Cincies 1

BATXILLERAT

de la Terra i del medi ambient

Biblioteca del professorat GUIA I RECURSOS
La Guia de Cincies de la Terra i del medi ambient per a 1r de Batxillerat s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada al departament dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela. En la realitzaci han intervingut: Enric Banda Tarradellas Andrs Checa Ruz Ester Duce Daz Josep Maria Guasch i Pedrola David Rabad i Vives Nria Roca Pasqual Montserrat Torn Escasany EDICI Ldia Gil Fernndez

Grup Promotor
Santillana

ndex
EL PERQU DE LA CASA DEL SABER .................... 4 EN QU ES CONCRETA EL PROJECTE .................. 5 ALGUNES CLAUS DEL BATXILLERAT EN EL SISTEMA EDUCATIU .................................. 6 PRESENTACI.......................................................... 13 1. L'assignatura de Cincies de la Terra i del medi ambient en la LOE .............................. 2. Objectius ............................................................ 3. Continguts .......................................................... 4. Competncies .................................................... 5. Avaluaci .......................................................... 6. Connexi amb altres matries ............................ 7. Consideracions sobre el desenvolupament del currculum .................................................. ESQUEMA DE CADA UNITAT DIDCTICA ............ ELS RECURSOS PER AL PROFESSORAT.................. 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Unitat 4. Els materials de la litosfera .................... Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 5. El magmatisme ........................................ Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 6. Processos superficials a la litosfera terrestre .............................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 7. El modelat del relleu .............................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 8. Dels sediments a les roques sedimentries ...................................... Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. 126 126 127 134 141 142 143 145 146 147 148 156 156 157 164 169 171 172 174 175 176 180 188 188 189 196 203 205 206 208 209 210 211 220 220 221 226 230 232 233 235 236 237 238 246 246 247 254 261 263 264 266 267 269 270

PROGRAMACI I RECURSOS PER A LAULA

Unitat 1. Les cincies de la Terra i el medi ambient .................................................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 2. La geosfera .............................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 3. Tectnica de plaques .............................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. 22 22 23 29 34 36 37 39 40 41 43 52 52 53 60 65 67 68 70 71 73 75 88 88 89 96 101 103 104 106 107 108 112

Unitat 9. El metamorfisme i larquitectura de les roques .................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 10. Riscos geolgics i recursos naturals .................................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 11. La gesti i l'impacte ambiental ............ Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 12. El temps geolgic .................................. Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 13. La cartografia del territori ............................................................ Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari..............................................................

280 280 281 288 292 293 294 296 297 298 300 308 308 309 316 321 322 323 325 326 327 329 336 336 337 342 347 348 349 351 352 353 355 362 362 363 370 376 378 379 381 383 385 387 396 396 397 402 406 407 408 410 412 414 416

Unitat 14. El masss Ibric i els orgens alpins .... Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. Unitat 15. Les conques terciries, els marges continentals i les illes Canries .......... Objectius, continguts i criteris d'avaluaci .............. Resum .................................................................... Fitxes ...................................................................... Esquemes muts ...................................................... Suggeriments .......................................................... Proves d'avaluaci .................................................. Exercicis de refor .................................................. Exercicis d'ampliaci .............................................. Orientacions per a un examen ................................ Solucionari.............................................................. GRANS BIOGRAFIES Carl von Linn .......................................................... Abraham Gottlob Werner.......................................... Charles Robert Darwin .............................................. James Dwight Dana .................................................. William Thomson .................................................... Ernst Haeckel............................................................ Andrija Mohorovicic ................................................ Alfred Wegener ........................................................ Ingue Lehmann ........................................................ Beno Gutenberg ........................................................ Ernst Mayr ................................................................ Harry Hammond Hess .............................................. John Tuzo Wilson .................................................... James Ephraim Lovelock .......................................... Carl Woese................................................................ CENTRES D'INVESTIGACI Consejo Superior de Investigacions Cientficas (CSIC) .... Estacin Experimental de Zonas ridas (EEZA) ........ Greenpeace .............................................................. Grupo de Rehabilitacin de la Fauna Auctctona y su Hbitat (GREFA)................................................ Instituto de Astrofsica de Canarias: El Gran Telescopio Canarias (GTC) .......................... Instituto de Carboqumica (ICB) .............................. Instituto Geogrfico Nacional (IGN).......................... Instituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME) ...... Instituto Nacional de Tcnicas Aeroespaciales (INTA) Jard Botnic de la Universitat de Valncia: el Banc de Germoplasma .......................................... Linx Ibric: Programa de conservaci Ex-Situ............ Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella ............ Museo Nacional de Ciencias Naturales ......................

424 424 425 431 435 436 437 439 440 441 443 450 450 451 457 461 462 463 465 466 467 469 476 476 477 477 478 478 479 479 480 480 481 481 482 482 483 484 485 486 487 488 489 490 491 492 493 494 495 496

DESTRESES TIC .................................................... 497 KALIPDIA ............................................................ 541

Presentaci

El perqu de...
El significat del nom
Un nom s quelcom ms que un conjunt de paraules. s una idea, un concepte. La Casa del Saber s un nom que parla del treball educatiu i dun projecte editorial. s un nom que expressa unes intencions prvies dacollida, seguretat i confiana, que planteja uns objectius daprenentatge ben construt. s una metfora de la casa del saber per excellncia, lescola, el lloc en qu els alumnes creixen i aprenen. La Casa del Saber neix com un projecte amb vocaci de suport a lalumnat, de contribuci a lxit escolar, de servei al professorat.

Les claus del nostre projecte editorial

FONAMENTACI TERICA. La Casa del Saber neix de la reflexi i sha dissenyat amb molta cura. Els seus plans van ser els fonaments terics de les programacions dels materials, de la seqncia de continguts de cada rea, de la selecci dels complements didctics, de les propostes davaluaci. En aquests plans es van especificar les justificacions psicopedaggiques i cientfiques que constitueixen els fonaments terics de la casa.

ELS PILARS COMUNS A TOTS ELS MATERIALS. Tots els components del projecte La Casa del Saber comparteixen latenci pels valors (solidaritat, tolerncia, esperit emprenedor), les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i les competncies bsiques (lingstica; matemtica; coneixement i interacci amb el mn fsic; tractament de la informaci i competncia digital; competncia social i ciutadana; cultural i artstica; aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal).

DIVERSITAT: UN ESPAI PER A TOTHOM. Volem una Casa del Saber oberta a tothom. Un espai en qu tots tingussim cabuda. Un lloc en qu tots trobssim recursos per aprendre, crixer, desenvolupar-se. Recursos per aprendre ms o reforar els coneixements, per comprendre millor i aplicar el que hem estudiat, per explorar noves possibilitats. I recursos per acollir els que acaben darribar i que encara no dominen la nostra llengua.

Ara, la Casa s una realitat. En el seu disseny i construcci van participar professors, dissenyadors, psicopedagogs, editors, illustradors, fotgrafs, infografistes, maquetistes i informtics. Est gaireb acabada. Per hi falta el fonamental: els seus habitants. Els qui aportaran la seva experincia, el seu treball, el seu esfor, per omplir de saber cada estana, dillusi cada paret i de vida cada rac. Queda el pas ms important de tots. El de convertir el nostre projecte en el seu. El dallargar la m i, junts, treballar pel triomf de lalumnat. Endavant, aquest s el vostre projecte. s casa vostra. s la casa de tots.

En qu es concreta el projecte
Quatre principis bsics han inspirat el contingut, lorientaci i lestructura de La Casa del Saber: ladequaci al nou marc legislatiu (la LOE), millorar la comprensi dels alumnes, preparar-los per a la societat de la informaci i aportar una gran diversitat de materials per facilitar la tasca del professorat.

ELS NOUS LLIBRES PER ALS ALUMNES

C M Y CM MY

CY

Y CM

Llibres amb una cura especial en el text: llenguatge clar i senzill, vocabulari dacord amb el nivell dels alumnes i una tipografia especialment seleccionada per millorar la comprensi. Llibres amb illustracions intelligibles pels alumnes, que no es limiten a confirmar el que diu el text. Sn illustracions que sn instruments de gran potncia per desenvolupar capacitats com lobservaci, lanlisi, la relaci, el plantejament dinterrogants, lexpressi oral...
02_C 9453 P :44 08 15 5/20 22/0 1 gina

Llibres amb activitats coherents amb els objectius, graduades segons la dificultat, orientades perqu els alumnes desenvolupin hbits i destreses, elaborin significats i en construeixin, contextualitzin all que han aprs i ho generalitzin.
945313 _C 10/ 12/08 18:44 P gin a1

A La Casa del Saber hem donat importncia a lelegncia dels llibres, al format, al disseny, Cinc a la bellesa de les imatges, a la textura del paper. Tot aix per donar sensaci ies 1 de feina ben feta, i per transmetre la importncia de leducaci i la cultura.
a i de ER Biblio l med AT teca del pr i am GUIA ofess I RECU bien orat t RSOS de la Terr
BATX ILL
376-9

CM

MY

CY

CMY

Recursos complementaris: resums, esquemes... Centenars de propostes per facilitar la tasca docent. Programes especials: centres dinvestigacions, grans biografies...
Comp osici n

BATX ILL

ERAT

Guions didctics associats a les unitats dels llibres amb programacions daula que contenen els objectius, els continguts i els criteris davaluaci; suggeriments didctics i solucions de les activitats.

Bibliot

eca del

profes

sorat

GUIA

I REC

URSO

GUIES AMB MOLTS RECURSOS PER TREBALLAR A LAULA

ngut al pr Les cla ojecte us de de La En l batxil Casa lorde lerat: del Sa naci Finalit ber del sis ats i tema objec Les educa tius matr tiu ies Dic otomie s Alg uns pri ncipis Recur peda sos pe g gics r Pro grama unitats: ci Res um de conting Fitx es uts Fitx de treba ll: es Esq informativ uemes es Sug gerim muts Pro ves da ents val Ate uaci nci Ref a la div or ersitat Am : Ori pliaci entaci ons pe Sol uci r a un Llib onari: exame re n Aval de lalum ne Ref uaci or Am Ori pliaci entaci ons pe Grans r a un biogra exame fies Centr n es din vestig Destr aci esses TIC

-7918-

79 18 37

Benvi

69

978-84

9 78 84

ambie

nt

ncies

GUIA essorat RECU I RSOS

Benv ing de La ut al pr oje Casa del Sa cte Les cla ber batxi us del llerat Recu rsos per un Progra itats: Resu maci m Fitxes de conti ng Proves de treball uts Atenc davalua ci i Orien a la divers tacion itat per a s un ex Soluc ionari amen Gran s bio grafie s Cent res d inve stiga Destr ci esses TIC

Bibli del poteca rof

ISBN:

Terra

i del

medi

S Ci

de la

Cinc

de la

Terra BATX i del medi ILLERAT amb ient

ies 1

Tot el llibre ma teri al est da que disp perqu el pug onible en st ueu imp CD rimir.

PANT

ONE

3278

PAN

TON

E 116

Pr Santi llana omot or

Sant p Prom illan otor a

Gru

Grup

MATERIAL DE SUPORT DIGITAL Guia en format pdf. Per facilitar la distribuci de documents entre lalumnat, sense necessitat dutilitzar la fotocopiadora, o per consultar-los a lordinador.

Sant p Prom illan otor a

Gru

Recursos multimdia per al treball a laula. Un CD amb prestacions multimdia de cadascuna de les unitats; el professorat les podr fer servir per presentar el tema de manera ms dinmica, navegant per les transparncies, ampliant imatges, visualitzant esquemes, projectant audiovisuals i accedint a un gran nombre de pgines web. Altres CD. Tercers nivells de concrecci.

Algunes claus del Batxillerat en el sistema educatiu

El Batxillerat constitueix un mbit o una etapa rellevant en lordenaci del sistema educatiu. Els ensenyaments, i la titulaci a la qual condueix, faculten els alumnes per al desenvolupament personal, social i laboral, i per accedir a estudis posteriors de caire tant acadmic com professional. Lobjectiu daquest apartat s facilitar el coneixement dalguns aspectes bsics del batxillerat: lemplaament en lordenaci del sistema educatiu, lestructura i els principis, les dicotomies prpies de la seva naturalesa (preparatori i terminal, com i divers, acadmic i professional), alguns apunts sobre la metodologia didctica i, finalment, unes referncies sobre les normes daccs a la universitat.

El Batxillerat en lordenaci del sistema educatiu

Els ensenyaments del Batxillerat en el sistema educatiu que estableix la Llei Orgnica dEducaci (LOE, 2006) formen part de leducaci secundria postobligatria, juntament amb la formaci professional de grau mitj, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau mitj i els ensenyaments esportius de grau mitj (fig. 1).

Figura 1: Ensenyaments del sistema educatiu (LOE, 2006)

Educaci infantil Educaci bsica Educaci primria Educaci secundria obligatria BATXILLERAT Formaci professional Grau mitj Grau superior Ensenyament didiomes Ensenyaments artstics Ensenyaments de rgim especial Elementals Professionals De msica i dansa De msica i dansa Grau mitj darts plstiques i disseny Grau superior darts plstiques i disseny Superiors Estudis superiors de msica i dansa Ensenyaments dart dramtic Ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals Estudis superiors de disseny Estudis superiors darts plstiques Ensenyaments esportius Grau mitj Grau superior Educ. de persones adultes Ensenyament universitari

Les caracterstiques que fan referncia a laccs als ensenyaments, la durada daquestes modalitats, les vies, les matries, la promoci de curs, la permanncia i la titulaci es recullen en el quadre segent (fig. 2).

Figura 2: Ordenaci dels ensenyaments de Batxillerat

Ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Ttols de tcnic corresponents als ensenyaments de formaci professional de grau mitj. Ttols de tcnic esportiu en els ensenyaments esportius de grau mitj. Ttol de tcnic darts plstiques i disseny, noms per a laccs a la modalitat dArts. El batxillerat inclou dos cursos acadmics. En rgim ordinari, els alumnes podran romandre cursant el batxillerat durant quatre anys, siguin consecutius o no. Arts. Cincies i Tecnologia. Humanitats i Cincies Socials. La modalitat dArts sorganitza en dues vies: Arts plstiques, imatge i disseny. Arts escniques, msica i dansa. Vies En tot cas, els alumnes i les alumnes poden triar entre la totalitat de les matries de la modalitat que cursen. A aquests efectes, els centres han doferir totes les matries de les modalitats que imparteixen. Aquesta oferta es pot presentar a lalumnat en forma ditineraris formatius. Les matries de batxillerat es reparteixen en tres grups: Comunes. De modalitat. Optatives. Matries Sestablir un rgim de reconeixement recproc entre matries de batxillerat i mduls de formaci professional, i entre matries de batxillerat i mduls darts plstiques i disseny. Sestablir un rgim de convalidacions entre matries de batxillerat i assignatures dels ensenyaments professionals de msica i dansa. Promoci del 1r curs al 2n Amb totes les matries cursades o dues matries, com a mxim, amb avaluaci negativa. Amb ms de quatre matries amb avaluaci negativa: Cursar de nou 1r curs sencer. Permanncia en el 1r curs Amb tres o quatre matries amb avaluaci negativa, dues opcions: Cursar de nou 1r curs sencer. Matricular-se a les matries de 1r amb avaluaci negativa i ampliar aquesta matrcula amb dues o tres matries de 2n. Els alumnes que en concloure 2n tinguessin avaluaci negativa en algunes matries podran matricular-shi sense haver de cursar de nou les matries que ja han superat. Sobt desprs de lavaluaci positiva en totes les matries dels dos cursos de batxillerat. Els alumnes que cursin satisfactriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el ttol de batxiller, que tindr efectes laborals i acadmics. Lalumnat que finalitza els ensenyaments professionals de msica i dansa obtindr el ttol de batxillerat si supera les matries comunes de batxillerat.

Accs

Durada dels ensenyaments

Modalitats

Permanncia en el 2n curs

Ttol de batxillerat

Finalitats i objectius del Batxillerat

El Batxillerat t com a finalitat proporcionar als alumnes formaci, maduresa intellectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competncia. Aix mateix, han de capacitar els alumnes per accedir a leducaci superior.

Figura 3: Finalitats del Batxillerat

Finalitats del Batxillerat

FORMACI I MADURESA INTELLECTUAL I HUMANA

INCORPORACI A LA VIDA ACTIVA

ACCS A LEDUCACI SUPERIOR

Les finalitats indicades orienten la formulaci dels objectius del Batxillerat. Encara que les competncies educatives, com a elements del currculum, sn prpies de lensenyament bsic (educaci primria i educaci secundria obligatria), els objectius del Batxillerat es formulen tamb en termes de capacitats. Labast daquest fet pot inferir-se del concepte de capacitat mateix, prxim al potencial o a laptitud, inherent a totes les persones, dadquirir nous coneixements i noves destreses en una dinmica daprenentatge permanent, al llarg de la vida. El Batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin: Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada en els valors de la Constituci espanyola, de lEstatut dautonomia de Catalunya i en els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar duna manera responsable i autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals, familiars i socials. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat. Refermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessries per a lefica aprofitament de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal. Dominar, tant en la seva expressi oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Expressar-se amb fludesa i correcci en una o ms llenges estrangeres. Usar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seva evoluci. Participar de manera solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social. Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigaci i dels mtodes cientfics. Conixer i valorar de manera crtica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, aix com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient. Refermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiana en un mateix i sentit crtic. Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural. Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. Refermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat viria.

Interessa apuntar, per ltim, que cursar lensenyament secundari superior, en el qual sinclou el Batxillerat, s un dels punts de referncia o indicadors europeus en el marc del programa de treball Educaci i Formaci 2010, que es va adoptar en el Consell Europeu de Lisboa (2000) amb la vista posada en lideal darribar a una societat basada en el coneixement. Safirma que per participar-hi satisfactriament cal posseir les bases que facilita el Batxillerat, i sestableix que en lany 2010 com a mnim el 85 % dels ciutadans de 22 anys de la Uni Europea haur cursat lensenyament secundari superior.

La llengua catalana
El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ho s tamb de lensenyament. Sha dutilitzar normalment com a llengua vehicular densenyament i daprenentatge en el batxillerat. Les administracions educatives poden autoritzar que una part de les matries del currculum simparteixin en llenges estrangeres sense que aix comporti modificar els aspectes bsics del currculum regulats en aquest decret. En aquest cas, han de procurar que al llarg de tots dos cursos els alumnes adquireixin la terminologia bsica de les matries en catal i castell. Els centres que imparteixen una part de les matries del currculum en llenges estrangeres han daplicar, en tot cas, els criteris per a ladmissi dalumnes establerts en la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, els quals no poden incloure requisits lingstics.

Les matries del Batxillerat

Les matries del Batxillerat es divideixen en comunes, de modalitat i optatives; cada grup de matries t diferent naturalesa i intenci. La finalitat de les matries comunes del Batxillerat s aprofundir en la formaci general de lalumnat, augmentar la seva maduresa intellectual i humana i aprofundir en les competncies que tenen un carcter ms transversal i afavoreixen el fet de seguir aprenent. En aquest cas, sorgeix un esment directe de les competncies en lmbit de Batxillerat, si b genrica i ms atenuada que en el cas de lensenyament bsic i obligatori. De fet, ladquisici de les competncies bsiques s un objectiu de lensenyament obligatori; no correspon ja, per tant, al Batxillerat. Les matries comunes del Batxillerat es recullen en el quadre segent (fig. 4):

Figura 4: Matries comunes del Batxillerat

Cincies per al mn contemporani Educaci fsica Filosofia i ciutadania Histria de la filosofia Histria Llengua catalana i literatura I i II Llengua castellana i literatura I i II Llengua estrangera I i II

Tot lalumnat ha de fer un treball de recerca. Aquest treball, que ha de contribuir decisivament a assolir la competncia en recerca, es computa entre les matries de 2n curs. De la seva banda, les matries de modalitat sencarreguen de proporcionar una formaci de carcter especfic, vinculada a la modalitat escollida, que orienti en un mbit de coneixement ampli, desenvolupi les competncies ms estretament relacionades amb aquest mbit, prepari per a una varietat destudis posteriors i afavoreixi la inserci en un determinat camp laboral. La lgica de les competncies tamb est present, com pot veures, en la caracteritzaci de les matries de modalitat, el catleg de les quals apareix a continuaci (fig. 5).

Figura 5: Matries de modalitat del Batxillerat

Modalitat darts Via: arts plstiques, imatge i disseny Cultura audiovisual Dibuix artstic I i II Dibuix tcnic I i II Disseny Histria de lart Tcniques dexpressi graficoplstica Volum Biologia I i II Cincies de la terra i mediambientals I i II Dibuix tcnic I i II Electrotcnia Fsica I i II Matemtiques I i II Qumica I i II Tecnologia industrial I i II Modalitat darts Via: arts escniques, msica i dansa Anlisi musical I i II Anatomia aplicada Arts escniques Cultura audiovisual Histria de la msica i de la dansa Llenguatge i prctica musical Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana Modalitat dhumanitats i cincies socials Economia Economia de lempresa I i II Geografia Grec I i II Histria de lart Histria del mn contemporani Llat I i II Matemtiques aplicades a les cincies socials I i II Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana Modalitat de cincies i tecnologia

Els alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos de Batxillerat un mnim de sis matries de modalitat, de les quals cinc han de ser de la modalitat escollida. Les matries optatives en el Batxillerat contribueixen a completar la formaci de lalumnat aprofundint en aspectes propis del centre o ampliant les perspectives de la formaci general. Dintre de loferta de matries optatives de 1r curs, els centres de dues o ms lnies han doferir una segona llengua estrangera, amb una assignaci horria de 4 hores setmanals. Entre les matries optatives del centre sha doferir una estada a lempresa. Aquesta estada ha de tenir una durada mnima de 140 hores.

Dicotomies del Batxillerat

Bona part dels aspectes i les qestions que ja shan tractat permeten una aproximaci a labast dels ensenyaments del Batxillerat des de la perspectiva de tres dicotomies caracterstiques: el carcter preparatori i alhora terminal, lentitat comuna i diversa, i la vinculaci amb mbits acadmics i professionals (fig. 6).

10

Figura 6: Dicotomies del Batxillerat

Dicotomies del Batxillerat

PREPARATORI/ TERMINAL

COM/ DIVERS

ACADMIC/ PROFESSIONAL

Batxillerat preparatori i terminal

La dialctica entre el carcter preparatori propedutic i terminal del Batxillerat situa lanlisi davant del desenvolupament de futures opcions acadmiques i professionals en el primer cas i la naturalesa formativa de lltima etapa de litinerari escolar en el segon. Probablement, la inspiraci propedutica ha orientat lactuaci educativa del Batxillerat en ms mesura que la terminal, per aquesta funci preparatria ha de ser complementria per salvaguardar la identitat del Batxillerat i no reduir-lo o limitar-lo a un prleg de lensenyament superior, sobretot, el de carcter universitari. Encara ms, lassimilaci a lensenyament universitari pot explicar que santicipin formes metodolgiques i didctiques de nivells superiors, i que es desvirtu labast terminal del Batxillerat. Per tant, s oport assumir una posici intermdia, que integri i aproximi les formes curriculars prpies de letapa precedent i de les opcions futures; de tal manera que es procuri una preparaci eficient per al que vindr. Amb aquest mateix objectiu, es poden introduir nivells despecialitzaci que no obvin del tot una formaci bsica i general, o concedir una importncia progressiva a laprenentatge autnom i al treball individual, sense abandonar les metodologies que recorren a activitats de grup. Perqu, a banda de ser propedutic, el Batxillerat t un valor educatiu intrnsec, percebut de millor manera quan es considera el nivell superior de formaci general que la societat del coneixement exigeix als ciutadans per accedir a un lloc de treball o desenvolupament laboral. I per satisfer aquesta doble naturalesa preparatria i terminal es plantegen diverses modalitats, amb una organitzaci flexible, i, en el seu cas, diferents vies.

Batxillerat com i divers

La dicotomia entre all que s com i all divers tamb s evident. En primer terme, el carcter com o general del Batxillerat encaixa amb el patr de coneixements bsics que la societat entn com a precisos per desenvolupar-se en un marc cultural com. No disposar daquests coneixements pot afectar, de manera directa, la capacitat de les persones per actuar satisfactriament en la societat del coneixement. El carcter com del Batxillerat coincideix, a ms, amb els seus objectius, formulats com a capacitats per a totes les modalitats previstes, amb les matries comunes que han de cursar tots els alumnes i amb el mateix ttol de Batxillerat, igualment nic. La diversitat es dedueix de les modalitats i vies definides, de loferta de matries, de lorganitzaci flexible dels ensenyaments i de ladequaci del currculum en el marc de lautonomia pedaggica.

Batxillerat acadmic i professional

Finalment, la dicotomia entre el que s acadmic i el que s professional sassocia amb la finalitat orientadora del Batxillerat i la diversitat dels estudis superiors als quals dna accs. Aix, cada vegada sn ms reconeguts els ensenyaments corresponents a la formaci professional de grau superior, de la mateixa manera que les artstiques i esportives, que sofereixen alhora que les de carcter universitari.

11

Alguns principis pedaggics del Batxillerat

Les caracterstiques de lalumnat que, amb carcter general, cursa Batxillerat, com tamb les demandes de la societat del coneixement i la informaci, fan recomanables les pautes i les mesures segents per tal de dur a terme les activitats educatives: Afavorir la capacitat de lalumne per aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mtodes dinvestigaci apropiats. Promoure mesures perqu, en les diferents matries, es desenvolupin activitats que estimulin linters i lhbit de la lectura i la capacitat dexpressar-se correctament en pblic, com tamb ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aprofundir en els elements metodolgics i epistemolgics propis de cadascuna de les matries que en el currculum de Batxillerat tenen fora importncia, cada vegada que els alumnes han adquirit un grau de pensament abstracte que est en condicions de desenvolupar-se.

Laccs a la universitat desprs del Batxillerat

Per ltim, en les prescripcions bsiques que ordenen laccs a la universitat sestableixen les consideracions segents: Per accedir als estudis universitaris cal superar una nica prova que, juntament amb les classificacions obtingudes en el Batxillerat, valora la maduresa acadmica i els coneixements adquirits, com tamb la capacitat de seguir amb xit els estudis universitaris. Poden presentar-se a la prova daccs a la universitat tots els alumnes que estiguin en possessi del ttol de Batxillerat, amb independncia de la modalitat i de la via cursades. La prova tindr validesa per a laccs a les diferents titulacions de les universitats espanyoles. La prova daccs a la universitat tindr en compte les modalitats del Batxillerat i les vies que poden seguir els alumnes, i tractar sobre les matries de segon de Batxillerat.

12

Presentaci
Elaborar el projecte curricular de la matria s una de les tasques ms decisives del professor. Lxit del procs densenyament-aprenentatge depn en gran mesura del fet que qui ha de conduir aquest procs expliqui prviament els objectius i programi sistemticament qu ha daprendre lalumne (continguts), en quin ordre (seqncia), per qu (capacitats finals dels alumnes), com (metodologia) i amb quins mitjans (llibres, quaderns, altres materials). Tots aquests elements, juntament amb el plantejament de latenci a la diversitat de lalumnat i lexplicitaci dels criteris davaluaci, configuren el projecte curricular. Elaborar un projecte curricular definit daquesta manera constitueix, tamb per a les editorials, una tasca imprescindible i prvia a lelaboraci de qualsevol material didctic. Els materials no sn altra cosa que una concreci operativa del projecte de cada editorial. SANTILLANA ha elaborat el seu projecte curricular de Cincies de la Terra i del medi ambient a partir de la reflexi teoricoprctica sobre les directrius de la LOE i la realitat emprica de les aules. Un ampli equip de treball en el qual shan integrat professors universitaris, professors de secundria i especialistes de la mateixa editorial, ha donat forma i contingut als materials en qu es concreta el nostre projecte. En oferir-lo al professorat no pretenem substituir-lo en les seves funcions, sin proporcionar-li un model de referncia til perqu cada professor elabori el seu propi projecte curricular.

1. L'ASSIGNATURA DE CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT EN LA LOE

Marc legal Cincies de la Terra i del medi ambient s una matria de la modalitat de cincies i tecnologia en el Batxillerat, tal com recull el Reial decret 1467/2007, del 2 de novembre, pel qual sestableix lestructura de Batxillerat i es fixen els ensenyaments mnims. Les matries de modalitat del Batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formaci de carcter especfic vinculada a la modalitat triada que orienti en un mbit de coneixement ampli, desenvolupi les competncies que hi tenen ms relaci, prepari per a una varietat destudis posteriors i afavoreixi la inserci en un camp laboral determinat. Lassignatura de Cincies de la Terra i del medi ambient en Batxillerat Les cincies de la Terra i del medi ambient tenen com a finalitat proporcionar, a lalumnat del Batxillerat cientfic que la cursi, eines teriques i prctiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes terrestres i les interaccions daquests amb els ssers humans. Lensenyament i aprenentatge daquests continguts t una doble funci: terminal i propedutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a lalumnat lanlisi i valoraci dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matria i presents en els debats socials i, pel que fa a la segona funci, preparar lalumnat per seguir els estudis universitaris o de grau superior on els coneixements daquesta matria sn imprescindibles. Un dels objectius de les cincies de la Terra i del medi ambient s afavorir la capacitat dentendre la dinmica del planeta i dels fenmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, aix com interpretar els fenmens naturals que ens envolten i les relacions causa-efecte (interaccions) que sovint sestableixen amb els ssers humans. Amb aquesta finalitat, shan anat construint models explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desenvolupament cientfic i tecnolgic. El desenvolupament econmic i el seu impacte a escala global sobre el planeta comporta no sols avantatges sin tamb, en molts casos, riscos per a tots els ssers vius. Cal, doncs, que lalumnat adquireixi una visi holstica del planeta i de la interacci amb els ssers humans i daquests com a part activa i compromesa amb el present. A ms a ms, s important que lalumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessries per participar en el procs danlisi i valoraci crtica dels problemes ambientals i la seva gesti, i tamb

13

una sensibilitzaci fonamentada en la recerca i anlisi dinformaci contrastada i, si sescau, compromisos per a lacci, tant individual com collectiva, en defensa i millora del medi. Les cincies de la Terra i del medi ambient ajuden a relexionar sobre les relacions entre la cincia, la tecnologia i la societat, i a valorar algunes de les implicacions tiques que comporten aquestes relacions. Les cincies de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bsicament en el marc de lestudi dels processos geolgics resultants tant de la dinmica interna com externa del planeta i les seves manifestacions, dels riscos que sen deriven per a les persones i tamb dels problemes ambientals, de les seves causes, processos i conseqncies o impactes resultants de la interacci dels ssers humans amb el planeta i sobre el planeta, i tamb la gesti dels seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, lalumnat necessita utilitzar models i simulacions simplificades que expliquin i permetin analitzar alguns daquests processos, problemes o impactes, abordantlos des de diferents mbits del coneixement i punts de vista. Shaur dincidir, quan escaigui, en la importncia que tenen per a aquesta matria els aspectes socials i tics amb la finalitat de prendre conscincia que les interaccions amb el sistema Terra i els diferents subsistemes poden tenir conseqncies i efectes positius o negatius i que accions individuals (microescala), en passar a ser collectives (macroescala) tenen efectes a escala planetria.

2. OBJECTIUS
La matria de cincies de la Terra i del medi ambient del Batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Adquirir els fonaments terics i prctics bsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenmens locals i globals. 2. Cercar informaci a travs de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals dorigen antropognic i/o relacionats amb fenmens naturals i valorar la resposta dels ssers humans. 3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqncies, tant a escala local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperaci entre comunitats i pasos. 4. Conixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts dinformaci fiables i no fiables i per contrastar fonts de diverses procedncies. 5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a lanlisi i resoluci de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en lavaluaci de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerncia i esperit crtic. 6. Analitzar i avaluar els lmits dels recursos naturals. Valorar la necessitat dadaptar lexplotaci dels recursos a les taxes de la seva renovaci i a la protecci dindrets especfics que calgui preservar pel seu inters cientfic i cultural. 7. Formular i assolir els conceptes, teories i models ms importants i generals de les cincies de la Terra i del medi ambient. Adquirir una visi histrica dels grans canvis naturals en levoluci del planeta dins duna perspectiva global de la dinmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents. 8. Reconixer lentorn natural com una realitat dinmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussi posterior. Analitzar levoluci dels fets en lespai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geolgics i mediambientals en el futur. 9. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geolgic, les intervencions dels ssers humans en el medi natural i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de lexplotaci i s dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres. 10. Avaluar la importncia de la gesti ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemtiques actuals.

14

3. CONTINGUTS
El sistema Terra i el medi ambient Coneixement i aplicaci de la teoria de sistemes a lestudi del medi. Identificaci de la Terra com un gran sistema. Evidncia de les transformacions energtiques en la dinmica terrestre interna i externa. Representaci de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres. Histria del coneixement de la Terra. Exposici i comparaci dalgunes grans controvrsies geolgiques per mitj de lanlisi i valoraci de textos cientfics histrics. Descripci de lexplotaci dels recursos naturals al llarg de la histria. Diferenciaci i comparaci entre els recursos renovables i els no renovables. Identificaci dels recursos energtics convencionals i alternatius. Valoraci de ls racional en lexplotaci dels recursos. Relaci entre alguns consums i residus. Distinci entre riscos geolgics naturals i induts. Identificaci dels factors que intervenen en la valoraci del risc geolgic. Descripci de mtodes de previsi i prevenci de riscos. Aplicaci a casos particulars de risc. Definici del concepte dimpacte ambiental. Caracteritzaci dalguns impactes ambientals a diferents escales. Caracteritzaci del concepte de gesti ambiental. Valoraci de les conseqncies de les accions humanes sobre el medi ambient. Identificaci de diferents postures ideolgiques davant els problemes ambientals. Relaci entre creixement econmic i problemes ambientals: comparaci entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible. La geosfera Caracteritzaci de la Terra dins el sistema solar. Exposici dels diferents mtodes destudi de linterior de la Terra, interpretaci i aplicaci de les dades que proporcionen. Esquematitzaci de lestructura interna de la Terra. Formulaci del balan energtic de la Terra. Descripci de les diferents manifestacions de les energies interna i externa i comprensi de la seva relaci amb la dinmica del planeta. Identificaci de canvis en la superfcie del planeta causats per lenergia interna i externa de la Terra. Representaci i interpretaci del cicle geolgic. Formulaci de la teoria de la deriva dels continents. Descripci de la teoria de la tectnica de plaques: representaci dels lmits entre plaques i dels fenmens geolgics associats. Comprensi dels diferents models de convecci en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectnica de plaques als coneixements actuals en geologia. Definici del concepte de vulcanisme. Identificaci i classificaci dels productes volcnics. Diferenciaci dels tipus derupcions volcniques. Definici del concepte de terratrmol. Identificaci de les ones ssmiques. Interpretaci de sismogrames. Comparaci de les diferents escales de mesura. Explicaci de la distribuci mundial de volcans i terratrmols. Aplicaci del mtode per a la localitzaci i clcul de la magnitud dels sismes. Aplicacions de lenergia geotrmica. Caracteritzaci dels processos geolgics interns. Representaci de grfics esfor/ deformaci. Deducci dels mecanismes i tipus de deformaci. Identificaci destructures de deformaci: plecs i fractures. Explicaci de lorigen de les grans serralades de muntanyes. Representaci esquemtica i interpretaci destructures de deformaci en el camp. Identificaci dels processos geolgics externs bsics. Caracteritzaci de les grans conques sedimentries. Aplicaci dels processos geolgics externs en els diferents sistemes: vessants, fluviotorrencials, aiges subterrnies, glacials, elics i costaners. Evidenciaci del relleu com a resultat de la interacci entre els processos geolgics interns i externs. Representaci esquemtica de diferents formes de relleu i deducci del seu origen. Descripci dels minerals ms importants. Generalitzaci de la formaci dels cristalls. Identificaci dels jaciments minerals i valoraci del seu aprofitament. Caracteritzaci dels minerals formadors de roques. Identificaci i classificaci dels minerals.

15

 Representaci del cicle de les roques. Descripci dels processos formadors de les roques magmtiques, metamrfiques i sedimentries. Classificaci de les roques segons el seu origen. Formulaci de la composici i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretaci de les roques en el camp: recollida i Identificaci de roques in situ. Identificaci dels usos de les roques en la construcci, la indstria i lenergia. El temps en geologia. Els mtodes destudi de la Terra i la seva aplicaci Valoraci de la importncia del temps en geologia: dataci relativa i absoluta. Anlisi dels principis de dataci relativa. Descripci del procs de fossilitzaci. Aplicaci dels fssils com a indicadors de ledat i dels ambients sedimentaris. Identificaci i classificaci dalguns fssils caracterstics. Exposici sobre lorigen i levoluci de la vida a la Terra. Interpretaci del passat a partir de models actuals: descripci dels diferents ambients sedimentaris. Definici del concepte destratigrafia. Elaboraci i interpretaci de columnes estratigrfiques. Representaci de la taula dels temps geolgics. Caracteritzaci de lorigen i evoluci de la Terra Interpretaci i usos del mapa geolgic. Anlisi, interpretaci i elaboraci de talls geolgics i blocs diagrama. Identificaci dels trets geolgics bsics de Catalunya i de la pennsula Ibrica. Identificaci, representaci i interpretaci del relleu de la Terra: sistemes cartogrfics. Localitzaci mitjanant fotografia aria. Aplicacions dels mapes temtics. Interpretaci de mapes topogrfics. Clculs de superfcies i pendents. Comprensi dels sistemes de determinaci de la posici per satllit: els GPS. Valoraci dels sistemes dinformaci geogrfica (SIG). Interpretaci dimatges enviades per satllits. Coneixement dalguns programes informtics de simulaci ambiental. Utilitzaci prctica deines TIC.

4. COMPETNCIES
Competncies especfiques de la matria Es poden distingir tres competncies especfiques de la matria: La competncia en indagaci i experimentaci implica la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la cincia escolar, basada en lanlisi dels problemes ambientals, posant en prctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqncies dels problemes ambientals, generar qestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliografia consultada, treuren conclusions; comunicar argumentant de manera crtica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions cientfiques; i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les evidncies experimentals. A ms, lalumnat ha de prendre conscincia que els problemes ambientals sn socioecolgics i que a la resposta cientfica cal sumar-hi altres respostes com leconmica i la social i, en definitiva, la poltica, per tal darribar a respostes satisfactries i possibles solucions. La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia implica acostar-se a la naturalesa de la cincia i investigar com es construeix el coneixement cientfic. s important que lalumnat comprengui qu distingeix la cincia daltres formes de coneixement. La cincia treballa amb lelaboraci de models i amb ls de mtodes emprics, anlisi dexplicacions i arguments fonamentats, anlisi i discussi de les evidncies obtingudes amb lobservaci i lexperimentaci, per tal de contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposats. Amb aquests procediments, els cientfics sesforcen a elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el mn real i en aquest context el coneixement cientfic s, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidncies que no encaixen en les teories vigents. La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn implica apropiar- se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la cincia per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, per

16

tamb adquirir conscincia de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les cincies i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i collectives, i tamb valorar els impactes de les activitats humanes en el si de la biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupament sostenible. Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat El carcter transversal i la dimensi holstica de les cincies de la Terra i del medi ambient contribueix a lassoliment de les segents competncies genriques del batxillerat: Pel que fa a la competncia comunicativa, la matria contribueix al seu desenvolupament amb la utilitzaci de les diferents tipologies textuals, tant de manera escrita com oral, i amb ls dels recursos dels mitjans de comunicaci de massa i les tecnologies de la informaci en la descripci i exposici dels fets i fenmens. Tamb collabora en la promoci del dileg i els debats fonamentats sobre els fets i fenmens observats, les evidncies experimentals, la idonetat dels models emprats i lelaboraci de treballs o informes de caire cientfic, a ms de la seva valoraci tica quan escau i la proposta de possibles i alternatives. Amb el plantejament dhiptesis, la recollida i interpretaci de dades i lelaboraci de conclusions basades en evidncies es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Sha dafavorir que els mbits de recerca estiguin integrats amb fets i notcies dactualitat que contnuament subministren els diferents mitjans de comunicaci i fonts dinformaci. La matria tamb contribueix a la competncia digital. Formen part del dia a dia de lalumnat a laula la recerca dinformaci a travs dInternet, la interpretaci i elaboraci de grfics amb fulls de clcul i la producci de presentacions amb diferents programes informtics. La dimensi global de la cincia actual i especialment en el cas de les cincies de la Terra i del medi ambient facilita lintercanvi dexperincies i opinions sobre temes cientfics entre professorat i alumnat i dels alumnes entre si, de manera gaireb immediata. Lintercanvi dexperincies, idees o projectes entre membres de diferents realitats socials afavorir i facilitar lestabliment despais de comunicaci enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint aix a lassoliment de la competncia personal i interpersonal. Finalment, la matria collabora a ladquisici de la competncia en el coneixement i interacci amb el mn, ja que un dels seus objectius prioritaris s que, un cop assegurats els coneixements sobre lestructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra, els alumnes sendinsin en el mn de la gesti ambiental animats a prendre decisions de manera simulada que potser en un futur hauran de prendre de manera real. Caldr, doncs, educar en la sostenibilitat, la preservaci dels recursos, el control dels impactes i la prevenci dels riscos.

5. AVALUACI
Concepte Lavaluaci de laprenentatge t com a finalitat essencial determinar en quina mesura shan assolit els objectius proposats, s a dir, en quina mesura els estudiants han adquirit les capacitats cognitives, procedimentals i actitudinals que marquen els objectius del batxillerat en cada matria. Lavaluaci t tres moments: al principi del procs, durant el procs i al final. Aix origina una distinci entre una avaluaci inicial, una altra de processual o formativa i, per ltim, una altra de sumativa o final. Lavaluaci dels processos daprenentatge es fa en un procs de recollida de dades, formulaci de judicis i presa de decisions que no pot centrar-se exclusivament en els alumnes, sin que ha de tenir en compte tamb aquests altres aspectes: Una valoraci contnua i sistemtica dels rendiments, desprs duna anlisi acurada dels resultats obtinguts, sobre la validesa i la fiabilitat dels instruments davaluaci utilitzats. Una avaluaci de lefectivitat de la programaci didctica, la seva adaptaci als interessos i a les capacitats dels alumnes: temes, materials i activitats. La valoraci de la metodologia didctica utilitzada i el desenvolupament de lacci docent. La utilitzaci racional i adequada dels recursos del centre.

17

El procs davaluaci, per tant, ha de respondre a les necessitats educatives segents: Crear un marc de reflexi personal en els alumnes sobre el seu propi procs daprenentatge que els permeti establir relacions entre els coneixements que ja posseeixen i els que van adquirint en les diferents disciplines. Proporcionar al professorat els recursos per dur un control del procs densenyament i del procs d'aprenentatge a la classe i planificar en cada cas l'organitzaci ms adequada. Lavaluaci, aix considerada, haur de tenir carcter formatiu, continu i de reflexi individual i collectiva respecte als problemes filosfics que shan plantejat, les respostes que shan obtingut i el grau dinters dels alumnes a utilitzar mtodes propis daquesta matria en el seu treball. Criteris davaluaci 1. Descriure i representar el funcionament bsic dels sistemes i la seva aplicaci a lestudi de la Terra i del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements dun sistema i deduir la seva evoluci temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendren ls i les aplicacions prctiques. 2. Contrastar crticament textos histrics i actuals sobre les grans controvrsies que han fet progressar la geologia. Deduir i argumentar que la cincia est sotmesa a revisi permanent i valoraci critica. 3. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepci social del medi ambient histricament explicitats a travs de lanlisi de fonts diverses (textos, documents i illustracions significatives) i analitzar algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi. 4. Cercar i exposar algunes de les caracterstiques fsiques i qumiques de la Terra (en comparaci amb altres planetes del sistema solar) que fan possible lexistncia de la biosfera i permeten explicar i justificar els seus processos dinmics. 5. Reconixer la Terra com un planeta sotms a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions de la dinmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat dalguns fenmens. 6. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinmica de la litosfera i deduir la seva relaci amb la distribuci actual i histrica dels continents, la distribuci ssmica i volcnica i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre. 7. Representar de manera esquematitzada el cicle geolgic tot explicitant les escales temporals i espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importncia dalguns models per a la comprensi del funcionament de la Terra. 8. Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques. Obtenir informaci rellevant sobre els seus processos de formaci i distribuci espacial. Mesurar i valorar la importncia de la seva explotaci, aprofitament i s. 9. Definir i localitzar els processos dinmics interns i externs de la Terra per demostrar la relaci existent entre les seves manifestacions i levoluci de la superfcie del planeta. 10. Interpretar mapes topogrfics i geolgics. Construir i interpretar columnes estratigrfiques i talls geolgics senzills. Conixer i adquirir els hbits necessaris en el funcionament bsic dels GPS i els SIG.

6. CONNEXI AMB ALTRES MATRIES

El carcter integrador i de sntesi de les cincies de la Terra i del medi ambient afavoreix lestabliment de nombroses i complexes relacions amb altres matries. Sota la perspectiva que els ssers humans formen part de la natura com una espcie ms entre totes les existents en lactualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biolgic resulta molt important estratgicament a lhora de plantejar la matria: cal detectar tant les conseqncies de les nostres activitats sobre la resta dels ssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en qu viuen per quantificar la importncia daquests impactes.

18

Cal que lalumnat disposi dun mnim deines matemtiques que li permetin analitzar, quantificar, valorar i avaluar els fenmens estudiats. En aquest sentit, resulta especialment important el domini dels grfics en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogrfics com temtics, blocs de diagrama, columnes estratigrfiques, talls geolgics) per representar de manera entenedora la informaci obtinguda o elaborada. Aix mateix, cal un bon coneixement de les eines matemtiques bsiques, com per exemple la resoluci dequacions, el canvi dunitats, la proporci, etc. A lhora destudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes fsics que els controlen. Sn especialment importants els conceptes termodinmics bsics per comprendre la dinmica tant de les capes fluides dels planeta, com la de la geosfera; en ambds casos lescala temporal pot ser instantnia o extremadament dilatada. La qumica proporciona el suport necessari especialment quan sanalitzen els materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri qumic i els factors que el modifiquen, etc.) permetran superar el model dun planeta esttic. Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en les cincies de la Terra i del medi ambient s tan necessari com en qualsevol dels altres mbits del coneixement. La recerca dinformaci a travs dInternet, la selecci de la informaci subministrada per la xarxa, la representaci grfica de les dades recollides aprofitant les potencialitats dels fulls de clcul i els diversos programes grfics, la presentaci de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentaci multimdia serien algunes de les seves principals aplicacions. Les cincies socials (geografia, histria, histria contempornia, economia) constitueixen un referent en el desenvolupament de les cincies de la Terra i del medi ambient: en la histria de la humanitat sovintegen els exemples dinteraccions no desitjades de carcter catastrfic, agudes i crniques, irreversibles o no, en el si del medi ambient. Es comparteix tamb amb les cincies socials linters pel temps i la visi histrica dels esdeveniments que marquen el nostre present. Cal insistir tamb en els aspectes tics de les nostres actituds i prctiques envers el medi. Lalumnat ha dentendre causes, processos, conseqncies, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds crtiques i positives i de canvi, a escala individual i collectiva. Cap aspecte comunicatiu s ali al desenvolupament de la matria. Cal, doncs, interpretar crticament de manera cientfica els textos periodstics relacionats, examinar de manera crtica textos produts per cientfics, tant actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Aix mateix, cal posar molt dmfasi en el domini de la llengua, tant a escala oral com escrita, imprescindible per comunicar les idees i afavorir la comunicaci entre el professorat i lalumnat.

7. CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

A lhora de desenvolupar el currculum de les cincies de la Terra i del medi ambient, un dels primers elements que cal tenir en compte s el seu carcter interdisciplinari i global (holstic). Cal que lalumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests models shan denriquir amb laportaci del mtode cientfic i amb la participaci daltres camps del coneixement. Sovint, una part de la informaci que sutilitza en laprenentatge de la matria prov de fonts, properes o no, referides a fets quotidians que sn recollits pels mitjans de comunicaci de massa (premsa, revistes, televisi, rdio, etc.) i Internet. Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses daquelles que no ho sn permet avaluar les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint lalumnat. Afavorir el treball progressivament ms autnom ha de permetre que, a partir de lestudi prctic de situacions, siguin capaos dextreure els fonaments terics de la matria. Es valorar el desenvolupament dactituds positives envers el medi ambient i de creixement individual. Es procurar enfrontar lalumnat amb qestions i problemtiques que admetin respostes o solucions diverses per tal dafavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorar, doncs, la seva actitud crtica, la seva capacitat dargumentaci, la tolerncia i el treball en grup. Aix mateix, savaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tcniques prpies de la matria i daltres recursos aplicats als problemes ambientals.

19

Esquema de cada unitat didctica

Pgina dintroducci a la unitat
La gesti i limpacte ambiental

Pgines depgrafs amb els continguts

Els continguts es desenvolupen de manera molt estructurada i amb un suport dimatges abundant. Les paraules clau figuren en negreta.
2.4. El principi de lhoritzontalitat original
El principi de lhoritzontalitat original tamb va ser ems per Nicolau Steno i estableix que els sediments sacumulen generalment en capes horitzontals o gaireb horitzontals. Aquest principi s vlid, en general, per a les capes formades per roques sedimentries dorigen qumic o detrtiques transportades per suspensi, per algunes roques detrtiques presenten un pendent original important. Tot i aix, pot passar que la disposici actual dels estrats no sigui la mateixa que tenien durant la seva formaci perqu han sofert canvis tectnics que nhan modificat la posici original. Per prevenir errors, sutilitzen criteris de polaritat, com la granoclassificaci, les marques de corrent, etc.
Sostre
Ms recent
Estratificaci encreuada Estratificaci gradual Marques de corrent

11

Estratificaci normal

Criteris de polaritat. Les estructures sedimentries es poden utilitzar per establir la polaritat dels estrats quan estan deformats.

Ms

antic

Sostre Estratificaci bolcada

Sostre Estratificaci vertical

2.5. El principi de relacions encreuades

Segons aquest principi, tot procs geolgic, com la formaci duna falla, plegament destrats, intrusi duna roca plutnica, etc., s ms modern que les roques que afecta i ms antic que les roques que el fossilitzen.

RECORDA I RESPON

Colada de lava basltica

Un sistema de gesti mediambiental s... Quants tipus de residus es poden diferenciar segons el seu origen? Don procedeix la majoria dels residus radioactius? Algunes conseqncies del canvi climtic sn...

CONTINGUTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Concepte de gesti mediambiental La poltica ambiental Lordenaci del territori Lavaluaci de limpacte ambiental Els residus La classificaci dels residus La Llei de residus de Catalunya Gesti i tractament dels residus Els efectes negatius de les accions humanes sobre el medi

Preguntes relacionades amb el text dintroducci i la fotografia de presentaci que ajuden a raonar els alumnes.

Les activitats permeten treballar els continguts en lapartat. Estan numerades consecutivament.

Exemple de relacions encreuades. a) Un dic basltic introdueix part dels dipsits piroclstics localitzats sota la colada basltica. La intrusi del dic s posterior a la deposici dels materials que est travessant i anterior a la deposici de les ltimes capes de materials. b) Falles que tallen capes de sediments; la seva formaci s posterior a la deposici daquests sediments.

Dic de basalt Dipsits piroclstics

2.6. Principi dinclusi

Aquest s un altre principi bsic de lestratigrafia i saplica principalment a les roques detrtiques de gra ms gros com sn les rudistes. El principi dinclusi estableix que una roca inclosa en una altra s ms antiga que la roca en la qual est inclosa. Activitats
3 Fes un breu resum dels principis principals de lestratigrafia. 4 Enumera alguns fssils guia.

264

unitat 12

Continguts presenta tots els grans apartats que es treballaran al llarg de la unitat. Un apartat per a continguts desenvolupat a fons.
7.2. Lacci geolgica i el modelat del paisatge a les zones costaneres
Segons el tipus de costa, el grau derosi, transport i sedimentaci ser ms o menys elevat. En les costes altes, amb penya-segats i relleus abruptes, hi predomina lerosi per abrasi. Els materials transportats per les onades impacten en els penya-segats, de manera que aquesta acci continuada origina fenmens dexcavaci de la base dels penya-segats i, al final, en provoca el despreniment de les parets i, per tant, el retrocs de la lnia de costa. A les costes baixes, amb pendents suaus i perfils ms o menys rectilinis, hi predominen els processos de sedimentaci, ja que els corrents costaners i lonatge dipositen a la platja els materials erosionats daltres zones i els aportats pel transport fluvial. La sedimentaci a les zones costaneres sol obeir a la mateixa dinmica marina i a la influncia dels rius que desemboquen al mar. Els sediments transportats pels rius es poden acumular a la desembocadura i formar-hi els deltes, quan la sedimentaci o la quantitat de material aportat pel riu predomina sobre lerosi que puguin exercir les marees o els corrents marins. Aquesta mena de dipsits se solen desenvolupar on les marees sn poc importants. Per contra, quan la desembocadura dun riu est sotmesa a lacci de les marees, els sediments no sacumulen a la desembocadura, sin que es redistribueixen i formen barres, anomenades estuaris. A ms, lacci combinada de lonatge, els corrents i les marees pot formar albuferes, barres litorals, fletxes, cales, etc.
Gorja submarina Penya-segat Riu Dunes Albufera Platja Tals continental

Deriva litoral Ventalls submarins Fletxes i barres litorals

Delta

Sedimentaci i erosi a les zones costaneres.

Activitats
28 Busca en un diccionari el significat de ventall submar, delta, deriva litoral, albufera, barra litoral i estuari.

Doble pgina amb activitats finals

Activitats
33 Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F): a) Lerosi s la darrera fase del cicle de denudaci continental. b) El procs de transport dels materials acostuma a necessitar ms energia que lerosi. c) Els moviments de massa es distingeixen per la seva velocitat i el seu agrupament. d) Les pluviometries escasses i regulars afavoreixen els processos gravitacionals o moviments de masses.
1m 3 1 2 Retrocs de laigua

A FONS El delta del Ebre

El delta de lEbre s la zona humida ms extensa de Catalunya, amb 320 km2 de superfcie. Constitueix el segon hbitat aqutic de major importncia a la pennsula Ibrica, darrere del parc nacional de Doana, i tamb el segon de la Mediterrnia occidental desprs de la Camarga francesa. Es tracta duna rea duna gran riquesa biolgica, molt aprofitada econmicament per lsser hum. El paisatge del delta est format per unes terres completament planes, amb amplis arrossars i zones de cultius hortcoles i fruiters al seu interior; un paisatge lacustre a la franja litoral, i, a la perifria, grans extensions de sls salins amb vegetaci halfila, i llargues platges arenoses amb dunes. Lorigen del delta sha dubicar a lpoca remota en qu el riu Ebre es va obrir pas cap a la mar Mediterrnia des de lrea lacustre que correspon a lactual Depressi Ibrica. Tot i aix, el veritable desenvolupament del delta davui dia no es va iniciar fins al final de la darrera glaciaci i el consegent ascens eusttic del nivell del mar. Aquest ascens va passar per etapes duna certa estabilitzaci, i en cadascuna es va formar una planura deltaica ms o menys extensa, submergida amb posterioritat per la transgressi marina, i que servia desprs de base dassentament de la segent. Per la documentaci histrica se sap que al segle XII els terrenys deltaics penetraven ja alguns quilmetres mar endins. Al segle XV el riu ja tenia diverses desembocadures, a travs de les boques o goles del Nord, de Llevant i Migjorn. Aquesta darrera est situada al Port Fangs, i fou la que origin fins al segle XVI la Punta de la Banya. De formaci ms recent (segles XVII-XIX) s el Fangar, que constitueix el lbul deltaic septentrional. Lany 1937, per unes fortes revingudes, el riu Ebre es va obrir un nou pas cap al nord i des de llavors va anar abandonant la desembocadura originria. Des del 1946 sha anat erosionant lextrem oriental i omplint la zona occidental al costat de lactual desembocadura. Avui dia, el delta segueix amb un equilibri dinmic entre les forces constructives i la fora erosionadora i distributiva de la Mediterrnia. Els sls del delta no sn uniformes: hi ha una extensa rea llimosa, una altra de sls arenosos a la costa i la vora del riu, i una tercera de terrenys extensos amb turberes. El clima s vents i humit, amb una baixa oscillaci trmica i pluges molt variables i irregulars. La vegetaci presenta un gran potencial quantitatiu, amb 515 espcies identificades. Tamb amb gran riquesa faunstica, en destaquen les extenses poblacions daus, de 300 espcies diferents. El delta de lEbre s parc natural des de lany 1983. El parc suma 7.736 ha, i inclou les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal i lAlfacada; les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, i les pennsules de la Punta de la Banya i el Fangar.

Actividades de Ampliacin
35 Quin fenomen hi ha representat en aquesta imatge? Descriu-lo breument. 40 Aquestes dues imatges corresponen a la glacera Upsala (Argentina) i van ser fetes els anys 1928 i 2004. Com podeu observar, sha produt un important procs de desgla, com a una gran part dels gels del planeta. Expliqueu els motius daquest fenomen i feu constar les zones on el desgla s ms intens. 42
N

Interpreta les dades

Cicatrius

Perfil actual del terreny Acumulaci de sediments

a
Avan de laigua

Mur

Perfil antic Escala

e) Les reptacions del sl, o creep, sn desplaaments de materials gra a gra, de velocitat lenta i agrupament individual. f) El llit dun riu s lespai que pot ser ocupat per les aiges. g) Les valls fluvials tenen forma d U. h) Les glaceres continentals, o inlandsis, sn els grans casquets glacials, que ocupen al voltant dun 10% de la superfcie terrestre. i) Les onades es fan molt actives en lerosi i el transport de materials quan arriben a aiges poc profundes. j) El vent acostuma a arrossegar i transportar els fragments i les partcules ms gruixuts. 34 Una de les principals conseqncies de lerosi del sl s el procs de desertificaci del terreny, que comporta alhora un increment del mateix mecanisme erosiu. A la pennsula Ibrica hi ha diverses rees amb un elevat perill de desertificaci, sobretot a la zona sudoriental. 36 Fes un dibuix del fenomen de la pua de gla. 37 Diem que la porositat intergranular mineral s elevada quan est per sobre del: a) 5% b) 10% c) 15% 38 Marca lnica resposta vlida a aquesta qesti i justifican la resposta: La sobreexplotaci dun aqfer... a) noms pot afectar la qualitat de laigua. b) provoca laugment dels recursos hdrics subterranis. c) pot influir en la reserva hdrica subterrnia i el cabal dels rius. d) sempre causa la salinitzaci i lesgotament del propi aqfer. 39 En aquest esquema sobserven les diferents fases de la formaci destalactites, estalagmites i columnes caracterstiques del modelat crstic a coves i cavernes. Ordena la seqncia cronolgicament i fes una breu explicaci de les imatges, des de la caiguda de la gota daigua fins a la generaci de la columna.

3m

Zona daparcament

41 Observa aquestes dues imatges i respon les qestions que es plantegen a continuaci:

Aquest dibuix mostra el perfil duna actuaci realitzada en una zona que es va urbanitzar fa cinc anys, i que abans era de bosc. La intervenci va consistir a modificar el pendent del terreny per tal de construir-hi un aparcament. Els materials eren tous i poc consistents, aix que shi va aixecar un mur de contenci. A la part del terreny que no es va remoure, shi va substituir el bosc original per un enjardinament darbustos baixos. Desprs de fer una inspecci, un tcnic ha elaborat un informe on diu que: El mur de contenci presenta algunes taques dhumitat, moltes microesquerdes i, a la part superior, una notable acumulaci de sediments. La zona nord de laparcament acostuma a quedar coberta de sorra i llim desprs de pluges intenses. A lrea de pendent natural per sobre del mur hi ha solcs i reguerons duna amplada decimtrica, els arbustos no han acabat darrelar b, i sobserven unes cicatrius semicirculars en el terreny. a) Quins tres aspectes ens indiquen que en aquesta zona es produeix un procs derosi hdrica? b) Una de les actuacions fetes cinc anys enrere va resultar determinant per al desencadenament del procs derosi hdrica. Quina va ser? c) Proposa un sistema per mirar daturar lavan daquest procs erosiu. d) Aquest procs suposa un risc per a laparcament? En cas afirmatiu, quin s aquest risc?

Les activitats dinterpretaci de dades permeten aplicar els coneixements adquirits a casos prctics.

El modelat del relleu

165

c
a) Identifica quin tipus de dipsit elic hi ha a cada fotografia.
Estalactita

e) De quin tipus de lliscament poden ser indicatives les cicatrius que han aparegut al terreny? f) Una primera mesura que caldria adoptar per alleugerir la pressi excessiva que suporta el mur seria...

Carbonat clcic

b) Fes-ne una descripci breu indicant-ne les principals caracterstiques.

a) Representa en un mapa de la Pennsula el grau derosi de les diferents comunitats autnomes. b) Qu s la desertificaci i quines en sn les causes? c) Quin paper t lerosi en el procs de desertificaci? d) Identifica quines sn les comunitats autnomes ms afectades. e) Indica algunes accions que es poden fer per reduir o solucionar la desertificaci.

Estalagmita

WWW
f
43 Consulta el web del Ministeri de Medi Ambient. Hi trobars, en pdf, un manual de restauraci de dunes costaneres. Fes un resum amb les caracterstiques de cada classe de duna, acompanyal amb el dibuix corresponent i inclou-hi les fletxes dels vents dominants. http://www.mma.es/portal/secciones/acm/aguas_marinas_litoral/zonas_costeras/tipos_litoral/sistemas_dunares/mapadunas.htm

Gota daigua

44 Consulta el web de Kalipedia, eina on line creada pel Grup Santillana. Llegeix lapartat sobre formacions causades per la sedimentaci marina, i redacta una definici de cadascuna de les que sn representades a la figura.
Columna

http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/formaciones-propias-costas-bajas.html?x1=20070417klpcnatun_134.Kes

168

unitat 7

El modelat del relleu

169

Les activitats WWW sn propostes per treballar a la xarxa.

Pgina per fer treball de camp

Experimenta De litinerari a la histria geolgica
Dun itinerari geolgic real sen poden interpretar les estructures geolgiques i la seva formaci. En aquesta prctica sexposa un itinerari pel coll de Lilla, a tocar de la carretera que uneix les poblacions de Valls i Montblanc. El recorregut comena al poble de Fontscaldes i acaba justament al coll de LiIla. Objectius Deduir una histria geolgica. Dominar els smbols geolgics. Aprofundir en la histria de la geologia ibrica. Material necessari Un martell de geleg. Lupa de camp. Mapa. Desenvolupament de lactivitat Litinerari sinicia al poble de Fontscaldes i arriba fins al coll de Lilla. Al llarg del recorregut es fan sis parades.
Bundsandstein Keuper Muschelkalk Muschelkalk superior
Bu nd sa nd ste in

Les activitats finals estan plantejades per comprovar laprenentatge dels continguts de la unitat, i relacionen i integren uns continguts amb uns altres. En cada activitat sindica el grau de dificultat que t: Molt alta Alta Mitjana

Keuper

Muschelkalk mitj Muschelkalk inferior

La pgina experimenta proposa experincies relacionades amb la unitat que permeten adquirir habilitat al laboratori i relacionar els coneixements adquirits amb el medi fsic que ens envolta.

Parada 1. Passat el poble de Fontscaldes hi ha un Paleozoic tur. A la banda est daquest tur sobre una antiga pedrera. Aquest tur s un gran bloc esllavissat Vora Serralada Serralada (olistostroma) de la serra de Miramar durant Illes Balears de la Meseta Ibrica Costanera Catalana lenfonsament miocnic de la depressi de VallsReus. En el mioc es va produir lenfonsament de la conca per falles normals i es va crear una fossa tectnica que va provocar pendents forts, cosa que va fer augmentar les possibilitats desllavissament de grans cossos rocosos. Actualment, lerosi ha suavitzat aquests pendents. Parada 2. Al llarg de la pujada al coll de Lilla sobserven els materials paleozoics que pertanyen al carbonfer. Estan formats per pissarres amb forta esquistositat o clivatge a causa del metamorfisme sofert per aquests materials. Posteriorment, aquesta esquistositat es va veure afectada per molts plecs durant orognies posteriors. Localment, dins les pissarres, shi pot trobar alguna intercalaci de conglomerats corresponents a algun antic canal fluvial. Passada la primera corba que inicia la pujada al coll de Lilla afloren un conjunt de pissarres i gresos on sendevinen petites ondulacions (arrugues) causades per corrents daigua. Dins aquests materials hi ha una capa de calcries de colors grisosos que contenen alguns motlles de petxines i molt sovint tiges de plantes orientades cap al sud. En conjunt podria tractar-se de sediments molt somers en un medi daiguamoll, prop del qual hi creixien les plantes i on diversos canals transportaven i dipositaven sediments. Parada 3. Just abans darribar a lespai ocupat per un restaurant, els materials foscos del paleozoic queden tallats per laparici duna srie de gresos vermells que pertanyen a les fcies Bundsandstein. El contacte entre les dues litologies s lleugerament ondulant (superfcie erosiva) i discordant; es pot deduir que, desprs de la deposici dels materials carbonfers i abans de la dels trisics, va existir un temps dexposici que va provocar lerosi dels primers. Al llarg de les fcies Bundsandstein sobserven laminacions de les sorres produdes per corrents daigua. La conservaci de laminacions s indicatiu duna absncia generalitzada darrels de les plantes superiors. Potser un clima rid va permetre aquest fet. Parada 4. Davant lindret ocupat per un restaurant, i de manera concordant amb les fcies anteriors, es troben les dolomies (roques similars a les calcries) del Muschelkalk inferior. A cop de martell es pot notar en alguns indrets el seu olor ftid. Aquest fet s degut a la conservaci dels gasos originats per la putrefacci de la matria orgnica. Aquests materials carbonatats posen de manifest larribada del mar en aquesta zona (transgressi). Parada 5. Seguint la carretera, sarriba al sostre del Muschelkalk inferior, recobert per vegetaci i on apareixen una srie dargiles de color vermell fosc corresponents al Muschelkalk mitj. Entre les argiles hi ha guixos fibrosos de color blanc. La deposici de guix s indicativa dun medi molt salabrs i rid (de salines). Tot sembla indicar un retrocs del mar (regressi). Tectnicament, el Muschelkalk inferior encavalca el Muschelkalk mitj. Parada 6. Damunt el Muschelkalk mitj apareix un nou tram de dolomies grises que correspon al Muschelkalk superior. La presncia de materials amb carbonats indica una nova entrada del mar (transgressi) amb el desenvolupament duna plataforma marina.

Qestions
1 En la illustraci apareixen representades les regressions i les transgressions que shan succet en aquesta rea de la geografia catalana. Anota-les cronolgicament en forma de taula sense oblidar citar el perode en el qual shan produt. 2 Fes el mateix amb el context tectnic, climtic i biolgic. 3 Fes un breu resum de la histria cronolgica de la zona tenint en compte el que has anotat a les taules anteriors.

328

unitat 14

20

Els recursos per al professorat

En aquesta guia s'afegeixen nombrosos recursos didctics que amplien les possibilitats de treballar cada unitat didctica de manera variada. Cada unitat cont un apartat amb els objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci, un resum de la unitat, un conjunt de fitxes orientades a reforar o ampliar els conceptes exposats a la unitat didctica, proves d'avaluaci, exercicis de refor i d'ampliaci i un apartat d'orientacions per a un examen. Tamb hi ha una selecci de recursos web, un apartat de bibliografia i un altre de recusos filmogrfics. L'objectiu d'aquesta Guia didctica s facilitar el treball diari docent a l'hora d'impartir les classes i donar suport a la seva tasca proporcionant-li diferents recursos, enfocaments, fitxes i activitats amb la intenci d'ampliar els continguts del llibre de text. Estructura de les unitats Objectius Continguts Criteris d'avaluaci Resum Esquemes muts Suggeriments Proves d'avaluaci Exercicis de refor Exercicis d'ampliaci Orientacions per a un examen Solucionari de les activitats de la unitat didctica Solucionari de les activitats de la guia didctica Al final de la guia, s'inclouen els apartats de: Biografies Centres d'investigaci Destreses TIC Kalipdia

21

Les cincies de la Terra i el medi ambient

6. Comprendre el procs de formaci de la Terra i de la resta de planetes del sistema solar. 7. Fer una aproximaci a les caracterstiques dels planetes interiors. 8. Aprendre els principals trets de les esferes fsiques que conformen la Terra. 9. Saber quin s el paper de lsser hum dins del sistema Terra. 10. Conixer els impactes ambientals que ocasiona lsser hum en latmosfera, la hidrosfera, la biosfera, la litosfera i la pedosfera.

OBJECTIUS
1. Saber diferenciar les cincies de la Terra de la geologia. 2. Conixer les disciplines que intervenen en les cincies de la Terra i la geologia. 3. Comprendre qu s un sistema i la dinmica dels sistemes. 4. Entendre el mtode cientfic i els passos per a la seva aplicaci. 5. Conixer les caracterstiques de la Terra com a sistema i dins del sistema solar.

CONTINGUTS
Les cincies de la Terra i la geologia. (Objectius 1 i 2) Els sistemes i la dinmica de sistemes. (Objectiu 3) El mtode cientfic. (Objectiu 4) El sistema Terra. (Objectiu 5) La formaci de la Terra i els altres planetes. (Objectiu 6) Els planetes interiors. (Objectiu 7) Les esferes fsiques del planeta. (Objectiu 8) Lsser hum i la Terra. Impactes ambientals. (Objectius 9 i 10) Identificaci de les fases del cicle hidrolgic. (Objectiu 8) Interpretaci de grfiques i esquemes sobre diferents impactes ambientals. (Objectius 9 i 10) Simulaci de lefecte dhivernacle. (Objectiu 10) Valoraci de la complexitat de les interrelacions dins del frgil sistema Terra i la importncia de mantenir sense alteracions cada un dels elements que el conformen, per respectar lequilibri mediambiental. Foment duna conscincia ambiental arran de la comprensi del paper de lsser hum dins del sistema Terra.

CRITERIS DAVALUACI
a) Exposar les caracterstiques de les cincies de la Terra i la geologia. (Objectius 1 i 2) b) Comprendre qu s un sistema i la dinmica de sistemes. (Objectiu 3) c) Conixer el mtode cientfic i els passos de la seva aplicaci. (Objectiu 4) d) Entendre la Terra com a sistema i dins del sistema solar. (Objectius 5 i 6) e) Conixer els trets principals de les esferes fsiques del planeta. (Objectiu 8) f) Saber quin s el paper de lsser hum dins del sistema Terra. (Objectiu 9) g) Conixer els impactes ambientals que causen els ssers humans en latmosfera, la hidrosfera, la biosfera, la litosfera i la pedosfera. (Objectiu 10)

Preguntes prova 1 1 2 3 4,10 5, 6 7 8, 9

Preguntes prova 2 1 2 3 4 5, 6 7 8, 9, 10

22

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Les cincies de la Terra i del medi ambient

Les cincies de la Terra sn el conjunt de cincies que estudien la Terra en la seva globalitat, i que en contemplen les esferes slida, lquida i gasosa, a ms dels ssers vius que lhabiten. Lexpressi cincies de la Terra sha fet servir com a sinnim de geologia i de cincies de la Terra, per avui dia es considera que la geologia noms inclou la part slida i superficial del planeta. Per tant, podem definir la geologia com la cincia que estudia la composici, lestructura, la morfologia i ledat de la Terra. Les principals disciplines que comprn sn: cristallografia, mineralogia, petrologia, geomorfologia, sismologia, vulcanologia, sedimentologia, estratigrafia, paleontologia, geodinmica i tectnica de plaques. Tamb shi inclouen daltres com ara la hidrologia, la meteorologia, ledafologia, la biologia i les cincies ambientals. A ms de tot aquest seguit de cincies, la geologia tamb necessita els coneixements de les disciplines bsiques de les cincies, com la fsica, la qumica i les matemtiques. En aquest text, es desenvolupar una comprensi dels processos geolgics bsics i les relacions entre la humanitat i lentorn, ja que molts dels problemes tractats per les cincies de la Terra tenen una aplicaci prctica per a les persones. Duna banda, els riscos geolgics sn quotidians a la Terra i cada dia afecten milions de persones a tot el mn. De laltra, els recursos geolgics, com ara laigua, el sl o els minerals metllics, sn la base de la civilitzaci moderna. Per no solament els processos geolgics tenen un impacte sobre les persones, sin que lhome tamb pot influir de manera notable en els processos geolgics.

La teoria de sistemes
Un sistema s un conjunt complex delements o parts interrelacionades. Les interrelacions que sestableixen entre els elements dun sistema comporten que qualsevol canvi en un dells pugui afectar la resta del sistema. Per tant, un sistema s alguna cosa ms que la suma de les parts, ja que de les interaccions i del comportament global sorgeixen noves propietats caracterstiques del sistema i, per tant, absents en lestudi de les parts separadament. Segons els intercanvis de matria i denergia amb lentorn es poden considerar tres tipus de sistemes: Oberts: hi entra i en surt energia i matria. Tancats: hi pot entrar i sortir energia, per no hi entra ni en surt matria. Allats: ni hi entra ni en surt matria o energia. En tots els casos es compleixen les lleis de la termodinmica: Lenergia no es crea ni es destrueix, sin que es transforma. Els sistemes tendeixen a augmentar lentropia perqu per ordenar-se necessiten ms energia.

La dinmica dels sistemes

s el mtode que sutilitza per estudiar un sistema per mitj de la construcci dun model que en manifesta la composici i lestructura, a ms del comportament. Un model s un objecte que representa altres objectes i s linstrument que sutilitza per respondre les preguntes plantejades per la dinmica del sistema definit. s important incloure noms les variables estrictament necessries, ja que si se naugmenta molt el nombre, es perd claredat. Els diferents tipus de models es poden agrupar en dos grans blocs: Models esttics: sn representacions visuals dun objecte. En aquest cas, es representa la composici per no lestructura o el comportament. Models dinmics: alguns dells sn els segents: Models mentals: sn les representacions que fa la nostra ment sobre la realitat.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

23

RESUM

Models formals o models matemtics: utilitzen ls dexpressions matemtiques que associen les variables del model entre elles. Models informals: sn tot els que utilitzen un llenguatge simblic. Dins aquest grup hi ha: Models de relacions causals: sn representacions grfiques en qu les variables es relacionen mitjanant fletxes. Models de caixa negra: sutilitzen quan no interessen els components dels sistema, sin les relacions amb lexterior. Models de caixa blanca: sutilitzen quan interessa conixer els aspectes interns dun sistema.

Els subsistemes
A linterior dun sistema, shi poden observar mltiples sistemes. El primer que cal fer s destacar les variables que el formen i establir les relacions entre elles. Entre els diferents subsistemes es produeixen fluxos denergia que originen processos. Els processos sn les accions dinmiques que es produeixen com a conseqncia de lalliberament o la transformaci denergia. Per exemple, sn processos atmosfrics la formaci de nvols o vent; processos hidrolgics, la formaci donades, i processos geolgics, el vulcanisme. Sovint, els processos es formen per les accions dinmiques entre ms duna esfera.

Les relacions causals

Constitueixen un diagrama que representa les connexions de causa-efecte o dalgun altre tipus de correlaci que sestableixi entre les variables dun sistema. Aquestes relacions poden ser simples o complexes. Les relacions simples representen la influncia dun element sobre un altre i poden ser: Directes o positives: sn aquelles en qu laugment de A causa un augment de B; o b, una disminuci de A causa una disminuci de B. Sindiquen amb un signe positiu sobre les fletxes. Inverses o negatives: sn aquelles en qu laugment de A implica la disminuci de B; o b, la disminuci de A causa laugment de B. Sindiquen amb un signe negatiu sobre les fletxes. Encadenades: sn aquelles en qu una srie de variables estan unides en cadenes positives, negatives o de signe diferent. Per simplificar es poden estudiar de dues en dues. En les relacions complexes les accions dun element sobre un altre tenen conseqncies sobre el primer. Es coneixen com a bucles de realimentaci o de retroalimentaci i poden ser tant positius com negatius: Bucle de realimentaci positiu: quan augmenta A, augmenta B, i laugment de B provoca un augment de A. Sindica amb un signe positiu dins un cercle situat al centre de la relaci. Representen un comportament explosiu que desestabilitza els sistemes. Bucle de realimentaci negatiu: quan augmenta A, augmenta B, per lincrement de B fa disminuir A. Sindica amb un signe negatiu dins un cercle situat al centre de la relaci. Tendeixen a estabilitzar els sistemes.

El mtode cientfic
Lobjectiu general duna cincia s establir una srie de principis generals pels quals aquests fenmens es duen a terme. Aix doncs, es fan prediccions sobre el que cal esperar que succeeixi en certes circumstncies i davant de certs fets. El mtode utilitzat per les cincies sanomena mtode cientfic i, en realitat, segueix un model de relacions causals. Consta dun conjunt de fases: Observaci del comportament dun determinat fenomen a la natura. Plantejament de preguntes o interrogants que cal contestar sobre aquest fenomen.

24

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Formulaci duna hiptesi. Disseny i aplicaci dexperiments per recollir dades. Anlisi dels resultats obtinguts. Si els resultats obtinguts coincideixen amb els que sesperarien si la hiptesi fos certa, aquesta saccepta; si les dades contradiuen la hiptesi inicial, cal establir altres hiptesis. Finalment, shan dextreure les conclusions i comunicar-les a la resta de la comunitat cientfica. Quan les hiptesis han estat verificades fora vegades es procedeix a lenunciat de les teories.

El sistema Terra
La Terra s un planeta dinmic constitut per moltes parts o esferes (hidrosfera, atmosfera, pedosfera, biosfera, geosfera) que interactuen entre elles i constitueixen un tot complex anomenat sistema Terra. Per tant, segons quin sigui lobjectiu, es pot estudiar com un sistema de caixa negra, o b com un sistema de caixa blanca. Com a sistema de caixa negra: la Terra es pot considerar com un sistema tancat en el qual no entra matria (a excepci dels meteorits) ni en surt, per s que hi entra energia, procedent del Sol en forma de radiaci electromagntica. Com a sistema de caixa blanca: les transformacions que pateix lenergia procedent del Sol a linterior del sistema Terra impulsen els processos externs que tenen lloc a latmosfera, la hidrosfera i la superfcie de la Terra. A ms, hi ha una prdua de calor interna que impulsa tota la dinmica interna del planeta (volcans, terratrmols, formaci de les muntanyes).

El cicle de les roques o cicle geolgic

Un subsistema de la geosfera s el cicle geolgic, que representa la formaci de les roques en el context de la dinmica terrestre. Els processos superficials i els processos que es produeixen en zones ms profundes modifiquen contnuament la superfcie del planeta. Els materials que formen la litosfera terrestre tamb es troben subjectes a modificacions de lestructura i la composici. De fet, la idea que la majoria de les roques experimenten modificacions al llarg del temps s lessncia de lanomenat cicle o transformaci de les roques, que consta de les fases segents: Meteoritzaci i erosi del relleu, que originen els sediments. Transport dels sediments cap a zones deprimides, ms o menys allunyades de lrea font. Dipsit dels sediments. Acumulaci i litificaci dels sediments. Erosi de les roques si han sofert un procs daixecament. Si les roques senfonsen, es produeix un metamorfisme pel qual es generen roques noves, que seran erosionades si sn aixecades o patiran la seva fusi si es continuen enfonsant. El material fos pot arribar desprs a la superfcie i originar les roques gnies extrusives o volcniques, susceptibles de ser erosionades; o b quedar-se a linterior i generar-se les roques gnies intrusives.

Un planeta dins el sistema solar

El planeta Terra forma part dun sistema ms gran: el sistema solar. Com a part del sistema solar, t un origen com amb els altres planetes, tot i que la seva mida, composici i situaci respecte del Sol han fet possible la presncia daigua en els seus tres estats: slid, lquid i gass. Aquest fet particular ha perms lorigen i levoluci de la vida. El Sol s el centre dun gran sistema de rotaci que consta de planetes, satllits i nombrosos asteroides, cometes i meteorits. Hi ha vuit planetes al nostre sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Per efecte de la fora de la gravetat del Sol tots

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

25

RESUM

els planetes giren en la mateixa direcci al seu voltant en unes rbites ellptiques. Els planetes es poden dividir en dos grups: Els planetes gegants o exteriors sn Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Es tracta de planetes molt grans, poc densos i majoritriament sn en estat lquid o gass, si b tenen un petit nucli central slid. Els planetes terrestres o interiors sn Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Es tracta de planetes slids, petits, molt densos i amb velocitats de rotaci baixes. Mercuri: ha perdut gaireb tota la seva atmosfera i, actualment, noms shi aprecien petites quantitats dhidrogen i heli que provenen del vent solar. Venus: la seva atmosfera s formada, majoritriament, per dixid de carboni (97,5 %), nitrogen (2,3 %) i vapor daigua; el dixid de sofre i els gasos nobles sumen menys dun 1 %. Mart: la densitat de la seva atmosfera noms representa l1 % de la terrestre i li manquen cossos daigua, aix que la temperatura superficial pateix grans canvis entre el dia i la nit. Terra: latmosfera terrestre t una composici ideal per a la vida, pel nitrogen, component majoritari i diluent perfecte de loxigen, i pels nivells doxigen.

Un origen com
La distribuci dels planetes i la seva composici estan relacionades amb lorigen i levoluci del sistema solar. Es creu que el sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions danys a partir dun nvol de gas i pols (nebulosa solar) que es va separar dun nvol molecular de la nostra galxia, la Via Lctia. La major part de la massa va fluir cap al centre, es va condensar i va formar el protosol. La resta de la massa de la nebulosa es va distribuir entorn duna capa de gas i pols, que, a ms dhidrogen i dheli, contenia elements ms pesants. Amb la fusi nuclear del Sol es van produir vents solars molt forts que van arrossegar lhidrogen, lheli, els gasos nobles i els components voltils a grans distncies del Sol, on es van formar els planetes gegants. Lacreci dels cossos duns quants metres va originar cossos de mida ms gran, els quals van donar lloc als planetes terrestres.

Les capes fluides de la Terra

Les capes fluides de la Terra constitueixen lanomenat sistema dinmic i sn latmosfera i la hidrosfera, que sn formades per fluids daire i aigua, respectivament. Sn els subsistemes ms importants en el funcionament de lengranatge climtic i estan lligats per mitj del cicle de laigua. Atmosfera: s la capa daire que envolta la Terra, amb fluxos de massa i energia. Hidrosfera: s lesfera fsica formada pel conjunt daiges continentals i oceniques de lescora terrestre. El sistema climtic tamb s format per tres subsistemes ms: Litosfera: s la part slida del planeta. Biosfera: comprn la porci de la superfcie terrestre favorable per al desenvolupament de la vida. Sistema socioeconmic: shi inclouen totes aquelles accions antrpiques que causen la degradaci de la resta de subsistemes i que ocasionen el canvi climtic. Les variables del sistema que conformen manifesten unes interaccions de gran complexitat amb nombrosos intercanvis denergia i de matria entre les unes i les altres. Els fluxos aeris atmosfrics produeixen el moviment de quantitats de massa i energia ingents entre diferents rees del planeta, tal com succeeix al subsistema ocenic amb els corrents marins. La principal font denergia que mou el sistema climtic s la radiaci solar. La biosfera interv en la regulaci del clima per mitj del cicle del carboni i la vegetaci.

26

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Latmosfera
Latmosfera s lesfera gasosa de la Terra i constitueix la part no slida ms externa. Est formada per una capa daire que envolta les superfcies slida i lquida, i es troba unida a lescora terrestre per latracci gravitatria. Laire de latmosfera s una barreja de gasos que cont partcules lquides daigua i slides o aerosols. Latmosfera es divideix en dues capes, segons la composici qumica: Homosfera: sestn des de la superfcie terrestre fins als 80 km daltitud. T una composici qumica uniforme i es divideix en troposfera, estratosfera i mesosfera. Heterosfera: es troba entre els 80 i els 10.000 km daltitud. La seva composici qumica no s uniforme i s constituda per la termosfera i lexosfera. La troposfera, lestratosfera, la mesosfera, la termosfera i lexosfera es defineixen per les caracterstiques trmiques i les variacions amb laltitud. Lestratosfera i la termosfera sn capes clides, ja que contenen gasos que absorbeixen alguna banda de radiaci solar. A ms daquestes capes, nhi ha daltres que no sn trmiques: la magnetosfera, o camp magntic terrestre; lozonosfera, o capa doz, que es troba a lestratosfera, i la ionosfera, que s a la termosfera.

La hidrosfera
La hidrosfera est formada pel conjunt daiges oceniques i continentals, tant superficials com subterrnies, en estat slid, lquid o gass, de lescora terrestre. A la Terra, laigua es distribueix de manera molt heterognia. Aix, els oceans representen un 71 % del total de la superfcie del planeta, amb un 94,2 % de laigua, seguits de les aiges subterrnies, amb un 4,12 % del total hdric. Pel que fa a les aiges dolces, el 75 % forma les glaceres i superfcies glaades i nevades; el 24,6 % sn aiges subterrnies, i noms el 0,4 % s aigua superficial en estat lquid sobre els continents. Els rius constitueixen els dominis hdrics continentals amb un dinamisme ms gran i poca quantitat daigua. Aquests factors fan que qualsevol variaci estacional del seu volum i del vapor daigua atmosfric representi un marcat desequilibri de llarga o curta durada en una gran extensi de territori. Els intercanvis hdrics entre oceans, atmosfera i continents es produeixen seguint un sistema cclic que t com a punt dorigen i de destinaci loce, passant pels continents i latmosfera. Aquest procs de circulaci i transferncia daigua en estat slid, gass i lquid en el sistema terra-atmosfera-oce sanomena cicle hidrolgic o cicle de laigua.

La biosfera
La biosfera s el sistema fsic del planeta que comprn la zona superficial favorable per al desenvolupament de la vida, en qualsevol de les seves formes. Inclou quasi tota la superfcie dels continents, fins a una certa profunditat, els espais aeris, els martims i les aiges dolces. El sistema vital del medi bitic sorganitza en funci duna estructura piramidal, en la base de la qual hi ha els vegetals, que sn els primers productors de vida i representants de la primera baula de la cadena trfica. La captaci denergia, normalment solar, per part de les plantes fa que produeixin substncies alimentoses i que els components dels altres nivells de la pirmide la puguin utilitzar. Els diferents impactes causats per les activitats humanes comporten importants agressions que poden causar la degradaci de les comunitats i lextinci despcies. La sensibilitat de lestabilitat dun ecosistema s molt elevada, de manera que qualsevol alteraci, sovint causada per lsser hum, el fa molt vulnerable.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

27

RESUM

La litosfera i la pedosfera
La litosfera s el sistema fsic de la Terra format per la part slida ms externa. Inclou les escorces continental i ocenica i una part del mantell superior. Forma una unitat rgida que reposa sobre materials de gran plasticitat sotmesos a forces convectives, que fan que es fraccionin en les anomenades plaques tectniques. El component geologicgeomorfolgic terrestre, s a dir, el relleu, s molt important en la dinmica del medi ambient, ja que s responsable de nombrosos processos. La pedosfera s el sistema fsic del planeta constitut pels sls i actua com a interfase entre la resta de sistemes. Dels trets fsics, qumics i biolgics dels sls dependr que es desenvolupin els vegetals, i, en conseqncia, els animals. El sl s un complex viu format per matria orgnica i mineral que durant un llarg perode sha arribat a constituir en capes diferenciades i horitzontals.

Els ssers humans com a part del sistema Terra

Lactuaci dels ssers humans sobre el sistema Terra sha tradut tot sovint en un impacte ambiental, que s una modificaci ben apreciable en el volum, la forma o la composici dun element natural o conjunt delements, de manera voluntria o involuntria. Lhome s, en definitiva, el principal agent agressor del medi ambient, com tamb ns la vctima a curt o llarg termini. La capacitat intellectual humana per construir i utilitzar instruments, i per consumir una energia externa, ha comportat que sexerceixi una influncia sobre lentorn que multiplica lefecte del conjunt de les nostres accions. La Revoluci Industrial, tecnolgica i energtica, va representar linici dimpactes mediambientals greus i continus. Lexplosi demogrfica que va tenir lloc en la primera meitat del segle xx s un fenomen que es troba a lorigen dels danys causats al medi ambient. Totes les esferes del planeta es veuen afectades per les activitats humanes. A latmosfera, hi podem trobar impactes a escala global, com lefecte dhivernacle, causa directa del canvi climtic, i la disminuci del gruix de la capa doz estratosfrica. A escala regional, destaquen dos problemes molt greus: la pluja cida i les centrals nuclears generadores denergia elctrica. A escala local, la contaminaci de laire, en especial en lmbit urb, sobretot per la crema de combustibles fssils, resulta molt nociva. La hidrosfera es veu amenaada sobretot per la contaminaci i, en el cas de les aiges subterrnies, tamb per la salinitzaci. Els principals impactes dels ssers humans sobre la biosfera sn la desforestaci, els incendis forestals i lextinci despcies. La fauna pateix la pressi antrpica sobre els ecosistemes naturals, la contaminaci atmosfrica i hdrica, la desforestaci, els incendis forestals i tamb la caa i la pesca furtives, amb arts illegals, i el trfic illcit dexemplars vius despcies extiques. La litosfera pateix canvis per diferents activitats dels ssers humans, com ara lexplotaci de recursos minerals, lagricultura i la ramaderia, les alteracions en les comunitats vegetals, els processos durbanitzaci, la construcci dembassaments, canals, murs de contenci en rius o costes i dinfraestructures relacionades amb el transport. A la pedosfera, lagricultura qumica convencional, amb les mltiples tcniques agressives que fa servir, i lerosi dels sls reforada per lacci antrpica sn les principals causes de la degradaci de la capa edfica de la Terra.

28

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

RELACI DE LA GEOLOGIA AMB ALTRES CINCIES

La paraula geologia prov del grec gea, terra, i logos, tractat. s a dir, el tractat de la Terra. Clssicament sha ocupat de lestudi del planeta Terra: dels materials que el formen, dels processos que hi actuen, dels productes resultants i de la seva histria, i les seves formes de vida des que es va originar. La geologia, tal com sentn actualment, s una cincia dinmica, mplia i complexa, que t com a objectiu desxifrar i interpretar els processos que produeixen canvis en el nostre planeta, s a dir, els fenmens que succeeixen a la Terra, la seva mtua dependncia i les lleis que els regeixen. Es podria dir que el darrer objectiu s conixer com treballa i va treballar la Terra. La geologia ha de ser contemplada com a integrant de les cincies de la natura, des duna perspectiva ms mplia que el simple estudi duns materials inerts i immutables.

Subdivisions de la geologia
Les subdivisions duna cincia no sn ms que marcs de referncia des dels quals es pretenen resoldre problemes semblants i que fan servir tcniques afins per obtenir-ne respostes. A finals del segle XIX i a principis del XX, les cincies geolgiques acostumaven a dividir-se en geognsia, geodinmica i geologia histrica. Aquestes branques constituen els elements vertebradors de la majoria dels tractats clssics.

Fsica Economia G. estructural Cristallografia Enginyeria Mineralogia Petrologia Tectnica Sismologia

Matemtiques Geografia Vulcanologia Geomorfologia PROCESSOS Hidrogeologia G. del Quaternari Filosofia

MATERIALS

GEOLO GIA FONAMENTAL

Estratigrafia

Sedimentologia

Paleontologia

Agrupacions clssiques Geognsia

Qumica

Histria Cincies ambientals Biologia APLICACIONS Prospecci Geotcnia Enginyeria geofsica Prospecci minera geolgica Geologia Geologia Hidrogeologia del petroli ambiental

Geodinmica interna Geodinmica externa Geologia histrica

GEOLOGIA APLICADA

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

29

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

CARACTERSTIQUES DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

CARACTERSTIQUES GEOLGIQUES DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Planeta Dimetre (km) Massa (kg) Densitat (g/cm3) Composici qumica Temperatures Altres caracterstiques

Mercuri

4.880

3,30 10

23

5,43

Gran quantitat de ferro 427 C (mx.), (60-70 %). 173 C (mn.)

Superfcie amb crestes, escarpaments i crters. Camp magntic dbil.

Venus

12.104

4,87 10 24

5,24

Similar a la Terra: nucli de ferro i mantell amb silici, oxigen i magnesi.

450 C

Superfcie amb grans planes i relleu suau.

Terra

12.756

5,97 10 24

5,52

Abundncia de Fe, O, Si, Mg. En menys quantitat, Ni, Ca, Al. Aigua lquida.

60 C (mx.), 90 C (mn.)

Relleu canviant per processos geolgics. Camp magntic.

Mart

6.794

6,42 10 23

3,93

Oxigen, ferro, magnesi, silici, alumini, calci...

Valls erosives 10 C (mx.), molt antigues 120 C (mn.) (canals). Crters.

Jpiter

142.984

1,90 10 27

1,33

90 % hidrogen, 10 % heli.

110 C

Planeta gass. Camp magntic molt intens.

Saturn

120.536

5,68 10 26

0,69

75 % hidrogen, 25 % heli.

140 C

Planeta gass. Existncia de camp magntic.

Ur

51.118

8,68 10 25

1,27

83 % hidrogen, 15 % heli, 2 % met.

195 C

Planeta gass. Existncia de camp magntic.

Nept

49.528

1,02 10 26

1,64

Hidrogen, heli, met.

200 C

Planeta gass. Presncia de camp magntic.

Font: NASA (http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/planetfact.html)

30

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

LENERGIA NUCLEAR

Lassoliment de la primera reacci nuclear en cadena i lobtenci denergia a partir de la fissi o la fusi de nuclis atmics es va convertir a mitjan segle XX en una esperanadora alternativa als combustibles fssils, dels quals es depenia gaireb exclusivament fins al moment. Aix, lany 1956 es va inaugurar a Calder Hall, al Regne Unit, la primera central nuclear de producci delectricitat del mn. Davant la certesa de lesgotament dels combustibles fssils en un futur ms o menys lluny, lenergia nuclear permetia lobtenci delectricitat de forma econmica, segura i neta. A la dcada dels seixanta, nombrosos pasos industrialitzats van iniciar programes nuclears dobtenci denergia, que es van estendre a linici dels setanta, per la crisi del petroli i lincrement de la demanda energtica. Des de la segona meitat dels anys setanta, lenergia nuclear va comenar a ser qestionada, com a conseqncia de la confluncia de diferents factors: el descens de la demanda delectricitat per la crisi econmica, laugment de les despeses dinversi a les centrals nuclears, un naixent moviment ecologista que soposava a aquest tipus denergia, i laccident a la central de Three Mile Island, lany 1979, a Pennsilvnia (Estats Units). Uns anys ms tard, el 1986, la central nuclear de Txernbil (Ucrana) va patir laccident nuclear ms greu de la histria, amb milers de morts i malalts a gaireb tot Europa durant les dcades segents a aquest catastrfic episodi, a ms a ms dingents prdues econmiques. El debat obert respecte de la convenincia de lenergia nuclear va determinar una paralitzaci dels projectes de

construcci de noves plantes i la progressiva clausura de les ja existents. Actualment, Austrlia, Noruega i Nova Zelanda no tenen centrals nuclears, mentre que Dinamarca, Grcia, Portugal, Luxemburg, Irlanda, ustria i Itlia han deixat de produir energia a partir de lurani. Altres pasos com Espanya (amb sis centrals, que sumen vuit reactors nuclears), Blgica, Alemanya i Sucia es troben en procs de desmantellament de les seves centrals nuclears. En canvi, els Estats Units, Frana i el Jap sn els principals productors al mn daquesta energia. Abans de lany 2020, la Xina t programada la construcci de 30 centrals nuclears noves, que safegiran a les nou que ja t. La necessitat del compliment dels compromisos adquirits al Protocol de Kyoto (1997), pel que fa a la reducci de lemissi de gasos defecte hivernacle, lincrement de la demanda energtica, i lesgotament dels combustibles fssils, tot plegat ha fet tornar a plantejar la possibilitat de reprendre els programes nuclears per a la producci denergia elctrica. Els detractors de lenergia nuclear alleguen que la falta de seguretat en aquestes installacions, en especial les dels pasos ms pobres, suposa un greu perill daccident. Lamenaa datacs terroristes i els problemes demmagatzematge dels residus radioactius sn els dos arguments ms esgrimits contra aquest tipus denergia. En canvi, els defensors diuen que les installacions sn segures davant accidents i accions terroristes, que s una energia neta, que no genera gasos defecte hivernacle durant la fase de producci i que s econmicament assequible.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

31

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

LA CAPA DOZ

Loz s un compost triatmic de loxigen que, a latmosfera, es troba sobretot a lestratosfera (90 %), mentre que un petit percentatge s a la troposfera (10 %). A la troposfera, loz produeix hipotrmia i altera el creixement dels vegetals, a ms de ser letal en certes quantitats. En condicions normals, loz que respirem s molt escs en comparaci amb altres gasos com el nitrogen, loxigen i larg, per quan els nivells de contaminaci sn elevats a la baixa atmosfera de les ciutats o rees industrials, aquest gas figura com a part del molt txic smog oxidant o fotoqumic. A lestratosfera, loz es genera de forma natural i constitueix lanomenada capa doz o ozonosfera. Aquesta capa t un pes de 3.200 milions de tones i un gruix duns 40 km, i sestn entre els 12 i els 50 km daltitud; la concentraci ms gran es troba cap a uns 25 km de distncia de la superfcie terrestre. Loz presenta una proporci molt baixa a latmosfera, aix que est caracteritzat per una gran fragilitat natural. A ms a ms, el seu equilibri depn de lactivitat solar i dalguns gasos que provenen de la Terra. La principal importncia de la capa doz s que aquest gas consumeix el 98 % de la radiaci solar ultraviolada de tipus B, durant els seus processos de formaci i dissociaci. Aquesta propietat fa que quedi moderada larribada a la superfcie terrestre de lesmentada radiaci, que ocasiona greus danys a les cllules i al material gentic dels ssers vius. El problema que sha anat constatant des de linici de la dcada dels vuitanta s que la presncia doz a lestratosfera es va reduint i presenta uns mnims alarmants, es-

pecialment sobre el continent antrtic, on resta a noms el 40 % del seu gruix durant els mesos de setembre i octubre, formant-se lanomenat forat de la capa doz. Aquest fenomen, que es dna sobre les altes latituds de lhemisferi sud, es produeix per un procs que comena sempre al mes dagost, durant la nit polar, en absncia de llum solar. En no haver-hi radiaci, loz es mant a uns nivells normals. Daltra banda, en aquesta capa atmosfrica sassoleixen unes temperatures molt baixes (fins a 95 C) durant lhivern antrtic, factor que comporta la formaci de nvols de cristalls de gel. A ms a ms, es forma un remol circular de vents que circulen a uns 400 km/h, anomenat vrtex polar, dins del qual queden atrapats loz, els nvols de gel i gasos contaminants com els clorofluorocarburs (CFC) emesos per les activitats humanes. Amb larribada del Sol al setembre i loctubre, les molcules de CFC es dissocien i en queden lliures els toms de clor, els quals comencen a destruir loz, ajudats pels nvols de gel. Daquesta manera es forma el forat de la capa doz. Al mes de novembre, sactiven els moviments dinmics de les clides masses daire equatorials, que sendinsen al vrtex, i el forat sesvaeix. Al cercle polar rtic no es dna aquest fenomen amb la mateixa intensitat, per la inexistncia del vrtex polar de vents, a causa de la diferent distribuci dels continents i els oceans respecte de lhemisferi sud. Shi produeix, doncs, una activitat atmosfrica ms gran i una temperatura de lestratosfera ms alta, que impedeixen la formaci del vrtex i la destrucci massiva de loz.

UV-B

Capa doz UV-A

32

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

EL MAR DARAL

El mar dAral s un llac endorreic, o mar interior, de lsia Central, alimentat sobretot per les aportacions hdriques dels rius Amudarja i Syrdarja, i que constitua fins a lany 1960 la quarta massa daiges continentals ms gran del mn. En aquells temps ocupava una extensi de 66.000 km2 i emmagatzemava 1.000 km3 daigua, amb dotzenes de llacs menors i pantans en els seus deltes tributaris, amb una enorme varietat biolgica, i 550.000 hectrees de terres humides al seu voltant. La pesca hi era molt abundant, amb 40.000 tones de peixos capturades a lany, i representava una activitat principal en leconomia de la zona. Lany 1960, lURSS va decidir construir un canal que va desviar les aiges de lAmudarja i el Syrdarja per tal de distribuir-les per una gran conca, per regar noves extensions de conreus, sobretot de cot, per tamb darrs, cereals i melons. LURSS pretenia convertir-se en un dels principals productors mundials de cot, i ho va aconseguir: va passar de 4 milions dhectrees el 1960 a 7 milions dhectrees al cap de 20 anys, amb un increment de poblaci dels 14 als 27 milions dhabitants. Amb aquest desenvolupament agrcola es va passar tamb a desviar les aiges dels afluents de tots dos rius per al seu aprofitament per regar les terres. No obstant aix, les infraestructures de canalitzaci obsoletes i de baixa qualitat comportaven unes prdues hdriques per evaporaci i filtraci que van suposar un desaprofitament dun 70 % de laigua transvasada. La falta de recobriment dels canals i els deficients sistemes de drenatge van provocar una baixa eficincia en el reg traduda en greus

inundacions i salinitat dels sls, que va afectar el 40 % dels regadius. A ms a ms, les aiges superficials i fretiques es van contaminar per labs de pesticides i adobs qumics. Com a resultat de tot aquest procs, la superfcie del mar dAral sha redut en un 60 %, i el seu volum en un 80 %. Shan convertit en deserts el 95 % dels pantans i terres humides, i shan assecat ms de 50 llacs dels deltes. Actualment, el llac ha quedat dividit en tres parts situades gaireb completament a Uzbekistan. La composici de les aiges que resten al mar impedeix que sobrevisqui la major part de la biodiversitat local que abans hi habitava. La desaparici del mar dAral constitueix un dels desastres ambientals ms grans del planeta. La comunitat pesquera no pot desenvolupar la seva activitat, i les gents que abans vivien a la vora de les aiges, ara es troben a uns 70 km de distncia de la riba del mar, pel seu retrocs. El vent aixeca cada any, del fons sec del mar, entre 15 i 75 tones de sorra i pols contaminats de pesticides que transporta ben lluny. El clima de la zona ha canviat a ms continental, amb estius ms breus i clids, sense pluges, i hiverns ms llargs i freds, sense neu. A ms a ms, les tempestes de pols shan fet molt freqents, tenen lloc ms de noranta dies a lany. La poblaci pateix greus problemes de salut, ja que laigua potable s salina i est contaminada, a ms de contenir elevats percentatges de metalls. Per aquests motius, malalties com lanmia, la bronquitis crnica, lartritis i el cncer shan incrementat notablement, aix com la mortalitat infantil.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

33

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 1

CAPES DE L' ATMOSFERA

Temperatura en C
80 0 100

500 km ISS

Hidrogen Heli Oxigen atmic

120 km Nitrogen molecular Aurora

90 km Mesopausa: lmit gradual entre ionosfera i mesosfera

Raigs csmics Estratopausa: lmit gradual entre mesosfera i estratosfera

60 km

Difusi homognia de tots els gasos

Meteorits
Globus sonda

30 km

Capa doz

Capa doz Tropopausa: lmit entre estratosfera i troposfera

15 km

Lmit de vol dels avions comercials

Temperatura en C
80 0 100

34

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Homosfera

Heterosfera

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 2

CICLE DE L' AIGUA

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

35

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
INSTITUTO ESPAOL DE OCEANOGRAFA (IEO)
http://www.ieo.es/inicial.htm Web daquest organisme que depn del Ministeri dEducaci i Cincia espanyol, on hi ha informaci sobre les seves activitats i investigacions sobre biologia pesquera, aqicultura, s sostenible dels oceans, protecci dels mars, etc.

A LA XARXA
INSTITUTO DE ASTROFSICA DE CANARIAS (IAC)
http://www.iac.es/ Web daquest centre dinvestigaci astrofsica, que en el seu conjunt constitueix lObservatori Nord-europeu (ENO). Per lexcellent qualitat astronmica del cel de Canries, els observatoris de lIAC sn considerats una reserva astronmica oberta a la comunitat cientfica internacional des del 1979.

LLIBRES
Procesos geolgicos internos FRANCISCO ANGUITA i FERNANDO MORENO. Ed. Rueda. Una obra clssica de la geologia, on els seus autors tracten de lestructura i dinmica de la Terra, metamorfisme, magmes, tectniques i orgens, entre daltres temes relacionats amb les caracterstiques i els fenmens de linterior de la Terra. Fundamentos de geofsica JULIO MEZCUA RODRGUEZ i AGUSTN UDIAS VALLINA. Ed. Alianza Editorial. Llibre de consulta amb apartats sobre gravimetria, sismologia, geomagnetisme, inducci elctrica, geotrmia, radioactivitat i magnetisme extern. Las edades de Gaia. Una biografa de nuestro planeta vivo JAMES LOVELOCK. Ed. Tusquets. Obra en qu lautor exposa la seva teoria de Gaia, segons la qual la Terra s un gran organisme que pot autoregular-se de tal manera que sempre est capacitat per mantenir-se viu. Ecologia RAMON MARGALEF. Ed. Omega. Llibre de text que constitueix una obra bsica de lecologia moderna. Un mundo en desequilibrio. La contaminacin de nuestro planeta JON ERICKSON. Ed. McGraw-Hill. Anlisi del paper destructiu que lespcie humana ha tingut, des dels seus orgens, sobre la natura.

NATIONAL AERONAUTICS AND SPACE ADMINISTRATION (NASA)

http://www.nasa.gov/ El web de lagncia aeroespacial oficial dels Estats Units ofereix una extensa informaci sobre lUnivers, el sistema solar, la Terra, la Lluna, Mart i les diferents missions espacials. Est en angls, per tamb hi ha un enlla en castell: http://www.lanasa.net/

INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA (IGME)

http://www.igme.es/internet/default.asp Aquest organisme adscrit al Ministeri de Cincia i Innovaci del Govern espanyol inclou al seu web amplis continguts sobre recursos minerals, hidrogeologia, riscos geolgics, etc., amb apartats sobre exposicions, material didctic, programes educatius, publicacions, projectes, esdeveniments i un tesaurus de consulta de terminologia de cincies de la Terra.

INSTITUTO NACIONAL DE TCNICA AEROESPACIAL (INTA)

http://www.inta.es/ LINTA s un organisme pblic especialitzat en la investigaci i el desenvolupament tecnolgic aeroespacial, que depn del Ministerio de Defensa espanyol. Al seu web podem trobar una mplia informaci sobre programes aeroespacials, estacions de seguiment, serveis a la indstria, etc.

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO

http://www.marm.es/ El Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino s el departament encarregat de la proposta i execuci de la poltica del Govern espanyol en matria de lluita contra el canvi climtic, protecci del patrimoni natural, de la biodiversitat i del mar, aigua, desenvolupament rural, recursos agrcoles, ramaders i pesquers, i alimentaci. El web inclou seccions sobre legislaci, aiges continentals, aiges marines i litorals, biodiversitat, canvi climtic, qualitat i avaluaci ambiental, xarxa dautoritats ambientals, informaci estadstica i ambiental i desenvolupament territorial.

DVD/PELLCULES
Baraka Documental de Ron Fricke rodat en 24 pasos i que mostra levoluci de la Terra i la humanitat, subratllant les relacions dels ssers humans amb el medi ambient. Terra: la pellcula del nostre planeta Documental dAlastair Fothergill i Mark Linfield produt per la BBC i filmat en 26 pasos; ens ofereix una visi global de la Terra seguint el recorregut del Sol durant el cicle dun any. Fa mfasi en la diversitat de la vida salvatge, el clima i el paisatge a travs de tres protagonistes, ls polar, lelefant i la balena.

36

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1
1 2

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 1

Una de les disciplines segents no est compresa dins la geologia. Quina s? a) Vulcanologia. b) Paleontologia. c) Histologia. d) Estratigrafia. e) Tectnica de plaques. f) Geodinmica. Per qu la disciplina de les cincies de la Terra requereix la collaboraci dun equip despecialistes i la presncia dalgun generalista? Qu s un sistema? Qu s la dinmica de sistemes i quin s el concepte de model? Quins sn els dos grans grups de models dins la dinmica de sistemes? Com s la Terra considerada com un sistema de caixa blanca? Dins de quin grup de planetes podem incloure Mercuri, Venus, la Terra i Mart, i quines caracterstiques comparteixen? Qu ens passaria als ssers humans si es produs una disminuci significativa del volum doxigen contingut a latmosfera de la Terra? Quina s la resposta correcta dentre les que es plantegen a continuaci sobre el planeta Mart? a) b) c) d) e) f) La densitat de latmosfera de Mart representa el 35 % de la terrestre. Mart s un planeta tectnicament actiu. La seva atmosfera est constituda per nitrogen i grans quantitats de vapor daigua. Mart s un planeta gegant o exterior. La temperatura superficial del planeta experimenta canvis importants entre el dia i la nit. Mart presenta actualment activitat volcnica.

3 4 5 6 7

10 La distribuci i la composici dels planetes sn aleatries?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

37

1
1 2 3

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 2

Quines sn les dues capes de la Terra que constitueixen els subsistemes ms importants en el funcionament de lengranatge climtic? Per qu sinclou el sistema socioeconmic o sociosfera dins el sistema climtic? Dentre les opcions segents, quina s la correcta respecte de les caracterstiques de latmosfera terrestre? a) b) c) d) e) f) Presenta una densitat mnima a nivell del mar. El 97 % de la seva massa es troba ms enll dels primers 29 km daltitud. Laire es pot liquar escalfant-lo a 150 C. Segons la seva composici qumica, latmosfera es divideix en tres capes: homosfera, heterosfera i ionosfera. La seva temperatura mitjana a la superfcie terrestre s de 15 C. Lestratosfera s la capa atmosfrica on es produeix la gran part dels meteors.

A continuaci senumeren, de ms gran a ms petit, els percentatges relatius a la distribuci de les aiges en el planeta. Indica a quin tipus de conjunt hdric correspon cada un daquests: a) b) c) d) e) f) g) 94,2 % 4,12 % 1,65 % 0,02 % 0,007 % 0,002 % 0,0002 %

5 6 7

Qu s la biosfera i quins espais inclou? Qu s el sl? Quina s lpoca a partir de la qual es van comenar a intensificar els impactes sobre el medi ambient ocasionats per lsser hum? La disminuci del gruix de la capa doz estratosfrica s un fenomen que afecta la Terra en lmbit global, regional o local? En qu consisteix el procs de salinitzaci dels aqfers i on sesdev amb ms freqncia?

10 Quines actuacions exercides per lsser hum perjudiquen la fauna?

38

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1
1 2 3 4 5 6 7 8

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Quins sn els gasos que componen lhomosfera i en quins percentatges? Qu s la ionosfera? Com es distribueixen les reserves daigua dola al mn? Els ecosistemes sn sistemes oberts o tancats? Raona la teva resposta. Quines sn les diferncies entre sistema, ecosistema i biosfera? Quins sn els nivells trfics ms representatius dun ecosistema? Quines sn les caracterstiques que fan que una espcie sestengui fcilment? Com pot una espcie invasora modificar les condicions dun ecosistema i posar en perill la supervivncia de les espcies autctones? Durant les fases de construcci i dexplotaci duna presa, quines sn les activitats que ocasionen impactes en el medi ambient i quins sn els elements de la natura que sen veuen afectats?

10 Indica els avantatges i els inconvenients de ls dels combustibles fssils i de lenergia nuclear com a fonts

denergia.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

39

1
1 2

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DAMPLIACI

El contingut de dixid de carboni (CO2) a les atmosferes de Mart i de Venus s molt elevat, supera el 85 % del volum total dels gasos que les conformen. Per contra, a latmosfera terrestre la concentraci daquest gas representa noms el 0,035 % del total. En contraposici a aquest baix percentatge atmosfric, grans quantitats de dixid de carboni es troben formant part dels ssers vius i de les roques de la litosfera. Quines sn aquestes roques i per quin procs shi va dipositar el dixid de carboni? La precipitaci de carbonat clcic (CaCO3) per formar closques i esquelets fossilitzables no s possible a les aiges molt fredes, on el dixid de carboni dissolt s molt abundant perqu hi resta retingut. Aix comporta una acidificaci de les aiges que inhibeix la formaci del carbonat clcic. Com relacionaries la disminuci del pH de les aiges oceniques (acidesa ms alta) amb el dixid de carboni dissolt? Per qu no van aparixer ssers vius amb closques i esquelets fins fa 550 milions danys? La grfica representa les variacions de la temperatura mitjana global dels darrers 1.000 milions danys. Respon raonadament les preguntes segents: a) En quins perodes hi ha hagut glaciacions? b) Quina ha estat lpoca ms calorosa en aquest interval de temps? c) Actualment ens trobem en un perode clid o fred?
Temperatura Edat (Ma) Cenozoic 65 Mesozoic Fanerozoic 225 Calor Fred

Quines sn les interferncies que exerceixen els ssers humans en el cicle del carboni? Enumera alguns efectes del forat de la capa doz estratosfrica sobre els ssers vius i les possibles mesures que cal prendre davant aquest problema mediambiental. Quins sn els contaminants que reaccionen amb el vapor daigua de latmosfera i provoquen la pluja cida?

Paleozoic

570

Creus que seria adient ubicar una central nuclear al sud-est de la pennsula Ibrica? Raona la teva resposta. En qu es diferencien els conceptes daridesa i de sequera?

1.000

8 9

Lany 2006, en un interval duns dos mesos, Galcia va patir episodis greus dincendis forestals i inundacions. a) b) c) d) Quina relaci es pot establir entre tots dos successos? Quina incidncia tenen els incendis en la degradaci ambiental en lmbit global? Assenyala alguns efectes concrets dels incendis i de les inundacions sobre els ecosistemes. Quins mtodes de prevenci es poden aplicar davant els incendis forestals i les inundacions?

10 Lextracci drids ocasiona diferents impactes sobre el medi ambient. Assenyala i explica un impacte produt

per aquesta activitat sobre latmosfera, les aiges, la fauna i la flora i el paisatge.

40

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1

A continuaci es presenten els percentatges en volum dalguns components de latmosfera en dos moments molt diferents. En un quadre es representa la situaci actual de latmosfera i en laltre es reprodueixen algunes caracterstiques que deuria tenir latmosfera primitiva. Observa les dades i respon les preguntes que es formulen.
CO2: 98 % O2: inapreciable Temperatura: 240-230 C Atmosfera primitiva CO2: 0,03 % O2: 21 % Temperatura: 15 C Atmosfera actual

1. Quina explicaci t el canvi de composici qumica de latmosfera primitiva a latmosfera actual? 2. Compara el valor de la temperatura mitjana en les dues situacions; a qu s degut aquest canvi?

Anlisi de les interaccions entre subsistemes de la Terra

Haurs dargumentar les diferncies que trobis entre les dues imatges i proposar un model evolutiu en el context dels sistemes. Una teoria basada en aquest aspecte s la teoria de Gaia formulada per James Lovelock a la dcada del 1960, que has de conixer i tractar en aquesta resposta. s important que insisteixis en el fet que el sistema Terra est format per un conjunt dunitats, considerades subsistemes, que interaccionen entre si. Aix doncs, es poden distingir latmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera com a unitats i sistemes amb una gran relaci dinterdependncia. La biosfera repercuteix sobre els subsistemes i aquests sobre la biosfera en una dependncia recproca. Interessa que remarquis quines sn les conseqncies importants daquesta modificaci. 1. En el cas que ens ocupa, la disparitat dels components i altres caracterstiques, com la temperatura entre dos moments de la histria de la Terra (al comenament i en lactualitat) del subsistema atmosfera, s degut a la influncia dun altre subsistema, la biosfera. Latmosfera no ha tingut sempre la mateixa composici ni les mateixes caracterstiques, la qual ha passat duna situaci inicial (primitiva) a lactual. La composici de latmosfera primitiva resulta de lemissi de gasos per lactivitat volcnica molt abundant durant el perode de formaci del planeta. Aquest fet explica lalta concentraci de dixid de carboni i la quasi nulla existncia doxigen. La vida apareix fa uns 3.800 milions danys per encara sense lestratgia metablica de fotosntesi. s probable que els primers auttrofs fotosinttics apareguessin fa 3.400 milions danys. Es creu que els primers cianobacteris tenen entre 2.500 i 2.700 milions danys. Els cianobacteris seran els primers organismes que alliberin oxigen al medi com a conseqncia de la ruptura de la molcula daigua en la fotosntesi. Encara havien de passar molts milions danys perqu comencs realment laugment espectacular i gradual doxigen a latmosfera i, al mateix temps, la disminuci de dixid de carboni utilitzat per aquests organismes fotosinttics per tal dobtenir la matria orgnica mitjanant un conjunt de reaccions de sntesi. 2. La variaci de la temperatura lhas de correlacionar amb lefecte dhivernacle. El dixid de carboni s un gas que provoca efecte dhivernacle. Quan hi ha ms concentraci de dixid de carboni, trobem ms quantitat de radiaci infraroja que queda atrapada sense poder irradiar lexterior del planeta. Fet que significa que, a ms concentraci de gas efecte dhivernacle, ms temperatura mitjana. Per tant, s lgic que a mesura que disminueixi la concentraci de dixid de carboni, es redueixi el valor de la temperatura mitjana.

Practica
1 Les fbriques biolgiques de carbonats shan desenvolupat en nombroses ocasions al llarg de la histria de la vida a la

Terra sobre plataformes de mars poc profunds. Quina relaci hi ha entre els diferents sistemes de la Terra en aquest exemple? Justifica-ho.
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

41

1
600 300 570

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

A la grfica es relacionen el nombre de famlies de fauna paleozoiques amb la cronologia de la histria de la Terra. Respon les qestions que es plantegen a continuaci. 1. Observa el comportament de la grfica en el lmit del permi-trisic. Interpreta aquesta variaci de la corba. 2. Com es justificaria que cada baixada brusca de la corba vagi seguida dun ascens?

Nombre de famlies zoolgiques en milers 900 1 2 3

570 Cambri

Milions danys 435 405 355 290 200 205 Carbonfer Ordovici Devoni

135 Jurssic

65

2 Terciari Quaternari sser hum

Permi

Era paleozoica

Trisic

Era mesozoica

Cretaci

Siluri

Era cenozoica

Interpretaci de la variaci de biodiversitat. Mecanismes que expliquen extincions

Les extincions dels ssers vius shan esdevingut al llarg de la histria de la Terra. Cal tenir en compte que els gelegs i els paleontlegs han fonamentat la divisi dels perodes i de les eres geolgiques precisament en les extincions. En el conjunt de les extincions, les conegudes com a grans extincions permeten situar els lmits entre les grans divisions cronolgiques: les eres. Les extincions obeeixen bsicament a dos mecanismes: canvis graduals en les condicions de lambient en qu viuen els organismes o b canvis considerats bruscos i rpids. En tots dos casos, els organismes no poden viure en aquestes noves condicions creades en lambient i moren, extingint-se per a sempre. Realitza mentalment o per escrit una llista de les causes que poden conduir a aquests canvis graduals o bruscos. Recorda que existeixen causes astronmiques (canvis progressius en lrbita terrestre, en leix dinclinaci, impacte de meteorits o nuclis de cometes, etc.), geolgiques (creaci o destrucci de plataformes continentals, deriva dels continents, etc.), ecolgiques (depredador-presa, competncia, etc.), qumiques (canvis bruscos en latmosfera, hidrosfera, etc.), etc. Per poder interpretar una grfica correctament cal observar amb deteniment el comportament de la corba. Cal assegurar-se primer que comprens b com varien els parmetres representats abans de buscar una interpretaci adequada. Observa amb detall com varia el nombre de famlies danimals en temps prehistrics (observa que s el nombre de famlies i no el despcies) que dna idea de diversitat i dabundncia biolgica. En els descensos bruscos, la biodiversitat es minimitza corresponent a les extincions. Darrere de cada extinci es detecta un ascens de la corba i aix sincrementa el nombre de famlies paleontolgiques fins a lextinci segent. 1. El lmit permi-trisic correspon a lextinci massiva ms important que ha existit a la biosfera. Sestima que va desaparixer el 95 % despcies marines. Lexplicaci actual daquest fet t com a causa limpacte dun meteorit que va provocar una gran catstrofe ecolgica a causa dels efectes indirectes de la collisi. 2. La recuperaci de la biodiversitat desprs duna extinci t la seva base en causes ecolgiques. Desprs duna extinci queden molts nnxols ecolgics lliures. Aix permet que esdevingui una gran radiaci adaptativa amb la consegent aparici de noves espcies i, per tant, a lenriquiment de la biodiversitat.

Practica
1 Observa a la grfica un dels moments ms estudiats 2 Es creu que avui dia ens trobem propers a la sisena

a la histria de la Terra: el lmit mesozoic-cenozoic. Segons les dades, es pot considerar lextinci ms important? Justifica les causes i els mecanismes daquesta extinci.

gran extinci. Creus que les causes sn les mateixes que expliquen les extincions dssers vius en temps passats? Raona la teva resposta.

42

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
lexplotaci de pedreres, que canvia la litosfera, la pedosfera, i el paisatge, a ms de causar diferents tipus de contaminaci; la desforestaci i els canvis dusos del sl donen lloc a lerosi; lexplotaci de minerals genera una progressiva disminuci, o fins i tot, lesgotament daquests recursos, etc. 1.4. Les propietats emergents sn les que apareixen de la interacci de les parts dun sistema. Amb la dinmica dels sistemes es construeixen models que en manifesten la composici, lestructura i el comportament dels sistemes. Aquest mtode tracta dentendre globalment els processos que mouen els sistemes i en especial les propietats emergents. 1.5. Els principals models dinmics sn: els models mentals (representacions que fa la nostra ment sobre la realitat); models formals o matemtics (utilitzen expressions matemtiques que associen les variables del model entre elles); i models informals (utilitzen un llenguatge simblic; dins aquest grup hi ha els models de relacions causals, els models de caixa negra i els models de caixa blanca). 1.6. Els subsistemes sn els mltiples sistemes que es poden trobar dins dun sistema. Sn les variables que el componen i que estableixen relacions entre elles. 1.7. Els processos sn les accions dinmiques que es produeixen com a conseqncia de lalliberament o la transformaci denergia. Aix, considerem processos edfics, com la illuviaci dargiles; processos atmosfrics, com la formaci de nvols o vent; processos hidrolgics, com la formaci donades; processos biolgics, com la fotosntesi, i, processos geolgics, com el vulcanisme. 1.8. Les relacions simples sn les que representen la influncia dun element sobre un altre. Poden ser directes (com ms calor, ms evaporaci), inverses (com ms bosc, menys erosi), o encadenades (com ms tala de boscos, ms erosi i menys quantitat i qualitat de sl). 1.9. Les relacions complexes sn aquelles en qu les accions dun element damunt un altre tenen conseqncies per al primer. Es coneixen com a bucles de realimentaci o de retroalimentaci i poden ser tant positius (un increment de dixid de carboni a latmosfera comporta un augment de la temperatura de latmosfera a escala global, i aix un increment de lemissi ocenica de dixid de carboni que, al seu torn, fa que augmenti ms aquest gas a latmosfera) com negatius (com ms gran s una planta, ms captura laigua, la qual cosa implica una quantitat ms petita daigua disponible; aix fa que el creixement de la planta sigui ms petit i la seva mida quedi estabilitzada). 1.10. Un sistema que t un comportament homeosttic s aquell que es conserva a ell mateix, no solament adaptant-se als canvis, sin tamb fent els seus propis canvis alterant el seu medi ambient sempre que sigui necessari per al seu benestar. El comportament homeosttic s un concepte referit als organismes vius en tant que sistemes adaptables. Ns un exemple la teoria de Gaia, de James Lovelock, que planteja el fet que tota la vida de la Terra en el seu conjunt, interactua i t la capacitat de mantenir el seu entorn de manera que sigui possible la continutat de la seva existncia. Si algun canvi mediambiental amenacs la vida, aquesta actuaria per contrarestar lalteraci de forma semblant a com actua un termstat, encenent la calefacci o laire condicionat, quan canvia el temps, per mantenir la confortabilitat de la nostra casa.

RECORDA I RESPON 1. Les cincies de la Terra inclouen totes aquelles disciplines que estudien la Terra en la seva globalitat, com ara la geologia, la hidrologia, la meteorologia, ledafologia, la biologia i les cincies ambientals. Dins de la geologia es troben les disciplines segents: cristallografia, mineralogia, petrologia, geomorfologia, sismologia, vulcanologia, sedimentologia, estratigrafia, paleontologia, geodinmica i tectnica de plaques. A ms a ms, la geologia tamb necessita els coneixements de les disciplines bsiques de les cincies, com la fsica, la qumica i les matemtiques. 2. Els planetes que formen part del sistema solar sn vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. A part de la Terra, es creu que podria haver-hi vida a Mart per lexistncia daigua als seus casquets polars. 3. Lsser hum transforma el seu entorn causant impactes ambientals, que sn modificacions ben apreciables en el volum, la forma o la composici dun element natural o conjunt delements, de manera voluntria o involuntria. La capacitat intellectual que ha perms als humans construir i utilitzar instruments i consumir energia externa ha portat a exercir una influncia sobre lentorn que multiplica lefecte del conjunt de les accions dels mateixos ssers humans. Lexpansi industrial i el creixement demogrfic, sobretot urb, sn factors directament relacionats amb els impactes ambientals. Totes les esferes del planeta es veuen afectades per les activitats antrpiques: latmosfera (efecte dhivernacle i canvi climtic, forat de la capa doz estratosfrica, pluja cida, accidents nuclears, contaminaci de laire de les ciutats); la hidrosfera (contaminaci de les aiges, salinitzaci, sobreexplotaci del recurs hdric); la biosfera (desforestaci, incendis forestals, extinci despcies); la litosfera (acumulacions de nous elements, extraccions de materials, moviments de terres); i la pedosfera (contaminaci derivada de lagricultura qumica convencional, erosi). ACTIVITATS 1.1. La geologia s la cincia que estudia la composici, lestructura, la morfologia i ledat de la Terra. Les cincies de la Terra es defineixen com el conjunt de cincies que estudien globalment la Terra en les seves fases slida, lquida i gasosa, a ms dels ssers vius que lhabiten. La geologia i les cincies de la Terra es diferencien en el fet que la primera se centra noms en la part slida i superficial de la Terra, mentre que les segones inclouen tamb una srie de cincies que estudien les esferes lquida, gasosa i biolgica del planeta (hidrologia, meteorologia, edafologia, biologia i cincies ambientals). No obstant, la geologia necessita els coneixements de les altres cincies de la Terra, i tamb de disciplines bsiques com ara la fsica, la qumica i les matemtiques. Per tractar els temes relacionats amb el medi ambient es necessita la collaboraci dun equip despecialistes. Tanmateix, resulta de gran importncia la presncia duna persona generalista amb un visi integradora, amb capacitat dentendre els diversos llenguatges dels especialistes per fer una sntesi final amb forma de model per resoldre els problemes plantejats.

1.2.

1.3. Els ssers humans es relacionen amb el seu medi ambient alterant-ne el funcionament normal i ocasionant-hi impactes ambientals. En sn exemples la desforestaci, la construcci de carreteres o ciutats, que poden modificar la magnitud, la freqncia i el cabal de les crescudes dels rius;

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

43

SOLUCIONARI
Si lrea on shan format les roques sedimentaris senfonsa cap a zones ms profundes de lescora, laugment de la pressi i de la temperatura provoca que els minerals perdin lestabilitat, fet que produeix una srie de transformacions que donen lloc a les roques metamrfiques. Si les roques metamrfiques se segueixen enfonsant, podran assolir les condicions apropiades perqu es produeixi la seva fusi parcial o total. El material fos, pel fet de tenir una densitat ms baixa, pujar cap a nivells corticals ms superficials i originar canvis de la textura i/o la mineralogia de les roques que estan en contacte amb el material calent (metamorfisme de contacte). Si arriba a la superfcie terrestre, se solidificar i originar les roques gnies extrusives o volcniques. 1.16. Latmosfera est unida a lescora terrestre per la fora gravitatria. 1.17. Latmosfera presenta una densitat i una pressi ms elevades a nivell del mar, a causa de la compressibilitat de laire. El 97 % de la massa de latmosfera es troba en els primers 29 km daltitud, i a partir daquest nivell es redueix rpidament de manera exponencial fins al seu lmit exterior, cap als 10.000 km daltitud. A nivell del mar, latmosfera presenta ms densitat i, per tant, exerceix ms pressi, mentre que a ms altitud, es redueixen la densitat i la pressi. 1.18. Segons la seva composici qumica, les capes que formen latmosfera sn lhomosfera i lheterosfera. Lhomosfera sestn des de la superfcie terrestre fins als 80 km daltitud. T una composici qumica uniforme i es divideix en troposfera, estratosfera i mesosfera. Lheterosfera es troba entre els 80 i els 10.000 km daltitud. La seva composici qumica no s uniforme i est constituda per la termosfera i lexosfera. 1.19. Els oceans contenen el 94,2 % del total de laigua del planeta. 1.20. El cicle hidrolgic s el procs de circulaci i transferncia daigua en estat slid, gass i lquid en el sistema Terraatmosfera-oce. 1.21. Des dels aqfers, laigua pot ser absorbida per capillaritat pels vegetals, o b arribar als rius i als oceans. 1.22. Les aiges superficials ofereixen un medi adequat per al desenvolupament dels processos de sntesi de matria orgnica i per al flux de nutrients i energia a travs de la cadena trfica. Pel que fa a la matria orgnica, en faciliten els processos de descomposici, mineralitzaci i transport. Laigua transporta matria i energia a la biosfera, s un component bsic i majoritari de la matria viva, forma part de la matria inerta i collabora en el desenvolupament de la vida. 1.23. La contaminaci de les aiges oceniques prov principalment dels vessaments de tot tipus. Sn productes i substncies que procedeixen sobretot dels vaixells que naveguen pels mars. Esdevenen molt greus els procedents de la neteja dels tancs dels petroliers i dels accidents que tenen lloc a alta mar o prop de les costes. Els contaminants derivats dels corrents hdrics superficials continentals i dels subterranis, com tamb bona part dels atmosfrics, tenen com a punt de destinaci els oceans. 1.24. Els principals impactes dels ssers humans sobre la biosfera sn la desforestaci, els incendis forestals i lextinci despcies. 1.25. Els incendis forestals, naturals en climes temperats, es transformen en un problema greu quan estan provocats pels hu-

1.11. El mtode cientfic s necessari per explicar de forma raonada els fenmens observats. Aix, cada cincia ha destablir uns principis generals pels quals succeeixen aquests fenmens. Es realitzen prediccions sobre el que cal esperar que succeeixi en certes circumstncies i davant de certs fets. El mtode cientfic segueix un model de relacions causals. Els passos que shi han de seguir sn: Observaci del comportament dun determinat fenomen a la natura. Plantejament de preguntes o interrogants que cal respondre. Formulaci duna hiptesi que es pugui comprovar per mitj de lexperimentaci. Disseny dels experiments per recollir dades. Anlisi dels resultats obtinguts. Acceptaci de la hiptesi si els resultats obtinguts coincideixen amb els que sesperarien, o establiment daltres hiptesis si les dades contradiuen la hiptesi inicial. Extracci de conclusions i comunicaci a la comunitat cientfica. Enunciat de teories quan les hiptesis han estat verificades moltes vegades. 1.12. Pregunta: Per qu si posem a bullir una olla destapada daigua al cap duna estona nhi haur menys quantitat? Hiptesi: Quan se sotmet laigua a altes temperatures, una part passa a latmosfera, s a dir, sevapora. Disseny i realitzaci de lexperiment: Agafar una tapadora i aguantar-la uns minuts a uns quants centmetres per sobre de lolla, mentre va bullint laigua. Anlisi dels resultats obtinguts: Desprs duna estona, a sota de la tapadora queden nombroses gotetes de laigua que sha evaporat i que desprs sha tornat a condensar en contacte amb laire ms fred. La hiptesi queda acceptada. 1.13. Les esferes de la Terra sn la hidrosfera, latmosfera, la pedosfera (o edafosfera), la biosfera i la geosfera (o litosfera). La Terra considerada com un sistema de caixa negra s un sistema tancat en qu no entra matria (a excepci dels meteorits) ni en surt, per s que hi entra energia. Lenergia entra en el sistema Terra procedent del Sol en forma de radiaci electromagntica, majoritriament llum visible. Aquesta energia s en part reflectida per latmosfera i, en part, absorbida, tot i que finalment torna a sortir en forma de calor. A ms, hi ha una prdua de calor interna que prov de la calor romanent de la formaci del planeta i la calor que es produeix per la desintegraci radioactiva. 1.14. Si diem que una poblaci s un sistema de caixa negra volem dir que lhem de considerar com una caixa de qu noms ens fixem en les seves entrades i sortides, s a dir, les seves relacions amb lexterior, i els habitants de la poblaci queden sense inters. 1.15. Els sediments soriginen a partir de la meteoritzaci i lerosi del relleu. Aquests materials sn transportats cap a zones deprimides, ms o menys allunyades de lrea font, on es dipositen. Les roques sedimentries es formen per la compactaci i cimentaci dels sediments que es van acumulant i litificant.

44

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1
1.26. CO2

SOLUCIONARI
Els canvis mineralgics en estat slid estan relacionats amb les transformacions que experimenta qualsevol tipus de roca quan s sotmesa a calor i pressi durant el metamorfisme. Si hi ha un augment important de la temperatura fins a arribar a la fusi de la roca, llavors, es passa del camp del metamorfisme al camp del magmatisme tot i que tamb es pot passar directament dun roca sedimentria a la fusi. La cristallitzaci de minerals es produeix per un refredament dun magma i constitueix el procs de formaci de les roques gnies. 1.29. Per la formaci del sistema solar. La major part de la massa que va formar la Via Lctia va fluir cap al centre, es va condensar i va formar el protosol, constitut bsicament per hidrogen. La resta de la massa de la nebulosa es va distribuir al voltant. A mesura que baixava la temperatura es van comenar a condensar elements com ara el silici, el ferro, el magnesi, lalumini i el calci. La forta activitat a linterior del Sol va originar forts vents solars que van arrossegar lhidrogen, lheli, els gasos nobles i els components voltils a grans distncies del Sol, on, per acreci, es van formar els planetes gegants o exteriors. 1.30. Levoluci de la superfcie de la Terra est controlada per la tectnica de plaques, per a Venus no hi ha cap evidncia daquesta activitat tectnica. Malgrat que la superfcie de Venus presenta certs patrons geogrfics associats amb moviments de fluids, es creu que estan relacionats amb lascens i el descens de material cap a linterior del planeta. Per tant, la geodinmica interna de Venus est impulsada pel moviment convectiu del mantell. Venus no t astenosfera, una zona de baixa viscositat que a la Terra facilita el moviment de les plaques. A ms a ms, la seva escora s ms seca i calenta i, per tant, menys densa que lescora terrestre. Com que lescora flota no es pot produir la subsidncia. A la Terra, prcticament el 70 % de la calor interna es transmet cap a lexterior per les dorsals oceniques, per en no tenir-ne, Venus allibera la calor interna a travs del vulcanisme. Tampoc no es pot observar a Venus volcans amb cons pronunciats, tpics de les zones de collisi de plaques, sin que shi observen volcans escuts. Aquest volcans es formen damunt de corrents de magma fos del mantell, com per exemple, els volcans de Hawaii. 1.31. Afirmacions certes (C) o falses (F), i correcci de les falses; a) F: les capes fluides de la Terra sn latmosfera i la hidrosfera. b) F: les variables del sistema que conformen latmosfera i la hidrosfera manifesten unes interaccions de gran complexitat i de carcter no lineal, amb nombrosos intercanvis denergia i de matria entre les unes i les altres. c) C. d) C. e) C. f) F: laire de latmosfera s una barreja de gasos que cont partcules lquides daigua i slides o aerosols, que procedeixen de pols que saixeca del sl, de fums dincendis forestals, dions salins que el vent arrossega de la superfcie marina, de cendres dels volcans i de microorganismes com pollen o espores en suspensi de forma natural. g) F: les aiges superficials es converteixen en un compo-

mans, des de la tradicional crema de vegetaci practicada amb finalitat agrria fins als generats de forma intencionada o per negligncia. Els incendis originen una degradaci bitica i un augment de lerosi i de la quantitat de restes orgniques i humus sobre el sl que faciliten que es produeixin ms focs en el futur. Nutrients Llum solar Fotosntesi Glucosa O2

1.27. Les substncies que constitueixen els planetes estan dividides en tres grans grups: a) Els gasos, com ara lhidrogen i lheli, tenen el punt de fusi prxim al zero absolut (273 C o 0 kelvin). b) Les roques sn principalment silicats i ferro metllic amb punts de fusi ms alts de 700 C. c) Dins el grup dels gels sinclouen lamonac (NH3), el met (CH4), el dixid de carboni (CO2) i laigua (H2O) amb punts de fusi intermedis. La Terra, com la resta dels planetes interiors, est formada majoritriament per substncies rocoses i metlliques amb quantitats molt ms petites de gasos i gels. Est composta gaireb en un 90 % per ferro (Fe), oxigen (O), silici (Si) i magnesi (Mg). Tanmateix, Jpiter, com a planeta gegant, cont majoritriament grans quantitats de gasos i gels amb un 97 % dhidrogen (H) i heli (He), tot i que tamb t un petit nucli rocs. La Terra es pot considerar un sistema perqu est formada per un conjunt de parts, en aquest cas les anomenades esferes (hidrosfera, atmosfera, pedosfera, biosfera i geosfera) que sinterrelacionen i formen un conjunt complex en qu, a excepci dels meteorits, no hi ha entrada ni sortida de matria per si denergia. Es tracta, doncs, dun sistema tancat amb una srie gaireb infinita de subsistemes en qu la matria s reciclada i lenergia es transforma. Tenint en compte aix, es pot plantejar lestudi de la Terra com un model de caixa negra quan ens interessen les relacions amb lexterior o b un model de caixa blanca quan ens interessa conixer els aspectes interns del sistema Terra. 1.28. La meteoritzaci qumica actua sobre qualsevol tipus de roca preexistent i origina els sediments que posteriorment poden ser transportats cap a zones deprimides, ms o menys allunyades de lrea font, on es dipositen. A mesura que aquests materials sacumulen, es van litificant i formen les roques sedimentries. O b, si es produeix una interacci perllongada entre la litosfera i la biosfera sota lacci del clima es pot formar un sl i relacionar-se amb laltra esfera: la pedosfera. Amb aquest darrer subsistema est relacionada la illuviaci dargiles dels sls i el rentat de cations als sls. La illuviaci de les argiles del sl s estrictament un procs pedogentic i, per tant, no est directament relacionat amb el cicle geolgic malgrat que moltes daquestes argiles tenen el seu origen en roques sedimentries, o sigui, que sn heretades. El rentatge de cations al sl es relaciona directament amb la dinmica superficial terrestre, les aiges en circular pels sls solubilitzen els cations i els mobilitzen cap a les aiges subterrnies. Un cop a les aiges subterrnies, ja dins el cicle geolgic, poden, per exemple, precipitar i constituir els ciments daltres roques sedimentries o arribar fins al mar.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

45

SOLUCIONARI
nent fonamental del cicle de laigua i constitueixen en elles mateixes un medi on els recursos naturals experimenten processos fsics, qumics i biolgics, que en determinen levoluci a la biosfera. A ms, ofereixen un medi adequat per al desenvolupament dels processos de sntesi de matria orgnica i per al flux de nutrients i energia a travs de la cadena trfica. generen un flux daigua que circula a travs dels oceans. Un dels corrents ms importants s el del Golf, que transporta aigua calenta del Carib fins a Grenlndia. 1.37. a) El sistema t una estructura complexa de realimentaci positiva. La relaci entre les diferents variables s: Temperatura + Absorci UV + Formaci NEP + O3 CI NO2

h) F: la modificaci de cursos fluvials s una acci de lsser hum que s que interfereix el cicle hidrolgic, de forma intencionada o inconscient, amb el seu s en la vida quotidiana i en els diferents sectors econmics. Aquesta intromissi comporta una srie de conseqncies que poden ser molt negatives per al medi ambient. i) C. j) F: lefecte dhivernacle i la disminuci del gruix de la capa doz estratosfrica sn problemes ambientals que afecten en lmbit global. 1.32. La troposfera s la capa de latmosfera que es troba en contacte amb la superfcie terrestre, formant part de lhomosfera. Presenta un gruix duns 13 km sobre les latituds mitjanes, i s en aquesta capa on es produeix la major part dels meteors. Cont gaireb tot el vapor daigua i de partcules slides de latmosfera. Com la resta de lhomosfera, presenta una composici qumica uniforme. En estat pur i sec, sense considerar el vapor daigua ni les partcules en suspensi, est formada qumicament per nitrogen molecular (N2), en un 78,08 %; oxigen (O2), 20,95 %; arg (Ar), 0,93 %; dixid de carboni (CO2), 0,035 %, i altres gasos (ne, heli, cript, xen, hidrogen, met, xid de nitrogen, oz...), 0,003 %. 1.33. Algunes intervencions dels ssers humans que originen interferncies al cicle hidrolgic natural sn la construcci dembassaments, la modificaci de cursos fluvials, la sobreexplotaci dels aqfers, els transvasaments entre conques hidrogrfiques i la implantaci i el desenvolupament de regadius agrcoles. 1.34. Els biomes sn conjunts danimals i plantes que formen una associaci en el seu nivell ms elemental. Sen poden diferenciar diversos tipus arreu del planeta, definits a partir de les formacions vegetals i completats amb les comunitats de fauna que els integren. Els biomes sn la sabana, el desert, el bosc tropical plujs, el bosc temperat caducifoli, el bosc esclerofille mediterrani, la taig, lestepa i la tundra. Tamb sen poden esmentar altres que responen a mbits espacials ms especfics, com ara la laurisilva, els manglars o el bosc tropical de fulla caduca. Levoluci de les espcies que configuren els biomes est definida per ladaptaci i la selecci. El grau dadaptaci de cada espcie a les dificultats del medi incideix en les seves opcions de supervivncia. Daltra banda, la competncia entre els individus duna mateixa espcie determina fora la probabilitat de mantenir-se en un territori. 1.35. Els planetes interiors (Mart, la Terra, Venus i Mercuri) sn de naturalesa rocosa perqu, el Sol, quan va assolir el punt crtic i va iniciar al seu interior la fusi nuclear, els vents solars que soriginaren van transportar lhidrogen, lheli i altres elements voltils a grans distncies, on posteriorment per acreci es van formar els planetes gasosos com ara Jpiter, Saturn, Ur i Nept. 1.36. S. La diferncia de temperatura entre els pols i lequador no s tan extrema grcies a lexistncia dels corrents marins que

b) El clor es combina amb loz i es produeix xid de clor i oxigen. A ms, lxid format pot reaccionar amb radicals doxigen i tornar a alliberar clor que podr combinar-se de nou amb oz. El procs de destrucci de loz s molt rpid ja que el clor s molt reactiu i queda de nou lliure desprs de combinar-se. Les reaccions seran: Cl + O3 ClO + O2 ClO + O Cl + O2 Alguns efectes importants de la disminuci de labsorci de radiaci ultraviolada sn: - Augment dels cncers de pell a causa de les mutacions produdes a lADN cellular. - Disminuci de la resposta immunitria. - Augment de lesions oculars. - Disminuci de la producci del fitoplncton en els oceans. - Disminuci de la producci agrcola. - Disminuci de la producci dels ecosistemes terrestres. - Disminuci de la reproducci animal. - Etc. 1.38. Quan un volc allibera a latmosfera gran quantitat de cendres, aquestes queden en suspensi durant fora temps i els corrents daire les distribueixen al llarg de tot el globus. Aquestes petites partcules de cendra i pols actuen com a miralls i reflecteixen una part de la radiaci solar, de manera que aquesta porci reflectida no acaba incidint a la superfcie terrestre. 1.39. a) En leix dordenades hi ha la humitat absoluta mxima que pot contenir laire a cada temperatura. La humitat absoluta s la quantitat total daigua en estat de vapor que cont laire a una temperatura determinada. La humitat relativa s la proporci dhumitat que cont laire respecte del mxim que pot contenir a la mateixa temperatura. Les unitats de mesura sn de massa daigua per unitat de volum daire (g/m3, kg/m3) i adimensionals (percentatge % o tant per u) respectivament. b) La humitat absoluta ser ms gran a lestiu, ja que com ms temperatura, laire pot contenir ms vapor daigua. c) Es tracta duna relaci de retroalimentaci o realimentaci positiva.

46

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Temperatura + Efecte dhivernacle + + Humitat atmosfrica + Captaci denergia terrestre tamb una de les de major risc de patir un episodi semblant al del Prestige. Per aquest motiu, necessitaria un dispositiu permanent de resposta a una possible catstrofe ecolgica. EXPERIMENTA 1. Amb els dipsits de mercuri dels termmetres a lombra aconseguim que a cap dels dos els doni el Sol directament, amb la qual cosa els mesuraments seran fiables perqu correspondran a la temperatura de lambient. 2. Desprs dels 20 minuts dobservaci trobarem que la planta de dins el recipient de plstic t mal aspecte i est mstiga, mentre que la planta situada a lexterior t bon aspecte i est saludable. 3. El recipient de plstic actua en aquesta prctica com ho fan els gasos defecte hivernacle, s a dir, que deixa passar cap a linterior la radiaci solar, que s dona curta, per ret i retorna cap a dins la radiaci infraroja, dona llarga, que emet la superfcie del sl. Daquesta manera, linterior de la capsa sescalfa molt ms que lexterior, tal com passa amb la superfcie del planeta. En efecte, latmosfera ret ms calor i retorna a la Terra encara ms energia, fet que ocasiona un desequilibri del balan radiatiu i un escalfament global. 4. La lnia que mostra una tendncia clarament ascendent s la corresponent a la temperatura de linterior del recipient de plstic, perqu durant el breu temps de lexperiment aquesta sha anat incrementant per la retenci de radiaci dona llarga dins la capsa transparent.
temperatura (C) 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25 30 temps (minuts)

d) En les zones tropicals: com que el pendent de la corba s ms gran a temperatures superiors als 20 C, la humitat absoluta augmentar ms pel mateix increment de temperatura, i en conseqncia lefecte dhivernacle ser ms accentuat. 1.40. a) Els problemes mediambientals que apareixen a larticle sn el del canvi climtic (o escalfament global o increment de lefecte hivernacle), el dels recursos energtics i el dels riscos de lenergia nuclear. b) Altres fonts denergia renovables a part de les que sesmenten al text poden ser: geotrmica, solar (trmica i fotovoltaica; es consideren fonts diferents aquestes dues opcions), biomassa, onades i fusi nuclear. c) Els principals riscos i problemes ambientals que comporta lenergia nuclear sn els accidents nuclears, que poden ser extraordinriament greus, sobretot si hi ha fuita radioactiva. El gran problema associat a lenergia nuclear s la generaci de residus radioactius molt perillosos i demmagatzematge car i complex. d) El carboni del CO2 s el principal responsable de lefecte hivernacle, i els principals elements naturals que labsorbeixen sn laigua del mar, el sl i la vegetaci. WWW 1.41. Fases del cicle hidrolgic que apareixen al vdeo: a) A causa de la calor del Sol, laigua sevapora. b) Ascendeix a latmosfera, on es condensa i forma els nvols. c) Quan les gotes adquireixen una certa mida, precipiten en forma de pluja, neu o calamarsa, en funci de la temperatura. d) Les plantes absorbeixen una part daquesta aigua, que s retornada al medi per evapotranspiraci. e) Els animals absorbeixen una altra part de laigua, i la retornen al medi per mitj de la respiraci i lexcreci. f) La resta de laigua es filtra i circula per llits subterranis o b per cursos superficials que modelen el paisatge. g) Durant aquest procs laigua es va evaporant. h) Comena de nou el cicle de laigua. 1.42. Breu resum de larticle de la revista Ambienta (desembre, 2007) sobre la catstrofe causada pel naufragi del petrolier Prestige: El 13 de novembre de 2002 el petrolier Prestige, amb 77.000 tones de fuel a bord, va patir una greu esquerda al casc, que el va portar sis dies ms tard, i desprs duna polmica presa de decisions, a partir-se en dues parts a 120 milles de la costa corunyesa. Les poblacions daus marines van ser de les ms perjudicades per la marea negra, amb una estimaci dentre 100.000 i 250.000 exemplars morts o afectats, entre les costes de Biscaia i Galcia. El risc existent a les costes peninsulars que es produeixi un accident martim similar s elevat. Aix, lestret de Gibraltar, una de les zones ms importants de la pennsula per a les aus marines en migraci entre lAtlntic i la Mediterrnia, s

interior

exterior

5. Els gasos defecte hivernacle (vapor daigua, dixid de carboni, met, xids de nitrogen, oz i clorofluorocarbonis) absorbeixen la radiaci infraroja. 6.
Gasos xids de nitrogen Heli Dixid de carboni Arg Clorofluorocarbonis Xen Vapor daigua Met Oz Ne Defecte hivernacle (S/NO) S NO S NO S NO S S S NO

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

47

SOLUCIONARI
Temperatura en C
80 0 100

ESQUEMA MUT 1
500 km Exosfera ISS Termosfera 120 km Nitrogen molecular Aurora Hidrogen Heli Oxigen atmic

90 km Mesopausa: lmit gradual entre ionosfera i mesosfera

Mesopausa

Mesosfera Difusi homognia de tots els gasos

Raigs csmics Estratopausa: lmit gradual entre mesosfera i estratosfera

60 km Estratopausa

Estratosfera

Meteorits
Globus sonda

30 km

Capa doz

Tropopausa: lmit entre estratosfera i troposfera

Capa doz

15 km

Tropopausa Troposfera

Lmit de vol dels avions comercials

Temperatura en C
80 0 100

ESQUEMA MUT 2
Emissi de vapor daigua Sublimaci Gelera Aigua continguda als nvols Moviment dels nvols Condensaci en forma de nvols Precipitaci en forma de pluja Llac Evaporaci Evaporaci Aigua continguda en els oceans Evapotranspiraci Infiltraci Aigua subterrnia Precipitaci en forma de neu

Escolament

48

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Homosfera

Heterosfera

SOLUCIONARI
la degradaci de la resta de subsistemes i ocasionen el canvi climtic. 3. e) La seva temperatura mitjana a la superfcie terrestre s de 15 C. 4. Percentatges i conjunts hdrics: a) 94,2 %: oceans. b) 4,12 %: aiges subterrnies. c) 1,65 %: glaceres. d) 0,02 %: llacs. e) 0,007 %: humitat del sl. f) 0,002 %: rius. g) 0,0002 %: vapor daigua atmosfric. 5. La biosfera s el sistema fsic del planeta que comprn la zona superficial favorable per al desenvolupament de la vida, en qualsevol de les seves formes. Inclou gaireb tota la superfcie dels continents, fins a una certa profunditat, els espais aeris, els martims i les aiges dolces. 6. El sl s un complex viu format per matria orgnica i mineral que durant un llarg perode sha arribat a constituir en capes diferenciades i horitzontals, i ha donat lloc a la part ms superficial de la litosfera. 7. Lpoca a partir de la qual es van comenar a intensificar els impactes ambientals causats per lsser hum va ser la Revoluci Industrial (a linici del segle XIX), que va ser un perode de grans canvis de tipus tecnolgic i energtic, aix com socioeconmics. La crema de combustibles fssils va ser inherent al sorgiment de les indstries i als nous mitjans de transport. 8. La disminuci del gruix de la capa doz estratosfrica s un fenomen que afecta la Terra de forma global. 9. La salinitzaci dels aqfers es dna quan laigua que contenen esdev salada, de forma que es torna inaprofitable per al consum agrcola o urb. Aix sol passar als aqfers costaners amb escassa circulaci, que es veuen sobreexplotats per la ingent demanda daigua de les rees turstiques i urbanes. Una extracci excessiva comporta la disminuci del seu nivell, i la conseqent filtraci de laigua del mar, de manera que es va barrejant amb la dola de laqfer fins que es torna salada. 10. La fauna pateix la pressi antrpica exercida sobre els ecosistemes naturals, la contaminaci atmosfrica i hdrica, la desforestaci, els incendis forestals, i tamb la caa i la pesca furtives, amb arts illegals, i el trfic illcit dexemplars vius despcies extiques. EXERCICIS DE REFOR 1. En estat pur i sec, sense considerar el vapor daigua, lhomosfera est formada qumicament per nitrogen molecular (N2), en un 78,08 %; oxigen (O2), 20,95 %; arg (Ar), 0,93 %; dixid de carboni (CO2), 0,035 %, i altres gasos (ne, heli, cript, xen, hidrogen, met, xid de nitrogen, oz...), 0,003 %. 2. s una capa de lheterosfera que est entre els 80 i els 400 km, on la major part dels toms doxigen i de molcules de nitrogen absorbeixen els raigs X i gamma i sionitzen captant electrons. 3. La distribuci hdrica a la Terra no s uniforme i aix representa un problema fora greu. Nombroses zones de clima rid o semirid no gaudeixen de les quantitats mnimes daigua que requereixen els seus habitants. De fet, el 60 % de les reserves

PROVA DAVALUACI 1 1. c) Histologia. 2. Perqu dins de les cincies de la Terra es necessiten els coneixements de diferents disciplines i tamb la participaci duna persona generalista que ofereixi una visi integradora. 3. Un sistema s un conjunt delements o parts interrelacionats, del qual interessa el seu comportament global. Qualsevol canvi que es produeixi als elements que el formen comporta que tot el sistema es vegi alterat. 4. La dinmica dels sistemes s el mtode que es fa servir per estudiar un sistema per mitj de la construcci dun model que en manifesta la composici i lestructura a ms a ms del seu comportament. Un model s un objecte que representa altres objectes i s linstrument que sutilitza per respondre les preguntes plantejades per la dinmica del sistema definit. 5. Els dos grans grups de models sn: a) Models esttics: sn representacions visuals dun objecte. b) Models dinmics: es poden distingir els segents: Models mentals: sn les representacions que fa la nostra ment sobre la realitat. Models formals o matemtics: utilitzen ls dexpressions matemtiques que associen les variables del model entre elles. Models informals: sn aquells que utilitzen un llenguatge simblic. 6. Considerant la Terra com un sistema de caixa blanca, els processos externs que tenen lloc a latmosfera, la hidrosfera i la superfcie de la Terra es veuen impulsats per les transformacions que pateix lenergia procedent del Sol a linterior del sistema terrestre. A ms, hi ha una prdua de calor interna que impulsa tota la dinmica interna del planeta (volcans, terratrmols, formaci de les muntanyes). 7. Mercuri, Venus, la Terra i Mart sn planetes terrestres o interiors. Sn planetes slids, petits, molt densos amb velocitats de rotaci baixes. Els dos planetes ms grans (Venus i la Terra) sn noms una quarta part del dimetre i una dissetena part de la massa del planeta gegant ms petit (Nept). Les densitats mitjanes oscillen entre 4.000 i 5.500 kg/m3, un valor que s cinc vegades la densitat de laigua. En gaireb un 90 %, els planetes interiors es componen de ferro (Fe), oxigen (O), silici (Si) i magnesi (Mg) i quantitats ms petites de gasos i gels. 8. Una disminuci de loxigen atmosfric provocaria son i desprs un estat dinconscincia en els ssers humans. 9. e) La temperatura superficial del planeta experimenta canvis importants entre el dia i la nit. 10. La distribuci dels planetes i la seva composici no sn aleatries, sin que estan relacionades amb lorigen i levoluci del sistema solar. PROVA DAVALUACI 2 1. Les dues capes de la Terra que constitueixen els subsistemes ms importants en el funcionament de lengranatge climtic sn latmosfera i la hidrosfera, formades per fluids daire i aigua respectivament. 2. El sistema socioeconmic o sociosfera sinclou dins del sistema climtic perqu nombroses activitats antrpiques causen

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

49

SOLUCIONARI
emet dixid de carboni amb la tecnologia adequada. Inconvenients: s perillosa (fuites, accidents), no s renovable, els seus residus constitueixen un greu problema i no t acceptaci social. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Les roques que contenen dixid de carboni sn les carbonatades, com les calcries, donat que aquest gas, en dissoldres en aigua, forma i carbonat, que pot precipitar en forma de carbonat clcic (CaCO3). Als mars temperats s on poden proliferar ms fcilment els esculls i la majoria de la fauna que fabrica una closca, constituda per carbonat de calci. I aix passa en aquests mars perqu en laigua amb una elevada temperatura el dixid de carboni escapa amb ms facilitat que en laigua freda. Per aquest motiu, la presncia de roques calcries es pren en general com un indicador dun medi sedimentari mar amb aiges temperades. Fa uns 2.500 milions danys, durant le proterozoic, lactivitat fotosinttica dels cianobacteris va produir una intensa sedimentaci de carbonat de calci que va reduir drsticament la concentraci de dixid de carboni atmosfric. Des de llavors, aquest gas no ha assolit grans concentracions en latmosfera. Durant el mesozoic, els invertebrats marins van proliferar i es van diversificar. A les roques calcries que es van dipositar en els mars clids daquella poca es troben molts fssils dartrpodes, equinoderms, braquipodes, molluscs, esponges, coralls, etc. 2. Donat que s un gas, el CO2 es dissol en laigua, per reacciona amb aquesta hidratant-se. Aix fa que sen derivi lcid carbnic que proporciona lacidesa a laigua. Els ssers vius amb closques i esquelets no van aparixer fins fa 550 milions danys perqu llavors el supercontinent Rodnia es va fragmentar. La glaciaci que havia cobert de gel una gran part de la superfcie del planeta, va retrocedir, i els oceans van comenar a recuperar una temperatura clida i a tenir oxigen dissolt desprs de romandre durant milions danys tapats per una capa de gel. Va ser en aquells moments quan es van donar les condicions ptimes de temperatura que van ocasionar la precipitaci de carbonat de calci per formar les closques i esquelets fossilitzables. 3. a) Les glaciacions es van produir a finals del proterozoic (entre fa 900 i 700 milions danys) i a la transici del carbonfer al permi (fa uns 300 milions danys). b) Els perodes ms clids corresponen al trisic i al cretaci. c) Actualment ens trobem en un perode interglaciar (clid, doncs) que va comenar fa uns 8.000 anys. 4. La Terra funciona com un sistema tancat, de manera que els cicles de matria tenen com a objectiu el manteniment constant del subministrament de nutrients per al correcte funcionament dels ecosistemes. Lsser hum altera les relacions causals i modifica el funcionament dels cicles. La prdua de carboni per a les cadenes trfiques deriva sobretot dels incendis forestals i de la tala de boscos. En el cas dels incendis, es dna en latmosfera un augment del carboni en forma de dixid, que no pot ser completament reciclat pels vegetals. 5. La disminuci de la capa doz estratosfrica permet el pas de la radiaci ultraviolada procedent del Sol, que provoca mutacions en lADN de les cllules i cncer de pell, aix com mutacions en organismes ms petits. Aquesta radiaci desestabilitza les estructures dels components orgnics dels ssers vius, inutilitzant-los per dur a terme les funcions vitals per al manteniment dels ecosistemes. La principal mesura s evitar ls de CFC (clo-

daigua dola es concentra en noms 10 pasos del mn, mentre que gaireb 30 pasos pateixen un greu dficit daigua. 4. Els ecosistemes sn sistemes termodinmics oberts, en intercanviar matria, energia i informaci amb el seu entorn. 5. Un sistema s un conjunt delements interrelacionats que intercanvien matria, energia o informaci. Un ecosistema s un sistema termodinmic obert que compleix les condicions definides en el concepte sistema. La biosfera s com un gran ecosistema, per el que varia s el nombre delements que hi intervenen i el nombre de relacions, molt ms gran en el cas de la biosfera. Aix, els ecosistemes terrestres es poden considerar subsistemes del sistema biosfera. 6. Els nivells trfics ms representatius dun ecosistema sn: a) Productors: constitueixen el primer nivell de la cadena, que sencarrega de transformar lenergia solar en energia qumica per als ecosistemes. Els organismes fotosinttics sn els que lintegren. b) Consumidors primaris: sn els herbvors i salimenten directament de vegetals. c) Consumidors secundaris: sn carnvors i salimenten de consumidors primaris. d) Consumidors terciaris: tamb sn carnvors, per noms salimenten danimals que es mengen altres animals, o sigui no herbvors. e) Omnvors: sn els que salimenten danimals i de vegetals. f) Detritvors: desenvolupen un paper molt important a les cadenes alimentries perqu salimenten dorganismes morts, i molts transformen la matria orgnica en compostos orgnics que tornen als cicles biogeoqumics. 7. Les espcies sestenen per una varietat ms gran decosistemes si tenen elevades taxes de reproducci, si sn adaptables a diferents condicions fsiques (humitat, temperatura, salinitat...), si tenen mitjans eficaos de dispersi geogrfica (aigua, vent, altres espcies...), etc. 8. Les espcies invasores competeixen amb les espcies autctones en ls de tots els recursos i processos de lecosistema, de manera que alteren les relacions entre les diferents espcies. Aix, consumeixen nutrients o aliments, depreden, ocupen lespai i modifiquen la dinmica del sl, dels vessants, dels rius... 9. A la fase de construcci de la presa, sn activitats que alteren lentorn la construcci de carreteres daccs, els moviments de terra, la desforestaci del bosc, lobertura de pedreres, expropiacions, etc. A la fase dexplotaci de la presa, ho sn lembassament daigua, les infraestructures ds de la presa, laparici drids per les oscillacions del nivell de laigua, el canvi de cabal del riu aiges avall, etc. Els elements de lentorn afectats sn latmosfera, laigua, els sls, la fauna, la vegetaci, el paisatge, els processos ecolgics, lmbit socioeconmic, etc. 10. Combustibles fssils: Avantatges: fcil extracci, preu poc elevat, alt rendiment, es troben a tots els continents i s lenergia ms utilitzada. Inconvenients: contaminen laire, laigua i el sl, incrementen lefecte dhivernacle, no sn renovables, creen dependncia energtica i ocasionen impacte paisatgstic. Energia nuclear: Avantatges: es produeix a gaireb tot arreu, evita la dependncia energtica del petroli, t un elevat rendiment energtic i no

50

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Pel que fa a les inundacions, les mesures de prevenci sn solucions estructurals (construcci de dics, desviament de llits, increment de la capacitat del llit, reforestaci i conservaci del sl, mesures de laminaci, regulaci del flux, estacions de control) o solucions no estructurals (mapes de riscos, ordenaci del territori, normatives en la construcci, models de simulaci de revingudes, assegurances i ajuts pblics, plans de protecci civil, i sistemes dalerta i evacuaci). 10. a) Sobre latmosfera: emissi de pols i partcules, increment de sorolls, modificaci del microclima... b) Sobre les aiges: contaminaci de les aiges superficials per les partcules en suspensi, exposici de la superfcie fretica a lexterior, contaminaci dels aqfers amb olis i combustibles de la maquinria, alteraci temporal del rgim de cabals per les tasques dexcavaci... c) Sobre la fauna i la flora: alteraci del seu hbitat per les excavacions, disminuci de la biodiversitat, eliminaci de la coberta vegetal o la tala darbres de ribera, modificacions i ruptura de cadenes trfiques... d) Sobre el paisatge: disminuci de latractiu paisatgstic, alteraci de les caracterstiques visuals... ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 Practica 1. Durant el jurssic i el cretaci (fa entre 205 i 65 Ma) es van formar grans afloraments de carbonats en mars somers i clids. En aquest procs es van interrelacionar diversos sistemes de la Terra, com latmosfera, la hidrosfera i la biosfera. Al llarg daquest perode el clima era predominantment clid, com tamb les aiges dels mars, de manera que la biodiversitat va augmentar, tant a la terra com al mar; en conseqncia, lactivitat fotosinttica tamb es va intensificar i es van dipositar grans quantitats de carbonats en els mars somers costaners, ja que la fotosntesi implica una captura de dixid de carboni de l'atmosfera per donar lloc a compostos orgnics, una part dels quals precipita en forma de carbonat clcic i passa a formar part del sediment. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2 Practica 1. Lextinci despcies que es va donar al lmit del mesozoic-cenozoic no va ser la ms important de la histria de la Terra, sin que va ser la que es va produir al lmit permi-trisic, durant la qual va desaparixer el 95 % de les espcies. Lextinci en massa del final del mesozoic es relaciona amb la collisi dun asteroide duns 10 km de dimetre en la plataforma continental atlntica dAmrica del Sud, en lactual pennsula de Yucatn (Mxic). Aquest impacte va causar incendis devastadors i labocament de cendres a latmosfera que va produir una foscor total durant mesos o anys. Aix va portar a un llarg hivern amb temperatures molt baixes, seguit dun perode de calor intensa per lefecte dhivernacle, pel dixid de carboni ems a latmosfera, i una contaminaci de mars i oceans en lmbit global, causada per la pluja cida i les substncies txiques produdes per limpacte. 2. La sisena gran extinci despcies no t un origen fsic sin hum. Les activitats de lsser hum estan ocasionant una taxa dextincions despcies alarmant: unes 100 per dia, quan el procs normal dextinci s de 2-3 al dia. Segons algunes estimacions, a mitjan segle XXI haur desaparegut el 30 % de les espcies.

rofluorocarburs) en les activitats industrials, i ms concretament en la fabricaci daerosols i frigorfics, substituint aquests gasos per daltres dinnocus, soluci que saplica des de fa uns quants anys. 6. La pluja cida constitueix un problema molt greu a diferents regions del mn. El concepte abasta un grup de diferents fenmens que acaba per donar lloc a una precipitaci atmosfrica dcid. Els cids presents en aquest tipus de contaminaci sn lcid sulfric (H2SO4) i lcid ntric (HNO3). Els contaminants primaris que generen aquests cids sn el dixid de sofre (SO2) i els xids de nitrogen (NOx), procedents bsicament de la crema de combustibles fssils. 7. No resultaria adient perqu el sud-est de la pennsula Ibrica s la zona de mxim risc ssmic del pas. Tot i que la freqncia de terratrmols de gran intensitat s molt baixa, el risc existeix ja que durant segles passats s que sen van produir alguns. Malgrat els avenos implantats en les construccions pel que fa a sismoresistncia, una central nuclear no s una installaci adequada per ser sotmesa a aquest risc. 8. Tant laridesa com la sequera tenen com a conseqncia la carncia daigua, per laridesa s un fenomen climatolgic vinculat a la circulaci general atmosfrica i, per tant, de major escala temporal que la sequera, que s un fet espordic i puntual relacionat amb la distribuci de la precipitaci anual en una rea geogrfica. 9. a) Si plou desprs dun incendi saccelera lerosi hdrica, ja que laigua semporta gran part del sl que no pot ser retingut per la vegetaci, i deixa solcs profunds i multiplica la crrega de sediments dels rius, fet que agreuja les inundacions. Tamb sincrementa lescorrentia superficial i es redueix la infiltraci, la qual cosa afecta els aqfers. La capa frtil sobre la que se sustenta el bosc s aguantada per les arrels dels arbres, per si aquests es cremen, es veur erosionada pel vent i laigua. b) La gran quantitat de dixid de carboni que es desprn contribueix a lefecte dhivernacle, i la desaparici dels boscos ocasiona una reducci de laportaci doxigen que aquests proporcionen i tamb una disminuci del seu efecte de captaci de dixid de carboni. c) Els incendis causen una prdua de sl que produeix la destrucci darrels, de llavors i despores de plantes, i en conseqncia dun reservori de biodiversitat. Tamb provoquen la desaparici instantnia dssers vius, tant animals com vegetals. A ms a ms dels animals morts o ferits durant el succs, es dna una elevada taxa de mortalitat entre els exemplars que sobreviuen, ja que es queden sense aliment vegetal i aixopluc. Els incendis acceleren la desertitzaci, donat que impedeixen la regeneraci del sl a curt termini. Poden causar prdua de vides humanes i posen en perill els mitjans de subsistncia; poden afectar la potabilitat de laigua; i perjudiquen les economies locals i destrueixen bns culturals. Pel que fa a les inundacions, incrementen les quantitats de nitrogen i fsfor, la qual cosa afecta la qualitat de les aiges. Ocasionen larrossegament de sl, que pot omplir fins a vessar masses daigua com llacs o embassaments, amb una conseqent prdua de biodiversitat. Larribada de cendres i sl contaminat a les costes causa la prdua de diferents espcies marines, sobretot de molluscs com les closses. d) Com a mtodes de prevenci dincendis forestals es poden destacar la realitzaci de tallafocs, la neteja del bosc, mapes de riscos i models, educaci ambiental, accions legals contundents contra els infractors (pirmans o irresponsables), etc.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

51

La geosfera

OBJECTIUS
1. Entendre els mtodes directes i indirectes que es poden utilitzar per a l'estudi de l'interior terrestre. 2. Utilitzar la sismologia com a eina per estudiar l'interior terrestre. 3. Localitzar els terratrmols i les discontinutats terrestres mitjanant les ones ssmiques. 4. Conixer les caracterstiques de l'escora, el mantell i el nucli. 5. Descriure l'estructura i la composici de la litosfera, l'astenosfera i l'endosfera. 6. Descriure els processos que van originar l'energia trmica de la Terra. 7. Estudiar els corrents de convecci com a conseqncia del gradient trmic. 8. Definir els processos de magnetisme terrestre i les anomalies que se'n deriven. 9. Conixer els principis bsics de la gravimetria.

CONTINGUTS
Els mtodes d'estudi de l'interior de la Terra: els mtodes directes i indirectes. (Objectiu 1) Els terratrmols com a eina de diagnosi de l'interior terrestre. (Objectius 1 i 2) Les ones ssmiques. (Objectius 2 i 3) Les discontinutats terrestres. (Objectiu 3) L'estudi de les capes de la Terra segons la composici. (Objectiu 4) L'estudi de les capes de la Terra segons les seves propietats mecniques. (Objectiu 5) La calor interna terrestre i l'energia geotrmica. (Objectius 6 i 7) El camp magntic terrestre. (Objectiu 8) El magnetisme fssil. (Objectiu 8) La deriva polar i les anomalies magntiques del sl ocenic. (Objectiu 8) Estudi de la gravetat terrestre i de les reduccions gravimtriques ms importants. (Objectiu 9) Simulaci, al laboratori, de la discontinutat de Repetti. (Objectiu 3) Anlisi d'esquemes i de dibuixos i interpretaci dels resultats. Interpretaci de sismogrames i localitzaci del focus ssmic. Reconeixement de la importncia dels mtodes indirectes en l'estudi dels fenmens que sn inaccessibles a les tcniques d'observaci habituals. Valoraci de la importncia dels models i de les teories com a instruments per interpretar els mecanismes que dirigeixen el medi natural.

CRITERIS D'AVALUACI
a) Discernir entre els diversos mtodes geofsics utilitzats per estudiar l'interior terrestre. (Objectiu 1) b) Conixer les bases de la sismologia. (Objectiu 2) c) Entendre la relaci entre intensitat i magnitud d'un terratrmol. (Objectius 2 i 3) d) Conixer les propietats de les capes de la Terra segons la composici. (Objectiu 4) e) Conixer les propietats de les capes de la Terra segons les seves caracterstiques mecniques. (Objectiu 5) f) Estudiar la calor interna de la Terra i els mecanismes de transmissi d'aquesta energia. (Objectius 6 i 7) g) Reconixer la importncia del magnetisme terrestre. (Objectiu 8) h) Conixer les bases de la gravimetria. (Objectiu 9)

Preguntes prova 1 1 2 3 4 5, 6 7 8, 9 10

Preguntes prova 2 1, 2 3 4 5, 6 7 8 9 10

52

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Mtodes destudi de linterior de la Terra

Hi ha dos mtodes d'estudi de l'interior de la Terra: Els mtodes directes. Es basen en l'estudi de mostres de roques, per tenen l'inconvenient que la major part de linterior de la Terra s inaccessible. Les dades provenen de les perforacions fetes a l'escora, les roques emergents, com ara els diamants, i de roques extraterrestres. Els mtodes indirectes. Es basen en la interpretaci de dades obtingudes amb aparells denregistrament. Els mtodes ms importants sn els ssmics, els trmics, els magntics i els gravimtrics. Cada mtode ofereix informaci complementria i diferent de linterior terrestre, i entre tots es pot fer una bona reconstrucci de l'estructura interna de la Terra.

Els terratrmols: una imatge de linterior de la Terra

Sismologia. s la branca de la geofsica que estudia els terratrmols o sismes. Utilitza els sismgrafs i els sismogrames per deduir lestructura de linterior de la Terra. Terratrmol. s produeixen quan lenergia elstica emmagatzemada a les roques sallibera sobtadament en forma dones ssmiques. El mecanisme que explica el funcionament dels terratrmols, anomenat de rebot elstic, diu que aquests es produeixen pel lliscament sobtat de dues masses de roques al llarg de falles. Quan aquest lliscament s lent, el terratrmol s petit, per quan s brusc, el terratrmol s gran. El focus o hipocentre. s el punt de linterior de la Terra on sorigina. Es pot trobar des de prcticament la superfcie fins a profunditats de 700 km. Lepicentre. s la projecci vertical de lhipocentre a la superfcie de la Terra. La localitzaci dun terratrmol es fa a partir de lepicentre, la profunditat i el temps que fa que sha originat. Les ones ssmiques. Sn lenergia alliberada per un terratrmol que viatgen per linterior de la Terra des de lhipocentre cap a totes direccions. Els tipus dones que produeixen els terratrmols sn: Les ones P o primries. Sn les primeres que senregistren als sismogrames ja que sn les ms rpides. El que provoquen s la compressi i la dilataci dels materials; s a dir, un canvi de volum. Es propaguen per slids, lquids i gasos. Les ones S o secundries. Sn ms lentes que les P i provoquen un moviment transversal en la direcci de propagaci; s a dir, un canvi de forma. No es propaguen pels lquids ni pels gasos. Les ones superficials. Sn les ones que es formen quan les ones P i S arriben a lepicentre. Noms es propaguen per la superfcie de la Terra produint dos tipus de moviments: un de pujada i baixada i un altre de lateral. Les principals caracterstiques de les ones ssmiques sn: - La seva velocitat depn del material que travessen. - Es propaguen per diferents tipus de materials. - Viatgen a velocitat constant i sense canvis en la seva direcci sempre que el material sigui homogeni i estigui a una pressi i temperatura constants. - Es reflecteixen o es refracten quan travessen materials amb densitats i propietats elstiques diferents. - En la reflexi, langle dincidncia s igual a langle reflectit. - En la refracci, langle refractat es diferent de langle dincidncia. - La diferncia de velocitat de propagaci de les ones P i S serveix per localitzar els terratrmols.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

53

RESUM

Les frmules de la velocitat de propagaci sn:

Vp =

k + 4/3

Vs =

on s la densitat del medi, k s el coeficient de compressibilitat i s la rigidesa. Una discontinutat s cadascuna de les superfcies que hi ha entre les capes de linterior de la Terra on les ones ssmiques tenen diferents velocitats de propagaci. En aquestes discontinutats les ones P i S es poden reflectir i refractar.

Intensitat i magnitud dels terratrmols

Hi ha dues mesures que indiquen la fora dun terratrmol: La intensitat. s la mesura de la seva capacitat de destrucci o dels danys que provoca. Sutilitza lescala MSK o escala de Mercalli modificada. Aquesta escala divideix els sismes en 12 graus dintensitat en funci dels desperfectes que causen. El grau en lescala MSK atorgat a un determinat terratrmol pot ser diferent segons on es faci la mesura.
Nombre de terratrmols per any 800.000 30.000 4.800 1.400 Intensitat (escala dMSK) I II i III IV V

Descripci del grau de destrucci en zones poblades No es nota. Noms el detecten els sismgrafs. Es pot notar a linterior dels edificis. Els objectes penjants es balancegen. Produeix vibracions com si passs un cami petit. Es nota a linterior dels edificis, i fins i tot a lexterior. Els cotxes es mouen lleugerament. Les finestres, els plats i les portes vibren. Es nota en exteriors. Es trenquen algunes finestres i alguns plats. Les portes baten, es mouen els finestrons i els quadres penjats a la paret. Els rellotges de pndol canvien de ritme. Alguns objectes petits es poden moure. El percep tothom. Alguns edificis poden sofrir danys importants. Els plats, les finestres i la cristalleria es trenquen. Els quadres cauen; els llibres salten de les prestatgeries; els mobles es mouen o cauen. Els arbres i els arbustos es balancegen ostensiblement. Pnic general. Destrucci dedificis de construcci de baixa i mitjana qualitat; danys generalitzats en els fonaments i a les carcasses dels edificis. Danys greus en embassaments i rebentada de canonades subterrnies. Esquerdes patents al sl. Es destrueixen la majoria dels edificis de qualitat mitjana, incloent-hi alguns edificis de bona construcci i alguns ponts de fusta. Danys molt greus en embassaments. Grans esllavissades. Es desborda laigua dels rius, els canals, els llacs, etc. Els rails es deformen. La majoria dels edificis es destrueixen. Els rails es deformen molt. Les canonades subterrnies sespatllen totalment. Destrucci quasi total. Es desplacen grans masses de roques. Alguns objectes sn llanats enlaire.

500

VI i VII

100

VIII i IX

15

4 1 cada 5-10 anys

XI XII

La magnitud. s un valor que sobt a partir dels sismogrames i representa una mesura que valora lenergia que allibera un terratrmol. Lescala ms utilitzada s la de Richter. La frmula que determina la magnitud s: M = log A/B + C, on A s la mxima amplitud de lenregistrament dun terratrmol, B s el perode daquesta ona, i C s un factor que depn de la distncia i la profunditat del focus del terratrmol en relaci al lloc on sha fet lenregistrament.

54

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Daquesta frmula es dedueix que: - En ser una expressi logartmica, les ones tenen una amplitud 10 vegades ms gran en un terratrmol de magnitud 7,0 que en un de magnitud 6,0. - Els terratrmols no tenen cap lmit teric superior. Com que les ones ssmiques perden energia durant la seva propagaci lamplitud del senyal s ms gran en les zones a prop del sisme i ms petita en les que es troben lluny. Per com que les ones superficials experimenten una disminuci ms petita en la seva magnitud que les ones P i S, els sismes poden ser molt destructius en les zones allunyades del focus. Hi ha una relaci directa entre la magnitud dun terratrmol (M) i lenergia que desprn. La relaci sexpressa amb la frmula segent: Log E = 5,8 + 2,4 M, on E s lenergia en ergs i M la magnitud. Daquesta frmula es dedueix que: - Un terratrmol de magnitud 5,5, per exemple, allibera grans quantitats denergia, similars a les duna explosi atmica. - Per cada unitat de magnitud lenergia alliberada s 32 vegades superior.

La propagaci de les ones ssmiques per linterior de la Terra

De la propagaci de les ones ssmiques sobt informaci de linterior de la Terra tan valuosa com que la Terra no est formada per materials homogenis i que hi ha diverses discontinutats en el seu interior. Les dues discontinutats ms importants o de primer ordre sn: Discontinutat de Mohorovicic o de Moho: va ser descoberta per Andrija Mohorovicic. - Es troba molt a prop de la superfcie, a profunditats entre 3 i 70 km. - Les ones P i S augmenten la seva velocitat en passar per la discontinutat. Discontinutat de Gutenberg: va ser descoberta per Beno Gutenberg. - Es troba als 2.900 km de profunditat. - Les ones P fan una davallada en la velocitat i les ones S no shi propaguen. Hi ha tres discontinutats menys importants o de segon ordre: la discontinutat de Repetti (a 670 km de profunditat), la discontinutat de Lehmann-Weichert (a 5.100 km de profunditat) i la discontinutat de Conrad (a 10-15 km de profunditat i noms sota els continents). De la disminuci de les velocitats de propagaci de les ones P i S es dedueix que sota els continents (a uns 120 km de profunditat) i sota els oceans (a 10-50 km) hi ha una zona de baixa velocitat; s a dir, una zona amb materials poc rgids on un 1-5 % de les roques estan en el punt de fusi. Per saber com es comporta un material a linterior de la Terra cal tenir en compte la temperatura i la pressi. - Laugment de la pressi amb la profunditat dificulta la fusi dels materials. - Laugment de la temperatura amb la profunditat augmenta la fusi dels materials. Per tant, en funci de la pressi i la temperatura a cada punt de linterior de la Terra, un mateix material es pot comportar com un slid, deformar-se molt lentament, o fins i tot arribar a fluir com un lquid.

Les capes de la Terra segons la composici

En tenir en compte la composici qumica dels materials, es distingeixen tres capes ms o menys concntriques i importants: Lescora. s la capa ms externa de la Terra. - Va des de la superfcie slida fins la discontinutat de Moho. - Hi ha dos tipus descora: Escora ocenica: - Es troba entre els 3 i els 10 km de profunditat. - El gruix mnim, entre 3 i 10 km, es troba a les dorsals oceniques i el mxim, entre 8 i 10 km, a les proximitats dels continents.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

55

RESUM

Escora continental: - T un gruix mitj duns 35 km i una distribuci dels materials molt irregular. - Est formada per roques gnies, metamrfiques i sedimentries. El mantell. Es troba entre la base de lescora i la discontinutat de Gutenberg. - T un gruix de 2.850 km, aproximadament. - La seva composici s ms uniforme que la de lescora terrestre. - Es divideix en: Mantell superior: - Va de la discontinutat de Moho fins a la discontinutat de Repetti. - El mineral dominant s lolivina. La part de dalt est formada per peridotita i la part de baix per espinelles. Mantell inferior: - Va des de la discontinutat de Repetti fins a la de Gutenberg. - El mineral ms abundant s la perovskita. El nucli. s la part ms interna del nostre planeta. - Constitueix el 15 % del seu volum i el 32 % de la massa total de la Terra. - Est format pel nucli extern i lintern. Nucli extern: - Es troba entre les discontinutats de Gutenberg (2.900 km) i de Lehmann-Wiechert (5.100 km). - Es comporta com un fluid, ja que no shi propaguen les ones S. - La seva composici s majoritriament de ferro i, en menys proporci, de nquel. Nucli intern: - s la part central de la Terra. - La seva composici s gaireb exclusivament de ferro metllic.

Les capes de la Terra segons les seves propietats mecniques

Si es t en compte les propietats mecniques, la Terra es divideix en quatre capes: la litosfera, lastenosfera, la mesosfera i lendosfera. La litosfera. s la part ms externa de la Terra. - Es comporta com un cos rgid. - T un gruix molt variable: als continents entre 120 i 200 km, i als oceans entre 5 i 80 km. - La litosfera comprn tota lescora a ms de la part superior del mantell superior. Lastenosfera. Est localitzada al mantell superior, entre el lmit inferior de la litosfera i la discontinutat de Repetti. - Les roques es comporten de forma elstica i poden fluir a escala de temps geolgic. La mesosfera. Correspon al mantell inferior. - Est formada per materials que es comporten amb ms rigidesa que els de lastenosfera, per tot i aix, es considera que tenen un cert comportament plstic a escales de temps geolgic. Lendosfera. Comena al final de la mesosfera, a 2.900 km de profunditat. - Lendosfera externa es comporta com un fluid i t una gran importncia en lorigen del camp magntic terrestre i en la transmissi de la calor des de linterior de la Terra. Es correspon amb el nucli extern. - Lendosfera interna torna a tenir un comportament rgid. Es correspon amb el nucli intern.

56

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La calor interna de la Terra i lenergia geotrmica

La calor interna de la Terra s la principal font denergia de la majoria dels fenmens geolgics. El seu origen prov de la calor produda durant el procs de formaci de la Terra i de la calor alliberada per la desintegraci distops radioactius. La transmissi daquesta calor es fa bsicament per conducci o per convecci: La conducci s el tipus de transmissi de calor que es produeix quan dos materials estan en contacte, com per exemple a lendosfera interna i a la litosfera. La convecci s el tipus de transmissi de calor que es produeix en els fluids (lquids i gasos), com per exemple a lastenosfera i al nucli extern. La temperatura de linterior de la Terra augmenta entre 2 i 3 C cada 100 m en els primers quilmetres de profunditat. Per noms serveix per a les zones menys profundes, ja que a les zones ms internes, el gradient geotrmic disminueix amb la profunditat. Lenergia geotrmica s lenergia que lhome pot aprofitar de la que arriba de linterior de la Terra. Aquesta energia arriba a la superfcie majoritriament per conducci, tot i que hi ha zones on es transmet per convecci, com per exemple durant la sortida del magma a la superfcie. Les causes que provoquen la formaci de magma sn lincrement de la temperatura o la disminuci de la pressi interna. Aquesta ltima passa en les zones amb gran fractures i esquerdes que a ms de formar magmes per una disminuci de la pressi faciliten que ascendeixin fins a la superfcie de la Terra. El resultat s que es produeix la formaci de guisers o fonts termals.

Magnetisme terrestre i magnetitzaci de les roques

El camp magntic terrestre s equivalent al que produiria un gran imant situat al centre de la Terra, per amb una inclinaci d11 30 respecte de leix de rotaci terrestre. El flux magntic daquest camp est format per una srie de lnies que sendinsen pel pol nord magntic, travessen la Terra i surten pel pol sud magntic. Per conixer el camp magntic terrestre s necessari conixer-ne la fora, la direcci i el sentit: La intensitat o fora del camp magntic s una magnitud que varia amb el temps, ja que de vegades ha desaparegut completament o, fins i tot, sha invertit. La unitat de mesura 9 s la tesla, concretament la nanotesla (1 nT = 110 T). La inclinaci (direcci i sentit) del camp magntic canvia segons la posici de la Terra: als pols nord i sud magntics la inclinaci s de 90 i a lequador magntic, langle s horitzontal; s a dir, 0. Aquesta inclinaci permet saber la latitud on es forma una determinada roca. La declinaci o sentit s langle entre la component horitzontal del camp magntic terrestre i el nord geogrfic. Actualment forma un angle d1 30. El punt de Curie s la temperatura a qu un cert material perd el seu magnetisme. Com que el punt de Curie disminueix quan sincrementa la pressi, els materials de linterior de la Terra no conserven el seu magnetisme i, per tant, no poden provocar el magnetisme de la Terra. Per tant, lorigen del camp magntic terrestre t a veure amb dos fenmens completament diferents: - Els processos convectius del nucli extern. La causa s la cristallitzaci dels materials a la part ms interna del nucli extern que provoquen que el Fe i el Ni sescalfin i ascendeixin cap a lexterior. Aquest moviment de materials conductors genera un corrent elctric que, alhora, genera un camp magntic. - La diferent velocitat de rotaci entre els blocs mantell-escora (slid) i el nucli extern (lquid) i entre aquest ltim i el nucli intern (slid). Aquest desfasament provocaria una part del camp magntic terrestre. El camp magntic terrestre protegeix la Terra del vent solar (un flux de partcules carregades elctricament, protons i electrons). Aquest flux deforma el camp magntic terrestre i, de vegades, les partcules del vent solar queden atrapades i viatgen, a travs de camp magntic, cap als pols magntics i en entrar a latmosfera produeixen les aurores polars.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

57

RESUM

El magnetisme fssil
Hi ha alguns minerals, com els formats per ferro, que posseeixen magnetisme romanent, magnetisme fssil o paleomagnetisme; s a dir, tenen la capacitat de conservar la direcci de camp magntic en el moment de la seva formaci. Aquest magnetisme es conserva encara que la roca modifiqui la seva posici. Per aix, s possible saber la latitud on es van formar aquestes roques en el passat. La capacitat que t un material per ser magnetitzat sanomena susceptibilitat magntica (c). Els dos tipus de roques que poden tenir magnetisme fssil amb ms facilitat sn: Les roques volcniques: es tracta dels minerals ferromagntics que es formen quan la lava se solidifica. Les roques sedimentries: es tracta dalguns minerals magntics dels sediments que es formen dins de laigua. La magnetitzaci fssil s important perqu permet, entre altres qestions: - Descobrir que la polaritat del camp magntic sha invertit en diferents poques de la histria de la Terra; s a dir, que el pol nord i el sud magntic han estat en posici inversa. - Saber com i quan es mouen les roques per la superfcie de la Terra. Per exemple, permet saber el moviment que lilla de Siclia ha fet durant milers danys. Aix s possible ja que a lilla shi troba el volc Etna. El volc emet grans quantitats de roques que contenen minerals de ferro i que, en solidificar-se, sorienten segons el camp magntic existent. Les diferents posicions de lilla quedarien enregistrades en forma de diferents orientacions del magnetisme daquests materials volcnics. Els estudis de paleomagnetisme es van desenvolupar desprs de la Segona Guerra Mundial i el gran avan daquesta rea es va produir en les dcades dels cinquanta i dels seixanta. Actualment, les eines que ms utilitzen sn lestudi de la deriva polar i lestudi de les anomalies magntiques del sl ocenic. La deriva polar. s el fenomen que sobserva en analitzar roques magntiques molt antigues de diferents continents. Segons les trajectries de les partcules magnetitzades sembla que els pols siguin en llocs diferents segons el continent on es faci lobservaci. La conclusi no s que els pols es desplacin, sin que qui es mou sn els continents. Les anomalies magntiques del sl ocenic. La mesura del magnetisme del fons ocenic va posar en evidncia la presncia de bandes magntiques dalta i de baixa intensitat distribudes de forma simtrica a un costat i a laltre de les dorsals oceniques. Aquesta distribuci simtrica de les bandes magntiques es va relacionar amb la hiptesi de lexpansi del sl ocenic formulada per H. Hess. s a dir, les bandes magntiques dalta intensitat corresponien a perodes en qu els pols magntics tenien la mateixa disposici que en lactualitat, ja que els dos magnetismes (el fssil i lactual) se sumen. En les de baixa intensitat, en canvi, les dues intensitats es resten entre elles ja que tenen direccions contrries. Aquests estudis sn la base de la teoria de tectnica de plaques o tectnica global.

Gravimetria
La gravetat s la fora datracci mtua que experimenten dos objectes pel fet de tenir massa. La llei de Newton (1642-1727) de la gravitaci universal estableix:
Mm F = G d2 F GM a = = m d2

on M i m sn les masses dels dos objectes, d s la distncia que els separa i G s la constant de gravitaci universal (6,672 10-11 m3/kgs2).

58

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Lacceleraci a duna massa m provocada per latracci duna massa M es pot obtenir de la frmula: Si se substitueix M per la massa terrestre (MT) i d pel radi terrestre (RT) sobt el valor i la frmula
F GM a = = m d2

per obtenir lacceleraci de la gravetat a la superfcie terrestre (g): g = G MT / RT2 i g = 9,81 m/s2 (SI) Per el valor de la gravetat obtingut per un gravmetre varia entre diferents llocs de la superfcie de la Terra. Per corregir algunes daquestes variacions i poder calcular el valor teric de la gravetat sapliquen correccions o reduccions gravimtriques. Les ms importants sn: Reducci per la latitud del lloc de mesura i per la rotaci terrestre, ja que la Terra no s una esfera perfecta, sin que s lleugerament aplanada pels pols. Reducci daire lliure, ja que cada lloc es troba a una altura diferent sobre el nivell del mar i aix modifica la distncia al centre de la Terra (la RT). Reducci de Bouguer, ja que el material que hi ha sota laltura on es fa lobservaci, per exemple una muntanya, tamb exerceix una certa atracci gravitatria que se suma al de la prpia Terra. Reducci topogrfica, ja que en tenir en compte la correcci de Bouguer a ms tamb sha de tenir en compte que aquest punt t un relleu topogrfic al seu voltant que tamb modifica la mesura de la gravetat. Tot i les correccions, el valor teric de la gravetat que sobt en un indret no sol coincidir amb la mesura feta amb un gravmetre. La ra s lanomalia gravimtrica, que sexplica per la presncia de materials densos (quan les anomalies sn positives) o de materials lleugers (quan les anomalies sn negatives) en profunditat. Aquestes diferncies sutilitzen, precisament, com a eina per a la recerca de recursos naturals al subsl o per determinar lestructura de les capes de la litosfera.

