias, y la villa de Villahermosa con todos sus
términos.
Y dichos confrontan con término de Teruel, con la tierra de don Jaime de Xérica, con Almonacir, con Matet, con
Pavías, con Xinger, con la tenencia que fue de don Juan Ximénez d'Urrea, con Vistabella, con el Puerto Mingalvo
y con el Castillo Vispal.
Y aún le ofrecieron más, para después de sus días: el castillo y villa de Lamprach, con la casa de la Vall, y la casa
de la Vuera, que confrontan con término de Pila, y con términos de Rueda, y con término de Cotulor.
Y dichos castillos, villas, y lugares, se los ofrecieron con todos los derechos, términos, pertinencias, con montes,
aguas, pechas, leñas, leñares, vedados, abeuradores, pertenecientes a dichos lugares dentro las dichas
confrontaciones, y esto se entiende después de sus días y de la dicha su muger, y después que dicho su hijo los
pueda tener, poseer, sin pleito de herederos, y que pueda dar, vender, empeñar, cambiar, enagenar, obligar, sin
mala voz ni contradición alguna de persona, pero se reserbaron para sí durante su vida, si necessitaren, puedan
obligar y empeñar las rentas o usufructos de los dichos lugares, o de qualquiera de ellos, hasta cuatrocientas vezes
mil sueldos reales.
Auto Arnaldo Alegre, notario público de Villahermosa, en 8 del mes de abril del año 1318.
Esto ha sido sacado de un proceso del Archivo de Villahermosa, que se llevó en el año 1333 contra don Gonzalbo
Díez de Arenoso, hijo del dicho don Pedro Jordán, y de doña Marquesa López de Rada, y nieto de los dichos don
Gonzalbo Ximénez y de doña Urraca Jordán de Peña, el que está baxo del número 95, en el caxón de los
privilegios, y también ay en dicho proceso una carta del rey don Alonso de Aragón, y la escritura de dote y arras
de dicha doña Marquesa López de Rada, que le dotaron en el castillo y villa de Arenoso, en el castillo y villa de
Cirat, y en la villa de Villahermosa
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1318, 10 agosto.
Gonçal Eximèn d'Arenós, senyor de la baronia d'Arenós i castell de Vilamalur, atorga nova carta de
poblament per a l'alqueria de Bernixes, terme del castell de Vilamalur.
Arxiu del Regne, València (ARV), Reial Cancelleria, n.625, mà 1, fol. 91 r, 92 r.
Sepan todos homens como nós, Goçalvo Ximénez, senyor de Arenoso, de certa sciencia per nos e los nostros
presentes e esdevenidores con testimonio d´esta publica carta por siempre valedera, sabient e regonoscient que
vos don Abdallá Albayaní, alamí de la alquería de Berniches de la Tinença del castello de Vilamalur, e don
Hamet Alneo e don Mafomat ...
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura: Volumen 72
- 1318, 12 Agosto.
Gonzalbo Eximénez señor de Arenós nombrando a su procurador Pedro Martín de Montiel
ACV, perg. 3111
Sit ómnibus notum quod nos Gondoçalbus Eximini dominus de Arenosio scienter et consulte facimus,
constituimus, et ordinamus procuratorem nostrum certum et specialem ac eciam generalem vos Petrum Martini
Vassallum nostrum presentem in hanc procuracionem recipientem ad petendum, recipiendum, et \recuperandum/
nomine nostro et pro nostro.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1318, 8 noviembre:
Gonzalo Jiménez, señor de Arenoso, y su hijo don Pedro Jordán de Arenoso acuerdan, aconsejan y asignan
a Marquesa López de Rada, hija de Lope Díaz, que fue señor de Rada y esposa de Pedro Jordán de
Arenoso, ciertas posesiones y heredades en el Reino de Aragón.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.185,nº3672
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/262957
- 1319, 17 octubre.
Venta de la Alquería o Lugar de Argelita con su término, jurisdicción y demás derechos a dominio del
mismo pertenecientes, situada en el Reyno de Valencia, otorgada por Pedro Martínez de Montrell como
Procurador del noble Don Gonzalo Ximénez, dueño de la Baronía de Arenós, en favor de Don Pedro
Zapata hijo de Don Pedro Señor de Tosos, y de Doña Matalina (co ----) su muger por precio de 41sueldos
moneda Valenciana; recibió la Escritura de dicha ven ta Domingo de Claramunt, Notario, en 16 de las
Kalendas de noviembre (esto es a 17 de Octubre) 1319. En seguida se hallan dos cartas de pago del precio de
dicha venta autorizadas por el propio Notario; se halla registrada en el Libro número 33 de Jurisdicción de
Barones del presente Reyno, custodiado en el Archivo de la Baylia general.
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,226 (Lío U), nº 001
- 1319, desembre 3.
Pere Jordà d'Arenós i la seua dona Marquesa Lópiz de Rada, fan donació al seu fill Gonçal d'una part
important dels castells i viles del senyoriu d'Arenós
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 24, ff. 482v-486r. Còpia autoritzada de meitat del segle XVIII,
amb lectures dubtoses fetes pel copista d'algunes paraules que es mantenen tal com estan escrites
Tot i que el document no ho indica clarament, sembla prudent suposar, tal com ens fa saber hui 22 d'octubre de
2006 el senyor Jorge Nebot Fortea, que estudia la història dels territoris del senyoriu d'Arenós, que el sistema de
datació utilitzat fou el de l'Era Hispànica, amb la qual cosa el document es dataria el dilluns 3 de desembre de
1319, 38 anys menys que el que figura per escrit, d'acord amb el que ordena aquesta manera de datar. Transcrit el
15-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Sepan quantos esta presente carta vedrán et hodrán, que nos don Pero Jurdan de Arenoso, et dona Marquesa
Llopiz de Rada, muger de él, de cierta scientia, acordadament et aconseyllada, non forzados ni enductos ni en
alguna cossa engañados, antes de muy buenos corazones et agradables voluntades, havido conseyllo,
delliberación, damos, hotorgamos en pura et perfeta et acabada donación, faremos luego de presente a vos,
Gonzalvo, fijo nuestro, el castiello y villa de Arenoso, el castillo y villa de Montán, con sus alcareas, et la vila
de Araynuel, et el castiello et villa de Zirat, et el castiello del Tormo, et la alcharea de Torrechiva, et el castiello
et villa de Tuega, et el castello et villa de Espadieylla, et el castillo de Buey Negro, con sus alcareas, las quales
son Argelita et Ludien, et et castieyllo et villa de Villamalur con sus pertinencias, las quales son el castillo de
Ayodar, el Fuentes, et Villahaaleva, et Berniches, et el castieyllo et villa de Villamalea, et la villa de Zuquayna, et
el castieyllo et la villa de Cortes, et Torralva que es pertinencia del castillo de Villamalur.
Los quales sobreditos castieyllos son en el reyno de Valencia, et afruentan con Ruvielos e con Noveruelas, et con
san Agustín, aldea de Teruel, e con Pina, et con Castielmontán, et con Pavías, et con Matet, et con Val de
Almonazir, et con Jinquer, et con Zuera, et con Ansara, et con Arrayna, et con Luzena, et con Chodos, et con
Vistabeylla, et con el Puerto de Vengalmón, et con Castielvispal, et Zuara.
Damos a vos el dicho Gonzalbo, fijo nuestro, luego de presente el castieyllo et la villa de Lonpiach, con la cassa
de Viera, et con la cassa de la Vayll, que son asadados en el reyno de Aragón, el qual dicho castieyllo et villa et
casas afruentan con término de Rueda, et con término de Épila, et con término de Coglor, ansí como los dichos
castieyllos et villas et alcareas, con todos lures términos et pertinencias, con montes et con aguas et con paystos,
leynar, leynares, vedados, abeuraderos, a los dichos castieyllos et villas et alcareas, et lugares, con todos lures
términos et pertinencias, et con montes et con aguas dentro en las dichas afrontaciones son encerrados, et por
ellos determinados, et por ellas determinadas.
Ansí nos, los ditos Pero Jurdán de Arenoso, et dona Marquesa Llópiz de Rada, muger de él, damos,
hotorgamos, pura, perfecta et acabada donación, façemos a vos el sobredicho Gonzalvo fijo nuestro, luego de
presente todos los sobredichos castieyllos et villas, alcareas et lugares, con todos los hombres et mugeres,
christianos et christianas, judíos et judías, moros et moras, con todos los dichos términos et pertinencias a los
dichos lugares pertenecientes, et por qualquier manera o razón pertenecer devientes a todo poder et señoría
nuestra, et de los nuestros, alta et bassa, de los dichos lugares luego de presente fuer ayamos, et en poder et
dreyto et señoría vuestra et de los vuestros, aqueyllos mesmos tenient et poderoso, vos ende facemos con aquesta
presente pública carta por todos tiempos valedera, por nos nin por los nuestros, en ningún tiempo non revocadora,
on sí queremos et otorgamos et expresamente consentimos que vos, el dicho Gonzalvo fijo nuestro, o los
vuestros, o quien vos querredes, los sobredichos castieyllos et villas, et alcareas et lugares, con todos lures
drechos et términos et pertinencias, éntregamente ayades a vender, empeñorar, cambiar, ayllenar et dar si nos
mala voz et contradicimiento de alguna persona o personas, nacidas et por nacer, et fazer de los dichos
castieyllos, et villas et alchareas et lugares, vos et los vuestros, o quien vos querredes, a todas vuestras proprias
voluntades, ansí como meyllor puede ser deyto, scrito et sanamente, a proveyto vuestro pensado, et encara a
mayor firmeza vuestra et de los vuestros damos a vos fianza de salvedad de los dichos lugares desuso nombrados,
specificados, qui a vos et a los vuestros los sobredichos castieyllos et villas, et alcareas et lugares, con todos lurs
términos et dreytos, et pertinencias, salve, salvos et seguros vos los faga haver, tener, possedir, espleyear, según
fuero de Aragón et según que dito y es, a Pero Periz Cuyllar, vecino de Zedrieyllas.
Et yo el dito Pero Periz de Cuyllar, vezino de Zedrieyllas, volence rotament, me atuergo para a tal fianza de
salvedad, como dito es de suso de ius obligación de todos mis bienes seyentes et semovientes, havidos et por
haver.
Testigos presentes que ésto oyeron et vieron, et por testigos se otorgaron, don Martín de Ar, cavallero, et Simón
de Cuyllar, vecino de Zedrieyllas, et Pero Martínez de Logram, et Pero López de Arguedes, escuderos.
Et yo Fortún Lópiz, notario et jurado del conseyllo de Olit, por mandamiento de los nobles don Pero Jurdán de
Arenoso, et de dona na Marquesa Lópiz de Rada, muyller del sobredito, et con atorgamiento del dito Periz de
Cuyllar, fianza sobredito, et de los ditos testigos, esta carta scribí et fize este mío sig+no acostumbrado en eylla,
la qual fue fecha lunes, tres dias andados del mes de diciembre, sub chalendario millesimo tricentessimo
quinquagesimo septimo.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1320, 18 febrero:
Carta de Jaime II de Aragón a Gonzalo Jiménez, hijo del noble Pedro Jordán de Arenoso, en relación con
una tutela.
ACA, Cancillería,pergaminos,Jaime_II,carp.187,nº3841
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/263089
- 1320-1321:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 218-219-Gratiarum 15 (1320-1321)> Remisión para la permuta de los lugares de Vilamalur y Pardines con
Riusech, a Gonzalo Eximen de Arenoso.
Eva Izquierdo Molinas
- 1320, 25 maig.
Pere Jordà d'Arenós ratifica la permuta que els seus pares Gonçal Eiximén d'Arenós i Urraca Jordà de la
Penya havien fet del castell de Villamalur pel lloc d'Aranyuel, que era de Galcerà de Riusec
Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Vol. 808, ff. 89r-91r. Còpia autoritzada de 1769, amb llacunes i
lectures dubtoses en el text.
Transcrit el 15-V-2006 a partir del manuscrit de referència
Noverint universi, quod nos Petrus Jordani de Arenosio, attendentes et recognoscientes ex nobilis
Gondiçalbus Eximini, dominus de Arenoso, et dompna Urracha Jordani de Penya, parentes nostri,
permutaverunt et excambiaverint Vilamalur per alqueream de Aranyol, cum omnibus terminis, proprietatibus,
iuribus, pertinentiis suis universis, et singulis, venerabili Galcerando de Rivosicho, filio quondam venerabilis
Raymundi de Rivosicho, militis, cum publico instrumento confecto auctoritate Arnaldi Piqerii, notarii publici
Valentie, pridie chalendas augusti anno Domini millesimo trescentessimo decimo octavo, prout in dicto
instrumento dicte permutationis vel cambii, sive excomutationis largius continetur, et in eisdem et eius terminis
vos in corporalem possessionem posuerunt, ratione permutationis predicte.
Ideo, certificatus de toto iure nostro scienter, per nos et omnes nostros, cum hoc presente publico instrumento suo
robore valituro, et in aliquo non violaturo neque revocaturo, predicte permutationi seu excomunicationi
concensientes, cum omnibus et per omnia et singula, laudamus, aprobamus, et confirmamus, et omnia et singula
in ipso instrumento contenta ratificamus, et aprobamus, et vos dictum Galcerandum de Rivosicho in iamdictam
possessionem confirmamus, et ex certa scientia renuntiamus omni iuri quod habemus, vel habere debemus, seu
possemus in dicto loco seu alquerea de Vilamalur, et terminis et pertinentiis suis, et ex causa donationis seu
excommutationis, sive aliqua quacumque ratione vel causa, illud ius quod nobis pertinent seu pertinere posit
quacumque ratione in predictis alquerea et loco, cum suis terminis totum illud vobis dicto excomutatori vel
permutatori licet absenti tanquam presenti, et notario infrascripto tanquam publica persona stipulanti et recipienti
a vobis legitime, et vestris de speciali pacto in hoc contractu apposito; damus et relaxamus libera et absolute sine
aliqua alia contradictione, que nos in omnibus et singulis supradictis habere seu consequi possemus qualibet
ratione.
Renuntiantes super hiis omni iuri, foro, legi, rationi, et constitutioni, et consuetudini contra predicta vel aliquid de
predictis venientibus, et nos in aliquo adjuvantibus.
Promittentes et bona fide convenientes vobis, et vestris, omnia et singula supradicta firma et rata habere, et non
contrafacere vel venire de iure vel de facto aliqua ratione.
Renunciantes scienter omni exceptioni consentionis, laudationis, approbationis et confirmationis predictarum per
nos vobis non factarum, ut predicitur, et doli; immo promittimus et bona fide convenimus vobis et vestris, de
pactu speciali et expresso in hoc contractu apponito, dictum castrum et alqueriis, cum suis terminis, facere et
habere, tenere et possidere, quiete, potenter, et in bona pace, contra omnes personas conquerentes, vel aliquid
perturbantes secundum forum Aragonie, et per eviccione dicte permutationis seu cambii obligamus scienter ad
hoc vobis et vestris, omnia bona nostra mobilia et immobilia, ubique habita et habenda.
Et si forte in dicto loco et alquerea de Villamalur, seu eius terminis, iuribus et pertinentiis suis, ac aliis omnibus et
singulis supradictis, in totum vel in partem eorum, seu pro ipsis aut ratione vel occatione ipsorum, questio aliqua,
petitio, vel demanda realis vel personalis, per aliquem seu aliquos, tam per oblatione libelli quam alio quocumque
modo, aut foro, vel violencia fieret, vel moveretur, promittimus et bona fideconvenimus per nos et successores
nostros, quod ista denuntiatione semel tantum modo nobis, et nostris, aut procuratori nostro cuicumque, vel
quibuscumque vobis magis aplaudabit ante dampnum datum, vel illitum, aut in vos habitum vel receptum
defensionis vestri, et dicti loci et alquerea, cum suis pertinentiis, nos et nostros, cum omnibus bonis nostris
ponemos, et pro vobis et vestris respondebimus et satisfaciemus, et suscipiemus in nos litem, et lites, causa et
causas, et questiones tantum, et tamdiu ipsas ducemus, tractabimus, et defendemus nos et nostris propriis
sumptibus et expensis, quousque fine debito, per difinitivam sententiam a qua ulterius appellari non possit, vel
supplicari fuerint terminare et totaliter adfinire, vel vos aut vestre, si velletis, possitis per vos vel per
procuratorem seu procuratoris nostros, litem seu lites, causam seu causas, ac questiones ducere, tractare et
defendere vobis et vestris successoribus, super hoc electione servata.
Renuntiantes vobis, et vestris successoribus per nos, et nostros, de pacto speciali et expresso pactum, et
necessitatem, et enunciationis, et appellationis, et prossecutionis eius, nisi semel in principali causa, ut est dictum,
et in aliqua de predictis per predictos nobiles parentes nostros vobis excomutatis, seu excambiatis ut superius est
narratum in totum vel in partem evicta fuerit, vel etiam diminuta per viam ordinariam, vel extraordinaria, aut per
forçiam vel violentiam, seu alio quocumque modo, ut superius est iamdictum, et promissum totum illud, et
quitquid et quantumcumque sit vel fuerit, seu etiam possit vobis et vestris de pacto speciali, et expresso in
continenti nos, et nostros, restituere, reddere, et emendare promittimus, voluntati vestre omnimodam postpossita
malitiis, difugiis, exceptionibus, cabillationibus, et dillationibus quibuscumque postpossitis penitus expulsis cum
omnibus dampnis, gravaminibus [..... ..... .....] que et quas vobis vel vestri successores feceritis, vel sustinueritis,
pro predictis, vel super predictis, et ratione vel occassione eorum ubicumque magis duxeritis, eligeritis, sive
obtinueritis [..... ..... ..... .....] questionibus, seu etiam subcumbatis.
Super quibus quidem evictis, et etiam super dampnis gravaminibus interesse, et missionibus credatur, vobis, et
vestris successoribus proprio juramento, quod exnunc, et extunc sicut ex nunc vobis, et vestris definimus et pro
delato volumus illud haberi nullo alio probationis genere a nobis, vel nostris requisito; immo volumus dictum
sacramentum vestrum habere cum in locum probationis.
Pro quibus omnibus et singulis supradictis, vobis, et vestris salvandis et defendendis, attendendis firmiter, atque
complendis, ac etiam observandis, et pro evictione, et legitima garentia, et forçia ac violentia eorumdem, ut
superius est narratum et promissum,, obligamus ex certa scientia vobis, et vestris, omnia bona nostra mobilia et
immobilia, ubique habita et habenda.
Quod est actum apud Toxa, octavo calendas junii anno Domini millessimo trescentessimo vicessimo.
Sig+num Petri Jordani predicti, qui hec concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Raymundus de Montesono, presbiter, Sancius Luppi de Lienda, Martini de Roda, presbiter,
et Petrus Vida, vicinus de Vilamalur.
Sig+num Martini de Moya, notarii publici auctoritate regia per totam terram et dominationem domini regis
Aragonum, qui predictis interfuit et hec scribi fecit, et clausit loco die et anno prefixis.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1320, 31 Mayo.
Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, vende a la Almoyna unos censos en Beniferri
ACV, Perg. 5584
Elias Olmo y Canalda, p. 175, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1320, 14 Junio.
El procurador de Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, pone en posesión al pavorde de la Almoyna de unos
censos de Beniferri.
ACV, Perg. 3024
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1320, 16 Junio.
El procurador de Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, firma ápoca al pavorde de la Almoyna de uno censo
que aquél vendió a éste.
ACV, Perg. 2962
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1320, 16 Junio.
Gonzalbo Eximén, señor de Arenós, otorga a Berenguer March, sacrista de Valencia, haber recibido el
precio de la venta de unos censos para instituir una capellanía por el alma de Arnaldo de Riusech.
ACV, Perg. 6481
Elias Olmo y Canalda, p. 176, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1320, 26 Diciembre.
El monasterio de la Puridad le reclama a Gonzalo Eximénez de Arenós los 8000 sueldos valencianos que le
dejó Alda a su hija Mayor y al convento.
- 1320. 26 diciembre. Toga.
Gonzalo Jiménez, señor de Árenos, reconoce deber a su hermana doña Mayor, religiosa del monasterio de
Santa Isabel de la ciudad de Valencia, la cantidad de ocho mil sueldos reales, prometiendo pagarlos.
Asimismo le concede el lugar de Ludiente, con todos sus derechos, para enjugar dicha deuda.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.287, num. 7. Inserción.
Noverint universi quod nos Gondiçalbus Eximeniç, domino Arenosio, attendentes quod per nos debent vobis
dompne Mayori Eximeniç de Arenosio, sorori nostri, minorisse monasterii Sáncte Elisabet Valencie, ordinis
sáncte Clare, octo mille solidos regalium Valencie que vobis dare et solvere promissimus pro omni iure, parte et
legitima vobis pertinente et pertinere debente in bonis que nos nunch habemus, tenemus et possidemus, que
quondam fuerunt nobilium Blasii Eximeniç de Arenossio et dompne Alde Ferrandiz quondam parentum
nostrorum; queque octo mille solidi iam vobis confessi fuimus deberé simul et insolidum cum Eximeniç Petri,
domino de Montetornesio, ut in quodam publico instrumento auctoritate Guillelmi de Acrimonte, publici
Valencie notarii, confecto VIIIº idus novembris, anno Domini Mº. CCCº. quarto, plenius continetur. Nunch
igitur, volentes conditione vestri dicte dompne Mayori Eximeniç super predictis faceré meliorem laudando,
ratificando et in omnibus et per omnia confirmando predictum instrumentum et omnia pacta et obligationes
contentas in eodem et expresse, volumus et concedimus quod presens instrumentum nulla fiat innovado seu
inmutatio de aliquibus pactis, condicionibus sive obligacionibus contentis in dicto instrumento. Immo remaneat
in suo robore plenarie et valore.
Et etiam volumus quód hoc presens instrumentum, cum pactibus, condicionibus, obligacionibus in eo contentis,
sit confirmatio supradicti instrumenti et obligationem eiusdem.
Et ideo, scienter et ex certa sciencia, per nos et omnes nostros, promitimus et convenimus bona fide vobis et dicte
dompne Mayore Eximeniç, sorori nostre, licet absenti, et Petro Martini de Montiel, procuratori vestre et notario
infrascripto tanquam publice persone loco vestri et pro vobis presentibus et a nobis legitime stipulantibus et
recipientibus, et vestris quod a festo sancti Michaelis menssis septembris proxime venturum usque ad unum
annum tunch sequentem et continue completum, dabimus et solvemus vobis vel vestris predictum debitum
vestrum in pecunia numerata ad totam vestram voluntatem, sine omni dilacione et excusacione et absque omni
dampno, gravamine, missione et intéresse vestri et vestrorum ac querella curie, pro quibus sie complendis damus,
tradimus seu quasi tradimus vobis, titulo vestri firmi pignoris, locum nostrum dictum et nominatum Ludien,
situm et positum infra regnum Valencie, cum domibus, ortis, campis, vineis, terris eultis et incultis, hermis et
populatis, et etiam cum omnibus et singulis redditibus, exitibus et proventibus et aliis iuribus quibuscumque et
quocumque nomine censeantur nobis pertinentibus et pertinere debentibus in dicto loco quilibet racione; sicut ut
dictum locum confrontatur et terminatur cum camino de Toga et cum termino de Villamalefa et cum termino de
Çucayna et cum termino del Torano. Itaque per dictum tempus, habeatis et teneatis, possideatis predictum locum
de Ludien cum omnibus et singulis iuribus et redditibus supradictis, per vos vel alium seu alios quos volueritis
loco vestri, et quiequid inde reeeperitis et habuitis infra dictus tempus non computetur seu intelligatur in sorte,
pacta seu satisfactione dicti debiti vel partis eiusdem ullo modo. Immo, dicti redditus et alia iura nostra predieta
dicti loci habeatis ad vestras voluntates sine aliquo contradictu et in bona pace, ex donatione nostra pura, propria
et irrevocabili, habita inter vivos, et nisi predictum debitum vestrum vobis persolverimus, ut est dictum.
Incontinenti, elapso dicto termino, damus et concedimus vobis de speciali pacto et expresso in hoc contractu
apposito, licentiam, auctoritatem et potestatem vendendi et alienandi, impignorandi, estabiliendi sive in
emphiteosim dandi predictum locum de Ludien cum omnibus et singulis iuribus nostris predictis, cui vel quibus
volueritis et pro quocumque precio, censu, tributo seu mutuo volueritis; et ex ipso precio, censu, tributo seu
mutuo vobismet satisfaciendi et integrandi super dicto debito vestro. Et inde instrumentum seu instrumenta
vendicionis seu vendicionum et quacumque alia instrumenta super predictis necessaria faciendi et firmandi et
bona vestra pro evictione omnia obligandi et emptores seu alios quoscumque in possessionem seu quasi
possessionem dicti loci inducendi et mitendi, nos enim rata et firma habemus et habebimus quacumque
venditionem seu venditiones et alias alienationes de predictis feceritis; quem ad modum si per nos essent facte
satisfacto vobis de predictis, si quid de dicto precio seu tributo seu mutuo superaverit, id nobis restituatis; siquid
vero inde fuerít totum illud vobis et vestris restituere et emendare promitimus confestim voluntati vestre, super
quibus credamini vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tune, et ex tunc sicut ex nunc vobis et vestris
deferimus et pro delato habeatur sine testibus et alia probatione obligamus vobis et vestris ad hec generaliter
omnia alia bona nostra mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda, in quibus magis et melius aeeipere
volueritis et habere volentes, quod specialis obligacio nullum preiudicium faciat generali nee generalis speciali.
Immo potius una dictorum obligationum sit confirmatio alterius aliquo iure seu foro non obstantibus,
renunciantes quantum ad hec foro, legi dicentibus donationem excedentem sumam seu quantitatem quingentorum
aureorum vel solidorum absque iudicis insinuatione faetam non obstantibus et omni alii cuilibet iuri, foro, legi,
rationi, constitutioni et consuetudini, beneficio et auxilio contra hec venientibus et nos in aliquo adiuvantibus.
Quod est actum apud Thoga, séptimo kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº. XXº.
Sig(signo)num Gondiçalbi Eximeniç predicti qui hec concedimus et firmamus.
Testes huius rey sunt: Petrus de Arteriis vicinus Villefermosse, Johannes de la Sella, Dominicus Johannis,
habitatores in Villafermossa; Guillelmus Laurencii vicinus de Onda.
Sig(signo)num Martini de Moya, notarii publici auetoritate regis per totam terram et dominationem domini regis
Aragonum, qui predictis interfuit et hec scribi fecit, cum raso et emendato in XIXª linea ubi dicitur "apud Thoga",
et clausit loco, die et anno predictis.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 37
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1322-1323:
Referencias extraídas de Pròsper de Bofarull, Índice alfabético de los índices de José Llaris, siglo XIX, 6
volúmenes (Archivo de la Corona de Aragón):
[Tomo I, A-B]:
Reg. 222-223-Gratiarum 1 (1322-1323)> Aprobación de la venta de Cirat y Pandell a favor de Montcada para
Gonzalvo Eximen y Urraca de Arenos (73)
Eva Izquierdo Molinas
- 1322.
Concordia entre Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla y el consejo y la universidad y la villa de la
aldea de Teruel y el consejo de Almansa (Abejuela).
En su proceso de consolidación destacan las diversas modificaciones de la frontera septentrional del municipio
de Andilla entre los siglos XIII y XIV hasta que quedó definitivamente fijada.
S.F.
Sentencia de un pleito entre Jimeno Pérez de Arenoso y los hombres de Teruel, sobre los pastos en Torrijas
y Abejuela.
ACA, Cancillería,registros,nº12,fol.128
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/266765
- 1322, marzo.
Jaime II encargaba a Rodrigo Gil Tarín y a Pedro de Martorell el amojonamiento general entre las aldeas
de Teruel –Rubielos, Nogueruelas, Fuentes y San Agustín- y las pertenencias de la baronía de Arenós –
Villahermosa, Cortes y Arenoso-, operación que aún no se había llevado a efecto desde que fuera arbitrado
el deslinde
ACA, Cancillería real, registro 174, f. 128v. Estudiado por A. GARGALLO MOYA, El Concejo de
Teruel en la Edad Media, 1177-1327, Teruel, 1996, vol. I, p. 299.
- 1322, 28 diciembre:
Carta a Jaime II de parte de Pedro Sánchez de Calatayud, lugarteniente del Gobernador del Reino de
Aragón, por una querella de robo de ganado en Torralba (de Ribota).
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_58,nº7207
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1323, 25 mayo:
Carta de Jaime II al juez de Valencia sobre una apelación de una causa entre Gonzalo Jiménez de Arenoso
y Arnaldo de Moraria.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_60,nº7389
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231433
- 1323, 6 noviembre:
Carta de Jaime II al juez de la curia real sobre unos asuntos con el noble Gonzalo Jiménez de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_61,nº7557
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231491
- S.F.:
Carta a Jaime II de parte de Gonzalo Jiménez de Arenoso sobre un favor.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_122,nº1388
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/233998
- 1324, 13 febrero.
El abad y el monasterio de Santa Isabel de Valencia solicitó que se cumpliera la donación hecha por Pérez
d´Arenoso y las aprobaciones del rey para tener tabla carnicera en la morería de Valencia en franco y
libre alodio. El monarca les permitía que tuvieran otra tabla carnicería junto al mercado de Valencia.
ACA, Real Cancillería, Reg. 226, fol. 108r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1324, 5 Marzo.
El Obispo y el cabildo emiten un acuerdo para Villar de Benaduf
Cartes de poblament medievals valencianes, doc. 259, Enric Guinot Rodríguez.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1324, 6 de maig.
Transcripció del privilegi de creació del comtat de les Muntanyes de Prades pel rei Jaume II, a favor del
seu fill l'infant Ranion Berenguer, donat a Barcelona el 6 de niaig de 1324.
ACA, CA Reg. 225, fols. 151 a 153V
In nomine Domini nostri Ihesu Xristi amen. Ad notitiam presentium et memoriam futurori·im, nos Jacobus, Dei
gratia rex Aragonum, Valentia, Sardinie et Corsice ac comes Barchinone, desiderantes dum ab alto nobis vita
conceditur sic inter filios karissimos nostros ab universorum Domino nobis datos, disponere salubriter ut nostra
provisione quilibet eorum contenti sibi adinvicem, prout debuerint fraternam exhibeant csritatem. Idcirco
affectantes vos inclitum karissimum filium nostrum infantem Raimundum Berengarií paterno et règio favore
prosequi et ad comitalem dignitatem honorabiliter attollere, insignire ac etiam sublimaré per nos et nostros,
presentes et futuros gratis et ex certa scientia ac spontanea voluntate damus et concedimus et ex causa donationis
et concessionis tradimus pro hereditate, titulo puré perfecte et irrevocabilis...
... Et hec orania et singula juramus per Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta
attendere et complere et in aliquo nunquana contravenire. Et etiam pro predictis et singulis facimus vobis et
presenti homagium ore et manibus comendatum iuxta usaticos Barchinone et consuetudines Cathalonie. Ad huius
autem rei memoriam et perpetuam firmitatem facta sunt inde duo consimilia instrumenta, alterum habendum et
tenendum per dictum dominum regem et alterum per dictum dominum in fan tem Raimundum Berengarii,
sigillata bulla plumbea dicti domini regis et sigillo domini infantis Raimundo Berengarii supradicti. Quod est
actum in civitate Barchinone in ecclesie sedis eiusdem, pridie nonas madii anno Domini M° CCC° XX° quarto.
Signum © Jacobí, Dei gratia regis Aragonum, Valentia, Sardinie et Corsice ac comitis Barchmone predicta qui
premissa concedimus et firmamus.
Sigiínum infantis Raimundi Berengarii predicti qui premissa laudamus, concedimus, firmamus et juramus.
Testes huius rei sunt qui presentes fuerunt:
Reverendus Johannes, archiepiscopus Toletanensis, filius dicti domini regis. Venerabiles: frater Jacobus, de
Ordine Beate Marie de Muntesia, ipsius domini regis filius. Poncius, Barchinonensis episcopus. frater Raimundus
de Impuriis, prior Ordinis Hospitalis in Cathalonia, frater Sancius de Aragone, comendator Miraveti. frater
Poncius, abbas monasterii Populeti. Nobiles: Petrus Cornelii. Othonus de Montecatheno. Raimundus de Cardona,
dominus de Torano. Guillemonus de Cardona. Geraldonus de Angularia. Et milites: Raimundus de Melanno.
Berengarius de Sancto Vincentio. Bernardus de FonoUario. Guillemus de Sancta Columba. Petrus Calderoni.
Petrus de Montetornesio. Athonus de Azlor. Ferrerius de Villafrancha. Poncius de Occulo Molendinorum.
Petrus Marti, thesaurarius. Bernardus de Aversone, notarius dicti domini regis. Ferrerius de Lilleto, baiulus
Cathalonie generalis. Et cives: Franciscus Marquesii. Romeus Durfortis. Petrus de Sanaugia. Thomas de Sancto
Clemente.
Arnaldus Bernardi. Raimundus Fivelleríi. Fuerunt clausa per Guillemum Augustini, scriptorem domini regis
predicti et notarium publicum per totam terram domini regis.
ELS COMTES I EL COMTAT. DE PRADESARMAND DE FLUVIÀ I ESCORSA.
- 1324, 27 agosto.
Acuerdo entre Beatriz y Ximén Pérez de Arenós para una fijación de términos de los respectivos lugares
de Xelva y Andilla.
ACA, C, r. 180, Fól. 155v. ARV, Manaments i Empares, any 1636, llibre 5, mà 44. Fól. 32.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas.
- 1325.
Cancelleria,Procesos en quart, any 1325.
In armario Valentiae a rivo aulldecona usque ad rivum de Uxo, in sacco M., est processus factus in anno 1325
coram rege Jacobo contra Gondiçalvum Ximenii pro crimine falsae monetae, et sentential regia quod possideret
baroniam de Arenos in feudum, excepta Toga.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1325, 12 febrero:
Carta a Jaime II de parte de Pedro Cabet, juez de la curia real, sobre una causa entre Gonzalo Jiménez de
Arenoso y Jaime de Ríoseco.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_65,nº7944
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/231631
-1325, 7 marzo.
Tabla de exenciones fiscales colectivas.
Beneficiado: Andilla
Tributo: francos a cristianos y mudéjares de todo peaje, portazgo, lezda, pesos y medidas.
Mediador: Eximén Pérez d´Arenós, señor de Andilla.
ACA. Real Cancillería, Reg. 228, fol. 39r.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1325, 16 Abril.
Confirmación de privilegios como Sr. de Cortes de Ximén Pérez Sr. de Andilla
APDC. Secció Històrica. Manuscrit "Arenós", f. 25.
Cortes de Arenós se dividió de los estados de la Villa de Arenós del año 1318 a 1325, y confirmó los privilegios
Dn. Ximén Pérez Sr. de Andilla, según los havia concedido su Abuelo, y tío Dn. Blasco, ante Juan de Zuera
notario de Cortes en 16 de abril de 1325. Se ignora con qué título entró a poseerlo Dn. Ximén Pérez Sr. de
Andilla, pues en dicho año se juzga era muerto Dn. Pedro Jordán de Arenós, a quien se la havían ofrecido sus
padres en cartas matrimoniales.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.
1325, 20 Diciembre.
Mayor, la hija de Blasco y Alda, reclama el poder del señorío de Ludiente.
- 1325. diciembre 20. Valencia.
Doña Mayor Jiménez de Árenos comunica al justicia y jurados de Ludiente que ha nombrado procurador
para todos sus asuntos concernientes a dicho lugar a don Pedro Marquet, vecino de Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3.287, núm. 7. Inserción.
De nos dona Mayor Eximeniç d'Arenos, menoreta de la orde de Santa Elisabet, del monestir de Valencia, ais
honrats e amats lo justicia e jurats e tota la Universität del loch de Ludien.
Fem vos saber que nos que avem feyt procurador nostre general en Pere Marquet, vehin de Valencia, que reeba
en loch de nos e per nos tots drets e esdeveniments, rendes e totes altres coses a nos pertanyents, segons que en
una carta de la qual ell vos fara fe es contengut, per que a vos e a cascun de vos dehim e manam que en loch
nostre e per nos, al dit en Pere Marquet ho a substituyt dell donets, deliurets e respongats de tots drets a nos
pertanyents en lo dit loch axi com si nos personalment present hi erem. Encara us dehim e manam que vos e
cascun de vos no lexets pendre nengunes rendes ni esdeveniments del dit loch de Ludien al noble en Goçalbo
Eximeniç ni a sos fills, ni ha hom per ells, ni a nulla altra persona; en altra manera, si totes les coses desús dites
vos e cascun de vos no faiets, seríes reptats axi com de fur e de raho trobariem esser fahedor, la vostra ignorancia
no contrastant.
Data Valencie, XIIIIº kalendas ianuarii, anno Domini millesimo CCCº. XXº. quinto.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 40
nos dona Mayor Eximeçis de Arenós
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
- 1326, 19 marzo.
Magdalena Sappata, viuda de Berenguer de Fabiá, vende unos censos a Sancho de Oblites, de la casa de
Sancho Orta, Señor de Árenos.
ACV. Perg. 5061.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia.
- 1326. 24 marzo.
Sancho de Oblites, de la casa de Sancho de Orta, Señor de Árenos, nombra su procurador a Martín
Eximen de Urrea.
ACV. Pergamino 4137.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia.
1326, 24 Marzo.
Magdalena Çapata, viuda de Berenguer de Toviá, vende a Sancho de Oblites Oria, ¿Señor de Arenós?,
unas tierras en término de Murviedro, en la Riff.
ACV, Perg. 1729
Elias Olmo y Canalda, p. 199, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1326, 4 noviembre.
Deudas económicas con intervanción Real.
Deudor: Urraca Jordà de Penya, esposa del noble Gonçalvo Eximén d´Arenosio.
Beneficiario: Jaffuda Morcat, judío de Valencia.
Motivo: debía salvar al judío 1000 ss. según los jurispéritos Jaume d´Arters y Llorenç Cima.
Decisión Real: manda al fiscal de la ciudad de Valencia que la redima.
ACA, Real Cancillería, Reg. 229, fol. 200v.
El Reino de Valencia en tiempos de Jaime II, Manuel Benítez Bolorinos.
- 1327, 8 junio. Barcelona.
Testamento de Vidal de Vilanova hecho a su ingreso en la orden de Santiago, nombrando heredero
universal a su hijo Pere de Vilanova. A.M.M. Fo nd o M o n tagut Pergaminos.
Quoniam nichil est quod magis hominibus debeatur quam ut supre me voluntatis postquam iam aliud velle non
possunt, liber sit stilus et licitum sit quod iterum non reddit arbitrium sicque licitum et per quam valde
necessarium ut ingresientes ordinem et suscipientes habitum proffessorum de rebus suis aut ingressum huiusmodi
ordinare. Idcirco, in Christi nomine et eius gratia, ego Vitalis Vilanova, illustrissimi domini regis Aragonuro
consiliarius, proponens ingresi ordinem milicie Sancti Jacobi ac recipere habitum ipsius ordinis qui tradi ibi
proffitentibus consuevit aut(em) ipsius ordinis ingressum et dicti habiti re ceptionem, ordino et fació meum
testamentum, in quo pono et ordino manumissores roeos videlicet venerabiles Vitalem de Blanes, consanguineum
meum, archidiaconum Bisaldune in ecclesia Gerundense; Petrura ( de Torrent), rectorem ecclesie Sancti Stephani
civitatis Valencie et Petrum Fusterii, vicinum Xative, quibus confero, dono et concedo plenum posse et licenciam
accipiendi, occupandi, petendi, exigendi et recuperandi om nia bona et iura mea eaque vendendi, dandi, dividendi
et distribuendi auctoritate eorum propria, auctoritate iusticie vel officiales seu alterius cuiuslibet iudiciis seu
persone minime expectata seu etiam re quisita pro hoc meo testamento implendo pro ut inferius scriptum
invenerint et etiam ordinatum,et hoc faciant ipsi manumissores mei sine dampno aliquo quod eis vel rebus suius
non eveniat aliqua ratione. Et si forsan orones ipsi manumissores mei hiis exequendis nequiverint aut noluerint
interesse dúo vel unus eorum, nichilominus exequantur vel etiam exequátur. Priroum, volo et mando quod
preffati manumissores et exequtores salvant et restituant omnia debita que debeam et omnes iniurias quas
restituere tenear et quod hec faciant ipsi manumissores mei de plano et sine omni diffugio et malicia et sine
iudicii, strepitu et figura XIX secundum Dominum Deum et forum anime prout hec probari poterunt vel ho¿ tendi
pro testes vel instrumenta aut per alia quolibet legitima documen ta. Verumtamen si contigerit dictos
manumissores meos condempnari super peticionibus aut demandis que eis fientur super debitis et iniuriis meis
per sententiam que in rem transivit iudicatam, volo et mando quod de bo nis meis per ipsos manumissores meos
solvantur et restituantur huiusmodi sententiam obtinentibus sumptus pro ipsos facti in causis inde ductis. Et cum
honorabilis et religiosus frater Arnaldus de Solerio, Dei gratia magister domus milicie de Montesia, ordinis
Calatrave interveniente consensu canónico conventus eiusdem ex causis veris et legitimis donaverit, concessit,
assignaverit et tradiditur seu quasi tradidi^ tur in remunerationem seu satisffaccionem servitiorum que fecit circa
ereccionem dicte domus milicie de Montesia nunch in tota vita mea et post me illi heredi seu successori meo in
vita ipsius quam ducerem eliL genduro locum de Monchada in regno Valentie situatum qui fuit ordinis quondam
Templi, cum locis de Carpesa et de Borbotor et cum hiis que dictura quondam Templum habebat in locis de
Magarojos et de Binata, que sunt et consueverunt esse de responsione baiulie dicti loci de Monchada ut in
instrumento inde confecto in castro de Montesia per manum de Bemardi de Fonte, quondam notarii publici per
totam terram et dominacionem dicti domini regis, undécimo kalendas aprilis anno Domini mille simo CCC nono-
decimo, hec et alia latius et plenius continetur propterea auctoritate dicte concessionis michi facte et date
electionis predicte. Eligo michi in heredem et successorem predictorum locorum de Mon chada et de Carpesa et
de Borbotor et de Magarrojos et de Binata et per tinentiarum et iurium ipsorum Petrum , filium meum, naturalem
et legitimum, cui in tota vita sua predicta dimito iure institutionis. Et si contigerit quod absit dictum Petrum,
filium meum, me vivente mori, eligo auctoritate dicte concessionis et eleccionis predicte nunch concesse ex nunc
ut ex tune in heredem et successorem meum in supradictis locis de Monchada, de Carpesa, de Borbotor, de
Magarojos et de Binata et iuribus et pertinentiis' eorumdem Vitalem, meum filium legitimum et naturalem
Raymundi, filii mei, quondam, cui Vitali in tota vita sua ex nunc ut ex tune iure institutionis predicta dimitto ut
heredi et succe ssori meo in hac parte. Et si contigerit , quod absit dictum Petrum et dictum Vitalem mori ut est
dictum, me vivente, auctoritate dicte conce ssionis et eleccionis predicte nunch concesse ex nunc ut ex tune, eli-
X X go in heredem et successorem meum in supradictis locis de Monchada,de Carpesa et de Borbotor, de
Magarojos et de Binata et iuribus et pertji nenciis eorumdem Raymundum, net meu, filium legitimum et
naturalem dicti Raymundi, quondam, filii mei, fratreque dicti Vitalis, cui Raymundo in tota vita sua ex nunc ut ex
tune, iure constitucionis predic ta, dimitto ut heredi et successori meo in hac parte. Et si omnes pre dictos Petrum,
Vitalem et Raymundum, quod absit, mor i contigerit me vivente ut est dictum ex premissa potestate et
concessione ex nunc ut ex tune, eligo in heredem et successorem meum in supradictis ómnibus Bemardum de
Vilariacuto, net meu, filium legitimum et naturalem Bernardi de Vilariacuto, quondam, et dompne Agnetis, filie
mee, uxoris dicti Bemardi, cui Bernardo,net meu,in tota vita sua ex nunc ut ex tune,dimito iure institutionis
omnia predicta ut heredi et successori meo in hac parte. Item, dimito Thode, filie mee comuni mihi et dompne
Elvire,uxori mee, iure institutionis, triginta mille solidos regaliuro Valentie, pro omni parte, hereditate et legitima
paterna. Item, dimito dicto Vitali, net meu , filio naturali et legiM mi dicti Raymundi, filii mei quondam, iure
institutionis mille solidos regalium Valencie pro omni iure sibi pertinenti in bonis meis ac dompne Saure, prime
uxoris mei quondam. Item, dimito net meu, filio naturali et legitimo dicti Raymundi, filii mei quondam, iure
institutionis mille solidos regalium Valentie , pro omni iure sibi pertinenti in bonis meis ac dompne Saure , prime
uxoris mee quondam. Item, dimito dicto Bernardo de Vilariacuto, net meu, filio naturali et legitimo dicti Bemardi
de Vilariacuto et dompne Agneti, f i lie mee, iure institutionis, unam unciam auri pro omni iure sibi pertinenti in
bonis meis ac dompne Saure, prime uxoris mee quondam. Item, dimito ordini predicti milicie Sancti Jacobi, iure
institutionis, quingentos solidos regalium Valentie pro omni iure sibi competenti in bonis meis. Item, dimito dicte
dompne Elvire, uxori mei, augmentum sive creix per me sibi factum tempore nubeiarum nostrarum, pro ut in
instrumento dotalicio continetur, ipsa vivente casta et sine viro, ad om nes suas voluntates faciendas, quod
augmentum et dotem mando et resti; tui cum locus fuerit solutionis eorum. Item, dimito dicte dompne Agneti,
filie mee, uxori dicti Bernardi de Vilariacuto, quondam , iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que sibi
dedi in dotem tempore nubciarum suarum, pro omni iu re sibi competenti in bonis meis et dicte dompne Saure,
prime uxoris mee quondam. Item, dimito dompne Sibilie, filie mee , uxori nobilis (...) de Arenos, iure
institutionis, unam unciam auri cum hiis que sibi dedi in dote temporem nubtiarum suarum, pro omni iure sibi
competenti in bonis meis et dicte dompne Saure, prime uxoris mee quondam. Item, dimito dompne Constancie de
Vilanova, filie mee, monja li monasterii de Sixena, iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que iam sibi
dedi, pro omni iure sibi competenti in bonis meis et dic te dompne Saure, prime uxoris mee. Item, dimito Vitalem
de Vilanova, filio meo, canónico et prepósito Valentie, iure institutionis, unam unciam auri cum hiis que iam ego
possui et misi in utilibus factis et negociis suis et etiam (...) contemplacione ecclesiastica benefficia et gratias
apostólicas et alias habet et obtinuit que sibi dimito pro omni iure sibi competenti in bonis meis et dompne Saure,
prime uxoris mee quondam. Quarum, si contigerit michi (...) nasci filium vel filiam unam, vel unam aut plures ex
eodem partu vel pluribus, dimito cuilibet qui sit vel fuit masclus, iure institutionis, centum solidos re galium
Valentie (...) infrascriptus teneatur cuilibet ex eis qui ele rici esse voluerint daré et aministrare sumptus in
adiscendo, tan in emendo libros iuris et alios quosque saltim audiuntur iura (...) et etiam dictus heres meus
provideat eis in aliis suis necessariis alimentis. Si vero fuerint filia vel filie, dimito cuilibet eorum,iure
institutionis, centum libras regalium Valentie cum quibus colloquentur in ordine Sánete Clare. Et ad debita mea
omnia soluenda et iniurias meas restituendas, obligo omnia bona mea et specialiter assigno et obligo ipsis
manumissoribus meis vel illi aut illis qui intererunt exequeioni dic ti testamenti, omnia bona mea mobilia et
semovencia, quecumque sint et ubicumque et que habeo nunc vel etiam habebo tempore quo presens
testamentum meum irrevocabiliter confirmabitur, dando etiam plenam potestatem dictis manumissoribus meis vel
illis de eis qui exequcio XXII ni dicti mei testamenti interesse voluerint accipiendi propria auctoritate sine
contraditione heredis mei infrascripti vel alterius et aprehendendi ipsa bona me omnia, mobilia et semovencia pro
soluendis debitis meis universis et iniuriis meis restituendis et pro satisfaccione et remuneracione faciendis
servitoribus meis presentibus, preteritis vel futuris prout de ipsa remuneratione eis facienda ac pro hiis que pro
anima mea accipio ordinatum per meinvenerint in quadam cédula papirea duobus sigillis meis sigillata. Omnia
alia bona mea et iura etiam universa quecumque sint et ubicumque dimito dicto Petro, filio meo, et eidem Petrum
michi in pre dictis bonis heredem instituo universalem, salvo tamen excipio et retineo michi in omni casu , quod
ego in tota vita mea naturali habeam et recipiam plene et potenter sine alicuius obstáculo ad omnes meas
voluntates faciendas, omnes redditus, fructus et proventus et iura universa proveniencia seu provenire debentia in
tota vita mea de ómnibus bonis et iuribus supradictis et de aliis etiam bonis que nunc habeo et possideo
ubicumque sint et quecumque. Non obstante ordinatio ne mei presentís testamenti quod testamentum quo ad
proprietatem vale re volo non obstante dicta retentione. Verumtamen si dictus Petrus, filius meus, michi heres
non erit et in pupillari etate vel quocumque decessit sine liberis et legitime matrimonio procreatis, substituo ei^
dem Petro, predictum Vitalem, net meu, et in isto casu, volo et ordino quod dicta dompna Elvira, uxor mea,
teneat et possideat in tota vita sua, duas alchareas meas quas habeo in termino de Denia, quarum una vo catur
Sagra et alia Cenet et colligat et recipiat redditus, exitus et proventus dictarum alcharearum et faciat fructus suos,
ipsa vivente casta et sine viro. Post mortem vero ipsius dompne Elvire, dicte alcha ree revertantur illi qui tune erit
heres meus ex presentí ordinacione. Et si dictus Vitalis decessit in pupillari etate vel postea quocumque sine
liberis ex legitimo matrimonio procreatis, in dictu casu, eidem substituo dictum Raymundum, net meu, fratreque
dicti Vitalis. Et si dictus Rayroundus decessit in pupillari etate vel postea, quocumque, sine liberis ex legittimo
matrimonio procreatis, in dictu casu eidem, substituo in dicta alcharea de Sagra tantum Bernardum supradictum,
net meu, filium Bemardi de Vilariacuto, quondam, et dicte dompne Agnetis, filie mee. Residua autem omnia
bona mea in dictu casu dividantur equis porcionibus inter nets meus, filios et filias quin tune extabunt seu XXIII
vivent ex nobili ( Sandorta ) de Arenosio et filia mea Sibilia predicta. Et si omnes supradictos filium, nets e
netes meus, natos vel nasciturus, contigetur quod absit mori sine liberis ex legitimo matrimonio procreatis, in ipso
casu, volo et ordino quod omnia bona mea dividantur per dictos manumissores meos qui tune vivent vel per eos
qui in eorum locum subrogati essent pro anima mea et pro anima bus etiam parentum meorum et omnium
fidelium deffunctorum et pro animabus etiam illorum quibus iniurias intulerim vel modo aliquo obligatus
existerim, instituens in eo casu nunch heredes universales Deum et animam meam et Christi pauperes.
Revocamus quecumque testamenta seu ultimas alias voluntates fecerim seu ordinaverint usque nunch.
Persistendo in omni casu in hoc ultimo testamento ac ultima volúntate mea quam volo valere iure testamenti vel
iure codicillorum seu alterius cuiuslibet ultime voluntatis. Quod est actum Barchinone, sexto idus iunii anno
Domini mille simo trescentesimo vicésimo séptimo. Sig- ( Cruz ) num Vitalis de Vilanova, testatoris predicti qui
hoc testamentum meum seu ultimam voluntatem et supradicta omnia et sin gula, concedo et firmo. Presentibus
testibus , vocatis et rogatis, venerabilibus Guillermo de Iaffero, legum doctore ac vicecancellario dicti domini
regis; Bertrando de Serra, iurisperito Barchinone; Petro de Turri, cano nico Maioricarum ac religiosis viris fratre
Poncio Bruscha, fratre Petro Soliveres de ordine minorum; fratre Dominico Osserii, priore do mus Sánete Marie
de Mercede captivorum Barchinone et fratre Johanne de Capdevila, comendatore domus Gerundensis predicti
ordinis Sánete Marie de Mercede captivorum. Sig- ( Signo notarial ) num mei Bertrandi Rubei, auctoritate
illustrissimi domini regis Aragonum, notarii publici per totam terram et dominacionem eiusdem, quod predictis
ómnibus una cum testibus suprascriptis interfui hocque testamentum scripsi cum suppraposito in quinta linea ubi
dicitur: 1super debitis et iniuriis meis per senten ciam que in rem transivit iudicatam, volo et mando1, et cum
supprapo sito in XIII linea ubi legitur: 1 dicto R. 1 et cum suppraposito in XVIII linea ubi continetur: 1 jfcn
discendo * et cum raso et emendato in XXVIII ubi-dicitur: ' Signum et clausi loco, die et anno prefixis.
TESTAMENTOS VALENCIANOS EN LOS SIGLOS_XIII-XVI: TESTAMENTOS,_FAMILIA Y
MENTALIDADES_EN_VALENCIA_A_FINALES DE LA EDAD MEDIA. TESIS DOCTORAL
PRESENTADA POR D. VICENTE PONS ALOS.
- 1326, 4 noviembre:
Carta de Jaime II sobre Gonzalo Jiménez de Arenoso y los judíos de Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_134,nº200
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/234494
- 1327, 18 abril.
El procurador de Sancho de Oblites (de domo nobilis Sancii de Orta domini de Arenoso) firma apoca a
favor de Rodrigo Díaz por ciertos censos.
ACV. Perg. 6619 y 9568.
Documentos del Archivo Catedral de Valencia. Elias Olmo y Canalda.
- 1327, 4 agosto:
Carta de Pedro Jiménez de Arenoso sobre el monedaje del Reino de Aragón.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Jaime_II,caja_78,nº9570
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/232411
- 1328, 5 y 8 enero:
Carta al procurador del Reino de Valencia en relación a las posesiones en dicho reino del noble Jimeno
Pérez de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.78v-79
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/848664
- 1328/1335:
Este registro especifica las caballerías asignadas por el rey Alfonso IV a los distintos nobles. En los primeros
folios existe un índice de personas con el resumen de sus caballerías, que se desglosarán en los folios siguientes
del mismo registro. Los nobles que aparecen son los que siguen: Jaime de Jérica, Juan Jiménez de Urrea, Juan de
Espés, Juan Jiménez de Urrea, hijo de Artal de Alagón, Juan de Lobera, Pedro de Jérica, Pedro Cornel, Pedro de
Luna, Pedro Fernández de Bergua, Pedro de San Vicente, Pedro Maza de Lizana, Pedro Fernández de Híjar, Lope
Ferrench de Luna, Lope Sánchez de Lupiñén, Lope de Gurrea, Blasco de Alagón, Blasco Maza de Bergua, Blasco
Maza de Cellas, Blasco Pérez de Azlor, Jimeno Cornel, Jimeno Pérez de Arenoso, Jimeno de Tobía, hijo de
Jaime de Oblitas, Jimeno Pérez de Pina, Tomás Cornel, Tomás de Azlor, Tomás Pérez de Foces, Ramón Cornel,
Ramón de Peralta, Rodrigo González de Funes, Rodrigo de Ahones, Ramón de Cardona, Ato de Foces, Alfonso
Fernández de Híjar, Alfonso de Sádaba, Alfonso Roger de Lauria / Lluria, Gil de Rada, Gil de Entenza, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Gil Garcés de Atrosillo, García Gil de
Sotero, Gonzalo García hijo de Gonzalo García, Martín Garcés de Atrosillo, Miguel de Gurrea, Martín Garcés de
Marcilla, Miguel Pérez Zapata, Ferrán Sánchez de Castro, Ferrán López de Heredia, Sancho Pérez de Pomar,
Sancho Ruiz (Rodríguez) de Funes y Sancho de Antillón de Erill.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.1-2v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1207754
- 1328, 13 enero:
Carta al justicia y jurados de Teruel notificándoles que había enviado al justicia de Daroca, Juan Martínez de
Torres, al lugar de Olba para determinar los mojones y términos del lugar por el pleito que había entre la
universidad de Teruel y Rodrigo Díaz, canónico de Cuenca. Manda a los oficiales de Teruel defiendan dichos
términos.
ACA, Cancillería,registros,nº429,fol.77v-78
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/866724
- 1328, 19 marzo:
Carta al noble Bernardo de Sarriá, procurador del Reino de Valencia, sobre una carta de su padre Jaime
II en la que se hacía referencia a Marquesa López de Rada, mujer de Pedro Jordán, señor de Arenoso, y a
los lugares de Arenoso y Villahermosa (del Río).
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.186-187
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/849656
- 1328, 19 marzo:
Carta al procurador del Reino de Valencia por el proceso que había entre Guillermo de Moncada, como
tutor de Ramón de Moncada y su mujer, de una parte, y Marquesa López de Rada, mujer del difunto
Pedro Jordán, señor de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.189v-190
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/849688
- 1328, 22 abril:
Asignación de caballerías a Blasco Maza de Bergua sobre los judíos de Barbastro, peaje de Canfranc y
Candanchú, salinas de Naval, lugar de Boil, Pintano, Puy Pintano, Undués-Pintano, Fuentes (de Ebro), Alagón,
Carta a Jimeno Pérez de Salanova, Justicia de Aragón, sobre las caballerías que tenía el noble Blasco Maza de
Bergua en el lugar de Fuentes (de Ebro). Carta sobre cierto salario que tenía asignado Jimeno Pérez de
Arenoso sobre el tributo de los sarracenos de Zaragoza y que debía asignarse al noble Blasco Maza de
Bergua.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.53-58v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1209865
- 1328, 4 mayo:
Carta al procurador del Reino de Valencia y al justicia de Teruel sobre ciertas cantidades que debía el
noble Sancho de Horta, señor de Arenoso.
ACA, Cancillería,registros,nº428,fol.293v-294r
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/850795
- 1328, 25 julio:
Asignación de bienes, en Denia, al beneficio instituido en San Nicolás, por Rodrigo Eximén de Calatayud.
ACV, Perg. 2930.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1328, 24 octubre:
Carta a los oficiales del Reino de Aragón sobre Juan Gil Muñoz, guarda custodio de las cabañas y ganados
de Aragón, puesto que era costumbre cobrar salario por los ganados que entraban del Reino de Valencia y
estaba teniendo problemas al entrar en los lugares pertenecientes al noble Gonzalo Jiménez de Arenoso y
otros como él.
ACA, Cancillería,registros,nº430,fol.49
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/908798
-1328, 23 diciembre:
Varios documentos relacionados con las caballerías asignadas al noble Jimeno Cornel, señor de Alfajarín
(Magallón, Alquézar, Tena...). Carta a los hombres del Valle de Tena, Magallón y Alquézar para que
asignaran las caballerías necesarias para que el noble Jimeno Cornel acuda a Tarazona con motivo del
matrimonio real. Referencias a las caballerías asignadas al noble Tomás Cornel y Ramón Cornel, hijos de
Jimeno Cornel. Carta a Esteban Gil Tarín y a Pedro Martorell sobre las asignaciones hechas al noble
Jimeno Cornel en el lugar de Moriello (Morillo / Murillo). Referencias a las caballerías que Ato de Foces
tenía en el lugar de Épila y al cambio o permuta que éste hizo con el noble Jimeno Cornel y sus caballerías
en Alquézar. Asignación de caballerías sobre los réditos de Los Fayos.
ACA, Cancillería,registros,nº540,fol.24-28v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1208836
1329.
Los ganaderos de Castellón consiguieron establecerse en los pastos de verano turolenses. Aparte de los ya
citados, a los ganados de Onda (del señorío de Montesa) se les concede por privilegio real en 1329 el poder
apacentar en San Agustín y demás aldeas de Teruel (Onda protestó en 1355 a la villa de Teruel por prenderle
ganados ilegalmente, a tenor del privilegio). También el señorío de Arenós y los municipios del medio y alto
Palancia podían enviar sus rebaños a Teruel.
- 1329.
Año en que las Cortes establecieron los términos de la denominada Jurisdicción Alfonsina, Pedro Ximénez
de Borriol recibió la concesión del mero imperio a cambio del reconocimiento del Fuero de Valencia contra
el de Aragón.
ARV, Real Audiencia, Procesos, parte 3ª, exp. 2319. fol. 29v
“Attendentens vos dictum Petrum Ximeni iuxta privilegia regia habere merum imperium et eo usum fuisse in
loco vestro de Borriol cum presenti charta nostra perpetuo valitura per nos et nostros gratis et ex certa sciencia et
consulte at quo spontanea voluntate laudamus approbamus ratificamus et confirmamus ex certa scientia
confirmantes vobis et vestris dicta privilegia et omnia iuris contenta et specialiter ipsum merum imperium et eius
exercitium in dicto loco et eius terminis prout et melius hactemus usus estis”.
Memoria, patrimonio y política. La razón de ser de los Boïl de Arenós en la Valencia foral. Guadalupe Pérez
Torregrosa
Citación a los caballeros y mesnaderos del Reino de Aragón para acudir al pacto entre Alfonso IV y Alfonso XI
de Castilla para la guerra contra Granada. Lo mismo fue enviado a los nobles: Pedro de Jérica, Lope de Luna,
señor de Segorbe, Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de foces, Alfonso, señor
de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y su hijo Juan Jiménez de Urrea, Gil de Rada, Blasco Maza de
Bergua, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Jimeno Pérez de Arenoso,
Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza. Lo mismo para los mesnaderos e
infanzones: Jimeno (?), hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de Pomar por el lugar de Osón
(Usón), Blasco Maza, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Lope Sánchez de Luna, Juan de
Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina, Fernando López de Heredia, Gombaldo de
Castellnou, Geraldo Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de Antillón de Erill, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés
de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Alvar de Espés, Sancho Pérez de Azlor, Juan Alvero, hijo del noble Jaime
de Jérica, García Gil de Sotero, Tomás Pérez de Foces, herederos de Miguel Pérez de Gotor por el lugar de
Illueca y heredades de Alagón, herederos de Alamán de Gudal por el lugar de Bespén y Piracés, herederos de
Artal de Azlor por el lugar de Raro, Fabana, Sotero y Panzano, herederos de Miguel Pérez de Arbe por el lugar
de Esco, y Ramón Castany y herederos de Jimeno de Bielsa por el feudo de Bielsa. Del mismo modo se escribió a
Gil López de Oz, por el lugar de Alaquestre.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.37-37v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1662938
- 1329, 9 abril:
El 9 d’abril de 1329, essent encara un infant, el seu pare Eiximèn Peris va fer testament i li va deixar les
propietats d’Andilla, Xestalcamp, Cortes, Adzueva, Soneja, Mosquera i Pellunes:
ADMC, Sogorb- Cardona, Sogorb, Rotlle 551, fot. 185.
Cetera autem bona mea (...) dimito et dono Gonsalvo Eximini, filio meo et dicte domine uxoris mee, et ipsum
michi heredem proprium et universalem facio et instituo in eternum; et si dictus filius meus Gonçaluis obierit
inffra pupillarem etatem vel sine prole legitima deceserit quandocumque, substituo sibi in dictis bonis alios filios
meos masculos si tunch habuero, et si alii filii masculi non superstiterit (sic), substituo ei dictam Caterinam,
filiam meam, vel suos filios legitimos ita quod filius major eiusdem Caterine si heres meus et faciat se nominare
de prenomine de Arenosio, et portet arma et signa mea. Et si filii non superstiterint, substituo dicto filio et heredi
meo Gonsalvum Eximini, filium quondam nobilis Gonsalvi Eximini de Arenosio, patrui mei, tam in castris,
villis et locis meis de Andilla, Xestalcamp et Cortes, in regno Valencie situati, quam aliis bonis meis, in tali casu
volo quod loca mea de Atzueva, Soneja, Mosquera et Peldios vendantur et de precio eorum solvantur dicte uxori
mee per dictos meos manumissores dos seu exoarium suum (...)
Gràcies a aquest document, sabem que el pare de Sanxa tenia una germana, Caterina, a qui Eiximèn Peris deixava
els seus béns si Gonçalvo moria essent encara un infant o si Eiximèn no tenia més descendència masculina. Si no
sobrevivia cap d’aquests, l’avi patern de Sanxa deixava els seus béns a un altre Gonçalvo Eiximenis, que el
document esmenta com a fill d’un tercer Gonçalvo Eiximenis d’Arenós, patrui mei, és a dir, oncle patern.
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas
- 1329, 24 marzo.
Ximén Pérez de Arenós, señor de Andilla, testa sobre su hijo Gonzalo Ximénez de Arenós.
Archivo Ducal de Medinaceli. ADM, leg. 115, núm. 2772.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig
Sense fills barons, succeirà a Galcerà de Bellpuig la seua filla Timborg de Bellpuig (IV TT), qui a través del seu
matrimoni amb Gonçal Ximénez d’Arenós, senyor d’Andilla , reforçarà l’ascendent social de la família (En
viudar Timborg, quedarà senyora de Torres Torres, Algímia, Alfara, Serra, Anell, Oixque, Andilla, Gestalgar,
Cortes, Azuébar, Soneixar, Pellines, i Mosqueras.)
. Ascens social que continuarà en 1359 quan, mort ja Gonçal, es firmaven les capitulacions per al matrimoni
que s’anava a realitzar entre la seua filla i successora Sanxa Ximénez d’Arenós (V TT), encara en menor edat, i
el senyor Joan de Prades i Aragó, comte de Prades, menescal de Catalunya, nét de Jaume II i Blanca de Nàpols.
La senyora de Torres Torres, Ramoneta de Riusec, testava en l’hivern de 1361 nomenant hereva a la seua filla
Timborg. Ambdós un any abans, a l’agost de 1360, havien fet donació de la jurisdicció i mer imperi dels seus
llocs de Torres Torres, Serra, Azuébar, Andilla, Cortes i Gestalcamp a Joan de Prades. Amb este matrimoni
obstaculitza Torres Torres a pertànyer a la poderosa casa de Prades. Joan, fill segon de l’infant Pere i de Joana de
Foix, heretaria el comtat de Prades i la baronia d’Entensa. El primogènit Alfons, comte d’Empúries i Ribagorça,
heretaria els feus valencians, i fou senyor de Dénia i Gandia. A l’abril de 1412, havent transcorregut ja deu anys
de la mort de Pere de Prades, fill de Joan i Sanxa, sense descendència masculina del seu matrimoni amb Joana
Cabrera ,(
A l’abril de 1402 ja havia mort Pere, havent anomenat hereva a la seua filla Gonçalva, en edat infantil, havent
anomenat com a tutora i curadora seua a la seua iaia Sanxa. Arxiu de Protocols del Col· legi del Patriarca de
València (APPV) Protocol 26419, notari Rovira.)
la seua mare Sanxa, feia donació dels llocs d’Andilla, Cortes, Torres Torres, Serra, Xestalgar, Soneixa i
Azuébar a la seua néta Gonçalva Ximénez d’Arenós (VI TT), àlies Joana de Prades10, com a part del dot que
portaria al matrimoni amb el poderós senyor Joan Ramon Folc de Cardona, vescomte de Vilamur, descendent per
part de pare i mare del rei Jaume II, amb la qual cosa es culminaria l’ascens social dels antics Bellpuig11. Al
maig de 1414, quan estava a Solsona, Joan Ramon reconeixia a la seua muller haver rebut els esmentats llocs. La
comtessa Sanxa moriria en 1416 i fou soterrada en el convent de la Trinitat al qual hi havia llegat diferents béns i
havia nomenat el seu hereu en el cas que la seua néta morira sense descendència. El comtat de Prades, que havia
heretat Gonçalva, va ser reclamat pels descendents d’Alfons, germà del seu iaio, i es va allargar el pleit tota una
dècada. Els costos dels pleits i la llunyania d’estos xicotets i dispersos feus valencians van motivar a la llarga el
que els comtes foren desfent-se a poc a poc d’estes possessions.
Los datos que he podido extraer mirando un poco el testamento de Eiximèn, abuelo de Sanxa, es que su
"socerum" o suegro, que aparece como marmesor, era un tal Gonsaluum Garcie, consiliarum domini regis. Su
mujer era Sanccia Eximini. Aparecen también unas "amite" o tías: Majori Eximini, que es monja en el convento
de santa Isabel (Puridad) de Valencia; Eluire Eximini, "consanguine mee", también monja del convento, y una tal
Sanciie Gondiçalui que, además, tiene una hija llamada Carmone y un hijo llamado Lupello (creo que pone esto,
pero ese fragmento se lee muy mal). Luego deja bienes a sus hijos Gonsaluo Eximini (o sea al padre de Sanxa) y
a Caterina Ximénez de Arenós. También aparece un tal Gonsaluum Eximini, filium quondam nobilis Gonsalui
Eximini de Arenosio, patrui mei, o sea, su tío, que habría que averiguar quién es, aunque yo creo que debe de ser
un hijo del Gonzalo Ximénez casado con Urraca Jordán de la Peña.
EVA IZQUIERDO MOLINAS
- 1329, 16 mayo:
Carta en la que el rey Alfonso IV atendiendo a Sancho de Tobía, soldado, procurador de Gonzalo Díaz de
Arenoso, pupilo e hijo del fallecido Pedro Jordán de Arenoso, noble aragonés, y con consenso y voluntad
de Marquesa López de Rada, madre de dicho Gonzalo, se asigna a Sancho de Tobía como tutor de dicho
Gonzalo administrando todos sus bienes
ACA, Cancillería,pergaminos,Alfonso_IV,carp.221,nº319
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2156965
- 1329, 2 septiembre.
209.
4. ln armario de negotiis generalibus Valentiae, extra saccos, est cartha homagii. facti 4 nonas septembris 1329,
regi Alfonso pro castro et villa de Azubeba per Eximenium Petri de Arenosio.
Perg. d´Alfons III, mún. 346.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
-1329, 12 octubre:
Carta de Alfonso IV a Rodrigo López Sarnés, juez de la curia real, sobre la causa que había entre Pedro
Jordán de Arenoso y Ramón de Ríoseco por la invasión contra el castro de "Almederix".
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_7,nº917
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294584
- 1330 :
Donación de toda la jurisdicción alta y baja, civil y criminal, mero y mixto imperio del castillo de Villahermosa,
de Arenós y de Cirat a favor de D. Gonzalvo Díaz de Arenós, el más antiguo y en pergamino.
Estudis Castellonencs Núm. 1 (2a època) 2015-2016
1330, 31 de marzo
Alfonso IV confirma a Pedro Jiménez de Borriol el mero imperio que poseía sobre los habitantes de esta
población.
ACA, Reg. 483, fol. 149-150.
Preterea, volentes vos dictum Petrum Eximini in premissorum compensationem gratia prosequi ampliori, cum
hac carta nostra emfranquimus ac franchos facimus, nexemptos, liberos et inmunes perpetuo, universos et
singulos nunc habitantes vel imposterum habitaturos in dicto loco vestro de Borriol, tam christianos quam ...
(Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389)
- 1330, 28 mayo:
Carta de Alfonso IV al noble Sancho de Horta sobre el pleito que había abierto contra Marquesa López de
Rada por el castro de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_9,nº1176
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294722
-1330, 13 septiembre:
Carta de Alfonso IV al justicia de Teruel para que hiciera justicia en el caso expuesto por Pedro Jiménez
de Sangarrén en relación a la causa abierta por ciertas heredades que tenía con el noble Gonzalo Jiménez
de Arenós y su mujer Urraca Jordán.
ACA, Cancillería,registros,nº439, fol.61-62v
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/329798
- 1330, 26 septiembre:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica sobre el servicio que debía prestar en la guerra contra los sarracenos del
Reino de Granada. Lo mismo fue enviado a Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de Alagón,
Jimeno Cornel, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan
Jiménez de Urrea, Pedro Fernández de Bergua, Jimeno Pérez de Arenoso, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San
Vicente, Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas; Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de
Pomar, Blasco Maza, Sancho Rodríguez de Funes, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez
de Pina, Fernando López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo de Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho
de Antillón, (...) Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés, Ato de
Azlor, Juan Álvarez, hijo de Jaime de Jérica; Tomás Pérez de Foces, y otros.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.66-66v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2108336
- 1330, 5 diciembre:
Convocatoria para las caballerías y mesnaderías del Reino de Aragón, con motivo de la guerra del Reino de
Granada. Alfonso IV al noble Jaime de Jérica sobre su servicio en dicha guerra. Lo mismo enviado a los nobles:
Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe; Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, señor de Alfajarín; Pedro
Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández, señor de Híjar; Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y
su hijo, Blasco Maza de Bergua, Pedro Fernández de Bergua, Gonzalo Jiménez de Arenós, Martín Gil de
Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de
Gurrea, Sancho Pérez de Pomar, por el lugar de Osón (Usón); Blasco Maza de Cellas, Sancho Rodríguez de
Funes, Lope Sánchez Luna, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina, Fernando
López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de Antillón de Erill,
Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Juan
Álvarez, hijo de Jaime de Jérica; García Gil de Sotero, Tomás Pérez de Foces, herederos de Miguel Pérez de
Gotor, por el lugar de Illueca; herederos de Alamán de Gudal, por el lugar de Bespén y Piracés; herederos de
Artaldo de Azlor, por la honor de Raro, Fabana, Sotero y Panzano; herederos de Miguel Pérez de Arbe, por el
lugar de Esco; Ramón Castán y herederos de Jimeno de Biela, por el feudo de Bielsa; y Gil López de Hoz, por el
lugar de Alaquestro. Carta de Alfonso IV a su consejero Jimeno Cornel, señor de Alfajarín sobre el servicio real
que debía prestar en Orihuela. Carta de Alfonso IV a su consejero Juan Jiménez de Urrea sobre el servicio real
que debía prestar su hijo, Juan Jiménez, en Orihuela. Lo mismo a los nobles Blasco Maza de Bergua, Pedro
Fernández, señor de Híjar; Pedro Fernández de Bergua, Jimeno de Tobía, Rodrigo de Ahones, Sancho Pérez de
Pomar y Jaime de Jérica.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.122-123
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2108436
- 1330, 9 diciembre:
Carta de Alfonso IV al noble y consejero Jaime de Jérica, viceprocurador del Reino de Valencia por el
infante Pedro (IV), sobre la petición de la noble Marquesa López de Rada, mujer del noble Pedro Jordán
de Arenoso en relación a sus bienes en el Reino de Valencia.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_10,nº1381
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/294924
- 1330, 15 diciembre:
Carta de Alfonso IV a Sancho Sinués, juez de Fortanete, para que interviniera en el pleito abierto entre los
hombres de Nogueruelas y Cortes (de Arenoso), por la posesión y uso de un molino y azud en el término de
dicho Nogueruelas.
ACA, Cancillería,registros,nº441,fol.25v-26
https://fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2225520
- 1331:
El rey Alfons IV ha de confirmar los términos del reconocimiento jurisdiccional al hijo de Ximén Peris,
Gonçal, que al aparecer asistido por un tutor evidencia su menor edad y el reciente fallecimiento del padre.
Gonçal es hijo único y heredero del anterior Ximén Peris d’Arenós(Cheste-Andilla-Cortes de Arenoso)
El reconocimiento de la jurisdicción mayor hecho a favor de Gonçal fue objeto de un dura protesta.
AHCX, perg. s. XIV, nº198.
EL LINAJE ARENÓS Y EL SEÑORÍO DE CHESTE EN LA EDAD MEDIA. Manuel Pastor i Madalena.
- 1331, 5 enero:
Carta de Alfonso IV a Domingo de Tarba, juez de Zaragoza, para que se hiciera cargo de lo expuesto por
la noble Urraca Jordán de Peña, viuda del noble Gonzalo Jiménez de Arenoso, sobre ciertas posesiones en
el lugar de Santa Eulalia (en el Reino de aragón), que había heredado de su padre el noble Pedro Jordán
de Peña.
ACA, Cancillería,registros,nº441,fol.68-68v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2225841
- 1331, 23 febrero:
Carta de Alfonso IV a los hombres de San Esteban de Litera para que devolvieran a la aljama de sarracenos de
dicho lugar las cantidades que les habían obligado a contribuir en el impuesto de ejército para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada, puesto que gozaban de privilegio de redención de dicho impuesto 23-2-1331)
Carta al sobrejuntero de Tarazona y a Martín de Rufas, portero real, sobre la contribución de los hombres de
Alagón para el viaje del rey al Reino de Granada. Lo mismo para los hombres de La Almolda (1-3-1331). Carta a
Martín de Rufas para que no agravara más de lo necesario a las universidades del Reino de Aragón, con motivo
de la guerra contra los sarracenos del Reino de Granada (28-2-1331). Carta a los oficiales de Huesca y Jaca sobre
la obligación de los hombres de Jaca a contribuir para el viaje del rey al Reino de Granada (10-3-1331). Carta de
Alfonso IV a Martín de Rufas sobre la contribución de ejército de los hombres de Ariza y sus aldeas (11-3-1331).
Lo mismo sobre los hombres de Tauste (15-3-1331). Carta al noble Jaime de Jérica sobre su aportación de
caballos y armas en Orihuela, para la guerra contra los sarracenos del Reino de Granada (27-2-1331). Lo mismo
para los nobles: Pedro de Jérica, Lope de Luna, señor de Segorbe; Blasco de Alagón, Jimeno Cornel, señor de
Alfajarín; Pedro Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Hijar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea y su hijo
Juan Jiménez de Urrea, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Gonzalo
Jiménez de Arenoso, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente y Guillermo de Entenza, Jimeno de Tobia,
Miguel de Gurrea, Sancho Pérez de Pomar, por el lugar de Usón; Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González
de Funes, Lope Sánchez de Luna, Juan de Espés, Gonzalo Fernández de Heredia, Jimeno Pérez de Pina,
Fernando López de Heredia, Gombaldo de Castellnou, Geraldo de Abarca, Gonzalo de Pomar, Sancho de
Antillón de Erill, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Rodrigo de Ahones, Lope Álvarez de Espés,
Ato de Azlor, Tomás Pérez de Foces; y los herederos de Pedro de Gotor por Illueca, de Alamán de Gúdal por
Bespén, de Artaldo de Azlor por la honor de Raro, Fabaro, Sotero y Panzano, de Miguel Pérez de Arbe por Escó,
y de Ramón Castán por Bielsa.
ACA, Cancillería,registros,nº541,(1ªnum.),fol.166-168v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2110621
1331, març 15. València
Davant del justícia de València els jurats de Villahermosa es neguen a prestar homenatge a Sanç d'Orta,
que s'anomena senyor de Villahermosa i Cirat, i manifesten que tan sols reconeixen com a senyor a Gonçal
Díaz d'Arenós i en el seu nom, ja que és menor d'edat, a la seua mare, Marquesa Lópiz de Rada
Arxiu del Regne de València. Protocol de Pasqual Poboll, nº 2826
Text en mal estat de conservació. Transcrit en 1989 a partir del manuscrit de referència. Pendent de revisió
Noverint universi, quod die veneris que intitulabatur idus marcii anno [Domini] [Mº CCCº] XXXº, in mei notarii
et testium infrascriptorum ad hec vocatorum et rogaturum presenciam constitutis in curia [.....] regni Valencie,
videlicet in domo Petri Januarii, in civitate Valencia, [in] presencia Johannis de Casa, Petri Serrano, Dominici
Arau et Stephani Just, sindici et jurati de Villaformosa, Bernardus de Albalato, notario, ut procurator constitutus,
ut aseritur, nobili Sanç d'Orta d'Arenós, presentavit eis ac per me Paschalium del Pobo, notarii Valencie, legi
fecit quadam cedula papirea [serie] subsequentis:
Constituït en presència d'en Johan de Casa, Pero Soriano, [Dominicus Arau et Stephani Justi], justícia e síndichs
e procuradors de la universitat de Vilafermosa [..... ..... Bernardus de Albalato] notari [.....] procurador del noble
en Sanç d'Orta d'Arenós, e [.....] y com lo dit noble sia senyor de la [vila] de [Vila]fermosa e
S[irat ..... ..... ..... ..... .....] en lo [loc]h de Cirat e de [.....] pertinències d'aquell e [..... ..... dit noble] sia pervengut
que la universitat e prohòmens e síndich [..... ..... .....] volen fer fe e homenatge com altres coses al noble en
Gonçalbo Dieç d'Arenós, [..... .....] loch de aquell, per rahó dels dits lochs [..... .....] e pertinències d'aquells, la
qual cosa ho coses feÿen se farien en gran dan e prejudici del dit noble en Sanç d'Orta, com la dita fe e
homenatge e altres coses devien ésser feytes al dit noble en Sanç d'Orta, e no a altre.
Per ço lo dit en Bernat d'Albalat, en lo [.....] dit nom requir als desús dits prohòmens e universitat, ho als síndichs
e procuradors d'aquells, qui presents són, que la dita fe e homenatge facen al dit noble en Sanç d'Orta, e no a
altre en altra guissa no'n [.....] lo dit en Bernat, procurador del dit noble en Sanç d'Orta a la dita universitat e
prohòmens e síndichs e procuradors d'aquells, que ells no deuen fer la dita fe e homenatge al dit noble en
Gonçalbo Díeç d'Arenós ho a altri en loch d'aquell, sinó solament al dit en Sa[nç] d'Orta, e protesta que per la
dita fe e homenatge feyta ho fahedora al dit noble en Gonçalbo Díeç o a altri qualsevol d'aquell, no sia feyt
prejudici [al dit] noble en Sanç d'Orta en son dret, ans li romanga salvu en totes coses e per totes en son loch e
en son temps, ho là hon al dit noble milior ben vist serà.
E protesta encara de tots dans, messions, e interés, que per la dita rahó li havien a fer e [.....] que tot allò puxe
demanar als dits prohòmens e universitat, e síndichs e procuradors d'aquella o aquelles a qui deja e pugen, e de
les dites [coses requer] que li sia feyta carta pública a perdurable memòria, e [a conservació] de son dret, per lo
notari dejús scrit.
[..... .....] coses [.....] dits síndichs [..... .....] los quals los [.....] donat e [..... .....] notari dejús scrit.
[Testes] Franciscus d'Ares, Miquel de Calatajubo et Johannes d'Ontinyen.
Die sabbati qui intitulabatur septimo decimo kalendas aprilis anno predicto, comparuit [..... ..... .....] notarie ipsius
dicti Johanne de Casa, en Pere Serrano, en Domingo Arau e Esthevani Just, [.....] dicti Bernardo [de] Albalato, et
fecerunt dicte requisicioni et protestacioni responsionem infrasequentem:
Et los dits en Johan de Casa et en Pere Serrano, et en Esthevan Just, contradien e no [.....] a la dita protestació e
requisició, e negar les coses en aquella contengudes eren veres [.....] con són contra ells tant solament proposades,
e no en plus dien que.l dit noble en Sanç d'Orta no pot ni deu requerir ço que requer, com ell no sia senyor dels
dits lochs de Vilafermosa ne de Cirat, ne ha dret alcú en aquells, per tal determenat és stat per lo senyor rey don
Alfonso, per sentència per aquell donada appellacione et supplicacione remota, que.l dit noble Sanç d'Orta no ha
dret alcú en lo dit loch de Vilafermosa ni en los hòmens que aquell tenia lo dit loch, quan lo tenia per algun just
títol, [..... ..... .....] han assí occupat fortívolment e s'ere alçat en aquell, perquè lo dit senyor rey feu traure lo dit
noble del dit castell e vila, e aquell liurà a la noble dona Marquesa Lópiç de Rada, axí com a senyora dels dits
lochs e mans, e als habitadors del dit loch que a la dita noble feesen sagrament e feeltat, e aguesen [..... .....]
térmens [..... .....] senyora, o qui ella volrria, segons que en la dita sentència longament [..... .....] la qual sentència
[..... .....] ha que és passada en cosa jutjada.
E com ells sien vassalls [.....] noble dona, dien que ells són venguts en la ciutat, de manament de la dita noble
senyora [..... ..... ..... ..... ..... .....] noble Gonçalbo Dieç, fill seu, o a aquella qui [..... .....] loch seu [.....] tots
[..... ..... ..... .....] e ordenança, axí com a bons vassalls e leals són tenguts fer per [..... ..... .....] les dites requestes
per lo dit noble Sanç d'Orta, com ells no ajen ne tinguen aquell ni [.....] per senyor lur d'els [..... .....] sinó
solament la dita noble dona e el dit fill seu, segons que ella plaurà [..... ..... ..... .....] manar a ells, ans
expressament et neguen los damunt dits en Johan [de Casa], en Pero Soriano, en Domingo Erau e Sthevan Just,
que alcun dret pertange en los dits castells e lochs al dit en Sanç d'Orta, ni a altre per aquell, per què si.s volgués
[.....] pogire callar de requerir, com que request ha, e de protestar que [..... .....] li romangue salvu sobre ço en que
dret [.....] ni li pertany.
Et la resposta requerin que.ls sia mesa aprés la dita protestació, a conservació de lur dret e a memòria perdurable.
De les quals coses lo dit en Bernat d'Albalat, en lo dit nom, [..... .....] e trellat, lo qual li fon donat e liurat.
Testes en Matheu Ponç, prevere, en Bernat de Mataró e en Johan Vallés.
Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I
- 1331, 23 octubre:
Convocatoria a los caballeros y mesnaderos del Reino de Aragón para la guerra contra los sarracenos del Reino
de Granada, que estaban invadiendo el Reino de Valencia. Carta al noble Jimeno Cornel, señor de Alfajarín, para
que acudiera con ejército y armas al Reino de Valencia. Lo mismo a Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de
Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de
Urrea y su hijo, Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Fernando Sánchez de Castro, Ramón de Peralta, Pedro
Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de
Lizana. Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, Pedro de Jérica y Gonzalo Jiménez de Arenoso para lo mismo.
Del mismo modo a Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea, Lope Sánchez de Luna, Jimeno
Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo Fernández de
Heredia, Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo
González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Alvar de Espés, Ato de
Azlor, Sancho Pérez de Pomar y el lugar de Usón, herederos de Miguel Pérez de Gotor por el lugar de Illueca y
heredades de Alagón, herederos de Alamán de Gúdal por los lugares de Bespén y Piracés, herederos de Artal de
Azlor por los lugares de Raro, Fabana, Sotero y Panzano, herederos de Miguel Pérez de Arbe por el lugar de
Esco, Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela por el feudo de Bielsa y Gil López de Oz por el lugar de
Alaquestro. Carta de Alfonso IV a los jurados y consejo de Borja para que contribuyeran con el ejército para la
guerra contra los sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo para los de Malón, Santa Cruz, Los Fayos,
Magallón, Alagón, Rueda (de Jalón), Épila, Ricla, Aranda (de Moncayo), Cetina, Ariza, Alcaine, Fuentes (de
Ebro), Zuera, El Castellar, Tauste, Luna, Ejea (de los Caballeros), Sádaba, Uncastillo, Sos (del Rey Católico),
Ruesta, Tiermas, Esco, Longás e Ibardués, Urriés, Lorbés, Berdún, Salvatierra(de Esca), Valle de Ansó, Valle de
Echo, Valle de Aragüés, Valle de Aísa, Villanúa, Canfranc, Campo de Jaca y Lanave, Biescas y Subirón,
Araguás del Solano, Sabiñánigo, La Peña de Cacabiello, Valle de Broto, Torla, Las Torruellolas (Torruellola),
Secorun, Aínsa, Boltaña, Valle de Puértolas, Valle de Gistaín, Tierrantona, Monclús, Elsón (Olsón), Castejón de
Sobrarbe, Boil (Bail), Arcusa y Castellazo, Cortillas, Adahuesca, Sevil y Los Castellones, Naval, Alquézar,
Pozán (de Vero), Berbegal, Pertusa, Sariñena, Almudévar, Loarre, Bolea, Daroca, Teruel, Tamarite de LItera,
San Esteban de Litera, Artieda, Ul de Jaca (Ulle), Valle Pintano, Morillo, Valle de Tena, Lobera, Barbastro y
Jaca. Carta de Alfonso IV a Jimeno de Tobía, sobrejuntero de Zaragoza, Huesca y Jaca, Sobrarbe y sus valles,
Tarazona, Ejea (de los Caballeros) y Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.62-64
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1663002
- 1332, 28 enero:
Carta de Alfonso IV a los oficiales para que actuaran contra Pedro Guillermo, vecino de La Puebla de
Arenoso, quien, a pesar de las prohibiciones, había entrado invadiendo en los términos de Olba y
perjudicando a Pascasio de Enesio, vecino de dicho lugar.
ACA, Cancillería,registros,nº450,fol.62-62v
- 1332, 9 febrero.
211.
AZUEBAR 6. ln armario de negotiis generalibus
regni Valentiae, extra saccos, est cartha homagii facti, per curatorem Gondiçalbi Ximenii, filii et haeredis
Eximenii Petrii de Arenos. pro castro et villa de Azubeba, 5 idus februarii 1332.
Pergs. d`A1fons III, núm. 691.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1332, 13 febrero:
Carta de Alfonso IV al noble Jaime de Jérica para que acudieran a combatir en la guerra contra los sarracenos del
Reino de Granada. Lo mismo para los nobles: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de Alfajarín), Lope de Luna
(señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández (señor de
Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez de Urrea (hijo de
Juan Jiménez de Urrea, Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua,
Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza y Pedro de San Vicente. Lo mismo para los mesnaderos Jimeno de
Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo
de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo García (hijo de Gonzalo García), Gonzalo Fernández de Heredia,
Gombaldo de Castellnou, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Juan de Espés, Juan
Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez de Espés, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de
Osón / Usón), herederos de Miguel Pérez de Gotor (por el lugar de Illueca y las heredades de Alagón), herederos
de Alamán de Gudal (por el lugar de Bespén y Piracés), herederos de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de
Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela (por el feudo de Bielsa), Gil López de Hoz (por el lugar
de Alaquestro, y Lope Sánchez de Luna.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.111-111v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664230
- 1332, marzo.
CAPÍTULO XVI De la guerra que se hizo contra los genoveses, y de la ida de don Ramón de Cardona con
los feudatarios a la isla de Cerdeña.
