PROPOSTA PER A UN ESTNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA, I

FONTICA

INSTITUT DESTUDIS CATALANS

SECCI FILOLGICA

PROPOSTA PER A UN ESTNDARD ORAL DE LA LLENGUA CATALANA I

FONTICA

BARCELONA 1999

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana. 1, Fontica. 3a ed. rev. ISBN: 84-7283-319-4 I. Argenter, Joan A., ed. II. Ttol 1. Catal Fontica 804.99-4

Ledici daquest fascicle ha estat a cura de Joan A. Argenter, membre de lInstitut dEstudis Catalans

1999, Institut dEstudis Catalans Editat per lInstitut dEstudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Primera edici: novembre de 1990 Segona edici: juny de 1996, revisada Tercera edici: juny de 1998, revisada Primera reimpressi de la tercera edici: mar de 1999, corregida Tiratge: 1.000 exemplars Compost per Vctor Igual, SL Carrer de Crsega, 237, baixos. 08036 Barcelona Imprs a Limpergraf, SL Polgon industrial Can Salvatella. Carrer de Mogoda, 29-31. 08210 Barber del Valls ISBN: 84-7283-319-4 Dipsit Legal: B. 12242-1999

TAULA

Prtic Introducci 1. Dimensi actual de la llengua oral 2. La varietat estndard 3. Principis generals 4. Carcter flexible de lestndard oral 5. Observacions Fontica 1. Fontica 1.1. Vocalisme 1.1.1. Vocals tniques 1.1.2. Vocals tones 1.1.3. Diftongs 1.2. Consonantisme 1.2.1. Consonants oclusives 1.2.2. Consonants sibilants alveolars 1.2.3. Consonants sibilants palatals 1.2.4. Consonants nasals 1.2.5. Consonants laterals 1.2.6. Consonants vibrants 1.3. Accentuaci 2. Fontica sintctica 2.1. Vocals en contacte 2.2. Consonants finals 2.3. Vocal de suport

7 9 9 9 10 11 12 13 15 15 15 15 17 17 17 18 18 19 19 20 21 23 23 23 24

PRTIC

LInstitut dEstudis Catalans no podia restar indiferent davant el pes creixent de la dimensi oral en la vida de les llenges dins la societat actual. Fidel a la seva trajectria i conscient de la seva responsabilitat, lInstitut inicia avui la publicaci duna normativa establerta per la Secci Filolgica, que ajudi a la realitzaci de la llengua estndard oral i que neutralitzi els factors que la pertorben. La present proposta de catal estndard s una innovaci avui necessria, per que t el seu risc. Per aix aquesta potser no ser encara la versi definitiva, per tal com el temps i lexperincia en seran els millors avaluadors. Aix no obstant, lInstitut confia que els professionals i els usuaris afectats collaboraran a fer que la llengua realment emprada es vagi adaptant a la modalitat descrita ac com a aconsellable. En acomplir la seva tasca, la Secci Filolgica sha sentit encoratjada per les universitats de les terres de llengua catalana, que ja fa temps es manifestaren preocupades perqu la llengua estndard dons entrada a les modalitats principals que la componen. Per sobretot cal posar en relleu la tasca duta a terme darrerament per la Comissi de Seguiment de la Llengua Normativa, integrada per representants de les universitats dAlacant, de Barcelona, Autnoma de Barcelona, de les Illes Balears, de Perpiny i de Valncia. Aquest grup de treball ha fet una feina ben til en el camp de lestndard oral; til i generosa, per tal com nha ofert els resultats a la Secci Filolgica, perqu aquesta els incorpors, en la mesura que fos possible i convenient, al text que havia elaborat. s significatiu que lInstitut hagi pogut comptar amb una collaboraci que, en daltres fases de la seva labor ordenadora de la llengua, hauria estat simplement inimaginable. Tamb han estat preses en consideraci totes les propostes i totes les normes que, a manca fins ara duna normativa especfica, havien anat ela-

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

borant les editorials, els diaris i les revistes, les emissions de radiodifusi i de televisi, etc., aix com el mateix II Congrs Internacional de la Llengua Catalana de 1986. Per aix lInstitut dEstudis Catalans ha pogut elaborar les seves propostes partint dels resultats que es desprenen duna acci compartida per tantes persones i tantes entitats interessades. La conjunci de mires que sha produt permet desperar que totes les persones responsables comprendran labast de la funci que lInstitut ha assumit. Per fi, lInstitut dEstudis Catalans vol palesar tamb el seu agrament a les associacions i organismes, aix com a molts particulars, que li han prestat un suport tan efica com estimulant, i duna manera especial a les conselleries, direccions generals, serveis de llengua i altres entitats semblants de lAdministraci pblica que sencarreguen de promoure i de dur a terme la poltica lingstica que els nostres pasos de llengua catalana necessiten avui.