Isostsia i estructura de la litosfera

Les anomalies gravimtriques negatives que es troben a les grans serralades i les anomalies gravimtriques positives que es troben als oceans sexpliquen pel principi disostsia: El principi disostsia assegura que: - Totes les masses situades en excs o defecte, per damunt o per sota del nivell del mar, han de ser corregides en profunditat. - Hi ha una superfcie interna a la Terra, anomenada nivell de compensaci, on el pes del material superior s sempre el mateix. Exemple 1: La pennsula Escandinava quan estava coberta de gel es trobava ms enfonsada que ara que t menys gel. De fet, durant els ltims 5.000 anys, la pennsula sha aixecat gaireb 100 metres. Exemple 2: Les serralades joves que serosionen intensament tenen tendncia a elevar-se i les zones on es dipositen els sediments tendeixen a enfonsar-se.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

59

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

BRANQUES DE LA GEODINMICA INTERNA

La geodinmica analitza els canvis: els fenmens, els estats i les formes que porten a la contnua i progressiva transformaci del planeta. Els processos que modifiquen la Terra solen diferenciar-se en interns i externs, segons la localitzaci de les fonts principals denergia que provoquen els canvis.

GEODINMICA INTERNA La geodinmica interna estudia els processos desencadenats per lacci conjunta de lenergia emmagatzemada en linterior de la Terra i lacci del seu camp gravitatori. Es divideix en les disciplines segents: Sismologia Estudia els terratrmols. Localitza i caracteritza els fenmens ssmics que es produeixen en la Terra. Els sismlegs elaboren mapes de risc ssmic, calculen probabilitats que passin terratrmols i intenten descobrir mtodes i tcniques per pronosticar-los i minimitzar els danys que aquests poden produir. Vulcanologia Dedica la seva atenci a lestudi dels volcans. Tracta dinvestigar els fenmens eruptius actuals a travs de lestudi dels materials i els processos a qu aquests donen lloc. Aquesta informaci li permet interpretar estructures i processos volcnics antics. Analitza la distribuci de lactivitat volcnica en la superfcie de la Terra i, duna manera semblant a la sismologia, intenta predir el risc eruptiu de les zones volcniques conegudes. Geologia estructural Apareix com una branca geolgica ntimament lligada a la tectnica. La primera es proposa estudiar lestructura interna dels conjunts rocosos, especialment la descripci, representaci i anlisi de les estructures de deformaci a petita i mitjana escala que les afecten (plecs, falles, etc.). La tectnica, en canvi, centra les seves investigacions en les estructures a gran escala, en larquitectura global de la part superior de lescora terrestre, i en la seva evoluci en el temps.

60

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

LA TEMPERATURA DE LINTERIOR DE LA TERRA

Lincrement de la temperatura amb la profunditat sha pogut avaluar directament en explotacions mineres, tnels, sondatges i perforacions amb objectius cientfics. No obstant aix, les dades recollides noms aporten informaci dels 10 primers quilmetres. Els valors aconseguits han perms establir que la temperatura* augmenta amb la profunditat a ra d1 C cada 33 metres de descens, aproximadament. Aquesta relaci de proporcionalitat rep el nom de gradient geotrmic i sembla mantenir aquesta tendncia durant les primeres desenes de quilmetres. No obstant aix, el flux de calor intern que arriba a la superfcie terrestre no s homogeni i aix determina que en algunes zones de la Terra el gradient geotrmic sigui ms elevat que en daltres. Per sota dels primers 100 km sha interpretat que el gradient geotrmic disminueix en profunditat influenciat per laugment de pressi i pels canvis posicionals de les roques. Actualment es pensa que en arribar a la discontinutat de Wiechert-Gutenberg sassoleix una temperatura duns 3.700 C i que al centre del planeta es podrien donar unes temperatures duns 4.500 C. Els darrers estudis de tomografia ssmica han mostrat, per exemple, marcades irregularitats en la temperatura del mantell. La tomografia ssmica consisteix en una tcnica danlisi de la temperatura de zones profundes de la geosfera, basada en el processament informtic de les petites diferncies en les velocitats de propagaci de les ones ssmiques.

Temperatura (C) 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000

1.000

2.000

Mantell

3.000

4.000

Nucli extern

5.000

Nucli intern 6.000

Geotrmia Punt de fusi de les roques * Estimaci de la temperatura a linterior terrestre. La variaci de temperatura es pot estimar a partir de dades experimentals (a les zones superficials) i dextrapolaci de dades ssmiques i de laboratori (per a les zones profundes).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

61

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

INVERSI DE LA POLARITAT DEL CAMP MAGNTIC TERRESTRE

Les inversions queden perfectament enregistrades a les colades de laves i als sediments marins. A la figura segent, cada capa representa diferents perodes geolgics. Ledat de cada capa es pot establir per mitjans radiomtrics. Aquesta dada, juntament amb la mediaci de la direcci del magnetisme restant, permet establir la seqncia temporal de canvis de polaritat del camp geomagntic, s a dir, es pot deduir lestratigrafia magntica o magnetoestratigrafia.

Camp magntic actual

Registre de la inversi de polaritat. La colada ms recent (part superior) mostra la polaritat del camp magntic actual. Les colades ms antigues (tons grisos) enregistren la polaritat del camp existent quan la lava es va solidificar.

SUBCRON

CRON

CRON / POCA
PLISTOC MIOC PLIOC

0,5 1,0

1 Brunhes (Normal) Jaramillo 2 Matuyama (Inversa)

1 2 3

5 Edat (milions danys)

Edat (milions danys)

Olduvai
2,0

4 5 6 7 8

Runion 3 Gauss (Normal)

3,0

Kaena Mammouth

10

9 10 11 12 13 14

Cochit
4,0

Nunivak

4 Gilbert (Inversa)

15

15

16 17 18 19

Normal Inversa

20

poques de polaritat normal i inversa del camp magntic terrestre durant els ltims 22 milions danys.

62

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

LES CAPES DE LA TERRA

Escora continental (35 km) Discontinutat de Mohorovicic

Escora ocenica (6-8 km) Litosfera

a Zon
Mantell superior 670 km Mantell inferior

ional transic

Astenosfera

Mesosfera

Discontinutat de Wiechert-Gutenberg 2.885 km Nucli extern Discontinutat de Lehmann Nucli intern

Capa

D"

Nucli extern 4.980 km 5.144 km Nucli intern 6.371 km Endosfera

COMPOSICI QUMICA

COMPORTAMENT MECNIC

Les capes del planeta. A lesquerra, definides per la composici qumica dels materials. A la dreta, pel seu comportament mecnic.

ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA Estructura basada en la composici qumica ocenica ESCORA continental
Discontinutat de Mohorovicic 65-120 Zona de baixa velocitat

Profunditat mitjana (km) 7 35

Velocitat ones (km/s)

Densitat mitjana (kg/m3) 2.850 2.750

Pressi (104 MPa)*

Estructura basada en el comportament mecnic de les roques LITOSFERA

8,0 - 8,1 7,8 8,1 8,9 9,13 10,27 10,75 13,71 8,06 10,36 11,3

3.330

0,09
Litosfera ocenica = 65 km Litosfera continental = 120 km

ASTENOSFERA 3.540 3.720 3.990 4.380 5.570 9.900 12.200 12.800 13.100 1,40 2,70 3,82 MESOSFERA

MANTELL SUPERIOR

250-350

400

670 MANTELL INFERIOR

Discontinutat de Gutenberg

2.885

13,68 NUCLI EXTERN

NUCLI EXTERN 5.144 NUCLI INTERN 6.371 * 1 bar 0,987 atmosferes 105 Pa 0,1 MPa. 33,00

NUCLI INTERN 36,00

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

63

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

MESURAR EL QUE S INABASTABLE. LENCLUSA DE DIAMANT

Lenclusa de diamant s un dispositiu capa de reproduir al seu interior la temperatura i la pressi que hi ha a les profunditats de la Terra. La mostra que estudiarem es comprimeix a linterior duna volandera entre les puntes de dos diamants. Daquesta manera, sarriba a pressions superiors a 3,5 megabars (3,5 106 vegades la pressi atmosfrica). A ms, sescalfa mitjanant lenfocament dun raig lser de potncia variable que, en ser absorbit per la mostra, fa pujar la temperatura entre 25 i 5.000 C. Aquesta radiaci s capa de
Accs ptic

travessar el diamant sense ser absorbida i, per tant, lenclusa ni sescalfa ni es deforma. A lenclusa, shi introdueixen les mostres amb les composicions qumiques que es cregui que existeixen a les diferents capes de la Terra, se les sotmet a les condicions de pressi i temperatura regnants a diferents profunditats i sobserva com es formen al seu interior les fases minerals estables en aquestes condicions tan extremes. Daquesta manera, es coneixen els canvis de fase dels diferents nivells del mantell, de la capa D i, fins i tot, del nucli terrestre.

Encluses de diamants

La cllula de lenclusa de diamant reprodueix al laboratori les condicions de pressi i temperatura de linterior del planeta.

64

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 1

LES CAPES DE LA TERRA SEGONS LA COMPOSICI

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

65

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 2

LES CAPES DE LA TERRA SEGONS LES SEVES PROPIETATS

Composici qumica

Propietats mecniques

66

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES
Procesos geolgicos internos FRANCISCO ANGUITA i FERNANDO MORENO. Ed. Rueda Amb aquest llibre, que s un clssic de la Geologia, els autors transmeten els seus coneixements sobre els esdeveniments que tenen lloc en linterior de la Terra. Introduccin a la geologa prctica DAVID GMEZ ORTIZ. Ed. Universitaria Ramn Areces Un llibre que resumeix els coneixements mnims en lmbit geolgic per desenvolupar treballs dinvestigaci sobre el terreny, molt bo per veure mtodes destudi i anlisis de dades. Fundamentos de geofsica JULIO MEZCUA RODRGUEZ i AGUSTN UDIAS VALLINA. Ed. Alianza Editorial El llibre est organitzat en tres grans blocs: gravimetria, sismologia i geomagnetisme, tot i que se nhi han afegit altres, com la inducci elctrica, la geotrmia, la radioactivitat i el magnetisme extern. s una obra de consulta per aclarir les idees. Fundamentos de geologa JAMES MONROE i REED WICANDER. Ed. Paraninfo En aquest llibre sexplica la influncia que exerceix linterior de la Terra en la dinmica cortical, i analitza els processos geolgics que sobserven en la superfcie. Rocas y fsiles ROBERT R. COENRAADS. Ed. Timun Mas Aquest llibre descriu el que passa a linterior de la Terra i la seva influncia en les formes de vida i la formaci de roques i minerals.

A LA XARXA
INSTITUT GEOLGIC DE CATALUNYA
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php Web de la Generalitat de Catalunya en el qual hi ha una rea que recull dades sismolgiques de Catalunya.

INSTITUTO NACIONAL DE TCNICA AEROESPACIAL

http://www.inta.es/ LInstituto Nacional de Tcnica Aeroespacial s un organisme que investiga el desenvolupament tecnolgic aeroespacial.

INSTITUTO ANDALUZ DE GEOFSICA

http://www.ugr.es/~iag/ins.html LInstituto Andaluz de Geofsica y Prevencin de Desastres Ssmicos desenvolupa tots els camps de la sismologia, des de linstrumental fins als programes de prevenci ssmica i risc ssmic.

MINISTERIO DE FOMENTO
http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/ DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/ Geofisica/ Web del Ministerio de Fomento en qu es mostren els diferents mtodes destudi que t lEstat en aquest camp de la geofsica.

INSTITUTO ESPAOL DE OCEANOGRAFA

http://www.ieo.es/inicial.htm LInstituto Espaol de Oceanografa presenta els seus estudis del mar i dels oceans. Les seves lnies dinvestigaci se centren sobretot en laprofitament sostenible dels recursos marins.

CENTRE SISMOLGIC EUROMEDITERRANI

http://www.emsc-csem.org/index.php?page=home Web en angls del Centre Sismolgic Euromediterrani; cont tota la informaci ssmica daquesta zona, a ms a ms denllaos amb altres centres importants.

DVD/PELLCULES
Planeta feroz, clima extremo Discovery Channel En aquest documental es mostren les imatges ms impactants dels fenmens atmosfrics. El ncleo (The core) Dirigida per Jon Amiel, la pellcula narra com uns cientfics es dirigeixen a linterior del nucli terrestre per restablir la rotaci del planeta.

INSTITUTO GEOGRFICO NACIONAL

http://www.ign.es/ign/ca/IGN/SisIndice.jsp En el web de lInstituto Geogrfico Nacional es pot accedir a una secci dedicada a la sismologia de la Pennsula; shi troba informaci sobre els terratrmols recents, mapes de sismicitat, estacions sismolgiques, etc.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

67

2
1 2 3

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 1

Quins mtodes geofsics faries servir per detectar un aqfer al subsl? I per trobar mercuri? El mtode ssmic ens aporta una gran informaci de linterior de la Terra. Indica en qu consisteix i el tipus dinformaci que ens proporciona. La intensitat ssmica es mesura amb lescala MSK. Emplena la taula segent amb la descripci del grau de destrucci en zones poblades que provoquen terratrmols dintensitat MSK I, IV, VIII-IX i XII.

Intensitat (escala MSK) I IV VIII-IX XII

Descripci del grau de destrucci en zones poblades

La Terra es divideix en capes de composici diferent en funci de la profunditat a la qual es troben les discontinutats ssmiques. Emplena la taula amb les composicions de cada capa.

Capa Escora Continental Ocenica Superior Inferior Extern Intern

Discontinutat a la base (km)

Gruix (km)

Densitat (g/cm3)

Composici

Mantell

Nucli

5 6 7

Explica les principals caracterstiques de la litosfera. On se situa la capa D? Quina dinmica t? Quin s lorigen del flux trmic de la Terra? Explica els mecanismes de transmissi de la calor des de linterior fins a la superfcie de la Terra. Explica breument lorigen del camp magntic terrestre. Indica les principals aplicacions en geologia del magnetisme fssil o paleomagnetisme.

8 9

10 Quina informaci aporta una anomalia gravimtrica negativa? Quina en pot ser la causa?

68

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 2

Quins mtodes geofsics faries servir per detectar petroli? El mtode gravimtric aporta molta informaci de linterior de la Terra. Indica en qu consisteix i el tipus dinformaci que ens proporciona. Explica les principals caracterstiques de les ones P i de les ones S. Explica qu s la magnitud ssmica i com es calcula. Quina relaci hi ha entre la magnitud i lenergia que allibera un terratrmol? La divisi de la Terra en capes en funci de la composici qumica de cadascuna es fa a partir de la posici de les discontinutats ssmiques. Emplena lesquema segent amb el nom de les principals discontinutats i indican la profunditat i les capes que separen.

6 7 8

Explica les diferents capes que formen lescora ocenica i lescora continental. Indica el paper que exerceix lastenosfera en el comportament mecnic de linterior de la Terra. Quin s el gradient trmic mitj dels quilmetres ms superficials de la Terra? Si es mantingus aquest gradient trmic a linterior terrestre, quina seria la temperatura del centre de la Terra? Raona la viabilitat daquesta temperatura. Explica qu s una anomalia magntica i indica una de les causes que pot provocar-la.

10 Quines sn les causes de les diferncies existents a la intensitat del camp gravitatori entre lescora ocenica

i lescora continental?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

69

2
1 2

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Defineix els conceptes segents: a) Sismgraf. b) Magnetmetre. (WWW). Consulta el web del Centre de Recerca en Cincies de la Terra de lInstitut dEstudis Andorrans i explica la causa dun terratrmol i la relaci existent entre el focus i lepicentre dun terratrmol. http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/terratremols.htm El mtode ssmic s, possiblement, el que aporta ms informaci de linterior de la Terra. Explica en qu consisteix. Es tracta dun mtode directe o indirecte? Raona la resposta. Per qu un terratrmol t una nica magnitud i moltes intensitats? Explica quins factors afecten la intensitat dun terratrmol. Explica les principals caracterstiques del mantell terrestre. Emplena la taula segent amb les principals caracterstiques de les capes terrestres definides en funci del seu comportament mecnic.

5 6

Capa Litosfera Astenosfera Mesosfera Endosfera

Profunditat de la base (km)

Gruix (km)

Relaci amb capes definides per composici qumica

Composici

Indica els efectes dels processos segents sobre el gradient geotrmic terrestre: a) Vulcanisme. b) Convecci al mantell terrestre. c) Convecci al nucli extern.

8 9

Explica els processos que produeixen la majoria de les fonts termals de Catalunya. Fes una explicaci breu de les variables que defineixen el camp magntic terrestre.

10 Per quin motiu algunes zones terrestres mostren anomalies magntiques? I anomalies gravimtriques?

70

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DAMPLIACI

Els meteorits aporten una informaci molt valuosa sobre la composici de linterior terrestre. Qu sn els meteorits i quina informaci aporten sobre linterior terrestre? Si s necessari, busca informaci a Internet. A ms de les ones ssmiques P i S, existeixen les ones superficials. Com es propaguen aquestes ones i quins efectes provoquen? Si la zona dombra de les ones P es localitzs entre els 124 i els 166, i no entre els 103 i 142 com passa en realitat, el nucli terrestre seria ms gran o ms petit que el real? Fes un dibuix que representi les dues situacions. Un sismograma enregistra un interval de temps darribada entre les ones P i S de 5,2 minuts. Amb lajuda del grfic de la figura determina la distncia entre lestaci denregistrament i lepicentre del terratrmol. Si el terratrmol shagus localitzat a 8.000 km de distncia, quina diferncia de temps shauria enregistrat entre larribada de les ones P i la de les ones S?
30 25 Ona S 20 Temps (min) 15 10 5 13,7 min Ona P 6,3 min Interval entre S i P

7,4 min

2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Distncia al focus del terratrmol (km)

Quina diferncia hi ha entre la intensitat i la magnitud dun terratrmol? T sentit fer mapes disolnies amb magnituds? Raona la resposta. Indica com es pot deduir que la densitat del mantell terrestre s superior que la dels materials de lescora, si se sap que la densitat mitjana de la Terra s 5,52 g/cm3. Dibuixa en el teu quadern aquests dos recipients. Al recipient A hi ha nicament aigua i al recipient B, aigua i oli. Com seran els corrents de convecci en cada cas? En quin dels dos s ms efica levacuaci de la calor?
Corrents de convecci

(continua)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

71

2
8 9

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DAMPLIACI (continuaci)

El paleomagnetisme estudia el camp magntic de la Terra en temps passats. Com es fa aquest estudi? Es podria fer un estudi semblant de la Terra valorant el camp gravitatori del passat? Com va descobrir Inge Lehmann la discontinutat que porta el seu nom? Quines evidncies tenim per afirmar que els materials del nucli extern sn en estat lquid?

10 L'estudi de les anomalies magntiques del sl ocenic s'utilitzen per mesurar els moviments de les roques.

a) Com s'expliquen les anomalies gravimtriques negatives de les grans serralades? I les positives localitzades a prop de la costa? b) Quines hiptesis has aplicat per explicar-ho?

72

CINCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1

1. Calcula la magnitud ssmica dun terratrmol a partir dun sismograma obtingut amb un sismgraf WoodAnderson. 2. Es pot fer servir aquest mtode grfic per calibrar lexactitud del sismgraf?

Sismograma P Temps S

4,5 s S

Amplitud 20 mm

mm 20 10 0

3 6

Mtode grfic per calcular la magnitud dun terratrmol

La magnitud dun terratrmol es pot determinar Distncia, S-P Magnitud s km grficament amb lnica prevenci que, per a 500 M cada sismgraf, lescala grfica que cal utilitzar s 50 400 diferent. Aix es produeix pel fet que cada 40 6 sismograma amplifica el senyal duna manera 300 30 diferent, aspecte que afecta el clcul de la 5 magnitud a partir del sismograma. La imatge 200 20 mostra el sismograma fet amb un sismgraf 4 Wood-Anderson que es far servir per calcular la 100 10 60 8 magnitud Richter del terratrmol. 3 6 1. Per calcular grficament la magnitud Richter es 40 4 2 necessita mesurar dues variables al sismograma: linterval de temps entre les ones P 1 20 i S, amb el qual es pot calcular la distncia 2 0,5 existent entre el focus ssmic i el sismograma 0 (grfic de la pgina 33), i laltura (amplitud) de lona ms gran del sismograma. Segons el sismograma de referncia, el temps de retard entre les ones P i S s de 4,5 segons (38 km de distncia entre lestaci denregistrament i el focus ssmic), i lamplitud de lona ssmica ms gran, en aquest cas lona S, s de 20 mm. Si fem servir lescala grfica, per a aquests valors dinterval entre les ones P i S (4,5 segons) i amplitud de lona ssmica ms gran (20 mm) la magnitud del terratrmol s 3,7. 2. Els sismgrafs sn aparells molt sensibles i que cal calibrar constantment. Una de les maneres de dur a terme aquest procs s fer servir el registre ssmic dun terratrmol de magnitud coneguda (per un altre conjunt de sismgrafs) i comprovar que lescala horitzontal de temps i la vertical damplitud sn correctes.
Amplitud mm 100 50 20 10 5 2 1 0,5 1,2 0,1

Practica
1 Calcula la magnitud ssmica grficament fent servir

lescala grfica i el sismograma segent obtingut amb un sismgraf Wood-Anderson.

2 Es podria calcular la magnitud amb aquesta escala

Sismograma P Temps S

4,5 s S

Amplitud 20 mm

Amplitud 16 mm 8 0

grfica si el sismgraf no fos del tipus WoodAnderson?

0 20 40

CINCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

73

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

Observa la taula segent sobre el valor mitj de la densitat dels materials que constitueixen les diferents capes terrestres i respon les preguntes que es formulen a continuaci. 1. Dissenya i justifica un model en capes que expliqui lestructura del planeta Terra. Es pot relacionar amb la teoria que explica la formaci de la Terra? 2. Indica els mtodes utilitzats per conixer la densitat mitjana daquells materials terrestres sobre els quals no es pot accedir directament.

Capes
Atmosfera Hidrosfera Escora Mantell superior Mantell inferior Nucli extern Nucli intern

Densitat mitjana (g/cm3)

0,0013 1 2,3 - 2,7 3,4 - 4 4,5 - 6 9,8 - 12 12 - 12,5

Disseny i justificaci dun model de lestructura de la Terra en funci de la densitat dels materials
1. A la llum dels resultats exposats a la taula, pots observar que les capes de la Terra estan disposades en un ordre creixent de densitat des de la ms externa fins a la ms interna. Aix doncs, la capa concntrica terrestre ms externa s latmosfera, formada per un conjunt de gasos que formen un embolcall al voltant de la Terra atrapats pel camp gravitacional terrestre. La hidrosfera, encara que no constitueixi una capa contnua, se situa segons la densitat de laigua entre latmosfera i la primera de les capes slides de la geosfera. Lescora, la ms lleugera de les capes terrestres slides, es disposa sobre el mantell, el qual envolta la capa de ms densitat, el nucli. El mantell i el nucli se subdivideixen en capes que continuen diferenciant-se en funci de la densitat. Ara es tracta que dedueixis el model de lestructura de la Terra que sajusti a aquesta informaci. Aquest model en capes estratificades que atn un gradient de densitat noms s possible si en algun moment durant el transcurs de la formaci del planeta Terra, hagus estat possible la fusi dels materials inicials. Segons la teoria de lorigen del nostre planeta, per condensaci de pols i gas es formaria un protoplaneta ms aviat fred i homogeni en un principi, per la contracci contnua i la radioactivitat dels elements ms pesants va contribuir a lescalfament i a la fusi dels materials originals. Aquesta fusi permetria lexplicaci de la disposici actual. Daquesta manera, es justificaria que els materials ms densos van migrar cap a linterior del planeta i els ms lleugers o menys densos van quedar a les zones ms superficials. Els elements ms pesants, com el Ni i el Fe, van migrar cap a la zona de lactual nucli, i els silicats van romandre per sobre. Latmosfera i la hidrosfera primitives es van originar de les erupcions volcniques. 2. Aqu es tracta que demostris els teus coneixements dels mtodes indirectes per a lestudi de la Terra. La densitat, i altres caracterstiques dels materials, es dedueixen a travs daquest tipus de mtodes geolgics. Haurs dindicar la importncia del mtode ssmic, que s el que ms informaci ha aportat sobre les caracterstiques fsiques i lestructura de linterior terrestre.

Practica
1 Observa les dades relacionades amb el mantell. Quina

explicaci donaries a la diferncia de densitat en els materials del mantell superior respecte dels del mantell inferior i, per tant, a la seva disposici? Com s possible que la mateixa composici de roques pugui donar capes amb densitat diferent?

Capa
superior Mantell inferior

Gruix
600 km 2.230 km

Densitat (g/cm3)
3,4-4 4,5-6

Composici
Olivina i espinella Perovskita

74

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
ACTIVITATS 2.1.

SOLUCIONARI
2.6. Les dues discontinutats de primer ordre de la Terra sn la discontinutat de Mohorovicic i la discontinutat de Gutenberg. La discontinutat de Mohorovicic, que separa lescora del mantell, es localitza a profunditats molt variables; des de 3 km sota les dorsals oceniques fins als 70 km sota les grans serralades continentals. La discontinutat de Gutenberg, que separa el mantell del nucli, es troba a 2.900 km de profunditat. La discontinutat de Lehmann-Wiechert va ser descoberta per la sismloga alemanya Inge Lehmann lany 1936, quan es va adonar de lexistncia duna ona P reflectida a 5.100 km de profunditat (ona que va denominar P ). La zona de baixa velocitat s marcada per una disminuci de les velocitats de propagaci de les ones P i S que comena a diferents profunditats sota els continents (120 km) i sota els oceans (10-50 km). Aquesta davallada de les velocitats de propagaci noms es pot explicar per una disminuci de la rigidesa. A la superfcie terrestre, a pressi constant duna atmosfera, el principal factor que controla la capacitat de fluir, s a dir, la rigidesa dun material, s la temperatura; si augmentem la temperatura, els materials slids trenquen els seus enllaos qumics i passen a lestat lquid. A linterior de la Terra, la pressi t un paper tant important com la temperatura. Laugment de la pressi amb la profunditat dificulta la fusi dels materials. En funci de laugment de la pressi i de la temperatura a cada punt de linterior de la Terra, un mateix material es pot comportar com un slid, deformar-se molt lentament o, fins i tot, arribar a fluir com un lquid. A la zona de baixa velocitat, per als materials existents, domina laugment de la temperatura per sobre de laugment de la pressi, la qual cosa provoca que les roques sacostin al seu punt de fusi i que, per tant, tinguin un comportament ms dctil. De fet, a aquesta profunditat se suposa que es produeix la fusi parcial dentre l1 i el 5 % de les roques.
Capa Composici

RECORDA I RESPON 1. Els terratrmols es produeixen a les falles per lalliberament sobtat de lenergia acumulada a les roques. La brixola o el magnetmetre sn dos instruments que fan servir el camp magntic terrestre. 2. Sanomena gravetat lacceleraci amb la qual la Terra atrau un cos. El valor mitj de lacceleraci de la gravetat s 9,8 m/s2.

2.7.

La magnetita s un mineral magntic i, per tant, el mtode magntic s molt adient. A ms a ms, s un mineral amb una densitat alta, 5,2 g/cm3, i el mtode gravimtric tamb pot donar un bon resultat. Per a la recerca dhidrocarburs, el mtode ssmic, que permet conixer lestructura interna de les capes terrestres que poden contenir el petroli (trampes de petroli), s el mtode indirecte ms adient. El mtode gravimtric tamb es pot utilitzar per a la recerca de petroli; el petroli omple els espais buits de les roques, concepte relacionat amb la porositat, que duna altra manera somplirien daire o aigua (materials amb densitat diferent). Si linterval darribada entre les ones S i les ones P s 10 minuts, la distncia s, aproximadament, 9.000 km (vegeu la figura).
30 25 Ona S 20 Temps (min) 15 10 5 13,7 min Ona P 6,3 min Interval entre S i P

2.8.

2.2.

7,4 min

2.9.

2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Distncia al focus del terratrmol (km)

Escora Sediments, roques metamrfiques, granits continental i roques semblants a les de lescora ocenica (gabres) Escora ocenica Mantell Sediments, basalts i gabres

2.3.

La intensitat dun terratrmol mesura la seva capacitat de destrucci (danys que provoca). Giuseppe Mercalli va fer una escala lany 1902 (escala de Mercalli) que va ser modificada lany 1964 per Medvedev, Sponheuer i Karnik (escala dMSK) que s la que sutilitza per mesurar els danys avui dia. Aquesta escala divideix els sismes en 12 graus (I a XII) en funci de la capacitat de destrucci. El grau dun sisme es calcula observant els danys i demanant a la poblaci que els pateix que emplenin una enquesta. Un mateix terratrmol t moltes intensitats en funci de factors com la magnitud, la proximitat al focus ssmic, la densitat de poblaci, la quantitat de bns que poden resultar-ne afectats, la naturalesa dels materials superficials i el tipus de construccions. Seguint el desenvolupament del quadre lateral de la pgina 36, sobt: Log E = 5,8 + 2,4 M; si M = 5,8 Log E = 5,8 + 2,4 x 5,8 = 18,72 19 Log E = 19 i E = 1019 ergs

Mantell superior: peridotites i espinelles Mantell inferior: perovskita Nucli extern: ferro i en menor proporci nquel (del 5 al 10 %). Nucli intern: ferro metllic

Nucli

2.4.

La principal dificultat per a lalumnat s la diferenciaci entre roques i minerals, aspecte que es treballa en la unitat 4. Tots els termes que surten en la taula sn roques, excepte les espinelles i la perovskita, que sn minerals. 2.10. Hi ha ms diferncies que semblances entre lescora continental i locenica. Les principals semblances sn: les dues sn limitades a la part inferior per la discontinutat de Mohorovicic que les separa del mantell; podem trobar, tant a lescora continental com a locenica, roques sedimentries a la part superficial de les dues capes, tot i que aquesta capa s molt discontnua a lescora continental i s

2.5.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

75

SOLUCIONARI
inexistent a lescora ocenica prop de les dorsals, i a la part inferior de lescora continental hi ha roques de composici semblant a les de la litosfera ocenica (gabres). 2.15. El dibuix ha de representar les dues discontinutats, i indicar la profunditat a la qual es troben i les capes que separen; Mohorovicic separa lescora del mantell superior, i Repetti, el mantell superior de linferior. La relaci daquestes capes amb les basades en el comportament mecnic ha de mostrar que la litosfera (capa rgida) es correspon amb lescora ms la part superior del mantell superior i que lastenosfera (capa plstica) s la resta del mantell superior. Tamb es considera una relaci vlida si lastenosfera acaba als 400 km. 2.16. La intensitat s la fora del camp magntic. Una de les principals caracterstiques del camp magntic terrestre s que la seva intensitat varia amb el temps. Tant s aix que hi ha moments en qu la Terra no ha tingut camp magntic (la intensitat del camp magntic s zero), i fins i tot, ha intercanviat els pols magntics, inversions del camp magntic. En aquests perodes, el pol nord dun hipottic imant apuntaria cap al pol nord geogrfic, just a linrevs del que passa avui dia. La inclinaci mesura langle que forma el vector intensitat del camp magntic amb lhoritzontal. Als pols magntics, nord i sud, la inclinaci es de 90 ; les lnies del flux magntic entren i surten pels pols perpendicularment. A lequador magntic, langle duna agulla imantada amb lhoritzontal s 0 . La inclinaci informa, per tant, de la latitud magntica actual, per en les roques amb magnetisme fssil ens informa de la latitud magntica a la qual es trobaven aquestes roques en el moment de la seva formaci. La declinaci mesura langle que forma la component horitzontal del camp magntic terrestre amb el nord geogrfic. Si coincids leix magntic amb leix geogrfic, aquest parmetre no seria necessari, ja que la declinaci seria 0 per a qualsevol punt de la superfcie de la Terra; per, tal com sha vist, formen un angle d1 30. 2.17. La inclinaci al pol nord magntic s de 90 i al pol nord geogrfic s de 78 30; 90 11 30 (que s la declinaci magntica actual). 2.18. Malgrat que la unitat de mesura en el sistema internacional de la intensitat del camp magntic s el tesla (T), ats que el valor del camp magntic de la Terra s molt petit amb relaci al valor dun tesla, es fa servir el nanotesla (1 nT = 1109 T). La intensitat del camp magntic de la Terra varia, de mitjana, des de 25.000 nT a lequador magntic fins a 60.000 nT als pols magntics. 2.19. La susceptibilitat magntica (c) mesura la capacitat que t un material per ser magnetitzat. Magnetita, peridotita i gabre sn tres materials amb una susceptibilitat magntica alta.
Mesosfera Capa D 2.885 km

2.11. La zona compresa entre els 400 i els 670 km es pot considerar com una zona de transici entre el mantell superior i linferior. La roca dominant a la part superior del mantell superior s la peridotita, roca formada per lolivina. Aquest mineral no s estable a profunditats superiors als 400 km i es transforma en un mineral estable, que sanomena espinella, en les condicions de pressi i temperatura existents en aquesta profunditat. Aquest s el mineral dominant entre els 400 i els 670 km de profunditat i s el responsable de laugment de la velocitat de propagaci de les ones P i S que t lloc als 400 km de profunditat. A profunditats superiors als 670 km, les pressions provoquen que les espinelles es transformin en un mineral nou, encara ms compacte, la perovskita. Aquest nou canvi s el responsable de lincrement de les velocitats de propagaci de les ones P i S relacionat amb la discontinutat de Repetti. 2.12. Volums: Vmantell (82 %) > Vnucli (15 %) > Vescora (3 %) Densitats: Dnucli (11 g/cm3) > Dmantell (4-5 g/cm3) >Descora (3 g/cm3) 2.13. Les dues capes que tenen un comportament ms plstic sn lastenosfera i la part ms externa de lendosfera (nucli extern). La disminuci de la velocitat de les ones P i S a lastenosfera implica que els materials sn slids (la rigidesa no s nulla), per per deformacions de llarga durada, aquests mateixos materials poden fluir. Al nucli extern, on no es propaguen les ones S (la rigidesa s nulla), els materials poden fluir amb relativa facilitat. 2.14. La capa D es troba al lmit entre el mantell i el nucli i t un gruix molt variable, des de gaireb inapreciable fins a 300 km. Aquesta capa s important perqu ens informa que la mesosfera no s homognia des del punt de vista mecnic. Els materials daquesta capa pugen molt lentament per la mesosfera, unes vegades, i tant per la mesosfera com per lastenosfera, daltres, en un procs que sanomena ploma. Per tant, la mesosfera en conjunt no t un comportament rgid.
Composici qumica Escora continental Escora ocenica (35 km) (6-8 km) Discontinutat de Mohorovicic Propietats mecniques Litosfera continental (120 km) Litosfera ocenica (5-100 km)

670 km

Mantell inferior

Nucli extern

Endosfera externa

5.144 km Nucli intern 6.371 km Endosfera interna

2.20. El magnetisme romanent, o fssil, s la capacitat dalguns minerals dadquirir una magnetitzaci quan es formen, que es conserva amb el pas del temps. Roques magmtiques com els basalts, els gabres i les peridotites i algunes roques sedimentries contenen minerals que pel fet de tenir una susceptibilitat magntica alta poden adquirir magnetisme fssil. Quan aquests minerals es magnetitzen, sorienten amb relaci al camp magntic existent en el moment de la seva formaci. Leix magntic no en modifica gaire la posici amb relaci a leix geogrfic, per aix quan es troben roques amb magnetisme fssil amb una inclinaci magntica diferent de la que marca la seva latitud, se sap que aquestes roques shan mogut.

76

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
2.26. Laire i laigua tenen velocitat de propagaci de la llum diferents, fet que provoca que la llum es refracti a la superfcie que separa els dos materials, i a la refracci langle refractat s diferent de langle incident. Aquest angle diferent s el que provoca que el pal no sembli recte. Aquest procs s semblant al que t lloc a les discontinutats terrestres quan les ones es refracten en travessar la superfcie que separa dues capes amb una velocitat de propagaci diferent. 2.27. Linterval entre les arribades de les ones P i S s de 80 segons (8 ratlles verticals). Si apliquem la frmula V = x/t per a les ones P i S, obtenim un sistema de dues equacions amb dues incgnites: Per a les ones P; 5,3 km/s = x/t
Inclinaci magntica Lnies de fora Polaritat magntica invertida

2.21. Si es produeix un inversi magntica, les lnies de flux del camp magntic terrestre sortiran per lhemisferi nord i sendinsaran per lhemisferi sud. Aquesta s la situaci inversa a la polaritat actual (normal) del camp magntic terrestre on les lnies de flux surten pel pol sud geogrfic i es tornen a introduir pel pol nord geogrfic terrestre.
Pol sud magntic

S N

Per a les ones S; 3,6 km/s = x/t + 80 s Si es resol aquest sistema sobt que la distncia del terratrmol al laboratori ssmic s x = 897,87 km, i que els temps que triguen les ones a recrrer aquesta distncia s per a les ones P 169,41 s, i per a les ones S, 240,41 s (169,41s + 80 s). 2.28. a) Per Sevilla, per exemple: d = 42 s/[(1/4 km/s) (1/6 km/s)] = 504 km De manera similar la distncia per a Bilbao s de 588 km i per a Madrid, de 360 km. b) Fent servir lescala grfica del mapa cal dibuixar tres cercles amb centre a cadascuna de les ciutats i amb radi equivalent al resultat de lapartat a) per a cada ciutat. El punt dintersecci dels tres cercles correspon al lloc on sha produt el terratrmol. Lepicentre es localitza a 30 km al nordest de la ciutat dAlacant (lnies de color negre de la figura). El mtode grfic del clcul de lepicentre que es fa servir en aquesta activitat pot tenir un marge derror i, per tant, pot ser que els tres cercles no es creuin en un punt sin que marquin una rea de confluncia petita. En aquest cas, si lrea t un dimetre inferior a 30 km, menys del 10 % derrada a ls de lescala grfica, cal donar la resposta per correcta. c) Si nicament es tenen en compte els sismogrames de Madrid i de Sevilla, els dos cercles amb centres en aquestes ciutats i amb els radis calculats a lapartat a), tindran dos punts dintersecci un a Alacant i laltre molt a prop de la frontera dEspanya i Portugal, a la ciutat portuguesa de Montalegre (lnies de color blanc de la figura). En aquest cas, la ciutat de Montalegre tamb pot correspondre a la posici de lepicentre.
la Corunya Santander Bilbao

2.22. Quan es mesura la gravetat terrestre, sobserva que mostra variacions entre alguns llocs de la superfcie terrestre. El que es pretn quan es treballa amb la gravetat terrestre s conixer la distribuci de masses a linterior terrestre, per a ms daquesta informaci, la mesura obtinguda s afectada per altres aspectes que sn predictibles i que ens impedeixen conixer la distribuci de masses. Quan fem les reduccions de la gravetat, el que fem s treure del valor mesurant aquests altres aspectes que dificulten la lectura de les masses de linterior terrestre. 2.23. En la reducci de Bouguer es corregeix latracci que exerceix la massa situada entre el nivell del mar i el punt on es fa la correcci. En aquesta reducci, al valor mesurat de la gravetat es resta la influncia daquesta massa. 2.24. La distribuci del gel dun iceberg amb relaci al nivell del mar s un bon exemple per entendre el concepte disostsia. La isostsia diu que totes les masses situades en excs o defecte, per damunt o per sota del nivell del mar, han de ser corregides en profunditat. En un iceberg, com a conseqncia de la densitat ms petita de laigua lquida respecte del gel, lexistncia de gel en superfcie de menys densitat que la de laigua del mar s corregida en profunditat per una columna de gel encara ms gran que la superficial. Daquesta manera, el pes de tota la columna de gel equival al pes de la columna daigua existent des de la superfcie del mar fins al punt ms profund de la capa de gel. 2.25. Les ones P o primries sn ones que comprimeixen i dilaten, alternativament, el medi que travessen, s a dir, que impliquen un canvi de volum. Slids, lquids i gasos soposen als canvis del seu volum i es recuperen elsticament i tornen a la seva posici original quan cessa el moviment. Les ones P es propaguen per tots aquests materials. Les ones S o secundries provoquen un moviment transversal a la direcci de propagaci de les ones, s a dir, impliquen un canvi de forma. Les ones S no es propaguen pels lquids ni pels gasos, ja que aquests materials no soposen al canvi de forma, simplement flueixen. Si es comparen les frmules de propagaci de les ones P i S, sobserva que les ones P sempre tenen ms velocitat que les ones S, ja que K + 4/3 > .

OCE ATLNTIC

Braga Porto Madrid

Saragossa

Barcelona

Lisboa

Valncia Alacant

Palma

mar
Sevilla Almeria

Mediterrani

Vp =

k + 4/3

Vs =

171

quilmetres

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

77

SOLUCIONARI
A ms, tamb es poden relacionar els factors anteriors amb els termes vulnerabilitat i exposici, que defineixen el dany ssmic. 2.32. Lincrement duna unitat a la magnitud dun terratrmol implica lincrement de lamplitud de lona de 10 vegades, i de 32 vegades en lenergia despresa pel terratrmol. Lexplicaci daquests dos fets cal trobar-la en les relacions matemtiques existents, duna banda, entre la magnitud i lamplitud dona (logartmica) i, de laltra, entre la magnitud i lenergia despresa. 2.33. a) Lescala MSK, modificada a partir de la de Mercalli, mesura la intensitat respecte de lobservaci dels danys ocasionats pel sisme i del grau de percepci que nha tingut la poblaci. b) La forma de les isosistes de la figura s orientativa. Cal, per, que continguin les localitats que tenen el mateix valor dintensitat. Tal com se situen les poblacions, les dues que tenen intensitat X cal que estiguin contingudes per una isosista de grau IX, i es poden dibuixar amb dos isosistes separades (tal com mostra la figura) o amb una sola isosista que contingui les dues localitats.
Manosque

2.29. Hi ha moltes diferncies entre la intensitat i la magnitud dun terratrmol. La intensitat dun terratrmol ens indica els danys que aquest provoca i, per tant, depn de molts factors (magnitud del terratrmol, proximitat al focus ssmic, densitat de poblaci, quantitat de bns que en poden resultar afectats, naturalesa dels materials superficials i tipus de construccions). Un mateix terratrmol mostra diferents intensitats mesurades amb lescala de Mercalli. En canvi, la magnitud s intrnseca de cada sisme, ja que mesura lenergia despresa pel sisme a partir de lona ssmica ms gran enregistrada en un sismgraf i del perode daquesta ona de mxima amplitud. La magnitud es calcula amb lescala de Richter, que s una escala logartmica amb la frmula segent: M = log A/B + C en qu A s la mxima amplitud de lenregistrament dun terratrmol (en la figura inferior, la mxima amplitud la t lona P), B s el perode daquesta ona i C s un factor determinat a partir de la distncia i de la profunditat del focus del terratrmol amb relaci a lestaci denregistrament. 2.30.
Intensitat Magnitud

riu ce an ur D
mu
n tan

Bonnieux
ya de
Lub r o n

La sacsejada es va poder apreciar Catalunya va viure a tot el Principat, sobretot a ahir a la matinada un zones dels Pirineus orientals. dels terratrmols de ms magnitud Aquest poble va patir les pitjors daquest segle. conseqncies de la sacsejada, ja que alguns marges es van lInstitut Geofsic esllavissar i diversos edificis van dEstrasburg en va quedar esquerdats i amb calcular la magnitud fissures. El guix del sostre de en 5,6 graus. lesglsia parroquial es va La sotragada, de esmicolar i a quasi totes les cases magnitud 5,6, va anar es va trencar algun objecte. seguida per una A Perpiny, ciutat propera a segona, de magnitud lepicentre, no es van produir 3,7. desperfectes als edificis, per hi va haver alarma entre el venat.

St. Rmy

Orgon

Mouris

La Roque-dAnthron Mallemort Verngues Charleval Pertuis X Lambesc Rognes Puy Ste. Reparade Salon IX masss de lOest

n pla

ad

el

aC

ra u
Istres

VIII

muntanya de Sainte Victoire

estany de Berre Berre

VII

Ais de Provena Trets

2.31. La intensitat dun sisme mesura els danys que provoca, que depenen dels factors segents: Magnitud del terratrmol. Com ms gran sigui lenergia, ms probabilitats hi haur que el sisme produeixi danys. Proximitat al focus ssmic. Laugment de la distncia entre el sismgraf i el focus ssmic implica una disminuci de lamplitud dona causada per la disminuci de lenergia que arriba als sismgrafs amb la distncia i, per tant, per la importncia de la sacsejada que s la causa de la intensitat ssmica ms gran o ms petita. Naturalesa dels materials superficials. Els materials superficials poc consolidats i incoherents, com les argiles o els alluvions, incrementen lamplitud ssmica i, per tant, augmenten la intensitat del terratrmol. Altres factors que provoquen un increment de la intensitat sn els que impliquen un increment dels danys que pot causar. Els ms importants sn la densitat de poblaci, la quantitat de bns que poden resultar-ne afectats i els tipus de construccions que poden tenir o no tenir mesures de sismoresistncia.

c) Per mesurar el sisme hi ha dues escales. Lescala de Richter mesura la magnitud, s a dir, permet calcular lenergia alliberada per un terratrmol. En canvi, lescala MSK, adaptada de la de Mercalli, mesura la intensitat respecte de lobservaci dels danys ocasionats pel sisme i del grau de percepci de la poblaci. No hi ha necessriament una relaci entre la intensitat i la magnitud dun sisme, ja que els valors de la intensitat depenen de la distncia a lepicentre i de la tipologia dels materials que conformen el territori. En canvi, la magnitud s un factor intrnsec de cada sisme. Per tant, no s possible establir amb seguretat el focus ssmic a partir del mapa disosistes, tot i que les intensitats ms altes solen tenir lloc a les proximitats de lepicentre. 2.34. El mantell inferior s la capa terrestre ms voluminosa i s format per un mineral que sanomena perovskita, mineral molt ms compacte i dens que els del mantell superior (espinelles i olivina). Aquest mineral s, possiblement, el mineral ms abundant de la Terra. 2.35. La Veu del Geofsic Crisi ssmica de la depressi prelitoral (mar de lany 2008) Durant la segona quinzena del mes de mar de 2008 es van produir 22 grans terratrmols a la depressi prelitoral.*1 La gnesi daquests sismes est directament relacionada amb un seguit de tsunamis localitzats als lmits de la depressi.*2 Les intensitats assolides van ser de 2,0 a 3,4 graus en lescala de Richter.*3 Els estudis dels vulcanlegs

78

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
han determinat que els epicentres daquests sismes se situen a fondries properes als 10 km*4 i alliberen energia geotrmica molt elevada.*5 Els enregistraments daquests terratrmols shan fet mitjanant la xarxa ssmica de lInstitut Meteorolgic de Catalunya*6 utilitzant sismgrafs, amb la tecnologia actual ms avanada. La utilitzaci daquesta tecnologia de darrera generaci ha perms elaborar el mapa disosistes, eina bsica per poder determinar lenergia despresa pels terratrmols,*7 que es mesura mitjanant lescala MSK.*8 Els principals errors del text sn els segents: 1. Tot i que a la depressi prelitoral hi ha possibilitat de terratrmols, s molt improbable, gaireb impossible, que en un nic dia sen produeixin 22 de grans dimensions. 2. La gnesi dels sismes no pot estar relacionada amb tsunamis: la relaci causa-efecte s la contraria; els terratrmols produeixen tsunamis. 3. La intensitat es mesura en lescala MSK (adaptada de la de Mercalli) i es representa en xifres romanes de lI al XII. 4. Els vulcanlegs estudien els volcans, no els sismes, que els estudien els sismlegs. 5. s improbable, no impossible, que els sismes alliberin energia geotrmica. 6. LInstitut Meteorolgic de Catalunya no estudia els terratrmols, estudia el clima i la meteorologia. La xarxa de sismgrafs pertany a lInstitut Geolgic de Catalunya. 7. Els mapes disosistes indiquen la intensitat dun sisme, no lenergia alliberada pel sisme, que est relacionada amb la magnitud. 8. Lenergia alliberada pels sismes es mesura amb lescala de Richter (magnitud) i no amb lMSK, que representa la intensitat. 2.38. El dibuix ha de representar les diferncies en gruix i en composici qumica de lescora en funci que sigui ocenica o continental. Per tant, es demana que els alumnes facin un dibuix semblant al de la figura inferior de la pgina 39 del llibre de lalumne. 2.39. La fusi parcial al mantell t lloc dins de lastenosfera que es localitza entre el lmit inferior de la litosfera i la discontinutat de Repetti (670 km de profunditat), tot i que hi ha investigadors que situen el lmit inferior de lastenosfera als 400 km de profunditat. En aquesta capa, la temperatura existent podria fondre els minerals que formen les roques, per les grans pressions nimpedeixen la fusi total, i el percentatge de material fos s molt baix (de l1 al 5 %). Aquest percentatge s suficient per disminuir la rigidesa dels materials i, per tant, fa disminuir les velocitats de propagaci de les ones P i S. Si sobserven les frmules de les velocitats de propagaci de les ones P i S, la rigidesa (), es troba al numerador de les fraccions. La disminuci de la rigidesa implica, per tant, una disminuci de les velocitats de propagaci.

Vp =

k + 4/3

Vs =

2.40. La capa D t un gruix molt variable, des de gaireb inapreciable fins a 300 km, i shi relacionen el nucli extern amb el mantell inferior. El principal procs que t lloc en aquesta capa s que shi produeixen magmes que pugen pel mantell, procs que sanomena ploma, i que poden arribar fins a la base de la litosfera, la qual cosa provoca un gradient geotrmic alt i produeix, per exemple, el vulcanisme associat a la majoria dels punts calents existents a la Terra. s important destacar que lexistncia dels processos de ploma implica que hi ha una transmissi de matria i energia tant dins de la mesosfera com de lastenosfera. Per aquest motiu, el model de dues capes amb corrents de convecci no explica, en la seva totalitat, els processos de linterior terrestre. Cal destacar que el coneixement de linterior terrestre s sempre condicionat pel desenvolupament de noves tecnologies que naportin dades ms exactes. El mtode cientfic implica una revisi contnua de les teories existents que avancen i canvien en funci de les noves dades que aporten aquestes tecnologies. 2.41. Les dues capes que no tenen un comportament rgid a linterior terrestre sn lastenosfera i la part externa de lendosfera (nucli extern). En aquestes dues capes es produeix una disminuci de la velocitat de propagaci de les ones P i S, les ones S no es propaguen a lendosfera. La densitat sincrementa a linterior terrestre des de la superfcie fins al centre de la Terra. Les variacions de la pressi i de la temperatura a linterior de la Terra controlen el punt de fusi dels minerals existents a cada punt de linterior terrestre. La superfcie de la Terra es troba a pressi d1 atmosfera i, en aquestes condicions, lincrement de la temperatura controla els canvis destat dels materials, per a linterior terrestre, els canvis destat sn controlats tant per la variaci de la pressi, que nimpedeix la fusi, com per la de la temperatura, que la facilita, i pels materials existents en cada punt. A lastenosfera, per als materials existents (olivina i espinelles), lincrement de la temperatura domina sobre lincrement de la pressi, i els minerals sapropen al seu punt de fusi, fet que provoca una fusi parcial dentre

2.36. La discontinutat de Mohorovicic separa lescora del mantell terrestre i es troba a profunditats molt variables: 3 km sota les dorsals oceniques; de 5 a 7 km sota les planures oceniques; de 30 a 35 km sota les zones continentals planes, i 70 km, aproximadament, sota les grans serralades continentals. 2.37. Lescora i el mantell sn dues capes definides a partir de les discontinutats ssmiques terrestres, variacions en les velocitats i direcci de propagaci de les ones P i S, que tenen relaci amb variacions en la composici qumica de linterior de la Terra. En canvi, la litosfera i lastenosfera es defineixen a partir, exclusivament, de les variacions de la rigidesa, comportament mecnic, de linterior terrestre. La litosfera, ocupa tota lescora ms la part superior del mantell terrestre. Es defineix com una capa de rigidesa elevada i el seu lmit inferior s definit per una disminuci de les velocitats de propagaci de les ones ssmiques (canal de baixa velocitat). Lastenosfera es localitza sota la litosfera, ocupa la part inferior del mantell superior i s una capa de rigidesa baixa provocada per lexistncia dun percentatge baix de material fos (de l1 al 5 %). En canvi, el mantell es defineix com la capa situada entre les dues discontinutats ms importants de linterior terrestre, Mohorovicic i Gutenberg.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

79

SOLUCIONARI
un 1 i un 5 %. Per aix, els materials slids es comporten de manera dctil. Al nucli extern les condicions de temperatura superen les temperatures de fusi dels metalls que el componen (ferro amb petites quantitats de nquel) i els materials es comporten com a fluids. de lastenosfera es comporten rgidament per les deformacions de curta durada (ones ssmiques, per exemple), per, per moviments de llarga durada es deformen plsticament (corrents de convecci).
Composici qumica Escora continental Escora ocenica (35 km) (6-8 km) Discontinutat de Mohorovicic Mantell superior Astenosfera 670 km Mantell inferior Capa D 2.885 km

2.42. a) La figura representa lesquema comparatiu entre les dues classificacions de les capes de linterior de la Terra. A cada capa shan incls els valors mitjans de les velocitats de propagaci de les ones P, de la densitat i de la temperatura de cada capa.
Composici qumica Escora continental Escora ocenica (35 km) (6-8 km) Discontinutat de Mohorovicic Mantell d = 2,8 superior Vp = 6 T = 0100 670 km T = 1.000-2.000 d = 3,5 Vp = 9 2.885 km T = 3.000-4.000 d = 11 Vp = 9 Vp = 11 d = 13 Mantell inferior Mesosfera Capa D Propietats mecniques Litosfera continental (120 km) Litosfera ocenica (5-100 km)

Astenosfera

Nucli extern

5.144 km Nucli intern 6.371 km

Nucli extern

Endosfera externa

5.144 km Nucli intern T = 4.000-5.000

Vp en km/s d en g/cm3 T en C

2.44. Potncia (W) = 32.000 km2 (106 m2 / 1 km2) 61 mW/m2 (103 W/1 mW) = 1,952 109 W El flux trmic mitj de Catalunya s d1,952 109 W i aquest s un valor altssim. El principal problema s que encara no hi ha una tecnologia que permeti aprofitar aquesta energia. No passa el mateix amb altres energies renovables, com la solar o lelica, laprofitament de les quals ha experimentat un gran desenvolupament en els ltims anys grcies als avenos tecnolgics. Laprofitament del conjunt de les energies renovables t una importncia vital per molts motius: Ls denergies no renovables, i especialment les provinents del carb i del petroli, est retrocedint pel fet que sestan esgotant. Per tant, cal trobar noves fonts denergia. Molts dels problemes mediambientals actuals tenen una relaci clara amb la utilitzaci que lltim segle sha fet de les energies no renovables, i han produt una insostenibilitat clara del sistema energtic. 2.45. La majoria de les fonts termals de Catalunya es troben damunt de les fractures ms importants de les zones de muntanya (Pirineus, Serralada Transversal i Sistema Mediterrani Catal). Duna banda, aquestes fractures produeixen una disminuci de la pressi a linterior de la Terra que afavoreix la formaci de magmes en profunditat, els quals augmenten la temperatura de les roques, i de laltra, laigua sinfiltra per les fractures i torna a la superfcie a una temperatura elevada. 2.46. El magnetisme romanent, o fssil, s la capacitat que tenen alguns materials (minerals que contenen ferro) dadquirir, en determinades condicions, la magnetitzaci de quan es formen. Indica la intensitat i la inclinaci magntica existent durant la formaci dels materials. Els dos tipus de roques que poden tenir magnetisme fssil amb ms facilitat sn:

Endosfera interna 6.371 km

b) La densitat i la temperatura augmenten amb la profunditat a linterior de la Terra. En canvi, hi ha dues davallades a les velocitats de propagaci de les ones P; una en el pas de la part final del mantell superior (Vp de 12 a 13 km/s) al nucli extern (Vp = 9 km/s), i laltra dins del mantell superior, al canal de baixa velocitat. c) Hi ha una correlaci entre les variables densitat i temperatura (les dues augmenten amb la profunditat), per aquestes dues variables no es correlacionen del tot amb les velocitats de propagaci de les ones ssmiques, tal com sha vist a lapartat b) daquesta activitat. 2.43. Lastenosfera i la capa D tenen una gran importncia amb relaci a la transmissi de la calor des de linterior fins a la superfcie de la Terra. Aquestes dues capes tenen un comportament ms dctil i permeten la transmissi de la calor per convecci, mecanisme molt ms efectiu que la conducci a escala de temps geolgic. El comportament mecnic de lastenosfera s difcil dentendre amb relaci als comportaments dels materials a la superfcie terrestre. El motiu principal daquest fet cal trobar-lo a les altes pressions existents a linterior de la Terra. Un exemple de material que pot ajudar a entendre el comportament mecnic dels materials que formen lastenosfera s lasfalt. Lasfalt no es deforma si li donem cops de martell; en canvi, la pressi del pas continuat de camions i cotxes hi deixa les marques de les rodes. Els materials

80

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Les roques volcniques. Els minerals ferromagntics que es formen quan una lava se solidifica sorienten amb relaci al camp magntic que hi ha en aquest moment. Les roques sedimentries. Els minerals magntics de dimetre petit dalgunes roques sedimentries en les quals la sedimentaci s dins de laigua tamb es poden orientar i mostrar les caracterstiques del camp magntic terrestre existent en el moment de la sedimentaci. Les deformacions posteriors a la formaci de les roques en modifiquen la inclinaci magntica. Per aix, el treball en paleomagnetisme no es pot dur a terme en roques deformades llevat que es conegui amb precisi com han afectat les deformacions la posici original de les roques. El treball amb paleomagnetisme de mostres continentals pot ser una eina efica per conixer les deformacions. Si les mostres estan datades i, per tant, en coneixem quina hauria de ser la inclinaci magntica, les desviacions de les mesures fetes a les mostres amb relaci a les esperades ofereixen una idea de com les deformacions han afectat les roques. 2.52. El valor obtingut quan es mesura la gravetat amb un gravmetre, a ms de la distribuci de masses a linterior de la Terra, cont altres informacions que en dificulten la interpretaci. Dalgunes daquestes informacions es coneix lorigen i, per tant, del valor mesurat es pot treure la influncia. En la reducci daire lliure es corregeix el valor mesurat de la gravetat en funci de la distncia al centre de la Terra. En aquest cas, quan saugmenta la distancia al centre de la Terra del punt on sest mesurant la gravetat disminueix el valor de la gravetat (F = G MT Simulaci, al laboratori, de

2.47. Lorigen del camp magntic terrestre t relaci amb lexistncia de materials (Fe i Ni) a linterior terrestre (nucli extern) amb capacitat de moviment. El moviment daquests materials conductors, carregats elctricament, genera un camp magntic, i a linrevs, el camp magntic genera un camp elctric. Aquest s el principal origen del camp magntic terrestre, tot i que hi ha altres processos, com la diferent velocitat de rotaci de les diferents capes terrestres, que tamb influeixen en la formaci del camp magntic terrestre. El camp magntic terrestre t una funci protectora de la Terra. El camp magntic terrestre atrapa les partcules emeses pel Sol, vent solar (protons i electrons que viatgen a velocitats de 300 a 1.000 km/s), i impedeix que arribin a la superfcie terrestre. 2.48. Si es mant aquest gradient geotrmic, el ferro perdr les seves propietats magntiques als 30,8 km de profunditat. 2.49. Lxit fonamental de la idea de F. Vine i D. H. Matthews va ser el fet de relacionar les anomalies magntiques del sl ocenic amb lexpansi del sl ocenic. Segons aquests autors, les franges dalta intensitat corresponen a perodes durant els quals els pols magntics tenen la mateixa disposici que lactual; per tant, al camp magntic terrestre actual se suma el magnetisme fssil de les roques, ja que tots dos tenen la mateixa direcci. En canvi, a les franges amb polaritat invertida, a la intensitat del camp magntic actual es resta el magnetisme fssil de les roques. Per aix, la intensitat mesurada del camp magntic en les franges amb polaritat invertida s ms petita que a les franges amb polaritat normal. Aquests mateixos autors van relacionar la disposici simtrica de les bandes amb polaritat diferent amb els processos de consolidaci magmtica que tenen lloc a les dorsals oceniques i, per tant, amb lexpansi del sl ocenic. 2.50. a)
Emplaament/ Emplaament Emplaament Emplaament gradient A B C Gradient geotrmic 8 C/100 m 10,7 C/100 m 6,7 C/100 m

la discontinutat de Repetti. (Objectiu 3)

m/d 2 Newton); com que sen coneix la distncia, sen pot corregir fcilment la influncia. Quan un punt es troba a una alada concreta, a ms de les variacions de la gravetat causada per la distncia al centre de la Terra, tamb influeix en la gravetat el material existent entre el punt de mesurament i el nivell del mar (nivell de referncia). Aquesta influncia es corregeix amb la reducci de Bouguer. WWW 2.53. Les activitats es corregeixen al web. 2.54. Sanomena vent solar el flux de partcules provinents del Sol carregades elctricament, protons i electrons, que viatgen a velocitats de 300 a 1.000 km/s. Aquestes partcules sn atrapades pel camp magntic terrestre i viatgen cap als pols magntics. Els xocs daquestes partcules amb els gasos de latmosfera terrestre, principalment nitrogen i oxigen, generen els colors i les formes que anomenem aurores polars. EXPERIMENTA 1. Al mateix temps que el foc comena a augmentar la temperatura de la base del recipient daigua, la sal es dissol i es formen dues capes daigua que no es barregen (immiscibles); la inferior, salada i calenta, i la superior, dola i ms freda. Laugment de la temperatura de la capa inferior fa que la capa salada inferior sigui cada vegada ms gruixuda; la superfcie que separa les dues capes es desplaa verticalment cap amunt. 2. Els corrents ascendents de les dues capes requereixen corrents descendents. Aquest aspecte provoca que a les dues capes senfonsin paperets. El principal problema que impedeix que els corrents descendents de la capa superior travessin la discontinutat s que la densitat daquests materials (astenosfera) s inferior que la dels de la capa inferior (mesosfera). Una possibilitat que pot facilitar lenfonsament dels materials sota la discontinutat de Repetti s que aquests materials (basalts, gabres i peridotites) incrementin la seva densitat per adaptar-se a les pressions

Lemplaament B s el ms adient per a laprofitament energtic; a la profunditat dextracci, 1.500 m, s el que t una temperatura ms elevada (160 C). b) Si lextracci de laigua es fa a 500 m de profunditat s lemplaament A el que mostra temperatures ms elevades (80 C) i, per tant, oferir un aprofitament energtic ms alt. 2.51. Si se suposa que no hi ha hagut moviments relatius entre leix magntic i el geogrfic (declinaci 11,5), la latitud original de la roca ser 35 11,5 = 23,5 si es troba a lhemisferi nord.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

81

SOLUCIONARI
4. Els problemes que cal resoldre per dissenyar una prctica daquest tipus sn molts. Un problema de soluci fcil s que es necessiten tres lquids immiscibles, que no es barregin, per representar nucli, mesosfera i astenosfera. Poden servir, per exemple, aigua amb sal, aigua dola i oli. Una dificultat de ms difcil soluci s aconseguir que la capa del mig no sescalfi de manera homognia perqu, daquesta manera, es pugui provocar lascensi de plomes dins daquesta capa.

cada vegada ms altes de linterior terrestre. Lincrement de la pressi provoca que les olivines de les peridotites es transformin en espinelles, i aquestes, en perovskites per sota de la discontinutat de Repetti. 3. Els corrents de convecci a lastenosfera i la mesosfera han de ser molt diferents. Lastenosfera s una capa contnua i plstica i, per tant, els corrents de convecci hi poden ser molt regulars i estar connectats amb els moviments de la litosfera associats a la tectnica de plaques. En canvi, la mesosfera en conjunt s una capa rgida i els corrents, connectats amb la capa D, hi tindran una distribuci molt ms irregular. Els corrents ascendents de la mesosfera sn plomes ascendents que podran travessar, o no, la discontinutat de Repetti. ESQUEMA MUT 1

Capa A: Sediments i roques volcniques Aigua de loce Capa 1: Sediments Capa 2: Coixins de lava Capa 3: Dics basltics Escora continental (de 35 a 70 km) Capa B: Roques metamrfiques

Escora ocenica (de 3 a 10 km)

Escora ocenica Escora continental Discontinutat de Mohorovicic

Capa C:

Roques plutniques cides (granit)

Conrad Capa D: Roques plutniques bsiques (gabre)

Capa 4: Gabres

Mantell

Discontinutat de Conrad

Moho Peridotites Mantell superior

Moho Mantell superior Peridotites

ESQUEMA MUT 2
Composici qumica Escora continental Escora ocenica (35 km) (6-8 km) Discontinutat de Mohorovicic Mantell superior 670 km Mantell inferior Propietats mecniques Litosfera continental (120 km) Litosfera ocenica (5-100 km)

Astenosfera

Mesosfera Capa D

2.885 km

Nucli extern

Endosfera externa

5.144 km Nucli intern 6.371 km Endosfera interna

82

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
sanomena ploma. Aquests corrents ascendents arriben fins a la base de lastenosfera i, en alguns casos, poden arribar fins a la base de la litosfera i produir temperatures altes a prop de la superfcie (punts calents). 7. Lorigen del flux trmic prov de la calor produda durant el procs de formaci de la Terra i de la calor alliberada per la desintegraci distops radioactius de vida mitjana llarga del nucli terrestre. La transmissi de la calor des de linterior fins a la superfcie terrestre es fa bsicament de dues maneres: per conducci i per convecci. La conducci s la forma de transmissi de calor entre dos materials que estan en contacte. Per conducci es transmet la calor a lendosfera interna (nucli intern) i a la litosfera, capes que tenen materials slids i duna rigidesa alta. En canvi, la convecci s una forma de transmissi denergia noms possible entre fluids. Quan el fluid sescalfa, en disminueix la densitat, i aix fa que es desplaci cap a les zones on hi ha menys pressi, s a dir, cap a la superfcie. A lastenosfera i al nucli extern, on els materials poden fluir, lenergia trmica es transmet per convecci. A la mesosfera es produeixen els dos mecanismes: convecci amb relaci als processos de ploma, i conducci, a la resta. 8. Lorigen del camp magntic terrestre t relaci amb els corrents de convecci del nucli extern. Els materials del nucli extern, bsicament ferro, estan carregats i el moviment daquestes partcules elctriques genera el camp magntic terrestre. El moviment de rotaci de la Terra tamb t una influncia forta al camp magntic; la rotaci de la Terra orienta els corrents de convecci del nucli, com demostra el fet que leix magntic i el de rotaci terrestre es trobin sempre relativament a prop. 9. Dues sn les principals aplicacions del magnetisme fssil o paleomagnetisme. Duna banda, lestudi de les anomalies magntiques dexpansi del sl ocenic ha perms reconstruir la posici relativa dels continents, juntament amb els estudis de la deriva polar a partir del paleomagnetisme de mostres continentals. De laltra, el magnetisme fssil tamb es pot fer servir com una eina per a la dataci dels materials sedimentaris i volcnics que en tenen. 10. Una anomalia gravimtrica negativa, menys acceleraci de la gravetat de lesperada, implica que a linterior terrestre hi ha materials amb una densitat relativament baixa, per exemple, sediments poc consolidats o roques amb porositat elevada. PROVA DAVALUACI 2 1. En la prospecci de petroli, els mtodes ms adients sn el ssmic i el gravimtric. 2. El mtode gravimtric s un mtode indirecte de lestudi de linterior de la Terra. Amb aquest mtode es detecten petites variacions en lacceleraci de la gravetat provocades per la distribuci de masses de linterior terrestre. Les roques amb densitat baixa, com el granit, donen lloc a anomalies gravimtriques negatives, i les roques amb una densitat alta, com el basalt o les que contenen jaciments metllics, provoquen un efecte contrari, s a dir, una anomalia gravimtrica positiva. 3. Les ones P sn les que viatgen a ms velocitat i, per tant, les primeres que senregistren als sismgrafs, ra per la qual se les anomena ones primries. Sn ones que comprimeixen i dilaten, alternativament, el medi que travessen, s a dir, que impliquen un canvi de volum. Quan cessa el moviment, soposen a aquest canvi de volum i, per tant, es recuperen elsticament i tornen a la seva posici original. Les ones P es propaguen per tots el medis (slids, lquids i gasosos). Les ones S, o secundries, sn ms

PROVA DAVALUACI 1 1. En la prospecci daiges subterrnies sutilitzen mtodes ssmics i gravimtrics. En la prospecci de mercuri el mtode ms adient s el gravimtric (el mercuri s un metall amb una densitat alta). 2. El mtode ssmic analitza les ones ssmiques produdes per terratrmols o provocades per lhome. Lanlisi daquestes ones (P i S) permet construir una imatge tridimensional de linterior terrestre. Les principals informacions que aporta aquest tipus destudi sn: la localitzaci de les principals discontinutats de linterior terrestre (variacions brusques a les velocitats de propagaci de les ones P i S) i, per tant, de les capes localitzades entre aquestes discontinutats (escora, mantell i nucli); i les variacions a les propietats mecniques de les roques i, en especial, de la seva rigidesa (litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera). 3.
Intensitat (escala MSK) I IV Descripci del grau de destrucci en zones poblades No es nota. Noms el detecten els sismgrafs. Es nota a linterior dels edificis, i fins i tot a lexterior. Els cotxes es mouen lleugerament. Les finestres, els plats i les portes vibren. Pnic general. Destrucci dedificis de construcci de qualitat baixa i mitjana; danys generalitzats en els fonaments i a les carcasses dels edificis. Danys greus als embassaments i rebentada de canonades subterrnies. Esquerdes patents al sl. Destrucci quasi total. Es desplacen grans masses de roques. Alguns objectes sn llanats enlaire.

VIII - IX

XII

4.
Capa Continental Ocenica Superior Inferior Discontinutat Gruix Densitat a la base (km) km (g/cm3) Mohorovicic (40 km) Mohorovicic (5 km) Repetti (670 km) Gutenberg (2.900 km) LehmannWiechert (5.100 km) 40 5 620 2.230 2,3 2,7 3,6 5 Composici Granit, etc. Basalt, etc. Peridotitaespinella Perovskita Fe amb petites quantitats de Ni Fe

Mantell

Escora

Nucli

Extern

2.250

10

Intern

1.220

12

5. La litosfera s la part externa de la Terra des del punt de vista del seu comportament mecnic; s una capa rgida. El gruix de la litosfera s molt variable amb uns 120 km de mitjana; de 5 a 10 km sota les dorsals oceniques i amb un mxim de 200 km sota els continents. Es correspon, per tant, amb lescora ms la part superior del mantell superior. 6. La capa D t un gruix molt variable, des de gaireb inapreciable fins a un mxim duns 300 km; fa de lmit entre el mantell i el nucli. Els materials daquesta capa sn arrossegats pels corrents de convecci ascendents del mantell en un procs que

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

83

SOLUCIONARI
Els sediments, la capa ms superficial, s una capa molt discontnua als continents. Hi ha llocs sotmesos a erosi, sense sediments, i daltres, on sacumulen uns gruixos considerables de sediments relativament joves. A les zones on hi ha volcans trobem roques volcniques. En endinsar-se a lescora continental shi troben roques metamrfiques produdes com a conseqncia de lincrement de la temperatura i sobretot de la pressi. En aquestes condicions, els materials es deformen plsticament i es produeixen plecs. La part mitjana de lescora continental s formada per roques plutniques de tipus grantic i granodiortic. Aquesta capa se separa de la inferior per la discontinutat de Conrad, que noms es troba als continents. La capa inferior de lescora continental s formada per roques de composici semblant a les de lescora ocenica (gabres). 7. Lastenosfera s una capa slida plstica que t una gran importncia per entendre el funcionament mecnic de la Terra. Hi tenen lloc corrents de convecci que distribueixen la calor interna de la Terra i faciliten els moviments associats a la tectnica de plaques. Tot i aix, les noves tecnologies destudi de linterior de la Terra han posat de manifest que els corrents de convecci de lastenosfera sn molt influts pels processos de plomes que soriginen a la capa D. 8. El gradient trmic superficial t un valor mitj de 2 a 3 C per cada 100 m de profunditat. Si es mantingus aquest gradient (25 C/1 km) fins al centre de la Terra (6.371 km), la temperatura al centre de la Terra seria propera als 160.000 C. Tanmateix, cal dir que aquest gradient trmic disminueix molt amb la profunditat, i la temperatura del centre de la Terra s de lordre dels 5.000 C. 9. Les anomalies magntiques sn variacions en la direcci o en la intensitat del camp magntic amb relaci als valor mitjans o normals. Aquestes anomalies posen de manifest la presncia al subsl de materials metllics o aqfers, o de roques amb magnetisme romanent o fssil que interactuen amb el camp magntic terrestre. 10. La intensitat del camp gravitatori depn de la distribuci de densitats a linterior de la Terra. Si la densitat dels materials de lescora ocenica s alta es tradueix en una anomalia gravimtrica positiva; i a linrevs, la densitat baixa relativa dels materials de lescora continental, juntament amb la seva distribuci en profunditat, provoca les anomalies gravimtriques negatives de les grans serralades continentals. EXERCICIS DE REFOR 1. a) Sismgraf: instrument que enregistra les ones ssmiques, les quals es manifesten en forma de vibracions terrestres. b) Magnetmetre: instrument que mesura la intensitat i la direcci del camp magntic. 2. Els terratrmols es produeixen quan els esforos a qu se sotmeten les roques en superen la resistncia i les trenquen. A causa daquest trencament, es genera una pertorbaci (ones) que sn les que constitueixen el terratrmol; aquestes ones ssmiques, o vibracions, que salliberen sobtadament representen lenergia que sha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinutat que es produeix a la roca rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre o focus. El punt de la superfcie terrestre ms prxim al focus ssmic rep el nom depicentre.

lentes que les P i provoquen un moviment transversal a la direcci de propagaci de les ones, s a dir, impliquen un canvi de la forma. Les ones S no es propaguen pels lquids ni pels gasos, ja que aquests materials tenen una rigidesa nulla. 4. La magnitud s una mesura fsica de lenergia que allibera un terratrmol. Lescala ms emprada s lescala de Richter, que calcula la magnitud a partir de lamplitud (A) de lona ssmica ms gran enregistrada en un sismgraf i del perode (B) de mxima amplitud daquesta ona; M = log A/B + C (C s un factor relacionat amb la distncia del focus al sismgraf). Per cada unitat de magnitud es produeix un increment de lenergia alliberada de 32 vegades. Lenergia (E, en ergs) alliberada per un terratrmol es pot calcular a partir de la magnitud (M) amb la frmula segent: Log E = 5,8 + 2,4 M 5.
Discontinutat de Mohorovicic Discontinutat de Repetti

Discontinutat de Gutenberg

Discontinutat de Lehmann

Les profunditats a les quals es troben les diferents discontinutats sn les segents: Discontinutat de Mohorovicic: separa lescora i el mantell i es troba a una profunditat molt variable, des de 3 km a les dorsals fins a 70 km sota les grans serralades continentals. Discontinutat de Repetti: separa el mantell superior de linferior i es troba a 670 km de profunditat. Discontinutat de Gutenberg: separa el mantell del nucli i es localitza a 2.900 km de profunditat. Discontinutat de Lehmann-Wiechert: es localitza a 5.100 km de profunditat i separa el nucli extern de lintern. 6. El gruix de lescora ocenica oscilla entre els 3 i els 10 km. Lescora ocenica s formada per quatre capes: La capa 1: la ms superficial, s formada per sediments marins provinents del continent contigu. La capa 2: formada per roques volcniques bsiques (basalts), s conseqncia del vulcanisme submar de les dorsals oceniques. La capa 3: molt irregular, s constituda per nombrosos dics basltics. La capa 4: s formada per gabres, roques plutniques de la mateixa composici qumica que els basalts, per que sn el resultat del refredament lent del magma basltic en profunditat. Lescora continental t un gruix mitj duns 40 km, tot i que a les grans serralades pot arribar a valors superiors als 70 km. s formada per roques gnies, metamrfiques i sedimentries distribudes de manera ms irregular que els materials de lescora ocenica.

84

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
7. a) Vulcanisme: transmet la calor des de linterior terrestre cap a la superfcie. b) Convecci al mantell: transmet la calor des de linterior del mantell cap a la superfcie. c) Convecci al nucli: transmet la calor des de la base del nucli extern fins a la base del mantell terrestre. 8. La majoria de les fonts termals de Catalunya est relacionada amb fractures que arriben a nivells profunds. Aquestes fractures produeixen una disminuci de la pressi que afavoreix la formaci de magmes i, a la vegada, permeten la infiltraci daigua que torna a la superfcie a una temperatura elevada. La major part de les fractures es troba als Pirineus, a la Serralada Transversal i al Sistema Mediterrani Catal. 9. El camp magntic terrestre es defineix per la intensitat, la inclinaci i la declinaci magntica. La intensitat indica la fora del camp magntic. La inclinaci marca langle que forma el vector intensitat del camp magntic amb lhoritzontal. La declinaci magntica s langle que formen leix de rotaci terrestre amb leix magntic. 10. Les anomalies magntiques sn provocades per la presncia al subsl de materials magntics. En canvi, les anomalies gravimtriques es produeixen per la presncia de materials amb densitats diferents de les normals; els materials amb densitats elevades produiran anomalies gravimtriques positives i els materials lleugers produiran anomalies gravimtriques negatives. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Els meteorits sn cossos extraterrestres que arriben a la superfcie de la Terra. La majoria sn mostres del cintur dasteroides que hi ha entre Mart i Jpiter i ens informen de la composici qumica de la part interna dels planetes interiors del sistema solar. La major part del meteorits (condrites, 85,7 %) s formada per silicats semblants als de la part inferior de lescora i als del mantell. El segon gran grup (meteorits metllics, 5,7 %) s compost, gaireb exclusivament, per ferro i, en menor proporci, nquel, composici semblant a la del nucli terrestre. 2. Les ones superficials es propaguen exclusivament per la superfcie terrestre i es divideixen en dos tipus: les ones Love i les ones Rayleigh. Les ones Love desplacen lateralment les partcules superficials i les ones Rayleigh ho fan de manera vertical. Tot i que no aporten informaci de linterior de la Terra, les ones superficials sn les causants dels danys associats als terratrmols. 3. Si la zona dombra s trobs a ms distncia del sisme implicaria que el nucli s ms petit, tal com es representa a la figura.
La de lescora ms peridotites en la base 0 Focus ssmic

3. El mtode ssmic s lanlisi de la propagaci de les ones ssmiques produdes per terratrmols o per explosions provocades per lhome. Laparell que enregistra aquests senyals sanomena sismgraf, i el registre que produeix, sismograma. Aquest mtode ens informa de la localitzaci de les discontinutats (canvis en la velocitat i en la direcci de les ones ssmiques), i de la rigidesa de linterior de la Terra. Es tracta dun mtode indirecte de lestudi de linterior terrestre. 4. La magnitud s un mesurament fsic i objectiu de lenergia alliberada per un terratrmol; per tant, cada sisme t una nica magnitud. La intensitat s, en canvi, un mesurament dels danys causats pels terratrmols i depn, a ms de lenergia alliberada, de factors relacionats amb lexposici i la vulnerabilitat de la zona on es produeix el sisme. Aspectes com la proximitat al focus ssmic, la densitat de poblaci, la quantitat de bns que en poden resultar afectats, la naturalesa dels materials del subsl i lexistncia o inexistncia de mesures de sismoresistncia afecten els danys que provoquen els terratrmols i, per tant, la seva intensitat. 5. El mantell terrestre es troba entre les discontinutats de Mohorovicic i de Gutenberg, que el separen de lescora i del nucli, i t un gruix de 2.850 km. La discontinutat de Repetti, situada a 670 km de profunditat divideix el mantell en dues parts: el mantell superior i linferior. La part superior s formada per peridotites, en les quals el mineral ms important s lolivina, tot i que aquest mineral no s estable a profunditats superiors als 400 km i es transforma en espinela. Les altes pressions existents al mantell inferior provoquen que lespinella no sigui estable en aquestes condicions i es transformi en un mineral nou, la perovskita. Des del punt de vista del comportament mecnic, el mantell s una capa molt complexa. El mantell es comporta com un material slid per a la propagaci de les ones ssmiques, per dins del mantell hi ha sectors amb un comportament plstic; lastenosfera al mantell superior i les plomes relacionades amb la capa D al mantell inferior i en part del superior. 6.
Relaci amb capes definides per composici qumica Tota lescora ms la part ms superficial del mantell superior Part inferior del mantell superior Correspon al mantell inferior Correspon al nucli terrestre

Capa

Profunditat Gruix de la base (km) (km)

Composici

Litosfera

120 km (mnim 10 km a la litosfera ocenica i mxim 200 km a la continental)

120

Ones S i P 550 Peridotites i espinelles 124 Perovskita Fe metllic amb petites quantitats de Ni Zona d'ombra entre els 124 i els 166 Zona d'ombra de les ones P 166 180 Nucli extern lquid Nucli intern slid Escora 103 Zona d'ombra Mantell entre els 103 i els142 142

Astenosfera

670 km

Mesosfera

2.900 km

2.230

Endosfera

6.371 km

3.471

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

85

2
30 25

SOLUCIONARI
Corrents de convecci

4. Si la diferncia entre el temps darribada de les ones P i S s de 5,2 minuts, el sisme es localitza a aproximadament 3.600 km de distncia de lestaci denregistrament. Si la distncia entre el terratrmol i lestaci denregistrament s de 8.000 km, linterval entre larribada de les ones P i S s, aproximadament, de 9 minuts.

Ones S 20 Temps (min) 9 min 15 Ones P 10 5 3600 km 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 Distncia al focus del terratrmol (km) 5,2 min Interval entre S i P

8. El camp magntic terrestre del passat es pot estudiar a causa de lexistncia de roques que enregistren aquest camp quan es formen i mantenen aquesta informaci al llarg del temps. En canvi, no hi ha cap roca o objecte que enregistri el camp gravitatori del passat, fet que provoca que no el puguem conixer. 9. Inge Lehmann va descobrir la discontinutat que separa el nucli intern de lextern, lany 1936, a partir dels enregistraments ssmics, quan es va adonar de lexistncia duna ona P reflectida a aquesta profunditat. Levidncia ms important per afirmar que el nucli extern es comporta com un lquid la trobem en el fet que per aquesta capa no shi propaguen les ones S. Si sobserva la frmula que calcula la velocitat de propagaci de les ones S, aquestes no s propaguen en materials fluids ( = 0). 10. a) Les anomalies gravimtriques negatives de les grans serralades sexpliquen per lexistncia de materials de baixa densitat sota les serralades; daquesta manera es compensa lexcs de massa de la serralada. En canvi, les anomalies positives localitzades a prop de la costa sexpliquen per la presncia de materials ms densos. b) A lexplicaci anterior es fan servir les dues hiptesis; duna banda, les serralades augmenten el gruix en profunditat amb materials de baixa densitat com indica la hiptesi dAiry; per, de laltra, hi ha variacions laterals de la densitat entre les serralades (densitat baixa) i les zones properes a les costes (alta densitat), tal com indica la hiptesi de Pratt. ORIENTACINS PER A UN EXAMEN 1 Practica 1. De lenregistrament ssmic sobt un interval darribada entre les ones P i S de 38 segons i una amplitud dona mxima de 16 mm. Amb aquestes dades i fent servir lescala grfica es calcula una magnitud Richter de 5,3 graus.
Distncia, S-P km s 500 50 400 40 300 30 200 20 4 100 10 60 8 6 40 4 20 0,5 3 2 1 2 Magnitud M 6 5 Amplitud mm 100 50 20 10 5 2 1 0,5 1,2 0,1

5. La intensitat dun terratrmol indica els danys que provoca i, per tant, depn de molts factors (magnitud del sisme, proximitat al focus ssmic, densitat de poblaci, quantitat de bns que en poden resultar afectats, naturalesa dels materials superficials i tipus de construccions). Un mateix terratrmol pot mostrar diferents intensitats mesurades amb lescala de Mercalli. En canvi, la magnitud s intrnseca de cada sisme i mesura lenergia despresa pel sisme a partir de lona ssmica ms gran enregistrada en un sismgraf i del perode de mxima amplitud daquesta ona. Els mapes disosistes es fan per representar les intensitats dun nic sisme, no les magnituds. Aquesta variable s nica per a cada terratrmol. No es poden fer mapes daquest tipus a partir de les magnituds ssmiques. 6. Hi ha dades directes de la densitat mitjana dels materials superficials. Aix, la densitat de lescora continental s 2,7 g/cm3 i la de lescora ocenica s 3,3 g/cm3. Amb aquestes dades i per aconseguir que la densitat mitjana de la Terra sigui 5,52 g/cm3, noms hi ha la possibilitat que els materials de les capes internes (mantell i nucli) tinguin unes densitats ms elevades. 7. La imatge mostra el model duna nica capa amb corrents de convecci al recipient A, i de dues, al recipient B. Laigua i loli sn lquids que no es poden barrejar, immiscibles, per la qual cosa els corrents de convecci que es formen a la capa daigua inferior al recipient B han daugmentar la temperatura de loli superior, fins que en aquesta capa es formin corrents de convecci. En aquest cas, levacuaci de la calor s menys efica que al recipient A.

86

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
Practica

SOLUCIONARI
ment de la pressi amb la profunditat. Fa 4.000 Ma les capes terrestres eren totes lquides. En aquesta situaci els materials amb menys densitat suren damunt dels menys densos. Daltra banda, lincrement de la pressi per profunditat produeix que alguns minerals estables amb menys pressi canvin la seva estructura cristallina i es converteixin en daltres en els quals els toms estan ms junts. Aix provoca un increment de la densitat dels minerals del mantell intern en comparaci als minerals del mantell extern. Lolivina, lespinella i la perovskita sn minerals amb composicions semblants, per amb estructures cada vegada ms empaquetades que provoquen lincrement progressiu de la densitat.

2. Aquesta escala noms es por utilitzar per a sismgrafs del tipus Wood-Andersen. Si el sismgraf fos dun altre tipus, shauria dutilitzar una altra escala grfica.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

1. Totes les capes que formen la Terra tenen ms densitat que les capes que tenen per damunt. Lexplicaci a aquesta distribuci de densitats cal trobar-la en lorigen de les capes terrestres i en lincre-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

87

Tectnica de plaques

OBJECTIUS
1. Conixer la teoria de la deriva dels continents de Wegener, les dades que li van permetre formular aquesta teoria i les proves que la confirmen. 2. Aprendre les caracterstiques morfolgiques dels fons dels oceans. 3. Identificar les anomalies magntiques. 4. Relacionar la distribuci dels terratrmols i els volcans amb la dinmica litosfrica. 5. Conixer la teoria de la tectnica de plaques i els tres tipus de lmits de plaques existents. 6. Saber quins sn els tipus de plaques litosfriques, la seva activitat geolgica i els processos que esdevenen entre aquestes. 7. Saber situar les diferents plaques litosfriques. 8. Definir els processos que aporten calor a la Terra.

CONTINGUTS
La deriva dels continents. (Objectiu 1) Les caracterstiques morfolgiques dels fons dels oceans. (Objectius 1 i 2) El magnetisme com a eina d'estudi del moviment de les plaques. (Objectiu 3) La distribuci dels terratrmols i els volcans. (Objectiu 4) La dinmica de plaques. (Objectiu 5) L'origen i levoluci dels oceans. (Objectius 6 i 7) Els lmits passius. (Objectiu 6) L'origen i levoluci dels continents. (Objectiu 6) L'evoluci de l'oce ndic i la formaci de l'Himlaia. (Objectiu 6) El motor que mou les plaques. (Objectiu 8) Interpretaci de grfics sobre el magnetisme i les anomalies magntiques. (Objectiu 3) Interpretaci d'esquemes i de dibuixos relacionats amb la teoria de la tectnica de plaques i els tipus de lmits entre plaques. (Objectius 5 i 6) Realitzaci de talls geodinmics. (Objectius 6 i 7) Prendre conscincia de la importncia per a la geologia que va suposar la tectnica de plaques i de com van influir aquests coneixements en l'estudi i la interpretaci de la dinmica litosfrica.

CRITERIS D'AVALUACI
a) Definir la fora motriu que mou els continents. (Objectiu 1) b) Explicar les caracterstiques dels marges continentals passius. (Objectiu 2) c) Relacionar el magnetisme amb la dinmica de plaques. (Objectiu 3) d) Relacionar el moviment de les plaques amb les seves conseqncies. (Objectiu 5) e) Conixer els diferents lmits de placa. (Objectius 6 i 7) f) Determinar la distribuci dels terratrmols o volcans a la litosfera terrestre. (Objectiu 4) g) Conixer el cicle de Wilson. (Objectiu 6) h) Analitzar els processos que aporten l'energia per moure les plaques litosfriques. (Objectiu 8)

Preguntes prova 1 1 2 3 4, 5 6, 7, 8 9 10

Preguntes prova 2 1 2 3 4, 5 6, 7, 8 9 10

88

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La deriva continental: una gran controvrsia

La deriva continental es una teoria que va aparixer a principi del segle XX arran de la publicaci del llibre Lorigen dels continents i dels oceans, obra del geofsic i meteorleg Alfred Wegener. Wegener va suggerir que fa 200 milions danys els continents formaven una nica massa continental, anomenada Pangea i que desprs es va anar trencant i separant fins a arribar a la situaci dels continents actuals. Les dades i observacions ms importants que donen suport a aquesta hiptesi sn: Lencaix dels continents. Les semblances de les formes de les lnies de costa als dos costats de loce Atlntic encaixen fora b; si el que es mira s el tals continental, aquest encaix s molt ms precs. Evidncies paleontolgiques. La presencia de certs animals molt semblants en continents que actualment es troben molt distanciats fa pensar que aquestes espcies algun dia estaven completament juntes i que, per tant, els continents on vivien aquestes espcies tamb ho estaven. Similituds entre els tipus de roques i estructures. La presencia de formacions rocoses, tipus de roques i direccions dels plegaments tamb coincidien a un costat i a laltre dels continents. Dades paleoclimtiques. Tamb existien evidncies de canvis climtics que havien afectat conjuntament zones que ara corresponen a continents diferents, per que antigament devien estar junts. Per exemple, a lfrica, lAmrica de Sud, lndia i Austrlia es van trobar sediments dorigen glacial duna antiguitat entre 300 i 225 milions danys. Aquests fets feien evident que tots aquests continents havien estat junts durant aquelles poques i que, a ms, aix havia succet a prop del pol sud. La seva teoria no va ser acceptada perqu costava dimaginar-se algun mecanisme que impulss un moviment daquesta envergadura; la ra s que al voltant daquesta poca es desconeixia fora la dinmica i els processos interns de la Terra i, encara es coneixien menys, les propietats plstiques de les capes de linterior de la Terra. De fet, el mateix autor va proposar que la fora que ho provocaria seria externa a la Terra; la fora gravitacional de la Lluna i del Sol. No va ser fins desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1945, quan lestudi de linterior de la Terra va progressar notablement i es van obrir noves lnies dinvestigaci que van fer nixer una nova concepci de lestructura de la Terra i dels mecanismes subjacents. La culminaci daquests avenos va dur a lestabliment, a final de la dcada dels seixanta, de la teoria de la tectnica global o tectnica de plaques.

Confirmaci de la teoria
Les investigacions cientfiques que es van fer entre els anys 1955 i 1968 van abocar els cientfics a una nova concepci de la dinmica interna de la Terra. Alguns dels fets ms remarcables van ser el descobriment de les caracterstiques morfolgiques del fons dels oceans, la possibilitat dutilitzar el magnetisme terrestre per descriure el moviment de les roques a la superfcie terrestre i la distribuci dels terratrmols i dels volcans.

Caracterstiques morfolgiques dels fons dels oceans

Les tres grans unitats topogrfiques dels fons dels oceans es divideixen en marges continentals, conques oceniques profundes, illes i muntanyes submarines, i dorsals oceniques. Els marges continentals sn les zones compreses entre la lnia de costa i les zones profundes de les conques oceniques (planures abissals). Les principals caracterstiques sn: Es troben situats sobre la litosfera continental encara que estiguin sota les aiges.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

89

RESUM

s una zona de transici entre la litosfera continental i locenica. Hi ha dos tipus de marges continentals: els actius i els passius. Els marges continentals actius: Estan formats per plataformes continentals ms estretes, un tals continental amb un pendent ms acusat i una falta del peu del tals. Desprs del tals continental apareixen les fosses oceniques, algunes de les quals poden tenir profunditats de ms de 10 km; per exemple, la fossa de les Mariannes arriba a fer 11.022 metres de profunditat. En algunes fosses shi dipositen sediments on es pot formar o no el prisma dacreci. Tenen una activitat ssmica alta i una gran concentraci de volcans. s on la litosfera ocenica sintrodueix sota una altra litosfera. En aquestes fosses oceniques s on es produeix el procs de subducci que origina formacions com els arcs dilles volcniques, com ara el Jap, o arcs volcnics continentals, com ara la serralada dels Andes. Els marges continentals passius: Tenen una activitat ssmica i una concentraci de volcans prcticament nulla. Estan formats per tres parts: la plataforma continental, el tals continental i el peu del tals. La plataforma continental: s una superfcie molt plana situada entre la lnia de costa i el trencament de la plataforma. T una amplada molt variable amb 70 km de mitjana. La profunditat daigua en el lmit ms profund s de prop de 130 m de mitjana. La seva superfcie est tallada per canyons submarins. El tals continental: Es troba a continuaci de la plataforma. s una superfcie estreta amb un capbussament mitj de 3 a 5. La seva superfcie est tallada per canyons submarins. Lorigen del canyons submarins es deu a la davallada del nivell del mar durant lltima glaciaci. Les desembocadures es trobaven en els trencaments de les plataformes i per aix lerosi dels trams finals dels rius va generar aquests canyons que, posteriorment, van quedar sota el nivell del mar. El peu del tals o elevaci continental: T un pendent mitj de 0,3 i una amplada de centenars de quilmetres. Noms es troba als marges continentals passius. No shi troben fosses oceniques. Els materials dipositats provenen dels materials transportats pels canyons submarins, acumulats per corrents de terbolesa o ventalls submarins. El marge continental del sud de Catalunya es pot considerar un marge continental passiu. Les conques oceniques profundes sn zones extremament planes, anomenades planures abissals, ja que sn rees dacumulaci tant de sediments com de closques dorganismes. Tenen unes profunditats daigua de 3 a 5,5 km. De tant en tant, shi troben diferents tipus de muntanyes submarines que poden arribar a formar illes. Estan ms desenvolupades als marges continentals passius que als actius. Per exemple, s difcil trobar-ne a loce Pacfic per, en canvi, s habitual a loce Atlntic, on els marges sn passius.

90

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Les illes i les muntanyes submarines tenen origen volcnic; per exemple, illes volcniques com la dAscensin, Tristao de Cunha i Santa Elena, a loce Atlntic, shan format a prop de la dorsal, per lexpansi del sl ocenic les ha anat allunyant. Si senfonsen originen muntanyes submarines, anomenades guyots. Un altre tipus dilles volcniques sn les que es formen en punts calents. Solen ser illes que no solen estar allades, sin formant grups ms o menys alineats de centenars o milers de quilmetres. Les dorsals oceniques sn estructures lineals que seleven en forma de serralades amb altures respecte el fons ocenic d1 a 4 km, amb unes amplades considerables que poden superar els 2.000 km. En conjunt, tenen una longitud de 70.000 km, aproximadament. Estan formades per segments de 50 a 1.000 km de longitud connectats per falles de transformaci. Sn unes estructures amples i poc costerudes. A la part central hi ha una depressi, el rift, que s on es produeix lascensi de magmes des de lastenosfera i que correspon amb els lmits de plaques divergents.

El magnetisme
Els estudis fets de les anomalies magntiques de tots els oceans del mn entre els anys 1960 i 1980, va permetre trobar-ne la posici i fer-ne la dataci. Amb aquests dos tipus de dades es va poder reconstruir la posici dels continents i dels oceans. Per exemple, si la primera anomalia t 36 milions danys i es troba allunyada una srie de milers de quilmetres, vol dir que fa 36 milions danys aquests materials es trobaven a la dorsal; s a dir, fa 36 milions danys els continents estaven aquests milers de quilmetres ms junts. Aquesta reconstrucci de la posici dels continents es pot fer, per a cada perode de la histria de la Terra, a partir de les anomalies magntiques dexpansi del sl ocenic.

Distribuci dels terratrmols i els volcans

A la dcada dels seixanta es va installar una xarxa ssmica mundial que va permetre estudiar els milers de terratrmols que tenen lloc cada any. Els terratrmols es produeixen en les zones on hi ha falles i sobre roques frgils i relativament fredes; per aix els mateixos terratrmols es poden fer servir per saber la posici de les falles i per saber que no es poden produir a profunditats superiors a 700 km, ja que la temperatura de les roques s massa alta. La majoria dels terratrmols de la Terra es produeixen en all que sanomena cinturons ssmics. Els ms importants sn el cintur circumpacfic, el cintur Mediterrani-Himlaia, i el que coincideix amb el sistema de dorsals oceniques. Cintur circumpacfic Presenta terratrmols tant superficials com molt profunds. El focus dels sismes es troba en una superfcie molt neta i contnua anomenada plnol de Benioff. La presncia de terratrmols es deu al fet que hi ha una zona de subducci. Cintur Mediterrani-Himlaia Noms shi originen terratrmols de 0 a 300 km de profunditat. Es troben distributs de manera molt irregular, per es concentren en les grans serralades continentals.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

91

RESUM

Les dorsals oceniques Els terratrmols sn superficials i es relacionen amb les falles de la vall del rift. Els volcans segueixen tres tipus de distribucions: Els que es troben al cintur circumpacfic. Sn els ms importants i els ms perillosos, ja que emeten magmes intermedis amb molts elements voltils. Els que es troben a les dorsals oceniques, a illes de punts calents o a les illes situades prop de les dorsals. Sn volcans que emeten magmes bsics, molt fluids i poc perillosos. Els que es troben distributs de forma irregular a linterior dels continents. Les seves erupcions sn molt variables. La localitzaci i la profunditat dels terratrmols i de les zones volcniques ha perms definir els lmits de les plaques de la litosfera. Aquestes dades han perms elaborar la teoria de la tectnica global o tectnica de plaques.

La tectnica de plaques
La teoria de la tectnica de plaques va ser elaborada per diversos autors al final de la dcada dels seixanta i comenament de la dels setanta. Les idees principals sn: La litosfera est dividida en un conjunt de plaques rgides que es mouen i freguen entre elles. El gruix de les plaques s molt variable; sn ms primes als oceans (5-100 km) i ms gruixudes als continents (120-200 km). Lastenosfera, que s una capa ms dctil, facilita els moviments de les plaques litosfriques. La litosfera ocenica es genera a les dorsals oceniques i s destruda a les zones de subducci. Per aix la superfcie de la Terra es mant constant. Cada placa es mou com una pea. Per aix la deformaci a linterior de les plaques s molt petita i la major part de processos geolgics es produeix en els seus lmits. Les plaques canvien de forma i mida amb el pas del temps. Avui dia hi ha set grans plaques, set ms de dimensions mitjanes i ms duna dotzena de petites. La velocitat del moviment relatiu entre dues plaques s molt variable, amb una mitjana dentre 5 i 6 cm/any. Hi ha tres tipus de lmits de plaques en funci del moviment relatiu que es produeix entre aquestes: Lmits divergents (constructius o expansius) Sn lmits on les plaques se separen; s a dir, sn les zones on el material de lastenosfera ascendeix i crea litosfera ocenica nova. s on es formen les dorsals oceniques i els rifts continentals. Lmits passius (falles de transformaci) Sn els lmits on dues plaques es desplacen lateralment. No hi ha ni formaci ni destrucci de les plaques. s on es formen les falles de transformaci. Lmits convergents (destructius o de xoc) Sn els lmits on dues plaques collideixen. Si les dues litosferes estan formades per litosfera ocenica, es creen arcs dilles volcniques, com ara el Jap, i una de les plaques oceniques sintrodueix sota duna altra docenica. Si una litosfera s ocenica i laltra s continental, es formen arcs volcnics continentals com els Andes, de manera que la placa ocenica sintrodueix sota duna de continental. Si les dues litosferes sn continentals es formen les grans serralades continentals com lHimlaia, a travs dun procs anomenat obducci.

92

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Lmits divergents
Els lmits de plaques divergents, o lmits constructius, sn els llocs on: Les plaques se separen. Es crea la litosfera ocenica. Es produeix lexpansi del sl ocenic. Es forma leix de les dorsals oceniques. Aquestes dorsals tenen una part central en forma de depressi, limitada per falles, que sanomena rift. Aquesta estructura t una amplada mxima de 50 km i una profunditat molt variable, des de menys de 100 m fins a 2 km. La posici elevada de la dorsal es deu al fet que es troba a una temperatura elevada i, per tant, t una densitat ms baixa i un volum ms gran. En canvi, quan la litosfera ocenica sallunya de la dorsal, es refreda i es contrau, ocupa menys volum i se situa en una posici topogrfica inferior. La diferncia entre el gruix tan prim de la dorsal (menys de 10 km) i el gruix de les conques oceniques (uns 100 km) es deu al fet que els materials que sn a prop de la dorsal, amb temperatures elevades, formen part de lastenosfera superior (s a dir, hi ha ms astenosfera i menys dorsal), mentre que en allunyar-se de la dorsal es refreden i passen a formar part de la regi inferior de la litosfera ocenica, la qual cosa fa que aquesta litosfera acabi sent ms gruixuda. El mecanisme que produeix lexpansi del sl ocenic es deu a: Els corrents de convecci de lastenosfera que arrosseguen la litosfera ocenica com una cinta transportadora. Les zones de subducci, ja que la litosfera ocenica, gruixuda i densa, que senfonsa a les zones de subducci, arrossega la resta de la litosfera i genera lespai suficient perqu tinguin lloc tots els processos a les dorsals. Lorigen de la formaci dun oce sinicia amb un rift continental, com el que es troba a lfrica oriental. El procs s el segent: Lexistncia duna ploma a lastenosfera sota un continent s la causa que fa comenar el procs. Un augment de la temperatura a la base de la litosfera continental provoca una ascensi que produeix una fractura de la part superior de la litosfera continental i un aprimament dctil de la part inferior. La descompressi de la litosfera continental produeix magma que puja per les fractures i dna lloc a colades magmtiques o grans edificis volcnics, com s el cas del Kilimanjaro a Tanznia. Si les forces de separaci continuen, el rift continental es converteix en un mar estret amb una dorsal ocenica. Al final, lexpansi del fons ocenic continua. La mar Roja, que separa la pennsula Arbiga dfrica ns un exemple de noms fa 5 milions danys. Loce Atlntic tamb ha passat per tota aquesta evoluci, per el rift de lfrica oriental no se sap si evolucionar cap a un gran oce.

Lmits passius
Els lmits passius sn zones on dues plaques es desplacen lateralment, una amb relaci a laltra. Entre daltres caracterstiques, els lmits passius: No generen ni destrueixen litosfera ocenica. Estan provocats per falles de transformaci situades entre dos segments de dorsal. Aquestes falles de transformaci: Sn actives entre els dos segments de dorsal que separen.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

93

RESUM

Es troben, en la majoria dels casos, a les conques oceniques profundes i afecten exclusivament la litosfera ocenica. Per nhi ha algunes que afecten la litosfera continental com ara la falla de San Andrs, que separa la pennsula de Califrnia del continent.

Lmits convergents
Els lmits convergents sn zones amb les caracterstiques segents: s on es produeix la collisi de dues plaques. Els processos geolgics que hi tenen lloc depenen dels tipus de litosferes que hi convergeixen. Si topen: Dues litosferes oceniques (subducci), es produeixen arcs dilles volcniques. Una litosfera ocenica amb una continental, es formen arcs volcnics continentals. Dues litosferes continentals, aquestes es deformen i augmenten de gruix ja que una litosfera continental, que s menys densa, no es pot introduir dins lastenosfera. Langle de subducci ve determinat per la densitat de la litosfera ocenica, i aquesta densitat depn de lantiguitat de la placa, ja que com ms antiga, ms freda i, per tant, senfonsa ms de pressa i amb un angle ms gran. Aix passa a la zona de subducci del Jap, on la placa pacfica t 180 milions danys i senfonsa amb un angle de gaireb 90. En canvi, a la zona de subducci de la placa de Nazca (que s la ms jove) i la placa sud-americana tenen angles de subducci de 35. A les zones de subducci hi ha una gran activitat volcnica. La litosfera ocenica que subdueix expulsa grans quantitats daigua, que, en introduir-se a lastenosfera, provoca la fusi parcial dels materials de lastenosfera i la consegent formaci de magma com el del vulcanisme dels arcs dilles volcniques. Si el magma, en pujar, es troba amb escora continental (molt ms gruixuda i de menys densitat que la del magma), sofreix el procs de diferenciaci magmtica, el resultat del qual s un magma del tipus andestic, amb una composici ms rica en slice (SiO2), tpic dels arcs volcnics continentals. Convergncia entre litosfera ocenica i litosfera ocenica La convergncia entre dues litosferes oceniques produeix els processos geolgics segents: Es forma una fossa submarina en el lloc on es produeix la subducci. Els sediments del prisma dacreci que omplen les fosses sn poc potents. Si la litosfera ocenica que subdueix s antiga, els angles de la subducci seran alts i les fosses seran molt profundes (fossa de les Mariannes). En la zona de Benioff hi ha terratrmols superficials i profunds. El vulcanisme produeix illes volcniques paralleles a les fosses oceniques. Hi ha arcs dilles volcniques al lmit occidental de la placa pacfica (la majoria) i a loce Atlntic (el de les Antilles Menors, al Carib, i el de les illes Hawaii, a lAtlntic sud). Convergncia entre litosfera ocenica i litosfera continental La convergncia entre una litosfera ocenica i una altra de continental produeix els processos geolgics segents: La fossa submarina marca el lloc on es produeix la subducci; com que es troba molt a prop del continent, somple de sediments i la profunditat de laigua noms t entre 6 i 7 km. La superfcie de Benioff s on es produeixen els terratrmols tant superficials com profunds. El vulcanisme produeix la formaci darcs continentals volcnics amb cons de volcans que arriben a fer 6.000 metres daltura, com passa als Andes. El magma s de tipus basltic i t les mateixes caracterstiques que el dels arcs dilles.

94

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Convergncia entre litosfera continental i litosfera continental Un procs de subducci continuat duna placa que tamb cont litosfera continental acaba produint la collisi de dues litosferes continentals i formant grans serralades continentals com lHimlaia. Com que les dues plaques sn poc denses, no hi ha possibilitat de subducci, sin que es produeix lengruiximent de la litosfera continental. Els processos geolgics ms importants daquest tipus de convergncia sn els segents: Formaci de moltes estructures que sn un reflex de la compressi, com ara la deformaci de les roques sedimentries i la presncia de restes dels materials dels arcs volcnics previs al xoc entre els dos continents. A la part inferior de lorogen, es formen roques metamrfiques, i en els llocs ms calents, magma, que en refredar-se origina roques plutniques com el granit. La zona duni de les dues litosferes continentals sanomena sutura; els terratrmols mostren una localitzaci molt menys definida i no es pot parlar duna superfcie de Benioff. El cicle de Wilson comena amb el trencament dun continent i finalitza amb la collisi de dues masses continentals.

Evoluci de loce ndic i formaci de lHimlaia

Levoluci de loce ndic s un bon exemple per entendre com es relacionen tots els tipus de lmits de plaques. Una mica de la seva histria geolgica: Fa 200 milions danys: lndia estava unida a lfrica i a lAntrtida formant part de la Gondwana. Fa ms de 180 milions danys: es produeix la separaci de lndia a partir duna dorsal al sud i dues falles de transformaci als costats de la placa ndica. Aquest moviment cap al nord de lndia va provocar una zona de subducci al sud de la placa eurasitica. Fa 75 milions danys: la placa ndica continuava el seu desplaament cap al nord, reduint lextensi del Tetis. En aquest moment, lndia tenia al nord un marge continental passiu i al sud un dactiu on es produa convergncia i subducci amb la litosfera continental del sud dEursia. Fa 50 milions danys: el mar de Tetis desapareix completament i els dos marges continentals van xocar provocant linici de la formaci de lHimlaia. El moviment cap al nord de lndia ha penetrat ms de 2.000 km el continent asitic, ja que, en part, sha pogut collocar literalment sota el Tibet. Aquest lmit de plaques s actiu actualment i segons les dades que es tenen sembla que a la part sud de lndia est naixent una nova zona de subducci. Si aix passa, lHimlaia deixar de crixer i els agents erosius faran la seva feina de desgast.

El motor que mou les plaques

Lenergia necessria per dur a terme tots els moviments de les plaques prov de linterior de la Terra. La hiptesi ms acceptada assegura que existeix un sistema doble de corrents de convecci, un dinferior a la mesosfera i un altre de superior a lastenosfera. Aix provoca que la litosfera es desplaci de forma passiva, com en una cinta transportadora. Per aquest model presenta alguns problemes. Una altra hiptesi considera que les plaques sn les causants del seu transport. Hi ha dos tipus de forces: les que nafavoreixen el moviment i les que el redueixen. Entre les forces que lafavoreixen, una de les principals s a causa del pes de la lmina que subdueix i que genera una fora que arrossega la resta de la placa. Segurament, el mecanisme que mou les plaques s una combinaci dels models anteriors. La fora inicial seria lascensi de material calent del mantell per, posteriorment, el sistema es mantindria actiu per lacci de les forces generades als marges de les plaques.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

95

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

WEGENER: LA RUPTURA DE LA PANGEA

200 Ma

PANGEA

PANTALASSA Mar de Tetis

Probable distribuci dels continents fa 200 milions danys (finals del paleozoic inicis del mesozoic).

180 Ma

LAURSIA

GONDWANA

Distribuci dels continents a finals del trisic, ara fa 180 milions danys, 20 milions danys desprs diniciarse la ruptura de Pangea. Els continents estaven distributs en dues grans masses continentals: Laursia, a lhemisferi nord, i Gondwana, a lhemisferi sud.

140 Ma
AMRICA DEL NORD EURSIA

AMRICA DEL SUD

FRICA

NDIA

Distribuci dels continents a finals del jurssic, ara 65 milions danys desprs de la ruptura de Pangea. Aqu es mostra el sl ocenic generat des del trisic fins al jurssic, s a dir, durant un perode de 45 milions danys.

60 Ma

Distribuci de les masses continentals a finals del cretaci, fa 65 milions danys, 135 milions danys desprs de la ruptura de Pangea. En aquesta imatge es mostra el sl ocenic generat fins al cretaci.
AUSTRLIA

Distribuci actual

Distribuci actual dels continents.

96

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

TIPUS DE LMITS DE PLAQUES LITOSFRIQUES

Actualment es reconeixen tres lmits de plaques litosfriques: lmits divergents o constructius: zones de tensi on les plaques se separen i es genera una nova litosfera ocenica; lmits convergents o destructius: sn zones on es produeix collisi entre dues plaques; lmits transformants: sn zones on una placa llisca respecte una altra, s a dir, es produeix desplaament lateral entre plaques.

S F

F S

LITOSFERA

ASTENOSFERA MESOSFERA

Diagrama que mostra els diferents lmits de les plaques litosfriques. Les fletxes representen el moviment relatiu de les plaques. R: Lmit divergent (dorsal ocenica). S: Zona de subducci en un lmit convergent. F: Lmit transformant.

TIPUS DE LITOSFERA Lmits de placa Caracterstiques Ocenica/ocenica Topografia Terratrmols Convergent Vulcanisme Fossa ocenica Hipocentres de 0 - 700 km Laves andestiques a larc dilles parallel a la fossa ocenica Fossa Aleutianes Dorsal centrocenica amb vall central Hipocentres 100 km Laves basltiques Dorsal atlntica Dorsals i valls Hipocentres fins a 100 km Escs; emissions espordicament basltiques Fractura de Kane (Atlntic) Ocenica/ continental Fossa ocenica Hipocentres de 0 - 700 km Laves andestiques a la cadena de muntanyes parallela a la fossa Marge peru i xil Continental/continental Cadenes de muntanyes recents Hipocentres fins a 300 km Poc vulcanisme. Metamorfisme i intrusi de roques gnies plutniques Els Pirineus, lHimlaia Conca en extensi Hipocentres < 100 km Laves basltiques i rioltiques Rift afric Fractura amb desplaament horitzontal Hipocentres fins a 100 km Cap Falla de San Andrs, Califrnia

Exemple Topografia Divergent Terratrmols Vulcanisme Exemple Topografia Terratrmols Transformant Vulcanisme Exemple

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

97

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

ORIGEN DE LES ROQUES EN EL MARC DE LA TECTNICA DE PLAQUES

Aquest s lexemple dun marge actiu en el qual la litosfera ocenica subdueix per sota de la litosfera continental.

Vulcanisme

Sediments procedents de lerosi continental Nivell del mar

Metamorfisme en profunditat

Litosfera continental Litosfera ocenica

Cristallitzaci en profunditat de roques gnies

Metamorfisme als lmits convergents

Fusi

Formaci de roques gnies a les dorsals oceniques

98

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

ELS PUNTS CALENTS

A la dcada del 1960, Tuzo Wilson va formular la hiptesi dels punts calents. Lesquema de funcionament s el segent: La litosfera s travessada per plomes de materials magmtics, que, si arriben a la superfcie, formen les illes volcniques. El moviment de la placa litosfrica sobre el punt calent provoca que aquesta sigui perforada peridicament i formi el conjunt dilles. Lalineaci de les illes i les seves edats revelen el moviment de la placa. Els punts calents poden perforar indistintament la litosfera ocenica (Hawaii, illa de la Reuni), la litosfera continental (Yellowston, Decan) i la dorsal (Islndia, Ascensin). A loce Pacfic, larxiplag de Hawaii i les cadenes muntanyoses de lEmperador i Midway formen un conjunt dilles i muntanyes submarines procedents dun dels punts calents ms estudiat del planeta. Al sud de lndia es troben tres punts calents, entre els quals destaca el de lilla de la Reuni, on es pot observar com ledat dels volcans augmenta des daquesta illa fins a lndia, a laltipl del Decan.

Moviment duna placa litosfrica sobre un punt calent i la successiva formaci dun arxiplag.

50 N

160 E

170 E

180

170 O

160 O

68,5 Suiko 67,7 Nintoku 56,2 Jingu 55,4 Ojin 55,2 Koko 48,1 Kinmel 39,9
30 N

40 N

58,9

OCE PACFIC

Yuryaku 43,4 Daikakuji 42,4

49,5 45,5 42,0 35,6

Midway 27,7 Pearl i Hermes Reef 20,6 Frenh Frigate 12,0 Necker 10,3 Nuhoa 7,2 10,6 Nuhaua 5,5 Kilauea 0,0

19,9

CADENES MUNTANYOSES HAWAII, MIDWAY I EMPERADOR

20% NIsbata -3.000

20 N

(Les xifres indiquen ledat en milions danys)

Mapa dels arxiplags de Hawaii, Midway i Emperador, els contorns dels quals corresponen a la isbata 3.000 m.

PUNTS CALENTS DE LNDIC

20 N

OCE 68,5 INDOXINA 68,5 PCIFIC

ARBIA

NDIA

FRICA
equador

58,9 68,5 49,5 42 35,6 O C E 58,9

49,5 42 58,9 AUSTRLIA 49,5 42 35,6 0 1.100

20 S Reuni

19,9 10,6

N D I C 35,6

19,9 10,6
San Pablo

Lmit de placa Punts calents

40 S

19,9
100

Volcans i la seva antiguitat 10,6 40 danys 60 Kerguelen 80 en milions

quilmetres
120

Tres punts calents de loce ndic que, actualment, se situen a la vertical de les illes Kerguelen, San Pablo i la Reuni.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

99

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

EL CICLE DE WILSON I LA TECTNICA DE PLAQUES

Els moviments daquestes plaques i lactivitat geolgica dels seus lmits permeten explicar levoluci del relleu de la superfcie de la Terra i molts dels fenmens geolgics que shi produeixen. La importncia per a la geologia de la teoria de la tectnica de plaques s equivalent a la teoria de levoluci de les espcies en la biologia. Ofereix una explicaci unificada, un cos de doctrina coherent; en canvi, anteriorment semblaven observacions inconnexes en diferents camps de la geologia.

Lanomenat cicle de Wilson va ser plantejat pel geleg canadenc Tuzo Wilson el 1966. Va proposar un model que esquematitzava lobertura i tancament de les conques oceniques segons un procs cclic que definia sis fases principals. Cada una daquestes etapes aconseguia explicar el procs lent a travs del qual un continent es trenca i es dispersa al llarg dalguns centenars de milions danys per tornar a topar al final del procs. El cicle de Wilson s un dels arguments ms coneguts de la tectnica de plaques. Aquesta teoria proposa un model dinmic basat en lexistncia dun nombre redut de plaques rocoses en qu es troba dividit lexterior del globus terrestre.
Litosfera ocenica 1. Formaci duna conca ocenica Marge passiu 2. Aparici duna dorsal

Conca

Litosfera continental

Marge passiu 3. Expansi ocenica

Zones noves de subducci 4. Aparici de zones de subducci

5. Formaci de serralades

7. Tancament de la conca i aparici duna serralada Sutura

100

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6. Inici del tancament de la conca ocenica

Dorsal

Conca jove

Expansi

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 1

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

101

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 2

102

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
NASA

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Orgenes: la evolucin de los continentes, los ocanos y la vida en nuestro planeta RON REDFERN. Ed. Paids Ibrica Un bon llibre dinformaci, escrit amb un llenguatge molt am; hi destaquen les impressionants fotografies. A ms a ms danalitzar la dinmica cortical, explica el canvi global a qu la humanitat shaur dadaptar si vol sobreviure. Puntos calientes en movimiento JOHN A. TARDURNO. Ed. Prensa Cientfica Investigacin y Ciencia, mar 2008 En aquest article es profunditza en la dinmica dels punts calents. Ocanos STEPHEN HUTCHINSON i LAWRENCE HAWKINS. Ed. Timun Mas Un text molt til per extreure idees sobre lorigen dels oceans, els seus primers mapes, els animals i vegetals que els colonitzen i lefecte de lsser hum sobre el seu ecosistema. La superficie terrestre Temas Investigacin y Ciencia, 20. Ed. Prensa Cientfica Aquest monogrfic de lany 2000 explica els darrers articles publicats sobre la tectnica de plaques, i la seva influncia en la formaci de les serralades i del relleu que coneixem actualment.

A LA XARXA
ASTRONOMIA
http://www.astronomia.com/ Web molt complet dastronomia en qu entre els seus nombrosos enllaos hi ha un apartat que aprofundeix en la tectnica de plaques.

http://daac.gsfc.nasa.gov/geomorphology/GEO_2/ index.shtml Des daquesta pgina es poden veure fotografies relacionades amb la tectnica de plaques i els moviments corticals. Cada imatge es relaciona amb un dibuix explicatiu de lestructura geolgica.

MINISTERIO DE EDUCACIN Y CIENCIA

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/ MedioNatural1I/contenido3.htm Aquesta aplicaci, dedicada a alumnes de 4t dESO, es pot utilitzar com a anlisi dels preconceptes que els alumnes han dhaver assolit per desenvolupar el tema correctament.

INFORIESGOS
http://www.inforiesgos.es/es/index.html Web que depn del Govern dEspanya que informa els ciutadans dels riscos derivats de fenmens geolgics. Aporta informaci de cada tipus de risc i una srie de consells generals.

DVD/PELLCULES
Planeta Tierra: una mquina viva (vol. 1). Suevia Films Cientfics de reconegut prestigi comenten el moviment i lefecte sobre la superfcie terrestre de les plaques tectniques. El planeta milagroso: la formacin de los continentes TVE-NHK Un altre episodi daquesta srie que aprofundeix en el moviment de lescora terrestre i en les evidncies que ens van portar al seu descobriment.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

103

3
1 2 3

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Respon les preguntes segents sobre la teoria de Wegener. a) Quina s la fora motriu dels continents segons la teoria de la deriva continental de Wegener? b) Explica les principals evidncies paleoclimtiques aportades per Wegener. Explica les principals caracterstiques fisiogrfiques dels marges continentals passius. Quin significat t el fet que les bandes magntiques estiguin distribudes simtricament pel que fa a les dorsals oceniques? Omple la taula segent:

Estructura a qu donen lloc

Convergent Convergent Convergent

Tipus de moviment

Tipus de lmit

Moviment lateral (cisalla) Divergent

5 6 7

Explica la influncia de la velocitat dexpansi del sl ocenic a la topografia de les dorsals oceniques. Qu s un punt triple? On els podem trobar? Respon les qestions segents sobre els lmits de plaques convergents dels tipus darcs dilles volcniques. a) Quins tipus de litosferes xoquen? b) Com es forma el prisma dacreci? c) Hi ha vulcanisme i sismicitat? d) Posa quatre exemples dilles actuals formades en aquest context de tectnica global. En quin tipus de lmit de plaques es poden trobar ofiolites? Raona la teva resposta. Els terratrmols de les zones de subducci es produeixen en zones relativament estretes i inclinades sota larc dilles volcniques o sota larc volcnic continental. Com sanomenen aquestes zones? Per qu els terratrmols es produeixen en aquestes zones?

8 9

10 Indica de quines fases del cicle de Wilson sn representatives les segents zones de la Terra.

a) Mar Roja. b) Regi dels grans llacs africans. c) Oce Atlntic. d) Regi dels Andes i fossa de Per-Xile. e) Serralada de lHimlaia.

104

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Respon les preguntes segents sobre la teoria de Wegener. a) Explica les principals evidncies paleontolgiques aportades per Wegener. b) Per quin motiu no va ser acceptada la teoria de la deriva dels continents de Wegener quan va ser proposada? Explica les principals caracterstiques dels marges continentals actius. Quina relaci hi ha entre ledat dels basalts ocenics i la distncia a la dorsal? Completa la taula segent:

Estructura a qu donen lloc

Fossa ocenica i arcs dilles volcniques Fossa ocenica i arc volcnic continental Serralada continental Falla de transformaci Dorsal ocenica

Tipus de moviment

Tipus de lmit

5 6

Explica les principals caracterstiques dels lmits de plaques passius. Respon les qestions segents sobre la convergncia entre una placa ocenica i una altra de continental: a) Com s el prisma dacreci? b) Hi ha vulcanisme i sismicitat? En cas afirmatiu, explica com sn. c) Digues dos exemples actuals daquest tipus de convergncia. Com es va formar la serralada de lHimlaia? Explica quin procs va crear la regi volcnica del Decan a lndia. La majoria d'illes volcniques sn als lmits de plaques (dorsals i arc dilles volcniques), per hi ha processos geolgics que poden produir illes a linterior de les plaques tectniques (processos intraplaca). Explica els processos intraplaca que poden crear illes volcniques.

7 8 9

10 Explica don prov lenergia necessria perqu es produeixin els moviments de les plaques

tectniques.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

105

3
1 2 3 4 5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Enumera les principals dades i evidncies aportades per Wegener per explicar la teoria de la deriva dels continents. Explica les principals caracterstiques de les conques oceniques profundes. Explica els principis de la teoria de la tectnica de plaques. Digues les principals caracterstiques de les dorsals oceniques. Com expliques el fet que les roques continentals ms antigues tinguin ms de 4.000 milions danys i, en canvi, les roques trobades als oceans no tinguin una edat superior als 185 milions danys? Quins sn els efectes de les grans pressions existents als lmits de plaques convergents produts pel xoc entre una litosfera ocenica i una de continental? Com expliques que el vulcanisme intraplaca sigui ms important a la litosfera ocenica que a la continental? Raona els motius que provoquen que les zones de ms sismicitat siguin les zones de subducci i les falles de transformaci i no les dorsals. Explica les principals caracterstiques de la sismicitat del cintur circumpacfic.

10 Per qu diem que la Terra es pot considerar una mquina trmica?

106

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Per qu no s possible explicar, segons la teoria de la deriva dels continents de Wegener, la distribuci del Mesosaurus a lfrica i a lAmrica del Sud, si aquests continents haguessin estat sempre en la posici actual? Indica les principals caracterstiques topogrfiques dels marges continentals passius (pendent i longitud de les parts) i els principals processos que tenen lloc a cada sector. Completa la taula segent indicant a cada columna, segons correspongui, els noms de les vuit principals plaques litosfriques. A ms, has de tenir en compte aquestes cinc plaques menors: iraniana, Carib, filipina, Cocos i arbiga.

Placa ocenica

Placa continental

Placa mixta

Coneixes alguna dorsal diferent de la dorsal atlntica? Quina informaci ens aportaria el fet que aquesta dorsal sigui ms ampla que la dorsal atlntica? Tant la serralada dels Andes com la de lHimlaia es troben en zones de convergncia de plaques. Les dues regions tenen un alt risc ssmic. En canvi, la regi dels Andes t un alt risc volcnic i a la de lHimlaia aquest risc s gaireb nul. Pots explicar aquesta discrepncia? A partir de la teoria de la tectnica de plaques, elabora una hiptesi sobre levoluci de la regi del rift de lfrica oriental als prxims milions danys. Explica, fent servir la teoria de la tectnica de plaques, el fet que la formaci duna serralada de muntanyes con els Andes es consideri nicament com una fase del desenvolupament duna serralada continental com lHimlaia.
Eursia

PLACA EUROASITICA

ndia frica

PLACA AFRICANA

punt calent

El mapa segent representa la reconstrucci de loce ndic fa 35 milions danys. A partir daquest mapa i de la informaci de lapartat 5 daquesta unitat, on hem vist la reconstrucci de fa 75 milions danys i la situaci actual, respon les qestions segents: a) Compara la reconstrucci de loce ndic superior (36 milions danys) amb la realitzada en aquesta unitat corresponent als 75 milions danys. Indica els principals canvis entre aquestes dues reconstruccions. b) Completa el tall tectnic A-B de la reconstrucci corresponent als 35 milions danys.
A Dorsal Punt calent Orogen

PLACA INDOAUSTRALIANA Madagascar

Austrlia

A
PLACA ANTRTICA

Escora ocenica

Litosfera continental

Escora continental

Astenosfera

El mar Mediterrani i el mar del Jap es troben en dos contextos tectnics molt diferents. Troba les principals semblances i diferncies entre els contextos tectnics daquests mars. Abans de fer lactivitat fes una cerca a Internet sobre el concepte de conques dintraarc per conixer millor el context tectnic del mar del Jap.

10 Es formen magmes en una serralada continental jove (xoc entre dues litosferes continentals)? En quins llocs de

lorogen? Aquests magmes produeixen vulcanisme?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

107

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1

A la imatge apareix un procs relacionat amb la dinmica litosfrica. a) Identifica el procs que shi mostra. b) Retola cada una de les seves parts. c) Explica el que succeeix en cada una de les parts. d) Cita un exemple duna zona de la Terra on estigui succeint el que mostra la imatge.

Interpretaci dun bloc-diagrama

La imatge que et proposem s un bloc-diagrama mut, per t les dades suficients per tal que linterpretis. En primer lloc, taconsellem que et fixis en les estructures de la superfcie i desprs en aquelles que apareixen en profunditat. A la superfcie, hi destaca una illa allargada amb volcans. A tots dos costats hi ha mar i, per transparncia, a lesquerra sobserva una fossa. Tant la fossa com lilla sn paralleles i corbades. A la profunditat, shi distingeixen b tres capes. Les fletxes negres tindiquen un xoc entre plaques. La placa de lesquerra subdueix sota la de la dreta. Plomes de magma ascendeixen cap a lilla, i hi ha sediments entre lilla i la fossa. a) El procs s un xoc entre dues plaques litosfriques oceniques que provoca una subducci duna delles, i com a conseqncia hi apareix una fossa o un arc dilles. b) La retolaci de cada una de les seves parts Arc dilles podria ser similar a la figura. Prisma Escora volcniques Conca dacreci ocenica Conca c) Les pressions acumulades en una litosfera transarc avantarc Fossa ocenica provoquen la ruptura en dues plaques, una part delles subdueix sota laltra amb un angle dinclinaci molt pronunciat. La tensi i el lliscament provoquen terratrmols i la fusi parcial de lescora ocenica subduda. Les plomes de magma, en tenir menys densitat que la litosfera, ascendeixen i arriben a la superfcie, Litosfera amb la qual cosa apareixen arcs dilles volcniques. Fusi parcial A ms, la subducci genera laparici duna Mantell Terratrmols fossa submarina al llarg de la lnia de xoc, sublitosfric determinant dues conques oceniques, una entre la fossa i larc dilles (conca avantarc) i una altra desprs de larc dilles (conca transarc). Els sediments que hi havia sobre el llit ocenic han estat arrossegats contra la litosfera de la placa cavalcant i shan compactat formant un prisma dacreci. d) Aquesta situaci s la que es dna en molts arxiplags de loce Pacfic, com el de les illes Tonga, les illes Mariannes, les Kuriles o larxiplag del Jap.

(continua)

108

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
Practica
A

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 (continuaci)

Aquestes dues imatges pertanyen a dos moments diferents del procs dun xoc entre plaques.
B

Dorsal ocenica

sia

Himlaia

ndia

1 Identifica el tipus de xoc. 2 Explica les estructures que hi ha abans i desprs

de la collisi.
3 Com es pot explicar la presncia de fssils marins

al cim de les muntanyes resultants?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

109

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

Explica lactivitat volcnica de Yellowstone i relaciona-la amb la tectnica litosfrica. Utilitza el mapa i la llista de dades.
Centres eruptius de Yellowstone LC = 0,60 Ma Lava Creek Tuff MF = 1,29 Ma Mesa Falls Tuff HR = 2,00 Ma Huckleberry Ridge Tuff H = 4,49 Ma tuff of Heise Ek = 5,37 Ma tuff of Elkhorn Springs WC = 5,81 Ma tuff of Wolverine Creek CC = 5,94 Ma Conant Creek Tuff BC = 6,19 Ma tuff of Blue Creek W = 6,19 Ma Walcott Tuff ES = 6,57 Ma tuff of Edie School AF = 7,48 Ma tuff of America Falls KC = 9,17 Ma tuff of Kyle Canyon LR = 8,75 Ma tuff of Lost River Sinks Ch = 9,34 Ma tuff of Little Chokecherry Canyon AV = 10,09 Ma and 10.27 Ma tuff of Arbon Valley A & B Tw = 8,6 to10 Ma Twin Fall Caldera Br-Ja = 10,0 to 12,5 Ma Bruneau-Jarbridge Caldera Ow-Hu = ~13,9 to 12,8 Ma Owyhee-Humbolt Caldera M = 16,1 Ma McDermitt Caldera

LR BC KC AV Tw M Ow-Hu Br-Ja Ch AF H MF CC EK W

LC HR

WC ES

Interpretaci de dades
La zona de Yellowstone, als Estats Units, t una activitat volcnica important. Per a aquesta activitat, et presentem un mapa de la zona i una llista de dades. En primer lloc, has danalitzar el que es veu al mapa i el tipus de dades que tofereix. a) Al mapa, shi veuen els lmits entre estats, uns punts negres amb el nom de les localitats on es realitza lestudi, per que no influiran en la resposta; taques arrodonides, amb unes sigles que es corresponen amb els centres eruptius de Yellowstone; altres taques de formes irregulars sense cap altra informaci. Es veu una petita falla en un lateral. b) A la llista de dades pots veure unes sigles o abreviatures dels centres eruptius, amb la indicaci de la seva edat en milions danys (Ma) i el nom del lloc del qual deriven les sigles. Un cop que has comprovat tot aix has danalitzar la disposici dels centres eruptius sobre el lloc. Si te nadones, se situen al llarg duna lnia imaginria des del sud-oest al nord-est aproximadament. Aix s molt com en la tectnica litosfrica; es pot tractar dun lmit entre plaques a travs del qual sescapa el magma sublitosfric. En aquest cas, es podria tractar, per exemple, duna zona de rift o una falla transformant. No obstant aix, has de rebutjar aquestes hiptesis, ja que lnica falla marcada s molt petita i no influeix en la zona. A la llista de centres eruptius pots veure que estan ordenats per edats, s a dir, el ms modern (LC = 0,60 Ma) s el primer, i el ms antic (M = 16,1 Ma), lltim. I al mapa, hi coincideix aquesta ordenaci amb la lnia de vulcanisme, si se segueix des del nord-est cap al sud-est.

(continua)

110

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2 (continuaci)

Aquesta dada s fonamental, ja que permet relacionar aquest tipus de manifestacions magmtiques amb els processos geolgics intraplaca. Es tracta dun punt calent resultant dun plomall trmic que ascendeix del mantell. Aquest punt calent ha anat produint zones volcniques (ms o menys arrodonides) des de fa 16,1 milions danys; durant aquest temps, la placa nord-americana sha desplaat cap al nord-est i com a resultat han anat apareixent successives zones volcniques alineades, ja que el punt calent deu estar situat al mateix lloc des de llavors.

Practica
1 Interpreta aquesta grfica en la qual es mostra
Altitud (m) Prof. (km)

un perfil ssmic duna zona costanera.

2 Relaciona-la amb la tectnica litosfrica.

6.000 3.000 0 50 100 150 -200 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 Distncia (km)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

111

3
1. Pangea.

SOLUCIONARI
rrents de terbolesa sn tpics tant dels marges continentals actius com dels passius, per, als marges continentals actius aquests dipsits se sedimenten directament a les fosses oceniques i perden lestructura tpica dels ventalls submarins, pel procs de subducci. Per aquest motiu, els ventalls submarins sn tpics dels marges continentals passius. Sanomena prisma dacreci als sediments amb forma de cunya que sacumulen a les zones de subducci. Aquests sediments sn, per tant, exclusius dels marges continentals actius. 3.5. La cadena dilles Hawaii-Emperador sha format per un punt calent situat sota lilla de Hawaii. Aquest punt calent provoca la formaci de magmes que donen muntanyes submarines i illes volcniques. El fet que la litosfera ocenica es mogui i el punt calent es trobi sempre en la mateixa posici provoca una alineaci volcnica en qu el volc actiu s el que es troba damunt del punt calent i els volcans ms allunyats daquest punt sn inactius. Els orgens de les quatre estructures tenen relaci amb lexpansi del sl ocenic. Les dorsals sn lmits de plaques divergents on es genera litosfera ocenica que, a les dorsals, est a temperatura elevada. Aquesta temperatura implica una densitat ms baixa i un volum ms gran que quan la mateixa litosfera es troba allunyada de la dorsal, a les planes abissals. Per aquest motiu les dorsals oceniques sn estructures topogrficament elevades dins dels oceans pel que fa a les planes abissals. Les fosses oceniques sn llocs on la litosfera ocenica sintrodueix sota una altra litosfera, ocenica o continental, fet que provoca la seva posici topogrficament deprimida. Lorigen de les fosses t relaci amb el fet que la litosfera ocenica, freda i ms densa que lastenosfera, te tendncia a enfonsar-se dins daquesta capa. Les muntanyes submarines poden tenir dos orgens diferents: volcans submarins que no han arribat a la superfcie de laigua, relacionats, per exemple, amb punts calents; o antigues illes volcniques formades a la proximitat de les dorsals que shan enfonsat per la subsidncia relacionada amb lexpansi del sl ocenic. La litosfera ocenica, que se separa i es refreda, ocupa les posicions topogrficament ms baixes de la superfcie terrestre i, per tant, en aquestes zones shi acumula laigua. 3.7. La figura de les anomalies dexpansi del sl ocenic actuals mostra lexistncia de dues anomalies dexpansi del sl ocenic de fa 73 milions danys i una dorsal entre Grenlndia i la pennsula del Labrador (Canad). Per tant, el procs de separaci s anterior als 73 milions danys, ja que en aquest temps geolgic existia litosfera ocenica entre Grenlndia i el Canad. Aquest procs de separaci es va avortar als 56 milions danys. Els terratrmols del cintur circumpacfic tenen profunditats molt variables, des de superficials fins a profundes (de 0 a 700 km), i es troben localitzats a una superfcie molt regular que marca el pla de Benioff. Les profunditats dels sismes augmenten amb la distncia a les fosses oceniques: els ms superficials es troben just sota les fosses, i els ms profunds, sota larc dilles (ocenic o continental). Aquesta distribuci concorda amb el procs de subducci que t lloc a tot el cintur. El volcans del cintur circumpacfic emeten magmes tpics de zones de subducci, intermedis i de composici andestica, i amb un alt contingut en gasos. Aquest volcans mostren un vulcanisme explosiu i perills.

RECORDA I RESPON 2. Lencaix dels continents. 3. Les plaques litosfriques sn cadascun dels blocs en qu es divideix la litosfera. Cada placa es mou com una unitat en el seu conjunt i amb relaci a les altres plaques. La majoria dels processos geolgics tenen lloc a les zones que limiten les plaques litosfriques. 4. Les fosses oceniques sn les zones dels oceans on la profunditat daigua s ms gran. Es troben en alguns marges continentals o prop dalgunes illes volcniques i sn lexpressi superficial (topogrfica) del procs de subducci. 5. Les plaques litosfriques tenen un comportament rgid i necessiten de lexistncia duna capa ms plstica a linterior de la Terra que els faciliti els moviments; aquesta capa s lastenosfera. ACTIVITATS 3.1. La continutat de les glaceres implica que aquestes masses formaven part duna nica massa continental (Gondwana) i tamb ens informa que aquest gran continent es trobava en posicions prximes al pol sud. Aquests fets concorden amb el fet que a Europa i als Estats Units el clima fos tropical. Aquests continents es trobaven prop de lequador, com demostren els jaciments de carb formats a partir de grans arbres daquest temps geolgic (carbonfer 300 milions danys a 360 milions danys). La teoria de levoluci de les espcies de Darwin va demostrar que si les espcies viuen allades evolucionen de forma diferent i acaben generant espcies diferents. El Mesosaurus s un rptil que va viure fa ms de 200 milions danys en continents que avui dia es troben allunyats milers de quilmetres. Si quan va viure el Mesosaurus aquests continents haguessin estat separats no shi podrien trobar els mateixos fssils, ja que levoluci hauria donat noves espcies. Per tant, aquests continents estaven units quan hi vivia el Mesosaurus i shan separat amb posterioritat. Aquesta s una prova que demostra la hiptesi de la deriva dels continents. Els marges continentals sn les zones compreses entre la lnia de costa i les zones profundes de les conques oceniques. Les seves caracterstiques depenen del fet que siguin passius o actius. Als marges continentals passius hi ha continutat entre la litosfera continental i locenica i shi distingeixen tres sectors diferents des del punt de vista topogrfic: la plataforma continental (pendent mitj de 0,1, amplada mitjana 70 km, lmit amb el tals a 130 m de profunditat de mitjana); el tals continental (pendent de 3 a 5, 25 km damplada mitjana i tallat per barrancs submarins) i el peu del tals (pendent mitj de 0,3 i amplades de centenars de quilmetres). Els marges continentals actius es troben prop de lmits de plaques amb subducci i la principal diferncia amb els passius s que les plataformes continentals sn ms estretes, el tals continental t ms pendent i es continua en fosses oceniques amb grans profunditats daigua; el peu del tals, per tant, no existeix als marges continentals actius. A ms a ms, als marges continentals actius no hi ha continutat entre la litosfera continental i locenica. Els ventalls submarins sn dipsits sedimentaris provocats per corrents de terbolesa i localitzats al peu del tals. Els co3.6.

3.2.

3.3.

3.8.

3.4.

112

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
3.9.
Volc 1 Volc 2

SOLUCIONARI
dent i la profunditat del rift s ms gran (prxima als 2.000 m de profunditat). En canvi, si la velocitat dexpansi s alta les dorsals sn molt planes i el rift est poc marcat. 3.15. Es tracta duna activitat de localitzaci geogrfica de dues zones continentals que van comenar el procs de rift continental. Aquests rifts continentals no sn actius avui dia, i sn conques sedimentries estretes i llargues limitades per falles normals. Cal remarcar que hi ha sectors de la litosfera continental que comencen el procs dexpansi i de divergncia i desprs no el continuen; aquests rifts avortats sanomenen aulacgens. Per tant, no tots els rifts continentals evolucionen a grans oceans. El motiu pel qual alguns rifts no hi evolucionen encara es desconeix. 3.16. Qualsevol punt duni de tres plaques; nhi ha molts. 3.17. Lorigen de tots els magmes a les zones de subducci es relaciona amb laigua que s expulsada de la litosfera ocenica a mesura que sintrodueix dins de lastenosfera. La composici original dels magmes s basltica, per hi ha dos processos que poden fer variar la composici daquests magmes i produir erupcions volcniques ms cides, de composici andestica. Aquests dos processos sanomenen diferenciaci magmtica i assimilaci (contaminaci) i sestudien amb ms profunditat a la unitat 5: Diferenciaci magmtica: els primers minerals que cristallitzen en un magma sn els que tenen una composici ms bsica i una densitat ms alta que la del magma. Per aquest motiu, molts daquests minerals, ms densos que el magma, sen separen i el magma residual t una composici una mica menys cida i una densitat una mica ms petita que el magma original. Assimilaci: el magma basltic, en travessar lescora continental, que s ms cida, senriqueix amb els materials que hi troba. Per aquest procs, un magma intrusiu, en ascendir per la litosfera continental, arrenca i refon material de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica la composici. En aquests dos processos, el magma original basltic senriqueix en components gasosos i ms cids. En el vulcanisme dels arcs volcnics continentals, com els Andes, el magma basltic original s ms dens que la litosfera continental i, per tant, el magma necessita disminuir la seva densitat per poder ascendir fins a la superfcie. Aquesta disminuci de la densitat, que modifica la composici original del magma, sobt per aquests dos processos. Els magmes que surten pels volcans tenen una composici final andestica. En els arcs dilles volcniques els dos processos poden esdevenir, per no sn necessaris. Les erupcions poden ser des de basltiques fins a andestiques. 3.18. La perillositat duna erupci volcnica depn, entre altres factors, de la fludesa del magma. Els magmes tpics de les dorsals i de les illes volcniques localitzades a les conques oceniques sn molt fluids i poc perillosos; donen roques com els basalts. En canvi, els magmes tpics de les zones de subducci sn ms viscosos i, per tant, ms perillosos. La roca tpica associada a aquest tipus derupcions son les andesites. A la unitat 5 es tractar amb ms profunditat aquest tema. 3.19. La redacci cal que relacioni, fent servir la reconstrucci de loce ndic fa 75 Ma, el moviment cap al nord de la placa ndica damunt del punt calent, amb la formaci de magmes que produeix, en primer lloc, la regi volcnica del Decan (60 milions danys) i, posteriorment, lalineaci Chagos-Laccadive (40 milions danys 0 milions danys).

Dorsal Laki Surtsey

Punt calent Kilauea Manua Loa

Arc dilles volcniques Krakatoa Tombora

Arc volcnic continental Cotopasi Nevado del Ruiz

3.10. Els terratrmols es produeixen pels moviments que tenen lloc a les falles, fet que implica un comportament frgil de les roques. Lincrement de la profunditat a la Terra provoca que les roques augmentin la temperatura i tinguin un comportament ms dctil. Quan les roques es deformen a ms de 700 km de profunditat ho fan duna manera plstica i, per tant, no produeixen terratrmols. 3.11. Els quatre principis generals de la teoria de la tectnica de plaques, o tectnica global, sn: La litosfera ocenica es genera a les dorsals oceniques com a conseqncia de lexpansi del sl ocenic. La litosfera ocenica creada a les dorsals s destruda a les zones de subducci. Per aquest motiu la superfcie de la Terra es mant constant. Cada placa es mou com una unitat pel que fa a les altres. Per tant, la deformaci a linterior de les plaques s inapreciable o molt petita, i la major part dels processos geolgics (formaci de falles i plecs, vulcanisme, terratrmols, formaci de serralades, etc.) tenen lloc als lmits de les plaques. Les plaques canvien de forma i mida amb el pas del temps. Tant s aix, que hi ha plaques importants en temps passats que han estat destrudes totalment o assimilades parcialment per altres plaques. 3.12. a) Placa litosfrica: cada un dels blocs en qu est dividida la litosfera terrestre. b) Lmit de plaques: zones de contacte entre plaques. Segons el moviment relatiu de les plaques els lmits poden ser convergents, divergents o passius. c) Lmit convergent: lmit de plaques en qu dues plaques xoquen. Segons el tipus de litosfera de les dues plaques es diferencien: arcs dilles volcniques si el xoc es produeix entre dues litosferes oceniques (Jap); arcs volcnics continentals si una litosfera s ocenica i laltra continental (Andes); i serralades continentals si les dues plaques estan formades per litosfera continental. d) Lmit divergent: lmit de plaques en qu dues plaques se separen. Sn lmits divergents les dorsals oceniques i els rifts continentals. e) Lmit passiu: lmit entre dues plaques en qu el moviment relatiu de les dues plaques s de desplaament lateral. 3.13. La principal diferncia cal trobar-la en el moviment relatiu de les dues plaques; als lmits convergents les plaques xoquen o sapropen i als lmits divergents les plaques se separen o sallunyen. 3.14. Les dorsals sn elevacions del fons ocenic de milers de quilmetres damplada que en la part central tenen una depressi, el rift, limitada per falles, amb amplades de 50 km i profunditats molt variables, de 100 a 2.000 m. La topografia de les dorsals s ms o menys abrupta en funci de les velocitats dexpansi del sl ocenic. Si la velocitat dexpansi s baixa, com passa a la dorsal atlntica, la dorsal t ms pen-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

113

SOLUCIONARI
candinvia, les illes Britniques i lfrica, a lest de loce Atlntic. Aquestes continutats evidencien que aquests continents estaven units fa ms de 200 milions danys i, per tant, sn una evidncia clara de la deriva dels continents. 3.25. Wegener va suggerir dos mecanismes possibles per explicar les causes de la deriva dels continents: la fora gravitacional que la Lluna i el Sol exerceixen sobre les capes ms externes de la Terra; i la possibilitat que els continents, ms grans i pesants, es poguessin obrir pas a travs de lescora ocenica. Aquests dos mecanismes proposats per Wegener eren incorrectes i van ser fcilment refutats. El mateix Wegener coneixia la feblesa dels dos arguments, per lescs coneixement de linterior de la Terra que hi havia a la seva poca no li permetia apropar-se ms als mecanismes que provoquen la deriva dels continents. Aquesta incapacitat per donar una explicaci al mecanisme que causava el moviment dels continents va ser el principal motiu que explica els pocs seguidors que va tenir la hiptesi de la deriva continental en temps de Wegener. 3.26. Als marges continentals passius hi ha continutat entre la litosfera continental i locenica i es diferencien tres sectors des del punt de vista topogrfic: la plataforma continental (pendent mitj de 0,1, amplada mitjana 70 km, lmit amb el tals a 130 m de profunditat de mitjana); el tals continental (pendent de 3 a 5, 25 km damplada mitjana i tallat per canyons submarins) i el peu del tals (pendent mitj de 0,3 i amplades de centenars de quilmetres). s important remarcar que els tres sectors tenen uns pendents molt suaus i que si no exagerem lescala vertical el perfil topogrfic seria prcticament pla. 3.27. El dibuix pot representar el marge continental en dos dimensions (tall) o en tres dimensions. La resposta ha dincloure la capa de sediments, la relaci existent entre els canyons submarins, els corrents de terbolesa i els ventalls submarins per indicar els principals processos dels marges continentals passius. El basament ha de mostrar, aix mateix, el pas de lescora o litosfera continental a locenica sense processos de subducci.
Continent Cany submar Conca ocenica

Un aspecte interessant de lactivitat consisteix a cridar latenci sobre el fet que illes volcniques formades amb anterioritat als 70 milions danys, localitzades al nord de lndia, hagin desaparegut pel procs de subducci previ al xoc continental. Al perfil A-B de la reconstrucci dels 75 milions danys, aquestes illes hi sn representades. 3.20. La placa ndica es mou per dues falles de transformaci localitzades a lEst i a lOest i per un sistema de dorsals i falles de transformaci situades al sud de la placa. En aquesta representaci tamb sobserva que lfrica i Arbia al nordoest, i Austrlia i lAntrtida al sud-est de la placa ndica encara no havien comenat els processos respectius de separaci. Dos aspectes ms que cal comentar sn: la zona de subducci entre la placa eurasitica i lndica que posteriorment canvia a lmit dobducci i; el punt calent localitzat al nord de lndia fa 75 milions danys i que posteriorment formar la regi volcnica del Decan i lalineaci Chagos-Laccadive. 3.21. Hi ha dos tipus de dades que semblen no concordar amb el doble model de convecci astenosfera-mesosfera. Duna banda, les imatges de ssmica profunda mostren litosferes oceniques de subducci a profunditats superiors als 670 km i segons el doble model de convecci no hi ha intercanvi important de matria entre les cllules de convecci de lastenosfera i les de la mesosfera. De laltra, sha comprovat que hi ha plomes que surten a la capa D, al lmit mesosfera-endosfera (nucli), que semblen continuar per lastenosfera. Aquests dos tipus de dades mostren que hi ha intercanvi de matria entre els dos sistemes de cllules de convecci i que aquestes no sn tan homognies com shavia pensat inicialment. Les imatges de tomografia ssmica mostren aquest intercanvi de matria i energia entre la mesosfera i lastenosfera. 3.22. Wegener es va basar en quatre tipus de dades: lencaix dels continents, evidncies del mateix tipus de fssils anteriors als 200 milions danys en continents que avui dia es troben molt allunyats, similituds entre els tipus de roques i estructures en els continents que estaven units fa ms de 200 milions danys i dades paleoclimtiques obtingudes dels sediments dorigen glacial dels continents que formaven la massa ms meridional de la Pangea, la Gondwana. 3.23. Wegener va realitzar lencaix dels continents fent servir la lnia de costa actual ja que suposava que la lnia de costa era el lmit entre lescora continental i locenica. Molts investigadors van refutar aquest argument de Wegener dient que les lnies de costa estan modificades per processos erosius i sedimentaris i, per tant, han canviat durant els ltims 200 milions danys. El lmit entre la litosfera continental i locenica est situat a la ruptura continental (lmit plataforma-tals), com demostren les dades ssmiques, i per aquest motiu lencaix que ell proposava tenia zones de solapaments i altres que no arribaven a contactar. 3.24. Si suposem que els continents estaven units fa 200 milions danys, els tipus de roques i les estructures, per exemple, les direccions dels plegaments anteriors a aquests temps geolgics han de mostrar continutat en els continents que estaven junts. Wegener va descriure algunes daquestes continutats: la de roques gnies (granits) de ms de 2.000 milions danys dedat entre el Brasil i lfrica; la de les cadenes de muntanyes entre lactual Sud-frica i lArgentina, i la de les direccions dels plegaments i altres estructures tectniques entre els Apalatxes a lAmrica del Nord i la seva continuaci per Grenlndia, a loest de loce Atlntic, amb Es-

Marge continental passiu Corrents de terbolesa

Plataforma continental (pend. 0,1 i amplada 70 km) Sediments Escora continental

Ventall submar Ruptura de la plataforma (prof. 130 m) Tals continental (pend. 3 a 5 i ampl. 25 km) Peu del tals (pend. 0,3 i centenars de quilmetres damplada Discontinutat de Mohorovicic

Escora ocenica

3.28. Des del punt de vista topogrfic les principals diferncies sn que als marges continentals actius les plataformes sn ms estretes, el pendent del tals continental s ms acusat i que no tenen peu del tals. En aquests marges, el tals continental continua abruptament en fosses oceniques, que poden tenir grans profunditats daigua i poden estar ms o menys plenes de sediments formant una estructura que sanomena prisma dacreci. Tamb hi ha diferncies en els processos que hi ha a cada marge continental. La diferencia ms important s lactivitat ssmica i volcnica existent als marges continentals actius, processos prcticament inexistents als marges continentals passius.

114

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
3.33. El cintur Mediterrani-Himlaia mostra terratrmols superficials i mitjans (de 0 a 300 km de profunditat), com correspon a un lmit de plaques convergent amb obducci. Els terratrmols superficials tenen una gran dispersi en la seva localitzaci i nicament els ms profunds es troben concentrats en una superfcie ms definida. 3.34. La localitzaci geogrfica i la profunditat als tres grans cinturons ssmics de la Terra mostren, per cada cintur, una distribuci molt definida. Les principals diferncies sn les segents: a) El cintur circumpacfic t terratrmols amb profunditats des de superficials fins a profundes (de 0 a 700 km). Els focus daquests sismes es troben en una superfcie molt neta i contnua que marca el pla de Benioff. Les profunditats dels sismes augmenten amb la distncia a les fosses oceniques: els ms superficials es troben just sota les fosses, i els ms profunds, sota larc dilles volcniques, al xoc entre dues litosferes oceniques, i sota arc continental volcnic, al xoc entre una litosfera continental i un altra de volcnica. b) El cintur Mediterrani-Himlaia mostra terratrmols superficials i mitjans (de 0 a 300 km de profunditat), amb una gran dispersi de la seva localitzaci, especialment dels ms superficials. c) Les dorsals oceniques nicament presenten terratrmols superficials localitzats a les falles que limiten el rift de la dorsal. 3.35. Es tracta duna pregunta que t moltes possibilitats de resposta per part de lalumnat. En la resposta els alumnes haurien de fer referncia als quatre principis generals en qu es basa la teoria de la tectnica de plaques i a la importncia dels lmits de plaques. Com que el que es demana s una redacci breu, no es considera necessari incloure els diferents tipus de lmits de plaques i els processos que tenen lloc en cada un daquests. 3.36. Lesquema per explicar com es forma un oce ha de contenir les quatre fases comentades a la unitat: a) Lexistncia duna ploma de material a temperatura elevada a la base de la litosfera continental que provoca un bombament de tota la regi continental. b) Rift continental (tipus rift continental de lfrica oriental) que produeix un aprimament de la litosfera continental i vulcanisme a les fractures que limiten el rift. c) Lextensi i lexpansi del sl ocenic provoca la formaci dun mar lineal amb una incipient litosfera ocenica (mar Roja). d) Oce amb una mplia dorsal ocenica vorejat per marges continentals passius (oce Atlntic). El millor exemple que representa la possibilitat devoluci dun mar incipient a un oce s la mar Roja, que separa la pennsula Arbiga dfrica; tot i que aquest fet s una possibilitat, no podem assegurar que aquest fet tingui lloc. Encara no se sap per qu alguns rifts continentals no evolucionen cap a grans oceans.
Ibria

3.29. Els guyots sn volcans antics, producte de lactivitat volcnica que hi ha a prop de les dorsals, que havien emergit sobre la superfcie del mar i que han estat arrossegats a les profunditats actuals com a conseqncia de la subsidncia de la litosfera ocenica en allunyar-se de la dorsal. El cim pla es forma quan la part superior de lilla queda per damunt del nivell del mar. En aquest moment els processos erosius aplanen el cim de lilla i aquesta topografia no es modifica quan lilla passa a ser una muntanya submarina. Els principals agents erosius (aiges superficials, vents, glaceres, etc.) sn subaeris i, per tant, actuen fonamentalment als continents. Lacci erosiva dels oceans queda restringida a la proximitat de la lnia de costa. 3.30. Els punts calents sn sectors de la part superior de lastenosfera on hi ha una font de calor important a causa que estan connectats amb plomes ascendents de materials de la mesosfera, que tenen una posici fixa. El moviment de la litosfera ocenica, relacionada amb lexpansi del sl ocenic sobre aquest punt, provoca una alineaci de muntanyes submarines i illes volcniques a la litosfera ocenica superior. Lilla amb vulcanisme actual s sempre la que es troba damunt el punt calent i ledat de les illes augmenta amb la distncia al punt calent. Lexemple ms espectacular s lalineaci Hawaii-Emperador a loce Pacfic que arriba fins a la fossa de les Aleutianes, i t ms de 3.500 km de longitud. El canvi en la direcci daquesta alineaci que va tenir lloc fa 40 milions danys sexplica per un canvi de direcci del moviment de la placa pacfica quan la litosfera va passar de desplaar-se cap al nord a fer-ho cap al nord-oest. 3.31. Els estudis que es van fer durant els anys cinquanta i seixanta sobre el descobriment de les caracterstiques morfolgiques del fons dels oceans, la utilitzaci del magnetisme terrestre per descriure el moviment de les roques a la superfcie terrestre i la distribuci dels terratrmols i dels volcans van conduir els cientfics a la teoria de lexpansi del sl ocenic i a la tectnica de plaques. 3.32. La figura representa la posici dels continents fa 56 milions danys. Cal comentar la proximitat entre el continent europeu i lameric i que loce Atlntic nord es va comenar a obrir amb la separaci de Grenlndia del Canad. Aquesta obertura va tenir lloc abans de la separaci de Grenlndia de les illes Britniques.

Grenlndia

73 Gran Bretanya pennsula del Labrador dorsal

falla de transformaci 118

118

3.37. La teoria de la tectnica de plaques est molt ms elaborada que la de la deriva dels continents, com correspon a una teoria molt ms recent (gaireb 60 anys de diferncia). Diferncies nhi ha moltes, per els alumnes haurien de fer referncia als aspectes segents:

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

115

SOLUCIONARI
Rift Rift continental Vulcanisme important

a) El concepte de placa, molt important a la teoria de la tectnica de plaques, s inexistent a la teoria de la deriva dels continents, on es mouen els continents. Wegener no pensa en plaques, sin en continents que es mouen. Els conceptes relacionats amb els lmits de plaques sn inexistents a la hiptesi de la deriva dels continents. b) Els mecanismes que mouen els continents en la deriva continental mal resolts i relacionats amb lenergia gravitatria externa a la Terra (atracci de la Lluna i del Sol), no tenen cap relaci amb els mecanismes que mouen les plaques i que estan relacionats amb lenergia interna de la Terra. 3.38. A aquesta velocitat dexpansi del sl ocenic es generarien 50 km de litosfera ocenica a cada banda de la dorsal (100 km de nova litosfera ocenica). s important que lalumne es fixi en el concepte de temps geolgic i que la seva unitat s el mili danys. Velocitats tan petites com 5 cm/any impliquen creaci de 100 km de litosfera ocenica en nicament un mili danys. 3.39. Les plaques formades per litosfera ocenica sn la pacfica, la de Nazca, la de Cocos i la de Juan de Fuca. El tipus de litosfera s diferent a la placa pacfica i a leurasitica. La placa pacfica t exclusivament litosfera ocenica i leurasitica en t docenica i de continental. Per aquest motiu tamb tenen diferents tipus de lmits de plaques, ja que leurasitica t lmits dobducci inexistents a la placa pacfica. 3.40. Velocitats dexpansi de 5 cm/any impliquen la generaci de 50 km cada mili danys. Per tant, el temps que triga a separar-se 2.000 km de la dorsal s de 40 milions danys (2.000 km/(50 km/1 milions danys)). 3.41. Les roques ms joves es troben al centre dels rifts de les dorsals oceniques on es genera litosfera ocenica constantment. La separaci de la Pangea va comenar fa 200 milions danys, per aquest motiu la litosfera ocenica de lactual cicle orognic t aquesta antiguitat com a mxim. Les litosferes oceniques danteriors cicles orognics han estat destrudes a les zones de subducci. 3.42. La posici topogrfica de les dorsals t un origen trmic. La litosfera ocenica generada a les dorsals est a temperatura elevada, t una densitat ms baixa i ocupa ms volum que quan es troba allunyada de la dorsal. Per tant, si la velocitat dexpansi s baixa, relativament a prop de la dorsal trobem roques fredes i antigues. El conjunt de la dorsal tindr una topografia ms abrupta, i el rift ser una depressi molt marcada, com passa a la dorsal de loce Atlntic. Si la velocitat dexpansi s ms alta, a la mateixa distncia de la dorsal, hi trobarem roques a temperatures ms elevades, que encara no shan refredat, i que es trobaran situades topogrficament a menys profunditat que si la velocitat dexpansi s baixa. Per aquest motiu, la dorsal pacfica, que t unes velocitats dexpansi del sl ocenic molt elevades, mostra una topografia molt plana. 3.43. Sn dos els principals mecanismes que shan proposat per explicar lexpansi del sl ocenic: lexistncia de corrents de convecci a lastenosfera que arrosseguen i transporten la litosfera ocenica duna forma passiva i lallunyen de la dorsal, i lefecte de tracci de la litosfera ocenica, gruixuda i densa, que senfonsa a les zones de subducci i que arrossega i estira tota la litosfera ocenica cap a les fosses oceniques. Aquests dos mecanismes sn simultanis i produeixen la descompressi a les dorsals que genera el magma que sinjecta a lespai creat.

Litosfera continental

3.44. El rift continental s una estructura que provoca laprimament de la litosfera continental fins que a la part central del rift comena a formar-se litosfera ocenica. La depressi daquesta vall pot estar plena daigua, ja que, de vegades, es troba per sota del nivell del mar. Una altra caracterstica dels rifts continentals s que la descompressi de tot el sector provoca magma que puja per les fractures i dna lloc a colades magmtiques a linterior del rift. 3.45. La resposta ha de relacionar el fet que, si hi ha anomalies dexpansi del sl ocenic dels ltims 5 milions danys, fa 5 milions danys la mar Roja es trobava en fase de rift continental i, per tant, el tall tectnic a realitzar ha de representar un rift continental. 3.46. El dibuix ha de contenir les tres plaques i els moviments de cadascuna. La placa de Juan de Fuca subdueix sota la placa nord-americana i limita amb la placa pacfica en una falla de transformaci (falla de Mendocino). Aquesta falla travessa la litosfera continental, passa a anomenar-se falla de San Francisco, i fa de lmit entre la placa pacfica i la nordamericana.
dorsal Explorer dorsal San Juan de Fuca falla de transformaci de Blanco falla de transformaci de Mendocino Canad

a de ci subduc

Estats Units

zon

San Francisco

moviment de la placa Nord-americana

San

d lla fa
e

moviment relatiu de la placa del Pacfic

An
dr s

Los Angeles

Mxic

El moviment de desplaament lateral entre aquestes dues plaques est separant la pennsula de Califrnia del continent i desplaant Califrnia cap al nord-est. 3.47. Hi ha moltes falles de transformaci que es propaguen fora de lentorn de les dorsals i, per tant, es tracta duna resposta oberta.

116

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Un bon exemple s el triple punt existent entre les plaques eurasitica, africana i nord-americana a loce Atlntic central, ja que aquest lmit influencia el desplaament dIbria, dins de la placa eurasitica, cap al sud-est en relaci amb la placa africana (vegeu la figura). En altres casos el punt triple pot estar representat per la uni de tres segments de dorsals. s important que lalumnat localitzi amb facilitat els punts triples al mapa de tectnica de plaques; nhi ha prou a trobar punts on estiguin en contacte tres plaques. En els lmits passius, falles de transformaci, el moviment s, en principi de desplaament lateral pur i en aquest cas no es pot ni generar ni destruir litosfera ocenica.
Placa nord-americana Placa eurasitica

3.51. Els principals processos geolgics sn: a) Formaci de moltes estructures que sn un reflex de la compressi. Les roques sedimentries del prisma dacreci es deformen per fracturaci i plegament. De vegades, durant la collisi, sectors de lescora ocenica sn arrancats i emplaats dins de lorogen (ofiolites). b) A la part inferior de lorogen les grans pressions i temperatures provoquen la transformaci de les roques per metamorfisme, i en alguns llocs on les temperatures sn suficientment altes, es forma magma. Aquests magmes es refreden a linterior de lorogen a causa que les grans pressions horitzontals impedeixen el seu ascens i donen lloc a roques plutniques com el granit. c) La zona duni de les dues litosferes continentals sanomena sutura. Els terratrmols, superficials i mitjans (de 0 a 300 km de profunditat), mostren una localitzaci dispersa, sobretot els ms superficials (de 0 a 70 km de profunditat). 3.52. Les principals serralades continentals actuals es troben al cintur Himlaia-Mediterrani. El professor pot posar alguns exemples de xocs entre diferents plaques que han tingut lloc durant lorognia alpina i que avui dia no sn lmits de plaques. Els Pirineus sn un bon exemple dantic lmit de plaques en qu avui dia tenen ms importncia els processos gravitacionals i lerosi. Si es vol es pot fer referncia a la sismicitat actual dels Pirineus relacionant-la amb falles gravitacionals (normals). 3.53. Les principals diferncies es troben en els aspectes segents: a) La distribuci dels terratrmols est molt ben definida als arcs volcnics continentals, marquen el pla de Benioff i en profunditat troben des de sismes superficials (a prop de les fosses) fins a profunds (sota larc volcnic). En canvi, els sismes de les serralades continentals es distribueixen de forma molt ms dispersa, especialment els ms superficials (de 0 a 70 km) i no hi ha sismes profunds (de 300 a 700 km). b) Vulcanisme de tipus andestic als arcs volcnics continentals i formaci de magmes de composici cida que es refreden a linterior de la Terra en plutons de composici grantica a les serralades continentals. c) Els alumnes poden fer referncia tamb a moltes caracterstiques topogrfiques, com lexistncia o no de fosses, o de processos com la sedimentaci als prismes dacreci als arc dilles volcniques, els tipus destructures de deformaci (fracturaci i plegament, etc.). Els arcs volcnics continentals evolucionen cap a serralades continentals i, per tant, els materials dels primers estan involucrats en els processos dels segons. 3.54. El cicle de Wilson explica lobertura i tancament dels oceans com a conseqncia de lexpansi del sl ocenic. Lalumne hauria dintentar reconstruir un cicle complet com el segent: Fase 1. Sistemes de rifts continentals; per exemple, el rift de lfrica oriental. Fase 2. Mar estret corresponent a una conca ocenica jove; per exemple, la mar Roja. Fase 3. Conca ocenica molt ampla; per exemple, loce Atlntic. Fase 4. Reducci de la conca ocenica que es tanca de mica en mica; per exemple, la conca del Pacfic vorejada darcs dilles volcniques i darcs volcnics continentals.

Punt triple Placa africana

3.48. Lesquema hauria de definir els lmits convergents i diferenciar aquests lmits en funci del tipus de litosfera que xoca. Els lmits convergents sn zones on es produeix la collisi de dues plaques i els processos geolgics que hi tenen lloc depenen del tipus de litosfera que hi convergeix. a) Collisi entre dues litosferes oceniques (subducci) produeix arcs dilles volcniques (Jap). b) Collisi entre una litosfera ocenica amb una altra de continental (subducci) es formaran arcs volcnics continentals (Andes). c) Collisi entre dues litosferes continentals (obducci) es formen serralades continentals (Himlaia). 3.49. La geometria duna zona de subducci queda clarament marcada per la localitzaci dels terratrmols que dibuixen el pla de Benioff. A les zones de subducci es produeix el xoc entre una litosfera ocenica i una altra docenica o continental. El pla de Benioff marca el lloc on es produeix el fregament entre les plaques que s el causant dels terratrmols. El vulcanisme est provocat per laigua que s expulsada de la litosfera ocenica a mesura que sintrodueix dins de lastenosfera. Aquesta aigua provoca la fusi parcial dels materials de lastenosfera de la placa superior i genera magmes de composici basltica, tpics dels arcs dilles volcnics. Als arcs continentals volcnics, produts pel xoc entre una litosfera ocenica i una altra de continental, aquest magma modifica la seva composici original per diferenciaci magmtica o per assimilaci (contaminaci) dels materials de lescora continental que travessa en el seu ascens. En aquest cas el vulcanisme t una composici ms rica en slice i sanomena andestic. 3.50. Sanomena orognesi al conjunt de processos que donen lloc a les grans serralades continentals o orgens. La seqncia de fets necessaris perqu es formin aquestes serralades es defineix amb el nom dorognia. Totes les grans serralades actuals, serralades continentals i arcs continentals volcnics pertanyen a lorognia alpina. Una orognia comena quan un macrocontinent es comena a separar en masses ms petites i finalitza quan aquests continents es tornen a unir en una nica massa continental. Lorognia que va formar la Pangea sanomenava orognia herciniana.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

117

SOLUCIONARI
3.58. Les tres estructures tenen el seu origen en lexpansi del sl ocenic. Les dorsals sn lmits de plaques divergents on es genera litosfera ocenica que est a temperatura elevada. Aquesta temperatura implica una densitat ms baixa i un volum ms gran que quan la mateixa litosfera es troba allunyada de la dorsal, a les planes abissals. Per aquest motiu les dorsals oceniques sn estructures topogrficament elevades dins dels oceans en relaci amb les planes abissals. Les fosses oceniques sn llocs on la litosfera ocenica sintrodueix sota una altra litosfera, fet que provoca la seva posici topogrficament deprimida. Lorigen de les fosses t relaci amb el fet que la litosfera ocenica, freda i ms densa que lastenosfera, t tendncia a enfonsar-se dins daquesta. Els alumnes tamb poden relacionar els orgens de les tres estructures en relaci amb la posici que ocupen pel que fa als corrents de convecci. Les dorsals es localitzen en els corrents ascendents i calents, i les fosses oceniques en els corrents descendents i freds.
Dorsal

Fase 5. Conca ocenica estreta a causa del tancament de tot un oce (per exemple, la conca del Mediterrani que s la part encara no subduda de lantic mar de Tetis). Fase 6. Collisi continental i obducci amb el tancament total de loce i la formaci de la serralada continental; per exemple, lHimlaia. 3.55. Si sobserva el moviment de les plaques a lentorn de la falla de transformaci, shi aprecia que, a ms del moviment lateral propi daquestes falles (2) i del moviment propi de la dorsal (1), a lexemple A hi ha un moviment de divergncia i a lexemple B aquest moviment s de convergncia (3).
A Dorsal 1 2 3 Dorsal 3 B 1 2

Vulcanisme Dorsal

Sismicitat

a) Si langle entre les dorsals i les falles de transformaci s ms gran de 90 (esquema A), lespai creat per la divergncia es pot omplir amb magmes i, per tant, hi ha possibilitat de vulcanisme. En canvi, a lesquema B aquesta possibilitat no existeix. b) Si langle entre les dorsals i les falles de transformaci s ms petit de 90 (esquema B), a la falla de transformaci a ms del moviment lateral hi haur convergncia i s ms probable que hi hagi sismes de magnitud ms gran. En canvi, a lexemple A aquesta possibilitat no existeix. c) A lesquema B els esforos sn compatibles amb un gir de la falla de transformaci en sentit horari fins a arribar a un angle entre la dorsal i la falla de transformaci prxim als 90. 3.56. En la resposta els alumnes han de demostrar un sentit crtic pel que fa als dos mecanismes que avui dia expliquen lexpansi del sl ocenic. Aquests dos mecanismes, corrents de convecci a lastenosfera i lefecte de la tracci provocada per la litosfera ocenica, gruixuda i densa, que senfonsa a les zones de subducci, tenen alguns punts sense resoldre, especialment els relatius als mecanismes de transmissi de la calor des del nucli fins a la litosfera. Cal cridar latenci en el fet que el coneixement de linterior de la Terra es basa en noves tecnologies molt incipients, que a mesura que es perfeccionin aportaran noves dades per apropar-se ms als mecanismes de transmissi de la calor interna del planeta. Com exemples daquestes tecnologies, que en lactualitat estan en fase de desenvolupament, es poden posar la tomografia del mantell i del nucli o la simulaci numrica. 3.57. Les principals diferncies cal trobar-les en els moviments relatius entre les plaques que limiten: els lmits convergents impliquen xoc entre plaques (Himlaia); els divergents, separaci entre plaques (dorsal de loce Atlntic); i els de transformaci provoquen desplaament lateral entre plaques (falla de San Andrs).

3.59. Les diferncies ms importants estan relacionades amb els tipus de marges continentals que voregen els oceans i amb la posici de les dorsals. A loce Atlntic la dorsal es troba localitzada al mig de loce, i loce est limitat pels marges continentals passius dAmrica a loest i dEuropa i lfrica a lest. En canvi, a loce Pacfic, les dorsals es troben prop del continent americ a loce Pacfic sud-oriental (dorsals que separen les plaques pacfica, de Nazca i de Cocos) i a loce Pacfic nord-oriental, part de la dorsal que separa la placa pacfica de la de Juan de Fuca ha estat subduda sota Amrica del Nord. A ms a ms, loce Pacfic est limitat per marges continentals actius. Aquestes diferncies impliquen que loce Atlntic sest fent cada vegada ms gran i loce Pacfic est reduint la seva amplada. Les semblances cal trobar-les en el tipus de litosfera dels dos oceans (ocenica) i que els dos estan limitats al sud per la placa antrtica. 3.60. Els alumnes han de fer referncia al fet que la fragmentaci de la Pangea i el moviment cap al nord de lndia i de lfrica ha provocat una reducci progressiva del mar de Tetis. El mar Mediterrani es pot considerar, des daquest punt de vista, la part que encara resta del mar de Tetis original. 3.61. La resposta es pot enfocar de ms duna manera per part dels alumnes. Una daquestes es fer servir el cicle de Wilson per indicar que els lmits de subducci, tard o dhora, es converteixen en lmits dobducci. Una altra possibilitat s fer servir lexemple de levoluci de loce ndic i la formaci de lHimlaia de lapartat 5 daquesta unitat per explicar el procs evolutiu que transforma un lmit de subducci en un lmit dobducci. La serralada dels Andes s un bon exemple per illustrar la resposta. Si continua la configuraci actual de lmits de plaques en el temps geolgic, els Andes arribaran a xocar amb sia, ja que els lmits de la placa pacfica sn de subducci i aquest oce est abocat a desaparixer. Quan aix passi, tots els lmits actuals de subducci passaran a ser dobducci i es formar una nova Pangea; ser el final de lorognia alpina. 3.62. Les grans pressions i temperatures que tenen lloc a la part inferior dun orogen de collisi continental provoquen la formaci de magmes. Aquests magmes tenen una composici grantica, sn poc fluids, i se solidifiquen a linterior de lorogen. Per aquest motiu, no arriben a manifestar-se en vulcanisme.

118

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
b)
Zona geogrfica Jap Xile Califrnia Itlia Processos tectnics Zona de subducci de la placa pacfica sota leurasitica Zona de subducci de la placa de Nazca sota la sud-americana Falla de desplaament horitzontal, lmit entre les plaques nord-americana i pacfica Zona de collisi continental entre la placa eurasitica i lafricana

3.63. Lorigen de tots els magmes a les zones de subducci es relaciona amb laigua que s expulsada de la litosfera ocenica a mesura que sintrodueix dins de lastenosfera. La composici daquests magmes s basltica, com la que mostren la majoria dels arcs dilles volcniques. En canvi, els arcs volcnics continentals tenen un vulcanisme ms cid, andestic, s a dir, una mica ms semblant als materials de lescora continental. Shan proposat dos mecanismes per explicar aquest canvi en la composici del magma: la diferenciaci magmtica i la contaminaci amb materials de lescora continental que travessen els magmes en el seu ascens. A la unitat 5 sexpliquen amb deteniment aquests dos mecanismes. El professor, si ho considera adient, pot explicar una mica els dos mecanismes. Diferenciaci magmtica. Indicar que els primers minerals que cristallitzen en un magma sn els que tenen una composici ms bsica i una densitat ms alta que la del magma. Desprs de cristallitzar, molts daquests minerals se separen del magma, sn ms densos, i per aix el magma residual t una composici una mica menys bsica que loriginal. Contaminaci. El magma basltic, en travessar lescora continental, senriqueix amb materials de la mateixa escora, que s ms cida. 3.64. La principal dada prov de les imatges de ssmica profunda que mostren litosferes oceniques subdudes a profunditats superiors als 670 km. Segons el doble model de convecci no hi ha intercanvi important de matria entre les cllules de convecci de lastenosfera i les de la mesosfera. Un altre tipus de dades que semblen invalidar aquest model prov del fet que sha comprovat que hi ha plomes que surten a la capa D, a la mesosfera, i que semblen continuar a lastenosfera, relacionades amb alguns punts calents. A ms a ms, les imatges de tomografia ssmica mostren un model molt ms complex que el de la doble convecci. 3.65. Es tracta duna activitat oberta en qu lalumne ha de demostrar sentit crtic pel que fa al coneixement actual dels mecanismes que mouen les plaques. La redacci pot incloure els aspectes segents: Cllules de convecci, punts calents i arrossegament de la litosfera ocenica provocada per la fora de succi a les zones de subducci per explicar el moviments de les plaques. Models de transmissi de la calor a linterior de la Terra per explicar com aquesta energia interna arriba a la superfcie. El model de transmissi no est completament definit avui dia. Per aquest motiu cal fer una reflexi sobre com avana la cincia i sobre la importncia que t la tecnologia existent en cada moment. 3.66. a)
Zona geogrfica Jap Xile Califrnia Itlia Nombre mitj de sacsejades anuals 1.450 1.500 170 230 Superfcie en km2 380.000 742.000 400.000 312.000 ndex ssmic 381,6 202 42,5 73,7

3.67. La litosfera continental es forma durant els xocs entre dues litosferes continentals. Durant lobducci no solament no es destrueix litosfera continental, sin que safegeixen a aquestes litosferes continentals molts materials: els materials dels arcs continentals volcnics, els dels prismes dacreci que poden omplir la fossa prvia a la convergncia continental, els sectors de litosfera continental que de vegades trobem dins de lorogen (ofiolites), etc. 3.68.
Fragments de litosfera ocenica que es troben dins dun orogen. Les ofiolites sn, per tant, mostres directes de la litosfera ocenica i ens han perms conixer les diferents capes de lescora ocenica i del mantell superior Contenen les roques i els minerals de la litosfera ocenica: - Roques: basalts i gabres (escora ocenica) i peridotites (mantell superior) - Minerals: basalts i gabres contenen plagiclasis, olivines, piroxens i amfbols; peridotites contenen olivines i piroxens Sierra de Ronda (Andalusia) Ordenes - Ortegal (Galcia) Durant el xoc entre dues litosferes continentals alguns fragments de la litosfera ocenica poden ser arrencats i transportats a la part central de lorogen. L'erosi posterior de la serralada continental fa que arribin a la superfcie de lorogen http://www.sociedadgeologica.es/archivos/ geogacetas/Geo37/Geo37-7.pdf

Definici i origen

Roques i minerals

Localitzaci a la pennsula Ibrica Per quin motiu hi trobem aquestes roques? Pgines web on has trobat informaci

3.69. La quantitat de paraules del glossari s opcional, per hauria de contenir un mnim de 20 paraules. Cal valorar les paraules escollides i lexactitud en les definicions. WWW 3.70. El resum hauria de contenir els aspectes segents: Relaci entre falla i terratrmol. La falla de San Andrs (de Mxic a Oregon) est clarament marcada a la superfcie de Califrnia i separa la placa pacfica de la nord-americana. Els moviments poden ser bruscos o suaus segons les zones. Larrastrmetre mesura els moviments (exemple de 5 mm en dues hores). Diferent perillositat en funci del lloc on es produeix el moviment. A les zones despoblades hi ha menys perill que a les zones on viu molta gent (Los Angeles i San Francisco).

Ordenaci 1 2 4 3

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

119

SOLUCIONARI
nentals: lndia amb sia en el cas de lHimlaia i frica amb Europa per als Alps. En les dues serralades sha produt la destrucci de la litosfera ocenica i lengruiximent de la litosfera continental. 3.72. Les quatre activitats que es proposen sautoavaluen dins el web.

El resum pot incloure el concepte de risc ssmic, comentat a la unitat 1 i a un quadre de la unitat 2. En aquest cas cal recordar que Risc = Perillositat Vulnerabilitat Exposici i relacionar aquests conceptes amb els continguts del vdeo. 3.71. La principal caracterstica comuna s que les dues sn serralades continentals produdes pel xoc de litosferes conti-

EXPERIMENTA

E
e

C
A
d

D
c

F
1. Tall A-B:
A Dorsal Pacfica Arc dIles Cocos Carib N60 E B Falla desplaament Arc dIles Dorsal lateral Africana Eurasitica

Nord-americana

2. Tall C-D:
C Pacfica N120 E Arc volcnic Dorsal continental Cocos
Nazca Sud-americana

Dorsal

Dorsal Africana

3. Tall E-F:
E Serralada continental Aurasitica N180 E Dorsal Indoaustraliana Antrtica F

120

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI

ESQUEMA MUT 1

Continent Marge continental passiu Cany submar Conca ocenica

Plataforma continental Sediments Escora continental

Ventall submar Ruptura de la plataforma Tals continental Peu del tals Escora ocenica

ESQUEMA MUT 2

E
e

A
d

D
b c f

PROVA DAVALUACI 1 1. a) Els mecanismes que va suggerir Wegener per explicar els moviments dels continents estaven relacionats amb les forces de rotaci i de gravetat produdes per la rotaci terrestre i per latracci exercida pel Sol i la Lluna. b) Wegener va estudiar la disposici espacial dels dipsits glacials dAmrica del Sud, lfrica, lndia, Antrtida i Austrlia. Si es mostra la disposici daquestes masses continentals a la Pangea, els dipsits tenen una clara continutat i dibuixen el casquet glacial que al final del paleozoic ocupava part de lhemisferi sud. Amb la disposici actual dels continents la disposici daquests sediments no t cap sentit. 2. Als marges continentals passius hi ha continutat lateral entre la litosfera continental i locenica. Des dun punt de vista fisiogrfic els marges continentals passius tenen tres parts: la plataforma continental amb un pendent mitj de 0,1 i una amplada mitjana de 70 km; el tals continental amb un pendent mitj de 3 i una amplada mitjana de 25 km; i el peu del tals, o elevaci continental, amb pendent mitj de 0,3 i amplades de centenars de quilmetres.

3. El magnetisme fssil de les roques basltiques de lescora ocenica conserva el registre de les principals variacions del camp magntic terrestre (variacions de la intensitat i inversions magntiques). La disposici simtrica daquestes bandes magntiques s una prova definitiva per explicar lexpansi del sl ocenic que t lloc a les dorsals. 4.
Estructura a qu donen lloc Fossa ocenica i arcs dilles volcniques Fossa ocenica i arc volcnic continental Serralada continental Falla de transformaci Dorsal ocenica Tipus de moviment Convergent Convergent Convergent Moviment lateral (cisalla) Divergent Tipus de lmit Destructiu Destructiu Destructiu Constructiu Passiu

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

121

SOLUCIONARI
del cientfic per donar una explicaci al mecanisme que causava els moviments dels continents. Els dos mecanismes proposats per Wegener, les forces datracci gravitatries i les relacionades amb la rotaci terrestre, van ser fcilment refutades per diferents cientfics en vida de Wegener. 2. Els marges continentals actius es caracteritzen per plataformes continentals estretes i talussos continentals amb molt pendent que continuen en fosses oceniques on la profunditat daigua por arribar a ser ms gran de 10 km. Algunes fosses estan parcialment plenes de sediments, estructura que sanomena prisma dacreci. Als marges continentals actius es produeix el procs de subducci de la litosfera ocenica. 3. Ledat dels basalts ocenics augmenta amb la distncia a la dorsal. Les roques localitzades a leix de la dorsal sn molt recents i les que es troben ms allunyades sn ms antigues. Els basalts ms antics sn els que es troben a prop dels continents, per, en cap cas, la seva edat supera els 190 milions danys; el procs de subducci ha eliminat les litosferes oceniques ms antigues. 4.
Estructura a qu donen lloc Fossa ocenica i arcs dilles volcniques Fossa ocenica i arc volcnic continental Serralada continental Falla de transformaci Dorsal ocenica Tipus de moviment Convergent Convergent Convergent Moviment lateral (cisalla) Divergent Tipus de lmit

5. La velocitat dexpansi del sl ocenic determina la topografia de les dorsals i del rift. Si la velocitat dexpansi s molt baixa, prop de les dorsals trobarem roques antigues i fredes. Per aquest motiu, la dorsal tindr una topografia abrupta, i el rift ser una depressi molt marcada. En canvi, si la velocitat dexpansi del sl ocenic s alta, la dorsal tindr una topografia molt plana i la depressi central, el rift, estar poc marcada. 6. Sanomena punt triple a un punt de la superfcie terrestre on tres plaques estan en contacte. Trobem molts punts triples en els llocs on es relacionen els lmits de plaques divergents (dorsals) amb els passius (falles de transformaci). Trobem punts triples quan la velocitat dexpansi del sl ocenic s diferent a dos sectors de dorsals limitats per una falla de transformaci. 7. a) El xoc entre dues litosferes volcniques dna lloc als arcs dilles volcniques. b) El prisma dacreci es forma per la sedimentaci a la fossa ocenica tpica daquests tipus de lmits. Aquesta estructura no est molt desenvolupada en aquest tipus de lmit per dos motius: part dels sediments sn arrossegats durant el procs de subducci i les illes volcniques aporten menys sediments que els arcs volcnics continentals. c) Els arcs dilles volcniques, com el Jap o les Filipines, sn zones volcniques i amb un alt risc ssmic. d) La majoria dels arcs dilles volcniques es troben a loce Pacfic com, per exemple, els que produeixen illes com el Jap, les Filipines, les illes de Tonga o les illes Mariannes. A loce Atlntic cal ressaltar lexistncia de dos arcs dilles volcniques; el de les Antilles Menors al Carib i el de les illes Hawaii a lAtlntic sud. 8. Les ofiolites es poden trobar nicament en la convergncia entre dues litosferes continentals. Les ofiolites sn fragments de la litosfera ocenica que hi havia entre les dues litosferes continentals abans que xoquessin i que durant el procs de convergncia han estat transportades, juntament amb sediments, a la part central de lorogen. 9. Les zones on es produeixen els terratrmols en les rees de subducci sanomenen zones o plans de Benioff. Aquestes zones tenen una inclinaci molt variable i arriben a profunditats prximes als 700 km. La fricci que t lloc com a resultat de la convergncia de les dues plaques s la responsable dels terratrmols. 10. a) Mar Roja: inici de la separaci continental amb divergncia i extensi del sl ocenic (dorsal incipient). b) Regi dels grans llacs africans: rift continental que provoca la fragmentaci del continent. c) Oce Atlntic: extensi avanada del fons ocenic. d) Regi dels Andes i fossa de Per-Xile: zona de subducci i eliminaci de part de la litosfera ocenica formada a la dorsal. e) Serralada de lHimlaia: obducci i collisi continental. PROVA DAVALUACI 2 1. a) Des del segle XIX s coneixien espcies fssils iguals que es trobaven en diferents continents. Sn bons exemples la planta Glossopteris i rptils com el Mesosaurus o el Cynognathus. La distribuci espacial daquests fssils nicament t sentit si es reuneixen les masses continentals, a la Pangea. b) La causa fonamental de la falta dacceptaci de la teoria de la deriva dels continents de Wegener va ser la incapacitat

Destructiu Destructiu Destructiu Constructiu Passiu

5. El lmits de plaques passius o divergents sn zones on dues plaques es desplacen lateralment; per tant, ni es genera ni es destrueix litosfera ocenica. Les falles de transformaci sempre sn actives entre els dos segments de dorsal que separen, per, fora daquest entorn les falles de transformaci poden ser o no lmits de plaques. Les falles de transformaci sn zones amb poc vulcanisme i amb una sismicitat molt variable, des de gaireb nulla fins a molt elevada. 6. a) Les fosses oceniques relacionades amb la convergncia entre litosfera continental i ocenica estan parcialment plenes de sediments. Aquests sediments no sn fcilment subduts i el prisma dacreci est molt desenvolupat, fet que provoca que les fosses oceniques siguin poc fondes. b) Els arcs continentals volcnics sn les zones del planeta amb ms risc ssmic provocat pel fregament de les dues plaques al pla de Benioff. La placa ocenica sintrodueix sota la continental, procs de subducci, i allibera els components ms voltils provocant magmes que donen lloc a vulcanisme de tipus andestic. Part daquests magmes es refreden a linterior de la Terra i originen roques plutniques. c) Totes les serralades que voregen lest del continent americ estan produdes per aquest tipus de convergncia. La ms caracterstica s la serralada dels Andes; per aquest motiu aquest tipus de lmit de plaques sanomena tamb de tipus Andes.