Manda el rey juntar en Valencia todos los que tienen feudos en Cerdeña; y para qué. Entonces mandó el rey
convocar todos los que tenían feudos en la isla de Cerdeña, por el mes de marzo del año de 1332 estando en la
ciudad de Valencia. Y los principales eran éstos: don Ramón Cornel que sucedió en el feudo que se dio a Jimén
Pérez Cornel por lo que sirvió en la conquista, cuyo heredero fue don Ramón: y tenía las villas de Armungia y
Barlau en la curadoría de Galiylo, y Seherti, Sinisi, Sarasi que estaban en la curadoría de Suurgus; don Francés
Carroz, don Berenguer y don Francisquín y don Jaime Carroz, don Ramón de Cardona gobernador de la isla, don
Jaime de Aragón -no el infante que fue caballero de la orden de Montesa, sino otro hermano del rey-, don Guillén
de Entenza, don Jofre Gilabert de Cruyllas, doña Urraca de Entenza condesa de Pallás que fue heredera de doña
Teresa de Entenza su hermana que casó con don Berenguer Carroz -del cual matrimonio no quedaron hijos, y
tenía diversas villas en Cerdeña-, Bernaldo de Bojados, don Sancho Duerta y de Arenós hijo de don Gonzalo
Ximénez de Arenós, Bernaldo Cespujades vicealmirante, don Berenguer de Cruillas, Pedro de Monpahón,
García de Lóriz, Pedruelo de Boyl, Ramondeto de Senmenat, Gombald de Ribelles, Bonanat de Perra, Pericono
de Libia, Miguel Marquet, Pedro March, Jaime Burges, Guillén de la Abbadía, el heredero de Berenguer de
Vilademayn, Tomás Costa, Pedro de Sanclemente, Guillén de Montgrí, Arnaldo de Caciano, Pedro de Subirats,
Gómez de Asseuer, Ramón de Montpahón, Dalmao de Aviñón, Gallart de Mauleón, los herederos de Diego
Zapata, Rodrigo de Luna, Ramón de Senesterra, Ponce de Vilaragut. Los más destos ricos hombres y caballeros
fueron a Cerdeña y los otros enviaron gente de caballo y de pie por la obligación que tenían.
Jerónimo Zurita Anales de Aragón.
- 1332, 9 marzo:
Carta de Alfonso IV a Jimeno Cornel, señor de Alfajarín, para que acuda a servirle en la guerra contra los
sarracenos de Granada con sus caballerías y armas. Lo mismo fue enviado a: Lope de Luna, señor de Segorbe,
Blasco de Alagón, Jaime de Jérica, Pedro de Jérica, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Pedro Cornel, Ramón
Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Juan Jiménez de Urrea
(hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de
Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza y Pedro Maza de Lizana. Lo mismo fue enviado a los
siguientes mesnaderos: Jimeno de Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Lope Sánchez de Luna,
Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castronovo (Castelnóu), Gonzalo de Pomar, Geraldo de Abarca, Sancho
Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo,
Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de Bosón / Usón), herederos de
Miguel Pérez de Gotor (por el lugar de Illueca, así como las heredades de Alagón), herederos de Alamán de
Gúdal (por los lugares de Bespén y Piracés), herederos de Artal de Azlor (por los lugares de Raro, Fabano, Sotero
y Panzano), herederos de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de
Biela (por el feudo de Bielsa) y Gil López de Hoz (por el lugar de Alaquestro). Carta de Alfonso IV al
sobrejuntero de Zaragoza o a su lugarteniente en la que le requiere con caballerías para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo al sobrejuntero de Huesca, Sobrarbe y sus valles, Tarazona, Ejea (de
los Caballeros) y Teruel.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.78-78v
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664038
- 1332, 12 abril:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, sobre el envío de caballerías y mesnaderos para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado para los nobles: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel, señor
de Alfajarín, Lope de Luna, señor de Segorbe, Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de foces,
Pedro Fernández de Híjar, Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez
de Urrea (hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro
Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Pedro de San Vicente, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de
Lizana. Del mismo modo a los mesnaderos: Jimeno de Tobía, hijo de Jaime de Oblitas, Miguel de Gurrea,
Jimeno Pérez de Pina, Sancho de Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo
Fernández de Heredia, Gombaldo de Castelnóu, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de
Funes, Rodrigo González de Funes, Juan de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez
de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de Pomar (por el lugar de Osón / Usón), herederos de Miguel Pérez de
Gotor(por el lugar de Illueca y heredades en Alagón), herederos de Alamán de Gudal (por los lugares de Bespén
y de Piracés), herederos de Artaldo de Azlor (por el lugar y Honor de Raro, Fabana, Sotero y Panzano), herederos
de Miguel Pérez de Arbe (por el lugar de Escó), Ramón Castany y herederos de Jimeno de Bielsa (por el feudo de
Bielsa) y Gil López de Hoz (por el lugar de Alaquestro). Lo mismo fue escrito y enviado a las universidades del
Reino de Aragón: a la villa y aldeas de Teruel, Daroca, Alcañiz, Alagón, Fuentes (de Ebro), Aranda (de
Moncayo), Épila, Ricla, Los Fayos, Santa Cruz (de Moncayo), Rueda (de Jalón), Borja, Ariza, Magallón, Cetina,
Malón y Alcaine.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.81-82
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664049
- 1332, 15 abril:
Carta de Alfonso IV a Jaime de Jérica, para que acudiera al Reino de Valencia para la guerra contra los
sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado para: Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de
Alfajarín), Lope de Luna (señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ramón Cornel, Ato de Foces,
Pedro Fernández (señor de Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan
Jiménez de Urrea (hijo de Juan Jiménez de Urrea), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta,
Pedro Fernández de Bergua, Martín Gil de Atrosillo, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de Lizana.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.85-86
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664113
- 1332, 18 abril:
Carta de Alfonso IV al noble Jaime de Jérica para que acudiera en ayuda y servicio del rey para la lucha contra
los sarracenos del Reino de Granada. Lo mismo fue enviado a Pedro de Jérica, Jimeno Cornel (señor de
Alfajarín), Lope de Luna (señor de Segorbe), Blasco de Alagón, Pedro Cornel, Ato de Foces, Pedro Fernández
(señor de Híjar), Pedro de Luna, Juan Jiménez de Urrea, Gonzalo Jiménez de Arenoso, Juan Jiménez de Urrea
(junior), Gil de Rada, Blasco Maza de Bergua, Ramón de Peralta, Pedro Fernández de Bergua, Martín Gil de
Atrosillo, Guillermo de Entenza, Pedro Maza de Lizana. Lo mismo al infante Pedro, conde de Ribagorza y
Ampurias, al infante Ramón Berenguer, conde de Prades, a Pedro (López de Luna), arzobispo de Zaragoza, al
obispo de Lérida, a fray García López, maestre de la Orden de Calatrava, a Vidal de Villanueva, comendador de
la Orden de Santiago de Montalbán, y a Ferrer de Apilia, procurador del conde de Urgell. Lo mismo para los
mesnaderos: Jimeno de Tobía (hijo de Jaime de Oblitas), Miguel de Gurrea, Jimeno Pérez de Pina, Sancho de
Antillón de Erill, Rodrigo de Ahones, Tomás Pérez de Foces, Gonzalo Fernández de Heredia, Gombaldo de
Castelnóu, Gonzalo de Pomar, Geraldo Abarca, Sancho Rodríguez de Funes, Rodrigo González de Funes, Juan
de Espés, Juan Jiménez de Urrea, Gil Garcés de Atrosillo, Lope Álvarez de Espés, Ato de Azlor, Sancho Pérez de
Pomar, herederos de Miguel Pérez de Gotor, herederos de Alamán de Gúdal, herederos de Artaldo de Azlor,
herederos de Miguel Pérez de Arbe, Ramón Castany y herederos de Jimeno de Biela, y Gil López de Hoz.
ACA, Cancillería,registros,nº539,fol.90-91
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/1664141
- 1332, 27 marzo.
Carta de Alfonso IV a la noble Marquesa de Rada, mujer del noble Pedro Jordán de Arenoso, por el pleito
que había abierto entre dicha noble y su hijo el noble Gonzalo Díez, de una parte; y el noble Sancho de
Horta, de otra.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_15,nº1914
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/295187
- 1333, 15 marzo?
Testamento de Francisca, mujer de Pedro Ximénez de Borriol.
ACV, Perg. 632, Fól. 2
Iduus de martii? 1333
ACV. Perg. 82, Fól. 21v
Índice del archivo de la catedral de Valencia.
- 1333, 2 mayo.
De la capellanía del instituida por Francisca de Jiménez existen varios documentos fechados en momentos
distintos y una cláusula del testamento de dicha señora, de la que se hizo traslado en Valencia el 2 de mayo
de 1.333. En ella se dice que doña Francisca, mujer del venerab le Pedro Jiménez, señor de Borriol,
hermano de sor Jordana Jiménez de Borriol, instituyó en la iglesia del monasterio de Santa Isabel de
Valencia una capellanía, sobre unos censos de ciertas propiedades sitas en la huerta de Campanar, de
Valencia.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3288, num. 17.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino. Siglos XIII-XV
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1333, 6 diciembre.
Sentencias arbitrales sobre la determinación y fijación de las lindes entre los castillos de Mirabet y
Montornés, pedidas y aceptadas por sus respectivos señores. Juan Eximénez, señor de Montornés.
Archivo de Puebla de Tornesa. BSCC. VIII, 1927 Pág. 327. P. Ramón de María.
Hoc est traslatum, bene et fideliter.....in villa Castillionis Planiciei undecim......mensis Januarii anni Millesimi
sex centesimi.....cuadragesimi octavi, per Jacobum Cases notarium publicum Regni Valentiae, sumtum veridice,
legaliter atque bene a quodam publico possicionis limitum terminorum Instrumento per Dominicum Februarium
quondam notarium publicum Villae de Cabanes et eius curiae sexto idus Decembris anno Domini Millesimo
trecentesimo trigesimo tertio recepto, jam in suam publicam autenticam pergameneam formam redacto non
vitiato nec cancelato neque in aliquae suae parte suspecto, licet in ea reperiantur aliquae scisuroe.....tuerunt.....ius
quidem Instru......quitur sub sis ver.....ta carta.....y.....rat Pare in Christo Señor, Señor de Berenguer per la grasia
de Deu Bisbe de Tortosa y el honrat en Joan Eximenes Señor de Montornes.....per Raho de la sentensia arbitral
donada per lo honrat en Domingo de Bellcayse Archipresb de Morella et per Arnau Cardona vehi adonesy.....de
Burriana, la que scomensa segons ques segueix: Cum contentio esset vel speraretur esse inter Dominum
Arnaldum, dertusens episcopo et Petrum Eximeni Dominum de Montornes, tandem , partes, pro bono pacis et
concordiae, compromiserunt per se et ......sucesores suos atque heredes unanimiter..........de Belcayse
Archipresbitero Morellae et Arnaldum Cardonae vicinum Burrianae tanquam in Arbitros vel Arbitratores seu
Amicabiles compositores, Promitentes ad invicem solemni stipulatione quod quidquid proedixerint,
pronuntiaverint (continúa con tres folios más).
- 1334, 29 julio.
Enfrontament dels dirigents del General amb Gonzalo Díaz d’Arenós i els seus vassalls de Vilafermosa, per
raon dels furs d’Aragó, los quals los sobredits affermen si haver e deure d’aquells usar . És en aquest context
quan Bernat de Sarrià, com ja hem citat en el capítol tercer, afirmà que se’n meravellava molt que en
Gonçalbo Díez d’Arenós se meta en tal qüestió ab lo senyor rey ne ab lo General del regne, car cert és que·ls
hòmens de Vilafermosa e ell són subjugats e deuen ésser a fur de València, e abans que·l senyor rey en Pere
anàs e passàs en Sicília ell e els seus e tots los nobles del regne eren de fur de València.
AMV, Lletres missives, G-3, f. 11r-13r (29-VII-1334) i 13v (VII-1334).
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.
- 1334, 1 agosto.
Carta de Berenguer de Soria, consejero del monarca Alfonso II, contestando una carta del Consell y
corroborando que tanto D. Gonzalvo Diez de Arenós como otros nobles son del fuero de Valencia y
excusando acudir a Valencia porque está en gestiones con la reina.
Alfonso II el Benigno, rey de Valencia. Francisco A. Roca Traver
- 1334, 4 agosto:
Carta de Alfonso IV a sus oficiales para que obaservaran la moratoria de pagos a los hombres de Arenoso.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Alfonso_IV,caja_23,nº2730
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/295715
- 1335, 13 Septiembre.
Documento de entrada como novicia? en el Monasterio de la Puridad de Mayor hija de Blasco y Alda.
Sor Mayor consta en el ingreso de sor Isabel Oromín —13 de setiembre de 1.335—, siendo nominada la
cuarta de las monjas presentes.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.489.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. p. 179
Doña Mayor Eximénez de Arenós
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
Sor Mayor y sor Elvira Jiménez de Árenos , ambas hermanas, fueron de las fundadoras del monasterio de
Santa Clara de Játiva. Sor Elvira, andando los años, fue vicaria de aquella comunidad, y parece que
falleció allí. Sor Mayor volvió a los pocos años a Valencia y hubo de terminar sus días en el monasterio de
origen.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.488..
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1336, 21 marzo:
PARLAMENTO GENERAL DE GANDESA (1336) Convocatoria
ACA, Canc., reg. 1497, ff. 143v-148r.
Convocacio ad locum de Gandesia ad generale parlamentum illius de Aragone, de regno Valencie et de
Cathalonia. Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, reverendo in
Christo patri Petro, divina providencia Cesarauguste, archiepiscopo, consiliario ac cancellario nostro dilecto,
salutem et dilectionem affectum. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura
pervigili intendentes, certos prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro
habendo consilio et auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt, ad locum Castilionis Campi de
Burriana duxerimus evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum
discordias quas contra nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius
natis ac quidam nobiles terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti
quos evocavimus, set etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum
Aragonum et Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generale evocari debebat, ea propter consilio
habito cum predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad
parlamentum generale predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus atque
monemus quatenus ad tractandum et ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus
fuerit impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino personaliter esse proponimus intersitis in nos
enim aliis propterea evocandis consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo
kalendas aprilis anno Domini Mº CCCo XXXo sexto. Similes verbis competentur mutatis. Episcopis Tirasone
[et] Albarrazini. Electo ecclesie Oscense. Castellano Emposte fratri Sanccio de Aragone. Abbati
Montisaragonum. Comendatori Montisalbani.
Abbati monasterii Sancti Iohannis de Pinna. Abbati monasterii Sancti Victoriani. Abbati monasterii de Beruela.
Magistro milicie Calatrave. Abbati monasterii Rotense. Abbati monasterii de Petra. Petrus, Dei gratia rex
Aragonum et cetera. Venerabili et dilectis priori et capitulo ecclesie Sancti Salvatoris Cesarauguste, salutem et
cetera. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura pervigili intendentes, certos
prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro habendo consilio et auxilio
ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt, ad locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus
evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum discordias quas contra
nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles
terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, set
etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et
Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generale evocari debebat, ea propter consilio habito cum
predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum generale
predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus et monemus quatenus ordinatis et
constituatis yconomos seu procuratores vestros idoneos, quos cum pleno et sufficienti posse ad tractandum et
ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit impendendo die et loco premisis
ubi concedente Domino personaliter esse proponimus firmitatis adesse, nos enim aliis propterea evocandis
consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi Burriane, XIIo kalendas aprilis anno Domini Mo
CCCo XXXo sexto. Similes infrascriptis. Priori et capitulo Sancte Marie Maioris Cesarauguste. Capitulo ecclesie
Oscense. Capitulo ecclesie Tirasone. Capitulo ecclesie Albarrazini. Petrus, Dei gratia rex Aragonum et cetera,
inclito infanti Petro, Rippacurcie et Ampuriarum comiti, patruo nostro karissimo, salutem et dilectionem
affectum. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum nostrorum cura pervigili intendentes,
certos prelatos, barones, et aliquos de probis hominibus civitatum et villarum nostrarum pro habendo consilio et
auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt ad locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus
evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit concordatum quod ad remediandum discordias quas contra
nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor, regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles
terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, sed
etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et
Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum generalem evocari debebat, ea propter consilio habito cum
predictis ad vicesimam primam diem post instans festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum
generalem predictum locum de Gandesia duximus assignandum, quare vos requirimus vobisque mandamus
quatenus ad tractandum et ponendum predicta in statu debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit
impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino personaliter esse proponimus intersitis, nos enim aliis
propterea evocandis consimiles literas destinamus. Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo kalendas aprilis
anno Domini Mo CCCo XXXo sexto. Similes nobilibus Aragonum infrascriptis. Luppo de Luna, domino civitatis
Sugurbii. Eximino Corneli, domino de Alfagarino. Blasio de Alagon. Petro Ferdinandi, domino de Ixar. Iohanni
Eximini de Urrea maiori. Petro de Luna. Roderico de Peralta vel eius procuratori. Athoni de Focibus. Petro
Cornelii. Thome Cornelii. Philipo de Castro. Iohanni Martini de Luna. Blasio Maça de Vergua. Iohanni Eximini
de Urrea, filio nobilis Iohannis Eximini de Urrea. Iohanni Eximini de Urrea, filio nobilis Artaldi de Alagone.
Petro Ferdinandi de Vergua. Martino Egidii de Atrosillo. Petro de Sancto Vincencio. Eximino de Luna, filio
nobilis Petri Martini de Luna. Raimundo Cornelii. Egidio de Rada. Gombaldo de Tramaceto. Iohanni Ferdinandi
de Lurcenich. Item sub eadem forma fuit scriptum mesnaderiis et aliis de Aragone infrascriptis. Thome Petri de
Focibus. Eximino Petri de Pina. Sanccio Luppi de Vallimanyan. Gondissalvo Garsie, filio Gondissalvi Garsie.
Eximino de Tovia. Petro Roderici de Villafellig. Luppo de Gurrea, filio Michaelis de Gurrea vel eius tutori.
Roderico de Ahones. Sanccio Petri de Pomar. Iohanni Didaca Descoron. Michaeli de Gurrea. Michaeli Petri
Çapata. Garsie Ferdinandi de Castre. Garsie de Loriç. Petro Ravers de Vera. Iohanni Roderici de Moros. Petro
Delgado de Luna. Enneco Luppi de Iassa. Alvaro Tarini. Guillermo Petri de Oç. Martino Açnari de Casseda.
Geraldo Avarcha. Garsie Viçcarra. Roderico Petri Avarcha. Ferdinando Luppi de Heredia. Blasco Ferdinandi de
Heredia. Didaco Luppi de Luna. Roderico Petri de Pisa. Eximino Aznari de Benies. Petrus, Dei gratia rex
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, dilectis et fidelibus iuratis, probis hominibus et
universitati civitatis Cesarauguste, salutem et cetera. Licet nos circa tranquillum statum et prosperum subditorum
nostrorum cura pervigili intendentes, certos prelatos, barones et aliquos de probis hominibus civitatum et
villarum nostrarum pro habendo consilio et auxilio ab eisdem, super hiis que statum predictum respiciunt ad
locum Castilionis Campi de Burriana duxerimus evocandos, et inibi ad speciem descendendo extiterit
concordatum quod ad remediandum discordias quas contra nos, terras et gentes nostras, illustris dompna Elionor,
regina Aragonum, pro se et eius natis ac quidam nobiles terre nostre, proxime suscitarunt, egebamus consilio
pleniori. Et ad hoc nedum predicti quos evocavimus, set etiam de prelatis, baronibus, militibus et nunciis
civitatum et villarum regnorum nostrorum Aragonum et Valencie, ac comitatus Barchinone, parlamentum
generalem evocari debebat, ea propter consilio habito cum predictis ad vicesimam primam diem post instans
festum Pasche resurreccionis Domini, ad parlamentum generalem predictum locum de Gandesia duximus
assignandum, quare vobis dicimus et mandamus quatenus ordinatis et constituatis ex vobis sindicos seu
procuratores vestros idoneos, quos cum pleno et sufficienti posse ad tractandum et ponendum predicta in statu
debito et pro auxilio, super hiis nobis si opus fuerit impendendo die et loco premissis ubi concedente Domino
personaliter esse proponimus faciatis adesse, nos enim aliis propterea evocandis consimiles literas destinamus.
Datum in Castilione Campi de Burriana, XIIo kalendas aprilis anno Domini Mo CCCo XXXo sexto. Similes
universitatibus infrascriptis. Civitatum Osce, Tirasone, Barbastri, Iacce [et] Albarrazini. Calataiub et aldearum.
Daroce et aldearum. Turolii et aldearum. Exee. Unicastri. Burgie. Aynsie. Pertuse et aldearum. Saranyene et
aldearum. Çuffarie et aldearum. Farizie et aldearum. Alcanicii et tenencie sue. Montisalbani. Alagonis.
Almudevar et aldearum. Montissoni. Tamariti de Litthera. Sub forma predicta qua fuit scriptum prelatis
Aragonum fuit scriptum prelatis regni Valencie infrascriptis videlicet. Venerabili in Christo patri Roderico,
episcopo Valencie. Fratri Petro de Tous, magistro milicie de Muntesia. Fratri Roderico, abbati monasterii
Vallisdigne. Abbati monasterii de Benifaçano. Sub forma predicta qua fuit scriptum baronibus et militibus
Aragonum, fuit scriptum baronibus et aliis de regno Valencie subscriptis videlicet. Gondisalvo Didaci de
Arenosio. Gondisalvo Eximini de Arenosio. Sanccio de Orta de Arenosio. Guillermo Roderici de
Montecatheno, vel eius procuratori. Heredibus nobilis Ferdinandi de Aragone. Gilaberto de Scintillis. Francischo
Carrocii. Iohanni de Proxida, vel eius procuratori. Galcerando de Pulcropodio. Item, militibus regni Valencie
infrascriptis. Peregrino de Monteaccuto. Alfonso Martini de Moraria. Philipo de Boyl. Roderico de Boyl.
Roderico de Sent Leyr. Petro Çapata. Gilaberto de Nogaria. Egidio Martini de Entença. Gondissalvo Garsie.
Heredi Roderici Eximini de Burriol. Marcho de Tovia. Iohanni Eximini de Montetornesio. Bernardo de
Vilariamico. Francisco de Materone. Guillermo de Pulcrovisu. Roderico de Vilariaccuto, vel eius procuratorii.
Luppo Alvari de Espeyo. Berengario de Tovia. Item, sub forma predicta qua fuit scriptum universitatibus
Aragonum, fuit simili scriptum universitatibus regni Valencie infrascriptis videlicet. Civitatis Valencie. Morelle
et aldearum. Castilionis Campi de Burriana. Burriane. Villeregalis. Xative. Algezire. Murvieteris. Lirie. Corbarie.
Cullarie. Castrihabib. Ademuç. Alpont. Alacantis. Oriole. Guardamar. Item, sub forma qua fuit scriptum super
dicto parlamento prelatis Aragonum et regni Valencie fuit scriptum prelatis Cathalonie infrascriptis.
Archiepiscopo Terrachonne. Episcopis Barchinone, Ilerde, Gerunde, Vicense, Dertusense et Urgellense. Item,
capitulis dictarum ecclesiarum fuit scriptum sub modo predicto illorum de Aragone et de regno Valencie. Item,
fuit scriptum baronibus Cathalonie sub forma predicta baronum Aragonum et regni Valencie, videlicet. Infanti
Roderico Berengarii, comiti Montanarum de Prades. Infanti Iacobo, comiti Urgellensi et vicecomiti Agerense.
Rogerio Bernarti, vicecomiti Castriboni. Artaldo Rogerii, comiti Pallariense. Ugoni, vicecomiti Cardone.
Aufrido, vicecomiti de Rochabertino. Bernardo, vicecomiti Caprarie, vel eius procuratori. Petro, vicecomiti de
Vilamuro. Roderico Rogerii de Pallars. Bernardo de Capraria. Roderico de Angularia. Berengario de Angularia.
Petri de Queralto. Othoni de Montecatheno. Guillermo de Cervilione. Bernardo Iordani, domino de Insula.
Geraldo Alamani de Cervilione, vel eius tutori. Roderico de Rippollis, vel eius procuratori. Amorosio de
Rippollis. Bernardo Ugoni de Rochabertino. Petro de Fonolleto. Petro Galcerandi de Pinosio. Ugueto de
Angularia. Dalmacio de Castronovo. Arnaldo de Erillo. Guillermo de Bellera. Artaldo de Orcau. Heredi Eymerici
de Scintillis. Gilaberto de Crudiliis. Gilaberto de Crudiliis de Bestrecano. Roderico de Apilia. Simoni de Muro.
Berengario de Vilariaccuto. Bertrando de Castelleto. Francischo de Cerviario. Poncio de Sancta Pace. Roderico
de Cardona de Torano. Galcerando de Angularia. Artaldo de Saga. Gerardo de Cardona. Item, sub eadem forma
militibus Cathalonie infrascriptis. Petro de Melleano. Bernardo Guillermi de Foxano. Guillermo de Crexello.
Petro de Corniliano. Dalmacio Xatmar. Guillermo de Gallinariis. Ugueto de Fluviano. Iacobo de Besora.
Bernardo de Orriols. Guillermo de Palafols. Bernardo de Sancte Euginia. Roderico Berengarii de Mediona.
Dalmacio de Paniola. Geraldo de Ulgia. Roderico de Timor. Guillermo de Turriliis. Petro de Belloloco. Gilaberto
de Castrocirio. Berengario de Castroepiscopali. Guillermo de Barberano. Roderico de Iosa. Guillermo de Apilia.
Bernardo Guillermi de Rippis. Galcerando de Rippis. Berengario de Sancto Vincencio. Guillermo de Sancto
Vincencio. Francisco de Sancto Vincencio. Petro de Castroveteri. Bernardo de Tous. Galcerando de Albano.
Ferrario de Villafrancha. Bernardo de Falchs. Berengario de Castroeulino de Robiene. Berengario de Fellonario.
Ariolio de Ulgia. Berengario de Iorba. Berengario de Raiadello. Petro de Montetornesio. Guillermo de Caldiciis.
Ramon de Monteolivo. Item, universitatibus Cathalonie infrascriptis forma aliarum universitatum predictarum.
Civitatum Barchinone, Ilerde, Terrachone, Gerunde, Vici, Minorise [et] Dertuse. Villefranche. Cervarie.
Bisulduni. Berge. Turricelle de Montegrino. Montisalbi. Terrage. Apiarie. Aqualate. Calidarum de Montebovino.
De Arbucio. Cambrils. Campirotundi. De Figueriis. Almenar. Camarasa, Cubells et Muntgay. Alos et Meya.
Item, fuit scriptum prelatis Cathalonie infrascriptis sub forma aliorum prelatorum predictorum. Fratri Artaldo de
Ulmis, priori ordinis Hospitalis in Cathalonie. Abbatibus: Montis Lopuleti. Sanctarum Crucum. Rivipulli.
Balneolarum. Sancti Cucuphatis Vallense. Campirotundi. Sancti Felicis Guixollense. Ameriense. Ville Bertrandi.
Sancti Michaelis de Fluviano. Sancti Petri de Rodis. Sancte Marie de Rosis. Sancti Petri de Gallicatum.
Sanctagnense. Sancti Iohannis de Abbatissis. Sancti Laurencii de Monte. Sancti Benedicti de Bagiis. De Scarpio.
Terense.
CORTES Y PARLAMENTOS DE 1336 . J. Ángel Sesma Muñoz y Mario Lafuente Gómez
- 1336, 29 abril:
Juramento y coronación de Pedro IV
ACA, Canc., reg. 557, ff. 170r-172r.
Super coronatione domini regis. In Dei nomine, anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo quinto, die lune
qua dicebatur quarto kalendas febroarii, illustrissimus ac magnificus princeps et dominus, dominus Petrus, Dei
gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, in civitate Cesarauguste personaliter
constitutus eadem die, audito iam obitu serenissimi principis domini Alfonsi, recolende memorie regis
Aragonum, patris eius, qui obierat in palacio suo Barchinone nono kalendas febroarii anno predicto, decrevit se
regem Aragonum ut predicitur nominari. Postea vero, in eadicta civitate Cesarauguste, quinto idus marcii anno
predicto, dominus rex memoratus convocavit litteratorie prelatos, nobiles, mesnaderios, milites et universitates,
civitatum, villarum et aliorum locorum regni Aragonum ad generalem Curiam in dicta civitate celebrandam,
octava die post festum Pasce proxime tunc venturum. Et eadem die, qua computabatur septimo idus aprilis, anno
Domini millesimo CCCo tricesimo sexto, idem dominus rex existens coram altari ecclesie metropolitane Sancti
Salvatoris civitatis predicte, reverendo in Christo patre Petro, Cesarauguste archiepiscopo, missam in dicto altari
celebrante, ac presentibus venerabilibus Bertrando Tirasonensis, Petro Oscensis, Ferrario Ilerdensis et fratre Petro
Sancte Juste in insula Sardinie, episcopis, et Eximino, abbate Montisaragonum, indutis pontificalibus, presentibus
etiam aliis prelatis et nobilibus, mesnadariis, militibus et sindicis civitatum, villarum et aliorum locorum regni
Aragonum predictorum indutus, rega[lia] ornamentis, militari cingulo nove militie propriis manibus se accinxit et
suscepta, a dicto archiepiscopo Cesarauguste unctione et benedictione, ut est moris, levavit de dicto altari
diadema regale et illud capiti suo imposuit et se propriis manibus coronavit. Subsequenter ad postulationem
prelatorum, baronum, mesnaderiorum, militum et procuratorum civitatum et villarum Aragonum predictarum
subscriptum prestitit iuramentum, de quo factus fuit instrumentum publicum continentie subsequentis: “In
nomine Domini nostri Ihesuchristi, amen. Noverint universi quod, die dominica, qua computabatur septimo idus
aprilis, in mane, anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo sexto, excellentissimus princeps et dominus,
dominus Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, constitutus
personaliter in ecclesia metropolitana Sancti Salvatoris civitate Cesarauguste, in qua eorunt regni sui Aragonum,
susceperat diadema et alia insignia regie congruentia dignitati, certificatus plenarie quod illustrissimus dominus
rex Alfonsus, bone memorie, pater eius, tunc infans, gratie et ex certa sciencia ac spontanea voluntate, presente et
volente serenissimo domino rege Jacobo, dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, genitore, promiserat per
firmam et solempnem stipulationem reverendo in Christo patri Petro, divina providentia Cesarauguste
archiepiscopo et ceteris prelatis, religiosis, baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, procuratoribus
civitatum, villarum et aliorum locorum regni Aragonum tunc in civitate Cesarauguste, ad celebrationem generalis
Curia congregatis qui iuraverant per Deum et Crucem domini nostri Ihesuchristi et eius sancta quatuor Evangelia,
coram eis posita et per eos corporaliter tacta dictum dominum regem Petrum, tunc infantem, iamdicti domini
regis Alfonsi, tunc infantis primogenitum, presentem et iuramentum recipientem, quod etiam iuramentum dicto
domino regi Alfonso, tunc infanti, patri et legitimo administratori dicti domini regis [Petrus], tunc infantis,
nomine eius recipienti ad eius utilitatem propter etatis sue defectum prestiterunt pertinerent et ha[berent] dictum
dominum regem Petrum, tunc infantem, in regem et pro rege Aragonum post dies dicti domini regis Jacobi, avi,
et dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, patris eius; et quod ex tunc dicto domino regi Petrus, tunc infanti,
obedirent et fidelitatem sibi servarent in vita dictorum dominorum regis Jacobi et regis Alfonsi, tunc infantis, et
etiam post ut vassalli et naturales domino suo naturali debent et tenentur fidelitatem et obedientiam servare se
facturum et curaturum cum efectu quod dictus dominus rex Petrus, tunc infans, quartumdecimum annum sue
etatis complevisset, infera unum annum. Ex tunc inmediate sequentem iuraret et firmaret dictis, religiosis,
baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, civibus et hominibus villarum et aliorum locorum dicti regni
Aragonum et Rippecurcie et baronibus, mesnaderiis et militibus regni Valencie, qui forum Aragonum voluerint,
quod observaret et facere observari eis foros, usus, consuetudines Aragonum, privilegia et omnia instrumenta
donationum, venditionum et permutationum, et libertates universas que haberent et habere debent, et hominibus
Turolii forum suum ac usus, consuetudines, privilegia et omnia iustam donationem, venditionem et
permutationem et libertates universas, prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et eis erant concessa que
habebant et habere debebant cum essent inter regnum Aragonum constituti, et non contravenirent per se vel per
aliqua interpositam personam modo aliquo sive causam. Et quod iuraret, per se et succesoribus suis imperpetuum,
quod moneta Jacce que tunc erat et nunc est suam firmitaaten manere imperpetuum secundum quod tunc erat et
curreret firmiter per totum Aragonum et in aliis locis solii currere consueverat. Ita videlicet quod a dicto domino
rege Petro, tunc infantes et heredibus et succesoribus suis, non valeret destrui vel mutari, minui vel augeri aut de
novo cudi sicut, predictus dominus rex Jacobus, pater dicti domini regis Alfonsi, tunc infantis, qui presens erat
eam dictis prelatis et aliis iuravit ac etiam confirmavit. Insuper etiam quod firmaret et iuraret statutum et
ordinationem perpetuam factas per dominum Jacobum antedictum per que, idem dominus rex Jacobus statuit,
ordinavit et sanccexiit quod regna Aragonum et Valencie ac comitatus Barchinone cum directo dominio et aliis
quibuscumque universis iuribus que ad ipsum dominum regem spectabant vel possent spectare in regno
Maioricarum et insulis ei adiacentibus, et in comitatibus Rossilionis, Ceritanie et Confluentis, Vallispirii et in
vicecomitatibus Omelades[ii] et Carladesii essent et manerent pdrpetuo unita et unum et su uno solo eodemque
domino et dominio perseverarent ac aliquid vel aliqua ex eis ab alio vel aliis separentur prout hec, et alia in
instrumento publico per me subscriptum notario factum et clausum die dominica, quam computabatur XVIIo
kalendas occtobris, anno Domini millesimo CCCo X Vo , et sigillis pendentibus dictorum dominorum regum
Jacobi et Alfonsi munito plenius continetur. Attende[ntes] etiam prefatus dominus rex Petrus quod propter varias
et diversas egritudines quas dictus dominus rex Alfonsus, pater eius, sustinuit idem dominus rex termino supra
specificato per pretatione iuramenti predicti nec post nequirit ad regnum A[rag]onum personaliter se conferre. Et
propterea per eundem dominum regem Petrum predictum non extitit prestitum iuramentum in eodem termino vel
post ipsum. Ideo prefatus dominus rex Petrus, ad instantiam et supplicationem reverendi in Christo patris Petri,
Cesarauguste archiepiscopi, Petri Oscensis et Bertrandi Tirasone Episcoporum, Exemeni, abbatis
Montisaragonum, Alfonsi Petri, magistri ordinis militie Calatrave, fratris Fortunnii Luppi de Vizcarra et fratris
Bernardi Ça Corbella, procuratorum venerabilis fratris Sancii [de] Aragone, castellani Empposte, Azenarii de
Rada, prioris, et Johannis Sanccii de Maiorali, procuratorum et sindicorum capituli sedis Cesarauguste, Michaelis
Palazini, procuratoris fratris Vitale de Villanova, comendatoris Montisalbani, Simonis de Noscito, decani ecclesie
Tirasone, procuratore et sindici capituli sedis civitate eiusdem, Michelis d’Arcayne, helemosinarii, procuratoris et
sindici prioris et capituli Sancte Marie Maioris civitate Cesarauguste, fratris Bartholomei, procuratoris abbatis
monasterii Fontis Clari, fratris Raymundi de Mur, prioris de Gradibus, procuratoris conventus monasterii Sancti
Victoriani, fratris Bertrandi, abbatis monasterii de Beruela, fratris Guillermi de Madrona, abbatis monasterii de
Rueda, et incliti domini infantis Jacobi, comiti Urgelli et vicecomitis Agerensis, domini baroniarum de Entencia
et de Antilione, Galaciani de Tarba, procuratoris domini infantis Petri, comitis Rippecurcie, nobilis Johannis
Eximini de Urrea, maioris, nomine proprio et procuratorio nobile Eximini Cornelii, domini de Alfagarino, nobilis
Blasii de Alagone, domini de Pina, nobilis Luppi de Luna, domini civitate Sugurbii, nobili Petri de Luna, nobili
Petri Cornelii, nomine propio et procuratorio nobilis Thomasii Cornelii, nobili Athoni de Focibus, nobili
Reymundi Cornelii, nobili Blasii Maça de Vergua, nobili Alfonsi Rogerii de Lauria, nobili Johannis Eximini de
Urrea, minor dierum, nobili Petrus Ferdinandi de Vergua, nobili Gombaudi de Tramaçet, Johannis Ferdinandi de
Luna, nobili Gondisalvi Didaci de Arenosio, Petri Luppi de Ahuero et Munnii Luppi de Tahust, procuratorum
nobilis Philipi de Castre necnon Thome de Focibus, Eximini Petri de Pina, Gondisalvi Garsie ac Sancii Petro de
Pomario, mesnaderiorum et Peregrini de Ançano, Justicie Aragonum, Michelis Petri Çapata, Petri Roderici de
Açagra, Petri Petri de Ayerbio, Garsie Ferdinandi de Castro, Johannis Roderici de Açagra, Petri Layn, Martini
Rotlam et Garsie Biscarra, procuratorum militum, Dominici Sanccii de Barchinona, Guillem de Calavera, Garsie
Eximini de Resa, Eximini Azenarii de Daroca, iuratorum, Sanccii Martini Luengo, Jacobi Eximini de Miranda,
Johannis de Martellis et Blasii d’Aysa, procuratorum et sindicorum civitate Cesarauguste, Petri Sora, Egidii Brun
Rotundi, Guillermi Lascun et Petri d’Aysa, procuratorum et sindicorum civitate Osce, Sancci Petri de Morello,
Petri Petri de Molino, Petri Johannis de Mallen et Ferdinando Luppi Helias, procuratorum et sindicorum civitate
Barbastri, Arnaldi de Benost et Petri Vaylo, procuratorum et sindicorum civitate Jacce, Michelis Petri Catalan,
iudicis, Ferdinandi Munionis de Pampilona, Petri Ferdinandi de Savinyan, Petri de la Sala, Johannis de Marrach,
Eximini de Domengo, procuratorum et sindicorum ville Calataiubi, Gondisalvi Gomezii et Petri Egidii de Brun,
procuratorum et sindicorum ville Daroce, Johannis Petri del Roy, Egidii Sancii Munionis, Juan Luppi de Celades
et Dominici Pascasii del Pobo, procuratorum et sindicorum ville Turolii, Alfonsi Eximini de Ayerbio et Michelis
Eximini de Ayerbio et Michaelis Eximini de Vaylo, procuratorum et sindicorum ville Exee, Martini Guillermi de
Almir, Johannis Sancii Catalan et Luppi Sancii de Lucena, procuratorum et sindicorum ville Unicastri, Juliani
Petri de la Figuera, Ferdinandi Petri de la Figuera, Francisci de Miedes et Juliani Petri de Munuebraga,
procuratorum et sindicorum universitatis aldearum Calataiubi, Lazari Petri et Philipi Egidii, procuratorum et
sindicorum universitatis aldearum Daroce, Guillermi d’Albes et Guillermi de Barchinona, procuratorum et
sindicorum ville Alcanicii, Guillermo de la Sosa et Mathei Cipriani, procuratorum et sindicorum universitatis
ville Montissoni, Roderici de Altabas, Nicholai de Aranda, Martini Petri de Palomar, Johanis Roderici del
Fortaner, procuratorum et sindicorum Montisalbani, Martini Petri et Bartholomei de Don Blasco, procuratorum et
sindicorum ville et aldearum Farizie, Eximini de Broca et Jacobi de Bordell, procuratoris et sindicorum
universitatem ville Burgie, Arnaldi Baiuli et Berengari Xicot, procuratorum et sindicorum ville Tamariti,
Francisci Sacanell, procuratoris et sindici ville Saranyene, Johannis de Bassa, procuratorem et sindici
universitatis aldearum Saranyene, Petri Nagran et Johannis d’Aran, procuratorum et sindicorum ville Alagonis,
Pascasii de Grios et Dominici de Loarre, procuratorum et sindicum ville de Almudevar, Gondisalvi Ferdinandi de
Mançaneda et Petri Egidii de Azarol procuratorum et sindicorum ville et aldearum Pertusie, Johannis de Callen et
Johannis Eximini de Malart, procuratorum et sindicorum universitatis ville Çufarie et Petri de Fenitelo,
Raymundi de Montefalcon et A. Sagarra, procuratorum et sindicorum ville Orte et baiulie eiusdem, qui ad
generalem Curiam ad dictam diem fuerant vocati per se et aliis quorum intererat requirentium et supplicantium
dictum iuramentum prestitit sub forma sequenti. Nos Petrus, Dei gratia rex predictus, promittimus et iuramus, per
Deum et crucem domini nostri Ihesuchristi et eius sancta quatuor Evangelia, coram nobis posita et a nobis
corporaliter tacta, vobis memoratis prelatis, religiosis, baronibus, mesnaderiis, militibus, infantionibus, civibus et
hominibus villarum et aliorum locorum regni Aragonum et Rippacurcie et etiam baronibus, mesnaderiis,
militibus regni Valencie qui forum Aragonum voluerint, presentibus et futuris, quod observabimus nobis et
nostris perpetuo et observari faciemus foros, usus et consuetudines Aragonum, privilegia et omnia instrumenta
donationum, permutationum et libertates universas que habeatis et habere debetis, et vobis hominibus Turolii
forum vestrum, et vobis hominibus Albarrazini etiam forum vestrum et usque consuetudines, privilegia et omnia
instrumenta donationum, permutationum et libertates universas, prout aliis in dicto regno Aragonum constitutis et
nobis concessa sunt, que habetis et habere debetis cum sitis infra regnum Aragonum constituti, et non
contraveniemus per nos vel per aliquam interpositam personam modo aliquo sive causam. Item, iuramus per nos
et per succesoribus nostris imperpetuum quod moneta Jacce que nunc est in omni maneat firmitate imperpetuum
secundum quod nunc est, et currat firmiter per totum Aragonum et in aliis locis ubi currere consuevit. Ita
videlicet quod nec a nobis neque ab heredibus et succesoribus nostris destrui valeat vel mutari, minui vel augeri
aut de novo cudi sicut, eam predictus dominus rex Jacobus, avus noster, et postmodum dictus dominus rex
Alfonsus, genitor noster, dictis prelatis et aliis eam iuravit ac etiam confirmavit. Insuper etiam iuramus et
confirmamus statutum et ordinationem perpetuam factam per dominum regem Jacobus antedictum, per que idem
dominus rex Jacobus statuit, ordinavit et sançexiit quod regna Aragonum et Valencie ac comitatus Barchinone
cum directo dominio et aliis universis quibuscumque iuribus que ad ipsum dominum regem spectabant vel
possent spectare in regno Maioricarum et in insulis ei adiacentibus, et in comitatibus Rosilionis, Ceritanie et
Confluentis, Vallispirii, et in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii essent et manerent perpetuo unita, et unum
et sub uno solo eo eodem domino et dominio perseverent nec aliquod vel aliqua ex eis ab alio vel aliis separentur.
A prestatione ac iuramenti predicti excipimus donationes, obligationes, remissiones, concessiones legata,
dimissiones et alienationes factas et facta perpetuo vel ad tempus de civitatibus, castris, villis mero et mixto
imperio, iuredictione civili et criminali, alta et baxa, redditibus, fructibus, proventibus, pedidis, peytis,
esdevenimentis facitis, laudimiis, feudis, retentionibus, servitutibus, utili et directo dominio, iuribus corporalibus
et incorporalibus et aliis rebus temporalibus et spiritualibus quocumque nomine censeantur et censeri posint
visibiliter et invisibiliter, non comprehendi nec includi sub iuramento generali predicto que facte fuerunt per,
inclite recordationis, dominum Alfonsum progenitore nostrum, regem Aragonum memorie recolende a die qua
computabatur XIIIo kalendas septembris anno Domini millesimo CCCo XXo VIIIo et per ipsa tempora et citra
quamdiu a dictis anno, mense et die vita extitit sibi comes quosque non intendebamus nec intendimus exprese vel
tacite aprobare, laudare seu etiam confirmare. Immo eas et ea omnia et singula siqua vel sique sunt irritamus,
cassamus et etiam anullamus et si nulla sunt, cassa et irrita nuntiamus tanquam factas, facta et actemptata, in
preiudicium iuris regii et diminucionem rei publice et generalis comodi et honoris regni Aragonum et aliorum
regnorum et terrarum nobis iure regio submissarum. De premisis autem ad mandatum dicti domini regis et
postulationem et requisitionem prelatorum, religiosorum, baronum, mesnaderiorum, m[i]litum, infantionum et
procuratorum civitatum et villarum et aliorum locorum regni Aragonum predictorum factum est. Presens
publicum instrumentum quod est actum loco, die et anno prefixis. Signum [signo] Petri, Dei gratia regis
Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone, qui hoc iuramus, concedimus et firmamus et
huic instrumento sigillum nostrum apponi mandavimus.” Prestito autem iuramento predicto. Idem dominus rex
procedens ab ecclesia supradicta sedesque super equum pannis albi coloris siricis colio pertum tenenseque in
capite diadema, in manum dextera ceptrum et in sinistra pomum, per plures barones, milites et civis per medium
civitate predicte ad Aljafariam suam, extra dictam civitatem, honorifice fuit ductus, ubi per duos dies fuerunt
comunia puandia et explendida omnibus epulare volentibus celebrata. Postque durante celebratione dicte Curie
aragonensibus generalis antefatus, dominus rex Petrus deliberavit, maturo consilio, pernenire ad partes
Cathalonie se conferre. Et propterea, cum literis suis que date fuerit Cesarauguste, IIIo kalendas madii anno
Domini millesimo CCCo XXX VIo , que registrate sunt in registro eiusdem temporis intitulato Exercituum et
Curiarum, mandavit inclitis infantibus domino Petro Ripacurcie et Impuriarum, domino Raymundo Berenguerii
Montanearum de Prades, comittibus necnon vicecomitibus ceterisque nobilibus ac militibus et universitatibus
civitatum, villarum et aliorum locorum suorum Cathalonie que cum ipse disposuisset in inicio sui novi domini et
succesionis in regnis et terris suis ab eis recipere fidelitatem et homagium pro feudis que per eo tenebant essent,
coram eodem domino rege in civitate Ilerde prima die mensis iunii tunc instantis facturi eidem domino regi
fidelitatem et homagium per feudis predictis quoniam ipse peratus erat, facere eis eam quod facere tenebatur.
CORTES Y PARLAMENTOS DE 1336 . J. Ángel Sesma Muñoz y Mario Lafuente Gómez
- 1336, 14 julio.
Juan de Paris, tesorero del reino, reconoce que el concejo de Estella ha pagado 1.000 libras de sanchetes,
correspondientes al año anterior, en razón de la condena impuesta por la destrucción y muerte de los
judíos de la ciudad.
A- AGN. Comptos, Caj. 7, nº 76. Perg. 482 x 130 mm. Falta el sello de cera pendiente, del tesorero.
Romance navarro.
Ref.: CASTRO - IDOATE, Catálogo …, t. II, nº 64.
Sepan quoantos esta present carta veran et hodran que yo Iohan de Paris, clerigo del seynnor rey et thesorero de
Nauarra, otorgo et viengo de manifiesto que he contado con vos Nicholau de Palmes, don Pere Pelegrin, Sancho
Periz et sus compaynneros iurados del conceyllo de la villa de Esteylla, de las mil /2 libras de sanchetes que el
dicho conceyllo deuian al seynnor rey del termino de la fiesta de Sant Iohan Babtista, anno CCCº tricesimo
quinto, de la condempnacion de las diez mil libras en que el dicho conceyllo fue condempnado por la muert et
destruccion de los iudios et iuderia de Esteylla, es a saber que el dicho conceyllo deuian /3 las dichas mil libras
del dicho termino, de los quoales han pagado a maestre Symon Albert, thesorero qui fue, los quoales mando
pagar por su letra a Remon de Arxa, sargent d’armas sobre sus gages de la sargenteria, sessanta libras. Item al
dicho maestre Symon, los quoales, mando dar a Garcia Lopeyz d’Aruiçu et a Iohan Martiniz de /4 Çiordia,
goardas de La Bastida de Echerri, por los gages del veynt et vn dia de mayo, anno CCCº XXXVº ata el veynt et
vn dia de iulio enseguient por dos meses, quoaranta libras, seze sueldos et cinquo dineros. Item a don Semen
Martiniz de Roncal, abbat de Baygorri, los quoales mando dar a los dichos Garcia Lopeyz et Iohan /5 Martiniz de
Çiordia, seyendo en la villa de Echerri con çinquoanta hombres a pie por los gages de dos meses de la fiesta de
Sant Matheo apostol, anno CCC XXXVº, que es veynt et vn dia de setiembre ata el veynt et vn dia de nouiembre
enseguient, quoaranta libras, seze sueldos et ocho dineros. Item al dicho maestre Sy-/6 mon, los quoales mando
dar por su letra a los dichos Garcia Lopeyz et Iohan Martiniz por sus gages del veynt et vn dia de iulio, aynno
sobredicho, ata el veynt et vn dia de setiembre enseguient quoaranta libras, seze sueldos et ocho dineros. Item al
dicho maestre Symon, los quoales mando dat a Gil Garcia de Yaniz, merino de Pom-/7 plona en razon de las
espienssas que fezo en prender a Miguel Sanchiz d’Aoyz, escudero, cinquoanta libras, treze sueldos et quoatro
dineros. Item al dicho Symon, los quoales mando dar a don Iohan Martiniz de Medrano sobre sus cauayllerias
cinquoanta libras. Item al dicho maestre Symon los quoales mando dar a /8 Garcia Arnalt de Ganauerro, sargent
d’armas sobre sus gages, sessanta libras. Item al dicho maestre Symon los quoales mando dar a Arnalt Garcia de
Sanz Per, alcayt del castieyllo de Sant Adrian, por complimiento de sus gages del dicho castieyllo quatroze libras.
Item al sobredicho don semen Martiniz de /9 Roncal, abbat de Baygorri, los quoales mando dar a Martin Garcia
de Muguerça por complimiento de treynta ocho libras et diez sueldos por las obras que fizo en el castieyllo de
Atahun, et extimado por Pere d…, carpentero del rey, veynt seys libras, diez sueldos. Item al dicho don Semen
Martiniz de Roncal los quoales /10 mando dar a Pero Sanchiz de Liçaratçu, al dicho carpentero et a Sancho Ruyz
de Oyanederra, por las espienssas que fizieron quoando fueron a Segura, quoatorze libras dizesiete sueldos et
nueu dineros. Item Yenego de Liçaraçu, goarda del castieyllo de Montrreal por me sire Iohan de Frenay, alcayt
del dicho casti-/11 eyllo, de mandamiento del dicho don Semen Martiniz de Roncal, por los gages del dicho
castieyllo del primer dia de ienero, anno CCC XXXIIIIº ata el primero dia de iulio enseguient, treynta libras. Item
al dicho abbat los quoales mando dar a Robert de Sant Pol, alcayt del castieyllo de Punicastro sobre los gages del
dicho /12 castieyllo por medio aynno ata el primero dia de ienero CCCº XXXVº, treynta libras. Item al dicho
abbat, los quoales, mando dar a Iohan Garcia de Reta, merino, por los gages de setanta hombres que seyan en la
fortaleza de Leyça del primer dia de setiembre, anno CCCº XXXVº ata el postremero primero dia de nouiembre
por /13 dos meses quoaranta cinquo libras, tres sueldos et quoatro dineros. Item a don Iohan Martiniz de Medrano
por la prouision de las gentes que seyan con eyll en defenssion de las fronteras de la merindat de Esteylla, de
mandamiento del dicho abbat trezientas libras. Item a Miguel Periz d’Eslaua, notario, por su letra pora /14 las
prouisiones de las gentes d’armas que seyan en la merindat de Esteylla, quoaranta et seys libras. Item a Pes de
Luxa, merino de Esteylla, de mandamiento del dicho maestre Symon sobre los gages del castieyllo de Esteylla,
del primero dia de ienero CCC XXXIIIIº ata el primero dia de iulio ensegui- /15 ent, cinquoanta libras. Item a la
noble dona Vrraqua Sanchiz de Arenoso, muger del noble don Remir Periz d’Arroniz, retenidas de sus
cauayllerias de anno XXXVº de mandamiento del thesorero cinquoanta libras. Item al dicho Miguel Periz
d’Eslaua de mandamiento del thesorero cinquoanta libras, cinquo /16 sueldos et diez dineros. Las quoales
partidas de pagas fazen la summa de las dichas mil libras, del quoal conto et pagas me tiengo por bien pagado et
por entegrado. Et en testimonio d’esto pongo mi sieyllo pendient en esta present carta. La quoal fue fecha
domingo quatrozeno /17 dia de iulio, anno Domini millesimo CCCº tricesimo sexto.
Archivo General de Navarra (1322-1349).. IN: Archivo General de ...
www.euskomedia.org/PDFAnlt/fuentes/docs81.pdf
- 1336, 6 octubre.
213.
8. ln armario de negotiis generalibus regni Valentiae, extra saccos, est cartha homagii facti pridie nonas octubris
1336 regi Petro per Gondiçalbum Garciae, tutorem Gondiçalbi Ximenii, filii et haeredis Eximenii Petri de
Arenos, pro castro et villa de Azubeba.
Pergs. de Pere III, núm. 179.
214.
9. Et idem homagium praestitum pro dicto castro et villa de Azubeba in regno Valentiae est in rcgestro intitulato
Diversorum regis Alfonsi 3 et regis Petri 3. de anno 1333 usque 59, fol. 233.
Reg. 557, f. 223 (f. 178 de la foliació moderna).
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1336, 11 diciembre.
A l’arribada al tron de Pere el Cerimoniós,el nou monarca declarà públicament que acollia davall la
seua protecció Elicsén Ximénez de Montornés, vídua de Jaume deRomaní, el fill i hereu d’aquell, també dit
Jaume, i els seusvassalls, tant cristians com musulmans, del lloc d’Alberic.
ALBERICH 4. In gratiarum regis Petri3, de annis 1336, 37, fol. 97, est salvaguarda Elicendae Eximenii de
Montetornesio, uxori Jacobi de Romanino, quondam, et Jacobo de Romanino, filio et haeredi dicti Jacobi et
dictae Elicendis, et eorum loco de Alberic facta per regem Petrum 3, die 3 idus decembris de 1336.
Reg, 860, ff. 97 v-98.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1337, 13 enero.
El rey permite a Gonzalo Diaz de Arenós tener 10 moros con familias y bienes, que eran de Pere, con la
advertencia de que si quería volver con éste los haría detener y les confiscaría todo.
ACA, C, Reg. 1054, Fól. 8v, 9, 10v, 18, 23; Reg. 860, Fól. 123,125,138v, 139v, 141, 155v; Reg. 861, Fól. 158v,
164; c. r. Pedro III, 26.
La casa de Xèrica i la seva política. Maria Mercè Costa i Paretas
- 1337, 8 marzo.
Privilegio dado por Pedro IV de Aragón confirmando el otorgado por Alfonso IV, dado en Valencia el 4 de
noviembre de 1330, por el que concedió el mixto imperio y la jurisdicción omnímoda sobre la villa de
Cortes y otros lugares a Jimeno Pedro de Arenos.
AHP Zaragoza - Expedientes Casa Ducal de Híjar . ES/AHPZ - P/1-125-45
Copia autorizada por Pedro Miguel Carbonell, archivero real y notario públicode Barcelona, en dicha ciudad a 29
de noviembre de 1494. Pergamino 395 x 390milímetros.
- 1341, 2 julio.
Sor Jordana Jiménez de Borriol comparecía en los actos notariales desde el 4 de abril de 1.306. Fue vicaria
de la abadesa María López en el decenio 1.325-1.335. Como abadesa la vemos por primera vez a primeros
de julio de 1.341.
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3291, num. 4.
Noverint universi presentí instruments quod actu Berengario de Codinachs, scriptor particularis dominus
excelentissimus regis de Aragonis...". En él se hace constar la donación de cuatro maravedíes alfonsinos de oro,
anuales y censuales, con luísmo y fadiga, que deberá entregar el procurador, Jaime Tolosano, todos los años por
Pascua de Resurrección, por la parroquia de san Martín, a la voluntad de "religiosa dompna Jordana Eximenez,
Dei gratia abbatissa monasterii Sánete Elisabet, ordinis sánete Clare Valencie, et cum toto conventui eiusdem
ordinis..., finalizando, "Quod est actum Valencie, sexto nonas julii, anno Domini millesimo trecentesimo
quadragesimo primo"
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1343, 21 febrero.
Proceso contra el rey de Mallorca D. Jaime III, mandado formar por el Rey D. Pedro IV de Aragón.
...Noverint aniversi. Quod die mercrrii intitulata pridie nonas junii anno Domini Millesuno CCC quadragesimo
tertio. Serenissimo ac magnifico Principe et do. nino domino Petro Dei gratia. Rege Aragonum Valentie Majorice
Sardinie et Corsice comiteqne Barchinone in castro suo civitatis Majorice personaliter existente presentibus
testibus infrascriptis et in presentia etiam subscripti scriptoris et notara nobilis Bertrandus de Fonolleto et Aries
Ferrandez Franciscus de Fonte Franciscus de Rippis Altis Arnaldus de Luppiano et Geraldus Adarro domicellus
prestiterunt et fecerunt ipsi domino Regi homagium ore et manibus ac jurain en tum fidelitatis tactis per eos
sacrosanctis Dei evangeliis sub fide cujus homagii el religionis juramenti promiserunt ipsi domino Regi quod
erunt sibi contra omnem hominem mundi boni fideles et legales homines et subjecti. Quodque portabunt eidem
domino Regi bonam rectam ac legalem fidem prout fideles homines et subjecti debent et tenentur portare eorum
domino naturali. Pro quibus omnibus et singulis supradictis attondendis et complendis obligarunt memorato
domino Regi quilibet ipsorum se et omnia bona sua ubique habita et habenda. Presentibus inclito domino lofante
Petro dicti domini Regis patruo comite Rippacuicie et Montanearum de Prades ac nobilibus Petro domino de
Exerica Arnaldo de Erillo gubernatore Regui Majorice et Gondiçalbo Didaci de Arenosio nee non Johanne
Ferdinandi legum doctore dicti domini Regis ejusque curie racionali magistro et Francisco ' de Podio deeretorum
doctore Ferrario de Minorisa et Petro de Mediavilla mmciis civitatis Barchinone ad hec pro testibus spetiaüter
evocatis et pluribus alils ibidem congregatis...
...Noverint universi. Quod die jovis intitulata nonas junii anno Domini MCCC quadragesimo teriio. Serenissimo
ac magnifico principe et domino domino Petro Dei gratia Rege Aragonum Valentie Majorice Sardinie et Corsice
comiieque Barchinone in castro suo Majorice personaliter constituto presentibus testibus infrascriptis et in
presantia etiam subscripti scriptoris ac notara Bernardus Denveig domicellus Arnaldus Burguesa Gregorius
Celambe Polibrondo Raimundus de Capcir jurisperitis Guillermus de Villari Jacobus de Vedrinyans Petrus ça
Plancha jurisperitus Rigaudus de Orto Francischus Brondo Johannes Brondo cives civitatis Majorico predicte
prestiterunt et fecerunt ipsi domino Regi homagium ore et manibus et juramentum fidelitatis tactis per eos
sacrosanctis Dei evangeliis et cruce domini sub fide cujus homagii et religionis juramenti promiserunt ipsi
domino Regi quod erunt sibi contra omnem hominem mundi boni fideles et legales homines et subjecti sui.
Quodque portabunt eidem domino Regi bonam rectam ac legalem fidem prout fideles homines et subjecti debent
et tenentur portare eorum domino naturali. Pro quibus omnibus et singulis supradictis attendendis et complendis
obligarunt memorato domino Rcgi quilibet ipsorum se et omnia bona sua ubique habita et habenda presentibus
testibus inclito domino Infante Petro dicti domini Regis patruo comite Rippacurcie et Montanearum de Prades ac
nobilibiH Petro domino de Exerica Johanne de Arborea Petro de Montecatheno ammirato dicti domini Regis
Raimundo Cornclii Arnaldo de EriHo gubernatore Regni Majoricarum Gondiçalbo Didaci de Arenosio Philspo
de (Castre Alfonso de Luria Galcerando de Bellopodio majoredomus sepedicti domini Regis et Michaele. Petri
Çapata Arnaldo de Moraria vicecancellario Roderico Didaci Johanne Fcrdinandi Mu. monis tuagistro rationali
legum doctoribus Blasio Daysa jurisperito fraft-e Sanccio Luppi de Ayerbio confessoie consiliariis dicti domini
Regis Francisco de Podio decretorum doctore Ferrario de Minorisa nuntiis civitatis Bbrchinone ac Arnaldo
Balistarii cive Barchinoue Bernardo Sunyerii et Bernardo Camosii civibus et sindicis civitatis Valencie.
Proceso contra el rey de Mallorca D. Jaime III, mandado formar por el Rey D. Pedro IV de Aragón. Manuel de
Bofarull y de Sartorio.
- 1343, 9 mayo.
Entre los Maestrazgos turolense y castellonense, los caminantes y viajeros podían pasar por la Iglesuela del
Cid, desde Benasal y, como en este caso, por Puertomingalvo, desde Villahermosa del Río. Además de
existir otro camino secundario ligado al transporte de madera y lana, el de Cortes de Arenoso-Rubielos de
Mora. En este orden de cosas, se tiene noticia del privilegio de franqueza de peaje y otros derechos en la
villa de Cortes y otros lugares, concedido el 9 de mayo de 1343 a los vasallos de Gonzalvo Diego de Arenós.
AHPZ, Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, Legajo 125, nº 53, documento sin fecha que contiene una recopilación de
escritos y noticias sobre el derecho que han tenido los señores que han sido y son de la baronía y villa de Cortes
de Arenoso sobre ciertos términos o masadas que le disputaba el lugar de Villahermosa, y de otros papeles
pertenecientes a la tenencia de Alcalatén.
Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos de Villahermosa del Río y Cortes de
Arenoso en el último cuarto del siglo XV.
- 1344, 20 Abril.
El noble don Gonzalo Eximén Pérez de Arenós presta homenaje al Obispo y Cabildo sobre el derecho
patronal y diezmos de Cortes y Andilla y ratifica la concordia hecha al Obispo Andrés por los señores de
Arenós.
ACV, Perg. 5103
Elias Olmo y Canalda, p. 258, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1344, 20 Abril.
El Obispo y Cabildo conceden a don Eximén Pérez de Arenós el derecho de patronato de todas las iglesias
del río Mijares y lugar de Andilla y cierta parte de los diezmos como fondos de la iglesia.
ACV, Perg. 5104
Elias Olmo y Canalda, p. 259, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
ACV, Perg. 5103
...in aula episcopali... ...Comparavit nobilis Gondissalvus Eximini de Arenosio dominus de Andilla, dicens et
proponens quod reverendus pater dominus Frater Andreas bone memorie Valentinus episcopus, assensu et
voluntate honorabilis capituli ecclesie valentine, propter multa et accepta servicia que nobilis Eximinius Petri de
Arenosio quondam fecerat et procuraverat ecclesie valentine, concessit eidem et suis perpetuo ius patronatus in
omnibus ecclesiis terre rivi de Millars factis et faciendis et in ecclesia ville de Andilla... ...locum vocatum de
Cortes et castrum et villam de Andilla.
Daughter of Abú Zayd, last almohad ruler of Valencia: the family and christian seigniory of Alda Ferrándis 1236-
1300, Viator nº 24, Robert I. Burns, S.J.
-1344, maig.
Pago de 427 sueldos jaqueses a Domènec Gil d´Arenós, parte de los 780 sueldos que se le debían pro razón del
libro Gestes, escrito en francés.
ACA, MR, 322, f. 141v.
Ítem, done a·n Domingo Gil d´Aranós, capellà e almoyner del senyor rey, los quals li romanien a pagar de
DCCLXXX sous barcelonesos que·l dit senyor, ab letra sua, li manà donar per rahó del llibre appel·lat Gestorum,
scrit en lengua françesa, lo qual li fon fet a ops de dit senyor... CCCXXVII sous jacquesos.
Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana. Trenchs Òdena, Josep ,Institut d'Estudis
Catalans.
- 1345, 7 febrero.
Testamento de Gonzalo Díaz de Arenós donándolo todo a su hija Violante Eximénez de Arenós y Cornel
ARV, G 2229, mano 26, f. 1rv.
Deinceps vero die veneris intitulata VIII mensis Januari anno anativitate domini MCCCCXXIII davant lo dit
honorable governador Et comparech lo dit en johan marrona dits nominibus feu fe et exhibui les cartes publiques
trellats e actes del tenor seguent.
Dexamos por creda vera la noble violant de arenoso siga vera assin de muebles como sidientes e por si
monientes asin de castellos como de villas e de villeros tanben de los que son en el Reyno de Aragon como como
de los que son en el Reyno de Valencia com todos los vasallos nuestros mujeres e hombres assin de moros como
de cristianos que agora hi son e por tiempo hi seran com todos dereytos e com todas sus pertenencias e
milloramientos pecha e es devenimientos e con todos otros dereytos a nos o an qualquiere de nos pertanicientes
en lo dito senyorio Et encara nos dito don goçalbo diez vos femos heredera de todos dereytos senyoria de quales
quiera. Et castellos vilas lugares vassallos asin de moros como de cristianos que vos quiens ademanar ( o cobrar
por rhazon dela donacion a nos feyta por los nobles don pero jordan de arenoso aquí dios perdone e de dona
marquesa lopes de rada padre e mare neros als quals dereytos a vos pertrani trench podrades demandar cobrar e
pleytear con quales quiers personas que se convendran a demanar assen como yo faria si vivo e present fuesse Et
a esta e als suyos ensemble vera heredera universal la femos e la instituimos de todos los bienes nuestros que de
present hemos e daqui adclarit hauremos tro al dia de vera fiu com aver imperi e con mix tunperi e com toda
senyoria alta e baxa por siempre En tal manera e us dition quel primero fillo que haia quel digan gonsalbo diez e
que lieve nuestras armas es asaber aguilas e lobos segunt nos dito don gonsalbo diez la femos Et so fendo que
sia heredero de los ditos bienes neros apres fin dela dita filla vera Et si so fer no quiers que non pueda heredar de
los ditos bienes Antes queremos nos dito don gonçalbo que la dita hereua de bienes torne al heredero del vinclo
Et enpero queremos e mandamos amos en semble que si a dios placera que ayamos fillo varon que la hereua de la
dita filla vera no vaya antes sea como no feyta Et ell fillo nuro por heredero universal instituhimos de los ditos
bienes nuestros segunt ala filla nuestra los dexamos En tal manera e condicion que ell sia tenido de donar por part
e por legiman ala dita filla nuestra por dreyta de institucion e por qual quiere otro dereyto a ella pertanier ent
Esent mil soldos reals cada hora que la tasara e pendra marido los quales. Et ent mil soldos les asignamos sobre
todos nuestros bienes. El que sea tenido de darle cumpliment toda su per vissien de todas cosas que menester
haura segunt a ella pertanysen tro al tiempo de su casa aviendo Insume queremos e mandamos nos dito don
gonçalbo diez que pagadas e compendas todas leyes e mandamientos per nos feytos e ordenados si nos finamos
sin fillos de leal con ingro ( o sin de hemos e aquellos finaran antes de quatorze anyos e sin fillos de leal con
ingro dexamos por heredero nero al noble don gonçalvo ximenez de arenoso tio nuestro de todos los dessus
ditos bienes neros asin de muebles de sedientes assin de. Et castellos como de vilas e de vassallos de todos otros
dereytos anos pertenecientes con toda senyoria segunt en la hereua de la filla vera mas largament es contenido Et
ell que sea tenido de complir todas las cosas en este nuro testament contenidas e ordenadas (e enel dito caso al
dito nobledon gonçalvo ximenes de arenoso e a los suyos heredero nuestro universal instituhimos de todos ditos
bienes nuestros en por todos tiempos. Item queremos e mandamos nos dito don gonçasvo diez si lo que dios no
mande el nuestro heredero venia conter las duas lexas de mandamientos e capellanias ordenantons en si nuestro
testament contenidas en todo e en peruda a este destrenamos de todo en todo de todos los dichos bienes nuestros
Et queremos que lo tornen al heredero vinclo e alos suyos. Et ellos cumplien de el dito nuestro testament e todas
las cosas en este contenidas a las quales cosas atener que com plir amos en semble e cada uno de vos porsi
obligamos todos nuestros bienes mobles e sodrentes ubip los quales al nover deius supro assin como apublicha
persona supulant renbient en vot e en nombre de los absentes a les quales se pretanye (o pertanyer se puede de
present obligamos aquesti es el nuestro ultimo testament e la vera taguera voluntat al qual queremos e mandamos
amos en semble en una voz us cordantes que valga por de reyto de testament (o de taguera voluntat por la qual
millor valgua (o valer pueda Aquesto fue feyto en vila formosa aset dias andados del mes de febrero anno domini
MCCCXXXX quinto
- 1345, 9 de julio:
2.233.—Los albaceas de Jaime de Calatayud venden unas tierras, en Alcira, a la Almoina.
ACV, Perg. 6113
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1345, 15 agosto:
2.236.—Cláusula testamentaría de Jaime de Calatayud. 15 de agosto de 1345.—Perg. 6050.
ACV, Perg. 6050
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1345, 7 septiembre.
Testament d’en Gonçalbo Eximenes d’Arenòs (7 idus septembris 1345) a favor de la seua filla Sanxa
Ximén d’Arenòs.
Muere don Gonzalo Jimeno de Arenoso, dejando en testamento, para el hospital de Andilla, 2.000 sueldos,
y 400 para la caridad de los pobres que a él se acogiesen.
ADM, Sogorb, 114/2776
Sança Ximenes d’Arenós fou l’hereua tant dels Bellpuig (per via materna: Serra i Torres Torres) com dels Arenós
(per la paterna: Andilla, Soneixa-Assuévar, Xest...) Per això, el fet de casar-se amb un noble de la categoria de
Joan d’Aragó i Foix, o simplement Joan de Prades (hereu del comtat de Prades), seria molt ben vist per la seua
mare (Timbor) i la seua àvia (Ramona de Riusec), que en 1360 li cedien a Sança els drets de jurisdicció i mer
imperi de Serra, Torres Torres i altres poblacions que foren del difunt Galceran de Bellpuig, com a dot aportada
al seu matrimoni amb qui ja era III Comte de Prades.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, Rotlle 551, Sogorp Cardona, Sogorp, Regne de València- Ducat de
Sogorp i baronies agregades (Arbeca- Falset), de sign. L-114/2771 a L-115/2798.
[Fot. 659]: Copia de la clausula del testamento de don Gonçalo Ximenez de Arenos, señor de Andilla,
recebido por Bernardo Soler, notario, septimo idus septembris del año 1345.
Caetera vero bona mea, tam mobilia, quam immobilia, ubique sunt mihi
pertinentia vel debentia pertinere longe vel prope aliqua ratione modo sive causa dimito
Sancie Ximenez filiae meae, et dictae uxoris mee, et ipsam in dictis bonis mihi heredem
meam propriam, et universalem facio, atque constituo sub tale conditione quod teneatur
dimitere omnia dicta bona uni ex filiis suis qui se nominent nomine, et cognomine meis,
et portet arma ac signa mea, et si dicta haeres mea obierit sine filiis legitimis, ex carnali
matrimonio procreatis, volo, et mando, quod dicta bona mea revertantur ad mayorem
filium nobilis domnae Catherinae Eximenez sororis meae quod nominet se nomine, et
cognomine meis, ut portet arma, et signa mea, et si hoc facere nolverit dimitto dicta
bona aliis filiis masculis dictae domnae Catherinae suae cosinae, et si dicta domna
Catherina obierit sine filiis masculis, dimito omnia dicta bona mea nobili Gondisalvo
Ximenez de Arenosio, qui es in Sicilia, et filiis suis masculis sexus, et ex carnali
matrimonio procreatis, et volo, et mando, quod si in casu quo dicta bona mea
pervenissent dictis substitutis dictae filiae, et haeredis meae volo, et mando, quod ille
sustitutus qui bona mea haeredantur, teneatur dare quinquaginta mille solidos regalium
distribuendos per manumissores meos pro anima mea nominancia eorum propriis locis
scilicet infra unum annum a die quo dicta haerencia, sibi pervenerunt. Ita tamen quod
possessionem dictorum bonorum accipere non possit usque quo solverit dictis meis
manumissoribus dictam quantitate quinquaginta mille solidorum, et si ille substitutus in
dicta bona mea pervenerunt | possessionem dictorum bonorum acceperit per se vel per
alium antequam quantitas dictorum quinquaginta mille solidorum solverit, volo et
mando, quod omnia bona dictae haerentiae transacto praedicto anno, et post viduitatem
dictae uxoris meae vendantur, et precium eorundem detur amore Dei, et pro anima mea
et parentum meorum in missis celebrandis, et pauperibus Iesu Christi, scilicet Orfanis
puelis maritandis, captivi redimendis, et pauperibus mendicantibus, et verecundantibus
ad cognotionem dictorum manumissorum meorum, et si forte dicta uxor mea pregnans
fuerit, et habuerit filium masculum in illo casu revoco, et annullo legatum, et haerentiam
de dictis bonis per me factam dictae Sanciae Ximenez filiae mee, et dimito haeredem
meum dictum pregnatum si fuerit masculus, et dimito dictae Sancie Ximenez filiae
meae, octaginta mille solidos regalium pro omni parte iure, et legitima sibi pertinentibus
in bonis meis, et si dictus pregnatus fuerit foemina, dimito sibi pro omni parte iure, et
legitima sibi pertinentibus in bonis suis centum mille solidorum quos eidem teneatur
dare dicta Sancia Ximenez filia, et haeres mea, et si dictus pregnatus fuerit masculus, et
obierit sine filiis, substituo sibi in dictis bonis dictam Sanciam Ximenez de Arenos
filiam meam, et si dicta Sancia Ximenez filia mea obierit sine filiis legitimis, substituo
sibi in dictis bonis dictum pregnatum si fuerit foemina in forma superius declarata
haerentiae dictae Sanciae Eximenez, si vero me mori contigerit sine filiis legitimis, et ex
carnali matrimonio procreatis, et dicti substituti sine filiis masculis, ut dictum est, volo,
et mando, quod omnia legata per me superius ordinata, tam ad pias causas, quam ad
graciosas duplicentur, et eis completis cetera omnia bona mea post viduitatem dictae
domine uxoris meae vendantur, et precium eorundem detur ac distribuatur per dictos
meos manumissores amore Dei, et pro anima mea ad eorum noticia, et confessoris mei
instituentes in dicto casu pauperes Christi haeredes meos universales, et in ipso casu
volo, quod dicta domina uxor habeat omnes raupas linei, et lanae, sirici, et vestes, et alia
iocalia muliebria ei pertinencia, et vexella argenti quae in domo mea invenerint die
obitus mei. Item dimito dominam Tumboriam uxorem meam, durante viduitate sua,
dominam, et potentem, et legitimam administratricem dictorum, et quae dictae filiae
meae, dimito ita quod recipiat omnes redditus exitus, et proventus, et alia iura dictorum
bonorum meorum, et ipsos suos proprios faciat. Item assigno in tutorem, et curatorem
dictae filiae meae, et pregnatui si ad lucem pervenerit, et bonisque eius dimito dictum
Galerandum de Pulcropodio qui ipsis, et bona sua regat, procuret, et manuteneat, et
deffendat ut bonus tutor, et curator tenetur facere, atque debet, et si durante viduitate
dicta domina uxore mea dictam Sanciam è Ximenez filiam meam pervenerit
haereditatem quindecim annorum, volo, et mando, quod tunc temporis collocent in
matrimonium, et uxor dicta mea teneatur, sibi desemparare loca de Andilla, et de
Cortes. Haec est ultima voluntas mea, seu meum ultimum testamentum, etcetera.
Facilitado por Eva Izquierdo Molinas.
- 1346, 14 febrero.
2.244.—Censo de la Almoina de doña Francisca, mujer de Pedro Eximen de Borriol. 14 de febrero de 1346.
ACV, Perg. 7461.
Elias Olmo y Canalda, p. 313, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1346, 28 Febrero.
Ápoca del Ministro de la casa de San Guillermo de la Redención de Cautivos a favor de Arnaldo Bru,
canónigo de Valencia, administrador de la Almoyna, por la herencia de Francisca, viuda de Eximén Pérez,
señor de Borriol.
ACV, Perg. 4008
Elias Olmo y Canalda, p. 265, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1346, 13 marzo.Valencia.
Venta hecha por Pedro Mir, procurador, en nombre de doña Teresa Ximénez de Borriol, señora del castell
de Rebolledo, mujer de don Francisco Carroz, señor de dicho castell, a favor de doña Raimunda, mujer de
Raimundo de Librano, de 400 sueldos de censo anuales sobre los baños de la morería de Valencia.
Valencia, 1346, tercio idus martii.
Copia en latin en letra del siglo XVI.
B-8, Fól. 78 a 83.
Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. Tomo X. Baltasar CUARTERO Y HUERTA, Antonio
DE VARGAS-ZÚÑIGA Y MONTERO DE ESPINOSA,Luis de Salazar y Castro, Baltasar Cuartero y Huerta,
Antonio de Vargas Zúñiga y Montero de Espinosa (Marqués de Siete Iglesias),Real Academia de la historia
- 1346, 24 Abril.
Ponce Soler, Señor de Borriol, confiesa que Esteban Roig y Nicolás Valeriola, sus procuradores, vendieron
unos censos a Juan Barcelona.
ACV, Perg. 3081
Elias Olmo y Canalda, p. 265, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1347, 1 febrer.
Cartes de convocatòria per tal de celebrar un parlament a València a partir del 15 de febrer de 1347.
ACA, Cancelleria, reg. 1497, f. 172r-173v
Invocacio facta ad Parlamentum de regnicolis Valencie racione apparaturum quos facit rex marrocorum.
Prelatis.
Petrus et cetera, venerabili in Christo patri Raimundo, divina providencia Valencie episcopo salutem et cetera.
Scire vos volumus tam de partibus Barbarie quam alias certos habuisse rumores quod rex perfidus marrocorum
causa citra quam ultra mare maximos facit continue bellicos apparatus cum quibus regnum nostrum Valencie
intendit invadere dampna que poterit inibi illaturus, verum cum nobis super hiis vestrum et aliorum regnicolarum
regni ipsius ad fidei christiane et regni predicti defensionem sit totaliter auxilium et consilium opportunum, et
propterea vobiscum et eis colloquium habere velimus, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus in medio
instantis mensis febrerii ad civitatem Valencie pro consentiendo et firmando ea que in dicto colloquio ad
tuicionem et defensionem fidei et regni predicti fuerint ordinata vos personaliter conferatus hocque aliquant non
mutetis, nos enim aliis prelatis, baronibus, militibus et universitatibus locorum nostrorum dicti regni consimiles et
opportunas literas destinamus.
Datum Valencie, kalendas febrerii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto.
Fratri Sanccio, episcopo sugurbensis et Sancte Marie de Albarrazino. Fratri Bernardo, dertusense episcopo.
Abbati monasteri Populeti vel pro eo maiorali de Quart. Fratri Petro de Tous, magistro de Muntesia. Fratri
Alfonso Petri, magistro Calatrave. Vitali de Villanova, comendatori Montisalbani. Capitulo ecclesi Valencie.
Comendatori Hospital Sancti Iohanis Iherosolimitani. Raimundo, abbati Vallisdigne. Abbati de Benifaçano.
Similes infantibus subscriptis:
Petro, Rippacurcie et montanearum de Prades comiti. Raimundo Berengarii, Impuriarum comiti. Iacobo, comiti
Urgelli et vicecomiti Agerensis.
Similes nobilibus infrascriptis:
Iohanni Eximini de Urrea, filio Artaldi de Alagone. Ferdinando de Aragonia. Heredi Francisci Carrocii.
Galcerando de Bellopodio. Gondissalbo Eximini de Arenosio. Olfo de Proxida. Sanccio de Orta de Arenosio.
Luppo de Luna. Alfonso Rogerii de Loria. Heredi Blasii Maça de Vergua. Nicolao de Jamvilla, comiti Terrenove
vel eius [...] in regno. Guillelmo Raimundi de Montecatheno. Guilaberto de Centellis. Gondissalbo Didaci de
Arenosio. Raimundo Fulconis. Othicio de Montechateno. Petro, domino de Exerica. Gondissalbo Didaci de
Arenosio.
Similes militibus infrascriptis:
Ferdinando Luppi de Heredia. Eximino de Tovia. Eximino de Tovia de Catadau. Petrus et cetera, fidelibus iuratis
et probis hominibus civitatis Valencie salutem et cetera.
Scire vos volumus tam de partibus Barbarie quam alias certos habuisse rumores quod rex perfidus marrocorum
causa citra quam ultra mare maximos facit continue bellicos apparatus cum quibus regnum nostrum Valencie
intendit invadere dampna que poterit inibi illaturus, verum cum nobis super hiis vestrum et aliorum regnicolarum
regni ipsius ad fidei christiane et regni predicti defensionem sit totaliter auxilium et consilium opportunum, et
propterea vobiscum et eis colloquium habere velimus, idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus constituatis
et ordinetis procuratores et sindicos vestros qui cum pleno posse consentiendi et firmandi ea que in dicto
colloquio seu alias ad defensionem et tuicionem fidei et regni predicti fuerint ordinata in medio presentis mensis
febrerii in civitate Valencie compareant coram nobos et hoc nullatenum immutetis seu etiam diferatis. Aliis vero
universitatibus locorum nostrorum dicti regni simile facimus mandamentum.
Datum Valencie, kalendas febrerii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto.
Iuratis et probis hominibus ville Morelle et aldearum suarum. Iuratis et probis hominibus ville Muriveteris. Iuratis
et probis hominibus ville Xative. Iuratis et probis hominibus Burriane. Iuratis et probis hominibus Ville regalis.
Iuratis et probis hominibus ville Lirie. Iuratis et probis hominibus Corbarie. Hominibus tenencie de Benifaçano.
Iuratis et probis hominibus de Alpuent. Iuratis et probis hominibus ville Algezire. Iuratis et probis hominibus
Castrihabib Iuratis et probis hominibus de Ademuz. Iuratis et probis hominibus ville Castilionis. Iuratis et probis
hominibus Cullarie.
Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de
València (c. 1250 - c. 1365). Vicent Baydal Sala.
- 1347, 6 marzo:
MONTORNÉS nº 1682.
6. In libro 1 Feudorum regis Petri 3, fol. 33, mandat dictus rex Joanni de Montetornesio quod tradat Justo de
Miraveto, regio commissario, potestatem dicti castri quod tenet in feudum. 2 nonas martii 1347.
Reg. 1477, f. 33v.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1347, 17 diciembre:
Carta a Pedro IV de parte de los jurados y prohombres de la ciudad de Valencia, así como los conservadores de la
Unión de dicha ciudad, en relación a la lucha contra los sarracenos de los nobles Pedro de Jérica y Gonzalo Díaz
de Arenoso y sus tropas y compañías de Teruel. Campañas en las que habían encontrado la muerte, según se
manifiesta en el documento.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_35,nº4671
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239922
- 1347, 20 diciembre:
Carta a los conservadores de la Unión de Aragón de parte de los jurados y prohombres de la Unión de Valencia,
en la que le informan de la lucha contra los sarracenos de los nobles Pedro de Jérica y Gonzalo Díaz de Arenoso
y sus tropas y compañías de Teruel. Campañas en las que habían encontrado la muerte, según se manifiesta en el
documento.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_35,nº4672
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239924
- 1347, 23 diciembre.
CARTA ALS JURATS ... DE LA CIUTAT DE MALLORCA
A.C.A. Cartas Reales, leg.86
... Finalmente lo dit noble sen vench al loch apelat Betera que es a II legues de la dita ciutat dins la orta e aqui
comença talar cremar e matar tots quants homens de la dita cuitat e unio podia aconseguir. Encara per tal aço la
cort de la dita unio si li evia a dir que si ell volia entrar con a governador a Valencia que li farian aquella honor
que renguts eren fer axi com aquell que era maior official en lo regne apres lo senyor Rey.
En altre manera con ell notariament destruis e consuas la dita ciutat e fos permis a defenssio contrastar en
semblants feyts notaris a officials notarie agreujats jatssia que nos tinguessen per governador com la sua
jurediccio fos supesa per rahons de suspita que aquella guarderien alls al dit senyor Rey. E aço feyt si lo dit noble
havia feyt mal e ja ho feu pus pijor ço es talar cremar e matar e prendere el robar bestiar e havia stat dos dies en la
orta faent les dites coses. En axi que la dita unio veent la dita gran destruccio quel dit noble fahia e encara entenia
mes a fer e encara com fos vengut a audiencia daquella que dit noble havia fetes gates per conbatre lo castell de
Betera e conbatia regrement e fort aquell lo cual castell era establit per la dita unio et de homens daquella volen
socorrer a aquells e per defensio daquells et de la dita cuitat feent treure per lo justicia de Valencia la senyera de
la ciutat ab gran part de la host. Es ver que tota la cavalleria adonchs no era en la dita ciutat con fos a Algetzira el
altres parts axi que tant solament hi hava CC homens a cavall poch mes o menys e caminant la host son terne
defenent don Pedro Parti ab tota la sua companya de cavalls et de peu del dit loch de betera e cench vers la nostra
host la qual encara no era plegada ni ajustada com a hom que sen volia entrar dins en la dita ciutat e demantiment
feri fort rigorosament ab gran esforç e ab tota sa compaya en la dita host de la dita ciutat axi ... lo dit noble fos
vençut e la dita ciutat vençedora car beneyta Torres-Torres aba pocha gent que ates ab ell e exi fora la dita ciutat
la sua senyera e don Gonçalbo Dies Darenoso e de Terol son de la part del dit noble don Pedro axi nobles
cavallers con daltres de cavall e de peu hi son morts e foren molt mes morts si la host de la dita unio se volgues...
Datun Valencie a XXIII días del mes de desembre del any de nostre senyor que hom comptava Mil CCCXL set.
Bétera, un poble per a tots, Amparo Doménech Palau
- 1308 a 1347:
Sres. Diaz Aux Arenós Ladrón:
https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/113348/1/AUSA_PV_1-6.pdf
- 1347.
Jaime de Romaní, segundo de este nombre e hijo del que compra a Jaime II la villa de Alberique, fue uno
de los nobles valencianos que militó en la Unión contra Pedro IV el Ceremonioso. Capturado por las
tropas reales, Romaní fue condenado por Pedro IV a morir degollado. Solicitó el perdón del monarca
dirigiéndole un escrito en el que afirmaba que era inocente y que le habían obligado a entrar en la Unión
aragonesa bajo la amenaza de perder su vida y sus bienes en Alcira. A pesar de ello, Romaní subió al
patíbulo en 1347. Jaime de Romaní, que dejaba esposa e hija, perdió Alberique que le fue confiscado por el
monarca. Un año después su viuda doña Ayrobis, se casaba con don Ramón de Ruysech, mayordomo del
rey, y en ese mismo año el nuevo matrimonio compraba Alberique al rey.
AHN, Osuna leg. 1927, núms. 36-56.
La herencia patrimonial del Cardenal Mendoza. Alfonso Franco Silva.
- 1348, 17 febrero.
En 1346 se INICIA la Guerra de la Unión que acabaría con la victoria del rey Pedro el Ceremonioso dos
años después. Entre los sublevados en Valencia contra el rey figuran algunos nobles, juristas, mercaderes y
menestrales, que fueron castigados incluso con la pena de muerte. Jaume de Romaní fue uno de los
adscritos a los unionistas, por lo que sus bienes fueron embargados por el rey, y Alberic se reincorporó a la
Corona. Este rey vende, un poco más tarde, el 19 de febrero de 1348, las mismas propiedades a una mujer,
Ayrona, por 200.000 sueldos. Las propiedades vendidas son: 1. Torre, alqueria y lugar de Alberic, en el
término de Alcira. 2. Una casa en Alcira. 3. Una casa en Valencia. 4. Un censal de veinte sueldos de Jaume
de Romaní, de Alzira. 5. Otro censal de nueve sueldos, que percibía el mencionado Jaume sobre una casa y
horno. 6. Todos los bienes y derechos que Jaume tenía sobre las casas, torres, alquería y lugar de Alberic.
AHN, Osuna, Leg. 1927, n.º 36-56
- 1348, abril.
L’any 1348 fóra ja acordat —sponsalia per verba de futuro— el matrimoni d’Alfons amb la que seria la
seua esposa durant més de cinquanta anys, Violant d’Arenós. Era òrfena i hereua, segons el testament fet
pel seu difunt pare, Gonçal Diez d’Arenós . El compromís matrimonial, el signaren el pare del nuvi, l’infant
Pere i el tutor de la jove, Pere Fernàndez d’Arenós, familiar de la seua branca paterna, mentre que la
mare vídua, Joana Cornell, es limitava a acceptar allò pactat
ARV, G 2.229, mà 26, ff. 4r-6v
…Egregius Alfonsus, carissimus filius primogenitus noster, impuber, major tamen septemio…
ALFONS EL VELL, DUC REIAL DE GANDIA Jaume Castillo Sainz
- 1348, 8 agosto:
Carta de Pedro IV a los manumisores del difunto noble Gonzalo Jiménez de Arenoso, señor de Andilla,
sobre los herederos de éste.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Pedro_IV,caja_36,nº4746
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/239984
- 1348, 13 de octubre.
Teresa Eximeniz de Burriol, viuda de Francisco Carroz, constituye en dote para su hija Juana, que iba a
casarse con Raimundo de Bojados, la baronía y castillo de Rebollet, 13 de octubre de 1348. (Pasa a
CP.84,D.10)
Cláusula del testamento de Gilaberto Centelles, señor de Nules, 14 de noviembre de 1365.
Archivo: Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional, OSUNA,C.597,D.4
- 1348, diciembre:
Libro registro en el que se recogen noticias pertenecientes a los castillos del Reino de Valencia. También
contiene un cuadernillo de la misma temática que abarca de junio a noviembre de 1386. Dentro del registro
encontramos algunas referencias aragonesas. Folio 9,14 y 61v. Noticias relacionadas con el lugar de Ademuz
que, aunque sea un lugar valenciano, se recoge por estar dentro de los límites de Aragón. Folio 17v-18v y 31.
Sobre las asignaciones que la reina Leonor tenía sobre la aljama de judíos de la villa de Daroca y sobre la judería
de Zaragoza, mandando diversas ordenes al merino de la colecta de la ciudad de Zaragoza y al baile de la ciudad
de Daroca. Valencia 24 de enero de 1349. En las asignaciones que se le otorgan a la reina aparece como
manumisor y ejecutor de la reina, Blasco Fernández de Heredia. Asignaciones sobre las salinas de Arcos (de las
Salinas) pertenecientes a la reina. Valencia 17 de febrero de 1354. Folio 26. Carta de Pedro IV a Pedro Jordán de
Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación con el procurador del Reino de Valencia y los jurados de
la ciudad de Valencia. Folio 47. Carta de Pedro IV a García Gil, tenente del castillo de Calaceite. Calatayud, 25
noviembre de 1357. Folio 53-53v. Carta de Pedro IV a Blasco Fernández de Heredia, mayordomo de la reina
Leonor, en relación con las posesiones de la reina en la villa de Morella. Gerona, 25 de abril de 1358. Folio 53v,
56v , 59 y 85v. Varias noticias sobre al infante Fernando, marqués de Tortosa y señor de Albarracín, en relación
con diferentes castillos del Reino de Valencia, en estas noticias testifican algunos aragoneses como Pedro de
Luna ó Artaldo de Foces. En los folio 90v y 118v. Noticia sobre Rodrigo Sánchez de Calatayud, Gobernador
del Reino de Valencia y tenente de castillos en el Reino de Valencia, como Suera. En el folio 133 noticia
relacionada con el infante Martín, conde de Jérica y de Luna. Folio 70v-71. Carta de Pedro IV a Miguel Sánchez
de Agüero, procurador general del Condado de Luna, a instancia de la reina Leonor, mujer de Pedro IV, en
relación con Umberto de Fonollario, camarlengo del infante Martín, y la tenencia y posesión del castillo de
Paterna. Se cita a Lope Fernández de Luna, arzobispo de Zaragoza. Los lugares de Paterna y Manises pertenecían
al Condado de Luna. Monzón 21 de enero de 1363. Folio 97 v, 109, 137v y 151 y en el cuadernillo el folio1v.