INTRODUCCI

1. DIMENSI ACTUAL DE LA LLENGUA ORAL En els darrers anys molts estudiosos, preocupats pel futur de la llengua catalana, han fet veure com era de necessari que el catal posses un estndard oral que respongus a les exigncies que la tecnologia dels mitjans de comunicaci audiovisual planteja. En un context social en qu conflueixen factors antagnics, com ara mecanismes promotors de deserci lingstica, duna banda, i, duna altra, expectatives de normalitzaci lingstica, apareix del tot necessari lestabliment dun model supradialectal de llengua oral o varietat estndard. En la normalitzaci lingstica, aquesta varietat estndard hi constitueix un element clau, correlatiu a lestadi de la codificaci. Pel que fa a la llengua catalana, tothom sap que la seva problemtica avui gira sobretot a lentorn dels aspectes ds. I aix ocorre en una poca en qu els grans processos de comunicaci social ja no passen exclusivament per la llengua escrita i es remouen les inquietuds sobre la mena de llengua que cal emprar en cada situaci. Amb el fi de fer front al repte de la normalitzaci, simposa de fixar criteris nous per a adaptar la dinmica de la llengua als mitjans audiovisuals i a les noves tecnologies. 2. LA VARIETAT ESTNDARD Per tant, la normalitzaci del catal exigeix avui assolir la varietat estndard, que es caracteritza pel valor de disponibilitat general dins la prpia comunitat de parlants i pel carcter referencial per a cadascun dels individus de la mateixa comunitat. Lestndard esdev la varietat lingstica informadora per antonomsia de la cultura nacional.

10

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

Si totes les llenges shan anat procurant, sovint noms per vies de fet, una varietat estndard, per a respondre a les exigncies de la comunicaci i a la necessitat de cohesi de les comunitats respectives, el catal hi ha dsser emps, si volem salvar-lo de lacci de mltiples factors que amenacen la seva unitat i pertorben el seu desenvolupament. En definitiva, el projecte global de normalitzaci lingstica reclama voluntat social i decisi institucional, i tamb lelaboraci de propostes tcniques que treguin el mxim profit de tals predisposicions. En aquesta direcci se situa la present iniciativa de lInstitut dEstudis Catalans. 3. PRINCIPIS GENERALS A ning no sescapen la complexitat i les dificultats que cont el projecte que ara exposem, per tampoc no ignorem les magnfiques disponibilitats de la societat catalana per a compartir un objectiu de la transcendncia social de lestndard lingstic. Per damunt de les saludables divergncies puntuals que ha de suscitar la proposta present, confiem que, al capdavall, esdevindr operativa en el propsit central de dinamitzar la dimensi nacional de la llengua catalana. Talment com els models de codificaci lingstica obeeixen a dos tipus bsics, lanomenat unitarista, i el participatiu, tamb els dissenys previstos per a lestndard poden reduir-se a aquestes dues modalitats. Atesa la realitat sociolingstica de la comunitat catalanoparlant, entenem que la proposta ms viable destandarditzaci ha dorientar-se dacord amb els postulats duna normativa composicional, basada en diverses solucions polimrfiques: una varietat de la llengua que contingui suficients elements comuns al diasistema perqu pugui assolir el valor referencial i, alhora, que sigui una varietat no pas monolticament unitarista sin ms aviat mltiple, aix s, que disposi dopcions alternatives dacord amb les grans varietats territorials que configuren lespai catal. Altrament dit: si cal descartar el procediment consistent a privilegiar una modalitat dialectal del catal sobre les altres, no es tracta tampoc de crear una varietat supradialectal elaborada per especialistes duna manera artificiosa, sin ms aviat de reforar els trets que sn comuns a les grans modalitats catalanes dialectals i evitar tot all que pot dificultar la rpida comprensi per part dun auditori de procedncia geogrfica diversa. Aquest s el sentit de les propostes presentades: en efecte, la varietat funcional de lestndard que necessitem no pot entrar en conflicte amb cap de les manifestacions que la variaci geolingstica enriquidora ha produt. Lestndard no t una funci de suplncia o de substituci de cap altra varietat en s, sin que ms aviat ha de contribuir a obtenir un major rendiment del sistema. No s dubts que la prctica pot aconsellar alguns canvis; en realitat lestn-

