BONES PRCTIQUES INTERNACIONALS DE SUPORT A L'EMPRENEDORIA SOCIAL

NDEX
Prleg Captol 1. Per qu parlem d'emprenedoria social? Breu presentaci de lemprenedoria social Rellevncia dels emprenedors socials per a Catalunya Captol 2. Cm es pot afavorir lemprenedoria social? Tipus de suport als emprenedors socials 1. Formaci i recerca 2. Assessorament 3. Finanament 4. Innovaci 5. Xarxes 6. Difusi Lelecci de les bones prctiques internacionals de suport als emprenedors socials Captol 3. Cm ho estan fent arreu? Formaci i recerca CASE (Duke University) Assessorament Endeavor GSBI (Santa Clara University) Root Cause TRASI Avise IQ Consult Finanament Acumen Fund Echoing Green France Active 7 9 10 13 15 16 18 20 22 23 24 25 26

Primera edici. Barcelona. Gener 2012 Generalitat de Catalunya Disseny i maquetaci: Nuh Project s.c.p. Impressi: Elitegraf D.L.: B-3023-2012

29 30 30 32 32 36 39 42 44 48 52 52 55 59

Recerca I Innovaci OpenIdeo Yoxi Xarxes Ashoka Social Edge The Hub Difusi Ecofashionworld The Tech Awards Suport integral Skoll Foundation Schwabb Foundation The Unreasonable Institute Captol 4. Qu fan i cm treballen alguns emprenedors socials exitosos? CDI Kiva Civic Ventures Teach for America ELVIS & KRESSE ALTERECO Captol 5. L'aposta de la Generalitat de Catalunya pels nous emprenedors socials 1x1 Microcrdit Africa Innova Bee Honey DBS Screening LEstoc Institut Familia i Adopcio Maam Project Obrador Xisqueta Portal Bergueda SOLS Som Energia Cooperativa Trevol Siel Bleu

63 63 66 68 68 71 73 76 76 80 82 82 85 89 95 96 100 104 107 110 112 115 116 118 119 121 122 123 125 127 129 130 132 134 135

PRLEG
El present recull de bones prctiques internacionals de suport a lemprenedoria social s un dels instruments que s'han generat en el marc del Programa d'emprenedoria social a Catalunya. Un programa que es proposa: posicionar, estendre i dinamitzar l'emprenedoria social en el conjunt de la societat catalana, identificar iniciatives emprenedores socials i potenciar-ne la viabilitat, crear un ecosistema que faciliti l'accs a les eines i als recursos per part de les persones emprenedores, com tamb la interacci entre els diferents actors de l'emprenedoria social a Catalunya. Aquest programa, promogut per la Generalitat de Catalunya i amb el finanament del Fons Social Europeu, compta amb la participaci d'institucions i entitats vinculades a la promoci de l'emprenedoria social, a les quals volem aprofitar lavinentesa per agrair la implicaci: Barcelona Activa, ESADE i la Fundaci Seira com a gestores del programa i dinamitzadores de tots els seus continguts; Acci Solidria contra l'Atur, Alumni de la Universitat de Barcelona, Ara_Coop, Crdit Coopratif, Microbank i la Federaci Catalana de Cooperatives de Treball i Fets com a entitats que, a ms del suport, aporten bagatge i coneixements. En el context actual, conflueixen mltiples crisis a les quals les empreses socials poden donar resposta. Les missions dels emprenedors socials sovint responen a les diverses crisis econmiques, socials i ecolgiques que pateixen moltes rees del planeta, tant en pasos desenvolupats com en pasos en via de desenvolupament, des de la fam fins a la discriminaci de determinats collectius, passant per l'escassetat d'aigua o la falta d'accs als serveis financers. La forma innovadora en qu aquestes empreses desenvolupen la seva missi ofereix una oportunitat de diferenciar-se en un entorn altament competitiu, com tamb, potser, de canviar el joc en algunes indstries o aprofitar vetes de mercat desateses fins ara. Finalment, el carcter emprenedor d'aquestes noves organitzacions i el seu bon ritme de creixement ofereixen una esperana de prosperitat i docupaci, en un context de crisi econmica i financera.

Conclusions Glossari Bibliografia

137 138 142

Aix doncs, ara ms que mai, s rellevant limpuls de les empreses socials a Catalunya, tant per lobjectiu econmic de generar ocupaci i creixement, com per la necessitat, encara ms gran en temps de crisi, daportar solucions innovadores als problemes socials i mediambientals. Els emprenedors socials creen empreses i no hi ha dubte que en aquest acte de creaci comparteixen molts aspectes comuns amb els emprenedors de les empreses ordinries, per difereixen en la seva missi fonamental. El motor de la creaci duna empresa social s limpacte social, no laventura empresarial. Aquest fet diferenciador obre noves oportunitats, per tamb presenta dificultats particulars. Per aquest motiu, els emprenedors socials es desenvolupen ms i ms rpid quan compten amb el suport d'institucions que els impulsen i els ajuden a trobar els recursos que els falten. En aquest llibre de bones prctiques en suport dels emprenedors socials, ens centrem a analitzar quins sn els mbits clau en qu els emprenedors socials requereixen suport, i analitzem algunes organitzacions que proporcionen aquest suport amb xit a escala internacional. Esperem que aquest primer recull de casos serveixi dinspiraci per a aquells emprenedors, educadors, finanadors i, en general, persones i institucions motivats per contribuir que aquest sector floreixi al nostre pas.

PER QU PARLEM D'EMPRENEDORIA SOCIAL?

CAPTOL 1

Xavier Lpez Garca Director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autnom de la Generalitat de Catalunya

BREU PRESENTACI DE LEMPRENEDORIA SOCIAL1

Per presentar un llibre de bones prctiques internacionals en el mn de lemprenedoria social, s necessari fer una petita introducci sobre aquesta nova2 rea emergent en el mn de les organitzacions. Duna banda, tant des de lmbit empresarial, format per multitud demprenedors, com des de lmbit acadmic, entre els professors que des de fa anys ensenyen sobre la creaci dempreses, quan alg esmenta la paraula social al costat de la paraula emprenedor arrufen les celles. El motiu s obvi i no els falta ra. La creaci duna empresa t molt de social, els emprenedors contribueixen a crear riquesa per a la societat, faciliten el desenvolupament de nous llocs de treball, innoven, etc. Per qu inventar ara una altra categoria anomenada emprenedor social? Daltra banda, moltes persones que fa anys que treballen en les organitzacions no lucratives es pregunten per qu ara es posa tant dmfasi en lemprenedoria social, quan moltes organitzacions socials fa molts anys que emprenen al nostre pas en moltes rees dintervenci, que van des de projectes mediambientals, passant pel comer just, fins arribar, per exemple, a la inclusi laboral de collectius exclosos. Segurament, tots dos collectius tenen bona part de ra. Per nosaltres, leclosi del concepte demprenedoria social t molt a veure en la necessitat que tenim al segle XXI de donar noves respostes a vells problemes socials i, alhora, de seguir innovant i cercar noves respostes als nous problemes socials. De ben segur que laparici de nous conceptes, de noves rees del coneixement, ens permetran avanar en direccions que fins ara no havem considerat, o redescobrir-ne daltres que havem oblidat. Aquesta s un rea de recerca i de coneixement que, com daltres, t ms tradici en el mn anglosax. Per aix, ens ha semblant escaient facilitar al pblic catal algunes de les bones prctiques internacionals que existeixen, per aprendren. Per, de qu parlem quan diem emprenedoria social? Martin i Osberg (2007) han elaborat una definici demprenedoria social molt concreta, que pot ajudar el lector en aquesta aproximaci al concepte. La definici est formada per tres components: 1. identificaci dun equilibri estable per injust que causa exclusi, marginalitzaci o sofriment a un grup de persones que no tenen els mitjans per aconseguir cap transformaci per si mateixes; 2. identificaci duna oportunitat dintervenir en aquest equilibri injust, a travs del desenvolupament duna proposici de valor, aportant creativitat i acci directa, i posant en dubte lequilibri existent, i 3. creaci dun nou equilibri que alleuja les mancances del grup de persones triat i que, a ms, en eixamplar la soluci, assegura un futur millor per a la societat en conjunt.
1. Per aprofundir en el tema, vegeu el llibre: Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales, de Alfred Vernis y Maria Iglesias. ESADE-Instituto de Innovacin Social, 2010. 2. Alguns defensem que no ns tant de nova, que els emprenedors socials fa anys que existeixen.

Ara b, a partir d'aquests principis, lemprenedoria pot prendre diverses formes, cobrint tota la gamma de grisos que hi pot haver entre l'associaci sense nim de lucre tradicional i l'empresa tradicional. Hartigan i Elkington (2008) defineixen tres categories d'emprenedoria social: lONG palanquejada (leveraged nonprofit venture), l'organitzaci hbrida (hybrid nonprofit venture) i l'empresa social (social business venture). LONG palanquejada (o leveraged non-profit) es refereix a organitzacions sense nim de lucre l'impacte de les quals acostuma a tenir ms abast que el de les ONG tradicionals, i es basen en la innovaci, en un lideratge fort i a posar els beneficiaris al centre de la soluci. Generalment, compleixen les caracterstiques segents: Proveeixen als collectius ms vulnerables econmicament parlant un b pblic al qual normalment no tindrien accs o no es podrien permetre. Tant l'emprenedor com l'organitzaci que crea sn catalitzadors de canvis, amb l'objectiu central d'empoderar els beneficiaris per assumir la responsabilitat de la iniciativa, reforant-ne la seva sostenibilitat a llarg termini. Diversos socis externs hi estan activament involucrats, i donen suport a la iniciativa tant financerament, polticament com en espcies. L'emprenedor fundador es transforma en un mascar de proa, en alguns casos, per al moviment o sector, a mesura que d'altres van assumint responsabilitats i lideratge. Les ONG hbrides representen alguns dels models de negoci ms innovadors per a la creaci de valor social o ambiental. Acostumen a complir les caracterstiques segents: Com en el model 1, pretenen beneficiar poblacions excloses o vulnerables i mal servides pels mercats habituals, per la noci de generar i reinvertir un benefici econmic s que es preveu. L'organitzaci s capa de recuperar una part dels seus costos a travs de la venda de bns o de serveis, i, en el procs, sovint identifiquen nous mercats. L'emprenedor mobilitza fonts d'origen pblic, privat i filantrpic sota diverses formes per sostenir les seves activitats. A mesura que els gestors i els inversors tradicionals s'interessen pels models hbrids, aquests comencen a apropar-se cada cop ms cap a un model d'empresa social. L'empresa social representa lemprenedoria social en el mercat, en qu les persones que posen en marxa una empresa social busquen, per sobre de tot, consumar un impacte social molt definit, per utilitzen els mercats i una activitat empresarial financerament viable per ferho. Els empresaris socials creen empreses, i no hi ha cap mena de dubte que, en aquest acte de creaci, comparteixen molts aspectes comuns amb els emprenedors de les empreses ordinries, per en difereixen respecte de la seva missi fonamental. El motor de la creaci duna empresa social s limpacte social, no laventura empresarial. La distinci fonamental entre emprenedoria i emprenedoria social rau, doncs, en la proposici de valor. Per a una persona emprenedora, la proposici de valor consisteix a servir uns mercats que poden comprar un nou producte o servei, i aquesta proposici est dissenyada per obtenir un benefici per a la persona emprenedora i els seus inversors. En canvi, un emprenedor o emprenedora social t una proposici de valor relacionada amb la creaci duna transformaci positiva a una part de la societat o a la societat en el seu conjunt. I

10

11

aquesta proposici de valor no anticipa, en general, la creaci dun benefici financer per als seus inversors o per a si mateix (almenys a curt termini). Aix no significa que les empreses socials no hagin obtingut benefici o no vulguin obtenir-ne, per aquest benefici no s lobjectiu fonamental i, quan nhi ha, una part important es reinverteix en la empresa per tal dincrementar-ne limpacte social a llarg termini. Aix, les empreses socials que competeixen en el mercat tracten de crear valor econmic i, alhora, valor social. Ara b, ms valor econmic no significa menys valor social, o viceversa, sin que del que es tracta s de trobar un punt dequilibri entre la creaci de valor econmic i de valor social. Aquest equilibri s un dels grans xits de la proposta de valor daquestes organitzacions, i no shi arriba fcilment. Necessita grans dosis de creativitat, dimaginaci i denginy per part dels emprenedors i de les seves organitzacions. En aquest llibre de bones prctiques de suport a l'emprenedoria social no ens centrarem en cap tipus d'emprenedoria social en particular. No obstant aix, les diferents organitzacions presentades s que sovint enfoquen els seus esforos a donar suport a un tipus d'emprenedor o un altre, ats que els reptes als quals s'enfronten poden diferir.

RELLEVNCIA DELS EMPRENEDORS SOCIALS PER A CATALUNYA

En un panell al Skoll Frum per a emprenedors socials,3 Byron Auguste, director executiu de l'Oficina del Sector Social de la consultora McKinsey & Company, examinava la transici de moltes empreses tradicionals cap a la incorporaci explcita d'objectius d'impacte social o mediambiental en els seus models de negoci, aix com la creaci de noves empreses dissenyades des del principi per competir sobre la base daquest impacte, a ms de en preu o en qualitat. El concepte de valor combinat (blended value) s'amplia a mesura que les empreses reconeixen que els retorns socials i mediambientals es poden traduir en beneficis per a la marca, en lleialtat del consumidor, en eficincia de la cadena de valor o motivaci, i en retenci dels seus empleats. En efecte, existeixen avui dia mltiples exemples d'empreses que, des del principi, van ser concebudes i dissenyades amb aquesta finalitat i que, alhora, estan emergint com a competidores rendibles i innovadores en els seus mercats respectius. Per quina diferncia hi ha entre les empreses socials d'altres negocis tradicionals que desenvolupen a posteriori estratgies de responsabilitat social? Quins elements influeixen en l'origen, en l'evoluci i en les caracterstiques d'aquestes empreses, aix com en la seva influncia real? Aquestes preguntes sn especialment interessants en el context actual, en qu conflueixen mltiples crisis a les quals les empreses socials poden donar respostes. En efecte, les missions dels emprenedors socials sovint responen a les diverses crisis econmiques, socials i ecolgiques que pateixen moltes rees del planeta, tant en pasos desenvolupats com en pasos en vies de desenvolupament, des de la fam fins a la discriminaci de determinats collectius, passant per l'escassetat d'aigua o la falta d'accs a serveis financers. La forma innovadora en qu aquestes empreses desenvolupen la seva missi ofereix una oportunitat de diferenciaci en un entorn altament competitiu, aix com, potser, de canviar el joc en certes indstries o aprofitar nnxols de mercat fins avui desatesos. Finalment, el carcter emprenedor d'aquestes noves organitzacions i el seu bon ritme de creixement ofereix una esperana de prosperitat i docupaci en un context de crisi econmica i financera. Aix doncs, ara ms que mai, adquireix rellevncia limpuls de les empreses socials a Catalunya, tant per lobjectiu econmic de generar ocupaci i creixement, com per la necessitat encara ms gran en temps de crisi daportar solucions innovadores als problemes socials i mediambientals als quals Catalunya haur de fer front si vol seguir sent competitiva i mantenir la qualitat de vida dels seus ciutadans. Qu cal, doncs, per donar suport als emprenedors socials existents o potencials, i promoure lxit i lexpansi de les seves idees?

Figura 1: L'emprenedoria social, creadora de valor social i econmic

Valor econmic

Valor social

Font: elaboraci prpia

3. Beyond the Single Bottom Line: Pioneers in Blended Value - Skoll World Forum on Social Entrepreneurship, 15 d'abril de 2010.

12

13

CM ES POT AFAVORIR LEMPRENEDORIA SOCIAL?

CAPTOL 2

TIPUS DE SUPORT ALS EMPRENEDORS SOCIALS

Des de fa un temps es parla de lxit dempreses socials com La Fageda, LOlivera o la Fundaci Santa Teresa del Vendrell.4 Sn organitzacions que tenen un impacte social molt important en els territoris on estan implantades: la Garrotxa, lUrgell i el Baix Peneds respectivament. Han millorat i segueixen millorant la qualitat de vida de moltes persones. Per poder crear aquest valor social va decidir ja fa bastant anys que tamb crearien valor econmic, i actuen proveint productes i serveis al mercat. Mercat que ha reconegut la qualitat dels productes de La Fageda o lOlivera, i dels serveis de la F.Santa Teresa del Vendrell. Ara b, aquest reconeixement va succeir en tots tres casos desprs de ms de vint anys destar operant en el mercat. s molt difcil imaginar-se una empresa tradicional que pogus actuar en el mercat i sobreviure tants anys sense aconseguir una sostenibilitat econmica. Les empreses socials que sha pres com exemple ho han aconseguit grcies a la perseverana en el compliment de la seva missi. Assolir la missi social per la que van nixer fa que sobrevisquin en el mercat, i siguin constants fins que han aconseguit la creaci dun valor econmic. En un primer cop dull, el que no deixa de sorprendre s perqu els costa tan a les empreses socials dassolir la sostenibilitat econmica en el mercat. La resposta intutiva s que no deu ser tan fcil crear valor social i valor econmic. En part, perqu en una missi social, la motivaci darrera per crear valor social fa que molts cops sobliden de la creaci de valor econmic, o el posen en segon pla. Aquesta primera aproximaci intutiva amaga part de la veritat, per cal segurament una anlisi ms pausada al problema, i tractar desbrinar les causes reals del mateix. Per qu a les empreses socials els hi costa tan de trobar la sostenibilitat econmica en el mercat? La resposta pot arribar dels pasos anglosaxons, que porten ms anys treballant sobre el tema. All, les empreses socials han anat creant un ecosistema al llarg dels anys. Bsicament, podrem dir que un ecosistema s una comunitat econmica sostinguda per una base dorganitzacions que interactuen i que giren entorn de la producci de bns i serveis.5 s un concepte que va ms enll dels marcs tradicionals, com el de cadena de valor, cadenes de valor esteses o sistemes de valor.6 Com suggereixen Iansiti & Levien, centenars dorganitzacions diferents, que pertanyen a diferents indstries i sectors, van haver de collaborar per poder utilitzar els ordinadors personals de la manera que es fa a lactualitat. El concepte decosistema destaca la connexi ntima entre una organitzaci i el seu context: en el llarg termini, la manca de progrs en un condiciona el potencial de laltre. Tal com passa en els ecosistemes biolgics, les organitzacions que es mantenen allades tendeixen a ser frgils i vulnerables. Per mantenir vives i fortes, les companyies necessiten integrar-se

amb el seu entorn i evolucionar al seu costat.7 James Moore, que va aplicar aquest concepte a grans corporacions en un marc danlisi que no buscava la inclusi social, conclou: "un restaurant excellent en un venat decadent t moltes probabilitats de fracassar.8 Que en el mn de leducaci te un parallelisme amb aquella dita tan important s necessari tot un poble per educar un noi/a. La metfora de lecosistema ajuda a comunicar de manera clara la complementarietat i interdependncia que existeix entre els membres daquesta comunitat dinteressos. En els ecosistemes biolgics, hi ha una srie de rols que han destar presents perqu el conjunt funcioni. Si aquesta funci no s present, la resta dels seus integrants tindr un inters en generar, pel b de cada un dells. Igual que ocorre en una cursa ciclista en equip, la velocitat del grup est determinada per la del seu membre ms lent. Si la comunitat vol avanar ms rpid, els seus membres ms privilegiats han de prestar atenci als integrants ms febles. Aix doncs, per a que un emprenedor social pugui actuar en el mercat en igualtat de condicions que la resta dempreses necessita lexistncia dun ecosistema demprenedoria social, que consta de almenys aquests 6 elements:

Grfic 2: Elements d'un ecosistema de suport als emprenedors socials

Formaci i Recerca Xarxes Emprenedoria Social Difusi Finanament Assessorament

Innovaci

Font: elaboraci prpia 4. Veure per exemple: Vernis & Iglesias (2010) 5. James, F. Moore, The Death of Competition: Leadership & Strategy in the Age of Business Ecosystems, (Nueva York, NY: HarperBusiness 1966), 26. 6. Michael E. Porter, Competitive advantage: creating and sustaining superior performance (Nueva York, NY: Free Press, 1985). 7. Segurament, es podria argumentar que la idea s bastant antiga, i la trobem ja desenvolupada en l'Edat Mitjana amb el desenvolupament dels gremis a les ciutats. 8. Moore (1966), ob.cit. p3

16

17

Segurament, la majoria daquests elements es troben en un ecosistema empresarial tradicional, per en un ecosistema demprenedoria social tenen una srie despecificitats. Els elements daquests ecosistema han ajudat a ordenar les bones prctiques internacionals que es presenten en el llibre. Per ajudar a illustrar el concepte, en la resta del captol9, es prendra com a exemple el sector de leducaci als Estats Units, una rea en la qual han florit experincies demprenedorias social en els darrers vint anys.10 Organitzacions com les que apareixen en la taula 1 han revolucionat lrea de leducaci als Estats Units. Certament, grcies a aquestes organitzacions i a moltes daltres que han aparegut als Estats Units en el mn de leducaci, la possibilitat de canvi en el sistema educatiu nord-americ est deixant de ser una utopia.11 Per qu aquestes organitzacions han florit als Estats Units i no, per exemple, al nostre pas? El concepte decosistema demprenedoria social ajudar a entendre el perqu. Repassem a continuaci els diferents components.

bueix a lenfortiment institucional. La gesti de les organitzacions del sector, la seva eficincia i eficcia, la capacitat dinnovaci, sn les que permetran que el sector avanci com a tal.

Taula 1: Exemples demprenedoria social en educaci als Estats Units I have a dream www.ihaveadreamfoundation.org Fundada el 1981 Selecciona classes completes descoles pbliques de zones amb recursos escassos i els atorga beques destudi que van des de primria fins a batxillerat. T un enfocament a llarg termini; per aix sinicia des detapes primerenques i va acompanyant els infants al llarg de la seva trajectria escolar, no tan sols per proveir-los lajut financer, sin tamb per desenvolupar habilitats que els permetin lxit acadmic i en la vida. No accepta candidatures a beques personalitzades, sin que tria el grup complet que ajudar. Teach for America www.teachforamerica.org Fundada el 1990 Lorganitzaci contracta graduats universitaris destacats perqu siguin docents durant dos anys en escoles pbliques, de zones urbanes i rurals marginades de tot el pas. Es postula lalumnat de Harvard, Warton, Chicago, etc. Considera que la soluci per acabar amb la inequitat educativa s construir una gran fora de lders en tots els camps; per aix els perfils dels qui participen en el programa sn ben diversos. Jumpstart www.jstart.org Fundada el 1993 Vincula infants de preescolar amb risc dexclusi amb joves universitaris o voluntaris de la comunitat durant tot un any escolar (300 hores aproximadament). Lobjectiu s mantenir una relaci personalitzada enfocada a la lectura i al desenvolupament dhabilitats socials i emocionals. Un infant que ingressa a preescolar provinent dun mbit socioeconmic mitj ha rebut de mitjana 1.700 hores de lectura personalitzada, mentre que un infant amb pocs recursos noms nha rebut 25. Actualment, prop de 12.000 infants han estat beneficiats grcies a la intervenci de prop de 3.100 voluntaris. Jumpstart ha crescut un 30 % de mitjana anual des del 2000, i a ms ha identificat com pot reduir els costos que li implica atendre cada infant. Troops to teachers http://www.ncpublicschools.org/tr oops/overview Fundada el 1993 s un programa federal estatunidenc el propsit del qual s ajudar que militars amb almenys deu anys de servei facin una transici de carrera i es converteixin en mestres o administratius descoles. Des de la seva fundaci ha format i collocat ms de 9.500 veterans.

Les persones emprenedores socials venen de sectors, coneixements i experincies diferents. Shi troba bilegs, psiclegs, metges, mestres, artistes, etc. que en la seva gran majoria no ha tingut experincia prvia dempresa. Per poder actuar en el mercat s necessari entendre b el seu funcionament, i conixer a fons per exemple els sistemes de distribuci i comercialitzaci del producte, o lanlisi financer a curt i llarg termini de lempresa. Encara es troben pocs llocs on es t la sensibilitat suficient per formar a persones que no persegueixen noms el benefici econmic del seu projecte empresarial. Calen doncs centres de recerca que estudin a les empreses lucratives, hbrides o no lucratives que tenen com a objectiu aconseguir un impacte social i econmic a travs dels seus productes, serveis i altres prctiques comercials. Alhora s necessari desenvolupar coneixement, tamb, sobre les entitats que els financen. Per exemple, cal explorar en profunditat com les organitzacions no lucratives estan creant capacitats i utilitzen les prctiques comercials per sostenir el seu creixement O, tamb, entendre totes les qestions relatives a cm les empreses tradicionals tracten daconseguir impacte social, a ms de rendiment financer. Un ecosistema demprenedoria social necessita, doncs, centres de formaci que acompanyin els emprenedors socials en la seva actuaci en el mercat i que ajudin a crear una cultura de sector. Una cultura que, a ms de fer avanar el coneixement de la professi i dels instruments daprenentatge daquesta, tamb fa avanar les organitzacions del sector i contri-

1. Formaci i recerca

9. Una versi preliminar daquestes idees la varem desenvolupar a: El concepto de ecosistema para el emprendimiento social, Vernis, Alfred y Navarro, Clara, Revista Espaola del Tercer Sector, n.17 (2011). 10. Per entendre levoluci recent del sector de leducaci en els darrers anys ha estat de gran utilitat el llibre de Michel R. Sandler (2010) Social Entrepreneurship in Education. 11. Les organitzacions seleccionades en la taula sn noms algunes de les ms interessants. La llista es podria ampliar amb organitzacions com KIPPS, diferents chartered schools (com les de Harlem Academy o Claremont Preparatory School), les Edison Schools, etc.

18

19

New Leaders for new schools http://www.nlns.org/ Fundada el 2000 Organitzaci creada por un grup de lders educatius, poltics i de negocis, sota la premissa que bons directors dirigeixen bones escoles. Per a aix recluta persones amb un lideratge destacat (dins i fora dels districtes escolars) i les forma per ser directores descoles pbliques. El programa de formaci dura tres anys: el primer consisteix en un treball intensiu i prctic, i els dos segents en coaching continu, temps durant el qual els participants del programa desenvolupen les habilitats per detectar les necessitats del seu centre educatiu, guiar i promocionar els seus mestres i mantenir un fort enfocament en lassoliment dobjectius. New Schools for New Orleands http://newschoolsforneworleans.org Fundada el 2006 Lorganitzaci incuba charter schools, modalitat descola pblica als Estats Units que t ms autonomia que les escoles tradicionals, ja que controla el currculum, la contractaci de personal, lestabliment de salaris i la negociaci dels serveis de suport com ara de transport i dalimentaci. A canvi de lautonomia, les escoles charter han de mesurar, complir i publicar els resultats quant a lacompliment dels estudiants, la seguretat, les finances i les prctiques operatives. Lorganitzaci atorga beques, suport estratgic i formaci als emprenedors que vulguin obrir una escola charter. A ms, els brinda assessorament al llarg del temps como una manera de sostenir lestratgia.

Les persones emprenedores socials necessiten que altres organitzacions els acompanyin durant les seves fases de desenvolupament en el mercat. Tractar daglutinar tot el coneixement empresarial internament faria molt difcil la viabilitat econmica de lorganitzaci. En el grfic 3 sha recollit les tres etapes principals del desenvolupament dun projecte demprenedoria social. A altres pasos han aparegut organitzacions que acompanyen als emprenedors socials en cadascuna daquestes etapes.

Grfic 3: Etapes de desenvolupament dun projecte demprenedoria social

En el cas de lecosistema demprenedoria social en leducaci destaca el Programa de Poltica Educativa i Governana (PEPG) de la Universitat de Harvard. El Programa i els investigadors van ser clau en lecosistema. El Programa va ser fundat el 1996, sota la direcci de Paul E. Peterson (Henry Lee Shattuck Profesor de Gobierno). El PEPG va destacar rpidament com un actor important dins el moviment de reforma educativa. Per exemple, va proporcionar beques postdoctorals per a la formaci de joves investigadors que poguessin fer contribucions independents a la recerca acadmica. I, sobretot, va fomentar una comunitat nacional dinvestigadors partidaris de la reforma El PEGP no ha deixat delaborar estudis per obrir cam, que segurament han proporcionat una base cientfica per a les poltiques de reforma educativa dels Estats Units.

Idea

Inici

Desenvolupament

Escala

Font: elaboraci prpia

Les complexitats del mercat son difcils dabastir per una empresa social quan inicia la seva activitat. Estudis de mercat, disseny de producte, campanyes de comunicaci, qualitat de servei, formaci de personal, etc. son moltes coses a les que prestar atenci. I ms si tot aix sha de fer mentre savana sense descuidar la missi social.
20

2. Assessorament

Segurament, per entendre el creixement del sector educatiu dels Estats Units, exemple que estem utilitzant per mostrar la importncia dun ecosistema demprenedoria social, cal parlar de lempresa EduVentures (1993). Lempresa es va crear per servir el mercat de leducaci com a distribudora dinformaci i com a amiga de laltre sector educatiu emprenedor que estava buscant capital per desenvolupar-se. EduVentures va comenar amb tres potes: una recerca duna qualitat excellent i informaci contrastada; un grup de persones preparades que coneixien el sector per assessorar els clients de lempresa, i el desenvolupament dels futurs lders del sector educatiu. EduVentures ha estat present dalguna manera en el desenvolupament de diverses iniciatives demprenedories social en leducaci als Estats Units, ajudant-les activament en la creaci i desprs en el desenvolupament.
21

El finanament s fonamental en qualsevol ecosistema demprenedoria social, si es vol que els emprenedors avancin en el mercat. Aconseguir capital per posar en marxa qualsevol empresa no s gens fcil. Per cada any es creen en el mn moltes empreses. Unes comencen amb capital damics i famlia, altres amb prstecs dels bancs, altres com inversions dempreses ms grans. En el mn de lemprenedoria social, trobar capital llavor per iniciar una aventura empresarial no s gens fcil. Fins ara, els emprenedors socials trobaven una barreja de capital filantrpic dempreses privades, acompanyant de donacions de fundacions, o de diner de les administracions pbliques. Fa un temps han comenat aparixer fons anomenats de capital pacient, o de capital risc social que recolza les iniciatives demprenedoria social en el llarg termini. La principal diferncia del capital risc social o filantrpic amb la filantropia tradicional resideix en dos aspectes. En primer lloc la filantropia tradicional senfoca en el finanament de projectes, no dempreses, s a dir, que no li interessa la sostenibilitat a llarg termini, sino resoldre un problema concret i puntual amb el finanament del projecte. Per contra, el capital risc social o filantrpic es dedica al finanament dempreses, s a dir, que t un inters a llarg termini, i no finana un projecte concret sino la posada en marxa o el creixement de lempresa. En segon lloc, es diferencien s en el valor afegit. La filantropia tradicional dna el finanament al projecte, i partir daquest moment noms fa un seguiment per garantir que els fons shan destinat al que shavia proms. No entra a la manera de gestionar els diners, ni en la formaci o el suport als gestors. No s el seu objectiu ni la seva missi. En canvi, per al capital risc social o filantrpic aplicar les tcniques tradicionals del capital risc, amb una participaci activa i una implicaci en el dia a dia de lempresa quan s necessari, s part del seu fi fundacional. Aix doncs, a altres pasos sestan desenvolupant instruments financers, inspirats en lemprenedoria empresarial, pels emprenedors socials. El concepte de impact investment s cada cop ms utilitzat als Estats Units, i els fons dinversi social tamb estan arribant al nostre pas. Naturalment, la inversi privada en organitzacions deducaci amb nim de lucre era un factor crtic perqu el sector de leducaci es converts en una rea clau de leconomia dels Estats Units. Al final del segle xx hi va haver molta inversi en Internet i educaci; les tecnologies de la informaci i leducaci a distncia es van considerar com la panacea dels problemes de leducaci. Per quan el 2000 va explotar la bombolla especulativa dInternet, aix va afectar fora el sector educatiu. Moltes empreses van perdre grans sumes de diners. Una dcada desprs han aparegut inversors que estan interessats pel sector a llarg termini. Per exemple, el conegut fons Keiretsu dels Estats Units est realitzant inversions en emprenedories del mn de leducaci. El New Schools Ventures Fund s un altre fons que ha establert com a missi transformar leducaci a partir de donar suport a emprenedories del sector.

