Hbits esportius a Catalunya

COL.LECCI

ESTUDIS

Hbits esportius a Catalunya

COL.LECCI

ESTUDIS

Edici: Generalitat de Catalunya Secretaria General de lEsport Institut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya Observatori Catal de lEsport. Av. de lEstadi s/n 08038 Barcelona 1a edici: maig de 2009 Autoria: Nria Puig, Anna Vilanova, Eduard Ingls i David Mayo Assessorament lingstic: Uni de Federacions Esportives de Catalunya Disseny grc i maquetaci: Pixel Comunicaci Tiratge: 100 exemplars ISBN: 978-84-393-7932-4 Dipsit legal: B: 24.407-2009 Impressi: Grques Duran

ndex
1. ALGUNS ACLARIMENTS INICIALS SOBRE ELS HBITS ESPORTIUS A CATALUNYA . . . . 7 1.1 Les enquestes sobre hbits esportius a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 1.2 Catalunya i la seva heterogenetat esportiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 1.3 El sistema obert de lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 2. ELS COMPORTAMENTS DAVANT LESPORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 Valoraci social de lesport: el lloc ocupat en el temps lliure i linters . . . . . . . . . . . . . . .18 La prctica de lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Les activitats ms practicades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 La organitzaci de lesport. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 La no prctica i labandonament de lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 A manera de recapitulaci intermdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

3. DIFERNCIES I DESIGUALTATS EN ELS COMPORTAMENTS DAVANT LESPORT . . . . . .37 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 Homes, dones i esport: les diferncies segons el gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 A cada edat un esport i una manera de fer-lo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Les persones amb nivells dinstrucci elevats incorporen ms lhbit esportiu . . . . . . . .52 Grandria dels municipis i prctica esportiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 Taules complementries del captol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

4. OPINIONS A LENTORN DE LESPORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 4.1 4.2 4.3 4.4 La dimensi subjectiva dels comportaments davant lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Lesport en la societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 s i opinions de loferta pblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75 Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

5. EL CONSUM DE LESPORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 Participaci en activitats desport per a tothom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91 El consum de productes esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Mitjans de comunicaci i esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 Freqentaci despectacles esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109 Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

6. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 7. FONTS DOCUMENTALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 8. ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127 8.1 Carta Europea de lesport per a tothom 1975 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128

1
A

Alguns aclariments inicials sobre els hbits esportius de la poblaci a Catalunya

quest primer captol de linforme sobre els hbits esportius de la poblaci a Catalunya1 es dedica a fer uns aclariments necessaris per poder entendre les explicacions que vnen desprs. Per fer aix els aclariments es divideixen en tres apartats. En el primer, sexplica lenquesta en qu sha basat lestudi i es compara amb daltres que anteriorment shavien fet a Catalunya. A continuaci, es fan algunes referncies a la tradici esportiva de Catalunya, la qual resulta duna evoluci social, poltica i econmica concreta i que explica, al nostre entendre, les maneres de fer esport o de no fer-ne. Finalment, tamb per entendre el perqu daquestes maneres, cal fer referncia a lanomenat sistema obert de lesport, concepte amb el qual es caracteritza lesport contemporani.

Lestructura bsica del document s la mateixa que Nria Puig i Miquel Campomar varen fer servir per a un informe similar sobre les Illes Balears lany 2003 (Puig & Campomar, 2003).

Captol 1

1.1. Les enquestes sobre hbits esportius a Catalunya

informe que es presenta en aquest llibre es basa en lenquesta que va fer el Centro de Investigaciones Sociolgicas (CIS) lany 2005 sobre els hbits esportius de la poblaci espanyola, sota la direcci de Manuel Garca Ferrando, catedrtic de Sociologia de la Universitat de Valncia i amb el nanament del Consejo Superior de Deportes. Ell ha estat el responsable de totes les enquestes fetes des de lany 1980 en el conjunt dEspanya sobre els hbits esportius de la poblaci (Garca Ferrando, 1982, 1986, 1991, 1997, 2001 i 2006). El qestionari s igual al que sha fet servir en ocasions anteriors, tot i que shan fet les modicacions que el pas dels anys ha exigit2. La recollida de dades tingu lloc entre el 18 de mar i el 25 dabril de 2005. La poblaci enquestada eren homes i dones dentre 15 i 74 anys. Ats que a lescola lesport s una activitat obligatria, a les enquestes mai no es t en compte la poblaci en etapa descolaritzaci obligatria perqu les seves respostes desvirtuarien els resultats. Noms es consideren les persones que practiquen esport voluntriament, no per obligaci. A ms de la mostra de tot Espanya, a i efecte que els resultats de Catalunya fossin representatius per si mateixos, se nha fet una ampliaci de 915 subjectes3. Laxaci s proporcional. El procediment de mostreig ha tingut moltes etapes i ha estat estraticat per conglomerats, amb selecci de les unitats primries de mostreig (municipis) i de les unitats secundries (seccions) de manera aleatria proporcional, i de les darreres unitats (individus) per rutes aleatries i quotes de sexe i edat. Els estrats shan format a partir de la mida de lhbitat dividit en diferents categories. Lerror mostral s per un nivell de conana del 95,5%, i el marge derror, de +/- 1,11% pel conjunt de la mostra i en el supsit de mostreig aleatori simple.

2 3

Pot trobar-se el model de qestionari a: www.observatoridelesport.cat/questionarihabitseportius.pdf Lany 2005 el Consejo Superior de Deportes va finanar ampliacions de les mostres per a totes les comunitats autnomes perqu els resultats fossin representatius en cadascuna, i els va lliurar les dades perqu, si ho desitjaven, en poguessin fer lanlisi i donar-li ls que es considers necessari.

Aclariments inicials
Tot i que s la darrera enquesta duta a terme a Catalunya, conv aclarir que no s lnica. Lany 1990 la Secretaria General de lEsport (SGE) en va fer una, amb un qestionari una mica diferent, la qual es va repetir el 1998 i el 2004 (Secretaria General de lEsport, 1990, 1998 i 2004). En les dues ltimes ocasions, el qestionari ha estat ms curt i sha centrat sobretot en les preguntes que podien afectar ls dels espais de prctica esportiva. La nalitat daquestes enquestes era proporcionar informaci per a lelaboraci del PIEC (Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya), que es pot consultar a http://www16.gencat.cat/esport/equipaments/docs/PIEC_2005.pdf. Per tant, hi ha ms duna enquesta, i aix t conseqncies en els resultats perqu els qestionaris sn diferents. En efecte, hem observat que hi ha certes variacions en els ndexs de prctica i daltres informacions. Ens sembla necessari fer algun comentari al respecte, perqu no es presti a confusions posteriors. Un aspecte que dentrada ja pot explicar diferncies s la manera de realitzar lenquesta. La de la SGE fou telefnica, mentre que la del CIS fou cara a cara: lequip enquestador va fer les enquestes directament amb les persones que componien la mostra. Se sap que la manera en qu es duu a terme el treball de camp pot afectar els resultats nals (Bosch & Torrente, 1993). Aix mateix, la manera de demanar si es fa esport o no i els criteris en la seva denici no sn iguals, la qual cosa tamb explica les diferncies que hi ha entre una enquesta i laltra. Segons lenquesta de la SGE fa esport de manera regular (un o ms cops a la setmana) un 44,55% de la poblaci, mentre que a la del CIS practica un o diversos esport un 43% (no contempla, de moment, la freqncia de prctica). La diferncia s dun 1,55%. Ara b, a lenquesta de lSGE sintrodueix un nou concepte de practicants mitjanant el qual es fa referncia a les persones que fan activitat fsica per que no es consideren esportistes (prctica no interioritzada). Es tracta dun 31,48%

Captol 1
de la poblaci. De quina manera sha pogut obtenir aquesta informaci? En lloc de demanar a les persones si feien esport o no sels proposava una llista dactivitats i havien de dir si nhavien practicat alguna almenys un cop a la setmana durant els darrers dotze mesos. En total, segons aix, fan esport i activitat fsica a Catalunya un 76,03% de les persones. Pot ser que, entre una enquesta i laltra, la diferncia sigui tan gran? En realitat no. La qesti clau s qu sentn per esport en una enquesta i en laltra. En ambds casos sha partit dun concepte ampli desport. Podrem dir que ambdues sacullen a la denici de la Carta Europea de lEsport elaborada per la Conferncia Europea de Ministres de lEsport del Consell dEuropa lany 1992, que diu el segent: Sentn per esport tota mena dactivitats fsiques que, mitjanant una participaci organitzada o daltra mena, tinguin per nalitat lexpressi o la millora de la condici fsica i psquica, el desenvolupament de les relacions socials o lassoliment de resultats en competicions de tots els nivells. Ara b, a lhora de fer operativa aquesta denici en preguntes concretes del qestionari, lenquesta de la SGE inclou ms activitats que la del CIS. Les activitats addicionals sn les segents: billar, caminar, columboflia/ columbicultura, dards, escacs, minigolf i jocs de pilota (ta-ka-ta, etc.). Si tenim en compte que gaireb un 50% de les persones diuen ser caminants regulars, la diferncia entre una enquesta i laltra queda aviat explicada. No hi ha dubte que caminar s una activitat molt estesa entre la poblaci. Ara b, incloure-la en una enquesta dhbits esportius s una qesti de denici i de decidir qu shi inclou i qu no. A lenquesta de la SGE es va decidir fer-ho tot i tenir en compte la diferenciaci entre prctica interioritzada i no interioritzada, i a la del CIS es fa una pregunta especca sobre passejar o caminar per el resultat no se suma al del total de persones que practiquen esport. Segons aquesta enquesta, a Catalunya passegen o caminen amb

10

Aclariments inicials
regularitat (un o ms cops a la setmana) gaireb un 53% de les persones. Per tant, si al total de persones que fa esport (43%) hi sumem les que caminen i que no fan esport (30%) resulta que segons lenquesta del CIS fa esport un 73% de la poblaci catalana. A lenquesta elaborada per la Secretaria General de lEsport el percentatge s dun 76,03%. Entre les dues enquestes noms hi ha una diferncia del 3,03%. Anlisis similars es poden fer amb daltres temes tractats en els qestionaris. No creiem, per, que aqu sigui el lloc apropiat per fer-ho. Noms hem volgut posar en evidncia les dicultats i els lmits interpretatius que es donen quan es comparen enquestes basades en qestionaris diferents. Ens permetem suggerir que a lhora de fer la propera enquesta sobre els hbits esportius de la poblaci a Catalunya totes les institucions que hi poden intervenir valorin la possibilitat dunir esforos i recursos.

1.2. Catalunya i la seva heterogenetat esportiva

ls ndexs de prctica esportiva a Catalunya i el grau dassociacionisme sn superiors als de la mitjana espanyola, loferta esportiva comercial est ms desenvolupada i el ventall dactivitats practicades s ms heterogeni. En el curs de linforme anirem veient daltres aspectes diferenciadors. El que ara interessa s explicar el rerefons que els justica. Lesport modern va arrelar a Catalunya amb ms fora i abans que en daltres indrets de lEstat. No s estrany, perqu a mitjans del segle XIX era una activitat distintiva prpia de la burgesia que shavia anat constituint com a nova classe social hegemnica, mercs a les transformacions produdes per la Revoluci Industrial, que es va basar, sobretot, en el desenvolupament txtil. Lesport formava part de lestil de vida daquest collectiu, que havia entrat en contacte

11

Captol 1
amb daltres pasos europeus per qestions relacionades amb les seves indstries per que, al mateix temps, va interessar-se i va adoptar pautes culturals diferenciadores (Lagardera, 1992; Pujadas & Santacana, 1995), entre les quals hi va haver lesport i la losoa que envolta la creaci dassociacions basades en principis democrtics, pautes mitjanant les quals van poder desenvolupar els seus interessos, ja siguin esportius, culturals, poltics o socials. Lesport, doncs, va venir amb el conjunt de transformacions que tingueren lloc a Catalunya en el curs de la segona meitat del segle XIX i la primera del XX. Des dels inicis, la base del desenvolupament de lesport han estat els clubs, de manera que, ja des de les primeres eleccions municipals democrtiques lany 1979, els ajuntaments catalans varen concebre les seves poltiques esportives en collaboraci amb els clubs existents, cosa que no es va fer en daltres indrets de lEstat. En daltres comunitats autnomes nhi havia molt pocs i eren sobretot elitistes, que no representaven, en conseqncia, els interessos de tota la poblaci. Actualment hi ha hagut una gran diversicaci del sistema esportiu. Com veurem a les dades analitzades, practiquen esport persones dedats, sexes, llocs de residncia, etc. molt variats, amb motivacions que tamb ho sn i fent activitats tant diferenciades com el futbol en un camp municipal del poble i la dansa o laerbic en un centre comercial. Els clubs ja no donen resposta a tota la demanda existent i no han tingut la capacitat de fer-hi front o no han volgut. Juntament amb la seva oferta ha sorgit la pblica que, tenint com a base principal els ajuntaments, cobreix tamb una part important de les demandes socials esportives. I, en els darrers temps, cal considerar loferta comercial a la qual sadrecen aquells collectius que tenen els recursos econmics sucients per fer-ho.

12

Aclariments inicials
Aix doncs, com veurem en les pgines que segueixen, el panorama de la prctica esportiva a Catalunya s summament heterogeni, qesti que, al nostre entendre, sexplica per les caracterstiques del seu desenvolupament social, econmic i poltic. Per acabar dentendre b a qu ens referim quan parlem dheterogenetat esportiva, conv que sexpliqui amb cura el signicat del concepte sistema obert de lesport, cosa que fem en lapartat segent.

1.3. El sistema obert de lesport

uig i Heinemann (1991) sostenen que lesport en els darrers trenta anys ha esdevingut un sistema obert. Aix representa un canvi fonamental respecte a lesport de nals del segle XIX i la primera meitat del XX. En aquestes poques lesport podia ser considerat com un sistema tancat, molt homogeni i autnom respecte a daltres sistemes socials. Aix, identiquem aquell esport com una activitat reglamentada i de competici executada per homes joves de la burgesia ascendent que es trobaven en clubs molt selectius. Podien decidir sobre el sistema de valors i normes que havia dimperar en aquest mn i dur endavant els seus objectius sense intervencions alienes. Avui en dia ja no s aix. Tant desport fa el futbolista professional que juga partits de lliga com la mestressa de casa que assisteix regularment als cursos de manteniment. A ms, el mn de lesport es troba molt vinculat a interessos i decisions que no depenen de les seves organitzacions sin daltres. Aix, sabem que les televisions han fet canviar reglaments i horaris de certs esports, que les empreses patrocinadores imposen condicions als equips o clubs a qu donen suport, que les organitzacions pbliques seguint el mandat constitucional4 marquen pautes als clubs i daltres organitzacions en cas que hi vulguin compartir la promoci de lesport, etc. Shan donat canvis fonamentals que sexpliquen per moltes raons, sobre les quals ara no ens podem estendre. Tinguem en compte noms lenvelliment de la poblaci, la

4 Larticle 43.3 de la Constituci espanyola diu: els poders pblics fomentaran leducaci sanitria, leducaci fsica i lesport. Aix mateix, facilitaran ls adequat del lleure.

13

Captol 1
millora de la qualitat de vida, laugment de la tolerncia perqu cada persona es comporti segons els seus desitjos sense perdre el respecte envers els altres, lexigncia ms gran en el mn del treball que condueix a buscar fonts de relaxament i de gaudi en daltres esferes, la preocupaci per la salut... Tots aquests aspectes han fet que lesport esdevingus una activitat atractiva per a persones molt variades. Lesport s, avui en dia, un mn heterogeni on hi ha moltes maneres de fer-lo i dentendrel. Per aix, Puig i Heinemann (1991) suggereixen que el sistema obert de lesport est compost per quatre models, cada un dels quals t caracterstiques ben diferenciades. Aquests models sn: de competici, despectacle, expressiu i instrumental. Cada un dells es diferencia dels altres pel tipus i les motivacions dels practicants, les organitzacions, els impactes i les formes de legitimaci. El model de competici s el que ms sassembla a lesport tradicional, tot i que ha sofert alguns canvis. Les persones que practiquen esport sn sobretot homes hi ha cada cop ms dones interessades i, en conjunt, el seu nombre s redut (a Catalunya, per exemple, les persones que participen en competicions locals, regionals o estatals no superen el 10,7% de la poblaci que practica esport). El marc organitzat, els clubs i les federacions constitueixen una trama molt ben estructurada i que gaudeix duna capacitat de pressi esportiva per tamb poltica fora important. Recordem que a Catalunya sagrupen en una gran organitzaci: la UFEC (Uni de Federacions Esportives de Catalunya). La manera com les persones vinculades a aquest model legitimen la seva ra de ser s alludint al nombre de victries obtingudes, la bona preparaci dels equips, la representaci duna ciutat, una regi o un pas que ostenten, etc. Aquest model t ressonncia en els mitjans de comunicaci i els o les grans esportistes sn vistos com un exemple a imitar per part de molts nens i nenes.

14

Aclariments inicials
El model de lespectacle engloba una part del model de competici, per no tot. Hi ha esports de competici que no sn esports espectacle. Protagonistes daquest model pel que fa al nombre sn les persones que, b sigui a lestadi o a casa davant de la televisi o sentint la rdio, gaudeixen de lespectacle esportiu. Els clubs dels grans equips de futbol i basquetbol han perdut la imatge tradicional dels clubs petits. Tant s aix que des que es va promulgar la Ley del Deporte de 1990 han hagut de crear una societat annima esportiva per als equips professionals. Hi ha, per, un tipus dorganitzaci molt entranyable caracterstic daquest model: les penyes. Nhi ha moltes, es reuneixen en bars i acompanyen amb el cor o en els seus desplaaments lequip al qual han decidit donar suport amb tot el seu entusiasme. No podem oblidar tampoc la importncia dels mitjans de comunicaci i de les organitzacions pbliques que, per motius diferents, tenen grans interessos en lesport espectacle. Els grans clubs representen ciutats i pasos i els partits formen part dels espectacles televisius amb audincies ms elevades. Tot plegat t impactes molt grans de tipus econmic, poltic i social (a causa de la inuncia que certes maneres de fer puguin tenir en la socialitzaci dels infants). El model expressiu difereix molt dels anteriors. Agrupa totes aquelles persones que fan esport pel plaer de fer-ne sense perseguir una ta orientada a la victria. Es tracta dun pblic molt variat que agrupa dones i homes de totes les edats. Prcticament, totes les persones que fan esport, excepte les dedicades a la competici, en formen part; s a dir, al voltant del 35% de la poblaci de ms de 16 anys i la majoria de nens i nenes en perode descolaritzaci obligatria. Fan activitats de caire molt variat en installacions esportives per tamb a qualsevol lloc: a la muntanya, al mar, a casa, a les places de les ciutats (Puig & Maza, 2008). Poden pertnyer a clubs o associacions (centres excursionistes, associacions desport per a tothom...) per moltes vegades practiquen pel seu compte (63% dels casos).

