TRRACO CIUTAT ROMANA

Dossier de treball Curs 2011/2012

Tarraco civitas est gratissima omnium, quae ad quietem eliguntur. Populum vides, o hospes et amice, probissimum, quietissimum et gratissimum. Caelum temperatissimum est et totus annus ver videtur. Sunt etiam in Tarracone optimae vites Hispaniae.

TRRACO, CIUTAT ROMANA EIs origens d'aquesta ciutat no sn clars. Es creu que, amb anterioritat a la installaci de la ciutat romana, ja hi existia un assentament anterior de la tribu dels cossetans, que podia ser Cissa, Cesso o Cosse.

El que s cert s que, lany 218 aC., durant la Segona Guerra Pnica, els germans Escipions situen a Tarragona la base d'operacions en la lIuita contra els cartaginesos. Es creu que sn ells qui comencen la fortificaci del que desprs seria la ciutat de Trraco. Per la seva bona situaci geogrfica i la fcil defensa, els romans estableixen aqu un campament militar i un important port. El 45 aC. Juli Csar, desprs de la seva victoriosa campanya a Hispnia contra els partidaris de Pompeu, concedeix el ttol de Colnia de dret rom a Trraco. Ara, oficialment, la ciutat es dir COLONIA IULIA URBS TRRACO (CIVT) Per s en lpoca d'August quan Trraco es converteix en ciutat i definitivament passa a ser capital d'una de les provncies en qu els romans divideixen la pennsula Ibrica: Hispnia Citerior o Tarraconensis; a partir d'aquest moment, a Tarragona se li dna l'aspecte d'una gran ciutat: es millora i es t cura del seu urbanisme. La part alta de la ciutat, la ciutat oficial, s'estructura en tres grans terrasses:

- En la primera, la ms alta, se situar el temple d' August, que coincideix bastant amb el lIoc on avui es troba la catedral. - La segona estava organitzada en forma de gran plaa porticada i ocupada pel Frum Provincial. Era el centre administratiu de la ciutat. - La tercera estava ocupada completament pel gran circ, destinat a les curses de cavalls i de carros. Estava situat aproximadament on avui es troba la placa de la Font. Des d'aquestes tres terrasses la ciutat descendia suaument cap el mar, cap el port, a travs del barri residencial, en el qual es trobaven el frum comercial, el teatre i altres edificis importants. Aquesta ciutat baixa era realment on es desenvolupaven les activitats quotidianes deIs ciutadans: vida, negocis, lleure, animat tot per la proximitat de l'actiu port. A partir del segle III dC. Trraco es veu sotmesa a diversos atacs espordics de pobles brbars que, poc a poc, obliguen els habitants a refugiar-se a villes de camp i a despoblar la ciutat; comena aix la seva decadncia. Per ltim, l'arribada definitiva dels pobles brbars (vndals, alans, sueus i visigots) el segle V, coincidint amb la caiguda de lImperi Rom, fa que Trraco sigui abandonada quasi completament. Des de llavors, les seves edificacions i monuments ms destacats es van anar deteriorant o perdent en llur totalitat. Des del segle XIX i fonamentalment en el XX es realitzaren importants treballs d'excavaci i restauraci per exposar altra vegada l'esplendor de la Trraco Romana. La ciutat comptava dins del seu recinte emmurallat amb edificis tan notables com: temples, frums, circ, teatre, termes necrpolis,.... Molt a prop es trobaven l' amfiteatre i l' aqeducte i ms allunyats, I'arc de Ber, la torre deIs Escipions, aix com pedreres de marbre i nombroses i riques villes rstiques.

