You are on page 1of 15

Num. 5734 / 03.04.

2008

55003

Conselleria dEducaci
DECRET 37/2008, de 28 mar, del Consell, pel qual sestablixen els continguts educatius del primer cicle de lEducaci Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]

Conselleria de Educacin
DECRETO 37/2008, de 28 de marzo, del Consell, por el que se establecen los contenidos educativos del primer ciclo de la Educacin Infantil en la Comunitat Valenciana.
[2008/3829]

La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, en larticle 14, punt 7, establix que les administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle de lEducaci Infantil dacord amb el captol I de la mencionada llei. El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, establix les ensenyances minimes del segon cicle de lEducaci Infantil, i segons larticle 5, punt 1, s procedent desenrotllar els continguts educatius del primer cicle de lEducaci Infantil que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana una educaci de qalitat. Les necessitats de la infncia i de les famlies sn complexes, perqu es referixen a diversos sectors: educaci, salut, ocupaci i treball. La diversitat destructures familiars origina noves necessitats en relaci amb latenci de la infncia. La Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat, de la Infncia, integra els sectors considerats bsics per a cobrir les seues necessitats, entre estos, el desenrotllament de lmbit educatiu que hui contempla la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci. s procedent, en conseqncia, determinar els continguts educatius per al primer cicle, de manera que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana un primer cicle de lEducaci Infantil de qualitat; tenint en compte que en estos primers anys de la infncia sefectuen els aprenentatges bsics i es desenrotllen les estructures inicials del coneixement que permetran i facilitaran les adquisicions daprenentatges posteriors. Si en algun moment del desenrotllament hum es pot incidir decisivament i compensatriament, s precisament en estes fases inicials en qu shaur de contemplar un nou concepte de cultura escolar adaptada al conjunt de canvis socials entre els quals adquirix especial rellevncia el carcter pluricultural produt pels moviments migratoris. Una Educaci Infantil adequada afavorix el desenrotllament social i emocional en oferir a la xiqueta i al xiquet loportunitat de trobarse amb altres en un entorn estimulant; aspecte que ajuda a determinats grups amb risc dexclusi social, per als quals lEducaci Infantil actua com a compensadora davant de dificultats en lmbit familiar i com a preventiva davant de la rpida identificaci de xiquetes i xiquets en situaci de risc. El professional de lEducaci Infantil de primer cicle ha de conixer mpliament les tasques que li sn prpies, ha de ser sensible als canvis i a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets, i ha de dinamitzar cada un dels sectors que configuren la comunitat escolar, principalment les famlies, entre les quals ha destablir-se una interrelaci informativa i, al mateix temps, formativa i educativa. LEducaci Infantil de primer cicle ha de ser individualitzada i personalitzada dins dun clima de seguretat, confiana i afecte, que possibilite a la xiqueta i al xiquet un desenrotllament emocional equilibrat i que, al mateix temps, garantisca la resposta a les seues necessitats fisiolgiques, intellectuals i de socialitzaci. Ladquisici de lautonomia personal a travs dun progressiu domini del cos, el desenrotllament sensorial i la seua capacitat de comunicaci i socialitzaci sn les metes que han dorientar esta etapa educativa. Al seu torn, el primer cicle haur destar en estreta coordinaci amb el segon cicle de lEducaci Infantil. Per tot aix, desprs del dictamen previ del Consell Escolar Valenci, a proposta del conseller deducaci, conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consel, en la reuni del dia 28 de mar de 2008, DECRETE Article 1. mbit daplicaci 1. El present decret constitux el desenrotllament dels continguts educatius del primer cicle de lEducaci Infantil, dacord amb el que

La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, en su artculo 14, punto 7, establece que las Administraciones educativas determinarn los contenidos educativos del primer ciclo de la Educacin Infantil de acuerdo con el captulo I de la mencionada Ley. El Real Decreto 1630/2006, de 29 de diciembre, establece las enseanzas mnimas del segundo ciclo de la Educacin Infantil, y segn el artculo 5, punto 1, procede desarrollar los contenidos educativos del primer ciclo de la Educacin Infantil, que garantice al conjunto de nias y nios de la Comunitat Valenciana una educacin de calidad. Las necesidades de la infancia y de las familias son complejas, porque se refieren a diversos sectores: educacin, salud, empleo y trabajo. La diversidad de estructuras familiares origina nuevas necesidades en relacin con la atencin de la infancia. La Ley 7/1994, de 5 de diciembre, de la Generalitat, de la Infancia, integra los sectores considerados bsicos para cubrir las necesidades de la misma, entre ellos, el desarrollo del mbito educativo que hoy contempla la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. Procede, en consecuencia, determinar los contenidos educativos para el primer ciclo, de forma que garantice al conjunto de nias y nios de la Comunitat Valenciana un primer ciclo de la Educacin Infantil de calidad; teniendo en cuenta que en estos primeros aos de la infancia se efectan los aprendizajes bsicos y se desarrollan las estructuras iniciales del conocimiento que permitirn y facilitaran las adquisiciones de aprendizajes posteriores, y si en algn momento del desarrollo humano se puede incidir decisiva y compensatoriamente, es precisamente en estas fases iniciales en las que se deber contemplar un nuevo concepto de cultura escolar adaptada al conjunto de cambios sociales, entre los que adquiere especial relevancia el carcter pluricultural producido por los movimientos migratorios. Una Educacin Infantil adecuada favorece el desarrollo social y emocional al ofrecer a la nia y al nio la oportunidad de encontrarse con otros en un entorno estimulante; aspecto que ayuda a determinados grupos con riesgo de exclusin social para los que la Educacin Infantil acta como compensadora ante dificultades en el mbito familiar, y como preventiva ante la pronta identificacin de nias y nios en situacin de riesgo. El profesional de la Educacin Infantil de primer ciclo debe conocer ampliamente las tareas que le son propias, ha de ser sensible a los cambios y a las necesidades educativas de las nias y de los nios, y ha de dinamizar a cada uno de los sectores que configuran la comunidad escolar, principalmente a las familias, entre los que debe establecerse una interrelacin informativa y a la vez formativa y educativa. La Educacin Infantil de primer ciclo ha de ser individualizada y personalizada dentro de un clima de seguridad, confianza y afecto, que posibilite a la nia y al nio un desarrollo emocional equilibrado y que, a la vez, garantice la respuesta a sus necesidades fisiolgicas, intelectuales y de socializacin. La adquisicin de la autonoma personal a travs de un progresivo dominio del cuerpo, el desarrollo sensorial y su capacidad de comunicacin y socializacin son las metas que han de orientar esta etapa educativa. A su vez, el primer ciclo deber estar en estrecha coordinacin con el segundo ciclo de la Educacin Infantil. Por todo ello, previo dictamen del Consejo Escolar Valenciano, a propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 28 de marzo de 2008, DECRETO Artculo 1. mbito de aplicacin 1. El presente Decreto tiene por objeto el desarrollo de los contenidos educativos del primer ciclo de la Educacin Infantil de acuerdo

Num. 5734 / 03.04.2008

55004

disposen larticle 14, punt 7, de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i el Reial Decret 1.630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances mnimes del segon cicle de lEducaci Infantil. 2. Este decret saplicar en lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Article 2. Principis generals i fins 1. LEducaci Infantil constitux una etapa educativa amb identitat prpia que atn xiquetes i xiquets fins als sis anys dedat. Esta etapa sordena en dos cicles. 2. El primer, fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys dedat. 3. La Educaci Infantil t carcter voluntari. El segon cicle desta etapa educativa ser gratut. 4. La Educaci Infantil t com a finalitat contribuir al desenrotllament fsic, afectiu, social i intellectual de les xiquetes i dels xiquets. En ambds cicles caldr ajustar-se al desenrotllament del moviment i dels hbits de control corporal, a la comunicaci i representaci per mitj dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivncia i relaci social, aix com al descobriment de les caracterstiques fsiques i socials del medi. A ms, es facilitar que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge positiva i equilibrada de si mateixos, adquirisquen autonomia personal i incrementen les seues capacitats afectives. 5. En este cicle, lacci tutorial orientar el procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. Per a aix, cada grup-classe tindr un professional que exercir de tutor i collaborar, si s el cas, en la intervenci educativa del personal que participe en latenci individualitzada i amb la resta de professionals que intervinguen en el diagnstic i rehabilitaci de lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu i mantindran una relaci permanent amb les famlies per a facilitar-los la informaci necessria sobre el procs educatiu de cada xiquet i de cada xiqueta. Article 3. Objectius de cicle LEducaci Infantil de primer cicle contribuir a desenrotllar en les xiquetes i els xiquets les capacitats que els permeten: a) Conixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats dacci i aprendre a respectar les diferncies. b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. d) Desenrotllar les seues capacitats afectives. e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivncia i relaci social, aix com exercitar-se en la resoluci pacfica de conflictes. f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressi. g)Iniciar-se en les habilitats logicomatemtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme. h) Descobrir lexistncia de dos llenges en contacte en lmbit de la Comunitat Valenciana. i) Descobrir les tecnologies de la informaci i comunicaci. Article 4. rees 1. Els continguts educatius de lEducaci Infantil sorganitzaran, dacord amb el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, en rees corresponents a mbits propis de lexperincia i del desenrotllament infantil i saplicaran per mitj dunitats globalitzades que tinguen inters i significat per a les xiquetes i els xiquets, la qual cosa significa que lorganitzaci de continguts ha de traduir-se en una planificaci didctica de carcter globalitzador. 2. Els mtodes de treball es basaran en les activitats i el joc i saplicaran en un ambient dafecte i confiana per a potenciar lautoestima i la integraci social. 3. Les rees per a lEducaci Infantil sn: El coneixement de si mateix i lautonomia personal. El medi fsic, natural, social i cultural.

con lo dispuesto en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, en el artculo 14, punto 7, y el Real Decreto 1630/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas del segundo ciclo de la Educacin Infantil. 2. Este decreto ser de aplicacin en el mbito territorial de la Comunitat Valenciana. Artculo 2. Principios generales y fines 1. La Educacin Infantil constituye una etapa educativa con identidad propia que atiende a nias y nios hasta los seis aos de edad. Esta etapa se ordena en dos ciclos. 2. El primero desde el nacimiento hasta los tres aos y el segundo desde los tres a los seis aos de edad. 3. La Educacin Infantil tiene carcter voluntario. El segundo ciclo de esta etapa educativa ser gratuito. 4. La Educacin Infantil tiene como finalidad la de contribuir al desarrollo fsico, afectivo, social e intelectual de las nias y de los nios. En ambos ciclos se atender al desarrollo del movimiento y de los hbitos de control corporal, a la comunicacin y representacin por medio de los diferentes lenguajes, a las pautas elementales de convivencia y relacin social, as como al descubrimiento de las caractersticas fsicas y sociales del medio. Adems se facilitar que las nias y los nio elaboren una imagen de s mismos positiva y equilibrada, adquieran autonoma personal e incrementen sus capacidades afectivas. 5. En este ciclo, la accin tutorial orientar el proceso educativo individual y colectivo del alumnado. Para ello, cada grupo-clase tendr un profesional que ejercer de tutor y colaborar, en su caso, en la intervencin educativa del personal que participe en la atencin individualizada y con el resto de profesionales que intervengan en el diagnstico y rehabilitacin del alumnado con necesidades especficas de apoyo educativo y mantendrn una relacin permanente con las familias para facilitarles la informacin necesaria sobre el proceso educativo de cada nio y de cada nia. Artculo 3. Objetivos de ciclo La Educacin Infantil de primer ciclo contribuir a desarrollar en las nias y nios las capacidades que les permitan: a) Conocer su propio cuerpo y el de los otros, sus posibilidades de accin y aprender a respetar las diferencias. b) Observar y explorar su entorno familiar, natural y social. c) Adquirir progresivamente autonoma en sus actividades habituales d) Desarrollar sus capacidades afectivas. e) Relacionarse con los dems y adquirir progresivamente pautas elementales de convivencia y relacin social, as como ejercitarse en la resolucin pacfica de conflictos. f) Desarrollar habilidades comunicativas en diferentes lenguajes y formas de expresin. g) Iniciarse en las habilidades lgico matemticas, en la lectoescritura y en el movimiento, el gesto y el ritmo. h) Descubrir la existencia de dos lenguas en contacto en el mbito de la Comunitat Valenciana. i) Descubrir las tecnologas de la informacin y comunicacin. Artculo 4. reas 1. Los contenidos educativos de la educacin infantil se organizarn, de acuerdo con el Real Decreto 1630/2006, de 29 de diciembre, en reas correspondientes a mbitos propios de la experiencia y del desarrollo infantil y se aplicarn mediante unidades globalizadas que tengan inters y significado para las nias y los nios, lo que significa que la organizacin de contenidos debe traducirse en una planificacin didctica de carcter globalizador. 2. Los mtodos de trabajo se basarn en las actividades y el juego y se aplicarn en un ambiente de afecto y confianza, para potenciar la autoestima e integracin social. 3. Las reas para la Educacin Infantil son: El conocimiento de s mismo y autonoma personal. El medio fsico, natural, social y cultural.

