Comentari Text

TEMPS DE LECTURA
Uns dels problemes ms greus que planteja lalumnat actual s la dificultat de comprendre textos escrits. Segons els estudis de PISA, el programa de lOCDE que t com a objectiu mesurar les capacitats dels alumnes dels pasos membres daquesta organitzaci a ledat de 15 anys, a Espanya el 21 % de lalumnat no passa del nivell 1 dels 5 que ha establert lorganitzaci. Aix vol dir que 1 de cada 5 alumnes espanyols no comprn el tema principal dun text corrent, i tampoc no detecta les idees principals senzilles que hi estiguin explcitament formulades. Per aix no vol dir que laltre 79 % no tingui limitacions. Segons la nostra experincia, la majoria dels alumnes no tenen un vocabulari ric, i per aix no entenen moltes paraules que es fan servir a la premsa, en la literatura o en un text cientfic; no sn capaos dadonar-se dels matisos i de les idees i relacions que hi ha implcites en el text, i no entenen el significat de les metfores i daltres figures literries. Lorigen daquestes dificultats no s cap misteri: lalumnat llegeix poc. s per aix que el Ministeri dEducaci recomana que es dediqui mitja hora a la setmana en totes les rees a fer activitats relacionades amb la lectura de textos i la comprensi lectora. Lobjectiu daquesta proposta s proporcionar una selecci de lectures que serveixi tant de suport a les explicacions donades a classe com per dedicar-les a aquesta mitja hora de lectura. En aquesta selecci shan seguit quatre criteris: La relaci amb el temari del curs. Daquesta manera, aquest temps de lectura no s una activitat allada de la dinmica de la classe. Lalumnat millorar, llegint, la seva capacitat lectora i reforar el que ha estudiat a classe. La varietat. Shan seleccionat textos periodstics, literaris, cientfics... Es tracta de convertir els alumnes en persones competents en la lectura de tot tipus de textos i, alhora, que prenguin conscincia que poden aprendre histria i geografia a travs de mitjans escrits variats: premsa, revistes de divulgaci, enciclopdies, novelles, etc. La longitud adequada. Sha fugit de textos massa curts, que descontextualitzen les idees i impedeixen als lectors seguir largumentaci de lautor, aix com de textos massa llargs, que no es puguin llegir i treballar en una classe en un mxim de trenta minuts. La presncia real. No sn textos escrits expressament per a nens i joves. Sn textos corrents, que tot alumne ha daprendre a desxifrar per arribar a ser un adult competent. Aix afegeix dificultat a la lectura, sobretot en els cursos ms baixos, per creiem que s lnica manera de preparar lalumnat per enfrontar-se amb els textos que es trobaran a la vida real.
463
Lectura
Les maresmes espanyoles

Les maresmes espanyoles ms grans i conegudes pels escriptors sn les del Guadalquivir. Si el lector contempla un mapa dEspanya, observar al Baix Guadalquivir una extensa comarca desproveda de noms de pobles, etc. Des de Lebrija, a lest, fins a Almonte, a loest, i des de lAtlntic fins molt a prop de Sevilla, el mapa s buit. Aquesta rea enorme s, en realitat, un desert i a lhivern una gran part es converteix en una trista extensi daigua. Llegua rere llegua, a mesura que savana per aquesta terrible desolaci, la vista noms es pot aturar a les aiges, unes aiges apagades que atrapen lhoritz en totes les direccions. El Guadalquivir travessa la maresma, i el seu triple canal est separat per bancs baixos de fang de les aiges poc profundes i les planures adjacents. Laigua de la maresma s dola, o gaireb dola, i fora potable; la seva profunditat s molt regular, oscilla entre un o dos peus, segons lestaci de lany, al llarg de grans extensions. Les lleugeres elevacions del seu llit fangs, escampades, formen unes illes de poca alada amb una extensi que pot ser dunes quantes iardes a milers. Aquestes illes estan cobertes de pastura, cards i vegetaci de maresma que constitueixen el refugi dinnombrables aus aqutiques. A la primavera, les aiges sevaporen per la calor i la maresma queda convertida en una planura coberta de fang sec, torrat i esquerdat per lardent sol estiuenc. La pastura hi brota ufanosa i, entorn dels pous daigua que no seixuguen, les altes canyes i el canys shi vinclen.
Flamencs a la maresma del Guadalquivir.
A. CHAPMAN i W. J. BUCK, Espanya agresta, 1893
La nit queia rpidament sobre la maresma i els arbres ara semblaven aiguaforts negres, retallats contra el cel. Vaig tornar caminant a poc a poc pel carril silencis. Lendem tornaria a Anglaterra en un avi turbopropulsat del segle vint, al tumult de la superpoblada Londres, als llums de ne, els telfons i els implacables rellotges, al soroll constant i a la pudor dels fums de les gasolines, als diaris, les crisis recurrents i la xerrameca sobre les bombes dhidrogen. Lendem, les meves passes en el carril del Martinazo es comenarien a esborrar. En pocs dies o setmanes cap tra de la nostra expedici seria visible. La pluja de lhivern arribaria per omplir lesquerdada maresma i la sorra assedegada sempassaria laigua profundament, fins al fons del subsl, per defensar-se del sol abrasador de lestiu. La majoria de les aus que havem vist partirien i, a lhivern, les multituds alades del nord es vessarien al Coto per substituir-les. Les dunes continuarien arrossegant-se sigilloses. Avanant des de loest, un a un, cada gra de sorra cauria pel costerut front dunar per, lentament, anar tapant els pins, fins a asfixiar-los finalment. I tot i aix, abans que cada pi mori, un vent juganer potser arrossegar un piny dun pinya oberta i el far girar en el seu si fins a acomodar-lo en un furgall de porc senglar lluny de la sorra amenaadora. All germinar i, finalment, brotar un pi nen, verd i vigors, que substituir el seu pare i continuar linacabable cicle de la vida, la mort i la regeneraci. A sobre, les ligues avanaran cridant, triomfants en el seu domini del cel i, amb el temps, arribaran a construir els nius a les seves branques vigoroses. Sota la seva ombra, un dia abrasador, les perdius buscaran recer per als seus perdigons i a la nit el linx rondador ensumar els seus rastres menuts i els buscar en la tenebra. Al bosc blanc, cada mat de primavera portar un mili de flors
464
GEOGRAFIA 3r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.
desteperola, que el sol marcir al migdia i seran reemplaades per un altre mili amb la prxima albada. Vindran les estacions i se naniran, per la nostra estimada terra salvatge, el Coto de Doana, dormir en els anys venidors en la seva solitud i bellesa, Du ho vulgui!, immaculades.
G. MOUNTFORT, Retrat duna terra salvatge. La histria de les expedicions al Coto de Doana, 1958
Llacuna del Coto de Doana.
Comprenc el que llegeixo

1. Conceptes.
Qu s una maresma? Com es forma? Busca el significat de les paraules segents: iarda, canys, vinclar, aiguafort, ne, furgall, perdig i esteperola. En qu consisteix el cicle de la vida, segons el text?
3. Interpretaci.
Per qu es diu que en un sector determinat el mapa sembla buit de poblacions? Les dunes es mouen? Qu els crida latenci de les maresmes, a Chapamn i Buck? Quins sentiments desperten en Mountfort?
2. Idees principals.
On es troben i quines sn les maresmes espanyoles ms grans? El paisatge de les maresmes varia amb les diferents estacions? Quins animals es refugien primordialment a les maresmes? Per qu?
4. Reflexi.
Coneixes cap paisatge de maresma? Creus que la valoraci dun paisatge determinat per part de lsser hum pot variar amb el temps?
GEOGRAFIA 3r ESO
465
TEMPS DE LECTURA
Lectura
De les dependncia a la irrellevncia

1. Conceptes.
Qu s lanomenat Tercer Mn? Quins trets comparteixen els pasos que sen consideren part? Explica la diferncia entre la dependncia i la irrellevncia dun pas. A qu es refereix lautor quan diu que aquests pasos es descartografien?
En els ltims anys [...] molts territoris i fins i tot pasos sencers del Tercer mn estan passant de la dependncia a la irrellevncia. Sigui pel lescassetat dels seus recursos naturals, per lanalfabetisme i el baix nivell dinstrucci dels habitants, per les llargues conteses blliques sense rastre de soluci que hi ha en alguns daquests pasos, el cert s que, efectivament, aquests espais han deixat de ser tils al sistema econmic i poltic internacional. Sn, senzillament, irrellevants. No tenen cap importncia ni interessen a ning, si no s algun periodista que, de tant en tant, aconsegueix recordar a lopini pblica que existeixen, o alguna organitzaci humanitria que no hagi estat ja foragitada de la zona. Sn territoris i persones- desconnectats i marginats dun sistema mn cada vegada ms segmentat en estrats espacials absolutament distanciats uns dels altres, en tots els sentits. [...] Ens trobem davant de les noves terrae incognitae del Tercer Mn, davant duns espais que ja no serveixen, que ja no interessen ni per ser explorats. El mapa de lfrica, dalgunes regions de lsia, del Caucas, de moltes illes del Pacfic i de lndic o dalgunes regions del subcontinent indi, entre altres zones del planeta, shan omplert de nou de taques blanques, de terres desconegudes. Si sens permet el smil, s com si una gran part de les terres explorades pels expedicionaris europeus del segle XVIII i XIX haguessin tornat a la seva situaci anterior. Molts territoris explorats, cartografiats, fotografiats en lltim segle i mig shan tornat, una altra vegada, inexplorats, inaccessibles, desconeguts, insegurs, misteriosos, hostils a qualsevol penetraci exterior. Sn regions que sallunen, que saparten del mn, que es descartografien. Els drames humans que shi viuen amb prou feines sn coneguts a la resta del mn. [...] Laparici daquestes terres incgnites respon a lexclusi dels fluxos de riquesa i informaci i al nul inters poltic i geoestratgic, mostra cada vegada ms gran de la polaritzaci del mn contemporani en termes de distribuci de la riquesa i el benestar social. [...] Si hi ha una regi que es veu exclosa de manera notria dels fluxos de riquesa i informaci i dels beneficis de la globalitzaci s, sens dubte, lfrica subsahariana. s on es concentren els pitjors indicadors, els ndexs ms extrems de pobresa i marginaci. [...] Malgrat tot, no es tracta noms dun deteriorament radical de la seva situaci econmica. La pobresa i misria a qu sha arribat est acompanyada de la desintegraci dels estats, de la fragmentaci de les societats, de la sempre frgil base nacional i idea de naci dels estats africans sorgits de la descolonitzaci (incapaos de superar sota un projecte com les tensions intertniques), de les guerres civils, dels xodes massius i, fins i tot, de les epidmies. [...] La corrupci generalitzada i, en especial, la dels grups que ocupen el poder ha agreujat una situaci ja crtica en si, que relata de manera molt vvida el periodista polons Ryszard Kapuscinski en el seu ltim llibre, bano (2000).
Quina s la regi ms exclosa del mn? Quins sn els problemes principals?
3. Interpretaci.
Quins drames humans creus que es viuen en aquestes zones? Tenint en compte la informaci que dna el text, per qu et sembla que aquests pasos ja no interessen ni per ser explicats?
4. Reflexi.
Busca en un mapa un pas de lfrica, un altre de lAmrica del Sud i un altre de lsia dels quals no hagis sentit a parlar mai. Intenta documentar-te sobre la situaci actual. Sn regions oblidades? Pertanyen, segons la teva opini, al Tercer Mn?
J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat i globalitzaci, 2001. Adaptaci
466
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
Les guerres dabans i les guerres dara

1. Conceptes.
El text esmenta Kant. Busca en una enciclopdia qui va ser. Qu significa lexpressi ADN poltic dOccident? Qu s per tu la primacia dels drets individuals?
Independentment del fet que la destrucci del World Trade Center fos xocant i terrible i malgrat la insistncia de lAdministraci de Bush que els Estats Units estaven en guerra, amb prou feines es podia considerar aix si tenim en compte el sentit en qu els nostres avantpassats entenien aquesta paraula. Per als que van arribar a la majoria dedat en la primera meitat del segle XX, la guerra no era un atac nic que acabava amb la vida de tres mil persones del seu bndol, seguit duna campanya militar en qu es pressuposava que moririen un nombre molt menor de soldats daquest mateix bndol. La prdua de milers de vides shauria considerat el resultat previsible de qualsevol batalla de rellevncia. A ms, per als nivells de lEuropa Occidental, tot i que no per als dels nord-americans, aquesta prdua shauria valorat com a relativament reduda. Qui dubti daquest fet noms ha de recordar que el 1916, a la batalla de Verdun, van perir gaireb un mili de soldats alemanys i francesos, i que en la Segona Guerra Mundial van morir vint milions de russos. Pel que fa a la destrucci dedificis, per als nostres avis i besavis lensorrament de dues torres no era destrucci, per trgic que pugui semblar aquest fet; ho era la runa de ciutats senceres. Pensem en Coventry i Rotterdam, aix com en Londres durant els bombardejos alemanys, i pensem en Dresde, on, en una sola nit, la del 13 de febrer de 1945, van morir un mnim de vint-i-cinc mil persones i gaireb tota la ciutat va quedar arrasada. Pensem, sobretot, si ho podem suportar, en Hiroshima i Nagasaki. El miracle de la nostra poca, un miracle el valor del qual probablement noms els ms vells de nosaltres podem apreciar, s que a lEuropa Occidental i lAmrica del Nord aquells horrors semblen haver-se convertit en quelcom literalment inconcebible. Els que viuen en pasos daquelles zones habiten en un minscul reducte del planeta en qu realitats vitals com la guerra, la fam i la por shan convertit o sestan convertint amb rapidesa, a mesura que ens deixa la generaci que va viure la Segona Guerra Mundial en esdeveniments que noms coneixem pels llibres. En aquest sentit, el somni dEmmanuel Kant dun mn compost per estats sobre els quals regni la pau perptua sha convertit en part de lADN poltic dOccident, encara que no sigui aix per a la resta del planeta. Aix doncs, seixampla lescletxa entre, per una banda, aquest mn occidental, en qu es dna per feta la primacia dels drets individuals i en qu es pressuposa que la pau s lestat natural de les coses (tot i que qualsevol que hagi llegit una mica sap que en el transcurs de la histria la norma per als ssers vius no ha estat la pau, sin la guerra), i, per una altra banda, aquesta enorme parcella del mn on la guerra s una realitat quotidiana o una amenaa constant.
Per qu el text comena amb la destrucci del World Trade Center? Com i quan es va produir? Qu t a veure amb la resta del text? Quines guerres esmenta lautor, quan es van produir i en qu es diferencien? Segons lautor, en qu ha canviat la nostra idea dels morts i la destrucci causada per la guerra respecte de les generacions anteriors?
3. Interpretaci.
Quin s el miracle de la nostra poca? s realment un miracle o lautor ho diu amb ironia? Comparteixes la idea que la pau s lestat natural de les coses?
David RIEFF, Un llit per una nit. Lhumanitarisme en crisi, 2003
4. Reflexi.
Reflexiona sobre les diferncies entre la guerra i el terrorisme.
GEOGRAFIA 3r ESO
467
TEMPS DE LECTURA
Lectura
La doctrina del pensament nic

