Qu faria en Bear Grylls?

1) Objectius (Guia Professorat)

Verificar de forma experimental la llei dOhm. Comprovar que es compleixen les prediccions teriques sobre lassociaci de resistncies. Reflexionar per qu s til saber realitzar associacions de resistncies. Prendre contacte amb els elements dun circuit senzill de corrent continu i aprendre a manipularlos. Reconixer laspecte real dels elements que integren un circuit elctric. Aprendre a llegir el codi de colors de les resistncies Motivar els alumnes vers el coneixement cientfic mitjanant la vivncia dels fenmens. Afavorir els diferents estils daprenentatge.

2) Nivell La prctica est aconsellada per a alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. 3) Introducci a la prctica Quan sencen el llum, sest connectant el filament metllic duna bombeta a travs duna diferncia de potencial, el qual provoca que la crrega elctrica flueixi a travs daquest filament de forma semblant a com la diferncia de pressi en una mnega provoca el fluxe daigua pel seu interior. El fluxe de crregues constitueix el corrent elctric. Usualment, sassocia el corrent al moviment de crregues en cables conductors, per existeixen daltres situacions on tamb existeix corrent sense necessitat de cap cable, per exemple, el feix dions carregats dun accelerador de partcules tamb s un exemple de corrent. Si la direcci del corrent en un element dun circuit elctric no varia, el circuit sanomena circuit de corrent continu (CC). Fonamentalment, els circuits elctrics sn un mitj per transportar energia dun punt a un altre. Quan es traslladen partcules amb crrega dintre dun circuit, es transfereix energia potencial duna font (com pot ser una bateria o un generador) fins a un dispositiu on lenergia semmagatzema o es transforma: en so en un sistema daudio, en calor i llum en el filament duna bombeta, etc. Concretament, els generados proporcionen una diferncia de potencial al circuit que provoca un fluxe de crregues elctriques, les quals aniran dels punts on existeixi una major energia potencia (o menys diferncia de potencial) cap als punts on lenergia potencial sigui menor (ms diferncia de potencial). Des del punt de vista tecnolgic, els circuits elctrics sn tils perqu permeten transportar energia sense emprar parts mbils. Els circuits es troben en la majoria de mquines i aparells que sutilitzen en la vida quotidiana: llanternes, reproductors de msica, ordinadors, televisions... El sistema nervis dels sser humans es podria considerar com un circuit elctric especialitzat que transporta senyals de vida duna part de lorganisme a una altra. 4) Proposta de disseny i mtode experimental La prctica es divideix en tres parts diferenciades: a) Una primera part, prvia a la realitzaci de la prctica i corresponent a lapartat 1) del gui, on els alumnes hauran de reflexionar sobre el model teric del corrent continu estudiat a classe per emetre, posteriorment, tres hiptesis sobre la relaci existent entre potencial (V), corrent (I) i resistncia (R). Lobjectiu s que els alumnes arribin a formular la llei dOhm de tres formes diferents i que se nadonin que sn tres formes iguals de representar la mateixa llei.
1

b) Una segona part, on lalumnat haur daplicar un procediment concret per a obtenir uns resultats, manipular-los, analitzar-los i comprovar si les hiptesis emeses eren vlides. s a dir, hauran de comprovar la llei dOhm modificant lleugerament el mtode experimental 3 vegades. A ms aquesta segona part tamb implicar aprendre a utilitzar el polmetre i aprendre a descifrar el codi de colors de les resistncies. c) Una tercera part, on lalumnat haur daplicar un procediment concret per verificar la predicci terica de lassociaci de resistncies i la seves possibles desviacions. En aquest cas els alumnes hauran de realitzar dues variacions sobre un mateix muntatge: un dispositiu amb dues resistncies en srie i un altre amb dues resistncies en parallel. Seria convenient que els estudiants sorganitzessin en grups per realitzar la sessi de laboratori, tant per familiaritzar-se amb la naturalesa del treball cientfic com per atendre la diversitat. Segons el disseny experimental i el material disponible, caldr ajustar el nombre dalumnes per grup. En aquest cas, els grups de laboratori es van distribuir en 6 grups de 4 alumnes. Una proposta del material que podria emprar-se per realitzar el disseny experimental de la prctica seria: Font dalimentaci variable (en el nostre cas els valors possibles eren de 3V, 4,5V, 6V, 7,5V, 9V i 12V) Polmetre (ampermetre / voltmetre) Resistncies de 220, 470 i 1k Placa / Plaques de muntatge.