122

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
que han estat destrudes totalment o assimilades parcialment per altres plaques. Les dorsals oceniques presenten les caracterstiques segents: Sn relleus dorigen volcnic, a les dorsals es genera litosfera ocenica de forma contnua. No estan cobertes per sediments. Ledat dels basalts ocenics sincrementa amb la distncia a la dorsal. Mostren anomalies magntiques distribudes simtricament en relaci amb leix de la dorsal. Estan tallades per falles de transformaci. No hi ha mecanismes que destrueixen la litosfera continental en el seu conjunt; una vegada formada, roman en el temps. Lerosi, que s lnic mecanisme que elimina litosfera continental, nicament afecta la part ms superficial daquesta capa. En canvi, la litosfera ocenica ms antiga es destrueix, en la seva totalitat, a les zones de subducci, motiu que provoca la inexistncia de litosferes ms antigues de 185 milions danys. Les grans pressions dificulten la subducci dels sediments del prisma dacreci, per aquest motiu el prisma dacreci est molt desenvolupat en aquest lmit de plaques i les fosses oceniques no sn molt fondes. A ms, aquests sediments estan molt deformats, per plegament, com a resposta a les grans pressions existents en la proximitat de la placa continental. La sismicitat s molt elevada. Aquestes zones tenen el risc ssmic ms alt del planeta. La placa continental tamb es fa ms gruixuda per les pressions, la qual cosa provoca, juntament amb el gran vulcanisme existent, la formaci dun tipus de serralades anomenades arcs volcnics continentals, com per exemple, els Andes. El motiu fonamental s que la litosfera ocenica s ms prima que la continental, fet que facilita lascens dels magmes a la superfcie. Les zones de subducci es produeixen com a conseqncia de la collisi de dues plaques, al menys una daquestes ocenica. Els grans esforos generats donen lloc a una gran compressi i deformaci dels materials, fet que origina terratrmols de gran intensitat. A les falles de transformaci, els moviments sn de desplaament lateral, fet que tamb provoca grans esforos que donen lloc a sismes, ms superficials que els de les zones de subducci. Les dorsals, en canvi, sn zones de divergncia de plaques on les roques, a causa de les altes temperatures, tenen un comportament menys rgid. Els terratrmols a les dorsals sn, per tant, superficials i de baixa intensitat. La profunditat dels hipocentres dels terratrmols del cintur circumpacfic s molt variable; poden ser des de superficials fins a profunds (de 0 a 700 km) i es troben localitzats a una superfcie molt regular que marca el pla de Benioff. Les profunditats dels sismes augmenten amb la distncia a les fosses oceniques: els ms superficials es troben just a sota les fosses, i els ms profunds, sota larc dilles (ocenic o continental). Aquesta distribuci concorda amb el procs de subducci que t lloc a tot el cintur. En aquest cintur es produeixen els terratrmols de ms intensitat de tota la Terra. Lenergia que produeix tots els processos interns de la Terra, processos que sinclouen dins de la geodinmica interna de la Terra, s una energia trmica que modifica les propietats fsiques de les roques i provoca moviments de materials a les di-

7. La serralada de lHimlaia s un exemple de convergncia entre dues plaques continentals. Aquesta serralada sha format com a conseqncia del xoc entre la subplaca ndica i la placa eurasitica. 8. La regi volcnica del Decan s conseqncia del vulcanisme produt per un punt calent i pel fet que en el moviment de lndia cap al nord travessa aquest punt calent. El resultat s la formaci de grans quantitats de magmes de composici basltica que produeixen roques volcniques. Aquestes zones recobertes de roques volcniques sanomenen provncies volcniques. 9. Hawaii, Reuni o Cap Verd sn conjunts dilles dorigen volcnic formats damunt plomes estacionries localitzades sota plaques tectniques, formades per litosfera ocenica, que shi desplacen damunt. Quan el punt calent es localitza sota la litosfera ocenica, prima i flexible, els magmes produts travessen fcilment la litosfera ocenica i donen lloc a illes volcniques. La disposici alineada de les illes volcniques indica el desplaament de la litosfera mbil en relaci amb el punt calent fix. A les illes ms allunyades del punt calent, illes ms antigues, el magmatisme s inexistent, i a les ms properes i joves el magmatisme s molt actiu. 10. Lenergia necessria per produir tots els moviments associats a la tectnica de plaques prov de linterior de la Terra. El mecanisme que aporta la majoria de lenergia prov dels corrents de convecci de lastenosfera i del nucli extern i dels processos de plomes originats a la capa D que separa lendosfera de la mesosfera. EXERCICIS DE REFOR 1. Les principals dades que va aportar Wegener per explicar la teoria de la deriva dels continents van ser: Lencaix dels continents. Evidncies paleontolgiques. Similituds entre els tipus de roques i les estructures de diferents continents. Dades paleoclimtiques. 2. Les conques oceniques profundes sn zones extremament horitzontals, planes abissals, amb profunditat daigua de 3 a 5,5 km de mitjana, esquitxades per illes volcniques. La major part de les illes volcniques, com per exemple, la cadena HawaiiEmperador a loce Pacfic, sn el resultat de punts calents. Altres, en canvi, sn illes formades per processos volcnics en les proximitats de les dorsals, com les illes dAscensi, Tristao de Cunha o Santa Elena, que quan sallunyen de les dorsals pel procs de lexpansi del sl ocenic, senfonsen i donen lloc a guyots. 3. Els principis generals de la teoria de la tectnica de plaques, o tectnica global, sn: La litosfera ocenica es genera a les dorsals oceniques com a conseqncia de lexpansi del sl ocenic. La litosfera ocenica creada a les dorsals es destruda a les zones de subducci. Per aquest motiu la superfcie de la Terra es mant constant. Cada placa es mou com una unitat pel que fa a les altres. Per tant, la deformaci a linterior de les plaques es inapreciable o molt petita, i la majoria dels processos geolgics (formaci de falles i plecs, vulcanisme, terratrmols, formaci de serralades, etc.) tenen lloc als lmits de les plaques. Les plaques canvien de forma i mida amb el pas del temps. Tant s aix, que hi ha plaques importants en temps passats

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

123

SOLUCIONARI
sitat que les roques que lenvolten, t tendncia a ascendir i produir vulcanisme. En canvi, la serralada de lHimlaia, serralada continental, s un bon exemple dorogen de collisi entre dues litosferes continentals de les plaques indoaustraliana i eurasitica, procs que sanomena obducci. Com que no hi ha subducci, la formaci de magmes s ms baixa, i els magmes que es produeixen a la part inferior del lorogen sn de composici cida (magma grantic) que es refreden a linterior de lorogen i no donen lloc a manifestacions volcniques. 6. La zona de la vall del Rift dfrica, el Rift Valley, s un exemple de ritf continental en formaci. Per aquest motiu la zona sest enfonsant i hi ha una intensa activitat volcnica. Segons el cicle de Wilson, si la divergncia continua, tots els grans llacs acabaran comunicant-se entre ells i amb loce ndic. Segons aquesta hiptesi la zona acabar donant un mar lineal, semblant a la mar Roja actual, amb la formaci duna dorsal i allunyant els dos marges. Si la divergncia satura, el rift acabar omplint-se de sediments (rift avortat o aulacogen). 7. El cicle de Wilson indica que els lmits de subducci tard o dhora es converteixen en lmits dobducci. Un bon exemple daquest fet ens laporta lexemple de levoluci de loce ndic i la formaci de lHimlaia per explicar el procs evolutiu que transforma un lmit de subducci en un lmit dobducci. Des daquest punt de vista, els Andes, si continua la configuraci actual de lmits de plaques en el temps geolgic, arribar a xocar amb sia, ja que la placa pacfica est limitada per lmits de subducci i aquest oce est abocat a desaparixer. Si passa aix, tots els lmits actuals de subducci passaran a ser dobducci i es formar una nova Pangea. 8. a) Si es comparen les reconstruccions dels 75 milions danys amb les dels 35 milions danys, les diferncies ms importants sn: El pas dun lmit de subducci al comenament de lobducci entre les plaques eurasitica i indoaustraliana. El lmit de subducci es desplaa cap a lest talment com lndia xoca amb Eursia. Lndia durant aquest perode travessa per damunt del punt calent i produeix les erupcions volcniques que donen lloc a la pennsula del Decan (fa 60 milions danys) i posteriorment lalineaci dilles volcniques i muntanyes submarines de Chagos-Laccadive. Austrlia es comena a separar de lAntrtida en aquest perode. En canvi fa 35 milions danys encara no havia comenat lobertura de la mar Roja. b) La figura segent mostra el tall geotectnic A-B de la reconstrucci de fa 35 milions danys. La principal dificultat a lhora de completar el tall tectnic es troba a la representaci de lorogen, que pot ser ms o menys completa. Els processos que poden ser representats sn: existncia de fractures (falles inverses) a la part superficial i mitjana de lorogen; representaci dels materials sedimentaris del prisma dacreci i del marge continental, previs al xoc, a la part ms
B

ferents capes de la Terra. Per aquest motiu, la Terra es considera una mquina trmica que transporta lenergia des de linterior fins a la superfcie terrestre. La Terra sest refredant i, per tant, aquesta mquina terrestre t cada vegada una mica menys denergia. Arribar un moment que lenergia interna ser insuficient per desenvolupar tots els processos interns, tal com avui dia es desenvolupen? EXERCICIS DAMPLIACI 1. Avui dia aquests continents es troben distanciats milers de quilmetres i les poblacions daquests fssils haurien dhaver evolucionat inevitablement de forma diferent, tal com explica la teoria de levoluci de Darwin. 2. Els marges continentals sn les zones compreses entre la lnia de costa i les zones profundes de les conques oceniques. Als marges continentals passius hi ha continutat entre la litosfera continental i locenica i es diferencien tres sectors diferents des del punt de vista topogrfic: la plataforma continental (pendent mitj de 0,1, amplada mitjana 70 km, lmit amb el tals a 130 m de profunditat de mitjana); el tals continental (pendent de 3 a 5, 25 km damplada mitjana i tallats per canyons submarins) i el peu del tals (pendent mitj de 0,3 i amplades de centenars de quilmetres). La proximitat als continents provoca que siguin zones que reben molta sedimentaci (conques sedimentries), especialment en les zones prximes a les desembocadures dels rius. Altres processos que cal remarcar sn lexistncia de canyons submarins que tallen el tals continental, i la formaci de corrents de terbolesa que originen dipsits anomenats ventalls submarins. 3. Les vuit grans plaques litosfriques sn: eurasitica, nord-americana, sud-americana, indoaustraliana, antrtica, africana, pacfica i de Nazca.
Placa ocenica Pacfica Nazca Carib Filipines Cocos Placa continental Iraniana Arbiga Placa mixta Eurasitica Nord-americana Sud-americana Indoaustraliana Antrtica Africana

4. Hi ha ms dorsals a ms de latlntica, per exemple, la pacfica. La topografia duna dorsal est determinada per la velocitat dexpansi del sl ocenic. Si la velocitat dexpansi del sl ocenic s alta, la litosfera de la mateixa edat i gruix es troba molt ms lluny de la dorsal, la topografia s molt ms plana i la dorsal, en el seu conjunt, s ms ampla. Per tant, si la dorsal s ms ampla que latlntica la velocitat dexpansi del sl ocenic s ms alta. 5. La serralada dels Andes s un Materials dels exemple dorogen del tipus A Dorsal Punt calent prismes d'acreci Orogen arc volcnic continental, que es produeix per la subducci de la placa ocenica de NazEscora ocenica Litosfera ca sota la litosfera continental Litosfera continental de la placa dAmrica del sud. ocenica subduda Aquest procs forma magma Ploma Astenosfera que, com que t menys den-

Escora continental

124

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
La dataci daquests granits per mtodes de dataci absoluta permet conixer ledat del xoc entre les dues litosferes continentals. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 1. La imatge mostra dos moments diferents del xoc entre la placa indoaustraliana i la placa eurasitica. La imatge superior mostra el moviment de lndia cap al nord fa 75 Ma i abans que es produeixi la collisi entre les dues masses continentals, i la imatge inferior representa la situaci actual. 2. Abans de la collisi, el lmit entre les plaques indoaustraliana i eurasitica era de xoc entre litosfera ocenica (placa indoaustraliana) i litosfera continental (placa eurasitica); era, doncs, un lmit anomenat arc continental volcnic. En aquesta situaci hi havia subducci de la placa indoaustraliana sota leurasitica, terratrmols localitzats al plnol de Benioff i vulcanisme de tipus andestic a la placa eurasitica. El lmit el marcava la posici de la fossa ocenica, ms o menys marcada en funci de lacumulaci de sediments, prisma dacreci, que omplien totalment o parcialment aquesta estructura. En la situaci actual, tota la litosfera ocenica del nord de lndia ha estat subduda sota la placa continental eurasitica i el xoc es produeix entre dues litosferes continentals. Es forma, doncs, un orogen. Els terratrmols mostren una dispersi ms gran tant en profunditat com lateralment i no es produeix vulcanisme. 3. Els materials sedimentaris del prisma dacreci existents abans del xoc de plaques (dibuix A) sn a la part central i superior de lorogen (dibuix B). Per aix s fcil trobar roques sedimentries amb fssils al cim de lorogen. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2 1. La grfica mostra la distribuci de terratrmols en profunditat en una zona costanera. Els terratrmols ms superficials es localitzen als primers 150 km mar endins i els ms profunds a 170 km de profunditat, 250 km terra endins sota el continent. Aquesta distribuci dels terratrmols concorda amb una zona de subducci. A ms hi ha alguns terratrmols superficials sota les muntanyes, que es poden interpretar com a terratrmols relacionats amb lactivitat volcnica de les zones de subducci. 2. La distribuci de terratrmols s semblant a lexistent en els lmits de plaques amb subducci. Queda per decidir si sassembla ms a un arc dilles volcniques (xoc entre litosfera ocenica i litosfera ocenica) o a un arc continental volcnic (xoc entre litosfera ocenica i litosfera continental). Al grfic no saprecia lamplada de la massa continental, tot i que s superior als 600 km. Aquest fet, juntament amb la relativa distncia entre les muntanyes i la fossa, ms de 300 km, i lalada de larc volcnic, 6.000 m, fa que la interpretaci ms lgica sigui la dun arc continental volcnic, tipus Andes.

superficial de lorogen; representaci a la part inferior de lorogen de roques metamrfiques i magmes de composici cida; representaci de la litosfera ocenica subduda, materials de larc volcnic continental o de possibles ofiolites, etc. 9. El mar Mediterrani s un mar residual localitzat al mig duna zona de convergncia continental entre la placa africana i leurasitica. De fet, s el que queda del mar oriental, el Tetis, del gran oce que vorejava la Pangea, la Pantalassa. Aquest mar sanir reduint en extensi fins a desaparixer. El mar del Jap es troba tamb en un context tectnic compressiu, limitat per un arc dilles volcniques (Jap) i pel continent asitic. Aquest tipus de conques sanomenen conques dintraarc. Les conques dintraarc estan sotmeses a estirament a causa que la placa que senfonsa arrossega la superior cap a la fossa. Es pot posar lexemple que quan un vaixell senfonsa arrossega laigua superior ms prxima cap al lloc on sha produt lenfonsament. Per aquest motiu la placa superior est sotmesa a estirament i pot arribar a provocar laparici descora ocenica dins daquest context compressiu. La conca dintraarc del Jap s avui dia inactiva; no hi ha tensi (divergncia) dins daquesta conca. Com a exemples de conques dintraarc actives es poden posar la de les illes Mariannes o la de les illes Tonga.
Escora ocenica 0 Profunditat (km) 20 40 60 80 Astenosfera Mantell litosfric Conca dintraarc Magma Escora continental Fossa ocenica Arc insular volcnic Continent

Escora ocenica

10. El procs de convergncia entre dues litosferes continentals implica un increment important de les pressions i de les temperatures a la part inferior de lorogen. Aquestes condicions poden produir la formaci de magma de composici grantica, ja que prov de la fusi de roques de la litosfera continental. Aquest magma es refreda a linterior de la Terra, ja que les fortes pressions horitzontals nimpedeixen lascens, i dna lloc a roques plutniques, granits. Daquests roques, cal remarcar-ne els aspectes segents: Sn lorigen de la majoria dels granits que es troben a la part central de molts orgens antics. Quan la serralada continental no s lmit de plaques i els processos ms importants sn els gravitacionals i els erosius, lerosi de la part superior de lorogen provoca que els trobem a la superfcie.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

125

Els materials de la litosfera

OBJECTIUS
1. Definir els conceptes de mineral i roca; discernir entre tots dos conceptes. 2. Conixer els principis bsics de la cristallografia. 3. Diferenciar els diferents tipus d'enllaos qumics i identificar-los en els minerals. 4. Utilitzar els diagrames de fases per entendre els canvis mineralgics que tenen lloc quan canvien les condicions de pressi i temperatura. 5. Descriure els principals mtodes d'estudi dels minerals. 6. Conixer les propietats de diagnstic dels minerals. 7. Reconixer els minerals. 8. Descriure la sistemtica dels minerals. 9. Entendre la relaci existent entre els minerals i les roques. 10. Conixer la classificaci de les roques en tres categories segons les propietats fisicoqumiques que hi ha durant el seu procs de formaci.

CONTINGUTS
Els minerals i les roques. (Objectius 1 i 9) Cristallografia: els cristalls i els elements de simetria ms importants. (Objectiu 2) Les xarxes espacials cristallines. (Objectiu 2) Nocions de cristallografia: els edificis inics, covalents, metllics, moleculars i mixtos. (Objectiu 3) Els diagrames de fases. (Objectiu 4) Mtodes d'estudi mineralgics. (Objectiu 5) Les propietats de diagnosi dels minerals. (Objectiu 6) La sistemtica dels minerals: els elements natius i els principals grups de minerals. (Objectius 7 i 8) Relaci entre els minerals i les roques. (Objectiu 9) Classificaci de les roques. (Objectiu 10) Estudi d'una clau dicotmica de minerals. (Objectius 6 i 7) Conixer els principals minerals a travs de les illustracions de la unitat. (Objectius 6 i 7) Valorar la importncia dels minerals com a font de matries primeres.

CRITERIS DAVALUACI
a) Discernir si una substncia s un mineral. (Objectius 1 i 9) b) Assimilar els principis bsics de cristallografia. (Objectiu 2) c) Entendre i conixer les caracterstiques bsiques dels principals tipus d'enllaos qumics. (Objectiu 3) d) Interpretar correctament la informaci que aporten els diagrames de fases. (Objectiu 4) e) Conixer les propietats dels minerals. (Objectiu 6) f) Saber descriure les propietats ms importants de cada un dels grups de minerals. (Objectiu 8) g) Entendre la classificaci de les roques a partir de les condicions fsiques i qumiques que nhan determinat la formaci. (Objectiu 10)

Preguntes prova 1 1, 2 3 4 5 6, 7 8, 9 10

Preguntes prova 2 1, 2 3 4 5 6, 7 8, 9 10

126

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Qu s un mineral?
Un mineral s un slid homogeni, natural, normalment inorgnic, dotat duna estructura atmica ordenada, una composici qumica definida i unes propietats fsiques determinades. No es consideren minerals: Els productes obtinguts artificialment en un laboratori. Els mineraloides, que sn substncies amorfes que no tenen una estructura interna ordenada, com ara lpal o el petroli, entre daltres. En canvi, s que es consideren minerals alguns compostos formats orgnicament, com per exemple, el carbonat de calci. Actualment hi ha reconeguts uns tres mil minerals. Una roca s una associaci dun o ms minerals que conserven les seves propietats de manera individual. Cada tipus de roca es caracteritza pels tipus de minerals que posseeix i per les proporcions en qu shi troben, tot i que algunes roques estan formades nicament per un sol mineral. Els minerals es poden formar per: Cristallitzaci de certs fluids, com ara el refredament de materials fosos dorigen magmtic, levaporaci a partir duna dissoluci aquosa o la sublimaci de vapors. Transformacions en estat slid; per exemple, per canvis de pressi (P) i de temperatura (T) de lentorn. La importncia de lestudi dels minerals rau en el valor econmic dalguns dells, pel fet que serveixen per classificar les roques i perqu proporcionen informaci sobre les condicions que hi havia durant la seva formaci, aix com de les roques que els contenen.

Nocions bsiques de cristallografia

La majoria dels slids tenen els seus toms, ions, grups inics o molcules disposats ordenadament, duna forma molt caracterstica. La forma externa ideal dun slid cristall s un cristall. El cristall s un slid geomtric regular, limitat per cares planes que es tallen formant arestes. Els cristalls es formen per cristallitzaci; s a dir, un procs en el qual els toms, els ions o les molcules sintegren i sencaixen dins del que sanomena un edifici cristall. Quan sarriba a les condicions adequades de quimisme, pressi i temperatura, el creixement dun cristall depn noms del temps i de lespai disponible. Si lespai s redut, el cantell sajusta a la superfcie irregular disponible i al final el cristall no conservar la seva veritable forma per s la seva estructura interna. La disposici ordenada dels cristalls s la causa que es formin eixos, plans i centres de simetria. Pel que fa als eixos de simetria, nhi ha dordre binari, ternari, quaternari i senari. Pel que fa als plans de reflexi i als centres de simetria, es poden trobar sols o combinats. Els cristalls tenen dues propietats molt importants: La simetria, que consisteix en el fet que certes direccions dels cristalls sn equivalents entre si. Lanisotropia, que consisteix en el fet que algunes de les propietats fsiques dels cristalls depenen de la direcci en qu sn observades. Altres conceptes cristallogrfics importants sn: La xarxa espacial cristallina, que s lordenaci a lespai dels diferents toms, ions o grups inics. El poledre fonamental, que s la unitat estructural que en repetir-se per translaci en les tres direccions de lespai constitueix la xarxa espacial cristallina. Aquest poledre ve definit per tres vectors fonamentals de translaci i tres angles, els quals en combinar-se originen set tipus de poledres fonamentals.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

127

RESUM

Les xarxes de Bravais, que sn el conjunt de catorze xarxes cristallines fruit de les diferents combinacions de les set celles elementals. Sagrupen en set sistemes cristallins (triclnic, monoclnic, rmbic, rombodric, hexagonal, tetragonal i cbic) que tenen eixos de simetria del mateix ordre.

Nocions bsiques de cristalloqumica

Cada nus de la xarxa s ocupat per un tom, i, grup inic o molcula i es mantenen units mitjanant diferents tipus denllaos qumics ms o menys resistents. Al zero absolut, cada nus de la xarxa representa la posici dequilibri, per a mesura que augmenta la temperatura les partcules dels nusos oscillen i augmenta la seva agitaci, fins al punt de produir distorsions en la xarxa o fins i tot trencar-la; s el moment en qu es produeix el pas de lestat slid a lestat lquid. Un edifici s qualsevol estructura que sorigina a partir dtoms, ions, grups inics o molcules i que es mant unida mitjanant diferents tipus denllaos qumics. Els edificis ms importants sn: Els edificis inics Els toms dels edificis inics es mantenen estables grcies a latracci electrosttica entre els anions i els cations, s a dir, grcies a lenlla inic. Caracterstiques de lenlla inic: s un enlla molt intens a causa de les crregues oposades dels ions. Es troba en un gran nombre de minerals, com ara la sal comuna. Els cations ocupen una posici central i els anions els envolten, situant-se de la manera ms densa possible. Quan el cati central s gran, est envoltat per ms anions que si el cati central s de radi petit. Per exemple, quan hi ha quatre anions al voltant dun cati central es diu que el nombre de coordinaci s 4. Les estructures tridimensionals que en resulten sanomenen poledres de coordinaci i els ms freqents sn el tetredre, loctedre, el cub i el cubooctedre. Els edificis covalents Es caracteritzen perqu els toms senllacen compartint un o diversos parells delectrons. Aquest enlla s el ms fort que hi ha i s habitual entre elements que siguin electronegatius. Els edificis metllics La xarxa cristallina est formada per nusos ocupats per nuclis datmics envoltats dun nvol delectrons que s com a tots per que no pertany a cap tom en concret. s per aix que aquests minerals presenten una gran conductivitat elctrica i trmica. Se solen trobar en metalls, aliatges naturals i alguns sulfurs i arsenurs. Els edificis moleculars La xarxa cristallina est formada per nusos ocupats per molcules elctricament neutres, que es mantenen unides per les forces de Van der Waals. Sn caracterstics de les substncies orgniques i dalgunes dinorgniques com el sofre. Els edificis mixtos Hi ha edificis cristallins on els toms, els ions o les molcules estan units mitjanant diferents tipus denllaos, com s el cas, per exemple, del grafit. Es tracta dun mineral amb una estructura cristallina particular: Est format per toms de carboni disposats en lmines. Els toms de cada lmina suneixen mitjanant un enlla covalent; per aix les lmines sn molt fortes i flexibles. Les lmines estan unides per les forces de Van der Waals; per aix el grafit sexfolia amb facilitat. En aquests edificis mixtos, el tipus denlla que predomina determina algunes de les principals propietats del mineral (duresa, conductivitat elctrica, punt de fusi, solubilitat, etc.).

128

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Els diagrames de fases

Els diagrames de fases sn un tipus de representaci grfica que sutilitza per entendre els canvis mineralgics que es produeixen quan varien les condicions de pressi i temperatura. Aquests canvis es produeixen perqu quan se sobrepassen certs lmits de pressi i temperatura el mineral perd lestabilitat i, per tant, es forma un mineral nou. La regla de les fases de Gibbs (P + F = c + 2) relaciona el nombre de graus de llibertat del sistema (F ) amb el nombre de fases (P ) i el nombre de components (c). El nombre 2 correspon als dos parmetres, pressi i temperatura. El polimorfisme consisteix en el fet que certes substncies, tot i tenir la mateixa composici qumica, poden cristallitzar en xarxes diferents i en cristalls diferents segons les condicions de pressi i temperatura que hi hagi en cada moment. Aquest fenomen permet deduir les condicions de P i T que hi havia en el temps en qu es van formar aquest minerals i de les roques que els contenien. Lisomorfisme s la propietat que tenen alguns minerals i que fa que siguin miscibles entre ells a altes temperatures, ja que tenen una estructura cristallina idntica a causa de la presncia dtoms de mida molt semblant i crregues iniques idntiques. La soluci slida s el cristall que est format per dos o ms components en proporcions variables. Quan es tracta de metalls es parla daliatge.

Mtodes destudi dels minerals

Els mtodes destudi i identificaci dels minerals sn: A visu. Consisteix en lobservaci de les propietats fsiques dels minerals amb un instrumental senzill, com ara imants, estris per ratllar, lupa, etc. Avantatges: s el mtode ms barat, rpid, no destructiu i, sovint, definitiu. Inconvenients: sha de tenir fora experincia a lhora de reconixer els minerals i s impossible determinar sries isomrfiques. Microscpia ptica. Consisteix en lobservaci dels minerals amb el microscopi ptic. s possible determinar les propietats ptiques, detectar la manca dhomogenetat i fins i tot estudiar els processos de formaci. Per als materials transparents i els opacs (o semiopacs) sutilitza la microscpia de llum transmesa i la de llum reflectida. Avantatges: s un dels mtodes ms rpids, segurs i barats. Espectrometria de fluorescncia de raigs X. Es basa en la fluorescncia que emeten els elements quan sn excitats per un feix primari de raig X. Cada element sidentifica per una longitud dona caracterstica. Difracci de raigs X. Consisteix a fer incidir els raigs X sobre una mostra que gira. El resultat s un diagrama caracterstic per a cada mineral present. Avantatges: es pot treballar amb minerals en pols i en agregats minerals i s especialment adequada per a la identificaci dargiles. Microscpia electrnica. s un mtode que permet obtenir una imatge en relleu i estudiar morfologies dagregats. Aquests microscopis electrnics poden ser de transmissi i de rastreig. Microsonda electrnica. Es basa en lemissi delectrons sobre un punt extremament petit de la superfcie polida dun mineral perqu produeixi raigs X. Lanlisi daquests raigs X permet detectar els elements presents en superfcie.

Propietats de diagnstic i de reconeixement de minerals a visu

La correcta i sistemtica observaci de les propietats dun mineral permet arribar, sovint, a la seva identificaci. Les propietats dels minerals ms importants sn:

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

129

RESUM

Les propietats ptiques El color s una de les propietats ptiques ms utilitzades. Es tracta de la suma de les longituds dona que no absorbeix la seva superfcie. Molts minerals reben un nom segons el seu color, tot i que aix no vol dir que sempre tinguin aquest color. Procediment: Cal fer lobservaci sota la llum natural o amb una llum blanca. Sha de mirar el color de la ratlla; s a dir, el color de la pols del mineral. La llussor dun mineral s una mesura de la intensitat de reflexi de la llum que hi incideix. La seva intensitat varia segons el grau danisotropia del mineral i el grau de rugositat de la seva superfcie. Es poden distingir la llussor vtria, adamantina, semimetllica, greixosa, cria, nacrada, sedosa i mat. Les propietats mecniques Lexfoliaci s la propietat de dividir-se segons plans cristallogrfics. Es parla de: Exfoliaci perfecta, si el mineral noms es trenca pels plans dexfoliaci. Exfoliaci imperfecta, si el mineral es trenca per superfcies de fractura poc marcades, irregulars i a latzar. Es parla de fractura quan el mineral es trenca, ja que no sofreix exfoliaci. La duresa s la resistncia dun mineral a ser ratllat. Per mesurar aquesta duresa sutilitza lescala de Mohs, que consta de deu minerals on cadascun dells s capa de ratllar als que tenen un valor inferior i sn ratllats pels que tenen un valor superior. La tenacitat s la resistncia que un mineral oposa a la seva deformaci mecnica. Segons el grau de tenacitat els minerals poden ser: Frgils: quan es trenca amb facilitat. Malleables: quan el mineral es pot modelar picant sobre seu. Sctils: quan un mineral es pot tallar en lmines primes amb un ganivet. Dctils: quan un mineral es pot estirar fins a formar un fil. Flexibles: quan un mineral es pot doblegar per no torna a la seva forma original. Elstics: quan el mineral torna a la seva forma desprs de deformar-lo. El pes especfic s el resultat de comparar el pes del mineral amb el pes del mateix volum daigua a 4 C. La densitat s la massa per unitat de volum. Les propietats cristallogrfiques La fcies s el conjunt de formes cristallines que pot desenvolupar un cert mineral. Lhbit s el desenvolupament relatiu de les cares dun cristall. Lhbit pot ser estable o variable segons les condicions de formaci. Els ms comuns sn el columnar, el prismtic, el fibrs, el lenticular i el massiu. El maclat s el creixement de dos o ms cristalls de la mateixa espcie amb una orientaci de les xarxes cristallines que obeeix unes lleis geomtriques determinades. Hi ha principalment dos tipus de macles: Macles de juxtaposici: quan els cristalls creixen noms a un costat de la superfcie de contacte. Macles de compenetraci: quan hi ha repetici de cristall als dos costats del pla de macla. Els agregats cristallins sn el conjunt de grans o cristalls de dos o ms minerals formats per cristallitzaci per que no presenten la simetria tpica de les macles. Els agregats poden ser granulars, radials, fibrosos, etc. Les druses es produeixen quan el creixement dels cristalls s lliure i es formen a les parets dalguna cavitat. Les geodes sn un tipus de druses on la cavitat sol ser esfrica.

130

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Altres propietats El gust: es parla especialment daspectes relacionats com la picor o laspror. Per detectar-los es toca amb la punta de la llengua la superfcie del mineral durant dos segons aproximadament. El magnetisme: es tracta de la capacitat datraure cossos frrics. La radioactivitat: s la capacitat demetre espontniament partcules alfa, beta i radiaci gamma. La radioactivitat es pot detectar mitjanant un comptador Geiger. La luminescncia: consisteix en lemissi de llum a temperatures inferiors a la incandescncia. Un cas particular s la fosforescncia, la qual s una luminescncia ms llarga i que pot durar des de pocs segons fins a alguns dies. La fluorescncia: en aquest cas es tracta de la capacitat demetre llum quan un mineral rep raigs ultraviolats.

La sistemtica dels minerals

La classificaci dels minerals es fa a partir de la seva composici qumica i la seva estructura interna. En distingim vuit grups: Els elements natius Els elements natius sn aquells que es troben a la natura de forma pura, s a dir, sense combinar-se amb daltres. Es tracta dalguns metalls (or, plata, coure, etc.), alguns semimetalls (larsnic i lantimoni, entre daltres) i alguns no-metalls (sofre, diamant, etc.). Els sulfurs i les sulfosals Els sulfurs: Sn econmicament molt importants. La majoria sn opacs i amb colors molt caracterstics. La seva frmula general sexpressa com AmXn, on A representa lelement metllic i X el no metllic. La majoria t coordinaci tetradrica o octadrica al voltant del sofre. Els enllaos sn tpicament inics, covalents o metllics. Les sulfosals: Constitueixen uns minerals on larsnic i lantimoni ocupen el lloc del metall. La composici general s ABX, on A s Cu, Ag, Pb i Sn; B s As, Sb i Sn, i X s S. Els xids i els hidrxids Representen un grup de minerals poc homogeni. Els xids: Sn un grup de minerals on loxigen es combina amb un o ms metalls. La frmula s MxOy, on M representa el metall. Com que els enllaos tenen carcter inic sn metalls amb un punt de fusi elevat, una gran estabilitat qumica i una baixa solubilitat. Els hidrxids: s un grup de minerals formats per combinacions de metalls i de semimetalls amb el grup hidroxil (OH)-. Presenten uns enllaos ms dbils en comparaci amb els xids. Molts dells cristallitzen segons un empaquetament hexagonal. Els halurs Solen ser de composici qumica senzilla, daspecte no metllic, de poca duresa i gaireb sempre sn solubles en aigua. Sn minerals amb la frmula MZ o b MZ2; s a dir, combinacions no oxigenades de fluor, clor, brom o iode amb metalls (M).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

131

RESUM

Els carbonats, nitrats i borats Els carbonats: Solen estar molt presents en la natura. Sn incolors o b amb una coloraci blava o rosa. Quan es tracten amb un cid fort, desprenen CO2 amb efervescncia. El complex aninic (CO3)2 dels carbonats s una unitat fortament enllaada. Alguns carbonats importants sn: la calcita, laragonita i la dolomita, entre daltres. Els nitrats: No tenen aspecte metllic, sn tous i de color blanc. Sn estructuralment semblants als carbonats, per lenlla amb el nitrogen s molt ms fort i, per tant, els nitrats no es descomponen fcilment pels cids. Alguns exemples sn la nitratina (NaNO3) i el nitre (KNO3). Els borats: Tenen el bor en coordinaci amb tres oxgens o grups OH. Poden construir els mateixos tipus dedificis que els silicats. Els borats ms abundants sn la kernita, el brax, la ulexita i la colemanita. Els sulfats, cromats, wolframats i molibdats Els sulfats: Estan constituts per combinacions oxigenades del sofre amb metalls o no-metalls. La unitat estructural fonamental s el tetredre (SO4)2, combinada amb cations i un fort enlla covalent entre el sofre i loxigen. Els ms abundants sn la baritina, la celestina, lanhidrita i el guix. Els cromats: Tenen un complex tetradric aninic (CrO4)2 semblant al dels sulfats. Sn rars i poc freqents. Els wolframats: En la seva estructura els oxgens no ocupen els vrtexs del tetredre, sin que formen un grup fora compacte de forma quadrada. Formen combinacions amb metalls com Ca, Pb, Mn i Fe. El ms freqent s la wolframita. Els molibdats: La seva estructura s molt similar a la dels wolframats. En la natura noms nhi ha combinat amb Ca, Cu, Fe, Pb i U. El ms com s la wulfenita. Els fosfats, arseniats i vanadats Poden formar sries isomrfiques ja que els grups (PO4)3, (AsO4)3 i (VO4)3 tenen la mateixa configuraci doxigen i els mateixos enllaos i, per tant, aquests grups es poden substituir mtuament com a i central. Un exemple s la srie isomorfa de la piromorfita, la mimetita i la vanadinita. Lapatita s el fosfat ms important i abundant. Els silicats Constitueixen el 95 % del volum de la litosfera terrestre. Contenen, a ms, altres elements qumics, silici i oxigen. Solen ser metalls amb una llussor no metllica i una duresa elevada.

132

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

El silici i loxigen estan units entre ells formant un tetredre (SiO4)4 amb el silici al centre i els oxgens als quatre vrtexs. Els diferents tipus de silicats soriginen segons lenlla daquesta unitat bsica, sigui inic o covalent. Hi ha sis subclasses: nesosilicats, sorosilicats, ciclosilicats, inosilicats, fillosilicats i tectosilicats.

Els silicats ms abundants

Els ms abundants sn: Lolivina o olivines: tenen la forma general (Mg, Fe)2 (SiO4). s un mineral que es forma a temperatures altes i s el principal constituent de lescora ocenica i del mantell superior. Els piroxens: sn inosilicats de cadena simple. Sn minerals de color fosc que shan format a altes temperatures. A lescora ocenica i al mantell superior sn abundants, tot i que tamb es poden trobar a lescora continental. Els amfbols: sn inosilicats de cadena doble. En la seva frmula sinclou li hidroxil (OH)2. Es formen a temperatures ms baixes que els piroxens i el ms caracterstic s lhornblenda. Sn especialment abundants en certes roques metamrfiques. Els fillosilicats: els dos representants ms importants sn les miques i les argiles. Les miques sn ms comunes a les roques gnies i metamrfiques que a les sedimentries; les argiles tenen un paper destacat en la qumica dels sls. Entre les ms importants hi ha les illites, les caolinites, les esmectites, la montmorillonita i les vermiculites. Els feldspats: sn tectosilicats alumnics que poden contenir potassi, sodi o calci. Segons el contingut daquests metalls, es classifiquen en feldspats alcalins (amb Na i/o K) i feldspats plagiclasis (amb Na i/o Ca). Es tracta del grup de minerals ms abundant de lescora (50 %). El quars: s un dels minerals ms habituals en els tres grans tipus de roques. Hi ha diverses varietats que es distingeixen per lestructura cristallina o per la morfologia exterior.

Dels minerals a les roques: tres tipus de roques

Una roca s una associaci natural de minerals formats per un mateix procs. Les roques poden estar formades per un sol mineral o per diversos. Si en una roca hi falta algun mineral essencial, aleshores es considera que es tracta dun altre tipus de roca o b duna varietat de la mateixa roca. Un mineral accessori s aquell que pot faltar sense que per aix shagi de considerar com un altre tipus de roca. A la litosfera terrestre shi distingeixen tres grans tipus de roques: Les roques gnies o magmtiques: es formen a temperatures entre moderades i altes a causa de la solidificaci dels materials fosos del mantell i lescora terrestre. Les roques metamrfiques: es formen com a resultat de la transformaci de roques preexistents a causa dels canvis de pressi i temperatura. Les roques sedimentries: es formen a partir dels productes que resulten de la denudaci del relleu topogrfic.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

133

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

CINCIES QUE ESTUDIEN LA MATRIA MINERAL

En el marc de lantiga denominaci de geognsia (terme prcticament en dess), sagrupen les branques que estudien lestructura, la composici i la gnesi de la matria mineral i les seves combinacions. Cristallografia Estudia la natura de la matria cristallina. Linters pel coneixement de lestat cristall, tradicionalment vinculat a la geologia, ha sobrepassat els seus orgens geomtrics subordinats a la mineralogia, per trobar la seva aplicaci en la resoluci de problemes de biologia molecular, metallrgia, farmacologia i petrologia, entre altres disciplines.

Mineralogia s la branca geolgica que investiga la forma, les propietats, la composici, els jaciments i la gnesi de minerals. ntimament relacionada amb la cristallografia, la petrologia i la geoqumica, i ja lluny de les seves etapes inicials descriptives i sistemtiques, sol dirigir els seus objectius cap a lestudi dels processos que donen lloc a les diferents associacions minerals i les caracterstiques especfiques dels seus jaciments.

Petrologia Socupa de lanlisi de les roques, com a materials constituts per minerals. Tracta de la formaci, la classificaci i lorigen de les roques, aix com de les seves relacions amb els processos i la histria geolgica. En el seu camp dactuaci se sol dividir tradicionalment en petrografia i petrognesi. La primera t en compte, sobretot, aspectes descriptius des del punt de vista de la textura, la mineralogia i la composici qumica de les roques. La segona socupa dels aspectes fisicoqumics de lorigen de les roques.

Geoqumica Treballa en la descripci de la qumica de la Terra. Tracta danalitzar la distribuci dels elements i els seus istops en els materials terrestres i persegueix lobtenci de dades anlogues en materials extraterrestres. Els seus estudis permeten conixer els processos i les condicions que han influt en la formaci de les roques. Tamb contribueix a la posada a punt de mtodes de dataci.

134

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

LES XARXES ESPACIALS CRISTALLINES

Lordenament en les tres direccions de lespai dels diferents toms, ions o grups inics, considerats com a punts geomtrics o nusos, forma una xarxa espacial cristallina.

tom de sodi

Cella unitat tom de clor abc 90

Xarxa espacial cristallina. a) Xarxa cbica espacial expandida de lhalita (NaCl), en qu es mostra la disposici dels ions de Cl i Na+. b) Disposici en empaquetament dens dions de sodi. En la lnia gruixuda es mostra el poledre fonamental, que en aquest cas s un cub. c) Eixos cristallogrfics a, b i c i angles cristallogrfics , i .

Clor (Cl)

c
c b

Sodi (Na)

Sistema

Nombre Eix de de xarxes en simetria el sistema 1 1 eix binari 3 eixos binaris 1 eix ternari 1 eix quaternari 1 eix quaternari 4 eixos ternaris 2 4 1 1 2 3 a

Constants cristallogrfiques b c 90

Triclnic Monoclnic Rmbic Rombodric Hexagonal Tetragonal Cbic Xarxes de Bravais.

a b c 90

a b c 90 abc ab c 90 120, 60 ab c 90 abc 90 90

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

135

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

EL TIPUS DENLLA I LES PROPIETATS DELS MINERALS

Edifici i fora de lenlla

Natura

Duresa

Propietats elctriques i solubilitat (en aigua i cids febles)

Propietats estructurals

Propietats trmiques

Mineral (exemple)

Inic - Fort

Atracci Moderada Allants mitjans electrosttica a alta Alta entre ions de crregues oposades Es compartei- Alta xen parells delectrons Allants - Molt baixa

No dirigit, coordinaci elevada entre els ions, estructura densa Enlla dirigit, coordinaci feble, estructura poc densa

Temperatura Calcita (CaCO3) de fusi bastant Halita (NaCl) alta. En estat fos: ions Temperatura Diamant (C) de fusi elevada. Esfarelita (ZnS) En estat fos: molcules Temperatura de fusi elevada Olivina (Mg2SiO4) Moscovita KAl2(Si3Al)O10(OH)2 Or (Au) Coure (Cu)

Covalent Molt fort

Mixt, inic i covalent Molt fort Metllic Variable

Moderada Allants - Baixa a alta Es compartei- Baixa xen electrons lliures Forces electrosttiques en els dipols Conductors Molt baixa No dirigit, coordinaci molt elevada, estructura molt densa Semblants a lenlla metllic

Temperatura de fusi variable Temperatura de fusi baixa

Molecular Molt feble

Mot baixa Allants - Baixa

Sofre (S)

El tipus denlla i les propietats dels minerals.

136

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

ELS SILICATS FERROMAGNESIANS

Olivines El grup de les olivines constitueix una famlia de minerals de colors verd oliva, verd gris o marr. En la seva composici shi pot trobar mangans o nquel. Soriginen a temperatures elevades en absncia daigua i formen part de les roques de lescora ocenica i el mantell superior.

Olivina.

Piroxens El grup dels piroxens inclou minerals de composici qumica molt variada i complexa en qu poden aparixer tamb calci, alumini, mangans, sodi i titani, entre altres elements. Solen presentar colors foscos, de vegades verdosos o grocs. Es formen a altes temperatures i sn comuns en les roques de lescora continental i el mantell superior, tot i que tamb poden aparixer en les roques de lescora continental. Es coneix lexistncia de 21 espcies de piroxens, encara que el ms freqent s laugita.
Augita.

Amfbols Els amfbols presenten tamb composicions molt complexes, en la frmula de les quals hi pot haver calci, potassi, plom, alumini, liti, crom o mangans, entre altres elements. Soriginen a temperatures molt ms baixes que els piroxens i solen presentar-se en roques de lescora continental. Tot i que es coneixen prop de 63 espcies damfbols, potser el ms conegut sigui lhornblenda.
Hornblenda.

Miques El grup de les miques comprn ms de 30 espcies caracteritzades per una clara exfoliaci en lmines. Per la seva composici se sol distingir entre les miques negres (ferromagnesianes) i la resta (que han de ser classificades com a silicats no ferromagnesians). En aquest segon conjunt hi trobem les miques blanques (alumniques), les miques litniques (amb liti) i les miques dures. La biotita s la mica negra ms coneguda i la moscovita (en aquest cas, s un mineral no ferromagnesi), la ms freqent del grup de les blanques. Les miques sn molt comunes en totes les roques de lescora.
Mica.

Granats El grup dels granats comprn unes 14 espcies minerals. Els granats acostumen a presentar colors entre el marr i el vermell fosc. En la seva composici poden aparixer calci, mangans, crom o titani, entre altres elements. Lalmandina i el pirop sn dos elements de minerals que pertanyen al grup dels granats.

Almandina.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

137

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

ELS SILICATS NO FERROMAGNESIANS

Feldspats Els feldspats sn, sens dubte, els minerals ms comuns en les capes externes del planeta. Representen ms del 50 % de la massa de lescora terrestre. En la seva composici qumica, una part dels toms de silici s substituda per toms dalumini, i la resta de la seva estructura s ocupada per potassi, sodi o calci. En els feldspats alcalins hi dominen el potassi i el sodi. En les plagiclasis hi imperen el sodi i el calci. Els feldspats sn tan abundants perqu es poden formar en un interval molt ampli de temperatures i pressions. Apareixen en grups rocosos molt diferents.
Albita.

Quars Tot i que el quars sinclou en aquest grup, s realment lnic mineral format gaireb exclusivament per silici i oxigen. La seva frmula qumica (SiO2) difereix de la resta de silicats, ja que lintegren dos ions doxigen per cada i de silici. En aquesta composici qumica tamb se li aplica el terme slice. Les seves diferents varietats es diferencien per lestructura cristallina i per altres propietats que li atorguen les impureses que pot contenir. s el segon mineral en abundncia en lescora continental i es troba en gaireb tots els tipus de roques.
Quars rosa.

Argiles Les argiles constitueixen un grup de minerals molt variats i complexos que solen presentar una estructura laminar. La seva unitat bsica s el grup SiO5. Majoritriament procedeixen de lalteraci qumica daltres silicats. Per aquest motiu sn molt comunes en les formacions superficials del planeta.

Sepiolita.

138

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 6

RECURSOS PER A LAULA

MINERALS NO SILICATS

Carbonats Els carbonats sn compostos formats per una combinaci de carboni i doxigen amb altres metalls. Els carbonats ms comuns sn la calcita, CaCO3 (carbonat de calci) i la dolomita, CaMg (CO3)2 (carbonat de calci i de magnesi). Els carbonats sn molt abundants entre les roques de les zones ms superficials de lescora.

Calcita.

Sulfats Els sulfats sn minerals sorgits de la combinaci de sofre i oxigen amb altres elements metllics o no metllics. El guix (CaSO4 + 2 H2O), lanhidrita (CaSO4) i la baritina (BaSO4) en sn alguns exemples. Alguns sulfats sacumulen a lescora formant dipsits rocosos.

Guix fibrs.

Halurs Els halurs sn compostos formats per la combinaci dtoms de clor, fluor, brom o iode amb elements metllics. Alguns constitueixen sals minerals fcilment solubles en aigua. Entre els halurs es troben, per exemple, lhalita o sal gemma (NaCl), la silvina (KCl) i la fluorita (CaF2).

Halita.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

139

140

Grup o classe qumica

Mineral representatiu Smbol Observacions

Densitat Tipus/Origen Duresa ms probable* mitjana kg/m3 Sistema cristall

Elements natius

Metalls

FITXA 7

No-metalls Frmula J J, M J, M J, I S S S, J, A 2.200 2.000 3.180 2,5 2 4 Cbic Cbic Cbic NaCl KCl CaF2 7.500 4.000 5.000 7.750 2,5 3,5-4 5,5-6,5 Cbic Cbic Cbic Hexagonal PbS ZnS FeS2 NiAs

Coure natiu Or Sofre natiu Diamant

J J J J

8.800 17.500 2.050 3.500

2,5-3 2,5-3 1,5-2,5 10

Cbic Cbic Rmbic Cbic

Cu Au S C

Elements que es troben en la natura sense combinar qumicament amb altres. Sn molt escassos, tot i que en alguns indrets es troben en concentracions importants.

Compostos

Descripci

Sulfurs i compostos afins

Combinacions sense oxigen de metalls i metalloides amb S, As, Sb, Bi, Se i Te

Galena Esfalerita Pirita Niquelina

Econmicament sn molt importants, ja que entre aquests minerals shi troben les menes metlliques ms tils: galena (mena de Pb), blenda (mena de Zn), pirita (mena de Fe), niquelina (mena de Ni), etc. Majoritriament sn de composici qumica senzilla, gaireb sempre sn solubles en aigua. Es formen per cristallitzaci en mars o llacs daiges salades o com a productes de sublimaci dels volcans. La fluorita es troba, generalment, en quantitats explotables en filons hidrotermals dalta i de baixa temperatura (T).

Halogenurs

Combinacions dun halogen amb un metall, de vegades incorporant-hi aigua

Halita Silvita Fluorita

xids i hidrxids S, A A, I, M, S S S, J, M, I S, J, M S, J, M A 1.700 2-2,5 Monoclnic 2.700 2.900 2.900 3 3,5-4 3,5-4 Rombodric Rmbic Rmbic CaCO3 CaCO3 CaMg(CO3)2 N2Ba4O710H2O 3.800 5-5,5 Rmbic FeOOH 5.300 5.200 5-6 5,5-6,5 Rombodric Cbic Fe2O3 Fe3O4

Metalls combinats amb oxigen (O) o grups hidroxil (OH)

Oligist Magnetita

Goethita

Aquesta classe agrupa un gran nombre de minerals amb poques caracterstiques comunes. Juntament amb els sulfurs inclouen les menes metlliques ms importants. Com a menes de Fe destaquen la magnetita i loligist.

Carbonats i borats

Oxisals amb loxigen en coordinaci ternria (CO3)2, (BO3)2

Calcita Aragonita Dolomita

ELS MINERALS MS ABUNDANTS DE LESCORA TERRESTRE

Brax

Els carbonats sn el grup ms important, on destaca la calcita, que s el component essencial de les roques calcries (roques sedimentries). Laragonita s el polimorf de la calcita. Es reconeixen fcilment per la seva efervescncia en HCl dilut fred. Els borats estan menys estesos, i es troben en concentracions locals de dipsits salins. CaSO42H2O BaSO4 SrSO4

Sulfats, cromats, wolframats S I, M A A I, M 6.900 2.550 3.150 5 3 6 6.000 7.250 2,5-3 4-4,5

Oxisals amb loxigen en coordinaci quaternria (SO4)2; (CrO4)2; (WO4)2; (MoO4)2

Guix Baritina Celestina

S, J S, I S

2.300 4.500 3.950

2 3-3,5 3-3,5

Monoclnic Rmbic Rmbic Monoclnic Monoclnic Hexagonal Hexagonal Monoclnic

Crocota Wolframita

PbCrO4 (Fe,Mn)WO4 (F,Cl,OH)(PO4)3Ca5 Cl(VO4)3Pb5 KAlSi3O8

Els sulfats sn els ms abundants. Per la seva abundncia destaquen el guix, lanhidrita (sulfat clcic sense aigua) i la baritina. Lanhidrita i el guix es formen en conques salines per precipitaci, alternant amb capes de sal. Els cromats i els molibdats sn minerals poc abundants; entre aquests destaquen la wolframita (mena de W).

Fosfats i vanadats

Apatita

Combinacions de fsfor i vanadi amb loxigen (PO4)3; (VO4)3

Vanadinita

Aquesta classe agrupa nombrosos minerals de constituci qumica anloga i formes cristallines semblants, formant sries isomorfes. Sn minerals poc abundants, entre els quals destaquen lapatita i la fosforita. Minerals molt abundants, sn els principals constituents de les roques gnies. Tamb formen part de les roques metamrfiques, tot i que amb estructures menys denses i amb hidroxils.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Silicats

Elements combinats amb li (SiO4)4

Feldspat Ortosa

RECURSOS PER A LAULA

*A: mineral accessori; I: igni; S: sedimentari; J: jaciment.

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

IDENTIFICACI DE MINERALS

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

141

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Minerales OLAF MEDENBACH I CORNELIA SUSSIECK-FORNEFELD Ed. Naturart, S. A. En aquesta obra shi fa una descripci especialitzada dels minerals ms importants. Recull informaci sobre 233 classes de minerals i cont ms de 600 illustracions. Tamb inclou unes taules de determinaci de minerals. Conocer los minerales ROBERTO ZORZIN Ed. Susaeta Ediciones, S. A. Llibre senzill que aprofundeix en lestudi dels minerals amb conceptes clars i precisos de les espcies ms representatives. Las gemas en su interior ALFREDO GONZLEZ NOTARIO Ed. Promopress. Interessant llibre per introduir-se en el mn de les gemmes. Lautor hi analitza les gemmes ms importants i mostra imatges obtingudes amb una lupa de 10 augments. Gua de rocas y minerales WALTER SCHUMANN Ed. Omega. Guia de petrologia ideal per reconixer les roques i els minerals; est acompanyada de materials complementaris. Minerales y rocas ROBERTO APPIANI I ALESSANDRO GUASTONI Ed. Grijalbo. Els objectius principals daquesta obra sn mostrar, duna manera clara i sinttica, les principals propietats fsiques i qumiques dels minerals, letimologia dels noms, facilitar la identificaci dels minerals i lambient en qu shan format.

A LA XARXA
MUSEU DE GEOLOGIA VALENT MASACHS
http://www.geomuseu.upc.edu/ El Museu de Geologia Valent Masachs, de la UPC, mostra en aquesta pgina informaci sobre el museu, com ara les colleccions que shi poden trobar, i altres informacions ms genriques, aix com un cercador, els serveis culturals i webs dinters.

MINERALTOWN
http://www.mineraltown.com/index.php?idioma=0 En aquesta pgina en catal shi troba molta informaci relacionada amb la mineralogia, des duna extensa galeria dimatges, llibres i vdeos fins a informaci de les fires de colleccionistes de minerals, sense oblidar altres aspectes com ara un recull de notcies cientfiques i la manera com sha de dur a terme una collecci.

PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL

http://www.salcardona.com Interessant pgina web sobre les mines de sal de Cardona, amb la histria, una galeria dimatges i altres informacions.

GRUP MINERALGIC CATAL

http://www.minercat.com/novetats%20c.htm Portal sobre mineralogia amb molta informaci, enllaos i diverses galeries fotogrfiques.

MUSEU MOLLFULLEDA DE MINERALOGIA

http://museu.arenysdemar.org/mollfulleda/00molf.htm Aquesta pgina web s un aparador del museu, en el qual shi fa esment de les colleccions de qu disposa i mostra, en imatges, les peces ms interessants del museu.

MUSEO HISTRICO-MINERO D. FELIPE

http://www.minas.upm.es/inicio/Museo%20Historico/ principal.htm El Museo Histrico-Minero Don Felipe de Borbn y Grecia ens descriu una de les millors colleccions de minerals espanyola.

DVD/PELLCULES
Hijos de la Montaa de Plata. Siddhartha Films. Documental rodat a Bolvia. Comenta lexplotaci minera del Cerro Rico, els moviments cooperativistes, la venda del mineral i la repercussi econmica i social. Minerales y rocas. Enciclopedia Britnica. LEnciclopdia Britnica explica amb imatges les caracterstiques ms representatives dels minerals i les roques.

GEMMOLOGIA
http://www.uned.es/cristamine/gemas/indice.htm Interessant pgina sobre gemmologia que proporciona informaci sobre la classificaci de les gemmes, els jaciments ms importants, la talla, el mercat internacional, etc.

142

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
1 2 3 4 5 6 7

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Per qu el petroli i lpal no es poden considerar minerals? En quina categoria sinclouen aquestes substncies? De la llista segent de minerals, nhi ha un que s una roca. Identifical. Lhalita, el granit, lor, el sofre, lolivina, la galena, la cromita i el corind. Quina propietat cristallogrfica determina que les direccions dels cristalls sn equivalents entre si? Explica quines sn les caracterstiques principals dels edificis inics. En un diagrama de fases, com sanomena el punt en el qual poden coexistir tres fases? Qu s la ratlla dun mineral? Distribueix els minerals tipus apatita, diamant, guix i quars en la posici que els pertoca.

1
Talc

3
Calcita

4
Fluorita

6
Ortosa

8
Topazi

9
Corind

10

8 9

Qu s un element natiu? Citan uns quants. Comenta les caracterstiques principals dels sulfurs i les sulfosals.

10 Quines sn les condicions fisicoqumiques que predominen durant la formaci de les roques metamrfiques?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

143

4
1 2 3 4 5 6 7

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Per qu el met i el tefl no es poden considerar minerals? En quina categoria s'inclouen aquestes substncies? De la llista segent de minerals, n'hi ha un que s una roca. Identifica'l. El quars, el talc, l'asbest, la baritina, l'or, el guix, la lutita, l'orpiment i el cinabri. Quina propietat cristallogrfica determina que les propietats fsiques dels cristalls depenen de la direcci en qu sobserven? Explica quines sn les caracterstiques principals dels edificis covalents. Qu s un diagrama de fases? Qu s la duresa i quina escala s'utilitza per mesurar-la? Distribueix els minerals tipus calcita, corind, talc, i ortosa en la posici que els pertoca.

2
Guix

4
Fluorita

5
Apatita

6
Ortosa

7
Quars

8
Topazi

10
Diamant

8 9

Quina matria primera s'obt de la galena, l'esfalerita, la pirita i la niquelina? Anomena les caracterstiques principals dels silicats.

10 Quines sn les condicions fisicoqumiques que predominen durant la formaci de les roques gnies?

144

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
1 2 3 4 5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Quina s la diferncia entre una roca i un mineral? Escriu exemples de cadascun. Justifica les raons per les quals hi poden haver minerals diferents que comparteixin la mateixa composici qumica. Quins possibles usos tenen els diamants a la indstria? Quina s la manera correcta de determinar el color real d'un mineral? Quina propietat fsica presenten els minerals que desperten la sensaci de tenir gust? Digues algun mineral que tingui gust i descriu-lo. Relaciona les dues columnes.

Mineral
Bauxita Cinabri Galena Halita Quars Or Sofre

Aplicacions habituals
Component del vidre En alimentaci, fabricaci de soda i sabons En fertilitzants, insecticides, pintures i explosius En joieria i com a moneda En la fabricaci de tubs, cables i plaques per a bateries En termmetres, piles i bateries En recobriments, llaunes i en la construcci

7 8 9

Quines diferncies i similituds presenten la calcita i la dolomita? Quina s l'estructura comuna de tots els silicats? Com s'explica que els silicats siguin un grup de minerals tan ampli? Quin s el grup de minerals ms abundant a l'escora terrestre?

10 Quines caracterstiques ha de tenir un mineral per considerar-lo una pedra preciosa? Esmenta'n algunes.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

145

4
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

A l'esquema shi mostra l'estructura cristallina del grafit i del diamant, respectivament.

C = 0,67 nm

0,1 5n m

a) Explica quin tipus d'edifici inic posseeix cada estructura. b) A partir de l'estructura interna de cada mineral, dedueix-ne les propietat fsiques.
2 3 4

s correcta l'afirmaci un diamant s per sempre? El color d'un mineral, s una propietat de diagnosi igual de fiable que la duresa o el pes especfic? La histria relata que el gran matemtic grec de Siracusa, Arquimedes, va ser capa de comprovar que una corona del monarca Hier no estava feta completament d'or, sin que contenia una part d'un altre material. En quina propietat dels minerals es va basar Arquimedes per fer aquesta afirmaci? Relaciona les dues columnes.

Mineral
Or Mica Biotita Galena Corind Sepiolita Baritina

Propietat caracterstica
T un pes especfic molt alt Presenta una llussor mat Molt elstic s molt dur Molt dctil Mostra fluorescncia mineral Molt sctil

6 7 8 9

Es pot considerar la rosa del desert una macla? Raona la resposta. Quines sn les principals menes del ferro? Com distingiries d'una manera senzilla si una mostra s de calcita o de dolomita? Suposa que et trobes un mineral laspecte del qual et recorda un diamant. Com podries demostrar de forma senzilla que no ho s?

10 Quines caracterstiques comparteixen la biotita i la moscovita? Com es poden diferenciar luna de l'altra?

146

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

A continuaci es mostra el diagrama de fases del sistema distenaandalusita-sillimanita.

Pressi (103 MPa)

1,0 0,9 0,8 Distena

1. Sota quines condicions fsiques existeix solament la distena? I la distena i la sillimanita conjuntament? 2. Qu indica el punt C? 3. Suposem que mantenim una temperatura constant de 600 C. Qu passar en augmentar la pressi de 200 a 300 MPa? I si considerem una pressi constant de 100 MPa, qu passar en augmentar la temperatura de 200 a 400 C?

B
T 501 C P 376 MPa
C

0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 100

A
Sillimanita

Andalusita 200 300 400 500 600 Temperatura (C) 700 800

Interpretaci dels diagrames de fases

Els diagrames de fases sn una eina d'interpretaci molt potent en la qual es poden representar les relacions entre les diferents variables que intervenen en un sistema. Per interpretar correctament el diagrama, cal saber els graus de llibertat dels punts o regions delimitats en el sistema. El nombre de graus de llibertat del sistema es relaciona amb el nombre de fases i el nombre de components mitjanat la regla de les fases de Gibbs, segons la qual el nombre de graus de llibertat F = nombre de components + 2 el nombre de fases. Per tant, en el punt A, com qualsevol punt d'aquesta regi del diagrama, la forma estable del mineral s la distena sempre que es mantinguin la pressi i la temperatura en els marges que indica el diagrama. Aix doncs, en aquesta regi hi ha dos graus de llibertat i el punt A s bivariant. 1. Si el que volem s determinar quines sn les condicions que permeten la presncia de distena i de sillimanita (punt B) hem de saber la temperatura o la pressi, de manera que si varia la pressi, la temperatura tamb ha de variar d'una manera determinada per continuar sobre la corba que separa el camp de la distena i la sillimanita. Sobre la corba hi ha un nic grau de llibertat, de manera que el punt B s monovariant. 2. El punt C, tamb anomenat punt triple, s el punt on en el sistema es troben els tres minerals conjuntament; no s una rea delimitada per unes condicions de temperatura o pressi, sin un nic punt. Aix, el punt C t zero graus de llibertat i s invariant. 3. Els diagrames de fases tamb s'utilitzen per estudiar qu passa si modifiquem el valor d'una de les dues variables (pressi o temperatura) mantenint l'altra estable. Aix, doncs, si la temperatura es mant a un valor constant de 600 C, en passar de 200 a 300 MPa, la major part d'andalusita es transformar en sillimanita. En canvi, si mantenim una pressi constant de 100 MPa, en augmentar la temperatura de 200 a 400 C, la distena es transformar en andalusita.
Punt crtic

Practica
1 La grfica representa el diagrama de fases de l'aigua.

Pressi (MPa)

22,2

a) Indica les condicions fsiques en qu coexisteixen les tres fases de l'aigua. b) Determina quina regi delimita la fase lquida, slida i de vapor d'aigua. c) Quin punt de la imatge t dos graus de llibertat? I quin s monovariant? d) En quines condicions de pressi i temperatura coexistir la fase slida amb la fase gasosa?
0,01 0,1 6 104 C

Punt triple

100

374,15 Temperatura (C)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

147

SOLUCIONARI
temperatura, sobtenen minerals diferents. La segona s lisomorfisme, ja que substncies miscibles a temperatures elevades, amb una nica fase estable i una estructura cristallina idntica, es poden desestabilitzar a temperatures ms baixes per donar lloc a dues fases. Una soluci slida s un cristall format per dos o ms components en proporcions variables, i laliatge s un cas particular en qu el mineral est compost per una mescla de dos o ms metalls en proporcions determinades. El primer pas per tal didentificar els minerals s la determinaci a visu. Es tracta, doncs, dobservar a primera vista les propietats fsiques dels minerals. s el mtode ms barat, rpid, no destructiu i, sovint, s definitiu. Per a aquesta observaci calen instruments senzills, com ara limant, estris per ratllar o una lupa. Tanmateix, si per la semblana entre molts minerals no sel pot reconixer a visu, es pot recrrer a la microscpia ptica. Amb aquesta metodologia s possible determinar les propietats ptiques dels minerals transparents. Els microscopis de llum reflectida sn ms escassos i, per tant, la identificaci s ms dificultosa. Altres tecnologies que permeten identificar els minerals sn: lespectrometria de fluorescncia de raigs X, la difracci de raigs X, la microscpia electrnica i la microsonda electrnica. El seu color real s el color que presenta la ratlla del mineral i, per tant, s el color de la pols. s important indicar que no ha de coincidir, necessriament, el color real amb el color del mineral. Alguns exemples de minerals amb exfoliaci perfecta: guix, halita, calcita, ortosa, biotita, moscovita, hornblenda, fluorita, barita, talc, grafit, galena. Alguns exemples de minerals amb fractura: quars, leucita, analcima, augita, olivina, granat, plata, hematites, piromorfita, realgar, corind, turmalina. Els minerals tenen gust quan sn solubles en aigua. Les classes de minerals que en tenen ms sn els clorurs i alguns sulfats i carbonats. Avui dia, la classificaci es basa conjuntament en la composici qumica, en funci de lani o del grup aninic dominant, i en lestructura interna dels minerals. Les classes principals de minerals sn: elements natius, sulfurs, sulfosals, xids i hidrxids, halurs, carbonats, nitrats, borats, fosfats, arseniats, vanadats, sulfats, molibdats, cromats, wolframats, silicats. Els carbonats es reconeixen fcilment perqu quan es tracten amb un cid fort desprenen CO2, amb una efervescncia prou visible sobre la superfcie del mineral. Els silicats sn la classe de mineral ms abundosa ja que loxigen i el silici, dos dels elements qumics que contenen i constitueixen lestructura del grup aninic, representen el 63 i el 21 %, respectivament, de lescora terrestre. Alguns exemples (de cada un dels grups dels silicats): Nesosilicats: olivina, granat, zirc, andalusita, sillimanita, distena, topazi, estaurolita i esfn. Sorosilicats: epidot i idocrasa. Ciclosilicats: beril, cordierita i turmalina. Inosilicats: pirox, wollastonita, amfbol i glaucfan. Fillosilicats: brucita, gibbsita, caolinita, talc, pirofillita, moscovita, biotita, clorita i serpentina. Tectosilicats: quars, feldspats (ortosa, sanidina, albita, anortita), leucita, nefelina, sodalita i analcima.

RECORDA I RESPON 1. s una substncia natural slida de composici i estructura definides. 2. Segurament, els minerals que lalumnat recorda ms sn els components del granit (quars, ortosa i mica), o daltres com ara la pirita, el talc, lor, lhalita, etc. 3. Ratllar amb lungla els minerals ms tous i utilitzar un imant per identificar els minerals magntics, entre daltres. 4. Els minerals tenen aplicacions molt diverses. En podem destacar lhalita, que es fa servir per salar els aliments, i el diamant, que com a pedra preciosa t molt de valor. 5. Les roques estan formades per minerals. ACTIVITATS 4.1. Els minerals sn substncies naturals amb una estructura cristallina. Mentre que els mineraloides sn totes aquelles substncies naturals que no compleixen la definici de mineral i, malgrat que es comporten com a tal, els manca, totalment o en part, lestructura cristallina. 4.2. Per una banda, la cristallitzaci, que inclou el refredament de materials fosos dorigen magmtic, levaporaci a partir duna dissoluci aquosa i la sublimaci dels vapors. I per altra, les transformacions en estat slid a causa dels canvis en les condicions ambientals; bsicament, canvis de pressi i de temperatura. 4.3. La informaci s molt mplia. De manera que, en llocs on no s possible lobservaci directa, estudiar els minerals ens pot aportar dades sobre les condicions fisicoqumiques que hi ha en aquestes zones. En condicions superficials, pot ajudar a determinar les condicions que hi havia a la superfcie de la Terra en poques passades i, per tant, a deduir les variacions paleoclimtiques. 4.4. La forma externa ideal dun slid cristall s un cristall. 4.5. Les dues propietats ms importants dels cristalls sn la simetria i lanisotropia. Mentre la simetria proporciona al mineral una regularitat en les propietats, aquestes propietats dependran de la direcci en qu sn observades (anisotropia). 4.6. La xarxa espacial cristallina s lordenaci, en les tres direccions de lespai, dels diferents toms, ions o grups inics considerats com a punts geomtrics o nusos. 4.7. La representaci grfica de les relacions entre les diferents variables que intervenen en un sistema i les fases minerals presents s el diagrama de fases. 4.8. El punt triple s aquell punt en qu les tres fases (slida, lquida i gasosa) coexisteixen a uns valors de pressi i de temperatura determinats. 4.9. La regla de les fases de Gibbs relaciona el nombre de fases (P) i el nombre de components (C). La suma del nombre de fases del sistema i el nombre de graus de llibertat (F) s igual a la suma del nombre de components i els dos parmetres dels sistema: la pressi i la temperatura. P+F=C+2
A B C 1+F=1+2 F=2 2+F=1+2 F=1 3+F=1+2 F=0 Bivariant Monovariant Invariant

4.11.

4.12.

4.13.

4.14.

4.15.

4.16.

4.17.

4.18.

4.19.

4.20.

4.10. La primera s el polimorfisme, perqu per a una mateixa composici qumica, i segons les condicions de pressi i de

148

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
xens i amfbols. A les roques metamrfiques podem identificar-hi amfbols, plagiclasis, cordierita, biotita, moscovita, clorita, epidot, granats i quars. Com a minerals accessoris, a les roques metamrfiques shi pot trobar: apatita, zirc, xids de ferro, grafit, pirita i turmalina. A les roques sedimentries hi trobarem, principalment, calcita, quars, miques i argiles. 4.25. La primera en cristallitzar s lolivina amb un alt contingut de magnesi. Lextrem magnsic de la srie isomorfa sanomena forsterita (Mg2SiO4), mentre que el membre extrem frric sanomena faialita (Fe2SiO4). 4.26.
Pistes s un mineral de lescala de Mohs s un mineral essencial del granit Habitualment t un color rosat s un silicat de potassi Es ratlla amb lungla T una llussor vtria Pertany al sistema cbic Normalment s incolor o blanc T gust salat s un clorur de sodi Ratlla el vidre Cristallitza en el sistema trigonal T una llussor vtria Component essencial de lescora terrestre No presenta foliaci Frmula SiO2 Pertany a lescala de Mohs Es ratlla amb una moneda de coure T una llussor vtria Pot tenir diversos colors Presenta efervescncia en contacte amb un cid s un carbonat de calci Rarament shi troben cristalls s molt malleable No soxida s de color groc T un gran valor econmic s un mineral metllic s de color gris plom, amb una ratlla gris fosca T un sistema cristall cbic s molt dens s la mena principal del plom Mineral Ortosa

4.21. Es distingeixen tres grans tipus de roques: les roques gnies o magmtiques, les roques metamrfiques i les roques sedimentries. Les roques gnies sn el resultat de la solidificaci a les capes profundes, o b a la superfcie, de materials fosos del mantell i de lescora terrestre. Les roques metamrfiques sn la conseqncia dels canvis soferts, en les condicions de pressi i de temperatura, per roques en estat slid preexistents. Finalment, les roques sedimentries es formen a partir dels productes que resulten de la denudaci del relleu topogrfic a baixes temperatures i a baixes pressions. 4.22. A diferncia dun slid cristall, la substncia amorfa no presenta una estructura interna ordenada. Els minerals sn substncies amb una estructura atmica ordenada; per tant, tenen una estructura interna determinada que els diferencia ben clarament de les substncies amorfes. 4.23. Els enllaos poden ser inics, covalents, metllics i moleculars. En un edifici inic, els toms es mantenen en la seva posici grcies a latracci electrosttica que sestableix entre ions de crrega oposada (anions i cations), i que es caracteritza per la transferncia dun o ms electrons dun tom a un altre. Lhalita ns un exemple. En un edifici covalent, els toms senllacen compartint un o diversos parells delectrons, els orbitals comuns dels quals exerceixen lacci denlla. El diamant ns un exemple. En els edificis metllics, els nusos de la xarxa cristallina estan ocupats per nuclis atmics, envoltats dun nvol delectrons que tenen una gran mobilitat i que no pertanyen a cap tom en concret, per que sn comuns a tots. Un exemple ns lor. 4.24. Molts minerals que es troben a lescora terrestre serveixen per a usos i aplicacions mltiples. A ms del valor econmic que puguin tenir com a pedres precioses, els ssers humans els exploten i els utilitzen per a usos agrcoles i industrials, per a la construcci o com a recursos energtics. Tamb constitueixen un criteri de classificaci de les roques i, sobretot, proporcionen informaci sobre les condicions en les quals els minerals, i les roques que els contenen, shan format. Aix, per exemple, a partir de lestudi de minerals formats a les zones profundes en podem deduir les condicions fisicoqumiques que hi imperen, donada la seva inaccessibilitat per fer-hi una observaci directa. Daltra banda, lestudi de minerals formats en condicions superficials ens pot ajudar a determinar les condicions que hi havia a la superfcie de la Terra en poques passades. Tanmateix, cal recordar que els minerals no sn recursos renovables perqu no es formen rpidament i, en general, no poden ser regenerats un cop shan extret de la Terra. Els minerals es formen per cristallitzaci, que inclou el refredament de materials fosos dorigen magmtic, levaporaci a partir duna dissoluci aquosa, i la sublimaci de vapors. I, tamb, per les transformacions en estat slid a causa de canvis en les condicions ambientals; bsicament, canvis de pressi i de temperatura. s una resposta oberta. A tall dexemple, ens situarem a la Ciutat Comtal. Barcelona es troba situada en una plana sedimentria i envoltada per la serra de Collserola, amb roques metamrfiques, roques gnies i sedimentries. Per tant, hi podem trobar una gran varietat de minerals. Els minerals ms abundants a les roques gnies sn els feldspats com ara lortosa i les plagiclasis, el quars i les miques, principalment biotita; tamb shi poden identificar piro-

Halita

Quars

Calcita

Or

Galena

4.27. S. Una roca sedimentria pot sofrir transformacions en estat slid pels canvis en la pressi i la temperatura, i transformarse en una roca metamrfica. Per tal de visualitzar-ho, es pot explicar dins el context del cicle geolgic. Si lrea on shan format les roques sedimentries senfonsa cap a zones ms profundes de lescora, laugment de la pressi i de la temperatura provoca que els minerals perdin lestabilitat. Aquest fet produeix una srie de transformacions en estat slid (el metamorfisme) que donen lloc a fases minerals noves i estables en les condicions assolides; s a dir, que es formen les roques metamrfiques. Un exemple ns la transformaci de les roques sedimentries de gra fi, anomenades

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

149

SOLUCIONARI
Pressi (MPa) Punt crtic (1) 22,2

pelites, en la srie de roques metamrfiques pissarra-fillitaesquist-gneis, segons el grau del metamorfisme. Una roca plutnica es pot transformar en una roca sedimentria: un cop solidificat el magma a linterior de lescora, es pot produir laixecament i lerosi de la columna de roques suprajacents. Quan les roques plutniques es troben a la superfcie, pateixen els processos de meteoritzaci i lerosi del relleu, i originen els sediments que sn transportats cap a zones deprimides, ms o menys allunyades de lrea font, on es dipositen. A mesura que aquests materials sacumulen, es veuen afectats per un procs de litificaci. La litificaci t lloc per compactaci i cimentaci, i forma les roques sedimentries. En un marge de plaques convergent, els sediments que provenen de lerosi continental sacumulen al tasc que es forma entre la litosfera ocenica i la litosfera continental. Si aquesta rea en qu shan format les roques sedimentries senfonsa cap a zones ms profundes de lescora, es poden assolir les condicions apropiades perqu shi produeixi una fusi parcial o b total daquests materials. El material fos, pel fet de tenir una densitat ms baixa, pujar cap als nivells corticals ms superficials. I si arriba fins a la superfcie terrestre se solidificar, i originar les roques gnies volcniques. 4.28. s una resposta oberta. A tall dexemple, ens situarem un altre cop a Barcelona. Com ja hem dit abans, la ciutat es troba situada en una plana sedimentria i envoltada per la serra de Collserola. Hi podem trobar roques metamrfiques, gnies i sedimentries, i una gran varietat de minerals. Com a roques gnies, podem diferenciar els granitoides en general, pegmatites i aplites. Com a roques metamrfiques shi poden identificar, principalment, cornianes, pissarres, fillites, esquistos, amfibolites i quarsites. Com a roques sedimentries, podem distingir lutites, argillites, calcries, gresos i conglomerats. Per tal que et vagis introduint als temes prxims, on es tracten les roques amb detall, et recomanem que facis aquest exercici amb un granit, un esquist i un conglomerat. Daquesta manera podrs comenar a apreciar els trets diferenciadors dels tres tipus de roques. El granit, com a roca gnia, presenta uns cristalls fora grans i visibles a ull nu; lesquist, com a roca metamrfica, presenta una orientaci clara dels cristalls; i el conglomerat, com a roca sedimentria, presenta uns cdols de composici variada, que pot incloure minerals i fragments daltres roques en una matriu de gra molt fi cimentada per un precipitat qumic. 4.29. Els diagrames de fases serveixen per representar grficament les relacions entre les diferents variables que intervenen en un sistema i les fases minerals que hi sn presents. Perqu s el punt on coexisteixen les tres fases: slida, lquida i gasosa. El gla i laigua lquida coexisteixen sempre que ens desplacem per damunt la lnia que va des del punt (1) fins al punt C. Aix vol dir que podem modificar la pressi de 22,2 MPa fins a 6104 MPa i una temperatura a prop dels zero graus. Un punt s invariant quan sn nuls els seus graus de llibertat; s a dir, les variables que shan de conixer per definir lestat exacte del sistema. Noms hi ha unes condicions determinades de pressi i temperatura (P = 6104 i T = 0,01C) en qu les tres fases (slida, lquida i gasosa) coexisteixen. Un punt s bivariant quan tenim dos graus de llibertat; perqu podem variar, dins un certs lmits, les condicions i mantenir, per, la mateixa fase.

congelaci l punt de Corba de

Aigua lquida
Co rba de pre ssi de vap or

(2)

Gla

0,1 6 10
4

D
Punt triple Vapor d'aigua

0,01

100

374,15 Temperatura (C)

Els punts A i D del grfic sn punts bivariants i els punts B i E, punts monovariants. 4.30. A tots els punts monovariants de la recta A-C, que comprn un rang de temperatures de 501 C fins a 767 C i un rang de pressi entre 0 i 375 MPa. Cal recordar que sempre que es produeixi la modificaci duna variable, laltra variable canvia de manera fixa.
1,0 0,9 0,8 Pressi (103 MPa) 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 100 200 300 Andalusita 400 500 600 700 A 800 T = 350 C P = 200 MPa C Distena T = 400 C P = 250 MPa T 501 C P 376 MPa Sillimanita T = 650 C P = 200 MPa

Temperatura (C)

Si mantenim una pressi constant de 200 MPa a 200 C es travessen els camps bivariants de la distena i de landalusita, i finalment, a una temperatura ms elevada, la sillimanita. El procs s el segent: la fase distena s estable fins a 350 C. A 350 C, punt situat sobre la recta monovariant, sn estables les fases distena i andalusita. Un cop ultrapassats els 350 C, nicament landalusita s estable fins als 650 C, moment en qu landalusita i la sillimanita sn totes dues estables. Quan sincrementa un altre cop la temperatura, sentra al camp bivariant de la sillimanita, punts on noms aquesta fase mineral s estable. Si mantenim la temperatura constant de 400 C, es travessen els camps bivariant de la andalusita i la distena de la manera segent: la fase andalusita s estable en les condicions

150

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
i corresponen a un ampli rang de temperatures i pressions molt elevades. Aquestes condicions sn tpiques dels impactes dels meteorits.
1.800 1.500 1.200 900 600 300 Quars baix Estishovita 0 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 A Lquid Cristobalita Quars alt Tridimita B Coesita

inicials fins als 250 MPa. El punt a 250 MPa i 400 C s un punt de la recta monovariant; per tant, sn estables dues fases: andalusita i distena. Un cop superada aquesta pressi, sentra al camp bivariant de la distena, lnica fase estable. Quan es poden organitzar diferents edificis cristallins a partir duna mateixa composici qumica es parla de polimorfisme; mentre que lisomorfisme s la propietat que tenen dues o ms substncies qumiques diferents de formar estructures cristallines idntiques. Exemples de polimorfisme:
Substncia qumica C Mineral Diamant Grafit Calcita Aragonita Pirita Marcassita Quars Tridimita Cristobalita Coesita Estishovita Distena Andalusita Sillimanita Sistema cristall Cbic Hexagonal Rombodric Ortormbic Cbic Rmbic Rombodric Hexagonal Cbic Monoclnic Tetragonal Triclnic Rmbic Rmbic

CaCO3

FeS2

SiO2

Al2SiO5

Exemples disomorfisme:
Sistema cristall Rmbic Mineral Aragonita Estroncianita Cerussita Witherita Uraninita Fluorita Anortita Bytownita Labradorita Andesina Oligclasi Albita Composici CaCO3 SrCO3 PbCO3 CaCO3 UO2 CaF2 CaAl2Si2O6 (Na,Ca)(Si,Al)4O8

Cbic

Triclnic

NaAlSi3O8

4.31. En tota la srie de punts situats entre els punts A (1.900 C i 39 kbars) i B (1.300 C i 32 kbars) coexisteixen la coesita i el quars alt. En les condicions inicials, el camp bivariant correspon a la tridimita. A 2,5 kbars poden coexistir tridimita i quars alt, fins a creuar la recta monovariant al punt 1.300 C i 32 kbars, on coexisteixen la coesita i el quars alt. Des de les condicions esmentades fins als 50 kbars noms es troba la coesita com a fase estable. Si es van trobar tots dos minerals, vol dir que les condicions de formaci es troben a qualsevol punt de la recta (C-D),

4.32. a) Detergent amb abrasiu en pols calcita Paper de vidre per polir mica Colorant per a les parpelles talc Llapis de modista per marcar roba quars La calcita t una duresa relativament alta, per menor que la del vidre per no ratllar-lo; el quars t una duresa molt alta, ms gran que la del vidre; la mica s brillant i sexfolia en lmines molt primes; el talc s molt tou i es pot fer servir per ratllar la roba. b) Les menes poden ser les segents: per al plom, la galena; per a lalumini, la bauxita (roca); per al coure, el coure natiu, la calcopirita, la cuprita, la malaquita i latzurita, entre daltres; per al zinc, lesfalerita o blenda. c) A la cuina, hi podem trobar: Minerals de Mn i K, que sutilitzen com a desinfectants. El cromat de potassi, el dicromat de potassi i el nitrat de potassi, amb qu es confeccionen els llumins. El carbonat de potassi, lhidrxid de potassi i lhidrxid de sodi, que es fan servir per fabricar el sab. El clorur de sodi, o lhalita, que sutilitza com a sal de cuina. El citrat de magnesi, que duen les begudes efervescents. Les sepiolites i la paligorskita (argiles), que sutilitzen com a absorbents domstics. El talc, que s un ingredient del sab i dalguns pigments. A ms dels minerals metllics dels estris de cuina. En lmbit mdic sutilitzen molts minerals, com per exemple: El carbonat de liti sutilitza per tractar les malalties depressives. El bromur de potassi es prescriu com a sedant. El iodur de potassi sutilitza per tractar el reuma i, tamb, lactivitat excessiva de la tiroide. El fluorur de sodi sempra com antisptic, i com a ver per a rates i alguns insectes. Lestronci 85 es fa servir per detectar el cncer dossos. El sulfat de bari sutilitza per examinar el sistema gastrointestinal per raigs X.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

151

SOLUCIONARI
4.36.
Unitats Triangle doble Anell triple Cadena Grup complex triple Grup complex qudruple Dibuix b c d e f

Lhidrxid, el sulfat i lxid de magnesi es prescriuen com a laxants. El sulfat de cadmi sutilitza com a astringent. Lxid de zinc forma part de les pomades antisptiques. Els compostos de ferro sutilitzen per tractar lanmia. El sulfurs de seleni es fan servir en el tractament de la caspa, lacne, les czemes, la dermatitis seborreica i altres malalties de la pell. 4.35. Els granats sn nesosilicats i, per tant, els tetredres no comparteixen cap vrtex entre si. En aquest dibuix shi pot observar com els tetredres es combinen amb octedres. Els granats tenen una frmula qumica A3B2(SiO4)3 en qu A i B sn les posicions de coordinaci catinica 8 i 6 (dodecedres triangulars dibuixats com a cubs distorsionats al dibuix). Les posicions A estan ocupades per cations divalents fora grans, i les posicions B, per cations trivalents ms petits.
Octedre

Tetredre

WWW 4.33. En aquest lloc web hi ha un seguit de preguntes relacionades amb el tema de les roques i els minerals. Aix permet a lalumnat dur a terme una autoavaluaci sobre els conceptes bsics apresos. La soluci a lautoavaluaci es troba al mateix web. 4.34. En aquesta activitat no hi ha cap qesti plantejada, per es pot aprofitar laccs al lloc web per tal dobservar les tres dimensions dalguns dels minerals ms habituals, com ara el quars, lortosa i la biotita, o b dalguns dels ms valuosos, com poden ser el diamant i lor. EXPERIMENTA 1. Malgrat que tots dos minerals poden presentar cristalls de formes molt diverses, els cristalls de quars tenen, en general, un prisma hexagonal amb terminaci piramidal, i els cristalls de la calcita sn freqentment rombodrics. Dues de les seves propietats ms significatives sn: a) que el quars ratlla el vidre, i la calcita no; b) que la calcita reacciona amb lcid clorhdric dilut, i el quars no. Podrem diferenciar aquests dos minerals per la densitat: la galena s un sulfur de plom i, per tant, la seva densitat s molt ms alta que la de la plata. Quan sagafa la galena, sorprn pel seu pes.

Dodecedres triangulars dibuixats com a cubs distorsionats Oxigen Si Posici A Posici B

Magntic Color gris o negre Llussor metllica Color daurat No magntic Hbit cbic Hbit massiu Gust salat Es ratlla amb lungla Colors clars o transparents No es ratlla amb lungla Llussor no metllica Colors verds Hbit lenticular o prismtic Aspecte terrs Molt dens Reacciona amb el HCl Poc dens No reacciona amb el HCl Ratlla el vidre No ratlla el vidre Ratlla blanca Ratlla verda Ratlla vermella Altres colors Ratlla blanca Hbit cbic Hbit tabular o prismtic Llussor nacrada Llussor vtria Molt dens Poc dens

Magnetita Galena Plata Pirita Or Halita Guix Talc Baritina Calcita Quars Ortosa Olivina Malaquita Cinabri Granat almand Biotita Augita

Sense gust

Altres colors

152

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
2.

SOLUCIONARI

Llussor adamantina Color gris o negre Llussor metllica Llussor nacrada Color bsicament groc Magntica Llussor metllica No magntica Hbit cbic Altres hbits Ratlla vermella Ratlla negra

Esfalerita Hematites Pirolusita Orpiment Pirrotina Pirita Marcassita

3. Els cristalls de sal que es formen en lexperiment tenen forma de cub perqu el sistema cristall de lhalita s cbic. 4. Els primers cristalls es formen a les vores de la gota, on sarriba primer a les condicions de precipitaci; a les vores de la gota, els cristalls creixen rpidament i sense gaire temps per desenvolupar-se. 5. Els cristalls sn ms grans i desenvolupats al centre de la gota, ja que tenen ms temps per cristallitzar. 6. No sen formen. No hi ha prou temps perqu es formi la xarxa cristallina. ESQUEMA MUT Desquerra a dreta, i de dalt a baix: plata nativa, apatita blava, olivina, guix, or natiu, quars, halita, malaquita, sofre, ametista, pirita i mica. PROVA DAVALUACI 1 1. El petroli no es considera un mineral perqu a la natura es troba en estat lquid, i no slid, mentre que lpal, tot i trobar-se en estat slid, no presenta una estructura interna ordenada. Per aquest motiu el petroli i lpal pertanyen a la categoria de mineraloides. 2. El granit. 3. La simetria. 4. Els toms dels edificis inics es mantenen estables grcies a lenlla inic; s a dir, a latracci electrosttica entre els anions i els cations. Les caracterstiques principals de lenlla inic sn: s un enlla molt intens a causa de les crregues oposades dels ions. Es troba en un gran nombre de minerals, com ara la sal comuna. Els cations ocupen una posici central i els anions els envolten, situant-se de la manera ms densa possible. Quan el cati central s gran, est envoltat per ms anions que si el cati central s de radi petit. Les estructures tridimensionals que en resulten sanomenen poledres de coordinaci i els ms freqents sn el tetredre, loctedre, el cub i el cubooctedre. 5. Punt triple. 6. La ratlla dun mineral s el color de la pols daquest mineral; sobt en traar una marca sobre una superfcie rugosa de porcellana blanca. 7.
1 Talc 2 Guix 3 Calcita 4 5 6 7 8 9 10

8. Els elements natius sn aquells que es troben a la natura sense combinar-se qumicament amb altres. En sn una vintena i en destaca lor, la plata, el coure, el plom, el sofre, el diamant i el grafit. 9. Els sulfurs: Sn econmicament molt importants. La majoria sn opacs i amb colors molt caracterstics. La seva frmula general sexpressa com AmXn, on A representa lelement metllic i X el no metllic. La majoria t coordinaci tetradrica o octadrica al voltant del sofre. Els enllaos sn tpicament inics, covalents o metllics. En destaquen la pirita, la galena i lesfalerita. Les sulfosals: Constitueixen uns minerals en qu larsnic i lantimoni ocupen el lloc del metall. La composici general s ABX, on A s Cu, Ag, Pb i Sn; B s As, Sb i Sn, i X s S. 10. Les roques metamrfiques es formen en un ampli ventall de pressions i temperatures, per a diferncia de les roques gnies, no hi ha fusi. Per tant, les roques metamrfiques sn el resultat de la transformaci de les roques existents per causa de canvis de pressi i temperatura. PROVA DAVALUACI 2 1. El met no es considera un mineral perqu a la natura es troba en estat gass, i no slid, mentre que el tefl s una substncia inorgnica sintetitzada artificialment. Per tant, el met sinclouria dins la categoria de mineraloides i el tefl en el grup de substncies artificials. 2. La lutita. 3. Lanisotropia. 4. Els edificis covalents es caracteritzen perqu els toms senllacen compartint un o diversos parells delectrons. Aquest enlla s el ms fort que hi ha i s habitual entre elements electronegatius. Exemples daquest tipus denlla es troben en les molcules doxigen, daigua i de met. 5. Un diagrama de fases s un tipus de representaci grfica que posa de manifest les relacions entre les diferents variables que intervenen en un sistema i les fases que hi sn presents. 6. La duresa s la resistncia que un mineral oposa a lacci de ser ratllat. Lescala ms habitual per definir la duresa dun mineral s lescala de Mohs. 7.
1 Talc 2 Guix 3 Calcita 4 5 6 7 8 9 10

Fluo- Apa- OrtoTo- Co- Diarita tita sa Quars pazi rind mant

Fluo- Apa- OrtoTo- Co- Diarita tita sa Quars pazi rind mant

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

153

SOLUCIONARI
Mineral Halita Quars Or Sofre Aplicacions habituals En alimentaci, fabricaci de soda i sabons Component del vidre En joieria i com a moneda En fertilitzants, insecticides, pintures i explosius

8. De la galena se nobt plom; de lesfalerita, zinc; de la pirita, ferro; i de la niquelina, nquel. 9. Els silicats: Constitueixen el 95 % del volum de la litosfera terrestre. Contenen, a ms daltres elements qumics, silici i oxigen. El silici i loxigen estan units entre ells formant un tetredre (SiO4)4 amb el silici al centre i els oxgens als quatre vrtexs. Solen ser minerals amb una llussor no metllica i una duresa elevada. Sagrupen en sis subclasses: nesosilicats, sorosilicats, ciclosilicats, inosilicats, fillosilicats i tectosilicats. 10. Les roques gnies es formen a temperatures entre altes i moderades, sotmeses a un ampli ventall de pressions. Les roques gnies impliquen fusi i sn el resultat de la solidificaci de materials fosos, tant de lescora terrestre com del mantell. Aquesta solidificaci pot tenir lloc tant en la superfcie com en capes ms profundes. EXERCICIS DE REFOR 1. Un mineral s un slid inorgnic dorigen natural que posseeix una estructura qumica definida, o que varia dins uns certs lmits, i una estructura atmica ordenada, el que li confereix unes propietats determinades. En canvi, la roca s un agregat format per dos o ms minerals els quals conserven les seves propietats de forma individual. Sn minerals la galena, lor, el sofre, la calcita i el gel de slice, per exemple; sn roques el granit, el basalt, lobsidiana, la pissarra, el marbre, el conglomerat i el carb. 2. A la natura poden haver dos o ms minerals diferents per amb la mateixa composici qumica. Aquest polimorfisme s possible si una substncia cristallitza de manera diferent segons les propietats fsiques de pressi i temperatura que lenvolten durant la seva formaci. Els exemples ms destacats sn el sistema diamant-grafit i el sistema andalusita-distena-sillimalita. 3. La gran duresa del diamant, la ms alta en lescala de Mohs, el fa imprescindible en moltes eines la finalitat de les quals s tallar, perforar o polir, tot i que tamb t aplicacions electrniques. Els diamants es fan servir per tallar qualsevol altre mineral o pedra, per perforar pous petrolfers, en algunes eines de tall que sutilitzen en els quirfans o en les agulles que llegeixen els discos de vinil, entre altres aplicacions. 4. Per conixer el color real dun mineral, sha dobservar la seva ratlla, s a dir, el color de la pols del mineral. Per obtenir la ratlla, es traa una marca sobre una superfcie rugosa de porcellana blanca. Algunes vegades, el color de la ratlla i el color de lobservaci del mineral sota la llum natural no coincideixen. 5. Perqu un mineral desencadeni una sensaci gustativa ha de ser soluble en aigua. En tocar el mineral amb la punta de la llengua, petites partcules del mineral es dissolen a la saliva i sn captades per les papilles gustatives. De minerals amb gust en destaca lhalita, que s salat, la silvita, que s salat, amarg i astringent, i la carnallita, que a ms s acre. 6.
Mineral Bauxita Cinabri Galena Aplicacions habituals En recobriments, llaunes i en la construcci En termmetres, piles i bateries En la fabricaci de tubs, cables i plaques per a bateries

7. Els dos minerals pertanyen al grup dels carbonats: la calcita est formada nicament per carbonat de calci CaCO3, mentre que la dolomita est formada per carbonat de calci i magnesi (CaMg(CO3)2). La duresa de la calcita s lleugerament inferior a la de la dolomita: a lescala de Mohs, la duresa de la calcita s 3 i la de la dolomita s entre 3,5 i 4. Pel que fa a la cristallitzaci, els dos minerals cristallitzen en el sistema hexagonal i rombodric. 8. Lestructura comuna de tots els silicats s un tetredre format per quatre ions doxigen que envolta un i de silici. El resultat s una estructura bsica que, com que t crrega negativa (4), tendeix a unir-se per aconseguir una neutralitat elctrica. Aquestes unions es poden establir entre tetredres i diversos cations mitjanant un enlla inic, o b entre tetredres a travs dun enlla covalent. La gran varietat de possibles unions i les diferents estructures que poden adoptar, ja sigui en forma de tetredres simples, dobles, en forma danells, de cadenes simples, de cadenes dobles, de lmines, o fins i tot en forma de xarxes tridimensionals, dna lloc a la gran varietat de silicats que hi ha, i tamb a les propietats que presenta cadascun. 9. Els feldspats, que conformen el 50 % dels minerals de lescora. 10. Bsicament quatre: la bellesa, la raresa, la durabilitat i la duresa. De totes les pedres precioses, en destaquen els robins, els safirs, les maragdes i els diamants. EXERCICIS DAMPLIACI 1. a) El grafit disposa dels toms de carboni distributs de forma laminar, de manera que els toms que formen part de la mateixa lmina estan units per enllaos covalents, molt forts, mentre que les lmines suneixen entre elles per forces elctriques molt ms dbils. En el diamant, tots els toms de carboni estan units entre si mitjanant enllaos covalents en una estructura tridimensional en forma de pirmide. b) Lestructura laminar del grafit, amb una uni dbil entre cadascuna de les lmines, s la causa per la qual aquest mineral sexfolia amb facilitat. Els enllaos dbils entre les diferents capes permeten que les lmines de carboni es desplacin amb facilitat les unes respecte de les altres, fentlo ms tou i exfoliable que el diamant. Lestructura interna del diamant, en la qual tots els toms estan units per enllaos covalents formant una estructura tridimensional, li proporciona la duresa ms elevada de tots els minerals naturals. 2. En les condicions ambientals de pressi i temperatura, s ms estable el grafit que el diamant, de manera que de forma lenta el diamant sanir transformant en grafit. De tota manera, la velocitat de transformaci s tan lenta que els ssers humans no ho podem apreciar. 3. No, ja que no tots els minerals sempre presenten el mateix color, mentre que la duresa o el pes especfic s una propietat inherent. Hi ha minerals, com el quars, en qu el color s molt

154

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
7. La magnetita, lhematites, la limonita, la siderita i la pirita. 8. Tant la calcita com la dolomita sn minerals del grup dels carbonats; el primer est format per carbonat de calci i el segon per carbonats de calci i de magnesi. Una de les maneres de diferenciar els dos elements s utilitzar cid clorhdric; la calcita reacciona intensament en contacte amb lcid, mentre que la dolomita ho fa molt ms lentament. 9. El diamant s el mineral que t ms duresa; per tant, si aconseguim ratllar la mostra amb un altre mineral que no sigui un diamant, haurem demostrat que la roca o el mineral que tenim no s un diamant. Per exemple, podem intentar ratllar-lo amb un vidre o amb un fragment de quars. 10. Aquests dos minerals sn fillosilicats i tots dos pertanyen al grup de les miques. Les seves estructures sn laminars, per la qual cosa sexfolien fcilment en una direcci, generant plaques planes. Ambds presenten una llussor no metllica i nacrada. La diferncia principal s el color de cadascuna: la moscovita s transparent, mentre que la biotita s de color negre. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. a) En el punt C, o punt triple, coexisteixen les tres fases de laigua, la slida, la lquida i la gasosa. Duna manera aproximada, en el punt C hi ha una temperatura de 0,01 C i una pressi de 610-24 MPa. b) La zona en qu laigua es troba en fase slida est representada de color blau mar; en blau cel, laigua lquida; i en gris, el vapor daigua. c) El punt A t dos graus de llibertat i el punt B s monovariant. d) Coexistiran la fase slida i la fase gasosa sempre que les condicions de pressi i temperatura coincideixin amb els valors representats a la corba creixent per sota del punt triple.

variable; la tonalitat final depn de la naturalesa de les impureses que cont el quars, en concret la presncia dions estranys dins lestructura cristallina. En altres casos, com en lhematites, el color ve determinat per la mida del gra: si lhematites es troba en pols, el color s groc, mentre que si s en forma de cristalls, el color s negre. De tota manera, hi ha fora minerals com el sofre o la malaquita que sempre presenten el mateix color caracterstic (groc en el cas del sofre i verd en el cas de la malaquita). 4. En la densitat dels minerals (o tamb el pes especfic), ja que les dues propietats sn caracterstiques de cada material. Arquimedes va pesar la corona i desprs en va calcular el volum mitjanant el principi que duu el seu nom. Un cop va obtenir aquesta dada, va calcular la densitat de la corona i va comprovar que no coincidia amb la de lor. 5.
Mineral Or Mica Biotita Galena Corind Sepiolita Baritina Molt dctil Molt elstic Molt sctil T un pes especfic molt alt s molt dur Presenta una llussor mat Mostra fluorescncia mineral Propietat caracterstica

6. No, ja que lestructura cristallina de la rosa del desert no presenta cap simetria, caracterstica indispensable que defineix les macles. El guix forma agregats cristallins de forma laminar que sanomenen rosa del desert.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

155

El magmatisme

OBJECTIUS
1. Conixer la composici del magma i els factors que influeixen en el magmatisme. 2. Descriure els diferents tipus de magmes i el procs d'evoluci magmtica. 3. Conixer les estructures que resulten de l'emplaament de les roques gnies. 4. Identificar els diferents tipus de textures prpies de les roques gnies. 5. Conixer les principals roques gnies i la seva classificaci. 6. Definir els productes volcnics ms habituals. 7. Diferenciar els tipus d'activitat volcnica i els edificis que en resulten. 8. Establir la relaci entre el magmatisme i la tectnica de plaques.

CONTINGUTS
El magma. Les seves propietats i els diferents tipus de magmes. (Objectius 1 i 2) L'ascensi dels magmes cap a la superfcie. (Objectiu 2) La seqncia de cristallitzaci dels magmes. (Objectiu 2) Lemplaament de les roques gnies. (Objectiu 3) La textura de les roques gnies. (Objectiu 4) Les roques gnies. Classificaci. (Objectiu 5) Les colades de lava i els dipsits piroclstics: els principals productes volcnics. (Objectiu 6) Els tipus d'erupci volcnica. (Objectiu 7) Els edificis volcnics i les manifestacions volcniques pstumes. (Objectiu 7) Relaci del magmatisme amb la tectnica de plaques. (Objectiu 8) Identificaci de les caracterstiques principals de les roques gnies. (Objectius 4 i 5) Interpretaci de dibuixos, esquemes i illustracions relacionats amb el magnetisme i el vulcanisme. Fomentar una actitud investigadora per conixer l'origen de les roques gnies. Aplicar els coneixements adquirits a partir de l'anlisi de la zona volcnica de la Garrotxa.

CRITERIS DAVALUACI
a) Conixer la composici del magma i els factors que influeixen en el magmatisme. (Objectiu 1) b) Identificar les sries de reacci de Bowen. (Objectiu 2) c) Definir les estructures resultants de l'emplaament dels magmes. (Objectiu 3) d) Conixer les caracterstiques de les roques gnies. (Objectiu 4) e) Diferenciar les roques plutniques de les volcniques. (Objectiu 5) f) Conixer els tipus d'activitats volcniques. (Objectiu 7) g) Descriure els productes volcnics principals. (Objectius 6 i 7) h) Entendre com varia el magmatisme en funci de la tectnica de plaques. (Objectiu 8)

Preguntes prova 1 1, 2 3 4 5, 6 7 8 9 10

Preguntes prova 2 1, 2 3 4 5, 6 7 8 9 10

156

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

El magma
El magma s la barreja de material rocs fos que pot contenir materials slids i gasos dissolts. La cristallitzaci de cada magma depn de la seva composici qumica, temperatura, contingut de gasos, viscositat i densitat. El magma es genera en capes profundes de la Terra on les condicions de pressi i temperatura permeten la fusi parcial de les roques (al mantell superior i a lescora inferior, entre 30 i 200 km de profunditat). La fusi de roques s infreqent a les capes ms externes de la Terra, per quan es produeix sempre est relacionada amb la dinmica de la litosfera i lastenosfera. El fet que la presncia daigua en les roques faci disminuir la seva temperatura de fusi t molta importncia; no solament en la fusi daquestes roques, sin tamb en levoluci dels magmes, ja que un magma assolir ms fcilment la superfcie terrestre si en la seva composici hi ha aigua, ja que estar fos a temperatures ms baixes. Els principals constituents dels magmes sn: oxigen, silici, alumini, calci, ferro, magnesi, sodi i potassi. La composici dels magmes se sol expressar en termes dxids, el ms important dels quals s la slice (SiO2), per, a ms, contenen petites quantitats de vapor daigua i altres gasos dissolts (fins a un 10 % del total). La quantitat de gasos que hi ha en un magma depn de la seva composici i de la pressi a qu est sotms. Com ms pressi hi hagi, ms gran s la solubilitat dels gasos. Com ms temperatura hi hagi, menor s la solubilitat dels gasos. La temperatura dels magmes depn de la seva composici qumica; per exemple, si un magma s pobre en SiO2 la seva temperatura s ms alta que un altre que tingui laves riques en SiO2. La viscositat s la resistncia interna duna substncia a fluir quan shi apliquen forces tangencials. s una de les propietats ms importants, ja que condiciona la dinmica i la cristallitzaci dels magmes. La resistncia depn, bsicament, de la cohesi de les seves molcules i toms, de la viscositat i altres factors (la composici qumica, la temperatura i el contingut en gasos dissolts). En general, com ms viscs s un magma, ms lentament flueix. Els magmes cids sn ms viscosos que els magmes bsics (pobres en SiO2). La densitat s una altra propietat important, ja que regula el comportament del magma i el dels cristalls que es formen dins la cambra magmtica. Els magmes bsics tenen major densitat que els cids. Els principals tipus de magmes sn: Magma bsic: Es troba a altes temperatures (entre 900 i 1.200 C). T un contingut de slice relativament baix (~50 %) i una viscositat baixa. s fora fluid i, per tant, pot arribar fcilment a la superfcie terrestre i formar-hi rius de lava. La seva solidificaci origina roques fosques, molt dures i daltes densitats. Magma cid (magma flsic): Es troba a temperatures relativament fredes (menors de 800 C). T un contingut de slice relativament alt (65-77 %) i ms viscositat. Flueix lentament i per aix no arriba gaireb mai a la superfcie. Quan hi arriba se solidifica prop de les zones demissi. La seva solidificaci origina roques clares i de densitats baixes. Magma intermedi: T unes caracterstiques i unes propietats intermdies entre les dels magmes bsics i els cids. La seva solidificaci origina roques de colors i densitats intermedis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

157

RESUM

Magma ultrabsic: s el menys abundant. T un contingut de slice molt baix i molt alt de magnesi i ferro. Com que els lquids presenten menor densitat que els slids, la pressi els afecta de manera diferent i per aix a una certa produnditat el magma flueix entre les roques (slides). Lascensi es produeix perqu el magma noms es pot moure cap a zones de menor pressi. Aquest moviment pot ser de dos tipus: diapric o per bombament. El moviment diapric consisteix en lascensi del magma per flotaci. El moviment per bombament es produeix quan el magma ascendeix entre les esquerdes de les roques.

La seqncia de cristallitzaci
La cristallitzaci del magma depn de les condicions de pressi i temperatura que hi ha en cada moment. Per aix, els magmes amb una composici qumica complexa cristallitzen a intervals diferents; s a dir, els minerals no cristallitzen tots alhora. Aquests minerals tamb poden sofrir canvis posteriors com ara variar la seva composici o ser reabsorbits pel mateix magma. Les sries de reacci de Bowen sn el conjunt de canvis que es produeixen a causa de lintercanvi continu entre la fracci slida i la lquida del magma. Aquestes sries permeten correlacionar: La coexistncia estable de minerals, la temperatura i la composici inicial del magma. Lordre daparici dels minerals en funci de la temperatura i la proporci de SiO2 de la fase lquida. La srie completa t dues branques convergents, una de contnua i una de discontnua: Srie de reacci contnua. Consisteix en el canvi gradual de composici del mineral mitjanant lintercanvi dions amb el magma residual. El primer mineral que cristallitza s lanortita i posteriorment cristallitzen les plagiclasis amb ms contingut en Na. Si la quantitat de Na s suficient, lalbita tamb cristallitza. La substituci de Ca per Na no fa variar lestructura cristallina i, per tant, es tracta duna srie isomorfa. Srie de reacci discontnua. La srie comena amb la cristallitzaci de lolivina. Aquesta, posteriorment reacciona amb el magma residual i forma el pirox (mineral destructura i composici diferent). En una segona fase, el pirox reacciona tamb amb el magma residual i es forma lamfbol. I aix successivament. Els minerals mfics segueixen la srie de reacci discontnua mentre que les plagiclasis segueixen la srie contnua. La composici inicial del magma sol variar durant el procs de refredament. Les causes poden ser diverses: La cristallitzaci fraccionada: es produeix quan els cristalls que es formen se separen del magma i deixen de reaccionar-hi. La formaci de magmes residuals successius sanomena diferenciaci magmtica. Per la mescla de magmes amb composicions diferents. Lassimilaci magmtica: comprn un munt de reaccions que es produeixen entre el magma i les roques que lenvolten, durant lascensi del primer. Es parla de magmes primaris quan no sofreixen cap modificaci en la seva composici qumica. Es parla de magmes derivats per a tots aquells magmes que en formar-se tenen una composici diferent de la del magma inicial.

158

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Lemplaament de les roques gnies

A causa de les diferncies de viscositat i densitat amb les roques de lentorn, els magmes tendeixen a escapar-se del lloc on shan originat, ascendir cap a la superfcie i solidificar-se, la qual cosa provoca la formaci de les roques gnies (magmtiques). Si els magmes... Cristallitzen abans darribar a la superfcie, es formen roques intrusives. Arriben a la superfcie i originen fenmens volcnics, es formen roques extrusives. Les roques intrusives Les roques intrusives originen diferents tipus de roques segons el lloc en qu es formen. Quan es formen... En grans cambres magmtiques, originen les roques plutniques. A profunditats intermdies dins desquerdes o fissures, originen les roques hipoabissals. A la superfcie o molt a prop della, originen les roques volcniques. Les roques hipoabissals Les roques hipoabissals solen tenir una forma anomenada cos tabular de poc gruix en comparaci amb la resta de dimensions. Dels diferents cossos tabulars, cal distingir: Els sills, quan el cos tabular es disposa parallelament a lestructura de la roca circumdant. Els dics, quan el cos tabular travessa les estructures de les roques circumdants. Les roques volcniques Les roques volcniques es poden emplaar com a cossos intrusius quan el magma solidifica dins els conductes volcnics; com a dipsits piroclstics, produts per la fragmentaci del magma o les roques encaixants durant la projecci del magma en les explosions volcniques, i com a colades de lava. Les roques piroclstiques (pertanyents a les roques extrusives) es poden acumular de maneres diverses segons els mecanismes de transport i acumulaci que han sofert: Els dipsits de caiguda: sn els fragments llanats a laire pel volc. Els dipsits de flux: quan els piroclasts sn transportats i dipositats en massa.

La textura de les roques gnies

Fa referncia a la forma, les dimensions i la distribuci, i a les relacions mtues entre els diferents minerals que formen les roques. La textura indica els canvis energtics que shan produt durant el procs de formaci de la roca i les condicions existents en el moment de la solidificaci. Per determinar la textura de les roques cal conixer una srie de conceptes previs: La cristallinitat: quantitat relativa de matria cristallina i amorfa que hi ha en una roca. Segons la cristallinitat, es distingeixen tres tipus de roques: Les holocristallines, amb el 100 % de matria cristallina. Les hipocristallines, amb proporcions variables de matria cristallina i vtria. Les holohialines, formades noms per vidre. La granularitat: s la mida del gra duna roca. Segons la granularitat, es distingeixen dos tipus de roques: Les fanertiques, quan els cristalls es poden veure a primera vista, tot i que no es puguin identificar. Les afantiques, quan no hi ha cap cristall que es pugui distingir a primera vista. Si els cristalls sn identificables al microscopi ptic, sanomenen roques microcristallines, per si no, es tracta de roques criptocristallines.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

159

RESUM

Els tipus de textures ms importants sn: La textura granular: quan tota la roca est cristallitzada (holocristallina) i tots els cristalls sn visibles a primera vista (fanertica). s el resultat duna cristallitzaci molt lenta. s prpia de les roques plutniques. Si els grans minerals sn submillimtrics, es parla de textura apltica, per si sn centimtrics o decimtrics, es parla de textura pegmattica. La textura porfrica: quan la roca t uns cristalls ben formats i visibles a ull nu (fenocristalls) crescuts en condicions plutniques, envoltats per una matriu de gra fi (afantica) o vtria, formada durant una etapa de refredament molt ms rpida. La textura microltica: s prpia de les roques volcniques i es caracteritza per la presncia de cristalls allargats, molt petits i sovint alineats. La textura vtria: es produeix quan el refredament del magma s molt rpid, de manera que no es poden formar cristalls. La textura vesicular: quan hi ha petites cavitats procedents dantigues bombolles de gas. La textura esferultica: quan hi ha cossos esferodals formats per cristalls fibrosos aciculars o prismtics disposats radialment a partir dun mateix nucli.

Classificaci de les roques gnies

Les roques gnies es poden classificar segons diversos criteris: Lemplaament on es produeix el refredament. La textura que resulta del procs de formaci. La composici mineralgica o la composici qumica. El contingut de slice (roques ultrabsiques, bsiques, intermdies i cides). Lndex de color. La presncia de minerals clars o foscos (roques leucocrtiques, roques mesotipus, roques mfiques i roques ultramfiques). La mineralogia: s la recomanada per la IUGS. Estableix els diferents tipus de roques dins les roques plutniques i les volcniques segons un doble diagrama triangular on cada vrtex del triangle representa el 100 % dels minerals quars (Q), feldspats alcalins (A), plagiclasis (P) o feldspatoides (F).

Les principals roques gnies

Les roques plutniques i, per tant, holocristallines, fanertiques i de textura granular sn: El granit s una de les roques ms abundants de lescora terrestre, de composici cida, leucocrtica amb quars, feldspat alcal com a minerals principals i plagiclasi, biotita i/o moscovita i hornblenda en menor proporci. El gabre s una roca de composici bsica, mfica, composta essencialment per plagiclasis i associada amb piroxens i xids de ferro. La sienita s una roca intermdia, constituda per feldspats alcalins, plagiclasis i alguns minerals mfics i rarament una mica de quars. Les roques volcniques i, per tant, holohipocristallines, afantiques i de textura porfrica sn: La riolita s una roca de composici cida, amb fenocristalls de quars i feldspats alcalins amb una matriu vtria. Si la matriu est desvitrificada, presenta textura esferultica. El basalt s la roca volcnica ms abundant, de composici bsica, negrenca i constituda essencialment per plagiclasi, pirox i olivina. La traquita s una roca volcnica de composici intermdia, de color clar i de textura microltica bastant porosa i poc densa.

160

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La dolerita s una roca hipoabissal, de composici equivalent al basalt i al gabre, de color de gris fosc a verds, composta essencialment per plagiclasi i pirox, amb una textura porfrica. La peridotita s la roca plutnica ultramfica, constituda essencialment per olivina amb piroxens i/o amfbols.

Els productes volcnics

Les erupcions volcniques emeten laves, roques piroclstiques i gasos a la superfcie de la Terra. Aquesta activitat permet estudiar i deduir els processos que tenen lloc a lescora inferior i al mantell superior. Els gasos Noms representen entre l1 i el 6 % del pes total de lerupci volcnica. Estan compostos principalment per vapor daigua (s el gas dominant), dixid de carboni (CO2), monxid de carboni (CO), dixid de nitrogen (NO2), dixid de sofre (SO2), cid sulfhdric (H2S), cid clorhdric (Cl2), met (CH4) i amonac (NH3). Els gasos es formen a causa de la disminuci de la pressi litosttica, la qual cosa provoca que la seva solubilitat disminueixi i els elements voltils dissolts se separin del lquid i formin bombolles de gas. Les colades de laves Les laves sn magmes parcialment desgasificats que flueixen a partir dels volcans a temperatures que oscillen entre els 700 i els 1.200 C. Formen colades de diferent morfologia segons la viscositat del magma, el volum del material ems i el pendent del volc, entre daltres. Les laves es classifiquen en dos tipus: Les laves bsiques: sn el tipus dactivitat volcnica ms com a la Terra. La seva temperatura s elevada (900-1.200 C) i la viscositat baixa; per aix poden recrrer grans distncies i assolir velocitats de fins a 30 o 40 km/h. No solen desenvolupar un comportament explosiu. Es diferencien tres tipus de laves bsiques: La lava pahoehoe: t una superfcie llisa, s molt fluida, se solidifica lentament i recorre grans distncies. Les colades en blocs: es formen a partir de laves viscoses que desprs de formar una crosta superficial quan els gasos sescapen la fragmenten i formen blocs. El coix de lava: quan es produeixen erupcions submarines i les laves se solidifiquen rpidament en entrar en contacte amb laigua; el resultat sn petits cmuls o coixins. Les laves cides: tenen un alt contingut de slice i sn ms viscoses que les laves basltiques; per aix no flueixen fcilment i solen recrrer petites distncies. La temperatura de les laves cides s relativament baixa (800 C) i les erupcions acostumen a ser violentes i a llanar una gran quantitat de materials slids. Els productes piroclstics Segons la mida del producte piroclstic, shi distingeixen: Els blocs i les bombes, de mida gran a mitjana amb formes molt variades. Els lapillis, que sn els fragments de mida mitjana. La cendra i la pols, que corresponen a les partcules ms fines. Tipus de dipsits piroclstics Les acumulacions dels materials piroclstics poden ser de tres tipus: Els dipsits piroclstics de caiguda: es formen per la caiguda lliure dels fragments expulsats pels volcans. Com ms lluny cauen els dipsits, ms petits sn. Els dipsits donada piroclstica: soriginen per fluxos gasosos turbulents i dalta energia. Transporten pertot arreu i arran de terra petites proporcions de piroclasts a gran velocitat. Els dipsits de colada piroclstica: es dipositen a partir de fluxos gasosos laminars que es desplacen a gran velocitat, per nicament per zones deprimides.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

161

RESUM

Les erupcions volcniques

La violncia duna erupci depn, bsicament, del contingut en voltils del magma. Es parla derupci efusiva si el magma no es fragmenta i no s expulsat a lexterior, ja que, en tenir poca quantitat de productes voltils, aquests no exerceixen prou pressi i no es produeix explosi. Es parla derupci explosiva si el magma t un alt contingut de voltils i per tant, aquests provoquen lexpulsi de fragments de magma allats. La presncia daigua pot fer canviar el tipus derupci. Les erupcions volcniques es classifiquen segons sis tipus principals: Tipus islands: erupci no explosiva i fissural amb grans volums de lava que sestenen mpliament. Se solen originar petits cons al llarg de la fissura. Tipus hawai: erupci no explosiva, abundant i contnua de laves molt fluides al voltant dun crter. Tipus estromboli: erupci dexplosivitat baixa amb corrents de lava de viscositat moderada a baixa. Tipus vulcani: erupci explosiva de grau elevat amb projecci de grans masses de piroclasts que corresponen a les roques que obstrueixen la xemeneia. Tipus pele: erupci amb explosions de gran violncia. Es formen nvols roents compostos per gas volcnic i partcules slides de mida variable a altes temperatures. Tipus plini: erupci molt explosiva amb emissions que formen una columna en forma de bolet de fins a 30 quilmetres daltura. Al final es produeix el collapse total o parcial de la columna eruptiva. Durant lascensi del magma cap a la superfcie pot interaccionar amb aigua subterrnia ms o menys superficial. Si no hi ha contacte directe, es produeixen explosions violentes que expulsen nicament la roca encaixant sense sortida de magma; s el que sanomena activitat fretica. Si hi ha un contacte directe de laigua i el magma, la primera es pot vaporitzar instantniament i sol anar associat a explosions violentes que expulsen piroclasts i roques; sn les anomenades explosions freatomagmtiques. En les erupcions submarines no es crea vapor daigua i lerupci es fa de manera tranquilla amb un flux constant de lava.

Els edificis volcnics

La morfologia de les construccions volcniques est estretament relacionada amb el tipus derupcions. Els volcans es classifiquen en monogentics i poligentics. Els volcans monogentics sn els que es creen en una nica erupci i formen un edifici simple. Nhi ha de dos tipus bsics: El con de piroclast: a partir de materials piroclstics forma un con de fort pendent (entre 30 i 40 ) que amb el temps serosionen, per la qual cosa mai assoleixen grans altures. Els volcans dexplosi freatomagmtica: lacumulaci de piroclasts formen cons amples i baixos, amb uns pendents suaus. Els volcans poligentics sn aquells que es formen a partir de diverses erupcions que tenen lloc durant un perode llarg. Nhi ha de dos tipus bsics: Els estratovolcans: es formen per una superposici de piroclasts que alternen amb colades de lava procedents derupcions de tipus estromboli. Ledifici assoleix unes grans dimensions amb uns pendents que superen els 40 . Els volcans escut: el seu con s de poca alria i uns pendents molt suaus (menors de 10 ). Les erupcions sn de tipus hawai amb laves molt fluides.

162

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Manifestacions volcniques pstumes

Les fumaroles, els guisers, les aiges termals i els volcans de fang o llot sn les manifestacions ms habituals que es produeixen desprs duna activitat volcnica. Les fumaroles sn emanacions de gasos dorigen magmtic que sorgeixen a travs de fissures en zones volcniques. Segons els casos, les fumaroles poden ser clorurades, clorhdriques, amoniacals, sulfhdriques i carbontiques. Els exemples ms habituals sn les solfatares i les mofetes. El guiser s una surgncia daigua calenta, de vapor daigua i altres compostos que sn emesos enlaire violentament i de forma peridica. Les aiges termals sn surgncies daigua calenta (entre 40 i 90 C) que sovint porten sals i gasos en dissoluci. Els volcans de fang o llot sn volcans apagats o intermitents. Quan tornen a lactivitat, lexpulsi de vapor daigua conjuntament amb els sediments de la superficie formen fang.

El magmatisme i la tectnica de plaques

Lactivitat acostuma a coincidir amb els marges de les plaques tectniques, tot i que hi ha una certa activitat a linterior de les plaques. El 80 % de lactivitat es troba als marges de loce Pacfic; lanomenat cintur de foc. La resta es localitza al Carib, al Mediterrani, a lsia central, al mar Roig, a lfrica central i al llarg de les dorsals centreoceniques. El magmatisme als lmits de plaques divergents. En la major part dels marges de plaques divergents es localitzen les dorsals oceniques, que s on soriginen magmes de tipus bsic o basltic que pugen lentament i sacumulen al voltant de les dorsals formant nova escora ocenica. La major part daquesta activitat magmtica es produeix al fons dels oceans, tot i que de vegades supera la superfcie del mar i forma illes oceniques, com s el cas dIslndia. El magmatisme a les zones de subducci. En les zones de subducci es concentra una gran part de lactivitat volcnica actual. Un exemple clar el constitueixen els volcans situats a la serralada dels Andes (Amrica del Sud) o els localitzats al llarg del marge occidental de la placa pacfica, que sestn cap al sud, des del Jap i les Filipines fins al Pacfic sud-occidental. En les plaques oceniques que subdueixen, laigua que hi ha en els seus materials s expulsada i fa disminuir el punt de fusi dels magmes. Aix provoca extenses colades de laves cides per lassimilaci de roques de la placa continental i intermdies que surten a la superfcie, o b la formaci de grans cossos de roques plutniques en zones profundes. El magmatisme intraplaca. Aquesta activitat es relaciona amb els anomenats punts calents o hot spots, produts per lascensi diaprica de material del mantell, o plomall del mantell. Si el punt calent est situat a la litosfera ocenica, el magma continua sent basltic quan arriba a la superfcie. En aquest cas, soriginen una srie de petites illes oceniques, com s el cas de les illes Hawaii. Si el punt calent es troba a la litosfera continental, el magma pot assimilar roques continentals i aleshores es torna ms cid. Un exemple daquest tipus derupcions s laltipl de Dcan, a lndia, o el parc nacional de Yellowstone, als Estats Units.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

163

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

LEMPLAAMENT DE LES ROQUES GNIES

Les roques plutniques procedeixen de la cristallitzaci de magmes a certa profunditat en linterior de la Terra. Quan un magma perd mobilitat en ascendir a travs de lescora, semplaa i se solidifica lentament entre roques preexistents, es parla duna intrusi. Les roques formades daquesta manera sanomenen genricament plutons. En general, cada plut constitueix un cos rocs que sha format per la cristallitzaci dun nic magma. No obstant aix, moltes vegades les roques plutniques intrueixen les unes a les altres. En els cossos de mida ms gran i complexitat composicional resulta fcil imaginar que ms dun magma es deu haver vist implicat en la seva formaci. Els plutons poden aparixer en una gran varietat de formes i mides.

Xemeneia volcnica Laclit Dic cnic Plec Faclit Dic en anell Laclit Dic Sill

Stock

Batlit

Batlit Stock

Elevaci i erosi; aflorament dun stock i un batlit.

Emplaament de les roques gnies.

164

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

LA COMPOSICI I LA TEMPERATURA DELS MAGMES

Composici mitjana dels principals tipus de magmes. El magma felstic, al contrari que el magma mfic, es caracteritza per un contingut ms gran de slice (SiO2) i un contingut ms petit dxids de Mg, Ca i Fe.
Percentatge en pes (%)
80 70

Percentatge en pes (%)

60 50 40 30 20 10 0

Ultrabsic
SiO2 MgO CaO

Bsic
Al2O3

Intermedi

cid
Fe2O3 + FeO Altres

Na 2 K 2O

Temperatures de formaci dels diferents tipus de magmes. El magma mfic es forma a temperatures ms elevades que el magma cid.
Temperatura (C)

1.700

1.500

Temperatura (C)

1.400

1.100

900

700

Ultrabsic

Bsic

Intermedi

cid

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

165

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

ELS VOLCANS

Volc, edifici volcnic i sistema volcnic Un volc no s solament un conducte o una fissura de lescora per la qual surten roques foses. Un volc s levidncia geolgica de larribada directa de material magmtic a un lloc de la superfcie terrestre (o dun altre cos planetari). Des dun punt de vista geolgic, el terme inclou la prpia manifestaci magmtica, i tots els materials i les estructures que es formen i romanen en el registre geolgic desprs dacabar lactivitat volcnica. Aquesta definici admet tamb com a parts dun volc els conductes pels quals circula el magma, els edificis volcnics construts, les colades de lava, els dipsits de cendres... entre moltes altres evidncies. Els gelegs, doncs, segueixen anomenant volc qualsevol material o estructura que demostri que sha produt una erupci, encara que lactivitat volcnica shagi acabat fa milions danys. El concepte dedifici volcnic coincideix amb la idea comuna de volc. Per sha de limitar als elements externs que lintegren. Es tracta dun concepte geomorfolgic. Fa referncia al con (relleu positiu format pel material expulsat pel volc) i al crter (relleu negatiu situat, habitualment, a la part superior del con, per on surten els materials magmtics). En determinats edificis volcnics el crter pot estar cobert o erosionat. Si un volc ha tingut noms una fase dactivitat eruptiva, presentar noms un edifici volcnic. Si ha tingut diverses fases dactivitat al voltant

dun mateix centre eruptiu, pot formar diversos edificis volcnics superposats. Quan en una mateixa fase eruptiva, una ramificaci de la xemeneia principal origina un edifici secundari dentitat ms petita que el principal, es parla dun edifici adventici. Els termes volc i edifici volcnic sutilitzen per definir els elements ms visibles de lactivitat volcnica. Des dun enfocament molt ms ampli, els volcans sn el resultat duna srie de processos que van des de la gnesi del magma fins a la seva erupci, passant per lascens i emmagatzematge temporal daquest en diferents llocs de lescora. En aquest sentit, cada vegada s ms com ls dun nou concepte: el sistema volcnic. El sistema volcnic s un conjunt interrelacionat delements i mecanismes que permeten explicar duna manera global lactivitat volcnica. En aquest esquema s possible diferenciar: La zona de fusi de les roques, situada a la base de lescora o en el mantell superior. La zona dascens dels magmes, a partir de plomalls o plomes diapriques o de conductes volcnics. Durant lascens, de vegades els magmes es poden emplaar temporalment en una posici intermdia en lescora formant cambres magmtiques. La zona demissi, on es fan evidents les manifestacions dactivitat volcnica i on semplacen definitivament els materials ignis expulsats.

Sistema volcnic Zona demissi Activitat volcnica Edifici volcnic 1

Volc Edifici adventici Edifici volcnic 2

Cambra magmtica Zona dascens

Conductes volcnics Escora Conducte volcnic Litosfera

Xemeneies volcniques

Acumulaci de magma
Discontinutat de Mohorovicic

Edifici volcnic Mantell superior Astenosfera Con Flanc Crter

Zona de fusi

Generaci de magmes

Bosses de magma

166

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

ELS EDIFICIS VOLCNICS

Lacumulaci de materials massius i fragmentaris en lexterior de la superfcie terrestre s capa de construir diferents tipus dedificis volcnics i estructures: cons de cendra, volcans descut i estratovolcans.

Material piroclstic

Crter

Els cons de cendra o cons descria sn caracterstics de lactivitat explosiva amb escassa presncia daigua. Sn acumulacions de material piroclstic dipositat en successives capes que formen un con de vessants bastant inclinats (entre 30 i 40). Els cons de cendres sn de material piroclstic molt fi. En els cons descria predominen els fragments de lapilli amb gran quantitat de vescules deixades per les bombolles de gas. En les zones properes al centre emissor, les escries volcniques poden estar semisoldades.
Caldera Xemeneia central Cambra magmtica

Escora ocenica

Els volcans descut sn propis de lactivitat efusiva. Ledifici volcnic adopta una forma convexa de vessant redut (no supera els 10), que recorda la secci dun escut. Estan constituts, fonamentalment, per la superposici de nombroses colades de lava.

Capes piroclstiques Crter Fluxos de lava

Els estratovolcans o volcans compostos sn edificis formats per una alternana de lactivitat efusiva i explosiva. Els seus edificis sn cons, normalment de gran desenvolupament vertical, on se superposen nivells fragmentaris i nivells massius. Els seus flancs poden arribar a superar els 40 dinclinaci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

167

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

ELS GASOS VOLCNICS: LATMOSFERA I LA HIDROSFERA

Tot i que la fracci gasosa de la majoria dels magmes constitueix noms entre l1 i el 6 % del seu pes total, la quantitat de gasos emesos en una erupci pot arribar a superar uns quants milers de tones al dia. La proporci dels gasos volcnics pot variar en els diferents tipus de vulcanisme, per els valors mitjans de les anlisis de les emissions solen indicar la presncia dun 70 % de vapor daigua, un 15 % de dixid de carboni, un 5 % de nitrogen, un 5 % de dixid de sofre, i quantitats ms petites de clor, hidrogen, arg, monxid de carboni, etc. A partir daquestes dades s fcil imaginar que els gasos aportats per les erupcions contribueixen significativament a configurar les caracterstiques qumiques de laire de la nostra atmosfera. Per... latmosfera terrestre s el resultat de la simple acumulaci dels gasos volcnics? La composici i les proporcions dels gasos de laire a la nostra atmosfera actual ja mostren lescassa coincidncia amb els gasos volcnics. Els gas majoritari de laire s el nitrogen (78 % en volum), desprs loxigen molecular (21 %) i, amb percentatges ms baixos, el vapor daigua (1 %), larg (0,9 %) i el dixid de carboni (0,03 %), entre daltres que, tot i que en percentatges molt baixos, resulten enormement influents en determinats processos (hidrogen molecular, met, dixid de nitrogen, monxid de carboni, oz [O3]), etc. A pesar que fins fa uns quants anys satribua lorigen de la nostra atmosfera a la desgasificaci magmtica, les investigacions actuals aposten decididament per una gnesi lligada al mateix procs dacreci de matria pel qual es va formar la Terra. Segons aquest model, els xocs tardans de planetesimals o asteroides rics en substncies voltils haurien aportat els ingredients gasosos de lat-

mosfera primitiva. La radiaci solar, la temperatura exterior del planeta i els intercanvis amb les parts foses rocoses primitives en regularien levoluci inicial. Segons aquesta hiptesi, el vapor daigua shauria condensat per formar la hidrosfera quan la temperatura ja hagus descendit prou; els gasos ms lleugers haurien escapat cap a lespai exterior, i lescassa capacitat de reacci del nitrogen nhauria afavorit lacumulaci. La Terra ocupa i va ocupar en les etapes inicials de formaci del sistema solar un lloc privilegiat. Una posici massa propera al Sol li hauria fet patir les conseqncies de la intensa radiaci ultraviolada que dissocia les molcules de vapor daigua per produir hidrogen i oxigen. Lhidrogen, molt lleuger, es perd progressivament cap a lespai. Loxigen, molt reactiu, sincorpora a altres cicles. Tot i que aquestes prdues netes daigua es van produir durant cert perode de temps, possiblement van ser compensades per levaporaci daigua procedent de les roques superficials del planeta. Sembla que laigua, el nitrogen i el carboni van existir ja des de la culminaci del procs dacreci amb una massa total, comparable a la present, situada entre latmosfera i la hidrosfera. Aix, doncs, quin paper van tenir els volcans en aquest assumpte? Don va sorgir loxigen? La composici de laire de latmosfera primitiva segurament va ser modificada per lemissi de gasos volcnics. La seva evoluci posterior sha dinterpretar en el marc dun complex sistema dinterrelacions en qu la temperatura del planeta, la presncia daigua, la desgasificaci volcnica i el cicle del dixid de carboni sn noms alguns dels factors influents. En aquest procs, laparici de la vida i el sosteniment de lactivitat volcnica han estat fonamentals.

Erupci del volc Krakatoa.

168

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 1

DIFERENCIACI MAGMTICA

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

169

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 2

EMPLAAMENT DE LES ROQUES GNIES

170

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
Garrotxa JOAN MART MOLIST Ed. Generalitat de Catalunya. Llibre que enriqueix els coneixements sobre vulcanisme de la zona volcnica de la Garrotxa amb noves aportacions i materials destudi. Los volcanes EDUARDO MARTNEZ DE PISN, CARMEN ROMERO i FRANCISCO QUITANTES Ed. Alianza Editorial. Monogrfic complet que estudia en profunditat lapassionant mn dels volcans. Los volcanes Temas Investigacin y Ciencia, nm. 8 Ed. Prensa Cientfica. Monogrfic de la revista Investigacin y Ciencia publicat lany 1997 que analitza lorigen i la dinmica dels volcans, les erupcions ms espectaculars i els riscos associats al vulcanisme.

A LA XARXA
GENERALITAT DE CATALUNYA (GENCAT)
http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/ parcs_de_catalunya/garrotxa/ Pgina del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre la zona volcnica de la Garrotxa. Recull informaci del parc, el patrimoni i una galeria dimatges.

INSTITUT GEOLGIC DE CATALUNYA

http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php Web de la Generalitat de Catalunya que ofereix una extensa informaci sobre la geologia a Catalunya. Tamb es pot descarregar la carta vulcanolgica de la Garrotxa.

HAWAII CENTER FOR VOLCANOLOGY

http://www.soest.hawaii.edu/gg/hcv.html Web en angls del centre hawai per a la vulcanologia que cont informaci general sobre vulcanologia i pgines concretes dels principals volcans de Hawaii.

OBSERVATORI VULCANOLGIC DE MXIC

http://www.ucol.mx/volcan/ Web de lObservatorio Vulcanolgico de la Universitat de Colima en qu es fa un seguiment exhaustiu del volc de Fuego de Colima, el volc ms actiu de Mxic.

DVD/PELLCULES
Volcano Pellcula de Mick Jackson en qu es porta a lextrem de la cincia-ficci el risc dels perills geolgics del vulcanisme a les grans ciutats. Un poble anomenat Dantes Peak Pellcula de cincia-ficci dirigida per Roger Donaldson lany 1997 en qu un prestigis vulcanleg preveu la imminent erupci dun volc del nord-est dAmrica, tot i que ning no en fa cas. Volcans en 3D DVD realitzat pel Parc Natural de la Garrotxa que ofereix la possibilitat de dur a terme vols virtuals en tres dimensions per tota lrea volcnica de la Garrotxa.

ETNA
http://www.etnavulcano.com/ Web en itali que ofereix informaci exclusiva sobre lEtna: vdeos de les ltimes erupcions, una galeria dimatges i informaci sobre la geologia, la fauna i la flora de lindret.

VOLCANO WORLD
http://volcano.oregonstate.edu/ Web en angls que recull informaci sobre els volcans ms importants del mn.

LLIBRES
El vulcanisme prehistric de Catalunya JOSEP MARIA MALLARACH I CARRERA Ed. Diputaci de Girona. Obra que analitza el vulcanisme del quaternari a Catalunya, tant de les lnies actuals de recerca que es duen a terme com dels coneixements adquirits fins al moment. El vulcanisme de les comarques gironines LLUS PALL I BUX i CARLES ROQU I PAU Ed. Diputaci de Girona. Document cartogrfic amb una escala 1:50.000 sobre el vulcanisme a les comarques gironines. El vulcanisme: guia de camp de la zona volcnica de la

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

171

5
1 2

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Respon les preguntes segents sobre el magma: a) Indica quines sn les fraccions que formen un magma. b) Com afecta la pressi en la formaci d'un magma? c) En qu consisteix el moviment diapric del magma? Completa la taula:
Tipus de magma Magma bsic Temperatura del magma Contingut en slice Grau de viscositat Caracterstiques de les roques que soriginen per solidificaci

Quina mena de reacci constitueixen els minerals segents? Olivina - pirox - amfbol - biotita.

Defineix els termes segents: a) Plut. b) Sill. c) Conducte volcnic. Qu s una roca fanertica? En quina caracterstica de la roca ens basem per determinar si una roca s fanertica o no ho s? Digues quines sn les caracterstiques principals de la textura granular. La riolita, la traquita i el basalt sn roques volcniques d'estructura afantica o porfrica. Quins sn els seus equivalents dins les roques plutniques? Explica en qu consisteix l'activitat volcnica de tipus hawai. De la llista segent d'expressions volcniques: fumaroles, aiges termals, volcans de llot, mofetes i les ignimbrites... a) Quina no s una manifestaci volcnica pstuma? b) Defineix volc de llot i ignimbrita.

6 7

8 9

10 Explica en qu consisteix el magmatisme intraplaca.

172

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5
1 2

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Respon les qestions segents sobre el magma. a) Indica de qu es compon la fracci slida d'un magma. b) Com afecta la presncia d'aigua en la temperatura de fusi de les roques i minerals que formaran el magma? c) En qu consisteix el moviment per bombament del magma? Completa la taula:
Tipus de magma Magma cid Temperatura del magma Contingut en slice Grau de viscositat Caracterstiques de les roques que soriginen per solidificaci

Quina mena de reacci constitueixen els minerals segents? Anortita - bitownita - labradorita - andesina - oligclasi - albita.

Defineix els termes segents: a) Con. b) Dic. c) Xemeneia volcnica. Qu s una roca afantica? En quina caracterstica de la roca ens basem per determinar si una roca s afantica o no? Digues quines sn les caracterstiques principals de la textura vtria. El granit, la sienita i el gabre sn roques plutniques d'estructura fanertica. Quins sn els seus equivalents dins les roques volcniques? Explica en qu consisteix l'activitat volcnica de tipus plini. De la llista segent d'expressions volcniques: solfatares, aiges termals, mofetes, lahar i els volcans de llot. a) Quina no s una manifestaci volcnica pstuma? b) Defineix volc de llot i lahar.

5 6 7

8 9

10 En qu es caracteritza el magmatisme associat a les zones de subducci?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

173

5
1 2 3 4 5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

A l'interior del magma hi solen haver fragments slids que continuen visibles un cop la roca s'ha consolidat. De qu est formada aquesta fracci slida? Com afecta la presncia d'aigua al procs de fusi de les roques? Creus que en facilita o en dificulta el procs? Raona la resposta. Quins tipus de magmes hi ha? Enumera les caracterstiques principals de cadascun d'ells. Per qu els magmes que es formen a l'interior de la litosfera terrestre tendeixen a ascendir cap a la superfcie? Indica les estructures magmtiques representades en aquest dibuix.

6 7 8 9

Quines semblances i quines diferncies hi ha entre un gabre i un basalt? Com s'originen els coixins de lava? Qu s el lahar? Com sn els volcans escut?

10 Per qu es formen magmes als lmits de les plaques divergents?

174

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

En quins casos una roca es pot comenar a fusionar a una temperatura inferior que la que correspon al mineral amb un punt de fusi ms baix? Quins sn els processos que poden modificar la composici inicial del magma? Explica breument com actua cada procs. Indica les estructures magmtiques representades en aquest dibuix.

Completa la taula sobre les textures de les roques gnies.

Textura de les roques gnies

Descripci Tota la roca est cristallitzada i els cristalls sn visibles a simple vista. Sn el resultat d'una cristallitzaci lenta. No es veuen cristalls, ni a ull nu ni al microscopi. La roca t aspecte de vidre. Granit

Exemple

Porfrica

Basalt Pumicita

El granit i la riolita sn dues roques amb la mateixa composici mineralgica, per amb un aspecte molt diferent. Explica per qu sn tan diferents. Enumera els components principals de la fracci gasosa d'una erupci volcnica. Dels minerals que componen un magma, el quars s el que t un punt de fusi ms baix. Durant el procs de diferenciaci magmtica, el magma tendir a tenir un major contingut en quars, o, per contra, el seu contingut ser cada vegada menor? Raona la resposta. Qu sn les ignimbrites? Si tens en compte que els gasos alliberats per un volc poden contenir substncies txiques i asfixiants, com el dixid de carboni, i que aquestes acostumen a ser ms denses que l'aire, creus que la poblaci d'un petit nucli habitat, situat al peu d'un volc que emet aquests gasos al cim d'un dels cons volcnics, est sotmesa a un risc? Raona la resposta.

6 7

8 9

10 El granit que procedeix de la consolidaci d'un magma cid s la roca plutnica ms abundant, mentre que el basalt,

que es forma a partir d'un magma bsic, s la roca volcnica ms abundant. Explica per qu t lloc aquest fet.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

175

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1

Observa amb molta atenci les segents imatges de roques magmtiques. Respon les qestions que es plantegen sobre aquestes roques.

a) Fes una descripci de la textura que observes en aquestes roques i dedueix a quin grup o grups de roques pertanyen. b) Crea una hiptesi sobre la gnesi de les dues roques que observes.

Quadre resum: Caracterstiques texturals de les roques magmtiques

Es tracta que classifiquis les roques segons la textura que tinguin. Recorda que la textura duna roca depn de la mida, la forma i la relaci que hi ha entre els cristalls que la constitueixen. En lenunciat sindica que sn dos espcimens de roques magmtiques. Has de classificar cadascuna en el grup a qu pertany; s a dir, has dindicar si es tracta duna roca volcnica, filoniana o plutnica en la mesura que puguis. En les roques magmtiques cal conixer-ne la textura i la composici mineralgica per evitar errors en la classificaci, per sha de tenir en compte que una mateixa roca pot presentar diferents textures. s important conixer les caracterstiques i el nom de cada tipus de textura. Si fas un quadre com el segent, et ser ms senzill identificar les textures de les roques. a) En la primera roca es pot observar que no t cristalls apreciables a primera vista, presenta vacols o bombolles que determinen una textura vesicular que noms s present en les roques volcniques. Aix s el que passa amb la roca pumicita, A. Com totes les roques volcniques, el refredament del magma s molt rpid, la qual cosa no permet que els toms es colloquin ordenadament en lespai formant estructures cristallines. La segona roca, B, est formada completament per cristalls. Tots els minerals constituents han cristallitzat. La mida dels cristalls s semblant entre ells i poden ser observats a primera vista. Es tracta duna textura cristallina o fanertica tpica. En aquest altre cas, has de classificar la roca en el grup de les plutniques. Lexemple que sillustra s el granit. En aquest cas, el magma sha refredat molt lentament, els toms dels minerals constituents shan pogut collocar de forma ordenada en lespai i han construt estructures cristallines.

(continua)

176

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5
b)

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 (continuaci)

Textura Vtria o afantica Microcristallina Vesicular Cristallina o fanertica Porfrica

Tipus de roques Volcniques i filonianes Volcniques Volcniques Plutniques Plutniques, volcniques i filonianes

Caracterstiques No shi veuen cristalls, ni a primera vista ni al microscopi. La roca s una massa de vidre volcnic. Els cristalls no es veuen a primera vista, sn duna mida molt petita. S que es veuen al microscopi petrogrfic. La roca presenta bombolles, que es veuen a primera vista o al microscopi. La roca est formada per cristalls que es veuen a primera vista. Amb una matriu de vidre o cristalls petits, en qu hi ha dispersos cristalls ms grans, anomenats fenocristalls.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

177

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

Observa la grfica en qu es mostren les corbes de solidus i liquidus duna roca, i respon les qestions segents: 1. Si una roca es troba en el punt A de la grfica, est slida, en estat de fusi parcial o totalment fosa?

Pressi solidus A liquidus

2. Com es desplaaria en aquesta grfica el punt A si la temperatura es mantingus constant i la pressi descends? 3. Com es desplaaria el punt A si la pressi es mantingus constant i la temperatura augments? 4. Experimentaria algun canvi en el seu estat, la roca, en els casos anteriors?
Temperatura

Interpretaci, estudi i manipulaci de grfiques

Les grfiques en qu es representen la pressi i la temperatura dun sistema i on se nindiquen els canvis destat reben el nom de diagrames de fases. Tot i que en aquests diagrames se sol representar el comportament de substncies pures, com els minerals, en aquest cas tenim el diagrama de fases duna roca, que s una mescla de minerals. Per aix apareix una zona que representa linterval en qu la roca es troba parcialment fosa, s a dir, que part dels seus minerals ja shan fos, i altres continuen slids. Les representacions grfiques com les que ens proposen tenen lavantatge que contenen molta informaci. Tot i que no sapiguem de memria els processos que modifiquen lestat fsic de la roca, podem esbrinar-ho interpretant la grfica. Per fer-ho conv seguir el mtode segent: a) Indicar a la grfica amb qu es corresponen les zones delimitades per les lnies. Aix ens indicar qu passa quan el sistema travessa una de les lnies. b) Situar un punt en el diagrama (en aquest cas ens proporcionen el punt A), i desplaar-lo verticalment cap amunt i cap avall, veient quin parmetre canviaria amb aquest desplaament. En aquest cas s la pressi, mentre que la temperatura continuaria constant. Sn les trajectries 1a i 1b sobre la grfica. c) Continuant amb el mateix mtode, deduir qu significaria que el punt es desplacs cap a la dreta (un augment de temperatura mentre la pressi continua constant) i cap a lesquerra (disminuci de temperatura). Sn les trajectries 2a i 2b sobre la grfica. d) En estudiar aquests casos veiem que les situacions que ens plantegen sn precisament aquelles en qu la roca travessa la corba de solidus, per la qual cosa entra en la zona de fusi parcial. e) Sobre un diagrama de fases es poden representar tota mena de trajectries: ascendents, descendents, horitzontals, obliqes, rectilnies, corbes, etc. El que s realment important s comprendre qu li passa al sistema que est seguint aquesta trajectria: sescalfa, es refreda, augmenta o disminueix la pressi a qu est sotms, etc. f) Observa sempre si en aquestes trajectries el sistema travessa alguna de les lnies que indiquen un canvi destat, i sobretot en quin sentit la travessa. Has de tenir en compte que si travessa la corba de solidus desquerra a dreta, aix significa que comena la seva fusi parcial, mentre que si la creua de dreta a esquerra, significa que estava en fusi parcial i que sen produeix la consolidaci.
Pressi Trajectria 1a

solidus

liquidus

A
Trajectria 2b Trajectria 2a

Trajectria 1b

Temperatura

(continua)

178

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5
Practica

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2 (continuaci)

1 Quan es produeix la fusi parcial duna roca a gran

2 En la mateixa grfica indica quina de les trajectries

profunditat, per exemple, en una zona de subducci, i el magma comena a ascendir, en el seu cam cap a la superfcie cada vegada est a menys pressi, i alhora va perdent temperatura en expandir-se. Indica quina de les trajectries representades sobre la grfica es correspon amb el procs descrit, i explica si el magma experimenta algun canvi destat. Raona la resposta.

representades es correspon amb lescora ocenica quan s arrossegada cap a linterior del mantell i el fregament de la subducci fa augmentar la seva temperatura fins que sen produeixi la fusi parcial.
Pressi solidus Roca slida A Fusi parcial liquidus Fusi total

C Temperatura

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

179

SOLUCIONARI
lenvolten, a causa de la menor densitat que presenten els lquids. Aquest moviment pot ser de dos tipus: diapric, per lascensi de grans bossades de magmes que es desplacen per la fora de flotaci; o b fruit del bombament a travs de fractures. 5.9. La circulaci per les esquerdes est condicionada per la viscositat i la composici del magma. Els magmes ms viscosos i de composici cida tindran molta dificultat per ascendir i, normalment, es refredaran abans darribar a la superfcie.

RECORDA I RESPON 1. A les zones profundes de lescora terrestre, concretament a lastenosfera. 2. Perqu en llat igneus vol dir de foc, i sn les roques derivades del foc. 3. Les erupcions volcniques, amb lexpulsi de colades de lava, gasos, cendra i pols. 4. Lobsidiana, la pumicita, el basalt i el granit. 5. Resposta oberta.

ACTIVITATS 5.1. Un magma s una barreja de material rocs fos, predominantment de composici silicatada, que pot contenir, a ms, algunes fases slides (cristalls i fragments de roques) i unes quantitats variables de gasos dissolts. Els factors propis del magma que intervenen en la cristallitzaci sn la composici qumica, la temperatura, el contingut de gasos, la viscositat i la densitat. A grans profunditats, les pressions sn tan elevades que, per desencadenar la fusi, es requeririen temperatures molt ms altes que les que previsiblement hi ha en aquestes zones. En condicions anhidres (sense la presncia daigua), els magmes es formen en zones profundes de la Terra, on les condicions de pressi i de temperatura permeten la fusi parcial de les roques. Normalment, aix t lloc al mantell superior i a lescora inferior, a una profunditat que oscilla entre els 30 i els 200 km. En presncia daigua, la temperatura de fusi disminueix considerablement. Les propietats ms importants dels magmes sn la composici qumica, la quantitat de gasos, la viscositat i la densitat. La viscositat condiciona el moviment i lascensi cap a les zones ms superficials i la cristallitzaci. La composici qumica i la quantitat de gasos que hi ha presents al magma condicionen la viscositat. La densitat regula el comportament respecte de les roques encaixants i, tamb, el dels cristalls que es formen dins la cambra magmtica. Les roques que es formen a partir de la solidificaci daquests magmes solen ser de colors foscos, molt dures i amb densitats que oscillen entre els 2.900 i els 3.300 kg/m3. Les diferncies entre els magmes bsics i cids tamb es poden expressar en forma de taula:
Propietats Temperatures Contingut de slice Viscositat Fludesa Magma bsic Altes (900-1.200 C) Relativament baix (~50 %) Baixa Alta Magma cid Relativament baixes (< 800 C) Alt (65-77 %) Alta Baixa

5.2.

5.3.

5.4.

5.10. La gran varietat de roques gnies s una mostra del procs complex de solidificaci o de cristallitzaci en qu els minerals es produeixen a diferents temperatures i durant intervals diferents. s a dir, que els minerals no cristallitzen tots alhora per formar la roca gnia, sin que, segons la composici i el punt de fusi, es van formant durant les fases successives de cristallitzaci, que poden originar diferents tipus de roques. Tanmateix, laparici dun mineral no implica que aquest mineral no pugui sofrir canvis posteriorment durant el procs de refredament del magma. Al contrari, a mesura que la temperatura disminueix, els minerals formats durant les etapes inicials poden reaccionar amb el magma residual i variar la seva composici o, fins i tot, ser reabsorbits pel magma. A ms, la composici inicial del magma sol variar durant el procs de refredament, en el qual soriginen foses noves amb composicions que poden ser sensiblement diferents de les de la fosa original. 5.11. Un magma cid, ric en slice i pobre en magnesi i ferro, assolir els termes finals de la srie, tot i que no contindr olivina, pirox o plagiclasi clcica, ja que aquests minerals hauran reaccionat amb el magma residual. 5.12. Les roques plutniques es produeixen en grans cambres magmtiques anomenades plutons. Entre els plutons, destaquen els laclits, amb formes lenticulars i concordants amb les roques encaixants, i els batlits, de formes irregulars i discordants amb les roques encaixants. 5.13. Lemplaament de les roques volcniques es produeix a la superfcie o molt a prop seu. Per tant, es poden emplaar: a) com a cossos intrusius quan el magma solidifica dins dels conductes volcnics; b) com a dipsits piroclstics produts per la fragmentaci del magma o les roques encaixants durant la projecci del magma en les explosions volcniques; i c) com a colades de lava. 5.14. Les roques plutniques tenen una textura granular que es caracteritza per ser holocristallina i fanertica. 5.15. Els minerals utilitzats sn del grup dels silicats, els ms abundants en les roques gnies, com ara el quars (Q), els feldspats alcalins (A), la plagiclasi (P) i els feldspatoides (F). Les roques amb ms dun 90 % de minerals mfics queden excloses daquest doble diagrama, que es representa en un diagrama triangular i que es basa en la relaci de contingut entre olivina i piroxens i amfbols. 5.16. Lequivalent volcnic de la sienita s la traquita. 5.17. La peridotita s la roca plutnica ultramfica constituda, essencialment, per olivina i, en menys proporci, per piroxens i amfbols. El magma del qual deriva s caracteritza per tenir un contingut escs de slice, per molt alt de magnesi (Mg) i ferro (Fe). 5.18. El vapor daigua s el gas dominant.

5.5.

5.6.

5.7.

5.8.

El moviment ascendent del magma ve provocat per les diferncies de pressi entre el magma i les roques que

180

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
5.25. En sentit descendent, consta duna primera capa, composta de sediments, la segona, composta de basalts, i la tercera, composta per gabres i roques ultramfiques. Els materials dorigen magmtic es formen quan el material peridottic de lastenosfera puja des drees profundes i pateix una fusi parcial, i aix origina magmes de tipus bsic o basltic. La fusi parcial daquesta roca mantllica, formada per olivina i pirox amb petites quantitats de plagiclasi clcica, allibera els piroxens i les plagiclasis clciques necessries per formar una massa fosa de tipus basltic, que puja lentament i sacumula al voltant de les dorsals tot formant nova escora ocenica. El magma que no ha arribat a la superfcie, i que es refreda en zones ms profundes, origina una capa de gabre i roques ultramfiques que constitueix, tamb, una part de lescora ocenica. 5.26. La litosfera ocenica que subdueix cont una gran quantitat daigua, que s expulsada de la litosfera ocenica a mesura que sintrodueix dins lastenosfera. Aquesta aigua provoca la fusi parcial dels materials de lastenosfera de la placa superior. La quantitat de magma produda s de menys del 10 %; per, com que s un material fluid, puja cap a la superfcie. Aquest magma produt per la fusi dels materials de lastenosfera t una composici basltica. En funci de si la subducci es produeix per la convergncia de dues plaques oceniques o duna placa ocenica i una de continental, els magmes i els vulcanismes associats sn diferents. En el primer cas (vulcanisme dels arcs dilles volcniques), la composici del magma no pateix gaire modificacions en lascens cap a la superfcie i s, bsicament, basltica. En canvi, si el magma es troba escora continental en la seva ascensi, lassimilaci o fins i tot la fusi parcial de les roques de la placa continental, provocada pel magma que puja a temperatures elevades des de zones ms profundes, pot produir variacions importants de la composici del magma. Lassimilaci de roques grantiques o granodiorites pel magma bsic origina sovint un magma, de tipus intermedi, que dna lloc a la formaci de les andesites. Daltra banda, la fusi parcial de les roques de lescora continental pot originar magmes de composici ms cida. Per tant, en aquestes zones es formen extenses colades de laves cides i intermdies que surten a la superfcie o b grans cossos de roques plutniques en zones profundes. 5.27. Els constituents dels magmes sn els elements ms abundants de les capes ms externes de la Terra. s a dir, loxigen (O), el silici (Si), lalumini (Al), el calci (Ca), el ferro (Fe), el magnesi (Mg), el sodi (Na) i el potassi (K). Com que loxigen s lani ms abundant, les variacions pel que fa a la composici dun magma se solen expressar en termes dxids, com ara SiO2, Al2O3, CaO i H2O. De tots aquests xids, el ms important s la slice (SiO2), amb percentatges que oscillen entre el 50 i el 70 %. Els magmes contenen, a ms, quantitats petites daltres elements qumics i proporcions variables (fins al 10 %) de vapor daigua i altres gasos dissolts. El moviment ascendent del magma t lorigen en les diferncies de pressi entre el magma i les roques que lenvolten, a causa de la menor densitat que presenten els lquids. Un magma bsic arribar abans a la superfcie ja que s fora fluid. Mentre que els magmes ms viscosos i amb una composici cida tindran molta dificultat per ascendir i, normalment, es refredaran abans darribar a la superfcie.

5.19. Morfolgicament, es diferencien tres tipus principals de colades de lava: La lava pahoehoe, que presenta una superfcie llisa, tot i que en alguns casos es pot recargolar localment com una troca de fils, i per aquesta ra rep el nom de lava cordada. Sn les laves ms fluides, que solidifiquen lentament i recorren ms distncia. Les colades en blocs, que presenten superfcie aspra i irregular. Lescapament de gasos de la crosta superficial, parcialment solidificada, ocasiona la formaci de blocs. Sn laves viscoses que tendeixen a solidificar rpidament. Les colades coix de lava, o pillow lava, que presenten una crosta fina i vtria, encara plstica, que engloba el material fos i forma un cos ellipsodal. Es produeixen a les erupcions submarines. Les parts en contacte amb laigua se solidifiquen rpidament, mentre que linterior se solidifica gradualment; de manera que queda un nucli que acostuma a ser ms cristall. La seva presncia s una prova irrefutable que lerupci sha produt sota laigua. 5.20. Les erupcions submarines tenen lloc sota laigua del mar. Si les aiges sn poc profundes, les explosions poden assolir la superfcie marina; per contra, si les erupcions es produeixen a grans profunditats, la pressi hidrosttica fa impossible lemissi de vapor, i lemissi de lava es desenvolupa en calma. Les erupcions freatomagmtiques tenen lorigen en la interacci del magma amb laigua meterica, i on es produeix la conversi, rpida i violenta, de laigua fretica en vapor daigua. 5.21. El volcans monogentics sn els que es formen en el decurs duna erupci nica i que formen un edifici simple. Els principals sn els cons de piroclasts i els tres tipus de volc dactivitat freatomagmtica: els cons de tuf, els anells de tuf i el maars. El volcans poligentics sn els que es formen a partir de diverses erupcions que tenen lloc durant un perode llarg. Els edificis caracterstics resultants sn els estratovolcans i els volcans descut. 5.22. Les manifestacions volcniques pstumes sn totes aquelles expressions volcniques diferents de les erupcions, com ara les fumaroles (emanacions de gasos dorigen magmtic que sorgeixen duna manera fora tranquilla a travs de fissures) i els guisers (surgncies daigua calenta i de vapor daigua, emeses violentament i peridica per un conducte especial). 5.23. Les solfatares sn fumaroles que emeten gasos a temperatura fora elevada (de 100 a 300 C), caracteritzada pel contingut alt de H2S, a ms a ms de vapor daigua. Les mofetes sn fumaroles de CO2 i CO i vapor daigua escs. 5.24. Doncs perqu lactivitat volcnica es produeix, principalment, als marges de les plaques, malgrat que a linterior tamb hi ha certa activitat. El vulcanisme aprofita, per una banda, les fissures de les dorsals oceniques, a fi que el material de lastenosfera pugi des de les rees profundes cap a les zones ms superficials. I, daltra banda, a les zones de subducci, laigua que contenen els materials de la placa que subdueix s expulsada i puja cap a la zona del mantell superior. Laugment del contingut daigua disminueix el punt de fusi dels materials del mantell i, per tant, facilita la formaci de magmes.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

181

5
Temperatures Contingut de slice Viscositat Fludesa Roca plutnica Roca volcnica

SOLUCIONARI
5.31. El granit t una composici mitjana del 40 % de quars, el 65% de feldspats alcalins i el 35 % de plagiclasis. La granodiorita t una composici mitjana del 40 % de quars, el 22% de feldspats alcalins i el 78 % de plagiclasis. La diorita i el gabre es troben al mateix camp al diagrama de Streckeisen, amb una composici mitjana del 10 % de quars, el 5 % de feldspats alcalins i el 95 % de plagiclasis. La diferncia rau en el tipus de plagiclasis que presenten. En el cas del gabre, es compon essencialment duna plagiclasi clcica, la qual cosa el fa distingir-se de la diorita, composta essencialment per una plagiclasi sdica. El granit s una roca plutnica i la riolita, una roca volcnica. Totes dues pertanyen al mateix camp del diagrama de Streckeisen i, per tant, la composici s similar. La divergncia cal cercar-la en les diferncies texturals que es produeixen per les condicions de cristallitzaci diferents. En el cas del gabre i el basalt, succeeix el mateix. Les roques plutniques presentaran una textura granulosa, mentre que les roques volcniques tindran una textura porfrica, microltica o microgranular. El granit s una roca plutnica, granular i leuccrata essencialment constituda per quars, feldspat alcal i plagiclasi amb quantitats variables dhornblenda i/o biotita. El basalt s una roca volcnica bsica, negrenca, formada essencialment per plagiclasi i pirox; lolivina pot ser-hi present, per el quars hi s ben rar. 5.32. a) Per la diferenciaci magmtica. El magma original daquesta zona era, primerament, de composici basltica, amb un contingut relativament baix de SiO2 i minerals rics en Fe i Mg, com els piroxens i lolivina. Donat que aquests minerals se separen de la mescla per lactivitat volcnica, la fosa residual evoluciona cap a composicions ms abundoses en silici. Per tant, el magma de la segona erupci volcnica ser ms ric en silici, amb la formaci de roques com ara landesita. Aquesta roca tindr un augment del contingut de silici, i un descens de la presncia de lolivina i els piroxens. Finalment, es formen les roques ms riques en silici com s la dacita. El context geodinmic podria ser un arc dilla, i correspon a la srie toletica. b) La roca ms antiga de levoluci ser el basalt. 5.33. Per tal de determinar el tipus de roca, cal calcular el percentatge que representen els tres minerals que constitueixen els vrtexs del diagrama de Streckeisen: quars, ortosa i plagiclasi. Un cop realitzat aquest clcul, noms caldr introduir els percentatges nous al triangle.
Nm. de la roca 1 2 3 4 Camp al diagrama 2 7 4 5 Roca Plutnica Granit alcal Sienita Granodiorita Tonalita Gabre quarsfer Volcnica Riolita alcalina Traquita Dacita Andesita quarsfera Basalt quarsfer

5.28. Les diferncies entre aquests tipus de magmes es poden expressar en forma de taula:
Tipus de magma cid Molt baixes (< 800 C) Molt alt (65-77 %) Molt alta Molt baixa Granit Intermedi Baixes (950800 C) Alt (50-65 %) Alta Baixa Diorita Bsic Altes (9001.200 C) Baix (~50 %) Baixa Alta Gabre Ultramfic Molt altes (16001.800 C) Molt baix (< 44%) Molt baixa Molt alta Peridotita i dunita

Riolita

Andesita

Basalt

Perqu el granit s una roca cida i, per tant, s rica en quars i feldspats, mentre que el basalt s una roca bsica amb continguts de slice ms pobres. 5.29. En la srie de reacci contnua, el mineral que lencapala canvia gradualment de composici mitjanant lintercanvi dions amb la fosa residual, sense que hi hagi cap canvi en lestructura cristallina. Pel que fa a la srie de reacci discontnua, quan un mineral cristallitza reacciona amb la fosa residual i forma un mineral de composici i estructura cristallina diferents. A la naturalesa, el magma no actua com un sistema tancat; s a dir, que hi ha aportaci i prdua de matria. La composici inicial del magma sol variar durant el procs de refredament, en qu soriginen foses noves amb composicions que poden ser sensiblement diferents de les de la fosa original. Un primer procs que modifica la composici del magma s la cristallitzaci fraccionada, que origina una diferenciaci magmtica. Per, pot ser que el procs ms significatiu per obtenir una gran varietat de roques sigui la mescla de magmes i lassimilaci magmtica. 5.30. Lestudi de lestructura i de la composici mineralgica s important per tal de conixer lorigen i levoluci de la cristallitzaci magmtica. A ms, constitueix un dels criteris de classificaci de les roques gnies. Les diferncies que hi ha entre una roca plutnica i una roca volcnica vnen determinades, principalment, per dos criteris: la cristallinitat i la granularitat. Una roca plutnica est cristallitzada, i les dimensions dels minerals grans oscillen entre alguns millmetres i uns quants centmetres. Aquestes roques sn el resultat duna cristallitzaci molt lenta i sn caracterstiques de roques formades en zones profundes. Una roca volcnica no sempre est totalment cristallitzada, perqu els cristalls no han tingut prou temps per desenvolupar-se, i per aix sobt una estructura amb cristalls ms o menys ben formats. Aquestes roques sn el resultat dun refredament rpid del magma i sn caracterstiques de roques formades en zones superficials.

5.34. El magma s de tipus bsic o basltic perqu, a travs de les fissures o fractures, el material peridottic puja cap a la

182

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Les ms perilloses sn les erupcions plinianes, ja que sn de tipus explosiu. Es caracteritzen per explosions volcniques, ms o menys violentes i successives, desencadenades per la rpida expansi dels gasos, i per la producci i dispersi de materials fragmentaris incandescents i slids. La columna eruptiva pot assolir entre 40 i 50 km dalria. 5.37. a) El volc de Parion, activitat explosiva magmtica estromboliana. El llac Pavin, activitat explosiva hidromagmtica. El puig Mary, activitat efusiva puntual. b) Lactivitat explosiva hidromagmtica i lactivitat magmtica estromboliana sn erupcions explosives en qu t lloc lexpulsi de fragments de magma, que sacumulen a lentorn del centre emissor. Com que a les postals sindica ledat, lexplotaci de materials volcnics seria ms rendible al volc ms antic: Le Puy de Parion. c) Lerupci efusiva t una fora explosiva baixa o gaireb nulla, i corrents de laves de viscositat elevada que formen doms o agulles; per tant, el seu grau de perillositat s baix. El tipus estromboli t erupcions amb una fora explosiva tamb baixa. Es tracta dexplosions petites i separades per breus intervals de temps. Mentre que les erupcions freatomagmtiques sn violentes per la vaporitzaci instantnia de laigua subterrnia, quan entra en contacte directe amb el magma, i la gran quantitat de gasos que sincorporen al magma en forma de vapor daigua. Aquesta darrera s, per tant, lerupci ms perillosa. 5.41. a) Explosiva hidromagmtica. b) Efusiva puntual.
X X X X

superfcie. Quan la pressi disminueix comena la fusi parcial de les peridotites, formades per lolivina i per pirox amb petites quantitats de plagiclasi clcica; salliberen els piroxens i les plagiclasis clciques necessries per formar una massa fosa de tipus basltic, que puja lentament i sacumula als centres dexpansi ocenica formant nova escora ocenica. Els magmes i els vulcanismes associats a les plaques convergents sn diferents, i depenen de si es produeix la convergncia de dues plaques oceniques o duna placa ocenica i una de continental. En el primer cas (vulcanisme darcs dilles volcniques), la composici del magma no pateix gaires modificacions en lascens cap a la superfcie i s, bsicament, basltica. Per contra, si el magma es troba en la seva ascensi escora continental, lassimilaci o, fins i tot, la fusi parcial de les roques de la placa continental, provocada pel magma que puja a temperatures elevades des de zones ms profundes, pot produir variacions importants de la composici del magma. Lassimilaci de roques grantiques o granodiortiques pel magma bsic origina, sovint, un magma de tipus intermedi que dna lloc a la formaci de les andesites. Daltra banda, la fusi parcial de les roques de lescora continental pot originar magmes de composici ms cida. Per tant, en aquestes zones es formen extenses colades de laves cides i intermdies que surten a la superfcie, o b grans cossos de roques plutniques en zones profundes. 5.35.
A Emplaament Tipus Concordant Discordant Intrusiva Roca gnia Extrusiva Textura Exemple X
Porfrica Basa Porfrica Prfir Porfrica Dolerita Granular Sienita Granular Granit Colada

B
Conducte volcnic Sill

D
Laclit

E
Batlit

X X X

5.42. En lerupci del volc A sha produt una interacci amb aiges fretiques que ha augmentat la fora explosiva del magma. Si el magma interacciona amb una massa daigua, el seu ndex de fora explosiva augmenta ja que el vapor daigua que es forma incrementa la quantitat de voltils del magma. Aquest procs podria explicar la diferncia entre les dues erupcions, si el magma primari fos el mateix. WWW 5.38. En aquesta pgina web trobars lapartat Volcans ms coneguts, on sinclou un petit resum dels volcans ms importants que hi ha al mn. Tamb tindica quins es manifesten actius: el Cotopaxi, el Paricutn, lEtna, el Kilawea i el Vesuvi. 5.39. Al web http://volcano.oregonstate.edu/ pots trobar les darreres manifestacions volcniques ordenades cronolgicament. S. Hi ha una relaci entre la tectnica de plaques i la distribuci dels volcans actius i els terratrmols. Els terratrmols es localitzen als marges de les plaques tectniques, i la major part dels volcans (el 80 %) sagrupen dins el que sanomena cintur de foc, als marges de loce Pacfic. 5.40. A tall dexemple, podem recordar lerupci del volc Santa Helena, el 18 de maig de 1980. Lerupci del volc va fer que laltura del cim minvs dels 2.950 m fins als 2.550 m, i que hi sorgs un crter d1,5 km damplada. El volc va emetre 2,3 km3 de productes piroclstics.

5.36.
Tipus Hawai Identificaci Grfica B Justificaci Es caracteritza perqu expulsa quasi exclusivament laves molt fluides. Es caracteritza per formar una gran columna eruptiva que expulsa una quantitat enorme de gasos, vapor daigua, cendres i bombes (piroclasts de tota mena). Tamb se lanomena volc mixt, i es caracteritza per expulsar una lava rica en gasos, que la fragmenten i la converteixen en cendra i escries poroses. Tamb emet bombes que esclaten en laire.

Plini

Grfica A

Estromboli

Grfica C

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

183

SOLUCIONARI
ESQUEMA MUT 2
Xemeneia volcnica de dics radials Plataforma de lava Mesa Colada de cendra

EXPERIMENTA 1. No. Es tracta dun vulcanisme intraplaca, com a conseqncia de lltima etapa dobertura del Mediterrani. 2. Els magmes tenen un carcter basltic s a dir, un baix percentatge de silici (45-60 %), contingut nfim daigua i proporci notable de gasos dissolts, a causa de les gran pressions que suporten a la fondria (entre els 50 i els 80 km) en qu es generen. 3. Els cons volcnics han estat edificats en una sola etapa eruptiva, per lacumulaci dels materials que el volc expulsava durant lerupci. El volc Croscat t el crter esvorellat en la direcci en qu va fluir lemissi de lava. El volc Santa Margarida t una forma circular, malgrat que no s un volc circular i centrat, sin que es recolza damunt el relleu preexistent; de manera que produeix lefecte ptic dun volc complet i regular. 4. Els cristalls que es poden observar sn dolivina, piroxens, plagiclasis, magnetites i alguns minerals accessoris. No. Hi ha una massa vtria que es forma pel refredament sobtat del magma quan surt a la superfcie terrestre. Basalt: roca hipocristallina de textura porfrica amb fenocristalls de piroxens i plagiclasis, envoltats per una massa vtria. 5. Es poden diferenciar totes les mides, des de bombes, lapilli i cendres. Tamb es pot observar una disposici dels materials piroclstics dins el con volcnic i als voltants del con, ateses les dimensions del material, la direcci del vent i la intensitat de les erupcions. Les bombes volcniques tenen una crosta esquerdada, vtria, i un cor holocristall, de textura granulosa, amb lolivina com a mineral majoritari i alguns piroxens. 6. Castellfollit es va construir just damunt de la cinglera per la gran visibilitat que el lloc dominava i la dificultat daccs, que en temps passats va permetre defensar el poble dels enemics. Lacumulaci desbaldregalls al peu de la cinglera posa de manifest la seva inestabilitat amb processos gravitacionals afavorits per lestructura interna, i amb una gran densitat desquerdes verticals que constitueixen les columnes basltiques i la meteoritzaci qumica del basalt. ESQUEMA MUT 1
Fractures noves Injecci de magmes a les fractures

Caldera amb con de cendres Diatrema

Estratovolc

Colada de lava

Con de cendres

Conducte volcnic Laclit

Laclit erosionat

Sill Dic

Batlit

PROVA DAVALUACI 1 1. a) Fracci slida, fracci lquida i fracci gasosa. b) Laugment de la pressi fa augmentar el punt de fusi de les roques i minerals que formaran el magma. c) En lascensi de grans bosses de magma que es desplacen per la fora de flotaci. 2.
Caracterstiques de les Tipus de Temperatura Contingut Grau de roques que magma del magma en slice viscositat soriginen per solidificaci Magma bsic Alta, entre 900 i 1.200 C Baix, aproximadament dun 50 % Baixa De colors foscos, molt dures i de densitats altes, entre 2.900 i 3.300 kg/m3

Caiguda de blocs del sostre de la cmera magmtica Magma Assimilaci magmtica en blocs i parets Diferenciaci magmtica

3. Una srie de reacci discontnua. 4. a) Massa de grans dimensions formada per una roca gnia que ha cristallitzat a linterior de la Terra. b) Estructura tabular de disposici parallela a lestructura de la roca que lenvolta. c) Qualsevol fractura per on circulen els productes volcnics. 5. Aquella en la qual es poden veure a primera vista tots els cristalls dels minerals principals que la formen. En la granularitat (la mida absoluta del gra de la roca).

Blocs caiguts

184

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
5. Aquella en la qual no es pot veure a primera vista cap cristall. En la granularitat (la mida absoluta del gra de la roca). 6. Les principals caracterstiques sn: s el resultat dun refredament rpid. No shi aprecien cristalls. Est associada a una cristallinitat holohialina. 7. La riolita, la traquita i landesita o el basalt. 8. Lactivitat volcnica de tipus plini es produeix quan el magma t una temperatura baixa, i per tant s molt viscs. El magma ascendeix per la xemeneia gaireb en estat slid i els gasos que cont es troben empresonats a molta pressi. Per aquesta ra, els gasos, en trobar una fissura escapen amb una forta explosi que allibera gran quantitat de piroclasts i gasos voltils en forma de nvol ardent. 9. a) El lahar. b) Volc de llot: volc apagat o intermitent que, en fer erupci, expulsa vapor daigua; aquest vapor, en contacte amb els sediments acumulats en el crter, origina fang (o llot). Lahar: corrent fangs que cont fragments de roca volcnica de mides diferents, que provoca riuades que avancen a gran velocitat. 10. El magmatisme associat a les zones de subducci sol donar lloc a volcans que emeten extenses colades de laves, la composici de les quals varia segons les plaques afectades. Poden ser bsiques o intermdies en els arcs dilles volcnics o b cides i intermdies en arcs volcnics continentals. Tanmateix, si els magmes es queden en zones profundes es formen grans cossos de roques plutniques. Aquest tipus de magmatisme concentra la major part de lactivitat volcnica actual. En sn exemples els volcans situats a la serralada dels Andes i els volcans situats des del Jap fins a les Filipines. EXERCICIS DE REFOR 1. La fracci slida del magma est formada per fragments que shan desprs de la cambra magmtica, restes sense fondre de la roca encaixant i cristalls que shan format a linterior del lquid. 2. La presncia daigua facilita la fusi de les roques perqu en fa disminuir la temperatura a la qual es fon. 3. Els principals tipus de magmes sn quatre:

6. Les principals caracterstiques sn: s el resultat dun refredament lent. Tots els cristalls sn visibles a primera vista. Els cristalls poden ser duna mida que va des de millmetres fins a centmetres. Est associada a una cristallinitat holocristallina. 7. El granit, la senita i el gabre o la diorita. 8. Lactivitat volcnica de tipus hawai es produeix quan el magma est molt calent, i per tant s molt fluid. La lava s basltica i les colades de lava flueixen a gran velocitat. Ledifici volcnic que es forma s ms llarg que alt i rep el nom de volc escut. 9. a) Les ignimbrites. b) Volc de llot: volc apagat o intermitent que, en fer erupci, expulsa vapor daigua; aquest vapor, en contacte amb els sediments acumulats en el crter, origina fang (o llot). Ignimbrita: dipsit dorigen volcnic generat per una colada piroclstica rica en pumicites transportades per un nvol roent. 10. El magmatisme intraplaca est associat als punts calents, o hot spots, focus puntuals de flux trmic. Si el punt calent es troba situat a la litosfera ocenica, el magma, en arribar a la superfcie, continua sent basltic, mentre que si puja a travs de la litosfera continental, en ascendir pot assimilar roques continentals i evolucionar cap a composicions ms cides. En els oceans, el magmatisme intraplaca pot originar cadenes dilles, com les illes Hawaii.

PROVA DAVALUACI 2 1. a) La fracci slida dun magma pot contenir cristalls i fragments de roques. b) En presncia daigua, la temperatura de fusi dels minerals i les roques descendeix considerablement. c) En lascensi del magma a travs de les esquerdes. 2.
Caracterstiques de les Tipus de Temperatura Contingut Grau de roques que magma del magma en slice viscositat soriginen per solidificaci Magma cid Baixa, inferior als 800 C Alt, entre el 65 i el 77 % Alt De colors clars i amb densitats que oscillen entre els 2.500 i 2.700 kg/m3

El magma bsic:
Es troba a altes temperatures (entre 900 i 1.200 C). T un contingut de slice relativament baix (~50 %) i una viscositat baixa. s fora fluid i, per tant, pot arribar fcilment a la superfcie terrestre i formar-hi rius de lava. La seva solidificaci origina roques fosques, molt dures i de densitats altes.

3. Una srie de reacci contnua. 4. a) Morfologia formada per lacumulaci dels productes volcnics slids al voltant del punt demissi. b) Estructura tabular que travessen les estructures de les roques circumdants. c) Conducte pel qual puja la lava i la resta de materials volcnics, de la cambra magmtica al crter.

El magma cid (magma flsic):

Es troba a temperatures relativament baixes (menors de 800 C). T un contingut de slice relativament alt (65-77 %) i ms viscositat. Flueix lentament i, per aix, no arriba gaireb mai a la

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

185

SOLUCIONARI
superfcie. Quan hi arriba, se solidifica a prop de les zones demissi. EXERCICIS DAMPLIACI 1. En aquells casos en qu la roca contingui una gran quantitat daigua o disminueixi la pressi. 2. La composici inicial del magma varia durant el procs de refredament principalment per dues causes: a) Per cristallitzaci fraccionada: es produeix quan els cristalls que es formen se separen del magma i deixen de reaccionar-hi. La formaci de magmes residuals successius sanomena diferenciaci magmtica. b) Per assimilaci magmtica: comprn el conjunt de reaccions que es produeixen entre el magma i les roques que lenvolten, durant lascensi del primer. 3.
Crter Columna eruptiva Con inactiu Pit

La seva solidificaci origina roques clares i de densitats baixes.

El magma intermedi:
T unes caracterstiques i unes propietats intermdies entre les de magmes bsics i cids. La seva solidificaci origina roques de colors i densitats intermedis.

El magma ultrabsic:
s el menys abundant. T un contingut de slice molt baix i molt alt de magnesi i ferro. 4. El magma tendeix a ascendir perqu, com que s lquid, est sotms a pressions ms baixes que les roques slides que lenvolten. 5.
Dic Batlit Sill

Colades Cambra Xemenia de piroclasts magmtica volcnica

Caldera Colada de lava

4.
Plut Laclit Textura de les roques gnies Granular Descripci Tota la roca est cristallitzada i els cristalls sn visibles a simple vista. Sn el resultat duna cristallitzaci lenta. No es veuen cristalls, ni a ull nu ni al microscopi. La roca t aspecte de vidre. Sn visibles a ull nu cristalls ben formats envoltats per una matriu de gra fi o vtria. La roca presenta petites cavitats ms o menys esfriques, visibles a ull nu o al microscopi. Exemple Granit

6. Les dues sn roques gnies bsiques. Les diferncies es troben en el seu origen, que s el principal factor que determina la textura final de cadascuna de les roques, ms que en la seva composici mineralgica, que s fora similar. El gabre s una roca plutnica destructura fanertica, composta essencialment per plagiclasis, i associada amb piroxens i xids de ferro. En canvi, el basalt s una roca volcnica destructura porfrica, de color negrenc i constituda essencialment per plagiclasi, pirox i olivina. 7. Els coixins de lava sn el resultat duna erupci volcnica sota laigua. Les laves, en contacte amb laigua, se solidifiquen molt rpidament i formen estructures de forma ovoide, com si fossin coixins. 8. Un corrent fangs ric en roques volcniques de dimensions variables i que a causa dun augment de la concentraci daigua als sediments dels vessants, generalment mal consolidats, sesllavissa i provoca riuades que es desplacen a gran velocitat. En dipositar-se, el resultat s una massa heterognia formada per roques volcniques i altres materials arrossegats durant el seu desplaament. 9. Sn volcans de cons amb poca alada i els pendents dels seus flancs no superen els 10. La base, molt ampla, pot superar el centenar de quilmetres de dimetre. Les erupcions dels volcans escut sn del tipus hawai, i dells emanen laves basltiques molt fluides. 10. La majoria dels marges de les plaques divergents es troben situats a les dorsals oceniques. I s a les dorsals, pel fet que estan fracturades, que el material de lastenosfera puja de les rees profundes a les zones ms superficials, en les quals, a causa duna disminuci de la pressi, comena la fusi i, per consegent, la formaci de magma.

Vtria

Obsidiana

Porfrica

Basalt

Vesicular

Pumicita

5. La riolita s una roca volcnica, sotmesa a un refredament rpid, de manera que la majoria de minerals no han tingut temps de formar cristalls de mida gran amb les cares ben desenvolupades. El granit, en canvi, s una roca plutnica que sha consolidat a linterior de lescora terrestre al llarg de centenars de milers danys, de manera que els minerals que la componen han tingut prou temps per cristallitzar formant estructures visibles a simple vista. 6. Els principals gasos emesos en una erupci volcnica estan formats sobretot per vapor daigua, que s la fracci principal. Tamb hi ha, en quantitats ms petites, dixid de carboni (CO2), monxid de carboni (CO), dixid de nitrogen (NO2), dixid de sofre (SO2), cid sulfhdric (H2S), cid clorhdric (HCl), met (CH4) i amonac (NH3).

186

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
dels gasos, ms gran o ms petita, fa que una roca tingui una textura o laltra: vesicular, quan hi ha gasos, i fanertica quan no sn tan abundants. La textura vesicular es caracteritza per la presncia de petites cavitats, ms o menys esfriques, que corresponen a les bombolles de gas que hi havia al magma. Aquesta textura s el resultat de la prdua de gasos durant el refredament. Pel que fa a la textura fanertica, tota la roca est cristallitzada i els cristalls sn ben visibles a primera vista. s el resultat dun refredament lent.

7. A mesura que es va refredant, el magma perd els minerals amb una temperatura de fusi ms alta. Els minerals cristallitzen i se separen de la massa fosa; per consegent, el magma senriqueix amb quars a mesura que perd temperatura. 8. Les ignimbrites sn dipsits dorigen volcnic generats per colades piroclstiques riques en pumicites transportades per un nvol roent. 9. Com que els gasos txics que emet aquest volc sn ms densos que laire, tendeixen a acumular-se a les parts ms baixes del relleu. Per tant, si el poblet situat al peu dun volc es troba en una vall o una fondalada, el risc de patir una intoxicaci s ms gran que si es troba en un punt ms elevat del terreny, ja que a les parts ms baixes del relleu sacumular una concentraci ms gran de gasos txics. 10. Lexplicaci est relacionada amb les temperatures a les quals es formen aquests magmes i amb les zones de la litosfera en les quals es generen. En les dorsals, el material fos sol procedir del lmit superior del mantell, de manera que es generen magmes basltics. En canvi, en les zones de subducci, el material fos sol pertnyer a lescora continental, que t una composici qumica aproximada a la dun granit. I com que les dorsals i les zones de subducci sn les rees amb una major activitat magmtica, el basalt i el granit sn les roques magmtiques ms abundants.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2 Practica 1. La trajectria que correspon a un magma que ascendeix i que es troba cada vegada a menor pressi i a menor temperatura s la trajectria C. Es pot apreciar que el magma travessa la corba de solidus de dreta a esquerra, la qual cosa significa que passa de lestat de fusi parcial a lestat slid. 2. La trajectria que correspon a un augment de pressi (en ser arrossegada la placa cap a linterior del mantell) i a un augment de temperatura s la trajectria B. Es pot veure que la pressi parcial es produeix cap al final de la trajectria, quan la lnia creua desquerra a dreta la corba de solidus passant a la zona de fusi parcial.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 Practica 1. S. Perqu en aquest cas la textura depn del contingut de gasos del magma original. La composici del magma que origina les dues mostres s idntica; per la presncia i la quantitat

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

187

Processos superficials a la litosfera terrestre

6. Definir el sl i els diferents components que el conformen. 7. Identificar els horitzons presents en el perfil d'un sl. 8. Conixer les caracterstiques i les propietats principals dels sls. 9. Entendre com l'aigua condiciona les propietats finals d'un sl. 10. Conixer els principals tipus de sl i els sistemes de classificaci.

OBJECTIUS
1. Conixer el procs de meteoritzaci de les roques. 2. Diferenciar entre processos de meteoritzaci fsica i processos de meteoritzaci qumica. 3. Apreciar la importncia del clima com a factor influent en el procs de meteoritzaci de les roques. 4. Conixer com la meteoritzaci altera en major o menor grau els minerals segons les seves propietats. 5. Conixer els processos formadors del sl.

CONTINGUTS
La meteoritzaci de les roques. (Objectiu 1) Els processos de meteoritzaci fsica i qumica. (Objectius 1 i 2) Influncia del clima en la meteoritzaci de les roques. (Objectius 1 i 3) La meteoritzaci dels minerals i les roques principals. (Objectiu 4) El sl com a producte de la meteoritzaci de les roques. (Objectiu 5) Els factors formadors del sl. (Objectiu 5) La pedognesi. (Objectiu 5) Els constituents inorgnics i orgnics del sl. (Objectiu 6) El perfil del sl: els horitzons. (Objectiu 7) Les propietats i les caracterstiques del sl. (Objectiu 8) L'aigua en el sl. (Objectiu 9) La classificaci dels sls. (Objectiu 10) Interpretaci de dibuixos, esquemes i illustracions relacionats amb la meteoritzaci i l'edafologia. Fomentar una actitud investigadora per reconixer els sls que ens envolten. Aplicar els coneixements adquirits en l'estudi d'una mostra de sl.

CRITERIS DAVALUACI
a) Descriure els processos de meteoritzaci. (Objectiu 2) b) Conixer com influeix el clima en la meteoritzaci. (Objectiu 3) c) Entendre com varia la meteoritzaci segons la naturalesa de la roca mare. (Objectiu 4) d) Definir qu s el sl. (Objectiu 5) e) Entendre els diferents factors formadors del sl. (Objectiu 5) f) Descriure els components principals del sl. (Objectiu 6) g) Diferenciar els horitzons d'un sl. (Objectiu 7) h) Descriure les propietats bsiques del sl. (Objectiu 8) i) Relacionar la disponibilitat d'aigua d'un sl amb el creixement de les plantes. (Objectiu 9)

Preguntes prova 1 1, 2 3 4 5 6 7, 8 9 10

Preguntes prova 2 1, 2 3 4 5 6 7, 8 9 10 -

188

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La meteoritzaci de les roques

Els agents atmosfrics sn els responsables del modelat del relleu de la superfcie terrestre, que consisteix en lesmicolament i la descomposici, en un procs anomenat meteoritzaci. Hi ha dos tipus de meteoritzacions: La fsica o mecnica: es produeix quan la meteoritzaci no altera la composici qumica de les roques que desintegra. La qumica: es produeix quan la roca i els minerals que es descomponen es transformen en altres materials. Els dos tipus de meteoritzaci sn complementaris i de vegades s complicat diferenciar-los. Laigua s el principal agent de meteoritzaci: Actua ocasionant canvis fsics a les roques. Participa en les reaccions qumiques. Fa de mitj de transport dels elements que reaccionaran amb els minerals de les roques. Transporta els materials resultants de la meteoritzaci cap a altres rees. Els materials resultants de la meteoritzaci una vegada transportats i dipositats en el lloc que els correspon sanomenen sediments. La meteoritzaci fsica o mecnica esmicola una roca compacta mitjanant diferents forces que no alteren la composici qumica de la roca original. Aquesta fragmentaci es produeix grcies a les esquerdes, les diclasis o els buits intragranulars presents en les roques. El grau de meteoritzaci fsica depn del tipus de roca (presncia o absncia de plans de debilitat, porositat, etc.) i de les condicions climtiques de lrea. Els principals agents que intervenen en la meteoritzaci fsica sn laigua, la temperatura, les sals i els ssers vius. Els processos que soriginen sn: La gelivaci o crioclastisme: la ruptura de la roca es produeix a causa de la formaci de gla i al desgla peridic de laigua que hi ha en el seu interior. Lexpansi i la contracci dels materials: la ruptura de les roques es produeix a causa de la humificaci i la dessecaci peridica de les argiles que hi ha en el seu interior; s a dir, la dilataci i la contracci de les argiles. La cristallitzaci de les sals: la ruptura de les roques es produeix per la cristallitzaci de les sals que es produeix quan laigua sevapora. Aquest fenomen s especialment important en alguns deserts clids on laire cont pols salina. Lacci dels ssers vius: les roques es poden desintegrar per lacci dels arbres, especialment de les seves arrels, que actuen de tasc en les esquerdes de les roques, provocant-ne la fragmentaci. La descompressi: les roques, quan arriben a nivells superficials, especialment si provenen de zones profundes amb altes pressions, experimenten una disminuci de la pressi que provoca la seva expansi i, finalment, la fragmentaci. Labrasi: s el desgast que sofreixen les roques a causa de la fricci procedent de les partcules arrossegades per laire o per laigua, com s el cas dels cdols arrossegats pels corrents fluvials. Les variacions de temperatura: s un efecte que t molt poca importncia, gaireb insignificant, a pesar de lopini que fins fa poc temps es tenia daquest mecanisme de meteoritzaci. La meteoritzaci qumica consisteix en la lalteraci dels components de les roques i la seva descomposici pel fet que es troben en contacte amb latmosfera. Latmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera sn els principals agents de la meteoritzaci qumica.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

189

RESUM

Els minerals de les roques es destrueixen a travs de tres grans grups de reaccions qumiques complexes: la dissoluci, la hidrlisi i loxidaci. La dissoluci: es produeix especialment per lacci de laigua de pluja, la qual actua com a portadora dcids, de productes orgnics i de gasos atmosfrics, principalment dixid de carboni i oxigen. La dissoluci noms s efectiva per a minerals dalta solubilitat, coma ara els clorurs i els sulfats. Per exemple, la reacci de la dissoluci del guix en aigua s: CaSO4 2H2O Ca2+ + SO + 2H2O guix i calci + i sulfat + aigua La reacci de dissoluci del dixid de carboni (CO2) a laigua s: H2O Aigua + CO2 Dixid de carboni H2CO3 cid carbnic

Lcid carbnic, per la seva banda, es descompon en els seus compostos bsics (H+ i HCO3), la qual cosa provoca pluges lleugerament cides (pH = 5,6) que tenen una acci de meteoritzaci qumica molt important quan actuen sobre roques calcries, segons la reacci segent: H+ I hidrogen + CaCO3 Calcita Ca2+ I calci + HCO3 I bicarbonat

La contaminaci atmosfrica actual s la causa de pluges cides amb valors de pH entre 3 i 4,5, amb lalta capacitat de meteoritzaci corresponent. La hidrlisi: s un procs que consisteix en una destrucci a les xarxes cristallines dels minerals, pels ions H+ i OH presents a laigua. Lelement hdric actua com si fos un cid dbil. Per exemple, la transformaci dels feldspats en minerals argilosos s un cas tpic dhidrlisi. Loxidaci: es produeix a causa de la presncia doxigen a les aiges superficials i la consegent capacitat doxidar elements com el ferro (Fe). Si el ferro es troba en forma ferrosa (Fe2+), en presncia doxigen soxida rpidament, de manera que passa a la forma frrica (Fe3+) i apareix un mineral nou, la goethita. 4FeO xid de ferro + 2H2O Aigua + O2 Oxigen 4FeO OH Goethita

Si la goethita es deshidrata formar hematites (Fe2O3), que s un mineral que confereix el color rogenc tpic daquest tipus de roques.

La influncia del clima en la meteoritzaci de les roques

El clima s fonamental en els processos de meteoritzaci. T lloc en la zona de contacte entre les diferents esferes terrestres (atmosfera, hidrosfera, pedosfera, biosfera i litosfera). El principal element climtic causant de meteoritzaci s la pluja. El grau i el tipus de meteoritzaci depn de la intensitat, la freqncia, la mitjana anual i lacidesa de la pluja. Altres elements de meteoritzaci sn la temperatura i la vegetaci.

190

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La temperatura: les seves variacions intervenen en fenmens com la precipitaci de les sals, el procs de glaada-desgla i els canvis de velocitat a les reaccions qumiques. La vegetaci fractura les roques per mitj de les arrels dels arbres i les plantes. A ms, provoca variacions en el balan dcids, de dixid de carboni i doxigen (meteoritzaci qumica). La meteoritzaci fsica o mecnica s ms important en zones on hi ha pluges escasses i temperatures baixes. La meteoritzaci qumica predomina en zones equatorials on les pluges sn abundants, les temperatures elevades i la vegetaci frondosa. Les dues meteoritzacions sn ms importants a les latituds altes i mitjanes, per la meteoritzaci qumica perd importncia en les zones fredes de les latituds altes i en les zones desrtiques de les latituds mitjanes.

La meteoritzaci dels minerals i les roques ms abundants

La composici mineralgica i les propietats fsiques de les roques sn determinants en el tipus i el grau de meteoritzaci que experimenten: Els minerals resistents o residuals sn aquells que presenten gran fortalesa davant de la meteoritzaci, com per exemple, el quars. Els minerals vulnerables sn els que salteren rpidament quan entren en contacte amb latmosfera, com per exemple, els feldspats i lolivina. La resistncia a lalteraci per meteoritzaci depn de les condicions de pressi i temperatura a les quals sha format un mineral. En les sries de reacci de Bowen, els minerals que cristallitzen els ltims sn ms resistents que els formats en primer lloc. Els minerals que es formen a temperatures i pressions elevades sn ms vulnerables a la meteoritzaci que els que es formen a temperatures i pressions ms baixes. Els plans de debilitat, la porositat de les roques i la composici mineralgica de cada mineral s determinant en el grau de meteoritzaci que sofrir. Per tant, les roques compactes salteren amb menys facilitat que les molt fracturades. Cada tipus concret de roca pot respondre de diferents maneres a la meteoritzaci. Tot i aix, cada classe de roca mostra una srie de caracterstiques particulars que la diferencien dels altres tipus de roques. Les roques grantiques solen tenir formes arrodonides pel fet que la meteoritzaci qumica predomina als marges de la roca. Les colades basltiques solen patir meteoritzaci fsica a causa de lalta porositat de la seva superfcie i per les diclasis que fracturen la roca. Les argiles, tot i ser molt resistents a la meteoritzaci qumica, formen xaragalls a causa de lacci erosiva de les aiges superficials. La meteoritzaci diferencial s el fenomen resultant de lalternana de roques amb diferents graus de resistncia a la meteoritzaci i de les variacions en la intensitat daquesta meteoritzaci en una mateixa rea.

