Orientacions per a lexamen de Llat.

PAU 2012

Pgina 1 de 5

ORIENTACIONS PER A LEXAMEN DE LLAT

BLOC 1: La llengua llatina 1. Caracterstiques duna llengua flexiva. Nocions bsiques de fontica i de prosdia. 2. Morfosintaxi nominal. Flexi del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintctic bsic dels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat ndex de freqncia. 3. Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafrics, demostratius, indefinits, interrogatius, personals, possessius i relatius. 4. Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un ndex elevat de freqncia (present i pretrits perfet, imperfet i plusquamperfet dindicatiu i de subjuntiu); formes no personals actives i passives (participis de present i de passat; infinitius de present i de passat); formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat ndex de freqncia. Construccions de participi i dinfinitiu. 5. Sintaxi de loraci simple. 6. Sintaxi de loraci complexa. Coordinaci. Subordinaci daparici ms freqent en llat. Oracions de relatiu. Construccions introdudes per les conjuncions CVM (temporals i temporals-causals), VT (completives, finals, consecutives) / NE (completives i finals) i VT NON (consecutives). 7. Preposicions i conjuncions ms habituals. BLOC 2: Els textos llatins i la seva interpretaci
1. Traducci de textos originals en prosa de qualsevol poca de la llatinitat, excepci

feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfolgiques que poden dificultar-ne la comprensi. 2. Anlisi morfosintctica dels elements que conformen el textos llatins. 3. s del diccionari de llat. BLOC 3: El lxic llat 1. Expressions llatines dels registres estndard i culte del catal. (Vegeu annex 1).

BLOC 4: Roma i la pervivncia de la cultura clssica 1. Civilitzaci romana. 1.1. Urbanisme (disseny, fundaci i traat de les ciutats, muralles) i obres pbliques (aqeductes, ponts i vies). 1.2. Lhabitatge (domus, uillae i insulae). 1.3. El temps doci. Forma i funci dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que shi desenvolupaven. 1.4. Els temples. 2. Patrimoni arqueolgic. 2.1. La presncia romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco. 2.2. La presncia romana a la resta dHispnia. Emerita Augusta. (Vegeu annex 2).

03/11/2011

Orientacions per a lexamen de Llat. PAU 2012

Pgina 2 de 5

3. Literatura. Principals gneres i autors llatins. 3.1. Poesia dramtica: Plaute i Terenci. 3.2. Poesia pica: Virgili. Les Metamorfosis dOvidi, un poema epicodidctic. 3.3. Poesia lrica: Horaci. 3.4. Poesia elegaca: Ovidi. 3.5. Prosa historiogrfica: Tit Livi. 3.6. Oratria: Cicer.

Els estudiants hauran de llegir: Plaute, Miles gloriosus El soldat famfarr. Virgili, LEneida (selecci): Cant a la musa i prleg (1, 1-33). Jpiter prediu a Venus la glria dels troians (1, 223-304). Banquet de Dido i relat de la histria del cavall de fusta. (1, 723 2, 249). Anquises interpreta laparici dun cometa com el senyal div que els troians han dabandonar la ciutat (2, 692-804). Els troians troben Aquemnides a Siclia. Polifem i els Ciclops (3, 588681). Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions dEneas. Dileg (4, 219-392). Sucidi de Dido (4, 630-705). Oracle de la Sibilla. Eneas li sollicita baixar a lInfern (6, 42-148). Entrada al Trtar. Caront (6, 295-330). El gos Crber (6, 417-425). El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476). La posteritat. August (6, 788-807). Missi dels romans (6, 847 853). Marcel (6, 863 886). Histria de Nis i Eural (9, 176 502). Mort de Pallant (10, 362 509). Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952). Pel que fa a la lectura dels fragments de LEneida el professor / la professora els presentar en el context argumental de lobra, de manera que lestudiant els pugui situar i explicar adequadament en la trama general. Lestudiant, doncs, haur de conixer tot largument, malgrat haver de llegir obligatriament noms els fragments seleccionats. Ats que sestudien els quatre autors ms significatius de la literatura llatina dpoca augustea (Virgili, Horaci, Ovidi i Livi), s convenient que el professor / la professora els presenti de forma conjunta i incideixi en el context sociopoltic de lpoca, com a marc general que explica les caracterstiques de la producci dels literats esmentats, i en el paper que van jugar August i Mecens. Igualment s convenient presentar lobra de Plaute i de Terenci de forma conjunta, subratllant-ne les semblances i diferncies bsiques.

