Viatge Qumic en el Temps

El Sergi, un jove alquimista de lpoca medieval, est entusiasmat fent proves amb diferents minerals portats darreu del mn i intentant trobar una eina que li permeti transformar diferents materials en or pur. De ben segur que ja coneixeu leina que vol trobar, oi? Exactament, vol trobar la Pedra Filosofal! Per trobar-la, el nostre alquimista ha estat treballant de valent a la biblioteca del monestir i ha descobert que necessita ms informaci, una informaci que cap savi de la seva poca li pot donar. El Sergi, per, sap a qui demanar ajut. Anir damagat a veure la druida que viu a la vora del riu perqu li mostri el cam per descobrir all que busca Per fi! Desprs de molt insistir ja t el beuratge que li canviar la vida! Una poci que li permetr viatjar en el temps! Aquesta aventura, tot i que estar plena de perills, ser emocionant. Acompanyem, doncs, al Sergi en el seu viatge 1) Per poder seguir el Sergi en la seva excursi temporal, necessitarem aclarir alguns conceptes; Aix, entendrem millor la informaci que ell est buscant. Per fer aix, contesteu individualment, les preguntes segents: Qu diries que s un tom? Quines partcules cont? Com li explicaries a un amic qu s una molcula? Sabries dir-li si t alguna relaci amb els toms? A qu ens referim quan parlem delement qumic?

Quina eina es podria utilitzar per classificar els elements qumics? Utilitzant leina anterior, de quina forma es classifiquen els elements qumics? Taula.1 Ara, posarem en com aquesta taula amb la resta de companys. Una vegada fet aix, i si s necessari, haureu de modificar i/o corregir la vostra taula amb la informaci que sha recollit a la pissarra.
1

2) Acabeu dacompanyar el Sergi en el seu viatge cap al futur. El Sergi ha rebut molta informaci que li ser molt til per cal que lajudem a recordar alguns conceptes que ha oblidat degut als efectes de la poci. Per ajudar-lo, contesteu a les preguntes segents sobre lobra de teatre que heu vist: a) Segons el qu has vist, diries que els alquimistes a lany 1014 ja coneixien alguns elements qumics? En quin idioma els anomenaven? Els sabien classificar? Digues alguns que recordis.

b) Explica-li al Sergi qui era Dimitri Mendeleiev.

c) En el primer viatge, el Sergi salta de lany 1014 fins lany 1871 on es troba a Mendeleiev. A partir del que sha dit a lobra: Sabries dir en quin any va publicar Mendeleiev la seva taula per classificar els elements? Recorda-li, tamb al nostre jove alquimista, quins dos criteris va seguir Mendeleiev per classificar els elements.

d) Buf! s pitjor del que semblava La poci ha afectat greument la memria del Sergi i no recorda res de la conversa amb Mendeleiev. En aquesta conversa, aquest qumic rus ha donat molta informaci sobre els toms, la massa atmica, etc. Veiem si li podeu fer recordar: Expliqueu-li qu era la massa atmica? Com li direu, segons el que ha explicat Mendeleiev, qu s un tom i quines partcules el formen?

e) El Sergi comena a recordar per encara no entn perqu el professor Frink anomena Lothar Meyer. Explica qui era Meyer i perqu no va esdevenir tant fams com Mendeleiev.

f) Sabries dir els tres elements que va predir en Mendeleiev, al Sergi li sona que comenaven pel prefix eka-. Com els van anomenar quan van ser descoberts? Per qu els van anomenar aix? Sabries dir els anys en que van ser descoberts?

g) Quants elements tenia la taula de Mendeleiev? Actualment, quants elements cont la taula peridica? Sn tots acceptats per la comunitat cientfica o hi ha alguns que no?

h) Com que el professor Frink, ha dit que no sortiria a compte transformar el mercuri en or, el Sergi vol aprendre ms coses sobre la taula peridica. Expliqueu-li com est ordenada la taula peridica actual i perqu sha fet aix: Sota quin criteri sordena?

Quin s el significat de les files? Com sanomenen aquestes files?

Quin s el significat de les columnes? Digues com sanomenen. En quantes categories es poden reagrupar aquestes columnes? Com sanomenen les categories?