introducci

11

dard que simplanti ha dsser en definitiva, en gran part, creaci de la dinmica que la mateixa prctica generar; en aquest sentit, els professionals dels mitjans de comunicaci tenen un paper decisiu. Molts pensen que res no es pot planificar pel que fa al llenguatge; aix no s aix, per evidentment lxit duna planificaci depn de lexistncia duna voluntat collectiva. No ens hem de desanimar si les primeres temptatives no obtenen els resultats que voldrem. 4. CARCTER FLEXIBLE DE LESTNDARD ORAL Les propostes que ac es formulen han estat elaborades pensant en un estndard polimrfic i de carcter composicional, dacord amb els principis que han inspirat la normativa catalana, que ha pogut sser assumida sense dificultats pels catalanoparlants arreu. El carcter flexible de les propostes es manifesta sobretot en els aspectes segents: 1) En molts s presentada com del tot admissible la possibilitat que el locutor, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una rea que no sigui lingsticament la seva prpia, pugui continuar emprant determinats trets de la seva modalitat dialectal, fins i tot trets exclusius del seu propi dialecte; generalment es tracta de trets que dins la seva esfera han adquirit un prestigi literari i que no dificulten la comprensi. Els catalanoparlants hem dacostumar-nos a admetre que no tots els locutors professionals emprin una llengua idntica en tots els trets fnics. De fet, sempre hem considerat admissibles un gran nombre de variants. 2) Lestndard que proposem s flexible en un altre sentit: ha semblat bo de distingir entre nivells molt formalitzats i registres menys formals de la llengua. Quan es parla de lestndard es pensa sobretot en els usos lingstics ms formals, i lestndard sidentifica amb un llenguatge ms lgic, ms elaborat i fins i tot ms elegant. Per (deixant a part situacions com les que es poden produir en el teatre o en el cinema, que poden exigir un realisme en la llengua) qualsevol locutor ha de poder disposar dun estndard que pugui sser emprat en entrevistes, presentaci de concursos, dilegs amb lauditori i en totes aquelles altres situacions en qu lespontanetat s tamb un requisit essencial. Lestndard ha de variar dacord amb la situaci en qu en fem s. Ha dsser, per, sempre correcte i no ha de provocar ni incomprensi ni sentiments de rebuig. 3) Dins cadascun dels grans dialectes catalans hi ha una srie de trets que tradicionalment posseeixen un gran prestigi, al costat daltres considerats vulgars o propis de zones molt concretes. Sempre que existeixi una tradici so-

12

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

bre all que podem anomenar el bon s de llengua oral, caldr fomentar-la. s per aix que pensem que quan el qui parla es dirigeix a un auditori lingsticament uniforme, no ha de renunciar a cap dels trets provets de prestigi. Conseqentment, en les propostes formulades, sovint fem referncia a usos propis dmbits restringits al costat dels usos dmbit general. 4) Conv advertir, finalment, que la flexibilitat t unes restriccions: el fet que, fins i tot en el registre ms formal, siguin considerades admissibles un gran nombre de variants no vol dir de cap manera que sen pugui fer un s promiscu. El locutor ha de ser conseqent i actuar dacord amb la seva prpia competncia lingstica; aix vol dir que no ha de barrejar, per exemple, trets fontics i morfolgics propis dels parlars occidentals amb daltres propis dels orientals. 5. OBSERVACIONS Finalment, cal precisar els criteris amb qu han estat establerts els lmits que oposen mbit general a mbit restringit, per una banda, i registre formal a registre informal, per laltra. Com a norma, hem considerat propi de lmbit general qualsevol tret lingstic vigent almenys en dos dels cinc dialectes territorials (aix s, septentrional, baleric, central, nord-occidental i valenci). Rarament un fenomen exclusiu del dialecte central s considerat propi de lmbit general atenent al pes demogrfic i cultural daquest dialecte. Sn considerats propis dun mbit restringit aquells trets caracterstics dun determinat dialecte per provets de prestigi en el seu mbit i que en conseqncia sn recomanables quan la locuci va dirigida a un auditori lingsticament uniforme. Pot semblar sorprenent que quan es parla de lestabliment dun estndard es faci una distinci entre registres formals i informals. I tanmateix aix respon a una realitat social i psicolgica. De fet, el dileg, tant en entrevistes com en enquestes, s un procediment cada dia ms freqent en els mitjans de comunicaci, i per aix en aquest document sovint sha tingut en compte aquesta realitat.