1. Conceptes.
Les paraules doctrina i ideologia les podem fer servir indistintament? Hi ha cap diferncia entre religi i culte? Qu vol dir banal? Quina s lomnipresent ideologia de lopini? de qu parla el text?
Un gran setmanari francs publicava recentment una enquesta entorn dels 50 homes ms influents del planeta. Ni un cap dEstat o de Govern, ni un ministre o diputat, de cap pas, hi figurava. Un altre setmanari va dedicar fa unes setmanes la primera pgina a lhome ms influent del mn. De qui es tractava? Del senyor William Clinton [llavors president dels Estats Units]? Del papa Joan Pau II? Del senyor Helmut Kohl [primer ministre alemany]? Del senyor Bors Ieltsin [president de Rssia]? No. Senzillament, del senyor Bill Gates, patr de Microsoft, que domina els mercats estratgics de la comunicaci i es disposa a controlar les autopistes de la informaci. La mundialitzaci dintercanvis de signes, en especial, sha vist accelerada de manera fabulosa grcies a la revoluci de la informtica i la comunicaci, les quals han generat lexplosi de dos sectors, veritables columnes vertebrals de la societat moderna: els mercats financers i les xarxes dinformaci. La transmissi de dades a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), la numeritzaci de textos, imatges i sons, el fet ja banal de recrrer als satllits de telecomunicaci, la revoluci de la telefonia, la generalitzaci de la informtica en la majoria dels sectors de producci i de serveis, la miniaturitzaci dels ordinadors i la seva connexi en xarxes a escala planetria, a poc a poc han canviat de dalt a baix lordre del mn. Molt especialment el mn de les finances, el qual reuneix quatre qualitats que en fan un model perfectament adaptat al nou ordre tecnolgic: s immaterial, immediat, permanent i planetari. Atributs, per dir-ho dalguna manera, divins i que, lgicament, donen lloc a un nou culte, una nova religi: la del mercat. Sintercanvien instantniament, dia i nit, dades dun extrem a un altre de la Terra. Les principals borses estan vinculades entre elles i funcionen en bucle. Sense interrupci. Mentrestant, a travs del mn, davant de les seves pantalles electrniques, milers de superdiplomats, superdotats, es passen els dies penjats al telfon. Sn els experts de la nova ideologia dominant: el pensament nic. La que sempre t ra i davant la qual tot argument amb ms motiu si s dordre social o humanitarisha dinclinar. En les democrcies actuals, cada vegada ms ciutadans lliures se senten enfangats, atrapats per aquesta llefiscosa doctrina que, imperceptiblement, envolta tot raonament rebel, linhibeix, el paralitza i lacaba ofegant. HI ha una sola doctrina, la del pensament nic, autoritzada per una invisible i omnipresent policia de lopini.
Quins sn els dos pilars fonamentals de la societat moderna, segons el text? Quines noves religi i ideologia han sorgit amb la revoluci de la informtica i de la comunicaci? Per qu la informtica s tan important actualment? Per qu els mitjans de comunicaci sn tan poderosos?
3. Reflexi.
Creus que el pensament nic pot ser perills? Justifica la teva resposta. Quins avantatges i inconvenients tenen les noves tecnologies? Et sembla que Bill Gates s realment la persona ms influent del mn? Justifica la teva resposta.
Noam CHOMSKY i Ignacio RAMONET, Com ens venen la moto, 1995. Adaptaci
468
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
El desequilibri de gnere a lsia

1. Conceptes.
Quin s el significat de desequilibri demogrfic? Qu vol dir la concepci i la contracepci?
Lestat del sud de lndia de Tamil Nadu i, en particular, el districte de Salem sn notoris pels infanticidis de nenes, i un clar exponent del desequilibri demogrfic entre homes i dones que pateix lsia. El problema s, des de fa anys, objecte datenci per part del Governs i organismes internacionals, que, malgrat tot, han vist com els seus avenos en la reducci dels infanticidis ha quedat contrarestat per lala, en les dues ltimes dcades, dels avortaments selectius de nenes. A milers de quilmetres de distncia, en un poblet del centre de la Xina, a la provncia de Sichuan, una dona de 56 anys assenyala un cubell de plstic fet servir per a lorina i comenta: Abans eren de fusta. Les llevadores hi ofegaven les nenes acabades de nixer. Era molt com a finals del setanta i principis del vuitanta, perqu les famlies preferien tenir un nen. Al camp, s molt important treballar la terra, per conservar el cognom, i perqu quan els pares envelleixen depenen dels fills. Per raons biolgiques, els nens i els homes tenen una taxa de mortalitat superior a la de les nenes i les dones al llarg de la vida. Aix fa que a la majoria dels pasos hi hagi ms dones que homes. Tot i aix, en alguns pasos passa que el percentatge dhomes s molt superior, explica Siri Tellier, directora del Fons de Poblaci de les Nacions Unides (FPNU) a Pequn. La ra del desequilibri a lsia, segons Tellier, s que en aquests pasos moltes famlies maten les nenes quan neixen, les descuiden o no els donen la mateixa atenci sanitria que als nens. Per la diferncia es deu, principalment, al fet que el nombre davortaments selectius sha disparat pel fcil accs als equips dultrasons i altres mtodes didentificaci del sexe, afirma. El Fons de la Poblaci de les Nacions Unides va advertir loctubre passat en un informe que els avortaments selectius i els infanticidis estan conduint lndia a un desequilibri de gnere de conseqncies socials alarmants; lltima advertncia ha sortit a la llum amb la publicaci el gener passat dun estudi a la revista mdica britnica The Lancet que estima que en els ltims 20 anys shan fet al voltant de 10 milions davortaments de nenes al pas, malgrat que la comunicaci del sexe durant els exmens mdics i la interrupci de lembars per raons de gnere sn illegals des de 1994. Segons Tellier, a la Xina es fan cada any entre 300.000 i 700.000 avortaments selectius. No obstant aix, la prctica ms habitual, quan una parella no vol tenir una filla, s entregar-la a una altra famlia o abandonar-la perqu sen facin crrec les autoritats. Tamb nhi ha milers que sn adoptades cada any per famlies estrangeres. Pequn sha comproms a endurir les lleis i sha fixat com a objectiu posar fi al desequilibri el 2010. Per fer-ho, potenciar les campanyes de promoci digualtat de sexes, i tamb estn per tot el pas un programa per proporcionar un ajut econmic anual a les famlies que han tingut dues filles. A lndia, el Govern t un pla, anomenat Nadons de bressol, mitjanant el qual les dones poden deixar el beb acabat de nixer a lhospital. A ms, hi ha un programa pel qual el Govern diposita una quantitat de diners al banc per pagar el dot, afirma la ginecloga Rashmi Rao.
Quin problema exposa el text i en quins pasos es dna principalment? Quins sn els motius principals pels quals les famlies prefereixen tenir un fill?
3. Interpretaci.
Quin s, segons la teva opini, el problema que causa el desequilibri demogrfic?
4. Reflexi.
Saps si al teu pas dorigen es produeix aquest fenomen? En cas afirmatiu, quina s la causa? Creus que la discriminaci de la dona i el masclisme de les societats xinesa i ndia influeixen en aquests assassinats selectius? Quines mesures se tacudeixen per solucionar el problema? I qu creus que es podria fer per ajudar les nenes que sn abandonades desprs de nixer?
J. REINOSO, Nenes sense llum, El Pas, 26 de febrer de 2006. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
469
TEMPS DE LECTURA
Lectura
La humanitat, o el do de la ubiqitat
1. Conceptes.
Qu s la paleografia? Qu s lHomo faber i en qu es diferencia de lHomo sapiens? Quina s la singularitat geogrfica de lsser hum?
Els dos fets que sorprenen quan contemplem el mapa de la distribuci de la poblaci i quan en reconstrum la paleografia sn la vasta i preco difusi de lespcie humana, segons lexpressi utilitzada per Charles Darwin, i la discontinutat i desigualtat en el repartiment regional dels efectius. Des de temps prehistrics, i abans que les glaceres quaternries shaguessin retirat definitivament, la humanitat, diu Vidal de la Blanche, ja havia fet un progrs que constitueix una veritable singularitat geogrfica. Havia ests la seva rea dhbitat en unes proporcions tals que la seva extensi equivalia gaireb a la ubiqitat, i daquest privilegi de la quasi ubiqitat en va fer participar les espcies vegetals o animals criades i educades per ell per al seu servei i sustentaci en medis i horitzons nous. Vegetals i animals deixats a la seva prpia condici i naturalesa viuen i es mouen dins duna rea els lmits de la qual no poden transferir sense lajuda de lhome. Lexpansi del blat cultivat, els orgens del qual es van localitzar a lOrient mediterrani, illustra la capacitat de lhome per fer participar el vegetal en els seus desplaaments i ubiqitat. La transferncia despcies vegetals i animals entre lAntic i el Nou Mn, i especialment el seu enriquiment biolgic com a resultat de la colonitzaci espanyola, s, tamb, molt expressiu. Una espcie cultivada procedent de lsia amaznica, la canya de sucre, els rabs la van portar a Espanya. Va passar daqu a les illes Canries per continuar la navegaci rumb al continent americ i, seguint el cam obert a loce pacfic, van ser les illes Filipines lltima meta de la seva gesta circumnavegadora. El que Vidal de la Blanche anomena singularitat geogrfica de la humanitat procedeix, en primer lloc, de la seva falta duna especialitzaci fsica per a lexercici duna activitat determinada. Si es considera el conjunt de les seves qualitats fsiques, la humanitat seguiria confinada a la seva llar originria, si s que hagus arribat a sobreviure. El seu nic privilegi s la condici domnvor. Aquesta criatura inerme, sense grapes, sense queixals ni cuirassa protectora, amb uns peus ms lleugers que els daltres animals i una agressivitat que posa en perill la seva vida, posseeix ms capacitat i plasticitat per adaptar-se a medis geogrfics diferenciats. Per aquesta capacitat i plasticitat s, fonamentalment, cultural i no biolgica. s animada per la seva condici dsser intelligent. Els dispositius biolgics amb qu lhome respon a lhostilitat del fred, la calor, la humitat, etc., sn dun valor molt redut en relaci amb els dordre cultural. Si la humanitat sha pogut adaptar a la major part de la terra i fer-ne el seu hbitat, ha estat per la seva condici dHomo sapiens i, com a derivat, a la dHomo faber. Lanimal diu Ortega, quan no pot exercir lactivitat del seu repertori elemental per satisfer una necessitat, es deixa morir. Lhome, en canvi, dispara una nova manera de fer que consisteix a produir el que no hi era, a la naturalesa. Aquesta manera de fer s el que ha perms ampliar el lmits del seu hbitat i obtenir-hi, a dins, collites progressivament incrementades per assegurar el manteniment i creixement de la seva espcie.
Segons el text, per qu lsser hum s capa destendres per nombrosos territoris i adaptar-shi? Quines sn les conseqncies daquesta ubiqitat? Afecta altres espcies?
3. Interpretaci.
Ests dacord amb la teoria exposada per Ortega y Gasset? Quins sn els avantatges i les dificultats de lsser hum per sobreviure en comparaci amb altres animals?
4. Reflexi.
Creus que la capacitat dadaptaci de lsser hum a qualsevol espai sha mantingut al llarg de la histria, o ha disminut? Veus com una sort o com una desgrcia que lsser hum no estigui especialitzat fsicament?
M. DE TERN, La poblaci del mn, 1971. Adaptaci
470
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
Efectes econmics de la immigraci