RUTA ARQUEOLGICA

LES MURALLES Immediatament desprs del desembarcament dels Escipions a Empries l'any 218 aC., Tarragona, per la seva situaci estratgica i per les seves condicions topogrfiques de defensa, es va constituir en la principal base militar romana per a les operacions de la Segona Guerra Pnica i, ms tard, de la penetraci per la conquesta de les terres de la Vall de l'Ebre i les de linterior de la pennsula. Per aquests motiu, la primera gran obra que els romans van emprendre en els moments inicials de la seva arribada a Trraco fou la fortificaci de la ciutat amb un recinte emmurallat. Al s. XVI aquesta muralla tenia una longitud de 4.000 metres, fins la zona porturia, cobrint tot el permetre de la primitiva ciutat de Trraco. Se n'ha conservat solament, per, una cinquena part corresponent a la part alta. Tanmateix, sen poden diferenciar dues fases en el procs de construcci: - La primera datada en els primers anys de la presencia romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alada i reforada amb torres de planta quadrangular de les quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Mag), la de Casbiscol (o Seminari) i la de lArquebisbe. - La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectnico-estratgic, en qu se naugmenta l'amplada a 6 metres i l'alada a 12: aquesta reforma es produeix pocs anys ms tard de la fundaci de la ciutat. Sembla que es pot relacionar amb les campanyes del cnsol Cat per reprimir la revolta de les tribus indgenes, tot just comenat el segle II aC. Llenos i torres presenten la mateixa tcnica constructiva: la base s constituda per blocs megaltics on s'obren petites portes (portelles) per les quals noms es podia

passar a peu. Damunt d'aquest scol megaltic es recolza el doble parament de carreus tallats, generalment encoixinats, fins a completar en alada el recinte. Les marques de picapedrer en alfabet ibric que sn encara visibles en alguns carreus de la muralla denoten la participaci d'indgenes en la construcci, sota la direcci deIs enginyers militars romans arribats amb les legions. Quant a les portes d'accs, noms en coneixem una, situada molt a prop de la torre de Minerva, encara que fortament afectada i emmascarada pels aprofitaments dpoques posteriors. Les altres que es troben al recinte (portal del Roser i Portal de Sant Antoni) responen a actuacions arquitectniques ms properes en el temps. El caire de plaa militar de Tarragona al llarg de la histria ha fet que aquestes restauracions de la muralla es produssin repetidament. Tamb ha estat aprofitada la seva estructura per installar habitatges en l'espai existent entre ambds paraments en els quals s'han obert, a ms, finestres i balconades. Un recorregut seguint per l'exterior el traat d'aquest recinte permet una fcil comprensi de la seva dilatada i densa trajectria histrica:
1. La part de la muralla conservada s'inicia a l'actual Via de l'imperi Rom on, aprofitant el llen refet en poca medieval, hom hi ha adossat modernament un seguit de cases. 2. Una part del Parc de Saavedra esta situat aprofitant els murs d'un baluard de planta triangular bastit a comenaments del Segle XVIII, durant la guerra de Successi. 3. Portella en el scol megaltic de la primitiva muralla. 4. Portal del Roser, oberta el segle XVIII quan, en construir-se la Falsa Braga, varen quedar inutilitzades les portes que fins aleshores donaven accs a la ciutat. 5. En el parament intern de la primitiva muralla s'aprecien encara marques de picapedrer en alfabet ibric gravades a la superfcie deIs carreus. 6. Accs al Passeig Arqueolgic. Des d'aqu i fins a la porta romana, el recorregut es fa entre el primitiu recinte i la Contramuralla, conjunt de baluards i construccions defensives bastides per les tropes angleses que participaven a comenaments del segle XVIll en la guerra de Successi. 7 i 8. Tamb en el llen exterior de la muralla apareixen nombroses marques de picapedrer. 9. Baluard de Santa Brbara, anomenat tamb el fort negre, bastit els segle XVIll a l'emplaament d'una torre del primitiu recinte emmurallat rom. 10. Torre de lArquebisbe o de Paborde. Construda al segle XIV aprofitant els fonaments perfectament visibles d'una torre dpoca romana. lmmediatament abans d'arribar-hi, s'hi troba una reproducci de lesttua de l'emperador August de la Prima Porta, lliurada per l'estat itali a Tarragona l'any 1934. 11 i 12. Portelles megaltiques

