Introducci a la investigaci qualitativa

Seminari adreat als R 4 de MFiC Unitat Docent Metropolitana Nord 04 doctubre de 2009

Enriqueta Pujol Ribera epujol@idiapjgol.org Unitat de recerca IDIAP Jordi Gol

Introducci a la investigaci qualitativa: Continguts i distribuci

09,00-09,30 09,30-10,15 10,15-10,45 10,45-11,15 11,15-11,45 11,45-12,00 12,00-12,30 12,30-13,00 Presentaci del seminari. Bases teriques. Diferncies i complementarietat de metodologies. Aplicacions. Lectura crtica article paternitat Disseny destudis qualitatius PAUSA Tcniques de recollida de dades Introducci als procediments danlisi. Lectura crtica article paternitat El rigor en la recerca qualitativa

Metodologia qualitativa: bases teriques i conceptuals

Introducci a la Investigaci Qualitativa

Origen a principis de segle XX en lmbit de lantropologia En els anys 30 la sociologia i psicologia nordamericana inicien una rica histria destudis qualitatius Els anys 50 decau a causa de la seducci de les mesures numriques i lobjectivitat Els anys 70 ressorgeix de nou linters en els mtodes qualitatius A partir dels anys 90, en lestat espanyol i lmbit anglosax, comencen els estudis de disseny qualitatiu en lmbit de la salut.

Metodologia qualitativa: bases teriques i conceptuals

8Quants? 8Qu? 8Com? 8Perqu? 8Per a qui?

La metodologia quantitativa investiga fets, la qualitativa investiga els processos socials de producci de sentit que donen lloc als fets (Ibez) Qu est passant en un context, com passa, perqu i per a qui?

Metodologia qualitativa: bases teriques i conceptuals Perspectiva qualitativa: Investigant el llenguatge de les persones es poden arribar a conixer i entendre mltiples aspectes de la realitat objecte destudi Perspectiva quantitativa: La realitat social s objectiva i mesurable. Deixa fora de la cincia all que no es pot mesurar

La recerca qualitativa fa mfasi en

Busca la comprensi i la interpretaci de la realitat colocant-se en la perspectiva dels investigats Voluntat inductiva. Enfocada al descobriment i a all que s emergent Valoraci holstica del fenomen Entn els processos socials com dinmics i canviants Emfasitza en el context i en que la recerca ha de tenir sensibilitat sociocultural Linvestigador est dintre del fenomen estudiat, no s neutral, afecta i es veu afectat per la investigaci La investigaci senfoca a la acci i al canvi

Paradigma comprensiu-naturalista
Realisme histric: La realitat s contextual i conformada per valors socials, poltics i culturals: Realitats mltiples, coneixements mltiples... Procs circular i emergent. Inductiu No separaci investigador investigats Linvestigador reconeix la seva subjectivitat i la seva influncia en la investigaci

Qu s el coneixement?

Com

Paper de linvestigador

Diferncies i complementarietat de metodologies

Diferncies i complementarietat de metodologies La ment humana no pot assolir el coneixement complet de la realitat. Podem conixer parts dun gran puzzle que mai podrem completar...

la complementarietat i pluralitat metodolgiques per deficincia

Ort

Diferncies i complementarietat de metodologies

El paradigma qualitatiu, Coneixement importat daltres disciplines o propi de les cincies de la salut?
Cincies Naturals Cincies Dures P. Quantitatiu Cincies Socials Cincies Toves P. Qualitatiu Les cincies de la salut a cavall entre ambds tipus de cincies Les cincies de la salut com un conjunt de coneixements i prctiques que participen de les cincies naturals i de les socials

Diferncies i complementarietat de metodologies

Espai de les prctiques, coneixements i metodologies en les cincies de la salut Fernando Conde

All objectiu-el signe i Lo subjectiu-el smptoma sempre presents en el coneixement mdic En els ltims segles (anatomia i tecnologia) preponderncia del signe, desplaant el coneixement cap a lo quantitatiu i al subjecte a objecte El paper de la epidemiologia i estadstica. Del subjecteobjecte individual al objecte collectiu Com aquest objecte collectiu es transforma en subjecte-actor social i reclama participaci en les poltiques de salut