1. Conceptes.
A qu es refereix lautor amb informalitzaci de les remeses? En qu consisteix el producte interior brut (PIB) dun pas? I la balana per compte corrent? Quin dels dos indica la riquesa dun pas i quin la dels seus habitants?
Les remeses dimmigrants shan convertit en un pilar de diverses economies llatinoamericanes, fins al punt de representar una cinquena part del PIB dHait, El Salvador o Nicaragua, i una mitjana del 2,5 % de leconomia del subcontinent. Segons lInstitut Elcano, que va presentar ahir el seu anuari de lAmrica Llatina 2004-2005, les remeses cap a lAmrica Llatina shan multiplicat per 20 des de 1985 i sn lelement ms dinmic de la regi. El 2004, els immigrants que vivien a Espanya van enviar 1.804 milions deuros a lAmrica Llatina, el 52,6 % de totes les remeses enviades des del pas. El que fa 20 anys era un fenomen gaireb exclusivament mexic actualment sha generalitzat a tot el subcontinent, sense comptar les excepcions de Xile i Veneuela, dues de les economies americanes ms dinmiques. igo Mor, que va estudiar aquest fenomen per a lInstitut Elcano, afirma que sense els diners que els llatinoamericans reben dels familiars exiliats les balances per compte corrent daquests pasos serien negatives. Carlos Malamud, editor de lAnuario Elcano Amrica Latina, considera que encara sha de respondre a la pregunta de si aquestes quantitats de diners es poden concretar en una palanca de desenvolupament. I apunta: Depn de com es facin servir. Dun costat, permeten equilibrar el pressupost de les famlies; de laltre, hi pot haver distorsions, com que les famlies deixin de treballar en rebre diners. Linvestigador proposa que les institucions financeres internacionals incentivin ls daquests fons per a inversions productives i premin cada euro invertit amb un prstec pel mateix valor. Els pasos que el 2004 van rebre ms diners per part dels seus emigrants van ser Mxic, Brasil i Colmbia, per si es t en compte el que representen aquests imports en les economies locals, sn Hait, El Salvador i Nicaragua els estats que ms depenen dels seus ciutadans que viuen a lestranger. En els tres ltims casos, els diners rebuts superen el 18,5 % del seu producte interior brut. Malamud insisteix en la importncia de les remeses que procedeixen dEspanya, un fenomen molt nou, si tenim en compte que amb prou feines fa 40 anys eren els exiliats espanyols els que enviaven diners al pas. Una altra dada nova s lanomenada informalitzaci de les remeses; s a dir, que molts immigrants eviten els bancs i prefereixen pagar a Espanya electrodomstics que seran entregats a les seves famlies als pasos de residncia.
A partir de quina data ha augmentat a Espanya la immigraci procedent de lAmrica Llatina? Quins sn, segons lautor, els avantatges i desavantatges per a les famlies de rebre remeses?
3. Interpretaci.
Per qu creus que les remeses shan multiplicat per 20 des de 1985?
4. Reflexi.
El text pertany al gnere periodstic? Creus que el tema de la immigraci i les remeses apareix amb freqncia als mitjans? Et sembla un tema que preocupa o interessa als espanyols? Creus que influeix en leconomia espanyola?
M. DE TARLLAC, El Pas, 31 de gener de 2006. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
471
TEMPS DE LECTURA
Lectura
La fecunditat a Espanya
Quines idees principals exposa lautor? Segons el text, per qu la natalitat ha caigut en picat a Espanya? El text assenyala que Espanya va assolir la taxa de natalitat ms baixa del mn. Quina? Creus que s un indicador positiu o negatiu per a un pas? Per qu? Et sembla que s propi de pasos pobres o rics? Quina relaci veus entre la natalitat i la immigraci? Qu proposa lautor del text per augmentar la natalitat a Espanya?
No shavia parlat mai tant a Espanya de demografia ni havien arribat mai als diaris les variacions del nombre de naixements anuals o les previsions dels grups dedat. En les dues ltimes dcades, mentre que en molts pasos europeus la disminuci de la fecunditat shavia aturat, a Espanya la natalitat queia en picat, fins arribar, amb 1,2 fills per dona, el nivell ms baix del mn, proper al daltres pasos del sud de la Uni Europea. Sest produint un important retard dels naixements, conseqncia de lemancipaci tardana dels joves, que viuen a la llar paterna molt ms temps, i de la dificultat de les parelles joves, en qu tots dos treballen fora de casa, per fer compatibles els fills amb lactivitat professional. En molts altres pasos hi ha poltiques que contribueixen a alleugerir el cost, en temps i diners, dels fills, per Espanya no s tan sols el pas amb la fecunditat ms baixa de la Uni Europea, sin tamb el que menys recursos dedica al suport a les famlies. El problema es complica pel repartiment desigual de les tasques de la llar, que fa recaure gaireb tota la crrega dels fills en les mares. Per mantenir-se en el mercat de treball, algunes dones renuncien a tenir fills. Lescassa fecunditat a Espanya tamb s inquietant per les seves conseqncies, entre les quals destaca lamenaa a llarg termini dun major envelliment de la poblaci, que afectar, entre altres, els sistemes de pensions. En els ltims cinc anys shan jubilat, sobretot, les generacions nascudes durant els anys trenta, i shan incorporat a la poblaci activa un nombre important de dones i immigrants, cosa que ha incidit favorablement en lequilibri del sistema de pensions. En el futur, arribaran a la jubilaci generacions ms nombroses, nascudes entre 1954 i 1975, que a ms es beneficiaran dun allargament considerable de lesperana de vida. Per assolir aquest equilibri, aquest augment de la crrega exigiria un increment de locupaci que, si admetem que leconomia ho permet, es veur obstaculitzat per lescassetat de joves (ara comencen a arribar al mercat laboral els nascuts desprs de 1975) i per la previsible dificultat dincorporar ms dones, si no sadopten mesures que permetin compaginar latenci a la famlia i la feina. El 1999 i 2000, el nombre de naixements ha crescut a Espanya. Sha trencat, doncs, una llarga evoluci, iniciada el 1976. Entre les causes daquest augment sha dassenyalar el major nombre de naixements de les famlies immigrants i laugment de la fecunditat de les dones dentre 30 i 40 anys. Perqu aquest canvi de tendncia ens acabi acostant a nivells daltres pasos europeus, s necessari que afecti el grup jove, entre 20 i 30 anys. Les condicions perqu aix passi en un futur prxim sn favorables, ja que lescassetat relativa de joves far que en millori la situaci en el mercat de treball i, si aix sacompanya de ms estabilitat laboral, es poden produir efectes positius. Es mantenen, per, altres obstacles que expliquen que, segons totes les enquestes, el nombre de fills desitjats sigui superior al que efectivament tenen les parelles espanyoles. A curt termini, shauria de facilitar laccs al primer habitatge i, a mitj i llarg termini, ser clau resoldre el problema de la compatibilitat entre lmbit domstic i el professional. Les famlies hauran de disposar de serveis adequats a baix cost i les empreses hauran de tenir en compte les circumstncies familiars dels treballadors.
2. Interpretaci.
El text assenyala com un dels factors de la baixa natalitat el repartiment desigual de les tasques de la llar. Qu vol dir aix? Hi ests dacord? Saps si els joves tenen cap ajut dels seus pares o lEstat quan marxen de casa?
3. Reflexi.
A quina edat van tenir els teus avis els teus pares? I els teus pares a tu? Qu ha passat?
J. A. FERNNDEZ CORDN, La situaci de la poblaci espanyola, Anuari El Pas 2002. Adaptci
472
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
Moviments migratoris a Espanya, ahir i avui

1. Conceptes.
Consulta el significat dexiliat. s el mateix que emigrant? En cas negatiu, quina s la diferncia?
s un fet enorme de la histria universal el trfec de pobles en totes les direccions que anomenem migraci. Un dels factors del canvi histric, de la mobilitat de les grans fraccions dhumanitat, de barreges, xocs, fecundacions mtues, comunicaci de civilitzacions, esquinaments i coneixements mutus. Des de les poques ms remotes i en tots els continents shan produt migracions el resultat de les quals s el mn actual. En el nostre segle i en relaci amb Espanya hi ha hagut migracions de signe i significat diferents. Una delles a conseqncia de la guerra civil, que va desplaar fora dEspanya molts milers de persones, repartides desigualment entre Europa, els Estats Units i lAmrica hispnica. La porci ms gran va ser aquesta ltima, la qual cosa significa que va ser dins de la mateixa casa histrica i especialment dins de la llengua espanyola. Aquest fet va facilitar la comunicaci, lestabliment de relacions fecundes entre el poble receptor i els espanyols emigrats. La segona migraci va ser principalment econmica, en els anys de les dificultats internes espanyoles i la difusi de la prosperitat europea. Aix va imposar canvis importants dambients, llenges, usos socials, i va exigir adaptacions que van requerir esforos considerables i van reduir el nombre despanyols establerts en altres pasos. Aquesta migraci pretenia ser transitria, tot i que en alguns casos va ser molt duradora i, per ventura, permanent. Lactual, la que est ara en curs a un ritme accelerat, s en sentit contrari: la immigraci a Espanya de nombres molt alts de persones nascudes a fora. Cal distingir dues porcions ben diferents: la procedent de pasos molt diversos, aliens completament al fet espanyol, sense cap arrel a Espanya, sovint amb desconeixement total, dorigen afric la majoria; i una part procedent de lAmrica hispnica. Aquesta immigraci s molt important; planteja dificultats i problemes pel nombre, per t una gran significaci histrica i pot ser de fecunditat excepcional. [...] Seria precis i necessari estudiar i tractar amb rigor i perspiccia aquesta immigraci recent en curs, evitar possibles errors i ensopegades, extreure daquest fenomen els beneficis que podrien ser tan decisius per a tants immigrants i per a Espanya, pas receptor daquelles onades que podrien ser excepcionalment tils i creadores si es fan de manera intelligent i, per fer servir una paraula de lavior antic, mesurada. Les coses humanes dabast histric no es poden fer de qualsevol manera. Shan de fer com Du mana, com les condicions reals requereixen. I, per a aix, sha de pensar amb deteniment, a fons i amb esperit damor i concrdia. No hi ha cap altra manera que les empreses humanes puguin tenir conseqncies favorables i no desastroses.
Qu recomana fer lautor amb la immigraci que rep actualment Espanya? Al principi del text apareixen conseqncies de signe negatiu i positiu associades a les migracions. Busca-les i recull-les. Mira de posar un exemple de cadascuna.
3. Interpretaci.
El text esmenta dues emigracions espanyoles del segle XX. Saps en quines dcades es van produir? A quins pasos van emigrar? Quines altres migracions, a ms de les mencionades per lautor, coneixes de la histria dEspanya?
4. Reflexi.
Per qu creus que Espanya ha passat de ser un pas demigraci a un dimmigraci? Creus que el fenomen de la immigraci continuar?
J. MARAS, Migracions, ABC, 3 de maig de 2001. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
473
TEMPS DE LECTURA
Lectura
10
Pros i contres de la globalitzaci

1. Conceptes.
Qu significa lexpressi mercat autoregulat? En qu consisteix lespeculaci? Buscan tres exemples. Entens qu vol dir els excessos corporatius locals?
Actualment la globalitzaci es desafia a tot el mn. Hi ha malestar amb la globalitzaci, i amb motius ms que suficients. La globalitzaci pot ser una fora benigna: la globalitzaci de les idees sobre la democrcia i la societat civil han canviat la manera de pensar de la gent, i el moviments poltics globals han portat a lalleujament del deute i al tractat de les mines terrestres. La globalitzaci ha ajudat centenars de milions de persones a assolir nivells de vida ms alts del que elles mateixes, o la majoria dels economistes, consideraven imaginable fa poc temps. La globalitzaci de leconomia ha beneficiat els pasos que han aprofitat aquesta oportunitat per obrir nous mercats per a les exportacions i han donat la benvinguda a la inversi estrangera. Per els pasos que ms shan beneficiat han estat els que es van fer crrec del seu dest i van reconixer el paper que pot complir lEstat en el desenvolupament, sense confiar en la noci dun mercat autoregulat que resol els seus problemes. Ara b, per a milions de persones, la globalitzaci no ha funcionat. De fet, la situaci de moltes ha empitjorat, i han vist com els seus llocs de treball eren destruts i les seves vides es tornaven ms insegures. Shan sentit cada vegada ms impotents davant les forces ms enll del seu control. Si la globalitzaci es continua portant com fins ara, si continuem sense aprendre dels nostres errors, la globalitzaci no noms fracassar en la promoci del desenvolupament, sin que seguir generant pobresa i inestabilitat. Si no hi ha reformes, la reacci, que ja ha comenat, sestendr i el malestar per la globalitzaci augmentar. Aix seria una tragdia per a tots, i especialment per als milers de milions que sen podrien beneficiar en unes altres circumstncies. Tot i que econmicament el que ms hi perdr ser el mn en desenvolupament, hi haur ramificacions poltiques ms mplies que afectaran tamb el mn desenvolupat. s clar que lestratgia de reforma ha de tenir moltes puntes. Una delles s la que fa referncia a la reforma dels acords econmics internacionals. s per aix que la segons punta sha dorientar a estimular les reformes que cada pas pot emprendre per ell mateix. Els pasos desenvolupats tenen una responsabilitat especial, per exemple, la de practicar el que prediquen i eliminar les seves barreres al comer. Per, encara que la responsabilitat dels pasos en desenvolupament sigui gran, els seus incentius sn dbils. Per tant, els pasos en desenvolupament han de poder assumir la responsabilitat del seu benestar; administrar els pressupostos de manera que aconsegueixin viure dels seus mitjans, i eliminar les barreres proteccionistes que donen copiosos beneficis per a uns quants per forcen els consumidors a pagar preus alts; i imposar estrictes regulacions per protegir-se dels especuladors forans o dels excessos corporatius locals. I el ms important: els pasos en desenvolupament necessiten estats eficaos, amb un poder judicial fort i independent, responsabilitat democrtica, obertura i transparncia i quedar lliures de la corrupci que ha asfixiat leficcia del sector pblic i el creixement privat. Si les reformes necessries es prenen seriosament, llavors existeix lesperana que un procs ms hum de globalitzaci constitueixi una poderosa fora per al b, i que una mplia majoria dels que viuen en els pasos en desenvolupament sen beneficin i li donin la benvinguda.
Qu s la globalitzaci? Quan va comenar aquest fenomen? Quins sn, segons lautor, els avantatges de la globalitzaci? En els text tamb sesmenten molts inconvenients. Buscals i tracta de comprendrels.
3. Interpretaci.
Quina s la responsabilitat dels pasos desenvolupats en el procs de globalitzaci? I qu han de fer aquests pasos en desenvolupament?
4. Reflexi.
A quin gnere creus que pertany el text? Et sembla que est escrit per un expert o per un periodista? Penses que la globalitzaci influeix en la vida quotidiana?
J. E. STIEGLITZ, El malestar de la globalitzaci, 2002. Adaptaci
474
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
11
El procs uniformador del mn

1. Conceptes.
Qu vol dir el substantiu monotonia? A qu es refereix lautor amb loriginalitat cultural dels pasos? Consulta en una enciclopdia qui va ser Rathenau. En funci de les seves dates de naixement i mort, dedueix a quina guerra es refereix lautor.
La impressi espiritual que ms es nota en tots els viatges dels ltims anys s, malgrat totes les satisfaccions particulars, aquesta: la dun suau crepuscle que precedeix aquella caiguda del mn en la monotonia. Tot, en les formes de vida exterior, es monotonitza, tot sanivella en un esquema cultural homogeni. Es desgasten les peculiaritats dels pobles en el terreny dels costums, suniforma la indumentria, sinternacionalitzen els usos. Els pasos semblen cada vegada ms imbricats uns en altres, els homes actuen i viuen dacord amb un mateix esquema, i en el seu aspecte exterior les ciutats es van assemblant ms i ms. Tres quartes parts de Pars estan americanitzades i Viena, budapestitzada: el delicat aroma de loriginalitat cultural senfosqueix cada vegada ms, els colors sescrostonen amb rapidesa progressiva i, sota les capes de verns despreses, sofereix a la vista lmbol dacer de lactivitat mecnica, la moderna mquina del mn. Aquest procs est en marxa des de fa temps: ja abans de la guerra, Rathenau va anunciar profticament aquesta mecanitzaci de lexistncia, la preponderncia de la tcnica com la manifestaci ms important de la nostra poca; per aquesta caiguda vertical en la uniformitat de les formes externes de vida no va ser mai tan rpida ni capritxosa com en aquests ltims anys. Probablement s el fenomen ms candent i decisiu del nostre temps. Smptomes: per explicar el problema sen podrien enumerar centenars. Per em limito a escollir-ne a latzar uns quants dels ms comuns, presents en tothom, per mostrar fins a quin punt shan uniformat i esterilitzat els usos i costums en els ltims decennis. [...] Segon exemple: la moda que no ha conegut mai en cap pas una igualaci tan fulgurant com en la nostra poca. Abans, la moda de Pars tardava anys a passar a la resta de capitals, i uns quants ms a arribar al camp i, fins i tot, hi havia determinades fronteres del poble i el costum que es tancaven hermticament a les seves tirniques exigncies. Avui dia la seva dictadura es fa universal en el que triga el cor a fer un batec. Nova York dicta a les dones la moda dels cabells curts, i en linterval dun mes cauen, com segades per una sola dalla, cinquanta o cent milions de cabelleres femenines. Cap csar ni khan de la histria del mn va posseir un poder anleg, no es va difondre cap precepte dndole espiritual a una velocitat semblant. El cristianisme, el socialisme han necessitat segles i decennis per conquerir proslits i per fer efectius els seus preceptes sobre tants homes com avui dia un modista parisenc tarda vuit dies a sotmetrels a la seva voluntat. [...] Aquest smptoma es podria multiplicar fins a linfinit i es multiplica per ell mateix dia rere dia. El sentit de la independncia en el goig desborda lpoca. Ja es fa ms difcil enumerar les peculiaritats de les nacions. [...] I don procedeix aquesta onada terrible que amenaa tot el que t color i vida prpia i sho emporta en el seu corrent? Tots els que hi han estat ho saben: dAmrica. [...] Aquella terrible onada duniformitat, que atorga el mateix a tots els homes, els mateixos monos de treball, el mateix llibre a les mans, la mateixa estilogrfica entre els dits, la mateixa conversa als llavis i el mateix autombil en lloc dels peus, vnen dels Estats Units.
De quin pas procedeix la uniformitat? Quines modes, costums... simiten?
TEMPS DE LECTURA
3. Interpretaci.
Creus que la visi de lautor del procs duniformitat del mn s positiva o negativa? A qu es refereix Zweig quan parla de la mecanitzaci de lexistncia? Creus que ho valora positivament o negativament?
4. Reflexi.
El text est escrit al 1925. Creus que el que pensa lautor es pot aplicar a la societat actual? Per qu? Lautor destaca la moda com una de les coses que ms shan unificat. Et sembla que aix es mant ara?
S. ZWEIG, El procs duniformitat del mn, 1925. Adaptaci