FONTICA

1. FONTICA

1.1. VOCALISME 1.1.1. Vocals tniques s propi de lmbit general el sistema de set vocals diferenciades: a (part), e (b), (cel), i (pi), o (fosc), (port), u (cuc). Tamb s prpia de lmbit general la diferent repartici de les vocals e i que respon als hbits fontics tradicionals dels dos grans grups de parlars catalans (occidentals i orientals): cadena (pronunciat amb e tancada en els parlars occidentals i amb e oberta en els orientals). Tractant-se de cultismes, s igualment prpia de lmbit general la pronunciaci oberta o tancada de les lletres e i o: efecte, problema, docte, zona. En canvi, correspon a lmbit restringit el sistema de vuit vocals diferenciades propi de parlars balerics, les set generals ms la vocal neutra: cadena (pronunciat amb vocal neutra en posici tnica). Tamb s propi de lmbit restringit el sistema de cinc vocals caracterstic del parlar rossellons. 1.1.2. Vocals tones Sn propis de lmbit general els diferents tipus de reduccions sistemtiques que trobem en els parlars catalans: patir, pronunciat amb a (parlars occidentals) o amb (parlars orientals); pesar o gelar, pronunciats amb e (parlars occidentals) o amb (parlars orientals); donar o posar, pronunciats amb o (parlars occidentals i part dels balerics) o amb u (parlars orientals). s admissible en lmbit general la pronunciaci eu o u del pronom ho quan es troba en posici procltica (ho diu), prpia dels parlars occidentals i balerics.
e e e c

16

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

s tamb admissible en aquest mateix mbit la diferenciaci fontica entre el mascul i el femen del sufix -ista: turista, pronunciat turiste (masc.) o turista (fem.), prpia dels parlars occidentals. s tamb admissible en lmbit general noms, per, en registres informals la pronunciaci com a a de la vocal inicial de mots comenats per en-, em-, es-: encetar (pron. ancetar), embut (pron. ambut), escoltar (pron. ascoltar); i tamb la de la e grfica en posici pretnica en alguns mots, com sencer (pron. sancer), lleuger (pron. llauger), resplendor (pron. resplandor), Miquelet (pron. Micalet), que es troben en els parlars occidentals. s admissible en lmbit restringit (parlars balerics) la pronunciaci com a e tancada (en lloc duna vocal neutra) de determinades es grfiques en posici tona: 1) Les vocals radicals dels verbs que tenen una e tancada en les seves formes rizotniques (pecar, pregar, esperar, etc.). 2) Les dels derivats nominals que tenen una correspondncia amb e tnica generalment tancada en els mots primitius corresponents (herbeta, ventada, peuet, etc.). 3) La vocal posttnica dels mots plans acabats en -ec (mnec, crrec, etc.). En lmbit restringit sn tamb admissibles noms, per, en registres informals les oscillacions en el timbre de la -a final (casa), prpies dalguns parlars nord-occidentals. Aix mateix, la supressi de la vocal neutra final de mots esdrixols com histria, prpia de parlars balerics i septentrionals. No sn recomanables: 1) El tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal: giner per gener, quixal per queixal, dij per dej. 2) Les assimilacions o dissimilacions com dicidir per decidir, o vegilar per vigilar. 3) Les caigudes de a o e per contacte amb r: brana per barana, vritat per veritat, fredat per feredat, pr per per. 4) La supressi o addici de a- inicial, en casos com gulla per agulla, vellana per avellana, anou per nou, etc. 5) La substituci de u per o en casos com monicipal per municipal, estodiar per estudiar, etc. 6) La pronunciaci, en els parlars orientals, duna e tancada en comptes duna vocal neutra en la sllaba final de mots cultes com frase, examen, cncer, classe, etc. 7) La pronunciaci, en els parlars orientals, duna a en comptes de la vocal neutra: central (pron. santral). 8) Laddici de sons adventicis entre dues vocals: ideia per idea, dugues per dues, etc.