Espai per a les prctiques, coneixements i metodologies en cincies de la salut

mbit codificaci poblacional
Inferncies causals

Esdeveniments generals

Estereotips i codis

mbit discursos socials

Distribucions poblaci

E. Comunitari E. Experimentals E. Observacionals E. Descriptius Series de casos

Grups de discussi Grups focals Tensions subjecte Grups triangulars societat Observaci participant

Base biolgica

Cincies de la salut

Base psicosocial

Lnia dels signes

Mesures biolgiques Proves complementries Observacions particulars

Lnia dels smptomes

Context concret Observaci participant Histries de vida Estudis de casos Entrevistes Trajectria de vida Arquetipus personal

mbit determinacions tecnolgiques individuals

Fets singulars

mbit processos socials individuals

Diferncies i complementarietat de metodologies

Model diferenciat o epistemolgic La I. Qualitativa aporta una contribuci prpia a les cincies de la salut
Investiga aspectes que altres metodologies no poden Aprofundeix en les percepcions i comportaments en salut-riscs-malaltia Dona poder als investigats Coneix els fenmens socials duna altra manera

Model complementari o dintensificaci La I. Qualitativa enriqueix els resultats de la I. Quantitativa

Ajuda a construir instruments de mesura ms sofisticats Genera hiptesis per provar amb I. Quantitativa Identifica variables per ser mesurades posteriorment Explica resultats quantitatius inesperats

La investigaci qualitativa no s
Unes simples tcniques de recollida de dades (entrevistes, grups focals, etc.) Una metodologia til nicament quant hi han pocs casos i no es poden fer estudis quantitatius Una metodologia en la que tot serveix (xerrades de caf) i on el rigor s innecessari Una metodologia que no precisa formaci, s fcil de fer i molt til quan no es t formaci en estadstica

Pope i Mays, 1995

Bases teriques

Qualitativa
Interdependncia subjectesubjecte mfasi en el context Presncia de valors Compartir significats Inductiu. Aprofundir Subjectivitat Immers en el context Flexible, obert, circular Orientat al descobriment Intencional i raonada Convenient i suficient Observacions, narracions, textos Instruments flexibles Orientaci inductiva Longitudinal durant investigaci

Quantitativa
Dualisme subjecte-objecte Lliure de context Absncia de valors? Quantificar fets, causalitat, predir Deductiu. Generalitzar Objectivitat? Allunyat del context Preestablert, tancat, lineal Orientat a la comprovaci Tamany prefixat Probabilstica i aleatria Numrics i objectiu Instruments estandarditzats Orientaci deductiva Al final investigaci

Objectiu

Investigador

Disseny

Mostra

Dades

Anlisi

Aplicacions de la investigaci qualitativa a les Cincies de la Salut Quan utilitzar metodologia qualitativa?
Els problemes a estudiar impliquen significats creats per les persones, els grups o la comunitat s un problema amb important carrega subjectiva Es pretn entendre, ms que conixer quants, per dissenyar programes dintervenci i per obtenir pautes per a lacci i el canvi Es tracta dentendre les diferents percepcions-significatscomportaments, dels diferents actors implicats Es busca la participaci dels implicats en el canvi

Popay. Model diferenciat

Aplicacions de la investigaci qualitativa a les Cincies de la Salut Quan utilitzar metodologia qualitativa?
Es tracta dun problema poc conegut, poc estudiat i shan didentificar variables susceptibles de ser mesurades Es pretn generar hiptesi abans diniciar un estudi quantitatiu (per exemple abans delaborar un qestionari) Es tracta dentendre-explicar resultats inesperats en un estudi quantitatiu Per millorar la precisi i rellevncia de les investigacions quantitatives Popay. Model complementari

Recerca qualitativa i la prctica basada en levidncia

La recerca qualitativa t un paper clau en generar evidncia que serveixi de base per a una prctica assistencial efectiva i eficient. Els resultats obtinguts mitjanant estudis qualitatius de qualitat poden proporcionar informaci clau respecte el context i els processos relacionats amb latenci sanitria i les intervencions.