13. Torre del Cabiscol o del Seminari, d'estructura netament romana amb petites intervencions posteriors. Davant d'aquesta torre hi ha una reproducci de la Lloba Capitolina alletant els bessons Rmul i Rem. 14. Torre de Minerva o de Sant Mag. Lnica que ha mantingut totalment l'estructura i fesomia originria dpoca romana. A la part superior de la faana de Llevant es conserva, fragmentat, un relleu amb la representaci de la deessa Minerva amb llana i escut, aquest darrer amb un cap de llop al centre. 15. Prop de la torre de Minerva apareixen les traces de I'nica porta romana d'accs al recinte emmurallat tret de les cinc portelles. Es tracta d'una porta adovellada de considerables proporcions, molt desfigurada per intervencions arquitectniques i utilitzacions posteriors. En aquest punt acaba el recorregut per I'anomenat Passeig Arqueolgic, coincidint amb el final el recinte de la falsa Braga. 16. Sortint del Passeig Arqueolgic, el recinte emmurallat segueix en direcci S.E. amb un IIoc que ha conservat les caracterstiques i espectacularitat de la primitiva construcci: permet una clara comprensi de les dues tcniques (megalits i carreus) emprades pels romans. 17. Baluard de Sant Antoni, del Segle XVIII, adossat a la muralla romana. 18. Portal de Sant Antoni. En el segle XIV rep el nom de Portal del Mal Consell. A comenament del segle XV se I'anomena ja de Sant Antoni. El Portal actualment existent va ser construt l'any 1757 durant el regnat de Ferran VI, segons les inscripcions dels montants. 19. El sector de la muralla existent entre aquest portal i I'edifici del Museu Nacional Arqueolgic es va aprofitar per habilitar-hi habitatges a l'espai entre ambds paraments. La fesomia actual amb un seguit de balconades molt caracterstiques data del segle XVIII. 20 i 21. Portelles obertes en el scol megaltic de la muralla. 22. En fer les obres de fonamentaci del Museu Arqueolgic es va localitzar un fragment de recinte emmurallat que s'ha conservat in situ en el soterrani de I'edifici. 23. Les darreres campanyes d'excavacions arqueolgiques realitzades al carrer de Sant Hermenegild han perms de constatar la continutat dels fonaments de la muralla romana en aquest sector delimitant el circ rom per lextrem S.E. Actualment, aquestes restes trobades romanen soterrades, tot esperant una soluci urbanstica del sector que permeti la seva potenciaci i integraci en el conjunt arqueolgic pblic

ELS DOS FORA DE TRRACO

Un dels conjunts ms caracterstics de les ciutats romanes s el frum que generalment ocupava un lIoc preferent en I'estructura urbana. Estava normalment constitut per una mplia plaa porticada, al voltant de la qual se situaven una srie d'edificis (baslica, temples, cria, tabernae, etc.) on es desenvolupava la majoria de les activitats pbliques ciutadanes de caire poltico-jurdic, religis i comercial. Trraco com a capital de la Provncia dHispnia Citerior tenia en poca imperial dos fora, I'un reservat al Concili Provincial, situat a la segona terrassa de la part alta de la ciutat, i I'altre destinat als afers locals, situat a la part baixa, en una zona habitada ja en poca romano-republicana prop del teatre i del port.

EL FORUM LOCAL DE TRRACO La descoberta del frum local de Trraco data del segle XIX, per no s fins cinquanta anys desprs quan es comencen les excavacions, que s'obriran al pblic I'any 1969 desprs de ser restaurat i en part reconstrut. Est situat damunt d'una petita elevaci de terreny, la qual cosa obligar a anivellarIo. L'edifici consisteix en una plaa rectangular, voltada d'un prtic amb columnes (s'ha trobat un nic capitell corinti), del qual encara s possible reconixer les ales sud, est i nord. Al fons del prtic nord i comunicant amb ell hi ha unes dependncies que sn probablement botigues o tabernae. La presncia d'edificis com la Cria, la Baslica, el prtic amb tabernae i el temple demostren que era el centre poltic, jurdic, comercial i religis de la ciutat, alhora que era mercat i lloc d'administraci i representaci de la ciutat. Presentava una decoraci escultrica, predominant els retrats dels emperadors i altres temes iconogrfics. Les escultures estan documentades pels pedestals que s'hi han trobat.