15

Captol 1
Aquesta poca organitzaci dna un resultat una mica paradoxal. Tot i que el model expressiu s el que agrupa un nombre ms elevat de persones, t molt poca fora en el mn de la poltica o dels mitjans de comunicaci. La gent no salia a organitzacions, per la qual cosa es fa ms difcil dur endavant accions que en millorin les condicions de prctica. Les associacions desport per a tothom pateixen daquest fet. Tanmateix, limpacte daquest model s enorme a causa de la seva repercussi econmica: agrupa la majoria de consumidors i consumidores de productes esportius. Per ltim, el model instrumental s el que empra lesport amb una nalitat aliena a lesportiva. Lesport s considerat com un instrument per educar, per mantenir la gura, com a eina rehabilitadora... Tamb agrupa molta gent i les activitats i motivacions que pugui tenir sn molt variades. Les escoles, els gimnasos comercials i els centres de rehabilitaci sn algunes de les organitzacions que el conguren. Es legitima pels resultats assolits (integraci social, aprimar-se, recuperaci de funcions motrius, etc.). Els impactes poden ser tant positius com negatius. Entre els darrers, recordem tan sols els efectes devastadors per a la salut de lanorxia i la bulmia i, tamb darrerament, de la vigorxia5. La proposta que acabem de descriure no s lnica pel que fa als models que componen el sistema obert de lesport. Hi ha unanimitat a considerar aquest carcter heterogeni i divers de lesport; ara b, en el moment de parlar dels components daquest model hi ha posicionaments diferents. Aix, entre daltres, Martos i Salguero (2008) en proposen sis models (competici, espectacle, educaci/formaci, salut/benestar, recreaci i turisme), Willimczik (2007), tamb sis (professional, tradicional, vivencial, salut, distracci i presentaci) i Defrance i Pociello (1993) parlen de quatre funcions (integrativa/reglamentria, ldica, espectacular/comunicativa i educativa). Com ja hem comentat, per comprendre el mn variat i heterogeni de les persones que practiquen esport a Catalunya s important retenir el concepte de sistema obert de lesport.

5 Activitat feta principalment per homes amb la nalitat dengrandir la musculatura. La malaltia es declara quan, com en el cas de lanorxia i la bulmia, la persona interessada mai no est satisfeta dels resultats, no sap parar en el moment oport i pren productes perjudicials per a la seva salut.

16

2
A

Els comportaments davant lesport

quest captol analitza les actituds de la poblaci davant lesport; s a dir, tots aquells comportaments relacionats amb aquesta activitat: lloc ocupat per lesport en les activitats de temps lliure, inters per lesport, prctica daquesta activitat i les seves caracterstiques, la no prctica i labandonament en el cas de les persones que nhagin fet i ara no. Les opinions gaireb no sanalitzen, ens centrem ms en els comportaments. En captols segents entrarem en qestions ms subjectives tant pel que fa a les actituds prpies com a les opinions que es tenen daltres actuacions, en especial les del sector pblic.

17

Captol 2

2.1. Valoraci social de lesport: el lloc ocupat en el temps lliure i linters

esport s una de les moltes activitats que podem fer en el nostre temps lliure. Durant aquest temps, tenim moltes possibilitats i s important veure que lesport tant si es practica com si es mira s entre les deu activitats preferides. Aix ens dna una idea de la gran penetraci social daquesta prctica. Segons Lagardera (1991) vivim en una societat cada cop ms esportivitzada, on tot all que es relaciona amb lesport gaudeix de gran acceptaci social. Avui en dia, ser esportista o adoptar formes de vida esportives s percebut de manera positiva. A la taula 2.1. podem veure les activitats de temps lliure preferides per la poblaci de Catalunya i all que la gent voldria fer si fos possible. Ambdues informacions sn tils per veure el lloc ocupat per lesport en el temps lliure i la percepci social que sen t. De la taula es desprn la importncia social que tenen les activitats fsiques tant si sn despectacle com practicades. A ms de fer esport, en aquest grup hi podrem incloure lapartat de sortir al camp o anar dexcursi, activitat duta a terme per un 49,2% de les persones entrevistades. Aquesta importncia encara sembla ms gran si tenim en compte les respostes de la gent en demanar-li per all que desitjarien fer durant el seu temps lliure si fos possible. La dada s important per veure la valoraci social que es t de lesport. s ms difcil deduir si realment, en cas que fos possible, la gent faria ms aquestes activitats. En el camp de la sociologia se sap que no sempre les respostes als qestionaris relacionades amb desitjos es converteixen necessriament en comportaments reals. Tanmateix, en les respostes s que podem apreciar tamb la conscincia que s necessari dur una vida ms activa fsicament i fugir del sedentarisme que afecta la vida de fora persones, especialment en els mbits urbans.

18

Els comportaments davant lesport

La penetraci social de lesport tamb podem mesurar-la en linters que desperta (taula 2.2.). Un 64,9% de la gent diu que est molt o bastant interessada per aquesta activitat. La xifra s una mica superior a la resta dEspanya, on

19

Captol 2
descendeix a un 61,1%. Com veiem a la taula 2.3. lesport interessa a ms persones que no pas el practiquen; el nombre de practicants a Catalunya s dun 43%. Tot i que segons els resultats denquestes anteriors fetes pel conjunt dEspanya la dada sembla estabilitzada des dels inicis dels 90, s important perqu, ms enll de ser una activitat practicada, lesport t una penetraci social que abasta molts mbits. En els diferents captols daquest informe ho veurem.

2.2. La prctica de lesport

Catalunya practiquen un o diversos esports un 43% de les persones dentre 15 i 74 anys (taula 2.3.). El nivell de prctica s lleugerament ms alt que el de la mitjana espanyola, que s dun 36,9%. Tot i que, com hem explicat a la introducci, no es tracta denquestes fetes amb els mateixos qestionaris, les elaborades per la Secretaria General de lEsport tamb ens orienten sobre els canvis i, en aquest sentit, veiem que la prctica esportiva lany 1990 era dun 32,73%. Per tant, sense poder donar un ndex de creixement exacte, s que podem armar que entre aquesta data i el 2005 hi ha hagut al voltant dun 10% dincrement del nombre de persones que practiquen esport.

20

Els comportaments davant lesport

La gent que practica esport, per, ho fa amb relativa intensitat, ats que un 39,8% en fa tres o ms cops a la setmana i un 43% entre un i dos cops (taula 2.4.). Els percentatges de persones que ho fan amb menys freqncia o noms durant les vacances sn molt ms reduts (10,7% i 6,2% respectivament). Les diferncies amb Espanya sn considerables sobretot pel que fa a les persones que practiquen esport tres cops a la setmana o ms. A Catalunya aquesta xifra s un 9% inferior. La freqncia de prctica s una dada molt signicativa per mesurar el grau dextensi de lesport en una societat. No s el mateix que un 43% de les persones faci esport independentment de la regularitat poden fer esport noms de tant en tant que ho faci majoritriament entre un o ms cops a la setmana, com s el cas que analitzem. Mentre en el primer cas pot ser noms una activitat anecdtica, en el segon reecteix un hbit interioritzat i al qual es desitja donar continutat. Les informacions de qu disposem a les enquestes anteriors fetes per tot Espanya mostren un augment de les freqncies de prctica.

21

Captol 2

2.3. Les activitats ms practicades

a llista de les quinze activitats ms practicades reecteix amb tota claredat el sistema obert de lesport a qu ens referem en el captol introductori. Veurem com, junt amb els esports de tota la vida, noves activitats ara ja no tan noves hi apareixen. Des dels anys 80 la tendncia sha anat accentuant de manera que esports molt importants des del punt de vista federatiu el bsquet o latletisme, per posar alguns exemples no sn dels primers a ser practicats per la majoria de la poblaci. A la taula 2.5. hi trobem les activitats esportives ms practicades a Catalunya i a Espanya.

Sovint, en veure els resultats de les enquestes sobre prctica esportiva, les persones se sorprenen perqu tendeixen a creure que els esports ms practicats sn aquells dels quals ms se sent a parlar en els mitjans de comunicaci. Veiem que no s aix i que cal diferenciar molt b models esportius. La popularitat televisiva duna activitat no ha de ser equivalent al

22

Els comportaments davant lesport

fet que sigui la ms practicada. En realitat, podem veure que a Catalunya noms el futbol en totes les seves modalitats s popular en tots els sentits: surt a la televisi, la federaci s important, t acceptaci en el mn escolar i el practica un 22,9% de la poblaci. Per sobre del 10% de practicants hi ha esports que no disposen de federaci reconeguda ocialment (gimnstica de manteniment, aerbic, dansa, expressi corporal...) o daltres que tenen molts ms practicants que llicncies federatives (nataci, ciclisme). En el conjunt, de la llista dels quinze esports ms practicats ja apareixen alguns ms dels que tenen federacions importants i que, en general, sn ensenyats a les escoles (bsquet, atletisme, etc.). Tanmateix, segueixen sortint esports que tenen poc a veure amb lentorn federatiu (model de competici) i, en canvi, molt ms amb activitats executades per diversi amb les amistats o individualment (model expressiu o instrumental): s el cas del muntanyisme, el jogging, la pesca, etc. Les tendncies a Catalunya no sn diferents de les de la resta dEspanya. Cada cop ms el panorama dactivitats esportives que es duen a terme samplia i, proporcionalment, fa que el nombre de practicants vinculats a les estructures federatives disminueixi.

23

Captol 2
Per veure aquesta diferncia que hi ha entre esports ms practicats i esports que gaudeixen de ms importncia des del punt de vista federatiu organitzat, en denitiva hem elaborat la taula 2.6., en qu es comparen els esports ms practicats i els esports ms importants segons el nombre de llicncies federatives. Igual com es dna en daltres llocs, els ordres no sn coincidents. En termes de poltica esportiva de les federacions, el problema que sest plantejant s que comencen a notar aquesta competncia daltres activitats. El nombre de nens i nenes interessades pel medi competitiu no creix tot el que aquestes organitzacions desitjarien. I, encara ms, si en edats escolars tenen grups relativament nombrosos, en arribar a ladolescncia i entrar en letapa juvenil hi ha molts abandonaments. El sistema esportiu amplia les seves ofertes, sadapta a tota mena de gustos, ofereix alternatives al mn disciplinat i exigent de lesport de competici... de manera que molta gent jove sallunya daquest ltim. Amb aquesta observaci no volem dir que el mn de la competici estigui abocat a la desaparici ni molt menys. Es tracta, simplement, dalertar sobre els canvis en el panorama esportiu perqu les organitzacions responsables de lesport de competici elaborin estratgies encaminades a afavorir els i les millors, mitjanant programes de tecnicaci apropiats. Si abans la preparaci dels equips es basava en el nombre, ara potser cal comenar a pensar en poltiques ms racionals orientades a lassoliment de lxit esportiu (Escorsa & Maspons, 1996). Una altra perspectiva danlisi de les activitats esportives s examinar la freqncia amb qu sn practicades. En aquest cas, el que compta s la intensitat de la prctica. s una altra manera de comprendre aquest mn i les persones que en formen part. Lany 1968, Rodgers ja va fer un estudi per al Consell dEuropa en qu feia aquesta observaci (Rodgers, 1968). La trobava important per conixer els perls de prctica associats a cada esport. Segons ell, els practicants de molta freqncia poden ser persones molt ms

24

Els comportaments davant lesport

exigents, tenaos pel que fa a les seves demandes. Poden ser grups poc nombrosos per molt ben organitzats i amb capacitat de pressi. Veiem els resultats obtinguts a la taula 2.7. Els resultats que sobtenen sn ben diferents dels que hem vist a les taules anteriors. Esports que no sortien a les llistes en aquestes hi sn, i a linrevs. Rugbi, hoquei, musculaci, motociclisme i aerbic sn els cinc esports que tenen practicants que els executen amb freqncies ms elevades.

25

Captol 2
Aquesta revisi de les activitats ms practicades seria incompleta si no tingussim en compte dos tipus dactivitats ben diferents, per amb importncia social similar: ens referim a passejar i a les activitats daventura.

En el qestionari es demanava a les persones si, independentment de practicar esport o no, caminaven o passejaven ms o menys de pressa amb la intenci de mantenir o millorar la seva forma fsica. Els resultats els tenim a la taula 2.8. Com ja hem comentat a la introducci, si a les persones que fan esport hi afegssim les que passegen, el nombre desportistes augmentaria molt. I ms si tenim en compte que, de les persones que ho fan, un 58,5% passeja cada dia o gaireb tots els dies. La cincia mdica ja fa molts anys que diu que passejar s una de les activitats ms saludables que hi ha. Al nostre pas el passeig s una activitat molt apreciada.

26

Els comportaments davant lesport

De caire ben diferent per tamb importants sn les activitats daventura a la natura. La pregunta del qestionari no es referia simplement a anar a la muntanya o a la platja. Se centrava ms aviat en les anomenades activitats daventura que, encara que controlades, comporten un cert risc. En aquest sentit, es consideraven activitats daventura a la natura el trekking, el salt de pont, la corda elstica, la baixada de barrancs, etc. A la taula 2.9. es pot veure labast social daquestes activitats.Noms un 19,4% de les persones que fan esport diuen que fan activitats daventura. La xifra no s excessivament elevada. Ara b, com veurem en el segent captol, sn activitats preferides per la joventut i sn reclam de moltes agncies turstiques; per tant, cal pensar en desenvolupaments futurs (Olivera & Olivera, 1995). I aix en dos sentits. Duna banda parant atenci en el risc que tenen. Les mesures legals establertes per la Generalitat de Catalunya6 fan que la direcci daquestes activitats estigui en mans de persones qualicades que garanteixen les condicions de prctica en condicions de mxima seguretat. I tamb nhi ha daltres que eviten riscos pel que fa a la degradaci del medi natural7. Daltra banda, sn activitats molt atractives per a la poblaci turstica, que a Catalunya s fora nombrosa. En realitat, no sabem exactament el nombre de persones que practiquen aquestes activitats ats que lenquesta noms ha tingut en compte les persones residents i no la poblaci visitant. A la taula 2.10. es poden veure els medis de prctica.

Llei 3/2008, de 23 dabril, de lexercici de les professions de lesport (http://www16.gencat.net/esport/ professionsesport/index.htm). 7 Llei 3/1998, de 27 de febrer, dintervenci integral de ladministraci ambiental. Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matria de medi ambient i de modicaci de les lleis 3/ 1988 i 22/2003, relatives a la protecci dels animals de la Llei 12/1985, despais naturals, de la Llei 9/1995, de laccs motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procs dadequaci de les activitats dincidncia ambiental.

27

Captol 2
Cal veure que es reecteix una tendncia igualitria en tots aquests medis tant pel que fa a Catalunya com pel que fa a Espanya. No existeixen grans diferncies, i destaquen per sobre de la resta les activitats a terra, seguides de lluny per les activitats realitzades al medi aqutic.

2.4. Lorganitzaci de lesport

n el grau dorganitzaci o no de les activitats esportives s on podem apreciar amb ms claredat els canvis que shan produt en el sistema esportiu. Far uns trenta anys era difcil imaginar la prctica de lesport sense la vinculaci a un club. Ara el panorama ha canviat molt. Els clubs segueixen existint i compleixen les seves funcions per a determinats pblics. A ms a ms, per, hi ha gent que practica esport pel seu compte, a lescola, en un gimns comercial, etc. Alhora que el sistema esportiu sha diversicat, el seu marc organitzat tamb ho ha fet.

La majoria de les persones (63,7%) practiquen pel seu compte (taula 2.11.). En una organitzaci (club, associaci, gimns privat, club municipal...) ho fan un 32,8%, i a lescola o a la feina, un 2,7%.

28

Els comportaments davant lesport

Aquesta individualitzaci de la prctica tamb es reecteix en la manera de fer esport: un 25,9% de la gent el fa gaireb sempre sola i un 43,5% amb amistats (taula 2.12.). De les dues taules es desprn una conclusi important: a ms de parar atenci a la gent que practica esport en lentorn dels clubs i les federacions, tamb cal fer-ho en els mbits no organitzats. Segons Heinemann (1997), aquesta individualitzaci de lesport contemporani enfronta la gesti esportiva a nous reptes: lorganitzaci de la no-organitzaci. Aix, si la gent surt al mar o va a la muntanya massivament, cal tenir els serveis de seguretat apropiats, una regulaci sobre les zones que es poden freqentar o no, protegir les rees dinters ecolgic, decidir si semprenen opcions de desenvolupament sostenible o no, etc.

29

Captol 2
Examinem ara amb ms profunditat les caracterstiques de lesport organitzat. Segons la taula 2.13. lesport de forma organitzada es pot practicar de quatre maneres: com a soci o scia en un club, en gimnasos comercials, com a persona abonada a una associaci municipal o a una associaci privada. Com veiem, no tothom fa esport en el marc dun club. Pertanyen a aquest tipus dorganitzaci un 22,4% de les persones que fan esport. A lenquesta

30

Els comportaments davant lesport

tamb hi ha una dada important pel que fa a la relaci amb els clubs: hi ha un 13,5% de persones que abans hi pertanyien i ara no. Amb aquestes dades es pot fer una reexi sobre les funcions que compleixen els clubs esportius. Sovint, sha vist el club esportiu com un lloc de relaci, de sociabilitat. Aix ho diuen les persones que hi pertanyen (taula 2.14.): Pots relacionar-te amb moltes persones (26,2%) i Hi trobo amistats (25,8%). Ara b, les persones que no en formen part o que els han abandonat hi veuen daltres pegues (es perdia el temps, em treia temps per la feina, no s necessari pertnyer a un club, no magrada estar associat...). Amb aquestes respostes el que veiem s que la funci de relaci no s la que sembla fer atractius els clubs. Si mirem les principals raons que les persones donen per formar part dun club (fer esport amb regularitat, bones installacions, aprenentatge de les tcniques i les normes...), a ms del mn de relacions que el club proporciona, hi veiem la recerca duna certa manera de fer esport ms lligada a la concepci tradicional. Possiblement ladhesi al club t sentit quan es vol fer esport daquesta manera i quan en una etapa de la vida la persona vol participar en competicions. Llavors, el club s lentorn adequat per satisfer les seves aspiracions.

Finalment, en la mateixa lnia de reexi podem veure el nombre de persones que tenen llicncia federativa i participen en competicions. Els resultats no fan altra cosa que conrmar els anteriors: lesport de competici, vinculat a clubs i federacions, s una expressi, per ni molt menys lnica, del complex sistema esportiu contemporani (taules 2.15. i 2.16.).