Recerca qualitativa i la prctica basada en levidncia

En un frum a Internet lany 1997, Sackett argumentava: la recerca qualitativa pot ser lnic mtode adient per respondre de manera vlida i til algunes preguntes. Aix s congruent amb la filosofia de la MBE. La recerca qualitativa constitueix la millor opci per generar coneixements sobre: les actituds, expectatives, experincies, creences, preferncies dels professionals i els pacients la transferncia de levidncia disponible a la prctica

Model per a la presa de decisions basada en levidncia

Haynes RB, Devereaux PJ, Guyatt GH. Physicians' and patients' choices in evidence based practice. BMJ. 2002; 324:1350.

Idees clau _1...

La investigaci qualitativa (IQ) s un paradigma, una perspectiva, una actitud diferent dinvestigaci La IQ s consubstancial i imprescindible a les cincies de la salut, si s'entn la salut i la malaltia en la seva dimensi social i cultural i no nicament com un fet biolgic La IQ estudia els fenmens en el seu context natural i vol compartir els significats que les persones els hi atribueixen Lobjectiu de la IQ es compartir els significats dels participants mitjanant lanlisi i la interpretaci dels discursos, els escrits i les observacions

Idees clau_2
La pluralitat metodolgica s necessria per millorar augmentar el coneixement del fenomen. Pluralitat per deficincia La complementarietat metodolgica s intrnseca a les cincies de la salut: Biolgic: Lnia dels signes Cincies naturals Psicosocial: Lnia dels smptomes Cincies socials La investigaci qualitativa es pot utilitzar a latenci primria com a model diferenciat o complementari

Exercici de lectura crtica de larticle

Maroto-Navarro G et al. Paternidad y servicios de salud. Estudio cualitativo de las experiencias y expectativas de los hombres hacia la atencin sanitaria del embarazo, parto y postparto de sus parejas. Rev Esp Salud Pblica. 2009; 83: 267278.

Identificar i valorar: Lobjecte destudi i les preguntes de la investigaci La justificaci de lestudi i la rellevncia del problema. Lestudi s pertinent i rellevant i es justifica la seva realitzaci? Els objectius de la investigaci. Es formulen amb claredat els objectius de la investigaci? La metodologia qualitativa s adequada pels objectius de la investigaci? s ms adequada que la quantitativa? Raonar Lestudi semmarca en el seu context geogrfic, social i temporal?

Dissenys i fases de la recerca qualitativa

Disseny destudis qualitatius

Metodologia
El paper de lobjecte de la recerca (Objecte o Subjecte)? La investigaci s processual i contextualitzada? Es pretenen universalitzar les troballes? Linvestigador s objectiu i neutral o influeix i es veu influt per all que investiga? Relaci investigador/subjecte destudi. Linvestigador sallunya del objecte/subjecte destudi o est immers en el procs que investiga?

Disseny destudis qualitatius

Mtodes
Quin s el grau i tipus de participaci dels actors? Quin tipus de contacte t l'investigador amb el context EMIC/ETIC? Quina s la relaci investigador / investigats? Quin s el valor de la teoria substantiva (investigats) i de la teoria formal (investigadors) i la relaci entre elles?

Disseny destudis qualitatius: Mtodes

revelar fidelment els significats dels actors i sn poc interpretatius

Etnogrfics-naturalistes-descriptius: pretenen Interpretativistes: Entendre lacci humana s sempre Participatius: Inserci de la investigaci en la prctica

interpretar. Entendre no es reproduir sin elaborar teoria formal

histrica, comproms de linvestigador amb la comunitat, el coneixement es dirigeix a lacci i la transformaci, El investigador es nicament un dinamitzador-acompanyant del procs de canvi. La investigaci s propietat de la comunitat

Disseny destudis qualitatius

Decisions per determinar lobjectiu (provisional) de la investigaci
Triar lobjecte destudi Delimitar un tema especfic dins del tema general Decidir la perspectiva metodolgica

Cerca i lectura documental Contextualitzaci i entrevistes a informants clau

Formular el focus dinters i lobjectiu de la investigaci

Preguntes de la investigaci

Disseny projectat Disseny emergent Disseny final

Els objectius es van concretant i enriquint durant i amb el procs de la investigaci.