 Completa la taula peridica segent:

i) El Sergi sha fixat en la ratlla ms gruixuda que, de forma esglaonada, va des del bor fins a lstat, li podries aclarir quins dos grans conjunts delements separa? Com es diuen els elements contigus a aquesta taula?

j) Recorda-li al Sergi les propietats de cadascun daquests tres grans conjunts. Conjunt: Propietats:

Conjunt: Propietats:

Conjunt: Propietats:

Taula.2 3) El Sergi, que ha ents molt b tot el que li heu explicat, sha posat a fer diferents experiments amb elements que ha anat trobant durant el seu viatge de tornada a casa. El problema s que encara no acaba de veure clar certes coses i ens demana ajut. Per donar-li un cop dem, cal que contestis individualment les preguntes del full adjunt (full preguntes de sntesi 1). Caldr entregar la resposta a aquestes preguntes als ajudants del professor Frink (Ovidi i Dani) per tal que les corregeixin. La nota de la correcci comptar per a lavaluaci del tema.

4) El jove alquimista ja ha aprs a utilitzar la taula peridica, per ara se li han complicat les coses ja que no sap qu s un tom. Recordeu el que li diu a Mendeleiev quan sel troba: No s ni qu sn protons, ni els neutrons, ni electrons ni un tom. Una vegada ms cal que lajudis: Com penses que s un tom (fes el teu dibuix al quadre que diu El meu model de ltom). Cal que indiquis al dibuix els noms de les parts que el formen.

El meu model de ltom

Model cientfic de ltom

Taula.3 Observa el model de ltom que sha projectat a la pissarra. s molt diferent al que has dibuixat? Indica les diferncies amb el teu model. Si has trobat alguna diferncia, indica quin model s el que descriu millor ltom? Per qu?

Corregiu el vostre model i dibuixeu-lo a la graella anterior (Taula.3) al quadre que diu Model cientfic de ltom. 5) Perqu el Sergi faci bons experiments cal que entengui completament la teoria de Bohr sobre lestructura electrnica. De moment, no ho ha ents del tot perqu t uns quants dubtes. Respon a les segents qestions per tal dajudar-lo: a) Com es disposen els electrons al voltant del nucli? Qu li passa a la seva energia?

b) Completa la graella segent, segons el que saps del Model atmic de Bohr: Nivell dEnergia 1 2 3 4 Nombre mxim delectrons

Taula.4

c) Ten recordes de la regla que sha de seguir per poder omplir delectrons els diferents nivells denergia? Aquesta regla sanomena regla del xerrac, regla de les diagonals o principi dAufbau. Seguint aquesta regla, completa la taula segent (Taula.5) amb el nombre delectrons que shan de afegir a cadascuna de les caselles de cada nivell denergia i explica breument com sanirien omplint aquestes caselles; quines caselles somplirien primer?:

Nivell dEnergia

Nombre delectrons

N=1

N=2

N=3

N=4

Explicaci:

Taula.5

d) Explica al Sergi amb el dibuix segent (Fig.2) com sanirien omplint les diferents capes del fsfor (P) tot seguint la regla anterior. Per fer aix, caldr que marquis amb una X els electrons que tindr cadascuna de les capes i que indiquis amb nmeros quin ser lordre que seguiran les caselles per omplir-se. Respon tamb a aquestes qestions: Quina s lltima capa amb electrons? Quants electrons hi ha en aquesta ltima capa? Quina s la darrera casella en omplir-se?:

Fig.2 e) Veus alguna relaci entre el nombre delectrons que hi ha a les ltimes capes i lordenaci dels grups o famlies de la taula peridica? Justifica-ho. Com variaran les propietats dels elements a la taula peridica segons la seva configuraci electrnica?

6) Per tal que el nostre amic alquimista pugui marxar tranquil a la seva poca, haurs de contestar individualment les preguntes del full adjunt sobre model atmic de Bohr (full preguntes de sntesi 2).Caldr entregar la resposta a aquestes preguntes als ajudants del professor Frink (Ovidi i Dani) per tal que les corregeixin. La nota de la correcci comptar per a lavaluaci del tema.