Num. 5734 / 03.04.2008

55005

Els llenguatges: comunicaci i representaci. Les rees han dentendres com a mbits dactuaci i com a espais daprenentatges dorde actitudinal, procedimental i conceptual, que contribuiran al desenrotllament de les xiquetes i dels xiquets i propiciaran la seua aproximaci a la interpretaci del mn, atorgant-li significat i facilitant la seua participaci activa en este. Article 5. Continguts educatius Els continguts educatius comprenen el conjunt dobjectius, continguts, metodologia, rees dexperincies i criteris davaluaci que sadjunten en el present decret. Article 6. Avaluaci 1. Lavaluaci ser global, contnua i formativa. Lobservaci directa i sistemtica constituir la tcnica principal del procs davaluaci. 2. Els professionals deste cicle avaluaran el procs densenyanaaprenentatge i la seua prpia prctica educativa . 3. Els mestres, amb la collaboraci dels altres professionals tutors, elaboraran les programacions i en faran el seguiment. Les mencionades programacions seran avaluades junt amb el procs de desenrotllament de les capacitats que cada xiquet i cada xiqueta hagen superat. 4. Almenys, una vegada al trimestre, sinformar les famlies sobre levoluci educativa escolar de lalumnat. Article 7. Autonomia pedaggica 1. La conselleria competent en matria deducaci fomentar lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres, afavorir el treball dels equips educatius integrats pels professionals previstos en larticle 92 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i la seua activitat investigadora a partir de la prctica docent. 2. Els centres, tenint en compte el projecte educatiu, desenrotllaran i completaran els continguts que figuren en lannex deste decret adaptant-los a les caracterstiques dels xiquets i de les xiquetes i a la seua realitat sociocultural i educativa. 3. Les programacions didctiques, projectes de treball, unitats didctiques, etc. comprendran els continguts de les distintes rees i es desenrotllaran a travs dunitats globalitzades i respectant els ritmes de joc, treball i descans de les xiquetes i dels xiquets. 4. La conselleria competent en matria deducaci fomentar que les programacions didctiques desenrotllen els continguts educatius des duna perspectiva de tolerncia, la solidaritat, la responsabilitat (particularment en el consum i comportament vial), la pau, la salut, la sostenibilitat, i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenrotllament intellectual, afectiu i social dels xiquets i de les xiquetes, ajudant-los a relacionar-se amb els altres i a aprendre les pautes elementals de convivncia. 5. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci promour lelaboraci de projectes innovadors, materials didctics i models de programacions didctiques que faciliten la labor educativa; fomentar entre els equips docents lintercanvi dexperincies, i impulsar una formaci permanent que redunde en benefici de la qualitat educativa. Article 8. Organitzaci La conselleria competent en matria deducaci desenrotllar lorganitzaci i funcionament destos centres pel que fa als aspectes educatius, que seran supervisats per la inspecci educativa. Article 9. La coordinaci de letapa dEducaci Infantil La conselleria competent en matria deducaci elaborar normes per a la coordinaci pedaggica dels centres del primer cicle amb centres del segon cicle de lEducaci Infantil, prxims entre si. Article 10. El temps en el primer cicle de lEducaci Infantil La intervenci educativa escolar haur dorientar-se gradualment a cada xiquet i xiqueta en el comenament de ladquisici dhbits i rutines, atenent les caracterstiques de la infncia. El temps ha dorga-

Los lenguajes: comunicacin y representacin. Las reas deben entenderse como mbitos de actuacin y como espacios de aprendizajes de orden actitudinal, procedimental y conceptual, que contribuirn al desarrollo de las nias y de los nios y propiciarn su aproximacin a la interpretacin del mundo, otorgndole significado y facilitando su participacin activa en l. Artculo 5. Contenidos educativos Los contenidos educativos comprenden el conjunto de objetivos, contenidos, metodologa, reas de experiencias y criterios de evaluacin que se adjuntan en el presente Decreto. Artculo 6. Evaluacin 1 . La evaluacin ser global, contnua y formativa. La observacin directa y sistemtica constituir la tcnica principal del proceso de evaluacin. 2. Los profesionales de este ciclo evaluarn el proceso de enseanza-aprendizaje y su propia prctica educativa. 3. Los maestros, con la colaboracin de los otros profesionales tutores, elaborarn las programaciones y realizarn el seguimiento de las mismas, que sern evaluadas junto con el proceso de desarrollo de las capacidades que cada nio y cada nia hayan superado. 4. Al menos una vez al trimestre se informar a las familias sobre la evolucin educativa escolar del alumnado. Artculo 7. Autonoma pedaggica 1. La conselleria competente en materia de educacin fomentar la autonoma pedaggica y organizativa de los centros, favorecer el trabajo de los equipos educativos integrado por los profesionales contemplados en el artculo 92 de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y su actividad investigadora a partir de la prctica docente. 2. Los centros, teniendo en cuenta el Proyecto Educativo, desarrollarn y completarn los contenidos que figuran en el anexo de este decreto adaptndolos a las caractersticas de los nios y de las nias y a su realidad sociocultural y educativa. 3. Las programaciones didcticas, proyectos de trabajo, unidades didcticas, etc. comprendern los contenidos de las distintas reas y se desarrollarn a travs de unidades globalizadas y respetando los ritmos de juego, trabajo y descanso de los nias y nios. 4. La conselleria competente en materia de educacin fomentar que las programaciones didcticas desarrollen los contenidos educativos desde una perspectiva de tolerancia, la solidaridad, la responsabilidad (particularmente en el consumo y comportamiento vial), la paz, la salud, la sostenibilidad, y la igualdad entre los sexos, facilitando el desarrollo intelectual, afectivo y social de los nios y de las nias, ayudndoles a relacionarse con los dems y a aprender las pautas elementales de convivencia. 5. Asimismo la conselleria competente en materia de educacin promover la elaboracin de proyectos innovadores, de materiales didcticos y modelos de programaciones didcticas que faciliten la labor educativa, fomentar entre los equipos docentes el intercambio de experiencias, as como impulsar una formacin permanente que redunde en beneficio de la calidad educativa. Artculo 8. Organizacin La conselleria competente en materia de educacin desarrollar la organizacin y funcionamiento de estos centros en los aspectos educativos, y sern supervisados por la inspeccin educativa. Artculo 9. La coordinacin de la etapa de Educacin Infantil La conselleria competente en materia de educacin elaborar normas para la coordinacin pedaggica de los centros del primer ciclo con centros del segundo ciclo de la Educacin Infantil, prximos entre ellos. Artculo 10. El tiempo en el primer ciclo de la Educacin Infantil La intervencin educativa escolar deber orientarse gradualmente a cada nio y nia en la iniciacin de la adquisicin de hbitos y rutinas, atendiendo a las caractersticas de la infancia. El tiempo debe

Num. 5734 / 03.04.2008

55006

nitzar-se de manera que puga donar resposta a les necessitats biolgiques dalimentaci, dhigiene, de descans, de seguretat, de relaci i de comunicaci, entre daltres. Article 11. Relacions amb les famlies Els centres de lEducaci Infantil cooperaran amb les famlies i elaboraran un pla dactuaci que contemple la informaci dels processos educatius dels seus fills i de les seues filles i la collaboraci en les activitats dels centres que es requerisca. Article 12. Atenci a la diversitat La intervenci educativa tindr en compte latenci a la diversitat de lalumnat i adaptar la prctica educativa a les caracterstiques individuals dels xiquets i de les xiquetes. Els centres educatius collaboraran amb les institucions encarregades de fer el seguiment daquells xiquets i xiquetes diagnosticats amb necessitats educatives especials, per mitj duna acci educativa que sadapte a les caracterstiques individuals destos. DISPOSICI TRANSITRIA nica. Calendari dimplantaci Dacord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestablix el calendari daplicaci de la nova ordenaci del sistema educatiu establida per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, este decret simplantar, per al primer cicle de lEducaci Infantil, el curs acadmic 2008-2009. DISPOSICIONS DEROGATRIES: DEROGACI DE NORMATIVA Primera En el moment en qu simplante la nova ordenaci de lEducaci Infantil establida per este decret, dacord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestablix el calendari daplicaci de la nova ordenaci del sistema educatiu, quedar sense efecte el contingut del Decret 19/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual sestablix el currculum de lEducaci Infantil a la Comunitat Valenciana. Segona Queden derogades les altres normes del mateix rang o dun rang inferior en tot el que soposen al que establix este decret. DISPOSICIONS FINALS Primera. Desplegament normatiu Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpretaci i desenrotllament deste decret. Segona. Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 28 de mar de 2008
El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller deducaci, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

organizarse de modo que pueda dar respuesta a las necesidades biolgicas de alimentacin, de higiene, de descanso, de seguridad, de relacin y de comunicacin, entre otras. Artculo 11. Relaciones con las familias Los centros de la Educacin Infantil cooperarn con las familias y elaborarn un plan de actuacin que contemple la informacin de los procesos educativos de sus hijos y de sus hijas y la colaboracin en las actividades de los centros que se requiera. Artculo 12. Atencin a la diversidad La intervencin educativa tendr en cuenta la atencin a la diversidad del alumnado y adaptar la prctica educativa a las caractersticas individuales de los nios y de las nias. Los centros educativos colaborarn con las instituciones encargadas de hacer el seguimiento de aquellos nias y nios diagnosticados con necesidades educativas especiales, mediante una accin educativa que se adapte a las caractersticas individuales de los mismos DISPOSICIN TRANSITORIA nica. Calendario de implantacin De acuerdo con el Real Decreto 806/2006, de 30 de junio, por el que se establece el calendario de aplicacin de la nueva ordenacin del sistema educativo establecida por la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, este decreto se implantar, para el primer ciclo de la Educacin Infantil, el curso acadmico 2008-2009. DISPOSICIONES DEROGATORIAS: DEROGACIN DE NORMATIVA Primera En el momento en que se implante la nueva ordenacin de la Educacin Infantil establecida por este decreto, de acuerdo con el Real Decreto 806/2006, de 30 de junio, por el que se establece el calendario de aplicacin de la nueva ordenacin del sistema educativo, quedar sin efecto el contenido del Decreto 19/1992, de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo de la Educacin Infantil en la Comunitat Valenciana. Segunda Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango en cuanto se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONES FINALES Primera. Desarrollo normativo Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacin para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin y desarrollo de este decreto. Segunda. Entrada en vigor El presente decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 28 de marzo de 2008
El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Educacin, ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

ANNEX Introducci Determinar els aspectes educatius que han dobservar els centres que atenen la infncia menor de tres anys comporta un coneixement dels processos evolutius amb les experincies, el desenrotllament i els

ANEXO Introduccin Determinar los aspectos educativos que deben observar los centros que atienden a la infancia menor de tres aos conlleva un conocimiento de los procesos evolutivos con las experiencias, el desarrollo y los

Num. 5734 / 03.04.2008

55007

aprenentatges propis destes edats. La consideraci de la xiqueta i del xiquet des que naixen, com a sers que interpreten i reconstruxen el seu medi, per a apropiar-se del seu coneixement, contribux a conixer i entendre al subjecte de lEducaci Infantil amb les seues singularitats, com ara el creixement fsic, el desenrotllament sensorial o la forma peculiar en qu es produxen els aprenentatges. Les diferncies individuals i el desenrotllament de laprenentatge infantil fins als tres anys permeten partir duna concepci de lEducaci des duna perspectiva multidisciplinria i interdisciplinria, que es justifica pel fet que la pedagogia infantil, que estudia els primers anys de vida del ser hum, necessita tindre en compte una visi integral de la xiqueta i del xiquet que atorgue la major coherncia a lacci educativa. La denominaci rea o mbit, noms pretn organitzar i estructurar els continguts de letapa per a facilitar la planificaci educativa. A causa de les caracterstiques funcionals del pensament global infantil, s difcil delimitar els mbits de coneixement de lactivitat educativa, dificultat que saccentua en leducaci dels primers anys de vida del ser hum. Aix, quan sexposen objectius de lmbit de coneixement de si mateix i de lautonomia personal es referixen tamb al coneixement de medi fsic, natural, social i cultural i a lmbit dels llenguatges. s, per tant, impossible diferenciar ntidament cada mbit de desenrotllament i la seua evoluci de manera independent. La globalitat de les situacions educatives exigix organitzar lacci didctica atenent tots els mbits, presentant propostes que permeten fer confluir els continguts destos. El model de desenrotllament drees o mbits del currculum sorganitza a partir duna introducci que exposa de manera concisa lobjecte de coneixement de cada mbit, la manera en qu la xiqueta i el xiquet se napropien, els aspectes bsics de la intervenci educativa, els objectius i continguts, i finalment els criteris davaluaci. LEducaci Infantil, etapa amb identitat prpia, t tamb com a finalitat donar resposta a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets i de les seues famlies a fi dajudar a conciliar la vida laboral i familiar. Aix suposa atendre de forma adequada totes les dimensions del ser hum: afectives, motrius, cognitives i aquelles que emanen de les necessitats de les famlies. El centre dEducaci Infantil ha de dissenyar tasques dacord amb els objectius de letapa; seleccionar i construir climes educatius en ambients adequats, donar models dactuaci adults que es comporten dacord amb el model deducaci desitjat; facilitar activitats que generen hbits de collaboraci, respecte i solidaritat; proposar activitats dacord amb el moment evolutiu de la xiqueta i del xiquet, i oferir valors dacord amb el context cultural en qu shan de desenrotllar les seues vides. La proposta pedaggica ha de considerar que letapa de lEducaci Infantil s el nivell adequat per a iniciar els aprenentatges bsics, no precisament els tpics escolars, sin aquells que possibilitaran la consecuci destos junt amb els aprenentatges per a la vida. Sn les estructures bsiques dels afectes, de la motricitat, de la comunicaci, de les relacions personals, de la creativitat, etc. El centre dEducaci Infantil s heterogeni, ja que les xiquetes i els xiquets diferixen per sexe, edat, perfil fsic, psquic, sociocultural. Sn diferncies que es manifesten en la conducta i desenrotllament de la infncia repercutint en els seus interessos, ritmes daprenentatge, etc. El centre ha dassumir el seu carcter compensatori i integrador, ha de respectar les individualitats i admetre la diversitat. s en esta edat, a causa de la capacitat que possex la infncia per a ladquisici lingstica, quan el centre ha de fixar les bases desta competncia plurilinge. Ara b, crear contextos en qu el desenrotllament de la competncia comunicativa en les dos llenges es realitze de manera adequada, exigix dels centres una actuaci coordinada que tinga en compte diversos aspectes diferenciats, per complementaris: la decisi sobre la llengua vehicular del centre i el tractament que es far de laltra llengua cooficial comporta una intervenci educativa que promoga la competncia bilinge en la primera i en la segona llenges, junt amb una coordinaci total amb les famlies que permeta el desenrotllament harmnic de les dos llenges.