GEOGRAFIA 3r ESO
475
Lectura
12
Conreus en zones difcils

1. Conceptes.
En qu consisteix el conreu en andenes? Quines sn les raons principals que es doni aquest tipus de conreu ?
Els andenes incaics sn una cosa notable. Essencialment, no difereixen de les feixes mediterrnies o de qualsevol terrassa agrcola inscrita en un vessant abrupte. Sn fills de lenginy i de la necessitat, caracterstics de llocs sense sl pla disponible, perqu a ning no se li acut de bastir una graonada semblant, si no s que la fam lempeny. Suposen una forma agrcola inimaginable, una inversi paisatgstica de grans proporcions, incompatible amb les modernes expressions de lagricultura mecanitzada. I el cas s que continuen operatius en molts llocs del mn, sigui perqu la pobresa hi obliga, sigui perqu singulars valors comercials afegits justifiquen lesfor (cas de les famoses vinyes de Banyuls, del Priorat o del Rin, per exemple). Al sud-est asitic, les feixes presenten la particular caracterstica destar consagrades al conreu de larrs i de ser, per tant, camps inundables, cintes daigua disposades en grades fascinants. Ben al contrari que els andenes andins, esglaons daridesa contrariada. Com les feixes mediterrnies, subjecten el sl mitjanant petits marges de pedra seca, una obra colossal pel seu quilometratge, que empetiteix els immediats grans monuments tan celebrats. El 1991, de la m de lantroploga xilena Milka Castro, vaig recrrer els andenes encara actius de Socoroma, a lalta vall del Lluta, al costat mateix de la reserva de biosfera de Lauca. Era impressionant veure el partit que, a uns 3.000 metres daltitud, es treia daquelles terrasses que a penes tenen uns cinc pams damplada, irrigades amb un filet daigua encaminada mitjanant minisolcs dibuixats a terra amb un simple bastonet. All, una gota daigua era una cabal respectable. Una altra vall potser encara ms impressionant s la de lUrubamba o del Vilcanota, que ve a ser la seva capalera. Fou la vall sagrada dels inques, ni ms ni menys, un rosari dindrets literalment fantstics: Pisaq, Chinchero, Ollantaytambo, Llactapata i, sobretot, la perla de la vall, la meravella de Machu-Picchu. Ja mhe referit al tren que, amb penes i treballs, porta des de Cuzco fins a Aguas Calientes, al peu mateix de Machu-Picchu. El tren arriba a la vall a laltura dOllantaytambo, de manera que Pisaq o Chinchero queden aiges amunt. Sn tots uns llocs meravellosos, amb els seus andenes enfilant-se rostos amunt i amb el que encara queda dels seus temples i construccions. Per no nhi ha cap com Machu-Picchu, per descomptat, que deu ser un dels espectacles ms emocionants que un hom pot admirar arreu del mn. Des de la part alta de landenera, amb el pit del Huayna Picchu per tel de fons, la ciutat o santuari incaic es desplega pel relleu amb una inigualable elegncia. Ho confesso: vaig passar molta estona amb la pell de gallina i contemplant aquell escampall de petits murs, aquell treball de pedra feta blonda.
Quins sn els tipus fonamentals de conreu en els andenes? Es tracta duna forma de conreu actual o primitiva? Cal fer servir gaire maquinria agrcola per al manteniment i desenvolupament de lactivitat agrcola en aquest lloc? Com ho fa lsser hum per aprofitar el recurs de laigua?
3. Interpretaci.
Qu creus que vol dir lautor amb la frase: All, una gota daigua era un cabal respectable?
4. Reflexi.
Que et sembla aquesta forma de conreu? Creus que s una intervenci excessiva de les persones a la natura? Et sembla interessant que actualment perduri una forma de conreu tan antiga?
R. FOLCH, El vici de mirar. Passions i paisatges dun ecleg, 2000
476
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
13
El pastor transhumant
1. Conceptes.
Qu s la transhumncia? Saps on nhi ha actualment? Qu s una carrerada? Nhi ha avui dia?
Hi ha unes quantes carrerades assenyalades per als ramats, que no sn ms que uns camins destinats exclusivament a aquesta finalitat. Qualsevol dells ofereix als mesos dabril i maig escenes molt animades i moviment continu. Un nvol de pols i el so dels esquellerincs que es comena a sentir des de molt lluny anuncien larribada de les merines, i al cap de poca estona sacostuma a presentar el rabad dels marrans o moltons pares al capdavant del seu ramat, envoltat dels seus mansos, que amb lham del pa que reben de les seves mans amb prou feines se naparten, i de seguida desfila tot el ramat amb dos pastors a la rereguarda acompanyats dels gossos. Desprs passen, i sempre amb el mateix ordre, els ramats de les ovelles i, per ltim, les eugues farcelleres, anomenades aix perqu porten les provisions i els estris de cuina, amb els seus poltres que vagaregen gen a la vora del cam, algun pastoret massa tendre per a la fatiga del viatge assegut sobre la crrega i alguna bstia que sha desgraciat en la marxa colgada. Aquells homes, que amb tots els seus mitjans i riqueses es traslladen duna provncia a una altra, recorden involuntriament la vida dels patriarques o les tribus errants que vagaregen doasi en oasi a la recerca de pastura i de frescor. Tot i que no sn pas poques les cabanyes que fan lesquilada a Extremadura, unes quantes ms executen pel cam aquesta operaci, en qu si b els pastors no fan ms que apartar els animals i presentar-los lligats al temut esquilador, no per aix els deixa darribar un escreix de feina que compensen en les alegres i bullicioses escenes que acostumen a acompanyar aquesta feina. Amb estmuls com aquests, i sobretot amb el poders darribar aviat a les seves estimades muntanyes, travessen amb bon nim les rides planures de la Manxa, i els no pas menys eixuts indrets de Campos. All, la bossa del muntanyenc pateix una altra sagnia, ja que la compra de mocadors, les agulles i cordons o, com diuen les eixerides, gordones per cenyir els justacossos s tan de llei en passar per Roseco de Medina com la de les lligues a la Manxa. A Roda, a ms, sacostumen a proveir duna gran bota, que, com veurem ms endavant, no deixa de fer un paper important. s una llstima, per cert, que les ovelles en facin un gra massa de tant en tant, i els gurdies del camp estiguin tan a punt per advertir-los de com nestan de malcriats i a llanar els cordons de la seva bossa que, si no fos per aix, serien poques les males estones que aigualirien lalegria de la peregrinaci. Per fi, desprs de quaranta-cinc dies, gastats en esquilar i caminar, travessa la cabanya els frescos contorns de Lle, i el nostre pastor ja s a molt poques pastures del campanar del seu poble. La Babia s un pas trist i rigors a lhivern, perqu ocupa la plana de les muntanyes, i la neu i les ventades hi duren molt de temps; per en lpoca que arriben els pastors, lescena ha canviat del tot, ja que, malgrat que la nuesa dels pujols sempre entristeix una mica, els prats que verdegen per les planures, les aiges abundants, lalineaci gaireb simtrica de les muntanyes i els vapors que ala dels prats humits el sol de lestiu li donen un aspecte suau i vague, semblant al que distingeix alguns paisatges del nord.
En quins mesos es fa la transhumncia? Quins animals sacostuma a veure al costat dels ramats i els pastors? Amb quina finalitat els acompanyen?
3. Interpretaci.
Qu vol dir la frase: Aqu la bossa del muntanyenc pateix una altra sagnia? A qu fa referncia lexpressi cenyir els justacossos?
TEMPS DE LECTURA
4. Reflexi.
Tenint en compte els mitjans actuals, et sembla adequat mantenir la transhumncia? Actualment hi ha mtodes desquilar elctrics que faciliten la feina; no obstant aix, sest tornant a lesquilada tradicional perqu es danya menys lanimal i el producte. Qu et sembla la idea de tornar als mtodes tradicionals?
E. GIL Y CARRASCO, Els espanyols pintats per ells mateixos, 1843-1844. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
477
Lectura
14
Tcniques de pesca: lalmadrava

1. Conceptes.
Qu s lalmadrava? Es tracta duna tcnica nova o primitiva?
Hi ha poques coses ms espectaculars que la pesca amb almadrava. Una xarxa surt de la platja i sendinsa a lEstret fins als 23 metres de profunditat. Lapreciada tonyina vermella, exemplars de diversos quilos que en aquell moment migren cap al Mediterrani per fresar, queda all enredada. Quan en tenen prou, els vaixells envolten la xarxa, lalcen i els pescadors aixequen les tonyines gaireb a m. Aix ho han fet durant 3.000 anys els pescadors de Barbate, Zhara de los Atunes, Tarifa i Conil, a Cadis. I aquella era la intenci den Bernat des que va comenar lalmadrava a finals dabril. Per, a punt dacabar la temporada de la migraci cap al Mediterrani, el resultat s decebedor: Aix s un desastre. Porto 20 anys a lalmadrava del cap de la Plata i no havia vist mai aix. Amb prou feines hem tret tonyines. Les dades de lOrganitzaci de Productors Pesquers dAlmadrava confirmen que el 2006 s el pitjor any. Fins ara han tret 1.786 tonyines; el 2005 en van treure 4.190; el 2000, 8.390, i el 1997, 15.178. La temporada acaba a principis de juny, per els 600 pescadors que shi dediquen no esperen un miracle que salvi la campanya. La gerent de lOrganitzaci de Productors Pesquers dAlmadrava, Marta Crespo, atribueix la reducci als vaixells dencerclament que, ajudats per avionetes, pesquen milers dexemplars de cop al Mediterrani per engreixar-los en granges al mar. Segons denuncia tamb lorganitzaci ecologista VWF/Adena, les avionetes observen la mola la massa del peix i avisen els vaixells dencerclament, que tanquen les tonyines i les crien en granges al Mediterrani. La tonyina vermella s especialment apreciada a sia, i els vaixells frigorfics provinents del Jap carreguen a Barbate o Mrcia per emportar-sels directament. De la tonyina se naprofita tot i, malgrat que est permesa la pesca dexemplars de ms de 6,4 quilos, pot arribar a pesar-ne 400.
De qu es lamenta en Bernat, el pescador de lalmadrava? Quines sn les quantitats de tonyina que shan extret els ltims anys? Quina evoluci sobserva? On s especialment apreciada la carn de la tonyina vermella?
3. Interpretaci.
Gran part de la reducci del nombre de tonyines es deu a lacci dels vaixells dencerclament. Com ho fan, aquests vaixells, per atreure les tonyines a les seves granges? Quin paper hi juguen les avionetes, segons lorganitzaci ecologista VWF/Adena, en la captura de la tonyina? Et sembla que pot oscillar gaire la mida de les tonyines? Per qu?
El Pas, 23 de maig de 2006
4. Reflexi.
Qu en penses, daquesta tcnica de pesca? Se tacut alguna altra manera de titular el text?
Pesca de la tonyina.
478
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
15
Or i plata
1. Conceptes.
Busca el significat de: malleable, corrosi, especulaci, moneda de canvi i reserves oficials. Qu s un metall precis? Quins altres metalls preciosos coneixes, a part dels esmentats en el text? Observa el ttol del llibre don est extret el text. Nentens el significat?
B. LOMBORG, Lecologista escptic, , 2003
Quines caracterstiques tenen? Qu es fa amb aquests metalls actualment?
3. Interpretaci.
Per qu lor i la plata sn metalls especials? En varia el preu?
4. Reflexi.
Quant temps creus que lsser hum continuar fent servir aquests metalls?
GEOGRAFIA 3r ESO
479
TEMPS DE LECTURA
Lor i la plata sn els metalls preciosos ms coneguts i utilitzats des de temps immemorables. Lor s tou i malleable, per tamb durador i resistent a la corrosi, fins al punt que el 85 % de tot lor extret al llarg de la histria continua en s. La quantitat total dor extret fins ara a tot el mn sacosta a les 100.000 tones equivalent a un cub de 17 metres de costat. Les reserves oficials emmagatzemades als bancs centrals dels diferents pasos sumen unes 35.000 tones, mentre que la resta est en mans privades, en forma de lingots, monedes i joies. La raresa de lor i la seva durabilitat el van convertir de seguida en una moneda de canvi, que ha arribat a ser una mesura acceptada i valorada internacionalment. Aix no obstant, avui dia prop de la meitat de lor que sextreu es fa servir en productes electrnics, aplicacions aeroespacials, aliatges especials i peces dentals. Durant molts anys, la plata es va fer servir tamb com a sistema de canvi, sobretot desprs que els romans la convertissin en matria primera de les seves monedes. La major part de la producci actual de la plata es dedica nicament a dues finalitats. La seva resistncia a lelectricitat s la ms baixa dentre tots els metalls, per aix un 25 % de la producci es dedica a la indstria electrnica. Tamb s molt sensible a la llum, per aquest motiu prop del 50 % de la producci de plata es consumeix en la indstria fotogrfica. Lor i la plata sn metalls molt especials, ja que el seu preu oscilla al ritme de lespeculaci, tendncia que va comenar desprs que el dlar deixs de dependre del preu de lor, el 1967. A pesar daix, les reserves dor no han descendit desprs del perode de guerres, i de fet lany 2000 es va arribar a la xifra mxima, amb trenta-dos anys de consum, tot i que la producci sha duplicat en els ltims cinquanta anys. Passa una cosa semblant amb la plata, les reserves de la qual sestimen en vint-i-set anys de consum, per sespera que en descendeixi la demanda considerablement a mesura que es vagi imposant la fotografia digital i ocupi gran part del mercat fotogrfic.
Des de quan es coneixen i es fan servir lor i la plata? Continuen tenint utilitat?
Lectura
16
Les salines
1. Conceptes.
Esbrina el significat de les paraules seds i haliutica. Quina diferncia hi ha entre la sal de mar i la sal gemma? Qu s una salina?
Constitueixen la forma ms antiga dagricultura al mar. Agricultura en el sentit que hi intervenen la naturalesa del sl (fa falta una taula de terra argilosa, per tamb lleugerament sorrenca), el clima (hores de sol, vents, durada de lestaci ms seca) i les possibles calamitats (pluja, ciclons...), a ms de la presncia duna m dobra complementria en el moment de la recollecci. En certa mesura la distribuci de les salines s zonal (combinaci de calor i estaci seca, que es dna en alguns climes tropicals i en els de tipus mediterrani, inclosos Califrnia i Xile). Les antigues formes dexplotaci, tenint en compte les exigncies dubicaci, es trobaven bastant fragmentades i disperses, sobre una base familiar. Loest francs, la Siclia occidental, les costes del Lban o de lAmrica tropical, han mantingut aquest aspecte. Construdes entre 1 i 3,2 metres per sobre del nivell mitj del mar, protegides de les grans marees per mitj de dics, les rees salines presenten un disseny geomtric i una successi de dipsits i canals de sortida retallats per mitj de petits dics en ziga-zaga, en compartiments on el mar va penetrant successivament. Tot lart resideix a saber aprofitar els vents del nord-oest, el sol, a saber dosificar les partides daigua, recollir a temps la sal formada i conservar el producte daquesta feina. Les salines mediterrnies es veuen afavorides pels estius clids i secs i per situacions beneficioses (vores pantanoses dels deltes), cosa que proporciona una sal de gran qualitat. Les antigues salines artesanals han deixat pas a una producci industrial: la sal s recollida amb pales mecniques, transportada mitjanant vagonetes al llarg dels dics, abocada desprs de rentar-la per una cadena de catfols, i apilada en piles de ms de 10 metres daltura! Sedassos distribueixen els grans dacord amb els diferents destins: alimentaci, sala, peixateria... Aix es treballa en les grans salines. La de Saint-de-Giraud, a lest del delta del Roine, sorienta bsicament a sals industrials; la dAigues-Mortes treballa fonamentalment per a la indstria de lalimentaci, de la mateixa manera que la dAude. Nhi ha moltes altres, tamb importants, pe exemple a Espanya (costes de Valncia, de Cadis, de les Balears), a Portugal (Algarve), a Itlia (Adritic, Abulia, Sardenya). La costa dEsmirna, a Turquia, i el delta del Nil es tecnifiquen. Als Estats Units i a Mxic el clima mediterrai de Califrnia permet la localitzaci de grans salines litorals. A les Antilles les salines es localitzen en els sectors a sotavent i cadascun dels pasos sud-americans disposa dinstallacions per satisfer les necessitats del seu mercat intern. A la zona seca existeixen regions dexplotaci industrial: Eritrea, Adn, a ms de petites explotacions al golf Prsic. Per la importncia de la seva necessitat es manifesta sobretot a lsia dels monsons, tan densament poblada. No s estrany, per tant, que trobem explotacions de sal marina a gaireb tots els pasos riberencs del Pacfic. En funci dels pasos, a vegades domina la producci de les salines, o s exclusiva; altres vegades s secundria i predomina clarament la sal gemma. En qualsevol cas, la sal marina ha produt o mantingut una circulaci martima, ha sostingut la producci haliutica i se segueix mantenint, tot i que en menys proporci, integrada a la vida de les costes.
Quines condicions shan de donar per poder explotar una salina? En quines zones del planeta predominen les salines? Posan uns quants exemples concrets. Quines diferncies hi ha entre les salines tradicionals i les industrials?
3. Interpretaci.
Per qu es diu que les salines sn una forma dagricultura del mar? Creus que les salines sn un invent recent? Raona la resposta. Et sembla que la sal s important actualment? I antigament? Per qu es diu que el paisatge de les salines s geomtric?
4. Reflexi.
Has vist alguna vegada una salina? Com sn? De quin tipus de text es tracta?
H. NONN, Geografia dels litorals, 1972
480
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
17
L era dels combustibles fssils