Exemple de redefinici dun objectiu

Definici projectada Conocer los motivos por los que las personas acuden a un centro de urgencias hospitalarias ante un problema de salud de baja complejidad, que podra ser resuelto en la atencin primaria Definici final Conocer los factores que determinan que una persona, ante una percepcin de necesidad de atencin inmediata (urgente-no grave), elija un servicio u otro

El disseny de la mostra en els estudis qualitatius

Dissenys mostrals en estudis qualitatius. Introducci

El disseny de les mostres en els estudis qualitatius s un tema clau amb un profund efecte en la qualitat de la recerca. Alguns investigadors qualitatius han destacat: manca de descripci detallada o la descripci inadequada de les estratgies de mostreig, com un element que dificulta la interpretaci dels resultats i la seva aplicabilitat (Kitson el al. 1982) . certa confusi en la utilitzaci del termes com: mostra terica, selectiva, intencionada, que sutilitzen com si fossin sinnims.
Coyne IT. Sampling in qualitative research. Purposeful and theoretical sampling; merging or clear boundaries? J Adv Nurs. 1997 Sep;26(3):623-30.

Dissenys mostrals en estudis qualitatius

Les decisions sobre lestratgia de mostratge en IQ est determinada pel paradigma o marc teric de lestudi Davant el disseny de lestratgia de mostratge, el repte dels IQ s seleccionar els participants que puguin aportar la informaci ms significativa, rica, completa i profunda sobre el fenomen destudi (potncia de la mostra)

Dissenys mostrals en estudis qualitatius Caracterstiques del mostreig en IQ

(es seleccionen els informants en base a les necessitats de lestudi)

Intencionat i raonat

Representativitat del discurs/significats Acumulatiu i seqencial Flexible i reflexiu

Dissenys mostrals en estudis qualitatius

Criteris per garantir el rigor en les mostres qualitatives
Convenincia: Fa referncia a la qualitat de la informaci El mostreig sha realitzat de la forma ms apropiada per els objectius de lestudi? Shan seleccionat els contexts/participants... que millor poden explicar el fenomen estudiat? Suficincia: El conjunt dinformaci obtinguda es completa (quantitat dinformaci). La mostra s suficient quan sha aconseguit la saturaci

La grandria de la mostra en estudis qualitatius La validesa i la mostra s suficient quan En IQ la grandria de transcendncia dels la informaci ha arribat a la saturaci pels estudis coneixements generats

qualitatius tenen a veure amb la riquesa de En el cas de projectes aportada pels casos la informaci que volen sollicitar finanament, termes indeterminats com saturaci o redundncia seleccionats i la capacitat dobservaci sn poc prctics per elaborar el pressupost. En i anlisi dels es recomana definir la que amb la aquesta situaci,investigadors ms mostra mnima basada en els objectius de lestudi i posteriorment grandria de la mostra.
ampliar-la si sescau.

(Patton 1990)

Tipus de dissenys mostrals en estudis qualitatius

Mostreig teric La mostra es dissenya en base al esquema conceptual teric que emmarca lestudi. Les unitats de mostreig es seleccionen seguint tipologies definides conceptualment, amb l'objectiu de recollir la mxima variabilitat discursiva (els diferents significats conceptuals). Requereix una documentaci acurada i la reflexi de lequip investigador respecte els vincles conceptuals entre el fenomen destudi i el procs de selecci de la mostra.

Dissenys mostrals en estudis qualitatius. Exemple de mostreig teric

Prieto MA, Gil E, et al. La perspectiva de los cuidadores informales sobre la atencin domiciliaria. Un estudio cualitativo con ayuda de un programa informtico. Rev Esp Salud Pblica. 2002;76:613-25.

Exemple de disseny de la mostra teric

Accessibilitat baixa Accessibilitat alta (Barcelona) (Girona) Usuaris SUH Usuaris SUAP
SUH H. Figueres residents Llan SUH H. Figueres residents La Jonquera CAP Llan CAP La Jonquera SUH H. Del Mar SUH H. Sant Pau CAP Barceloneta CAP Zona Franca CAP Numncia

Nivell socioeconmic mitj-baix i baix Nivell socioeconmic mitj-alt

Mostra terica: Variables seleccionades: a)Accessibilitat a SUH b)Nivell socioeconmic c)Utilitzaci SUH o SUAP

Tipus de dissenys mostrals en estudis qualitatius

Mostreig opintic. La selecci de les unitats de mostreig es realitza amb criteris explcits ms pragmtics, com ara la facilitat i factibilitat dels contactes, laccessibilitat, etc.