31

Captol 2

2.5. La no prctica i labandonament de lesport

n aquesta primera aproximaci als comportaments esportius s bo tenir una idea acurada de la proporci de gent que no practica esport i de la que, tot i haver practicat esport en algun moment de la seva vida, ho ha deixat de fer. Com viem a la taula 2.3. hi ha un 56,8% de persones que no fa esport.

32

Els comportaments davant lesport

Tot i que, com tamb hem vist, aquesta activitat s de les ms apreciades en el temps lliure, hi ha persones que en prefereixen daltres. Si el ventall dactivitats esportives sha ampliat molt, no podem oblidar que tamb ha estat el cas per a les altres activitats del lleure: cultura, teatre, viatges, restaurants... Les ofertes de consum durant el temps lliure sn innombrables. Aix no obstant, no podem oblidar una altra dada que potser encara s ms interessant que la de no practicants. Es tracta de la gent que diu que ha practicat esport i que no ho fa en lactualitat. Segons lenquesta es tracta dun 28% de la poblaci dentre 15 i 74 anys. s important conixer les seves intencions futures; s a dir, si encara que ara no practiquin esport desitgen fer-ho ms endavant. Aix s molt important de cara a les previsions de loferta esportiva. Trobem la resposta a la taula 2.17. Un 38,7% est segur o gaireb segur que tornar a practicar esport, un 15,3% est dubts i el 44% est segur o gaireb segur que no tornar a fer-ho. Hi ha, per tant, una proporci elevada de persones que, tot i constar com a no practicants, sn persones que shan de tenir en compte des del punt de vista de les ofertes. Des de fa temps, sabem que la relaci amb la prctica esportiva no es pot classicar entre qui fa esport i qui no. Hi ha tot un ventall intermedi de situacions en qu no es pot dir si les persones sn esportistes o no. s ms, en el curs duna vida, es poden donar situacions dapropament i distanciament respecte a la prctica esportiva. Per denir aquest fenomen hem parlat ditineraris esportius (Puig, 1996). Segons les incidncies de la socialitzaci de les persones, la seva relaci amb lesport pot variar. Posem, per exemple, el cas del noi o la noia joves que comencen estudis universitaris. De sobte la vida ordenada de lensenyament secundari canvia i senfronten a la necessitat dorganitzar el seu temps, tenir cura de les seves obligacions, dedicar moltes hores destudi, conixer noves persones... Tot aix pot dur-los a una situaci provisional dabandonament esportiu que no ha de ser denitiva. En aquest sentit, tal com veiem a la taula 2.18., moltes de les persones que ara no practiquen esport nhavien practicat

33

Captol 2

durant bastant de temps: un 52,2% ms de 6 anys. Tot fa pensar que la intenci de tornar-ne a fer sigui ben certa i que, quan reorganitzin la seva vida, la facin realitat. Tot i aix, i tornant a la taula 2.17., crida latenci que el nombre de persones que estan segures de no tornar a fer esport s una mica ms elevat a Catalunya que no pas a Espanya (24,1% respecte a 21,4%). Ens sembla una dada a tenir present, sobretot si es repets en el curs de diverses enquestes.

2.6. A manera de recapitulaci intermdia

rribats al nal daquest captol, fem una recapitulaci dels resultats principals que sen desprenen.

La primera qesti que cal destacar s la penetraci i la valoraci social positiva de lesport tant si es practica com si no. Fer esport i veuren forma part de les quinze activitats preferides amb qu la poblaci de Catalunya ocupa el seu temps lliure. Lesport s molt apreciat, qesti que tamb veiem en linters

34

Els comportaments davant lesport

que desperta: un 64,9% de la poblaci hi est molt o bastant interessada, independentment de si el practica o no. El nombre de practicants entre els 15 i els 74 anys ascendeix a un 43%. La freqncia de prctica s gran ats que ms dun 82,8% fa esport com a mnim un cop a la setmana o ms. Tamb hem vist que hi ha un petit increment respecte a anys anteriors. El ventall dactivitats practicades s molt ampli. Sobresurten les de caire ms recreatiu i menys formal. En aquest sentit, no hi ha coincidncia entre els esports ms practicats per la poblaci i els ms importants des del punt de vista federatiu. Lesport organitzat i de competici acull un percentatge petit de practicants. No es pot dir que sigui un mbit amb tendncia a desaparixer, per ha deixat de ser lnic i es troba amb altres ofertes que li fan la competncia. Els clubs i les federacions han de saber racionalitzar les seves actuacions per tal de nodrir els seus equips; altrament, els candidats i candidates potencials se sentiran atretes per daltres possibilitats. La prctica associativa afecta un 22,4% de les persones que practiquen esport. Els clubs i les associacions semblen tenir un carcter ms instrumental; s a dir, shi adhereixen quan es vol practicar esport amb correcci tcnica i competir. El nombre de persones que no practiquen esport s dun 56,8%. Queda clar que, malgrat lmplia penetraci social de lesport, hi ha persones interessades en daltres ofertes del temps lliure. Ara b, dins daquest grup hi ha persones que abans havien fet esport i ara no, algunes armen amb seguretat que tornaran a fer esport quan puguin i daltres estan segures que no. Tant en un cas com en laltre, cal trobar els motius que les han allunyat de lesport i fer el possible perqu shi tornin a apropar si s el seu desig. Esbrinarem aquests motius en el captol 4, dedicat a les opinions sobre lesport.

35

36

Diferncies i desigualtats en els comportaments davant lesport

El que hem escrit al captol anterior no reecteix completament la realitat dels comportaments esportius a Catalunya. Dna compte de tendncies generals per no atn les particularitats que hi puguin existir, i aquest s lobjectiu daquest captol. Totes les recerques que shan fet ns ara sobre comportaments esportius de la poblaci han mostrat repetidament que, segons el gnere, ledat, el nivell destudis i la grandria del municipi on es viu, hi ha diferncies entre les persones, en alguns casos molt grans. Cada una daquestes variables reecteix posicions socials diferents. Si som homes o dones tenim maneres de fer diferents i les expectatives socials envers nosaltres tamb ho sn. El mateix passa amb ledat: una persona jove viu una etapa de descobriment, darmaci, mentre que una de gran mira de gaudir del que ja sap que s important per a ella i daprotar-ho tants anys com pugui. Tant en un cas com en laltre, tamb hi ha diferncies, segons el nivell dinstrucci.

37

Captol 3
Aquesta s una variable que determina molt el que el socileg francs Pierre Bourdieu anomena el gust; s a dir, aquelles coses menjar, viatjar, vestir, etc. que ens agraden fer. Veurem com lesport forma part daquests gustos i, segons els nivells dinstrucci, agrada ms fer-ne o no. Finalment, tamb se sap que segons la grandria del municipi on visquem els comportaments davant lesport varien. I no noms perqu en pobles petits, per exemple, hi hagi ms espais lliures on poder anar a crrer i a les ciutats no. En cada una daquestes formes dhbitat es generen uns ritmes de vida, uns costums, que marquen les maneres de fer en lesport i en totes les activitats socials. Les variables sociodemogrques de qu parlem (sexe, edat, nivell dinstrucci, lloc de residncia, entre daltres) actuen de manera interdependent i donen lloc a oportunitats daccs desiguals a la prctica esportiva. El que interessa destacar daquest fet no s que hi hagi persones que no fan esport pot passar que tinguin altres interessos sin que, a causa de les seves condicions de vida inudes per les variables esmentades i la percepci del mn que han adquirit en el si daquestes condicions, no tenen oportunitats de fer esport en cas de voler-ne fer o ni tan sols arriben a saber si en volen fer. En aquest cas, ja no hem de parlar simplement de diferncies sin de desigualtats socials en laccs a la prctica esportiva. Aquestes desigualtats sn un repte al qual les poltiques pbliques han de fer front; cal intentar que totes les persones tinguin igualtat doportunitats davant la prctica esportiva. En els apartats segents analitzem les diferncies i desigualtats en els comportaments esportius tenint en compte les variables esmentades. En cada cas destacarem els aspectes ms rellevants tot seguint el mateix ordre de presentaci que en el captol anterior.

38

Diferncies i desigualtats

3.1. Homes, dones i esport: les diferncies segons el gnere

n sociologia es diferencia entre sexe i gnere. Quan es parla de sexe es fa referncia a les diferncies biolgiques, mentre que el concepte de gnere sempra per parlar dall que socialment sespera o es considera que ha de ser un home o una dona. El gnere, per tant, s una construcci social.

39

Captol 3
En totes les societats i al llarg de tota la seva histria shan tingut expectatives diferents en relaci amb els homes i les dones. Llavors, la manera com els uns i les altres han estat educats i educades ha estat diferent. Els nens i les nenes no han rebut els mateixos estmuls, consells, instruccions, valors, normes de comportament... en el curs del seu procs de socialitzaci. I aix, durant molts anys, segles. A ms, gaireb sempre les dones han estat considerades com a sser inferiors i dominades pels homes. Encara avui hi ha situacions dextrema opressi per a les dones, les quals els provoquen sofriments enormes. Sortosament, al nostre pas la situaci de les dones en general encara hi ha malaurades excepcions ha anat millorant en els darrers temps. Les lleis reconeixen el dret a la igualtat i, des de les institucions i la mateixa societat civil es fan esforos perqu sigui una realitat. Ara b, potser per segles de socialitzaci diferenciada, lassoliment de la igualtat no vol dir que, de sobte, homes i dones es comportin igual. Els seus sistemes de valors, les seves maneres de fer, els seus gustos, les seves prioritats... sn molt diferents. s bastant corrent que es parli de cultura masculina i de cultura femenina (Simmel, 1999; Brullet, 1996). Doncs b, quan analitzem les dades referides al comportament davant lesport dhomes i dones hi trobem reectides aquestes diferenciacions. Al grc 3.1. i a la taula 3.1. shan recollit les ms importants i a les pgines que segueixen les comentem8. Gaireb a cada una de les variables que hem triat per fer la comparaci hi ha diferncies signicatives. Del conjunt es dedueix que el mn de lesport dels homes s ben diferent del de les dones. En efecte, el primer aspecte que ho conrma s linters per lesport: hi ha ms homes (78,6%) que no pas dones (50,9%) que diuen que sinteressen molt o bastant per aquesta activitat. Aix, si en el captol 2 viem que lesport t una gran valoraci social, entre daltres coses per linters que la poblaci hi t, cal que matisem parlant sobretot de linters que hi tenen els homes. Una cosa semblant passa amb la prctica de lesport. El fet de dir que un 43%

8 Algunes de les taules daquest captol sn molt denses. Per aix, quan ha estat el cas, hem decidit posar-les al nal per tal dalleugerir la lectura del text.

40

Diferncies i desigualtats
de la poblaci de Catalunya fa esport s apropiat per fer clculs generals per, en la perspectiva duna poltica esportiva, s indispensable saber que els homes practiquen ms esport (48,8%) que les dones (37%). En conseqncia, lndex de no prctica s molt ms elevat en elles (62,8%) que no pas en ells (51%). Lesport encara s una activitat ms masculina que femenina. Si es vol que les dones gaudeixin daquesta activitat, cal fer programes especcs que atenguin les seves escales de valors i percepcions del cos. En el captol segent, on parlem de les opinions respecte a lesport, podrem aprofundir en les que tenen homes i dones.

41

Captol 3
Ara b, al nostre entendre, ms important que les diferncies quantitatives sn les qualitatives. La dada, tamb molt important per encarar la promoci de lesport femen, s que, quan les dones accedeixen al mn de lesport, ho fan segons all que han interioritzat durant el seu procs de socialitzaci i no pas imitant les maneres de fer dels homes. Un dels exemples ms clars sobre aquestes diferncies qualitatives s el tipus dactivitats ms practicades (taula 3.2.). Fora del cas de la nataci que s el primer esport practicat per les dones i el segon pels homes hi ha poca coincidncia. Les preferncies dels homes, a ms de la nataci, es distribueixen entre el futbol (21,1%), el ciclisme (24,1%), el muntanyisme (18,1%) i el futbol sala. Per contra, les dones tenen uns gustos molt menys variats ats que la gran majoria de practicants es concentren, a ms de fer-ho en la nataci, en laerbic, la rtmica, la dansa, lexpressi corporal i la gimnstica de manteniment. Llavors, el fet de dir que el segon esport ms practicat a Catalunya s el futbol (taula 2.5. del captol 2) no acaba de ser del tot cert perqu s una activitat prcticament ignorada per la majoria de dones. Per parlar amb precisi cal dir que s lesport ms practicat pels homes i que, fora dexcepcions, noms els atrau a ells. Si ens xem en les activitats preferides per les dones, veiem que totes tenen trets comuns: expressivitat, harmonia corporal, component musical en molts casos, no orientades a la competici i s en canvi a la salut o a lesttica. Aquests aspectes tenen molt a veure amb els valors incorporats en el procs de socialitzaci; sn denitoris per a les seves opcions esportives. Passa el mateix amb els homes: educats ms per competir amb els altres i la necessitat dassolir lxit, prefereixen esports competitius on hi hagi guanyadors i perdedors; s all que han aprs, s el que sels ha fet valorar. En la mateixa lnia de reexi podem entendre per qu les dones caminen i passegen ms que els homes (60% respecte a 46%). Passejar no t una ta concreta: consisteix a caminar tot fent petar la xerrada, s una activitat fsica de sociabilitat. No consisteix a conversar ordenadament sin ms aviat a fer

42

Diferncies i desigualtats
passar lestona tot xerrant de les coses quotidianes. Sovint es combina amb el fet danar al cementiri a deixar ors pels que ja ens han deixat, recollir unes quantes herbes per a cuinar, passar per la farmcia a buscar unes medicines encarregades o aturar-se a lambulatori perqu ens donin les receptes de la setmana. Tot aix s habitualment fet per les dones. Per ltim, tot i que com ja viem al captol anterior linters i la participaci en competicions s molt escs en el conjunt de la poblaci, en el cas de les dones aix encara saccentua ms. El mateix passa amb la possessi duna llicncia federativa: 21,1% dels homes i 4,1% de les dones. La socialitzaci diferenciada tamb representa que els ritmes de vida sn diferents. Els homes acostumen a tenir-los ms ordenats perqu els imprevistos de la famlia sn en general responsabilitat de les dones. A ms, els temps disponibles varien: els homes solen treballar durant tot el dia i els vespres sn els moments apropiats per a la prctica esportiva. Les dones sobretot les mestresses de casa, en canvi, aproten per fer-ho quan la famlia no s a casa, s a dir, als matins o a primera hora de la tarda; els vespres cal ser a casa. Tot plegat explica diferents actituds respecte a la manera com es fa esport Ladhesi a un club demana una mena de comproms que no sadiu gaire amb els ritmes de vida de les dones, sobretot les que tenen una famlia. Duna banda, els clubs acostumen a oferir activitats a horaris poc exibles. Si apareix un imprevist (dentista, parent malalt, carta certicada a correus...) s difcil mantenir la regularitat en la participaci. Va millor practicar per compte propi en un lloc on es pugui anar a qualsevol hora. Dacord amb aquest raonament veiem que, tot i la baixa participaci en clubs i associacions que comentvem al captol 2, la diferncia entre els homes i les dones s prou important: 28,5% respecte a 15,1%. Aix mateix la tendncia a practicar pel

43

Captol 3
seu compte s lleugerament ms elevada entre les dones (68,3% enfront de 63,7%). El resultat de tot aix s que, segons on anem, trobarem ms homes o ms dones: al mat, en una piscina municipal, hi haur moltes dones i homes grans ja jubilats; en un gimns privat al migdia, dones benestants; en un camp de futbol al capvespre, homes joves, i en una pista de futbol sala tamb al capvespre, grups dhomes que han sortit de treballar i que fan un partit amb els seus amics abans de tornar cap a casa. Encara dues dades que ens ajuden a entendre els mns esportius dels homes i les dones. Es tracta de la freqncia de prctica i la disposici de tornar a practicar per part daquelles persones que han deixat de fer-ho. Pel que fa a la prctica dun cop o ms a la setmana, s molt similar entre homes i dones (83,1% dels homes respecte a 82,3% de les dones). s a dir, tot i que siguin menys les que participen en les activitats esportives, quan ho fan, s amb una regularitat similar als homes. Un cop enquestades les persones que han deixat de fer esport, hi ha molts ms homes que no pas dones que estan segurs de no voler tornar a practicar esport (28,5% enfront de 19,4%). Llavors, lluny de creure que la prctica esportiva no agrada a les dones, el que cal entendre s que els agrada molt, per no la mateixa que als homes. Resumint: lanlisi de la prctica esportiva des de la perspectiva del gnere enriqueix molt la comprensi daquest fenomen. Permet veure matisos que, en una anlisi generalitzada, no apareixen. En essncia, tot i que hi ha tendncies de caire general (valoraci social de lesport, tendncia a la recreaci, individualitzaci i diversicaci de les prctiques...), homes i dones projecten en lesport els valors i formes de comportament que han interioritzat en el curs del seu procs de socialitzaci. Ja no es pot considerar que lesport sigui cosa dhomes. Ara b, laccs de les dones a aquesta prctica ha tingut com a conseqncia que sanessin congurant cultures esportives diferenciades, una de masculina i una de femenina. En realitat, aquest fet, aix com els similars que

44

Diferncies i desigualtats
descriurem en els apartats segents, sn el motiu de lexistncia del sistema obert de lesport a qu ens referem en el captol 1. I la conseqncia prctica que sen desprn s que atendre els desitjos de la poblaci, vol dir fer accions diversicades que tinguin en compte tots els collectius interessats de manera diferent per, en qualsevol cas interessats en la prctica esportiva.