Varias noticias sobre el comendador de Montalbán en Valencia y Juan Jiménez de Urrea. Varias fechas. Folio
156 a 157. Varias cartas de Pedro IV en relación con las tenencia del castillo de El Poyo (Puig?) por parte de
Andrés Martínez de Peralta siendo su tutor Francisco Sánchez, ciudadano de Teruel. Barcelona, 12 de marzo de
1379. Folio 167. Se menciona el Palacio de la Aljafería como lugar de expedición de la carta.
ACA, Cancillería,registros,nº1464
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
El registro Filiorum domini infantis recoge capitulos de embajadas, informaciones y epístolas misivas sobre los
matrimonios de los hijos del infante Pedro: de Alfonso con Violante d’Arenòs, hija de Gundisalvo Didaz, señor
de Arenòs, en el año 1348; de Leonor, con Pedro de Lusignan, hijo del rey de Chipre; y las de Juan futuro conde
de Prades, con Samneta, ¿hija también del sobredicho señor de Arenos?
La Cancillería del Condado de Prades (1341–1358). Manuel Romero Tallafigo
- 1349, 4 enero.
Teresa Ximénez de Borriol, esposa de Francesc Carroç i LLoria, señor de Rebolledo, otorgó testamento
por el cual dejaba heredera a su hija Alamanda Carroç, que se casó con Berenguer de Vilaragut.
DHMRV, t. 1, pág. 456.
Bernardus de Candello, prior de Ulmo, vicarius etc. Dilecto in Christo Johanni Sahuch, presbitero, beneficiato in
ecclesia parrochiali Sancti Laurencii, civitatis Valencie, salutem in Domino. Laudabilia virtutum et merita
probitatis super quibus persona vestra multipliciter comendamine inducunt nos merito ut vos prossequamur
favoribus graciosis. Eapropter, beneficium institutum in capella et altari Beate Marie Magdalene, ecclesie Sansti
Johannis Ierosolimitani civitatis Valencie, per nobilem dominam Teresiam Ximèneç de Burriol, uxorem
quondam nobilis Francisci Carroci, vacans de iure et de facto per adeptionem et possessionem pacificam, quam
discretus Jacobus Prats, inmediatus beneficiatus illius,...
Un formulari i un registre del bisbe de Valčncia Jaume d'Aragó (segle XIV). M. Milagros Cárcel Ortí.
- 1349, 16 enero.
El procurador del comte d´Urgell protesta que no renunciarà al fur d´Aragó en els seus dominis…
APÈNDIX. CORTS DE VALÈNCIA DE 1349a) Diari de les corts 177. Procés de les corts del regne de València
(1348 desembre 27- 1349 abril 3, València)
Petrus Maça, Olfus de Pròxida, Petrus Ferdinandi de Erenosio, tutor Iolantis, filie Gondiçalbi Didaci de
Arenosio … Iohannes Eximini de Montetornesio, Bernardus de Materone, Bernardus de Materone, ut
procurator Raimundi de Vilariacuto, Alfonsus de Vellida, ut procurator heredis Gondiçalbi Eximini de
Arenosio.
Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) Mateu Rodrigo Lizondo
- 1349, 1 julio.
Colación a Guillem Çaferrera, clérigo, de un beneficio instituido por el noble Gondisalb Diez d´Arenós, en
la iglesia del monasterio de Santa Isabel de Valencia, en el altar de Santa Maria Magdalena, vacante por
muerte del último beneficiado, cuyo derecho de patronato fue devuelto al obispo.
Fol. 133 v.
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Volumen 67
- 1349, 1 septiembre.
ALBERICH 7. Et post adiudicationem factam regio fisco de bonis dicti Jacobi de Romanino, rex confirmavit
dictam venditionem, in dicto regestro, fol. 109, calendas septembris 1349.
Reg. 992, f. 109v.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.
- 1351, septiembre:
Libro registro referido en su mayoría a noticias pertenecientes al Reino de Valencia encontrando algunas
aragonesas. Se citan personajes aragoneses como Bernardo de Calaceite (fol.77); Rodrigo Sánchez de
Calatayud (fol.129v); Lópe Fernández de Luna (fol.174v), en relación con las peitas del lugar de Olocau, aldea
de Morella; Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta (fol. 176); y, Jimeno Sánchez de Tarazona en
relación con el lugar de Olba (fol.192v). Folio 61v. Carta de Pedro IV a Geraldo de Caliata, comendador de
Cantavieja, en relación con la querella interpuesta por los hijos de Bernardo de Monzón contra Berenguer Cortés
por la violación e intromisión de éste en el manso perteneciente a dicho Bernardo. Lérida 1 de abril de 1352.
Folio 74v. Carta de Pedro IV al auditor de la curia, García López de Luna, en relación con la causa entre Poncio
Paver de Moneva, vecino de Morella, y Dominga, viuda de Martín Jiménez, habitante del lugar de Calaceite.
Lérida, 16 de abril de 1352. Folio 88v-89. Carta de Pedro IV a Bernardo Biniés en relación con las cantidades
que tenía asignadas Francisco de Corano sobre el lugar de Torre de Arcas y "Coraxa" / Corachar ordenando se le
entreguen las cantidades que tenía asignadas sobre estos lugares. Lérida 3 de mayo de 1352. Folio 96v-97. Carta
de Pedro IV a los diferentes oficiales del Reino de Valencia en la que, atendiendo la súplica de la aljama de
judíos de Teruel, les obliga a que paguen a la aljama lo que le adeudaban. Lérida 19 de mayo de 1352. Folio
110v. Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, procurador del rey en el Reino de Valencia, en la que en
presencia de Gil de Molina, vecino ciudadano de la ciudad de Teruel, en relación con la acusación realizada por
el justicia de Valencia a Gil Domínguez, notario de Albarracín, por la falsificación de documentos que éste habia
realizado en perjuicio de María Jiménez de Torres, mujer de Bartolomé Sánchez de Santa María, ciudadanos del
Reino de Valencia. Lérida, 3 de junio de 1352. Folio 125. Carta de Pedro IV al justicia de Ademuz en relación
con la petición de Sánchez Rodríguez en relación con la "Torre Somera", poblada por los sarracenos, sobre las
cuestiones criminales de los sarracenos de dicho lugar para que sea informado. Lérida 5 de junio de 1352. Folio
129. Carta de Pedro IV a Pedro Jordán de Urriés, baile del Reino de Aragón, en relación con el lugar de Agüero.
Noticia inacabada. Folio 130v-131. Carta de Pedro IV atendiendo a los castros y fortalezas que la orden de
Calatrava tenía en el Reino de Valencia, así como a Juan Fernández, comendador mayor de Alcañiz y Pedro
Nuñez, comendador de La Fresneda y Sancho de Ejea, doméstico de éstos, para que acudan en auxilio del castro
y comendador de Bétera. Lérida, 11 de junio de 1352. Folio 132-132v. Carta de Pedro IV a su consejero García
de Loriz, soldado procurador nuestro del Reino de Valencia, en el que tras la súplica de Elvira Pérez de Luna,
mujer del fallecido Blasco Maza de Bergua, poseedor el lugar de "Villamarchant", situado en el Reino de
Valencia, le concede las rentas que su marido percibía de dicho lugar. Lérida, 12 de junio de 1352. Folio 132v-
133. Carta de Pedro IV a Jimeno Pérez de Cañart, caballero en relación con Juan Rabasa, vecino de Las Cuevas
de Cañart, en relación con la subrogación del testamento de dicho Juan y los manumisores. Lérida, 13 de junio de
1352. Folio 151v. Carta de Pedro IV al justicia de la ciudad de Tarazona en relación con la petición realizada por
parte de Constanza de Mendoza, vecina de Tarazona. Noticia inacabada. Folio 170-173. Dos noticias sobre los
mismos lugares. Folio 170-170v. Folio 172v-173. Dos cartas sobre las rentas de los lugares de Masanasa,
Masamagrell y "Chilviella", situados en el Reino de Valencia, de cuyas rentas eran arrendadores Arnaldo Bafallul
y Jaime Monesma, vecino ambos de Alcañíz. Huesca, varios días de agosto de 1352. Folio 179-179v. Carta de
Pedro IV a Sancho de Ejea, en relación con la petición de Arnaldo Bafalull y Jacobo de Monesma, vecinos de la
villa de Alcañíz, referidas a las rentas de los lugares de "Chilviella", Masanasa y Masamagrell, situadas en el
Reino de Valencia, pertenecientes a la Orden de Calatrava, y cuyos arrendatarios eran ellos. Zaragoza, 8 de
septiembre de 1352. Folio 180. Otra noticia sobre el arrendamiento de las rentas de los mismos lugares .
Zaragoza 10 de septiembre de 1352. Folio 183v. Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, procurador en
el Reino de Valencia, en relación con los lugares de Ademuz y Castielfabib. Folio 185. Carta de Pedro IV a su
consejero Jimeno Pérez de Uncastillo, jurisperito de la ciudad de Teruel, en relación con la petición llevada a
cabo por los sarracenos de la Vall de Almonacid y otros lugares pertenecientes al conde de Luna, en relación con
los indultos y exacciones que tenía sobre las abejas y colmenas de los terminos de la ciudad de Teruel concedidos
por Alfonso IV para que se les mantengan. Zaragoza 17 de septiembre de 1352.
ACA, Cancillería,registros,nº671
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1351.
En la Batllia General de València, las primeras cuentas conservadas donde nos aparece entre los gastos la
satisfacción de censales y violarios se remonta a 1351. En ese año se pagaron con cargo a diversas entradas
ocho perpetuals y trece violaris que sumaron en conjunto 26795 sueldos y 8 dineros. Pere Eiximenis de
Borriol legó, personalmente a su ¿hija?(hermana), la monja de Santa Isabel Jordana Eiximenis, cien
sueldos sobre los baños de la morería.
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ...Juan Vicente García Marsilla
- 1351.
Sentencia en el pleito habido entre las diócesis de Segorbe y Valencia. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 54
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp
- 1351, 15 mayo:
El papa Clemente VI concede a sor Jordana Jiménez de Borriol el uso perpetuo del báculo pastoral
mediante breve.
infra dictum monasterium dum divina officia solemniter celebrabuntur.
Bull. Franc., VI. pág. 250, n. 574. Archivum franciscanum historicum, Volumen 86.
- 1351, 31 de mayo:
Diócesis de Valencia, registros de visitas.
El obispo Hug de Fenollet manda al oficial de Teruel que amoneste públicamente por excomulgado a Joan de
Rielos, de Alventosa, porque tenet in dicto loco de Arenoso MCCC solidos ad usuram ad rationem, scilicet de C
per XX.
(Vivir a crédito en la Valencia medieval Autor Juan Vicente García Marsilla)
- 1351, 13 junio.
El último documento del mandato de Jordana Exemenis de Borriol que conocemos data de primeros de
julio de 1.351. Es una escritura de poderes sobre unas casas a censo, sitas en la parroquia de San
Bartolomé, posesión del monasterio de la Puridad.
ΛHΝ. Clero. Valencia, carp. 3293, num. 8.
"Sit omnibus notum quod nos sóror Jordana Exemenis de Borriol, Dei gratia abbatissa monasterii Sáncte
Elisahetis Valencie, ordinis sáncte Clare...", finalizando, "Quod est actum Valencie, décimo séptimo kalendas
julii, anno Domini millessimo CCCQ quinquagessimo primo.
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1351, 29 Junio. Villahermosa del Río.
Concordia entre el Obispo de Valencia y el Señor de la Baronía de Arenós por los diezmos que tiene la
iglesia y sobre el derecho de patronato de las iglesias del río de Mijares.
ACV, Perg. 5127
Elias Olmo y Canalda, p. 285, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
Composicionis super decimis et iurium patronatus ecclesiarum de rivi de Millares.
Noverint universi quod reverendus in Christo pater et dominus dompnus Hugo, divina providencia episcopus
Valencie, existens personaliter in loco Vilaformosa pro visitandam ecclesiam dicti loci iussit, per me notarium in
romana lingua, legi et publicari nobili viro dompno Petri Fernandi de Arenoso, tutori nobilis dompne Yolant,
filie et heredis universalis nobilis viri domini Gonçalvi de Arenoso, domini quondam dicti loci de Vilaformosa,
ipsi domino episcopo astanti tenorem unius translati autentici, quiquidem tenor talis est: Hoc est translatum [fol.
190v] bene et fideliter, factum kalendas madii anno Domini Mo CCCo XXXo quinto, sumptum a quodam
publico instrumento cuius tenor talis est: Pateat universis presentem paginam inspecturis, quod die veneris qua
dicebatur et computabatur VIo kalendas febroarii anno Domini Mo CCCo vicesimo tercio, comparuit coram
nobis Berengario de Ripullo, Iusticie civitatis Valencie in civili, Iacobus de Rivosico, filius quondam venerabilis
Raymundo de Rivosico, dicens et proponens coram nobis quod ipse non habebat nec invenire poterat quoddam
instrumentum confectum inter reverendum patrem ac dominum fratrem Andream, bone memorie episcopum
Valentinum, et capitulum ecclesie Valencie, et nobilem dompnam Eximinam Petri de Arenoso, quod quidem
instrumentum ad se dicens pertinere racione loci de Vilamalur, quem sibi dixit quod vendidit nobilis
Gondiçalvus Eximiniç de Arenoso, unde nos dictus Iusticie recepto iuramento a dicto Iacobo de Rivosico, quod
dictam reparacionem non petebat fieri ad fraudem alicuius persone private vel extranee, sed tantum ad
conservacionem iuris sui et in super ad removendum omnem fraudem, vocato ad hoc Dominico Iohanni
Laurencii, procuratore dicti nobilis Gondiçalvi Eximini, qui voluit et iuravit dictam reparacionem, non fieri ad
fraudem alicuius persone sed tantum ad conservacionem dicti nobilis Gondiçalvi Eximini, dedimus in mandatis
dicto Iacobo Martini, notarii publici Valencie, qui pro Guillermo Galcerandi, notario publico Valencie, tenente
notulam dicti instrumenti que est inserta in notulis et publicis prothocollis Arnaldi de Jaca, quondam notari
Valencie, quod dictum instrumentum reparet et in formam publicam innovet, atque ego dictus Iacobus Martini,
notarius memoratus, recepto mandato a dicto Iusticie pro dicto Guillermo Galcerandi, in presencia audiencia et
testimonio Salvatoris Roig et Sancii Navarro, notariorum civium Valencie, testium ad hoc vocatorum et
rogatorum et plurium aliorum dictum instrumentum [fol. 191r] reparavi et innovavi iuxta forma ipsius notule
instrumenti que sequitur in hunc modum:
Noverint universi quod nos frater Andreas, divina miseracione episcopus Valencie, de assensu et voluntate
capituli ecclesie Valencie, attendentes multa grata et accepta beneficia que vos dompnus Eximinus Petri de
Arenoso fecistis et procurastis nobis et ecclesie Valencie volentes vobis facere graciam specialem, etc. Iam est
supra a (blanco).
Quoquidem translato, lecto ut supra, fuit visum dictus dominus episcopus requisivit dictum Petrum Fernandi,
tutorem qui supra, quatenus nomine tuturio predicto promitteret et alium homagium fidelitatis cum iuramento sibi
per se et suis successoribus et ecclesia Valencie faceret, prout superius in dicto translato continetur, cui dictus
nobilis Petrus Fernandi, nomine tutorio predicto dixit, quod erat paratus facere super predictis quod ius et racio
sua derent. Et post aliquod intervallum, ibidem dictus nobilis Petrus Fernandi, tutor predictus, habita prius
deliberacione dicens quod erat paratus predicta facere, prout fuerat requisitum nomine tutorio predicto, requisivit
dicto domino episcopo eunden et sui successores et ecclesiam Valencie, et ecclesias locorum in dicto instrumento
et translato contentorum iuxta posse fideliter defendere et iuvare, et ipso domino episcopo et suis successoribus
dictas ecclesias facere pacifice et possidere et eciam servare dicto domino episcopo et suis successoribus et
ecclesie Valencie, recipienti homagium ore et manibus comendatum, et nichilominus nomine tutorio predicto ad
eius sancta quatuor Evangelia ab ipso corporaliter sponte tacta iuravit per Deum predicta omnia fideliter
observari, sub obligacione bonorum dicte heredis. Quibusquidem pactis dictus dominus episcopus protestans,
quod dicta requisicio et homagii receptio facte in dicto loco, non posset trahi in futurum ad exemplum seu
consecuenciam, scilicet quod [fol. 191v] eadem requisicio et homagii receptio habere fieri oretenus, et in dicto
loco quinymo possent fieri literatorie et alia Valencie et ubicumque dictus dominus episcopus et suis successores
vellent, requisivit de predictis omnibus sibi fieri unum et tot quod voluerit publicum et publica instrumenta. Que
fuerunt acta in dicto loco de Vilaformosa, IIIo kalendas iulii anno Domini Mo CCCo quinquagesimo primo.
Presentibus testibus venerabilibus et discretis Guillermo Cavalleri, canonico Sancti Felicis, Gerunden. et
Dominico Navarro, rectore ecclesie dicti loci, ad hoc specialiter convocatis.
Sig(signo)num mei Romei Alguer, auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominacionem illustrissimi
domini regis Aragonum, qui hoc scribi feci, cum rasis et emendatis in XVa linea ubi dicitur illos, et in LVIa linea
ubi legitur propria, et in LIIIIa linea ubi dicitur dicto scilicet, et cum supraposito in eadem linea ubi legitur alii et
clausi.
LIBER INSTRUMENTORUM DE LA CATEDRAL DE VALENCIA. EDICIÓN CRÍTICA Y ESTUDIO. Tesis
doctoral. ALICIA ELENA LACUESTA CONTRERAS
- 1353, mayo:
Libro registro que contiene documentos de justicia expedidos por el Reino de Valencia. Las noticias hacen
referencia a Valencia, casi en su totalidad, salvo algunas cuestiones aragonesas relacionadas con diversos
personajes relevantes o con zonas próximas al reino valenciano pertenecientes a Teruel. Diversos folios a lo largo
de todo el registro en los que aparece el aragonés García de Loriz, procurador del Reino de Valencia, cuyo cargo
lo relaciona en su mayor parte con asuntos pertenecientes al Reino de Valencia. fol 15-16, 20v., 24v., 34-34v.,
36-36v., 46-46v., 47v.-50v., 57-57v., 58v.-59, 60v.-61, 62, 69, 73-73v., 75v., 79, 80, 81, 82v-83, 87-87v., 88-
88v., 89v., 91v.-92, 96, 97, 98, 100v., 118, 119v., 123v., 125, 126, 127-127v., 134v.-135, 140-140v., 145v., 151-
151v., 156-156v., 162v., 165, 167, 169, 172v, 173v.-174v., 175v., 176v., 178-182, 184, 185, 186v., 188v, 189v.,
191-191v. En numerosas ocasiones trata asuntos relacionados con la zona de Teruel y sus aldeas por la
proximidad al Reino de Valencia. Aparecen citados aragoneses relacionados con asuntos valencianos como
Galacián Gil de Huesca, fol.177-177v; Arnaldo de Prado, procurador del cardenal de Zaragoza, fol. 152; Blasco
Fernández de Heredia, fol.196v-197. Folio 13v-14. Carta de Pedro IV al justicia y jurados de Fradel,
perteneciente a la Orden militar de Santiago, en la que aparece citado Fernando Rodríguez Tauste, comendador
de Montalbán, haciendo referencia a asuntos valencianos que atañen a dicha orden. 1353. Folio 22. Carta de
Pedro IV al justicia de Murviedro en presencia de Aparicio Monforte, vecino de Singra, aldea de Daroca, en
relación con el delito que contra él y su hijo habían cometido Marco Lido, Raimundo Pujades y Andreas Marcos,
vecinos de la ciudad de Murviedro. Valencia 19 de enero de 1353. Folio 32-32v. Noticia en la que se cita a Pedro
Sánchez de Aibar, soldado, y a su mujer Geralda de Villamori. Relacionado con asuntos valencianos.1353. Folio
55-55v. Noticia valenciana en la que se cita a Martín López de Orna, repositario mayor de la casa del rey.
Relacionado con asuntos valencianos. 1353. Folio 59. Carta de Pedro IV al baile general del Reino de Valencia
en presencia de su consejero y doméstico Ramón Pérez Pisa, consejero del rey Pedro IV, con el nombramiento de
este último en el oficio de ? en la ciudad de Valencia con su correspondiente salario. 1353. Folio 60. Carta de
Pedro IV a Domingo Roca, jurisperito de Valencia, en relación con la causa de apelación que sobre el lugar de
Gaibiel (Castellón) mantienen Fernando López de Heredia y Pedro Jiménez Lumbierre, ambos aragoneses. 1353.
Folio 61-61v. Carta de Pedro IV al justicia del lugar de Benifayó para que solucione los embargos y fianzas de
ganado existentes entre los hombres del Reino de Valencia y los hombres del Reino de Aragón y el embargo
realizado a Gil García, vecino del lugar de Lidón, aldea de la ciudad de Teruel, con la venta de ganado que había
realizado a Jacobo Rovira, vecino del mismo lugar, días antes.1353. Folio 65-65v. Carta de Pedro IV a Domingo
Roca, jurisperito valenciano, ante García de Oso, habitante de la ciudad de Játiva, en relación con la causa que
mantenían Pedro Rodrigo de Tobía, habitante de Calatayud, y Eulalia su mujer, y el heredero universal del
difunto Gascón López de Castellot por una parte, y por otra Bonifacio de Vallabrera tutor de Simón de
Montpalau, hijo y heredero del difunto Simón de Montpalau. Valencia. 1353. Folio 69-69v. Carta de Pedro IV a
su consejero y procurador García de Loriz en el Reino de Valencia en relación con los nobles Gezberto de
Castelleto y Constanza Maza su mujer, y Elvira Pérez de Luna, hija de dicha Constanza, en relación con la dote.
Valencia, 13 abril 1353. Folio 70v. Carta de Pedro IV a Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta y
consejero del rey Pedro IV, para que proceda contra Jimeno Sánchez de Tarazona, perteneciente a la curia del
cardenal de la iglesia de Zaragoza por no comparecer en la procuración valenciana, siendo ordenando por el
cardenal se lleven a cabo los trámites pertinentes. 1353. Folio 71-71v. Carta de Pedro IV a la curia romana en la
que aparece citado Sancho de Tarazona, relacionado con Oliva (Valencia). 1353. Folio 73. Carta de Pedro IV al
maestre racional y a su lugarteniente en la que notifica la asignación al vexiario García López de Cetina para que
tras su fallecimiento sus herederos reciban mil sueldos jaqueses asignados sobre la aljama de judíos de Ejea (de
los Caballeros) perteneciente a Pedro Cornel. 1353 Folio 75. Carta de Pedro IV a Juana Cornel, viuda del
noble Gonzalo Díaz de Arenoso y a Pedro Fernández Arenoso, tutor de la noble Violante, hija de ambos,
en la que tras la súplica e instancia de Elvira Jiménez de Arenoso, hermana del padre, de la Orden de
Santa Clara, ordena se presente ante ella en un plazo de diez días. Mayo de 1353. Folio 77v-78. Carta de
Pedro IV en la que aparece citado Lorenzo de Monzón, aragonés. Documento referido al Reino de Valencia.
Folio 79. Carta de Pedro IV a su procurador en Valencia García de Loriz, citado anteriormente en esta ficha, en
relación con ciertas demandas presentadas por García López de Cetina, su mujer Mallandan y su familia. 1353.
Folio 92-92v. Carta de Pedro IV a Sancho de Ejea, habitante en el lugar de Valencia, sobre asunto valenciano.
1353 Folio 102v-103. Carta de Pedro IV al procurador del Reino de Valencia en relación con la tutela que Pedro
Rodrigo de Corella tenía sobre Pericón Rodrigo, hijo del fallecido Juan Rodrigo de Corella, y la posterior
asignación de la tutela a Vidal de Vilanova. 1353. Folio 105v. Carta de Pedro IV a Domingo de Ribaslatas,
jurisperito de Valencia, en la que tras la petición del tutor y curador, hijo y heredero de Arnaldo Arrufat, vecino
fallecido del lugar de Fuentespalda, en relación con la tenencia de la villa de Valderrobres, la unión y la
ocupación violenta por parte de los hombres de la universidad de Morella. 1353. Folios 119v-123v. Varias
noticias sobre Teruel. Carta de Pedro IV a su consejero y camarero real Lope de Gurrea, soldado, en relación con
las cuestiones existentes entre las universidades de las ciudades de Valencia y Játiva y las villas y lugares del
Reino de Valencia, por una parte, y, la universidad y ciudad y aldeas de Teruel en el Reino de Aragón, de otra
parte, en relación con el tránsito de bestias y el pago de montazgo y carneraje. 1353. Otra noticia sobre lo mismo
en la que Pedro IV escribe a su consejero y tesorero de la reina Leonor. 1353. Tercera noticia en la que el rey
contesta a los jurados de la ciudad de Játiva en el modo de actuar en relación con el paso de bestias entre los
Reinos de Aragón y Valencia. Folio 124-124v. Carta de Pedro IV a su procurador en el Reino de Valencia en la
que reafirma a Domingo Martínez, oriundo de la ciudad de Teruel y vecino del lugar de Mogente (Valencia) el
guiaje y protección que él mismo le había concedido. Folio 127. Carta de Pedro IV al lugarteniente y procurador
en el Reino de Valencia, en la jurisdicción más allá del río Júcar, en la que tras la súplica de Francisca, viuda de
Miguel Gonzalvo, pide se le informe del sumario en el que el hijo de ésta, Simón Gonzalvo, fue delatado de la
muerte perpetrada contra Miguel de Teruel que fue asesinado en la ciudad de Játiva. Valencia 5 de septiembre
1353. Folio 151. Carta de Pedro IV a su procurador en el Reino de Valencia García Loriz, en la que, en presencia
de su repositario Martín López Orna, ordena le retribuyan cierta cantidad de dinero a Raimundo de Rioseco, el
cual tenía asignada cierta cantidad sobre el lugar de Canals en Valencia. Valencia 5 de noviembre de 1353. Folio
151v. Carta de Pedro IV a su consejero García Loriz en relación con la causa habida entre Timbore, hija y
heredera del noble Galcerando de Bellopodio que estaban en el castro de Torres-Torres, y el conde de Luna y
señor de la ciudad de Segorbe y los hombres de dicha ciudad, en relación con los términos y jurisdicción de dicha
ciudad y dicho castro. Valencia 10 de noviembre de 1353. Folio 158-158v. Carta de Pedro IV a los
administradores de la ciudad del Reino de Valencia en relación con la Unión y los conflictos existentes entre los
hombres de la ciudad de Valencia y los hombres de la ciudad de Teruel y sus aldeas. 1353. Folio 188v-189v.
Carta de Pedro IV a su consejero García de Loriz, soldado gobernador del Reino de Valencia, en la que tras la
petición de Jaime Saera, habitante del lugar de Mosqueruela, aldea de la ciudad de Teruel, ordena se les
devuelvan, tanto a él como a su padre, lo embargado en su campaña en el territorio de Valencia, Castellón y
Burriana, según el fuero aragonés. 1353.
ACA, Cancillería,registros,nº676
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/2113195
- 1353, 8 octubre.
[Carta real, 1353 oct. 8, de Pedro IV, Rey de Aragón, a Tinbor de Vellpuig, señora del lugar de Andilla]
[Manuscrito]—1799
[1] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Advierte que ha resuelto mandarla a Adrián, escribano de su tesorería, con el objeto de cortar madera en su
bosque de Andilla para obras de la atarazana y construcción de galeras. En consecuencia le ruega que de fe a lo
que de palabra le diga Adrián.
Incipit: Petrus etc. Nobili et dilecte nostre timbor de bellopodio cuius est locus dandilla salutem et
dilectionem...
Explicit: Data Valentie octava die octobris anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo
tertio
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4243 (nº 125) 1076238
- 1354.
Sentencia en el pleito que sobre posesión de varias parroquias habian mantenido las diócesis de Valencia y
Segorbe. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 57
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp
- 1354, enero:
Libro registro que contiene documentos relacionados con la armada entre enero y mayo de 1354. Aparecen
algunas referencias aragonesas que pasamos a detallar. Folio 11-12. Convocatoria a diferentes nobles, en su
mayoría catalanes, para que acudan al Reino de Valencia en relación con la armada, entre los que aparecen
citados algunos aragoneses como: Rodrigo Sánchez de Calatayud; Jimeno Pérez de Calatayud; Jimeno de
Lobera; Martín López de Orna; García López de Cetina; Blasco Fernández de Heredia; Martín López de Oteiza;
y, Francisco Martínez de Peralta. Enero de 1354. Folio 21v. Carta de Pedro IV a Blasco de Alagón, justicia de
Sicilia, sobre la rebelión en el Reino de Cerdeña y Córcega y los Almogávares. Barcelona 18 de enero de 1354.
Foilo 23. Carta al procurador, jurados, consejo, hombres buenos, y universidad de las aldeas de Teruel en
relación con el viaje que la reina Leonor, mujer de Pedro IV, iba a realizar a la isla de Cerdeña. Barcelona, 15
enero de 1354. Folio 37. Carta de Pedro IV a Juan López de Sesé, consejero real y Justicia del Reino de Aragón,
en la que insta a Bernardo Pérez, portero real, llevase a cabo la ejecutoria dictada contra los hombres de Monzón.
Barcelona 1 febrero de 1353. Folio 56-56v. Carta de Pedro IV al Gobernador y Justicia del Reino de Aragón,
bailes, justicias, merinos, sobrejunteros y otros oficiales nuestros del Reino de Aragón, en la que les manda
permitan la extracción de madera a Nicolás de Torrent y a Pedro Requesens de la ciudad de Barcelona, para hacer
remos para las galeras para el viaje que se va a realizar a Cerdeña concediéndoles la ayuda necesaria para llevar a
cabo esta tarea. Barcelona 7 de febrero de 1353. Folio 75. Carta de Pedro IV a los peajeros, lezderos y guardas de
los pasos para que permitan a Nicolás de Torrent, mercader de Barcelona, y Juan de Molina, de la villa de
Monzón, el transporte de mercancías y maderas que querían hacer venir de las montañas de Aínsa y de otras
partes de Aragón para usarlas en la construcción de galeras. Barcelona, 28 febrero 1354. Folio 92r. Carta de
Pedro IV en la que pide se desembarguen las "botigas" de trigo que G. Amargos, ciudadano de Barcelona, tenía
en Zaragoza en el camino que va de Tortosa a Barcelona. Barcelona, 10 de marzo, 1354. Folio 126. Carta de
Pedro IV al Gobernador, Baile General y Justicia del Reino de Aragón para que Guillermo Soler, ciudadano de
Tortosa, pueda llevar y transportar cierta cantidad de trigo candeal a las ciudades de Tortosa y Barcelona para la
armada del Reino de Cerdeña. Barcelona, 27 marzo, de 1354. Folio 132v-133. Carta de Pedro IV al justicia de
Alcañiz en relación con lo acordado en lo que se refiere al viaje que se iba a realizar a Cerdeña. Barcelona, 1 de
abril de 1354. Folio 140-140v. Carta de Pedro IV a los hombres y jurados de la ciudad de Zaragoza para que
permita a los mercaderes de la ciudad de Barcelona la extracción de trigo del Reino de Aragón. Barcelona, 5 de
abril, 1354. Folio 149-149v. Carta de Pedro IV a Pedro de Luna y a Felipe de Castro para que repondan de las
asignaciones que tenía para la realización del viaje a Cerdeña. Barcelona, 14 de abril, 1354. Folio152v. Carta de
Pedro IV a Pedro Jordán de Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación con ciertas asignaciones que
debían aportar para el futuro viaje a Cedeña. Barcelona, 16 abril, 1354. Folio 153-153v. Carta de Pedro IV en la
que ordena a los hombres de las aldeas de Calatayud y de Daroca el pago de ciertos sacos de trigo. Barcelona, 16
abril de 1353. Folio 158. Carta de Pedro IV en la que obliga a Pedro Gilberti, habitante de la villa de Daroca, en
relación con el paso de caballos para la armada que se dirigía a la isla de Cerdeña. Barcelona16 de abril de 1354.
Folio 167v. Carta de Pedro IV a su portero Bernardo de Riba en relación con los pagos que el Baile de Aragón y
el merino de Zaragoza tenían que satisfacer para contribuir con ello a los gastos de la armada. 1354. Folio 168v-
169v. Varias cartas de Pedro IV a su consejero y Gobernador de Aragón, Miguel de Gurrea, en relación con el
subsidio del viaje a Cerdeña del que se eximía a Pedro, obispo de Huesca. Barcelona 21 de abril de 1354. Folio
181v-182. Carta de Pedro IV dirigida a Pedro Jordán de Urriés, Baile General del Reino de Aragón, en relación
con los subsidios de la armada. Carta de Pedro IV a Miguel de Gurrea, consejero y Gobernador del Reino de
Aragón, en relación con la colecta del subsidio para la armada procedente de lugares y villas del Reino de
Aragón. 1354. Folio 188. Carta de Pedro IV a Juan Fernández de Heredia, castellán de Amposta, en relación con
el cargamento de harina de las galeras que se iban a enviar a Cerdeña. Barcelona, 25 de abril, 1354.
ACA, Cancillería,registros,nº1400
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
En la coleccion de documentos inéditos de Bofarull (tomo VI, página 293), se da una circunstanciada noticia de
las Córtes celebradas en Valencia el año 1354, que han sido omitidas por la Academia. En ellas rogó Don Pedro á
los tres estados, jurasen como primogénito sucesor al infante Don Juan, que habia quedado enfermo en
Tarragona, sin que este acto se pudiesa citar nunca como ejemplar contra el estatuto de Don Jaime II relativo, á
que antes de jurar el reino á los sucesores, jurasen estos, confirmasen y aprobasen los fueros, costumbres,
privilegios, libertades, donaciones, ventas y permutas, porque el rey estaba pronto á prestar el tal juramento
en nombre de su hijo. Asi se hizo por Don Pedro, jurando luego todos los asistentes á las Córtes, que fueron los
siguientes :
Por el brazo eclesiástico, el obispo de Valencia; los procuradores de los obispos de Tortosa y Segorbe; el maestre
de Montesa; el procurador del de Calatrava; los abades de Val-digna, Benifasá, Cuartc y Poblct; el comendador
de Montalban; los canónicos de Castronovo y los procuradores del capitulo de Valencia.
Por el brazo noble, los procuradores de los infantes Don Pedro y Don Ramon Berenguer; el procurador de la
condesa de Urgel D. Pedro de Egerica ; D. Alfonso Rogerio de Soria, procurador de D. Lope, conde de Luna y
señor de Segorbe; el procurador del conde de Terranova; el de D. Pedro Fernandez; D. Pedro Maza de Lizana,
en nombre propio y como tutor de D. Gonzalo Jimenez, señor de Andilla: los nobles Alberto de Castellezuelo,
Olfo de Prochita, Ramon de Rioseco, Ramon Perez, como procurador de Gelabert de Centellas: los caballeros
Garcia de Lorix, Pedro de Villanueva, Ramon de Bajados, Rodrigo Sanchez de Calatayud, Rodrigo Diaz, Ramon
Castillo; Juan Seribe; Mateo Mercerio; Alfonso Martin; Ramon de Vilanova, Galcerán de Tous; Guillermo
Gascon, Juan Jimenez de Romey, Arnaldo Guillermo Catalan, Bernardo Ferrer, Bonifacio del Valle; los
generosos Arnaldo Scribe, Jofre de Tous, Juan Gasea; Berenguer Dalmau en su nombre y como
tutor de los hijos de Guillermo Jafero, y otros hasta el número de cincuenta y uno.
Por las ciudades y villas concurrieron, los oficiales y diputados de Valencia: representantes de los gremios de
zapateros, plateros, pelaires y pellejeros; y además, ciudadanos de las parroquias de Santa Maria, Santo Tomás,
San Andrés, San Martin, San Salvador, San Estéban, San Juan y Santa Cruz, con representantes de los oficios de
pañeros, notarios, freneros, taberneros, carniceros, silleros, marineros, barberos y picapedreros ; los sindicos y
procuradores de Játiva, Morella, Murviedro, Burriana, Castellon, Algeciras, Castellfabib, Onteniente, Ademun,
Peñaguila y Castalia, habiéndose adheiido luego al juramento, los procuradores de Villareal, Bocairente,
Biar, Gijona, Alpuente y otros nobles y eclesiásticos.
Historia de la legislación y recitaciones del Derecho civil en España. Amalio Marichalar de Montesa, Cayetano
Manrique
- 1355.
Sentencia en el pleito que sobre posesión de varias parroquias habian mantenido las diócesis de Valencia y
Segorbe. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 58
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp
- 1355, 7 de març.
Capítols matrimonials de Joan de Prades i de Sanxa Ximenis d’Arenós. Hi apareixen signant l’infant Pere
d’Aragó, de la part de Joan de Prades, i el noble Pere Maça de Liçana i Timbor de Bellpuig, per part de
Sanxa Ximenis d’Arenós. Pere Maça de Liçana fou el tutor de la futura comtessa de Prades. Fou senyor de
Moixent, de Jumella (vila fronterera amb Múrcia), de Xinosa i de Monòver, a les Valls del Vinalopó. Es
casà amb Isabel Cornell, dama que ha passat a la història de la literatura gràcies al poema Dispensació de
la senyora de Moixent (1371). Tingué un paper destacat a l’expedició de Sardenya lluitant contra els rebels
de l’illa i contra el jutge d’Arborea (1353). També participà en la guerra entre Pere el Cerimoniós i Pere el
Cruel (1356). El 1363 fou pres a Sogorb pel rei Pere de Castella i morí l’any següent després d’un llarg
captiveri (Martí de Riquer 1984: 17-20).
En els capítols matrimonials de l’infant Joan i de Na Sanxa se’ns informa que aleshores la futura comtessa
de Prades era donzella i òrfena de pare.
Arxiu dels Ducs de Medinaceli a Catalunya, Prades, rotlle 81, Successió i descendència, fotograma 594.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
València, dimecres, 6 de març del 1355. Capítols matrimonials de Joan de Prades i de Sanxa Ximenis
d’Arenós (ADMC, Sogorb-Cardona, Prades, Rotlle 81, fot. 594).
In nomine Domini nostri Jhesuchristi, amen, Pateat universis quod cum inter inclitum dominum infantem Petrum,
Illustrissimi domini Jacobi, bone memorie regis Aragonum filium, comitem Rippacurcie et montanearum de
Prades, ex una parte; et nobilem virum Petrum Maça de Liçana, dominum castri de Moxen, ut tutorem nobilis
Sanccie Eximeneç de Arenos, filie nobilis Gondisalvi Eximeneç de Arenos quondam, et nobilem dominam
Timborch de Bellpuig, uxorem quondam dicti nobilis Gondisalvi Eximenez et matrem dicte nobilis Sanccie
Eximeneç, ex parte altera; Divina gratia disponente super tractatu matrimonii fiendi inter spectabilem et
egregium virum dominum Johannem, dicti domini infantis Petri genitum, et jam dictam nobilem Sancciam
Eximini d’Arenos, partes predicte de comuni consensu et consilio ipsarum, in presencia mei, notarii, et testium
subscriptorum ad hoc, specialiter notatorum et rogatorum, fuerunt facta et ordinata capitula infrascripta. In
nomine Domini et intemerate virginis Marie, eius genitricis. Amen. Aquests són los capítols feits de part del
senyor infant En Pere, comte de Ribagorça et de les muntanyes de Prades, del molt alt senyor En Jacme, de bona
memòria rey d’Aragó fill, et la noble dona Na Timborch, senyora de Torres Torres, sobre lo tractament del
matrimoni que·s tracte entre l’alt don Johan, fill del dit senyor infant, ab la noble dona Sanxa Eximénez
d’Arenós, filla que fon del noble En Gonçalbo Eximénez d’Arenós et de la dita noble dona Na Timborch.
Primerament lo dit senyor infant dóna en temps de núpcies al dit Johan, molt car fill seu, lo comdat de Prades ab
totes ses pertinències, térmens e drets, axí la baronia que fon del noble En Guillem d’Entença, com lo batliu de
Prades e castell de Siurana, ab tots los castells, viles e lochs situats dins lo dit comdat. Plau a la dita noble dona
Timborch. Ítem li darà la senescalia del senyor rey de tota Catalunya, la qual perpetualment se pertany al comte
de Prades. Plau a la dita noble dona. Ítem entén lo dit senyor infant que les dites donacions li sarà retengut a ssi
senyoria e usufruyt de tota la sua vida. Emperò consentrà que del dia a enant que·l matrimoni serà solemnizat en
faç de sancta mare Eglésia relexarà al dit Johan, car fill seu, per provisió e sustentació de sa casa de tota la vida
del dit senyor infant, los lochs de Falcet et de Mora ab totes ses rendes, térmens et pertinències, et que ab les
rendes dels dits dos lochs ensemps li face compliment a quaranta mill sous de renda per cascun any de 342 tota la
vida del dit senyor infant. Emperò retès lo senyor infant lo castell e loch de Carcià, lo qual és fora del comdat de
Prades, en lo qual loch, an sos térmens, lo dit senyor ha cent mill sous, dels quals cent mill sous entén a traher
alcuns censals o violaris que són en lo comdat de Prades et la baronia damunt dita per ço que·l dit Johan puscha
haver franch lo desús dit comdat et baronia. Plau a la dita noble dona. Ítem se reté lo dit senyor infant que si·s
convenia, ço que Déus no vulla, morir lo dit fill seu sens fill de leyal conjugi procreats del dit matrimoni, que les
dites donacions romanguen al dit senyor infant et a qui ell volrà, com les dites donacions li face et li entena a ffer
tant solament per sguardament del dit matrimoni. Vol, emperò, que·l dit fill seu vivent, a edat de vint anys, puxa
testar et fer ses voluntats de cent mill sous. Plau a la dita noble dona. Ítem, que les sposalles se facen dins quinze
dies aprés Paschua Florida; emperò que si lo senyor rey, entretant, serà vengut personalment en la ciutat de
València, que·s puxen abans fer et lo dit matrimoni sia solemnizat en faç de sancta mare Eglésia tantost com lo
dit Johan haurà edat complida de setze anys. Plau a la dita noble dona. Capítols feits per part de la dita noble
dona Na Timborch et per lo noble don Pero Maça de Liçana, tudor de la dita noble Santxa Eximenez:
Primerament la dita noble dona Timborch desempararà a la dita noble filla sua tots los castells e lochs que foren
del noble don Gonçalvo Eximénez d’Arenós, pare de la dita noble donzella, de continent que lo dit matrimoni
sia solemnizat en faç de sancta mare Eglésia, exceptat lo castell e loch de Adzueva ab tota sa tenença, lo qual la
dita noble dona se reté en sa vida per tenir son viduatge, exceptat axí matex del seu dot setanta mill sous, los
quals la dita noble dona reté a ssi d’aquells cent mill sous que ha sobre los béns que foren del dit noble marit que
fon d’aquella, sobre·ls quals setanta mill sous vol que li romangue tot son dret salvu. Plau al dit senyor infant.
Ítem la dita noble dona Timborch diu que farà donació a la dita noble dona Sanxa Eximénez, filla sua, aprés son
obte, de tots los castells et lochs los quals foren del noble En Galceran de Bellpuig, pare seu, exalvu, emperò, lo
dret que la noble dona Na Ramona de Riusech, mare sua, ha en los dits castells et lochs, e el testament del dit
noble pare seu. Plau al dit senyor infant. Ítem diu la dita noble Na [Timborch] que en cas, ço que a Déu no
plàcia, que·l dit matrimoni se departís per mort de l’un o de l’altre et no y romanguessen fills de abdós procreats,
los quals heretassen los dits béns, que en aquest cas los dits béns, axí de part del dit noble don Gonçalbo
Eximénez d’Arenós, com per la dita donació feyta a la dita noble donzella, tornen de continent a la dita noble
dona o a qui dejen, et que tots sos drets, los quals el dia de huy ha la dita noble dona Timborch en los dits béns,
li romanguen salvus; et la dita noble dona entén la dita donació fer a la dita filla sua per contemplació et sguard
del dit matrimoni. Plau al dit senyor infant. Ítem, que los béns que la noble dona Sanxa Eximénez haurà de part
de pare et de mare sien dotals. Plau al dit senyor infant, açò entès et declarat que si lo dit senyor infant, lo dit fill
d’aquell o los lurs, pagaven o bestrahien alcuna quantitat o quantitats per pagar exovars de les dites nobles
donacions o en altres deutes o càrrechs de les dites baronies e lochs, que tot ço que fos bestreyt o pagat per les
dites baronies, castells, et lochs et béns li romangués salvu sobre tots los dits lochs. Ítem que per tal com l’alt don
Johan és menor de edat, que plàcia al senyor infant que·l dit matrimoni se ferm com pus fermament puscha per
tal manera que no·s puscha destorbar et que venga a acabament ab la volentat de Déu. Plau al dit senyor infant
que·s ferme al mils que puscha et sia fahedor, et plau-li que·s faça per aytal manera: que cascuna de les dites
parts faça sagrament et homenatge de tractar, et curar, e fer de tot lur poder et ab acabament que lo dit matrimoni
vinga a perfecció. Et ultra açò fon acordat que·s liure per arres lo castell et loch de Mora a la part de la dita noble
dona et tudor, et [......] que lo castell et loch de Andilla sia liurat per arres a la part del dit senyor infant, axí que
los hòmens, habitants, e·ls dits castells et lochs facen sagrament et homenatge de tenir per senyora a la part
obedient et stant al dit matrimoni o per [aq]uell, et que la part contradient al dit matrimoni perdés et agués perdut
ipso facto et jure lo castell et loch que per arres ha deliurar a la part stant al dit matrimoni e per aquell, et que lo
sagrament dels hòm[en]s sie feit dins trenta dies primers vinents. Ítem, ultra açò, fon promès et convengut,
paccionat et jurat per lo dit senyor infant que, en cas que·l dit car fill seu no volgués star al dit matrimoni, que lo
dit senyor lo deshe[re]tarà del dit comdat et baronia et que jamés no·l ne heretarà; et axí mateix promès la dita
noble desheretar la dita filla sua de tot ço que li done en cas que al dit matrimoni no volgués star, et promès e jurà
que per alcun temps no li u darà. Ítem volgren les dites parts que dels dits capítols fossen feytes tantes et tals
cartes públiques com mester serà, no mudada la substància del feit, aconeguda d’En Berenguer Mercader, savi en
dret de València, idem. Que quidem capitula antedicta partes premise promisserunt firmiter et solemniter sibi ad
invicem in presentia mei, notarii, et testium subscriptorum tenere, complere ac etiam observare, et in aliquo non
contrafacere, vel venire, vel contravenientibus aut contrafacientibus consentire de jure vel de facto aliqua ratione
sub obligatione bonorum dicti domini infantis et nobilis domne Timborch antedicte ac nobilis Sanccie Eximiniç
d’Arenos, que ad hoc partes predicte obligarunt in super ad maiorem firmitatem et cautelam tactis ab ipsis
partibus sacrosanctis quatuor Dei evangeliis et cruce Domini predicta omnia et singula rata et firma habere,
complere et observare juraverunt ac etiam promisserunt. Et nichilominus dicti dominus infans Petrus et nobilis
Petrus Maça de Liçana, tutor predictus, de predictis complendis ac etiam observandis ad invicem fecerunt
placitum et verum ac fidele homagium ore et manibus more solito comendatum in presentia mei, notarii, et
testium infrascriptorum. Hoc igitur partes predicte sibi ad invicem promisserunt et pacte fuerunt in posse et manu
mei, notarii infrascripti ut publice persone stipulantis et recepientis loco et nomine earundem partium ac etiam
omnium aliorum quorum interest vel intererit aut interesse potest seu poterit in futurum. De hoc enim instrumento
partes precontente voluerunt et petierunt eis fieri duo publica instrumenta unius et eiusdem tenoris quorum unum
utrique ipsarum partium tradatur in testimonium rei geste. Quod fuit actum Valentie, die mercurii sexto kalendas
marcii, anno domini millessimo CCCº quinquagesimo quinto. (senyal) Nostri infantis Petri, comittis Rippacurcie
et montanearum de Prades predicti, qui hoc laudamus, concedimus, firmamus et juramus. [Sig]num nostri Petri
Maça de Liçana, tutoris. Sig+num nostri Timborch de Bellpuig predictorum, qui hec laudamus, concedimus,
firmamus et juramus. Testes fuerunt ad hec vocati et rogati venerabiles Raymundus Castellam, miles,
Berengarius Dalmau, dominus loci de Cataroja, Geraldus Çafont, dominus loci de Burjaçot, Guillermus Pineda,
vicarius perpetuus ecclesie parrochialis sancti Johannis Boatelle, Valencie, Berengarius Mercader, jurisperitus
eiusdem civitatis et plures alii. Sig+num mei, Bernardi Calp, notarii publici Valencie, qui hec scribi feci et clausi
loco, die et anno premissis, cum raso et correcto in linea vicesima prima ubi dicitur Sa et in linea tricesima quinta
ubi videtur pretacte.
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas
- 1355, 8 Mayo.
Traslado auténtico de la donación que hizo el infante Pedro conde de Prades a la casa de Arenós.
ADMedinaceli Archivo Histórico leg. 137, ramo 12, n. 1
- 1355, 8 Mayo.
Sobre el matrimonio de Violante de Arenós y Alfonso de Aragón duque de Gandía.
ARV, G 2230, mano 36, f. 15v.
Se trata del testimonio de Andreu Castellà en el pleito desarrollado entre 1422 y 1423 sobre la sucesión
de la baronía de Arenós:
... feren noces en lo dia que aquells hoyren missa així com a marit e muller, les cuals celebraren en lo Real
del senyor Rey de la ciutat de Valencia...
ARV, G 2229, mano 25, f. 37rv.
...enaprés, en aquell dia mateix, ço es, lo VIIIen dia de maig del any de la Nativitat de nostre// senyor
MCCCLV aquella dita noble na Violant féu e fermà matrimoni en faç de sancta mare Ecclèsia ab lo Egreri don
Alfonso, fill del inclit e magnifich infant Pere , comte de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades, enaxí que·els
dits Egreri don Alfonso e noble na Violant foren fets... verdaders marit e muller, et lo qual matrimoni aprés
solempnizaren en faç de santa mare Ecclèsia, e aquell per carnal còpula consumaren...
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.
- 1356, 29 julio.
Promesa hecha por Sibila de Vilanova, viuda de Sancho Dortide de Arenós, de permitir recuperar el censal
de 4000 sueldos reales, vendido por el infante Pere, conde de Ribagorza y Prades, y su hijo Alfonso, conde
de Dénia y señor de la baronía de Arenós y la universidad y aljama del valle de Palma, vendidos a dicha
Sibila. Dada en Valencia ante el notario, Guillem Çaroca.
Archivo del Reino de Valencia, Bailía
- 1356, 1 noviembre:
Timbor de Bellpuig va vendre un pati o solar a Domingo d’Aliaga, veí de Torres Torres, que tocava amb
els solars de Francesc d’Aliaga, notari, i de Domigo Andrés Gonçalvo.
AMS, Pergamins, Ref. Cedida por Juan Corbalán de Celis.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1356, 28 noviembre.
ACA, Reg. 899, fol. 136v-137.
Et dictam gratiam cum eius insertione confimat rex Petrus 3, die 28 novenmbris 1356. In Gratiarum de annis
1356, 57, fol. 137. (Borriol, 1330, 31 de marzo)
- 1.356, 18 diciembre.
Se encuentra a Jordana Exemenis de Borriol reunida entre un considerable número de religiosas para la
aprobación un acta notarial.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3293, num. 8
EL MONASTERIO DE LA PURIDAD. Primera fundación de clarisas en Valencia y su Reino Siglos XIII-XV.
Sor María Pilar Andrés Antón, O.S.C.
- 1357.
Bula de Inocencio VI a favor de la diócesis de Segorbe y en contra de la de Valencia sobre posesión de
varias parroquias. Incluye andilla.
ES.462508.ARV/PSeg//PSeg : Pergaminos de Segorbe, núm. 59
http://savex.cult.gva.es/flora/jsp/index_opac.jsp
- 1358, 9 enero.
En un document de 1371 s’explica que «en temps de les noces d’Esteve d’Aragó»es realitzà la venda de Cullera,
feta a 9 de gener de 1358:
ACA, C, reg. 998, f. 60r-v(3.VII.1371)
Poc després d’aquell casament Esteve d’Aragó procedí a realitzar la compra delcastell i la vila de Cullera en 1358 a Pere el
Cerimoniós, una operació que serví parcialment per a finançar la intensa guerra que es mantenia amb el rei castellà Pere el Cruel i
que,a més a més, implicà l’alienació temporal de Beniparrell.
Sabem que poc abans de 1358, sent menor d’edat, Elicsén fou casada amb el també menor Esteved’Aragó, qui
malgrat la seua joventut –en aquell any en tenia dèsset– havia rebut el nomenament de coper reial, potser enla
seua probable condició de parent del monarca.
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal
- 1358, 15 enero.
Així, la vila, que pertanyia des de 1344 al comte deTerranova –casat amb Jaumeta de Romaní, tia d’Elicsén–, vaser
recuperada per al patrimoni reial el 8 de gener de 1358 per 100.000 sous, i al dia següent fou venuda per 172.000 sous, boi extraient
el guany de la diferència, a Esteve d’Aragó.
Este, per a aconseguir la quantia del preu fixat hagué de recórrer al patrimoni de la seua dona i, en conseqüència, només
unasetmana després Joan Ximénez de Montornés, com a «tutor d’Elicseneta», rebé l’autorització reial per a alienar
bénsd’aquella fins a un valor de 30.000 sous. Havien de ser destinats per Ximénez de Montornés in luicione
quam nunc facitis nomine dicte pupille et suis sponso de loco de Cullera.
D’esta manera, enefecte, es procedí immediatament a la venda de Beniparrellamb tots els seus tèrmens i drets,
sembla que incloent la plena jurisdicció civil i criminal del lloc –que, segons s’hideia, pertanyia als
senyors precedents, pel preu de 28.000sous, uns diners que contribuïren a completar la compra deCullera.
ACA, C, reg. 901, f. 233v
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal
- 1358, 20 febrero.
BENIPARELL . In regestro Gratiarum regis Petri 3, de annis 1357, 58. fol. (en blanc), sunt duo decreta regis
posita 20 februarii 1358 in venditione facta per Stefanum de Aragonia et Elicendam, eius uxorem, et Joannem
Eximenium de Montetornesio, nomine propio et ut tutorem dictae Elicendae, Petro Arrufat, civi Valentiae, de
loco de Beniparrell in posse Bernardi Mensa, notarii Valentiae, pretio 28000 s., et cum jurisdictione civili et
criminal ...
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez.
- 1358.
Apoca de Arenós.
ADMedinaceli Ápocas leg. 13, ramo 3, n. 1
- 1358, 23 abril.
A Joan Ximénez de Montornés lo encontramos prestando homenaje al obispo de Tortosa por la mitad de
los diezmos del castillo y términos de Montornés, cosa que parece indicar una toma de posesión reciente.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1358, 6 septiembre.
2.695.—Sibila de Vilanova, viuda de Sanz de Orta de Árenos, confiesa recibir del Obispo Vidal los dos mil
florines de oro a ella legados por su difunto hermano Pedro de Vilanova, Señor de Carlet. 6 de septiembre
de 1358.
ACV, Perg. 5149.
Inventario de los documentos escritos en pergamino del Archivo Catedral de Valencia. ELIAS OLMOS
CANALDA.
- 1358, 10 de novembre.
Després que l’infant Pere decidís d’abandonar el món per prendre l’hàbit franciscà, el comtat de Prades,
junt amb la baronia d’Entença i la senescalia de Catalunya, passà al seu fill Joan amb motiu del seu
proper matrimoni amb Sanxa Ximenis d’Arenós.
Arxiu dels Ducs de Medinaceli a Catalunya, Prades, rotlle 81, Successió i descendència, fotograma 639 i 651.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1359:
Donceles del rey Juan I: Juan Ximénez de Montornés, Fernando Arenoso
La Orden de San Jorge de Alfama: aproximación a su historia. Escrito por Regina Sáinz de la Maza Lasoli,
Eulalia Sintas Martínez
- 1360
Cuentas de administración de la baronía de Arenós (marquesado de Villena) Baile general de dicha
baronía: Joan Pineda.
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 11.591
- 1360, octubre.
Ramoneta de Riusec, viuda del Galcerán de Bellpuig, y su hija Timborg, hacen donación a don Juan de
Prades y Aragón, conde de Prades, futuro marido de Sancha Ximenes de Arenós, nieta e hija respectiva de
las anteriores, y como parte de su dote, de la jurisdicción y mero imperio de Torres Torres, Serra, Andilla
y otras poblaciones que pertenecieron al difunto Galcerán
Archivo Ducal de Medinaceli. leg.115 nº2777 (Fichas de Helios Borja)
Amojonamientos y deslindes del término de Torres Torres, Juan Corbalán de Celis y Durán.
- 1361, 12 junio:
Esteve d’Aragó hi apareix com a senyor d’Alberic, amb llicència per a construir al terme un molí fariner
sobre la séquia reial del Xúquer.
ACA, C, reg. 905, f. 209r
LA SENYORIA DEBENIPARRELL: DELS ROMANÍ ALS ESCRIVÀ DE ROMANÍ (1258-1426) VICENT BAYDAL
SALA
- 1361, 2 agosto:
A través del testament de la seva esposa, Ramoneta de Riusec, redactat a Torres Torres el 2 d’agost de 1361,
sabem que En Galceran de Bellpuig, en el seu testament, havia ordenat que es construís un hospital al lloc de
Torres Torres, hospital que Ramoneta dotà amb 50 sous «a obs de provisió d’aquell o d’aquells qui allí
hospitalaran» i deixà l’administració d’aquests diners a Timbor de Bellpuig, i després de la mort de la seva filla
«a aquell o a aquells, lo qual o los quals la dita filla nostra assignarà en lo seu darrer testament o en la sua darrera
volentat» (ADMC, SogorbCardona, Sogorb, rotlle 551, fot. 216).
També ens consta, a través d’un altre document, que va constituir una capellania a l’església de santa Maria de
Torres Torres, i que els seus successors havien de pagar 50 sous cada any a l’església de Santa Maria del Puig per
celebrar misses per a la seva ànima (ADMC, Sogorb-Cardona, Sogorb, rotlle 554, fots. 494b i 502b).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1361, 21 noviembre:
En el año 136l era dueño del lugar de Rafalet D, Ximen Perez de Arenós, el que en 21 de Noviembre de
dicho año, vendió dicho lugar áArnau Sarina caballero valenciano, por precio de 40.000 sueldos, segun
escritura otorgada en Valencia por el notario Juan de Vera.
Ms. Del Archivo Ducal de Gandía.
El Archivo: revista de cienciasF. Vives Mora, históricas, Volumen 2
- 1362, 22 mayo.
Fecha del testamento de Fernán Pérez de Arenós, Sr. de Alberique, dejando como heredero a su hijo
menor de edad llamado Fernando.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
- 1362, 28 agosto.
El fet que el primer fill conegut de la parella, Alfons el Jove, nasquera el 1362 —set anys després del matrimoni
—, és bastant simptomàtic, ja que palesa que la unió se solemnitzà definitivament quan Violant era una xiqueta,
potser encara incapaç de tenir descendència. Amb tot, cal tenir en compte que diversos testimonis de processos
posteriors, relatius a la possessió de la baronia d’Arenós, apel·len a l’existència d’algun fill anterior a Alfons, que
hauria mort essent encara un nadó; …emperò ell testimoni havia hoyt dir a molts que lo dit Egregi duch lo fill no
era lo primer nat com en lo temps que la dita Egregia sa mare lo parí ja hagués hauts o parits aquella altres
fills...”; el testimoni és del cavaller Joan Gostanç, i fou fet al gener de 1423; Com veurem més endavant, aquest
fill podria ser Jaume, mort sent encara un xiquet, i del qual no coneixem el moment del seu naixement.
ARV, G 2.230, mà 36, f. 9v.
Segons el testimoni de Bonafonat Celma en el procés sobre la successió de la baronia d’Arenós “…era nat
(Alfons el Jove) en lo mes d’agost en lo dia de festa de sent Agostí del dit any MCCCCLXII, en lo qual temps
recorda a ell testimoni que lo rey don Pedro de Castella tenia asetjada la vila de Calatayu…” (això ens situaria
concretament en el 28 d’agost);
ARV, G 2.230, mà 36, ff. 18rv.
- 1363 - 1401
Libro de anotaciones de cuentas de administración de las bailías de los condados de Dénia y Ribaborza y la
baronía de Arenós (marquesado de Villena)
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 9.599 (4)
- 1364, 3 mayo.
Título de Declaración de Noble de natura, que el Señor Rey Don Pedro el IV. de Aragón expidió á favor de
Don Pedro Boil de Arenós, Capitan General que fue de esta Ciudad y Reyno de Valencia, estando en ella á
6. de Mayo 1364.
registrado en el Gratiarum 39. fol. 73.
le dice: Vos _ totam vestram progeniem seu posteritatem _ prerrogativis, libertatibus, _ franquitatibus, quibus
Ricci Homines _ Barones terra nostra melius _ uberius gaudent _ soliti sunt gaudere.
Disertacion historica de la festividad,y procesion del Corpus,que celebra cada año la muy Il.tre ciudad de
Valencia ... Joseph Mariano ORTIZ
- 1364.
A Joan Exemenis de Montornés lo hallamos durante la guerra contra Castilla, como cavaller e lloctinent de
la Plana dirigiendo una partida de almogàvers y dirimiendo qué parte del botín corresponde a los
almogávares y qué parte a los caballeros.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1366.
Muere Fernando Pérez de Arenós, Sr. de Alberique, siendo niño, pasando Alberique a su tío Ximén Pérez
de Arenós que entregó a Laura, la hermana de Fernando, 2000 sueldos en renta y sueldos cada año.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
- 1366, 30 enero.
Eximén Perez de Arenós vende a Guillem Ferri, notari de Valencia, un censal de 440 sueldos de pensión de
los 840 sueldos censales que le hacen anualmente la universidad de Sueca, por el precio de 4400 sueldos.
Arxiu Històric Municipal de Sueca
Signatura: PEG-00001/042 Sistema E-7.01 Año: 1366 000042 30/01/1366
Incluye ápoca del mismo día.
Pere Trullols, notario.
Copia del 14 de octubre de 1404 (700 x 440 mm). Arnau Almirall, notario. Núm. XXI.
Extractos y citas: B.RIBELLES, Extracto chronológico..., doc. XXI, pp. 36-38 (lo data el 31 de enero).
- 1366, 23 septiembre:
Palermo : Arch. di Stato, Reg. Canc. IX, f. 68
Pro eodem nobili Georgio de Grapheo
Scriptum est dominico Michaelis de ducali mandato veneciarum et baiulo et baiulo et capitaneo nigropontis et
consiliariis eius vel eorum in eisdem officiis successoribus devotis suis post eius graciam et salutem per hec
verba: Solita benivolencia serenitas nostra vestras recepit literas responsales ad nostras quas pro nobilii Georgio
de grapheo super restitucione jocalium et arnesiorum suorum ad eum spectancium tamquam heredem heredis
quondam nobilis serena de yuar uxoris quondam nobilis consalvi eximeni de arenosa tunc nostri vicarii in
ducatibus supradictis depositatorum per dictam quondam nobilem dum viveret nec minus et dictum eius maritum
quondam Johanni sannuto tum dicti incole nigropontis serio miseramus, quarum literarum vestrarum comperto
tenore huiusmodi vestra responsio nobis tamquam racionabilis grata cessit dum vellet pretenditis super hoc prout
vobis per vestram ducalem dominacionem successive dabitur in mandatis, verum cum dicti nobilis justicia
suadente et sincerum erga nos et subditos nostros magnifici domini ducis veneciarum propositum clarissime
agnoscamus scire vos volumus dicto duci super eadem materia per nostras speciales literas rescripsisse quibus tu
speramus et tenemus indubie debito suadente justicie idem dux audienciam dabit benivolam cum effectu. Quare
devocionem vestram requirimus quatenus habito per vos super hoc dicti ducis mandato super expediocione celeri
et totali nuncium et procuratorem dicti nobilis ad premissa expediri cum instancia faciatis quod vallde gratum
habebimus et pro vobis et aliis districtualibus dicti comunis fieri mandabimus illud idem. Datum etc.
Giorgio Graffeo fu investito della capitania a guerra con la cognizione delle cause criminali per le città è terre di
Mazara , di Marsala , Partanna , Misirindini , Bilici e Montegrifo , e per Sciacca, Caltabillotta, Chiusa,
Caltanissetta, Ciminna de altri Juoghi Guglielmo Peralta.
Considerazioni sopra la storia di Sicilia dai tempi normanni . Página 75
Dipl. Ann 1373 ex registro reg. Cancellariae ann. 1363 et 1375 fol. 13
1357, agosto: ...Factae sunt patentes in haec verba. Fridericus etc. Universis hominibus civitatis Mazariae, ac
terrarum et locorum Marsaliae, Partanne,Misirindini , Bilichii , et Montisgrifi tam praesentibus quam futuris
praesentes littérai inspecturis fidelibus suis gratiam suain et bonam voluntatem . Cum de fide
, strenuitate , ! sufficientia , et legalitate nobilis Georgii Grapheo cons . famil . et fid. Nostri excellentia nostra
plenarie confidente, sibi officium capitaniae guerrae cum cognitione causarum...
Considerazioni sopra la storia di Sicilia dai tempi normanni . Página 101
- 1367.
El obispo de Tortosa Jaime de Aragón envía una carta a Joan Exemenis de Montornés sobre los 2.000
sueldos que le reclamaban los hombres de Torreblanca (lugar de señorío del obispo de Tortosa) que
habían luchado a sus órdenes.
El señorío de los Ximénez de Montornés (a.1266–p.1375). Carles Rabassa Vaquer.
- 1368. Ludiente.
Guillermo Cap de Bou está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, Maestre Racional, Ápocas de 1368, número 263.
“notario publico por toda la baronia de Arenoso por el alto senyor marques de Villena, comte de Ribagorça e de
Denya, senyor de la dita baronia”.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
- 1368, 2 de noviembre. Puebla de Arenoso.
Domingo Piquer está documentado como notario del señorio de Arenós.
ARV, MR, Apocas. De 2 de noviembre 1368, caja 2, número 276
...que por actoridat del senyor don Alfonso, senyor de la baronia d.Arenoso, notario publico d.Arenoso e de la
Puebla e de sos terminos, que esta carta scrivi.
Notarios del señorio de Arenós en la segunda mitad del siglo XIV. Vicente García Edo.
Otra documentación de este notario en:
ARV, MR, Apocas. De 1374m caja 2, número 508
ARV, MR, Apocas. De 1375, caja 3, número 527
ARV, MR, Apocas. De 1377, caja 3, número 598
ARV, MR, Apocas. De 9 febrero 1378, caja 3, número 612
- 1369, 25 noviembre:
L'alamí d'Alberic Mahomat Abennacer, el de la Foia, Maimó Abceit, i altres moros d' ambdós lIocs
manllevaven a Antoni Safa.brega810 SatiS,«quos dictas aljamas dare et solvere debent nobili Eximine
Petri de Arenoso, domine ipsorum»
AMA, 040/2, f. 163 i 040/3, f. 162 (Alberic i la Foia)
DINERS I CREDIT. ELS JUEUS D' ALZIRA EN LA SEGONA MEITATDEL SEGLE XIV, Antoni Furió.
- 1371, 10 Enero.
Juan de Aragón Conde de Prades y por su matrimonio con doña Sancha Ximénez de Arenós, señor de
Cheste, otorga a los moros de este lugar carta de población, confirmando el régimen de prestaciones
señoriales que debían a sus señores.
A.R.V.: GOBERNACIÓN, Libro 2981, Mano 13, fol. 8-12
En nom de Deu sia y de la sua beneyta Mare. Cosa certa sia a tots que la present carta verán e llegiran que Nos,
Don Joan, del molt alt Ynfant Pere fill, Comte de les muntanyes de Prades e Señor del loch de Gestalcamp, situat
en lo Regne de Valencia, com vosaltres, Aljama de sarrahins e singulars del dit loch nostre de Gest, sens titol
nostre e de nostres predecessors, ajats tengut e tengats les heretats e bens sehents que avets e possehits en e dins
lo loch de Gestalcamp, terme e pertinencies de aquell, e per co que temats que per Nos o per nostres sucessors les
dites heretats e bens sehents vostres ara o en lo esdevenidor no fosen a vosaltres toltes o levades per defalliment
de titol o poblacio alguna, en e per la dita raho ajats suplicat a Nos humilment que sobre acó deguessen atorgar a
vosaltres titol e populado alguna, ab e solts la qual vosaltres segurament ajats e possestats (sic) cascu co del
nostre e de Señor se pertanyga fer gracia a sotsmessos e no deffer aquells encara que y ara causa com
misericordia deja tostemps sobrar justicia. Em per amor dago, de grat e de certa sciencia, donam e otorgam a vos,
Aljama de sarrahins e cascun abitador sarahi que ara es o per temps sera del dit loch nostre de Gestalcamp ha, e
per les heretats, posessions e bens sehents que ara posehits e possehexen et de aquí avant aurets e posehirets en e
dins lo terme, territori e pertinencies del dit loch nostre de Gest, los Privilegi, Titol e Poblacio seguent e segons e
en la manera que agis declara:
…
[37]. ÍTEM: Retenim a Nos e ais nostres en lo dit loch e terme de aquell host e cavalcada e reempcio de aquells e
lo morabati, segons que en la Ciutat de Valencia e Regne de aquella se paga [ilegible]. E semblanment Nos
retenim lo carnatge deis bestiars, estanys e totes altres calonyes de qualsevol manera sien. Et per Nos et per les
nostres prometem et juram per Deu e los Sants quatre Evangelis per les nostres mans tocats, servar e teñir en lo
dit loch a vosaltres e ais vostres e fer teñir e servar en tots feyts civils y crimináis guna e xara de sarrahins segons
hi en los feyts que ais altres sarahins del dit Regne es servada e tenguda sots virtut del qual jurament prometem
haver per termes e agradables les dites coses et contra aquelles no venir ni fer venir per alcuna manera palesa o
amagada. E nos: Ali Faraig, Alami; Aben Homia; Amet Alacimi, Vells; Mahomat Amajar; Mahomat Abozamen;
Ali Muga; Arocnig Ahamor; Ali Qotmacot; Abbach Dede; Mahomat Qot; Abdalla Beanianadir; Abrahim Hagem;
Abdul Gafar; Ali Galim; Ali Zubeyda; QahatAbgodoch; Mahomat Faraig; Agosti Fat; Faraig Agosti; Mahomat
Agader, Alfaqui; Ali Jaffar; Jahir Alfuleyfar; Qahat Addahu; Hamet Elruvio; Hamet Qot; Muga Beanya; Ali
Aniquello; Magot, fill de Qahat; Muga Hamet Jaffar; Hamet Moxber; Fat Fatanani; Hamet Abdalgafor; Hamet
Arrami; Qot, fill de Jucef Qoot; Jugef, fill de Mahomat el Cavelli, sarrahins et habitadors del dit loch, Aljama,
aplegat en lo porxe de la mezquita del dit loch per veu de saig, en e segons es acostumat en lo dit loch aplegar la
Aljama del sobredit loch, e fahen Aljama per nos e tots los nostres succesors e per tots los altres sarrahins
habitadors del dit loch et succesors de aquells concordáis en una veu e en alguna manera no discrepats, presentat
a nos lo damunt dit Privilegi e Poblacio per vos Señor a nos otorgada e Mee et explicat per lo notari dejus scrit,
present aquí, e de paraula a paraula aquell dit Privilegi e Poblacio, de grat y de certa sciencia, acceptam e rebem
et prometem aquell en e per tostemps per nos e tots los nostres successors e de tots los sarrahins del dit loch
servar e fer servar, teñir e complir segons desús es ordenat, de la primera linea tro en la darrera, alguna cosa no
ajustada ne tolta e contra alio no vendrem o venir farem per alguna manera expressa o callada, sots obligacio de
tots nostres bens e de la dita Aljama e singulars de aquella, mobles e no mobles, hauts e per haver hon que sien,
los quals de present, y obligam lo notari dejus scrit, axi com a publica persona, acó de nos en nom e veu nostre e
de la dita Aljama llegitimament estipulant et rebent en lo nom e veu de vos, Señor, e de quis pertanyga
esdevenidor. De les quals coses lo dit Señor Compte mana esser feta e lliurada carta publica a la dita Aljama,
guarnida de son sigillum pendent. Ago fo feyt en Valencia et otorgat per lo dit Señor Conté, decima die Januarii
anno a Nativitate Domini millesimo tricentésimo septuagésimo primo.
SENYALS de: Ali Faraig, Alami; Hamet Aboami; Amet Alacim, Vells; Mahomat Anajar; Mahomat Abocamen;
Ali Muga; Mohenig Ahamor; Ali Cotmagot; Abbach Dede; Mahomat Cot; Abdalla Beanianadir; Abrahim
Hagem; Abdul Gafar; Ali Galim; Ali Zubeyda; Cahat Abgodoch; Mahomat Faraig; Agosti Fat; Faraig Agosti;
Mahomat Agader, alfaqui; Ali Jaffar; Jahir Alfuleyfer; Caat Addavell; Hamet Elruvio; Hamet Cot; Muga Beania;
Ali Aniquello; Magot, fill de Caat; Muga Hamet Jaffar; Hamet Moixber; Fat Fatanani; Hamet Abdalgafor; Hamet
Arrami; Cot, fill de Jugef Qoot; Jugef, fill de Mahomat Coot; Ali, fill de Mahomat El Cavelli, sarrahins desús
dits, que les dites coses acceptaren, loharen e fermaren per si e per tots los altres sarahins del dit loch. SENYAL
de Nos, En Joan, per la gracia de Deu Conté de Prades, qui les dites coses otorgam, loam e juram. TESTIMONIS
fon de ago: lo discret En Pere Llobet e En Berat de Sisear, de casa del señor Comte. Testimonis son a la ferma de
la dita Aljama, la qual firma e accepta lo present Privilegi e Poblado en lo loch de Xest, divendres darrer dia del
mes de febrer del any sobredit, absent lo dit Señor Comte, En Lop de Letxa, Procurador de aquell, present,
estipulant; En Marti del Tormo, Joan Pérez, Abrasim Arrami de Toris; Hamet Gaminy, sarrahi de la serra de
Toris. SIGNUM mei Bartholomei Cerdani, auctoritate regia notarii publici, qui predictis interfui et clausi, locis,
diebus et anno predictis.
Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389
- 1371, 10 de febrero.
Violant d’Arenós, la esposa del duque de Gandia Alfons el Vell, se permitía por ejemplo el antojo un día de
1371 de que le cocinaran una perdiz para al-morzar.
ARV, MR 9.606. f. 27r,
A dinar a madona I perdiu de casa.
ALIMENTACIÓN Y SALUD EN LA VALENCIA MEDIEVAL. JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA.
- 1371, 3 julio.
ACA, Reg. 998, fol. 60v.
Rex Petrus 3 dedit Stephano de Aragonia 100.000 s., et pro eis vendidit et cum instrumento gratiae locum de
Cullera, et pro dicta concessione debebat scribaniae regie 5000 s. pro jure sigillie, et mortuo postea dicto
Stephano erat recuperanda dicta quantitas ab augmento dotis Elicendis de Romani, quae nuberat postea
Eximenio Petri de . Mortua dicta Elicende, rex Petrus vendidit dicto Eximenio ius sibi pertinens in recuperandis
dictis 5000 s. ab haeredibus dictae Elicendis. In Venditionum regis Petri 3, de anno 1370 usque 77, fol.60, die 3
julii anno 1371.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez
- 1371, 8 octubre:
Els dos alamins tomaven a manllevar al mateix prestador 2.870 sous; en un document annex, Elissenda, la
dona d'Eiximen Pérez d' Arenós, reconeixia que el préstec s'havia fet «ad opus nostrorum».
AMA, 040/2, f. 163 i 040/3, f. 162 (Alberic i la Foia)
Eiximen López de Pomar prestava quinze mil sous a diferents manllevadors nobiliaris: 6.000 a Joan de
Vilaragut, senyor d' Albaida; 3.000 al bisbe de Valencia; 50 florins d'or a Nicolau de Proixida; i 4.640 sous
a Eiximen Pérez d' Arenós i la seua dona Elissenda de Romaní, senyors de Cullera. Les rendes d'Alzira
s'arrendaren per 17.400 sous el 1384 i per 18.150 el 1385.
Arxiu Municipal d' Alzira (AMA), Protocols notarials, 040/3, 040/8 i 040/17
DINERS I CREDIT. ELS JUEUS D' ALZIRA EN LA SEGONA MEITATDEL SEGLE XIV, Antoni Furió.
- 1372.
Eiximen Pérez d' Arenós y su mujer Elissenda de Romaní, señores de Cullera, compran a Lope Ximénez
de Tolsana las alquerías de Benifaraig y La Foya por 20000 sueldos.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
- 1372, 30 juliol.
LA SENTÈNCIA DEL BISBE DE VALÈNCIA, JAUME D’ARAGÓ, SOBRE EL BEGUÍ JAUME JUST I
L’HOSPITAL DELS BEGUINS
Arxiu de Textos Catalans Antics [Institut d’Estudis Catalans / Facultat de Teologia de Catalunya]
DOI: 10.2436/20.3000.01.8 Vol. 27 (2008), p. 441-451
In Christi nomine. Amen.
Noverint universi quod nos Jacobus, miseratione divina episcopus Valencie, attendentes quod olim tempore vite
reverendissimi in Christo patris, domini Ugonis [de Fenollet], bone memorie episcopi Valencie, precedessoris
nostri, fratre Jacobo Justi, tertie regule beati Francisci, regente Hospitale Beate Marie civitatis Valencie, alias
nuncupatum vulgariter ,dels Beguins’, ratione criminis heresis seu pro facto fidei orthodoxe in captione
episcopali Valencie posito seu murato, de quo quidem crimine seu fide orthodoxa apud ipsum predecessorem
nostrum et apud inquisitorem heretice pravitatis, qui tunc erat, inculpatus fuerat pariter et delatus ac proinde
captus et carceribus eiusdem predecessoris nostri mancipatus, ipse predecessor noster volens, ut decebat, ne bona
mobilia dicti Hospitalis, que sub custodia et regimine dicti fratris Jacobi diu extiterant prout etiam tempore sue
huiusmodi deprehensionis existebant, propter carentiam rectoris seu alias ex defectu regiminis deperirent vel
laberentur, quinymo pocius conservarentur, statim eo capto, posuit seu poni fecit in inventario seu repertorio
manu publica confecto bona ipsa et omnes res que tunc erant in eodem Hospitali seu intra illud et domos eiusdem
quomodolibet existebant et signanter tres mille septingentos viginti duos solidos, decem denarios et obulum
monete regalium Valencie, qui in dicto Hospitali inter alia bona fuerunt tempore confectionis predicti inventarii
adinventi in...
...In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium, presentes litteras seu presens publicum instrumentum
per notarium subscriptum recipi et publicari mandamus, sigillique nostri fecimus appensione muniri. Data et acta
Valentie, in palatio episcopali, xxxª die iulii, anno a Nativitate Domini m ccc lxx secundo, presentibus ad
premissa venerabilibus dominis Johanne Eximini de Montetornesio, milite, habitatori Valentie, et Petro Bordet,
rectore ecclesie de Alcoy, diocesis Valentie, pro testibus vocatis specialiter et rogatis.
Josep Perarnau i Espelt.
Llicència per collir imposicions a diversos llocs de Pere de Prades en el regne de València: Torres Torres,
Suera, Soneja, Cortes, Andilla i Xest per deu anys: (Gratiarum, 18, f.)
Índex dels regests referents al Regne de València en dos dels reculls temàtics del memorial 14. f 106 r.
les recopilacions documentals dels arxivers del rei per a la recuperació del patrimoni reial. Maria Teresa Ferrer i
Mallol.
- 1373, 9 junio.
Consagración de la primitiva Iglesia de Puebla de Arenoso
APDC: Sección histórica nº 55, Baronía de Arenós, f. 152
Anno Dmí millesimo, trecentessimo septriagesimo tercio die Jovis infrastava Pentecostes que erat nona Die Junii
Ecclesia feta, Sementerium, et Altare fuit consecratum per Reverendum frim Francricum Dei gracia Epricopum
Cura Meniem.
- 1374
Cuentas de la baronía de Arenós (marquesado de Villena) Pago de impuestos: "passatge, taula".
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 12.350
- 1374:
Jimeno Pérez de Arenoso, escudero y alcalde del castillo de Los Fayos, reconoce haber recibido de Juan
Jiménez de Fanlo, merino de la ciudad de Tarazona, cierta cantidad por la tenencia del castillo.
ACA, Real_Patrimonio,fondo_indistinto,pergaminos,carp.12,nº582
fondohistoricodearagon.ibercaja.es/ficha/225124
- 1374, 20 octubre.
ACA, Reg. 1680, fol. 116-119v.
In Gratiaum 5 infantis Joannis, de anno 1373 usque 1376, fol 116 inseritur sententia per dictum infantem lata 16
octobris 1374, cum qua, attento quod rex Jacobus 1 fecit danationem Eximenio Perez de Arenos castrorum,
villarum et loci de Borriol et eius terminorum et pertinentiarum, sub servitio unius equitis qui serviret in regno
Valentiae iuxta forum Aragonum, et quod Eximenius Perez de Borriol, successor dicti Eximenii Perez de
Arenos in dictis castro, villa et loco, renuntiaverat foris Aragonum et se submiserat foroValentiae, et quod sine
firma regia erant factae alienationes de praedictis, scilicet per Teresiam, uxorem Francisci Carros et filiam Ruizii
Eximenez de Burriol, et Raimundum Costa, Poncio de Soler, et per dictum Poncium Joanni Boil, et postea, ad
instantiam ceditorum Berengarii Boil, successoris dicti Joannis Ianfrido de Tous, et iuxta forum Valentiae, cui
dictus Eximenus Perez de Borriol se submiserat, res quae tenentur sub censu, tributo aut servitio sunt
commissae et applicatae illi personae cui fit dictus census aut tributus, si sine ipsius licentia fuerit alienata, ideo
declarat dictum castrum, villam et locum cum eius pertinentiis et terminis esse regi et ipsi infanti adquisita et
applicata, et inserta dicta sententia. Dictus infans fecit donationem cessionem de juribus sibi pertinentibus vigore
dictae sententiae et de toto dicto castro, villa et 1oco, terminis et pertinentiis cum omni jurisdictione in feudum,
tamen sub servitio unius equi armati ad forum Aragonum Petro Boil, qui erat consanguineus Joanneti de Boil
adulti, cuius erant praedicta. Et pro eo et evictione praedictorum erat obligatus dicto Ianfrido de Tous, et pro dicta
concessione obtulit regi 4 000 florenos. 20 octobris 1374.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1374, 20 octubre.
ACA, Reg. 1680, fol. 120.
Et fol. 120 dicti regestri, dictus infans concedit dicto Petro Boil quod pro dicta vice posset sine firma regia et
sine solutione laudimii restituere dictum castrum, villam et locum dicto lanfrido de Tous ratione dictae evictionis.
20 octobris 1374.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez
- 1375:
Conflicto en la ciudad de Valencia entre Jaime de Aragón y el bando de Berenguer de Vilaragut.
Salvador Carreres, op. Cit., Vol. II, p. 27 . Notes per a la história dels bandos de València.
Mitjançant el seu bisbat començà bando entre els seus partidaris i els Vilaraguts; bandositat molt important en la
que prengueren part molts nobles i cavallers,,, i que capitanejada primerament per l´esmentat bisbe i Berenguer
de Vilaragut, després per aquest i N´Eximen Pérez D´Arenós i darrerament per els Centelles i Solers, durà molts
anys, estant la bandositat més important del regna de València, si bé pot dir-se que rónegament és coneguda en la
seua darrera actuació.
ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/viewFile/6158/5915 El linaje de los Vilaragut y la violencia nobiliaria. Paz
Lloret.
- 1375, 3 enero.
Los vecinos de Castellón gozan de empríos en Montornés.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon proposat per l.onrat mossén en Johan Eximeneç, cavaller, senyor de Montornés, que plagués al consell
que pus los habitans en la dita vila ab lurs bestiars e bésties s.aempren dels termens dels seus lochs, que.ls
homens seus poguessen traure vitualles de la dita vila per a lurs obs tan solament. Lo consell acordà que.n puxen
traure viandes d.allí hon les troben a comprar exceptat que non puxen traure del blat de les botigues.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.
- 1375, 26 abril.
Permiso para que los vasallos e Montornés puedan sacar vituallas de Castellón.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon mes en consell per l.onrat en Johan Eximeneç de Montornés que plaguésal dit consell fer gràcia als
seus vassalls de traure vitualles per a llur provisió de la dita vila.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.
- 1375, 8 mayo.
Permiso para que los vasallos e Montornés puedan sacar vituallas de Castellón.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item acordà lo consell que fos donada licència als homens de Benicaci et de la Pobla en honor de mossén en
Johan que a cascun casat fos donada tansolament treta de I fanecada de blat, emperò fahent sagrament que no.l
vol per a vendre peraltra persona, et que aquesta licència sie donada aytant com al consell plaurà.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.
- 1375, 12 Noviembre.
Eximén Pérez de Arenós, Señor de Cullera, y su mujer Elisenda de Romaní, insinúan en la Curia del
Obispo ciertas obligaciones que tenían por el testamento de Francisco de Esplugues.
ACV, Perg. 6270
Elias Olmo y Canalda, p. 377, Pergaminos de la Catedral de Valencia.
- 1377.
Se conservan varios protocolos del notario morellano residente en Valencia Guillem Almudéver, ante el
que el síndico de la villa de Els Ports pagaba las pensiones de censales, permite completar esta nómina de
acreedores valencianos de Morella:
ARV, Protocolos Guillem Almudéver 2503.
Jaumeta Ribes, viuda de Pere Despont 1268 s. 9 d. (en dos pagas)
Martí de Contijoch, ciutadà 2000 s. (en dos pagas)
Bernat Miró, blanquer, 3000 s. (en tres pagas)
Pere de Lluisques, ciutadà 500 s.
Jaume Jofré, jurista, 1500 s. (en tres pagas)
Ramon Tolsà, jurista, 1000 s. (en tres pagas)
Martí de Torres, jurista, 750 s. (en dos pagas)
Jaume Castellar, ciutadà, 4000 s.
Jafudà Alatzar, 2750 s.
Arnau Alguayre, paraire, 1000 s. (en dos pagas)
Pere Gironés, baxiller en medicina, 500 s.
Elvira Gascó, viuda de noble, 1537 s. y 6 d.
Eximén Pérez de Arenós, noble 1375 s. (de 2750)
...
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ... Juan Vicente García Marsilla
- 1378/9, 30 mayo.
Carta de María, hija de Federico III, ahora rey de Sicilia y duque de Atenas, escribiendo al vicariato
general en Grecia.
...quod anni (decem et) octo vel circa sunt elapsi, vertente questione...coram nobili quondam Gonsalvo Eximes
de Arenis, vestro in eodem vicariatus officio precessore...
A history of the crusades, Pág. 198. The fourteenth and fifteenth centuries, ed SETTON, Kenneth Meyer Setton
- 1378, 17 y 18 marzo:
Los jurats y prohoms de Paterna abonaban ante el notario Pere Dezprats dos censales y dos violarios a
cuatro vecinos de Valencia que ascendían a 3500 sueldos. Emilia Ximeneç, viuda del venerable Joan
Ximeneç de Montornés, cobraba un censal de 1500 sueldos.
ARV, Protocolos Pere Dezprats 2869, 17 y 18 marzo de 1378.
Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes del sistema censal ... Juan Vicente García Marsilla
- 1378, 9 junio.
Vituallas a los vasallos de Montornés.
Llibre dels Consells del Archivo Municipal de Castellón.
Item fon mes en consell per en Johan Tauenga, notari, per l.onrat micer Jacme pare et legitim administrador de
Jacme Jofre fill de aquell, hereu de l.onrat en Johan Eximeneç, cavaller, defunt, que com alcuns homens de la
senyoria de aquell se fossen feyts vehins de Castelló a certs anys et feyt homenatge als dits jurats que plagués al
consell de manar als dits jurats de soltar aquells et absoluure del dret homenatge et vehinat. Noresmenys que
plagués al consell de otorgar als vassals de aquell de traure blats e altres victualles de la dita vila. Lo consell
acordà que.ls dits vehins fossen solts del dit vehinat e del homenatge.
Quant és dels blats et altres vitualles que no.n farie res com fos donat a entendre al dit consell que dels blats que
ça enrere evien treyts de la dita vila avien portats a vendre en altres parts.
La ganadería medieval en Castellón de la Plana. José Sánchez Adell.
- 1379, 10 Enero.
Carta del baile de Arenoso y del alcaide de Villamalefa a los jurados de Castellón.
... Empero yo dito bayle de present entendo apercir daquj per ahir al dito senyor marques que es en ayoro et dezir
le la bona vezindat et amistat que uosotros hauedes con los vassalos suyos e en special con los de la baronja et
supplicar lo e et fare todo mj poder quel dito feyto venga en tota bona aujnencia e perfeccio debien et creo que
com dios ell lo fara Et asin placia a uos que en tro a Carnestolentas primas venjentes que dieus querendo yo sere
tornado cassedes de fer sobre las ditas cosas en ancamento alcuno per releuar a nos o al dito senyor de missiones
e treballos jn veles... Et lo que en ben hauredes placie a uos de embiar nos resposta Scrita a iij dias de janero anno
a nativitate dominj millesimo cccº-lxxº-nono.