EL FORUM PROVINCIAL

El frum provincial de Trraco va ser construt sota Vespasi (69-79 dC.). Estava situat entre la terrassa superior de la ciutat i el circ (iniciat pocs anys desprs). Consistia en una gran terrassa artificial de 318 m de llarg i 175 d'ample, amb una gran plaa al centre on hi havia gran nombre desttues i inscripcions. El frum provincial acollia les dependncies administratives i la residncia del governador. Al costat hi havia un gran prtic amb columnes i un altre de ms elevat, suportat per voltes de formig (se'n conserven dues al Pretori i al Pla Pallol). Un gran mur separava el frum del circ (se'n pot veure una part a interior del restaurant Les Voltes al carrer Trinquet Vell) i als seus extrems hi havia adossades dues grans torres rectangulars que permetien l'accs al frum de la ciutat, travessant el circ, a traves d'una srie d'escales. Una de les torres s la de laudincia, que actualment acull la facultat Universitria de Dret. L'altra s coneguda com el Pretori o Castell de Pilat, reconstruda en poca medieval (castell del Rei, seu del lloctinent reial) i actual seu del museu de la Romanitat. Sota les escales de la catedral hi havia probablement una gran escalinata que comunicava el frum amb el recinte de culte. A la plaa del Pallol, al costal del Portal del Roser, obert al Segle XVIII, es conserva una gran porta adovellada d'accs.

ELS EDIFICIS PBLICS

ELS TEMPLES A Tarragona, les restes arqueologies i epigrfiques demostren l'existncia d'alguns temples i el culte a diverses divinitats del pante oficial roma: Jpiter, Tutela, Minerva, Concrdia, Juno, Isis, Mart i Nept. No sabem la situaci concreta dins de la ciutat, noms que hi eren. A partir de Tiberi, l'Estat rom va potenciar el culte a l'emperador. A Trraco es pot afirmar l'existncia d'un temple i un recinte de culte a l'emperador August, que sembla que fou la primera ciutat dins de les hispniques a bastir un temple dedicat a aquest culte. Tenim reperesentat aquest temple en monedes encunyades a la seca de Trraco; aix ens permet de saber que la facana principal era octstila i d'ordre corinti. En d'altres monedes es representa tamb l'altar per als sacrificis que devia haver-hi al temple. Recentment, s'ha demostrat que les restes d'aquest temple es troben en el subsl de la Catedral.

LA CRIA s el lloc on es reunien les assemblees del senat local. Les parets laterals acabaven en pilastres, per tamb hi havia dues columnes de tipus corinti que resaltaven la importncia de la cria en el conjunt del frum local, que s con estava emplaat.

LA BASLICA JURDICA Es troba a l'ala est del prtic del frum local. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb dues files paralleles de columnes, damunt de les quals es recolzava la coberta de fusta. Noms se'ns han conservat 5 plints de les columnes.