Dissenys mostrals en estudis qualitatius

Flexibilitat del mostreig La mostra pot evolucionar i canviar per mltiples motius: Els informants seleccionats no aporten prou dades pel coneixement profund del problema Sorgeixen nous informats que semblen millors Emergeixen informants que podrien aportar informaci daltres aspectes concrets sobre el tema destudi

Dissenys mostrals en estudis qualitatius

Flexibilitat del mostreig Desprs de recollir les primeres de dades en hem de preguntar: Estem obtenint la informaci buscada? Els informants inclosos sn els millors o nhi ha daltres que serien millors? Hi ha algun aspecte del problema que ha de ser aprofundit a travs dinformants especfics?. Qui sn aquests informants?
REFORMULACI MOSTRAL

Idees clau_1
En investigaci qualitativa (IQ) el disseny s flexible, obert i canviant Els senyals didentitat de la IQ sn la reflexivitat de linvestigador, la flexibilitat i circularitat del procs de recerca Les tcniques de recollida de la informaci no defineixen per si soles la metodologia dun estudi

Idees clau_1
En IQ les mostres es construeixen de forma intencionada i razonada i no de forma razonada, probabilstica o amb criteris de representativitat estadstica La convenincia-pertinena (qualitat de la convenincia-pertinen informaci) i la suficincia (quantitat d sufici informaci) de la mostra sn criterios per valorar la validesa i el rigor de la mostra Les mltiples estratgies de mostratge es poden resumir en dos: mostreig teric i opintic

Tcniques de recollida de la informaci

Tcniques per generar la informaci

Tcniques conversacionals Entrevistes individuals Entrevistes grupals Tcniques biogrfiques Tcniques observacionals Tcniques documentals La conversaci, lobservaci i la lectura de documents sn activitats comuns de la nostra vida diria.

Tipus dentrevistes individuals

Conversacional: Les preguntes sorgeixen espontniament en el context i en el procs natural de la interacci entrevistador-entrevistat. Els temes i les preguntes no estan predeterminades Semiestructurada o basada en un gui: Els temes i, en part, les preguntes estan decidides abans de linici de la mateixa. Lentrevistador pot canviar la seqncia i la formulaci de les preguntes i t total llibertat per aprofundir en les respostes

Tipus dentrevistes individuals

Estructurada oberta: La seqncia i formulaci exacta de les preguntes est preestablerta. Es formulen sempre les mateixes preguntes i en el mateix ordre, per les respostes sn sempre obertes Estructurada tancada: Igual a lanterior en quant a les preguntes per les respostes tamb sn tancades i es trien entre categories de respostes predeterminades

Tipus dentrevistes grupals

Tipus de tcniques Grups focals Caracterstiques diferencials Origen anglosax (Morgan i Kreuger). Interessa ms el punt de vista individual del discurs, sescolta en grup per es parla com entrevistat singular (Canales & Peinado, 1995). La interacci s linstrument per a estimular el discurs individual Desenvolupat a Espanya per Ibaez i Ort. Estudia els espais comuns de les subjectivitats individuals, s a dir la intersubjectivitat del grup. La interacci s en s mateixa una font de dades. Sn conversacions en grup informals que sorgeixen espontniament durant i en el context del treball de camp

Grups de discussi

Entrevistes grupals de camp

Formaci dels grups

Els participants han de ser, fins a cert punt, representants de la poblaci diana esperem que aportin informaci dels principals perfils dopini existents respecte al fenomen destudi. Es defineixen les caracterstiques de segmentaci segons els objectius de lestudi. Saconsella combinar criteris d homogeneitat
(caracterstiques que poden dificultar?? Afavorir?? la interacci grupal) i heterogeneitat (caractersticas que afavoreixen la varietat del discurs)

Grup Focal
N. participants Durada Nombre de grups Localitzaci Incentius Captaci 7-10 persones Aproximadament 1,30 h Saturaci informaci Accs fcil, lloc proper a la comunitat No materials Directament Xarxa informal Informants clau

Criteris davaluaci de les tcniques dobtenci de la informaci

Laproximaci entre investigador i participants s suficient?, s excessiva? S ha valorat la influncia i efectes de lobservador sobre lescenari? Qui ms estava en el camp?. Shan avaluat els efectes de la presncia daltres persones diferents a linvestigador?