aprendizajes propios de estas edades. La consideracin de la nia y del nio desde que nacen, como seres que interpretan y reconstruyen su medio, para apropiarse de su conocimiento, contribuye a conocer y entender al sujeto de la Educacin Infantil con sus singularidades, tales como el crecimiento fsico, el desarrollo sensorial, la forma peculiar en la que se producen los aprendizajes. Las diferencias individuales y el desarrollo del aprendizaje infantil hasta los tres aos, permiten partir de una concepcin de la Educacin desde una perspectiva multidisciplinar e interdisciplinar, que se justifica por el hecho de que la pedagoga infantil, que estudia los primeros aos de vida del ser humano, necesita tener en cuenta una visin integral de la nia y del nio que otorgue la mayor coherencia a la accin educativa. La denominacin de rea o mbito, slo pretende organizar y estructurar los contenidos de la etapa para facilitar la planificacin educativa. Debido a las caractersticas funcionales del pensamiento global infantil, es difcil deslindar los mbitos de conocimiento de la actividad educativa, dificultad que se acenta en la educacin de los primeros aos de vida del ser humano. As cuando se exponen objetivos del mbito de conocimiento de s mismo y autonoma personal se refiere tambin al conocimiento de medio fsico, natural, social y cultural y al mbito de los lenguajes. Es por tanto imposible diferenciar ntidamente cada mbito de desarrollo y su evolucin de manera independiente. La globalidad de las situaciones educativas exige organizar la accin didctica atendiendo a todos y cada uno de los mbitos presentando propuestas que permitan hacer confluir los contenidos de los mismos. El modelo de desarrollo de reas o mbitos del curriculum se organiza a partir de una introduccin que expone de manera escueta el objeto de conocimiento de cada mbito, el modo en el que la nia y el nio se apropian del mismo, los aspectos bsicos de la intervencin educativa, los objetivos y contenidos de cada uno de ellos finalmente los criterios de evaluacin. La Educacin Infantil, etapa con identidad propia, tiene tambin como finalidad dar respuesta a las necesidades educativas de las nias y de los nios y de sus familias con el fin de ayudar a conciliar la vida laboral y familiar. Ello supone atender de forma adecuada todas las dimensiones del ser humano: afectivas, motrices, cognitivas, y aquellas que emanan de las necesidades de las familias. El centro de Educacin Infantil debe disear tareas de acuerdo con los objetivos de la etapa, seleccionar y construir climas educativos en ambientes adecuados, dar modelos de actuacin adultos que se comporten de acuerdo con el modelo de educacin deseado, facilitar actividades que generen hbitos de colaboracin, respeto y solidaridad, proponer actividades de acuerdo con el momento evolutivo de la nia y del nio y ofrecer valores de acuerdo con el contexto cultural en el que se van a desarrollar sus vidas. La propuesta pedaggica debe considerar que la etapa de la Educacin Infantil es el nivel adecuado para iniciar los aprendizajes bsicos, no precisamente los tpicos escolares, sino aquellos que posibilitarn la consecucin de estos junto con los aprendizajes para la vida. Son las estructuras bsicas de los afectos, de la motricidad, de la comunicacin, de las relaciones personales, de la creatividad, etc. El centro de Educacin Infantil es heterogneo ya que los nias y nios difieren por sexo, edad, perfil fsico, psquico, sociocultural. Son diferencias que se manifiestan en la conducta y desarrollo de la infancia repercutiendo en sus intereses, ritmos de aprendizaje, etc. El centro debe asumir su carcter compensatorio e integrador, debe respetar las individualidades y admitir la diversidad. Es en esta edad, debido a la capacidad que posee la infancia para la adquisicin lingstica, cuando el centro ha de fijar las bases de esta competencia plurilinge. Ahora bien, crear contextos en los que el desarrollo de la competencia comunicativa en las dos lenguas se realice de manera adecuada, exige de los centros una actuacin coordinada que tenga en cuenta diversos aspectos diferenciados pero complementarios: la decisin sobre la lengua vehicular del centro y el tratamiento que se har de la otra lengua cooficial conlleva una intervencin educativa que promueva la competencia bilinge en la primera y en la segunda lengua, junto a una coordinacin total con las familias que permita el desarrollo armnico de las dos lenguas.

Num. 5734 / 03.04.2008

55008

Lentorn familiar s el primer escenari on la infncia inicia la construcci de la seua competncia comunicativa en una o ms llenges. La interacci en lentorn immediat i la influncia dels mitjans de comunicaci indubtablement desenrotllaran, concretaran i perfilaran el domini de les diferents varietats que constituiran el repertori lingstic personal de cada xiqueta o xiquet. La famlia ha constitut la base per a lorganitzaci social i encara que en lactualitat hi ha diferncies importants en la seua composici: arrels culturals, creences i prctiques, entre altres, la famlia continua sent el nucli o element bsic de la societat. Els pares i les mares tenen el paper ms important de leducaci de les seues filles i dels seus fills. El centre dEducaci Infantil ha de tindre en compte que la famlia s la primera estructura social en qu els pares i les mares exercixen les primeres habilitats educatives amb les seues filles i els seus fills. Ambds institucions: famlia i centre, pel fet dincidir en la formaci de la xiqueta i del xiquet, configuren la comunitat educativa que assumix el deure de treballar conjuntament en la consecuci duns objectius que cada instituci ha de treballar des del seu mbit. Una bona relaci entre la famlia i lescola comena amb una collaboraci informativa entre ambds parts; informaci que adquirix un gran valor per a lEducaci Infantil. La conversaci informal dels professionals dEducaci Infantil amb els pares i mares, les entrevistes o omplir qestionaris i formularis, sn elements tcnics dinterrelaci que afavorixen el coneixement de la xiqueta i del xiquet i el seu desenrotllament educatiu. Activitats conjuntes, com ara trobades, xarrades informatives i formatives sobre temes educatius, escola de pares i mares, excursions, colnies, etc., sn moments on es produxen comunicacions bidireccionals riques en contingut per al coneixement de les famlies i de la infncia. Els professionals dEducaci Infantil sn educadors en el sentit ampli de la paraula. Han de conixer les estructures mentals amb qu les xiquetes i els xiquets van apropiant-se del coneixement i com van progressant cap a nivells cognitius cada vegada ms avanats. Quan les activitats sn guiades per ladult amb una intencionalitat educativa es genera un context compartit en qu la xiqueta i el xiquet poden aconseguir ms que quan actuen de forma independent. Els professionals dEducaci Infantil sn les persones que aporten situacions didctiques estimulants per a cada xiqueta o xiquet. Les actuacions educatives han danar dirigides al foment dhbits i actituds de la xiqueta i del xiquet en els aspectes que faciliten un futur xit en la interacci social, com ara demanar les coses, compartir, somriure, etc., i desenrotllen habilitats cognitives dirigides a futures interaccions socials positives, com per exemple descobrir lestat emocional de laltre. Els professionals dEducaci Infantil han de saber organitzar els espais i el material didctic, incloent-hi el material per a iniciaci de noves tecnologies de la informaci i comunicaci. Aix mateix, han de facilitar que les xiquetes i els xiquets realitzen treballs individuals, collectius, en xicotets grups, activitats dexpressi, experimentaci, observaci, comunicaci, etc. Esta organitzaci possibilita ladquisici dhbits dorde, de treball i de neteja. Els professionals dEducaci Infantil constituxen lequip educatiu del centre, que suposa un enriquiment educatiu de cada membre a travs del contrast i levoluci dexperincies que cada un desenrotlla en la seua prctica docent. El treball de lequip educatiu es concep com una acci sustentada i enriquida per les aportacions de cada membre del grup. LEducaci Infantil ha de preveure que lavaluaci ha de ser coherent amb el plantejament dels objectius generals, les teories de laprenentatge per les quals sopten i la metodologia que sutilitza. La tcnica a utilitzar principalment s lobservaci en totes les variables: informal, formal, indirecta, etc. s un procs dinmic, continu, sistemtic i permanent. Esta tcnica la realitza lequip educatiu i complix la funci dajustar la programaci a les caracterstiques de les xiquetes i dels xiquets amb qu es treballa i observar si es complixen els objectius. En lEducaci Infantil parlar davaluaci s reflexionar sobre la intervenci educativa (actituds, models, interacci, espais, etc.), les actituds del personal no docent davant dels xiquets i de les xiquetes, la collaboraci educativa de les famlies. s avaluar la distribuci de

El entorno familiar es el primer escenario donde la infancia inicia la construccin de su competencia comunicativa en una o ms lenguas. La interaccin en el entorno inmediato y la influencia de los medios de comunicacin indudablemente van a desarrollar, concretar, y perfilar el dominio de las diferentes variedades que constituirn el repertorio lingstico personal de cada nia y de cada nio. La familia ha constituido la base para la organizacin social y aunque en la actualidad existen diferencias importantes en su composicin: races culturales, creencias y prcticas, entre otras, la familia sigue siendo el ncleo o elemento bsico de la sociedad. Los padres y las madres tienen el papel ms importante de la educacin de sus hijas y de sus hijos. El centro de Educacin Infantil debe tener en cuenta que la familia es la primera estructura social en la que los padres y madres ejercen las primeras habilidades educativas con sus hijas y sus hijos. Ambas instituciones: familia y centro, al incidir en la formacin de la nia y del nio, configuran la Comunidad Educativa que asume el deber de trabajar conjuntamente en la consecucin de unos objetivos que cada institucin debe trabajar desde su mbito. Una buena relacin entre la familia y la escuela comienza con una colaboracin informativa entre ambas partes; informacin que adquiere un gran valor para la Educacin Infantil: la conversacin informal de los profesionales de Educacin Infantil con los padres y madres, las entrevistas, el cumplimentar cuestionarios y formularios, etc., son elementos tcnicos de interrelacin que favorecen el conocimiento de la nia y del nio y el desarrollo educativo de los mismos. Actividades conjuntas: encuentros, charlas informativas y formativas sobre temas educativos, escuela de padres y madres, excursiones, colonias, etc., son momentos en donde se producen comunicaciones bidireccionales ricas en contenido para el conocimiento de las familias y de la infancia. Los profesionales de Educacin Infantil son educadores en el sentido amplio de la palabra. Deben conocer las estructuras mentales con las que las nias y los nios van apropindose del conocimiento y como van progresando hacia niveles cognitivos cada vez ms avanzados. Cuando las actividades son guiadas por el adulto con una intencionalidad educativa se genera un contexto compartido en el que, la nia y el nio pueden lograr ms que cuando actan de forma independiente. Los profesionales de Educacin Infantil son las personas que aportan situaciones didcticas estimulantes para cada nia y de cada nio. Las actuaciones educativas deben ir dirigidas al fomento de hbitos y actitudes de la nia y del nio en los aspectos que faciliten un futuro xito en la interaccin social tales como: pedir las cosas, compartir, sonrer, etc., y desarrollen habilidades cognitivas dirigidas a futuras interacciones sociales positivas como por ejemplo descubrir el estado emocional del otro. Los profesionales de Educacin Infantil deben saber organizar los espacios y el material didctico, incluyendo el material para iniciacin de nuevas tecnologas de la informacin y comunicacin. As mismo deben facilitar que las nias y los nios realicen trabajos individuales, colectivos, en pequeos grupos, actividades de expresin, experimentacin, observacin, comunicacin, etc. Esta organizacin posibilita la adquisicin de hbitos de orden, trabajo y limpieza. Los profesionales de Educacin Infantil constituyen el equipo educativo del centro que supone un enriquecimiento educativo de cada miembro a travs del contraste y la evolucin de experiencias que cada uno desarrolla en su prctica docente. El trabajo del equipo educativo se concibe como una accin sustentada y enriquecida por las aportaciones de cada miembro del grupo. La Educacin Infantil debe prever que la evaluacin ha de ser coherente con el planteamiento de los objetivos generales, las teoras del aprendizaje por las que se optan y la metodologa que se utiliza. La tcnica a utilizar principalmente es la observacin en todas las variables: informal, formal, indirecta, etc. Es un proceso dinmico, contino, sistemtico y permanente, la realiza el equipo educativo y cumple la funcin de ajustar la programacin a las caractersticas de las nias y de los nios con los que se trabaja y observar si se cumplen los objetivos. En la Educacin Infantil hablar de evaluacin es reflexionar sobre la intervencin educativa (actitudes, modelos, interaccin, espacios, etc.), las actitudes del personal no docente ante los nios y nias, la colaboracin educativa de las familias. Es evaluar la distribucin del