EL CIRC EIs romans eren molt afeccionats als jocs, especialment als espectacles de masses. Aquests espectacles tenien una finalitat essencialment poltica, ja que els Emperadors, per contentar al poble, distribuen gratutament gra i organitzaven espectacles pblics. El circ era un dels edificis pblics d'espectacles on se celebraven curses de carros i altres jocs a cavall. L'estructura del circ estava formada per un rectangle allargassat (arena) dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix (spina) decorat amb obeliscs, estatues, etc., i tres senyals cnics (meta) que marcaven la fi de la cursa. Al voltant, hi havia les graderies, on se situava el pblic; com la resta d'edificis pblics d'espectacles, les grades estaven dividides en tres zones per allotjar-hi les distintes classes socials, disposades en diferents nivells (maeniana). A un cap hi havia les carceres, per als carros i els cavalls, i a l'altre la porta principal (porta triumphalis) amb la tribuna presidencial. Lespectacle consistia en curses de carros lleugers - quatre o vuit, segons els casosestirats generalment per dos o quatre cavalls (bigae o quadrigae, respectivament) que havien de fer set voltes a l'arena; se senyalitzaven a l'espina mitjanant dofins giratoris i ova (especie de boles ovoides) que eren retirades a cada volta a fi que els espectadors no perdessin el compte. EIs participants es dividien en equips diferenciats per colors (factiones), els aurigues sovint adquirien gran popularitat. El circ de Tarragona ocupava la terrassa inferior de les tres que conformen la part alta de la ciutat. Amida 360 x 110 metres de permetre exterior, en una zona que queda entre els actuals carrers de Sant Ermenegild, Salines i Riera de Sant Domnec per l'eix longitudinal; transversalment, els carrers de la Nau i dels cavallers i la Rambla Vella marquen els lmits.

L'AMFITEATRE L'amfiteatre s un altre edifici d'espectacles genunament rom. De planta ovalada servia d'escenari a les lluites de gladiadors (munera) i a les simulacions de caa d'animals salvatges (venationes). En determinats casos tamb es feien simulacions de combats navals (naumachiae), inundant l'arena de grans quantitats d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta crrega de violncia i es considerava una de les principals atraccions de l'poca.

10

A Catalunya noms es coneixen dos amfiteatres, el dEmpries, a Girona, i el de Trraco, essent aquest darrer el de majors dimensions. Aquest fet confirma la representaci tant social com poltica que va ostentar la colnia en el decurs dels primers segles de la nostra era. El de Trraco es troba fora del recinte murallat, al peu del tur on s'alava la ciutat i al costat del mar (platja del Miracle). Aquesta situaci permetia aprofitar el pendent natural per construir part de la graderia, que est parcialment excavada a la roca, mentre que la resta es va fer sobre voltes superposades. La construcci de l'edifici estd atada en poca dels flavis (segona meitat del segle I dC). Era un edifici de planta ovalada amb unes dimensions mximes de 109,5 per 86,5 metres amb una capacitat aproximada de 14.000 espectadors. La graderia (cavea) estava dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribuci del pblic segons el seu estatus social. L'arena tenia unes dimensions de 61,5 x 38,5 metres. Estava separada de la cavea per un podi de 3,25 metres d'alada, que tenia un doble mur per tal de protegir els espectadors. A sota hi havia dues grans foses que la creuaven transversalment i longitudinalment i que s'utilitzaven per encabir els diferents elements escenogrfics. En una d'aquestes hi havia un petit santuari o capella dedicada a la deessa Nmesis, divinitat protectora dels gladiadors, i d'on s'ha pogut recuperar un interessant conjunt pictric. Recentment, s'ha descobert la Porta Triumphalis en unes excavacions arqueolgiques. No obstant, el fet ms important pel futur d'aquest edifici va passar el 21 de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser cremats vius el bisbe sant Fructus i els diaques sant Auguri i sant Eulogi, els primers mrtirs de Tarragona. Aix va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, mitjans segle V, es construs una baslica paleocristiana, de tres naus, en l'arena, a la qual, rpidament, se li va associar un petit cementiri. Arran de l'ocupaci musulmana l'edifici va romandre abandonat fins al segle XII, quan, un cop repoblada Tarragona, es construeix, sobre les restes existents, una esglsia romnica, la de la Mare de Du del Miracle, que rpidament es va convertir en un convent. A inicis del segle XIX, aquest va ser convertit en penal, funci que mantingu fins a inicis del segle XX. Tot un seguit d'actuacions realitzades posteriorment (demolici del penal, enderroc de lesglsia romnica, restauraci i reconstrucci de la cavea, etc.,) ha acabat donat a l'amfiteatre de Tarragona l'aspecte que avui en dia podem observar.