1. Conceptes.
Qu s un combustible? Qu vol dir fssil? Quins tipus denergia coneixes? Esbrina el significat de lexpressi emportar-se la part del lle. Qu sanomena en el text civilitzaci industrial? Qu s el queros?
Si eliminssim els combustibles fssils de lequaci humana, la civilitzaci industrial moderna deixaria dexistir. Escalfem les nostres llars amb combustibles fssils, mantenim en funcionament les nostres fbriques i els nostres sistemes de transport amb combustibles fssils, illuminem les nostres ciutats i ens comuniquem a distncia amb electricitat generada a partir de combustibles fssils, cultivem els nostres aliments amb lajuda de combustibles fssils, construm els nostres edificis amb materials fets amb combustibles fssils, tractem les nostres malalties amb medicaments derivats de combustibles fssils, emmagatzemem els nostres excedents amb contenidors de plstic fets de combustibles fssils i manufacturem la nostra roba i els aparells domstics amb lajuda de productes petroqumics. Prcticament tots els aspectes de la vida moderna extreuen lenergia dels combustibles fssils, en deriven materialment i en reben la influncia. A principis del segle XX, el petroli va avanar el carb en la llista de combustibles fssils utilitzats com a fonts energtiques als Estats Units i altres pasos industrialitzats. Els vehicles de motor senduien la part del lle en el consum de petroli, al voltant dun ter del consum anual total. Actualment hi ha 520 milions dautombils al mn. Daquests, 132 milions sn als Estats Units, on el parc mbil inclou tamb 1,9 milions de camions, 715.000 autobusos i 21.000 locomotores. A tot el mn hi ha 11.000 avions comercials, 28.000 vaixells i 1,2 milions de vaixells de pesca, tots impulsats per petroli. La indstria s el segon principal consumidor de petroli als Estats Units, amb el 23 % del total. Ms duna quarta part del petroli industrial es fa servir com a matria primera en la indstria qumica. Els productes petroqumics serveixen per elaborar milers darticles. El 6 % del petroli es fa servir per a la calefacci i el 4 %, per generar electricitat en les centrals nord-americanes. El petroli s una de les substncies ms verstils. [...] El pas a una civilitzaci basada en els combustibles fssils va ser ms rpid que qualsevol altre canvi de rgim energtic. Fa tan sols cent trenta anys, les tres quartes parts del combustible utilitzat als Estats Units era en forma de fusta, que es feia servir no noms en la calefacci, sin tamb com a combustible per a ferrocarrils i vaixells de vapor. Bona part de la indstria de lpoca depenia encara dels molins de vent i aigua. El 1890 es produen menys de 9 milions de tones de petroli a tot el mn, la majoria en forma de queros per a la illuminaci. A principis del segle XX el petroli encara generava menys del 4 % de lenergia mundial. Quan hi va haver la crisi del petroli dels anys setanta, es consumien anualment 2.270 milions de tones de petroli, s a dir, 200 vegades ms del que es consumia setanta anys abans. Actualment, els combustibles fssils cobreixen ms del 85 % de les necessitats energtiques del mn: el 40 % correspon al petroli; el 22 %, al carb, i el 22 %, al gas natural. Lenergia nuclear i la hidroelctrica aporten un 7 % addicional cadascuna, i les energies geotrmica, solar i elica, aix com la fusta i els residus slids, no arriben ni a l1 %. El consum mundial denergia s setanta vegades ms important ara que al comenament de lera dels combustibles fssils.
Quina transcendncia tenen els combustibles en la histria recent de la humanitat?
TEMPS DE LECTURA
Quin s sha donat als combustibles fssils al llarg de la histria? Se nha incrementat ls o ha disminut al llarg del temps? Per qu?
3. Interpretaci.
Per qu es diu en el text que el petroli s una de les substncies ms verstils que es poden trobar a la naturalesa?
4. Reflexi.
Timagines com seria el mn actual sense lexistncia dels combustibles fssils? Quins problemes pot implicar ls indiscriminat de combustibles fssils?
J. RIFKIN, Leconomia de lhidrogen. La creaci de la xarxa energtica mundial i la distribuci del poder a la Terra, 2000
GEOGRAFIA 3r ESO
481
Lectura
18
El miracle de lelectricitat
1. Conceptes.
Qu s una aranya de gas? I un arc voltaic? I el sutge? I un bulevard?
El primer s que es va fer de lelectricitat va ser per a lenllumenat. El 1877 es van installar 80 llums darc voltaic en uns grans magatzems parisencs; aquell mateix any es va illuminar un edifici de Londres. Les lmpades darc voltaic feien molta llum, per per motius tcnics eren ms adequades per a grans installacions. A ms, es feien servir molt per a lenllumenat del carrer (per primera vegada a Cleveland) i els bulevards de Pars van seguir illuminats daquesta manera durant uns quants anys. El gran aven, pel que fa a la illuminaci domstica, va arribar quan Thomas Edison i Joseph Swan, que treballaven per separat als Estats Units i Anglaterra, van produir les primeres bombetes de filament de carboni. El 1882, Edison va construir un generador a la zona de Wall Street de Nova York i, per mitj duna xarxa de distribuci de cables subterranis, va portar energia a una zona de 2,5 quilmetres quadrats. Cinc mil lmpades Edison sencenien a les cases de ms de 200 homes de negocis, entre ells el financer J. Pierpont Morgan. Els llums de gas havien trigat ms de cinquanta anys a aconseguir lacceptaci del pblic; lelectricitat va avanar molt ms rpid. En un termini de dos anys, la central denergia dEdison prestava servei a 500 subscriptors, entre ells la Borsa de Nova York. Van seguir ms installacions als Estats Units, i Edison tamb va subministrar les dinamos per a la primera central generadora europea, la de Mil. Desprs dalgunes disputes jurdiques, Swan i ell van formar una societat i es van posar a construir centrals elctriques a tot Anglaterra. Pocs anys desprs de la gran innovaci de Lord Armstrong a Cragside, uns quants edificis pblics, entre ells la Cambra dels Comuns i el Museu Britnic, silluminaven amb electricitat, i poc desprs lelectricitat ja no es feia servir noms a les grans mansions dels rics. Van sorgir companyies elctriques a Nova York, Londres i totes les grans ciutats dEuropa. Pels volts del 1900, lenllumenat elctric era un fet acceptat en la vida urbana. El primer s a gran escala, i de fet lnic s de lelectricitat, era lenllumenat. Als generadors dEdison sels anomenava estacions de llum elctrica i, de la mateixa manera que la tecnologia del gas es va edificar sobre laranya de gas, tamb la proliferaci de la tecnologia elctrica es va basar en la bombeta incandescent. La superioritat de lelectricitat sobre el gas resultava evident. Era ms lluminosa, ms segura i ms neta; significava el final dels vapors nocius, del sutge, i de la necessitat de ventiladors especials a sobre de cada aparell de llum. La primera aplicaci de lelectricitat per a qu funcions una mquina de qu tenim constncia va ser el 1883. En una botiga dalimentaci de Nova York, on es va fer servir un motor elctric per a un molinet de caf. Isaac Singer va advertir de les possibilitats que oferia lelectricitat i ja va introduir un model de mquina de cosir el 1889. Aquell mateix any, Nikola Tesla, immigrant croat, va patentar el motor elctric eficient multifase i, dos anys desprs, associat amb George Westinghouse, va produir un petit ventilador elctric. La primera aspiradora elctrica es va patentar el 1901, i el 1917 les aspiradores eren tan populars que sen podien demanar pel catleg de Motgomery Ward. Aquell mateix any, es van comenar a fabricar a gran escala les neveres elctriques a Frana i els Estats Units. La rentadora elctrica Thor es va comenar a produir el 1909, i el rentavaixella elctric Walker es va comenar a vendre el 1918; en el decenni de 1920 tots dos es comercialitzaven a gran escala [...].
Per a qu es va fer servir per primera vegada lelectricitat? Quan i on va succeir? Qui va ser el principal responsable de la seva posada en funcionament? Com es va difondre? Quant temps va trigar a fer-se servir amb normalitat?
3. Interpretaci.
Quins avantatges oferia lelectricitat respecte als tipus denergia preexistents? Cita algunes de les aplicacions de lelectricitat en lmbit domstic i en quines dates es van desenvolupar.
4. Reflexi.
Hi ha hagut mai una apagada a casa teva? Com et va canviar la vida? Saps en quina poca de lany es consumeix ms electricitat a Espanya? Per qu? Quina et sembla que ser lenergia del futur?
W. RYBCZYNSKI, La casa. Histria duna idea, 1986. Adaptaci
482
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
19
El carb a Espanya
Els riscos de la dependncia del carb angls importat (1860)
El carb de pedra, aquella matria que amb notria puntualitat ha estat anomenada or negre del nostre segle, aquell pa de la indstria sense el qual el vapor no salimenta, que s lagent de la fabricaci i de la locomoci terrestre i martima, ens ve dAnglaterra com un article que no t competncia en el mercat. Fins fa molt pocs anys ning no shavia adonat que un poble que no exploti fcilment carbons propis est mancat de la independncia necessria per assegurarse la vida industrial i el comer. El dia que la naci que ens assorteix daquest mineral precis sindisposi amb Espanya o no es pugui desprendre com ara de lexcedent de la seva riquesa carbonfera, les nostres fbriques hauran de paralitzar la feina, els nostres vaixells es veuran obligats a romandre als ports, i milers de famlies es veuran en la pitjor de les misries, i tot aix amenaar la naci amb un daquells cataclismes terribles promoguts per la necessitat irremeiable de pa i de feina. [...]
Lhulla i el seu futur (1828)

El veritable or i plata dEspanya, les veritables mines que hem de beneficiar si volem tenir or i plata, i la gran palanca a la qual hem daplicar la m, si volem moure dun impuls totes les branques principals de la indstria, s el negre, lleig, menyspreat per preciosssim mineral que anomenem carb de pedra. Carb, carb i sempre carb s el que sempre necessitem, ara. Aquest combustible ha de ser lelement de la nostra felicitat, la base de la nostra indstria i la taula de la nostra salvaci poltica. Qui ho havia de dir, que el carb de pedra suposaria tants bns en un, tenint en compte que s una substncia frgil, fastigosa i menyspreable, com molts creiem!
G. GONZLEZ AZAOLA, Carb de pedra i ferro, Pars, 10 novembre 1828, a Juan B. Vilar i Mara Jos Vilar, La primera revoluci industrial espanyola (1812-1875)
M. ANGELN, Isabel II. Histria de la reina dEspanya. Per D. (). Barcelona, 1860, a Juan B. Vilar i Mara Jos Vilar, La primera revoluci industrial espanyola (1812-1875)
TEMPS DE LECTURA

1. Conceptes.
Explica el significat de: mercat, locomoci, notori, importaci i cataclisme. Qu s el carb? Saps com es forma? Qu vol dir en el text la frase: un poble que no exploti fcilment carbons propis est mancat de la independncia necessria per assegurar-se la vida industrial i el comer? Qu es pretn dir en un dels textos quan sanomena el carb el veritable or i plata dEspanya?
A quina poca corresponen els textos? Qu hi passava, en aquells moments, a Espanya? Quina visi ofereixen del carb tots dos textos? Justifica la resposta i posan exemples. Per qu es relaciona en els textos el carb amb la indstria? Justifica la resposta.
4. Reflexi.
Hi ha gaire carb a Espanya? Esbrina en quines zones nhi ha ms. A Espanya hi ha una tradici per la qual el carb s fams entre els nens. Et sembla que condiciona dalguna manera la imatge que tenim del carb?
3. Interpretaci.
Quin paper se li designa al vapor? Per qu?
GEOGRAFIA 3r ESO
483
Lectura
20
La mecanitzaci del treball