Num. 5734 / 03.04.2008

55009

lespai, els temps, els ritmes; s avaluar tots els elements personals i materials que envolten el procs educatiu de la xiqueta i del xiquet, s, en definitiva, reflexionar sobre la prpia avaluaci. En lEducaci Infantil sha diniciar la histria educativa de cada xiqueta i de cada xiquet; shi ha de figurar el procs educatiu de cada un dells: consecuci dobjectius, anecdotari dels xits aconseguits per cada xiqueta o per cada xiquet, resum dentrevistes, formularis realitzats als pares i mares, etc. I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I LAUTONOMIA PERSONAL En letapa dEducaci Infantil el reconeixement del propi cos s una base per a lassentament de la prpia imatge personal. s un lent procs que sinicia amb el naixement; encara que abans de nixer la xiqueta i el xiquet experimenten sensacions, especialment tctils i gustatives, que perduren desprs del naixement amb un coneixement fraccionat de si mateix que ms tard assolix un carcter global. Durant letapa infantil les xiquetes i els xiquets comencen a conixer el seu cos segmentriament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius; a acceptar les seues caracterstiques individuals, trets fsics, sexe, entre altres, a prendre conscincia de la seua autoestima, que es veu reforada si s acceptat pels altres: tant adults com iguals. El coneixement cognoscitiu de lesquema corporal, la xiqueta i el xiquet han de viure-ho duna manera afectiva i positiva. Este sestructura dacord amb les lleis de maduraci neurolgica (cefalocaudal i proximodistal). El xiquet i la xiqueta dominen primer el seu cap; desprs, el tronc, i desprs, les extremitats inferiors. La representaci mental del propi cos ajuda indubtablement a establir una bona relaci entre el jo i el mn exterior. La manipulaci no sols fa possible que la xiqueta i el xiquet desplacen els objectes en lespai, sin que a travs desta comencen a elaborar una representaci mental dells i a activar les bases de lestructura cognitiva. Les accions de desplaament i manipulaci que es realitzen sadapten als objectes i als espais concrets, la qual cosa comporta el moviment de les diferents parts del cos en lespai i en lapropiaci de lobjecte daprenentatge Lacci-interacci de la xiqueta i del xiquet amb ladult, amb altres xiquetes i altres xiquets, lespai i el temps, i les potencials experincies que se li presenten, fa possible un coneixement del cos, de les formes de conixer-lo i de relacionar-se amb el medi, i permet un bon procs de desenrotllament i aprenentatge. A travs dels sentits sinicia la vida de relaci del ser hum amb el mn, ja que a partir de les sensacions comena la ment a construir els seus propis marcs interpretatius de la realitat. La xiqueta i el xiquet, des de molt xicotets, senten atracci per tot el que els envolta i possexen un potencial sensorial suficient per a construir i elaborar aquells marcs, per exemple amb els objectes: volen agafar-los, posar-sels a la boca, colpejar-los, examinar-los, deixar-los caure... s important tindre en compte que quan es parla deducaci sensorial es pensa a dotar el xiquet i la xiqueta destmuls multisensorials: visuals, auditius, olfactius i tctils parells al procs evolutiu integral. La xiqueta i el xiquet, al nixer, necessiten duna persona (mare, pare o dun adult pertanyent o no a la famlia), amb capacitat per a cuidar-los i satisfer les seues necessitats, i duna sensibilitat especial que li permeta interactuar amb la xiqueta i amb el xiquet una manera molt singular, per mitj del contacte corporal, la mirada, loda, els gestos, la paraula, tot aix carregat dafecte. En un principi, la xiqueta i el xiquet no establixen diferncies clares entre les persones que els cuiden. Ms avant, discriminen entre els professionals de leducaci, persones prximes i estranys, i, posteriorment, sn capaos de rebutjar els desconeguts. s a partir del primer any quan la xiqueta i el xiquet han adquirit un cert grau de vinculaci afectiva i poden iniciar una certa independncia cap a les persones estretament relacionades amb ell o amb ella. Per esta causa, els centres dEducaci Infantil han de preveure un perode dadaptaci perqu laccs shi faa en les millors condicions possibles per a la xiqueta, el xiquet i les seues famlies. Les emocions en la xiqueta i en el xiquet es van canalitzant a travs de les activitats psquiques, perceptives i intellectuals. La frustra-

espacio, los tiempos, los ritmos, es evaluar todos los elementos personales y materiales que rodean el proceso educativo de la nia y del nio, es en definitiva reflexionar sobre la propia evaluacin. En la Educacin Infantil se debe iniciar la historia educativa de cada nia y de cada nio, en ella debe figurar el proceso educativo de cada uno de ellos: consecucin de objetivos, anecdotario de los logros conseguidos por cada nia o por cada nio, resumen de entrevistas, formularios realizados a los padres y madres, etc. I. EL CONOCIMIENTO DE S MISMO Y LA AUTONOMA PERSONAL En la etapa de Educacin Infantil el reconocimiento del propio cuerpo es una base para el asentamiento de la propia imagen personal. Es un lento proceso que se inicia con el nacimiento; aunque antes de nacer la nia y el nio experimentan ciertas sensaciones, especialmente tctiles y gustativas, que perduran despus del nacimiento con un conocimiento fraccionado de s mismo que ms tarde tiene carcter global. Durante la etapa infantil las nias y los nios empiezan a conocer su cuerpo segmentaria y globalmente, sus posibilidades y limitaciones motrices; a aceptar sus caractersticas individuales, rasgos fsicos, sexo, entre otros, a tomar conciencia de su autoestima que se ve reforzada si es aceptado por los otros: tanto adultos como iguales. El conocimiento cognoscitivo del esquema corporal, la nia y el nio, han de vivirlo de una manera afectiva y positiva. Este se estructura de acuerdo a las leyes de maduracin neurolgica (cefalo-caudal y prximo-distal). El nio y la nia dominan primero su cabeza, luego el tronco y despus las extremidades inferiores. La representacin mental del propio cuerpo ayuda indudablemente a establecer una buena relacin entre el yo y el mundo exterior. La manipulacin no solo hace posible que la nia y el nio desplacen los objetos en el espacio sino que a travs de ella comienzan a elaborar una representacin mental de los mismos y a activar las bases de la estructura cognitiva. Las acciones de desplazamiento y manipulacin que se realizan se adaptan a los objetos y a los espacios concretos, lo que conlleva el movimientos de las diferentes partes del cuerpo en el espacio y en la apropiacin del objeto de aprendizaje La accin interaccin de la nia y del nio con el adulto, con otras nias y otros nios, el espacio y el tiempo y las potenciales experiencias que se le presentan, hace posible un conocimiento del cuerpo, de las formas de conocerlo y relacionarse con el medio y permite un buen proceso de desarrollo y aprendizaje. A travs de los sentidos se inicia la vida de relacin del ser humano con el mundo, ya que a partir de las sensaciones comienza la mente a construir sus propios marcos interpretativos de la realidad. La nia y el nio desde muy pequeos sienten atraccin por todo lo que les rodea y poseen un potencial sensorial suficiente para construir y elaborar aquellos marcos. Por ejemplo con los objetos, quieren cogerlos, llevrselos a la boca, golpearlos, examinarlos, dejarlos caer... Es importante tener en cuenta que cuando se habla de educacin sensorial se est pensando en dotar al nio y a la nia de estmulos multisensoriales: visuales, auditivos, olfativos y tctiles parejos al proceso evolutivo integral. La nia y el nio al nacer necesitan de una persona (madre, padre o de un adulto perteneciente o no a la familia) con capacidad para cuidarlos y satisfacer sus necesidades y de una sensibilidad especial que le permita interactuar con la nia y con el nio una manera muy singular, mediante el contacto corporal, la mirada, el odo, los gestos, la palabra, todo ello cargado de afecto. En un principio la nia y el nio no establecen diferencias claras entre las personas que los cuidan. Mas tarde discriminan entre los profesionales de la educacin, personas cercanas y extraos y posteriormente son capaces de rechazar a los desconocidos. Es a partir del primer ao cuando la nia y el nio han adquirido un cierto grado de vinculacin afectiva y pueden iniciar cierta independencia hacia las personas estrechamente relacionadas con l o con ella. Por esta causa, los centros de Educacin Infantil deben prever un perodo de adaptacin para que el acceso al mismo se haga en las mejores condiciones posibles para la nia, el nio y sus familias. Las emociones en la nia y en el nio se van canalizando a travs de las actividades psquicas, perceptivas e intelectuales. La frustracin

Num. 5734 / 03.04.2008

55010

ci ocasionada, entre altres causes, per la inseguretat, el rebuig afectiu, la sobreprotecci, la sensaci de fracs, etc., provoquen certes manifestacions emocionals socialment no correctes, aspecte que els professionals de la seua educaci han de conixer per a poder afrontar-les i reconduir-les, s a dir, per a educar-les. El desenrotllament moral va sorgint de forma progressiva en el xiquet i en la xiqueta al comps de la seua evoluci i com un aspecte propi desta evoluci, relacionat amb laparici daltres capacitats: sentiments, llenguatge, etc. El joc s la manera amb qu la xiqueta i el xiquet establixen una relaci amb el seu entorn, per a conixer-lo, per a acceptar-lo i, incls, modificar-lo i construir-lo. A travs deste exploren el seu entorn, les persones i els objectes que els envolten. s un mitj que permet assolir unes finalitats educatives determinades i, al mateix temps, s un estmul til i necessari per al desenrotllament afectiu, fsic, intellectual i social de les xiquetes i dels xiquets. La xiqueta i el xiquet, des que naixen, necessiten tota una srie datencions centrades en les necessitats vitals de descans, alimentaci i higiene per a mantindre el seu benestar. La instituci escolar haur derigir-se en un agent important per a generar hbits i costums sans que faciliten ladquisici de formes de vida saludables i de pautes de comportament promotores de benestar i de salut. Els hbits que la xiqueta i el xiquet adquirixen en la seua primera infncia els seran tils en el millor desenrotllament de les seues possibilitats, per a ladquisici dels aprenentatges, per a ajudar-los en ladaptaci social i per a aconseguir ms autonomia. El control desfnters s una altra de les grans conquistes que la xiqueta i el xiquet faran al llarg dels primers anys de vida, i que les institucions i els professionals tindran en compte per a incorporar-lo a les situacions o moments educatius. El canvi de bolquer o el procs dadquisici de control desfnters hauran de proporcionar una font dexperincies i de vivncies naturals que contribusquen essencialment al benestar de les xiquetes i dels xiquets. Latenci fsica brinda les millors oportunitats tant per a la comunicaci personal com per al joc espontani entre la xiqueta i el xiquet i ladult, en definitiva, per al desenrotllament de totes les capacitats. Aix, doncs, els processos educatius troben un eix privilegiat sobretot en les activitats relacionades amb latenci de les xiquetes i dels xiquets; al voltant destes es donen els processos interactius professionals (xiqueta i xiquet). A partir desta interacci positiva, la xiqueta i el xiquet aniran adquirint progressivament autonomia en els diferents hbits de vida saludable, (alimentaci, atenci del propi cos, higiene i orde, el descans...). La intervenci educativa que es du a terme en Educaci Infantil ha de tindre en compte que al mateix temps que es treballa laspecte fsic corporal, es treballa tamb el desenrotllament psicolgic i lingstic, sabent que la influncia del medi i les diferncies individuals estan presents en el procs de desenrotllament-aprenentatge. En este sentit, els professionals han de saber observar el moviment de la xiqueta i del xiquet estimular-lo i posar les condicions perqu es desenrotlle, ja que els coneixements i aprenentatges sorgixen a partir de lacci i interacci en contextos comunicatius i afectius. Lmbit sensorial sobre el qual leducaci ha dintervindre est compost per diferents sectors i dna lloc a propostes daccions diverses dobservaci, dexploraci, dexperimentaci i dinvestigaci, de manera que la xiqueta i el xiquet sapropien des de molt prompte de tota la informaci que els sentits els puguen proporcionar. En esta etapa la interacci de la xiqueta i del xiquet amb ladult sinicia amb la comunicaci, lintercanvi relacional i el contacte corporal; a travs destos sestablix un vincle afectiu, i s ladult el que actua de mediador entre la xiqueta, el xiquet i el medi. El desenrotllament afectiu s lacompanyant dels altres processos de desenrotllament de la xiqueta i del xiquet. El professional dEducaci Infantil haur de plantejar-se lactitud que ha de tindre en la comunicaci afectiva amb cada un dells. Lobservaci en la relaci amb les altres xiquetes i els altres xiquets, amb els adults, amb si mateix i amb els objectes, donar dades molt rellevants, des del vessant afectiu, per a ser tingudes en compte en els processos educatius.