3.2. A cada edat un esport i una manera de fer-lo

a variable edat tamb determina comportaments diferenciats davant la prctica esportiva. Tanmateix, no sha de caure en lerror de creure que aix s a causa de les variacions biolgiques del cos. El tema s molt ms complex i tamb t a veure amb la situaci que la persona viu segons letapa de la vida en qu es troba i amb les oportunitats que cada generaci ha tingut de fer esport o no. Lenquesta ha tingut en compte la poblaci entre 15 i 74 anys. Podem agrupar aquestes persones en tres cicles vitals ben diferents: joventut, etapa adulta i tercera edat. A la nostra societat la joventut sestn aproximadament entre els 15 i els 29 anys, la vida adulta dels 29 anys als 65 anys i a partir daquest moment comena lanomenada tercera edat. Ledat cronolgica, per, noms s orientadora, el que compta sn les situacions especques a les quals la persona senfronta a cada moment de la seva vida. Ser jove s, des dun punt de vista sociolgic, una etapa de transici entre la infncia i la vida adulta (Casal et al., 1989; Mosquera & Puig, 1998). s un moment durant el qual el noi o la noia han de prendre moltes decisions, que seran determinants per la resta de la seva vida: estudiar o treballar (amb el risc denfrontar-se a latur), crear-se un propi entorn damistats, enamorar-se, iniciar una vida de parella, en alguns casos donar resposta a prctiques socialment no tolerades (droga, delinqncia...), etc. Normalment es considera que aquesta

45

Captol 3
etapa de transici nalitza amb la primera fecunditat. Fora de circumstncies inesperades, quan una persona t una criatura sol ser el moment en qu considera que t prou estabilitat per dur-la al mn. La joventut s, doncs, un moment de descobriment, dincerteses, de provar moltes coses per saber quina conv, de canvis bruscos... Letapa segent, en canvi, malgrat la creixent inseguretat dels sistemes de vida contemporanis, s ms estable. Sacostuma a tenir unes ocupacions (treball, tasques de la llar, collaboraci voluntria en una associaci...), una manera de viure (en parella, sol o sola, amb criatures o sense...) i uns gustos. Els canvis no sn tan grans ni sobtats i es tendeix a voler mantenir la vida que es duu. Finalment, amb la jubilaci, les persones entren en un nou cicle vital. Encara que no shagi treballat, la jubilaci afecta tothom. s el cas ja conegut de les mestresses de casa que viuen la jubilaci dels seus marits. Lentorn familiar es veu afectat pel canvi en el mode de vida dun dels seus membres. Cada cas s diferent per poden haver-hi depressions, incomoditat per tenir el sentiment que shan perdut espais dautonomia, temps buits que shan de tornar a emplenar, etc. A ms, amb el pas dels anys, es va accentuant lenvelliment corporal, la soledat perqu els lls i lles han marxat de casa o perqu la parella mor, les persones de la mateixa generaci tamb, etc. Tot plegat s un moment molt diferent dels anteriors. En tots els casos, la manera com lactivitat esportiva sarticula en el cicle vital que sest vivint canvia molt. En la joventut, pot passar que sabandoni perqu shan iniciat els estudis universitaris i la persona va molt enfeinada. En letapa adulta lesport pot ser una activitat que uneixi la famlia, i a la tercera edat pot fer que, tot fentla, hom se senti millor tant fsica com anmicament. Les dades de lenquesta reecteixen aquestes variacions. A banda que els cicles vitals siguin diferents, les persones que els viuen tamb ho sn pels moments generacionals que han viscut. Molt sovint es diu que la gent gran no fa esport perqu ja no t condicions per a fer-ho. Aquesta s una interpretaci errada en la majoria dels casos. Si aix fos cert, voldria dir que

46

Diferncies i desigualtats
abans nhavien fet. En realitat, el que veiem s que entre els grups dedat ms grans la proporci de persones que mai ha fet esport s molt ms gran que entre els ms joves. A Catalunya, per exemple, en aquesta situaci hi ha un 38,2% de persones entre 15 i 24 anys i un 68,8% entre 65 i ms. Llavors, si la gent gran no fa esport no vol dir que hagi deixat de fer-lo, sin que mai nha fet. Es tracta encara de generacions que varen viure la postguerra, moment durant el qual les oportunitats de fer esport foren molt minses. En canvi, entre els grups ms joves aquestes oportunitats shan anat ampliant. Aix, segons lenquesta sobre hbits esportius de la poblaci juvenil espanyola feta per Garca Ferrando lany 1992 (ja nhan passat molts, danys), un 96% de la gent jove entre 15 i 29 anys havia tingut classes deducaci fsica durant la seva etapa descolaritzaci obligatria (Garca Ferrando, 1993: 77). Podem discutir si shavia fet correctament. Tanmateix, no hi ha dubte que les oportunitats esportives daquesta generaci han estat molt ms elevades que les dels ms grans. De fet, una observaci acurada de les enquestes fetes a Espanya permet veure que, si lhbit esportiu sadquireix, les persones el mantenen al llarg de la seva vida (Mosquera & Puig, 2002: 113-132). Hi poden haver moments daturada abandonaments temporals per la tendncia s que siguin transitoris. En el grc 3.2. hem destacat els trets que ms diferencien els comportaments esportius de les persones segons els grups dedat que shan tingut en compte durant la realitzaci de lenquesta i que saproximen als cicles vitals de qu

47

Captol 3

hem parlat. Encara que amb diferncies, linters per lesport s ms elevat que la prctica i no hi ha gaire diferncia entre els diferents grups dedat. La valoraci social de lesport a qu ens referem al captol 2 es conrma. Les diferncies generacionals sn paleses pel que fa a la prctica esportiva.

Fins els 44 anys la prctica dun o diversos esports s superior al 40%. En canvi, a partir dels 45 anys es comena a reduir, ns arribar a un 25% entre els 55 i els 64, i entre les persones de 65 a 74 anys torna a augmentar ns a un 30%. En conseqncia, els ndexs de no prctica sn molt ms grans entre

48

Diferncies i desigualtats
els grups dedat ms avanada. La gent de 44 anys i ms jove va nixer a partir de nals dels 50. El moment ms dur de la postguerra havia acabat i les famlies podien destinar una part dels seus recursos a les activitats de lleure, lesport, pel que ens interessa. Cada cop hi hagu ms ofertes i, sobretot a partir de les primeres eleccions municipals de 1979, laccs a lesport fou un dret reconegut i fet realitat. Les persones que ara tenen 44 anys en tenien en aquell moment 15, edat privilegiada per sentir-se atret o atreta per lactivitat esportiva. Si a lescola no havien tingut oportunitats de conixer lesport, les tingueren a travs de les nombroses ofertes que sorgiren en aquell moment. En canvi, les persones ms grans visqueren una joventut durant un perode de ms mancances i les possibilitats, aix com els mitjans, de fer esport eren molt ms redudes. No hi pogueren accedir. Ara b, vol dir aix que lesport no els agrada? Rs ms lluny de la realitat si ens guiem pels indicadors que analitzem a continuaci.

Si hem vist diferncies pel que fa a linters i la prctica de lesport, no les trobem en la freqncia de prctica (taula 3.5.). El grup que dna ndexs ms elevats s el de 45 a 54 anys; el 91,1% de les persones enquestades que fa esport, ho fa un cop o ms per setmana. Ara b, la freqncia de prctica s prou elevada en tots els grups, ns i tot el de persones de ms de 65 anys. Igualment, en les persones que abans practicaven esport i ara no, les actituds

49

Captol 3
pel que fa a tornar a practicar-ne o no segueixen una lgica en funci de ledat. Per exemple: estan ms segures de tornar a practicar esport les persones dentre 35 i 44 anys (37,9%) que les persones dentre 25 i 34 anys (28,6%). I estan gaireb tan segures de tornar a practicar esport les que tenen entre 25 i 34 anys (28,6 %) que les persones que tenen entre 55 i 64 anys (33%). Aquest darrer grup potser dubta ms que els altres de si tornar a practicar esport o no (67%) per, en canvi, no hi ha ning que digui que est segur de no tornar a fer-ho. Entre la gent ms jove (15-24 anys) hi ha en aquesta situaci un 13,5% de les persones. Pel que fa al grup de ms de 65 anys, la mostra s molt reduda i no ens atrevim a treure conclusions interpretatives. La conclusi que triem de les dades anteriors s que per fer esport no hi ha lmit dedat. s a dir, quan les persones han tingut loportunitat dadquirir lhbit esportiu durant la seva joventut, el mantenen amb el pas dels anys. s ms, molta gent gran ha comenat a fer-lo a edats avanades, quan sobretot les institucions pbliques iniciaren programes especcs per a aquest grup dedat. I el que sobserva s que, si aquests programes sn adaptats a les seves possibilitats biolgiques, els agraden i no deixen de participar-hi. Encara ms, lesport en grups de persones ja jubilades compleix funcions socialitzadores molt importants. Ajuda a recuperar lautoestima, permet mantenir una vida social, ajuda a millorar el benestar fsic... Llavors, ats la bona resposta que tenen els programes esportius per a la gent gran, s del tot recomanable que es mantinguin els que existeixen i sen cren de nous all on encara no existeixin. A banda de les diferncies quantitatives que hem esmentat en iniciar el pargraf, la manera de practicar esport en el curs de la vida va canviant. Podem explicar aquest fenomen sota el concepte que hem anomenat itinerari esportiu (Puig, 1996). Litinerari s el cam que segueix la persona en el curs de la seva vida. Un cam mai s lineal: t desviacions, pujades,

50

Diferncies i desigualtats
baixades, crulles... Doncs b, litinerari esportiu s aix i, segons el moment de la vida (les etapes), t unes caracterstiques o unes altres. Dins la tendncia general de triar nataci i practicar-ne sense competir, segons els grups dedat hi ha diferncies en la manera de comportar-se esportivament. Noms entre la gent ms jove trobem una presncia signicativa del que ms sajusta al model de competici que descrivem en el captol 2: futbol i bsquet. Aquests esports van desapareixent a poc a poc de la llista dactivitats ms practicades segons els grups dedat. En canvi, adquireixen importncia activitats ms adaptades a les caracterstiques biolgiques de la persona (excursionisme, gimnstica de manteniment, jogging...).

Cal destacar el comportament respecte al passeig (grc 3.3.) i les activitats a la natura. Tot i que passejar s una prctica estesa a la nostra cultura, adquireix ms importncia a partir de ledat adulta. Per contra, les activitats a la natura sn cosa de la gent jove. Aix, un cop analitzada la prctica esportiva segons ledat, obtenim noves informacions pel que fa al comportament esportiu de la poblaci. Tot i tenir present que les tendncies generals sn les descrites al captol 2, hi ha

51

Captol 3
qestions de mats que s important destacar: 1) la gent gran no deixa de fer esport quan se li dna loportunitat daccedir-hi i se li ofereixen programes adaptats a les seves particularitats biolgiques, i 2) la gent jove sent ms atractiu pel mn de la competici i els esports daventura.

3.3. Les persones amb nivells dinstrucci elevats incorporen ms lhbit esportiu
armaci que cont el ttol daquest apartat s laspecte que ms sobresurt en relaci amb els comportaments esportius segons els nivells dinstrucci. Les persones que tenen nivells dinstrucci ms elevats (estudis universitaris de grau mitj o superiors) sinteressen ms per lesport i en practiquen ms. Segons el grc 3.4. linters per lesport s dun 40% entre la gent sense estudis i dun 60% i 75% entre la que t estudis de grau mitj

52

Diferncies i desigualtats
o superiors respectivament. El mateix passa amb la prctica de lesport: noms un 12,5% de qui no t estudis en fa i a laltre extrem trobem que les persones amb estudis de grau mitj tenen un ndex de participaci esportiva del 55% i les destudis superiors dun 67,4%; en contrapartida, els ndexs de no prctica sinverteixen. Latractiu de lesport per als grups amb nivells destudis elevats tamb es veu en les persones que no fan esport per que nhavien fet. La seguretat de tornar a fer-ne s molt ms gran, la proporci de persones dubtoses s inferior i la seguretat de no fer-ne mai ms tamb. Aquesta relaci entre prctica esportiva i nivells dinstrucci elevats s un dels resultats que es repeteix amb ms fora a totes les enquestes que es realitzen sobre els hbits esportius de la poblaci. Per qu les persones amb nivells dinstrucci ms elevats fan ms esport que les que els tenen baixos? Per qu, davant dofertes gratutes i amb idntica disponibilitat de temps, aquests grups trien fer esport i daltres sestimen ms seure en un bar, fer ganxet, veure la televisi o anar al cinema? La resposta rau en el sistema de valors i percepcions del cos de cada collectiu. Entre els de nivells dinstrucci elevats sha interioritzat un sistema de valors en qu la vida activa, un cos lleuger, la natura, lalimentaci saludable i poc abundant i la prevenci de la malaltia ocupen un lloc de privilegi. Lesport es correspon amb tots aquests valors i contribueix a fer-los realitat. Lesport s reconfortant, demana sser actiu o activa, mant el cos en forma, sovint es fa a la natura, requereix una alimentaci que no atipi per que sigui energtica i sha demostrat a bastament que, fet amb mesura, s un dels mitjans ms adequats per a la prevenci de malalties. Aquesta activitat, per tant, cont tot un seguit de valors que sn els que regeixen els hbits de vida de les persones amb nivells dinstrucci elevats; no hi ha conicte entre els seus hbits de vida, els de la gent amb qui es relacionen i la prctica esportiva. Lavinentesa no s tan clara amb grups de nivell dinstrucci baixos. Potser perqu fan treballs que demanen ms inversi corporal tendeixen a valorar

53

Captol 3
el reps sedentari en el temps lliure, alimentar-se b s equivalent a menjar molt i la malaltia s considerada com una desgrcia que arriba contra la qual es pot fer poc. Cap persona negar els mrits de lesport i ms en un moment en qu socialment rep una valoraci molt positiva en una conversa. Ara b, si aquesta activitat no encaixa b en els hbits quotidians, interioritzats al llarg de tota la vida, s molt ms difcil que shi adquireixi un comproms regular malgrat que es tinguin moltes oportunitats per accedir-hi. Un resultat molt interessant s el referit a la freqncia de prctica. En aquest cas, no es pot parlar de diferncies segons els nivells dinstrucci. Hem vist com lactivitat esportiva sadiu ms amb els grups ms instruts. Ara b, tamb s molt important veure que, si la persona incorpora i mant lhbit esportiu, la freqncia de prctica s la mateixa amb independncia del nivell dinstrucci. I, probablement, les poques persones proporcionalment parlant amb nivell dinstrucci baix que fan esport veuen en aquesta activitat quelcom que els atorga una identitat i que pot ser una eina de mobilitat social. Alguns estudis (Laraa, 1986; Pociello, 1981; Clment, 1985) tamb han mostrat diferncies en relaci amb els tipus desports practicats. La majoria daquestes recerques es fonamenten en les teories de Pierre Bourdieu, segons les quals entre els grups socials es donen processos de distinci que es manifesten en el conjunt de gustos que tenen els uns i els altres (Bourdieu, 1998). Aix, si un grup de nivell dinstrucci elevat comena a practicar ciclisme de carretera pot passar que, si aquesta prctica es massica, sorienti cap a la de muntanya menys estesa i, per tant, viscuda com quelcom diferenciador. Es donen aix processos diferenciadors segons els que cada grup es distingeix respecte als altres mitjanant lesport que practica, la roba que duu, els viatges que fa, la msica que escolta... Amb les dades de qu disposem, a Catalunya no podem dir que aquests processos existeixin, almenys pel que fa als cinc esports ms practicats per

54

Diferncies i desigualtats
cada un dels grups analitzats. En tots els casos, la nataci forma part dels esports preferits i els altres (tennis, futbol, aerbic, manteniment, ciclisme, etc.) es reparteixen ms o menys de la mateixa manera. Certes diferncies potser es veuen en les activitats a la natura que, per ara, es veuen com quelcom nou, per tant, distintiu. Hi ha ms proporci de prctica a mida que els nivells dinstrucci seleven. Finalment, cal destacar que el passeig s lactivitat en qu els grups es diferencien menys. Amb petites diferncies es troba molt ests entre tothom; com ja hem vist en lanlisi de les dades generals, la poblaci de Catalunya laprecia i el practica molt. Per ltim, no observem diferncies importants en la manera de practicar esport. No hi ha una tendncia general que sobresurti un cop sanalitzen globalment els indicadors seleccionats. No sembla que el nivell destudis contrriament a ledat i el gnere sigui un factor diferenciador.

3.4. Grandria dels municipis i prctica esportiva

les primeres enquestes sobre els hbits esportius de la poblaci espanyola hi havia diferncies importants segons si la gent vivia en nuclis urbans o en aglomeracions ms petites. Lesport, des dels seus orgens, havia estat un fenomen urb i de zones industrialitzades. Ja a la darrera enquesta de lany 1995 sobservava que les diferncies shavien redut molt (Garca Ferrando, 1997: 74) i a la de lany 2005 es conrmen, de manera fora palesa a Catalunya. Ja no podem parlar de ciutat i camp com dues realitats antagniques. Els mitjans de comunicaci, les xarxes de transports i laccs a leducaci, sens dubte, han inut en qu els estils de vida siguin cada cop ms semblants. Al grc 3.5. i a la taula 3.6. hi ha els resultats de lanlisi dels comportaments davant lesport segons la grandria dels municipis. Linters per lesport oscilla entre el 14,4% en els municipis dentre 100.001 i 400.000 habitants i el 22,4%

55

Captol 3

en els municipis dentre 2001 i 10.000 habitants. Tamb trobem diferncies entre els municipis petits, on la prctica dun o ms esports s del 35%, i els municipis mitjans i grans, on la prctica s del 51,2% i 46,6% respectivament. Pel que fa a la freqncia, la manera de fer esport i la disposici o no per tornar a practicar esport entre aquelles persones que ara no en fan per que nhavien fet, no hi ha diferncies apreciables segons la grandria del municipi. Les diferncies ciutat-camp, que en poques passades donaven lloc a estils de vida molt diferenciats, es van reduint. Els tipus desports practicats sn similars, tot i que en poblacions dentre 10.001 i 50.000 habitants apareix el jogging, la dansa i lesqu com els esports

56

Diferncies i desigualtats
ms practicats. La participaci en activitats a la natura molt noves s ms elevada entre la gent dels petits municipis (35,4% enfront del 20%). Igualment, la prctica associativa s una mica ms elevada en municipis petits i mitjans. La prctica de competici disminueix progressivament: des dels municipis de menys de 2.000 habitants, amb un 14,6%, ns al 8,4% en municipis dentre 100.001 i 400.000 habitants. s agosarat parlar de perls esportius segons la grandria dels municipis i s possible que les diferncies que encara saprecien siguin els darrers vestigis de situacions passades. Tot fa pensar que encara es reduiran ms en el futur.