El Sergi ha quedat molt satisfet del vostre ajut i ha marxat amb tota la informaci que necessitava. El viatge de tornada ha estat rpid i sense cap entrebanc. Tots els alquimistes que coneix shan alegrat molt de veurel i li han fet moltes preguntes. Entre els seus companys es trobava el Marc que estava molt interessat sobre tot aix dels toms i la taula peridica. Hi havia una cosa, per, que no veia gens clara: com sho fan aquests toms per unirse? Com que el Sergi tampoc ho sabia i volia afanyar-se a provar noves tcniques dalqumia, ha enviat el Marc a Can Peixauet per tal que li expliquem com suneixen els toms per formar elements, molcules i compostos. 7) Aprofitarem, doncs, larribada del Marc a la nostra era per conixer la forma en la que els toms es combinen; s a dir haurem dinvestigar sobre el funcionament de lenlla qumic. Comencem, llavors, parlant del que sabem sobre aquest tema amb la resta de la classe. 8) Una vegada has posat en com les teves idees sobre lenlla qumic amb tots els companys de la classe, omple la taula segent (Taula.6):

De qu diries que est formada la matria?

Com s que no es separa?

Qu es podria fer per tal de separar-la?

Com explicaries a un amic qu s un enlla qumic? Sabries dir-li si t alguna relaci amb els toms? Taula.6

9) Ara, formareu 5 grups de 4 persones (lOvidi i el Dani us indicaran de quin grup sou). Cadascun dels 4 membres del grup haur de completar individualment el qestionari duna de les Taules 8, 9, 10 o 11 i adquirir la responsabilitat dexplicar a la resta de components les conclusions de la seva feina. Decidiu quin membre far cada part. Quan hgiu completat la vostra tasca individual, cadasc de vosaltres podr collaborar amb companys i companyes daltres grups que estudin les mateixes preguntes per ampliar les respostes i/o corregir-les. a) Abans de comenar a fer les tasques individuals caldr que ompliu entre tots els components del grup, la taula segent (Taula.7) per a cadascun de vosaltres:

Qu has de fer?

Com ho has de fer?

Qu necessites?

Per qu ho necessites?

On ho pots trobar? Taula. 7 b) Per contestar les preguntes de les Taules 8, 9, 10 i 11podeu consultar el vostre llibre de text i les segents pgines web: http://www.slideshare.net/joseangelb7/enlla-qumic-2009. http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/materiales/enl aces/enlaces1.htm http://inmaculadava.maristascompostela.org/fisica/6-4.pdf (enlla qumic i energia denlla). http://inmaculadava.maristascompostela.org/fisica/6-5.pdf (enlla metllic). http://inmaculadava.maristascompostela.org/fisica/6-6.pdf (enlla inic). http://inmaculadava.maristascompostela.org/fisica/6-7.pdf (enlla covalent).
10

Part 1: Enlla qumic i energia denlla

Com li explicaries al Marc o a un amic qu s lenlla qumic?

Digues quines estructures es poden formar a partir denllaos qumics?

Quins tipus denllaos qumics es poden trobar?

Quins tipus dtoms suneixen en cada tipus denlla?

Posa un exemple de cada tipus denlla.

Com es pot saber com de fort ns un enlla? Posa un exemple dun enlla feble i dun de fort.

Classifica els tipus denlla segons comportin una major o menor conductivitat elctrica. Justifica la resposta. Taula.8
11

Part 2: Enlla inic

Qu s un i? Quina diferncia hi ha entre ani i cati?

Qu s un enlla inic? I un compost inic?

Dibuixa un esquema que representi lenlla inic. Explica aquest esquema amb les teves paraules.

Escriu les frmules dels compostos binaris inics segents: (K+, S2-), (Sn2+, O2-), (Mg2+, Cl-) i (Al3+, Br-). Justifica les respostes.

En quin estat es troben els compostos inics a temperatura ordinria. Per qu?

Explica perqu els slids formats a partir dions es trenquen fcilment. Sn bons conductors de lelectricitat els compostos inics? Justifica-ho. Si la resposta s negativa, com es podria fer perqu s que ho fossin? Fes un esquema de qu passaria.

