LECTURES PAU DAVID HUME

ABSTRACT
1. Quin retret fa Hume als filsofs que fins ara han estudiat la natura humana? I qu s el que ell els proposar? L'empirisme se sap contrari al "sentit com dels homes" de la filosofia tradicional; en definitiva el suposar "sentit com" s imprecs i per tant s incompatible amb la precisi de la cincia. L'empirisme proposa una nova concepci del coneixement que vol estar atenta als fets, no a les hiptesis. s estrictament una teoria realista, experincia i escptica. Hume diu que el problema de la filosofia rau en qu hi ha molts mots mal definits o imprecisos ("substancia", "causa",...) i que cal cercar un principi clar, precs i definit. De la mateixa manera l'evidncia no pot estar en les idees innates (que sn confuses i no se sap com s'han produt) sin en l'experincia sensible que s un fet "natural". La major part dels filsofs de lantiguitat que es van ocupar de la naturalesa humana, mostren ms delicadesa de sentiment, sentit just de la moral o grandesa dnima, que no pas profunditat de raonament i reflexi. Simplement sacontentaven a representar el sentit com dels homes amb la llum ms intensa i amb el millor estil de pensament i expressi, sense mantenir una seqncia contnua de proposicions, ni convertir les mltiples veritats en una cincia completa.[...] Per si ms no, val la pena intentar veure si la cincia de lhome s susceptible de la mateixa precisi que trobem en algunes parts de la filosofia natural[...].

2. Quines circumstncies sn les que Hume troba en l'anlisi de la causa en relaci a les boles de billar? Hume en l'anlisi de la causa en relaci a les boles de billar troba tres circumstncies, de contigitat, anterioritat i conjunci que li permeten dir que no pot descobrir res en aquella causa. La causalitat no t doncs, un caire de necessitat lgica, sin psicolgica. Si no hi ha causalitat, l'nic que ens queda s la "creena". Ms enll daquestes tres circumstncies de contigitat, anterioritat i conjunci constant, no hi puc descobrir res, en aquesta causa.[...]

3. Per a qu s'utilitza l'exemple d'Adam? Els humans creiem- per no sabem- que la naturalesa s uniforme per mai no podem estar-ne segurs. La creena s noms una suposici, un estat de la ment basat en la 1

probabilitat. Que una cosa sigui "probable" no la converteix en certa. El contrari de qualsevol qesti de fet s possible; d'aqu l'escepticisme emprica. Daqu se segueix doncs que tot raonament relatiu a la causa i lefecte es basa en lexperincia, i que tot raonament dexperincia es basa en la suposici que el curs de la naturalesa continuar sent uniformement el mateix. Aix concloem que causes semblants, en circumstncies semblants, sempre produiran efectes semblants. (...) s evident que Adam, amb tota la seva cincia, mai no hauria estat capa de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent uniformement el mateix, i que el futur ha de ser conforme al passat.[...]

4. Qu vol dir que el costum i no la ra s qui guia per la vida humana? s el costum el principi que ens impulsa a sobrepassar temerriament les dades concretes que sorgeixen de l'observaci sensible. En la naturalesa humana s'observa una inclinaci a establir que els comportaments dels objectes en el passat obeeixen a una regla general i per aquesta observaci s'infereix, en un ordre natural, l'esdevenir futur. Doncs b, aquesta propensi de la naturalesa no s el resultat d'un raonament, sin que procedeix i s conseqncia del costum. "Totes les inferncies tretes de l'experincia sn efecte del costum, no del raonament". Tan necessari s per a Hume aquest principi de l'hbit o costum, que sense aquest es faria impossible tota acci i especulaci. "Estem determinats noms pel costum a suposar que el futur s conformable al passat. Quan veig una bola de billar movent-se cap a una altra, la meva ment s immediatament portada per lhbit a lusual efecte, i anticipa la meva visi en concebre a la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, abstractament considerats, i independent de lexperincia, que em porti a formar una tal conclusi; i fins i tot desprs dhaver tingut experincia de molts efectes repetits daquest gnere, no hi ha cap argument que em determini a suposar que lefecte ser conformable a la passada experincia. Les forces per qu operen els cossos sn enterament desconegudes. Nosaltres percebem noms les seves qualitats sensibles; i, quina ra tenim per pensar que les mateixes forces hagin destar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles? [...] No s, per tant, la ra la que s la guia de la vida, sin el costum. Ella sola determina a la ment, en tota instncia, a suposar que el futur s conformable al passat. Per fcil que aquest pas pugui semblar, la ra mai seria capa, ni en tota leternitat, de dur-ho a terme."[...]