ocasionada, entre otras causas, por la inseguridad, el rechazo afectivo, la sobreproteccin, la sensacin de fracaso, provocan ciertas manifestaciones emocionales socialmente no correctas, aspecto que los profesionales de su educacin deben conocer para poder afrontarlas y reconducirlas, es decir para educarlas. El desarrollo moral va surgiendo de forma progresiva en el nio y en la nia al comps de su evolucin y como un aspecto ms del mismo, relacionado con la aparicin de otras capacidades: sentimientos, lenguaje, etc. El juego es el modo en el que la nia y el nio establecen una relacin con su entorno, para conocerlo, para aceptarlo e incluso modificarlo y construirlo. A travs del mismo exploran su entorno, las personas y los objetos que los rodean. Es un medio que permite conseguir unas finalidades educativas determinadas y a la vez es un estmulo til y necesario para el desarrollo afectivo, fsico, intelectual y social de las nias y de los nios. La nia y el nio desde su nacimiento necesitan toda una serie de cuidados centrados en las necesidades vitales de descanso, alimentacin e higiene, para mantener su bienestar. La institucin escolar deber erigirse como un agente importante en cuanto a generar hbitos y costumbres sanas que faciliten la adquisicin de modos de vida saludables y de pautas de comportamiento promotoras de bienestar y de salud. Los hbitos que la nia y el nio adquieren en su primera infancia les sern tiles en el mejor desarrollo de sus posibilidades, para la adquisicin de los aprendizajes, para ayudarles en la adaptacin social y para conseguir mayor autonoma. El control de esfnteres es otra de las grandes conquistas que la nia y el nio harn a lo largo de los primeros aos de vida y que las instituciones y los profesionales tendrn en cuenta para incorporarlo a las situaciones o momentos educativos. El cambio de paal o el proceso de adquisicin de control de esfnteres debern proporcionar una fuente de experiencias y de vivencias naturales que contribuyan esencialmente al bienestar de las nias y de los nios. El cuidado fsico brinda las mejores oportunidades tanto para la comunicacin personal como para el juego espontneo entre la nia y el nio y el adulto, en definitiva para el desarrollo de todas las capacidades. As pues los procesos educativos encuentran un eje privilegiado sobre todo en las actividades relacionadas con el cuidado de las nias y de los nios, alrededor de ellas se dan los procesos interactivos profesionales nia y nio. . A partir de esta interaccin positiva la nia y el nio irn adquiriendo progresivamente autonoma en los diferentes hbitos de vida saludable, (alimentacin, cuidado del propio cuerpo, higiene y orden, el descanso...). La intervencin educativa que se lleva a cabo en Educacin Infantil, debe tener en cuenta que al mismo tiempo que se trabaja el aspecto fsico corporal, se trabaja tambin el desarrollo psicolgico y lingstico, sabiendo que la influencia del medio y las diferencias individuales estn presentes en el proceso de desarrollo-aprendizaje. En esta misma medida, los profesionales han de saber observar el movimiento de la nia y del nio estimularlo y poner las condiciones para que se desarrolle, ya que los conocimientos y aprendizajes surgen a partir de la accin e interaccin en contextos comunicativos y afectivos. El mbito sensorial sobre el que la educacin debe intervenir, est compuesto por diferentes sectores y da lugar a propuestas de acciones diversas de observacin, de exploracin, de experimentacin y de investigacin de manera que la nia y el nio se apropien desde muy temprano de toda la informacin que los sentidos les puedan proporcionar. En esta etapa la interaccin de la nia y del nio con el adulto se inicia con la comunicacin, el intercambio relacional y el contacto corporal, a travs de ellos se establece un vnculo afectivo y es el adulto el que acta de mediador entre la nia, el nio y el medio. El desarrollo afectivo es el acompaante de los dems procesos de desarrollo de la nia y del nio. El profesional de educacin infantil deber plantearse la actitud que debe tener en la comunicacin afectiva con cada una de ellos. La observacin en la relacin con las otras nias y los otros nios, con los adultos, consigo mismo y con los objetos, dar datos muy relevantes para tener en cuenta en los procesos educativos desde la vertiente afectiva.

Num. 5734 / 03.04.2008

55011

El joc s una de les primeres necessitats vitals de la xiqueta i del xiquet, al qual recorrem per a garantir un correcte desenrotllament tant fsic com mental. s un element educatiu imprescindible en la metodologia de lEducaci Infantil. Lactivitat ldica sha de desenrotllar en un clima agradable i iniciar la xiqueta i el xiquet en les responsabilitats de cuidar lentorn i els materials quant a neteja i orde, i posar en marxa, per mitj del joc, una educaci integral. En ladquisici dhbits i actituds de salut i benestar, la intervenci educativa ha danar encaminada al fet que la xiqueta i el xiquet aconseguisquen una independncia progressiva quant a la nutrici, la neteja personal i la higiene i lorde. Els professionals dEducaci Infantil, plenament convenuts del valor educatiu que t el desenrotllament destes tasques, faran progressar la xiqueta i el xiquet en estes actituds. Objectius Conixer el seu cos segmentriament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius. Descobrir el propi cos com a mitj de comunicaci amb el mn. Conixer les caracterstiques externes del propi cos i descobrir les possibilitats dacci. Desenrotllar les sensacions i percepcions: visuals, auditives, gustatives, olfactives i tctils com a canals privilegiats en el procs evolutiu heurstic. Desenrotllar, a travs dels distints tipus de joc, els aspectes cognitiu, sensorimotriu, lingstic i afectiu. Continguts Els continguts de lrea sagrupen al voltant dels blocs segents: Bloc 1. El cos i la prpia imatge Les parts del cos. La relaxaci global i segmentria. El control i lautonomia del cos. El contacte corporal de la xiqueta i del xiquet amb els altres. De lagarrar inicial a lagarrar voluntari. Les situacions posturals. El coneixement i el desenrotllament dels sentits : vista, oda, olfacte, gust, tacte. Lestimulaci dels distints sentits. El reconeixement i identificaci de persones i objectes prxims al seu entorn. El reconeixement dels propis lmits i possibilitats de percepci en situacions reals. Lmbit afectiu en lEducaci Infantil: la interacci amb els adults, el contacte corporal, les emocions positives i negatives, les necessitats biolgiques, la veu, la carcia, el balanceig, els gestos, etc. El coneixement de si mateix i dels altres i linici en laplicaci de valors i normes elementals: la comunicaci amb el gest, amb la mirada, amb el cos, amb la paraula, la imitaci, etc. El perode dadaptaci. Condicions per a ladaptaci: lentrevista amb els pares i mares, lacceptaci del fet que els seus fills i filles se separen dells, lingrs escalonat al centre, lorganitzaci de lespai, etc. Adquirir coneixements, hbits i actituds que afavorisquen el creixement i desenrotllament personals. Promoure experincies per a ladquisici dhbits de vida saludable establint relacions entre la famlia, la instituci i la comunitat. Crear un ambient que afavorisca ladquisici dhbits dhigiene, alimentaci i orde. Bloc 2. Joc i moviment El joc motor El joc simblic El joc social/individual El joc espontani/dirigit

El juego es una de las primeras necesidades vitales de la nia y del nio, al que recurrimos para garantizar un correcto desarrollo tanto fsico como mental. Es un elemento educativo imprescindible en la metodologa de la educacin infantil. La actividad ldica se debe desarrollar en un clima agradable e iniciar a la nia y al nio en las responsabilidades de cuidar el entorno y los materiales en cuanto a limpieza y orden e iniciar mediante el juego una educacin integral. En la adquisicin de hbitos y actitudes de salud y bienestar, la intervencin educativa tiene que ir encaminada a que la nia y el nio consigan una independencia progresiva en la nutricin, aseo y limpieza personal, as como en la higiene y orden. Los profesionales de Educacin Infantil, plenamente convencidos del valor educativo que tiene el desarrollo de estas tareas, harn progresar a la nia y al nio en las mismas. Objetivos Conocer su cuerpo segmentaria y globalmente, sus posibilidades y limitaciones motrices. Descubrir el propio cuerpo como medio de comunicacin con el mundo. Conocer las caractersticas externas del propio cuerpo y descubrir las posibilidades de accin. Desarrollar las sensaciones y percepciones: visuales, auditivas, gustativas, olfativas y tctiles como canales privilegiados en el proceso evolutivo heurstico. Desarrollar a travs de los distintos tipos de juego los aspectos cognitivo, sensorio motriz, lingstico y afectivo. Contenidos Los contenidos del rea se agrupan alrededor de los siguientes bloques: Bloque 1 El cuerpo y la propia imagen. Las partes del cuerpo La relajacin global y segmentaria El control y autonoma del cuerpo El contacto corporal de la nia y del nio con los otros Del asir inicial al asir voluntario Las situaciones posturales. El conocimiento y el desarrollo de los sentidos : vista, odo, olfato, gusto, tacto. La estimulacin de los distintos sentidos. El reconocimiento e identificacin de personas y objetos prximos a su entorno. El reconocimiento de los propios limites y posibilidades de percepcin en situaciones reales. El mbito afectivo en la Educacin Infantil: la interaccin con los adultos, el contacto corporal, la emociones positivas y negativas, las necesidades biolgicas, la voz, la caricia, el balanceo, los gestos, etc. El conocimiento de s mismo y de los dems y el inicio en la aplicacin de valores y normas elementales: la comunicacin con el gesto, con la mirada, con el cuerpo, con la palabra, la imitacin, etc. El periodo de adaptacin. Condiciones para la adaptacin: la entrevista con los padres y madres, la aceptacin del hecho de que sus hijos e hijas se separen de ellos, el ingreso escalonado en el centro, la organizacin del espacio, etc Adquirir conocimientos, hbitos y actitudes que favorezcan el crecimientos y desarrollo personal. Promover experiencias para la adquisicin de hbitos de vida saludable, estableciendo relaciones entre la familia, la institucin y la comunidad. Crear un ambiente que favorezca la adquisicin de hbitos de higiene, alimentacin y orden. Bloque 2. Juego y movimiento. El juego motor El juego simblico El juego social individual El juego espontneo-dirigido

Num. 5734 / 03.04.2008

55012

Els jocs amb el cos Els jocs amb material Bloc 3. Lactivitat i la vida quotidiana Les activitats en la vida quotidiana: evoluci progressiva de lautonomia. Ladquisici progressiva de les normes bsiques que regulen la vida quotidiana. La interacci i collaboraci a partir dactituds positives per a establir relacions afectives amb els altres. Bloc 4. Latenci personal i la salut La instituci escolar, la famlia i la comunitat com a model per a ladquisici dhbits de vida saludable. Els hbits dalimentaci. Els hbits dhigiene. Els hbits dorde. Criteris davaluaci Mostrar un coneixement progressiu i un control del cos de manera global i segmentria, reconeixent i identificant-ne les parts i expressant sensacions corporals Aplicar una progressiva coordinaci aparena-manual, mostrar i regular lexpressi dels sentiments i emocions a travs del joc individual i collectiu. Cuidar el cos i aplicar la higiene corporal fomentant hbits que ajuden a mantindre una adequada salut fsica i mental. II. CONEIXEMENT DEL MEDI FSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Amb linici de la vida, el ser hum s curis, mira els objectes de distintes maneres, t inters i va prenent conscincia directa de les coses que li succexen duna manera molt limitada. Junt amb la manipulaci i lexperimentaci, este inici de lobservaci permet que comprove per si mateix el que ocorre amb els objectes quan sacciona sobre ells o com evolucionen quan es tracta dels sers vius. Des del naixement, la xiqueta i el xiquet, a travs dels diferents contextos educatius de criana, posa en joc una dinmica que interrelaciona laspecte fsic, cognitiu i emocional a fi delaborar la seua prpia identitat personal. Per mitj desta rea, es pretn que la xiqueta i el xiquet descobrisquen el context en qu viuen i sinicien en la presa de conscincia de pertinena a este. s precisament esta rea la que brinda la majoria dels objectes daprenentatge que seran coneguts i compresos a travs dels diferents llenguatges i de propostes didctiques amb un enfocament globalitzador. Les primeres experincies grupals es donen en lentorn familiar i sinicien en una relaci didica sincronitzada, atenci mare-filla o fill, o persona especifica. Posteriorment samplia el mn dinteracci i relaci, que, al comenament, el xiquet i la xiqueta orienten cap als moviments o els sons; desprs establixen unes relacions limitades o apropiacions del material de laltre i, posteriorment, inicien linters per laltre, que pot derivar en contactes ms llargs, fins a finalitzar amb una integraci social. Les interaccions amb els altres sn la base del coneixement social en qu es poden analitzar els processos de comunicaci, les caracterstiques de les relacions i les seues particularitats. Cada xiqueta i cada xiquet busquen la seua prpia identitat personal interactuant amb el grup social a qu pertanyen. Este facilita el seu desenrotllament social en el seu concepte moral, en la seua comunicaci, en la seua personalitat i en el desenrotllament del seu procs cognitiu. Des de xicotets inicien una conducta de grup i, progressivament, va augmentant la quantitat i la qualitat de la seua participaci social. Aix, doncs, de jocs en solitari passen a jocs cooperatius, satrauen els uns als altres o sen separen. Els uns manifesten tendncia al lideratge; els altres, al seguiment, i altres, a lallament, etc. Les relacions de la xiqueta i del xiquet amb altres persones es regulen per mitj dacords mutus que sestablixen, sadquirixen i sapliquen en la realitat social. En aquelles relacions on la interacci no s cooperativa ser el professional qui, per mitj de diferents estratgies, faa evolucionar esta conducta.