1. Conceptes.
Quina mena de mquines sn la Jenny, la Throstle, la Mule...? Esbrina amb un diccionari o una enciclopdia qu sn un cilindre, un torn per filar i un filador. Creus que existeixen actualment?
Qualsevol perfeccionament mecnic llana obrers al carrer i, com ms important s la millora, ms nombrosa s la categoria reduda a laturada forosa; cadascuna t, per tant, lefecte duna crisi econmica i engendra misria, penria i delinqncia. Citem-ne uns quants exemples. Com que ja la primera mquina inventada, la Jenny, la portava un sol obrer i produa en el mateix temps sis vegades ms que un torn per filar, cada Jenny nova desplaava cinc obrers. La Throstle, que, al seu torn, produa molt ms que la Jenny i requeria tamb un sol treballador, va ocasionar encara ms desplaaments. La Mule, que pel que fa a producci exigeix encara menys obrers, ha tingut el mateix efecte, i cada perfeccionament de la Mule, s a dir, cada augment del nombre de cilindres, redueix el nombre dobrers necessaris. Aquest augment del nombre de cilindres s tan important que, com a conseqncia, multitud dobrers es queden sense feina; perqu, si b abans un filador podia, amb lajuda duns quants nens (piecers), accionar 600 cilindres, dara endavant en pot atendre de 1.400 a 2.000 en dues Mules, amb el resultat que dos filadors adults, i uns quants piecers dels que treballen per a ells, es queden sense feina. I des que, en un nombre important de filadores Mules shi han introdut les self-actors, el paper del filador ha desaparegut completament i s la mquina la que treballa. Tinc al meu davant un llibre lautor del qual s el cap reconegut dels cartistes de Manchester, James Leach. Aquest home ha treballat durant anys en diverses branques industrials i en mines de carb. Grcies a la seva posici en el partit, tenia a la seva disposici les dades ms exactes sobre diferents fbriques, i publica en el seu llibre quadres en qu ressalta que, el 1828 hi havia, en 35 fbriques, 1.083 filadors de la Mule ms que el 1841, mentre que el nombre de cilindres a les 35 fbriques havia augmentat en 99.429. Esmenta cinc fbriques on ja no hi ha un sol filador, ja que fan servir self-actors. Mentre que el nombre de cilindres augmentava un 10 %, el de filadors disminua un 60 %. I Leach afegeix que shan aconseguit tants perfeccionaments des de 1841 per la duplicaci de files de cilindres i altres procediments que en les fbriques de qu parlvem la meitat del filadors han estat acomiadats; en una fbrica on fins fa poc encara hi havia 80 filadors no en queden ms de 20. Shan fet perfeccionaments anlegs a les mquines de cardar, i aix ha deixat la meitat dels treballadors sense feina. En una fbrica, shan posat en servei mquines de trcer que han deixat sense feina 4 obrers de cada 8 i, a ms a ms, lindustrial ha rebaixat el salari als altres quatre de 8 a 7 xlings. El mateix ha passat pel que fa a la teixidura. El teler mecnic ha conquerit successivament tots els sectors del teixit manual, com que produeix molt ms que telar a m i un sol treballador pot atendre dos telers mecnics, tamb aqu nombrosos treballadors han quedat aturats. Les resposta habitual de la burgesia s que els perfeccionaments introduts en les mquines, com que redueixen les despeses de producci, fan que els productes acabats siguin ms barats, i que grcies a la baixada del preu augmenta el consum, de manera que els treballadors aturats aviat trobaran feina a les fbriques que es creen. Evidentment, la burgesia t ra quan afirma que, en certes condicions favorables del desenvolupament industrial, qualsevol baixada del preu duna mercaderia que tingui una matria primera poc costosa nincrementa molt el consum i fa que es cren moltes fbriques noves; a part daix, per, la resta de paraules daquesta afirmaci sn falrnies.
Descriu levoluci de les mquines de filar i els treballadors que necessitaven. Quina s lopini de la burgesia sobre la mecanitzaci del treball? Creus que s la mateixa que la dels obrers?
3. Interpretaci.
Has sentit a parlar mai de la revoluci industrial? Mira desbrinar en qu va consistir i quan es va produir. Assabentat de qui va ser Engels. Tajuda, aquesta informaci, a entendre el text? Per qu?
4. Reflexi.
El text relaciona els avenos tcnics amb laugment de latur dels treballadors. Hi ests dacord, amb aquesta idea? s actual, encara? En el text apareix lexpressi feines de nens. Que potser treballaven, els nens, en la primera meitat del segle XIX?
F. ENGELS, La situaci de la classe obrera a Anglaterra, 1845. Adaptaci
484
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
21
La deslocalitzaci a Espanya
1. Conceptes.
Qu s el capitalisme? Qu s una multinacional? Quines sn les caracterstiques de lEstat del Benestar? Saps qu signifiquen les sigles R D I?
La deslocalitzaci s un efecte directe de la globalitzaci realment existent, centrada en el lliure moviment de capitals, bns i mercaderies. Moltes empreses canvien de lloc per guanyar ms diners o per perdren menys, en una espcie de mesura defensiva. Cada vegada que una societat tanca les installacions per allunyar-se a altres terres amb costos laborals, fiscals o ecolgics ms barats, lalarma social sapodera amb justcia de la regi que es despobla dactivitat econmica. s el que va passar la setmana passada a Espanya, on per ensima vegada una empresa (aquesta vegada Braun, del sector del petit electrodomstic) va anunciar el tancament de les installacions i el trasllat a la Xina. Amb aquesta decisi, Braun, propietat de la multinacional Procte & Gamble, desapareix de Catalunya i acaba una histria de gaireb mig segle. Quasi 800 empleats perdran el lloc de treball. Braun ha tancat els ltims exercicis amb beneficis, tot i que sembla que no sn suficients. [...] Durant molts anys, Espanya ha estat una zona beneficiria neta de la deslocalitzaci dempreses multinacionals, atretes pels costos baixos. Aquest model sha exhaurit perqu, afortunadament, el nostre pas sha convertit en una naci desenvolupada, amb salaris, impostos, protecci social i preus coherents amb aquesta condici. El nou model de creixement que fa falta i que tant present era en el programa electoral amb qu els socialistes van guanyar les eleccions ha de tenir en compte aquesta circumstncia central. Empreses espanyoles que fa anys es van deslocalitzar al nord de lfrica han iniciat una segona deslocalitzaci i han sortit del Marroc o Tunsia per anar cap a la Xina o lndia. Lampliaci cap a lest de la Uni Europea tamb ens afectar. No tan sols perqu alguns dels nostres socis tenen unes tecnologies ms avanades que les espanyoles, sin per la comparaci de costos. Segons lEurostat, aquests sn alguns dels sous industrials nets dels pasos que tenim a prop, expressats en euros a lany: Repblica Txeca, (5.016); Letnia, (2.069); Litunia, (2.299); Hongria, (3.082); Bulgria, (1.176). Aquest mateix sou a Espanya, de 13.009 euros, s astronmic en relaci amb els pasos anteriors, encara que sigui el tercer ms baix de la UE de 15 membres. Quan una empresa es deslocalitza redueix costos, abaixa els preus dels productes i es fa ms competitiva, incrementa la demanda daquests bns, i segueix invertint i augmentant locupaci i la producci en altres llocs. Per deixa un rastre de dolor i atur al seu voltant. El problema dels perdedors sha de resoldre amb els instruments de lEstat naci o de lEstat del Benestar (desocupaci, pensions...), que aqu s que hi t molt a dir. Fa falta la intervenci de lEstat per reconstruir homes i territoris: amb qualificaci de m dobra, inversions en infraestructures de comunicaci i transport, inversi (pblica i privada) en R D I, una poltica industrial que aposti pels sectors de futur i acompanyi la sortida dels que estan en declivi... Cap daquestes mesures simprovisa de la nit al dia. Ara s quan observem amb ms nitidesa el temps perdut en lltima dcada, quan nicament sobresortem en lequilibri pressupostari en temps de tipus dinters baixos. I el que encara es pot malgastar en el futur si no es reacciona amb audcia i sense ceguesa.
Quina relaci hi ha entre globalitzaci i deslocalitzaci? Quins avantatges i inconvenients t la deslocalitzaci? Segons el text, com ha dactuar lEstat per resoldre els problemes derivats de la deslocalitzaci?
3. Interpretaci.
Quin canvi fonamental hi ha hagut ltimament en la deslocalitzaci de les empreses espanyoles? Quines en poden ser les causes?
4. Reflexi.
Qu en penses, de la deslocalitzaci? Et sembla un encert o un error? A larticle sexplica el cas de lempresa Braun. Busca a la premsa algun altre exemple recent de deslocalitzaci.
J. ESTEFANA, El Pas, 22 de maig de 2006. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
485
TEMPS DE LECTURA
Lectura
22
Catalunya, centre del desenvolupament espanyol al segle XIX

1. Conceptes.
En el text Barcelona sesmenta com a ciutat dels comtes i com a capital del Principat. Sabries dir per qu? Fes una llista amb els diferents tipus dindstries que es mencionen en el text.
A Espanya, la paraula indstria ens porta a la memria infalliblement la paraula Catalunya. El Principat s, sens dubte, el nucli de la fora i riquesa industrial de la Pennsula. Barcelona s anomenada per autctons i forans la Manchester de la nostra estimada ptria. Sha dhaver conegut Barcelona fa vint-i-cinc anys, haver visitat Catalunya llavors, per apreciar com cal la transformaci que ha experimentat aquesta porci dEspanya [...]. Probablement, no hi ha cap indstria que no tingui a Catalunya la representaci, i no en petita escala, sin en vastes proporcions. Els filats i teixits de cot, els estampats, els teixits de seda i llana en mltiples qualitats, domassos, velluts, tisss, brodats, mquines, paper, tot es fabrica a lantic Principat. Els establiments de l Espanya industrial, extramurs de Barcelona; a Barcelona, els senyors Juncadella, Achon, Escuder, Serra, la Maquinista, el Vulcano i altres de la mateixa importncia, no sn ms que alguns dels molts que, dins i fora de la capital, fan famosa la ciutat dels comtes. Sabadell i Terrassa han avanat tan considerablement en la fabricaci de llaneries, que els seus artefactes ja han cridat latenci en exposicions nacionals i estrangeres. No ha progressat pas menys la ciutat de Reus en la indstria de teixir la seda, de manera que els seus domassos sn, potser, els ms estimats de tota la fabricaci europea. Girona elabora en grans quantitats paper continu per escriure i imprimir [...]. Capellanes s encara ms clebre en lelaboraci del paper anomenat de m. Les poblacions de Grcia, Sants, Sant Mart, Sant Andreu de Palomar, Horta i Badalona, que contemplades a vista docell semblen simplement barris annexos a la capital del Principat, sn tamb poblacions fabrils, on la indstria est tan avanada com a la metrpoli mateixa. I el mateix podem dir de moltes altres viles que exploten aquesta riquesa, especialment a les vores del Ter. La fabricaci de taps de suro est tan avanada a la provncia de Girona que els seus productes en aquest gnere sn els ms estimats en tots els mercats del mn. Del port de Barcelona al de Blanes es troben en construcci nombroses embarcacions i han demostrat tanta experincia que en poqussimes drassanes estrangeres es llancen al mar vaixells ms rics i de ms qualitat, assajades, les embarcacions catalanes, en els llargs i difcils viatges a les Amriques, empresos en totes les estacions pels nostres intrpids mariners [...]. A les provncies de Tarragona i Lleida shan fet notables les fabricacions doli i daiguardent, i se nexporten grans quantitats de caldos contnuament, per a Espanya i per a fora. Finalment, [...] Barcelona pot presumir dhaver fabricat als seus tallers tot tipus de mquines, per complicat que nhagi estat el mecanisme, per gran que hagi estat la potncia necessria, sense exclouren les de vapor terrestre i martim, don han sortit amb moltssim xit, vaixells de lEstat i de particulars, establiments fabrils i empreses per a lexplotaci de vies frries.
Quins productes industrials selaboren a Catalunya en el perode de qu parla el text? Situa en un mapa les ciutats les ciutats que es mencionen. Et sembla que la localitzaci geogrfica de les indstries s casual?
3. Interpretaci.
Quines conseqncies va tenir per a Catalunya el desenvolupament industrial? Creus que va ser positiu o negatiu?
4. Reflexi.
Et sembla que el desenvolupament industrial est lligat al desenvolupament social? Quina relaci hi ha entre tots dos processos? Com ha evolucionat la indstria a Catalunya? Quines sn les indstries ms importants, ara?
M. ANGELN, Isabel II. Histria de la reina dEspanya. Per D. (). Barcelona, 1860, a Juan B. Vilar i Mara Jos Vilar: La primera revoluci industrial espanyola (1812-1875). Adaptaci
486
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
23
La febre de lautombil
1. Conceptes.
Quina diferncia hi ha entre un hotel i un motel? Per qu es parla de la crisi del petroli? Nhi ha hagut cap recentment? Qu vol dir ladjectiu proverbial aplicat a un vehicle? Quines altres accepcions t aquest adjectiu?
A Europa el cotxe s una cosa i a Amrica ns una altra de molt diferent. El transport collectiu en metro o en autobs s una opci que no ha arrelat del tot als Estats Units. Lautobs s el transport collectiu del Tercer Mn, els metro s el transport de les capitals europees, el cotxe privat s el vehicle proverbial als Estats Units. En lltim terratrmol de Califrnia, i malgrat la destrucci de vies que obligaven a desviar-se molt, noms un 2 % dels conductors van abandonar els cotxes. Sense el cotxe quedaria allada gran part de la poblaci i ni a adolescents ni a adults els fa res haver dempassar-se centenars de quilmetres per gaudir de loci, per veure unes quantes hores el mar o comprar als malls que actualment fan tant de botigues de queviures com de centres de cinema. Les poques de ms optimisme nacional sassocien estretament a lesplendor de lautombil. Els joiosos models dels anys cinquanta i seixanta sn testimoni de com sinscriv a a la seva carrosseria lestat dnim del pas. Cotxes amplis, espectaculars, hiperdissenyats, meticulosament copiats de la bellesa de la prosperitat. El Ford Mustang o el Thunderbird, el Chevrolet Corvette o Bel Air, lOldsmobil 98, lStudebaker, el Cadillac Coupe De Ville, sn insgnies en la histria civil nord-americana. Duna banda estan units al progrs daquest pas, i duna altra, sn icones de connotacions mtiques. El cotxe va permetre als nord-americans mantenir i recobrar els grans espais, va sostenir la independncia individual i la manera inestable dacampar, destimar o de reunir-se. El motel el va inventar el 1925 un empresari de San Luis Obispo, Califrnia, amb el propsit datreure la gent que tenia cotxe i hi passava molt temps. Parallelament, les cadenes dhotels es van fer importants a finals dels cinquanta, quan els autombils van poder gaudir de les autopistes i ser al cotxe es va convertir en una manera de descobrir la immensitat de la naci. El 1952 van comenar a funcionar els Holidays Inn com una novetat que es va estendre en cadena des de la ciutat de Memphis, a Tennessee, i es va ampliar aviat amb els Days-Inn o els Ramada, dels quals avui nhi ha milers. Amb el cotxe, sense baixar-ne, sha pogut fer gaireb de tot. Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el gust per quedar-se dins del cotxe va impulsar un assortit de negocis que servien el client sense que fes falta que saixequs del seient. Els drive-in permetien prendre menjar o begudes, veure teatre o cinema, fer operacions bancries, entregar i recollir roba de la bugaderia, assistir als oficis religiosos o, fins i tot, rebre les vacunes que recomanaven les campanyes de sanitat. Alguns daquests serveis van decaure amb la crisi del petroli a comenaments dels anys setanta, per daltres shan perfeccionat posteriorment.
Per qu als EUA el cotxe privat s el mitj de transport ms important? Per a qu es fa servir lautombil als Estats Units? Quins canvis ha introdut el cotxe en la forma de vida dels nord-americans?
3. Interpretaci.
El cotxe s ms que un mitj de transport per als nord-americans?
4. Reflexi.
Et sembla que s ecolgic viure en el cotxe? Tha sorprs res del que explica el text? La indstria automobilstica s important en leconomia dels pasos?
V. VERD, El planeta americ, 1996
GEOGRAFIA 3r ESO
487
TEMPS DE LECTURA
Lectura
24
La publicitat
1. Conceptes.
Quina diferncia hi ha entre subconscient i inconscient? Qu sn les imatges subliminals? Per a qu serveix un sondeig? s el mateix que una enquesta?
Hi ha altres tcniques de persuasi que tenen com a objectiu permanent la domesticaci de les ments: la publicitat, els sondejos i el mrqueting. Formen part de la nostra vida familiar fins al punt (s propi de la ideologia dominant ser, literalment, invisible) que sn poqussimes les persones que sadonen de la seva presncia, els xoca i shi rebellen. Amb els mitjans ms refinats i amb lajuda dinvestigadors de totes les disciplines, la publicitat intenta desxifrar els nostres desitjos ms profunds. [...] Quan ha obtingut aquesta informaci i amb el discurs publicitari elaborat, el ciutad es converteix en el blanc de la diana. El bombardegen una mitjana de 300.000 missatges a lany. Com escapar-sen? A Frana, per exemple, hi ha installats 400.000 panells per fixar-hi anuncis, 50.000 autobusos en passegen als costats i a la part del darrere per totes les ciutats, 6.000 espais publicitaris es difonen per les diferents cadenes de televisi i les sales de cinema, aix com desenes de milers despais radiofnics, sense parlar dunes 3.200 revistes (i desenes de diaris) que posen publicitat a les seves pgines. Com sortir-ne indemne, daquest bombardeig? Sobretot quan determinats mtodes, com lanomenat el de les imatges subliminals (normalment illegal) es dirigeixen al nostre inconscient. Aix pot tenir conseqncies greus per a leconomia domstica. [...] Les tcniques de venda, fonamentades en estudis de mercat molt hbils, pretenen ser gaireb una cincia. Lobjectiu: manipular-nos, fer-nos consumir cada vegada ms. En aquest sentit, les estratgies preparades en els hipermercats per fer caure el consumidor sn molt sorprenents. Fins i tot sha construt un hipermercat laboratori a Saint Quentin-en-Yvelines, amb la finalitat destudiar les conductes de compra. En aquests magatzems experimentals, un equip de socilegs i psiclegs espia el comprador conill dndies i en segueix tots els gestos a travs de miralls; el seu recorregut, les parades que fa, els dubtes, sanalitzen minuciosament. Fins i tot es grava el cam que segueix la seva mirada per les prestatgeries amb lEye Movement Recorder, un sistema que, mitjanant lestudi de la refracci dinfrarojos a la retina, permet determinar quins productes dun prestatge han estat observats en primer lloc i durant quant temps.... Aquestes observacions i enquestes sobre les motivacions de compra permetran modelar lespai interior dels hipermercats per estimular el consum. Longitud dels passadissos, mida dels prestatges, ubicaci dels productes, illuminaci, colors, tot est calculat perqu el client, a ms de limprescindible, compri coses suprflues. Coadjuvants amb el discurs publicitari, els sondejos proporcionen informaci i arguments suplementaris sobre les necessitats dels ciutadans. El que busquen els que fan sondejos [...] s, evidentment, el perqu dels nostres actes, amb la finalitat, si es pot, dinclinar amb ms seguretat la nostra elecci a favor seu. Defineixen aix lopini pblica que, la majoria de les vegades, no s sin el reflex amb prou feines deformat de la informaci de masses i la publicitat. [...] Els sondejos estableixen daquesta manera una nova forma de condicionament que ens influeix sense fer-se notar. En recordar constantment el desig de la majoria, ens suggereixen que anem en la mateixa direcci. Ja que, efectivament, els indecisos shan dalinear amb lopini de la majoria.
Quins mtodes fan servir el mrqueting i la publicitat per convncer-nos que comprem algun producte? Realment necessitem tot el que comprem?
3. Interpretaci.
Per qu creus que les empreses es gasten tants diners en publicitat? Et sembla que els compensa?
4. Reflexi.
Creus que s fcil estalviar-se el bombardeig publicitari? Alguna vegada has comprat res que no et feia falta? Sabies que existien hipermercats laboratori? I que les empreses fan estudis de mercat? Qu nopines, daquestes prctiques? Et sents identificat amb els gustos i necessitats de la majoria?
N. CHOMSKY i I. RAMONET, Com ens venen la moto, 1995. Adaptaci
488
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
25
Estem veritablement informats?