11

EL TEATRE Les restes del teatre de Trraco van ser descobertes al segle XIX i l'arquitecte Puig i Cadafalch va aixecar-ne un plnol. Per immediatament es va construir al damunt i les restes van desaparixer. Els anys setanta en una remodelaci urbana les restes sn redescobertes, ara en molt ms mal estat i en els anys vuitanta s'emprn l'excavaci sistemtica del teatre de Trraco. Es conserven tres elements essencials d'un teatre rom: cauea, orchestra i scaena. De la cauea es conserven part de les sis primeres graderies. Les grades estan construdes amb carreus d'arenisca loca recolzats sobre el desnivell natural que separa la terrassa baixa de la mitjana de la ciutat. Es conserven dues de les cinc escales radials (scalaria), que la dividien en quatre parts. De l'orchestra podem dir el segent: se n'ha conservat part del paviment en opus signinum. L'scaena era una plataforma elevada respecte al nivell de l'orchestra que tenia una faana monumental (frons scaenae), de la qual se n'han conservat els fonaments de l'element que salva el desnivell entre scaena i orchestra (que s'anomena pulpitum), caracteritzat per una alternana de nnxols rectangulars i semicirculars. Tamb s'ha conservat el fossat situat sota l'escena on apareixen els orificis que servien per empotrar els mstils que aixecaven el tel. La dataci del teatre cal situar-la a mitjans del segle I dC.

12

EL MDOL, PEDRERA ROMANA La construcci de Trraco va requerir, ja des del moment de la seva fundaci, una gran quantitat de pedra, tant per a funcions constructives com sumpturies. La inexistencia a lentorn de Tarragona de zones que puguessin oferir pedres tils a les necessitats sumpturies i decoratives dels nombrosos edificis de Trraco, supos la importaci, ben documentada arqueolgicament, de gran quantitat de marbres originaris de diversos llocs de la Mediterrnia. Les pedreres locals fornien a Trraco de les pedres necessries en les construccions amb un material ms modest, el sold (una lumaquella del Mioc), una roca sedimentria rica en fssils amb sorra i ciment calcari, amb una compactaci i un color (que pot anar des del blanc al vermell, encara que majoritriament presenta una tonalitat daurada) molt variats. Sn conegudes vries pedreres daquella poca, la ms coneguda s la del Mdol. La pedrera del Mdol s situada a un sis quilmetres de Tarragona, al costat del traat de lantiga Via Augusta, traat que coincideix, en aquesta zona, amb lautopista A-7. Es pot accedir fcilment al jaciment des de lrea de servei del mateix nom de lautopista A-7, o des de la N-340. Es tracta dun indret de gran inters. Lextracci de la pedra es feu, a partir del nivell original, excavant i eixamplant de manera que san configurant un gran clot deixant a la part central un pilar, lanomenada agulla del Mdol, duns setze metres dalada que ens dona testimoni del nivell inicial de lexcavaci. Tanmateix sn clares les marques deixades a les parets de lexcavaci per les eines emprades pels picapedrers per arrencar els blocs de pedra, que un cop polides es transportaven al seu emplaament definitiu (per via terrestre o martima). Sha arribat a calcular en uns 50.000 metres cbics el volum de pedra extret daquesta pedrera, per no sabem a hores dara les dates de linici i de lacabament de la seva explotaci. Un altra caracterstica a considerar del monument ha estat la formaci dun microclima diferenciat que ha afavorit un tipus de vegetaci, sense deixar de ser mediterrnia, duna gran riquesa. Aquest fet afavoreix la conservaci despcies vegetals i animals regressives en moltes altres zones del litoral catal.

Quan tornis a classe investiga quines pedreres van tenir molta importncia a Hispnia i a tot limperi rom.