Los juegos con el cuerpo Los juegos con material Bloque 3. La actividad y la vida cotidiana. Las actividades en la vida cotidiana: evolucin progresiva de la autonoma La adquisicin progresiva de las normas bsicas que regulan la vida cotidiana La interaccin y colaboracin a partir de actitudes positivas para establecer relaciones afectivas con los otros. Bloque 4. El cuidado personal y la salud. La institucin escolar, la familia y la comunidad como modelo para la adquisicin de hbitos de vida saludable. Los hbitos de alimentacin. Los hbitos de higiene. Los hbitos de orden. Criterios de evaluacin Mostrar un progresivo conocimiento y control del cuerpo de manera global y segmentaria, reconociendo e identificando sus partes y expresando sensaciones corporales Aplicar una progresiva coordinacin viso-manual, mostrar y regular la expresin de los sentimientos y emociones, a travs del juego individual y colectivo. Cuidar el cuerpo y aplicar la higiene corporal, fomentando hbitos que ayuden a mantener una adecuada salud fsica y mental. II. CONOCIMIENTO DEL MEDIO FSICO, NATURAL, SOCIAL Y CULTURAL. Con el inicio de la vida, el ser humano es curioso, mira los objetos de distintas maneras, tiene inters y va tomando conciencia directa con las cosas que le suceden de una manera muy limitada. Este inicio de la observacin que junto con la manipulacin y la experimentacin permite que se compruebe por s mismo lo que ocurre con los objetos cuando se acciona sobre ellos o como evolucionan cuando se trata de los seres vivos. Desde el nacimiento la nia y el nio, a travs de los diferentes contextos educativos de crianza pone en juego una dinmica que interrelaciona lo fsico, lo cognitivo y lo emocional elaborando su propia identidad personal. Por medio de esta rea se pretende que la nia y el nio descubran el contexto en el que viven y se inicien en la toma de conciencia de pertenencia al mismo. Es precisamente esta rea la que brinda la mayora de los objetos de aprendizaje que sern conocidos y comprendidos a travs de los diferentes lenguajes y de propuestas didcticas con un enfoque globalizador. Las primeras experiencias grupales se dan en el entorno familiar y se inician en una relacin diadica sincronizada, atencin madre-hija o hijo, o persona especifica. Posteriormente se ampla el mundo de interaccin y relacin, que, en un principio, el nio y la nia lo orientan hacia los movimientos o los sonidos, luego establecen unas relaciones limitadas o apropiaciones del material del otro y posteriormente inician el inters por el otro, que puede derivar en contactos ms largos, hasta finalizar con una integracin social. Las interacciones con los dems, son la base del conocimiento social en el que se pueden analizar los procesos de comunicacin, las caractersticas de las relaciones y las particularidades de las mismas. Cada nia y cada nio buscan su propia identidad personal, interactuando con el grupo social al que pertenecen. Este facilita su desarrollo social en su concepto moral, en su comunicacin, en su personalidad y en el desarrollo de su proceso cognitivo. Desde pequeos inician una conducta de grupo y progresivamente va aumentando la cantidad y la calidad de su participacin social. As pues, de juegos en solitario pasan a juegos cooperativos, se atraen unos a otros o se separan. Unos manifiestan tendencia al liderazgo, otros al seguimiento, otros al aislamiento, etc. Las relaciones de la nia y del nio con otras personas se regulan mediante acuerdos mutuos que se establecen, se adquieren y se aplican en la realidad social. En aquellas relaciones en donde la interaccin no es cooperativa ser el profesional quien, mediante diferentes estrategias, haga evolucionar esta conducta.

Num. 5734 / 03.04.2008

55013

La xiqueta i el xiquet adquirixen una autoconscincia dels seus pensaments i sentiments per mitj de lactivitat social. En este sentit, evolucionen des de la mentalitat egocntrica fins a una altra en qu puguen situar-se des de la seua perspectiva a la de laltre; dac, la necessitat que realitzen activitats amb els altres en qu aprenguen sobre si mateixos i dels altres. La imitaci t gran importncia en este procs dautoconscincia. Els models dels adults que els envolten i els de les altres xiquetes i dels altres xiquets, juntament amb les valoracions que ladult que els t a crrec seu realitze sobre les seues conductes, ajudaran a reforar-la o a inhibir-la. Tamb en esta etapa educativa la xiqueta i el xiquet descobrixen la seua pertinena al medi social; la famlia, la casa, lescola... Les festes sn uns elements importants per al coneixement cultural en qu shan de distingir les festes desdeveniments de la vida quotidiana (aniversaris, naixements, etc.) i les festes populars amb tradici en la cultura del poble i integrades en la vida escolar. Cada festa comporta uns ritus amb elements naturals i culturals, com ara les canons, danses o refranys, que la xiqueta i el xiquet viuen i experimenten. En la prctica escolar, organitzar activitats fora del recinte escolar facilita tamb el coneixement del medi. El centre dEducaci Infantil haur de ser integrador, acceptar les diferncies i constituir-se en un marc natural per al desenrotllament i leducaci de xiquetes i xiquets diferents. Esta diversitat facilitar que, des de molt xicotets, aprenguen a viure acceptant, respectant i defenent les singularitats dels altres: minusvalideses, deficincies i especificitats socials, culturals, etc. En la intervenci educativa, conixer lentorn suposa conixer el medi fsic, natural, social i cultural; s a dir, un conjunt de factors amb qu la xiqueta i el xiquet estan en contacte des del naixement; es tracta de conixer el nucli familiar i el medi en qu eixe context de criana est immers. El centre dEducaci Infantil adquirix gran importncia quan facilita a la xiqueta i al xiquet marcs interpretatius per a adequarse a eixa realitat i a eixe coneixement. Els professionals dEducaci Infantil hauran de conixer els llaos que unixen les xiquetes i els xiquets amb els adults del seu entorn i compensar les seues atencions a fi de donar seguretat a aquells que no troben prou atenci en les seues famlies. La intervenci educativa shaur destendre a lorientaci educativa de les famlies, a causa de la seua diversitat cultural i social, o per problemtiques especfiques dintegraci per discapacitat, a fi dimplicar-les en aquells projectes educatius que vagen dirigits a integrar-los en lmbit escolar. Objectius Descobrir les persones amb qu interactua i establir-hi relacions socials i afectives. Aprendre a relacionar-se amb les persones que els envolten acceptant les diferents emocions i sentiments amb qu sn obsequiats, expressant els propis sentiments i desenrotllant actituds dinters i ajuda. Aprendre a observar i explorar activament en el seu entorn immediat i, amb ajuda de ladult, anar elaborant la seua percepci deixe entorn i atribuir-li significat Continguts Els continguts de lrea sagrupen al voltant dels blocs segents: Bloc 1. Medi fsic: Elements, relacions i mesures Les propietats elementals dels objectes: color, forma, textura, entre altres. Les agrupacions dels objectes. Les exploracions dels objectes a travs dels objectes i accions sobre estos: estrnyer, colpejar, refredar, calfar, etc. Experimentar amb els objectes a travs dels sentits: assaborir, oldre, sentir... El descobriment de lobjecte en lespai i la situaci de si mateix respecte a este. Els temps bsics de la vida quotidiana: alar-se, menjar, dormir la sesta.

La nia y el nio adquieren una autoconciencia de sus pensamientos y sentimientos mediante la actividad social; en este sentido evolucionan desde la mentalidad egocntrica hasta otra en la que puedan situarse desde su perspectiva a la del otro, de aqu la necesidad de que realicen actividades con los dems en las que aprendan acerca de s mismos y de los dems. La imitacin tiene gran importancia en este proceso de autoconciencia. Los modelos de los adultos que les rodean y de las otras nias y de los otros nios y de las valoraciones que el adulto, que los tiene a su cargo, realice sobre sus conductas ayudarn a reforzarla o a inhibirla. Tambin en esta etapa educativa la nia y el nio descubren su pertenencia al medio social; la familia, la casa, la escuela... Las fiestas son unos elementos importantes para el conocimiento cultural en la que se debe distinguir las de acontecimientos de la vida cotidiana (cumpleaos, nacimientos,etc.) y las populares con tradicin en la cultura del pueblo e integrada en la vida escolar. Cada fiesta conlleva unos ritos con elementos naturales y culturales como son las canciones, danzas, refranes... que la nia y el nio viven y experimentan. En la prctica escolar el organizar actividades fuera del recinto escolar facilita tambin el conocimiento del medio. El centro de Educacin Infantil deber ser integrador, aceptar las diferencias y constituirse en un marco natural para el desarrollo y la educacin de nias y nios diferentes. Esta diversidad facilitar que desde muy pequeos aprendan a vivir aceptando respetando y defendiendo las singularidades de los otros: minusvalas, deficiencias y especificidades sociales, culturales, etc. En la intervencin educativa conocer el entorno supone conocer el medio fsico, natural, social y cultural; es decir un conjunto de factores con los que la nia y el nio estn en contacto desde el nacimiento; se trata de conocer el ncleo familiar y el medio en que ese contexto de crianza est inmerso. El centro de Educacin Infantil adquiere gran importancia cuando facilita a la nia y al nio marcos interpretativos para adecuarse a esa realidad y a ese conocimiento. Los profesionales de Educacin Infantil debern conocer los lazos que unen a las nias y a los nios con los adultos de su entorno y compensar cuidados dndoles seguridad a aquellos que no encuentran suficiente atencin en sus familias. La intervencin educativa se deber extender a la orientacin educativa de las familias, debido a la diversidad cultural y social de las mismas, o por problemticas especficas de integracin por discapacidad, a fin de implicarlas en aquellos proyectos educativos que vayan dirigidos a integrarlos en el mbito escolar. Objetivos Descubrir a las personas con las que interacta y establecer con ellas relaciones sociales y afectivas. Aprender a relacionarse con las personas que les rodean aceptando las diferentes emociones y sentimientos que se le dirigen, expresando los suyos y desarrollando actitudes de inters y ayuda Aprender a observar y explorar activamente en su entorno inmediato y con ayuda del adulto ir elaborando su percepcin de ese entorno y atribuirle significado Contenidos Los contenidos del rea se agrupan alrededor de los siguientes bloques: Bloque 1. Medio fsico: Elementos, relaciones y medidas Las propiedades elementales de los objetos: Color, forma, textura, entre otras Las agrupaciones de los objetos. La exploraciones de los objetos a travs de los objetos y acciones sobre ellos: apretar, golpear, enfriar, calentar...etc. Experimentar con los objetos a travs de los sentidos: saborear, oler, oir... El descubrimiento del objeto en el espacio y la situacin de s mismo respecto al mismo. Los tiempos bsicos de la vida cotidiana: levantarse, comer, dormir la siesta.

Num. 5734 / 03.04.2008

55014

Bloc 2. Acostament a la naturalesa Les caracterstiques generals dels sers vius i de la matria inerta. La identificaci danimals i plantes del propi entorn: atenci i respecte. Lobservaci del temps atmosfric: pluja, calor, fred. Gaudi i gust per les activitats a laire lliure en contacte amb la naturalesa. Bloc 3. La cultura i vida en societat La identificaci dels primers grups socials amb els quals viu i es relaciona. Les normes bsiques de convivncia amb els grups socials: compartir, escoltar, ajudar, esperar, atendre... Les primeres organitzacions socials: la famlia, lescola, la casa. La no-discriminaci per raons de sexe en els aspectes segents: treball de les persones, tasques de la llar... Participar en les festes, les celebracions i les activitats culturals. Conixer-les i disfrutar-les. Criteris davaluaci Actuar sobre els objectes del seu entorn descobrint les seues qualitats fsiques (color, forma, grandria...), identificant-los per mitj de les sensacions (sons, olors, sabors, tacte i vista) i establint-hi relacions bsiques (agrupar, comparar, identificar...). Utilitzar el coneixement i respecte cap al medi natural com a marc on estan situats els objectes daprenentatge, identificant els fenmens atmosfrics i cuidant els animals i les plantes del seu entorn. Identificar grups socials prxims, adquirint pautes de convivncia i disfrutant de les festes culturals i socials. III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACI I REPRESENTACI El llenguatge s un instrument bsic en el desenrotllament de la xiqueta i del xiquet des del punt de vista de la comunicaci, de lexpressi, de lestructuraci de coneixements sobre el mn i de la regulaci de la conducta. s linstrument bsic en la formaci del pensament. Des del naixement, la xiqueta i el xiquet inicien un comportament social que dependr dels patrons dinteracci amb els adults. Les necessitats de comunicaci ms complexes els porten a descobrir progressivament les funcions del llenguatge i la comunicaci verbal. Desenrotllar el llenguatge a partir de les interaccions comunicatives s una tasca dels adults que estan amb la xiqueta i amb el xiquet. En lEducaci Infantil el llenguatge s el mediador entre el pensament i lacci. Per aix, els centres han de convertir-se en contextos de desenrotllament, s a dir, en escenaris que faciliten lapropiaci lingstica. En estos contextos daprenentatge, cada xiqueta i cada xiquet s una individualitat nica quant a herncia gentica, procedncia geogrfica i social, capacitats, experincies familiars, competncies lingstiques i ritme dadquisici. s necessari que tota la comunitat educativa i, especialment, els professionals prenguen conscincia desta diversitat i planifiquen la seua intervenci a partir desta. En una societat bilinge com la nostra, el fet ms usual s que les dos llenges oficials saprenguen de forma ms o menys equilibrada depenent de diversos factors com ara la llengua familiar, linput lingstic de la llengua minoritzada i la forma en qu saprn: simultnia (quan les dos llenges sadquirixen al mateix temps en lentorn familiar i escolar) o consecutiva (quan la primera llengua sadquirix dins de la famlia i, posteriorment, la segona llengua sadquirix en lentorn social o al centre educatiu). Per tant, una de les primeres decisions que shan dadoptar ha de ser quina ha de ser la llengua o les llenges vehiculars en qu shan dimpartir els elements educatius bsics. Siga quina siga la decisi, cal tindre en compte i planificar amb gran sensibilitat el tractament lingstic daquells alumnes que tenen com a llengua familiar una llengua diferent de la vehicular, especialment, quan provenen daltres cultures. El perode dadaptaci en el primer cicle dEducaci Infantil s bsic. Ls del llenguatge verbal oral per part del professional deste