1. Conceptes.
Ladjectiu humanitari es fa servir en moltes ocasions incorrectament. Podries posar un exemple dun bon s i dun de dolent? Has sentit a parlar de tots els lloc que apareixen en el text? Sabries indicar on sn? Saps qu s un refugiat? I un exiliat? Qu fa un reporter?
Vost s un ciutad prsper dun pas prsper. Aix, a la prctica, vol dir que, gaireb amb tota seguretat, s ciutad dels Estats Units, el Canad, el Jap o un dels pasos membres de la Uni Europea. Tamb vol dir que, des del punt de vista global, vost pertany a una minoria que, com a mxim, no constitueix ms duna desena part de la poblaci mundial i que, probablement, sigui fora menor. Evidentment, s una minoria unida pel privilegi, no per lopressi. Vost o, per ser ms exactes, nosaltres (jo tamb pertanyo a aquest grup) tenim el costum de dedicar almenys una part dels matins a llegir un diari seris i, gaireb cada dia, una estona de lltima hora de la tarda a veure linformatiu duna televisi dmbit nacional. Per al panorama que pretenc descriure no t cap rellevncia a quin diari o canal de televisi ens referim. Al capdavall, vistes des de la perspectiva de lfrica central, els barris degradats de Rio de Janeiro, les selves del sud de les Filipines i les zones muntanyoses de lAfganistan, les diferncies existents entre el New York Times i Le Monde, la CNN i TVE, no sn gaire importants. El que compte s que el seu costum de llegir un diari i, sobretot, el de mirar les notcies a la televisi suposa almenys un contacte voluntari i regular amb algunes de les coses ms horribles que passen al mn. Si hi ha una riuada de refugiats a Burundi, fam a Somlia o una guerra als Balcans, el fet que vost hagi estat assidu consumidor de notcies li permetr conixer almenys el vessant minscul daquests esdeveniments. s cert que aquests contactes acostumen a ser fugaos i superficials, i que a qualsevol que conegui un tema mitjanament a fons les notcies de la televisi li semblaran petites dosis de realitat administrada amb comptagotes visual per a alg a qui se li suposa el grau datenci dun mosquit. Aix s el que passa com en cap altre cas amb el que fa referncia a la cobertura que reben les crisis humanitries, sobretot perqu no hi ha cap notcia tan indubtablement aliena entre les que aconsegueixen un espai en antena o atenci en els principals diaris. Somlia, Rwanda, Bsnia, Kosovo, Timor Oriental o lAfganistan sn pasos que noms capten latenci del periodista general quan hi t lloc un desastre. No es tracta noms del fet que els informatius de televisi tinguin un temps limitat per emetre les notcies que els semblen urgents, s que no en tenen cap per informar de les crisis humanitries. Aquestes notcies, fins i tot en els millors diaris, sacostumen a veure relegades en algun espai amagat de les pgines interiors. Els periodistes estan ocupats amb les informacions que han arribat al punt debullici. Normalment no tenen temps de seguir la pista de Birmnia, Burundi, Angola i lAfganistan abans que la situaci hi sigui explosiva. De manera que, quan passa una cosa realment atro en un daquests pasos, alguna cosa que fins i tot el director dinformatius ms provinci sap que ha de cobrir, el reporter ha dintentar, en un perode dentre noranta segons i tres minuts, explicar-li tota la histria del pas i la notcia concreta que locupa a un espectador que probablement escolta per primera vegada tots aquells noms. Si shi pensa, el ms sorprenent no s que la gent gaireb no entengui res, sin que entengui alguna cosa. s veritat que, grcies a la televisi i a Internet, tenim un accs sense precedents a la informaci; per no ho s que aix comporti necessriament la comprensi del que veiem.
Segons el text, estem realment informats del que passa al mn? s important la feina dels mitjans de comunicaci quan hi ha una catstrofe?
3. Interpretaci.
Busca tres notcies recents relacionades amb el que explica el text. Comprens la situaci del pas?
4. Reflexi.
Acostumes a llegir diaris, a mirar telenotcies o a escoltar les notcies per la rdio? Consideres que ests ben informat del que passa al mn?
D. RIEFF, Un llit per a una nit. Lhumanitarisme en crisi. Adaptaci

GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.
489
TEMPS DE LECTURA
Lectura
26
No tota lajuda s bona

Quan el ministre dEducaci de Malawi va robar milions de dlars, que eren el pressupost sencer del Ministeri de lany 2000, [...] qu va passar? Que Bono i altres personatges dels que simplifiquen els problemes africans van continuar exigint lalleujament del deute i laugment de lajuda. [...] Als pasos africans no els falta m dobra. Estan desmoralitzats per les males prctiques dels seus governs i trastornats pels donants, les organitzacions dajuda, la urbanitzaci descontrolada i el materialisme groller dels mn que els envaeix. Les muntanyes de roba usada que shi envien cada Nadal han destrut la indstria txtil africana, i la misria que cobren els africans per les seves collites ha estat un desastre per a lagricultura. En la meva poca, Malawi era un pas fronds i exuberant, poblat per tres milions de persones. Ara s un territori desforestat i erosionat en qu nhi viuen 12 milions; els rius estan obstruts pels sediments. Hi han talat els arbres per a combustible i per netejar terres don obtenir cultius de subsistncia. En els seus primers 40 anys, Malawi va tenir dos presidents: el primer era un megalman que sanomenava ell mateix el messies, i el segon, un estafador que en el seu primer acte va collocar el seu rostre galtut a la moneda. Fa dos anys, el nou president, Bingu wa Mutarika, va inaugurar el seu mandat anunciat que compraria una flota de Maybach, un dels cotxes ms cars del mn. A lfrica no li falta m dobra. El que li falta s fe en ella mateixa i, en general, dirigents. [...]
Els que, fa ms de 40 anys, vam treballar com a mestres del Cos de Pau a les zones rurals de Malawi, ens sentim plens de consternaci cada vegada que hi tornem. Per ens quedem encara ms horroritzats amb la majoria de les solucions proposades. No em refereixo a lajuda humanitria, les tasques dauxili en les catstrofes, leducaci contra la sida ni els frmacs assequibles. No estic parlant tampoc dels esforos a petita escala i que sn objecte dun seguiment minucis, com lescola dOprah i el Poblat Infantil de Malawi. Em refereixo a la plataforma Ms Diners. Hi va haver un temps en qu semblava la resposta, per ja no. No estic disposat a enviar diners privats a una organitzaci assistencial, ni ajuda exterior a un Govern, si no sexplica en qu es gasta cada dlar que shi envi, i aix no passa mai. Malawi t un nivell educatiu pitjor i est ms assolat per les malalties i els serveis sn ms deficients que quan hi vaig viure i treballar, a principis dels seixanta, per no per falta dajuda exterior o diners de donants. s un pas que ha disposat de la presncia de milers de mestres i infermers estrangers i, malgrat aix, ha passat de ser un pas prometedor a un Estat fallit. A principis i mitjans dels seixanta criem que Malawi tindria aviat prou mestres autctons. I hagus estat aix si el Cos de Pau no hi hagus continuat enviant mestres durant dcades. El pas els donava la benvinguda perqu volia dir que els nord-americans ensenyarien en les escoles de les zones rurals, cosa que ells detestaven i, en canvi, els ciutadans ms preparats podien emigrar. [...] Altres pasos hi van enviar formadors en medicina. Malawi va comenar a tenir infermers diplomats, per se nanaven a treballar a la Gran Bretanya, Austrlia o els Estats Units, de manera que feien falta infermers estrangers per treballar al pas.
P. THEROUX, frica, un desacord nadalenc amb Bono, El Pas, 27 de desembre de 2005. Adaptaci

1. Conceptes.
Busca en un atles on s Malawi i mira de trobar en lenciclopdia una mica ms dinformaci sobre aquest pas.
3. Interpretaci.
Com assenyala lautor, Malawi ha rebut en els ltims anys ajuda econmica i molts mestres i metges estrangers. Com sexplica que la situaci no millors, sin que empitjors? Per qu lautor critica Bono el cantant dU2 i la mateixa organitzaci a qu pertany, el Cos de Pau? Hi ests dacord, amb les crtiques?
Quines solucions proposades per la gent als problemes de lfrica rebutja lautor i quines accepta? Per qu pensa que enviar diners a lfrica no soluciona res?
490
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
27
El Quart Mn
1. Conceptes.
Qu coneixem com el Tercer Mn? I, segons el text, pel Quart Mn?
Les terres incgnites [...] no eren noms en el Tercer Mn, sin tamb en els pasos desenvolupats. Efectivament, en aquest tauler descacs a qu cada vegada sassembla ms la geopoltica mundial, trobem tamb bosses de pobresa, de misria, i de marginaci en els pasos rics, que denominem habitualment Quart Mn. El Quart Mn es localitza fonamentalment a la ciutat, a les grans rees metropolitanes del mn occidental. Aix no vol dir que no es trobi tamb en les zones rurals, per en termes quantitatius t un pes molt inferior, gaireb irrellevant en comparaci amb el que passa en lmbit urb, lespai on es concentren amb tota la intensitat les denominades noves formes de pobresa. Aquestes noves formes de pobresa apareixen com a resultat de laplicaci implacable de poltiques econmiques neoliberals, en el marc dun procs ms general daprimament de lEstat del Benestar. Hi entren els sectors socials exclosos del mercat de treball, els aturats de llarga durada, els treballadors poc qualificats i els afectats per la precarietat laboral i els salaris baixos, els ancians no assistits i amb pensions miserables, els immigrants no legalitzats i explicats per empresaris despietats, els grups tnics tradicionalment marginats [...], aix com certs collectius de joves marginals procedents, la majoria, de famlies desestructurades, amb clars dficits educatius i seriosos problemes daccs a una activitat laboral i a un habitatge propi, en vista de lencariment que ha experimentat i de labsncia gaireb total dhabitatge social. [...] Aquests processos dempobriment i de marginaci social de determinats sectors de la poblaci urbana es donen en la majoria dels pasos occidentals, tot i que amb diferncies notables entre ells. Els pasos europeus nrdics i centrals, per exemple, resisteixen millor lenvestida perqu han gaudit durant anys dun Estat del Benestar slid. En canvi, als Estats Units dAmrica, on la presncia de lEstat a la societat ha estat sempre molt menor, labisme entre les classes i sectors socials sengrandeix cada vegada ms a mesura que avancen els processos de concentraci del capital i la implantaci del capitalisme informacional. [...] Efectivament, ens trobem davant duna terrible paradoxa: en el pas ms ric del mn hi ha ms de trenta milions de persones que viuen en la pobresa i la meitat daquestes, en la misria o la pobresa extrema, dun total de 281 milions de dhabitants, segons el cens de 2000. [...] La nova economia no ha abolit, de cap manera, la pobresa. [...] El cert s que els rics es fan ms rics i els pobres, ms pobres. [...] Una de les expressions ms visibles i extremes daquesta nova pobresa nostra s la falta duna llar. La poblaci sense sostre (homeless) als Estats Units es va incrementar de manera extraordinria en la dcada dels vuitanta i noranta. [...] Es calcula que el nombre total de persones sense sostre a finals dels noranta se situava prop dels 9 milions. Noms a la ciutat de Nova York, unes 100.000 persones dormen cada dia als asils municipals i als parcs, carrers i estacions de metro. [...] Aix doncs, el Quart Mn existeix; daix no nhi ha cap dubte. A vegades fins i tot es veu, per gaireb mai es mira.
On es localitza el Quart Mn? Quins sectors socials entren a formar part del Quart Mn?
3. Interpretaci.
Explica amb les teves paraules les frases segents: a) Efectivament, ens trobem davant duna terrible paradoxa: en el pas ms ric del mn hi ha ms de trenta milions de persones que viuen en la pobresa i la meitat daquestes, en la misria o la pobresa extrema. b) Aix doncs, el Quart Mn existeix; daix no nhi ha cap dubte. A vegades fins i tot es veu, per gaireb mai es mira.
4. Reflexi.
Qu en penses, de les grans diferncies econmiques de qu parla el text? Et sembla real el que shi explica? Creus que existeix un Quart Mn a Espanya?
J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat i globalitzaci, 2001. Adaptaci
GEOGRAFIA 3r ESO
491
TEMPS DE LECTURA
Lectura
28
La Convenci Europea del Paisatge