3.5. Recapitulaci

em vist com lanlisi dels comportaments davant lesport des de la perspectiva de les variables independents ens ha donat noves informacions. Si en el captol 2 ens hem pogut fer una idea clara de les tendncies generals, en aquest hem vist comportaments que sn especcs dun grup. Les actuacions en poltica esportiva tamb han de tenir en compte aquestes situacions particulars. Una de les nalitats principals de les organitzacions pbliques s atendre els interessos de tota la comunitat (Heinemann, 1998). I, a ms, en el nostre pas i pel que fa a lesport, aquesta responsabilitat queda reectida en larticle 43.3. de la Constituci de 1978, en qu com ja hem vist en el captol 1 es diu que los poderes pblicos fomentarn la educacin sanitaria, la educacin fsica y el deporte. Asimismo, facilitarn la adecuada utilizacin del ocio. Al nostre entendre, dues paraules poden sintetitzar les conclusions principals del captol: desigualtat i diferncia. Quan parlem de desigualtat ens referim al fet que certes variables actuen com a ltres discriminadors en laccs a lesport. Aix, sser dona, tenir ms de 55 anys o un nivell dinstrucci baix sn caracterstiques que no afavoreixen la incorporaci de lhbit esportiu. En el cas del gnere hem vist com els processos de socialitzaci de les

57

Captol 3
dones sintonitzen menys amb els valors tradicionals de lesport. Pel que fa a ledat, les generacions ms grans no tingueren oportunitat de fer-lo durant la seva joventut i, de grans, pensen que no s per a elles. No tenir estudis sembla que genera uns gustos entre els quals lesport t poca cabuda. Si aquestes variables actuen conjuntament s a dir, amb interdependncia el resultat s el duna persona que, pel seu perl sociolgic, t molt poques oportunitats de tenir alguna cosa a veure amb lesport. Seria el cas, per exemple, duna dona gran sense estudis. Ara b, les dades que ens proporciona lenquesta tamb ofereixen informacions que ajuden a entendre millor els grups en desigualtat de condicions i, en conseqncia, fer programes esportius especcs que els ajudin a accedir a lesport en cas que ho desitgin. Aix, el pblic principal de les activitats expressives i de manteniment sn les dones. En aquestes activitats hi participen regularment. Totes les experincies de programes adaptats a les particularitats de la socialitzaci femenina han gaudit de molt dxit. El mateix passa amb els programes per a la gent gran: si arriben a entendre que lesport tamb s per a ells i elles i loferta sadapta a les seves condicions biolgiques, els resultats tamb sn excellents. Finalment, calen accions globals perqu els grups amb menys nivells dinstrucci -que majoritriament tamb sn els que gaudeixen de menors recursos- adquireixin la competncia de gaudir de les ofertes a labast. Se sap que qui ms beneci treu de loferta pblica no sn els grups ms necessitats sin els que sn capaos saber llegir, entendre els codis comunicatius, orientar-se en les xarxes burocrtiques, etc. dentendren els mecanismes de funcionament. Tamb parlem de diferncia. Entre els grups que practiquen esport no hi ha comportaments homogenis. Encara que tothom estigus en igualtat de condicions seguirien tenint maneres diferents de fer. Tamb ho hem vist. Sobretot segons el gnere i ledat, la relaci amb la prctica esportiva s diferent.

58

Diferncies i desigualtats
Es prefereixen unes coses enfront de les altres, els horaris sn diferents, la vinculaci a les organitzacions tamb. Veiem, doncs, com la diversicaci del sistema obert de lesport a qu ens referem en el captol 1 i que hem observat en el 2 encara s ms evident en acabar aquest captol, durant el qual ens hem ocupat danalitzar els comportaments des duna perspectiva diferenciadora i doportunitats daccs a la prctica esportiva.

59

Captol 3

3.6. Taules complementries del captol

60

Diferncies i desigualtats

61

Captol 3

62

Diferncies i desigualtats

63

64

4
M

Opinions a lentorn de lesport

entre que en els anteriors captols ens hem ocupat dels comportaments davant lesport primer en general i desprs segons grups de poblaci en aquest sanalitzen les opinions que la gent t respecte a aquesta activitat. s molt diferent analitzar comportaments que no pas opinions, sobretot a partir de les respostes a una enquesta. Pel que fa als primers, el que es demana a les persones s que, mitjanant les preguntes, sobservin i diguin el que fan. En el cas de les opinions, la mateixa pregunta pot inuir en la resposta. Pot passar que la persona no tingui opini, que mai hagi pensat en una qesti determinada o que mai hagi tingut una experincia en relaci amb les preguntes que se li fan i, en canvi, davant diverses opcions de resposta i per no quedar malament davant qui lentrevista, es decideixi a contestar una de les possibilitats que se li ofereixen. Tamb es tendeix a contestar en funci dall que socialment es considera la resposta apropiada.

65

Captol 4
En molts casos una opini no es tradueix necessriament en un comportament determinat i, ns i tot, en una mateix qestionari com veurem en aquest mateix captol hi ha opinions contradictries. Tamb es pot considerar, per exemple, que una oferta s dolenta perqu sha sentit a dir i, en canvi, en el moment de gaudir-la, vari lopini que sen tenia. Tot i aix, lestudi de les opinions t el seu valor. Es poden crear corrents dopini que acabin tenint inuncia real en la vida quotidiana. Per exemple: a base de dir que lAdministraci no es preocupa de la ciutadania pot acabar passant que, malgrat grans esforos, treball eca i moltes realitzacions, hi hagi una opini generalitzada negativa en contra i que, en certa manera, sigui un fre per a la millora del benestar collectiu. La gent tamb pot pensar que les installacions esportives sn lluny de casa quan en realitat no s aix. Els sembla, per, que sn llunyanes perqu no tenen informaci de la qesti i ho han sentit a dir. En aquest sentit, tamb s bo conixer opinions per saber all que es coneix i es desconeix; llavors, si, per exemple, els judicis negatius es deriven dun desconeixement, es poden millorar els canals socials de comunicaci i fer canviar lestat dopini i la manera de percebre les ofertes. El captol sha dividit en tres grans apartats. En el primer es parla de les opinions subjectives que les persones tenen de lesport envers elles mateixes: motivacions, all que ms i menys els agrada, els motius per no practicar esport, etc. A continuaci, es tracten les opinions sobre lesport en la societat, s a dir, el que es creu que els altres pensen i fan en relaci amb lesport, all que caldria millorar, coses que es podrien fer... Finalment, dediquem un apartat a ls i les opinions respecte a les actuacions de les organitzacions pbliques: la consideraci que es t de les installacions i altres ofertes aix com ls que sen fa, el coneixement i la valoraci de les seves actuacions, el que haurien de fer i el que no, etc. Pretenem donar aix una visi ordenada de lestat dopini que la poblaci de Catalunya t envers lesport.

66

Opinions

4.1. La dimensi subjectiva dels comportaments davant lesport

n el captol anterior hem anat veient com cada cop prenen ms importncia activitats poc tradicionals, que la competici interessa i es practica poc i que la participaci en clubs s menor que altres formes ms individualitzades de fer esport. Aquests comportaments es reforcen amb les motivacions que tenen les persones per practicar-lo i all que ms i menys els agrada daquesta activitat.

En el grc 4.1. veiem els principals motius per fer esport. Els ms esmentats sn per fer exercici, per diversi, per millorar la salut i perqu agrada. Ara b, hi ha certes diferncies entre homes i dones. Per aix, a la taula 4.1., a ms del total, donem les dades diferenciant ambds sexes.

67

Captol 4

Tot i que hi ha tendncies generals, en lestructura de motivacions, homes i dones reecteixen els valors adquirits en el procs de socialitzaci. Aix, la preocupaci per fer exercici i mantenir la lnia s ms gran entre les dones que entre els homes. En ells, en canvi, la diversi i trobar-se amb les amistats t ms importncia. I encara que la competici s un motiu sempre poc esmentat, en el cas de les dones encara menys: cap de les enquestades diu que fa esport perqu li agradi competir. Aquestes prioritats tamb queden reectides a la taula 4.2., en qu hi ha les respostes que han donat les persones enquestades practicants desport o no respecte de la pregunta sobre el que ms i el que menys els agrada de lesport.

68

Opinions

Els aspectes ms valorats sn estar en forma, la diversi, la relaxaci, trobar les amistats, etc., i els que menys sn lesport professional, lestupidesa esportiva, el culte al campi, la competici, etc. Els valors ms apreciats sassocien molt ms al model expressiu i instrumental de lesport que no pas als altres. Els excessos que es donen en el mn professional i de lespectacle sn rebutjats per gran part de la poblaci.

69

Captol 4

Des de la perspectiva de les opinions resultat de les vivncies subjectives de certes experincies tamb t inters analitzar els motius de les persones que no practiquen esport o de les que ho havien fet i ara no. Com a raons primeres per no fer esport apareixen no li agrada (42,2%) i manca de temps lliure (41,4%) (taula 4.3.). Les raons ms esmentades en segon lloc sn la mandra (27,5%) i ledat (24,7%).

70

Opinions

Daltra banda, els motius principals pels quals la gent diu que ha deixat de fer esport sn, en primer lloc, sortir molt cansat de la feina o lestudi (41%) i en segon lloc mandra (20,7%), edat (12,6%) i salut (11,9%) (taula 4.4.).

71

Captol 4
En estudis duts a terme sobre les raons de la no prctica sha vist com el rerefons del problema sn la socialitzaci i la manera com inueix en les preferncies en el lleure i en lorganitzaci del temps per dur a terme les activitats escollides (Martnez del Castillo & Puig, 2002: 175-180). Noms en aquest context es pot entendre el sentit de respostes com manca de temps o acabar molt cansat de la feina o lestudi. Si b s cert que hi ha moltes persones amb jornades de treball molt ocupades i que, en algunes etapes de la vida, aix encara saccentua ms a causa dobligacions familiars especialment en el cas de les dones que treballen i tenen criatures petites, el que nalment compta sn les prioritats que es donen a lhora docupar el temps lliure de qu es disposa. A ms de lesport, existeixen moltes ms activitats que es poden realitzar: fer petar la xerrada, anar al caf, fer ganxet, anar al cinema, visitar les amistats, viatjar... Com ja hem vist en el captol 3, en qu analitzvem les diferncies en els comportaments esportius segons diverses variables, no tothom fa esport amb la mateixa intensitat i de la mateixa manera: hi ha collectius que, per la seva socialitzaci (les dones, la gent gran...), en fan menys. Llavors, quan diuen que no en fan perqu no tenen temps o perqu estan cansats o cansades, cal interpretar la resposta com que prefereixen fer altres coses; lesport no s la seva activitat preferida de temps lliure. Encara que tinguessin tot el dia lliure s molt probable que seguissin sense fer-ne ats que tindrien ms temps per a fer el que els agrada. Hi ha daltres collectius, en canvi, que tenen jornades de treball tamb molt ocupades i que, malgrat tot, sn capaos de gestionar el seu temps per dedicar una estona a la prctica esportiva. I, s ms, consideren que fer esport els descansa de la fatiga acumulada durant una jornada llarga de treball. Pel que fa a la manca dinstallacions, tamb s un tipus de resposta fcil que justica la persona pel fet de no practicar una activitat tan valorada socialment com s lesport. En lapartat 4.3. daquest captol tractem amb ms profunditat les opinions que es tenen en relaci amb loferta dinstallacions esportives i el tipus de contradiccions que es donen en els judicis que sen fan.

72

Opinions
Les respostes no magrada, no men varen ensenyar a lescola i ledat sacosten ms a situacions reals. En captols anteriors, per exemple, ja hem vist que la gent gran pot adquirir lhbit esportiu en edats avanades si t ofertes de programes adaptats a les seves caracterstiques biolgiques. En aquest cas, el seu distanciament de lesport t a veure amb el moment generacional que va viure i la manca doportunitats per a fer-ne. I no magrada s una resposta ben clara: la persona prefereix fer altres coses i no t cap problema a contestar que lesport no li agrada encara que sigui una prctica valorada socialment.

4.2. Lesport en la societat

enquesta t un seguit de preguntes referides a opinions que les persones tenen respecte de lesport en general o algunes de les seves manifestacions en la nostra societat. La tendncia, un cop ms, s que hi ha una valoraci positiva daquesta activitat, hi ha hagut una millora considerable respecte a temps anteriors i es dna ms importncia a lesport a labast de tothom i no tant a la seva dimensi competitiva o despectacle. Un 67,2% de les persones enquestades consideren que lesport i lEducaci Fsica haurien docupar un lloc important, i un 27,4% molt important, en la vida del pas, en relaci amb el lloc que ocupen actualment. En demanar sobre el lloc que en realitat ocupen, noms un 44,4% pensen que s un lloc important i, en canvi, un 43,4% contesten que s poc important (CIS, 2005). La transformaci del sistema esportiu en un sistema obert en qu hi tenen cabuda moltes expressions de lesport, tamb queda palesa en les opinions. I s ms, una part molt important de la poblaci es decanta cap a formes menys competitives, que en lenquesta sengloben sota el concepte desport per a tothom. Aix, davant la pregunta de si lesport per a tothom s una

73

Captol 4
realitat causada pel fet que cada cop hi ha ms afecci a lesport o tan sols es tracta duna moda que passar, el 82,6% de les persones sn partidries de la primera opci de resposta (Centro de Investigaciones Sociolgicas, 2005).

Aix es conrma amb les respostes a diferents preguntes sobre lesport espectacle, el federat o lesport per a tothom (taula 4.5.).

74

Opinions
Si b es considera que lesport espectacle sobretot, i en menor proporci lesport federat, sn els que tenen ms nivell i reben ms suport ocial, la poblaci opina majoritriament que lesport que t inters per a ella s lesport per a tothom, i que se li hauria de donar ms suport. En el cas de les dones, les dades sn encara ms accentuades: el 44,7 % de les enquestades consideren que s lesport que ms inters t per a elles (Centro de Investigaciones Sociolgicas, 2005).

4.3. s i opinions de loferta pblica

om ja diem en iniciar el captol, una bona orientaci per denir les poltiques esportives s conixer no solament ls que la gent fa de loferta pblica (installacions, programes esportius, altres serveis, etc.) sin tamb lopini que en t formada (qualitat, coneixement de la seva existncia o no, ofertes que shi fan, etc.). En aquest apartat analitzem en profunditat aquestes qestions. Una pregunta del qestionari sha formulat especialment per valorar el coneixement que les persones tenen de les organitzacions pbliques i la diferenciaci que fan per a cada una delles en relaci amb els serveis esportius que els poden oferir. En concret, la pregunta diu: Si vost hagus de realitzar una gesti per tal de millorar el servei esportiu a la seva comunitat (per exemple, sollicitar una installaci esportiva, que es facin classes deducaci fsica i esports, o que se celebrin ms campionats esportius), on creu vost que hauria de dirigir-se: a lAjuntament, a la Diputaci, al Govern autonmic o al Consejo Superior de Deportes?

75

Captol 4

Els resultats, aix com la comparaci amb Espanya, poden veures a la taula 4.6. La majoria de persones (64,5%) consideren que lajuntament s la instituci a la qual han dadrear-se per fer una gesti en relaci amb els serveis esportius. Es reecteix, aix, la importncia daquestes institucions en la promoci de lesport des que lany 1978 sestabl en la Constituci que eren les responsables del foment de lactivitat fsica i lesport. El ms destacable, per, s que, encara avui, ms dun ter de la poblaci no sap on ha danar per fer una gesti relacionada amb un servei esportiu. El problema s encara ms extrem per a certs grups de poblaci, no tant en el cas de les dones (un 63,5% es dirigiria a lajuntament i un 16,4% no sabria on anar) sin sobretot en el de les persones de ms de 65 anys, ja que noms anirien a lajuntament el 57,8%, i el 24,5% no sabrien on anar. I en les persones sense estudis els percentatges sn de 55% i 30% respectivament. Sn els grups als quals arriba amb ms dicultat la informaci sobre les ofertes pbliques i que, com a conseqncia, en gaudeixen menys.

76

Opinions

A les taules 4.7. i 4.8. es reecteixen els resultats referits a ls que les persones enquestades i altres membres de la seva famlia fan dels serveis i activitats esportives que ofereixen els seus ajuntaments. Veurem, en primer lloc, ls que en fan o nhan fet i, a continuaci, els serveis que ms han emprat. El grau de penetraci de loferta municipal a Catalunya s lleugerament inferior que a la resta dEspanya. El grup de poblaci que mai ha utilitzat els serveis i les activitats esportives municipals s, tamb, inferior a Catalunya. En canvi, i com a tret ms destacable, podem veure que s fora superior a Catalunya el percentatge de persones que han deixat dutilitzar-los. Amb tot, val la pena observar que la poblaci que utilitza els serveis municipals no s ms dun ter del total.

77

Captol 4
Si fem lanlisi per grups de poblaci tornen a sortir unes constants de les quals ja hem parlat en pgines anteriors. Hi ha un 3% menys de dones que dhomes que utilitzen aquests serveis, i el percentatge de les que mai els ha utilitzat s dun 39,6%. En el cas de la gent gran s molt ms exagerat. A partir dels 55 anys ms del 53% de persones mai no els ha utilitzat. I els collectius sense estudis, amb estudis primaris i estudis superiors, sn els que menys s en fan. Pel que fa a aquests darrers, es pot considerar que potser gaudeixen de recursos ms elevats i poden disposar de serveis esportius privats on, a ms de la prctica esportiva, troben un ambient que prefereixen. Ara b, pel que fa als dos primers, la no utilitzaci dels serveis municipals sembla un contrasentit ats que sol tractar-se de collectius amb menys recursos econmics. Loferta pblica shauria de dirigir principalment a ells i, en canvi, semblen sectors ms difcils de ser atrets o amb qui s ms difcil comunicar loferta esportiva municipal. La nataci en piscina coberta s el servei municipal ms utilitzat. El grau dutilitzaci a Catalunya dobla en percentatge al de la resta dEspanya. Passa el contrari amb les escoles esportives: la utilitzaci daquest servei a Espanya supera en gran nombre la de Catalunya. Els serveis ms emprats per la poblaci adulta sn els relacionats amb la nataci, tant en piscina a laire lliure com coberta. s conegut el gran xit daquestes activitats, molt sovint recomanades com a prctiques teraputiques (per millorar la circulaci de la sang, per acabar amb els mals desquena, per combatre la soledat, etc.), de tal manera que, gaireb sempre, hi ha llistes despera per tenir accs a la piscina o poder gaudir dalguns dels programes relacionats amb aquestes activitats. Des de les primeres eleccions municipals democrtiques de lany 1979, els ajuntaments espanyols han esdevingut els principals agents constructors dinstallacions esportives. Segons Martnez del Castillo (1998: 42) dues de cada tres de les 66.352 installacions esportives que existien a Espanya lany

78

Opinions
1997 shavien construt desprs de 1975. El 62% daquestes installacions eren iniciatives del sector pblic, sobretot dels ajuntaments. Abans de 1975 noms el 48% de les installacions esportives existents molt menys nombroses, daltra banda eren pbliques. Llavors, una vegada ms constatem que laccs a lesport de la poblaci espanyola s degut, principalment, a la tasca desenvolupada pels ajuntaments, no noms per loferta de programes que han fet sin tamb per les infraestructures construdes. Veiem, ara, quin s ls que sen fa i les opinions de la poblaci al seu respecte.