Lo consell acordà que sens perjuhí del dret de la dita universitat que fos scrita resposta spreran lo temps en la
letra contengut. Et feta resposta en la manera seguent.
al honrat en Pero Arnau, batle de la baronia de Arenós, e an Johan Calvo, alcayt de Vilamalefa, de nos los
jurats de la vila de Castelló, saluts e honor. Reebem una letra vostra que data fuit tercia die januarii anni
infrascripti en la qual se contenie que haviets reebut una letra nostra que data fuit Castilione XIIII die decembris
anno proximo predicto sobre la qual responem que som molt maravellats com la dita penyora ensemps ab les
missions al dit vehí nostre restituhida no havets com siets certs o al menys ignorar no podets que els dits ...
(Textos lingüísticos del medioevo español, D.J. Gifford y F.W. Hodcroft)
- 1379, septiembre.
Violant d’Arenós, la esposa del duque de Gandia Alfons el Vell, en septiembre de 1379, nada más llegar a
Ayora, en el interior valenciano, compraron para ella 26 perdices.
ARV, MR 12.537.
ALIMENTACIÓN Y SALUD EN LA VALENCIA MEDIEVAL. JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA.
- 1379, 16 septiembre:
Orden para hechar de la ciudad de Valencia a los instigadores de los bandos de Berenguer de Vilaragut y
de Ximén Pérez de Arenós.
Salvador Carreres, op. Cit., Vol. II, pp. 41-42 . Notes per a la história dels bandos de València.
Molts honrats senyors: segons creem sapiats aquests dos cavallers mossén Berenguer de Vilaragut e mossén N
´Eximen Pérez D´Arenós no han finat res de llurs affers...E jassia lo governador d´aquest regne e nosaltres hi
haiam fet ço que havem pogut e sabut, axí en fer manaments penals como en altra manera, en special que cascun
se.n anassen a estar e habitar en lurs lochs, però los demés menysprean los dits manaments no se.n són volguts
anar.
ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/viewFile/6158/5915 El linaje de los Vilaragut y la violencia nobiliaria. Paz
Lloret.
- 1380.
Tanto en 1380 como en 1381, y a tenor de los arrendamientos, Serra rentó en cada uno de estos dos años 5.000
sueldos47. A esto habría que sumar, por otro concepto que no hemos podido esclarecer y que aparece en el
documento bajo la denominación de esdeveniments, 722 sueldos en esos dos mismos años. Podemos comparar
este dato con los ingresos procedentes, para las mismas fechas, de algunos de los otros señoríos valencianos
pertenecientes al mismo titular. Azuévar –que incluye Soneja–, rentó 5.255 sueldos anuales; Gestalgar, 5.220
sueldos; Torres Torres, 3.563 sueldos; Andilla, 3.922 sueldos; y Cortes de Arenoso, 2.756 sueldos48. Así pues,
observamos que en ese periodo concreto, si contabilizamos también los 722 sueldos mencionados, el señorío de
Serra estaba a la cabeza de todos ellos. Sin embargo, la aljama de este lugar, arrendataria de los derechos
señoriales durante ese tiempo, dejó a deber fuera de plazo 3.040 sueldos, lo que da una idea sobre las dificultades
que tenían los vasallos para satisfacer la renta feudal en un espacio físico en el que, por otro lado, ni siquiera
había una porción de tierras alodiales, pues todas eran enfitéuticas49. Sea lo que fuere, el dinero total percibido
por los señores de entonces –Sancha Ximénez de Arenós y su marido, el conde de Prades– por la suma de las
rentas de los dos años y referido a todos sus señoríos valencianos, ascendió a un monto de 50.824 sueldos y 10
dineros. En cambio, el total de gastos, entre los cuales, junto a los desembolsos propios de la administración de
los señoríos –los salarios de los representantes señoriales, entre otros– hay que sumar también otros suntuarios y
de variada índole que nada tienen que ver directamente con aquéllos, ascendió a58.526 sueldos y 8 dineros. El
balance refleja, por tanto, tal y como aparece reseñado en el libro de administración de ese corto periodo, que
hubo un déficit de 7.701 sueldos y 10 dineros.
A.D.M., Sección Segorbe, Leg. 117, núm 2.848, sin foliar. Además del señorío de Serra, entre los dominios
valencianos de los condes de Prades figuraban Andilla, Gestalgar, Cortes, Azuévar, Soneja, Torres Torres, Alfara
y Algimia.
Se les cobraba 220 sueldos a las aljamas de Serra, Alfara, Gestalgar y Azuévar por liberarles de tener que ir a
Andilla –poblado por cristianos y que pertenecía, junto a los citados lugares, al mismo señor– para construir un
nuevo molino.
SOBRE LOS MORISCOS DEL REINO DE GRANADA Y EL FIN DEL “PAÍS ISLÁMICO”. PREGUNTAS Y
PROPUESTAS DE ESTUDIO Manuel Barrios Aguilera
- 1380, 15 octubre.
[Carta real , 1380 oct. 15, de Pedro IV de Aragón a todos sus oficiales por la que les ordena respetar a
Jaime Marrades y Jaime Rigolf el salvoconducto, moratoria y sobreseimiento de causas que había
otorgado a todos los delincuentes y deudores que se alistasen en la armada de galeras que enviaba a
Cerdeña y Sicilia con los nobles Eximeno Pérez de Arenós y Roger de Moncada.] [Manuscrito]—1801
[1] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Quedaban excluidos, entre otros delincuentes que se especifican, los que hubiesen participado en el asesinato del
subveguer de Barcelona, Bernat de Pallars
Incipit: En Pere etc. Als amats et feels tots e sengles governadors veguers...
Explicit: Dada en Leyda quinse dies Doctubre en lany dela nativitat de nostre senyor Mil tres cents vuytanta...
Texto en catalán y an. ms. en castellano en la que el copista señala la fecha y el archivo en los que realizó la copia
Pertenece a la "Colección de manuscritos Sans Barutell"
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4237 (nº 122) 1076512
Real provisión de don Pedro IV de Aragón, expedida con motivo de habérsele quejado Juan Ros, vecino
de Perpiñán, y comisionado para alistar 200 hombres, para el servicio de la Armada, de que el veguer de Rosellón
y otros oficiales, perturban el alistamiento encarcelando los alistados y poniéndolos prisiones, sin respeto alguno
al salvoconducto y demás gracias concedidas a los demás alistados, de lo que resulta el grave perjuicio de que la
gente se retrae de alistarse, viendo que no se les guardan los privilegios, por cuyo motivo concede el rey a Ramón
Cerdá, juez de las primeras y segundas apelaciones de la gobernación de los condados de Rosellón y Cerdaña, el
conocimiento privativo de las causas que se suscitaren con los alistados, inhibiendo a todos los demás oficiales de
la expresada gobernación. (En latín) 2 h. fol. Fecha de la copia: 1801.08.25, Barcelona. Archivo Real de la
Corona de Aragón AMN 0205 Ms.0353 / Art. 04 / Nº 123
- 1381, febrero.
ACA, Reg. 1000, fol. 117, 117v-118v.
In Venditionum regis Petri 3, de annis 1380, 81, fol.109, dictus rex, confirmans donationem quam fecerat
tempote guerrae Castellae, civitati Valentiae de mero imperio castri et villae de Cullera, vendit dictae civitati
dictum castrum et villam, cum locis, alcareis, terminis et pertinentiis, et cum omni jurisdictione, et cum medio
morabatino et jure quod dictum castrum habet in loco de Çueca et eius alcareis et terminis. Quae omnia rex erat
redempturus ab Elicende de Romanino, uxore Petri de Arenos, quae olim fuit uxor Stephani de Aragonia,
pretio 275.000 s., die februarii 1381. Et fol. 117 dicti regestri sunt tres paginae albae, et ibi est nota sub his
verbis: Debet hic registrari instrumentum gratiae.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez
-1381, marzo:
Pere el Cerimoniós bo i preferint que la vila de Cullera tornara al patrimoni reial en compte de continuar
en mans nobiliàries, com reconeixia el mateix rei al seu primogènit en demanar-li que confirmara el
contracte de venda.
ACA, C, reg. 1000, f. 122v
On mills fer e dictar se pusca a profit e seguretat de la ciutat, car molt pus expedient és a nós e a vós aquest
contracte que no que los dits castell e vila romanguessen a la dona muller de mosén Eximén Pérez d’Arenós en
la forma que vuy los té e aximeteix nos és pus profitós que la ciutat ho haja comprat que altri per diverses raons
assats evidents que no·ns cal explicar.
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603 Vicent Baydal Sala.
- 1381, 20 marzo.
ACA, Reg. 1.699, fol. 127-135v.
In Venditionum infantis Joannis, de annis 1380, 81, fol. 127 est confirmatio proximae dictae venditionis facta per
infantem Joannem. 20 martii 1381.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez
- 1382.
In officio magistri rationalis, in computo 21 Petri Dezvall, thesaurarii regii de parte anni 1382, fol. 42 et quoque
fol. 129, apparet quod Teresia Ximenez de Borriols et Franciscus Carroz et Raymundus Costa vendiderunt
castrum et villam de Borriol Poncio de Soler, et dictus Poncius vendidit illud Joanni Boil, et haeredes dicti Joanni
Boil Ianfrido de Tous. Et quia omnes dicti emptores adepti fuerunt possessionem dicti castri et villae feudalium
domini regis sine firma regia, fuit declaratum per sententiam latam per locumtenenem generalem Valentiae
dictum castrum et locum esse confiscata, et rex illa occupavit. Et proinde ratione evictionis dictus Ianfridus de
Tous habuit recursum contra Joannem Boil, qui dicta ratione solvit locumtenentis generalis 4.000 florenos et
dicto de Tous 21.000 s. Et dictus Ianfridus recuperavit dictum castrum, et postea dictus Joannes Boil habuit
recursum contra haeredes dicti Poncii de Soler, et eius fidancias, et per infantem Martinum, locumtenentem
generalem, fuit declaratum quod de Tous solveret Joanni Boli, nepoti sive net et successori dicti Joannis Boli, pro
dictis castro et loco et pro damnis et missionibus, 88.287 s. 8. Et cum dominus rex deberet solvere dictam
quantitatem, ut succedens in bonis dicti Soler, ratione confiscationis de eis factae, et confessus esset eam debere
simul cum 7.735 s. pro damnis et missionibus cum cartha data 27 septembris 1379, habuit recursum contra
Alamandam Carroz, uxorem Berengarii de Vilaragut, quae erat haeres dictae Teresiae Ximenez de Borriols, et
contra Catherinam Selma, usufructuariam dicti Raymundi Costa, et contra Raymundetam, filiam et haeredem
dicti Francisci Carroz, ratione dictae evictionis, et cum ad instantiam Fisci fuisset vendita Raymunda de Rivoseco
baronia de Oliva et de Rebollet, tanquam bona dictae Alemandae, haeredis dictae Teresiae de Borriols et
Francisci Carroz, a deposito pretii dictae baroniae, recuperavit rex Petrus dictos 88.287 s. et eos dedit dicto
Raymundo de Tous.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez
- 1382, 20 febrero.
[Salvoconducto, moratoria y sobreseimiento de causas, 1382 feb. 20, otorgado por Pedro IV de Aragón a
25 delincuentes que se alistasen como ballesteros con Guillén Estañol para una expedición a Sicilia.]
[Manuscrito]-- 1801
[2] h. ; Fol. (30 cm)
Rúbrica de J. Sans Barutell
Capitaneados por Eximeno Pérez de Arenós y Roger de Moncada, iban a Sicilia en socorro del castillo de
Agosta
Incipit: En Pere etc. Als amats et feels tots e sengles oficials nostres deça et della mar...
Explicit: Data en Valencia a vint de febrer de febrer en lany dela nativitat de nostre señor Mil trescents vuytanta
dos...
Texto en catalán y an. ms. en castellano en la que el copista señala la fecha y el archivo en los que realizó la copia
Pertenece a la "Colección de manuscritos Sans Barutell"
Pedro IV, Rey de Aragón
Sans y de Barutell, Juan (1756-1822)
* BIB M-RAH BIBLIOTECA GENERAL 9/4237 (nº 131) 1076537
- 1383, 14 febrero:
Es conserva encara un altre document, datat el 14 de febrer de 1383 a la diòcesi de Tortosa, on el comte
Joan i Sanxa apareixen encara com a cònjuges i prometen pagar anualment 600 sous a l’almoina de la
catedral de València, en virtut del testament de Gonçalvo Ximenis d’Arenós, senyor d’Andilla, per a
sostenir quatre pobres:
ADMC, SogorbCardona, Sogorb, rotlle 552, fots. 513- 516
Quod nos J[ohannes, comes] montanearum de Prades, et Sançcia Eximeni de [Arenosio] [......]
[conside]rantes nobilem Gondicalbum Eximeni de Arenosi[o] [...]ndill[...] patrem nostri dicte Sancçie
quondam, ordinasse et manda[sse] [....] ultimo testamento quod de bonis suis emerentur sexcenti solidi censuales,
sine aliquo laudimio et faticha, qui assignarentur elemosine sedis Valentie ex quibus providerentur in domo dicte
elemosine perpetuo, quolibet anno quatuor pauperes Christi (...) ipsos sexcentos solidos çensuales nos vel nostri
emerimus et assignaverimus, ut inferius declaratur, ambo insimul et uterque nostrum in solidum consulte, et de
certa scientia promittimus et fide bona convenimus, firma et solemni stipulacione, in hiis interveniente vobis,
venerabilibus Berengario Vincençii et Egidio Sançcii de Montealbano, aministratoribus, et Bernardo Ca...lles,
procuratori prefate laudabilis elemosine, absentibus, et successoribus vestris in dicta elemosina (...) et de cetero
tradere et persolvere dicte elemosine et suis, seu vobis et vestris, ipsius elemosine nomine ad oppus
sustentacionis dictorum quatuor pauperum, videliçet, medietatem prima die mensis ffebruarii, et aliam
medietatem, prima die mensis septembris, quos quidem sexcentos solidos dicte monete, ambo insimul et uterque
nostrum in solidum, franquos et quitios a quibuscumque emperis et inhibicionibus ecclesiasticis et secularibus, et
a quibuscumque aliis servitutibus assignamus, habendos et percipiendos per vos vel vestros (...)
- 1385
Colecta del morabatí de la baronía de Arenós. Abarca las siguientes poblaciones de la comarca del Alto
Mijares pertenecientes a la baronía de Arenós (antiguo marquesado de Villena): Villahermosa del Río,
Zucaina, Toga, Puebla de Arenoso, Ludiente, Espadilla, Cirat, Vallat, Torrechiva y Castillo de
Villamalefa.
ES.462508.ARV/MR Mor Col//MR Mor Col : Mestre Racional, núm. 12.165
- 1386.
El maestro Jaume Ros cobraba por la reparación del castillo de Arenós 3 sueldos y 6 dineros.
ARV, MR. 9495
Las obras que nunca se acaben. El mantenimiento de los castillos en la valencia medieval: sus protagonistas y sus
materiales. Juan Vicente García Marsilla.
1386, desembre, 30. Girona
Donacio "inter vivos". L'infant Joan, governador general duque de Girona i conde de Cervera, fa
Donacio "inter vivos" un Violant de Bar, Seva Muller, de totalizadores les Viles, Castells, llocs, masos, Bordes
i posesiones, Rendes, joies d'or i Argent, perles i Pedres precioses i altres Béns Mobles, i immobles
Que semovents de han estat requisats a la reina Sibila, el seu Germà Bernat de Fortià, Hug Roger II
de Pallars, Berenguer d'Abella, Huguet d'Anglesola, Berenguer de Vilaragut, Bernat de
Senesterra, Bernat de Vilademany, Berenguer Barutell, Pere de Planella, Cavaller, Pere Desvall,
Tresorer del rei Pere, Roger de Medalla, Joan Togores, donzell, Bartomeu Llunes, Antoni de
Naves, Escrivá de Porcio, Guillem Ponç, Lloctinent de protonotari, Bernat Metge, de escrivent
l'infant Joan, Pere Comte, doctor en Lleis i altres oficials, Domésticos i familiares, acusats de crim
Lesa Majestät.
ACB, 4-70-40. Es tracta d'trasllat ONU realitzat el 12 d'agost de 1390 por Pere de Colls, Notari
Públic de Barcelona por Autoritat reial.
Hoc est translatum fideliter sumptum un quodam publico Instrumento por serenissumum Dominum
Johannem, Dei gratia regem Aragonum, nunc regnante, Tempre quo erat infans facto suoque sigillo
munito Pende, cuiusquidem instrumenti talis tenor est:
«Noverint universi quod nos, Infans Johannes, serenissimi domini regis Primogenitus, eiusque
Regnorum et generalis terrarum gubernator, dux et Gerunde viene Cervarie, quia illustris Sibilia,
regina Aragonum, ipsius consors regis domini, et Bernardus de Fortiano, eius millas Frater, necnon
nobilis Hugo, viene Pallariensis, Berengario de Apilia, Huguetus de Angularia, Berengario de
Vilariacuto, Bernardus de Senesterra, Bernardus de Vilademagno, Berengario Barutelli, Petrus de
Planella, milites, Petrus de Valls, ipsius regis domini thesaurarius olim, Rotgerius de Medalia,
Johannes Togores, domicelli, Bartholomeus Lunes, Anthonius de Naves, ipsius Scriptor Regine
porcionis, Guilelmus Poncii, regis domini Dicti locumtenens prothonotarius, Bernardus Medici,
Scriptor noster, et Petrus Comitis, médico legum, et alii nonnulli officiales, domestici et Familiares,
tam ipsius regis domini nostri quam, et alii apud nos de nonnullis et diversis ac enormibus
criminibus, excessibus et delictis et specialiter de criminibus prodicionis bausie et lesa magestatis
Contra nostram propriam personam, aliisque criminibus Generum diversorum diversi modo et in
pluribus Actibus por eos et eorum quemlibet, ut dicitur, commissis et multifacie multisque MODIS
perpetratis apud nos sunt delati, inculpati, DENUNCIA et etiam acusati, de Quibus ómnibus et singulis
supradictis por supranominatos et quemlibet eorum, ut dicitur, comissis et perpetratis animus noster
el modo de diversificación est quod ex informatus intantum ipsorum demiteris sint nostre correccionis atuleo
puniendi graviter, eorumque res et bona intendimus fisco nostro et esse merito confiscanda seu
ECIAM applicanda, et quia redditus et iura por nn vobis, infantisse inclite Yolandi, coniugi nostre
carissime, pro vobis et curie sumptibus Vestre incumbentibus assignata no sufficiunt sufficere ncp
possunt decencia Vestri estado Inspecta. Ideo, quia tenemur et sumus constricti onera matrimonii
supportare, tenore presentis, bono animo et spontanea voluntate ac graciose, ex causis et predictis
eis otras cosas, a través de, modo y forma Quibus m Elio Valere possit et tenere, donacione irrevocabili entre
vivos,
donamus et concedimus vobis, Dicte coniugi nostre, et Vestris perpetuo ad omnes voluntates
vestras, libere faciendas omnes et singulas villas, castra et loca, Mansos, Bordas et possessiones,
redditus, exitus et Proventus, jocalia Argenti et auri, Lapides perulas ac Preciosos et alia res ac
quecumque bona mobilia, Inmobilia et semovencia et iura quecumque et nomine Quocunque
censeantur Dicte Sibilie, Regine, et omnium aliorum supranominatorum et cuiuslibet ipsorum et
[587]
Apéndice I: i Regestos transcripcions de documentos
aliorum, siqui sunt, en predictis criminibus aut eorum aliquo culpabiles seu obnoxii, et totum ius et
quitquid et cuántica iuris nobis en eisdem vel eorum aliquo nunc et ECIAM en Futurum competenc seu
competere potest et potuerit en Futurum racione dictorum criminum aut eorum aliquo seu otras cosas
quacumque racione seu causa sentarse, quod vos, dicta Inclita infantissa consors nostra carissima, virtute
presentis donacionis, quam vobis et nunc pro tunc econverso facimus, omnia et ipsa SINGULA bona
et iura predictorum delatorum et cuiuslibet eorum et aliorum si emerserint seu appariterint Pro
predictis possitis et valeatis por vos, seu officiales domesticos et procuratores vestros, petere,
exigere, recipere, apprehendere et habere, seu PETI, Exigi et apprehendi, facere vestrisque utilitatibus
Applicare et de EIS vestras omnímodas facere voluntates, tanquam de re propia Vestra. dantes et
cedentes vobis et Vestris en et súper predictis ómnibus et singulis Que vobis et omnia damus SINGULA
iura nostra, shares acciones, Voces et vicios nostras Reales et Personales Mixtas, utiles et Directas,
ORDINARIAS
et extraordinarias et alias quascumque nobis competentes et Competencia et competere debentes et
debencia QUOVIS Modo de eisdem et personajes quascumque contraindicaciones, racione seu occasione eorum.
Quibus iuribus, vocibus, vicibus et nunc et accionibus supradictis en Futurum possitis por vos,
officiales et procuratores vestros uti, agere et experiri en iudicio et adicional et alia facere et exercere
quecumque et quemadmodum nos poteramus ante huiusmodi donacionem et iurium cessionem et
possemus nunc et etiam postea quandocunque. Nos, enim, facimus et constituimus vos, dictam
nostram consortem, en HIIS ut et dominam procuratricem reales vestram propriam anuncio faciendum
inde Vestre libitum voluntatis. Mandantesque, de certa sciencia et explícito tenore huiusmodi
instrumenti, vicemgerentis especiale en hac parte ómnibus et singulis personis cuiuscumque
condicionibus, estado, preheminencie, legis dignitatis aut inexistente interés quórum et interesse potest
et poterit, sub ira et indignacionis nostre incursu, cuántica de predictis ómnibus et singulis vobis
Eidem nostre Consorti et Quibus volueritis respondeant, pareant et obediant, responderi, pareri et
obidiri faciant tanquam nobis. Promitentes dictam donacionem et iurium cessionem quas Pro
insinuatis haberi volumus et habere iubemus ratam, gratam atque firmam perpetuo et tempore gravedad cero
racione revocare ingratitudinis otras cosas nec. Renunciantes anuncio cuántica HEC ex certa sciencia et Consulte
legi sive iuri donacionem entre virum et uxorem prohibenti fieri, necnon et ómnibus legibus,
iuribus, constitucionibus et consuetudinibus atque FORIS Hiis obviantibus seu contrafacientibus
quovismodo supplentes ac tollentes ex nostre plenitudine potestatis omnem defectum Siquis de iure
vel de facto pretextu debite solemnitatis omnisse vel otras cosas posset impingi seu opponi qualitercunque
et quomodocumque en predictis vel aliquo eorundem.
Quod est actum en civitate Gerunde, dia tricesima Mensis decembris, anno Domini un nativitate
millesimo trecentesimo octuagesimo septimo. Ffranciscus ça Costa.
Signum (signe) infantis Johannis, serenissimi primogeniti regis domini, eiusque Regnorum et terrarum
generalis gubernatoris, qui HEC laudamus, concedimus et firmamus.
Testículos fuerunt Presentes nobilis Eximinus Petri de Arenosio, Berengario de Perapertusa, de otras cosas
Sitafano, milites, Ffranciscus d'Aranda et Bernardus Margariti, domicelli.
Sig (signe) num mei, Galcerandi de Ortigiis, Dicti domini infantis prothonotarii regiaque auctoritate
notarii publici por totam Terram et dominacionem regiam, qui predictis interfueri et HEC scribi FECI et
cum Raso y correcto en Lineis tercia, ubi dicitur «olim el»; y en Quarta, ubi raditur «nostri et alii»; et
en la quinta, ubi legitur «quemlibet ut dicitur»; y en VIª ubi corrigitur «quemlibet eorum ut et dicitur
coartada en eadem diversimode »; et ECIAM en ipsa sexta linea coartada, ubi videtur «quod ex intantum
ipsorum denveritis sunt nostre correccionis atuleo graviter puniendi eorumque res et bona
intendimus fisco nostro et esse mitere confiscanda seu ECIAM »; y en VIIª, ubi cernitur «applicanda»;
y en XIXª, ubi prospicitur «atque FORIS Hiis obviantibus seu clausi». »
Sig + num nos, Guillemi de Sancto Clemento, vicarii Barchinone et Vallensis, qui huic translato ab
eius Originali fideliter ncp sumpto et cum eodem veraciter comprobato no viciato en sui aliqua
suspecto parte, a instancia de parte Dominis regis et auctoritate offici quo fungimur auctoritatem imprenditus
pariter Décimo ut huiusmodi translato tanquam suo Originali en iudicio et plena adicional ab omnibus
impendatur fides apositum manu mei, Arnaldi de Millanis, regia publici auctoritate Notari, en cuius
Posse prefatus honorabilis Vicario volente discreto Anthonio ça Plana, notario et Scriba Curie
prelibati honorabili vicarii, Negocio occupato, XIIª Hanc Fiat firmam mueren Julios, Anno un Nativitate
Domini millessimo trecentesimo nonagésimo, presentibus testibus discreto de Berengario
[588]
Terra de masos, Vila de mar
Villafrancha, notario, y Jacobo Rotundi, scriptore. Et ideo ego, notarius predictus, HEC scripsi et
hoc meum hic apposui sig (signe) num.
Sig (signe) num Petri de Collibus, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hoc translatum una
suo Originali fideliter sumptum et cum eodem de verbo ad verbum legittime comprobatum scribi
fecit, et postea auctenticatum por honorabilem vicarium Barchinone et Vallensis, ut supra patet,
clausit, duodecima morir Mensis augusti, Anno Domini un Nativitate millesimo trecentesimo
nonagésimo, Litteris cum en positis raso, en duodecima linea, ubi dicitur «Inmobilia et et semovencia
iura quecumque »; et XIIIª en linea, ubi scribitur «Sibilie Regine»; y en vicesima quinta linea, ubi
corrigitur «seu»; et in linea XXVIª ubi dicitur «infantis»; et in linea XXVIIIª, ubi continetur «infantis»;
et in prima linea presentis clausure, ubi dicitur «legittime».
erra de masos, Vila de mar
Vida, economia i territori al Castell de Sitges i el seu Terme
Entre els segles XIV i XV (1342-1418)
Carme Muntaner i Alsina
- 1386:
El registro del sello del marqués Alfonso de Aragón de 1386 menciona numerosas cartas a las aljamas de la
baronía de Arenós, Cortes, y de otros pueblos valencianos. En una de ellas, dirigida a don Jaime iUndiguez?, se
le concedía elicmcía quepogues fw megquita en la seua alquwia de Piles, nzanahto donzini~. En otras se daba
cuenta de mercedes hechas a los moros de Almo~orof y de Relleu, eximiéndoles del pago total o parcial de su
renta. Otra, a los de la baronía de Arenós, les rebaja una multa impuesta colectivamente; y otra más se dirige a los
erah>, o autoridades de esta misma baronía llamándoles por sus nombres: Caat Abdurramen y Hamet Eca. A
Mahomat Alfulluc, que al parecer vivía en Ayora, le perdonó una enorme multa de 300 florines. En cambio, en
este mismo año sólo se encuentran unas cuantas cartas a la aljama de Hellín, que debía ser la más importante del
marquesado (ya hemos indicado que en el reparto de monedas de 1384 Hellín es el único pueblo donde la aljama
musulmana contribuye por separado, pagando 42 1 maravedís, que es casi la mitad de lo que pagan los cristianos,
y más de el triple que los judíos). Unos años antes se cita a un herrero moro de Garcimuñoz, llamado Marrox.
El señorio de Villena en el sigli XIV. Aurelio Pretel Marín, Miguel rodriguez Llopis.
- 1387.
Erección del Ducado en 1387. Villa de Montblanc.
Registro número 2026, fol. 15 vuelto.
In noniine Sancte et indiuidtie trinitntis .Imen. Pateat uniuersic. Quod Nos Jotiannes, etc. 1110s honoribus dignis et
congruis consuetudo solemnis sublimore utiqne nos admonet yuos alti prosapia generiset nature fidei radicibus
solidatos contrariis ventoruni iinpulsibus llecti nalure sincerilas non permittit setl e s suis meri. lis laude dignis in
nostro conspectti sc cliri ad modurn represeniant et alias sic deuocione senlper et lidci claritalis prepollent quod sentire
minitiie possitnt sanguinis indetnpnilatis contagium nec prosimi carnis molliri dulcediue paciuntur. Dum igitur vestri
Incliti el &,Iagnifici Infantis Martini Cornitis de Luna et de Xericha ac tlomini ciuitatis Sugurhii carissimi iratris nostri
diligcnti meditaciom attendimus et pensanlus fidein puram et sincere deuocionis constanciam quam circa nos et
honorem nostrum habuislis Iiactenus et liabetis prout facti euidencia ad nos qoi inoram in Aragone traliebamus
tetnporibus qiribiis Serenissimus dotninus Res recordacionis inc1it.e Pater noster ad qtiorrtndam suorum
don~esticorun~ proditoriarn suggcstioncm nos de suniine decreueral precipitare deorsum venire nullatemus erubuistis
el ~i nostko Comittatu qiiariinttris minarum terrore discedere rnininte volitistis hec et alia nobis ad oaculuin Iticide
deitiostrarunt zelo sincere fr~iternitatis accensum. Considesantes qtiod in oinni facultate forcius est quod ex. natitra
procedit qoain quod accidit estrinsecus. Et justa Apostoii dictutn rqui suoruni curam noti Iiabet fidem negat et iactus
est penitus infidelisx pretensis de causis tnoti racionabiliter et iiiducti tlui Regnoruni et terraruin predictarum propter
obiturn dicti doirtini patris nostri Altissiini tlisponente cleinencia pro nune lnotleramur liabeuas et nouis Iionoriiius
ainpliamur ad exaltacioneni noniinis Regalis oostri fastigii tenore presentis poblici instrunienti perpetuo iouiolabiliter
duraturi vos diclum inclituiii Infanteni Martinum vesti.um Con~ilis tit.rilum t.ransferentes in Ducenl Ville Mon-
Lisall~i et locortiiii baiulie ipsius de pulestalis itoslre pleiiitutlirie et ntagnificencia principali r;rigimus et tolaliter
proiiioremiis et iit iitelius vestri status ac Iionoriíiceiiciiis u1 dicli vestri exliigit alti prosapia generis ad ipsiiis
iiiiiiiensa lionera supporlanda sulRccre valeatis eiusdeni serie Carte nostre firiiritei ct cunctis lernporil)iis valitore
gratis et e s certa sciciicia pcr nos el. oiunes lieredes t!t sriccessores nostros daiiiiis el concedioiiis don:icione ])tira ct
irre iiecabili inter uiiios siib reteiicioilil)iis et condicioiiibiis. infrascril) lis vobis dicto lnfanli Martino carissinio fratri
nostro ac filiis vcstris ntasci~lisl egitiniis et natiiralibtis a vobis deceiidenl.il)iis et eoruin filiis legiliiitis et naturalibiis
al) ipsis clocendentihus cl sic iii futiirum e s recta linca prortenientibus pcrpetiio in feuduni noratitm ahsqi~ea liquo
seruicio dictam villani !lontisalbi ciim eiiis Ixtiulia infra principatuni Catlialonie situatas cirrtr oiiinibiis villis locis
castris terminis et pertinenciis onitiersis infrii tlictaiit baitiliain conslitulis de ipsa villa cnni eiiis baiulia Uticattrn-1
I;rciendo in Diicatunique ad imperpetuum erigendo sic qriotl airlinodo vos et dicti filii Irpitimi naturales \,estri el es
eis descendenles es recta linea legitin~i et naturales ut prenrittitur intituleiiiini siue nomineinini Dnces dicti ville
Montisalbi et dicta I1illn cuni eius baitilia Ducatiis ITille Morilisalt~i duni vos scu Blii vestri niasciili legilitili el
naturales ex recta linra descendentes eani possidebitis noiiiine-. tur predicturn itaqiie 1)iicaluni scilicct tlictaiii villaiu
cuni eitis baiulia el locis et castris ipsiiis cuiii Iion~inibirs I-iaronil~usn iilit,ibus et aliis hominibus ipsius Ducaltrs
niaribiis et feminis ct cum omnibus rebus ct possessionil~tise orum et Iionorihus et aliis clue pro nobis et su11 nostro
dominio ipsi teneant el etiam cunt oirini 1)us possessionibiis el honoril~usq uos in tiicta nostra villa et baiiilia ve1
Duratu siiie in alodium siiie cluoclumcyue modo Iial>eant et aliis hoiiiini1)us ctiiseumque dignilatis existarit et cum
aliis noii habentibus aliquaiti dignitatcm et cuin omnibus lloniinibus rusticis et villanis judeis et aliis oinnibiis
pcrsonisquocuiriqoe nontine seu quibnsqumqiie noriiinib~isn uncripeotur infra diclain villam et baiuliam et in eisdem
liahitantibiis et habitaturis et nobis et dictis ville et baiulie suppositis et subi6ctis siuc sint incoie ve1 naturales ipsarum
ville et baiulie siue qriicumque aiii ibidem habitantes et habitaturi quasuis alias personas quantumcumque extraneas in
dicta villa seil haiulia delinquentes etiam si delincluerint in itineribus publicis ve1 priuatis puriicndo el cirm
omnil)i~sd el)endenlibiis dictoruin Iioiuinum et cum lion~itgiis et oriinibrts subinissionibus esaccioriil~use t
c>iiiniI)iis seruitillibus riislicis et iirbanis realibus pcrsooalibus ct oriinil~usd oiiiinacionibus censibus pcnsionihiis
deciitiis et omnibtis doniiniis utilibtis et directis ctim lcudis et petlagiis iitonetatico liostc caualcata et redeiiipcione
eiusdein et ctriii oinni jurediccione et polestate ordinaria ciuili et crirtlinali el generaliter cum oriini mero et misto
imperio bannitos a nobis seu ab oííicialibus nostris in dicto Ducatu siistineiido preterquam ciectos a pace et trciiga
postcluarii pcr nos seti olEciales nostros vol~is seu ofiicialibus vestris deniinciati iuer.int et ctiiii oiiinibus aliis
quocumque noniine tineairtiir ad predictas villam et baitiliani spectantibus et spectare tlel)eiitihus I.aiii de usu
ccrnsuetiidine paclis con~iencionibiis promissioriibus tacitis et expressis et aliis ¡fuihuscuoic~ tie iluain etiam de jure
scripto et racione ciuacunique danius ct coticedimiis vobis et filiis vcstris post vcstri obituiii et suorum legitiiiiis et
i~at~iralibiit~s iasctiiise s recta lioea descendentibtis ut prrtiiiittitur prortt iiieliiis et pleniiis predicta oiiinia unbis
pertinent et spectant et proiit i~ieliiis lacitis et vtilius potest flici scribi intelligi ac diclari atl veslri el filiortirn
vestrortim et suorum legititiiorrini et ilattiraiiiiiii iii;tsc~iloruii~e s recta linea (lescedenciuin in infinitu~u ut
premittiti~r sanuni et sinceriini intellectum coiiiodum itt profectuni. Et estraltentos predicta oiiinia et singula qrie
vobis strpra datiicis de jrire doiliinio proprietate et posse nostri et nostroruiii eandeiilclric injus doit1iniuiir posse
vestri ct filioruin restrortii-ii ct sriortiiii ut preinittittir naturaliiini lcgitimorum siiccessorum ponim~is mitliiiiiis et
tr;insfierinirts ipsa on?nia irreiiocabiliter pleno jure indticerites vos de predictis oiiinibus et singtilis in possessioiteiti
corporaieixi scu clunsi nd I~abcncluiiie t benendiiin proiit per nos vol)is datuin superitls ac infferius continetur .
Pro~tiitlentesv obis quod tradeniiis vol~isa ut ciii voíueritis loco vestri possessiot~eni corporalein seu cltiasi oniniriin
predictoruoi qtie vobis ut premittitrtr daiiius. Et nicliiloininus cnm presenti daiuus et concediinus vobis atictoritateni
licencian1 et plentiin pose quod propria auctoritate vestra et absqne requisitione et monicionc nostra possitis
possessionem se11 quasi oinnium predictorrim quc vobis d;tiiiiis ct singulorum eortindeiii libere apprehenderc et
appreliensam licite retinerc. Nos enim donecdictam possessionem ser1 quasi vobis tradiderimus siue tradi fecerinius
ve1 vos eam apprehenderilis ot est diclriin constit~iiititiis iiiteriin prcdieta oiiinia et singuln pro vobis et veslro
riornirie prei:ario possidere seu clciasi et es caiisa liriius tlonacionis cctliiiiiis per rios et nostros vol)is perl>elito
otiinia jure oiiincsrliie ;rccioiics i.c;iics cl personales iiiixtas iitiles et directas et ;ilias iltiasqtiinijue et csercieiiirii
carrindeni nobis coiii~)ctc:iilei et coiitl~et,eiiciati c cotiipctcrc tlebencia in [~rcdiclis otiiiiibtts et sitigtilis qiie vol~is
tlanirts et contra clu;iscuirriluc persoii;is et rcs rlioi orii iluibits sic~uitlein juribiis et acciooibtis possitis vos ct veslri
ltti et esperiri in jritlicio et extra judicititii agcntlo dc,llericlendo et oiiini;i alia ct siiigitla I;iciendo que quilibet in et de
rc silti propria Iücerepolestet qrie nos possernus ante Iioiusrnodi donaciorieiii el jtiriiitn cessioneiii constitrientesvos
iri Iiiisdoi~iiniiiiei t procriratorerri iri renivestraiti propri;itn. Mandanles serie Iiuius publici instruiiicitti quotl viceiii
cpistole gerere voli~uirisin liac parte vniiiersis biiroiiibris niililibus ct gc:iterosis ac inlancionibiis aiiisclric vnitiersis
et sirigiilis Iioniir~il~d~iicstaruni Ville et bairilic que vobis datntis cjiiotl vos ct íilios Ir?gitiilios et naturales vestros
ac lilios cortrrii et ipsis desccndentibtis legilimos et naturales masculos ut prefertur pro eQrtin1 tlominis Ilat~eant
et teneant vobisque et dictis filiis vestris et eoruiii liliis rit predicittir pareant et obediant inde et super oninibiis et
singulis in et tle quibtrs nobis ante presentern donacionem debehant et teriebaiitur respondere parere ac etiam
obedire ac pro eisvobis et liliis legitiiiiis et naturalibus vestris aut eorum filiis legitintis et naturalibus mascrilis ex
recta linea descendentibus ac procriratori vcstro ltoniagiiim faciant seu prestent et fidelitatis etiain jurarnentrim
Sos enin~p redictos barones niilites infanciones probos Iiomines et alios dicte ville et baiulie subrnissos et eorum
singulos ab onini juratitento et homagio fide et íidelitate et a qoauis alia obligacione cltiibus nobis stricti sunt pro
predictis que vobis ut ante dicitur daniris absoluirnus et penitus liberaiiius. Retinemtts tdmen nobis et nnslris
successoribus quod pro prediclis qiie vo1)is in feuduii~h nnoratuin damus teneainini vos et vestri legitimi et
naturales filii et eorurii filii legitimi et naturales masculi ex recta linea descendentes nobis et ipsis nostris
succesoribus iratis et paccatis prestareperpetuo jus serui4iumdirectum dontiniuin homagiuni potestatem et
fidelitatem nobiset nostris lieredibus et suecessoribus et alia etiaril ad quevasalliis tenetur domino suo tam de
jurequam per constiluctiones et usart cias Cathaloirio generales it;r qaod aiurriodo vos et srrccedentes vobis
legitiiiie rit ~~reiiiittittiinr dicho Drtcatu videlicet dicte Ville hlontisrill~ie t baiiilic ipsitrs vasalli nostri silis ct
nostroruiii Iicrcduiil ct successorilrrl. Et iiolllagi~~lisic ruicirt pnlcslateiii de tlieto 1)iicaLu sirle tle dicta baiulia
et dc loeis predictc 1)riiulii: ct al¡;¡ oinni;^ nobis ct snccsssoribus nostris faci;rtis cluo boni lideles el 1eg;kles
vitss~llit enenlur domino sito tialurali de jure el dictis constilticionibus vs;ilit:is Catlialonic genei'alihus pro
feurlo 11oiior;itn. Voluniris laiiien cluod pro predictis potestatibtis nobis ve1 ciii siiie quil~iisv olueriiiius
tradendis non possitis coirlpelli esire a11 uno bosl~ici0vi lle iiel baittlie predictaruin iriio pnssitis esse ibideili
licite el iti~piinc. Et qund de vobis scu Liliis vestris ac de predictis tjtie vobis drirnus vobis et filiis vestris et
suornni filiis legitiniis et nattiralii~ itsm ascolis taiiien ut pren~ittitriri iialiiiii se11 dampnoni ullo tciiil~orun ohis
uel nostris eueniet seu contingat cjuii~yiiioi n ipsis rt in forlaliciis dicte Ville ctCastrorum et locorutii p~edieteb
aiulie recipialis et colligetis nos et sitccessores nostros iratos et [Jaccatos locicns qtrociens inde fueritis recliiisiti.
Voluiiius tnriien el presentis serie slütuiiiius cluod si contitigat vos dicturn Iniantcm Martinniii rnori sine liberis
rnasctilis legilitilis et naturalibus ve1 diclos filios vestros sine libeiis masculis lcgitirriis et naturalibus ve1 filios
lilioruin vestroruni et sic in infinitum ex recta linea descendcntes tirtod predicta villa Montisalbi crim eius haitilia
reuerlatur ad nos sitie ad nostros heredes et successores teneariiini etiam vos et vest r i legitimi f i l i i iiiascrili et
naturales ct filii eius in predicto Ducatti legiliriie siicccdentes obserriare iiillibitiones nostras generales et
oirinia pritiilcgia usus ordiniic.iones iuonetas et obsern;incias CathaIonie pro predictis qcie vobis danius et venire
ad Curias ct parlamenta per nos et nostros successores inciicenda in principatu Catliaioiiie predicto. Promittiiltos
ilaque vobis dicto Infanti et dictis filiis vestris ac etiam jurainus per Deuin et eiiis Sancta quator eciangcli~i
manib~ts nostris corporaliter tactn in posse notarii in- Erascripti tanquani publice persone iiec a nohis pro vobis
et vestris et oninibus aliis clttorurn interest et intererit ac etiain interesse poterit et poteril legitime slipuIantis et
recipientis predicta oinnia et singula prout, sttpericts a nobis sunt dicta rata grata et firma habere et per nos et
successores nostros tenere et obseriiare et coiitra ea non facere ve1 venire aliquo jure cansa seu etiam ratiorie sub
bonoriini nostroruiii orii!iiutri ypoteclici. Mandaiites etiaiii inciito et rnagnifico lnfaiiti Jacobo Dnlíino Gcrundc
et í:omili Ceriiitriu carissinfo priliiogenito iiostro ceterisque s~iccessoribusn ostris et ipsius ciiiod concessioiiem
ct doilscionci11 nostras Iitriusriiodi tcneant inuiola1) ililer et obscruent et non contraucniant seu alicliienl
conlr;iuenire pern~ittanat liqtia ralione. El (Ir: dicto feudo pcr tradicioiiei~i Iiuios ensis vos dictuiii Infantem
pcrsonüliter inuestiiirus el Ego lnfans Martinus predictus recipiens a robis dicto doiiiino Rege et domiiio nostro
donacioncni ct inueslituram Irtiiusiiiodi ciim graciarunr humili accione per irle et uleos con~ieiiioe t proiiiillo voi~is
dicto doiriino Rpgi r~oiiiii~ev estro et strccessorum vestroruiii írc notario intrascripto pro robis et vestris
successoribtis et pro oiiinibus illis quortim interest intererit et intercsse poterit Iiec a mc dicto nomine legititne
stipulanti rccipienti et paciscenti ;ic juro por Dominuni Deum et eius Soncta rlustrior euaiigelia corporaliler nie tacta
predicla oinnia et singula per vos dictiioi doiuinuni Re. gerri retenta altendere et coinplere el ad ea tenendzi
coniplciida ct seruanda obligo omnia bone rnea ribiqtie Iiaf~ita el liahenda. EL nichilomin~ tsp er inde presto sen
ii~ciov obis dicto doiiiino Regi hornagiurri ore et rnanibus comendatuni sub cuius Iioiiiagii ct juranienti virtute
predictis proiriitto clriod Ego et filii niei Iegitimi iti liiis successores ut predicitur erimus vobis et successoril~usv estris
I3egibus Aragonum boni et legales vassulli pro dicto feudo et facienius vobis et vestris ea otiinia qiie vassalli tenentes
feudii~~liro nordtum ad consuetudine~n et. vsanci:is Catlialooie tenentur facerc domino suo naturaii. In cuius rei
testiiuonium pfesens publici~rii instrumenlnrn fieri jussimus nostra bulla aurea communit.ttiii. Datum et actum in
Villa Granullariorurn Vicarie Valleiisis XVI." die januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. septimo
Regnique nostri primo.
FnaNCISciIS (.!A COSTA.
Signiim Johannis Dei gracia, etc. Qui predicla laudamiis [irmamus concedimns et juramus die et anno proxinie scriplis
pre. sentibus testibus Nobilibus Gastono de Montecltateno: Eximino Petri de Arenosio/ et Petro Darters militibus
consiiiüriis et caiiicrlengiisj Guillelmo Coltellarii/ Francisco de Granollacli klagistris in Medicina de dorno et
Bernardo Margariti Cünicrario dicti domini Hegis Sign~inl Infantis Martini Illitstri~sinii doiriini Petri I'one memorie
Xegis Aragonriin filii et Dei gracia Ducis Montisall'i Comitisc de Luna el domini Marcliionatus et Ciiiitatis Sugurl~ii
tliii prediclit laudo firmo et juro in Citiitate Barcliinone 1111.' dienierisis riiadii aiino [irediclo presec~lib~itse stibus
Pelro Snncii de Calatai~i- I~ioM aiordooio/ l~raiiciscoL laranda protilotore iiiilitibus et Bartlioionieo de Bonang
audiloro compotorurn consilinriis iiieis tlicli Dticis. El rjiii;i propter infirinil,nte~ dicti doniini Kegis :id preseiis non
possutii sibi prcstare liotnagiuiiij prestare cluectiintliic ini injiinctum fiierit aeti obtnlerit se fiicirltas. Jncltiorum
testimoniurii sigiiliim iileurn apendicittin jussi ltiiic inslruniento aponentlum. Signuril Bernardi de Jonc~irerio
Secretarii dicl.i doinini Regis notariique publici per tolam tersa et dominat,ionem siiain aricLoritalc ci~tsdcnq~u i
niandato eiusdcni doinini prediclis iiiterfuil eatllic scrii)i fecit cum rasis et enieiidatis, etc , el ciausi.
Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanc. D. FRANCISCO DE BOFAKULL Y SANS
- 1387, 18 mayo.
Capitulos matrimoniales entre Joana, hija del marqués de Villena, y Joan Ramón Folch de Cardona. En
las negociaciones interviene directamente Pere March en nombre de su señor.
ARV. Maestre Racional, Lib. 9600, Fóls. 46 r.-50r.
Documenta Ausiàs Marh. Jesús Vilalmanzo.
- 1387, 15 de juliol.
El rei Joan I, ven la jurisdicció criminal i el mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell
moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
"...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...". (A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado
cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto, que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich
en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid
1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.)
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,C.1907,D.4(1-2)
- 1387, 15 de julio.
El rei Joan I, ven la jurisdicció criminal i el mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell
moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
"...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...
La jurisdicció criminal estava dividida en mer imperi i mixt imperi. El que concedeix el monarca al senyor
d'Alberic és el mer imperi, i es reserva el més elevat que és el mixt imperi. Amb açò, es reté les qüestions
criminals entre cristians i musulmans en què corresponia imposar la pena de mort, qüestió que calia resoldre en
els tribunals reials. Eximén Pereç d'Arenós sols tenia facultat de punir fins la mutilació de membres.
A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto,
que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre
Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid 1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.
www.vicentgimenez.net/alberic/senyor.htm
A.H.N. Osuna, leg. 1907, nº 41-42.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
- 1387, 1 octubre
Els comptes del llibre del clavari Berenguer Guardiola recullen de forma clara la captura d’una galiota i
una barca de sarraïns. El llibre s’estructura en dues parts: entrades i sortides. A la secció d’entrades s’hi
apunten les captures que fa la galera Santa Àgata a la zona marítima propera a Sardenya.
Fragment del llibre del clavari Berenguer de Guardiola (1387-88). [fol. 5]
Ítem més pos en reebuda los quals hagué en Castell/ de Càller diluns primer dia d’octubra de l’any de nostre
Senyor/ MCCCLXXXVII de LXXX moros, qui·s veneren tots/ ensemps veyls ab jovens e sancers ab naffrats de/
consell et de volentat de mossèn Ximèn Périç d’Arenós./ E per ço com jo matex veyha que més valia per ço/
com ja n’avíem assajats de vendre·n VI dels co/minals que y éran ab VI corradors qui·ls encan/taren cascú lo seu
per III dies e no atrovaven/ qui y digués en lo major for de tots VI més/ de XL ll. d’alfonsins menuts en la un e
ha/vian-i de menys for que acordan que·n venes/sen los dassusdits LXXX a Guido de Dona, habita/dor
d’Estampaix e açò per la gran messió que les/ dits moros feyen tot jorn. Emperò la dita venda/ se affermà per lo
dit mossèn Ximèn Péreç e per mi en/ aquesta condició que los dits LXXX moros se corre/guessen IIII dies a les
XL ll. per cascun e, en/ cas que negú hi digués més, que la dita venda/ no hagués valor, ans los poguessen vendre/
a tothom qui més hi donàs per què no fou/ qui més hi donàs ne y digués en los dits IIII/ dies per què ferman la
dita venda e munten de/ alfonsins menuts segons appar per relació d’en Johan Rajadell, corredor que·ls encantà...
IIIMCC ll./ qui valen de barchinonenses a raó de XVIII s. florí qui són [...] III mille DLV florins d’or d’Aragó,VI
s. I d./ barc. qui valen de barc. a raó de XI s. florí [...] MDCCCCOLV ll. XI s. II. [...]
PIRATES I CORSARIS CATALANS A LA MEDITERRÀNIA AL SEGLE XIV. M. Elisa Varela Rodríguez.
- 1388, 6 febrero:
APP. I^ 26 :
26)- ALGUERII: Et nos Bernardus Camela, Franciscus Bos et Anthonius Ferret habitatores ville Alguerii, sindici
actores et procuratores universitatis ville ut asserimus prelibate tam nominibus nostriis propriis quam nomine
universitatis ville Alguerii extitimus destinati cum sindicatu quem sufficientem credebamus existere ad adhuc
actum qui revera non erat immo in dubium vertebatur ob quod ratificacio fieri habet ut convenit per dictam
universitatem et consiliarios ejusdem de subscriptis que pro dicta universitate et nomine ejus paciscimur et
facimus et laudamus et aprobamus et firmamus nominibus nostris propriis supradictis dictarumque universitatum
et singularium de eisdem omnia et singola capitula et contenta in istrumento presenti quatenus nos et dictas
universitatis terre divini nostri regis predicti concernunt et eciamquoque tangunt ac pertinent per nos et dictas
universitatis observari eciam et compleri. Promittentes… Seguono nomi di funzionari di tutta la Sardegna:
Arenosio(de) Petri, ville Algueri; Masala Galeago, ville Bosa; Culto (de) Lemuxio, ville Terranova(Olbia);
Ferrali Augustino, Marmilla; Casilis Petrus, Castri Javensis; Galluresu Mariano, Castri Montis; Montis (de)
Laurencio, Parte Montibus; Sabiu Francisco, Parte de Valença; De Sii Jacobo, Mandrolisay; Lacono (de) Basilon,
Parte Virigadis (Barigadu); Sotgiu (de) Thoma, Campitani Majore; Porcu Guantino, Parte Milis; Sori(de)
Francisco, Parte Guilcier; Agus (de) Joanne, Montis de Verro; Senalo (de) Barisono, Planarie de Bosa; Seche
Gonnario, Montis Leonis e Caputis Abbas; Masala Joanne, Serra de Vallis; Coghu Petro, Macumeri et Margini;
Aletti Anthonio, Alçana; Vare (de) Nicolao, Claramonte et Anglona; Sunna Elia, Mejloco. Segue l'atto
notarile.quod fuit actum die loco et anno predictis.testibus ad haec vocatis: Tholono (de) Giordano, Tardino (de)
Poncio et Coloma Francisco Joannis militibus; Colle (de) Petro, jurisperito; Tomich Francisco, Rigonfi Jacobo,
Sagrestani Bernardo, Monge Petro, Celis Betto ( ville Ecclesiarum de Sigerro et Bassagoda Berengarius( Castri
Calleri).Jonquerio Bernardo, Serranei Anthonium et De Vineolis Petrum, notai (Castri Calleri). Actum in villa
Algueri; Baringe Damianum canonicum Arestanni et Virgili Nicolaum (Arestanni). Die sexta febroarii (1388);
Carbonis Guillermus, ville Algueri ; Carbonis Vincentius, ville Algueri.
Diritti Di Copyright : Giuseppe Concas
© : http://www.nominis.net
-1388, 18 septiembre:
Bases aprobadas por el rey Don Juan / de flragón, entre el Obispo y Cap/fu/o de E/na, de una parte, y los
Cónsules de Perpiñán, de otra, para la traslación de la residencia del Obispo y Capítulo de EIna a
Perpiñán, en el año 1388.
ri
OS Johannes Dei gracia Rex Aragón um, etcétera:
Dum studio mentís interne solicite cogitamus locum excelsum et innúmera alia graciarum donaría que citra
meritum contulit nobis in terris Dei eterni inefabilis bonitas queque de sua propiciacione confisi speramus eciam
tribui post huius vite decursum in celis dumque attendimus cedule qualiter civitates, ville et loca insignia sunt
nostri regalis fastigii decus precipuum et solidum fundamentum, quoque Ínter alias villas nostri domínii insignes
villa Perpiniani est, quippe insignior ceteras prerrogativis non modicis antecellens et copiosa laude dicata que
nunquam predecessorum nostrorum memorie glorióse nec nostris dresse scimtur (?) obsequiis set eis pocius
332 ELNA
affuit semper prontissima et inhesit liberaliter et constanter ad omnia ferventer assurgimus et damus libencius
operam efrtcacem per quem honoretur eximiem veneracionis oíTicio superna potencia et cultus divinus feliciter
augeatur locum nonminus quem comode possumus impendentis ut villa predicta jam multis dotata insigniis
pocioribus dccoretur ornatibus et incrementis salutaribus secundetur. Quiapropter reverenter nobis oblatis per
fideles Bernardum Aybrini et Johannem Fabre, burgenses ville predicte nuncias vestri fidelium Consulum
Concilii et proborum hominum ville ipsius propterea nobis misses quibusdam capitulis concordatis noviter et
firmatis cum publico instrumento nobis utique in sui forma ostenso acto sub kalendariis quarte, quinte, sexte et
none dierum mensis et anni presencium et clauso per Andream Romei regia auctoritate notarium publicum per to-
tum Cathalonie principatum inter Episcopum et Capitulum Elnensem ecclesie ex parte una, et vos dictos
Cónsules Concilium, Síndicos et probos homines ex altera, super translacione sedis Elnensis ad villam eandem et
supplicato humiliter ut capitula et instrumentum predicta confirmare et concederé de benignitate sólita
dignaremur, nos illa recognobimus diligenter et dictis capitulis certas responsionis fecimus in fine descriptas,
cuiuslibet eorumdemi. Quequidem capitula et responsiones sunt huiusmodi seriem.= Capitols concordats entre
mossen lo Bisbe e Capítol Delna duna part e los honrats Consols de Perpenya de la altre en e sobre la translacio
de la Seu Delna, faedora a la dita vila en lesgleya de Sant Johan. Primerament es cstat ordenat concordat e
consentit per les dites parts, que mossen lo Bisbe, Canonges e tot altre cler en la dita vila de Perpenya sia franc de
tots victigals e imposicions qui sien imposats o imposades contra libertat ecclesiastica en la dita vila. PIau ai
senyor Rey sal empero tot son dret e de ses regalies e 3ens algu preiudici daquelles. ítem que de continent
APÉNDICES 333
ans que la dita translacio se fassa sia extimat a bou arbitre quant poria muntar i^o que menys despendrien mossen
lo Bisbe, Canonges e tot altre cler sino semposava ten gran carrech al massaller o negociador de la carn com vuy
es imposat per la qual cosa pus car compren la carn en la vila de Perpenya que no fan a Elna o en altres lochs la
qual extima hagen los dits Consols per gracia special la qual fan per contemplacio de la dita translacio e per
empatxament de la esgleya nova a la qual han offecció donar tots anys per tres pagues de II II en lili meses al
Procurador del Capítol, lo qual la dita extima de continent o al menys dins dos dies hage a desliurar e pagar ais
obrers de la seu convertidora en la fabrica daquella. Empero si per ventura los carrechs qui son imposats ais
mesa- Ilers o negociadors de la carn se levaven en tot o en partida que de tot o prorata cessen o hagen a cessar les
coses contengudes en aquest capítol. Plau al senyor Rey. ítem que los alberchs qui son del Capítol o propris de
Canonges en la ciutat Delna sien extimats per lexitims extimadors e per la quantitat o extimacio daquelles los dits
Consols hagen a donar altres alberchs al dit Capítol o Canonges en la vila de Perpenya en lochs covinents
extimats aximateix per legitims extimadors, e si lo pun que serán extimats aquells Delna lo qual los dits Consols
hagen tantost a bestraure no bastara a comprar tans alberchs en nombre com han los dits Capitols e Canonges vuy
a Elna que 90 quey fallirá sia suplit ais alberchs de Capítol deis emoluments de la fabrica ais alberchs propris de
Canonges de lurs bosses propries, e noresmenys deis dits emolumentsse paguen entretant los loguers deis altres
alberchs que hauran mester los dits Canonges tro al dit nombre fins que hagen avinensa de comprar alberchs deis
dits emolument segons que es dit; e de continent los dits Consols assignaran e darán al dit Capítol tot alberch en
ques te lo pes de les farines e un qui es de la almoyna per lo preu o extima dessus dita. Plau al
334 ELNA
senyor Rey. Ítem que los dits Consols a lurs propries messions hagen a mudar los bens mobles, robes e altres
arreus de la seu del comu del Capítol e deis dits Canonges Delna, los quals covendran mudar per la dita translacio
a la vila de Perpenya. Plau al senyor Rev. ítem com los bens del Capítol sien tan flachs que a penes basten a tot
lany ais Canonges vuy rcsidents quí no son en gran nombre a la dita distribucíó cotidiana antigament ordonada e
si la dita translacio se fa tots los Canonges c havents dignitats quí per nobílítat de la vila quí per lestudi faran aquí
continuament residencia, de ques seguirá quels bens del Capítol no bastaran ais dits Canonges a la dita distri-
bucíó de tot lany, e esta en veritat que la vila de Perpenya es de major despeses que no Elna, en tant que millor
passaria un Canonge ab LX llíures de rebuda a Elna que no a Perpenya ab LXXX, e por conseguent per la
mutacio crexaran de despeses e minvaran de renda quels dits Capitols hagen a procurar ab acabament que nostre
senyor lo Papa atorch que deis emoluments de la fabrica sia dat de augment a cascun Canonge tan com sera
resídent en la seu o no, plus o prorrata del temps que sera resídent XV. llíures cascun any tro hagen procurat ab
nostre senyor lo Papa que sia feta ais prebenders unió de alcuns beneficis que honc los nomenara e aquella haia
degut acabament empero que aytant com sia applícat al dit Capítol per la dita unió fahedora per nostre senyor lo
Papa tant sia levat daquest carrech de la fabrica, car no es raho que ho haguessen de dos lochs así mateíx si per
ventura se levave lo carrech posat ais messellins o regonadors de la carn que de continent cessen los dits
augments. Plau al senyor Rey. ítem que de present que deis emoluments e de la fabrica sia feta una casa assats
gran e bella que respona a la claustra de Sant Johan o a la esglesa nova, dins la qual mossen lo Bisbe e Canonges
pugen teñir lur Capítol e lur tresor^e encartaments de la seu conservar. Plau al se-
APÉNDICES 335
nyor Rey. ítem que mossen lo Bisbe e Canonges familiars e domestichs lurs gausesquen del privilegí deis
sobreposats de la deis privilegis deis clavaris e mosta^asos e de tots altres privilegis, libertats e franqueses de la
vila axi com los altres burgeses e incolans daquella e per la dita vila sien en aquella manera defeses e que per
semblant manera los dits mossen lo Bisbe e Canonges e lurs familiars e domestichs sien obligats a observació
daquells axi que per semblant manera sen puxe procehir contra ells, aximateix que mossen lo Bisbe e Canonges
domestichs e familiars guasesquen del privilegi de la ma armada en lurs persones e béns e en lurs fruyts de lurs
beneficis, mas no en les juridiccions que a ells sesguardaran per raho de lurs dignitats prebendes o beneficis, e si
ells o lurs families o companys fahien injuria per raho de les dites jurisdiccions a homens de Perpenya ques puga
procehir contra ells per lo dit privilegi axi com dabans. Plau al scnyor Rey, empero quels dits Bisbe e Capítol se
obliguen a la dita observado ab auctoritat del Papa, e sis devendrá cas que per vigor del dit privilegi la ost de
Perpenya hage anar e exir per algu o alguns de mossen lo Bisbe o Canonges o lurs families o companys, en aquell
cas aquells dclls qui bestits tendrán hi hagen a trametre ab lurs bestits de companys sots la pena qui es
acustumada de posar ais altres habitants de Perpenya e si per fortifficacio e observado deis dits privilegis la vila
havia a trametre en Cortdel senyor Rey o en altre loe per haver e obtenerne algunes letres o provisions o lan
covenia pledejar que del dia de la dita translacio aanant sien tenguts de contribuir mOvSsen lo Bisbe els dits
Canonges en totes les messions prorata a coneguda deis arbitres deval scrits.
Ítem ut ad proximum supra. Ítem que mossen lo Bisbe e los Canonges e altres preveres per si e lurs familiars
pusquen tots temps del any que ells volran metre o fer metre dins la vila de Perpenya a lur libra voluntat forment,
ordi, civada, fariña e tot altre gra e
336 ELNA
totes altres vitualles axi de lurs rendes com daltres per despeses de lurs cases, frau cessant, no contrestant alcuna
prohibicio feta en contrari, e si es versemblant de sospita que lo imposedor o deputat a aquest acte hage a estar a
jurament daquell qui ni metra o ni fara metre prestat en ma del vicari o official de mossen lo Bisbe e en lendemig
penyora a ells no sia retenguda ne veda no sia feta en portal ne en altre part per aquella raho. Encare pusquen
metre o fer metre rasims e vi ab la modificado quis sigueix, 90 es: rasims don se vulla los hagen sens pagar la
ajuda o imposicio qui y es o y sera pero si del vin que faran deis dits rasims venien que daquell que vendrien»
sien tenguts de pagar la dita ajuda e imposicio axi com un laych empero sia eleccio lur sis volen en lentrada deis
rasims pagar axi con los laychs o en lo vendré del vin si nos ho avien, e aximateix quant es per la dita ajuda o
imposicio hi pugnen metre vin de qual hagen tan solament per lur provisio o de lurs cases sens pagar la dita ajuda
o imposicio, e si sents ne venien que sien tenguts pagar aquella axi com un laych daquell que vendrien, mas quant
es del privilegi de la pena deis X. solidos per somada qui es edicte general e qui axi com a Saragoga, a Tortosa a
Leyda e a Cobliure e altres lochs compren e liga clergues e señales a totes maneres de gents que per gracia
special per rao e occasio de la translacio dessus dita, mossen lo Bisbe el capítol e Canonges de lurs rendes,
prebordries, prebendes, beneficis, reculletes e patrimoni pusquen metre vin ops per de lur provisio e de lurs cases
tan solament sens pagar la dita pena frau cessant en tot e per tot axi que es intencio deis dits Consols que mossen
lo Bisbe els Canonges els altres clergues hagen solament lur provisio o de lurs families e cases bastantment sens
pagar alcuna imposicio o aluda, e si per ventura aquella senagria pusquen aquella vendré sens pagar alguna
imposicio o aiuda, e sin compren daltre hagen a pagar la aiuda o imposicio axi con un laych
APÉNDICES 337
si donchs daquella que haurien venda no haurien volgut pagar, car si daquella que despuys compraran en gros.
Plau al senyor Rey. ítem que mossen lo Bisbe e los Canonges havents o no havents dignitats o officis pusquen per
lus delmes o censes eclesiastichs convenir persones de la dita vila de Perpenya lurs deutors en la manera que huy
se,acostuma en la dita vila devant lo vicari o official de mossen lo Bisbe, e a judici de la un daquells o de lur
major hagen a estar per les coses demunt dites si hi serán contenguts segons que huy es en us e costuma. Plau al
senyor Rey sents tot preiudici empero de son dret. ítem que en les cases deis Canonges no sia assignada posada
per esdeveniment del Rey e altre senyor sens volentat daquell de qui sera la casa o stara en aquella. Plau al senyor
Rey. ítem que quant los beneficiats cossos de Sancta Eulalia e de Sancta Julia serán portats ab les caxes en que
huy stan, que los dits Consols faran per lur poder e com pus anant fer se pora que los dits cossos staran per
manera que sera honor de les dites Sanctes e de la dita vila. Plau al senvor Rev. Ítem que lasgleya nova de Sant
Johan com sera loe e temps, sia fet I solemne cor deis emoluments de la fabrica dins la qual mossen lo Bisbe e
Canonges e Beneficiats qui son o per temps serán en la dita esgleya pusquen honestament estar o fer lo divinal
offici, e dins aquell nou o aquell qui huy es en la esgleya vella mentre se tara lo divinal offici no entre alcu lech
sino es Rev o son fill e de casa reyal, Compte o Vezcomte o Baro. Plau al senyor Rey. Iteni que cascun any lo
jorn de Sant Johan de juny, ans quels Consols novellament elets usen de offici de Consolat juren cascun de servar
e fer servar los capitols presents sobre los Sants Evangelis posats sobre laltar de Sant Johan, e semblant ment
mossen lo Bisbe, els Canonges cascun quant si mudaren e vendrán de nou hagen a. fer semblant segrament
presents aquell qui lavors serán Consols de
43— XXII
338 ELNA
Perpenya. Plau al senyor Rey. ítem que la un deis Consols aquell que mossen lo Bisbe e capítol volran, sera
apellat protector de la seu e del capítol, lo qual haia de jurar aquell jorn e en lo loe mateíx, de esser defendor,
rahonador e protector en lo Consolat de la seu e capítol tota vía quen sía mester en totes coses ab que no sía
contra lo senyor Rey ne contra la víla de Perpenya. Plau al senyor Rey. Ítem que lo dít die de Sant Johan e apres
dos díes cascun any per mossen lo Bísbe e capítol sía elegit I bon hom e per los Consols un altre los quals
determenen tots duptes, questíons o debers moguts e movedors entre mossen lo Bisbe e capítol duna part
conjunctim vel divísím, e la víla e los Consols de la altre, e en cas de discordia les dites parts se avenguessen de
terce, e si nou fan dins III díes request la una per laltre que los arbitres lo elegesquen, e a judici daquells la una
part e laltre hagen stat e lo poder daquests arbitres sía finit e espir lo dít día passat I any, e ladonchs aquells sien
de nou reelegíts on sien elegits daltres. Plau al senyor Rey, sens preiudíci empero seu o de sos drets. ítem que sí
preíudicí es fet a mossen lo Bisbe o capítol o ais singulars daquell per los ofñcíals reyals que per los Consols sien
e pacats de ferho tornar a degut stament tant quant en ells sera. Plau al senyor Rey entenent empero lo dít
emparament per prechs de paraula honestament sens preiudíci empero deis drets del senyor Rey. ítem quels dits
Consols de la víla de Perpenya procuren a despes de la vila les coses desús scrites 90 es que nostre senyor lo Papa
ans que la dita translacío se fa<;a consenta lou e aprove la dita translacio faedora de la dita seu Delna a la dita
víla de Perpenya en la dita esgleya de Sant Johan e deis dits Sants Cossos de Sancta Eulalia e de Sancta Julia en
la manera e forma que mossen lo Bísbe el capítol Delna els Consols de Perpenya ordonaran. Plau al senyor Rey.
ítem que nostre senyor lo Papa atorch que mossen lo Bisbe el capítol puxen mudar arneses pontifficals, ca-
APÉNDICES 339
pes e altres joyes que a ells sera ben vist de la dita seu a la construidora de nou. Plau al senyor Rey. ítem que
atorch la fabrica 90 es que la obra de la seu que sera de Sant Johan e de Sancta Eulalia haia una baccant ab
integre recepcio de tot benefici vaccant dins lo bisbat tro la dita sgleya c la claustra daquella haya hagut
acabament, axi matex de les excmps si haver si pot. Plau al senyor Rey. Ítem que Vil beneficis que ha en la seu
Delna appellats conducere qui han porcio canónicas e dos domesers el monge el benefici de Sancta Magdalena c
de Sant Esteve e lo benefici del Jaufre de Blanes qui romandran a Elna sien fets Canonges, en guisa que lesgleya
Delna romanga collegiada e en honor romanent en los carrechs que han e servada honor e prerogativa en tots
actes ecclesiastichs ais Cañonees de la seu. Plau al scnvor Rev. ítem que los Canonges de la seu qui huy son o per
temps serán hagen aquells honors preheminencia e prerogatives en cor e en processo e en altre part on sien per
actes ecclesiastichs congregats donant los Canonges e Beneficiats qui huy son a Sant Johan sernblant que vuy han
a Elna. Plau al senyor Rey. ítem que atorch nostre senyor lo Papa sobre les canongies que ara son en la esgleya de
Sant Johan de Perpenya que approces o deces daquells qui ara los obtenen de IIII canongies se fa^a solament una
canongia la qual sia agual en tots casos a aquelles que Delna hi serien transladades los fruyts de les quals
canongies de Sant Johan com vagaran tro sien a compliment de IIII canongies vagants de ques faga la dita una
canongia sien tentost com vagara una, dues o tres de la fabrica de la dita seu de Sant Johan. Plau al senyor Rey.
ítem que nostre senyor lo Papa conferm les unions fetes a algunes prebendes per mossen que asats Bisbe de
Mallorques lavors Bisbe Delna. Plau al senyor Rey. ítem procuraran que nostre senyor lo Papa atorch privilegi ais
dits Canonges e a altres Benefficiats en la seu que sera de Perpenya oynts o legints
340 ELNA
Theologia, Dret canonich o civil o alguna de les VII liberáis arts en lestudi de Perpenya que tots temps hagen los
fruils en absencia de qualsevol beneficis que hagen en altre part oytant com oyran o legiran les facultats demunt
dites. Plau al senyor Rey. ítem que nostre senyor lo Papa atorch 1 notable hom Comissari qui sia clergia e huy sia
en aquesta térra per stalvi de messio, qui sobre totes les causes demunt dites o altres daquelles dependents,
emergents e conexens hage píen poder e ho exeguesca procurants los dits Consols a messio de la vila. Plau al
senyor Rey empero quel dit Comissari nos puxa entremetre en res que toca les regalies o dret del dit senyor Rey.
ítem quels dits Consols tant quant en ells sia, procuraran quel senyor Rey graciosament atorch que si per mossen
lo Bisbe e per algu del Capítol eren comprats alberch o alberchs qui romanguessen en proprietat de la se.u o del
benefici daquella que ho pusquen fer sens solucio de quart per amortisació. Plau al senyor Rey que puxen
comprar los dits alberchs e en la dita manera sens pagar algu dret o quart per amortisació tro en tanta quantitat
com muntaran los preus deis alberchs que huy han e posseexen amortitzats en plena proprietat a Elna, tornant
empero aquells Delna a realench, e encara ultra lo dit preu puxen comprar e hagen segons lo dit e present capítol
tro en quantitat de cent milia solidos barchinonensis sens pagar lo dit quart per amortitzacio. ítem quel senyor
Rey o sos officials no empatxen mossen lo Bisbe ne sos offícials for^ants per censura ecclesiastica los lechs de
son bisbat a requesta de part per delictes o censes ecclesias- tichs sino axi com vuy nes en us e costuma. Plau ai
senyor Rey ques faga segons que es acostumat a Perpenya. ítem quels dits capitols, tans quant en ells sia fagen
quel senyor Rey permetra que lo missatge o saig de mossen lo Bisbe puga pendre sens saig de veger o de batlle
los clergues qui sien dins les sacres ordens.
APÉNDICES 341
Plau al senyor Rey. ítem que lo Governador, Loctenent seu, Algutzir, Batlle de Perpenya o altre qualsevol ofñcial
reyal no intre en casa del Bisbe o de Canonjes per fer escorcoll sidonchs flagrant lo malifaci el malfeytor no siera
vist recullir e frau cessant e lavors no intre dins sino lo dit official ab I o ab II e si lo contrari era fet sia. procehir
contra aquell o aquelles qui harien fet lo contrari, pero si lo dit official era manifest perill de intrar hi ab I o ab
dos quey puga intrar ab aquells que li fos vinents per restaurado e deffensio de sa persona. Plau al senyor Rey
quels dits seus officials sebre e en les coses en lo present capítol contengudes, usen segons que es acustu- mat en
la ciutat de Barchinona e no en altre manera, ítem que nengun Algutzir del senyor Rey no dará posada en casa de
mossen lo Bisbe o de Canonge sens sa voluntat, e si lo contrari era fet que si pusca provehir de remey convinent.
Plau al senyor Rey. ítem que un preveré havent auctoritat de mossen lo Bisbe puga pendre tots actes publichs
dins la seu, claustra, sementeri e palau del Bisbe qui empero sien ecclesiastichs si a9o haver e obtenir se pot del
senyor Rey. Plau al senyor Rey que en a^o sia servat lus e costum anant de la vila de Perpenya e no ais ne en altre
manera, ítem que los Canonges e lurs familiars pusquen portar armes de dia e de nit axi com I cavaller e I ho-
norable burges de la vila de Perpenya. Lo senyor Rey no atorgaria facultat o licencia de portar armes, mas plauli
quels dits Canonges e lurs familiars sens frau no sien pus costrets, prohibits, vexats o agreviats en portar armes
quels cavallers o honrats burgeses e lurs familiars de la vila de Perpenya. =Et ideo moti ex causis in exordio
positis carte huius et alus decenter adjectis in dicto publico instrumento et quia decens et expediens reputamus
villam prefatam tamquam regni cuspidem deberé fastigiosam esse in statu gerachico vel ut arcem Sion insigniter
stabilitam sup-
342 ELNA
plicacioni predicto liberaliter annuentes tenore presentís cunctis temporibus firmiter valilure informari ad plenum
de jure nostro capitula omnia preinsertam iuxta responsiones facías eisdem ac dictum publicum instrumentum
quod hic haberi volumus pro inserto que omnia fuerunt recognitas diligenter solerti discussa examine et per nos
intellectam ad plenum laudamus, concedimus, approbamus, ratifficamus et confirmacionis nostre presidio
roberamus de certa sciencia et consulte cisque regiam auctoritatem nostram impendimus et decrevimus
promitentes in nostra regia bona fide quod ea omnia iuxta responsiones predictas se per rata et firma habebimus
nos et nostri servabimus atque tenebimus et servari eciam teneri faciemus ab ómnibus inconcuse et nichil in
contrarium peragemus nec sinemus imno totis prohibebimus viribus fieri per quemcumque quod que de contentis
in quolibet capitulum superius insertorum iuxta responsionis predictas fieri faciemus et iuxta morem seu stilum
curie nostra effectualiter expediri cartas, provisiones et literas opportunas si et cum pro parte vestri seu dictorum
Episcopi et capituli fuerint expedite. Mandamus itaque firmiter et expresse sub pena duorum milium florenorum
auri de bonis cuiuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et eciam sub iré et
indignacionis nostre incursu Gubernatori et Vicariis Rossilionis, Ceritanie et alus universis et singulis offícialibus
nostros et subditis presentibus et futuris, quatenus capitula et instrumenta dicta iuxta responsionis iamdictas,
necnon confirmacionem, laudacionem, concessionem et approbacionem nostram huiusmodi servent tenaciter et
nihil in oppositum faciant vel attentent aliqua racione. In cuius rei testimonium cartam presentem iussimus fieri et
bulla nostra plúmbea insignari. Data Cesarauguste XVIIP die septembri, anno a Nativitate Domini
M^CCC^LXXXVIIP Regnique nostri, secundo.
APÉNDICES 343
Signum. Johannis Dei gracia Regis Aragonum, Valencie, Moioricarum, Sardinie et Corsice, Comitisque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Rex Johannes.
Testes sunt:
Reverendus in Christo, pater Garsias Archiepiscopus Cesarauguste. Nobiles Bernardus Galcerandus de Pinosio,
domicellus. Gasto de Montecateno. Eximinius Petri de Arenosio, et Berengarius de Crudillis, milites. Signum.
Bernardo de Jonquerio, Secretarii dicti domini Regis. Qui mandato eiusdem hec scribi fecit cum rasis et
enmendatis in lineis XIX*
lurs beneficis et in XLVT rants et clausit. — Dominus Rex mandavit mi Bernardo de Jonquerio (i).
El Obispado de Elna. htD. Francisco Monsalvatje y Possas
tp://www.archive.org/details/noticiashistoric22mons
(1) Archivo de la Corona de Aragón.— Registro 1>=:94, fol. 04.
- 1388, 25 Noviembre. .
Reg. n. 1895, Fol. 116. Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón ....LXXXVIII,
Próspero de Bofarull y Mascaró – 1851.
Paleat universis quod nos Jobannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus
debilis prosequenda commoda et honores munificencie nostre ...
Momimicio segueiit: o tantost acó fet Io dit prohoin elcgit ensemps ab lo riotari vagensen vers la lotja de la
casadei conseil e con serán i la porta del arxiu qui passa eiï lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui serán
romasos en lo arxiu e aquell appellai en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en
conseller en cap un daquells très qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo quoi vot de
continent lo dit notari meta en scrii: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la
casa del conseil'qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu
hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen
aquell qui vijares li sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo quai vot axi mateix lo dit notari
scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui serán romases en lo arxiu ans sen pas en la
casa del conseil demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los allres de un a un qui serán romases en lo arxiu. E
com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes
veus haura sia escrit per Io dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari
manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels
dits III hagessen paritat de veus ço es que la un bagues V veus e lallre altres V e lo tercer una veu o en altre
manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs
naja a donar la sua veu a la un daquells qui hauru parilat de veus a aquell empero dels dils II qui mils li dictara sa
consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e Io dil seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present
solarnent lo notari. E guardse be lo notar! que con criura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne
veurer lo un Io vot del altre; e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors proceri i t en la eleccio del
segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors
tots anys elegir en con- sellers III novicis ara en Io esdevenidor no sien tenguts de nécessitât metre sino un
novici: pero sils era vivares fos expedient de mes puxen mètre fins a tres e no pus : e aquell qui sera slat conseller
en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells fìnits puxe esser tornai en conseller.
Item quel prohom del quai damunt es fêta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com
dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui serán pars en vcus. Item quel dia de santa
Lucia sien elets en conseil de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers
los quais sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quais officis aquell jorn se
fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells
sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tola sort lo nombre de les persones que per cascun
dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.—Nobis humiliter supplicando quod dicta capilula et contenta in
eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia digriaremur nos dictis supplicatioriibus inclinati
benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et
contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentís nostri privilegi! per V annos
proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatisbeneplacitum duraturi predicta capitula et
contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo
elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et
presentís serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dieta
ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante.
Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum
officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta fìrmiter tene ant pariter et
observent et inviolabiliter observan faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant
aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data in
Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo.—Sig-
^(num Johannis Dei gratia etc.—Rex Johannes.—Testes suiit infaris Martinus dux Montisalbi Gardas
archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonias de Vilariaciito Eximinus Pétri de Arenosio
milites.
http://books.google.es/books?id=ZDkLAAAAIAAJ&pg=PA118&dq=ARENOSO+ET&lr=&client=firefox-
a#PPA282,M1
- 1388, 30 noviembre. Montsó.
Joan I fa saber al governador del regne de València dellà Xixona, Olf de Pròixida, que la carta del 17 d
´octubre de 1388, en la cual prohibia la sortida de gent de la governació per anar a Sardenya, no afecta en
Pau de la Ciutadia, donzell, ni els deu de la geneta que han de passar a Sardenya amb el noble Ximèn
Pérez d´Arenós. Governador de l´illa.
ACA, C. reg. 1836, ff. 125v.-126r.
Organització i defensa d'un territori Fronterer. María Teresa Ferrer i Mallol.
LPDE: la Pace di Eleonora. (In Appendice – tratto dal Codex Diplomaticus Sardiniae di P. Tola, Vol. I° -
Diplomi e Carte - pagg. 816/870 ). Seguono le adesioni alla Pace dei sindaci e procuratori delle ville, curatorie
e regioni (Contrate o Parti. Incontrade) del Giudicato di Arborea. Cominciano da quelle dei sindaci e numerosi
rappresentanti della città di Oristano.
Col cognome Carboni trovi i nomi di tutti i funzionari rappresentanti delle Curadorie (Distretti, Contrate o
Parti) che aderirono alla Petizione di Pace di Eleonora d'Arborea, LPDE del 1388.
Firmatari
*********************
I FIRMATARI
Ville Sarde
*********************
VILLE SARDE
I nomi dei villaggi della Sardegna che aderirono alla Pace di Eleonora del 1388 (con Distretto di appartenenza).
I-ELEONORA :
32 – CASTRI CALLARI: Que Acta fuerunt in Castro Callari in insule Sardinie in aula palacii regii dicti Castri
die Veneris XXIIII Januarii Anno a Nativitate Domini M° CCC° LXXXVIII°, presentibus ad Haec honorabilibus
viris Raimundo Cervarie decretorum doctore consiliario Domini Regis ac Curie sue nogociorum, etc. Segue
l’elenco dei notabili, e poi dei numerosi firmatari di Castri Callari.
Segue l’approvazione della Petizione della città di Alghero: Bernardo Camella, Francesco Bos e Antonio Ferret,
sindaci e procuratori della città di Alghero, approvano e prestano giuramento per l’atto di Pace, mettendo in
riserbo di far ratificare il loro operato dal consiglio della città…Et Nos Bernardus Camella Franciscus Bos et
Anthonius Ferret habitatores ville Alguerii sindici actores et procuratores universitatis ille ut asserimus prelibate
tam nominibus nostris propriis quam nomine universitatis ville Alguerii prelibate et singularium de eadem per
quos huc de dicta villa Alguerii extitimus destinati cum sindicatu quem sufficientem credebamus existere ad huc
actum etc. Segue la descrizione degli atti burocratici conclusivi dell’accordo. Intanto, i procuratori dei Eleonora e
del figlio Mariano, assistito dal tutore perchè ancora minore, sciolgono dal giuramento di fedeltà, a cui erano
legate, le città di Sassari e di Iglesias e le comunità di Sanluri ( Sant Luri nel testo spagnolo mentre nei testi sardi
antichi troviamo sempre Sellùri > Seddòri), di Posada e di Galtellì e le altre comunità della Baronia, che secondo
il trattato di pace dovevano essere restituite al re di Aragona. Ma solo allorquando il re d’Aragona avesse
restituito la libertà a Branca Leone Doria ed ai sardi tenuti prigionieri nella roccaforte cagliaritana…Et Nos
superius nominati Thomas de Serra major camere Gomita Pancie subcancellarius dicte divine judicissa et
Anthonius Caso procuratores ejusdem divine judicissa habentes ab eadem potestatem plenam atque legittima.
Diritti Di Copyright : Giuseppe Concas
© : http://www.nominis.net
- 1390 / 1392
"Processus inquisitionis factis per magnificos Exemenum Perez de Arenosio, militem, tunc generalem
gubernatorem et reformatorem insule Sardinie pro serenissimo domino rege, et Joannem de Tolo,
locumtenentis ipsius gubernatoris, ac Johannem de Montebovino, deinde gubernatorem prefate insule,
contra nobilem Alieonoram, iudicissam Arboree, et filium suum Mariannum de Brancham Leonem de
Auria, comitem Montisleonis, ipsius domine Alieonore maritum, extractus ab regestis regalibus
gubernationis regni prefati".
ES.08019.ACA/9.1.4.3//ACA,CANCILLERÍA,Procesos en volumen,9
- 1390, 2 maig.
En la reunió del capítol de la Seu per a la nominació de nou bisbe, Jaume de Ribes obté quatre vots, Lluís
de Prades i d'Arenós n'obté tres i Bartomeu de Podio (Puigdelluc), un. Aquesta decisió és impugnada pel
papa Climent VII que considera l'elecció una prerrogativa papal.
http://www.ixent.org/fn.html
- 1390, 16 mayo:
Carta de Juan I al Gobernador del Reino de Valencia para que intercediera en la causa que había abierta
entre el caballero Pedro Sánchez de Calatayud, consejero del infante Martín, Duque de Montblanc, y la
universidad de Corbera.
ACA, Cancillería,cartas_reales,Juan_I,caja_5,nº475
fondohistoricodearagon.ibercaja.es
- 1390, 28 juny.
El papa nomena Lluís de Prades i d'Arenós bisbe de Mallorca contra l'opinió majoritària del capítol que
havia proposat a Jaume de Ribes.
http://www.ixent.org/fn.html
- 1391, 7 marzo,
ALBERICH 8. In Gratiarum 9 regis Joannis 1, de annis 1390, 91, fol. 192, rex facit mentionem quod locus de
Alberic erat Eximenii Petri de Arenosio. 7 martii 1391.
Reg. 1898, ff. 192v-193.
Liber patrimonii Regii Valentiae. Carlos López Rodríguez
- 1391, 1 julio:
La mare de Elisende Romaní, Eirovís apareix esmentada com a noble, tal vegada pel seu casament amb
Ramon de Riusech.
ACA, C, reg. 1910, f. 132r
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní. Vicent Baydal
- 1391, 17 junio.
Relación de los nobles (o de los herederos, caso de haber fallecido) del territorio de la antigua Corona de
Aragón, convocados a la solemne ceremonia de coronación de los reyes Don Juan I y Doña Violante, a
celebrar el día 29 de octubre de 1391, en la iglesia de San Salvador de Zaragoza.
ACA, Cancillería, reg. 2020, fols. 125 r.- 127 v.
Egrerio viro Alfonso, marchioni Villene comitique Rippacurcie et Denie.
Baronibus regni Valentiae
Militibus
Nobili et dilecto Gilaberto de Sentillis
Nobili et dilecto Olfo de Proxida
Nobili et dilecto Eximino Petri Darenoso
Nobili et dilecto Anthonio de Vilariacuto
Nobili et dilecto Raymundo de Apilia
Nobili et dilecto Guillemo de Bellvis
Domicellis
Nobili et dilecto Garsie Jaufridi de Loaysa
Nobili et dilecto Johanni Garsie cuius est locus de Capdet
Nobili et dilecto Petro Maça de Liçana
Nobili et dilecto heredi nobilis Raymundi de Rivosicco
Nobili et dilecto heredi nobilis Gondisalvi Eximini de Arenosio
Nobili et dilecto heredi nobilis Galcerandi de Pulcropodio
Nobili et dilecto Roderici Didaci
Nobili et dilecto Petro de Vilariacuto
Nobili et dilecto Phelipo Boil cuius est locus de Manizes
Revista Hidalguía número 240. Año 1993
- 1391, 30 agosto. Segorbe.
Capítols concedits per l´infant Martí als sarrains d´Eslida amb motiu del donatiu que li han atorgat per a l
´expedició a Sicília: concessió de les imposicions durant deu anys després que s´acabi la de vint anys vigent,
de les cuals no hauran de retre comptes; remissió de penes civils i criminals, que no serà aplicable al cadi
Jucef Abeaeix ni als altres denunciats per l´aljama; promesa de l´infant i de la seva esposa de no fer més
demandes durant el temps de concessió de les imposicions; petició de nova expedició per la cancelleria reial
del privilegi de franquícia de lleudes i peatges i franquícia de dret de segell per a les escriptures
relacionades amb aquest capítols i, finalment, que en cas d´avalots els moros d´Eslida poguessin refigiar-se
amb llurs famílies i béns en els castells de la serra d´Eslida, on també podrien ésser acollits llurs veïns, però
no cristians; només els oficials de l´infant.
ACA, C, reg. 2093, ll. 34v.-35v. i 36 v.
In Dei domine, pateat universis quod nos, infans Martinus et cetera, quia pro parte vestri, aliame sarracenorum
Serre d´Eslida, fuit nobis humiliter supplicatum ut respectum doni per vos, dictam aliamam, noviter nobis
graciose concessi pro nostro felici passagio, quod ad regnum Sicilie proposuimus facere, Domino concedente,
dignaremur vobis, eidem aliame, quedam capitula pro parte vestra nobis oblata, quidem capitulis et
supplicacionibus et eorum cuilibet fuerunt per nos facte responsiones, ut in fine cuiuslibet earum continetur;
quorumquidem capitulorum et responsionum eis per nos factarum tenor sequitur in hunc modum.
Ítem, senyor, que en cas, ço que ja nostre senyor Déu no vulla, que avalots de pobles vinguessen en la terra ni en
la dita Serra per gens de la terra o per estranys, que ells supplicans se puxen recullir ab totes lurs mullers,
criatures e béns en les forçes de la dita Serra, hoc encara hi puxen acullir altres moros e vehins lurs, sensse
neguna pena, que per lo senyor rey ne per vós, senyor, ne per altres no·ls pogués esser imposada ne que no·ls
pogués ésser allegat que ells supplicans se alçassen per venir contra lo senyor rey ne contra vós, senyor, ne contra
neguns cristians, com, senyor, ells supplicans les dites coses no vullen ni entenen a ffer sinó solament per
estalviar lurs persones, mullers, infans e béns. En cas, ço que ja nostre senyor Déu no vulla, que avalot se metés
el regne, segons dit és, com, senyor, ells supplicans, posat que·s haguessen a recullir ne·s recullissen en les dites
forçes per les dites rahons e segons dit és, e estant en aquelles fossen aemprats per lo senyor rey ne per vós,
senyor, ne per oficials seus ne vostres per mantenir la corona real, són apparellats morir là hon manat los serà e
tota hora que·n seran requests, així com a bons e leals vassalls del dit senyor rey e vostres, senyor.
Plau al senyor duc que en lo dit cas los dits moros ab lurs mullers, criatures e béns se puxen recullir en les forçes
de la dita Serra e que no sie tenguts en lo dit cas de acollir-hi christians, sinó oficials del dit senyor e que hi puxen
acollir lurs vehins moros e altres, però que, si fahien mal o dan algú a christians, que·l procurador general del dit
senyor los ne ponesca.
Data Sugurbii, tricesima die augusti, anno a nativitate Domoni MºCCCªXCIª. Vidit de Alpicat.
Signum infantis Martini, illustrissimi domini Petri, bone memorie regis Aragonum, filii et Dei gracia ducis
Montisalbi, comitisque de Luna ac domini Marchionatus et civitatis Sugurbii, qui predicta concedimus, firmamus
et iuramus. Lo duch.