fontica

17

1.1.3. Diftongs s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals la pronunciaci unisillbica de i seguida duna altra vocal en casos com condici, cincia, etc. No sn recomanables: 1) La reducci de diftongs a una sola vocal: pacncia per pacincia, lluger per lleuger, custi per qesti, coranta per quaranta, cantitat per quantitat, casi per quasi, aiga o aigo per aigua, pasca o pasco per pasqua, etc. 2) La pronunciaci del diftong au en comptes de o en casos com aufegar per ofegar, aulor per olor, etc. 1.2. CONSONANTISME 1.2.1. Consonants oclusives s propi de lmbit general tant pronunciar les oclusives darrere nasal (font, llamp, sang), i t o d darrere l (malalt, Eudald, molt) pronunciaci predominant en els parlars valencians i balerics, com no pronunciar aquests sons fenomen caracterstic de la resta dels parlars catalans. Tamb s prpia de lmbit general tant la pronunciaci oclusiva geminada de la consonant inicial dels grups bl i gl en mots com estable, establir, regla, arreglar predominant en els parlars orientals, com la pronunciaci contnua daquests sons predominant en els parlars occidentals. Tamb sn prpies de lmbit general tant la distinci clara entre b i v, que es mant en determinats parlars valencians i orientals, com la confusi daquests sons en b. s admissible en lmbit restringit, parlars balerics noms, per, en registres informals, la reducci a as-, os- dels grups inicials ads-, abs-, obs- seguits de consonant: ascripci per adscripci, astracte per abstracte, ostacle per obstacle. No sn recomanables: 1) La supressi de la p del grup ps- inicial: psiquiatria, PSUC. 2) La -t adventcia final en certs mots: collgit per collegi, prmit per premi, mart per mar. 3) La pronunciaci com a consonants sordes (p o k, respectivament) de la b i de la g dels grups bl i gl en mots com estable, establir, regla, arreglar. No sn recomanables, doncs, pronunciacions del tipus estapple, reccla, ni estaple, recla. 4) La pronunciaci de la t ortogrfica en mots com setmana o cotna. La pronunciaci recomanable s semmana, conna.

18

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

5) Certes assimilacions al lloc darticulaci de la consonant segent en casos com contatte per contacte, corrutte per corrupte. 6) La caiguda de la -d- intervoclica, caracterstica de parlars valencians: cara per cadira, vespr per vesprada, llauraor per llaurador. 7) La pronunciaci -dat en comptes de -tat, caracterstica de parlars balerics: sociedat per societat, caridat per caritat. 8) Lemmudiment de la g davant la u: aiua per aigua, uardar per guardar. 1.2.2. Consonants sibilants alveolars s propi de lmbit general pronunciar el grup tz del sufix -itz- (protagonitzar) com a dz, o b com a z, caracterstica dels parlars valencians. s admissible en lmbit restringit pronunciar amb sc o b amb xc lincrement dels verbs de la tercera conjugaci (patisca, patixca), caracterstica dels parlars occidentals. s admissible, en el registre informal, la pronunciaci ea del sufix -esa en mots com malesa, pobresa, caracterstica dels parlars valencians. No sn recomanables: 1) La pronunciaci dz en verbs acabats en -isar i derivats: improvitzar per improvisar, matitzaci per matisaci. 2) La pronunciaci sorda de la x del grup ex- seguit de vocal en mots com examen, exacte, xit, exrcit, exhaustiu (en comptes de la pronunciaci adequada gz), o inversament, la pronunciaci sonora del grup de sons representat per la mateixa lletra en mots com axioma, taxi, lxic, mxim, prxim (en comptes de la pronunciaci adequada ks). 3) Diferents tipus de palatalitzacions: xixanta en lloc de seixanta; tretge en lloc de tretze; potxer, moltx, soldatx, cavallx, etc., en lloc de potser, molts, soldats, cavalls. 4) La pronunciaci sorda de la sibilant sonora: sero per zero, possar per posar, transsigir per transigir. 5) La pronunciaci sonora de la sibilant sorda: impresi per impressi, comisari per comissari, duquesa per duquessa. 1.2.3. Consonants sibilants palatals Sn prpies de lmbit general tant la pronunciaci fricativa caracterstica dels parlars orientals com lafricada caracterstica dels parlars occidentals de la sibilant palatal sorda en posici inicial de mot o postconsonntica: xic, xalet, planxar, arxiu.

