L'AMOR CORTES

L'amor corts apareix en el segle XI en el sud de Frana. L'amor corts s una de les temtiques ms importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temtica cortesana provoca un triangle amors entre (Amant dama marit), s a dir, la relaci de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Aix es trasllada en l'amor corts al trobador, que seria el vasall i la dama -que normalment est casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments tamb l'anomenen bon senyor, el seu mascul. Trobador i midons mantenen el seu amor adlter en secret, ats que hi ha els lausengiers, que sn els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit. Aquest amor s un amor vertader en la mesura que el trobador no s capa de manifestar pblicament qui s la dama estimada. Tal amor passava per diverses etapes: Atracci a la dama, normalment a travs dels ulls / vista. Culte de la dama de lluny (amor de lonh). Declaraci de la devoci apassionada. Rebuig per part de la virtuosa dama. Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna. Laments d'apropar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions fsiques de dolor d'amor). Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama. Consumaci de l'amor secret.

Un munt d'aventures i subterfugis per evitar la detecci. L'amor corts noms era possible en les corts (per aix es diu amor corts). Cal recordar que els casaments no es feien per amor sin per interessos poltics. La dona era propietat d'un senyor (encara que com dama era superior als altres nobles que estaven sota el servei del senyor) i el casament podia revocar-se quan les necessitats poltiques canviaven. Per a l'edat mitja, la passi amorosa era una mica inic encara que l'esposa fora l'objecte d'aquesta passi. Hugo de San Vctor i el Papa Gregorio opinaven que el desig carnal era dolent per que podia ser excusat si el fi fora el casament (es dir, la procreaci). Per un casament causat per la bellesa d'una dona no constitua un veritable casament. En l'estat d'innocncia (abans de la caiguda) de l'home no havia desitjos carnals, per es va arribar a concloure que sense el desig no hauria

hagut procreaci.

BIBLIOGRAFIA http://faculty-staff.ou.edu Viquipdia Google imatges