3. Finanament12

Darrerament es parla molt dinnovaci social, s veritat que sempre sha ents que innovar "s canviar o alterar les coses introduint novetats"13. No s una definici que comporti moltes dificultats. Ara b, quan es posa davant de la paraula social, encara que no s una cosa nova, costa trobar una definici operativa per treballar. Nosaltres la definim com: una combinaci ms efica i eficient dels elements existents en leconomia per solucionar un problema social, que necessita de la capacitat dels implicats, i de la generaci de suports, per poder crear valor sostenible per a tota la societat.14 Peter Drucker (2000), sost en un dels seus ltims escrits que "la innovaci s una funci especfica demprendre" i aquesta pot donar-se en "una empresa o en una organitzaci al servei del pblic. Recrrer a Drucker s til per dues raons: primer, perqu ajuda a aclarir la confusi que existeix en alguna literatura recent sobre emprenedoria social, on aquesta siguala a innovaci social. Tota la innovaci social que es dna en el tercer sector pot ser anomenada, encara que tampoc sigui molt exacte, emprenedoria social, per no tota la innovaci social es dna en el sector de les organitzacions no lucratives. I, segon, Drucker ens explica que els emprenedors sn, entre altres coses, innovadors. Com s ben sabut, la idea demprendre s central en el concepte dinnovaci (Schumpeter 1934): "Lemprenedoria pot ser definida com una nova combinaci dels elements existents en leconomia." Aix doncs, ambds conceptes, emprenedoria i innovaci, tenen una slida literatura acadmica darrere. I, per sort, la literatura ja ha deixat enrere la visi tradicional de la innovaci, on aquesta era vista com el resultat de "genis" o "ments privilegiades". I ha posat lmfasi en que per a la majoria dinnovadors, les innovacions venen com una resposta automtica: sn part del seu sentit com i la seva necessitat demprendre. A ms, cal destacar que cada vegada ms la innovaci es busca en el poder de les masses. En efecte, un nombre creixent diniciatives recorre a plataformes web que promouen la innovaci oberta a partir de concursos, jocs en lnia i altres mitjans innovadors (valgui la redundncia) per aprofitar el poder del coneixement collectiu. Sens dubte, aquesta tendncia respon a les possibilitats tcniques que ofereix la xarxa, i a lexpansi del concepte dinnovaci oberta en diversos mbits de leconomia, per tamb a aquesta democratitzaci de la innovaci fora dels laboratoris. En definitiva, aconseguir una innovaci constant s molt important en lemprenedoria social, per aix existeixen ja centres dedicats a fer avanar aquesta part de lecosistema que estem analitzant. No hi ha dubte que la creaci durant ladministraci Bush dins del Departament dEducaci de lOficina dInnovaci i Millora (OII) va ser un gran ajut a tot lecosistema demprenedo-

4. Innovaci

13. Diccionario de la Lengua Espaola - Vigsima segunda edicin. Real Academia Espaola (octubre de 2002). 12. Per a ms detalls, vegi's: Scarlata, Mariarosa; Alemany, Luisa (2008). Financing Social Entrepreneurs: Philanthropic Venture Capital vs. Foundations. Frontiers of Entrepreneurship Research, vol. 28, nm. 21, art. 8. 14. Per ms informaci veure: Vernis, Alfred. Innovacin social local a travs del mercado en las organizaciones de la sociedad civil en Iberoamrica. N. 13. Revista Espaola del Tercer Sector. Setembre-Desembre 2009.

22

23

ria social en educaci dels Estats Units. LOII fa inversions estratgiques en programes i prctiques educatives innovadores. Actualment, en ladministraci Obama administra ms de 25 programes de subsidis discrecionals a crrec de sis oficines de programes: 1) Programa dEscoles Charter, 2) Fons per a la Millora de lEducaci, 3) Programes de Millora, 4) Opcions dels pares i Informaci, 5) Tecnologia en lEducaci i 6) programes de qualitat del professorat.

letters, i desprs de comunicaci en lnia. A Boston es va crear el 1996 The Greater Boston Education Industry Council (GBEIC), format per les empreses ms importants en el mn de leducaci de Boston, la primera associaci daquesta mena al pas, que va ajudar a avanar molt el sector. Una altra associaci molt important que va ajudar a agrupar molts emprenedors de leducaci va ser lAssociation of Educators in Private Practice (AEPP), que el 2002 es va convertir en lEducation Industry Association (EIA).

Com es veu, un sistema demprenedoria social contempla un grup delements individuals com finanament, formaci, innovaci, acompanyament que es combinen de formes complexes. Cadascun de forma individual potser crear emprenedoria per no ser suficient per mantenir-se. Aqu s on moltes administracions pbliques que tracten de crear ecosistemes demprenedoria sequivoquen, noms tracten de recolzar un o dos daquests elements en lloc de recolzar-los tots duna forma holstica. La creaci de xarxes demprenedors socials formals e informals s molt important pel manteniment del ecosistema en el llarg termini. Igual que la innovaci prov dabaix, i de tot arreu, tamb el suport a un emprenedor social pot provenir de diversos camps, i fins i tot dels mateixos emprenedors socials. Per aquest motiu proliferen les xarxes que promouen els contactes i les relacions personals entre emprenedors, o que posen en contacte emprenedors amb finanadors, tutors experimentats, o estudiants vids de collaborar o investigar sobre les emprenedories socials que floreixen. Dalguna manera, generen espais reals o virtuals de trobada dels membres de lecosistema. Aix, permeten aportar serveis de suport als emprenedors amb un baix cost, basant-se molt en les relacions personals i en la creaci de comunitats caracteritzades per la collaboraci i la confiana, dos trets tpics tamb del sector. Per entendre la importncia daquestes xarxes podem fer servir una altra metfora relacionada amb les cincies naturals. Els ecotons sn les zones de contacte, separaci o transici entre dos ecosistemes diferents. Per als bilegs, els ecotons sn zones despecial inters per la seva riquesa: gaireb sempre hi trobem una concentraci superior despcies prpies de cada ecosistema, aix com espcies niques que noms es troben en aquests ecotons. La tensi que genera el contacte dels dos ecosistemes produeix una riquesa que cap ecosistema pot aconseguir per si mateix. Igualment, quan les xarxes ajunten persones i organitzacions pertanyents a mons diferents, amb diferents llenguatge, cultura, contactes i habilitats, les oportunitats que sobren sn molt superiors. Per perqu aix passi, la tensi entre aquests mons sha de manejar perqu sigui sana i productiva en lloc de convertirse en un obstacle. Per aix proliferen les xarxes per tamb els espais, les metodologies i les tecnologies enfocades a manejar aquestes tensions que es poden generar en un ecosistema tan complex com el de lemprenedoria social. En el cas que estudiem de leducaci als Estats Units, les xarxes es van mostrar crucials per al desenvolupament del sector. Per exemple, The Family Education Network va proveir dinformaci per connectar pares, professors i administradors de collegis per mitj de news-

5. Xarxes15

Als emprenedors i emprenedores socials es agrada dir que estan tots en la mateixa empresa fer del mn un lloc millor que del que lhan trobat per tenen diferents programes, enfocaments diversos. De vegades, entre els emprenedors socials superposen els seus programes i enfocaments, a voltes de forma parallela o oposada entre si, daltres deixen espais visibles que alg ms podria omplir. Per aix comunicar i difondre tot el que passa al voltant de lemprenedoria social s tamb una pea molt import de lecosistema. Per anar creant una cultura demprenedoria social per mantenir i fer crixer aquest esperit emprenedor. I, tamb, per fer aparixer en la societat aquest nou cap del coneixement, i guanyar presncia i suport en la mateixa. Concretament. la difusi permet explicar histories dxit i de fracs dintre de lecosistema de les que totes les parts poden aprendre. Alhora serveix per atreure ms gent amb talent a formar part del ecosistema i fer-lo crixer. La difusi tamb ajuda en un pas amb molts punts demprenedoria sobre el territori mantenir-los informats i connectats entre si, per poder formar xarxes. Aquesta difusi cal adaptar-la al segle XXI, i la utilitzaci de les xarxes social s imprescindible. En aquesta pea del ecosistema, tamb podem aprendre del companys dels Estats Units. Seria molt llarg esmentar totes les organitzacions que han ajudat i estan contribuint a canviar el sistema educatiu als Estats Units. Hem preferit recollir a continuaci, en la taula 2, alguns dels webs ms significatius.16 El nivell dinformaci i les dades que ofereixen aquestes organitzacions sn difcils de trobar a Espanya i a gaireb tots els pasos de la Uni Europea. Taula 2: Organitzacions de recerca i difusi en lrea de leducaci Organitzaci Eduventures American SchoolDirectory (ASD) Education Market Research Simba Information Quality Education data (QED) The Education Industry Web www.Eduventures.com www.asd.com www.educationmarketresearch.com www.simainformation.com www.qeddata.com www.educationindustry.org

6. Difusi

15. Per aprofundir en aquesta idea veure: Isenberg, D. How to Start an entrepreneurial revolution. Harvard Business Review, Gener, 2012.

16. Veure Sandler (2010).

24

25

LELECCI DE LES BONES PRCTIQUES INTERNACIONALS DE SUPORT ALS EMPRENEDORS SOCIALS

Una vegada presentat l'ecosistema que sha utilitzat per ordenar les bones prctiques seleccionades, cal explicar el procs utilitzat per escollir-les. Aquest llibre sha elaborat a partir de la recopilaci, en una base de dades, dels principals recursos de suport a emprenedors socials a nivell internacional, a partir de lexperiencia de lInstitut dInnovaci Social dESADE i als recursos disponibles a la xarxa per tal didentificar eines el ms variades possibles. Com es podr veure, hi ha una forta presncia de models del Regne Unit, dEstats Units o Canad. Lexplicaci radica per una banda en el fet que aquests pasos tenen ms tradici tant dempresa social com dorganitzacions de suport; i daltra banda en la major visibilitat i abast internacional de les organitzacions de suport a emprenedors socials en aquests pasos. No obstant sha procurat incloure tamb altres casos ms propers que puguin tenir major aplicabilitat a Catalunya. Sha cumplimentat principalment a partir de la informaci disponible a les pagines web de cada organitzaci, aix com de la literatura existent i algunes entrevistes. Desprs, sha classificat les organitzacions observades en funci de la seva escalabilitat, s a dir llur capacitat de crixer i abastir un major nombre de beneficiaris; aplicabilitat, s a dir fins a quin punt l'organitzaci ja est a l'abast d'emprenedors socials catalans que se'n puguin beneficiar, i replicabilitat a Catalunya, s a dir la possibilitat de crear organitzacions similars aqu adaptades al context del nostre pas (veure Glossari). Els criteris utilitzats per definir la replicabilitat a Catalunya son els segents: Replicabilitat alta implica els segents criteris: Ja existeix a Catalunya (perque el mateix aplica o perque hi ha una organitzaci amb un model similar) O B Es cumpleixen els criteris seguents: - El model supleix necessitats imperioses per a una part important dels emprenedors socials de Catalunya, com ara: - Accs a finanament - Accs a tutors, mentors, consultors i altres professionals de primer nivell - Suport per escalar/ internacionalitzar-se - Suport per assolir canvis sistemics a partir de la seva experiencia - Desenvolupament de competencies personals i professionals per treballar amb el mercat i liderar organitzacions complexes i creixents - Visibilitat del seu cas, productes, serveis i impacte social - El model requereix o es pot adaptar amb sentit a un territori acotat de la mida de Catalunya - El model requereix un ecosistema de suport que existeix o es pot promoure facilment a Catalunya, com ara persones, collectius o organitzacions amb els recursos necessaris

Replicabilitat mitja implica que: Ja existeix una organitzaci similar pero amb un model diferent, parcial o menys efica O B Els criteris descrits a dalt es compleixen noms en part (per exemple, hi ha dubtes sobre la disponibilitat dun ecosistema financ,ador suficient) Replicabilitat baixa implica que: No existeix cap organitzaci similar I A MES A MS Els criteris exposats a dalt no apliquen al cas

A partir daqu, shan seleccionat vint organitzacions per a la publicaci daquest llibre, en funci del seu inters, i seguint els criteris seguents: Incloure els casos bandera ms exitosos e imprescindibles per l'ecosistema d'emprenedors socials al mn Triar casos que no existeixin ja directament a Catalunya, o labast dels quals, encara que mundial, sigui poc accessible als emprenedors Catalans Triar casos dalta replicabilitat a Catalunya, segons el criteris descrits anteriorment Fer una selecci de casos variats respecte a: - que atenguin a diferents tipus de collectius (per exemple emprenedors joves, adults i jubilats) - que atenguin a empreses en diferents fases (des de la conceptualitzaci o el startup fins a lempresa madura) - que atenguin a organitzacions amb diferents criteris financers (amb o sense nim de lucre) - que aportin suport de diferents tipus (financer, xarxes, talent...)

Seguint aquests criteris, s'han triat exemples illustratius de cada element de l'ecosistema. A ms hem afegit una setena categoria anomenada suport integral, que agrupa aquelles organitzacions que ofereixen suport en totes o gaireb totes les dimensions de l'ecosistema. En efecte, si b observem que les organitzacions de lecosistema de suport a emprenedors socials tendeixen a especialitzar-se i centrar-se noms en aquells mbits on son ms fortes i poden fer una diferncia, algunes organitzacions cubreixen gaireb tot lespectre de suport, amb diferents programes complementaris adreats a oferir a lemprenedor all que pot necessitar en cada moment. Classifiquem aquestes organitzacions sota el nom dorganitzacions de suport integral. Aix no vol dir que ofereixin el 100% dels serveis aqu descrits, ni tampoc que siguin autosuficients. Ms que cap altres, treballen en xarxa per poder aportar suport complementari. Per la seva abici sol ser la de recolzar lemprenedor des del mxim de punts de vista possibles i acompanyar-lo en el seu cam.

26

27

En el captol tres examinem en detall els segents exemples illustratius, escollits entre una llarga llista de bones prctiques internacionals.

Formaci i recerca Assessorament

CASE (Duke University) Endeavour GSBI (Santa Clara University) RootCause TRASI Avise IQ Consult Acumen Fund Echoing Green France Active OpenIdeo Yoxi Ashoka SocialEdge The Hub Ecofashionworld The Tech Awards Skoll Foundation Schwabb Foundation The Unreasonable Institute

Finanament

Innovaci Xarxes

Difusi Suport integral

En el captol quatre mostrem sis exemples illustratius d'empreses socials que s'han beneficiat del suport d'aquest ecosistema. Sn les segents: - CDI - Kiva - Civic Ventures - Teach for America - Elvis & Kresse - Alter Eco Finalment presentem els projectes d'emprenedoria social escollits per rebre el suport de la Generalitat de Catalunya.

CM HO ESTAN FENT ARREU?

En aquest captol presentem una selecci d'organitzacions que representen bones prctiques en cada un dels mbits de l'ecosistema de suport als emprenedors socials. La selecci pretn ser una illustraci i una font de inspiraci respecte a diferents models possibles. Es presenten en forma de fitxa per facilitarne la lectura.

CAPTOL 3

28

FORMACI I RECERCA CASE (Duke University)

Abast actual

Center for the Advancement of Social Entrepreneurship at Duke University (The Fuqua School of Business)

http://www.caseatduke.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Greg Dees, a Duke University Estats Units 2002 Sense nim de lucre

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Beques per a estudiants de MBA que van a treballar al sector social. Formal, com ara cursos per a estudiants de MBA. No. Entre futurs emprenedors (actuals estudiants de MBA); entre escoles de negoci i centres de recerca amb un focus en emprenedoria social. Publicaci de recerca i casos, a escala nacional i internacional, en revistes de prestigi. No identificats. Estudiants de MBA, i per extensi qualsevol persona interessada en la recerca que publiquen. Professors universitaris que assisteixen als seus congressos de recerca. No definida, per la formaci est enfocada sobretot a futurs emprenedors socials en potncia. Estats Units, on acull estudiants i professors darreu del mn. Variable segons el programa.

A travs del desenvolupament dels seus coneixements i els esforos de difusi, han produt ms de vint publicacions, han presentat ms de cinquanta conferncies en universitats i han acollit i reunit alguns dels socis de lescola de negocis, lders dopini i professionals al voltant del tema, amb qu shan convertit en un node important de lecosistema. El seu MBA ha servit ms de 300 estudiants a laula, ha ofert ms de 330.000 dlars en ajuda financera per als titulats de lMBA que volen treballar en el sector social i ha comproms els seus estudiants en projectes i serveis voluntaris amb ms de 50 organitzacions amb fins socials. Tamb han construt relacions slides a travs de la Universitat de Duke i laugment de la visibilitat de CASE a travs duna mplia cobertura meditica. No shan identificat premis, per CASE s reconeguda en el mn acadmic com un dels centres de referncia a escala mundial en aquest mbit.

Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Mecenatge; quotes dels estudiants. CASE pretn crear un sector efectiu demprenedoria social dirigit per individus i organitzacions que comparteixen els valors segents: enfocament en limpacte, primacia de la missi, iniciativa privada, difuminaci dels lmits del sector, orientaci a les oportunitats, innovaci, inventiva. Com qualsevol centre de formaci i recerca, CASE realitza cursos, publica nous coneixements i difon la seva recerca a travs duna mplia xarxa de contactes, basant-se en el prestigi de la Duke University.

Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris

Funcionament

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Baixa. Les places per als programes de formaci de CASE sn limitades. Molt alta. Els estudiants i emprenedors catalans poden accedir a la recerca que publica CASE, i postular-se per cursar els seus cursos. No obstant aix, la millor oportunitat est a replicar el model aqu per donar-hi major accs als catalans, i adaptar la recerca i la formaci a les necessitats locals. Mitjana-alta. Existeix la possibilitat que algun centre universitari catal posi el focus en lemprenedoria social com a tema de recerca i formaci. Finanadors, professors, investigadors, administracions pbliques, emprenedors.

CONCEPTE I ABAST
Concepte Aquest centre liderat per G. Dees s un dels ms prestigiosos a Estats Units sobre lemprenedoria social. Durant els seus primers anys dexistncia CASE sha enfocat a oferir idees davantguarda que liderin el camp creixent de lemprenedoria social. Amb base en les seves investigacions ha desenvolupat un mster en negocis (MBA) dirigit a estudiants i exalumnes interessats a utilitzar les seves habilitats per als negocis amb un impacte social.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

30

31

ASSESSORAMENT ENDEAVOR
www.endeavor.org
Fundadors Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Linda Rottenberg i Peter Kellner Estats Units 1997 Sense nim de lucre Abast actual CAPITAL FINANCER: El 2009 els emprenedors dEndeavor van generar 286 dlars per cada dlar donat a Endeavor. Van mobilitzar capital per valor de 92 milions de dlars el mateix any i van generar uns ingressos de 3.500 milions de dlars (dues terceres parts dels quals desprs diniciar la relaci amb Endeavor). El 95 % de les companyies dEndeavor encara estan operant. Les empreses creixen a una mitjana del 64 % en els dos anys posteriors a la seva relaci amb Endeavor. El 10 % de les empreses dEndeavor shan venut o han sortit a borsa. CAPITAL INTELLECTUAL: Les empreses dEndeavor tenen 814 patents registrades o pendents de resoluci. El 2009 hi va haver 5,4 milions de participants en esdeveniments de les Global Entrepreneurship Week a pasos amb seu dEndeavor. El mateix any el 75 % dels emprenedors dEndeavor van invertir en R+D. Tamb el 2009 es van utilitzar 123 casos sobre Endeavor i els seus emprenedors a les universitats. El centre per a lemprenedoria dalt impacte dEndeavor est desenvolupant deu acords en el seu primer any de vida. El 82 % dels emprenedors dEndeavor han declarat que no haurien conegut el seu mentor sense Endeavor. CAPITAL HUM: El 2009 els emprenedors dEndeavor van crear ms de 130.000 llocs de treball dalta qualitat (les tres quartes parts dels quals generats en el creixement posterior a la relaci amb Endeavor). Les empreses dEndeavor ocupen, de mitjana, 225 persones (2009). Ms de 22.000 candidats han rebut consell professional durant el procs de selecci dEndeavor. Un total de 506 emprenedors dalt impacte han estat seleccionats de 328 companyies. I 86 emprenedors dEndeavor han iniciat una nova companyia desprs de ser seleccionats. CAPITAL SOCIAL: Hi ha 291 emprenedors dEndeavor que han aconsellat o invertit en altres companyies. Els mentors dEndeavor Venture Corps van proporcionar ms de 15.780 hores de tutoria lany 2009. Tamb el 2009, 2,7 milions de persones van participar en iniciatives via el web dEndeavor. I entre el 2009 i el juny del 2010 hi va haver 92 inversors darreu del mn que varen participar al programa Endeavor Mentor Capital. Daltra banda, el 2009 els becaris i eMBA dEndeavor varen passar 432 setmanes fent consultoria local per a emprenedors dEndeavor. CAPITAL CULTURAL: Les empreses dEndeavor donen suport directament a leducaci i la formaci d1,23 milions destudiants i professors. El 2009 el 14 % dels estudiants de primer any de lescola de negocis de Stanford (i el 6 % de Harvard) van demanar el programa eMBA. El mateix any Endeavor va arribar a 495 milions de persones a travs de mitjans de premsa escrita o audiovisual.
33

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua No. No. Mentoring principalment a emprenedors socials dalt impacte. Entre emprenedors, i entre emprenedors i mentors/consultors. Publicaci de casos demprenedors amb xit. No identificats. Emprenedors dalt impacte. Emprenedors que ja operen amb xit en pasos en desenvolupament. La seu principal s a Nova York, per tamb s present en sis pasos dAmrica Llatina (Mxic, Argentina, Brasil, Colmbia, Uruguai i Xile) i t plans destendres a sia. Variable segons necessitats.

Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte La idea dEndeavor s transformar leconomia dels mercats emergents donant suport a emprenedors dalt impacte. En concordana amb aix, identifica emprenedors amb alt potencial, capaos de crear grans empreses que donin feina a un ampli nombre de persones i generin guanys significatius. Envia persones amb talent a donar-los suport (estudiants de MBA principalment) i estableix xarxes de contactes entre ells. Endeavor ajuda emprenedors dalt impacte a desenvolupar el seu potencial, proporcionant una xarxa sense igual dels empresaris experimentats, que proporcionen els ingredients clau per a lxit empresarial: mentors, xarxes, assessorament estratgic i inspiraci.

32

Premis i reconeixements

Endeavor i els seus emprenedors han rebut 401 premis demprenedoria de prestigi.

Aplicabilitat a Catalunya

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Endeavor es finana principalment per mitj de donatius i mecenatge. Els emprenedors dalt impacte sn la clau per al creixement econmic sostingut en els mercats emergents. Sn els empresaris ambiciosos que gestionen les empreses innovadores dalt creixement els qui creen milers de llocs de treball, treuen milions de persones de la pobresa i generen oportunitats illimitades als seus pasos. Sn models que canvien la sort de centenars de milers de persones. Els emprenedors dalt impacte somnien a convertir-se en la prxima histria dxit, per quan es posen en marxa en els pasos emergents senfronten a obstacles considerables per al creixement: el cost del fracs, la manca de models a seguir, lexperincia de gesti limitada, la manca de contactes o mentors, la manca de confiana i un accs limitat al capital intelligent. El model dEndeavor consta de cinc fases: LLANAR en les noves ciutats, regions i pasos. El seu model pull est encapalat pels lders locals del sector privat, que comprometen el seu temps i diners per obrir una filial. SELECCIONAR una cartera demprenedors dalt impacte per impulsar la innovaci, generar models a seguir i maximitzar la creaci de riquesa i docupaci. DONAR SUPORT al creixement de les empreses demprenedors dEndeavor a travs del cicle de vida del seu negoci desenvolupant i proporcionant un conjunt de serveis complets, sense igual i basats en la demanda. MULTIPLICAR limpacte de les empreses dEndeavor, mostrant emprenedors dEndeavor com a icones nacionals per influir en la reforma educativa i la poltica, impulsar el capital de risc local i inspirar daltres a assumir riscos. RETORNAR. Els programes contribueixen a les operacions locals. El seu objectiu s convertir-se en una operaci autosostenible a travs dingressos provinents del mercat i del retorn demprenedors dEndeavor. Replicabilitat a Catalunya

Mitjana. Els catalans poden participar com a consultors amb Endeavor si estan cursant un MBA. No obstant aix, la possibilitat de tenir el suport dEndeavor no existeix ara mateix per a emprenedors amb base a Catalunya. Alta. Hi hauria loportunitat dajudar emprenedors socials catalans a partir destudiants, per exemple, dels nombrosos MBA i altres programes professionals de les nombroses escoles de negocis de qualitat del nostre pas. Xarxes dexperts o estudiants que puguin fer de mentors i consultors. Accs a emprenedors socials. Mecenes o patrocinadors.

Ecosistema necessari

Funcionament

REPLICABILITAT
Escalabilitat Mitjana. Endeavor t un gran poder datracci destudiants interessats a ajudar emprenedors socials. La major dificultat a lhora descalar est en lexpansi a nous territoris, per la necessitat de conixer molt b el context local i de proveir una mnima infraestructura local.
35

34

GSBI (Santa Clara University)

Global Social Benefit Incubator a Santa Clara University

CONCEPTE I ABAST
Concepte El GSBI que dirigeix Jim Koch sha centrat principalment a ser una incubadora/acceleradora dempreses socials arreu del mn. Cada any es trien entre 15-20 candidats que ja han muntat la seva prpia empresa, i sels convida a un curs de quinze dies a Santa Clara. El curs els permet afinar els seus plans de negoci, amb el suport dexperts dempreses de Silicon Valley per fer crixer les iniciatives, i presentar-los a tota la comunitat dinversors dels Estats Units. Des del 2003 han passat per aquest programa 121 emprenedors socials guardonats, que formen part duna xarxa creixent dexalumnes que han trobat el seu cam per crear un mn mes just i sostenible. Premi de la Fundaci Skoll per a lEmprenedoria Social.

http://www.scu.edu/sts/gsbi/
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci James Kock, de Santa Clara University Estats Units 2003 Sense nim de lucre Abast actual

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris No. No reglada per a emprenedors socials darreu del mn. Emprenedors de Silicon Valley fan de tutors per afinar plans de negoci. Entre emprenedors, mentors, finanadors i universitats. Publicaci de casos demprenedors socials. Creaci decosistema. GSBI se centra en les organitzacions amb un equip de lideratge fort que tenen una tecnologia, un producte o un servei provats. Els models de negocis shan de centrar a crear un impacte significatiu sobre importants aspectes socials per a la base de la pirmide (BDP). La inclusi en el programa presencial GSBI s molt competitiva ja que noms poden acollir entre quinze i vint empreses a lany. No hi ha un perfil nic demprenedor social. Cada classe GSBI representa una sorprenent varietat de necessitats, expectatives i reptes heterogenis darreu del mn. Els seus exalumnes representen diverses rees dexperincia dmbit socioeconmic i geogrfic. Sinclouen exalcaldes i presidents duniversitats, graduats recents, executius experimentats i professionals dels sectors pblic, privat i independent. Emprenedors que tenen una tecnologia, un producte o un servei provats. Amb base a Estats Units, el programa est obert a emprenedors darreu del mn. Programa anual. Formaci de quinze dies ms mentoring abans de comenar el programa.

Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost El premi de la Fundaci Skoll per a lEmprenedoria Social ha perms a la GSBI centrar-se en la sistematitzaci i el creixement. Amb la concessi per tres anys d1,08 milions de dlars, la GSBI continuar amb la seva estratgia vertical, ampliant la seva cobertura geogrfica i difonent les llions apreses del programa. Pilars/valors En lexperincia del GSBI els emprenedors socials comparteixen les caracterstiques segents: Centrats en valors. Tenen el desig de corregir preocupacions humanes o socials fonamentals. Holstics. Corregeixen barreres a lalfabetitzaci, el sanejament, laigua potable, laccs equitatiu als mercats mundials i els serveis bsics datenci de la salut duna manera sistemtica. Innovadors. Miren els problemes socials i veuen oportunitats de canvi transformador. Visionaris pragmtics. Compleixen amb la seva visi amb un esperit de collaboraci que es basa en el comproms de les parts interessades i els associats. El programa inclou tres fases: Exercicis de sollicitud en lnia sobre tres exercicis de planificaci de negocis. Aquests es centren a definir el seu mercat objectiu, indicar la seva proposta de valor i refinar el seu model de negoci. Quatre mesos de preparaci a distncia amb els mentors executius per ajudar a preparar el candidat i la seva organitzaci per al programa presencial. Dues setmanes presencials al programa de la Universitat de Santa Clara participant en un intens programa deducaci executiva i sessions de mentoring dissenyades per ajudar a construir organitzacions. El programa residencial culmina amb les

Funcionament

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

36

37

presentacions formals del pla de negoci per als empresaris de Silicon Valley i els inversors de capital de risc. Tots els que participen en els exercicis de planificaci de negocis es beneficiaran de lorientaci i el feedback sobre els seus exercicis de sollicitud. A ms, entre quinze i vint organitzacions sn seleccionades per a una beca completa, per valor de 25.000 dlars (EUA), per participar en quatre mesos de preparaci en lnia i desprs assistir al curs intensiu de dues setmanes en programes de residncia.