Bloque 2. Acercamiento a la naturaleza. Las caractersticas generales de los seres vivos y la materia inerte La Identificacin de animales y plantas del propio entorno: Cuidado y respeto. La observacin del tiempo atmosfrico: lluvia, calor, fro. Disfrute y gusto por las actividades al aire libre en contacto con la naturaleza. Bloque 3. La cultura y vida en sociedad La identificacin de los primeros grupos sociales, con los que vive y relaciona. Las normas bsicas de convivencia con los grupos sociales: compartir, escuchar, ayudar, esperar, atender... Las primeras organizaciones sociales: la familia, la escuela, la casa La no discriminacin por razones de sexo en los aspectos: trabajo de las personas, tareas del hogar... El participar en las fiestas, celebraciones y actividades culturales. Conocerlas y disfrutarlas. Criterios de evaluacin: Actuar sobre los objetos de su entorno, descubriendo sus cualidades fsicas (color, forma, tamao...), identificando mediante las sensaciones (sonidos, olores, sabores, tacto y vista) y estableciendo relaciones bsicas (agrupar, comparar, identificar...) Utilizar el conocimiento y respeto hacia el medio natural como marco en el que estn situados los objetos de aprendizaje, identificando fenmenos atmosfricos y cuidando animales y plantas de su entorno. Identificar grupos sociales cercanos, adquiriendo pautas de convivencia y disfrutando de las fiestas culturales y sociales III. LOS LENGUAJES: COMUNICACIN Y REPRESENTACIN El lenguaje es un instrumento bsico en el desarrollo de la nia y del nio desde el punto de vista de la comunicacin, de la expresin, de la estructuracin de conocimientos sobre el mundo y de la regulacin de la conducta. Es el instrumento bsico en la formacin del pensamiento. Desde el nacimiento, la nia y el nio inician un comportamiento social que depender de los patrones de interaccin con los adultos. Las necesidades de comunicacin ms complejas, los llevan a descubrir progresivamente las funciones del lenguaje y la comunicacin verbal. Desarrollar el lenguaje a partir de las interacciones comunicativas es una tarea de los adultos que estn con la nia y con el nio. En la Educacin Infantil el lenguaje es el mediador entre el pensamiento y la accin. Por eso, los centros han de convertirse en contextos de desarrollo, es decir, en escenarios que faciliten la apropiacin lingstica. En estos contextos de aprendizaje, cada nia y cada nio es una individualidad nica en cuanto a herencia gentica, procedencia geogrfica y social, capacidades, experiencias familiares, competencias lingsticas y ritmo de adquisicin. Es necesario que toda la comunidad educativa y especialmente los profesionales tomen conciencia de esta diversidad y planifiquen su intervencin a partir de ella. En una sociedad bilinge como la nuestra, el hecho ms usual es que las dos lenguas oficiales se aprendan de forma ms o menos equilibrada dependiendo de diversos factores como la lengua familiar, el input lingstico de la lengua minorizada y la forma en que se aprende: simultnea (cuando las dos lenguas se adquieren al mismo tiempo en el entorno familiar y escolar) o consecutiva (cuando la primera lengua se adquiere dentro de la familia, y posteriormente la segunda lengua se adquiere en el entorno social o en el centro educativo). Por tanto, una de las primeras decisiones que se han de tomar, tiene que ser el de la lengua o lenguas vehiculares en las que se han de impartir los elementos educativos bsicos. Sea cual sea la decisin, hay que tener en cuenta y planificar con gran sensibilidad el tratamiento lingstico de aquellos alumnos que tienen por lengua familiar una lengua diferente a la vehicular, especialmente cuando provienen de otras culturas. El periodo de adaptacin en el primer ciclo de educacin infantil es bsico. El uso del lenguaje verbal oral por parte del profesional de

Num. 5734 / 03.04.2008

55015

cicle facilita el desenrotllament de les capacitats afectives i socials de la xiqueta i del xiquet. Hi ha molts aspectes de la intervenci que poden ajudar a enriquir els contextos daprenentatge. Al centre dEducaci Infantil, la intensitat i la qualitat de la interacci que es produx en les prctiques educatives respecte al llenguatge, noms s efectiva quan els contextos, la disposici de lespai i la distribuci del temps creen un ambient clid i afectus basat en el joc i la comunicaci, que proporcione seguretat i confiana, que desenrotlle lautoestima, latenci a la diversitat i lassumpci de normes i valors en situacions comunicatives generades tant espontniament en la vida quotidiana de laula com proposades pels professionals que atenen este cicle educatiu. Tot a ha de promoure una intervenci lingstica, que no sols ha de preveure i utilitzar lexpressi allada, sin tamb combinada amb les altres formes dexpressi: canons amb resposta fsica, dramatitzacions, jocs de falda, textos escrits, histries amb imatges... El primer context bsic dadquisici lingstica s la famlia. Les prctiques orals i les prctiques lletrades en lentorn familiar constituxen les primeres i les millors experincies lingstiques, ja que es desenrotllen en un ambient de dedicaci exclusiva i carregat dafectivitat. Els estils comunicatius de les famlies i les interaccions dels pares i mares amb la xiqueta i amb el xiquet, seguixen pautes molt diverses. La xiqueta i el xiquet simpregnen deste estil dinteracci i linterioritzen. Hem de ser conscients que el bagatge familiar pot evidenciar situacions de partida diverses, a ms dels diferents ritmes individuals dadquisici del llenguatge. Estos fets fan necessria lobservaci sistemtica i latenci constant al procs de desenrotllament lingstic de cada alumne. s necessari, per tant, un dileg fluid i continuat entre el centre i les famlies; considerar el seu punt de vista i les seues observacions; coordinar el desenrotllament del llenguatge per mitj de prctiques educatives comunes; facilitar la participaci dels familiars en determinades activitats del centre; orientar-los en matria lingstica i dalfabetitzaci, i implicar-los en la valoraci lingstica de les seues filles i dels seus fills i en la intervenci de possibles dificultats. Lexpressi artstica s un dels mitjans de comunicaci de qu disposa la xiqueta i el xiquet per a expressar les seues vivncies i fantasies. Al mateix temps, la creativitat i, amb aquesta, la invenci sn capacitats que potencialment estos possexen i que cal desvelar i desenrotllar en la mesura que ho permeta cada nivell evolutiu i les possibilitats de cadasc. Una adequada intervenci educativa ajudar a potenciar estes capacitats. La necessitat dexpressar-se i de crear la manifesten en la seua vida diria; s aix com la xiqueta i el xiquet imaginen i troben elements de comprensi del mn que els envolta (la famlia, la societat, lentorn), i els transmeten a travs del dibuix, la paraula, la msica, etc. Estes formes dexpressi sn el resultat de la creativitat, que est ntimament relacionada amb la sensibilitat i lemotivitat de la xiqueta i del xiquet. s necessari oferir des de lescola els mitjans i materials apropiats per a poder manifestar-se. La plstica s una forma de representaci a travs de la qual la xiqueta i el xiquet poden expressar el que van coneixent del seu entorn i all que sorgix en el seu mn interior. Aix, doncs, les diferents realitzacions plstiques seran el resultat dun ampli desenrotllament que integra factors biofsics i socials i que permet que lexperincia social de les xiquetes i els xiquets prenguen forma a travs dels signes simblics. Les primeres activitats plstiques de la xiqueta i del xiquet obexen ms al plaer i a la recreaci que suscita la seua experimentaci i execuci que a la intencionalitat representativa. La seua activitat es fa cada vegada ms intencionada fins a arribar al final de letapa en qu les seues produccions sacosten a una representaci objectiva de la realitat. Respectar i valorar les seues produccions sn part important i necessria del procs. Leducaci musical en letapa infantil sentn com un mitj dexpressi i com a sistema de representaci, on podr desenrotllar les seues capacitats expressives, creatives, la seua oda musical, la seua sensibilitat cap a la msica, la seua capacitat per a escoltar-la, entendre-la i per a practicar-la com a instrument de comunicaci de sen-

este ciclo, facilita el desarrollo de las capacidades afectivas y sociales de la nia y del nio. Hay muchos aspectos de la intervencin que pueden ayudar a enriquecer los contextos de aprendizaje. En el centro de educacin infantil, la intensidad y calidad de la interaccin que se produce en las prcticas educativas respecto al lenguaje, slo es efectiva cuando los contextos, la disposicin del espacio y la distribucin del tiempo crean un ambiente clido y afectuoso basado en el juego y la comunicacin, que proporcione seguridad y confianza, que desarrolle la autoestima, la atencin a la diversidad y la asuncin de normas y valores en situaciones comunicativas generadas tanto espontneamente en la vida cotidiana del aula, como propuestas por los profesionales que atienden este ciclo educativo. Todo esto debe promover una intervencin lingstica que no solamente ha de prever y utilizar la expresin aislada, sino tambin combinada con las otras formas de expresin: canciones con respuesta fsica, dramatizaciones, juegos de falda, textos escritos, historias con imgenes... El primer contexto bsico de adquisicin lingstica es la familia. Las prcticas orales y las prcticas letradas en el entorno familiar constituyen las primeras y mejores experiencias lingsticas ya que se desarrollan en un ambiente de dedicacin exclusiva y cargado de afectividad. Los estilos comunicativos de las familias y las interacciones de los padres y madres con la nia y con el nio, siguen pautas muy diversas. La nia y el nio se impregnan de este estilo de interaccin y lo interiorizan. Tenemos que ser conscientes de que el bagaje familiar puede evidenciar situaciones de partida diversas, adems de los diferentes ritmos individuales de adquisicin del lenguaje. Estos hechos hacen necesaria la observacin sistemtica y la atencin constante al proceso de desarrollo lingstico de cada alumno. Es necesario por tanto, un dilogo fluido y continuado entre el centro y las familias, considerar su punto de vista y sus observaciones, coordinar el desarrollo del lenguaje mediante prcticas educativas comunes, facilitar la participacin de los familiares en determinadas actividades del centro, orientarles en materia lingstica y de alfabetizacin e implicarles en la valoracin lingstica de sus hijas e hijos y en la intervencin de posibles dificultades. La expresin artstica es uno de los medios de comunicacin de que dispone la nia y el nio para expresar sus vivencias y fantasas, al mismo tiempo la creatividad y con ella la invencin son capacidades que potencialmente poseen y cabe desvelarlas y desarrollarlas en la medida que lo permita cada nivel evolutivo y las posibilidades de cada uno. Una adecuada intervencin educativa ayudar a potenciar estas capacidades. La necesidad de expresarse y de crear lo manifiestan en su vida diaria, es as como la nia y el nio imaginan y encuentran elementos de comprensin del mundo que les rodea (la familia, la sociedad, el entorno), y lo transmiten a travs del dibujo, la palabra, la msica, etc. Estas formas de expresin son el resultado de la creatividad que est ntimamente relacionada con la sensibilidad y la emotividad de la nia y del nio. Es necesario ofrecer desde la escuela los medios y materiales apropiados, para poder manifestarse. La plstica es una forma de representacin a travs de la cual la nia y el nio pueden expresar lo que va conociendo de su entorno y aquello que surge en su mundo interior. As pues, las diferentes realizaciones plsticas sern el resultado de un amplio desarrollo que integra factores biofsicos y sociales y permite que la experiencia social de las nias y los nios tomen forma a travs de los signos simblicos. Las primeras actividades plsticas de la nia y del nio obedecen ms al placer y al recreo que suscita su experimentacin y ejecucin que a la intencionalidad representativa. Su actividad se hace cada vez ms intencionada hasta llegar al final de la etapa en la que sus producciones se acercan a una representacin objetiva de la realidad. Respetar y valorar sus producciones son parte importante y necesaria del proceso. La educacin musical en la etapa infantil se entiende como un medio de expresin y como sistema de representacin, donde podr desarrollar sus capacidades expresivas, creativas, su odo musical, su sensibilidad hacia la msica, su capacidad para escucharla, entenderla y para practicarla como instrumento de comunicacin de sentimientos