Criteris davaluaci de les tcniques dobtenci de la informaci

Les tcniques utilitzades eren adequades al tema destudi? Estan satisfactriament descrites? On es van obtenir les dades i perqu es van seleccionar aquest context/contextos Com es van recollir les dades i perqu (grups focals, entrevistes,...) Com es van registrar les dades i perqu (gravadora, notes,...) Es van modificar les tcniques previstes durant el procs de recollida dinformaci. Perqu?

Tcniques observacionals

Lobservaci s el procs de contemplar, de forma sistemtica i amb deteniment, com es desenvolupa el fenomen social tal com succeix sense distorsionar-ho ni modificar-ho

Tcniques observacionals
Lobjectiu s obtenir informaci sobre un temacontext observant el que succeeix sobre el terreny
s una tcnica que recull dades observant directament el fenomen Observar s, a ms de descriure, entendre all que hi ha al darrere Observar no s noms mirar, sha de buscar Generalment lobservaci es complementa amb entrevistes informals, i anlisi de documents Sn tcniques clau per estudis avaluatius

Com observar?
Per observar amb rigor s necessari planificar, centrar i delimitar progressivament lmbit dobservaci Quan un investigador observa tot parla
Els espais i la seva distribuci Els silencis Els gestos Les situacions Les actituds Lorganitzaci Etc.

Modalitats dobservaci
Posici observador Explicitaci observaci Explicitaci propsit Durada Sistematitzaci Amplitud Investigador com participant Oberta Plena informaci Sessi nica Asistemtica Observaci holstica Focalitzada Amb participaci parcial Uns saben altres no Informaci parcial Com extern Encoberta Sense informaci o falsa Mltiples sessions Sistemtica Selectiva

Planificaci de lobservaci
Qu investigar? Com observar?
Definici del problema Modalitat dobservaci Escenari Amplitud i enfocament Temporalitzaci Tcniques de registre Tcniques d'anlisi

Planificaci

On observar? Qu observar? Quan observar? Com registrar? Com analitzar?

Idees clau_1
Les tcniques de recollida de la informaci ms utilitzades en recerca qualitativa sn: les entrevistes (individuals o grupals), lanlisi de documents i lobservaci. Es proposen obtenir informaci profonda i informaci contextualitzada sense induir les resposte La pregunta plantejada, els objectius de la investigaci i l enfocament teric determinen les decisions respecte a les tcniques de recollida de la informaci ms adients. Sovint es combinen diferents tcniques. tcniques.

Introducci als procediments danlisi

TIPUS DE RESULTATS
Propers a les dades No resultats
No investigaci

Allunyats de les dades Llista de tpics

Investigaci no qualitativa

Agrupaci temtica Exploratori

Descripci conceptual temtica Descriptiu

Resultats Interpretatius Explicatiuinterpretatiu

Investigaci quali

Anlisi i interpretaci de les dades

Les dades dun estudi qualitatiu sn discursos i es presenten com un text narratiu. El procs danlisi consisteix en ordenar, estructurar i donar significat a la informaci obtinguda. En el procediment danlisi es poden diferenciar dos moments: Analtic (qu passa? i com passa?) Explicatiu-interpretatiu (perqu les coses tenen lloc duna determinada manera)

Tipus danlisi
1.Anlisi descriptiu. Descriu el qu es diu, qui ho diu, com ho diu, perqu ho diu (coincideix amb el moment analtic). 2.Anlisi del contingut i del discurs. Ambds tenen orientaci interpretativa per amb diferents graus de profunditat i metodologies. Anlisi del contingut: descriu i interpreta el contingut, per el carcter interpretatiu i el marc teric amb el que lanalista sapropa a les dades, s ms feble. Anlisi del discurs: s orienta a identificar i entendre el procs de comunicaci ms que el discurs. Parteix dun marc teric previ que guia la interpretaci.