ROOT CAUSE
www.rootcause.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Andrew Wolk Estats Units 2004 Lucre o lucre limitat

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. El programa s, per definici, molt personalitzat i a petita escala, per el model s fcilment replicable i permet fer una aliana global de programes semblants. Mitjana. Els emprenedors catalans ja poden accedir a aquest programa; no obstant aix, la limitaci de places ho fa difcil. Es podria aplicar una idea similar portant emprenedors socials a les universitats catalanes per oferir un programa amb un model semblant. Mitjana. Un programa de caracterstiques similars seria replicable, per exemple, en alguna de les nombroses escoles de negocis i universitats dxit a Catalunya. El programa Momentum Project que esta desenvolupant ESADE va en aquesta direcci. Socis institucionals, socis de descobriment (discovery partners), socis dinnovaci (sn un component emergent del programa. Ofereixen als emprenedors socials serveis complementaris per enfortir leficincia operativa, comunicaci, gesti, seguiment dindicadors, suport legal i ajuda en la captaci de capitals). Per exemple, Lex Mundi.

Finanament de les activitats Donacions

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris No. No. Consultoria. Posen en contacte emprenedors, inversors i innovadors a travs del Social Innovation Forum. A Internet via publicacions de molta qualitat. Publicaci de recerca excellent. Actualment treballant molt en recerca dimpacte social (social impact research). Organitzacions i individus amb afany de resoldre problemes socials, independentment que pertanyin al sector pblic, privat o no lucratiu. Indefinida. Estats Units i arreu del mn. Indefinit.

Aplicabilitat a Catalunya

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte s una firma de recerca, consultoria, educaci i disseny de poltiques pbliques, enfocades a qestions de desenvolupament econmic, educaci, medi ambient, salut i atenci sanitria, joventut, famlia i gent gran. Sassocia amb individus i organitzacions variades per generar solucions a problemes socials sense resoldre a travs de la distribuci dels recursos basats en el rendiment.

38

39

Mobilitza i vincula: 1. Emprenedors socials, que demostren enfocaments prometedors per a la soluci de problemes socials. 2. Inversors de gran impacte social, que volen treure el mxim partit dels seus recursos. 3. Innovadors pblics, que treballen dins del govern per permetre la difusi denfocaments deficcia provada. Creen el Social Innovation Forum. Abast actual Xifres no disponibles. No obstant aix, Root Cause s reconeguda com a referncia en el sector tant pels seus casos dxit com per la recerca que fa pblica. No observats.

La collaboraci dins d'una causa social i entre causes sociales permetr maximitzar els recursos i difondre solucions. Root Cause imagina un mn en el qual els tres sectors (governamental, sense nim de lucre i empresarial) treballin junts en un mercat dimpacte social que fomenti la innovaci social i dirigeixi els recursos basats en el rendiment per tal de difondre solucions duradores. A travs de tot el seu treball, sesfora per: Enfocar-se sobretot en el problema social que sest abordant, independentment de lestructura dorganitzaci (govern, amb nim de lucre, sense nim de lucre), lego o lagenda poltica. Adoptar un enfocament rigors, reflexiu i creatiu al treball, que integra una mplia gamma de perspectives. Integrar la prctica, la recerca aplicada i les poltiques pbliques. Adoptar un enfocament empresarial, orientat als objectius de treball, amb un comproms amb la integritat, la diversitat en totes les seves formes i laprenentatge basat en lescolta, lactuaci i la millora contnua dun mateix. Collaborar per donar suport als sistemes nous i existents, les institucions i les infraestructures per tal de proporcionar tot tipus dorganitzacions amb accs a la informaci, el capital i les eines que necessiten per desenvolupar solucions duradores als problemes socials. Funcionament Des de 2004, han treballat en tots els sectors, sense nim de lucre, pblic i empresarial, per proporcionar als lders de tots les habilitats i la informaci que necessiten per aportar solucions del segle XXI als vells problemes socials. Treballen a travs de quatre iniciatives: Consultoria, Recerca dImpacte Social, Frum dInnovaci Social i Innovadors Pblics.

Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Com a organitzaci sense nim de lucre, es finana en part per mitj de donatius, que es poden fer per correu o a travs del web amb quatre estatus diferents: Supporter: 500 $ Catalyst: 1.000 $ Angel: 5.000 $ Lead Angel: 10.000 $. Tamb reben fons de diferents fundacions i organitzacions, i donacions en espcies. El repte: Malgrat els enormes recursos dedicats a resoldre els problemes socials als Estats Units, el progrs continua sent lent i fragmentat. Els recursos actuals no estan sent utilitzats de manera eficient i prou efica, i cap sector t els recursos i els coneixements necessaris per abordar tot sol els problemes socials davui en dia. La soluci: Els lders de tots els sectors han de treballar junts en un nou mercat dimpacte social que fomenti la innovaci social i permeti la collaboraci entre els sectors i les qestions socials per distribuir els recursos en funci del rendiment. Dins daquest mercat dimpacte social emergent: Els lders amb visi de futur en tots els sectors tenen les habilitats i la capacitat dorganitzaci que necessiten per crear un impacte social. La informaci sobre aspectes socials i el desenvolupament de les organitzacions que treballen en qestions socials han destar fcilment disponibles per ajudar els inversors i els professionals a prendre decisions informades. Un nou rol per al govern facilita la collaboraci i proporciona la infraestructura i les poltiques que desencallin el potencial dels sectors, organitzacions i ciutadans en qu els recursos estan vinculats als resultats.

Pilars/valors

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Mitjana. Mitjana. Els innovadors, emprenedors i inversors catalans poden beneficiar-se de la recerca i els serveis de Root Cause. No obstant aix, la llunyania geogrfica pot dificultar segons quin tipus de serveis. Alta. Un model similar podria replicar-se a Catalunya per crear un major contacte entre innovadors, emprenedors i finanadors. El model sense nim de lucre requeriria, per, inversors en el projecte. Xarxa de contactes als tres sectors; inversors que financin les activitats.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

40

41

TRASI
Tools and Resources for Assessing Social Impact (TRASI)

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Funcionament No disponible. No disponible. Base de dades disponible per cercar metodologies.

http://trasi.foundationcenter.org/
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci McKinsey & Co. conjuntament amb the Foundation Center Estats Units No disponible Sense nim de lucre

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. En principi, afegir noves metodologies no hauria de tenir massa complicaci ms enll de la necessitat danalitzar-les seguint els mateixos criteris. No obstant aix, escalar la base de dades per afegir nous criteris davaluaci o traduir-la a altres idiomes pot portar ms complicacions. Els emprenedors i inversors catalans ja tenen accs a TRASI per consultar-ne el contingut en angls. Alta. Es podria, si ms no, traduir el web al catal/castell per fer-lo ms accessible a emprenedors catalans. No obstant aix, actualitzar el web requeriria la dedicaci dexperts o un partenariat amb TRASI per poder aprofitar les seves actualitzacions i simplement traduir-les. Experts en metodologies; partenariat amb McKinsey & Company per a lanlisi.

Finanament de les activitats McKinsey i Foundation Center

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats No. No. Suport tcnic amb relaci a lavaluaci de limpacte social. No. No. No identificats. Qualsevol emprenedor social interessat en metodologies per a lavaluaci de limpacte social. Qualsevol. Arreu del mn. Indefinit.

Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

CONCEPTE I ABAST
Concepte Eines i Recursos per a lAvaluaci dImpacte Social (TRASI) s un projecte conjunt de McKinsey & Co i la Fundaci Center. La base de dades utilitza 18 dimensions per classificar 150 enfocaments per mesurar limpacte social de programes i inversions. Aquest s un recurs excepcional per a les empreses socials per planificar i avaluar el seu impacte social. La metodologia del GSBI (santa Clara University), lSROI Lite, s un exemple dels 150 perfils de mtodes que shi poden trobar. Hi ha 150 metodologies registrades. No identificats.

Abast actual Premis i reconeixements

42

43

AVISE
www.avise.org
Fundador Avise va ser creada a iniciativa de la Caisse des Dpts, amb el suport dels representants ms destacats de leconomia social: CPCA i FONDA, del tercer sector; FNMF, MACIF i la Fondation MACIF, del sector de mutualitats; les Scop, del sector de les cooperatives, i els finanadors daquests sectors: la Fdration Nationale des Caisses dEpargne, el Crdit Cooperatif, IDES i France Active. Frana 2002 Sense finalitat de lucre

Beneficiaris

Lagncia sadrea als desenvolupadors de projectes i als patrocinadors diniciatives en la crulla del desenvolupament social i econmic, com tamb a les seves xarxes; tot i que la seva acci tamb beneficia els departaments dEstat, les autoritats locals, les agncies pbliques i la comunitat empresarial. Des de linici. Frana. Variable segons les necessitats.

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci

CONCEPTE I ABAST
Concepte Centre de recursos transversal que afecta tota lestructura del desenvolupament duna activitat socialment til (associacions, estructures de lIAE, mutualitats, etc.) que, a ms, sigui gestionada segons els principis de democrcia participativa (cooperatives). Des de linici, lobjectiu principal dAvise ha estat facilitar, donar suport i promoure les iniciatives empresarials que contribueixen a laugment del capital social, a la creaci docupaci i a la planificaci dun desenvolupament sostenible. Durant lany 2010, Avise ha iniciat, dissenyat o recolzat ms de vint esdeveniments i produccions, entre els quals destaquen, per exemple, una trobada amb el professor Muhammad Yunus, llanaments de llocs web com www.entrepreneur-social.net, trobades nacionals com IAE i formaci i signatures dacords amb diferents actors nous de leconomia social. Han publicat ms de 120 recursos, tenen sis llocs a Internet que han rebut unes 500.000 visites i, a ms, divulguen cinc diaris que arriben a ms de 20.000 abonats. En vuit anys, 35.000 estructures, que representen ms de 40.000 ocupacions, shan beneficiat de laportaci del DLA (dispositiu local dacompanyament). No identificats.

Finanament de les activitats Finanades pel Fons Social Europeu a Frana

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci No. Per facilita la concessi de prstecs entre els empresaris socials i les entitats finanadores. Perfecciona les prctiques del sector proposant diverses eines: transferncia del know-how, formacions, un servei dinformaci sobre aquest programa i la disposici de les eines dels actors que hi participen (disseny, animaci i la possibilitat de gaudir deines de collaboraci i metodologies). El programa DLA (dispositiu local dacompanyament) s un sistema de suport i dassessorament a les estructures que desenvolupen activitats dutilitat pblica i social. El DLA es basa en un procs dacompanyament voluntari i participatiu, per etapes, i sota un procs collectiu en el qual participen diversos comits. Fomenta xarxes entre tots els actors de leconomia social amb lobjectiu de compartir idees i experincies. Com a centre de recursos, ofereix publicacions (adreades a un pblic general o especfic), butlletins de notcies i enllaos de llocs web. A ms, organitza esdeveniments de sensibilitzaci i promoci daquest tipus diniciatives. Avise estudia, experimenta i acompanya les noves formes dempresa a travs dels projectes que executa, com ara la Fabrique initiatives, estudis regionals dedicats a lIAE, lESS i noves cooperatives; i a travs de les persones responsables per al desenvolupament diniciatives socioeconmiques, com ara lavaluaci de la utilitat social. Abast actual

Assessorament

Xarxes Difusi i comunicaci

Premis i reconeixements

Altres

44

45

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Finanats pel Fons Social Europeu a Frana i els diversos membres dAvise. Avise es basa en un projecte de veritable associaci. Cal destacar com a valors propis: QUE S UNA INICIATIVA EMPRESARIAL TIL. Lempresa deconomia social i solidria contribueix a levoluci saludable, equitativa i sostenible de la societat. Les iniciatives que resulten de lencreuament entre la cosa social i leconmica representen un augment significatiu de locupaci, de la creaci dactivitats i de cohesi social. Es desenvolupa una nova manera demprendre que tendeix a ser ms coneguda, encoratjada i recolzada com un component de la llibertat dempresa i de la responsabilitat social. QUE EST A LAVANTGUARDA DE LA INNOVACI SOCIAL. En les societats desenvolupades, la innovaci no sha de limitar a la innovaci tecnolgica i al capital. La innovaci social t el dret de la ciutadania. Genera les activitats corresponents a les necessitats no satisfetes, posa a les persones en situaci dactors econmics autnoms, inventa noves relacions entre els productors i els consumidors, entre els estalviadors i els empresaris, entre els voluntaris i els empleats. s creadora de riquesa. QUE PROMOU LA COHESI SOCIAL. La cohesi social contribueix al desenvolupament sostenible. Actuar sota el seu nom no significa fer-ho noms a favor dels poders pblics, sin a favor dun grup dactors, empreses, associacions, agents socials i ciutadans que assumeixen llurs responsabilitats socials. Anima i ajuda a la interconnexi de tots els actors de leconomia social per tal de compartir idees i experincies, a ms deines de coproducci i els punts forts o potencials. Com a centre de recursos, Avise proposa un panell de documentaci regularment actualitzada, enriquida i engrandida, que inclou publicacions per al pblic en general o per a un pblic ms especfic, butlletins de notcies i llocs webs. Com a part de la seva missi de promoci diniciatives socioeconmiques, Avise organitza activitats de promoci, com ara esdeveniments dinformaci i sensibilitzaci i promoci daquestes iniciatives. Avise perfecciona les prctiques del sector proposant noves eines, com la transferncia de know-how, formacions, un servei dinformaci sobre aquest programa i la disposici de les eines dels actors que hi participen (disseny, animaci i la possibilitat de gaudir dtils de collaboraci i metodologies).

Avise estudia, experimenta i acompanya les noves formes dempresa a travs dels diferents projectes que executa, com ara la Fabrique initiatives, estudis regionals dedicats a lIAE, lESS i noves cooperatives; i a travs dels subjectes responsables per al desenvolupament diniciatives socioeconmiques, per exemple, lavaluaci de la utilitat social. El programa DLA (dispositiu local dacompanyament) s un sistema de suport i assessorament per a les estructures que desenvolupen activitats dutilitat pblica i social. El DLA es basa en un procs dacompanyament voluntari i participatiu, per etapes, i sota un procs collectiu en el qual participen diversos comits.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Alta, mentre continun rebent fons del Fons Social Europeu a Frana i el suport dels seus membres. Mitjana. Els empresaris socials catalans poden fer s de tots els materials publicats i dels llocs a Internet sempre que entenguin el francs. Alta. En principi, haurien de ser altament replicable tant el centre de recursos com la resta de programes. A ms, atesa lexperincia positiva a Frana, s possible que es pogus finanar tamb a travs del Fons Social Europeu. Tenir el suport dels diferents actors que participen en leconomia social. Fons procedents del Fons Social Europeu.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

Funcionament

46

47

IQ CONSULT
www.iq-consult.com
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Norbert Kunz Alemanya 1994 Sense finalitat de lucre

CONCEPTE I ABAST
Concepte Consult treballa com una agncia dinversi social ubicada a Berln, a lestat federat de Brandenburg i al de Saxnia-Anhalt. Dentre els projectes per als quals treballen podem distingir-ne: Enterability, un servei dassessorament per a persones amb discapacitats que volen obrir el seu propi negoci; Enterprise, assessorament per comenar un negoci, adreat a joves desocupats fins a 27 anys; Entersocial, projecte que promou lemprenedoria social; Social Impakt Lab, en el qual es dna formaci i suport mitjanant el coaching, el co-working i el networking per a emprenedors socials que vulguin comenar un negoci en rees rurals; Kulturgewinn, assessorament empresarial per a artistes i gent que treballa al mn de la cultura, i Lotsendienst Migranten, assessorament per a persones immigrants que vulguin obrir un negoci. Amb el projecte Enterability, cada any suneixen al programa unes cent persones a Berln. Almenys 30 persones amb discapacitats severes estableixen el seu propi negoci acompanyades per Enterability. Pel que fa al projecte Enterprise, IQ Consult ha anat posant en funcionament empreses a Brandenburg des de lany 1999. En collaboraci amb IQ Consult, el concepte sha extrapolat tamb a altres regions. En total, ms de 10.000 joves van rebre suport a partir del projecte Enterprise. El 70 % dels titulars dels negocis encara estan en actiu. Entersocial va comenar el juny del 2010 com a projecte pilot de lrea nord-est de lEstat de Brandenburg. Des daquell moment, molts ms participants shan unit al projecte i shan convertit, aix, en emprenedors socials en rees rurals. Pel que fa al Social Impakt Lab, lelevat nombre de socis a la xarxa, la resposta dels mitjans de comunicaci i la cooperaci amb acadmics i instituts de recerca, com tamb la demanda despai de treball, resulten uns indicadors molt significatius de lxit actual. Des del principi, IQ Consult ha estat involucrada en el camp de la consultoria cultural. Notables artistes, organitzacions i empreses culturals ja han estat clients seus. El 2007 va comenar el projecte Kulturgewinn a lEstat de Brandenburg. Des daleshores, centenars dartistes, dissenyadors, organitzacions culturals sense finalitat de lucre i empreses del sector cultural i creatiu han participat al programa. El projecte Lotsendienst Migranten es va posar en funcionament el maig de 2010. En total, shan dut a terme uns 750 contactes inicials, i hi ha, aproximadament, 450 persones inscrites al programa. Daquestes, 250 han comenat els seus negocis propis, un 50 % dels quals encara existeixen avui dia.
49

Finanament de les activitats Finanats per lEstat alemany, el Fons Social Europeu, governs regionals i diverses fundacions i empreses

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament No, tot i que facilita laccs dels emprenedors a microcrdits. S, fan diverses formacions en alguns dels seus programes. s la base sobre la qual recau lactivitat daquesta organitzaci. Depenent del projecte, fan des de planificacions inicials fins a mentoring professional i coaching, passant pel foment del networking i el suport tcnic, a ms de facilitar laccs a microcrdits. Entre emprenedors, entre emprenedors i altres agents de promoci de lemprenedoria social. No. Sn, a la vegada, membres dAshoka, de CoPIE Tool, de CoPIE II i de From EQUAL to CoPIE; tots, projectes demprenedoria social. Depenent del tipus de projecte, els beneficiaris poden ser: emprenedors amb algun tipus de discapacitat; joves fins a 27 anys; persones provinents de diferents camps socials a les quals els agradaria fer front als problemes existents a la seva regi mitjanant la creaci de conceptes innovadors; emprenedors socials que ja estan operant; artistes i emprenedors del mn de la indstria cultural i creativa, i immigrants residents al lestat federat de Brandenburg. Des de linici. Alemanya, encara que alguns projectes son especfics per a la ciutat de Berln o per a lestat federat de Brandenburg. Variable segons les necessitats. Abast actual

Xarxes Difusi i comunicaci Altres

Beneficiaris

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

48

Premis i reconeixements

Han rebut molts premis i reconeixements, entre els quals: Per al projecte Enterprise: Best Practice OECD (2011) Fundacin Novia Salcedo: Premi Noviasalcedo a lExcellncia. La fundaci basca ha atorgat el premi a Norbert Kunz pel seu esfor contra la desocupaci juvenil (maig, 2011). Schwab Foundation: Norbert Kunz ha estat guardonat per la Schwab Foundation per a lemprenedoria social com a Emprenedor Social dEuropa (juny, 2011) i Emprenedor Social de lany 2010 (desembre, 2010). Pel projecte Enterability: Projectes destacats pel Rat fr Nachhaltige Entwicklung (2008). Per al projecte Enterprise: EU Best Practice (2005 i 2008). Fundacin Bertelsmann: Ha estat guardonat amb el premi Fundacin Bertelsmann pel seu destacat comproms social (febrer, 2009). Ashoka: Norbert Kunz s soci dAshoka. Ashoka s la primera organitzaci sens finalitat de lucre, i la ms gran, que promou lemprenedoria social (2007).

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Funcionament Finanats per lEstat alemany, el Fons Social Europeu, governs regionals i diverses fundacions i empreses. No identificats. El funcionament dIQ Consult s una mica diferent depenent del projecte al qual ens referim, aix: Enterability combina el tradicional assessorament les empreses emergents (coneixement operatiu, posada en funcionament del know-how, microfinances, etc.) amb ofertes especials per a persones amb discapacitats, per compensarne els desavantatges. Els assessors sn conscients de tots els efectes de les discapacitats en la creaci dempreses i, per aix, savaluen totes les implicacions i les conseqncies per al futur del projecte. Ofereix assessorament individual, formacions i seminaris, assessorament per al finanament de la creaci dempreses i activitats de networking. Prendren part s gratut. Enterprise t com a objectiu sensibilitzar els joves per tal que siguin conscients de les possibilitats del treball per compte propi i daltres opcions alternatives docupaci a la seva regi, mostrant-los exemples de joves emprenedors; els ajuda a aconseguir una perspectiva professional segura. Enterprise es basa en lavaluaci de les habilitats especials mitjanat un mtode de perfils especial. Desprs, es crea un horari individual, que es divideix en quatre fases: la formaci,

la planificaci, linici i el creixement. Sobre aquesta base, sofereix un programa modular amb suport especfic, que inclou: espais de treball en equip, assessorament empresarial, qualificaci a travs de seminaris i materials destudi individual, accs a microcrdits, orientaci professional, coaching i una mplia xarxa de creadors dempreses i altres partidaris. Amb el projecte Entersocial, a ms de seguir amb les metodologies habituals, tamb es creen anlisis, lnies dacci, estudis de cas, etc. Igualment, es duen a terme xerrades dexperts i visites destudi. El dileg transnacional sobre el tema ser ampliat i intensificat a travs del projecte. T la intenci danivellar el terreny per a iniciar projectes de cooperaci i projectes conjunts dorganitzacions de Brandenburg amb altres organitzacions europees en vistes a una cooperaci sostenible. Social Impakt Lab, Kulturgewinn i Lotsendienst Migranten comparteixen la mateixa metodologia de posada en marxa i de funcionament que els anteriors projectes, per fan una atenci especial als immigrants, als quals atenen en la seva llengua prpia.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Alta. El model dIQ Consult s escalable sempre que tingui prou fons i pugui identificar suficients oportunitats de inversi. Els emprenedors catalans a Catalunya no tenen accs a IQ Consult, ja que aquesta noms opera a Alemanya. El model, per, seria aplicable. Alta. s especialment interessant el fet de personalitzar els programes per a diferents tipus dactors vulnerables que requereixen ajuda especialitzada, com ara persones discapacitades, joves aturats o immigrants. Actualment, IQ Consult treballa amb el Ministerium fr Arbeit, Soziales, Frauen und Familie i amb el Ministerium fr Wissenschaft, Forschung und Kultur de lestat de Brandenburg; amb el Fons Social Europeu; amb lIntegrationsamt Landesamt fr Gesundheit und Soziales; amb promotors de lemprenedoria social com Ashoka Alemanya, la Schwab Foundation, la ciutat de Potsdam, la Veolia Stiftung, lAuerbach Foundation, lOrkestra-Instituto Vasco de Competitividad, lISCTE-Instituto Universitrio de Lisboa, i diverses empreses. Aix doncs, la seva replicabilitat requereix un suport extens entre organismes pblics, empreses privades i el mn acadmic.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

50

51

FINANAMENT ACUMEN FUND

www.acumenfund.org
Fundadora Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Jacqueline Novogratzl Estats Units 2001 Sense nim de lucre Abast actual Actualment, Acumen Fund ajuda ms de 435 empreses, que conjuntament ajuden ms de 36 milions de persones. Aquestes es concentren actualment a lndia, Pakistan, Kenya, frica de lest, Tanznia, Regne Unit i Estats Units. Mitjanant lavaluaci dindicadors financers, operatius i socials, incloent-hi limpacte ambiental, a travs de la seva cartera, Acumen Fund ha desenvolupat un enfocament integral que comena des del moment diniciar lanlisi duna nova oportunitat dinversi i que acaba quan comparteix els seus resultats i compara el seu exercici amb collegues de la indstria. A ms dun rgid procs de due diligence, Acumen Fund fa un pas addicional mitjanant laplicaci del seu marc de desenvolupament intern anomenat la BACO Best Available Charitable Option (la millor opci disponible caritativa). Mitjanant la comparaci de cada inversi amb una opci de caritat real o hipottica, Acumen Fund pot quantificar limpacte social com cada dlar invertit es compara amb el daltres opcions filantrpiques. No observats. No obstant aix, Acumen Fund s una referncia mundial en la inversi filantrpica. La seva fundadora, Jacqueline Novogratzl, s una conferenciant molt preuada.

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Capital (inversi) que es coneix com a capital pacient. No. Estudiants de MBA en prctiques assessoren els emprenedors sobre el terreny. No. No. No. Emprenedors amb iniciatives per resoldre els problemes de la pobresa global. Els empresaris que Acumen Fund ajuda es centren a oferir serveis essencials aigua, salut, habitatge i energia a preus accessibles per a les persones que guanyen menys de quatre dlars al dia. Inicial. Oficines a Nova York, Hyderabad, Karachi i Nairobi. Variable. Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Capital provinent de Rockefeller Foundation, Cysco Systems Foundation i tres filantrops. Des de llavors, la seva xarxa dinversors i assessors ha crescut per incloure una mplia gamma dindividus i organitzacions que comparteixen la seva creena en ls denfocaments empresarials per resoldre els problemes de la pobresa mundial. Qualsevol rendiment financer que rep es recicla en noves inversions. Amb el temps, el model dinversi dAcumen Fund ha millorat, han construt un equip global de classe mundial amb oficines a quatre pasos i han aprs el que funciona i no funciona en el creixement de les empreses que atenen a persones dingressos baixos. Es recolza en estudiants en prctiques de diferents MBA que ajuden els emprenedors sobre el terreny. Els mercats per si mateixos no poden resoldre els problemes de la pobresa, ni sn la caritat i lajuda suficient per fer front als reptes que enfronten els ms de dos teros de la poblaci mundial que viu en la pobresa. El capital pacient s una tercera via que busca tancar la bretxa entre leficincia i lescala de la perspectiva basada en el mercat i limpacte social de la filantropia pura. Acumen Fund creu que els empresaris pioners sn els que en ltima instncia troben les solucions a la pobresa, i utilitza capital filantrpic per realitzar inversions disciplinades prstecs o capital, no subvencions amb beneficis tant financers com socials.
53

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte El seu postulat s que petites quantitats de capital pacient (patient capital), combinades amb models de negoci adequats, poden crear empreses prsperes que serveixin a un gran nombre de pobres. Per aix, les seves inversions se centren en el lliurament dels bns assequibles i serveis essencials, com salut, aigua, habitatge i energia, a travs denfocaments innovadors, orientats al mercat i a preus accessibles per a les persones que guanyen menys de quatre dlars al dia. La clau s el capital pacient: aquell que saporta a inversions filantrpiques (prstecs, no subvencions) que produeixen un rendiment tant econmic com social. Els rendiments financers sn reutilitzats en noves inversions. Pilars/valors

52

Funcionament

Els compromisos tpics de capital pacient per a una empresa van entre 300.000 i 2.500.000 dlars en fons propis o deute, amb la recuperaci de la inversi o sortida de lempresa en aproximadament cinc a set anys. El capital pacient que proporciona Acumen sacompanya duna mplia gamma de serveis de suport a la gesti de criana de la companyia a escala. Lobjectiu dinvertir capital pacient no s buscar un alt rendiment, sin ms aviat posar en marxa la creaci dempreses que millorin la capacitat dels pobres de viure amb dignitat. El capital pacient es defineix amb les caracterstiques segents: Horitzons a llarg termini per a la inversi. Tolerncia al risc. Objectiu de maximitzar el retorn social, ms que el financer Suport a la gesti per ajudar que els nous models de negoci prosperin. Flexibilitat per tractar destablir associacions amb els governs i les empreses a travs de subsidis i dinversions conjuntes quan fer-ho pugui ser beneficis per als clients dingressos baixos.

ECHOING GREEN
www.echoinggreen.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Lders de General Atlantic LLC Estats Units 1987 Sense nim de lucre

Finanament de les activitats Particular

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats Capital (inversi). Personalitzada. Assistncia tcnica i consultoria. Entre emprenedors. Publicaci de casos. No. Joves emprenedors socials sense experincia provada. Inicial. Arreu del mn. Dos anys.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. El model dAcumen Fund s escalable sempre que tingui prou fons i pugui identificar suficients oportunitats dinversi. Ara mateix els emprenedors catalans no tenen accs als fons dAcumen Fund, tot i que el model seria aplicable. Alta. El model de capital pacient es podria aplicar a molts emprenedors catalans i ser una gran ajuda per escalar el seu impacte social. Es podria crear un fons de capital pacient amb els mateixos principis, aplicat a resoldre problemes a Catalunya. Amplia xarxa dinversors i assessors. Prou empreses socials amb perspectives de rendiment econmic a mitj/llarg termini.

Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya

CONCEPTE I ABAST
Concepte Per accelerar el canvi social, Echoing Green inverteix i dna suport a destacats emprenedors socials emergents per posar en marxa noves organitzacions que ofereixin solucions audaces i dalt impacte. A travs dun programa de beques de dos anys, ajuda la seva xarxa de visionaris a desenvolupar noves solucions als problemes ms difcils de la societat. Aquests emprenedors socials i les seves organitzacions treballen per resoldre les desigualtats socials, ambientals, econmiques i poltiques profundament arrelades, per garantir la igualtat doportunitats i per ajudar totes les persones a assolir el seu potencial. Escala: Fins ara, Echoing Green ha invertit gaireb 30 milions de dlars en donacions llavor a prop de 500 emprenedors socials. Els seus becaris han provocat el canvi social en quarantados pasos darreu del mn.
55

Ecosistema necessari

Abast actual

54

Retorn de la inversi: En dos anys, els becaris dEchoing Green atreuen inversions per un valor tres vegades superior al donatiu dEchoing Green. Cinc anys desprs de la finalitzaci de la seva beca, les organitzacions finanades per Echoing Green han atret inversions equivalents a 37 vegades el capital llavor dEchoing Green Segons un estudi realitzat el 2004, les organitzacions dels becaris dEchoing Green van recaptar aproximadament 930 milions de dlars per ajudar la seva feina un retorn de la inversi de quaranta-quatre vegades la inversi inicial. Llanament dorganitzacions construdes per tenir impacte: En dos anys, el 58 per cent de les organitzacions dEchoing Green tenen pressupostos de ms de 100.000 dlars, en comparaci amb el 43 per cent de les organitzacions comparables. En dos anys, el 86 per cent dels becaris dEchoing Green contracten com a mnim un membre del personal addicional, en comparaci amb el 75 per cent de les organitzacions comparables. Creaci de solucions a llarg termini: Aproximadament dues de cada tres organitzacions fundades a travs duna inversi dEchoing Green arriben a la sostenibilitat. De les organitzacions sense la participaci de companys de curs, el 75 per cent continuen prosperant sota un nou lideratge. Echoing Green tamb avalua la difusi didees dels seus becaris com les seves idees innovadores, els models o les estratgies per al canvi social els adopten, adapten i desenvolupen altres institucions i, finalment, sn considerats una prctica corrent. Premis i reconeixements No observats.

prenedors socials presenten un grau extremadament alt de passi i comproms amb les seves idees. Com a resultat, es mantenen ferms en la realitzaci de la seva visi, per tamb romanen malleables per tal denfrontar-se als obstacles. Els emprenedors socials sn ponts extraordinaris. Ells tenen la gran capacitat dinvolucrar profundament mltiples i diversos actors en el seu treball, que atrau igualment els lders empresarials, pblics i sense nim de lucre. 2. Els emprenedors socials necessiten un suport i una xarxa forta per tenir xit El treball per al canvi social s moltes vegades solitari i difcil i ms enll de la capacitat de qualsevol individu, especialment durant la seva fase inicial. Una forta xarxa de suport s fonamental per a la feina dels grans lders socials i lampliaci del seu impacte. 3. Es requereix assumir ms riscos en el sector filantrpic per impulsar el canvi social veritable Lesperit empresarial que sempre ha impulsat el creixement econmic als EUA i arreu del mn ha de ser portat al sector social. El canvi social es crea mitjanant el desenvolupament de nous enfocaments que abordin les causes fonamentals. Al llarg de la histria, les idees innovadores i el canvi social tendeixen a provenir dels sectors marginals de la societat. Les noves organitzacions, sense restriccions per la tradici, sovint sn ms capaces de desafiar lstatu quo. Funcionament Igual que algunes empreses de capital de risc, es consideren a si mateixos inversors actius, no noms proporcionant finanament, sin tamb ajudant els seus emprenedors socials que arribin el seu mxim potencial a travs duna gamma de serveis de suport, que inclou formaci, oportunitats, consultoria... De la mateixa manera, consideren els seus becaris com a socis dinversi, amb els quals collaboren, per construir i fer crixer les seves organitzacions, i amb els quals esperen tenir una relaci a llarg termini. Com fan la diferncia: Identifiquen visionaris: A travs del seu procs de selecci de diversos nivells, Echoing Green identifica emprenedors socials amb talent, per sense experincia provada, que es dediquen a abordar les causes profundes dels problemes socials. Aposten per la innovaci: Ofereixen beques llavor per ajudar els seus becaris a transformar idees innovadores en acci. Mitjanant laplicaci de principis empresarials a la inversi social, ajuden a llanar organitzacions davantguarda que transformen les comunitats. Proporcionen suport prctic: Es presta assistncia tcnica i de consultes per ajudar els nous lders a construir organit57

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Echoing Green es finana amb el suport de les contribucions privades de corporacions, fundacions i individus. Echoing Green ha modelat el seu programa de beques al voltant del seu enfocament per al canvi social: 1. Els emprenedors socials tenen un paper vital en la promoci de canvis socials La propera gran idea per al canvi social vindr duna slida gamma de nous lders amb solucions innovadores. Els em-

56

zacions, augmentar la capacitat de la seva organitzaci i administrar el creixement. Tamb faciliten aprenentatge peer to peer (entre becaris) per millorar les habilitats de lideratge i assegurar la sostenibilitat de lorganitzaci. Connecten les persones: Aprofiten lexperincia i la percia de la seva xarxa global demprenedors socials per compartir les millors prctiques i garantir lxit de tots.

FRANCE ACTIVE
www.franceactive.org
Fundador La Caisse des Dpts et Consignations, la Fondation de France, el Crdit Coopratif, la Fondation Macif i lAgence Nationale pour la Cration dEntreprises. Frana 1988 Sense finalitat de lucre

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Mitjana. Els emprenedors catalans ja poden accedir a Echoing Green. Es podria replicar un model similar, o ajudar emprenedors catalans per presentar-se a Echoing Green. Mitjana. Finanadors.

Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci

Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari

Finanament de les activitats Assignacions dels membres fundadors; cotitzacions i drets dentrada dels membres; ingressos pel mecenatge; ajudes pbliques de lEstat, dels organismes regionals i de la Comunitat Europea; emissi de ttols i valors mobiliaris; aportacions, i recursos que genera el resultat de les seves activitats.

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Proveeix un fons de suport per a les empreses solidries i per a associacions. No. Sestableix, a linici, el pla de negoci per a lempresa (estudi de mercat, previsions dingressos, necessitats de finanament...). Savalua la viabilitat del projecte i sen valida la facticitat. Una vegada aprovat, lacompanyament continua durant tota lexecuci del projecte. Entre emprenedors, entre emprenedors i entitats bancries, entre emprenedors i institucions pbliques, i entre emprenedors i organismes dacompanyament. Publicaci en linforme anual de casos demprenedors amb xit. Ajuden als emprenedors a aconseguir un prstec amb unes condicions favorables. Els emprenedors socials o aquells que afavoreixen lactivaci dels demandants docupaci, els beneficiaris de les prestacions socials mnimes, els discapacitats, els joves, les dones i la gent gran. Des de linici. Frana, en quaranta fons territorials. Variable segons les necessitats.
59

Xarxes

Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats
58

CONCEPTE I ABAST
Concepte France Active treballa a favor de la solidaritat i de locupaci, sobretot amb les persones ms allunyades del mn laboral (demandants docupaci, beneficiaris de prestacions socials mnimes, persones discapacitades, joves, dones i gent gran). Dna suport, per una banda, a les empreses socials o solidries que creen o consoliden llocs de feina i, per laltra, a les persones en dificultats ms importants que volen crear el seu propi negoci. Els ofereix una expertesa financera que els permet donar viabilitat al seu projecte i accedir als canals bancaris i financers que existeixen. El 2010, France Active va mobilitzar 180 milions deuros a favor de leconomia social i solidria a Frana, un 45 % ms que lany 2009. Aquests fons han irrigat una economia propera que ha perms la creaci o la consolidaci de prop de 30.000 llocs de treball, un 40 % ms que el 2009. Dels 180 milions deuros, 113,5 milions els han atorgat els bancs a les persones amb dificultats, directament, per tal que trobessin la seva prpia ocupaci a travs de la garantia bancria presentada per France Active. Amb aquests resultats, se sumen prop de 27 milions deuros mobilitzats per France Active en el dispositiu NACRE (Nouvel Accompagnement la Cration et la Reprise dEntreprise). En total, dels demandants docupaci que shan beneficiat dun prstec bancari a Frana durant el 2010, un de cada quatre ho ha fet per mitj de France Active. Shan creat, aix, ms de 8.800 llocs de treball. Al mateix temps, France Active ha continuat amb el seu suport a les empreses socials i solidries, i ha mobilitzat ms de 41 milions deuros en estalvis solidaris i fons pblics. 884 empreses shan beneficiat del seu suport, i shan finanat 6.774 projectes, un 30,8 % ms que el 2009. Tot aix lha convertit en lempresa lder demprenedoria social a Frana. No identificats.

tamb aporti un percentatge de la inversi en seguretat social a aquest mecanisme. El fet dobligar per llei a proporcionar unes alternatives solidries per a aquestes inversions ha fet augmentar considerablement els fons disponibles per a les empreses socials i de reinserci a Frana. Una bona part daquests fons es canalitzen via France Active. Pilars/valors SOLIDARITAT. Com a primer finanador de leconomia solidria a Frana, France Active es compromet a treballar cada dia per a una economia ms social i solidria. Mitjanant els seus recursos ajuda a enfortir la cohesi social. PROXIMITAT. La xarxa de France Active permet acompanyar els caps dels projectes amb una xarxa internacional per amb arrels locals. Com que estan dividits per fons territorials, poden fer un assessorament ms proper. PROFESSIONALITAT. Grcies a la qualitat, la seriositat i la professionalitat dels equips de la xarxa, el 80 % de les empreses finanades per France Active superen els cinc primers anys dexistncia i de funcionament. La seva filosofia s una prctica tica i solidria del finanament de les empreses. Per finanar iniciatives que generen ocupaci, la xarxa de France Active ofereix suport als projectes en tres passos: 1. EXPERTS EN MATRIA FINANCERA - INICI. Desprs destablir el pla de negoci (estudi de mercat, previsi dingressos, de les necessitats de finanament...), el promotor del projecte sallotja dintre duna xarxa del Fons territorial de France Active. - EXPERINCIA. El cap de projecte responsable del cas navalua la viabilitat i la facticitat. - AJUDA PER AL SUPORT FINANCER. Dna ajuda, si cal, per muntar el pla de finanament. Per a aix, mobilitza les eines financeres ms adequades al projecte. 2. LES FINANCES I LA INTERMEDIACI BANCRIA - AJUDA FINANCERA EN EQUIP. El Fons facilita lorganitzaci territorial dun grup financer i permet obtenir influncia sobre el finanament. - VALIDACI. El projecte s validat per un comit compost per personal qualificat (banquers, representants dassociacions deconomia social, comptables pblics, etc.), que decideix collectivament sobre la concessi del suport financer. - MOBILITZACI DE RECURSOS FINANCERS. Les collaboracions financeres o les garanties acordades ajuden els altres collaboradors financers (Banc Popular, caixes destalvis, Crdit Agricole, Crdit Cooperatif, etc.), fundacions, xarxes i collectivitats, entre daltres, a mobilitzar part dels seus fons. 3. SEGUIMENT DESPRS DEL FINANAMENT - COACHING. Desprs de la intervenci, el responsable del projecte continua essent recolzat per la xarxa de France Active, que lajuda durant la consecuci del projecte.
61

Abast actual

Funcionament

Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Assignacions dels membres fundadors; cotitzacions i drets dentrada dels membres; ingressos pel mecenatge; ajudes pbliques, tant de lEstat com dels organismes regionals i de la Comunitat Europea; emissi de ttols i valors mobiliaris; aportacions, i recursos que genera el resultat de les seves activitats. France Active es beneficia de laportaci dels fons destalvi solidari, que han destar disponibles per llei per a tots els treballadors que hi vulguin invertir a travs del mecanisme destalvi salarial. Aquest mecanisme voluntari permet que els treballadors inverteixin fins a un 25 % del seu salari anual en fons dinversi a travs de lempresa mateixa, i que aquesta

60

RECERCA I INNOVACI
- SUPORT A LA XARXA. Grcies a un fort arrelament local, el Fons territorial li permetr construir unes relacions slides amb els actors locals de la seva regi i el posar en contacte amb els lders daltres projectes que, com ell, han estat recolzats per France Active.

OPENIDEO
www.openideo.com
Fundador IDEO Estats Units 2010 IDEO s una organitzaci comercial Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. El model de France Active s escalable sempre que tingui prou fons i pugui identificar suficients oportunitats dinversi. Nulla. Ara mateix, els emprenedors catalans no tenen accs a France Active, ja que aquesta entitat opera noms a Frana i a partir de fons francesos. No obstant aix, el model s que seria aplicable si es construs sobre fons i suport locals. Alta, Malgrat que caldria tenir un fort suport dentitats finanadores. El canvi de llei, que obligava a oferir plans destalvi solidaris als treballadors, va resultar crucial a Frana per aconseguir prou finanament. Les xarxes que formen els fons territorials i les entitats finanadores que tinguin lnim de continuar collaborant.

Aplicabilitat a Catalunya

Finanament de les activitats IDEO + patrocinadors

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats No. No. Suport tcnic i administratiu. Entre emprenedors. Publicaci de casos. Plataforma de collaboraci i innovaci en lnia. Qualsevol persona amb ganes de participar en la innovaci social. Qualsevol. Plataforma en lnia mundial (en angls). Els reptes dinnovaci solen durar uns dos mesos.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

CONCEPTE I ABAST
Concepte OpenIdeo s un lloc on la gent dissenya millor i per al b social. s una plataforma en lnia per als pensadors creatius: el dissenyador veter i el nou que acaba de comenar, el crtic i lMBA, el participant actiu i el curis. En conjunt, aix s el que fa el valor creatiu dOpenIdeo. Per convertir-se en un lloc on les bones idees guanyen impuls, OpenIdeo depn de la participaci de la gent la inspiraci dun, els comentaris duns altres, els conceptes de tercers i el mateix procs de disseny. Sn aquests esforos, tant grans com petits moments de compartir i collaborar, els que fan daquesta plataforma un recurs dinmic per fer front a importants reptes globals.

62

63

IDEO, una firma de disseny i innovaci, va desenvolupar OpenIdeo com una manera dincloure una gamma ms mplia de persones en el procs de disseny a travs dinspiraci, conceptualitzaci i avaluaci. Abast actual Segons la pgina, a principis dabril de 2011 ja comptaven amb 2.847 inspiracions, 1.567 conceptes i 13.944 usuaris. Des que va llenar el seu primer repte al juny del 2010, OpenIdeo ja ha posat en marxa vuit reptes. No identificats.

Funcionament

Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost IDEO aporta la plataforma i els patrocinadors de cada repte donen suport a cada esfor a canvi de poder implementar les solucions guanyadores. (IDEO s una empresa de disseny que fa molts anys que s a Silicon Valley, amb molt dxit.). Principis de la comunitat OpenIdeo: Principi # 1: Inclusi Reconixer i permetre tots els mbits de participaci de diferents disciplines. Es tracta de permetre que tothom pugui contribuir al procs creatiu. Ja sigui una gran visi, un dibuix bonic, un prototip esperanador o unes paraules de lloana, la plataforma permet a tothom de participar i sentir-se com si fos part del procs. Principi # 2: centrada en la comunitat OpenIdeo sesfora per recordar els punts forts de la comunitat i jugar amb ells. OpenIdeo t la intenci de fomentar una forta comunitat vibrant, plena de vida, que es nodreixi de la inspiraci i que tothom confia que far una diferncia. Centrar-se en aquesta comunitat i les seves activitats s essencial. Principi # 3: Collaboraci Promoure el treball en equip entre els individus i els equips mitjanant el reconeixement de les moltes funcions que sn crucials per a cada pas del procs de disseny. Tria sempre la collaboraci sobre la competncia per crear un ambient per a la construcci dunes idees sobre les altres. Principi # 4: Optimista Mai se sap quan una idea boja pot permetre a altres dacostar-se a una soluci viable. Principi # 5: Sempre en versi beta Disseny en millora contnua i iteraci deliberadament. Aix va per a la comunitat, la plataforma i aquests principis.

Pilars/valors

Gran pregunta. IDEO llana un repte a travs dOpenIdeo. Aquest repte es formula a travs duna gran pregunta sobre com resoldre un problema social. Inspiraci. Tothom pot penjar idees que poden ajudar a resoldre el problema, com ara estudis, tecnologies, noves preguntes, imatges, vdeos i histries. Conceptualitzaci. A partir de les inspiracions, la creativitat entra en joc per resoldre de quina manera cada un respondria a la gran pregunta. Collaboraci. Si la idea dalg altre inspira una modificaci, es pot construir tamb sobre altres idees. s aix com les millors idees van prenent forma i es van polint. Avaluaci: Els usuaris voten i comenten les idees que pensen que millor poden resoldre el problema. Guanyadors: Les idees ms votades guanyen i estan a disposici del patrocinador de cada repte per implementar-les. DQ (design quotient). La participaci de cada individu ajuda a definir un quocient de participaci, que cada usuari pot fer pblic o mantenir en privat segons prefereixi. Aquest quocient permet el reconeixement dels membres de la comunitat que ms aporten.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. La plataforma OpenIdeo pot donar cabuda a un gran nombre de reptes si hi ha inters per part dels finanadors/patrocinadors. La plataforma dOpenIdeo est oberta als innovadors darreu del mn, per com que s en angls pot frenar emprenedors catalans que no dominin lidioma. El model, no obstant aix, s absolutament aplicable a Catalunya. Alta. Una plataforma similar es podria llanar aqu en catal/castell per proposar reptes adaptats a les necessitats daqu. No obstant aix, el seu xit dependria de la capacitat datreure suficients innovadors i finanadors. Dissenyadors, finanadors, innovadors socials.

Aplicabilitat a Catalunya

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

64

65

YOXI
http://yoxi.tv
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Sharon Chang Estats Units 2010 Sense nim de lucre Abast actual Premis i reconeixements

sions, debats i terminis, lequip va decidir que estava llest per provar la seva idea. Van reclutar quatre equips i van posar en marxa un concurs pilot. Va nixer Yoxi. Des de la seva fundaci a lestiu del 2010, yoxi.tv ja ha llenat dos reptes. No identificats.

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors TTSL Charitable Foundation. Els problemes seriosos necessiten solucions interessants. Yoxi desafia els equips de solucionadors de problemes apassionats per fer front a qestions socials. Qu es necessita per fer un impacte? Canviar el mn ha de ser divertit. Yoxi permet als usuaris apropar-se als creadors dels futurs grans xits, votar per promoure els seus favorits i veure donar forma als seus projectes a travs de la cmera. Lusuari decideix qui guanya. Les idees que canvien el mn mereixen un impuls. Les qualificacions dequip guanyador poden rebre fons inicials, tutories i una gran quantitat de fans per llanar el seu somni al mn. Yoxi s on el seu somni comena a ser real. Yoxi s a la vegada un concurs creatiu i un joc destratgia en lnia. Mentre els equips lluiten entre si en el concurs, qualsevol usuari hi pot jugar. Tothom comena en el nivell 1 i arriba a alts nivells per guanyar punts en una varietat de maneres. Amb cada nivell, lusuari augmenta la seva influncia sobre el que succeeix en el joc i la comunitat Yoxi. No es tracta de guanyar altres jugadors; es tracta dassolir nivells ms alts. Daquesta manera, lusuari pot fer que ms gent voti i doni suport a lequip que li interessa perqu ells i la seva idea guanyin. Lequip guanyador pot obtenir entre 5.000 i 40.000 dlars.

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Concurs o premi. No. Mentoring. Entre emprenedors. Publicaci de casos. Foment de la innovaci oberta a travs dun joc i una competici. Qualsevol innovador disposat a competir per la innovaci social en equips de tres persones. Qualsevol usuari pot participar en el joc i votar pels equips que ms li agradin. Inicial. Arreu del mn. Indefinit. Funcionament

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte s una competici creativa i un joc social. Equips de solucionadors de problemes batallen per crear i comunicar les millors solucions als problemes socials. Experts i jutges hi intervenen, mentre que els usuaris voten, comenten i juguen en lnia. Lequip guanyador rep el finanament i la posici per fer la seva idea realitat. Com ms coses fa un usuari, ms se sent la seva veu. Daquesta manera, es juga per donar suport a les grans idees portades al mn real. Tot va comenar lestiu de 2010 amb la fundadora de Yoxi, Sharon Chang. Ella va reunir un equip petit que va compartir la seva visi, segons la qual la gent pot jugar en lloc de treballar per una meta ms gran. Desprs de moltes discus-

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Alta. s un programa que neix ja amb un abast global i un cop creada la plataforma poden accedir-hi molts usuaris. Des de Catalunya ja es pot participar a Yoxi sempre que es parli angls. Alta. Es podria plantejar una plataforma similar aplicada a Catalunya, en catal o castell, amb reptes adaptats a la realitat daqu i enfocats a donar oportunitats aqu. No obstant aix, caldria comptar amb el finanament adequat. Socis que hi donin difusi, finanament, experts per tutorar les iniciatives.
67

Ecosistema necessari

66

XARXES ASHOKA
www.ashoka.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Bill Drayton Estats Units, per el primer emprenedor es va seleccionar a lndia 1980 Sense nim de lucre Abast actual

CONCEPTE I ABAST
Concepte Ashoka cerca emprenedors socials destacats i posa en marxa solucions innovadores que tinguin un alt impacte social. Els ajuda amb finanament i una xarxa de contactes i suport tcnic durant tres anys perqu puguin fer crixer el seu impacte. Gaireb 2.000 emprenedors socials seleccionats des de 1981, a una mitjana duns 150 seleccionats cada any. Segons el Programa de Mesura dEfectivitat, deu anys desprs dhaver estat seleccionats per Ashoka: El 83 % dels emprenedors continuen consolidant i estenent les seves innovacions. El 82 % ha demostrat leficcia de les seves idees, que han estat reprodudes per altres organitzacions o per lAdministraci pblica. El 71 % ha aconseguit impactar en la legislaci o en poltiques pbliques del seu pas (a escala local, regional i estatal). El 66 % sn considerats lders en el seu camp dacci. El 80 % opina que el suport dAshoka va ser decisiu per aconseguir els seus resultats. No observats.

Finanament de les activitats Mecenatge i donatius particulars

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Donaci o subvenci a emprenedors socials durant tres anys. No. Divers, com ara consultoria pro bono per part de professionals. Entre emprenedors, experts, inversors, etc. Publicaci de casos demprenedors socials i difusi de les seves histries. Ashoka fa difusi del concepte demprenedor social i dinnovaci social, i aix fomenta el reconeixement social daquestes iniciatives i els ecosistemes de suport. La innovaci social s possiblement la caracterstica principal que distingeix la definici demprenedor social dAshoka daltres definicions. Ashoka busca les idees que tinguin el potencial de canviar les pautes i els patrons socials. Idees que en ser implementades siguin senzilles, flexibles, verstils i atractives, i que en definitiva siguin capaces de canviar la manera en la qual una societat percep i defineix un tema en particular, al mateix temps que canvia les seves creences sobre quin tipus de solucions i estratgies resoldran el problema. Experincia pilot provada, idees ja implementades i en desenvolupament. Els primers emprenedors es van triar a lndia, Indonsia, el Brasil, Mxic i Nepal. Actualment Ashoka selecciona emprenedors en ms de seixanta pasos, incloent-hi Espanya. En principi, tres anys, tot i que els graduats dAshoka segueixen reben suport, de les xarxes sobretot. Pilars/valors Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost En lltima dcada, el pressupost anual dAshoka sha incrementat des dels 2 milions de dlars fins als 33 milions actuals. Ashoka rep fons procedents exclusivament de persones fsiques i del sector privat. El seu pressupost est format per les aportacions segents: 51 % demprenedors de negocis i les seves empreses; 24 % de fundacions; 18 % de filantrops particulars; 7 % de corporacions. Els costos dAshoka estan generalment associats, duna banda, al pagament de lestipendi mensual i, de laltra, als serveis dassistncia professional brindats per la xarxa mundial. Ashoka dna un estipendi per tres anys, que varia segons les necessitats de lemprenedor social i el nivell de salaris en el sector social del pas. La visi dAshoka s que tothom pot canviar el mn. Per aix promou una societat que respongui de manera rpida i efica als problemes i reptes socials, en qu qualsevol persona tingui la llibertat, la confiana i el suport per resoldre necessitats socials. Una societat en qu es fomenti la innovaci i el desig de canvi, de manera que les persones trobin en elles mateixes la fora i el poder necessaris per generar aquesta transformaci.

Beneficiaris

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua

Horitz temporal de les activitats

68

69

Missi: per desenvolupar un mn on sigui possible una constant innovaci, es necessita un sector ciutad fort i establert; per aix Ashoka du a terme accions lobjectiu de les quals s la transformaci del sector ciutad perqu sigui ms emprenedor, integrat i eficient. Ashoka inverteix en emprenedors socials innovadors, perqu considera que ells sn la fora ms poderosa per provocar transformacions socials. El seu impacte condueix altres individus a adoptar i difondre les seves innovacions i a ms permet que persones de qualsevol lloc del mn imaginin o provin les seves prpies idees per produir canvis socials significatius. Funcionament La xarxa mundial dAshoka permet als emprenedors socials compartir idees i collaborar a travs de trobades nacionals, esdeveniments globals finanats per Ashoka i iniciatives temtiques com ara la Iniciativa dAprenentatge Innovador i la dInnovacions Ambientals. La xarxa dAshoka ajuda els emprenedors socials a aprendre dels xits i els reptes daltres integrants de la xarxa que els guin en la recerca dels seus objectius. La xarxa global tamb ofereix formaci i informaci per a la recerca i mobilitzaci de recursos a travs de la seva Iniciativa de Base Ciutadana (CBI). Daltra banda, i grcies a laliana global amb la consultora internacional McKinsey, els emprenedors socials dalguns pasos com Argentina, Brasil, ndia, Mxic i Sud-frica han rebut formaci i consultoria en temes de gesti estratgica i organitzacional.

SOCIAL EDGE
www.socialedge.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Jeff Skoll Estats Units 2003 Sense nim de lucre

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris No. No. Mentoring. Entre emprenedors. Difusi del fenomen i de casos dxit. No. Social Edge t una audincia de desenes de milers demprenedors socials darreu del mn. s especialment dirigit a emprenedors socials i professionals amb accs limitat a altres recursos locals a causa de la naturalesa del seu treball (per exemple, el desenvolupament internacional) o de la seva ubicaci (per exemple, els pasos en desenvolupament o les zones rurals). Indefinida. Arreu del mn. Indefinit.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari Mitjana. Requereix fons i una xarxa de detecci i suport demprenedors socials important. Ja existeix Ashoka Espanya, i diversos emprenedors seus sn de Catalunya. Ja existeix Ashoka a Espanya. Xarxa de finanadors, professionals que donin suport als emprenedors, informadors que proposin nous becaris, etc. Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte s un web demprenedors socials per als emprenedors socials. Ofereix una comunitat en lnia per als filantrops, els professionals sense nim de lucre i la comunitat empresarial per conixer les tendncies, aprendre, debatre, inspirar i compartir coneixements i recursos. No identificat. No observats.

Abast actual Premis i reconeixements

70

71

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Skoll Foundation. Si b Social Edge est patrocinat per la Fundaci Skoll, no t relaci amb els seus programes de donacions. La participaci a Social Edge no s un factor que es tingui en compte en les sollicituds de subvenci de la Fundaci Skoll ni en els processos de recomanaci. A ms, les opinions expressades a Social Edge no necessriament reflecteixen les opinions de la Fundaci Skoll, i viceversa. Social Edge s un programa de la Fundaci Skoll que va ser inspirat pel comproms de Jeff Skoll de connectar les persones amb passions compartides. s una comunitat global en lnia en qu els emprenedors socials i altres professionals del sector social poden connectar-se a la xarxa, aprendre, inspirar-se i compartir recursos. Social Edge es va posar en marxa el juny de 2003 amb la missi de: Connectar els emprenedors socials, els seus socis i aliats per discutir temes davantguarda en la configuraci del camp. Fomentar el dileg franc, respecte mutu i un sentit de comunitat entre tots en el sector. Promoure laprenentatge a partir de les millors prctiques, de les prometedores i de les desastroses. Cada setmana es proposen dues discussions en lnia moderades per experts en la matria. Els esdeveniments de la setmana es destaquen en la pgina principal. Tamb mantenen un bloc, amb contingut que va des de la inspiraci a la prctica, i podcasts per escoltar els companys emprenedors socials. Lapartat de recursos inclou espais per demanar als experts i altres emprenedors consell sobre preguntes candents que un tingui sobre la seva prpia empresa social (cal ser usuari registrat per fer una pregunta, per).

THE HUB
http://www.the-hub.net i http://madrid.the-hub.net
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Jonathan Robinson Regne Unit 2005 Sense nim de lucre

Funcionament

Finanament de les activitats Divers

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris No. No. No. Entre emprenedors, experts, finanadors i qualsevol persona interessada en limpacte social, mediambiental o cultural. Directori de membres, esdeveniments de difusi de casos dxit, etc. Difusi del concepte demprenedor social. No. Qualsevol persona amb voluntat de tenir un impacte social, mediambiental o cultural, interessada en la innovaci i la collaboraci. Totes. s a 23 pasos, i est en expansi. Les oficines actuals inclouen: Amsterdam Madrid Atlanta Mil Bay Area Oaxaca Berln Porto Bombai Praga Bristol Riga Brusselles Rotterdam el Caire So Paulo Cape Town Stockholm Halifax Tampere Hlsinki Tel Aviv Johannesburg Toronto London Kings Cross Viena London Islington Indefinit.
73

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari Alta. La plataforma web admet un gran nombre dusuaris. Els emprenedors socials catalans ja hi tenen accs. Alta. Es podria copiar el model dedicant-lo al sector social de Catalunya. Sobretot, accs a emprenedors socials per captar nous usuaris i crear economies de xarxa.

Horitz temporal de les activitats

72

CONCEPTE I ABAST
Concepte El Hub s una empresa social amb lambici dinspirar i donar suport a les iniciatives imaginatives i emprenedores per un mn millor. s una comunitat global de persones de totes les professions, formacions i cultures de treball que creen noves fronteres per fer front al mn dels desafiaments socials, culturals i ambientals ms urgents. Per ajudar els innovadors socials, ofereix oficines i espais de treball, sales de reunions i esdeveniments en qu els innovadors socials poden compartir experincies i crear noves solucions. Aix, es dedica a dissenyar i realitzar esdeveniments i experincies que creen laccs als recursos, connexions, experincia, coneixement i capital per donar suport a la ruta de viatge de les idees en acci. A mes, el Hub dinamitza aquests espais creant esdeveniments que van des de conferncies Hub dalt nivell, Sopars de Pensament i dels laboratoris dinnovaci interdisciplinria fins a dinars open source (codi obert), que fomenten laprenentatge en una base digualtat i la collaboraci entre els membres. El Hub disposa ja de ms de 23 espais repartits en diversos pasos i est creixent. Compta amb ms de 400 emprenedors en 25 ciutats darreu del mn. The Hub ha rebut mltiples premis arreu del mn. Per exemple, el 2011 els seus fundadors i alguns dels seus membres a Madrid van estar entre els guanyadors dels deu guardons a Jove Emprenedor Social de lAny que la UAM atorga cada any a joves menors de trenta anys.

pais amb totes les eines necessries per crixer i desenvolupar noves empreses. Espais per accedir a lexperincia, el coneixement, les finances i els mercats. I, sobretot, espais per a lexperincia i la trobada, plens de gent fent diverses coses sorprenents. Anomenen aquests espais Hubs. Funcionament Requereix membres i el pagament s segons el tipus dempresa i segons el grau dutilitzaci de lespai (hores al mes): Start-up, es refereix a les empreses i organitzacions que estan comenant. Up and Running, sn empreses i organitzacions que facturen ms de 150.000 euros/any. Corporate, grans empreses i multinacionals.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. Un cop un Hub existeix, t una alta capacitat de mobilitzaci dusuaris. Lescalabilitat del model internacionalment ha estat molt rpida pel gran inters a replicar-lo, per requereix equips que ho liderin localment i un model financer slid. S. Els emprenedors catalans poden ser membres de qualsevol dels Hubs existents, per no existeix encara cap Hub a Catalunya. Alta. Existeix un grup de persones treballant per crear un Hub a Barcelona. Existeixen altres espais de cotreball en lmbit social, per encara no tenen la fora del Hub i la seva xarxa internacional. Finanadors, emprenedors, xarxes de difusi.