Sense cap mena de dubte les installacions esportives que ms sutilitzen (deixant de banda els llocs oberts) sn les pbliques (grc 4.2. i taula 4.9.) El 45,8% de la poblaci fa esport en installacions municipals o dependents dun altre organisme pblic. A continuaci, per ordre dimportncia pel que fa a installacions convencionals vnen els clubs privats (25,1%) i els gimnasos privats (12,9%). Les dades sn signicativament diferents de les dEspanya, on ls de les installacions pbliques s un 6% ms elevat

79

Captol 4
(51,4%). En canvi, ls de les installacions dun club privat s ms redut (19,8%). En el captol referit als comportaments esportius ja hem vist que a Catalunya lndex dassociacionisme esportiu s una mica ms elevat que a la resta dEspanya; aix es reecteix tamb en ls de les installacions dels clubs. Tamb hi ha diferncies en ls de les installacions segons el sexe. Les dones empren majoritriament les installacions pbliques (47,6%), els homes tamb les utilitzen en un percentatge elevat (44,4%), per practiquen esport principalment en llocs oberts (52,6%). Ja havem vist que les dones tenen ndexs dassociacionisme ms baixos. La dada sobre ls que fan de les installacions dels clubs privats reecteix aquest aspecte. En canvi, la proporci de dones que empren els gimnasos privats s ms elevada que els homes: 15,3% respecte a 11,2%, un 4% de diferncia. Podem concloure que, tot i no haver-hi una gran diferncia, el pblic femen s ms atret pels gimnasos. Segons Heinemann (1998) loferta esportiva comercial sadapta molt millor que les altres la pblica o la de les organitzacions voluntries a les necessitats de les dones. Ats que la vida de les famlies gira al seu entorn, tenen uns ritmes de vida que estan molt sotmesos als imprevistos (malalties, metges, aniversaris, visites...). Llavors, els gimnasos privats sn els que tenen una oferta ms exible i adaptada a tota mena dhoraris. s cada cop ms com que shi pugui anar a lhora que es vulgui i poder-se integrar a un grup que faci lactivitat que interessa. A ms, com tamb hem comentat en el captol en qu hem tractat les diferncies davant els comportaments esportius, les dones tenen unes preferncies dactivitats fsiques i esportives que tenen poca cabuda en els clubs i, en canvi, sn la part principal de loferta comercial. Lnic problema que es pot avanar referit a aquesta qesti s si totes les dones que no poden pagar laccs a un gimns privat veuen satisfetes les seves necessitats en loferta pblica. Si ens atenem a ls que en fan (47,6%, ms que els homes) podem veure que, en gran mesura, s.

80

Opinions
Finalment, tamb s de destacar lelevada proporci de dones que fan esport a casa seva: un 13,5%. Suggerim una explicaci similar a la del pargraf anterior. A casa no hi ha horaris xes i poden fer esport en qualsevol moment (Haumont & Chevalier, 1992). Tamb, en aquest cas, es veu que lesport a la prpia casa s un fenomen essencialment femen, ja que noms un 6,9% dels homes diuen que empren la llar per a aquestes nalitats. Una dada molt important que sobresurt a la taula 4.9. s la proporci elevada

de persones que fa esport no a les installacions convencionals sin en llocs oberts pblics com les places, els carrers, la muntanya o el mar: un 47,5%. El fenomen planteja nous reptes a la planicaci dels espais esportius. En una enquesta sobre hbits esportius feta a la ciutat de Barcelona lany 2006, un 39,8% de les persones que fa esport diu fer-lo precisament en aquests espais (carrers, places, parcs...) de la mateixa ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2006). Potser tamb van a la muntanya o al mar, per la dada important per als responsables de la poltica esportiva municipal s la proporci tan elevada de persones que empren lespai de la ciutat per a les seves activitats esportives. Llavors, el fet de pensar en els espais de prctica ja no s noms referir-se a les installacions convencionals sin tamb a tot lespai comunitari. s evident que aquest canvi de perspectiva genera nous plantejaments de molt dabast: vol

81

Captol 4
dir que hi ha dhaver parcs on shi han de fer compatibles activitats tan diverses com el joc de les criatures, els monopatins (skates) de la joventut, la petanca dels grans, el passeig de tothom, el jogging daltres, etc. (Puig & Maza, 2008; Puig, 2008). Tot aix en condicions mediambientals apropiades. Veiem com el carcter cada cop ms obert de lesport contemporani est generant problemes i reptes que en la seva versi tradicional no haurien estat ni tan sols imaginables.

Pel que fa a les installacions convencionals tamb s important conixer la percepci que la gent t en relaci amb la seva proximitat o llunyania. Aquest tema s un bon exemple de la precauci amb qu cal analitzar les respostes a preguntes dopini. Com ja diem en iniciar el captol, sovint es contesta en funci dun tpic sense tenir coneixement real de la situaci, de manera que respostes a un mateix tema esdevenen contradictries. A la taula 4.10. es poden veure les de les persones enquestades respecte a la proximitat de casa seva de les installacions esportives. En els tres primers casos, per sobre del 55% de les persones enquestades diuen que prop de casa seva hi ha les installacions esportives per les quals es pregunta. Es tracta de camp de futbol (69%), poliesportiu cobert (59,5%)

82

Opinions

i piscina coberta (56,6%). En tots els casos, la major proporci de les installacions que la gent sap que t prop de casa sn pbliques. Aquesta presncia del sector pblic com a promotor dinstallacions esportives tamb s palesa quan es demana sobre el coneixement de la inauguraci duna installaci esportiva prop de casa en els darrers cinc anys. La inauguraci dun poliesportiu municipal ve immediatament al darrere de la dun gimns privat (14,6% respecte a 18%).

83

Captol 4
En aquesta taula tamb destaca lelevat ndex de persones que no saben contestar a la pregunta: en tots els casos gaireb ms del 13%. Quan es demana sobre un fet concret com s si sha inaugurat una installaci prop de casa o no, hi ha moltes persones que no saben contestar i, en canvi, en demanar sobre opinions, els ndexs de no resposta disminueixen i la majoria de persones les donen encara que es tracti nicament de repetir un tpic. Ho veiem molt clar en les respostes a la pregunta de si la gent creu que hi ha prou installacions en el seu barri o poble: un 37,2% diu que sn sucients mentre que un 50,7% diu que no. Quin s el criteri emprat per dir que sn sucients o no? s el que es diu. En canvi, davant preguntes sobre realitats concretes com ara si hi ha una installaci prop de casa o no, ens trobem que, o b ms de la meitat de la poblaci diu que nhi ha, o creix lndex de persones que no ho saben. Partint daquest raonament, analitzem ara les opinions que les persones han ems respecte duna srie darmacions relacionades amb les installacions esportives municipals (taula 4.12.). Hi veurem, com en les altres preguntes dopini que hem analitzat, una barreja destabilitat i canvi, concepte que copiem de Garca Ferrando (1997) quan es refereix a les ambigitats de la poblaci pel que fa a jutjar els avenos que shan donat en els darrers trenta anys. Possiblement, s en la primera alternativa en la qual les respostes donades sn ms tpiques. Hem vist que la gent coneix les installacions que hi ha als barris i que, entre els motius de no prctica, la manca dinstallacions no s un dels principals motius; es parla ms aviat de manca de temps o de sortir cansat de la feina o lestudi. En canvi, un 62,8 % de les persones est dacord amb larmaci segons la qual si existissin ms installacions als barris, la gent es preocuparia ms per lesport, mentre que noms un 31,4% considera que hi ha installacions sucients.

84

Opinions

85

Captol 4
A les altres respostes, en canvi, es manifesta ja una certa acceptaci dels canvis esdevinguts. Gaireb un 60% de les persones considera que tothom qui vol pot accedir a les installacions, mentre que el 26,8% segueix opinant que sn restringides a la gent que forma part dun equip. Predomina lopini que la gent no va a les installacions perqu sn lluny (52,8%) i no per despreocupaci (41,3%). s particularment important conixer lopini respecte a la informaci proporcionada per lAdministraci. Majoritriament (62,3%) es considera que falta informaci sobre les installacions; noms un 30,1% de les persones considera que la informaci s sucient. Shan construt moltes installacions, la gent sap les que hi ha als barris i, en canvi, el sentiment de desinformaci persisteix. Queda clar que no nhi ha prou amb fer les coses i inaugurar-les, sin que cal ser molt persistent a fer arribar els missatges a la poblaci. Finalment, el percentatge de persones que consideren que a les installacions hi ha prou personal s ms elevat que les que en tenen lopini contrria (62,8% enfront de 31,4%).

4.4. Recapitulaci

n aquest captol hem tractat de mostrar les dicultats en lestudi de les opinions aix com la complexitat de la seva interpretaci. Tant si tenen fonament com si no, noms pel fet que la gent se les creu, tenen incidncia en la vida social. Quan aquestes opinions sn negatives per exemple, en relaci amb les actuacions del sector pblic poden malmetre esforos seriosos i honestos realitzats durant una bona colla danys. De manera repetitiva, unit a les opinions emeses, han anat sorgint dues qestions: 1. sovint les opinions no sn ms que tpics que es repeteixen per quedar b per que, en realitat, mostren molta manca dinformaci, i 2. les dones, la gent gran i els grups amb nivells destudis baixos o sense estudis sn

86

Opinions
els ms descontents i menys informats. Arrosseguen el ressentiment per una desatenci de molts anys i capten molt menys que altres grups els canvis que han succet i estan succeint. Aix, una de les principals conclusions del captol s, al nostre entendre, la dicultat per fer arribar els missatges a la poblaci i, en especial, als collectius esmentats. Esforos en aquesta direcci sn imprescindibles.

87

88

5
E

El consum de lesport

n les societats modernes, lesport com a fenomen social va molt ms enll de la seva prctica. Ha penetrat tots els mbits de la vida social, econmica i poltica: t gran incidncia en els mitjans de comunicaci, comena a tenir importncia en el PIB de les societats avanades, s generador de llocs de treball, s un component imprescindible dels esdeveniments festius... Aix, la importncia de lesport en una societat no noms es mesura per la seva prctica sin tamb pel seu consum. En aquest darrer captol sobre lanlisi de lenquesta dels hbits esportius de la poblaci catalana ens ocupem daquest tema.

89

Captol 5
Lesport no ha estat sempre un producte de consum. Heinemann considera que en el desenvolupament de lesport els diners estan substituint al temps a una velocitat exponencial (Heinemann, 1995: 6). Segons lautor, en els seus inicis lesport es basava en: a) lautoproducci en organitzacions voluntries (els clubs), b) un sistema democrtic en la presa de decisions, i c) un sistema de drets i obligacions recproques (Ibid: 6). Aquests eren els pilars del funcionament del sistema esportiu i, per desenvolupar-los calia el recurs temps. Ara, en canvi, el sistema esportiu sha transformat molt i ha entrat de ple en els mecanismes del consum. Aix ha estat possible perqu lesport connecta amb moltes de les aspiracions de les persones que viuen a les societats avanades modernes (Heinemann, 1994). Aix, lesport s relaxaci i diversi, esdeveniment i aventura, presentaci de si mateix i smbol de distinci... A ms, Garca Ferrando (1997: 113-120) subratlla la importncia de lesport com a part ineludible de les festivitats collectives; avui en dia s difcil imaginar una festa major, per exemple, sense que en el programa dactivitats hi guri lesport en les seves dimensions ms variades (partits, curses populars, demostracions...). Tot plegat t impactes importants en el consum: freqentaci de balnearis, assistncia a esdeveniments esportius, lectura de premsa especialitzada, compra de material i vestimenta, vacances esportives, televisi, etc. Els indicadors que a lenquesta sobre hbits esportius de la poblaci a Catalunya han estat seleccionats per estudiar lesport com a consum sn els segents: abast de la participaci en activitats desport per a tothom (curses populars, caminades...), materials esportius (bicicletes, pilotes, raquetes...) que hi ha a les llars, seguiments de la programaci esportiva en els mitjans de comunicaci i assistncia a espectacles esportius. En cada un dels apartats segents ens ocupem daquests temes.

90

El consum de lesport

5.1. Participaci en activitats desport per a tothom

esport per a tothom ents com una prctica esportiva realitzada a la mesura de cada persona i no necessriament orientada a la competici adquireix presncia ciutadana pels volts del mar de 1975, quan la conferncia de ministres europeus de lesport del Consell dEuropa promulga la Carta Europea de lesport per a tothom. La Carta representa el reconeixement duna nova dimensi de lesport que ja es manifestava a la vida social europea per que no havia estat reconeguda ni pel mn de lesport ni per les institucions pbliques. Fou un esdeveniment de gran importncia que els mxims representants de les organitzacions pbliques reconeguessin el dret de totes les persones a la prctica de lesport i, en conseqncia, la necessitat dadoptar les mesures necessries (installacions, personal, recursos nancers...) perqu la satisfacci daquest dret esdevingus possible.

Fins aquells moments, lesport havia estat sobretot una prctica dels homes joves benestants, orientada a la competici i realitzada en el marc dun club esportiu. Hi comenava a haver indicis de canvi i calia fer possible que altres persones (dones, gent gran, persones amb discapacitats, de qualsevol origen social...) poguessin accedir en cas que ho desitgessin a aquesta activitat. Les condicions del moment no ho facilitaven: no hi havia prou installacions i les que hi havia responien ms a criteris de rendiment que a daltres ms orientats a la diversi i el gaudi. El personal tcnic tamb tenia una formaci orientada al rendiment que era contrria a les condicions fsiques i psicolgiques daltres pblics, els clubs orientaven les seves ofertes a pblics restringits i no hi havia daltres organitzacions que atenguessin daltres collectius... La Carta, molt senzilla en el seu redactat i evident pel seu contingut en els nostres dies9, fou la referncia per a les actuacions empreses per les organitzacions pbliques i moltes de voluntries daquells anys. Molts ajuntaments espanyols juntament amb la Constituci de 1978 la prengueren com a referncia per a les seves actuacions. Tamb es crearen

Vegeu el text complet a lannex 8.1.

91

Captol 5
associacions exclusivament orientades a la promoci de lesport per a tothom de tal manera que, amb ms o menys fora segons els pasos, es pot parlar dun moviment desport per a tothom. Avui en dia la situaci ha canviat molt. Els resultats de lenquesta que analitzem aix ho demostren: malgrat que encara es donin diferncies, fan esport persones de totes les edats, sexes i orgens socials; noves organitzacions han assumit responsabilitats en el sector; hi ha personal qualicat, i el nombre dinstallacions ha crescut ns a satisfer gaireb totes les necessitats existents. Tot i que encara hi ha organitzacions que conguren el moviment de lesport per a tothom, el fenomen com a tal ja s molt ms ampli i, en aquest sentit, interessa tamb analitzar-lo en la seva dimensi de consum. Aquesta es dna perqu lesport per a tothom, de ser una realitat gaireb inexistent ara fa un quart de segle, ha passat a formar part de totes les celebracions ciutadanes. No hi ha festa sense alguna manifestaci que reuneixi moltes persones que volen fer esport per gaudir del moment, per celebrar quelcom. Aquestes festes sempre sn moments de molt de consum en les localitats. Veiem ara labast de lesport per a tothom en tant que consum.

92

El consum de lesport
La primera dada que interessa conixer s el nombre de persones que ha participat en una prova desport per a tothom (marat popular, curses a peu o amb bicicleta, 24 hores dalgun esport o esdeveniment...) (taula 5.1.). Gaireb un 30,8% de les persones enquestades ha participat algun cop a la seva vida en una daquestes proves. Tinguem en compte que lndex de persones que practiquen esport un o diversos cops a la setmana a Catalunya s del 43%. Per tant, aix vol dir que la majoria dels practicants esportius tamb han tingut experincies relacionades amb lesport per a tothom. La participaci a Catalunya s lleugerament superior a la mitjana espanyola.

A banda de saber quanta gent ha participat en una daquestes activitats desport per a tothom tamb s important saber la disposici de seguir participant-hi i la valoraci que es fa daquesta mena dactivitat (taules 5.2. i 5.3.). Gaireb un 46% de les persones que han participat en una prova desport per a tothom volen tornar a fer-ho; la xifra s similar a la del conjunt dEspanya. Un 28% no tornaran a fer-ho, mentre que la mitjana espanyola s dun 26,4%. Tot fa pensar, per tant, que les iniciatives empreses en lorganitzaci dactivitats desport per a tothom tindran una bona recepci per part de la poblaci catalana; s a dir, possiblement el seu consum tendeixi a incrementar-se.

93

Captol 5

Finalment, aquesta visi positiva de lesport per a tothom com a trobada de molta gent i, conseqentment, activitat de consum tamb es pot deduir dels motius argumentats per les persones que mai han participat en cap daquests esdeveniments (taula 5.3.). El motiu principal de no participaci s que no agrada (46,9%) i el segon es refereix a la manca doportunitats (11,2%). Tanmateix, per fer una valoraci de la taula ens sembla apropiat agrupar motius segons els considerem negatius o positius; s a dir, rebuig a lactivitat (negatius) o desconeixement (positius). Considerem que el desconeixement no sha de valorar igual que el rebuig perqu, amb una informaci adequada, pot succeir que les persones accedeixin a lesport per a tothom. Aix, posicions de rebuig envers aquesta activitat sn les de les persones que diuen que no els agrada (46,9%) i que els avorreix fer esport amb tanta gent (6,3%); ambds percentatges sumen 53,2%. En canvi, les raons que podem considerar positives (edat, salut, ns ara no

94

El consum de lesport
nha tingut loportunitat, durant la seva joventut no en feia i ara ja s tard, fa un altre tipus desport, no ho sap) no arriben a un 50%. A Espanya les posicions de rebuig sn inferiors (47%). Tot i que no necessriament totes les persones que desconeixen les activitats desport per a tothom que es poden practicar dacord amb les necessitats de cada persona hagin dacabar practicant-lo un cop informades, no s equivocat pensar que una part delles s que poden arribar a fer-ho. Per tant, no podem dir que tothom que no participa mai ms consumir aquesta activitat.

Per ltim, lanlisi segons variables sociodemogrques ens dna informacions que en aquest punt de linforme ja no sorprenen. Lanlisi de les dades conrma, una vegada ms, lexistncia de collectius (sempre els mateixos) que viuen ms al marge dels esdeveniments socials associats a lesport: ens referim a les dones i a persones amb nivells dinstrucci baixos. En el grc 5.1. sanalitza la participaci i no participaci en una prova desport per a tothom segons es tracti dhomes o de dones.