fontica

19

Sn prpies de lmbit general tant la pronunciaci amb i predominant en els parlars occidentals com sense i predominant en els parlars orientals de la sibilant palatal sorda desprs de vocal: feix, caixa, dibuixar. Sn prpies de lmbit general tant la pronunciaci fricativa predominant en els parlars orientals com la pronunciaci africada sonora predominant en els parlars occidentals del so sibilant palatal sonor: judici, gerani, trajecte, pgina. Tamb s propi de lmbit general pronunciar el so inicial dels mots jo i ja com a consonant prepalatal fricativa sonora, o b com a i. No sn recomanables: 1) La pronunciaci com a s de la sibilant palatal, caracterstica dalguns parlars valencians: caisa per caixa, peis per peix. 2) La pronunciaci africada sorda, caracterstica dels parlars apitxats, del so sibilant palatal sonor: txent per gent, maretxar per marejar, viatxe per viatge. 3) La pronunciaci de la j de les formes -jecc-, -ject- com a i semiconsonant en mots com projecte, injecci, freqent en els parlars valencians. 1.2.4. Consonants nasals No sn recomanables: 1) Lomissi del so nasal que forma part de grups cultes en mots com constituci, institut, transparent. 2) La reducci a una sola m del grup mm en mots com commoure, setmana (pron. semmana), o a una sola n del grup nn en mots com innecessari, cotna (pron. conna), Anna. 1.2.5. Consonants laterals s propi de lmbit general pronunciar palatal o alveolar el so lateral geminat en mots com espatlla, vetllar, motlle. La primera pronunciaci (espall.lla, vell.llar, moll.lle) s caracterstica dels parlars nord-occidentals i centrals, mentre que la segona (espal.la, vel.lar, mol.le) s caracterstica dels parlars valencians i balerics. s admissible en lmbit general no geminar la lateral palatal ll en mots com ratlla, bitllet, butllet, pronunciaci que s caracterstica dels parlars valencians i balerics. s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals pronunciar com a i la ll de mots com cella (pron. ceia), ull (pron. ui), palla

20

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

(pron. paia), pronunciaci que s caracterstica de parlars orientals, singularment balerics. s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals lemmudiment de la l en els mots altre (altra, altres), nosaltres i vosaltres. No sn recomanables: 1) La pronunciaci generalitzada de la ll com a i: igrima per llgrima, poiastre per pollastre, coi per coll. 2) La pronunciaci duna sola l en mots com col.legi, novel.la, il.lustre. 3) La pronunciaci de la l sense ressonncia velar, coincident amb la castellana: mel, paleta, fil. 4) La palatalitzaci de la l- inicial de mots cultes: llgic per lgic, lliberalisme per liberalisme, lliterari per literari. 5) La vocalitzaci de l en casos com aubercoc o ubercoc per albercoc, aubergnia o ubergnia per albergnia, auberg per alberg, aumoina per almoina. 6) La pronunciaci balear l.l del grup rl, que es troba en els parlars balerics: pal.lar per parlar, pel.la per perla. 1.2.6. Consonants vibrants Sn propis de lmbit general tant la pronunciaci de -r etimolgica final de mot, caracterstica de parlars valencians, com lemmudiment daquesta -r en un bon nombre de casos, propi dels altres parlars catalans. s propi de lmbit general pronunciar sense r la primera sllaba del mot arbre. Tamb s propi de lmbit general pronunciar amb r o sense r la primera sllaba de les formes dinfinitiu, futur i condicional (s a dir, les que tenen r en la desinncia) del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre, corprendre. s admissible en lmbit restringit la pronunciaci sense r de la primera sllaba de les formes dinfinitiu, futur i condicional (s a dir, de les que tenen r en la desinncia) del verb perdre, caracterstica dels parlars valencians. s admissible en lmbit restringit noms, per, en registres informals lomissi de la d epenttica (divenres per divendres, tenre per tendre), caracterstica dels parlars balerics i nord-orientals. No sn recomanables: 1) Lomissi de r en casos com poblema per problema, pograma per programa, o com portl per portar-lo, port-la per portar-la, an-hi per anar-hi. 2) Les mettesis de r: frbica per fbrica, preda per pedra. 3) Laddici duna -r al final dalguns mots, com ara dels infinitius de la