Aquesta manera dentendre el paisatge namplia enormement la valoraci dominant prvia com un aspecte qualitatiu exclusiu dels espais singulars, o com un fet apreciable, noms, per persones refinades. La Convenci representa, a ms, un senyal dalarma contra la tendncia afermada en els ltims anys de reservar o crear espais i paisatges de luxe per a elits poderoses i excloents i, alhora, condemnar poblacions ingents a viure en medis molt degradats. La Convenci tamb s un comproms per conciliar els aspectes naturals i culturals presents en tots els territoris i expressats per tots els paisatges, aix com un medi til per aprofundir la democrcia, ja que posa la responsabilitat del manteniment o la millora dels paisatges en mans de les autoritats locals i regionals (principalment) i fa responsable cada poblaci de definir els seus objectius de qualitat paisatgstica.
El Consell dEuropa, organisme internacional compost per 44 pasos que reuneix gaireb 800 milions dhabitants, ha elaborat un acord entre estats que planteja obertament el dret del paisatge. Aquesta nova exigncia aprofundeix en una de les idees ms rpidament difoses durant les tres ltimes dcades del segle XX, laspiraci de viure en un medi digne i saludable. La Convenci Europea del Paisatge, firmada pels estats membres del Consell el 20 doctubre del 2000 a Florncia, defineix el paisatge com qualsevol part del territori tal com la perceben les poblacions, el carcter de la qual resulta de lacci de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions. La idea central s que el paisatge forma part del medi i lentorn en qu es viu; per tant, la qualitat de vida tamb en depn. Aquesta apreciaci s vlida tant a les ciutats com als mbits rurals, per als territoris ben conservats i els degradats, ja que tots sn escenaris quotidians per a les persones que hi habiten. A ms, la Convenci entn que el paisatge participa de manera important en altres qestions dinters general, culturals o socials, i el considera, tamb, un recurs econmic que pot contribuir al desenvolupament i a la creaci de llocs de treball.
F. ZOIDO NARANJO, Un nou horitz per a la geografia en els estudis i aplicacions sobre el paisatge, Banc de Bones Prctiques en Geografia, nm. 1, maig de 2003

1. Conceptes.
Qu s una convenci? Com nexplicaries el significat, en aquest context? En qu consisteix el Consell dEuropa? Quines funcions t? Qu entens per paisatge? Coincideix amb la definici que apareix en el text? s el mateix paisatge que naturalesa? Qu significa per a tu conservaci? I degradaci? Posan dos exemples aplicats a la naturalesa. Com ha canviat la manera dentendre el paisatge en els ltims anys? Quina tendncia paisatgstica de lactualitat rebutja la Convenci?
3. Interpretaci.
Segons el que diu el text, el paisatge queda protegit a la prctica o noms sobre el paper? Creus que lautor est dacord amb la creaci de la Convenci i la considera til?
4. Reflexi.
Et sembla til aquesta Convenci? Lhauria de ratificar i complir, Espanya? Quin s el teu paisatge urb preferit? I de la naturalesa? Et sembla que estan amenaats i la Convenci els podria protegir?
Segons el text, en qu es basa la Convenci Europea del Paisatge? Quina importncia t el paisatge, segons la Convenci?
492
GEOGRAFIA 3r ESO
Lectura
29
El canvi climtic
1. Conceptes.
Quines sn les emissions de CO2 (dixid de carboni)? Qui o qu les produeix? Per qu sn perjudicials? Quines sn les energies renovables? Buscan almenys tres que es facin servir a Espanya.
Un desgel massiu a Grenlndia, fam a Rssia, desplaaments massius a lfrica... Els riscos que comporta el canvi climtic sn, en molts aspectes, ms grans del que es creia, segons un estudi elaborat per nombrosos cientfics i presentat ahir a Londres. Linforme detalla els debats o aportacions de ms de 200 cientfics de 30 pasos en la conferncia organitzada el febrer passat per lOficina Meteorolgica del Regne Unit per estudiar la manera devitar els riscos del canvi climtic. Tot i que les xifres descalfament amb qu treballen els cientfics poden semblar banals per a un prof del tema, les seves conseqncies poden ser enormes. Per exemple, un augment dun grau centgrad en la temperatura mitjana del globus pot beneficiar unes quantes regions situades a les zones altes, per perjudicaria multitud drees a nivell del mar, augmentaria lacidesa de les aiges, afectaria tota la cadena alimentria marina i destrossaria els esculls corallins. Actualment, el nivell del mar augmenta a ra d1,8 centmetres cada 10 anys, i daqu a 1.000 anys podria haver augmentat set metres. Un increment de 2,7 graus en les temperatures locals equivalent a 1,5 graus en el conjunt del globus- afectaria la capa de gel de Grenlndia i, si supers els tres graus, podria desestabilitzar el gel antrtic. El problema s que aquests augments de temperatures es poden produir abans dun segle, dacord amb les projeccions actuals, que auguren un increment de la freqncia i la virulncia dels fenmens meteorolgics. SI la temperatura general augments tres graus centgrads, minvarien les collites mundials, es triplicaria la fam a Europa i lsia, lfrica viuria un desplaament a gran escala de la poblaci pel creixement dels deserts, 2.800 milions de persones patirien problemes de falta daigua, desapareixeria el 97 % dels coralls marins, sextingirien els ossos polars i la malria sestendria per lfrica i lAmrica del Nord. Els cientfics creuen que existeix la tecnologia per frenar el canvi climtic, com les energies renovables i el carb net, per admeten que la seva posada en marxa a gran escala topa amb enormes resistncies per qestions econmiques, poltiques i de costums. Els cientfics, que intentaven quantificar els lmits suportables de lescalfament de la Terra i les mesures que shaurien de prendre per reduir o palliar aquest problema, consideren molt difcil que es pugui complir lobjectiu que sha fixat la Uni Europea destabilitzar les emissions de CO2 en 450 parts per mili (ppm) per evitar que el canvi climtic augmenti ms de dos graus la temperatura de la Terra. Actualment, latmosfera cont 380 ppm de dixid de carboni, i sir David King, cap dels assessors cientfics del Govern britnic, estima que en 10 anys sarribar a 440 ppm. Lobjectiu dels 450 s, em temo, impossible.
Segons larticle, quins efectes pot tenir laugment d1C en la temperatura mitjana del globus? I laugment de 3C?
TEMPS DE LECTURA
s possible que aquest augment es doni en els prxims anys?
3. Interpretaci.
Lautor assenyala que el canvi climtic portar fenmens meteorolgics ms freqents i virulents. Quins? En quines zones del globus sacostuma a donar? Se te nacut cap cas dels ltims anys? Segons el text, hi ha tecnologies que podrien frenar el canvi climtic. Quines sn?
W. OPPENHEIMER, El Pas, 31 de gener de 2006
4. Reflexi.
Segons la teva opini, el canvi climtic ens ha de preocupar i ens nhem docupar?
GEOGRAFIA 3r ESO
493
Lectura
30
Els boscos submergits en perill

1. Conceptes.
Qu sn les posidnies? Don ve el nom?
s la posidnia ocenica, planta que no s una relquia ni una simple curiositat cientfica: els seus grans prats formen uns ecosistemes capitals per la biodiversitat que acullen i generen. Aquests prats, smbol de la vida submarina i litoral, que ocupen mig mili de quilmetres quadrats al Mediterrani, estan en contnua regressi. Malgrat aix, la seva prdua irreversible transcorre amb pocs testimonis mentre es multiplica la invasi humana de les costes i les agressions directes. Les posidnies retrocedeixen cada any ms rpidament que la selva de lAmazones. No s gratuta la identificaci de lunivers submar de les posidnies amb la famosa Amaznia, perqu els boscos submergits guarden un gran capital, per les nombroses funcions que desenvolupen de claveguera de CO2, reciclatge de nutrients, prevenci de lerosi i protecci de la lnia de costa, creaci i sosteniment de les platges. Sota el mirall mar, aquestes reines verdes anomenades posidnies de Posid, el rei dels mars a la mitologia grega, han crescut de manera molt lenta (dos centmetres a lany) durant millennis, fins a constituir extensos mantells entre 15 i 40 centmetres de profunditat. Aquest paisatge tan vists per a banyistes i bussejadors pel poders colorit que t est amenaat per lexplotaci urbanstica residencial, les installacions nutiques i els vessaments urbans, agrcoles i industrials. Les poblacions de posidnia al Mediterrani desapareixen a un ritme del 5% anual, quatre vegades superior al dels boscos tropicals. A la costa de Castell (Pas Valenci) ja han desaparegut pels sediments de les aiges amb argiles que evacuen les factories de cermica. A la ribera de Catalunya amb prou feines queden 40 quilmetres quadrats de posidnia i es tem per les grans masses que hi ha al cap de Gata (Almeria). El seu creixement lent i lescassa producci de llavors fan que les prdues siguin irreversibles, ja que la recuperaci dun prat de posidnia requereix entre 200 i 400 anys. Queda fora de lescala humana. Al voltant de les Balears subsisteixen els boscos submergits ms importants dEspanya, amb una extensi de fins a 2.000 quilmetres quadrats. Entre Eivissa i Formentera hi ha 100 milions de plantes, en una rea de 700 quilmetres quadrats, la ms gran del Mediterrani. s per aix que la UNESCO, quan va declarar la ciutat dEivissa Patrimoni de la Humanitat, va estendre la protecci al fons de posidnies. Les posidnies generen cada any 200.000 tones de sorra i sostenen les platges balears. En zones on sha construt a les dunes, la dinmica de fluxos i aportacions es frustra i els prats submarins retrocedeixen. La supervivncia daquestes actives taques verdes submarines est condicionada per lescalfament de les aiges del planeta hi ha indicis puntuals de tropicalitzaci del Mediterrani-, lerosi del litoral, laugment del nivell del mar i, especialment, lalteraci de les caracterstiques naturals de la costa. Les plantes queden arrasades, o desprotegides, cosa que els fa patir estrs fisiolgic, fins que moren.
A qu es deu la importncia de les posidnies? Per qu estan en perill? Amb quina altra formaci vegetal es compara i per qu? Quant creixen les posidnies i a quin ritme desapareixen?
3. Interpretaci.
Creus que lautor t lesperana que les posidnies sobrevisquin? Quina s la teva conclusi? Et sembla que lautor responsabilitza les autoritats del que est passant? Qui si no?
4. Reflexi.
Per qu si els prats de posidnies i la selva amaznica sn tan importants per al planeta estan desapareixent? Creus que lsser hum ns el culpable? En el text es destaca que el canvi climtic tamb afectar les posidnies. Per qu, malgrat aix, aquest efecte gaireb no surt als mitjans?
A. MANRESA, Incendi al bosc submergit, El Pas,23 de juliol de 2006. Adaptaci
494
GEOGRAFIA 3r ESO

Comentari Text

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comentari Text

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMPS DE LECTURA

Les maresmes espanyoles

Flamencs a la maresma del Guadalquivir.

A. CHAPMAN i W. J. BUCK, Espanya agresta, 1893

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Llacuna del Coto de Doana.

Comprenc el que llegeixo

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

De les dependncia a la irrellevncia

J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat i globalitzaci, 2001. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Les guerres dabans i les guerres dara

David RIEFF, Un llit per una nit. Lhumanitarisme en crisi, 2003

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

La doctrina del pensament nic

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

El desequilibri de gnere a lsia

J. REINOSO, Nenes sense llum, El Pas, 26 de febrer de 2006. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

M. DE TERN, La poblaci del mn, 1971. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Efectes econmics de la immigraci

M. DE TARLLAC, El Pas, 31 de gener de 2006. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

J. A. FERNNDEZ CORDN, La situaci de la poblaci espanyola, Anuari El Pas 2002. Adaptci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Moviments migratoris a Espanya, ahir i avui

J. MARAS, Migracions, ABC, 3 de maig de 2001. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Pros i contres de la globalitzaci

J. E. STIEGLITZ, El malestar de la globalitzaci, 2002. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

El procs uniformador del mn

S. ZWEIG, El procs duniformitat del mn, 1925. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Conreus en zones difcils

R. FOLCH, El vici de mirar. Passions i paisatges dun ecleg, 2000

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Tcniques de pesca: lalmadrava

El Pas, 23 de maig de 2006

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

B. LOMBORG, Lecologista escptic, , 2003

Quines caracterstiques tenen? Qu es fa amb aquests metalls actualment?

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

H. NONN, Geografia dels litorals, 1972

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

L era dels combustibles fssils

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

W. RYBCZYNSKI, La casa. Histria duna idea, 1986. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Lhulla i el seu futur (1828)

Comprenc el que llegeixo

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

La mecanitzaci del treball

F. ENGELS, La situaci de la classe obrera a Anglaterra, 1845. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

J. ESTEFANA, El Pas, 22 de maig de 2006. Adaptaci

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

Catalunya, centre del desenvolupament espanyol al segle XIX

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

V. VERD, El planeta americ, 1996

MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L.

N. CHOMSKY i I. RAMONET, Com ens venen la moto, 1995. Adaptaci