Testes huius rei sunt nobiles Eximinus Petri de Arenosio, camarlengus, Didacicus Luppi de Catina, milites, et
Bernardus de Alpicato, vicecancellarius dicti domini ducis, consiliarii.
Dominus dux in consilio mandavit Raimundo de Cumbis, in cuius posse firmavit et iuravit. Probata.
La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia. María Teresa Ferrer i Mallol.
- 1391
Eximén Pérez de Arenós y Elisenda de Romani: Beneficio y aniversario.
ACV. Perg. 82, fol. 134 v.
Indice del archivo de catedral de Valencia. Nº 3156
- 1392
El inicio de los juicios contra Eleonora d'Arborea
Después de la serie de juicios presentados en años anteriores por el catalán-aragonés contra Mariano d'Arborea, el
1 de marzo de 1392 también Eleonora d'Arborea, su esposo Brancaleone Doria y su hijo Mariano son
formalmente acusados por romper los tratados de paz firmados. Con Giovanni d'Aragona y habiéndose rebelado
contra los soberanos territorios ocupados, castillos y tierras pertenecientes a la Corona e invadió el Giudicato di
Gallura.
Por lo tanto, Bernardo de Serra, general baiulo y abogado de impuestos del Principado de Cataluña, solicita
oficialmente la instrucción de un juicio contra la familia real de Arborea, solicitud que el Rey Juan I. fácilmente
aceptó.
El proceso será instruido por Eximen Pérez de Arenos, ya "gobernador Totius Regni Sardinie et Corsice" (quien
también es investigado por algunos de sus comportamientos poco claros), por su teniente, Johan de Tolo, y el
teniente real Johan de Monbuy.
Después de la firma de la paz de 1390 entre Arborea y Aragón (prácticamente extorsionada a Eleonora por el
encarcelamiento de su esposo), una vez liberada, Brancaleone tomó la situación militar y recuperó rápidamente
los territorios a los que Eleonora tuvo que renunciar. Cambio de su liberación.
“Processus inquisitionis factis per magnificos Exemenum Perez de Arenosio, militem, tunc generalem
gubematorem et reformatorem insule Sardinie pro serenissimo domino rege, et Joannem de Tolo, locumtenentis
ipsius gubematoris, ac Johannem de Montebovino, deinde gubematorem prefate insule, contra nobilem
Alieonoram, iudicissam Arboree, et filium suum Mariannum de Brancham Leonem de Auria, comitem
Montisleonis, ipsius domine Alieonore maritum, extractus ab regestis regalibus gubemationis regni prefati”
- 1393, 23 enero.
La “Noble Dona Elicsen de Romaní mujer d’Exemen Péreç d’Arenós” actuó como intermediaria con una
subvención de 80 sueldos para rescatar al cautivo Martí d’Exea, apresado en Bugía y natural de Albalat
d’encodinachs (Albalat dels Sorells).
AMV, Lligat 333(1) Captius, Fól. 6 r. Vid. Lletres Missives, g3-5, Fol. 105 r.
El miedo al Mediterráneo. Andrés Díaz Borrás.
- 1393, 26 de abril
Elisenda de Romaní, mujer de Eximen Pérez de Arenós, vende a Ferrera, mujer de Martín de Olives, unos
censos sobre casas en el camino de San Vicente.
ARV, Perg. 5722.
Pergaminos de la catedral de Valencia, nº 3902. Elías Olmo y Canalda
- 1393.
Carta del Rey D. Joao o I. de Aragao, a favor do Secretario Bernardo Juaquers.
Dito Real Archivo. In Pec 13. Reg. Joan I. de an. 1393, ad 1395, pag 7.
Num. 12. An. 1393.
Nos Joannes Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae, & Corfícae, Comefque Barchinonae,
Roffilionis, & Ceritaniae. Dum confideramus grata, & accepta fervitia quae per vos fídelem Secretarium nostrum
Bernardo Junquerio nobis à vestris teneris annis citra usque in ienium impendistis maxime in nostra magna
infirmitate fervido animo, & liberali, & quíe etiam impendere non desinitis .... prompto corde dignum, &
congruum arbitramur , ut nedum de subscriptis verum omnia de majori gratia vos prosequamuf vestris
quamplurimis consideratis. Hinc est quod cum vestri tractu, & instantia quandam sequiam mandato , &
ordinatione nostris utilitatem non modicam , & Incrementum Reipublicse totius Regni nostri Valentias
concernentem in dicto Regno íubtiliter, & ingeniose fíeri tractatur, ac etiam speratur in brevi ad effectum deduci
ut aqua Rivi, feu fluminis Xuquaris per eandem sequiam ad Civitatem Valentiae defluat, feu labatur pro rigandis
nonnullis terris de Sicano incultis, & quasi haeremis propter . . & aquas carentiam infra Dominium Regium , ac
terminos, & limites Civitatis praefactae fistentibus , & situatis ab quod tanto , vel ullus tertium decimum nobis in
dicta Civitate, & Regno pertinens augmentabitur quanto majores terra;, & F°f~ seíîìones quse ob defectum aqua;
irrigabiles hereme, & infructificantes existunt ngabunt, & fructus producere poterunt per obtatas thenore
praefentis motu nostro proprio , & etiam atentis fervitijs fupradictis damus, & concedimus vobis dicto Bernardo
de Junquerio donatione pura , & irrevocabili inter vivos totum, & quodeumque jus nobis, aut fuccefloribus nostris
pertinens, & pertinere debens nunc, & poftea quandocumque in & super tertio decimi praedicto omnium terrarum
, & poflefïïonum qux ex aqua dictas fequiae rigabuntur cafu quo praedicta jam tractata , feu quas fíeri tractantur
incepta fuerint , feu veniant ad effectum. Et teneatis vos, & vestri, ac poflîdeatis pacifiée , & quiete dictum
tertium decimi, feu Jus totum nobis pertinens in eodem ad dandum , vendendum , alienandum , tranfportandum ,
excambiandum , & alias faciendum vestrse libitum voluntati;:, sicut me* lius dici potest , & intelligi ad vestri, &
vestrorum bonum intellectum perpetuum , & stabile falvamentum. Nos enim ex causa donationis hujufmodi vobis
damus, cedimus, & concedimus cum prsesenti omnia loca, jura, omnefque voecs , vices, & acciones reales, &
personales mixtas, utiles , & directas , ordinarias, & extraordinarias , & etiam alias quafeumque nobis, aut
fucceísoribus nostris nunc , & imposterum pertinentia, & pertinentes, feu pertinere debentia, & détentes in tertio
decimi prœdicto, & qualibet ejus parte quae vobis , & vestris damus, & concedimus ut prefertur, & omnia a Jure ,
& proprietate atque Dominio nostri, & nostrorum extrahentes expresse ,
& & in vestrum, & vestrorum Jus dominium , & proprietatem de certa í'cientia transferentes irrevocabi liter pleno
jure. Et mandantes per hanc eandem firmiter universis, & singulis Officialibus nostris prœfentibus, & futuris , ac
Locatenentibus eorundem , & ceteris ad quos fpectet quatenus donationem , & conceífionem hujufmodi teneant
inviolabilités , & observent, & contra non veniant , nec fieri, ac veniri permitant aliqua ratione. Mandamus etiam
Juratis, & probis hominibus, ac universitate , fingularibusque personis locorum qui de aqua dictas fequiae . . .
suas terras , & poíTeílìones rigaverint quod de dicto tertio decimi nobis pertinenti, ut est dictum vobis , aut cui,
feu quibus volueritis loco vestri respondeant íìcut nobis, & nostris inde tenerentur, & Bajuli eorundem locorum
unusquisque videlicet in suo districtu vos, aut Procuratorem vestrum in pofleflìonem praedictorum quae vobis
concedimus nulla expëctata alia juíliône inducant, & inductum manuteneant , & défendant. In cujus rei
testimonium praefentem fìeri, & SigillO nostrae Majestatís impendenti juflimus conimuniri. Datum Algeziraex.
die Februarij anno à Nativitate Domini M.cccxciij. Regnique nostri septimo. Andréas Salvator.
Signum >fr Joannis Dei gratia Régis Aragonum, Valentiae Majoricafum , Sardiniae , & Corsicae, Comitifque
Barchinonae, Roflìlionis, & Ceritaniae qui prœdicta laudamus , concedimus , & firmamus.
REX JOANNES.
Testes siint Frater Berengarius Magister Ordinis Militiae Sanctae Maria: Munteíìa; Eymiricus de Cintillis,
Eximenus de Arenos, Francifcus Bertrandi, & Jacobus Castellani milites.
Dominus Rex mandavit mihi Joanni de Tudela, vidit prasentem Joannes Garius Regens Thefaurarius.
Provas da historia genealogica da casa real portugueza ... Antonio Caetano de Sousa ((C.R.)),Officina Sylviana
da Academia Real (Lisboa)
- 1394, 7 de gener.
Concessió de franquícia de lleudes a Alberic, la Foia i Benifaraig, al terme d'Alzira, de Ximèn Pérez
d'Arenos i de la seva esposa Elisenda de Romaní: (Gratiarum, 17, f. 171).
Índex dels regests referents al Regne de València en dos dels reculls temàtics del memorial 14. f. 59 r.
Les recopilacions documentals dels arxivers del rei per a la recuperació del patrimoni reial. Maria Teresa Ferrer i
Mallol.
- 1394, 11 marzo.
Escritura de cargamiento de censales sobre los bienes y rentas de los municipios de Llucena, L’Alcora,
Alcalatén, Les Useres y Xodos, los cinco lugares principales de la tenencia de Alcalatén, con el objeto de
poder pagar el precio estipulado para la compra del vizcondado de Rueda. Saura de Arenós, mujer del
noble Joan de Bellvis, habitante de la ciudad de Valencia, 500 s. anuales por 6.000 s. (notario Salvador
Ferrando).
AHPZ, Fondo Híjar, IV-137
La formación de los señoríos del condado de Aranda. Germán Navarro Espinach.
- 1394, 18 de marzo
Escritura de cargamiento de censales sobre los bienes y rentas de los municipios de Llucena, L’Alcora,
Alcalatén, Les Useres y Xodos, los cinco lugares principales de la tenencia de Alcalatén, con el objeto de
poder pagar el precio estipulado para la compra del vizcondado de Rueda. Alidsén de Romaní, mujer del
noble Eximén Pérez d’Arenós, habitante de Valencia, 1.000 s. anuales por 12.000 s. (notario Pere Basella).
AHPZ, Fondo Híjar, IV-137
La formación de los señoríos del condado de Aranda. Germán Navarro Espinach.
- 1396, Mayo.
lnterrogatoris contra lo maestre de Montesa. mossen Ramon Alaman, mossen N- Exemen Perez d Arenos,
mossen Eimerich Sentelles, mossen Amar Pardo. mossen Jacme Pallares, micer Guyllem de Valsecha,
mossen ~r anc e s chd e Pau; mosseñ Bernat ~ a r ~ a r i mt ,o ssen H u c d Anglasola, En Julia Garrius,
Jolian Garrius, N Esperanden Cardona, En Pere de Berga, Grahiel Cardona, micer Johan dez Pla, Bernat
Calopa, Bcrnat Metge, micer Loqui Scarampol, Barthomcii Sirveut, Jacme Canescha, Bernat de Jonquers,
Pere de Beviure e En Guyllem hfulet e d altres officials del senyor rey don Johan, qni haja sancta gloria.
Arxiu de la Cororia d´Aragó, registre 2273, fol. 128v. i següents
CONTRA mossen N Eximen PEREZ D´ARENOS. E primerament sie interrogat si sab o ha hoyt dir que
mossen Eximen Perez d Aranos, axi per propri profit seu com per favor dc sos amichs con eticara en daii d
algiitis a qui el no volia be, haia consellat o fet consellar al senyor rey o senyora reyna de fer torts e injiisticies,
axi en apropiar se o fer se apropriar e donar o fer donar a 80s complices o sequasses alguns bens,;drets, regalies e
jurisdiccioiis. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 desus dit mossen Eximen Perez Iiaia fet confiscar al fisch del
dit senyor hoc encara ha fet fer albaratis al dit senyor ab lo seu auell segellats, que aquells aytals a qui el no volia
be lo dit senyor maiias a sos officials que 1s matassen o en altra manera los dapnificassen o que 1s fos denegada
o perlongada lur justicia e lur dret. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Exirrien Perei haia consellat
o fet manar .per obra part no apellada ne hoyda que lo dit senyor sens tot proces faes derrochar e creniar alguns
castells, heretat's de algun per iniquitat c propia venjan~a o juxa e contra justicia que el dit mossen Eximen Perez
havia ab aquell. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 desus dit mossen Eximen Perez haia consellat al dit seiiyor
o senyora malament e falsa de no tenir lo dit senyor corts o parlament general a sos; pobles deviant la dita cort o
parlameut a fi que el1 romangues en liga o colligacio e consell del dit senyor e per yo que 1 dit senyor e senyora
faessen yo que lo dit Ximen Perez volgiies, les quals coses cessaren si cort general o parlament general se
tinguessen, e totcs les desris dites coses feye e consellava en gran e irreparable dan del dit senyor, rcgties e terres
seus et de tota la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt rlir que axi coui la quantitat havedora ni de les bolles
papals a diverses temps, axi com son les decimes a X anys, les causes pies, los residuus dels testainents, les
usures, les primicies de VI1 anys, les demarides dels ordens militars, ensemps ab les rendes de Mallorques, e aqo
per subvencio del passatge que lo dit seriyot devia fer en la illa de Serdenya, lo dit mossen Eximen Perez haia
consellat al dit senyor que n haia feta venda a micer Loqui Scarampol, carregarit li n censal sobre les dites rendes
e bolles, faeiit na paga al dit iuicer Loqui de diverses quantitats de mogubells ve1 verius de usures e barates e dc
quantitats no degiides, en gran perill e prompte perdicio del regne e illa de Serdenya, ininva e vituperi del dit
senyor e dan publich. lnterrogat si sab o ha hoyt dir qiie 1 desus dit niossen Eximen Perez d Arenos se haia
partida e feta assignar sobre les dites bolles diverses e Fans quantitats les quals li ereii pagades per part de micer
Loqui per satisfaccio del sostenimeut qiie el feya del malvat e fals contracte que havia consellat de fer al dit
senyor, en gran dan perill e prompta perdicio del regne e illa de Serdenya, minve e vituperi del dit senyor e de la
sua cosa ,prhlica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Eximen Perez haia consellat al dit setiyor de
fer diverses e grans demandes a sos regnes e terres, sots color de coronacio del dit senyor e pasatge qiie devia fcr
en la dita illa de Serdetiya, e com les dites quantitats de les dites demandes fosseri exhipides e levades ve1 verius
extorquades e robades de sos pobles, desvia e torba e desconsella al dit senyor de fer la dita coronacio e pasatge,
partint se o fer sa donar o assignar gran partida de les dites qiiantitats de qire la illa de Serderiya nenguna
subvencio no ha haiida, ans es stada e vui en dia es en perill de perdicio e en gran minve e deshonor del diL
senyor qnc bavia fets les dites empreses e aqueks no aportava a acahanieiit e en gran depaiiperacio del di1 seiiyor
e de la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir com mossen Ximen Perez d Arenos ana en Cerdenya per
finar pan ab micer Brancha fes vendre tantes de les rendes que 1 senyor rey prenia a Mallorques que pujasen
etitorn de XXX m florins, los qiials s einporta a Valencia e aqni compra una galiota d En Diago Cetina per preu
de mil lliures, la qual no n valia CC e part asso costa al senyor rey calament de la dita galera, la qual havia
pagada, e han li mes en compte lo loguer de la dita galera, les qiials cosa redunden en evldent dan del dit senyor e
de la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que com lo di1 inosseil Ximeri Percz fa en Cerdenya trames la
dita galea en guarda de la illa e comeria aquella a 1\7 Franqoy Strany e lo dit Fran~oy prcngue iiiia galiota de
moros han havia CXSSV nioros, deis quals prengues lo dit mossen Semen Perez de qnint XXVII nioros e elegis
los millors que li apparecli, en gran dan del senyor rey e de la cosa publica. lnterrogat si sab o ha hoyt dir que
governador de Serdenya haia acostumat de pendre quint de alguna preso [le catiiis o d altres bens que la galea de
gardia prenga en la dita illa a si es acostuinat ne si pot elegir dels niillors. Interrogat si sab o ha lioyt dir que 1 dit
iiiossen Esemen Perez prenes e Iiagues del dit inicer Brancha XSII m floriiis e de la jiidgessa XIV m floritis, los
quals s a relengiits vers si en gran e irreparable dan de la illa de Serdenya e de la honor del senyor rey e de la sua
corona c de tots sos regnes e terres e de la cosa piiblica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que 1 dit mossen Eximen
Perez dels [liners que S emporta d ayo que vene de les rendes de Mallorcha compra s inoltes vitualles per
forniment de castells, e cotn fus della venes aqiielles e S atiiras ver si los di: ners, en gran perdicio de la dita illa e
del seiiyor rey e del piihlich. Interrogat si sab o ha hoyt dir que N Exemen Perez en pagament del sou dels
soldats assignas alguna quantitat de sal als dits soldats e apres la assignacio,e aquella no contrastant, lo dit X
Eseinen 1'Crei prengnes la dita sal e aquella venes, lo prcii de la qual sa aturas no fahent alguna satisfaccio als
dits soldats, jatsia los dits soldats li hagurssen fet albera coni los havieti haiits e rebuts e s en tenien per contents,
les quals coses redundaren en gran perdicio de la dita illa e dan irreparable del senyor rey e de la cosa publica.
Interrogat si sab u ha hoyt dir si com los dit Esemen Perez fou citat e apellat per lo senyor rey per questio que li
era feta en la governacio, desfornis tots los castells del senyor rey en la dita illa, ?o es, los castells de Joyosa
Guarda e de Aygafreda, de moltes armadures e de moltes exarcias de canrm, de ancluses, [le niartells e de alfres
moltes aynes de ferra, e fes aquelles vendre en enquant'puhlicli en la placa de Caller, e lo preu o preus d aquclls
sa aturas e convertis en sos propris usos, en gran destruccio e pcrill dels dits castells e de la illa e del senyor rey et
de tata la cosa publica. Interrogat si sab o ha hoyt dir que hagnes en Caller molta bella percha de trabiich que 1
senyor rey En Pere hi havia fetes amar e molta fusta de trahuschs, armes e altre scoses e lo dit Eximen Perez fes
traiirc los perns deis trabuchs e tota 1 altra ferramenta que y era, e apres o fes vendre en eiiquant publich en la
playa de Caller, e lo preu o preus de les desus dites coses se aturas e convertis eii sos propris negocis, en gran
dapnage del dit senyor e de la cosa puhlica e senyaladameiit en perdicio dels castells de la dita illa. lnterrogat si
sab o ha hoyt dir qiie stant micer Brancha en Caller hi fos trames per lo senyor rey hun scuder, al qual dchien
Pere Galceran de Calders, per guarda del dit micer Braiicba, si lo dit N Eximen Perez mes hiin scucler appellat
Modnlcll, de casa siia, en la dita guarda ab d altres iiiolts qui 1 guardaven, e lo dit Modolell movent brega en la
placa de Caller se lexas anar contra lo dit Pere Calceran de Calders ab hun punyal donant li 111 piinyalades de les
quals romas afollat de la ma, el dit N Exeineu Ferez pres lo dit Modolell e feu alipares qiie 11 volgucs penjar e
feu lo luenar a\ peii de la forcha, puys fe11 lo n tariiar, si totes aquestes coses feya lo dit Eximen Perez a fi que
lo dit Modolell fos cap de la guarda per fer mills sos affers del dit micer Brancha, en gran dan del senyor rey e del
public. Jnterrogat si sah o ha lioyt dir qiie stant lo dit Eximen perez dga en la casa del senyor rey prenent sa
quitacio e sos drets de son offici de camarlench si s a fet fer cornpte tots anys de 1111 " lliures ¿le salari e 111 m
lliures de sou per de11 cavalls qiie devia tenir en Caller, e no tenia aquella gent que decia e goveriiador ha
acostumat de tenir com los altres governadors no haien acostumat de pendre sitio mill lliures de salari e mill
lliures de sou, e tot aco rediindaven en gran perdicio de la dita illa e dan del dit seuyor e de la sua cosa piiblica.
Interrogat si sab o ha hoyt dir que lo dit N Eximen Perez hagues carrech de la dita pau de Serdenya e de la
guaida o qustodia de liurainent del dit micer Rrancha, asi que no altre, r que per los dit's XXXVI '" florins haia
feta la dita pau e. deliurat lo dit micer Brancha, no restituts los sards del dit senyor rey, cri gran perdicio de la illa
vituperii e minva del dit senyor e damnage gran de la cosa publica. Jnterrogat si sab o lia liuyt dir que inossen
Ximen I'erez di Arenos hagues dit en la plasa de Caller aqiiestes riaraules o semblants dient ho del rey En Pere,
que Deus haya : oLo pages merdos del rey En Pere no volia morir com yo h i fily, lilas yo li baxe 16 c a p~a lo
coxi ni manera que el inori o s cuyta de morir>. Interrogat si sab o ha hoyt dir que lo dit mosseri Eximen Perez
fes talla en Caller qoati se devia partir per venir de la part de ya, de la qual talla s a liaudc 11 " lliiires poch nies o
menys. Interrogat si sab o ha hoyt dir si lo dit mossen N Eximen Perez per executar la dita talla feya traiire les
robes de les cases e vendre aqiielles per pagar $0 que 1s era tasat per raho de la dita talla. Interrogat si sab o ha
hoyt dir que 1 dit mossen Esiinen Perez per gran cohdicia e ambicio de baver aquells S X l l " florins E XIV m
florins d altra part soltas micer Braiicha, no sperant que la pau fos roniplida, segons que ere enpresa, e fes soltar
tots los sards qui eren presos per lo dit seiiyor o sos officials, romanents los sards del dit senyor en la preso de
micer Brancha, los quals viiy encara hi son, en gran perdicio de la dita illa e desonor del dit senyor e dampnage
de la cosa publica. lntei-rogat si sab o ha hoyt dir que lo dit mossen Eximen Perez ab los altres consellers del dit
senyor o ab alguns de ells haien empatsada ni desviada alguna ajuda o subvencio que lo dit senyor o sa terra
volgu~s fer al senyor rey qiii viiy es en les parts de Sicilia, asi de geuts d ariiies com de diners e d altres coses
necessaries a la guerra e conqiiesta que lo dit senyor tots jorns continue en les dites parts de Sisilie.
PROCÉS CONTRA ELS CONSELLERS, DOMESTICS I CURIALS DE JOAN I, e ENTRE ELLS BERNAT
METGE per MARINA MITJA
- 1396, 18 agosto:
En aquest sentit es conserven una sèrie de protocols, datats els anys 1396-97, del notari i procurador de la
comtessa, Bernat del Mas, on consten aquests nomenaments
ARV, Protocols de Bernat del Mas, núm. 2781.
Vegem-ne uns fragments:
Divendres, 18 d’agost de 1396: Sanxa constitueix com a procurador de les seves terres en el regne de
València el cavaller Ambert de Castellvell, de casa seva, i li dóna plena potestat perquè governi aquests
llocs i designi oficials, batlles, alcaids, jurats, etc.
Nos, Sancia Eximenez de Arenos, 54consors spectabilis et egregii infantis Johanis, per Dei gratiam comitis de
Prades, scienter in hoc publico instrumento, ffacimus et constituimus procuratorem nostrum, certum et specialem,
et ad infrascripta generalem, vos, honorabilem Ambertum de Castrovetero, militem de domo nostra, presentem, et
onus huius procurationis in vos recipientem ad habendum55, recipiendum56 et acceptandum57 nomine nostro et
pro nobis a nobili gubernatorie (sic) regni Valentie seu eius locumtenente58 liberam et vacuam possessionem
castrorum lochorum et alcarearum nostrorum et nostrarum, et59 jurium fructuumque reddituum emolumentorum
juridiccionumque (sic) alcaydiarum60 ipsorum castrorum et locorum ach alcarearum predictarum (...)
54 per Dei gracia co del. 55 en del. 56 a nobli del. 57 supra. 58 s del. 59 quibus factibus redditibus emolumentis
juridiccionibus et alcaydiis del. 60 supra.
Dissabte, 14 d’octubre de 1396: Sanxa encomana a Guillem de Perarnau, àlies Francolí, la custòdia del
castell de Serra, amb la paga d’un salari anual de vuit-cents sous reals de València, i amb l’obligació de
guardar el castell amb un altre home i residir-hi allí la major part de l’any.
Nos, Sanxia Ximenez d’Arenos, per Dei graciam comittissa de Prades, domina de Torres Torres et castrorum
et lochorum de Adzoeva, de Serra, de Andilla, de Cortes et de Xestalcamp, sitorum in regno Valentie,
confidentes de fide, legalitate et discrecione vestri Guillermi de Perarnau, alias Francoli, civi (sic) civitate
Valencie, presenti (sic), scienter et gratis comittimus sive comendamus ad usum et consuetudinem Ispanie
castrum nostrum de Serra, situatum in dicto regno Valentie, et infra diocesem eidem (sic) civitatis ita quod vos,61
dum nobis placuerit,62 et non aliquis alius sitis alcaydus sive castellanus dicti castri de Serra ipsumque regatis,
teneatis et custodiatis fideliter, legaliter atque bene, prout de vobis confidimus juxta forum Valencie et morem ac
consuetudinem Ispanie; et quod habeatis ibi tenere alium hominem propter vos in dicto castro pro custodia ipsius,
et etiam vos teneamini inhibi facere residentiam personalem pro majori parte anni; et vos tamen habeatis et
recipiatis pro salario vestro63 et retinencia dicti castri octingentos solidos regalium Valencie anno quolibet (...)
61 de tota vita nostra del. 62 supra. 63 vestro supra.
El mateix dia també li encomana la custòdia i alcaidia del castell d’Andilla a Eiximèn Martínez, de la seva
casa, habitant de Xest, amb un salari anual de vint-i-cinc lliures reials de València i també amb l’obligació
de viure allí la major part de l’any.
Nos, Sanxia Ximenez d’Arenos, [per] Dei graciam comittissa de Prades et domina castrorum et lochorum de
Torres Torres, d’Adzoeva, de Serra, d’Andilla, de Cortes et de Xestalcamp, terminorum et pertinentiarum
eorundem, confidentes de fide legalitate ach discrecione vestri, Eximini Martinez de domo nostra, comoranti (sic)
in dicto locho nostro de Xest, scienter et gratis comittimus sive comendamus vobis, dicto Eximini Martinez,
presenti, castrum nostrum de Andilla situatum in regno [Valentie], ita quod vos de tota vita vestra, et non alius,
sitis alcaydus dicti castri de Andilla ipsumque regatis, teneatis et custodiatis fideliter, legaliter atque bene (...) Et
quod teneamini in dicto castro facere pro majori parte cuiuslibet anni et in tempore necessitatis residentiam
personalem. Vos tamen habeatis et recipiatis pro retinentia dicti castri et pro salario vestro viginti quinque libras
regalium Valencie annis singulis (...)
Dijous, 26 d’octubre de 1396: Sanxa designa a Ramon Marí, veí de Xiva, com a notari del seu lloc de
Xestalcamp.
Nos, Sanxia Ximenez de Arenosio, per Dei graciam comittissa de Prades creamus in notarium vos, Raymundum
Mari, vicinum Xive, per totum locum nostrum de Xestalcamp et terminum eiusdem, ita quod auctoritate nostra
possitis recipere64 et conficere65 in dicto locho et eius termino quecumque instrumenta, acta judicialia66 ,
atestaciones et depositiones testium, testamenta et ultimas voluntates (...)
64 per totam dictam del. 65 supra.66 judicialia supra.
Dissabte, 3 de març de 1397: Sanxa constitueix Pere Gomis, de casa seva, com a alcaid del castell de Xest i
li encomana la seva custòdia.
Egregia domina Sanxia de Arenos,67 comittissa de Prades, comendavit castrum loci sui de Xest Petro Gomiz de
domo sua, et constituit illum alcaydum dicti castri ad forum Valentie, tanquam domus plana, mandavit illi
responderi de redditibus dicti castri prout aliis alcaydis et ad [bene]placitum dicte egregie (...)
67 de del.
Un altre detall digne de menció és que un dels testimonis, Pere de Letxà, afirma que la comtessa de Prades teixia
i filava, consell que també dóna Eiximenis a tota dona que vulgui ser profembra en els capítols 16 i 17.68 Aquest
declarant explica que havia sentit dir a molta gent que el pare de Sanxa, Gonçalvo Eiximenis d’Arenós, era
enterrat a l’església del monestir de clarisses de València i que ell havia vist en el monestir «una bandera penjada
en la qual són les armes tesses dels Arenós, e les quals fahia la dita senyora comptesa».
EDICIÓ CRÍTICA DELS CAPÍTOLS 1-100 DEL "LLIBRE DE LES DONES" DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI CODICOLÒGIC, ESTUDI ECDÒTIC I ESTUDI HISTÒRIC Eva Izquierdo Molinas
- 1397, 12 diciembre.
4.098.—Consignación hecha a la Catedral de Valencia por Elisenda de Romani, viuda de Eximen Pérez de
Árenos, por su madre Erovis, camarera, en lugar de un hospital que debía construir en el arrabal de
Valencia. 12 de diciembre de 1397.
ACV, Perg. 9475.
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia. ELÍAS OLMOS
CANALDA.
- 1398, 26 abril. Rubielos de Mora.
Composición de Elvira Gil Resa y Gil Montañís, vicario, por la que éste, tras obtener licencia del
Arzobispo de Zaragoza, da como válida y firme la venta que ilicitamente Gil Pérez de Resa hizo a Pedro
Fernández de Arenoso, caballero, y a su mujer Pascuala de un huerto cargado con 4 sueldos jaqueses de
dote de un aniversario, fundado por Pelegrina mujer de Pedro Pascual (1350-11-10), y por su parte Elvira
Gil Resa consigna a la parroquia otro trozo de tierra situado en la Plana de la Huerta de Rubielos de Mora
sobre el que carga los 4 sueldos jaqueses en razón del aniversario.
ES.28079.AHN/3.2.2.262//CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.2933,N.16
1399, 18 julio.
Els Centelles contra els Solers
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Per letra de la vostra magnificència és estat manat a nosaltres que aquella certificàssem de la pura veritat del fat d
´En Bernat Servent e d´En Pere d´Ares, del qual a vostra senyoria havíem escrit,…
…E ell dix que li plaÿa. Axí ho féu, que de continent lo dit mossén Gilabert, ab qualsque XL de cavall, s´ich partí
per anar, segons ell dix, a la Alcúdia, on deÿa que avie a parlar ab mossén Eximén Péreç e En Pere de Montagut
e altres qui eren ajustats an la Alcúdia…
Epistolari de la València medieval, Volumen 1. Agustín Rubio Vela
- 1401, 8 agosto:
Tres dels deposants, Lluís Martí, Eiximèn Pérez d’Arenós i Arnau de Conques declaren que Sanxa
Ximénez, la comtessa de Prades, va demanar una salvaguarda al rei Martí, petició que actualment
equivaldria a una ordre d’allunyament. Aquesta salvaguarda fou atorgada el 8 d’agost de 1401, després
d’haver estat revocada el 28 de juliol de 1400. En reproduïm aquí un fragment:
ARV, Governació 2792, mà 5, ff. 8r-11r.
supplicatione vestra jamdicta, ut juri et rationi consona, benigne admissa, tollentes serie ista reuocationem
nostram predictam ac volentes quod protectio et saluaguardia superius designata, non obstante reuocatione
premissa, quam nullius esse volumus efficatie et valoris, vim suam obtineat prestinam et primeram, ad vberiorem
cautelam, vos, dictam nobilem comitissa, et castra et loca de Torres Torres et de Soria ac de Xestalcamp, et
castrum de Andilla et de Cortes, ac etiam tenetiam de Adzueua (…) ceteraque bona uniuersa, tam mobilia
quam inmobilia, vestra et ipsorum hominum et vassallorum familiarumque et officialium, procuratorum,
nuntiorum et negotiorum gestorum vestrorum et aliorum predictorum, quecumque sint et ubicumque, et quouis
nomine nuncupentur, sub nostris custodia, protetione, comanda et guidatico speciali ponimus (…)
Finalment, en Lluís Martí afirma que ell fou un dels encarregats d’aconseguir la salvaguarda reial i declara que la
comtessa va fer guardar i fornir els seus castells. Joan Garcia, a més a més, relata que molta gent li havia dit que
havia vist ballestes i senyals reials als castells de la comtessa de Prades, o sigui que hem de suposar que Sanxa va
disposar tot un arsenal de guerra a les seves propietats, a punt per si Joan de Prades gosava atacar-les.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les dones.
- 1402, abril
A l’abril de 1402 ja havia mort Pere, havent anomenat hereva a la seua filla Gonçalva Ximénez d´Arenós,
en edat infantil, havent anomenat com a tutora i curadora seua a la seua iaia Sanxa.
Arxiu de Protocols del Col· legi del Patriarca de València (APPV) Protocol 26419, notari Rovira.
- 1402, 1 noviembre.
Reg. 2245, fol. 55 v. Lo Rey. — Comte car cosi. Per alguns ardits que havem hauts d aquexes parts soni stats
informats de la entrada de don Johan Martiuez de Luna e d altres, sobre la qual nus haguerem degud :unent
provchit si ho sostingues nostra disposicio personal; car sapiats que ab gran affanv e anuig nos en som venguts
del monestir de forta Celi on eren( errats . Per que us pregar e us encarregam tant com podem que curosament e
ab bon sforç entonats continuauient vers presta execucio e bon :( conclusio dels affers per qui sots aqui chat : (le
manera que n puxats clenaut nostra n(aicstat (legndauunt, segons covo c segurament speram, essor Ioat. 1 ada en
Valencia sots nostre segell secret Io primer dia de Nombre del any MCCCCII [. Rex Martinus. Dirigitur Colt-1M
de Denia . -- Anthonio de Fonte mandato domini Regís facto per Eximinum Petrum d Arenosio militem
consiliarium et camerlengurn.
ITINERARI DEL. REY EN MARTÍ (1396-1402), per DANIEL GIRONA LLAGOSTERA.
- 1402 a 1412.
Referencias de gastos sobre los hijos bastardos de Alfons el Jove y Nicolava Just: Juan y Jaime
ARV, MR 9604, f. 67r 1402
-Dentro de la asignación anual de Alfons el Jove, hecha por Juan de Luna:
En malaltia de Johan lo bastart, fill del dit senyor comte
AMG, 488, f. 6v. Junio 1406
- El Consejo de Gandía hace un gasto para el alquiler de la casa de Juan:
Item doní a·n Bosch a compliment de la paga dels XII florins per los cuals la vila li loguà les seues cases
en què està Johan, fill del Comte...
ARV, MR 9578, ff. 80r. y 83 r. 1407-1412
- Cuentas de Francesc Corts para Alfonso como gastos en equipamiento militar:
...paguí una cervellera per a Johan lo bastard, que costà XXXIII sous... paguí un parell d´esperons per
Johan lo bastard, VI sous...
ARV, MR 9582, f. 27 v. 1412
- Cuentas de Galceran de Vich para Alfonso
...doni a la ama que cria don Jacme, fill del dit senyor, cinhcents cinquanta sous...
ARV, MR 9593, f. 374r.
- Cuentas de Francesc Corts para Alfonso
...doní de manament del dit senyor a na Marieta, la madrina, los quals per lo senyor duch li són deguts de
la soldada de temps pasta que ha servir en lo criar de don Jayme, fill primer del senyor Duch... CCCC
sous.
Alfons el Vell Duc Reial de Gandia, Jaume Castillo Sainz.
- 1403, 15 enero:
Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña
ACA, Reg. 2315, fól. 57.
...confirmatione conficiat publicum instrumentum incontinenti mittendum per fidelem nuncium ad gubernatorem
et comunc Janue supradicte. Quod est actum et datum in nostro regali palatio civitatis Valentie XV die januarii
anno a nativitate Domini M°CCCC° tertio regnique nostri octavo.—Nicholaus de Canyell regens Cancellariam.
—Signum^Martini Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec concedimus et firmamus pariterque juramus et huic
publico instrumento sigillum majestatis nostre jubemus appendicium apponendum in testimonium omnium
premissorum. REX MARTINUS.—Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt nobiles Eximinus Petri de
Arenosio Geraldus Alamanni de Cervilione Berengarius Arnaldi de Cervilione Berengarius de Vilarioacuto
minor diebus Petrus Torrelles milites camerlengi et Nicholaus Pujada bajulus generalis regni Valencie consiliarii
nostri. —Sigí^num Guillelmi Poncii secretarii serenissimi domini regis Aragonum supradicti auctoritateque regia
notarii publici per totam terram et dominationem suam qui mandato ejusdem premissis inter-fuit eaque scribi
fecit et clausit.—Dominus rex in amplo consilio mandavit michi Guillelmi Poncii in cujus posse firmavit et
juravit…
Próspero de Bofarull y Mascaró
- 1403, 3 març.Censal mort. Barcelona
Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaum
e, i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les viles i llocs del comtat de Prades i baronia d'
Entença de l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara, Arbolí, S
iurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip, venen a Pere
Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les rendes dels llo
cs citats. El censal es crea en part per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador reia
l,a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França,
a causa de les quals ha venut o empenyorat per 12.000 florins a la seva mare,Sança Eiximenis d'Arenós, comtes
sa de Prades, el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i
ha obtingut de la mateixa un préstec de 2.000 florins. Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de Barcelo
na, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 1418 havia comprat a Elionor de Montcada, successora de
Destorrent, un censal mort de pensió de 9 ll. 2 s. 10 d. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veg
uer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.
mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/47394/rec/1 “Biblioteca de Catalunya”.
- 1403, 3 març.Censal mort. Barcelona
Els síndics i procuradors de Joan, comte de les Muntanyes de Prades [Joan de Prades i de Foix], del seu fill Jaume,
i de les comunitats cristianes i les aljames jueves i sarraïnes de les següents viles i llocs del comtat de Prades i
baronia d'Entença -l'Aleixar, Vilaplana, Mont-ral, la Riba, el Samuntà, Farena, Capafonts, la Febró, la Mussara,
Arbolí, Siurana, Ulldemolins, Vilanova de Prades, Albarca, Falset, Móra, Garcia, Tivissa, Llaberia i Pratdip-,
venen a Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona, un censal mort de pensió de 1.000 s. i preu de 14.000 s. sobre les
rendes dels llocs citats. El censal es crea per sufragar les despeses del viatge de Jaume de Prades, com a ambaixador
reial, a la cúria romana i el que farà a la cort del rei de França, a causa de les quals ha venut o empenyorat per
12.000 florins a la seva mare, Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades,
el vincle o fideïcomís sobre la baronia del seu avi matern Gonçal d'Arenós, al regne de València, i ha
obtingut de la mateixa un préstec de 2.000 florins. Còpia feta a instància de Rafael Colomer, fuster de
Barcelona, com a hereu del seu pare Francesc Colomer, que el 14 18 havia comprat a Elionor de Montcada,
successora de Destorrent en la possessió del censal mort, una pensió censal de 9 ll. 2 s. 10 d
. òbol i preu de 128 ll. procedent de l'anterior. Ferma del veguer de Barcelona, del 13 de setembre de 1448.
- 1403, 9 mayo.
En el Archivo del Reino de València, se encuentra en los libros de Manaments i Empares la signatura
9827, de los folios 95r al 102r. Se trata de las capitulaciones hechas el 9 de mayo de 1403 por los Reyes
Martín el Humano, su esposa María de Luna y Martín el Joven hijo de ambos, entre distintas poblaciones
del reino de Valencia, con tal de quitar un censo de la ciudad de València, cargado sobre las villas de
Lliria, Jérica, Altura y Barracas. Es una operación económico-financiera para solventar los problemas de
liquidez de la corona, mediante el endeudamiento de las citadas poblaciones, en la que nombran como
responsable de la misma a Berenguer Martí de Torres (I), que es en ese momento procurador suyo y al que
se le nombra Receptor General.
Capitulatio feta entre lo Rey en Marti y Reyna Maria sa muller y los sindichs deles terres del antich patrimoni
sobre certs censals carregats per les dites universitats. /
In nomine domini Pareat universis Que nos martinus dei gratiam Rex Aragonum Valence Majorice Sardinie et
Corsice Comes que barchinone Rossilionis et Ceritanie et Maria eadem gratiam Regina Regnorum et Comitissa
Comptatum predictorum nomine nostro propio et ut procúrate generalis Benissimi principis Martini eadem
gratiam Regis Cicilie ducatum que Attenas et Neopatrie Dictis excellentissimi et potentissimi principis et domini
Martini eadem gratia Regis Aragonum nostri preaumbuli viri e domini at que nostri primogetiiti multum cari at in
omnibus Regnis et vostris domini Regis eiquodem post dies suos prosperos utinam et longeos felices deo propitio
succesoris per ut et procuracione nostra huius modi constat clare instrumento publico Rege sicilie memorati suo
pendenti sigillo munito dato e acto in Civitate Cachiari Anno incarnationis domini nostri Jeshu Xristi Millesimo
ccccº iº die xx mensis septembris inde decima Anno regiminis dicti Rege sicilie decimo e clauso pro fortunium
carro sum secretarium Regis eius...
... Sig [+] num Martini dei gratia Regis Aragonum Valencie Maiorice sardinie et Corsice Comitis que barchinone
Rossilionis et Ceritanie qui predicta laudamos concedimus firmamus eos et juramus huicumque publico
infrascrito sigillum nostrum apponi jussimus impendenti.
Sig [+] num Marie dei gratia Regine Aragonum Valencia Maiorice sardinie e Corsice Comitissa que barchinone
Rossilionis et Ceritanie. Que nominibus supra dictis premissa laudamos concedimus firmamus eos et juramus
huicumque publico infrascrito sigillum nostrum jussimus aponendum. / supra facimus pascicimur et permittimus
nos Rex e Regina predicti nominibus quibus supra vobis sindicis actoribus et procuratoribus memoratis
nominibus propiis vostris et universitatum ac singularium predictorum in manu e posse pecertari et notarium
infrascripti ut publice persone pro vobis et vostris ac universitatibus et singularibus memoratis et aliis eciam
personis quarum intereset et intereserit recipientis pacis centis ac ece legitime stipulantis.
Quod est actum et datum in loco de burjaçot nona die madii Anno a nativitate domini Millesimo
Quadringentesimo Tertio Regnique nostri dicti Regis Octavo bn anglesii __ de ca_ll
Testes sunt qui fuerunt ad predicta presentes silicet firme domini Regis predicti Nobilis Eximinus petri de
arenosio miles Consiliarius et Camarlengus domini Regis. Jacobus pastoris Consiliarius et Tesaurarius domine
Regine ac Raymundus torrelles Camerarius iam dicte. Et firme Domine Regine predicte Jacobus pastoris iam
dictus Franciscus pujada Consiliarius e scriptor porcionis domus et Antonius valls scriptor Domine Regine
permisse.
Sig [+] num guillermi poncí secretarium premissimi dicti Regis Aragonum supradicti ancte Regia notarium
publici per totam nostram e dominationem suam. Qui de predictorum dominorum Regis et Regine mandato
premissis interfuit eaque scribi fecit e clausit cum raso in línea v loci dles.
Comprobatum personalem cum suo originali
capitulatio_feta_rey_marti.pdf. La Hoja de Malva, Adriá Hernández
- 1403, 24 mayo.
Privilegio del rey declarando exención tributaria a D. Pedro Arenoso.
Arch. Catedral de Barcelona. Cartas Reales de 1376 a 1464, núm. 47.
Miro, Jose Ignacio. Op. Cit., Pág. 26, núm. 60. Signos y firmas reales. José Mª Álvarez Cervela.
- 1403.
Se trata de un pago único que realiza la aljama y que recibe el nombre de "alcavala", caso de las aljamas
de la baronía de Arenós en 1403 -EspadeIla, Vallat, Toga, Torrexiva, Tormo, Cirat y Paudell-, y que suma
más del 90% del valor total, siendo el resto de rentas detalladas al margen muy reducidas en valor: dula de
gallinas, diversos monopolios como taberna, baños, tienda, tintorería o carnicería, y algún otro derecho
como los luismos y las multas.
A.R. V , Mestre Racional. n"9607, Libro de cuentas del Marques de Villena. fol82r% 9lrP
Los mudéjares de la Valencia medieval: renta y senorío. Enric Guinot.
- 1403, 28 octubre.
La primera carta del rey don Martín a Violante de Aragón.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
"Molt cara cosina: vagant l'abbadiat del monestir de les Menoretes de la ciutat de Valencia ... han eleta vos en lur
abbadesa ... Per que notificant vos la eleccio damunt dita, vos pregam tan affectuosament com podem, que per
alguna manera no rebugets pendre e acceptar la dita abbadiada, ans vingats de continent e com abans porets al dit
monastir, e vullats entendre en lo bon regiment e exercici de vostre abbadiat.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1403, 28 octubre.
El rey dirige otra carta a la abadesa del monasterio de Játiva, para que aconseje a sor Violante a la
aceptación de abadesa de la Puridad.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
"Lo Rey".
Venerable abbadessa: vagant l'abbadiat del monestir de les menoretes de la ciutat de Valencia per liberal e
voluntaria resignado a" aquella qui lo abbadiat óptenla, les monges del dit monestir, per via del Sant Spirit, en
gran e sobirana concordia han eleta en lur abbadessa e regidora la religiosa e molt cara cosina nostra sor Violant,
monja del vostre monestir, filia del nostre molt car onde lo duch de Gandía, créent e sperant fermament que per
lo regiment, saviesa e bona administrado de la dita eleta lo dit mo nés tir ... pendra gran augmentado. Per que
notificant vos la eleccio damunt dita ... e pendre, e la y façats venir de continent. E sera cosa ... Dada en Valencia,
sots nostre segell secret, a XXVIII dies d! octubre del any M. CCCC. III. Rex Martinus.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1404:
Documento donde aparece Eiximèn Pérez de Arenós como heredero de Saura de Arenós, mujer que fue del
noble Juan de Bellvís, "sororis vestre". O sea que Saura y Eiximèn eran hermanos.
Archivo ACCV, Protocolo de Gerardo de Ponte nº 25027
Eva Izquierdo Molinas
- 1404, 9 julio:
Ferran Ximénez d’Arenós, caballero, señor de Alberic, de la Foya y de Benifaraig, hijo de Eximén Pérez
d’Arenós y de su segunda esposa, Boila, el cual se vería afectado por las disposiciones testamentarias (9 de julio
de 1404) de la primera esposa de su padre, Elicsén de Romaní, fallecida sin descendencia y que le acarrearía
diversos pleitos con su primo Manfré Escrivà. Las disputas se prolongarían a lo largo de los años e implicarían de
lleno a Ferran Ximénez d’Arenós hasta el punto de que éste se viese obligado al endeudamiento personal para
sostenerlas.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
- 1404, septiembre.
Alfonso el Viejo, duque de Gandía, nombraba juez en el juicio entre los moros de Torrechiva y Espadilla
sobre el uso de los “emprius” y pasturas de Torrechiva sobre Espadilla.
ARV, MR, nº 9568, Fól. 146 v-147 r.
Sobre la depredació dels drets dels sarraïns valencians. Enric Guinot.
- 1404, noviembre
Alfonso el Viejo, duque de Gandía, mandaba a los musulmanes de Espadilla que no llevasen a abrevar sus
rebaños a los términos de Toga y Torrechiva.
ARV, MR, nº 9568, Fól. 167 v-168 r.
Sobre la depredació dels drets dels sarraïns valencians. Enric Guinot.
- 1405.
Por la renuncia de sor Margarita Janoveres a la prelacia, "las monjas, llevadas del Espíritu Santo
eligieron de común acuerdo por Abadesa a sor Violante de Aragón, religiosa del monasterio de Santa
Clara de Játiva. Comunicada a sor Violante por el rey don Martín, primo suyo, la elección que de ella se había
hecho, y rogándola aceptase sin demora el abadiado, ella se resistió y opuso cuanto pudo a su aceptación,
mediando para ello reiteradas cartas del rey, no sólo a ella, sino también a la abadesa de Játiva, a sus padres los
duques de Gandía.
ACÁ. Cancillería. Reg. 2.245, fol. 198 r.
Sor Violante ejercía el oficio de abadesa en el monasterio de Santa Isabel de Valencia, según se deduce de
los libros de cuentas del maestre racional .
ARV. Maestre Racional, a.. 1.405. S. C-23.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1405, 4 abril. Valencia.
Reconocimiento de deuda hecho por Joan Gostanç y Francesc Corts, de casa del conde Alfonso de Dénia, a
favor de Eximén Pérez d'Arenós, de Valencia, por 200 florines de oro de Aragón. Dada en Valencia ante el
notario, Jaume de Vallsegur.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 356
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 356
- 1406, 23 agosto:
ALBERICH 9. In Gratiarum 15 regis Martini, de annis 1405, 406, 407, fol. 135, 23 augusti 1406, rex concedit
Eximenio Petri de Arenosio quod, vita eius durente et non ultra, jurisdictio regia criminalis castri et loci de
Alberico ipsius Eximenii, quam pro certa pecuniae quantitate tenebat pignori obligatam, nullo modo redimi
valeat ab ipso per regem vel eius successores aut officiales. Quam gratiam post obitum dicti Eximenii extingui
vult ipse rex.
Reg. 2203, fol. 135v.
Liber patrimonii regii Valentiae
- 1406, 2 octubre:
Fichas de Luis Cerveró del Archivo del Reino de Valencia: 2 octobris, 1406. Publicats los cap. e cartes nupcials
entre Ex. Pérez d'Arenós, cavaller de València,e na Isabel Maça de Liçana, donzella filla quondam dels molt
nobles mossèn Pere Maça de Liçana, cavaller, e de Na Blanca Centelles, muller daquell de la part altre, ço es en
lo loch de Alberich en lo alberch castell e habitacio del dit noble dins la capella de aquell, en poder de mi, Jacme
de Montblanch, notari
ARV. Justicia C. 3710 M° L8 f. 27v°.
- 1407, 12 febrero:
Conflictos con los ganaderos de Teruel y lo sabemos por una carta del Duque de Gandía y Marqués de Villena a
los regidores y procurador de la Comunidad de Teruel sobre peñoras hechas a Pere Estevan, cabrero, vecino de
Fuentes, por vecinos de La Puebla de Arenoso y está fechada en 1407 en Valencia.
Las peñoras eran una especie de multa por alguna infracción cometida por el cabrero turolense. Estamos
hablando una carta sobre un suceso ocurrido 90 años después de recibir la carta puebla.
- 1408, 6 mayo.
Copia autentica del proceso instado en 6 de Mayo 1408 por parte de don Ximen Perez de Arenós contra
don Manfredo Escrivá de Romani, exponiendo que por orden del Rey había ido a gobernar el castillo e
ysla de Caller en los años 1387, 88, 89, 90 y 91 que antes otorgó poder a doña Elisen su consorte para
administrar sus bienes y que por ser don Manfredo heredero universal de doña Elisen se le condenase a
darle cuentas de dichos cinco años y a entregarle las cantidades que hubiese percivido .
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 071
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. PARES
-1409:
[Libre de les dones. Español] Título: Libro llamado de las donas compuesto e ordenado por el reverendo
maestro francisco ximenes... a petición de la honrrada Señora Doña Sancha Ramírez de Árenos, Condesa
de Paredes
Autor Eiximenis, Francesc (m. 1409)
Fecha: entre 1401 y 1500?
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000134491&page=1 BIBLIOTECA DIGITAL HISPÁNICA
- 1.409.
Martín I pide al papa la revocación del nombramiento de sor Violante de Aragón para abadesa del
monasterio de Pedralbes.
ACA, Reg. 2.188, fol. 3.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1409, 14 enero. Monasterio de Pedralbes.
La comunidad del monasterio de Santa María de Pedralbes elige como procurador al presbítero
Bartolomé Colell, a fin de que este se desplace hasta sor Violante de Aragón para comunicarle mediante
una bula pontificia, que ha sido elegida abadesa de dicho monasterio.
A. Mon. Pedralbes, Comuns-Bulas Pontificias, num. 1.146.
Publ.: S. PUIG Y PUIG, Episcopologio Barcinonense. Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1.387-1.430)
(Barcelona 1.920).
Inserción.
Noverint universi quod ego sóror Ysabel Marcha, vicaria monasterii béate Marie de Pedralba, territorii
barchinonensi ordinis sánete Clare, regens curam et administrationem dicti monasterii vaçcantis per
resignationem canonice factam per nobilem religiosam dominam sororem Yolantem de Pallars, olim abbatissam
huius monasterii, et in absentiam egregii domine sororis Yolantis de Aragonia in abbatissam dicti monasterii
noviter electe, et conventus etiam dicti monasterii in quadam domo vocata "del Torn", ex causa subscripta, ad
sonum campane convócate et congregate, cuiusquidem conventus seu sororum pro eodem conventu
convocatarum et congregatarum nomina inferius describuntur seu nominantur. Ex certa sciencia citra
revocationem quorumvis procuratorem, yconomorum et actorem per nos huiusque constitutorum, constituimus et
ordinamus procuratorem, yconomum et actorem nostrum et dicti monasterii et conventus, certum et specialem,
venerabilem et discretum Bartholomeus Colelli, presbiterum rectoremque ecclesie Sancti Martini de Montenigro,
Barchinone diócesis, ad presentandum et offerendum pro nobis et pro nostro nomine et monasterii et conventus
predictorum, dicte egregie domine sorori Yolanti de Aragonia quamdam bullam sanctissimi in Christo patris et
domini, domini nostri Benedicti pape XIII clausam, in qua sibi ab ipso domino nostro papa iniungitur quod
eleccioni hic de persona sua facte in concordia in abbatissam consentiat et aabbatiam huius monasterii acceptet,
et ipsi domino obediat ut tenetur, et ad istud monasterium de Pedralba gubernandum et regendum veniat
postposita mora notabili offerendo sibi expensas necessarias pro itinere tarn pro parte sui quam pro sua
venerabilis comitiva. Et si quod absit mandatis apostolicis renuerit obedire ad protestandum, requirendum,
respondendum et replicandum et triplicandum. Et inde de predictis omnibus et singulis fieri faciendum et
recipiendum publicum et publica instrumenta et ad predicta et quodlibet predictorum procuratorem et
procuratores et substituendum et eum vel eos seu destituendum et mutandum quando et quociens volueritis. Et
omnia et singula alia faciendum in predictis et circa ea pro nobis et nomine nostro et dicti monasterii ac
conventus quecumque ad hec utilia fuerint ac etiam opportuna et que nos possemus personaliter constitutus.
Etiam si talia fuit que mandatum exigat speciale prominentes vobis et substituendo seu substituendis a vobis et
notario inphrascrito, tamquam publice persone que personis quarum interest et intererit stipulanti, sub ypotheca
bonorum nostrorum et dicti monasterii et conventus nos semper habere ratum et firmum quicquid per vos dictum
procuratorem et substituendi et substituendos a vos in predictis et circa ea pro nobis et nomine nostro et dicti
monasterii et conventus precatum et actum fuerit sive gestum et nullo tempore revocare.
Actum est hoc in dicto monasterio, in domo videlicet dicta del Torn, quartadecima die ianuarii anno a Nativitate
Domini millesimo quadragentessimo nono.
Sig(signo)num sororis Ysabelis Marcha vicarie. S(signo)num sororis Saurine de Vallesica thesaurarie. S(sig no
jnum sororis Caterine Salada thesaurarie. S(signo)num sororis Geralde de Pallars.
S(signo)num sororis Elionoris de Sánete Pace. S(signo)num sororis Stelle de Narbona. S(signo)num sororis
Margarite de Montecatheno.
S(signo)num sororis Yolantis de Scintillis. S(signoJnum sororis Constancie Leoparde. S(signo)n\xm sororis
Maciane Ferrera. S(signo)num sororis Johane de Vieh. S(signo)num sororis Yolantis de Pallars.
S(signo)num sororis Sibilie Mascorda. S(signo)num sororis Caterina Basora. S(signo)num Caterine de Rovire.
S(signo)num sororis Sibilie de Sarriano. S(signo)num sororis Sibilie de Rexach. S(signo)num sororis Alamande
de Guardiola. S(signo)num- sororis Elionoris de Medalla.
S(signo)num sororis Sibilie Ferrera. S(signo)num sororis Elionoris Coloma. S(signo)num sororis Sancie
Deztorrent. S(signo)num sororis Margarite Sacosta. S(signoJnum sororis Francisée de Magarola. S(signo)num
sororis Angeline de Busquetis. S(signo)num sororis Marquesia Sailla. S(signo)num sororis Angelines Rus.
S(signo)num sororis Francisée de Podiolo. S(signo)num sororis Aivire Corallis. S(signo)num sororis Naudme de
Busquetis. S(signo)num sororis Constancie Sap. S(signo)num sororis Anglentine de Caxtis. S(signo)num sororis
Margarite de Copons. S(signo)num sororis Blanque Mirone. S(signo)num sororis Clarite de Villafrancha.
S(signo) sororis Isabelis de Corbera. S(signo)num sororis Isabelis Jova. $(signo)num sororis Antoniete Ja.
S(signo)num sororis Valensone de. Casa Sagra. $(signo)num sororis Francisée Ximinis. S(signo)num sororis
Olívete Ferrera. S(signo)num sororis Sanctiete de Medalia. S(signo)num sororis Johanete de Gualbis.
S(signo)num sororis Tecle Marqueta. S(signo)num sororis Johannete Bassa. S(signo)num sororis Caterine
Salada. S(signo)num sororis Elionoris de Hostalricho. S(signo)num sororis Caterine de Podiolo. S(signo)num
sororis Yolantis de Gordiola. S(signo)num sororis Anthigone Martina. S(signo)num sororis, Francisée Ribalte.
S(signo)num sororis Constancie Cavila. S(signo)rmm sororis Anthonie Coriza. S(signo)num sororis Beatricis de
Gordiola. S(signo)num sororis Johannete Solera. S(signo)num sororis Catherine Porta. S(signo)num sororis
Philipone de Medalia. S(signo)num sororis Elicie de Vallesicca. S(signo)num sororis Clarete de Mecalen.
S(signo)num Elionoris de Podio Mirone. S(signo)num sororis Anthigone Grosa. S(signo)num sororis Yolantis de
Olivella. S(signo)num sororis Claramunde Ciges. S(signo)num sororis Ysabelis Ni ves. S(signo)num sororis
Johannete Paschala. S(signo)num sororis Brigide Pujades. S(signo)num sororis Johannete Boscana. S(signo)num
sororis Francisée de Maso. S(signo)num sororis Blanche Dezvalls. S(signo)num sororis Sibilie de Sobreriva.
S(signo)num sororis Francisée Casells, monialium dicti monasterii et conventum ipsius facientium, que hec
nomine dicti conventus laudamus, concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt: discretus Franciscus Pinosa presbiter et beneficiatus in sede Barchinone, Petrus Terrers et
Gabriel de Forest notarii, cives Barchinone.
Sig(signo)num Raymundi de Forest, auctoritate regia notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV. doc. 54
- 1410, 7 de marzo.
Yolanda de Arenós (hija de Gonzalo Díez de Arenós), y esposa de Alfonso, duque de Gandía, por voluntad
propia y sin indicar las razones, redacta (seguramente de puño y letra) un testamento muy corto mediante
el cual deshereda a su familia: hijos, hijas, nietos y nietas, y nombra por su único heredero, incluyendo
también todo el señorío de Arenós, a Juan Martínez de Luna, despensero del duque.
-En caso de que este heredero no aceptase la herencia, por la razón que fuera, le sustituiría en la herencia su hijo
Pedro Martínez de Luna.
-Juan de Luna sí que debió aceptar la herencia, y el documento cita que se siguió un pleito largo en los años 20-
30 del siglo XV por este motivo (con los familiares directos de la duquesa), que debió ganar, porque la última
voluntad de la duquesa estaba clara mediante ese testamento, escrito sobre un folio de papel.
-A la muerte de Juan de Luna heredó sus bienes y por tanto el señorío su hijo Pedro de Luna, que se casó con
Yolanda de Tamayo y tuvieron una hija, llamada Aldonza.
-Cuando Pedro de Luna murió, su yerno Juan de Valldaura, en nombre de su esposa Aldonza, y de su suegra
Yolanda, pidió al rey Juan de Navarra, lugarteniente del rey Alfonso el Magnánimo, el reconocimiento de la
herencia de Yolanda de Arenoso, seguramente porque alguien la habría puesto en entredicho.
-El rey Juan de Navarra, mediante orden fechada el 4 de mayo de 1453 ordenó que se buscara en los protocolos
notariales que estaban en esos momentos en poder del notario de Valencia Antonio Villana, el testamento original
de Yolanda de Arenós, con el fin de que se renovara el derecho que en esos momentos correspondía a Aldonza,
por ser hija y heredera de Pedro de Luna.
-El notario buscó y encontró la documentación del proceso judicial celebrado treinta años atrás, y en esa
documentación se encontraba el testamento citado, por lo que en cumplimiento del mandato del rey Juan de
Navarra procedió a expedir copia del mismo, y levantar acta de todo este asunto, para entregársela a Juan de
Valldaura, que la había solicitado formalmente (toda esa acta cuenta lo que he dicho hasta ahora, y es el
documento que me has enviado)
Vicente Garcia Edo.
Un grupo de expertos ha localizado en el monasterio de Sant Jeroni de Cotalba, en Alfauir (Safor) la cripta
familiar del poeta Ausiàs March. Gracias a estas excavaciones también se ha podido aclarar la ubicación de la
llamada Capella Ducal, reservada en su día a la dinastía del Duque de Gandia. Aunque no ha sido indagada en
estos trabajos, únicamente centrados en la capilla de los March, en su origen se encontraban en esta capilla los
entierros de la esposa de Alfons, El Vell, primer duque de Gandia y fundador del monasterio, Violant Díaz de
Arenós, así como de su hijo, Alfons, El Jove, segundo duque de Gandia y otros miembros de la casa real de
Aragón. Esta capilla podría ser objeto de futuros trabajos arqueológicos en la iglesia del monasterio y dar lugar a
nuevos hallazgos.
https://www.elnacional.cat/es/cultura/localizada-la-cripta-familiar-del-poeta-ausias-march_122904_102.html
- 1411:
Isabel Maça de Liçana aparece como mujer de Eximén Pérez de Arenós.
Colegio del Corpus Christi de Valencia ACCV, Protocols de Francesc Escolà, núm. 27694
"Isabel Maça, uxor nobilis Eximini Petri de Arenosio" .
Eva Izquierdo Molinas
-1411, 26 octubre.
SESION DEL DIA 27.
Se leyó primeramente la carta que sigue : ( m }
Tom. 17. al. 1076. mo \i reverents egregis nobles honorables e savis senyors lo parlament del principat de
Catalunya ajustat en Tortosa. — Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors: huy data de la
present gran mati co es be tres hores ans de dia ciar reebem una letra vostra ab la qual nos prorogavets la prefixío
del terme qui anava per vuy tot dia a dimecres primer vinent per tot lo dia: e aviat lo correu sens resposta
encontinent apres un scudei\ del maestre de Muntesa fon aci per part dell appellat P. Johan lo qual nos ha dit que
mossen Exemen Pérez Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e misser Johan Mercader qui venen
agí per part deis barons cavallers e gentils homens quis dien forans han jagut a nit passada a Pobla Tornesa e que
vuy o dema serán aci. E sia lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Trayguera a XXVI de octobre ans de diñar del
any MCCCCXI. — Los vostres missatgers trameses en regne de Valencia a vostre servir et honor apparellats.
COLECCION DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA yui¿(/tcacÁ¿ cte Sica/' o-
tc^tt POR EL ARCHIVERO MAYOR D. Próspero ele Bofarull y II asearó. TOMO II. PROCESOS Y
PARLAMENTOS DE mi, m&w i mili, CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGON.
- 1411, 28 mayo.
Presentación a Arnau Guillem de Bellera, virrey y gobernador del reino de Valencia, de una carta patente
de Alfonso, duque de Gandia, marqués de Villena y conde de Ribagorza y Dénia, protestando de las
injusticias con él cometidas en las prendas ordenadas hacer en la baronía de Arenós, por lo que le requiere
que acepte el asesoramiento, para tratar de sus asuntos, de Ginés Rabaça. Ante el notario, Antoni Bisbal.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/BG PerB//BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 405
BG PerB : Pergaminos Bailia, núm. 405
- 1412, 6 de febrer:
Joana de Prades (Gonçalva Ximénez d’Arenós, des de 1412) heretarà el 1414, de la seua àvia Sança, unes
possessions tan hipotecades i carregades de censals que pràcticament estaven en mans dels censalistes. Els drets
successoris (drets relatius, sobre possessions empenyorades, sembla) de diverses baronies (Andilla, Xest,
Gestalgar, Assuévar i, entre elles també Serra) van ser atorgats al jove Joan Ramon Folch, futur III Comte de
Cardona, com a futur marit de Joana i part de la dot d’aquesta. En el seu testament, de data 6 de febrer de 1412,
Sança nomenava a Joana (per a després de la seua mort) com a hereua del vincle o fideïcomís establert per son
pare (Gonçal Ximenes d’Arenós) sobre els castells, vila i llocs d’Andilla i de Cortes (d’Arenós), amb tots els seu
termes i pertinences i amb tota jurisdicció, mer imperi, i tots altres drets. També refereix seguidament els drets
successors respecte a les baronies de Serra i de Torres Torres, però diu al final d’açò un curiós però significatiu
condicionament, quan afegeix: “si en algun moment pogueren ser descarregats els censals que pesaven sobre els
castells, vila i llocs d’Andilla i Cortes, per part de qui algun dia poguera tenir o posseir els castells, tinença, llocs i
alqueries de Torres Torres, de Serra, de Gestalcamp i d’Assuévar, o qualssevol d’ells”. En altre moment del
estament fa constar que els castells, tinença i llocs de Xest (Xestalcamp) i d’Assuévar, amb tots els seus termes,
pertinences i drets eren “estats” que pertanyien al domini de Sança, en haver-li estat atorgats pel testament de son
pare i en haver-se ratificat aquesta adjudicació, fora de tot vincle, mitjançant sentència judicial promulgada per
l’honorable Misser Bartholomé del Mas, jutge delegat del Molt Alt Senyor Rei
Els drets de successió li van ser ja atorgats deixant constància la seua àvia, en llur testament, de l’orgull
que tenia de la seua néta:
Referències al testament en una Adición al memorial ajustado... (AHN-SN, F.N., lg. 263/28-30).
Vos, Doña Gonzalba Ximenez de Arenos, nieta nuestra muy amada, hija del Egregio Don Pedro de Prades
quondam hijo primogénito nuestro, que solíais ser nombrada Doña Juana de Prades, haver assi diferido, y dado
lugar al honor del dicho nuestro padre, que havéis querido tomar el nombre y apellido de aquél, y llevar las armas
con sus señales, assi que os haveis hecho nombrar y nombrado Gozalba Ximenez de Arenós...
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
- 1412, 5 de mayo.
La muerte del conde de Ribagorza don Alonso ocurrió en Gandía, en cuya iglesia mayor recibió sepultura.
HISTORIA DEL CONDADO DE RIBAGORZA. Manuel Iglesias Costa.
Don Alfonso fallecía el 5 de mayo de 1.412: "en lo dit any, a V de maig morí lo duch vell de Gandia"
Dietari del capella d'Anfos el Magnanim, cd. SANCIIIS SIVFRA, pg. 102.
Alfons visqué moltíssims anys, en qualsevol cas més de setanta-cinc, ja que la seua mort es produí el cinc de
¿març? de 1412
ARV, G 2.230, mà 36, f.40v; testimoni de Joan Lorca en el procés sobre la possessió de la baronia d’Arenós
després de les morts d’Alfons el Vell i la seua esposa Violant d’Arenós.
ALFONS EL VELL, DUC REIAL DE GANDIA Jaume Castillo Sainz
- 1413.
El duque de Gandía financió su marcha al sitio de Balaguer en 1413 a través de censales que sus señoríos
cargaron "per rahó del viatge per aquell dit senyor duque fet al siti de Balaguer ab gent d'armes" por un
monto de 196.000 ss.: por la villa de Gandía, el loch de Palma y las alquerías musulmanas de sus términos
(110000 ss.), por el loch de Ondara (10000 ss.), por la Vall d'Ayora (40000 ss.) y por la baronís de Arenós
(32000 ss.)
ARV, MR, nº 9587, fols. 62r-63v.
Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Jorge Sáiz Serrano.
- 1413, 6 d’octubre.
Segons Lluís Martí, Sanxa Ximenis d’Arenós emmalaltí abans de la mort de Joan de Prades, i morí
aproximadament un any després que el seu marit. De fet, conservem una donació feta per la comtessa al
seu fill Lluís de Prades i a la seva néta Gondiçalva, datada el 6 d’octubre de 1413, que ens referma aquest
fet.
ARV, Governació, núm. 2203, f. 38,
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1414 aprox.:
34550, 46. Sentencia dada por el infante don Juan de Aragón, (después Juan II, rey de Aragón), en el pleito
sobre la reparación del castillo de Cullera, de una parte, y el clavero de Montesa de otra.
Sin lugar ni data, copia en valenciano. I-10,fº 55 a 56.
Indice de la colección de Luis Salazar y Castro. Tomo XXIII.
- 1414. 26 febrero.
Capitulaciones hechas para el matrimonio de Juan - Ramón Folch, vizconde de Villamur, hijo de Juan
Ramón Folch, conde de Cardona, con doña Juana Ximénez de Arenós, hija de Pedro de Aragón, conde de
Prades. Copia, en latín y valenciano, de la misma letra que la anterior.
Colección Salazar y Castro. M-47, fº 183 a 193.
https://books.google.es/books?
id=85nAGvyeKhcC&pg=PA26&lpg=PA26&dq=GONZALVA+XIMENEZ+DE+ARENOS&source=bl&ots=A
wOSKlIGr7&sig=ACfU3U06O2m1fXszhOoSdm4Lw6A-hbUw4A&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjsid2-
iYfpAhWdDWMBHWBUC34Q6AEwAHoECAoQAQ#v=onepage&q=ARENOS&f=true
1414, 7 abril:
Gonzalva Ximenez Arenos (Joana de Prades).
Casó con Joan ramón Fernández de Cardona, vizconde de Vilamur en 1414, que reconoce haber recibido los
lugares en virtud de los capítulos matrimoniales entre ambos
A.D.M. Segorbe. Legajo 115 paquete 127 nº 2784.
- 1414, 14 de maig:
Joan Ramon Folch, fill del II comte de Cardona, reconeix haver rebut com a dot de la seua esposa, Joana
de Prades (Gonçalva) els drets sobre les següents possessions: Cortes, Andilla, Torres Torres, Serra,
Assuévar, Soneixa, Gestalgar i Gestalcamp, en virtut dels capítols matrimonials signats dos any enrere .
ADM, Segorbe, lg. 115, paquet 127, núm. 28
Any 1414, Joana contragué matrimoni amb Joan Ramón (II) Folch de Cardona (1400-1471), hereu i successor del
II Comte de Cardona, que també tenia per nom Joan Ramon (I)30. Potser que la mort del III Comte de Prades
(com també la de na Sança) haguera generat raons de conveniència o d’oportunitat, que precipitaren la boda de la
seua néta, de 20 anys d’edat, amb un nuvi que sembla només tenia 14 anys.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
- 1414, 12 septiembre:
Joan conte Prades va morir el 1414. Ens consta per una carta del rei Ferran d’Antequera al príncep Alfons,
a qui informa de la defunció:
Lo Rey. Príncep molt car e molt amat primogènit: segons certament havem sabut, lo comte de Prades,
nostre oncle, ha finat sos darrers dies. Per [què] notificam-vos per nostre avisament, car, per ésser de nostra sanch
reyal e en tan propinqua grau, devets uns quinze dies vestir negre. Axí matex, vos certificam com hir partim de
Morella, e vuy, dada de la present, som arribats ací en Alcaniz ab bona disposició de nostra persona. E axí matex
havem trobada en bona sanidat la reyna, nostra cara muller e senyora, e mare vostra, e los infants, nostres cars
fills, frares vostres. E haja-vos, príncep, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e
guarda. Dada en Alcaniz sots nostre segell 267 secret a XII dies de setembre de l'any M CCCC XIIII. Rex
Ferdinandus
(López Rodríguez 2004: 293). Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i
sobre l’origen del libre de les dones.
Segons deduïm per la documentació exhumada, Sanxa Ximenis d’Arenós i la seva nora es van
repartir les tutories i curadories de les filles de Pere de Prades, segurament perquè mantenir les cinc
infantes a la vegada era massa costós econòmicament. Tenim la certesa, per altra banda, a través del
testament de Pere de Prades, que les nétes més joves de Sanxa van ser col·locades en un monestir, tal com
era la voluntat del seu pare. Reproduïm aquí el fragment en qüestió:
ADMC, SogorbCardona, Prades, rotlle 82, fot. 322.
Ítem lexam a dona Johanna, filla nostra major e de la dita muyler nostra, per son maridatge, viginti mille
florenos d’or d’Aragó, e tot altre dret que li pertangua en nostres béns, instituint aquela dita filla nostra hereva en
la dita lexa. Ítem lexam a dona Margalida, filla nostra e de la dita muller nostra, per son maridatge, altres viginti
mille florenos de la dita ley per legítima, e tot altre dret que li [per]tanga en nostres béns, instituint aquela dita
filla nostra hereva en la dita lexa. Encara volem, ordonam e manam que Timbors e Isabel, filles nostres e de la
dita muller nostra, hoc encara les altres filles nostres d’ací avant naxedores de la dita muyler, sien monges e
entren en aquels monestirs de dones de religió, en los quals a la dita senyora mare nostra e a la dita dona Johana,
muller nostra, plaurà e serà ben vist faedor; e a cascuna de les quals, dites Timbor e Ysabel, filles nostres, e
altres filles nostres nexedores d’aquí havant, sien comprats M C solidos censalls e annualls, rendalls e perpetualls
en loch segur, sens luisme e sens fadiga, a ops e a sustentació de la vida de cascuna de les dites Timbor e
Ysabell, e altres filles nostres d’aquí havant nexedores segons dit és
Hem de suposar, doncs, que Sanxa i la seva nora es feren càrrec sobretot de les nétes que no foren posades
en orde, Joana i Margarida, i que totes aquestes dones foren ajudades pel rei Martí l’Humà i per la seva esposa
Maria de Luna. Tal com veurem més avall, Joana, la primogènita, va estar sempre molt a prop de la seva àvia.
Segurament la vídua de Pere de Prades, no podent mantenir les dues filles, va deixar-ne una, Joana, amb la seva
àvia, fet bastant habitual a l’edat mitjana
(Vinyoles 1976: 111). Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre
l’origen del libre de les dones.
- 1414, 28 junio.
La abadesa Violante de Aragón recibía el luísmo de la venta de unas casas, propiedad del monasterio,
sitas en la parroquia de Santa Catalina de Valencia, en la " Ρobla Vella"
AHN. Clero. Valencia, carp. 3301, num. 11.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1415:
Colegio del Corpus Christi de Valencia ACCV, Protocols de Francesc Escolà, núm. 27693
"Isabel Maça, uxor nobilis Eximini Petri de Arenosio" (fot. 56) y en el mismo archivo de protocolos aparece
este Eiximini Petri de Arenosio como "usufructuarii omnium bonorum et jurium que qº fuerunt nobilis
Elicsendis de Romanino, uxor eius" (fot. 57-58).
Eva Izquierdo Molinas
- 1415.
Fecha de la boda de Aldonça March y de Vilarig, sobrina de Ausias March, entonces una joven de veinte
años, con Alfonso el Joven duque de Gandía. No consiguió dar hijos a Alfonso y por ello el ducado y sus
posesiones revertirán a la corona en 1425.
Violant de Vilarig vivió largos años. Dictó su último testamento en Valencia, ante el notario Juan de Lorca, el 1
de febrero de 1434.
Ausias March, colección documental. Documenta Ausiàs Marh. Jesús Vilalmanzo.
- 1416:
Plet que sostingué Jaume Gil, prevere i vicari de l’església de Sant Joan del Mercat, que estava inclosa dins
dels termes del monestir, contra el síndic de l’abadessa del monestir de Santa Clara i contra Joana de
Prades, néta de Sanxa Ximenis d’Arenós, hereva seva. Jaume Gil defensava que la comtessa de Prades fou
parroquiana de l’església de Sant Joan del Mercat durant quinze anys, que visqué en una casa que ella
mateixa va fer construir a prop del monestir, que li foren donats els sagraments eclesiàstics a la parròquia
de Sant Joan i que morí essent parroquiana de dita església. Endemés declarava que la comtessa, en el seu
darrer testament, va elegir sepultura a l’església de Sant Joan del dit monestir de clarisses de València i
que féu llegats a l’església, al monestir i a algunes monges. Segons J. Gil, una quarta i canònica porció
d’aquests llegats pertanyien a l’església de Sant Joan. No coneixem quina de les parts va acabar guanyant
el plet, ja que, per a la nostra desgràcia, no s’ha conservat sencer. Per sort, però, han arribat fins a
nosaltres parts molt interessants que permeten de resseguir l’itinerari vital de Na Sanxa en els últims anys
de la seva vida i la seva relació amb la gènesi del Llibre de les dones. Tot seguit edito, per oferir-ne un tast,
les declaracions de Lluís Martí.
Mà 44 (f. 150v) del volum 2218 de Governació, subsèrie Litium, de l’Arxiu del Regne de
València.
Lo honrat En Lluís Martí, alcayt del loch de Chest, situat dins regne de València, testimoni produhit e donat
per part del dit síndich ycomun e procurador del dit convent de les sors minoretes de la dita ciutat de Valèncie,
qui jura per nostre senyor Déus e los seus sants evangellis de la sua mà dreta corporalment tocats dir veritat de ço
que serà demanat, sots virtut del qual, interrogat els dits dia et any, deposà et féu son testimoni en la forma et
manera infrasegüent.
Prima fon demanat sobre·l xe capítol de les dites defense, lo qual li fon lest et donat antendre.25 (Lluís
Martí és interrogat sobre quan, i per quin motiu, la comtessa de Prades va marxar de Falset, capital administrativa
del comtat de Prades i sobre quant de temps estigué vivint al seu castell de Torres Torres. Respon que Na Sanxa
va marxar de Falset i es dirigí a Sogorb amb motiu del casament del seu fill primogènit Pere de Prades amb Joana
de Cabrera i que estigué vivint en el seu castell de Torres Torres durant deu o onze anys, fins que morí el seu fill
el 1395.) Et dix que en lo temps que l’egregi don Pedro de Prades dech fer noces ab la molt nobla dona Johanade
Cabrera, germana del noble mossèn Bernat de Cabrera, la dita senyora comptesa et lo dit don Pedro, fill
[d’]aquella, se’n vengueren de la vila de Falcet, de voler et beniplàcit del dit senyor compte, a la ciutat de Sogorp,
on adonchs eren los molt alts et il·lustres senyors don Martí, infant d’Aragó, et dona Maria de Luna, muller sua,
et la dita dona Johana de Cabrera, e per les noces del dit don Pedro et d’aquella, les quals los dits molt il·lustres
senyors les feren en la dita ciutat de Sogorp. E per la dita rahó la dita senyora comptesa se’n vench de Falcet a
Torres Torres, qui era loch de la [here]tat de la senyora comptesa ab sa família e béns mobles. Et aquí stech per
ben deu ho honze anys continus fins tant que morí lo dit egregi don Pedro, fill seu, et qualque mig any aprés.
Interrogat com ho sap les dites coses, et dix que per ço com ho hoý dir moltes et diverses veguades, així en
lo dit loch de Torres Torres com en València, a la dita senyora comptesa, com ell, testimoni, e la dona Na Sanxa,
muller sua, la qual alletà et nodrí dona Johana de Prades, filla del dit egregi don Pedro, sien stats en servey dels
dits senyors comtesa, fill et néta d’aquella, del temps ençà que la dita dona Johana de Prades nasqué fins al dia
que la dita senyora comptesa pasà d’aquesta vida en l’altre.
Interrogat de temps, e dix que ja ho ha dit desús. Interrogat de present, et dix que molts de casa de la dita senyora,
qui són stats en son servey, dels quals a present no s’acorda, sinó de la dita muller sua hoc, et de la dita dona
Johana de Prades.
Ítem fon demanat sobre·l xien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat a entendre.26 (El
testimoni és interrogat sobre si és veritat que Joan de Prades enviava missatgers i cartes amb amenaces a la
comtessa de Prades i sobre el contingut de les cartes. Respon que, a la mort de Pere de Prades, va veure alguns
missatgers de comte que parlaven amb Na Sanxa a València i li portaven cartes de part del comte, on li demanava
que li cedís una part de les seves rendes anuals). Et dix aquell et les coses e·ll dit capítol contengudes ésser veres.
Interrogat com ho sab, et dix que per ço com ell, dit testimoni, aprés la mort del dit egregi don Pedro de Prades,
qui morí en lo dit loch de Torres Torres, véu alguns misatgers del dit senyor compte qui parlaven ab la dita
senyora en Valèncie de part del dit senyor, dient que ella tornàs ab ell, entre·ls quals misatgers hi vengueren e
parlaren ab la dita senyora del dit senyor compte En Guillem de Lobets, En Berenguer Gallart e En Bernat Giner,
En Johan Ferrer, secretari del dit senyor compte, hoch hun juheu. Et cascuns d’aquests per si portaren letres a la
dita senyora de part del dit senyor compte, les quals ell, dit testimoni, véu, com fos dels qui sabien molt en los
fets et secrets de la dita senyora. Et creu que huy deu tenir la senyora dona Johana, néta dels dits senyors, moltes,
com la dita senyora comptessa les fes stojar, guardar et metre en un cofret petit. Et així ho havia de consell que
fos advocat. Per los quals misatgers et cascun d’aquells li enviava a dir lo dit senyor compte que li donàs de ses
rendes, ço és del temps pasat que ella avia tenguda la terra m fflorins per any, et que d’aquí avant li donàs certa
quantitat per any, de la qual no s’acorda. E la dita senyora comptessa sempre ho recusà fer dient que no ho podia
fer, com la terra que ella posehia en aquest regne fos endeutada, et maltractada o semblants paraules excusatòries.
Interrogat de present dix que molts de casa, e ell, testimoni, qui de manament de la dita senyora comptesa
fahia les letres responsives al dit senyor compte quant aquell li scrivia.
Interrogat de temps, dix que en diverses temps aprés òbit del dit egregi don Pedro de Prades, com vivent
aquell no sab ell, testimoni, que fos debat entre·ls dits senyors per rahó de les dites rendes.
Ítem fon demanat sobre·l xiien capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et a entendre donat,27 (Es
pregunta a Lluís Martí com sap que la comtessa rebia cartes amb amenaces del mateix comte de Prades. Respon
que ho sap perquè li ho va explicar la mateixa comtessa i perquè ell escrivia les cartes de resposta de Na Sanxa al
seu marit. A més, afegeix que ell mateix va veure les cartes escrites de la mateixa mà del comte amb les
amenaces). et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sab dix que per ço cor la dita senyora ho dix a ell, dits
testimoni, moltes et diverses veguades, et per ço encara com ell, dit testimoni, fahia les respostes o letres les quals
la dita senyora trametia al dit senyor compte. E més avant vehia les letres les quals lo dit senyor compte trametia
a la dita senyora de les dites menaces. Interrogat com ho sabia ell, dit testimoni, que les dites letres de menaces
trametés lo dit senyor a la dita senyora comptessa, et dix que per ço com les dites letres de les dites menaces eren
sotscrites de pròpria del dit senyor compte, com ell, testimoni, conegués molt bé la scriptura de la mà del dit
senyor, e vehés aquelles sagellades ab lo seu propi sagell et armes, les quals acostumava fer et portar. E creu ell,
dit testimoni, que de les dites letres n’i deu haver alguna encara en poder de la dita senyora dona Johana, néta sua.
Interrogat hon veehia ell, dit testimoni, les dites letres, dix que en València, e·ll dit monestir de sancta
Clara. Demanat de temps, et dix que moltes veguades aprés òbit del dit senyor don Pedro. Interrogat de present
dix que molts de casa ho podien ben veure he y eren, del quals a present no s’acorde, salvu de la dona Na Sanxa,
muller del dit testimoni.
Ítem fon interrogat sobre·l xiiien capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre,28 (El
declarant és interrogat sobre com és que havia vist les cartes que el comte enviava a la seva esposa. Respon que
havia vist les cartes i ho sabia perquè ell era domèstic i familiar de la comtessa ja abans que ella anés a València i
abans de la mort de Pere de Prades). e dix aquell ésser ver. Demanat com ho sap dix que per ço cor era domèstich
et familiar de la dita senyora comptesa ja ans que aquella se n’entràs en València, ans de la mort del dit don
Pedro, et sabia et veya les dites coses.
Ítem fon interrogat sobre·l xiiii capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et antendre donat,29 (Lluís Martí
és interrogat sobre si és veritat que les desavinences entre els comtes de Prades començaren a la mort del seu fill
primogènit Pere, i si la comtessa decidí marxar a València per la seva pròpia voluntat o forçada per les amenaces
del seu marit. Respon que és cert que les desavinences entre els comtes de Prades s’iniciaren un cop mort el seu
fill primogènit i que a partir de llavors el comte començà a amenaçar la seva dona. A causa d’aquestes amenaces,
i tement per la seva integritat física, Na Sanxa fou aconsellada per amics i familiars que marxés a València, on
estaria segura. D’aquesta manera, la comtessa marxà a València contra la seva voluntat, forçada per les amenaces
del comte Joan, però no tenia intenció de quedar-s’hi la resta de la seva vida, ja que va deixar molts dels seus
béns al seu castell de Torres Torres.) et dix que és ver que, mort lo dit senyor don Pedro, e stant la dita senyora en
Torres Torres, començà tantost lo debat entre·ls dits senyors compte et comptessa, e algunes menaces, per les
quals la dita senyora comptesa deliberà et hac consell d’alguns de sos parents et amichs que se’n entràs en ciutat
per ésser en segur de sa persona, dient la dita senyora comptesa al dit testimoni e als altres que ab ella
eren que ell[a] venia en València, ultra son voler, per les dites menaces del comte, e que no y venia per habitar ne
de mudar son domicili aquí, mas per fugir a les dites menaces del compte, del qual havia gran paor; e puys ella
fos en segur de sa persona, que veuria los fets com vendrien ne com se porien levar. E per què la dita senyora no
havia cor de mudar son domicilii en València, ne de habitar aquí per tots temps de sa vida, cor quant se’n vench e
partí de Torres Torres en València, encara lexà bona partida de sos béns mobles en lo castell del dit loch, car no
se’n portà sinó scasament ço que havia mester. E les dites coses sap ell, dit testimoni, per ço cor les véu et e les
hoý dir a la dita senyora e·ll dit temps, et aprés moltes vegades, així en Torres Torres, ans que la dita senyora
partís, com en València, aprés que y fon present, alguns dels quals bé no s’acorda.
Ítem fon demanat sobre lo xven capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.30 (El
testimoni és interrogat sobre per què la comtessa de Prades va marxar a València i quin itinerari féu abans
d’entrar al monestir. Respon explicant que, un cop mort Pere de Prades, la comtessa i Joana de Cabrera, la seva
nora, van residir a València per resoldre unes desavinences relacionades amb el pagament del dot de Joana. Un
cop solucionades les desavinences, tornaren a Torres Torres per assistir a l’ofici funeral per al primer aniversari
de la mort de Pere de Prades. Tot seguit la comtessa s’instal·là en el convent de les clarisses de València, primer
de forma provisional, i després de forma definitiva.) Et dix que mort lo dit senyor don Pedro, qui morí en Torres
Torres, començà lo debat entre los dits senyors compte et comptesa, hoc e entre la dita senyora comptesa et dona
Johana de Prades, nora sua, per causa e rahó del dot d’aquella. E per lo debat de sogra et nora entraren-se’n abdós
en València, et vengueren posar a casa del noble mossèn Eximèn Perez d’Arenós, on stigueren alguns dies. E
aprés, com les dites senyores no fosen en clar de lur qüestió, e aguesen astar en València, logaren hun alberch qui
és atinent del bany d’En Nuno appellat, prop la çabateria, et aquí stigueren ben hun any a vigares del dit
testimoni. E finat lur debat abduy se’n tornaren en Torres Torres, et faheren lo cap d’any del dit don Pedro. Et fet
lo dit cap d’any, tantost la dita dona Johana se n’anà en Catalunya, et la dita senyora comptesa se’n vench en
València, et descavalguà al dit monestir de sancta Clara. Et aquí stant fon-li feta conciència per mestre Francesch
Eximenez e altres dients que per Extravaguant del Papa degun lech no podia star dins clausura en algun monestir
de dones sens encorriment de pena de vet. E per la dita rahó ella se isqué del dit monestir, e anà-se’n a casa de
mossèn Jacme Romeu, prop sent Steve. Et entretant la dicta senyora, com no·s stigués allí per segura, et així ho
havia tramès a suplicar al sant pare que li donàs licència que ella pogués star ab sa família dins lo dit monestir
sens encorriment d’alguna pena, la qual licència haüda, ella se’n tornà e·ll dit monestir ab sa família. Interrogat
de temps dix que aprés mort del dit don Pedro, dins dos anys a vejares del dit testimoni, poch més o menys, foren
les dites coses.
Ffon encara demanat sobre·l xvien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et antendre donat,31
(Lluís Martí torna a ser interrogat sobre com sap que la comtessa rebia cartes amb amenaces del comte i com sap
que marxà a València forçada per les dites amenaces. Respon que ja ho havia dit abans i que ho sap perquè la
comtessa ho explicava sovint.) et dix aquell ésser ver. Interrogat com ho sap, et dix que per ço que dit et testificat
havia desús, en et sobre los precedents capítols, e per ço cor la dita senyora ho deya molt sovèn, així a ell, dit
testimoni, com als altres de casa. Interrogat de loch dix que en lo dit monestir, aprés fon tornada en aquell.
Demanant de presents, dix que los de casa.