Abast actual

Aplicabilitat a Catalunya

Premis i reconeixements

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost La majoria de Hub es financen amb aportacions de socis o mecenes (e. g., fundacions, fons pblics) per iniciar les activitats. En el cas del Hub Zurich, han fet un sistema de crowd funding, s a dir, finanament collectiu per part de multitud de petits inversors. Les operacions es financen amb el rendiment de la mateixa activitat, per mitj de les quotes dels socis i del lloguer de lespai per a esdeveniments, exposicions, congressos, etc. El Hub creu que no hi ha falta de bones idees al mn. El problema s una crisi doportunitats, lescala, els recursos i limpacte. Aix doncs, els sembla vital crear llocs arreu del mn per tenir accs a espai, recursos, connexions, el coneixement, lexperincia i la inversi. Es van proposar crear espais que tinguessin el millor dun club de membres, duna agncia dinnovaci, duna oficina de serveis i dun grup dexperts per crear un tipus molt diferent dentorn per a la innovaci. Es75

Pilars/valors

74

DIFUSI ECOFASHIONWORLD
http://www.ecofashionworld.com/
Fundadors Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Kim Poldner, Aaron Handford, Erda Schnarr i Eva Anastasiu Canad (tot i que els fundadors es troben tamb a Frana i Sussa) 2008 Empresa comercial amb nim de lucre o lucre limitat Premis i reconeixements Quant als emprenedors, compta amb ms de 200 marques i botigues al directori del web. El retorn de les inversions en publicitat es mesura regularment, i es garanteix que els anunciants sestan beneficiant de la seva presncia al web i la revista. Ecofashionworld no ha rebut cap premi de moment, per ha estat esmentada en diverses ocasions per la premsa i pgines web especialitzades.

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Ecofashionworld es finana a partir de la seva activitat amb dos mecanismes: Mensualitats. Les empreses membres dEcofashionworld que apareixen a la guia de marques i botigues al web paguen una mensualitat com a membres de la comunitat ecofashionworld. Publicitat. Les empreses poden inserir publicitat, b a la web, o b a la newsletter mensual. Ecofashionworld els proporciona estadstiques del nombre de visites a la web, que les marques o botigues reben a partir decofashionworld, i es justifica aix el valor de la publicitat. El pressupost dEcofashionworld actualment permet cobrir despeses i pagar un salari a temps complet duna de les fundadores, Erda Schnarr, que es dedica en exclusiva a lempresa. Avui en dia estar al corrent del que et poses adquireix un significat molt diferent del que tenia abans. Es comena amb la comprensi de les repercussions globals que vnen amb el consumisme descuidat. Es continua amb el fet que tots estem vinculats, des de Nova York a Nova Delhi, de Pars al Pakistan, del Brasil a Bangla Desh, de Vancouver al Vietnam, per les cordes de la nostra roba. Es desenvolupa amb el reconeixement que, quan donem suport a la moda tica, ajudem a reduir la pobresa i el dany ambiental. Les nostres accions tenen un impacte. Les nostres decisions dinamitzen la transformaci. La moda s un dels mitjans ms visibles i seductors que hi ha. Igual que la primera revoluci industrial es va iniciar en la indstria de la moda, tamb ho far aquesta revoluci que ens condueix a la sostenibilitat (Cradle to Cradle, Michael Braungart i William McDonoug). s per aix que ecofashionworld posa especial mfasi en les dues paraules que defineixen aquesta empresa: moda i tica. Ecofashionworld utilitza estrictes criteris esttics a lhora de seleccionar empreses per al seu catleg, i rebutja moltes ms empreses de les que anuncia, ja que el seu xit es basa en la qualitat de les marques i dissenys que mostra. Per altra banda, es regeix per estrictes criteris tics, entesos entorn de quatre principis:
77

Finanament de les activitats Rendiments de la mateixa activitat

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats No. No. No. No. Publicaci de casos i articles, directoris, fotos, etc. No identificats. Empreses, ONG i dissenyadors de moda sostenible i tica. Qualsevol empresa que ja funcioni. Arreu del mn. Continu. La newsletter s mensual, tot i que en el passat va arribar a ser setmanal. Pilars/valors

CONCEPTE I ABAST
Concepte ecofashionworld.com s a la vegada un directori i cercador de marques i botigues de moda tica, i una revista que inclou articles i entrevistes relacionats. El seu objectiu s promoure el sector de la moda tica amb un fort mfasi tant en els criteris tics com en la qualitat dels dissenys. La quantitat de trfic que rep li permet finanar-se cobrant a les empreses que apareixen a la seva guia i per mitj de publicitat. A ms, el web disposa de recursos educatius sobre la moda tica, com ara un glossari complet de termes en angls, i enllaos a diferents ONG i organismes certificadors del sector. El web dEcofashionworld actualment t una mitjana de 22.000 visitants diferents al mes, i unes 70.000 visites a la pgina. Les visites van arribar a ser de 130.000 al mes quan la web comptava amb ms redactors i notcies setmanals.

Abast actual

76

 tica social: les marques han doperar sota un estricte compliment de les normatives laborals, protecci dels drets humans i de la infncia, igualtat doportunitats, etc. En molts casos, es tracta de marques que segueixen els principis del comer just. tica ecolgica: les marques han de respectar el medi ambient. En la majoria de casos, els productes estan realitzats amb materials ecolgics (per exemple, cot certificat ecolgic o fibres de bamb). Transparncia en la cadena de subministrament: les marques han destar compromeses amb els seus provedors a llarg termini, i proporcionar relacions comercials estables i transparents. Savoir faire local o regional: les marques posen mfasi en les habilitats tradicionals i locals, ms que en models estndard replicables a qualsevol fbrica de baix cost. Funcionament El mn de la moda ecolgica est avanant. Cada dia es realitza un nou desenvolupament en teixits sostenibles. Un disseny innovador crea una collecci glamurosa socialment conscient. Una boutique es dedica a fer la roba tica ms fcilment accessible. Una celebritat admirada es posa un vestit respectus amb el medi ambient en la catifa vermella i fa la declaraci destil ms elegant possible. Una persona pren la seva primera camisa de fibra de bamb o un parell de pantalons texans orgnics i instantniament se nenamora. En realitat, cada dia neix un nou ecofashionista. I aix s el que vol explicar ecofashionworld.com La histria que hi ha darrere decofashionworld.com comena amb quatre persones repartides en tres continents. Diversos antecedents individuals, mateixes metes collectives. Totes creien en el fet dadoptar un estil personal. I totes estan facultades per a les possibilitats de canvi. Ecofashionworld no ven res en el seu lloc dInternet, sin que ms aviat el seu objectiu s inspirar noves idees, ideals, informaci. La seva meta s que les persones puguin mantenirse belles de forma ecolgica amb un cercador decofashion integral de les ms grans marques, les botigues i els recursos arreu del mn. El web inclou totes les notcies de lltima ecomoda i opinions, permet buscar un dissenyador, els perfils de botiga, actualitzacions de llanament i entrevistes amb les dives tiques favorites. Tamb cont un directori sempre en expansi amb els noms importants, les organitzacions i les oportunitats del sector.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta. Un cop creat el web, la principal barrera per crixer sn els recursos humans dedicats a escriure regularment a la web per promoure el trfic, i els contactes amb nous emprenedors de moda tica. Calen tamb bons redactors per als articles. Els ecodissenyadors catalans ja poden utilitzar el canal. Alta. Les necessitats financeres per replicar aquest projecte sn baixes. El disseny i desenvolupament del web no s gaire costs, per el projecte s intensiu en recursos humans especialitzats, s a dir, bons redactors capaos de parlar tant de moda com dtica, i la xarxa demprenedors que han de proporcionar el contingut (i finanament) per al web. La idea podria ser fcilment replicada a Catalunya fent un web en catal que anuncis les marques i botigues que disposen de moda tica al pas. El mateix model tamb es podria replicar en altres rees de negoci interessant per a Catalunya, com lalimentaci o el turisme. Emprenedors socials, bons redactors.

Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

78

79

FUNCIONAMENT

THE TECH AWARDS

http://www.techawards.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Estats Units 2000 Sense nim de lucre

Finanament i pressupost Pilars/valors

Diverses empreses i fundacions. Gent darreu del mn est millorant profundament la condici humana en les rees deducaci, igualtat, medi ambient, salut i desenvolupament econmic a travs de ls de la tecnologia. Lobjectiu dels Tech Awards s mostrar les seves histries convincents i recompensar els seus xits brillants. El programa Tech Awards inspira un comproms global en laplicaci de tecnologia als problemes ms urgents de la humanitat mitjanant el reconeixement dels millors entre aquells que utilitzen solucions tecnolgiques innovadores per abordar les qestions crtiques ms urgents a qu senfronta el nostre mn. Cada any, els candidats sn nominats i desprs convidats a presentar sollicituds. Els individus, les empreses amb nim de lucre i les organitzacions sense nim de lucre sn elegibles. Panels internacionals de jutges revisen les sollicituds i seleccionen anualment quinze premiats. Els premis es presenten en cinc categories: Medi Ambient, Desenvolupament Econmic, Educaci, Igualtat i Salut. Es distingeixen tres premiats per categoria i un de cada categoria rep 50.000 dlars. Els guardonats sn homenatjats en un esdeveniment anual de gala i admesos a la Xarxa Tech Awards (TAN). El TAN estn el programa de premis dun esdeveniment anual a un programa durant tot lany. Lobjectiu del TAN s crear oportunitats per a laprenentatge, la creaci de xarxes i lexposici per ajudar els premiats en la promoci del seu treball.

Funcionament

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats Concurs o premi. No. No. S, sobretot entre innovadors. Publicaci de casos. No observats. Innovadors en les categories de salut, medi ambient, desenvolupament econmic, igualtat i educaci. No definida. Arreu del mn. Gala anual a Silicon Valley.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Alta. Els Tech estan ja donant permisos per repetir lexperincia per pasos i diferents sectors. Els emprenedors catalans ja poden accedir als Tech Awards. El model tamb seria aplicable aqu. Alta. Els Premis Impulsa de la Fundaci Prncep de Girona neixen inspirats pels Tech Awards. Empreses, administracions pbliques, emprenedors socials, etc.

CONCEPTE I ABAST
Concepte s un programa de premis internacionals que ret homenatge als innovadors darreu del mn que estan aplicant la tecnologia en benefici de la humanitat. Els premis es divideixen en cinc categories: Salut, Medi Ambient, Desenvolupament Econmic, Igualtat i Educaci. Arreu del mn. No disponibles.

Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari

Abast actual Premis i reconeixements

80

81

SUPORT INTEGRAL SKOLL FOUNDATION

www.skollfoundation.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Jeff Skoll Estats Units 1999 Sense nim de lucre Connecta emprenedors socials a travs de la seva comunitat en lnia Social Edge, aix com a travs de la trobada anual del Frum Mundial Skoll sobre Emprenedoria Social a Oxford. Celebra l'xit dels emprenedors socials i els dna difusi a travs de projectes de mitjans de comunicaci com ara els segents: - Uncommon Heroes (Herois poc comuns), una de les quatre parts de New Heroes (Nous Herois), documental de la televisi pblica (ems el 2004). - Les associacions amb altres mitjans de comunicaci, incloent-hi el Sundance Institute, NPR, PBS i el pblic Rdio Internacional. - La cerimnia dels Premis Skoll en el Frum Mundial Skoll cada primavera. Va ser fundada per Jeff Skoll, que va ser el primer empleat i primer president deBay, i ofereix beques de ms de 40 milions de dlars a lany. Abast actual Skoll s avui una de les fundacions lder en el camp de lemprenedoria social. En els ltims deu anys ha atorgat ms de 250 milions de dlars, incloent-hi inversions en 81 emprenedors socials notables i 66 organitzacions darreu del mn que estan creant un futur millor per a les comunitats marginades. No observats.

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Concurs o premi. No. Altres/divers. Altres/diverses. Publicaci de casos. No. Emprenedors socials innovadors en les rees de la tolerncia i els drets humans, la salut, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat institucional, la pau i la seguretat i lequitat econmica i social. Dins daquestes rees, la Fundaci t especial inters en els innovadors que treballen sobre el canvi climtic, lescassetat daigua, les pandmies, la proliferaci nuclear i el conflicte de lOrient Mitj. No disponible. Arreu del mn. Tres anys. Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Mecenatge. Detalls no disponibles. Jeff Skoll va crear la Fundaci Skoll el 1999 per perseguir la seva visi dun mn de pau duradora i de prosperitat. Dirigida pel seu CEO Sally Osberg des de lany 2001, la seva missi s impulsar el canvi a gran escala connectant, celebrant l'xit i invertint en emprenedors socials i altres innovadors dedicats a la soluci dels problemes ms urgents del mn. Els emprenedors socials sn agents de canvi en la societat, els creadors de les innovacions que alteren lstatu quo i transformen el nostre mn cap a millor. Mitjanant la identificaci de les persones i els programes que ja porten un canvi positiu arreu del mn, els dna la possibilitat destendre el seu abast, aprofundir el seu impacte i, fonamentalment, millorar la societat. Atorga els Skoll Awards for Social Entrepreneurship, que estan considerats els Oscars de lemprenedoria social arreu del mn, i el premi s un finanament de tres anys a emprenedors socials per a la rplica o ampliaci de programes que han demostrat la seva eficcia en el tractament de qestions socials crtiques. A ms, t un frum anual titulat Skoll World Forum. La seu s a Silicon Valley, Califrnia.
83

Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte La Fundaci Skoll s una fundaci empresarial social amb seu a Silicon Valley, Califrnia, amb la missi dimpulsar el canvi a gran escala mitjanant la inversi en la connexi i en emprenedors socials i altres innovadors dedicats a la soluci dels problemes ms urgents del mn. Inverteix en emprenedors socials per mitj del seu Premi Skoll per a lEmprenedoria Social anual i fa donacions per donar suport a lecosistema al voltant dels emprenedors socials, incloent-hi el Centre Skoll per a lEmprenedoria Social a Oxford.

Funcionament

82

Tamb compta amb les iniciatives segents: 1. El Centre Skoll per a lEmprenedoria Social a lescola de Negocis Said de la Universitat dOxford, que patrocina cinc becaris Skoll (Skoll scholars) per participar en el curs complet del mster en administraci dempreses (MBA) de Said. Tamb dna suport als socis Skoll (Skoll fellows) per investigar i ensenyar sobre lemprenedoria social. 2. Xarxa Social Edge a Internet, on els emprenedors socials, professionals sense nim de lucre, filantrops i altres en el sector poden connectar-se, aprendre, inspirar-se mtuament i compartir recursos. 3. Suport a cineastes, documentalistes i periodistes per produir obres que expliquin les histries dels emprenedors socials i promoguin la sensibilitzaci a gran escala. Exemples de les produccions en qu han participat sn: Good Night, and Good Luck, Syriana, An Inconvenient Truth, The Kite Runner, Charlie Wilsons War, The Visitor, The Informant!, The Soloist, The Cove and Food, Inc In 2008.

SCHWABB FOUNDATION
www.schwabfound.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Klaus Schwab Sussa 1998 Sense nim de lucre

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes S. No. No. Entre tots els membres del sector, com ara emprenedors, finanadors i experts. Publicaci de casos. Publicaci destudis relacionats amb lemprenedoria social. Emprenedors socials en general. Emprenedors socials experimentats, en fase consolidada. Realitza la recerca i la selecci demprenedors socials a Amrica Llatina, frica, Orient Mitj, ndia i sud-est dsia. Variable.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Alta. En principi, la fundaci ja ajuda emprenedors a Espanya. Mitjana.

Difusi i comunicaci Altres Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte La Fundaci Schwab per a lEmprenedoria Social s una organitzaci sense nim de lucre, independent i neutral, fundada el 1998 amb el propsit de promoure lesperit empresarial i social per fomentar lemprenedoria social com un important catalitzador per a la innovaci social i el progrs. La Fundaci est sota la supervisi jurdica del Govern Federal Sus i t la seu a Cologny, Ginebra, Sussa. Est afiliada al World Economic Forum. La Fundaci Schwab dna suport als empresaris socials de tres maneres. La primera s posar en relleu els emprenedors socials ms destacats dins dun pas per proporcionar credibilitat i atenci als seus esforos. La segona s construir una

84

85

comunitat demprenedors socials ltima etapa agnstica de la condici jurdica que poden aprendre els uns dels altres. La forma final de lajuda s proporcionar una plataforma per als emprenedors socials per interactuar amb lders empresarials i governamentals, entre altres personalitats de leconomia mundial, en les activitats del Frum. Ofereix plataformes a escala nacional, regional i mundial que posen en relleu lemprenedoria social com un element clau per avanar en les societats i abordar els problemes socials duna manera innovadora i efica. Selecciona de tres a cinc emprenedors socials a lany en cada regi i els posa en contacte amb els lders empresarials i poltics i els mitjans de comunicaci darreu del mn a travs desdeveniments i iniciatives del World Economic Forum. Va fundar el Frum de Joves Lders Globals per identificar emprenedors socials amb menys de 40 anys. A ms, treballa amb empreses per determinar la seva agenda en aspectes de suport a lemprenedoria social. Abast actual Els concursos Emprenedor Social de lAny de la Fundaci Schwab han aconseguit el seu objectiu dincrementar la credibilitat dels finalistes i guanyadors dins dels pasos. A ms, els emprenedors socials han valorat positivament la comunitat cohesiva construda per la Fundaci Schwab. Esdeveniments com el Frum Econmic Mundial, que es reuneix anualment a Davos, ofereixen una veu als emprenedors socials en un dileg global amb altres lders. Com que hi ha un nombre limitat demprenedors socials experimentats, en el futur la Fundaci Schwab no noms continuar construint la credibilitat dels emprenedors socials a travs de concursos nacionals, sin que tamb construir la seva comunitat central de Schwab Fellows del Frum Econmic Mundial a travs de processos regionals de selecci per garantir un alt nivell de qualitat dels membres de la xarxa. Aix tamb assegurar que emprenedors socials rellevants puguin assistir als esdeveniments del Frum Econmic Mundial a escala regional. De la mateixa importncia per a la comunitat seran esdeveniments que ajudin a construir una xarxa entre els emprenedors socials vells i els nous. Des del 2005 fins al 2008, inclusiu, Schwab Foundation va rebre un total de 3.455 sollicituds i va atorgar 67 premis. Els emprenedors socials enquestats van ser molt positius sobre els efectes de la xarxa en la credibilitat que els va proporcionar a les parts interessades externes. El 2006 els enquestats van reportar que la credibilitat es construa amb la majoria dels mitjans de comunicaci, mentre que el 2007 els enquestats van assenyalar que la credibilitat es construa majoritriament amb els governs. Hi va haver un marcat contrast en leficcia de la Fundaci

Schwab per atraure els mitjans de comunicaci entre els guanyadors mundials i els guanyadors de lEmprenedor Social de lAny. Aquests van qualificar la cobertura dels mitjans de comunicaci com a molt til. Premis i reconeixements No observats.

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Pilars/valors Detalls no disponibles. La Fundaci es va iniciar en la premissa dajudar que la innovaci social arribs a la maduresa molt ms de pressa que ho ha fet en el passat. Definici demprenedor social de Schwab Foundation: Un emprenedor social ha creat i dirigeix una organitzaci amb nim de lucre o sense que t com a objectiu catalitzar el canvi social sistmic a travs de noves idees, productes, serveis, metodologies i canvis dactitud. Els emprenedors socials creen organitzacions hbrides que empren mtodes de negocis, per el seu objectiu s la creaci de valor social. La capacitat de convertir les noves idees en solucions concretes de transformaci s el segell distintiu dun emprenedor. Les principals activitats de la Fundaci inclouen: Identificaci del mn demprenedors socials lders: En lltima dcada, la Fundaci ha estat seleccionant de vint a trenta emprenedors socials a lany darreu del mn en la seva xarxa demprenedors socials lders. Els emprenedors socials han estat seleccionats dentre ms de mil candidats que es presenten cada any ja sigui al concurs nacional dEmprenedor Social de lAny o directament a una selecci regional de la Fundaci. Els perfils dels emprenedors socials seleccionats es poden buscar i veure en lnia. Construir la comunitat: En lactualitat, ms de 150 empresaris socials formen part de la comunitat de la Fundaci Schwab. Provenen darreu del mn i treballen en una mplia gamma de sectors, per tenen molts reptes i caracterstiques en com. La Fundaci fomenta lintercanvi peer to peer dels emprenedors socials i suporta la reproducci de les seves metodologies entre si. Connexi dels emprenedors socials: La Fundaci dna suport a la participaci i la implicaci activa dels emprenedors socials seleccionats en les reunions regionals i mundials del Frum Econmic Mundial. Aquestes reunions ofereixen una oportunitat nica per als emprenedors socials per connectar amb els lders empresarials, poltics i acadmics, els mitjans de comunicaci i altres.

Funcionament

86

87

 Generaci de solucions en collaboraci: Els emprenedors socials participen en les iniciatives del Frum, en les converses per a la configuraci de lagenda futura de les indstries i sn experts en els consells de lagenda del Frum Mundial. La Fundaci treballa amb les empreses seleccionades per fer avanar les activitats especfiques dels empresaris socials o les que donen suport a la iniciativa empresarial social (socis). La prxima generaci demprenedors socials: La Fundaci treballa amb el Frum de Joves Lders Globals per identificar laugment dels emprenedors socials amb un impacte significatiu en ledat de 40 anys. Serveis addicionals: La Fundaci treballa amb la Universitat de Harvard, la Universitat de Stanford i lINSEAD per proporcionar oportunitats de beques als millors cursos deducaci executiva en lmbit dels emprenedors socials seleccionats. Aix mateix, treballa en estreta collaboraci amb les principals institucions acadmiques per publicar casos destudi sobre els emprenedors socials especfics per incorporar a cursos de pregrau i postgrau. No concedeix subvencions ni inverteix financerament en les organitzacions dels emprenedors socials seleccionats. Tanmateix, en collaboraci amb la Fundaci Lemelson, la Fundaci Schwab va llanar el Fons de Leapfrog per donar suport a la transferncia i adaptaci de les innovacions tecnolgiques desenvolupades pels emprenedors socials i les seves organitzacions a altres emprenedors socials en altres parts del mn.

THE UNREASONABLE INSTITUTE

http://www.unreasonableinstitute.org/
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci No disponible Estats Units 2009 Sense nim de lucre

Finanament de les activitats Rendiment de la mateixa activitat

MBIT DACTUACI
Aportaci financera Formaci Assessorament Xarxes Difusi i comunicaci Altres Beques per participar en la formaci de lInstitut. Accs a finanadors. No reglada. Consultoria. Entre emprenedors, finanadors i experts. Publicaci de casos. Recerca sobre mesures dimpacte de les empreses socials. A ms, estan treballant amb els seus socis capitalistes per aconseguir una major transparncia i per construir el capital social dels mercats en el seu conjunt. The Unreasonable Institute (UI) ajuda emprenedors que compleixin els criteris segents: Idea irraonable: Les empreses que lUI impulsa estan dissenyades per abordar els reptes socials i ambientals duna magnitud global. Sostenible: Dedicats a lexploraci de mercats nous i emergents, treballen amb alguns dels models de negoci ms innovadors del mn. Les rendes internes duna empresa de lUI han de cobrir els seus costos doperaci, i permetre a lempresa sostenir-se a si mateixa sense dependre de subvencions ni de filantropia. Escalable: dissenys de model de negoci que poden escalarse o replicar-se a travs de fronteres i adaptar-se a la mida i la necessitat dels reptes globals darreu del mn. Aquest abast global pot passar per lexpansi interna, franqucies o lobertura de la idea per a la rplica sense restriccions per altres emprenedors socials (copylefting). Un mili: Les empreses de lUI no saturaran fins que hagin satisfet les necessitats dalmenys un mili de persones. Desprs, seguiran endavant.

Beneficiaris

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Mitjana. Baixa (fora del fet que emprenedors catalans poden accedir als serveis de la Schwab Foundation). Baixa per la dificultat de replicar una xarxa mundial daquest calibre. Tanmateix es podria plantejar la replicabilitat a escala autonmica, i fomentar un major dileg entre emprenedors socials catalans i lders socials i poltics. Molt important la xarxa de contactes i credibilitat per al Forum Economic Mundial de Davos.

Ecosistema necessari

88

89

Mesurament de leficcia: Encara que sespera que totes les empreses de lUI arribin a aquestes xifres, cada empresa seguir tenint els seus propis criteris per avaluar leficcia amb qu aborda un problema social, o de medi ambient. Gran part de la recerca a lInstitut se centra en els millors enfocaments per al desenvolupament i la distribuci de mesures. Lobjectiu s assegurar que almenys el 80 % de les empreses amb les quals treballen han generat almenys 1 dlar en ingressos per la venda dun producte o servei bsic. Desprs dexecutar el seu primer Institut, shan adonat que treballen ms efectivament amb empreses en les seves primeres etapes, i no empreses en fase de conceptualitzaci. Creuen que els ingressos sn una indicaci que una empresa est ms enll de letapa didees. A ms, haver realitzat almenys una venda s una indicaci que els clients puguin trobar el seu producte o servei valus. De vegades, les empreses no estan dissenyades per generar ingressos fins a les ltimes etapes del desenvolupament. Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats Inicial. Estats Units. Sis setmanes a lestiu (cicle anual).

Pilars/valors

CONCEPTE I ABAST
Concepte The Unreasonable Institute (LInstitut No Raonable) vol donar ales als emprenedors socials. La formaci intensiva, una collaboraci efica, lexposici internacional i lorientaci dels millors experts del mn asseguren que les empreses en qu treballen aixequin el vol. No disponible. No observats.

Abast actual Premis i reconeixements

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost A travs de la Fira dels Finalistes i dels ingressos generats per la venda dentrades a la Cimera Mundial Irraonable (la seva conferncia final), es recupera el cost de les operacions. I una vegada que el seu model es demostri efica, escalaran i replicaran el model arreu del mn. Patrocinadors de The Unreasonable Institute sn Atlas Institute, Demong Center for Entrepreneurship, Silicon Flatirons, Intuit i Bhakti Chai.

The Unreasonable Institute creu en aix que segueix: Lesperit empresarial. La fora fonamental per al progrs en el segle XXI ser forjada pels empresaris audaos que cren empreses irraonables innovadores, autosuficients i que abordin qestions de manera escalable a milions arreu del mn. Lesperit empresarial s la resposta als majors desafiaments del nostre mn. Persones no raonables. George Bernard Shaw va pronunciar la clebre frase: Lhome raonable sadapta al mn; lirraonable persisteix a intentar adaptar el mn a si mateix. Per tant, tot progrs depn de lhome irraonable [i la dona]. LInstitut creu en les persones irraonables. Creu en els que estan prou bojos per ignorar els escptics, que romanen sense immutar-se pel fracs persistent i que, sobretot, estan convenuts que poden canviar el mn. Practicar el que predica. Cada empresa en qu treballa ha dexistir principalment per fer front a una necessitat social o ambiental, ser financerament autosuficient i capa de ser escalada o replicada per satisfer les necessitats dalmenys un mili de persones. LInstitut mateix simposa aquestes mateixes normes. El seu propsit s activar els empresaris que a escala mundial desenvolupen solucions per als problemes ms urgents del mn. A travs de la Fira dels Finalistes i dels ingressos generats per la venda dentrades a la Cimera Mundial Irraonable (la seva conferncia final), es recupera el cost de les operacions. I una vegada que el seu model es demostri efica, lescalaran i el replicaran arreu del mn. Daquesta manera LInstitut i altres organitzacions similars dedicades a donar suport i activar els emprenedors dalt impacte sestendr arreu del mn la creaci dun exrcit mundial dempresaris innovadors capaos dafrontar els grans desafiaments del mn. Aix no s caritat. Totes les empreses no raonables estan dissenyades per generar ingressos interns suficients per cobrir els costos doperaci sense dependncia de lajuda externa, com subvencions i donacions. En ltima instncia, s la viabilitat financera el que permet a les empreses en qu treballen prendre escala dmbit internacional. Segons la cita del president Bill Clinton, Aix no s caritat, s a dir, aix va de crear solucions eficaces i escalables. El negoci s lnic mecanisme al planeta avui en dia prou potent per produir els canvis necessaris per revertir entorns globals i la degradaci social (Paul Hawken).