Els sls: un producte de la meteoritzaci de les roques

El sl s una capa sotmesa a canvis a causa de la interacci perllongada entre la litosfera i la biosfera sota lacci del clima. No es considera una entitat estrictament geolgica, ja que en la seva formaci i el seu desenvolupament hi intervenen mecanismes bioqumics i biolgics. s un sistema natural, dinmic i obert, amb entrades i sortides de matria i energia. Es considera un sistema viu i un recurs natural no renovable que cal protegir. A la Lluna i en altres planetes sense vida no es diu sl sin regolita.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

191

RESUM

El pdon s el volum ms petit de sl que pot ser reconegut com a individual. T com a lmit superior latmosfera i com a inferior, la roca mare. Inclou tots els perfils propis dun sl. Sovint es representa com una columna hexagonal amb una superfcie dentre 1 i 10 m2. El slum s la part superior i transformada del pdon on t lloc lactivitat biolgica i on els processos pedogentics sn intensos. El lmit inferior s on arriben les arrels de les plantes perennes.

La formaci dels sls

El sl s el resultat duna srie de processos del medi ambient coneguts com a factors formadors. Els factors formadors o agents causals de la gnesi i levoluci dels sls sn: El material originari o roca mare: s molt important en els estadis inicials de la formaci dun sl. De fet, el sl depn de la composici qumica i mineralgica de la roca mare, com tamb de la seva textura. El relleu topogrfic: fa que vari la intensitat del transport dels materials i el grau derosionabilitat de cada sl. El clima: la temperatura i el balan hdric sn els que ms influeixen en la formaci i levoluci dun sl. La temperatura controla la intensitat qumica del sl i la precipitaci controla el grau de desenvolupament de la fauna i la flora i la quantitat daigua del sl. Lactivitat biolgica: t una gran influncia en el sl, ja que els ssers vius aporten matria orgnica, alguns microorganismes fixen el nitrogen atmosfric i el transformen en nitrats i nitrits, les plantes protegeixen el sl de lerosi, de les oscillacions trmiques i de la humitat, i lactivitat dels cucs afavoreix la porositat del sl. El temps: determina el grau devoluci dun sl. Els sls joves sn els que es troben en els primers estadis de formaci, i els sls madurs, els que es troben en equilibri. Els processos pedogentics sn les diferents vies per les quals es duu a terme levoluci del sl. Sen diferencien tres de principals: La descomposici i lalteraci del material original: inclou els processos de meteoritzaci i neoformaci de minerals secundaris a partir de la roca mare. La formaci i la mineralitzaci dhumus: inclou la biodegradaci de les restes orgniques del sl i la formaci de lhumus. El transport i lacumulaci de matria: formaci dhoritzons de rentat i acumulaci del sl.

Els components del sl

El sl est format per compostos slids, lquids i gasosos. La fase lquida sn les solucions aquoses que omplen els espais buits entre els slids. Aquesta fase actua com a mecanisme de transport de les substncies del sl. La fase gasosa est formada per loxigen i el dixid de carboni, principalment, i omple els espais buits entre les partcules minerals. La fase slida est formada per partcules minerals i restes vegetals, animals i microorganismes. Els constituents slids inorgnics ms abundants en el sl sn els silicats i els xids i hidrxids de ferro (Fe) i alumini (Al). Tamb shi poden trobar aluminosilicats amorfs, carbonats o sulfats, clorurs i fosfats. Els silicats sn el grup de minerals ms abundant al sl. Hi sn presents tots els grups: nesosilicats, sorosilicats, ciclosilicats, inosilicats, fillosilicats (moscovita, biotita i argiles) i tectosilicats (quars i feldspats). Els xids i els hidrxids de ferro es troben al sl a causa de les roques mateixes o per la meteoritzaci de minerals ferromagnesians. Els xids ms importants sn la goethita i lhematites, i lhidrxid ms freqent, la limonita.

192

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Els xids dalumini sn molt importants en sls tropicals dalteraci extrema. Els ms abundants sn la gibbsita i la boehmita. Els carbonats, sulfats i clorurs es troben a les regions rides i semirides. Els carbonats reaccionen fcilment amb els ions cids. Els carbonats i els sulfats poden precipitar al sl i constituir horitzons totalment cimentats. Els clorurs se solen concentrar a la superfcie del sl, on creen eflorescncies blanquinoses caracterstiques. Els sulfurs es troben noms en sls hidromorfs. Els fosfats sn poc habituals, tot i que sn un macronutrient per a les plantes. Segons la meteoritzaci, el transport i lacumulaci que pateixen els minerals a les roques, es diferencien dos tipus de minerals. Els minerals primaris: sn els que es formen a temperatures i pressions altes i es troben en els sls inalterats. Els minerals secundaris: sn els minerals formats per la meteoritzaci o la precipitaci de substncies en soluci. Els constituents orgnics del sl provenen de la biomassa morta dels vegetals, microorganismes i altra fauna. Un cop al sl, sofreixen la humificaci. A la matria orgnica dels vegetals hi ha: Carbohidrats insolubles: cellulosa, hemicelluloses i lignina; i solubles: mid, quitines i pectines. Compostos nitrogenats: aminocids, aminosucres i bases nitrogenades. Compostos lipdics: sn molt poc abundants, ja que es degraden fcilment. Lhumus s la fracci dominant de la matria orgnica total. s molt heterogeni i fora complex. T una fracci no extractable que sanomena humina i daltres de ms estudiades com els cids flvics (sn de poc pes molecular i solubles) i els cids hmics (contenen fora carboni i poc hidrogen i oxigen). Lhumus sol formar complexos amb la fracci argilosa i daltres com els complexos organometllics.

El perfil dun sl
La composici i lestructura del sl varien amb la profunditat segons una srie de capes o horitzons. El desenvolupament dels horitzons depn del grau de maduresa del sl. Sen poden distingir fins a sis tipus: Lhoritz O: s la part ms superficial del sl i lnica considerada orgnica. T un gruix variable i est format gaireb exclusivament per restes vegetals. La descomposici de lhumus genera els cids necessaris per al desenvolupament de les zones ms profundes del sl. Lhoritz A: s un horitz mineral. Es pot formar a la superfcie o b sota un horitz O. Sol estar format per matria orgnica (humus elaborat), fragments de roques i grans minerals de dimensions petites i de compostos solubles. Lhoritz E: s un horitz mineral. Sol presentar una prdua, per rentat, dargiles, ferro o alumini. Presenta una destrucci prcticament total de la roca mare i menys contingut de matria orgnica que lhoritz A. s una capa generalment de color clar. Lhoritz B: s un horitz mineral. Presenta una destrucci total o parcial de la roca mare i no hi ha, prcticament, matria orgnica ni humus. Lhoritz C: est format per material ms o menys fragmentat o alterat, tot i que encara shi poden reconixer les caracterstiques ms importants de la roca original. Lhoritz R: s una capa sense alterar, cimentada i amb una alta dificultat dexcavaci. La roca pot tenir esquerdes, per insuficients perqu els vegetals hi penetrin.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

193

RESUM

Les propietats i les caracterstiques del sl

Les propietats i les caracterstiques tpiques dels sls sn: El color: s la propietat ms evident dun sl. Determina la proporci denergia incident que s reflectida (albedo). Si s de color fosc o negre indica la presncia de fora matria orgnica. Si s vermell indica la presncia dxids de ferro. Si s de color clar pot indicar la presncia de carbonats, guix o altres sals. Si s de color blau i gris indica problemes dhidromorfisme. La textura: Correspon a les partcules elementals del sl menors de 2 mm. Els tipus de textures depenen dels percentatges que hi ha de sorra, llim i argiles. El sistema utilitzat per representar cada fracci s un diagrama triangular on els vrtexs del triangle mostren el 100 % de cadascun dels tres tipus de partcules. Els fragments grollers inclouen les fraccions superiors a 2 mm i inferiors a 25 cm, com ara les graves, els cdols o els blocs. La pedregositat s la proporci relativa de pedres de ms de 25 cm que es troben damunt o dins el sl. Les partcules del sl no es troben allades sin que sagrupen formant agregats. Lestructura: s el resultat de lorganitzaci espacial de les partcules de sorra, llim i argila amb els xids i hidrxids de ferro (Fe) i alumini (Al) i lhumus. Segons el grau de desenvolupament es pot dividir en sls sense estructura o amb estructura dbil, moderada o forta. Segons la forma dels agregats es parla de sls laminars, prismtics, o en blocs. Segons la mida dels agregats es parla destructura fina, mitjana i grollera. La porositat: s lespai no ocupat per les partcules slides. Depn de lestructura i la textura del sl, lactivitat biolgica, i, en sls agrcoles, de la tcnica de conreu. La densitat: Es parla daparent quan es t en compte la relaci entre la massa dun sl i el volum total que ocupa. Es parla de real quan la relaci s entre la massa i el volum de la fase slida. El bescanvi inic: s una reacci qumica reversible entre la soluci del sl i les partcules del sl. s ms important el bescanvi de cations que el danions. Afecta les partcules amb crrega elctrica, com ara les argiles, la matria orgnica i els colloides amorfs. La saturaci de bases: s el percentatge de la capacitat de bescanvi catinic ocupat pels cations de calci, magnesi, potassi i sodi (Na+). Aquests fenmens tenen una gran importncia, ja que afecten lestructura, el moviment i la retenci de cations en el sl, la nutrici de les plantes, la dinmica delements contaminants i el poder de reciclatge del sl. La salinitat: s la presncia al sl duna srie de substncies delevada solubilitat en aigua. Savalua mesurant la conductivitat elctrica (CE) dun extracte. Si la salinitat s alta, provoca una disminuci en el creixement dels vegetals. Tamb cal destacar el pH i el contingut de nutrients.

194

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Laigua del sl
Laigua del sl prov de les precipitacions caigudes en forma de pluja, neu o b pel reg. El dest daquesta aigua pot ser interceptada per les fulles de les plantes abans darribar al sl i evaporar-se directament o que arribi al sl i shi infiltri. Lenergia de laigua del sl es mesura mitjanant la seva energia potencial, sense tenir en compte lenergia cintica, ja que s prcticament inexistent. La infiltraci s el procs pel qual laigua i les substncies que cont en suspensi o dissoltes arriba al sl. La taxa dinfiltraci augmenta a mesura que creix la permeabilitat del sl. No tota laigua que cau en forma de pluja s absorbida pel sl; una pluja molt intensa pot arribar a superar la capacitat dinfiltraci del sl o saturar-lo produint el lliscament de laigua sobre la superfcie, procs que sanomena escolament superficial. Lescolament superficial: s el responsable del transport dels materials (partcules de dimensions petites). T un efecte erosiu molt important. En els terrenys desprovets de vegetaci, laigua llisca formant una pellcula fina que cobreix la major part de la superfcie. En terrenys plens de vegetaci, laigua forma petits canals que circulen seguint el pendent del terreny. El potencial de laigua del sl. Les principals forces que actuen sobre laigua del sl sn: Les gravitacionals, que expliquen el moviment descendent. Les matricials, quan actuen retenint laigua en els cossos. Nhi ha tres, les dabsorci, les de capillaritat i les unions osmtiques de laigua. Les devaporaci i dabsorci de les arrels, que produeixen un moviment ascendent. El comportament i les disponibilitats de laigua depenen del potencial total, que s la suma del potencial gravitacional, el potencial matricial (potencial de pressi) i el potencial osmtic. La quantitat daigua disponible per les plantes s la diferncia entre laigua en capacitat de camp (CC) i laigua en el punt de marciment permanent (PMP). La capacitat de camp sha definit com la quantitat daigua retinguda al sl desprs dhaver drenat laigua gravitacional. El punt de marciment permanent s el contingut daigua del sl quan la planta ja no la pot absorbir perqu les forces de retenci la superen.

Classificaci dels sls

Els sls es poden agrupar seguint dos criteris: Un criteri gentic: s necessari un gran coneixement del sl i, per tant, s de divulgaci restringida. Un criteri jerrquic: es constitueixen sistemes de claus perfectament guiades, de manera que prcticament tothom les pot utilitzar. En destaquen dos: El sistema de classificaci dels sls (Soil Taxonomy System). s un sistema morfomtric totalment quantitatiu i orientat a ls agrcola. La classificaci es compon de dotze ordres que es subdivideixen en subordres, grans grups, subgrups, famlies i sries. La Base de Referncia Mundial del Recurs Sl (WRB). T el suport de la Societat Internacional de la Cincia del Sl, la FAO i altres entitats internacionals. Utilitza les propietats dels sls descrites al camp com el principal criteri de classificaci. T dos nivells dorganitzaci, el superior (amb 30 grups de sls) i linferior, format per unitats amb un llistat de prioritats amb les caracterstiques i les propietats possibles.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

195

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

MBITS DESTUDI DE LA GEODINMICA EXTERNA

La geodinmica externa estudia els processos desencadenats sobre la superfcie terrestre a causa, fonamentalment, de la desigual distribuci de lenergia solar. Aquests canvis actuen, bsicament, a travs de les capes fluides, en la interfcie entre la geosfera, la hidrosfera, latmosfera i la biosfera sotmeses a lacci gravitatria terrestre. Els processos de transformaci dels materials terrestres poden ser tant fsics com qumics. Geomorfologia s la disciplina que estudia els trets externs de la Terra. Planteja lanlisi de les formes derosi i de sedimentaci de la superfcie terrestre, incidint tant en els aspectes descriptius com en lexplicaci de la seva gnesi i evoluci. Algunes de les seves subdivisions han adquirit entitat prpia. Pot ser el cas de la glaciologia i la geologia marina, entre daltres.

Geologia del quaternari Constitueix un camp dactuaci que dedica els seus esforos a lestudi de medis actuals o recents, en ntima connexi amb la geomorfologia i la sedimentologia, entre daltres.

Hidrogeologia Es pot considerar com integrada en la geodinmica externa, tot i que la transcendncia socioeconmica dalguns dels problemes agrcoles, industrials o mediambientals que pot resoldre determina la seva freqent inclusi en el camp de la geologia aplicada. La geodinmica externa tamb es relaciona amb altres disciplines, com la meteorologia, la climatologia, ledafologia o la hidrologia superficial, que, sense ser especficament geolgiques, constitueixen rees indissociables en la resoluci dels seus problemes.

196

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

TIPUS DE METEORITZACI I PRODUCTES RESULTANTS

Tipus de meteoritzaci Gelivaci o crioclastisme

Processos bsics Ruptura de la roca a causa de l'augment de volum que pateix l'aigua en congelarse a l'interior de les fissures de la roca Expansi i contracci dels materials per la intervenci conjunta de l'aigua i la temperatura Augment del volum dels cristalls salins a causa de l'evaporaci de l'aigua de dissolucions salines molt concentrades Fenomen de disgregaci granular provocat per l'acci de les arrels dels arbres i per les activitats dels organismes vius Expansi que experimenten les roques formades a l'interior de l'escora en ascendir a la superfcie Desgast sobre les roques a conseqncia dels xocs i friccions que produeixen les partcules arrossegades per l'aigua i el vent Modificacions successives del volum general de la roca per canvis de temperatura Difusi de molcules o d'toms d'un cos a un altre; normalment sn les partcules slides les que es dissolen en lquids, generalment aigua Cas de dissoluci en qu interv el dixid de carboni. El CO2 es dissol en aigua i dna lloc a cid carbnic Destrucci de les xarxes cristallines per acci dels ions H+ i OH presents a l'aigua. Dna lloc a nous minerals amb propietats qumiques diferents Reacci dels minerals en contacte amb l'oxigen atmosfric

Productes resultants Formaci de rebles per la fragmentaci de la roca en blocs Actiu en aquells indrets on s present l'argila. El procs dna lloc a la fragmentaci del material Formaci de rebles a causa de la fragmentaci de la roca en blocs. Actiu en rees costaneres on hi ha molta evaporaci Els canals, els caus i les galeries contribueixen a la meteoritzaci fsica Fragments de roca de gruix petit i superfcie llisa, lmines Arrodoniment dels grans i fragments de la roca que es veuen afectats per aquest procs D'efecte molt limitat en les roques; possiblement genera petites ruptures i disgregacions Actiu principalment en minerals solubles com els clorurs i els sulfats. s bsic en els fenmens crstics s important en les roques carbonatades El cas ms important s el pas dels feldspats a minerals argilosos

Hidrataci fsica

Cristallitzaci de les sals

Fsica Qumica

Acci dels ssers vius

Descompressi

Abrasi

Termoclstia

Dissoluci

Carbonataci

Hidrlisi

Oxidaci

Important per explicar la formaci d'xids i hidrxids de ferro, de coure, d'alumini i de zinc

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

197

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

L'ESTRUCTURA DELS SLS: ELS HORITZONS

Els processos formadors d'un sl actuen de forma diferent segons la profunditat, de manera que les capes ms superficials del sl es troben ms alterades que les ms profundes. Cadascuna d'aquestes capes, generalment paralleles a la superfcie, s'anomena horitz i es caracteritza per un conjunt de propietats especfiques. En un sl es poden distingir sis tipus diferents d'horitzons, que es representen amb lletres majscules, els quals no sempre apareixen en tots els perfils.

Horitz O

Caracterstiques s la capa de fullaraca i matria orgnica que constitueix l'humus brut. s freqent als boscos s un horitz mineral que es pot formar a la superfcie o sota l'horitz O. T un color fosc i presenta acumulaci de matria orgnica. No s'hi observa cap caracterstica de la roca mare s un horitz mineral sotms a un fort rentat; t menys concentraci d'argiles, ferro i alumini que els horitzons A i B. s una capa de color clar i d'aspecte sorrenc s un horitz mineral en el qual s'acumulen les partcules d'argila transportades des de la capa immediatament superior. Tamb s una capa rica en xids de ferro i alumini. Els colors varien de l'ocre, al vermell o al marr Capa de roca mare parcialment alterada. Est format per materials disgregats, tous i solts Roca mare sense alterar; s una capa en la qual difcilment hi poden penetrar les arrels

A A E E B B C C

R R

Tamb es pot parlar d'horitzons de mescla i de transici. Els horitzons de mescla apareixen quan hi ha una barreja d'horitzons en els quals sn visibles diferents zones, cadascuna amb les caracterstiques que defineixen els horitzons principals. Per nombrar-los es fan servir les dues lletres dels horitzons implicats, separades per una barra inclinada. Els horitzons de transici apareixen quan el lmit entre els dos horitzons no s clar; la regi que separa els dos horitzons t caracterstiques intermdies. Per nombrar-los es fan servir les dues lletres dels horitzons implicats, posant en primer lloc aquella que representa l'horitz amb el qual t ms semblances.

198

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

ANLISI DE LA TEXTURA DELS SLS

La noci de textura dun sl que sadquireix per simple tacte t els avantatges que es pot fer en el mateix perfil i tamb que s molt rpid de dur a terme; no obstant aix, la determinaci quantitativa de les granulometries en el laboratori aporta dades complementries de gran inters sobre la seva fertilitat. Noci de textura, mtode dels filaments Es tamisa la terra a 2 mm de dimetre, i shumitegen uns 50 g de terra amb aigua destillada, fent una massa per compressi i estirament, fins a assolir el punt dadherncia. Terres arenoses. No es poden fer els filaments de 3 mm de dimetre i 10 cm de longitud. Contenen menys del 20 % dargiles. Terres arenollimoses. Es poden fer filaments de 3 mm de dimetre, per no d1 mm de dimetre i 8 cm de longitud. Els de 3 mm es trenquen en fer un anell. Contenen del 20 al 25 % de llim ms argila.

Terres llimoses. Es poden fer els filaments de 3 i d1 mm. Els de 3 mm sesquerden o es trenquen en fer un anell. Contenen del 20 al 25 % de llim ms argila. Terres argiloses. Es poden fer els filaments de 3 i d1 mm. No es trenca ni sesquerda lanell de 3 mm. Contenen ms del 60 % de llim ms argila. Quantificaci senzilla dels components slids Sagafen uns 100 g de la terra tamisada a 2 mm i es dissolen en aigua destillada. Cal remenar-ho durant uns quants minuts. Es deixa decantar com a mnim un dia. Desprs es mesura laltura total dels slids i la de cada una de les fraccions del sediment, i sesbrinen els percentatges. El resultat es porta al triangle de textures de sls i es determina el tipus de sl de qu es tracta.

Restes vegetals Colloides argillohmics ( < 2 mm) en suspensi

Llim ( 2 a 50 mm)

Arena fina ( 50 a 200 mm)

Arena gruixuda ( 0,2 a 2 mm)

Recipient decantador.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

199

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

LES ETAPES DE LA FORMACI DEL SL

II

III

IV

Fragments minerals i matria orgnica Matria orgnica Vegetaci

Matria orgnica

Humus Horitz A

Horitz A Horitz E

Horitz O

Horitz B Roca en desintegraci Roca mare Roca mare Horitz C Roca mare Llit rocs

Llit rocs

Llit rocs

Llit rocs

Desintegraci de la roca mare La roca mare es desintegra per l'acci dels agents geolgics externs, com ara les gotes de pluja, el vent, per l'acci dels cicles de gla i desgla. Els ssers vius tamb intervenen en el procs de meteoritzaci, en especial els microorganismes que es nodreixen de les sals i alliberen residus que disgreguen la roca.

Acumulaci progressiva de matria orgnica Els primers fongs i vegetals de mida petita arrelen aprofitant les fissures de la roca. De manera progressiva s'acumula matria orgnica que prov dels organismes que viuen a la superfcie. La matria orgnica s descomposta pels microorganismes, i els nutrients que en resulten sn reabsorbits per les arrels de les plantes.

Diferenciaci dels horitzons La fragmentaci progressiva de la roca mare en fragments ms petits i l'acci conjunta dels organismes condueix a la diferenciaci incipient dels horitzons. Ja s visible una zona intermdia entre la capa d'humus i la roca mare que rep per lixiviaci substncies de la capa superior.

Aparici d'un sl desenvolupat Mxim desenvolupament del sl. Sn visibles els horitzons ben diferenciats; en destaquen l'horitz O, la capa ms superficial; l'horitz A, ric en matria orgnica; l'horitz E, sotms a un fort rentat; l'horitz B, pobre en matria orgnica per ric en sals; i l'horitz C, que s la capa de transici cap a la roca mare.

200

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 6

RECURSOS PER A LAULA

LA DISTRIBUCI DELS SLS A CATALUNYA

Els tipus de sls a Catalunya sn fora variats, com a resultat dels diferents factors que intervenen en la seva formaci i posterior evoluci: el clima, la vegetaci, la geologia, els aspectes geomorfolgics i el temps. A les zones d'alta muntanya, per sobre dels 1.600-1.700 metres, el clima fa que el sl no pateixi alteracions, de manera que hi ha una alta presncia d'humus cid i poca argila. El resultat sn sls als quals els manca l'horitz B. Sobre un substrat silcic, el sl que es forma s del tipus leptosls o regosls dstrics amb un perfil AC, mentre que sobre un substrat calcari, es desenvolupen leptosls o regosls eutrics, tamb amb els horitzons AC. A la muntanya mitjana humida, el tipus de substrat, silcic o calcari, s el factor que determina el tipus de sl que shi pot trobar. Si el substrat s calcari, que s el cas ms habitual, els sls mostren els horitzons ABC, sn frtils i rics en fullaraca. Sobre substrats silcics, molt menys abundants, es formen cambisls i regosls. A la terra baixa hi ha una gran varietat de sls, ms frtils que els de la zona de muntanya mitjana, tot i que sn menys evolucionats. Se'n distingeixen dos grans grups: a) Els que es localitzen a la zona mediterrnia seca, els quals a la vegada poden situar-se sobre substrat silcic o calcari. Els sls situats sobre substrat silcic contenen molta argila, sn de color ocre viu o vermells i el perfil s del tipus ABC; els sls situats sobre substrat calcari sn poc profunds, de coloracions ocres o vermelles pllides i seran ms o menys argilosos. En destaca la terra rossa, sl molt ric en xids de ferro. b) Els sls que es localitzen a la zona mediterrnia humida sempre es troben sobre un substrat calcari; els sls que en resulten sn de color ms blanquins que els anteriors i sn ms rics en clorurs i sulfats.

Leptosl i regosl hmic Regosl hmic i calcric Cambisl eutric Cambisl lptic i mllic Cambisl mllic

Cambisl o regosl Cambisl mllic Cambisl mllic i luvisl crmic Cambisl calcric i luvisl crmic Regosl o cambisl calcrics

Regosl calcric i calcisl Regosl hiposlic i solontxac Solontxac i solonetz Gipsisl

Mapa de distribuci de sls segons la WRB.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

201

6
Vertisls Fluvisls Gleisls

FITXA 7

RECURSOS PER A LAULA

EQUIVALNCIES ENTRE LES DIFERENTS NOMENCLATURES DE SLS

A continuaci s'enumeren alguns dels sls ms importants i les seves equivalncies segons les diferents nomenclatures.

Grups de referncia segons WRB* Andosls

Grups de referncia segons ST** Andisls Vertisls Fluvents Aquents Psaments Ocrepts, umbrepts Cambrtids

Denominaci clssica Sls volcnics Sls alluvials Sls hidromorfs Sls sorrencs Sls bruns Sls salins

Caracterstiques principals Sls desenvolupats sobre materials volcnics Sls amb argiles expansibles que formen esquerdes quan s'assequen Sls alluvials amb estratificaci del material original i la matria orgnica. Sn sls joves Sls amb un alt contingut d'aigua Sls amb textures arenoses i grosses Sls amb poc desenvolupament pedogentic per amb una certa estructura a l'horitz B i canvis de color Sls amb molta acumulaci de sals solubles Sls propis de les estepes; sn sls molt foscos amb molta acumulaci de matria orgnica Sl amb l'horitz eluvial de color clar amb acumulaci de ferro, alumini i humus als horitzons inferiors Sl amb horitz d'acumulaci d'argiles i alta capacitat de bescanvi

Regosls i arenosls Cambisls Solontxacs Castanozems, txernozems i feozems

Podsl

Espodosls

Luvisls

Rodoxeralfs

Sls rojos

* Base de Referncia Mundial del Recurs Sl. ** Soil Taxonomy.

202

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 1

ELS HORITZONS DEL SL

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

203

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 2

LA RELACI ENTRE LES PLANTES I EL SL

Mineralitzaci primria A B C Mineralitzaci secundria Absorci plantes

Absorci

204

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES
Introduccin a la edafologa: uso y proteccin del suelo JAIME PORTA CASANELLAS. Ed. Mundi-Prensa Libros, S. A. Llibre que pot servir per ampliar la informaci sobre els sls exposada a les aules. s un llibre amb un fort vessant didctic que cont molts exercicis i casos prctics. Edafologa, para la agricultura y el medio ambiente J. PORTA, M. LPEZ-ACEBEDO I C. ROQUERO. Ed. Mundi-Prensa. Llibre accessible sobre els sls. Shi descriuen els sls i la seva morfologia, les propietats, la gnesi i altres aspectes com la conservaci i les causes que provoquen la seva degradaci. Tamb tracta sobre els contaminants del sl: els nitrats, els purins o les activitats mineres. Introducci al coneixement del sl. Sls dels Pasos Catalans J.PORTA, J.M. ALCAIZ, E. CASTELLS, R. CRUAAS, R. DANS, M.T. FELIP, J. SNCHEZ, N. TEIXIDOR. Ed. Associaci dEnginyers Agrnoms de Catalunya. Manual dedafologia bsic i introductori en el qual es fa referncia als sls dels Pasos Catalans. Es fa esment dels constituents del sls, dels factors i dels processos formadors, aix com de la seva denominaci i la distribuci geogrfica. La ciencia del suelo y su manejo EDWARD J. PLASTER. Ed. Paraninfo. Llibre que pretn ser una introducci a ledafologia i als sls. Es tracten tots els temes fonamentals: lorigen i levoluci del sl, les propietats, la fertilitat del sl i la classificaci, entre altres aspectes. Erosin y conservacin del suelo R.P.C. MORGAN; versi en castell de P. URBANO TERRN i J. DE M. URBANO LPEZ DE MENESES. Ed. Mundi-Prensa. Llibre orientat a lestudi de lerosi del sl, les causes, la seva avaluaci i les mesures per controlar-la.

A LA XARXA
PROTECCI DE SLS DE CATALUNYA
http://www.iec.cat/mapasols/Ca/ Fases.asp?Grup=A&Opcio=3 El web de lInstitut dEstudis Catalans ofereix informaci acurada sobre els sls, els processos formadors i de degradaci. Tamb recull una extensa cartoteca de sls de Catalunya, les Illes Balears i el Principat dAndorra.

INVENTARI NACIONAL DEROSI DEL SL

http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/ inventarios/ines/index.htm Linventari Nacional dErosi del Sl sest completant i a la pgina web del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino apareixen els parmetres que shan fet servir en aquest estudi, aix com els resultats dalgunes comunitats autnomes que ja lhan realitzat.

PORTAL CATAL DE CINCIES AMBIENTALS

http://66.102.9.104/search?q=cache:fGsZQ6ZK4XMJ: ambientals.iespana.es/educacio_ambiental9.htm+ meteoritzaci%C3%B3&hl=ca&ct=clnk&cd=62&gl=es Pgina web sobre el sl; hi ha un llarg article sobre els factors que intervenen en levoluci del sl, els perfils del sl, lerosi i la degradaci del sl.

EDAFOLOGIA
http://www.edafologia.net/ Pgina web del catedrtic dEdafologia i Qumica Agrcola del Departamento de Edafologa y Qumica Agrcola de la Universitat de Granada. Aquesta pgina professional mostra informaci sobre els sls i un extens atles dimatges.

REA DEDAFOLOGIA I QUMICA AGRCOLA

http://www.unex.es/edafo/ Web en castell que recull un conjunt dajudes docents sobre edafologia. Tot i que la informaci est dirigida als alumnes de la Universitat dExtremadura, sen pot consultar la informaci. s especialment interessant lapartat de base mundial de referncia per als recursos edfics, en qu hi ha la classificaci dels sls segons la FAO.

DVD / PELLCULES
La erosin y sus agentes. UNED Documental realitzat per Bernardo Gmez Garca, que ha guanyat el segon premi de lXI Bienal Internacional de Cine y Vdeo Cientfico en Espaol, atorgat lany 2007 a Saragossa. Las rocas y el relieve. UNED Documental realitzat per Bernardo Gmez Garca lany 2005 sobre el metamorfisme extern. Ha rebut diversos premis, com el Premio Nacional de Enseanza de lany 1996 en el IX Festival Unicaja de Cine, i el segon premi de lrea cientfica i tcnica de la VIII Bienal de Cine y Vdeo Cientfico en Espaol de lany 1996.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

205

6
1 2 3 4 5 6 7 8 9

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Explica en qu consisteix el procs de meteoritzaci anomenat abrasi. Escriu la reacci qumica de la dissoluci del dixid de carboni en aigua. En quines condicions climtiques i ambientals dominar la meteoritzaci fsica sobre la qumica? Posa'n un exemple. Quin d'aquests minerals s'altera ms rpidament, l'olivina o el quars? Com s'anomena la capa superficial que cobreix la Lluna? Enumera tres accions dutes a terme pels ssers vius que influeixin en la formaci i naturalesa del sl. Quins sn els principals gasos que constitueixen la fase gasosa del sl? Quin s el grup de minerals ms abundant al sl? Quin s l'horitz del sl en el qual hi ha una acumulaci de minerals fruit de la illuviaci?

10 Qu s el punt de marciment permanent d'un sl?

206

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6
1 2 3 4 5 6

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Explica en qu consisteix el procs de gelivaci o crioclastisme. Escriu la reacci qumica de la dissoluci del guix en aigua. En quines condicions climtiques i ambientals dominar la meteoritzaci qumica sobre la fsica? Posa'n un exemple. Quin d'aquests minerals s'altera ms lentament, l'olivina o la moscovita? Com s'anomena el volum de sl de dimensions ms petites que pot ser reconegut com a individual? Quins sn els elements climtics que ms influeixen en la formaci i levoluci d'un sl? a) El balan hdric i la intensitat del vent. b) La precipitaci i el grau d'insolaci. c) La temperatura i el balan hdric. Quins sn els elements principals que constitueixen la fase slida del sl? Com s'anomena el procs que experimenta la matria orgnica quan arriba al sl? Quin s l'horitz del sl en el qual hi ha una prdua d'argiles i de minerals fruit d'un procs de rentat o eluviaci?

7 8 9

10 Qu s la salinitzaci del sl i quines conseqncies t per a les plantes?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

207

6
1 2 3 4

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Qu s la meteoritzaci de les roques. Enumera els principals tipus de meteoritzaci en forma de taula i cita'n les caracterstiques essencials. Per qu la gelivaci o crioclastisme s ms intensa en les zones on les temperatures oscillen habitualment entre valors positius i negatius que en les zones on la temperatura s gaireb sempre negativa? Explica en qu consisteix el mecanisme de meteoritzaci anomenat descompressi. Quines reaccions qumiques transformen l'xid de ferro en hematites? Digues de quin tipus de reacci qumica es tracta i escriu-ne la reacci. Quin distintiu podem fer servir per saber si una serralada de la qual en veiem el perfil s d'origen grantic? Com s'han originat aquestes formes arrodonides? Defineix qu s el sl i quins sn els seus components principals. Pots buscar a Internet o en un llibre de consulta quina sol ser la composici per volum d'un sl estndard. La sorra de la platja, es pot considerar un sl? Raona la resposta. Observa el perfil d'aquests dos sls i contesta les preguntes segents. a) Explica quina s la naturalesa dels horitzons que es distingeixen en cadascun dels dos perfils. b) Quin dels dos perfils correspon a un sl ms madur? Raona la resposta. c) Els dos perfils representen dues mostres de sl del Montseny. Un s'ha obtingut en el cim del tur de l'Home, i l'altre en el pla de la Calma, a la base del tur. Identifica'ls i explica com s que sn tan diferents si geolgicament es troben tan a prop.

7 8

0 cm Horitz A 18 cm Horitz E 53 cm 0 cm Horitz A 40 cm Roca mare Horitz C Horitz B 90 cm

Quina diferncia hi ha entre la densitat real d'un sl i la densitat aparent?

10 Relaciona les dues columnes.

Tipus de sl Leptosl Criosl Andosl Gipsisl

Caracterstiques Sl desenvolupat sobre materials i cendres volcniques Sl de poc gruix desenvolupat sobre roca dura o molt pedregs Sl amb molta acumulaci de guix Sl permanentment congelat

208

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Imagina una roca en forma de paralleleppede les dimensions de la qual sn 4 m d'altura, 2 m d'amplada i 2 m de profunditat. En quina proporci augmentaria la superfcie exposada a la meteoritzaci qumica si aquesta roca es fragments en blocs cbics d'1 m3? A l'rea mediterrnia, l'acci de les aiges lleugerament cides descompon els granit donant lloc al saul, una arena formada per la caolinita, quars i productes ferruginosos que provenen de la meteoritzaci dels feldspats, del quars i de la mica, respectivament. Quin tipus de meteoritzaci provoca la formaci de caolinita? Escriu-ne la reacci. En quines zones de Catalunya s freqent el saul? Raona la resposta. Observa aquesta illustraci i contesta les preguntes segents: a) Qu es representa a la imatge? b) Quines sn les variables implicades? c) Com condiciona la precipitaci el tipus de meteoritzaci? d) Com condiciona la temperatura el tipus de meteoritzaci? e) Quines condicions climtiques sn propcies per a la gelivaci? f) En quina zona del planeta t una forta incidncia la meteoritzaci fsica o mecnica? g) I la meteoritzaci qumica? Per quina ra la meteoritzaci qumica d'una roca pot provocar tamb una meteoritzaci fsica? Explica'n un cas. Busca a Internet o en una enciclopdia qu s el reglit lunar i el seu origen. Quin s el fenomen que provoca que els sls de les terres tropicals siguin molt pobres? Justifica'n la resposta. El sl es pot considerar un sistema obert i dinmic que s el resultat d'una srie de processos interrelacionats que depenen dels factors formadors. Per qu es considera un sistema obert i dinmic? Observa aquesta imatge del Gran Cany del Colorado. Es tracta d'una zona de clima rid que t molt poca vegetaci i amb un modelat fruit de l'acci fluvial. Descriu les caracterstiques que podrien tenir els sls de cadascun dels punts marcats i tamb els processos formadors que els han originat. Quin d'ells creus que podria tenir un sl ms desenvolupat? Com s el sl d'una superfcie conreada si es compara amb el mateix tipus de sl per en estat natural?
3 2 1
Meteoritzaci mecnica
ta a For rad de Mo bil D

Moderada

10 Temperatura anual mitjana (C)

0 Meteoritzaci qumica moderada amb acci del gla 10 Meteoritzaci qumica 20 Forta Moderada Dbil

2.000

1.500 1.000 500 Precipitacions anuals (mm)

5 6 7

10 Identifica els sls segents i justifica'n la resposta. a b

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

209

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

Percentatge sls

A continuaci es mostra el diagrama triangular de textures que s'utilitza per determinar la textura d'un sl. 1. Qu representen el triangle, els costats i els vrtexs del triangle de textures? 2. Determina la textura d'un sl que t un 65 % d'arenes, un 20 % de llims i un 15 % d'argiles. 3. Per qu s important conixer la textura d'un sl?

100 0 90 80 10 20 30 Argila 40

Per cen tat ge da rgi la

70 60

Argila 50 llimosa Argila D 40 Franca 60 arenosa Franca argilosa dargila 30 70 *B llimosa Franca dargila 50

arenosa Franca *A Franca llimosa *C Are Franca 10 *E fra na p nc arenosa o c a 0 Arena 100 90 80 70 60 50 40 30 20 Percentatge darenes 20

s llim de tge nta rce Pe

80 90 Llim 10 100 0

Estudi de la textura d'un sl

1. El triangle de textures s l'eina grfica que es fa servir per conixer la textura d'un sl; es tracta d'un triangle equilter en el qual hi ha representat, en cada costat, una escala del 0 al 100 i que s'utilitza per marcar el percentatge d'argiles, llims i arenes que cont el sl. L'interior del triangle est dividit en regions, cada una de les quals t el nom d'una textura. Els vrtexs del triangle indiquen el 100 % de la composici de cada fracci (sorra, llim o argila). 2. Per utilitzar el triangle de textures s'ha de saber prviament el percentatge d'argila, arenes i llims del sl que s'est estudiant. El procediment per determinar la textura d'un sl s el segent: Es marca sobre l'eix que representa el percentatge d'arenes el punt que indica un percentatge del 65 % i es traa una lnia parallela leix en qu es representa el percentatge de llims; sallarga la recta fins que talli el costat que representa el percentatge d'argiles. Assenyalem el punt que indica un percentatge del 20 % dels llims i tracem una recta parallela al costat que representa l'argila. Marquem el punt del 15 % d'argiles i tracem una recta parallela al costat de l'arena. El punt en qu es creuin les tres rectes indicar la textura del sl. En aquest cas, el sl t una textura franca arenosa. 3. Saber la textura d'un sl ens permet deduir-ne l'origen, aix com les propietats bsiques que mostrar el sl. Tamb es fa servir com a criteri de classificaci, i en agronomia, per determinar quins sn els cultius ms idonis. La textura s un factor important a l'hora de saber com afecta la contaminaci i l'erosi als sls.
Percentatge sls 100 0 90 80
Per cen tat ge da rgi la

10 20 30 Argila 40

70 60

Argila 50 llimosa D 40 Argila Franca 60 arenosa Franca argilosa dargila 30 70 *B llimosa Franca dargila 50

arenosa Franca *A *C Franca llimosa Are Franca 10 n fra a p *E nc arenosa a oc 0 Arena 100 90 80 70 60 50 40 30 20 Percentatge darenes 20

s llim de tge nta rce Pe

80 90 Llim 10 100 0

Practica
1 Determina quina s la textura de les mostres de sl segents:

Mostra A: 40 % d'arenes, 40 % de llims i 20 % d'argila. Mostra B: 10 % d'arenes, 30 % de llims i 60 % d'argila. Mostra C: 30 % d'arenes, 60 % de llims i 10 % d'argila.

210

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
seus compostos bsics: i hidrogen i i bicarbonat. Els ions hidrogen o hidrogenions (H+) alliberats en la descomposici de lcid carbnic reaccionen amb la calcita (CaCO3), en provoquen la descomposici i alliberen ions solubles de calci i bicarbonat. El mal de la pedra s un dels processos ms preocupants que afecten la conservaci dels monuments construts amb roques calcries. Es produeix per la meteoritzaci dels materials com a conseqncia de la dissoluci causada per lcid carbnic de la pluja i els xids contaminants atmosfrics procedents de la crema de combustibles fssils i de la incineraci de residus. El pH de les pluges s lleugerament cid, pH = 5,6. Tanmateix, lincrement de la contaminaci atmosfrica produeix pluges amb valors de pH entre 3 i 4,5, amb cids forts com el sulfric i el ntric, que tenen una capacitat de meteoritzaci molt superior a la de les pluges normals. La hidrlisi. Li hidrogen substitueix li potassi del feldspat i provoca el trencament de lestructura cristallina. Al mateix temps, laigua reacciona amb la molcula restant del silicat i forma un mineral dargila, en aquest cas la caolinita. Lhematites. La formaci de caolinita va associada a la prdua en soluci dions potassi i duna part del silici original convertit en cid silcic. En forma frrica (Fe3+). La meteoritzaci t lloc en una interfase, s a dir, en la zona de contacte entre les diferents esferes terrestres (atmosfera, hidrosfera, pedosfera, biosfera i litosfera), sense que hi hagi un lmit ntid de transici. Els elements ms importants sn les precipitacions en forma de pluja, la temperatura i la vegetaci. En un clima on les pluges sn abundats, les temperatures elevades i la vegetaci frondosa, hi predomina la meteoritzaci qumica. En un clima fred on les pluges sn escasses i les temperatures baixes, hi predomina la meteoritzaci fsica. Els processos biolgics provoquen variacions en el balan dcids, de dixid de carboni i doxigen. Els minerals que ofereixen una major fortalesa davant de la meteoritzaci i resten inalterats durant fora temps es denominen resistents o residuals. Alguns exemples sn el quars, el corind i el zirc. La relaci entre la seqncia de cristallitzaci com les sries de reacci de Bowen i la resistncia a lalteraci suggereix la teoria que els minerals que es formen a temperatures i pressions elevades sn ms vulnerables a la meteoritzaci que els que es formen a temperatures i pressions ms baixes. Tamb intervenen en el grau de resistncia dun mineral a la meteoritzaci el grau de solubilitat i lestructura cristallina. La meteoritzaci diferencial s el fenomen resultant de lalternana de roques amb diferents graus de resistncia a la meteoritzaci i de les variacions en la intensitat daquesta meteoritzaci en una mateixa rea. El sl s un sistema viu sotms a canvis i a un desenvolupament caracterstic, resultat dun procs causat per la interacci perllongada entre la litosfera i la biosfera sota lacci del clima. Per tant, en tots els astres sense vida, com per exemple la Lluna, s impossible descriure sls.

RECORDA I RESPON 1. La meteoritzaci s un procs dalteraci fsica i qumica de les roques. 2. Els factors ms importants sn la temperatura i la pluja. 3. Per la interacci entre la biosfera, la geosfera, la hidrosfera i latmosfera. 4. Nhi ha moltes, per el color seria una de les ms evidents; daltres sn la textura, lestructura, la presncia de carbonats, etc. ACTIVITATS 6.1. La meteoritzaci s el procs dalteracions fsiques i qumiques que produeixen lesmicolament i la descomposici de les roques. 6.2. Principalment es poden diferenciar dos tipus de meteoritzaci: la meteoritzaci fsica o mecnica, i la qumica. En la primera, la roca es fragmenta i es desintegra per la intervenci de diferents elements de la natura sense que es vegi alterada la seva composici qumica. En la segona, la roca i els minerals es descomponen per alteracions qumiques i es transformen en altres materials. Tots dos grups de mecanismes sn complementaris i de vegades resulta complicat diferenciar-los, perqu la fragmentaci per meteoritzaci fsica facilita la qumica en deixar al descobert ms superfcie relativa de la roca. 6.3. Laigua s el principal agent de meteoritzaci, ja que ocasiona canvis fsics a les roques i tamb participa en les reaccions qumiques. 6.4. Laigua i la temperatura intervenen conjuntament en la gelivaci o crioclastisme, lexpansi i contracci dels materials i la cristallitzaci de les sals; en labrasi, noms hi interv laigua. 6.5. El grau de meteoritzaci fsica depn directament de les propietats fsiques de les roques (presncia o absncia de plans de debilitat, porositat, etc.) i de les condicions climtiques de lrea. 6.6. La meteoritzaci fsica per cristallitzaci de les sals es produeix en rees litorals on hi ha una gran evaporaci. 6.7. Les arrels penetren a linterior de les roques per les fissures buscant humitat, exercint pressions susceptibles dengrandir les esquerdes i de trencar la roca compacta. Aix, doncs, les arrels de les plantes actuen de tasc sobre les roques i en provoquen la fragmentaci. 6.8. Labrasi produda per arrossegament de partcules pel vent es pot observar en zones desrtiques i en les zones costaneres on el vent aixeca i trasllada les partcules de la platja cap a linterior. Labrasi produda per laigua es pot observar als corrents daigua com ara els rius i tamb en les zones costaneres, a causa de lacci continuada de les onades. 6.9. Loxigen, el dixid de carboni, els cids i laigua que estan continguts a latmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera constitueixen els principals agents de la meteoritzaci qumica. 6.10. Els minerals que es veuen afectats de forma ms freqent per la dissoluci sn els clorurs, els sulfats i, en certes condicions, els carbonats. Aquest fenomen noms s efectiu per a alguns minerals de solubilitat alta. En el cas dels clorurs i dels sulfats es produeix quan el mineral entra en contacte amb laigua i es dissol en els seus components bsics. En el cas dels carbonats calen aiges lleugerament cides. 6.11. Quan el dixid de carboni de latmosfera reacciona amb laigua, es dissol formant un cid dbil, lcid carbnic (H2CO3). Al seu torn, lcid carbnic es descompon en els

6.12.

6.13.

6.14.

6.15. 6.16.

6.17. 6.18.

6.19. 6.20.

6.21. 6.22.

6.23.

6.24.

6.25.

6.26.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

211

SOLUCIONARI
superfcies de debilitat i fan que el sl tingui un comportament diferent que quan una mateixa proporci de partcules elementals es troben individualitzades. La porositat est controlada per lestructura i la textura del sl i lactivitat biolgica; en sls agrcoles, tamb t a veure amb la tcnica de conreu utilitzada. Nitrogen, fsfor, sofre, potassi, calci i magnesi. Un contingut important de sals solubles provoca un augment de la pressi osmtica a les plantes que t una incidncia negativa sobre el creixement. Segons el tipus de substncies presents, tamb pot provocar problemes de toxicitat a les plantes, i si la presncia de sodi respecte als altres cations s molt alta, la destrucci de lestructura del sl. En els terrenys desprovets de vegetaci, laigua llisca i forma una pellcula fina que cobreix la major part de la superfcie. Lefecte erosiu que comporta s molt important, tot i que des dun punt de vista energtic, nicament pot arrossegar partcules de dimensions petites. Les principals forces que actuen sobre laigua del sl sn: Les gravitacionals, que expliquen el moviment descendent. Les dabsorci superficial directa de les molcules daigua sobre les partcules slides o matriu, forces que juntament amb les de capillaritat i les unions osmtiques de laigua expliquen la retenci daigua (forces matricials). Levaporaci i labsorci per les arrels, que fan que el moviment de laigua del sl sigui ascendent. El punt de marciment permanent s el contingut daigua del sl quan la planta ja no la pot absorbir, incapa de superar les forces de retenci. Quan les roques afloren a la superfcie entren en contacte amb latmosfera, la hidrosfera i la biosfera en unes condicions fisicoqumiques caracteritzades per temperatures i pressions ms baixes i per labundncia doxigen, daigua i dions dissolts. En la meteoritzaci mecnica no es produeix cap alteraci de la composici qumica. No, tots dos processos sn complementaris i de vegades difcils de distingir, ja que la desintegraci per meteoritzaci mecnica facilita la meteoritzaci qumica en augmentar la superfcie relativa de la roca. Mecanismes de meteoritzaci mecnica: Laigua, quan es glaa, experimenta un augment de volum que es tradueix en un increment de la pressi que exerceix sobre les parets dels espais en qu es troba tancada. Quan sevaporen les dissolucions salines molt concentrades a les esquerdes de les roques, es produeix un augment del volum que exerceix una pressi sobre les parets dels espais en qu es troba tancada. Quan les arrels de les plantes i dels arbres sintrodueixen a les esquerdes de les roques, provoquen leixamplament de les esquerdes per mitj dun efecte de tasc. Les partcules arrossegades per laire o per laigua provoquen un desgast com a conseqncia dels xocs i les friccions sobre les roques. Quan les roques arriben a la superfcie, es produeix una distensi i lobertura de possibles superfcies de debilitat de les roques.

6.27. El slum es defineix com la part superior i ms transformada del pedi on lactivitat biolgica i els processos pedogentics sn ms intensos. La fondria a la qual arriben les arrels de les plantes perennes acostuma a marcar-ne el lmit inferior. 6.28. La temperatura controla la intensitat qumica del sl, ja sigui la velocitat de lalteraci dels minerals o la descomposici de la matria orgnica; mentre que la precipitaci controla tant el grau de desenvolupament de la fauna i la flora com el grau de circulaci de laigua a travs del sl. 6.29. La cobertura vegetal protegeix el sl de lerosi, de les oscillacions trmiques i de la humitat per lefecte pantalla de la radiaci solar sobre la superfcie del sl. 6.30. Perqu grcies a la meteoritzaci s formen els sls que sn el suport de lagricultura. 6.31. Sls madurs. 6.32. S, perqu les partcules slides que constitueixen lesquelet del sl deixen uns espais que sn ocupats per aigua o per aire. 6.33. La fase lquida actua com a mecanisme de transport de les substncies qumiques dins el sistema. La fase slida constitueix lesquelet del sl i el dipsit de substncies per a la nutrici vegetal. 6.34. Les argiles sn importants per la gran influncia que tenen en les propietats del sl. 6.35. La manca doxigen pot provocar el desencadenament duna srie de processos reductors que afecten el S6+ i el F3+ i en conseqncia precipita el sulfur de Fe2+ (pirita). 6.36. La matria orgnica del sl t el seu origen en la biomassa morta que prov dels vegetals, dels microorganismes i de la fauna. 6.37. A les restes vegetals fresques els hidrats de carboni com la cellulosa sn els ms abundants; tamb hi ha hemicelluloses i lignina, tots ells fora insolubles, a ms a ms de mid, quitines i pectines. Els compostos nitrogenats ms importants sn els aminocids, aminosucres i bases nitrogenades i constitueixen la principal font de nitrogen per als organismes heterotrfics del sl. Els compostos lipdics no sn gaire abundants en el sl, ja que molts dells es degraden rpidament. 6.38. La fracci orgnica no extractable sanomena humina. Les fraccions hmiques ms estudiades sn els cids flvics i els cids hmics. Els cids hmics contenen ms carboni i menys hidrogen i oxigen, la qual cosa indica un carcter ms aromtic i menys oxidat que el dels cids flvics. Els cids flvics sn les fraccions ms solubles i de menor pes molecular. 6.39. s lhoritz B. 6.40. Lhoritz C s una capa constituda per material ms o menys fragmentat o alterat, per en el qual encara es poden reconixer les caracterstiques ms importants de la roca de la qual deriva el sl; mentre que lhoritz R s una capa sense alterar, cimentada i amb una dificultat dexcavaci alta. La roca pot tenir esquerdes, per generalment sn poques o massa petites per a la penetraci de les arrels. 6.41. Les partcules del sl no es troben allades, sin que sagrupen per constituir unitats individualitzades de mida ms gran que realment condicionen el comportament dels sls; aquestes unitats sanomenen agregats. 6.42. Lestructura del sl s el resultat de lorganitzaci espacial dels agregats. Aquestes unitats estructurals se separen per

6.43.

6.44. 6.45.

6.46.

6.47.

6.48.

6.49.

212

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
6.54. La regolita s la capa de material tou no consolidat que cobreix el substrat de les roques sense alterar. Una vegada aquesta capa de material pateix transformacions per causa dels ssers vius, es forma el sl. Hi ha cinc factors formadors: el clima, lactivitat dels ssers vius, el relleu topogrfic, la roca mare i el temps. La temperatura controla la intensitat de lactivitat qumica del sl, mentre que la precipitaci controla el grau de desenvolupament de la vegetaci i el grau de circulaci de laigua a travs del sl. La presncia de vegetaci afavoreix laugment del contingut de matria orgnica. La topografia del terreny influeix en el gruix del sl, mentre que la roca original i el temps devoluci controlen el contingut mineral i el grau de diferenciaci en els diversos horitzons. 6.55. En climes clids i humits la meteoritzaci qumica s molt important i la degradaci de la matria orgnica s molt intensa; per tant, shi atenua la divisi del sl en horitzons. 6.56.

6.50. La temperatura, la precipitaci, la intensitat de la pluja, la infiltraci, la taxa devaporaci i lacidesa de la pluja. En zones polars i desrtiques es donen les taxes ms baixes de meteoritzaci qumica, mentre que en zones equatorials es donen les taxes ms altes. Pel que fa a la meteoritzaci fsica, a les zones polars es donen les taxes ms altes de meteoritzaci mecnica. A les regions temperades tenen lloc tots dos tipus de meteoritzaci. A les zones on es dna una incidncia simultnia de pluges escasses i temperatures baixes, hi predomina la meteoritzaci fsica. Per contra, la meteoritzaci qumica est ms present en les rees on les pluges sn abundants, les temperatures elevades i la vegetaci frondosa. 6.51. Si es consulta el diagrama que apareix a la pgina 132 del llibre de lalumne es pot determinar que: A la zona A hi ha una meteoritzaci qumica forta. A la zona B hi ha una meteoritzaci qumica moderada. A la zona C hi ha una meteoritzaci qumica moderada amb acci del gla. A la zona D hi ha una meteoritzaci qumica dbil. A la zona E hi ha una meteoritzaci mecnica dbil. A la zona F hi ha una meteoritzaci mecnica forta. 6.52. Si comparem la seqncia de cristallitzaci dels minerals ignis i la seva resistncia a lalteraci, observem una correlaci clara entre totes dues seqncies. Els primers minerals que cristallitzen, com lolivina, salteren ms rpidament que els ltims de la srie, com per exemple, el quars. Aquesta correlaci suggereix que, en general, els minerals salteren ms fcilment si shan format en condicions fisicoqumiques molt diferents de les superficials, s a dir, els minerals formats a pressions i temperatures altes sn ms vulnerables que els que shan format a pressions i temperatures ms baixes. A ms de la pressi i la temperatura, influeixen en la resistncia lestructura cristallina i el grau de solubilitat del mineral. En el cas duna roca caldria afegir, a ms de la composici mineralgica, la presncia de plans de debilitat i el grau de porositat. Ms vulnerabilitat Menys vulnerabilitat

Ap A AC Bt BC CK

Oi

C C

56 5 5 6 56 56 6

6.57.

Horitz O: Fullaraca Horitz A: Formaci i transformaci de lhumus Horitz E: Eluviaci

Olivina, augita, hornblenda i biotita. Anortita, labradorita, ortosa, moscovita i quars. 6.53. Aquest esquema ens mostra la meteoritzaci duna roca gnia i les possibles transformacions posteriors en el sl a qu es sotmeten els diferents elements qumics. A partir de la meteoritzaci dels minerals que formen una roca gnia salliberen en el sl un seguit delements. Com que la meteoritzaci qumica afecta primer els minerals ferromagnesians i els feldspats clcics, els primers elements que salliberen sn el ferro, el titani, el magnesi i el calci. El ferro i el titani, com que sn insolubles, rpidament precipiten en forma dxids, mentre que el magnesi i el calci, com que sn solubles, sn rentats per les aiges. Quan canvien les condicions, safavoreix la formaci de nous minerals en el sl. Els nous minerals salteren pel pas del temps, per unes temperatures i unes precipitacions elevades i es transformen novament, de manera que es formen minerals amb elements qumics menys solubles, com el silici, lalumini i loxigen, i sallibera sodi i potassi, que sn rentats. Finalment, tamb es perden per rentat lalumini i el silici.

Horitz B: Illuviaci

Horitz C: Descomposici de la roca mare

Horitz O. s la part ms superficial del sl i lnic considerat orgnic; es caracteritza perqu t un gruix variable i perqu est format gaireb exclusivament per restes vegetals (fulles, branques, etc.), que constitueixen lhumus brut. Horitz A. s un horitz mineral; per tant, hi ha una barreja ntima entre la fracci mineral i la fracci orgnica del sl. Es pot formar a la superfcie o sota un horitz O.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

213

SOLUCIONARI
Al nord de Catalunya es poden trobar podzols, sls amb horitz eluvial de color clar amb acumulaci de ferro, alumini i humus als horitzons inferiors; mentre que al sud es poden trobar calcisls, sls amb acumulaci de carbonat de calci. S, perqu les pluges abundants renten el sl, mentre que a les zones ms rides, laigua del sl s evaporada i precipita les substncies solubles com els carbonats, els sulfats o els clorurs. 6.59. Per calcular la humitat sutilitza la frmula:

T un color generalment fosc i presenta una acumulaci de matria orgnica (humus elaborat), de fragments de roques i grans minerals de dimensions petites i de compostos solubles, tot i que ja no es poden observar cap de les caracterstiques de la roca mare. Horitz E. s un horitz mineral de rentat amb prdua dargiles, ferro o alumini i, per tant, amb acumulaci de les fraccions texturals ms bastes. Tamb presenta una destrucci prcticament total de les caracterstiques de la roca mare amb menys contingut de matria orgnica que lhoritz A. s un horitz generalment de color clar i es troba per sota dun horitz O o A i damunt de lhoritz B. Horitz B. s un horitz mineral dacumulaci amb destrucci total o parcial de lestructura de la roca mare. Prcticament no hi ha matria orgnica o humus. En els climes humits, aquest horitz cont una acumulaci illuvial dargiles i xids de ferro transportats de les capes superiors per laigua. En els climes secs, a ms de les argiles i els xids de ferro, pot contenir minerals ms solubles, com ara la calcita o el guix. Horitz C. s una capa constituda per material ms o menys fragmentat o alterat, per en el qual encara es poden reconixer les caracterstiques ms importants de la roca de la qual deriva el sl. La roca mare s un factor de formaci dels sls, per quan el sl ha evolucionat molt amb un clima amb fortes precipitacions, els processos pedogentics fan confluir les caracterstiques. Per aix, el carbonat que es pot alliberar de la roca mare en un clima del nord dEuropa s soluble i fcilment rentat cap a les aiges fretiques. En canvi, en la zona calcria del sud de Catalunya, molt ms rida, no hi ha un rentat dels carbonats, de manera que safavoreix la formaci dhoritzons amb concentraci de carbonats com lhoritz clcic o lhoritz petroclcic. 6.58. El sl s un cos natural complex i dinmic en el temps i en lespai, a ms de ser la interfase permanent entre lhome i el planeta. s la zona de contacte dinmic entre el mn mineral i la biosfera, ja que s el lloc de trobada daportacions energtiques (com ara les radiacions solars) i dels cicles biogeoqumics. Aix comporta que els ions alliberats en la meteoritzaci de les roques sintegrin selectivament i transitriament a la pedosfera, per ser desprs redistributs a les cadenes trfiques de la biosfera. Al mateix temps, hi ha un retorn delements quan es descompon la biomassa originada per la fotosntesi. Si no exists la pedosfera, la fina pellcula externa de lescora terrestre, el planeta seria estril, ja que els nutrients alliberats de les roques no quedarien retinguts als sls i, pels vessants, riu avall, anirien cap al mar. Els sls constitueixen, doncs, un recurs imprescindible per a la humanitat, ja que sn components essencials del medi ambient, base dels ecosistemes terrestres, principi de moltes cadenes trfiques i suport del medi urb i industrial. De fet, es tracta dun recurs escs, delicat, gaireb no renovable i que, per tant, cal gestionar acuradament. A Catalunya hi ha una gran diversitat de sls, ja que tenim diferents materials geolgics, diferents climes i diferents tipus de vegetaci. Per aix, es poden trobar gaireb tots els tipus de sls. S, tots sn factors formadors de sls i, consegentment condicionen el desenvolupament i les caracterstiques que t el sl. A escala comarcal, el clima s un dels factors determinants del tipus de sl.

pessec % humitat = 1 100 pes total

i sobt una humitat de l 1,94 %. Per calcular les fraccions granulomtriques sutilitza la frmula: % fracci granulomtrica = pes fracci 100 pes sec a l'estufa

i sobt un percentatge dargiles del 35 %, de llims del 23 % i de sorres del 42 %. Per tant, la classe textural s franca argilosa. 6.60.
Mes Maig Juny Dies 1-15 15-31 1-10 11-20 21-30 1-10 11-20 21-31 1-10 11-20 21-31 1-10 11-20 Balan climtic 7 0 6 9 12 35 30 28 15 4 9 5 2 Balan al sl 55 55 49 40 28 7 37 65 80 84 93 98 100

Juliol

Agost

Setembre

a) De juliol al 20 de setembre. b) La proposta seria mantenir laigua til (48 mm) en tot moment i aix el reg variaria segons les necessitats daigua del sl. c)
Mes Maig Juny Dies 1-15 15-31 1-10 11-20 21-30 1-10 11-20 21-31 1-10 11-20 21-31 1-10 11-20 Balan climtic 7 0 6 9 12 35 30 28 15 4 9 5 2 Balan al sl 55 55 49 40 28 7 37 65 80 84 93 98 100 Proposta de reg 8 12 35 30 28 15 4 9 5 2

Juliol

Agost

Setembre

214

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Disposar dun mapa de sls de tot el territori s important perqu permet respondre diferents preguntes com ara el tipus de sl que hi ha en un indret determinat o les caracterstiques que t el sl daquest indret. El mapa de sls es realitza en funci de les propietats permanents del sl; aix vol dir que la seva validesa comprn perodes de 40-50 anys i que la informaci que aporta va molt ms enll de la tpica anlisi del sl. 6.62. El web que hi ha en aquesta pgina illustra grficament la relaci entre la textura, lestructura i la circulaci de laigua en un sl. Com lacci de lsser hum pot modificar substancialment lestructura del sl i, consegentment, la circulaci de laigua. 6.63. Els sls afectats sn fluvisls i regosls. Labocament va ser daiges cides i fangs molt txics amb altes concentracions de metalls pesants. A la pgina web es veuen els mxims i mnims de tots els elements estudiats a les aiges i als fangs. A les aiges cal destacar el Zn com el principal element contaminant (73 mg/l). En menors quantitats, aproximadament d1 mg/l, hi ha Pb, Co, Ni i Cd i encara quantitats ms nfimes de As i Hg. Als fangs, les concentracions sn ms elevades. Els elements predominants sn Pb, Zn, As, Cu, Mn, Sb i Ba. En quantitats menors, Tl, Cr, Co, Cd i Ni, i encara ms baixes de Mo, Hg i Sn. Als sls la contaminaci ms important ha estat de As, Cu, Zn, Pb, Sb, Bi, Tl i Cd. La majoria dels sls contaminats semblen presentar caracterstiques favorables per la neutralitzaci de limpacte. Shi poden destacar tres propietats decisives: pH bsic del sl, presncia de carbonats i abundant presncia dxids frrics. EXPERIMENTA 1. La resposta a aquesta pregunta dependr de la mostra obtinguda. 2. La resposta dependr de la mostra. Cal tenir en compte que la temperatura superficial est afectada per lefecte dia-nit i les estacions al llarg de lany. A una profunditat de 50 cm, la temperatura noms es veu afectada per les oscillacions estacionals, per no per les diries. Per tant, la radiaci solar provoca fluctuacions de la temperatura del sl amb un mnim a la matinada i un mxim poc desprs del migdia. Perqu la radiaci solar incideix a la superfcie del sl i la calor s transferida per conducci, per convecci i per radiaci. Lincrement de la temperatura del sl depn de la calor especfica dels seus constituents i aquesta energia es propaga cap als horitzons subsuperficials grcies a la conductivitat trmica. Cal recordar que laigua t una calor especfica unes cinc vegades ms alta que els constituents minerals secs. Habitualment, la temperatura mitjana anual del sl en zones temperades es pot estimar afegint 1 C a la temperatura mitjana de laire. La temperatura del sl, en els primers centmetres, segueix la temperatura atmosfrica amb un petit retard. Tanmateix, a 50 cm, profunditat a la qual normalment es calcula la temperatura del sl, la variaci diria s menor. A la grfica sobserva la variaci de la temperatura del sl segons la profunditat en diferents hores del dia. El color de la superfcie determina la proporci denergia incident que s reflectida (albedo).

6.64. El desenvolupament dun model o laltre depn, duna banda, de la situaci inicial i el tipus de vegetaci present i, de laltra, de lerosionabilitat del sl per factors com la litologia o el pendent. La presncia duna bona coberta vegetal protegeix el sl; en cas contrari, la destrucci del sl impedeix, a la vegada, el desenvolupament de la vegetaci que podria aturar el procs. La reforestaci pot ser una bona acci per augmentar la coberta vegetal. La creaci de terrasses en les zones de ms pendent tamb pot afavorir la infiltraci i, per tant, un descens de lescorrentia. 6.65. Lacumulaci de matria orgnica en el sl de 2.500 anys t ms gruix (20 cm) que en el sl forestal de fa 300.000 anys (10 cm), ja que en el bosc la matria orgnica sincorpora a partir de la fullaraca en superfcie. El contingut en matria orgnica s ms gran en lhoritz forestal, ja que probablement correspon a una capa de fullaraca (horitz O). La porositat s ms gran en el sl forestal que en lhoritz del sl de 2.500 anys, la qual cosa indica que potser ha estat subjecte a compactaci per conreu. Els carbons i el fsfor sn presents en el sl de fa 2.500 anys i absents en el sl forestal, la qual cosa indica que el primer ha estat afectat per conreu i adobat, i per cremades de residus de collites. La composici del pollen present a cadascun dels horitzons ens indica la vegetaci. Tamb s pot justificar, a partir de la informaci de cada grfic, que aquells ibers eren agricultors, ja que a 60 cm, en materials de ledat del poblat, hi ha un horitz duns 20 cm de gruix amb ms porositat i matria orgnica que indica que ha estat en superfcie (horitz A), i que posteriorment ha estat enterrat per dipsits del con ms recents. Les caracterstiques que indiquen el seu s agrcola sn: Fragments de carb vegetal procedents de cremes de rostolls o abocament de cendres. Continguts en fsfor ms alts que en els horitzons subjacents, per aportaci de fertilitzants o fems de bestiar. Continguts de pollen de cereals ms elevats que en els horitzons subjacents, la qual cosa indica el tipus de cultiu. La incorporaci de la matria orgnica s ms homognia en profunditat en el sl agrcola, ja que sincorpora per les arrels de les gramnies i tamb en llaurar-lo. WWW 6.61. El mapa de les rees cartografiades presentat per la Generalitat s molt significatiu. Noms hi ha 14 rees cartografiades totalment o parcialment. Les niques comarques totalment cartografiades sn el Pla de lEstany, el Pla dUrgell, el Garraf, lAlt Peneds i el Baix Peneds. Les comarques del Baix i lAlt Empord, el Girons, la Garrotxa, el Segri, lUrgell, la Noguera, les Garrigues, la Segarra, la Ribera dEbre, el Priorat, el Baix Ebre, el Montsi, el Baix Llobregat, lAnoia, lAlt Camp i el Tarragons han estat cartografiades parcialment. La resta de comarques no estan cartografiades.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

215

6
Temperatura del sl (C)

SOLUCIONARI
20 2 cm 15 5 cm 10 cm 10 20 cm 40 cm 80 cm 0 160 cm 1 cm

PROVA DAVALUACI 1 1. Labrasi s un tipus de meteoritzaci fsica que consisteix en el desgast que sofreixen les roques com a conseqncia dels xocs i les friccions produdes per les partcules que arrosseguen laire i laigua. El resultat s un arrodoniment dels grans i fragments de la roca i dels cdols arrossegats pels corrents fluvials. 2. H2O Aigua + CO2 Dixid de carboni H2CO3 cid carbnic

12

18 Hores al dia

24

3. La meteoritzaci fsica domina sobre la qumica en aquelles rees en qu hi ha una combinaci de dos factors: una pluja escassa i temperatures baixes. 4. Lolivina. 5. Regolita. 6. Per exemple: Laportaci de matria orgnica al sl. Lacci metablica de diverses espcies de bacteris, capaces de descompondre la matria orgnica i de fixar el nitrogen. La protecci davant la prdua de sl que exerceixen les plantes. 7. El dixid de carboni i loxigen. 8. Els silicats. 9. Lhoritz B. 10. El contingut daigua dun sl que ja no pot ser absorbit per les plantes perqu no poden superar les forces de retenci. PROVA DAVALUACI 2

3. Perqu la matria orgnica constitueix juntament amb les fraccions granulomtriques els complexos organominerals, i per obtenir noms les partcules minerals que constitueixen el sl cal separar-les de la fracci orgnica. S, perqu el carbonat de calci s un agent cimentant i, per tant, caldria eliminar-lo per alliberar les partcules minerals. Es podria fer amb qualsevol cid feble. 4. Lestructura i la textura condicionen moltes caracterstiques del sl, com per exemple, la porositat, el poder adsorbent i de bescanvi; per tant li confereix propietats filtradores, fixadores, adsorbents, bescanviadores i de biodegradaci. Per aquestes capacitats sn limitades i si el sl se sobresatura de plaguicides, residus, purins, adobs, fangs de depuradora, deixalles, etc., es pot contaminar i a ms es pot convertir en vector contaminant de les plantes i eventualment de tota la cadena trfica. La matria orgnica tamb condiciona moltes caracterstiques del sl com la porositat, per sobretot el poder adsorbent i bescanviador del sl. ESQUEMA MUT 1
O A E B C

1. La gelivaci, o crioclastisme, s un tipus de meteoritzaci fsica que consisteix en el trencament i la fractura de les roques provocat pel procs de glaada-desgla de laigua que sacumula a les esquerdes de la roca. A la nit, quan baixa la temperatura ambiental, laigua es gela i augmenta de volum, de manera que lincrement de pressi que laigua exerceix sobre la roca fa que les esquerdes seixamplin. Quan laigua recupera lestat lquid desapareix lefecte de cimentaci del gla i els fragments de roca es desprenen. 2. CaSO4 2H2O Ca2+ + SO + 2H2O guix i calci + i sulfat + aigua 3. La meteoritzaci qumica domina sobre la fsica en aquelles rees on les pluges sn abundants, les temperatures elevades i la vegetaci frondosa, com per exemple, a la zona equatorial.

ESQUEMA MUT 2

Mineralitzaci primria A B C Illuviaci Meteoritzaci de la roca mare Eluviaci Argiles Llims Sorres Agregats del sl Fullaraca Humus Humificaci Mineralitzaci secundria Absorci plantes
2 SO4 PO3 4

Absorci

216

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6
4. 5. 6. 7.

SOLUCIONARI
2. Perqu la gelivaci, o crioclastisme, es fa efectiva quan laigua congelada recupera lestat lquid, moment en qu el poder de cimentaci del gel es perd i la fissura de la roca es pot arribar a fragmentar. Per tant, com ms cicles de glaada-desgla es produeixin, ms afectada en resultar la roca. Aix doncs, en una rea on s habitual que durant lhivern hi hagi aquestes oscillacions trmiques que provoquen el canvi destat de laigua de forma repetida, la meteoritzaci ser ms intensa que en una zona on laigua es mant gelada durant la major part de lhivern. 3. Les roques que shan originat a linterior de lescora terrestre shan format en unes condicions daltes pressions; en aflorar a la superfcie, les roques experimenten una disminuci de la pressi, la qual cosa provoca la seva expansi i una posterior fragmentaci. 4. En primer lloc hi ha una oxidaci del ferro, que passa de la forma ferrosa (Fe2+) a la forma frrica (Fe3+) donant lloc a la goethita. 4FeO + 2H2O + O2 4FeO OH xid de ferro Aigua Oxigen Goethita En deshidratar-se la goethita, es forma lhematites. H2O 4FeO OH Fe2O3 + Goethita Aigua 5. Si sobserva que els marges de les roques estan arrodonits, es pot pensar que es tracta dunes roques grantiques. Les diclasis de les roques grantiques afavoreixen la meteoritzaci qumica, de manera que salteren en major grau les arestes de les roques que no pas les seves cares, la qual cosa provoca aquesta forma esfrica o arrodonida. 6. El sl s una combinaci de minerals, matria orgnica, aigua i aire. Aquests quatre components es poden trobar en proporcions diferents, per, en general, en un sl que podrem considerar adequat per al creixement de les plantes, la proporci dels components seria la segent: el 45 % de matria mineral, el 5 % de matria orgnica, el 25 % daire i el 25 % daigua. 7. La sorra de la platja no es pot considerar un sl perqu li manca lhumus, la fracci orgnica lligada a la fracci mineral, caracterstica del sl. 8. a) En el perfil A es detecten tres horitzons: Lhoritz O, que correspon a una petita capa de matria orgnica parcialment descomposta. Lhoritz A, que s lhoritz en el qual la matria mineral est barrejada amb lhumus. Lhoritz R, que correspon a la roca mare sense meteoritzar. En el perfil B shi distingeixen cinc horitzons: Lhoritz O, que correspon a la capa de matria orgnica parcialment descomposta. Lhoritz A, que s lhoritz en el qual la matria mineral est barrejada amb lhumus. Lhoritz E, que s lhoritz en el qual hi ha un fort rentat i una prdua de dargiles, ferro i alumini. Lhoritz B, en el qual ja no hi ha restes de matria orgnica per s una acumulaci illuvial dargiles i xids de ferro i alumini. Lhoritz C, que s la capa en la qual la roca mare est parcialment fragmentada. b) El perfil B correspon a un sl ms madur perqu shi detecten ms horitzons que en el perfil A.

La moscovita. Pdon. La c, la temperatura i el balan hdric. Les partcules minerals, restes de vegetals, de microorganismes i danimals. 8. Humificaci. 9. Lhoritz E. 10. La salinitzaci s lacumulaci en el sl de substncies ms solubles que el guix. Un augment de la salinitzaci del sl provoca un increment de la pressi osmtica a les plantes, de manera que salenteix el seu creixement i segons la naturalesa de les substncies implicades pot ocasionar toxicitat a les plantes i, fins i tot, en el cas del sodi, la destrucci de lestructura del sl. EXERCICIS DE REFOR 1. La meteoritzaci s el conjunt dalteracions que sofreixen les roques i que causen la seva descomposici, ja sigui per una fragmentaci causada pels agents fsics (meteoritzaci fsica o mecnica) o per una alteraci qumica (meteoritzaci qumica), o per lacci conjunta dels dos processos.

Tipus de meteoritzaci Gelivaci o crioclastisme

Processos bsics Ruptura de la roca a causa de l'augment de volum que pateix l'aigua en congelarse a l'interior de les fissures de la roca Expansi i contracci dels materials per la intervenci conjunta de l'aigua i la temperatura Augment del volum dels cristalls salins a causa de l'evaporaci de l'aigua de dissolucions salines molt concentrades Fenmens de disgregaci granular provocats per l'acci de les arrels dels arbres i per les activitats dels organismes vius Expansi que experimenten les roques formades a l'interior de l'escora en ascendir a la superfcie Desgast sobre les roques a conseqncia dels xocs i les friccions que produeixen les partcules arrossegades per l'aigua i el vent Modificacions successives del volum general de la roca per canvis de temperatura Difusi de molcules o d'toms d'un cos a un altre; normalment sn les partcules slides les que es dissolen en lquids, generalment aigua Destrucci de les xarxes cristallines per acci dels ions H+ i OH presents a l'aigua. Dna lloc a nous minerals amb propietats qumiques diferents Reacci dels minerals en contacte amb l'oxigen atmosfric

Expansi i contracci dels materials Cristallitzaci de les sals

Fsica Qumica

Acci dels ssers vius

Descompressi

Abrasi

Variacions de temperatura

Dissoluci

Hidrlisi

Oxidaci

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

217

SOLUCIONARI
3. a) La relaci entre les condicions climtiques duna zona i el tipus de meteoritzaci que hi s activa. b) La temperatura mitjana anual i la precipitaci anual. c) La pluviositat s un dels factors ms importants que determinen el grau de meteoritzaci, de manera que es pot observar a la grfica que el grau de meteoritzaci qumica i fsica augmenta a mesura que ho fa la precipitaci; aix, doncs, en climes amb altes precipitacions, la meteoritzaci s molt ms intensa que en climes secs. d) A la grfica shi observa que a mesura que augmenta la temperatura mitjana de la zona tamb ho fa lactivitat de la meteoritzaci qumica, ja que laugment de la temperatura ambiental facilita les reaccions (oxidacions, hidrlisis, dissolucions, etc.); pel que fa a la meteoritzaci fsica, s ms activa a temperatures baixes que a temperatures ms elevades. e) Aquelles en les quals hi ha una precipitaci superior als 1.000 mm anuals i una temperatura mitjana entre els 0 i els 10 C (regi de color blau cel en el dibuix). f) En aquelles zones on hi ha una incidncia simultnia entre precipitacions moderades i temperatures baixes (latituds altes). g) En aquelles zones on hi ha una incidncia conjunta daltes precipitacions i temperatures elevades, com pot ser en la zona equatorial. 4. Les roques sotmeses a una meteoritzaci qumica veuen alterada la seva composici, de manera que els minerals i els compostos que les formen es transformen en altres. Els compostos i els minerals que resulten daquesta meteoritzaci qumica poden tenir major o menor disposici a ser alterats per efecte de la meteoritzaci fsica que els seus predecessors. Un dels exemples en qu la meteoritzaci qumica tamb est lligada a un procs de meteoritzaci mecnica s el cas duna roca grantica en la qual les escletxes en la roca permeten que laigua arribi a zones situades sota la superfcie; lortosa, en contacte amb laigua lleugerament cida, es transforma en argila (meteoritzaci qumica), i el nou material, largila, augmenta el seu volum per addici daigua, de manera que exerceix una fora que provoca la fragmentaci de la roca ms superficial. 5. La capa de matria que cobreix la Lluna sanomena reglit i t el seu origen en la pluja de meteorits que van impactar sobre la superfcie lunar ara fa alguns milions danys, i que va provocar lesmicolament de les roques. El reglit t una textura de gra molt fina i s de color gris. 6. La lixiviaci. Laigua que sinfiltra al sl en dissol les sals; una part daquestes sals s absorbida per les arrels de les plantes i la resta pot ser transportada cap a capes ms profundes per eluviaci, el rentat dels components fins del sl. Quan les precipitacions sn abundants, les sals sn arrossegades a ms profunditat i deixen les capes superiors amb escassos nutrients i, per tant, poc frtils. Aquest procs dempobriment sanomena lixiviaci i s la causa dels sls pobres caracterstics de les terres tropicals. 7. El sl es considera un sistema obert perqu rep matria de lexterior, en especial, aigua, dixid de carboni, matria orgnica i partcules inorgniques, a ms denergia en forma de radiaci solar i perqu perd, per rentat, soluts cap a les aiges subterrnies. A partir dun substrat de base i de la matria exterior, i a travs dels processos de la pedognesi, es forma un sl que est sotms a canvis i transformacions continus, i per tant, dinmics. 8. La mostra 1 es troba situada molt a prop de la llera del riu, en un indret on possiblement shi acumulen sediments peridicament. El sl probablement t un horitz A ben definit que

c) El perfil A correspon a la mostra de sl del tur de lHome i el perfil B a la mostra del pla de la Calma. Les diferncies en el sl les marca lorografia del terreny i laltitud; el primer perfil pertany al cim del tur, un lloc en qu, a causa de la seva altitud, per sobre dels 1.600 metres, la climatologia impedeix que el sl salteri i maduri. Per tant, s normal trobar un horitz A ric en humus cid; la baixa alteraci del sl fa que aquest sigui pobre en argila, de manera que mancar lhoritz B. En canvi, en el pla, les condicions fsiques de lindret faciliten la maduraci del sl, donant lloc a sls frtils i rics en matria orgnica. 9. La densitat real correspon a la densitat mitjana de les partcules slides que componen el sl, mentre que la densitat aparent t en compte la porositat del sl. La densitat real equival al quocient entre la massa i el volum de la fase slida, mentre que la densitat aparent s el resultat del quocient entre la massa dun sl i el volum total que ocupa. La densitat aparent ens permet establir el grau de compactaci del sl i tamb predir la facilitat en qu circular laigua. 10.
Tipus de sl Leptosl Criosl Andosl Gipsisl Caracterstiques Sl de poc gruix desenvolupat sobre roca dura o molt pedregs Sl permanentment congelat Sl desenvolupat sobre materials i cendres volcniques Sl amb molta acumulaci de guix

EXERCICIS DAMPLIACI 1. Per calcular la proporci en qu augmenta la superfcie de contacte de la roca, en primer lloc, cal saber quina s la superfcie externa de la roca original; com que es tracta dun paralleleppede, la superfcie externa es calcula a partir de la suma de lrea de les dues bases ms lrea lateral. Lrea de la base de la roca s de 4 m2 (2 metres damplada per 2 de profunditat) i lrea lateral s igual al permetre (8 metres) multiplicat per laltura (4 metres), s a dir, 32 m2. Per tant, la superfcie de contacte de la roca s igual a 40 m2 (2 4 m2 + 32 m2). En segon lloc, cal saber el volum de la roca original, que s de 16 m3 (4 m 2 m 2 m); per tant, de la roca original soriginarien 16 blocs cbics d1 m3. I com que cada bloc de dimensions redudes t una superfcie lateral de 6 m2 (un cub t 6 cares d1 m2 cadascuna), la superfcie total final s de 96 m2 (16 6 m2). La proporci en qu augmenta s de 2,4 vegades la superfcie original (96/40), s a dir, un 240 %. 2. La formaci de caolinita a partir dortosa s el resultat duna reacci dhidrlisi; per tant, s un cas de meteoritzaci qumica. La reacci que hi t lloc s la segent: 2KAlSi3O8 + 2H+ + 9H2O 2K+ + Al2Si2O5(OH)4 + H4SiO4 Ortosa + ions + aigua ions + caolinita + cid silcic hidrogen potassi El saul ser freqent en aquelles zones de sl grantic en les quals siguin habituals les condicions climtiques que afavoreixen la meteoritzaci qumica: s a dir, una precipitaci abundant i temperatures relativament altes; per tant, el saul ser present al Maresme i a la Costa Brava.

218

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
Un altre aspecte important s el treball que es fa directament sobre el sl; per afavorir el creixement de les plantes, loxigenaci de les arrels i la humitat del sl, el pags llaura els camps, de manera que ja no es diferencien tan clarament els horitzons propis del sl natural, sobretot els superiors. De vegades, hi ha una compactaci de lhoritz per sota de la profunditat de larada. Tamb cal parlar dels processos erosius associats als cultius, sobretot aquells en els quals les plantes no cobreixen tota la superfcie del sl; en aquests casos, lescolament superficial arrossega part de lhoritz superficial i aquest sempobreix, fins al punt que els terrenys deixen de ser frtils (desertitzaci). Lescolament s ms important a mesura que el pendent del terreny s ms acusat. 10. El sl A s un andosl perqu sha desenvolupat sobre materials volcnics. El sl B s un leptosl perqu sha desenvolupat sobre una roca dura i el sl t poc gruix. El sl C s un podzol perqu s visible un horitz eluvial de color clar amb acumulaci dhumus en els horitzons inferiors. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica Mostra A: textura franca. Mostra B: textura argilosa. Mostra C: textura francallimosa.

aporta matria orgnica al sl, i que alhora permet el creixement de la vegetaci. La mostra 2 se situa en un pendent fora acusat, mancat gaireb de vegetaci; aquests dos aspectes sn determinants a lhora de definir com seria el sl que hi esperem trobar: un sl molt prim o gaireb inexistent en el qual sn freqents lerosi i la meteoritzaci de la roca. La mostra 3 se situa sobre una roca daspecte dur i resistent a lerosi. El fet que la superfcie sigui plana afavoreix la infiltraci daigua, i en situar-se en un indret en el qual les temperatures sn altes, cal esperar que la roca nua de vegetaci es veur afectada per la meteoritzaci qumica; tot i aix, la manca de vegetaci i el clima rid no proporcionen un marc adequat per a la formaci i desenvolupament dun sl. 9. Quan un terreny s conreat el perfil del sl saltera, de la mateixa manera que la capa vegetal que el recobreix de forma natural. Cal tenir en compte que la majoria de vegades se substitueixen les espcies autctones que hi vivien de manera natural per daltres, que poden ser autctones o no. En general, els requeriments nutritius de la nova cobertura vegetal no han de ser els mateixos que a loriginria, i el pags es veu obligat a afegir nutrients als sls per afavorir-ne el creixement. De vegades, les necessitats hdriques tampoc no sn les mateixes, de manera que el pags ha de regar la plantaci, amb la qual cosa augmenten els processos deluviaci i lixiviaci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

219

El modelat del relleu

OBJECTIUS
1. Conixer el concepte de denudaci del relleu topogrfic i les fases de qu consta. 2. Comprendre els mecanismes de lerosi, el transport i la sedimentaci de materials. 3. Entendre el paper que exerceix la fora de la gravetat en el cicle de denudaci dels continents. 4. Saber diferenciar els factors que afavoreixen els processos gravitacionals o moviments de massa. 5. Conixer els diferents tipus de moviments de massa i les seves caracterstiques principals. 6. Comprendre la dinmica dels agents naturals que intervenen en lerosi, transport i sedimentaci.

CONTINGUTS
Les transformacions externes o superficials de lesfera slida de la Terra: la denudaci del relleu topogrfic. (Objectiu 1) Les tres fases de lactivitat superficial: erosi, transport i sedimentaci. (Objectius 1 i 2) Les forces que intervenen en els moviments de massa i els factors que els afavoreixen: la fora de la gravetat. (Objectiu 3) Els moviments de massa: tipus i caracterstiques. (Objectius 4 i 5) Morfologia i modelat del sistema fluvial i acci geolgica de les aiges superficials. Les aiges subterrnies: circulaci i acci geolgica. (Objectiu 6) Tipus de glaceres i la seva acci geolgica i el modelat del paisatge. (Objectiu 6) Les onades i les marees: caracterstiques dels seus moviments, acci geolgica i modelat del paisatge a les zones costaneres. (Objectiu 6) Acci geolgica i modelat del paisatge per lactivitat elica. (Objectiu 6) Interpretaci de figures de contingut geomorfolgic. (Tots els objectius) Reproducci del procs erosiu en un sistema fluvial. (Objectius 1 i 2) Establiment de les relacions causa-efecte en els mecanismes de la denudaci del relleu topogrfic. (Objectius 1 i 2) Reconixer la importncia dels processos erosius naturals en el modelat del relleu del planeta, considerant que certes activitats de lsser hum els intensifiquen i en magnifiquen els efectes. Evitar accions que intensifiquin el canvi climtic directament relacionat amb, per exemple, la desaparici de les grans masses de gel de la Terra. Adoptar bones prctiques que serveixin per mantenir lequilibri natural del planeta.

CRITERIS DAVALUACI
a) Definir el cicle de denudaci continental i les seves tres fases. (Objectius 1 i 2) b) Explicar i saber illustrar les forces que intervenen en els moviments de massa. (Objectiu 3) c) Descriure els diferents tipus de moviments de massa. (Objectius 4 i 5) d) Diferenciar les parts i les caracterstiques dun sistema fluvial. (Objectiu 6) e) Explicar lacci geolgica de les aiges superficials i el modelat que sen deriva. (Objectiu 6) f) Descriure la morfologia i els mecanismes de la resta dagents naturals que intervenen en el cicle de denudaci continental. (Objectiu 6) g) Descriure lacci geolgica i el modelat derivat de la resta dagents naturals que intervenen en el cicle de denudaci continental. (Objectiu 6)

Preguntes prova 1 1, 2 3 4 5 6, 7 8 9, 10

Preguntes prova 2 1, 2 3 4 5 6, 7 8 9, 10

220

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La denudaci del relleu topogrfic

La dinmica de lesfera slida de la Terra evoluciona internament i externament. Levoluci interna es concreta en el desplaament de les plaques tectniques, la formaci de muntanyes i conques oceniques, la sismicitat, el vulcanisme, etc. Levoluci externa o superficial respon a la interacci que es produeix entre la litosfera i la resta desferes fsiques del planeta, en especial latmosfera. El cicle de denudaci dels continents s el procs de destrucci del relleu topogrfic ocasionat per lacci continuada dels agents externs o exgens. Es tracta dun cicle que contempla les fases derosi, transport dels materials i sedimentaci daquests fragments i partcules de roques i minerals, resultants de la fractura i la descomposici de lescora terrestre. Lerosi: s el conjunt de processos naturals pels quals es desgasten i destrueixen les roques i els sls de la superfcie de la Terra per efecte de les precipitacions, la gravetat, els corrents fluvials, la fora del gla, el vent i les aiges marines i lacustres, com a resultat de la meteoritzaci de les roques. Els principals agents erosius sn laigua dels rius i rierols, els rius glaats, les glaceres, les onades i els corrents marins. El transport: els materials resultants de lerosi es mobilitzen cap a altres rees geogrfiques en un procs anomenat transport. El principal agent de transport s laigua superficial (rius, torrents i aiges descorriment o escolament), que duu partcules slides o dissoltes des de les rees ms elevades fins a les regions ms deprimides, principalment cap a les conques oceniques. La sedimentaci: la tercera i ltima fase s la sedimentaci o deposici dels materials mobilitzats pels agents erosius quan cessa la seva capacitat de transport. Aquesta acumulaci es produeix a les rees ms enfonsades dels continents i oceans. Les rees on queden dipositats aquests fragments i partcules rocoses i minerals sanomenen conques sedimentries.

La fora de la gravetat
La fora de la gravetat exerceix un paper fonamental en el cicle de denudaci dels continents per dos motius principals: Per la component tangencial de la fora de la gravetat, que permet superar les forces de fregament i de cohesi interna dels materials, de manera que aquests llisquen vessant avall. Perqu els materials erosionats i transportats sacumulen per la seva acci. Els moviments de massa o moviments de gravetat sn els diferents tipus de moviments descendents en els vessants que tenen lloc sota lacci de la gravetat, sense la intervenci de cap mitj de transport. Es distingeixen per la seva velocitat i el seu agrupament.

Els moviments de massa

Independentment del pendent dun vessant, el desplaament de materials es produeix quan la component tangencial de la fora de la gravetat s ms gran que la cohesi interna del material o la resistncia al moviment. En una superfcie horitzontal, lnica fora que actua sobre una roca o partcula s el seu propi pes (P), i est dirigida cap avall i en direcci perpendicular a la superfcie del terreny. En una superfcie inclinada la fora que actua es descompon en dos components: un component s perpendicular a la superfcie, o component normal PN, i dirigit cap avall; i un altre component s parallel a la superfcie, o component tangencial PT, i tendeix a afavorir el moviment del cos. Sanomena esfor tangencial o de cisallament. A aquesta fora shi oposen les forces de fregament i la cohesi interna dels materials.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

221

RESUM

El moviment del cos o de la partcula siniciar quan lesfor tangencial, o de cisallament, superi la resistncia al moviment, sigui per un augment del pendent o per una disminuci de la resistncia del material. Els moviments de massa es veuen afavorits per diversos factors que redueixen la resistncia al moviment o afavoreixen laugment de lesfor de cisallament. Els ms importants sn de carcter: Litolgic: la presncia de materials alterats per la meteoritzaci; la falta de cohesi dels materials de la roca; lalternana destrats de diferent naturalesa; labundncia de roques argiloses, i lexistncia de dominis rocosos molt fracturats, amb espais dbils com diclasis, esquerdes o plans de clivatge. Morfolgic: la disposici parallela dels plans destratificaci de les roques respecte del pendent; lexistncia de falles o fractures; una estructura accidentada amb talussos, i els pendents pronunciats i/o amb relleus elevats. Climtic: factors que representen el motor daquests tipus de processos geolgics i solen estar caracteritzats per canvis de temperatura (amb gla-desgla) i per pluviometries elevades o caracteritzades per la seva irregularitat (alternana dpoques de sequera-pluja). Per tant, aquesta variabilitat climtica propicia canvis en les condicions dels materials que constitueixen el subsl. Hidrolgic: laugment de lescolament superficial; lestancament de laigua; els canvis del nivell fretic de les aiges subterrnies, i lalternana destrats de diferent permeabilitat sn alguns exemples de factors hidrolgics. Topogrfic: qualsevol pendent de ms del 15 % comporta riscos derosi. Biogeogrfic: labsncia o lescassetat de vegetaci que subjecti el terreny sn factors daquest tipus. Els factors que desencadenen els moviments en massa poden ser naturals, com ara erupcions volcniques, inundacions o terratrmols, o b induts per lhome, per exemple, per lacumulaci de runes o construccions sobre talussos, o excavacions amb retirada de materials del peu del tals. Els processos que provoquen els moviments en massa es classifiquen en tres grups: Els despreniments o caigudes: sn moviments verticals o subverticals amb un recorregut com a mnim parcial per laire, que desplacen alladament blocs de roca coherent o porcions de terreny que es desenganxen massivament dun vessant. Els lliscaments o esllavissades: sn moviments de masses o blocs per una superfcie de lliscament. Els fluxos: sn moviments en qu els materials no conserven la forma inicial. Aix succeeix en materials poc consistents quan tenen un grau dhumitat alt. Dins aquest grup shi inclouen les reptacions del sl i les colades de fang. Les reptacions del sl o creep: desplaament de petites dimensions, gra a gra, de velocitat lenta i agrupament individual. Es produeixen pel xoc o impacte de gotes de pluja; per la caiguda descorces, fruits o limpacte dalguns animals, o per acci de la pua de gla (pipkrake), que consisteix en el creixement de cristalls de gla durant la nit que alcen les partcules de terra. A trenc dalba, augmenta la temperatura, el gla es desf i la partcula cau i roda. Les colades de fang: s un descens de material de gra molt fi i molt ric en aigua. No necessiten grans pendents, ja que es comporten com a lquids i flueixen amb gran facilitat. La colada, quan llisca, t forma de gota i sanomena lbul de solifluxi.

Les aiges superficials

Les aiges superficials sn els cursos fluvials continus, els cursos intermitents (torrents, rieres), els llacs i les aiges descolaments o escorriments que discorren pels vessants de les elevacions orogrfiques.

222

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Una part de laigua de les precipitacions s absorbida pels sls, en un procs anomenat infiltraci. Lescolament superficial o aiges descorriment s lexcs daigua que sen va per la superfcie seguint el pendent del terreny quan la pluja s molt intensa i supera la capacitat dinfiltraci del sl o quan el sl est saturat. Les aiges descorriment superficial circulen pels vessants de les muntanyes i convergeixen en torrents, corrents daigua amb un rgim ocasional i de pendent acusat. Els rius, nodrits per les aiges dels torrents, sn canals naturals que desemboquen al mar. Els rius tenen un recorregut que sestn des de la capalera del riu fins a la desembocadura. En ells shi distingeixen: El llit: lespai que pot ser ocupat per les aiges. Les ribes: els marges laterals que canalitzen de manera natural les aiges superficials. El curs superior: lrea propera al naixement. Laigua circula per pendents acusats i per llits estrets. En aquesta secci, lerosi i el transport sn elevats. El curs mitj: de pendents ms suaus i llit ms ample. La velocitat de laigua disminueix, i per tant shi dipositen les partcules arrossegades de mida ms gran. El curs inferior o desembocadura: la part final del riu on es diposita la major part de material transportat. A la desembocadura del riu i les rees properes es localitza la sedimentaci a gran escala, i shi formen els cordons litorals o els deltes. Lextensi de la conca de recepci dun riu s la superfcie de terrenys les aiges de la qual sescolen a les rieres i els torrents que desemboquen al riu. El riu transporta la crrega de materials per tres mecanismes principals, que sn la dissoluci, la suspensi i la saltaci. El dipsit (o sedimentaci) dels materials es produeix quan la velocitat de laigua disminueix fins al punt que el riu ja no t prou energia per transportar-los. El modelat fluvial est determinat per: El tipus de materials del llit del riu. Lenergia de laigua, que depn de les dimensions de la conca hidrogrfica, de lndex de precipitaci i del pendent del llit, que al seu torn determina la velocitat de laigua. Al curs superior del riu, el llit s estret i encaixat a les roques, i forma una vall amb una secci transversal amb forma de V. Sn usuals els cons de dejecci, dipsits dalluvions al fons de les valls formats per lacumulaci de materials arrossegats pels torrents.

Les aiges subterrnies

Laigua subterrnia sorigina quan la pluja, que precipita sobre els continents, sinfiltra en el sl i circula a ms o menys profunditat. Si queda retinguda a lrea superficial ocupant part dels espais buits o porus del sl sanomena aigua capillar i la part ms alta daquesta regi, zona daireig. Per sota de la zona daireig hi ha la zona saturada, on tots els porus de la roca estan ocupats per laigua fretica que circula lentament per diferncies de pressi. El nivell fretic s el nivell que separa la zona saturada de la zona daireig, i es troba a una profunditat que depn bsicament de la precipitaci. La velocitat de laigua subterrnia est controlada per: La porositat de les roques, que s el percentatge despais buits sobre el volum total que pot ser ocupat per un fluid. La permeabilitat de les roques, que indica la facilitat amb la qual laigua circula a travs de la roca quan hi ha diferncies de pressi. Lexistncia de capes amb diferents permeabilitats afavoreix la circulaci de les aiges i tamb lacumulaci en les capes ms permeables, donant lloc als aqfers.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

223

RESUM

Tot i que laigua subterrnia profunda sol circular a una velocitat molt lenta, la seva activitat geolgica resulta de gran importncia. Si es dna a la zona daireig, la principal acci de laigua s loxidaci dels minerals (meteoritzaci qumica). A la zona saturada, o zona fretica, lactivitat de laigua pot originar fenmens de dissoluci i precipitaci. El principal fenomen de dissoluci s el de les roques carbonatades, com les calcries i les dolomies.

Les glaceres
Les glaceres sn grans acumulacions de neu i de gla compacte, de gruix variable, que estan o han estat en moviment, i que shan format a partir de les precipitacions de neu, compactada i recristallitzada sobre el terra. Les glaceres es localitzen a les regions polars i a les zones dalta muntanya i sn un dels agents geolgics ms determinants en el modelat del relleu. Shi diferencien: Les glaceres de vall o alpines: sn caractersticament llargues i estretes perqu ocupen les valls formades amb anterioritat i transporten el gla, de textura plstica, format a elevades altituds, fins que arriba a nivells ms baixos, on desapareix. La neu sacumula a la part superior, en una depressi anomenada circ. El flux del gla transporta lexcs de gla del circ descendint per la vall. El lent desplaament de les masses de gla per lacci de la gravetat comporta processos derosi, transport i sedimentaci. Les valls adopten forma de U i es generen per lerosi glacial sobre les parets i el fons de la vall. Lerosi produda per les glaceres obeeix a dos processos diferents: labrasi i larrencada de blocs. Les glaceres continentals o inlandsis: corresponen als grans casquets glacials que avui dia ocupen al voltant del 10 % de la superfcie terrestre. En lactualitat, les grans masses de gla han quedat restringides a les zones polars. A les glaceres, el transport es realitza per suspensi, sense cap tipus de selecci pel que fa a la mida dels blocs transportats. En general, els materials transportats se solen acumular a la part final de la glacera, on domina la fusi del gla, si b tamb es poden trobar dipsits en zones laterals i en parts centrals i internes de la glacera. Aquests dipsits sanomenen morenes.

Les onades i les marees

Les onades dels oceans estan produdes pel vent, i el seu paper com a agent modificador sobre les costes s molt important. Quan les onades arriben a aiges poc profundes adquireixen una gran potncia que les fa molt actives a lerosi i al transport de materials. La forma de les onades canvia quan sapropen a la costa, perqu la trajectria de les partcules tamb varia: passa de circular a ellptica, i desprs adquireix un moviment de vaiv. El moviment ondulatori de les onades frega el fons i origina una turbulncia a laigua, de manera que es trenca i avana amb fora terra endins, per tornar un altre cop cap al mar pel flux de retrocs. El resultat s un moviment que remou la sorra i la grava, i que avana i retrocedeix alternativament. Els corrents de marea, provocats pel flux i reflux de laigua del mar, poden excavar canals i mantenir-los oberts, a ms de transportar grans quantitats de llims i argila en suspensi procedents de lerosi dels penya-segats o dels rius, que es dipositen al fons de les badies i els estuaris i els van curullant. A les zones costaneres tenen lloc dos fenmens que determinen la morfologia litoral: La deriva de platja: s el moviment dels materials al llarg de la riba del mar amb lavan i el retrocs de lonada, al mateix temps que aquests sn transportats cap a dins i fora del mar. s un moviment parallel a la costa. La refracci de les onades: s el canvi de direcci dels fronts de les onades, a mesura que saproximen a la costa.

224

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

El tipus de costa determina el grau derosi, el tipus de transport i el grau de sedimentaci. En les costes altes, amb penya-segats i relleus abruptes, hi predomina lerosi per abrasi. A les costes baixes, amb pendents suaus i perfils ms o menys rectilinis, hi predominen els processos de sedimentaci. Quan la sedimentaci o la quantitat de material aportat pel riu predomina sobre lerosi que puguin exercir les marees o els corrents marins, els sediments transportats generen deltes. Aquests dipsits se solen desenvolupar on les marees sn poc importants. Si la desembocadura dun riu est sotmesa a lacci de les marees, els sediments no sacumulen a la desembocadura, sin que es redistribueixen i formen barres, anomenades estuaris.

El vent
Lacci geolgica del vent origina una gran varietat de formes fisiogrfiques derosi i de deposici, accions de carcter local freqents en les rees de clima sec, on loscillaci trmica diria s molt pronunciada. El vent sorigina com a resultat dels marcats canvis de temperatura de laire. Lacci geolgica del vent s molt important en les regions desrtiques, a les costes amb sistemes dunars i en aquelles superfcies amb poca o gens cobertura vegetal. El vent produeix tres tipus dactivitat erosiva: La deflaci: que consisteix en un escombrat de les partcules que es troben soltes sobre la superfcie del sl i que posteriorment sn arrossegades o aixecades per laire. La saltaci: quan les partcules arrossegades sn ms grosses. Labrasi elica, o corrosi: en qu el vent arrossega grans de sorra i pols contra les roques i el sl, que actuen delements tallants. Les tempestes de sorra sn nvols baixos de sorra en moviment, en qu les partcules de sorra sn transportades per rfegues de vent fort. La sorra no assoleix, en aquest cas, una gran altura, perqu cada partcula es trasllada per saltaci, rebotant i ascendint de nou. Les estructures sedimentries associades a lacci del vent sn: Les dunes: acumulacions de sorra solta de dimensions i formes variades, habituals als deserts i en algunes platges arenoses. Es pot diferenciar entre dunes vives, o actives, que sn mbils i es desplacen en la mateixa direcci del vent; i fixes, o mortes, recobertes de vegetaci que ret el sl. Els loess: dipsits de llims i argiles acumulats pel vent que han sofert un transport de centenars de quilmetres, durant milers danys, a causa de tempestes de pols i sorra.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

225

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

EL DIAGRAMA DE HJULSTROM

Els fragments detrtics afectats pel vent o per fluxos daigua (corrents fluvials, aiges subterrnies, corrents marins, onatge, etc.) sn erosionats, transportats o sedimentats segons la mida dels seus grans i la velocitat del corrent. Aquestes relacions van ser estudiades lany 1935 per Hjulstrom, i ratificades ms endavant mitjanant assajos experimentals en canals i tnels de vent.

El diagrama de Hjulstrom permet, entre altres coses, observar linterval de velocitats per a les quals es produeix el transport de cada dimetre de partcules. Sobserva, per exemple, que les argiles presenten un camp molt ampli de transport, o que les arenes fines sn les partcules que necessiten velocitats ms altes per ser erosionades.

Argiles 500

Llims

Arenes

Graves

Velocitat del corrent (cm/s)

EROSI

100 50 10 5 1 0,5

TRANSPORT SEDIMENTACI

0,001

0,01

0,1

10

100

500

Mida de les partcules (mm)

El diagrama de Hjulstrom estableix les relacions entre les velocitats dun fluid (vent o corrent daigua) i el dimetre de les partcules. Aix defineix la seva capacitat per erosionar, transportar o dipositar els fragments detrtics.

226

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

ELS PROCESSOS CRSTICS

Les roques carbontiques estan constitudes, principalment, per dos minerals en proporcions diverses: la calcita (CaCO3) i la dolomita (CaMg[CO3]2). En condicions naturals, el dixid de carboni (CO2) present en laire i en el sl es dissol en les aiges procedents de les precipitacions i origina cid carbnic segons la reacci: CO2 + H2O H2CO3 Aquest cid s capa de desencadenar unes reaccions qumiques sobre la calcita i la dolomita, a travs de les quals els carbonats, que no sn solubles en aigua, es transformen en bicarbonats que s que ho sn.
CaCO3 + H2CO3 Ca2+ + 2 HCO3 CaMg(CO3)2 + 2 (H2CO3) Ca2+ + Mg2+ + 4 HCO3

Aquestes transformacions reben el nom de reaccions de carbonataci i sn un dels processos de meteoritzaci qumica ms freqents. La seva acci continuada sobre les roques carbontiques condueix a la progressiva desaparici de volums importants de materials que sn arrossegats per les aiges superficials o subterrnies.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

227

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

LA GLACERA HUMBOLDT I LA MER DE GLACE

La glacera de Humboldt i la Mer de Glace constitueixen dos exemples representatius dinlandsis i de glacera alpina o de vall, respectivament. La glacera de Humboldt est situada a la costa nord-oest de Grenlndia i s la ms gran del mn. Es tracta dun inlandsis o casquet polar, una enorme massa de gla que recobreix per complet la superfcie del sl. Linlandsis avana cap al mar i pot assolir un front de 110 km, com s el cas de la glacera de Humboldt. La fusi daquestes glaceres en contacte amb laigua causa la seva fractura, i aix s el que genera els icebergs. Quan la de Humboldt arriba al canal entre les illes de Grenlndia i Ellesmere, es fragmenta i dna lloc a nombrosos icebergs. Els petits llacs i rius que es formen a la superfcie de la glacera, a causa de lescalfament produt pels raigs solars, sobren pas en el gel a travs dels sumiders que sanomenen molins glacials. La Mer de Glace s una glacera situada al vessant nord del masss del Mont Blanc, originada a la glacera del Gegant, a la serralada dels Alps, on representa la segona en importncia desprs de la dAletsch. Constitueix la ms

popular dels Alps per la seva fcil accessibilitat des de Chamonix, per mitj del tren cremallera de Montenvers. La Mer de Glace s una glacera alpina o de vall que consta de totes les parts bsiques de qu est formada una glacera-tipus daquesta classe: circ glacial, llengua glacial i zona dablaci. Es tracta, a ms, duna glacera composta, donat que est constituda per les llenges daltres glaceres que hi conflueixen: les del Tacul, Leschaux i Talfre. T una longitud de 7 km i el gruix del gla s duns 200 m, mentre que la superfcie s duns 40 km2. El seu punt culminant es troba cap als 2.140 m i la seva llengua terminal est a una altitud de 1.400 m. El seu desgla va ser notable entre els anys 1925 i 1960, perode en qu va retrocedir 614 m. Actualment, la glacera es desplaa a una velocitat de 90 m per any en el centre de la llengua i a uns 45 m per any en els seus marges. Aquest desplaament s molt notable, d1 cm per hora, tot i que resulta imperceptible per a lull hum. El torrent Arveyron, procedent de la Mer de Glace, s un dels principals tributaris del riu Arve.

Glacera de Humboldt.

Mer de Glace.

228

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

LA DEVASTACI DELS LAHARS: LERUPCI DEL VOLC NEVADO DEL RUIZ (1985)

El Nevado del Ruiz s un estratovolc situat al municipi de Villamara, al vessant nord dels Andes, a la serralada Central de Colmbia, on assoleix un cim de 5.321m. Els cons compostos, com el Nevado del Ruiz, poden produir colades de fang del tipus lahar, un terme dorigen indonesi. Els lahars sn fluxos que es produeixen quan les cendres i rebles volcnics se saturen daigua i descendeixen pendent avall, normalment seguint les valls dels rius. En alguns casos, els lahars es produeixen quan la saturaci s provocada per la pluja, mentre que en daltres, es donen quan grans volums de gla i neu es fonen per una erupci volcnica, causant llavors una gran devastaci. El flux lahric ho pot destruir tot al seu pas, incorporant sovint matria orgnica com ara troncs i fulles, i en ocasions, cossos danimals i persones. El moviment dels lahars respon sobretot a lacci de la gravetat, mentre que la seva velocitat depn especialment de langle del pendent en qu es mobilitza, aix com de la viscositat del material. La duresa de la superfcie i les dimensions del canal per on discorre tamb tenen efecte sobre la mobilitat del flux. La viscositat ve donada per la proporci de material slid transportat per laigua. Aix doncs, alguns fluxos contenen fins al 95 % de slids, men-

tre que altres sn aquosos. Quan els vessants del con sn molt pronunciats, els fluxos descendeixen amb gran energia i velocitat (fins a 100 km/h), sepultant grans rees i modificant la configuraci del relleu. El 13 de novembre de 1985, el Nevado del Ruiz va entrar en erupci i els materials piroclstics que va emetre van fondre el seu mantell glacial, generant diverses colades de fang gegantines al clot del riu Magdalena, pels tlvegs dels rius Lagunillas, Azufrado i Gual, i al clot del riu Cauca, pels tlvegs del Molinos i el Nereidas, tots dos afluents del riu Claro, que desemboca al Chinchin. Els corrents de fang van recrrer fins a 100 km de distncia, i els poblats que hi havia a les valls dels rius, sobretot Armero (a 50 km del volc), van quedar arrasats. Van perdre la vida 24.000 persones i 5.000 ms van quedar ferides. Aquesta erupci volcnica va ser la segona ms catastrfica del segle XX, desprs de la del mont Ple (Martinica, mar Carib) lany 1902, que va causar ms de 30.000 morts. Altres destruccions importants causades per lahars van ser la del Mount Saint Helens (Washington, Estats Units) lany 1980, que no va ocasionar un gran nombre de vctimes grcies a la despoblaci de la zona.

Lahar del Nevado del Ruiz (Colmbia).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

229

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 1

ELS ELEMENTS DEL MODELAT CRSTIC

230

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT 2

MORFOLOGIA DE LES GLACERES DE VALL I TIPUS DE GLACERES DE VALL

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

231

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES
Ciencias de la Tierra. Una Introduccin a la Geologa Fsica E. J. TARBUCK i F. K. LUTGENS. Ed. Pearson Prentice Hall. Obra que permet als estudiants tenir una eina per aprendre els principis i els conceptes bsics de la geologia, amb captols dedicats als grans temes daquesta disciplina. Geologa fsica M. OROZCO; J. M. AZAN; i F. M. ALONSO-CHAVES Ed. Paraninfo-Thomson Learning. La geologia i la geomorfologia sn leix central daquest llibre, amb captols especfics dedicats als vessants i pendents naturals, els processos fluvials, els processos i formes del relleu en ambients glacials i periglacials, processos costaners, i morfologia en regions rides i semirides. Karst, cambio climtico y aguas subterrneas AA. DD. Ed. Instituto Tecnolgico y Minero. Aquest llibre cont fora informaci sobre els terrenys calcaris, aix com de totes les estructures geolgiques relacionades. Tamb es fa referncia a la seva possible influncia en el canvi climtic.

A LA XARXA
GEOLOGIA MARINA; INSTITUT DE CINCIES DEL MAR
http://www.icm.csic.es/geo/gma/geo0cat.html Al web de Geologia Marina de lInstitut de Cincies del Mar hi ha molta informaci sobre lacci geolgica del mar, sobretot en alguns articles de lapartat de divulgaci. El web tamb disposa denllaos a altres pgines interessants.

BRITISH ANTARCTIC SURVEY (BAS)

http://www.antarctica.ac.uk/ La British Antarctic Survey (BAS) s lorganisme nacional britnic encarregat de realitzar les activitats cientfiques a lAntrtida. Al seu web hi ha molta informaci sobre com el canvi climtic fa retrocedir les glaceres, especialment les de lAntrtic.

KALIPEDIA
http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/ Web de Kalipedia, que en lapartat Ciencias de la Tierra y del Universo inclou nombrosos articles referits al modelat del relleu, amb molts dibuixos i esquemes.

IES GARCA MORATO

http://iesgarciamorato.org/Bio%20y%20Geo/ cuest_geomor.htm Al web daquest IES sinclou un ampli qestionari sobre modelat del relleu, on es poden comprovar les respostes correctes i incorrectes.

DVD/PELLCULES
La erosin y sus agentes Mara Jos Aguilera Arilla, M. Pilar Borderas Uribeondo, M. Pilar Gonzlez Yanci i Jos Miguel Santos Preciado. DVD de la Universidad Nacional de Educacin a Distancia (UNED) on es fa un recorregut per lactuaci de les forces externes erosives, comenant pels processos ms elementals dels que es generen. Tamb sanalitzen els grans agents erosius (aigua, gla, vent, ssers vius) i el seu paper en el modelat del relleu, amb conseqncies geomorfolgiques. Seis grados que podran cambiar el mundo Documental de National Geographic dirigit per Ron Bowman on sexposen les conseqncies irreversibles que podria comportar el canvi climtic amb la fusi dels gels del planeta.

CONSELLERIA DEDUCACI I CULTURA, GOVERN DE LES ILLES BALEARS

http://weib.caib.es/Formacio/distancia/Material/ mageba/Modul_III.pdf En aquest apartat de material de la Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat, shi presenta un mdul dedicat al modelat del relleu, que comprn un desenvolupament histric, sistemes morfolgics, agents del modelat del relleu i morfologia crstica.

NASA
http://daac.gsfc.nasa.gov/geomorphology/GEO_9/ index.shtml Des daquest enlla de la NASA es poden observar diferents geomorfologies vistes des de lespai.

232

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

7
1 2

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 1

Quines sn les caracterstiques de lestat inicial del cicle de denudaci continental als climes humits? Assenyala quina s la resposta correcta dentre les opcions que sofereixen: El 90 % del total dels materials que es dipositen anualment a les conques sedimentries s aportat per a) b) c) d) El vent. Les aiges superficials. El gla. Les aiges subterrnies.

3 4 5

Quin significat tenia el terme geosinclinal, ja obsolet segons les idees modernes de la tectnica global? Quina s lnica fora que actua sobre la roca en una superfcie horitzontal? Lexistncia de dominis rocosos molt fracturats, amb espais dbils, com diclasis, esquerdes o plans de clivatge, s un factor afavoridor dels processos gravitacionals o moviments de massa de tipus Qu sn els despreniments o caigudes? Indica quina s la resposta correcta: Els torrents sn a) b) c) d) Corrents superficials daigua amb un rgim ocasional i un pendent acusat. Corrents superficials continus daigua amb un pendent suau. Corrents subterranis daigua intermitents. Corrents superficials daigua amb un rgim ocasional i un pendent suau.

6 7

8 9

Qu s la saltaci, com a mecanisme de transport de la crrega de materials en un riu? Com definiries un con de dejecci?

10 Indica en el segent dibuix sobre la capillaritat del sl i el nivell fretic, on es troben:

a) b) c) d)

El corrent fluvial. El nivell fretic. La zona daireig. La zona saturada.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

233

7
1 2 3

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 2

En quins fenmens es concreta levoluci interna de la dinmica de lesfera slida de la Terra? Els dipsits de les conques sedimentries tenen un gruix mnim de a) 10 metres. b) 1.000 metres. c) 100 metres. d) 1 metre. s freqent que sobre les conques sedimentries continentals shi desenvolupin llacs i grans sistemes fluvials? Citan alguns exemples. Quins moviments descendents constitueixen un important procs en la destrucci de vessants i en la denudaci de terrenys? Les pluviometries elevades o caracteritzades per la seva irregularitat sn factors climtics que afavoreixen els processos gravitacionals o moviments de massa? Quines caracterstiques tenen els materials que intervenen en els fluxos? Qu sn les ribes dun riu? A qu corresponen les glaceres continentals o inlandsis? A les costes altes, amb penya-segats i relleus abruptes, hi predomina lerosi a) Per saltaci. b) Per deflaci. c) Per dissoluci. d) Per abrasi.

6 7 8 9

10 A quines rees del planeta es produeixen amb ms freqncia les tempestes de pols o sorra?

234

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

7
1 2 3 4 5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Com sanomena el procs pel qual lerosi dels agents geolgics tendeix a destruir els relleus i originar planes? Explica com es duu a terme. Explica la diferncia entre un despreniment, o caiguda, i un lliscament, o esllavissada. Quina s la fora que alimenta lerosi dun riu? Qu indica la porositat i la permeabilitat duna roca? Suposa que es descobreix una surgncia i que es vol saber don prov laigua. Quin experiment senzill faries per descobrir don ve laigua? Quines caracterstiques poden fer pensar que una vall ha estat coberta per una glacera? Quines condicions sn les que determinen la formaci dun estuari o un delta? En qu es diferencia un sediment fluvial dun sediment glacial? Busca al diccionari geolgic la diferncia entre un reg i un erg. Si vols, pots entrar al web del cercaterm o a qualsevol diccionari de geologia en lnia.

6 7 8 9

10 Quines sn les diferncies entre les dunes i els loess?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

235

7
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Observa aquesta seqncia dimatges i identifica el tipus de moviment en massa que representa. Fes una petita explicaci del que succeeix a cada vinyeta.
A B C

2 3

Com sanomenen els moviments de massa que sn lents i secs? Quines sn les causes principals que els provoquen? En la taula segent es plantegen unes condicions hipottiques per a tres rees geogrfiques diferents. Segons les dades, respon les preguntes plantejades a continuaci.
rea geogrfica 1 Precipitacions Terreny Pendent Vegetaci
Abundants i repartides en dos perodes lany Materials compactats 3% Matolls densos

rea geogrfica 2
Escasses i produdes en curts perodes de temps Materials sense compactar 7% Matolls molt aclarits

rea geogrfica 3
Abundants al llarg de tot lany Materials sense compactar 20 % Bosc i matolls densos

a) En quina rea geogrfica seran ms intensos els processos erosius? Per quin motiu? b) En el cas que en les tres rees geogrfiques la vegetaci fos matoll aclarit, quina es veuria ms afectada pels processos erosius? Per quina ra? c) En quina de les rees geogrfiques seria convenient regular els llits fluvials i per qu?
4 5 6 7

Per qu una pluja pot desencadenar lesllavissada dun tals? Quins sn els mecanismes de transport en un ambient fluvial segons la grandria del material? Hi pot haver una erosi del llit del riu per sota del nivell de base? Raona la resposta. Quan un riu disminueix la seva capacitat, els primers materials que es dipositen sn els de mida ms gran. Passa el mateix a les glaceres? Compara els tipus de mecanismes pels quals es dipositen els materials en els rius i les glaceres. Busca informaci sobre els pous artesians. Explica qu sn i per quina ra laigua flueix de manera natural cap a lexterior sense cap ajuda. Quin s el mecanisme energtic de les onades en el procs derosi del medi litoral?

10 On seran ms freqents els deltes, en les desembocadures dels rius mediterranis o en els atlntics. I els estuaris?

Raona les respostes.

236

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

1. Enumera quines sn les formes geolgiques prpies dun relleu modelat per acci duna glacera.

Elaboraci de dibuixos explicatius

Algunes qestions com aquesta, relatives a aspectes geomorfolgics de la Terra, es poden resoldre de manera ms rpida, senzilla i efica amb un bon dibuix explicatiu que no pas amb una explicaci llarga. Fer un dibuix amb certa qualitat no s complicat, fins i tot si no es t gaire habilitat artstica. Per assolir una imatge entenedora i vistosa, cal tenir en compte els aspectes segents: s necessari portar sempre a lexamen un portamines amb mina tova, una goma desborrar, quatre o cinc llapis de colors i un bolgraf de tinta negra, preferiblement de punta fina i tinta lquida per poder repassar algunes de les lnies del dibuix. Fer els dibuixos plans, evitant els tridimensionals, si no ss gaire hbil dibuixant. No es tracta daconseguir un dibuix excellent, sin un recolzament visual slid per a lexplicaci que shi inclour. Cal deixar prou espai per al dibuix i els breus textos que lacompanyen. Es pot traar al final un requadre per emmarcar-lo i fer-lo destacar. No ha de quedar barrejat amb el text daltres preguntes. Fes una figura central i textos explicatius al seu voltant. Hi pot haver altres dibuixos perifrics ms petits que es relacionen amb el principal per mitj de fletxes per tal de mostrar algun detall ampliat. Primer shan de fer els dibuixos amb llapis. Si no tens prou temps, no els passis a tinta, per resulta convenient acolorir-los encara que sigui rpidament. Uns tocs de color en un examen milloren notablement la presentaci. Si a la pregunta es demana una explicaci al dibuix, el text que lacompanya no ha de ser llarg, sin format per frases curtes i separades, de manera que Horn Vall penjada la lectura del conjunt sigui gil. Circ Aresta Iv Espatllera En cas que hi hagi representat un procs, pots glacial enumerar els dibuixos perqu el corrector de lexamen pugui seguir un ordre concret. Recorda que cal que facis els nombres grans. Vall en V Aquests tipus de dibuixos et sortiran millor si els practiques abans. Podrs adonar-te, a ms, que sn una bona forma de resumir i estudiar els continguts, i que s ms fcil recordar els conceptes quan els associem a imatges.
Morena terminal Vall en U Plana fluvioglacial Morena lateral Llac glacial

Practica
1 Fes un dibuix explicatiu de les fases per les quals passa el cicle de denudaci continental a les zones de clima humit.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

237

SOLUCIONARI
7.10. El factor ms determinant en la capacitat derosi i de transport dun riu s la velocitat de laigua. 7.11. El nivell de base dun riu s el punt en el qual la seva energia potencial s nulla. 7.12. Els tres mecanismes principals pels quals un riu transporta la crrega de materials sn la dissoluci, la suspensi i la saltaci. 7.13. Les valls fluvials tenen la forma de la lletra V. 7.14. El pendent dun riu s ms acusat al curs superior. 7.15. Laigua que sinfiltra al sl i forma les aiges subterrnies procedeix de la pluja que precipita sobre els continents. 7.16. La zona que es troba per sota de la zona daireig s la zona saturada. 7.17. En un desert, el nivell fretic es trobar a molta profunditat. 7.18. La porositat s el percentatge despais buits sobre el volum total que pot ser ocupat per un fluid. 7.19. Quan els aqfers contenen quantitats importants daigua, sacostumen a explotar per obtenir aigua dola per al consum hum i ls agrcola i industrial. 7.20. Avenc: cavitat oberta en un terreny calcari per dissoluci i eixamplament duna fissura, generalment en forma de pou vertical o subvertical. Surgncia: sortida a lexterior de laigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeolgic, o de laigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani. Dolina: depressi tancada, de forma circular o oval, amb un dimetre que oscilla entre 1 i 500 m i una fondria mtrica o decamtrica, prpia dun paisatge crstic. Gorja: congost (vall estreta i profunda entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per laigua dun riu o per on circula un riu) molt estret. Galeria: conducte subterrani natural subhoritzontal que es troba a les coves. Estalagmita: espeleotema (dipsit, generalment calcari, que es forma a linterior de cavitats subterrnies per lefecte de la precipitaci de les solucions aquoses) en forma de columna que creix verticalment sobre el sl duna cavitat subterrnia. Estalactita: espeleotema (dipsit, generalment calcari, que es forma a linterior de cavitats subterrnies per lefecte de la precipitaci de les solucions aquoses) cilndric que penja del sostre duna cavitat subterrnia. Sif: galeria en forma de U totalment inundada daigua, tpica dels carsts situats a la zona de saturaci. 7.21. El terme crstic prov de la regi eslovena de Karst, caracteritzada per les seves plancies calcries. El relleu daquesta regi est format per capes gruixudes de roques calcries, com a resultat duna intensa dissoluci del carbonat de calci, amb abundants arestes i acanaladures. Els sumiders hi sn nombrosos, mentre que no hi ha petits cursos superficials daigua. Amb lincrement de grandria dels engolidors van apareixent formes depressionries com les dolines, o torques, i els plies.

RECORDA I RESPON 1. La denudaci del relleu topogrfic consta de tres fases: erosi, transport i sedimentaci. 2. Les forces oposades que determinen si un material lliscar o es mantindr immbil sn lesfor tangencial, o de cisallament, i les forces de fregament, a ms a ms de la cohesi interna dels materials. 3. Les parts en qu es divideix el pendent dun riu sn el curs superior, el curs mitj i el curs inferior o desembocadura. 4. Les estructures sedimentries ms comunes associades a lacci del vent sn les dunes i els loess.

ACTIVITATS 7.1. Els principals elements de la natura que provoquen lerosi de les roques i els sls de la superfcie terrestre sn les precipitacions, la gravetat, els corrents fluvials, la fora del gla, el vent i les aiges marines i lacustres. El procs pel qual els materials erosionats sn mobilitzats abans de dipositar-se sanomena transport. Les grans rees on sacumulen els fragments i les partcules de roques i minerals resultants del procs erosiu sanomenen conques sedimentries. Quan es redueix lenergia del transport, augmenten les possibilitats de deposici. Xaragall: canal de drenatge temporal de ribes rostes, desprovet de vegetaci i amb el fons pedregs, amb una amplria i una fondria que oscilla entre 1 i 10 m. Els factors afavoridors sn diversos: El biogeogrfic, ja que la presncia o labsncia de vegetaci s un element determinant en el grau en qu es troba fixat el terreny. El topogrfic, ja que com ms pendent, ms moviments de massa. Lhidrolgic i el climtic, ja que lescolament superficial i les pluges fortes sn els desencadenants dels xaragalls. 7.6. Els moviments de massa, o moviments de gravetat, sn els diferents tipus de moviments descendents en els vessants que tenen lloc sota lacci de la gravetat, sense la intervenci de cap mitj de transport. Es considera que els moviments de massa sn rpids si es mouen ms d1 cm/dia. La component de la fora de la gravetat que tendeix a afavorir el moviment del cos s la component tangencial (PT), parallela a la superfcie. Els principals factors litolgics afavoridors dels processos gravitacionals sn la presncia de materials alterats per la meteoritzaci; la falta de cohesi dels materials de la roca; lalternana destrats de diferent naturalesa; labundncia de roques argiloses i lexistncia de dominis rocosos molt fracturats, amb espais dbils, com diclasis, esquerdes o plans de clivatge. Perqu a partir daquest percentatge del pendent, el terreny t una inclinaci suficient com perqu lesfor tangencial o de cisallament superi la resistncia al moviment.

7.2. 7.3.

7.4. 7.5.

7.7.

7.8.

7.9.

238

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
7.31. El vent s un agent erosiu extern de gran importncia a les regions desrtiques, amb clima sec i clid, i a les regions costaneres amb sistemes dunars. 7.32. En aquestes rees hi sol predominar la meteoritzaci fsica sobre la qumica a causa de lescassa pluviositat i de les importants oscillacions trmiques diries. 7.33. Afirmacions certes: c, e, f, h, i. Afirmacions falses: a, b, d, g, j. 7.34. a)

7.22. La lletra la forma de la qual adopta la secci transversal de les glaceres de vall, o alpines, s la U. 7.23. Els dos tipus de processos erosius generats per les glaceres sn labrasi i larrencada de blocs. 7.24. Una marea s un moviment oscillatori del nivell del mar a causa de latracci de la Lluna i el Sol sobre les partcules lquides dels oceans. La periodicitat de les marees ve donada per la rotaci de la Terra combinada amb el moviment orbital de la Lluna, que presenta, segons els llocs, un carcter dirn, semidirn o mixt. 7.25. La trajectria de les partcules quan les onades sacosten a la costa passa de circular a ellptica, i desprs adquireix un moviment de vaiv. 7.26. La deriva de platja s el moviment dels materials al llarg de la riba del mar amb lavan i el retrocs de lonada, al mateix temps que aquests sn transportats cap a dins i fora del mar. Es tracta dun desplaament parallel a la costa. En el cas de la deriva litoral, aquest desplaament es dna en les partcules de sota laigua. 7.27. La Costa Brava s, per exemple, una rea costanera catalana amb penya-segats erosionats per lacci de les onades. 7.28. Ventall submar: dipsit sedimentari en forma de con o ventall, predominantment terrigen, situat al desgus dun cany submar o aiges enfora dun sistema fluvial, i sempre al peu del tals continental. Delta: acumulaci litoral progradant de sediments fluvials en el mar o en un llac, caracteritzada per un gradient molt baix i la divisi del canal en distribudors. Deriva litoral: transport i repartici dels elements sorrencs o terrgens que efectuen les onades quan incideixen contra la costa obliquament. Albufera: rea daigua soma disposada parallelament a la costa i separada del mar per restingues (cord litoral que separa una albufera del mar obert). Barra litoral: barra longitudinal, de formaci sedimentria, no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions dalta energia. Estuari: espai costaner aqutic on es mescla el cabal dun riu amb laigua marina, especialment afectat per les marees. 7.29. Les partcules transportades pel vent a la saltaci sn les ms grosses. 7.30. La deflaci consisteix en el fet que el vent escombra les partcules que es troben soltes sobre la superfcie del sl i les arrossega o aixeca per laire. El vent fa una selecci per dimensions dels materials; acostuma a arrossegar els fragments i les partcules ms fines, mentre que deixa els materials ms grossos. Com a formes del terreny resultants, aquesta activitat erosiva dna lloc a depressions de deflaci. En labrasi elica, o corrosi, el vent arrossega grans de sorra i pols contra les roques i el sl, que actuen delements tallants. Labrasi, o corrosi, dna lloc a orificis, formes acanalades i, sobretot, roques fungiformes, s a dir, amb forma de fong, ja que les partcules ms grosses i pesants sn transportades ms a prop del sl.

Greu Lleu Moderada Inapreciable

b) La desertificaci s el procs pel qual els sls, que abans eren rics en vegetaci, sempobreixen, sesquerden, perden la fertilitat i esdevenen desrtics. Es produeix per lacci de lsser hum, normalment en sls que prviament han estat desforestats i erosionats. Junt amb causes naturals, com ara lelevat grau daridesa i les escasses precipitacions, la conseqncia que en resulta s la desaparici de la cobertura vegetal i lerosi progressiva del sl. c) Lerosi i la desertificaci estan molt relacionades, ja que la primera ocasiona un procs de desertificaci, i aquesta, al seu torn, incrementa lerosi. d) Les provncies ms afectades a la pennsula Ibrica sn: Al centre: Cceres, Badajoz, Ciudad Real, Toledo, Madrid, Conca i Salamanca. Al llevant: Mrcia, Alacant, Valncia, Castell, Tarragona, Barcelona, Terol i Saragossa. Al sud: Mlaga, Granada, Almeria, Jan, Crdova, Sevilla i Cadis. e) Les accions que es poden fer per reduir o solucionar la desertificaci sn les segents: Evitar la desforestaci que deixa el sl al descobert i en facilita lerosi en permetre el seu arrossegament als pendents amb les pluges. Protegir les principals espcies arbries (alzines i sureres) del bosc mediterrani, un dels que ms pateix la desforestaci. A rees ja desforestades es requereix una poltica de reforestaci amb les espcies autctones per impedir la propagaci dincendis forestals per interessos econmics.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

239

SOLUCIONARI
Evitar lextensi de certs cultius en rees on, per les caracterstiques del clima o del sl, aquest sempobreix, a pesar que tinguin una alta rendibilitat econmica a causa de les caracterstiques econmiques actuals o la percepci de subvencions. lAntrtida perd un metre de gruix lany; i les glaceres dels Alps han redut la seva massa al 50 % des de mitjan segle XIX, amb xifres semblants pel que fa als gels de lHimlaia, els Andes o el Kilimanjaro. Quant a la pennsula Ibrica, les niques glaceres que hi queden es troben a la serralada dels Pirineus. 7.41. a) A la foto a shi observen unes dunes com a dipsits elics, i a la b un loess. b) Les dunes sn acumulacions de sorra solta, amb dimensions i formes molt variades, habituals als deserts i en algunes platges arenoses. Es pot diferenciar entre les dunes vives, o actives, que sn mbils i es desplacen en la mateixa direcci del vent; i les fixes, o mortes, recobertes de vegetaci que ret el sl. c) Els loess sn dipsits de llims i argiles acumulats pel vent, que han sofert un transport de centenars de quilmetres, durant milers danys, a travs de tempestes de pols i sorra. 7.42. a) Hi ha aterrament en la zona superior del mur, amb acumulaci de sorres i llims a la zona de laparcament, solcs i xaragalls a la zona de pendent, i poc arrelament de la vegetaci plantada fa cinc anys. b) Leliminaci del bosc. c) Alguns sistemes per mirar daturar lavan daquest procs erosiu sn reforestar la zona, fer un enjardinament amb plantes amb fcil arrelament i gran cobertura foliar, plantar herbes en la zona amb pendent, amb lajuda de malles de retenci de sediments. d) S que suposa un risc, ja que pot arribar a tombar el mur o fer lliscar material del vessant cap a laparcament. e) Esllavissament rotacional. f) Millorar el drenatge del vessant de la muntanya. Pot ser la neteja, la reparaci, lampliaci o la creaci dels forats de drenatge del mur, o algun sistema dimpermeabilitzaci i canalitzaci de laigua per al vessant de la muntanya. WWW 7.43. Als ambients desrtics no vegetats shi distingeixen diferents tipus de dunes costaneres, en funci de la seva forma i del nombre de cares desllavissament: Barjans: dunes caracteritzades per una cara de sobrevent de pendent baixa i una cara desllavissament en forma de lluna creixent amb les banyes avanant en la direcci del vent. Creixents o transversals: dunes formades sota rgim de vent amb escasses variacions de direcci i sentit. Sn estables fins a variacions en la direcci del vent de 15 al voltant de la direcci mitjana. Lineals: es caracteritzen per la seva gran longitud, rectitud, parallelisme, espaiat regular i una relaci elevada entre la zona de duna i la interdunar. Piramidals o estrelles: presenten molta grandria i una forma piramidal, amb tres o quatre braos que radien des dun pic central. La seva part superior s molt pendent i la base s molt ampla amb pendents suaus. Estan associades a rgims de vent multidireccionals, amb un transport net anual relativament baix.

7.35. El fenomen que es representa a la imatge s la deriva de platja, que consisteix en un moviment alternatiu constant dels materials que sorigina amb lavan i el retrocs de lonada, del que en resulta el seu transport cap a dins i fora del mar. 7.36. Dibuix del fenomen de la pua de gla:

7.37. La porositat intergranular mineral s elevada quan est per sobre del 15 % (opci C). 7.38. Lnica resposta vlida s la C (pot influir en la reserva hdrica subterrnia i el cabal dels rius). Una sobreexplotaci dels aqfers provoca una disminuci de laigua acumulada en ells, de manera que tots els rius que shi nodreixen en surten perjudicats en disminuir el seu cabal. 7.39. Lordre correcte de la seqncia dimatges s el segent: d-a-f-b-c-e. d) Laigua procedent duna fissura desemboca en un conducte aeri, per on es filtra gota a gota. a) Al voltant de la gota precipita el carbonat de calci, i es produeix a poc a poc el creixement duna concreci cilndrica buida de poc gruix, que formar lestalactita. f) Per linterior de la concreci continua circulant laigua, que va caient. b) A la part inferior es va formant una estalagmita per la concreci del carbonat de calci precipitat. c) Les concrecions de carbonat de calci de lestalactita i lestalagmita es van apropant. e) Sarriba a formar una columna quan contacten lestalactita i lestalagmita. 7.40. El procs de desgla duna gran part dels gels del planeta resulta de lescalfament global ocasionat per les activitats humanes. Els estudis realitzats pels cientfics durant les darreres dcades respecte de levoluci del clima del planeta des del comenament de lera industrial han arribat a la conclusi que sest produint un increment de la temperatura a escala global per laguditzaci de lefecte dhivernacle, principalment a causa de la crema de combustibles fssils en diverses accions dels ssers humans. Una de les conseqncies daquest fenomen s la fusi dels gels de lrtic, de lAntrtida i de les glaceres de vall, amb totes les conseqncies que aix t en el sistema atmosfera-terra-oceans planetari i en les espcies que habiten aquestes zones de la Terra. Lrtic perd anualment el 14 % del seu gla mar perenne;

240

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
5. Laigua de laixeta equival a laigua del curs fluvial, i la plataforma, el llit per on circula. Laigua exerceix un paper erosiu, arrossegant els materials que troba al seu pas, aix com partcules de sl, tal com passa a la natura. El transport de materials deriva en el seu dipsit o sedimentaci, que en lexperiment sha produt al recipient i en un curs fluvial, a la desembocadura. 6.

Inverses: dunes caracterstiques drees amb rgims de vents procedents de direccions oposades. Ofereixen una forma asimtrica, amb caracterstiques de les dunes creixents i les piramidals. Parabliques: sn comunes a moltes zones costaneres i semirides, i presenten una forma en U amb els braos vegetats parcialment estabilitzats i endarrerits respecte de la direcci del vent. Estan associades a rees amb una cobertura vegetal moderada i amb un rgim unidireccional de vent.

Variables que intervenen en la capacitat de transport Cabal

Relaci directa o inversa Directa Inversa Directa Directa Directa Directa Inversa Inversa Directa Inversa (directa per a dimetres petits)

Barjans

Creixents o transversals

Rugositat del terreny Quantitat de sediments a la glera Turbulncia del corrent

Lineals

Piramidals o estrelles

Viscositat del lquid Quantitat de materials transportats (arrossegats, en suspensi...) pel corrent Presncia de vegetaci que fixa els sediments Cohesi interna de les partcules Velocitat del corrent Dimetre de les partcules

Inverses

Parabliques

7.44. Albufera: llacuna litoral formada per aigua del mar i aigua fluvial tancada per un cord de platja. Platja: riba sedimentria i planera del mar, dun llac o riu gran, formada generalment per acumulaci de sorra o altres materials detrtics. Barra costanera: banc de sediments acumulats al mar, disposats en forma de barra llarga i estreta parallela a la costa. Fletxa: barra litoral formada per acumulaci de material detrtic, lliure per un extrem i que es recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa, separant la badia de la mar oberta. Tmbol: llengua de sorra que uneix la costa amb una illa prxima. Barra costanera submergida: barra costanera amb els sediments disposats per sota de la superfcie del mar.
Galeries i conductes subterranis Zona saturada

ESQUEMA MUT 1
Vall cega Gorja Pou mort Nivell fretic penjat Pous morts Dolina Zona d'aireig Dolines

EXPERIMENTA 1. No shauran sedimentat totes les partcules perqu restaran en suspensi les ms petites, amb menys pes. 2. Els ms grans i pesants han quedat sota la plataforma, mentre que els ms petits i lleugers shan dipositat a lrea ms perifrica del recipient. 3. En canviar la inclinaci de la plataforma, els materials ms pesants han estat arrossegats per laigua. Abans, la inclinaci no havia estat suficient per afavorir el seu arrossegament. 4. El color de laigua ha estat ms fosc al principi que al final de lexperincia, perqu les partcules shan anat dipositant al fons del recipient a mesura que passava el temps.

Nivell fretic

Surgncia

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

241

7
Neu Esquerda

SOLUCIONARI
Zona dacumulaci Glacera tributria Esllavissades rocoses Zona dablaci Corrents daiges de fusi Sediments fluvioglacials Lnia dequilibri

ESQUEMA MUT 2

Capalera

Gla Abrasi Glacera tributria b a Morena frontal Front Casquet glacial c

Glacera principal

Glacera de vall

Circ glacial

Oce

Fiord glacial

Plana fluvioglacial

Glacera de piemont

PROVA DAVALUACI 1 1. A les zones de clima humit, lestat inicial del cicle de denudaci continental consta dun relleu poc perceptible que es transforma en valls fluvials estretes i zones elevades planes i extenses. 2. La resposta correcta s la b. 3. Geosinclinal: conca allargada i profunda de sedimentaci que sacostumava a formar als marges dels continents per mitj de lompliment progressiu de materials que finalment es plegaven i comprimien per formar les grans serralades del planeta. 4. En una superfcie horitzontal, lnica fora que actua sobre la roca s el seu propi pes (P), dirigida cap avall i perpendicular a la superfcie del terreny. 5. De tipus litolgic. 6. Els despreniments o caigudes sn moviments verticals o subverticals amb un recorregut com a mnim parcial per laire, que desplacen alladament blocs de roca coherent o porcions de terreny que es desenganxen massivament dun vessant.
Nivell fretic Zona saturada

7. La resposta correcta s la a. 8. La saltaci s larrossegament i rodolament dels fragments de roca pel llit del riu. 9. Un con de dejecci s un dipsit dalluvions al fons duna vall, constitut per lacumulaci dels materials que arrosseguen els torrents en disminuir bruscament el pendent dels vessants de les muntanyes. 10.
Zona daireig Corrent fluvial

242

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
bilitat indica la facilitat amb la qual laigua flueix a travs de la roca quan hi ha diferncies de pressi. 5. Es podrien fer servir colorants per identificar lorigen de les surgncies (aix s, que no siguin txics per al medi ambient). El procediment s diluir un o ms colorants en els corrents daigua que se suposen que nodreixen la surgncia; si de laigua que brolla de la surgncia sidentifica un dels colorants, sen determina lorigen. 6. Les valls que han estat cobertes per glaceres mostren una morfologia concreta: la seva secci transversal t forma dobi o de U, a ms de presentar llacs abundants i valls penjades, a diferncia de les valls excavades pels rius, de secci transversal en forma de V i en les quals sn abundants els cons de dejecci. 7. Un delta es forma en la desembocadura dun riu quan la sedimentaci, o el que s el mateix, lacumulaci de materials, s ms gran que lerosi que exerceixen les marees. Un estuari es forma quan, per lacci de les fortes marees, els sediments no sacumulen a les desembocadures dels rius, sin que es redistribueixen i formen barreres. 8. Els sediments fluvials es caracteritzen per una gran selecci i desgast, ja que el transport dels materials per part dels rius es realitza a llargues distncies i s molt fluid, la qual cosa permet labrasi dels materials. A ms, s molt sensible als canvis de velocitat, ja que la seva capacitat de transport est limitada a lenergia del medi. En el cas dels sediments glacials, les acumulacions de materials sn catiques. El gel t una gran capacitat de transport, aix que pot portar fragments de totes les mides, per com que el transport s molt viscs, els materials no pateixen cap desgast. Tampoc hi ha una selecci dels materials, perqu no es poden moure dins la massa de gel. Quan aquest es fon, queden abandonats de sobte tots els materials que transporta. 9. Un erg s un desert de sorra redistribuda pel vent formant acumulacions anomenades dunes. Les dunes presenten formes diferents, en funci de la direcci predominant dels vents de la zona. Un reg s un desert de pedres, generat per la deflaci dels materials ms petits i fins (sorra, llims). Noms hi queden els materials pedregosos. 10. Les dunes sn acumulacions de sorra o arena que shan format per acumulaci successiva del sediment transportat pel vent en trobar un obstacle i que presenten un pendent suau en la direcci del vent i un pendent ms pronunciat en el sentit oposat al vent, mentre que els loess, que tamb sn dipsits de llims transportats pel vent, no tenen la mateixa morfologia ni el mateix origen: el vent arrossega les partcules de llims fins a regions molt allunyades (tempestes de sorra) i es dipositen formant capes fora gruixudes. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Aquestes tres imatges representen el fenomen de la pua de gla, o pipkrake, un tipus concret de reptacions de sl. A la vinyeta A shi representa un gra de material sobre un pendent pronunciat, per que es troba en una situaci estable. Durant la nit (vinyeta B) es forma gel sota el gra, de manera que aquest gra sala de terra. En augmentar la temperatura, el gel es fon (vinyeta C) i la partcula cau i roda pendent avall. 2. Les reptacions. Aquest tipus de moviment, englobat dins els fluxos, tenen lloc a causa del xoc o limpacte de les gotes de pluja, per la caiguda de fruits, o limpacte dalguns animals. Tam-

PROVA DAVALUACI 2 1. Levoluci interna de la dinmica de lesfera slida de la Terra es concreta en el desplaament de les plaques tectniques, la formaci de muntanyes i conques oceniques, la sismicitat, el vulcanisme, etc. 2. La resposta correcta s la c. 3. S, s freqent. En sn exemples els rius Amazones, Congo o Paran. 4. Sn els moviments de massa o moviments de gravetat. 5. Les pluviometries elevades o caracteritzades per la seva irregularitat sn factors climtics que afavoreixen els processos gravitacionals o moviments de massa. 6. Els materials que intervenen en els fluxos sn poc consistents i amb un elevat grau dhumitat. 7. Les ribes dun riu sn marges laterals que canalitzen duna manera natural les aiges superficials, excepte en poques de grans revingudes, en qu el cabal daigua supera la capacitat del llit. 8. Corresponen als grans casquets glacials que avui dia ocupen al voltant del 10 % de la superfcie terrestre. 9. La resposta correcta s la d. 10. Les rees del planeta on sn freqents les tempestes de pols o sorra sn el desert del Shara a lfrica septentrional, el desert del Gobi de Monglia, les grans planures de lAmrica del Nord, la pennsula dArbia, el desert Takla Makan del nordoest de la Xina, i altres regions rides i semirides.

EXERCICIS DE REFOR 1. El procs pel qual lerosi dels agents geolgics tendeix a destruir els relleus per donar lloc a planes sanomena denudaci dels continents, tot i que de manera ms estricta es considera un cicle. El procs consta de tres etapes: Lerosi de les roques i dels sls per acci principal de la gravetat, els corrents fluvials, el vent, les aiges i la fora del gla. El transport dels materials erosionats cap a altres rees geogrfiques, especialment a travs de laigua. La sedimentaci dels materials mobilitzats pels diferents agents geolgics i dipositats en altres rees, que donen lloc a les conques sedimentries. Lacci erosiva dels agents geolgics tendeix a disminuir laltura dels relleus, alhora que passen a ser ms roms. Finalment, aquest procs dna lloc a una extensa plana. Tot i aix, pot passar que en eliminar part del relleu per erosi, la placa litosfera tendeixi a ascendir perqu sha tornat ms lleugera, i es torni a aixecar el relleu. 2. En el despreniment, el moviment de la massa s vertical o gaireb vertical i sempre hi ha dhaver una part del recorregut per laire. Els lliscaments, en canvi, sempre sn un moviment duna massa o bloc per sobre duna superfcie de lliscament, com per exemple, un tals. 3. Lerosi dun riu es produeix per la diferncia denergia potencial entre la capalera del riu i el nivell de base. 4. La porositat indica el percentatge despais buits respecte del total que poden ser ocupats per un fluid, mentre que la permea-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

243

7
3.

SOLUCIONARI
lament dels fragments de roca pel llit del riu); a mesura que disminueix la velocitat de laigua, tamb ho fa la mida dels materials que pot arrossegar, de manera que al curs inferior dels rius noms arriben les partcules de mida ms petita, moltes delles en suspensi o dissoltes en laigua. En canvi, a les glaceres, els materials sn arrossegats independentment de la seva mida perqu el mecanisme de transport s la suspensi; quan sacumulen aquests materials a les morenes, es desf una part de la glacera. Es pot observar que hi ha fragments de roques i materials de dimensions diferents. 8. Un pou artesi s un pou perforat en un aqfer artesi o confinat. Els reservoris daquests aqfers sn formacions geolgiques permeables, saturades per complet daigua, i confinades entre dues capes o estrats impermeables, una inferior i una altra superior. Laigua tamb exerceix sobre si mateixa una pressi que s ms gran que latmosfrica, de tal manera que, en perforar un pou, laigua seleva per sobre de la part superior del sostre, fins a una altura que sanomena nivell piezomtric, en el qual la pressi de laigua siguala amb la pressi atmosfrica. Quan el nivell piezomtric es troba per sobre del terreny, laigua flueix cap a lexterior sense cap ajuda, de manera natural. 9. Les onades produdes pel vent sn les que subministren la major part de lenergia que generen els processos derosi, transport i sedimentaci, que modelen les costes. Tal com passa amb els moviments ondulatoris, les onades suposen una transmissi denergia, per no un transport de matria. Les partcules que floten en laigua experimenten un moviment en la vertical, descrivint un petit cercle ascendent quan lonada les travessa, per tornar a la seva posici inicial, sense haver-se desplaat. Quan lonada sapropa a la costa, la reducci de la profunditat fa que la base de lonada arribi a tocar el fons de la conca, fet que causa la frenada de lonada i el seu creixement en alada. Laltura de lonada i la disminuci de la seva velocitat en causen la deformaci, i lonada cau com una columna daigua, alliberant la seva energia. Aquesta lmina daigua turbulenta provoca el desplaament de sorra i grava cap a la costa. Quan ha perdut la fora contra el pendent de la platja, laigua es retira i deixa a la platja el material detrtic. 10. Els deltes seran ms freqents al Mediterrani que a lAtlntic perqu sn el resultat de lacumulaci de sediments en les desembocadures dels rius; aix solament passa quan la fora de les marees s poc important, com en el cas del mar Mediterrani, en qu ni els corrents ni la marea arrosseguen tot el material dipositat pels rius a la desembocadura. En canvi, els estuaris, tamb anomenats ries, sn propis de les desembocadures dels rius que van a parar a mars o oceans en els quals les marees sn considerables, s a dir, que hi ha una diferncia notable en laltura del mar entre la marea alta i la baixa, cosa que fa desplaar i redistribuir els sediments i origina una barrera.

b provoquen reptacions les pues de gla, o pipkrake, que sn cristalls de gla que durant la nit alcen les partcules de terra i les fan caure o rodolar. a) A lrea geogrfica 2. Tot i que les pluges sn escasses, sha de tenir en compte que la vegetaci tamb s escassa i que els materials no estan compactats. En produir-se les pluges en un perode de temps curt, el terreny est solt i disgregat, per la qual cosa la pluja arrossega amb facilitat els materials de la superfcie del terreny. b) Si a les tres rees geogrfiques el matoll fos aclarit, la que tindria una major erosi seria la nmero 3, ja que el pendent s molt ms pronunciat i els materials estan sense compactar. c) Lrea geogrfica 1 necessitaria una regulaci dels llits fluvials, ja que les precipitacions sn abundants, per estan concentrades en dos perodes de lany. Pel fet de la compactaci dels materials, tota laigua de pluja es convertiria rpidament en escorrentia, amb una escassa filtraci cap al subsl, donant lloc a poca aigua subterrnia. Aix, el nivell dels llits fluvials pujaria bruscament, immediatament desprs de les precipitacions. 4. Sobre una superfcie inclinada en la qual hi ha poca o gens daigua, les partcules del sl es mantenen en el seu lloc a causa de la fricci que hi ha entre elles, de manera que les partcules es mantenen formant un bloc, empaquetades. Si el sl est molt moll, s a dir, saturat, laigua separa les partcules de manera que la fricci entre elles es redueix i el sl es mou en el sentit de la fora de gravetat. En funci de la seva grandria, els materials que transporten els rius viatgen de diferents maneres. Els ions de les sals i els minerals solubles viatgen dissolts en laigua, formant la crrega en dissoluci, que s lnica independent de lenergia del corrent. Les partcules ms fines, com els llims i les argiles, sn transportades en suspensi, s a dir, flotant en laigua, creant la crrega en suspensi que enterboleix les aiges durant les crescudes. Aquest tipus de partcules t crregues elctriques que les mantenen allunyades les unes de les altres, per les forces electrosttiques de repulsi, de manera que aquesta crrega es distribueix de manera uniforme per tota la massa daigua. Les partcules petites (sorres i graves) constitueixen la crrega de fons del riu, i sn transportades sobre el fons del llit, saltant sobre ell, rodolant o arrossegant-se. Els cdols i blocs ms grans sn transportats per rodament, quan el corrent, en envoltar-los, crea una fora de succi en la cara situada aiges avall, que crea una petita depressi, que finalment els permet girar.

5.

6. No, el nivell de base s el lmit derosi del llit del riu. Per sota daquest nivell el riu no t capacitat derosi. 7. No, en un riu shi van dipositant els materials segons la mida de les partcules perqu el seu transport va molt lligat a la velocitat de laigua; els materials de mida gran solament sn transportats en el curs superiors dels rius, que s quan la velocitat de laigua s ms rpida, ja que les partcules grosses es transporten, principalment, per saltaci (larrossegament i el rodo-

244

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

7
a

SOLUCIONARI

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica

Estat inicial: el relleu s escassament perceptible.

Estat inicial: el relleu es transforma en valls fluvials estretes i en zones elevades planes i extenses.

Estat de maduresa: el paisatge est dominat per les valls i les divisries estretes.

Estat de maduresa: el paisatge tendeix a suavitzar-se.

Estat de senectut: sorigina una peneplana.

Estat de senectut: la regi es rejoveneix.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

245

Dels sediments a les roques sedimentries

6. Conixer la classificaci de les roques sedimentries i la relaci existent amb el seu origen. 7. Conixer les caracterstiques bsiques de les roques sedimentries. 8. Saber classificar les roques metamrfiques segons el grup al qual pertanyen. 9. Descriure els processos formadors del petroli. 10. Relacionar la tectnica de plaques amb l'origen i la formaci de les roques sedimentries.

OBJECTIUS
1. Conixer el concepte de medi sedimentari i la seva classificaci. 2. Diferenciar els tres grups de components de les roques sedimentries. 3. Entendre el procs de la diagnesi. 4. Discernir entre estructures sedimentries primries i secundries. 5. Comprendre el concepte de fcies.

CONTINGUTS
Els medis sedimentaris. (Objectiu 1) Els components de les roques sedimentries. (Objectiu 2) La diagnesi. (Objectiu 3) Les estructures sedimentries primries. (Objectiu 4) Les estructures sedimentries secundries. (Objectiu 4) Les fcies sedimentries. (Objectiu 5) La classificaci de les roques sedimentries. (Objectiu 6) Les roques detrtiques. (Objectius 7 i 8) Les roques carbonatades. (Objectius 7 i 8) Les roques evaportiques. (Objectius 7 i 8) Les roques orgniques. (Objectius 7, 8 i 9) Les roques ferruginoses, silciques i fosfatades. (Objectius 7 i 8) Les roques sedimentries i la tectnica de plaques. (Objectiu 10) Interpretaci de dibuixos, esquemes i illustracions. Valorar la importncia de determinades roques sedimentries com a matria primera. Fomentar una actitud respectuosa per a l'explotaci racional dels recursos.

CRITERIS DAVALUACI
a) Explicar qu s un medi sedimentari. (Objectiu 1) b) Conixer els components principals de les roques sedimentries. (Objectiu 2) c) Descriure els processos que integren la diagnesi. (Objectiu 3) d) Diferenciar les estructures sedimentries primries i secundries. (Objectiu 4) e) Comparar l'abundncia relativa de les roques sedimentries respecte de les gnies i les metamrfiques. (Objectiu 5) f) Conixer les caracterstiques principals de les roques sedimentries. (Objectiu 7) g) Diferenciar els grups de roques sedimentries. (Objectiu 8) h) Conixer l'origen i les caracterstiques dels carbons naturals. (Objectiu 8) i) Descriure el procs de formaci del petroli. (Objectiu 9) j) Relacionar l'origen i la formaci de les roques sedimentries amb la tectnica de plaques. (Objectiu 10)

Preguntes prova 1 1 2 3 4 5 6, 7 8, 10 9

Preguntes prova 2 1 2 3 4 5 6, 7 8 9 10

246

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Els medis sedimentaris

La superfcie terrestre est sotmesa a lacci duns processos geolgics externs que originen canvis en el relleu topogrfic. Aquests canvis generen un cicle anomenat cicle geolgic, el qual noms es pot estudiar si es tenen en compte perodes de desenes de milers o de milions danys. Aquest cicle comena amb lerosi i el transport dels productes que resulten de la denudaci dels continents, continua amb la deposici dels productes de la meteoritzaci, ja sigui en el mateix lloc on soriginen o en zones ms o menys allunyades a causa del transport dels sediments, i finalitza amb lacumulaci en diferents medis sedimentaris. Els medis sedimentaris sn totes les zones superficials de la litosfera terrestre on es formen les roques sedimentries com a conseqncia de la compactaci i la cimentaci dels sediments que shi han acumulat. Poden ser continentals, marins o costaners. Als continents i a les regions emergides hi dominen els processos derosi i meteoritzaci sobre lacumulaci de sediments, motiu pel qual els medis sedimentaris continentals noms ocupen una petita porci de la superfcie emergida. En les zones continentals destaquen el medi glacial (casquets polars i glacials de vall), fluvial (els rius), lacustre (els llacs) i desrtic (els deserts i les zones rides) que s on sacumulen, bsicament, sediments detrtics. A les rees continentals, als oceans i als mars s on es formen la major part de les roques sedimentries. El medi mar inclou la plataforma continental (on la sedimentaci s molt elevada) i les zones ms profundes (on la sedimentaci arriba a valors mnims). A les zones costaneres (platges, deltes i albuferes) hi ha els medis sedimentaris de transici.

Els components de les roques sedimentries

Com que les roques sedimentries es formen a partir de materials que provenen de la descomposici i la desintegraci daltres roques, els sediments es poden classificar segons lorigen i la composici del seus materials: Els clasts o grans detrtics: quan els fragments han estat transportats i dipositats per mecanismes fsics. Els heretats: sn els sediments que durant el procs shan dipositat sense patir transformacions qumiques importants, com per exemple, el quars. Els transformats: sn els sediments que han sofert algun tipus de canvi, com per exemple, la transformaci de feldspats en minerals de largila. Els bioclasts: sn les restes dels ssers vius, ja siguin parts dures desquelets, conquilles, ossos, o b certs teixits vegetals. Els sediments bioqumics: es formen per la precipitaci qumica dels ions dissolts a laigua, ja sigui amb participaci dels ssers vius o no. Entre els ms importants hi ha lhalita, el guix, la calcita i laragonita, entre daltres. Els minerals sedimentaris ms abundants sn els carbonats (50 %), el quars (25 %), els feldspats (10 %) i les miques (5 %). De lestudi dels minerals que es formen en les roques sedimentries es pot deduir lorigen i levoluci daquestes roques i, per aix, s possible reconstruir la histria daquest tipus de roca. Per exemple, els minerals heretats ens donen informaci sobre el tipus de roca don provenen, el tipus de transport i lalteraci que han sofert, mentre que els minerals neoformats permeten saber les condicions fisicoqumiques dominants durant la sedimentaci.

La diagnesi
La diagnesi s un procs que comprn tots els canvis fsics, qumics i biolgics que suporten els sediments fins que es converteixen en roques sedimentries. Sol passar en indrets poc profunds si es compara amb el processos ignis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

247

RESUM

Els esdeveniments que es produeixen durant la diagnesi sn: Lalteraci i la destrucci de roques preexistents a causa de la meteoritzaci. El transport dels sediments a travs dels agents geolgics fins a les conques sedimentries. La deposici i la transformaci dels sediments en roca sedimentria. Els canvis ms importants que es produeixen durant la diagnesi sn: La compactaci: s el primer i consisteix en la reducci del volum dels porus del sediment i lexpulsi de laigua que contenen. La causa s laugment del pes de la columna de materials nous que sacumulen sobre els anteriors. La cimentaci: es pot produir simultniament a la compactaci i consisteix en la precipitaci del material soluble aportat per laigua que circula a travs del sediment i que actua de ciment entre les partcules del sediment. Aquests ciments solen ser el carbonat clcic, la slice, largila i el sulfat clcic, entre daltres. La recristallitzaci i la formaci de minerals: consisteix en la formaci de nous minerals a causa de les reaccions que es produeixen entre les partcules i el ciment que les uneix. Aquest fenomen es produeix com a resultat de les condicions de pressi i temperatura dels cmuls sedimentaris.

Textures i estructures sedimentries

La textura de les roques sedimentries depn de la forma i la mida de les partcules, i dels processos transcorreguts durant la sedimentaci i la diagnesi. Hi ha dos tipus bsics de textura: Quan els grans es toquen entre ells. Quan els grans ms grossos estan separats per una matriu molt ms fina. Lestructura sedimentria s la forma com sordenen les partcules que formen la roca sedimentria i la seva disposici reflecteix lentorn, els processos de sedimentaci i les modificacions posteriors que ha sofert el sediment. Les estructures sedimentries es classifiquen segons la contemporanetat a la deposici dels sediments, de manera que es parla de: Les estructures primries: quan estan relacionades amb la deposici de les partcules dins lestrat o a lestructura del pla destratificaci. Lestructura primria ms comuna s lestratificaci, per tamb nhi ha daltres com ara lestratificaci encreuada, la granoclassificaci, les empremtes de corrent, les esquerdes de dessecaci i les marques de corrent. Lestratificaci s el fenomen mitjanant el qual els materials dels sediments sordenen per capes, separades per unes superfcies de discontinutat anomenades plans destratificaci. Normalment, els estrats: Tenen una certa continutat lateral. Tenen la base i el sostre parallels i disposats horitzontalment. Es disposen en ordre cronolgic, de manera que els ms baixos sn els ms antics i els ms alts, els ms nous. Es poden deformar i quedar inclinats, verticals, plegats o, fins i tot, invertits. Tenen un gruix variable, entre pocs millmetres i fins i tot alguns metres. Lestratificaci encreuada: Les partcules es disposen en lmines inclinades respecte del pla destratificaci. La seva formaci est relacionada amb un corrent aqus o elic. La inclinaci de les lmines assenyala la direcci i el sentit del corrent.

248

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La granoclassificaci: La mida del gra disminueix gradualment des de la base fins al sostre. Es produeix a causa de la disminuci de lenergia del mitj de transport. Sobserva en sediments de fons ocenics on hi ha corrents marins. Les esquerdes de dessecaci i les marques de corrent se solen trobar fossilitzades al sostre dels estrats. Les esquerdes de dessecaci sn esquerdes de retracci que es formen per la dessecaci dargiles quan entren en contacte amb latmosfera. Les marques de corrent sn solcs causats per lerosi dun corrent que posteriorment shan omplert amb sediments. Les estructures secundries o diagentiques: quan soriginen un cop produda la sedimentaci. Les ms importants sn els nduls, les concrecions i les geodes. La presncia duna o altra permet deduir les condicions fisicoqumiques que hi havia durant la formaci de les roques sedimentries. De fet, la histria de la Terra sha pogut deduir grcies a aquests criteris i a lestudi del contingut dels fssils.

Les fcies sedimentries

Les diferents condicions en el moment de la deposici dels sediments s la causa de les diferncies en la composici mineralgica, lestructura, la textura i el contingut en fssils entre els diversos estrats. Les fcies sn el conjunt de caracterstiques litolgiques i paleontolgiques que caracteritzen un estrat. El seu estudi detallat permet deduir com es van formar les roques sedimentries. Les fcies ms importants sn: Les fcies associades al medi continental, com per exemple, fcies glacials, lacustres o eliques. Les fcies associades al medi de transici, com ara les fcies de platja o deltaiques. Les fcies associades al medi mar, com per exemple, les fcies de plataforma o els esculls. Les fcies poden variar lateralment dins un mateix estrat a causa de diferncies en les condicions de sedimentaci.

Classificaci de les roques sedimentries

Les roques sedimentries cobreixen el 75 % de la superfcie terrestre, per noms representen el 5 % del volum de les roques de lescora. La major part de les roques sedimentries shan format als oceans, per la majoria (70 %) es troben en els continents. Segons el procs de formaci, les roques sedimentries es classifiquen en cinc categories: Detrtiques: es formen per lerosi, el transport i la deposici de fragments i minerals de roques preexistents. Qumiques: sn el resultat de la precipitaci de diferents anions i cations dissolts en les aiges de rius, llacs i oceans. Bioqumiques: igual que les qumiques, per amb la intervenci dssers vius. Biogniques: es formen per lacumulaci desquelets dorganismes vius. Orgniques: es formen per lacumulaci de teixits orgnics. Una altra classificaci divideix les roques sedimentries en dos grups, les detrtiques i les no detrtiques. Aquest darrer grup engloba les roques carbonatades, les evaporites, les orgniques, les ferruginoses, les silciques i les fosfatades.

Les roques detrtiques

La seva composici mineralgica pot ser molt variada, ja que qualsevol tipus de roca de la superfcie terrestre pot originar roques detrtiques.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

249

RESUM

En les roques detrtiques shi distingeixen tres parts diferenciades: La carcassa, formada pels grans de mida grossa o mitjana. La matriu, integrada pels grans petits que ocupen els espais buits que hi ha entre els fragments grossos. El ciment, que s el precipitat que aglutina tots els elements de la roca. Hi ha tres tipus de roques detrtiques; la classificaci es fa segons la mida del gra de les roques. Les rudites: sn roques formades per fragments de la mida de cdols o grava, ms o menys arrodonits i inclosos en una matriu de partcules ms fines. Es formen en condicions derosi intensa i transport relativament rpid. En destaquen: Els conglomerats, si els grans sn arrodonits. Es formen per erosi i desgast. Les bretxes, si els fragments sn angulosos. Es formen en medis on el transport s nul o gaireb nul. Els gresos: sn roques formades per grans duna mida compresa entre 2 i 0,06 mm i de composici molt variable. La matriu est formada per partcules de llim i argila i el ciment que els uneix tamb s molt variat. Els sediments de la mida de la sorra es poden dipositar en medis fluvials, marins, elics i glacials, entre daltres. Segons la composici es distingeixen: Els gresos silcics: quan el gra s de quars i el ciment s silcic o argils. Els gresos feldsptics: quan ms dun 25 % dels grans sn de feldspat, la resta de quars i el ciment calcari. Els gresos ltics: quan presenten una gran diversitat mineralgica i qumica per amb un ciment silcic o calcari. Les grauvaques: quan la matriu, de gra fi, est formada per clorita i sericita, i els grans per quars i feldspats. Les lutites: sn roques formades per grans de mida inferior als 0,06 mm. Estan formades per minerals argilosos. Sn roques poc cimentades i fcils desmicolar. Les lutites sn les roques detrtiques ms abundants. Es dipositen en medis daiges tranquilles. Nhi ha de dos tipus: Les limolites, quan el gra s visible amb el microscopi ptic. Les argillites, quan la mida del gra s inferior a 1/256 mm.

Les roques carbonatades

Les roques carbonatades es formen per precipitaci de carbonat de calci (CaCO3), principalment calcita i constitueixen aproximadament el 15 % de les roques sedimentries. Poden ser qumiques, bioqumiques o biogniques. Els sediments calcaris actuals, procedents dels organismes, sn de calcita i daragonita. Si la precipitaci del carbonat de calci s inorgnica, es forma aragonita, tot i que durant la diagnesi laragonita es converteix en calcita, ja que aquesta ltima s una forma ms estable. La dissoluci i la precipitaci del carbonat clcic depn del pH, la temperatura, la salinitat de laigua i la presncia dssers vius. Lequaci dequilibri s: CaCO3 + CO2 + H2O Ca(CO3H)2 Carbonat de calci + dixid de carboni + aigua bicarbonat clcic A ms del sediment bioqumic, les roques carbonatades tenen altres components: Els bioclasts: sn fragments sencers o parts desquelets. El fang calcari o micrita: s la fracci ms fina i es troba com a matriu.

250

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Els ooides: corresponen a les partcules esferodals de mida inferior a 2 mm. Si sn ms grans sanomenen pisoides. Els peloides: sn grans sense estructura interna formats per micrita, per solen anar acompanyats per altres minerals (quars, argiles i matria orgnica). Les principals roques carbonatades sn: Dorigen qumic: Les calcries ooltiques: estan formades per olits. Precipiten en aiges clides i poc profundes. Els travertins: es formen en els medis continentals. Resulten de la precipitaci de carbonat de calci al voltant i sobre restes de vegetals. Les estalactites i les estalagmites: soriginen en les cavitats crstiques. Dorigen orgnic: Els esculls fssils: tenen morfologies molt variades. Els estromatlits: sn roques laminades formades per algues cianofcies i alguns tipus de bacteris que atrapen partcules al voltant de les quals precipita el carbonat de calci. Les lumaquelles: sn roques formades per closques de molluscs. Les cretes: sn roques formades per lacumulaci de conquilles de foraminfers, restes dalgues planctniques, espcules desponges i closques de radiolaris. Les dolomies: sn roques on el mineral ms abundant s la dolomita o carbonat calcicomagnsic. La majoria soriginen per dolomititzaci; s a dir, per un procs on se substitueix parcialment el Ca per Mg en solucions riques en magnesi (Mg) i que circulen a travs de roques calcries.

Les roques evaportiques o evaporites

Es formen per la precipitaci qumica de sals procedents daiges amb una concentraci de sal superior al 80 % (salmorres) a causa duna intensa evaporaci. Representen nicament el 3 % de les roques sedimentries. La seqncia de precipitaci de les sals del mar s dordre invers a la solubilitat de les sals de laigua: carbonats de calci (CaCO3), sulfats de calci (CaSO42H2O), clorur de sodi (NaCl) i sals potassicomagnsiques. Com que la sal dominant a laigua de mar s el clorur de sodi (78 %), el mineral originat a partir daquesta sal, lhalita, ser la de major proporci. Quan ja sha evaporat el 50 % del volum inicial daigua, precipita el carbonat de calci; si ho ha fet el 80 %, precipita el guix; si levaporaci arriba al 90 %, ho fa el clorur de sodi; i quan arriba al 94 %, precipiten les sals potassicomagnsiques. Les evaporites sn roques formades, generalment, per un sol mineral. La resta (menys del 5 %) pot ser matria orgnica, xids de ferro, argiles, etc. La roca rep el nom del mineral de la qual est formada. Si el sulfat de calci precipita, ho pot fer en forma de guix (la varietat hidratada i forma laminar) o danhidrita (la varietat no hidratada i de forma nodular, massissa o laminada). Per enterrament, el guix es converteix en anhidrita, per la hidrataci pot fer-la tornar a guix (que rep el nom de guix secundari). Si precipiten els grups dels clorurs, majoritriament, es forma lhalita, que sovint cont impureses que li donen color, com argiles i xids de ferro. Entre les sals potassicomagnsiques hi ha la silvita i la carnallita.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

251

RESUM

Roques orgniques
Sn les roques formades per les restes dssers vius que han sofert diagnesi. Entre les ms importants destaquen els carbons naturals i el petroli. Els carbons naturals Sn roques de colors foscos que procedeixen de la transformaci de vegetals acumulats en zones pantanoses, lacunars i deltaiques. En aquests ambients shi forma carb quan grans quantitats de vegetals senfonsen lentament en el fons i la cellulosa i la lignina sofreixen la carbonitzaci; s a dir, reaccions anaerbiques produdes per bacteris i que transformen les restes vegetals en carb. En la reacci sallibera, a ms, dixid de carboni i met. Els diferents tipus de carb depenen dels tipus de vegetals acumulats, del grau de carbonitzaci assolit i de les pressions i les temperatures que suporta el carb posteriorment. La torba t un contingut baix de carboni total i fora presncia daigua, a ms dun poder calorfic baix. Lantracita s el carb amb ms calor especfic, ja que est format per ms del 90 % de carboni. El petroli El petroli s una mescla dhidrocarburs slids, lquids i gasosos que es formen a partir del plncton mort acumulat en els sediments marins. La formaci del petroli a partir de la matria orgnica s un procs complex que es desenvolupa en ambients amb poc oxigen i la presncia de bacteris anaerobis. La roca mare s aquella que cont la matria orgnica transformada en petroli. Quan augmenta la pressi sobre aquestes roques el petroli, si no troba cap obstacle pel cam, es mobilitza i puja cap a zones ms superficials, per si el petroli topa amb roques impermeables queda retingut, sacumula i forma un jaciment petrolfer.

Altres roques sedimentries

Les roques ferruginoses sn essencialment dorigen qumic, mentre que els cherts, els fosfats i les calcries poden tenir un origen bioqumic, biognic o orgnic. Les roques ferruginoses Les roques ferruginoses sn els jaciments de ferro ms importants i es formen per precipitaci qumica. Els minerals ms importants sn xids i hidrxids (hematites, goethita), carbonats (siderita), silicats (glauconita) i sulfurs (pirita, marcassita). La formaci daquestes roques satribueix a aportacions dorigen continental en rees tropicals on la meteoritzaci qumica s molt intensa. Les roques ferruginoses sn antigues, ja que actualment es creu que no sen formen. Els jaciments ms importants daten del precambri i del fanerozoic, tots dos dorigen mar. Les roques silciques o cherts Els cherts sn roques de gra fi i composici silcica. Estan formats per quars microcristall i criptocristall, calcednia i pal, tot i que solen portar impureses, que sn els responsables del color i laspecte tan variat. La slice pot provenir de: La dissoluci dorganismes silicis i la posterior precipitaci. La dissoluci de roques diverses. Certes emissions volcniques riques en slice.

252

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Les principals acumulacions actuals sn dorigen biognic, com ara diatomees, radiolaris, silicoflagellats i esponges silciques. Aquestes restes formen els fangs silcics que recobreixen actualment grans extensions dels fons ocenics. Les roques fosfatades Els fosfats es poden trobar com a bioclast, fang, ooides, pllets o formant crostes o concrecions, ja sigui procedents dambients marins o continentals. La major part del fsfor es troba en forma dapatita o dhidroxilapatita. Els jaciments estratificats poden ser de grans dimensions i solen estar relacionats amb els ascensos daiges marines fredes que transporten grans quantitats de nutrients dissolts i originen zones de gran activitat biolgica. De retruc, aquesta activitat biolgica retorna el seu fsfor als sediments en forma de matria orgnica descomposta que nallibera el fsfor.

Les roques sedimentries i la tectnica de plaques

Lorigen i la formaci de les roques sedimentries est molt relacionat amb la tectnica de plaques, ja que les zones on sacumulen els sediments coincideixen amb els marges de la majoria de plaques, amb les plataformes continentals dels marges passius o amb antics lmits de plaques. Tot i aix, a linterior dels continents tamb hi ha zones on tamb shi dipositen sediments. Les taxes de sedimentaci ms altes se solen trobar a les zones on el relleu s considerable. Per aix, el cicle derosi, transport i sedimentaci s ms intens a les zones tectnicament actives. En alguns marges continentals passius, shi acumulen quantitats de sediments elevades, que en alguns casos poden ultrapassar els 10 km de gruix, especialment en els dipositats en aiges poc profundes. Als marges convergents de collisi continent-continent (on shi produeix la formaci de muntanyes) els sediments procedents de la meteoritzaci i lerosi de lorogen sacumulen a les conques adjacents. s el cas de les zones adjacents als Pirineus on es localitzen conques com la de lEbre, que s on sacumulen els materials que provenen de lerosi daquestes muntanyes. A les zones de subducci, els sediments es dipositen en grans quantitats a les proximitats del marge continental, a les conques dintraarc, a les fosses oceniques i a les zones prximes a larc dilles volcniques. A les zones de collisi oce-continent, els sediments sacumulen als marges i a les fosses oceniques. A les zones de subducci els sediments solen tenir detritus volcnics a causa de lactivitat volcnica associada a aquest fenomen.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

253

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

ELS AMBIENTS SEDIMENTARIS

Quan lenergia del vent o de laigua disminueix, tamb ho fa la seva capacitat de transport. Els fragments detrtics que es movien amb el corrent poden quedar abandonats en diferents indrets de la superfcie terrestre quan la velocitat es redueix per sota dun determiAlbufera Illa barrera Delta Platja

nat valor. Aquest procs tamb est regulat pel diagrama de Hjulstrom i el seu efecte immediat s la deposici de les partcules. Els dipsits detrtics de sediments es poden observar a les platges, les barres fluvials, els deltes dels rius, etc.
Llacuna Riu Ambient glacial Llac sal

Dunes (ambient elic)

Conca marina profunda

Escull

Ventall deposicional

Escull

Tals continental

Plataforma continental

Barra litoral

Principals ambients sedimentaris marins, continentals i de transici.

254

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

TAULA RESUM DELS MEDIS SEDIMENTARIS

Un medi, o ambient, sedimentari s el lloc fsic de la litosfera terrestre en el qual es dipositen els sediments en unes determinades condicions. Els medis sedimentaris es classifiquen en tres categories: els medis sedimentaris continentals, els medis sedimentaris marins i els medis sedimentaris de transici.
Fluvials Els medis en els quals l'agent geolgic que actua s un riu.

Medis sedimentaris continentals

Alluvials

Les zones on els torrents i els rierols dipositen els sediments.

Lacustres

Els fons i les vores dels llacs, embassaments i altres masses d'aigua dola.

Glacials

Les zones de sedimentaci dels materials transportats per les glaceres.

Elics

Les zones d'acumulaci de materials transportats pel vent.

Els medis sedimentaris

Plataformes continentals Medis sedimentaris marins

Sn les zones submergides dels continents. En aquestes rees extenses la sedimentaci s intensa. Sn estructures que s'han format per l'acumulaci d'esquelets d'ssers vius, en especial de coralls, esponges i molluscs. Sn els pendents que uneixen les plataformes continentals amb els fons abissals.

Esculls corallins

Talussos continentals

Abissals

Sn els fons abissals. Al peu del tals continental hi ha una sedimentaci intensa, mentre que en les zones allunyades dels continents, la sedimentaci s dbil. Dipsits d'arena i grava que s'han acumulat per l'onatge. Acumulacions extenses d'arena i llims a les desembocadures dels rius.

Platges

Medis sedimentaris de transici

Deltes

Estuaris

Desembocadures fluvials mplies amb una gran influncia marina.

Aiguamolls i albuferes

Llacunes costeres d'aigua dola, salada o mixta.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

255

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

LES TEXTURES DE LES ROQUES SEDIMENTRIES

La mida del gra s la mesura absoluta de les seves dimensions. s un tret important per aportar informaci sobre la distncia entre lrea font i lrea de dipsit. Segons el dimetre dels seus grans, els sediments detrtics es divideixen en fangs (grans ms petits que 62 ), arenes (entre 62 i 2 mm) i graves (ms grans de 2 mm). La distribuci de mides, o sorting, s el grau de classificaci que presenten els seus components detrtics. Lhomogenetat o lheterogenetat de mides de les partcules dun sediment o una roca reflecteixen clarament les condicions de transport i sedimentaci que han patit. En general, els sediments ben classificats indiquen llargues distncies de transport i una intensa selecci causada pel vent o laigua.

Molt pobre

Pobre

Moderada

Bona

Molt bona

Distribuci de mides, o sorting, de components detrtics en roques sedimentries. La fletxa indica lincrement en la classificaci dels grans.

La morfologia dels clasts s la forma que presenten els grans. Normalment es determina el grau de rodonesa o angulositat de les partcules per comparaci amb les formes delevada esfericitat o de baixa esfericitat.

Elevada esfericitat

Baixa esfericitat

Molt angular

Angular

Subangular

Subarrodonit

Arrodonit

Classificaci dels clasts segons la seva morfologia.

El grau dempaquetament depn de les relacions entre les partcules duna roca. Lespai intergranular que queda entre els grans de mida ms gran dun sediment pot estar ocupat per material detrtic ms fi (la matriu) i per ciment. Desprs de la diagnesi els espais intergranulars poden quedar reduts o fins i tot desaparixer a causa de la fusi entre grans induda per mecanismes de pressi-dissoluci. Se solen distingir cinc graus dempaquetament amb un espai intergranular progressivament ms petit: els grans flotants, els contactes puntuals, els contactes tangents, els contactes complets i els contactes suturats.

Flotant

Puntual

Tangent

Complet

Suturat

Graus dempaquetament dels clasts.

256

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 4

RECURSOS PER A L' AULA

LES ROQUES SEDIMENTRIES DETRTIQUES

Les roques detrtiques es formen a partir de productes de l'alteraci o la meteoritzaci de les roques preexistents. Se'n distingeixen quatre grups segons la mida i la forma dels fragments o clasts. Grup dels conglomerats Els clasts o fragments que les componen sn de mida gran, superior als 2 mm i es troben immersos en una matriu de gra ms fi. Els grans tenen les vores arrodonides, la qual cosa indica que els materials han patit processos d'erosi i desgast, com els conglomerats d'origen fluvial i costaner.

Conglomerat.

Grup de les bretxes Els clasts o fragments que les componen tamb sn de mida gran, superior als 2 mm, com els conglomerats. Els fragments sn angulosos, la qual cosa indica que no han estat transportats massa lluny des del seu origen al punt on han estat dipositats. Sn caracterstics dels dipsits formats a la base dels penya-segats.

Bretxa.

Grup dels gresos La mida del gra oscilla entre els 2 i els 0,06 mm; de composici variable, la matriu est formada per grans de llim i argila. Segons la naturalesa dels minerals que el formen i la textura es parla de gresos silcics (quarsoarenites), de gresos feldsptics (arcoses), gresos ltics (litarenites) i grauvaques. Els sediments que originen gresos poden ser de medis molt diversos com ara dipsits fluvials, marins, glacials o elics.
Gres.

Grup de les lutites La mida del gra s inferior als 0,06 mm; s el grup ms nombrs de roques detrtiques i est format per minerals argilosos que provenen de la meteoritzaci dels feldspats. En general sn roques que s'esmicolen amb facilitat, ja que estan poc cimentades. Se'n distingeixen dos subgrups: les limonites, quan el gra es visible amb el microscopi ptic; i les argillites, quan el gra solament es detecta amb el microscopi electrnic. Les lutites sn el resultat de la litificaci de sediments dipositats en aiges tranquilles, com ara els fons dels llacs, els fons ocenics i les planes abissals.
Lutita.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

257

FITXA 5

RECURSOS PER A L' AULA

LES ROQUES SEDIMENTRIES NO DETRTIQUES O QUMIQUES

Les roques no detrtiques o qumiques es classifiquen, bsicament, segons la seva composici mineral. Se'n distingeixen tres grups. Grup de les roques carbonatades Estan formades per carbonats de calci i de magnesi. Totes elles presenten una porci variable d'argiles o llims i el seu origen est relacionat amb l'activitat biolgica. Dins de les roques carbonatades es poden diferenciar les roques calcries, que estan compostes principalment per carbonat clcic; les marques, integrades per carbonat clcic i argiles o llims; i les dolomies, formades per carbonats de calci i magnesi.

Fang calcari.

Grup de les roques evaportiques Les roques evaportiques s'han format per la precipitaci de les sals solubles en evaporar-se l'aigua de mar. En general, les roques evaportiques estan formades per un nic mineral. En destaquen el guix, compost per sulfat de calci, i els clorurs com ara l'halita, la sivita i la carnallita.

Halita.

Grup de les roques orgniques S'han format per l'acumulaci de matria orgnica que ha sofert una transformaci posterior o diagnesi. En aquest grup hi destaquen el petroli i els carbons, que segons el seu contingut en carboni creixent es classifiquen en torba, lignit, hulla i antracita. Els diferents tipus de carbons depenen de la naturalesa de la matria orgnica acumulada i de les condicions de pressi i temperatura durant la diagnesi.

Lignit.

258

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 6

RECURSOS PER A L'AULA

EL CICLE DEL CARBONI I LES ROQUES SEDIMENTRIES

El carboni s l'element bsic sobre el qual se sustenta la vida. A la natura, el carboni solament es troba en estat pur en el grafit i el diamant, tot i que representen una porci molt petita d'aquest element; la major part del carboni forma part de diferents compostos com ara el dixid de carboni, els hidrocarburs, el carbonat clcic i les molcules orgniques. El carboni es distribueix en quatre dipsits: el carboni litosfric, el carboni ocenic, el carboni dels ssers vius i el carboni atmosfric. El carboni litosfric s'emmagatzema a les roques sedimentries, en especial a les roques calcries, que estan formades per les restes dels esquelets dels organismes vius i tamb de les closques dels organismes marins. A l'atmosfera solament es troba una fracci molt petita de tot el carboni, per representa un paper molt destacat en la climatologia del planeta: la quantitat de dixid de carboni est directament relacionada amb l'efecte hivernacle, el que implica a l'actualitat un increment de la temperatura global. En els oceans, el carboni forma part de molcules orgniques dissoltes, de molcules inorgniques dissoltes i d'organismes vius; es pot trobar en aiges superficials i profundes i tamb acumulat als fons marins. Si observem el grfic que representa el cicle del carboni, veiem que el dixid de carboni s de vital importncia en el procs d'intercanvi entre els quatre dipsits de carboni. Per exemple, els organismes auttrofes capturen el CO2

de l'atmosfera (carboni atmosfric) i produeixen compostos orgnics (carboni dels ssers vius) essencials per al creixement. Part d'aquest carboni retorna a l'atmosfera en forma de CO2 com a residu de la respiraci. Quan lorganisme mor, la matria orgnica acumulada es pot descompondre de manera immediata en CO2, que retorna a l'atmosfera, o acumular-se com a part del sediment. La biomassa que forma part dels sediments, si es troba en quantitats considerables i si tenen lloc les condicions apropiades, es pot convertir en hidrocarburs. L'sser hum recupera els hidrocarburs i els crema per obtenir-ne energia, de manera que allibera un altre cop el CO2 a l'atmosfera. Un altre grup de compostos importants en el procs d'intercanvi sn l'cid carbnic, l'i bicarbonat i el carbonat clcic. El cicle que segueixen s el segent: es forma cid carbnic a partir del CO2 atmosfric i aigua; aquest compost meteoritza les roques de la litosfera, de manera que s'obt l'i bicarbonat, que en ser soluble en aigua, arriba un altre cop al mar arrossegat per l'aigua dels rius. En el mar, els organismes aqutics utilitzen aquest i per construir les parts dures dels esquelets en forma de carbonat clcic. En morir els organismes, les parts dures dels esquelets passen a formar part del sediment i posteriorment de les roques, entre elles les calcries. Quan la roca retorni a la superfcie i es meteoritzi, el carboni emmagatzemat a la roca s'alliberar a l'atmosfera en forma de CO2.
CO2 CO Meteoritzaci del granit CO2 Incendis CH4 CO2 CO

Crema de combustibles fssils per a calefacci, indstria i locomoci CH4 CO2 CO Meteoritzaci de la roca carbonatada CO2 Difusi directa Transport Deposici dels sediments carbonatats Respiraci i fotosntesi dels organismes marins Bicarbonats CO2 Carbonats Silicatats CO2

Erupcions volcniques

Desforestaci i erosi Respiraci dels organismes terrestres Agricultura CO2 Ramaderia

CO2

CH4

Fotosntesi CO2 Organismes marins Sedimentaci Ca, Si, O3 CaO3

CO2 C Acumulaci i descomposici de la matria orgnica

Combustibles fssils

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

259

FITXA 7

RECURSOS PER A LAULA

ORIGEN DEL PETROLI

Els petrolis sn mescles dhidrocarburs en estat lquid a temperatura ambient (20 C) i gasos en dissoluci. Tot i que sinclouen en el grup de roques sedimentries, sn les niques que no presenten estat slid. Per aquest motiu no se solen disposar com a simples estrats duna srie sedimentria. Des del seu lloc de dipsit inicial solen migrar fins a ocupar els espais buits que hi ha entre altres conjunts rocosos, que reben el nom de reservoris o roques magatzem. El petroli (del llat, petra: pedra, i oleum: oli) s una mescla molt complexa de constituents orgnics que li atorguen una gran diversitat de composicions. Lorigen del petroli cal buscar-lo en lacumulaci de restes orgniques, majoritriament planctniques, dipositades en ambients marins poc profunds. En sediments actuals, aquests materials es coneixen com a sapropels o fangs saproplics. La seva evoluci depn de lentes i successives transformacions qumiques sota determinades condicions de temperatura i pressi. Les fraccions gasoses es consideren gas natural, les lquides reben el nom de petrolis en brut, i les ms denses o delevada viscositat sanomenen betums o asfalts.

20

40

Temperatura (C) 60 80 100 120 140 160 180 Ni petroli ni gas

Petroli pesant

Gr ad ien tg eo t rm ic 5

Profunditat (km)

Petroli lleuger i gas

5,5 C /1 00 m

0m C/10 1,8 ic 5 trm geo ient Grad

Predomini de gas Gas

Formaci de petroli pesant, lquid i gas natural. A temperatures prximes als 50 C sinicia la formaci de petroli lquid, mentre que a temperatures superiors a 100 C comena la de gas natural.

260

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 1

ELS MEDIS SEDIMENTARIS

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

261

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 2

IDENTIFICACI DE ROQUES SEDIMENTRIES

262

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Gua de rocas y minerales WALTER SCHUMANN Ed. Omega. Guia de petrologia ideal per reconixer les roques i els minerals; va acompanyada de materials complementaris que ajuden en el reconeixement. Minerals i roques dels Pasos Catalans LAURA PALACIOS PREZ Ed. Editorial Prtic, S. A. Llibre que exposa la informaci en format de fitxes numerades de manera que sagrupen segons els criteris de classificaci. Cada fitxa cont informaci sobre les seves propietats, els ambients de formaci, la localitzaci dels jaciments i fotografies. Viure al peu de la mina: les colnies mineres de Cercs ALBA BOIXADER AYMERICH i ROSA SERRA I ROTS Ed. Zenobita Edicions. Llibre que relata la vida dels miners i de les seves famlies a les colnies mineres de Cercs.

A LA XARXA
MUSEU DE GEOLOGIA VALENT MASACHS
http://www.geomuseu.upc.edu/ El Museu de Geologia Valent Masachs, de la UPC, mostra en aquesta pgina informaci sobre el museu, com ara les diverses colleccions que shi poden trobar, i altres informacions ms genriques, aix com un cercador, els serveis culturals i webs dinters.

PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL

http://www.salcardona.com Interessant pgina web sobre les mines de sal de Cardona, amb la histria, una galeria dimatges i altres informacions.

FOTOTECA
http://www.fototeca.com/fototeca/cerca.htm Arxiu fotogrfic de lEnciclopdia Catalana en el qual es poden descarregar, en baixa qualitat, imatges de roques i minerals, i idaltres temtiques.

ROQUES AL CARRER
http://www.roquesalcarrer.ad/inici.htm Portal didctic del Museu Obert de Geologia dAndorra en el qual sofereixen una srie ditineraris geolgics que transcorren per la ciutat dAndorra la Vella; a ms, tamb hi ha continguts didctics que es poden descarregar.

DVD/PELLCULES
Interpretando los sedimentos Enregistrament de George Farley realitzat per Open University, KRMA-TV i la BBC i publicat a Barcelona per ncora Audiovisual lany 2001. Subterra Pellcula xilena i espanyola, estrenada lany 2003 i dirigida per Marcelo Ferrari; es basa en el llibre homnim de Baldomero Lillo, en la qual es narren les vicissituds dels treballadors de la mina de carb ms gran del mn que es mobilitzen per aconseguir una vida digna. Los mineros del carbn Film de Ricardo Carrasco estrenat lany 1999 de la srie Al sur del Mundo: aquest documental va guanyar el Premi Internacional de la Programaci Cientfica de Pars, lany 2002. Shi narra la duresa del mn subterrani de les mines de carb de Lota, a Xile, a una profunditat de 600 metres sota terra, on hi regna la foscor, el treball dur i el perill.

MUSEO HISTRICO-MINERO D. FELIPE

http://www.minas.upm.es/inicio/Museo%20Historico/ espanol.htm El Museo Histrico-Minero Don Felipe de Borbn y Grecia ens descriu una de les millors colleccions de minerals espanyola.