13

LAQEDUCTE Omple els espais: Laqeducte prov de les paraules llatines ... Actualment, s conegut per dos noms ... i El segon est relacionat amb una llegenda medieval molt estesa. Las pedres de l arc estan unides per .. T pisos darcs. El primer pis t arcs i el segon en t No s una obra dart, sin denginyeria. Duia a Trraco aigua del riu Gai presa aKm. de la capital. Llegeix aquesta breu explicaci sobre els aqeductes: Des de sempre, Tarragona ha patit greus problemes dabast daigua malgrat la proximitat dels rius Francol i Gai i lexistncia de fonts naturals que, en part, han mitigat aquesta necessitat. s possible que els romans recorreguessin a aquestes fonts en els primers moments de llur establiment a la ciutat. Per quan aquesta va comenar a desenvolupar-se, la seva poblaci i les necessitats dabastament daigua van crixer. s per aix que es va traar una xarxa de canalitzacions que portaven laigua a les distintes zones de la ciutat. Fins al segle I a.C., els romans van imitar les tcniques gregues, utilitzant canals dobra a ras de terra o subterranis, aprofitant el pendent del terreny. Des daquesta poca , per, laplicaci de les noves solucions arquitectniques va permetre desenvolupar la tcnica dels aqeductes, fent passar la canalitzaci damunt darcs quan calia, per tal de salvar desnivells i mantenir una correcta circulaci daigua. No hi ha dades concretes que permetin fixar la data de construcci de laqeducte de Tarragona. Sembla, per, que ha de coincidir amb el moment de ms esplendor de Trraco, o possiblement en poca de lemperador August o, si ms no, dins de la primera meitat del segle I d.C. Aprofita ara per caminar per lspecus on podrs apreciar restes de lopus caementicium que recobria la superficie. Fes fotos des de diferents perspectives. QUAN TORNIS A CLASSE *Acaba de completar la informaci sobre Trraco amb les pgines web clssiques: http://www.tinet.org/~jmpf/Historia.html http://www.mnat.es/cat/tarraco/index.html http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/internet/agenda.htm http://clic.xtec.net/qv_biblio/act.jsp?activity_id=65 *A lhora de presentar el dossier, podeu adjuntar totes les fotos que hgiu pogut fer, fins i tot les de la representaci de lobra de teatre que hem vist a lauditori.

14

ACTIVITATS

1. Escriviu breument la histria de Tarraco. 2. Sobre un plnol de Tarragona, localitzeu els llocs visitats i les dues grans terrasses. 3. Digueu quina via romana passava per Tarraco, on comenava i on acabava. 4. Confeccioneu una fitxa de cada un dels monuments visitats: (podeu seguir el model)

TTOL
Nom: Localitzaci Any de construcci: Finalitat: Estat de conservaci: Caracterstiques de lestil: Observacions:

Fotografia o dibuix

Shan de fer fitxes de: a) el circ, b) la muralla; c) laqeducte; d) la pedrera; e) el pretori; f) el frum provincial; g) lamfiteatre; h) el museu (cal fer la fitxa de les dues peces que us hagin cridat ms latenci). 5. Responeu les qestions segents tot indicant la resposta en la fitxa del monuments corresponent: a) Dibuixeu lesquema dun circ i de les parts visitades. b) Quantes torres romanes es conserven a les muralles? Digues-ne el nom. c) Qu representa la figura que es troba al final del recorregut? d) Qu representen les marques que es troben en els blocs de pedra de la muralla? A quin alfabet corresponen? e) Quina era la funci de laqeducte? Situa dos aqeductes ms en Hispnia. f) Qu s un carreu? g) Per a qu servia lobelisc que hi ha al mig de la pedrera? h) Qu hi ha actualment al frum? i) Quin edifici hi ha dins lamfiteatre rom? j) Fixat en algun mosaic i descriu-lo o dibuixal. Quin tipus dopus s? 6. Treball de ruta: confeccioneu un llistat de comeros, cinemes, botigues, etc., amb noms romans o relacionats amb ells. 7. Feu un estudi sobre els espectacles romans i el lloc on els feien. (Es pot triar entre el circ, el teatre i lamfiteatre).

15