90

91

Funcionament

Atreure: The Unreasonable Institute atreu els empresaris ms brillants i prometedors del mn dedicats a tenir un impacte dimportncia mundial, social o ambiental en les seves empreses. A travs dun procs dinscripci intensiu, aquests emprenedors en fase inicial sn elegits per esdevenir Unreasonable Fellows (becaris) i assistir a lUI. A ms, lUI atreu emprenedors en srie, lders de pensament i innovadors reconeguts a escala mundial i inversors lders per fer de mentors als becaris. Aquests mentors sn la base del model. Unir: Imagineu si personatges de la talla de Richard Branson, la mare Teresa, Mohammad Yunus, Henry Ford, Albert Einstein i Rosa Parks sunissin per desenvolupar solucions als problemes ms urgents del mn. Aix s el que lUI fa amb 25 dels emprenedors ms prometedors del mn i 60 mentors experts darreu del mn als seus cursos intensius de sis setmanes, on tothom viu sota el mateix sostre i comparteix pats. Tutorar: A lInstitut, aquests emprenedors socials reben una formaci rigorosa i prctica que inclou el desenvolupament dhabilitats personals i empresarials, collaboraci i tallers intensius, i consells prctics i actius dels principals lders dopini, innovadors, emprenedors i inversors. A ms, lUI convida consultors altament reconeguts per dirigir tallers setmanals i sessions de valor incalculable sobre el desenvolupament de prototips, lestructura jurdica, el disseny, lobtenci de capital, la comercialitzaci i molt ms. Cada becari de lInstitut es gradua estant preparat per desenvolupar la seva empresa de forma econmicament viable i escalable en lmbit mundial. Finanar: Els becaris es connecten amb els socis inversors de lUI, trenta dels fons i fundacions ms importants del mn en lespai de la inversi amb impacte. Cada fons envia un inversor lder a conviure amb els becaris en lInstitut dEstiu. Aix assegura que els nous emprenedors construeixen relacions significatives amb possibles fonts de finanament ms enll de les seves necessitats de finanament immediat i en tot el cicle de vida de la seva empresa. A ms, a travs dun contacte i presentacions sense precedents, els becaris tenen loportunitat de mostrar els seus negocis als inversors i lders empresarials en el lloc ms emprenedor dels Estats Units: San Francisco. A ms, lInstitut culmina amb la Cimera Mundial a Boulder, on els becaris exposen les seves presentacions finals al mn en un esfor per atraure els recursos necessaris per donar ales a les seves empreses.

Xarxa global: Una comunitat mundial dels mentors principals, els empresaris de renom mundial (antics alumnes i becaris de lUI) i les organitzacions consultores de primera classe sn essencials per a lxit a llarg termini i lexecuci efectiva dempreses de lUI. Es podria dir que lactiu ms valus de lInstitut s que els seus becaris poden accedir a aquesta xarxa privada global de suport que est en creixement constant. SOCIS INVERSORS. The Unreasonable Institute sha associat amb trenta dels fons ms importants del mn i les fundacions en lespai de la inversi amb impacte. Cada fons envia un inversor a viure amb els becaris en els Instituts dEstiu. CONSULTORS. The Unreasonable Institute sha associat amb organitzacions de reconegut prestigi en consultoria per dirigir tallers de valor incalculable i oferir serveis de consultoria dexperts en tot, des del desenvolupament de prototips i el disseny, lestructura legal i lobtenci de capital, fins a lavaluaci de limpacte i molt ms. SOCIS IDENTIFICADORS. Aquests ajuden a atreure emprenedors dalt impacte darreu del mn, i compartir loportunitat dinscriures per al procs de selecci de lInstitut amb els seus empresaris ms irraonables. Daltra banda, determinats socis es dediquen a donar als becaris valuoses oportunitats desprs de lInstitut. PATROCINADORS SOCIS DE MITJANS DE COMUNICACI MODELS DINSPIRACI. Treballa amb els professionals lders i simpatitzants dels empresaris i emprenedors socials per veure com ho fan millor. Incorporar les millors prctiques dels models provats s essencial per al seu xit.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Mitjana. Els emprenedors catalans poden demanar el programa, per laccs s molt competitiu. No obstant aix, el model seria aplicable. Mitjana. En principi el model seria aplicable a Catalunya ja que ara mateix no hi ha res igual. Les dificultats per trobar mentors rellevants i, sobretot, inversors sn les principals barreres. Xarxa de finanadors i mentors de prestigi, i socis que ajudin a identificar candidats a becaris.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

92

93

QU FAN I CM TREBALLEN ALGUNS EMPRENEDORS SOCIALS EXITOSOS?

CAPTOL 4

CDI
http://www.cdi.org.br
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Rodrigo Baggio Brasil 1995 Sense nim de lucre

cies a la inclusi digital. Operen en les comunitats dingressos baixos, les presons, les institucions de salut mental i atenci a les persones amb discapacitat, els pobles indgenes i els centres de menors privats de llibertat, hospitals i empreses, entre daltres, ja sigui a la ciutat o a les zones rurals. La xarxa CDI sestn als racons ms remots de lAmrica Llatina i el Brasil, com ara lAmazones, en benefici de persones de diferents edats, cultures, races i tnies. La major fortalesa de CDI s la seva metodologia densenyament, una combinaci deducaci cvica i digital, que busca assistir les persones a ajudar-se a si mateixes mitjanant la capacitaci dels joves i els adults pobres per comprendre els desafiaments que afronten les seves comunitats i treballar junts per resoldrels. Abast actual Rodrigo Baggio va fer un canvi de carrera a mitjan anys noranta amb una campanya anomenada Informtica per a tots, que va ser pionera a lAmrica Llatina i va aportar ordinadors retirats a la poblaci de Morro Dona Marta, a Rio de Janeiro. Per era necessari anar ms enll: ensenyar els joves daquesta comunitat a mantenir aquests equips i, sobretot, a treure el millor profit de la tecnologia. Aix va nixer lorganitzaci no governamental CDI, la primera a aconseguir el desenvolupament diniciatives dinclusi digital per beneficiar les poblacions desfavorides. La primera comunitat CIE, ubicada a Morro Dona Marta, demanava altres espais similars en diverses comunitats dingressos baixos al Brasil i, poc desprs, en diversos pasos de lAmrica Llatina. El model CDI ha guanyat visibilitat i capillaritat a un ritme extremadament rpid. Tenen una xarxa anomenada comunitat CDI, amb 816 espais dactuaci, estesos per tretze pasos, incloent-hi el Brasil, lArgentina, Bolvia, Xile, Colmbia, lEquador, Mxic, el Per i lUruguai, i oficines de representaci als Estats Units, Anglaterra i Jordnia. CDI calcula que ja ha format ms d1.300.000 persones, de les quals el 65 % tenen entre deu i divuit anys, el 56 % sn dones i el 63 % no tenen cap font dingressos. Entre les persones formades, el 78 % han millorat la comprensi de la seva prpia comunitat, el 75 % han millorat les seves capacitats lectores i matemtiques, el 47 % han trobat una nova feina, el 24 % han augmentat els seus ingressos, el 23 % han tornat a estudiar i el 12 % han comenat el seu propi negoci. Premis i reconeixements Tant lorganitzaci com el seu fundador han estat reconeguts com una referncia mundial en lmbit de la inclusi digital, i han estat guardonats amb diversos premis i una gran visibilitat.

Finanament de les activitats Mecenatge i patrocinadors

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Inclusi digital i foment de l'emprenedoria. Programes propis de formaci no reglada en inclusi digital i basats en metodologies de Paolo Freire per fomentar la resoluci dels propis problemes. La inclusi digital de qualitat a les poblacions de la base de la pirmide permet fomentar els microemprenedors socials que es converteixin en actors de la transformaci social a les seves comunitats. Poblacions vulnerables en pasos en vies de desenvolupament en faveles, presons, hospitals i, de forma creixent, tamb en pasos desenvolupats (per exemple, el Regne Unit). Tretze pasos de lAmrica Llatina, Indonsia, Jordnia, lArbia Saudita i Anglaterra. En procs dexpansi global, incloent-hi els Estats Units i Espanya. Indefinit. Cada programa t una durada diferent.

Idea

Beneficiaris

Pasos o ciutats on actua

Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte Creat el 1995, el Comit per a la Democratitzaci de la Informtica (CDI) sha convertit en un pioner en el moviment per a la inclusi digital a lAmrica Llatina i s una de les empreses socials lders al mn amb un enfocament diferent i un model nic en la gesti dels seus socis, amb vista a la sostenibilitat del projecte. CDI s un exemple demprenedoria social amb xit i, alhora, fomenta la creaci demprenedories socials a la base de la pirmide i capacita les persones en situaci vulnerable per solucionar els seus propis problemes i basar-se en les noves tecnologies per fer-ho. Aix doncs, CDI s una organitzaci no governamental que utilitza la tecnologia com una eina per combatre la pobresa i la desigualtat, fomentar lesperit empresarial i crear noves generacions demprenedors socials. El seu objectiu s convertir les persones en agents de canvi gr96

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost CDI s una organitzaci sense nim de lucre i es finana sobretot grcies als donatius i el patrocini de programes per part dempreses alineades amb la seva missi. No obstant aix, alguna de les seves activitats, com ara CDI LAN Houses, t viabilitat comercial. Alguns exemples de socis de CDI inclouen: WWW Foundation, Microsoft, Dell, Motorola, ABNAmro Bank, Vale Foundation, Accenture, Skoll Foundation, Avina, W. K. Kellogg Foundation, Deloitte, IBM, Cisco Systems, Unilever, Esmee Fairbairn Foundation, Vivendi i la Carrefour Foundation.

97

A ms, rep contribucions en espcies de la Unesco, Globo Media, Unicef, Giovanni + Draft FCB, Deloitte Touche Tohmatsu, Ashoka, Barbosa Mussnich & Arago, Schwab Foundation, Terra, Domingues e Pinho Contadores i Sucesu, entre daltres. Pilars/valors VISI. Creu en un mn en qu totes les persones poden participar activament en la societat del coneixement, amb la condici de ciutadans autnoms, crtics i emprenedors. MISSI. La seva missi s transformar vides i enfortir comunitats dingressos baixos mitjanant la capacitaci en les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), i laprenentatge complementari centrat en la prctica de la ciutadania i lesperit empresarial. PILARS DE FUNCIONAMENT. CDI funciona a partir de tres principis bsics: Aprendre a cpia de resoldre problemes socials. CDI segueix una metodologia desenvolupada pel brasiler Paulo Freire. Treballar amb socis locals: 1.460 educadors en ms de mil centres associats a CDI. Sostenibilitat. Els centres comunitaris CDI volen perdurar en el temps com a referncia per a leducaci, lemprenedoria i els serveis. Funcionament CDI compta amb diversos programes adaptats als diferents llocs on treballa. A ms, CDI est constantment innovant i reinventant-se per mitj de lexpansi territorial, ladaptaci a les noves TIC que van sorgint i el desenvolupament de noves metodologies. Els seus programes principals sn els segents: Els centres comunitaris CDI ofereixen educaci amb cursos de tecnologia bsica i avanada, i proporcionen una mplia gamma de serveis de tecnologia a les comunitats, desenvolupant competncies reals per desenvolupar-se en el mercat de treball modern, augmentant el desenvolupament comunitari i promovent una ciutadania activa, mobilitzaci comunitria, ms autonomia i comportaments propis dels emprenedors. A travs de la implementaci daquests serveis, els centres comunitaris CDI estan en el cam de convertir-se en microempreses completament autosuficients. Cada centre s una associaci amb una organitzaci de base existent que aporta la infraestructura, mentre que CDI proporciona equips i programari lliure, implementa els mtodes educatius i aporta instructors i monitors. CDI LAN pretn ampliar CDI per mitj del sector privat. Al Brasil hi ha ms de cent mil petites empreses daccs a internet que serveixen com el principal punt daccs a la tecnologia per a les comunitats dingressos baixos (gaireb la meitat de tots els brasilers, 40 milions de persones). Una gran part daquests negocis, per, sn illegals, tenen una vida til curta i no sn ambients saludables per als joves, a causa de laccs incontrolat als videojocs i a la pornografia violenta. Amb CDI LAN, les Cases LAN safilien legalment i han de signar un codi de conducta tica en qu accepten assumir objectius econmics, socials i mediambientals treballant amb les poblacions de la base de la pirmide (BDP). Projecte Conexao s una empresa social conjunta entre CDI i la Rede Cidada, una altra organitzaci ciutadana altament considerada amb seu a Minas Gerais (Brasil). Conexao creu que locupaci s un mitj pel qual els joves i els empresaris dingressos baixos poden esdevenir ciutadans actius i compromesos en la transformaci de les seves prpies realitats. Com que

els proporcionen formaci professional i orientaci per moures en el mercat de treball, els joves estan preparats per convertir-se en agents de canvi de les seves prpies vides. De la mateixa manera, a travs de Conexao, les empreses del sector privat ofereixen serveis de consultoria gratuts a microemprenedors per enfortir les seves empreses i, per extensi, les seves comunitats circumdants. CDI Consulting s una divisi nova de CDI que t les arrels en lexperincia de CDI en la inclusi digital i en el treball amb la base de la pirmide (BDP). Amb catorze anys dxit, la innovaci i la creaci contnua destndards a la indstria, CDI est ben situada per oferir assessorament, consultoria estratgica, aix com serveis operatius a un nombre cada cop ms elevat de clients, que inclouen empreses multinacionals i mitjanes empreses, els governs estatals i federal, aix com ONG i empreses socials. Apps for Good - powered by CDI. Aquest programa creat per CDI Europa en associaci amb el gegant de la tecnologia Dell, i amb el suport dempreses del mn de la tecnologia i la creativitat com Orange, Talk Talk i Ogilvy, forma joves amb talent per a locupaci en una indstria amb un munt despai per a la creativitat, la prosperitat i locupaci. El curs pilot durant labriljuny de 2010 va agrupar nou joves dentre 16 i 25 anys per al desenvolupament daplicacions mbils per resoldre problemes socials en les seves comunitats al sud de Londres. El programa est en expansi i se nest estudiant laplicabilitat en altres pasos, com ara Espanya.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Alta, grcies als partenariats, les metodologies estandarditzades i les ofertes centralitzadament amb programari lliure, i les possibilitats de desenvolupar programes amb inters comercial per a empreses privades. Ara mateix, els programes de CDI no sn aplicables a les persones que viuen a Catalunya. CDI ja est mirant dimplantarse a Espanya mitjanant una adaptaci del seu model per tal doferir serveis dinclusi digital de qualitat a les poblacions ms vulnerables dEspanya, com ara els immigrants, els joves o la gent gran. A Catalunya ja existeixen algunes organitzacions que treballen en aquesta direcci, i hi ha una bona oportunitat per fer partenariats interessants. Mitjana. El model requereix adaptacions a les diferents necessitats i a lecosistema daqu. Els coneixements, els contactes i el prestigi que CDI ha acumulat no sn fcils de copiar. CDI treballa en partenariat amb el teixit social existent a cada lloc centres comunitaris, escoles, cibercafs, institucions penitenciries, etc. Es basa en la construcci de xarxes, a ms dels centres propis. Addicionalment, CDI compta amb el suport de mltiples institucions, des dONG a multinacionals i governs locals.

Aplicabilitat a Catalunya

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

98

99

KIVA
www.kiva.org
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Matt i Jessica Flannery (EUA) Estats Units 2005 Sense nim de lucre

Abast actual El novembre de 2009, Kiva ja era intermediari de 100 milions de dlars en prstecs. Xifres en data 1 de desembre de 2010: Quantitat total de diners prestats a travs de Kiva: 176.400.000 dlars Nombre dusuaris: 801.657 Nombre dusuaris que han finanat un prstec: 506.786 Nombre de pasos que representen els prestadors: 208 Nombre demprenedors que han rebut un prstec: 461.718 Nombre de prstecs amb fons de Kiva: 240.804 Nombre de prstecs fets a dones: 81,71 % Nombre de socis locals (institucions que avaluen microempresaris): 122 Nombre de pasos en els quals estan ubicats els socis locals: 55 Taxa actual de compliment (repayment rate): 98,99 % Quantitat mitjana per prstec (aquesta s la mitjana que un emprenedor rep. Alguns prstecs com els de grup sn dividits entre els seus membres): 381,62 dlars Quantitat mitjana prestada per cada creditor (inclou reinversions): 219,89 dlars Mitjana de prstecs que realitza un creditor: 6,51. Premis i reconeixements TIMEs 50 Best Websites 2008; Skoll Award for Social Entrepreneurship de la Skoll Foundation; World Summit Award 2007 for e-Business; The Tech Museum Awards 2007; Economic Development Award Laureate; The W. K. Kellogg Foundation.

Finanament de les activitats Donatius i mecenatge

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Microcrdit. Publicitar projectes que necessiten microcrdits, i canalitzar i gestionar les aportacions de particulars a travs d'una plataforma en lnia. Oferir microcrdit a petits empresaris del sud a travs de prstecs que particulars darreu del mn poden fer en lnia. Adults, principalment microempresaris pobres. Institucions de microcrdits locals. Classes mitjanes amb voluntat de contribuir al desenvolupament. En 54 pasos darreu del mn, entre els quals hi ha Uganda, Bolvia, el Vietnam, Kenya, les Filipines, Nigria, Cambodja, Pakistan, Mxic, Nicaragua, Tanznia, Paraguai i el Per. Temporal per als emprenedors, continu amb les institucions de microcrdit locals.

Idea Beneficiaris

Pasos o ciutats on actua

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Particulars i mecenatge. En cada microcrdit, es convida el creditor que aporti lequivalent al 10 % del crdit per a les operacions de Kiva. Si ho accepta, aquests diners sn cobrats directament de la targeta de crdit. Un cop que el creditor ha recuperat el seu prstec, t lopci de retirar els diners o datorgar-los a un altre projecte. En el cas que no es realitzin cap de les dues opcions, Kiva t accs als rendiments econmics que se nobtinguin. Rep donacions de diferents institucions, com ara WK Kellog, Skoll Foundation (el 2008 va acordar donar-li una suma dun mili de dlars per a tres anys), The Rockefeller Foundation (donaci de 300.000 dlars), Seven Bar Foundation (recaptaci de 50.000 dlars en lesdeveniment Lingerie Miami), etc. Pilars/valors Kiva va nixer partint de les creences segents: Les persones sn generoses per naturalesa, i ajuden els altres si sels dna loportunitat de fer-ho duna manera transparent i responsable. Els pobres estan molt motivats i poden tenir molt dxit quan sels dna una oportunitat. En connectar la gent, es poden crear relacions ms enll de les transaccions financeres, i construir una comunitat global que expressi el suport i lestmul dels uns als altres.

Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte Kiva va ser el primer lloc dinternet amb una plataforma de prstecs individuals a travs dorganitzacions de microfinances a emprenedors dels pasos en vies de desenvolupament. La plataforma permet que qualsevol persona amb una targeta de crdit o un compte a PayPal presti un mnim de 25 dlars a un emprenedor. Per descomptat, els projectes reben ms de 25 dlars, i un mateix creditor usualment presta a ms dun emprenedor. Lemprenedor utilitza els diners per tirar endavant el seu projecte i es compromet a un esquema de pagaments per reintegrar els diners, els quals generalment sn utilitzats per finanar altres emprenedors. Un cop el creditor ha recuperat el seu prstec, t lopci de retirar-lo o datorgar-lo a un altre projecte. En el cas que no es realitzin cap de les dues opcions, Kiva t accs als rendiments econmics que se nobtinguin.

100

101

El suport de Kiva es fonamenta en tres principis bsics: 1. Dignitat: encoratja les relacions dassociaci per oposici a les relacions de benefactor. Les relacions dassociaci es caracteritzen per la dignitat i el respecte mutus. 2. Rendici de comptes: els prstecs afavoreixen la responsabilitat i labast dels resultats, al contrari de les donacions, en qu no sesperen reemborsaments. 3. Transparncia: el lloc web de Kiva s una plataforma oberta, en qu la comunicaci pot fluir lliurement pel mn. Funcionament Un dels 111 socis locals de Kiva avalua la factibilitat datorgar un prstec a un dels emprenedors de la seva comunitat. Aquests socis locals sn institucions de microfinances. Cal assenyalar que Kiva privilegia les petites empreses i els microempresaris de pasos en vies de desenvolupament, per admet sollicituds per a prstecs personals que permeten adquirir bns de consum (ordinadors, remodelaci dhabitatges, etc.) Un cop que el soci local aprova el finanament, pren una fotografia de lemprenedor i en redacta la histria, que resumeix la necessitat o el projecte que limpulsa a demanar un prstec. El soci local insereix la histria de lemprenedor a la pgina dinternet de Kiva. Si el text no est en angls, un dels voluntaris de Kiva el tradueix. Creditors darreu del mn revisen les histries i trien alg per prestar. Kiva reuneix els fons obtinguts de diferents creditors i els dna al soci local. s com que alguns dels socis locals utilitzin el prstec que reben de Kiva per reposar el prstec que ja van fer a lemprenedor. s a dir, quan un emprenedor demana un prstec, el pot rebre directament del soci local o b esperar que es reuneixin els diners des del lloc dinternet de Kiva. Per aix, els prstecs poden ser atorgats 30 dies abans o 30 dies desprs que hagi estat demanat des del web de Kiva. Lemprenedor paga el prstec en les dates acordades amb el soci local i aquest confirma a Kiva que pot fer el cobrament electrnic dels prstecs que nha rebut. Si el soci local no ha reunit la suma pactada, avisa Kiva perqu li doni temps a completar-la, per a la qual cosa compta amb 30 dies. Quan el creditor rep els seus diners, els pot tornar a prestar a un altre emprenedor, donar-los als fons de Kiva (per cobrir els seus costos doperaci) o retirar-los del seu compte de PayPal. Un cop que sha atorgat el prstec, el creditor t eines a la pgina dinternet que li permeten fer un seguiment per conixer en quin percentatge ha pagat lemprenedor, aix com limpacte del seu negoci en benefici de la comunitat (quan saplica). Els creditors no reben interessos pels seus prstecs; lnic actor dins de Kiva que s que ho fa sn els socis locals, els quals acorden amb lemprenedor la taxa dinters que se li cobrar. Aquesta taxa dinters sintegra en la suma total que es demana a travs de Kiva. A ms, Kiva destaca per ls que fa de les xarxes socials, ja que compta amb eines de collaboraci en la seva pgina, amb les quals els creditors es poden conixer (i fins i tot identificar quantes persones ha convidat cada un). Aix mateix, compta amb espais de discussi, liderats per escoles, titulats, militants de partits poltics, etc.

El Programa de Becaris de Kiva ofereix a les persones una oportunitat nica per viatjar a lestranger i el testimoni de primera m de limpacte i de les realitats de les microfinances, treballant directament amb una instituci de microfinances dacollida (IMF). La beca de Kiva s una posici no remunerada, voluntria, dissenyada per augmentar limpacte de Kiva i oferir als participants una experincia nica amb informaci privilegiada. Els participants en el passat han trobat que la beca era un gran primer pas en una carrera en microfinances o el desenvolupament internacional.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Alta. El web de Kiva t un gran potencial descalabilitat rpida si aconsegueix atreure ms finanadors. Qualsevol catal pot prestar diners a traves de Kiva, per no pot ser beneficiari de microcrdits. No obstant aix, el model seria aplicable a Catalunya. Alta. Un sistema similar es podria replicar per proporcionar crdit o crowdfunding a emprenedors catalans, de fet, ja comencen a desenvolupar-se iniciatives similars. Entitat de transferncies financeres, com PayPal. Socis locals coneixedors del terreny i dels projectes.

Replicabilitat a Catalunya

Ecosistema necessari

102

103

CIVIC VENTURES
http://www.civicventures.org
Fundadors Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci John Gardner i Marc Freedman Estats Units 1999 Sense nim de lucre

La campanya Encore Careers (carreres encara) de Civic Ventures t com a objectiu involucrar milions de persones en les carreres encore combinant el significat personal, lingrs continuat i limpacte social per tal de produir una onada de talent per resoldre els grans problemes de la societat. Tot i que Encore.org no s un servei de collocaci laboral, proporciona informaci gratuta i exhaustiva que ajuda a la transici cap a ocupacions en el mn sense nim de lucre i el sector pblic. Abast actual No disponible. Premis i reconeixements Marc Freedman, fundador i CEO de Civic Ventures, ha estat reconegut per Fast Company tres anys seguits com un dels emprenedors socials lders de la naci. El New York Times el va descriure com la veu dels baby boomers que es fan grans i estan deixant de banda la jubilaci per [...] un treball significatiu i que els sostingui en el futur.

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Gent gran/jubilats. Concurs o premi; beques de formaci; broker d'oportunitats de treball entre gent gran, amb capacitats i temps, i organitzacions que ofereixen oportunitats de treballar amb un impacte social. Proporcionar a la gent gran que t capacitat per continuar treballant oportunitats per complementar els seus ingressos tot contribuint a la societat. Persones ms grans de 60 anys. Estats Units. Variable.

Idea

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Basat en donatius de diverses fundacions i empreses. Pilars/valors Valorar la capacitat i el potencial de la gent gran per continuar aportant valor a la societat, i millorar-ne lautoestima i el benestar a travs de feines que ajudin la comunitat. Funcionament

Beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats

CONCEPTE I ABAST
Concepte El 2030, el nombre de nord-americans ms grans de 55 anys ser de 108 milions, s a dir, prcticament es duplicaran els 60 milions que hi ha actualment. Mai abans shavia comptat amb tanta gent amb experincia i molt de temps disponible, i ms amb la voluntat de posarse al servei daltres. Sota aquesta realitat va sorgir Civic Ventures com un centre dincubaci didees i de programes que tenen lobjectiu daprofitar lexperincia i la disposici dels seus adults per atacar problemes socials dalta prioritat en diversos sectors, com ara leducatiu, lambiental i de la salut. Civic Ventures s un think tank sobre els baby boomers, el treball i la finalitat social. A travs duna cartera de programes original, una recerca original, unes aliances estratgiques i el poder de les histries de la vida de les persones, Civic Ventures demostra el valor de lexperincia a lhora de resoldre greus problemes socials des de leducaci fins al medi ambient, latenci sanitria o les persones sense sostre.

Alguns dels programes oferts per Civic Ventures sn: 1. Encore.org: proveeix dinformaci, recursos, notcies i una xarxa de contactes per a individus i organitzacions que ofereixen una oportunitat laboral que permet combinar interessos personals, seguretat financera i contribuci social. 2. The Purpose Prize: premis de 100.000 dlars per a innovadors socials ms grans de 60 anys que descobreixen noves oportunitats i dissenyen programes per resoldre de manera sostenible els problemes ms greus del mn. 3. Encore Fellowships: treballs temporals per a persones amb experincia i perfil alt en organitzacions sense nim de lucre durant un perode crtic, que els permeti consolidar els projectes que realitzen. 4. Encore Career Community College Grants: beques a universitats i escoles comunitries que preparen persones ms grans de 50 anys en carreres com ara leducaci, la salut i el servei social.

104

105

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Mitjana. Escalar pot ser difcil amb vista a trobar finanament i prou oportunitats per a la gent gran. Civic Ventures no est obert a persones de fora del seu territori dinfluncia. No obstant aix, el model seria aplicable a Catalunya. Mitjana. El model s totalment aplicable a Catalunya, per pot ser difcil desenvolupar-lo en un context de crisi i atur, sobretot pel que fa a trobar finanament.

TEACH FOR AMERICA

http://www.teachforamerica.org/
Fundadors Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Wendy Kopp Estats Units 1990 Sense nim de lucre

Replicabilitat a Catalunya

Finanament de les activitats Mecenatge

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Idea Altres/Varis Beneficiaris Fase de desenvolupament dels beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats No. Educaci primria i secundria. No. No. Estudiants de barris deprimits dels Estats Units. Variat. Estats Units i a travs de Teach for All ja s en ms de 18 pasos (entre ells, Espanya, on es diu Empieza por educar). Indefinit.

CONCEPTE I ABAST
Concepte Teach For America s una organitzaci que facilita professors ben preparats que estan ajudant a trencar el cicle de la desigualtat educativa. Aquests mestres, anomenats corps members, sn acabats de llicenciar que provenen de les millors universitats del pas i es comprometen a ensenyar durant dos anys en una de les 39 regions urbanes i rurals de tot el pas. La idea pretn anar ms enll de les expectatives tradicionals de lescola i tracta dajudar els seus estudiants a assolir nivells alts daprenentatge. Abast actual Ms de 20.000 estudiants universitaris ja han participat en la iniciativa. Premis i reconeixements Molts arreu del mn.
106 107

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Lany 2009, els ingressos de lorganitzaci (Teach for America i Teach for All) van ser de 278 milions de dlars, davant dels 165 milions de dlars de lany anterior. Les donacions provenen principalment de fundacions, empreses i particulars. Pilars/valors Els principals valors de Teach for America sn definits per les creences i les accions dels membres del personal treballador, del personal de la corporaci i dels ex-alumnes qui promouen la seua visi collectiva. Els seus principals valors son part de la seva cultura i lorganitzaci aspira a viure dacord amb ells en tot el que fa. CANVI TRANSFORMACIONAL. Sesforcen en ampliar les oportunitats educatives, per a canviar la vida dels nens i transformar el pas. Tenint en compte la profunda creena que tenen en els nens i les comunitats, la magnitud de la in-equitat educativa i les seves conseqncies, i el seu optimisme sobre la possibilitat de solucionar el problema, actuen des del nivell ms alt, amb urgncia i amb una visi a llarg termini. LIDERATGE: Sesforcen per desenvolupar i convertir-se en els lders necessaris per assolir lexcellncia educativa i lequitat. Treballen de manera intencional, estratgica i recursiva, i defineixen en termes generals el que est fora del seu control per resoldre, aprendre i millorar constantment. Operen amb un sentit de possibilitat, perseverant davant dels reptes, garantint la coherncia entre llurs accions i creences i assumint la responsabilitat personal pels resultats. EQUIP: Valoren i es preocupem pels altres, operen amb generositat desperit, i es diverteixen en el procs de treballar junts. Per aprofitar al mxim el seu impacte collectiu, sinspiren, desafien, i recolzen mtuament com a millor manera de sostenir el seu esfor. DIVERSITAT: Actuen sota la creena de que el moviment per assegurar lequitat educativa noms tindr xit si s divers en tots els aspectes. En particular, valoren la perspectiva i credibilitat del compartir els diferents orgens racials i econmics que els estudiants poden aportar a lorganitzaci, a les aules, i a lesfor a llarg termini pel canvi. De fet la teoria de canvi darrera Teach for America va ms enll de limpacte que els seus becaris puguin tenir mentre ensenyen a lescola. Teach for America creu que quan aquests becaris assoleixin en el futur posicions de poder i/o benestana econmica, seran ells els qui promouran els cabvis de lleis, sistema i finanament a gran escala que transfromaran de deb leducaci als Estats-Units. RESPECTE I HUMILITAT: Valoren les fortaleses, experincies i perspectives dels altres, i reconeixen les seves prpies limitacions. Estan compromesos a collaborar eficament amb les famlies, escoles i comunitats, per assegurar que el seu treball avana de la millor manera per a tots els nens.