Ítem fon demanat sobre·l xviien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat entendre.32 (El declarant
és interrogat sobre si creu que Joan de Prades anava a València per intentar de complir les seves amenaces contra
la seva muller. Respon que sí, perquè una vegada que el comte arribà al Grau de la mar amb un llaüt, Eiximèn
Pérez d’Arenós advertí el rei Martí de la seva arribada i el rei va fer arrestar Joan de Prades. Endemés, vistes les
amenaces del comte, era versemblant que anava a València per intentar de fer mal a la seva muller.) E dix que
stant la dita senyora dins la clausura del dit monestir, et lo dit senyor rei don Martí stant en lo seu Real de
València, lo dit senyor compte vench al Grau de la mar de València ab un laüt, segons se dix. E alguns, entre·ls
altres mossèn Eximèn Perez d’Arenós, digueren al dit senyor rey com lo dit compte era vengut en València per
asagar de dapnejar et aver la dita senyora comptesa, et així que fos sa mercè que y provehís en tal manera que
scàndel no se’n seguís. Et lo dit senyor rey féu arestar lo dit compte en sa posada. Et lo dit compte féu citar la dita
comptesa davant la audiència del dit senyor rey, en presència de la qual ell, dit testimoni, et altres
comparegueren. Et a pochs dies lo dit senyor rey, qui sabia los fets, féu-lo’n anar. És ver que·l dit compte,
entretant que stech en València, pasà algunes veguades cavalcant ab lo dit senyor rey per la Boseria, et açò veya
lo dit testimoni. Interrogat si lo dit senyor compte era vengut e·ll dit cas ab lo dit senyor rey per pendre e aver la
dita senyora en València, et dix que creya que hoc per ço cor, ateses dites menaces que·l dit compte trametia a dir
a la dita senyora, versemblant era que ell no y venia per àls, sinó per aver aquella a sa mà, segons havia tramès a
dir moltes veguades, així per letres com per missatgers.
Ítem fon demanat sobre·l xviiien capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.33 (El
testimoni és interrogat sobre com sap que la comtessa havia demanat una salvaguarda al rei Martí. Respon que ho
sap perquè ell era un dels encarregats d’aconseguir la dita salvaguarda i de mantenir i protegir els llocs de la
comtessa.) E dix aquell en les coses en aquell contengudes ésser veres. Interrogat com ho sap, dix que per ço com
ell, dit testimoni, fon hun de aquells qui hi treballaven en haver la dita salvaguarda et en fornir los dits castells. Et
hi fon present, vehent et hoent, com fos un dels de casa de la dita senyora qui més treballava per aquella et per
sos affers.
Ítem fon demanat sobre·l xixen capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre.34 (En
Lluís Martí és interrogat sobre si és veritat que la comtessa de Prades, després de la mort del seu fill, visqué
contínuament aterrida per les amenaces del seu marit. Respon que és cert i en dóna proves.) Et dix que mentre lo
dit senyor compte visqué, aprés la mort del dit don Pedro, la dita senyora stech contínuament en gran por del dit
senyor, et així ho hoý dir ell, dit testimoni, moltes et diverses veguades, et així en Torres Torres com en València,
a la dita senyora comptesa. E és ver que la dita senyora havia la dita pahor per ço cor del temps que les dites
menaces vingueren de part del dit senyor compte a la dita senyora, aquella féu tenir spies a Tortosa et a la Galea,
qui notificasen a la dita senyora si lo dit compte pasaria per allens per venir en València o en son regne. Et açò
sap ell, dit testimoni, per tal com algunes vegades la dita senyora scrivia a·quells, et ell, dit testimoni, scrivia les
letres. Més avant sap et véu que, per ço com la dita senyora havia gran paor del dit senyor compte, aquella fahia
et féu star gran temps, a la scala per on pugen al dit monestir, hòmens que coneguessen lo dit senyor compte, per
ço que si aquell hi venia, que fos resistit a aquell d’entrar lla on la dita senyora era, o que ella·n fos asabentada.
Los dits hòmens eren En Pere Gomiç, alcayt adonchs de Xest, et En Francesch Pelegrí, qui conexien lo senyor
compte.
Més avant véu et fon present que com fon dit a la dita senyora comptesa que·ll dit senyor era vengut en
València, stant lo dit senyor rey en lo seu Real,35 (He esmenat la lliçó «stech lo dit senyor rey» del ms., que em
sembla que no té cap sentit, per «stant lo dit senyor rei en lo seu Reyal» agafant com a punt de referència la frase
homònima que es pot llegir al principi de la raó dissetena d’aquest mateix document.) la dita senyora comptesa,
no tenint-se per segura allí on solia star dins la clausura del dit monestir, aquella se n’entrà dins lo dit monestir ab
dona Johana, sa néta, et dormia et menjava dins una cambra de una monga, la qual li par, com no li acord bé, que
fos de sor Jacmeta Fustera. Et féu tanquar a pedra et brach un portal o pas per hon hom entra en la sala que la dita
senyora obrà dins la clausura del dit monestir. Et de la dita cambra hon se mès may gossà exir fins a cap d’alguns
dies que sabé de cert que·l dit senyor compte se n’era anat. E açò véu ell, dit testimoni, com fos en servey de la
dita senyora comptessa, ans et aprés de la dita venguda.
Ancara més mostrava la dita senyora la gran paor que havia al dit senyor en açò que, en les morts d’ara v
anys poch més o menys, la dita senyora deliberà d’exir de València. Et en Torres Torres et altres lochs seus havia
sanitat, hi staven hòmens de València, qui eren exits per les dites morts, et ella no y gosà entrar dient que si ella
hi entrava e lo compte ho sapia, que tantost hi vendria et la pendria, car los vassalls ne altres no li gosarien
contradir ne resistir. Ans se n’anà vers Gandia et a Parcent, qui és d’en Manuell de Vilanova, et a la vall de
Alfàndech. En aprés vench a Murvedre et aquí stech per les dites morts algun temps, que may no gosà anar a
Torres Torres. E açò hoý et véu ell, dit testimoni, qui era en servey continu de la dita senyora, et molts altres de
casa qui servien aquella ho hoiren dir a ella, et veren les dites coses e·lls dits lochs et temps.
Ítem fon demanat sobre·l xxen capítol de les dites defenses, lo qual li fon lest et donat antendre.36 (El
declarant és interrogat sobre quan va morir Joan de Prades i sobre la mort de la comtessa. Explica que Na Sanxa
va morir un any més tard que el comte i que abans que Joan de Prades traspassés estava contínuament malalta.)
Et dix que·l dit senyor compte morí hun hany, poch més o menys, ans que la dita senyora comptesa morís. E ja
ans de la mort del senyor compte, la dita comptesa era malalta; e aprés mort del dit senyor compte, la dita senyora
[era] contínuament malalta fins [que] morí de la dita malaltia. E açò véu ell, dit testimoni, en València, e ho sap
com fos familliar de la dita senyora comptesa, e molts altres, així familliars com metges et altres, veheren et
saben les dites coses.
Ítem fon demanat sobre·l xxi capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.37 (En Lluís
Martí és interrogat sobre si és veritat que un cop mort el comte de Prades Na Sanxa volia anar-se’n del monestir i
tornar a Torres Torres. Respon que, un cop mort el comte, Na Sanxa volia tornar-hi, però que els metges ho van
desaconsellar, ja que si la movien es podia morir.) Et dix que, mort lo dit senyor compte, la dita senyora contesa
proposà de tornar-se’n a Torres Torres. Et així deliberat féu demanar als honorables nostre Pere Soler et nostre
Luys d’Ordins, qui la tenien en cura, si ella, sens perill de sa persona per sguart de la sua malaltia, poria tornar al
dit seu castell de Torres Torres, los quals dixeren que, ssi la movien, que era molt perillosa de morir; per què no
conssellaven que la moguessen en degun partit del món. Interogat com ho sap les dites coses, e dix que per ço
com ho hoý dir a la dita senyora diverses vegades aprés la mort del dit senyor compte, que ella se’n volria tornar
a Torres Torres si los metges lo y consellaven. El mes avant fon present a la proposició feta per la il·lustre dona
Johana, néta de aquella, als dits metges sobre la dita tornada a Torres Torres. Interrogat de loch, dix que en
València, e·ll dit monestir. Interrogat de present, dix que la dita senyora dona Johana, et la muller del dit
testimoni, e la honorable madona Isabel de Monsoriu, companyona de la dita senyora comtesa, e altres, hoyren
dir a la dita senyora que se’n volia tornar a Torres Torres. Et foren presents a la proposició de les dites monges et
resposta de·quells. Interrogat de temps, dix que aprés fon mort lo dit senyor compte de Prades.
Ítem fon interrogat sobre·l xxii capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre,38 (El
testimoni és interrogat sobre com sap que la comtessa vivia atemorida pel seu marit i per què no va tornar a
Torres Torres. Respon que ja ho havia explicat en els capítols anteriors.) et dix ésser ver. Interrogat com ho sap,
dix que per ço cor anxí ho ha vist e ohit segons desús, en e sobre los precedents capítols, havia dit et testificat a la
qual deposició, et tant quant ço que la dita paor e malaltia se refer.
Ítem fon demanat sobre·l xxixen capítol de les dites deffenses obmesses los precedents, com sobre aquell
no fos interrogat.39 (El declarant és interrogat sobre si és veritat que en el monestir hi havia enterrats alguns
familiars de la comtessa. Respon que no ho sap del cert, però que la comtessa li ho havia relatat diverses vegades.
Conta que els pares d’ella estaven enterrats allí i que cada any, per Tots Sants, anava a l’església i feia dir misses
a la capella on descansaven en pau els seus progenitors.) Et dix si àls no saber sobre aquell salvu que havia hoyt
dir moltes et diverses vegades a la dita senyora comptesa en València en lo dit monestir, aprés que la dita senyora
fon en aquell. E lo pare et mare de la dita senyora comptesa jahïen e·ll dit monestir. E à vist que cascuns anys, en
les celebritats de Tots Sants, la dita senyora comptesa devalava en la sgleya del dit monestir et fahia dir misses en
la capella on aquells jahien et offeria dient que allí jahïen los pare et mare d’aquella e molts altres de son parentat.
Ítem fon interrogat sobre·l xxxen capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.40 (El
testimoni és interrogat sobre per quins motius creu que Na Sanxa va fer llegats al monestir de Santa Clara.
Respon que creu que Na Sanxa va fer llegats al monestir més per descarregar la seva consciència que amb motiu
del seu enterrament, perquè durant els vint anys que estigué en el monestir, la seva presència va portar grans
molèsties i problemes a les monges, i endemés, la major part d’elles vivien en la pobresa.) E dix que creu que la
dita senyora comptesa ha fets los dits legats al dit monestir més per aucmentar aquell et descarregar sa consiència
que per rahó de la sepultura. E açò per tal cor la dita senyora stech al dit monestir ab sa família bé per spay de xx
anys, poch més o menys, et féu et donà grans enugs al dit monestir et monges d’aquell, e sabia la gran pobre[sa]
que pasaven les més monges que y són, a les quals la dita senyora comptesa acostumava fer algunes caritats. Et
açò sap ell, dit testimoni, per ço cor del dit temps de xx anys més o menys ençà, ell, dit testimoni, és stat en
continu servey de la dita senyora, et ha vist ço que desús ha dit, et molts de casa ho saben.
Ítem fon demanat sobre·l xxxiiii, xxxv et tots los altres següents capítols, sobre·ls quals se devien rebeents
fins al xlixen inclusive, los quals li foren lests et a entendre donats.41 Et dix si de cert res no saber sobre aquells,
salvu que y ha vists moltes sepultures et soterrar alguns, ayxí dins la sglesia com deffora en lo fosar. Et açò de xx
anys, poch més o menys, ençà que·l dit testimoni és stat en servey de la dita senyora comptesa.
Ítem fon demanat sobre·l l capítol de les dites deffenses, lo qual li fon lest et donat antendre.42 Et dix que
ço que ell dit deposant desús havia dit et testificat era ver, et d’allò era et és pública veu et fama entre los sabents
les dites coses et conexents les sobredites persones.
Generalment fon interrogat de perentella, odio, amor, timor, prece, precibus, induccione, corrupcione, et
aliis circumstancis dixit non.
Demanat qual part voldria que obtengués la present causa, dix que aquella que mellor dret agués, com tots fosen
servidors de nostre senyor Déus.
El mateix Lluís Martí, en una altra declaració del plet, datada el 3 de juliol de 1416, ens dóna fe del traspàs de la
comtessa de Prades: «és ver e manifest que la dita egrègia dona Santcha Eximenez d’Arenós, quondam
comtessa de Prades, a xxv del mes de juny prop passat, passà d’aquesta vida en l’altre» la comtessa de Prades
morí el 25 de juny de 1416 al monestir de clarisses de València, on el declarant ens diu que visqué «per spay de
xx anys». (ARV, Governació, núm. 2215, mà 20, p. 494r).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones. Institut de Llengua i Cultura Catalane. Secció Francesc Eiximeni.
- 1416, 25 junio:
La comtessa Sanxa Ximénez d´Arenós moriria en 1416 i fou soterrada en el convent de la Trinitat al qual
hi havia llegat diferents béns i havia nomenat el seu hereu en el cas que la seua néta morira sense
descendència
ARV. Governació, 2216 m24 fol. 14.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella Juan Corbalán de Celis Durán - Lluís Mesa i
Reig
Tenim la certesa que Sanxa Ximenis d’Arenós va morir el 25 de juny de 1416, gràcies a un altre document,
redactat pocs dies després.
ARV, Governació 2215, mà 13 (ff. 18r-18v) i mà 20 (ff. 490r-496v). Vd. Apèndix, doc. 3.
En aquest document, del 2 de juliol de 1416, es parla de les dues donacions que Sanxa va fer a la seva néta Joana
de Prades dels castells, tinença, llocs i alqueries de Cortes, Andilla, Torres Torres, Serra, Xestalcamp i Adzueva, i
es diu que Joana de Prades i Joan Ramon Folc de Cardona ja són cònjuges. Però per fer efectives les donacions i
perquè aquells poguessin prendre possessió de les terres, s’havien de fer els carregaments de censals sense fadiga
o lluïsme especificats en el testament de Sanxa per obtenir els 8.000 florins que s’havien de pagar als
marmessors. Com que Joan Ramon Folc de Cardona era menor d’edat (encara no tenia vint anys), finalment se li
va assignar com a curador el noble Joan de Vilaragut, que era un parent seu. En el document testifiquen diferents
persones que expliquen quina relació de parentesc tenia Joan Ramon Folc amb Joan de Vilaragut,49 i, de retruc,
es diu, en diverses ocasions és veritat notori e manifest que la dita egrègia comtessa, pochs dies són passats, passà
de aquesta vida present en l’altre, ço és lo dia següent aprés de la festa de sent Johan prop pasada, que era
comptat XXV del mes de juny (ARV, Governació 2215, mà 20, f. 493v).
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1416:
Denúncia posada pel batlle de l´Albufera davant el batlle general per la construcció d´una sèquia derivada
dels Ullals de Segairent per a regar els termes d´Albalat, Sueca i Cullera.
ARV, Bailia 430, Fól. 22r, 27r.
Mossén Eximén Pérez d´Arenós, senyor del dit loch d´Albalat, e lo senyor e abitador del loch de Çuecha, e los
abitadors de la vila de Cullera e alguns altres lochs havents heretat en aqueles parts (...) volen fer e fan la cèquia o
cèquies per fer discórrer (...) les aygües de les dites fonts e amargals e ullals en altres parts, e fora la dita albufera,
per regar terres o possessions o per altre cualsevol rahó, lo que, si·s consentie, seria total destrucció de la dita
Albufera.
L'Espai de l'aigua. Antoni Furió, Joan Romero, Aureliano.
- 1417, 27 junio.
Se eleva una "suplicatio" en nombre de la abadesa Violante de Aragón a la justicia, en favor de los
intereses del monasterio de la Puridad.
ΛHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.484
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1419:
Isabel Maça de Liçana nombrada como mujer d'Eiximèn Pérez de Arenós
[ACCV, Protocolo de Gerardo de Ponte nº 25035
Eva Izquierdo Molinas
- 1419, 9 febrero.
Proceso seguido entre Partes de don Ximen Perez de Arenós marido y heredero usufructuario de doña
Elisen de Romaní de una; y de otra don Manfredo Escrivá de Romaní heredero universal de la misma
doña Elisen su prima: instado por dicho don Ximenez en 9 de Febrer 1419 queriendo probar que la renta
anua de los bienes de dicha herencia que debía percivir no equivalía a la cantidad que había satisfecho por
razón de los legados de puestos por Don Elisen y por unos cargos, aunque se contasen los reditos que habia
percibido de los lugares de Alberich, la Foya y Benifaraig que habían sido vendidos por la Corte Civil en 4
de Junio 1407 etcétera. Quedó sin terminar
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 070
- 1419, 22 junio:
Traslado de la notificación hecha en 22 de Junio de 1419 a don Manfredo Escrivá de Romaní heredero
testamentario de doña Elisen de Romaní de que don Ximen Perez de Arenós estaba pronto a pagarle 1827
libras 5 dineros y pugesa que en arreglo en lo decidido en la Sentencia Tribunal dada en 1 de Mayo 1408 por los
licenciados en leyes Guillem Grera y Clemente de Vilanova, juezes compromisarios, publicada por Luis Lucran
notario debia entregarle en San Juan de dicho mes y año; como efectivamente entregó dicha cantidad con la
protesta de que no se le acreciese derecho alguno al referido don Manfredo Escriva succesivamente en 15 de Julio
1419 se presentó una escritura de contraprotesta por el dicho don Manfredo, y requiriendo al mencionado notario
Luis Lucran no librase copia de la protesta sin insertar la contraprotesta
ACA,DIVERSOS,Sástago,198 (Lío D1º), nº 067
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España
- 1419, 19 agosto:
Tot plegat, doncs, això explica la frenètica activitat desenvolupada per Manfré Escrivà de Romaní en els mesos
següents a la defunció d’Eximén Pérez d’Arenós, detallada en els documents esmentats.
Així, el dilluns 21 d’agost de 1419, només dos dies després d’aquella mort –que havia tingut lloc en la matinada
del divendres al dissabte 19 d’agost–, Manfré es presentà davant el justícia civil de València per a rebre la
possessió dels dits béns e drets hereditaris del vincle d’Elicsén de Romaní en vista de la mort del seu
usufructuari. Per això, malgrat que considerava que la dita possessió pogués pendre per la propria auctoritat, volia
tindre la seguretat –per major cautela– que el justícia certificaria aquella mort i li donaria la possessió dels béns
heretats, raó per la qual li demanava que rebera sumària informació de la mort del dit noble Eximén Pérez
d’Arenós. En conseqüència, l’oficial reial prengué testimoni de sis persones que podien donar fe d’aquell
traspàs. Bartomeu Pasqual, prevere de l’església de la Santa Creu de València, declarà que Eximén finà sos dies
divendres propassat en la nit aprés mija nit dues hores i que ell mateix fon present e vehent com aquell morí e
passà de aquesta vida en l’altra e li legí la indulgència. Igualment, Enric Díez, scuder de casa de mossén Eximén
Pérez d’Arenós, coincidí en l’hora de la mort, les dos de la matinada, ja que ell fon present quan aquell morí e
passà de aquesta present vida en l’altra, i, així mateix, assistí a la sepultura de aquell, la qual fon feta lo dissabte
avespre en la Seu de València en la capella Sant Berthomeu, a la qual foren moltes gents. També Joan de
Vilanova estigué a casa d’Eximén Pérez la nit de la seua defunció, tot i que arribà quan ja havia mort:
Fon appel·lat per companya que·s deya de casa de mossén Eximén Pérez d’Arenós demanant-lo que anàs a la
dita casa cor lo dit mossén Eximén Pérez stava a la fi (...) E fon allí a les tres ores passada mija nit. Et com fou
allí dixeren-li que poch havia era mort (...) havent allí grans plors per la noble muller d’aquell dit noble mossén
Eximén Pérez e plors (...) de casa de aquell per la lur mort.
De la mateixa manera, també el mestre en teologia del orde de madona Sancta Maria del Carme, fra Vicent
Tamarit, veié lo cors d’aquell mort en la casa e habitació del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e metre
lo cos del dit noble en una caxa empeguntada. Finalment, tant el cavaller Galceran Bou com el notari Francesc
Escolà assistiren el dissabte al vespre a la sepultura del cos del difunt en la catedral de València. Per tot això, dos
dies després de rebre aquells testimonis, el 23 d’agost Manfré comparegué de nou davant el justícia de València
per tal que declarara oficialment la seua presa de possessió dels béns de l’herència:
Vist lo testament de la noble dona Elichsén de Romaní; e vist com lo dit noble N’Eximén Pérez d’Arenós era
usufructuari e lo dit honorable En Mamfré de Romaní hereu de la dita honorable Na Elichsén de Romaní; et com
conste de la mort del dit noble N’Eximén Pérez, e consegüentment lo dit usufruyt ésser finit, proveheix e mana
que lo dit honorable En Mamfré de Romaní sia mès en possessió dels béns e drets de la herència dessús dita de la
dita noble dona Na Elichsén de Romaní, axí com a hereu de aquella
http://www.scribd.com/doc/6461475/-La-senyoria-de-Beniparrell-Dels-Romani-als-Escriva-de-Romani-
1258142603 Vicent Vaydal
- 1419, 12 septiembre.
Alfonso V confirma los poderes concedidos a Bernat Vilarig, caballero, como procurador general de
Alfonso de Aragón, duque de Gandia y conde de Ribagorza, sobre los dominios del ducado de Gandia,
baronía de Arenós, valle de Ayora y todas las villas y lugares de su jurisdicción en el Reino de Valencia.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Gra//RC Gra : Real Cancillería, núm. 393, f. 10v-13r
RC Gra : Real Cancillería, núm. 393, f. 10v-13r
- 1.419, 21 noviembre.
Se realiza cierta operación censal entre varias personas en la que interviene la abadesa Violante de
Aragón.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.302, num. 3.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- ¿1421?:
Aparece como poseedor de Cortes de Arenoso D. Juan, Conde de Pradas.
APDC. Sección Histórica. Manuscrito "Arenós", f. 25.
En dicho año se encuentra una escritura que descubre ser Dn. Juan, Conde de las Montañas de Pradas, posehedor
de Cortes.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.
- 1422:
De su primer matrimonio con Isabel de Alagón había nacido en agosto de 1384 su hijo homónimo, Pero o Pere
(V) Maça de Liçana, señor de Monòver, que es el que aquí nos interesa. Tuvo también a Blasco Maça de Liçana,
que sirvió a Alfonso V en las guerras de Nápoles y fue dotado en aquel reino. En segundas nupcias, casó con
Blanca de Centelles, y de este matrimonio nació Isabel Maça de Liçana, quien en 1422 tomó matrimonio con
¿Eximèn Pérez d’Arenós? Se le conoce al menos un hijo natural, Francesc Maça de Liçana, legitimado por el
rey Martín en 1403 y muerto en 1468, el cual en 1437 tomó matrimonio con una rica doncella de una familia de
la caballería media, Beatriu Carbonell, de no tan alta condición como los enlaces que celebraron los hijos
legítimos.
ACA, RC, Reg. 2198, fol. 261.
VIDAS ENFRENTADAS: PERE MAÇA DE LIÇANA Y EXIMÈN PÉREZ DE CORELLA. ENEMISTAD
PERSONAL, RIVALIDAD SEÑORIAL Y CONFLICTOS POLÍTICOS EN EL REINO DE VALENCIA (1420-
1450)1 Carlos López Rodríguez
- 1423, enero.
Testimonio de Andreu Castellà en el pleito desarrollado entre 1422 y 1423 sobre la sucesión de la baronía
de Arenós. Habla de la boda de Violante de Arenós y Alfonso de Aragón.
ARV, G 2230 mano 36, f. 15v.
... feren noces en lo dia que aquells hoyren missa així com a marit e muller, les quals celebraren en lo Real del
senyor Rey de la ciutat de València...
I. en fer les susdites donacions, sa mare no actuó amb absoluta llibertat perqué Joan de Luna «se jala
carnalment ab la dita senyora duquessa, per la qual raó li faia fer tot quant aquell volia e manava, no
podent ni gosant-li contradir la dita senyora»;
II. Joan de Luna, «com fos de poc estat e vil condició, car en la casa del dit senyor duc, pare meu, era
rapal d'en Orriols, pujé ab ses industrioses e falses maneres a ésser e fon dispenser per gran temps del
dit senyor duc en casa d'aquell»;
III. com «era gran metziner, fetiller e invocador de diables e havia una sogra gran metzinera, fetillera e
invocadora de diables, [...] lo dit traidor sabia torbar e regirar e traure de seny dones per dur-les a son
mal propósit e intenció»;
IV. per aquesta causa, «postposada tota temor de Déu e oblidada tota fidelitat, torbá e regirá e trasqué de
seny e d'enteniment la dita senyora duquessa e la féu venir a tota sa voluntat e intenció, en tant que,
torbada la dita senyora, com dit és, no vela ni ola ni amava ni temia altra persona en lo món sinó al dit
traidor, e havia e tenia e tenc fins que morí en excessiu oi, avorricióe rancor al dit senyor duc, pare
meu, e a mi e a totes mes germanes, nebots et nebodes e altres parents, amics e servidors»;
V. «abans que la dita senyora morís e ans que aquella fes les qui es dien preteses donacions de la
baronia d'Arenós al dit traidor e altres preteses donacions de grans quantitats al dit falsari, filla e
nora [...1, era conegut, vist e conjecturat ab moltes diverses maneres, urgents indicis e presumpcions
per los doméstics e familiars de la casa del dit senyor duc, així hómens com dones, que aquell dit
traidor se jaia carnalment ab la dita senyora duquessa e en fa ya a totes ses voluntats»;
VI. «el dit traidor estava ab la dita senyora duquessa e era vist estar en diverses dies e hores sois ab ella,
dins alcuna de les cambres de la dita casa o en l'hort e en alcuns llocs apartats de la casa dessús dita,
burlant ab aquella e palpant et besant-la e faent altres actes deshonests»;
VII. «el dit traidor Joan, qui es deia de Luna, sabent que el dit senyor duc algun temps ans que morís havia
perduda la vista e que no hi veia, de la qual orbetat era e és presumpció que lo dit traidor l'hagués feta
e ginyada, e ans e aprés de la dita orbetat, assajá moltes vegades amagar-se e fon vist e trobat algunes
vegades que s'amagava dins la cambra, tras les cortines del llit on dormien e acostumaven dormir los
dits senyors duc e duquessa, per jaure's carnalment de nit ab la dita senyora duquessa»;
VIII. «fama pública fon e era durant lo dit temps en la casa del dit senyor duc entre los doméstics e
familiars, així hómens com dones de la dita casa, e havien per notori, ciar e cert, que el dit traidor se
jaia carnalment sens null dubte ab la dita senyora duquessa»;
IX. Iolanda de Tamayo i Caterina de Luna, «donzelles e de la cambra de la dita senyora duquessa», i Pere
de Luna, «fill del dessús dit traidor», «consentien e daven lloc en la dita traició e eren participants en
aquella, donants lloc en jaure's carnalment ab la dita senyora duquessa, e donants entrades al dit
traidor, e celants e cobrints la traició e gran malvestat que aquell faja e cometia ab la dita senyora
duquessa»;
X. «el dit traidor Joan, qui es deia de Luna, per lo que la dita sua traició e malvestat fos milis celada, féu
e acabá ab la dita senyora duquessa que la dita Yolant de Tamayo, neboda de la dita senyora, se jagués
carnalment ab lo dit falsari Pere de Luna a malgrat d'aquella, e que fossen marit e muller; e que la dita
senyora duquessa faés donació a la dita Yolant de Tamayo de tres mília florins, e al dit falsari Pere de
Luna d'altres tres mília florins»;
XI. «lo dit traidor, per reo que la dita sua traició fos milis celada, ginyá e acabá ab la dita senyora
duquessa que la dita Caterina, filla sua, fos donada per muller al dit Dionís Agramunt», el qual «era
familiar e servidor de don Enric, nét de la dita senyora duquessa, e ben acostat en lo servei d'aquell dit
don Enric, qui Iladoncs era e fon per algun temps maestre de Calatrava»;
XII. «per ço que les donzelles e fadrines qui Iladoncs estaven e habitaven en la dita casa ab la senyora
duquessa callassen e celassen la dita traició e no gosassen descobrir ni manifestar aquella», Juan de
Luna, d'acord amb la duquessa, atreia «enamorats, Q0 és, cavallers, escuders o gentils hómens que
s'enamorassen d'aquelles tro a donar-los lloc, si aquelles ho consentissen, de jaure's ab aquelles
carnalment perqué aquelles, per temor que llur defalliment no es publicás ni es sabés, haguessen a
tenir secreta la traició e malvestat del dit traidor»;
XIII. Joan de Luna aconseguí que «aquella dita senyora duquessa, havent en avorrició lo dit senyor duc,
marit e senyor seu, fogís e se n'anás secretament de la dita vila de Gandia per mar fins a la vila de
Castelló, e que d'aquí se n'entrás en la dita baronia d'Arenós, on aprés lo dit traidor fogís e anas
seguint aquella dins la dita baronia, perqué s'enfortissen dins aquella e posqués fer d'aquella mills a
totes ses voluntats»;
XIV. «sentints e sabents alguns leals servidors de la casa del dit senyor duc la gran traició e malvestat que
el dit traidor Joan, qui es diu de Luna, faia al dit senyor duc, jaent-se ab la dita senyora duquessa
carnalment, segons és dit, no podents-ho suportar, volgren matar al dit traidor, e entre los altres lo
metge del dit senyor duc, apellat mestre Ferrando Llopiz, leal servidor d'aquell, acare a lo dit traidor
un jorn ab la espasa treta per lo verger de la dita casa, on lo dit traidor era entrat e acostumava d'entrar
e per fer e cometre la dita traició»;
XV. «aprés que la dita senyora duquessa fon morta, sabent Iladoncs lo dit senyor duc les dites reprovades
qui es dien donacions qui s'afermaven fetes per la dita senyora duquessa al dit traidor e als fill, filia e
nora d'aquell, dix e fon oit dir ab gran tristor e desplaer les paraules següents o semblante: Ara pot dir
tothom que só cornut provat».
El veredicte confirmà els drets del duc, però no comportà la condemna del seu fill i hereu Pere de Luna, perquè el
veurem actuant lliurement després de la demanda interposada del duc, i fins i tot obté un salconduit reial el
1424...
DEL TIRAN DE 1460-64 AL TIRANT DE 1490, A. FERRANDO
- 1423.
En el pleito encontramos información sobre el valor de la renta de la baronía de Arenós.
ARV, G 2230, mano 35, f. 43v. y 38v.
...que la dita baronia d´Arenós comunament ha valgut e val de renda a senyor d´aquella cascun any quaranta mília
sous o pous...
- 1423, 14 agosto.
4-957-—-Fernando Pérez de Árenos, Señor de Alberich; Gerardo Bou y otros, albaceas de Eximen Pérez
de Árenos, venden unos censos para señales a la Almoina. 14 de agosto de 1423.
ACV, Perg, 5057. –
Inventario de los documentos escritos en pergaminos del Archivo Catedral de Valencia. ELÍAS OLMOS
CANALDA.
- 1423, 29 octubre
ACA,DIVERSOS,SÁSTAGO,208 (Lío E), nº 002
Despacho en letras originales expedidas en 29 de Octubre 1423 por el entonces lugarteneinte de oficial y
vicario general de Valencia a instancia de don Manfredo Escrivà de Romaní heredero propietario y primer
poseedor del vinculo fundado por doña Elisen de Romaní su prima hermana en virtud de las quales mandó
a los albaceas y executores del ultimo testamento de don Ximen Perez de Arenos marido y heredero
usufructuario que fue de dicha doña Elien de Romaní pagasen ciertas cantidades al referido don Manfredo
Escrivà de Romaní como tal heredero.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)
- 1424
Cuentas de la bailía de la baronía de Arenós (ducado de Gandia, condado de Ribagorza y Dénia)
Cuentas relativas a obras en molinos, caldera y demás en Villahermosa del Río.
ES.462508.ARV/MR Mar Vil Bai//MR Mar Vil Bai : Mestre Racional, núm. 12.162 (5)
- 1424, 19 abril:
Este lugar, según Teixidor, se llamó Torrente de Mur. Leemos este apellido en los Capitulos matrimoniales de D.
Pedro Maza de Lizana y Dª Blanca su hija con el noble Mossén Bernardo de Mur, ante Juan Eximeno, en nov.
1424. Y en 19 de abril del mismo año otra escritura «De D. Hugo de Mur y D. Pedro Maza de Lizana, e Isabel
Maza, consorte de D. Eximen Pérez de ¿Riusech?, de otra, sobre el matrimonio del dicho D. Hugo con D.a
Blanca de Maza, ante Juan Eximeno. No se olvide que los ...
Anales del Centro de Cultura Valenciana 1949
- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials entre el noble Hug de Mur, senyor del castell de l'Albi, d'una part, i Blanca Maça, fi
lla de Pere Maça de Liçana i la seva tia Isabel Maça, esposa d'Eximenis Pérez d'Arenys, de l'altra
Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11880
- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials entre Hug de Mur i Blanca Maça, filla de Pere Maça de Liçana i neboda d'Isabel M
aça, esposa d'Eximenis Pérez d'Arenys
Biblioteca de Catalunya. Perg. 175, Reg. 11919
- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials pactats entre Pere Maça de Liçana i la seva germana Isabel Maça, d'una part, i Hug
de Mur de l'altra, el qual ha de contreure matrimoni amb Blanca Maça
Biblioteca de Catalunya. Perg. 346, Reg. 15048
- 1424, 19 abril . Capítols matrimonials. València
Capítols matrimonials acordats entre Pere Maça de Liçana i Isabel Maça, vídua d'Eiximén Pérez de Arenó
s, pare¿s? de Blanca Maça, que s'ha de casar amb Hug de Mur
Biblioteca de Catalunya. Perg. 345, Reg. 15002
El 19 de abril de 1.424(Archivo Histórico de la Biblioteca Catalana, reg. 11880, 11918 y 11919. ) ante el notario
de Valencia Joan Eiximen se pactan las capitulaciones matrimoniales entre don Pero Maça de Liçana i Carroç d
´Arborea y su hermana doña Isabel Maça de Liçana i Carroç d´Arborea(Archivo Histórico de la Biblioteca
Catalana, reg. 15002, 15017 y 15048 ) de una parte y de otra Hugo Pere de Mur(Archivo Histórico de la
Biblioteca Catalana, reg. 20157, 20158 y 20165. ), donde reconoce haber pagado la dote y aumenta la donación
capitulada con ciertos lugares y castillos de su propiedad. En fecha 9 de noviembre del mismo año en la localidad
de Moixent , feudo del linaje, el justicia, los jurados y otros vecinos de la villa, representados por el síndico
Galindo, venden con la licencia de los señores de la villa de Moixent, es decir, de don Pero Maça de Liçana i d
´Alagó y su esposa doña Brianda Cornell y uno de sus hijos don Lluís Cornell ólim Lluís Maça de Liçana i
Cornell, a Hugo Pere de Mur un censal de dos mil sueldos cargados sobre la bienes de la señoría de Moixent,
cumpliendo con lo estipulado en las capitulaciones matrimoniales arriba dichas(Archivo Histórico de la
Biblioteca Catalana, reg. 11913, 20161 y 11881. ). Y en la misma ciudad de Valencia y delante del mismo
notario el día 29 de noviembre de 1.424, se van a rectificar las capitulaciones matrimoniales firmadas entre Hug
Pere de Mur, hijo del difunto Pere de Mur, Señor de Mur y de Albí, y Blanca Maça de Liçana, hija de don Pero
Maça de Liçana i Carroç de Arborea donde se van a mejorar las capitulaciones pactadas aumentando la dote de la
hija. (Archivo Histórico de la Biblioteca Catalana, reg. 11983)
LOS MAZA DE LIZANA EN LA EDAD MEDIA Tesis que, para la colación del Grado de Doctor, presenta:
JOSE LUIS MAZA DE LIZANA RODRÍGUEZ
También aparecen en la documentación testamentos pertenecientes a la nobleza femenina donde citan a
miembros de su servicio o al de sus hijos menores, como es el caso de Beatriz Carroç d´Arborea i Mur que es la
esposa de don Pero Maça de Liçana i Rocafull El de la Batalla, donde cita en su testamento a un número de
sirvientes suyas y de sus hijas Brianda, Isabel, Juana, Catalina y Jerónima Maça de Liçana i Carroç d´Arborea así
como a algunas esclavas sin nombre (Archivo Histórico Nacional, Sección Nobleza, Tavera, ducado de Osuna,
caja 647, documento 72).
- 1425:
Enric intentarà reclamar per via legal l’any 1429, de nou infructuosament, els seus drets successoris als senyorius
de l’avi i de l’oncle. Ho fa a un mes d’iniciada a Castella la guerra entre la facció d’Álvaro de Luna i la dels
Trastàmares, els “infantes de Aragón”46. Es tracta de la guerra que va ajudar a sufragar, com ja havíem vist, el
germanastre d’Enric, Galvany (vegeu notes 14 a 16). Pedro Cátedra veu així els fets de 1429: Alfonso de Aragón
[el Jove], Duque de Gandía y tío de Villena, había muerto sin hijos en 1425. El nuestro [Enric de Villena] tenía
todos los derechos para heredar los varios títulos que habían pertenecido a su abuelo. Venía reclamando el
ducado de Gandía, los condados de Ribagorza y Denia, entre otras villas y tierras. El Magnánimo le viene dando
largas; Juan II de Navarra sostiene que el difunto le había nombrado su heredero. La nueva guerra con Castilla
viene bien al aragonés [el Magnànim] y, según documento fechado el día 1 de abril de 1429, por la ayuda que
don Enrique había prestado a su rey [de Castella], ocupa y expropia todas las posesiones de la casa de Gandía,
para, simultáneamente, donarlas a su hermano Juan II de Navarra, quien desde entonces las vincula a su
patrimonio. La expropiación tiene, pues, lugar en esa fecha, pero seguramente los bienes habían sido tenidos en
administración desde tiempo antes4
Cátedra 1994, vol. II, p XVIII
Anuario de estudios medievales, Isabel de Villena. Rosana Cantavella.
- 1425.
Proceso original entre don Fernando de Arenós y don Manfredo Perez Escribva de Romaní sobre nulidad
del cargamento de un crecido censo
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 001
Proceso original en quarto aunque incompleto pues le faltaban las 137 folios primeros seguido ante honores
delegados por el rey en 1425 entre don Fernando Ximenez de Arenos Hijo natural y heredero de don Xímenez
Perez de de Arenos y su marido en primeras nubcias de doña Elisen de Romaní de casa y de otra don Manfredo
Escriba de Romani heredero propietario de otra doña Elisen de Romani de la qual lo fué usufructuaria el referido
don Ximenez Perez de Arenós en razon de qual se declarase propietario nulo el --- Alonso Mayol en socorro del
qual por los executores del don Ximen Perez de Arenos se otorgó en favor de don Manfredo Escriva como a
legatario de este: cuyo proceso por --- de otro don Manfredo Escriva de Romani le convino don Ximen Perez
Escriva de Romani su hijo en nombre y como sucesor del vinculo fundado por dicha doña Elisen. Se hace merito
en el de qual la baronia de Alberich era del don Manfredo Escriva como heredero de doña Elisen y que fue
vendida a don Ximenez Perez de Arenós por la --- del Justicia Civil de Valencia.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)
- 1425, 16 abril:
4.987.—La Almoina carga unos censos a favor de Pedro de Calatayud. IÓ de abril de 1425.—
ACV, Perg\ 6735.
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1425, 26 junio:
El seu traspàs va provocar un buit de poder en el comtat de Prades. Finalment en fou successora una de les
seves nétes, la primogènita Joana de Prades, àlies Gondiçalba Ximenis d’Arenós, després d’un plet que
s’allargà fins el 26 de juny de 1425. Es disputaren el comtat Joana de Prades, Alfons de Gandia, àlies el
Jove, fill primogènit d’Alfons el Vell, i Violant, filla de Jaume de Prades, i el seu marit Bernat Joan de
Cabrera, nebot del comte.17 Heus aquí el final del fragment de la sentència reial atorgada per Alfons el
Magnànim:
ADMC, Sogorb-Cardona, Sogorb, rotlle 551, fot. 660.
Pronuntiamus, sententiamus, et declaramus dominium dictorum comitatus et baroniae d’Entensa cum eorum
iuribus, | et pertinentiis prout in dicta donatione continetur. Quae facta fuit per dictum comitem Ioannem dicto
egregio Petro filio suo patri dictae egregiae Ioanne ad ipsam egregiam Ioannam, ut dominam dictorum comitatus
et baroniae pertinere, et spectare ipsosque comitatum de Pradas, et baroniarum d’Entensa cum dictis eorum
iuribus, et pertinentiis eidem egregie Ioanne adiudicamus salvo semper iure nobis in dicto comitatu ratione feudi
pertinenti dictisque Nicolao Squerdo dicto nomine, et nobilius Bernardo Ioanni de Capraria, et Violanti eius
coniugi super dictis comitatu, et baronia silentium imponendo expensarum condemnationem ex causa ob
mittentium, latta, etcetera.
Eva Izquierdo Molinas. Un testimoni sobre la vida de Sanxa Ximenis d’Arenós i sobre l’origen del libre de les
dones.
- 1426, 11 diciembre.
Proceso original entre don Fernando de Arenós y de Ximen Perez Escriva de Romaní sobre el derecho de
varios legados
ACA,DIVERSOS,Sástago,195 (Lío D1º), nº 002
Proceso original de información de testigos suministrada ante la antigua pasada Real Audiencia de Valencia en
los dias de hoy 11 de diciembre de 1426 por parte de don Fernando de Arenós hijo y heredero de don Ximen de
Arenos: don Ximen Perez Escriva de Romani hijo y doña Violante Torrelles Viuda del mismo como curadora de
Jayme Escriva de Romani y Torrelles su hijo a efecto de probar qual era útil a todos de primer compromiso
nombrando herederos arbitros arbitra de sus parages por via de Justicia y de amigable composicion desidiesen y
declarasen las dudas y questiones qual dichas partes tenian entre si en varios de cientos legados
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. ©MECD. Archivos Estatales (España)
- 1428, 11 noviembre.
La fundación se lleva lentamente pero al fin surge el Real Monasterio de Santa Clara de Gandía a sus
expensas, de nueva planta, bastante suntuoso, decente, idóneo y suficiente para albergar a las futuras
religiosas.El acta de ejecución se redacta en el monasterio de Santa Clara de Valencia el 11 de noviembre
de 1.428, publicándose inmediatamente por orden de la abadesa fundadora Violante de Aragón y el
ejecutor de la bula, Berenguer, quien declara en la misma:
Cfr. AMOROS, El monasterio de Santa Clara de Gandía, en "A.Ι.A.", LXXX, pg. 455.
"post quarumquidem litterarum apostolicorum presentationem et receptionem fuimus per vos dominam sororem
Iolandem, abbatissam prelibatam, cum instantia maxima requisiti ut ad executionem contentorum in litteris
apostolicis de super insertis procederé dignaremiir hâta earum sermonem et tenorem ".
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1429, 12 abril.
El nuevo monasterio era habitado por las monjas desde principios de 1.429. Ignoramos si sor Violante iría a
Gandía o no, y si llegó a ser abadesa de allí; lo que sí sabemos es que renunció a ese cargo, oficialmente, pues el
12 de abril de 1.429, la comunidad de clarisas de Valencia, representada por las nobles y honorables religiosas
Isabel Sánchez de Calatayud, Sibilia de Centelles, Violante de Burgos, Damiata Ballester, Ursula de Fluviá,
Leonarda Pedrol, Juana Byguarra, Juana Vidal, Isabel de Olaris, Cais, Mater, Juana Mox, Clara Mox, Bertomea
Olfid, Bárbara Bernât, Aldonza Guardiola, Isabel Puig, Juana Mastai, Crespina Valldaura, "moniales dicti
monasterii", congregadas en el mismo monasterio con el ministro provincial de Aragón, fray Francisco de
Alagón, y el guardián del convento de San Francisco de Valencia, fray Raimundo Peçonada, dieron sus poderes a
don Juan Diguer, mosen Juan de Alfambra y Juan Alemany para que compareciesen ante el nuncio, a fin de que
proveyese el remedio oportuno por causa de haber renunciado sor Violante de Aragón al oficio de abadesa de
Gandía.
AHN. Clero. Valencia, carp. 3303, núm. 2.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1430, 6 Mayo.
Algunos aprovechaban la demanda para deshacerse de caballos inutilizados, como el noble Ferran de
Arenós denunciado en mayo de 1430 por el doncel Jofré de Blanes por haberle vendido por 140 flor. un
coser a pesar de que estaba afollat de dos braços.
ARV, PROT, nº 54, notario Andreu Altarriba, 6-V-1430.
(Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Jorge Sáiz
Serrano)
- 1.430, 12 julio.
Violante de Aragón otorga apoca de censo perteneciente al monasterio de la Puridad.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.487
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1430, 20 diciembre.
Violante de Aragón signa aprobando la venta de una cahizada de viña, dominio del monasterio de la
Puridad.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.303, num. 6.
Egregie et reverendissime dompne Yolantis d'Aragonia, abbatissa.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1431, 5 febrero.
La mayor parte de las monjas fundadoras: sor Francisca Costa, abadesa, sor Clara Gerona, vicaria, sor
Violante de Poyo, sor Isabel Solsona, sor Isabel Moreno, sor Leonor de Pisa, sor Sibilia de Bosch y sor
Isabel Sanz, con fecha 5 de febrero de 1.431, se reunían en el monasterio para una escritura levantada por
Pedro Pugeriol, en la cual afirman ser la mayor parte de la comunidad convocada en el asunto,
Cfr. SALKS, Historia del Real Monaslrerio de la Santísima Trinidad, pgs. 11-13.
"dispuesto por la ilustre y reverenda señora sor Violante de Aragón, abadesa fundadora de las monjas menoretas
de la ciudad de Valencia, fundadora de este nuestro monasterio, etc."
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1431:
la seua situació econòmica i financera havia esdevingut molt dolenta i malmesa, fins el punt que degué
plantejar-se la necessitat de vendre algunes possessions, com van ser les baronies de Serra i de Soneixa
Joan Ramon Folch i la seua esposa Joana (Comtes de Prades) reconeixen que tenen carregats molts censals sobre
les seues possessions, i, amb poder per a alçar-los, acorden la venda a Lluis Aguiló milite i els seus hereus, dels
llocs de Castro et tinencia d’Adzueva, cum locis d’Adzueva, de Soneja, de Pellunis et Mosquera, cum iuribus
eorum et pertinentiis universis, per preu de 84.000 sous, en reals de València; i al mateix temps, acorden també la
venda, a Joan Alegre, ciutadà de València, del Castrum de Serra et alquareas eius scilicet Riera et Armell, per
preu de 70.000 sous, en reals de València
ARV, Reial cancelleria, 269, f. 6.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
Los condes de Prades, con el fin de aliviar las numerosas cargas censales que soportaban, empiezan a vender
alguna de las baronias que tenían en el reino de Valencia, y así van vendiendo Xestalcamp49, Andilla, Serra50,
Adzueva, Torres Torres51, y otras. Andilla era comprada en 1432 por Manuel Diez, según Diago señor del
Rahal, lugar quizá perteneciente a los Calatayud, que pagaba por la baronía 115.500 sueldos
49 En el inventario de papeles de doña Josefa Caro y Fontes, baronesa de Cheste, realizado en 1793, aparece
reseñada la escritura de venta de Chestalcampo hecha el 9 diciembre 1430 por Doña Gozalba, condesa de Prades,
a Joan de Vallterra. APPV Protocolo 7913, not. José Alvarez.
50 Serra, con sus alquería Ria y Anell, era vendida en 1431 a Felipe Boil y a su mujer Inés de Vallterra, por el
precio de 80.000 sueldos.
51 Torres Torres, con sus alquerías Algimia y Alfara, se vendían el 21 de marzo de 1445 a Joan de Vallterra,
hermano de dicha Inés, por el precio de 28.000 florines de oro, unos 308.00 sueldos. (precio elevadísimo, que nos
hace dudar del dato tomado en su día del Archivo Ducal de Medinaceli, leg. 116, exp. 2814).
Unas notas genealógicas sobre Manuel Diez, Juan Corbalán de Celis y Duran.
- 1431, 3 marzo:
5.099.—Pedro Martí vende cierto censo a Aymerico de Centelles, Manuel Deiez y Pedro de Artes, albaceas
de Doña Blanca de Artes, mujer de Pedro Sánchez de Calatayud, señor de Pedralva. 3 de marzo de 1431.—
Página 932.
ACV, Perg. 932
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1431.
El caballero Bernat Joan, señor de Tous, cuyos vasallos musulmanes tomaron en el verano de 1430 entre 1.200 y
1.300 cabras, valoradas en 17.500 ss., que tropas castellanas abandonaron al vadear el rio Xúquer en el paso de
Antella y que procedían de la cabalgada que acababa de saquear los términos de l’Alcudia y Ressalany, Alberic,
Carlet y Antella, señoríos próximos, obteniendo más de 6.000 cabras y ovejas108. Los vasallos de Tous bajaron
de las montañas próximas, se apoderaron del ganado abandonado y se lo entregaron a su señor. Era casi un
regalo. Pero los afectados por la razzia, los señores vecinos, reaccionaron y movieron un largo pleito ante los
oficiales reales que acabó condenando a Bernat Joan a pagarles la mayor parte ( 12.275 ss.) del valor de los
animales. El governador Eiximén Pérez de Corella trató la causa a partir de febrero de 1431 entre Bernat Joan,
señor de Tous, y los nobles y caballeros Manuel de Montagut (señor de l’Alcudia y Resalany), Ferran de
Arenos (de Alberic), Galceran de Castellvi (de Carlet) y Joan de Cervató (de Antella) quienes habrían reclamado
la propiedad del ganado. Para el proceso el oficial real eligió doce nobles y caballeros, presos per consellers y
aceptados por ambas partes, las cuales se compometieron a acatar la sentencia bajo pena de 10.000 flor.; tras la
deposición de testigos (vecinos musulmanes de Tous), y la consulta a siete de los doce consellers se dictó
sentencia el 21 de marzo: de los 17.500 ss. (1.500 flor.) del valor tasado de las cabras, Bernat Joan debía pagar
12.375 ss.; sin embargo, el caballero recurrió la misma: ARV, GOV, nº 3.311, mano 6, s. f., Del bestiar de
mossèn Bernat Joan. (Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-
XV), Jorge Sáiz Serrano)
- 1434, 25 mayo:
Ferran Ximénez d’Arenós ejercía su jurisdicción señorial en las aljamas, como los datados el 25 de mayo
de 1434. En ellos se detalla cómo se juzgaba la huida reincidente de una mora cautiva suya llamada
Zohayra. Había sido comprada por 300 fl orines a los mercaderes de Valencia Bonanat Blanch y Bonanat
Ferrer. El alamí y los jurats de su aljama reclamaban comprarla al señor por el mismo precio que le había
costado a cambio de ponerla al servicio de toda la aljama como çabia o prostituta:
ARV, Protocolos 475, Notario Berenguer Cardona.
Faram necessaria assots una mora cabia [sic] per a servir de nosaltres e de tots los moros de les dites aljames per
fogir a moltes ocasions que entre nosaltres se porien seguir e per utilitat gran e proffi t de nosaltres e de les dites
aljames...
Attennet yo esser cativa de vos dit noble… per ço hagen obligats sos béns e se dupten que per ventura yo des que
sia en la taverins no me·n vaia a la mezquita e diga que vull ésser bona e que ells paguen lo preu que yo coste que
son trehents fl orins e no hagen de mi lo servey per al qual ço stada comprada e que haguessen tant de dan e yo·ls
haia promés que yo no puxa ésser bona no a tant que ells sien contents de mi e yo faré pagar lo dit preu de mos
guanys.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
- 1435, 2 marzo:
Ferran Ximénez d’Arenós, señor de Alberic, realizó testamento ante el notario Berenguer Cardona el 2 de
marzo de 1435, documento no localizado, no obstante sí que consta el inventario de sus bienes que fue realizado
el 19 de octubre de 1436 ante el mismo notario en su castillo de Alberic donde habitó hasta su muerte acaecida el
15 o 16 de octubre de 1436 (fecha deducida del mismo inventario) ante sus albaceas Boyla d’Arenós, esposa,
tutora y procuradora del hijo de ambos, Eximen Pereç d’Arenós, Gabriel de Riusech,23 doctor en leyes, y Joan
Casanys, sacerdote.
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
Traslado de dos cláusulas del codicilo otorgado por Fernando Jiménez de Arenós, señor de Alberic de la
Joya y Benifaraig, en 1435-03-02, en el que establece como heredero a su hijo Eximen Pérez de Arenós.
1443-02-07 , Valencia (Valencia) - 1443-02-08 , Valencia (Valencia)
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,C.538,D.6
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España , PARES
- 1435, 23 septiembre.
Ejecutoria de la sentencia dada a favor de Pere de Luna y su esposa Yolanda Tamayo contra Francesc
Martorell, caballero en el pleito que durante largos años sostuvieron sobre el arrendamiento de la
recaudación de los derechos de la baronía de Arenós.
ARV: Real Cancillería, reg. 462, f. 78rv. Valencia
Executoria precedentis.
Maria et cetera, nobili, dilectis et fidelibus gerentivices Gubernatoris in regno Valencie Justiciis ceterisque
universis et singulis officialibus dicto domini regis intra dictum regnun ubilibet constitutis et dictorum
officialium locatenentibus ad quem seu quos presentes pervenerint et pertineant quomodolibet infrascripta,
salutem et dileccionem. Ecce quod in causis seu questionibus que inter Petrum de Luna, domicellum, filium et
heredem Johannis de Luna, militis, quondam, patris sui et Yolantem de Tamayo, uxorem dicti Petri de Luna ex
una, et Franciscum Martorelli, militem, filium et heredem Guillermi Martorell, quondam, patris sui, et Beatricem,
uxorem ac legatariam eiusdem Guillermi ab altera partibus, ducebatur causis et rationibus in processibus inde
habitis declaratis nostram die presenti et subscripta tulimus sentenciam prout in ea lacius videbitur contineri,
cumque parum prodesset sententias ferri nisi executioni debite mandarentur, ad humilem supplicationem dicti
Petri de Luna nobis super hiis reverenter effusa, vobis dicimus et districte precipiendo mandamus, de nostri
scientia et expresse pro prima et secunda jussionibus, sub incursu regie ac nostre indignationis et ire ac pena
duorum mille florenorum auri regio aplicandorum erario, quatenus dictam sententiam et contenta in ea
exequamini et complectis ac exequi et compleri faciatis ad unguem juxta seriem sui et tenorem, et in hoc nullam
consultationem faciatis neque excepcionem aut deffensionem aliquam admitatis, quoniam nos in predictis nudos
et meros executores tantummodo vos facimus et /(f. 78v.) vobisque et unicuique vestrum contrarium faciendi
omne posse et facultatem abdicando irritum si contrarium premissorum fiet decrevimus et inane, scientes de certo
quid si in his negligentes fueritis seu remissi ultra exactione penarum predictarum omnia dampna, sumptus et
interesse si que inde fient vel sequentur quovismodo de bonis vestris faciemus dicto stipulanti infallibiliter
resarciri.
Datum Valencie, XXIIIª die septembris anno a Nativitate Domini MºCCCºXXXVº.
De Funes, vicecancellarius.
Idem pro executoria principali.
Probata.
Joanot Martorell biografía ilustrada y diplomatario, nº 658, Jesús Villalmanzo
- 1435, 17 diciembre:
Breve del Papa Eugenio IV, dirigido a Isabel Maza de Lizana, viuda de la diócesis de Valencia, para que
pueda conducir la vida y proveer la salvación de su alma en un monasterio.
ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,CP.124,D.18 Procede de Osuna leg. 647, nº 86.
© Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España
- 1436:
Muy sonado fue el caso surgido en 1436 por la herencia de Galceran de Vilarig, casado con Yolant Lançol, entre
su única hija Yolant y el poderoso Jaume d’Aragó, señor de Arenós. Se disputaba la posesión de los castillos de
Cirat, Pandiel y El Tormo. Pero Maça de Liçana intervino junto a Galcerà Castellà, Pere Lladró, Guerau Bou,
«com a parents e coniunctes persones», con Luis de Calatayud, como tutor de la heredera Vilarig, frente a las
pretensiones de Jaume d’Aragó. A pesar de las disposiciones dictadas por la Audiencia real, en marzo de 1439
estos lugares estaban ocupados por Jaume d’Aragó, razón por la cual algunos amigos y parientes de la heredera
se aprestaban a acudir a vías más expeditivas. En noviembre de 1439 Jaume d’Aragó acusó a Pero Maça de
Liçana de haber tomado las causas de la Vilarig como cosa suya; los oficiales que intervenían, entre ellos Gabriel
de Palomar, eran del partido de Maça, de quien se sostenían, a quien prestaban dinero y quien les defendía con la
espada en la mano cuando hacía falta.
ARV, Real, reg. 70, f. 4v; LÓPEZ RODRÍGUEZ, C., Nobleza cit., pp. 175-178
- 1436, 30 septiembre.
Juan de Navarra ordena a Lluís de Fachs, doctor en leyes de Valencia, que jugue el pleito entre Bonanat
Blanch y Bonanat Ferrer, mercaderes de Valencia, por una parte, contra Ferran d'Arenós, caballero, y sus
vasallos de Alberic de la Foia i Benifaraig.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Div//RC Div : Real Cancillería, núm. 266, f. 52r-v
RC Div : Real Cancillería, núm. 266, f. 52R-v
- 1436, 19 octubre.
Felipe Boil en nombre de su hermana Catalina toma posesión de Alberique, Benefaraig y La Foya.
En la descripción de su inventario post mortem aparece un libro de Sunna y Xara traducido al valenciano.
El endeudamiento de Ferran Ximénez d’Arenós recayente sobre su propiedad fue enorme lo que facilitó la
pérdida del señorío de Alberic por parte de sus descendientes y eso, a pesar de todas las cargas impositivas a la
población. Incluso en 1429, Ferran Ximénez d’Arenós había obtenido licencia real para imponer un gravamen
personal, sisa, en sus términos, aparte de los que pagaban por el uso de los monopolios señoriales (horno, baños,
almazaras, etc.). Todo ello queda refl ejado en su inventario post mortem puesto que éste empieza por enumerar
todos los censales que pesaban sobre sus propiedades. En total se recogen veintisiete entradas y entre los
prestamistas destacan apellidos nobiliarios como Bonastre, Bou, Centelles, Pereç Scrivà, Riusec o Scanyam.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
También refuerza la idea del castillo como vivienda habitual el que en un cofre viejo que se encontraba en la
habitación del padre se detallaba ropa de niños referenciada con nombres propios: Yolant, Felip, Ferrando y
Aldonça. Seguramente se trataba de los otros hijos de Ferran Ximénez d’Arenós aparte del heredero Eximeniz
Pereç d’Arenós.
«Item, hun coff re bell en lo qual havia roba, la qual era del mestre dels fi lls del dit noble e per çò no fon
inventariada».
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
- 1436, 22 octubre.
La esposa de Ferrán Ximénez de Arenós, na Boyla d’Arenós, pasaría determinadas temporadas en Valencia
donde tendría su residencia en la casa de su hermana Elionor Boyl, al ser también tutora de ésta, pues allí
conservaba varios baúles y objetos personales aludidos en el inventario y de los que se negó a que fuesen
inventariados por ser ajenos a su marido: Constituhits personalment, en presencia dels notari e testimonis deiús
scrits, en la ciutat de València, en la casa de la noble na Elionor Boyl, la noble na Boyla d’Arenós, com a tudriu e
curadriu que dessús e com a marmessora dessús mencionada… la dita noble dona que dix e procesa que’ls béns
inventariats, los quals eren propis d’ella e de la sua cambra que no volia anassen per inventariats ne li plahia anés
protestava de tot son dret lo qual li fos reservat et que·n requiria carta pública.
ARV. Protocolos 477. Notari Berenguer Cardona
EL LLIBRE DE LA ÇUNA E XARA EN DOS BIBLIOTECAS VALENCIANAS DEL SIGLO XV Mª Rosario
Ferrer Gimeno
- 1437, setembre 27. Procura. Barcelona
Dalmau de Mur, arquebisbe de Tarragona, com a tutor de les filles del seu germà Hug de Mur, nomena
procuradors Lluís Garcia, Jeroni Fenollar i Bernat Blasco, mercaders de València, per pagar 7.000 fl. que
el difunt devia a Isabel Maça, vídua d'Eiximèn Pérez d'Arenós
mdc.csuc.cat/cdm/compoundobject/collection/pergamiBC/id/56024/rec/3 Biblioteca de Catalunya
Biblioteca de Catalunya. Perg. 106, Reg. 5341
- 1439, 12 enero:
ALBERICH 10. In itinerum 22 regis Alfonsi 4, de annis 1438, 39,40, fol. 70, est donatio facta Boilae de Arenos
et Eximenio Petri de Arenos, filio dictae Boilae, totius juris et actionis regi pertinentiis in tertio decimi quod
colligitur in locis de Alberic, la Foya, et de Benifaraig, quae esse dicebantur dicti nobilis Eximenii. Quod ius
dicebatur iniuste colligi et levari tunc temporis per episcorum et capitulum sedis Valentiae. 12 januarii anno
1439.
Reg. 2769, fol. 70v-71.
Liber patrimonii regii Valentiae
- 1439, 12 febrero:
Don Alfonso V donó a Boil de Arenós y Gimén Pérez de Arenós toda la jurisdicción en los lugares de
Alberic, La Foya y Benifaraig.
ACA, Enajenaciones del Patrimonio Real, t. IX, fos. 24 y 26. Palau. Leg. 118 años...
Discurso doña Mencia de Mendoza, marquesa de Cenete.
- 1439, 3 septiembre.
Catalina Boil vende a Luis Cornell y a su mujer Aldonza, Alberique, Benefaraig y La Foya.
A.H.N. Osuna, leg. 1927, nº 36-56 y Nº 13, carpeta 186, nº 6.
La fortuna y el poder: estudios sobre las bases económicas de la ,Alfonso Franco Silva
- 1439, 26 noviembre:
nº 204: Escritura autorizada por Francisco Cardona, notario de Valencia, en veinte y / seis de noviembre de mil
quatrocientos treinta y nueve, en la que Pedro Boil / señor de Manises, Sancho Almeno Hasmit, sarraceno del
dicho lugar y otros / del propio vendieron a Catalina Boil, alias de Arenós, consorte de de don Fernándo
Ximé-/-nez de Arenós, curadora de su hijo don Pedro, ocho mil sueldos de censo anuo por pre-/-cio [en
blanco]./
El archivo de la casa de Alaquás en la primera mitad del siglo XIX. Virginia María Cuñat Ciscar.
- 1440
Eximén Pérez de Arenós, hijo de Dña. Boyla de Arenós. Pretende los diezmos de Alberique, La foya y
Benifaraix.
ACV, Perg.660:60
Indice del archivo de catedral de Valencia. Nº 3157
- 1440, 8 marzo:
Luis Cornell se dio por satisfecho de la compra de Alberique, Benifaraig y La Foia y prometió que en los
próximos dos años redimiría el censo de 100.000 sueldos que doña Catalina Boïl pagaba como tutora de sus hijos
a Ximén Pérez de Romaní.
AHN, Osuna, leg. 3329.
La fortuna y el poder: estudio sobre las bases económicas. Alfonso Franco Silva.
- 1440, 19 octubre.
SESION DEL DIA 22.
Volvióse á ventilar el asunto de los censales de Cervera, y resuelto este , fué leida una carta que dice así:
Tom, 17. foi.1055. Ais molt reverents egregis nobles e honorables e molt savis senyors lo parlament del principat
de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. — Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors:
huy data de la present havem haut colloqui o rahonament ab lo reverent maestre de Muntesa lo qual a pregaries
nostres es vengut en la vila de Sent Matheu: lo qual nos ha largament informáis sobréis affers perqué nosaltres
som aci la qual informacio encara speram haver en scnts del dit reverend maestre: lo qual ses offert que
encontinent que los quis dien forans sien o hajen trames a la vila de Trahiguera com segons nos ha dit en
Francesch Splugues hic trametran mossen Xemen Perec Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e
micer Johan Mercader ab poder bastant de tots los dits forans los quals hic deuen esser dimecres o dijous ell ab
nosaltres ensemps treballara en fer e complir les coses en b) memorial o informacio per vostres reverencies
nobleses e honorables savieses a nosaltres donal: e mes avant tractant e parlant ab ell quasi per saber sa intencio
sobre la missatgeria trametadora per nostre sant pare ais valencians per raho deis dits affers diu que li semblaría
bo que vostres reverencies nobleses e honorables savieses scrivissen a la sua sanctedat supplicantli que li pía—
cia trametre sos missatgers ais valencians sobre los dits affers e encara de trametreli persona certa la qual parlas
ab la letra ensemps ab lo dit nostre sant pare supplicant e instant la sua sanctedat que li placía trametre la sua
ambaxada fahentli mencio que si a la sua sanctedat era plasent trametes en la dita embaxada per un deis
missatgers mossen Francesch Daranda: tenintse per dit lo dit reverent maestre que fahent acó lo dit sant pare vos
ne complaura. Nosaltres sperarem per dimecres tot jorn los dits forans qui hic trametran axi com ja es dit e
assajarem de fer ab ells segons lo memorial per vosaltres a nos donat. E si res podem fer dins lo temps ferho hem.
E si per ventura no venguts o venguts e per lo dit dia de dimecres primer vinent no haviem res fet ab ells lo dijous
apres seguent nos ne entenem anar a vosaltres sens protestar a uns ne a altres car nons dona vejares haja loch
protest qui per raho de la resposta deis de dins de la qual sots ja avisats per nostra letra e per lo missatger Darago
del qual no sabem novella alguna. Perqué certificam daquestes coses vostres reverencies nobleses e honorables
savieses per co que millor hi puscats provehir e manar a nosaltres queus plaura que facam e sobre aqüestes coses
hajam dimecres per tot lo jorn vostra resposta com encara no la hajam hauda de la primera letra queus havem
tramesa: car en altra manera dijous Deus volent serem ab vosaltres si donchs altre nons manats com noy reste pus
del terme per vosaltres a nos donat. E sia lo sant Sperit vostra proteccio. Scrita en lo loch de la Jana dilluns a XIX
de octobre gran vespre any MCCCCXL — Los missatgers daqueix parlament destinats en regne de Valencia a
vostra honor e servir prests.
COLECCION DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA yui¿(/tcacÁ¿ cte Sica/' o-
tc^tt POR EL ARCHIVERO MAYOR D. Próspero ele Bofarull y II asearó. TOMO II. PROCESOS Y
PARLAMENTOS DE mi, m&w i mili, CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGON.
- 1440, 3 noviembre.
ACA, Reg. 2772, fol. 146-147v.
In Itinerum 25 regis Alfonso 4, de annis 1440, 41, fol. 146. est provisio in qua narratur quod loca de Sirat et
Pandell sunt sita intra baroniam de Arenos, et quod per antiquos possessores privilegio quodam indultum est et
in pactum deductum quod ipa semper integra servetur absque diminutione vel particulari alienatione.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1.441, 15 febrero.
El ministro de la provincia de Aragón, Antonio de Ojos Negros, tomaba las cuentas a la procuradora del
monasterio, sor Antonieta Ceriol, de un periodo de cuatro años y medio, desde 1.436, en presencia de los
padres franciscanos Ausías Lombart, custodio, Bernardo Pérez, maestro en teología, y el secretario Jaime
de Claresvalls, y de la "molt egregia dona Yolant de Arago".
ARV. Clero, lib. 946.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1442, 13 mayo:
5.303.—Procura de Pedro Vagna a favor de Luis Sanz de Calatayud.
ACV, Perg. 4518
Elias Olmo y Canalda, Pergaminos de la Catedral de Valencia,
- 1442, 22 noviembre. Valencia.
Escritura por la que Catalina Boil, mujer de Fernando Ximenez de Arenoso, vende en nombre y como
tutora de su hijo Eiximen Perez de Arenoso, a Galiana, mujer de Jacobo Ferrer, mercader de la ciudad de
Valencia, unos censales que tenía sobre el lugar del Alfarb (Valencia).
ES.45168.SNAHN/1.100.2.2//OSUNA,CP.130,D.8
- 1443, 3 enero.
Document enregistrat pel notari de València Nicolau Esteve, amb data de 3 de gener de 1443, Joan Ramon
Folch i Gonçalva Ximénez d’Arenós, comtes de Prades, reconeixen un deute a favor de Joan de Vallterra,
llur procurador i receptor en el regne de València, per valor de 23.484 sous i 4 diners, pels censals
carregats sobre Torres Torres
ARV, Batllia, perg. Núm. 745. (conservació deficient). Veure índex 784 del CD sobre els fons de l’ARV.
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
- 1.443, 13 febrero.
Violante de Aragón preside y aprueba una escritura de venta de un hospicio .
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3303, num. 16.
"situm et positum in parrochia sancti Bartolomei, in via vulgar iter nuncupatu de les costureres..." ; "et
recognosco vobis egregie domine Yolantis d'Aragonia, abbatisse monasterii minore tas Sánete Clare civitatis
Valeneie, presentí et aeeeptanti..."
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1.444, 23 marzo.
Se hace cargamento de censo entre varios sarracenos sobre unas casas, en la parroquia de San Nicolás,
sitas en la morena, y la "egregie dompne Yolantis de Aragonia, abbatisse monasterii Sáncte Clare, civitatis
Valende...", aprueba, alaba, etc.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3.304, num. 1.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1444, 23 julio.
A Violante de Aragón le cabe u n aspecto a resaltar como puede ser su acción en pro de los intereses del
monasteriode la Puridad. Se la ve enfrentar muchos casos, de abusos las más de las veces, e infidelidad de
los censatarios, o testamentarías como en 23 de julio de 1.444, en cuya fecha preside la congregación de
una buena porción de la comunidad para la escritura de oposición a cierto hecho instado por Guillermo de
Castellvell, notario, en perjuicio de la misma comunidad.
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.484
La documentación de su tiempo se halla sembrada de casos semejantes, ocasionando frecuentes procesos;
pero, a través de esos hechos, se comprueba su gobierno constante hasta su muerte.
AHΝ. Clero. Valencia, legs. 7.484, 7.487 a 7.489
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1444, 22 diciembre:
Capitulos matrimoniales entre Eximén Pérez de Arenós y Beatriz de Borja, sobrina de Calixto III, ante
Benito Salvador.
Archivo del Convento de Predicadores de Valencia. Nota 11.
NOTAS PARA LA HISTORIA DE LOS BORJAS. Ventura Pascual y Beltrán.
- 1445, 11 de març
Poc abans de morir la comtessa de Prades, els comtes de Prades (ara també de Cardona), amb llurs fills, li
venen al mateix Joan de Vallterra la vila de Torres Torres, amb les alqueries d’Alfara i Algímia, per preu
de 28.500 florins, a efectes de “quitament” de censals
Acte passat davant Pere Besalú, secretari reial (ADM, Segorbe, lg. 116 nº 2814)
LA BARONIA DE SERRA, RIA I ARMELL, DES DE L'EXPULSIÓ MORISCA FINS A LA DISSOLUCIÓ
SENYORÍVOLA Policarp Garay i Martín
- 1445, 30 junio.
En el último documento en el que se puede constatar su presencia, se lee que fue hecho en Valencia, en el
monasterio de Santa Clara, el 30 de junio de 1.445, siendo abadesa sor Violante de Aragón.
AHΝ. Clero. Valencia, carp. 3304, núm. 2
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1445, 21 julio.
Vivió consagrada al cumplimiento de la voluntad de Dios y en donde finalizó su vida terrena el 20 de julio
de 1.445, ejerciendo la prelacia.
La abadesa sor Violante de Aragón falleció ejerciendo su abadiato; era sepultada el 21 de julio de 1.445.
En el caso de la elección de sor Beatriz de Soler — 25 de agosto de 1.445 —, el mismo padre provincial Juan
Lobet, O.F.M., se refiere reiteradamente a la muerte de sor Violante, como por ejemplo, "... en la eleccio
sobredita de la abbatissa del convent e monestir per mort de la ilustrissima sor Yolant d'arago, etc". Y en otro
documento, redactado por el mismo caso de la elección se lee: "post obitum reverende dompne Yolantis de
Aragonia, quondam abbatissa dicti monasterii...."
AHΝ. Clero. Valencia, leg. 7.483.
Sor María del Pilar Andrés Antón, O.S.C., El monasterio de la Puridad: primera fundación de clarisas en
Valencia y su reino, siglos XIII-XV.
- 1447, 30 junio.
Santaolaria, Pedro: Doctor en Decretos, en 1447 era vecino de Arenoso. Hermano de Bernardo
Santaolaria, doctor en Derecho, que era rector en Bocairente.
APP. Protocolo 21621, not. Luis Torres, el 30.06.1447 así figura en un ápoca.
Derecho y juristas valencianos en el siglo XV. Vicente Graullera Sanz.
- 1450. 24 febrero.
Cartas de desafío de Ximén Pérez de Arenós a Guerau de Castellvert.
Colección Salazar y Castro. N-68, fº 473 y 473 v. Real Academia de la Historia.
- 1451, diciembre:
En los últimos días de 1451, dijo la reina María de Castilla á doña Isabel Maça, que no le había escrito por
«ocupacions e los nostros accidents»
ACA, Reg. 3275, Fól. 4.
La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón: (memoria para el doctorado). Luis Comenge y Ferrer.
- 1451,1 julio./ 1452, 22 junio.
Escritura de Convenio otorgada entre partes de Don Jayme de Aragón, Dueño de la Baronía de Areno so,
por sí y por la universidad del Lugar de Ludiente, y de la otra Don Berenguer Mercarder menor, Dueño de
la Baronía de Argelita por sí y sus Vasallos de dicho lugar en razón de las peytas y daños que la Justicia y
Jurados de Ludiente pretendían devérseles por algunos Moriscos de Argelita y sobre los daños causados a
los vecinos de este lugar por los del lugar de Toga, y en virtud de la presente se convinieron en que los de
Argelita satisfacieren 10 Libras a los de Ludiente por todas las peytas hasta 1451 remitiéndoles el dicho
Don Jayme de Aragón qualquiera daños y penas que deviesen aquellas e igualmente perdonó dicho Don
Berenguer qualesquiera daños que deviesen los vasallos de dicho Don Jayme de Aragón; asimismo se halla
Escritura de Compromiso sobre el deslinde de los términos de Argelita, Toga y Ludiente hecho entre
Partes de Don Berenguer Mercader y Don Jayme de Aragón para cuyo efecto se nombró por Juez Árbitro
y amigable componedor a Don Juan Ballterra, Dueño de Torres, bajo la pena de mil Florines al que no
pasase por dicho Convenio. Nota: En el Lío de Procesos de Argelita en el Lío D. 2º, al número 3º se halla el
de amojonamiento de esta con la Villa de Ludiente practicado en el año 1499, insiguiendo lo determinado
en la Sentencia arbitral que recayó sobre dicho compromiso. Autorizó dichas Escrituras Mateo Esteve,
Notario de Valencia, la primera en orden en 22 de Junio 1452 y la segunda en 1º de Julio 1421.
Véase la Información de Testigos Lío G. N. 1º.
ES.08019.ACA/3.21.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,209 (Lío F), nº 005
- 1452, 22 enero.
El 22 de Enero del año siguiente, la reina María de Castilla confiesa á doña Isabel Maça haber estado en
cama ocho días á causa de sus acostumbrados accidentes.
ACA, Reg. 3275, Fól. 8.
La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón: (memoria para el doctorado). Luis Comenge y Ferrer.
- 1454, 12 marzo.
Sobre la actividad artística de este iluminador, Miquel Adzuara, no tenemos ninguna noticia. El 12 de marzo de
1454 cobra cuarenta libras de parte de Fernando de Arenoso, canónigo de la catedral de Valencia, sin indicar el
motivo del pago.
LA ILUMINACIÓN DE MANUSCRITOS EN LAVALENCIA GÓTICA (1290-1458). Nuria Ramón Marqués.
- 1455, 15 Marzo.
Simón Pujol y Rafael Arenós, corredores de Valencia, reconocieron que Alí Xerif y Alí Jabarí, moros
segorbinos, les habían pagado 5 libras y 17 sueldos en razón de 5.000 sardinas.
Archivo de Protocolos del Patriarca en Valencia (A.P.P.V.), protocolo 23.893 (1455-III-15).
Concepción Villanueva Morte, El tráfico de pescado en la frontera entre Aragón y Valencia: su intercambio
comercial en la aduana de Barracas a mediados del siglo XV.
- 1456.
Muñoz calcula que si para el siglo XIV los artesanos textiles suponían del orden del 40% del total de
artesanos conocidos, para el XV e inicios del XVI oscilan entre el 42,5 y el 50%. En conjunto hemos
localizado para todo el siglo XV y primeras décadas del XVI, habitando en la ciudad de Teruel, un total de
58 pelaires, 29 tejedores, 9 tintoreros, 7 baxadors, a los que unimos otros cuyo oficio oscila, caso de los
pelaires-tintoreros Juan Gil (1495-1529) o Pedro de Soria (1437-1444); y hasta otros 13 profesionales con
oficios directamente relacionados con el sector.
Pelaires: Gaspar Alfajarín (1528), Miguel Ambel (1521), Onofre Andrés (1521), Bartolomé de Aragón (elegido
veedor del oficio en 1456, F), Joan Aragón (1439-difunto en 1445), Antón Arenoso (1456), Joan de Argent
(1454-1456, F)...
Teruel 88-89 [ II ] 2000-2002. LA PRODUCCIÓN TEXTIL EN TERUEL MEDIEVAL. Germán Navarro
Espinach y Joaquín Aparici Martí.
- 1457, 21 febrero:
En el Codicilo de la reina doña María de 21 de febrero de 1457, a la primera mujer que nombra es a doña Isabel.
Archivo Real de Valencia (ARV), Real Cancillería (RC), nº 472, f. 15: “Item, lexam a la Noble dona Ysabel
Maça per los serueys quens ha fets e que speram fara, per los qual li reputam esser en obligacio, Cinch Milia
florins dor en or”. Sin embargo, en el Codicilo reginal de 21 de agosto de 1458, f. 20v., la reina revoca el legado
a Isabel Maza, mujer que fue del noble Ximén Pérez de Arenós, si bien señala que no lo hace por infamia ni
por “deservicios”, sino porque no puede afrontar el pago de los 5.000 florines de Aragón. No obstante, pese a la
exculpación manifiesta, parece evidente que sucedió algo que enfrentó en el último momento de la vida de la
soberana a ambas mujeres, puesto que la reina no se limitó a reducir drásticamente la cantidad asignada sino que
tampoco le destinó algún objeto querido –sabiendo como sabía, por ejemplo, la afición de doña Isabel por los
libros-. Sencillamente la desheredó.
Mª Isabel del Val Valdivieso Juan Francisco Jiménez Alcázar (Coords.) LAS MUJERES EN LA EDAD MEDIA
- 1458:
Dña. Leonor de Pradas, Sra. de Cortes, instó execución por la Real Sala contra Dn. Jaime de Aragón,
señor del estado de Arenós, para que redimiese unos censos de que le era fiadera, y fue condenado al pago.
(A.D.P.C., Baronía de Arenós, fol. 25. BSCC, T. LX, Antonio Poveda, Notas sobre la historia de Cortes, Pág. 93)
- Sin fecha
Protesta hecha por Jaime de Aragón, hijo de Alonso de Aragón, II duque de Gandía, por haber sido
desposeído de sus estados por el rey Juan II de Aragón.
N-68, fº 600 a 602 v.
Nº 63721 del inventario. Nivel de descripción: Documento
Colección Salazar y Castro. Real Academia de la Historia.
- 1458, 20 septiembre:
En el testamento de doña Juana de Escudo episcopal de Alfonso de Borja, hermana del Papa, y Borja. se
lee esta cláusula:
...ítem do e leix a ma cara nevada na Beatriu Darenós, mutter del molí noble Eximen Pérez Várenos, cavaller,
tots los bens meus mobles, exceptáis un drap dor ja ussat ab les arm\es ab lo scnyal de Bou e de Botga, e un drap
de paret, etc.
Doña Juana Borja, viuda de Mateo Martí, otorgó el testamento en el palacio episcopal de Valencia en 20 de
septiembre de 1458, ante Guillermo Dantist, el cual se publicó el 11 de abril de 1464, cuarto día después del
fallecimiento de dicha señora.
El obispo de Valencia don alfonso de Borja (Calixto III)
- 1458, 28 septiembre.
Alberich es objecte de varies transaccions i pertany succesivament a Pedro Zapata i Jaume II el Just; passa al
senyoriu de Jaume Romaní (dic. de 1300); de sa viuda Airovis i de Ximen Pereç d’Arenos (1387). Alfons el
Magnanim confirma, en 1415 sa jurisdicció civil i criminal. Ya en el sigle XVI la població es adquirida per Pedro
Maza de Lizama (1548).
ARV Real 279, fol. 134 v.
“Ferdinandi de Arenos, filii et heredis Eximinii Petri d’Arenos, domini qui dicebant de Alberich”
(El nom valencià d’Alberich, Leopoldo Peñarroja Torrejón )
- 1459 – 1460
Cuentas de administración de rentas del antiguo patrimonio relativas al secuestro de bienes de
Villahermosa y baronía de Arenós. PATRIMONI ANTIC
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 9.624
- 1460, 9 julio:
Fecha de la defunción de Isabel Maça de Liçana
La costumbre genérica entre la nobleza y ciutadans parece ser el habito, aunque en casi ningún testamento se
indique. Si nos infor man de ello algunos testamentos, como el de Isabel Maza de Lizana:
" Item, vull e man ab aquella pus devota reverencia que.s pertany, lo abit del benaventurat mossen Sent Francesch
de la observanca de Santa María de Jesús, e ab aquell dit abit vull e man lo dit meu cors esser vestit e soterrat, e
que al frare que.l sia stat pres, levat e/o haut lo dit abit per los dits marmessors meus, sia liurat e donat hun altre
abit bo e nou "
4.6.- DE LA 1DELEGA GRAFICA1 EN LOS TESTAMENTOS NUNCUPATIVOS AL 'MULTIGRAEISMO
RELATIVO1 DE LOS CERRADOS. Las posibilidades de relación directa testamento- escritura adquieren a
veces estructuras peculiares^^asos específicos que van desde la aparición en los testamentos cerrados, realizados
ante notario como cualquier otro testamento normal, de testimonios autógrafos, caso del testamento de Isabel
Maza de Lizana (1457), a la 'delega gráfica* como forma peculiar que permitirá al analfabeto o al impedido
redactar su testamento ológrafo a través de la e£ critura de otra persona (629 ) o apoyara con un texto escrito la
voluntad del testador en el testamento oral. En 1457 Isabel Maza de Lizana, mujer de Eximen Pérez de
Arenos, realizaba su testamento ante el notario Cristófol de Montblanch. Como el mismo notario explicita: "...la
dita noble senyora ... dona e liura lo present seu últim testament a mi Christofol de Montblanch, notarí?e scrit de
sa voluntat de la mia ma, presents los dits testimonis en los damunt dits dia e any, lo qual presents los dits
testimonis volgue ésser sagellat". Se trataba de un testamento redactado ante y por notario, pero de forma cerrada;
la plica, en este caso, debería ser refrendada por la confirmación autógrafa de cuatro testimonios (Francesc
Borrell, mestre en arts e medezina; Pere Sanxo, Pau de Camanyes, notari y Galceran Joan) y la del propio notario
que había escrito por 'delega gráfica' el testamento y había recibido la plica en comanda hasta su publicación, acto
que se llevo a cabo el 9 de julio de 1460, el mismo día que ' la defuncta morí '.
Isabel Maza de Lizana nombraba en 1457 a la reina Doña María, con la mala suerte de que su muerte le impidió
ocupar tal responsabii lidad, que seguramente hubiera delegado en otros: " Elegesch marmessors e execudors, go
es la mol alta e molt excellent senyora donya María, reyba d Aragó, ara benaventuradament regnant, suplicant la
sua magestat vu11a acceptar la dita marmessoria com ya en atre temps me baja promes; e lo honorable mestre
Jacme Roig, mestre en medecina, ciutada de Valencia, ais quals e a cascu de aquells per si e per lo tot, done e
atorgue plenera e libera potestat e facultat que sens auctoritat e licencia de cort...
La costumbre genérica entre la nobleza y ciutadans parece ser el habito, aunque en casi ningún testamento se
indique. Si nos infor man de ello algunos testamentos, como el de Isabel Maza de Lizana: " Item, vull e man ab
aquella pus devota reverencia que.s pertany, lo abit del benaventurat mossen Sent Francesch de la observanca de
Santa María de Jesús, e ab aquell dit abit vull e man lo dit meu cors esser vestit e soterrat, e que al frare que.l sia
stat pres, levat e/o haut lo dit abit per los dits marmessors meus, sia liurat e donat hun altre abit bo e nou "
1.4. ARCHIVO DEL COLEGIO 'CORPUS CHRISTI1 DE VALENCIA. 1.4.1.- Fondo de Protocolos( A.P.P.V.)
( 4 ) - Protocolos de Felip de Avella(1486), Martí Ca bañes (1435-1491), Pere Caldes (1493-94),Joan
Gallart(1438) , Joan Gamiga (1487-1491) y Joan Martí ( 1450). 1.4.2.- Fondo Pergaminos ( 5 ). 1.4.2.1.-
Pergaminos procedentes del convento de la Trinidad de Valencia (O.F.M.) Testamento de de Isabel Maza de
Lizana ( 1457, marzo 8. Valencia) en ACCV Pergaminos procedentes del convento de la Trinidad de Valencia.
Para la documentación del Fondo Crespí de Valldaura vease PONS AL0S,V. El fondo Crespí de Valldaura en el
archivo condal de Orgaz (1249-1548)~
TESTAMENTOS VALENCIANOS EN LOS SIGLOS_XIII-XVI: TESTAMENTOS,_FAMILIA Y
MENTALIDADES_EN_VALENCIA_A_FINALES DE LA EDAD MEDIA. TESIS DOCTORAL
PRESENTADA POR D. VICENTE PONS ALOS.
- 1461 21enero.
Lluís Cabanyelles, el lugarteniente de gobernador del reino, viajó por mandato real hasta Villahermosa “per haver les
rendes de la dita baronia e la juredicció d’aquella a mans sues, ans verdaderament vostres, e exercir altres certs actes”,
según informaron al monarca los jurats de Valencia, quienes le venían pidiendo repetidamente desde tiempo atrás, “a
instància dels crehedors de la baronia de don Jacme d’Aragó“, la ejecución de la sentencia que ordenaba la confiscación de
las rentas del señorío. Cabanyelles, llegado allí para proceder al embargo, mandó a un alguacil a Villahermosa, donde fue
recibido con disparos de ballestas, “dient-li alguns de la dita vila, e senyaladament un qui·s diu gendre del dit don Jayme,
appellat Anthon Navarro, que si no jurava de servar los furs e libertats de Aragó, no l’acullirían ni farían res per ell, ans li
resistirían, axí com han e de fet fahien so e continent de resistir-li ab armes; e més, li han denegat donar viures e victualles”.
El lugarteniente decidió entonces marchar a la villa próxima de Llucena, “per rahó dels dits actes desordenats”, a la espera
de recibir órdenes del rey. Los ediles de la capital, cuya actitud venía siendo muy combativa en este asunto, instaron a Juan
II a proceder con rigor: “proveyr per tals e axí prests e rigorosos remeys com lo cas requir, per forma que lo vostre official,
axí preheminent, no reste axí lles e ab tant càrrech, injúria e innomínia, e los dits crehedors obtinguen son obtat e justícia”
- 1461, 5 febrero.
Juan II ordena a Lluís de Cabanilles, lugarteniente de gobernador general del Reino de Valencia, que se abstenga de
convocar la hueste real para ir contra la Baronía de Arenós, tal como está haciendo según la información recibida de
Francesc Berbegal, síndico de Castellón de la Plana, de Vila-real y de Borriana, hasta que no reciba otra orden real.
Archivo del Reino de Valencia, ES.462508.ARV/RC Div//RC Div : Real Cancillería, núm. 286, f. 24r
RC Div : Real Cancillería, núm. 286, f. 24r
Zurita afirma que Jaume d’Aragó había pertenecido, al igual que Cardona, al partido del príncipe de Viana:
“Envió con otras mil lanzas a Ruy Díaz de Mendoza prestamero de Vizcaya que entraron por la parte del
obispado de Cuenca en Aragón y Valencia, por las comarcas de Albarracín y Teruel, recogiéndolos –como está
dicho– don Jaime de Aragón y don Juan de Ijar, que habían seguido la parte del príncipe don Carlos; y pusieron
gente de guerra en sus estados, y los tenían puestos en armas. Y juntóse con ellos don Juan de Cardona hijo de
don Hugo de Cardona (que fue mayordomo mayor del príncipe don Carlos y gran privado suyo) Anales de la
Corona de Aragón, XVII, 47; vol. 7, p. 438. Algo más adelante dice, a propósito de lo mismo: “...y este caballero
entró por la comarca de Teruel y quemó Albentosa y Cedrillas, y con su favor don Juan de Cardona corrió hasta
las puertas de Valencia y acudió en su socorro don Jaime de Aragón” (ibid., XVII, 47 (vol. 7, p. 440)
VALENCIA, EL PRÍNCIPE DE VIANA Y JUAN II UN PATRICIADO ANTE LA CRISIS POLÍTICA DE LA
MONARQUÍA (1460-1461) AGUSTÍN RUBIO VELA
- 1463, enero.
Per molt temps corregut lo regne.
Dietari, fol. 484
A XV de jener de la part de Xerica entraren C rocins de Castella e corregueren fins a Segorb e Val de Christi Don
Johan (Jaime) de Arago te en la sua Baronia CC cavals de Castella corre totes les sues partides e circunstants Don
Joan de Cardona ab CCL cavals corria fins en Oliva. Don Johan Dixer en Alcaniz del Rey de Castella IIIIM.
Cavals e molta gent de peu e corre fins en Çaragoza tots los Regnes e terres e gents del Senyor Rey estan en gran
danys e mals e divisions.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, enero.
Don Jaume pres lo castell Deslida.
Dietari, fol. 483.
Dimarts a XXI de Jener vespra de Sant Vicent Mossen Lois Cabalenyes Governador General se parti de Valencia
ab LXXX cavals hon anaven molta gent de be per cobrar lo castell Deslida lo dia de Sant Vicent e lendema
partiren de peu Balestes e Lances; e Don Johan fill del Bescompte de Gayano avia cobrat lo castell lo qual tenia
per lo senyor Rey de Arago.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 15 enero.
Sentencia dels Homens de D. Jaume de Arago.
Dietari, fol. 483.
Disapte a XV de Jener any MCCCCLXIII per Valencia roçegaren V homens per Don Jaume de Arago. Los
havien a metre foch en la ciutat e los Quatre foren pengats; e en Franchiis Crespo Justicia de la Creu del Puig de
casa de D. Jaume com vehedor de el tracte fonch esquarterat.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 21 enero.
El lugarteniente de gobernador general, don Luis de Cavanilles, al frente de ochenta caballos, salía para
libertar el castillo de Eslida. Dos jóvenes facciosos, apresados en aquel lugar fueron traídos a Valencia y
ahorcados en el Mercado. Morts per D. Jaume.
Dietari, fol. 486.
Disapte a XII de febrer per Valencia roçegaren a dos Jovens biscayns los quals foren a furtar lo castel de Eslida
foren penjats en lo Mercat.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 18 febrero.