Fases de lanlisi del contingut

0. Transcriure les dades literalment utilitzant les paraules i expressions dels participants 1. Preparar el text per treballar: Ordenar i simplificar els textos Elaborar un catleg de temes Confeccionar una sinopsi de les dades individuals i fer un text nic 2. Creaci de categories danlisi: Codificaci. El procs de codificaci pot ser manual o utilitzant un programa informtic Les categories sn significats o elements interpretatius que sextreuen de les dades Poden estar definides a priori, ser obertes i emergir de la lectura dels textos o mixtes.

Fases de lanlisi del contingut

3. Creaci dun marc explicatiu: Anlisi detallat de les diferents categories: propietats, tendncies, relacions... Creaci dhiptesi i agrupaci de les troballes en un marc explicatiu-teric 4. Verificaci i contrast dels resultats Es tracta de tornar al text i contrastar les troballes amb les dades originals Comprovar si el marc teric que sha construt t el valor explicatiu que lanalista li ha assignat.

Anlisis
Cdigos

Dolor cabeza Dolor muela Sangre en orina No entraba aire Dolor ojo ............. Era del herpes Era una diarrea Era del corazn No saba qu tenia

Categora 1
SNTOMAS-SIGNOS// NO OBJETIVABLES SNTOMAS CONOCIDOS// DESCONOCIDOS SINTOMAS GRAVES// NO GRAVES ............ AUTODIAGNOSTICO CLARO UBICACIN CORPORAL AUSENCIA AUTODIAGNSTICO

Categora 2

PERCEPCIN DE SNTOMAS

ELABORACIN O NO DE AUTODIAGNSTICO

Anlisi de textos mitjanant programes informtics

En lactualitat, diversos programes informtics poden ajudar al procs danlisi de textos. Els programes ms coneguts sn: winMAX, NUDIST, ATLAS-ti, NVivo i The Ethnograf Sn especialment tils per a: Organitzar les dades Preparar el text Codificar i segmentar el text Crear les categories Establir relacions entre les categories La seva utilitat s relativa en la fase interpretativa, en la que res pot substituir el procs hum, el contrast, i creativitat de linvestigador s molt necessria.

Idees clau_1
Tots els estudis qualitatius proporcionen una gran quantitat de dades narratives que es presenten com un text. El procs danlisi consisteix en ordenar, estructurar i donar significat a la informaci obtinguda. Lanlisi transforma els texts narratius dades crues en informaci sistemtica i manejable dades tils Els tipus danlisis ms habituals en cincies de la salut i en funci del tractament del llenguatge son:

Anlisi de contingut temtic "qu es diu Anlisi estructural com es diu Anlisi del discurs "perqu es diu

Exercici de lectura crtica de larticle

Maroto-Navarro G et al. Paternidad y servicios de salud. Estudio cualitativo de las experiencias y expectativas de los hombres hacia la atencin sanitaria del embarazo, parto y postparto de sus parejas. Rev Esp Salud Pblica. 2009; 83: 267-278.

Respondre detalladament les preguntes de la guia sobre els segents apartats:

Analitzar i avaluar la metodologia i disseny de lestudi Identificar i analitzar les diferents tcniques dobtenci de dades utilitzades Identificar i valorar els procediments danlisi de les dades

Qualitat i rigor en la recerca qualitativa

Avaluaci de la qualitat i el rigor dels estudis qualitatius

Debat obert i pluridisciplinari amb 4 postures principals 1. Donada la pluralitat de perspectives teriques i metodolgiques no s possible establir criteris davaluaci en recerca qualitativa. 2. La recerca qualitativa sha davaluar amb criteris similars als de la quantitativa (fiabilitat, validesa interna i externa), per adaptats a cada enfocament. 3. La recerca qualitativa sha davaluar amb criteris propis que reflecteixin els senyals didentitat de la recerca qualitativa (Lincoln i Guba, Mays y Pope, Pla, Caldern) 4. Llistes de comprovaci (Checklists) enfocades a la prctica i centrades en aspectes tcnics i de procediments

Criteris de qualitat i rigor dels estudis qualitatius

Qualitativa
Credibilitat Transferibilitat-Aplicabilitat Consistncia-Auditabilitat Confirmabilitat-Neutralitat

Quantitativa
Validesa interna Validesa externa Fiabilitat Objectivitat

Criterios de calidad y rigor en estudios cualitativos

Mays y Pope (2000)
Relevancia Claridad de la pregunta Adecuacin del diseo Descripcin adecuada contexto Adecuacin de la muestra Recogida y anlisis correcto Reflexividad

Caldern (2002)
Relevancia Adecuacin metodolgica y epistemolgica Validez

Reflexividad

Caldern C. Criterios de calidad en la investigacin cualitativa en salud: apuntes para un debate necesario. Rev Esp salud Pblica 2002;76:473-82. Mays N, Pope C. Assessing quality in qualitative research. BMJ 2000; 320:50-2.