Funcionament Durant lany 2009, 35.000 estudiants universitaris als Estats Units van aplicar al programa (davant dels 24.000 del 2008). I 4.100 hi van ser admesos (davant dels 3.700 del 2008). Desprs de ser admesos, els estudiants reben una formaci intensiva en diferents universitats del pas i sincorporen a diferents escoles de tot el pas. En aquestes escoles, ensenyen durant dos anys, amb el suport de tota la comunitat educativa. Desprs daquests dos anys, aquests corps members seran per sempre ciutadans actius en pro de la lluita per la igualtat educativa al pas. Un cos creixent de recerca mostra que, en molts casos, el professors de Teach For America sn ms eficaos que altres professors, incloent-hi els mestres certificats i veterans. Els membres de TFA est tenint un impacte positiu en el rendiment estudiantil en les matries i els graus escolars, des de preescolar fins a l'escola secundria.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari S S S S, ja sest a punt de comenar a Barcelona i a Madrid el programa Empieza por educar.

108

109

ELVIS & KRESSE

http://www.fire-hose.co.uk
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci J. Elvis (Regne Unit) i C. Kresse (Canad) Regne Unit 2007 Empresa

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost Es finana a partir de la venda de productes al mercat. Pilars/valors El reciclatge. El disseny i la innovaci, per un costat. La capacitat dentendre les necessitats de les empreses, per laltre. Funcionament

Finanament de les activitats Venda de productes (fets a partir del reciclatge)

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Idea Beneficiaris Pasos o ciutats on actua Horitz temporal de les activitats Complements de moda. Reutilitzaci de materials resistents transformant-los per fer productes de qualitat. Utilitzar velles mnegues de bombers per fer cinturons, bosses de m i altres complements de qualitat. ONG i altres organitzacions socials (p. ex., bombers). Regne Unit (i ara est entrant al Benelux). Indefinit.

Tots els productes d'Elvis i Kress tenen el medi ambient al nucli els residus industrials sn la pedra angular de la marca... Aquests sn alguns dels materials que reciclen: la mnega de foc, sacs de caf, sacs de te, draps de veles, cartr, palets, paracaigudes de seda, txtils de mobles, etc. I, a partir del reciclatge, es comprometen a tornar a distribuir fins a un 50 % dels seus beneficis a projectes i obres de caritat relacionades amb els residus que recullen. Han fet donacions anuals a organitzacions benfiques que estan relacionades amb els residus que recullen. Enguany han fet donacions a WWF, The Wessex Autistic Society, Help For Heroes, Comic Relief i, per descomptat, a les organitzacions dels Bombers de suport a la tasca que realitzen. A travs del projecte dels sacs de caf han fet contribucions a Cafdirect, la Fundaci Costa, David Williamson Rwanda Fundaci Betty i Taylors. Per qu fan aquestes donacions? Expliquen que creuen en la noci d'un bon negoci: la nostra empresa va ser creada per ajudar a resoldre un problema ambiental, s a dir, el dels residus industrials. Les empreses ms tradicionals noms sn capaces de mesurar l'xit d'una manera: els diners que guanyen. A Elvis i Kress tenen dues mesures addicionals d'xit: la quantitat de residus que sn capaos de desviar dels abocadors i la quantitat de diners que sn capaos de tornar a les institucions benfiques, de les quals extrauen els residus.

CONCEPTE I ABAST
Concepte Elvis i Kresse creen accessoris impressionants a partir de la reenginyeria de les deixalles aparentment intils. L'innovador i pioner cintur fet a partir de la mnega contra incendis ha estat un dels seus productes ms innovadors. Les mnegues, desprs d'una distingida carrera en la lluita contra els incendis i de salvar vides, finalitzen a les cintures de diferents persones. El 50 % dels beneficis de la lnia de mnegues de bomber satorguen a les organitzacions de caritat dels bombers. Abast actual Regne Unit i Benelux. Premis i reconeixements Ha sortit en la majoria de revistes de moda dEuropa i dels Estat Units.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya S S S

110

111

ALTERECO
http://www.altereco.com
Fundador Pas dorigen Any dinici Tipus dorganitzaci Tristan Lecomte Frana 1999 Empresa privada (SL). Tamb s una associaci

FUNCIONAMENT
Finanament i pressupost AlterEco neix des d'un principi amb la doble ambici de crear valor social i econmic, de ser una empresa sostenible i rendible que no requereixi de subvencions ni donatius per subsistir, demostrant que l'economia no est renyida amb "fer un mn millor". Desprs de les dificultats dels primers anys, en qu les botigues no eren rendibles, el model actual d'Alter Eco, que va iniciar les seves operacions el 2002 i es basa en la distribuci en supermercats habituals, ha viscut un fort creixement en tots els nivells: nombre de referncies, nombre de punts de venda i facturaci. Aquest creixement econmic ha anat acompanyat d'un increment en el valor social, comenant per l'augment del nombre de productors als quals Alter Eco dna suport i les vendes que Alter Eco genera per aquests, com a nivell de la qualitat social i ambiental dels seus productes. En els tres primers anys d'activitat, Alter Eco va multiplicar la seva facturaci per 6, i va assolir els 5,5 milions d'euros el 2004, i el 2009 havia triplicat aquesta xifra, facturant 15 milions d'euros. Alter Eco s una societat annima controlada per 50 petits inversors individuals (36,60 % del capital el 2009), la majoria dels quals van entrar al projecte a linici. Els assalariats tamb participen de l'empresa (tot i que prcticament tot el percentatge encara s propietat de Tristan Lecomte, el fundador) i comparteixen tots els seus valors per al comer just. Amb el creixement, s'han realitzat ampliacions de capital. Amb elles van entrar a formar part del capital alguns fons de inversi que es van comprometre a respectar la carta d'Alter Eco i a limitar la taxa interna de rendibilitat (TIR) que exigeixen, s a dir, la taxa de retorn de la inversi mnima que exigeixen del projecte). El ms destacat s Unigrains (13,40 % del capital el 2009), seguit de Normandie PME (9,90 %); Creagro (9,40 %) o PHI TRUST (7,50 %). Pilars/valors COMER JUST. Els compromisos imperatius de comer just, tal com els entn Alter Eco, sn els segents: Solidari. Treballar prioritriament amb els productors ms desvalguts en un acostament solidari i de desenvolupament sostenible. Just. Definir d'una manera contractual el preu d'acord amb el productor, que ha de garantirli una remuneraci i ha de tenir en compte les seves necessitats i les de la seva famlia en termes de formaci, de salut i de protecci social. Directe. Instaurar una relaci el ms directa possible entre el productor i el consumidor per maximitzar el marge amb el productor. Transparent. Proporcionar la informaci total sobre el productor i els productes, el seu origen i el seu curs. Acceptar un control en cada etapa del procs. Digne. Garantir un salari i unes condicions de treball decents als assalariats en totes les etapes de la fabricaci del producte, en concret, pel que fa a higiene, seguretat i horaris de treball. Rebutjar qualsevol forma d'esclavitud o de treballs forats. Els criteris del progrs que s'observen en les cooperatives i es procura impulsar sn: Donar suport a les organitzacions participatives respectuoses de la llibertat d'expressi i de l'opini de cada un sense cap discriminaci. En un grup aix es tradueix en una presa de decisions democrtica, o en una companyia, per mitj de la negociaci entre patronal i sindicats. L'eliminaci del treball infantil usant els mitjans adaptats i en inters del nen. El treball infantil es pot tolerar noms durant un perode transitori o en l'mbit d'un programa d'escolaritza113

Finanament de les activitats Venda de productes de comer just al mercat

MBIT DACTUACI
Sector Principal activitat Idea Beneficiaris Pasos o ciutats on actua Comer just (alimentaci i cosmtics). Producci i venda de productes alimentaris i cosmtics de comer just, ecolgics i de qualitat. Vendre productes de comer just i ecolgics d'alta qualitat en supermercats a un preu raonable. Productors al tercer mn. Frana, Estats Units, el Brasil i Austrlia.

CONCEPTE I ABAST
Concepte Alter Eco t per objecte la importaci i la distribuci de productes (essencialment, d'alimentaci i cosmtica) de comer just (CJ). El seu objectiu s maximitzar les vendes de CJ a travs d'una aproximaci atractiva, i oferint el mxim de garanties al consumidor pel que fa a la qualitat dels seus productes, que procedeixen majoritriament de l'agricultura biolgica i sn l'aliana del coneixement tradicional i una excepcional qualitat de origen. Els seus productes sn assequibles i es venen en gaireb totes les grans superfcies i supermercats de Frana. Abast actual El 2009, Alter Eco va facturar uns 15 milions d'euros, dels quals un 17,58 % retorna als pasos d'origen de les matries primeres. Compta amb uns 40 empleats i s'ha expandit amb filials als Estats Units i Austrlia. Tamb comercialitza els seus productes al Jap, Blgica i Dinamarca. Actualment treballa amb 39 organitzacions de petits productors repartits en 27 pasos i comercialitza ms de 100 productes diferents. Premis i reconeixements Mltiples premis, sobretot a Frana. Per exemple: Premi Cuisine et Vins de France ; Premi EDC-Ethique & Gouvernance ; Premi Plante Avenir ; Premi Gazelles (Ministeri de Comer).
112

ci o de formaci professional. No obstant aix, sovint la interrupci immediata del treball infantil generaria unes conseqncies encara ms perjudicials per als nens i la seva famlia. La valoraci dels potencials locals dels productors: utilitzaci de matria primera natural disponible o de coneixements tcnics tradicionals. Estimular els productors cap a l'autonomia, privilegiant la diversificaci de les sortides, sobretot en el mercat local. L'activitat econmica ha de ser rendible. Un comproms dels actors cap al seu entorn econmic, social i ambiental. Per exemple, els beneficis obtinguts seran reinvertits en l'empresa o en els programes de desenvolupament de carcter collectiu, econmic, ecolgic o social, incloent-hi la formaci. Proporcionar una informaci que permeti al consumidor realitzar una compra fundada i responsable que afavoreixi l'intercanvi cultural i el respecte mutu amb el productor. MEDI AMBIENT. A ms, Alter Eco ha demostrat un elevat comproms amb el medi ambient: tots els seus productes son biolgics certificats, i les emissions de CO2 que no es poden reduir o eliminar sn compensades mitjanant projectes de reforestaci. RESPONSABILITAT INDIVIDUAL I COLLECTIVA. Alter Eco es preocupa d'educar a tots els agents amb qui es relaciona, des dels seus distribudors, consumidors, provedors i empleats fins a la premsa. Tamb participa en campanyes de comunicaci i lobbying del sector. QUALITAT. Alter Eco t com a fonament del seu xit lelaboraci de productes. d'altssima qualitat, tant en la qualitat organolptica dels seus ingredients com en els processos artesanals de producci. Funcionament Alter Eco exerceix essencialment el rol de productor d'aliments i de cosmtics. Aix doncs, en la cadena de valor Alter Eco: estableix partenariats estables i a llarg termini amb provedors de matries primeres. importa matria primera sense processar o parcialment processada. processa, fabrica i etiqueta. distribueix a grans superfcies que venen el producte al consumidor final. A ms, Alter Eco: acompanya els provedors en la millora de la seva producci i la qualitat de vida de la seva gent. avalua i audita els seus provedors econmicament, socialment i ambientalment amb una metodologia prpia amb ms de 200 variables (FTA 200). consciencia els consumidors i la societat de la importncia d'un comer just i ecolgic.

REPLICABILITAT
Escalabilitat Aplicabilitat a Catalunya Replicabilitat a Catalunya Ecosistema necessari S. El model ha demostrat que pot crixer molt, tant dins d'un pas com internacionalment. S. El CJ s encara un mercat petit de productes distributs majoritriament en circuits alternatius a un preu molt elevat. S, empreses existents podrien copiar la idea. Finanadors; distribudors forts favorables als productes; consumidors conscienciats.

L'APOSTA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PELS NOUS EMPRENEDORS SOCIALS

CAPTOL 5

114

c. donar els mitjans a la gent s una ajuda digna. Els prstecs faculten la gent pobra per sortir de la seva situaci confiant en les seves prpies habilitats per establir, consolidar o ampliar un petit negoci. Els microcrdits acostumen a respondre a alguna de les segents necessitats: el desenvolupament de negocis: la majoria dels prstecs sutilitzen per desenvolupar negocis que els permetin ser econmicament autosuficients; la formaci professional: alguns prstecs s'atorguen a persones que volen aprendre un ofici; una emergncia familiar: una petita part dels prstecs s'ofereixen a les famlies en cas d'una emergncia de salut; la millora de la qualitat de vida: tamb es concedeixen prstecs per millorar les disposicions bsiques d'habitatge i altres elements essencials per reduir la vulnerabilitat a la pobresa. La plataforma 2.0 d'1x1 Microcrdit permet: personalitzaci: la connexi directa i la inversi un a un, d'una persona inversora social a una persona empresria pobra; immediatesa: les persones usuries poden triar els projectes de suport, i immediatament invertir-hi; participaci: la gent pot participar en l'intercanvi de les seves experincies, publicar les seves opinions, vdeos, fotos, etc.; aprenentatge: permet comprendre millor la situaci de les persones que viuen en la pobresa arreu del mn i participar en el suport als seus esforos per ser autnomes econmicament.

"El microcrdit s una eina que ha perms sortir de la pobresa a milers de persones. Volem ampliar-la posant el microcrdit a l'abast de tothom i incorporant-hi les microinversions."
www.1x1microcredit.org

QU S
1x1 Microcrdit s una organitzaci sense nim de lucre, liderada per un equip de professionals amb experincia i gran comproms envers la pobresa. Facilita laccs al microcrdit incorporant un mecanisme persona a persona, que permet vincular petits inversors socials amb persones microemprenedores. Lobjectiu s donar suport i ajudar-les a escapar de la pobresa a travs d'una plataforma web simple i transparent que permet a la gent invertir petites quantitats de diners en microcrdits1. La majoria de prestataris sn dones i gent jove, que desenvolupen activitats relacionades amb l'artesania i l'agricultura, que viuen en la pobresa en qualsevol part del mn (especialment a lfrica i lAmrica Llatina) i que, a causa de la seva situaci, no tenen possibilitats d'accs a la banca comercial. 1x1 Microcrdit no ofereix donacions sin prstecs, perqu: a. es demana el que es necessita. L'xit dels microcrdits a tot el mn rau en el fet que responen a la demanda meditada d'una persona o d'una comunitat que viu en la pobresa. El fet que els prstecs s'hagin de tornar fa que la gent que viu en la pobresa demani els diners que realment necessita; b. un euro pot ajudar ms gent. Com que cada prstec es retorna (normalment en un termini d'entre sis mesos i un any) els diners es reinverteixen en un altre prstec, i aix es multiplica el valor de cada euro en la lluita contra la pobresa mundial;
116

QU SN
1x1 Microcrdit s promogut principalment per Miquel de Paladella Salord i Laia Oto Llorens. En Miquel s economista i t una carrera professional de 18 anys de treball en el desenvolupament. Des de l'any 2003 dirigeix el Moviment Mundial en Favor de la Infncia, on actualment treballa com a coordinador executiu. Ha escrit mpliament sobre el desenvolupament, leducaci i els drets dels nens i nenes. La Laia s economista i t una trajectria professional en el sector de les finances: ha treballat en el mn bancari i en auditories empresarials, i posteriorment al programa de Nacions Unides de Sistemes de Promoci de Tecnologies d'Informaci (amb seu a Roma) com a gerent de finances.

1. Els microcrdits sn petits prstecs d'entre 300,00 i 1.000,00 aproximadament per a persones i d'entre 3.000,00 i 8.000,00 per a comunitats.

117

frica Innova
L'emigraci de talent del continent afric s la condemna a la pobresa."

QU S
frica Innova s una empresa que proporciona a persones qualificades de lfrica subsahariana les habilitats necessries per generar activitats empresarials als seus pasos dorigen. Ofereix formaci orientada a l'adquisici de competncies en gesti de la innovaci i de la qualitat, per tal que puguin impulsar projectes empresarials competitius en els seus pasos d'origen. frica Innova vol contribuir a frenar l'xode de talent local de l'frica subsahariana i evitar que les persones qualificades hagin d'emigrar a les capitals, o altres pasos o continents, per poder desenvolupar-se professionalment. S'orienta a persones que volen desenvolupar activitats econmiques al seu territori d'origen, tot fomentant, millorant i augmentant l'xit dels seus projectes emprenedors. frica Innova inicia la seva activitat amb un seminari pilot a la Universitat dOuagadougou i preveu estendre el seu model de treball per tot l'frica subsahariana, promovent una xarxa de centres de formaci amb la mateixa metodologia de treball.

Mels excepcionals que canvien el mn

www.bee-honey.org

QU S
Bee Honey s una empresa que comercialitza mels especials d'alta qualitat, produdes per cooperatives que s'organitzen i produeixen dacord amb criteris i estndards de comer just, o per projectes rurals de desenvolupament de comunitats pobres. Ofereix mels singulars, d'orgens florals poc habituals i de procedncia geogrfica remota, que aporten noves aromes i sabors sorprenents. La comercialitzaci, que es fa per canals delicatessen i gurmet, cuida especialment la presentaci dels seus articles, i hi introdueix el disseny com a component fonamental. Bee Honey collabora amb diverses organitzacions europees expertes en la implantaci de projectes de desenvolupament rural basats en l'apicultura. Lapicultura ha demostrat ser una eina generadora dingressos per a persones pobres en pasos en vies de desenvolupament. Adquirir la mel generada en aquestes cooperatives i projectes els ofereix un canal comercial alternatiu i un augment de la generaci de recursos per finanar futurs projectes d'apicultura. Bee Honey contribueix a crear un cercle virtus: com ms mel ven, ms mel adquireix als projectes d'apicultura, i ms genera una font d'ingressos sostenible i respectuosa amb el medi ambient. s una empresa sense nim de lucre: els ingressos generats a Bee Honey s'inverteixen, d'una banda, a fer crixer el projecte i, per tant, continuar adquirint ms mel i, daltra banda, en el finanament de nous projectes de desenvolupament basats en l'apicultura. Bee Honey tamb t cura especial en la selecci dels provedors: les tasques de manipulaci i logstica de les mels sencomanen al TEB Barcelona, una organitzaci d'inserci social per a persones amb discapacitats psquiques, i les caixes del seu Kit de Tast les produeix Shalom Lleida, una altra organitzaci que treballa en la inserci de persones amb discapacitat psquica.
119

QU SN
frica Innova s promoguda per Rosa M. Druget Tantia. La Rosa Maria s qumica, bioqumica i llicenciada en geografia i histria. Ha treballat al Centre d'Innovaci i Desenvolupament Empresarial i s cofundadora des de l'any 2000 de la consultoria Europainnova, empresa especialitzada a oferir serveis a empreses i organismes en lmbit de la innovaci i la tecnologia, interessats a optimitzar el procs dinnovaci i en lobtenci del finanament adequat per als seus projectes d'R+D+i. Tamb s professora associada a la UPC. La Rosa M. va viure durant sis anys (1983-1987) a Ghana, on va treballar com a professora titular a la Universitat de Cincies i Tecnologia de Kumasi, fet que li va permetre conixer les oportunitats i, alhora, les mancances a l'frica subsahariana. Fruit d'aquella experincia, actualment ha decidit ampliar la seva activitat i desenvolupar una empresa social basada en la seva experincia durant 30 anys executant i coordinant activitats d'innovaci.
118

QU SN
Bee Honey s impulsada per Jorge Rovira Pi. En Jorge s enginyer de camins i t un MBA per ESADE. s una persona inconformista amb una dilatada experincia en la gesti empresarial i de projectes; ha estat gerent d'una enginyeria durant 12 anys. Ha trobat en la mel una oportunitat empresarial sostenible i una eina transformadora en la vida de persones de comunitats pobres de pasos en vies de desenvolupament.

Diagnstic i prevenci de malalties no transmissibles, a l'abast de tothom.

www.dbs-screening.org

QU S
Lempresa catalana Dry Blood Spot Screening, SL, (DBS Screening) s pionera a nivell mundial en el diagnstic sanguini preventiu, aplicable tant a malalties infeccioses com a malalties crniques, d'una manera efica, econmica, accessible i indolora, i permet que les comunitats ms vulnerables hi tinguin accs. A travs d'una tecnologia senzilla, econmica, efica, accessible i indolora, elimina la cadena de fred necessria per al manteniment de mostres de sang i democratitza la prevenci de malalties. Amb una sola gota de sang dipositada sobre un paper de filtre sevita la temible i costosa xeringa. El sistema de DBS Screening permet a les autoritats sanitries de tot el mn posar en marxa campanyes preventives i facilitar el diagnstic dun ampli ventall de malalties, des de lobesitat infantil, la insuficincia renal crnica o la diabetis, fins a malalties infeccioses que afecten gran part de la poblaci mundial, com ara la sida o la sfilis. Amb seu al Parc Cientfic de Barcelona, DBS Screening ha estat guardonada amb el premi Tecnos al millor projecte de biotecnologia 2010 i el premi Galien 2011 a la innovaci tecnolgica.

QU SN
DBS Screening s impulsada per Jordi Mart. En Jordi s enginyer bioqumic i la seva obsessi per la importncia de la prevenci i el diagnstic primerenc de malalties es remunta a la seva experincia al servei militar, quan va estar destinat a la Unitat de Cures Intensives d'un hospital militar. All va veure de prop com, per culpa d'un atac de cor o d'altres malalties evitables, la vida de moltes persones i famlies es truncava massa aviat. Per aquest motiu va dirigir la seva carrera professional cap al diagnstic; tota la seva carrera professional s'ha desenvolupat en el sector del diagnstic in vitro. L'any 2011 ha estat reconegut com a Emprenedor Social Ashoka.
120 121

Recuperem, repensem i redissenyem mobles que temps enrere van tenir esplendor.
www.lestoc.com

QU S
LEstoc es dedica a la recuperaci de mobles de segona m, i ofereix serveis complementaris de transport i venda, amb lobjectiu de normalitzar lentorn laboral de les persones amb discapacitat intellectual a travs de la creaci directa de llocs de treball. Es tracta duna empresa social sense nim de lucre destinada a un consumidor que busca un producte de disseny, de qualitat garantida i a un preu assequible i que, a ms, s sensible als valors socials i ambientals. LEstoc promou una altra manera de consumir en lnia amb les directives ambientals europees de model sostenible en producci i consum. El projecte compta amb el suport de la Fundaci Xamfr Sant Miquel, entitat amb una mplia trajectria en la formaci i integraci laboral i social de persones amb discapacitat intellectual.

Proporciona un diagnstic adequat a temps i actua integralment amb infants adoptats; dna eines a la persona i a la famlia per viure l'adopci en plenitud.
www.familiayadopcion.com

QU S
L'Institut Famlia i Adopci s una associaci que ofereix un acompanyament integral a famlies adoptives i persones adoptades, per al suport pedaggic, psicolgic, jurdic i mdic. Tamb ofereix una plataforma de recursos per a professionals relacionats amb el mn de l'adopci, aix com entitats que defensen els interessos de les famlies i les persones adoptades. Es tracta d'un projecte pioner a l'Estat espanyol, el segon pas del mn en nombre d'adopcions (el primer s Estats Units). I s que sovint les adopcions presenten reptes que les famlies no saben resoldre ni saben a qui recrrer. Fins ara no existia a Espanya un servei d'atenci integral (psicolgic, social, educatiu i de salut) de referncia, de manera que les famlies comenaven un llarg recorregut buscant respostes per a dificultats complexes que no es podien resoldre des d'una nica disciplina. Aix suposava sotmetre les famlies a processos poc eficaos i amb fortes conseqncies i desgastos emocionals i econmics. Els diferents agents que actualment intervenen en el procs d'adopci (administracions pbliques, institucions collaboradores d'integraci familiar, entitats collaboradores d'adopci internacional, associacions de famlies, professionals especialistes) ofereixen solucions parcellades i poc coordinades entre si. La punta de l'iceberg del problema s la xifra d'adopcions truncades,1 que ja s del 5%.
123

QU SN
L'Estoc s impulsada per Jordi Mayals, Thomas Aubry i Hedwig Verstappen. Jordi Mayals, que pren la iniciativa en la idea de negoci, s enginyer agrnom. Compta amb una mplia experincia professional, tant en lmbit de la gesti de residus, com en el de les empreses dinserci. En Jordi dedica part del seu temps doci a coordinar lactivitat de Clariana, esplai de lleure per a persones amb discapacitat intellectual. El disseny del producte s obra de Thomas Aubry. En Thomas ha treballat en la rehabilitaci despais i en la recuperaci i restauraci de mobles i s cofundador i president de lassociaci Univers Parallel (UP Barcelona) dedicada a la promoci de lart. Hedwig Verstappen, responsable de logstica i serveis, t una mplia experincia en serveis de mudances, transport i buidat de pisos.
122

QU SN
L'Institut Famlia i Adopci s impulsat per Eva Gispert Curbasi, Margarita Miz Aguilar i lex Puig, i integra una quinzena de professionals del mn pedaggic, psicolgic, mdic i social. Eva Gispert, directora de l'Institut, s una emprenedora inquieta que viu en primera persona el fet adoptiu com a filla adoptiva i com a mare adoptant. s membre de l'Associaci de Famlies Adoptants d'Infants Etops. De formaci s llicenciada en dret, i ha cursat un MBA i un mster en recursos humans a ESADE. Ha ampliat la seva preparaci professional com a mediadora familiar, com a tcnica d'adopci i acolliment, i en tcniques de teatre teraputic i Gestalt. La seva experincia professional li ha perms desenvolupar-se com a directora financera administrativa, com a directora i coordinadora de programes de cooperaci internacional de la Comissi Europea, i com a responsable de formaci contnua del Consell d'Advocats de Catalunya. Marga Miz, mare adoptiva de dues nenes, s la directora de Recursos Psicopedaggics de l'Institut. s llicenciada en filosofia i lletres, diplomada en fonoaudiologia i logopdia, ha cursat un mster en orientaci educativa i professional i s diplomada en assessorament en matria d'adopcions. S'ha format en terpia sistmica i en tcniques d'alliberament emocional, i exerceix com a logopeda amb una dilatada experincia en el tractament dels trastorns especfics de lectoescriptura, en trastorns de l'aprenentatge i en terpia familiar. s escriptora i conferenciant especialista en adopci internacional. lex Puig, pare de dues nenes nascudes a la Xina, s emprenedor i fundador de l'agncia de publicitat i multimdia Factor Essencial, especialitzada en projectes web i multimdia. En el camp de l'adopci ha estat els darrers anys president de l'Associaci de Famlies Adoptants de la Xina, de la qual encara avui s membre. Ha dirigit la revista Nihao i ha gestionat les plataformes digitals de la Coordinadora d'Associacions en Defensa de l'Adopci i l'Acolliment, l'Associaci de Famlies Nombroses de Catalunya, la Federaci Espanyola de Famlies Nombroses i Morning Tears (ONG d'ajuda al desenvolupament que actua amb la infncia a la Xina). L'lex ha participat en nombroses conferncies, presentacions i reunions de treball relacionades amb el mn adoptiu a l'Estat espanyol.

"Productes respectuosos amb el mercat, la societat i el medi ambient."

www.maamproject.com

QU S
Maam Project s una empresa de disseny de productes a partir de la recuperaci de residus industrials (com ara la moqueta de fira) i de la producci social i sostenible daquests productes. Maam Project noms dissenya i fabrica produccions originals i limitades, de regals promocionals, embalatges, articles d's personal, joies, etc., productes en els quals incorpora lecoinnovaci. El disseny dels seus productes est sempre pensat per tal que la seva fabricaci sigui senzilla, rpida i fcilment manipulable per qualsevol personal amb discapacitat fsica i/o intellectual. Maam Project collabora amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserci del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Maam Project ja ha rebut diversos reconeixements per la seva aposta per l'ecoinnovaci: el 2009 va rebre el premi al Disseny per al Reciclatge de l'Agncia de Residus de Catalunya; tamb va rebre el primer premi a la Sostenibilitat 2010 d'Ebreambient (el sal de medi ambient, sostenibilitat i nova cultura de l'aigua), i el 2011, el premi GiDi de l'Associaci del Disseny de Girona, al millor disseny sostenible.

QU SN
Maam Project s impulsat per Xavier Majoral i Carles Amad, i compta amb la collaboraci d'Ana Villagordo Vegara i Xavier Escatllar. Xavier Majoral s dissenyador industrial i cofundador d'Stimulo, una agncia de disseny de producte que crea l'any 2002. En els darrers anys, dins l'empresa ha estat el responsable d'internacionalitzaci, aix com el director de disseny i mrqueting a la Xina. Ha estat mem-

1.Sentn per truncats els casos en qu els nens o les nenes es retornen a les institucions.

124

125

bre de la Comissi d'Innovaci de la Cambra de Comer de Girona, i s cofundador i membre de la Junta de GiDI, una associaci sense nim de lucre que treballa pels interessos dels professionals del disseny i la creaci de tots els sectors. En la seva trajectria professional, en Xavier ha vist que hi ha un seguit de materials mpliament reutilitzables que, si sincorporen a un disseny sostenible, permeten produir una cadena de satisfacci per a qui els consumeix (en la producci, per exemple, de bosses, fundes i accessoris fets a partir de moqueta recuperada de fires) i tamb per a qui els fabrica. En Carles s llicenciat en cincies de la computaci i t un MBA per la Universitat de Barcelona. Des de fa ms de 13 anys treballa com a consultor d'empreses, professi que combina amb la tasca de responsable d'organitzaci, control de costos i finances i de la implementaci comercial i industrial de Maam Project. L'Ana s ambientloga, consultora ambiental i est especialitzada en ecodisseny i comunicaci ambiental. Des de l'any 2002 treballa en la prestigiosa consultora ambiental estratgica ERF - Estudi Ramon Folch & Associats, on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de comunicaci, exposicions, gesti ambiental i estratgia, a ms de collaborar en la innovaci de l'empresa, en la cerca de nous productes i en altres tasques de caire ms comercial. Parallelament escriu articles i reportatges a Sostenible.cat, des don tamb dinamitza una secci setmanal sobre productes i serveis ecodissenyats. Tamb forma part de la junta de la xarxa decodisseny o2Spain, des don s'impulsa la difusi del disseny sostenible i la seva consolidaci en el sistema productiu actual. Ms enll de la seva dedicaci professional i de les seves inquietuds associades a l'ecodisseny, s creadora i dinamitzadora del bloc Quincalla.org, on comparteix tot all que li crida l'atenci relacionat amb el bon disseny i les maneres alternatives de produir i consumir. Xavier Escatllar s dissenyador, per desprs del seu pas per una empresa multinacional est bolcat en projectes collaboratius que l'han portat a lndia i, actualment, en iniciatives on la creativitat i la societat tenen un paper rellevant. Dins Maam Project en Xevi est implementant la vessant comercial i la comunicaci dels valors dels productes.