fontica

21

segona conjugaci (trurer per traure, crurer per creure) i de certs substantius (cmpter per compte, clzer per calze), practicada en alguns parlars valencians. 1.3. ACCENTUACI s prpia de lmbit restringit laccentuaci de pronoms febles en posici encltica (dur-h, acabar-l), caracterstica de parlars balerics. Tamb s prpia de lmbit restringit laccentuaci com a plans de certs mots esdrixols, com musica per msica, practica per prctica, caracterstica del rossellons. No sn recomanables: 1) El desplaament de laccent, degut a interferncia castellana, en la conjugaci de verbs amb linfinitiu acabat en -iar: estdia per estudia, renncies per renuncies. 2) La dislocaci de laccent en cultismes: telgrama per telegrama, reptil per rptil, atmsfera per atmosfera, textil per txtil.

2. FONTICA SINTCTICA

2.1. VOCALS EN CONTACTE s propi de lmbit general pronunciar en una sola sllaba la vocal final de mot amb la vocal inicial del mot segent, tot fent-hi, o b sinalefa, en casos com que ho sap, qui avisa, alg avisa, espera uns amics, o b elisi duna de les vocals en contacte, en casos com mitj(a) hora, una (e)sperana, ac (e)l portem, alg (e)m visita, agafa (e)l teu. Com a norma, la vocal elidida s una a o una e tones. Si les vocals en contacte sn iguals, tendeixen a reduir-se a una de sola (que es diu, un vi immillorable, un ferro oxidat, cara amable). 2.2. CONSONANTS FINALS s propi de lmbit general regular de la manera segent la sonoritat de les consonants oclusives, fricatives i africades en posici final de mot: a) Les consonants oclusives en posici final de mot es pronuncien sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda: cap, club (pron. clup), fet, fred (pron. fret), cuc, dileg (pron. dilec); cap estret, cap petit, club animat (pron. clup animat), club tancat (pron. clup tancat), fet estrany, fet teatral, fred inslit (pron. fret inslit), fred suau (pron. fret suau), cuc inofensiu, cuc petit, dileg am (pron. dilec am), dileg constructiu (pron. dilec constructiu). En canvi, es pronuncien sonores davant una consonant sonora: cap baix (pron. cab baix), club damics, fet de fang (pron. fed de fang), fred dhivern, cuc de terra (pron. cug de terra), dileg de sords. b) Les consonants fricatives i les africades en posici final de mot es pronuncien sordes quan es troben davant pausa o davant consonant sorda: golf, gos, creix, pots, vaig, despatx; golf tancat, gos petit, creix poc, no pots fer aix, vaig per feina, despatx tancat. En canvi, es pronuncien sonores davant una

24

proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, i

vocal o una consonant sonora: golf estret (pron. golv estret), golf de Roses (pron. golv de Roses), gos afamat (pron. goz afamat), gos de raa (pron. goz de raa), creix a poc a poc (pron. crej a poc a poc), creix de pressa (pron. crej de pressa), no pots anar-hi (pron. no podz anar-hi), no pots deixar-ho (pron. no podz deixar-ho), vaig a casa (pron. vadj a casa), vaig de pressa (pron. vadj de pressa), despatx obert (pron. despadj obert), despatx buit (pron. despadj buit). No sn recomanables: 1) Lomissi de la -b de amb ni de la -t final de certs mots en contacte amb vocal inicial de mot (amb ell, quant s, sant Andreu, cent homes, vint hores). 2) Lafricaci, caracterstica de parlars balerics, que es produeix per contacte entre la sibilant final dun mot i la sibilant inicial del mot segent: tretsenyores per tres senyores, dotxuts per dos xuts. 2.3. VOCAL DE SUPORT s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals ls de la vocal que apareix sovint en la pronunciaci de pronoms febles, en casos com ens e les porta per ens les porta, no us e la donar per no us la donar, portans e la per portans-la, ens e surt per ens surt.