El castillo de Mirabet caía en poder de don Jaime y de la gente de Castilla. Un notario, culpable de esta
pérdida, fue descuartizado. Mort per lo castell de Miravet.
Dietari, fol. 486.
Dimecres a XVIII de Febrer rosegaren e esquarteraren a un home lo qual havia donat lo castell de Miravet a gent
de Castella e lo dit home era notari.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 24 febrero.
El yerno de don Jaime asaltó el castillo de Alventosa y se apoderó de Rubielos y Sarrión. El virrey don
Pedro de Urrea se apresuraba a salir de Valencia para recuperar el castillo de Mirabet.
Parti Don Pedro contra Don Jaume.
Dietari, fols. 486 y 487.
Digous dia de Sant Macia a XXIIII de Febrer Don Pedro Virrey parti ab LX rocins e gent de peu pera anar contra
Don Jaume de Arago e gent de Castella que avien pres lo castel de Almaçora (sic).
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1463, 27 febrero.
Pres lo castel de Almaçora.
Dietari, fol. 487.
Diluns a 27 de Febrer dos hores ans del dia pres lo castel de Almaçora, e pres 50 homens qui eren en lo Castell,
lo dimarts esquartera dos homens dels que havia pres en lo Castell de Villa Real que havia pres lo dit don Pedro
en lo Castell, e lo dimecres apres en lo Lloc de Maçamagrell ne esquartera un altre hom.
(Sublevación del infante don Jaime de Aragón seguida de la de su hijo del mismo nombre, Fernando Llorca)
- 1464, 14 julio.
Una carta del Consell dirigida al rey le informaba de que Jaume d’Aragó con gente extraña al reino se
había introducido en él para hacer la guerra, provocando daños en Betxí,Vilareal, Alcora y Lucena, razón
por la que el Consell le rogaba que el insurgente no sólo fuera desterrado del mismo sino asediado en la
baronía con fuerzas de la ciudad y del Gobernador para acabar con sus correrías, cfr. RUBIO VELA,
Agustín: Epistolari de la Valencia medieval II. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de
l’Abadia de Monsterrat,València-Barcelona, 1998, doc. 105, p. 284.También cfr. la misma fecha en AMV,
Manuals de consells A-37 fol. 147v.
(La milicia ciudadana de la Valencia Medieval. Rafael Narbona Vizcaíno.)
La insurrecció del noble Jaume d'Aragó (14, juliol, 1464)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey. Sereníssimo senyor: Per altra havem scrit a vostra majestat de la gent
stranya que és entrada en aquest regne e receptada per don Jacme d'Aragó en la baronia d'Arenós, e han principiat
fer guerra en lo loch de Bechí, cremant blats, matant e apresonant alguns moros, e aprés venguts a E aprés de açò,
som certs han barrejat lo loch de la Alcora, d'on se'n porten passats quatre mília o Vm caps de bestiar, e encara
són stats a Lucena, on han fet lo dan que han pogut, apresonant per totes les dites parts e altres alguns hòmens e
rescatant aquells. E, entre les altres maleses, porten veu dients: «Vixca lo rey don Pedro e muyra lo rey don
Johan!» Per tots los quals excessos e altres que se'n speren evidentment, lo magníffich mossén Luís de
Cabanyelles, loctinent de governador en aquest" regne, e lo vostre consell reyal resident en aquesta ciutat,
del•liberaren que lo spectable comte de Oliva fos fet, axí com és stat fet, capità en aquelles parts de la Plana, lo
qual se troba ja en aquelles partides ab covinent nombre de hòmens de cavall. Per què ell, ensemps ab don Johan
de Gayano, lo qual ha convocat sos parents e amichs e•s troba ab covinent gent d'armes, de cavall e de peu, en lo
dit loch de Bechí, deffensen aquella part del regne e, o encara, persegueixquen la dita gent stranya. Per tal,
emperò, que la potència de aquells no•ns par ansats sufficient a poder offendre los enemichs e castigar aquells, e
senyaladament lo dit do Jaume, segons lo car requir, e perquè los dits enemichs és presumidor se restauran en la
dita baronia d´Arenós, és molt necessari que la dita terra de don Jacme sia assetjada e occupada ab força d´armes
per aquesta ciutat e per lo dit loctinent de gobernador, car en altra manera nenguda altra medecina no seria
sufficient a donar remey a aquesta tan gran plaga. E a aquesta fi, senyor, e encara per obeyr e satisfer a vostres
manaments per diverses letres vostres fets al dit loctinent de governador e a altres molts –disponents que, si
castellans o altres volien entrar en aquest regne, preguessen aquells, apresonant llurs persones e béns, e fent-ne tal
castich que a ells fos pena e a altres terror e exemple-, la dita ciutat, precedent consell general, e aprés altre
consell de comtes, vezconte. barons, nobles, cavallers, generosos, ciutadans e altres persones singulars, ha del-
liberat ab gran maturació, per lo servey de vostra excellencia e per sedar tots inconventents e dans, que la ost de
la dita ciutat hixqua ab la bandera reyal contra aquells enemichs de vostra senyoria e contra tots los altres que
volguessen entrar en aquest regne, car sentim que algunes gents stranyes stan arrernorades e ajustades en la
frontera de Castella per entrar e damnifficar aquest regne. E senyaladament es hauda la dita de•liberació per
aterrar e destroyr del tot lo dit don Jacrne e tota sa casa se .pose siti a ell e a tota sa terra, e d'allí no paneixca fins
a tant que tot sia haut. Occupat e pres a mans del dit loctinent de governador e d'aquesta ciutat. E seguint, senyor,
aquesta del-liberaciò, és ordenat que dimarts primervinent, en nom de nostre senyor Déus e del benaventurat
mossényer sent Jordi, la dita bandera sia treta e mesa primerament en una finestra de la Sala, e aprés al portal dels
Serrans, e d'allí, honorablement e bé acompanyada de gent d'armes, de cavall e de peu, faça son camí e tire sens
detenir-se la via de la dita baronia, a fi de metre en presta execució tot ço que dit és, si a Déus serà plasent.
Aquestes coses, senyor, aquesta ciutat, principalment per lo servey vostre, ha volgut empendre, proseguir e
executar per tot son poder. Sia mercé vostra nos vulla atorgar tres coses. La primera, que sia mercé vostra vulla
haver per accepta aquesta nostra empresa e no vulla scriure. manar ni revocar cosa alguna en contrari, ans vulla
loar e aprovar aquella, scrivint encara e animant tates les gents d'aquest regne al que dit és, perquè ab bon ànimo
e bona voluntat sien participants e•s disponguen seguir e acompanyar la dita bandera tant com vacarà en aquests
affers. La segona, senyor, és que vostra exceilencia done poder e facultat bastant al dit loctinent de governador
que, ensemps e a consell de nosaltres. puixa remetre e atorgar qualsevol remissions a tots aquells que ben vists
los serà —lo que no diem sens gran misteri, car serà gran spedient e beneffici en los affers—. e donar terror al dit
don Jacme e a tots los que seran ab ell. La terça, senyor, és que sia merçé vostra vulla atorgar amplament a
nosaltres e aquesta ciutat que líberament puixa tenir e possehir a sa voluntat entregament la dita baronia e tots los
lochs, béns, rendes e drets d´aquella, seguida la dita presó e occupació, fins a tant hajam cobrat les grans despeses
que la dita ciutat, per causa de ço que dit és, haurà fetes en qualsevol manera, car, pagada la ciutat, sia certa
vostra senyoria donarà aprés tal orde que los crehedors seran ben contractats. E haurem-ho a gràcia e mercé de
vostra celsitut, la qual nostre senyor Déus vulla longament conservar ab molta honor e glòria.
De València, a XIIII dies de juliol de l´any mil CCCCLXIIII.
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui·s recomanen en gràcia e mercé vostra, los jurats de
València.
- 1464, 17 julio.
Consell general contra don Jaume.
Dietari
Dimarts, a 17 de juliol, any 1464, en la sala de València tengueren consell general, en lo qual fonc donada
sentència a foc e a sang en la persona e béns de don Jaume de Aragó e valedors de aquell. En aquella hora fonc
treta la bandera e mesa en la finestra de l´arxiu e lo visrei muntà al campanar e cridà tres vegades a foc e a sang.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 21 julio.
Fonch treta la bandera contra don Jaume.
Dietari 513.
Disapte a XXI del dit mes de juliol, fonch treta la bandera de València contra don Jaume de Aragó. La dita
bandera fonch acalada per la finestra, la cual portava Ramon de Vich, gentillhom, justícia criminal de la dita
ciutat, e al portal dels Sarans fonch presa e muntada alt, e de part de fora, ab bastiment, fonch presa e donada al
dit justícia; anava enmig del centenar dels balestés de la Ploma, e, fora del portal, fonch estogada aquella bandera
e fonch donada al dit justícia altra bandera de stamenya.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
En julio de 1464, a la salida de las tropas de la ciudad de Valencia para sofocar la sublevación de Jaume d’Aragó,
Corella figuraba en lugar preferente: “E aquella dita senyera per lo dit justícia acompanyada, per los molt
honorables justícia civil e jurats de la dita ciutat, e encara per los lochtinent de governador, batle general, comte
de Cocentayna, vezcomte de Gayano e per gran multitut de richs hòmens, cavallers, generosos ciutadans e per los
ballesters de la ploma, e encara molts altres en multitut copiosa, fonch portada al portal dels Serrans, e en aquella
mesa dalt, sobre la torre del dit portal”
AMV MC 37, ff. 154(b)v-155(b)r (1464, julio, 21)
- 1464, 30 de julio.
En 1464 salieron de la ciudad las banderas y la senyera, camino del Puig, para luego marchar hacia
Arenós a someter a los rebeldes; frente a ellas los “capitanes de armada real” Jaume Fax, Luis Montagut y
micer Jaume García, con 15 días de soldada.
APP. Protocolo 26950, notario Johan Benito, señor.
La biblioteca de don Jaime García de Aguilar. La trayectoria intelectual de un jurista valenciano en el siglo XV.
Vicente Graullera Sanz
- 1464, 11 agosto.
Del combat contra don Jaume.
Dietari 515.
Disapte a XI del mes de agost, los de la armada de València, ab altres circustans, donaren combat al dit don
Jaume d´Aragó, e fonch presa la torra de la Salvaterra e la Vilaformosa, e trencada la bastida que lo dit don
Jaume prenia aygua; per la qual rahó lo dit don Jaume e la sua gent perixen, que no tenen aygua.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 19 agosto.
Com don Jaume se donà.
Dietari 516.
Diumenge a XVIIII de agost, lo dit don Jaume d´Aragó se donà, ell e tota sa gent, als capitans de la dita armada
de València. Don Alfonso, fill del dit don Jaume, ab quatre altres cavalés, són fogits amagadament del dit castell.
A tots los castellans an lexat anar, ab ses armes e rocins.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 21 agosto.
Tocaren campanes per la presa.
Dietari 517.
Dimarts a XXI del dit mes, en València feren alegria, tocar morlanes e campanes e cantar Te Deu(m) per la presó
del dit don Jaume, e profesó per la Seu.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 24 agosto.
Honor a la bandera.
Dietari 518.
Divenres a XXIIII del dit mes de agost, dia de sant Berthomeu, de matí, fonch feta crida real que, a II ores aprés
migjorn, que tothom fos a fer honor a la entrada de la bandera, e que farien la volta de la profesó del Corpus
Christi.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 24 agosto.
Com entrà don Jaume, muler e fills presos.
Dietari 519.
La qual bandera entrà ab molta gran honor, hon venien moltes maneres de sons, de trompetes, ministrés, tabals e
tamborinos. Enaprés, la gent de peu, ab gran orde, segons los officis, e, a la fi de tota la gent de peu , venia lo
magnífich en Jaume de Fachs, capità. E aprés, venien lo centenar de la Ploma, e a la fi del centenar venia don
Jaume d´Aragó, a caval ab una mula, sens espasa e esperons, ab un baret de feltre, saludan a tothom; a la part
squera, venia la senyora sa muler, la cara tanquada ab un vell prim, e aprés venien dos fills e tres filles. E aquí
venia la bandera, e, a la part dreta, mossén Loís de Muntagut, capità, e, a la part squera, lo compte de Oliva, e
aprés micer Jaume Aguilar; e aquí venien tota la gent d´armes, ab molt gran orde; e aprés venien jurats, batle e
molta notabla gent. En esta manera, foren aportats a la Sala e mesos en la torra.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1464, 24 agosto.
Lo don Jaume al castel de Xàtiva.
Dietari 520.
Enaprés, lo dit don Jaume fonch aportat al castel de Exàtiva, hon complí sos dies; e la senyora sa muler, fills e
filles foren aportats e messos en lo castel de Torrent, del cual castel la senyora e fills e filles fogiren, e se n
´anaren en Castella. E lo dit don Jaume fonch aportat al castel de Xàtiva per lo batle general, alcayt del dit castel,
diluns a XVII de setembre. Lo dit don Jaume morí en lo dit castel divenres primer dia de febrer, any LXV.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1465, 19 junio.
Ya en el mes de junio, el día 19, el mensajero de la Baronía de Arenós llevaba hasta el campamento real de
Ulldecona la nada despreciable cantidad de 2.000 s por verse libres de contribuir con 50 hombres a la cam -
paña, algo parecido a lo que realizó el Baile de Cabanes y de la Tinença de Miravet, al entregar 700 s, por
liberarse de la obligación de contribuir con 30 hombres.
ARV, Real, 117, f. 105rv.
El asiento en cuestión continua con el dinero aportado por los judíos de Morvedre para redimir los libros
sagrados de Borriana. Puede parecer sorprendente la cantidad de dinero que cada villa pagaba por los hombres
que libraban de ir a la fuerza armada real. El 25 de mayo Borriana daba hasta 60 s por hombre, pero en junio la
Baronía de Arenós simplemente pagaba 40 s por acordado y el Baile de Cabanes quedaba lejos de estas cifras al
ofrecer 24 s. La explicación más sencilla de este hecho es que lo previsto en un principio para liberar a las
poblaciones del deber de contribuir con hombres a la guerra contra los rebeldes, por las urgencias y necesidades
reales, fue reduciéndose conforme pasaba el tiempo. Cabe otra alternativa, que las poblaciones obligadas a esa
contribución lo fueran en función de sus posibilidades económicas y riqueza, cosa que nos parece poco probable.
EL RESCATE DE LAS TORAS DE BORRIANA POR LOS JUDÍOS DE MORVEDRE EL 1465. ANDRÉS
DÍAZ BORRÁS.
- 1465, 17 de noviembre.
PRIVILEGIO de Don Juan II de Navarra en que concedió a Don Alonso de Aragón la Baronía de Arenoso
en recompensa de sus servicios.
1 folio papel.- 32 cm. Rústico. Manuscrito 20056 nº 2.
Donación de Juan II a su hijo don Alonso:
Por cuanto vos –dice- el muy Ilustre y amado hijo nuestro Don Alonso de Aragón, haveis hecho bien el oficio
Real, exerciendo todo lo que ha sido menester bastantemente en estos tiempos de esta rebelión y conspiración
nefandísima entre los catalanes, contra Nos y contra nuestro Estado, haciendo en el derecho militar, y en las
demás necesidades de nuestra Casa, y como varonil, e hijo nuestro, preciándose y ostentando su ánimo como el
lugar y ocasión lo pedían. Por tanto os damos (no suficiente, ni digno á vuestros méritos, según los estimamos,
pero queriéndoos alguna cosa, por lo que por Nos, y por el servicio nuestro haveis hecho en el servicio de las
armas, sin cesar, ni hacer intermisión, contra los sobervios y rebeldes nuestros á quien tantas veces los haveis
impugnado, y hécholes guerra) por estos servicios, peligros, y trabajos, y gastos sustentados, y hechos por Vos,
debiéndoos alguna merced, os damos y entregamos y concedemos en perpetua donación, pura, simple y
irrevocable, que se dice entre vivos, para Vos el Ilustre Hijo nuestro, y para los vuestros, y para quien Vos
quisiéreis, la Varonía de Arenoso, con las villas, Campos y Lugares de la misma, etc.
( Bibliografía heráldico-genealógico-nobiliaria de la Biblioteca Nacional, 3628, Manuscritos por Luis García
Cubero)
La Baronía de Arenós y lo que fue después Ducado de Villahermosa consistía en la villa de este nombre del
Reino de Valencia, en las de la Puebla de Arenós, Ludiente, Artana y Zucayna y los lugares del Castillo de
Villamalefa, Espadilla, Vallat y Torrechiva. La primitiva Baronía se componía de los lugares y fortalezas de
Arenós, Cartel Murtan, Montanejos, Cirias, Termio, Pandiel, Toga, Apoder, Arzola, Villahermosa, Zucayna,
Villamalefa, Ludiente, Puebla de Arenós, Torrechiva, Espadilla y Vallat.
- 1465, 10 abril:
Carta de la Comunidad de Teruel presentada por Domingo Bueno a los jurados de Valencia, en la que va
inserta otra del rey don Juan, dada en el 10 de diciembre de 1465, frente al castillo de Amposta, por la que
manda a los de Valencia que paguen a los de Teruel los gastos que estos tuvieran cuando ayudarón a los
valencianos a tomar la Baronia de Arenoso contra don Jaime de Aragón. Va inserto también en latín un
certificado del escribano del rey, Miguel de Rajadell, dada el 8 de abril de 1470 en Monzón.
ES/AHPTE. Original en el Archivo de la Comunidad de Teruel en Mosqueruela
- Posterior a 1464:
Fue Cortes separado de los demás pueblos de Arenós, y se confirma el haber sido confiscado el estado por
el Rey Dn. Juan el 2º y no sido ha comprendida la villa de Cortes.
En el 1595 la titularidad la ostenta el Conde de Aranda.
APDC. Sección Histórica. Manuscrito "Arenós", f. 25.
Notas sobre la historia de Cortes de Arenoso, Pág. 93. Antonio Poveda. BSCC. Tomo LX.
- 1471. 8 octubre.
ACA, Reg. 3451, fol.100v-101.
In Itinerum 11 regis Joannis 2, fol. 101. est exequutoria super possessione baroniae de Arenos tradenda Alfonso
de Aragoniae, filio regis Joannis, comiti de Ribagorça, solutis 100.000 solidis civitati Valentiae.
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1472, 11 enero.
ACA, Reg. 3452, fol. 134 v.
Et alia exequutoria dictorum in Itinerum 12 dicti regis Joannis 2. (ARENOS)
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1474, 8 junio.
Firma de derecho de los vecinos de la villa de Cortes sobre ‘amprivar’ en el término de Villahermosa.
Admitida y se despachan letras de la Real Audiencia. Ponen razones los de Villahermosa. Gobernador de
Valencia.
AHPZ, Archivos de familias, Fondo de la Casa Ducal de Híjar, Sala 1ª, legajo 125, expediente nº 47.
f. 1v. Anno a nativitate domini MCCCCLXXIIIIº, die intitulate VIII, mensis marcii davant lo spectable don
Johan Roiz de Corella, comte de Cocentayna, conseller e camarlench de la majestat del molt alt senyor Rey,
governador del Regne de Valencia, comperech lo discret en Anthoni Cendra, notari, et en lo nom qui desus per
scrit posa ço ques segueix. Davant la presencia de vos molt spectable don Johan Roiz de Corella, comte de
Cocentayna, governador del present regne de Valencia, constituhit personalment Anthoni Cendra, notari
procurador del noble en Senchir de Centelles, senyor de la vila de Cortes e encara en nom de sindich e procurador
de la universitat de la dita vila de Cortes qui en aquella millor e pus abre ferma que al present posa fe justicia dels
dits seus principalls sia aplicable diu e preposa que los vehins e habitadors de la dita vila de Cortes son en
posessio paciffica e quieta de emprivar lo terme de la vila de Vilafermosa en la quall posessio les dits vehins e
habitadors e cortes son estats den X, XX, XXX, XXXX, L, LX cent anys en sa en tant temps en sa, que memoria
de homens no es en contrari. En axi que de la dita posessio han usat libera, paciffiqua e quieta sens molestia e
contradiccio del senyor e universitat de la dita vila de Vilafermosa e de altra qualsevol persona. Et axi novament
segons es prevengut a noticia dels principals del dit Anthoni Cendra per part del illustre senyor don Alonso,
senyor de la dita baronia de Vilafermosa e del sindich de la universitat de aquella /f. 2r/ seria estar dit al justicia e
jurats e altres del consell de la dita vila de Cortes que aquells no amprivassen los termens de la dita Vilafermosa
cominant que si atrobaven besties grosses o menuts de Cortes en lo terme de la dita Vilafermosa quells memorien
o marquarien contravengut als actes legitims e autentichs e sentencies de ants privillegiades per les qualls actes e
sentencies els vehins e habitadors de la dita vila de Cortes es donada licencia e libertat e facultat de amprivar los
termes de la dita vila de Vilafermosa e tenir en aquells legitimament tots les besties. E en tot de contravengut a la
dita antiquissima posessio, la quall en altres titols nes demostrassen per esser tan entigua e de tant temps haber
vin seu sindich e bastaria e basta alguna prescripsio. E axi molestant lo dit senyor, universitat e consell de la dita
vila de Cortes en la dita quieta e paciffica posessio en la quall son estats e son les dits vehins e habitadors de
Cortes de amprivar lo dit terme de la dita vila de Vilafermosa on con segons disposicio de dret e justicia e furs
del present regne algu no deja esser inquietat, vexat e molestat en la sua posessio mayorment su ferma de dret en
poder de jutge competent. Per tall(…) lo dit Anthoni Cendra en les dits noms diu que ferma de dret en poder de
vos dit spectable conte e governador e cort dita en e sobre la dita posessio en la quall son les dits vehins e
habitadors de la dita vila de Cortes de amprivar liberament lo terme o termens de la dita vila de Vilafermosa
promentent fer dret, estar a dret e paguar la cosa judgada sis convendra in suis clausulis universis. Vos
requtasen(?) que per vos dit spectable governador e ab letra dita sia manat alts procuradors del dit illustre senyor
don Alfonso e altres officials de la dita vila de Vilafermosa /f. 2v/ e encara al justicia, jurats de la dita vila sots
certers e grans penes que no molesten o perturben los dits vehins e habitadors de la dita vila de Cortes en la dita
posessio paciffica e quieta en la quall son estats e son de liberadament amprivar lo dit terme o termens de la dita
vila de Vilafermosa manant no res menys a aquells que si clam algu peticio o demanda ne tenen haver o competir
los vers e contra lo dit noble en Senchir Centelles e la universitat de la dita vila aquells havien proposat e
proposen davant van spublicar dins terme de X dies ab cominacio que en altra manera per vos les sera imposat
calament perdurable com axi les dites coses de supra procehesquen a emprivar, de la quall segunt se demana lo
dit Anthoni Cendra en les dits scrits/sentencies(?) esser li fet e administrat ab condempnacio de despeses de la
part altra implorant benignament vostre offici. Fouch interrogat lo dit proposat migançant jurament per lo notari e
scriva de la cort havia ordenado la dita scriptura. Et dius que lo honorable micer Daugel del Ort, doctor en leys.
Et posada la dita scriptura per lo dit spectable conte e gobernador. Jhesus. Ydonea caucion prescrita administratur
iuris sic etc. fiat mandata ut etc. De micer Orts, procurador assesor, fide Anthoni Cendra, notari nomine proprio. /
f. 3r/ Remes la provissio sobre aquella fahedora al magnifich asesor ordinari de la sua cort e al lochtinent de
aquell. E apoch instant lo dito spectable conte e governador aconsellat del honorable micer Jacme Rosell,
lochtinent de assesor ordinari de la sua cort procehi que prestada ydonea caucio sia admesa la ferma de dret e steu
fets los manaments axi com la requesta. Et com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella
contengudes lo discret en Anthoni Cendra, notari proposant damunt dit, lo qual com fos aquis present fouch
interrogat per lo notari e scriva de la cort qui aqui asistia, axi com a publica e autentiqua persona en nom /f. 3v/
loch poder e vens de tots aquells dels quals es e sera esser die res de present e en sdevenidor stipulant e reebent si
fahia la dita fermança e principal obligacio en semps ab los dits fermants de dret e sens aquells e per la tot ço es
de star e dret, fer dret e pagar la cosa judgada sis convendra ab totes ses clausules universes e sengles per raho de
les coses en la dita ferma de dret deduhides. Et dius e respos que si. Et per aquellas e coses en aquella
mencionades obligava en poder del dit spectable conte e governador e cort sua lo dit notari e scriva ut suppra
stipulant e reebent tots sos bens, drets e acciones mobles e no mobles, privilegiats e no privilegiats havents /f. 4r/
e per haver hom que sien e seran renunciant quant a aço als beneficis de partida accio novs e vells constitutio e a
la e per la del dits adita(?) e al fur de Valencia dient lo principal deure esser convengut ans que la fermança e a tot
altre dret, ley, fur e privilegi que en aço li pogues sotevenir e ayudar sotsmectense per les dites coses al fer discret
juhi, examen e juredicio del dit spectable conte e governador e cort sua e a sou propi for e de sou jutge ordinari
per special pacte renuncian renunciant encara a la ley si convenent ffiat de jurediccio de certs jutges e a tot altre
dret, ley, fur e privilegi quales dites coses vengut. Les quales coses foren fetes en Valencia los dia e any qui
dessus presents.Per testes foren a les dites coses los discrets en Johan Vives e en Pere Lopiz, notaris. E per
execucio de la dita provisio fonc feta la letra del tenor seguent. /f. 4v/ Don Johan Roiz de Corella, conte de
Coçentayna, conseller e camarlench de la magestat del molt alt senyor rey e governador del regne de Valencia,
als magnifichs los procuradors del illustre senyor don Alfonso, senyor quis diu de la vila e baronia de
Vilafermosa, e altres qualsevol oficials e juredicto exercints de la dita vila, al qual e als quals les presents
pervendran e directament se pertangua e acascun dells salut e dileccio. Devants mes e lo examen nostre
comperent lo discret en Anthoni Cendra, notari en nom de procurador del noble en Senchir de Centelles, senyor
quis diu de la vila de Cortes e encara en nom de sindich e procurador de la universitat de la dita vila, en scrits ha
deduhit que les vehins e habitadors de la dita vila de Cortes son en posessio pacifica e quieta de amprivar /f. 5r/ lo
terme de la dita vila de Vilafermosa en la qual posessio los dits vehins e habitadors de Cortes son stats de X, XX,
XXX, XXXX, L, LXX e cent anys ença e de tant de temps ença qui memoria de homens no es encontrari. Et axi
que de la dita posessio han usat liberament e quieta sens molestia e contradicio del senyor e universitat de la dita
vila de Vilafermosa e de altra qualsevol persona. Et que ara manament segons es prevengut a noticia dels
principals de ell dis expresament per part del dit illustre senyor don Alonso e del sindich de la dita universitat de
Vilafermosa sensa star dit als justicia, jurats e altres del consell /f. 5v/ de la dita vila de Cortes que aquells no
amprivasen les termens de la dita vila de Vilafermosa cominant que si atrobaven besties groses o menuts de
Cortes en lo terme de la dita vila de Vilafermosa multarien e marcarien contravengut als actes legitims e autentich
e sentencies de aço promulgades per les quals actes e sentencies als vehins e habitadors de la dita vila de Cortes
es donada licencia e facultat de amprivar les termens de la dita vila de Vilafermosa e tenir en aquells
legitimament totes les besties e en cara contravengut a la dita antiquissima posessio, la qual ha altres titols mos
demostrasen per esser tan antigua e de /f. 6r/ tan temps que te força de constitut e bastaria e basta a legitima
presupcio.Et axi molestant lo dit quis diu senyor, universitat e consell de la dita vila de Cortes en la dita quieta e
pacifica posessio en la qual son stats e son los dits vehins e habitadors de Cortes de amprivar lo dit terme de la
dita vila de Vilafermosa. E tot segons disposicio de dret e de justicia e furs del present regne alguno dega esser
inquietat, vexat e molestat en la sua posessio mayorment si ferma de dret en poder de jutge conpetent, per tant el
dit proposat en les dits mes fermants /f. 6v/ de dret en poder nostre e de la nostra cort en e sobre la dita posessio
en la qual son los dits vehins de habitadors de la dita vila de Cortes de amprivar liberament lo terme o termens de
la dita vila de Vilafermosa.prometent fer dret, stat a dret e pagar la cosa jutgada sis convendran ab totes ses
clausules universales, mas ha requesa per ço vos manaster sots certes e grans penes que no molestasen ni
perturbasen les dits vehins e habitadors de la dita vila de Cortes en la dita posessio en la qual son stats e son de
liberament amprivar lo dit terme o termens de la /f. 7r/ dita vila de Vilafermosa mas si clam peticio e demanda
alguna tenien e preetengen haver vers e quan ell dit exponent et los dits mes aquell e aquells posassen devant nos
e la dita cort nostra dins cert terme per nos prefingidor ab cominacio que aquell passat vos imposassen callament
perdurable segons en la dita scriptura e acte se conte. Et mes admessa la dita ferma de dret si e en quant de fur e
raho es admetedora e no en pus e reebuda sobre aquella ydonea caucio e fermança per tal provehint aconsella- /f.
7v/ dament en les dites coses de part de la predita real magestat vos dehin e manan sots pena de cinchcents florins
de bens de qualsevol contrafahent de vosaltres exhegidors e als cofrens reyals applicadors que les presents vistes
no perturben, inquieten ni vexen als dits fermants de dret en la possesio en que son stats e son de les coses davant
dites. Mas si algunes haven rahons per que a les dites coses no sian tenguts aquelles posaren devant mes e la dita
cort nostra dins terme de deu dies apres que intimar vos sera ab cominacio que aquell passat /f. 8r/ vos sera per
nos proposat callament perdurable.Et aço no mudeis si la dita pena desigan no encorrer. Datum Valencia die VIII,
mensis marcii, anno a nativitate domini Mº CCCCLXXIIIIº Avinyo.
Registratam in sexta manu literum, anni MºCCCCLXXIIII folio XXXVº.
Deposto vero die intitulate XXXI e ultimo mensis marcii, anno predicto a nativitate domini millesimo
quadringentesimo septuagesimo quarto, davant lo dit spectable conte e governador comperech lo dit en Anthoni
Cendra, et presents los actes del tenor seguent. XXXI marcii, anno MºCCCCLXXIIII Cendra feu presentacio etc.
Etc. contra. /f. 8v/ Et dicta eadem die intitulate XXXI marcii, anno predicto MCCCCLXXIIIIº davant lo dit
spectable conte e governador comparech lo dit Nanthoni Cendra, prenso meser, e feta presentacio dels damunt
dits actes aiustanla contra els dits universitat de la vila de Vilafermosa com dins los deu dies a aquells per lo dit
spectable conte e governador prefingits no haia avant posar rahons algunes contra los dits bens. E lo dit spectable
conte e governador dix que reebia aquella tant com de fur e raho era rehebedora e no en pus. /f. 9r/ Subseguent
vero die intitulate XXIIII mensis de marcii, anno a nativitate domini millesimo quadringentesimo septuagesimo
quarto davant lo dit spectable conte e governador comparech lo discret en Johan del Mas, notari en nom de
procurador del illustre don Alfonso d’Aragó e sindich de la vila e baronia de Vilafermosa, e posa ço ques
segueix. En la cort de vos molt spectable don Johan Roiç de Corella, compte de Coçentayna e governador del
present regne de Valencia se diu esser stada posada ferma de dret per lo discret Nanthoni Cendra, notari
procurador /f. 9v/ del noble en Berthomeu Senchir de Centelles, senyor quis diu de la vila de Cortes, e encara
com a sindich de la dita universitat e de les singulars persones de aquella en e ab la qual segons se diu havia
fermat de dret en poder vostre e de vostra cort sobre certa premesa possesio, la qual segons aquell diu e a ferma
los vehins e habitadors de la dita vila de Cortes tenen de amprivar e erbagar les llurs besties e bestiars en los
termes de Vilafermosa sobre la qual pretesa possesio segons se diu havia fermat de dret. Et per vostra special
bilitacio es stada promehida letra directa al dit illustre senyor don /f. 10r/ Alfonso e als officials de la dita vila de
Vilafermosa davant a aquelles sots certes penes que als dits fermants de dret en manera alguna no perturben,
inquieten e molesten en la llur asserta posessio salvant ad aquesta part terme de deu dies per contradir a la dita
ferma e allegar de sos drets segons pus largament se deduheix en la dita vostra letra. Data sub die nona presentis
mensis, la qual ferma, manament e letra parlant ab la honor ques pertans de justicia no preceheixen ans aquelles
son nulles e nullitat procehides es deven revocar quantum de facto procesiserunt axi per la contraferma e capitols
seguents. /f. 10v/ Primerament diu e posa e si negat sera provar entre mans astingens se etc. que la dita baronia
de Arenos te sos termens propris separats e distints amollonats. Et axi mateix la dita vila de Vilafermosa de sos
propris termes separats amollonats e distints del dit loch de Cortes. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que axi mateix les dites baronia de Arenos e de Vilafermosa son de una senyoria, e lo dit loch
de Cortes es de altra senyoria, e cascuna senyoria exercexen llurs.
Item dit tros cascun en lur senyoria fent inhibacions e altres promesions segons es acostumat fer per les senyors
/f. 11r/ e possehidors dehi de tals e com semblants viles e baronies. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa ut supra que axi en lo temps que lo magnifich mossen Bernat de Vilarigo tenia e possehia la dita
baronia de Arenos com en lo temps que don Jayme d’Arago la tenia e possehia. Et axi de hu, tres, cinch, deu,
vint, trenta, XXXX, L, LX anys en sa e de tant de temps que memoria de homes no es en contrari asensive e
desensive e conjuntament los senyors e possehidors qui son stats de la dita vila de Vilafermosa a los qui de
presents son: ço es, lo illustre don Alfonso qui te carta de gracia de poder recobrar, lo dit magnifich micer Migel
Dalmau qui te e poseheix aquella e dels /f. 11v/ quals la pot cobrar, lo dit illustre don Alfonso son stats e de
present son de posessio llibera e quieta de prohibir que algu no entre en lo terme de la dita vila per erbagar, fer
lenya en lo terme de la dita vila e si quant de inhibir als vehins e habitadors de la dita vila de Cortes, axi
penyorant aquells com inhibint los que no entrassen en terme de la dita vila penyorant los e venent los les
penyores en manera que los dits vehins e habitadors del dit loch de Cortes sens licencia dels officials de la dita
vila de Vilafermosa no podien ni gosaren amprivar en lo terme de Vilafermosa. Et axi es veu e farapubliqua.
Item diu e posa ut supra que los senyors qui son stat de la /f. 12r/ dita vila de Vilafermosa e los officials de
aquella per tot lo dit temps son stats e son de presents en posessio libera, paciffica e quieta de prohibir als senyors
qui son stats e de presents son de la dita vila de Cortes e als officials e habitadors de aquella que no entren en lo
terme de la vila de Vilafermosa per amprivar aquell penyorant e venent los les penyores e fahent los vendre les
penyores sens contradiccio de aquells. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que per tot lo dit temps los senyors qui son stats e de presents son de la dita vila de Vilafermosa e
los officials de aquella e encara les singulars persones de la dita vila han tengut e tenen e son en posessio /f. 12v/
libera, paciffica e quieta de prohibir que les persones del dit loch de Cortes e les besties grosses e chiques del dit
loch de Cortes e dels habitadors de aquell no entren a pasturar, pexer, fer lenya o haver ampriu algu en lo terme
de la dita vila de Vilafermosa e sen entraven sens licencia del senyor e officials de Vilafermosa eren penyorats e
les penyores per manament de aquells se venien sens contradictio alguna dels senyors de Cortes e dels officials e
singulars persones de Cortes. Jatsia o sabesen. Et axi es ver e publiqua veu e forma.
Item diu e posa que si en algu temps los habitadors del dit loch de Cortes han amprivat en lo terme de la dita vila
de Vilafermosa /f. 13r/ e los bestiars de aquells allo es stat fet ab consentiment expres e voluntad del senyor e
officials de la dita vila com en altra manera a la part altra no poges amprivar. Et axi es ver e fara publiqua.
Item diu e posa que moltes e diverses vegades los vehins, poblats e habitadors del dit loch de Cortes volents
amprivar axi para fer lenyes com per metre bestiars grossos e menuts en lo terme de la dita vila de Vilafermosa
han demanat licencia als senyors e officials de aquella e ab la dita licencia am puguen com no puxguen amprivar
lo terme de Vilafermosa en altra manera. Et axi mateix les habitadors del dit loch de Cortes per poder amprivar e
metre sos bestiars en terme de la vila de Vilafermosa /f. 13v/ han demanat licencia als senyors e officials de
aquella e ab la dita licencia amprivaven con no puxguen lo terme de Vilafermosa en altra manera. Et axi mateix
los habitadors del dit loch de Cortes per poder amprivar e metre sos bestiars en terme de la vila de Vilafermosa
ham pagat la quantitat de la qual se concordaven ab les senyors e officials de Vilafermosa per poder entrar en
terme de Vilafermosa e pexer e amprivar aquell. Et axi es ver. Segueix se ex prediciis e a les que totes les coses
sobredites son veres en fet e proceheixen de justicia en quant concernexen apuntament de dret procehexen de
justicia e de segurament que la ferma de dret ab a diverso posada no proceheix e menys proceheix lo darrer(?)
en /f. 14r/ e per aquella provehit con aquesta part sia en posessio libera, paciffica e quieta de les coses sobredites
per tot lo dit temps per tal e a les lo discret en Johan del Mas, notari, com a procurador de aquesta part diu que
ferma de dret de e sobre la dita posessio prometent fer dret, star a dret e pagar la cosa jutgada sis convendra ab
universas e sengulas clausules necessaries, conseguents e opportunes donant vos per fermança a si mateix en sou
nom propri. E requerint que les dites ferma de dret e fermança li admetan. Et que per vos sia manat als nobles
mossen Senchir de Centelles e mossen Baltasar, fill seu, e als officials vassalls, poblats e habitadors del dit loch
de Cortes sots gran pena que no entren en terme de Vilafermosa per amprivar aquell /f. 14v/ de fer lenya, pexer e
pasturar sos bestiars grosses e menuts de mantengut a aquesta part en la dita sua posessio libera, paciffica e quieta
axi en les dites coses com en totes altres a aquesta part pertanyents. E que no pernuben aquella sots les dites
penes en la dita sua posessio pronunciant e declarant aquesta part deve esser conservada en sa posessio. Et axin
requer esser pronunciant ab condempnacio e despeses de la part altra com axi per justicia fer se dega compliment
de la qual requer esserli administrat et requerint que sia manat a la part altra que se te clam(?), actio, petitio o dret
algu que aquell pose davant vos e com vostra dins deu dies ab cominacio que ales li sera imposat callament
perdurable implorant /f. 15r/ e provissis benignament vostre noble offici. Sobre los quals capitols requer esser
respost per la part altra que per alguns singulars del dit loch de Cortes medio juramento calumpnie e veritatis
dicende secundum fori formam iusu… requer que testimonis ser reebuts juramento per altrii etc. alter ect. Et que
li sera feta letra directa a universes e sengules officials del present regne per reebre testimonis manant a la part
altra que sia present vos altres, etc. E posada la dita scriptura lo dit spectable conte e governador remes la
provissio sobre aquella fahedora al honorable asessor ordinari de la sua cort e al lochtinent de aquell. E a
procurador instant lo dit spectable conte e governador aconsellat del /f. 15v/ magnifich micer Jacme Rosell,
doctor en leys e lochtinent de asessor ordinari de la sua cort provehi e mana que admesa la qual ferma en quant de
fur ni donada ydonea caucio sia mantengut lo fermant de dret en la posessio en que es. Et sia imposat a la part
altra que a la qual me atorga copia e trellat. E que sien fetes les respostes e sien reebuts testimonis inquant ho a la
part altra. Et sia feta letra. E com fos offert en fermança a la dita ferma de dret e coses en aquella contengudes lo
discret en Johan Mas, notari, proposant damundit lo que com fos aqui present fouch interrogat per lo notari e
scriva de la dita cort qui aqui asistia, axi com a publica e autentiqua persona en nom, loch, poder e veus de tots
aquells del ques es de /f. 16r/ para esser incerts de present de en sdevenidor singular e rehebent si fahia la dita
fermança e principal obligacio ensemps ab los dits fermants de dret e sens aquells e per lo tot, ço es, de star a
dret, fer dret e pagar la cosa jutgada sis convendra ab totes ses clausules universes e sengules per raho de les
coses en la dita ferma de dret deduhides. Et dix e respos que si e per aquella e coses en aquella contengudes
obligava en poder del dit spectable conte e governador e cort sia lo dit notari e scriva de susodit(?) stipulant e
rehebents tots sos bens, drets e accions mobles e inmobles, privilegiats e no privilegiats, havents e per haver, han
que ser o seran renunciant quant a aço als benefficis de partida accio noves e vells constitucio e de la e per la /f.
16v/ del dits adita(?) e al fur de Valencie dient lo principal deure esser contengut ans que la fermança et a tot altre
dret, ley, fur, us, costum e privilegi que en aço li pogues sotevenir e ayudar sotsmetentse per les dites coses al for
descret juhi, examen e juresdictio del dit spectable conte e governador e cort sua e a sou propri for e de sou jutge
ordinari renunciant per special part renunciant encara a la ley si com menester forma(?) e juresdictio de tots
jutges et a tot altre dret, ley, fur e privilegi qui les dites coses vengut. Les quals coses foren fetes en Valencia los
dias e any qui dessus. Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Pere Lopis e en Johan Vives,
notaris ciudadans de Valencia. /f. 17r/ De post vero die intitulate prima, mensis aprilis, anno predicto a nativitate
domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto, Johan de Jahen, porter, dix en lo feu que huy ha instat
la damunt dita scriptura e provisio an Anthoni Cendra el dit notari, lo qual respos que li plau. De post vero die
intitulate XXXI e ultimo, mensis marcii, anno a nativitate domini MCCCCºLXXIIIIº davant lo dit spectable conte
e governador comperech lo dit Nanthoni Cendra, previo nomine, et feu presentaciodels actes seguents.
Die XIIII, mensis marcii, anno a nativitate domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto in
Villaformosa ante presencia honorable Nicholay Serra, justicia de Villaformosa e baronie de Arenoso in
domo eius. /f. 17v/ Personalment constitutus discretus Petrus Eximeni, notari, et ut sindich asessorius
universitatis etc. /f. 18r/ Don Johan Royz de Corella, conte de Coçentayna, conseller e camarlench de la magestat
del molt alt senyor rey, governador del regne de Valencia, als magnifich los procuradors del illustre senyor don
Alfonso, senyor quis diu de la villa e baronia de Villafermosa e altres qualsevol officials e jurediccio exserciuts
de la dita villa al qual o als quals les presents per vendran e directament se pertanga e acascu dels, salud e
dileccio. Devant nos e lo examen nostre comperent lo discret en Anthoni Cendra, notari, en nom de procurador
del noble en Sentlir de Centelles, senyor quis diu de la villa de Cortes, e en cara en nom de sindich e procurador
de la universitat de la dita villa en scrits ha deduyt que los vehins he habitadors de la dita villa de Cortes son en
possesio pacifiqua e quieta de amprivar lo terme de la dita villa de Villafermosa en la qual possesio los dits
vehins he habitadors de Cortes son estats de deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta, setanta e cent anys en ça, e de
tant temps en ça que memoria de homens no es en contrari. En axi que de la dita possesio en husat liberament e
quieta sens molestia e contradiccio del senyor e universitat de la dita villa de Villafermosa e de altra qualsevol
persona. E que ara novament segons es prevengut a noticia dels principals de el dit exponent per part del dit
illustre senyor don Alfonso e del sindich de la dita universitat de Villafermosa seria estat dit als justicia, jurats e
altres del consell de la dita villa de Cortes que aquells no no amprivasen los termens de la dita villa de
Villafermosa muntarien o marquarien contra venint als actes legitims e autentichs e sentencies de aço
promulgades per los quals actes e sentencies als vehins e habitadors de la dita villa de Cortes es donada licencia e
facultat de amprivar los termens de la dita villa de Villafermosa e tenir en aquells legitimament totes les bestias e
en cara contra venint a la dita antiquissima possesio, la qual hen altres titols nos demostrasen per esser tan antiga
e de tant temps te força de constitut e bastaria e basta a legitima prescripcio. E axi molestant lo dit quis diu
senyor, universitat e consell de la dita villa de Cortes en la dita quieta e pacifiqua possesio en la qual son estats e
son los dits vehins e habitadors de Cortes de anprivar lo dit terme de la dita Villafermosa. E com segons
dispossicio de dret e de justicia e ffurs del present regne algu no dega esser inquietat, vexat o molestat en la sua
possesio maiorment si ferma de dret en poder de judge conpetent, per tant el dit propossant en los dits noms
ffermant de dret en poder nostre e de la nostra cort en e sobre la dita possesio en la qual son los dits vehins he
habitadors de la dita villa de Cortes de amprivar liberament lo terme de la dita villa de Villafermosa prometent
ffer dret, estar a dret e pagar la cossa judgada sis convendra /f. 18v/ ab totes ses clausules universes. Nos ha
request perteus vos manasem sots certers e grans penes que no molestasen ni perturbasen los dits vehins he
habitadors de la dita villa de Cortes en la dita possesio en la qual son estats e son deliberament anprivar lo dit
terme e termens de la dita villa de Villafermosa. Mas sa clam peticio e demanda alguna tenien o pretenien haver
vers e contra el dit esponent en los dits noms aquell o aquella posasen davant nos e la dita cort nostra dins cert
terme per nos prefingidor ab cominacio que aquell passat vos inpossasen calliament perdurable segons que en la
dita scriptura liarch se conte. E nos admesa la dita ferma de dret si e en quant de ffur e raho es admetedora e no
en pus e rehebuda sobre aquella ydonea caucio e fermança. Per tal provehint aconselladament en les dites cosses
de part de la predita reyal magestat vos dehim he manam sos pena de cincents florins de bens de qualsevol
contrafahent de vosaltres exhigidors e als cofrens reals applicadors que les presents vistes no perturben, inquieten
ni vexen als dits fermants de dret en la possesio en que son estats e son de les cosses damuntdites. Mas si algunes
haven rahons perque a les dites cosses no sian tenguts aquelles posaren devant nos e la dita cort nostra dins terme
de deu dies apres que intimat vos sera ab cominacio que aquell passat vos sera per nos impossat calliament
perdurable. E aço no mudeis si la dita pena desigais no encorrer. Datum Valencia die VIII, mensis marcii, anno a
nativitate domini MºCCCCLXXIIIIº. Avinyo. Die XIIII, mensis marcii, anno a nativitate domini
MºCCCCLXXIIIIº in Villafermosa ante presenciam honorabilis Nicolay Serra, justicia Villafermose baronie
de Arenoso in domo eius personaliter constitutus honorabilis e discretus Petrus Eximen, notari e ut sindicus
asertus huniversitatis ville de Cortes, e honorabilis Petrus Martinez, juratus dicte ville, e me Pasquasio Alegre e
Antonio Galve, notarios e testibus infraescriptis presentibus qui coniuntius e divissius presentatunt ahoc per nos
dictos e infrascriptos notarios legi intimari publiquari requisierunt e fecerunt acto honorabili justicia quandam
litteram sive provissionem patentem acuria gubernacionis regni Valencie he manata sigillo curie ut prima facte
videbat ceca rubea /f. 19r/ inpresso sigilata manu quo dicte acessoris dicte curie sub signata cun signo de
registrata cuius tenor sequiter e est talis inseratur. Sua quideius littera sicut promititur dicto honorabili justicia
presentata lecta e publiquita dictus Petrus Eximini e Petrus Martinez, requisierunt per nos e infra scriptos notarios
fieri conficii publiqum instrumentum unum e plura e tot quod voluerint. Et dictus honorabilis justicia recepta
dicta littera cum huis quibus deret honore e reverencia inpossata illa insigno reverencie super ipsius caput dixit
quod abita copia de dicta littera nec non e consulta cum magnifiquo domino suo dicte baronie quod erat paratus
facere hea quod esset fori justicia e racionis requisint quod nos predictos notarios inpredictis comunicantes
cativus si de predictis aliorum instrumentum conficiebamus per illud non clauderemus nec parti traderemus
absque ipsius responsione protestatus que fuit quod non cuerat(?) sibi tenpus ad respondendum predictis donech
dictam consultam abuertit e dicta copia fecerit heydem tradita. Et incontinenti ego dictus Pasquasius Alegre
tradidii predicto honorabili justicia copiam de preinserta littera sine provissione quam quidem copiam dictus
honorabilis justicia confessus fuit in eius posse habuyse. De quibus quidem homnibus e singulis sicut premiticur
per actis tam dicte Petrus Eximini e Petrus Martinez dictis nominibus quam dictus haver justicia ad sui officius
exhoneracione requisierunt per nos fieri e conficii publiqum instrumentum unum e plura e tot quod jude habere
voluerint. Presentibus testibus Johanes Gorba e Johanes Galve junior, vicinis Villefermose ad premisa vocatum
pariter e asumptis. /f. 19v/ Et dicta eadem die intitulate XXXI et ultimo, mensis marcii, anno predicto a nativitate
domini millesimo quadringentesimo septuagesimo quarto incontinenti feta fe dels dits actes dix que acusava la
contra etc. a la universitat de la dita vila de Vilafermosa con mos fos curat san fer a la dita littera. E lo dit
spectable conte e governador dix que rehebit la dita acusacio de contra tant com de fur e raho era rehebedora e no
es pus. /f. 20r/ De post vero die intitulate prima, mensis aprilis, anno predicto MCCCCºLXXIIIIº, Johan de Jahent
porter dix en lo feu que huy ha intimat la damunt dita scriptura e provisio an Anthoni Cendra el dit nom, lo qual
respos que li plahia. Posth et vero die intitulate XXVI, mensis aprilis, anno predicto a nativitate domini
MCCCCLXXIIIIº inter novam e decimam horas ante meridiam los notarios e scrivans de la dita cort se reteren
aparellats liurar los presents processos continuats lo hu ab laltre segons se pertany acascuna de las parts.
Presentes foren per testimonis al dit aparellament los discrets en Johan Vives e en Pere Lopis, notaris ciudadans
de Valencia.
CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE, Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos
de Villahermosa del Río y Cortes de Arenoso en el último cuarto del siglo XV
-1472 – 1488
Cuentas de administración de rentas del antiguo patrimonio relativas al secuestro de bienes de la baronía
de Arenós Rentas y censales.
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 12.351
-1472, 16 de junio.
Micer Jaume García mantenía relación con la Batlia de Arenós.
APP. Protocolo 27370, notario Joan del Mas
La biblioteca de don Jaime García de Aguilar. La trayectoria intelectual de un jurista valenciano en el siglo XV.
Vicente Graullera Sanz.
- 1476, 2 junio.
De don Jaume.
Dietari.
Diumenge, a 2 de juny, any 76, de matí, amagadament, lo fill de don Jaume entrà en la vila e pres lo castell de
Vilaformosa e a la muller e fills e filles del dit misser Dalmau. E lo don Jaume diu a la senyora muller de misser
Dalmau: "Senyora, de continent vinga prevere, que en jo vull que vostra filla sia ma muller, e vull ojam missa". E
ve lo prevere e diu: "Senyor, no podeu oir missa, que no hi ha núpcies". E lo don Jaume diu: "No cur de núpcies,
tantost esposau-nos e donau la missa". Lo prevere els esposa, els diu la missa, e com foren núpcies los dix altra
missa. E lo don Jaume està senyor e molt content ab sa muller, e té la sogra e sos fills ab molta honor, e té
Vilaformosa ben guardada ab los alacaios que havia portat ab ell.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
De la sentència del senyor rei contra don Jaume.
València féu correu avisa(n)t al senyor rei de l´acte e fet del fill de don Jaume d´Aragó, de què lo dit senyor rei ne
hac molt enuig, e donà sentència de mort al dit fill de don Jaume e a tots aquells que li donaven sucors ni ajuda.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1476, 18 Agosto.Villahermosa.
Carta de Gómez Suárez de Figueroa al rey D. Juan II de Aragón
Muy excelente e virturyoso Señor:
Avisando á vuestra real mayestad de las cosas que por servicio de aquella aquí se han fecho y de cada dia facen,
sabrá que entre Mosen Mudarra é yo fué concertado é quedase en este sitio, é yo fuese á Valencia, por traer cien
ballesteros que vuestra rel señoria agora derrera mente avia mandado diesen para este sitio, y por traer el dinero
del sueldo que con canto trabajo é daño y feridas de sus presonas de cada dia han servido é sirven, y jamás he
podido acabar que la gente se ficiese, ni tan poco que el dinero del sueldo viniese, poniendo á ello sus escusas y
diciendo que no era llegado, nin se facian las esecuciones. Esto, muy excelente Señor, cuanto á los ballesteros y
el dinero del sueldo; quanto al punto en que Don Jayme está, avisamos á vuestra real Majestad que, placiendo á
nuestro Señor, dentro xij ó xv dias, al mas tardar, la Muela será ganada, y Don Jayme y Synabuey y todos los
otros rebelles á vuestra Real Magestad serán en poder de Aquella, para de aquellos haya la venganza y mande
facer el castigo que desea, salvo si se fuyan, lo que creemos, segun la diligencia se da, seria imposible. Esto
sabemos por cuanto esta noche pasada, estando en la guarda en torno de la dicha Muela, avemos preso diez
hombres que salian de dentro é iban al castillo de Villamalef, por traer provisión, y de aquellos somos
informados no tienen que comer, ni tienen agua, que ha bien doce dias que no la beben ellos ni los caballos y
bestias que dentro tienen; así que en ninguna manera pueden escapar de venirá manos de vuestra Real Magestad;
y esto, por la gran diligencia y trabajo que aqui se face por sevir á vuestra real Señoria, á la cual humilmente
suplicamos no quiera dar fe á algunas malas informaciones que á aquella se facen, antes quiera mirar al señalado
servicio que aquí se ha fecho y face en este fecho hasta auer traido á Don Jaime y á todos los otros rebelles á
vuestra Magestad en poder de aquella.
Asimesmo suplicamos é pedimos por merced á vuestra alteza mire en las onrras nuestras, y no quiera dar lugar
venga agora ninguno con sus manos lavadas, pues vuestra magestad la tiene ya ganada, á la tomar, pues nosotros
avemos avido el trabajo y recibido el daño en nuestras personas.
Así mesmo somos informados que Don Jaime ha fecho correo á Valencia para que venga gente, y se darán, y
esto no por al, sino por nos aviltar y desonrrar, y tambien porque es cierto que, dándose á ellos, nunca vernán en
manos de vuestra alteza, y será lo que la otra vez, que los mesmos le dieron lugar se fuese. Lo qual, muy
excelente Señor, si vuestra magestad lo tal permitia, seria en gran perjuicio de nuestras onrras, y mostraria no
confiar de nosotros viniese en nuestro poder, para facer de él y della y desta tierra lo que vuestra alteza mandará.
Lo que suplicamos á Vuestra Real Señoria, pues con tantos trabajos, muertes, feridas, gastos, habemos
conquistado y ganado esta tierra, contra la voluntad de tantos que poco á la fidelidad á vuestra magestad debida
han mirado, y otros que á vuestros reales mandamientos no han obedecido, dejándonos á carnage, y allende desto,
faciendonos tales obras, creyendo que por miedo de aquellas avriamos de fuerza mirado el daño que de cada dia
recibiamos, y peligro en que estabamos dejar vuestro servicio é irnos; lo qual, sin dubda, Serenisimo Señor, antes
al nueva de nuestras muertes que la ida de aquí de nosotros vuestra señoria sabidor fuera, y que agora con sus
manos lavadas querrán quitarnos nuestra honra, la qual con tanto peligro avemos ganado.
Sea de vuestra Excelencia en satisfacion de nuestros servicios antes las vidas que las honrras quitar. E sy a
vuestra alteza le parece no seamos personas para esto de nosotros fiar, enbie aquella un caballero de vuestra casa,
y aquel ó aquella reciba, mas que otro ninguno la tomase. Ya vee vuestra Magestad quanto desonor, vituperio y
cargo dello recibiriamos, y por Dios, Senyor, ni nuestros servicios, ni menos la voluntad nuestra tal paga no
merecen.
De todas estas cosas vuestra real magestad por el portador será largamente informada, á la qual suplicamos le sea
dada fe y creencia de lo que de parte nuestra á aquella dirá.
Nuestro Señor la Real vida y estado de vuestra alteza prospere, y dé vitoria de sus enemigos como por aquella se
desea.
De Villaformosa á xviij de Agosto.
De vra. Real Señoria servidores y criados que los pies y las manos de aquella besamos.=GÓMEZ DE
FIGUEROA.
(Firma autógrafa.)
(Sobre:) Sacra Real Magestad...Rey.
(En las espaldas:) Gomez Suarez de Figueroa y Mosen Mudarra.
(Papeles de Zurita)
El Cronista Alonso de Palencia su vida y sus obras, sus Décadas y las Crónicas contemporáneas, Ilustraciones de
las Décadas y notas varias por A. Paz Mélia. Doc. 114
- 1476, 26 Agosto.Toga.
Carta de Gómez Suárez de Figueroa al rey D. Juan II de Aragón
Muy excelente e vittorioso S.
A xxv de agosto recebi de V. M. dos letras; en la mia, mandavades fiziera cierta cosa á vuestro servicio
cumplidera, y por cierto, S., no se pudiera á ninguno por voluntad de servir mejor que á mi dar el tal cargo; pero
para lo poder conduzir, ninguno peor, y es por sto, que yo con el, ni con ninguno de su compañia tengo noticia ni
amistad, y despues, Serenisimo S., en toda esta tierra y Valencia todos los de don Jayme (Aragón y Arenós)
andan, sy no en la mia, que ni los mios van á el, ni los suyos osan venir. Estas cosas, como V. S. mejor que
ninguno sabe, han menester ser muy cautas y secretas, y ninguna daquestas los moros ni los cristianos tienen; por
via que yo no sé á quién el tal cargo dar pudiese, porque veo se hablan diuersos lenguajes, y á todo esto, porque
vuestro servicio se ficiese deliberé, sabiendo ste vasallo de Juan Ferrandes de Heredia fuese, y sé bien que sy
aquel le scrive salga dalli y haga lo que V. S. manda, antes por él que por Dios lo hará, que su madre, hermanos y
parientes tiene y biuen en Fuentes, y el ha sydo de su hijo azemileno, y tienen los suyos gran noticia, y con el
pedir por merced á Juan Fernandez, y luego le screbí membiase cierto ombre, con el qual el tiene gran amistad, y
spero lo, con el cual pueda secutar aquello que por V. alteza m´es mandado, no synificando ni descubriendo al
dicho Juan Fernandez ninguna cosa, porque no teniendo de V. S. mandamiento, á viva persona lo descubriré, y
aquel por quien e embiado, con grandes juras que primero lo tomaré, gelo dire, porque en toda esta tierra no sé a
quien se debiese lo tal descubrir, ni aun en Valencia, que no es todo oro lo que reluce; menos daquesto serya muy
necesario á Juan Fernandez de Heredia V. alteza que lo scriviese y mandase, por que syn duda por aquello hara
porque no se pierda ningun punto, que aca hartos se pierden, que vergüenza y dolor es de ver lo que veo; de
Valencia, de toda esta comarca van á él, y los suyos vienen á ello, y lo bastecen mejor por cierto que si fuese
vuestro seruidor, y V. alteza gelos mandase; baste, S., que á el le han dexado meter los panes en sus fuerças y
fazer aljibe, y agora segun veo, daran logar meta los vinos, y verná el ynvierno, por manera que el se ste en
vituperio de V. m. como sta; y sta es la verdad; pero plega á Dios yo salga mentiroso. Mande V. merced enbiar
vn comisario á Ruvielos y tomar los bienes de Anton Navarro y otros, que avn valdran mas de x florines, quel
han seguido y siguen, y al Puerto y Linares, que tambien ay alli ombres que lo syguen, y fagase en ellos y en sus
bienes vna gran secucion, y sto sea luego, que es mas necesario que otra ninguna cosa; á Pero Montero que sta en
Mosqueruela, que le faga la guerra contra todos aquellos logares que alli stan, y esto les nocera más que ninguna
otra cosa; y daca no crea V. S. sy no lo que viere, que hasta agora al diablo de la cosa que se ha hecho contra Don
Jayme, salvo que me dizen que agora apregonaron en Valencia no sé que; mas sé dezir que si procuradores
publicamente stan en Valencia y en sta tierra, nunca vna crida ni mandamiento de V. alteza he oydo, ni menos se
ha hecho: daqui adelante provea Aquella aquello en que mas seruido sera.
Y sea, serenysimo S., nuestro señor en proteccion de V. R. persona con aumentacion de vida, stado, reynos y
fama. De Toga á xxvj dagosto. Sy a Castilla dizen aca S. V. S. vaya, y asy os suplico aquella sabidor me haga; á
Juan Fernandez torno á dezir otra vez le scriva y venga el comisario, y tambien á Pero Monterde, dandole poder
le haga la guerra y sea luego.
D. V. R. S. seruidor y sudito que los pies y manos daquella beso.= GÓMEZ DE FIGUEROA
(Autógrafa)
(Sobre:) Al muy excellente y vitorioso S. el S. R. n.º S. Mosen Gomez Suarez de Figueroa.
(Papeles de Zurita)
El Cronista Alonso de Palencia su vida y sus obras, sus Décadas y las Crónicas contemporáneas, Ilustraciones de
las Décadas y notas varias por A. Paz Mélia. Doc. 116
- 1476, 19 septiembre.
Embaixada a don Jaume.
Dietari.
Dijous, a 19 de setembre, dit any 76, mossén Lloís Caballenyes, lloctinent de governador, e mossén Garcia de
Montsoril e en Perot Pelegrí, jurats, se partiren de València ab gents d´armes per anar contra lo dit don Jaume. E
foren tornats a 25 del dit mes de setembre, que feren treves per a dos meses.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1477, 25 enero.
De la muller e fills de misser Dalmau.
Dietari.
La muller e fills e filles, vent que havien perdut la senyoria e no eren senyors de res, ans eren subjugats al don
Jaume e a sa muller, desfressadament volgueren ensajar de fogir, de què lo don Jaume fonc avisat per sa muller,
de què ells foren tornats, ço és, la senyora e fills. E de aquí avant lo dit don Jaume los té en una cambra, que no
permet que vagen per lo castell. E la senyora, per los qui pot, continuament tramet a misser Dalmau que la traga
de allí, e que li coste tot lo que ella té ni ha hagut de herències, que ella creu que si no ix d´aquí, que la sua vida
serà poca, trametent lletres de molta congoixa a son marit, misser Dalmau. Passats los dos meses de les treves, lo
dia de la Verge Maria d´Esperança, en la seu, a missa e a vespres, tots dies repicaven contra lo dit don Jaume, e
durà lo repicat fins a 25 de gener de l´any 77.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
Riquea de misser Dalmau.
Dietari.
Misser Miquel Dalmau, ab la molta riquea e gran abundància de diners, s´és mès en treball e gran congoixa, ell e
sa muller e fills, e ha perdut lo delit e repòs de l´estudi, e ha a anar per camps e contra son genre e filla, e encara
contra muller e fills; car lo don Jaume li ha tramés a dir per molts que en l´hora que vendran a donar combat, li
metrà muller e fills e filles en les menes. Lo misser Dalmau espera lo senyor rei e tramet a València per una
atzembla carregada de moltes maneres de confits; e lo senyor rei, per sa indisposició, no pot venir.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1477. 27 agosto.
Bendición de la baronía de Arenós, otorgada por don Alonso de Aragón, maestre de Calatrava, I duque de
Villahermosa, a favor de su hijo don Alonso de Aragón, II duque de Villahermosa. Copia en latín.
Colección Salazar y Castro. B-59, fº 66 v.
- 1477, 27 agosto.
Contra lo don Jaume, sou.
Dietari 846.
València donà sou a CC balestés contra lo don Jaume, e partiren dimecres a XXVII de agost, e tornaren a
València disaptea XX de setembre.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
Els jurats despengueren vint-i-dos mil sous en gent armada per a combatre la rebel·lió de Jaume d´Aragó. (Libre
de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de Valencia (1308-
1644), Salvador Carreres Zacarés)
- 1477, 6 septiembre.
Com lo don Jaume s´era donat.
Dietari 848.
Disapte a VI de setembre, any LXXVII, vench lo correu com don Jaume de Aragó s´era donat a mossén
Burgaro, capità per lo senyor rey, lo qual era estat alaquayo, e en Navara ha fet actes per lo senyor rey que·l dit
senyor rey ho ha stimat molt, e l´ha fet cavaler. E decontinent, pres don Jaume, ell lo aportà a Barcelona al
senyor rey, de què lo senyor rey lo volch decontinent centenciar. Alí hera mossén Loís de Castelví, misatger per
los cavalés, e altres cavalés valencians dien al senyor rey: -Senyor, en regne de València lo aveu pres: alà lo aveu
a centenciar, e sia de vostra mercé que no trenqueu los priviletges del regne de València-. De què lo senyor rey lo
féu hofeguar al dit don Jaume, e lo filet don Jaume, que hera en València, que avia tres meses que era nat, que
fos portat e mes en lo castel de Exàtiva.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1477, 3 octubre.
Lo senyor rey manà scanyar dins la presó lo egreri don Jayme d´Aragó, nét que fonch del duch de Gandia, e
aprés que·l agueren scanyat, gran matí, lençaren-lo en la plaça del palau, on stech tot lo die fins al vespre, que·l
soterraren...
(Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472, Jaume Safont)
- 1477, 16 de octubre.
El rey don Fernando escribió a su padre desde Jerez de la Frontera en favor del duque su hermano para
evitar que lo desheredara
Yo he sabido que vuestra Alteza quiere mandar que Villafermosa y la Baronía de Arenoso se entriegue á Don
Juan de Aragón, fijo del Illustre Duque de Villafermosa mi hermano, para que él la haya de tener, lo cual no creo
procida de su voluntad, sino que algunos lo procuran con vuestra Alteza, porque es cosa clara el agravio que al
dicho Duque en ello se faría, que contra voluntad suya ni el dicho Don Juan, ni otro alguno haya de tener lo suyo,
y vuestra Alteza no lo permitiría, é por ende quiero recordar aquello que no lo quiera así facer, antes le suplico
muy humildemente mande entregar la dicha Baronía al dicho mi hermano ó á quien él quisiera, como podría por
escritura, significar á vuestra Alteza cuanto aquesto deseo así por ser la cosa acompañada de tanta razón, como
aun por los servicios que continuamente del dicho mi hermano recibo, y en lo así facer vuestra Alteza face
señalada merced, cuya vida y real estado nuestro Señor por luengos tiempos quiera acrecentar. Dada en Jerez de
la Frontera á 16 de Octubre de 1477. De V. Mat. Humilde y obediente fijo que las reales manos de aquí la beso, -
EL REY.
- 1477, 17 octubre.
Lo filet de don Jaume fonc al castel de Xàtiva.
Dietari 849.
Divendres a XVII de octubre, fonch aportat lo dit infant, fill de don Jaume, al castel de Exàtiva, e la dida que·l
cria ab lo dit infant. Enaxí que lo don Jaume, fill del duch de Gandia, e son fill don Jaume són morts, perdent
cosos e béns e baronia e tot lo que tenien, e muler e fills fora del regne.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- 1477, 17 octubre.
Misser Miquel Dalmau.
Dietari 850.
Lo micer Miquel Dalmau e muler e fills, tots són en València. Sa filla, muler del dit don Jaume, és en casa del dit
son pare micer Dalmau; contínuament plora, e fa gran dol de la mort de son marit don Jaume, e de son filet de
mamela mes en presó. Qui poria dir les grans congoxes, despeses e mals que micer Dalmau e lur muler an
sostengut per causa de don Jaume e per sa muler lur filla. Encara, la molta e gran congoxa que lo dit micer
Dalmau e lur muler an e tenen de lur fill, segons que·s mostra a CLXXXXIIII cartes.
(Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.)
- [S. XV]. S. L.
Memorial hecho por la Comunidad de Teruel de los gastos que por mandamiento del rey se hicieron para
evitar el paso de los de a caballo y a pie, en defender la tierra del dicho rey y en la conquista del lugar de
Villahermosa por Juan Fernández de Heredia.
Papel, 3 f. 223 x 150 mm.
Rollo 430. Fot. 200-203.
(Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)
- 1482/1483.
APPV (Archivo de Protocolos del Patriarca de Valencia), Protocolo 27374, notario Joan del Mas ().
Eodem die martis intitulata, XXVIII januarii, anno Mº CCCCLXXXIIº, in dicta Villaformosa.
Anno a Nativitate Domini Mº CCCCLXXXIIº, die intitulata XXVIIII januarii, constituhit personalment dins la
ecclesia maior qui es en la Mola o castell de Vilaformosa lo molt illustre senyor don Alfonso de Aragó, duch
de Vilafermosa e senyor de aquella, feyta general convocacio de tots los vehins e habitadors de la dita vila de
provisio e manament del dit illustrissimo senyor que lo present dia e hora fossen ajustats en la dita sglesia per fer
los actes que apres se diran, segons consta de la dita general convocacio per relacio feyta al notari dejus scrit per
en Vicent Simo, corredor, que dix que ab veu de publica crida, segons es acostumat en dita vila havia manat a
tots los vehins de aquella ab manament simple e sots pena de cinch souls que era anat per los masos que son en lo
terme de la dita vila manant als habitadors de aquells que per al dita de huy fossen per tenir consell en la sglesia
de la dita vila foren congregats e consellalment ajustats en presencia del dit illustrissimo senyor, lo qual stava
aseyt en hun sitial a la una part del altar major de la dita sglesia los seguents:
En Bernat de Santolalia
En Anthon Perez
En Johan Barbera
En Estevan Navarro
En Nicholau Serra
En Pere Flor
En Bertholomeu Ilaria
En Pero Garcia
En Joan Eximeno
En Joan Barberan
En Joan Garcia
En Domingo Bagan
En Miguel Just
En Domingo Vidal
En Domingo Ximeno
En Berenguer Renovel
En Sancho Galve
En Anton Alfagerin
En Pascual Galve
En Bernat Gandia
En Pere Navarro
En Joan Garcia, menor
En Joan Cebrian
En Jaume Ribes
En Francischo Navarro
En Mingo Coria
En Pere Assensio
En Pere Monfort
En Anthon Campos
En Mingo Castiello
En Jayme Sorita
En Anthon Santolaria
En Anthon Tomas
En Sancho Rueda
En Johan Garcia
En Domingo Castellano
En Lois Tronchon
En Joan de Coria
En Pascual Gallent
En Matheu Pereç
En Matheu Agosti
En Mingo Galve
En Jayme Camero
En Joan de Coria
En Pero Gamir
En Pere Montolin
En Martin de Coria
En Pascual Thomas
En Pascual Moriella
En Johan Mollon
En Johan Ovon
En Baltasar Martinez
En Johan Tronchon
En Domingo Benages
En Domingo Ferrandez
En Pere Thomas
En Stevan Ferrando
En Guerau Sala
En Pere Mollon
En Johan Plenas
En Johan Castiello
En Pascual Tel
En Domingo Ysert
En Pere Ferriz
En Beltran Garcia
En Aparicio Banages
En Pascual de Coria
En Ramon Santolaria
En Mingo Martin
En Miguel Ferrero
En Miguel de Luna
En Martin de Coria, mayor
En Johan Galve
En Johan Lorenç, menor
En Pere Gallent
En Joan Lobet
En Francesch Vidal
En Domingo Lobet
En Johan Perez, notario
En Anthon Vidal
En Stevan Vidal
En Stevan Montanyana
En Johan Perez, menor
E feyt lo dit aiust et posat silenci en los ques trobaven en aquell lo dit illustre senyor duch dix mana e comana al
notari deius scrit que digues e proposas al dit poble la causa del dit aiust e les coses que en aquell se devien
tractar de les quals era per sa senyoria informat e de continent en Joan del Mas, notario e scriva dels presents
actes hagut en si lo dit manament dix e proposa al dit poble tals o semblants paraules en effecte prohomens e
bons homes la causa per la qual lo illustrisimo senyor don Alfonso qui present es senyor de aquesta
CONCEPCIÓN VILLANUEVA MORTE, Litigios en el proceso de deslinde y amojonamiento entre los términos
de Villahermosa del Río y Cortes de Arenoso en el último cuarto del siglo XV
- 1488:
Que no sien compel·lides les persones ecclesiàstiques a host e cavalcada ultra les immunitats sues.
Furs de València LXXXIX
Ferdinandus rex. Anno MCCCCLXXXVIII.Oriole.
Sacra magestat,
Scriptum est “quod cesaris cesari, quod Dei Deo”. Les ecclesiàstiques persones no poden ésser
compel·lides a host e cavalcada, de hon porien seguir morts e irregularitat, ne pagar ni contribuir per
aquella, car resesteix molt a la condició e professió ecclesiàstica, les quals de tals càrrechs iure divino et
humano són líberes e immunes. E com, en los dies passats, per lo spectable governador, quondam
comte de Cocentayna, sia stada convocada host e cavalcada contra la baronia de Arenós per los
interessos de alguns particulars qui allí tenien presos mullers e fills, sens nengun sguart de la libertat
ecclesiàstica, hajen fet pagar en lo dit host e cavalcada als ecclesiàstichs e religioses persones ab
rigoroses execucions, per pagar la gent d´armes se sien venudes creus e càlzers, e fent contribuhir los
béns, terres e heretats de aquells, franques, líberes e exemptes de tal host e cavalcada e redempció de
aquelles.
Supplicam vostra magestat que ab acte de cort proveheixca que les dites persones ecclesiàstiques no
sien veixades ni tengudes les religioses persones a host ni a cavalcada, e que sien observats privilegis e
gràcies sobre la predicta immunitat a les sglésies e persones ecclesiàstiques atorgades.
Placet domino regi quod servetur dicta immunitas, nisi in casibus a iure et foro exceptis.
Vidit vicecancellarius.
(Extravagants, II. Germà Colón i Vicent Garcia Edo.)
- 1488:
Concòrdia capitulada e declaració feta per acte de cort entre la magestat real e los crehedors de la baronia
de Arenós. Fur C.
Ferdinandus rex. Anno MCCCCLXXXVIII. Oriole.
La magestat del senyor rey benaventuradament regnant te plena notícia com la baronia de Arenós, en la qual
són los lochs e viles dejús en la present capitulació specificades y designats y confrontats, era tenguda per don
Jacme de Aragó e per dona Elionor, muller de aquell, e encara per altres qui pretenien tenir dret de propietat en
aquella. La qual baronia e tots los lochs dejús nomenats foren adquisits e guanyats al senyor rey don Joan, pare
seu, de infinida recordació, per la notòria rebel·lió e crim de lesa magestat per los detenidors e possehidors
comesos e perpetrats. E per lo dit senyor rey, senyor e propietari de tota la dita baronia e lochs de aquella, de tota
aquella baronia fonch feta donació a don Alfonso d´Aragó, fill d´aquell, en tant que lo dit don Alfonso, per lo dit
títol de donació e qualsevol altre, se dehia senyor de la dita baronia de Arenós. Lo qual no pogué haver la
possesió de la dita baronia sino pagant lo que concordà e pagà la ciutat de València, la qual ab ses pròpries
despeses de mà dels rebetles hagué e cobrà e reduhí a la fidelitat de la real magestat la dita baronia de Arenós e
lochs de aquella. La qual ciutat de València era detenidora e possehidora de la dita baronia de Arenós, e de la
qual pretenia esser possehidora tant e tant longament fins fos pagada de les dites despesese. La qual ciutat de
València fonch pagada de tots sos drets de cent mília sous, que la dita ciutat de València hagué e rebé, ço és,
quaranta-e-cinch mília per mans del noble don Gómez de Figueroa e cinquanta-e-cinch mília per mans de micer
Miquel Dalmau, per recuperació e paga dels quals lo dit noble don Gómez e lo dit micer Dalmau tenen e
posseheixen alguns lochs de la dita baronia.
E, axí mateix, lo noble don Gómez de Figueroa té e posseheix lo loch de Toga, per alguns nobles e magnífichs
cavallers adquisit e guanyat de mans dels rebetles a obediència del senyor rey, e per títol que del dit loch té de la
dita real magestat, ço és, del dit senyor rey don Joan; e lo castell e loch e la Pobla de Arenós són tenguts e
possehits per los hereus de mossèn Joan de Vallterra per rahó de les despeses fetes en conquistar lo dit loch e
reduhir aquell a obediència de la real magestat.
E axí tota la dita baronia, per títols de la real magestat e per las ditas despeses fetes per reduhir aquella a
obediència, són tengudes e possehides axí per lo hereu del dit il·lustre don Alfonso de Aragó, com per lo noble
don Gómez de Figueroa, com per los hereus del dit mossen Vallterra, com per lo dit micer Miquel Dalmau.
E jatsia los dits detenidors e possehidors, per drets de pocioritat en conquistar e reduhir la dita baronia e lochs de
aquella a obediència de la magestat del senyor rey, se diguen pociors, emperò no·s pot excloure que los verdaders
crehedors, axí per censals com violaris, no hajen a ésser pagats de la dita baronia de Arenós de la propietat e
rendes de aquella, pretenent que per les dites despeses fetes per reduhir a obediència la dita baronia no poden
ésser apartats e separats los dits censals e violaris de no ésser pagats, majorment com pretenguen dels fruyts e
rendes reebuts de la dita baronia e lochs de aquella sien pagades les dites despeses . E per ço per part dels dits
crehedors són stades supplicacions en les corts generals, demanant e supplicant de la dita baronia ésser pagats los
censals, violaris e pensions de aquells; car, pagades les dites despeses en reduhir a obediència la dita baronia e
lochs de aquella, havien a ésser pagats los dits censals e violaris. De què la real magestat, havent plena notícia de
tot lo dit fet e dels crèdits e dels greuges posats per causa de aquells, e qualsevol confiscació feta de la dita
baronia o drets adquisits en aquella no podia ésser feta en prejuhí dels dits crehedors qui, ans de la dita rebetlió,
qui ja tenien en seqüestre la dita baronia per ésser pagats de sos crèdits, e axí feta inalienable.
Per ço, ab acte de la present cort, usant de plenària potestat e de tot lo que com a rey e senyor pot usar e fer,
encara que tinga notícia de la dita baronia e lochs de aquella ésser alienats e transportats per lo dit rey don Joan,
conformantse ab la justícia, declara, vol e li plau e és content que per los dits crehedors sien pagats do-cents mília
sous; los quals pagats segons serà concordat, sia liurada la dita baronia e lochs de aquella als dits crehedors en
paga e satisfactió dels dits crèdits.
E per dar pus clara intel·ligència del fet, és otorgat ab acte de la present cort per la forma següent.
Plau al senyor rey.
Vidit vicecancellarius.
II
La magestat del senyor rey, de voluntat de la present cort general e ab acte exprés de aquella, ferma, ordena,
proveheix e declara que ha per bé confiscats e incorporats a si e a sa real cort, e a cautela de nou confisca e
incorpora a si, e a la dita sa cort, les viles e lochs e castells e baronia de Arenós, ço és de Vilafermosa, Çucayna,
Vilamaleffa, Ludient, Toga, Spadella, Vallat, Torrechiva, Arenós e la Pobla, ab tots sos térmens, territoris,
jurisdictions civils e criminals, altes e baixes, mers e mixts imperis, preminències, prerogatives e libertats, rendes,
drets, emoluments e obvencions de aquells, ab totes les heredats, possessions e coses en aquelles e dins aquelles
situades e compreses, ab tot plen domini e senyoria, segons que pus amplament se tenien e possehien, tenir e
possehir se devien e podien per don Jacme de Aragó e predecessors de aquell e/o qualsevol en e de la dita baronia
e lochs, viles, castells sobredits, per la notòria rebel·lió del dit don Jacme de Aragó e dona Elionor, sa muller,
e don Jacme, don Joan, don Pedro, dona Elionor, dona Catherina, dona Joana e altres fills e filles dels
dessús dits cònjuges, per qualsevol títols, causes e rahons a ells dessús dits o qualsevol de aquells pertanyents e
pertànyer podents en qualsevol manera. Los quals e les quals són situats en regne de València e són limitats,
termenats e confrontats segons se segueix:
E, primerament, la vila de Vilafermosa affronta ab terres e térmens del loch de Cortes, del dit regne de València,
e ab terres e térmens del Port de Mingalvo, del regne de Aragó.
Item, lo castell e loch de la Pobla de Arenós affronten ab terres e térmens del dit loch de Cortes e del loch de
Olba e de Vilanova e de la Font de la Reyna e de Pina, del dit regne de València, e de Sant Agostí, aldea de la
comunitat de Terol.
Item, lo loch de Torrechiva affronta ab terres e térmens dels lochs de Tormo e de Torralba e de Toga, del regne
de València.
Item, lo dit loch de Toga affronta ab terres e térmens dels lochs de Argilita e de Torrechiva e de Ludient e de
Vallat, del dit regne de València.
Item, lo loch d´Espadella affronta ab terres e térmens dels dits lochs de Argelita e de Toga, Ayòder e Fanzara e
de la Alcúdia, del dit regne de València.
Item, lo dit loch de Vallat affronta ab terres e térmens dels lochs de Toga e d´Espadella, Fanzara, de la Alcúdia e
de Argelita, del dit regne de València.
Item, lo loch de Ludient affronta ab terres e térmens de la Alcora, de Lucena e de Argilita dessús dits.
Item, lo castell e loch de Vilamaleffa affronta ab terres e térmens de Lucena e de Vilafermosa e de Çucayna
dessús dits.
Item, lo loch de Çucayna affronta ab terres e térmens de Vilafermosa e de Aranyol e Montanejos, del dit regne
de València.
Volent que lo present acte de cort, a sguart de la dita confiscació, sia haüt per sentència de confiscació, com
conste a la magestat real notòriament de les causes per les quals és fundada la dita confiscació. E, a major cautela,
ab la present sentència declara ésser cas e loch de confiscació, e axí confisca e incorpora les dites terres, segons
dessús és dit, a son patrimoni e corona reals.
Plau al senyor rey.
Vidit vicecancellarius.
Continúa hasta el apartado XXIIII.
(Furs de València, Extravagants II, Volum XI, Germà Colón i Vicent Garcia Edo)
OFFERTA FETA A LA MAGESTAT DEL SENYOR REY PER LOS TRES BRAÇOS DEL REGNE DE
VALENCIA, ÇO ES, ECCLESIASTICH, MILITAR E REAL, CONTENGUDA EN LOS CAPITOLS
SEGUENTS.
CAPITOL .XI.
De eodem. Les persones qui han a esser satisfetes e pagades per vos, senyor, de les pecunies procehidores de la
dita offerta, e a les quals es stat per vos, senyor, o per los arbitres elets per vostra altesa e per la cort sentenciat e
declarat deure esser pagats, son los seguents: Dona Ysabel, muller del noble don Luys de Vilanova, per legat fet
per la reyna dona Maria. Item a la noble dona na Beatriu de Montagut, donzella, per dita raho. Item a na [en
blanc], muller de mossen Gilabert Ferrer alias Cifre, per dita raho, Item a mossen Sagra per dita raho. Item a la
viuda, muller de mossen Luys de Castellvi quondam cavaller, alias Monpalaua per la dita raho. Item a na
Leonarda de Castro per la dita raho. Item a na Serena, muller d'en Berthomeu Serena, per la dita raho. Item a les
filles de mestre Radio, mullers dels Balaguers, per la dita raho. item al hereu d'en Pere Serena. Item a don Pedro
de Moncada per la sal. Item a don Joffre de Borja per la dita raho. Item a don Luys Ladro per la dita raho e altres.
Item a na Maria Pujades e de Montagut, muller de mossen Luys de Montagut, per deute causat per lo senyor rey
don Johan de inmortal memoria Item a frare Ramon Siscar, comanador de Torrent, per la dita raho. Item al comte
de Cocentayna per la dita raho.. Item a don Pero Maça de Liçana per los drets que te en en Albayda. Item a don
Johan de Cardona. Item a mossen Perot de Castellvi, senyor de Carlet, e a don Johan de Montagut. Item a mossen
Johan Roca per la batlia de Oriola. Item a.n Montagut de Montagut per deute del senyor rey don Johan. Item a
Gracia de Agramunt per la dita raho. Item a mossen Pere Exarch per la dita raho. Item a.n Nicolau Joffre per la
dita raho. Item a clon Johan Çanoguera. Item a don Ramon Castella per la dita raho. Item a la reverent abadessa
de la Trinitat per legat de la reyna dona Maria. Item a mossen Franci Jardi de Menaguerra. Item als qui
posseheixen la baronia de Arenos. Item a mossen Gracia de Monsoriu. Item a mossen Gaspar de Castellvi, Item
a.n Gomez de Daroca, ciutada de Oriola, Item a mossen Anthoni Johan. [27v] Item als hereus de mossen
Bonastre. Item a mossen Francesch Johan de Vilanova. Item a la ciutat de Valencia. Item al comte de Oliva, Item
als hereus de mossen Gaspar Fabra. Item a·n Luys de Fenollet. Item al cinch de Vilafermosa. Item a mossen Luys
Ferrer. Item al vizrey de Mallorques. Item a mossen Johan de Vilarasa. Ço es, a cascu dels dessus nomenats les
quantitats en un memorial, en un full de paper continuat, designades e per vos, senyor, al prothonotari donat e
manat a conseqüencia dels presents actes continuar, enaxi que tots los dessus primer nomenats sien pagats de les
quantitats a ells e cascun d'ells tachades e declarades, segons lo dit memorial, de tot lo quals [sic] es degut
comptant per anyades segons dessus dit es; e apres sien pagats la ciutat de Valencia e los qui apres de aquella
dessus en orde son nomenats. Lo qual memorial es del tenor següent: "les quantitats següents mana e proveheix la
magestat del senyor rey esser donades e pagades a les persones dejus scrites, agreujades e contengudes e
nomenades en la offerta e acte de cort en lo dia present publicats per la prefata magestat real en la cort. E
primerament, a la dita noble dona Ysa-bel, muller del noble don Luys de Vilanova, per legat fet per la reyna dona
Maria, quatre milia cinch-centes liures. E a la dita noble dona Beatriu de Montagut, donzella, per la dita raho, mil
cinch-centes liures. E a la dita na [en blanc], muller de mossen Gilabert Ferrer alias Cifre, per dita raho, mil
liures. E al dit mossen Sagra per dita raho mil liures. E a la dita viuda, muller de mossen Luys de Castellvi
quondam cavaller, alias Monpalaua, per la dita raho cinch-centes liures. E a la dita na Leonarda de Castro per la
dita raho tres-centes liures. E a la dita na Serena, muller d'en Berthomeu Serena per la dita raho dos-centes
cinquanta liures. E a les dites filles de mestre Radio, mullers dels Balaguers, per la dita raho dos-cen-tes vint-e-
cinch liures. E al dit hereu d'en Pere Serena cent liures, E al dit don Pedro de Moncada per la sal set-centes
cinquanta liures. E al dit don Joffre de Borja per la dita raho set-centes cinquanta liures. E a la dita na Maria
Pujades e de Montagut, muller de mossen Luys de Montagut, per deute causat per lo senyor rey don Johan de
immortal memoria, mil liures. E al dit frare Ramon Siscar, Comanador de Torrent, per la dita raho mil cinch-
centes liures. E al comte de Cocentayna per la dita raho mil cinch-centes liures. E a don Pero Maça de Liçana per
los drets que te en Albayda quatre milia cinch-centes liures. E al dit Johan de Cardona mil liures. E al dit mossen
Perot de Castellvi dos-centes liures. E al dit senyor de Carlet e Alcudia dos-centes liures. E al dit mossen Johan
Roca per la batlia de Oriola mil liures. E al dit Montagut de Montagut per deute del senyor rey don Johan tres-
centes setanta-cinch liures. E al dit en Gracia de Agramunt per la dita raho cent cinquanta liures E als dits hereus
de mossen Bonastre dos-centes cinquanta liures. E al dit mossen Pere Exarch per la dita raho rail cinch-centes
liures. E al dit en Nicolau Joffre per la dita raho quatre-centes liures. E al dit don Johan Canoguerra tres-centes
liures. E al dit don Luys Ladro per la dita raho, e altres, huyt-centes cinquanta liures. E al dit don Ramon Castella
per la dita raho cinch-centes liures, E al dit mossen Franci Jardi de Menaguerra tres-centes liures. E a la dita
reverent abadessa de la Trinitat, per legat de a reyna dona Maria, mil cinch-centes liures. E al dit mossen Johan
de Vallterra, per lo castell de Arenos, mil liures. E al dit micer Dalmau, per lo que li fall e deu haver de la
baronia, dos milia cinch-centes liures. E al dit mossen Gracia de Monsoriu cent cinquanta liures. E al dit
mossen Gaspar de Castellvi vint-e-cinch liures. E al dit Gomez Daroca, ciutada de Oriola cinquanta liures. E al
dit mossen Francesch Johan de Vila - nova cinch-centes liures. E per les despeses de la cort deu milia liures. Les
quals quantitats prenen suma de quaranta-dos milia cent vint-e-cinch liures. E la restant quantitat a compliment
de cinquanta milia liures, que es set milia huyt-centes setanta-cinch liures se ha de donar a certs interessats que sa
altesa te en memorial per a poder satisfer aquells.
Plau al senyor rey. De la Cavalleria, vice-canceller
http://bivaldi.gva.es/imagenesvives/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000798&texto_busqueda=
- 1489, 15 diciembre.
ACA, Reg. 3563, fol. 192v-194.
In Diversorum 3 Sigilli secreti regis Ferdinandi 2 secretarii Ludovici Gonçalez, fol. 144, est salvaguardia vicinis
de Villafermosa, Çucayna, Ludient, Vilamalefa, Castell de Arenos, Pobla de Arenos, Toga, Torrechiva,
Espadella, Vallat, cupientibus se redimere, quia erant impignorati. 15 decembris 1489.'
Liber patrimonii Regii Valentiae, Carlos López Rodríguez.
- 1492, 4 septiembre:
Doña Beatriz, casada con D. Eximén Pérez de Arenós, no tuvo hijos; pero consta que vivía el día 9 de
Setiembre de 1492, fecha de la carta que desde Valencia escribió á su hermano D. Rodrigo, sublimado un
mes antes al solio de San Pedro.
Villanueva, Viaje literario, t. XI, páginas 213-215.
Publicada por Gregorovius, Lucrecia, apéndice de documentos, núm. 6.
- 1499, 20 octubre.