Taula.9
12

Part 3: Enlla Covalent

Defineix que s un enlla covalent. Posa dos exemples. Com es pot representar lenlla covalent de dues formes diferents? Com es classifiquen segons el nombre delectrons que comparteixen? Representa un exemple en cada cas. Quines dues estructures es poden formar a partir denllaos covalents? Descriu-les i posa exemples en cada cas. Quina de les dues estructures anteriors es pot classificar en dos tipus diferents? Esmenta quin s el criteri daquesta classificaci. Seria fcil separar els toms duna molcula? Per qu? Quina estructura formen les molcules en estat slid? Per qu a temperatura ambient els compostos moleculars sn majoritriament lquids o gasos? Sn bons conductors del corrent elctric? Anomena les propietats dels cristalls atmics o covalents. Posa dos exemples. Quina diferncia hi ha entre cristall atmic i cristall molecular? Taula.10
13

Part 4: Enlla Metllic

Defineix qu s un enlla metllic. Posa tres exemples.

Dibuixa un esquema de lenlla metllic. A partir daquest esquema, explica tres caracterstiques que han de tenir els electrons que formen aquest tipus denlla.

Per qu diries que els cables elctrics sn de coure (Cu)? (Tingues en compte la posici daquest element a la taula peridica)

Ests dacord amb la frase En general, els metalls sn dctils i malleables. Justifica la teva resposta.

Penses que els metalls sn bons conductors de la calor? Per qu? Taula.11

14

10) Una vegada hagis completat la teva part individual, posa en com les respostes de la teva part amb els companys i companyes dels altres grups que hagin estudiat la mateixa part i, si cal, corregeix, modifica i/o completa les teves respostes. 11) Ara, haurs de presentar les teves respostes a la resta de components del teu grup. A continuaci, amb la informaci que thauran proporcionat i utilitzant les teves paraules, haurs dacabar domplir les 3 taules que no hagis hagut de contestar. Assegureu-vos de que tots els components del grup han ents totes les preguntes, ja que un membre del grup haur de sortir per explicar una de les quatre parts a la resta de la classe. Per fer aix cal que compartiu dubtes i aclariments amb els companys del grup. Si hi ha alguna pregunta que suposa dubtes, haureu de fer el segent: a) Algun company del grup que ho spiga explicar, haur daclarir el dubte. b) Si no hi ha ning que ho pugui fer, haureu de demanar ajut a un altre grup perqu us ho expliqui. c) En cas que ning pugui resoldre el dubte, demaneu la intervenci del professor. 12) Recordeu el Marc? Doncs ara ja ha ents perfectament lenlla qumic i els seus tipus. El que passa s que no veu clara la seva aplicaci i no vol tornar a veure el Sergi sense conixer com li pot servir saber aix de lenlla qumic. Per tal dexplicar-li, caldr fer una petit treball de recerca en grup per trobar les propietats dun compost o material que sigui til dintre de la nostra vida quotidiana (els grups seran els mateixos que shan format per explicar lenlla). Aquest treball constar de dues parts: a) Realitzaci dun model amb plastilina del model estudiat. b) Una presentaci PowerPoint que haur de constar de: Ttol del compost estudiat Explicaci del lloc on el podem trobar? (Cuina, institut, carrer, etc.) Justificaci de la seva importncia a la nostra vida? Enumeraci dels elements que el formen (Carboni, hidrogen, etc.) Propietats daquests elements: Smbol Nombre atmic Massa atmica Punt de fusi Densitat Tipus denlla entre els seus toms Propietats del compost estudiat: Frmula Estat a temperatura ambient Punt de fusi Densitat Explicaci del model de plastilina construt Bibliografia

15

El PowerPoint noms ser una eina de suport. s a dir, noms podr contenir elements que aclareixin el que sest explicant (per exemple: taules, esquemes, fotografies, dibuixos, etc.) i alguna frase o frases aclaridores. Les diapositives del PowerPoint shauran dajustar tant com sigui possible a la regla: una diapositiva = una idea Els treballs de recerca es presentaran davant de la resta de grups, els quals valoraran el treball amb una graella que es lliurar el dia de la presentaci. Aix suposar un 25% de la nota del treball. A ms, els membres de cada grup tamb es valoraran entre ells amb una altra graella. Aix suposar un altre 25% de la nota del treball. El 50% restant de la nota del treball, lavaluaran lOvidi i el Dani segons loriginalitat i qualitat del model realitzat, ladequaci del PowerPoint a la pauta donada, loriginalitat i qualitat del PowerPoint i tamb la preparaci i la qualitat de la presentaci oral.

16