Un projecte de revaloraci de la llana i de sensibilitzaci sobre el sector primari i l'artesania al mn rural.

www.obradorxisqueta.cat

QU S
L'Obrador Xisqueta s una associaci sense nim de lucre ubicada al Pallars Sobir, hereva del Projecte Grpia (promogut per l'empresa mOntanyanes) i de lassociaci Rurbans, que treballen per la dinamitzaci del sector primari a lAlt Pirineu i al mn rural en general. L'associaci es dedica a transformar i comercialitzar a un preu just la llana d'ovella de raa xisqueta. Aquesta iniciativa respon a la situaci del sector ov a Catalunya (i tamb en altres zones de l'Estat espanyol), que es caracteritza per una absncia d'iniciatives que portin a terme el cicle tancat del procs productiu (producci, transformaci i venta) i una devaluaci creixent dalguns dels productes que obt, com s el cas de la carn i la llana. En especial, la llana al nostre pas no t cap valor; es considera un material de rebuig i, en molts casos, es llena sense aprofitar-se. Els objectius de lObrador Xisqueta sn donar a conixer els oficis de pastura i artesania, mostrar les persones que fan possible que els ramats continun pasturant per les muntanyes, i donar a conixer una raa autctona i el territori que lacull. LObrador Xisqueta comercialitza productes realitzats per artesanes amb la llana de lovella xisqueta. Aplica un disseny modern i el comercialitza a la seva web i a comer minorista. Es tracta de peces de vestir, objectes decoratius i de bijuteria. La llana de menor qualitat, es ven com a material allant a la eco construcci.

126

127

LObrador Xisqueta es troba vinculat al Projecte Grpia que pretn dinamitzar el sector primari del Pallars Sobir, el Pallars Juss i lAlta Ribagora a travs de la primera Escola de Pagesia i Activitat Pastoral de Catalunya. Tamb compta, com a principals entitats collaboradores, amb Artesania de Catalunya i el programa Oficis Singulars (de la Generalitat de Catalunya), que tenen com a objectiu difondre lartesania catalana a travs de la marca Empremtes de Catalunya. Alhora lObrador Xisqueta compta amb el suport de la Diputaci de Lleida, lInstitut de Desenvolupament de lAlt Pirineu i Aran, i el Parc Natural de lAlt Pirineu. Ha creat una xarxa de collaboraci amb tres organitzacions de Catalunya que treballen vinculades als conceptes de local, qualitat i sostenible: l'empresa Recuperaci de Materials Txtils (l'nica empresa a l'Estat espanyol que treballa en la producci d'allaments amb llana certificada per a la construcci), la cooperativa d'integraci social Teixidors de Terrassa (Premi Nacional d'Artesania 2009) i el projecte Marcelinus d'Olot. Amb cadascuna desenvolupa productes vinculats a les llanes locals.

Portal Bergued
Productes lactis amb segell de producte artes fet al Bergued per a la inserci social.
www.fundacioportal.org http://deliciesdelbergueda.cat

QU S
Portal Bergued s una empresa d'inserci que proporciona sortida laboral a joves de fins a 24 anys amb patologia dual, s a dir, en els que coexisteix un consum de substncies psicoactives (estupefaents o alcohol) i trastorns psiquitrics (bipolaritat, esquizofrnia, anorxia, bulmia). L'empresa produeix, sota la marca Delcies del Bergued productes derivats lactis artesans (iogurts, postres, mat, formatges), de qualitat, de gustos innovadors, artesans i relacionats amb el territori (amb provedores de la comarca). Aquesta empresa s promoguda per la Fundaci Portal i el Consorci de Formaci i dIniciatives Cercs-Bergued. La Fundaci Portal s un collectiu creat per pares i mares de joves amb patologia dual, que ha decidit apostar fort per la creaci d'alternatives a la inserci laboral ordinria. Lempresa dna formaci en hbits de treball i instruments per buscar feina, amb l'objectiu que els llocs de treball creats siguin rotatoris i les persones joves puguin acabar inserint-se en el mercat de treball ordinari. A mitj termini es vol complementar lelaboraci de productes lactis amb altres activitats com la producci dagricultura i ramaderia ecolgica, i el turisme rural.

QU SN
L'Obrador Xisqueta s impulsat per Vanesa Freixa Riba. La Vanesa s llicenciada en belles arts i especialista en gesti cultural. s especialista en desenvolupament cultural comunitari i ha exercit com a docent del Mster de Gesti Cultural de la Universitat de Barcelona i el Postgrau en Desenvolupament Cultural Comunitari de la Universitat Autnoma de Barcelona. Nascuda al Pallars Sobir i cansada de la vida a ciutat decideix tornar a la seva terra natal, on es converteix en dinamitzadora del territori muntanyenc i tcnica en desenvolupament rural. Fruit de la inquietud sorgida dun llarg procs de participaci a la comarca del Pallars Sobir, que coordina com a membre de l'Associaci Sociocultural per a la Dinamitzaci Rural de Muntanya, l'any 2006 cofunda lempresa mOntanyanes. Aquesta empresa respon a la motivaci dun equip de professionals vinculades a la zona, i la duu a aportar els seus coneixements al desenvolupament destratgies creatives per impulsar la dinamitzaci del Pirineu a travs de leconomia, la cultura, el medi i la gent. Els projectes que mOntanyanes porta a terme se centren en els mbits del desenvolupament econmic, el turisme cultural, lartesania, lurbanisme, la participaci, leducaci, la ramaderia i el medi ambient. Tots aquests mbits es treballen des de la motivaci de contribuir a la diversificaci econmica de lAlt Pirineu, alhora que sen potencia lequilibri social, cultural i ambiental. s aquesta mplia experincia i el profund convenciment de les potencialitats de l'entorn rural el que condueix la Vanesa a fundar l'Obrador Xisqueta.

QU SN
Portal Bergued s promogut i gestionat per Joan Maria Sala. En Joan Maria, enginyer industrial de formaci i professi, t una llarga experincia com a empresari i gestor. Tenir un fill afectat per patologia dual i entrar en contacte amb un mn sociosanitari totalment desconegut per ell el va fer decidir-se a coordinar la Fundaci Portal i, posteriorment, a muntar una empresa d'inserci laboral per a joves que, com el seu fill, es troben en greu risc d'exclusi social.
129

128

SOLS sorgeix per implementar el projecte guanyador de la medalla de disseny 2009 Gold Mondialogo: Casa protegida i tecnologia de la construcci de zones vulnerables a huracans al Carib, un compendi de tecnologies transferibles a microempreses locals perqu siguin capaces de produir materials de construcci ecolgics i econmics, que condueixen a la generaci d'estratgies logstiques, tecnolgiques i de disseny per fer front a les necessitats d'habitatge social i per mitigar els desastres a travs de la potenciaci de la comunitat i l's dels recursos locals. SOLS s un canal sistemtic i organitzat per al comer d'aquests serveis. A Catalunya ha rebut el premi al Millor Pla d'Empresa de la XI Edici dels Premis a les Millors Iniciatives Empresarials 2010, convocada per la Diputaci de Barcelona.

cita
www.solsdevelopment.com

QU SN
L'equip coordinador de SOLS es compon actualment dun grup de sis persones especialistes en cincies tcniques, econmiques i de comunicaci. A Catalunya, la impulsora s Ana Fernndez-Aball Altamirano que, a ms, amb noms 24 anys, n's la presidenta. L'Ana s economista i ha treballat en el camp de la comunicaci i el disseny. Ha estat investigadora en comunicaci participativa per al desenvolupament. Actualment est cursant un doctorat cientfic i s la coordinadora de comunicaci de SOLS.

QU S
SOLS Ingeniera para el desarrollo s una cooperativa que dissenya i gestiona projectes de cooperaci en l'mbit de l'habitatge social. Ofereix un sistema de construcci i producci de materials econmics, ecolgics i segurs, que permet reconstruir rees devastades per catstrofes naturals o proveir dhabitatge digne zones en vies de desenvolupament. SOLS coordina i desenvolupa projectes d'enginyeria per a l'habitatge social a travs de la utilitzaci de materials de construcci i m d'obra local. Els materials, a ms, sn ecolgics, ja que tenen cura de la reducci d'emissions de carboni en la seva fabricaci i estan especialment fabricats per suportar una climatologia adversa (inundacions, huracans, calor extrema, etc.), i sn antifissures, cosa que elimina considerablement els riscos de prdua o esfondrament dels habitatges. La seva finalitat principal s crear habitatge digne i adequat, que promogui el desenvolupament endogen de les comunitats empobrides i sigui respectus amb el medi ambient. SOLS s fruit de la Plataforma per a la Implementaci de Tecnologies Apropiades per al Desenvolupament (PiTAD), una iniciativa acadmica interdisciplinria que unia el treball dels estudiants d'enginyeria i professionals de la Universitat de Bristol (Regne Unit), la Universitat de Gant (Blgica) i l'Institut Politcnic de l'Havana (Cuba). La seva missi va consistir a investigar i desenvolupar solucions tecnolgiques per capacitar les persones per millorar les seves formes de vida d'una manera sostenible. Els projectes desenvolupats com a resultat de la collaboraci entre aquestes tres institucions van rebre tres vegades el premi Mondialogo d'Enginyeria, un reconeixement de gran prestigi ofert per la UNESCO i Daimler.
130

La resta de l'equip est format per Julio Efran Vaillant Rebollar, enginyer mecnic, investigador i professor d'eficincia energtica en edificis i coordinador financer de SOLS; Elizabeth Hernndez Zubeldia, enginyera civil, investigadora i professora de materials de construcci i estructures, que coordina les vendes de SOLS; Ivn Martnez Herrera, enginyer civil especialista en materials de construcci, que coordina les recerques aplicades de SOLS; Alejandro Prez Malagn, enginyer d'automatismes, especialitzat en controls automtics i programaci web, que realitza la funci de coordinador informtic, i Carlos Fernndez-Aball Altamirano, enginyer de disseny, especialista en eficincia energtica renovable, que realitza la coordinaci logstica de SOLS.

131

La cooperativa de producci i consum d'energia verda.

www.somenergia.coop

Som Energia promou els valors segents: implicaci i participaci: els socis i scies poden participar aportant coneixement, diners, bns o treball. Per facilitar la participaci, s'han creat diferents comissions de treball que tenen una missi especfica i que permeten treballar de manera autnoma a aquells socis i scies que vulguin participar en el funcionament de Som Energia. Tamb s'impulsa la generaci de grups locals de treball en zones o municipis on hi hagi socis i scies amb ganes de difondre la cooperativa i cercar possibles projectes en el seu entorn; transparncia i control democrtic: tots els socis i scies tenen un vot, independentment de la seva contribuci econmica; participaci financera de totes les persones scies: petites aportacions de moltes persones ens donen el poder financer i popular per promoure els nostres projectes; autonomia i independncia: s'estableixen collaboracions amb altres projectes seguint els nostres criteris cooperatius; educaci i informaci: promou una nova cultura energtica orientada a l'energia renovable; collaboracions amb altres cooperatives: es fomenta la cooperaci amb altres cooperatives existents, siguin o no de l'mbit energtic per assolir els nostres objectius comuns; enfocament a la comunitat local: promou la creaci de llocs de treball relacionats amb l'energia renovable, i contribueix a la creaci d'una economia veritablement sostenible.

QU SN
L'actual Consell Rector de Som Energia est format per Marc Rosell Casas (president), Gijsbert Huijink (vicepresident), Marc Garfella Ruiz (secretari), Toni Mrquez Briones, David Montgomery, Nria Palmada Garcia, Jordi Punset Pags, Joaquim Vil Bramon i Afons Porterias (vocals). En Marc s enginyer tcnic industrial i t un mster en gesti d'energies renovables. Durant gaireb set anys ha treballat com a tcnic de fabricaci i extrusi de termoplstics, i posteriorment ha esdevingut responsable de producci en el disseny i la installaci solar fotovoltaica. En Gijsbert s un economista holands que, des de 2008, treballa com a professor a la Universitat de Girona. Com a emprenedor va crear a Romania una empresa de fabricaci de mobles. Com a coneixedor de models europeus, impulsa el model cooperatiu per la producci denergia verda.

QU S
Som Energia s una cooperativa sense nim de lucre que vol reunir milers de persones per tal de canviar el model energtic actual i contribuir a assolir un model 100% renovable. Vol donar loportunitat a les persones preocupades per lactual model energtic de contribuir a transformar lentorn en un lloc ms sostenible. El projecte de creaci de Som Energia va prendre forma durant la primavera de 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona va veure la necessitat de reproduir experincies d'xit en altres pasos europeus per promoure la participaci de la ciutadania en un canvi de model energtic. El seu objectiu s comercialitzar energia elctrica 100% renovable i certificada i, ms endavant, realitzar projectes per a la producci energtica. A partir del setembre de 2010, s'inicia la difusi de la idea de crear la cooperativa Som Energia. Com a resultat, s'assoleix una xifra de socis i scies necessria per poder constituir oficialment la cooperativa, que es realitza el desembre de 2010. La comercialitzaci denergia verda sinicia el segon semestre de 2011. El desembre de 2011, el nombre de socis i scies s de 1.500.
132

133

cita
http://www.trevol.com https://ssl.mercasol.net

Donem anys a la vida i vida als anys!

www.sielbleu.org

QU S
La Cooperativa Trvol s una empresa amb ms de 25 anys d'experincia en ecomissatgeria (missatgeria en bicicleta), serveis de neteja ecolgica (amb la utilitzaci de productes no agressius amb el medi ambient ni amb les persones treballadores) i gesti logstica (manipulaci i distribuci de publicitat i propaganda amb qualsevol tipus de suport). Recentment, la cooperativa ha creat Trvol Distribuidora, com eina facilitadora de la distribuci de productes ecolgics, de comer just i de proximitat. La missi del Trvol Distribuidora s contribuir a dinamitzar l'economia social i solidria a Catalunya, amb criteris de desenvolupament sostenible i consum responsable. Vol fer accessibles els productes amb certificat ecolgic i de comer, al reduir els costos dintermediaci. Trvol Distribuidora ofereix serveis logstics i de distribuci de productes ecolgics, de comer just i socials, orientats especialment a cooperatives de consum, botigues especialitzades i menjadors escolars. La Cooperativa Trvol ha rebut nombrosos reconeixements al llarg de la seva existncia: premi Rai Verd (1998), premi ATLAS (1999), premi a la Millor Trajectria en lEconomia Social (2002), premi Acci 21 i premi Rally Solar (2003), Bones Prctiques Frum de les Cultures (2004), premi Barcelona d'Ofici Emprenedora (2005 i 2006) i premi Solar (2005).

QU S
Siel Bleu s un grup associatiu, implantat a diversos pasos europeus, que aporta a Catalunya les seves propostes de prevenci i millora de la salut fsica, psquica i emocional de les persones a travs de l'exercici fsic adaptat per a persones jubilades joves, gent gran a la llar o en residncies, persones amb discapacitat i persones amb malalties crniques o malalties greus. La seva finalitat ltima s la reducci de la dependncia i el manteniment dels llaos socials de les persones amb limitacions fsiques. Les persones que professionalment treballen amb aquests collectius tamb es beneficien de l'activitat fsica adaptada participant en programes especfics per prevenir dolors associats amb l'exercici de les seves tasques diries. Siel Bleu ha desenvolupat, en parallel a la seva activitat, nombrosos estudis cientfics que demostren l'impacte de la seva metodologia de treball.

QU SN
L'associaci Siel Bleu neix el 1997 a Estrasburg a travs de la iniciativa de Jean-Daniel Muller i Ricard Jean-Michel. La seva ferma convicci i passi van convncer les persones expertes en geriatria que la seva visi era viable. Amb el temps van aconseguir estendre la seva metodologia a tot el territori francs. Actualment compta amb ms de 270 professionals d'activitats fsiques adaptades, que treballen per a ms de 3.000 entitats diferents a Frana. L'any 2006 va rebre el suport d'Ashoka com a iniciativa d'emprenedoria social de referncia a Europa.
135

QU SN
Trvol Distribuidora est impulsada per Francesc Bis i Xavier Palos. En Xavier i en Francesc, son persones inquietes socialment, la qual cosa les ha dut a participar activament en el moviment de leconomia social i solidria des de ben joves. La seva voluntat s consolidar el Mercat Social a Catalunya.
134

Actualment el Grup Siel Bleu est format per l'associaci Siel Bleu, l'associaci Domisiel (que desenvolupa les activitats fsiques adaptades a la llar, orientada principalment a persones amb malaltia d'Alzheimer, persones amb discapacitat, gent gran amb dificultats de mobilitat i persones amb malalties crniques), GPS Sant (empresa que dna suport i assessoria a empreses i altres organitzacions en temes de qualitat per a la prevenci i la salut de la vida en el treball) i Siel Bleu Formation (que canalitza acords amb universitats i instituts de formaci per tal que estudiants i professionals de la medicina i paramedicina desenvolupin estudis i investigacions).

CONCLUSIONS
Lanlisi de les bones prctiques a escala internacional quant a models de suport als emprenedors socials posa en relleu diverses observacions. En primer lloc, lecosistema de suport als emprenedors socials est creixent. Shan creat un gran nombre dorganitzacions en els ltims cinc anys, i totes estan creixent a ritme accelerat i consolidant-se com a referncies, no noms per als emprenedors socials sin fins i tot en el mn dels negocis en general. Segon, les organitzacions sn molt diverses. Aquesta diversitat respon a la diversitat dels mateixos emprenedors socials, que es troben en fases de desenvolupament diferents, geografies i sectors variats i, per tant, amb necessitats tan diverses com el mateix sector. Tercer, moltes organitzacions es complementen, fins al punt que sovint ajuden els mateixos emprenedors de diferents maneres, i arriben a treballar en xarxa per coordinar i complementar els seus serveis. De nou, lecosistema de suport als emprenedors socials s un reflex de les dinmiques que els mateixos emprenedors socials practiquen com s ara lesperit de collaboraci en xarxa, ms que el de competncia. Per tot aix, hi ha una oportunitat per promoure la generaci dun ecosistema de suport als emprenedors socials al nostre pas. Des de fa uns quants anys ja sestan desenvolupant diverses iniciatives, que cobreixen alguns dels aspectes esmentats en aquest article, sovint amb una aplicaci local o regional. Per lespai per crixer, innovar i, sobretot, replicar models dxit a lestranger s molt gran. Aquest ecosistema no solament ser una font de llocs de treball, coneixement, innovaci i inspiraci, sin que ser el factor clau que promour la proliferaci de ms empreses socials dxit a Espanya i el seu creixement, i que donar lloc a un sector social potent i alhora econmicament viable.

136

137

GLOSSARI
Emprenedoria Social Economia Cooperativa Economia social i solidria Impacte Social Base de la Pirmide Escalabilitat o replicabilitat Capital Risc Social Innovaci Social

Una cooperativa s una associaci autnoma de persones que s'uneixen voluntriament per a formar una organitzaci democrtica, l'administraci i gesti de la qual es duu a terme segons la forma en que acorden les persones scies, generalment en un context d'economia de mercat. Habitualment el seu objectiu s fer front a les seves necessitats i aspiracions econmiques, socials i culturals comunes, a travs d'una organitzaci empresarial. La diversitat de necessitats de les persones scies (treball, consum, comercialitzaci conjunta, educaci, habitatges, crdit, etc.) conformen l'objecte social o activitat cooperativitzada d'aquestes empreses, oferint un ventall molt ampli i divers d'economia cooperativa. Els principis cooperatius constitueixen una de les regles bsiques de funcionament d'aquestes organitzacions: 1) Adhesi voluntria i oberta; 2) Gesti democrtrica; 3) Participaci econmica de les persones scies; 4) Autonomia i independncia; 5) Educaci, formaci i informaci; 6) Cooperaci entre cooperatives; i 7) Inters per la comunitat. L'Aliana Cooperativa Internacional (ACI) s l'organitzaci que des de l'any 1895 aglutina i promou el moviment cooperatiu al mn. La cooperativa constitueix la forma ms extesa d'organitzaci dins l'economia social.

Economia cooperativa

El terme emprenedoria social s'utilitz per primera vegada a la literatura anglosaxona sobre el canvi social entre els anys 60 i 70, si b no va tenir reconeixement internacional fins a mitjans dels anys 80 amb l'impuls de l'organitzaci Ashoka, una de les referents en l'impuls de l'emprenedoria social arreu del mn, que desprs anat seguida de moltes altres. Parlem d'una corrent emprenedoria formada per persones que reconeixen problemes socials que semblen irresolubles i busquen solucions innovadores per a resoldre'ls. Utilitzen estratgies empresarials per a organitzar, crear i administrar organitzacions orientades al canvi social, conciliant l'enfocament econmic amb els reptes socials i ambientals que aborden; mesuren el seu retorn en termes de capital social. Les frmules d'emprenedoria social sn molt diverses, i poden seguir un model ms basat en el voluntariat i l'altruisme o en un model ms orientat a l'obtenci de beneficis per a la reinversi en la finalitat social que es persegueix. L'anlisi de l'emprenedoria social s'ha liderat des de pasos anglosaxons, que centren les estratgies de suport en la persona emprenedora, doncs aquesta es concep com l'alma mater de la iniciativa emprenedora social. Aix, existeix un ampli ventall de recursos orientats a persones amb unes determinades caracterstiques i motivacions, deixant de banda la dimensi collectiva de la iniciativa emprenedora social. Aquesta dimensi s ha estat analitzada ms recentment ens pasos francfons i entronca amb la tradici cooperativa i amb la conceptualitzaci de l'economia social i de l'economia solidria.

Emprenedoria social

No existeix una nica definici d'aquesta realitat econmica que, en determinats contexts s'anomena i identifica amb el tercer sector, el tercer sector solidari, el sector voluntari, el sector no lucratiu, l'economia solidria, la iniciativa social i amb altres noms, que designen realitats diverses i alhora properes. En general, per s'observa que l'economia social est composada per iniciatives diverses que pugnen per economia plural, actuant tant en l'mbit del mercat com en el no mercat, en pro d'un desenvolupament social i econmic collectiu inclusiu. En pasos francfons es considera que l'economia social integra a les mutualitats, les cooperatives, les associacions i les fundacions. En canvi en pasos anglosaxons, s el sector no lucratiu i voluntari al qu es considera economia social. A l'Estat espanyol el concepte d'economia social presenta diferncies de contingut segons s'expressin les persones especialistes de l'mbit cientfic, les professionals del sector o les representants dels poders pblics en les seves poltiques i normes. L'any 2010 s'aprov la primera Llei d'Economia Social de l'Estat, que afecta de forma directa a les empreses d'inserci social, els centres especials de treball, les fundacions socials, laborals, etc., les associacions de persones amb discapacitats, les confraries de pesca, les societats agrries de transformaci, les cooperatives, mutualitats de previsi social i les societats laborals. A Catalunya l'economia solidria aglutina un moviment format per una amalgama diversa d'iniciatives i organitzacions que propugnen una economia subordinada a la provisi sostenible de les bases materials per al desenvolupament hum, social i ambiental de les persones. Aquest moviment beu d'una llarga tradici humanista en la seva manera d'entendre les relacions humanes i les relacions amb l'entorn. Les iniciatives d'economia solidria acostumen a compartir la capacitat d'articular tres dimensions fonamentals: un projecte econmic, una funci social i una gesti participativa, per aix bona part de les entitats que consideren formar part de l'Economia solidria sn tamb cooperatives.

Economia social i solidria

138

139

Les iniciatives d'economia solidria tenen una forta vocaci de transformaci, de manera que promouen una manera diferent de consumir, d'estalviar, de treballar i de fer empresa. Consumir de manera diferent tot desenvolupant la capacitat de les persones i de les collectivitats d'escollir un consum de productes ms respectuosos amb la dignitat humana, la salut i el medi ambient. Estalviar de manera diferent orientant els excedents de producci i els estalvis familiars cap a productes financers que garanteixin l'tica humanista i/o que s'orientin cap a activitats d'economia social i solidria. Treballar de manera diferent dedicant la prpia foa de treball a activitats que impliquin una motivaci intrnseca en la persona per un projecte social, ambiental, cultural o solidari que tingui un impacte positiu en les persones i en l'entorn. Fer empresa de manera diferent incorporant la governabilitat democrtica en el model econmic i fent sobiranes d'aquest a les persones que desenvolupen l'activitat.

socin a la producci i comercialitzaci dels mateixos. Aix, aquells recursos que tinguin present la millora d'estratgies de BOP, contribuiran a consolidar les iniciatives emprenedores socials que s'hi adrecen.

Mesurar i visualitzar els impactes que tenen les iniciatives d'emprenedoria social s una de les claus per a desenvolupar tot el seu potencial. Si mesuren i donen a conixer el seu impacte social, generen valor per als agents que intervenen en el mateix camp d'acci i, per tant, valoritzen tamb la seva activitat emprenedora. Es tracta no noms de mesurar el nombre de persones que es beneficien de l'acci emprenedora social, sin de mesurar els beneficis socials que genera el procs que segueix la iniciativa per a fer les coses, aix com els resultats que s'obtenen d'aquest procs un cop observat qu passaria si la iniciativa emprenedora social no hagus intervingut. Poder respondre a la pregunta de fins a quin punt la iniciativa emprenedora est canviant aquella realitat que vol modificar, i oferir mesures fiables que visualitzin aquest canvi, s una de les claus del creixement i expansi del sector de l'emprenedoria social. En termes d'obtenci de recursos econmics, les iniciatives emprenedores socials han de poder mesurar el seu Retorn Social d'Inversi o SROI (segons les sigles en angls). Quan els fons de capital risc social, les empreses, els fons filantrpics, les administracions pbliques... inverteixen en iniciatives emprenedores socials, busquen proves de la rendibilitat social que ha generat la seva destinaci financera. L'SROI indica el valor de l'impacte social des del punt de vista financer.

Impacte social

Parlar d'iniciatives emprenedoria social requereix apuntar cap a una dimensi universalista de les mateixes. Les iniciatives d'emprenedoria social tenen, majoritriament, una vocaci d'expandir la seva forma de fer les coses a escala mundial, doncs les persones que sn al darrera acostumen a estan convenudes que les innovacions que aporten contribueixen de manera efectiva a resoldre problemes socials i ambientals de diferent ndole. Quanta ms gent i entorns es puguin beneficiar de la seva idea emprenedora molt millor. Per aix, sovint les iniciatives emprenedores socials, a diferncies de les empreses ordinries, estan plenament obertes a ser copiades, a ser traslladades i adaptades a altres entorns i realitats, a ser modificades, ampliades i emmotllades en el decurs del seu creixement. Els recursos que siguin capaos d'incorporar aquesta dimensi seran els que contribuiran en bona mesura al creixement i expansi de l'emprenedoria social. Per al propsit d'aquest estudi i la descripci de les iniciatives de suport als emprenedors socials (Captol 3), diferenciem els termes segents: Escalabilitat. Es refereix a la capacitat de l'organitzaci per poder incrementar el seu impacte i abast, b creixent directament i cedint el seu model (per exemple per franqucies) Aplicabilitat a Catalunya. Es refereix a la possibilitat pels emprenedors Catalans d'accedir als serveis oferits per l'organitzaci en concret. Replicabilitat. Es refereix a la possibilitat de crear a catalunya una nova organitzaci inspirada en el mateix model per adaptada al context i idioma local

Escalabilitat o replicabilitat

El terme "Base de la Pirmide" o "BOP" (segons les seves sigles en angls), va ser encunyat per primera vegada per l'economista C.K Prahalad al seu llibre "La Fortuna en la Base de la Pirmide". Es refereix a les persones amb ingressos per sota de la lnia de la pobresa, que necessiten serveis i productes bsics com medicaments, aigua, aliments, energia, transport o crdit, i que per accedir-hi haurien de pagar un cost ms elevat que les persones que es troben fora del risc de patir pobresa. Es tracta d'un concepte i alhora d'un enfocament econmic que apunta cap a la necessitat de trobar nous models de negoci que incloguin a milers de milions de persones que queden fora del sistema de mercat regular. No es tracta noms de vendre'ls coses tan simples com aliments, bolquers o telefonia a preus justos, sin que s'orienta la necessitat que s'as-

Base de la Pirmide

El capital risc social s un instrument d'inversi en projectes d'emprenedoria social, que trasllada la frmula econmica del capital risc a la creaci de valor social. Es tracta d'un recurs de desenvolupament ,estratgic adaptat a les necessitats i caracterstiques especfiques dels projectes en el que inverteix. L'objecte principal del capital risc social consisteix en la participaci temporal en el capital d'empreses socials, facilitant l'accs a inversi a projectes habitualment exclosos del sistema financer. Amb aquesta ajuda, els projectes empresarials augmenten el seu valor i, una vegada madurada la inversi, el capital ris social es retira obtenint un benefici. El capital risc social espera un retorn econmic per, sobretot, un retorn social. De nou, tal com apuntvem amb el concepte d'impacte social, aquest retorn s'ha de poder mesurar.

Capital risc social

140

141

Diccionario de la Lengua Espaola - Vigsima segunda edicin. Real Academia Espaola (octubre de 2002). Elkington, John and Hartigan, Pamela: Creating Successful Business Models. Lessons from Social Entrepreneurship. Extret de, The Power of Unreasonable People: How Social Entrepreneurs Create Markets That Change the World. Boston, MA: Harvard Business Press, 2008. Isenberg, D. How to Start an entrepreneurial revolution. Harvard Business Review, Gener, 2012. James, F. Moore, The Death of Competition: Leadership & Strategy in the Age of Business Ecosystems, (Nueva York, NY: HarperBusiness 1966), 26. Michael E. Porter, Competitive advantage: creating and sustaining superior performance (Nueva York, NY: Free Press, 1985). Michel R. Sandler (2010) Social Entrepreneurship in Education. Skoll World Forum (2010). Beyond the Single Bottom Line: Pioneers in Blended Value. Skoll World Forum on Social Entrepreneurship, 15 d'Abril de 2010 Scarlata, Mariarosa; Alemany, Luisa (2008). Financing Social Entrepreneurs: Philanthropic Venture Capital vs. Foundations. Frontiers of Entrepreneurship Research, vol. 28, nm. 21, art. 8 Vernis, Alfred. Innovacin social local a travs del mercado en las organizaciones de la sociedad civil en Iberoamrica. N. 13. Revista Espaola del Tercer Sector. SetembreDesembre 200 Vernis, Alfred i Iglesias, Maria (2010). Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales. ESADE-Instituto de Innovacin Social, 2010. Vernis, Alfred y Navarro, Clara (2011): El concepto de ecosistema para el emprendimiento social, Revista Espaola del Tercer Sector, n.17 (2011).

142