95

Captol 5
La participaci en una prova desport per a tothom s, sobretot, una activitat dhomes (37,1 % respecte a 24,3%). Una cosa similar observem en les diferncies segons els nivells destudis: les persones que no en tenen o amb estudis primaris i formaci professional han participat en activitats desport per a tothom en una proporci molt inferior a les que en tenen de ms elevats. Els dos extrems sn els de les persones sense estudis, de les quals noms diuen haver-ho fet un 5%, i els de les que en tenen duniversitaris o de grau mitj, el percentatge de les quals ascendeix i se situa al voltant del 40%.

5.2. El consum de productes esportius

na altra forma de consum esportiu s ladquisici de materials per a la seva prctica. Lenquesta ha estat bastant restrictiva a lhora de considerar qu sentn per material esportiu. No ha incls els xandalls i les sabatilles esportives. Podrem dir que no hi ha famlia tant si s esportiva com si no que no en tingui. Llavors, a totes les dades que proporcionem sobre el consum de lesport cal afegir-hi aquests materials per fer-se crrec de manera ms apropiada de la penetraci i el consum de lestil de vida esportiu en les llars catalanes. La taula 5.4. inclou el percentatge de llars que tenen alguns dels materials necessaris per a la prctica de lesport.

96

El consum de lesport

En conjunt, el consum de material esportiu s molt elevat. Hi ha alguns productes que sn a ms de la meitat de les llars catalanes. Amb criteri, a lenquesta es demanava quins productes es tenien independentment de si es feien servir o no. En molts casos hi ha ms llars que tenen aquests productes que no pas persones que fan esport (43%). Per ordre dimportncia es tracta de: bicicleta de persona adulta (58%), joc descacs (56%), pilota de futbol (55%), pales per jugar a pilota (41%) i raqueta de tennis (41%). Daltres productes, encara que no superin el percentatge de practicants, tamb es

97

Captol 5
troben a moltes llars. De materials que es trobin per sota del 10% no nhi ha gaires: taula de ping-pong (7,3%), escopeta de caa (6,6%), moto esportiva (6,3%), equip de navegaci (2,4%) i pals de golf (2%).

s tamb dinters el percentatge de llars que tenen aparells de musculaci i de fer exercici (19,1% i 20,2% respectivament). No es tracta ja de fer activitats relacionades amb aquests aparells en un gimns sin de comprar-los per tenir-los a casa. Lesport domesticat (Haumont/

98

El consum de lesport
Chevalier, 1992) s una de les tendncies de les prctiques esportives actuals; no surt a la premsa, no s objecte de campionats i, en canvi, des de la perspectiva del consum adquireix proporcions cada vegada ms grans. No hi ha rs despecial a destacar pel que fa a les diferncies amb Espanya. Cal dir, per, que a Catalunya les persones tenen ms material de muntanya i desqu que a la resta dEspanya i menys material de caa i pesca. Pel que fa a les variables sociodemogrfiques el nivell destudis marca diferncies. A les llars on la persona enquestada t estudis de grau mitj o superiors hi ha una proporci molt ms elevada de productes esportius; el nivell destudis va directament lligat a la categoria socioprofessional i ambdues al poder adquisitiu. El consum, bviament, s indeslligable daquest poder. Com que la diferncia s progressiva en la majoria de casos, a la taula 5.5. noms hem mostrat els casos extrems: persones sense estudis i persones amb estudis superiors.

5.3. Mitjans de comunicaci i esport

iquel de Moragas considera que el concepte sinergia s el ms apropiat per interpretar la complexitat i profunditat de les relacions mtues [...] que sestableixen entre els mitjans de comunicaci i lesport a la societat moderna (Moragas, s/a:1)10. La sinergia consisteix en lassociaci de dos ssers vius per desenvolupar una funci que cada un, alladament no podria dur a terme; per aix, en principi, la relaci resulta protosa en ambds casos. El concepte tamb sempra per parlar de fenmens socials que estableixen una relaci sinergtica com s ara el cas de mitjans de

10 Per conixer les publicacions de lautor i la tasca realitzada en matria de mitjans de comunicaci i esport en el Centre dEstudis Olmpics i de lEsport (CEO), que ell mateix dirigeix, aconsellem la consulta de: http://olympicstudies.uab.es/cat/index.asp.

99

Captol 5
comunicaci i esport. Aquesta relaci produeix efectes que ni els mitjans pel seu compte ni lesport pel seu haurien provocat. Per tant, una relaci sinergtica no s la suma de dues coses no produeix una addici per quelcom de nou i diferent. Seguint Moragas i posant lexemple de la televisi, mercs a lesport, ha canviat molt la seva programaci, els ndexs daudincia i la publicitat, el desenvolupament tecnolgic i el propi prestigi i reconeixement de les cadenes. La programaci esportiva ha pres un espai progressiu en les emissions televisives; no s cara i, en canvi com veurem, se situa sempre entre els programes daudincia ms gran. Els esdeveniments esportius, en especial els Jocs Olmpics (JJOO), sn banc de proves dinnovacions tecnolgiques; si durant la seva celebraci donen els resultats esperats, simplanten de manera generalitzada. Per ltim, i a causa dels motius anteriors, les cadenes lluiten per tenir lexclusiva de la programaci esportiva ats el prestigi i reconeixement que els dna. Si tot aix s possible s a causa de lavinentesa lextraordinria sinergia de lesport amb la televisi. Segons Garca Ferrando (1997:178) lesport es transmet fcilment [...] perqu utilitza un llenguatge universal el cos en moviment en un context fcil de reconixer com s ara un encontre esportiu ja sigui de futbol, de gimnstica, dhandbol o de qualsevol altra especialitat esportiva. Ara b, la televisi tamb ha transformat lesport. Sense ella lesport no seria el que s ara. El primer aspecte que cal destacar sn les adaptacions que shan fet de la programaci esportiva a la de la televisi: els calendaris i els horaris de les competicions shan adaptat als de les televisions; hi ha esports que han esdevingut populars mercs a ser televisius (el salt de trampol en nataci assoleix els primers llocs en les retransmissions de les proves dels JJOO); els reglaments shan adaptat als requeriments de lespectacle televisiu (el takebreak s un exemple paradigmtic); els estadis han canviat la seva arquitectura per fer possible les retransmissions; una ciutat noms pot

100

El consum de lesport
organitzar els JJOO si t la capacitat tecnolgica necessria per fer possibles les retransmissions... Tamb hi ha hagut canvis fonamentals en la percepci cultural de lesport: un jugador espectacular, tot i que no sigui especialment genial en lorganitzaci del joc, esdev una gura; el triomfalisme de la victria i el dramatisme de la derrota sn enlairats; sovint els esportistes sn el centre dinters no per les seves habilitats esportives sin per qestions relacionades amb la seva vida privada, qestions, per, que atrauen audincia. s el que Moragas anomena telenovellitzaci de lesdeveniment esportiu11. Finalment, lesport ha deixat de ser un mn autnom, independent, i es troba immers de ple en els processos econmics mundials. Per la mateixa ra no s ali al joc dinteressos poltics; ja no s un sistema autnom a linterior del qual es poden prendre decisions sense tenir en compte factors externs. Tal com expressvem en el captol introductori sobre el marc teric que guia el present estudi, lesport s un sistema obert estretament relacionat amb daltres sistemes socials. A continuaci oferim algunes taules illustratives que justiquen empricament tot el que comentem.

En el grc 5.2. es reprodueix levoluci dels drets de televisi per als JJOO destiu. Sobretot a partir de Los Angeles lincrement ha estat tan gran que una ciutat ja no pot pensar a organitzar uns jocs si aquests drets no sn negociats apropiadament.

11 El conicte entre les patinadores Nancy Kerrigan, la bona, i Tonya Harding, la dolenta, provoc que les seves actuacions als JJOO de Lillehammer aconseguissin veritables rcords daudincia. Moragas parla duns 126 milions de persones.

101

Captol 5

102

El consum de lesport

Les dades que surten a les taules que presentem no sn una novetat. Ja fa anys que la programaci esportiva se situa entre els ndexs daudincia ms elevats a la televisi. No ha destranyar, doncs, les lluites pel monopoli daquests programes que impliquen el mn econmic i tamb el poltic. Els continguts que emeten els programes esportius tamb sn majoritriament de futbol, bsquet, esports de motor o esports al medi natural (vegeu taula 5.7.) La premsa escrita i la rdio no en sn una excepci. Sabem el seguiment que es fa de programes esportius radiofnics ns ben entrada la mitjanit. Pel que fa a la premsa escrita, cinc diaris esportius es trobaven entre els deu ms distributs a Catalunya lany 2007 (taula 5.8.) Un cop fet aquest plantejament general, veiem ara quines dades ens ofereix lenquesta dhbits esportius a Catalunya sobre el seguiment de lesport en

103

Captol 5
els mitjans de comunicaci. Tant si es tracta de veure la televisi com de llegir la premsa diria o les revistes setmanals o mensuals, el percentatge de persones que en fan s s important. Hi ha tamb diferncies importants segons variables sociodemogrques.

La taula 5.9. mostra el seguiment que es fa dels programes esportius per televisi. Si sumem les persones que els veuen tots o gaireb tots, bastants o fonamentalment partits de futbol, resulta que es tracta dun 45,6% de tota la poblaci que viu a Catalunya i que t entre 15 i 74 anys. La xifra s lleugerament ms alta que la mitjana espanyola ats que, en aquest cas, s dun 40,7%. Aquesta aproximaci general al fenomen ha de ser matisada, segons els diferents collectius que estem analitzant. En realitat, qui veu els programes esportius sn els homes. Si agrupem les tres possibilitats de qu parlvem (persones que veuen tots o gaireb tots els programes, bastants o fonamentalment partits de futbol) el percentatge relatiu als homes s dun 64% i el de les dones, dun 26,5%. Llavors, ara per ara, la programaci esportiva s seguida majoritriament per un pblic mascul. Tanmateix, les cadenes televisives ja estan elaborant estratgies destinades a captar

104

El consum de lesport
pblics femenins. Als JJOO dAtlanta, per exemple, la NBC americana va fer una retransmissi de les proves esportives que telenovellitzava part de lesdeveniment (Andrews, 1998). Consistia a barrejar lemissi de la prova amb moments importants de la vida de guanyadors i guanyadores (casament, imatges familiars, naixement de la primera criatura...). Aix increment de manera espectacular lndex daudincia femenina. Posteriorment, i a diversos pasos, shan anat introduint estratgies amb la mateixa nalitat (Porro, 2000). Tot fa pensar, doncs, que el nombre de dones que veuen programes esportius a la televisi augmenti. Ledat i la mida del municipi, en canvi, no semblen ser variables que discriminin especialment el seguiment de programes esportius a la televisi, ja que no hi ha diferncies signicatives. Les diferncies lligades als nivells dinstrucci s que suggereixen algun comentari dinters. En la categoria de persones que veuen tots o gaireb tots els programes, a mida que el nivell destudis augmenta, disminueix el seguiment de programes esportius. Aix, per exemple, les persones sense estudis ho fan en un 10%, mentre que les que tenen una llicenciatura ho fan en un 2,4%. Si relacionem aquesta dada amb els ndexs de prctica esportiva molt inferiors entre els collectius amb nivell destudis baixos, podem armar que el seguiment del futbol no s indicador de prctica esportiva per forma part dun hbit de caf, de forma de relaci entre homes per en cap cas associada a un hbit esportiu ents com a prctica saludable. Les dades que sobtenen respecte a la lectura de premsa i revistes repeteixen les constants que hem observat al llarg de tot lestudi: consum elevat per molt diferent segons variables sociodemogrques. La taula 5.10. fa referncia a la lectura de la premsa esportiva.

105

Captol 5

106

El consum de lesport
Ms dun 39% de la poblaci llegeix premsa esportiva cada dia. Hi ha un altre collectiu que en llegeix ms espordicament. Es tracta de qui ho fa en dilluns (6%), en diumenge (11%) o un dia qualsevol de la setmana (17%). Qui mai ho fa s un 20%. Els pblics que es decanten per la premsa en general o la premsa esportiva sn diferents. Vegem-ho a la taula 5.11., en qu sanalitza el perl de qui les llegeix cada dia. El fet de llegir el diari cada dia s, sobretot, cosa dhomes. Aix encara saccentua ms quan es tracta de premsa esportiva: la llegeixen un 22% dhomes i noms un 4% de dones. Els grups de 35 a 44 anys sn els que llegeixen ms el diari cada dia, al voltant del 49%. En canvi, aquesta distribuci per edats s una mica diferent per a la premsa esportiva: els grups de 25 a 34 i de ms de 65 anys sn els que ms la llegeixen (17% i 14% respectivament). La mida del municipi, com ja ha passat en altres casos, no s una variable que discrimini excessivament: la lectura del diari es fa ms o menys igual a tot arreu i la premsa esportiva tamb encara que en els ms petits una mica ms (15%). El nivell destudis s que discrimina molt: les persones amb nivells destudis elevats llegeixen molt ms el diari (64%) que no pas les que no en tenen (15%). En canvi, la lectura diria de la premsa esportiva s sobretot una activitat de la gent amb formaci professional (21%).

107

Captol 5
Els resultats respecte a la lectura de revistes sn a la taula 5.12. Les dones sn les que setmanalment llegeixen ms revistes: 22% enfront dun 11% dels homes (CIS, 2005). Pensem en revistes com Hola, Semana, Lecturas..., que tant dxit tenen entre el pblic femen. Tanmateix, les revistes esportives segueixen essent ms llegides pels homes (9,1% respecte al 2,2% de les dones). Un 16% de la poblaci llegeix cada setmana revistes i prop del 51% no ho fa mai. En el cas de les esportives, un 6% de persones les llegeix cada setmana i un 78% mai. La segmentaci per variables sociodemogrques no s tan clara excepte en el cas del gnere (9,1% dhomes respecte a 2,2% de dones). Pel que fa a ledat, la lectura de revistes en general s cosa sobretot de la gent entre 55 i 64 anys (21%). Quant a les revistes esportives el grup dedat que ms les llegeix sn la gent entre 15 i 24 anys (8%). La dimensi de municipi diferencia una mica els hbits de lectura: la gent que ms hbits de lectura t viu en els municipis dentre 100.001 i 400.000 habitants (19,3%). Respecte al nivell destudis, un 15% de la gent sense estudis llegeix setmanalment una revista illustrada i la que t estudis mitjans ho fa en un 20%. Pel que fa a la lectura de revistes esportives, igual que amb la premsa esportiva, s la lectura preferida de la gent amb formaci professional, que ho fa en un 7%, com les persones amb educaci primria. Tot i aix cap altre grup supera el 5%. Des de la perspectiva del consum veiem, doncs, que la televisi i la lectura de premsa especialitzada tamb sn un mercat dabast ampli i que perllonga la importncia de lesport a la nostra societat no noms com a prctica sin tamb com a producte de consum. Veiem, per acabar, la freqentaci desdeveniments esportius.

108

El consum de lesport

5.4. Freqentaci despectacles esportius

especial inters per introduir aquest apartat sn els resultats de la pregunta formulada a lenquesta sobre la preferncia de veure els espectacles esportius en directe o per televisi. Shavia cregut que la televisi buidaria els estadis. No hi ha dubte que ha canviat els hbits en relaci amb lassistncia a espectacles esportius; tanmateix, els espectacles segueixen tenint el seu atractiu en determinades circumstncies. Vegem-ho a la taula 5.13. Un 54,1% de les persones enquestades a Catalunya prefereixen veure els

109

Captol 5
espectacles en directe i un 37,1% a la televisi. A Espanya la importncia del directe s una mica inferior: un 53,4% de les persones, per la xifra es mant per sobre del 50%. Cal intentar esbrinar les causes daquesta dada. Birrell i Loy (1979; cfr. Durn; Garca Ferrando; Latiesa, 2002: 227) sostenen que els mitjans de comunicaci i els espectacles esportius compleixen quatre funcions, que en justiquen latractiu. Aquestes funcions sn: funci informativa, que dna a conixer les competicions i els seus resultats; funci integrativa, que fa sentir les persones com a membres dun grup amb el qual comparteix experincies graticants; funci afectiva, que ofereix emoci i excitaci, i funci alliberadora, que permet deixar anar emocions i tensions contingudes. Segons els autors els mitjans de comunicaci i lespectacle esportiu es reparteixen la satisfacci de les necessitats associades en aquestes funcions. La funci informativa s sobretot qesti de la premsa i les revistes. En canvi les necessitats integratives i afectives sn millor satisfetes pels espectacles esportius, on la gent es troba, est en contacte i percep els sentiments didentitat i de pertinena. La televisi t, ms aviat, una funci alliberadora. Aix, lluny de creure que un mitj anulla laltre, el que constatem s una complementarietat que sens dubte t efectes sinergtics i engrandeix les dimensions de lesport com a producte de consum.

110

El consum de lesport

Un 9,5% de les persones enquestades assisteix freqentment a esdeveniments i espectacles esportius i un 14,6% ho fa de tant en tant. Aquestes persones tenen un perl sociodemogrc concret (vegeu grc 5.3. i taula 5.15.) Lassistncia a esdeveniments i espectacles esportius s com en el cas del consum televisiu i de premsa cosa dhomes (11,9% respecte 7,1%), entre

111

Captol 5
35 i 44 anys (12,6%), i amb nivells dinstrucci de secundria i de formaci professional. La mida del municipi, com tamb en els altres casos, no ens sembla que sigui una variable especialment discriminatria. Davant aquest perl no sorprn, doncs, que els esports pels quals ms entrades es compren siguin els que ms atreuen el pblic mascul12: futbol (42,1%), basquetbol (15,4%), motociclisme (11,5%), handbol (4,4%) i ciclisme (3%) (CIS, 2005). Es tracta desports que, com ja hem dit en captols anteriors, connecten amb els valors que els homes han adquirit en el curs del seu procs de socialitzaci. Per ltim, una dada referida a ladhesi a clubs que tenen equips en lligues professionals: un 7,8% de les persones enquestades en sn scies o accionistes (CIS, 2005). Prolonguen aix el gaudi de lespectacle mitjanant la participaci en penyes i daltres activitats que siguin organitzades pels clubs. Ens trobem, un cop ms, davant de collectius principalment masculins (11,4% dhomes respecte a 4% de dones), que tenen entre 35 i 54 anys, que viuen en municipis de -2.000 habitants (14%) o entre 10.001 i 50.000 (10,5%) i amb estudis secundaris (9%).

5.5. Recapitulaci

itjanant tots els indicadors seleccionats, ha quedat ben demostrat que, per entendre lesport en una societat la de Catalunya en el nostre cas no noms es pot tenir en compte la seva prctica o la seva no prctica, sin tamb la seva penetraci en altres mbits de la vida social, que queda, en darrer terme, reectida en els hbits del consum. Les proves desport per a tothom, en tant que esdeveniments festius, han adquirit unes proporcions que, a ms del seu inters social, han de ser objecte

12

La pregunta del qestionari era: Podria dir-me, si us plau, si per cada un dels segents esports ha comprat una entrada a taquilla, almenys una vegada lltim any?