Per als apartats 4) (comprovaci de les hiptesis a i b) i 5) (comprovaci de lhiptesi c) el muntatge s el mateix (Figura 1). Noms cal canviar la resistncia i variar el voltatge per obtenir diferents valors de la intensitat per a cada resistncia en cada cas. Aquest disseny experimental consisteix en connectar el generador, les diferents resistncies i el polmetre (funcionant com ampermetre) en srie. s important que, a lhora de mesurar la intensitat, es comenci per lescala ms gran de lampermetre.

Muntatge experimental dels apartats 4) i 5) del gui; Els elements estan connectats en srie

Figura 1

En el cas dels apartats 6) i 7) caldr realitzar 4 muntatges diferents. Els dos primers (Figura 2), corresponents al cas dassociaci en srie, on shaur de realitzar un disseny experimental per a la mesura del voltatge que caur a les diferents resistncies (individuals i equivalent) i un altre per a la mesura de la intensitat que circula per cadascuna delles, que ser la mateixa per totes tres.
2

Disseny experimental pel cas dassociaci en srie; La figura 2 (A) correspon a la mesura del voltatge i la figura 2 (B) correspon a la mesura de la intensitat

Figura 2

Els dos muntatges segents (Figura 3), corresponents al cas dassociaci en parallel, permetran mesurar el voltatge que caur a les diferents resistncies (individuals i equivalent), que ser el mateix per totes tres, i obtenir les dades de la intensitat que circula per cadascuna delles, que variar segons el valor de la resistncia.

Disseny experimental pel cas dassociaci en parallel; La figura 3 (A) correspon a la mesura de la intensitat i la figura 3 (B) correspon a la mesura del voltatge

Figura 3

A lhora de prendre les dades s molt important indicar als alumnes que tinguin presents les unitats amb les que est treballant el polmetre. Un error freqent es dna a lhora de prendre la intensitat en amperes quan el multmetre est treballant en milliamperes. Segons el cicle, curs o caracterstiques del grup dalumnes i depenent del nivell dinvestigaci del treball experimental que es vulgui assolir, el muntatge pot estar preparat prviament o desmuntat per tal que ho facin ells mateixos.

5) Resultats i conclusions esperats a) Per lapartat 1) del gui, els alumnes haurien de sser capaos de entendre la llei dOhm i predir que sobtindria, fixant una de les tres variables i prendre les altres dues com variables dependent i independent. En el cas tpic de fixar el valor duna resistncia i fer variar el voltatge, lestudiant, a partir de la llei dOhm (V = RI), hauria de predir que la intensitat variar de la mateixa forma que ho fa el voltatge. Seria molt recomanable incidir en lestudi dels diagrames o grfics V-I (representacions grfiques del voltatge respecte a la intensitat), posant de manifest el seu significat i el que representen en cada cas (explicar per exemple que el pendent de la recta correspon al valor de la resistncia), ja que ofereixen una bona oportunitat daclarir com estan interconnectades les tres variables de lequaci anterior i permeten realitzar prediccions i hiptesis amb ms claredat. La tercera de les hiptesis plantejades s la que ms dificultat presenta pels alumnes. El fet de relacionar una variable amb la inversa duna altre s un obstacle que cal tenir en compte. En aquest cas, la dificultat est en veure que la llei dOhm tamb es pot expressar com R = V(1/I). Daquesta forma si fixem V i R augmenta, el terme (1/I) tamb augmenta, amb el que I (al ser el quocient del terme) disminueix. b) Per lapartat 4), shauria dobtenir una taula semblant a la segent (Taula 1): R() V(V) 3 4,5 6 220 7,5 9 12 I(A) 0,0131 0,0173 0,0246 0,0314 0,0382 0,0505 R() V(V) 3 4,5 6 470 7,5 9 12 I(A) 0,0061 0,0092 0,0122 0,0153 0,0183 0,0245 V(V) 3 4,5 6 1000 7,5 9 12 R() I(A) 0,003 0,0044 0,0058 0,0073 0,0087 0,0116

Dades obtingudes al realitzar lapartat 4)

Taula 1

Les grfiques obtingudes haurien de presentar-se com les Figures 4, 5 i 6:

14 12 Voltatge (V) 10 8 6 4 2 0 0 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 Intensistat (mA)
Representaci V-I de les dades obtingudes en lapartat 4) per al cas de la resistncia de 220

R = 220

y = 233,33x + 0,1906

Figura 4

Lequaci que apareix a la cantonada superior esquerra correspon a lajust lneal de les dades. El pendent de la recta resultant s el valor experimental de la resistncia. En aquest cas Rexp = 233 mentre que segons el codi de colors la R estudiada tenia un valor de 220. s necessari que els alumnes incloguin aquesta equaci a linforme, b tal i com sha presentat en aquesta guia o en lanlisi de les dades.

14 12 Voltatge (V) 10 8 6 4 2 0 0

R = 470

y = 489,96x + 0,01

0,005

0,01

0,015

0,02

0,025

0,03

Intensistat (mA)
Representaci V-I de les dades obtingudes en lapartat 4) per al cas de la resistncia de 470

Figura 5

14 12 Voltatge (V) 10 8 6 4 2 0 0 0,002 0,004 0,006 0,008 0,01 0,012 0,014 Intensistat (mA)
Representaci V-I de les dades obtingudes en lapartat 4) per al cas de la resistncia de 1k

R = 1000

y = 1044,7x - 0,104

Figura 6

c) Per lapartat 5), shauria dobtenir unes dades properes a les de la Taula 2
R() 220 470 1000 I(A) 0,0518 0,0246 0,0117 1/I (A ) 19,31 40,65 85,47
-1

Dades obtingudes al realitzar lapartat 5) on el voltatge sha fixat a V=12V; Sha incls la columna 1/I per indicar que el que es vol representat s R respecte a 1/I

Taula 2

Depenent del nivell del grup, potser ser recomanable realitzar prviament manipulacions, representacions i ajustaments lineals del tipus de dades com les presentades a la Taula 2.
5

La representaci grfica (Figura7) de la resistncia R en funci de la inversa de la intensitat (1/I) hauria de donar una recta amb un pendent de valor semblant al voltatge fixat (V=12V).
1200 1000 Resistencia () 800 600 400 200 0 0 20 40 1/I (1/A)
Representaci de la resistncia respecte de la inversa de la intensitat amb un voltatge fixat de 12V

V = 12 V

y = 11,794x - 8,3976

60

80

100

Figura 7

d) En el cas dels apartats 6) i 7) noms cal anotar les dades obtingudes amb els muntatges descrits anteriorment i aplicar les condicions de srie i parallel estudiades a les sessions prvies. En aquest cas els resultats obinguts venen donades a les taules 3 i 4.
R() (segons llei dOhm) 1057,89 507,01 1743,86

V(V) R1=1k R2=470 Req=1470 6,03 2,89 9,94

I(mA) 5,7 5,7 5,7

Dades obtingudes al realitzar lapartat 6) on el voltatge sha fixat a V=9V;

Taula 3

V(V) R1=1k R2=470 Req=319,8 8,9 8,9 8,9

I(mA) 11,8 24 37

R() (segons llei dOhm) 754,2 370,8 240,5

Dades obtingudes al realitzar lapartat 7) on el voltatge sha fixat a V=9V;

Taula 4

e) s convenient que, per a totes les mesures i anlisi de dades, lalumne comenti a les conclusions de linforme si ha trobat diferncies entre el trobat experimentalment i el que la teoria prediu, a ms de donar el seu punt de vista sobre el perqu daquestes desviacions.
6

f) A ms de les tasques requerides al gui de lalumne, s convenient que tamb es realitzi un informe prctic amb els segents apartats: Ttol, Objectius, Material, Fonament Teric, Disseny experimental, Mtode Experimental, Dades Experimentals, Resultats, Conclusions. Aquest tipus dinforme familiaritzar lalumne amb el treball de laboratori i amb la forma de treballar del mn cientfic. 6) Aplicacions Finalment, a partir de la realitzaci de la prctica es podrien introduir diferents activitats on es construissin diferents circuits reals per fer funcionar un motor elctric o qualsevol altre aplicaci tecnolgica senzilla. Daquesta forma, els alumnes poden veure lestudi del corrent continu com una eina per entendre molts dels dispositius que els envolten: ipods, mbils, ordinadors, etc.