Num. 5734 / 03.04.2008

55016

timents i idees a travs del cant, del moviment rtmic expressiu i de lexpressi instrumental. La xiqueta i el xiquet van observant, explorant, experimentant els objectes sonors en cada una de les seues qualitats: timbre, duraci, intensitat i altura, que, combinant-les entre si van acumulant un patrimoni dimatges sonores que, organitzades en estructures, sn el suport material de les idees musicals. La projecci educativa i formativa es realitza quan respon a la curiositat i inters de la xiqueta i del xiquet per conixer, quan propicia contextos i repertoris de canons interessants, psicolgica i musicalment, quan t cabuda lentusiasme que la xiqueta i el xiquet tenen per ls dinstruments, quan respecta i potencia la seua vitalitat a travs del moviment corporal projectat amb llibertat. Lexpressi corporal s el mitj pel qual el ser hum expressa sensacions, emocions, sentiments i pensaments amb el seu cos. Els seus gestos, les seues actituds i els seus moviments tenen una intenci comunicativa i representativa. La primera comunicaci de la xiqueta i el xiquet amb ladult que latn la realitza amb el seu cos; s a travs dels gestos i dels moviments que ladult pot percebre i interpretar les sensacions i desitjos de la xiqueta i el xiquet, i donar resposta a les seues demandes. Sinicia, desta manera, una relaci corporal i afectiva que ser la base de tota relaci i comunicaci posterior. Ms avant, destaquen els jocs simblics en qu la xiqueta i el xiquet es comporten com si fra una persona distinta, un animal o un objecte, o actua com si estiguera fera coses que noms simula que fa; es tracta dun camp obert a la imaginaci, a la creativitat i a lespontanetat de cada u. LEducaci Infantil, a partir desta educaci natural del joc simblic, inicia les xiquetes i els xiquets en les tcniques de lexpressi dramtica i corporal. La utilitzaci del cos, dels gestos, de les actituds i dels moviments, amb una actitud comunicativa, permetr, al seu torn, la relaci i lintercanvi amb els altres, la qual cosa ser un component important per a la seua socialitzaci. Els professionals deste cicle educatiu hauran de tindre en compte ladequaci de la intervenci educativa a les possibilitats comunicatives, lingstiques i cognitives creixents de les xiquetes i dels xiquets, que evolucionen de manera molt rpida en este tram dedat; hauran de proporcionar-los un model de llenguatge acurat, i combinar la intervenci conjuntural, lligada a qualsevol situaci quotidiana que permeta la interacci, amb la intervenci puntual i planificada en moments i espais especficament preparats. A travs de la intervenci educativa, les xiquetes i els xiquets desenrotllen les seues capacitats expressives i creatives. Les relacions que els professionals establixen amb la xiqueta i amb el xiquet han de potenciar un carcter comunicatiu i ldic en qu es posar atenci al procs creatiu de les xiquetes i els xiquets intentant que una activitat amb inici ldic i de descobriment continga una part emotiva i possibilite la creaci. Tot a constitux linici de lapropiaci de les convencions socials que permeten la comunicaci i representaci en la nostra cultura. Objectius Descobrir la llengua com a mitj de comunicaci. Desenrotllar progressivament les capacitats en ls de les llenges oficials com a instruments de comunicaci, daprenentatge i dorganitzaci de la conducta. Conixer i experimentar les formes culturals i lingstiques heretades en la construcci de la prpia identitat, i al mateix temps, aprendre a viure en una societat plural, en continu canvi i evoluci. Comunicar-se amb els altres utilitzant el llenguatge gestual i senzilles dramatitzacions. Descobrir ritmes senzills amb el cos, amb objectes i amb instruments senzills. Descobrir obres artstiques senzilles com a mitj per a desenrotllar les capacitats creatives i interpretatives. Conixer alguna obra dart significativa. Continguts El contingut desta rea es desenrotllar al voltant dels segents blocs de contingut:

e ideas a travs del canto, del movimiento rtmico expresivo y de la expresin instrumental. La nia y el nio van observando, explorando, experimentando los objetos sonoros en cada una de sus cualidades: timbre, duracin, intensidad y altura que combinndolas entre s van acumulando un acervo de imgenes sonoras que organizadas en estructuras son el soporte material de las ideas musicales. La proyeccin educativa y formativa se realiza cuando responde a la curiosidad e inters de la nia y del nio por conocer, cuando propicia contextos y repertorios de canciones interesantes, psicolgica y musicalmente, cuando tiene cabida el entusiasmo que la nia y el nio tienen por el uso de instrumentos, cuando respeta y potencia su vitalidad a travs del movimiento corporal proyectado con libertad. La expresin corporal es el medio por el cual el ser humano expresa sensaciones, emociones, sentimientos y pensamientos con su cuerpo. Sus gestos, actitudes y movimientos tienen una intencin comunicativa y representativa. La primera comunicacin de la nia y el nio con el adulto que le atiende la realiza con su cuerpo; es a travs de sus gestos y de sus movimientos cuando el adulto puede percibir e interpretar las sensaciones y deseos de la nia y el nio y dar respuesta a sus demandas, se inicia de este modo una relacin corporal y afectiva que ser la base de toda relacin y comunicacin posterior. Ms tarde destacan los juegos simblicos en los que la nia y el nio se comportan como si fuera una persona distinta, un animal o un objeto, o acta como s estuviera haciendo cosas que solo esta simulando hacer; se trata de un campo abierto a la imaginacin, a la creatividad y a la espontaneidad de cada una. La educacin infantil, a partir de esta educacin natural del juego simblico, inicia a las nias y a los nios en las tcnicas de la expresin dramtica y corporal. La utilizacin del cuerpo, gestos, actitudes y movimientos, con una actitud comunicativa, permitir a su vez la relacin e intercambio con los dems, lo que ser un componente importante para su socializacin. Los profesionales de este ciclo educativo debern tener en cuenta la adecuacin de la intervencin educativa a las posibilidades comunicativas, lingsticas y cognitivas crecientes de las nias y de los nios, que evolucionan de manera muy rpida en este tramo de edad, debern proporcionarles un modelo de lenguaje esmerado y combinar la intervencin coyuntural, ligada a cualquier situacin cotidiana que permita la interaccin, con la intervencin puntual y planificada en momentos y espacios especficamente preparados. A travs de la intervencin educativa las nias y los nios desarrollan sus capacidades expresivas y creativas. Las relaciones que los profesionales establecen con la nia y con el nio deben potenciar un carcter comunicativo y ldico en el que se pondr atencin al proceso creativo de las nias y los nios intentando que una actividad con inicio ldico y de descubrimiento contenga una parte emotiva y posibilite la creacin. Todo esto constituye el inicio de la apropiacin de las convenciones sociales que permiten la comunicacin y representacin en nuestra cultura. Objetivos. Descubrir la lengua como medio de comunicacin. Desarrollar progresivamente las capacidades en el uso de las lenguas oficiales como instrumentos de comunicacin, de aprendizaje y de organizacin de la conducta. Conocer y experimentar las formas culturales y lingsticas heredadas, en la construccin de la propia identidad, y al mismo tiempo, aprender a vivir en una sociedad plural, en continuo cambio y evolucin. Comunicarse con los dems utilizando el lenguaje gestual y sencillas dramatizaciones. Descubrir ritmos sencillos con el cuerpo, con objetos y con instrumentos sencillos. Descubrir sencillas obras artsticas como medio para desarrollar las capacidades creativas e interpretativas. Conocer alguna obra de arte significativa Contenidos El contenido de esta rea se desarrollara alrededor de los siguientes bloque de contenido:

Num. 5734 / 03.04.2008

55017

Bloc 1. Les llenges i els parlants Ls de la llengua oral per a comunicar-se, expressar desitjos i necessitats, i aprendre a actuar en collaboraci amb els altres. El desenrotllament progressiu de conceptes i vocabulari lligats a ladquisici dels coneixements. Laplicaci i ls adequat de normes bsiques de convivncia. La participaci en activitats de grups en qu interactua. Bloc 2. Aproximaci a la llengua escrita Lescolta de narracions i lectures de contes i histries escrites. Lobservaci i manipulaci de documents impresos i presa de conscincia del llenguatge escrit. Bloc 3. La llengua com a instrument daprenentatge La comprensi i escolta de textos senzills (contes, narracions curtes...) com a font de plaer i daprenentatge. El recitat de textos literaris molt senzills de carcter popular o folklric (canons de bressol, retafiles) que el faa gaudir de les sensacions de ritme, rima... Ls del llenguatge lligat a altres sistemes de representaci (moviment, msica, imatges...), com ara la can o les dramatitzacions. El descobriment de la diversitat lingstica i cultural de lentorn, i ladquisici i refor de les realitzacions, valors i normes de la prpia cultura. Bloc 4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informaci i de la comunicaci. La iniciaci en ls dinstruments TIC. Lacostament a produccions infantils senzilles i breus per mitj de les TIC. Bloc 5. El llenguatge plstic El descobriment del llenguatge plstic com a mitj de comunicaci i representaci. Lexperimentaci i descobriment dels elements del llenguatge plstic (color, forma, textura...). La comunicaci de fets, sentiments, emocions i vivncies a travs de produccions plstiques realitzades amb tcniques senzilles. El descobriment dobres plstiques de lentorn. Bloc 6. El llenguatge musical Descobrir les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, dobjectes quotidians i dinstruments musicals. El soroll, el silenci i la msica. Les qualitats del so: el ritme i la intensitat. Les canons populars, danses, canons de folklore, contempornies, de ball i les audicions musicals. Linters i la iniciativa per a participar en representacions musicals. Bloc 7. El llenguatge corporal El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions. La representaci espontnia i induda de personatges, fets i situacions senzilles de forma individual i grupal, de la vida quotidiana. El descobriment de lespai a partir dels desplaaments amb moviments diversos. Criteris davaluaci Utilitzar la llengua oral per a establir una interacci positiva amb els seus iguals i amb els adults, manifestar una actitud descolta, atenta i de respecte cap als altres. Mostrar inters pels textos literaris i conixer-ne alguna caracterstica: conte, revista, peridic. Expressar-se i comunicar-se utilitzant tcniques senzilles i materials propis dels diferents llenguatges audiovisuals i artstics. Disfrutar de les produccions prpies i alienes dels diferents llenguatges i desenrotllar actituds de gust i gaudi cap a les produccions artstiques.

Bloque 1. Las lenguas y los hablantes: El uso de la lengua oral para comunicarse, expresar deseos y necesidades, y aprender a actuar en colaboracin con los otros. El desarrollo progresivo de conceptos y vocabulario ligados a la adquisicin de los conocimientos. La aplicacin y uso adecuado de normas bsicas de convivencia. La participacin en actividades de grupos en los que interacta Bloque 2. Aproximacin a la lengua escrita: La escucha de narraciones y lecturas de cuentos e historias escritas La observacin y manipulacin de documentos impresos y toma de conciencia del lenguaje escrito. Bloque 3. La lengua como instrumento de aprendizaje: La comprensin y escucha de textos sencillos: cuentos, narraciones cortas...como fuente de placer y de aprendizaje El recitado de textos literarios muy sencillos de carcter popular o folklrico: nanas, retahlas, gozando de las sensaciones de ritmo, rima.... El uso del lenguaje ligado a otros sistemas de representacin (movimiento, msica, imgenes...): cancin, dramatizaciones... El descubrimiento de la diversidad lingstica y cultural del entorno, y la adquisicin y refuerzo de las realizaciones, valores y normas de la propia cultura. Bloque 4. El lenguaje audiovisual y tecnologas de la informacin y de la comunicacin. La iniciacin en el uso de instrumentos TIC. El acercamiento a producciones infantiles sencillas y breves por medio de TIC. Bloque 5. El lenguaje plstico El descubrimiento del lenguaje plstico como medio de comunicacin y representacin. La experimentacin y descubrimiento de los elementos del lenguaje plstico: color, forma, textura... La comunicacin de hechos, sentimientos, emociones y vivencias a travs de producciones plsticas realizadas con tcnicas sencillas. El descubrimiento de obras plsticas del entorno. Bloque 6. El lenguaje musical El descubrir las posibilidades sonoras de la voz, del propio cuerpo, de objetos cotidianos y de instrumentos musicales El ruido, el silencio y la msica Las cualidades del sonido: ritmo e intensidad Las canciones populares, danzas, canciones de folklore, contemporneas, de baile y las audiciones musicales. El inters y la iniciativa para participar en representaciones musicales. Bloque 7. El lenguaje corporal El descubrimiento de las posibilidades del cuerpo para expresar y comunicar sentimientos y emociones. La representacin espontnea e inducida de personajes, hechos y situaciones sencillas de forma individual y grupo, de la vida cotidiana. El descubrimiento del espacio a partir de los desplazamientos con movimientos diversos. Criterios de evaluacin Utilizar la lengua oral para establecer una interaccin positiva con sus iguales y con los adultos, manifestar una actitud de escucha, atenta y de respeto hacia los otros. Mostrar inters por los textos literarios y conocer alguna caracterstica de alguno de ellos: cuento, revista, peridico. Expresarse y comunicarse utilizando tcnicas sencillas y materiales propios de los diferentes lenguajes audiovisuales y artsticos. Disfrutar de las producciones propias y ajenas de los diferentes lenguajes y desarrollar actitudes de gusto y disfrute hacia las producciones artsticas.

You might also like