Jordi Cervs Rector Fundacional de la UIC

Tot plegat va comenar amb una trucada

Diu el Dr. Jordi Cervs (el 9 de gener en far 78), que quan un catedrtic es jubila, es queda desemparat. Com aquells dos que es troben pel carrer: Jo no s qu fer; la meva dona minsulta, em diu que sc un gandul... Ah, jo no!: al mat em dedico a la borsa, i a la tarda, investigo. Ah s? I com tho fas? Molt senzill: al mat faig la borsa de la compra i a la tarda investigo on he oblidat les ulleres.... Aix, a ell no li passa. Jo sc un senyor que sempre porta el futur a la motxilla, em diu. Quatre anys vicepresident de la Universitat Lliure de Berln, don va ser tamb catedrtic de lInstitut de Neuropatologia; vuit de deg; sis vegades doctor honoris causa: Barcelona, Madrid, Tokushima (Jap), Saransk (Rssia)... i ara, rector emrit de la UIC; acaba de passar el relleu de director de Relacions Internacionals, i segueix en el mn universitari com a membre de lAQU, del CESAM: ns al 2011 t moguda... Passat, present i futur.
J. F. VAELLO

Lany 1952, acompanyat ns laeroport pel seu gran amic destudis Jordi Pujol, vost va marxar rumb a Alemanya. El que potser no simaginava s que tornaria, gaireb 50 anys desprs, per ser rector fundacional duna nova universitat, precisament a la ciutat que el va veure nixer... No mho havia plantejat mai, tornar a Espanya; per, posats a fer, Barcelona em semblava el ms adient. Com va anar? Tot va comenar amb una trucada. Ja portava uns anys lINEDE, on es cursaven estudis de Dret i ADE. La Llei duniversitats privades obria les portes a qu nhi poguessin haver de noves i es va aprotar. De tot aix me nassabento lany 1996, quan em truquen a Alemanya per dir-me si estava disposat a venir a Barcelona. Jo era aleshores catedrtic de Neuropatologia i vicepresident de la Universitat Lliure de Berln i, la veritat sigui dita, em trobava molt equipat i satisfet. Ara b, tamb trobava que aix, posar-ho al servei duna nova uni-

versitat, era per a mi quelcom molt interessant. Aix que vaig acceptar i aquell any vaig ser presentat en el Crculo Ecuestre com a rector de la Universitat Lliure de Catalunya, com shavia de dir. s aleshores quan comencen les dicultats? S. Semblava que tot anava molt b i que es podria comenar el curs 9697 o, almenys, el gener del 97, per no va ser aix. Els problemes van venir primer pel nom: no sacceptava. Alguns deien que lliure era propi de la Universitat de Brusselles, daltres que per qu hi havia dhaver una universitat amb aquest nom, quan totes ho sn, de lliures... Amb tants anys a la Lliure de Berln, no entenia que fessin tant denrenou. Laltre gran obstacle va ser Medicina. Aix, el temps anava corrent. Cap all a labril es va aprovar la Universitat de Vic. Van passar els mesos i nalment el Parlament ens va reconixer, grcies a la insistncia den Ramon Guardans, el 25 de setembre daquell any i, el 2 doctubre, va ser ocialment publicat al DOGC. Tenem el temps just, per va ser possible: vam iniciar un primer

curs amb set-cents estudiants. Comenar aix ens va ajudar molt. Ning no sho creia. I ara, deu anys desprs, cam de lesperada Medicina. S. Tenir Medicina representa un salt qualitatiu en la presentaci de la Universitat. Tamb ens hi ha ajudat el fet que abans no es necessitaven tants metges com ara. Hagussim pogut tenir medicina abans, quan sens va proposar tenir-ho juntament amb una universitat europea, per no va sortir. I amb aquests deu anys hem anat creixent tamb amb daltres titulacions que han donat nous impulsos a la UIC i aix ens esperona a treballar cada dia millor. Dono molta importncia, per exemple, a les Humanitats: com que el nostre tarann s lhumanisme cristi, des del primer moment es va veure que ens feia falta una facultat que hi dons cos... Qu ms queda, ara? Ui! Cal treballar molt, encara. Pel que sigui, estem al capdavant de les universitats catalanes en augment dalumnes, per hem de veure com seguir treballant: no ens podem adormir sobre els llorers. Jo sempre

Malgrat tot, vam comenar el primer curs amb set-cents estudiants. Ning no sho creia Sempre he dit que porto el futur a la motxilla: agafar el que hem aconseguit, i endavant Va ser un encert el canvi de nom, perqu la dimensi internacional s el futur

he dit que sc un senyor que porta el futur a la motxilla: agafar tot el que hem aconseguit..., a lesquena... i endavant. Magradaria arribar a un 20% dalumnes internacionals; ens falta un campus ms gran i acollidor. Ampli, amb ms residncies... I ahir: qu somniava... qu ha vist... ? Que qu somniava? Vols que et digui la veritat? Res: sc molt realista, jo... S que pensava en les dicultats que tindrem: problemes que acaben solucionant-se, per sempre nacaben sortint daltres. Jo veia una tasca a realitzar que mentusiasmava molt i somniava en un desenvolupament geners de la universitat com sha demostrat... i amb la seva dimensi internacional: la ciutat de Barcelona ens hi ajuda molt... De fet, va ser un encert el canvi de nom dltima hora: la dimensi internacional s el futur. Per, sesperava tot lassolit? Doncs no tho puc dir, perqu no s qu mesperava. s clar que estaria molt b dir alguna cosa com: s meravells el que hem fet.... B..., s que vaig somniar una cosa: amb molta feina; i crec que lhem feta...
NEWSUIC ESPECIAL 10 e ANIVERSARI 13