ES.08019.ACA/3.20.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,199 (Lío D2º), nº 003
Proceso original instado en 20 de octubre 1499 ante el Governador de Castellón de la Plana comisionado por el
de Valencia a efecto de que repusiese e hiciese reponer eo reedificar los mojones divisorios de los términos de
Argelita y lugares circunvecinos (que eran) Toga y Ludiente con arreglo a lo declarado con sentencia que
pronunció don Juan Bellterra arbitro arbitrador y amigable componedor nombrado por don Jaime de Aragón
dueño de la baronía de Arenos y don Berenguer Mercader menor en días dueño de Argelita según el compromiso
firmado por ambas partes en 1º de julio 1451. Nota: se halla en el lío de concordias otorgada en razón de este
pleito en 1452 y la de compromiso de que causó este expediente nº 5 Lio F e informacion de testigos Lio G nº 1
Información tomada del Inventario de los Lios de Valencia o "Espéculo de Escrivà de Romaní" que ingresara en
el ACA con el archivo de los condes de Sástago.
- 1497/1505:
LA SANTA INQUISICIÓN
Arenós Beatriu casada con Pere Arenós procesado relajada en estatua 1497 mercader (marido) RGC + AHN
5319 n° 4 (edicto 1487) 2247
Arenós Beatriz mujer de Pere Bosch, procesado reconciliada 1505 argenter (marido) En AHN 5320 viene con el
apellido Bosch AHN 5320 n° 9-1, 10 207 en RGC el marido es Lois Bosch, penit 1485 - RGC la contabiliza dos
veces, penit 1485
Arenós Brianda casada con Manuel Lagostera penitenciada 1485 RGC 2243
Arenós Isabel casada con Salvador Arenós, procesado penitenciada 1485 sastre (marido) RGC 2249
Arenós Joan relajado en estatua - difunto 1508 mercader AHN 5320 n° 12 1995 hay un Joan Arenós mercader
pero absuelto 1485-87-1510
Arenós Manuel absuelto 1485-1487 mercader RGC 2245
Arenós Pere casado con Beatriu Arenós procesada relajado en estatua 1497 mercader RGC + AHN 5319 n° 4
(edicto 1487) 2246
Arenós Salvador casado con Isabel Arenós procesada penitenciado 1485 sastre RGC 2248
Coscolla Damiata mujer de Joan Arenós no pone pena 1485 RGC 2515
06-déc Joana domestique - père : marchand Pere Arenos et Na Beatriu sa femme Le couple est relaxé en effigie
en 1497 non Edit de grâce Décembre 1487 (AHN Inq. Valencia 5319 N°4)
Patricia BANÈRES HISTOIRE D’UNE RÉPRESSION : LES JUDEO-CONVERS DANS LE ROYAUME DE
VALENCE AUX PREMIERS TEMPS DE L’INQUISITION : 1461-1530
- 1500.
En 1500 existía en la Puebla un censo ganadero de 3200 cabezas, lo que correspondía a 66 cabezas por casa,
estamos hablando de 36 años después del traslado de los habitantes del castillo a su actual lugar, la causa fue el
asedio realizado por las tropas del infante Jaime de Aragón según unos, según otros el aumento de la población,
pero eso ya queda para los historiadores.
Luis mas Collado
- 1500 - 1600
Provisiones, mandatos y demás documentación relativa al secuestro de bienes del ducado de Villahermosa
y baronía de Arenós
ES.462508.ARV/MR Ant Pat//MR Ant Pat : Mestre Racional, núm. 9.632 bis
- 1495, aprox:.
En el terreno de las estrategias sociales y políticas, donde Rodrigo Borja era también un consumado maestro,
comenzaba explicándole a su hijo cómo debía comportarse con su tía Beatriz, la única hermana viva del papa,
pues era rica, viuda (de Eiximén Pérez d'Arenós)... y sin hijos. Pero el aviso suena muchísimo mejor con las
propias palabras del papa, en esa prosa tan directa suya, que no dejaba resquicio a la confusión ni a tener que
intuir o adivinar nada; decía así:
Mana la Santedat de Nostre Senyor que, arribant lo senyor duch... en Valencia, veentse ab la Iblustríssima
senyora dona Beatriu de Arenas, lia sua, U faca molía honor e ab filial reverencia ti bese la má. E així, de aquí
avant, contímiament li faca quanl.es honres e cortes ¡es en lo món puga, mostrant que té aquella per mare e per
persona pus cara, aprés de la Santedat de Nostre Senyor. Acó, per ésser dita senyora, tía sua, única germana de la
Santedat Sua epersona de tanta virtut e meréxer. Y añadía aquí, a continuación: E acó tanbé se vol fer e continuar
per guanyar la voluntat e amor de dita senyora, per quan aquella té molts béns e no hoja a dispondré de aquells en
neguna altra persona, com no seria rahó... (p.: 75)
EL NACIMIENTO DE UN SEÑORÍO SINGULAR: EL DUCADO GANDIENSE DE LOS BORJA Santiago
LA PARRA LÓPEZ
- 1500, 28 juliol. València.
Capítols fets entre Hipòlita Roís de Liori i Alfons d’Aragó duc de Villahermosa, per tal de rescatar les
senyories d’Espadilla, Torrexiva, Vallat, Sucaina, Villamalefa i Ludiente, que pertanyen a la baronia
d’Arenós, i que estan empenyorades per la ciutat de València a Gómez Suarez de Figueroa i Miquel
Dalmau, per 100.000 sous; per la
qual cosa Alfons d’Aragó ven a Hipòlita Roís de Liori un censal de 6.000 sous anuals carregat sobre tots els
seus béns de les dites senyories, pel preu de 90.000 sous.
SNAHN, Osuna, C. 1275, Caja 2 (1500-1502), Protocolo, notari Lluís Collar, any 1500, f. s/n.
Die intitulata XXVIIIª julii anno a nativitate Domini Mº quingentesimo. Valentia.
Capítols fets e fermats per entre lo il·lustríssim senyor don Alfons de Aragó, duc de Vilafermosa, de una part, e la
noble dona Ypòlita de Lihori e de Gallano, donzella, filla legítima e natural dels molt nobles don Johan Roiz de
Lihori, quòndam, e de dona Beatriu de Lihori e de Muntcada, tudriu e curadriu de aquella, de la part altra; en e
sobre lo carregament del censal que se ha de fer per lo dit il·lustre senyor duch de Vilafermosa a la dita noble
dona Ypòlita, en propietat de noranta milia sous, a rahó de quinze milia sous lo miller, per obs de luir e recobrar
de poder de crehedors qui·s dien de la Baronia de Arenós, los lochs de Spadilla, Torrechiva, Vallat, Sucayna,
Vilamalefa, e Ludient, los quals dits lochs són de la dita baronia de Arenós. E són tenguts per los dits crehedors
en certa forma, sí e segons foren tenguts per los nobles e magnífichs don Gómez de Figueroha, e mícer Miquel
Dalmau, doctor en leys, quòndam, per virtut de certa capitulació feta e contractada entre aquells, de una part, e lo
il·lustre senyor duc don Alfonso de Aragó, quòndam, pare del dit il·lustre senyor duch, rebuda per lo honorable
e discret en Johan del Mas, notari, en cert Kalendari a la se refiren. E per quant la recuperació dels dits lochs és
molt útil e profitosa al dit il·lustre senyor duch, e aquella dita recuperació nos pot axí còmodament fer, sinó per
mig de carregament de censals. E per aquell dit carregament se puixa fer ab tota seguretat e fermetat, sòn estàs
fets e concordats los presents capítols, en e per la forma següent:
E primerament, és pactat e concordat entre les dites parts que com lo dit il·lustre senyor duc de Vilafermosa sia
de menor edat de vint anys, e encara sots potestat de tudriu e curadriu de la il·lustre senyora duquessa, mare sua,
la edat del qual és ja serca de dihuyt fins en denou anys, que ans de fer lo dit carregament de censal, sia impetrada
e obtesa de la magestat del molt alt senyor rey, venia de edat que supleixca a la legítima edat del dit
il·lustresenyor duch, e que aquella impetrada, puixa contractar fer e fermar los presents capítols, axí per si, com
per procurador legítim, lo qual puixa constituhir e fer specialment, ab la mateixa autoritat e decret de la Magestat
Real, ab poder bastant e suficient de fer e fermar los presents capítols, e lo dit carregament fahedor del dit censal,
en proprietat dels dits noranta milia sous, a rahó de quinze milia sous per miller, ab carta de gràcia, e ab totes
aquelles clàusules necessàries e acostumades a posar en semblants carregaments de censals, per lo notari o notaris
rebedors de aquell, e consignar renda o rendes dels dits lochs a fer totes coses que per los presents capítols seran
concordades. E que per major corroboració e fermetat de aquelles, la magestat del dit molt alt senyor rey
interpose sa autoritat e decret per abilitar la persona del dit il·lustre senyor duch menor, per a poder fer tots los
dits actes. Et etiam sa Real Magestat supleixca, per la absència de la dita tudriu e curadriu, com aquella sia absent
del regne de València, e no·s puixa haver la autoritat de aquella.
Ítem, és axí mateix pactat e concordat entre les dites parts, que en la forma dels presents capítols e carregament
fahedor del dit censal, haguda informació de testimonis com és útil e profitós al dit il·lustre senyor duch, hi sia
interposada la autoritat e decret del molt magnífich Governador axí com se fa, és deu fer en vendes e alienacions
de béns de menors.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que hagudes e obteses les dites línies autoritats e decrets dessús
dits e fermats los presents capítols, se faça lo dit carregament de censal de Sis milia sous censals per preu dels
dits noranta milia sous per lo dit il·lustre senyor duch, o per son legítim procurador, per obs de cobrar de poder
dels dits crehedors los dits lochs de Spadella, Torrechiva, Vallat, Çucayna, Vilamalefa e Ludient, a la dita noble
dona Ypòlita ab pacte exprés e special de succehir la dita noble dona Ypòlita e los seus en tots los drets dels dits
crehedors e de prioritat e posterioritat contenguts en los capítols e contractes que foren fets entre los dit quòndam
il·lustre senyor duch ab los justícia e ciutat de València, e aprés ab los dits don Gómez de Figueroha, e mícer
Miquel Dalmau, e ab tots los dits que pertangueren a la dita ciutat e aldeyes de Therol contra la dita baronia, e
tunch possehïdors de aquella, e expressament ab tots aquells drets de les provisions reals que no puixen ésser
executats los dits lochs per censals o violaris, e deutes ab responsió de interès fins les quantitats , e despeses
convertides en la recuperació de la dita Baronia, sien pagades èntegrament, e per aquelles se obliga lo dit il·lustre
senyor duch en defendre a la dita dona Ypòlita de qualsevol execucions despeses e mesions que·s feren en diferit,
o retardar li la pensió del dit censal, lo qual dit carregament de censals se faça ab carta de gràcia e ab totes
aquelles clàusules necessàries e acostumades posar en semblants carregaments de censals segons lo stil o pràctica
del notari o notaris rebedors dels presents capítols.
Ítem, per evitar tot dupte e qüestió en lo sdevenidor, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit censal se
carregue generalment sobre tots los bens del dit il·lustresenyor duch.
Ítem, per seguretat del dit censal e per aquell no tenir special obligació, és pactat e concordat entre les dites parts,
que lo dit il·lustre senyor duch prometa e se obligue e jure, que durant lo dit carregament de censals no vendrà,
alienarà, ni transportarà per alguna via directa o indirecta la dita Baronia de Vilafermosa, ni la vila ni algú dels
dits lochs de aquella, ni drets alguns de jurisdicció, alta ni baixa, mer e mixte imperi etc. Que si alienarà algunes
de les dites coses la dita alienació no sia nul·la e de neguna eficàcia e valor.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit il·lustre senyor duch per seguretat del dit censal,
consigua e faça missió inter mans, de les rendes dels dits lochs per de pagar les pensions del dit censal, en cars de
lluïció, e quitament de la proprietat de aquella en aquesta manera que en tot cars de pagament de les pensions del
dit censal, sí lo dit il·lustre senyor duch no pagava aquelles en sos terminis que sia en facultat de la dita noble
dona Ypòlita per sa propria auctoritat pagar se de les dites rendes, e açò mateix haja loch en tot cars de lluïció e
quitament del dit censal en la propietat de aquell. En axí que pagada e satisfeta a dita dona Ypòlita de la
proprietat, pensions e messions e lo restant de les rendes sien del dit il·lustresenyor duch.
Ítem, és concordat e pactat entre les dites parts, que lo il·lustre senyor duch, se obligue e prometa, mijançant
jurament, que dins terme de quatre anys aprés que havia aguda la possessió dels dits lochs, faça formar ab
sindicat les universitats e aljames dels dits lochs, e que se obligaran ensemps ab lo dit il·lustresenyor duch en lo
dit carregament de censal ab totes aquelles clàusules en la dita carta del dit carregament aposades constituhint-se
argiuds carregadors ensemps ab lo dit il·lustre senyor duch simul et insolum e per lo tot.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo preu del dit censal se haja a convertir en la recuperació
dels dits lochs, e no en altres coses, ni en altres necessitats e que los depòsits que·s hauran a fer se facen per mans
de la dita noble don Ypòlita, e que aquells no sien liurats ni donats sinó per obs de la dita recuperació.
Ítem, és pactat e concordat, que sí fet lo dit carregament del dit censal per lo dit il·lustre senyor duch, e o per sos
procurador o procuradors, segons és dit dessús, per los dits crehedors aut aliis era diferida o dificultada al dit
il·lustre senyor duch la restitució dels dits lochs e la possessió de aquells aut aliis era feta o moguda qüestió
alguna e donat empaig en lo rebre de la quantitat que s’ha de deposar de la propietat e preu del dit censal aut aliis
quomodocumque et qualiter com que sive de facto sive de jure que totes les dites qüestions e diferencies haja
pendre en si lo dit il·lustre senyor duch, e defendre aquelles a ses pròpries despeses, e que per aquelles dites
qüestions diferències o empaigs no sien diferides ni detardades les pensions e pagaments del dit censal, ans
aquelles còrreguen del dia en avant que serà feta e fermada la carta del dit original carregament e que les dites
pensions sien pagades en sos terminis.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que si les dites obligacions e fermes fahedores per les dites
universitats e aljames no seran fetes, o eren diferides e passat lo temps dels dits quatre anys no eren fetes que sia
cars de lluïció e quitament del dit censal e que sia restituhïda la proprietat de aquell ensemps ab les pensions, e
prorat degudes fins a la jornada del real quitament del dit censal a totes despeses e dan del dit il·lustre senyor
duch e que sia en facultat e libertat de la dita noble dona Ypòlita e dels seus de usar de la dita lluïció e quitament
si volrà o no.
Ítem, és pactat e concordat entre les dites parts, que lo dit il·lustre senyor duch done e liure a la dita noble dona
Ypòlita tots los actes e privilegis fahents per a seguretat del dit censal segons dessús son nomenats o trellats
auctèntichs a despeses del dit il·lustre senyor duch.
(Àpoca del dit preu en un paper inserit)
Quibusquidem capitulis lectis publicatis et intellectis nos dicte partes laudantes, aprobantes, ratificantes,
firmantes et confirmantes, pacistentes et stipulantes, omnia et singula, in preinsertis capitulis et eorum singulis
concordata, pactata, promissa et stipulata, per nos et successores nostros, quoscumque pacto speciali firma
solempni stipulacione interveniente. Promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, ac
viceversa, et iuramus ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris \dextris/ et
singulariter tacta, perdicta omnia et singula in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte
concordata, pactata, apposita, continuata, escripta et stipulata, quantum ad unamquamque nostrum partium
predictarum pertineant et expectent et pertinere et expectare videantur, singula sives singulis refferendo
efficaciter tenere, observare et adimplere, cum omni effectu quem ad modum concordatum, pactatum, promissum
et continuatum et stipulatum, fuit in preinsertis capitulis et erorum singulis et nullo unaque tempore ea revocare
infringere, contradicere aut contravenire, palam vel occulte aliqua ratione sive causa.
Renunciantes scienter omni excepcioni rei sit ut premittitur non geste in hite pactate promisse firmate et stipulate
quemadmodum in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte apponitur et scribitur, et doli mali
exceptioni condicioni sive causa non data sive secura, et in factum actioni et fini dicenti renuntiationem non
valere, volentes et concedentes, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, pacto et
stipulacione predictis, quod quo ad solucione etc.
Fiat executoria cum submissione et renunciacione proprii fori etc. Et cum clausula variacionis iudicii loci et
personarum etc. Et cum clausula iurata de non ponendis racionibus nec allegando guidaticum super sedimentum
etc. sub pena decem mille florenorum etc. Et comissa etc. nichilonimus etc. Et cum renunciatione cuicumque
appellandi iuste et frivole et iuri appellandi ex pacto etc. Et cum clausula resarcionis expensarum etc. Super
quibus etc. Quam iuramenti delacionem etc. Renunciantes scienter legi sive iuri dicenti delacionem iuramenti
ante ipsius prestacionem posse revocari. Et pro predictis etc obligamus una pars nostrum alteri etc. omnia et
singula bona et iura etc. Nec igitur omnia et singula suis singulis refferendo paciscimur convenimus et stipulamur
firamus atque promittimus, nos dicte partes dictis nomibus nobis, ad invicem et vicisim, solempni stipulacione
hinch inde pro ut suppra scribitur interveniente in casu rei testimonium, iussimus de premissis per jamdictos et
subscriptos notarios duo fieri consimilia publica infra quarum unum utrique parti, nostrum predictarum tradatur
ad gestorum memoriam in futurum. Actum Valencie etc.
Testes, nobilis et magnifici Johannes Roiç de Corella, habitanti civitati Neapolis, et in presenciarum degentes in
civitate Valencie, et Franciscus de Sent Ramon, miles milicie Beate Marie de Muntesa et Sancti Georgi.
Els vescomtes de Gallano. Un llinatge baronial de la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana. Xavier Mesado i
Gimeno
- 1503, 20 julio:
Testamento de Beatriz de Borja y Arenós recibido en 20 de julio de 1503, dejándole por vínculo a don Rodrigo
de Borja, su sobrino, hijo de su hermana, con tal condición que hubiese de tomar el señor que fuese de
Castellnou, el apellido y armas de Borja, sin mezcla alguna. Falleció el 29 de octubre de 1504.
Biblioteca Valenciana. Capítulo VI, marqués de Castellnou.
-1510.
CORTES DEL REINADO DE FERNANDO II/4. ACTAS DE LAS CORTES GENERALES DE MONZÓN
1510.Cristina Monterde Albiac
[28.V.1510]... Dicto die fuit positum coram dictis magnificis provisoribus gravaminum per nonnullos creditores
pretensos baronie de Arenos, in quo fuit facta debita provisio et factus processus ad partem, prout in sceda et
processu et penitus nonnulla censualia super dicta baronia.
Dicto die pro magnificum Joannem Olzina, militem Valentinum, ut creditorem pretensum dicte baronie fuit
interponitum aliud gravamen, in quo fuit facta debita provissio, prout in sceda et processu inde ad partem facto,
in quo fuit nonnulla censualia super dicta baronia de Arenos.
[31.V.1510] [f. 87v] Nec non et ipso et eodem die, intitulato XXXI et ultimo dicti mensis maii, prefato domino
vicancellario, una cum aliis prenominatis provisoribus gravaminum per curiam Valencie et regiam magestatem
nominatis, sedentibus in loco predesignato ad audiendum gravamina, fuit per sindicos civitatum et villarum extra
Valencia apositum gravamen, petendo damna et expensa sustentaret passa in rebellacione Jacobi de Aragonia,
possessoris baronie de Arenos, prout in supplicacione inde oblata in qua fuit facta debita provisio et processus ad
partem seriosius continetur.
[8.VI.1510]Item eodem die fuit appositum aliud gravamen pro parte brachii regalis \regni/ Valencie super
contenc[ione con]tenti inter serracenos civitatis Xative et sindicum eiusdem civitatis, prout in supplicacione inde
oblata, in qua fuit facta debita provisio, seriosius continetur.
Ipsoque et eodem die fuit appositum aliud gravamen per nobilem domnam Blancham de Cardona, asserens se
esse creditricem in baroniam de Arenos, prout in supplicacione inde oblata, in qua fuit facta debita provisio,
seriosius continetur.
[20.VII.1510]...Item, sennor, com per manament de vostra magestat e del governador general de vostre regne de
Valencia les vostres viles reals del dit regne, seguints la bandera de Valencia, anassen a recobrar la baronia de
Arenos e lo vescomdat de Chelva, en la qual recuperacio de la dita baronia e vescomdat, les dites / viles reals
hagen fetes moltes despesas, les quals, de justicia, deuen cobrar, suplica, per tal, lo dit bras real placia a vostra
magestat, ab acte de la present, provehir e manar que les dites despeses sien pagades a les dites viles reals.
[12.VIII.1510]Idem, ut in proximo, provident in gravamine oblato per villas regias respectu expensarum factarum
in recuperacione baronie de Arenos et vicecomitatus de Chelva, constituto de mandato regio seu oficialium
suorum eius nomine, et de expensiis per eos factis in dicta recuperacione.
[21.VII.1510]Feyt en la present vila de Monço, dit dia, mes e any.
Presents foren per testimonis a les desus dites coses los nobles don Joan Boill de Arenos, sennor de la baronia de
Leyda, don Gaspar Boill, de la ciutat de Valencia, residents en la present vila.
- 1516.
En un documento de 1516 se dice que pertenecen a don Joan las cuatro baronías ele Castellmontan, Montanejos,
Aranyol y Torres Torres. La primera baronía con tres lugares que son: Castellmontan, la Font de la Reina y la
Vilanova, y linela con el término ele la villa de Xérica, con término ele San Agustin elel término de Aragón, y
con e l término elel castillo de Arenos y con término de Montanejos. La otra baronía ele Montanejos, con dos
lugares Montán y Montanejos, linda con el término de Castellmontán. La tercera baronía de Aranyol linela con el
termino de Sirat y término de Corrayna?(Zucaina) de la baronía de Arenos. La baronía de Torres Torres con tres
lugares qve son 'Torres Torres, Algimia, y Alfara, Iinela con el término de Morvedre, termino de Sen'a, y término
de Segorbe.
ARV. Gobernación 2454 m56 f44.
Los Valltena en el Alto Palancia / Juan Corbalán de Celis y Durán
- 1521. Valencia.
Cláusula de herencia del testamento de Juan Ángel Boil de Arenós, señor de la baronía de Boil y Burriol, y
lugar de Alfafar, nombrando heredero a su hijo Francisco, bajo ciertas condiciones.
Catálogo de la serie Real Justicia, nº 1088. Fól. 91.
- 1549, Peñíscola .
Llibreta de compliment pasqual de l’any 1549 de la parròquia de Peníscola.
Arxiu Diocesà de Tortosa. Fons sense ordenar
Libre dels confessats 1549 essent vicari lo venerable mossèn Miquel Planel[l], prevere en la villa de Paníscola
y tant aparen los confessats, com los qui no se són confesats, portant la villa per igual y per carrers y són los
següents (...)
ca.
Item, en Joan Arenós
Item, sa muller Caterina
Item, sa jermana Àngela
Item, son fill Joan
- 1550.
A finales de 1550, tras fallecer don Alonso Felipe, MARTÍN DE GURREA Y ARAGÓN heredó el condado de
Ribagorza, el renombrado feudo fronterizo con Francia que ocupaba buena parte del noroeste de la actual
provincia de Huesca y de la franja noreste de Lérida. Recibió también los ricos estados de Pedrola, Luna y Erla,
Grañén, Quarte, Monflorit y Tramacet, Alcalá de Ebro, además de las referidas baronías de Torrellas, Santa Cruz
y Los Fayos, siempre en torno a la franja occidental del Ebro a su paso por la provincia de Zaragoza, y al suroeste
de la de Huesca. En 1550 se celebraron los actos públicos de homenaje y juramento, y también recibió los
derechos al ducado de Villahermosa y a las baronías de Artana y de Arenós
RAEH, ms. 9/1411, ff. 50r-55v y Recuperación del ducado de Villahermosa, ADV (Archivo Duques de
Villahermosa, Pedrola), FV, 6, núm. 2.
- 1552. 29 julio.
Carta de la princesa de Portugal, doña Juana de Austria, al Baile general de Aragón, comunicándole que
todo el derecho que pertenecía a la Corona Real en el ducado de Villahermosa y en las baronías de Artana
y Arenós, por causa de la rebelión y del crimen de lesa majestad, cometido por Hernando de San Severino
y Aragón, príncipe de Salerno y III duque de Villahermosa, lo ha cedido Felipe II a Martín de Aragón
Gurrea y Sarmiento, VI conde de Ribagorza. Copia, autógrafa del doctor Andrés de Uztarroz.
Indice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. A-48, fº 238.
- 1558. 29 julio.
Donación del Emperador Carlos V a Don Martín de Aragón, conde de Ribagorça de los frutos, y rentas del
Ducado de Villahermosa, baronías de Arenós, y valle de Artana, Que estuvo aplicado al Regio Fisco
durante la vida de don Fernando de San Severino, príncipe de Salerno y Duque de Villahermosa, señor de
las varonías, cuya propiedad ya le pertenecía por vínculos anteriores. Impreso en latín, en seis hojas en
folio. S. l., s. i. ni a.
Indice de la colección de don Luis de Salazar y Castro. U-38, fº 50 a 55.
- 1583:
Espediente incompleto seguido en 1583 por parte de los dueños de Argelita y otros pueblos de la Rivera del río
Mijares sobre no deberse señalar en ellos casa mayor diezmera o escusado perteneciente a Su Majestad por no
pagarse diezmos de frutos en dichos términos, en el que resultó haberse declarado definitivamente a favor de
dichos pueblos según sentencia pronunciada por Don Miguel de Vilanova, Canónigo de Valencia y Juez
comisario apostólico del escusado publicada en 22 Marzo del 1574 por Miguel Juan Pintor, Notario Escrivano de
la Escribanía de dicho escusado que se halla inserta a los folios 15 y siguientes, la cual se confirmó y dió por
concluída en 1583; a folios 11 vuelta y siguientes, va inserta la donación de los patronatos de las Iglesias que
entonces había construidas en adelante constituyesen los dichos lugares. Hecha a las calendas de 4 Setiembre de
1260 por el entonces cabildo y obispo de Valencia a favor de Don Ximeno Perez de Arenós. A folios 18 vuelta y
siguientes se halla la donación que en 13 de Abril 1318 hicieron Don Pedro Jordan de Arenós y Doña María
López de Rada, consortes, a don Gonzalo su hijo, del castillo Buey Negro con sus alquerías de Argelita y otros.
Nota: Se tiene noticia que se confirmó la dicha sentencia en 15 setiembre 1622 por los jueces del Escusado y
Escribanía de Claudio Pintor, Registrada en el Libro de la Real Justicia de Valencia en 9 Julio de 1762. Hay dos
copias auténticas en el lío de Sentencias de letra E N. 21.
ES.08019.ACA/3.20.5.1//ACA,DIVERSOS,Sástago,235 (Lío AD), nº 001
-1594:
Margaritus Llobera, mercader vecino de Valencia, arrienda a su señor el duque de Villahermosa Puebla
de Arenoso por 390 libras anuales.
ARV, MR, leg. 463cuad. Suelto.
Conflicto nacional moriscos y cristianos, un. Tulio Halperín Donghi
- 1603.
D.Antonio Boil de Arenos con D.Nicolás Casadulch, sobre la Baronía de Borriol
Archivo Histórico Nacional. CONSEJOS,21954,Exp.29
- 1635
Furs, capitols, provisions, e actes de cort: fets y atorgats per la S.C.R.M. del Rey don Phelip.
ITem, attcsa la gran pobrca, y nécessitât que pateixcn les Esglefies Parroquials, y Monestirs del dit Règne de
Valêcia, per hauer perdut tantes rendes, y diminuhit aquelles, aixi per la expulsio dels Moriscosi com per la
reduceio delscensals. Suplica lo dit Braç Militas a V. Magestat, sia de son Real seruey fer gracia.y merce dels
drets de amortizacio y fagell, y demesdrcts a les Esglefies seguents:
Item a la Parroquial de Cortes de Arenos, dos milia lliures
Item a la Parroquial de Arenos, mil lliures
- 1646, 13 de octubre.
Censo nominal de Puebla de Arenoso y su término
(1º F.)
Puebla de Arenos nº 124
Anno anales any Milesino Sexcentésimo quadragesimo sextodie vos intitulado Primo mensis octobris en la Villa
de Puebla de Arenosso ......... Gaspar Monte Justicia Joan Benedito y Vicente Herrando jurados y la mayor parte
del consejo de dicha villa por .. de un mandado de los .... de los estamentos de la ciudad y Reyno de Valencia el
qual se manda que se haga reunion de las cassas que en la ... villa y termino hay y todo lo demas contenido en
dicho mandado que todo lo fue en la ciudad de Valencia en trece dia del mes de octubre del ...año los quales
siguieron memorial de todas las casashabitantes en dicha villa y su termino. Según en dicho mando se manda las
quales son las siguientes:
(2º F.)
41 - Porciles de Nofre Gil 74 - Lorenzo Gil
42 - Vª de Vicente Renuas? 75 - Bartholome Gil
43 - Joan Calbo 76 - Joan Santolaria
44 - Joan Candel? 77 - Jayme Santolaria
45 - Joan Salas 78 - Jayme Herrando
46 - Pedro Benedito 79 - Vª de Jayme Peydro
47 - Jusepe Navarro 80 - Gaspar Monte
48 - Vª de Francisco Sandalinas 81 - Joan Sacristan
49 - Mossen Francisco Gil 82 - Miguel Monte
50 - Martín Herrando 83 - Joan Fornas
51 - Bautista Gil 84 - Francisco Fornas
52 - Joan Martín 85 - Joan Calpe
53 - Vª de Francisco Navarro 86 - Miguel Bou
54 - Vª de Francisco Perez 87 - Miguel Collado
55 - Gaspar Cebrian 88 - Joan Calpe
56 - Joan Cebrian 89 - Jayme Calpe
57 - Joan Vadenas 90 - Heronymo Calpe
58 - Joan Perez 91 - Joan Navarro
59 - Ambrosio Peydro 92 - Miguel Balaguer
60 - Joan Santolaria notte? 93 - Joan Collado
61 - Vª de Jayme Villalba 94 - Anton Perez
62 - Pedro Mansergas 95 - Vª de Matheo Collado
63 - Matheo Collado 96 - Francisco Gil
64 - Vª de Joan Mansergas 97 - Vª de Francisco Collado
65 - Vª de Guillén 98 - Joan Collado
66 - Sebastián Gil 99 - Pedro Perez
67 - Jayme Santolaria 100 - Joan Perez
68 - Francisco Sacristán 101 - Miguel Collado
69 - Jayme Sacristán 102 - Francisco Collado
70 - Gil Sacristán 103 - Miguel Perez
71 - Heronymo Collado 104 - Vª de Jayme Sandalinas
72 - Jusepe Mohorte 105 - Jayme Sandalinas
73 - Domingo Mohorte 106 - Joan Sandalinas
(3º F.)
107 - Domingo Sandalinas
108 - Joan Sandalinas
109 - Bartolomé Vadenas
110 - Pedro Navarro
111 - Vª de Miguel Vadenas
112 - Joan Vadenas
113 - Andres Vadenas
114 - Joan Vadenas
115 - Bartholome Vadenas
116 - Vª de Francisco Collado
117 - Estevan Collado
118 - Jusepe Mohorte
119 - Domingo Sandalinas
120 - Vicente Collado
121 - Miguel Mohorte
122 - Estevan Collado
123 - Jayme Mohorte
124 - Joan Benedito
125 - Pedro Benedito
126 - Y Joan Benedito
Todos os quales habittadores y cassas acumuladas hazen suma de ciento veynte y seys cassas y hazemos fe que
no hay mas cassas en dicha villa y su termino pobladas sino las sobredichas. De todo lo qual me requieren a mi
Joan Santolaria Infrasto?.... ....fue recibido ... lugar homes ya no sobredichos presentes posr testigos Heronymo
Collado pereyre y Sebastián Gil de Andres labrador vecinos de dicha vila.
- 1662 / 1663
Relativo a las minas de oro, plata y otros metales, descubiertos en Borriol por don Pedro de Boil de
Arenós.
ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0753,nº 005
- 1662 / 1673
Sobre las minas de oro, plata y otros metales en el término de Borriol.
ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0785,nº 015
- 1680, 5 noviembre.
Asiento de la comunicación de la merced hecha por Su Majestad a don Pedro Boil de Arenós, Barón de
Boil y de Borriol, del título de Marqués en el reino de Aragón.
Archivo Histórico Nacional. CONSEJOS,L.759,F.25
- 1617 a 1732.
Relaciones sobre el estado de las diócesis valencianas
- 1711.
En N.14 Expedientes de remisión sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones
correspondientes al estado de Morella junto con los pueblos de su partido.
Contiene informes de remisión de cada lugar:
Cofradías y hermandades en Puebla de Arenoso (Castellón) (fol.54 y ss)
ES.28079.AHN/1.1.5.13.5.3//CONSEJOS,7105,Exp.63,N.13-14. (fol.54 y ss)
-1711/1712. Mirambel
Testimonio de la partida de bautismo de José Aliaga Boil de Arenós; autos de probanza del matrimonio de
sus padres, Isidoro Aliaga y Teresa Boil de Arenós, y de su filiación.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen 784.-Años 1712 y 1713. Fol. 47.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.
- 1722/1723. Valencia.
Testimonio sobre otorgamiento de cierta escritura de poder, otorgada por José Boil de Arenós, a favor de
Francisco Boil de Arenós.
Catálogo de la serie del Real Justicia. Volumen ?-Año 1722. Fol. 161.
Manuela Fernández-Arroyo y Cabeza de Vaca. Jesús Villalmanzo Camero.
- 1771
En N.14 Expedientes de remisión sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones
correspondientes al estado de Morella junto con los pueblos de su partido.
Contiene informes de remisión de cada lugar:
*Cofradías y hermandades en Puebla de Arenoso (Castellón) (fol.54 y ss)
Archivo Histórico Nacional. ES.28079.AHN/1.1.5.15.5.3//CONSEJOS,7105,Exp.63,N.13-14
- 1778.
Información genealógica de Joaquín Edo Viñes, natural de Puebla de Arenoso (Castellón) y pretendiente a
oficial del Tribunal de la Inquisición de Corte.
ES.28079.AHN/1.1.11.6.4//INQUISICIÓN,1290,Exp.26
- 1826
El Ayuntamiento de Olba solicita que se le permita mantener al mancebo que hace de practicante en la
localidad, bajo las órdenes del cirujano titular, Manuel Salvador, que habita en La Puebla de Arenoso,
para poder atender los asuntos sanitarios más básicos.
ES/AHPZ - J/001239/000037
- 1828.
Arriendo del peso y medida de la Puebla de Arenoso a Francisco Martí
Archivo del Palacio Real de Madrid. Caja / 969.
Inventario de la documentación de la Bailia General del Reino de Valencia. Antonio Mut Calafell
- 1837.
Arriendo del peso y medida de Puebla de Arenoso a Juan Tadeo Pérez.
Archivo del Palacio Real de Madrid. Caja 7141/ 2131.
Inventario de la documentación de la Bailia General del Reino de Valencia. Antonio Mut Calafell
Saiyid Abú Zayd
Tarazona
Arenós
Puebla de Arenoso
Cortes de Arenoso
Castillo de Villamalefa
Propuesta Laspaúles
Soneja
Toga
Cirat
Fanzara
Fuentes de Ayódar
Alpuente
Benagéber
Boil D'Arenós
12 - CASTILLO DE LA VIÑAZA O DE ARENÓS (ARENOSO)
Edificios militares; Declarado, Ley 4/98
Referencia : CCS-07
Referencia CV : CVC-078
Pueblo : PUEBLA DE ARENOSO
Poblé : LA POBLA D'ARENOS
Comarca : L'ALT MILLARS
Locator : IN90RC
DME : 12092
El castillo es de estilo montano y esta en la cima de un cerro de fuertes pendientes, de planta irregular
dispersa, y solo quedan restos de su primer recinto y algunos puntos avanzados de las murallas, destacando la
alcazaba. Se encuentra a 783 metros de altitud y a unos 2 kilómetros de la población.
- La fuente de la Viñaza. Esta fuente hasta hace relativamente poco, daba riego a los bancales de la Viñaza y en
tiempos de los árabes, suministraba agua potable al castillo, aprovechando la ley de los vasos
comunicantes, y aún hoy se puede observar algún resto de la canalización de dicha agua. Esta fuente nace
en unas piedras al lado del barranco. Se va por un camino que nace en el lado izquierdo de la carretera de
Barracas por el Alto de San Cristóbal, a la altura del Km 5 y a pocos metros antes de llegar a una curva de casi
90º hacia la derecha. Este camino desciende al barranco de la Viñaza y a la fuente, está en mal estado por la
invasión de aliagas. La fuente, debido a la sequía de años anteriores y su abandono, está casi seca.
- La fuente del Plano. Esta fuente está situada en la partida de este mismo nombre y en su momento se pensó en
ella para abastecer de agua a la futura urbanización que no ha llegado a construirse. El acceso es através de la
carretera que va a los Calpes, una vez superada la zona de la Viñaza y aproximadamente a 1 Km. Antes de llegar
a la zona denominada la “arcilla”, existiendo a mano izquierda una deteriorada valla publicitaria de la citada
urbanización y de ahí parte el camino de la fuente. Existen unas pintadas desgastadas por el tiempo en algunas
piedras indicando el Plano y la Puebla. Actualmente la fuente está casi tapada por la vegetación, ya que nadie la
cuida, pero vale la pena ir por la calidad de su agua.
Como se ha dicho hay varios manantiales más, pero de escasísimo caudal, y los caminos están casi perdidos y
sólo conocidas por pastores o expertos cazadores. Todas estas fuentes nos sirven de pretexto para conocer mejor
algunos vellos parajes de la Puebla: y conocer más sobre la Puebla es quererla.
El término municipal de Puebla de Arenoso limita con la provincia de Teruel, tiene una extensión de 42,5
Km2 y pertenece al partido judicial de Viver del que le separan 35 Km. Hasta la construcción del pantano
componían el municipio varias aldeas y masías dispersas por el término: Los Arcos de Abajo, Los Arcos de
Arriba, La Ardachera, Las Artiguillas, Los Calpes (pueblo), Los Cantos, El Chorrico, La García, Los Huertos, El
Mas de Aceite, El Mas de Fornas, El Mas de Onofre, El Mas de la Peña, El Mas de Royo, La Masadica, Los
Molares, El Molino de la Trinidad, El Molino Justo, La Monzona, Los Navarros, Los Peiros, El Pijer, La Rambla
Alta, El Sabinar, TORCAS, Las Viñas Viejas, La Viñaza y La Viñeta. (Recuerdos de un pasado, Pág. 21,
Adoración Salvador Pérez)
Tenéis fotos de las masías tal como están ahora en la página de fotografías, si “tenís” fotos antiguas mandarme
una copia y os las colgaré. (Jorge)
A orillas del río que da nombre a la comarca (Alto Mijares), su término municipal limita al N. con Fuentes
de Rubielos (Teruel) y Cortes de Arenoso; al S. con Fuente la Reina, al O. con San Agustín y Olba (las dos
poblaciones de Teruel), y tiene una extensión de 42, 69 kilómetros cuadrados.
En el censo de 1986 contaba con 233 habitantes, lo que hacia una densidad de 5,45 hab/km2, mas mermado en la
actualidad.
La altitud de La Puebla es de 626 metros sobre el nivel del mar, distando 77 kilómetros de la capital de la
provincia y pertenece al partido judicial de Segorbe.
El río Mijares divide el territorio en dos zonas geológicas distintas; la N. es dominio del cretácico, la situada al
S. lo es del terciario; todo el relieve, de dirección ibérica NO-SE, esta muy fallado, dando lugar a numerosos ríos
y barrancos como los del río de Morrón, que sirve de límite con la provincia de Teruel, y los barrancos de la
Viñaza y Caños. El río Mijares discurre por un valle de terrazas cuaternarias regadas por varias acequias
(Tejericas, Arenal, Olba, etc) y que se mantiene por encima de los 600 metros de altitud, todo condicionado en la
actualidad por el pantano de Arenós.
En las montañas supera los 1000 metros el Pico de la Sabina (1013); otras alturas destacables son la Piedra del
Viso (894), Torcas, la Moleta, etc.
Entre sus numerosas fuentes cabe citar la de la Serrana, y a trescientos metros del casco urbano la fuente de la
Salud. La población se abastece para beber del manantial de San Miguel.
El municipio contaba con numerosos caseríos y masías, alguno de los cuales como Campos de Arenoso se
independizó en 1842, estando los restantes despoblados a excepción de Los Cantos, La Monzona y Los Calpes
Los Calpes de Arenoso tiene una altitud de 770 metros y tiene una iglesia dedicada a la Virgen del Rosario,
remozada a finales de los ochenta.
Circunda el caserío plantaciones de almendros en las partidas de la Umbría, Los Planos, la Canadilla y el Cabezo,
produciendo antiguamente sus tierras avena, trigo y cebada, y en la partida del Maimona, huertos con hortalizas y
árboles frutales, llegando en 1910 a tener 325 habitantes.
Se comunica Puebla de Arenoso por carretera con Jérica a través de Campos, de la Viñaza, Montanejos y
Montán y siguiendo el Mijares hasta Onda, asimismo a Barracas por Los Calpes y Fuente la Reina.
La población se levanta sobre un altozano próximo al río Mijares. Su iglesia parroquial, de estilo renacentista,
esta dedicada a la Virgen de los Ángeles y fue edificada entre 1540 y 1594, destruida en la guerra civil de 1936,
fue restaurada poco después.
Cuenta con varias ermitas, la de San Cristóbal, sobre un monte a 2 kilómetros, y la de la Virgen de los Ángeles, a
los pies del castillo de Arenós o de la Viñaza, centro de la vida política en siglos pasados, esta última con
elementos góticos en su construcción.
Un empinada escalinata lleva a la ermita de la Virgen de Loreto y termina en el calvario, patrona del pueblo.
El edificio del ayuntamiento se muestra bajo las arcadas de sus soportales, que descansan sobre columnas
cilíndricas de piedra y por el camino de la Solaneta se baja al pantano.
La villa está en disposición de parrilla, típica de las poblas de fundación tras la reconquista y la mayoría de
las casas antiguas, con puertas de medio punto, le dan un realce medieval, aunque existen nuevas construcciones,
como la urbanización de Santa Bárbara.
Dependió eclesiásticamente de la Diócesis de Valencia hasta 1957 y a la Gobernación de Valencia en época
foral, situada en el "Quarter de Villahermosa " a efectos administrativos, fiscales y judiciales hasta 1833, en que
se constituyó el partido judicial de Viver, posteriormente al de Segorbe.
Sus fiestas patronales tienen lugar del 21 al 28 de septiembre y están dedicadas a San Mateo y la Virgen de
Loreto, celebrándose exhibiciones de ganado vacuno (toros embolaos, vaquillas, etc ), actos religiosos (hermoso
el canto de la Salve), bailes populares, torneos de "guillote”, etc, celebrándose también fiestas en el mes de
agosto por la colonia veraniega.
El pueblo italiano Caraffa di Catanzano (Caràfa) originariamente se llamaba Arenós (Arenoso) hasta que
en 1448 cambió su toponimia. Se encuentra en el valle del torrente de Usito en la región de Calabria. El centro
histórico del pueblo está situado en las faldas de una colina que se extiende en una llanura que está rodeada por
tres partes de un profundo precipicio, representando así una buena situación de defensa. Esta topografía recuerda
al pueblo de Arenoso en Puebla de Arenoso y supongo que fue llamado así por su parecido.
Manuel López López participó en la Guerra Civil de 1938 hasta el final de la misma, formando parte de
la 116 Brigada, 25 División. Pertenecía a la Quinta del Biberón y estuvo en Puebla de Arenoso y Nogueruelas en
lo que era el frente del río Mijares. Está escribiendo sus memorias y pide información.
miloan@servicam.com
- 1245 ó 1251: Jaime I cambia Vilamarchante y Cheste y los da a Eximén Pérez, Blasco, Alda, Fernando y Teresa
conjuntamente. Esto parece que es más complicado y se lo cambia a Eximén con condiciones,...(Pág. 168 del
texto en inglés y tu también lo explicas)
Cheste aparece en el año 1.237 en el “Llibre del Repartiment” con diferentes acepciones, de Jaime I a : Oxoa
Alaman “VIII iovatas in termino de Xest”. En 1.238 a Pedro Cornelius “alqueriem de Xest, iuxta Xivam”.
1245: a Eximén Pérez de Arenós
1245:
Sobre el intercambio que hizo el rey Jaime I de Xest (para Alda) y Vilamarxant (para Fernando) por Castalla ver
el Llibre dels feyts, cap. 360, donde el contexto apunta a esta fecha de 1245; el documento del intercambio,
fechado el 10 de septiembre de 1251, revela que los castillos de Castalla y Onil, dados al hijo y a la hija del
exvalí como regalo de bodas cuando los dos se casaron con miembros de la familia de Eximén Pérez de Arenós,
fueron intercambiados por Xest y Vilamarxant por este barón en el 1251. (L´islam sota els croats II, Pág. 46,
Robert I. Burns).
Cheste para Alda Ferrandis y Villamarchante para Fernándo Pérez “Omahet”.
- 7-1258: escritura de convenio en la que Abú Zeit y Eximén Pérez dan a Alda el castillo y villa de Cheste junto
con otro castillo. (Pág. 169 abajo)
ARV, Real Justicia serie 808, fol. 63. Julio 1258
“Escritura de convenio que Zeit Abozeit nieto de Miremamolin de una parte, ye de la otra D. Ximen Perez de
Arenos, otorgaron por razon de los hijos de ambos, en que dicho Zeit Aboceit hizo donación a D. Ferrando Perez
su hijo del castillo y villa de Villamarchante con sus terminos . . . con Villamalur y (otros) . . . en el rio
Mixares . . . y también dio a su hija Alda . . . el castillo y villa de Chert del Campo junta con otro castillo”
- Por el 3-10-1266 muere Eximén Pérez de Arenós lugarteniente del Rey Jaime I
------------------------------------------
- 15-7-1271: Any 1271, 15 de juliol. Data del Document 14 de la Cancelleria, donat a Bocairent en el qual es fa la
partició dels termes de Bocairent i Banyeres. La partició la va fer Ximén Pere d'Arenós. (Bibliog. 101)
- 1292: Eximén Pérez de Arenós heredó frente al notario Gimeno Filera: Andilla, Gestalcamp y otros feudos
valencianos. (Miguel Vicente Cortés Navarro)
- 15-10-1292: carta de población de Andilla dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla
- 1296: aparece Eximén Pérez de Arenós, hijo de Alda y Blasco, en la lucha por la frontera en Murcia.
- 1299/1300: Testamento de Alda Fernández en el que da a Eximén Pérez de Arenós, su hijo, el lugar de
Villahermosa.
- 3-11-1308: Villar del Arzobispo, aparece Eximén Perez de Arenós como señor de Andilla (Pág. 174 del artículo
en inglés, está en latín), según Robert Burns éste es hijo de Alda.
-----------------------------
- Al morir Eximén algunas posesiones deben pasar a su hermano Gonzalo Eximénez de Arenós, el cual
reparte (boda del 1318) Villahermosa y Cortes para su hijo Pedro. (Luego Cortes en el 1325 y
Villahermosa en el 1330 vuelven al hijo de Eximén)
-------------------------------
- Aquí podemos incorporar a ANDREA FERNÁNDEZ como mujer de Eximén y madre de Eximeno Pérez
de Arenós (consejero Real)
- 5-8-1320: carta de población de Cheste dada por Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla. Aquí también
firma su mujer Sanxa Ximénez
- 1322: concordia entre Eximén Pérez de Arenós señor de Andilla y el consejo y la universidad y la villa de la
aldea de Teruel y el consejo de Almansa (Abejuela).
- - 1325, 16 de abril: Ximén Pérez, señor de Andilla, confirma los privilegios de Cortes de Arenoso según
los había concedido su Abuelo, y tío Dn. Blasco, ante Juan de Zuera notario de Cortes. (BSCC, Notas sobre la
historia de Cortes, Pág. 93, Baronía de Arenós, Pág. 25)
- 1325, 23 junio, Daroca:
El infante Don Alfonso, Duque de Urgel, hijo primogénito de Jaime II, ratifica a su consejero Eximén Pérez de
Arenós, Señor de Andilla, en los derechos de la detención de Abdala Alizar, sarraceno de Chiva, inculpado de
algunos crímenes.
ARV.: PERGAMINOS REALES, nº 140.
- 4-11-1330, Valencia: Alfonso IV otorga al noble Jimén Pérez de Arenós, señor de Cheste, Andilla, Cortes de
Arenoso, Azuébar (me aparece aquí no sé por qué ya que según otros datos era de Timbor de Bellpuig), Soneja y
otros lugares (por lo que he podido entender, ya que el texto siguiente está en latín, estos lugares son Mosquera y
Pellinos [Peldines que luego será Pardinas en el término de Jérica]), la confirmación de la plena jurisdicción con
el mero y mixto imperio que poseía sobre Cheste, concediéndola de nuevo en los demás señoríos, así como la
franquicia total para él y todos los pobladores de los mismos, por haber renunciado al fuero de Aragón y tomado
el de Valencia. (A.C.A., Cancillería Real. Reg. 482, fols. 113 rº.- 114 rº.
- 20-4-1344: habla de Cortes y Andilla y aparece Gonzalo Eximénez de Arenós como señor de Andilla (Pág. 176
del artículo en inglés, abajo)
- De aquí en adelante ya sabemos que Gonzalo Eximénez de Arenós se casa con Timbor de Bellpuig y tienen
como hija a Sancha Eximénez de Arenós.
10-I-1371: Juan de Aragón Conde de Prades y por su matrimonio con doña Sancha Ximénez de Arenós, señor de
Cheste, otorga a los moros de este lugar carta de población, confirmando el régimen de prestaciones señoriales
que debían a sus señores.
Este es el índice el resto está en latín.(Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación
complementaria, Manuel Vicente Febrer Romaguera, Pág. 389)
Otro miembro de la familia fue Gonzalo Jiménez de Arenós, que en 1321 fue enviado por el rey Jaime II
para apoyar los derechos reales sobre Cerdeña y como delegado para negociar con la república de Pisa,
siendo armado caballero por Pedro IV en Mallorca e intervino en las guerras del Rosellón en 1343 y en
las guerras de la Unión. Casado con Timbor de Bellpuig, tuvo como hijo a Sancho d´Horta de Arenós, que
participó en la expedición a Cerdeña con las tropas del infante Alfonso, el cual una vez coronado rey le
concedió tierras en la isla.
Uns anys abans, però, s’havia produït un fet de gran rellevància. El 1414 va morir el comte Joan de
Prades, i fou succeït per la seva néta Joana de Prades. Aquesta, per tal de poder heretar una altra baronia
per part de la seva àvia, Sança d’Arenós —de València—, canvià el seu nom pel de Gonçalva Ximénez
d’Arenós. Gonçalva estava casada amb Joan Ramon Folc de Cardona III, comte de Cardona (1400–
1471), i fruit d’aquest matrimoni nasqué Joan Ramon Folc de Cardona, que esdevindria el primer duc de
Cardona, cinqué comte de Prades i dotzé senyor de la baronia d’Entença (1446–1515).335 Així doncs, el
comtat de Prades quedà vinculat directament a la casa de Cardona d’ençà de 1414 i, en conseqüència, és
també a partir d’aquest any que el patronatge de l’hospital del Coll de Balaguer estigué en mans dels
Cardona. (Romero–Palet 1991, 73.) (Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels
hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement. Tesi que presenta Antoni Conejo da Pena, per optar al
títol de doctor en Història de l’Art, Pág. 250. Els hospitals de les planes d’Alfama i el Coll de Balaguer)
(http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0505103-121113//HOSPITALS_V1.PDF)
SEÑORÍO DE MONTORNÉS
1242: Jaime I dio Montornés a Pere Sanç “cum iure decimarum parti nostre contingenti” (nº XIV ,Colección de
Cartas Pueblas, BSCC 1928) El regne Croat de Valencia Pág. 368.
1242: el día 29 (3 de les calendes de desembre) D. Jaume enfeudà el seu citat notari Pere Sanxez, a costum de
Barcelona, del castell de Montornés, “quod est ante Castilionem Burriane”, amb els mateixos termes dels temps
dels serrains, retenint-se la potestat i els serveis de guerra “ad consuetudinem Barchinone”. (Lllibre d´alineacions,
Arxiu general de Valencia. Publicat per Huici Pág. 356)
18- febrero- 1254: hallándose el rey en Játiva en el año de 1.254 y después de haber derrotado al moro rebelde y
ganado los castillos y villas de las que se había apoderado; para agradecerle más cada día a su gran privado Don
Jimeno (así lo dice la historia) y pagarle los servicios que le había hecho en esta empresa, el día 18 de febrero del
mismo año, le dio el Castillo y Villa de Borriol, con sus Alquerías, términos Juridiscion Civil y Criminal y con
todos los derechos cualesquiera que fuesen.
2-abril-1255: Ondara, castillo de Borriol y tierras en Sagunto eran de Eximén Pérez de Arenós
ACA Monacales 2663:18
- Sin fecha: los Anales de Reino de Valencia hablan de que les parece que Eximén Pérez de Arenós dio Borriol a
un sobrino suyo que era Archiduque de Valencia, Gonzalbo Ximénez. Éste podría ser hermano de Ruy Ximénez
y así se explica el traspaso de las tierras. (Esta información hay que cogerla con “pinzas”)
15- Junio - 1268: JaimeI cedió a los monjes de Sant Vicent “toda la jurisdicción feudal, dominios y potestades”
del castillo y pueblo de Montornés. Su señor Eximén Pérez de Arenós continuó ocupando el lugar bien entrado el
reinado siguiente, pero sólo como un “feu” de Sant Vicent, que las conservó hasta 1295, que las revendió a Jaime
II. (Arch. Nac. Madrid, Repertorio de Sant Vicent, fol. 43. Colección diplomática, doc. 1290 15 junio 1268).
Documento confirmatorio 1296, 6 noviembre 1268. Pág 615 El regne croat de Valéncia
- 1268, 15 de junio: pende por torzales de seda rojo y amarillos de una donación a la Iglesia y Hospital de San
Vicente Mártir de Valencia (Vº. Roqueta), a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador de San Vicente, y
al prior del mismo, del castro de Montornes, que tiene en feudo contra Petrus Eximino. (Mº. de Poblet – Priorato
de San Vicente Mártir de Valencia- R- Cal. 28 – nº 16 A. Arm. 1, Caj.10/nº 27)
- 1268, 6 de noviembre: ... igual que antes para que confirme la donación que hizo a San Vicente del Castro de
Montornes a la que se oponía Pedro Eximino.
- 1268, 10 de noviembre: ... confirmando la donación que a Pedro Eximino le hizo su padre Eximen Petris de
Arenoso de la población de Toruesa y sus términos, con carta pública. (catálogos de sellos de A. H. N.)
- 1271, 6 de abril: aparece Raimundo Ximénez como señor de Borriol en la Carta Puebla de “Arenoso”.
- 1273: del apercibimiento que el rey hizo para que los caballeros de Cataluña y Aragón le fuesen a servir en la
guerra contra los moros del reino de Granada.
Guarnición en la frontera de Murcia contra los moros. ... Blasco Jiménez de Arenós y Pedro Jiménez, hijos
Jimén Pérez de Arenós (Anales de la Corona de Aragón, Pág. 704)
13- julio-1281: Sant Vicent todavía lo poseía cuando Pedro Jiménez recibió la orden de dar el castillo de
Montornés al nuevo prior, Bernat, abat de Sant Victorià. Arch. Corona, Pedro III, reg. Canc. 50, fol. 162. Pág 615
El regne croat de Valéncia
- 1282, 11 de enero: Rodrigo Ximén, señor de Borriol. Colocación de mojones deslindadores con Castellón.
(BSCC, Tomo LXIV, Pág. 257)
- 1282: Rodrigo o Ruiz Ximénez de Arenós asigna los límites del señorío de Borriol
- 1303, 19 de septiembre: Pedro Eximénez señor de Borriol cuya mujer Francesca añadía una clausula a su
testamento. (Pergaminos de la catedral de Valencia, doc. 977, Elías Olmo Canalda.)
Según Robert I. Burns hay que revisar estos documentos ya que Francisca es hija de Pedro.
- 1306, 20 de marzo: Pedro Eximén, señor de Borriol, y su mujer Francisca venden a Raymundo de Monyanyana,
arcediano de Tarragona y canónigo de Valencia, unos censos en término de Zurafa. (ACV, Perg. 7419, Elias
Olmo y Canalda). Idem que en 1303.
- 1307, 4 de julio: Pedro Ximénez de Arenós otorga Carta Puebla a Borriol. Señores de Borriol y Montornés.
- 1307, 18 de octubre: Eximén, Señor de Borriol, y su mujer Francisca firman ápoca a favor del canónigo
Raymundo de Montanyana de ciertos censos en el marjal de Ruzafa. (ACV, Perg. 2483, Elias Olmo y Canalda).
Robert Burns dice que este señor es Pedro Eximén.
- 1315: disputa entre Castellón y Pedro Ximénez, señor de Borriol, por los límites entre ambas.
-1330, 31 de marzo:
Alfonso IV confirma a Pedro Jiménez de Borriol el mero imperio que poseía sobre los habitantes de esta
población. (Cartas Pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Manuel Vicente Febrer
Romaguera, Pág. 389)
- 1333: Juan Eximénez, señor de Montornés. (BSCC. VIII, 1927 Pág. 327)
-1346, 14 de febrero: censo de la Almoyna, de Francisca, viuda de Pedro Eximén, de Borriol. ACV, Perg. 7461.
Doc.2244
-1346, 28 de febrero: Eximen Pérez como difunto señor de Borriol y su viuda Francesca. (Pergaminos de la catedral
de Valencia, doc. 2244 y 2247, Elías Olmo Canalda.) ACV, Perg. 4008. Robert Burns dice que este señor es Pedro
Eximén.
La línea de los Señores de la Baronía de Borriol comenzó con Berenguer Boil y de La Scala. Le sucedió su
hijo Juan Boil (fallecido después de 1361). A la muerte de su hijo, Berenguer Boil y de Boixadors (muerto antes
del 1368), el castillo de Borriol pasó a la corona, a pesar de que tenía descendencia (los Boil de Boixadors), y fue
cedida a Pedro Boil de Castellar.
La línea de Bétera y de Boil, comenzó con Ramón Boil de La Scala, consejero del rey Alfonso y tesorero del rey
Pedro (1339-40); participó en la conquista de Cerdeña (1323-24) y en la campaña del Rosellón (1343) contra
Jaime III de Mallorca; fue embajador en Granada el 1335 para firmar la paz. La casa se engrandeció con su hijo
Pedro de Boil y Castellar. Hijos de éste fueron Berenguer de Boil y Dies y Pedro de Boil y Dies, que fue enviado
por el infante Martín en ayuda de Juan de Castilla contra Portugal (1381), y murió antes que su padre. Le sucedió
su hermano Ramón de Boil y Montagut, virrey de Nápoles. A la muerte de éste sin descendencia masculina, la
baronía de Bétera pasó a los descendientes de su hija natural Violante Boil, que se llamaron Vives de Boil; los de
Boil y Borriol pasaron a su primo hermano Felipe de Boil y Soler, por el hecho de estar ligadas las posesiones al
apellido Boil. Le sucedió su hijo Ramón Boil y de Vilanova, que acompañó al cardenal Roderic de Borja a Italia
y murió en el naufragio de su nave en Pisa (1473). Su hijo Juan Ángel Boil y Valeriola, cambió el apellido por el
de Boil de Arenós para poder recibir la herencia de su prima hermana Aldonza de Arenós. Su nieto, Juan Boil de
Arenós y Martí, (muerto el 1609), recuperó por las armas la baronía de Boil, ocupada por un caballero aragonés.
Como capitán de un tercio tomó parte en la lucha contra la revuelta de los moriscos de Granada. Su nieto, Pedro
Boil de Arenós y Mercader, fue creado Marqués de Boil el 1630.
Borriol:Capilla de Cristo del Calvario Su primitiva construcción es de 1684 por el señor feudal Pere Boil
d'Arenos.
"Josep Boil de Arenos, Marques de Boyl, Baron de Burriol (…) Digo: que Tomas Donderis Molinero mas
dha de quarenta años, que disfruta por Arriendo el Molino dicho de Serra, y sus anexos…", A.R.V.,
Escrivanies de Càmara, exp. 41 (1748) (Las órdenes militares: realidad e imaginario. Editado por María
Dolores Burdeus,Elena Real, Joan Manuel Verdegal.)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-En el 1211, cierta doña S. Rodríguez, mujer de un tal Pedro Fraella e hija de un Ruiz Fernández, da al Hospital
de San Juan de Jerusalén, con autorización de su hija Elfa, una heredad en Coglor.
-Más de cincuenta años después, en 1264, doña Elfa, hija de Sancha Ruiz (comp. “S. Rodríguez en el documento
anterior) y mujer de Jimeno Pérez de Arenoso, renuncia a todo derecho sobre la heredad de Coglor, antes
propiedad de su madre, a cambio de un censo de 700 sueldos.
-En 1265 Elfa da a la aljama de Coglor cinco campos para plantar viñas y en 1266 da el castillo y villa de Pleitas
al Hospital.
-En 1270-72 cierta Elfa Jimenes se consigna como propietaria de un terreno “quatro cauallerias menos quarta” en
Lorca.
(Archivo de Filología Aragonesa, T. XXXIV-XXXV, Pág. 47)
En el siglo XIII Pleitas fue lugar de señorío de Ximeno de Arenoso. En 1266 su viuda, doña Elpha Pérez, donó
la villa y su castillo a la Orden de San Juan de Jerusalén. Esta donación no estuvo exenta de polémica, ya que en
1272 el Justicia de Aragón sentenció sobre el reconocimiento de los derechos de la Orden de San Juan, en
relación con las discrepancias surgidas con García Ortiz de Azara, produciéndose la entrega del castillo y villa de
Pleitas al Comendador de Zaragoza poco tiempo después, concretamente en 1274.
Any 1345, 18 de desembre, (Perpinyà). Pere IV, estant a Perpinyà, creà la Baronia d'Ontinyent que incloïa
Bocairent i Biar i la donà a Berenguer de Vilaragut, anomenat el Vell. D'aquest passà a la seva muller Francesca
Boïl i desprès als seus fills, Berenguer, Pere i Nicolau de Vilaragut. (Bibliog. 200) i (382).
Berenguer de Vilaragut fou conseller del Rei Jaume III de Mallorca. En les disputes dinàstiques es posa de
la part del Rei Pere IV i la Reina Sibil.la de Fortià, enfrontant-se amb Ximén Pérez d' Arenós que recolzava a
l'Infant Joan.
Els Vilaragut tenen al seu escut, segons Martí de Riquer, el camp en faixes d'Argent i de gules en 8 peces.
Segons González-Doria, escut escaquelat d'Argent i de gules, en cada peça d'Argent una flor de Lis de
gules i en cada peça de gules una flor de Lis d'Argent.
Els Boïl porten al seu escut, en camp d'Or un Bou de gules.
1380/ Re Con l’Agullo’ si collega con altre 2 galee, che compongono la squadra
1381 d’Aragona capitanata da Ruggero di Moncada e da Eximenez Perèz de Arenòs.
L’Aymar viene impegnato nelle acque siciliane nelle operazioni che
tendono alla liberazione della regina Maria di Sicilia.
El 1.387 el rei Joan I ven a Eximén Pére d'Arenós, la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1.439 el rei Alfons V
ven a Boila d'Arenós i al seu fill Eximén Pere d'Arenós el terç delme que es recollia als llocs d'Alberic, La Foia i
Benifaraig. El 1.441 Alfons V ven la suprema jurisdicció d'aquests llocs a Lluís Cornell, per 300 ducats.
Tanmateix, uns quants anys després, el rei Joan I, el 15 de juliol de 1387, ven la jurisdicció criminal i el
mer imperi d'Alberic a Eximén Pereç d'Arenós, en aquell moment senyor d'Alberic, per 22.000 sous barcelonins:
"...vendemos, y por título de pura, perfecta, é irrevocable venta os concedemos á vos, y á los vuestros, y á
quienes quisiéredes todo aquel perpetuo mero imperio, y jurisdicción criminal, el qual, y la qual el Gobernador, o
su Teniente en el Reyno de Valencia, tiene o puede tener, y ha acostumbrado exercer en el Lugar de Alberique, y
en los lugares, y Alquerias vuestras de Benifaraig, y de la Foya de las pertenencias de dicho Lugar de Alberique,
y en los términos de ellos sobre cristianos y sarracenos de ambos sexos, que habitan, y habitaren allí, excepto el
crimen de robo de esclavos, ó motín. Y para que mas bien se entiendan estas cosas, que os vendemos, se ha de
saber, que el mero imperio, y jurisdicción criminal...". (A.R.V., Varia, caixa 78, núm. 1, "Memorial ajustado
cotejado con citación y asistencia de las partes del pleyto, que siguen los señores fiscales, y la villa de Alberich
en el reyno de Valencia, con el Duque del Infantado, sobre Incorporación de aquella Villa á la Corona", Madrid
1803, Imprenta de la Viuda de Ibarra, p. 15v.-18.)
La jurisdicció criminal estava dividida en mer imperi i mixt imperi. El que concedeix el monarca al
senyor d'Alberic és el mer imperi, i es reserva el més elevat que és el mixt imperi. Amb açò, es reté les qüestions
criminals entre cristians i musulmans en què corresponia imposar la pena de mort, qüestió que calia resoldre en
els tribunals reials. Eximén Pereç d'Arenós sols tenia facultat de punir fins la mutilació de membres.
http://www.vicentgimenez.net/alberic/senyor.htm
Un personaje de la antigua familia Arenós de esta época era Ximén Pérez de Arenós, compromisario en el
juramento de la paz de Almazán de 1375. Perteneció al séquito del rey Juan I como camarlengo privado del rey,
asistiendo a las cortes Generales de Monzón y sustituyendo a Bernat de Senesterra como gobernador de
Cerdeña(1387), logrando la paz con los rebeldes sardos.
Fue señor de Alberique, Cutiera, Benifaraig y la Foyeta. A la muerte del rey Juan I en 1395, y por orden de la
reina Da María de Luna, es apresado junto con otros nobles, acusados de abusos durante el reinado. Mas tarde fue
representante del brazo militar en las Cortes del Reino de Valencia hasta 1417.
El virrey, por orden real, le prohíbe el año 1406 la entrada en Valencia por su vinculación a las luchas nobiliarias
que enturbian la paz en la ciudad, pero los diputados en atención a su oficio, obtienen la anulación del mandato.
1430:
algunos aprovechaban la demanda para deshacerse de caballos inutilizados, como el noble Ferran de Arenós
denunciado en mayo de 1430 por el doncel Jofré de Blanes por haberle vendido por 140 flor. un coser a pesar de
que estaba afollat de dos braços. 12ARV, PROT, nº 54, notario Andreu Altarriba, 6-V-1430. (Guerra y nobleza
en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-XV), Jorge Sáiz Serrano)
1431: el caballero Bernat Joan, señor de Tous, cuyos vasallos musulmanes tomaron en el verano de 1430 entre
1.200 y 1.300 cabras, valoradas en 17.500 ss., que tropas castellanas abandonaron al vadear el rio Xúquer en el
paso de Antella y que procedían de la cabalgada que acababa de saquear los términos de l’Alcudia y Ressalany,
Alberic, Carlet y Antella, señoríos próximos, obteniendo más de 6.000 cabras y ovejas108. Los vasallos de Tous
bajaron de las montañas próximas, se apoderaron del ganado abandonado y se lo entregaron a su señor. Era casi
un regalo. Pero los afectados por la razzia, los señores vecinos, reaccionaron y movieron un largo pleito ante los
oficiales reales que acabó condenando a Bernat Joan a pagarles la mayor parte ( 12.275 ss.) del valor de los
animales. El governador Eiximén Pérez de Corella trató la causa a partir de febrero de 1431 entre Bernat Joan,
señor de Tous, y los nobles y caballeros Manuel de Montagut (señor de l’Alcudia y Resalany), Ferran de
Arenos (de Alberic), Galceran de Castellvi (de Carlet) y Joan de Cervató (de Antella) quienes habrían reclamado
la propiedad del ganado. Para el proceso el oficial real eligió doce nobles y caballeros, presos per consellers y
aceptados por ambas partes, las cuales se compometieron a acatar la sentencia bajo pena de 10.000 flor.; tras la
deposición de testigos (vecinos musulmanes de Tous), y la consulta a siete de los doce consellers se dictó
sentencia el 21 de marzo: de los 17.500 ss. (1.500 flor.) del valor tasado de las cabras, Bernat Joan debía pagar
12.375 ss.; sin embargo, el caballero recurrió la misma: ARV, GOV, nº 3.311, mano 6, s. f., Del bestiar de
mossèn Bernat Joan. (Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. la caballería en los ejércitos del rey (siglos XIV-
XV), Jorge Sáiz Serrano)
ALFAFAR.- Alqueria musulmana de la qual en Jaume va donar terres a Miquel Lodreu i al seu germà, l'any
1.238. Posteriorment, el rei conquistador va continuar atorgant terres i cases fins el 1.244. L'any 1.364, Pere el
Cerimoniós va concedir la jurisdicció i el terç delme a Pere Boïl d'Arenós, senyor de Picassent.
- BENETÚSSER
Escolano afirma que fou possessió, junt als veïns llocs d'Alfafar i Paiporta, dels cavallers del llinatge Boïl-
Arenós, per donació del rei Pere el Cerimoniós en l'any 1366, que gaudiren de la jurisdicció i el terç delme dels
tres pobles.
- «Secreto que ha de ser abierto en la fiesta de Todos los Santos del año 1581».
Todavía predicó San Luis algunos sermones importantes, pero ya no pensaba sino en morir en los brazos de
Cristo. Pero tampoco entonces le dejaban tranquilo, y por su celda de moribundo pasaba una procesión
interminable de visitantes, llenos de solicitud y veneración. Aún hizo algunos milagros, y uno de ellos estando en
su lecho de muerte: a ruegos de su buen amigo el caballero don Juan Boil de Arenós, cuya hija doña Isabel estaba
agonizando de un mal parto, consiguió con su oración volverla a la salud.
- El 1769 Pere de Sentmenat i de Copons es casà amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d'Arenós, marquesa
d´Orís i senyora de Vallgornera, fet que permeté integrar aquests patrimonis a la família.
-LA FAMÍLIA DE VILLALONGA: Francisco de Villalonga y Truyols nacido en 1741 teniente de granaderos
que contrajo matrimonio con María Rossinol de Zagranada y Desclapés en 1766 que forma una nueva rama que
en el siglo XIX se conoce como Villalonga Aguirre. El mayor de los hermanos fue Jaime Juan de Villalonga y
Truyols Capitán del Regimiento de Milicias desde su fundación y agregado al Estado Mayor casado con María
Josefa Desbrull y Boil de Arenós los cuales siguen la línea principal como se verá.
- ARENOS.
Cat. “Son naturales del principado de Cataluña donde tienen su solar y los traen su descendencia de los Condes de Barcelona. Traen
por armas en campo colorado un león rampante de oro y por orla 8 aspas coloradas sobre oro.” [J. del Corral].
Val. De Puebla de Arenoso (Castellón). De oro, un zapato de sable. Blasón Jimen Pérez de Arenós, conquistador del reino de Valencia,
a. 1280. [A. G. Carraffa].
Val. De plata, tres fajas de azur, onduladas. Blasón Blasco Ximénez de Arenós, XIV. [A. G. Carraffa].
Els habitants de Peníscola l’any 1549, segons una llibreta de compliment pasqual
Joan-hilari Muñoz i sebastià1
1549, Peníscola
Llibreta de compliment pasqual de l’any 1549 de la parròquia de Peníscola.
Arxiu Diocesà de Tortosa. Fons sense ordenar
Libre dels confessats 1549 essent vicari lo venerable mossèn Miquel Planel[l], prevere en la villa de Paníscola
y tant aparen los confessats, com los qui no se són confesats, portant la villa per igual y per carrers y són los
següents (...)
ca.
Item, en Joan Arenós
Item, sa muller Caterina
Item, sa jermana Àngela
Item, son fill Joan
Publicat al Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat núm. 68; juliol-desembre 2002; pàgines 107-117.
http://66.249.93.104/search?q=cache:E87CO1X8k1sJ:www.scgenealogia.org/fitxers/tarragona/
peniscola.doc+violant+AREN%C3%93S&hl=es&gl=es&ct=clnk&cd=19
1402, 25de diciembre. Teruel.
Carta del notario Juan López de Jabaloyas, levantando carta notarial de que el procurador de la Comunidad de
Teruel, Blasco Pérez de Santacruz, vecino de Cella, deposita ante el juez de Teruel, García Esteban de Mesado,
un censal de 1.190 sueldos y 8 dineros jaqueses, que la Comunidad vendió a Sacón Najarí, judío, y éste a su vez
había vendido a Bernat de Peñarroya y a Saura de Arenoso, vecinos de Valencia, al no encontrar a estos últimos
para pagarle dicho dinero.
Pergamino, 2 f. 145 x 280 mm. Rollo 425. Fot. 459-461. (Catálogo de pergaminos de la Comunidad de Teruel)
ARENOS o ARENIS - Gonsalvo Ximenes de Arenos fu giustiziere della città di Palermo nel 1335-36 (Acfup,
VI, 255), e stratigoto di Messina nel marzo 1338 (Asp, Tab. SM Malfinò, 224) e nel marzo 1339 (Penet, 1998,
445). Sposò Serena de Yvar, sorella di Garsiolo, la quale probabilmente gli portò in dote il feudo Torretta, situato
tra il territorio della terra di Salemi e il feudo Mocarda73. Nell’adoa del 1345 figura, infatti, Serena, che non è
indicata come vedova ma come «uxor nobilis Gonsalvi Eximeni de Arenos pro equo armado uno» (e quindi con
un reddito di 20 onze).
- Dopo la morte di Serena Yvar, successe nel feudo Torretta la figlia Virdina Arenos che lo lasciò in eredità a
Giorgio Graffeo, maestro razionale, e fratello di Benvenuto Graffeo, barone di Partanna. Giorgio Graffeo il
23.9.1366 ottenne licenza da re Federico IV di vendere il feudo Torretta (Asp, C, 9, 91; Barberi, III, 198). Nel
marzo 1340 fu celebrata una causa tra Serena, moglie dell’Arenos, e il nobile Palmerio Abate (Acp, Senato, XIII,
42v; Pasciuta, 2003, 254, n.13).
Estimado Sr.:
Hace unos días observé en mi correo electrónico la llegada de un mensaje de Jorge.Puebla (acompañado
del símbolo correspondiente a un documento anexo en Attach). Leí el mensaje rápidamente porque estaba
ocupado y, además de percibir su interés por la historia de Puebla de Arenoso, me pareció que me formulaba sus
dudas acerca de que un personaje (Dn. Gonzalbo Díaz) hubiese llegado a ser “señor de la baronía de Arenós”.
Al día siguiente conecté de nuevo el ordenador y lamentablemente tuve un problema informático que me
borró los últimos correos recibidos, problema que me impidió sencillamente releer su mensaje así como tener su
dirección de correo electrónico. No conservo nada suyo salvo el documento que iba en Attach, y que resultó ser
el largo trabajo que dedica a recoger las abundantes referencias a la historia de la villa de Puebla de Arenoso.
Pues bien, le escribo esta carta como contestación agradeciéndole en primer lugar la deferencia que tiene
conmigo al enviármelo. Veo que es un tema que le apasiona porque hay bastante trabajo sólo con intentar ordenar
cronológicamente las referencias conocidas por distintas obras.
En segundo lugar debo decirle que no creo que pueda serle de mucha utilidad, puesto que desde hace años
oriento mis investigaciones hacia otro tema mucho más concreto (quizá más técnico también): el de la
demografía histórica. De modo que ahora “me muevo” más entre tasas, índices y diferentes variables numéricas,
referidas a la población del alto Mijares durante los siglos XVI al XVIII.
En tercer lugar, sí pueden resultarle de interés para usted (ya que veo que recoge cualquier noticia alusiva
a Puebla de Arenoso) dos o tres trabajos que publiqué igualmente hace varios años, y en donde abundan las
referencias a su pueblo, muy especialmente a la construcción de la iglesia. Dichos trabajos son los siguientes:
1) “Iglesias y devociones. Noticias documentales sobre algunas parroquias del Alto Mijares”, en Boletín
del Centro de Estudios del Alto Palancia, año IV, nº 13, 1987, pp. 45-64.
2)“Aportación al estudio descriptivo y metodológico de los archivos parroquiales: sus fondos y sus posibilidade
de aprovechamiento”, Millars. Geografía e Historia, XIV, 1991, pp. 79-99.
3)“La iglesia parroquial de Puebla de Arenoso a la luz de las Visitas Pastorales (Siglos XVI-XVIII)”, Millar
Espai i Història, XVII, 1994, pp. 107-126.
El primero se refiere principalmente a Cortes de Arenoso, S. Vicente de Piedrahita y Montanejos, pero contien
dos noticias puntuales sobre Puebla de Arenoso (en concreto sobre la iglesia-ermita de los Calpes y sobre la colocació
del órgano en la de Puebla). El segundo trabajo es un recorrido descriptivo por estos libros tan importantes que s
custodian en los archivos parroquiales, y en especial los del archivo de Puebla de Arenoso me sirvieron para comenta
lo que son los Libros de Visitas. El tercero ya es referido en su totalidad a la iglesia de Puebla de Arenoso.
Pues bien, si usted recibe esta carta mía (por cierto, tomo su dirección de la 1ª página de su trabaj
JORGE.PUEBLA@terra.es) me lo hace saber por vía de correo electrónico, y me envía al mismo tiempo su direcció
de correo normal, de este modo le mandaré en un sobre las Separatas recién comentadas.
Por último.... y volviendo al viejo tema (que ya casi tengo olvidado) de los Señores de la Baronía de Arenós
veo que usted -en la relación que hace al final de los distintos Barones- escribe:
¿ Gonzalbo Díaz de Arenós, hijo de Violante, conde de Denia ?
Ya observo que es el único que usted pone entre signos de interrogación, y no menos dudas tengo yo.
Como se sabe, a mediados del s. XIV se extingue la línea masculina de los señores de Arenós y el títul
emparenta con la casa real de Aragón (casamiento de Dña. Violante de Arenós con Dn. Alfonso de Aragón –el viejo
duque de Gandía). Lo razonable es que el sucesor fuese Dn. Alfonso de Aragón –el joven-, hijo del anterior, y casad
con Dña. Nicolava.
Efectivamente cuando escribí mi artículo en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (en 1984) y
me extrañó esta alusión a “Gonzalvo Díaz ... hijo de Dña. Violante”. Además, la nota va sin fecha... y no sé hasta qu
punto pudo ser una equivocación del autor del libro que yo empleaba como fuente (“Libro de la Baronía de Arenós”
que es un libro manuscrito del s. XVIII, compilado por alguien a partir de textos anteriores).
No puedo aclararle más, y por ahora tampoco dispongo de tiempo para bucear de nuevo en aquellos tema
No obstante, reitero lo que ya le he dicho más arriba: mi agradecimiento por el escrito enviado y mi disposición
remitirle los trabajos que versan sobre la Iglesia de Puebla.
Hasta pronto,
Esther navarro
Hola Jorge, soy ximo del ESPELEO CLUB CASTELLÓ (concretamente Joaquín Arenós Domínguez, vaya con
el apellido). Para localizar cuevas o comprobar su recorrido subterráneo sólamente tenemos un método: la
constancia. Muchas veces hemos pasado días intentando penetrar en un pequeño agujero sin conseguirlo, en
cambio otras veces, sin esperarlo hemos descubierto una cueva de grandes dimensiones. En la actualidad no hay
ningun otro método que nos indique el recorrido subterráneo o si éste se encuentra obstruido. Tenemos que
entrar hasta donde podamos y sobre la marcha intentar desobstruir los puntos conflictivos.
En el término municipal de Puebla de Arenoso y a nivel de grupo no hemos realizado ninguna exploración
espeleológica. Tal vez algún socio del ESPELEO CLUB CASTELLO y a nivel particular.
Te adjunto tres ficheros PDF con toda la información disponible en nuestros archivos (un fichero es la relación de
cavidades, otro las topografías dispuestas sobre enl papel en horizontal y el último las dispuestas sobre el papel
en vertical).
Jorge,
te agradezco muchísimo tu ofrecimiento. nosotros vivíamos en Los Cantos en la era que está justo encima
de la carretera. Lo siento, no recuerdo el nombre, pero era la más grande.
Nuestra casa fue derribada hace años. Pero sería fantástico ver el aspecto actual.
Te he hecho un pequeño gráfico con excel, con el que no tendrás ningún problema para identificarla.
Ví la web que me diste y, por las caras de los chicos que aparecían es muy probable que sean hijos de mis
amigos de cuando yo tenía 12 - 13 años.
vicente
Respecto del documento de 1330, es la concesión del mero imperio dentro del
proceso de aplicación de la legislación alfonsina aprobada en las cortes de
1329. Lo curioso de este documento es que el rey otorga el mero y mixto
imperio a cambio de sustituir los fueros de Aragón por los de Valencia, pero
reconoce que ya estaban usando de forma oculta la jurisdicción criminal:
"Damus etiam et concedimus vobis et vestris et quibus velitis, perpetuo,
merum et mistum imperium et totum eius exercitium in locis de Azueva, de
Soneja, de Mosquera et de Pellinos, sitis in regno predicto, in quibus
utebamani occulte mero imperio et omni iuredictione, iuxta forum
Aragonum...", algo que todavía no entiendo es cómo podía ejercer una
jurisdicción que no le había sido concedida hasta ese momento.
Por otra parte, Azuébar fue entregada por Jaime I a J. Gonzálvez de Heredia
el 25 de enero de 1238, apareciendo esta donación en el "Llibre del
repartiment". De Soneja no hay ninguna donación ni en el Llibre del
repartiment ni en ningún otro documento hasta lo de 1330, por lo menos que
sepamos, aunque como tu dices, podría haber algún documento que
desconocemos. Mi hipótesis es que tanto Soneja, Mosquera y Pellinos, serían
pequeñas alquerías musulmanas vinculadas al término castral del castillo de
Azuébar y que en el momento de la donación de Jaime I, más que la alquería
de Azuébar, se entregaría el conjunto del término castral, con las pequeñas
alquerías o simples lugares de hábitat que pudiera contener, y que en el
transcurso del siglo XIII, bien por compra, donación o lo que fuere, este
término pasaría a la familia Arenós. No sé si es una hipótesis totalmente
descabellada, pero no se me ocurre otra forma a falta de un documento que
aclare más cosas.
De todas formas, si encuentro algo ya te pasaré la información.
Gracias por todo.
Benjamín
Pablo Castellet
Una pregunta más, ¿tienescpias de los documentos de los que haces referéncia
en el listado que me proporcionaste?. Si es así, sería de gran ayuda el
poder tener una copia de los documentos de:
- Los dos del 15 de Junio de 1268: Jaime I cede a los monjes de San Vicent
toda la jurisdicción feudal, dominoos y potestades del castillo y pueblo
de montornés. La donacuión a Jacobo de Roca, notario de Valencia y procurador
de San Vicente, y al prior del mismo, del castro de Montornés.
PAblo Castellet
Cordialmente,
Fernando González del Campo
Un saludo
Victoria Calpe Tomás
Un saludo
Victoria Calpe Tomás
Hola! Con muchísimo placer y una intensa emoción he leído la Historia de "la Puebla". La leí ya hace quince días
y le envié un mail, del que no obtuve respuesta. Quizás no lo haya Vd. recibido. Si esta vez no recibo respuesta
no insistiré mas porque consideraré que o no sé utilizar el ordenador como es debido, lo que es posible porque
tengo ochenta y un anos y hace poco tiempo que lo practico, o usted entiende que lo que yo le comunico no
merece respuesta.
Mi madre era nacida en "la Puebla", calle Loreto. Mi abuela materna nació en "El Montico" y cuando yo era niño
la llamaban la "tía Montico". No sé por qué razón su familia dejo aquella Masía y fue a vivir a "la Puebla". Mi
abuelo, oriundo del Castillo de Villamalefa trabajaba en casa de un Doctor llamado, si bien me acuerdo,
Figueroa. Se fueron a Barcelona en 1909. El se llamaba Manuel Herrando Mor y ella Pilar Monte Peidro. Mi
bisabuelo, Manuel Monte Santafé murió del cólera en la era de la villa donde estaba en cuarentena a causa de la
epidemia con otros compañeros con lo que venia de Aragón, de la siega. Tenia treinta y cinco ano. Mi bisabuela
se llamaba Maria Peidro Collado. En 1931 estuve muy enfermo y mis padres me enviaron a "la Puebla", donde
estuve un ano con mis abuelos. Durante aquel ano fui a la escuela en "la Puebla. Llevo el recuerdo de "la Puebla"
gravado en mi corazón y me acuerdo de muchos acontecimientos que se produjeron durante, no solo aquel ano,
sino durante las numerosas veces que que fui a pasar las vacaciones allí antes de la guerra. Me acuerdo en
particular de la emoción y la tristeza que provoco en el pueblo, no sé si fue en 1934 o 35 el ahogo de tres ninas,
dos hermanas y una prima de ellas, en el Mijares.
Podría hablar mucho sobre "la Puebla". Aunque no nací allí es como si fuese mi pueblo natal.
Desgraciadamente ahora vivo en Francia y no lo volveré a ver. Le ruego tenga la bondad de hacerme saber si ha
recibido este mensaje. Va de si que si usted no lo desea no le enviaré ninguno mas.
Le saluda atentamente
Manuel García Herrando
estado en la guerra de Cuba en 1898. En la plaza, pegando a la casa del Cura, vivía el Sacristán, "el tío José", no
me acuerdo del apellido. Todas las tardes los chiquillos nos reuníamos ante su puerta y él nos explicaba cosas de
otros tiempo o cuentos que imaginaba.
Cuando volví a la Puebla tras muchos anos sin haber ido porque vivo en Francia y las circunstancia me lo habían
impedido tuve una gran decepción por tres motivos: 1° Por el retén cuya construcción ha hecho suprimir un
magnifico llano donde habían huertos con muchos árboles frutales, un espacio importante llamado "los álamos" a
donde íbamos a menudo a comer y al mismo tiempo a bañarnos. Y otro espacio también importante "las
nogueras". 2° El abandono del puente colgante, que era una curiosidad. Y 3° La ausencia de golondrinas, pues ya
no había casi ninguna, mientras que cuando yo era niño todos los hilos eléctricos estaban llenos y teníamos que
hablar fuerte para hablar a fin de cubrir el ruido que hacían. En todas las casas había nidos.
Creo que Juan Tatay, que mantiene el contacto con uno de mis hijos, llamado también Jorge, va poco a la Puebla
porque tiene algún problema de salud.
Te felicito por la pagina porque aprendi mucho de ese precioso lugar y quisiera pedirte si tu conoces a algun
ZARZOSO alla que tenga parientes en Argentina, familiar o descendiente de algun modo de Angel Zarzoso.
Si es asi quisiera que transmitas el mensaje para ver si nos podemos poner en contacto o bien que tu me digas si
conoces a alguien alla.
Te agradezco y disculpa las molestias ocacionadas.
Saludos desde Argentina
Ing. Sebastian Vazquez Zarzoso
seba_salta@hotmail.com
22.11.2005
Busco contactarme con la Familia Santa María - Sal
HOLA,
COMUNIDAD DE PUEBLA DE ARENOSO, MI CARTA TIENE POR OBJETO BUSCAR LA MANERA DE
CONTACTARME CON FAMILIARES, QUE UN DIA, MIS ABUELOS DEJARON POR ESOS LUGARES,
ME LLAMO FRANCISCO REYES SANTA MARIA, SOY NIETO DE JOSE MARIA SANTA MARIA Y
CARMEN SALVADOR, ELLOS DEJARON SU PUEBLO Y SUS FAMILIAS PARA BUSCAR NUEVOS
RUMBOS Y PARTIR A SUDAMERICA, CHILE,A PRINCIPIO DEL SIGLO PASADO Y NUNCA
VOLVIERON A SU PUEBLO,A ESPAÑA.
MI DIRECCION DE CORREO ES; raulete59@gmail.com ,
AGRADECIENDO ESTA OPORTUNIDAD ME DESPIDO ESPERANDO ALGUNA LUZ DE ENCONTRAR
MIS RAICES.
FRANCISCO REYES STA. MARIA.
CHILE
mensaje publicado el : 22.11.2005
Hola Jorge,
No sé en estos momentos cuando voy a poder transcribir el documento, porque es bastante largo, y en estos momentos tengo un exceso de trabajo, pero como supongo que
será de tu interés, le he dado una primera lectura y te paso a continuación un resumen de lo esencial. El resto son cuestiones legales, pero desde el punto de vista histórico no
cambian lo que sigue:
-El 7 de marzo de 1410 Yolanda de Arenós (hija de Gonzalo Díez de Arenós), y esposa de Alfonso, duque de Gandía, por voluntad propia y sin indicar las razones, redacta
(seguramente de puño y letra) un testamento muy corto mediante el cual deshereda a su familia: hijos, hijas, nietos y nietas, y nombra por su único heredero, incluyendo
también todo el señorío de Arenós, a Juan Martínez de Luna, despensero del duque.
-En caso de que este heredero no aceptase la herencia, por la razón que fuera, le sustituiría en la herencia su hijo Pedro Martínez de Luna.
-Juan de Luna sí que debió aceptar la herencia, y el documento cita que se siguió un pleito largo en los años 20-30 del siglo XV por este motivo (con los familiares directos de la
duquesa), que debió ganar, porque la última voluntad de la duquesa estaba clara mediante ese testamento, escrito sobre un folio de papel.
-A la muerte de Juan de Luna heredó sus bienes y por tanto el señorío su hijo Pedro de Luna, que se casó con Yolanda de Çamayo (creo que ese es el apellido, la lectura es
difícil), y tuvieron una hija, llamada Aldonza.
-Cuando Pedro de Luna murió, su yerno Juan de Valldaura, en nombre de su esposa Aldonza, y de su suegra Yolanda, pidió al rey Juan de Navarra, lugarteniente del rey Alfonso
el Magnánimo, el reconocimiento de la herencia de Yolanda de Arenoso, seguramente porque alguien la habría puesto en entredicho.
-El rey Juan de Navarra, mediante orden fechada el 4 de mayo de 1453 ordenó que se buscara en los protocolos notariales que estaban en esos momentos en poder del notario
de Valencia Antonio Villana, el testamento original de Yolanda de Arenós, con el fin de que se renovara el derecho que en esos momentos correspondía a Aldonza, por ser hija y
heredera de Pedro de Luna.
-El notario buscó y encontró la documentación del proceso judicial celebrado treinta años atrás, y en esa documentación se encontraba el testamento citado, por lo que en
cumplimiento del mandato del rey Juan de Navarra procedió a expedir copia del mismo, y levantar acta de todo este asunto, para entregársela a Juan de Valldaura, que la había
solicitado formalmente (toda esa acta cuenta lo que he dicho hasta ahora, y es el documento que me has enviado)
Vicente Garcia