ROQUES METAMRFIQUES
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1040063091859_611_ 2652/tipos%20de%20rocas%20sedime.htm Pgina web amb informaci didctica sobre les roques metamrfiques: caracterstiques i classificaci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

263

8
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Qu s un medi sedimentari? Ordena de major a menor abundncia els minerals que formen les roques sedimentries. Feldspats, quars, miques i carbonats. Defineix el procs de cimentaci. Quina de les estructures sedimentries segents no s primria? Les marques de corrent, les esquerdes de dessecaci, l'estratificaci encreuada o les geodes. Quines sn les roques ms abundants en el total de l'escora terrestre, les roques sedimentries, les gnies o les metamrfiques? Quina proporci representen les sedimentries? Aquest text cont tres errors de contingut. Esmena'ls. Les grauvaques sn roques no detrtiques de color fosc, amb una matriu de gra gruixut. Es formen a les planes abissals com a conseqncia dels corrents marins. Com s'anomenen els fragments o parts d'esquelets presents a les roques carbonatades? Quines roques evaportiques pot originar la precipitaci de sulfat de calci? Quin s el carb mineral que t una composici de carboni que oscilla entre el 70 i el 75 %?

7 8 9

10 Quin altre nom reben les roques sedimentries silciques?

264

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

8
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Qu s una conca sedimentria? Ordena de menor a major abundncia els minerals que formen les roques sedimentries. Feldspats, carbonats, miques i quars. Defineix el procs de compactaci. Digues quines d'aquestes estructures sedimentries sn primries i quines secundries. Les concrecions, els ripples, les empremtes sedimentries i els nduls. Quines sn les roques ms abundants a la superfcie terrestre, les roques sedimentries, les gnies o les metamrfiques? Quina proporci representen les roques sedimentries? Aquest text cont tres errors de contingut. Esmena'ls. Les quarsoarenites o gresos feldsptics sn roques compostes principalment per grans de quars amb un ciment generalment silcic o argils. Es formen per erosi rpida de les roques existents, tot i que aquestes han sofert poca alteraci qumica. Explica qu sn els estromatlits i el seu origen. Quin s el carb mineral que t una composici de carboni que oscilla entre el 90 i el 95 %? Qu sn els fangs saproplics?

7 8 9

10 Cita la localitzaci de dues conques d'avantpas.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

265

8
1 2 3 4

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Classifica els medis sedimentaris segents en tres grups segons siguin continentals, marins o de transici. Aiguamolls, albuferes, deltes, deserts, esculls corallins, estuaris, glaceres, llacs, planes abissals, planes fluvials, plataformes continentals, platges, rius, talussos continentals, torrents. Enumera els tres grups de components que formen les roques sedimentries. Explica'n lorigen i la composici. Qu indiquen, en un conglomerat, la forma i la mida dels clasts? Les platges sn ambients sedimentaris de transici en els quals sn actius dos agents geolgics: un s l'onatge, que s el que aporta la sorra. Quin s l'altre? I qu provoca? Observa aquesta imatge en qu es veuen uns sediments de dues naturaleses diferents. Identifica la naturalesa de cada estrat i intenta explicar com s'han originat. Explica els principals canvis que tenen lloc en un sediment durant la diagnesi. Com es denomina l'estructura sedimentria representada a la imatge? A quin tipus d'estratificaci correspon? Com s'ha originat? Qu s una fcies?

Omple la taula amb les roques sedimentries segents. Arcosa, argillites, bretxes, calcria ooltica, carbons, conglomerats, dolomita, estromatlit, grauvaca, guix, limonites, petroli, sal gemma i altres sals.
Rudites Roques detrtiques Roques sedimentries

Gresos

Lutites

Carbonatades Roques no detrtiques

Evaporites

Orgniques

10 Quin s l'origen del petroli? Explica les condicions que han d'existir perqu es formi un jaciment de petroli.

266

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

8
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Quan els agents geolgics perden energia, perden la capacitat de transport i t lloc una sedimentaci dels materials. Si aquest procs es produeix quan el fluid redueix l'energia de forma brusca, els materials transportats, els clasts de gra ms grossos cauen al fons, de manera que esdev una sedimentaci graduada, s a dir, els sediments s'ordenen per mides. Observa aquesta imatge en la qual ha succet una sedimentaci graduada fruit d'un corrent d'aigua turbulent i intenta explicar qu hi veus i com s'ha originat.

Observa aquestes tres mostres de sediments. La primera est formada per arena fina en la qual apareixen entre els grans de quars, trossets petits de petxines. En la segona hi ha una barreja de cdols, arenes i argiles de composici diversa, mentre que la tercera est formada per argila i quars de mida fina. Identifica quina mostra correspon a un dipsit glacial, a una duna costanera i a una plana d'inundaci d'un riu en el curs ms proper a la desembocadura. Justifica la resposta.
A B C

3 4 5

Quins sn els ciments ms freqents en les roques sedimentries? Com els identificaries? Quines semblances i quines diferncies hi ha entre una limonita i un argillita. La maduresa d'un sediment es pot determinar a partir de dos aspectes diferents: la seva textura i les seves caracterstiques mineralgiques. Pel que fa a la textura (maduresa textural), un sediment ser ms madur com ms arrodonits i petits siguin els clasts. Pel que fa a la mineralogia (maduresa mineralgica), la presncia o labsncia d'alguns minerals determina la maduresa del sediment. Indica quina de les mostres segents t menys maduresa textural i quina ms maduresa mineralgica. Justifica la resposta. Mostra A: est composta per arena fina en la qual apareixen entre els grans de quars, trossets petits de petxines. Mostra B: est formada per una barreja de cdols, diverses mides d'arena i argila. Mostra C: la tercera est formada per argila i quars.

6 7

Qu sn els ooides? Investiga com s'han format aquestes estructures. Qu sn les esquerdes de dessecaci i en quins ambients sedimentaris es poden trobar?
(continua)
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

267

8
8 9

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI (continuaci)

Per quina ra els esculls no es desenvolupen en el tals continental ni en els fons abissals?

Omple la taula sobre roques orgniques.

Nom del carb Percentatge de carboni 90-95 % Brillantor Color Altres caracterstiques No taca els dits. No s'hi identifiquen restes orgniques Mat o brillant Taca els dits. Shi poden veure traces de matria orgnica Bru Bru, negrenc o groguenc

45-60 %

Poden ser visibles restes llenyoses

10 El carb s una roca sedimentria que es fa servir per a molts usos, un dels quals s l'elaboraci de carb actiu

o activat. Busca informaci en una enciclopdia o a Internet sobre el carb activat i les seves utilitats.

268

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

En un estudi estratigrfic sobserva un grup destrats com el de la figura. 1. Identifica el tipus de procs que hi ha tingut lloc. 2. Descriu el tipus de roca sedimentria que pot haver en aquests estrats. 3. Proposa una seqncia desdeveniments que expliqui la formaci daquests estrats.

Interpretaci dun procs geolgic

En aquesta activitat et demanem una cosa semblant a la interpretaci dun tall geolgic, per amb la particularitat que es tracta dun procs sedimentari concret. 1. Fixat b en el nombre destrats de la figura; noms nhi ha tres, que aparentment sn iguals. Cada estrat est format per lnies corbes paralleles que es disposen de forma asimpttica sobre el mur. En lestrat superior, aquestes lnies es dirigeixen cap a lesquerra del dibuix, i en els altres dos estrats ho fan cap a la dreta. Ja deus haver reconegut una estructura sedimentria anomenada laminaci encreuada. Aquesta laminaci es produeix quan un corrent diposita les partcules en plans inclinats. En el nostre cas es tracta de laminaci creada pel vent, ja que els estrats sn molt parallels. 2. Pel que fa a la roca sedimentria, deu ser un gres format per litificaci darenes de dipsit elic. 3. La seqncia podria ser la del lateral amb els passos segents: 1 i 2. Formaci duna duna amb vents dominants desquerra a dreta. Les successives lmines es dipositen segons lordre indicat. 3, 4 i 5. Un cop format el primer estrat, sobre aquest se nhi diposita un altre amb les mateixes caracterstiques que lanterior. 6 i 7. El rgim del vent canvia i ara el dominant s de dreta a esquerra. Aquest canvi afecta la disposici de la laminaci en linterior del nou estrat. Es forma un tercer estrat de les mateixes caracterstiques, per amb la laminaci en sentit contrari. Els gelegs poden saber la direcci del vent en el moment de formaci daquests estrats estudiant la textura de les laminacions.

Practica
1 Els ripples sn ondulacions o arrissades que es produeixen en el pla destratificaci per acci de lonatge o pel vent.

Diferencia les produdes pel vent de les produdes per lonatge duna platja.
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

269

8
ACTIVITATS

SOLUCIONARI
8.10. Lestratificaci s lordenaci en capes dels components de la roca separades per superfcies de discontinutat de manera que cada capa o estrat correspon a un perode de sedimentaci ms o menys continu. 8.11. La superfcie discontnua que separa les capes sanomena pla destratificaci. 8.12. Els estrats tenen una certa continutat lateral, amb la base i el sostre planoparallels i amb una disposici en ordre cronolgic, de manera que els ms baixos sn els ms antics, mentre que els ms alts sn els ms moderns. Aix no obstant, de vegades els estrats els podem trobar inclinats, verticals, plegats o, fins i tot, invertits, la qual cosa indica que han sofert diferents graus de deformaci. El gruix de lestrat pot variar des de millmetres fins a alguns metres. Quan tenen un gruix inferior a un centmetre reben el nom de lmines, i lestructura resultant s la laminaci. 8.13. Lestructura interna dun estrat est relacionada amb la disposici de les partcules en el seu interior. Aquestes estructures sn dorigen primari, ja que es formen contemporniament a la deposici dels sediments. Les principals estructures internes sn lestratificaci encreuada, la granoclassificaci i les empremtes de corrent. 8.14. A diferncia de les estructures internes, les estructures al pla destratificaci, com les esquerdes de dessecaci i les marques de corrent, les solem trobar fossilitzades al sostre dels estrats. 8.15. Les estructures sedimentries que es formen durant els processos diagentics sanomenen estructures diagentiques. 8.16. Els fssils es conserven millor en les fcies fines associades a medis marins, perqu sn els ambients sedimentaris on lacci mecnica de laigua s menys intensa. 8. 17. Lestratificaci s lordenaci en capes separades per discontinutats, de manera que cada capa correspon a un perode de sedimentaci. Aquesta estructura es forma en una gran varietat de medis, com ara les zones distals de les plataformes continentals o els medis lacustres. A lestratificaci encreuada, les partcules es disposen en lmines inclinades respecte al pla destratificaci. La seva gnesi est relacionada amb medis amb corrents aquosos o elics, com per exemple, les dunes. La granoclassificaci consisteix en una disminuci gradual de la mida del gra, de manera que pot augmentar cap a la part superior o b disminuir. Aquest darrer cas s el ms freqent, i es dna quan hi ha avingudes, de manera que quan el flux s alt se sedimenten noms els clasts grans, i quan el flux va disminuint, se sedimenten els clasts cada cop ms fins. Es pot observar granoclassificaci en sediments dipositats als fons ocenics associats a corrents marins que transporten una gran quantitat de materials des de la plataforma continental i el tals fins a les zones ms profundes, anomenades corrents de turbiditat. Les marques de corrent sn solcs produts per lerosi dun corrent que shan omplert posteriorment amb sediments. Per tant, es troben en medis fluvials. Les esquerdes de dessecaci sn esquerdes de retracci que es formen per dessecaci dun ambient de tipus argils quan entra en contacte amb latmosfera quan fa temps que no plou. Aquestes estructures sn tpiques de llacs, planes marines, etc.

RECORDA I RESPON 1. La meteoritzaci fsica i la meteoritzaci qumica. 2. Perqu s una roca formada a la superfcie de lescora terrestre. 3. Laigua del rius, el gla, el vent o els corrents ocenics. 4. Sn roques sedimentries els conglomerats, els gresos i les calcries.

8.1. Les roques sedimentries es formen en condicions superficials o prximes a la superfcie com a conseqncia de la compactaci i la cimentaci dels sediments que shi han acumulat. 8.2. Els medis en qu s dominant la meteoritzaci i els transports sn als continents i a les regions emergides. La superfcie terrestre est sotmesa a lacci dels processos geolgics externs, els quals originen canvis en el relleu topogrfic. Aquests canvis, si b sn imperceptibles quan sestudien des del punt de vista de lsser hum, assoleixen magnituds considerables si es tenen en compte perodes de desenes de milers o milions danys. Els productes de la meteoritzaci es poden dipositar en el mateix lloc on soriginen o ser transportats per laigua dels rius, el gla, el vent o els corrents ocenics cap a zones ms o menys allunyades de lrea font. 8.3. Els medis sedimentaris de transici sn les zones costaneres, com ara les platges, els deltes i les albuferes. 8.4. Lestudi dels minerals neoformats permet deduir les condicions fisicoqumiques dominants en el medi sedimentari i en el mateix sediment durant la sedimentaci i la formaci de la roca. 8.5. Perqu s un mineral que ofereix una gran resistncia a lalteraci i es transporta i diposita sense sofrir transformacions qumiques importants. Altres exemples de materials heretats sn el corind, el granat i el zirc. 8.6. La compactaci s la reducci del volum dels porus del sediment i lexpulsi de laigua que contenen com a conseqncia de laugment del pes de la columna de materials suprajacents en acumular-se nous sediments a la conca. I la cimentaci s la precipitaci del material soluble aportat per laigua que circula a travs dels porus del sediment. La precipitaci daquests nous minerals va omplint els buits o els porus dels sediments, de manera que fan duni o ciment dels grans o de les partcules del sediment. 8.7. La dolomita s un mineral diagentic tpic. 8.8. En el cas de la sorra, es tracta dun sediment ben classificat i madur, ja que totes les partcules sn de la mateixa mida i composici homognia. En el cas del gres, shi observen altres minerals com feldspats i miques, per tant, es tracta duna roca sedimentria ben classificada per no madura. La diagnesi s el conjunt de processos que converteixen un sediment en una roca. Per tant, noms podem parlar de diagnesi en el cas del gres a causa de la seva compactaci i cimentaci. 8.9. Les estructures sedimentries reflecteixen lentorn i els processos de sedimentaci, aix com el conjunt de modificacions posteriors a la sedimentaci.

270

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
8.21. s una resposta oberta; com a exemple descriurem les roques sedimentries ms importants del masss del Garraf. La vora oriental del masss del Garraf, a laltura de Bruguers, es caracteritza pel predomini dels conglomerats, els gresos i les lutites. Els conglomerats, que descansen sobre el scol paleozoic, corresponen al Buntsandstein, una unitat ben caracterstica de color vermell a la base del mesozoic. La unitat superior del Buntsandstein, de trnsit al Muschelkalk, est format per una alternana de lutites versicolors i nivells carbontics que lateralment passa a fcies predominantment evaportiques (a Castellv de Rosanes i Cervell). A la base del Muschelkalk es troben calcries i dolomies laminades. A Begues es poden observar des de les calcries micrtiques a calcries ooltiques ms o menys dolomitzades amb o sense presncia de fssils. El Muschelkalk mitj es caracteritza per una srie dintercalacions detrtiques vermelles i evaportiques. 8.22. Un clast s qualsevol constituent individual, gra o fragment, duna roca sedimentria, produt per la meteoritzaci mecnica o la desintegraci duna roca preexistent. 8.23. La composici mineralgica de les roques sedimentries pot ser molt variada, ja que qualsevol tipus de roca que hi hagi a la superfcie terrestre pot originar, en condicions de rpida disgregaci mecnica i diferents tipus dalteraci qumica, els fragments de roques i minerals que formen les roques detrtiques. 8. 24. Totes les roques detrtiques estan formades per grans o clasts, tot i que la mida dels grans varia molt. A les rudites els grans sn grans i es poden observar a ull nu, mentre que a les lutites, amb grans de mida inferior a 0,0625 mm, s necessari ls dun microscopi. 8.25. Un sediment s una acumulaci de partcules minerals o orgniques transportades i dipositades individualment per processos fsics o bioqumics. Un cop dipositats, els sediments comencen a experimentar un seguit de canvis que els consolidaran i els convertiran en roques sedimentries. 8.26. El relleu de la muntanya de Montserrat est format per una acumulaci de conglomerats amb cdols transportats pels corrents fluvials durant lera terciria amb una matriu argilosa i cimentats amb carbonat de calci. Els conglomerats ms antics es van originar en cons de dejecci o ventalls alluvials que rebien els materials de linterior del Masss Catal. Posteriorment, la mar eocena va envair aquesta zona i els conglomerats es van originar en els cons de dejecci deltaics. Les roques de la muntanya de Montserrat tenen aquesta forma per lerosi diferencial. Lacci de laigua sobre aquest tipus de roca ha donat lloc al singular relleu i un conjunt de cavitats al seu interior. 8.27. Es poden trobar restes dorganismes a les lutites de gra ms fi perqu sn roques formades en ambients tranquils. 8.28. Les partcules que constitueixen aquestes roques detrtiques poden ser transportades en suspensi a grans distncies i acumular-se en zones de la plataforma molt allunyades de la costa o els fons ocenics on lacci mecnica dels agents s poc important. Altres ambients on tamb es poden trobar aquestes roques amb restes dorganismes sn els llacs i les planes alluvials.

Les empremtes sedimentries sn les estructures produdes per lefecte de lonatge, de la pluja, de la caiguda de slids, etc. Es poden trobar en diversos medis, com ara les platges, les planes dinundaci del rius, etc. 8. 18. Els materials transportats pel riu varien segons lenergia especfica que depn del cabal i la velocitat de laigua. Alhora la velocitat del riu depn de la forma, les dimensions i la rugositat del llit i les parets del riu. Aquests factors determinen la capacitat derosi i transport dun riu. Per tant, els materials detrtics que transporten varien segons el tram del riu. A ms, cal tenir present que el material detrtic sedimentat varia segons la secci longitudinal del riu: canal principal, dics naturals, plana dinundaci i terrasses. En un medi fluvial es poden trobar conglomerats, gresos i lutites en disminuir lenergia de transport, amb els clasts arrodonits, laminaci encreuada, granoclassificaci, bases erosives a causa de lexcavaci produda per canals sobre dipsits previs a la plana dinundaci, ripples o arrugues i marques de corrent. 8.19.

Esker

Drumlins Morena terminal

Morena de fons Karme

Plana fluvioglacial

En una zona glacial podem trobar les fcies: Lesker: acumulaci heteromtrica de blocs i sorres, grollerament estratificats en forma de llom allargassat, sovint sinus. El drumlin: dipsit dorigen glacial que forma un monticle arrodonit i allargassat que recorda el llom duna balena; es tracta dun engruiximent de la morena de fons. El kame: dipsit fluvioglacial en forma de ventall denderrocs abandonats per laigua de fusi o procedent del vessant amb estratificaci interna. La morena: forma dacumulaci glacial constituda pel til, caracteritzada per materials detrtics, molt heteromtrica i sense estratificaci. 8.20. Totes les roques sedimentries es formen en condicions superficials, a baixes temperatures i pressions prximes a latmosfrica. Tanmateix, cada tipus de roca t unes caracterstiques especfiques de formaci: Les roques detrtiques es formen per lerosi, el transport i la deposici de fragments i minerals de roques preexistents. Les roques qumiques i bioqumiques sn el resultat de la precipitaci de diferents anions i cations dissolts en les aiges dels rius, dels llacs i dels oceans, afavorida per lactivitat dels organismes en el cas de les bioqumiques. Les roques biogniques es formen per lacumulaci desquelets dorganismes vius. Les roques orgniques per lacumulaci de teixits orgnics.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

271

8
8.29.
DETRTIQUES

SOLUCIONARI
per viure i, per tant, en el moment de la formaci de lescull, les condicions ambientals eren les adients per als organismes que el constitueixen. 8.37. Tot i que algunes dolomies es poden formar per la precipitaci directa del carbonat calcicomagnsic al fons del mar en ambients reductors, la majoria sn el resultat de processos metasomtics que es produeixen quan solucions riques en magnesi circulen a travs de les calcries, de manera que el magnesi substitueix parcialment el calci. 8.38. A Catalunya hi ha molts llocs amb roques carbonatades i de diverses edats. En citarem alguns exemples. Durant el devoni i per damunt de les pissarres negres del siluri es troba una srie majoritriament carbontica. Alguns exemples sn el masss de la Tossa dAlp, el voltant del masss de Marimanya i la serra Cavallera (al Ripolls), Santa Creu dOlorda (al municipi de Barcelona), Aiguafreda i el Brull (al Valls Oriental). Del mesozoic i cenozoic podem citar els cingles de Siurana a les muntanyes de Prades, el masss del Garraf, la serra Miramar, els Banys dArles, el Pont de Suert, el Barranc de Peranera (a Malps), la mola de Colldejou, la serra de Frare (al Maestrat), el coll de Cambrils (al Solsons), el masss del Montgr (al Baix Empord), el Montsec, Camarassa, el Pedraforca, Organy (a lAlt Urgell), Rbies (a la Noguera), la serra dAulet (a la Vall de la Noguera Ribargorana) i el congost dEriny (al Pallars Juss). A les planes de Vic, Igualada i Banyoles hi ha extensos afloraments de margues. 8.39. Els carbons deriven de la transformaci dabundants masses vegetals acumulades en zones pantanoses, lacunars i deltaiques, normalment inundades durant llargs perodes. 8.40. Actualment no hi ha cap explotaci activa dhulles i antracites. Antigament, havien estat dinters la conca de Surroca-Ogassa o de Sant Joan, la conca dAdrall i la conca de Malps o del Pont de Suert. Els lignits de la conca de Cor (Noguera), Coll de Narg, Godall (Montsi) i al Pinell de Brai (Terra Alta) tampoc sexploten actualment. Les explotacions ms importants es troben al Prepirineu: la conca del Bergued (activa des del 1860); a Aliny (Alt Urgell) que sexplota a cel obert; i la conca de Calaf amb un qualitat bona per de baixa potncia. Altres exemples dantigues explotacions de lignit es troben a Isona i Sosss (Pallars Juss), a Carbonils (Alt Empord), Queixigar i Laguarres (Ribagora). Els lignits ms importants a Catalunya es troben a la conca del Bergued en roques mesozoiques dedat garumniana i sn generalment de tipus parlic (ambient sedimentari relacionat amb la mar). 8.41. Fangs saproplics. 8.42. La roca mare ha de tenir gran quantitat de matria orgnica que provingui de lacumulaci massiva de plncton mort al fons del mar; posteriorment, hi ha dhaver una transformaci en un ambient reductor daquestes restes orgniques per lacci de bacteris anaerobis. La temperatura a la qual es produeixen les transformacions varia entre 50 i 150 C, i la profunditat entre 1 i 7 km. 8.43. Quan augmenta la pressi, ja sigui perqu la roca mare arriba a profunditats ms grans o perqu la conca est sotmesa a esforos compressius, el petroli es mobilitza a travs dels porus, de les esquerdes o dels plans destratificaci cap a zones ms superficials, on la pressi s ms baixa.

Tipus de roca

Varietat

Medi sedimentari principal Continental: fluvial Transici: platges i dipsits deltaics Continental: torrencial, desrtic, glacial Continental: fluvial desrtic Mar: fons abissal Continental Continental

Pudinga Conglomerats Bretxa Ortoquarsita

Gresos

Grauvaca Arcosa

Roques argiloses

Limolita Argillita

8.30. Com ms energia de transport, ms gran pot ser la mida dels grans transportats. 8. 31. La presncia de litologies diverses implica un cicle sedimentari curt; probablement ha sofert un transport fluvial curt sense gaire retreballament. A ms, la presncia de mides diferents indica una mala classificaci que correspon a un agent de transport energtic i poc selectiu com pot ser el gla o els torrents dalta energia. 8. 32. Sovint el quars s el residu de diversos cicles sedimentaris que han destrut els altres minerals i els clasts han sofert un transport fluvial llarg o un retreballament important pel mar. 8.33. La dissoluci i la precipitaci del carbonat clcic s un procs molt complex controlat pel pH, la temperatura i la salinitat de laigua, com tamb per la intervenci dalguns ssers vius. Lequaci dequilibri per al carbonat clcic s la segent: Ca(CO3H)2 CaCO3 + CO2 + H2O A ms de la precipitaci qumica, moltes calcries estan constitudes per acumulacions desquelets sencers o fragmentats, per la participaci dels ssers vius en la formaci de roques carbonatades pot tenir un altre aspecte. Hi ha organismes colonials que construeixen edificis calcaris i daltres que acumulen sediment atrapats per unes estructures orgniques molt especials. 8.34. El desenvolupament de formes especfiques dels sistemes crstics s causat pels processos derosi, corrosi i drenatge, predominantment subterrani, de roques carbonatades per part de les aiges. Es troben roques del grup de les carbonatades, de les calcries o de les dolomies, tot i que tamb es poden observar sistemes crstics en altres roques solubles, com guixos, anhidrites i halites. 8.35. Perqu les roques carbonatades poden acumular esquelets sencers o fragments dssers vius com a detritus entre els sediments carbonatats. 8.36. S, perqu els esculls sn bioconstruccions dorganismes marins, com per exemple, coralls, algues, briozous, etc. Aquests organismes necessiten unes condicions molt determinades de temperatura, llum i salinitat de les aiges

272

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
el ciment que les uneix o amb altres components del sediment, la qual cosa origina nous minerals o per reaccions metasomtiques que impliquen canvis de mineral per un altre de diferent composici. La major part de les roques sedimentries shan format als oceans, encara que moltes actualment (70 %) afloren als continents com a conseqncia dels processos tectnics o la retirada del mar de zones antigament ocupades per aiges marines. 8.49. S, la recristallitzaci i la formaci de nous minerals es produeix, duna banda, quan les partcules del sediment reaccionen amb el ciment que les uneix o amb altres components del sediment, la qual cosa origina nous minerals; o daltra banda, per reaccions metasomtiques que impliquen canvis de mineral per un altre de diferent composici. 8.50. Perqu ens permet deduir lorigen i levoluci daquestes roques. Els minerals heretats contenen informaci sobre el tipus de roca del qual provenen i el tipus de transport i lalteraci de han sofert. Per contra, lestudi dels minerals neoformats permet deduir les condicions fisicoqumiques dominants en el medi sedimentari i en el mateix sediment durant la sedimentaci i diagnesi de la roca. Per tant, podem arribar a conixer la geografia i la climatologia dels ambients passats. La roca A s una roca sedimentria detrtica, mentre que la roca B pot ser una roca qumica o bioqumica. 8.51. La roca s un gres de tipus arcosa i est formada per feldspats, quars i carbonat de calci com a ciment, per tant podrem pensar en la cimentaci de sorres derivades de granits en ambients continentals. 8.52. s ms favorable a la precipitaci de sals un mar tancat en una zona rida, perqu les roques evaportiques es formen per la precipitaci qumica de sals a causa de la intensa evaporaci de les aiges amb una alta concentraci de sals. Els primers productes que precipiten sn la calcita (carbonat de calci), lanhidrita (sulfat de calci), el guix (sulfat de calci hidratat), lhalita (clorur de sodi) i les sals complexes de potassi i magnesi. Per evitar una dissoluci posterior, ja que sn sals molt solubles en aigua. 8.53. Perqu la subsidncia, o lenfonsament del marge, ha de ser proporcional a les taxes de sedimentaci, i aix es pot mantenir un gruix de la capa daigua aproximadament constant. Perqu aquestes zones presenten relleus importants i s lgic, doncs, pensar que el cicle derosi, transport i sedimentaci hi s ms intens. 8.54. En el cas a, el petroli sacumularia a les xarneres dels anticlinals ja que el petroli es mouria per les sorres, sediment amb molta porositat, fins a arribar a les xarneres dels anticlinals, on quedaria confinat per la presncia de les lutites, roques impermeables. En el cas b, el petroli sacumularia a lescull format per calcries bioconstrudes que poden presentar porositat i dissolucions per la circulaci daiges subterrnies. Les lutites impermeables constitueixen la roca suprajacent.

Si no hi ha cap obstacle que ho impedeixi, el petroli arriba a la superfcie. 8.44. Les roques trampes cal que siguin impermeables per tal dacumular el petroli en quantitats prou importants perqu shi formi un jaciment explotable. Les trampes poden ser anticlinals, falles, disconformitats, esculls, bancs de sorra o diapirs de sal. 8.45. A temperatures prximes als 50 C sinicia la formaci de petroli cru, mentre que a temperatures superiors als 100 C comena la formaci de gas natural. 8.46. Les primeres explotacions a terra ferma de petroli van ser: Ribesalbes dorigen lacustre, Sant Joan de les Abadesses en margues bituminoses, Riutort on encara avui dia es pot veure regalimar el petroli per les fissures. Hi va haver altres explotacions a Bag i a la Pobla de Lillet. Tot i que shan trobat nombrosos indicis en superfcie de petroli, com la presncia dexcellents roques mare, no sha trobat una estructura adient per poder atrapar el petroli. A lagost del 1970 fou descobert un jaciment de petroli, en quantitats comercials, a la plataforma marina situada aiges enll de la comarca del Montsi. Actualment hi ha fora plataformes petroleres repartides a la plataforma continental catalana; els principals camps sn: camp Dorada, camp Montanazo, camp Casablanca, camp Salmonete, camp Tarraco, camp Castell i camp Amposta. En la majoria dels camps les trampes estan relacionades amb la discordana angular entre el neogen i el substrat mesozoic carbontic. El petroli sacumula en gran part a les calcries i dolomies subjacents a la discordana. En alguns casos aquestes roques sn carstificades i presenten una porositat cavernosa. 8.47. Les zones on sacumulen sediments es localitzen als marges de les plaques (tret dels marges divergents), a les plataformes continentals dels marges passius, o associades a antics orgens en fase derosi que, en definitiva, representen antics lmits de plaques. Aix no exclou que a linterior dels continents hi hagi zones localitzades (conques intracontinentals o plataformes estables) on tamb shi dipositen sediments. En general, les taxes ms altes de sedimentaci es concentren a les proximitats de zones que han experimentat aixecament tectnic, i que, per tant, presenten diferncies de relleu importants. 8.48. La histria duna roca sedimentria comena amb lalteraci i la destrucci de roques preexistents, les quals sn transportades pels diferents agents geolgics fins a les conques sedimentries, on es dipositen. Aquests sediments experimenten un conjunt de transformacions fins que acaben formant un material ms compacte, s a dir, fins que es converteixen en una roca sedimentria. La diagnesi s un procs que comprn tots els canvis fsics, qumics i biolgics que suporten els sediments fins que es converteixen en roques sedimentries i que inclouen: compactaci, cimentaci, recristallitzaci i formaci de nous minerals. La compactaci provoca una reducci del volum dels porus del sediment i lexpulsi de laigua que contenen, s a dir, implica una prdua de porositat i un augment de densitat. La cimentaci consisteix en la precipitaci del material soluble als porus dels sediments, material que s aportat per laigua que circula a travs del sediment. La recristallitzaci i la formaci de nous minerals es produeix quan les partcules del sediment reaccionen amb

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

273

8
8. 55.
A B C D E F G H I J K

SOLUCIONARI

Medi sedimentari Tipus Guyot Barres litorals Albuferes Delta Platja Riu Glaceres Llac sal Dunes de desert Plataforma continental Peu del tals Mar Transici Transici Transici Transici Continental Continental Continental Continental Mar Mar Grup Sediment Detrtics i qumics Detrtics i qumics Detrtics i qumics (localment orgnics) Detrtics i orgnics Detrtics (algunes vegades qumics) Detrtics Detrtics Qumics i detrtics Detrtics (localment qumics) Detrtics i qumics Detrtics, qumics i bioqumics Roca Detrtiques (lutites) i qumiques (calcries) Detrtiques (gresos i lutites), qumiques (calcries) Detrtiques (lutites), qumiques (calcries i evaporites), carbons naturals Detrtiques (conglomerats, gresos i lutites, depenent de lenergia de les aiges), carbons naturals Detrtiques (conglomerats i gresos) Detrtiques (conglomerats, gresos i lutites, depenent de si es tracta del canal del riu, una terrassa o les zones inundades pel desbordament del llit Detrtiques (bretxes) Qumiques (evaporites) i detrtiques (lutites) Detrtiques (gresos) Detrtiques (gresos i lutites) i qumiques (calcries) Detrtiques (gresos i lutites), qumiques (calcries) i bioqumiques (calcries per acumulaci de conquilles)

8.56. En aquest tipus de conques la precipitaci de les sals est afectada per lentrada lateral daigua. Aix provoca un marcat gradient lateral de salinitat a les aiges des de la zona dentrada daigua fins a lextrem distal, amb una major concentraci salina a les aiges. Per tant, la geometria del dipsit sal tamb ser asimtrica. 8.57. a) Bretxa polignica (de composici variada: quars, feldspats, fragments de roca), heteromtrica (clasts de diferents mides) i suportada pels clasts, ja que els clasts es toquen els uns amb els altres. La presncia de litologies diverses ens parla dun cicle sedimentari curt, per tant, el ms probable s que hagi sofert un transport fluvial curt sense gaire retreballament. A ms, la presncia de mides diferents indica una mala classificaci que correspon a un agent de transport energtic i poc selectiu, com poden ser els torrents dalta energia. b) Calcria micrtica: roca sense evidncia dactivitat constructora dorganismes i formada per un fang carbonatat de gra fi. Ambient de fons marins. c) Calcria escullosa: roca amb activitat constructora i formada per lacumulaci de les restes de coralls. Ambients desculls en plataforma daiges clides. d) Evaportica, silvita i halita: roca de precipitaci qumica que presenta un bandejat per la presncia dimpureses dargiles i xids de ferro que li confereixen color. Es presenta replegada. En cas de les evaportiques del Bages hi ha una alternana de dos minerals evaportics: silvita i halita. En les bandes de color vermells i gust amarg, la silvinita i les bandes ms transparents i salades, lhalita. La precipitaci es pot produir en medis continentals, com els llacs endorreics; en medis de transici, com les albuferes, i en mars tancats.

8.58. La construcci de vaixells amb fusta procedent de la mateixa conca podria haver-hi provocat una desforestaci. En els ltims segles sobserva un augment en el ritme de creixement del delta. s possible que la desforestaci que sintueix en la grfica de la construcci de vaixells hagi provocat un augment en la capacitat erosiva de laigua i, per tant, hagi augmentat la quantitat de materials que el riu transporta i sedimenta al delta. Laportaci de materials al delta durant aquests segles haur estat molt superior a la quantitat de materials arrencats per la fora del mar. A la grfica sobserva un decalatge de ms o menys un segle entre el moment de producci de vaixells ms important i el mxim ritme de creixement del delta. Segons la hiptesi presentada, aix es justifica perqu el creixement del delta s un procs relativament lent i el problema de la desforestaci pot ser prou llarg (o fins i tot irreversible) com per permetre una acumulaci de materials durant dcades. Els embassaments seran una trampa de sediments. A ms, faran disminuir el cabal mitj i la punta del riu, de manera que disminuir la capacitat per erosionar i transportar materials fins al delta. Tot aix pot fer que el delta aturi el seu creixement o, fins i tot, que retrocedeixi si la capacitat erosiva del mar li arrenca ms materials dels que encara pugui aportar el riu. De fet, aquesta tendncia ja sobserva en el darrer segle, doncs sembla que sha aturat el ritme de creixement del delta, i aix, si no fos perqu sha recuperat bona part de la massa forestal de la conca, podria estar provocat per la retenci de sediments que fan els embassaments.

274

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

8
8.59.

SOLUCIONARI
pels replans de la muntanya o encaixada als sots i canals, ofereix, tamb, un ric patrimoni cultural com a testimoni de lestabliment hum al llarg dels segles. No s possible descriure levoluci del masss de Sant Lloren del Munt sense fer referncia a levoluci geolgica de Catalunya. Durant lera secundria, i com a conseqncia dels plegaments hercinians, formen Catalunya dos grans massissos: el de lEbre, que correspon avui a la Depressi Central, i el catalanobalear. La resta era coberta pel mar. Durant leoc, el masss de lEbre senfonsa i comena laixecament dels Pirineus i de les serralades mediterrnies. Ms endavant, a loligoc, es configuren definitivament els Pirineus i els sistemes mediterranis, mantenint-se el masss catalanobalear. Els materials que arrossegaven els rius procedents daquestes muntanyes anaven a parar a lampli bra de mar que ocupava tota la Depressi Central, estesa cap a la banda dArag. Finalment, i durant el mioc, la Depressi Central sasseca alhora que senfonsa el masss catalanobalear, donant origen a la Depressi Prelitoral i a la Fossa Mediterrnia. Daquesta manera, la formaci dels conglomerats de Sant Lloren del Munt correspon al perode eoc-oligoc, ja que es formen els deltes dels rius que baixen del masss catalanobalear. Es pot dir que la tectnica no ha influt duna manera transcendental en el modelatge del masss, ja que les unitats Sant Lloren del Munt-Serra de lObac pertanyen a una depressi i un pas a una zona de plegament com s el cas de la Serralada Prelitoral, encara que orogrficament hi estiguin incloses. Sn duna estructura regular simple els estrats de la qual presenten un cabussament cap al Nord que, duna manera general, no sobrepassa els 10. La base del masss de Sant Lloren del Munt s un plut de granit que, sorgint a lest de Matadepera i estenent-se per Castellar del Valls cap a llevant, afecta les pissarres paleozoiques, travessant-les i, a partir de Castellar del Valls, forma una estreta franja limitada per sengles falles, una de normal, cap a la Depressi del Valls, i laltra a la inversa, limitant amb el trisic. El paleozoic, de pissarres metamrfiques, forma clapes irregulars en dimensions i distribuci; la ms gran correspon a lencavalcament del Girbau, a la zona de la Penitenta, que sestn dest a oest cap a Can Torres i el cam dels Monjos. El trias comprn una franja duns 600-800 metres damplada a la zona mitjana i 5 km de longitud, que sestn obliquament des del tur de Can Torrella passant pel tur de Calderols i el Pujol, fins ms enll de Sant Feliu del Rac. El contacte del trias amb el paleozoic es produeix per mitj de falla i apareixen els clssics conglomerats quarsosos de la base del Buntsandstein verticals i molt minsos, que arriben a desaparixer; solament sn visibles a la seva intersecci amb la carretera de Mura. Segueix una srie de gresos vermells, miccics, que cabussen 22 i a la part superior alternen amb margues molt argiloses. El Muschelkalk apareix al tur de Can Torrella, amb calcries dolomtiques, blanquinoses i un cabussament de 30-35 al nord-oest, molt plegades. Segueixen 30 metres dargiles marrons, sense mica, del Muschelkalk mitj. El conjunt fineix un xic enll de Can Torrella en contacte amb els conglomerats de leoc inferior, mitjanant una gruixuda zona de milonititzaci. Tot leoc de la zona de Sant Lloren del Munt s de fcies continental i comprn des de la base al priaboni inferior. Els conglomerats formen la part ms destacada del masss, que els deu la seva configuraci caracterstica. Comencen a la cota 500 i arriben fins al cim culminant de la Mola,

Caracterstiques de les roques a cada espai Espai 1. Material tallat, sense polir, de color fosc i textura microltica. Dna un ambient rstic a lentrada Espai 2. Material per al taulell, molt dur, format per cristalls de minerals amb diferents tons cromtics, amb textura granulosa. Resistent; no el ratllars Espai 3. Material per a la paret que pot ser polit, cont fssils que li donen vistositat Espai 4. Materials cermics en forma de rajoles dalta qualitat

Roca

Basalt

Granit

Calcria Argila

8.60. a) Un delta s una forma dacumulaci que sorigina en la zona litoral o en un llac com a conseqncia de laportaci ms o menys contnua de sediments fluvials que el fa crixer, a pesar que la dinmica litoral shi oposa. b) s un corrent que es forma quasi parallelament a la platja seguint la direcci predominant del vent, com a conseqncia que les ones incideixen obliquament a la costa. Quan es donen les condicions favorables, aquest corrent s capa de transportar i repartir la fracci arenosa al llarg del fons del mar parallelament a la lnia de costa. c) Hi ha dues circumstncies que contribueixen a lafectaci de la reducci progressiva del delta Vell: En el moment que es va construir el canal artificial, un cabal important del riu Saler va ser derivat a aquest canal i, amb ell, un volum important de crrega de transport que ara va a parar al delta Nou. En conseqncia arriben menys sediments al delta Vell i aix en dificulta el creixement. La deriva litoral tamb t una incidncia negativa, ja que semporta part dels sediments del delta Vell que sn transportats i redistributs en el delta Nou. d) Els incendis que shan produt han eliminat una bona part de la vegetaci que recobria el sl i el protegia especialment de lerosi hdrica. Quan plou, les aiges descolament superficial arrosseguen tots aquests sediments fins al riu que, des daleshores i fins que la vegetaci no tingui de nou un paper protector, aporta major quantitat de sediments. Una part daquests sediments va a parar al delta Vell, que daquesta manera veu compensada la prdua de sediments per la deriva litoral que no pas abans dels incendis. WWW 8.61. A continuaci es mostra un resum de la informaci que es pot trobar a la pgina web. El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac s a la Serralada Prelitoral Catalana, a cavall de les comarques del Bages i del Valls Occidental, entre el riu Llobregat, a lOest, i el riu Ripoll, a lEst. El parc natural est conformat per les dues serralades que li donen nom i que suneixen al coll dEstenalles. El cims ms alts sn la Mola (1.101 m), en el qual saixeca el monestir romnic de Sant Lloren, que dna nom al masss, i el Montcau (1.057 m). El seu paisatge, duna semblana aspra, daltives cingleres i amb una vegetaci formada bsicament per alzinars i pinedes, estesa

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

275

SOLUCIONARI
1. Sobserva una granoclassificaci que disminueix cap a la part superior de lestrat i una estratificaci encreuada pel moviment dels ripples. Secci transversal

a 1.101 m daltitud. Sn dorigen deltaic, constituts per cdols de calcries trisiques, quars de pissarres paleozoiques i algun depisdic, de granit. Sn, doncs, polignics de matriu calcria i silcica. Hi ha algunes lleugeres diferncies entre aquests conglomerats i els de Montserrat, la qual cosa fa que lerosi hagi actuat de forma diferent. Duna banda, les intercalacions de gresos i margues vermelloses sendinsen dintre la massa de pudingues fins a nivells molt alts, cosa que fa que la massa sigui menys resistent a lerosi. De laltra, la composici dels conglomerats s menys resistent; els elements paleozoics sn ms abundants i, segons el lloc, arriben a dominar i el ciment argils sembla, tamb, que hi s en major proporci. Tot aix contribueix a fer que la massa de pudingues sigui ms afectada per la divisi en estrats i que la resistncia a lerosi, entre estrats, sigui ms petita, i aix no es donen formes tan ardides com en el cas de Montserrat. Els conglomerats de Sant Lloren del Munt es comporten, des del punt de vista hidrolgic, de manera semblant a les calcries, perqu els elements constitutius i el ciment sn, com hem vist, en bona part calcaris. La densa fissuraci que creua els conglomerats afavoreix la circulaci de les aiges crstiques (substituint quasi totalment les superficials), que es dirigeixen amb predomini vers el nord i nordoest, tot seguint el cabussament dels estrats. EXPERIMENTA

Circulaci

llims Sorres

Secci longitudinal del riu

Els sediments del mar sn, generalment, ms monognics i homomtrics, ja que els clasts han sofert un transport fluvial llarg i un retreballament important pel mar. En canvi, en els sediments fluvials podem trobar sediments ms o menys polignics i heteromtrics segons la durada del cicle sedimentari i lenergia del riu.

Sediment de riu Cdols imbricats X

Sorres de platja

Rectilini Ripple Linguoide Estructures sedimentries Flux direccional Estratificaci encreuada

Flux mareal Flux de les onades

Sediment de riu Grava

Sorra de platja Sorra

Mida del gra

Grau darrodoniment

Angulosos

Arrodonits

Grau de classificaci Mineralogia

Heteromtric Polignic

Homomtric Monognic

276

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
PROVA DAVALUACI 2 1. La conca sedimentria s qualsevol depressi de lescora terrestre de dimensions variables i de forma indeterminada en la qual hi ha sedimentaci, ja sigui actual o antiga. Les conques sedimentries es poden situar a linterior dun continent o en els marges, a les depressions i a les fosses marines. 2. Miques, feldspats, quars i carbonats. 3. El primer dels canvis duts a terme durat la diagnesi en el qual les partcules soltes del sediment es veuen sotmeses a un augment de pressi que provoca una reducci del volum dels porus del sediment i una prdua daigua, de manera que esdevenen ms densos. La fora que causa la compactaci s laugment del pes dels materials situats per sobre del sediment. 4. Les concrecions i els nduls sn estructures sedimentries secundries; els ripples i les empremtes sedimentries, primries. 5. Les sedimentries; el 75 % de les roques que cobreixen la superfcie terrestre sn sedimentries.
Dunes Llac sal de sorra Llac Escull Tals continental Plana abissal

2. La roca que deriva dun sediment jove s heteromtrica i polignica amb presncia de minerals heretats de la roca original poc transformats i, fins i tot, alguns de poc resistents. Lenergia per erosi s gran tant per les partcules ms petites com per les ms grans. Les partcules grans fan de pantalla protectora de les ms petites, per aquestes darreres tenen una energia de fricci ms gran. Principalment quars. 3. Perqu provenen de la meteoritzaci de les roques volcniques de tipus basltic o escries. La sorra est formada principalment per vidre volcnic i alguns dels minerals tpics de les roques volcniques. Els grans sn angulosos. 4. S, perqu aquestes estructures es poden preservar durant la diagnesi. Resposta oberta. ESQUEMA MUT 1
Llac glacial Glaceres Maresme Fossa ocenica

6. Les quarsoarenites o gresos feldsptics silcics sn roques compostes principalment per grans de quars amb un ciment generalment silcic o argils. Es formen per erosi rpida lenta de les roques existents, tot i que aquestes han sofert poca una forta alteraci qumica. 7. Els estromatlits sn estructures sedimentries carbonatades, laminades i sovint en forma de dom que han estat construdes per algues cianofcies i per bacteris filamentosos; es formen una mena de xarxes on queden atrapades les partcules sedimentries fines i sobre les quals precipita el carbonat clcic. 8. Lantracita. 9. Els sediments arenosos i argilosos que contenen grans acumulacions de matria orgnica, en general plncton mort, i que segons les condicions fsiques i qumiques poden donar lloc a petroli. 10. A les zones adjacents als Alps i als Pirineus. EXERCICIS DE REFOR

Plana Mar Depressi fluvial Plataforma Ascensi epicontinental tectnica Delta continental continental

ESQUEMA MUT 2 Desquerra a dreta i de dalt a baix: conglomerat, torba, estromatlits, carnallita, bretxa, halita, antracita, dolomia, travert, hulla, rosa del desert i lignit. PROVA DAVALUACI 1 1. Les zones de la superfcie terrestre situades per sobre o per sota del nivell del mar on es dipositen els sediments i que es caracteritzen per unes condicions qumiques, fsiques i biolgiques determinades. 2. Carbonats, quars, feldspats i miques. 3. La cimentaci consisteix en la precipitaci del material soluble aportat per laigua que circula a travs dels porus del sediment. Aquest material actua com si fos un ciment i uneix els diversos components del sediment. 4. Les geodes. 5. Les gnies i metamrfiques; un 5 % de les roques de lescora terrestre sn sedimentries. 6. Les grauvaques sn roques no detrtiques de color fosc i amb una matriu de gra gruixut fi. Es formen a les planes abissals zones litorals com a conseqncia dels corrents marins. 7. Bioclasts. 8. El guix i lanhidrita. 9. El lignit. 10. Cherts.

1. Medis sedimentaris continentals: planes fluvials, rius, torrents, glaceres, llacs, deserts i rius. Medis sedimentaris marins: plataformes continentals, esculls corallins, talussos continentals, planes abissals. Medis sedimentaris de transici: platges, deltes, estuaris, aiguamolls i albuferes. 2. Els tres grups de components de les roques sedimentries sn els clasts o grans detrtics, els bioclasts i els sediments bioqumics. Els clasts sn fragments daltres roques o minerals que han estat transportats per mecanismes fsics i dipositats posteriorment. Els bioclasts sn restes de matria orgnica com ara conquilles, les parts dures dels esquelets, ossos, teixits vegetals, etc. Els sediments bioqumics sn el resultat de la precipitaci qumica dels ions dissolts a laigua de la conca. 3. En una roca sedimentria, la mida i la forma dels clasts ofereixen informaci de la seva histria, del seu origen. Com ms arrodonits siguin els clasts, ms lluny hauran viatjat des del seu punt dorigen, ja que la fricci amb altres clasts o amb el llit del riu els va polint de forma contnua. Pel que fa a la mida del clast, aquesta caracterstica indica la fora del corrent que el va transportar: si la mida s gran, vol dir que les aiges tenien molta energia, i si sn petits, que eren aiges ms tranquilles.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

277

SOLUCIONARI
peratura a la qual comena la transformaci oscilla entre els 50 i els 60 C, quan les restes es troben a uns 2 km de la superfcie, i augmenta fins als 150 C quan es troben a profunditats entre els 6 i 7 km. Perqu es pugui crear un jaciment, el petroli format sha dacumular en un roca, com si fos un magatzem: s la roca mare del petroli. Posteriorment, si augmenta la pressi a qu est sotmesa la roca mare, el petroli es mobilitza; si durant la migraci el petroli queda retingut per una roca impermeable o per una estructura geolgica, com pot ser una falla o un anticlinal, estructures que reben el nom de trampes, el petroli shi pot acumular i donar lloc a un jaciment. EXERCICIS DAMPLIACI 1. En aquesta imatge shi identifiquen dues capes, cadascuna fruit dun procs de sedimentaci graduada, de manera que es pot veure com els clasts de mida ms gran shan situat a la base de lestrat i els de mida ms petita a la part superior. Aquesta estructura s tpica de les lleres dels rius. El fet que hi hagi dues estructures sedimentries similars luna sobre laltra, vol dir que hi va haver dos corrents daigua diferents separats en el temps. El primer corrent daigua va originar lestructura sedimentria B, i el segon, lestructura A. En arribar el segon corrent daigua turbulenta va erosionar la capa ms superficial de lestructura sedimentria B, de manera que va generar aquesta superfcie irregular que les separa. Lacci del segon corrent daigua turbulenta genera lestructura sedimentria A per sobre de la B. Aquestes estructures formades per la repetici destrats en qu hi ha sedimentaci graduada sn freqents en les planes dinundaci dels rius, al peu del tals continental i en les lleres dels torrents. 2. La mostra A correspon a una duna costanera, ja que a larena shi ha trobat trossets de petxines. La mostra B correspon a un dipsit glacial perqu shi troben barrejats clasts de mides diverses i argila. La mostra C correspon a la plana dinundaci del riu. 3. Els ciments ms freqents sn la calcita (carbonat de calci), lxid de ferro i la slice. La calcita s fcil didentificar perqu produeix efervescncia en contacte amb cid clorhdric. Si el ciment s ric en xid de ferro, sidentifica pel seu color vermells, i si el ciment s de slice, sidentifica la seva naturalesa perqu originar una roca sedimentria molt dura. 4. Tant la limonita com largillita sn roques detrtiques amb una mida de gra inferior a 0,006 mm; sn roques poc cimentades i fcils desmicolar. Totes dues estan compostes principalment per minerals argilosos que solen provenir de la meteoritzaci dels feldspats. La diferncia entre largillita i la limonita es troba en la mida del gra: pel que fa a la limonita, el gra s visible al microscopi ptic, mentre que el gra de largillita solament s visible al microscopi electrnic (s inferior a 1/256 mm). 5. La mostra B s la que t menys maduresa textural perqu en el sediment hi ha clasts de mida gran. La mostra C s la que t major maduresa mineralgica perqu cont argiles, que sn el resultat dun procs de meteoritzaci qumica de les miques i els feldspats i tamb quars, un dels minerals ms resistents. 6. Els ooides sn partcules ms o menys esfriques de mida inferior als 2 mm que tenen una estructura concntrica. Els ooides es formen en aiges marines someres a partir de petites partcules que actuen com a nucli, generalment fragments de conquilles o grans de quars. Aquestes partcules es mouen pel

4. Laltre agent que actua sobre la sorra de la platja s el vent; el vent redistribueix la sorra i la transporta terra endins. El resultat s lacumulaci de sorra en forma de dunes. 5. Els materials que formen lestrat inferior sn de naturalesa argilosa i segurament formaven part duna antiga plana dinundaci. La zona de contacte entre la part superior, que representa un estrat amb clasts de diferents mides, i lestrat dargila s irregular, fruit de lerosi provocada per corrents daigua. En lestrat superior es poden apreciar a primera vista els clasts, que en el seu moment van ser transportats per les aiges del riu. 6. El primer canvi que t lloc en el sediment durant la diagnesi s la compactaci; quan augmenta el pes de la columna de materials situats per sobre del sediment, es redueix el volum dels porus del sediment i laigua s expulsada, de manera que augmenta la densitat del sediment. Simultniament amb la compactaci sobre el sediment tamb t lloc un procs de cimentaci, que consisteix en la precipitaci del material soluble que transporta laigua que circula entre els porus del sediment. Durant la diagnesi tamb sn possibles fenmens de recristallitzaci i de formaci de nous minerals, en canviar les condicions de pressi i temperatura a qu es troben sotmesos els sediments. 7. En aquesta imatge shi poden veure representats els ripples, un tipus destratificaci encreuada en qu les partcules es disposen en lmines inclinades respecte al pla destratificaci. Les partcules arrossegades per un corrent aqus o elic shan dipositat en forma de petites ondulacions ms o menys paralleles. 8. El conjunt de caracterstiques litolgiques i paleontolgiques que caracteritzen un estrat, de manera que el seu estudi permet deduir les condicions en qu es van dipositar els sediments i com es van formar les roques sedimentries que en deriven. 9.
Conglomerats Rudites Bretxes Roques detrtiques Roques sedimentries Arcosa Gresos Grauvaca Limonites Lutites Argillites Calcria ooltica Carbonatades Dolomita Estromatlit Roques no detrtiques Guix Evaporites Sal gemma i altres sals Carbons Orgniques Petroli

10. El petroli es forma a partir de matria orgnica, sobretot de plncton mar. Perqu aquesta matria orgnica acumulada doni lloc a petroli, cal que sigui degradada en condicions anaerbiques, s a dir, que no hi hagi oxigen per tal que els bacteris encarregats de la seva degradaci puguin actuar. La tem-

278

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
10. El carb activat es presenta en forma de petites partcules, de gra o de pols; com que tamb s un material molt pors, el carb activat t una gran superfcie de contacte, de manera que s un excellent absorbent de certs gasos, vapors i fins i tot de slids de mida petita. El carb activat actua com un absorbent dolors, de microorganismes i de certes partcules de mida molecular, sempre que aquests elements es trobin dissolts en laigua o en laire. En tenir aquesta capacitat dabsorci, el carb activat s lelement essencial dels filtres; aquests filtres tenen usos molt diversos, com la filtraci de laigua i dels gasos que es produeixen a les indstries. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. Es poden diferenciar els ripples produts pel vent o per les onades segons la forma de les crestes, ja que aquestes formen angles rectes respecte de la direcci del moviment; si els ripples shan originat per acci del vent o dun corrent daigua en una nica direcci, la forma de la cresta ser asimtrica; hi haur dos costats diferenciats: un costat amb ms pendent i un altre ms suau. Els ripples que shan format per acci de les onades en ambients prxims a la lnia de la costa tenen una forma simtrica com a conseqncia del moviment cap endavant i cap endarrere de les onades superficials.

corrent en dos sentits, endavant i enrere, de manera que en girar-se en aiges calentes, riques en carbonat clcic, o fins i tot sobresaturades, es recobreixen amb aquest precipitat, una capa damunt de laltra. 7. Les esquerdes de dessecaci sn esquerdes ms o menys verticals i de poca fondria que apareixen en els sediments luttics. La seva presncia indica que el sediment que les ha originat estava humit i sec alternativament; quan el fang mullat sasseca, perd volum, sencongeix, i aleshores apareixen petites fissures. Aquesta estructura primria sassocia a ambients com els llacs poc profunds i les conques dels deserts. 8. Perqu els coralls, que sn els organismes vius que formen els esculls, sn cnidaris i sobreviuen grcies a la simbiosi amb una alga del grup de les zooxantelles: lalga fa la fotosntesi i fabrica glcids que cedeix al plip a canvi de protenes. Per tant, tot i que el cnidari podria viure a profunditats ms grans, els coralls solament es troben en aquells indrets on arriba la llum, necessria perqu lalga faci la fotosntesi, aproximadament els primers 100 metres de fondria. Aix, doncs, els coralls no poden sobreviure en el tals continental, que sol estar a ms de 300 metres de profunditat, ni en els fons abissals, que sn zones molt ms profundes i sempre immerses en una foscor absoluta. 9.
Nom Percentatge Brillantor del carb de carboni Color Altres caracterstiques No taca els dits. No shi identifiquen restes orgniques. Taca els dits. Shi poden veure traces de matria orgnica. Sn visibles restes orgniques. Poden ser visibles restes llenyoses.

Antracita

90-95 %

Brillant

Negre

Hulla

75-90 %

Mat o brillant

Negre

Torba

45-60 %

Mat

Bru Bru, negrenc o groguenc

Lignit

60-75 %

Mat

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

279

El metamorfisme i larquitectura de les roques

7. Descriure els principals grups de roques metamrfiques. 8. Relacionar la tectnica de plaques amb l'origen i la formaci de les roques metamrfiques. 9. Comprendre com l'esfor, la deformaci i les fractures de les roques originen plecs i falles. 10. Identificar els elements dels plecs i les falles. 11. Diferenciar els principals tipus de plecs i falles.

OBJECTIUS
1. Conixer el concepte de metamorfisme. 2. Descriure com els canvis de temperatura, de pressi i la presncia de fluids determinen el metamorfisme. 3. Definir els tipus de metamorfisme. 4. Identificar les diferents textures de les roques metamrfiques. 5. Conixer el conceptes de fcies i zones metamrfiques. 6. Conixer la classificaci de les roques metamrfiques.

CONTINGUTS
El metamorfisme. (Objectiu 1) Variables que intervenen en els processos metamrfics. (Objectiu 2) Tipus de metamorfisme: regional i local. (Objectiu 3) Les textures de les roques metamrfiques. (Objectiu 4) Les fcies i les zones metamrfiques. (Objectiu 5) La classificaci de les roques metamrfiques. (Objectiu 6) Les roques metamrfiques. (Objectius 6 i 7) Les roques metamrfiques i la tectnica de plaques. (Objectiu 8) La deformaci de les roques. (Objectius 7 i 8) Els plecs. (Objectius 10 i 11) Les fractures. (Objectius 10 i 11) Interpretar dibuixos, esquemes i fotografies relacionats amb els processos metamrfics i la deformaci de les roques. Valorar la importncia de les roques metamrfiques com a matria primera.

CRITERIS DAVALUACI
a) Conixer com les condicions fsiques i qumiques condicionen els processos metamrfics. (Objectiu 2) b) Identificar els diferents tipus de metamorfisme. (Objectiu 3) c) Diferenciar les textures metamrfiques. (Objectiu 4) d) Identificar les fcies i les zones metamrfiques. (Objectiu 5) e) Conixer la classificaci de les roques metamrfiques i identificar-ne les principals. (Objectius 6 i 7) f) Relacionar la tectnica de plaques i el metamorfisme. (Objectiu 8) g) Distingir els tres tipus d'esforos diferencials que actuen sobre les roques. (Objectiu 9) h) Identificar les parts ms importants dels plecs i les falles. (Objectiu 10) i) Diferenciar les estructures creades per una associaci de falles. (Objectiu 11)

Preguntes prova 1 1 2 3 4 5 6 7 8, 9 10

Preguntes prova 2 1 2 3 4 5 6 7 8, 9 10

280

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Qu s el metamorfisme?
El metamorfisme inclou totes les transformacions en estat slid que es produeixen a linterior de la litosfera terrestre i que provoquen canvis mineralgics i estructurals en les roques sobre les quals actua. Aquestes transformacions sn causades per canvis de temperatura i de pressi, o b per la presncia de fluids qumicament actius. Aquests canvis poden arribar a generar minerals nous i produir variacions en la seva composici qumica, en les seves dimensions i, fins i tot, en la seva disposici; el resultat s la formaci de les roques metamrfiques. La major part dels canvis metamrfics consisteixen en la cristallitzaci de noves fases minerals; s a dir, la reorganitzaci dels minerals sense que la composici del conjunt vari (canvi isoqumic). Si durant les transformacions hi ha aportacions o alliberament de matria amb lexterior, el procs sanomena metasomatisme. El metamorfisme no t uns lmits clars, ja que comprn des dels canvis de grau baix, semblants a la diagnesi, fins als canvis de grau alt, semblants a la fusi de les roques o generaci de magmes.

Les variables que controlen els processos metamrfics

Els principals responsables dels canvis metamrfics sn: Els canvis de temperatura: La calor s un dels factors ms importants en el metamorfisme, per perqu es produeixi cal que les roques estiguin sotmeses a temperatures des de 100-200 C fins a 700 C, aproximadament. Per sota del lmit inferior no es produeixen canvis en els minerals i per sobre del lmit superior ja comencen els processos magmtics a causa de la fusi de les roques. En general, laugment de la temperatura afavoreix: La difusi dels ions. Laugment de lactivitat dels fluids intersticials. La inestabilitat dels minerals. La facilitat amb qu es deformen les roques. La calor que causa el metamorfisme sol procedir del gradient geotrmic i de la presncia de magma a prop de la superfcie. Els canvis de pressi: Laugment de la pressi sol provocar: La reducci del volum de la roca. Un augment en la plasticitat i, com a conseqncia, en la reordenaci dels grans minerals, que no s res ms que la foliaci, tpica de pissarres i esquists. La presncia de fluids qumicament actius: Els fluids que intervenen en les reaccions metamrfiques sn bsicament aigua i dixid de carboni i solen actuar com a catalitzadors; s a dir, afavoreixen les reaccions metamrfiques per no intervenen directament en els canvis qumics.

Els tipus de metamorfismes

Segons lequilibri qumic que experimenta la roca, es parla de: Metamorfisme isoqumic: quan no canvia la composici qumica de la roca, excepte dels voltils. Metamorfisme alloqumic: quan hi ha aportacions o sostraccions daltres elements. Segons la superfcie afectada, es distingeix entre el metamorfisme regional i el local. El metamorfisme regional: sestn sobre superfcies de centenars o milers de quilmetres, per aix s el ms important i el que origina la majoria de les roques metamrfiques.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

281

RESUM

El metamorfisme que es produeix a lescora continental sorigina de forma associada als processos de formaci de muntanyes de les zones de subducci o de collisi continental. En canvi, el metamorfisme de lescora ocenica s fora menor i sassocia als centres dexpansi de les plaques tectniques. El metamorfisme que es produeix a les conques de subsidncia t lloc a causa del soterrament de roques sedimentries; s per aix que es tracta dun metamorfisme de temperatura baixa i sense deformaci associada. El metamorfisme local: es limita a rees de poca extensi. Els tres tipus de metamorfisme local sn el metamorfisme de contacte, el metamorfisme dimpacte o xoc, i el metamorfisme de dislocaci o dinmic. El metamorfisme de contacte: s el metamorfisme local ms important. El causa lelevaci de la temperatura de les roques prximes a alguna massa de magma i el consegent desencadenament de transformacions, com per exemple, canvis en la composici qumica. Crea una aurola metamrfica al voltant de la massa magmtica. Pot produir metasomatisme; s a dir, el reemplaament parcialment o total dels elements qumics fins al punt que el mineral o la roca perd la matria prpia. El metamorfisme dimpacte o xoc: Es produeix en les zones afectades per impactes de meteorits o per explosions nuclears. s un metamorfisme excepcional en el qual es produeix la fractura, trituraci i fusi parcial de la roca afectada. El metamorfisme de dislocaci o dinmic: Es produeix en falles i superfcies dencavalcament i t lloc en el mateix moment en qu es produeix el moviment. Hi domina la deformaci de les roques sense que hi hagi grans canvis mineralgics.

La textura de les roques metamrfiques

La textura duna roca es pot destruir totalment o b es pot preservar en major o menor grau durant el procs de metamorfisme. Quan la textura es preserva, es parla de textura relicta. Quan la textura esdev com a resultat del metamorfisme, es parla de textura tipomorfa. Quan la textura pateix canvis posteriors al metamorfisme, es parla de textura sobreimposada. La gran majoria de les roques metamrfiques estan formades exclusivament per cristalls (s a dir, sn holocristallines) i noms les que han suportat condicions extremes poden presentar vidre. Classificaci de les textures segons la mida relativa dels cristalls: Textura equigranular: quan tots els cristalls tenen la mateixa mida. Textura inequigranular: quan els cristalls tenen diferents mides. Es parla de matriu per als cristalls petits i de porfiroblasts per als cristalls ms grossos. Classificaci de les textures segons la presncia o no dorientaci en els cristalls: Bandats: quan les textures tenen una orientaci determinada dels cristalls o aquests tenen un composici mineralgica diferent. Foliacions: quan les textures dels cristalls tenen una orientaci parallela i per aix soriginen superfcies de discontinutat. Es poden denominar esquistositat, quan les roques tenen un gra de mida mitjana i sn clarament metamrfiques, i clivatge, quan les roques tenen un gra molt fi i poden no ser metamrfiques. Les textures ms rellevants sn: Textura granoblstica: es tracta duna roca holocristallina amb cristalls equigranulars, sovint sense cares cristallines i sense cap orientaci preferent. Si els cristalls tenen cares orientades a latzar, es parla de textura decusada.

282

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Textura cataclstica: es produeix per deformaci i es caracteritza per presentar cristalls o fragments de cristalls de la roca primria poc triturats amb vores anguloses i mida molt diversa; la matriu t la mateixa composici que els altres cristalls. Textura esquistosa: es tracta duna roca holocristallina amb cristalls orientats en parallel de formes tabular, laminar, prismtica o fibrosa. Textura porfiroblstica i porfiroclstica: sn textures holocristallines en qu la mida del gra dalguns cristalls disminueix en ser deformada i en daltres no. En concret, si els cristalls ms resistents conserven la mida, es parla de textures porfiroclstiques, per si els cristalls ms grans es formen durant el metamorfisme, es parla de textures porfiroblstiques. Textura gnissica: s prpia de roques clares, generalment riques en feldspats de gra gruixut i que presenten algun tipus de bandat, foliaci o alineaci. Textura milontica: presenta una foliaci molt marcada i amb poca recristallitzaci de minerals. Generalment est formada per porfiroclasts i una matriu fortament orientada.

Zones i fcies metamrfiques

El metamorfisme regional es produeix dins un gran ventall de pressions i temperatures, que provoca una srie de canvis sistemtics que es desenvolupen seguint una seqncia, generant unes zones metamrfiques, grcies a les quals es pot observar el grau de metamorfisme que ha suportat cada roca. Tipus de zones metamrfiques: Segons lassociaci de cada zona a un mineral ndex: Un exemple s la seqncia de minerals ndex de la transici des del metamorfisme de grau baix fins al metamorfisme de grau alt: clorita, biotita, granat, estaurolita, cianita i sillimanita. Cada zona pertanyent a un mineral ndex sanomena isgrada. Segons les fcies metamrfiques: Cada fcies metamrfica est definida per un interval determinat de pressi i temperatura, de manera que la roca pertanyent a una determinada fcies s estable dins daquest interval de pressi i temperatura. La fcies zeoltica: es produeix en un metamorfisme de pressions i temperatures baixes. s el primer tipus que es troba desprs dels processos diagentics. La fcies desquists verds: es produeix a pressions i temperatures moderades. En aquest punt, els minerals ja perden lestabilitat i napareixen daltres de nous. Els minerals predominants sn la clorita, la moscovita, la biotita, la plagiclasi sdica i el quars. La fcies damfibolites: es produeix a temperatures ms altes per a la mateixa pressi que lanterior. s habitual que hi hagi hornblenda (amfbol), quars, plagiclasi, granat i biotita, tot i que tamb depn de la composici originria de la roca. La fcies de granulites: es produeix a temperatures superiors a 650 C per a la mateixa pressi que lanterior. Es caracteritza per la presncia de pirox i quantitats variables de quars i plagiclasi. Si la temperatura encara s ms elevada t lloc la fusi parcial de la roca fins al punt que es pot generar magma. La fcies desquists blaus: correspon a un metamorfisme on es produeix un increment de la pressi per amb una temperatura que es mant relativament baixa (de 100 a 300 C). Hi ha la presncia duna varietat blava de lamfbol, que s el que li dna color. La fcies declogites: es produeix a altes pressions (>1.000 Mpa) i a temperatures entre 400 i 600 C. Es caracteritza per la presncia de pirox i grana.

La classificaci de les roques metamrfiques

Segons la naturalesa originria de la roca (gnia o sedimentria): Les roques que tenen un origen sedimentari: sutilitza el prefix para-, com per exemple paragneis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

283

RESUM

Les roques que tenen un origen igni: sutilitza el prefix meta-, com per exemple metagranit. La classificaci ms completa s la que es fa tenint en compte el tipus de metamorfisme, els criteris texturals, els criteris mineralgics i el tipus de roca original.

Les principals roques metamrfiques

Les roques metamrfiques ms importants formades a partir de roques sedimentries sn: Les pissarres: roques de gra molt fi i alta foliaci. Es consideren roques de metamorfisme de grau baix. Les fillites: semblants a les pissarres per amb una foliaci menys fina. Els esquists: roques metamrfiques de gra relativament gros i una clara esquistositat. Sn les ms comunes i variades. Els gneis: roques de metamorfisme de grau alt, caracteritzades per la presncia dun bandat acusat. Aquestes roques prpies del metamorfisme regional poden estar afectades per la intrusi dun cos magmtic i, per tant, pot aparixer una srie de porfiroblasts a lestructura foliada. Alguns exemples daltres roques metamrfiques sn la quarsita i el marbre. Les roques metamrfiques derivades de roques gnies noms sn afectades pel metamorfisme regional. El metamorfisme de contacte t lloc a temperatura inferior a la formaci de les roques gnies i, per tant, no sol modificar-ne la mineralogia, com per exemple, en el cas de lamfibolita, el talc i les serpentinites.

Les roques metamrfiques i la tectnica de plaques

La major part dels processos metamrfics tenen lloc als marges de les plaques, tot i que a linterior de les plaques tamb shi poden produir processos metamrfics bastant localitzats. A les zones de subducci shi desencadenen processos metamrfics importants i dalta pressi, ja que estan sotmeses a pressions i temperatures elevades a causa de la convergncia de les plaques. Les roques que poden sofrir metamorfitzaci sn: Els sediments derivats de lerosi del continent. Les prpies roques de lescora continental. Els sediments del fons mar. Les roques gnies que formen lescora ocenica. A les rees prximes dels lmits entre plaques i a les zones de subducci, hi predominen els processos metamrfics dalta pressi, mentre que a la part continental, el metamorfisme sol ser regional o termodinmic. A les dorsals oceniques i als marges de les plaques transformants tamb hi ha processos metamrfics, tot i que molt menys importants. En la major part dels casos, la causa s la sortida de material igni de la dorsal cap a lexterior. Als marges de les plaques transformants, el metamorfisme s, bsicament, de tipus dinmic o de pressi, a causa de la fricci entre les plaques.

La deformaci de les roques

Les roques que estan sotmeses a forces tectniques tendeixen a deformar-se i a originar estructures noves. Si aquestes forces sn dbils o actuen durant poc temps, les roques no solen patir deformacions significatives, mentre que si les forces sn prou importants i actuen durant prou temps, shi formen plecs o falles. La deformaci duna roca s la cessi de la seva forma a causa duna fora externa. En lestudi de la fora s molt important tenir en compte sobre quina superfcie saplica, s a dir, lesfor.

284

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

La unitat utilitzada per mesurar la quantitat desfor s el bar o el pascal, per les pressions a qu estan sotmeses les roques sn tan grans que sutilitzen mltiples daquestes unitats (quilobar, megapascal, etc.). Les roques de la litosfera estan sotmeses a dos tipus desforos o pressions: Lesfor litosttic o uniforme: s propi daquelles forces amb una magnitud similar i que es generen en totes direccions. Es produeix a causa del pes de la columna de les roques suprajacents i tendeix a reduir el volum de les roques afectades. Lesfor diferencial o dirigit: s propi de les forces on una de les magnituds s ms gran en una direcci que en una altra. Es produeix a causa de les forces tectniques i sol produir deformacions en les roques. Nhi ha de tres tipus: Els esforos de tensi: els que provoquen lallargament de les roques. Els esforos de compressi: els que produeixen escurament de les roques. Els esforos de cisalla: els que causen lliscament i translaci. Els diferents tipus de deformaci que pot patir una roca sn: La deformaci elstica: s reversible i proporcional a lesfor aplicat, de manera que quan sacaba lesfor la roca es recupera. La deformaci plstica: s permanent, ja que quan sacaba lesfor, la roca queda deformada. La deformaci frgil: es produeix quan la roca perd la cohesi interna i es fractura. La corba desfor-deformaci: Mostra com canvia la deformaci duna roca a mesura que augmenta lesfor. En els primers estadis, la corba s gaireb recta i t un pendent relativament fort; aix indica que un gran augment en lesfor produeix unes deformacions petites. Aquest tipus de formaci s elstica. Quan la corba pateix una inflexi i el pendent disminueix, vol dir que un augment petit en lesfor produeix deformacions importants. En aquesta zona sha sobrepassat el lmit elstic (Z) i sarriba a la zona de deformaci permanent o plstica. Quan se sobrepassa el lmit mxim de deformaci, es produeix la fragmentaci. Els materials dctils tenen un camp de plasticitat ampli, mentre que els materials frgils el tenen molt ms petit, cosa que fa que es fragmentin rpidament. Una roca es comporta de manera frgil o dctil segons: El tipus de roca de qu est formada. Les condicions de lentorn: temperatura, pressi litosttica, contingut de fluids i velocitat de deformaci; les temperatures i pressions altes nafavoreixen el comportament plstic, ja que desplacen el lmit de trencament cap a valors desfor ms elevats; un contingut alt de fluids a baixa pressi fa augmentar el camp de plasticitat; les deformacions lentes i contnues afavoreixen el comportament plstic. Quan una roca no conserva la posici inicial, aix indica que ha sofert una deformaci; lorientaci daquestes estructures es pot deduir a partir del cabussament (angle que forma el pla inclinat respecte duna superfcie horitzontal) i de la direcci o rumb (angle respecte del nord geogrfic).

Els plecs
Els plecs sn ondulacions de les roques com a resposta plstica a esforos de compressi o cisallament. Poden ser descala microscpica o b tenir dimensions quilomtriques. La majoria de plegaments intensos que sobserven a les zones muntanyoses sha originat en zones profundes de lescora, on les temperatures i les pressions sn altes i afavoreixen el comportament plstic de les roques. Els elements dun plec sn: Lanticlinal i el sinclinal: corresponen a les zones cncaves i convexes del plec, respectivament. La xarnera: s la zona del plec de mxima curvatura.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

285

RESUM

El flanc: cada regi lateral de la xarnera. El pla axial: s el pla que uneix totes les xarneres del plec. Si el pla axial s vertical, el plec s perfectament simtric. Si el pla axial no s vertical, el plec queda ms o menys inclinat. Leix: s la lnia dintersecci del pla axial amb la xarnera. Els tipus de plecs segons la seva geometria sn: Lanticlinal: si s corbat cap amunt i t els flancs divergents des de la xarnera. Els materials ms antics es troben al nucli del plec. El sinclinal: si el plec s corbat cap avall i t els flancs convergents cap a la xarnera. Els materials ms joves es localitzen al nucli del sinclinal. Aquests dos tipus de plecs es presenten associats. El plec ms simple s el monoclinal, que noms presenta una inflexi de les capes com a conseqncia del moviment duna falla. Els doms sn uns tipus de plecs en els quals la forma s anticlinal de planta circular o ellptica i cabussaments divergents en totes les direccions. Les cubetes sn un altre tipus de plecs en forma de depressi de planta circular o ellptica i cabussaments convergents en totes les direccions. Les causes que originen els doms o cubetes poden ser per esfondrament per falles i plegaments, per sobreexcavaci glacial, per dissoluci crstica, etc.

Les fractures
Quan els esforos de la litosfera ultrapassen el lmit de resistncia de les roques, aquestes es trenquen coincidint amb les direccions de resistncia mnima en relaci amb la direcci del mxim esfor. Hi ha dos tipus de fractures: Les falles: quan els blocs es desplacen parallelament al pla de fractura. Poden ser dmbit local i escassa importncia o de grans dimensions i afectar zones extenses de la litosfera. Les diclasis: quan els blocs no es desplacen perpendicularment al pla de fractura. Els elements duna falla sn: El pla de falla: s la inclinaci o el cabussament del pla de fractura. Lescarpament de falla: s el relleu abrupte produt pel moviment de la falla. El sostre: s la massa rocosa que hi ha al damunt dun pla de falla. El mur: s la superfcie inferior duna falla. Els tipus de falles segons la inclinaci del pla de falla i el desplaament relatiu dels blocs sn: La falla de salt segons el cabussament: quan el desplaament relatiu dels blocs s vertical i parallel al cabussament o a la inclinaci del pla de falla. La falla normal: quan el pla de falla cabussa cap al bloc enfonsat. Aquest tipus de falla est associat a esforos de tensi. La falla inversa: quan el pla de falla cabussa cap al bloc aixecat. Si aquest cabussament del pla de falla s inferior a 45 es parla dencavalcament. Tots dos tipus de falles inverses estan associades a esforos compressius i predominen als llocs on hi ha formaci de muntanyes. La falla de salt segons la direcci o falla transcorrent o desquinament: quan el desplaament relatiu dels blocs s horitzontal i parallel a la direcci del pla de falla. Solen estar associades als indrets on hi ha desplaament lateral de plaques. La falla de salt oblic: quan el desplaament s vertical i horitzontal. Com que moltes falles estan associades a les erupcions volcniques i, per tant, a esforos dextensi, solen experimentar un aprimament i com a conseqncia es formen sries de falles que creen diferents tipus destructures, com ara les fosses tectniques o grabens (vall envoltada per falles normals) o tamb els massissos tectnics o horsts (zona aixecada envoltada per falles normals).

286

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RESUM

Les falles de la litosfera solen anar acompanyades duna certa activitat gnia i, per aix, el magma aprofita aquestes fractures per ascendir a zones ms superficials. s habitual que els plecs i les falles es presentin associats. Les causes poden ser: Un plegament molt intens que ultrapassa el lmit elstic de les roques i per aix es formen falles. Un plegament que satura i posteriorment es produeixen fenmens de descompressi que originen les falles. En general, aquestes estructures es troben en totes les cadenes de muntanyes i es caracteritzen perqu sn molt complexes. Les diclasis sn esquerdes i fissures que sobserven en la gran majoria de les roques i que es generen durant la formaci de la roca o b posteriorment, ja sigui per esforos tectnics posteriors o per descompressi.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

287

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

LA TEXTURA DE FOLIACI DE LES ROQUES METAMRFIQUES

Pissarrositat Apareix en roques de baix grau de metamorfisme. Normalment afecta els materials argilosos els cristalls dels quals salineen formant plans parallels fcilment exfoliables. Els minerals no sn observables. En les pissarres s fcil separar les diferents lmines o plaques que constitueixen la roca. Les fillites representen un grau metamrfic ms gran; la seva mida del gra ja s apreciable al microscopi i la disposici de determinats minerals sobre els plans de laminaci fa que presentin una llussor molt caracterstica.

Esquistositat Es desenvolupa en el metamorfisme regional, de temperatures i pressions ms elevades. Constitueix la textura ms comuna en la majoria de roques metamrfiques. Els esquists sn roques amb cristalls aparents a primera vista i aspecte escams per la disposici plana que adopten. Les direccions de foliaci dels esquists no han de coincidir necessriament amb els plans destratificaci o laminaci de les roques originals.

Bandat gnissic Afecta les roques de gra gruixut. Solen tenir color clar o alternana de minerals clars i foscos, disposats amb alineaci aparent. Poden procedir del metamorfisme de granits, diorites, gabres o, fins i tot, desquists. La textura gnissica bandada presenta nivells clars formats per grans cristalls de quars i feldspats, que alternen amb nivells foscos, rics en miques i amfbols. En la textura gnissica ocellar, grans cristalls de feldspats destaquen sobre una matriu irregularment foliada de minerals de mida ms petita.

288

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

ROQUES METAMRFIQUES AMB FOLIACI

Les roques amb foliaci sn una de les dues categories en qu es poden englobar les roques metamrfiques. En aquest grup hi ha totes les roques metamrfiques en les quals els cristalls es disposen de forma parallela i originen superfcies de discontinutat. En destaquen: Pissarra Sn roques de color fosc, entre blau fosc i negre, generalment opaques. El gra que les conforma s molt fi i la foliaci, fora desenvolupada: fcilment se separen lmines fines i paralleles. s el resultat d'un metamorfisme de grau baix d'una roca argilosa.

Pissarra.

Fillita D'aspecte similar a les pissarres, per amb una foliaci no tan fina. Els colors sn variats i de lluentor sedosa. s el resultat d'un metamorfisme de grau baix. Deriva de sediments argilosos.

Fillita pigallada.

Esquist Sn les roques metamrfiques ms variades i comunes. El gra s gros i el color, variable. La foliaci s ondulada i s visible l'esquistositat. s el resultat del metamorfisme intens d'una roca arenosa i argilosa.

Esquist.

Gneis Roca en la qual sn visibles vetes d'altres minerals. De colors clars i foscos formant capes. La foliaci s gruixuda i irregular. s el resultat d'un metamorfisme intens d'una roca arenosa i argilosa.

Gneis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

289

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

ROQUES METAMRFIQUES SENSE FOLIACI

Aquest grup est format per totes aquelles roques metamrfiques que no posseeixen una textura foliada. En aquest cas, els cristalls no estan orientats de forma parallela. Solen ser el resultat d'un ambient metamrfic en el qual la deformaci ha estat mnima. Dins aquest grup destaquen la quarsita, el marbre i la corniana. Quarsita De color variable, sovint rogenc. Prov del metamorfisme d'un gres ric en quars. s una roca molt dura i molt tena. No reacciona amb l'cid clorhdric.

Quarsita.

Marbre De color variable, deriva del metamorfisme d'una calcria o dolomia. L'aspecte s semblant a la quarsita, per no ratlla lacer. Reacciona amb l'cid clorhdric.

Marbre.

Corniana De color gris o verds, s el resultat d'un metamorfisme de contacte d'una roca rica en quars. D'aspecte llis o tacat, pot dur cristalls d'altres materials.

Corniana.

290

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

9
a

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

TIPUS DE FALLES. UN CAS CONCRET ALS MASSISSOS TECTNICS

A continuaci es mostren els tipus de falles segons la inclinaci i el desplaament dels blocs situats a tots dos costats del pla. d Falla de salt segons la direcci
Cisallament

b Falla normal

Extensi

e Falla de salt oblic

Extensi i cisallament

Bloc de mur

Bloc de sostre

Bloc de mur

Bloc de sostre

c Falla inversa

Compressi

f Falla rotacional

Bloc de mur

Bloc de sostre

Bloc de mur

Bloc de sostre

Quan lescora est sotmesa a esforos dextensi, pateix una reducci del gruix que acostuma a produir la ruptura dels materials que la formen, amb la qual cosa soriginen una srie de falles que solen aparixer associades amb sistemes de falles ms o menys paralleles. Una vall envoltada per falles normals s una fossa tectnica o graben, mentre que un bloc o una zona aixecada envoltada per aquestes falles s un masss tectnic o horst. Normalment, la disminuci de lescora i la litosfera acostuma a anar acompanyada de certa activitat gnia i, en molts casos, el magma aprofita aquestes fractures de les roques de lescora per ascendir a zones ms superficials.

Horst

Graben

Ascensos magmtics a travs de les fractures

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

291

RECURSOS PER A LAULA

ESQUEMA MUT

IDENTIFICACI DE LES ROQUES METAMRFIQUES

292

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Gua de rocas y minerales WALTER SCHUMANN. Ed. Omega Guia de petrologia ideal per reconixer les roques i els minerals; est acompanyada per materials complementaris que ajuden en el reconeixement. Minerals i roques dels Pasos Catalans LAURA PALACIOS PREZ. Ed. Editorial Prtic, S. A. Llibre que exposa la informaci en format de fitxa i agrupada segons els criteris de classificaci. Atlas de rocas metamrficas y sus texturas W. BRUCE, W. S. YARDLEY, MACKENZIE i C. GUILFORD Ed. Masson, S.A. Atles sobre microfotografies de roques metamrfiques. El llibre consta de dues parts: en la primera es fa una descripci de les microfotografies de roques metamrfiques i en la segona es parla de les textures. Minerales y rocas ROBERTO APPIANI i ALESSANDRO GUASTONI. Ed. Grijalbo. Els objectius daquesta obra sn mostrar, duna manera clara i sinttica, les principals propietats fsiques i qumiques dels minerals, letimologia dels noms, facilitar-ne la indentificaci i lambient en qu shan format.

A LA XARXA
SAN ANDREAS FAULT OBSERVATORY AT DEPTH
http://earthquake.usgs.gov/research/parkfield/ safod_pbo.php Pgina web en angls de lobservatori de la Falla de San Andrs.

TODOGEOLOGIA
http://www.todogeologia.com/modules.php?name= News&file=article&sid=231 Portal en castell de geologia que cont informaci geolgica extensa.

CNICE
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachiller ato/petrogeneticos/contenido4.htm Web de CNICE en qu es poden repassar els continguts explicats a laula sobre roques metamrfiques mitjanant els recursos didctics exposats en aquesta pgina.

UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID

http://www.ucm.es/info/diciex/programas/ las-rocas/index.html Web de la Universidad Complutense de Madrid que cont molta informaci sobre els diversos tipus de roques, aix com una bona galeria dimatges.

DVD/PELLCULES
Roques endgenes Vdeo didctic, dut a terme pels Serveis de Cultura Popular, que mostra aspectes sobre la formaci de les roques a linterior de la Terra; tracta, a ms de les roques gnies, les metamrfiques i els diversos tipus de metamorfisme. Rocks that Originate Underground Vdeo en angls produt per Encyclopedia Britannica Films i dirigit per Charles Finance. Lenregistrament mostra com una roca pot estar formada per diversos minerals i com aquests sordenen en lespai segons unes pautes regulars. La falla de San Andrs Documental elaborat per Discovery Channel sobre el sistema de falles de San Andrs. La filmaci recull explicacions molt interessants de com aquesta falla provoca terratrmols molt destructius.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

293

9
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Com influeix la temperatura en els processos metamrfics? Com s'anomena el metamorfisme que es produeix en rees afectades per impactes de meteorits o per explosions nuclears? Qu s l'esquistositat? Com s'anomen les fcies en la qual la seqncia del metamorfisme respon a un increment de la pressi sempre que la temperatura no sobrepassi els 300 C? Quines roques originen per metamorfisme regional el talc i les serpentinites? A quins fenmens geolgics estan lligats els processos metamrfics que tenen lloc en l'interior de les plaques litosfriques? Com s'anomena l'esfor que provoca un estirament o un allargament de les roques? Fes lesquema d'un plec anticlinal. Tria l'afirmaci correcta i rectifica les dues que sn errnies. a) La inclinaci o el cabussament del pla de fractura es coneix amb el nom d'escarpament de falla. b) La massa rocosa que hi ha al damunt d'un pla de falla s'anomena sostre. c) El pla de falla s el relleu abrupte produt directament pel moviment de la falla.

5 6

7 8 9

10 Explica qu s un graben i marca'l en el diagrama.

294

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

9
1 2 3 4 5 6

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Com influeix la presncia de fluids en els processos metamrfics? En quin tipus de metamorfisme la composici qumica de les roques es mant constant, tret dels elements voltils? Qu s el clivatge? Com s'anomena la fcies de transici entre els processos diagentics i el metamorfisme? Quines roques originen, per metamorfisme, el marbre? A quina zona es desencadenen processos metamrfics ms importants, a les zones de subducci o a les dorsals oceniques? Justifica la resposta. Com s'anomena l'esfor que causa un escurament de les roques? Fes lesquema d'un plec sinclinal. Tria l'afirmaci correcta i rectifica les dues que sn errnies. a) La xarnera s la zona de mnima curvatura que separa els flancs o costats dels plecs. b) El pla axial s el pla que uneix totes les xarneres del plec. c) L'eix del plec s el pla d'intersecci de l'eix axial amb la xarnera del plec.

7 8 9

10 Explica qu s un horst i marca'l en el diagrama.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

295

9
1 2 3 4 5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Explica qu s el metamorfisme. A quines zones es produeix principalment el metamorfisme regional? Quines sn les roques que origina? En quins casos aquesta afirmaci no s del tot correcta. La majoria de roques metamrfiques tenen la mateixa composici qumica que la roca a partir de la qual es van formar. Qu son i com s'han originat les tectites? Ordena les roques segents en una seqncia metamrfica regional progressiva, de manera que la primera sigui el resultat d'un metamorfisme de grau baix i la darrera d'un metamorfisme de grau alt. Esquist, fillita, gneis i pissarra. Investiga perqu la pissarra pot tenir un color negre intens i tonalitats vermelloses o verdoses. Enumera tres roques metamrfiques no foliades. Qu s el lmit elstic d'una roca? Identifica els tipus de plec que apareixen a continuaci:
A B C D

6 7 8 9

10 Fes un esquema d'una falla indicant-hi les parts ms importants.

296

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

9
1 2 3 4

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Quan direm que un procs metamrfic s metasomtic? Descriu-ne un cas. Justifica per qu el gla d'una glacera es podria considerar una roca metamrfica. En quines condicions una roca metamrfica podria contenir fssils? Busca informaci sobre el metamorfisme d'enterrament. Quina diferncia hi ha entre el metamorfisme d'enterrament i la diagnesi? Com es pot demostrar que les tectites no tenen un origen volcnic? Ordena la transici idealitzada mineralgica que es produeix com a conseqncia del metamorfisme regional i progressiu d'una lutita. Estaurolita, moscovita, clorita, biotita, sillimanita i granat. Investiga quin procs metamrfic pot donar lloc a la milonita. Esmena el text per tal que l'afirmaci segent sigui correcta. L'encavalcament s un tipus concret de falla inversa en la qual el pla de falla s superior a 45. Els encavalcaments estan associats a esforos de tensi, de manera que provoquen un allargament del pla horitzontal. Busca informaci de com la pressi litosttica, la quantitat de fluids, la temperatura i la durada d'un esfor determinen el comportament de la roca: si esdev dctil, elstica o frgil.

5 6

7 8

10 Explica com s'han format cadascuna de les fractures representades en les tres illustracions.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

297

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

Elabora un mapa conceptual sobre les fractures a partir del text d'aquest esquema.
Les fractures Quan els esforos de la litosfera ultrapassen el lmit de resistncia de les roques, aquestes es trenquen coincidint amb les direccions de resistncia mnima en relaci amb la direcci del mxim esfor. Hi ha dos tipus de fractures: Les falles: quan els blocs es desplacen parallelament al pla de fractura. Poden ser dmbit local i escassa importncia o de grans dimensions i afectar zones extenses de la litosfera terrestre. Les diclasis: quan els blocs no es desplacen perpendicularment al pla de fractura. Les falles. Els elements duna falla sn: El pla de falla: s la inclinaci o el cabussament del pla de fractura. L'escarpament de falla: s el relleu abrupte produt pel moviment de la falla. El sostre: s la massa rocosa que hi ha al damunt dun pla de falla. El mur: s la superfcie inferior duna falla. Els tipus de falles segons la inclinaci del pla de falla i el desplaament relatiu dels blocs sn: La falla de salt segons el cabussament: quan el desplaament relatiu dels blocs s vertical i parallel al cabussament o a la inclinaci del pla de falla. La falla normal: quan el pla de falla cabussa cap al bloc enfonsat. Aquest tipus de falla est associat a esforos de tensi. La falla inversa: quan el pla de falla cabussa cap al bloc aixecat. Si aquest cabussament del pla de falla s inferior a 45 es parla d'encavalcament. Tots dos tipus de falles inverses estan associades a esforos compressius i predominen en els llocs on hi ha formaci de muntanyes. La falla de salt segons la direcci o falla transcorrent o desquinament: quan el desplaament relatiu dels blocs s horitzontal i parallel a la direcci del pla de falla. Solen estar associades als indrets on hi ha desplaament lateral de plaques. La falla de salt oblic: quan el desplaament s vertical i horitzontal. Les diclasis sn esquerdes i fissures que sobserven a la gran majoria de les roques i que es generen durant la formaci de la roca o b desprs, ja sigui per esforos tectnics posteriors o per descompressi.

Elaboraci d'un mapa conceptual

Els mapes conceptuals sn una eina d'estudi que ens pot servir per reforar els coneixements durant l'aprenentatge, ja que permeten relacionar els conceptes grficament. Per construir un mapa conceptual cal seguir una srie de passos: 1. Llegir atentament el text; en aquest cas partim d'un esquema resum, per el mapa conceptual tamb es pot fer a partir dels textos o apunts escrits a classe. Llavors, caldr fer una feina prvia de resum. 2. En segon lloc, cal seleccionar els conceptes clau amb els quals s'ha de treballar. En el nostre exemple els conceptes bsics seran les falles, els elements que apareixen a les falles, els tipus de falla i les diclasis. 3. A continuaci caldr agrupar els conceptes, ordenar-los i descobrir-ne les relacions. Caldr distribuir-los per categories de manera que els conceptes ms especfics pengin dels generals. 4. Posteriorment, s'explica cada un dels conceptes breument i, si s'escau, s'hi afegeixen exemples. Els conceptes se solen escriure dins cercles, rectangles o altres figures. 5. Finalment, es connecten els diversos conceptes mitjanant enllaos, generalment lnies, fletxes i proposicions. Les proposicions sn mots o petites frases que serveixen per unir dos o ms conceptes; en general sn preposicions, verbs o conjuncions. 6. Un cop acabat el mapa, s important tornar-lo a revisar perqu hi poden haver noves relacions entre els diferents conceptes i per assegurar-se que les relacions sn correctes. La forma dun mapa conceptual pot ser diversa, depenent del contingut i de l'estructura del text original. Tamb pots fer servir diversos tons per acolorir els requadres i jugar amb les majscules i les minscules, aix com amb les negretes, per destacar-hi els conceptes ms importants.
(continua)

298

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

Les fractures es produeixen Quan un esfor sobrepassa la resistncia de la roca tipus

Si hi ha desplaament dels blocs respecte del pla de fractura soriginen Falles

Si no hi ha desplaament dels blocs respecte del pla de fractura soriginen Diclasis

elements

tipus segons la inclinaci

Mur Sostre

Pla de falla

Falla de salt segons el cabussament Falla normal

Falla inversa

Falla de salt segons la direcci

Falla de salt oblic

si el cabussament s < 45 Escarpament

Encavalcament

Practica
1 Elabora un mapa conceptual a partir de lesquema resum segent.
Tipus de metamorfismes Segons lequilibri qumic que experimenta la roca, es parla de: Metamorfisme isoqumic: quan no canvia la composici qumica de la roca, excepte els voltils. Metamorfisme alloqumic: quan hi ha aportacions o sostraccions daltres elements. Segons la superfcie afectada, shi distingeix: El metamorfisme regional: sestn sobre superfcies de centenars o milers de quilmetres. Per aix s el ms important i el que origina la majoria de roques metamrfiques. En lescora continental est associat als processos orognics que tenen lloc a les zones de subducci, i en lescora ocenica als centres dexpansi, que originen lescora. El metamorfisme local: es limita a rees de poca extensi. Els tres tipus de metamorfisme local sn el metamorfisme de contacte; el dimpacte o xoc; i el metamorfisme de dislocaci o dinmic. El metamorfisme de contacte: s el metamorfisme local ms important. El causa lelevaci de la temperatura de les roques prximes a alguna massa de magma i el consegent desencadenament de transformacions, com per exemple, canvis en la composici qumica. Crea una aurola metamrfica al voltant de la massa magmtica. Pot produir metasomatisme. El metamorfisme dimpacte o xoc: Es produeix a les zones afectades per impactes de meteorits o per explosions nuclears. s un metamorfisme excepcional en el qual es produeix la fractura, la trituraci i la fusi parcial de la roca afectada. Pot produir tectites. El metamorfisme de dislocaci o dinmic: Es produeix a falles i superfcies dencavalcament i t lloc en el mateix moment en qu es produeix el moviment. Hi domina la deformaci de les roques sense que hi hagi grans canvis mineralgics.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

299

SOLUCIONARI
9.9. En totes les reaccions prpies de les roques silicatades, el vapor daigua s un producte de la formaci dels nous minerals, mentre que en el cas de les roques carbonatades el dixid de carboni s el gas producte de les reaccions.

RECORDA I RESPON 1. Bsicament, la pressi i la temperatura. 2. A linterior de la litosfera terrestre. 3. El lmit inferior s la diagnesi sedimentria i el lmit superior la fusi de les roques gnies. 4. El marbre, les pissarres i els esquists. 5. Els plecs i les falles. 6. Aquestes deformacions es produeixen quan les roques estan sotmeses a forces tectniques derivades de la dinmica de les plaques litosfriques. Els plecs es creen en condicions de deformaci plstica, mentre que les falles es formen en condicions de deformaci frgil. ACTIVITATS 9.1. Les caracterstiques ms significatives sn: els canvis mineralgics i estructurals que es produeixen en les roques per efecte de la variaci de les condicions fisicoqumiques; el fet que aquestes transformacions tenen lloc en estat slid; i que la major part dels canvis no impliquen variacions importants en la composici qumica global de la roca. Canvis mineralgics i estructurals. Es parla de metasomatisme en els casos en qu mentre es duen a terme els canvis metamrfics hi ha aportacions o prdua de matria respecte a lexterior. Linterval de temperatures del metamorfisme sestn des de 100-200 C fins a 700 C, aproximadament. Per sota de 100-200 C, la velocitat de reacci s tan baixa que no es produeixen canvis significatius en els minerals. El lmit de temperatura superior s ms imprecs que linferior, ja que algunes roques es poden mantenir en estat slid a temperatures prximes als 1.000 C. No obstant aix, es considera els 700 C com a lmit superior ms com, ja que s quan comena la fusi dalguns minerals. Hi ha diversos aspectes que incrementen la formaci de nous minerals; duna banda, lincrement de la temperatura facilita la difusi dels ions i fa que augmenti lactivitat dels fluids intersticials; de laltra, les pressions tendeixen a reduir el volum de la roca, fet que origina processos de recristallitzaci i formaci de minerals amb estructures ms denses; i finalment, la presncia de fluids actuen com a catalitzadors i afavoreixen la formaci de nous minerals. Les dues fonts de calor en el metamorfisme sn laugment de temperatura amb la profunditat (gradient geotrmic) i lemplaament de magmes a nivells corticals. Lincrement de la pressi afavoreix el comportament plstic de les roques, cosa que produeix moviments intergranulars i, en definitiva, la reorientaci dels grans minerals segons plans definits perpendiculars al mxim esfor o foliaci. Els tipus de metamorfisme depenen dels criteris destudi; segons lextensi de lrea afectada pel metamorfisme sen poden distingir dos grans tipus: el metamorfisme regional i el metamorfisme local. Segons el balan qumic que suporta la roca durant el metamorfisme es pot dividir el metamorfisme en dos nous grups: el metamorfisme isoqumic i el metamorfisme alloqumic.

9.10. Laurola metamrfica s la zona perifrica duna massa magmtica on shi ha desencadenat transformacions importants en la roca encaixant, la intensitat de les quals disminueix gradualment amb la distncia. 9.11. Perqu hi ha modificaci de la composici original del sistema amb introducci de matria procedent de lexterior i prdua de la matria prpia del mineral o la roca. 9.12. Es produeix a zones dintensa deformaci com sn les grans falles i superfcies dencavalcament i t lloc en el mateix moment en qu es produeix el moviment. 9.13. El metamorfisme de contacte es produeix com a conseqncia de lelevaci de la temperatura que experimenten les roques prximes a lemplaament o la intrusi dun magma, mentre que el metamorfisme dinmic est dominat per la deformaci, ja que el moviment de la falla trenca i polvoritza les roques. 9.14. El metamorfisme dimpacte o de xoc s el ms excepcional perqu es produeix a zones afectades per impactes de meteorits o per explosions nuclears. 9.15. Textures tipomorfes. 9.16. En primer lloc, la mida relativa dels cristalls, i en segon lloc, la presncia o labsncia dorientaci preferent dels cristalls com els bandats o les foliacions. 9.17. Els porfiroblasts sn aquells cristalls ms grossos dorigen metamrfic que destaquen de la matriu, constituda per cristalls de petites dimensions. El poiquiloblast s un tipus de porfiroblast caracteritzat per presentar inclusions daltres cristalls i sanomenen porfiroclats quan sn cristalls grossos dorigen relicte. 9.18. La foliaci s aquella textura amb orientaci preferent dels cristalls aplanats, tabulars, elongats o prismtics que es disposen parallelament i originen superfcies de discontinutat. 9.19. Les zones metamrfiques sn rees metamrfiques caracteritzades per la presncia dun mineral ndex caracterstic dunes condicions de pressi i temperatura, i limitades per isgrades. 9.20. La seqncia tpica s clorita, biotita, granat, estaurolita, distena i sillimanita. 9.21. La fcies metamrfica s lassociaci de minerals estables que apareixen a la roca dins un interval determinat per pressi i temperatura. 9.22. Perqu laparici dun mineral ndex determinat depn no solament de les condicions de pressi i temperatura, sin tamb de la composici originria de la roca. 9.23. Els minerals predominants en aquesta fcies sn la clorita, la moscovita, la biotita, lalbita i el quars. 9.24. La fcies zeoltica representa el comenament del metamorfisme a pressions i temperatures baixes. Amb un increment de la pressi mentre la temperatura es mant relativament baixa (de 100 a 300 C), es forma la fcies desquists blaus, i finalment, amb una pressi alta (>1.000 MPa) i una temperatura dentre 400 i 600 C, lesquist blau pot passar a la fcies declogites.

9.2. 9.3.

9.4.

9.5.

9.6.

9.7.

9.8.

300

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI
9.41. Si el desplaament relatiu dels blocs situats a tots dos costats del pla de trencament s parallel a aquest pla, les fractures sanomenen falles. En canvi, si el desplaament relatiu dels blocs s perpendicular al pla de trencament, les fractures sanomenen diclasis. 9.42. Els elements duna falla sn: El pla de falla, que s la inclinaci o el cabussament del pla de fractura. Lescarpament de falla, que s el relleu abrupte produt directament pel moviment de la falla. El sostre, que s la massa rocosa que hi ha al damunt dun pla de falla. El mur, que s la massa rocosa que hi ha a la superfcie inferior duna falla. 9.43. Quan el plegament s molt intens, un plec inclinat pot evolucionar cap a un encavalcament, en produir-se la fractura de les roques i el lliscament de la part superior sobre el pla de falla horitzontal. 9.44. Perqu permet la circulaci de fluids rics en substncies. 9.45. El metamorfisme comprn tota una srie de transformacions en estat slid que tenen lloc a linterior de la litosfera terrestre i que produeixen canvis mineralgics i estructurals en les roques per efecte de la variaci de les condicions fisicoqumiques en qu es van formar. La major part dels canvis metamrfics no impliquen variacions importants en la composici qumica global de la roca, sin simplement la cristallitzaci de noves fases minerals; s a dir, que es tracta dun procs isoqumic al llarg del qual no hi ha aportaci ni prdua de matria respecte a lexterior, llevat de CO2 i H2O, que consisteix en una reorganitzaci dels minerals de tal manera que hi pot haver intercanvi delements qumics entre els minerals, si b la composici del conjunt no varia. Quan aquestes transformacions es produeixen en un sistema obert, amb aportacions o prdua de matria respecte a lexterior a travs de la fase voltil, el procs sanomena metasomatisme. El metasomatisme es pot considerar un tipus especfic de metamorfisme. El factor que condiciona la temperatura mxima en el metamorfisme s la fusi dalguns minerals, amb la qual cosa es poden iniciar els processos magmtics. Laugment de pressi tendeix a reduir el volum de la roca, fet que origina processos de recristallitzaci i formaci de minerals amb estructures ms denses. Daltra banda, lincrement de la pressi afavoreix el comportament plstic de les roques, cosa que produeix moviments intergranulars i, en definitiva, la reorientaci dels grans minerals segons plans definits perpendiculars al mxim esfor, de manera que originen la foliaci caracterstica de les pissarres i els esquists. 9.46. La foliaci s lorientaci dels grans minerals segons plans definits perpendiculars al mxim esfor. En la majoria de les roques metamrfiques, shi observa una foliaci marcada perqu lincrement de la pressi afavoreix el comportament plstic de les roques i, per tant, la reorientaci dels grans minerals. 9.47. Lesquist s una roca holocristallina de gra gros i una clara esquistositat amb cristalls, sovint, de filosilicats i inosilicats, i formes tabulars, laminars, prismtiques o fibroses. El gneis

9.25. Roques calcosilicatades. 9.26. Ladjectiu s pigallat. 9.27. La deformaci s lexpressi de la manera de cedir de la roca quan est sotmesa a una fora externa, ja sigui mitjanant un canvi de volum, de forma o b per fractura. Lesfor fa referncia a la quantitat de fora aplicada per unitat de superfcie. 9.28. La unitat de lesfor en el sistema internacional s el newton per metre quadrat (N/m2), que rep el nom de pascal (Pa): 1Pa = 1N/m2. 9.29. En la deformaci plstica, quan sacaba lesfor aplicat a la roca, la roca queda deformada de forma permanent. 9.30. Una deformaci frgil. 9.31. Els factors que ms influeixen en la deformaci sn el tipus de roca, la temperatura, la pressi litosttica, el contingut de fluids i la velocitat de deformaci. 9.32. El cabussament s langle que forma el pla inclinat respecte duna superfcie horitzontal imaginria; per tant, el cabussament pot variar des de 0 (pla horitzontal) fins a 90 (pla vertical). La direcci s langle respecte del nord geogrfic que forma la lnia dintersecci de la capa deformada respecte a la superfcie del terreny. 9.33. Perqu la majoria de les estructures geolgiques, aix com les capes de roques sedimentries sn planes, i calen, per tant, aquestes dues observacions per tal de poder determinar exactament la posici daquests plans a lespai. 9.34. Els elements dun plec sn: Les xarneres, que sn les zones de mxima curvatura. Els flancs o costats del plec. El pla axial, que s el pla que uneix totes les xarneres del plec. Leix del plec, que s la lnia dintersecci del pla axial amb la xarnera del plec. La vergncia, o cabussament, del pla axial. 9.35.

9.36. En un sinclinal. 9.37. Els plecs poden ser simtrics, asimtrics, bolcats, ajaguts i isoclinals. 9.38. El plec monoclinal s el plec ms senzill i presenta una inflexi simple a les capes. 9.39. Els doms sn antiformes quasi simtrics respecte dun eix vertical; tenen forma de plegament en anticlinal i planta circular o ellptica, en la qual els cabussaments sn divergents en totes direccions. Daltra banda, les cubetes sn depressions de planta circular o ellptica, en les quals els cabussaments sn convergents en totes direccions. 9.40. Les causes poden ser tectniques com ara lesfondrament per falles i plegaments, o no tectniques, com la sobreexcavaci glacial, la dissoluci crstica, per deflaci elica, etc.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

301

9
9.48.

SOLUCIONARI
tida de material igni de la dorsal i la circulaci daigua subterrnia a temperatura elevada, cosa que origina fenmens metamrfics i metasomtics intensos. En canvi, als marges de les plaques transformants, el metamorfisme s, bsicament, de tipus dinmic o de pressi, a causa de la fricci que es genera com a conseqncia del desplaament lateral entre les plaques. 9.50.
Temperatura (C) 100 200 300 400 500 600 700 800 900 Cornianes 200 400 Pressi (MPa) 600 800 1.000 1.200 Zeolita
rfisme l metamo

es caracteritza per la presncia dun bandat acusat de diferent composici mineralgica, que pot tenir diversos centmetres de gruix amb la presencia fora freqent de porfidoblasts; i finalment, el marbre, es tracta duna roca holocristallina de textura granoblstica amb cristalls de calcita i forta efervescncia a lcid clorhdric. El gneis s el cas de ms intensitat de metamorfisme.

Esquists verds 1 4

Amfibolites
Comenament de la fusi parc ial

Granulites 3

rior de
t infe Lmi

Aurola

Intrusi grantica

Aurola

5 Esquists blaus

6 Eclogita

Fusi

Zones metamrfiques
Roques sense metamorfisme Amfibolita i epidota Corniana Clorita Granat i pirox

Roques originals
Pissarra Gres Calcria

1.400

a) Si augmentem la temperatura i mantenim la pressi constant, es formen, primer, esquists verds (1), desprs amfibolites (2), i en darrer lloc, granulites (3). b) El resultat del procs s la formaci desquists blaus. c) Dels esquists blaus es passa a fcies declogites. 9.51. Punt A: un cop els sediments derivats de lerosi del continent sapropin a la zona de subducci, patiran metamorfisme de pressi alta i temperatura baixa. Les fcies metamrfiques ms freqents seran fcies desquists blaus. Punts B i C: aquests dos punts pateixen metamorfismes de pressi i temperatures altes; per tant, es podr observar una aurola de diferent grau de metamorfisme des de les roques ms properes al magma (punt F) a les zones ms altes de lescora amb les fcies segents: fcies damfibolita, esquists verds i zeolites. Punts D i E: al voltant de les dorsals oceniques es produeix un metamorfisme trmic o de contacte provocat per la sortida de material igni de la dorsal i la circulaci daigua subterrnia a temperatura elevada, cosa que origina fenmens metamrfics i metasomtics intensos amb la formaci de metabasalts i metagabres. A la zona ms propera al magma hi haur fusi parcial. Punt F: al voltant del punt F hi haur fusi parcial de la roca encaixant i migmatites. 9.52.
% Tipus segons lorigen explotades Pissarres Gresos Basalts Marbres Granits Calcries 7,8 12,1 0,7 43,4 4,4 31,6 Metamrfica Utilitat Teulades, construcci

Aquest dibuix s un exemple daurola metamrfica associada al metamorfisme de contacte produt per la intrusi dun batlit grantic. Cada zona est representada per un mineral ndex estable en les condicions de pressi i temperatura que hi dominen. La intensitat del metamorfisme s ms gran a les rees prximes a la intrusi. a) Dun metamorfisme de contacte. b) Disminueix la intensitat del metamorfisme. c) El metamorfisme dinmic s un metamorfisme local produt en zones dintensa deformaci com sn les falles i les superfcies dencavalcament. Aquest tipus de metamorfisme est dominat per la deformaci, ja que el moviment de la falla trenca i polvoritza les roques. El metamorfisme trmic o de contacte s un metamorfisme local causat per la intrusi magmtica. Aquest tipus de metamorfisme est dominat per laugment de la temperatura a les roques prximes a la intrusi. Finalment, el metamorfisme regional s un metamorfisme que afecta zones extenses de lescora. Aquest tipus de metamorfisme est dominat per laugment de la pressi i est associat als processos orognics. d) El metamorfisme regional. 9.49. A linterior de les plaques shi desenvolupen processos metamrfics associats a intrusions magmtiques o a falles actives. A les zones de subducci, sotmeses a pressions i temperatures elevades com a conseqncia de la convergncia de dues plaques litosfriques, shi desencadenen processos metamrfics importants. A les rees prximes al lmit entre plaques i a les zones de subducci hi predominen els processos metamrfics dalta pressi. En canvi, a la part continental hi predomina el metamorfisme regional o termodinmic. A les dorsals oceniques shi ha trobat roques metamrfiques produdes per lelevat flux trmic provocat per la sor-

Sedimentria Vidre, construcci, rids gnia Metamrfica gnia Art funerari, rids Interior de banys i cuines, construcci, rids, art funerari rids, interior de banys i cuines, construcci

Sedimentria Ciment, construcci, rids

302

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

9
gnies

SOLUCIONARI
% total 43,7 5,1 51,2

Tipus de roca Sedimentries

9.55. Lesfor litosttic, o confinant, es genera quan sapliquen forces de la mateixa magnitud en totes les direccions i s la conseqncia del pes de la columna de les roques suprajacents. En canvi, quan les forces sn de magnitud ms gran en una direcci determinada, el tipus desfor sanomena esfor diferencial o dirigit. Els esforos diferencials sn els que normalment produeixen deformacions en les roques perqu les forces sn de magnitud ms gran en una direcci determinada. Els esforos litosttics solen produir canvis de volum en la roca.

Metamrfiques

9.53.
Roca original Margues Calcries Lutites Granits Calcries Basalts Gresos quarsfers Calcries Margues Lutites Roca metamrfica Pissarres Calcoesquists Pissarres Gneis Mrbres Amfibolites Quarsites Mrbres Roques calcosilicatades Esquists Fssils Crinodeus Graptlits

a) Lorognesi herciniana va originar un metamorfisme ms intens a la part baixa de la successi litolgica i ms baix a la part alta de la srie. b) Un metamorfisme molt baix, de forma que la transformacions metamrfiques no van ser prou intenses com per destruir els fssils. c) En el cas de les pissarres es troben textures foliades de gra fi, els calcoesquists i esquists presenten textures esquistoses de gra gros, i en el cas de les amfibolites, esquistoses nematoblstiques (es tracta dun tipus de textura esquistosa en qu els minerals que sorienten parallelament sn prismtics). En el cas del gneis, la textura es caracteritza per estar ben desenvolupada en bandes o textura gnissica. Els mabres i quarsites desenvolupen textures granoblstiques. 9.54. a) Un metamorfisme de contacte. b) La intrusi del magma es produeix en condicions molt superficials. Les condicions mximes del metamorfisme sn 1,5 kb de pressi i 700 C de temperatura. c) Els minerals originats pel metamorfisme sn: clorita, moscovita, biotita, actinolita, cordierita, granat i epidota. d) Les roques metamrfiques sn cornubianites, cornianes amfibliques originades a partir de roques basltiques, quarsites a partir de roques sedimentries detrtiques, cornianes calcosilicatades originades a partir de calcries de poca potncia alternant amb material peltic o volcnic, i finalment, fillites i pissarres pigallades originades a partir de roques sedimentries peltiques. e) Cornubianites, cornianes amfibliques i quarsites presenten textures granoblstiques, mentre que pissarres i fillites pigallades presenten textures porfiroblstiques amb una foliaci ms o menys marcada.

A la imatge a es produeix un esfor litosttic; a la imatge b, un esfor diferencial de tensi; a la imatge c, un esfor diferencial de compressi; i a la imatge d, un esfor diferencial de cisallament. 9.56. La deformaci duna roca s lexpressi de la manera de cedir de la roca quan est sotmesa a una fora externa, ja sigui mitjanant un canvi de volum, de forma o b per fractura. En canvi, lesfor fa referncia a la quantitat de fora aplicada per unitat de superfcie. Una roca pot tenir diversos comportaments sotmesa als mateixos esforos depenent de les condicions ambientals que suporti. Les condicions ambientals depenen dels factors segents: tipus de roca, temperatura, pressi litosttica, contingut de fluids i velocitat de deformaci. Laugment de la temperatura afavoreix el comportament plstic de les roques, ja que redueix la resposta elstica i desplaa el lmit de trencament cap a valors desfor ms elevats. Un augment de la pressi litosttica fa que augmenti el camp de deformaci elstica de les roques, ja que ninhibeix la fractura, s a dir, tal com fa la temperatura, en facilita la deformaci plstica. Duna altra banda, el contingut de fluids a baixa pressi augmenta el camp de plasticitat de les roques. Les argiles sn plstiques quan contenen aigua, i rgides en condicions anhidres. 9.57. Les falles normals estan associades a esforos de tensi, les falles inverses esforos compressius, i les falles de salt, segons la direcci, a esforos de cisallament. En el cas de les falles de salt segons la direcci, el desplaament relatiu dels blocs s horitzontal i parallel a la direcci del pla de falla, mentre que als altres dos tipus de falles, normal i inversa, el desplaament relatiu dels blocs s vertical i parallel al cabussament. En el cas de la falla normal, el pla de falla cabussa cap al bloc enfonsat, mentre que a la falla inversa el pla de falla cabussa cap al bloc aixecat. Lencavalcament s un cas particular de falla inversa, en el qual el cabussament del pla de falla s inferior a 45.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

303

SOLUCIONARI
En aquest mapa de les plaques litosfriques, que hi ha a les pgines 68 i 69 del llibre de lalumne, shi pot veure que les grans serralades coincideixen amb els lmits convergents de les plaques i, per tant, amb lescurament de les roques pels esforos de compressi. WWW
Pla axial Eix del sinclinal

9.58. Els esforos de compressi o de cisallament.

Eix de l'anticlinal Flanc

9.60. Les solucions dels exercicis es poden trobar a la mateixa pgina web. EXPERIMENTA 1.
A Es tracta duna roca cristallina Sn tots els cristalls visibles a ull nu? Presenten alguna orientaci preferent? Hi ha fragments daltres roques? Quins minerals reconeixes? Hi ha bioclasts? S S No No Q, Fd, Bi No B S S No No Cc No C S No No No S

Els anticlinals sn corbats cap amunt amb els flancs divergents des de la xarnera, mentre que els sinclinals sn corbats cap avall, amb els flancs convergents cap a la xarnera. A ms, lanticlinal t els materials ms antics al nucli del plec, mentre que el sinclinal t els materials ms joves al nucli del plec.

2. Roques gnies: biotita, moscovita, ortosa, plagiclasis, amfbols, piroxens, olivines i quars. Roques metamrfiques: biotita, moscovita, talc, argiles, estaurolita, granat, cordierita, i tamb quars, ortosa i plagiclasis. Roques sedimentries: a les roques sedimentries shi pot trobar tots els minerals de la llista, aix com els fssils i altres roques. No obstant aix, els ms freqents sn: quars, biotita, moscovita, ortosa, plagiclasis, argiles, guix, calcita i dolomita. 3. Roca A: quars, feldspats i biotita. 9.59. Als marges convergents, perqu s on shi produeixen les forces tectniques ms importants. Com que es tracta dun escurament de les roques, shi produeixen esforos de compressi. Roca B: calcita. Roca C: no sn minerals, sn fssils.

McKinley s xe lat a Ap Teide

At les

Alps
`

Kilimanjaro

304

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Ura ls

es ny s ta se un llo M oca R

s Ande

Andes

SOLUCIONARI
PROVA DAVALUACI 2 1. En general, la presncia de fluids afavoreix els processos metamrfics perqu en molts casos actuen com a catalitzadors de les reaccions metamrfiques. 2. En el metamorfisme isoqumic. 3. Un tipus concret de foliaci que s present en roques de gra molt fi i que poden no ser metamrfiques. 4. Fcies zeoltica. 5. Les calcries o les dolomies. 6. A les zones de subducci perqu les roques estan sotmeses a pressions i temperatures ms elevades que a les dorsals oceniques. Aquest increment de pressi i temperatura est produt per la convergncia de les dues plaques litosfriques. 7. Esfor de compressi.

4. La textura de la roca A s holocristallina, granular, de gra gros, amb quars, feldspats i biotites com a minerals principals; per tant, es tracta duna roca plutnica. En el cas B, la roca presenta bandes dun color rosat que no shan de confondre amb lorientaci dels cristalls, sin que sn taques per xids de ferro. Donat aix, la textura de la roca B s holocristallina, granoblstica i monomineral, calcita en aquest cas; per tant, es tracta duna roca metamrfica. La roca C s una roca amb bioclasts i gra suportada, per tant, es tracta duna roca sedimentria. 5. Roca A: granit orbicular. Aquest s un tipus especial de granit amb la presncia de capes concntriques de composici mineralgica idntica a la resta de la roca al voltant dun nucli, habitualment, dun cristall de feldspat. Roca B: marbre. Roca C: calcria nummultica. ESQUEMA MUT D'esquerra a dreta i de dalt a baix: amfibolita, corniana, quarsita, marbre, esquist verd, esquist amb sillimanita, talc, pissarra, gneis, esquist, fillita pigallada i serpentinita. PROVA DAVALUACI 1 1. Un increment de la temperatura suposa un afavoriment de les reaccions metamrfiques, ja que, com ms temperatura, ms augmenta la difusi dels ions, lactivitat dels fluids intersticials i la inestabilitat dels minerals. 2. Metamorfisme dimpacte o de xoc. 3. Un tipus concret de foliaci que s present en roques que mostren una mida de gra mitj i que sn clarament metamrfiques. 4. Fcies de zeolita i desquists blaus. 5. Les roques ultrabsiques. 6. A falles actives o a intrusions magmtiques. 7. Esfor de tensi. 8.
Pla axial

8.
Pla axial Xarnera

Nucli

9. Lafirmaci correcta s la b. La primera afirmaci s errnia perqu la xarnera s la zona de mxima curvatura que separa els flancs o costats dels plecs, mentre que la tercera afirmaci s incorrecta perqu leix del plec s la lnia dintersecci del pla axial amb la xarnera del plec. 10. Un horst, tamb anomenat masss tectnic, s un bloc o zona aixecada envoltada per falles normals.
Horst

Flanc Nucli Xarnera

EXERCICIS DE REFOR 9. La resposta correcta s la b. La primera afirmaci s incorrecta perqu la inclinaci o el cabussament del pla de fractura s el pla de falla, i la tercera afirmaci tamb s errnia perqu el relleu abrupte produt directament pel moviment de la falla sanomena escarpament de falla. 10. Un graben, tamb anomenat fossa tectnica, s una vall envoltada per falles normals.
Graben

1. El metamorfisme comprn totes les transformacions que tenen lloc a les roques en estat slid i a linterior de la superfcie terrestre; el metamorfisme provoca sobre una roca una srie de canvis mineralgics i estructurals a causa de la variaci de les condicions fsiques i qumiques a qu ha estat sotmesa la roca. En general, aquest procs metamrfic pot provocar canvis en la composici qumica dels minerals i en les dimensions o en la disposici dels grans dels minerals; per tant, desprs dun procs de metamorfisme, es creen altres roques que anomenem roques metamrfiques. 2. El metamorfisme regional afecta zones extenses de lescora continental i generalment est associat als processos orognics que succeeixen als marges de les plaques. Aquest metamorfisme pot donar lloc a diferents tipus de roca, com per exemple, marbre, quarsita, pissarra, esquist i gneis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

305

SOLUCIONARI
densitat; lincrement de pressi sobre aquestes partcules provoca una recristallitzaci de la neu congesta, de manera que la mida dels cristalls augmenta i es genera gla. 3. Quan la roca metamrfica sigui el resultat dun procs metamrfic de grau baix duna roca sedimentria rica en fssils; en aquest cas, els fssils encara no shauran destrut totalment i poden ser visibles. A mida que augments el grau de metamorfisme de la roca sedimentria, es destruirien els fssils. 4. El metamorfisme denterrament afecta les roques enterrades sota potents piles de sediments. Les temperatures i les pressions que actuen sn baixes o intermdies, suficients per crear minerals nous per recristallitzaci dels originals o per reemplaament sense que hi hagi una deformaci apreciable de la roca. La pressi a qu es troben sotmeses les roques fa que els cristalls que shi formen creixin orientats en plans perpendiculars. La diferncia principal entre el metamorfisme denterrament i la diagnesi s que el primer actua sobre roques ja formades, mentre que la diagnesi ho fa sobre sediments; a ms, les pressions i la temperatura del procs metamrfic denterrament sn ms elevades que les associades a la diagnesi. 5. Perqu el percentatge de silici de les tectites s molt ms elevat que el del vidre volcnic, lobsidiana. 6. Clorita, moscovita, biotita, granat, estaurolita i sillimanita. 7. La milonita s una roca metamrfica associada a zones sotmeses a una intensa deformaci, com pot ser una falla. Aquesta roca pateix una reducci granulomtrica i un aixafament dels minerals per la intena deformaci sense canvis qumics. La milonita s generalment una roca dura i amb una alta resistncia a la meteoritzaci. 8. Lencavalcament s un tipus concret de falla inversa en la qual el pla de falla s superior inferior a 45 . Els encavalcaments estan associats a esforos de tensi compressius, de manera que provoquen un allargament escurament del pla horitzontal. 9. En general una roca mostrar un comportament dctil, elstic o frgil segons la influncia dels factors esmentats anteriorment. Per exemple, la pressi a la qual es troba sotmesa una roca est relacionada amb la seva ductilitat, perqu a mesura que augmenta la pressi, cada vegada es fa ms difcil trencar la roca; aix doncs, podem dir que a pressions elevades la roca t un comportament dctil. El contingut de fluids tamb est relacionat amb la ductilitat, de manera que si els porus de la roca sn plens de fluids, com ara aigua o petroli, la roca s ms dctil que si els porus estan plens daire. Lincrement de la temperatura tamb determina la ductilitat: com ms temperatura, ms ductilitat de la roca. Lelasticitat i la fragilitat de la roca estan relacionades amb el comportament brusc o progressiu dels esforos que actuen sobre ella, s a dir, si un esfor saplica de manera progressiva, encara que sigui durant milions danys, la roca es comporta dctilment, mentre que si lesfor s brusc, la roca es comporta duna manera elstica i frgil. 10. La diclasi de la imatge A sha format per la prdua de volum per dessecaci; s caracterstica de materials argilosos. La diclasi de la imatge B sha format per refredament; s prpia de les colades de lava, en especial si hi ha un fort gradient de temperatura entre la superfcie de la colada i el seu interior. La diclasi de la imatge C sha generat per descompressi; apareix en roques que han estat formades en zones profundes de lescora i que posteriorment afloren a la superfcie; la prdua de pressi fa que les roques es dilatin i augmentin de volum.

3. Durant els processos metamrfics, la majoria de les roques conserven la mateixa composici qumica que la roca original si no es t en compte la prdua o ladquisici daigua i altres compostos voltils com el dixid de carboni. Un cas a part sn les roques afectades per un procs de metasomatisme en el qual hi ha laportaci o la prdua de matria de lexterior a partir de la fase voltil. 4. Les tectites sn esferes vtries riques en silici; la seva mida s petita, generalment inferior als 5 cm, i el seu color variable, entre negre, verd i marr. La seva forma tamb varia, per generalment sn arrodonides. Les tectites shan originat per un procs metamrfic de contacte, en aquest cas la caiguda de meteorits que provoquen la polvoritzaci i fusi de la roca sobre la qual impacta el meteorit; part daquests fragments fosos sn expulsats a gran distncia i originen aquestes estructures arrodonides o en forma de llgrima. 5. La seqncia de roques seria: pissarra, fillita, esquist i gneis. 6. El color de la pissarra ve determinat per la naturalesa dels minerals que la componen. En general, la tonalitat negra s el resultat duna alta concentraci de matria orgnica; el color vermell est causat per la presncia dxid de ferro, i les tonalitats verdoses, per la presncia de clorita. 7. El marbre, la quarsita i la corniana, per exemple. 8. El punt de la corba desfor de formaci a partir del qual la roca ja no pateix una deformaci elstica sin plstica, el que vol dir que en finalitzar lesfor sobre la roca, aquesta ja no recupera ni la forma ni les dimensions que tenia originalment i es mant deformada permanentment. 9. El plec A s recte; el plec B, inclinat; el plec C, tombat, i el plec D, ajagut. 10.
Pla de falla N

Mur Escarpament de falla

Sostre

EXERCICIS DAMPLIACI 1. Un procs metamrfic s considerat metasomtic quan les transformacions que es produeixen durant el metamorfisme de la roca tenen lloc en un sistema obert, s a dir, amb aportacions o prdues de matria respecte de la roca original. Un cas tpic de metasomatisme succeeix quan un plut igni es troba envoltat per roques de naturalesa diferent: els fluids calents que salliberen del plut igni durant la seva cristallitzaci reaccionen amb la roca circumdant i en canvien la composici. 2. Perqu la formaci del gla a partir de neu est provocada per un canvi de les condicions fsiques de lentorn, en concret, de la pressi: la neu que sacumula sobre la glacera fa augmentar la pressi a qu estan sotmeses les partcules de neu vella situades sota seu, de manera que aquesta neu congesta, granulosa i plena de bombolles daire, augmenta progressivament de

306

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

SOLUCIONARI

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

Tipus de metamorfisme
segons

Balan qumic tipus

Superfcie afectada tipus

Isoqumic quan No canvia la composici de la roca, excepte dels voltils

Alloqumic quan Hi ha aportacions o sostraccions delements

Regional que Sestn per grans superfcies Origina la major part de roques metamrfiques est associat Contacte que

Local que Es limita a rees de poca extensi tipus

Impacte o xoc que Es produeix en zones on hi ha impactes de meteorits o explosions nuclears Pot produir tectites

Dislocaci o dinmic que Es produeix en falles i superfcies dencavalcament Hi domina la deformaci

A lescora continental, als marges de subducci

A lescora ocenica, als centres dexpansi

s el ms important de tots els locals Crea auroles metamrfiques Pot produir metasomatisme

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

307

10

Riscos geolgics i recursos naturals

5. Fer una aproximaci a conceptes relacionats amb els recursos naturals, com renovables, no renovables, reserva, jaciment, mena, ganga, roques industrials, minerals dinters econmic. 6. Entendre la importncia dels combustibles fssils a la societat actual i la necessitat dimpulsar lestalvi energtic i les energies alternatives. 7. Conixer les principals caracterstiques dels combustibles fssils i les energies alternatives. 8. Comprendre el cicle geolgic i la diferent velocitat de formaci-despesa dels recursos geolgics.

OBJECTIUS
1. Conixer el concepte de risc geolgic i saber diferenciar els riscos vinculats a processos interns, externs o a activitats humanes. 2. Conixer el procs de formaci i les repercussions dels riscos geolgics. 3. Entendre que la magnitud dun risc depn de diferents factors, situacions o mecanismes que en determinen laparici i la intensitat dels seus efectes. 4. Saber quins sn els principals mtodes de predicci, previsi i prevenci dels riscos geolgics.

CONTINGUTS
Els riscos geolgics i els factors de valoraci del risc geolgic. (Objectius 1 i 2) Els mtodes de predicci, previsi i prevenci. (Objectius 3 i 4) Els recursos naturals. (Objectiu 5) Les roques industrials i els minerals dinters econmic. (Objectiu 5) Els combustibles fssils i les energies renovables. (Objectius 6 i 7) Els mtodes dexploraci dels recursos geolgics. (Objectiu 7) Els recursos: el cicle geolgic, esgotament i optimitzaci. (Objectiu 8) Interpretaci de mapes de riscos geolgics i figures sobre aquesta temtica. (Objectius 2 i 4) Construcci dun instrument de predicci de sismes. (Objectiu 4) Interpretaci de mapes disolnies. (Objectius 6 i 7) Reconixer la importncia de diversos factors en la magnitud dun risc geolgic. Entendre la necessitat de lestalvi energtic per mitj de bones prctiques. Evitar la despesa innecessria de recursos naturals no renovables. Entendre la geosfera com un ent dinmic.

CRITERIS DAVALUACI
a) Definir qu s un risc geolgic i quins sn els associats a processos interns, externs o a activitats humanes. (Objectius 1 i 2) b) Com es formen els terratrmols, tsunamis i volcans i quins sn els seus efectes. (Objectiu 2) c) Explicar com es prediuen, preveuen i prevenen els diferents riscos geolgics. (Objectiu 4) d) Qu sn els recursos renovables i no renovables, i posar exemples de cadascun. (Objectiu 5) e) Descriure les principals caracterstiques dels combustibles fssils i de les energies alternatives. (Objectius 6 i 7) f) Definir el cicle geolgic i explicar-ne les fases. (Objectiu 8) g) Explicar quina relaci hi ha entre la formaci dels recursos geolgics i el ritme de la seva despesa en la societat actual, aix com els mecanismes doptimitzaci existents (reciclatge, reutilitzaci). (Objectiu 8)

Preguntes Preguntes prova 1 prova 2 1 2, 3 4 5 6, 7 8 9, 10 1 2, 3 4 5 6, 7 8 9, 10

308

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

RESUM

Els riscos geolgics

Els riscos geolgics sn qualsevol condici, procs o succs potencial en el si de lescora terrestre que suposi una amenaa per a la salut, la seguretat o el benestar dels ssers humans, o per a les funcions o leconomia duna comunitat. En aquesta definici shi inclouen: Els efectes dalguns minerals i roques potencialment contaminants, nocius per a la salut o causants del deteriorament de les estructures. Els terratrmols. Els terratrmols solen produir-se a lescora terrestre per: La subducci de plaques continentals. El xoc de plaques continentals. Lalliberament sobtat de lenergia elstica acumulada a les roques, com a resultat dels esforos a qu estan sotmeses, fa que es propagui en forma dones elstiques que viatgen per linterior de la Terra i que arriben a la superfcie terrestre. Els resultats sn: La prdua de vides humanes. Destrosses materials molt importants, especialment a les infraestructures. Els tsunamis. Aquestes onades gegantines es formen per: Terratrmols submarins. Els terratrmols submarins succeeixen per causes tectniques, quan el fons ocenic s aixecat verticalment de forma sobtada. Aquest moviment del fons produeix una gran agitaci de les aiges, que arriben a formar grans onades que recorren milers de quilmetres i es poden desplaar a una velocitat de fins a 800 km/h. Erupcions volcniques submarines. Lliscaments submarins de terres. Les erupcions volcniques. Els volcans sn la manifestaci externa dun procs intern, que s lascens de magma a la superfcie. El magma s una barreja de roca fosa, gasos i fragments slids, que es troba en algunes parts de la litosfera a una temperatura dentre 700 i 1.200 C. Els efectes devastadors de les erupcions volcniques estan causats per: Lemissi de nvols de cendra. Colades de lava. Explosions. Emanacions de gasos txics. Els lliscaments de terres, despreniments i enfonsaments de materials geolgics. Aquests no acostumen a afectar rees gaire extenses del territori, de manera que no s usual que ocasionin un nombre molt elevat de vctimes, si es compara amb els terratrmols o els tsunamis.
Internes Causes dels lliscaments de terres Externes Antrpiques Efecte dels terratrmols Activitat volcnica Pluges torrencials Directes (risc geolgic indut) Combinades amb diferents desastres naturals

Tots aquests riscos geolgics es poden agrupar en dues categories: Els riscos geolgics associats a processos interns, quan estan originats per causes tectniques. Els riscos geolgics associats a processos externs, com lactivitat de lhome. Quan les accions antrpiques sn les responsables directes del desencadenament dun procs geolgic que pot causar danys, parlem de risc geolgic indut.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

309

10

RESUM

La magnitud dun risc dependr duna srie de factors, situacions o mecanismes que en condicionaran laparici i la intensitat dels seus efectes. Els factors de valoraci sn de tres tipus: La perillositat: s la probabilitat que es produeixi un succs que sigui potencialment perjudicial en un temps i un espai determinats. La perillositat depn de: La distribuci geogrfica de lepisodi. La magnitud o el grau de perillositat de fenmens similars ocorreguts anteriorment. La periodicitat del succs. Lexposici: fa referncia al conjunt total de persones o bns sotmesos a un risc. Per tal de reduir aquest factor: Simposen restriccions en els usos del sl all on hi ha perillositat, la qual cosa comporta una ordenaci territorial que concreta els punts de risc, limitant-ne o impedint-ne locupaci. Es dissenyen estratgies demergncia, com ara la installaci de sistemes de vigilncia i control i la protecci civil. La vulnerabilitat: suposa el percentatge de vctimes mortals o de prdues materials causades per un episodi catastrfic respecte del total exposat. Es relaciona amb el desenvolupament econmic de lrea o del pas on succeeix un esdeveniment desastrs.

Mtodes de predicci, previsi i prevenci

Per tal dintentar evitar les conseqncies negatives de les catstrofes ocasionades pels processos geolgics, s fonamental determinar-ne el lloc, el moment, les proporcions i la intensitat abans que es produeixin. Aix, doncs, s important: La predicci: consisteix a anunciar, abans que succeeixi un fenomen, la localitzaci (lloc o espai on es produir), el temps (moment), el desenvolupament i la intensitat amb qu actuar. La cartografia geolgica s leina de predicci espacial ms utilitzada, en concret, els mapes de riscos, que permeten definir els riscos potencials que poden afectar un territori i concretar-ne la superfcie. La previsi: permet definir amb antelaci, des dun punt de vista estadstic, la probabilitat docurrncia dun fenomen en els seus diferents graus dintensitat. s capa destablir la freqncia amb qu es poden produir alguns successos potencialment catastrfics. Tamb permet avaluar els efectes que tindr un risc determinat i les conseqncies o implicacions socials segons la seva intensitat. La prevenci: s el conjunt de mesures basades en la predicci i la previsi que intenten reduir al mnim els danys econmics o socials que pot produir un risc natural concret. Les catstrofes noms es produeixen en aquells llocs on actua un risc potencial i no disposen de prou condicions de prevenci. Els terratrmols no es poden evitar, per s que es poden intentar mitigar els desperfectes que ocasionen i reduir al mxim la prdua de vides humanes. Per tant, es recomana: Construir edificis i infraestructures termoresistents. Respectar lorografia local. Evitar les grans concentracions poblacionals. Ajustar les caracterstiques dels edificis construts a la naturalesa del sl. Pel que fa als tsunamis, cal: Detectar, al ms aviat possible, lonada gegant per evacuar la poblaci que viu a la costa. Fer sortir la flota pesquera a alta mar, zona on lonada no s destructiva. Construir dics i barreres de desviament per a laigua.

310

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

RESUM

Les mesures preventives per als volcans consisteixen a: Desviar els corrents de lava cap a indrets no habitats. Construir tnels de descrrega de laigua dels llacs per evitar la formaci de lahars. Estar alerta dels avisos de recomanaci dalerta civil. Evitar la construcci dhabitatges en zones dalt risc. Els lliscaments de terra es poden evitar si: Salerta de la perillositat de fer obres urbanes grans a les zones de risc elevat. Es prohibeix construir cases en vessants potencialment perillosos. Sasseguren els vessants amb drenatges, vegetaci, murs de contenci, etc.

Els recursos naturals

Els recursos naturals sn la quantitat total de qualsevol material potencialment explotable, com ara un mineral, laigua, etc., que hi ha al planeta. Els recursos naturals sacostumen a classificar en dos grans grups: els renovables i els no renovables. Els recursos renovables sn els que, en un perode relativament curt (a escala humana), es poden reposar, com ara els boscos i els peixos. Els recursos no renovables sn els que, un cop esgotats, no es poden reemplaar. Perqu es formin i sacumulin en jaciments explotables han de passar milions danys, com en el cas, per exemple, del petroli i el carb o dels recursos minerals. Altres conceptes a tenir en compte: La reserva s la quantitat total dun recurs determinat continguda en el medi i que en un moment donat pot ser explotada econmicament. El jaciment mineral s una concentraci anmalament elevada dun o diversos minerals lexplotaci dels quals s econmicament rendible. Shi inclouen criteris geolgics i econmics, ja que un jaciment mineral es pot explotar o no en funci de factors com la localitzaci, les dimensions o la dificultat dextracci i de transport, entre daltres. El dipsit mineral constitueix una acumulaci de mineral, que pot o no tenir inters econmic. Els minerals de mena sn tots aquells minerals que tenen inters econmic. Els minerals de ganga sn els minerals que es troben al mateix jaciment que els de mena, per que no sn explotables.

Les roques industrials

Lexplotaci de les roques com a matria primera per a la indstria t cada vegada ms importncia. A ms, sutilitzen molt en construcci, i moltes roques assumeixen un valor fora alt al mercat grcies a la seva bellesa i a les seves propietats mecniques. Es poden classificar en cinc grups: Els rids: estan constituts per fragments de diferents mides (graves, sorres, llims i argiles). El seu origen pot ser natural o artificial. Els conglomerats: sn masses formades per fragments de diversos minerals i diverses roques, cimentats per alguna substncia aglomerant natural o artificial. Les roques de construcci: sn roques tallades. Si es fan blocs de roca sense polir, sanomenen pedres de construcci. Si les roques de construcci es poleixen, com el marbre, sanomenen roques ornamentals, i sutilitzen com a taulells de cuina, lavabos i per al recobriment de faanes. Els productes cermics: els elabora la indstria cermica, que utilitza largila com a matria primera. Es distribueixen en tres grups: les terrisses de fang i la porcellana, les rajoles utilitzades en la construcci i els productes refractaris a la calor.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

311

10

RESUM

El vidre: es fabrica bsicament amb quars, un mineral que es troba principalment en sorres, quarsites i en filons de quars. En el procs de fabricaci se solen afegir al quars altres productes, com xids alcalins (Na2O, K2O), cal, fluor, etc.

Els minerals dinters econmic

Lsser hum explota els minerals per obtenir-ne els metalls i tamb certes roques que sn utilitzades per la indstria i la construcci, i per a lornamentaci. Lexplotaci pot ser en forma de: Pedrera, quan el jaciment sexplota a cel obert, s a dir, a la superfcie del terreny. Mina, quan el jaciment sexplota per mitj de la perforaci de galeries subterrnies. Lexplotaci dun mineral concret depn de les reserves que hi ha, de la demanda existent i del cost de lextracci. Els recursos minerals es poden classificar en: Metallfers: sn els que sutilitzen per obtenir metalls i energia, com per exemple, lurani. Aquest grup est format per uns 90 minerals. No metallfers: sn els que sutilitzen com a fertilitzants (fsfor, nitrogen, potassi), materials de construcci (guix, blocs de pedra, argiles, sorra) i combustibles fssils (carb, petroli). La mineria, especialment la que t lloc a cel obert, ocasiona greus impactes en el medi ambient. Podem diferenciar diferents tipus dimpactes ocasionats per les activitats mineres, que afecten la morfologia i el paisatge, el sl, les aiges, latmosfera, la flora i la fauna i lambient sociocultural. Per combatre i prevenir limpacte ambiental que ocasiona lexplotaci minera, la legislaci espanyola obliga a realitzar una avaluaci de limpacte ambiental; aquest estudi sha de dur a terme abans de lobertura de lexplotaci. A ms, caldr tenir en compte quines mesures es prenen un cop finalitzi lexplotaci.

Els jaciments associats als principals processos geolgics

Els diferents processos geolgics, que es desenvolupen al llarg de milions danys, donen lloc a la formaci de dipsits i jaciments minerals de caracterstiques particulars, en funci del seu origen. Els jaciments associats a processos ignis i metamrfics: sn els derivats de la cristallitzaci fraccionada dun magma, que pot generar importants acumulacions de minerals. s habitual trobar concentracions de metalls de gran inters econmic, com per exemple, or, plat, urani, seleni, coure, vanadi i crom. Els jaciments associats a processos sedimentaris: entre els sediments detrtics resultants de la meteoritzaci, resistents a lalteraci qumica, destaquen els dipsits de graves i sorres rics en or, plata, plat, diamants, zirc, etc., que sacumulen en els anomenats placers, dipsits que se solen trobar als cursos fluvials. Els jaciments associats a meteoritzaci: lacci continuada de la meteoritzaci en rees no erosionades t com a conseqncia la formaci de complexos dintemperisme amb inters econmic, ja que constitueixen jaciments de minerals explotables. Els ms destacables sn les bauxites i laterites, i els jaciments de caol.

Els combustibles fssils

Des de mitjan segle XIX es va anar estenent ls dels combustibles fssils, que van arribar a constituir la base socioeconmica de la societat actual. Sn fonts denergia no renovables, per la qual cosa s imprescindible controlar-ne la despesa, com per exemple, buscant recursos alternatius per suplir les necessitats de la societat en un futur prxim.

312

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

RESUM

El carb: sorigina per la descomposici de vegetals terrestres acumulats en rees pantanoses, on experimenten un procs de carbonificaci. Ha estat el combustible fssil per excellncia fins a mitjan segle XX. Durant la seva combusti es consumeix oxigen i es desprn dixid de carboni, gas que pot alterar lequilibri de temperatures i afectar el desenvolupament de la vida al nostre planeta. A ms, sovint cont sofre i nitrogen, que es desprenen en forma de dixid de sofre i dixid de nitrogen, que intervenen en la formaci de les pluges cides. El gas natural: s una barreja de gasos que es troba amb freqncia en jaciments fssils, ja sigui sol, dissolt o associat al petroli, o b en dipsits de carb. Procedeix de la degradaci de la matria orgnica. Est constitut principalment per met. El petroli: s una barreja complexa no homognia dhidrocarburs insolubles en aigua. s dorigen orgnic i fssil, fruit de la transformaci de matria orgnica dipositada en grans quantitats en fons marins o rees lacustres del passat geolgic, que va ser enterrada posteriorment sota pesades capes de sediments. El petroli constitueix actualment, juntament amb el gas natural, la font denergia ms important per a la nostra societat.

Els recursos renovables

Hi ha dos factors que fan imprescindible potenciar ls denergies alternatives procedents de recursos renovables: El fet que les reserves de carb, petroli i gas natural sn limitades; sestima que es poden exhaurir a mitjan segle XXI. Que el ritme de consum no para de crixer. Les principals alternatives que poden ser interessants per reduir el consum de petroli sn les segents: Lenergia solar: s una font denergia estable i neta. Es capta per mitj de panells solars, i transformar-la en electricitat no presenta dificultats tcniques. No s rendible a gran escala per la gran quantitat de panells que shaurien dinstallar. Lenergia hidrulica: es tracta daprofitar lenergia potencial de laigua en el seu cam cap al mar. Generalment s necessari emmagatzemar laigua per mitj de preses, les quals tenen una vida limitada, ja que tant els llacs que es formen rere seu com la presa mateixa sacaben omplint de sediments. Lenergia de les onades i les marees: les onades i les marees sn, potencialment, una font denergia enorme; aix no obstant, encara no se sap cap soluci tecnolgica viable per convertir aquesta energia en electricitat o en una altra forma denergia aprofitable. Lenergia geotrmica: ls de la calor interna de la Terra com a font denergia nicament s possible, actualment, all on hi ha un flux de calor elevat, com s el cas de les zones amb guisers i altres manifestacions termals. El problema daquest tipus denergia s que es tracta duna energia de tipus local. Lenergia elica: s una altra forma denergia que pot ser important en zones on el vent bufa amb prou fora i continutat. Les noves tecnologies utilitzades en laprofitament daquesta energia en camps de molins de vent fan preveure que en un futur ser ms popular. La biomassa: s la matria orgnica produda en un procs biolgic, sigui espontani o indut per algun tipus dactivitat humana, que s utilitzable com a font denergia. En destaquen els residus forestals o agrcoles.

Mtodes dexploraci dels recursos geolgics

Els mtodes geofsics consisteixen en la mesura de les propietats fsiques de les roques del subsl (densitat, propietats magntiques, rigidesa, conductivitat elctrica, etc.), perqu sen pugui deduir lestructura i els materials que el formen.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

313

10

RESUM

Els mtodes geofsics sutilitzen en una segona fase de la prospecci del petroli per confirmar si sn certes les suposicions sobre les condicions favorables dedudes de lestudi geolgic i geoqumic previ, i per descobrir-hi els possibles jaciments daquest combustible fssil enterrats al subsl. Els principals mtodes geofsics utilitzats en la prospecci del petroli sn la gravimetria, el magnetisme, la ssmica de reflexi i la perforaci mecnica. La gravimetria i el magnetisme: es fan servir com a mtodes de reconeixement. Consisteixen a mesurar les variacions laterals de densitat (gravimetria) i les variacions de la susceptibilitat magntica (magnetisme) dels materials del subsl. Un exemple molt habitual s la localitzaci de doms, que sn estructures que poden emmagatzemar petroli. La ssmica de reflexi: es basa a enregistrar explosions artificials les ones de les quals es reflecteixen en les diferents discontinutats del subsl. En lactualitat, aquest mtode pot proporcionar imatges tridimensionals del subsl. La perforaci mecnica: es fan servir diverses tecnologies per mesurar les propietats fsiques de les roques que es van travessant a mesura que la perforaci avana en profunditat. Aquest sistema permet obtenir informaci sobre la litologia, la densitat, la porositat i la conductivitat, entre altres propietats.

Els recursos en el context del cicle geolgic

El cicle geolgic s el conjunt de fenmens que es produeixen a lescora terrestre i al mantell superficial, que es consideren etapes de processos encadenats en el temps. Sen poden diferenciar dues parts: El cicle geolgic intern: s el que forma, origina i reconstrueix el modelat terrestre. El cicle geolgic extern: s el que desgasta, deforma i destrueix el que va originar lanterior. Per lacci dels agents geolgics externs, les roques preexistents a lexterior de lescora sesmicolen i es converteixen en sediments, els quals sn transportats a rees ms baixes, les conques sedimentries, on es formen les roques sedimentries. El cicle continua i el procs anterior, si es repeteix, fa que les roques sedimentries puguin donar lloc a sediments que posteriorment constituiran una nova roca sedimentria. Al seu torn, aquesta pot ser sotmesa a condicions delevada temperatura i pressi i transformar-se en una roca metamrfica, o fondres per formar magma i generar una nova roca gnia. El cicle continua amb el retorn a lescora dalgunes roques, ja sigui per un ascens lent del magma o com a part dels materials expulsats per una erupci volcnica. Les roques tamb poden ser impulsades pels moviments tectnics de les plaques litosfriques, tal com succeeix en la formaci de les serralades. Aquests recursos geolgics es consideren no renovables per la lentitud en la seva formaci respecte del ritme molt ms rpid de la seva demanda, extracci i consum per la societat industrial.

Lesgotament i loptimitzaci dels recursos

La utilitzaci dels recursos geolgics a una velocitat ms elevada que la de lescala geolgica a la qual es formen portar inexorablement al seu esgotament. Aquest, generalment, ser abans de tipus econmic que fsic, ja que la seva extracci passar a ser massa costosa. Com que la demanda no deixa de crixer, simposa loptimitzaci dels recursos, que es concreta en les mesures segents: La recerca dunes formes dexplotaci ms adequades. La potenciaci duna reducci del consum. Unes alternatives que portin a ls dels materials de manera ms racional, per mitj de processos afins a un desenvolupament sostenible.

314

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

RESUM

Els mecanismes mitjanat els quals es pot actuar sn, bsicament, dos: El reciclatge: implica un reprocessament dels recursos, perqu novament es tornin a incorporar al cicle productiu. La reutilitzaci: implica nous usos sense un reprocessament, com s el cas de lenvasatge en vidre. Ladaptaci de la indstria a aquest fet implica: Una recerca de solucions tcniques per mitj dinversions en investigaci i desenvolupament de noves tecnologies. La integraci dels pasos en vies de desenvolupament en les normes dexplotaci aplicades als pasos desenvolupats.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

315

10

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

LENERGIA ELICA A CATALUNYA

LEstat espanyol s el segon pas del mn pel que fa a potncia elica installada i a producci denergia elica, darrere dAlemanya, amb uns nivells molt semblants als dels Estats Units. Catalunya ocupa el nov lloc dins el pas, distanciada daltres comunitats autnomes com Castellala Manxa, Galcia, Castella i Lle, Arag o Navarra. Aix, per exemple, Catalunya compta noms amb 342,4 MW, men-

tre que Castella-la Manxa t 3.131 MW de potncia installada. El total a lEstat espanyol s de 15.145 MW, de manera que Catalunya noms t el 2,26 % de la potncia installada. Actualment hi ha en funcionament catorze parcs elics a les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Lleida. A ms, tenen autoritzaci administrativa concedida cinquanta parcs elics ms, amb 1.527,75 MW installats.

Parcs elics en funcionament a Catalunya:

Parc elic Serra de Rubi Serra de Rubi Collet dels Feixos Mas de la Potra Trucafort Baix Ebre Ecovent Les Calobres Les Colladetes Tortosa El Motarro Les Comes Serra del Tallat Serra de Vilob Ubicaci Rubi, dena, Castellfollit del Boix Rubi, dena Desaiges Pradell de la Teixeta, Desaiges Serra de Pradell i Argentera Tortosa Tortosa El Perell El Perell Tortosa Vandells i lHospitalet de lInfant Vilalba dels Arcs Vallbona de les Monges, Blancafort Vallbona de les Fulleda, Tarrs Anoia Anoia Baix Camp Baix Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Ebre Baix Ebre Baix Ebre Baix Ebre Baix Ebre Terra Alta Urgell, les Garrigues les Garrigues Total: 14 parcs Comarca Potncia parc (MW) 49,50 25,50 7,92 2,60 29,85 4,05 48,10 12,75 36,63 29,90 2,60 3,00 49,50 40,50 342,40

Font: EOLICCAT, Associaci Elica de Catalunya.

316

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

LES EXPLOTACIONS MINERES DE DIAMANTS A LA REPBLICA DE SUD-FRICA

La Repblica de Sud-frica s un dels pasos ms opulents de lfrica, amb les majors reserves de diamants, or, plat, urani i vanadi del mn. Aporta al voltant duna quarta part de la riquesa total del continent, tot i que la majoria de la poblaci autctona no treu benefici daquesta situaci prspera. Cada any, milers dafricans daltres pasos acudeixen a les mines de diamants sud-africanes per treballar-hi. Les mines a cel obert sn les ms comunes, on shi fan extraccions de roca amb grans excavadores i, en ocasions, amb explosius. Aix es va excavant un gran forat creant rampes

per les quals poden transitar els camions que transporten els materials extrets. La ciutat de Kimberley t una llarga histria minera, especialment per la mina a cel obert anomenada Big Hole, que s la cavitat ms profunda realitzada per lsser hum per a lexplotaci minera. T una profunditat de 240 metres, 170.000 metres quadrats de superfcie i un dimetre de 460 metres, i va estar oberta des del 1866 fins al 1914, perode durant el qual es van extreure ms de 20 milions de tones de terra i unes 3 tones de diamants.

Mina de Big Hole, a la Repblica de Sud-frica.

Busca informaci sobre quins sn els pasos productors de diamants i el nom de les mines ms importants. Pots dibuixar-ne els resultats en un mapa.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

317

10

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

LES ALTERACIONS DEL CLIMA PER CAUSES NATURALS: LERUPCI DEL PINATUBO (1991)

El mont Pinatubo s un volc actiu de lilla de Luzn, a les Filipines, entre les provncies de Pampanga, Tarlac i Zambales. Fins a lany 1991, era una muntanya boscosa on hi vivien milers dhabitants, i estava classificat com a volc inactiu, ja que shavia mantingut passiu durant 600 anys. El Pinatubo va entrar en erupci el juny del 1991, i va representar la segona erupci ms gran del segle XX. La poblaci va poder ser evacuada, per les prdues materials van ser molt quantioses a causa dels milions de tones de materials piroclstics i cendres que va emetre el volc, fins a ms de 25 km daltura a latmosfera, i pels esllavissaments

de fang, formats per cendra i terra que es van produir amb les fortes pluges tropicals de les setmanes posteriors. Una bona part dels aerosols i els xids de sofre que van arribar a la capa superior de latmosfera es van propagar al voltant del mn, causant una alteraci climtica global que va durar dos anys. En efecte, aquesta capa de material volcnic va fer minvar lentrada de radiaci solar cap a la superfcie terrestre, amb la qual cosa la temperatura del planeta es va reduir una mitjana de 0,5 C. Tamb es va produir un refredament de la superfcie dels oceans i un descens dalguns millmetres del nivell del mar.

Erupci del Pinatubo (1991).

1 2

Com es va poder preveure la gran erupci del volc Pinatubo de lany 1991? La prevenci de lerupci del volc Pinatubo va resultar un xit notable, amb un molt redut nombre de vctimes en relaci amb les persones en risc. Quines mesures directament adreades a la poblaci es van prendre?

318

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

FITXA 4

RECURSOS PER A L'AULA

ELS HABITATGES BIOCLIMTICS

Els edificis bioclimtics es dissenyen tenint en compte les condicions climtiques de lrea on es troba ledifici, aprofitant els recursos existents, com la radiaci solar, el vent, la pluja o la vegetaci, per tal destalviar energia i reduir els impactes ambientals. La construcci dun habitatge bioclimtic pot ser ms cara que la dun no bioclimtic, per pot ser rendible perqu pot arribar a ser completament sostenible. Lestalvi en energia representa una reducci important de les despeses de la llar. Algunes mesures a prendre sn laprofitament mxim de lenergia del Sol, per exemple amb una orientaci cap al sud (a lhemisferi nord) o cap al nord (a lhemisferi sud), per escalfar lai-

gua ds quotidi i per a calefacci; evitar les prdues de calor per mitj dun bon allament trmic; afavorir una ventilaci creuada que, en climes clids, comporta un confort higrotrmic; la integraci denergies renovables, com lenergia solar fotovoltaica; i aprofitar les aiges pluvials, dins de tancs-cisterna, per tal dutilitzar aquest recurs hdric en la higiene diria i el reg de plantes o espais enjardinats. Els habitatges bioclimtics sn ms saludables, ja que compten amb fonts de climatitzaci i refrigeraci naturals, i sn ms respectuosos amb el medi ambient perqu redueixen les emissions contaminants a latmosfera i disminueixen els residus constructius.

Sol a l'estiu

Plaques fotovoltaiques

Sol a l'hivern

Dipsit d'aigua calenta

Coberta vegetal

Cisternes d'emmagatzematge d'aigua

Sortida d'aire calent Entrada d'aire fresc

Aiges residuals

Casa bioclimtica. Una casa dissenyada segons els parmetres bioclimtics requereix molta menys energia que una edificaci estndard per ser habitada confortablement. s important tenir en compte l'orientaci de l'habitacle i aprofitar els corrents d'aire per mantenir una temperatura interior adequada. Tamb shi poden installar panells de plaques fotovoltaiques o fotoelctiques, aix com altres sistemes d'energia renovable.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

319

10

FITXA 5

RECURSOS PER A L'AULA

EL BOIRUM CID I EL BOIRUM FOTOQUMIC

La combusti de carbons i olis minerals utilitzats en la producci denergia, les indstries i calefaccions domstiques, etc., genera dixid de sofre que, combinat amb el vapor daigua atmosfric, es transforma en cid sulfric, que cau amb la pluja, causant danys als edificis i teixits vegetals, en el fenomen anomenat pluja cida. Si aquest procs es dna en la baixa atmosfera, el resultat s la formaci de lanomenat boirum cid (smog), una boi-

ra carregada de contaminants que causa malalties respiratries greus, la disminuci del creixement dels vegetals i la destrucci de materials de construcci com el marbre i el ferro. Aquest boirum va ser molt tpic en algunes grans ciutats com Londres o Chicago, molt industrials, en les quals es cremaven grans quantitats de carb i petroli pesant amb molt de sofre. Actualment, en pasos com la Xina o de lEuropa de lEst encara s un problema greu a les ciutats.

Llum solar NO2 NO + O O + O2 O3 NO + O3 NO2 + O2 H2O 2NO2 HNO2 + HNO3

Llum solar
+ = SO2 SO3 H2SO4 2H + SO4 H2O O2

SO2 H + HSO3 H2O

Dispersi de les partcules contaminants Pluja cida NH3

Emissi de contaminants NO2 SO2

HNO3 H2SO4 Deposici seca

Lixiviat de nutrients Deposici de les partcules contaminants Escorrentia

Boirum cid.

Un altre tipus de contaminant s el boirum fotoqumic, que es forma quan els xids de nitrogen i els hidrocarburs (emissors primaris) reaccionen en presncia de la llum solar i loxigen, i originen una srie de compostos secundaris, com ara formols, monxid de nitrogen i oz. Pel que fa a loz, s un gas considerat molt perills a les capes baixes de l'atmosfera. El boirum fotoqumic enfosqueix

latmosfera i deixa laire de color marr vermells, carregat de contaminants nocius per als ssers vius i els materials. Es tracta dun problema especialment greu en llocs amb clima sec, clid i assolellat, amb molts vehicles en circulaci. Lestaci de lany ms crtica s lestiu i, a ms a ms, el problema sagreuja amb certes situacions meteorolgiques com les inversions trmiques.

1 2

Quines mesures es poden prendre per evitar la formaci de boirum? Explica algun episodi greu de contaminaci per boirum i les seves conseqncies.

320

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

PROCESSOS GENERADORS DE MINERALS A L'ESCORA TERRESTRE

0 km Conca sedimentria Erosi i transport Pissarres

Calc ries

3 km

Pissarres i esquists

Roques plutniques Aurola de contacte Pegmatites

6 km

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

321

10

SUGGERIMENTS
LLIBRES
Evaluacin de Impacto Ambiental A. GARMENDIA, A. SALVADOR, C. CRESPO i L. GARMENDIA Ed. Pearson Prentice Hall. Obra que tracta els diferents aspectes relacionats amb lAvaluaci dImpacte Ambiental, com el marc conceptual, legal i institucional, alternatives del projecte, valoraci dels elements ambientals, identificaci dimpactes ambientals, mesures per minimitzar limpacte global, etc. Energas renovables ORTEGA RODRGUEZ. Ed. M. Paraninfo. Compendi de coneixements terics i prctics sobre les tecnologies energtiques renovables ms consolidades. A partir dels conceptes deficincia i estalvi energtic i la preservaci del medi ambient, es mostren els diferents usos de ledificaci a les installacions centralitzades i descentralitzades de generaci energtica renovable. Energas e impacto ambiental BLANCA AZCRATE i ALFREDO MINGORANCE JIMNEZ Ed. Equipo Sirius, S.A. En aquest llibre sestudia el sector de lenergia des dun triple vessant: leconmic, el social i el tecnolgic. Daquesta manera sanalitza com el consum denergia repercuteix en el medi ambient i en la societat. Avaluaci dimpacte ambiental PERE RIERA. Ed. Rubes Editorial, S.L. Aquest llibre constitueix una bona eina per entendre qu sn les avaluacions dimpacte ambiental i com shan daplicar. Shi incorporen descripcions i sistemes per a lestudi ambiental i les lleis que en regulen laplicaci.

A LA XARXA
US GEOLOGICAL SURVEY EARTHQUAKE HAZARDS PROGRAM
http://earthquake.usgs.gov/ Pgina en angls amb abundant informaci sobre els darrers terratrmols al mn, amb material grfic i documentaci tcnica. Resulta especialment interessant lapartat de recursos didctics anomenat Educational Topics, per a estudiants i professors.

NOAA CENTER FOR TSUNAMI RESEARCH

http://nctr.pmel.noaa.gov/ Web en angls de la National Oceanic and Atmospheric Administration, amb previsi de tsunamis, bases de dades, publicacions i animacions. Inclou informaci molt completa de tsunamis recents i histrics.

ASOCIACIN ESPAOLA DE EVALUACIN DE IMPACTO AMBIENTAL

http://www.eia.es/web/01/cn01.asp Lassociaci t com a objectiu principal promoure, realitzar i publicar estudis sobre el medi ambient, amb una particular incidncia en lAvaluaci dImpacte Ambiental. Inclou legislaci, activitats, notcies, procediments i enllaos.

ASOCIACIN ESPAOLA DE OPERADORES DE PRODUCTOS PETROLFEROS

http://elpetroleo.aop.es/indexelpetroleo.asp Web amb continguts com lorigen i la formaci del petroli, exploraci, extracci, reserves mundials, transport, emmagatzematge, gas natural, el petroli en leconomia mundial, la indstria petroliera a Espanya i el petroli i el medi ambient.

DVD/PELLCULES
Una verdad incmoda Documental de Davis Guggenheim en qu lexvicepresident dels Estats Units mostra els efectes devastadors del canvi climtic, ocasionats per les ingents emissions de dixid de carboni i per ls de combustibles fssils. Cazadores de volcanes DVD realitzat per National Geographic que mostra els estudis que realitzen dos investigadors sobre la predicci derupcions volcniques.

322

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 1

Quin s lorigen dels terratrmols? Quines costes es veuen afectades amb freqncia pels tsunamis? Quines conseqncies va tenir lerupci del volc Pinatubo el 1991? Els lliscaments de terres derivats de la modificaci del pendent dequilibri en la construcci de vies de comunicaci sn riscos geolgics de tipus Com sanomenen les roques de construcci polides? Les explotacions de jaciments que es fan a cel obert sanomenen a) Mines. b) Placers. c) Pedreres. d) Menes. On es troben els jaciments de ferro ms importants del mn? Posa alguns exemples de menes. El carb s ms o menys contaminant que el petroli i el gas natural?

5 6

7 8 9

10 Quins sn els usos principals del gas natural?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

323

10
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA DAVALUACI 2

Quines rees van resultar ms afectades per la srie de tsunamis que es van produir al sud-est asitic lany 2004? Per qu diem que les zones de risc volcnic estan ben definides pel que fa a la localitzaci geogrfica? Els lliscaments, despreniments i enfonsaments de materials geolgics, acostumen a afectar rees de gran extensi dins el territori? Si estadsticament es demostra que una rea ha estat afectada per un terratrmol de certa magnitud cada cert nombre danys, qu s probable que passi en el futur? Don sextreuen els rids dorigen natural? Quina s la matria primera dels productes cermics? Quines sn actualment les dues principals fonts denergia en la nostra societat? De quin tipus de recursos procedeixen les energies alternatives? Per qu diem que lesgotament dels recursos geolgics ser abans de tipus econmic que fsic?

5 6 7 8 9

10 Digues algunes bones prctiques per estalviar energia en lmbit domstic.

324

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Quines mesures es poden adoptar en la prevenci i la mitigaci dels efectes dels terratrmols? Per qu els focus ssmics del mn es localitzen en rees determinades? Cita algunes daquestes rees geogrfiques. Observa el quadre segent i dedueix si hi ha una relaci entre la major magnitud dels terratrmols i el major nombre de vctimes ocasionades. Raona la resposta, indicant alguns factors que hi poden influir.
Data del terratrmol 18 d'abril de 1906 1 de setembre de 1923 21-30 de maig de 1960 23 de desembre de 1972 4 de febrer de 1975 Regi que va afectar San Francisco (Califrnia) Kwanto (Jap) Sud de Xile Managua (Nicaragua) Liaoning (Xina) Nombre de morts 700 143.000 5.700 5.000 Un nombre molt redut Magnitud en l'escala Richter 8,25 8,2 8,5 6,2 7,4

4 5

Les inundacions i revingudes sn riscos geolgics associats a processos externs. En qu consisteixen? En el cas de risc dinundacions, explica el significat dels tres grans factors de valoraci de risc geolgic (perillositat, exposici i vulnerabilitat). Indica algun s dinters industrial dels segents minerals i roques: carb, sorres, dolomies, quars, halita, guix. Quins riscos comporta lextracci del carb pel sistema de galeries? A ms del dixid de carboni, els gasos contaminants emesos pels vehicles de gasolina i gasoil convencionals sn: a) Els cids orgnics i els hidrocarburs. b) L'oz i el monxid de nitrogen. c) El met i l'oz. d) Els xids de nitrogen i els xids de sofre. Quins problemes ambientals pot generar laigua calenta dorigen geotrmic?

6 7 8

10 En quines energies renovables interv laigua en els diversos processos de generaci energtica?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

325

10
1 2 3 4

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DAMPLIACI

Quins sn els riscos relacionats amb un moviment ssmic? Quina diferncia hi ha entre lava i magma? Per qu es va produir el tsunami del sud-est asitic (desembre del 2004) i per quin motiu va incrementar la seva alria en arribar a la costa? A lesquema A es mostra una explotaci de carb a cel obert situada al peu duna muntanya, on sindica el perfil de la disposici de les capes explotades. Als esquemes B i C es veuen dues actuacions possibles per tal de corregir la restauraci final del terreny. Indica quins avantatges i quins inconvenients presenten les propostes B i C en relaci amb les inestabilitats gravitatries, limpacte paisatgstic i altres processos.
Esquema A Esquema B Esquema C

Capes de carb

Terreny natural Terreny excavat al final de lexplotaci Rebliment Rebliment

Les revingudes suposen un risc geolgic associat a processos externs, i es produeixen quan es dna locupaci sobtada dun llit, normalment sec, per un cabal daigua amb gran capacitat erosiva i de transport. Estan associades a fortes tempestes que poden descarregar molta aigua en poc temps sobre la conca de recepci dun torrent. Podries dir quines mesures preventives es poden adoptar per evitar les revingudes? Quines roques industrials sutilitzen normalment en el procs de fabricaci del formig? Les centrals trmiques sn provedes de carb per tal que sigui transformat en energia elctrica. Ordena els tipus de carbons segents: lignit, torba, antracita i hulla, en funci del seu poder energtic. Els xids de nitrogen que es produeixen en la combusti dels motors de gasolina i gasoil generen boirum fotoqumic quan hi ha molta insolaci. Per qu passa aquest fenomen? Quines sn les fonts demissi de SO2 (dixid de sofre) dorigen natural i quines dorigen antrpic?

6 7

10 Indica dos avantatges i dos inconvenients de la installaci daerogeneradors per produir energia elica.

326

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

Llegeix amb deteniment la informaci segent sobre els volcans Santa Mara i Santiaguito i respon les preguntes relacionades amb el text. Santa Mara s un estratovolc que pertany al complex volcnic de Santa Mara-Santiaguito al departament de Quetzaltenango, a Guatemala. Forma part de la Sierra Madre, que s un relleu muntanys volcnic que est relacionat amb lactivitat tectnica de la zona. Aquest complex s considerat avui dia com un dels ms perillosos del mn. Hi ha registres histrics per a tots dos volcans del complex amb activitat peleana. En el perode 1902-1903 el volc Santa Mara va manifestar una activitat volcnica intensa i el Santiaguito va estar actiu intermitentment, entre els anys 1922 i 2000. Lerupci el 1983 del volc Santiaguito va coincidir amb lpoca de pluges, les destrosses materials van ser molt importants i va ser necessari evacuar ms de 244 famlies de les poblacions dels voltants. Els anys 1988 i 1993 es van formar fluxos lahrics que van produir danys importants, especialment en infraestructures de comunicaci . 1. Justifica lactivitat volcnica del complex i caracteritza el tipus dactivitat que sesmenta en el text. 2. Els lahars produeixen normalment devastacions i, moltes vegades, la mort dels habitants que viuen pels voltants. Dissenya un pla demergncia per minimitzar lefecte daquests fluxos.

Plantejament de mesures preventives per a riscos volcnics

Per respondre correctament la primera pregunta thas de fixar en la informaci que fa referncia al lloc geogrfic on es troba el complex volcnic i relacionar-lo amb la tectnica de plaques. Daltra banda, lactivitat volcnica que haurs de definir s lactivitat peleana que sesmenta en el text. Pel que fa a la segona qesti que es planteja, has de conixer el significat del terme lahar o el de fluxos lahrics per poder dissenyar un conjunt de mesures preventives que minimitzin el seu efecte com a risc. 1. Guatemala es troba en la zona de fractures a causa del moviment relatiu de dues plaques litosfriques petites, la qual cosa explica lactivitat volcnica de la zona. Les plaques de Cocos i de les Antilles produeixen fractures en la zona de fricci que permeten disminuir la pressi tectnica i faciliten lascens de magma cap a la superfcie i provoquen activitat volcnica. Aix explica lexistncia de molts volcans a Guatemala i en altres pasos de lAmrica Central. 2. Com que el risc volcnic sempre s baix des dun punt de vista antropocntric, es tracta que dissenyis un pla en qu es minimitzin, tant com es pugui, els efectes devastadors que t una activitat volcnica en general sobre les persones i la seva salut, aix com sobre els seus bns. Dissenya tamb un pla ms especfic relatiu als lahars. Has de reflexionar i fer un llistat de mesures com les segents: a) Mesures relacionades amb lactivitat del volc. Observar constantment si hi ha canvis en: activitat ssmica, deformaci del terreny, alliberament de gasos, temperatura, etc. Reflectir lhistorial derupcions volcniques. Elaborar un mapa de riscos ssmics tenint en compte la topografia del volc, la tipografia de la zona i la ubicaci geogrfica de les poblacions, zones agrcoles, activitats industrials, etc. b) Mesures relacionades amb la formaci de lahars. Recorda que sentn per lahar lallau produda per laigua procedent de les pluges, per lexistncia dun llac en el crter o por la fusi de la neu a causa de lactivitat volcnica mateixa que, barrejada amb els materials que expulsa el volc, cau pel vessant a favor del pendent, i arriba a una velocitat important i cobreix tot el que troba al seu pas.

(continua)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

327

10

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

Mapa de riscos de lahars. Avaluaci dels possibles danys i identificaci de les poblacions i dels bns materials que estiguin en perill. Estudi meteorolgic de la zona. Desenvolupar un pla devacuaci per a la poblaci. Desenvolupar i aplicar un pla deducaci tant per a la poblaci com per als responsables poltics. Tot aix tindria com a objectius determinar les zones on hi ha un risc ms gran per tal devitar que shi desenvolupin activitats humanes de qualsevol mena (assentaments de poblaci, agricultura, etc.) i crear una conscienciaci ms gran de la gravetat del problema, sobretot les persones que podrien ser potencialment afectades i els poltics responsables que gestionen actuacions com, per exemple, la dordenaci del territori.

Practica
1 El volc Tenegua de lilla de la Palma, a les illes 2 Fes una llista de riscos volcnics possibles a les illes

Canries, va entrar en activitat estromboliana per ltima vegada el 1971 durant un mes. a) Caracteritza el tipus dactivitat volcnica. b) Qu ha de reflectir un pla devacuaci de la poblaci en aquest cas especfic?

Canries i un pla que contingui les mesures preventives.

328

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

SOLUCIONARI
nal als ingressos del pas afectat, fins al punt que senregistren sis vegades ms vctimes a les catstrofes que succeeixen en els pasos subdesenvolupats. Als pasos desenvolupats hi acostumen a haver mesures orientades a disminuir aquest factor, com les obres de tipus estructural. Shi inclouen el disseny, les tcniques o la utilitzaci de materials de construcci adients a cada classe de risc. 10.7. Leina ms utilitzada en la predicci espacial de riscos geolgics s la cartografia geolgica i, en concret, els mapes de riscos, que permeten definir els riscos potencials que poden afectar un territori i concretar-ne la superfcie. Un mapa de risc descriu el risc dun fenomen natural en una zona determinada. Un buit o llacuna ssmica s interpretar com a perodes dacumulaci denergia els espais de temps ms o menys llargs amb manca de terratrmols en rees tectnicament actives. Aquesta energia finalment salliberar bruscament i generar un gran terratrmol. Els trets principals que ha de contemplar una construcci sismoresistent sn respectar la topografia local, evitar la concentraci de poblaci i mantenir una distncia de separaci que nimpedeixi el xoc durant la vibraci.

RECORDA I RESPON 1. Els principals riscos geolgics associats a processos interns sn els terratrmols i les erupcions volcniques. 2. Un risc geolgic indut s aquell procs que pot desencadenar danys i que est provocat directament per lactivitat humana. 3. Un recurs natural renovable s el que, en un perode relativament curt (a escala humana), es pot reposar, com ara els boscos i els peixos. Un recurs natural no renovable s aquell que no es pot reemplaar un cop esgotat, ja que, perqu es formin els recursos i sacumulin en jaciments explotables, han de passar milions danys, com s el cas del petroli i del carb o dels recursos minerals. 4. Les energies renovables que suposen una alternativa a la crema de combustibles fssils sn lenergia solar, la hidrulica, la de les onades i les marees, la geotrmica, lelica i la biomassa. ACTIVITATS 10.1. Risc geolgic s qualsevol condici, procs o succs potencial en el si de lescora terrestre que suposi una amenaa per a la salut, seguretat o benestar dels ssers humans, o per a les funcions o leconomia duna comunitat. En aquesta definici shi inclouen els efectes dalguns minerals i roques potencialment contaminants, nocius per a la salut o causants del deteriorament de les estructures. Els principals riscos geolgics associats a processos interns sn els terratrmols i les erupcions volcniques. Un risc geolgic provocat per les activitats de lsser hum sanomena risc geolgic indut. Alguns exemples depisodis catastrfics causats per riscos geolgics en lmbit del Mediterrani sn: Terratrmols: a lest de Turquia (mar de 1992); el Caire, Egipte (octubre de 1992); oest dAlgria (agost de 1994 i desembre de 1999); Adana, Turquia (juny de 1998); nord-oest de Turquia (agost i novembre de 1999); Atenes, Grcia (setembre de 1999); Afyon, Turquia (febrer de 2002); Siclia (setembre de 2002), sud dItlia (octubre de 2002), sud-est de Turquia (maig de 2003) i Grcia (gener de 2006). Tsunamis: cap a lany 1650 aC, hi va haver un tsunami ocasionat per una gran explosi a larxiplag volcnic de Santor acompanyada dun terratrmol, que va destruir la ciutat de Thera. El tsunami subsegent va arribar a la costa nord de Creta, i va devastar la civilitzaci minoica. Erupcions volcniques: lany 79 dC, el volc Vesuvi va entrar en erupci i va sepultar les ciutats de Pompeia i Hercul. 10.5. Els tres tipus de factors de valoraci del risc geolgic sn la perillositat, lexposici i la vulnerabilitat. La perillositat dun risc geolgic depn de la distribuci geogrfica de lepisodi catastrfic (com ms gran sigui lrea afectada, ms grans seran els danys); la magnitud o grau de perillositat amb qu el fenomen ha ocorregut en casos anteriors; i la periodicitat amb qu es repeteix el succs (interval de recurrncia o temps de tornada). Els pasos ms vulnerables als riscos geolgics sn els que estan en vies de desenvolupament. El nombre de vctimes mortals per catstrofes naturals s inversament proporcio-

10.8.

10.9.

10.2. 10.3. 10.4.

10.10. Els mtodes de prevenci dun tsunami sn detectar els indicis de possibles moviments ssmics en rees litorals, la construcci de dics i barreres de desviament, i disposar dun sistema dalarmes que avisi de la formaci i la propagaci daquests fenmens. 10.11. Els cinc grups de roques industrials sn: els rids, els conglomerats, les roques de construcci, els productes cermics i el vidre. 10.12. El vidre es fabrica bsicament amb quars, un mineral que es troba sobretot en sorres, quarsites i en filons de quars. 10.13. Alguns metalls de gran inters econmic que es troben als dipsits ignis sn lor, el plat, lurani, el seleni, el coure, el vanadi i el crom. 10.14. Els dipsits de placers sacostumen a trobar als cursos fluvials, en els trams on la velocitat i la forma del llit del riu afavoreixen el dipsit de les partcules ms pesants. 10.15. Als placers, els minerals valuosos se separen dels materials dalluvi per mitj dun sistema de garbells i de rentats. s freqent que molts dipsits de placers sexplotin per mitj del dragat. 10.16. Algunes pedres precioses com el diamant es formen per la migraci i laglutinament dels minerals durant letapa de formaci de la roca, a gran pressi i elevada temperatura. 10.17. Si un jaciment resulta rendible perqu els minerals que el formen tenen una alta proporci dun metall en concret, diem que el mineral s mena daquell metall determinat. Un cop extrets de la mina, els metalls no se solen trobar en estat pur, de forma que el mineral que el cont sha de sotmetre a un procs per extreure el metall, i llanar el material de rebuig, s a dir, les gangues o escries. 10.18. La bauxita s mena de lalumini. 10.19. Els principals combustibles fssils sn el carb, el gas natural i el petroli. Com a efectes negatius que exerceixen sobre el medi ambient, cal destacar els segents: alteracions de lequilibri de temperatures i del desenvolupament de la vida a la Terra, en concret un increment de la temperatura global del planeta, episodis de contaminaci atmosfrica i pluges cides.

10.6.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

329

10

SOLUCIONARI
b) La zona de les dorsals medioceniques, leix de la qual es troba desplaada freqentment per falles transformants. c) La zona transasitica, que inclou tot el sistema orognic alp des de la pennsula Ibrica i lfrica del nord, fins a les serralades de lHimlaia i la costa occidental dIndonsia, unint-se al cercle circumpacfic a les Filipines. 10.32. a) Un tsunami consisteix en una srie dones de longitud dona molt llarga i perode llarg que han estat produdes per alguna pertorbaci submarina molt intensa, generalment per un sisme que ha tingut el seu focus molt prxim al fons ocenic (una erupci submarina, lliscaments submarins de materials en posici inestable, o b caiguda dalgun meteorit o asteroide extraterrestre que impacti en el fons del mar). Els efectes devastadors dels tsunamis es produeixen en les costes properes al punt dorigen del fenomen i les terres interiors prximes en veures afectades per gran onades. b) Els oceans ndic i Pacfic concentren la major part de les manifestacions geodinmiques internes del planeta (sismes i volcans), que sn els principals desencadenants dels tsunamis. En aquells oceans la tectnica de plaques s intensa, ja que hi ha moltes fosses oceniques que sn el resultat de marges convergents de plaques (zones de subducci), marges divergents (dorsals) i vulcanisme submar associat a punts calents. c) Els tsunamis tenen ms fora a la costa. El perode de les ones dun tsunami pot oscillar des dalguns minuts fins a ms duna hora, i la longitud dona pot ser dalguns centenars de quilmetres. En alta mar i en aiges profundes, lalada de les onades sol ser tan sols duns pocs centmetres a un metre, de manera que un tsunami pot passar inadvertit i confs amb lonatge habitual, mentre que aquestes onades, quan sapropen a la costa, poden assolir alades considerables i laigua pot penetrar centenars de metres terra endins. d) Un sistema de previsi s lelaboraci de models de risc de determinades zones susceptibles de patir-los i especialment el disseny duna xarxa de vigilncia que permeti fer una detecci rpida daquells fenmens submarins susceptibles de desencadenar tsunamis. Daquesta manera es pot calcular els temps darribada del tsunami a les costes i es poden posar en funcionament programes devacuaci de la gent exposada al risc cap a zones enlairades segures. 10.33. S que hi ha una relaci entre les erupcions volcniques i els lliscaments de terres als vessants muntanyosos. Els lahars, o fluxos de fang, sn el resultat de la fusi de les neus per lactivitat volcnica. Assoleixen una alta velocitat pel fort pendent dels vessants dels cons volcnics. Catstrofes com la del Nevado del Ruiz o la de Saint Helens, causades per fenmens de vessant, van ser produdes per erupcions volcniques. 10.34. Els materials mal classificats sn: el vidre, que no s un aglomerant; el fluor, que no s un fertilitzant; i lor, que no s un metall abundant. 10.35. Els recursos energtics renovables sn aquells que es generen amb continutat i es poden considerar inesgotables. Ho sn lenergia solar, la hidrulica, de les onades i marees, geotrmica, elica i biomassa.

10.20. Els combustibles fssils sn recursos no renovables perqu per a la seva formaci i acumulaci en jaciments explotables han de passar milions danys. Un cop esgotats, no es poden reemplaar en lescala de temps de lsser hum. 10.21. Les energies renovables o alternatives procedeixen de recursos renovables i constitueixen opcions interessants per reduir el consum de petroli. Sn lenergia solar, la hidrulica, la de les onades i les marees, la geotrmica, lelica i la biomassa. 10.22. L energia solar es capta per mitj de panells solars. 10.23. El principal problema que presenten les preses en la producci denergia hidrulica s que tenen una vida limitada, ja que tant els llacs que es formen rere seu com la presa mateixa sacaben omplint de sediments. A ms, de vegades redueixen molt el cabal del riu, de manera que en surt perjudicada la fauna i la flora que habita riu avall. 10.24. La meitat de les centrals hidroelctriques de Catalunya sn a la provncia de Lleida. La majoria de centrals hidroelctriques catalanes sn centrals amb molt poca potncia (1 MW), tot i que destaquen les centrals de Sau (56 MW) a Barcelona; Susqueda (86,3 MW) a Girona; Sallent (451 MW), Tavascan (152,5 MW) i Canelles (108 MW) a la provncia de Lleida; i finalment, Riba-roja (262,8 MW) a Tarragona. 10.25. Lenergia geotrmica nicament s possible, actualment, en les zones on hi ha un flux de calor elevat, com s el cas de les zones amb guisers i altres manifestacions termals. Lenergia elica pot ser important en zones on el vent bufa amb prou fora i continutat. 10.26. Els principals materials que sutilitzen com a biomassa sn els llenyosos que es produeixen en un procs dexplotaci forestal; i els residus que provenen daltres activitats, com ara la palla, les serradures, els fems o els residus orgnics urbans. 10.27. Els principals mtodes geofsics utilitzats en la prospecci del petroli sn la gravimetria, el magnetisme, la ssmica de reflexi i la perforaci mecnica. 10.28. Per trobar una bossa de petroli sovint s necessari fer moltes perforacions, tant per descobrir-la (nicament un 10 % sn productives) com per estimar la mida de la bossa. 10.29. La formaci dels recursos minerals a lescora terrestre s ms lenta que el seu consum. 10.30. Els mecanismes que sapliquen per optimitzar els recursos minerals de qu es disposa sn el reciclatge, que implica un reprocessament dels recursos, perqu novament es tornin a incorporar al cicle productiu; i la reutilitzaci, que implica nous usos sense un reprocessament, com s el cas de lenvasatge en vidre. 10.31. Les rees de major risc geolgic ssmic i volcnic al mn estan ubicades principalment a les zones de contacte de les plaques tectniques. La litosfera terrestre est dividida en dotze grans plaques i en daltres menors o microplaques. Els moviments ssmics es produeixen pel fregament de les plaques tectniques a les zones de subducci. Respecte al vulcanisme, quan el magma i els gasos assoleixen la superfcie a travs de les fissures de lescora, es formen els volcans. En destaquen tres rees: a) El cercle circumpacfic, franja estreta que constitueix la zona de major densitat de sismes i es correspon amb les zones de subducci.

330

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

SOLUCIONARI
Els recursos energtics no renovables sn aquells que es consumeixen ms rpidament del que es produeixen, de forma que sexhauriran en un termini ms o menys llarg. Sn recursos energtics no renovables els combustibles fssils (carb, gas natural i petroli) i tamb lurani. el Pelopons, lestret de Messina i la zona davant de la costa de Tunsia i Algria. En aquestes rees el risc geolgic s elevat a causa de lexistncia de plaques continentals que collideixen a la frontera lmit dels marges del mar, de zones de subducci i de punts dinestabilitat del fons mar. 10.40. El terratrmol que assol Lisboa l1 de novembre de 1755, a les 9 h 20, ha estat un dels ms destructius de la histria. Desprs de 10 minuts en qu diversos sismes duna magnitud prxima a 9 en lescala de Richter van destruir la major part de la ciutat, un tsunami i el foc van acabar daniquilar la ciutat; es calcula que hi van perdre la vida entre 60.000 i 100.000 persones. Lepicentre del terratrmol es va situar a uns 200 km a loest i sud-oest del cap de San Vicente, a loce Atlntic. Val a dir que aquest sisme va ser el primer que va ser estudiat cientficament; per tant, es pot considerar que amb ell va nixer la sismologia. Mapa drees afectades pel terratrmol de Lisboa (1755):
INTENSITATS X IX VIII VII VI V IV III

10.36. Lexplotaci duna pedrera pot ocasionar diferents tipus dimpactes ambientals, ja que es remouen grans volums de terres i, quan els terrenys ja sabandonen, queden ms o menys degradats. Els principals impactes ambientals causats per les pedreres sn: Les alteracions en la morfologia i el carcter global del paisatge. Locupaci irreversible del sl i la modificaci del seu s. La contaminaci de les aiges subterrnies. La contaminaci de latmosfera per gasos i partcules, aix com contaminaci sonora, per les voladures i la maquinria utilitzada. Leliminaci de la coberta vegetal i la fauna. Les alteracions de lambient sociocultural, per canvis en rees significatives i un increment del trnsit. 10.37. El fenomen natural al qual fa referncia aquest mapa de risc geolgic s el terratrmol. La zona del pas amb un risc ms elevat de patir aquest fenomen s Andalusia. Aquest risc es justifica per la convergncia que es produeix entre la placa africana i leurasitica, la falla de la qual recorre tot el perfil andals de les costes atlntica i mediterrnia des del sud-oest del cap San Vicente fins a Almeria, passant per lestret de Gibraltar i les proximitats de Ceuta. Els Pirineus tamb presenten un alt risc ssmic, ja que es tracta dun orogen de collisi resultant duna lleugera subducci de la microplaca ibrica sota leuropea. Entre les zones de major i menor risc hi ha tanta diferncia a causa de les seves caracterstiques tectniques. A diferncia del sud dEspanya, lrea de la planura central sassenta sobre roques que es van formar fa centenars de milions danys i que no han patit deformacions posteriorment, al que cal afegir la llunyania daquest territori del lmit de plaques. 10.38. Es tracta de lescala de Mercalli, que serveix per avaluar i comparar la intensitat dels terratrmols. Va ser proposada per Giuseppe Mercalli lany 1902 i es basa en la percepci dels terratrmols per part de la poblaci. s, doncs, una escala subjectiva. Varia des de la intensitat I (Gaireb ning no percep el terratrmol) fins a la XII (Destrucci total. Es veuen ondulacions sobre la superfcie del sl, els objectes es mouen i voltegen). 10.39. a) Els sismes submarins sn la principal causa dels tsunamis al mar Mediterrani, seguits pels esllavissaments de terres submarins. b) Considerant el factor temps, les conseqncies dun tsunami serien ms devastadores a les costes dun mar de petites dimensions que a les dun gran oce. En un mar petit, les onades poden arribar molt rpidament a les costes, sense que hi hagi prou temps per evacuar la poblaci. Aix, per exemple, al mar Mediterrani, un mar de petites dimensions i amb alta densitat poblacional en les zones costaneres, un gran tsunami podria tenir efectes devastadors. c) Al mar Mediterrani hi ha diverses zones potencialment tsunamigniques: larc hellnic al sud de Rodes, Creta i

epicentre

10.41. Aquest tipus de risc volcnic sanomena lahar. Els lahars sn colades de fang originades als pendents dels volcans quan capes inestables de cendres i altres materials eruptius se saturen daigua i flueixen pendent avall seguint els cursos dels rius. Tamb es produeixen quan interacciona un volc amb una glacera, com succeeix a Islndia, on sels coneix com jkulhlaups. 10.42. Al mn, les rees ms afectades per la contaminaci ocasionada per hidrocarburs es troben a les ribes del golf Prsic, que est envoltat de pasos productors de petroli. Tamb pateixen aquesta contaminaci la costa oriental de lAmrica del Nord i les costes europees, que corresponen als pasos delevat consum. Pel que fa al mar Mediterrani, s considerat el que pateix una major contaminaci per hidrocarburs del mn, i on es detecten ms del 50 % dels abocaments illegals que es produeixen cada any. La superfcie del mar Mediterrani s l1 % de la de tots els oceans i per les seves rutes hi circula el 30 % del petroli mundial. Cada any se sumen en aquest mar uns 13 accidents de petroliers que aboquen cru a les seves aiges. 10.43. La producci, s i transport del petroli i els seus derivats com a combustibles, genera diversos problemes mediambientals. Aquestes activitats provoquen una contaminaci marina que es pot generar durant les operacions quotidianes dels vaixells, de forma accidental (vessament de tancs, trencament de mnegues, prdues de petites quantitats del casc, errades humanes durant les maniobres...) o intencionada (neteja de tancs, aiges contaminades...). Tamb est causada per sinistres ocasionals que, tot i ser molt

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

331

10

SOLUCIONARI
impactants, suposen noms una mnima part de la contaminaci ocasionada per hidrocarburs. El bunkering s una prctica que causa vessaments de cru a les aiges, i que consisteix en el transvasament de combustible de vaixell a vaixell. En laigua, els hidrocarburs sescampen rpidament a causa de lexistncia duna important diferncia de densitats entre tots dos lquids, arribant a ocupar extenses rees i dificultant-ne les possibilitats de neteja. La fina capa que es crea impossibilita la interacci entre la flora i la fauna marina amb latmosfera, obstruint el cicle natural de la vida. Les aus sn part de la fauna que es veu greument perjudicada per aquesta contaminaci. Si els hidrocarburs arriben a la costa, donada lelevada permeabilitat de la sorra, sintrodueixen cap al subsl contaminant les aiges subterrnies. Biomassa. La matria orgnica renovable dorigen vegetal o animal o procedent de la seva transformaci natural o artificial. La biomassa s la principal font denergia de la meitat de la poblaci mundial. Prov del procs de fotosntesi. La biomassa llenyosa deriva de subproductes dactivitats agrcoles i de subproductes dexplotacions i indstries forestals. Dues hectrees de bosc permeten el consum trmic de tres famlies. Biogs. s un combustible gass format per met i dixid de carboni. Sobt de la degradaci biolgica de la matria orgnica en absncia doxigen. Els subproductes orgnics dels quals sobt sn: residus dinstallacions ramaderes, fangs de depuradores i fracci orgnica de residus slids urbans. Els purins tamb saprofiten energticament. Biocarburants. Sn combustibles lquids obtinguts de productes agrcoles transformats qumicament. Nhi ha de dos tipus: lster metlic o biodisel, i els bioetanols. Minihidrulica. Consisteix en laprofitament del desnivell dun salt daigua per obtenir energia elctrica. La potncia duna installaci hidrulica depn de lalada monomtrica i del cabal daigua que fa girar la turbina. Final. En les activitats quotidianes fem servir lenergia. Amb uns hbits senzills saconsegueix un important estalvi energtic. 10.47. a) Daten del neogen i el quaternari. b) Les tres zones volcniques identificades a les terres catalanes sn: lEmpord, la Selva i la Garrotxa. c) Donada la inactivitat dels volcans de Catalunya des de fa molt de temps, es considera que el risc volcnic s baix. Lenergia s el recurs fonamental per al desenvolupament de la societat. Lalta dependncia dels combustibles fssils, els recursos limitats i el creixement de la demanda fan necessaris uns canvis en el sistema energtic actual. Aquests canvis estan basats en ls eficient de lenergia, que fomenta lestalvi, i les energies renovables. Petites accions condueixen a lestalvi, mantenint la qualitat de vida. Solar trmica. Consisteix en la transformaci del Sol en calor. Aix sescalfa laigua que circula per dins dels captadors. T usos diferents: aigua calenta sanitria, aigua de les piscines, calefacci, climatitzaci dedificis, aplicacions industrials i producci delectricitat. Solar fotovoltaica. Transforma lenergia solar en electricitat sense emetre gasos contaminants. Hi ha dos tipus dinstallacions: autnomes i connectades a la xarxa elctrica. Elica. Els aerogeneradors transformen lenergia cintica del vent en energia elctrica o mecnica. Poden satisfer demandes de petita potncia: bombeig daigua per a reg, electrificaci rural, o agrupar-se en parcs elics. EXPERIMENTA 1. Moviments horitzontals i verticals del sl. 2. La intensitat de la vibraci dependr de la fora de limpacte. 3. La lnia del grfic resultant ser molt irregular. 4. La lnia del grfic ser recta. FITXES Les explotacions mineres de diamants a la Repblica de Sud-frica 1. Mapa de les explotacions mineres ms importants.