5. Com cal entendre la creena a diferncia de la concepci? Creena s una idea viva vinculada o associada a una impressi present, una opini que acompanya a una certesa subjectiva. Es l'nic que pot aspirar la ment humana. La creena que podem tenir en una idea esta basada en la vivacitat de les impressions que la sustenten. Es pot vincular la creena al fet que determinades impressions sn experimentades d'una manera diferent a les dems.

La concepci la fem en la seva totalitat. Pel fet de creure en la seva existncia, no ens fa descobrir noves qualitats. Podem visualitzar qualsevol objecte en la nostra imaginaci, sense tenir que creure-hi. Totes les idees semblants no contradictries sn la creena una idea que afegim al acte de pensar en un objecte, podrem creure qualsevol cosa que pogussim concebre. La creena sorgeix en totes les qestions de fet noms pel costum i s una idea concebuda duna manera concreta.

6. Quin s el problema de la connexi necessria entre la causa i l'efecte? La idea causa-efecte es converteix en idea de relaci filosfica ( s a dir, en alguna cosa en el que hem de reflexionar per a veure o entendre tal relaci ) des del moment que no podem veure o establir clarament que tal relaci es produeix. Per exemple: diem que tenim la idea que tota causa produeix un efecte i, no obstant aix, ens falta la impressi corresponent. En que basem la certesa de tal relaci? I s que la relaci causa-efecte s una qesti de fet i, per tant, no arribem a saber a priori el que significa el subjecte al que cridem causa per saber amb certesa que produeix tal efecte. En el mateix context, no estaria clara la relaci entre, per exemple, la bola de billar que inicia el moviment com causa i produeix l'efecte de moure a l'altra bola que est quieta (efecte). Tampoc estaria clara la relaci entre la neu com causa i el fred com efecte. Ens trobem, per tant, davant la impossibilitat d'entendre com la imaginaci pot passar de manera natural d'una a l'altre.

SOBRE EL SENTIMENT MORAL

7. Quin s el paper de la ra i del sentiment en les decisions morals? La Ra juga un paper important a lhora dinvestigar els elements que rodegen a una acci, t capacitat danlisi, distinci i comparaci. s exclusivament cognoscitiva i ens ajuda a discernir la veritat de la falsedat. El fonament de la moral descansa en un Sentiment, per no un Sentiment allunyat totalment de la Ra. Posici equilibrada entre Ra i Sentiment en lmbit moral. Per tant, hi haur una minimitzaci del paper de la Ra en la moral. Les distincions morals no es deriven de la ra, sin del sentiment moral, ja que La Ra s lesclava de les passions

8. Per qu diem que l'acci de ner s delicte i no la d'dip?

Quan dip mata a Laius, aquest desconeixia la seva relaci amb la vctima i a ms fou un cas de legtima defensa. Existeixen els atenuants d'ignorncia, innocncia i involuntarietat. De la mateixa manera apareix el sentiment de comprensi, com a molt pot haver una desaprovaci moral moderada. Quan Ner mata a Agripina, aquest sabia el que feia, s una acci premeditada. La voluntarietat s un agreujant. En el paper del sentiment hi ha una desaprovaci moral absoluta, la voluntarietat i la premeditaci agreugen el sentiment moral de censura. En aquest cas en adonem de la importncia que t la ra a l'hora de jutjar moralment un comportament: els casos plantegen la mateixa relaci entre vctima i agressor, per la investigaci de les circumstncies que envolten el cas fa que els nostres sentiments davant dels dos casos siguin diferents: comprensi en el primer cas; total desaprovaci en el segon.

9. Per qu l'arbre no pot tenir una acci criminal? Un arbre jove, brot d'un arbre adult, mata al seu progenitor. Aix forma part de la lluita cega per la supervivncia en la naturalesa. En el paper del sentiment hi ha una indiferncia moral. L'agressor (arbre) no s un sser hum, no se li poden demanar responsabilitats, el causant de l'acci no podia fer una altra cosa ( necessitat ). Aix doncs, el sentiment moral s una facultat creadora de lsser hum.

10. Quines sn les principals diferncies entre la ra i el gust? El gust esttic i sentit moral comparteixen el mateix tipus de judicis: sn valoratius, no parlen de la veritat o de la falsedat dels fets als que s'adrecen. L'tica i l'esttica no parlen de la realitat sin del subjecte que la contempla. Tot i que la virtut i la bellesa no existeixen en les accions o en els objectes, igual que projectem la percepci de connexi necessria a la realitat fsica, projectem les nostres percepcions de virtut i bellesa a determinades accions i a determinats objectes, com si realment existissin en la realitat.