112

El consum de lesport
datenci des de la perspectiva del consum esportiu. Tamb s molt important tenir conscincia de la quantitat de llars que tenen materials per a la prctica esportiva encara que no necessriament en facin s. En alguns casos (pilotes, bicicletes dadult, escacs...) ms de la meitat de la poblaci enquestada diu que a les seves llars en tenen. Tant una cosa com laltra representen realitats ocultes per que tenen un abast econmic de gran importncia. Molt visibles, en canvi, sn les quotes daudincia televisiva i els ndexs de vendes de la premsa i revistes esportives. Se situen entre els primers llocs, de tal manera que ladquisici dels drets de retransmissi s objecte de lluites de tipus econmic i poltic. Aquest consum, per, no s generalitzat. T pblics especcs amb caracterstiques sociodemogrques diferenciades. La participaci en lesport per a tothom s, sobretot, una activitat dhomes amb nivell destudis amb tendncia a ser elevats. El consum de material esportiu va associat al poder adquisitiu de les llars. Per ltim el seguiment de programes esportius per la televisi, la lectura de premsa esportiva i revistes esportives i lassistncia a esdeveniments o espectacles esportius s cosa dhomes de nivells dinstrucci intermedis i en edats situades entre els 30 i els 54 anys.

113

114

6
A

Conclusions

rribats al nal de lanlisi de lenquesta sobre els hbits esportius de la poblaci de Catalunya, fem un reps resumint les conclusions principals. Els hbits esportius a Catalunya reecteixen la caracterstica principal de lesport contemporani: la seva heterogenetat. Lesport ja no s un sistema tancat, homogeni i autnom respecte a daltres sistemes socials com ho era ns ben avanada la primera meitat del segle XX. Lesport s un sistema obert compost per diversos models i les prctiques esportives a Catalunya es manifesten en aquesta diversitat. Practica esport un 43% de la poblaci entre 15 i 74 anys, percentatge que se situa per sobre la mitjana espanyola.

115

Captol 6
La freqncia de prctica, en canvi, s lleugerament menys elevada: un 83% de les persones que practiquen esport ho fa una o ms vegades a la setmana. A Espanya el percentatge s dun 86%. El ventall dactivitats practicades s molt ampli. Sobresurten les de caire ms recreatiu i menys formal excepte el cas del futbol, que ocupa el cinqu lloc. Per ordre dimportncia, les deu activitats ms practicades sn: 1. nataci recreativa; 2. ciclisme recreatiu; 3. gimnstica de manteniment en un centre recreatiu; 4. muntanyisme i excursionisme; 5. futbol; 6. aerbic, gimnstica rtmica, expressi corporal...; 7. futbol sala, futbet, futbol 7...; 8. esqu i altres esports dhivern; 9. jogging; i gimnstica de manteniment a casa. No hi ha coincidncia entre els esports ms practicats per la poblaci i els ms importants des del punt de vista federatiu. Lesport organitzat i de competici acull un percentatge petit de practicants. No es pot dir que sigui un mbit amb tendncia a desaparixer, per ha deixat de ser lnic i es troba amb altres ofertes que li fan la competncia. Els clubs i les federacions han de saber racionalitzar les seves actuacions per tal de nodrir els seus equips; altrament, els candidats i candidates potencials se sentiran atrets i atretes per altres possibilitats. Relacionat amb la qesti anterior, cal destacar que la participaci en associacions i clubs s escassa: noms un 22,4% de totes les persones que practiquen esport. La majoria de persones (un 64%) fa esport pel seu compte. Amb tot, el percentatge s una mica inferior a la mitjana espanyola (68%). Lanlisi de la prctica segons variables independents (gnere, edat i nivell dinstrucci) ha posat de manifest diferncies i desigualtats. La dada no s exclusiva de Catalunya, es reprodueix arreu de les societats avanades. Alhora que hi ha sectors de la poblaci que cada cop tenen millors condicions de vida, nhi ha daltres que, precisament a causa de les formes de funcionament

116

Conclusions
i exigncies daquestes societats, no tenen les mateixes oportunitats daccs als bns socials, entre ells lesport. Sistemticament hem observat que les dones practiquen menys esport que els homes, les persones grans menys que les joves i les que tenen nivells dinstrucci baixos menys que les que en tenen de superiors. El problema que sha vist tant en el captol 3 com en el 4 s que no es tracta simplement de diferncies cadasc es comporta de manera diferent sin de condicions desiguals que impedeixen gaudir de les oportunitats per accedir a la prctica esportiva. En aquest sentit, cal que les organitzacions pbliques responsables doferir serveis a tota la comunitat actun per reduir aquestes desigualtats. Tamb, parallelament, cal que desenvolupin programes que atenguin els gustos diferenciats de cada collectiu, gustos determinats per les condicions de socialitzaci de cada un dells. Una qesti que ens ha perms aprofundir molt en la comprensi de les actituds de la poblaci i els resultats obtinguts en els captols 2 i 3 s lestudi de les opinions sobre lesport, lesport en la societat i, sobretot, loferta del sector pblic i les seves actuacions. Interpretar correctament una enquesta dopinions s difcil. Tant si les opinions tenen fonament com si no, noms pel fet que la gent se les creu tenen incidncia en la vida social. Quan aquestes opinions sn negatives per exemple, en relaci amb les actuacions del sector pblic poden malmetre esforos seriosos i honestos realitzats durant una bona colla danys. Reprenent el comentari de Garca Ferrando (1997: 134-137), es pot dir que les opinions analitzades reecteixen alhora estabilitat i canvi. Costa que, malgrat canvis visibles, la gent els percebi i els valori. Per tant, en general, les opinions romanen bastant estables. Tanmateix, sens dubte a causa dels grans esforos realitzats, tamb hi ha indicis de canvis. Poc a poc, les persones accepten que la situaci esportiva a Catalunya va millorant. Tanmateix, en

117

Captol 6
referncia a les desigualtats que hem comentat, les dones, la gent gran i els grups amb nivells destudis baixos o sense estudis sn els ms descontents i menys informats. Arrosseguen el ressentiment per una desatenci de molts anys i capten molt menys que altres grups els canvis que han succet i estan succeint. Queda palesa, doncs, la dicultat per fer arribar els missatges a la poblaci i, en especial, als collectius esmentats. Esforos en aquesta direcci sn imprescindibles. Finalment, en tot el captol 5 referit al consum de lesport queda ben demostrat que, per entendre lesport en una societat, no noms sha de tenir en compte la seva prctica o la seva no prctica sin tamb la seva penetraci en altres mbits de la vida social, que queda, en darrer terme, reectida en els hbits de consum. Aix, de manera successiva hem vist que, efectivament, lesport ha esdevingut un producte de consum de primera magnitud: la participaci en proves desport per a tothom, la compra de materials i vestimenta esportiva a les llars en les quals sovint no es practica esport i linters manifestat pels esdeveniments esportius en els mitjans de comunicaci o presenciats de manera directa, posen de manifest que lesport ha penetrat la vida social de Catalunya i que, a ms, ha esdevingut un producte dinters econmic i poltic. Un cop ms, el fenomen pren connotacions diverses segons els collectius de qu es tracti; ja hem insistit prou en aquesta qesti. Limportant en el marc daquesta recapitulaci general, per, s cridar latenci sobre el fet que lesport activitat elitista i minoritria ns a mitjan segle XX ha esdevingut, en aquests inicis del segle XXI, un element de la vida social a Catalunya que no es pot ignorar i que planteja uns reptes als quals cal fer front per millorar la qualitat de vida de la seva poblaci.

118

Fonts documentals

119

Captol 7
Ajuntament de Barcelona (2006). Enquesta dhbits esportius a Barcelona (Evoluci 1989-2006). Ajuntament de Barcelona. (1998). Enquesta sobre els hbits esportius a la ciutat de Barcelona. Barcelona. Andrews, D. L. (1998). Feminizing olympic reality: preliminary dispatches from Baudrillards Atlanta. Internacional Review for the Sociology of Sport, 33 (1), 5-18. Birrel, S., & Loy, J. (1979). Media Sport: Hot and Cool. Internacional Review for the Sociology of Sport, 1, (14), 5-19. Bosch, J. L., & Torrente, D. (1993). Encuestas telefnicas y por correo. Madrid: Centro de Investigaciones Sociolgicas. (Cuadernos metodolgicos 9). Bourdieu, P. (1998). La distincin. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus. Brullet, C. (1996). Roles e identidades de gnero: una construccin social. In Garca de Len, M. A., Garca de Cortazar, M., & Ortega, F. Sociologia de las mujeres espaolas (p. 273-308). Madrid: Editorial Complutense. Burriel, J. C. (1990). Poltiques esportives municipals a la provncia de Barcelona Barcelona: Diputaci de Barcelona. Casal, J., Masjoan, J. M., & Planas, J. (1989). La insercin profesional y social de los jvenes. Los itinerarios de transicin entre los catorce y veinte aos. Barcelona Instituto de cincias de la educacin, Universidad Autnoma de Barcelona.

120

Fonts documentals
Centro de Investigaciones Sociolgicas. (2005). Los hbitos deportivos de los espaoles. Comunidad Autnoma de Catalua, estudio num. 2.599. (www. cis.es) Clement, J. P. (1985). tude comparative de trois disciplines de combat (lutte, judo akido) et de leurs usages sociaux. Universit de Paris VII, Paris. Compass. (1999). Sports participation in Europe. Londres, UK Sport, Sport England, Comitato Olimpico Nazionale Italiano. Defrance, J., & Pociello, C. (1993). Structure and Evolution of the Field of Sports in France (1960-1990) A functional , historical and prospective analytical essay. Internacional Review for the Sociology of Sport, 28, 1-21. Escorsa, P., & Maspons, R. (1996). Objetivo: medallas olmpicas Madrid: Alianza editorial. Garcia Ferrando, M. (1982). Deporte y sociedad. Madrid: Ministerio de Cultura. Garcia Ferrando, M. (1986). Hbitos deportivos de los espaoles (Sociologia del comportamiento deportivo). Madrid: Consejo Superior de Deportes. Garcia Ferrando, M. (1991). Los espaoles y el deporte (1980-1990). Un anlisi socilgico. Madrid: Consejo Superior de Deportes. Garcia Ferrando, M. (1993). Tiempo libre y actividades deportivas de la juventud en Espaa. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la Juventud.

121

Captol 7
Garcia Ferrando, M. (1997). Los espaoles y el deporte 1980-1995. Un estudio sociolgico sobre comportamientos, actitudes y valores. Valencia: Tirant lo Blanch/Consejo Superior de Deportes. Garcia Ferrando, M. (2001). Los espaoles y el deporte: prcticas y comportamientos en la ltima dcada del siglo XX. Madrid: Cultura y Deporte, Consejo Superior de Deportes. Garcia Ferrando, M. (2006). Posmodernidad y deporte: Entre la individualizacin y la masicacin. Encuesta sobre hbitos deportivos de los espaoles 2005. Madrid Consejo Superior de Deportes. Garcia Ferrando, M., & Durn, J. (2002). El deporte meditico y la mercalizacin del deporte: la dialectica del deporte de alto nivel. In Garcia Ferrando, M., Puig, N. & Lagardera, F. (comp.) Sociologia del deporte (p. 221-248). Madrid: Alianza Editorial. Haumont, A., & Chevalier, V. (1992). Le sport domestiqu. Paris: Centre de Recherche sur lHabitat, cole dArchitecture Paris-La Defense. Heinemann, K., 1995. (1995). Tiempo y dinero en el desarrollo del deporte. Revista espaola de Educacin Fsica, 2 (4), 4-11. Heinemann, K. (1997). Aspectos sociolgicos de las organizaciones deportivas. Apunts. Educacin Fsica y Deportes, 49, 10-19. Heinemann, K. (1998). Introduccin a la Economa del deporte. Barcelona: Paidotribo. Heinemann, K., Puig, N., Lpez, C., & Moreno, A. (1997). Clubs deportivos en Espaa y Alemania: una comparacin terica y emprica. Apunts. Educacin Fsica y Deportes, 49, 40-62.

122

Fonts documentals
Lagardera, F. (1991). Una interpretacin de la cultura deportiva en torno a los orgenes del deporte contemporneo en Catalua. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Barcelona, Departament de Teoria i Histria de lEducaci, Barcelona. Lagardera, F. (1992). De la aristcrata gimnstica al deporte de masas: un siglo de deporte en Espaa. Sistema, 110-111, 9-36. Laraa, E. (1986). Los nuevos deportes en las sociedades avanzadas. Revista de Occidente, 62-63, 5-21. Martnez del Castillo, J. (1998). Las instalaciones deportivas en Espaa: II Censo Nacional de instalaciones deportivas. Madrid: Consejo Superior de Deportes. Martnez del Castillo, J., & Puig, N. (2002). Espacio y tiempo en el deporte. In Garcia Ferrando, M., Puig, N., & Lagardera, F., comp: Sociologa del deporte (pp. 158-186). Madrid: Alianza Editorial. Martos, P., & Salguero, A. (2008). Anlisis de los modelos deportivos en la sociedad actual. Comunicaci presentada al X Congreso de la Asociacin Espaola de Investigacin Social aplicada al Deporte (AEISAD), Crdoba, 2-4 octubre. Moragas, M. d. (1996). Informacin o produccin? Las nuevas sinergias entre. mass media y deporte. Working paper, 55, Bellaterra, Universitat Autnoma de Barcelona, Centre dEstudis Olmpics i de lEsport. Mosquera, M. J., & Puig, N. (2002). Gnero y edad en el deporte. In Garcia Ferrando, M., Puig, N., & Lagardera, F. Comp: Sociologa del deporte (p. 99132). Madrid: Alianza Editorial.

123

Captol 7
Observatori Catal de lEsport. (2008). www.observatoridelesport.net Olivera, J., & Olivera, A. (1995). Dossier: Les activitats fsiques daventura a la natura: anlisi scio-cultural. Apunts Educaci Fsica i Esports, 41. Pociello, C. (Ed.).(1981 ). Sports et socit. Approche socio-culturelle des pratiques Pars, Vigot. Porro, N. (Ed.).(2000). Francia 98. Il pallone globale. Le patrie, i goleador, laudience, gli sponsor... Roma: RAI. Puig, N. (1996). Joves i Esport. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria General de lEsport. Puig, N. ( 2008). Espai pblic i esport: de la reexi a la intervenci. Apunts. Educaci Fsica i Esports, 91, 114-120. Puig, N., & Campomar, M. (2003). Hbits esportius de la poblaci a les Illes Balears. Palma de Mallorca: Consell Insular, Direcci dEsports. Puig, N., Garca, O., & Lpez, C. (1999). Sports Clubs in Spain. In K. Heinemann (Ed.), Sports Clubs in various European countries. Schorndorf, Hofmann, Club of Calonge. Puig, N., & Heinemann, K. (1991). El deporte en la perspectiva del ao 2000. Papers. Revista de sociologia, 38, 123-142. Puig, N., & Maza, G. (Ed.).(2008). Lesport en els espais pblics urbans. Monogrc de la revista Apunts. Educaci Fsica i Esport, 91. Pujadas, X., & Santacanta, C. (1995). Histria illustrada de lesport a Catalunya. Barcelona: Diputaci de Barcelona.

124

Fonts documentals
Quesada, S., Dez, M. D., Latiesa, M., Martos, P., & Paniza, J. L. (2001). Poltica deportiva de la Generalitat Valenciana y su nanciacin en el perodo 88-99. In Latiesa, M., Martor, P., & Paniza, J.L. Deporte y cambio social en el umbral del siglo XXI (Vol. I, p. 487-502). Madrid: Libreras Deportivas Esteban Sanz, S.L. Rodgers, B. (1968). Rationalisation des choix en matire de politique sportive. Le sport dans son contexte social. Comparaisons internationales. Strasbourg: Conseil de lEurope. Secretaria General de lEsport (1995). Enquesta sobre la prctica dactivitats fsico-esportives a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport (1999). Enquesta sobre la prctica dactivitats fsico-esportives a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport (2004). Evoluci de la prctica sicoesportiva a Catalunya. Recuperat 10 setembre 2008 des de http://www16.gencat.net/ esport/equipaments/docs/Fullte37.pdf Simmel, G. (1999). Cultura femenina y otros ensayos. Barcelona: Alba Editorial S.L. Sofres (2007). Anuario de audiencias de televisin 2007. Madrid: Sofres. Sofres (2006). Las Audiencias de TN/SOFRES: boletn mensual de SOFRES Audiencia de Medios, 41 (gener). Madrid [etc.]: Taylor Nelson SOFRES Willimczik, K. (2007). Die Vielfalt des Sports (La diversitat de lesport). Sportwissenschaft,37 (1), 19-37.

125

Captol 7

126

Annexos

127

Captol 8

8.1. Carta Europea de lesport per a tothom, 1975

Article 1 Tot el mn t dret a practicar esport. Article 2 Lesport, en tant que s un factor important de desenvolupament hum, ha de ser fomentat i sostingut de forma apropiada pel fons pblic. Article 3 Lesport, essent un dels aspectes del desenvolupament sociocultural, ha de ser tractat, a nivell local, regional i nacional conjuntament amb daltres assumptes on intervinguin les decisions de poltica general. Article 4 Correspon a cada govern el fet dafavorir una cooperaci permanent i efectiva entre els poders pblics i les organitzacions benques i el fet de fomentar la creaci destructures nacionals que permetin desenvolupar i coordinar lesport per a tothom. Article 5 Han de ser preses mesures per protegir lesport i els esportistes de tota explotaci amb nalitats poltiques, comercials i nanceres i de prctiques abusives i envilidores, aix com ls de les drogues. Article 6 Com que la divulgaci de la prctica esportiva depn, entre daltres, del nombre dinstallacions disponibles, de la seva varietat i de les possibilitats daccedirhi, la planicaci global daquestes installacions ha de ser considerada competncia dels poders pblics, han de tenir en compte les necessitats locals regionals i nacionals i han dadoptar mesures amb tendncia a assegurar la plena ocupaci dels equipaments existents o en projecte.

128

Annexos
Article 7 Les disposicions, en cas que no existeixin mesures legislatives, han de ser preses per assegurar laccs a la naturalesa amb nalitats desbarjo. Article 8 Els quadres qualicats a tots els nivells de la gesti administrativa i tcnica, danimaci i dentreteniment, han de ser reconeguts com a indispensables en tot programa per al desenvolupament de lesport.

129