10.44. a) Dins la pennsula Ibrica els mxims valors de vent senregistren a la vall mitjana del riu Ebre perqu no troba obstacles naturals per penetrar a la vall. A ms, a les valls el vent es veu obligat a comprimir-se i accelera la seva velocitat. Es forma per una diferncia de pressi entre el mar Cantbric i el mar Mediterrani. b) Les rees amb velocitats ms altes de vent a Espanya sn la vall mitjana de lEbre, lestret de Gibraltar, la costa atlntica gallega i lilla de Menorca. 10.45. El smbol del punt verd el porten els envasos, i indica que el fabricant compleix la llei i collabora en el finanament del sistema que permet, amb lajuda dels ciutadans, la recuperaci dels envasos per fer-ne possible el reciclatge. Indica que els fabricants i distribudors, agrupats en ECOEMBES i ECOVIDRIO, paguen un import per finanar una part del cost de la recollida dels envasos. No indica si es reciclen ni el tipus de tractament que rebran. WWW 10.46. Introducci: Les energies renovables.

1 2 3 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 16 17 9 10

18 19

332

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10
1: Aredor 2: Mbuyi-Mayi 3: Catoca 4: Orapa 5: Jwaneng

SOLUCIONARI
PROVA DAVALUACI 1

Llegendes del mapa: En groc, els pasos productors.

Mines a cel obert Mina alluvial

Mina subterrnia Mina marina

8: Namaqualand 9: Finsch 10: Koffiefontein 11: Williamson 12: Damtshaa 13: Letlhakane 14: Venetia 15: The Oaks 16: Cullinan 17: Kimberley 18: Argyle 19: Ellendale

Nom de les mines ms importants:

6: Elizabeth Bay 7: De Beers Marine

Les alteracions del clima per causes naturals: l'erupci del Pinatubo (1991) 1. La poblaci de la zona va poder ser evacuada a temps grcies a les mesures de dixid de sofre que es van prendre, alhora que es va apreciar un lleu tremolor harmnic i de baixa freqncia i una activitat tectnica a gran profunditat en els dies previs a lerupci. 2. La poblaci va estar preparada grcies a lemissi i difusi dalertes fcilment comprensibles i a lacci oportuna dels funcionaris de defensa civil i de les persones encarregades de la resposta als desastres. Lactuaci acurada devacuaci dels habitants en situaci de risc va evitar un desastre ms gran. El boirum cid i el boirum fotoqumic 1. Algunes mesures que es poden adoptar sn: disminuir els desplaaments en vehicle privat; la generalitzaci denergies netes; la substituci de components que utilitzin compostos orgnics voltils (COV), s a dir, hidrocarburs en estat gass; ls de catalitzadors, i la implantaci de sistemes de depuraci de substncies txiques. 2. El pitjor episodi de la histria originat per boirum es va produir al mes de desembre de lany 1952 a Londres. A causa de lestancament de la boira, els contaminants, procedents principalment de la crema de carb, es van acumular a la baixa atmosfera de forma excepcional, de manera que la ciutat va romandre durant quatre dies en estat demergncia. Es calcula que van morir aproximadament 12.000 persones per problemes respiratoris. ESQUEMA MUT
Dipsit evaportic Fumaroles i fonts termals Fil Conca sedimentria Diagnesi Roques plutniques Metamorfisme Pegmatites Erosi i transport Pissarres Placer
Calc ries
Pissarres i esquists

1. Els terratrmols acostumen a estar produts a lescora terrestre per la subducci i el xoc de plaques continentals. 2. Les costes asitiques de loce Pacfic. 3. Lany 1991, el volc Pinatubo, a les Filipines, va comenar una erupci que es va perllongar durant mesos; lemissi de dixid de sofre va formar un nvol que va cobrir el planeta i que, entre altres conseqncies, va produir una disminuci de 0,5 C de la temperatura mitjana de la superfcie terrestre. 4. Riscos geolgics de tipus indut. 5. Les roques de construcci polides sanomenen roques ornamentals. 6. Sn pedreres (resposta c). 7. Es troben al llac Superior, a lAmrica del Nord, Zimbabwe i lfrica del Sud. 8. Alguns exemples de menes sn la calcopirita per al coure, la galena per al plom, la magnetita per al ferro i la bauxita per a lalumini. 9. El carb s un combustible fssil ms contaminant que el petroli i el gas natural. 10. Els usos principals del gas natural sn el de combustible per proporcionar calor, impulsar turbines productores delectricitat o moure motors, i com a matria primera en la fabricaci dadobs nitrogenats. PROVA DAVALUACI 2 1. Les rees ms afectades van ser les costes dIndonsia, Tailndia, Bangla Desh, lndia, Sri Lanka, les illes Maldives i Somlia. 2. Perqu els volcans afloren a la superfcie i sen coneix la localitzaci exacta. 3. Els lliscaments, despreniments i enfonsament de materials geolgics sn fenmens locals que acostumen a afectar rees redudes del territori. 4. El ms probable s que aquesta cadncia es repeteixi en el futur. 5. Els rids dorigen natural sextreuen directament de sediments, de les lleres dels rius o dels deltes, amb excavadores, a les anomenades graveres. 6. La matria primera dels productes cermics s largila. 7. El petroli i el gas natural. 8. Les energies alternatives procedeixen de recursos renovables. 9. Diem que ser abans de tipus econmic que fsic, perqu la seva extracci arribar a ser massa costosa. 10. Algunes bones prctiques que es tradueixen en una reducci notable del consum energtic en lmbit domstic inclouen mesures com les segents: utilitzar equips informtics amb sistemes destalvi denergia; graduar la climatitzaci segons els parmetres de benestar; allar la part exterior dels murs per evitar la calor a lestiu, i linterior de les parets, per disminuir el fred a lhivern; facilitar al mxim lentrada i laprofitament de la llum natural; utilitzar gas per a la calefacci i regular-la per mitj de termstats, de la mateixa manera que amb laire condicionat; allar tots els tancaments exteriors en cas de construir o rehabilitar una casa, per tal destalviar en climatitzaci; apagar els equips informtics per perodes dinactivitat superiors a mitja hora; per a pauses curtes, desconnectar la pantalla de lordinador; posar com a estalvi de pantalla lopci de pantalla en negre; aprofitar la llum natural; apagar i desconnectar els aparells quan no shan de fer servir; utilitzar cuines de gas i electrodomstics amb

Dipsit diagentic

Volc

0 km

3 km

6 km

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

333

10

SOLUCIONARI
7. Sn riscos freqents en les explotacions de carb: la formaci de clots a la superfcie per subsidncia; esfondraments de les galeries; acidificaci de les aiges; incendis espontanis dels runams per l'oxidaci de les pirites; les explosions ocasionades pel gris; degradaci dels sls pel dipsit d'estrils; alteraci de la hidrologia subterrnia i possible afectaci dels aqfers; i malalties professionals dels miners, com la silicosi. 8. La resposta correcta s la d (xids de nitrogen i xids de sofre). 9. Laigua calenta dorigen geotrmic suposa una contaminaci trmica dels ecosistemes aqutics superficials. A ms, les sals i altres substncies dissoltes que cont laigua que brolla poden tenir un efecte contaminant a latmosfera i en les aiges superficials. 10. Lenergia hidrulica, que es produeix per la caiguda de masses daigua; lenergia mareomotriu, que es basa en laprofitament dels corrents de les marees; lenergia geotrmica encara que s potencialment renovable que utilitza lenergia que procedeix de linterior de la Terra per escalfar laigua; i lenergia de les onades, que aprofita lacci de les ones per generar energia. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Els moviments ssmics delevada intensitat que afecten rees habitades ocasionen, en primer terme, efectes vinculats a la vibraci del terreny, com la caiguda dedificis i la destrucci dinfraestructures pbliques. Desprs es produeixen incendis produts pel trencament dels cables elctrics i els conductes de gas. Altres conseqncies sn lalteraci dels aqfers i del llit dels rius. En cas que es tracti dun terratrmol submar, sen poden derivar tsunamis. 2. El magma s una massa gnia en fusi que es troba a linterior de la Terra. En canvi, la lava s el magma fos o en procs de fusi que surt dun volc a la superfcie terrestre durant lerupci, i que es refreda rpidament. Freda i en estat slid, la lava sutilitza en la construcci dedificis i altres usos. 3. El tsunami va ser un efecte del terratrmol que es va produir a loce. Aquests efectes es produeixen quan hi ha un desplaament en vertical dels blocs que formen el fons mar, causat, per exemple, per una falla o un moviment de plaques litosfriques. Lalada de lonada va augmentar per dues raons: a causa de laugment del nivell del mar i pel fregament que es va produir a la base de lonada quan aquesta va arribar a aiges someres. 4. La proposta B fa tornar el paisatge al seu estat originari. No hi haur riscos de despreniments ni esllavissades a causa de la suavitat del pendent. En trobar un topall en el tall inferior, els materials no es podrien esllavissar tot i estar xops daigua. No obstant aix, lerosi hdrica seria forta fins que no creixs la vegetaci, per la qual cosa caldria omplir contnuament el terreny per evitar que perds tot el material. La proposta C tindria dos inconvenients: no noms no recuperaria la lnia original del paisatge, sin que tindria un sistema de terrasses inestables que comportaria esllavissaments de massa. Uns murs de contenci per a les terrasses, tot i limpacte visual, seria la soluci que caldria aplicar. 5. Mesures preventives contra les revingudes: Manteniment de la coberta vegetal a les conques dels rius, rieres i torrents. Construcci de dics quan sigui necessari. Ordenaci territorial per regular la construcci a les planes alluvials i per impedir locupaci de ribes i llits fluvials. Construcci de preses per regular el cabal i el manteniment de la vegetaci de ribera que regula la velocitat al llit.

la mxima eficincia energtica; no obrir innecessriament les portes de frigorfics i congeladors; utilitzar tubs fluorescents i bombetes de baix consum; usar el rentaplats i la rentadora amb crrega mxima; assecar la roba a laire lliure; i contemplar la possibilitat dintroduir fonts denergia renovables a la llar, com per exemple la solar. EXERCICIS DE REFOR 1. Les mesures legislatives que contemplin la qualitat i la ubicaci de les construccions civils resulten fonamentals per prevenir i mitigar els efectes dun terratrmol. Les construccions han de ser sismoresistents, evitant la rigidesa dels fonaments, perqu les vibracions del terreny siguin absorbides. Lordenaci del territori ha devitar la concentraci daltes densitats de poblaci en zones dalt risc. Tamb resulta convenient que la poblaci estigui assabentada de quines sn les mesures devacuaci i alerta. 2. Els terratrmols es produeixen pel moviment relatiu entre grans blocs de roca, que sn el resultat de la tectnica de plaques. Als lmits passius de placa (falles transformants) i actius de placa, tant constructius (dorsals) com destructius (zones de subducci), s on es produeixen aquests moviments ssmics. Les zones de subducci sn les que presenten una major activitat. Sn rees dalt risc ssmic: Jap, lAmrica Central, la costa occidental dAmrica del Sud, els pasos que envolten la serralada de lHimlaia (ndia, Tibet) i la regi mediterrnia. 3. Els sismes que ms danys causen no sn sempre els de major magnitud. Aix, per exemple, el de San Francisco (1906) no va ocasionar tantes vctimes com el de Managua (1972). Lexplicaci pot estar en les mesures antissmiques adoptades (factor vulnerabilitat). Desprs del sisme de Kwanto (1923), un gran foc posterior va augmentar considerablement el nombre de vctimes. El 1960, al sud de Xile, hi va haver poques vctimes per la poca poblaci de la regi (factor exposici). El 1975, el terratrmol de la Xina va ser predit i es va poder evacuar la poblaci. 4. Les inundacions es produeixen pel desbordament del llit dun riu, i locupaci de la seva plana dinundaci. Normalment estan causades per pluges intenses i prolongades, com les ocasionades pels monsons. Les revingudes consisteixen en locupaci sobtada dun llit, habitualment sec, per un cabal daigua amb gran capacitat erosiva i de transport. Estan associades a fortes tempestes que poden descarregar gran quantitat daigua en poc temps sobre la conca de recepci dun torrent. 5. La perillositat s la probabilitat que passi un dany provocat per un succs determinat, en un temps concret. En el cas de les inundacions, les rees de perillositat es defineixen en franges paralleles als dos costats del llit dun riu. Lexposici s el total de persones o bns materials exposats al risc, fins i tot si no t lloc el fenomen. Pel que fa a les inundacions, es comptabilitzaran les persones i bns que ocupen les diferents franges de perillositat. La vulnerabilitat s el percentatge de prdues humanes o bns ocasionats per un determinat succs amb relaci a la quantitat total exposada al risc. Aquesta mesura es pren quan ja ha passat el fenomen. 6. Carb: combustible, indstria qumica en filtres de carb actiu. Sorres: material de construcci per omplir desnivells, base per pavimentaci i infraestructura ferroviria, cimentaci i elaboraci de morter i formig. Dolomies: peces de maoneria o decoratives per a construcci. Quars: fabricaci de vidre. Halita: indstria alimentria, s com a fundent del gla i en paviments, indstria qumica en filtres descalcificadors daigua. Guix: fabricaci descaioles.

334

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

10

SOLUCIONARI
Establir un sistema dalarma, que la poblaci ha de conixer
per mitj de simulacres devacuaci peridics.

6. Per a la fabricaci de formig cal utilitzar rids, els quals poden ser naturals (sediments) o artificials (roques triturades). Els rids cal que tinguin una granulometria concreta segons els tipus de formig. Els rids es barregen amb ciment, que s una mescla de calcria triturada i argila o marga. 7. De ms a menys poder: antracita, hulla, lignit i torba. 8. El dixid de nitrogen absorbeix radiaci solar, i es formen monxid de nitrogen i toms doxigen lliure. Aquests toms reaccionen amb molcules doxigen molecular i es forma oz. Lacumulaci doz s una de les caracterstiques del boirum fotoqumic. 9. Fonts naturals de dixid de sofre: erupcions volcniques, incendis forestals, fermentacions microbianes, tempestes, etc. Fonts antrpiques: crema de combustibles fssils, transport, activitats industrials, etc. 10. Avantatges: s una font denergia inesgotable; no genera contaminants; no contribueix a lemissi de gasos que incrementen lefecte dhivernacle; la installaci de parcs elics no limita les activitats agrcoles; la tecnologia s senzilla. Inconvenients: s imprevisible pel fet que depn duns valors mnims dintensitat del vent; causen impacte paisatgstic; s intermitent perqu depn que bufi o no el vent; i provoca interferncies en els aparells de televisi prxims. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. a) Lactivitat estromboliana es caracteritza per erupcions explosives separades per perodes de calma, que poden ser ms o menys prolongats. Es tracta dun tipus derupci de magmes basltics en qu cada explosi respon a levoluci duna bombolla de gasos alliberats pel magma. Els materials piroclstics que genera sn bombes, lapilli i cendres. Si el magma s molt viscs, les erupcions sn violentes i es produeixen colades extenses de lava. b) El pla d'evacuaci ha de:

Establir uns punts de reuni concrets per barris des dels quals
la poblaci pot ser evacuada en cas derupci. 2. Els riscos volcnics possibles: Sn volcnicament actives les illes de Tenerife, la Palma, Lanzarote i Hierro, amb risc derupcions. A Fuerteventura i Gran Canria el risc s menor, mentre que la Gomera no presenta risc volcnic. El vulcanisme canari suposa un risc potencial per a uns dos milions de persones que viuen en alguna de les illes amb risc, aix com per a les persones que les visiten com a turistes. A les illes volcnicament actives les erupcions acostumen a ser de tipus efusiu, poc destructives, excepte lepisodi ocorregut a Lanzarote entre 1730 i 1736, que va cobrir amb lava una quarta part de lilla. El volc Teide, a Tenerife, podria tenir alguna erupci explosiva violenta, tot i que el risc s baix. Per lactivitat volcnica, hi ha risc desllavissaments de grans masses de terreny. El risc volcnic a les Canries obliga a mantenir una vigilncia contnua de lactivitat volcnica, i a desenvolupar mesures de prevenci davant duna possible crisi eruptiva. Un possible pla preventiu s el segent: Considerar lrea volcnica dividida en diverses illes, cadascuna amb les seves caracterstiques vulcanolgiques. Installar una xarxa instrumental per fer un seguiment dels parmetres que permetin prevenir futures erupcions. Elaborar mapes de risc volcnic. Planificar sistemes per desviar els corrents de lava a llocs deshabitats. Efectuar tnels de descrrega daigua dels llacs que es formen als crters per tal devitar la formaci de colades de fang. Installar sistemes dalarma i planificar els llocs i normes devacuaci. Prohibir o restringir les construccions en llocs dalt risc. Construir habitatges semiesfrics o amb teulades molt inclinades per evitar que shi acumulin els materials piroclstics i senfonsin a causa del pes. Construir refugis incombustibles.

Fer saber a la poblaci, a travs dels mitjans de comunicaci

locals i regionals i amb campanyes de fulletons, la realitat del risc volcnic de la seva rea i qu han de fer en cas derupci. Aquests recordatoris shan de fer peridicament.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

335

11

La gesti i l'impacte ambiental

7. Conixer qu sn els residus i la seva classificaci. 8. Fer reflexionar sobre el problema dels residus als pasos desenvolupats. 9. Conixer els aspectes principals de la Llei de residus de Catalunya. 10. Saber quina s la regla de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) i qu s un sistema integrat de gesti. 11. Fer reflexionar sobre els efectes negatius de les accions humanes sobre el medi, en especial el canvi climtic.

OBJECTIUS
1. Conixer el concepte de gesti mediambiental. 2. Entendre qu s un sistema de gesti mediambiental (SGMA) i els models existents. 3. Conixer qu sn les auditories mediambientals i quins aspectes comprenen. 4. Fer una aproximaci a les normes internacionals sobre gesti mediambiental. 5. Saber qu s lordenaci territorial i els trets principals de la poltica ambiental a Catalunya. 6. Comprendre qu s una avaluaci dimpacte ambiental.

CONTINGUTS
El concepte de gesti mediambiental. (Objectius 1, 2, 3 i 4) La poltica ambiental. (Objectiu 5) Lordenaci del territori. (Objectiu 5) Lavaluaci de limpacte ambiental. (Objectiu 6) Els residus. (Objectius 7 i 8) Classificaci dels residus. (Objectiu 7) La Llei de residus de Catalunya. (Objectiu 9) La gesti i el tractament dels residus. (Objectiu 10) Efectes negatius de les accions humanes sobre el medi. (Objectiu 11) Interpretaci de grfiques i mapes sobre la temtica dels residus. (Objectius 7, 8, 9 i 10) Conixer el codi unificat de colors per als contenidors de residus. (Objectiu 10) Reconixer el problema de la generaci de residus i la necessitat de disminuir-la amb bones prctiques quotidianes. Adoptar el costum de separar els residus a casa, per diferents tipus, per tal dincorporar-los desprs a la cadena de reciclatge.

CRITERIS DAVALUACI
a) Definir i explicar qu s la gesti ambiental, un sistema de gesti mediambiental, una auditoria mediambiental i les normes internacionals sobre gesti mediambiental. (Objectius 1, 2, 3 i 4) b) Explicar on rau lorigen de la poltica mediambiental als Estats Units i a Europa. (Objectiu 5) c) Quins sn els trets principals de la poltica ambiental i de lordenaci territorial a Catalunya. (Objectiu 5) d) Explicar qu sn els residus i quins tipus sen diferencien. (Objectius 7 i 8) e) Quins sn els objectius de la Llei de residus de Catalunya. (Objectiu 9) f) En qu consisteix la reducci, la reutilitzaci i el reciclatge de residus. (Objectiu 10) g) Quin s lorigen del canvi climtic i quins efectes produeix en el planeta i els ssers vius. (Objectiu 11)

Preguntes prova 1 1, 2

Preguntes prova 2 1, 2

3 4, 5 6, 7 8 9 10

3 4, 5 6, 7 8 9 10

336

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

RESUM

Concepte de gesti mediambiental

Amb la finalitat de disminuir els impactes ambientals derivats de la societat industrial, i per assolir un procs productiu ms respectus amb lentorn, les empreses incorporen els anomenats sistemes de gesti mediambientals (SGMA). Un sistema de gesti mediambiental s la part del sistema general de gesti empresarial que estableix un mecanisme de control de les variables que afecten el medi ambient, i permet establir un procs continu i substancial de millora en aquest aspecte. Comprn: lestructura organitzativa, les prctiques, les responsabilitats, els processos, els procediments i els recursos per determinar i dur a terme la poltica mediambiental empresarial. Perqu la seva implantaci permeti laven cap a leficincia mediambiental, aquest mbit del sistema general de lempresa ha destar plenament introdut en lorganitzaci de la corporaci. La implantaci dun SGMA requereix personal tcnic qualificat, amb una visi global de la temtica ambiental, ja que inclou temes molt diversos, com per exemple: la legislaci, leducaci ambiental, els residus, lordenaci del territori i la contaminaci. Hi ha diferents models per dur a terme la implantaci dun sistema de gesti mediambiental en una entitat. La finalitat daquests models s facilitar lestructuraci i el desenvolupament daquest sistema. El procediment complet es descriu a: La regulaci europea EMAS: la seva finalitat s proporcionar els elements dun sistema de gesti mediambiental efectiu per ajudar les organitzacions a assolir objectius mediambientals. La norma internacional ISO 14001: especifica els requisits ms importants perqu un sistema de gesti mediambiental capaciti una organitzaci per formular una poltica i uns objectius, tenint en compte els requisits legals i la informaci sobre els aspectes mediambientals significatius. Aquestes normes internacionals sobre gesti mediambiental tenen com a finalitat proporcionar a les organitzacions els elements dun sistema de gesti efectiu, per ajudar-les a aconseguir objectius mediambientals i econmics. Quan un expert extern, independent i acreditat, ha verificat el compliment daquests programes, lempresa obtindr un certificat que nassegurar la competitivitat i lincrement de la quota de mercat en seguir les exigncies dels provedors i els clients. Lempresa podr utilitzar aquest certificat per a la seva publicitat. Les auditories mediambientals sn instruments de gesti que comprenen lavaluaci sistemtica, objectiva, documentada i peridica del funcionament del sistema de gesti mediambiental.

Poltica ambiental
El moviment ambientalista de la dcada del 1960 als Estats Units es troba a lorigen de les poltiques ambientals. La National Environmental Policy Act (NEPA) del 1969 va ser una llei de poltica nacional mediambiental que va sorgir sota la influncia daquest moviment. A Europa, lorigen de la poltica mediambiental es troba a la Conferncia de Pars del 1972, en la qual es va engegar el primer Programa dAcci en Matria de Medi Ambient (1972-1976), que recollia els principis i els objectius duna poltica ambiental comunitria i les mesures per controlar els efectes dels contaminants ms greus. Lany 1972 tamb es va celebrar a Estocolm la I Conferncia Mundial sobre Medi Ambient Hum de les Nacions Unides, que va marcar linici de les actuacions institucionals dins lmbit internacional, un cop detectats greus problemes mediambientals globals. Amb posterioritat, shan desenvolupat cinc programes ms dacci. La poltica ambiental a Catalunya La Generalitat de Catalunya comparteix amb lEstat espanyol la competncia en matria de medi ambient i la corresponent per establir normes addicionals de protecci. Vetlla pel compliment de la normativa de protecci del medi ambient i, molt especialment, dels objectius i de les normes de qualitat dels recursos naturals i de les demissi de contaminants.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

337

11

RESUM

Lany 1991 es va crear el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per mitj del qual el govern autonmic duu a terme una poltica ambiental en tot el territori enfocada cap a un desenvolupament sostenible. Laprovaci i laplicaci de la Llei 3/1998, dintervenci de ladministraci ambiental (LIIAA), va ser de gran importncia en la poltica ambiental catalana.

Lordenaci del territori

La definici dordenaci del territori que dna la Carta Europea de lOrdenaci del Territori (CEOT), s la segent: lexpressi espacial de la poltica econmica, social, cultural i ecolgica de tota societat, amb diferents objectius, com ara el desenvolupament socioeconmic i equilibrat de les regions, la millora de la qualitat de vida, la gesti responsable dels recursos naturals, la protecci del medi ambient i ls racional del territori. Tamb s una disciplina cientfica, una tcnica administrativa i una poltica, lobjectiu de les quals s un desenvolupament equilibrat de les regions i lorganitzaci fsica de lespai en funci dun concepte rector.
Ordenaci del territori OBJECTIUS

Millorar la qualitat de vida de la poblaci

Desenvolupament socioeconmic equilibrat i sostingut

Utilitzar de forma equilibrada i racional el territori

Gestionar de manera responsable els recursos naturals i la protecci del medi ambient

A Catalunya, linstrument que defineix els objectius dequilibri territorial dinters general per a la regi s el Pla Territorial General de Catalunya. Aquest Pla va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de mar, i constitueix el marc orientador de les accions que emprenen els poders pblics per crear les condicions adequades per atreure lactivitat econmica als espais idonis i per aconseguir que les persones de Catalunya tinguin uns nivells semblants de qualitat de vida, amb independncia de lmbit on visquin.

Lavaluaci de limpacte ambiental

Una avaluaci dimpacte ambiental s una anlisi que es fa dins lmbit administratiu per identificar, predir, interpretar i evitar les conseqncies ambientals que algunes actuacions o projectes poden causar en el medi ambient, i tamb en els mateixos ssers humans. Tamb sanomena estudi dimpacte ambiental (EIA). A lEstat espanyol aquests informes sn obligatoris per poder dur a terme nombroses activitats com ara les refineries de petroli, les centrals nuclears, la construcci dinfraestructures, les installacions qumiques, els ports comercials i esportius, lextracci a cel obert de minerals, etc.

Els residus i la seva classificaci

Els residus sn materials slids, lquids o gasosos, originats per qualsevol activitat humana, incloent-hi les biolgiques, que sn abandonats un cop han acabat aquestes accions antrpiques. Aquestes deixalles constitueixen subproductes que no tenen valor i poden resultar perjudicials per a lentorn, la salut de les persones mateixes i la vida de la fauna i la flora. Per aquests motius, han de ser processats per poder reutilitzar-los, o b cal que siguin eliminats. Els residus constitueixen un greu problema, sobretot als pasos desenvolupats, per lactivitat industrial i la societat consumista. El foment de leducaci ambiental resulta fonamental en aquests pasos per tal de reduir el volum de residus i incrementar la cultura del reciclatge. Les activitats humanes ms susceptibles de generar residus sn les agrries, les mineres, les industrials, les urbanes i les generadores denergia.

338

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

RESUM

Segons la funci de les activitats que els generen, es distingeixen els tipus de residus segents: Els slids urbans o municipals: bsicament sn els que es generen als habitatges per lactivitat domstica, aix com tamb els produts en oficines, comeros i activitats de serveis. Els materials que formen part dels residus slids urbans sn la matria orgnica, paper i cartr, plstics, vidre i metalls. La matria orgnica procedeix principalment dels aliments; el paper i cartr, de diaris, revistes, embalatges i bosses; els plstics, denvasos i embalatges; el vidre, dampolles i pots; i els metalls, de llaunes. Els industrials: sn els que es generen en els processos de fabricaci de la indstria, fora de lmbit urb. Es poden distingir els inerts, que requereixen un tractament semblant als dels residus urbans, i els perillosos, que sacostumen a processar i manipular a les mateixes indstries sota unes condicions especials de seguretat. Un mecanisme usual de tractament de les substncies qumiques s la neutralitzaci, que s un sistema controlat de transformaci duna substncia en una altra per mitj duna o ms reaccions qumiques. Dins el grup de residus industrials, shi inclouen tamb els residus miners, que sn els produts durant la prospecci, extracci, avaluaci, eliminaci i emmagatzematge de recursos minerals, com tamb de lexplotaci de pedreres. Els residus derivats de la construcci i la demolici sn aquells de naturalesa fonamentalment inert generats en obres dexcavaci, nova construcci, reparaci, remodelaci, rehabilitaci i demolici, inclosos els dobra menor i reparaci domiciliria. Els agraris: sn derivats de les activitats del sector primari de leconomia, s a dir, lagricultura, la ramaderia, la pesca i les explotacions forestals. De forma excepcional, tamb shi inclouen les deixalles produdes per algunes indstries vinculades en aquest sector, com les agroalimentries, les forestals o la jardineria. De lagricultura: la majoria de les restes de lactivitat agrcola sn orgniques, com ara palla, branques i restes de vegetals i animals, i procedeixen principalment de les explotacions de fruites, cereals, tornassols i cot. Les activitats agrries tamb generen subproductes molt contaminants a causa de la utilitzaci de substncies qumiques en les explotacions i del procs de transformaci dels productes. Els residus agraris tamb inclouen els plstics i els envasos de rebuig que es fan servir a la feina diria. De la ramaderia: la ramaderia intensiva genera grans quantitats de residus, fora difcils deliminar a causa dels alts costos de la seva manipulaci i transport. Les dejeccions ramaderes sn els excrements i els residus excretats pel ramat, entre els quals es troben els fems i els purins o dejeccions lquides. De la pesca: els residus ms abundants generats sn restes danimals morts i abocaments daiges residuals amb una elevada concentraci de components orgnics; denvasos, sacs de pinsos i embalatges; i dolis de motor usats i de productes fitosanitaris. De les explotacions forestals: poden procedir de les restes resultants de tallar els troncs dels arbres per fer productes de fusta i del manteniment i millora de les muntanyes i masses forestals, quan es fan podes i neteges. En aquest grup tamb sinclouen els residus generats per les indstries forestals, que poden ser usats com a combustibles. Els biosanitaris: sn els generats en les activitats dinvestigaci i atenci sanitria, com als centres de salut, laboratoris i centres veterinaris, sigui quina sigui la seva procedncia. Es poden diferenciar dos tipus de residus biosanitaris: inerts, o inespecfics, i de risc, o especfics. Els radioactius: sn els materials que emeten radioactivitat, i que es caracteritzen per la seva gran perillositat i durada. Aquests residus, fins i tot en petites quantitats, poden originar dosis de radiaci perilloses per a la salut humana, i la permanncia dalguns daquests istops emeten radiacions que poden durar desenes de milers danys. Els residus especials: sn les piles, tubs fluorescents i lmpades de baix consum, medicaments, olis minerals, aparells electrnics i informtics, pintures, dissolvents, vernissos, productes de neteja, lquids de revelatge, olis vegetals ds domstic, txtils, fusta, mobles...

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

339

11

RESUM

Segons els seus efectes, s a dir, el seu grau de perillositat, es poden diferenciar: Els residus txics i perillosos, que sn els que contenen en la seva composici substncies que els fan perjudicials per al medi ambient, els recursos naturals o la salut i el benestar dels ssers humans. Els residus inerts, que no sn perillosos ni experimenten transformacions fsiques, qumiques o biolgiques significatives.

La Llei de residus de Catalunya

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, va ser aprovada com a resposta al creixent inters internacional, i ms concretament en lmbit europeu, per assolir una gesti dels residus fonamentada en un elevat grau de protecci del medi ambient. Lobjectiu daquesta llei s la regulaci de la gesti dels residus en lmbit territorial catal, en el marc de les competncies de la Generalitat de Catalunya en matria dordenaci del territori, de protecci del medi ambient i de preservaci de la natura. Els seus objectius principals sn els segents: Millorar la qualitat de vida dels habitants de Catalunya. Obtenir un elevat nivell de protecci del medi ambient i dotar els ens pblics competents dels mecanismes dintervenci i control necessaris per garantir que la gesti dels residus es duu a terme sense fer perillar la salut de les persones i sense perjudicar el medi ambient. Prevenir els riscos per a laigua, laire, el sl, la flora i la fauna; eliminar les molsties per pudors i sorolls; respectar els espais naturals, sobretot els protegits, i el paisatge; i impedir labandonament, labocament i, en general, qualsevol disposici incontrolada del residus. A partir daquesta llei de residus es va crear la Junta de Residus, empresa pblica del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb competncia sobre els materials de rebuig que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu mbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris. La llei es va modificar deu anys desprs de la seva aprovaci, el 2003, per tal dadaptar-la a les novetats normatives comunitries, estatals i autonmiques. En aquesta llei de modificaci queda reflectit el canvi de denominaci de la Junta de Residus, que passa a ser lAgncia de Residus de Catalunya.

Gesti i tractament dels residus

El greu problema de la generaci de residus en les societats econmicament desenvolupades i la preocupaci per la preservaci del medi ambient ha comportat la necessitat duna transformaci en el tractament tradicional dels materials de rebuig. La gesti dels residus es fonamenta en els mecanismes per reduir-ne la producci, i transformar-los per fer-los menys perillosos o innocus, i eliminar-los de manera adequada perqu no afectin lsser hum i el medi ambient. La disminuci dels residus s el principi fonamental en la seva gesti. Per aconseguir aquest objectiu, se segueix la regla de les 3 R: Reduir: consisteix a limitar la producci de residus per mitj de ls de tcniques racionals i netes, amb les quals es generen deixalles en quantitats mnimes, i aconseguir una reducci en volum dels residus. Reutilitzar: es tracta de recuperar i utilitzar ms duna vegada certs materials abans desdevenir inservibles. Reciclar: diferents materials poden ser recuperats totalment o parcialment, un cop ja no serveixen per a ls per al qual van ser creats. Aleshores es poden fabricar altres tipus de materials o el mateix original. Bsicament hi ha dos tipus de recollida: La recollida no selectiva: els residus es dipositen barrejats en els contenidors, sense cap tipus de separaci.

340

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

RESUM

La recollida selectiva: es fa separant els residus segons el seu tipus i dipositant-los en els contenidors especfics, com sn els del vidre, el paper i el cartr, la matria orgnica i els envasos. A lEstat espanyol, les corporacions locals sn les que tenen la competncia en la gesti dels residus. La legislaci obliga els municipis a dur a terme la recollida, el transport, el tractament i leliminaci de les deixalles. Aquest procs es pot fer de manera global a travs dun sistema integrat de gesti, que sn entitats sense nim de guany, participades per empreses envasadores, comerciants i distribudors de productes envasats, matries primeres i recicladors, lobjectiu social de les quals sn el disseny i lorganitzaci dun sistema unificat de gesti. Per tal deliminar o disminuir la perillositat dels residus, shan de sotmetre a un conjunt de mecanismes que sengloben dins el que anomenem procs de transformaci dels residus. Si els residus ja estan separats des de lorigen es porten directament a la planta de reciclatge, per si les deixalles estan juntes shan de separar segons la seva naturalesa. Un cop separats, els residus es poden destinar al reciclatge, la valoritzaci energtica, lemmagatzematge o la seva eliminaci als abocadors controlats o les incineradores.

Els efectes negatius de les accions humanes sobre el medi

Per a lsser hum, el medi ambient s tot all que lenvolta i que influeix sobre ell i, a ms, una font de recursos naturals i un lloc on realitzar activitats productives, com cultius, explotacions ramaderes, indstries, etc. Aquestes activitats representen un focus de generaci de diferents formes de contaminaci. La sobreexplotaci dels recursos de forma continuada es tradueix en un esgotament dels ecosistemes, que veuen com la seva evoluci pateix una regressi i una degradaci. La contaminaci s la introducci en el medi de qualsevol substncia fsica, qumica o biolgica que pot ocasionar alteracions en la seva composici o estat, que poden resultar o no reversibles. Aquestes modificacions poden estar causades per les manifestacions espontnies de la natura, o b per lsser hum en el desenvolupament de les seves activitats. Latmosfera, la hidrosfera i ledafosfera sn les esferes fsiques del planeta ms afectades per la contaminaci. El canvi climtic s un fenomen constatat per la comunitat cientfica i els seus efectes ja sn evidents en moltes rees de la superfcie terrestre. A causa de les activitats de lsser hum, la temperatura mitjana superficial del planeta es va incrementar 0,6 C al llarg del segle XX. Lorigen del canvi climtic es troba en lefecte hivernacle, que s un procs dorigen natural per reforat per lacci humana. Consisteix en labsorci, per part de certs gasos de la baixa atmosfera, de la radiaci dona llarga emesa per la superfcie de la Terra, i el seu retorn cap al sl, cosa que fa que la temperatura mitjana superficial es mantingui en 15 C. Els principals gasos atmosfrics causants de lefecte hivernacle sn el dixid de carboni i el vapor daigua, encara que tamb hi exerceixen un important paper el met, lxid nitrs, loz i els clorofluorocarbonis, que deriven en gran part de la crema de combustibles fssils o altres activitats industrials o agrries efectuades per lsser hum. Les investigacions indiquen que laugment de la temperatura ja ha ocasionat alteracions climtiques regionals que han perjudicat diversos sistemes fsics i biolgics marins, terrestres i aqutics continentals. Conseqncies del canvi climtic: Alguns sistemes humans ja shan vist perjudicats per laugment enregistrat depisodis catastrfics, com ara inundacions i sequeres, que es continuaran incrementant en intensitat, nombre i gravetat dels seus efectes. En latituds mitjanes i baixes, on lescalfament sigui molt apreciable, disminuir el rendiment de les collites i es perdran terres cultivables per inundaci i per salinitzaci de la capa fretica costanera, a causa de lascens del nivell del mar. En regions subtropicals hi haur menys disponibilitat daigua per al consum. En les rees costaneres baixes i a les illes descassa superfcie augmentar el risc dinundacions per la pujada del nivell del mar.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

341

11

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

ELS SMBOLS DEL RECICLATGE

Als envasos i embolcalls de productes, hi trobem diferents smbols el significat dels quals cal que coneixem per tal de saber si han estat reciclats o si sn reciclables, de quin material estan fabricats o en quin lloc els hem de dipositar un cop utilitzats. Aix, com a consumidors, ens podem conscienciar de la importncia del reciclatge per contribuir a lestalvi denergia i matries primeres i al procs de recollida i eliminaci de residus. Punt Verd: significa que lempresa responsable compleix amb la Llei 11/97 denvasos i residus denvasos. Aquest smbol garanteix que un cop sigui un residu, aquest envs es reciclar i valoritzar, normalment per mitj del Sistema Integrat de Gesti de Residus dEnvasos (SIG), gestionat per Ecoembes. Els envasos que poden portar aquest distintiu sn de vidre, cartr i paper, envasos metllics i de tipus brick, i de plstic. Cercle de Mbius: s el smbol internacional del reciclatge. Quan lanell apareix de forma simple, significa que lenvs est fet amb materials reciclables. Si va dins un cercle, vol dir que part dels materials de lenvs han estat reciclats. Si inclou el smbol del % ens indica el percentatge del producte reciclat que porta. Sol constar en envasos i capses de cartr. Smbol Tidyman: s una figura humana llenant un residu a una paperera. Indica al consumidor que sha de responsabilitzar de desfer-se del residu en un lloc adequat.

Smbols del plstic: les fletxes de lanell inclouen un nombre i unes lletres que indiquen el tipus de material. Aix, per exemple, el que figura a continuaci vol dir que est fet de polietil tereftalat (PET), el plstic tpic denvasos daliments i begudes.

342

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

ELS ABOCADORS DE RESIDUS ELECTRNICS AL TERCER MN

Segons dades de les Nacions Unides, cada any es produeixen entre 20 i 50 milions de tones de residus electrnics a tot el mn, i ms del 80 % daquestes deixalles sexporten a pasos del Tercer Mn. Als pasos desenvolupats el consum delectrodomstics, ordinadors, impressores, accessoris informtics i telfons mbils s molt elevat en volum i accelerat en el temps. Els aparells espatllats, els que queden obsolets, o els que es rebutgen per adquirir-ne de ms actuals, seguint les modes i les atractives ofertes de mercat, resulten un greu problema especialment als pasos europeus, Estats Units i Jap, no noms per la quantitat de residus contaminants que representen, sin tamb per lalt cost del seu reciclatge. Aix, per exemple,

durant la dcada compresa entre el 1997 i el 2007, als Estats Units es van rebutjar uns 500 milions dordinadors, on el reciclatge de cada un suposaria un cost de 30 dlars, mentre que a la Xina es fa per 2 dlars. Davant del problema de les escombraries electrniques, els pasos rics opten per portar-les als pasos subdesenvolupats. Els principals abocadors es troben a Lagos (Nigria), Ghana, Guiy (Xina), Karachi (Pakistan) i Nova Delhi, Bombai, Chennai i Ahmadabad (ndia), on aquests perillosos residus sn manipulats, sense cap tipus de protecci ni mesura de seguretat, principalment per nens. En aquests abocadors el que es busca sobretot s el coure i lalumini dels aparells, per desprs vendre-ho a 2 euros cada 5 kg.

XINA PAKISTAN Karachi Nova Delhi Ahmadabad Bombai GHANA NIGRIA Lagos Chennai

Guiyu

OCE OCE NDIC ATLNTIC

Punts dabocament de residus electrnics procedents dels pasos desenvolupats. Font: Greenpeace.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

343

11

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

ELS EFECTES DE LA CONTAMINACI I EL CANVI CLIMTIC SOBRE LA FAUNA: LS POLAR

Ls polar (Ursus maritimus) s un gran mamfer que habita les costes rtiques i les illes dels pasos que envolten el pol nord, s a dir, Canad, els Estats Units (Alaska), Grenlndia (Dinamarca), Rssia i Noruega. Tot i lescassa pressi humana a les rees on es troba ls polar, es tracta duna espcie altament amenaada, tant que al maig del 2008 va ser declarada en perill dextinci pel govern dels Estats Units, perqu el desgla causat pel canvi climtic ha produt un descens considerable de les zones de cacera daquesta espcie durant lestiu. A ms, lamenaa rau en la propagaci de compostos qumics que destrueixen les hormones dels animals, tant dels ssos com dels que els serveixen daliment, com les morses, les foques i els pingins. Les autoritats nord-americanes calculen que en els propers cinquanta anys, dos teros dels ssos polars del mn podrien desaparixer. Segons un estudi realitzat pels serveis canadencs sobre la fauna i flora de lrtic, aquests factors han motivat una disminuci apreciable del nombre dexemplars a la badia de

Hudson (Canad). El gla de la badia es va fonent una mitjana de tres setmanes abans que a mitjan dcada del 1970. Aix fa que ls hagi de retrocedir a terra ferma abans dhaver pogut abastar-se de prou greix com per passar lhivern. Daltra banda, tamb es dna un retard en les glaades, cosa que implica una prdua de les seves reserves de greix, per estar ms temps en activitat, fet que afecta la reproducci i la capacitat de les femelles prenyades de produir prou llet per als seus cadells. La taxa de naixements sha redut ja un 15 %. Lany 1973 es va signar lAcord Internacional sobre la Conservaci dels ssos Polars i el seu hbitat, dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), per protegir els ecosistemes dels ssos, sobretot els seus caus, i les seves zones dalimentaci i les rutes migratries. A la part ms septentrional de Rssia, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) treballa amb les comunitats locals per protegir les zones on viu ls polar.

Extensi normal Extensi ocasional Baixa concentraci de gel

mar de Bering Alaska (EUA)

RSSIA CANAD

pol nord

GRENLNDIA (Dinamarca) mar de Noruega OCE ATLNTIC

Distribuci de ls polar.

344

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

FITXA 4

RECURSOS PER A L'AULA

LA CONTAMINACI DE LA HIDROSFERA: LA MAREA NEGRA DE LEXXON VALDEZ

Les marees negres constitueixen la mostra ms espectacular de contaminaci de la hidrosfera pel gran volum de petroli que es vessa en poc temps en aiges oceniques o dels rius i pels seus efectes devastadors en la fauna i la flora marines i dels litorals i les ribes. El 24 de mar de 1989, el petrolier Exxon Valdez, carregat amb 1,48 milions de barrils de cru, va encallar a lescull de corall de Bligh Reef, a la badia de Prince William Sound (Alaska), on va abocar 40.000 tones dhidrocarbur. Van quedar afectats 2.000 km de costa dAlaska, perjudicant greument la indstria pesquera de la zona i ocasionant la mort de milers de mamfers i aus marines. Aquest accident va repre-

sentar el pitjor desastre ecolgic de la histria dAlaska, i la pitjor marea negra a la histria dels Estats Units. Al juny del 2008, el cas encara estava als tribunals per tal de fixar les indemnitzacions que la multinacional Exxon Mobil havia de pagar als afectats. Finalment, el Tribunal Suprem del Estats Units va reduir de 2.500 a 500 milions de dlars la quantitat que havia dabonar. Passats els anys, el petroli de lExxon Valdez encara roman en grans quantitats sota la superfcie de loce Pacfic. La seva toxicitat va generar danys a llarg termini, com per exemple, una gran mortalitat dous i cries de salm rosa per lexposici crnica al petroli a les boques dels corrents.
badia de Prince William Sound 27 de mar 64 km

pennsula dAlaska

pennsula de Kenai 30 de mar 144 km

3 dabril 224 km 7 dabril 228 km

11 dabril 400 km 30 dabril 448 km

illa Kodiak 18 de maig 752 km

pennsula
2 de maig 560 km

dAlaska

Distribuci de les taques de cru al llarg del temps.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

345

11

FITXA 5

RECURSOS PER A L'AULA

ELS PERILLS DE LA FABRICACI DE PESTICIDES: LA TRAGDIA DE BHOPAL

Ls dels pesticides qumics a lagricultura convencional es remunta a mitjan segle XIX, on un dels primers exemples va ser la lluita contra la filloxera a Frana, insecte responsable de la destrucci de les vinyes. A mitjan del segle XX, la utilitzaci daquests productes es va intensificar per incrementar la productivitat agrcola i un abaratiment en el preu dels aliments. Tot i aquests aspectes positius, cal remarcar que tan sols un 0,1 % del total dels pesticides aplicats als cultius actua contra els parsits, mentre que el restant 99,9 % roman al medi, la qual cosa representa un greu perill per a tots els ssers vius. La seva perillositat tamb resulta significant en el procs de fabricaci, ja que les installacions industrials on es produeixen sn de vegades deficients pel que fa a seguretat, especialment als pasos en vies de desenvolupament. Aix, dos dels principals acci-

dents industrials que han succet al mn (Seveso, Itlia, 1976; Bhopal, ndia, 1984) es van produir a plantes de fabricaci de pesticides. El 3 de desembre de 1984, Bhopal va patir els efectes dun dels pitjors episodis de contaminaci de la histria per una fuita industrial disocianat de metil durant la fabricaci dun pesticida, el carbamat. La planta estava regida per una empresa subsidiria duna gran multinacional dels Estats Units, per dirigida per personal del pas sense formaci especfica, i els sistemes de seguretat tampoc no funcionaven. Per un increment de la pressi, 25 t de gas txic van passar a latmosfera i es van estendre per 50 km2. Al seu pas van matar per asfxia ms de 3.000 persones i van deixar ferides ms de 200.000, una quarta part de la poblaci, amb ceguesa, parlisis, trastorns neurolgics i problemes respiratoris greus.

Entrada daigua en el tanc de MIC

Augment de la pressi en el tanc de MIC

Trencament de la vlvula de seguretat del tanc

Fuita a latmosfera de 25 tones de MIC

El MIC es dispersa per latmosfera

El sistema de refrigeraci estava fora de servei

No es van prendre mesures en augmentar la pressi del tanc de MIC

El primer avs; el sistema dalarmes no va ser activat

No es va activar el sistema de seguretat de la cortina daigua

Possibles danys irreversibles sobre els organismes vius

Animals, plantes i ssers humans greument afectats

Gran nombre de morts

Recerca posterior dels efectes nocius a llarg termini

Levacuaci i la rehabilitaci va excedir amb escreix els serveis mdics disponibles

No existia cap pla mdic de procediment davant duna fuita

No es va evacuar immediatament la poblaci

No es va alertar ni informar la poblaci

Laccident de Bophal.

346

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

347

11

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENTS
INTERNATIONAL ORGANIZATION FOR STANDARDIZATION (ISO)
http://www.iso.org/iso/home.htm Web oficial, en angls, de lOrganitzaci Internacional per a lEstandarditzaci (ISO). Ofereix recursos per a usuaris de les normes destandarditzaci, novetats, informaci bsica dels estndards, assistncia tcnica, etc.

A LA XARXA
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
http://mediambient.gencat.cat/cat/inici.jsp El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, encarregat de la poltica ambiental a Catalunya, ofereix notcies, informacions per rees temtiques (Canvi Climtic, EMAS, Residus, Medi Natural...), agenda dactivitats, legislaci, servei de mapes, etc.

LLIBRES
Manual McGraw-Hill de reciclaje H. F. LUND. Ed. McGraw-Hill. Obra que tracta els diferents aspectes relacionats amb el tema del reciclatge de residus, i que inclou legislaci, objectius del reciclatge, sistemes de separaci i recollida, installacions de processament, programes de conscienciaci, etc. Cambio global. Impacto de la actividad humana sobre el sistema Tierra G. M. DUARTE (coord.) Ed. CSIC-Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. Obra collectiva didctica que emmarca el canvi climtic dins tota una srie de canvis que est patint la Terra a escala planetria a causa de lacci humana. Dedica un captol a limpacte social del canvi climtic i un altre a les eines socials i poltiques de resposta.

AGNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

http://www.arc-cat.net/ca/home.asp Web de lentitat pblica encarregada de fer complir la Llei de residus de Catalunya, amb notcies, estadstiques, consulta dinstallacions de gesti, butlletins, informaci sobre els residus industrials, municipals, altres residus, etc.

AENOR
http://www.aenor.es/ Pgina dAENOR, lAssociaci Espanyola de Normalitzaci i Certificaci, instituci espanyola, independent i privada, sense nim de guanys, que es dedica al desenvolupament de la normalitzaci i la certificaci en tots els sectors industrials i de serveis. El web inclou informaci sobre lAssociaci, la normalitzaci, la certificaci, publicacions i formaci.

INTERGOVERNMENTAL PANEL ON CLIMATE CHANGE (IPCC)

http://www.ipcc.ch/languages/spanish.htm Web en castell del Panell Intergovernamental per al Canvi Climtic (IPCC) dirigit per lUNEP (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), en qu es recullen els informes realitzats pels principals especialistes del mn sobre el canvi climtic.

DVD/PELLCULES
Basura Documental dirigit per Diego Pauli centrat en els abocadors descombraries a cel obert a la Patagnia argentina, apropant-se a la perspectiva de tots aquells que viuen dels materials que rebutja la societat. Oscurecimiento global Documental de la BBC que planteja la possibilitat dun refredament del planeta a causa de les partcules slides a latmosfera, generades pels humans o la natura, que retenen els raigs solars.

EU ECO-MANAGEMENT AND AUDIT SCHEME (EMAS)

http://ec.europa.eu/environment/emas/index_en.htm Pgina oficial, en angls, del Reglament Comunitari dEcogesti i Ecoauditoria (EMAS). Inclou documents, eines, activitats, notcies, estadstiques, esdeveniments i enllaos dinters.

348

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Qu volen dir les sigles SGMA? Quina finalitat t la regulaci EMAS? Quins principis i objectius va tenir el primer Programa dAcci en Matria de Medi Ambient (1972-1976)? A quin document hi trobem definida lordenaci territorial? a) Conveni Marc per a la Preservaci Territorial. b) Tractat Comunitari per a lOrdenaci Territorial. c) Carta Europea de lOrdenaci del Territori. d) Informe per a lOrdenaci Territorial de la Uni Europea. Entre les activitats segents, n'hi ha una que no requereix una Avaluaci dImpacte Ambiental (EIA). Quina s? a) Construcci duna fbrica dautombils. b) Construcci dun aeroport. c) Una repoblaci forestal. d) Extracci dhulla a cel obert. Quin s el volum aproximat de residus generats anualment a lEstat espanyol? Els residus de la mineria, sn els que representen una fracci majoritria del total de residus? Per qu els residus qumics no shan demmagatzemar junts? La pols i les fibres dasbest, els compostos farmacutics i els quitrans, sn residus que la Uni Europea considera inerts?

6 7 8 9

10 Qu sn els fitofrmacs?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

349

11
1 2 3 4 5 6 7 8

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Algunes indstries forestals sn... Quins sn els criteris segons els quals es poden classificar els residus radioactius? Per qu els materials txtils, les fustes i els mobles sinclouen al grup de residus especials? Quins sn els principals objectius de la Llei de residus de Catalunya? Qu s la Junta de Residus, posteriorment anomenada Agncia de Residus de Catalunya? Quin s el primer pas en el procs de la gesti dels residus slids urbans? A lEstat espanyol, quines corporacions sn les que tenen la competncia en la gesti dels residus? Dentre els segents residus assenyala el que se selecciona per mitj de camps magntics: a) Plstics durs. b) Metalls frrics. c) Vidre blanc. d) Plstic film. Esmenta les accions antrpiques que provoquen contaminaci atmosfrica.

10 Quins sn els principals gasos que aguditzen el fenomen de lefecte hivernacle?

350

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11
1 2 3 4 5 6 7 8

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Qu sn Ecovidrio i Sigre, i quines funcions tenen? Explica quin s el significat del concepte valoritzaci energtica. Per quin motiu a les plantes on es cremen restes vegetals (biomassa) es produeix una aportaci neta de dixid de carboni a latmosfera igual a zero? Cita algunes fonts dorigen natural i antrpic del dixid de sofre (SO2). En qu es diferencien un envs i un embalatge? Qu sn els nivells demissi de contaminants atmosfrics? Quin s el principal problema que representen els abocadors incontrolats o mal ubicats? Quin significat t el smbol segent en un envs?

Quina relaci poden tenir les prctiques agrcoles i la contaminaci atmosfrica?

10 Qu significa que un episodi de contaminaci s transfronterer?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

351

11
1 2

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DAMPLIACI

Per qu disminueix la contaminaci atmosfrica i la visibilitat millora lendem que hagi plogut? Quan trobem el smbol SDDR en un envs, quin significat t?

3 4

Fes una petita recerca i explica qu s el concepte de motxilla ecolgica. El compost s el resultat dun procs de degradaci de la matria orgnica sota condicions controlades. s una matria que aporta nutrients al sl i actua com a agent estructurant. Quines propietats fsiques, qumiques i biolgiques t el compost? Indica quins avantatges i quins inconvenients presenten els abocadors controlats, les incineradores i les plantes de compostatge. Qu sn els nivells dimmissi de contaminants atmosfrics? Quin s lorigen i les conseqncies de lemissi a latmosfera del monxid de carboni? Quines caracterstiques han de tenir uns residus per ser considerats perillosos? Com es pot evitar o minimitzar un procs deutrofitzaci de les aiges dun llac o estuari?

6 7 8 9

10 Quins usos poden tenir els fangs resultants de la depuraci de les aiges residuals?

352

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

El text segent sha extret duna notcia del diari El Mundo, de febrer de 2007, en qu sinforma de la visita de lexvicepresident nord-americ Al Gore, que va donar una conferncia sobre el canvi climtic. Llegeixla i respon les qestions que shi plantegen.
Al Gore: Espanya pot liderar la lluita contra el canvi climtic a Europa Durant una xerrada, Gore va posar de manifest els impactes reals de lescalfament global [...], la desertitzaci, el desgel, les sequeres, les inundacions, lextinci despcies... Al Gore va destacar el nou paper dels refugiats climtics amb laugment de sequeres, fam i inundacions i especialment la necessitat de comprometres amb accions particulars per canviar la situaci [...]. Al Gore va advertir que la Xina no actuar davant el canvi climtic fins que no ho facin els Estats Units i Austrlia, nics pasos desenvolupats que no han ratificat el Conveni de Kyoto.

1. Qu sentn per canvi climtic? 2. Explica de quina manera el canvi climtic pot produir dos dels impactes que esmenta Al Gore. 3. Qu sn els refugiats climtics de qu parla lexvicepresident nord-americ? 4. Gore parla del comproms amb actituds particulars per frenar el canvi climtic. Explica tres accions que un ciutad pot fer en aquest sentit. 5. Qu s el Conveni de Kyoto que sesmenta al text?

Interpretaci i anlisi de textos

Les qestions referides a un text solen tenir dues finalitats: avaluar la capacitat de lalumne per extreure informaci dun text, discernint la que correspon a dades contrastables i la que reflecteix opinions, i avaluar coneixements sobre assumptes que apareixen reflectits en aquest text. Per resoldre aquest tipus de qestions s recomanable: Llegir detingudament tant la presentaci que ens poden fer del text com les preguntes, per veure quines podrem respondre sense llegir el text i quines no. Per exemple, les qestions 1), 4) i 5) les podrem respondre encara que no llegssim el text, per les preguntes 2) i 3) no. 1. El canvi climtic s lascens global de la temperatura a causa de lefecte hivernacle produt per lincrement de la concentraci de CO2 i altres gasos a latmosfera. 4. Tres accions amb qu un ciutad pot combatre el canvi climtic. Sempre conv aportar-ne alguna ms de les que ens demanen, per la qual cosa nesmentarem quatre, per exemple: utilitzar el transport pblic o la bicicleta en comptes del cotxe; reduir tant com puguem ls de la calefacci; apagar els llums quan no calguin, i fer un s raonable de laigua calenta. 5. El Convieni de Kyoto s un conjunt de mesures signades pels governants de 39 pasos el 1997, en una reuni celebrada a Kyoto (Jap), per reduir les emissions de CO2 a latmosfera en un termini dentre 10 i 15 anys. Fer una lectura rpida del text per classificar-lo com a text tcnic, periodstic, cientfic... En aquest cas s la notcia sobre una conferncia dun poltic en qu aporta dades i la seva opini personal sobre el problema del canvi climtic. Continuar amb una segona lectura ms atenta, buscant les respostes a las qestions 2 i 3. 2. La segona qesti fa referncia al primer pargraf del text: els impactes esmentats per Gore sn: 1- desertitzaci; 2- desgel; 3- sequeres; 4- inundacions; 5- extinci despcies. Ens demanen que expliquem la relaci que hi ha entre el canvi climtic i dos daquests impactes, per sempre aportarem alguna cosa ms del que ens demanen, per la qual cosa nexplicarem tres.
(continua)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

353

11

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

Laugment de la temperatura global produir el desgels dels casquets glacials del pol Nord i el pol Sud; aquest desgel inundar extenses rees costaneres; laugment de temperatura tamb convertir en desrtiques algunes zones que ja tenen un clima molt sec, com el sud-est espanyol. 3. La tercera qesti es refereix al segon pargraf, quan Al Gore anomena refugiats climtics les persones que han fugit dels seus pasos per sequeres, fam, inundacions, etc. s important presentar tan ordenadament com es pugui les respostes, en forma de llista, de taula, etc., en comptes de com un text seguit o com una llarga explicaci. Aix facilita la correcci i transmet la sensaci que hem fet una anlisi efica del text. Recorda afegir-ne algun ms quan demanin un nombre dexemples o casos dalguna cosa concreta.

Practica
1 Explica la relaci que hi ha entre el canvi climtic i els cinc impactes que esmenta Al Gore. 2 Llegeix el text adjunt i respon les qestions segents:

a) Quina disminuci en lemissi de CO2 es proposa en el Conveni? b) Per qu el fet que Frana opti per produir electricitat en centrals nuclears fa disminuir la seva emissi de CO2? c) Lemissi dEspanya el 1990 era de 7,4 tones per persona i any. Quina emissi hauria de tenir el 2012? El 2002 ja emetia un 30 % ms que el 1990. Representa aquests valors en una grfica.
Representants de 39 pasos van elaborar i van signar, al desembre del 1997, a Kyoto, Jap, un protocol pel qual es comprometien, quan el projecte hagus estat ratificat per un nombre suficient de pasos amb emissions conjuntes de CO2 o equivalents que superessin el 55 % de les emissions globals, a arribar entre lany 2008 i el 2012 a una reducci total de les seves emissions de CO2 dun 5 % respecte dels nivells emesos el 1990. [...] Frana, grcies a la seva opci delectricitat nuclear (el 80 % de la seva producci) va passar de produir el 1990 unes emissions de CO2 per capita de 8,7 tones lany a unes 8,2 lany 1999. ANTN URIARTE (2005) Una visi heterodoxa sobre el Conveni de Kyoto

354

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

SOLUCIONARI
ritat dautoritzacions existents sobre abocaments, residus i contaminaci de laire, i les decisions de prevenci dincendis, accidents greus i protecci de la salut; i garantir laccs dels ciutadans i ciutadanes a la informaci ambiental. 11.9. Una avaluaci dimpacte ambiental o estudi dimpacte ambiental s una anlisi que es fa dins lmbit administratiu per identificar, predir, interpretar i evitar les conseqncies ambientals que algunes actuacions o projectes poden causar en el medi ambient, i tamb en els mateixos ssers humans. 11.10. Activitats que requereixen lelaboraci dun estudi dimpacte ambiental abans de desenvolupar-se sn: plantes siderrgiques integrals, refineries de petroli brut i installacions de liqefacci i gasificaci, repoblacions forestals, grans preses, plantes demmagatzematge a terra de residus txics, plantes incineradores de residus, installacions qumiques integrades, tractament, manipulaci i transformaci de lamiant, centrals trmiques de combusti amb potncia superior a 300 MW, centrals nuclears, installacions demmagatzematge o eliminaci de residus radioactius, ports comercials, esportius i de navegaci interior, construcci de lnies de ferrocarril, aeroports, autopistes i autovies, i extracci dhulla a cel obert, lignit i altres minerals. 11.11. Els aspectes que una avaluaci dimpacte ambiental ha de contenir com a mnim sn una descripci general del projecte i de les exigncies previsibles en el temps, en relaci amb ls del sl i daltres recursos naturals, com tamb una estimaci dels tipus i la quantitat de residus abocats i les emissions de matria o energia resultants; una exposici de les principals alternatives estudiades i una justificaci de les principals raons de la soluci adoptada, tenint en compte els efectes ambientals; una avaluaci dels efectes previsibles directes o indirectes sobre lentorn; les mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius; un programa de vigilncia ambiental; un resum de lestudi i unes conclusions explicades en termes comprensibles, i un informe de les dificultats trobades en lelaboraci del programa. 11.12. Les deixalles industrials poden rebre els mateixos tractaments que els residus urbans quan no sn considerades matries perilloses. 11.13. El mecanisme ms usual de transformaci de les substncies qumiques s la neutralitzaci, que s un sistema controlat de transformaci duna substncia en una altra per mitj duna o ms reaccions qumiques. 11.14. Els residus de la construcci i la demolici sn aquells de naturalesa fonamentalment inerta, generats en obres dexcavaci, nova construcci, reparaci, remodelaci, rehabilitaci i demolici, inclosos els dobra menor i reparaci domiciliria. 11.15. Alguns tipus de residus agraris vegetals sn la palla, les branques, les fulles seques, les restes de jardineria, etc. 11.16. Les activitats agrries resulten molt contaminants a causa de la utilitzaci de substncies qumiques en les explotacions i del procs de transformaci dels productes, aix com pels plstics i els envasos de rebuig que es fan servir a la feina diria. 11.17. Segons la seva activitat especfica, els residus radioactius es poden classificar en residus de baixa i mitjana activitat (emeten quantitats petites de radiaci) i residus dalta activitat (emeten quantitats elevades de radiaci).

RECORDA I RESPON 1. Un sistema de gesti mediambiental s la part del sistema general de gesti empresarial que estableix un mecanisme de control de les variables que afecten el medi ambient, i permet establir un procs continu i substancial de millora en aquest aspecte. 2. Segons el seu origen, es poden diferenciar els residus slids urbans, els industrials, els agraris, els biosanitaris, els radioactius i els especials. 3. La majoria dels residus radioactius procedeix de les centrals nuclears. 4. Algunes conseqncies del canvi climtic sn la congelaci tardana i el desgla preco de rius i llacs, el retrocs de les glaceres, la fusi de grans masses de gels perpetus, lallargament en el temps de les estacions clides en latituds altes i mitjanes, el desplaament de certes espcies de flora i fauna cap a latituds i altituds ms elevades, la reducci dexemplars dalgunes poblacions de flora i fauna, i laparici primerenca dinsectes i de les flors dalguns arbres, i la posta tamb preco de les aus. Alguns sistemes humans ja shan vist perjudicats per laugment enregistrat depisodis catastrfics, com inundacions i sequeres, que es continuaran incrementant en intensitat, nombre i gravetat dels seus efectes. ACTIVITATS 11.1. Un sistema de gesti mediambiental s, dintre del sistema general de gesti empresarial, lapartat que estableix un mecanisme de control de les variables que afecten el medi ambient. Un SGM permet establir un procs continu i substancial de millora en aquest aspecte. Comprn lestructura organitzativa, les prctiques, les responsabilitats, els processos, els procediments i els recursos per determinar i dur a terme la poltica mediambiental empresarial. 11.2. Les auditories mediambientals sn instruments de gesti que consisteixen en una avaluaci sistemtica, objectiva, documentada i peridica del funcionament del sistema de gesti mediambiental. Les auditories comproven peridicament si lSGMA saplica i funciona adequadament. 11.3. Les normes internacionals sobre gesti mediambiental tenen com a finalitat principal proporcionar a les organitzacions els elements dun sistema de gesti efectiu, per ajudar-les a aconseguir objectius mediambientals i econmics. 11.4. La norma internacional que es va publicar lany 1996 per a sistemes de gesti mediambiental s lISO 14001. Aquesta norma especifica els requisits ms importants perqu un sistema de gesti mediambiental capaciti una organitzaci per formular una poltica i uns objectius, tenint en compte els requisits legals i la informaci sobre els aspectes mediambientals significatius. 11.5. Ladhesi al reglament EMAS s de carcter voluntari. 11.6. Fins ara la Uni Europea ha desenvolupat cinc programes dAcci en Matria de Medi Ambient. Actualment est en marxa el sis, que es dur a terme entre els anys 2001 i 2012. 11.7. El departament de la Generalitat de Catalunya que sencarrega de la poltica mediambiental s el Departament de Medi Ambient i Habitatge. 11.8. Els principals punts de la Llei dintervenci de ladministraci ambiental sn: assolir un elevat nivell de protecci de les persones i el medi ambient a travs de la intervenci administrativa; integrar en una nica autoritzaci la dispa-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

355

11

SOLUCIONARI
11.28. El canvi climtic a les rees costaneres baixes i les illes de superfcie escassa ocasionar laugment del risc dinundacions per la pujada del nivell del mar. Les regions pobres del planeta patiran grans prdues econmiques, falta daigua i daliments i epidmies. 11.29. a) s fals perqu els sistemes de gesti mediambiental van sorgir a la dcada dels noranta com a instruments de carcter voluntari dirigits a assolir un elevat nivell de protecci del medi ambient en el marc duna evoluci sostenible. b) s cert que les auditories mediambientals sn instruments de gesti dels sistemes de gesti mediambiental. Les auditories comproven peridicament si els SGMA sapliquen i funcionen adequadament. c) s fals, perqu lorigen de la poltica ambiental europea rau en la Conferncia de Pars del 1972. d) s fals, perqu la poltica ambiental a Catalunya est gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. e) s cert, perqu, tal com succeeix amb altres activitats, la construcci dun port esportiu requereix una avaluaci (o estudi) dimpacte ambiental. f) s fals, perqu ms del 60 % del consum de recursos naturals i dels residus globals produts sn generats pels pasos industrialitzats, ms desenvolupats econmicament, amb una poltica capitalista i una societat delevat consumisme. g) s fals, ja que en realitat el 85 % dels residus biosanitaris sn del tipus infeccis (de risc o especfics). h) s fals, donat que el dixid de carboni s, juntament amb el vapor daigua, el principal gas atmosfric causant de lefecte hivernacle. Tamb exerceixen un important paper en aquest fenomen el met, lxid nitrs, loz i els clorofluorocarbonis. 11.30. Residu
Una xeringa usada en un hospital Una bata utilitzada en una central nuclear Un cid dun laboratori Una pila alcalina Un ma refractari sobrant duna obra Una llauna amb pintura acrlica Un termmetre de mercuri trencat Restes descorces i fustes darbres El quitr sobrant dasfaltar un carrer Un matals vell

11.18. La regla de les 3 R pel que fa a la disminuci de residus s reduir, reutilitzar i reciclar. 11.19. Els dos tipus existents de recollida de residus sn la no selectiva, quan els residus es dipositen barrejats en els contenidors, sense cap tipus de separaci, i la selectiva, que es fa separant els residus segons el seu tipus i dipositant-los en els contenidors especfics. 11.20. El codi unificat de colors per als contenidors establert pel Pla Nacional de Residus Urbans s el segent: El vidre: contenidor verd. El paper i el cartr: contenidor blau. La matria orgnica: contenidor marr o gris. Els envasos: contenidor groc. 11.21. Els sistemes integrats de gesti sn entitats sense nim de guany, participades per empreses envasadores, comerciants i distribudors de productes envasats, matries primeres i recicladors. El seu objectiu social s el disseny i lorganitzaci dun sistema unificat de gesti per a les tasques segents: la recollida peridica i selectiva de residus; la separaci i classificaci dels residus; el transport a plantes de reciclatge o valoraci; i la valoritzaci, el reciclatge i la reutilitzaci dels residus. 11.22. Les piles alcalines i de zinc-plom no sn reciclables i shan de portar a un dipsit de seguretat per al seu emmagatzematge. 11.23. Alguns exemples de residus especials no perillosos sn els olis vegetals ds domstic, fustes, mobles, robes, sabates, etc. 11.24. Els residus txics i perillosos sn aquells que contenen en la seva composici una o ms substncies que, en certes quantitats o concentracions, els fan perjudicials per al medi ambient, els recursos naturals o la salut i el benestar dels ssers humans. A ms, es consideren residus perillosos els envasos i recipients que hagin contingut aquestes substncies. Els residus inerts no sn perillosos ni experimenten transformacions fsiques, qumiques o biolgiques significatives. No sn solubles ni combustibles, ni produeixen reaccions fsiques ni qumiques. Tampoc sn biodegradables, de manera que no afecten negativament altres matries amb les quals poden entrar en contacte. 11.25. Lorigen del canvi climtic ocasionat per lactivitat humana rau en el fenomen de lefecte hivernacle, que s un procs dorigen natural per reforat per lacci humana. Consisteix en labsorci, per part de certs gasos de la baixa atmosfera, de la radiaci dona llarga emesa per la superfcie de la Terra, i el seu retorn cap al sl, cosa que fa que la temperatura mitjana superficial es mantingui en 15 C. 11.26. A causa del canvi climtic, durant el segle XX es va produir de mitjana un increment de temperatura de 0,6 C. 11.27. Algunes conseqncies negatives del canvi climtic que ocorren actualment en les diferents esferes fsiques del planeta sn: la congelaci tardana i el desgla preco de rius i llacs, el retrocs de les glaceres, la fusi de grans masses de gels perpetus, lallargament en el temps de les estacions clides en latituds altes i mitjanes, el desplaament de certes espcies de flora i fauna cap a latituds i altituds ms elevades, la reducci dexemplars dalgunes poblacions de flora i fauna, i laparici primerenca dinsectes i de les flors dalguns arbres, i la posta tamb preco de les aus.

Tipus de residu
Perills Perills Perills Perills Residu de la construcci no perills Perills Perills Residu agrari orgnic no perills Perills Residu especial no perills

11.31. a) Dimecres 13 de novembre de 2002: el Prestige roman escorat amb una via daigua a 28 milles a loest del cap Finisterre. El remolcador Ra de Vigo comena les tasques de remolc. Dijous 14: la taca dunes 3.000 tones de fuel superava els 37 km de longitud, davant de les costes de Finisterre. El vaixell comena a ser allunyat de la costa cap al nord. Divendres 15: el fuel es va apropant cada cop ms a la costa. El vaixell es troba a 65 milles de Finisterre, amb risc denfonsar-se.

356

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

SOLUCIONARI
ser lleugerament creixent des del 1995, amb un increment dels abocats de forma controlada, i un descens dels dipositats de manera incontrolada. b) Pel que fa als resultats dels abocaments incontrolats i els controlats, entre els anys 1995 i 2004, es pot afirmar que sobserva una millora apreciable pel que fa als abocaments incontrolats (barres vermelles a les grfiques), que passen del 6 % lany 1995 al 2 % lany 2004. Quant als abocaments controlats (barres de color gris), es dna un lleu increment entre el 24 i el 27 %, a linici i final del perode, respectivament. c) El tractament de residus ha millorat considerablement: si el 1995 el 80 % dels residus urbans senviava a labocador sense tractament previ, lany 2004 aquest percentatge shavia redut al 50 %. Levoluci s positiva, tot i que, donat laugment de tones de residus generats, cal incrementar encara ms el percentatge dels reciclats i valoritzats, i tamb de la conscienciaci orientada a reduir la quantitat de residus produts. d) Les comunitats autnomes amb un volum de residus urbans generats ms gran sn les illes Canries, i les illes Balears, mentre que les que presenten menys residus per habitant i any sn Galcia i Castella-la Manxa. e) Les comunitats autnomes que produeixen ms quantitat de residus urbans sn els arxiplags, seguides per la gran majoria de les situades a la perifria, a ms de la Comunidad de Madrid. f) Tot i que els turistes no sn contemplats com a individus generadors de residus, els materials de rebuig produts pels turistes s que figuren en les estadstiques del mapa. s per aquest motiu que les comunitats ms turstiques hi apareixen com a ms generadores de residus. 11.33. a) Que el DDT sigui un producte bioacumulatiu vol dir que, en introduir-se en les cadenes alimentries, es va acumulant cada cop en major proporci a cada animal que salimenta daltres que lhan ingerit, inclosos els ssers humans. b) La denominaci completa del DDT s 1,1,1-Triclor-2,2bis(4-clorofenil)-et. Antigament es denominava diclordifenil-tricloroet. c) Els efectes nocius de ls del DDT sn: Alteracions en la reproducci i el desenvolupament de la fauna. Perjudici en el sistema immunitari i nervis, i mort de la fauna. La seva bioacumulaci, que arriba a lsser hum, perqu s molt soluble en els greixos i poc en laigua. El llarg abast en distncia que pot assolir, donada la facilitat del seu transport per via aria (ha estat detectat en la cadena alimentria i latmosfera de lrtic). d) Els aspectes positius de la utilitzaci del DDT sn: s un insecticida organoclorat efica contra la malria. Baix cost daplicaci. Sense problemes de patents. e) Alguns exemples de pesticides qumics sn: Insecticides: maten insectes. Algicides: controlen algues en llacs, aigua emmagatzemada, piscines... Herbicides: destrueixen les males herbes i altres plantes no desitjades.

Dissabte 16: el fuel arriba a afectar 37 km de la Costa da Morte (la Corunya). El Prestige canvia el seu rumb cap al sud. Diumenge 17: el fuel afecta ja la ria de Noia i amenaava la dArousa. Dilluns 18: la marea negra de 4.000 tones de fuel sestn al llarg de 150 km de costa. Les zones ms afectades pel fuel sn Camelle, Malpica i Cain. Dimarts 19: el Prestige es parteix en dos i senfonsa a 260 km de les illes Ces, generant una nova taca de 5.000 tones de fuel. La primera marea negra ja afecta ms de 170 km de costa. Dimecres 20: ja sn 295 km de costa els afectats pel fuel. Dijous 21: el fuel ja afecta les platges de Sardieiro, A Concha, O Pindo, Cobas i Donios, i la ria de Corcubin. Dilluns 25: a Galcia hi ha 136 platges afectades. El fuel arriba a Astries. Dimecres 4 de desembre de 2002: shan recollit ms de 10.000 tones al mar i les platges. La marea negra arriba a Cantbria i amenaa el Pas Basc, Frana i Portugal. El batiscaf Nautile examina la proa de petrolier enfonsat. Divendres 6: fins a 10.000 voluntaris treballen a les platges de Galcia. La Uni Europea prohibeix lentrada als seus ports de vaixells dun nic casc que transportin fuel pesant. Dilluns 23: les platges afectades sn 518, i les tones de fuel recollides, 25.000. Divendres 17 de gener de 2003: shan recollit ms de 37.000 tones de residus. Febrer de 2003: al litoral espanyol, portugus i francs hi havia fins a 130.000 ocells afectats per labocament, dels quals noms van sobreviure el 10 %. Alguns mariscadors tornen a la feina desprs de dos mesos de prohibici. b) Les causes de laccident del petrolier van ser un temporal de vent de 50 nusos i onades de 6 m; lantiguitat del vaixell (26 anys), que no passava cap revisi des de lany 1999; decisions equivocades (el ministre de Foment va ordenar lallunyament del vaixell de les costes; el vaixell va ser remolcat cap a un corrent que, un cop enfonsat el petrolier, va enviar directament el fuel cap a les costes gallegues...); i labsncia duna legislaci europea i dun organisme que vetlls per la seguretat en les aiges. c) Desprs de sis anys de lenfonsament, encara queden restes de fuel als fons marins ms inaccessibles i 60.000 tones de residus per tractar. Altres conseqncies sn la prdua de tota una generaci de peixos, molluscs i crustacis, i centenars de milers dexemplars daltra fauna i tamb de flora, morts o afectats; els pescadors i mariscadors van haver daturar la feina durant mesos i les prdues econmiques van ser duns 1.500 milions deuros, entre altres conseqncies. 11.32. a) A Espanya, el total de tones per any de residus urbans produts sha incrementat en un 50 % entre el 1995 i el 2004. Lany 2004, cada ciutad espanyol va generar 1,4 kg diaris de residus, una quantitat lleugerament inferior a la mitjana europea, que s d1,6 kg. Com es pot observar a la grfica, el percentatge de residus abocats va

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

357

11

SOLUCIONARI
c) Ms de la meitat dels llacs dEuropa i sia, el 40 % dels dAmrica del Sud i el 28 % dels dAmrica del Nord pateixen processos deutrofitzaci. Els Grans Llacs, entre els Estats Units i Canad, van ser durant anys dels ms afectats, en rebre aiges residuals procedents de ciutats com Chicago o Detroit. Lestuari del riu Potomac t un color verd intens com a resultat de la floraci de cianobacteris. A Espanya, el 70 % dels embassaments presenten eutrofitzaci per labocament daiges residuals, tractades o no, de nitrats i de fosfats procedents dactivitats agrries. WWW 11.40 a) Els mecanismes de flexibilitat per aconseguir els objectius de reducci i limitaci demissions de gasos defecte hivernacle que marca el Conveni de Kyoto sn: Un comer internacional demissions. El mecanisme de desenvolupament net (MDN). Una aplicaci conjunta (AC). b) El Conveni de Kyoto, dins el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climtic, refora les mesures internacionals en resposta al canvi climtic. El Protocol detalla les poltiques i les mesures que han demprendre les parts incloses en lannex I. Demana una utilitzaci ms eficient de lenergia i el transport, la promoci de formes denergia renovables, la supressi gradual de les mesures fiscals i les subvencions contrries als objectius del Conveni, la limitaci de les emissions de met procedents de la gesti de les deixalles i dels sistemes de subministrament denergia, la protecci dels boscos i daltres embornals ambientals de carboni, etc. c) Els pasos desenvolupats i els pasos en procs de transici a una economia de mercat assumeixen el comproms de reduir, individualment o conjuntament, durant el quinquenni 2008-2012, almenys un 5,2 % de les seves emissions antropogniques dels sis gasos objecte de control. EXPERIMENTA 1. Entre els anys 1960 i 2003, levoluci de la petjada ecolgica de la humanitat ha estat clarament ascendent. En el parmetre Nombre de planetes Terra, un planeta equival a la capacitat biolgicament productiva total de la Terra en una any. Quan se supera la xifra dun planeta, vol dir que la biocapacitat es veu superada per ls dels recursos naturals renovables. A meitat de la dcada del 1980, la humanitat va superar la capacitat biolgica de la Terra pel ritme i volum de consum de recursos naturals. 2. Des de lany 1961, la biocapacitat ha anat seguint una lnia clarament descendent. En la segona meitat de la dcada del 1980, es creuen la petjada ecolgica i la biocapacitat, la qual cosa significa que a partir daleshores es dna un dficit ecolgic a la Terra. 3. Els resultats corresponents a Amrica del Nord-Europa (UE)Orient Mitj i sia Central-sia Pacfic enfront dels de Europa (no UE)-Amrica Llatina i Carib-frica, respecte de la petjada ecolgica i la biocapacitat, es diferencien en qu en el primer grup la petjada ecolgica supera la biocapacitat disponible dins de cada regi, mentre que en el segon, la biocapacitat encara s ms gran que la petjada ecolgica. Les regions del primer grup presenten un dficit ecolgic, i les del segon, una reserva ecolgica. Les xifres que apareixen a sobre de les lnies puntejades sn la diferncia entre la petjada

11.34.

11.35.

11.36.

11.37.

11.38.

11.39.

Fungicides: destrueixen fongs, que poden infectar i causar malalties en plantes, animals i persones. Acaricides: maten cars que salimenten de plantes i animals. Mollusquicides: eliminen cargols i llimacs. Nematicides: eliminen nematodes que salimenten de les arrels de les plantes. Rodenticides: controlen els ratolins i altres rosegadors. f) A lagricultura ecolgica sapliquen mtodes alternatius als pesticides qumics. Alguns sn la utilitzaci dorganismes vius com a agents de biocontrol; la selecci de varietats i espcies de cultiu adaptades al medi i resistents a les plagues i malalties; efectuar una planificaci adequada de fertilitzaci; protegir els enemics naturals dels parsits posant nius i vegetaci, disseminant depredadors, etc.; usar productes fitosanitaris dorigen vegetal i animal i substncies en trampes i dispensadors. La resposta incorrecta s la b (Els abocadors controlats han destar situats preferentment en zones de permeabilitat elevada). De menys a ms temps de descomposici: un paper de diari, un tros de roba, una llauna dalumini i una ampolla de plstic. Els contaminants atmosfrics primaris sn els que procedeixen directament de la font demissi. Sn contaminants atmosfrics primaris el monxid de carboni, el dixid de carboni, el dixid de sofre, el monxid de nitrogen, etc. Els contaminants atmosfrics secundaris sn els que es produeixen com a conseqncia de les transformacions i reaccions qumiques i fsiques que experimenten els contaminants primaris en latmosfera. Sn contaminants atmosfrics secundaris el dixid de nitrogen, loz, lcid sulfric, lcid ntric, etc. Els materials que tenen ms poder calorfic sn els plstics, que produeixen una gran quantitat denergia perqu es fabriquen a partir del petroli i de gas natural. Segons el seu estat fsic, els contaminants atmosfrics es classifiquen en gasos i partcules. Lestat daquestes ltimes pot ser lquid o slid. Entre els gasos contaminants destaquen el monxid de carboni, el dixid de carboni, el dixid de sofre, el monxid de nitrogen, el dixid de nitrogen i els hidrocarburs. Les partcules lquides sn les minscules gotetes de gasos condensats i les partcules slides sn les dels metalls pesants, com el plom, o les partcules de pols. a) Les masses daigua ms perjudicades per leutrofitzaci sn els llacs i els embassaments de les preses, i en menor grau els rius i els mars, per tenir laigua en moviment. b) Les repercussions de leutrofitzaci sn: A les aiges es dna un augment descontrolat dels nutrients de les plantes i les algues, nitrats i fosfats. Una prdua de diversitat i dexemplars de la fauna aqutica, amb episodis de mortalitat massiva de peixos. Una disminuci del valor paisatgstic de la zona, per la falta de transparncia, canvi de coloraci, pudor i absncia de fauna que fuig daquestes aiges. Una disminuci de linters pesquer, comercial o esportiu de la zona. La impossibilitat dutilitzar aquestes aiges per a s hum.

358

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

SOLUCIONARI
3. Es consideren residus especials per les seves caracterstiques de volum i dimpacte visual. 4. Els principals objectius de la Llei de residus de Catalunya sn millorar la qualitat de vida dels habitants de Catalunya; obtenir un elevat nivell de protecci del medi ambient i dotar els ens pblics competents dels mecanismes dintervenci i control necessaris per garantir que la gesti dels residus es dugui a terme sense fer perillar la salut de les persones i sense perjudicar el medi ambient; prevenir els riscos per a laigua, laire, el sl, la flora i la fauna; eliminar les molsties per olors i sorolls; respectar els espais naturals, sobretot els protegits, i el paisatge; i impedir labandonament, labocament i, en general, qualsevol disposici incontrolada del residus. 5. La Junta de Residus s una empresa pblica del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb competncia sobre els materials de rebuig que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu mbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris. 6. El primer pas s la recollida en el punt on es generen (domicilis, oficines, comeros, etc.) i el seu dipsit, seleccionats o no, en els contenidors disposats a les vies pbliques. 7. Sn les corporacions locals. 8. La resposta correcta s la b (Metalls frrics). 9. Les accions antrpiques que ocasionen contaminaci atmosfrica sn les ignicions que emanen gasos carbonatats, sulfurats i nitrogenats, procedents dels motors de combusti interna i dels sistemes de calefacci que cremen hidrocarburs; les reaccions qumiques sense combusti; les operacions mecniques que alliberen partcules slides i lquides, que generen les fbriques de ciment i metallrgiques, mines i pedreres; i les emanacions de tipus trmic, s a dir, daire ms clid o ms fred que el que hi ha a latmosfera. 10. Els principals gasos atmosfrics causants de lefecte hivernacle sn el dixid de carboni i el vapor daigua, encara que tamb exerceixen un important paper el met, lxid nitrs, loz i els clorofluorocarbonis. EXERCICIS DE REFOR 1. Ecovidrio s el Sistema Integrat de Gesti (SIG) especialitzat en la gesti dels residus denvasos de vidre a tot Espanya. Shi representen tots els sectors relacionats amb el reciclatge del vidre: envasadores, embotelladores, recuperadores i fabricants. Sigre s el Sistema Integrat de Gesti i Recollida dEnvasos pioner a Espanya, de recollida selectiva denvasos de medicaments, posada en marxa per la indstria farmacutica per facilitar que els ciutadans es puguin desprendre dels envasos buits o amb restes de medicaments, aix com dels medicaments caducats que tenen a les llars. Per aix, els consumidors disposen dun contenidor especialment dissenyat per a aquest fi, i que es troba a les farmcies. 2. La valoritzaci s qualsevol procediment que permet laprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mtodes que puguin causar perjudicis al medi ambient. Aix, els residus es poden aprofitar com a matria primera, com a matria secundria o b per generar energia. 3. Es dna una aportaci igual a zero, perqu la crema de biomassa emet dixid de carboni a latmosfera, per es tracta de la mateixa quantitat de dixid que havia quedat retinguda al cicle biolgic recentment, absorbida pels vegetals durant la fotosntesi.

ecolgica i la biocapacitat. Si la petjada s ms gran que la capacitat, el resultat s negatiu, aix que es donar un dficit ecolgic. Pel contrari, si la biocapacitat s superior a la petjada, el resultat ser positiu, i hi haur una reserva ecolgica. Les unitats en qu estan representats sn les hectrees globals per persona. 4. Mentre que els pasos amb un nivell mitj i un nivell ms baix dingressos mantenen una petjada ecolgica baixa i bastant uniforme des del 1960, en els pasos amb un nivell elevat dingressos sha incrementat un 18 %. Els de nivell ms baix shan mantingut just per sota de 0,8 hectrees globals per persona. Aix reflecteix el creixent consum de recursos naturals dels pasos ms rics, forant o superant la seva biocapacitat. ESQUEMA MUT
Matries primeres Recuperaci de residus Emmagatzematge Residus dels residus perillosos perillosos

Residus Incineraci Procs i manufactura Productes Consum domstic

PROVA DAVALUACI 1 1. SGMA significa Sistema de Gesti Mediambiental. 2. La regulaci EMAS t com a finalitat proporcionar els elements dun sistema de gesti mediambiental efectiu per ajudar les organitzacions a assolir objectius mediambientals. 3. El primer Programa dAcci en Matria de Medi Ambient (1972-1976) recollia els principis i els objectius duna poltica ambiental comunitria i les mesures per controlar els efectes dels contaminants ms greus. 4. La resposta correcta s la c (Carta Europea de lOrdenaci del Territori, CEOT). 5. La resposta correcta s la a (Construcci duna fbrica dautombils). 6. El volum aproximat de residus generats anualment a lEstat espanyol s duns 300 milions de tones. 7. No. Els residus que representen una fracci majoritria del total sn els agraris. 8. Perqu hi ha substncies i residus qumics que sn innocus o poc perillosos per separat, per que, en posar-se en contacte, poden ocasionar una reacci qumica i formar una nova substncia de gran perillositat potencial. 9. No. La Uni Europea considera aquests residus perillosos. 10. Els fitofrmacs sn els productes qumics que sutilitzen, per exemple, com a verins, fungicides o plaguicides en lagricultura convencional. PROVA DAVALUACI 2 1. Les serradores i els fabricants de productes de fusta, suro i pasta de paper. 2. Els criteris segons els quals es poden classificar els residus radioactius sn el tipus de radiaci que emeten, lestat fsic, el perode de semidesintegraci i lactivitat especfica.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

359

11

SOLUCIONARI
al voltant dels 2 quilos. Un anell dor s especialment pesant, ja que per a 10 grams dor es mouen 3,5 tones de terres, noms a la mina. Lenergia tamb t la seva motxilla: els 3.000 milions de tones de carb que cremem cada any tenen una motxilla de 15.000 milions de tones daigua i runa, als quals shan de sumar els 10.000 milions de tones demissions de dixid de carboni que es generen en el procs de combusti. Propietats del compost: Millora de les propietats fsiques del sl: la matria orgnica afavoreix lestabilitat de lestructura dels agregats del sl, augmenta la porositat i la permeabilitat i incrementa la capacitat de retenci daigua. Millora de les propietats qumiques del sl: incrementa el contingut de macronutrients (N, P i K) i micronutrients, i incrementa la capacitat dintercanvi catinic. Millora lactivitat biolgica del sl. Actua com a suport i aliment dels microorganismes, ja que viuen depenent de lhumus i contribueixen a la seva mineralitzaci. Labocador controlat: Avantatges: shi pot dipositar qualsevol residu; els materials que hi arriben no requereixen tria prvia; la tecnologia s senzilla i la inversi reduda; s lnic sistema que pot eliminar tots els subproductes, i no afecten les variacions de volum de residus abocats. Inconvenients: impacte visual negatiu; emissi de gasos contaminants; vida limitada; possibilitat de contaminaci daiges subterrnies; es necessita un terreny de gran superfcie que ha de complir certes condicions meteorolgiques, de situaci, geolgiques i de paisatge; proliferaci dinsectes, rosegadors, ocells... La incineradora: Avantatges: es pot recuperar energia a partir dun cert volum de residus cremats; installaci amb poca superfcie necessria; reducci ms gran de pes i volum de residus; es pot ubicar a prop de nuclis habitats, i tot el procs est vigilat i controlat. Inconvenients: requereix una quantitat constant de residus; la inversi per depurar fums s molt elevada; el cost dinstallaci i manteniment s elevat; deixa residus, molts dells txics; hi ha risc daccidents per mal funcionament; emet gasos contaminants a latmosfera, i contribueix a lefecte hivernacle. La planta de compostatge: Avantatges: poca contaminaci ambiental; s el sistema que ms sacosta als cicles naturals; es pot abaratir el cost del tractament per la venda del met i el compost que sobt de la matria orgnica recuperada. Inconvenients: inversi i manteniment molt elevats; producci de materials de rebuig que cal tractar; producci de pudors; necessitat de comercialitzar el compost resultant; i s necessari separar la matria orgnica dorigen. Els nivells dimmissi de contaminants atmosfrics sn les concentracions de contaminants o duna determinada substncia contaminant que es poden registrar en un punt concret de lespai, independentment de la font de la qual provenen, que interessa conixer per una causa determinada. El monxid de carboni procedeix de la crema incompleta de combustibles orgnics (carb, petroli, fusta), quan la falta doxigen impossibilita loxidaci completa a dixid de carboni. El monxid de carboni s una substncia molt txica perqu es combina amb lhemoglobina de la sang, de manera que impedeix el transport doxigen als teixits i, per tant, la respiraci cellular.

4. Les principals fonts naturals de dixid de sofre sn les erupcions volcniques, les tempestes, les fermentacions microbianes i els incendis forestals. Les antrpiques sn les combustions amb combustibles fssils, el transport i les activitats industrials. 5. Segons la Llei de residus 11/97, un envs s qualsevol producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que sutilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricaci, distribuci i consum. Tamb es consideren envasos els articles rebutjables destinats a aquest mateix fi, i aquells recipients destinats a ser omplerts al punt de venda i que desenvolupin la funci denvs. Un embalatge s qualsevol producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que sutilitzi per agrupar, facilitar-ne la manipulaci, emmagatzematge, transport i protecci a un o ms envasos. 6. Els nivells demissi de contaminants atmosfrics sn les concentracions de contaminants de substncies, o duna substncia contaminant, resultants del seu alliberament a partir dun punt concret a latmosfera, com per exemple, la xemeneia duna indstria. 7. El principal problema s la contaminaci de les aiges subterrnies, a causa de la filtraci dels lixiviats al subsl. 8. Aquest smbol vol dir que lenvs est fet de plstic vinlic o clorur de polivinil, que s molt resistent, tot i que pot deixar anar diverses toxines. 9. La crema de rostolls s causant de contaminaci atmosfrica. El producte daquesta combusti s una gran quantitat de dixid de carboni, ja que es tracta de matria vegetal, que contribueix a lefecte hivernacle. A ms, es genera gran quantitat de cendres que es dispersen a latmosfera com a partcules slides. 10. Vol dir que la contaminaci afecta ecosistemes que mai estan limitats per les fronteres. Els ecosistemes ocupen espais ms amplis que els determinats pels humans, que marquen fronteres artificials en el territori. Aix, la circulaci atmosfrica escampa els contaminants per diversos pasos o per tot el planeta; els corrents ocenics, per diferents mars; i els rius, per tot el recorregut que fan. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Lendem dhaver plogut disminueix la contaminaci atmosfrica i la visibilitat millora perqu les gotes de pluja arrosseguen els contaminants de latmosfera. 2. El smbol SDDT significa Sistema de Dipsit, Devoluci i Retorn, que s obligatori segons la Llei de residus 11/97. Amb aquest sistema, els envasadors i els comerciants de productes envasats, o b els responsables de la primera posada al mercat dels productes envasats, cobren als seus successius clients, fins a repercutir-la en el consumidor final, una quantitat individualitzada per cada envs dels productes que venen. A canvi, accepten la devoluci de limport cobrat a aquests quan retornen els residus denvasos i envasos usats. 3. El concepte de motxilla ecolgica va ser creat per SchmitdtBleek lany 1994 per explicar la intensitat de materials per unitat de servei (IMPS), s a dir, la quantitat de material que sutilitza durant tot el cicle de vida dels productes. Una safata de fusta de tiller de mig quilo de pes t una motxilla ecolgica daproximadament dos quilos. Aix significa que els moviments de materials necessaris per a la seva fabricaci oscillen

4.

5.

6.

7.

360

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

11

SOLUCIONARI
ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. El canvi climtic est estretament relacionat amb la desertitzaci, el desgla, les sequeres, les inundacions i lextinci de les espcies perqu incrementa i accelera tots aquests processos citats anteriorment. 2. a) Una disminuci dun 5 % de CO2 entre els anys 2008 i 2012 respecte dels nivells emesos lany 1990. b) Perqu les centrals nuclears no emeten CO2 quan produeixen electricitat. c) Lemissi de CO2 a Europa lany 2012 hauria de ser de 7,03 tones per persona i any. Lany 2002 lemissi era de 9,7 tones per persona i any.

8. Les caracterstiques sn la inflamabilitat, la reactivitat, la corrosi, la toxicitat i la mutagnesi. 9. s necessari evitar els processos erosius i els abocaments daiges amb nutrients, industrials i residuals. La millor soluci per al problema de lerosi s la reforestaci de les conques hidrogrfiques. La qesti dels abocaments de les aiges amb contingut de nutrients es pot resoldre reduint ls de fertilitzants en lagricultura, que arriben als medis aqutics arrossegats per les aiges fretiques. Tamb cal controlar els abocaments de les aiges industrials i residuals, carregades de fosfats procedents de sabons i detergents, depurant laigua i seleccionant labocament final en aiges amb capacitat dautodepuraci. 10. Els fangs sn molt rics en matria orgnica, per la qual cosa es poden utilitzar com a fertilitzants, sempre que en siguin eliminats els metalls pesats. Tamb susen com a pinso a les piscifactories.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

361

12

El temps geolgic

OBJECTIUS
1. Conixer la importncia de l'espai i del temps com a variables geolgiques. 2. Descriure els principis bsics de l'estratigrafia. 3. Identificar les interrupcions en l'enregistrament estratigrfic. 4. Explicar els diferents criteris o mtodes de correlaci estratigrfica. 5. Descriure els mtodes per mesurar el temps absolut. 6. Conixer l'escala del temps geolgic. 7. Utilitzar els fssils com a eina per interpretar el passat. 8. Descriure el procs de fossilitzaci. 9. Aprendre els esdeveniments geolgics i biolgics del paleozoic, del mesozoic i del cenozoic.

CONTINGUTS
Les variables geolgiques ms importants: el temps i l'espai. (Objectiu 1) Els principis de l'estratigrafia: el de la uniformitat, el de la successi faunstica, el de la superposici, el de l'horitzontalitat original, el de relacions creuades i el d'inclusi. (Objectiu 2) Els principals tipus d'interrupcions en l'enregistrament sedimentari. (Objectiu 3) Els mtodes o criteris de correlaci estratigrfica. (Objectiu 4) El mesurament del temps geolgic. (Objectiu 5) L'escala relativa i absoluta del temps geolgic. (Objectiu 6) Els fssils i el procs de fossilitzaci. (Objectius 7 i 8) Els primers fssils. (Objectiu 9) La vida al paleozoic, al mesozoic i al cenozoic. (Objectiu 9) L'extinci del final del permi i del cretaci. (Objectiu 9) Interpretar dibuixos i esquemes sobre estratigrafia. Associar els fssils caracterstics amb el perode geolgic que els correspon. Valorar els mtodes indirectes d'estudi com a eina per deduir les condicions ambientals del passat geolgic. Prendre conscincia de com els fssils i les roques actuen com a registres geolgics fonamentals per a l'obtenci d'informaci del passat de la Terra i de l'evoluci de la vida en el planeta.

CRITERIS DAVALUACI
a) Conixer les bases de l'estratigrafia. (Objectiu 2) b) Diferenciar els diversos tipus d'interrupcions en l'enregistrament estratigrfic. (Objectiu 3) c) Identificar els diversos criteris de correlaci. (Objectiu 4) d) Comparar els mtodes de mesurament del temps absolut. (Objectiu 5) e) Conixer les unitats geocronolgiques. (Objectiu 6) f) Distingir els diferents mecanismes de fossilitzaci. (Objectiu 8) g) Identificar els diversos tipus d'icnofssils. (Objectius 7 i 8) h) Descriure els organismes caracterstics dels perodes geolgics. (Objectiu 9)

Preguntes prova 1 1 2 3 4 5, 6 7 8 9, 10

Preguntes prova 2 1 2 3 4 5, 6 7 8 9, 10

362

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

RESUM

Lespai i el temps com a variables geolgiques

Els productes de la meteoritzaci es poden dipositar en el mateix lloc on soriginen o ser transportats cap a zones ms o menys allunyades on sacumularan en diferents medis sedimentaris. Aquests ambients sedimentaris canvien al llarg del temps i lespai. Lestudi de les roques i els estrats va permetre establir una escala de temps relatiu mitjanant el que sanomena columnes estratigrfiques, que sn una representaci grfica duna successi destrats, observada verticalment i a una certa escala. Sempre es representa sobre leix de les abscisses i a la grfica shi especifiquen dades com la composici litolgica, la potncia dels estrats, lestratificaci o laminaci, les textures i les estructures sedimentries, la presncia i el tipus de fssil, etc. Els estrats tamb presenten una variaci lateral de fcies a causa dels canvis en els ambients sedimentaris que es produeixen en la superfcie terrestre en un moment determinat i que es manifesta en canvis litolgics o paleontolgics. La correlaci estratigrfica s la demostraci de la correspondncia que hi ha entre diverses sries estratigrfiques en termes de continutat litolgica, paleontolgica o de temps geolgic. A lhora destudiar processos geolgics cal recordar que lespai i el temps presenten discontinutats que dificulten la feina dels gelegs.

Els principis bsics de lestratigrafia

Lestratigrafia es la branca de la geologia que estudia i interpreta els estrats, les sries estratigrfiques i les seves correlacions. Per assolir aquests objectius, utilitza una srie de principis o regles bsiques. El principi de la uniformitat o lactualisme: sost que les lleis de la natura no canvien amb el temps; s a dir, que tots els processos geolgics (passats i recents) shan dexplicar mitjanant les lleis fonamentals de la fsica, la qumica i la biologia que actualment saccepten com a vlides. El principi de la successi faunstica: sost que laparici dels fssils t un ordre dins la srie estratigrfica, de manera que cada srie estratigrfica es pot identificar mitjanant una associaci de fssils que li s caracterstica. Els fssils tils per a la identificaci i la correlaci de sries estratigrfiques sanomenen fssils guia. El principi de la superposici: sost que en una srie destrats, la capa superior s la ms recent, i la capa inferior, la ms antiga; aix s, sempre que es conservi la posici dorigen. El principi de lhoritzontalitat original: sost que els sediments sacumulen generalment en capes horitzontals o gaireb horitzontals. Aquest principi s vlid, en general, per a roques sedimentries dorigen qumic o detrtiques transportades per suspensi, per no per a altres roques. Per prevenir errors, sutilitzen criteris de polaritat, com la granoclassificaci, les marques de corrent, etc. El principi de relacions encreuades: sost que tot procs geolgic s ms nou que les roques que afecta i ms antic que les roques que el fossilitzen. El principi dinclusi: sost que una roca inclosa en una altra s ms antiga que la roca en la qual est inclosa. Aquest principi saplica principalment a algunes roques detrtiques.

Les interrupcions en lenregistrament estratigrfic

Durant la deposici dels sediments en capes o estrats pot passar que hi hagi perodes o intervals de temps en qu no hi hagi registre sedimentari. Aquestes interrupcions poden abastar intervals de temps relativament breus, per tamb perodes relativament extensos. Aquests ltims tipus d'interrupcions solen estar relacionats amb variacions del nivell del mar o amb lactivitat tectnica.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

363

12

RESUM

Aquestes interrupcions poden ser de tres tipus: Un perode sense sedimentaci (hiat). Un perode amb sedimentaci per amb una erosi posterior que lha eliminada (buit erosional). Un perode en el qual hi ha una no deposici i una erosi al mateix temps (llacuna estratigrfica). Quan sestudien les discontinutats, cal tenir present tamb la disposici de les sries estratigrfiques: Sries concordants: quan les sries consecutives sn paralleles. Sries discordants: quan les sries consecutives no sn paralleles. Els tres tipus de discontinutats ms importants sn: La disconformitat: es produeix per un tipus derosi que mant el parallelisme entre els diferents estrats i que, per tant, no produeix cap tipus de deformaci. Un exemple sn les superfcies erosives produdes per variacions del nivell del mar. La discordana angular: es caracteritza perqu els estrats separats per la discordana apareixen formant un angle entre ells. Aquest fet indica que en primer lloc hi ha hagut sedimentaci, desprs una deformaci capa dinclinar o plegar els estrats, i, finalment, erosi i nova sedimentaci. La no conformitat: saplica a les discordances que separen roques sedimentries de roques gnies o metamrfiques que han sofert diferents graus derosi.

La correlaci estratigrfica
La correlaci estratigrfica i la continutat lateral dels estrats sn dos conceptes molt importants perqu serveixen per: Reconstruir la histria geolgica de la Terra. Poder explotar els recursos com ara el petroli i laigua. Determinar quines zones poden ser tils per emmagatzemar-hi residus txics. Hi ha diversos criteris de correlaci estratigrfica. Els ms importants sn: El criteri geomtric: consisteix en la demostraci duna correlaci de dos punts a causa de la seva continutat lateral entre un punt i laltre. El criteri litolgic: es basa en la similitud de certes caracterstiques (composici, color, textura, estructures sedimentries, etc.) de les roques de diferents estrats, com per exemple, la presncia de cendres duna erupci volcnica. El criteri mineralgic: es basa en la presncia dalguns minerals poc freqents en els diferents estrats, com per exemple, la presncia o no de minerals pesants, el percentatge de cada mineral, la forma del gra, etc. El criteri geoqumic: en el moment de la sedimentaci certs factors poden condicionar la presncia delements qumics estranys, com els elements traa. Un exemple s la presncia diridi, un metall dorigen extraterrestre, en una capa dargila de final del cretaci. El criteri paleomagntic: consisteix en les inversions de polaritat del camp magntic de la Terra que afecta tots els materials amb propietats magntiques en el moment de la seva formaci. Aquesta informaci ha proporcionat una nova escala de temps anomenada escala de polaritat magntica, que es divideix en intervals de temps anomenats crons de polaritat, on cadascun dells t una polaritat positiva o negativa. Aquesta tcnica s un mtode de dataci excellent que ha perms reconstruir una escala de polaritat fins al jurssic, grcies a les anomalies magntiques dels dos costats de les dorsals oceniques. El criteri geofsic: consisteix en la resposta dels materials segons les seves caracterstiques fsiques (resistivitat, porositat, permeabilitat, densitat, etc.), davant destmuls com lelectricitat, ones acstiques, ones ssmiques, etc.

364

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

RESUM

El criteri biolgic: es basa en el contingut fssil dels estrats. Aquest fet ha perms establir grups de fssils caracterstics de cada perode geolgic que no solament permeten determinar correlacions estratigrfiques, sin tamb edats absolutes. Per aconseguir-ho sn importants els fssils guia, que compleixin caracterstiques com ara... Haver viscut durant un temps geolgic fora breu. Haver tingut hbitats molt extensos. Haver tingut un gran nombre de representants. Que es reconeguin fcilment.

El mesurament del temps absolut: la dataci radiomtrica

La possibilitat de mesurar el temps absolut va venir arran del descobriment de la radioactivitat lany 1896, grcies a la qual es va poder disposar dun rellotge geolgic precs. La geocronologia s la branca de la geologia que sencarrega destablir ledat absoluta de les roques mitjanant diversos mtodes, un dels quals s la desintegraci radioactiva. A la Terra hi ha uns setanta elements qumics naturals que sn radioactius, s a dir, elements que estan formats per toms inestables que perden protons o neutrons i/o capturen electrons. Aquests elements, amb el temps, es converteixen en daltres que sn estables. La desintegraci radioactiva t una srie de propietats: La taxa de desintegraci s un fenomen completament independent de lentorn fsic o qumic; per aquest motiu se la pot utilitzar com a rellotge geolgic. s un procs que s caracterstic per a cadascun dels istops radioactius. El nombre dtoms inestables sumat al dels toms estables sempre s igual al nombre dtoms inicials inestables. En general, es mesura en forma de la vida mitjana de listop, que correspon al temps necessari perqu la quantitat de listop es redueixi a la meitat. De tot aix es dedueix que: En el temps zero, noms hi ha toms de listop inestable. Passat un temps de semidesintegraci, el nombre dtoms de listop inestable disminueix a la meitat, de manera que el 50 % dels toms sn estables. Passats dos temps de semidesintegraci, el nombre dtoms de listop inestable sha redut al 25 %, mentre que el 75 % restant sn toms estables. Hi ha tres mecanismes de desintegraci: La desintegraci beta: consisteix en la conversi dun neutr en un prot, per la qual cosa el nou nucli t un prot de ms i, per tant, el nombre mssic (nombre de protons i neutrons) no varia. s la forma ms comuna de desintegraci radioactiva. La captura electrnica: consisteix en ladquisici dun electr que es combina amb un prot, de manera que es perd un prot i es forma un neutr de ms. El resultat s un nou element amb un nombre atmic amb una unitat menys, per amb el nombre mssic constant. La desintegraci alfa: consisteix en lextracci dun partcula del nucli original, de manera que es perden dos protons i dos neutrons. El resultat s una prdua de dues unitats en el nombre atmic i de quatre en el nombre mssic. s la forma ms comuna de desintegraci dels elements radioactius pesants com lurani. Entre els istops ms utilitzats en dataci radiomtrica hi ha: El 40K, ja que s un element molt abundant a les roques i t una vida mitjana de 1.251 Ma. El mtode es diu 40K/40Ar o mtode del potassi-arg. El 14C amb una vida mitjana de 5.730 anys permet datar materials molt recents, fins i tot histrics. Tamb s important perqu es troba present en totes les espcies vives, fet que fa possible datar la matria orgnica, com per exemple, roba, estris de fusta, organismes momificats, etc. Tamb es fan servir el 238U, el 235U, el 232Th i el 87Rb.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

365

12

RESUM

Els problemes ms habituals a qu senfronta la dataci radiomtrica sn: Que alguns dels istops estables es perden o la mostra es contamina, de manera que sobt una dataci de la roca que no correspon. Les roques sedimentries solen contenir molts minerals heretats de roques ms antigues, els quals poden emmascarar ledat de la roca. En les roques metamrfiques s encara ms difcil obtenir un resultat fiable perqu cal conixer la histria del mineral, fins al punt que, si el mineral ha sofert transformacions posteriors, no ser possible obtenir-ne ledat. El material ms antic que es coneix a la Terra t una edat que oscilla entre 4.100 i 4.200 Ma. Sn uns grans de mineral de zirc que es troben en uns gresos a Austrlia. Shan trobat materials encara ms antics, amb una edat propera als 4.500 Ma, per que provenen de fora de la Terra; es tracta dalguns meteorits i de roques lunars.

Lescala del temps geolgic

La taula dels temps geolgics s un sistema de referncia detallat i gaireb complet de les divisions del temps geolgic. Actualment encara est sotms a correccions i afinaments. La histria geolgica de la Terra sha dividit en diferents unitats que si sordenen de grans a petites sn les segents: Le: s linterval ms gran en lescala del temps geolgic. Nhi ha tres: larque (3.800-2.500 Ma); el proterozoic (2.500-570 Ma) i el fanerozoic (570 Ma-actualitat). Els eons arque i proterozoic sagrupen dins el precambri. Les eres: sn subdivisions dels eons que responen a grans discordances en els diferents cicles orognics. Per exemple, le fanerozoic est dividit en tres eres: el paleozoic (570-245 Ma), el mesozoic (245-66 Ma) i el cenozoic (66-0 Ma). Els perodes i les poques: sn les subdivisions de les eres. El seus noms es refereixen al seu origen geogrfic o a alguna caracterstica especfica dels estrats.

Els fssils i el procs de fossilitzaci

Un fssil s qualsevol objecte, resta orgnica, substncia o impressi relacionat amb la natura vivent que ha estat enterrat o incls durant molt de temps dins la roca per qualsevol procs geolgic. La cincia que els estudia s la paleontologia. Els fssils sn eines molt importants, ja que serveixen: Per interpretar el passat. Per explicar la diversitat de la vida actual. Com a indicadors cronolgics. Per poder establir la correlaci de les roques dedat similar de llocs diferents. Per entendre el comportament climtic al llarg de la histria de la Terra. El procs de fossilitzaci: Necessita que lorganisme o objecte relacionat quedi prviament enterrat tan rpidament com sigui possible. s molt ms probable obtenir un fssil dels organismes que tenen alguna part dura, com per exemple, lendosquelet o lexosquelet danimals i plantes, ja siguin de carbonat de calci, de silici o de fosfat de calci. s el cas de les closques i les espcules de molts invertebrats i els ossos i les dents dels vertebrats. Les parts toves difcilment fossilitzen, ja que rpidament es descomponen. Les substncies qumiques implicades sn el carbonat de calci, la slice, el sulfur de ferro i el fosfat de calci, entre daltres.

366

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

RESUM

Els mecanismes de fossilitzaci sn: La substituci qumica: consisteix en leliminaci de les parts slides de lorganisme i la seva substituci per matria mineral. Si es fa molcula per molcula se sol conservar lestructura original. El reemplaament: aquest procs es pot produir per... Carbonitzaci: consisteix en la prdua delements originals provocada per la pressi dels sediments sobre lorganisme. Hi ha una expulsi dels components lquids i gasosos i un augment progressiu del contingut de carboni a costa de disminuir el contingut doxigen i hidrogen. Recristallitzaci: consisteix en la reorganitzaci dels minerals originals en altres formes cristallines, com per exemple, el pas daragonita a calcita. La impregnaci: es pot produir quan en els porus deixats per la matria orgnica hi precipiten altres minerals. La incrustaci: fa que el material esqueltic quedi envoltat de crostes per precipitaci qumica o per acci de les algues. La inclusi: es tracta de la preservaci dorganismes atrapats dins una resina, com ara lambre o lasfalt. s un procs on es conserven molt b les parts toves. Altres: bsicament la momificaci en ambient desrtic i la congelaci. Quan les aiges subterrnies provoquen la dissoluci de les estructures dels organismes fssils i es produeix, en els sediments, una impressi amb un cert relleu, es forma un motlle. Aquest motlle pot ser extern, si reprodueix les formes superficials de lorganisme, o intern, si omple el seu interior. Els icnofssils corresponen a les marques i altres restes produdes per lactivitat dels organismes, com ara traces, pistes, perforacions, marques, coprlits, ous, etc. La branca de la paleontologia que estudia aquestes restes s la paleoicnologia. A lhora dinterpretar els icnofssils cal tenir en compte que un mateix individu pot produir diferents pistes o que una mateixa pista pot tenir lorigen en ms dun organisme. Alguns exemples dicnofssils sn: Les empremtes: sn les traces produdes pel desplaament dun organisme. Els coprlits: sn els excrements de vertebrat en forma de concrecions. Els gastrlits: sn pedretes arrodonides relacionades amb la digesti docells i dinosaures. Els caus: sn estructures en forma de tub produdes per lexcavaci dun animal. Els ous, moltes vegades fossilitzats en el mateix niu.

Els primers fssils

Els tres grans eons es van establir tenint en compte el tipus de vida predominant: perode sense vida (arque), perode amb vida molt simple (proterozoic), i perode amb vida superior multicellular: animals i plantes (fanerozoic); per les troballes de fssils dorganismes procariotes de fa uns 3.700 Ma fa que aquesta premissa resulti falsa. Tot i aix, la vida microbiana o unicellular segueix gaireb sense canviar durant 3.000 Ma. De sobte, per, en 35 Ma la vida animal multicellular apareix i es creen tots els flums danimals. La primera fase de la vida es desenvolup en una atmosfera sense oxigen. Hi vivien organismes anaerobis fotosintetitzadors unicellulars i procariotes molt simples com les cianofcies actuals i els organismes formadors destromatlits. Lexcs doxigen produt pels ssers vius va originar un enriquiment progressiu daquest element a latmosfera, de manera que fa entre 2.000 i 1.700 Ma apareixen uns sediments vermellosos que pressuposen que latmosfera ja s rica en oxigen. Els eucariotes apareixen fa uns 1.700 Ma i en poc temps (entre 670 i 550 Ma) ja es formen els primers animals pluricellulars, coma ara la fauna dEdiacara.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

367

12

RESUM

La vida al paleozoic
Est integrat pels perodes cambri, ordovici, siluri, devoni, carbonfer i permi. Al cambri inferior apareixen nous tipus dorganismes, alguns dels quals presenten parts dures i per aix sen t una constncia important en el registre fssil. De fet, al cambri va tenir lloc una explosi de vida que va donar lloc a prcticament tots els flums actuals, i tamb a daltres que no tenen res a veure amb els actuals. A lordovici es va produir una altra gran diversificaci i van poblar tot els racons de loce. Al siluri van aparixer els primer vegetals amb possibilitat de viure al medi aeri. Els principals invertebrats del paleozoic sn: Els foraminfers: sn protozous unicellulars marins amb closca calcria que apareixen al cambri per que es diversifiquen durant el carbonfer i el permi. Els arqueociats: sn un grup danimals fssils parents de les esponges que apareix a linici del cambri, es diversifica en moltes famlies, per prcticament desapareix al cambri. Els braquipodes: sn animals celomats de simetria bilateral formada per dues valves, generalment desiguals. Soriginen al cambri inferior, es tornen abundants durant el paleozoic i actualment encara s un grup molt divers i abundant. Els molluscs: els primers van ser els gasterpodes (al comenament del cambri) per tamb hi havia bivalves i cefalpodes, aquests darrers amb formes i grups exclusius. Els artrpodes: en destaquen els ostracodes i els trilobits. Aquests ltims, amb 25 famlies diferents, sn els fssils ms caracterstics del paleozoic. Sn animals marins, amb apndix i antenes i un cos dividit en tres regions. Els graptlits: sn un grup dorganismes colonials relacionats amb el hemicordats, exclusiu del paleozoic inferior. Pel que fa als vertebrats, a lordovici apareixen els primers vertebrats, peixos tots ells sense mandbules, tot i que aquest grup danimals no es va diversificar fins al siluri. Al devoni t lloc laparici dels primers vertebrats amb mandbules: els peixos cuirassats (amb el cos cobert descates ssies i un esquelet cartilagins), els selacis (daspecte molt similar als taurons) i els primers peixos ossis. Els primers vertebrats que van colonitzar terra ferma van ser els amfibis, un grup danimals que conserven moltes caracterstiques dels seus antecessors, els peixos, per que ja han aprs a caminar per terra ferma i respirar aire. Van ser molt nombrosos durant el carbonfer i van assolir dimensions espectaculars a final del paleozoic. La independncia total del medi aqutic sassoleix amb laparici dels rptils, grcies al desenvolupament dun ou ms o menys independent de laigua. Els primers vegetals que van colonitzar terra ferma van ser els pteridfits, grcies a un sistema vascular i un port adequat per desenvolupar-se com a plantes terrestres. No obstant, depenien parcialment dels ambients humits per reproduir-se. En el carbonfer es formen grans boscos de pteridfits, alguns dels quals eren enormes. Durant el paleozoic tamb apareixen les primeres plantes amb llavors i cap a final del paleozoic, les primeres conferes. L'extinci del paleozoic ha estat la ms gran que ha experimentat la biosfera en tota la histria de la Terra. Van desaparixer gaireb el 95 % de les espcies, especialment les marines, aix com els pteridfits, per no va afectar les gimnospermes. Les causes de lextinci poden ser limpacte dun o ms meteorits, canvis climtics drstics o la formaci del supercontinent Pangea, que va suposar la reducci de lespai de la plataforma continental, el descens del nivell del mar, variacions de salinitat de les aiges i canvis en els corrents marins, entre altres esdeveniments.

368

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

RESUM

La vida al mesozoic
El mesozoic est integrat pel trisic, el jurssic i el cretaci. El mesozoic va comenar amb la fragmentaci de la Pangea en dues grans masses: Laursia, al nord, i Gondwana, al sud. El resultat va ser la formaci de corrents marins que van tornar el clima de la Terra ms clid i humit. Els invertebrats marins (artrpodes, equinoderms, braquipodes, coralls i especialment molluscs) i terrestres (artrpodes i especialment insectes com les formigues, les abelles i les vespes) van proliferar i es van diversificar durant tot el mesozoic. Entre els cefalpodes cal destacar els ammonits i els belemnits. Entre els braquipodes es troben fssils guia com els rinconllacis i els terebratlides. Levoluci dels vertebrats no es va veure afectada per la crisi del permi, de manera que en el mesozoic es van expandir grups com els peixos teleostis i, especialment, els rptils, per aquest fet va suposar la desaparici dels grans amfibis. De fet, els rptils van ser els vertebrats dominants durant el mesozoic amb grups com les tortugues, els llangardaixos, les serps, els cocodrils i, sobretot, els dinosaures. Els mamfers i els ocells, que van aparixer durant el trisic i el jurssic, respectivament, presentaven noves adaptacions evolutives en aspectes com la reproducci, lalimentaci de les cries i la fisiologia (homeotrmia). La flora daquesta poca es caracteritza pel predomini de les gimnospermes (conferes), per cap al final del mesozoic, concretament al cretaci inferior, van aparixer les primeres angiospermes. A final del mesozoic es produeix una nova gran extinci que va afectar gaireb el 70 % de les espcies del planeta. Va causar la desaparici dels grans rptils i de molts gasterpodes i bivalves, entre altres grups dorganismes. La causa ms plausible que explica aquesta extinci cal buscar-la al Yucatn, on queden rastres de limpacte dun meteorit duns 10 km de dimetre que va collidir sobre aquesta pennsula. Les conseqncies van ser dramtiques: un refredament global del planeta provocat per la pols aixecada per limpacte, seguit dun efecte hivernacle intens generat per lincrement de CO2. Tots els organismes que no es van poder adaptar a aquests canvis van desaparixer.

La vida al cenozoic
El cenozoic est integrat pel terciari i pel quaternari. El cenozoic va ser una poca on van tenir lloc grans collisions de plaques, per la qual cosa es van produir nombrosos processos orognics, com per exemple, lorognia lalpina. A ms, tamb hi van haver forts canvis climtics: perodes molt freds, les glaciacions, intercalats amb perodes ms clids. En aquests perodes freds les neus perptues retrocedien o sexpandien successivament, fins al punt de cobrir de gel la major part de lhemisferi nord. Desprs de la gran extinci de final del cretaci, la fauna es va recuperar lentament, de manera que sorigin una nova poca on predominaven les aus i els mamfers amb exemplars de grans dimensions i molt especialitzats. Entre els invertebrats ms caracterstics daquest perode destacaven els foraminfers, per tamb eren abundants molts grups dinsectes, especialment els florcoles. Entre els mamfers destaquen el primats, dels quals en sorgeix lhome, un animal dotat dun gran desenvolupament cerebral, una postura bpeda, una parla molt elaborada i una capacitat de manipulaci sense precedents. Els primers que van caminar drets van ser els Australopithecus a les sabanes africanes; posteriorment, el gnere Homo, el seu descendent, dna lloc a moltes espcies, com per exemple, lHomo habilis, lHomo ergaster, lHomo erectus, lHomo antecessor, lHomo neanderthalensis i tamb lnic supervivent actual, lHomo sapiens. Pel que fa als vegetals, el cenozoic va ser lpoca en qu van dominar les angiospermes, incloses les de fulla caduca i tamb es van desenvolupar moltes espcies de gramnies.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

369

12
E

FITXA 1

RECURSOS PER A LAULA

ESCALA DELS TEMPS GEOLGICS

ERA Cenozoic Mesozoic Paleozoic Superior

Durada en Ma 65 180 325

Edat (Ma) G 65 G 245 G 570

ERA

PERODE

Durada en Ma

Edat (Ma)

ERA

PERODE

poca Holoc Plistoc Plioc

Durada en Ma 0,01 1,6 4,1

Edat (Ma) G 0,01 G 1,6 G 5,7

FANEROZOIC

CENOZOIC G 65 MESOZOIC Cretaci 80

QUATERNARI

G 900

Jurssic Trisic Permi

63 37 45 65 G 355 53 31 71 G 510 G 408 G 439 G 208 G 245 G 290 CENOZOIC

Neogen

330

G 145

Mioc

17,6

PROTEROZOIC

Mitj

700 G 1.600 PALEOZOIC

G 23,3 Oligoc 12,1 G 35,4 Paleogen

Carbonfer Devoni Siluri Ordovici

Inferior

900

PRECAMBRI

G 2.500 Superior 500 G 3.000

TERCIARI

Eoc

21,1

Cambri PRECAMBRI

60 G 570 G 56,5 Paleoc 8,5 G 65

ARQUEOZOIC

Mitj

400 G 3.400

Inferior

1 400

Escala dels temps geolgics o escala estratigrfica universal.

G 3.800

E HDIC

Lordre dels eons, eres, perodes, etc., representa el temps relatiu. Les xifres corresponen al temps absolut (considerant el 0 com a present). Actualment som al perode quaternari de lpoca anomenada holoc. Le previ a larqueozoic rep el nom dhdic, i sestn des de lorigen del planeta fins a ledat de la roca ms antiga datada fins al moment (uns 3.800 Ma). Edats segons Harland (1989).

370

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

MTODES DESTUDI RADIOACTIUS

Les datacions radioactives sn un instrument que permet datar els esdeveniments de les primeres poques de la histria de la Terra. El principi es basa a calcular la proporci dun element radioactiu present en un mineral i els elements radigens derivats del procs radioactiu. El procs de desintegraci de lelement radioactiu s una funci matemtica exponencial. Nt = No et On: No = nombre dtoms inicials. Nt = nombre dtoms en un temps t. = constant de desintegraci de lelement radioactiu Don: t = 1/ L No/Nt La vida mitjana o perode de semidesintegraci (T) s el temps necessari per tal que la massa inicial de listop radioactiu sigui la meitat: T = 1/ L 2 = 0,693/ (equaci fonamental de la geocronologia). Els elements radioactius en el procs de formaci dels minerals sincorporen a lestructura, per exemple, durant la cristallitzaci, i a partir daquest moment comena la desintegraci i la formaci dels elements radiognics. Laparell que permet separar i mesurar els istops s lespectrmetre de masses. Al seu interior, shi crea el buit i shi introdueix listop que es vol mesurar en forma de gas ionitzat o, en el cas de slids, satomitzen i sionitzen. Els ions sn accelerats mitjanant una gran diferncia de potencial i a travs dun gran camp magntic, daquesta manera les trajectries dels ions es desvien en funci del seu pes. El feix dions inicial queda descompost en feixos secundaris corresponents als diferents istops i sn projectats sobre detectors separats per ser mesurats. Un mineral utilitzat en les datacions de les roques ms antigues s el zirc, ZrSiO4, mineral delevada densitat i duresa, fcilment extrable de les roques que el contenen. Els istops radioactius utilitzats sn el U235 i el U238 presents en lestructura del zirc. El U235 es desintegra desprs de nombroses etapes en Pb207 i el U238 en Pb206 amb una vida mitjana de 713 i 4.510 Ma, respectivament. Es fan servir de forma simultnia els dos mtodes (el U235, el U238), fet que permet una seguretat ms gran en les datacions.

1,0 0,8 Pb206/U238 3,0 0,6 2,5 0,4 0,2 0 0 10 20 30 40 2,0 1,5 3,5

4,5 4,0

50

60

Moment de metamorfisme Moment de cristallitzaci

70 Pb207/U235

Edat (milers de milions danys)

Exemple de corba concrdia.

1,0 0,8 Pb206/U238 3,0 0,6 0,4 0,2 0 0 10

Zircons alterats Zircons ms antics

4,0

2,0

20

30

40

50

60

70 Pb207/U235

Edat (milers de milions danys)

Zircons del mont Narryer, a Austrlia.

Com que la vida mitjana del U235 i del U238 s molt diferent, la representaci grfica de lacumulaci conjunta dels dos istops del plom s una corba que sanomena corba concrdia. Les mesures realitzades en una mostra han de coincidir amb aquesta corba; en cas contrari indicaria que sha produt una prdua de plom per processos geolgics, com per exemple, el metamorfisme o la meteoritzaci. Les mesures realitzades als zircons del mont Narryer, Austrlia, donen unes edats en la corba concrdia de 4.1004.200 Ma.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

371

12

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

L'EDAT DE LA TERRA

Des de l'antiguitat, l'home sempre ha intentat esbrinar l'edat de la Terra, i els primers estudis dels quals n'ha quedat constncia sn els clculs realitzats pels filsofs grecs: - Xenfanes de Colof (~570 aC - ~470 aC) va deduir que els fssils havien estat en el seu moment organismes vius i que les roques que els contenen s'havien format per acumulaci de sediments en els oceans. Per tant, encara que no va concretar el temps, va considerar que havien de passar molts milers d'anys perqu es produs aquest fenomen. Herdot (480 aC - 420 aC) va observar el Nil en els seus viatges i va deduir que el delta es va formar per l'acumulaci de fines capes de sediments durant milers d'anys. Aix el va convncer que l'edat de la Terra havia de ser molt gran. L'entrada del cristianisme a occident va escombrar aquests pensaments i va imposar la idea que l'edat de la Terra coincidia amb el moment en qu Du va dur a terme la creaci de l'univers, de la Terra i de totes les espcies que hi habiten. L'estudi dels llibres sagrats els va proporcionar aquestes dades: Tefil d'Antioquia (segle II) va arribar a la conclusi que la creaci va tenir lloc l'any 5529 aC. Mart Luter (1483-1546) va determinar que la creaci es va dur a terme 4.000 anys abans del naixement de Crist. James Usher, arquebisbe anglic, va calcular l'any 1654 que la creaci de la Terra va succeir l'any 4004 aC i posteriorment, John Lightfoot, de la Universitat de Cambridge, en va concretar el dia i l'hora: el 26 d'octubre de 4004 aC a les 9 del mat. Van haver de passar dcades fins que naturalistes i cientfics oblidessin les interpretacions bbliques i utilitzessin les observacions geolgiques i paleontolgiques per calcular l'edat del planeta. Robert Hooke (1637-1703), Edmund Halley (1656-1742), Anders Celsius (1701-1744) i Immanuel Kant (1724-1804) van ser els primers: Hooke va estudiar els fssils, Halley la salinitzaci de les aiges oceniques, Celsius la velocitat a la qual puja el nivell de les terres respecte del mar, i Kant la duraci dels dies. Posteriorment: Jean Gesner va arribar a la conclusi l'any 1758, a partir de les dades aportades per Celsius, que s'haurien necessitat 80.000 anys perqu els Apenins emergissin. Georges Buffon, l'any 1760, va intentar determinar l'edat de la Terra a partir del temps que una bola de ferro de dimensions similars al nostre planeta trigaria a refredar-se; el resultat que va obtenir va ser de 75.000 anys. Giraud-Soulavie, abat francs, va arribar a la conclusi l'any 1772 que el temps necessari per erosionar les valls s'havia de mesurar en milions d'anys.

John Hutton (1726-1797), fidel defensor de les teories uniformistes, va afirmar que la histria de la Terra abastaria un perode tan llarg que no hi hauria vestigis ni d'un principi ni dun final, de manera que es podia dir que el temps geolgic era gaireb illimitat i que ni de bon tros coincidia amb la histria de la humanitat, que era molt ms breu. Aquesta concepci d'un temps geolgic molt extens tamb era compartida per altres cientfics com Darwin (1809-1882), Lamarck (1744-1829) i Lyell (17971875). James Croll (1821-1890), va aplicar l'any 1985 la teoria del glacialisme per datar el comenament de l'era primria en 240 Ma. Herman von Helmholtz (1821-1894), fisileg i fsic alemany, es va basar en estudis termodinmics per determinar l'edat de la Terra a partir de la lluminositat del Sol; va arribar a la conclusi que l'edat del planeta era d'entre 20 i 40 Ma. Lord Kelvin (1824-1907) va revisar les dades d'Helmholtz i en diversos estudis va obtenir una edat cada vegada inferior: de 400 Ma va passar a 100 Ma, a 50 Ma, i finalment, a una edat compresa entre els 20 i els 40 Ma. A final del segle XIX, el cientfic irlands John Joly, a partir de la idea proposada per Halley, va calcular que eren necessaris 90 Ma perqu els oceans acumulessin les sals que hi ha en l'actualitat. Va repetir aquestes analtiques i va obtenir valors de 400 Ma. Ja entrat segle XX alguns cientfics, com J. Murray i Charles Walcott, van determinar, mitjanant l'estratigrafia, una edat de 1.500 Ma i de 75 Ma, respectivament. A principi del segle XX, i com a conseqncia del descobriment de la radioactivitat, es van poder aplicar els perodes de desintegraci dels minerals radioactius per datar la Terra. A partir d'aquesta tcnica: B. B. Boltwood, l'any 1906, va determinar amb el mtode de l'urani/plom que l'edat de la Terra estava compresa entre els 410 Ma i els 2.000 Ma. Tamb va assignar una edat absoluta de 340 Ma per al perode carbonfer, 370 Ma per al perode devoni i de 1025 a 1640 Ma per al perode precambri. Arthur Holmes, l'any 1931, i tamb amb el mtode d'urani/plom, va datar l'edat del planeta amb una edat superior a 1.460 Ma, per no superior als 3.000 Ma. Hans Petterson, a meitat del segle XX, va considerar que l'edat de la terra era d'uns 4.500 Ma, desprs d'haver analitzat el contingut en 206Pb i 207Pb de moltes mostres d'arreu del planeta. Val a dir que aquesta s la dataci que s'accepta actualment, amb un marge derror de 300 Ma.

372

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

LA FOSSILITZACI

Els fssils han fascinat filsofs i cientfics al llarg de la histria. Fins al segle XVII van ser considerats curiositats de la natura, sense que ning no establs cap relaci directa amb els processos de conservaci de restes orgniques reals. La correcta interpretaci dels fssils parteix de Nicolaus Steno (1638-1686), i es consolida amb els estudis de George Cuvier (1769-1832) i Charles Lyell (1797-1875). Cuvier i Lyell van establir les bases de la paleontologia. Els fssils sn noms una petita part del conjunt dorganismes que van viure i van morir en poques passades. El que diferencia un fssil de la resta dssers vius que coexisteixen amb ell s que una part de la matria que el formava o de les evidncies de la seva activitat biolgica han patit un procs fisicoqumic de fossilitzaci. La fossilitzaci s el conjunt de processos que permeten que una resta orgnica es transformi en una resta fossilitzada. La fossilitzaci es veu afavorida per diferents factors: Un enterrament rpid de les impressions o restes orgniques, que redueix lacci dels agents fsics, qumics i biolgics que els poden destruir. Lexistncia de parts dures i esqueltiques, ja que en faciliten la conservaci. Els elements orgnics rgids ja mineralitzats presenten certs avantatges en el procs de transformaci mineral. Tot i que la preservaci de parts toves no s comuna, de vegades es donen les circumstncies necessries per a la seva conservaci excepcional (sediments de textura fina, conservaci en ambre, etc.).

Un ambient de sedimentaci adequat per a la conservaci. En els medis deposicionals i en el procs diagentic shan de donar les condicions fsiques i qumiques ms favorables per a la mineralitzaci de les restes orgniques. En general, aix sol passar en els ambients aqutics marins o lacustres. Els mecanismes de fossilitzaci actuen sobre les restes parcialment mineralitzades. Els ms comuns sn: Conservaci de la matria mineral original duna resta, sense canvis mineralgics significatius. Substituci de lespcie mineral original per una altra, per la circulaci de fluids durant la diagnesi. Se solen perdre les estructures orgniques primries. La silicificaci, la pirititzaci i la fosfataci sn mecanismes de substituci habituals en els fssils. Reemplaament molcula a molcula de lestructura mineral original per una de nova, ms estable en les noves condicions. Els canvis poden afectar la composici qumica i/o lestructura cristallina. s el cas de les conquilles daragonita, reemplaades per calcita durant la fossilitzaci. Incrustaci, que es produeix quan la precipitaci qumica o bioqumica dun mineral normalment calcita es produeix sobre la superfcie de la resta. El procs refora estructures inicialment frgils. Dissoluci de les restes inicials i posteriorment somplen amb una altra espcie mineral les cavitats creades en linterior del sediment.

Mort sser viu

Destrucci de la resta Conservacions excepcionals Petroli Resta deshidratada Impressi de les parts toves Camp de la fossilitzaci Ambre Gel

Petjades de passos (pistes de reptaci) Restes dactivitat orgnica

Conquilla original Reblert sedimentari Recristallitzaci Conquilla plena

Dissoluci

Reblert mineral

Motlle intern

Conquilla conservada

Conservaci total

Fssils qumics Motlle intern Conquilla dissolta

Recristallitzaci Conquilla conservada Fssil

Impressi

Mecanismes de la fossilitzaci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

373

12

FITXA 5

RECURSOS PER A LAULA

QU VA PASSAR FA 65 MILIONS DANYS?

Fa aproximadament 65 milions danys es va produir el pas entre el mesozoic i el cenozoic. Aquest canvi de lpoca geolgica va ser molt traumtic, ja que va coincidir amb lextinci dels dinosaures, i a ms amb variacions importants en les temperatures dels oceans que van comportar la desaparici duna gran quantitat despcies planctniques. Els fets constatats del que va passar, en aquest moment, sn els segents: 1. En el perode comprs entre el mesozoic i el cenozoic es va dipositar una capa dargila, que s especialment rica en un element qumic de gran raresa, liridi, que no obstant aix, es troba molt sovint en els meteorits. 2. En el mateix moment, sembla que els oceans van perdre gran part dels organismes vius, ja que no hi ha constncia de cap tipus de fssil en els sediments que es van formar en aquella poca. 3. En coincidncia amb aix, lempobriment relatiu de carboni-12 que es produeix sempre en laigua del mar, com a conseqncia del fet que els organismes seleccionen aquest istop respecte del carboni-13 que s ms pesant, tamb hauria desaparegut. Com que sobserva que els sediments no mostren cap tipus de selecci entre istops, es corrobora la falta de vida en loce. 4. En la temperatura de les aiges superficials, sobserva al principi un refredament duns 5 C i un ascens trmic posterior de la mateixa magnitud. En les aiges del fons, el descens de les temperatures s menys clar, i lascens s ms suau. 5. Cap als 100.000 anys sextingeixen completament el total despcies del nanoplncton existents en poques anteriors. Entre les hiptesis que shan donat per explicar aquest canvi brusc hi ha limpacte dun gran meteorit, o lexistncia derupcions volcniques de gran magnitud.

Sediments diridi

(%) 40
30 0

Esquelets fssils en sediments

No depleci Depleci normal

5 C 0 5 C 5 C 0 5 C

Carboni-12 en sediments

Canvis en les temperatures oceniques de superfcie

Canvis en les temperatures oceniques de fons

(%) 100
80 60 40 20 0 500.000 100.000 0 100.000 1.000.000

Percentatge despcies preexistents de nanoplncton supervivents

Anys abans

Anys desprs

Canvis que van tenir lloc en el pas del mesozoic al cenozoic.

374

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

FITXA 6

RECURSOS PER A LAULA

ELS AUSTRALOPITECS

En el mioc, la selva sestenia per tot el continent afric, des de lAtlntic fins a lndic. La formaci, a final del mioc i durant el plioc, de la gran fractura (el Great Rift Valley) que sestn per Moambic, els Grans Llacs, Etipia, la mar Roja i la mar Morta, i que avui continua en expansi, va originar les muntanyes, els altiplans i els llacs, que separen la fauna oriental de loccidental, i que impedeixen larribada daire humit procedent de lAtlntic a la zona oriental. Tamb durant el mioc, la deriva de lAntrtida cap al pol Sud i la confluncia de lAmrica del Nord i Eursia cap al pol Nord va originar dues grans rees dacumulaci de gel, que van provocar la disminuci de la temperatura i de la humitat de latmosfera, i daquesta manera van disminuir les precipitacions. A ms, fa 8 milions danys es va iniciar un descens de CO2 en latmosfera, que s la font de carboni de les plantes. Tot aix va fer que a la zona dfrica la selva dons pas a la sabana, i que noms sobrevisquessin els homnids que van poder evolucionar cap a ladaptaci a viure en un bosc poc dens. Fa uns 5 milions danys un primat, de qui encara no shan trobat les restes (la primera baula perduda), va donar lloc a dos llinatges: el llinatge dels ximpanzs i el dels homnids. Per tant, no sha de dir que els humans vnen del mico, sin que els ximpanzs i els humans tenim un avantpassat com, i no gaire lluny, ja que el genoma de tots dos s idntic en un 99,7 %. La primera forma coneguda del llinatge dels homnids s lArdipithecus ramidus, que va viure a Etipia fa uns 4,5 Ma a linterior de la selva. Se suposa que portava una vida predominantment arborcola. Daquest, per evoluci, va aparixer fa de 4,2 a 3,9 Ma lAustralopithecus anamensis a Kenya, i fa entre 3,6 i 3 Ma lAustralopithecus afarensis (300-400 cm3) a Etipia. Aquesta ltim ja tenia uns peus com els nostres i, per tant, una marxa bpeda semblant, com ho demostren les petjades de Laetoli (Tanznia). A partir daquesta espcie, o potser abans,

Petjades fssils de Laetoli (Tanznia).

Cranis daustralopitecs.

des de lAustralopithecus anamensis, es van originar dues lnies evolutives diferents. Una daquestes encaminada cap a lalimentaci omnvora, s a dir, a aprofitar tant els fruits carnosos i les fulles tendres de la selva com els aliments secs de la sabana. En aquesta es van mantenir les formes grcils i de mida petita (1,3 a 1,4 m), que van donar lloc a: lAustralopithecus africanus (400-500 cm3) al sud dfrica, on va viure des de fa 3,5 fins a fa 2,3 Ma; lAustralopithecus bahrelghazali al Txad, on va viure des de fa 3,5 fins a fa 3 Ma, i lHomo habilis a lest dfrica, on va viure des de fa 1,9 fins fa 1,4 Ma. Laltra lnia es va encaminar cap a lespecialitzaci en lalimentaci a partir dels aliments secs que proporciona la sabana (llavors dures, llegums, rizomes, tubercles, bulbs, etc.). Aix va comportar un progressiu augment de la mida de les mandbules, de les dents, de lestatura, aix com laparici de cresta sagital per a una millor inserci dels msculs mastegadors. En linici daquesta lnia hi ha lespcie Australopithecus boisei a lest dfrica, i lAustralopithecus robustus (1,6 a 1,7 Ma) al sud dfrica, que van viure des de fa 2,1 fins a fa 1,2 Ma. Fa 2,8 Ma es va produir linici dunes oscillacions climtiques de gran longitud, que van provocar en lhemisferi nord, durant les poques fredes, lacumulaci de gel sobre les zones continentals ms septentrionals (glaciacions), i conseqentment la disminuci de les precipitacions en les zones ms meridionals. A causa daix i de lorografia (Rift Valley) dfrica, tot i que a la part occidental van continuar les selves poblades de ximpanzs i gorilles com en lactualitat, en la part oriental les selves van disminuir a favor duna gran sabana. Potser aix va provocar lextinci de lAustralopithecus africanus, que depenia molt de les selves, i va afavorir levoluci cap a formes capaces de sobreviure a la sabana (A. boisei, A. robustus i Homo).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

375

12

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 1

EL TEMPS GEOLGIC

Perode carbonfer

1 m Ma

438 Ma

286 Ma

408 Ma

36 0M a

570 Ma

208 Ma

Pero de ca m

144 M a
bri
a 1,6 M

2 mMa

3 mMa 4 mMa
i iar erc t e od

+ 4,5 m Ma

Per

Ma: milions d'anys. mMa: milers de milions d'anys. Histria de la Terra que mostra levoluci de les diferents formes de vida.

376

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Perode jurssic

Ma 505

Ma 245

12

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT 2

IDENTIFICACI DE FSSILS

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

377

12

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENT
El secreto de los fsiles MAURICIO ANTN. Ed. Aguilar, S. A. Llibre que analitza el procs dobtenci i anlisi dels fssils, des dels treballs que es duen a terme en el jaciment fins a les tcniques i els estudis de laboratori. Los orgenes de la humanidad Temas de Investigacin y Ciencia, nm. 19 Ed. Prensa cientfica. En aquest monogrfic sanalitza el desenvolupament hum des de diferents punts de vista: levoluci de les espcies dhomnids, els descobriments dAtapuerca, el desenvolupament del cervell i altres articles molt interessants. Fsiles : cmo reconocerlos y determinarlos GERHARD LICHTER i GUNTER STEINBACH. Ed. Crculo de Lectores. Una guia molt illustrada sobre els fssils ms caracterstics; shi exposen les claus didentificaci de les espcies ms importants. Enciclopedia de dinosaurios y animales prehistricos DOUGAL DIXON, BARRY COX, R.J.G. SAVAGE i BRIAN GARDINER Ed: Marshall Editions Limited. Aquest llibre recull de manera cronolgica i illustrada les principals espcies fssils que han estat descobertes, des dels primers peixos fins a laparici dels homnids. A ms dunes illustracions molt acurades i detallades, hi ha un text explicatiu per a cada una de les espcies.

A LA XARXA
TERRA DE DINOSAURES
http://www.terradedinosaures.com Web dels dinosaures a Catalunya. Portal que recull informaci sobre els dinosaures a Catalunya: les comarques on hi ha ms jaciments, els museus i els centres dinterpretaci ms importants.

FUNDACI PER A LESTUDI DE DINOSAURES

http://www.fundaciondinosaurioscyl.com/es/portada/ index.asp Web de la fundaci per a lestudi dels dinosaures de Castella i Lle. Hi exposa les activitats que realitza i les publicacions de divulgaci gratutes.

LA RUTA DE LES ICNITES

http://www.rutadelasicnitas.com Portal de divulgaci sobre els dinosaures. Recull activitats i notcies dinters sobre els fssils, especialment dels dinosaures.

MUSEU DALTAMIRA
http://museodealtamira.mcu.es/ Pgina del Museu dAltamira en qu es recull informaci sobre levoluci humana, les activitats del museu i articles relacionats.

ATAPUERCA
http://www.atapuerca.com Portal del jaciment dAtapuerca. Hi ha un interessant interactiu sobre la mquina del temps dels homnids en qu lusuari pot accedir a una exposici de continguts cronolgics sobre levoluci humana.

DVD/PELLCULES
El planeta milagroso: La aparicin de los dinosaurios Vdeo didctic dut a terme per RTE i NHK en qu sexplica levoluci dels dinosaures i la colonitzaci dels medis aqutics i del medi terrestre. Caminando entre dinosaurios Srie de sis captols produda per la BBC que recrea les espcies de dinosaures ms importants; a ms dimatges virtuals del seu aspecte, tamb es reprodueix lhbitat i se nexplica el comportament. La vida en la Tierra Srie de set captols produda per David Sington i distribuda per la BBC. Al llarg dels diferents captols es fa un reps pels orgens de la vida, de com loxigen va modificar les condicions ambientals, laparici dels fssils i les extincions massives. Parc Jurssic Pellcula de cincia-ficci dirigida per Steven Spielberg a partir de la novella de Michael Crichton. El film narra com un multimilionari s capa de clonar diverses espcies de dinosaures del jurssic i de crear un parc temtic amb aquestes espcies en una illa llunyana.

LLIBRES I REVISTES
Els fssils: a la recerca del temps perdut JORDI AGUST. Ed. La Magrana. Aquest llibre ens introdueix en el mn dels fssils, sempre des del vessant divulgatiu. Parla de la forma com shan format els fssils i de la informaci que sen pot extreure. Tamb recull la fauna i la flora fssil ms important trobada a Catalunya. Atapuerca: un milln de aos de historia JOS CERVERA, JUAN LUIS ARSUAGA, EUDALD CARBONELL i JOS MARA BERMDEZ CASTRO Ed. Plot Ediciones, S.A. Llibre que recull laventura cientfica que va suposar el jaciment dAtapuerca. Es parla sobre les caracterstiques geolgiques del jaciment, les espcies que shi han descobert i com aquests fssils han rescrit la histria dels primers homnids europeus.

378

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12
1 2 3

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Quin principi bsic de l'estratigrafia diu que les capes de sediments es dipositen, generalment, en una posici original horitzontal? Aleshores, qu indica l'existncia de capes plegades o inclinades? Explica en qu consisteix el buit erosional. En qu es diferencia del hiat? La composici, el color i la textura de les roques que formen un estrat... a) Es fa servir com a criteri de correlaci mineralgic. b) Es fa servir com a criteri de correlaci litolgic. c) Es fa servir com a criteri de correlaci geomtric. Explica qu s la geocronologia. Quin d'aquests perodes no pertany al paleozoic? Oligoc, siluri, cambri, permi, devoni i carbonfer. En quin moment de l'escala del temps geolgic s'ha de situar l'aparici de les cllules eucariotes? Explica en qu consisteix la carbonitzaci. Quins organismes o estructures orgniques se solen conservar mitjanant aquest mecanisme de fossilitzaci? Qu sn els coprlits? Quina informaci aporten als cientfics? Quin grup d'animals vertebrats va dominar durant el mesozoic? a) Els rptils, amb l'aparici de les serps, els cocodrils, els dinosaures i les tortugues. b) Els mamfers, amb l'explosi de mltiples espcies que colonitzaren tots els ecosistemes. c) Els grans amfibis.

4 5

6 7

8 9

10 En quina poca geolgica es va produir la desaparici del 95 % de les espcies, en especial les marines

i els pteridfits?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

379

12
1 2 3

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Quin principi bsic de l'estratigrafia diu que en una srie d'estrats la capa superior s la ms moderna, i la capa inferior, la ms antiga? Sempre sacompleix aquest principi? Explica en qu consisteix el hiat. En qu es diferencia del buit erosional? La presncia d'iridi en un sediment... a) Es fa servir com a criteri de correlaci mineralgic. b) Es fa servir com a criteri de correlaci litolgic. c) Es fa servir com a criteri de correlaci geoqumic. Cita alguns dels istops radioactius ms utilitzats en geocronologia, les caracterstiques ms importants de cadascun i explica quan els faries servir. Quines sn les caracterstiques dels tres grans eons respecte del tipus de vida dominant? Ordena de ms antic a ms modern els perodes segents: jurssic, cretaci i trisic. A quina era pertanyen? En quins casos excepcionals hi pot haver una preservaci de les parts toves dels animals en un procs de fossilitzaci? Qu sn els gastrlits? Quin grup d'animals invertebrats va dominar durant el paleozoic? a) La fauna d'Ediacara. b) Els artrpodes com els trilobits i els ostracodes. c) Els insectes com les formigues, les abelles i les vespes.

5 6

7 8 9

10 En quina poca geolgica es va produir la desaparici del 70 % de les espcies, entre elles el grup dels dinosaures?

380

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12
1 2

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Explica el principi de la successi faunstica; posa'n algun exemple. Observa detalladament aquest tall geolgic. Veurs que hi ha diversos estrats, alguns d'ells plegats i erosionats, sobre els quals ha tingut lloc una sedimentaci posterior. Tamb hi ha un dic de naturalesa gnia i una falla que complica encara ms l'escena.

a) Anomena els estrats del ms antic al ms recent. Situa la falla, el dic i la discontinutat en el tall. b) Quin dels processos segents diries que s posterior, el dic o la falla? Per qu? Dibuixa un esquema del tall si fos el cas contrari.
3

Quines precaucions s'han de prendre per assegurar que els mtodes radiomtrics proporcionin un resultat amb el mnim error possible? Quina dificultat afegida t el mtode del potassi/arg? En quines proporcions trobaries els istops 14C i 14N en una mostra d'una estructura momificada que t 11.000 anys? Observa aquest grfic en qu shi representen les principals espcies fssils de trilobits que van viure durant el paleozoic, i contesta les preguntes. a) Quin s el grup de trilobits ms antic? b) Quin va ser lltim en aparixer? c) A quin perode correspon un estrat si s'hi troben trilobits del grup dels Agnostida i del Redlichiida? d) I si els fssils que es troben sn del grup dels Asaphida i del Phacopida? e) I si es troben fssils del grup dels Proetida i dels Phacopida?
milions danys
251
PERMI

4 5

Superior Inferior 299 Superior Inferior 359 Superior Mitj Inferior 416
PROETIDA

DEVONI

CARBONFER

SILURI

Superior

PHACOPIDA

b) Quines sn les possibles causes que han provocat l'error?

Mitj 513 Inferior 542

REDLICHIIDA

a) Quina de les dues datacions s incorrecta? Justifica la resposta.

CAMBRI

Inferior 488 Superior 501

AGNOSTIDA

Mitj

PTYCHOPARIIDA

En una universitat d'Austrlia, uns alumnes de prctiques han datat amb 232Th unes mostres de gresos que contenen zirc. El grup A ha obtingut una antiguitat de 4.100 Ma i el grup B de 4.600 Ma.

444
ORDOVICI

Superior
ASAPHIDA

LICHIDA

Inferior

(continua)
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

CORNEXOCHIDA

HARPETIDA

381

12
7 8

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR (continuaci)

Explica en qu consisteix el mtode de dataci de les inversions magntiques i quines aplicacions t. Observa aquest dibuix que representa el procs de fossilitzaci d'un bivalve i identifica el fssil, els motlles interns i els externs. Com es formen els motlles durant el procs de fossilitzaci?

Qu sn els estromatlits? En quin perode geolgic van aparixer?

10 A final del permi va tenir lloc una gran extinci que va afectar el 95 % de les espcies que hi havia en aquell moment

sobre la Terra. a) Quins organismes van sortir ms malparats? I quins no es van veure perjudicats? b) Quines poden ser les causes d'aquesta extinci massiva?

382

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

En aquesta representaci d'un mirall trencat s'estableix un cert parallelisme amb la superposici d'unitats estratigrfiques i els processos geolgics que les afecten. a) Observa el dibuix del vidre que s'ha trencat a causa de quatre impactes i intenta'n determinar l'ordre cronolgic. b) En qu t'has basat per ordenar-los cronolgicament? c) Quin principi bsic de l'estratigrafia has aplicat per deduir-ho?

Suposa que dues roques plutniques, un granit i un gabre, estan en contacte. a) Com pots determinar si es tracta d'una inclusi del gabre en el granit o a la inversa? b) Quin principi bsic de l'estratigrafia has aplicat per deduir-ho? En aquest tall geolgic es representen roques sedimentries del paleozoic i del mesozoic.
Mesozoic Paleozoic

a) Enumera, del ms antic al ms nou, cada un dels estrats. b) En aquest tall geolgic, hi ha alguna interrupci de l'enregistrament estratigrfic? Si nhi ha alguna, digues on est situada i de quin tipus s. c) Explica quins processos geolgics han pogut succeir per donar lloc a aquesta distribuci dels estrats. d) Si et diguessin que els estrats plegats sn del paleozoic i els horitzontals del mesozoic, quines espcies de fssils hi podries trobar?
4 5

Investiga en qu consisteix el mtode de dataci de les varves glacials. Representa en un paper millimetrat la corba de desintegraci radioactiva. a) Anota el percentatge d'toms de l'istop pare i del producte fill per als quatre primers perodes de desintegraci. b) Quin tipus de corba obtens? c) Qu expressa el perode de desintegraci? d) Calcula el percentatge de 40K i 40Ar d'una mostra de 650 Ma (el perode de semidesintegraci del 40K s de 1.251 Ma). e) Si en analitzar una mostra d'una roca amb 235U/207Pb s'obt una proporci 35 a 65, quina edat t la roca? (la vida mitjana de l'istop 235U s de 713 Ma). Per qu no s'aconsella utilitzar un mtode de dataci radiomtrica per saber l'edat d'una roca sedimentria? Busca informaci sobre la dendrocronologia. Digues si es tracta d'un mtode de dataci relatiu o absolut, quina s la naturalesa de les mostres que es poden datar i l'interval temporal d'aplicaci.
(continua)
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6 7

383

12
8 9 Mesozic

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI (continuaci)

Durant el permi, les espcies d'amfibis van ser desplaades per les dels rptils. Quines caracterstiques fisiolgiques van aparixer en els rptils que van permetre que aquest grup d'animals ocups tota la terra ferma, a diferncia dels amfibis, que solament eren capaos d'habitar indrets prxims a un corrent d'aigua? Relaciona les dues columnes de la taula.
1 Cretaci 2 3 4 Jurssic 5 6 7 Trisic 8 9 Aparici dels primers mamfers Primeres aus Darrera Pangea Extinci massiva dels ammonits, dinosaures, ictiosaures i molts altres grups d'animals Aparici dels peixos teleostis actuals Divisi de la Pangea Aparici dels primers primats Primeres plantes angiospermes Domini dels rptils de mida gran, com els dinosaures i els ictiosaures

10 Busca informaci del carb que es va extreure de les mines del Bergued i de les mines encara obertes d'Astries.

384

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1

Calcula ledat duna roca si en analitzar-ne el contingut en istops radioactius, en dos laboratoris i amb mtodes diferents, shan obtingut les dades segents: a) la proporci entre el potassi-40 i larg-40 s d1:7; b) la proporci durani-235 i de plom-207 s d1:63. Sabem que els perodes de semidesintegraci sn 1.300 i 713 Ma, respectivament.

Clcul duna dataci radiomtrica

Fixat b en les dues niques dades del problema, les proporcions entre dues parelles delements qumics. Aix significa que la roca en qesti ha estat sotmesa a dues anlisis distops radioactius, el K-Ar i lU-Pb. A ms, has de suposar que si sn resultats sobre la mateixa roca, amb qualsevol daquests sen pot deduir ledat separadament, i thauries de demanar el perqu sutilitzen dues anlisis diferents. La resposta sha dencaminar cap a la precisi de les dades obtingudes. s habitual que les mostres senvin a laboratoris diferents per garantir la independncia dels resultats, i aix es pretn assegurar la seva fiabilitat si tots dos resultats coincideixen. Has de fer els clculs de manera organitzada i raonant cada un dells. Et recomanem que ho facis per a les dues anlisis i desprs redactis una breu conclusi com a resum. a) En la primera anlisi sobt una proporci de K/Ar d1:7, s a dir, per cada part de K nhi ha set dAr, o el que s el mateix, 1/8 de K i 7/8 dAr. Has de recordar el que has estudiat en el tema i adonar-te que listop inestable (o element pare) s el K i lestable (o element fill) s lAr. Aix significa que si lelement pare sha redut fins a la vuitena part, des de la seva formaci han transcorregut tres perodes de semidesintegraci (en un perode shauria redut a 1/2; en dos perodes, a 1/4, i en tres perodes, a 1/8). Per tot aix pots concloure que ledat de la roca s de 3.900 Ma (1.300 x 3). b) En la segona anlisi la proporci dU/Pb s d1:63, s a dir, per cada part dU nhi ha 63 de Pb, s a dir, 1/64 dU i 63/64 de Pb. En aquest cas, listop inestable s lurani, i lestable, el plom. Ara lelement pare sha redut fins a la seixanta-quatrena part, des de la seva formaci han passat sis perodes de semidesintegraci (en quatre perodes shauria redut a 1/6; en cinc perodes, a 1/32, i en K-Ar sis perodes, a 1/64). Ara, el clcul s 713 6 = 4.278 Ma. Els dos resultats sn diferents, tot i que estan al voltant dels 4.000 Ma. Podrem dir que ledat s aproximadament la mitjana, s a dir, uns 4.140 190 Ma. Per acabar, podries fer una grfica en qu es mostressin les dues corbes de desintegraci, en qu es veis com una (U-Pb) descendeix ms de pressa, ja que t un perode de semidesintegraci ms curt que laltra (K-Ar). El que explica el perqu en utilitzar anlisis de diferents istops ha de donar aproximadament la mateixa dataci. En la realitat sutilitza una frmula exponencial i les dades sn molt ms exactes que en el supsit daquest problema.
100

U-Pb

75

50

25

0 0 500 1.000 1.500 2. 000 2. 500 3.000 3.500 4. 000 4.500

Practica
1 Calcula ledat duna roca si les proporcions de rubidi-87 i estronci-87 sn d1:1, i si el perode de

semidesintegraci s de 47.000 milions danys.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

385

12

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

Interpreta de manera detallada el procs de fossilitzaci que es mostra en el dibuix.

Interpretaci dun esquema cientfic

Has de recordar el que vas estudiar sobre la fossilitzaci i adonar-te que un sser viu pot fossilitzar de moltes maneres. Per comenar a resoldre la pregunta has dentendre els dibuixos de lesquema. Has de saber de quin sser viu es tracta, com est situat en la roca sedimentria, qu signifiquen els diferents colors o trames utilitzats, quin significat tenen les fletxes, etc. a) La forma cuirassada indica que es tracta dun mollusc bivalve tallat transversalment. Podries traar un eix de simetria que separaria la valva esquerra de la dreta. b) La posici del fssil s normal, s a dir, la majoria dels bivalves sn endobentnics (viuen enterrats en el sediment) i se situen amb la xarnera aproximadament orientada cap amunt. Aix pot indicar que lanimal va morir en el mateix lloc que feia servir per viure. c) En lesquema es distingeixen tres colors o trames. El blanc ha de significar un forat buit perqu linterior de la conquilla original s daquest color. El negre representa la conquilla del bivalve. Per acabar, el gris s el sediment o la roca on est incls. d) Les fletxes tenen un significat clar. Representen la successi desdeveniments des de lanimal viu fins a la transformaci en fssil. Quan ja hagis identificat totes aquestes parts, ja pots abordar lexplicaci del procs. Pots explicar qu ha passat en cada un dels dibuixos. Ho pots fer en quatre pargrafs ben delimitats amb punts i a part perqu quedin clares les quatre parts de lesquema. 1) Quan el bivalve ja s mort, les seves parts toves es descomponen i desapareixen. Tot i que en el dibuix la conquilla original no estigui inclosa en el sediment, hem de considerar que s que est envoltada per aquest, ja que s un animal mar endobentnic. Aquest procs crea gasos i substncies que entreobren les valves. 2) Per lobertura de les valves entra sediment a linterior de la conquilla i omple el buit que ocupaven les parts toves del mollusc. La conquilla (color negre) est present, per envoltada i plena del mateix tipus de sediment (color gris). No obstant, aix no significa que la conquilla no pateixi canvis, el ms habitual s que el carbonat de calci en forma daragonita dorigen orgnic sigui reemplaat a poc a poc per calcita inorgnica. 3) Ms endavant, en el tercer dibuix de lesquema, es veu la mateixa imatge, per el lloc que ocupava la conquilla s buit i sindica amb el color blanc. La conquilla de calcita sha dissolt pels canvis de pressi, temperatura o processos qumics de la diagnesi. 4) Per acabar, en el quart dibuix sextreu el fssil per ruptura de la roca que linclou. Del bivalve inicial, no en queda cap vestigi, les parts toves es van descompondre i la conquilla, desprs dun canvi mineralgic, sha dissolt. Noms queden els motlles externs de les valves amb les seves decoracions i un motlle intern amb les marques dels msculs, lnia paleal i marques de la xarnera.

Practica
1 Fes un dibuix esquemtic de la formaci dun fssil d'una conquilla en qu no es conserven les valves i en qu el seu

interior sha omplert dun mineral diferent al sediment. Indica quines parts corresponen al motlle extern i quines al motlle intern.

386

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12
ACTIVITATS

SOLUCIONARI
12.5. Buit erosional. 12.6. La disconformitat s una discordana produda per lerosi que mant el parallelisme entre els diferents estrats, cosa que evidencia labsncia de deformaci. A diferncia de la disconformitat, en la discordana angular els estrats separats per la discordana apareixen formant un angle entre ells; per tant, durant la interrupci de la sedimentaci, els estrats inferiors shan deformat i erosionat. 12.7. Les inversions de polaritat en el camp magntic de la Terra serveixen com a criteri de correlaci, ja que tenen una durada coneguda i, a ms, afecten tots els materials amb propietats magntiques en el moment de la seva formaci. 12.8. Els crons de polaritat sn els intervals de temps de lescala de polaritat geomagntica durant els quals la polaritat s predominantment positiva o predominantment negativa. Actualment la polaritat s positiva. 12.9. El criteri biolgic s un dels ms utilitzats, tamb avui dia. Perqu s un criteri fora fcil, econmic i ja hi ha grups de fssils caracterstics (animals i plantes), de manera que cada perode geolgic es pot reconixer a partir dels fssils que shan trobat en les roques daquella edat. 12.10. Les caracterstiques principals dels fssils guia sn: Evoluci rpida, s a dir, que es presenti en un temps geolgic molt breu. Gran dispersi, ja sigui perqu el seu hbitat s molt extens o b perqu sn espcies euribionts. Gran nombre dindividus perqu es puguin trobar fcilment fossilitzats. Reconeixement fcil per evitar errors greus, ja que habitualment la identificaci es fora complicada i cal la presncia despecialistes. 12.11. La radioactivitat la va descobrir Henri Bechquerel lany 1896. Sanomenen istops els toms amb nombre mssic diferent, per amb el mateix nombre atmic. 12.12. Els istops radioactius amb vides mitjanes de centenars de milions danys sn els que es poden utilitzar com a rellotges atmics per mesurar perodes llargs de temps, com ara el temps geolgic. Alguns exemples sn: urani-238, urani235, tori-232, potassi-40, rubidi-87, carboni-14. Cal destacar el potassi-40 com un dels istops ms utilitzats, ja que s un element molt abundant a les roques i t una vida mitjana de 1.251 Ma. 12.13. La vida mitjana de listop correspon al temps necessari perqu la quantitat de listop es redueixi a la meitat. En el temps zero, nicament tenim toms de listop inestable. Desprs duna unitat de temps, el nombre dtoms de listop inestable disminueix a la meitat, de manera que el 50 % sha transformat en nous toms de listop estable. Desprs de dues unitats de temps, nicament el 25 % correspon a toms de listop inestable, mentre que el 75 % restant sha transformat en nous toms de listop estable. 12.14. Hi ha diversos problemes. Per exemple, que no sempre tots els istops estables queden retinguts en el mineral; en les roques sedimentries hi ha molts minerals heretats de roques ms antigues els quals poden emmascarar ledat

RECORDA I RESPON 1. S, estudiant les caracterstiques de les roques i la fauna i la flora fssils. 2. El mtode ms utilitzat de dataci absoluta es basa en la radioactivitat natural dalguns toms presents en els minerals. 3. Perqu avala una srie de canvis en els organismes al llarg del temps geolgic i no una creaci nica i puntual.

12.1. Lescala de temps relatiu sestableix mitjanant les columnes estratigrfiques, s a dir, lestudi de les roques i ms concretament dels estrats. 12.2. Les variacions laterals de fcies sn les variacions que presenten els estrats, de carcter litolgic o paleontolgic, a causa del canvi en lespai dambients que es dna en la superfcie terrestre en un moment determinat. La correlaci estratigrfica s la demostraci de la correspondncia o equivalncia de diverses sries estratigrfiques en termes de continutat litolgica, paleontolgica o de temps geolgic. 12.3. Els principis de lestratigrafia sn: El principi de la uniformitat, o actualisme, sost que les lleis de la natura no canvien amb el temps. Tots els processos geolgics (passats i recents) shan dexplicar mitjanant les lleis fonamentals de la fsica, la qumica i la biologia que actualment acceptem com a vlides. Segons el principi de la successi faunstica, laparici dels fssils t un ordre dins la srie estratigrfica que pot ser definit i, per tant, cada srie estratigrfica pot ser identificable mitjanant una associaci de fssils que li s caracterstica. El principi de la superposici estableix que tota capa sedimentria s ms recent que la capa que s recoberta sempre que sigui conservada la posici dorigen. Per tant, en una srie destrats, la capa superior s la ms moderna, i la capa inferior, la ms antiga. El principi de lhoritzontalitat original estableix que els sediments sacumulen generalment en capes horitzontals o gaireb horitzontals. Aquest principi s vlid, en general, per a les capes formades per roques sedimentries dorigen qumic o detrtiques transportades per suspensi, per algunes roques detrtiques presenten un pendent original important. Segons el principi de relacions encreuades, tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta i ms antic que les roques que el fossilitzen. Segons el principi dinclusi, una roca inclosa en una altra s ms antiga que la roca en la qual est inclosa. 12.4. Entre els fssils guia hi ha el grup dels trilobits, els graptlits, els ammonits, els foraminfers, els mamfers i certs grups de molluscs. Exemples de fssils guia sn: el trilobit dedat ordoviciana (Morgatia hupey); el braquipode dedat devoniana (Acruspirifer pellicoi); lammonit dedat jurssica (Hildoceras bifrons), i leri dedat cretcia (Micraster coranquinum).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

387

12

SOLUCIONARI
12.28. El desenvolupament de les plantes amb flors sinicia al cretaci inferior. 12.29. Les glaciacions comencen una mica ms tard que a lhemisferi sud, fa noms 3 Ma. 12.30. Alguns mamfers com els elefants, els mamuts i els rinoceronts llanuts, els felins dent de sable, el lle de les cavernes o ls de les cavernes. 12.31. El temps absolut s el temps transcorregut, amb un valor concret, des que es va produir un esdeveniment geolgic determinat; mentre que el temps relatiu sestableix mitjanant largumentaci geolgica. J. Hutton i els seus collaboradors van observar que les roques que afloraven a les costes dEsccia provenien de lalteraci de roques molt ms antigues. Fins aleshores es pensava que la Terra shavia format aproximadament ara fa 6.000 anys en un nic esdeveniment catastrfic que va durar sis dies, per les roques i les estructures de les costes dEsccia ho desmentien: eren el resultat de diferents processos geolgics que havien tingut lloc al llarg de la histria del planeta durant un perode molt ms llarg, de milions d'anys. 12.32. Lestratgraf utilitza un seguit de principis o regles bsiques que responen als conceptes de superposici, horitzontalitat original, continutat lateral, relacions encreuades i inclusions. En una srie destrats aproximadament horitzontals, la capa superior s la ms moderna, i la capa inferior, la ms antiga. Tanmateix, la disposici original pot canviar per moviments tectnics i cal adonar-sen per tal devitar interpretacions cronolgiques errnies. S, utilitzant els criteris de polaritat. 12.33. Es coneixen tres tipus principals de discontinutats: la disconformitat, la discordana angular i la no conformitat. La disconformitat s una discordana produda per lerosi que mant el parallelisme entre els diferents estrats, la qual cosa evidencia labsncia de deformaci. Un bon exemple de disconformitat el constitueixen les superfcies erosives produdes per variacions del nivell del mar. Quan un medi sedimentari mar enregistra una regressi, sinicia un perode derosi que acaba quan el mar envaeix de nou la zona (transgressi) i aleshores sinicia una nova etapa de sedimentaci. A diferncia de la disconformitat, en la discordana angular els estrats separats per la discordana apareixen formant un angle entre ells. Aquesta discordana indica que, durant la interrupci de la sedimentaci, els estrats inferiors shan deformat i erosionat; s a dir, la seqncia s la segent: en primer lloc, sedimentaci, desprs deformaci capa dinclinar o plegar els estrats, i finalment erosi que pot ser simultnia o posterior a la deformaci i nova sedimentaci. La sedimentaci del mesozoic sobre el paleozoic, desprs de lorognesi herciniana, ns un bon exemple. La no conformitat saplica a les discordances que separen roques sedimentries de roques gnies o metamrfiques que han sofert diferents graus derosi. La intrusi dun batlit grantic ns un exemple.

de la roca i en les roques metamrfiques els minerals poden patir transformacions o recristallitzacions posteriors a la formaci. 12.15. Les subdivisions geocronolgiques sn les segents: eons, eres, perodes i poques. 12.16. Le s linterval ms gran en lescala del temps geolgic i es va establir en base al tipus de vida dominant: perode sense vida (arque), perode amb vida noms microbiana o unicellular (proterozoic) i perode amb vida superior multicellular: animals i plantes (fanerozoic). Les eres es defineixen a partir de grans discordances que indiquen linici de cicles orognics diferents. Els perodes es basen en els estrats que afloren en diversos pasos i el nom es refereix al seu origen geogrfic o, en alguns casos, a caracterstiques especfiques dels estrats. 12.17. Eoc poca; ordovici perode; trisic perode; mesozoic era, i arque e. 12.18. Un fssil s qualsevol objecte, resta orgnica, substncia o impressi relacionat amb la natura vivent que ha estat enterrat o incls durant molt de temps dins la roca per qualsevol procs geolgic. 12.19. Els estudis paleontolgics sn importants per a la interpretaci del passat, per explicar la diversitat de la vida actual i del clima, com a indicadors cronolgics i per establir la correlaci de les roques dedat similar de llocs diferents. 12.20. Paleontologia. 12.21. Els coprlits sn els excrements de vertebrats en forma de concrecions. 12.22. Els gastrlits sn palets arrodonits, polits i llisos que es troben en alguns jaciments de dinosaures i docells probablement relacionats amb el tracte digestiu i que devien ajudar a fer la digesti. 12.23. Tots o la gran majoria dels primers organismes podrien correspondre a anaerobis fotosintetitzadors amb unes estructures molt simples com les cianofcies actuals incloenthi els responsables de la formaci dels estromatlits. Siguin o no auttrofs, es tracta dssers unicellulars procariotes, s a dir, sense una membrana nuclear. La primera fase de la vida es desenvolup en una atmosfera sense oxigen, o b amb una quantitat inferior a l1 %. 12.24. Lorigen dels eucariotes sha de situar, segons els coneixements actuals, fa prop de 1.700 Ma. 12.25. El mesozoic va comenar amb la fragmentaci de la Pangea, un augment considerable de lactivitat volcnica i un canvi climtic que va permetre la recuperaci de la biodiversitat. El trencament de lnica massa continental en dos masses continentals: Laursia, al nord, i Gondwana, al sud, va permetre un sistema de corrents marins que va distribuir la calor i va provocar la desaparici dels casquets polars. 12.26. Als molluscs. 12.27. Els mamfers van fer la seva aparici al trisic. Les noves adaptacions evolutives sn el sistema de reproducci i lalimentaci de les cries, i lhomeotrmia, que els allibera prcticament de la temperatura ambient grcies al manteniment de la temperatura de la sang constant.

388

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

SOLUCIONARI
dos neutrons. El resultat s una prdua de dues unitats en el nombre atmic i de quatre en el nombre mssic. Per datar una intrusi que sospitem que t una edat duns 100 Ma utilitzaria 40K/40Ar; per a un granit precambri que cont urani faria servir 235U, i per a un estri arqueolgic que es creu que t una edat duns 10.000 anys, 14C. 12. 39. Inferior a 704 Ma. Si la relaci s d1 a 3, 12.1408 Ma. 12.40. Le s linterval ms gran en lescala del temps geolgic. Els eons, al seu torn, se subdivideixen en unitats de temps ms petites, les eres, que es defineixen a partir de grans discordances que indiquen linici de cicles orognics diferents. Les eres del fanerozoic se subdivideixen, al seu torn, en intervals de temps cada vegada ms petits, els perodes i les poques. Per exemple: e: fanerozoic; era: paleozoic; perode: cambri; i poca: cambri inferior. 12.41. El trilobit s un artrpode mar amb un cos de forma ovalada, dividit longitudinalment en tres lbuls per mitj de dos solcs i el conjunt del cos segmentat, en el qual es poden diferenciar tres regions: cfalon, trax i pigidi. La segmentaci s ben visible al trax i al pigidi. Van viure durant el paleozoic en un clima tropical. Es tracta danimals tous i sense recobriments durs, en aquest cas la Dickinsonia. s un dels animals del grup ms caracterstics, i potser un dels ms espectaculars: una mena de cuc pla dividit en un seguit de cavitats fines que semblen sortir duna lnia central, que sembla leix general dels cos. Van aparixer durant el proterozoic superior. Es tracta dun pteridfit anomenat Ulodendron duna forma arborescent tpica del carbonfer, perode amb un clima humit i clid. El mamut disposava dun pl llarg, gruixut i aspre, de color negre, que el protegia del fred. Per sota, una capa de pl prim i una de teixit adips. Tenia una gespa situada darrere el crani, on emmagatzemava greix que li servia de reserva per a poques descassetat. Els ullals eren corbats i sutilitzaven per arribar a la vegetaci a lhivern quan quedava coberta per neu o gel. Vivia a les estepes fredes del quaternari. Aquest fel disposava denormes i corbats canins, amb la cara curta i el coll dotat amb una musculatura potent i la mandbula inferior modificada per poder obrir molt la boca. Vivia a les praderies fredes del quaternari. 12.42. Establir ledat relativa entre les roques duna mateixa srie estratigrfica pot ser relativament senzill a partir de les regles bsiques de lestratigrafia. Per comparar ledat de roques de zones llunyanes s ms complex. El contingut en fssils s imprescindible per tal destablir la relaci que hi ha entre dos afloraments. No, perqu els fssils guia cal que tinguin: a) Una evoluci rpida, s a dir, que es presentin en un temps geolgic molt breu. b) Una gran dispersi, ja sigui perqu el seu hbitat s molt extens o b perqu sn espcies euribionts. c) Un gran nombre dindividus, perqu es puguin trobar fcilment fossilitzats.

12.34. Pel principi de relacions encreuades segons el qual tot procs geolgic com la intrusi duna roca plutnica, s ms modern que les roques que afecta i ms antic que les roques que el fossilitzen. 12.35. Aquest esquema illustra les variacions laterals que es poden donar en els estrats i que, moltes vegades, dificulten la correlaci estratigrfica. Els estrats poden augmentar i reduir de gruix o fins i tot desaparixer. La correlaci sestableix a partir de les caracterstiques fsiques de les roques o b pel seu contingut en fssils. Naturalment, les dues formes no sn excloents, sin que la correlaci s ms fiable si es poden utilitzar tots dos criteris. 12.36. a) La falla s ms moderna a causa de les relacions encreuades. Tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta. b) El dic A s ms modern a causa de les relacions encreuades. Tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta. c) La deposici de conglomerats s posterior a la falla A a causa de les relacions encreuades. Tot procs geolgic s ms antic que les roques que el fossilitzen. d) La deposici de conglomerats s anterior a la falla B a causa de les relacions encreuades. Tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta. e) La falla A s ms antiga que la falla B, ja que la falla B afecta materials ms moderns que la falla A. f) El dic A s ms jove que el batlit, ja que talla el dic B, que s ms modern que el batlit. 12.37. s una nova escala de temps basada en el fet que les roques sn capaces denregistrar el camp geomagntic que hi havia en el moment en qu es van formar i que aquest camp est subjecte a inversions o canvis de polaritat. Les laves magntiques enregistren i mantenen amb facilitat una magnetitzaci i per aix amb les observacions a tots dos costats de les dorsals oceniques shan pogut reconstruir les anomalies magntiques fins al jurssic. 12.38. Perqu va permetre mesurar el temps absolut i gran part de la recerca s el coneixement de levoluci de la Terra al llarg dels temps geolgics. Hi ha tres mecanismes de desintegraci: a) En la desintegraci beta, el nucli s inestable per una partcula , fsicament idntica a un electr, provinent dun neutr que es converteix en un prot. El nucli t un prot ms dels que tenia originriament, de manera que el nombre atmic de listop del nou element t una unitat ms. El nombre mssic no varia, ja que la suma del nombre de protons i neutrons es mant constant. b) En la captura electrnica, el nucli adquireix un electr dels orbitals ms interns de ltom, el qual es combina amb un prot per formar un neutr. El resultat s un prot de menys i un neutr de ms, amb la qual cosa el nucli de lelement original es transforma en un nou element que t un nombre atmic ms petit en una unitat, i el nombre mssic es mant constant. c) En la desintegraci alfa sextreu del nucli de lelement original una partcula , de manera que perd dos protons i

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

389

12

SOLUCIONARI
Lexpansi sobre la Terra la iniciaren les plantes que aconseguiren sostreures a la necessitat destar immergides a laigua, grcies a laparici del seu sistema vascular, ja que la vida fora de laigua requereix unes estructures que evitin lassecament. La colonitzaci de terra ferma es va produir fa uns 400 Ma, durant el siluri. 12.47. La desertitzaci a gran escala es va observar durant el permi per la formaci dun gran continent que va afavorir laparici dextenses rees a linterior dels continents amb condicions, desrtiques. El precambri i les glaciacions quaternries sn dos exemples de perodes de la histria amb glaciacions. Finalment, amb clima clid i humit es caracteritzen el carbonfer i prcticament tot el mesozoic. Durant el mesozoic, el trencament de lnica massa continental en dues va permetre un sistema de corrents marins que distribua la calor i provoc la desaparici dels casquets polars. 12.48. a) Segons aquest grfic els moments de ms freds han estat: el precambri i el comenament del permi. Tamb sobserva un descens de la temperatura a final de lordovici, comenament del siluri, tot i que no hi ha un descens del nivell del mar. b) Lpoca de ms calor ha estat durant el cretaci. c) Actualment som en un perode clid. d) Durant el comenament de lordovici, siluri i cretaci. e) Durant el precambri. f) S, la presncia de casquets polars, la temperatura mitjana i la distribuci dels corrents marins condiciona els canvis climtics. WWW 12.49. De les quatre rutes possibles hem triat la del Montsec (la Noguera) a la zona sud de la serra del Montsec, lnia divisria natural entre el Pallars Juss i la Noguera. En aquesta zona shan identificat una gran quantitat de jaciments amb restes fssils de dinosaures i altres vertebrats de final del cretaci, entre les quals destaquen les petjades de Fontllonga i Cor. Per conixer un jaciment in situ es recomana visitar el del mirador de la Massana, a la carretera del Doll, on es poden observar desenes de petjades deixades per grans dinosaures quadrpedes. Tamb sn remarcables els jaciments del Montsec de Rbies, on sha recuperat un important nombre de restes de peixos, cocodrils, ocells i plantes de fa prop de 100 Ma. Les roques amb les restes fssils sn calcries amb un important component de sorra i una fauna marina fssil relativament abundant. Sn el producte de la sedimentaci en una plataforma marina daiges netes, clides i poc profundes. 12.50. Dels molts fssils que hi ha a la pgina web hem triat un crinodeu, Macrocrinus mundulus, per la seva espectacularitat. Els crinodeus, o lliris de mar, sn animals marins que constitueixen la classe Crinoidea dels equinoderms. Semblen flors amb una arrel i una llarga tija flexible que acaba en un calze, provet de braos. Tenen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una simetria pentaradial (basada en el nombre cinc). Es caracteritzen

d) Un reconeixement fcil per evitar errors greus, ja que habitualment la identificaci es fora complicada i requereix la presncia despecialistes. Amb lestudi de les caracterstiques fsiques de les roques i del seu contingut en fssils. 12.43. Les edats sn les segents: Lorigen de la vida a la Terra, segons els coneixements actuals, va tenir lloc fa uns 3.700 Ma. Linici del fanerozoic est establert en 570 Ma. Laparici dels animals pluricellulars fa 35 Ma. El final del cretaci fa 66 Ma. Les primeres glaciacions a lhemisferi sud fa 35 Ma. 12.44. En aquest dibuix es poden identificar els tres tipus de discontinutats: a) Una discordana angular entre el precambri i el paleozoic: sobserva un angle entre els estrats que constitueixen els materials del precambri i els estrats de la srie paleozoica. b) Una disconformitat entre el cambri i el devoni: es mant el parallelisme entre els estrats per sobserva una superfcie erosiva i, a ms, sha perdut una part de lenregistrament sedimentari (ordovici i siluri). c) Una no-conformitat entre les roques sedimentries del precambri i un fil, representat en negre al dibuix, de roques gnies. 12.45. La roca intrusiva ms antiga de 60 Ma talla els estrats 1 (trisic) i 2 (paleoc), cosa que indica que ledat daquests estrats s de ms de 60 Ma. La roca intrusiva ms jove de 34 Ma talla els estrats 3 (eoc), la qual cosa indica que t ms de 34 Ma per menys de 60 Ma. La roca extrusiva de 20 Ma talla tots els estrats, la qual cosa indica que els materials de loligoc tenen ms de 20 Ma per menys de 30, ja que hi ha una altra colada de lava que es disposa damunt de leoc.
30 Ma 3. Eoc
Disconformitat

4. Oligoc
Discontinutat

20 Ma

2. Paleoc (4)
Disconformitat angular

1. Trisic (3)

(2)

(1)

60 Ma

30 Ma

12.46. La colonitzaci de terra ferma es va produir perqu latmosfera va arribar a una composici similar a lactual, amb un capa doz ben desenvolupada que formava una pantalla que filtrava lexcs de radiacions ultraviolades, i una proporci doxigen suficient per permetre la respiraci aria.

390

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

SOLUCIONARI
Els coralls sn principalment marins, ja que noms un 2 % viu en aigua dola. Es troben tant en ambients tropicals com a zones temperades i fins i tot polars, tot i que la gran majoria viu en aiges clides. Sn sssils. Els trilobits eren organismes marins, propis de medis de profunditat mitjana i estaven totalment absents dels ambients daigua dola i salobre. Eren majoritriament bentnics. Els ostracodes es troben a tota mena dambients aquosos, tant en aiges dolces com marines, llacs dalta muntanya, fins als dominis profunds i des dels trpics fins a les zones polars. Tenen un elevat grau de diversificaci i, per tant, ocupen gran varietat decosistemes. Els graptlits podien formar grans colnies arborescents lligades als fons marins. Algunes formes de vida eren nectniques i lliures en fase adulta. Aquestes colnies podrien haver ascendit de nit i enfonsar-se de dia, sempre dins un nivell de fondria ptim per sota de la zona dinfluncia de les ones. 7.
Organisme A

per presentar una boca a la superfcie superior que es troba envoltada de braos que serveixen per capturar laliment, i lanus al costat de la boca. Van ser molt abundants durant el paleozoic i el mesozoic i podien constituir grans praderies submarines. 12.51. El jaciment de Burgess Shale s un conegut jaciment de fssils situat al parc nacional de Yoho a la provncia de la Colmbia Britnica al Canad. s molt conegut per labundant riquesa de restes danimals invertebrats del perode cambri mitj (al voltant de 540 Ma). Aquest jaciment ens dna una visi exclusiva de la vida als oceans en un moment en qu els vertebrats encara no havien fet la seva aparici. Es creu que les restes fssils van quedar atrapades i enterrades sobtadament per uns fluxos dargiles en un ambient de maresmes someres. Aix va permetre la conservaci duna srie dorganismes sense conquilles mineralitzades que daltra manera no es conservaria. Hi ha un gran nombre dorganismes que no pertanyen a cap flum conegut en lactualitat com Opabinia, Amiskwia i Wiwaxia; organismes de gneres extingits com Marella (artrpode) i Olenoides i Naraoia (trilobits). Altres exemples sn Thaumaptilon (celenteri), Sidenyia, Canadapsis i Leanchoilia (com a artrpode), i Canadia com a anllid. EXPERIMENTA 1. Es poden utilitzar com a fssils guia els grups dels trilobits, els graptlits, els ammonits, els equinodeus i els foraminfers. Els fssils guia cal que tinguin: a) Evoluci rpida, s a dir, que es presentin en un temps geolgic molt breu. b) Gran dispersi, ja sigui perqu el seu hbitat s molt extens o b perqu sn espcies. c) Gran nombre dindividus perqu es puguin trobar fcilment fossilitzats. d) Reconeixement fcil per evitar errors greus. 2. Els braquipodes, graptlits i ammonodeus han experimentat una gran variaci en nombre de gneres o en laparici de gneres nous. 3. Els braquipodes reflecteixen la ruptura entre el paleozoic i el mesozoic. A ms, mostren una gran diversitat de gneres al llarg de la histria geolgica, molt abundants durant el paleozoic. Els coralls eren poc presents durant el paleozoic; no s fins al cretaci que no hi ha una major expansi de gneres. 4. S, ja que hi ha un descens rpid dels trilobits en el moment que els ostracodes, nautilodeus, graptlits i braquipodes experimenten un augment important. 5. La manifestaci sobtada en el registre fssil correspon a laparici desquelets, la qual cosa permet la preservaci ms fcil de les restes dels ssers vius. 6. Pregunta oberta. A continuaci, en descriurem alguns. Els foraminfers sn organismes bentnics i viuen sobre el fons mar, plantes, etc. Tot i que alguns tenen vida sssil, daltres viuen fixos temporalment per es poden desplaar; i altres sn planctnics. Es troben a tots els medis marins, des de les maresmes fins als ambients pelgics.