Criteris de qualitat i rigor dels estudis qualitatius

Rellevncia: Transcendncia de la investigaci en la
millora del coneixement del fenomen. Aqu sinclou la capacitat de transferir les troballes ms enll del context on sha realitzat lestudi

Adequaci metodolgica i epistemolgica:

Correspondncia entre la pregunta dinvestigaci i la metodologia escollida. Fa mfasi en la importncia de la teoria i l'hbit deliberatiu en la investigaci. Respecte als senyals didentitat de la recerca qualitativa (flexibilitat, reflexivitat, circularitat, dades narratives,...)

Criteris de qualitat i rigor dels estudis qualitatius

les diferents fases de la investigaci, reflectint amb fidelitat el procs, de manera que els resultats puguin ser compartits per tercers. (credibilitat i auditabilitat/replicaci)

Validesa: Desenvolupament rigors i alhora creatiu de

llarg de tot el procs dinvestigaci, incloent la consideraci del seu propi rol i supsits de partida. Mostrar lesfor per reconixer i tenir en compte el seu efecte en la investigaci

Reflexivitat: Conscincia autocrtica dels investigadors al

La reflexivitat
La autoreflexivitat La reflexivitat sobre la relaci investigador-participants La reflexivitat sobre el que ha succet durant el procs de la investigaci
Monitorar les creences, valors i interessos de linvestigador ats que influeixen en lelecci i en els resultats de la investigaci Linvestigador intenta entendre com ell pot influir en la investigaci, posa de manifest la seva influncia i integra aquesta subjectivitat en lestudi Prdua de insight i relacions de poder investigador-investigats

Procediments per controlar els biaixos

Descripci detallada de totes les fases de la investigaci: Descriure el context, informadors,... Disposar de les dades textuals i el procediment danlisi Illustrar els resultats amb textos especfics i rellevants

Procediments per controlar els biaixos

Triangulaci De mtodes i metodologies: obtenir diferents perspectives del fenomen estudiat- combinant diferents mtodes i metodologia qualitativa i quantitativa Triangulaci de les dades utilitzant diferents fonts i informadors Triangulaci dels investigadors diferents investigadors analitzen les mateixes dades.

Procediments per controlar els biaixos: Verificaci

Verificaci dels resultats analtics. Verificaci reflexiva en cada una de les fases de lanlisi Tornar a les dades buscant inconsistncies, contradiccions, casos negatius, excepcions que confirmin o contradiguin els resultats Estar obert i disposat a canviar lexplicaci construda i a buscar altres possibilitats explicatives Verificaci per part dels participants Devoluci dels resultats als investigats per comprovar que linvestigador ha compartit els seus significats

Procediments per controlar els biaixos

Quadern de camp Actitud etnogrfica. Millora la descripci detallada del context i per tant la rellevncia-transferibilitat Dona suport a la reflexivitat, tant a lautoreflexivitat, com a la reflexivitat sobre el que passa en el procs de la investigaci Presencia d un equip investigador Explicitar el rol i posicionament de linvestigador Estimula la reflexivitat i augmenta la validesa

Punts clau
Dificultat per establir criteris de rigor nics per tots els tipus destudis qualitatius Les IQ shan davaluar amb criteris propis i diferenciats de les quantitatives Ladequaci metodolgica i epistemolgica, la rellevncia, la validesa i la flexibilitat sn els criteris de rigor ms utilitzats en el moment actual

Si les he contado todos estos detalles sobre el asteroide B 612, y hasta les he dicho su nmero, es por consideracin a las personas mayores. A los mayores les gustan las cifras. Cuando se les habla de un nuevo amigo, nunca preguntan nada sobre lo esencial. No se les ocurre preguntar: Qu tono tiene su voz? Qu juegos le gustan?... El principito Antoine de Saint-Exupry

Grcies