03/11/2011

Orientacions per a lexamen de Llat. PAU 2012

Pgina 3 de 5

ANNEX 1. LLISTA DE LLATINISMES1 Expressions dorigen morfolgic divers que shan adaptat a lortografia catalana i susen com a sintagmes nominals en diferents mbits. Memorndum Accssit Plus Addenda Postdata Agenda Quid lies Qurum lter ego Smmum Desidertum Vis cmica Esnob Ultimtum Lapsus Maremgnum Expressions dorigen morfolgic divers que no shan adaptat a lortografia catalana i susen en mbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina. Rara avis Casus belli Statu quo Modus operandi Totum revolutum Modus vivendi Vox populi Opera prima Quid pro quo Expressions dmbit general amb sentit adverbial temporal. Ante meridiem (a. m.) In fraganti (de in flagranti) A posteriori Ipso facto Post meridiem (p. m.) A priori Hic et nunc Sine die In extremis Suo tempore Expressions dmbit general amb sentit adverbial modal. In albis Ad hoc In crescendo Bis Lato sensu Ex abrupto Motu proprio Ex aequo Sine qua non Ex professo Stricto sensu Gratis et amore

Expressions usades principalment en lmbit jurdic. De facto Patria potestas De iure Persona non grata Dura lex, sed lex Si vis pacem, para bellum Habeas corpus Sub iudice In dubio pro reo

Expressions usades principalment en lmbit mdic. Coitus interruptus Placebo Delirium tremens Rigor mortis In vitro

A efectes de tipografia, a la PAU tots els llatinismes, tant si shan adaptat a lortografia catalana com si no, apareixeran en lletra cursiva; aix, doncs, hi figuraran accssit, vis cmica, rigor mortis, gravamen, cum laude, etc.

03/11/2011

Orientacions per a lexamen de Llat. PAU 2012

Pgina 4 de 5

Expressions usades principalment en els mbits socioeconmic i poltic. Per capita Curriculum vitae Rtio Dficit Referndum Hbitat Supervit Gravamen Expressions dorigen religis que susen en mbits generals. Anno Domini (A. D) Rquiem Inri RIP (requiescat in pace) Mea culpa Santa Sanctorum Peccata minuta Vade retro Per saecula saeculorum Vrbi et orbi

Expressions referides generalment a lmbit universitari Alma mater Honoris causa Cum laude Numerus clausus Ex cathedra Expressions usades per referir-se a tpics literaris Aurea mediocritas Carpe diem Beatus ille Deus ex machina Captatio benevolentiae Vbi sunt Aforismes i expressions proverbials Ad Kalendas Graecas Alea iacta est Cogito ergo sum Errare humanum est Festina lente Altres expressions ds general Etctera Id est Idem In situ Inter nos Per se

Mens sana in corpore sano Facta, non verba Non plus ultra Panem et circenses Veni, vidi, vici

Post scriptum Sui generis Verbi gratia Versus Viceversa

03/11/2011

Orientacions per a lexamen de Llat. PAU 2012

Pgina 5 de 5

ANNEX 2. RELACI DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D'HISPNIA QUE CAL CONIXER. Els pertanyents a les ciutats i territoris de Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco i Emerita Augusta. A ms, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a mnim, dos exemples concrets (de Catalunya o de la Pennsula Ibrica) de cadascun dels segents monuments: aqeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Noms a tall dexemple, trets els que ja formen part dels jaciments de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista segent: Aqeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segvia. Vies: Augusta (via Annia o ramal del Capsacosta), de la Plata. Ponts: Martorell, Alcntara, Salamanca. Muralles: Girona, Lugo, Astorga. Teatres: Cartagena, Clnia, Sagunt, Itlica. Amfiteatres: Itlica, Segbriga. Circs: Toledo. Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat. Temples: Vic, vora.

03/11/2011