Paleozoic

Mesozoic

Cenozoic

ESQUEMA MUT 1
Era paleozoica Perode devoni Perode siluri
408 Ma

Perode carbonfer

Perode permi Perode trisic

438 Ma

1 m Ma

286 Ma

36 0M a

Ma 245
570 Ma

Ma 505

e jurssic Perod

208 Ma

Perode ordovici

Per o de

144 M a

cambri
a M 66

a 1,6 M

2 m Ma

3 m Ma 4 m Ma

+ 4,5 m Ma

ri cia ter de o r Pe

Era mesozoica

Perode quaternari

Perode cretaci Era cenozoica

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

391

12

SOLUCIONARI
4. Un dels istops radioactius ms utilitzat s el 40K. Aquest istop t una vida mitjana de 1.251 Ma i quan es desintegra es converteix en 40Ar; el mtode 40K/40Ar es fa servir habitualment perqu el 40K s un element molt freqent a les roques i perqu permet datar roques antigues i modernes. Un altre istop molt utilitzat s el 14C; amb una vida mitjana de 5.730 anys, es pot utilitzar per datar la matria orgnica, les glaceres, les aiges subterrnies o qualsevol procs geolgic que no superi els 40.000 anys. 5. Larque s el perode sense vida; el proterozoic s el perode amb vida microbiana o unicellular; i el fanerozoic, el perode amb organismes vius pluricellulars i en el qual ja shi distingeixen animals i plantes. 6. a) Trisic, jurssic i cretaci. b) Al mesozoic. 7. Les estructures toves dels animals sn les parts que ms difcilment es conserven; perqu shagin preservat poden haver passat diversos processos: la momificaci de lorganisme en un ambient molt sec, com el desrtic; la inclusi de lorganisme dins una resina com lambre o lasfalt; o la congelaci del cos, prpia dambients molt freds. 8. Els gastrlits sn cdols arrodonits, llisos i polits que es troben associats a fssils de dinosaures i aus; segurament els animals els ingerien per afavorir la digesti. 9. La resposta correcta s la b (els artrpodes com els trilobits i els ostracodes). 10. Al final del cretaci, a cavall entre el mesozoic i el cenozoic. EXERCICIS DE REFOR 1. El principi de successi faunstica estableix que lordre definit en laparici de fssils dins la srie estratigrfica es pot utilitzar com a criteri per identificar les sries estratigrfiques. Els organismes fssils han aparegut i shan succet en el registre fssil en un ordre definit i determinat, de manera que qualsevol perode geolgic es pot reconixer pel seu contingut fssil. En descobrir que els fssils eren molt bons indicadors de ledat de lestrat, els cientfics van utilitzar aquest mtode per correlacionar estrats i per determinar-ne ledat. A ms, va nixer el concepte de fssil guia, assignat a aquells fssils la presncia dels quals era indicativa dun perode geolgic concret. Un exemple de fssils guia sn els trilobits; la presncia dels trilobits en un estrat permet assegurar que es va formar durant el paleozoic. Shan descobert moltes espcies de trilobits que encara ajuden a afinar molt ms el perode al qual pertany lestrat. 2. a)
Dic Discontinutat H G F E Falla E D D C B A J I E D C B A Dic D

ESQUEMA MUT 2 Desquerra a dreta i de dalt a baix: braquipode, ictites docell, ortocertids, ammonit, placoderm, ous de dinosaure, belemnit, trilobit i radiolaris. PROVA DAVALUACI 1 1. El principi bsic de lestratigrafia que diu que les capes de sediment es dipositen generalment en una posici horitzontal s el principi de lhoritzontalitat original. La presncia de capes plegades o inclinades implica que, un temps desprs de la seva deposici, les capes van veure modificada la seva posici original per pertorbacions de lescora. 2. El buit erosional s un tipus dinterrupci en lenregistrament estratigrfic que consisteix en la manca duna part duna srie estratogrfica a causa de lerosi experimentada desprs del seu dipsit. El buit erosional implica un procs de sedimentaci seguit duna erosi; en canvi, en el hiat no hi ha sedimentaci. 3. La resposta correcta s la b (com a criteri de correlaci litolgic). 4. La geocronologia s la part de la geologia que estudia i aplica els diversos mtodes de dataci radiomtrica a les roques. Aquests mtodes radiomtrics permeten obtenir una dataci absoluta de les roques a partir de la desintegraci natural dels istops radioactius que contenen. Els istops ms utilitzats sn el 40K/ 40Ar (mtode del potassi arg) i el 14C. 5. Loligoc. 6. Laparici dels primers organismes eucariotes se situa ara fa 1.700 Ma, durant el proterozoic inferior. 7. La carbonitzaci s un mecanisme de fossilitzaci en el qual hi ha una prdua delements originals. La pressi que els sediments exerceixen sobre el cos que fossilitza fa que sen desprenguin els fluids, tant els lquids com els gasos, de manera que la proporci de carboni augmenta respecte la de lhidrogen i la doxigen. En molts casos, les fulles i les parts toves dalguns animals shan pogut preservar i convertir-se en fssils grcies a la carbonitzaci. 8. Els coprlits sn excrements fossilitzats de vertebrat, generalment de mamfers, de dinosaures i docells. Lestudi dels coprlits proporciona informaci sobre els hbits alimentaris dels animals que els van generar: es pot saber quines eren les preses habituals i com salimentaven. 9. La resposta correcta s la a (els rptils, amb laparici de serps, cocodrils, dinosaures i tortugues). 10. A final del permi, a cavall del paleozoic i el mesozoic. PROVA DAVALUACI 2 1. El principi que anuncia que en una srie destrats el superior s el ms modern i linferior el ms antic s el principi de la superposici. Aquest principi sempre s vlid si les capes sedimentries conserven la posici original. 2. El hiat s un tipus dinterrupci en lenregistrament estratigrfic que consisteix en la manca duna capa perqu no hi ha hagut sedimentaci. La diferncia es troba en qu en el buit hi ha un procs de sedimentaci seguit duna erosi; en canvi, en el hiat, no hi ha sedimentaci. 3. La resposta correcta s la c (com a criteri de correlaci geoqumic).

392

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

SOLUCIONARI
8. De vegades, les restes orgniques contingudes en el sediment poden desaparixer durant el procs de fossilitzaci. Aix passa perqu la matria orgnica es podreix o es dissol, de manera que lespai buit que queda s ocupat per minerals o pel sediment circumdant abans que collapsi. En aquest cas, el resultat de la fossilitzaci ser la creaci dun motlle que pot ser intern, quan sn el resultat dun reompliment duna cavitat interna, o un motlle extern, quan reprodueixen les maques superficials de lorganisme.
Motlle extern

b) Com que la falla talla el dic, la falla s posterior.

3. Cal tenir en compte que si es volen obtenir resultats fiables en laplicaci de qualsevol mtode radiomtric s important que la mostra per datar shagi mantingut en un sistema tancat des del moment de la seva formaci. La dataci ser correcta en el cas que no shagin perdut ni guanyat istops de qualsevol dels elements implicats (de listop pare inestable i del producte fill estable). A ms, cal tenir la precauci dutilitzar mostres no meteoritzades, ni sotmeses a lixiviacions, ni alterades qumicament. En el cas del sistema potassi/arg, larg s un gas inert que queda retingut dins el reticle cristall del mineral, per segons les situacions a qu se sotmet la roca, larg podria escapar i el resultat seria una dataci amb una edat inferior a la real. 4. En primer lloc cal saber el perode de semidesintegraci del 14C, que s de 5.570 anys; com que ledat de la mostra s de 11.000 anys, i aquest temps coincideix aproximadament amb dos perodes de desintegraci del 14C, cal esperar trobar una proporci de 25 a 75, s a dir, un 25 % dels toms seran de 14C (istop pare inestable) i un 75 % de 14N (toms del producte fill). 5. a) Els Redlichiida. b) Els Phacopida. c) Des del final del cambri inferior al cambri mitj. d) Des de lordovici inferior a la meitat del siluri superior. e) Des de lordovici fins al final del devoni. 6. a) La dataci incorrecta s la del grup B, la que obt una antiguitat de 4.600 Ma perqu ledat duna roca no pot superar mai la de la Terra, que en lactualitat se suposa que s de 4.500 Ma danys. Les roques ms antigues que shan trobat a la Terra sn uns grans de zirc dins uns gresos australians amb una antiguitat dentre els 4.100 i els 4.200 Ma. b) Lerror ms possible s la contaminaci de la mostra, o b perqu durant la formaci de la roca aquesta no forms part dun sistema tancat, o b perqu, un cop formada, shagus alterat qumicament o shagus meteoritzat; suposarem que els alumnes han fet correctament la mesura. 7. El mtode de dataci de les inversions magntiques consisteix a utilitzar les inversions magntiques que es produeixen a lescora ocenica com a criteri de correlaci; amb aquest mtode es poden correlacionar columnes estratigrfiques allunyades en lespai, encara que pertanyin a ambients diferents. Aquest mtode permet fer datacions destrats amb una antiguitat no ms gran de 170 Ma.

Fssil

Motlle intern

9. Els estromatlits sn formacions de naturalesa calcria generades per lactivitat dalgunes espcies dalgues cianofcies i per cianobacteris que viuen agrupats en colnies; aquests microorganismes atrapen els sediments i fan precipitar el carbonat clcic. Els estromatlits sn considerats roques sedimentries i es formen molt lentament per acumulaci de mltiples capes fines i superposades. Els primers estromatlits van aparixer ara fa 3.000 Ma; vivien en mars daiges clides i poc profundes. En lactualitat, encara es poden veure estromatlits vius a la costa oest dAustrlia, al mar Roig, a les salines de la zona nord de Xile i en altres indrets daiges netes, calentes i poc profundes. 10. a) Les espcies que en van sortir ms malparades van ser les marines, tant el plncton com altres organismes de mida superior. Pel que fa a la superfcie terrestre, els pteridfits van patir una forta regressi, mentre que les gimnospermes no es van veure tan afectades. b) Hi ha diverses teories que expliquen aquesta extinci: El gran canvi climtic que va ocrrer a final del permi, com a conseqncia de la formaci de la Pangea, un nic continent que englobava tota la massa continental; aquest fet va suposar una reducci drstica del permetre costaner, zones on la producci s molt gran, el descens del nivell del mar, variacions de la salinitat de les aiges marines, laparici dextenses rees rides a linterior del continent. Tot aix va provocar canvis importants en els ecosistemes, a ms dalterar els corrents marins. Tamb hi ha rastres dimpactes de meteorits que podrien haver causat o agreujat aquestes extincions. Lany 2001, a Austrlia, es va localitzar el crter del que possiblement va ser una de les causes de lextinci. EXERCICIS DAMPLIACI 1. a) El primer impacte que va trencar el mirall va ser el de color blau, seguit del verd, el vermell i, per ltim, el groc. b) Es dedueix aquesta seqncia perqu les lnies de fractura del primer impacte no sn tallades per qualsevol altra frac-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

393

12

SOLUCIONARI
cos, que sn arrossegats durant lhivern. Els sediments de color clar, llims o sorres molt fines, que corresponen a lpoca del desgla provenen del moviment de les aiges del llac provocat per la fusi de la glacera; els sediments de color fosc, rics en materials argilosos i en matria orgnica, soriginen durant lhivern com a resultat de la sedimentaci de les partcules en suspensi que hi ha a laigua quan la superfcie del llac es gela. Per tant, si sobt una mostra dels sediments dun llac glacial es pot comptar el nombre de dipsits i determinar lantiguitat del sediment. Sha comprovat que alguns llacs del nord dEuropa tenen una antiguitat de ms de 8.000 anys. 5. a)
% de la resta distops radioactius 100

tura. Aix, si apliquem aquest criteri, dedum que el segon impacte s el que provoca les fractures de color verd perqu les seves fractures sn tallades per les blaves, per no per les vermelles. A continuaci va tenir lloc limpacte que representem amb color vermell, les fractures del qual sn tallades per les fractures blaves i verdes, per no per les grogues. La darrera fractura s la groga, ja que les seves fractures sn tallades per les blaves i les vermelles. c) El principi dintersecci o de les relacions encreuades. 2. Per determinar quin dels dos materials s posterior cal examinar la naturalesa de les inclusions, s a dir, dels fragments de roca que han quedat inclosos dins laltra. El principi dinclusi estableix que la roca inclosa en una altra s ms antiga que la roca que la inclou. Aix, doncs, si trobem fragments de gabre dins el granit, voldr dir que el granit s posterior al gabre; en canvi, si les inclusions detectades sn de granit, voldr dir que el gabre que les engloba s posterior al granit. En tots dos casos es tractaria dun enclavament produt durant lascens dun magma cap a la superfcie. 3. a)

80

60

I H G F E D C B A
20 40

50 % istop pare 50 % producte

25 % istop pare 75 % producte

13 % istop pare 87 % producte 6 % istop pare 94 % producte

b) En aquest tall geolgic hi ha una discontinutat entre lestrat E i el F. Es tracta duna discordana angular perqu els estrats que estan separats per la discontinutat formen un angle entre ells. c) Els estrats ms antics, que sn els situats sota la discontinutat, van deixar de rebre sediments durant un espai de temps, de manera que durant aquest perode en qu sha interromput la sedimentaci, els estrats es van deformar, en aquest cas plegar, i posteriorment erosionar. Quan hi va tornar a haver sedimentaci, els nous sediments es van dipositar sobre la superfcie erosionada donant lloc a nous estrats. d) En els estrats del paleozoic shi podrien trobar trilobits i ostracodes, dos grups dorganismes que van viure durant aquesta era. Tamb shi podrien trobar pteridfits (falgueres), peixos cuirassats (placoderms i acantodis) i els primers amfibis i rptils. En els estrats del mesozoic podrien aparixer com a representants dels invertebrats els ammonodeus i els belemnits, i en vertebrats ja podrem trobar fssils de peixos teleostis, dinosaures, petits mamfers i ocells. 4. Aquest mtode de dataci es basa en lacumulaci de dos tipus diferents de sediments al fons dels llacs originats per les glaceres. Aquest fenomen s rtmic i t lloc de forma natural; anualment es dipositen al fons del llac dos tipus de sediments: uns de color clar, que corresponen a lpoca en qu hi ha desgla (entre la primavera i lestiu), i uns de ms fos-

4 Nombre de perodes d semidesintegrac

b) Es tracta duna corba exponencial. c) El temps en qu, estadsticament, la meitat dels istops radioactius es desintegren. d) En una mostra de 650 Ma hi hauria un 75 % de 40K i un 25 % de 40Ar. Per obtenir aquest resultat, primer cal saber a qu equival el temps transcorregut; en aquest cas, 650 Ma corresponen a la meitat del perode de desintegraci del 40K; aleshores, solament cal observar la grfica per determinar el percentatge distop radioactiu de la meitat dun perode de semidesintegraci. e) La mostra tindr una edat aproximada de 1.069,5 Ma. Per obtenir aquest resultat, cal saber, en primer lloc quin nombre de perodes hauria de passar perqu el percentatge 235U sigui del 35 %. Si observem la grfica es dedueix que ha hagut de passar aproximadament un perode i mig de semidesintegraci per aconseguir aquest percentatge durani; com que el perode de semidesintegraci del 235U s de 713 Ma, un perode i mig correspon a una edat de 1.069,5 Ma. 6. Perqu els mtodes radiomtrics daten ledat en qu les roques es van formar i com que les roques sedimentries contenen molts minerals heretats de roques ms antigues, s fcil que els resultats quedin emmascarats. Cal tenir la seguretat que sutilitzen minerals neoformats per datar les roques sedimentries; tot i aix, els resultats poden no ser fiables.

394

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

12

SOLUCIONARI
s de mida gran i ric en nutrients, el que permet que lembri creixi i salimenti fins al moment de loclusi, sense passar per una fase larvria de vida lliure i aqutica. 9.
1 Cretaci 2 3 4 Mesozoic Jurssic 5 7 6 7 Trisic 8 9 6 2 3 5 4 9 1 8 Extinci massiva dels ammonits, dinosaures, ictiosaures i molts altres grups d'animals Aparici dels primers primats Primeres plantes angiospermes Primeres aus Domini dels rptils de mida gran, com els dinosaures i els ictiosaures Divisi de la Pangea Aparici dels peixos teleostis actuals Aparici dels primers mamfers Darrera Pangea

7. La dendrocronologia s un mtode de dataci absoluta que recompta els anells de creixement dels arbres. Com que un anell de creixement correspon a un cicle anual, el nombre danells dun arbre viu ens indica la seva edat i les condicions ambientals de cada cicle: quan ha estat un any amb condicions de creixement favorable, lanell s de mida ms gran que quan les condicions han estat desfavorables. Daquesta manera, els anells dun arbre es poden correlacionar amb anells daltres arbres ms antics o fssils. Shan arribat a determinar edats de fins a 6.000 anys amb aquest mtode. A ms de la geologia, aquest mtode de dataci es fa servir molt en climatologia, en ecologia i en arqueologia. 8. Els amfibis van ser el primer grup danimals en aconseguir sobreviure en terra ferma, aix s, sense desprendres totalment de la dependncia de laigua perqu la reproducci s externa i la majoria de vegades t lloc en medi aqutic. A ms, lou, que s petit i amb poques reserves nutritives, origina una larva que en totes les espcies s de vida aqutica. Pel que fa a lindividu adult, en la majoria dels casos, tamb t una forta dependncia de laigua perqu la seva pell s nua i no est protegida per escates, de manera que han de mantenir-la humida. Aquesta dependncia directa amb laigua fa que els amfibis no puguin colonitzar altres ecosistemes ms rids. El grup dels rptils, en canvi, va ser capa de superar les limitacions que suposava la dependncia dels amfibis amb laigua: la pell dels rptils est totalment coberta per escates que impermeabilitzen la superfcie de lanimal, de manera que lindividu adult s capa de sobreviure en ecosistemes rids, fins i tot desrtics. Pel que fa a la reproducci, els rptils realitzen una fecundaci interna, de manera que els espermatozous ja no necessiten dun medi extern lquid per desplaar-se i arribar fins als vuls. Un altre avantatge s el desenvolupament de lou amniota: una estructura rgida de naturalesa generalment calcria, la closca, que protegeix lembri de la dessecaci per que en permet la transpiraci. A linterior de lou hi ha les capes embrionries, que el protegeixen de lexterior i tamb dels residus que genera el mateix embri. Lou dels rptils

10. El carb del Bergued s lignit que es va formar al perode terciari, ara fa uns 65 milions danys a partir de matria orgnica que provenia de boscos de gimnospermes. En canvi, el carb dAstries s bsicament hulla i antracita, i es va comenar a formar molt abans que el del Bergued, aproximadament ara fa 280 Ma, durant el perode carbonfer, quan a la pennsula Ibrica hi havia un clima tropical amb extensos boscos de falgueres. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 1 1. La roca tindr una edat de 47.000 milions danys. En la roca analitzada, el nombre de partcules de rubidi i destronci s el mateix; aix vol dir que un 50 % de rubidi sha transformat en estronci, i aix succeeix quan ha passat un perode de semidesintegraci, que en aquest cas s de 47.000 Ma. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN 2

1.

Motlles externs Dissoluci de la conca Conservaci de la conca i farciment del buit intern Fssil

Motlle intern

Motlles externs

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

395

13

La cartografia del territori

OBJECTIUS
1. Descriure els conceptes bsics de la representaci de la topografia en un pla. 2. Saber fer i interpretar un perfil topogrfic. 3. Identificar els principals tipus de mapes temtics. 4. Conixer els smbols i els elements geolgics ms importants que hi ha en els mapes. 5. Saber interpretar i valorar la informaci dels mapes i els talls geolgics. 6. Entendre la representaci d'una columna estratigrfica. 7. Descriure les tcniques de la teledetecci i de la fotografia aria. 8. Conixer i descriure els principals sistemes d'informaci geogrfica.

CONTINGUTS
La representaci de la topografia sobre un pla. (Objectiu 1) La realitzaci d'un perfil topogrfic. (Objectiu 2) Els mapes temtics. (Objectiu 3) Els principals smbols dels mapes geolgics. (Objectiu 4) La representaci dels elements geolgics en dues dimensions. (Objectiu 4) La interpretaci dels mapes geolgics. (Objectius 4 i 5) La interpretaci dels talls geolgics. (Objectius 4 i 5) Les columnes estratigrfiques. (Objectius 4 i 6) La teledetecci. (Objectiu 7) La fotografia aria. (Objectiu 7) Els sistemes d'informaci geogrfica. (Objectiu 8) Interpretaci de fotografies obtingudes per satllit. (Objectiu 7) Descripci d'estructures i unitats geolgiques a partir de l'observaci directa. Fomentar una actitud investigadora per deduir la informaci continguda en els talls i mapes geolgics. Valorar l's dels mapes i els talls geolgics com a eina d'interpretaci del relleu. Reconixer per observaci i tamb per interpretaci les caracterstiques geolgiques de l'entorn. Valorar i respectar l'entorn i els indrets d'inters geolgic com a patrimoni cultural. Aprendre la terminologia geolgica i fer-la servir adequadament.

CRITERIS DAVALUACI
a) Saber interpretar les dades d'un mapa topogrfic. (Objectiu 1) b) Obtenir informaci d'un perfil topogrfic. (Objectiu 2) c) Conixer els diversos tipus de mapes temtics. (Objectiu 3) d) Distingir els smbols utilitzats en els mapes geolgics. (Objectiu 4) e) Deduir correctament la informaci continguda en els mapes i talls geolgics. (Objectiu 5) f) Conixer els principis bsics de la teledetecci. (Objectiu 7) g) Identificar les diferents tcniques de fotografia aria. (Objectiu 7) h) Conixer els sistemes d'informaci geogrfica. (Objectiu 8)

Preguntes prova 1 1 2 3 4 5, 6 7, 8 9 10

Preguntes prova 2 1 2 3, 6 4 5 7,8 9 10

396

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

RESUM

Representaci de la topografia en un pla

Els mapes topogrfics sn la forma de representar el relleu i els elements de la superfcie terrestre sobre una superfcie plana. Aquesta representaci es fa reduint les distncies reals en una determinada proporci, que s lescala. Per exemple, una escala 1:10.000 significa que 10.000 centmetres reals (100 metres) s 1 centmetre sobre el mapa. Les corbes de nivell sn un conjunt de lnies que uneixen punts situats a la mateixa altitud i que serveixen per representar el relleu. Es caracteritzen perqu: Sempre presenten la mateixa diferncia daltitud; s a dir, les corbes de nivell sn equidistants per aquesta distncia depn de lescala. Per exemple, cada metre en un mapa descala 1:500.000 representa 5.000 metres del terreny real. No es creuen mai i sn correlatives; s a dir, si en un mapa lequidistncia entre dues lnies s de 20 metres, per a una corba de nivell de 200, lanterior t una altitud de 180 metres i la posterior, de 220. Es tanquen sobre si mateixes, tot i que als marges dels mapes poden semblar obertes. En els turons o les muntanyes, les corbes de ms altitud queden tancades dins aquelles que es troben a menys altitud, en canvi, en les depressions passa el contrari. La separaci entre les lnies depn del pendent, de manera que les que estan ms properes entre si corresponen a un desnivell fort i les que estan ms separades vol dir que el terreny s ms pla.

El perfil topogrfic
El perfil topogrfic s una lnia que representa la secci vertical del relleu i sobt a partir del mapa topogrfic. A lhora de fer un perfil cal tenir molt en compte: Fer a escala leix dordenades. De vegades, s interessant ampliar lescala vertical si es volen observar determinades caracterstiques del relleu. Saber si s necessari partir de la cota zero o podem prendre una cota ms alta.

El mapa geolgic
Els mapes geolgics sn representacions de tots els materials que afloren en una determinada regi sobre un mapa topolgic. En aquests tipus de mapes, shi solen assenyalar: Els diferents tipus de contactes. Els cabussaments de les capes. Les estructures com falles, plecs, dics, etc. Es fan servir una srie de smbols per indicar els tipus de litologia, ledat i els signes estructurals que es representen en el mapa. Entre els ms importants destaquen: Els smbols topogrfics, com ara corbes de nivell, vrtexs geodsics, rius o cursos daigua, escala, latitud i longitud, etc. Els smbols tectnics, com els que indiquen la presncia de les falles, els plecs, els cabussaments, etc. Els smbols litolgics, com els que indiquen el tipus de roca de cada estrat. Els smbols estratigrfics, com els que indiquen lantiguitat dels estrats. Els smbols paleontolgics, com els que indiquen els tipus de fssils de cada estrat.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

397

13

RESUM

A lhora de representar els elements geolgics en dues dimensions cal tenir en compte qestions com: Els estrats poden ser horitzontals, inclinats, verticals o plegats. Els horitzontals sn parallels a les corbes de nivell i no les tallen mai. Si sn estrats verticals tallen totes les corbes de nivell. Si els estrats sn inclinats, no arriben o sobrepassen les corbes de nivell. Quan un estrat est inclinat presenta un cabussament, que no s res ms que una mesura de langle i indica cap a on senfonsa lestrat. Aquest valor es troba a la base del smbol T. Els cabussaments, les falles i les capes solen estar indicats amb un signe, encara que no sempre. En cas que no en tinguin, sha daplicar la regla de la be baixa (V); s a dir: Si un estrat amb cabussament travessa una vall, shi dibuixa una V, amb el vrtex apuntant cap a on cabussa lestrat. Si el cabussament s baix, la V s ms tancada, mentre que si el cabussament s alt, la V que es forma s ms oberta. Si un estrat amb cabussament travessa uns turons, shi dibuixa un arc ms o menys agut amb la concavitat cap a on cabussa el pla. Els elements concordants sn aquells que sn parallels entre dues sries o successions estratigrfiques, mentre que es diuen discordants quan hi manca aquest parallelisme. Els estrats es poden presentar formant plecs. Si les capes dun anticlinal sn cada vegada ms joves, vol dir que ens allunyem de leix de lanticlinal, mentre que en un sinclinal, passa al revs. Les falles es representen en els mapes i talls geolgics mitjanant una lnia contnua. Si la falla s vertical, la lnia que talla les corbes de nivell s recta, mentre que si el pla de la falla est inclinat, aleshores es comporta com una capa ms. Les falles normals cabussen cap al bloc enfonsat, per si sn falles inverses cabussen cap al bloc aixecat. Les falles es poden determinar perqu es detecta una discontinutat en les estructures, una repetici destrats o b per lomissi dalguns estrats.

El tall geolgic
El tall geolgic s una representaci vertical que mostra la disposici dels materials i les estructures que sobserven en un mapa. Per interpretar un mapa geolgic i fer-ne el tall corresponent, cal seguir el passos segents: 1. Pintar de colors les diferents litologies. 2. Buscar el cabussament de les capes. 3. Assenyalar estructures com falles, plecs, discordances, etc. Per a la seva representaci cal tenir en compte que: 1. Cal fer el perfil topogrfic a partir de les corbes de nivell dibuixades seguint un tall (A-B). Sempre que sigui possible, aquest tall hauria de ser perpendicular a la direcci de la capa perqu aix el cabussament del tall correspondr al real. 2. En el mateix full on sha fet el perfil topogrfic shi assenyalen els diferents tipus de terrenys que marca el mapa i les falles, els contactes, etc. Els punts A i B del tall han destar a la mateixa posici dabans. 3. Shan de traar les lnies al perfil topogrfic. 4. Shan dunir totes les capes que es corresponen segons el principi de continutat, trobar-ne els plecs, etc. 5. Sha de dibuixar la simbologia dels materials si es coneix la litologia de la zona.

398

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

RESUM

La histria geolgica
Els passos que shan de seguir per interpretar un tall geolgic sn: 1. Enumerar i ordenar les estructures tectniques, a ms dobservar quins materials en queden afectats. 2. Detectar les discordances prpies dels diferents perodes derosi i de les noves sedimentacions. 3. Establir ledat i lorigen de les unitats representades tenint en compte la informaci que donen els fssils. 4. Anotar els canvis dambient sedimentari, tant de les regressions com de les transgressions.

Representaci de la columna estratigrfica

Els productes de la meteoritzaci es poden dipositar in situ o ser transportats (per laigua, el gla o el vent) cap a zones ms o menys allunyades, i finalment ser acumulats en diferents medis sedimentaris. Amb el temps, aquests ambients sedimentaris canvien i se solen modificar a causa de fenmens com lascens o el descens del nivell del mar i de la tectnica de plaques, entre daltres. Per exemple, un medi mar es pot convertir en un de continental amb el pas del temps geolgic. Les columnes estratigrfiques sn unes representacions grfiques duna successi destrats o srie estratigrfica observada verticalment. Per fer-les sha de tenir en compte que: Shan de fer a una escala determinada. Es fan sobre leix de les abscisses. Shi ha dindicar la composici litolgica, la potncia dels estrats, lestratificaci o laminaci, les textures i estructures sedimentries i la presncia dels diferents fssil, entre daltres. Les llegendes tamb sordenen com les columnes estratigrfiques; s a dir, els materials ms antics han danar a la base i els ms moderns a la part superior.

La teledetecci
La teledetecci s una tcnica que permet obtenir informaci dobjectes, generalment de la superfcie terrestre mitjanant els aparells especfics que incorporen certs satllits artificials. Aquesta tcnica es basa en la capacitat que els sensors tenen denregistrar certs tipus de radiacions (llum visible, infraroja o trmica), ja sigui perqu les emeten els propis objectes que es volen observar (teledetecci passiva) o perqu lemeten els propis sensors i posteriorment enregistren la radiaci reflectida pels objectes (teledetecci activa). De fet, en la teledetecci, el que interessa ms s la reflexi de la radiaci electromagntica que t lloc en els objectes que es volen estudiar. A ms, cada tipus de material (sl, vegetaci, aigua, etc.) reflecteix la radiaci rebuda de forma diferent i per aix s possible diferenciar-los. Cada objecte t una signatura espectral especfica, s a dir, cada objecte reflecteix una srie de longituds dona en un tant per cent caracterstic. Per exemple: La neu t una reflectivitat molt alta en totes les longituds dona. Laigua t una reflectivitat bastant baixa, ja que absorbeix tota la radiaci incident, tot i que laigua eutrofitzada t una reflectivitat alta en el verd. La vegetaci t una reflectivitat baixa en el visible amb un augment en el verd per la presncia de la clorofilla, per, en canvi, t una reflectivitat molt alta en la franja de linfraroig. El sl t una reflectivitat baixa en gaireb totes les franges, tot i que depn molt de la textura, el contingut daigua i la composici qumica i mineralgica. De tota manera, quan aquesta radiaci ha estat reflectida per lobjecte que sest estudiant i fins que no arriba al sensor, pot patir una srie dalteracions perqu ha de travessar latmosfera. Les ms importants sn la refracci, la dispersi i labsorci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

399

13

RESUM

La refracci: s un canvi en la direcci de la llum que es produeix pel fet de passar duna capa de latmosfera a una altra de diferent. La dispersi: s el canvi de direcci de la radiaci a causa dels gasos i aerosols. El resultat s una disminuci del contrast, una esfumadura dels marges i un augment de la llussor de lobjecte. Labsorci: s a causa de la presncia de gasos com loz, el dixid de carboni i el vapor daigua. Lefecte s labsorci de determinades longituds dona i, per tant, la manca de teledetecci en aquelles franges on es produeix el fenomen dabsorci. Actualment, hi ha ms de vint satllits artificials de teledetecci, com per exemple, el Landsat, el Meteosat, el NOAA i lSPOT. El sensor s el dispositiu que capta la imatge de les diferents franges de lespectre, denominades canals. Posteriorment, aquests canals es transformen en imatges en fals color. Aquestes imatges tenen aplicacions tan variades com la predicci meteorolgica, la vigilncia de focs, lavaluaci de la humitat del sl, lerosi, els usos del sl, etc.

La fotografia aria
La fotografia aria ha estat durant molts anys la principal tcnica de percepci remota de la superfcie terrestre. La principal diferncia amb la teledetecci s que la fotografia aria utilitza una cmera fotogrfica ptica muntada en un avi, mentre que la teledetecci per satllit utilitza un dispositiu de rastreig. Aquesta fotografia aria enregistra una determinada franja de lespectre electromagntic, com ara la banda visible o linfraroig. Lalria a la qual vola lavi determina lescala de la fotografia. En determinades situacions, per exemple, quan es necessita fer estudis amb molts detalls shan dagafar escales grans, mentre que si es vol agafar una rea molt mplia sha dutilitzar una escala petita. El millor moment per fer les fotografies s durant les hores del migdia de la primavera i la tardor. En tots els casos es fan de manera que les diferents fotografies se sobreposin les unes amb les altres un 60 % per tal daconseguir que cada terreny fotografiat aparegui en dues fotos consecutives. Tamb s possible obtenir imatges tridimensionals del relleu mitjanant ls de lestereoscopi, un instrument ptic binocular que permet fotografies lleugerament desplaades i que, amb un tractament posterior, permet elaborar aquest tipus de fotografies. Una vegada preses les imatges, cal fer-ne la fotointerpretaci, s a dir, extreuren la informaci. El procediment passa per marcar les zones dinters que apareixen a la fotografia en un full transparent mentre sobserva el parell de fotografies amb lestereoscopi. Aquesta tcnica sutilitza per identificar, per exemple, caracterstiques de la xarxa de drenatge, rius abandonats, zones pantanoses, peus de ventalls alluvials, estructures tectniques, continutat en els estrats, caracterstiques i canvis en la distribuci dels sls, antics camps de conreu o poblacions. Lortofotomapa s una fotografia aria vertical en la qual es corregeix la distorsi caracterstica de qualsevol fotografia. Aix fa que tota la fotografia mantingui una escala uniforme en tota la superfcie de la imatge, a ms de donar una sensaci de relleu.

Els sistemes dinformaci geogrfica

Un sistema dinformaci geogrfica (SIG) s un conjunt de mtodes, eines i dades per capturar, emmagatzemar, analitzar i representar dades espacials. Un SIG est constitut per: Una base de dades espacials. Una base de dades temtica que es vincula amb la base de dades espacials. Un conjunt daplicacions informtiques especfiques i els ordinadors i perifrics que els donen suport. El collectiu dusuaris.

400

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

RESUM

Normalment, aquesta informaci es presenta en capes, de manera que sobre un mapa topogrfic o sobre una fotografia de satllit lusuari va afegint diferents capes dinformaci (rius, carreteres, poblacions, litolgiques, trmiques, de ls de la terra, etc.). Actualment s possible situar un punt de la superfcie terrestre de forma exacta grcies al sistema de posicionament global, tamb conegut com a GPS. Aquest sistema de posicionament est format per un conjunt de satllits artificials que orbiten al voltant de la Terra. Prximament es disposar duna nova xarxa de satllits, anomenada Galileu, que permetr una precisi molt superior.

Els mapes temtics

La cartografia temtica consisteix en la representaci de dades diferents a les geogrfiques. Generalment aquests tipus de mapes estan formats per dos components: Un mapa base georeferenciat. Sol ser diferent o especfic per a cada especialitat. Per exemple, en la majoria de les cincies de la Terra, el mapa base sol incloure elements topogrfics (corbes de nivell, xarxa hidrogrfica), per no inclou divisions poltiques territorials. En canvi, si es tracta dun mapa socioeconmic, les divisions poltiques sn molt decisives per entendre el mapa temtic. Una o ms capes amb les dades dels diferents continguts temtics que es cregui convenient dincloure-hi. Per representar un mapa temtic cal tenir clar quin s el propsit de fer el mapa, lescala i la quantitat dinformaci temtica que shi vol representar.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

401

13

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

CARTOGRAFIA I INTERPRETACI DE LA SUPERFCIE TERRESTRE

La cartografia de les estructures que sobserven en superfcie permet al geleg interpretar levoluci de les estructures en profunditat.

Lerosi duna successi danticlinals i de sinclinals amb leix horitzontal permet observar una srie de capes paralleles de diferents materials.

En el cas dels plecs inclinats, en superfcie sobserva una srie de capes paralleles ms amples en un costat del pla axial que en laltre.

Si es tracta de plecs amb leix inclinat (plecs soterrats), les capes no sn paralleles, sin que estan lleugerament corbades en la direcci dinclinaci de leix.

402

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

FITXA 2

RECURSOS PER A LAULA

LESTUDI DE LA TERRA DES DE LESPAI

Els estudis geolgics hauran de tenir sempre el suport dun conjunt de tasques i tcniques clssiques prpies dels investigadors del medi natural. Lobservaci de camp, la recollida de mostres, la cartografia, el dibuix, la descripci dels fenmens, la presa de mides, etc. No obstant aix, ja en el segle XXI sn molts els progressos de la tcnica que proporcionen nous mtodes destudi del nostre planeta. Els sistemes de posicionament per satllit han revolucionat els mtodes de localitzaci precisa dobjectes i de fenmens sobre la superfcie terrestre. El procediment es basa en una xarxa de satllits que orbiten al voltant de la Terra a una distncia superior als 20.000 km emetent uns senyals. Els usuaris del sistema han de disposar duns aparells receptors capaos de rebre aquests senyals. Linstrument identifica la posici dels diferents satllits i, per triangulaci, estableix la prpia posici sobre el planeta. Aix li permet conixer la seva posici geogrfica (latitud, longitud i altitud) i, per tant, georeferenciar qualsevol observaci feta sobre la superfcie del planeta. Coneixent la prpia posici, el sistema pot calcular velocitats i acceleracions dobjectes en moviment. El sistema GPS (Global Positioning Sistemsistema de posicionament global) desenvolupat als Estats Units, es fonamenta en un xarxa de 24 satllits que van comenar a ser operatius militarment a final de la dcada dels setanta i que, durant la dels vuitanta, es van ampliar a usos civils. El sistema Representaci tridimensional de lilla de Tenerife feta mitjanant SIG.

Galileu, impulsat per la Uni Europea, recentment aprovat, pretn ser una alternativa estrictament civil, amb el suport dels senyals enviats per una xarxa duns 30 satllits que estaran plenament operatius lany 2010. La precisi actual del sistema GPS s duns 20 metres i les expectatives del Galileu aspiren a reduir aquest marge derror noms a 5 metres. Les tcniques de teledetecci permeten obtenir a distncia informaci sobre les caracterstiques de la superfcie de la Terra o daltres cossos planetaris. Sense la necessitat dun contacte fsic directe, els mtodes de teledetecci es basen en ls de sensors installats, generalment, sobre aeronaus o satllits. Els instruments utilitzen les ones electromagntiques des dels raigs ultraviolats, fins als senyals de rdio dona curta (radar) per captar els senyals que emeten o reflecteixen els objectes. Daquesta manera s possible conixer, per exemple, la temperatura superficial del terreny, el tipus de roques (segons la gamma de colors), la presncia daigua, la topografia, entre altres propietats. La teledetecci permet dur a terme estudis geolgics en zones de difcil accs, controlar levoluci de determinats processos actius (inundacions, erupcions volcniques, desertitzaci, etc.), i investigar la presncia de jaciments minerals, entre altres moltes aplicacions. Els sistemes dinformaci geogrfica (SIG) sn sistemes informtics que permeten obtenir, manipular, analitzar i representar dades de tota mena (geolgiques, de vegetaci, de poblaci, dusos del sl, etc.), i localitzarles en lespai. Entre els mltiples usos dels SIG, destaquen linventari i la gesti de recursos naturals, lestudi del relleu i la planificaci urbana.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

403

13

FITXA 3

RECURSOS PER A LAULA

LA XARXA DE RADARS METEOROLGICS DE CATALUNYA

El Servei Meteorolgic de Catalunya disposa duna xarxa de radars meteorolgics (XRAD) integrada per quatre punts dobservaci: el radar de Vallirana, el de Puig dArques, el de la Panadella i el de Tivissa-Llaberia; amb aquesta xarxa es cobreix la totalitat del territori catal.

Els radars
El radar de Vallirana est installat a 626 metres daltitud, en el puig de Bernat. El va muntar la Universitat de Barcelona lany 1996, per des de lany 2001 ns el titular el Servei Meteorolgic de Catalunya, qui, a ms, nha actualitzat lequipament per fer-lo compatible amb la resta de radars de la xarxa. El radar de puig dArques es va installar lany 2002 al cim del mateix nom i a una altitud de 535 metres, en el masss de les Gavarres, al Baix Empord. El radar de la Panadella, installat lany 2003, es va situar a 825 m en el municipi de Montmaneu, a lAnoia. El radar de Tivissa-Llaberia es va installar lany 2008 a la serra de Llaberia, en el pic de la Miranda i a 925 m daltitud; es tracta del darrer radar incorporat a la xarxa, i tamb el ms modern de tots; a ms, disposa dun sistema autnom de subministrament denergia per tal devitar la construcci duna lnia elctrica que malmets el territori.

Les imatges
La superposici de les observacions dutes a terme pels quatre radars proporcionen una imatge del tipus CAPPI

que cobreix tot Catalunya. Aquestes imatges mostren observacions a igual altitud, en aquest cas 1.000 metres, realitzades amb un angle constant delevaci de lantena sobre lhoritz. La resoluci de la imatge final s d1 km i cada 6 minuts sactualitza. Les imatges van expressades en temps universal, de manera que en horari destiu cal sumar-los 2 hores, mentre que a lhivern solament se nhi ha de sumar una. Aquestes imatges obtingudes pel radar mostren la intensitat de precipitaci; es basen en la intensitat de lenergia retornada pels blancs interceptats pels radars. Cal tenir en compte que la majoria de vegades, com ms reflectivitat hi ha, major s la intensitat de la precipitaci. De tota manera, hi ha una srie de factors que poden alterar lobservaci, com per exemple, la mateixa pluja forta que provoca una atenuaci, barreres orogrfiques, la presncia decos que no provenen duna precipitaci, etc. Per aquesta ra, les dades reals cal obtenir-les dels pluvimetres, que tamb hi ha dispersos per tot Catalunya. Aquest tipus de radars sn molt tils per detectar les pluges intenses, aix com les ms febles, i tamb per fer previsions a curt termini i per determinar si cal aplicar sobre el territori algun pla dactuaci com lINUNCAT o el NEUCAT. El mapa definitiu que proporciona la xarxa de radars mostra sobre el territori les bandes de precipitaci amb un codi de colors que van del violeta, per a la pluja feble, la gamma dels blau-verds per a la pluja moderada, la dels grocs i vermells, passant pels taronja, per a les pluges fortes, i els roses i el blanc per a la calamarsa i les pluges molt intenses.

La succesi dimatges del radar ens permet observar levoluci del temps.

404

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

FITXA 4

RECURSOS PER A LAULA

A LA RECERCA DELS ASTEROIDES

Des que els cientfics han demostrat que al llarg de la histria de la Terra diversos meteorits han caigut sobre la superfcie terrestre, shan desenvolupat diversos programes cientfics dedicats a la seva recerca. Es tracta de localitzar tots aquells asteroides duna mida superior a 50 metres de dimetre que podrien entrar en una ruta de collisi amb el nostre planeta. Es calcula que deu haver-hi ms dun mili dasteroides englobats en aquesta categoria. Cal dir que la Terra no est totalment desprotegida davant de la caiguda de petits meteorits; si els cossos sn duna mida inferior a 50 m, el meteorit es crema en traspassar latmosfera terrestre, de manera que no ocasionaria danys greus. Per qualsevol meteorit de mida superior, s que podria provocar danys molt greus a escala planetria. Lltim impacte dun meteorit de mida considerable, uns 60 metres, va tenir lloc lany 1908 en una zona despoblada de Sibria (Tunguska). Tamb sha comprovat que el meteorit que ara fa 65 milions danys va impactar al Yucatan tenia 15 km de dimetre. De tots els sistemes dalerta primerenca destinats a la recerca dasteroides en destaquen dos: el Programa de Seguiment dAsteroides Propers a la Terra, el Near Earth Asteroide Tracking (NEAT), i el Spaceguard Survey, el Programa de Vigilncia Espacial. El NEAT s un programa en qu collaboren la NASA/JPL i les Forces Aries dels Estats Units. Per a les seves observacions utilitzen els telescopis situats a Hawaii, en concret a Haleakala i tamb lobservatori privat del Monte Palomar, a San Diego, Califrnia. Els telescopis que es fan servir sn del tipus GEODSS i duen incorporats cmeres fotogrfiques molt sensibles.

LSpaceguard Survey va ser creat lany 1980 per la Universitat dArizona. Aquest grup de voluntaris explora el sistema solar a la recerca de cossos celestes (asteroides i cometes) duna mida superior al quilmetre que podrien impactar contra la Terra. Els astrnoms daquests programes han definit el que anomenen PHA, asteroides potencialment perillosos perqu tenen una mida superior als 150 km i sapropen a la Terra a menys de 0,05 unitats astronmiques (7,5 milions de quilmetres). Es creu que daquesta categoria nhi podria haver uns 800. La feina dels astrnoms es basa a localitzar-los i definir al ms finament possible la seva rbita, de manera que es pugui descartar la collisi amb la Terra. De tota manera, s possible que quan lrbita de lasteroide sacosta al Sol, lestrella provoqui una modificaci del rumb, tot acostant-lo o allunyant-lo dels planetes del Sistema Solar. Des que aquests sistemes de prevenci primerenca han comenat les investigacions, han descobert diversos asteroides considerats perillosos: Al gener del 2002, lasteroide 2001 YB5, de gaireb mig quilmetre de dimetre, va creuar lrbita terrestre solament a 830.000 km, i tamb a lagost de lany 2002, lasteroide 2002 NY40 dun quilmetre de longitud va passar encara ms a prop, a uns 530.000 quilmetres. Sespera que al gener del 2012, lenorme asteroide anomenat Eros, de 33 km de dimetre passi a 2,5 milions de quilmetres de la Terra i lApophis, molt ms petit (300 metres de dimetre) impacti lany 2029, ja que es creu que la seva rbita passar solament a 32.000 km de la Terra. Ara com ara, la Nasa i lAgncia Espacial Europea (ESA) ja estan estudiant la manera de modificar-ne la trajectria.
Distncia de la Terra (en milions de km) 0,74 1,1 1 4 0,389 0,255 0,032 0,345 0,434

Asteroide 2001 TB 2000 YA 2001 AV43 Nereus 1999 AN10 2101 WN5 Apophis 1994 VH8 2005 TA

Data d'aproximaci prevista 15 de gener de 2010 26 de desembre de 2011 19 de novembre de 2013 11 de desembre de 2021 7 d'agost de 2027 26 de juny de 2028 13 d'abril de 2029 29 d'octubre de 2031 4 d'octubre de 2034

Taula daltres asteriodes potencialment perillosos.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

405

13

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

ELS SMBOLS MS HABITUALS DELS MAPES GEOLGICS

Smbols tectnics

Smbols litolgics

Smbols paleontolgics

406

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENTS
Manual de Sistemas de Informacin Geogrfica aplicada a la gestin del territorio JUAN PEA LLOPIS. Ed. Editorial Club Universitario. Manual destinat a facilitar laprenentatge dels Sistemes dInformaci Geogrfica. Shi exposa com shan de treballar les bases de dades, la visualitzaci de la cartografia, les consultes i, finalment, lexposici de les dades. Paisaje, teledeteccin y SIG. Conceptos y aplicaciones ISABEL OTERO PASTOR. Ed. Fundacin Conde del Valle de Salazar. Llibre que aprofundeix en el concepte de paisatge com a manifestaci externa dels processos que tenen lloc en el territori. Tecnologas de la informacin geogrfica: territorio y medio ambiente CARMELO CONESA GARCA. Ed. Universidad de Murcia. Servicio de publicaciones. Recull de treballs i ponncies sobre els SIG i teledetecci. Tracta sobre com les noves tecnologies de la informaci geogrfica es poden utilitzar per palliar la degradaci ambiental o protegir els recursos.

A LA XARXA
INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html Pgina de lInstitut Cartogrfic de Catalunya des don es pot accedir a catlegs, colleccions, la cartoteca, etc. Tamb es poden baixar mapes des del web.

MAPES DE CATALUNYA
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/ mapesiplanolsdecatalunya.htm Pgina de lxtec on hi ha un recull denllaos per baixar mapes temtics de Catalunya. SERVEI METEOROLGIC DE CATALUNYA http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/ marcs/marc_radar.html Web del servei meteorolgic de Catalunya en qu sofereix una imatge actualitzada del radar, a ms dinformacions temtiques, les dades de les estacions meteorolgiques, un mapa dels llamps i una predicci del temps.

INSTITUTO GEOGRFICO NACIONAL

http://www.ign.es/ign/va/IGN/home.jsp Portal de lInstituto Geogrfico Nacional en qu es pot accedir a diversos enllaos sobre cartografia, sismografia, dades i serveis geodsics, teledetecci i astronomia.

DVD/PELLCULES
La cartografia Vdeo realitzat per Betty Llobera i produt per Rita Managuerra que tracta sobre les bases de la cartografia. Armageddon Pellcula de cincia-ficci dirigida per Michael Bay en qu un asteroide que sacosta a la Terra amenaa de destruir-la. Per evitar-ho, la NASA envia a lespai una nau i una tripulaci perqu aterrin sobre lasteroide i amb un potent equip de perforaci introdueixin una bomba nuclear sota la seva superfcie.

NEAR-EARTH ASTEROID TRACKING

http://neat.jpl.nasa.gov/ Pgina web del Programa de Recerca dAsteroides Propers a la Terra en qu shi exposen tots els asteroides les rbites dels quals sn properes a la de la Terra.

LLIBRES I REVISTES
El gran libro de los mapas DD. AA. Ed. Paids Ibrica. Llibre que cont tota mena de mapes i moltes imatges, amb comentaris que permeten comprendre cadascun dels mapes. Objetivo: la Tierra. Colisiones con asteroides: pasado y futuro JON ERICKSON. Ed. McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A. Llibre que introdueix el lector en el mn dels asteroides i com aquests poden modificar el curs de la vida a la Terra. Tamb parla sobre com es poden evitar els impactes que ocasionen.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

407

13
1 2

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Quines dades es poden obtenir a partir de l'observaci d'un mapa topogrfic? Observa el perfil topogrfic i contesta les preguntes segents: a) Anota l'altura de cada corba de nivell. b) Quin s el desnivell total que hi ha del punt A al punt B? c) En quina zona del recorregut hi ha ms pendent, del punt A a l'ermita o de l'ermita al punt B? Raona la resposta.
808 860 840 788

Ermita

B
laresa legats Carreu serres dOdnPort del Comte g Pedraforca serra serra dEnsija del Catllars -Els Rasos de Peguera serra de Busa Berga serra de Picancel riera de Merls turons de la plana ausetana
riu Llobregat

Mira aquest mapa de Catalunya i digues de quin tipus de mapa temtic es tracta. Digues qu volen dir cadascun d'aquests smbols litolgics.
a b c d

y
riu

Ter

Ripoll serres de MilanySanta Magdalena i Puigsacalm Bellmunt

ZONA VOLC Olot LA G

serra Mitjana serra dAuben

Collsacabra

Solsona el Miracle

riera de Navel
riu C ar
ner de

les Guilleries Vic Santa Col de Far r dAr Ho

muntanya de sal de Cardona vall del riu Llobregs

el Moians serra de Castelltallat Manresa MASSS DEL MONTSENY

Trrega

Cervera obagues del riu Corb

MUNTANYA DE MONTSERRAT Igualada serra de MirallesQueralt

MASSS DE SANT LLOREN DEL MUNT I LA SERRA DE LOBAC

Montne Granollers el Corre

la ConreriaSant Mateu-Cllecs
r

riu An

Terrassa Sabadell la Font Groga Matar

bre Llo iu

o
a

riu Gai

En una representaci en dues dimensions, com es pot saber si els estrats sn horitzontals? Quin tipus de contactes s'estableixen entre les capes d'una srie d'estrats parallels entre si?

vall del monestir de Poblet

Saburella serra dAncosa Montagut

t ga

muntanyes de lOrdal

Montblanc muntanyes de Prades Valls

Sant Feliu de Llobregat Vilafranca del Peneds masss de Garraf

riu Foix

BARCELONA

el Montmell el Vendrell desembocadura del Gai el Foix

riu Francol

Reus

Vilanova i la Geltr

la Ricarda-Ca lArana delta del Llobregat el RemolarFilipines

Tarragona

7 8 9

Quines franges de l'espectre electromagntic s'utilitzen en la teledetecci passiva? Qu provoca la dispersi en la radiaci incident reflectida abans que arribi al sensor que capta la imatge? Com s'anomena l'aparell que permet obtenir una imatge tridimensional a partir de dues imatges planes preses des de punts de vista lleugerament diferents?

10 Com s'anomena la xarxa de satllits que pertany a l'Agncia Espacial Europea utilitzada com a sistema de

posicionament global?

408

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13
1 2

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Quines sn les caracterstiques bsiques de les corbes de nivell? Observa el perfil topogrfic i contesta les preguntes segents: a) Anota l'altura de cada corba de nivell. b) Quin s el desnivell total que hi ha des del punt A al punt B? c) En quina zona del recorregut hi ha menys pendent, del punt A al castell o del castell al punt B? Raona la resposta.
770 850 800 720

Castell

Mira aquest mapa de Catalunya i digues de quin tipus de mapa temtic es tracta. Digues qu volen dir cadascun d'aquests smbols tectnics.
a b c d
1
riu Cinca

A
TC VIELLA Altitud: 974 m Pmm 140 120 100 80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

F
riu Garona

A
TC

N
NRIA Altitud: 1.971 m Pmm 140 120 100 80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

A
riu Agl i

Ribesaltes Perpiny

Viella

riu Tet
TC OLOT Altitud: 443 m Pmm 140 120 100 80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

Benasc

ANDORRA
Andorra la Vella el Pont de Suert
ar
e sa

riu

c Te

Argelers

Ceret

Sort la Seu dUrgell

riu Segre

Puigcerd Nria
riu Freser

riu ss era

iu

No g

uer aP

al l

riu

ran a

Graus

riu Nog uera

M ug a

Ribago

riu

Ter

Figueres
i riu Fluv

Tremp

Ripoll Olot Banyoles Berga

TC

LLEIDA Altitud: 221 m

Pmm 140 120

Barbastre
42
30 25 20 15 10 5 0 -5

100 80 60 40 20

riu Ter

Solsona Girona
riu Segre
SANT SALVADOR DE GUARDIOLA Altitud: 349 m Pmm TC 140

42

riu Llobregat

Monts

0 G F MAM J J A SO N D

riu C ar

la Bisbal dEmpord

Vic Santa Coloma de Farners

ner de

Binfar Balaguer
riu S i

120 100 80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

Manresa Sant Salvador de Guardiola Granollers

riu Torder

SANTA COLOMA DE FARNERS Altitud: 167 m Pmm TC 140 120 100 80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

Lleida

Mollerussa

Trrega

Cervera

Igualada
riu An

Fraga
gr e

2
ri

e uS

les Borges Blanques

r
bre Llo iu

Terrassa Sabadell Matar

t ga

ri u
riu Gai

Mequinensa

r Eb

Montblanc

Sant Feliu de Llobregat Vilafranca del Peneds

riu Foix

TC

BARCELONA Altitud: 12 m

BARCELONA

Pmm 140 120 100

riu Francol

Qu vol dir que un pla d'estratificaci presenta un cabussament?

Gandesa
41

I
N

Valls el Vendrell

80 30 25 20 15 10 5 0 -5 60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

ri u

na iura

Reus

Vilanova i la Geltr

Falset Mra dEbre Tarragona

E
TC TARRAGONA Altitud: 20 m Pmm 140 120 100 80

41

T
I
D

Quina diferncia hi ha entre un mapa topogrfic i un mapa geolgic?

Tortosa

riu
Amposta

30 25 20 15 10 5 0 -5

60 40 20 0 G F MAM J J A SO N D

E
M
TIPUS DE CLIMA Clima atlntic

bre

Clima alp Clima mediterrani de muntanya alta Escala

0 10 20 30

A
M
COMUNITAT VALENCIANA
A
1

Clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa Clima mediterrani litoral Clima mediterrani continentalitzat

Quilmetres

7 8 9

Com sanomena el grfic que per cada longitud d'ona proporciona la reflectivitat en tant per cent? Quina aplicaci tenen les imatges obtingudes mitjanant teledetecci? En qu es diferencia un ortofotomapa d'una imatge aria vertical normal?

10 Quins sn els elements que constitueixen un SIG?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

409

13
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR
N Puig de Gallicant 1.100

Observa aquest mapa topogrfic i contesta les preguntes segents: a) Quin desnivell hi ha entre el poble de Gallicant i el puig de Gallicant? b) Calcula la distncia horitzontal que els separa. c) A quina distncia real correspon? d) I a quin pendent?

Gallicant 900 Siurana 1:25 000

Realitza el perfil d'aquest mapa topogrfic.

N

Aiguabarreig La Closa 1.642 1.600 1.550 1.500 1.450 1.400 1.400 1.500 1.550 1.600

B
1: 25 000 Roc Vermell 1.637

Dibuixa el tall geolgic del mapa geolgic segent.

A
N Puig 1237 T

1.160 1.140

U 1.140 T

B
4

Explica com es fa una columna estratigrfica.

(continua)

410

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13
5

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR (continuaci)

Observa aquesta imatge i contesta les preguntes que se't formulen a continuaci. a) De quin tipus de fotografia es tracta? b) Quina utilitat pot tenir l'obtenci i l'estudi d'aquestes imatges? c) Quins altres processos es poden estudiar amb aquest tipus d'imatges?

6 7 8

Quines similituds i quines diferncies hi ha entre la teledetecci per satllit i la fotografia aria? Explica qu s el radar i quines aplicacions t. Explica qu s un sistema d'alerta primerenca i amb quina finalitat s'ha creat. Posa alguns exemples de sistemes d'alerta primerenca que funcionin en el nostre territori. Qu sn i quina importncia tenen les capes en un sistema d'informaci geogrfica. Posa'n un exemple.

10 Explica com funciona un navegador GPS.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

411

13
1 2

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Digues quan faries servir un mapa topogrfic, un mapa geolgic, un perfil topogrfic o una columna estratigrfica. A ms dels smbols topogrfics i tectnics, en els mapes geolgics en poden aparixer d'altres que representen estructures sedimentries o fenmens geomorfolgics. Relaciona cada smbol amb l'estructura o fenomen que representa. Granoclassificaci, con de dejecci, ripples, terrassa alluvial, esquerdes de dessecaci, laminaci encreuada, estrats ondulants, lliscaments, marques de corrent, laminaci parallela. ESTRUCTURES SEDIMENTRIES FENMENS GEOMORFOLGICS

3 4

Com pots determinar en un mapa geolgic si els estrats que s'hi representen sn horitzontals, inclinats o verticals? Fixa't en aquest mapa geolgic i contesta les preguntes que se't formulen a continuaci. a) En quina direcci es desplaar l'aigua del riu, de nord-est a sud-est o a la inversa? b) Qu hi ha representat, un plec anticlinal o un de sinclinal? Raona la resposta. c) Ordena de ms antic a ms modern els estrats A, B i C. d) Fes un tall geolgic de la lnia que uneix els punts 1 i 2.
N

1 A

En aquest tall geolgic s'observen ammonits en la unitat C i en la F. Creus que s correcte correlacionar les dues unitats tal com diu el principi de correlaci segons el criteri biolgic?
E D C B A F

(continua)

412

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13
6

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI (continuaci)

En aquest tall geolgic es mostren els materials d'un terreny determinat. a) Identifica els diferents processos que hi han tingut lloc. b) Fes-ne una dataci relativa, tant dels materials com dels processos geolgics que hi han tingut lloc. c) Fes una descripci de la histria geolgica.
E D C F C B B A A F A

Observa la columna estratigrfica segent i contesta les preguntes que se't formulen a continuaci.
Argiles Margues amb foraminfers bentnics Margues amb foraminfers planctnics Calcries amb ammonits

a) Digues com sn, i en quin ambient i poca geolgica van viure els ammonits i els foraminfers. b) Reconstrueix la histria geolgica a partir de les dades de la columna estratigrfica.

Explica en quin cas es fa servir una mesura del temps absoluta, i en quin cas relativa, quan s'interpreta un mapa geolgic. El sensor MODIS s un instrument que viatja a bord dels satllits de Terra i d'Aqua per obtenir dades que ajudin a entendre la dinmica global de la Terra. Busca informaci sobre aquests satllits i sensors.

10 Busca informaci sobre les diferncies entre el sistema de posicionament global (GPS) i el sistema de posicionament

Galileu.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

413

13

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

A
N 760 780 Riu Rierol Corba de nivell Antena

En aquest mapa topogrfic s'hi observen una urbanitzaci i un polgon industrial situats en el marge d'un riu, al peu del vessant. Respon les preguntes segents: 1. Quina s l'altitud de la corba de nivell ms baixa que apareix en el mapa? 2. Quin desnivell hi ha entre la urbanitzaci i l'antena de telefonia? 3. Un estudi geolgic va determinar que en aquesta zona hi havia riscos d'inundaci i d'avingudes torrencials. Indica si la urbanitzaci, el polgon industrial i les vinyes estan exposats a alguns d'aquests riscos.

Urbanitzaci Polgon industrial

Carretera Camins

Vinya
Escala 1:25000 Equidistncia de les corbes de nivell: 10 m

4. Des de la carretera hi ha dos camins que pugen fins a l'antena. Quin dels dos t un pendent menor? 5. Quina de les dues ubicacions, la A o la B, et sembla ms adequada per installar-hi una caseta de vigilncia contra incendis? Raona la resposta.

Interpretaci de mapes topogrfics i de riscos

Quan en un exercici se'ns plantegen qestions sobre un mapa topogrfic o geolgic s necessari, en primer lloc, llegir totes les preguntes per decidir l'ordre en qu les contestarem. s importat: Resoldre primer les qestions les respostes de les quals afegeixen informaci al mapa. En aquest cas, la primera qesti ens pregunta l'altitud de les corbes de nivell. Per respondre-la necessitem deduir l'altitud de totes les corbes de nivell. Un cop calculades les altituds, observem que la corba de nivell ms baixa transcorre parallela al riu, a una altitud de 730 m. A continuaci, hem de realitzar els clculs quantitatius. En aquest cas, la segona pregunta ens demana quin s el desnivell entre la urbanitzaci i l'antena; un cop marcades les altituds de totes les corbes de nivell, contestar aquesta pregunta s molt fcil: com que l'antena est una mica per sobre de la cota de 790 m i la urbanitzaci se situa per sota dels 630 m, el desnivell equival a la diferncia entre aquests dos valors, s a dir, 60 m. En realitat n'hi haur una mica ms, ja que la urbanitzaci i l'antena no estan situades exactament sobre les respectives corbes de nivell. Desprs cal fer les estimacions qualitatives, com les que es plantegen a la quarta i cinquena pregunta. El cam amb una traa de color gris s ms llarg i talla les corbes de nivell obliquament, mentre que el de color rosa s ms curt i directe. Si observem el mapa, tamb veiem clarament que en el cam traat de rosa les corbes de nivell estan ms juntes que en el de color gris, i que el cam les encara directament. Aix, doncs, podem afirmar que el cam traat en gris t un pendent menor. Per installar una caseta de vigilncia d'incendis s oport buscar un lloc alt i amb bona visibilitat. Les dues ubicacions tenen la mateixa altitud, per la ubicaci A es troba situada en el curs d'un riu, mentre que la ubicaci B est a la part convexa de la muntanya, de manera que t molta ms visibilitat. Per tant, escollirem la ubicaci B. En darrer lloc respondrem les qestions ms tcniques i complicades, ja que en contestar les preguntes anteriors ja ens hem familiaritzat amb el mapa. La urbanitzaci i les vinyes es troben situades a la mateixa altitud que el riu dins l'rea que forma la plana d'inundaci; aix, doncs, tant la vinya com la urbanitzaci estan exposades al risc d'inundaci si puja el nivell de l'aigua. Pel que fa al polgon industrial, es troba situat en un terreny una mica ms elevat, de manera que podem suposar que no est sotms a aquest risc, per, en ocupar la superfcie de la llera d'un torrent, en cas d'una crescuda torrencial per una pluja forta, tamb es podria veure afectat per inundacions.
(continua)

414

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13
Practica

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

El mapa representa una zona on hi ha projectat construir una autovia, el traat de la qual apareix indicat amb la lnia grisa. A la regi hi afloren roques sedimentries que formen una srie d'estrats concordants A, B, C, D. Respon raonadament les preguntes segents: 1 Indica cap a on flueixen els rius. 2 Dedueix la inclinaci dels estrats i digues quin s ms antic i quin ms modern. 3 Fes un perfil topogrfic entre els punts 1 i 2. Indica la posici de l'autovia i representa els estats que es poden observar en aquest perfil. 4 Dedueix quin dels dos marges de l'autovia est ms exposat al risc d'esllavissades. A 1
N
1080 1060 1040 1060 1080 1100 1120 1100 1120

Argiles Conglomerats i arenes poc cementades

D C 2

Calcries Margues

Corba de nivell

B
1140

Rierol Autovia

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

415

13

SOLUCIONARI
sinclinal, passa al revs. Per detectar uns i altres cal tenir present que els plecs presenten una repetici destrats, per exemple, una repetici: A, B, C, B, A. Si les falles sn verticals sn una lnea recta que talla les corbes de nivell; si tenen un pla inclinat, aleshores es comporta com una capa ms. Les falles es determinen per una discontinutat en les estructures, una repetici destrats (per exemple: A, B, C, A, B i C) i per lomissi destrats (per exemple una seqncia: A, B, C, B, C). El tall geolgic s una representaci vertical de com es disposen els materials i les estructures representats en el mapa. En primer lloc s convenient pintar les diferents litologies amb colors; en segon lloc, buscar els cabussaments de les capes i, finalment, assenyalar les estructures (falles, plecs, discordances, etc.). Perqu el cabussament sigui real el tall hauria de ser perpendicular a la direcci de la capa. La simbologia es representa amb la mateixa simbologia dels materials i parallelament als lmits de les capes dibuixades. Els passos sn els segents: a) Enumerar i ordenar les estructures tectniques. Cal observar quins materials queden afectats per cadascuna de les estructures. b) Detectar les discordances que ens indiquen un perode derosi i nova sedimentaci. c) Establir ledat i lorigen de les unitats representades. Per aix sutilitza la informaci aportada pels fssils. d) Anotar els canvis dambient sedimentari: de mar a continental (regressions) o de continental a mar (transgressions). Perqu la falla afecta la discordana i, pel principi de les relacions encreuades, tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta. Perqu el dic de pegmatites afecta tota la srie paleozoica (9, 8, 7) i, pel principi de les relacions encreuades, tot procs geolgic s ms modern que les roques que afecta. Perqu els organismes necessiten determinades condicions ambientals per viure i, per tant, la presncia de certs organismes en els estrats ens ajuda a determinar les condicions ambientals en qu es van formar les roques. Una columna estratigrfica s una representaci grfica duna successi destrats (srie estratigrfica), observada verticalment i a una escala determinada. Els materials ms antics a la base. I a mesura que es puja en la srie, els materials sn ms moderns. La teledetecci passiva s la tcnica que permet obtenir informaci a distncia dobjectes a partir de lespectre de radiaci solar reflectida o la radiaci terrestre emesa pels objectes. La signatura espectral. Les modificacions sn la refracci, la dispersi i labsorci: La refracci s un canvi en la direcci de la llum quan travessa les diferents capes de latmosfera. La dispersi s el canvi de direcci de la radiaci per part dels gasos i aerosols presents en latmosfera que provoca un augment de la llussor general de la imatge, una disminuci del contrast i una esfumadura dels marges de lobjecte. Labsorci s produda per gasos atmosfrics com loz, el dixid de carboni i el vapor daigua en determinades longituds dona.

RECORDA I RESPON 1. Els mapes tenen escala i les corbes de nivell no es creuen mai, sn correlatives, es tanquen sobre si mateixes i la separaci depn del pendent. 2. Tenen moltes aplicacions com ara la recerca de minerals i petroli, els estudis de riscos geolgics, la construcci dabocadors o les infraestructures (carretes, vies, aeroports, etc.) i les avaluacions dimpacte ambiental. 3. Perqu donen una visi de conjunt des duna perspectiva diferent. ACTIVITATS 13.1. Els mapes topogrfics sn la forma de representar el relleu i els elements de la superfcie sobre un pla. 13.2. Lequidistncia s la diferncia daltitud entre dues corbes de nivell successives. 13.3. A ms de lequidistncia, les corbes de nivell no es creuen mai, sn correlatives, es tanquen sobre elles mateixes i la separaci entre dues corbes consecutives depn del pendent. 13.4. La distncia horitzontal entre dos punts sobt mesurant la distncia entre dos punts amb un regle i multiplicant per lescala del mapa. La distncia real entre dos punts sobt calculant la hipotenusa del triangle que formen la distncia horitzontal i la diferncia daltura o desnivell. 13.5. El perfil topogrfic s una lnia que representa la secci vertical del relleu i sobt a partir del mapa topogrfic. 13.6. En alguns casos s interessant exagerar lescala vertical per tal de representar ms b algunes caracterstiques determinades del relleu, com ara les terrasses dun torrent. 13.7. Un mapa temtic representa la distribuci espacial duna variable determinada i sobt en sobreposar les diferents capes dinformaci en un mapa. 13.8. En un mapa geolgic, solen haver-hi: Els smbols topogrfics: corbes de nivell, vrtexs geodsics, rius o cursos daigua, escala, latitud i longitud, reticle UTM, etc. Els smbols tectnics: indiquen la presncia de determinades estructures tectniques, com ara les falles, els plecs, els cabussaments, etc. Els smbols litolgics: indiquen el tipus de roca de cada estrat. Els smbols estratigrfics: indiquen lantiguitat dels estrats, normalment hi ha una escala de colors establerta per a cada perode geolgic. Els smbols paleontolgics: indiquen el tipus de fssils de cada estrat. 13.9. Els estrats horitzontals sn parallels a les corbes de nivell i, per tant, no tallen mai les corbes de nivell. 13.10. El cabussament s langle que fa una estructura planar, com un pla destratificaci, de fractura, desquistositat, etc., amb el pla horitzontal, mesurat sobre la lnia de mxim pendent daquesta superfcie. El cabussament ens indica cap a on senfonsa lestrat i t un valor en graus. 13.11. Saplica quan els cabussaments de les estructures planars, com ara falles, capes, etc., no estan indicats als mapes. 13.12. Les capes en un anticlinal sn cada vegada ms joves a mesura que ens allunyem de leix de lanticlinal. Si es tracta dun

13.13 13.14.

13.15. 13.16. 13.17.

13.18.

13.19.

13.20.

13.21.

13.22. 13.23.

13.24. 13.25.

416

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

SOLUCIONARI
posta en la qual les sals fossin el material 1 i largila el material 2. Les roques carbontiques caldria collocarles en la posici 4 per evitar un risc de contaminaci dels sistemes naturals. c) Moltes vegades, quan es planteja la construcci dun tipus dinstallaci daquestes caracterstiques, es produeix un rebuig social a la zona a causa de limpacte ambiental que es pot produir. Aquests residus suposen un risc de contaminaci a causa del seu nivell de toxicitat i de la propietat demetre radiacions. Aquest problema sagreuja en considerar que la vida mitjana dels residus dactivitat alta s molt gran i pot tenir perodes de semidesintegraci de lordre de milions danys. 13.36. a) i b) Per tal de representar el tall geolgic, cal tenir present que les capes presenten un cabussament de 60 i leix de lanticlinal es troba en les calcries carstificades.
A S1 B S2 S3

13.26. El sensor s el dispositiu que capta la imatge de les diferents franges de lespectre, anomenades canals. La imatge s un conjunt de matrius, una per cada canal del sensor en qu apareixen tot un seguit de nombres segons el valor de la radiaci incident. Posteriorment, les matrius sn transformades mitjanant equacions en variables fsiques i, aix, sobtenen imatges en fals color. 13.27. La teledetecci per satllit utilitza un dispositiu de rastreig, mentre que la fotografia aria utilitza una cmera fotogrfica ptica muntada en un avi. 13.28. La fotografia aria registra la reflexi de lobjecte en una determinada franja de lespectre electromagntic, com ara la banda visible (pancromtiques) o linfraroig. 13.29. Lescala de la fotografia est determinada per lalada del vol de lavi. 13.30. La primavera i la tardor, perqu en aquesta poca es minimitzen les ombres i reflexions del sol als cossos daigua. 13.31. Per obtenir una imatge tridimensional cal que les imatges planes estiguin preses des de punts de vista lleugerament diferents. Cada ull enfoca una de les fotografies, lleugerament desplaada, i desprs el cervell munta la imatge tridimensional. Per aix resulta difcil sense lajuda de lestereoscopi. 13.32. Lortofotomapa s una fotografia aria vertical en qu sha corregit la distorsi fotogrfica, caracterstica de qualsevol imatge captada per una lent. Per tant, mant una escala uniforme en tota la superfcie de la imatge. 13.33. Els sistemes dinformaci geogrfica estan constituts per: a) Una base de dades espacials. b) Una base de dades temtica que es vincula amb la base de dades espacials. c) Un conjunt daplicacions informtiques, com lIDRISI, lArcInfo o el Grass. d) Un conjunt dordinadors i perifrics dentrada (escners) i sortida (impressores) que constitueixen el suport fsic de les aplicacions informtiques. e) Un collectiu dusuaris. 13.34.

5m

Halita Silvina Carnalita

0m 100 m 200 m 300 m 400 m

13.35. a) La disposici ideal de lestructura de la zona seria la segent: Material 1: Argila. Material 2: Lignit. Material 3: Sals potssiques. Material 4: Roques carbontiques. b) Aquesta disposici suposaria que el carb amb la propietat de captar ions pesants faria de barrera geolgica del residu radioactiu. A ms, estaria allat per les argiles, que cal suposar amb poc ndex de permeabilitat, i les sals potssiques, que tamb es poden considerar recomanables com a barrera geolgica en aquests casos. Segons aix, tamb caldria considerar correcta una res-

c) La subsidncia, si no es construeix la volta a mida que es realitza la perforaci; i les possibles esquerdes en els fonaments de les edificacions si sutilitzen les crregues explosives per trencar les roques ms dures. d) El tnel 1 de lopci s lnic que est traat en el sinus duna capa de materials tous (les margues), per tant, sevita la necessitat dhaver dutilitzar explosius com en els altres dos casos. El tnel de lopci 2 circula permanentment per la zona de roca ms dura (calcries) i el tnel de lopci 3 travessa una alternana de capes, entre les quals hi ha la capa dura de les calcries; aix potser obligaria a utilitzar explosius. 13.37. Lestudiant inexpert ha enumerat malament les capes perqu s tracta duns plecs ajaguts i, per tant, les capes dels plecs es dobleguen fins a tenir un eix horitzontal al sinclinal, i els dos flancs de lanticlinal tenen la mateixa direcci del cabussament. All qu hauria dhaver observat sn les caracterstiques litolgiques i el contingut fssil per tal dadonar-se que noms t dos estrats i que els materials de color marr sn ms antics que els materials de color crema i, per tant, sn els mateixos estrats doblegats. 13.38. a) Formaci Aqfer litolgica s/no
Calcria Argillita Gres Marga Granit S No S No S

Justificaci de la porositat probable

Pot tenir porositat secundria per carstificaci. La porositat primria no permet la circulaci de laigua, ja que els porus sn molt petits. Porositat primria. Poca porositat efica (com la roca 2). Pot tenir porositat secundria per diclasi.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

417

13

SOLUCIONARI
tura o la indstria. Normalment aquestes rees de relleus ms abruptes es qualifiquen com a sl rstic i es preserven com a rees desbarjo. Les rees residencials poden utilitzar aquests sls per la seva bellesa per habitualment exigeixen unes modificacions importants a lentorn per aconseguir les comoditats de la nostra societat. Cal recordar que la topografia s un dels cinc factors formadors dels sls i que els sls ms profunds i aptes per a lagricultura es localitzen en les rees de plancia. c) Es mant el sl rstic amb protecci especfica, per es perd molt de sl utilitzat per equipaments i serveis comunitaris que sn molt necessaris per a una bona qualitat de vida. A ms, sincrementa la densitat de poblaci en les zones ja urbanitzables, la qual cosa tamb disminueix la qualitat de la zona. WWW 13.41.

b) Les justificacions de les conclusions que ha fet el saur poden ser les segents: 1. Certa. La font es troba a la surgncia dun aqfer lliure, per la qual cosa podia tenir un gran cabal daigua. 2. Certa. A causa de la sequera el nivell fretic es troba per sota de la superfcie de la zona, per la qual cosa el cabal de la font s zero. 3. Falsa. En aquesta profunditat trobem les argillites que no esdevenen aqfers, en conseqncia, no hi trobarem aigua. 4. Falsa. Laigua no ascendir mai, perqu, com ja sha dit abans, no s cap aqfer, ni lliure ni captiu. 13.39.
Trama Granulometria
L G C

Fssils

Regressi

Transgressi

La columna estratigrfica comena amb un tram de roques de fons marins amb fssils de peixos; posteriorment apareixen calcries dun medi corall amb moltes restes fssils. El tram nmero 5 presenta una intercalaci de roques carbonatades amb sediments fins que podrien correspondre a un medi lacustre. La presncia de bioturbaci indica activitat biolgica intensa. La presncia de guixos ens indica un medi tancat amb una forta evaporaci. A partir del tram 5 el medi s continental de plancia alluvial. Els trams 6 i 7 corresponen a les zones intermdies i proximals dun medi fluvial. Es tracta, doncs, duna regressi marina: les aiges es retiren i dun medi aqutic es passa a un medi continental. 13.40. a) Per fer un mapa de qualificaci cal tenir el mapa jurdic dels usos del sl per tal de saber la qualificaci que ladministraci responsable dna a cada sl i posteriorment els usos reals daquests sl. Habitualment, el mapa jurdic dels sls es realitza desprs de lelaboraci de dos mapes previs: per una banda, un mapa de classificaci del sl que ens informa de les caracterstiques fisicoqumiques del sl; i per altra banda, dun mapa dusos del sl, en qu es classifiquen totes les limitacions que t un sl i els possibles usos. b) La distribuci dels usos del sl est fortament relacionada amb la topografia, ja que les zones de ms difcil accs o allunyades dels cursos daigua sn una limitaci molt important per determinats usos com ara lagricul-

13.42. Com a exemple, aquest cop hem triat el delta del Llobregat. Un entorn molt modificat per lacci de lhome que aprofita la topografia plana i laccs a laigua per construir poblacions, grans infraestructures i, encara avui dia, alguns conreus. T un estructura interna molt complexa de cossos sedimentaris en forma de tascons de granulometria fina: llims i argiles, separats per paquets de sorres i graves. Aquesta heterogenetat s conseqncia de les variacions del nivell del mar durant el quaternari, les aportacions de sediments que alimenten el delta i lactivitat tectnica de la conca. EXPERIMENTA 1. a) Mostra la inundaci que va afectar la ciutat de Nova Orleans desprs del pas de lhurac Katrina. La imatge serveix per avaluar la zona afectada i el grau dels danys. b) S, seria molt adient la creaci dun mapa de zones amb risc dinundaci, ja que el 70 % daquesta ciutat est sota el nivell del mar. A ms de les imatges del satllit, buscaria informaci sobre el relleu, la geologia, els pendents, els sls, el clima (la distribuci de les precipitacions i de les mitjanes anuals, i els vents), la hidrografia, les infraestructures, la densitat de poblacions, i ls dels sls. 2. a) Les imatges mostren els incendis de lestiu del 2006 a les illes Canries.

418

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

SOLUCIONARI
3. El retrocs dels gels es deu a lescalfament global del planeta. Altres exemples sn el retrocs de la majoria dels glacials del mn, com ara el Perito Moreno a lArgentina, o la glacera de la Maladeta. 4. La teledetecci s una eina molt til. Una de les seves aplicacions s lobservaci dels efectes del canvi climtic. La teledetecci tamb es pot utilitzar per estudiar les erupcions volcniques, per percebre lincrement de les zones desrtiques, el moviment de les falles, el retrocs de les glaceres i els casquets polars, levoluci dels sistemes deltaics, les modificacions de les lnies de costes, les variacions de llacs i mars interiors, entre altres aspectes. a) Resposta oberta. ESQUEMA MUT

Els incendis produeixen desforestaci dextenses rees que, al seu torn, queden exposades a lerosi perqu el sl queda sense cobertura que el protegeixi de les avingudes daigua o lerosi elica. Dit aix, hi ha risc de desertitzaci. Els incendis tamb produeixen un fort impacte sobre la fauna, el paisatge i lentorn hum. Els sistema dalerta primerenca hauria de tenir una base de dades histrica amb el registre dels incendis produts, i les zones amb ms risc, ndexs de vegetaci, condicions diries climtiques i de vegetaci, un xarxa de detecci fixa que inclouria torres dobservaci, uns grups mbils que realitzessin recorreguts per terra i per aire, i observaci per mitj de satllits. b) Resposta oberta. Avui dia hi ha alguns sistemes actius per a la detecci dincendis, avingudes daigua i desertitzaci.

Smbols tectnics Contacte normal o concordant Contacte discordant Falla Falla normal amb indicaci de bloc enfonsat Falla direccional Encavalcament o falla inversa Cabussament horitzontal Cabussament vertical Anticlinal Anticlinal tombat Anticlinal amb inclinaci axial Cabussament Cabussament invertit Sinclinal Sinclinal tombat Sinclinal amb inclinaci axial

Smbols litolgics Calcries Calcries argiloses Dolomies Margues Guixos i sals Bretxes argiles o llims Lutites Conglomerats Sorres Graves Esbaldregalls Pissarres Gneis Gressos o quarsites Granit Roques volcniques

Smbols paleontolgics Ammonits Briozous Coralls Equinoderms Molluscs Nummulits Plantes Peixos Vertebrats

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

419

13

SOLUCIONARI
b) 390 m de desnivell acumulat. c) Del castell al punt B, perqu les corbes de nivell estan ms separades. Es tracta dun mapa que mostra els diversos climes que hi ha a Catalunya. Cada rea climtica ve acompanyada dun climograma. En el mapa es poden diferenciar el clima atlntic, de color verd; el clima alp, de color violeta; i els climes mediterranis, en la gamma dels ocres. a) anticlinal; b) contacte discordant; c) sinclinal; d) encavalcament, falla inversa. Que el pla destratificaci fa un angle respecte del pla horitzontal. El cabussament indica cap a on senfonsa el pla destratificaci i es mesura en graus. Un mapa topogrfic s la representaci sobre un pla del relleu i dels elements de la superfcie. I un mapa geolgic s la representaci sobre un mapa topogrfic dels materials que hi afloren, els diferents tipus de contactes, els cabussaments de les capes i estructures com falles, plecs, dics, etc. La signatura espectral. Les imatges obtingudes per teledetecci es poden aplicar per obtenir previsions meteorolgiques, per determinar els usos del sl, per determinar el risc dincendi, per conixer el grau dhumitat del sl, el nivell daigua dels pantans, etc. En que en lortofotomapa sha corregit la distorsi fotogrfica, de manera que tota la superfcie de la imatge mant una escala uniforme. Un SIG est constitut per una base de dades espacials, una base de dades temtica vinculada a la base de dades, un conjunt daplicacions informtiques, els ordinadors i perifrics que constitueixen el suport fsic de les aplicacions informtiques, i en darrer lloc, el collectiu dusuaris que el fa servir.

PROVA DAVALUACI 1 1. A partir dun mapa topogrfic es pot calcular la distncia entre dos punts, la diferncia daltura entre dos punts, la distncia real entre dos punts i el percentatge del pendent. 2. a)
808 800 840 800 820 860 860 840 820 800 780 788

3.

4. 5.
Ermita A B

6.

3.

4. 5. 6. 7.

8.

9. 10.

b) 156 m de desnivell acumulat. c) Del punt A a lermita, perqu les corbes de nivell estan ms juntes que de lermita al punt B. Es tracta dun mapa que mostra els espais naturals de Catalunya. Shi presenten diferenciats els parcs nacionals (en verd fosc), els parcs naturals (en verd clar) i altres categories despais naturals com la reserva de la biosfera, els paratges naturals dinters nacional i les reserves naturals. a) calcries; b) conglomerats; c) sorres; d) roques volcniques. Si els estrats sn parallels a les corbes de nivell, aleshores es tractar destrats horitzontals. Sestableixen contactes concordants. La llum visible i linfraroig, que correspon a la radiaci solar reflectida pels objectes, i linfraroig trmic, que s la radiaci terrestre emesa pels objectes. La dispersi provoca un canvi de direcci de la radiaci incident reflectida; el resultat final s un augment de la llussor general de la imatge, una disminuci del contrast i una esfumadura dels marges dels objectes. Laparell sanomena estereoscopi. La xarxa de satllits sanomena Galileu.

7. 8.

9.

10.

PROVA DAVALUACI 2 1. Les corbes de nivell representades en un mapa topogrfic es caracteritzen... Per mostrar equidistncia, s a dir, que les corbes de nivell sempre representen la mateixa diferncia daltitud. Perqu no es creuen mai i sempre sn correlatives. Per ser lnies que es tanquen elles mateixes. Perqu la separaci entre dues corbes de nivell depn del pendent: com ms pendent, ms prximes es troben les corbes; mentre que corbes separades indiquen relleus plans. 2. a)
770 750 850 750 800 900 900 850 800 750 700 720

EXERCICIS DE REFOR 1. a) El desnivell que separa el poble de Gallicant i el Puig de Gallicant s de 200 metres. b) La distncia horitzontal s de 1.000 metres. c) La distncia real s de 1.019,8 metres. d) El pendent s del 20 %. 2.
1.650 1.600 1.550 1.500 1.450 1.400

La Closa

Roc Vermell

A
3.

A
S

B
S
T

Castell A B
Altres unitats

420

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

SOLUCIONARI
9. Les capes sn els nivells en qu sorganitzen les dades en un sistema dinformaci geogrfica, de manera que sagrupen per nivells o capes segons la temtica. Aix, lusuari pot decidir en cada moment qu apareix en el mapa. Per exemple, sobre un mapa topogrfic hi pot haver la capa amb el nom de les poblacions, dels rius, de la xarxa viria, dels tipus de sl, de la temperatura, etc. 10. Un navegador GPS s un sistema de posicionament per satllit que consta dun receptor, duna base de dades dun sistema dinformaci geogrfica (SIG), dun programari capa de planificar i dirigir una ruta exacta i duna pantalla per mostrar els mapes i la informaci annexa. El receptor capta el senyal de tres o ms satllits, i per triangulaci determina la posici geogrfica en qu es troba: la latitud, la longitud i laltitud. Amb aquesta informaci, el programari que gestiona la base de dades del SIG s capa de situar-se sobre un mapa digital, i, per tant, pot planificar la ruta ms adient segons les preferncies de lusuari per arribar a un punt desitjat. EXERCICIS DAMPLIACI 1. Es far servir un mapa topogrfic quan lusuari est interessat a conixer la distribuci a lespai del relleu dun territori. Si a ms vol conixer els materials que hi afloren, els contactes, els cabussaments, les falles, els plecs, etc., sescollir un mapa geolgic. Sutilitzar el perfil topogrfic quan el que es vol percebre s el relleu, si hi ha canvis del pendent del terreny o si s pla. Pel que fa a la columna estratigrfica, es far servir quan es vulguin representar els canvis que tenen lloc en un ambient sedimentari al llarg del temps. 2.
ESTRUCTURES SEDIMENTRIES Estrats ondulats Esquerdes de dessecaci Laminaci encreuada Granoclassificaci Marques de corrent Ripples Laminaci parallela ESTRUCTURES GEOMORFOLGIQUES Terrassa alluvial Lliscaments Cons de dejecci

4. Les columnes estratigrfiques es poden fer en el camp a partir de la informaci que sobserva o a partir dun mapa geolgic. Si partim dun mapa geolgic, els passos que haurem de fer sn els segents: Cal ordenar cronolgicament els estrats que afloren en el mapa geolgic. Es dibuixa un eix de coordenades, i en leix vertical, hi dibuixarem la potncia dels diversos estrats, sempre a escala. Anotem lescala al costat de leix de coordenades. Quan dibuixem els estrats, cal dibuixar-hi tamb els contactes. Pintem cada estrat amb el color i la trama que li pertoca segons la seva litologia. A la dreta de la columna, shi afegeix, si escau, informaci accessria per important, com poden ser la presncia de fssils, el tipus de contacte, la presncia destructures sedimentries, etc. En darrer lloc, cal afegir la llegenda dels smbols que cont en la columna estratigrfica. 5. a) Es tracta duna fotografia per satllit dun hurac. b) En meteorologia, les fotografies per satllit sn una eina molt important per a la previsi a curt termini. Permeten veure levoluci de les borrasques i altres fenmens meteorolgics, com un hurac, i determinar-ne la ruta que seguir, de manera que es pot alertar la poblaci de les zones que es poden veure afectades; es tracta, doncs, duna eina important dins un sistema dalerta primerenca. c) Les fotografies per satllit tenen altres aplicacions en rees com lecologia, lagricultura o la climatologia; amb aquest tipus dimatges es pot estudiar levoluci de la superfcie coberta per gel en els pols, la humitat de latmosfera, la producci de clorofilla en els oceans, el tipus de cultius que imperen en una zona, etc. 6. Tant la teledetecci com la fotografia aria sn dues tcniques de percepci remota de la superfcie terrestre; per tant, es podria dir que la fotografia aria s un tipus de teledetecci a baixa altura. Pel que fa a les diferncies entre les dues tcniques cal buscar-les en laparell que fa servir cadascuna: la teledetecci per satllit fa servir un sensor per captar les imatges, mentre que la fotografia aria fa servir una cmera fotogrfica muntada en un avi. 7. Radar s lacrnim de Radio Detection And Ranging, que vol dir detecci i mesura mitjanant ones radiolctriques. Es tracta dun sistema de teledetecci que es pot fer servir per mltiples aplicacions: per localitzar objectes, per mesurar la velocitat de desplaaments dobjectes mbils com ara autombils, per detectar la intensitat de precipitaci que rep un territori, etc. El funcionament s el segent: senvia una rfega dones de rdio i sen mesura el possible eco. Amb el temps que ha trigat lona reflectida es pot determinar la presncia o no de lobjecte analitzat, les seves caracterstiques o la velocitat a la qual es desplaa. 8. Un sistema dalerta primerenca s un conjunt de dispositius que detecten una anomalia concreta i que la transmeten al centre de control on un equip hum activa les mesures oportunes per protegir la poblaci i tamb els danys a la propietat. Alguns exemples de sistemes dalerta actius en el nostre territori sn: lINUNCAT, que alerta sobre aiguats, inundacions i riuades; el NEUCAT, que alerta sobre el risc de nevades; el sistema dalerta del risc dallaus i el sistema dalerta el risc dincendis.

3. Si es tracta dun estrat horitzontal, el traat que el representa en el mapa s parallel a les corbes de nivell. En el cas dun estrat inclinat, el traat en el mapa t una forma de V que talla les corbes de nivell. Si fa referncia a un estrat vertical, el traat sobre el mapa s el duna franja recta que talla les corbes de nivell.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

421

13

SOLUCIONARI
millmetres. Els foraminfers van aparixer al cambri i van gaudir de la mxima esplendor a final del paleozoic, tot i que es continuen trobant fssils de perodes posteriors, fins i tot hi ha espcies vives en lactualitat. En analitzar la columna estratigrfica sobserva que shan preservat primer foraminfers planctnics, i en un estrat superior, foraminfers bentnics, el que determina en cada moment la profunditat del mar: les espcies planctniques sn indicatives dun mar profund, mentre que les bentniques indiquen un mar amb aiges someres. b) En primer lloc podem deduir que les argiles indiquen que els sediments van ser dipositats en ambients continentals. En canvi, les margues i les calcries es relacionen amb el medi mar, si ms no amb un ambient de transici entre loce i el continent. Aix, doncs, la presncia de fssils marins en els estrats de margues i de calcries confirma aquest origen. Un cop determinat lorigen dels sediments, podem reconstruir la histria geolgica, tenint en compte en tot moment el principi de la superposici dels estrats; per tant, podem dir que els estrats de calcries, que sn els ms antics, es van generar en un medi mar daiges profundes, ja que els ammonits eren principalment organismes bentnics que vivien en aiges profundes. Els dos estrats de margues contenen foraminfers que vivien en hbitats diferents: lestrat inferior de margues cont fssils de foraminfers planctnics, organismes que vivien lliures en aiges duna profunditat no superior als 50 m; tot i aix, algunes espcies podien arribar als 200 m de profunditat. Per sobre, hi ha un altre estrat que cont foraminfers bentnics, organismes que habitaven aiges poc profundes; daqu dedum que si en primer lloc hi havia un mar profund i desprs un mar somer, hi ha hagut una regressi marina, que encara es fa ms evident quan analitzem el sediment dargiles, que sol indicar que es va generar en un medi continental. 8. En un mapa geolgic es fa una mesura del temps de manera absoluta quan es determina ledat dels materials, i relativa, quan se li assigna un perode geolgic a cada estrat. Per indicar-ho sobre el mapa es pot fer servir el codi de colors, cadascun dels quals representa un perode geolgic, o el contingut fssil de lestrat, que tamb proporciona informaci sobre el perode en qu es va formar. 9. El sensor MODIS, sigles de langls Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer, s un instrument de mesura que obt dades de 36 bandes espectrals. En un interval de temps que oscilla entre les 24 i les 48 h, els dos satllits cobreixen la superfcie terrestre i prenen dades sobre la superfcie, els oceans i latmosfera. Les dades obtingudes es fan servir per fer models climtics, per estudiar lescalfament global i tamb per detectar focus dincendis, ja que capta les radiacions infraroges emeses pels incendis. Aix, doncs, de les seves observacions, en surt un mapa actiu dincendis, que en aquest cas pot ser descala planetria. Els dos satllits sn capaos doferir sobre cada punt del globus quatre observacions diries, dues a la nit i dues durant el dia; per aix, s una eina molt til per seguir levoluci dels grans incendis. Les dades obtingudes pels sensors tamb permeten estudiar com el vapor daigua, els nvols i els aerosols afecten els incendis i el clima en general. 10. El GPS s un sistema de posicionament global de propietat nord-americana formant per una xarxa de 24 satllits que orbiten a uns 20.000 km de la Terra en rbites geoestacionries. Com que va ser creat per a s militar, els receptors que es tro-

4. a) De nord-est a sud-est. b) Un plec sinclinal, ja que els extrems de les V indiquen un canvi dels cabussaments. c) Lestrat A s el ms antic i el C, el ms modern. d)

C A B

5. Difcilment els estrats C i F es podran correlacionar segons el criteri biolgic, perqu les condicions de sedimentaci de lestrat F sn diferents de les condicions de formaci de lestrat C. Els ammonits que shan acumulat a la unitat F han estat arrossegats per les graves i les sorres fluvials, tot i que molt probablement provenen de lestrat C, que es va formar abans. Aix doncs, hi ha prou evidncies per assegurar que no sn estrats correlacionats. 6. a) Els processos que es visualitzen en aquest tall geolgic sn: La sedimentaci de dues sries estratigrfiques, la primera de les quals inclou els estrats A, B i C, i la segona srie, els estrats D i E. Una falla, que pel sentit del desplaament s una falla normal; aquesta falla travessa els materials A, B, C i F. Una intrusi gnia discordant. Un contacte discordant entre les dues sries estratigrfiques. b) Podem agrupar els estrats daquest tall geolgic en dues sries: la srie A, B i C, i la srie D i E, de manera que el material ms antic de tots s lA, i el ms modern, lE. Pel que fa a la intrusi, s posterior a la primera srie, i la falla s posterior a la intrusi, ja que afecta tant la primera srie destrats com la intrusi. Respecte del contacte discordant, aquest s posterior a la srie destrats, a la intrusi i a la falla, ja que tots ells es veuen afectats pel contacte discordant. Posteriorment, hi ha la deposici dels materials D i E. c) En primer lloc hi ha la deposici dels materials A, B i C, en aquest ordre. A continuaci, la intrusi magmtica que travessa els tres estrats anteriors. Posteriorment, una falla normal afecta els tres estrats i la intrusi, de manera que el llavi aixecat queda situat a la dreta, i linferior a lesquerra de la imatge. A continuaci, un procs erosiu iguala la superfcie, i en darrer lloc, hi ha el dipsit dels estrats D i E. 7. a) Els ammonits sn animals cefalpodes que tenen una closca segmentada i enrotllada amb cambres limitades per septes. Tot i que aquest grup dinvertebrats va sorgir durant el devoni, en el paleozoic, va tenir la mxima expansi durant el jurssic, ja ben entrat el mesozoic. Eren animals bentnics que habitaven aiges profundes. Pel que fa als foraminfers, aquests organismes sn unicellulars i pertanyen al grup dels protozous; segreguen una closca de naturalesa calcria i la seva mida varia entre pocs micrmetres i diversos

422

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

13

SOLUCIONARI
3.
Autovia 1 2

ben en el mercat per a s civil introdueixen un error que en fa disminuir la precisi. Cada satllit disposa de rellotges atmics que emeten constantment lhora i la posici del satllit a lespai. Si el receptor civil disposa duna cobertura mnima de 8 satllits, la precisi que sobt s de 6 a 15 m, tot i que amb antenes especials lerror pot disminuir unes 5 vegades. El sistema Galileu s un sistema de posicionament global creat per lAgncia Espacial Europea per tal de no dependre del GPS americ. Lintegraran 30 satllits geostacionaris que es distribuiran en tres rbites situades a 24.000 km de la Terra. El funcionament s molt similar al GPS, per t lavantatge que no estar sotms a cap limitaci de precisi, de manera que ser molt ms fiable. A ms, ser actiu en una rea ms gran de territori, en especial en latituds on en lactualitat no arriba el GPS. ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. Els rius flueixen de nord-oest i nord-est cap a sud-est, de ms a menys altitud. 2. Lestrat ms antic s el de les argiles; damunt seu se situa lestrat de conglomerats i arenes poc cimentades; el de les calcries se situa sobre de lestrat de conglomerats; i les margues sobre les calcries. Per tant, lestrat de les margues s el ms modern.

140 120 100 80 60 40 Margues

Argiles

Conglomerats

Calcries

4. El marge que t ms pendent s el que t ms risc desllavissada. Aix doncs, el marge oest de la carretera, a lesquerra del tall, t ms pendent. A ms, el cabussament dels estrats pot afavorir les esllavissades de la unitat de conglomerats i arenes poc compactades sobre les argiles. Tamb es pot donar el cas que, en estar els conglomerats i les arenes poc compactades, el cabussament cap a la carretera pugui afavorir el desplaament dunes capes sobre les altres dins la mateixa unitat.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

423

14

El masss Ibric i els orgens alpins

5. Conixer les principals orognies que van afectar el territori peninsular i situar-les en el temps. 6. Saber situar sobre el territori les unitats actuals del relleu. 7. Descriure les caracterstiques geolgiques de les principals serralades de la pennsula Ibrica.

OBJECTIUS
1. Conixer els trets geolgics generals de la pennsula Ibrica. 2. Descriure els esdeveniments geodinmics que han condicionat l'evoluci dels continents. 3. Relacionar els processos geolgics amb les estructures de deformaci i amb la formaci dels orgens. 4. Reconixer els trets principals de l'evoluci geolgica de la pennsula Ibrica.

CONTINGUTS
Les caracterstiques geolgiques generals de la pennsula Ibrica. (Objectiu 1) L'evoluci de la pennsula Ibrica des d'un punt de vista geodinmic. (Objectius 2 i 4) L'orognia varisca i l'orognia alpina. (Objectius 3 i 5) El masss Ibric. (Objectius 6 i 7) Els Pirineus. (Objectius 6 i 7) La serralada Btica. (Objectius 6 i 7) El Sistema Ibric. (Objectius 6 i 7) Descripci d'estructures i unitats geolgiques a partir de l'observaci directa. Interpretaci d'esquemes estructurals dels orgens i de les estructures de l'escora. Reconixer per observaci i tamb per interpretaci les caracterstiques geolgiques de l'entorn. Relacionar els processos geolgics amb les estructures de deformaci i amb la formaci dels orgens. Valoraci positiva de lobservaci com a base per a la interpretaci geolgica. Aprendre la terminologia geolgica i fer-la servir adequadament. Preguntes prova 1 1 2 3 4 5, 7 6 8, 10 10 Preguntes prova 2 1, 6 2 3 4 5 7 8, 10 9

CRITERIS DAVALUACI
a) Conixer l'orognia de les principals serralades de la pennsula Ibrica. (Objectius 1 i 5) b) Conixer l'edat de les roques i el grau de deformaci dels principals orgens. (Objectiu 1) c) Situar en el temps els esdeveniments geolgics que van intervenir en l'evoluci de la pennsula Ibrica. (Objectius 2 i 4) d) Saber els trets essencials de la geodinmica de la pennsula Ibrica. (Objectiu 3) e) Situar en el temps les principals orognies que van afectar el territori. (Objectiu 5) f) Diferenciar les zones o els segments que formen els principals orgens. (Objectiu 7) g) Conixer les caracterstiques principals de les serralades ibriques. (Objectiu 7) h) Situar geogrficament les principals unitats del relleu. (Objectiu 6) i) Conixer les peculiaritats de l'escora dels principals orgens. (Objectiu 7)

424

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

RESUM

Les caracterstiques geolgiques de la pennsula Ibrica

Les roques paleozoiques i precambrianes es poden trobar en indrets tan diferents de la pennsula Ibrica com els Pirineus, el masss Ibric, la serralada Btica i altres petits afloraments de Menorca, el Sistema Ibric i la serralada litoral catalana. Aquestes roques formen part de la gran serralada varisca europea, la qual va desaparixer com a tal com a conseqncia de la fragmentaci del supercontinent Pangea i de levoluci posterior de les diferents plaques. Precisament, un dels afloraments ms importants daquesta serralada s el masss Ibric. La resta dafloraments es troben dispersos per Europa i, actualment, estan separats per rees cobertes de materials mesozoics i terciaris i, en alguns casos, per rees oceniques. Les roques mesozoiques i cenozoiques del masss Ibric es classifiquen segons la quantitat de deformaci que han sofert durant lorognia. Segons aquest criteri, els materials es poden agrupar en tres grans classes: Els terrenys i les roques que estan intensament deformats: sn roques molt deformades en forma de plecs i encavalcaments, com s el cas dels Pirineus i la serralada Btica. Els terrenys que han sofert una deformaci moderada o dbil, com s el cas del Sistema Ibric. Els terrenys en els quals prcticament no senregistra cap tipus de deformaci, com s el cas de les conques terciries de lEbre, el Duero, el Tajo i el Guadalquivir. La pennsula Ibrica... A lest i loest est limitada pels marges de loce Atlntic i el mar Mediterrani, els quals la separen dels dominis de litosfera ocenica de lAtlntic, per una banda, i del Mediterrani occidental, per laltra. Al nord est envoltada pel marge cantbric, que es va formar com a conseqncia de lobertura del golf de Biscaia i on posteriorment es va iniciar un procs de subducci. Als marges oest i sud-oest hi ha un marge continental passiu que es va formar com a conseqncia de lobertura de loce Atlntic i en el qual senregistra una certa deformaci associada a lorognia alpina. En canvi, el marge del Mediterrani est caracteritzat per la presncia de dues conques expansives negenes: la conca catalanobalear, o solc de Valncia, i el mar dAlborn. Les illes Canries, tot i que no formen part de la pennsula Ibrica, tenen un origen volcnic i, per tant, una evoluci clarament lligada a la de loce Atlntic.

Evoluci geodinmica de la pennsula Ibrica

Levoluci geodinmica de la pennsula Ibrica, i tamb dels seus marges atlntic i mediterrani, va comenar amb la formaci de la serralada varisca europea fa prop de 300 Ma. Aquesta evoluci est relacionada amb la tectnica global i, per tant, amb la formaci del supercontinent Pangea. La fragmentaci posterior de la Pangea va provocar lobertura de loce Atlntic i laparici de les plaques eurasitica i africana. La formaci de la Pangea. La histria anterior al supercontinent Pangea est marcada per grans llacunes i moltes dificultats de reconstruir els principals esdeveniments geolgics perqu la majoria de fenmens associats a aquests fets han estat esborrats per processos posteriors. La teoria ms acceptada prediu que durant el paleozoic inferior hi havia un oce que separava dues grans masses continentals: Laurentia-Bltica al nord, i frica (Gondwana) al sud. Posteriorment, al devoni, els marges passius daquest oce van evolucionar cap a marges actius i es va iniciar un procs de subducci i apropament de les plaques. Quan el procs de subducci va acabar, els blocs continentals van collidir i es va iniciar el cicle orognic varisc, el qual va culminar amb la formaci de lorogen varisc, en un procs similar al que va originar lHimlaia. Durant aquest procs es va tancar completament loce, de manera que, cap al final del paleozoic, ja shavia format el supercontinent Pangea.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

425

14

RESUM

La fragmentaci de la Pangea. Al final del paleozoic, totes les plaques continentals estaven agrupades en una de sola, la Pangea, que ocupava aproximadament la meitat de la superfcie del planeta, mentre que laltra meitat estava ocupada per una placa de litosfera ocenica. La presncia duna nica placa continental s una situaci inestable i poc temps desprs la Pangea va comenar a fracturar-se. Durant el permi i el trisic es va iniciar un rgim distensiu en qu es van formar les falles de salt en direcci, les falles normals, acompanyades duna gran activitat volcnica i plutnica. Tot aquests processos van portar a la formaci dun seguit de conques o depressions a les zones que vorejaven el masss Ibric i on, posteriorment, shi van acumular quantitats importants de sediments que van donar lloc als orgens. Durant el jurssic inferior, la fragmentaci de la Pangea va implicar una distribuci i una forma de les plaques tal com les coneixem actualment. Una de les zones de trencament de litosfera continental es localitzava al sud dIbria, la qual va iniciar lobertura de la part central de loce Atlntic. El resultat va ser el moviment relatiu de la placa africana cap a lest, mentre que Eursia quedava en una posici fixa. La separaci dfrica respecte dEursia va crear espais lliures que van ser ocupats per loce Tetis. A cavall entre el jurssic i el cretaci es va produir la fragmentaci de la litosfera i lobertura de lAtlntic nord. Aquest nou procs va provocar que Ibria sallunys respecte al sud-est dEuropa i la individualitzaci dIbria de les grans plaques africana i eurasitica. Durant el cretaci superior, la placa ibrica estava limitada a loest pel marge continental passiu de lAtlntic (situaci que es mant actualment), a lest per la litosfera ocenica del Tetis, i al sud i al nord per mars ms o menys profunds sobre els quals es van dipositar els sediments que posteriorment serien deformats durant lorognia alpina. El resultat de tot plegat ha fet pensar als cientfics que la pennsula Ibrica tenia una certa independncia respecte de les grans plaques que lenvoltaven, i per aix es pot considerar una petita placa que, des del final del mesozoic i el comenament del cenozoic, es va moure entre dues grans plaques: leurasitica i lafricana. El fet que lexpansi de lAtlntic nord es produs a una velocitat superior a la de lAtlntic central va provocar que, en lloc de separarse, es produs un moviment dapropament que encara continua actualment. Lorognia alpina. El canvi en el moviment relatiu entre les dues grans plaques eurasitica i africana es va traduir en lapropament i la collisi de totes dues plaques i en linici de lorognia alpina. Els principals processos sn: Es produeix el tancament gradual del Tetis i la seva transformaci en petits mars residuals. La placa ibrica, en convergir cap a Europa, implica linici de la subducci en el marge cantbric i la formaci dels Pirineus. El resultat daquesta collisi va ser la sutura de totes dues plaques, de manera que a partir de loligoc, Ibria ja es considera una part de la placa eurasitica. Al final del cretaci, el sud-est dIbria es va individualitzar en un bloc que, en desplaar-se cap a loest respecte dIbria, va provocar que topessin els marges mesozoics del sud dIbria i el nord-oest dfrica, i la corresponent formaci de la serralada Btica al sud dIbria i les muntanyes del Rif i del Tell al nord dfrica. Aquests esforos de compressi tamb van aixecar els relleus dels Montes de Toledo, el Sistema Central i la serralada Cantbrica. Durant el mioc es produeix lobertura del solc de Valncia o conca catalanobalear, lobertura i formaci descora ocenica a la conca algerianoprovenal, i al sud de la pennsula, la formaci de la conca dAlborn.

Les estructures varisques: el masss Ibric

Actualment la serralada varisca est fora desmembrada, per tot i aix se sap que t una certa similitud amb la zona orognica de lHimlaia, ja que les dues sn el resultat de collisions continent-continent. De tota manera, no tota la serralada varisca t un origen directe en daquesta collisi.

426

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

RESUM

El masss Ibric constitueix el fragment ms extens i important de lantic orogen varisc europeu. Es tracta duna zona que des del final del paleozoic sha mantingut bsicament emergida i en la qual han predominat els processos derosi, grcies als quals han quedat al descobert roques formades en zones molt profundes de lescora i que han perms deduir algunes de les caracterstiques de lorogen varisc. En general, a lorogen varisc sobserven dues zones: Una zona central o zona interna: s el nucli de la serralada. Aqu les roques estan intensament plegades i fracturades, i la deformaci sestn fins a zones molt profundes. Les zones externes: sn les que voregen aquest nucli; han sofert una deformaci ms dbil i afecta nicament les roques ms superficials. Aquestes diferncies en el grau de deformaci permeten definir cinc dominis estructurals: la zona cantbrica, la zona asturoccidental-lleonesa, la zona centreibrica, la zona dOssa-Morena i la zona sud-portuguesa. La zona cantbrica. Aquesta zona est formada per materials propis duna rea on hi havia aiges poc profundes, almenys fins al carbonfer. Aquests materials es van anar plegant i fracturant fins a formar les sries de plecs i encavalcaments que sobserven actualment. Es tracta duna deformaci sense fenmens de metamorfisme i de magmatisme. Una de les estructures ms remarcables daquesta zona s la conca carbonfera central asturiana, on hi ha importants acumulacions de carb. La formaci daquesta conca es deu a laixecament gradual de lorogen durant el carbonfer que va provocar una forta subsidncia i, per tant, lacumulaci dimportants gruixos de sediments (6.000 m) procedents de lerosi de la serralada que sestava aixecant. La zona asturoccidental-lleonesa. En aquesta zona afloren materials precambrians, cambrians, ordovicians i silurians que, a diferncia de la zona cantbrica, aqu la deformaci ha estat acompanyada dun metamorfisme generalitzat. La zona centreibrica. Es tracta duna zona afectada per un metamorfisme variable que, en algunes zones, s de grau alt. A la zona de Galcia-Tras-os-Montes destaquen roques bsiques i ultrabsiques afectades per un metamorfisme de temperatura i pressi altes. Aquestes roques es van formar a nivells profunds de lescora i van aflorar perqu els materials que les cobrien es van plegar intensament, i posteriorment es van erosionar. Aquest tipus de deformacions suggereix que la zona centreibrica es localitzava a la part ms interna, o nucli, de la serralada i que la collisi va ser del tipus continent-continent. La zona dOssa-Morena. Aquesta zona inclou terrenys compresos entre el precambri i el carbonfer amb roques que presenten un metamorfisme generalitzat amb abundants cossos intrusius. La zona sud-portuguesa. Aquesta zona est formada per materials devonians i carbonfers, que, per la seva estructura, sembla que pertanyin a una zona de sutura. Durant lorogen ocupaven una zona externa, ja que presenta una deformaci superficial i no hi ha proves de metamorfisme ni de magmatisme. Per la importncia econmica, destaquen els jaciments de pirita que sestenen des de la conca del Guadalquivir fins a la conca terciria del Sado, a Portugal. En conjunt, es pot observar que hi ha una certa simetria pel que fa a lestructura del masss Ibric: Les dues zones dels extrems nord i sud (la cantbrica i la sud-portuguesa) presenten majoritriament una deformaci superficial i una absncia de metamorfisme i de magmatisme. Les zones ms internes es caracteritzen perqu presenten materials ms antics sotmesos a deformacions ms intenses que han afectat zones ms profundes de lescora i que presenten abundants cossos magmtics.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

427

14

RESUM

El masss Ibric que sacaba de descriure no t cap relaci amb el relleu topogrfic que sobserva actualment. La topografia actual del masss representa tan sols una petita part duna gran serralada que es va desmembrar fa prop de 200 Ma, i que des daleshores ha estat subjecta a una erosi contnua. La topografia actual est relacionada amb processos posteriors que han modificat el relleu paleozoic. Lestructura cortical del masss Ibric s, en general, semblant a la que sobserva a la resta dels massissos variscos europeus. Shi distingeixen tres capes: lescora superior, amb un gruix mitj de 10 km, lescora mitjana, amb uns 8 km de gruix, i lescora inferior, amb un gruix mitj de 12 km. Per tant, lescora t un gruix mitj de 30-32 km; per sota della hi ha el mantell litosfric. Lestructura cortical del masss ha sofert una notable destrucci i una prdua de les seves arrels corticals que sembla que hagi estat provocada, en part, per lerosi intensa que han sofert aquests massissos i el rebot isosttic consegent, entre daltres.

Els Pirineus
Els dos grans orgens alpins de la pennsula Ibrica sn els Pirineus i la serralada Btica. Totes dues regions es caracteritzen perqu les roques estan intensament deformades com a resultat de laproximaci de les plaques africana i eurasitica. Aquest fet va provocar que la placa ibrica queds retinguda i comprimida entre les dues grans plaques i, com a conseqncia, es comencessin a deformar les zones on la litosfera era ms dbil, s a dir, les zones que antigament eren conques marines. Els Pirineus sn una serralada rectilnia duns 450 km de longitud i una amplada mxima a la part central de 150 km. Es troba situada en la regi duni de la pennsula Ibrica amb la resta dEuropa i sestn des del golf de Biscaia (Pas Basc) fins al cap de Creus (Catalunya). En sentit geolgic, la serralada s ms llarga i ampla, ja que algunes estructures se submergeixen sota les aiges, tant del mar Cantbric com cap al sud-est francs. Els Pirineus es van formar, bsicament, durant leoc a causa de lapropament de les plaques eurasitica i africana. Les enormes forces de compressi van provocar un escurament de la litosfera a la regi del nord de la pennsula Ibrica. Com a conseqncia, es va produir un engruiximent de lescora i del mantell litosfric i un intens plegament i una fractura dels sediments. A la serralada pirinenca shi distingeixen: Una capa cobertora que est formada per materials mesozoics i terciaris. Un basament que est format per materials dedat precambriana i paleozoica, i que afloren a la part central i ms elevada de la serralada, lanomenada zona axial. Unes regions perifriques on afloren els terrenys mesozoics i cenozoics. Tant els terrenys de la zona axial com els de la perifria es van plegar durant lorognia alpina. Des del punt de vista estructural, els Pirineus es divideixen en dos segments separats per la falla de Pamplona. El Pirineu bascocantbric: est localitzat a la part ms occidental, s a dir, a loest de la falla de Pamplona. Est limitat al nord pel golf de Biscaia, i al sud per la conca de lEbre. En aquesta regi predominen els plecs i les vergncies cap al nord-est amb desplaaments que poden arribar als 20 km. El Pirineu central i oriental: en aquesta regi dels Pirineus shi distingeixen dues zones ben diferenciades des del punt de vista geolgic: La zona meridional o sud-pirinenca, que sestn des de la falla nord-pirinenca fins a lencavalcament frontal sud-pirinenc. Es caracteritza per la presncia dun conjunt de mantells de corriment que sagrupen en dos grans conjunts: els mantells superiors del Pirineu central i els mantells inferiors. La zona septentrional o nord-pirinenca, que sestn des de la falla nord-pirinenca fins a lencavalcament frontal nord-pirinenc. Es caracteritza per la superposici de fases de plegament de direcci est-oest i per lexistncia dencavalcaments vergents cap al nord.

428

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

RESUM

Lestudi de lestructura cortical dels Pirineus ha perms determinar amb fora exactitud la seva estructura interna. Entre les caracterstiques ms importants cal destacar: Hi ha clares diferncies estructurals, tant a nivells superficials com a nivells corticals profunds, entre el vessant meridional dels Pirineus (lescora de la placa ibrica) i el vessant septentrional (lescora de la placa europea). Lescora de la placa ibrica senfonsa pel nord i se situa per sota de lescora de la placa europea a la part central o zona axial dels Pirineus, on arriba a tenir gruixos mxims de ms de 60 km. Lescora de la placa europea senfonsa lleugerament cap al sud fins que es troba amb lescora de la placa ibrica, tot i que mai no arriba a profunditats de ms de 35 km. Als marges de la cadena que no estan deformats, lescora de la placa ibrica s una mica ms gruixuda que lescora de la placa europea.

La serralada Btica
Correspon al conjunt de muntanyes que sestenen des del golf de Cadis fins a les costes meridionals del Pas Valenci; al nord est limitada per la conca del Guadalquivir i pel marge meridional del masss Ibric i el Sistema Ibric, mentre que pel marge sud hi ha el mar dAlborn. Des del punt de vista geolgic, la serralada Btica es prolonga cap el sud per sota del mar dAlborn, mentre que cap al nord-est, una part de lestructura continua sense interrupci pel fons del Mediterrani i part del promontori balear fins a lilla de Mallorca. La serralada Btica, igual que els Pirineus, es va formar com a conseqncia del rgim compressiu que es va establir a final del cretaci i que va afectar, principalment, els marges nord i sud de la placa ibrica. De tota manera, la seva evoluci posterior s molt ms complexa, ja que aquesta cadena s el resultat de la interacci de dues grans plaques i dun bloc continental. Tradicionalment, a la serralada Btica i a la del Rif shan diferenciat zones internes i zones externes. Les zones internes sn comunes a totes dues serralades i continuen a tots dos costats de lestret de Gibraltar, mentre que les zones externes de la serralada Btica i del Rif sn diferents. Actualment, per, es diferencien tres grans dominis corticals: El domini sud-ibric. Es correspon amb les anomenades zones externes btiques. Est format per materials dorigen mar de les edats mesozoica i terciria que ocupen una gran extensi de la serralada. Shi distingeixen dues zones que es caracteritzen per larrencada generalitzada de les cobertores mesozoica i terciria respecte del basament paleozoic que no aflora. La zona prebtica s la part del marge ms propera al continent, on shi van dipositar materials marins daiges somes i fins i tot costaners. Els fenmens de deformaci consisteixen en falles i plecs, sense que arribin a formar-se grans mantells de corriment. La zona subbtica correspon als materials dipositats a les zones ms allunyades del marge continental, on hi havia aiges marines relativament profundes. Els fenmens de deformaci consisteixen en mantells de corriment que shan desplaat ostensiblement cap al nord. El domini dAlborn. Es correspon amb les anomenades zones internes. Est format per materials paleozoics de caracterstiques similars a les del materials de la mateixa edat que afloren al nord-est dfrica. Lestructura de la zona correspon a la superposici de mantells de corriment amb desplaaments de fins a diversos centenars de quilmetres. Els materials estan afectats per metamorfisme regional. Les unitats del Campo de Gibraltar. Estan localitzades a la part meridional de la provncia de Cadis. Tenen unes caracterstiques que fan que sigui difcil incloure-les en cap dels altres dominis.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

429

14

RESUM

Es tracta de mantells i escates completament desarrelats, formats per materials de les edats cretcia i palegena, dipositats en medis marins. Lestructura cortical de la serralada Btica encara est pendent dun model evolutiu nic, per tot i aquest fet, es coneixen dades de molt dinters. Per exemple, se sap que: Contrriament al que passa en altres orgens alpins, no sha detectat un arrelament notable sota la serralada, ja que en cap cas el gruix de lescora no supera els 40 km. Es produeix un rpid aprimament cortical que sobserva cap a la zona costanera, on el gruix de lescora se situa prop dels 20-22 km; cap a linterior de la conca dAlborn encara es fa ms notori, ja que arriba a valors de prop de 15 km.

Deformaci interplaca: el Sistema Ibric

El Sistema Ibric s el conjunt de muntanyes daltitud mitjana que amb una orientaci NO-SE sestn des de les proximitats de Burgos fins a la zona costanera del Pas Valenci, delimitant laltipl central de la Pennsula. Formen part daquest sistema la conca de los Cameros, la conca dAlmazn i la conca del Maestrat. Lactual Sistema Ibric es va originar per la deformaci, i posterior inversi, dels materials sedimentaris acumulats a la conca mesozoica situada a lest del masss Ibric. Aquests efectes de la compressi nord-sud van perdurar des de final del cretaci fins a loligoc. Tot i que el grau de deformaci i la potncia de les roques sedimentries deformades poden arribar a ser importants, es considera una cadena de tipus intermedi perqu no presenta les caracterstiques dels Pirineus o de la serralada Btica; al Sistema Ibric la deformaci de les roques s menys intensa i lescurament litosfric s ms petit; aquesta situaci es mostra tant a la superfcie com en profunditat. Els materials que formen el Sistema Ibric sn predominantment calcaris del mesozoic i terciaris, tot i que localment hi afloren materials del scol paleozoic.

430

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

LES CARACTERSTIQUES GEOLGIQUES D'EUROPA

El continent europeu est integrat per un conjunt dunitats geolgiques, les ms importants de les quals sn: Els escuts precambrians, com ara lescut ucrans i el bltic. Es caracteritzen per haver sofert molt poques deformacions desprs del paleozoic. La plataforma oriental europea, tamb anomenada plataforma russa, est formada per un basament del precambri recobert de sediments del cmbric i tamb posteriors; els sediments estan lleugerament deformats i han donat lloc a plecs de milers de quilmetres. LEuropa caledoniana, que aflora a Esccia, Galles, el nord dAnglaterra, Irlanda i part de Grenlndia. El cicle caledoni va comenar ara fa 600 Ma i va acabar al cap de 140 Ma. LEuropa varisca, que es pot reconixer al masss Ibric, als massissos de la Repblica Txeca i tamb a Alemanya i Frana. El cicle varisc, o tamb anomenat hercini, va comenar a principi del cambri i va finalitzar durant el carbonfer, ara fa 280 Ma. Les cadenes alpines, com ara els Alps, els Apenins, els Carpats, els Pirineus i la serralada Btica. Sn les serralades dorigen ms recent, originades com a conseqncia del cicle alp, que va comenar ara fa 80 Ma, durant el cretaci, i que encara no sha donat per acabat. Els marges continentals, de lrtic i lAtlntic. Tamb shan de destacar les conques sedimentries, com la conca del Po, la conca dAquitnia, la conca de lEbre, la conca de Moscou i la conca de Pars, entre daltres.
MAPA GEOLGIC DEUROPA
OCE GLACIAL RTIC
EUROPA PRECAMBRIANA Escuts precambrians Plataformes estables EUROPA CALEDONIANA Zones extenses EUROPA VARISCA Massissos hercinians EUROPA ALPINA Zones amb metamorfisme alp Zones sense metamorfisme alp Cadenes intracontinentals Conques sedimentries Terrenys mesozoics i terciaris Plataforma oriental europea OCEANS I MARS Plataformes continentals Escora ocenica VULCANISME Vulcanisme recent (neogen) TECTNICA Falles Encavalcaments Escut ucrans
rp at s

ISLNDIA

Escala
0 300 quilmetres 600

Escut bltic

O C E

Conca de Pars Alps orientals Alps Conca occidentals del Po Apenins

Ca

Conca del Duero rica Ib a d Serrala Conca del Tajo

da Serrala Btica

Conca dAquitnia Piri neu s Conca de lEbre

Illes Bale ars

Conca de Pannnia Dinara

Mar Tirr

M A R
Tell

Rif

ME D

Mar Jnic

IT E R R A N I

Mar Egeu Plataforma dArbia

Mapa geolgic dEuropa.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

431

14

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

RECONSTRUCCI PALEOGRFICA DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL

Terres emergides Profunditat marina Falles Plegaments

a) Reconstrucci paleogeogrfica del Mediterrani occidental al comenament de loligoc (fa 35 Ma). s el moment culminant de lorognesi alpina en lmbit dels Pirineus, mentre que al sud dIbria el bloc dAlborn continua el desplaament cap a loest. Ms tard, durant laquitani (fa 22 Ma), ja shavia aturat la compressi als Pirineus, mentre que al sud la collisi del bloc dAlborn amb Ibria i el nord dfrica va provocar laixecament de la serralada Btica i el Rif. Al mateix temps, al nord, Crsega i Sardenya es van separar del sud dEuropa. El resultat daquesta rotaci va ser el comenament de la formaci de la conca marina provenal-balear.

OLIGOC (Fa 35 milions danys)

Terres emergides Profunditat marina Falles Plegaments

b) Reconstrucci paleogeogrfica durant el tortoni (fa 10 Ma). Durant aquesta poca sacaba de formar ledifici beticorifeny. Daltra banda, Crsega i Sardenya van ocupar prcticament la posici que tenen actualment. El desplaament daquestes illes i del bloc dAlborn va deixar espais lliures que va ocupar lescora ocenica, i van formar la conca algerianoprovenal.

TORTONI (Fa 10 milions danys)

c) Situaci actual del Mediterrani. Lactivitat tectnica es produeix amb ms intensitat al Mediterrani oriental, on continuen els processos de subducci.

OCE ATLNTIC

MAR NEGRE
RI T

M AR AD

MAR TIRR

IC

M A R

M E D

MAR

MAR EGEU

JNIC

N I

EL MEDITERRANI EN LACTUALITAT

Terres emergides Profunditat marina Falles Plegaments

432

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

EL CICLE ALP

Evoluci de les plaques litosfriques (Del Jurssic a lOligoc)

El cicle alp s el cicle orognic que sha produt durant els ltims 225 Ma. Va comenar durant el secundari, amb la fase de sedimentaci. Posteriorment, durant el terciari, va tenir lloc la fase orognica, amb la formaci de les grans serralades terrestres: les muntanyes Rocalloses i els Andes a Amrica, els Alps, els Pirineus, els Carpats i els Balcans a Europa, i lHimlaia a sia. En lactualitat, durant el quaternari, el cicle alp comena la seva fase erosiva. A la primera fase, que t lloc durant el trisic i el jurssic, frica se separa del continent americ com a conseqncia de lobertura de lAtlntic central. Posteriorment, des del cretaci fins al terciari, les plaques dEursia i frica comencen a apropar-se entre si, un moviment que encara perdura en lactualitat. Aquest moviment compressiu va afectar les rees del sud dEuropa i del nord dfrica, de manera que es va produir un tancament de loce Tetis. Tanmateix, lobertura i lexpansi de lAtlntic va provocar tamb la separaci de Grenlndia de les illes Britniques i de Noruega ara fa 60 Ma; tamb va emergir Islndia. Tot aquest procs va provocar lemersi dels orgens alpins situats al sud dEuropa i nord dfrica. Aix, doncs, les serralades alpines sestenen des de lsia Menor fins a Gibraltar, agrupades en dues alineacions: la branca dinrica, formada per la serralada Africana, que a la vegada inclou el Rif i el Tell, els Apenins, la Dinara i larc Egeu; i la branca alpina, que engloba la serralada Btica, els Alps, els Carpats i els Balcans.

145 milions danys FINAL DEL JURSSIC

100 milions danys CRETACI MITJ

60 milions danys PALEOC

25 milions danys OLIGOC

Escora ocenica

Cratons continentals

Cadenes de muntanyes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

433

14

FITXA 4

RECURSOS PER A L'AULA

EL PROJECTE URALIDES I EL PROJECTE URSEIS

Lany 1995 va arrencar un dels projectes geolgics ms ambiciosos duts a terme fins a lactualitat, el projecte Urseis, emmarcat dins Uralides, un projecte multidisciplinari destinat a lestudi exhaustiu de la serralada dels Urals. Uralides s un projecte internacional que abasta diverses rees destudi i en el qual hi treballen cientfics de 39 institucions: 24 europees, 14 russes i una dels Estats Units. Un dels mltiples treballs de recerca que shi duen a terme s el projecte Urseis. El projecte Urseis va nixer amb la finalitat destudiar lestructura profunda de la serralada dels Urals. Tamb, amb la mateixa filosofia de treball que el projecte Uralides, en el projecte Urseis hi collaboren gelegs de diversos pasos i institucions, com ara la Universitat de Cornell, el Geoforsching Zentrum de la ciutat alemanya de Postdam, un consorci de cientfics russos i lInstitut Jaume Armera, del CSIC, que, a ms, encapala el projecte.

Per fer aquests estudis que delimiten el projecte Urseis, shan utilitzat tcniques de tipus multissmic, que es basen en sistemes de vibraci, de reflexi i dampli angle, de manera que sha accedit a rees situades per sota de lescora continental, a ms de 200 km de profunditat, segurament en el lmit entre la litosfera i lestenosfera. El que pretn aquest estudi s aconseguir una mena decografia de lestructura profunda dels Urals, de manera que es podr saber com sn els lmits entre la placa europea i lasitica, tamb la seva estructura, els lmits del mantell i els arcs dilles. Sha escollit aquesta serralada per dur a terme lestudi perqu aquest orogen sha modificat molt poc des que es va formar durant el paleozoic, ara fa 300 Ma. A ms, segons les dades actuals, es creu que els Urals constitueixen una de les serralades ms riques en jaciments, tant energtics com no energtics.

Els Urals.

434

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

ELS ORGENS DE LA PENNSULA IBRICA

ALTIMETRIA 2.000 m 1.000 m 500 m 200 m 0m MAR

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

435

14

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Geologa de Espaa: una historia de seiscientos millones de aos IGNACIO MELNDEZ. Ed. Rueda. Aquest llibre fa una anlisi molt completa de les regions geolgiques de la pennsula Ibrica, aix com una exposici de la histria geolgica. Histria Natural dels Pasos Catalans, vol II (Geologia) DD. AA. Ed. Fundaci Enciclopdia Catalana En aquest volum de Geologia de lEnciclopdia Catalana es fa una exposici molt extensa sobre els orgens alpins dels Pasos Catalans. Geologa de Espaa DD. AA. Ed. Instituto Geolgico y Minero de Espaa. Extens llibre sobre geologia espanyola que inclou la histria dIbria i la geologia dels principals orgens. Ciencias de la Tierra. Una introduccin a la geologa fsica EDWARD J. TARBUK i FREDERICK K. LUTGENS Ed. Pearson Educacin, S.A. En aquest text sexposen les eines per a un aprenentatge dels conceptes bsics de la geologia. s un llibre de referncia en el qual hi ha un captol destinat a explicar la geologia de la pennsula Ibrica i de Canries. La gran travessa dels Pirineus: del Mediterrani al Cantbric per les crestes LOUIS AUDOUBERT Ed. Juventud, S.A. Llibre que a travs del relat de la travessa a travs dels Pirineus, introdueix interessants conceptes geolgics.

A LA XARXA
PALEOMAP PROJECT
http://www.scotese.com/earth.htm Pgina web dotada de molta interactivitat on lusuari pot experimentar qu li passar al nostre planeta en el futur. Tamb hi ha imatges de com la Terra ha canviat al llarg de mil milions danys.

GEOLOGIA DESPANYA
http://www.acazorla.com/geoiberia/ Web que ofereix la histria evolutiva de la pennsula Ibrica amb una exposici dels continguts agrupats per orognies. Tamb parla de les conques, dels marges i de les illes Canries. INVENTARI DESPAIS DINTERS GEOLGIC http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/ sistema_informacio/inventari_interes_geologic/ patrimoni_geologic.jsp En aquesta pgina sobre el Patrimoni Natural de la Generalitat de Catalunya sexplica qu s el Patrimoni Geolgic, lestat actual del Patrimoni Geolgic catal i altres aspectes com el marc legal i les mesures de protecci que es poden dur a terme.

MAPES DE CATALUNYA
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/ mapesiplanolsdecatalunya.htm Pgina de lxtec on hi ha un recull denllaos per baixar mapes temtics de Catalunya.

INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html Pgina de lInstitut Cartogrfic de Catalunya des don es pot accedir a catlegs, colleccions, la cartoteca, etc. Tamb es poden baixar mapes des del web.

DVD/PELLCULES
Interpretando los sedimentos Enregistrament de George Farley realitzat per lOpen University, la KRMA-TV i la BBC i publicat a Barcelona per ncora Audiovisual lany 2001. El nacimiento de la tierra Del director Horacio Marshall, aquest documental, publicat per CEA, explica com es va formar la Terra des dels orgens i les transformacions que va patir en cadascuna de les etapes geolgiques.

436

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14
1 2 3 4 5

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Quin s laflorament varisc ms important de la pennsula Ibrica? De les roques mesozoiques i cenozoiques que voregen el masss Ibric, quines no han sofert cap tipus de deformaci? Durant el paleozoic inferior hi havia un oce que separava dues grans masses continentals. Com sanomenen aquestes plaques? Quin fet va marcar el principi de lorognia alpina? Ordena de nord a sud les cinc zones que shan definit al masss Ibric segons el grau de deformaci que han sofert les roques. La zona sud-portuguesa, la zona asturoccidental-lleonesa, la zona cantbrica, la zona centreibrica i la zona dOssa-Morena. Esmena els tres errors que cont aquest text. La zona cantbrica del masss Ibric est formada per materials que fins al comenament del carbonfer presenten fcies daiges molt profundes dipositades en una plataforma continental. Aquests materials van estar sotmesos a una deformaci que va afectar nicament la part ms profunda de lescora, caracteritzada pels nombrosos processos de metamorfisme i de magmatisme. Com sanomenen els dos segments que divideixen els Pirineus des dun punt de vista estructural? Situa geogrficament la serralada Btica. Lescora de la serralada Btica en profunditat es caracteritza per... a) Tenir una arrel de notables dimensions sota la serralada. b) No superar, en cap cas, els 40 km de profunditat. c) Engruixir-se notablement cap a la zona costanera.

7 8 9

10 En quin sistema muntanys de la pennsula Ibrica situaries la conca dAlmazn?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

437

14
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Quina caracterstica comparteixen totes les roques precambrianes i paleozoiques que afloren a la pennsula Ibrica? De les roques mesozoiques i cenozoiques que voregen el masss Ibric, quines han sofert una deformaci intensa? En quin perode geolgic totes les masses continentals es van agrupar per donar lloc a un nic continent anomenat Pangea? La collisi dIbria amb el sud dEuropa va provocar la sutura de totes dues plaques, de manera que a partir de... a) Lordovici, Ibria va passar a formar part de la placa de Laursia. b) Loligoc, Ibria va passar a formar part de la placa eurasitica. c) Leoc, Ibria va passar a formar part de la placa eurasitica. Quina caracterstica ha perms diferenciar el masss Ibric en cinc zones? Quines sn aquestes zones? Quin sn els dos grans orgens alpins de la pennsula Ibrica? En aquest text hi ha tres errors conceptuals. Copia el text tot esmenant els errors. A diferncia daltres cadenes alpines, els Pirineus es caracteritzen per tenir un traat fora rectilini, un metamorfisme molt desenvolupat i molta activitat magmtica. Des del punt de vista estructural, els Pirineus es divideixen en dos segments: el Pirineu occidental i el Pirineu central o oriental, tamb anomenat bascocantbric. Situa els lmits geolgics de la serralada Btica. Com sanomenen els tres grans dominis corticals de la serralada Btica?

5 6 7

8 9

10 En quin sistema muntanys de la pennsula Ibrica situaries la conca de Cameros?

438

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14
1 2 3 4

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Fes un breu resum de la histria geolgica de la pennsula Ibrica anterior al mesozoic. El supercontinent Rodnia es va dividir en fragments ara fa uns 750 Ma i aquest fet va coincidir en el temps amb un canvi del clima del planeta. Explica de quin canvi climtic es tracta. Explica quin ha estat el grau de metamorfisme que han patit les roques de les cinc zones en qu se separa el masss Ibric. Hi ha alguna relaci entre el grau de metamorfisme de les cinc zones en qu es divideix el masss Ibric i la posici que ocupen respecte del conjunt del masss? Quines sn les proves que justifiquen que el masss Ibric es consideri un orogen de collisi continent-continent? En la imatge segent es representa un procs geolgic que va afectar la pennsula Ibrica. Explica de qu es tracta i en quin perode geolgic va tenir lloc.

5 6

A
Placa eurasitica

B
Pirineus

Placa ibrica

Placa d'Alborn

Serralada Btica

Completa la taula segent. Orognia Varisca o herciniana Alpina En quin perode geolgic va tenir lloc? Quins materials es van veure afectats?

8 9

Quines peculiaritats tenen els Pirineus que els diferencia daltres orgens alpins de la regi mediterrnia? Des dun punt de vista estructural, en quines segments es divideixen els Pirineus? Quina s la principal diferncia estructural?

10 Quina caracterstica a nivell cortical diferencia la serralada Btica daltres orgens alpins?

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

439

14
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

Quines sn les principals orognies que shan produt al llarg de la histria geolgica de la Terra? Quines sn les roques ms antigues de la pennsula Ibrica? En quins llocs afloren? Est constatat que durant el siluri i el devoni les aiges dels oceans van esdevenir ms clides, de manera que predominen els sediments carbonatats associats al desenvolupament dels esculls de coralls. Tot i aix, a la pennsula Ibrica les roques sedimentries daquest perode no sn carbonades, sin que es tracta de pissarres negres. Explica quina podria ser la causa que en comptes de roques calcries es trobin pissarres. La reconstrucci evolutiva dels processos geolgics que han tingut lloc a la superfcie terrestre es pot resumir en diverses etapes de compressi i de distensi de les plaques litosfriques, de manera que, cclicament, els continents shan agrupat en unitats ms grans, els supercontinents. Busca informaci sobre el supercontinent de Rodnia i descriu-ne levoluci fins a arribar a la Pangea. Observa aquesta imatge de la pennsula Ibrica en qu es representa un orogen. a) De quin orogen es tracta? b) De quina orognia ns fruit? c) Al mapa shi distingeixen tres materials diferents. Digues quin color representa els granits formats en lorognia, quin els materials paleozoics i quin els materials mesozoics i cenozoics. d) Dibuixa sobre el mapa les zones que es distingeixen en aquests orogen.

Granits formats en lorognia herciniana Materials paleozoics

0 50 100

Materials mesozoics i cenozoics

6 7 8 9

Qu sn el genoll astric i el batlit de Los Pedroches? Situals geogrficament i en el seu context geolgic. Com s que a la zona cantbrica del masss Ibric hi ha les principals explotacions de carb de la pennsula Ibrica? Explica en quin context geolgic es va formar la serralada dels Pirineus. Quines forces compressives van provocar laixecament de la serralada litoral catalana? Explican el procs i les caracterstiques geolgiques.

10 Cita altres relleus alpins de la pennsula Ibrica, a ms dels Pirineus, de la serralada Ibrica i de la serralada Btica.

440

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

0 Conca Serres Conca de lEbre marginals de Tremp Orri Trois Conca FNP Seigneurs dAquitnia N
0 10 20 30 40 50 60 70 km

Observa aquest tall geolgic en qu es mostra lestructura superficial i profunda del Pirineu central obtingut a partir dun estudi de reflexi dones ssmiques, el projecte ECORS, i de dades complementries de ssmica de refracci, de gravimetria i de magnetisme. 1. Fes un comentari de lestructura geolgica al llarg del perfil ECORS. 2. Explica les caracterstiques de lescurament cortical que hi ha com a conseqncia de la collisi.

Terciari Cretaci S

Jurssic Trisic

Paleozoic Escora N

Escora inferior Mantell litosfric 147 km

Interpretaci geomorfolgica dun tall geolgic de la litosfera dels Pirineus

Quan hem de fer un comentari dun perfil descala cortical, el que ens demanen s que expliquem aspectes relacionats amb la gnesi, les dimensions i la dinmica de les estructures geolgiques representades. En primer lloc, cal observar el tall amb deteniment per extreuren el mxim dinformaci possible. Cal fixar-se en les llegendes, especialment si tenen a veure amb el tipus de materials, amb ledat dels materials o de les estructures geolgiques representades. En aquest mapa, a ms, hi ha una escala numrica que assenyala la profunditat de la litosfera expressada en quilmetres. Tamb hem dinterpretar la direcci en qu sha fet el tall; en aquest cas, el tall est orientat de sud a nord. 1. Un cop analitzat detingudament el tall, ja estem a punt dextreuren conclusions. Podem comenar per datar els materials que shi observen. Lestructura dels Pirineus est determinada per un sistema dencavalcaments que, de nord a sud, sn els segents: Al vessant meridional, encavalcaments imbricats que es dirigeixen cap al sud i que afecten les roques de la cobertora mesozoica i terciria. Al nucli de la serralada, encavalcaments dirigits cap al sud que afecten tant les roques del scol hercini com les roques de la cobertora. Al vessant septentrional, encavalcaments dirigits cap al nord que afecten les roques del scol hercini i les roques de la cobertora. s, doncs, una estructura en forma de ventall, caracterstica de les serralades de collisi. Un altre aspecte important a tractar en aquest tipus de talls s el grau de deformaci que ha patit cada una de les capes. Sobserva que lescora inferior apareix fortament deformada, ja que t un comportament plstic, mentre que la superior, ms frgil i rgida, es troba fragmentada en mantells de corriment. A nivell profund i en la part central de la cadena es va dur a terme un engruiximent cortical. Tamb es pot fer esment de quina capa se situa sota laltra; en el tall que estem comentant shi observa que la litosfera de la placa ibrica se situa per sota de la placa eurasitica. 2. Aquesta pregunta fa referncia al tall situat a la part inferior de la imatge. En aquest tall hi ha una informaci numrica important: una fletxa amb una anotaci de 147 km que ens indica lescurament litosfric a causa de la compressi provocada pel xoc de les dues plaques, la placa ibrica i la placa eurasitica, des de final del cretaci fins a la meitat del terciari. A sota, una possible reconstrucci de lestructura de la cadena abans de patir la compressi.

(continua)
CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

441

14
Practica

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

1 Observa aquest tall que correspon a lestructura superficial i profunda dels Pirineus, de les conques davantpas

i del Sistema Ibric i la conca del Tajo, i fes-ne una interpretaci geolgica.

E SO Sistema Ibric Conca de lEbre

NE S

Pirineus

Conca del Tajo

N Conca dAquitnia

Cenozoic

Mesozoic

Escora i basament paleozoics

Mantell litosfric

50 km

442

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14
ACTIVITATS

SOLUCIONARI
14.11. La intensa erosi que ha pogut patir aquesta antiga serralada lhauria fet minvar fins a les dimensions actuals. Aquest procs va tenir lloc principalment a lera paleozoica. 14.12. El Sistema Central es va formar a causa de la reactivaci de les falles varisques durant la compressi alpina que sinici durant el cretaci superior. Aquestes fractures van funcionar com a falles inverses provocant laixecament daquesta part del masss Ibric. El Sistema Central est format per un conjunt de serres com la de Guadarrama i la de Gredos. 14.13. Les roques del basament profund solen ser ms denses que les superiors. Aquest augment de densitat explicaria gran part de lincrement de les ones P detectades. Cal recordar que laugment de la rigidesa dun slid va associat a lincrement de la velocitat de les ones ssmiques. 14.14. Lerosi de lantiga serralada ms el reajustament isosttic de la zona hauria fet enlairar larrel de la serralada. Aquesta erosi i enlairament coetanis funcionaren reduint el masss. 14.15. La placa ibrica va subduir per sota leuropea, la qual cosa justifica que els gruixos detectats descora siguin molt superiors a la zona catalana que a la franja francesa. 14.16. Les zones ms afectades en la placa ibrica durant la compressi tectnica del cretaci superior i loligoc foren els seus marges del nord-est, i les menys afectades, les conques centrals de lEbre i el Tajo. La serralada del Sistema Ibric presenta un grau intermedi de deformacions. Les conseqncies daquestes diferncies de comportament foren relleus i serralades en les zones de ms intensitat i planures i conques en les de nulla o poca intensitat. 14.17. El Sistema Ibric esdev un seguit de serralades que van des de la conca de los Cameros, al nord, fins a Alacant, al sud. La direcci principal daquesta gran serralada s nordoest-sud-est. El seu grau de deformaci i les estructures tectniques resten molt lluny de les dels Pirineus, aquests ltims molt ms tectonitzats i fracturats. 14.18. Podem resumir les diferncies entre el Sistema Ibric i els Pirineus en els trets segents: El Sistema Ibric sorigin durant loligoc mentre que la tectnica pirinenca tingu els seus inicis molt abans, durant el cretaci superior. Lorientaci del Sistema Ibric s fonamentalment nord-oestsud-est mentre que els Pirineus ho sn oest-est. El nivell de fractures i plegaments del Sistema Ibric resulten molt ms suaus si els comparem amb la tectnica pirinenca. I finalment les alades de les principals cotes de les dues serralades deixen al Sistema Ibric per dessota els Pirineus. 14.19. Les conques centrals del Tajo i lEbre no presenten deformaci evident, ja que els materials terciaris que les cobreixen no foren afectats ni per plecs ni per falles rellevants. 14.20. Podem parlar de dos tipus de basament a la pennsula Ibrica, un de varisc format per roques paleozoiques i precambrianes procedents de les restes de les antigues serralades europees, i un segon format per roques de caire sedimentari dedats mesozoiques i cenozoiques. En les primeres, hi predominen litologies rgides i ms frgils, sobretot metamrfiques i plutniques, en les segones, detrtiques i calcries. 14.21. Lorognia herciniana. El basament varisc va quedar afectat posteriorment per lorognia alpina per no per orognies anteriors a l herciniana, que s la que el va formar.

RECORDA I RESPON 1. Les estructures varisques tenen el seu origen durant el paleozoic, per sobretot durant les compressions del carbonfer. 2. Lantic masss que es va formar a loest de la pennsula Ibrica fou el masss Ibric. 3. Les serralades que encara avui dia seleven sn les Btiques.

14.1. Els criteris utilitzats en la classificaci de les roques que voregen el masss Ibric han estat tectnics. Aquests criteris es fonamenten en la quantitat de deformaci que han sofert les diferents formacions geolgiques durant lorognia alpina. 14.2. Shan diferenciat tres agrupacions dins les roques mesozoiques i cenozoiques que voregen el masss Ibric: les intensament deformades, les moderadament deformades i les de quasi nulla deformaci. Les primeres presenten un escurament litosfric important amb basament i cobertora molt deformats amb molts plecs i encavalcaments. Les segones presenten un escurament litosfric ms curt amb un basament i una cobertora lleugerament deformats. I les terceres sn conques terciries on el basament i la cobertora no presenten deformacions importants. 14.3. Els materials de les illes Canries no sn presents en la classificaci anterior pel fet que tenen origen volcnic i una evoluci clarament lligada a loce Atlntic lluny del context geolgic ibric. 14.4. El cretaci superior sinici fa uns 99 Ma i va finalitzar fa uns 65,5 Ma. 14.5. Les plaques eurasitica i africana van entrar en collisi durant el cretaci, la qual cosa va provocar el tancament del Tetis i la rotaci de la placa ibrica contra Europa. El context que sesdevingu de tots aquests fets fou una mplia franja de tectnica compressiva que, entre altres fets, enlair els Pirineus. 14.6. La rotaci i la collisi de la subplaca ibrica contra lantiga Europa va comprimir aquelles conques sedimentries enlairant els materials que actualment formen els Pirineus. Durant el cretaci superior es pot considerar que tota la dinmica anterior estava molt desenvolupada. 14.7. La collisi de les plaques eurasitica i africana foren la causa principal i coetnia que va comprimir la subplaca ibrica contra leuropea. En diferents parts de la franja nord-africana i ibrica es van enlairar tamb serralades en poques similars. El Rif del Marroc i les Btiques de la pennsula Ibrica en sn exemples. 14.8. Les dues serralades troben el seu origen durant les compressions alpines. 14.9. Laprimament litosfric genera enfonsaments graduals del basament. Aquest fet explicaria el solc de Valncia. Aquesta dinmica genera una tectnica distensiva on les falles normals es presenten associades i causen grans depressions tectniques o fosses. 14.10. De la mateixa forma que els materials cantbrics, la zona sud-portuguesa restava allunyada del centre de lorogen ocupant una posici externa al mateix. En conseqncia, la intensitat tectnica i trmica foren inferiors amb el resultat dunes associacions rocalloses sense magmatisme ni metamorfisme generalitzats.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

443

14

SOLUCIONARI
14.33. Metamorfisme
Inexistent

14.22. Abunden materials paleozoics a la pennsula Ibrica en les regions segents: a la part central dels Pirineus, masss Ibric, serralada Btica, i en petits afloraments del Sistema Ibric, serralada litoral catalana i lilla de Menorca. Els materials precambrians formen part del basament de la meitat occidental de la Pennsula. La relaci entre els materials paleozoics i els precambrians s que els segons feren de substrat als primers. 14.23. La pennsula Ibrica inicial fou un gran illot format per materials precambrians que ocuparen ms o menys lactual meitat oest. En conseqncia, les sedimentacions posteriors es concentraren en les conques marines que sobriren a lest. 14.24. La fase compressiva predominant durant el carbonfer va enlairar molts relleus plegant i fallant molts dels materials anteriors. 14.25. a) Sistema Ibric 6) Subducci avortada; b) Solc de Valncia 5) Conca negena expansiva; c) Masss Ibric 9) Basament varisc occidental; d) Pirineus 2) Orognia alpina intensa; e) Serralada Btica 8) Activitat ssmica elevada; f) Marge cantbric 4) Orognia alpina lleu; g) Illes Canries 1) Vulcanisme de punt calent; h) Conca de lEbre 7) Orognia alpina nulla; i) Mediterrani 3) Conca sedimentria. 14.26. El devoni fou anterior al carbonfer. Fou durant el carbonfer quan es produ una gran collisi entre plaques que va originar les serralades varisques a Europa. 14.27. A final del paleozoic la gran majoria de plaques continentals restaven juntes formant un gran supercontinent. Tot i aix, a final del permi sinici un procs de distensi tectnica que produ la ruptura daquest supercontinent. Aquest fet va donar lloc a noves conques marines entre els nous continents. Laparici de lAtlntic fou un daquests nous oceans. Les conques mediterrnies funcionen fins a lactualitat. 14.28. El moviment relatiu entre les plaques africana i eurasitica va anar obrint cap a loest el mar de Tetis, del qual en resta en lactualitat una petita mostra que s el Mediterrani. 14.29. Lera mesozoica est formada pels segents perodes ordenats cronolgicament: trisic, jurssic i cretaci. El context tectnic que va predominar a Europa fou el distensiu, que va provocar la formaci de grans conques sedimentries. Associat a aquest context distensiu shi produren grans fenmens de subsidncia que permeteren la sedimentaci de llargues sries carbonatades. 14.30. Durant el mesozoic el clima esdevingu fora estable i tropical fins a latituds elevades. Aquest fet, sumat a la formaci de grans conques marines, va propiciar la formaci dabundants i grans esculls per molts indrets. Els organismes de la figura no sn del mesozoic i pertanyen a un grup de foraminfers tpics del cenozoic anomenats nummulits. 14.31. Les plaques eurasitica i africana van entrar en collisi durant el cretaci superior. Aquest fet va provocar el progressiu tancament del Tetis i la rotaci de la placa ibrica collidint amb leuropea. El context que esdevingu de tots aquests fets fou una mplia franja de tectnica compressiva que origin, entre altres serralades, la dels Pirineus. 14.32. Masss Ibric 4) Meitat occidental dIbria; b) Zona cantbrica 6) Carbonfer continental; c) Zona astur 1) Molt plegat i metamorfitzat; d) Zona central ibrica 5) Gran collisi de continents; e) Zona dOssa 3) Abundncia dintrusions; f) Zona sud-portuguesa 2) Gens metamorfitzat.

Zona

Magmatisme
Inexistent

Tectnica

Edat roques sedimentries

Carbonfer (grans jaciments de carb) Paleozoic Paleozoic (presncia dofiolites)

Cantbrica

Plecs suaus

Astur Centreibrica

Grau mitj i alt Grau alt

Puntual (plutnic) Roques grantiques

Molt plegat Antiga gran collisi de continents Plegament suau Plegament minso

OssaMorena Sud-portuguesa

Grau mitj i alt Inexistent

Plutnic

Del precambri al carbonfer Del devoni al carbonfer

Inexistent

14.34. Cal entendre que aqu hi ha una pregunta trampa. La qesti fa referncia a lantic masss Ibric a loest de la pennsula Ibrica i no al Sistema Ibric de lest. Aquest ltim s un conjunt de serralades i conques, mentre que el primer fou un gran masss. Per diferenciar les diferents zones del masss Ibric la millor caracterstica s la composici i edat de les seves roques sedimentries. El fet s que els dominis del masss presenten diferents edats i roques sedimentries. En segon lloc, la tectnica, ja que tots els dominis es troben prou plegats excepte el sud-portugus. Un fet semblant s el que passaria amb el magmatisme i el metamorfisme. Mentre tots els dominis en presenten, en el sud-portugus i el cantbric no hi ha afloraments daquestes litologies. 14.35. El context que va predominar a Europa durant el carbonfer foren les regressions per dues raons. La primera van ser les glaciacions freqents que van fer acumular grans quantitats daigua en els pols en detriment del nivell del mar. La segona, el context compressiu entre plaques i la consegent formaci de serralades que van enlairar terrenys respecte del nivell del mar. 14.36. El perode en qu es va produir lexplosi ms important de biodiversitat mai vista a la Terra va ser el cambri. Aquest perode sinici fa uns 542 Ma i finalitz fa uns 488 Ma. 14.37. Segment Tectnica
Occidental Plegament intens Plegament intens

Estruc- Magma- Metatures tisme morfisme

Alada dels relleus

Predomi- Roques No gene- Menor ni de ver- plutni- ralitzat gncies ques nord Vergncies sud al sud i nord al nord Roques Molt Cotes plutni- abundant ms altes ques a la part central

Oriental

444

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

SOLUCIONARI
cents i ordenades de ms antiga a ms moderna han rebut els noms de Donau, Mindel, Riss i Wrm, tot i que nhi ha daltres intermdies i secundries. 14.50. Una regressi s una baixada relativa del nivell del mar. Alguns exemples sn les glaciacions que concentren gran quantitat de laigua marina en els casquets polars fent davallar el nivell dels mars. Un altre exemple sn les orognies. Aquestes, en enlairar un serralada, provoquen que els litorals quedin cada cop ms dessota. 14.51. Una transgressi s una pujada relativa del nivell del mar. Alguns exemples sn les transgressions durant el mesozoic. Durant aquesta era es donaren dues raons que afavoriren aquest context transgressiu, una de climtica i laltra de tectnica. El clima durant tota lera fou tropical, de fet mai no van existir casquets glacials durant tot el mesozoic. Aquest fet va provocar uns nivells de les aiges marines molt elevats. Laltra ra que va permetre aquest context transgressiu fou la tectnica activa de caire distensiu pel litoral est de la Pennsula i la forta subsidncia associada. 14.52. Les ciutats gregues cobertes pel mar i els ports romans lluny de la costa. 14.53. Durant una regressi, la lnia de costa sapropa al centre de la conca quan baixa el nivell del mar. De manera contrria, i durant una transgressi, la lnia de costa sallunya del centre de la conca. 14.54. Els principals canvis del nivell del mar duna regi sexpliquen fonamentalment per dues raons, el clima i la tectnica. Les etapes clides globals redueixen els casquets glacials. Aquest fet provoca uns nivells de les aiges marines molt elevats. Laltra ra que permet aquest context transgressiu s la tectnica. En aquest cas aquesta activa esforos distensius produint grans fosses tectniques. En aquest ambient geolgic es donen grans conques sedimentries per enfonsament i subsidncia. Lenfonsament gradual del substrat permet grans buits que fan de llit de ms i ms sediments. 14.55. Les forces que originen lenlairament de les serralades provenen del xoc i la subducci de les plaques tectniques. Aquestes alhora es mouen grcies als corrents convectius del mantell. 14.56. Durant lenlairament duna serralada, lescora pateix un important augment. Els encavalcaments i els apilaments de materials del xoc van creant aquest major gruix de lescora terrestre. 14.57. Lescora litosfrica pateix aprimament durant la formaci duna conca sedimentria per causes tectniques. Normalment el procs sassocia a un augment del grau geotrmic de la regi, la qual cosa fa ms plstic el substrat profund. En conseqncia, els materials cedeixen sota la pressi i es poden produir falles normals associades a lenfonsament. Alhora aquestes regions pateixen separaci per la distensi iniciada i lescora sestira i saprima. 14.58. Alcover s una localitat de la comarca de lAlt Camp de Tarragona. A les seves pedreres shi exploten dolmicrites (roques carbonatades dorigen mar) molt utilitzades en el revestiment dedificis i per als terres de jardins. Per la pedrera dAlcover presenta un altre fet encara ms rellevant. Entre les lloses de les dolmicrites hi apareixen eventualment peixos, crustacis i altres organismes fossilitzats del trisic amb un gran grau de conservaci. El Museu dAlcover nexposa una mplia mostra.

14.38. Els trilobits van ser uns artrpodes representatius de lera paleozoica. Actualment no en queda cap famlia representant. 14.39. En els oceans del siluri ens hem dimaginar una associaci biolgica formada per: graptlits, esponges, peixos agnats, argonautes, peixos acantodis i actinopterigis. 14.40. Es parla duna extinci en massa quan durant un perode curt geolgicament parlant desapareixen un gran percentatge de les espcies dun conjunt ampli decosistemes. Aquest tipus de fenmens se solen relacionar amb esdeveniments descala global. Un exemple molt popular fou lextinci de final del cretaci ara fa uns 65 milions danys. Aquesta extinci en massa, entre altres organismes, va fer desaparixer tots els dinosaures excepte les aus. 14.41. Durant el carbonfer, sembla que la pennsula Ibrica va gaudir moments de clima tropical causants de la gran proliferaci de selves de falgueres pel territori i desculls de corall pel litoral. La gran expansi de selves de falgueres gegants fou tamb la causant dels grans jaciments de carb al nord de la Pennsula. 14.42. La gran producci vegetal de les selves del carbonfer va produir grans acumulacions de tiges i troncs. El rpid enterrament daquestes acumulacions vegetals va permetre la posterior formaci dels carbons asturians i cantbrics. 14.43. La forta aridesa del perode permi va poder estimular laparici de noves adaptacions per part dalguns grups dorganismes. Una manera devitar lassecament dels embrions, cosa que els passaria als amfibis, era lestructura de lamni. Els rptils, els dinosaures i els mamfers en serien els grans afortunats durant els segents 250 milions danys. Aquesta membrana alla lembri de lexterior i nevita la dessecaci. 14.44. Lacci fluvial en un ambient rid i sense vegetaci va propiciar grans taxes derosi i la generaci de grans quantitats de sediments detrtics. El seu transport, acumulaci, compactaci i cimentaci produren les fcies Bundsandstein visibles en molts indrets de les serralades litorals. Aquesta associaci litolgica es troba formada per lutites, sorres i conglomerats de matrius rogenques. 14.45. Aquests petits animals foren els graptlits. Sembla que eren organismes emparentats amb els cordats i que constituen colnies en forma de branques en ambients aqutics. 14.46. Durant el mesozoic, el context predominant fou el transgressiu. Aix fou degut a dues raons, una de climtica i laltra de tectnica. El clima durant tota lera fou tropical, de fet mai no van existir casquets glacials durant tot el mesozoic, la qual cosa va provocar uns nivells de les aiges marines molt elevats. Laltra ra que va permetre aquest context transgressiu fou la tectnica activa de caire distensiu pel litoral est de la Pennsula. En aquest ambient geolgic es donaren grans conques sedimentries per subsidncia. Lenfonsament gradual del substrat va permetre grans buits que foren els llits de ms i ms sediments. 14.47. Des de fa uns 2,8 milions danys el planeta va abandonar per sempre certa bonana climtica i va entrar en una dinmica on salternaren perodes freds amb glaciacions a latituds altes, i perodes clids on les glaceres retrocedien. Actualment ens trobem dins un perode interglacial, i per tant, clid. Aquestes tendncies sn graduals i es produeixen en milers danys. Les principals glaciacions ms re-

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

445

14
WWW

SOLUCIONARI
Una nova transgressi va repetir unes condicions molt similars a les del Muschelkalk inferior formant les fcies del Muschelkalk superior. Molts milions danys ms tard, i ja en el mioc, un nou context distensiu va permetre la formaci duna fossa tectnica on el mar hi diposit abundants detrtics de composici calcria. ESQUEMA MUT
ALTIMETRIA 2.000 m 1.000 m 500 m 200 m 0m MAR

14.48. Els xenacntids van ser uns taurons de mida mitjana que posseen una llarga espina caudal. La seva dentici, com la dels actuals taurons, consistia en una bateria esmolada de dents cniques que sanaven renovant a mesura que es desprenien del maxillar. 14.49. A final del permi es va generalitzar un conjunt demanacions volcniques relacionades amb grans activitats del mantell profund (capa D). Laugment del vulcanisme va modificar els trets atmosfrics augmentant la pols en suspensi, provocant un canvi climtic i la consegent disminuci de les activitats fotosintetitzadores. La disminuci de la biomassa dels productors va trencar les cadenes trfiques i aix es produ una extinci en massa. Es pensa que va passa alguna cosa semblant a final del cretaci, sense necessitat de cap caiguda de meteorits, per explicar lextinci dels dinosaures. EXPERIMENTA 1 i 2. Perode
Trisic (regressiu)

masss serralada Cantbrica Pirineu s Galaic muntanyes Basques a muntanyes ad na Sist ral ala de Lle em ser l Cat a Ib a ric l or ntra Lit a Ce em Sist

do de Tole Montes
Sierra Morena
tica a B alad serr

Fcies i tectnica

Litologia

Clima

Ecosistema
Litoral desrtic Plataforma marina i esculls Litoral desrtic Plataforma marina i esculls Badia

Bundsands- Lutites, gre- Tropical tein (com- sos i conrid pressiu) glomerats Tropical sec Tropical rid Tropical sec

PROVA DAVALUACI 1 1. El masss Ibric. 2. Les conques terciries de lEbre, el Duero, el Tajo i el Guadalquivir. 3. Laurentia-Bltica, situada al nord, i Gondwana, al sud. 4. El canvi en el moviment relatiu entre les plaques eurasitica i africana que va provocar un apropament i una posterior collisi de les dues plaques. 5. Lordre de nord a sud de les cinc zones que formen el masss Ibric sn la zona cantbrica, la zona asturoccidental-lleonesa, la zona centreibrica, la zona dOssa-Morena i la zona sudportuguesa. 6. La zona cantbrica del masss Ibric est formada per materials que fins al comenament del carbonfer presenten fcies daiges molt poc profundes dipositades en una plataforma continental. Aquests materials van estar sotmesos a una deformaci que va afectar nicament la part ms profunda superficial de lescora, caracteritzada pels nombrosos per la manca de processos de metamorfisme i de magmatisme. 7. Els dos segments que divideixen estructuralment els Pirineus sn: El Pirineu occidental o bascocantbric, que es localitza a la part ms occidental de la serralada. El Pirineu central i oriental, on shi distingeixen la zona septentrional o nord-pirinenca i la zona meridional o sud-pirinenca. 8. La serralada Btica s el conjunt de muntanyes que sestenen des del golf de Cadis fins a les costes meridionals de la Comunitat Valenciana. Al nord, limita amb la conca del Guadalquivir i pel marge meridional del masss Ibric; al sud, limita amb el mar dAlborn. 9. La resposta correcta s la b (lescora de la serralada Btica no supera els 40 km de profunditat). 10. En el Sistema Ibric.

Trisic Muschelkalk Dolmicrites (transgres- inferior siu) (distensiu) Trisic (regressiu) Muschelkalk Lutites mitj i guixos (distensiu)

Trisic Muschelkalk Dolmicrites (transgres- superior siu) (distensiu) Mioc mitj (sediments (transgres- litorals) siu) (distensiu)

Calcarenites Tropical suau

3. A final del permi i principi del trisic, el clima vigent a la regi era desrtic, la qual cosa afavoria les torrentades evntiques i la disposici de grans volums de sediments en extenses planes fluvials (fcies del Bundsandstein). Labsncia de vegetaci generalitzada va permetre la conservaci de moltes de les estructures sedimentries, aix com ripples, laminacions i empremtes dorganismes. Sense arrels pertorbant els sediments, es comprn aquesta preservaci. Una forta transgressi va permetre la pujada del nivell del mar i aix sinici la sedimentaci de grans volums de fangs calcaris com a conseqncia dun clima tropical amb alta biodiversitat dorganismes (fcies del Muschelkalk inferior). La seva compactaci i cimentaci va donar lloc a la formaci de roques calcries. A causa de la mateixa aridesa del clima, el carbonat clcic probablement va passar a dolomita. Daquesta manera es formaren les actuals dolmicrites. Una regressi va permetre la sedimentaci dargiles i sals en un ambient daiguamoll envoltat dun context rid (fcies del Muschelkalk mig). La forta evaporaci de les aiges somes va produir la precipitaci de les sals i actualment podem observar guixos dins els sediments argilosos.

446

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

SOLUCIONARI
A la zona sud-portuguesa, la deformaci s superficial i de la mateixa manera que a la zona cantbrica, solament afecta la part superior de lescora i no t ni magmatisme ni metamorfisme. 4. S. Les dues zones situades a lextrem del masss, que corresponen a la zona cantbrica i a la zona sud-portuguesa, shan vist afectades per una deformaci superficial i per una absncia de metamorfisme, mentre que les zones situades en el nucli de lorogen shan vist afectades per una deformaci ms intensa, per metamorfisme i tamb per magmatisme. 5. Es pot deduir que el masss Ibric s un orogen de collisi continent-continent per lexistncia de grans plecs, de falles de salt en direcci o de mantells de corriment i la presncia dofiolites. Si un orogen t ofiolites vol dir que sha format desprs de la desaparici dun oce, ja que aquestes roques sn una associaci de roques bsiques i ultrabsiques que provenen de lescora ocenica. 6. En aquesta seqncia dimatges es representa lorognia alpina que va comenar durant el terciari. Durant aquest perode hi va haver diferents collisions entre les plaques situades entre frica i Eursia; la placa ibrica va girar i es va unir a la placa eurasitica apareixent els orgens dels Pirineus i de la serralada Cantbrica. La serralada Btica, que tamb es va formar durant lorognia alpina, s el resultat de la collisi de la petita placa dAlborn contra la placa ibrica; alhora, aquest xoc va fer aixecar el sistema Central i la serralada Ibrica. Per altra banda, la convergncia dEuropa i dfrica va provocar un escurament litosfric que es va concentrar als Apenins, als Alps occidentals i als Alps del sud. Al mateix temps, es va produir la rotaci dels blocs continentals de Crsega i Sardenya. 7. Orognia
Varisca o herciniana Alpina

PROVA DAVALUACI 2 1. Que totes van formar part dels varscids, la serralada varisca europea. 2. Els Pirineus i la serralada Btica. 3. Al final del paleozoic. 4. La resposta correcta s la b. 5. El grau de deformaci que han sofert les roques. Les cinc zones que formen el masss Ibric, de nord a sud, sn: la zona cantbrica, la zona asturoccidental-lleonesa, la zona centreibrica, la zona dOssa-Morena i la zona sud-portuguesa. 6. Els Pirineus i la serralada Btica sn els dos grans orgens alpins de la pennsula Ibrica. 7. A diferncia daltres cadenes alpines, els Pirineus es caracteritzen per tenir un traat fora rectilini, un metamorfisme molt poc desenvolupat i molta poca activitat magmtica. Des del punt de vista estructural, els Pirineus es divideixen en dos segments: el Pirineu occidental, tamb anomenat bascocantbric, i el Pirineu central o oriental. tamb anomenat bascocantbric. 8. La serralada Btica es prolonga, cap al sud, per sota del mar dAlborn, mentre que cap al nord-est una part de lestructura transcorre fins a lilla de Mallorca pel fons del Mediterrani i part del promontori balear. 9. Els tres grans dominis de la serralada Btica sn el domini sudibric, el domini dAlborn i les unitats del Campo de Gibraltar. 10. Al Sistema Ibric.

EXERCICIS DE REFOR 1. La histria geolgica de la pennsula Ibrica va comenar a lpoca precambriana, ara fa uns 600 Ma, a cavall del proterozoic i del fanerozoic. Durant el paleozoic inferior, loce Mitj Europeu separava les dues masses continentals existents: Laurentia-Bltica al nord, i frica-Gondwana al sud. Sobre aquest oce shi van dipositar sediments molt diversos que procedien de lerosi dels relleus continentals, amb intrusions de materials volcnics. Durant el carbonfer, ara fa uns 300 Ma, es va produir el cicle orognic varisc o hercini ocasionat per la collisi dels dos continents; el cicle orognic va culminar amb la formaci de la serralada dels Varscids que recorria zones dAmrica, frica, Ibria i Europa. A la Pennsula, la cadena herciniana partia de Galcia i arribava fins a lactual Sierra Morena, recorrent el masss Ibric. A final del paleozoic tots els territoris emergits es van agrupar en un nic continent anomenat Pangea. 2. En aquest perode del precambri, el planeta va patir una glaciaci molt intensa que va durar 60 Ma. Es creu que el 90 % del planeta va quedar cobert per gel. 3. A la zona cantbrica la deformaci solament afecta la part ms superficial de lescora i es caracteritza per la manca de metamorfisme i de magmatisme. A la zona asturoccidental-lleonesa, la deformaci dels materials ha anat acompanyada dun metamorfisme generalitzat que afecta totes les roques que afloren a la zona. A la zona centreibrica, el grau de metamorfisme s variable, i fins i tot, en algunes zones, el metamorfisme s de grau alt, en especial a lextrem nord-est. A la zona dOssa-Morena, el metamorfisme s generalitzat.

En quin perode geolgic va tenir lloc?

A final del paleozoic, en el perode carbonfer A finals del mesozoic i durant el cenozoic

Quins materials es van veure afectats?

Els materials precambrians i els materials del paleozoic. Els materials del precambri, del paleozoic, del mesozoic i del cenozoic.

8. Pel que fa a les peculiaritats dels Pirineus respecte daltres orgens alpins de la regi mediterrnia, cal dir que els Pirineus tenen un traat rectilini, un metamorfisme poc desenvolupat i poca activitat magmtica. 9. Des dun punt de vista estructural, els Pirineus es divideixen en dos segments, el Pirineu occidental o bascocantbric, i el Pirineu central i oriental. En el Pirineu occidental predominen plecs i encavalcaments vergents cap al nord-est, amb desplaaments que poden arribar als 20 km. En el Pirineu central i oriental les vergncies estan dirigides cap al nord en la zona septentrional i en la zona meridional les vergncies estan dirigides cap al sud. 10. El fet que no es detecta la presncia duna arrel notable sota la serralada, tot i que s que hi ha un cert engruiximent que en cap cas no supera els 40 km.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

447

14

SOLUCIONARI
del mesozoic i del cenozoic; el color marr clar representa els materials paleozoics, i el color marr fosc, els granits formats en lorognia varisca. d) La zona 1 s la zona cantbrica; la zona 2, la zona asturoccidental-lleonesa; la zona 3, la zona centreibrica; la zona 4, la zona dOssa-Morena, i la zona 5, la zona sud-portuguesa.

EXERCICIS DAMPLIACI 1. Les principals orognies que han tingut lloc sn: Lorognia caledoniana, que va tenir lloc durant els perodes ordovici i siluri com a resultat de la collisi de la placa Bltica contra Laurentia. Els relleus que va generar es localitzen a Grenlndia, Esccia i Noruega. No hi ha rastres daquesta orognia a la pennsula Ibrica. Lorognia herciniana o varisca, que es va produir durant el carbonfer com a resultat de la collisi de les plaques LaurentiaBltica amb la dfrica-Gondwana. El resultat s la formaci de la serralada varisca europea, els Varscids. Actualment les restes daquesta orognia formen el scol hercini o basament. Lorognia alpina, que va comenar a finals del cretaci superior. Aquest cicle orognic s el que ha donat lloc a les serralades ms modernes del planeta, i en el nostre territori, als Pirineus i a la serralada Btica. 2. Les roques ms antigues de la pennsula Ibrica sn les que formen el scol o basament i daten de lpoca paleozoica i precambriana. Actualment hi ha afloraments de roques paleozoiques i precambrianes als Pirineus, a la serralada Litoral Catalana, a la serra de Tramuntana de Mallorca, a la serralada Btica i al masss Ibric. 3. Es podria pensar que la manca de roques calcries daquest perode podria estar causada per la temperatura de laigua del mar, que fos ms freda que en altres indrets, la qual cosa hauria evitat la proliferaci desculls corallins. De tota manera, es creu que aquesta no s la ra perqu es calcula que en aquell perode lactual pennsula Ibrica ocupava una latitud de 30 S, el que indica que les aiges devien ser clides. Aix doncs, cal buscar una altra causa que expliqui la manca de roques calcries. La causa ms probable s la manca doxigen de les aiges marines que cobrien el territori; segurament, les aiges eren fora profundes, i els corrents marins, escassos, de manera que en el fons probablement hi havia una manca considerable doxigen i, per tant, tamb una manca despcies bentniques com bivalves, braquipodes, poliquets, etc., que haurien estat lorigen dels sediments carbonatats. En canvi, els sediments que sacumulaven al fons mar eren de color fosc, resultat de la presncia de matria orgnica descomposta en condicions danxia; aquests sediments foscos, sotmesos a un metamorfisme posterior, van generar les pissarres. 4. El supercontinent ms antic que est ben documentat s Rodnia; aquest supercontinent es va formar ara fa 1.000 Ma. De configuraci molt diferent a la de la Pangea, 250 Ma desprs de la seva formaci, el supercontinent es va comenar a dividir en vuit fragments; alguns daquests fragments es van reunir en una gran massa continental situada a lhemisferi sud, que va rebre el nom de Gondwana; els altres fragments eren Laurentia, Sibria i Bltica. Posteriorment, de Gondwana tamb sen va desprendre un altre fragment, Avalnia, que es va unir amb els tres fragments anteriors ara fa 430 Ma i van formar una massa continental que es va situar a lequador, mentre el continent Gondwana es mantenia al pol Sud. Posteriorment, en migrar Gondwana cap al nord, va collidir amb Laurentia i Bltica. A mida que sanaven adjuntant nous fragments, el conjunt es desplaava cap al nord, de manera que ara fa 230 Ma, es pot dir que Pangea ja estava formada. 5. a) En el mapa es representa el masss Ibric. b) El masss Ibric s fruit de lorognia herciniana o varisca. c) El groc representa els materials ms moderns, els materials

1 2

4 5
Granits formats en lorognia herciniana Materials paleozoics Materials mesozoics i cenozoics

0 50 100

6. El genoll astric, tamb conegut amb el nom darc astric, s un oroclinal molt arquejat (165) situat a la zona cantbrica del masss Ibric; aquesta estructura s el resultat de la intensa deformaci a qu van estar sotmeses les roques durant lorognia herciniana. Aquest tipus destructura s un tret caracterstic dun orogen de collisi. El batlit de Los Pedroches s una de les principals intrusions gnies de la pennsula Ibrica; el batlit s un aflorament de granit molt extens que se situa a la zona Ossa-Morena del masss Ibric. 7. La zona cantbrica del masss Ibric est formada per materials que daten del precambri fins al permi. La major part dels materials sn roques sedimentries marines daiges poc profundes que es van dipositar sobre la plataforma fins al comenament del carbonfer. Aix, doncs, a la part central de la zona cantbrica hi havia una conca sedimentria de carcter continental que va arribar a acumular 6.000 m de sediments que provenien de lerosi de lorogen que sestava formant. Cal recordar que durant el carbonfer, el territori que actualment forma la pennsula Ibrica estava situat a prop de lequador, de manera que shi desenvolupaven extensos boscos de falgueres i que lacumulaci de les restes dels vegetals s la que va donar lloc als dipsits de carb que sexploten en lactualitat. 8. Els Pirineus es van formar durant leoc, a la zona de contacte entre la placa ibrica i la placa eurasitica. La convergncia de les dues plaques va anar lligada a un procs de rotaci en sentit antihorari de la placa ibrica respecte de la placa eurasitica, com a conseqncia de lobertura del golf de Biscaia. Aquesta rotaci va fer que els Pirineus salcessin dest a oest, de manera que els Pirineus occidentals o bascocantbrics es van formar posteriorment als Pirineus orientals. En la formaci dels Pirineus shi van veure afectats tots els materials existents fins al moment, tant les roques del basament com les roques de la cobertora dedat mesozoica i terciria. De tota manera, aquests materials es van comportar de manera diferent durant lorognia alpina: les roques del basament ja havien estat deformades prviament per lorognia

448

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

14

SOLUCIONARI
ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. En aquest tall descala cortical shi observa lapilament antiforme dels Pirineus, com tamb la subducci de lescora inferior i del mantell litosfric. Els materials que formen el Sistema Ibric sn del mesozoic i tamb del terciari, generalment calcaris. Per sota se situen els materials del scol paleozoic. Sobserva que la deformaci que han sofert les roques s molt ms intensa en els Pirineus que en el Sistema Ibric, aix com tamb lescurament litosfric, molt ms petit en el Sistema Ibric. Aquesta deformaci ms suau de la litosfera del Sistema Ibric es fa palesa tant a la superfcie com en profunditat. A les conques del Tajo i de lEbre, els materials que omplen les conques no shan plegat ni fracturat; a ms, la base de lescora es mant plana a 32 km de profunditat.

varisca, de manera que davant de les noves forces es van comportar frgilment i es van fracturar. En canvi, els materials de la cobertora, en ser ms flexibles, es van plegar ms o menys intensament. 9. La serralada Litoral Catalana es va aixecar com a resultat de la compressi alpina. La collisi de la placa Ibrica amb la placa europea en va provocar laixecament. La naturalesa dels materials que formen la serralada s molt heterognia; els materials del paleozoic sn bsicament granits, tot i que tamb apareixen pissarres grauvaques, calcries i quarsites, dedats compreses entre el cambri i el carbonfer. Els materials del cicle alp, situats per sobre dels materials paleozoics, estan plegats i lleugerament bolcats cap a loest; principalment sn del trisic (dolomies i argiles), del cretaci (calcries, dolomies i margues) i del terciari (calcries, margues i conglomerats). 10. Altres relleus originats per lorognia alpina sn els Montes de Toledo, la serralada Cantbrica, la serralada Litoral Catalana, el Sistema Central i les illes Balears.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

449

15

Les conques terciries, els marges continentals i les illes Canries

7. Saber situar sobre el territori les unitats actuals del relleu. 8. Conixer l'origen de l'arxiplag canari i la seva activitat volcnica. 9. Descriure les caracterstiques principals de l'estructura de la litosfera terrestre a la Pennsula. 10. Citar els principals projectes geofsics basats en l'obtenci de perfils de ssmica de reflexi profunda. 11. Saber quin s el grau d'activitat ssmica i vulcanolgica del territori espanyol en l'actualitat.

OBJECTIUS
1. Conixer els trets geolgics generals de la pennsula Ibrica. 2. Conixer les principals conques terciries del territori peninsular. 3. Saber discernir entre conques d'avantpas i conques internes. 4. Conixer la relaci entre la formaci dels principals orgens i les conques sedimentries. 5. Descriure les principals conques negenes del marge mediterrani. 6. Conixer les caracterstiques bsiques dels marges atlntics.

CONTINGUTS
Caracterstiques geolgiques generals de les conques terciries. (Objectius 1 i 2) Les conques d'avantpas: conques de l'Ebre i del Guadalquivir. (Objectius 2 i 3) Les conques interiors: conques del Duero i del Tajo. (Objectius 2 i 4) Les conques negenes del marge mediterrani: el solc de Valncia i el mar d'Alborn. (Objectiu 5) Els marges atlntics: el golf de Cadis, el marge occidental atlntic i el marge cantbric. (Objectiu 6) L'origen i l'activitat volcnica a les illes Canries. (Objectiu 8) L'estructura litosfrica de la pennsula Ibrica i dels seus marges. (Objectius 9 i 10) La sismicitat i el vulcanisme al territori espanyol. (Objectius 8 i 11) Interpretaci d'esquemes estructurals de les conques sedimentries. Reconixer per observaci i tamb per interpretaci les caracterstiques geolgiques de l'entorn. Relacionar els processos geolgics amb les estructures de deformaci i amb la formaci dels orgens. Valoraci positiva de lobservaci com a base per a la interpretaci geolgica. Aprendre la terminologia geolgica i fer-la servir adequadament.

CRITERIS DAVALUACI
a) Conixer la classificaci de les conques terciries. (Objectius 2 i 3) b) Relacionar les conques internes amb l'orogen al qual estan associades. (Objectiu 4) c) Conixer les caracterstiques principals de les conques peninsulars. (Objectiu 2) d) Situar geogrficament les conques terciries i els marges peninsulars. (Objectiu 7) e) Conixer les conques negenes del marge mediterrani. (Objectiu 5) f) Descriure les caracterstiques principals de l'activitat volcnica canria. (Objectius 8 i 10) g) Conixer els principals projectes de recerca geofsica. (Objectiu 10) h) Saber quines sn les principals manifestacions de l'activitat actual de la litosfera ibrica. (Objectiu 11)

Preguntes prova 1 1 2 3 4, 6 5 7 8 9, 10

Preguntes prova 2 1 3 2 4, 6 5 7, 8 9 10

450

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

RESUM

Les conques terciries

Durant el terciari va tenir lloc la individualitzaci de diverses conques sedimentries per acci de lorognia alpina. En lactualitat, aquestes conques estan emergides i corresponen a zones enfonsades que shan reomplert amb sediments que provenen de les serralades venes. Nhi ha de dos tipus: Les conques davantpas: destaquen la conca de lEbre i la conca del Guadalquivir. La formaci de la primera est associada a lorognia dels Pirineus, i la segona a lorognia de la serralada Btica. Les conques interiors: destaquen les conques del Duero i del Tajo. Shan format com a conseqncia de la deformaci alpina que va provocar lenfonsament daquestes zones. La conca de lEbre. s la conca davantpas meridional dels Pirineus. T forma triangular i limita al nord amb els Pirineus, al sud-oest amb el Sistema Ibric i al sud i al sud-est amb el marge meridional de la serralada Litoral Catalana. La conca de lEbre es caracteritza en qu: Els materials que la formen sn del paleoc i del mioc. A la part central de la conca es troben principalment terrenys argilosos que salternen amb capes de gresos, calcries i conglomerats molt resistents a lerosi. Les muntanyes de Montserrat o el Montsant en sn exemples. Els materials que la formen estan poc o gens deformats. Durant el paleogen la conca va experimentar un cert enfonsament al marge nord perqu va ser envada pels encavalcaments que eren empesos cap a la part frontal de la serralada. La conca del Guadalquivir. s una conca davantpas associada a la serralada Btica. La conca limita al nord pel marge meridional del masss Ibric, al sud per la serralada Btica i a loest pel golf de Cadis. La conca del Guadalquivir es caracteritza en qu: Es tracta duna conca que va ser envada pel mar durant el mioc, el plioc i part del quaternari. Per tant, el materials que lomplen sn bsicament marins. Els sediments estan formats principalment per marges i argiles que es van dipositar en una fcies daiges tranquilles amb escasses aportacions de sediments detrtics. Senfonsa per sota de la serralada Btica. La conca del Duero. s una conca interior que ocupa una extensa rea de la meitat nord de la pennsula Ibrica. Al nord limita amb la serralada Cantbrica, a loest amb els afloraments del masss Ibric, al sud i sud-oest amb el Sistema Central, a lest amb el Sistema Ibric i la serra de La Demanda, mentre que al nord-est limita amb la conca de lEbre. La conca del Duero es caracteritza en qu: Est formada per materials del terciari, principalment dorigen continental, i per dipsits fluvials als marges de la conca. T una subsidncia acusada, de manera que el gruix de les roques sedimentries decreix cap a lest. Lactivitat tectnica enregistrada al marge nord provoca lacumulaci de grans quantitats de sediments (fins a 3.000 m). La conca del Tajo. s una conca interior que inclou la conca de Madrid a la part occidental i la conca de Loranca a lextrem oriental. La conca del Tajo es localitza a la part central de la pennsula Ibrica i limita al nord-oest amb el Sistema Central, al sud amb els Montes de Toledo i a lest amb el Sistema Ibric. Les roques sedimentries terciries que omplen la conca sn principalment dorigen continental, amb gruixos que oscillen entre 2.500 i 3.000 m.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

451

15

RESUM

Les conques negenes del marge mediterrani

Sota les aiges del Mediterrani de la part oriental i meridional de la pennsula Ibrica hi ha dues conques negenes: el solc de Valncia, o conca catalanobalear, i el mar dAlborn. El solc de Valncia o conca catalanobalear. Es localitza al marge nord-oriental de la pennsula Ibrica i sestn des de la depressi de Valncia fins als fons ocenics que limiten amb la conca provenal, al nord de Menorca. Els marges emergits daquesta conca sn la serralada litoral catalana i el promontori balear. Lobertura del solc de Valncia es va iniciar a final de loligoc o a comenament del mioc. Es va formar com a conseqncia duna srie de processos extensionals que van afectar el marge nord-oriental dIbria i que van provocar un aprimament litosfric important i la formaci del solc de Valncia. Les roques sedimentries que omplen la conca sn del neogen i del quaternari, amb uns gruixos mxims de fins a 4 km i es troben discordants sobre els materials paleozoics i mesozoics que formen el substrat de la conca. Des del punt de vista morfolgic es diferencia: La plataforma continental, que sestn des de la lnia de la costa fins a la isbata de 200 m, aproximadament. La seva amplada s variable, amb una distncia mnima de 15 km i una mxima de 70 km. El tals continental, que es desenvolupa a partir de la isbata de 200 m; coincideix amb un augment considerable del pendent, que oscilla dels 4 o 5 als 11. El fons o plana abissal, que arriba a profunditats de fins a 2.500 m. La conca o mar dAlborn. La conca dAlborn est situada al sud de la pennsula Ibrica, entre la serralada Btica, al nord, i la serralada del Rif, al marge nord-occidental afric. A loest la conca es tanca a loce Atlntic, tot i que queda oberta per lestret de Gibraltar, mentre que a lest enllaa amb la conca algerianoprovenal. El mar, o conca, dAlborn es va originar per diversos processos geodinmics associats a levoluci de lorogen btic que van provocar laprimament litosfric daquesta zona. Els materials de la conca sn del neogen i del quaternari, principalment sediments dorigen mar dipositats sobre un substrat del paleozoic. La dorsal dAlborn, que s de naturalesa volcnica, divideix la conca en dues subconques: Una situada a la part occidental amb una profunditat inferior als 1.000 m i on sacumulen grans gruixos de roques sedimentries (fins a 7.000 m). Una altra situada a la part oriental oberta a la conca algerianoprovenal amb una profunditat superior als 2.000 m i amb acumulacions de roques sedimentries que oscillen entre 2.000 i 2.500 m.

Els marges atlntics

Els marges atlntics de la pennsula Ibrica sn el golf de Cadis, el marge occidental atlntic i el marge cantbric. El golf de Cadis. Es localitza al marge sud-occidental de la pennsula Ibrica i limita al nord pels terrenys del masss Ibric, al sud pel marge afric, i a loest per la terminaci occidental de les serralades Btiques i del Rif. La seva formaci es relaciona directament amb lobertura de lAtlntic nord. s un marge destructura molt complexa, situat entre les plaques africana i eurasitica. Les roques que cobreixen la plataforma sn quaternries i terciries, i les que es dipositen en el tals descansen sobre un substrat mesozoic. El golf de Cadis es caracteritza perqu: T una plataforma continental estreta que seixampla cap al sud-est fins a assolir valors de 30 a 50 km.

452

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

RESUM

La plataforma est separada del mar obert per un tals de pendents ms o menys abruptes a la part superior que desprs baixa suaument fins a arribar a les aiges profundes de lAtlntic. El marge occidental atlntic. Es localitza en el marge oest de la pennsula Ibrica i es caracteritza perqu shi distingeixen dues parts, el marge gallec i el marge portugus. A pesar que el marge ha sofert una certa deformaci associada a letapa de compressi alpina, el marge occidental atlntic ha mantingut un comportament relativament estable des que es va formar al final del jurssic. Lescora del marge saprima gradualment des de la part emergida del marge, on sassoleixen valors de prop de 30 km, fins a les zones adjacents al peu del tals continental, on la base de lescora es localitza a uns 10 o 12 km. El marge cantbric. Es localitza al marge nord de la pennsula Ibrica. El marge cantbric es va formar com a conseqncia de lobertura del golf de Biscaia, que es va iniciar fa prop de 115 Ma i es va acabar, aproximadament, fa uns 80 Ma. Durant la seva formaci es van originar dos marges continentals passius, un localitzat al nord, a les costes franceses, i un altre localitzat al sud, al marge cantbric. Per tant, el seu origen correspon a un marge passiu que va evolucionar cap a marge actiu durant la formaci dels Pirineus. Aquest fet es pot comprovar perqu al peu del tals i al llarg del marge sobserva una fossa estreta i allargada amb sediments anteriors a leoc fortament plegats, coberts per sediments ms recents en els quals no senregistra, prcticament, cap deformaci. Lestructura cortical profunda mostra linici dun procs de subducci, ja que lescora ocenica del golf de Biscaia senfonsa lleugerament per sota de lescora continental de la pennsula Ibrica.

Larxiplag canari
Les Canries formen un arxiplag de set illes de mida gran i un conjunt dillots; t una orientaci est-oest i est situat entre els 27 i els 29 de latitud nord al marge nord-oest afric. Larxiplag no t cap relaci amb levoluci geolgica de la pennsula Ibrica, sin amb levoluci de lAtlntic sud i del marge nord-occidental afric. Larxiplag canari s lnic conjunt dilles volcniques de naturalesa ocenica del territori de lEstat espanyol, i guarda moltes similituds amb les illes de Madeira o les illes de Cap Verd. s lnica regi de lEstat amb vulcanisme actiu i el seu origen es pot explicar a partir de: La presncia dun plomall del mantell o punt calent (hot spot) sobre el qual shauria desplaat el marge afric. La dinmica dobertura de lAtlntic, que va provocar un escurament del marge afric i, per tant, laixecament de blocs a favor de falles inverses que van facilitar lascensi de material astenosfric i la generaci de magmes. Segons criteris geomorfolgics, vulcanolgics i estructurals, les illes es divideixen en tres grups: Les illes de lest o africanes, que sn Lanzarote i Fuerteventura. Les illes centrals, que sn Gran Canria, Tenerife i La Gomera. Les illes de loest o atlntiques, que sn La Palma i El Hierro. Les illes estan formades per dos complexos diferents: El complex de basament: dorigen submar, aquest complex est format per colades basltiques superposades i intercalades amb sediments ocenics marins. Aquests materials estan travessats per dics i intrusions plutniques mfiques i ultramfiques. Constitueixen la base submarina de les illes i aflora a La Palma, La Gomera i Fuerteventura. Ledat daquest complex se situa entre el cretaci inferior i el mioc mitj. Els edificis volcnics: sobre la base dels complexos de basament saixequen els edificis volcnics, producte de les erupcions subaries iniciades al mioc i que continuen en lactualitat.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

453

15

RESUM

En aquestes erupcions subaries shi distingeixen dues etapes: Una etapa de tipus fissural en la qual predominen les efusions basltiques alcalines molt voluminoses i la formaci de volcans escut. Una altra etapa de tipus puntual en qu adquireixen un gran desenvolupament els termes intermedis i molt diferenciats. Les manifestacions volcniques ms recents sn bsicament basltiques i solen estar ben conservades; formen cons descries allats o agrupats (camps de volcans). Pel que fa a lestratovolc Teide-Pico Viejo, sha format per lapilonament de diferents colades de la caldera de Las Caadas. En lactualitat, lactivitat volcnica de les illes encara continua. Shan documentat 14 erupcions grans, de les quals la ms catastrfica va ser la que va tenir lloc a Timanfaya (Lanzarote) entre el 1700 i el 1736. La ms recent s la del Tenegua lany 1971. Per a la poblaci, el carcter fluid i la baixa explosibilitat de les erupcions fa reduir el risc de prdues de vides humanes, tot i que les prdues econmiques poden ser elevades. De tota manera, a lilla de Tenerife amb el conjunt Teide-Pico Viejo, els riscos sn superiors perqu sha creat una cambra magmtica on el magma ha evolucionat cap a termes ms viscosos i rics en substncies voltils, de manera que en cas derupci augmenta el carcter explosiu dels materials volcnics. Lactivitat ssmica de les illes s moderadament baixa, i es localitza, bsicament, a lilla de Tenerife, entre les illes de Tenerife i Gran Canria, i a loest de lilla dEl Hierro.

Estructura de la litosfera de la pennsula Ibrica

Lestructura de la litosfera de la pennsula Ibrica i dels seus marges sha conegut grcies als projectes de recerca geofsica que shan dut a terme, basats principalment en lobtenci de perfils de ssmica de reflexi profunda. Entre aquests projectes destaquen: El projecte hispanofrancs ECORS-Pirineus, que va permetre conixer els detalls de lestructura profunda de lescora i del mantell litosfric a la part occidental dels Pirineus. Tamb va definir un model evolutiu daquest orogen. El projecte espanyol ESCI (Estudis Ssmics de lEscora Ibrica), que va consistir en lobtenci de diversos perfils de ssmica de reflexi profunda al llarg del marge cantbric, la serralada Cantbrica, la serralada Btica, el mar dAlborn i la conca de lEbre-solc de Valncia. Els projectes de ssmica de reflexi profunda VALSIS dedicat a lestudi del solc de Valncia i el mar dAlborn. El projecte IAM, que va obtenir ms de 3.500 km de perfils de ssmica de reflexi al llarg dels marges atlntics de la Pennsula. Sabem que durant el mesozoic, la zona dels Pirineus actual estava ocupada per una conca marina en la qual lescora i la litosfera eren molt primes. Posteriorment, els processos descurament litosfric associats a la compressi alpina van invertir el relleu mesozoic, tant a nivell superficial com a nivell profund, de manera que saconsegueix un gruix cortical i litosfric que arriba als 60 i 140 km, respectivament. El gruix litosfric ms gran, duns 100 km, se situa al centre de la Pennsula, tot i que als Pirineus els valors se situen prop dels 160 km. Al marge oriental de la Pennsula, la litosfera saprima fins a assolir valors de 60 km a la zona del solc de Valncia i de menys de 50 km a la part oriental del mar dAlborn. Pel que fa a la base de lescora, shi observa una tendncia similar a la de la base de la litosfera, tot i que es mostra amb ms detall les grans estructures geolgiques que afloren a la superfcie. Aix, als orgens alpins es detecta un engruiximent cortical que als Pirineus arriba a valors mxims de 60 km, mentre que a la serralada Btica sacosta als 40 km. Per sota del Sistema Ibric es localitza una arrel cortical duns 40 km, mentre que al masss Ibric i a la major part de les conques terciries (conques del Duero, Tajo, Ebre i Guadalquivir) el gruix cortical es mant ms

454

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

RESUM

o menys constant, amb una oscillaci que va dels 32 als 36 km. Cap als marges atlntic i mediterrani sobserva un aprimament cortical important que assoleix valors mnims situats, de mitjana, prop dels 15 km.

Activitat actual de la litosfera de la pennsula Ibrica

Lactivitat actual de la litosfera es manifesta, en gran part, en dos tipus dactivitats: la sismicitat i el vulcanisme. La sismicitat. Lactivitat ssmica de la pennsula Ibrica s molt moderada en comparaci amb altres rees com el Jap, Califrnia, Xile, etc. Tot i aix, al llarg de la histria hi ha hagut enregistraments de terratrmols de magnitud considerable. La sismicitat que afecta la pennsula Ibrica est directament relacionada amb el seus marges i lmits actius com ara a la falla dAores-Gibraltar (lmit occidental entre les plaques africana i eurasitica). A llarg daquesta zona es localitza una alineaci de terratrmols que poden assolir en molts casos magnituds iguals o superiors a 7,0. A mesura que ens acostem a lextrem oriental daquesta zona els terratrmols es va atenuant gradualment. Aquests terratrmols al llarg de la falla Aores-Gibraltar solen ser superficials, mentre que a la zona del golf de Cadis-Btiques-mar dAlborn poden estar situats a profunditats de 150 km; tot i aix, a les proximitats de Granada shan detectat sismes a 650 km de profunditat. Tamb hi ha certa activitat ssmica a la zona pirinenca, inclosa la zona de Pamplona, i al marge peninsular del golf de Valncia. Cal citar els terratrmols que van tenir lloc els anys 1427 i 1428 a la zona pirinenca, que van devastar Olot, Castellfollit de la Roca, la vall den Bas, Girona, Puigcerd, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Queralbs, entre moltes altres poblacions; fins i tot es van deixar notar a Barcelona, Lleida i Cervera. La intensitat daquests terratrmols es podria situar entre els graus VII o VIII de lescala Mercalli o de grau 6 en lescala de Richter. Tamb hi ha alguns enregistraments ssmics a Galcia, al llarg de la costa portuguesa i esdeveniments espordics en zones interiors de la pennsula Ibrica. El vulcanisme. Com que un volc es considera recent si lltima erupci sha produt fa menys de 100.000 anys, lnica zona amb vulcanisme actiu de lEstat espanyol sn les Illes Canries. Les illes Canries s una zona volcnica on lactivitat no ha cessat des del mioc. Tot i que des del segle XV noms shan enregistrat catorze erupcions, les emanacions de gasos o les altssimes temperatures de la zona de Tierra del Fuego, a Lanzarote, sn smptomes que lactivitat volcnica de les illes continua. Altres zones amb activitat volcnica en els ltims 20 Ma sn: El Campo de Calatrava (Ciudad Real): s un vulcanisme tamb de tipus bsic lligat a fractures recents i, en aquest cas, va tenir lloc fa entre 8 i 2 Ma. El marge mediterrani: sestn des de les illes Columbrets fins a lilla dAlborn, on lactivitat ms intensa es concentra entre el cap de Gata i el Mar Menor. La regi dOlot (Girona): s un vulcanisme de tipus bsic lligat a fractures recents i va tenir lloc fa entre 10 i 0,1 Ma. Linici del vulcanisme dOlot es remunta a fa gaireb a un mili danys, quan lescora dalgunes conques marginals terciries saprimava i la formaci duna depressi causada per falles va facilitar el cam dels magmes del mantell cap a lescora. s un tipus de vulcanisme de rift com els de lfrica oriental, tot i que a menor escala. Actualment es troba en un estat molt latent; de fet, lltima activitat important va ser provocada pel volc Croscat fa aproximadament 11.000 anys, tot i que shan trobat monedes de lpoca ibrica amb muntanyes fumejant, senyal que la regi va mostrar alguna activitat lleu no fa pas gaire temps. En el paisatge hi ha aproximadament vint cons volcnics ms o menys arrenglerats al llarg duna srie de falles que es poden classificar en dos tipus:

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

455

15

RESUM

Els cons en forma de ferradura, com els de Can Sim, Roca Negra, Fontpobra, Puig de la Costa i Croscat. Aquesta forma es deu a lobertura dun costat del crter per deixar sortir els materials. Les causes daquesta forma poden ser la presncia dun vent predominant durant lerupci que va poder acumular de forma diferencial ms gredes en un vessant que en un altre i la possible cessi duna part de la paret del crter davant la pressi de la lava acumulada en el seu interior. Els cons circulars, com els de Santa Margarida, Torrent, Montsacopa i Garrinada. El grau dexplosivitat del vulcanisme dOlot en el passat sha de considerar ms aviat baix. Per aix no indica en cap cas que la seva activitat no deixs una bona empremta al territori, ja que en lactualitat es poden veure crters i colades de lava que barraren el pas de rius i afluents creant petites planes inundades, com ara lrea de les Preses. Una altra rea dorigen volcnic s Castellfollit de la Roca, on sn visibles diferents colades de basalts que lerosi posterior van fer que apareguessin com una petita carena on abans hi havia una vall.

456

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

FITXA 1

RECURSOS PER A L'AULA

ELS AIGUAMOLLS DE DOANA

A la desembocadura del riu Guadalquivir hi ha una extensa zona daiguamolls, els ms grans de la pennsula Ibrica, que conformen conjuntament amb altres ecosistemes de platges i dunes, el Parque Nacional de Doana. La geologia Des dun punt geolgic, els terrenys del parc se situen a la depressi del Guadalquivir; el conjunt est format per dipsits marins que daten del neogen i tamb per materials del quaternari que tenen un origen fluvial-mar i elic. Tots aquests materials no van estar afectats per plegaments, de manera que prcticament es mantenen horitzontals, tal com van sedimentar. Pel que fa a la zona de les maresmes, es creu que a principi del quaternari un cord litoral va allar el golf de lexterior, de manera que els sediments continentals arrossegats pel riu van reblir lalbufera que shavia format. Lestudi dels sediments dels aiguamolls tamb indica que hi ha dues capes de materials ben diferenciades; estan formades per graves i cdols i entre les dues se situa una capa de naturalesa argilosa o argiloarenosa, molt rica en fssils propis daiges poc profundes i salobres. A partir daquests estudis es poden deduir les condicions climtiques i ambientals que hi havia durant la formaci dels aiguamolls. La sedimentaci dels materials va tenir lloc, principalment, en un medi mar daiges poc profundes, en el qual eren presents les influncies de les rees lacustres o salobres. A la part ms profunda, hi devien predominar materials dorigen fluvial, ja que hi ha restes de fssils resedimentats, darenes i de graves. Els sediments ms superficials, situats per sobre dels 15 metres de profunditat, tenen una antiguitat dentre 4.000 i 7.500 anys. Aquests sediments ms recents estan constituts per llims, arenes, graves i conglomerats. En estudiar la sorra de les platges, es pot constatar que estan formades principalment per arenes de naturalesa silcica. A ms, una extensa rea est coberta per dunes, de vegades disposades en forma de cordons ms o menys parallels. En el territori que conformen els aiguamolls tamb shan localitzat algunes tuberes originades a lholoc formades en ambients de llacuna. La climatologia El clima de Doana s de carcter mediterrani, tot i que est molt influenciat per lAtlntic. El rgim de pluges s irregular, principalment durant la tardor i lhivern, i la mitjana de precipitaci s de 575 mm anuals. La influncia de lAtlntic provoca un suavitzaci de les temperatures, amb una mitjana de cinc dies lany amb temperatures negatives.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

457

15

FITXA 2

RECURSOS PER A L'AULA

LES ILLES MEDES

Les illes Medes s un arxiplag situat a 900 m de la lnia de costa davant lEstartit, a la Costa Brava. El conjunt est format per set illots amb una superfcie total de 21,5 ha i la Meda Gran s lilla amb ms superfcie, amb gaireb 19 ha. Des dun punt de vista tectnic, aquestes illes sn una prolongaci del masss del Montgr. Els materials que predominen a larxiplag sn calcries del cretaci inferior, tot i que tamb hi afloren argiles i guixos del trisic, i dolomies grises del jurssic, i conglomerats i sorres de leoc. Laspecte de les illes ve molt condicionat per la presncia de falles i per la intensitat en qu els processos crstics han modelat el paisatge. Hi ha bastants cavitats submarines, coves i tnels, alguns dells molt grans, com el Tnel Llarg de la Meda Xica. Pel que fa a la diversitat biolgica de les illes, i de les aiges que les rodegen, cal dir que es considera una rea despecial inters biolgic la protecci de la qual es va iniciar lany 1983 per part de la Generalitat de Catalunya. Lany 1990 es va convertir en una rea marina protegida, i va passar a ser una de les ms importants del Mediterrani. Les illes Medes es consideren una rea despecial inters biolgic, especialment de lecosistema submar. El fons sorrenc permet un ptim creixement de posidnia, una planta fanergama que forma praderies poc denses als vessants meridionals de les illes, entre els 2 i els 15 m de profunditat. Aquests alguers proporcionen amagatalls a un gran nombre de petits organismes, com ara briozous, cnidaris, erions, estrelles de mar i peixos, en especial els alevins, ja que les femelles hi dipositen les postes. A linterior de les coves, on la foscor impedeix el creixement de les algues, es troba fora desenvolupat el corall vermell. Actualment no sen pot extreure, tot i que antigament se nhavia agafat molt. A lexterior, el territori est dominat per les aus, especialment pels gavians argentats, encara que tamb es poden observar el corb mar emplomallat, el corb mar gros, martinets blancs, martinets de nit i esplugabous. La fauna terrestre es molt ms pobra: de mamfers, noms sen troben tres espcies (ratolins, conills i musaranyes comunes), el mateix nombre que de rptils (el drag com, la sargantana cuallarga i la sargantana ibrica). Pel que fa a la vegetaci autctona, queden petits reductes de mquia dullastre i olivella a les illes ms grans, per la presncia humana i el gran nombre docells que hi nidifiquen nhan provocat una reducci drstica. El que s que hi s freqent sn espcies com el fonoll mar, que ocupa les parts baixes i altes dels penya-segats, larmnia martima i la malva darbre.

458

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

FITXA 3

RECURSOS PER A L'AULA

EL MAR MEDITERRANI

El mar Mediterrani s el mar interior ms gran del mn; banya les costes del nostre pas, i tamb les de catorze ms que pertanyen a Europa, sia occidental i frica del nord. T una superfcie de 2,5 milions de km2, una longitud i una amplada mxima de 3.860 km i 700 km, respectivament. El Mediterrani es comunica amb loce Atlntic a travs de lestret de Gibraltar, amb el mar Mort a travs dels estrets de Bsfor i de Dardanels, i amb el mar Roig pel canal de Suez. Pel que fa a la profunditat, a la subconca Jnica sobrepassa el 5.000 m, mentre que a la resta de subconques solament sarriba als 2.000 m. El Mediterrani es va comenar a formar ara fa uns 180 Ma, a partir del primitiu mar de Tetis, procs que va coincidir amb lobertura de lAtlntic. A mida que les plaques africana i eurasitica sacostaven entre si, el mar de Tetis sanava tancant per lest, de manera que es va formar una conca marina gran, gaireb separada de loce obert, ara fa uns 60 Ma. En aquest Mediterrani primitiu tamb hi formaven part el mar Negre i el mar Caspi, tot i que posteriorment van quedar allats i es van convertir en mars interiors. A loest, el Mediterrani es mantenia comunicat amb loce Atlntic per zones que avui dia estan emergides: pel corredor btic al nord, i pel corredor del Rift al sud. Per aquesta situaci no es va mantenir aix tot el temps. Ara fa uns 6 Ma, el Mediterrani va patir unes reiterades dessecacions provocades per un allament del mar respecte de loce Atlntic, que estaven causades per una connexi inestable amb lAtlntic. Aquest fenomen podia estar potenciat pel nivell del mar, que pujava i baixava segons el gel acumulat a lAntrtida i a Grenlndia. Aix doncs, quan la connexi del mar Mediterrani amb lAtlntic es trencava, esdevenia una rpida dessecaci de la conca del Mediterrani i una deposici de gruixuts sediments salins; es creu que aquest procs va durar solament 1.000 anys. El paisatge en qu es convertia el fons del Mediterrani recordava una regi semidesrtica, amb acumulacions de sediments salins i llacunes daiges salobres. Aix, els rius del continent arribaven a la conca a travs de profunds canons, ara visibles en el fons ocenic, que es generaven perqu havia descendit bruscament el nivell del mar. La pressi que exercia loce Atlntic sobre la barrera que allava loce de la gran conca dessecada va fer trencar el dic que els separava, de manera que una extensa cascada, el que ara correspon a lestret de Gibraltar, va omplir novament el Mediterrani. Es creu que en un perode de 40 a 100 anys, es podia haver tornar a omplir el mar Mediterrani. En lactualitat, el nivell del mar Mediterrani es troba en equilibri amb el de lAtlntic, de manera que hi ha un corrent dentrada daigua superficial que prov de lAtlntic i un corrent profund que va del Mediterrani cap a lAtlntic. De tota manera, lentrada daigua de lAtlntic s superior a la que sescapa del Mediterrani perqu sha de compensar el volum daigua perdut per evaporaci. Els cientfics creuen que daqu a cinc milions danys, lestret de Gibraltar es tornar a tancar i, per tant, laigua del Mediterrani es tornar a evaporar novament.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

459

15
Data
1048 1169 2-3-1373

FITXA 4

RECURSOS PER A L'AULA

ELS TERRATRMOLS MS IMPORTANTS LOCALITZATS A LA PENNSULA IBRICA

Morts

Intensitat
VIII VIII-IX VIII VIII-IX VIII-IX VIII-IX

Magnitud

Localitzaci
Orrola (Alacant) Andjar (Jan) Cap de San Vicente

Observacions
Es va destruir la mesquita d'Orrola. Van aparixer esquerdes grans a Andjar. Danys importants a Sevilla.

24-8-1356

Comtat de Ribagora (Osca-Lleida) Es van collapsar molts castells prop de l'rea de l'epicentre. (6,5) Tavernes de la Valldigna (Valncia) Olot (Girona) Queralbs (Girona) (6,7) Sud de Granada Sud de Mlaga (6,8) Carmona (Sevilla) Vera (Almeria) (6,5) Mar dAlborn Baza (Granada) Mur dAlcoi (Alacant) Almeria (6,8) Alhaurn el Grande (Mlaga) Es van enfonsar 200 cases a Tavernes. La ciutat d'Olot va ser destruda. La ciutat de Queralbs va ser destruda. L'Alhambra va patir molts danys. La major part de les cases de Mlaga es van veure afectades. Els edificis de Carmona van caure o van patir esquerdes. 200 cases van caure totalment o parcialment. Van caure la major part de les cases d'Almeria i Ugijar (Granada). Ms del 60 % de les cases de Baza es van enfonsar. A Mur dAlcoi van caure moltes cases. La ciutat d'Almeria va patir moltes destrosses. A Mlaga, el 20 % de les cases es van ensorrar, mentre que un 30 % van deixar de ser habitables. Montesa, Sellent i Estubeny van quedar totalment destrudes. Es va produir un tsunami de 15 m d'altura. Va afectar Europa occidental i el nord d'frica. Motril va patir fortes destrosses. Es van destruir la majoria d'edificacions de les poblacions de Dalias, Berja i Roquetas. La meitat de les cases de Pinos Puente i de Santa Fe es van malmetre. Torrevella i Guardamar es van haver de reedificar. 4.400 edificis es van destruir i 13.000 van patir danys. L'epicentre es va situar a una profunditat de 650 km. A Albolote, ms del 80 % de les cases van patir danys. A Huelva, 18 cases van deixar de ser habitables, i a l'Isla Cristina, 4 cases van caure.

18-12-1396 15-5-1427 2-2-1428 24-4-1431 26-1-1494 5-4-1504 9-11-1518 22-9-1522 30-9-1531 19-6-1644 31-12-1658 9-10-1680 70 32 165 1000 400 22 800

IX-X VIII-IX VIII VIII-IX VIII-IX VIII-IX VIII-IX VIII VIII VIII-IX

23-3-1748 1-11-1755

38 15.000

IX X

(6,2) (8,5)

Estubeny (Valncia) Cap de San Vicente

13-1-1804 25-8-1804

2 407

VII-VIII VIII-IX

(6,7) (6,4)

Mar dAlborn Dalias (Almeria)

27-10-1806 21-3-1829 25-12-1884 29-3-1954 19-4-1956 28-2-1969

13 389 839

VIII IX-X IX-X V

(5,3) (6,6) (6,5) 7,0 4,7 7,3

Pinos Puente (Granada) Torrevella (Alacant) Arenas del Rey (Granada) Drcal (Granada) Albolote (Granada) Cap de San Vicente

11 19

VIII VII

Font: Instituto Geogrfico Nacional, del Ministerio de Fomento.

460

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

RECURSOS PER A L'AULA

ESQUEMA MUT

CONQUES TERCIRIES, MARGES CONTINENTALS I PRINCIPALS ORGENS

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

461

15

RECURSOS PER A L'AULA

SUGGERIMENTS
LLIBRES I REVISTES
Geologa de Espaa: una historia de seiscientos millones de aos IGNACIO MELNDEZ. Ed. Rueda. Aquest llibre fa una anlisi molt completa de les regions geolgiques de la pennsula Ibrica, aix com una exposici de la histria geolgica. Histria Natural dels Pasos Catalans, vols. I i II (Geologia) DD. AA. Ed. Fundaci Enciclopdia Catalana. En aquests dos volums de lEnciclopdia Catalana es fa una exposici molt extensa sobre les conques terciries i els marges continentals del territori dels Pasos Catalans. Geologa de Espaa DD. AA. Ed. Instituto Geolgico y Minero de Espaa. Extens llibre sobre geologia espanyola que inclou la histria dIbria i la geologia dels principals orgens. Ciencias de la Tierra. Una introduccin a la geologa fsica EDWARD J. TARBUK i FREDERICK K. LUTGENS Ed. Pearson Educacin, S.A. En aquest llibre sexposen les eines per a un aprenentatge dels conceptes bsics de la geologia. s un llibre de referncia en el qual hi ha un captol destinat a explicar la geologia de la pennsula Ibrica i de les illes Canries.

A LA XARXA
PALEOMAP PROJECT
http://www.scotese.com/earth.htm Pgina web amb molta interactivitat on lusuari pot experimentar qu li passar al nostre planeta en el futur. Tamb hi ha imatges de com la Terra ha canviat al llarg de mil milions danys.

GEOLOGIA DESPANYA
http://www.acazorla.com/geoiberia/ Web que ofereix la histria evolutiva de la pennsula Ibrica amb una exposici dels continguts agrupats per orognies. Tamb parla de les conques, dels marges i de les illes Canries.

INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA

http://www.icc.cat/web/content/ca/index.html Pgina de lInstitut Cartogrfic de Catalunya des don es pot accedir a catlegs, colleccions, la cartoteca, etc. Tamb es poden baixar mapes des del web.

LES ILLES MEDES

http://www.baixempordacostabrava.org/ ca/territori/314 Pgina de Territori i patrimoni natural que cont molta informaci sobre les illes Medes.

PARQUE NACIONAL DE DOANA

http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/ donana/index.htm Pgina del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Des daquest portal es pot accedir a informaci diversa sobre el parc.

DVD/PELLCULES
Quan el Mediterrani es va assecar Reportatge amb imatges virtuals que va ser ems per La 2 de TVE; amb una durada de 6 minuts, Forestman explica com el Mediterrani es va assecar ara fa uns sis milions danys. Es pot trobar aquest vdeo a la pgina web: http://www.espacioblog.com/forestman/post/2006/03/15/ cuando-mediterraneo-se-seco El nacimiento de la tierra Del director Horacio Marshall, aquest documental publicat per CEA explica com es va formar la Terra des dels orgens i les transformacions que va patir en cadascuna de les etapes geolgiques.

462

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15
1 2 3

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 1

Quines conques de la pennsula Ibrica es consideren interiors? A quin orogen est associada la conca del Guadalquivir? De quina edat sn la major part dels materials que formen la conca del Duero? a) Del terciari. b) Del precambri. c) Les dues respostes anteriors sn correctes. Quina conca limita al nord pel marge meridional del masss Ibric, al sud per la serralada Btica i a l'oest pel golf de Cadis? Quines sn les conques negenes del marge mediterrani? Assenyala quina d'aquestes afirmacions no s certa i corregeix-ne lerror. El marge occidental atlntic... a) Limita al nord pel marge cantbric. b) Limita al sud pel golf de Cadis. c) Limita a l'oest per la pennsula Ibrica. Quina s l'erupci ms recent que ha tingut lloc a les illes Canries? Quin dels tres projectes que se citen a continuaci va estudiar l'estructura profunda dels marges atlntics de la pennsula Ibrica? a) L'ESCI. b) Els VALSIS. c) El IAM. En quin lmit de plaques se situa la falla d'Aores-Gibraltar?

5 6

7 8

10 De quina edat sn les primeres erupcions subaries de les illes Canries?

a) Del mioc. b) Del paleoc. c) Del cretaci.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

463

15
1 2 3 4

AVALUACI

PROVA D'AVALUACI 2

Quines conques de la pennsula Ibrica es consideren d'avantpas? Quina s l'edat dels materials que omplen la conca de l'Ebre? a) Palegena. b) Miocena. c) Les dues respostes anteriors sn correctes. A quin orogen est associada la conca de l'Ebre? Quina conca de la pennsula Ibrica limita al nord-oest amb el Sistema Central, al sud amb els Montes de Toledo i a l'est amb el Sistema Ibric? En quina categoria s'engloben la conca d'Alborn i el solc de Valncia? Assenyala quina d'aquestes afirmacions no s certa i corregeix-ne lerror. El golf de Cadis... a) Limita al nord pels terrenys del masss Ibric. b) Limita al sud per la conca d'Alborn. c) Limita a l'oest per la terminaci occidental de les serralades Btiques i del Rift. Com s la intensitat de l'activitat ssmica de les illes Canries? Quin origen tenen els dos complexos diferents que formen l'estructura volcnica de les illes Canries? Quina zona de la litosfera de la pennsula Ibrica va ser estudiada pel projecte espanyol ESCI?

5 6

7 8 9

10 Quins fenmens volcnics sn ms antics, els que van tenir lloc a la zona d'Olot, o els del Campo de Calatrava?

Com s'ha arribat en aquesta conclusi?

464

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15
1

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS DE REFOR

Situa sobre aquest mapa les conques terciries de la pennsula Ibrica.

mar Cantbric
Pirin eus

ric b aI m te Sis

oce Atlntic

masss Ibric

ica Bt a d rala ser

2 3 4 5 6 7 8 9

Qu s una conca d'avantpas? Cita dues conques d'avantpas de la pennsula Ibrica. Acostumen a estar molt deformats els estrats que formen una conca d'avantpas? Quina s la diferncia principal entre la conca de l'Ebre i la conca del Guadalquivir? A qu es deu aquesta diferncia? Com s'han format les conques interiors? Cita dues conques interiors de la pennsula Ibrica. Quines rees diferenciades formen el solc de Valncia? Situa geogrficament la conca o mar d'Alborn. En quines rees de la pennsula Ibrica i de l'arxiplag canari hi ha activitat volcnica recent? I vulcanisme actiu? Quines sn les dues possibles causes que expliquen l'origen de les illes Canries? Explica en qu consisteixen.

10 Classifica les illes que formen l'arxiplag canari en tres grups (illes de l'est o africanes, illes centrals i illes de l'oest o

atlntiques) segons les seves caracterstiques morfolgiques, vulcanolgiques i estructurals.

m ar M ed ite rra ni

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

465

15
1 2 3

ATENCI A LA DIVERSITAT

EXERCICIS D'AMPLIACI

En quina zona d'una conca d'avantpas hi ha un major gruix de materials acumulats? Raona la resposta. En fer un estudi dels materials que s'han acumulat en una conca sedimentria es pot constatar que alguns dels estrats sn molt rics en guix, mentre que en altres hi predominen les calcries. Quin tipus de clima hi devia haver en el moment de la sedimentaci de cadascun? A Castella sn molt caracterstics uns petits turons que s'alcen enmig de la plana; aquestes prominncies s'anomenen turons testimoni. Busca'n informaci i explica'n lorigen. Quin s l'origen de les acumulacions d'hidrocarburs que hi ha a la plataforma continental catalana? En una universitat de geologia catalana, uns alumnes de prctiques han datat unes mostres de roca volcnica de la Garrotxa amb 40K. El grup A ha obtingut un resultat de 500.000 anys i el grup B de 4.100 anys. a) Quina de les dues datacions pots assegurar que s incorrecta? Justifica la resposta. b) Quines sn les possibles causes que han provocat l'error? Quin s l'origen de l'arxiplag dels Columbrets? On est situat? De quins materials est format? Observa aquests dos mapes en qu es representa el gruix cortical de l'escora i el gruix litosfric.

4 5

6 7

a) Digues quina imatge correspon al gruix cortical i quina al gruix litosfric. Com ho has dedut? b) Comenta les dues imatges.
8 9

Busca informaci sobre el terratrmol que va afectar Andalusia l'any 1884. Explica com s'ha originat el mar Mediterrani.

10 Situa sobre aquest mapa les subconques o mars que integren la conca mediterrnia.

Conca Algeroprovenal, conca o mar d'Alborn, conca occidental, conca oriental, mar Adritic, mar de Lbia, mar de Ligria, mar de Mrmara, mar Tirr, mar Egeu, mar Jnic, mar de Sirte, mar Negre i solc de Valncia.

466

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN

Observa aquest mapa batimtric del mar Mediterrani, en concret el solc de Valncia, i contesta les preguntes segents: 1. Qu s un mapa batimtric? 2. Des d'un punt de vista morfolgic, quines regions shi poden diferenciar? 3. Marca sobre el mapa el lmit de la plataforma continental. 4. Com s'han format els canons profunds que hi ha al tals continental? 5. Fes un perfil aproximat que parteixi del delta de l'Ebre, en concret del cap de Tortosa, fins a les costes de Mallorca, a Sller, sota la serra de Tramuntana. Cal que spigues que la plataforma continental acaba a 200 m de profunditat, el tals a uns 1.000 m i la profunditat mxima de la plana abissal sota el tall no arriba als 2.000 m.

ESTUDI D'UN MAPA BATIMTRIC

1. Els mapes batimtrics, tamb anomenats cartes marines, sn l'eina grfica per representar el relleu del fons del mar. De la mateixa manera que en un mapa topogrfic, les corbes de nivell (aqu anomenades isbates) uneixen tots els punts que es troben a una mateixa profunditat. La profunditat s'expressa en metres i amb valors positius. Tamb es pot fer servir la distribuci de les isbates per saber el pendent del tals: si estan molt juntes, el pendent del fons mar s accentuat, i si estan separades, el fons t un pendent suau. 2. Si observem atentament la imatge, podem identificar les tres regions en qu es diferencia el fons mar; en primer lloc trobem la plataforma continental, que equival a la porci que s'estn de la costa fins a la isbata de 200 m. En el mapa s la regi de color ms clar. Es tracta d'una superfcie amb poc pendent que en alguns llocs, com davant del delta de l'Ebre, pot ser molt mplia, mentre que davant de la costa barcelonina es fa molt ms estreta. A continuaci de la plataforma continental hi ha el tals continental. La superfcie que forma el tals continental es delimita fcilment perqu el tals t un pendent acusat, de 4 a 5 com a mnim i d'1 com a mxim. Per sota del tals hi ha el fons o plana abissal. En aquest cas, es pot veure per la gamma de color que el fons abissal situat davant del golf de Valncia s molt menys profund que el que hi ha, per exemple, a l'est de Menorca. 3. Per delimitar la plataforma continental hem de pintar una lnia justament per sobre d'on comena el pendent del tals. Recordem que la profunditat de la plataforma continental s d'uns 200 m; aix, doncs, la lnia que marquem coincidir aproximadament amb la isbata de 200 m. 4. Tal com saprecia a la imatge, el tals continental est solcat de canons profunds. Aquests es van formar, o si ms no es van potenciar, com a conseqncia d'un fet que va tenir lloc ara fa 6 Ma i que va afectar de ple el Mediterrani: l'assecament del mar provocat pel tancament de la comunicaci amb l'oce Atlntic. Aix, doncs, el Mediterrani es va assecar i els rius discorrien per les seves lleres cada vegada a ms profunditat per tal de salvar el desnivell amb la lnia de la costa (l'antic tals); aix, es van formar gorges i congosts molt profunds que, en restablir-se la connexi amb l'Atlntic, van quedar un altre cop sota l'aigua.
(continua)

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

467

15

ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN (continuaci)

5. El primer que hem de fer s marcar el perfil sobre el mapa. Hem de tenir en compte que el perfil ser aproximat, perqu en aquest mapa batimtric no estan marcades les isbates. De tota manera, l'enunciat ens proporciona la informaci bsica per fer el tall: Sabem que la plataforma continental arriba fins als 200 m, que el tals arriba fins als 1.000 m aproximadament i que el fons abissal per on passa el perfil no arriba als 2.000 m. Aix, doncs, el perfil podria ser semblant en aquest.

Cap de Tortosa 0m

Port de Sller

1.000 m

2.000 m

Practica
Sobre el mateix mapa batimtric del solc de Valncia, contesta les preguntes segents:
1 Quina s la zona ms profunda del solc de Valncia? A quines profunditats arriba? 2 Quina ruta hauria de fer un veler que surt del port de Barcelona si vol arribar a Menorca navegant per aiges poc

profundes?
3 Observa aquests talls i identifica a quins perfils corresponen.
a) 0m 1.000 m 2.000 m c) 0m 1.000 m C 2.000 m 3.000 m B d) 0m 1.000 m 2.000 m A 3.000 m A D D B C 0m 1.000 m

468

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

SOLUCIONARI
geotrmic. s normal, doncs, que en aquestes franges hi hagi fenmens de subsidncia i enfonsament formant grans depressions on lescora litosfrica minvi i saprimi. Una conca terciria, on aix sembla haver estat aix, fou la del solc de Valncia i totes les seves fosses tectniques associades. 15.7. La ra per la qual el marge atlntic de la pennsula Ibrica ha mantingut un comportament relativament estable geolgicament parlant, ha estat per la seva llunyania durant el cenozoic amb franges no afectades per subducci i orognies com s que ho han estat els Pirineus i les Btiques. El marge continental atlntic es pot dividir en dues parts: el marge gallec i el marge portugus. El gallec, situat al nord, presenta una plataforma molt ms curta que el portugus. Lobertura del golf de Biscaia fou produda per la rotaci dIbria cap al sud-est fa entre 115 i 80 Ma. Aquest fet va produir laprimament de la litosfera local que va acabar amb la fragmentaci de la lescora continental i la formaci descora ocenica que avui aflora al golf de Biscaia. Hi ha diferents raons per explicar la forta presncia humana a les illes Canries, com ara que el grau dexplosivitat s baix, que la recurrncia depisodis volcnics tamb es baixa i que els sls efusius solen ser molt frtils. Tot i que el grau dexplosivitat en totes les illes s baix, a lilla de Tenerife aquesta situaci s una mica diferent. Lexistncia del conjunt Teide-Pico Viejo ha creat una cambra magmtica relativament superficial on el magma ha evolucionat cap a termes ms viscosos i, per tant, ms explosius. El grau dexplosivitat a larxiplag sol ser baix amb excepci de Tenerife, que assoleix graus moderats i alts. Durant el mesozoic lactual zona dels Pirineus pertanyia a una extensa plana de sedimentaci marina amb aiguamolls continentals. Aix significava que estvem davant duna conca sedimentria sobre una escora ocenica subsident. Quan tota la regi entra en compressi s quan els successius encavalcaments i plecs van amuntegant tots els sediments del mesozoic formant els Pirineus amb una potent escora. Aquesta assolir un gruix cortical que arribar als 60 km. Lactivitat ssmica de la pennsula Ibrica s, en general, molt moderada, si ens comparem amb el Jap, Califrnia o Xile. Tot i aix, tenim registres histrics dimportants i destructius sismes, sobretot a les Btiques (cas dArenas del Rey, Granada, lany 1884, entre daltres) i en segon terme als Pirineus (diferents localitats pirinenques els anys 1427 i 1428, entre daltres). La relaci que guarden aquestes franges de major activitat ssmica a la Pennsula amb la tectnica regional s la subducci que afecta el substrat litosfric. La regi meridional ms ssmica de la pennsula Ibrica s la franja de les Btiques. Al voltant daquesta vora de placa shi associen sistemes de falles que causen freqents sismes pel fet que la subplaca dAlborn subdueix per sota Ibria. La regi septentrional ms ssmica de la Pennsula s la serralada dels Pirineus. La causa daquest fet s la sub-

RECORDA I RESPON 1. Els principals contextos distensius que sobriren per la pennsula Ibrica es concentraren al sector est, entre les franges litorals i larxiplag balear. Aquesta gran regi distensiva sanomena solc de Valncia i guarda relaci amb altres fosses distensives europees. 2. Les conseqncies geolgiques foren per una banda la creaci de grans fosses tectniques a causa de laprimament litosfric de tota la regi, i per laltra, lascens puntual dalguns magmes aprofitant les falles normals de les fosses. 3. El conjunt dilles que sestava formant mentre es donava el context distensiu pel Mediterrani fou el de larxiplag de les Canries, tot i que el seu vulcanisme troba el seu origen submar molt abans durant el cretaci. No s fins al mioc que aflora a nivell subaeri. 4. Lorigen de larxiplag de les Canries el trobem en el seu substrat. La relaci que explica el seu origen respecte al seu substrat es divideix en dues teories. Una diu que lascens de magmes del mantell va crear des de final del cretaci un punt calent sota lescora (hot spot). Una altra diu que el vulcanisme canari t el seu origen en lobertura de lAtlntic i les fractures associades a aquest per on ascendiren els magmes. ACTIVITATS 15.1. Mentre una serralada senlaira per causes tectniques, els pendents dels seus vessants augmenten i es tornen ms inestables. Al mateix temps lerosi hi treballa ms activament generant grans quantitats de sediments que ompliran les conques que es trobin situades a la base de la serralada que senlaira. Les conques que savenen al cas anterior sn la de lEbre i la del Guadalquivir. Mentre senlairaven respectivament les serralades dels Pirineus i les Btiques, gran quantitat de sediments anaven omplint les conques abans esmentades. La gran majoria de sediments que es dipositen en les conques davantpas solen ser detrtics de matriu rogenca. Els colors ocres i vermells vnen donats per lacci oxidativa de latmosfera. No obstant aix, en aquests ambients tamb shi poden formar dipsits carbonatats i evaportics dorigen lacustre. Els colors dels dipsits calcaris lacustres o marins solen ser grisos, per no rogencs com els materials detrtics continentals. Aix passa per lescassa o nulla capacitat oxidativa dels fons aqutics. Tot i aix, sempre hi poden haver algunes excepcions en aquesta tendncia generalitzada. De la mateixa manera com en lactualitat tenim regions on rius i llacs es troben ntimament relacionats. En sn exemples les planes dinundaci fluvials, meandres estrangulats formant llacs entre lleres alluvials i els aiguamolls dun delta. La conca del Duero presenta gran quantitat de sediments lacustres en el seu centre corresponents a llacs associats a una plana fluvial. 15.6. Les zones per on ascendeixen els magmes del mantell creen graus geotrmics ms elevats. Una escora calenta es torna ms plstica. Tamb, i sota lascens dels magmes, apareixen corrents convectius que afavoreixen la separaci de lescora afectada per aquest major grau 15.15. 15.14. 15.11.

15.8.

15.9.

15.10.

15.2.

15.12. 15.13.

15.3.

15.4.

15.5.

15.16.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

469

15
15.17. 15.18.

SOLUCIONARI
ducci que encara pateix el substrat profund on lescora procedent del sud subdueix per sota de Frana. El grau de risc volcnic que presenta la pennsula Ibrica s baix. El vulcanisme del marge mediterrani porta molt temps aturat per representar un risc futur. La regi espanyola, no de la Pennsula, que ha estat ms volcnica s larxiplag de les Canries. La relaci que explica el seu origen respecte al seu substrat es divideix en dues teories. Luna diu que lascens de magmes del mantell ha creat des de final del cretaci un punt calent sota lescora (hot spot). I laltra diu que el vulcanisme canari t el seu origen en lobertura de lAtlntic i fractures associades a aquest per on ascendiren els magmes. Les franges mediterrnies associades a falles normals han estat prolfiques en fenmens volcnics en el passat. Els magmes del mantell han trobat cam de pas per entre les falles que han configurat les depressions tectniques del solc de Valncia i les fosses relacionades. Els dos perodes que formen el terciari sn el paleogen i el neogen. El primer comen fa uns 65 Ma i el segon fa uns 23 Ma fins a lactualitat. Les conques de la pennsula ibrica on es poden trobar gran quantitat de sediments daquests perodes sn la del Tajo, lEbre, el Duero, el Guadalquivir, i el solc de Valncia afectant tamb les illes Balears. 15.27. 15.25. a) Conca de lEbre 4) Formaci dels Pirineus; b) Conca del Guadalquivir 1) Formaci de la serralada Btica; c) Montserrat 2) Delta de leoc; d) Conca del Duero 6) Sediments lacustres en el centre; e) Conca del Tajo 7) Erosi dels Montes de Toledo; f) Mediterrani 3) El que en resta del Tetis; g) Illes Canries 8) Hot spot; h) Solc de Valncia 5) Rift. a) Leoc fou abans del mioc. El primer pertany al paleogen i el segon al neogen. b) Fou durant el mioc que la conca mediterrnia de la pennsula Ibrica va quedar molt afectada per falles normals i es van crear grans depressions tectniques. c) La depressi del Valls-Peneds i la depressi del Camp de Tarragona. d) Totes les depressions abans esmentades pertanyen a una estructura major anomenada solc de Valncia, que va des de les illes Balears fins al litoral catal i valenci. Les dorsals ms properes a la pennsula Ibrica vnen representades per lanomenada dorsal dAlborn que divideix la conca del mar dAlborn en dues subconques: una situada a la part occidental, on la profunditat de laigua no supera els 1.000 m, i una altra oriental on els seus fons superen els 2.000 m de profunditat. La plataforma s una regi de lescora continental submergida sota els mars, de relleu ms o menys pla i descendent que no sol superar els 200 m de profunditat en el seu punt ms profund. El tals s una regi de lescora continental submergida sota els mars, de forts pendents que comunica la plataforma amb els fons ocenics. El substrat geolgic s aquell conjunt de roques de comportament rgid que suporten la cobertora sedimentria recent duna regi. En el golf de Cadis, la plataforma s molt curta, oscilla entre els 30 i els 50 km de distncia a la costa. El seu tals s inicialment molt abrupte, tot i que se suavitza prop del fons ocenic, un fons que entra plenament en aiges de lAtlntic. El substrat del golf de Cadis es troba format per roques del mesozoic. 15.29.
Marges Gallec Portugus Situaci Nord Sud Plataforma Curta Ms desenvolupada Tals Abrupte Molt abrupte

15.26.

15.19.

15.20.

15.28.

15.21.

El vulcanisme canari sorigin en el cretaci, tot i que les seves primeres manifestacions subaries no passaren fins fa uns 20 Ma. Lactivitat volcnica encara no sha acabat a larxiplag. El grau dexplosivitat en la majoria dilles s baix, amb excepci de Tenerife, que el presenta de moderat a alt. A la pennsula Ibrica podem parlar de dos tipus de conques sedimentries continentals terciries, les davantpas i les interiors. Les primeres foren causades per fenmens de subducci cortical, enlairament de serralades, erosi de les mateixes i producci de gran quantitat de sediments que ompliren les conques. En sn exemples la conca de lEbre amb els Pirineus com a serralada, i la del Guadalquivir amb les Btiques. El segon tipus de conques anomenades dinterior foren causades per depressions associades a falles com a conseqncia de les deformacions patides per lescora dIbria durant la rotaci daquesta. En sn exemples la del Duero i la del Tajo.

15.22.

15.23.

El relleu montserrat est causat fonamentalment per un doble sistema de diclasis disposades ms o menys perpendicularment entre si. Lerosi i la carstificaci ha pogut treballar amb facilitat les esquerdes. Transcorreguts millennis, i erosionats els contorns dibuixats pel sistema de diclasis, han restat enlairats una srie de turons que des de lluny donen laparena dun mont serrat. Mentre una serralada senlaira per causes tectniques, els pendents dels seus vessants augmenten i es tornen ms inestables. Al mateix temps, lerosi hi treballa ms activament, generant grans quantitats de sediments que ompliran les conques confrontants que es trobin situades a la base de la serralada que senlaira. En el cas de la conca del riu Guadalquivir foren les Btiques les serralades que sestaven enlairant i erosionant al mateix temps.

15.30.

15.24.

El golf de Biscaia es va comenar a obrir a causa de la rotaci de la placa ibrica cap al sud-est. Aquesta rotaci sinici fa uns 115 Ma i es va comenar a aturar fa uns 80 Ma. El golf de Biscaia pertany al marge atlntic cantbric. Lescora litosfrica del golf de Biscaia es va aprimar. Larxiplag canari no presenta cap relaci geolgica rellevant amb la pennsula Ibrica. La composici general dels magmes de larxiplag canari sn basalts alcalins. El vulcanisme canari sorigin en el cretaci, tot i que les seves primeres manifestacions subaries no tingueren lloc fins fa uns 20 Ma.

15.31.

470

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15
15.32. 15.33.

SOLUCIONARI
Lactivitat volcnica canria encara no sha acabat a larxiplag. El grau dexplosivitat en la majoria dilles s baix, excepte Tenerife, que el presenta de moderat a alt. El vulcanisme canari troba estretes relacions amb el vulcanisme de les illes Madeira i Cap Verd. a) Madeira 3) Enmig de lAtlntic; b) Cap Verd 5) La ms africana; c) Tenerife i Gran Canria 6) Illes centrals; d) Lanzarote i Fuerteventura 4) Vulcanisme de ms de 20 Ma; e) La Palma i El Hierro 1) No superen els 3 Ma; f) La Gomera 2) La central ms inhspita. 15.40. una relaci directa amb els Pirineus, tot i que les dues serralades es formaren a gran escala pel xoc entre la placa africana i leuropea. Les dues orognies no foren contempornies. La forta regressi marina que va patir el Mediterrani ara fa uns 16,5 Ma va permetre la creaci de ponts de contacte entre el continent afric i leuropeu. Aquests punts de comunicaci permeteren lintercanvi mutu de fauna que els jaciments paleontolgics han registrat. Les similituds entre les respectives faunes shan vist entre primats, felins, paquiderms, crvids i altres grups de vertebrats. a) El xoc dfrica i Europa va provocar el tancament de lestret de Gibraltar, i va deixar allat el mar Mediterrani. En pocs centenars danys el nivell del mar va baixar de forma flagrant. b) La baixada del nivell del mar Mediterrani va deixar exposades a la intemprie totes les plataformes continentals. Aquest fet va desencadenar-ne lerosi generant grans valls erosives pel tals de la plataforma. Aquests engorjats actualment encara hi sn presents sota lactual Mediterrani. c) Lerosi de les plataformes va originar gran quantitat de detrtics que sanaren intercalant amb grans trams devaporites causats per la dessecaci de lantic Mediterrani. 15.42. Lentrada daigua de lAtlntic pel pas de Huelva-Alacant va permetre lascens del nivell del mar Mediterrani aturant la sedimentaci devaporites en el seu centre i lerosi de les plataformes exposades a la intemprie i els rius. El fred extrem evita lexpansi forestal i afavoreix la proliferaci de les praderies. De la mateixa manera que les zones dalta muntanya no presenten grans extensions forestals, els perodes freds climtics a escala mundial feren minvar els boscos afavorint lincrement de les superfcies colonitzades per prats. La formaci de lHimlaia i la dels Pirineus no guarden cap relaci directa, ja que espacialment i temporalment es troben molt lluny. El mateix podem dir entre els Pirineus i els Alps. La compressi entre la placa adritica i la regi europea va enlairar la serralada dels Alps, per no la dels Pirineus, i, per tant, tots dos fets no guarden una relaci directa. Tot i aix, les dues serralades es formaren a gran escala pel xoc entre la placa africana i leuropea per de forma no contempornia. s obvi que les orognies no esdevenen alhora per la Terra. Afirmar aix seria com creure que si plou a Barcelona, ho est fent a tot Europa. Les freqents orognies de final del paleogen van enlairar molts relleus susceptibles de guardar neus perptues. Lexpansi de glaceres sobre aquestes serralades va poder augmentar la taxa de reflexi de la llum solar (albedo), fet que irradiaria gran quantitat descalfor solar a lespai exterior. Es creu que aquest fet va poder ajudar a laparici de climes ms suaus que els tropicals palegens. Fa uns 5,7 Ma el xoc dfrica i Europa va provocar el tancament de lestret de Gibraltar, i va deixar allat el mar Mediterrani. En pocs centenars danys el nivell del mar va baixar de forma flagrant deixant exposades a la intemp-

Edat Basament Des del cretaci inferior al mioc mitj Edificis

Materials

Illes

Estructures Intrusions plutniques

15.41.

Colades de La Palma basalt La Gomera intercalades Fuerteventura entre sediments marins Tenerife Gran Canria

Des del Colades i mioc piroclasts fins a lactualitat

Cons subaeris

15.34.

Les zones per on ascendeixen els magmes del mantell creen graus geotrmics ms elevats. Una escora calenta es torna ms plstica i per tant ms penetrable per magmes i fractures. Aquest context de falles i magmes ascendents dna lgicament vulcanisme i sismes per fregament en els llavis de falla. Amb lascens dels magmes apareixen corrents convectius que afavoreixen la separaci de lescora afectada per aquest major grau geotrmic i el seu consegent aprimament. s en aquestes franges on ocorren fenmens de subsidncia i enfonsament formant grans depressions per falles normals i fosses tectniques. Una conca terciria, on sembla que aix va ser aix, fou el solc de Valncia i totes les seves fosses tectniques associades. Loce que durant el mesozoic tocava la pennsula Ibrica pel seu est fou el Tetis. Aquest oce presentava una orientaci perpendicular a lactual Atlntic, s a dir, les seves aiges sestenien dest a oest. Actualment el Mediterrani s tot el que queda de lantic Tetis. Durant el paleogen va continuar la inrcia climtica i clida del mesozoic. El canvi del mesozoic al cenozoic s una divisi humana entre labans i el desprs de la gran extinci de final del cretaci, ara fa uns 65 Ma. Era un fet normal, donades aquelles circumstncies, que durant el paleogen es formessin grans esculls de coralls pels litorals continentals. El clima tropical del paleogen, herncia del mesozoic, va afavorir la proliferaci de grans esculls de coralls en el litoral catal. En foren exemples els que avui veiem fossilitzats a Collbat i Tossa. La compressi entre Ibria i Europa va enlairar els Pirineus. Les estructures resultants foren grans plegaments amb mantells de corriment o encavalcaments (associacions de falles inverses de gran recorregut). La compressi entre la placa adritica i la regi europea va enlairar la serralada dels Alps. Aquest fet no guarda

15.43.

15.44.

15.35.

15.36.

15.45.

15.37.

15.38.

15.46.

15.39.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

471

15

SOLUCIONARI
rie totes les plataformes continentals. Aquest fet va desencadenar lerosi de les plataformes generant grans valls erosives pel seu tals. Aquests engorjats actualment encara hi sn presents sota lactual Mediterrani. Lerosi de les plataformes va originar gran quantitat de detrtics que sanaren intercalant amb grans trams devaporites causats per la dessecaci de lantic Mediterrani. Tota aquesta situaci va acabar fa uns 5,3 Ma quan sobr una entrada daigua de lAtlntic pel pas de Huelva-Alacant, que va permetre lascens del nivell del mar aturant la sedimentaci devaporites en el seu centre i lerosi de les plataformes pels rius. Dolina duns 0,8 Ma i el de la Sima de los Huesos dentre 0,3 a 0,6 Ma. Larribada tan antiga de lhome a Europa occidental ha estat ben demostrada grcies als jaciments dAtapuerca. La causa de la bona preservaci de totes aquestes restes ha estat lallament de la intemprie causat per la prpia cavitat un cop els organismes van morir. Els enterraments rpids van ajudar en el mateix sentit.

EXPERIMENTA 1. Aquesta s una pregunta trampa. Lalumne se nha dadonar que no es dna informaci del clima de cada etapa. El text noms aporta certs indicis climtics fent referncia al mesozoic. Concretament en el punt 4 shi descriu un clima tropical, fet que dur tot el mesozoic i el paleogen. s possible que es confonguin els perodes transgressius i regressius amb informacions climtiques, la qual cosa s errnia. Tot i que les glaciacions fan baixar el nivell del mar, aquest efecte s molt baix si sel compara amb la tectnica, que realment controla en gran mesura les transgressions i les regressions. En aquest sentit, orognies, formaci de depressions per rift i subsidncia sn fets a tenir molt en compte. Per tant, el que es pot i shavia de respondre era que el text sols descriu la climatologia del mesozoic. Durant el trisic el clima fou de caire tropical rid, mentre que durant el jurssic i el cretaci fou tropical de caire humit. En lmbit de la cincia s molt important no interpretar ms enll de les dades que es tenen. 2. Lalumne hauria de partir dels talls a i b indicats en lactivitat. A partir dells es pot reconstruir la resta de talls geolgics que es demanen. El tall a equival a la parada 3 on el substrat plegat correspon a les pissarres i detrtics carbonfers, i els materials marronosos, els gresos i conglomerats del trisic (fcies Bundsandstein). El tall b equival a la parada 6. Els materials sn principalment calcries del jurssic i del cretaci que han quedat afectades per falles normals que donaren lloc a una depressi tectnica. Descrits aquests dos talls i en funci dells es podrien deduir la resta de talls que passem a descriure ordenats temporalment: Punt 1 Srie destrats parallels entre si i sense deformar del carbonfer (materials de color gris del tall a). Com que la major part sn pissarres, es pot utilitzar la simbologia de lnies horitzontals que passaran a plegaments en les properes figures. Punt 2 La srie anterior del carbonfer patir plecs enlairant-se i erosionant-ne el relleu. Punt 3 Correspon al ja descrit tall a de lactivitat. Punt 4 Damunt del tall a es dibuixen tota la srie de dolomies i calcries que apareixen en el tall b. s interessant que la disposici de tots aquests carbonats esdevingui ms o menys horitzontal. Per a les dolomies del trisic, les que cal dibuixar a la base, el smbol s el mateix que el de les calcries, tenint en compte que les lnies verticals dels maons van inclinades homogniament. Punt 5 Es plega tota la srie anterior en un gran plec-encavalcament vergent cap a lesquerra del tall. El plec elevar el relleu i patir erosi, quedant sediments a peu de la serralada. La simbologia per als detrtics dipositats a peu del plec-encavalcament seran puntets que indicaran gresos.

15.49.

Laparici de falles normals per tota una gran franja dEuropa fou causada per un estirament i aprimament de la litosfera subjacent. Aquest procs sinici durant loligoc al nord dEuropa i ms tard sestengu a latituds meridionals. La formaci de depressions al litoral tarragon va tenir lloc al mioc, i per aix la relaci existent entre aquesta depressi i la del Valls-Peneds amb la dinmica de tectnica extensiva europea. La situaci de les dues conques es fa evident en el mapa de la pgina 331. Els terrenys cenozoics del litoral tarragon i barcelon les delimiten perfectament. Una falla normal s un fractura on els blocs resultants llisquen un respecte de laltre sense donar repetici destrats en un sondatge vertical. Una fossa tectnica s una depressi delimitada per associacions de falles normals al seu voltant. El bloc aixecat s la part que sha enlairat respecte a laltre bloc duna falla. En sn exemples a la depressi del Camp de Tarragona: la serra de Prades, Bloc de Gai, Miramar, Montmell i Monferri.

15.50.

15.51.

La depressi del Camp de Tarragona va passar per un moment fortament transgressiu ara fa uns 17 Ma. Aquest fet va provocar la gran acumulaci de sediments marins per tota la regi. En sn molt tpics les calcries, els gresos i els conglomerats. Aquestes litologies contenen quasi sempre restes dorganismes marins. El poble del Catllar, com que estava una mica apartat de la platja, rebia sediments fins retreballats per les ones. En alguns dels seus indrets shan trobat dents de taurons, senyal daquella activitat marina. Les depressions del Rhin, Peneds i les de les Btiques guarden relaci amb laparici de falles normals per tota una gran franja dEuropa a causa dun estirament i aprimament de la litosfera subjacent. Aquest procs sinici durant loligoc al nord dEuropa i ms tard sestengu a latituds meridionals.

15.52.

WWW 15.47. El mnim de Maunder no es pot considerar un perode glacial per la seva curta durada. Durant les dcades que es va fer notar baixaren petits icebergs pel riu Ebre i moltes collites van minvar la seva producci. La serra dAtapuerca, a Burgos, ha estat un masss calcari afectat per carst. Aquest fet li ha obert nombroses coves, avencs i dolines susceptibles de fossilitzar restes de vertebrats. De fet, en algunes daquestes cavitats shan trobat nombroses restes dhomnids dentre 0,3 i 1 Ma. En aquest sentit cal citar dos jaciments. El primer Gran

15.48.

472

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

SOLUCIONARI
PROVA DAVALUACI 2 1. La conca de lEbre i la del Guadalquivir. 2. La resposta correcta s la c. 3. Als Pirineus. 4. La conca del Tajo. 5. En la de conques negenes del marge mediterrani. 6. La resposta incorrecta s la c; el golf de Cadis limita al sud pel marge afric. 7. Lactivitat ssmica de les illes Canries es pot considerar moderadament baixa; els episodis es localitzen a lilla de Tenerife, entre les illes de Tenerife i Gran Canria i a loest de lilla dEl Hierro. 8. El complex de basament t un origen submar, mentre que els edificis volcnics tenen un origen subaeri. 9. LESCI va obtenir diversos perfils del marge cantbric, de la serralada Cantbrica, de la serralada Btica, del mar dAlborn i de la conca de lEbre-solc de Valncia. 10. Sn ms antics els fenmens volcnics de la zona dOlot, que en datar-los sels ha assignat una antiguitat prxima als 10 Ma, mentre que els del Campo de Calatrava no superaven els 8 Ma.

Punt 6 Ara noms cal repetir el dibuix anterior i situar les falles normals del tall b. Si es vol, es pot dibuixar un gra com a conseqncia de lenfonsament per falla del substrat mesozoic. All, shi dipositaran els detrtics terciaris del neogen. 3. Aqu no es tracta de realitzar una columna estratigrfica detallada. El que es busca amb aquesta activitat s que lalumnat ordeni temporalment i verticalment els materials geolgics descrits en el text. Daltra banda tamb es busca que recordi la simbologia elemental de les roques que aquest mateix llibre detalla. De dalt a baix la columna hauria de contenir el segent: Pissarres del carbonfer: conjunt de plecs truncats per un relleu horitzontal a sostre tal com es veu en el tall a. Gresos del trisic (fcies Bundsandstein): tram ple de puntets seguint plans horitzontals. Dolomies del trisic (fcies Muschelkalk): tram de paret de maons amb les lnies verticals inclinades. Aqu, per la seva baixa potncia, podem obviar les argiles amb evaporites del Muschelkalk mitj. Calcries del jurssic i del cretaci: tram de paret de maons tal com es veu en el tall b. Gresos palegens: tram ple de puntets seguint plans horitzontals. Gresos negens: tram ple de puntets seguint plans horitzontals. ESQUEMA MUT
oce Atlntic marge occidental atlntic mar ge p ortu arge gallec gu m s mar Cantbric
marge cantbric

EXERCICIS DE REFOR 1.
mar Cantbric

Pirin eus
ic Ibr ema Sist

ic Ibr ema Sist

conca del Duero

conca del Duero

conca de l'Ebre

conca de l'Ebre

masss Ibric

oce Atlntic

conca conca conca de Terol del Tajo de Loranca

so lc de Va ln cia

masss Ibric

conca conca conca de Terol del Tajo de Loranca

uivir dalq l Gua e d ica a Bt conc da g ala r de olf r se Ca dis mar d'Alborn

ni rra ite ed M ar m

ir lquiv uada del G tica a c B n co da rala ser

ni rra ite d e M ar m

PROVA DAVALUACI 1 1. La conca del Duero i del Tajo. 2. A la serralada Btica. 3. La resposta correcta s la a. 4. La conca del Guadalquivir. 5. La conca catalanobalear, o solc de Valncia, i el mar dAlborn. 6. La resposta incorrecta s la c; el marge occidental atlntic limita a loest per la pennsula Ibrica. 7. Lerupci del Tenegua lany 1971. 8. La resposta correcta s la c. 9. En el lmit occidental de les plaques africana i eurasitica. 10. La resposta correcta s la a.

2. Una conca davantpas s una plana sedimentria situada en les proximitats dun orogen, que a la vegada s el que per erosi proporciona la major part dels sediments. A la pennsula Ibrica, sn conques davantpas la conca de lEbre i la conca del Guadalquivir. 3. En general, els estrats de les conques davantpas no solen estar gaire deformats, ja que aquestes zones no se solen veure afectades per moviments tectnics. Aix, els estrats acostumen a romandre disposats horitzontalment. Tot i aix, durant el paleogen, la conca de lEbre va experimentar un cert enfonsament en el marge nord, ja que va ser envada per encavalcaments que eren empesos cap a la part frontal de la serralada. 4. La diferncia principal entre la conca de lEbre i la conca del Guadalquivir es troba principalment en la naturalesa dels materials; si en el cas de la conca de lEbre els materials provenien de lerosi dels Pirineus, en el cas de la conca del Guadalquivir, la major part dels materials sn dorigen mar, ja que durant el

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

473

15

SOLUCIONARI
3. Els turons testimoni sn tossals allats que shan originat per lerosi de diversos estrats disposats horitzontalment que es caracteritzen per presentar una diferent resistncia a lerosi, de manera que els materials durs no serosionen tant com els ms tous. Si sabem que a les conques internes del Duero i del Tajo els materials calcaris sn els que es troben en la part ms alta de la srie, durant lerosi provocada pels rius que va tenir lloc durant el quaternari, els sediments ms tous (margues i argiles) es van erosionar molt ms intensament que els que eren de naturalesa calcria, en aquest cas situats a sobre dels tous, de manera que van originar aquests promontoris. 4. El solc de Valncia, i per tant tamb de la plataforma continental catalana, va patir una forta subsidncia durant els perodes del terciari i del quaternari; aquest fet va provocar lacumulaci duna capa molt gruixuda de sediment que en alguns llocs arriba als 6.000 m. Aquests sediments es van formar en un moment en qu hi havia una intensa activitat biolgica, i per tant, contenien gran quantitat de matria orgnica, fet que va donar lloc a la formaci posterior daquests hidrocarburs. 5. a) La dataci incorrecta s la del grup B, la que obt una antiguitat de 4.100 anys, perqu cal situar els fenmens volcnics que van succeir a la Garrotxa dins el quaternari, per amb una antiguitat no inferior als 11.000 anys, moment en qu tingueren lloc les ltimes erupcions a la comarca. b) Lerror en la dataci pot ser perqu la mostra sha contaminat o b perqu ha perdut part del gas arg que es forma durant la desintegraci del 40K. Si no queda retingut a la roca tot larg, el resultat que sobt s el duna data ms recent que la real. 6. Els Columbrets s un arxiplag dorigen volcnic situat a la vora de la plataforma continental a uns 60 km a lest de Castell. Aquests illots sn les restes dantics edificis emergits destruts per lerosi del mar. La naturalesa dels magmes que els van formar s basltica; als illots shi poden identificar onades piroclstiques, dipsits de caiguda, especialment bombes, i diversos nivells piroclstics. 7. a) La imatge a correspon al mapa del gruix litosfric i la imatge b al mapa del gruix cortical. Es pot deduir perqu el mapa del gruix cortical, tamb anomenat mapa de Mohorovicic, mostra ms detalladament les grans estructures geolgiques. b) Si observem el mapa del gruix litosfric es dedueix que la major part de la Pennsula t un gruix prxim als 100 km (entre 90 i 110 km), tret dels Pirineus, que s la zona on el gruix litosfric s ms gran (entre 150 i 170 km) i dels marges de la pennsula; en el marge oriental, la litosfera saprima fins a valors de 60 km en el solc de Valncia i fins a 50 km en el mar dAlborn; en el marge occidental atlntic i al marge cantbric, el gruix de lescora oscilla entre els 30 i els 50 km. Si observem el mapa del gruix cortical, la tendncia s similar a lobservada en el mapa del gruix de la litosfera, tot i que el primer mostra ms b lestructura dels grans orgens. Aix, observem que el gruix de lescora en els Pirineus s la ms alta de la Pennsula i equival a uns valors mxims superiors a 52 km (60 km en realitat); a la serralada Btica i al Sistema Ibric no se superen els 40 km; al masss Ibric i a la major part de les conques terciries no se superen els 36 km. En els marges de la Pennsula shi observa un aprimament, de manera que de mitjana lescora no supera els 15 km de gruix.

mioc, el plioc i part del quaternari, aquesta conca va estar envada pel mar. 5. Les conques interiors estan formades com a conseqncia de la deformaci alpina que va afectar algunes rees del masss Ibric, provocant-ne un enfonsament. La conca del Tajo i la del Duero sn considerades conques internes. 6. En el solc de Valncia shi poden diferenciar: La plataforma continental, que sestn des de la lnia de la costa fins la isbata 200 m, aproximadament. La seva amplada s molt variable, i s a les costes de lEbre i del Maestrat on s ms ampla, uns 75 km, mentre que a les costes de Tarragona, Barcelona i al promontori Balear no supera els 15 km damplada. El tals continental, que sestn a partir de la isbata 200 m. Els pendents, ms acusats que a la plataforma continental, poden arribar als 11 , tot i que oscillen al voltant del 4 o 5 . La plana abissal, que pot arribar a profunditats de 2.500 m. 7. La conca o mar dAlborn correspon a la regi de lextrem sud-occidental del Mediterrani; es troba delimitada per la serralada Btica al nord i el marge nord-occidental afric, en la franja on hi ha la serralada del Rif. A loest, el mar dAlborn es tanca a loce Atlntic i lnica obertura correspon a lestret de Gibraltar; a lest, el mar sobre al Mediterrani i enllaa amb la conca algerianoprovenal. 8. Les rees on hi ha activitat volcnica recent sn les illes Canries, la regi dOlot, el Campo de Calatrava i el Cap de Gata. De vulcanisme actiu solament nhi ha a les illes Canries. 9. Les dues possibles causes que expliquen la formaci de les illes Canries sn: La presncia dun plomall del mantell o un punt calent, sobre el qual es va desplaar el marge afric. La dinmica de lobertura de lAtlntic que va provocar un escurament del marge afric i en conseqncia un aixecament de blocs a favor de falles inverses, el que va permetre lascensi de material astenosfric i la formaci de magmes. 10. Illes de lest o africanes: Lanzarote i Fuerteventura. Illes centrals: Gran Canria, Teide i La Gomera. Illes de loest o atlntiques: La Palma i El Hierro. EXERCICIS DAMPLIACI 1. La zona duna conca davantpas que acumula major gruix de sediments s justament la regi marginal prxima a lorogen. Cal buscar la ra en la dinmica de lorogen: s habitual que un orogen format per esforos compressius dugui associada la formaci de grans gruixos de materials que sn empesos i acumulats sobre la placa continental que intenta enfonsar-se (els mantells de corriment); lincrement de pressi que exerceixen aquests materials sobre la litosfera fa que aquesta es comenci a esfondrar, i per tant, que shi acumulin sediments; aquest enfonsament s ms gran com ms a prop sestigui de lorogen. 2. Quan en una conca sedimentria hi predomina un clima rid, les llacunes i els ambients lacustres es veuen afectats per una forta evaporaci, de manera que shi acumula especialment guix. Si les condicions climtiques corresponen a un clima ms humit, en les llacunes i llacs de la conca hi haur una intensa activitat biolgica, el que afavoreix lacumulaci de materials calcaris.

474

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

15

SOLUCIONARI
ORIENTACIONS PER A UN EXAMEN Practica 1. La zona ms profunda del solc de Valncia se situa a lrea que limita amb la conca provenal, al nord de Menorca. La profunditat mxima a qu sarriba s de 2.500 m. 2. El veler hauria de recrrer el litoral catal i valenci fins arribar al cap de la Nau, a la Marina; en arribar en aquest punt, (marcat amb la lletra A del mapa) es dirigiria cap a Eivissa, desprs cap a Mallorca i un cop vorejada aquesta illa, arribaria a Menorca. 3. El perfil a es relaciona amb el tall CC; el perfil b es relaciona amb el tall AA; el perfil c es relaciona amb el tall DD i el perfil 4 amb el tall BB.

8. El 25 de desembre de 1884 a les 9 del vespre, un fort terratrmol va sacsejar Andalusia durant 20 segons. El sisme va tenir una intensitat mxima de X i una magnitud de 6,7 a 7 en lescala Richter. Lepicentre es va situar al poble dArenas del Rey, una petita vila prxima a Granada. El terratrmol tamb es va deixar notar amb fora a les provncies de Granada i de Mlaga. En total van perdre la vida 800 persones i 1.500 en van resultar ferides. Unes 4.400 cases van quedar destrudes i 13.000 afectades amb ms o menys intensitat. Durant lany segent hi va haver rpliques del sisme, algunes delles de forta intensitat. 9. El Mediterrani es va comenar a formar fa uns 180 Ma, a partir del primitiu mar de Tetis, procs que va coincidir amb lobertura de lAtlntic. A mesura que la placa africana i leurasitica sacostaven entre si, el mar de Tetis sanava tancant per lest, de manera que es va formar una conca marina gran, gaireb separada de loce obert, ara fa uns 60 Ma. Daquest Mediterrani primitiu tamb en formaven part el mar Negre i el mar Caspi, tot i que posteriorment van quedar allats i es van convertir en mars interiors. 10.

conca o mar d'Alborn

ma r mar de Ligria Adri tic l a i a nc n al rove mar V Tirr de erop lc so a alg conca occidental c n mar Jnic co

mar Negre mar de Mrmara mar Egeu conca oriental mar de Sirte

mar de Lbia

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

475

Annex

Grans biografies
ABRAHAM GOTTLOB WERNER
Va nixer a Wehrau, Saxnia (actualment Polnia), el 25 de setembre de 1749. El seu pare, inspector en una empresa dextracci de ferro, volia que el fill segus els seus mateixos passos. Per, al jove Werner, el que realment li agradava era observar i estudiar lorigen i la classificaci dels minerals i les roques. Ja com a especialista en mineralogia, Werner va reconixer que el desenvolupament de la qumica i la cristallografia no eren suficients per establir una classificaci objectiva dels diferents minerals. Va establir protocols i normes per assolir un bon sistema de classificaci. En aquells moments afirmava que les caracterstiques externes no eren alienes a la composici qumica de cada mineral. El desenvolupament de les seves investigacions i estudis li va permetre descobrir fins a vuit minerals nous. Werner va fundar lescola neptunista, amb la qual explicava lorigen aqus de totes les roques. Va polemitzar amb altres cientfics de la seva poca, principalment amb els anomenats plutonistes o vulcanistes, tot i que els debats ms aspres es van produir amb els gelegs del corrent uniformista, que promovien la idea duna evoluci uniforme de la Terra. Werner va ser el primer que va publicar un model que explicava lestructura de la Terra. Entre el gran nombre de treballs que va portar a terme, va destacar per les explicacions que va donar sobre la histria de la formaci del nostre planeta. El 1773 va publicar, juntament amb un amic, una de les seves obres ms interessants, en qu concretava les indicacions ms objectives per reconixer i classificar els fssils. El rigor i la seriositat daquest treball va aconseguir que els fssils ocupessin un lloc en els plans destudis de lassignatura de mineralogia en moltes universitats dEuropa. La seva teoria neptunista defensava la idea dun oce daigua en el qual van precipitar les roques slides, i que en aquests moments es localitzen sobre la terra seca. En vida va veure com era rebutjada una part de la seva teoria, segurament la que feia referncia a les idees que debatien lorigen aqus del basalt. Per, sense cap dubte, Werner va fer grans aportacions a la geologia, com ara laplicaci de la cronologia de les formacions rocoses i les seves definicions precises.

CARL VON LINN

Va nixer el 23 de maig de 1707 a Stenbrohult, al sud de Sucia. El seu pare era un pastor luter i un jardiner excellent. Aquesta passi la va heretar Linn, que des de jove va mostrar un amor molt profund per les plantes i la manera danomenar-les. Linn va ingressar a la Universitat de Lund el 1727 per estudiar-hi medicina. Tamb va estudiar a la Universitat dUppsala, on es va dedicar principalment a recollir i estudiar plantes. Va acabar els estudis mdics a la Universitat de Harderwijk. Ms endavant es va inscriure a la Universitat de Leiden per especialitzar-se, ja que com a metge havia de preparar i prescriure els derivats medicinals de les plantes. Linn va organitzar expedicions botniques i etnogrfiques a Lapnia i a Sucia. Va arribar a enviar els seus propis alumnes dexpedici perqu recollectessin espcies estranyes. Daquesta manera va aconseguir fer una collecci de plantes molt important, que estava formada per espcies de gaireb tots els continents. Va publicar la primera edici de la classificaci dels ssers vius, aplicant-hi les seves prpies regles de classificaci: Systema Naturae, treball pel qual sel coneix com a pare de la taxonomia moderna. La nomenclatura binomial permet designar amb precisi totes les espcies danimals i vegetals i actualment s utilitzada per tota la comunitat cientfica. Es va proposar facilitar lautosuficincia de leconomia sueca aclimatant plantes de gran valor comercial per cultivar-les al seu pas. Tamb va buscar substituts natius que tinguessin propietats similars. Tanmateix, el clima suec, molt fred, el va fer fracassar en els intents que va fer de cultivar cacau, caf, te, bananes i arrs. Tampoc no va trobar plantes a Sucia que es poguessin utilitzar com a te o caf, ni per fer farina. Les seves investigacions no el van fer abandonar la medicina, i grcies al seu prestigi es va convertir en el metge personal de la famlia reial sueca. El final de la seva vida va estar marcat per una profunda depressi, que li va canviar el carcter. Segurament va patir un seguit de lleugers infarts que li van acabar causant la mort el 1778. La seva famlia va vendre la seva biblioteca i les seves colleccions al naturalista britnic Sir James Edward Smith, que va fundar la Societat Linneana de Londres perqu les conservs i en tingus cura.

476

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

CHARLES ROBERT DARWIN

Va nixer el 12 de febrer de 1809 a Shrewsbury (Anglaterra). Fou el cinqu fill duna famlia britnica rica i sofisticada. Va passar transitriament per la Universitat dEdimburg per comenar els estudis de medicina, encara que el 1827 va ingressar a la Universitat de Cambridge per preparar-se com a ministre de lEsglsia dAnglaterra. Desprs de graduar-se a Cambridge el 1831, el jove Darwin, amb tan sols 22 anys, va ser invitat a viatjar com a naturalista en el vaixell Beagle, en una expedici cientfica. Durant aquesta expedici va tenir loportunitat dobservar en diferents continents i illes la diversitat de les formacions geolgiques, i tamb una mplia varietat de fssils i organismes vius. La seva formaci cientfica va ser guiada per dues figures importants de Cambridge: el geleg Adam Sedgwick, i el naturalista John Stevens Henslow. Aquest darrer el va ajudar a tenir ms confiana en si mateix, a ms de potenciar-li lafany per lobservaci i pel colleccionisme despcimens. Quan va tornar a Anglaterra el 1836, Darwin va comenar a construir la seva hiptesi sobre la capacitat de les espcies per canviar. Influt per Malthus i les seves teories sobre lequilibri de les poblacions humanes, va aplicar immediatament els seus raonaments als animals i a les plantes. El 1838 ja havia desenvolupat lestructura de la seva teoria evolutiva a travs de la selecci natural. El 1858 va fer pblica la teoria de la selecci natural en un document que va presentar al mateix temps que Alfred Russel Wallace, encara que la teoria completa es va publicar el 1859 amb el ttol Lorigen de les espcies. Els atacs ms grans a la selecci natural no van venir dels cientfics, sin dels opositors religiosos. La comunitat cientfica va reconixer la vlua de la seva teoria, i va ser elegit membre de la Royal Society (1839) i de lAcadmia Francesa de Cincies (1878). Darwin va passar la resta de la seva vida desenvolupant diferents aspectes de la seva teoria. Va morir el 1882 i va ser enterrat a labadia de Westminster.

JAMES DWIGHT DANA

Va nixer el 12 de febrer de 1813, a Utica, Nova York (Estats Units). Des de jove ja va mostrar un gran inters per lestudi de les cincies. Fay Edgerton, professor de lescola dUtica, va ser qui va influir ms en la seva formaci inicial. El 1830 va ingressar a lEscola de Yale, que avui dia s universitat, i sota la tutoria de lanci Benjamin Silliman es va graduar tres anys desprs. Ms tard va ser professor ajudant de Silliman en el laboratori qumic de Yale. Desprs de graduar-se, va passar un any com a professor de matemtiques en un vaixell de la marina, en un periple pel Mediterrani. Al llarg daquest perode va escriure el seu primer article cientfic sobre lactivitat volcnica del Vesuvi. Ja com a geleg i zoleg va participar en una expedici per loce Pacfic que va explorar els mars del Sud entre el 1838 i el 1842. Dana va fer el viatge a bord del vaixell Peacock, fins que va ser destrut per una barrera de sorra a la desembocadura del riu Columbia. Els informes sobre aquesta expedici van ser molt valorats pels seus superiors, i la seva experincia en aquesta aventura ha estat comparada amb la de Darwin. El 1844 es va convertir novament en resident de New Haven i es va casar amb la filla del professor Silliman. El seu fill, Edward Salisbury Dana, va seguir els passos de la seva famlia com a cientfic i com a autor de diverses obres. James Dwight Dana va ocupar la plaa que va deixar lliure Silliman el 1850 i va passar a ser el professor dhistria natural i geologia de la Universitat de Yale. Va ocupar aquest crrec fins a lany 1892. Va escriure moltes publicacions, entre les quals destaquen les nombroses collaboracions de geologia i mineralogia a la revista American Journal of Science. En el seu llibre Characteritstics of Volcanoes (1891) va classificar les laves segons la posici que ocupaven respecte del con volcnic; en collaboraci amb Mallet va investigar la fusi dels magmes primaris durant la deformaci de les zones corticals. La seva tasca com a geleg i investigador va ser notable. Va aprofundir en lestudi de diversos temes relacionats amb la formaci de la Terra, la relaci entre els processos metamrfics, especialment els de contacte, i la formaci de jaciments minerals. Va ser membre de diverses societats cientfiques als Estats Units i a lestranger, com la Royal Society de Londres, lInstitut de Frana, la Reial Acadmia dels Lineei de Roma i les reials acadmies de Berln, Viena i Sant Petersburg. Va morir el 14 dabril de 1895 a New Haven, quan acabava lltima edici del llibre Manual of Geology.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

477

WILLIAM THOMSON, bar de Kelvin

Va nixer el 26 de juny de 1824 a Belfast (Irlanda). Quan tenia sis anys la seva mare va morir. Amb tan sols deu anys, Kelvin va fer els estudis superiors a la Universitat de Glasgow i al Saint Peters College de Cambridge. El sistema educatiu escocs permetia als alumnes ms avantatjats comenar la formaci universitria en aquesta edat tan primerenca. Desprs de graduar-se sen va anar a treballar a Pars al laboratori del fsic Henri-Victor Regnault. All va poder participar en profundes discussions teriques amb Biot, Cauchy, Liouville, Dumas i Sturm. El 1846, grcies a la mediaci del seu pare, va ser nomenat professor de filosofia natural a la Universitat de Glasgow, crrec que va mantenir fins que es va jubilar el 1899. La seva principal aportaci a la cincia va ser el desenvolupament de lescala de temperatura Kelvin, que actualment constitueix lescala natural en la qual sanoten les equacions termodinmiques i la unitat de temperatura en el sistema internacional dunitats (SI). Va calcular el que avui dia es coneix com a zero absolut, o la temperatura mnima a qu pot arribar la matria, en la qual les partcules duna substncia queden inertes i sense moviment. Va situar el zero absolut dins la seva escala a 273,15 Celsius. Va descobrir lefecte Thomson de termoelectricitat, que explicava lescalfament o el refredament que es produeix en un conductor homogeni quan hi passa el corrent elctric en la direcci del gradient de temperatura. Amb una carrera cientfica tan brillant, per, a Thomson tamb sel coneix per la determinaci errnia que va fer de ledat de la Terra. Va sostenir la hiptesi que la Terra havia estat una esfera fosa a temperatura homognia, i que des daquell moment inicial shavia anat refredant des de la superfcie, transportant la calor nicament per conducci. Amb les seves dades va calcular que ledat de la Terra era dentre 24 i 100 milions danys. Aquesta edat estava en desacord amb les estimacions fetes pels gelegs, que donaven una xifra superior, tot i que s que coincidia amb ledat que li donaven els astrnoms, que consideraven que el Sol no podia tenir ms de 100 milions danys. Amb el temps es va comprovar que el clcul de Thomson era erroni, ja que no va considerar que el transport de calor tamb es produa per convecci, que s la principal via de transport de la calor interna. El seu clcul va ser adms pels cientfics de lpoca, i va esdevenir un dels principals problemes per acceptar la teoria de levoluci de Charles Darwin. Va morir el 1907 i fou enterrat a labadia de Westminster.

ERNST HAECKEL
Va nixer a la ciutat de Potsdam (Alemanya) lany 1834. Va estudiar medicina en diverses universitats: va comenar per la de Berln, es va desplaar a Wrzburg, i finalment es va llicenciar a la Universitat de Viena. Un cop acabats els estudis, es va incorporar com a assistent de zoologia a la Universitat de Jena, en la qual hi havia el prestigis cientfic Carl Gegenbaur. El veritable mentor de Haeckel va ser Johannes Mller, amb qui va desenvolupar una gran part de les seves idees i investigacions. Va arribar a ser catedrtic de la Universitat de Jena el 1865 i va ocupar aquest crrec fins al 1909. Va prendre part en la revoluci cientfica que es vivia en aquell moment. Haeckel es va convertir en el promotor ms destacat de la teoria de levoluci a Alemanya, i va integrar diverses disciplines, com ara lanatomia i lembriologia, en el marc de la teoria evolutiva. Les idees evolucionistes que promovia les va reflectir en lobra Generelle Morphologie der Organismen. La continuaci daquesta obra la va dedicar a desenvolupar les teories de Charles Darwin, Wolfgang Goethe i Jean-Baptiste Lamarck. Tot i que va defensar el concepte de selecci natural, va ignorar els aspectes menys cientfics de la teoria darwinista, cosa que el va portar a compartir algunes idees de Lamarck. El 1866 va avanar un dels enigmes de lherncia gentica, quan va anunciar que la clau dels factors hereditaris, avui dia coneguts com a gens, es trobava en el nucli de la cllula. Va desenvolupar la idea de lorigen com de tots els organismes (animals, plantes i organismes unicellulars), en qu atorgava un gran valor a la forma ancestral de la qual procedeixen tots els ssers vius. Va desenvolupar el camp de la morfologia, fins a dividir-ne lestudi en dos subcamps: lanatomia i la morfognia; el segon dels quals, al seu torn, va subdividir en lontognia, o histria del desenvolupament de lindividu, i la filognia, o histria evolutiva de les espcies. Amb tot, una de les aportacions ms rellevants que va fer va ser el desenvolupament de la nova classificaci dels regnes. A ms, va introduir els termes taxonmics filo (del mot grec phylon raa) i famlia, i va concretar les diferncies entre els ssers unicellulars i pluricellulars, i entre els protozous, que va definir com a organismes sense intest ni capes germinals, i els organismes amb capes germinals i arqunteron, que va anomenar metazous. Tamb va completar lestudi dels invertebrats, com s el cas de les meduses, els radiolaris, els sifonfors i les esponges calcries. La part filosfica de Haeckel defensava una evoluci dirigida, que anava adquirint una complexitat progressiva fins a arribar a lsser hum actual com a darrera meta. Va morir a Jena el 8 dagost de 1919.

478

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ANDRIJA MOHOROVICIC
Va nixer a Volosko (Crocia) el 23 de gener de 1857. Dels seus primers anys de vida sen saben poques coses, per es t constncia que a lescola elemental va destacar per la capacitat que tenia per a lestudi daltres idiomes. Amb noms quinze anys parlava, a ms del croat, com a llengua materna, angls, francs i itali, i ms tard va aprendre grec, llat, txec i alemany. Va completar la seva formaci a la Universitat de Praga, on sota la tutela del fsic Ernst Mach es va graduar en fsica i matemtiques. Al principi va treballar com a professor en diverses escoles. Amb el pas del temps va ocupar la plaa de professor doceanografia i de meteorologia a lEscola Nutica Reial de Bakar, prop de Rijeka. En aquesta escola, Mohorovicic va aprofundir els coneixements que desprs el van portar a ser un gran cientfic i un meteorleg expert. Va arribar a ser professor a la Universitat de Zagreb, en la qual va desenvolupar amb gran mestria els estudis de la propagaci de les ones ssmiques. A Zagreb va fundar lestaci meteorolgica el 1887, i cinc anys desprs va ser nomenat director de lObservatori Meteorolgic. Durant molt anys va dedicar una gran part de la seva tasca i dels seus esforos a dotar el centre: va inventar, dissenyar i construir els aparells que li van permetre mesurar les velocitats vertical i horitzontal dels nvols, a ms daltres instruments necessaris per desenvolupar les seves experincies. El 1907 va publicar el treball Instruccions per a lobservaci de la precipitaci a Crocia i Eslovnia. En aquella poca, lobservatori de Zagreb va arribar a ser un dels ms moderns i avanats dEuropa pel que feia a la mesura de les ones ssmiques grcies als sismgrafs que tenia a les seves installacions. Mohorovicic va estudiar levoluci de les ones ssmiques de diversos terratrmols. Va ser el sisme que va tenir lloc a la vall de Kulpa el 1909 el que li va permetre observar que les ones ssmiques arribaven en dos intervals de temps diferents, pel fet que linterior de la Terra era heterogeni, i va deduir que quan les ones ssmiques arriben als lmits que hi ha entre els diferents tipus de material, es reflecteixen i es refracten, tal com fan la resta de les ones, per la qual cosa va afirmar que dins la Terra hi havia diferents capes que provocaven la desviaci daquestes ones ssmiques. Amb el temps, Mohorovicic va ser conegut per la seva aportaci principal: el descobriment de la discontinutat existent entre el mantell i lescora terrestre (discontinutat de Mohorovicic), aproximadament a una profunditat que oscilla entre 10 i 70 km. Mohorovicic es va retirar de la vida activa el 1921 i va morir a Zagreb el 1936. Va ser reconegut com un eminent meteorleg i sismleg, alhora que com un dels cientfics ms prominents en el camp de lestudi de la Terra en el segle XX.

ALFRED WEGENER
Va nixer a Berln (Alemanya) l1 de novembre de 1880. Va estudiar a la Universitat de Berln i es va doctorar el 1905 en lespecialitat dastronomia planetria. Encara que la seva carrera com a investigador es va centrar al principi en lastronomia, finalment va concentrar tots els seus esforos en la meteorologia, en la qual va desenvolupar ls de globus sonda en lobtenci de mesuraments atmosfrics, que van quedar reflectits en el seu llibre La termodinmica de latmosfera. Durant dos anys va treballar a les universitats de Marburg i Hamburg impartint cursos de meteorologia. A la Universitat de Marburg, on feia classes el 1911, va ser on va tenir la primera vis del que seria la seva gran aportaci a la cincia. A la biblioteca, on anava a aprofundir els seus estudis, un dia es va quedar sorprs quan va constatar la presncia de fssils idntics en estrats geolgics que estaven separats pels oceans. Wegener era un daquests cientfics que es qestionen afirmacions i explicacions que daltres gaireb tenen com un dogma. Les explicacions o teories acceptades en aquella poca parlaven de ponts de terra per explicar aquestes anomalies, per Wegener es va convncer progressivament que eren els mateixos continents els que shavien separat dun supercontinent nic, cosa que va ocrrer feia 300 milions danys, segons les evidncies dels fssils. El 1912 va anunciar i defensar pblicament la teoria de la deriva continental, amb la qual argumentava que els continents situats als dos costats de loce Atlntic sestaven separant. Va participar com a soldat alemany a la Primera Guerra Mundial. Quan es recuperava duna lesi va madurar les seves idees sobre la deriva continental. Ja amb la certesa de la uni entre les lnies de les costes de lAmrica del Sud i de lfrica, va buscar nous arguments, que va publicar el 1915. El llibre es va titular Die Entstehung der Kontinente und Ozeane (Formaci dels continents i dels oceans), la formaci dels continents i els oceans, obra en qu va exposar la teoria de lexistncia dun supercontinent, que va anomenar Pangea (Tota la Terra). Malgrat que la seva teoria va tenir ms detractors que suports, entre la gent que li va fer costat destaquen el geleg sud-afric Alexander Du Toit i Arthur Holmes. Fins a mitjan segle XX, amb el descobriment de lexpansi dels fons marins, no es va donar a les teories de Wegener el valor ni el mrit que se li va negar en vida. Va morir a Grenlndia, el 2 de novembre de 1930, durant una expedici meteorolgica, en la qual coordinava lestabliment duna estaci meteorolgica dhivern per estudiar el corrent jet (pista de la tempesta) a latmosfera superior. Com a homenatge, el 1980 es va fundar lInstitut Alfred Wegener dInvestigaci Polar i Marina, a Bremerhaven (Alemanya).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

479

INGUE LEHMANN
Va nixer a Copenhaguen (Dinamarca) el 13 de maig de 1888. Va comenar la seva educaci en una escola mixta, dirigida per la tia del fsic Niels Bohr. En aquesta instituci els nens i les nenes eren tractats de la mateixa manera, tant pel que feia als temes que havien destudiar com als esports en qu havien de participar. Aquesta formaci li va proporcionar una educaci molt completa, amb relaci a la que tenien en general les dones en aquella poca, i alhora li va donar una personalitat forta i de carcter lluitador. Va estudiar a la Universitat de Copenhaguen entre el 1907 i el 1910, i es va graduar en matemtiques el 1920. Els estudis de postgrau els va fer a les universitats de Copenhaguen i de Cambridge. Va completar la seva formaci viatjant i estudiant a Alemanya, Frana, Blgica i els Pasos Baixos. El 1928 va aconseguir la segona llicenciatura per la Universitat de Copenhaguen en lespecialitat de geodsia. El 1925 va comenar a treballar a lInstitut Dans de Geodsia. En el desenvolupament dels seus treballs va viatjar a Grenlndia per situar les estacions sismolgiques que enregistressin terratrmols. En aquesta poca va enregistrar, analitzar i catalogar els sismogrames de Dinamarca i Grenlndia, i va publicar les seves investigacions en diversos butlletins ssmics. Va ser la cientfica que, desprs dOldham i Gutenberg, va deduir que el nucli terrestre tenia una part slida dins del nucli lquid, descobert anteriorment. Va treballar en un mn cientfic dominat pels homes, en el qual les dones com ella lluitaven per un prestigi que els costava molt de mantenir. Ms duna vegada es va queixar pblicament dels homes incompetents amb qui havia de competir. El 1977 es va convertir en la primera dona guardonada amb la medalla de la Sismological Society of America. Va obtenir, a ms, altres premis i reconeixements per la seva tasca cientfica. Va investigar la propagaci de les ones ssmiques a linterior de la Terra, va determinar les dimensions del nucli terrestre i va donar nom a la discontinutat que separa el nucli intern de lextern. Tamb va interpretar les corbes dels sismogrames i el temps que les ones tardaven a travessar linterior de la Terra en el terratrmol que hi va haver prop de Nova Zelanda el 1929. Desprs daquell estudi, va suggerir la nova discontinutat en lestructura ssmica de la Terra. Lehmann va viatjar per tot el mn per aprendre ms coses sobre la Terra. Va morir el 1993 a ledat de 105 anys. En honor seu es va batejar un crter de Venus amb el seu nom i lasteroide 5632 Ingue Lehmann. A ms, va donar nom a moltes de les fases ssmiques que viatgen per linterior de la Terra.

BENO GUTENBERG
Va nixer el 4 de juny de 1889 a Darmstadt (Alemanya). Es va llicenciar el 1911 a la Universitat de Gttingen. Sota la direcci dEmil Wiechert es va especialitzar en la branca de geofsica. Quan va acabar els estudis universitaris es va incorporar a lInstitut Geofsic. Desprs de doctorar-se amb el tema dels microsismes, va centrar latenci i lactivitat cientfica en lestudi de linterior de la Terra. Al principi va prendre com a referncia els descobriments basats en dades sismogrfiques que havia fet Wiechert. Entre les seves primeres publicacions hi ha la que va fer el 1913 sobre la determinaci exacta del radi de la Terra. Tamb el 1913 va passar a formar part de la Universitat dEstrasburg, on tamb hi havia la seu de lAssociaci Internacional de Sismologia. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar amb lexrcit alemany en el Servei Meteorolgic, i poc desprs va ocupar la ctedra a la Universitat de Frankfurt. En aquesta etapa va publicar nombrosos treballs dinvestigaci sobre geofsica, dentre els quals destaquen els volums de Handbuch der Geophysik. Gutenberg va viatjar als Estats Units el 1929 per participar en diverses conferncies sobre la planificaci de laboratoris sismolgics. Un any ms tard es va incorporar a lInstitut de Tecnologia de Califrnia com a professor de geofsica. Uns quants anys ms tard va marxar al centre de Caltech, del qual va ser nomenat director el 1947. Va publicar un gran nombre de textos juntament amb Charles Richter sobre les ones ssmiques, la seva velocitat o el comportament que tenen en travessar el mantell i el nucli terrestres; o sobre el descobriment de la zona de baixa velocitat en el mantell superior, que encara porta el seu nom. Alguns dels seus textos han estat el preludi dels estudis sobre la tectnica de plaques. Va collaborar en el desenvolupament de les diverses escales de magnitud, en les quals va utilitzar els diferents tipus dones ssmiques amb la finalitat que els observadors poguessin assignar magnituds als terratrmols. Entre les seves publicacions destaquen Geophysics as a science (1937) o Physics of the Herat (1959). Dels llibres escrits juntament amb Richter destaquen Magnitude and Energy Earthquake o Earthquake Magnitude, Intensity, Energy, and Acceleration. A ms, va publicar gaireb trescents articles dinvestigaci al llarg de la seva carrera. Va rebre molts reconeixements i fins i tot un doctorat honoris causa per la Universitat dUppsala el 1955. Tres anys ms tard va aturar gran part de la seva activitat, encara que va mantenir el crrec en algunes organitzacions professionals i en la investigaci. El 1960 es va posar malalt per una grip que li va acabar generant una pneumnia, a causa de la qual va morir el 25 de gener daquell mateix any.

480

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ERNST MAYR
Va nixer el 5 de juliol de 1904 a Kempten (Alemanya). Va ser un alumne brillant durant els anys de formaci, i aviat es va sentir atret per les cincies naturals. Tot i que va estudiar medicina a la Universitat de Greifswald, trencant la tradici familiar, va fer el doctorat en lespecialitat de zoologia a la Universitat de Berln. La seva activitat cientfica va estar influenciada per lexpedici en qu va participar el 1930. Amb el seu grup va viatjar durant dos anys per Nova Guinea i les illes Salom. En aquests ambients tan diversos va poder estudiar levoluci de la fauna autctona. Des daquella poca va dedicar una gran part de la seva carrera a lestudi de levoluci, la gentica de poblacions i la taxonomia. Mayr es va incorporar el 1953 a lequip docent de la Universitat de Harvard. Va treballar a la Facultat dArts i Cincies i tamb va dirigir el Museu de Zoologia Comparativa des del 1961 fins al 1970, cinc anys abans de retirar-se de lactivitat acadmica. Captivat per les idees evolucionistes, ja estava convenut de lencert de la teoria evolutiva de Darwin, que va tractar en el seu llibre One Long Argument: Charles Darwin and the Genesis of Modern Evolutionary Thought. El 1991 va fer lafirmaci segent a la gaseta de la Universitat de Harvard: Sc un veter lluitador pel darwinisme. El jove investigador Mayr va ser un dels cientfics que va donar suport a la teoria evolutiva sinttica moderna, que va ser definitiva en lacceptaci generalitzada del concepte devoluci per la comunitat cientfica, i que Theodosius Dobzhansky sintetitzava en el seu llibre Gentica i lorigen de les espcies. Ja quasi al final de la seva carrera, va rebre el premi Crafoord de Cincies de la Vida. Abans, el 1970, havia estat distingit amb la Medalla Nacional de les Cincies. Darrere daquests guardons hi havia una extensa bibliografia i una mplia varietat darticles en les millors publicacions cientfiques especialitzades. Va morir el 3 de febrer de 2005 a Bedford (Estats Units), desprs duna breu malaltia, a ledat de cent anys.

HARRY HAMMOND HESS

Va nixer a Nova York (Estats Units) el 24 de maig de 1906. Va estudiar a les universitats de Yale i Princeton. Va comenar els estudis denginyeria elctrica a la Universitat de Yale el 1923, per al cap de dos anys va canviar els seus estudis per la llicenciatura de geologia. Desprs de graduar-se, el 1927, va marxar a Rhodsia durant dos anys com a membre duna expedici, i quan va tornar va comenar els estudis de postgrau a la Universitat de Princeton. Desprs de concloure la formaci acadmica va comenar a treballar com a docent a la Universitat de Rutgers el 1932. Ms tard va treballar com a investigador associat en el Laboratori de Geofsica de Washington. El 1934 va passar a formar part del claustre de professors de la Universitat de Princeton, en la qual va participar en importants estudis geofsics, i hi va ocupar el crrec de cap del Departament de Geologia des del 1950 fins al 1966. Va collaborar com a docent visitant amb la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-frica, el 1949, i amb la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, el 1965. Al desembre del 1941 va ser cridat per la Marina dels Estats Units i va passar al servei actiu des dels seu lloc doficial en la reserva. Per lexperincia que tenia amb submarins, se li va assignar la responsabilitat de detectar els patrons de les operacions dels submarins enemics a lAtlntic Nord. Va aprofitar els recorreguts al llarg de loce Pacfic que feien els vaixells de guerra per fer els perfils ocenics de tota la zona septentrional. Grcies als seus sofisticats mitjans acstics va cartografiar la plana dels fons marins, en la qual va localitzar uns volcans submarins que va anomenar guyot, en homenatge al gegraf nord-americ Arnold Henry Guyot. Amb aquests mapes va contribuir a lestudi de les profunditats marines i al desenvolupament de les teories de la deriva continental i de la tectnica de plaques, principalment quan va afirmar que el moviment de les plaques era produt pels corrents convectius del mantell. Des del 1957, Hess va ser un dels cientfics que van promoure el desenvolupament i el finanament del projecte Mohole, que tenia com a objectiu arribar a les capes ms profundes de lescora ocenica per aproximarnos al coneixement del mantell terrestre. Quan shavien solucionat la majoria dels problemes que plantejava la perforaci en el mar, el Congrs dels Estats Units va decidir abandonar tot el projecte el 1966. Al final de la dcada del 1960 va collaborar en la planificaci del primer aterratge amb ssers humans a la Lluna. Va morir un mes desprs de lxit de la missi lunar de lApollo 11. El 25 dagost de 1969, mentre presidia una reuni de la Junta de Cincies Espacial de lAcadmia Nacional de Cincies, va morir a causa dun infart de miocardi.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

481

JOHN TUZO WILSON

Va nixer a Ottawa (Canad) el 24 doctubre de 1908. Els seus pares, emigrants escocesos, eren molt aficionats a lalpinisme, motiu pel qual la infncia de Wilson va discrrer en gran part viatjant i gaudint del medi ambient. Va comenar els seus estudis superiors a la Universitat de Toronto, tot i que al cap de poc sen va anar a Europa per estudiar amb el conegut geofsic britnic Sir Harold Jeffreys a la Universitat de Cambridge. Es va doctorar en lespecialitat de geologia el 1936. Desprs de la seva estada a Europa, va tornar al Canad. En poc temps va arribar a formar part del cos de professors de la Universitat de Toronto. En aquells anys va continuar viatjant molt, fet que li va permetre observar les evidncies geofsiques que verificaven la incipient teoria de les plaques tectniques. En la dcada del 1960, Wilson va utilitzar i va aplicar els principis de la geologia i de la geofsica per proposar la idea que la teoria de la tectnica de plaques explicava la deriva continental. Entre els seus descobriments destaquen la identificaci de les falles de transformaci, el procs de formaci de les quals va analitzar a partir de terratrmols situats entre les plaques tectniques, i la confirmaci de lexpansi del fons mar al llarg de les dorsals oceniques situades en els lmits de les plaques. I va explicar el procs de formaci de lescora ocenica produda per lexpansi del fons de loce. Per donar suport a aquestes hiptesis va fer servir com a model laparici dalgunes cadenes volcniques, com ara les illes Hawaii. Wilson explicava la situaci dels volcans a partir del moviment de les plaques sobre punts calents fixos. Va abandonar la Universitat de Toronto el 1974, i al cap de poc temps va ser nomenat director de lOntario Science Centre, crrec que va ocupar fins al 1985. En aquesta etapa va transformar lestructura dun museu tradicional en la dun centre cientfic interactiu, que amb el temps ha servit de model a molts daltres. La Uni Geofsica del Canad va crear una medalla en honor seu (John Tuzo Wilson Medal), que reconeix els xits dels cientfics de la geofsica. Va morir el 15 dabril de 1993 a la ciutat de Toronto (Canad).

JAMES EPHRAIM LOVELOCK

Va nixer el 26 de juliol de 1919 a la ciutat de Letchworth Garden (Anglaterra). Va estudiar qumica a la Universitat de Manchester, i va treballar en el Consell dInvestigaci Mdica de lInstitut per a la Investigaci Mdica de Londres. El 1948 va rebre el ttol de doctor en medicina. Es va traslladar als Estats Units, on va poder desenvolupar les seves investigacions en els millors centres, com la Universitat de Yale, la Universitat de Baylor i la Universitat de Harvard. Actualment viu al camp, en una petita granja envoltada per catorze hectrees de terreny al sud-est dAnglaterra. En la seva residncia al camp fa jornades dintens treball entre dues habitacions plenes dordinadors, de papers, de llibres i duna infinitat daparells. Lovelock est considerat com un cientfic independent i la seva gran capacitat de treball li ha perms escriure, inventar aparells i participar en la conscienciaci de la societat sobre el medi ambient. Actualment s fams per la hiptesi de Gaia, en la qual explica el funcionament de la Terra com un sistema autoregulat. Quan va exposar per primera vegada les seves idees, van resultar molt polmiques, i gaireb va ser perseguit i ridiculitzat intellectualment per la resta de la comunitat cientfica. Per a poc a poc lopini general va anar canviant i en la dcada del 1990 la seva teoria tenia menys detractors. Actualment, la seva teoria dun planeta que sautoregula s acceptada per gaireb tothom. En la seva autobiografia cita una frase del psicleg William James, que comenta el lent procs dacceptaci duna idea nova: Primer la gent diu: Aix s absurd. Desprs diuen: Potser t ra. I, finalment, diuen: Aix ja ho sabem tots des de fa molt de temps. Tamb s un dels defensors de ls de lenergia nuclear, ja que la considera com lnic recurs que tenim a labast que pot disminuir labs dels combustibles fssils, i una soluci per evitar que el sistema atmosfric arribi a un punt sense retorn que el desestabilitzi. Lovelock ha estat linventor de molts aparells amb finalitats i funcions diverses. Destaca el detector de captura delectrons, grcies al qual es van poder detectar components txics en regions tan llunyanes i inhspites com lAntrtida.

482

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

CARL WOESE
Va nixer el 15 de juliol de 1928 a Syracuse, Nova York (Estats Units). Ha dit dell mateix que s un bileg molecular convertit en evolucionista. Ha estat limpulsor de la nova taxonomia molecular basada en la comparaci entre espcies de lanomenada seqncia de lARN ribosmic 16s, que comparteixen tots els ssers vius del planeta i que gaireb no ha experimentat canvis des de laparici a la Terra de les primeres formes de vida microbiolgiques. El 1977 va proposar, en collaboraci amb el seu collega Ralph Wolf, una nova classificaci amb un nou domini anomenat Archaea, que, malgrat que sn procariotes, tenen fora diferncies respecte dels bacteris. El procs dacceptaci daquesta nova proposta va ser molt lent, ja que investigadors reconeguts, com Salvador Luria i Ernst Mayr, no acceptaven aquesta divisi dels procariotes. Actualment, les seves investigacions estan relacionades amb la recerca i la definici de les caracterstiques de lanomenat ltim avantpassat com. Woese continua les seves investigacions en els laboratoris de microbiologia de la Universitat dIllinois. Per a Woese lobjectiu final de la taxonomia, cincia que busca la classificaci dels organismes i les seves relacions de parentiu, s aconseguir un coneixement ms gran dels processos evolutius, per mitj dels quals la vida sha diversificat i especialitzat durant els ltims 4.000 milions danys fins a arribar a les espcies que actualment viuen i colonitzen el nostre planeta. Els reconeixements li van arribar amb aquest descobriment. El 1988, Woese va ingressar a lAcadmia Nacional de Cincies, desprs va rebre la medalla Leeuwenhoek el 1992, i la Medalla Nacional de Cincies lany 2000. El 2003 ha estat guardonat per la Reial Acadmia Sueca de les Cincies amb el prestigis premi Crafoord. El 2006 fou nomenat membre estranger de la Royal Society. Ha escrit un gran nombre darticles i de llibres. Entre la seva bibliografia destaquen Una nova Biologia per a un Nou Segle (2004), Sobre levoluci de les cllules (2002) i un dels millors compendis del desenvolupament de la filognia: Interpretaci de larbre filognic universal (2000).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

483

Annex

Centres d'investigaci
Els pressupostos del CSIC sn aportats en gran part per lEstat (gaireb el 70 %), i la resta prov de la Uni Europea, les comunitats autnomes i diverses empreses. Lany 2006, el CSIC tenia pressupostada una dotaci de ms de 675 milions deuros. Tota aquesta immensa infraestructura personal i material s responsable del 19 % de les publicacions cientfiques internacionals, i aporta el 50 % de les publicacions de tot el sector pblic en revistes de gran prestigi (Nature o Science). Amb la seva producci cientfica contribueix al fet que lEstat espanyol aporti el 2,7 % de la producci cientfica mundial en les bases de dades internacionals, i a un gran nombre de patents en lmbit europeu i nacional (el 47 % de les patents internacionals sollicitades pel sector pblic). En lrea de Biologia i Biomedicina, les investigacions se centren en la gentica i la biologia molecular, la biotecnologia de microorganismes i plantes, el desenvolupament i la diferenciaci cellular, la immunologia, la parasitologia o la virologia. Els estudis de lrea dels Recursos naturals treballen en el camp de la biodiversitat, la sistemtica, la biogeografia o levoluci, gaireb totes les branques de lecologia, lestructura i la dinmica de la terra slida, la geodinmica externa i el modern camp dels impactes ambientals. Lrea de les Cincies Agrries estudia els usos de laigua en lagricultura, la conservaci i la contaminaci dels sls, la nutrici vegetal, la millora gentica, les malalties de les plantes i la ramaderia. Altres lnies dinvestigaci, dins de les principals rees de la instituci, concentren els seus treballs en projectes relacionats amb lastrofsica, la cosmologia, ls de materials par a la salut i el medi ambient, la qualitat dels aliments, el desenvolupament de nous productes i envasos bioactius, o la biotecnologia dels aliments.

CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTFICAS (CSIC)

El Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC) s lorganisme dinvestigaci ms gran de lEstat espanyol. Depn del Ministerio de Educacin y Ciencia. Les seves investigacions, de carcter multidisciplinari, intenten abastar tots els camps del coneixement, des dels aspectes ms bsics fins als desenvolupaments tecnolgics ms avanats. Entre les seves funcions, que sn molt nombroses, el CSIC es destaca per fomentar en la societat una cultura amb base cientfica, i per lassessorament que fa tant en lmbit cientfic com tcnic. Tamb s molt rellevant la transferncia que fa dels resultats a lmbit empresarial per tal de contribuir a leficcia de les empreses, la qual cosa contribueix a la creaci dempreses de base tecnolgica. El CSIC participa en la formaci de personal altament especialitzat, i tamb en la gesti dinfraestructures i grans installacions. El CSIC t organitzades les investigacions en vuit rees cientificotcniques. Dins lrea de Cincies Naturals destaquen: Biologia i biomedicina. Recursos naturals. Cincies agrries. Cincia i tecnologia dels aliments. Cincia i tecnologies qumiques. Cincia i tecnologies fsiques. Actualment, el CSIC t 118 centres dinvestigaci, 145 unitats associades amb les universitats i altres institucions, i 10 delegacions a les comunitats autnomes i 2 a lestranger: Roma i Brusselles. T una plantilla molt mplia de gaireb 3.500 investigadors, i ms de 3.800 investigadors predoctorals i postdoctorals. Tot aquest grup de personal investigador t el suport de ms de 3.600 persones que tamb contribueixen a desenvolupar tots els projectes en qu treballen.

484

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ESTACIN EXPERIMENTAL DE ZONAS RIDAS (EEZA)

LEstacin Experimental de Zonas ridas (EEZA) s un institut independent del CSIC, que treballa dins lrea de Recursos Naturals. Va ser creat el 1947. En aquella poca sanomenava Instituto de Aclimatacin de Almera. En aquest centre els treballs dinvestigaci sencaminen vers lestudi de paisatges, ecosistemes i comunitats animals i vegetals de zones rides i semirides. Daltra banda, treballen en la recuperaci despcies nordafricanes dungulats en perill dextinci. El centre sestructura en tres departaments: el Departamento de Desertificacin y Geoecologa, el Departamento de Ecologa Funcional y Evolutiva y el Departamento de Administracin e Infraestructuras. El personal daquests departaments es reparteix en cinc grups de treball: El grup de Desertificacin y Geoecologa es va formar el 1989. La seva rea destudi se centra en la resposta ecolgica i hidrolgica del paisatge mediterrani davant la interrupci de lactivitat agrria. Analitzen les interaccions entre els processos geomorfolgics, levoluci del sl i la vegetaci en el medi rid i semirid. El treball es desenvolupa a diverses escales i en zones diferents, com per exemple, la Rambla Honda o la zona dEl Cautivo de Tabernas. Fan servir mtodes diferents segons els projectes: anlisis detallades de les zones, sistemes dinformaci geogrfica i teledetecci, o anlisis espacials. El grup de Conservacin de Especies Amenazadas treballa en el Parque de Rescate de la Fauna Sahariana (PRFS), a Almeria. El seu objectiu principal s preservar quatre espcies dungulats amenaades dextinci mitjanant la reintroducci dexemplars a les seves rees dorigen al nord-oest de lfrica: la gasela dama mohor (Gazella dama mhorr), la gasela de Cuvier (G. cuvieri ), la gasela comuna (G. dorcas neglecta) i larru sahari (Ammotragus lervia sahariensis). Per aconseguir aquest objectiu estan desenvolupant un programa de cria en captivitat que es duu a terme tant al Shara com en diversos zoolgics espanyols. Altres lnies dinvestigaci daquest grup sn: la biologia de la reproducci, el control de parsits en ungulats salvatges en captivitat, la creaci dun banc de recursos gentics, i lestudi de la biologia de la conservaci. El grup de Conservacin de la Diversidad en Zonas ridas es va formar el 1988. La seva intenci era valorar la conservaci i la diversitat biolgica en diferents grups de rptils i amfibis, tot i que tamb van analitzar comunitats vegetals en les zones rides i semirides. Actualment desenvolupen un projecte dinvestigaci per elaborar les directrius del pla de conservaci del camale com (Chamaeleo chamaeleon) a Espanya. Aquest grup fa treballs davaluaci dimpactes mediambientals, i projectes de conservaci despcies i drees naturals protegides o per protegir. Dins del Departamento dEcologa Funcional y Evolutiva, hi ha el grup de treball dEcologa Funcional. Es va crear el 1998 per centrar-se en quatre lnies dinvestigaci: lecologia de zones rides, la dinmica de comunitats, el canvi global i el desenvolupament sostenible. Analitza caracterstiques fisiolgiques que determinen la distribuci actual de la vegetaci a la regi semirida del sud-est espanyol. Tracta didentificar els mecanismes que determinen la distribuci de les diverses espcies i la composici de les comunitats. Investiga la resposta dels ecosistemes terrestres a les condicions ambientals en general i dels ambients extrems en particular. Busca models per predir escenaris futurs de biodiversitat en un marc de canvi global. En darrer lloc, fa treballs per trobar una explicaci coherent a la diversitat que sobserva aplicant els principis de la teoria evolutiva. El grup de Ecologa Morfolgica y de Conducta es va constituir lany 2000. Analitza i investiga la gesti de poblacions despcies amenaades tant en captivitat (per exemple, les gaseles) com en llibertat (per exemple, les ratapinyades). Les activitats del grup pretenen donar resposta a les demandes de diferents administracions locals, autonmiques, nacionals i internacionals. Des de lEcologa del Comportamiento sinvestiga com lactitud dun individu influeix en, i s influt per, les seves relacions amb altres individus, siguin o no de la seva mateixa espcie. Dins del Departamento de Administracin e Infraestructuras hi ha el grup dInstrumentacin, lobjectiu del qual s dotar duna infraestructura tecnolgica adaptada a les necessitats experimentals de camp, dins de les diferents lnies dinvestigaci de lEEZA.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

485

GREENPEACE
Greenpeace es va crear lany 1971 a partir dun grup divers dactivistes que van constituir lorganitzaci Dont make a wave Committee (Comit No provoqueu un terratrmol submar), com a protesta contra les proves nuclears que els Estats Units feia a larxiplag dAmchitka (Alaska), al nord del Canad. El seu primer vaixell va ser un vell pesquer que tenia el nom de Phillys Cormack, i que en el primer viatge cap a la zona de la prova nuclear va ser rebatejat amb el nom de Greenpeace, que es pot traduir com a Pau verda. La missi, encara que no es va acabar amb xit, ja que la prova nuclear es va acabar fent, va ser la primera duna llarga srie daccions que van forar els Estats Units a paralitzar el programa dexplosions nuclears a la zona, que actualment s una reserva ornitolgica. Posteriorment han lluitat pel cessament daquest tipus de proves a tot el mn. Desprs de superar alguns intents descissi i moments de crisi, actualment s un collectiu molt fort que ha aconseguit que les seves accions siguin conegudes arreu. Avui dia centra els seus esforos a aturar el canvi climtic, protegir la biodiversitat, posar fi a ls de lenergia nuclear i a ls de les armes, i fomentar la pau. La seva expansi li ha perms obrir oficines a tot el mn. Lany 1978 es va fundar Greenpeace Internacional, que va unificar les rees de campanya i la forma dactuaci. Actualment t aproximadament tres milions de socis que collaboren de diferents maneres en el desenvolupament de les seves activitats. Quan ja tenia seus obertes a gaireb tot Europa, lany 1984 es va fundar Greenpeace Espanya, amb loficina central a Madrid. Ms tard tamb va obrir una oficina a Barcelona i avui les seves ms de 100.000 oficines arriben a gaireb tots els punts de la Pennsula. Segons els seus estatuts, el 95 % del finanament de les seves activitats i actuacions ha de ser aportat pels associats, tot i que la venda darticles de producci alternativa, juntament amb els donatius de persones simpatitzants, tamb els permet sanejar els seus comptes. Entre els seus principis hi ha la no acceptaci de donacions que provinguin de governs, empreses o partits poltics. Sautodefineixen com una organitzaci ecologista i pacifista internacional, econmicament i polticament independent, que no accepta donacions ni pressions de governs, partits poltics o empreses. El seu objectiu s protegir i defensar el medi ambient i la pau, intervenint en diferents punts del planeta on es cometen atemptats contra la naturalesa.

486

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

GRUPO DE REHABILITACIN DE LA FAUNA AUTCTONA Y SU HBITAT (GREFA)

El Grupo de Rehabilitacin de la Fauna Autctona y su Hbitat (GREFA) s una organitzaci no governamental sense nim de lucre. Es va constituir el 1981 com una associaci per a lestudi i la conservaci de la naturalesa. Va nixer dun grup de persones que eren sensibles a certes activitats humanes, sobretot les que provoquen el deteriorament i la destrucci duna part del nostre entorn natural. Des de la seva fundaci, GREFA ha crescut constantment tant pel que fa al desenvolupament de les seves activitats i els seus projectes com pel que fa a mitjans i recursos. Actualment t ms de 2.400 socis, dels quals ms de 160 apadrinen directament un animal. Per portar a terme la seva activitat, GREFA disposa duna gran varietat de personal; una part sn professionals qualificats: naturalistes, bilegs i veterinaris; la resta sn els voluntaris, que constitueixen la base imprescindible per poder arribar a culminar amb xit els seus projectes. Amb laportaci econmica dels socis es cobreixen les despeses del manteniment i el desenvolupament de les tasques que es fan en diversos mbits, que abasten des de la recuperaci i la rehabilitaci de la fauna fins a la cria en captivitat despcies amenaades. En el pla del medi natural, GREFA collabora en la conservaci dels espais naturals i leducaci i la sensibilitzaci ambientals. Entre els seus objectius principals hi ha la conservaci de la naturalesa, mantenint sempre la independncia de qualsevol ideologia poltica o credo religis. Les tasques que porta a terme lassociaci sexecuten a diferents nivells: els projectes dmbit local, nacional i internacional, o els projectes que fa sola o per mitj de convenis i acords amb organismes governamentals i no governamentals. GREFA t un Centre de Recuperaci de Fauna Salvatge. La seva tasca consisteix a tenir cura dels animals que hi ingressen i a donar-los latenci necessria perqu puguin ser alliberats. Al llarg de la seva existncia ha donat atenci veterinria a tots els animals salvatges que han arribat a les seves installacions. Aquests animals hi han ingressat per causes diverses: intoxicacions, verins, caadors desaprensius, atropellaments, paranys, espoliacions, desnutrici o transformacions de lentorn. Grcies a lesfor del personal tcnic i dels voluntaris, i tamb als recursos econmics, es poden dedicar a conservar el medi que ens envolta. Les tasques sn sectorialitzades en diverses lnies dactuaci. La recuperaci i la investigaci en lmbit de lalliberament danimals accidentats s un dels seus objectius principals. GREFA, quan s possible, torna a la natura un ampli percentatge dels animals quan han estat vctimes dalgun accident o alguna agressi. Collabora perqu aquests incidents no signifiquin la minva de les poblacions de moltes espcies, algunes de les quals estan en greu perill dextinci. En ms de vint anys de vida, lHospital de Fauna de GREFA ha acollit ms de 15.000 animals procedents del medi natural. Amb les dades que es recullen a lHospital de Fauna, es detecten les causes que afecten la fauna silvestre i les zones on s ms perjudicada. Desprs es desenvolupen projectes que promoguin solucions concretes per a cada zona. La conservaci de les espcies es fonamenta en la informaci que proporcionen els tractaments i la investigaci que es porta a terme amb els animals silvestres. Entre els seus projectes de conservaci, destaquen els dedicats a la recuperaci dexemplars despcies en perill dextinci: lguila imperial, el voltor negre, el xoriguer petit o el bit. La seva reintroducci a la naturalesa vol aconseguir la millora daquestes poblacions amenaades. Tamb es duen a terme programes de cria en captivitat, de manera que les poblacions danimals augmenten amb lalliberament daquestes cries. Una de les activitats ms importants de lHospital de Fauna Salvaje est en relaci amb leducaci i la sensibilitzaci. Des del centre es treballa per fomentar la conscincia ecolgica i el respecte envers totes les formes de vida. Lassistncia dels voluntaris no tan sols t com a objectiu que la gent aprengui coses sobre la fauna, sin que seduqui sobre aquest tema. Per mitj de la feina quotidiana, de lHospital de Fauna i de la repercussi de les seves activitats en els mitjans de comunicaci, GREFA difon informaci directa sobre les espcies amenaades que ingressen a les seves installacions i que reben tractament. Sensibilitza la poblaci donant a conixer els problemes que afecten els diferents animals i que en causen lingrs a lhospital. GREFA tamb educa la societat mitjanant lorganitzaci de jornades en qu salliberen animals salvatges, amb les quals aconsegueix ms bons resultats que amb moltes xerrades.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

487

INSTITUTO DE ASTROFSICA DE CANARIAS: EL GRAN TELESCOPIO CANARIAS (GTC)

LInstituto de Astrofsica de Canarias (IAC), desprs de la inauguraci del telescopi angloholands William Herschel el 1987, es va plantejar iniciar els estudis per construir un gran telescopi a lobservatori de Roque de los Muchachos. Dos anys ms tard es va presentar al Comit Cientfic Internacional la proposta de fer un gran telescopi. En principi, aquest telescopi havia de ser construt conjuntament per Espanya i el Regne Unit, per ms tard els britnics es van retirar per desenvolupar el projecte nordameric Gemini. Aquesta decisi no va impedir que lIAC decids continuar endavant tot sol amb el suport de lAdministraci de lEstat i de la Comunitat Autnoma de Canries. Posteriorment shi van sumar lInstituto Astronmico de la Universidad Nacional Autnoma de Mxic, lInstituto Nacional de Astrofsica, ptica y Electrnica, i els Estats Units, a travs de la Universitat de Florida. El GTC s un telescopi de mirall primari. La seva estructura est formada per tres subsistemes principals: el tub, la muntura i lanell dazimut. Les parts mbils de lestructura del telescopi (el tub i la muntura) estan suportades per un pilar de formig per mitj de lanell dazimut. Les mesures definitives del telescopi sacosten a 27 metres daltura, 28,8 metres entre els extrems de les plataformes Nasmyth, i 13 m damplada. Les primeres observacions del cel amb el GTC van ser fetes el 13 de juliol de 2007. La llista de programes que shi desenvoluparan encara est per determinar. Sanir adaptant a mesura que es defineixin les caracterstiques principals i el potencial del nou telescopi. Un dels projectes ms ambiciosos s la recerca de planetes externs, objectes subestellars i estels febles. Lexpectaci que suscita trobar planetes similars a la Terra, orbitant al voltant de les altres estrelles desperta linters de tothom, es tracti de cientfics o b de pblic no especialista. Un altre programa interessant s la recerca destels nans marrons. Recentment, shan descobert nans marrons al nostre entorn local. El repte que es proposa el personal del GTC s detectar aquest tipus dobjectes a una distncia propera al centre de la nostra galxia. Aquest tipus dinvestigacions ens permetran ajustar lestadstica sobre la poblaci total de nans marrons i la seva importncia relativa en la densitat barinica total de lunivers. Amb el GTC es podran observa els objectes protoestellars i la formaci estellar. Podrem entendre lorigen dels estels nous que es formen a linterior de nvols moleculars freds i densos. Es pretn analitzar els objectes compactes i els forats negres, i la ubiqitat daquests objectes altament energtics, que fins ara noms han estat detectats per satllits de raigs gamma i X. Amb el GTC la seva identificaci ptica es podr fer sense problemes, ja que es fa amb els telescopis actuals de quatre metres. El desenvolupament del GTC permetr determinar la massa de lobjecte compacte, que noms s possible dinmicament per mitj de lestudi de les seves corbes de velocitat radial. Aquest telescopi far llum en lestudi de les poblacions estellars de les galxies externes, tasca encara difcil, ja que noms shan pogut estudiar unes quantes galxies properes dins el Grup Local. El GTC ha de superar alguns grans reptes, com lestudi de les galxies actives. Sespera que pugui resoldre interrogants importants, com la discussi sobre lorigen trmic o no trmic de les enormes quantitats denergia que aquests objectes radien. Per resoldre alguns daquestes enigmes, el telescopi haur de disposar duna gran superfcie collectora que permeti observar els objectes ms dbils de lunivers, i tamb la qualitat ptima de la imatge, que permeti resoldre espacialment la regi de formaci de les lnies estretes i les zones circumnuclears de formaci estellar, tant en galxies actives com en galxies ultralluminoses. Un dels problemes ms difcils de lastrofsica actual s la determinaci de les abundncies qumiques just desprs de la gran explosi inicial. Concretament, la determinaci de labundncia de lheli primordial s molt important, ja que el seu paper s fonamental en proporcionar les proves necessries que donin validesa al marc teric de la nucleosntesi de la gran explosi. Per fer aquests estudis cal que el telescopi tingui una gran obertura que permeti observar els objectes ms febles i distants de lunivers, o capacitat per fer imatges de gran camp que mostrin regions mplies a lentorn dels qusars i els sistemes absorbents.

488

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

INSTITUTO DE CARBOQUMICA (ICB)

LInstituto de Carboqumica (ICB) t la seu al campus universitari Ro Ebro de Saragossa. s un institut dependent del CSIC i duu a terme lactivitat cientfica en lrea de Ciencias y Tecnologas Qumicas. Les seves lnies dinvestigaci estudien lemissi de contaminants a latmosfera i ls de lenergia amb relaci al medi ambient. LInstituto de Carboqumica de Saragossa s un centre capdavanter que s a lavantguarda europea en lnies dinvestigaci molt sensibles per a la societat, com poden ser lemissi de CO2, les directrius del Protocol de Kyoto (canvi climtic) i la valoritzaci de residus. Actualment, lInstituto orienta la seva activitat cap a altres matries, centrant-se en les que sn especialment sensibles per a leconomia espanyola i europea, com s la generaci denergia i la producci dhidrogen. Lrea de Nanotecnologa, a un nivell diferent destructura material, treballa amb temes davantguarda, investigant les grans possibilitats que sobren en aquest nou camp, com sn els nanotubs de carboni, el desenvolupament de materials multifuncionals, el desenvolupament de sensors moleculars fluorescents i la preparaci de precursors per a superconductors dalta temperatura. LInstituto sha fixat un objectiu principal, dins el seu ltim pla estratgic, amb el qual pretn contribuir a laven del coneixement en la generaci sostenible denergia de manera respectuosa amb el medi ambient, des dels seus fonaments qumics i de materials fins a la seva aplicaci industrial. Per assolir aquest objectiu, lICB sha de desenvolupar com un centre dexcellncia cientificotecnolgica, que sigui reconegut per la qualitat de la investigaci i la innovaci tecnolgica en lmbit de lenergia, el medi ambient i els nanomaterials. Lactivitat de lICB sestructura en tres departaments: Energa y Medio Ambiente, Procesos Qumicos y Nanotecnologa. A partir daquests tres departaments, sorganitzen sis grups de treball. El Departamento de Energa y Medio Ambiente orienta les seves investigacions fonamentalment vers la generaci sostenible denergia a partir de recursos fssils (gas natural, carb) i renovables (biomassa, residus, etc.). Investiga el desenvolupament dels processos avanats de generaci denergia amb captura de CO2, els nous processos de producci dhidrogen sense emissions de CO2 i la valoritzaci de residus no biodegradables. Tamb investiga els mecanismes per controlar lemissi de contaminants orgnics i inorgnics a latmosfera. En el camp mediambiental desenvolupa materials per a aplicacions energtiques que preservin el medi ambient. Aix mateix, aplica els models atmosfrics per predir la dispersi dels contaminants. Aquest departament est constitut per diversos grups dinvestigaci, com ara el Grupo de Investigaciones Medioambientales, el Grupo de Combustin y Gasificacin i el Grupo Conversin de Combustibles Fsiles y Residuos. El Grupo de Investigaciones Medioambientals desenvolupa tecnologia que es pugui utilitzar per a la resoluci de problemes ambientals que contribueixin a un desenvolupament sostenible. Per aconseguir aquest objectiu sha centrat en dues lnies de treball: lestudi de la qumica atmosfrica i lestudi dels processos termoqumics per a la valoritzaci de residus, buscant-ne laplicaci no tan sols des de lanlisi cientfica, sin tamb des del seu possible s industrial. El Grupo de Combustin y Gasificacin es va crear lany 2003. La tasca dinvestigaci promou lestudi i el desenvolupament dels processos avanats no contaminants per a la generaci denergia, principalment els que utilitzen com a matria primera el gas natural, el carb i altres materials combustibles (biomassa o residus). La investigaci que duu a terme actualment se centra en la reducci demissions de gasos defecte hivernacle procedents de sistemes de generaci denergia. El Grupo de Conversin de Combustibles Fsiles y Residuos treballa en la producci dhidrogen sense emissi de CO2, en el camp concret de la descomposici termocataltica de gas natural i altres hidrocarburs. Tamb prepara materials de carboni que es puguin aplicar en els camps de lenergia i del medi ambient.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

489

INSTITUTO GEOGRFICO NACIONAL (IGN)

LInstituto Geogrfico Nacional (ING) es va crear el 12 de setembre de 1870 desprs que es publiqus el reial decret pel qual va ser incorporat a la Direccin General de Estadstica del Ministerio de Fomento. El seu primer director va ser el coronel Ibez e Ibez de Ibero. En aquells moments es va crear per fer diversos treballs, dentre els quals destacaven els relatius a la determinaci de la forma i les dimensions de la Terra, les triangulacions geodsiques de diversos ordres, les anivellacions de precisi, la triangulaci topogrfica, la topografia de mapa i de cadastre, i les qestions relatives a pesos i mesures. Lany 1904 lObservatorio Astronmico y Meteorolgico de Madrid es va integrar a la Direccin General de lInstituto Geogrfico y Estadstico, i es va crear, tamb, el cos dauxiliars delineants. Lany 1968 es va publicar lltim full del Mapa Topogrfico Nacional a escala 1:50.000, que corresponia a la zona de San Nicols de Tolentino. Al final de la dcada del 1970 es van integrar a lIGN els Servicios del Consejo Superior Geogrfico, dependents del Ministerio del Ejrcito. En el mes de juny de lany 1986, per acord del consell de ministres, es va encarregar a lIGN la realitzaci de lAtlas Nacional de Espaa, que es va concloure el 1997. Un cop acabada la primera edici, van comenar-ne els treballs dactualitzaci. Al director de lInstituto Geogrfico Nacional li correspon assumir la presidncia del Centro Nacional de Informacin Geogrfica (CNIG) i la vicepresidncia del Consejo Superior Geogrfico. Tamb presideix els segents organismes collegiats, que han de treballar en collaboraci amb lIGN: la Comisin Nacional de Astronoma, la Comisin Espaola de Geodesia y Geofsica i la Comisin Permanente de Normas Sismoresistentes. Com que s un organisme pblic, el seu funcionament s regulat per mitj de reials decrets. La Direccin General del Instituto Geogrfico Nacional exerceix les funcions segents: Observa els objectes celestes mitjanant linstrumental disponible; amb aquesta finalitat participar en els projectes astronmics nacionals i internacionals que facin treballs dinvestigaci sobre les estructures planetries, estellars i galctiques. LIGN sencarrega del manteniment de les xarxes geodsiques nacionals, de la xarxa danivellament dalta precisi i de la xarxa de maregrafs. Aix comporta el manteniment i el desenvolupament de sistemes de navegaci de referncia geodsica, i tamb el desenvolupament daplicacions de posicionament global per satllit i les seves aplicacions geodinmiques. Sencarrega de lobservaci, la detecci i la comunicaci dels moviments ssmics que sesdevenen en territori nacional i a les rees adjacents. Encara que lactivitat volcnica sigui escassa a la Pennsula, no s aix a les illes Canries, i lIGN t encomanada lobservaci, la vigilncia i la comunicaci de lactivitat ssmica en el territori nacional, i tamb la determinaci dels riscos associats. Des de lIGN es desenvolupen i sapliquen les tcniques de la investigaci en geofsica, en gravimetria i en les variacions del camp magntic terrestre. Selabora la cartografia magntica terrestre i aria. Com s lgic, a lIGN sencarreguen de la producci de la cartografia bsica, tant digital com analgica; lactualitzaci de les sries cartogrfiques nacionals del Mapa Topogrfico Nacional (escales 1:25.000 i 1:50.000), i la gesti dels laboratoris i dels tallers cartogrfics per complir els programes propis i de collaboraci amb altres entitats. Les noves aplicacions cartogrfiques fan imprescindible que lIGN dediqui una part dels seus recursos a la investigaci, el desenvolupament i laplicaci cartogrfica de sistemes de teledetecci de tractament digital de les imatges. s un centre capdavanter en la formaci, la producci i lexplotaci de bases cartogrfiques numriques i de models digitals del terreny. Sencarrega del disseny, el manteniment i lexplotaci del Sistema de Informacin Geogrfica Nacional, i de la planificaci i el desenvolupament de nous sistemes i aplicacions. Finalment, continua la tasca encomanada fa ms de vint anys de prosseguir i actualitzar lAtlas Nacional de Espaa. Tamb sencarrega de fer la cartografia temtica corresponent als plans cartogrfics nacionals i als programes dactuaci especfica de lAdministracin General del Estado. Una instituci tan antiga conserva uns fons bibliogrfics, de cartografia histrica i documentaci tcnica molt importants, i en facilita laccs al pblic.

490

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA (IGME)

LInstituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME) s un organisme pblic dinvestigaci, amb la condici dorganisme autnom adscrit al Ministerio de Educacin y Ciencia. Quan es va crear lany 1849 es va batejar amb el nom de Comisin para la Carta Geolgica de Madrid y General del Reino. Ms endavant, el 1910, va ser rebatejat com a Instituto Geolgico de Espanya. Amb la primera gran modernitzaci de la instituci el 1927, va adquirir el nom dInstituto Geolgico y Minero de Espaa, recuperant la seva denominaci ms tradicional. LInstituto Geolgico y Minero de Espaa va ser el primer centre que es va crear a lEstat espanyol per estudiar la geologia del territori. Entre els seus plans de treball hi havia lelaboraci del Mapa Geolgico Nacional, el reconeixement dels jaciments minerals i lestudi de les aiges subterrnies. Va adquirir un paper essencial en la recerca i el reconeixement dels recursos naturals i del territori. LIGME t com a missi proporcionar el coneixement i la informaci precisa en relaci amb les cincies i les tecnologies de la Terra per a qualsevol actuaci sobre el territori. Per fer-ho t unes installacions magnfiques, de les quals destaquen els laboratoris analtics i minerallrgics. Disposa dels equips ms avanats per a la realitzaci dun ampli rang dassajos i anlisis de tipus qumic, com per exemple, lanlisi qumica de les aiges. Cal dir que s lorganisme encarregat de fer la caracteritzaci oficial de les aiges minerals naturals. Desenvolupa anlisis petrogrfiques o geotcniques, i les anlisis de procs de minerals. La histria daquesta instituci tan activa i tan fecunda va ntimament lligada a la de la geologia espanyola. Nascuda alhora que altres grans serveis geolgics del mn, fa ms de 150 anys, aix li ha perms recollir un gran nombre de dades i materials. Les seves colleccions, per, han estat afectades per diverses vicissituds, que van perjudicar, tamb, el creixement de lInstituto. La construcci definitiva de ledifici de lInstituto Geolgico y Minero de Espaa, i que seria la seu oficial de lorganisme, es va comenar el 1921, i es va acabar gaireb vint-i-cinc anys desprs. El projecte arquitectnic s de Francisco Javier de Luque, si b lobra que es va construir no corresponia del tot als plnols primitius. La seva activitat s regulada pel pla estratgic de lIGME per al perode 2005-2009. Les lnies prioritries dacci sn les segents: Producci de la cartografia geocientfica del territori nacional (mapes geolgics, hidrogeolgics, metallogentics, de riscos, etc.). Sapliquen noves tecnologies i sintegren les seves bases de dades georeferenciades i associades a la cartografia. Es dedica a la investigaci, lanlisi i la caracteritzaci dels processos geolgics, susceptibles de desencadenar danys en bns i persones, com ara les revingudes i les inundacions, els terratrmols, el vulcanisme o els moviments dels vessants. Tamb estudia els processos que poden provocar afeccions en el medi fsic, com la desertitzaci, lerosi de les costes o la valoraci dels recursos hdrics subterranis. Pel que fa als recursos hdrics subterranis, sencarrega de valorar la qualitat natural i les pressions i els impactes a qu estan sotmesos. Posa un inters molt especial en lestudi dels sls contaminats i en el desenvolupament de metodologies i tcniques de descontaminaci. La investigaci en geologia del subsl per a la catalogaci de formacions geolgiques susceptibles de ser utilitzades, b com a emmagatzemament geolgic profund de CO2, o b per emmagatzemar altres substncies potencialment nocives per al medi ambient. Sencarrega de la recerca dels recursos minerals i de limpacte ambiental de la mineria. Tamb li pertany la funci de lordenaci mineroambiental i la recuperaci i la restauraci dels espais miners. Com a instituci divulgativa, en gestionar el Museo Geominero, orienta la seva investigaci a definir i caracteritzar la geodiversitat del territori espanyol. Tamb divulga el patrimoni geolgic i historicominer, aix com la investigaci mineralgica i paleontolgica. Facilita laccs a tota aquesta informaci a travs dInternet. Alhora, actualitza i divulga les colleccions del Museo Geominero.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

491

INSTITUTO NACIONAL DE TCNICAS AEROESPACIALES (INTA)

LInstituto Nacional de Tcnicas Aeroespaciales (INTA) s un organisme pblic dinvestigaci. Estudia moltes rees diferents del coneixement cientfic, encara que est especialitzat en la investigaci i el desenvolupament tecnolgic aeroespacial. LINTA es va crear lany 1942, i des daleshores ha portat a terme una intensa activitat, primer en el camp aeronutic i desprs en el camp espacial; en els dos casos ha desenvolupat una lnia interessant dinvestigaci en el camp de latmosfera i lobservaci de lunivers que ens envolta. Entre les seves funcions es poden destacar les que promouen el manteniment i la millora continuada de totes les tecnologies daplicaci en lmbit aeroespacial. Tamb sencarrega de la realitzaci dassajos que verifiquen la seguretat aeroespacial, i comprova i certifica materials, components, equips i sistemes que sutilitzen en aparells aeroespacials. Com a centre dinvestigaci dedica una part dels seus recursos a lassessorament tcnic i a la prestaci de serveis a entitats i organismes oficials, i tamb a empreses industrials o tecnolgiques. Ats que t el seu origen en el Ministerio de Defensa, i la dependncia que en t, actua com el seu centre tecnolgic. Grcies a lesfor del gran nombre de cientfics i tecnlegs que han treballat a les installacions de lINTA, sha vertebrat el conjunt de les activitats aeroespacials espanyoles, alhora que ha contribut a enfortir el teixit industrial del pas. LINTA sestructura en dues grans rees de treball: lrea de Investigacin + Desarrollo + Innovacin (R+D+i), i lrea de certificaci i assajos. El pressupost anual daquest institut s superior a 100 milions deuros, que rep de lEstat i de la gesti daltres operacions econmiques amb la indstria. Dins lrea de Investigacin + Desarrollo + Innovacin hi ha sis departaments. El Departamento de Aerodinmica y Propulsin fa lestudi, lanlisi i el disseny fluidodinmic de configuracions aeronutiques i no aeronutiques. Tamb duu a terme activitats de I+D en motors de coets i mssils. Investiga el mtode de reduir la contaminaci acstica i de les emissions contaminants dels motors daviaci. En la seva tasca ms ecolgica fa assajos en fonts denergia renovables i en dispositius per a la transformaci de lenergia amb un rendiment ms alt i amb menys emissi de contaminants. El Departamento de Ciencias del Espacio y Tecnologas Electrnicas desenvolupa tecnolgicament el camp de les cincies espacials, com ara la realitzaci dantenes per a la indstria espacial. Tamb dissenya i desenvolupa la instrumentaci cientfica per a moltes missions espacials. Dins del Departamento de Materiales y Estructuras es porten a terme activitats daplicaci industrial, com per exemple, els tractaments de materials metllics. El Departamento de Observacin de la Tierra, Teledeteccin y Atmsfera treballa en la investigaci i el desenvolupament tecnolgic en el terreny de la teledetecci, tant espacial com aria. Disposa de sensors multiespectrals i hiperespectrals per fer campanyes destudi especfiques. Desenvolupa i mant els centres per al tractament i lexplotaci dimatges dalta resoluci militar. Aquest departament fa investigacions molt importants sobre loz i altres gasos atmosfrics. T a la seva disposici una xarxa dinstruments en diferents punts del planeta. Per fer la seva tasca disposa de lEstacin de Sondeos Atmosfricos de El Arenosillo. El Departamento de Programas Aeronuticos i el Departamento de Programas Espaciales gestionen el desenvolupament de sistemes per a aeronaus no tripulades, encaminades a les missions dobservaci i vigilncia amb aplicaci civil i militar. I dins dels programes espacials collaboren amb la seva infraestructura en les comunicacions espacials, en projectes gestionats per organismes nacionals i internacionals. Tamb porten a terme activitats de seguiment i control dun gran nombre de missions espacials internacionals.

492

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

JARD BOTNIC DE LA UNIVERSITAT DE VALNCIA: EL BANC DE GERMOPLASMA

Igual que tots els jardins botnics, el de la Universitat de Valncia ha anat adquirint cada vegada ms responsabilitat en la conservaci de la flora amenaada. Actualment, aquest jard botnic sha convertit en un instrument fonamental per a lestratgia de conservaci de les espcies vegetals, i sha especialitzat en les de la zona valenciana. Lorigen del Banc de Germoplasma s lantic Banc de Llavors del Jard Botnic de la Universitat de Valncia, que es va crear lany 1991. La seva finalitat bsica era conservar espcies estranyes, endmiques o amenaades de la flora de la Comunitat Valenciana, i tamb altres txons amb un inters biogeogrfic, ornamental o sistemtic. Des de la seva creaci, el Jard Botnic ha subscrit diversos convenis de collaboraci, el primer amb lInstituto para la Conservacin de la Naturaleza (ICONA) i desprs amb la Conselleria de Medi Ambient. Aquest ltim conveni promovia especialment la creaci i el desenvolupament del Banc de Germoplasma valenci. Fa deu anys, la Universitat de Valncia va aprovar les bases del projecte per crear el Banc dEspores de Pteridfits a la Universitat de Valncia. Amb aquest banc es va proposar la creaci duna lnia dinvestigaci que promogus mecanismes de conservaci de la biodiversitat daquest grup. Laltra finalitat daquest projecte era la seva fusi amb el Banc de Llavors, que ja existia en el Jard Botnic de la Universitat de Valncia. Desprs de la fusi daquestes dues entitats es va constituir el Banc de Germoplasma. Amb el nou edifici dinvestigaci construt lany 2000, el Banc de Germoplasma veu com sincrementa la seva capacitat, alhora que millora tota la infraestructura relativa a la conservaci de material gentic vegetal viu. En aquest espai es van ajuntar les dues colleccions (llavors i espores de pteridfits) que hi havia a la Comunitat Valenciana. Lactivitat del Banc de Germoplasma sorienta a complir lestratgia europea per a la conservaci de les plantes. En el cas daquests bancs de germoplasma se centra en la investigaci amb plantes vives. Els objectius del Banc de Germoplasma sn la localitzaci, la recollecci i la conservaci de les plantes considerades dinters prioritari per a la societat, i la tasca orientada envers el coneixement cientfic que promogui loptimitzaci de la conservaci i ls dels recursos filogentics en general. Grcies a lesfor dels treballadors, el banc t ms de mil cinc-centes mostres, tot i que aquesta xifra s aproximada, ja que cada any sincrementa amb noves recolleccions. Les activitats de conservaci i manteniment dun banc de germoplasma com aquest tenen lobjectiu de mantenir lequilibri en lecosistema. Lesfor daquests centres de conservaci permetr a lsser hum mantenir la seva forma de vida actual. Als bancs de germoplasma shi guarden espcies vegetals que signifiquen una font inesgotable de recursos, una gran part dels quals encara es desconeix. Un percentatge important dels projectes dinvestigaci est dedicat a la recerca de nous medicaments, matries primeres o aliments, que podrem utilitzar en el futur i que hi ha a les plantes, que afortunadament es conserven en aquests llocs. Una altra finalitat s la conservaci de les espcies vegetals endmiques, estranyes o amenaades de la flora del Mediterrani occidental, i especialment en aquest banc, les del territori valenci. El model de treball comena amb la recollida de les espores o llavors, les quals es recollecten en les poblacions naturals, procurant que hi hagi la diversitat gentica ms gran possible. Tot seguit es netegen i es deshidraten fins al 5 % de la humitat. Sencapsulen en tubs de vidre tancats hermticament i es conserven en una cambra de congelaci a 25 C sota zero. Un banc de germoplasma pot conservar una gran diversitat gentica en un espai petit, i pot mantenir la viabilitat de les espcies emmagatzemades durant un interval de temps molt llarg, possiblement centenars o fins i tot milers danys si realment fos necessari. En aquest Banc de Germoplasma tamb es fan altres tasques: la realitzaci de proves per determinar el grau de viabilitat de les mostres i establir protocols de germinaci, i lintercanvi de llavors i espores de colleccions vives daltres jardins botnics, amb la finalitat daconseguir material per al desenvolupament daltres treballs dinvestigaci que, si no, serien inviables.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

493

LINX IBRIC: PROGRAMA DE CONSERVACIN EX-SITU

El linx ibric ha viscut una regressi constant al llarg del segle passat. En el ltims vint anys el descens del nombre dindividus sapropa al 90 %. Actualment, sestima que queden menys de 200 linxs ibrics en el planeta, dels quals noms la meitat sn adults amb potencial reproductor. Aquesta situaci de lespcie, que est a punt dextingir-se, ha possibilitat que les administracions es posessin dacord per evitar-ne la desaparici. Desprs de llargs dilegs, el mes de juny de lany 2003 es va firmar el conveni de collaboraci entre el Ministerio de Medio Ambiente i la Consejera de Medio Ambiente de la Junta de Andaluca, que promovia el desenvolupament dun nic programa coordinat dactuacions per a laplicaci de lEstrategia Nacional de la Conservacin del Lince a Andalusia. Aquest acord arribava amb un cert retard, desprs que es publiqus, al febrer del 1999, lEstrategia Nacional para la Conservacin del Lin Ibrico (MIMAM) o que es firms entre el Consell dEuropa i WWF (World Wide Fund for Nature, Fons Mundial per a la Naturalesa) el Pla dAcci per al Linx Ibric a Europa. El Programa de Conservaci Ex-Situ s una eina de suport complementria al programa de recuperaci de lespcie. Lobjectiu principal de tot el programa s conservar la mxima variabilitat gentica que existeix actualment i produir el nombre suficient dexemplars per reintroduir-los a la natura. El programa de cria es marca dues metes principals: duna banda, establir una poblaci ex situ de linx ibric, viable des del punt de vista sanitari, gentic i demogrfic, que permeti el desenvolupament de tcniques de reproducci natural i assistida; i de laltra, preparar exemplars de linx ibric, adequats des dun punt de vista etolgic, sanitari, reproductiu i gentic, per reintroduir-los en rees de distribuci histrica. El programa de cria es fa al centre El Acebuche i al zoolgic de Jerez. Tots dos centres treballen a partir de programes establerts per zoolgics europeus i americans. El Centro de Cra de El Acebuche, al Parque Nacional de Doana, ha elaborat un programa de funcionament en qu es detallen els protocols de maneig dels exemplars reproductors que viuen all. Es pretn unificar els procediments de maneig dels futurs centres de cria que es puguin crear amb el desenvolupament del programa. Els principals objectius daquest programa sn tres: En primer lloc, conservar el 85 % de la variabilitat gentica existent actualment en la natura durant un perode de trenta anys. En collaboraci amb el doctor Robert Lacy, del Grup Especialista de Cria per a la Conservaci de la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura, shan avaluat diverses opcions encaminades a aconseguir un equilibri entre els objectius gentics del Programa de Conservacin Ex-Situ i els objectius de gesti del Programa de Conservacin In-Situ del linx ibric. Amb aquest objectiu es posa en marxa el programa de reintroducci, que estima incorporar quatre cadells per any durant cinc anys consecutius. En aquesta fase, i des dun punt de vista gentic, sha analitzat la importncia de la incorporaci al programa dels exemplars no viables que poguessin aparixer per diverses causes a les rees de distribuci histrica del linx. La incorporaci dindividus nous al programa inclouria els localitzats en altres comunitats autnomes: Castellala Manxa i Extremadura, i sestn tamb a Portugal. En qualsevol cas, el programa pretn mantenir un nucli de 60 linxs reproductors per assegurar la viabilitat de la poblaci que sha de reintroduir. Com a segon objectiu es pretn proporcionar exemplars de linx ibric, adequats des del punt de vista etolgic, sanitari, reproductiu i gentic, per crear les noves poblacions de linx en rees de distribuci histrica o per reforar poblacions ja existents. Segons el plantejament presentat en lobjectiu anterior, un cop assolida la fase de capacitat, podria comenar la fase de reintroducci. s important destacar que la planificaci del programa de cria ha danar compassada amb la conservaci i la preparaci de lhbitat per a futures reintroduccions. I en tercer lloc es pretn organitzar el Programa de Conservacin Ex-Situ, sempre mantenint la gesti unificada segons el model dels programes europeus. Les directrius i lorganitzaci dels centres de cria han estat aprovades per diverses comissions i grups de treball.

494

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

MUSEU DE CINCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA

El Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella de Barcelona s una instituci cientfica i pblica que depn en part de lAjuntament de Barcelona. La magnitud daquesta instituci neix de la unificaci del Museu de Geologia i del Museu de Zoologia, que va tenir lloc lany 2000. El Museu Martorell, fundat lany 1878 grcies al llegat de Francesc Martorell Pea, va ser el primer museu pblic de Barcelona, i una gran part de les colleccions del museu actual en sn originries. Avui dia aquesta instituci es dedica a preservar el seu patrimoni i a donar a conixer els seus fons zoolgics i geolgics, alhora que fa una tasca de difusi del patrimoni natural i de conscienciaci ciutadana respecte a la seva protecci. El Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella t colleccions molt valuoses. Destaquen per la seva rellevncia especial la descarabats caverncoles i la de vertebrats de la pennsula Ibrica. Tamb tenen una rellevncia especial les roques, els fssils i els minerals de les colleccions Vidal i Cervell. La collecci petrolgica del museu est formada per exemplars de roques variades de diverses procedncies (ms de 14.000 peces), ms una gran collecci de 33 grans blocs petris. La collecci de mineralogia s una de les ms completes de lEstat espanyol, amb gaireb 14.000 exemplars. Lany 1891 es va adquirir a Pars la primera collecci paleontolgica. Actualment consta de 7.817 peces, grcies a la recollecci que es va fer per confegir el Mapa Geolgic de Catalunya. La collecci dinvertebrats no artrpodes reuneix ms de 100.000 exemplars, i la dartrpodes, gaireb 900.000 mostres amb exemplars (la majoria sn colepters). La collecci dinvertebrats supera la xifra de 20.000 exemplars, dels quals noms un 5 % estan exposats. El treball cientfic del museu sestructura en diverses lnies dinvestigaci, que es presenten de manera independent, tot i que comparteixen objectius i projectes comuns. El Grup dInvestigaci Mineralgica estudia els agents cancergens que hi ha en els minerals fibrosos, molt utilitzats en la construcci; aquest projecte es duu a terme amb la Universitat de Barcelona. Tamb participa en el Projecte EUROMIN, per fer la histria de la mineralogia a travs dels museus clssics europeus, i en la realitzaci de lAtles dAssociacions Minerals en Lmina Prima, editat en les versions catalana, castellana i anglesa. El Grup de Geologia Regional Subpirinenca collabora des de fa ms de trenta anys amb la investigaci de la geologia regional dels Pirineus catal i aragons. La lnia dinvestigaci de bioestratigrafia i paleobiogeografia del Tethys fa estudis de paleontologia sistemtica de la macrofauna marina fssil acumulada en les roques sedimentries dipositades pel mar de Tetis (el mar Mediterrani actual). Els estudis bioestratigrfics nanalitzen levoluci temporal en funci de la seva posici relativa en el nivells geolgics. Hi ha un grup dinvestigaci que estudia els perodes cretaci i terciari inferior. Aquest grup dinvestigaci s subvencionat per la Generalitat de Catalunya. El Grup de Biodiversitat treballa des del comenament del segle XX, quan es va crear el museu, per el seu desenvolupament ms fructfer sha produt en els ltims seixanta anys. Investiga aspectes concrets de la sistemtica i la biogeografia. Destaquen les seves investigacions centrades en la taxonomia i la biogeografia de colepters caverncoles. Igualment, tamb assoleixen un nivell ptim els projectes relacionats amb la sistemtica, la faunstica, la corologia i la biologia daltres grups de colepters, gasterpodes i teleostis. Actualment potencia el valor de les colleccions del museu com a recurs per a la investigaci molecular i gentica, sobretot les que reforcen un coneixement ms profund de la biodiversitat i de les seves causes. La lnia dinvestigaci decologia evolutiva i conductual collabora amb altres institucions internacionals de mxim nivell. Desenvolupa els seus estudis amb els vertebrats, especialment amb els ocells. Aprofundeix en el coneixement de la dinmica de poblacions, lorganitzaci social, la comunicaci i lecologia, per conixer les estratgies que utilitzen els invertebrats per sobreviure i maximitzar la seva producci de descendncia. Finalment, la lnia de treball que estudia la histria de les cincies naturals i la influncia del museu en la ciutat de Barcelona es nodreix dels antics i valuosos fons documentals.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

495

MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES

El Museo Nacional de Ciencias Naturales s una instituci que depn del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC). Des del punt de vista institucional, t un valor doble, ja que a ms de dur a terme investigaci cientfica capdavantera, gestiona una gran collecci despcimens, sense deixar de banda la seva finalitat divulgativa, per la qual desenvolupa un extens programa dexposicions i activitats educatives. Totes les activitats del museu tenen un objectiu com, que s la promoci del coneixement ms complet possible de la diversitat del mn natural. Per no tan sols es queda aqu: aquest coneixement es porta a la prctica amb la conservaci del medi ambient, i es transmet a la societat en cerca duna millora de la percepci de la cincia i de la riquesa del nostre patrimoni natural. Tal com el coneixem actualment, el Museo Nacional de Ciencias Naturales va ser idea del rei Carles III, que lany 1771 el va anomenar Real Gabinete de Historia Natural. Com s lgic en una instituci tan antiga, el seu nom ha canviat unes quantes vegades. Lany 1815 es va anomenar Real Museo de Ciencias Naturales, i el 1847 va passar a denominar-se altra vegada Museo de Historia Natural. Finalment, deu anys ms tard es va anomenar Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Quan va ser inaugurat noms tenia els fons del Real Gabinete de Historia Natural, constituts per unes colleccions i una biblioteca de gran valor, que van pertnyer al comerciant espanyol, natural de Guayaquil i resident a Pars, Pedro Franco Dvila, que les va cedir a la Corona espanyola. El 1788 es va reconstruir lesquelet del megateri (Megatherium americanum) amb les peces fssils remeses per un missioner des de Lujn (Argentina). Va ser la primera reconstrucci i muntatge dun vertebrat fssil a Europa. Ms tard, el 1813, el museu va ser escollit com un dels vuit en el mn que van rebre reproduccions de lesquelet de Diplodocus carnegiei, un gran dinosaure herbvor del Jurssic. El 1910, Ignacio Bolvar en va ser nomenat director, i sota el seu mandat el museu va canviar de seu i va anar a la seva ubicaci actual; tots els fons, doncs, van ser traslladats al Palacio de Exposiciones de las Artes y la Industria. En aquell moment el Museo Nacional de Cincies Naturals es va transformar en un centre nacional dedicat inseparablement a la conservaci de fons objectius i documentals de la natura, a laven del seu coneixement per mitj de la investigaci, i a lextensi daquests coneixements mitjanant exposicions i cursos. El 1984 es va decidir reestructurar-lo, i es va aprofitar locasi per refondre lInstituto Espaol de Entomologa i lInstituto de Geologa de Madrid (antic Lucas Mallada). Amb lobertura de noves lnies dinvestigaci i la dotaci de ms recursos humans, es van incrementar les colleccions, que ja tenien un gran valor histric i cientfic. El museu es dna a conixer al pblic per mitj dexposicions permanents, temporals i itinerants. Actualment, el museu participa en un gran nombre de projectes dinvestigaci. Es fa un esfor constant per a la recuperaci dels documents de les colleccions, molts dels fons de les quals estan informatitzats o en procs dinformatitzaci. La investigaci, que es porta a terme en el Departamento de Biodiversidad y Biologa Evolutiva, t com a objectiu general lestudi de la diversitat de trets morfolgics, demogrfics i de la conducta animal des duna perspectiva funcional i evolutiva. Els projectes en qu estan involucrats en diversos estudis es concentren en la biologia de la conservaci (espcies amenaades, impactes ambientals, i altres).

496

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

DESTRESES TIC

Com es fa...?
Destreses bsiques amb lordinador

Els continguts que presentem tot seguit miren de donar suport al nostre projecte editorial global per al Batxillerat en relaci amb els objectius de la LOE, que planteja com un dels objectius del Batxillerat Fer servir amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci. En aquesta secci presentem de manera molt directa i operativa algunes de les destreses considerades bsiques en ls quotidi de lordinador. Al llarg de les quatre Guies del professor daquesta assignatura, que corresponen als quatre cursos de lESO, ms les dues Guies corresponents als dos cursos de Batxillerat, anirem desenvolupant els temes que hem considerat ms adequats i dinters per al professorat.

NDEX DE CONTINGUTS Bloc A. Qu s un bloc? 1. Com creem un bloc? 2. La primera entrada 3. Configuraci del bloc 4. La plantilla del nostre bloc 5. Com podem veure el nostre bloc? 6. Com afegim entrades noves al bloc? 7. Creaci dentrades des de correu electrnic 8. Gesti de permisos al nostre bloc Bloc B. LSkype 1. Com installem lSkype? 2. Configuraci de lSkype 3. Comprovaci de lequip 4. La llista de contactes 5. Realitzaci duna trucada amb lSkype a un altre ordinador 6. Realitzaci duna trucada amb lSkype a un telfon convencional 7. Canvi de lestat del nostre usuari 8. Comunicaci mitjanat xat 9. Personalitzaci de lSkype 509 510 511 512 513 515 517 517 518 501 503 503 503 505 506 507 508 Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger 1. Com descarreguem i installem el Windows Live Messenger? 2. Com iniciem una sessi? 3. Com hi afegim contactes? 4. Com configurem el programa? 5. Com conversem amb el Messenger? 6. El correu electrnic 7. Com creem carpetes compartides? 8. El Windows Live Avui 9. Com enviem fitxers i fotos? 10. Com establim una videoconferncia? 11. Jocs compartits 12. El Web Messenger Bloc D. El full de clcul. LExcel 1. 2. 3. 4. 5. 6. Com executem lExcel? Tipus de dades Com introdum dades? Com obrim i desem un llibre dExcel? Operacions bsiques Com imprimim un full de clcul? 531 532 533 534 534 539

519 521 522 522 523 524 525 526 526 527 529 530

499

Bloc A. Qu s un bloc?

El bloc (blog o weblog en angls) s una pgina dInternet que ens permet publicar continguts i comentaris sobre qualsevol tema que ens interessi. Aquestes pgines estan pensades perqu els usuaris que no siguin experts en informtica puguin collocar a Internet les seves idees, projectes, fotografies, etc., i compartir-ho amb tots els membres de la xarxa.

Podem diferenciar blocs de tres tipus: Els blocs de contingut, que ja hem comentat i que sn dels que ms nhi ha en actualitat. Els fotoblocs, que permeten incloure al bloc galeries de fotografies que es poden veure a tota la xarxa. Normalment, aquest tipus de bloc t una limitaci pel que fa al nombre de fotografies que hi podem posar o b sobre quantes nhi podem pujar diriament. Aquests blocs els creen tot tipus dusuaris, des del grup damics que posen a Internet les fotos del cap de setmana fins a fotgrafs professionals que donen a conixer la seva feina per mitj daquestes pgines. Els videoblocs, que permeten incloure al bloc vdeos que volem compartir amb els usuaris dInternet. Tot i

La majoria dels blocs permeten que els articles, anomenats generalment escrits, entrades o missatges (post en angls), els puguin comentar els usuaris que els llegeixen. De vegades els comentaris sn a favor i altres en contra del que es publica, cosa que permet generar una mena de debat o frum sobre el contingut que es publica al bloc. Els blocs es diferencien de la resta de pgines web perqu acostumen a mostrar els continguts de manera cronolgica, com si fos un diari (o una bitcora, que s com tamb sels coneix). En general, apareixen primer els continguts ms actuals, s a dir, els ltims que shan afegit al bloc, i desprs es van mostrant la resta dentrades fins a arribar al contingut amb el qual es va iniciar el bloc. A cada entrada queda registrada la data en la qual es va incloure el contingut i, a ms, shi pot afegir un ttol que identifiqui la informaci que afegirem. Els blocs acostumen a ser unipersonals, tot i que tamb nhi ha de grupals, que poden ser creats i mantinguts per un grup damics o persones amb alguna cosa en com. La persona que crea el bloc i hi inclou els continguts rep el nom de blocaire i s qui sencarrega dadministrar el bloc, que pot configurar segons les opcions que vulgui.

500

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Qu s un bloc?

que la majoria daquests videoblocs estan formats a partir de vdeos graciosos, curiosos o interessants que el blocaire ha trobat a Internet, tamb hi ha un gran nombre de blocs en els quals els aficionats al vdeo, al cinema, etc., ensenyen els seus treballs perqu els puguin veure altres usuaris.

Com creem un bloc?

Actualment hi ha a Internet molts llocs on podem crear un bloc de manera gratuta. Per a aquest apartat hem escollit el servei Blogger del Google, perqu s un dels ms divulgats a la xarxa i perqu s molt senzill dutilitzar a lhora de crear el bloc i mantenir-lo. Per crear-lo, tan sols ens cal tenir un compte de correu electrnic i seguir els passos segents: 1r Executar el navegador dInternet, escriure a la barra dadreces la pgina del Blogger i prmer <Enter>: http:// www.blogger.com A la finestra del navegador apareixer la pgina inicial del servei de blocs que utilitzarem. Per crear un bloc al Blogger cal estar registrat, s a dir, tenir un compte al Google o al Blogger. Si ja en tenim creada una, la podem fer servir, per si no en tenim cap, la creem de manera senzilla mentre donem dalta el nostre bloc.
Clic per crear un bloc nou.

A la pgina que sobre hem de teclejar dues vegades la nostra adrea de correu electrnic, per assegurar-nos que no hem coms cap error en escriurela. Desprs ens demana una contrasenya, que ens caldr per poder modificar els continguts o el disseny del bloc.

2n Per comenar, fem clic a lenlla que cont el text CREEU UN BLOC ARA.

Tot seguit ens demana el nom amb el qual volem signar els continguts del bloc, que pot ser el nostre nom vertader, un sobrenom, un pseudnim, etc. Al camp segent hem de teclejar les lletres que apareixen a la imatge superior; aix es fa per evitar les altes automtiques a travs de programes que sexecuten a la xarxa.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

501

DESTRESES TIC

Bloc A. Qu s un bloc?

Finalment, ens haurem de mirar les condicions del servei i marcar la casella de verificaci en qu acceptem aquestes condicions. Si no acceptem les condicions, no podrem crear el bloc. Per tirar endavant el procs fem clic a lenlla CONTINUA. 3r Hem descollir un ttol per al bloc. s convenient que el ttol cridi latenci i que representi els continguts que volem publicar. A continuaci, hem de triar una adrea del bloc que estigui disponible, s a dir, lURL (adrea dInternet) amb la qual qualsevol usuari de la xarxa podr veure els continguts del bloc. Trobar una adrea lliure no s fcil, perqu ja hi ha un gran nombre dusuaris que sens han avanat; tot i aix, si ladrea que demanem est ocupada, el Blogger ens en suggerir algunes de lliures.

en qu el camp nom lhem de substituir pel nom disponible que hgim escollit. Per continuar el procs hem de fer clic a lenlla CONTINUA. 4t Sobrir una finestra nova en qu hem de seleccionar la plantilla amb la qual mostrarem els continguts del bloc. Les plantilles representen com quedar la informaci quan es mostri a Internet. Seleccionem la que ens sembli ms atractiva i cliquem a CONTINUA.

Seleccionem la plantilla amb la qual volem mostrar els nostres continguts.

Sobrir una pgina nova que ens anuncia la creaci del bloc i que ens permet comenar-hi a publicar continguts.
s ladrea amb la qual accedirem al bloc.

Per afegir-hi la primera entrada fem clic a lenlla COMENAR A UTILITZAR EL BLOC.

Desprs dhaver teclejat ladrea s aconsellable comprovar-ne la disponibilitat amb lenlla Comprovar-ne la disponibilitat que hi ha a sota del quadre de text. Quan hgim trobat una adrea disponible, que utilitzarem al nostre bloc, haurem de tenir en compte que shi podr accedir amb ladrea segent: http://nom.blogspot.com

502

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Qu s un bloc?

La primera entrada

Configuraci del bloc

Una vegada creat el bloc, el Blogger ens dna lopci de crear-hi continguts. Si hem fet clic a lenlla Comenar a utilitzar el bloc del punt anterior, tindrem al navegador una pgina web en la qual hi ha seleccionada la pestanya Enviament de missatges. Hem de seguir aquests passos:
Ttol de lentrada nova.

Per modificar la configuraci del bloc cliquem a lenlla Configuraci que apareix a les pestanyes de la part superior de la pgina. A la pgina nova que sobre podem configurar una gran quantitat de parmetres; tot i que aqu noms en comentarem alguns, seria interessant revisar-los i veure qu ens permeten fer.

Opcions de configuraci disponibles.

Contingut de lentrada que estem creant.

1r Indiquem el ttol que tindr la nostra primera entrada; per fer-ho, el teclegem al quadre de text Ttol: de la part superior. 2n A lrea de text teclegem el contingut que tindr aquesta entrada. Per donar-hi format disposem duna barra deines amb la qual podem afegir-hi fotografies, vdeos, canviar lestil, el color, la font i el format del text, revisar ortogrficament el text que hem escrit, etc. 3r Una vegada hgim introdut tot el contingut de la nostra primera entrada, tindrem dues opcions: la primera, PUBLICAR UN MISSATGE, que desar lentrada que hem teclejat i lafegir directament al nostre bloc, i la segona, DESAR ARA, que desar el contingut que hem teclejat per que no el mostrar al bloc. Aix sacostuma a fer servir quan el contingut no est acabat del tot, s a dir, quan encara s un esborrany.

Cliquem a lenlla Bsic i a la pgina de configuraci podem canviar el ttol del bloc, la descripci que sen dna, si volem que el bloc aparegui a les llistes del Blogger, si volem que els cercadors puguin incloure el nostre bloc a la base de dades per poder-lo localitzar a la xarxa, etc. Una vegada hgim configurat les opcions, hem de fer clic al bot Desa les preferncies que hi ha al final de la pgina; si no ho fem, perdrem els canvis que havem configurat.

La plantilla del nostre bloc

Quan fem clic a lenlla Plantilla sortir lesquema del model de plantilla que havem seleccionat quan havem creat el bloc.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

503

DESTRESES TIC

Al Blogger tot es pot personalitzar al mxim. En aquest apartat inclourem unes nocions bsiques del que es pot fer, per invitem el lector que vagi ms enll i que investigui altres possibilitat que no es presenten en aquest document bsic diniciaci.

Bloc A. Qu s un bloc?

Seleccionem la plantilla amb la qual volem mostrar el bloc.

Per exemple, si cliquem a lenlla Edita de lapartat Quant a mi, sobrir una pgina nova en la qual podrem emplenar i modificar les dades que apareixeran sobre lautor del bloc. A ms, podem escollir si es mostraran al bloc dades sobre lautor, com el nom i la descripci, i sobre la ubicaci, com ara la poblaci, la comarca o el pas.

Si en algun moment volem canviar de plantilla, cliquem a la pestanya Format i a lenlla Triar un model nou, que ens deixar fer-ho. Tornaran a sortir totes les plantilles disponibles i noms caldr seleccionar la que volem fer servir i fer clic a lenlla Desar la plantilla.
Modifica el tipus de font i els colors del text

Si editem lapartat Arxiu del bloc, podrem indicar com shan demmagatzemar els continguts al bloc quan passi un quant temps: mensualment, setmanalment o diriament. Podem escollir entre tres estils: jerarquia, llista plana o men desplegable.

Configura la forma de fitxer dels continguts.

Configura les dades personals.

Lenlla Elements de la pgina ens ensenya les diferents parts de la plantilla que hgim seleccionat: els podem modificar si fem clic sobre lenlla corresponent.

Podem canviar la cronologia de les entrades i que es mostrin primer les ms antigues, tot i que aix no s el ms habitual. Tamb podem canviar la presentaci de les entrades del bloc, la capalera, etc.

504

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Qu s un bloc?

Finalment, tamb s interessant veure com podem canviar els colors dels apartats del bloc: si fem clic a lenlla Tipus de lletra i colors de la part superior, sobrir una pgina en la qual podrem seleccionar cada element del bloc i assignar-hi el color que vulguem si cliquem sobre la paleta de colors que es mostra.
Primer seleccionem lelement que volem canviar. Desprs escollim el color que hi volem aplicar.

compte a travs dun enlla. Noms cal fer-hi clic i el Google ens mostrar un missatge dactivaci efectuada amb xit.

Com podem veure el nostre bloc?

Per veure el resultat final del bloc hem dexecutar el navegador, teclejar ladrea del bloc a la barra dadreces i prmer <Enter>. Cal que recordem que ladrea del nostre bloc s del tipus: http://nom.blogspot.com en qu hem de substituir el camp nom pel nom que hem triat quan hem creat el bloc. Si tot ha anat b, en pocs instants tindrem a la pantalla el bloc amb lentrada inicial que hem publicat i amb les modificacions incloses en la configuraci que hem dut a terme.
rea per comentar lentrada.

Podem veure els resultats de manera immediata desprs de clicar al color.

Si tot ha funcionat correctament, ja tenim disponible el bloc. Ara haurem de veure els missatges de correu del compte que hem indicat en la creaci del bloc, ja que el Google ens envia un missatge perqu activem el nostre
Ttol. Entrades.

Si a la configuraci hem perms que es puguin comentar les entrades, a la part inferior de cada una es mostra: 1r El nombre de comentaris que t lentrada. 2n Lenlla Comentaris, que permetr als usuaris afegir comentaris sobre el contingut que hem publicat. Si fem clic sobre aquest enlla sobrir una pgina nova en la qual es veur una rea de text per emplenar amb el ttol Deixeu el vostre comentari.
DESTRESES TIC

Descripci.

Fitxers del bloc.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

505

Bloc A. Qu s un bloc?

Una vegada redactat, hem de teclejar les lletres distorsionades que surten a la imatge, i si hem configurat el bloc de manera que no permetem que es facin comentaris annims, lusuari shaur didentificar. Per defecte, cal ser usuari del Google o del Bogger per poder fer comentaris sobre les entrades dels blocs creats amb aquest servei.
Entrada que origina els comentaris. Comentari previ.

Quan sobri la pgina, teclegem al quadre Nom dusuari el compte de correu electrnic que vam fer servir quan vam crear el bloc, i al camp Contrasenya, la clau que vam establir en aquell moment. Per acabar, cliquem a lenlla per accedir-hi.

Si tot ha anat b, apareixer al navegador el tauler de gesti del nostre bloc. Hi trobarem dos enllaos per crear i modificar els continguts del bloc: 1r Si volem crear un escrit nou, cliquem a lenlla Nou escrit i passarem a la mateixa pgina web que hem utilitzat anteriorment per crear el primer escrit del bloc.
Per afegir una entrada nova fem clic aqu.

Quan el comentari introdut shagi publicat, augmentar automticament el nombre de comentaris i aquest ltim passar a estar disponible perqu el pugui consultar qualsevol internauta. Si un altre usuari de la xarxa vol afegir un comentari nou, noms ha de clicar sobre lenlla Comentaris, amb la qual cosa podr veure el text de lentrada i els comentaris que ha tingut. A la part esquerra disposa duna rea per fer el seu comentari. Haur de seguir els mateixos passos que en el cas anterior. Finalment, cal fer clic a lenlla Publiqueu el vostre comentari de la part inferior de la pgina.

Com afegim entrades noves al bloc?

Per afegir una entrada nova al bloc hem daccedir des de la pgina del Blogger a lespai de gesti del bloc. Per fer-ho, executem el navegador i accedim a la pgina del Blogger teclejant a la barra dadreces lURL: http://www.blogger.com

Per editar les entrades publicades o els esborranys desats cliquem aqu.

506

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Qu s un bloc?

2n Si el que volem fer s modificar algun escrit existent o acabar un esborrany que havem deixat a mitges, hem de fer clic sobre lenlla Escrits. Sobrir una pgina en la qual hi ha totes les entrades creades al bloc; des daquesta pgina podem editar cadascuna de les entrades o dels esborranys tan sols fent clic a lenlla Edita de la part esquerra. Si hi cliqussim, sobriria la mateixa pgina dedici que al principi i des dall podrem fer els canvis que calgus, i desar-los o publicar-los. Des daquest tauler de gesti tamb podem eliminar aquelles entrades del bloc que vulguem esborrar; per fer-ho, noms hem de clicar a lenlla Elimina que hi ha a la part dreta de cada entrada.
Clic per crear una entrada nova. Clic per eliminar una entrada.

Per poder aprofitar aquesta gran utilitat, primer lhem de configurar. Per fer-ho, seguim aquests passos: 1r Anem al tauler de gesti del bloc i cliquem sobre lenlla Configuraci.

s un esborrany.

2n A la pgina de configuraci fem clic sobre lenlla Correu electrnic i sobrir una pgina similar a la de la imatge. Ens centrem en lapartat Adrea Envia-a-Blogger i teclegem al quadre de text el nom que volem donar a la nostra adrea de correu dactualitzaci del bloc. En aquest exemple hem triat la direcci de correu: usuaricat2009.entrades@blogger.com en qu entrades s lnic text que hem teclejat, ja que la primera part lagafa del nostre compte de correu electrnic i lltima depn del servidor que gestiona el compte, en aquest cas blogger.com.
Clic per editar lentrada. Nombre de comentaris.

3r Cliquem a lenlla Desa les preferncies perqu semmagatzemin els canvis i tanquem el navegador. 4t Accedim al programa de correu i creem un missatge nou, que enviarem al compte que acabem de configurar.
DESTRESES TIC

Creaci dentrades des de correu electrnic

A ms de tot el que hem vist fins ara, el Blogger disposa duna opci amb la qual podem tenir les nostres entrades actualitzades amb un temps i un esfor mnims. T una opci per enviar un correu electrnic a una adrea que nosaltres configurem i que el contingut del missatge semmagatzemi com un escrit nou al bloc.

El cos del missatge ser el contingut de lentrada nova. Hem de tenir en compte que el text que colloquem al camp Tema: ser el ttol de lescrit nou del bloc i que el contingut del missatge ser el contingut de lescrit. Quan ho hgim completat fem clic al bot Envia.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

507

Bloc A. Qu s un bloc?

El tema ser el ttol de lentrada nova al bloc.

Perqu diverses persones puguin administrar un bloc cal que shi afegeixin les adreces dels usuaris que tindran perms per fer aquestes tasques. Per fer-ho, hem de seguir els passos segents: 1r Entrem al bloc amb el nostre compte dadministrador i fem clic a la fitxa Configuraci. En aquesta pgina marquem el vincle Permisos, i aleshores sobrir una pgina amb lapartat Autors del bloc.
Fitxa de configuraci. Vincle de permisos.

El cos del missatge ser el contingut de lentrada nova.

Per comprovar que hagi funcionat correctament, noms cal que accedim al bloc i mirem si lescrit nou shi ha afegit.

2n Per afegir-hi usuaris nous que puguin modificar els continguts fem clic al bot Afegir autors, i sobrir un quadre perqu hi teclegem les adreces dels usuaris nous. 3r Desprs demplenar les adreces, hem de clicar al bot Convida, daquesta manera, senviar un correu electrnic a cadascuna de les adreces que hem escrit perqu acceptin la invitaci de participar en el bloc. El missatge rebut en cadascuna de les adreces inclour un vincle sobre el qual els destinataris hauran de clicar per acceptar la invitaci.

Entrada nova afegida des dun missatge de correu electrnic.

Gesti de permisos al nostre bloc

Moltes vegades ens ajuda fora que un bloc el puguin mantenir un conjunt de diverses persones. Si pensem en un bloc departamental, podria ser interessant que alguns o tots els professors que integren el departament puguin afegir informaci al bloc, daquesta manera estaria ms actualitzat i no caldria un gran esfor individual.

508

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. LSkype

LSkype s un programa gratut que ens permet xatejar i conversar amb altres persones a travs de la xarxa, com tamb trucar a nmeros de telfon tant fixos com mbils a preus molt competitius. Les tarifes varien segons el pas. La qualitat i la seguretat de les converses sn molt bones, i sutilitzen algoritmes de xifratge per garantir-ne la privacitat.

Quan hagi acabat la descrrega ens situarem a la carpeta on hem emmagatzemat el fitxer i hi trobarem el programa dinstallaci de lSkype.

Com installem lSkype?

Podem aconseguir el programa des dInternet: executem el navegador i accedim a la pgina http://www.skype.com

Per executar-lo hi fem doble clic i comenar la installaci del programa. El sistema operatiu ens preguntar qu volem fer amb el fitxer: farem clic sobre el bot Executar per iniciar la installaci.

Clic per efectuar la descrrega del programa.

Apareixer la primera pantalla de lSkype, en la qual hem de seleccionar el nostre idioma i on podem consultar les condicions de la llicncia ds daquest software. Per continuar la installaci s imprescindible marcar la casella del punt 2, en el qual indiquem que acceptem les condicions establertes. Cliquem al bot Instalar de la part inferior de la finestra i continuem la installaci.

Fem clic a qualsevol dels enllaos de descrrega, aleshores sobrir una finestra en la qual sens preguntar qu volem fer, si executar el fitxer o desar-lo. Fem clic per desar-lo i lemmagatzemem en una carpeta al disc dur per si el necessitem ms endavant.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

509

DESTRESES TIC

Bloc B. LSkype

Desprs ens preguntar si volem installar la barra deines del Google al nostre navegador. Si ho volem fer, hem de marcar la casella de verificaci; si no la volem installar, noms hem de deixar la casella en blanc. Continuem amb la installaci.

Configuraci de lSkype

Quan executem per primera vegada el programa hem de crear un compte de Skype per poder-nos comunicar amb la resta dusuaris. Per fer-ho, sens demanar el nom de la persona que utilitzar el programa, el nom dusuari que farem servir i una contrasenya. Tornem a marcar la casella dacceptaci de les condicions del servei i continuem.

A partir daquest moment comena la cpia dels fitxers de lSkype al disc dur, i al cap duna estona apareix la finestra final, que ens agraeix la installaci del programa. Ja podem executar lSkype si fem clic al bot Inicia Skype de la part inferior de la finestra. A la finestra que sobre hem de teclejar un compte de correu electrnic i marcar la nostra ubicaci, pas i ciutat. A ms, podem indicar que cada vegada que iniciem el programa es faci amb lusuari que acabem de crear. Per acabar la configuraci del compte ja ens podem connectar.

Si accediu a la pgina web segent de tradu.cat tradu.feshocat.cat/index.php?seccio=skype-cat trobareu les instruccions i els fitxers necessaris per tenir tradut al catal aquest programa.

510

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. LSkype

Comprovaci de lequip

Una vegada hgim aconseguit crear el nostre compte a Skype, el pas segent consisteix a comprovar que el sistema funciona correctament i que el podem fer servir per conversar amb altres usuaris. Per fer-ho, s aconsellable utilitzar la trucada de prova de lSkype, que consisteix en un test que comprova si els altaveus i el micrfon estan connectats, configurats de manera adequada i en funcionament.
Trucada en curs.

Seleccionem la trucada de prova de lSkype per comprovar el nostre equip.

Podem acabar qualsevol trucada fent clic en aquest bot.

Per fer la prova hem de seleccionar-la a la fitxa de Contactes i clicar sobre el telfon del cercle verd. En aquest moment siniciar el test. Sentirem un so de comenament de trucada, seguit dels tons de marcaci de la trucada i, immediatament desprs, un enregistrament que ens diu el que hem de fer. El procs consisteix a escoltar lenregistrament i desprs parlar durant uns quants segons pel micrfon. Les nostres paraules senregistraran a lordinador i, quan acabem, lSkype les reproduir. Si escoltem correctament les paraules que hem dit, vol dir que tot est preparat per comenar. Si la prova no funciona correctament, haurem de buscar qu passa i configurar lequip de manera adequada. El problema ms com amb qu ens podem trobar s que el micrfon estigui en mut i no es pugui emmagatzemar la nostra veu.

Per canviar aquesta situaci hem de clicar al bot Inicia i escollir Els programes / Accessoris / Entreteniment / Control de volum, aleshores sobrir una finestra en qu podrem veure tots els controls del so dels dispositius de lordinador. Doncs b, hem de buscar el dispositiu Volum de micrfon i treure la marca Mut de la part inferior. A ms, en aquesta finestra podem graduar el volum del so amb el qual volem treballar, tant per al micrfon com per als altaveus.
Control per al volum dels altaveus. Control per al volum del micrfon.

En qualsevol moment podem acabar una conversa si cliquem sobre el telfon que hi ha al cercle vermell, fins i tot en la trucada de prova.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

511

DESTRESES TIC

Bloc B. LSkype

Si durant la nostra conversa amb lSkype notem que el volum no s ladequat, podem fer clic a la icona de la part inferior de la finestra i apareixer una barra que podem fer lliscar i que ens permet ajustar el volum amb clic i arrossegar sobre el punt blau.

aquest moment, sobrir una finestra nova que ens demanar alguna mena dinformaci sobre lusuari que volem afegir a la llista. bviament, si volem parlar amb el nostre contacte dordinador a ordinador, laltre usuari tamb ha de ser membre de Skype. La informaci que podem introduir per localitzar-lo pot ser el seu usuari de Skype, el nom o b la direcci de correu electrnic. Amb qualsevol daquestes dades lSkype localitzar el nostre contacte nou i mostrar una llista dels usuaris que compleixen aquest criteri. Cal que seleccionem lusuari que busquem i que fem clic sobre el bot Afegeix contacte de lSkype que hi ha a la part inferior de la finestra.

Podem ajustar el volum lliscant el punt amb clic i arrossegar.

Clic per mostrar els controls de volum.

La llista de contactes

Els contactes sn les persones a qui podem trucar o amb qui podem xatejar. Per afegir una persona a la llista de contactes hem de fer clic a Afegeix contacte. En

Clic per afegir un contacte nou.

Quan fem aix sobrir una finestra nova, en la qual hem de teclejar un text que es comunicar a la persona que volem afegir com a contacte a la nostra llista. s important saber que no hi podrem afegir un usuari si ell no vol pertnyer a la nostra llista. Aix vol dir que nosaltres no estarem tampoc en cap llista que no hgim acceptat prviament, cosa que ens dna la certesa que no rebrem trucades de persones que no coneguem.
Teclegem les dades del contacte que volem localitzar.

Quan hgim emplenat el text que enviarem a la persona que volem afegir a la llista de contactes, fem clic al

512

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. LSkype

Realitzaci duna trucada amb lSkype a un altre ordinador

Per fer una trucada gratuta a un usuari de la nostra llista de contactes noms lhem de seleccionar i fer clic sobre el bot de trucada (telfon al cercle de color verd). En un moment comenar a sonar el to de la trucada i intentar connectar amb el destinatari. A lordinador de la persona a qui truquem es comenar a reproduir el so de la trucada i es mostrar un quadre de dileg perqu decideixi qu fer.

Seleccionem lusuari que volem afegir a la llista de contactes.

bot Dacord i a lordinador del nostre futur contacte apareixer una finestra amb el nostre missatge. Quan es rep un missatge dintercanvi de detalls de contacte, lSkype ens avisa que, si no coneixem la persona que ens envia el missatge, ens ho pensem detingudament abans de deixar que ens afegeixin com a contacte.

Les opcions disponibles sn: 1a Respon, aleshores comenar la conversa. 2a Rebutja la trucada, amb aix es tallar lintent de conversa. 3a Escollir lopci Xat, aix passarem a una conversa escrita. Quan es contesta la trucada els dos usuaris comencen a conversar, i a la part inferior de la finestra hi surt la durada de la trucada. A ms, disposem de dos controls per fer servir durant la trucada: amb el primer podem

Missatge dadvertncia. Durada.

DESTRESES TIC

Si decidim permetre que ens hi afegeixin, hem de fer clic a Dacord, per si ho volem rebutjar, noms hem de clicar a Ignorar i no ens afegiran a la llista daquest usuari. Si hem acceptat el missatge a la nostra llista, shi afegir el contacte que el va enviar i a la seva tamb sinclour el nostre usuari.

Controls.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

513

Bloc B. LSkype

silenciar el micrfon durant un perode de la conversa; el segon serveix per posar una trucada en espera i reiniciar-la ms endavant.

En una conversa amb vdeo disposem dun bot per aturar-lo i iniciar-lo quan vulguem.

Trucada Silenciar. en espera.

Control del volum.

A ms, si tenim una cmera web connectada a lordinador, podem configurar lSkype per fer una videoconferncia enlloc duna simple conversa. Per fer la configuraci seguim aquests passos: 1r Anem a la finestra dopcions de lSkype per mitj del men Eines/Opcions. A la finestra que sobre cliquem al tauler de la dreta sobre el bot Generals perqu sen despleguin les opcions. 2n Fem clic a lelement Configuraci de vdeo i ens apareixeran les opcions de configuraci per a la cmera web que tenim installada a lordinador. s important decidir de qui volem rebre vdeo en les nostres converses i a qui volem que se li mostri que disposem de vdeo. Igualment, podem decidir si quan iniciem una conversa volem que sexecuti automticament lopci de vdeo i es mostri la nostra cmera des del principi o b que iniciem el vdeo de manera manual quan ens interessi.

Puc aturar la reproducci de la cmera web en qualsevol moment.

A ms, en qualsevol moment podem fer una fotografia de la imatge de vdeo que veiem; per aconseguir-ho, cliquem al bot de la cmera fotogrfica que hi ha a sota de la imatge.

Imatge de vdeo de la persona amb qui estem conversant.

Podem fer una foto de la imatge que surt a la pantalla.

La meva imatge de vdeo. Opcions per configurar el comportament de la cmera web.

514

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. LSkype

Realitzaci duna trucada amb lSkype a un telfon convencional

Tal com sha dit anteriorment, amb lSkype podem fer trucades a telfons fixos i mbils de qualsevol lloc del mn. Ara b, aquestes trucades ja no sn gratutes; tot i aix, les tarifes de preus que ofereix sn fora competitives dins del mercat actual. Per fer una trucada solament hem de fer clic a la pestanya de trucada. Seleccionem el pas on es troba el telfon al qual volem trucar i en el quadre de text corresponent teclegem el nmero de telfon que sigui. Una vegada emplenada la informaci, noms hem de clicar al telfon del cercle verd i comenar el so de marcatge. Automticament, sobrir la finestra de captura de vdeo de lSkype, on es veur la imatge capturada, i, a la part inferior, una llista de les capturades prviament.
La imatge de qui conversa amb nosaltres. Clic per comprar crdit.

Per fer servir aquesta opci hem dhaver adquirit crdit Skype, perqu aquest servei s de pagament. Si volem comprar crdit, hem de fer servir lopci de comprar crdit Skype del men del Compte.

La nostra imatge.

Com es pot veure en la illustraci, la imatge gran s la de la persona amb qui conversem i a la cantonada inferior esquerra apareix un requadre petit que mostra la nostra imatge durant la conversa.

Si tenim crdit, amb cada trucada es reduir limport del nostre compte. En qualsevol moment podem consultar el saldo que tenim i incrementar-lo, si pensem que cal, per mitj del men Compte/Veure el vostre compte

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

515

DESTRESES TIC

Tamb, quan mantenim una conversa amb vdeo podem escollir veure la imatge en una finestra o b a pantalla completa. Amb aix aconseguim veure una imatge molt ms gran que la que es mostra inicialment.

Bloc B. LSkype

Clic per afegir un contacte dSkypeOut.

El contacte nou apareixer a la llista amb la icona , cosa que indica que s un contacte amb nmero de telfon. A ms de les trucades telefniques, lSkype tamb proporciona el servei Skype Voice Mail, que funciona com un contestador o bstia de veu que enregistra missatges quan no pots agafar les trucades. Un altre servei que podem contractar s el desviament de trucades, que et permet transferir al teu nmero de telfon fix o mbil les trucades que rebis. Aquests serveis tamb sn de pagament i sen poden consultar les tarifes a la pgina web de lSkype http://www.skype.com Totes les trucades fetes i rebudes queden registrades i les podem consultar a la fitxa de registre del nostre Skype. Aquest registre especifica amb qui hem parlat, quan, lhora i la durada de la trucada.

Trucada que es fa en aquest moment i el que costa.

Tamb podem afegir als nostres contactes els telfons fixos als quals truquem de manera habitual. Per fer-ho, seguim aquests passos. 1r Cliquem al bot Afegeix de la fitxa de Contactes. 2n A la finestra que sobre cliquem sobre Afegeix un nmero normal com a contacte dSkypeOut. 3r La finestra canviar i ara ens demanar el nom del contacte i el nmero de telfon. Emplenem les dades i fem clic al bot dAfegeix un nmero normal com a contacte dSkypeOut.

Registre de trucades fetes i rebudes.

516

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. LSkype

Canvi de lestat del nostre usuari

Habitualment, el nostre usuari apareix com a En lnia; amb tot, pot ser que de vegades vulguem indicar que no podem o no volem rebre trucades. Podem canviar lestat del nostre usuari per mitj del men Fitxer/Canvia lestat, on es poden seleccionar les opcions Absent, No disponible, Ocupat... El nostre estat apareixer a la pantalla de qualsevol usuari que vulgui connectar amb nosaltres.

Sobrir una finestra nova en la qual podem comenar la conversa. Per fer-ho, hem descriure el missatge a la part inferior i prmer la tecla <Enter> per enviar-lo. Podem afegir emoticones al nostre missatge si premem el bot lem utilitzar. corresponent i seleccionem la que vo-

Quan enviem un text, aquest mateix text apareixer a la nostra finestra i a la de lusuari amb el qual parlem, daquesta manera es pot seguir la conversa completa en qualsevol de les dues finestres.
Historial de la conversa.

Tamb en podem canviar lestat si despleguem aquest men.

Comunicaci mitjanat xat

LSkype tamb ens permet mantenir converses de tipus text tal com fem amb el Microsoft Messenger o amb el Yahoo Messenger. Per fer-ho, hem de seleccionar lusuari amb qui volem comenar la conversa i clicar sobre la icona , o b per mitj de lopci del men Xats/Xateja amb...

Ens permet afegir emoticones al nostre missatge.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

517

DESTRESES TIC

Bloc B. LSkype

A ms, amb lSkype podem xatejar amb diversos usuaris de manera simultnia. Si escollim lopci del men Xat/Inicia un grup de xat, sobrir una finestra nova en la qual hem de seleccionar tots els usuaris que intervindran en la conversa. Desprs dhaver confeccionat el grup, noms hem de clicar Dacord per comenar el xat.

Sobrir una finestra nova en la qual podrem seleccionar la imatge que volem fer servir o b efectuar alguna captura amb la nostra cmera web per utilitzar-la com a imatge. LSkype tamb ens permet crear Klonies, que sn dibuixos que podem dissenyar i utilitzar com a imatge nostra. Si fem clic al vincle crea un Klonie ens portar a una pgina dInternet en la qual podrem dissenyar la imatge al nostre gust, canviar-ne el color dels cabells, de la pell, la roba que porta, etc. Aquesta operaci t un petit inconvenient: crear una imatge daquesta mena i utilitzar-la no s de franc.

Personalitzaci de lSkype

Podem personalitzar laparena del nostre Skype a travs de lopci del men Fitxer/Personalitzeu/Canvieu la vostra imatge.

Tamb podem canviar el fons del nostre Skype per mitj de lopci Arxiu/Personalitza/Canvieu el fons...

518

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

El servei de missatgeria instantnia permet que ens comuniquem amb altres usuaris dInternet en temps real. El tipus de comunicaci que es fa sevir ms en aquest servei s lintercanvi de missatges de text: un usuari escriu el missatge que vol enviar a lusuari amb el qual ha establert el dileg, desprs daix noms ha de clicar sobre un bot perqu el destinatari el pugui llegir a la pantalla encara que visqui o estigui a laltre costat del planeta.

El Windows Messenger. Versi original que acompanya el Windows XP.

Actualment hi ha disponible una versi nova del Messenger, el Web Messenger, amb el qual podem entrar al nostre compte i connectar-nos al servei de missatgeria des duna pgina web. Aix fa que ens puguem comunicar amb els amics des de qualsevol ordinador que tingui accs a Internet encara que no tingui installat el Messenger.

A ms daquest servei, tamb podem parlar amb els usuaris a travs del micrfon i els altaveus, i fins i tot podem efectuar una comunicaci amb vdeo incls si tenim una cmera web connectada a lordinador. El programari que es fa servir ms per a aquest tipus de servei s el Messenger; el Windows Messenger i el Windows Live Messenger (aquest ltim noms est disponible per als sistemes operatius Windows XP i Windows Vista) sn els que utilitzen ms els usuaris dInternet. Tots dos programes sn gratuts; el Windows Messenger ve amb el sistema operatiu Windows, i la versi ms moderna, el Windows Live Messenger, es pot descarregar de la pgina web de Microsoft.

Nou Web Messenger, que ens permet utilitzar la missatgeria instantnia des del Microsoft Internet Explorer.

Com descarreguem i installem el Windows Live Messenger?

El Windows Live Messenger, el ms nou del Messenger.

Per aconseguir la versi del Live Messenger hem daccedir a la pgina web de Microsoft i entrar al centre de descrregues. Al tauler de lesquerra fem clic sobre lopci Windows Live i apareixeran totes les versions disponibles daquest programa. Solament hem de clicar sobre la que volem descarregar perqu comenci el procs. A la pantalla apareixer un missatge que ens pregunta si volem installar el programa o desar-lo al disc. Com sempre, aconsellem descarregar-lo primer i installar-lo desprs. Aix doncs, cliquem al bot Desa, seleccionem la carpeta on el volem emmagatzemar i fem clic novament a Desa.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

519

DESTRESES TIC

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

Clic a lopci Windows Live.

Clic perqu comenci la installaci.

Clic per descarregar la versi del Windows Live Messenger que volem.

En aquest moment comenar la descrrega del fitxer. El temps de descrrega dependr de la velocitat de la nostra lnia: si disposem dADSL, no seran ms de tres minuts.

La finestra segent ens ensenya les condicions ds del programa que installem. Hem dacceptar aquestes condicions per poder continuar la installaci; aix doncs, cliquem a Siguiente per anar endavant.

Ens indica com avana el procs de descrrega i el temps estimat que queda.

Una vegada acabada la descrrega, tindrem a la carpeta un fitxer dinstallaci del Messenger. Per fer la installaci, hi fem doble clic. Inicialment sobrir una finestra en qu sens pregunta si volem executar el fitxer, cliquem per executar i aleshores comenar la installaci, en la qual ens guiar un assistent que ens facilitar el procs. A la primera finestra noms haurem de fer clic al bot Siguiente per continuar.
Cal acceptar les condicions del contracte per continuar la installaci.

A la finestra segent podem seleccionar si volem installar algunes caracterstiques addicionals, com per

520

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

exemple que safegeixi un accs directe a lescriptori o a la barra daccs rpid, etc. Hem de llegir atentament les opcions perqu nhi ha dues que poden modificar la configuraci del navegador, ja que en canvien la pgina dinici i hi afegeixen una barra deines addicional.

Si no tens un usuari, en pots crear un si et registres en qualsevol de les adreces segents: http://home.live.com http://login.live.com http://es.msn.com Quan iniciem la sessi apareixer un enlla per podernos registrar com a usuaris del Windows Live. Si ja tenim un usuari i la clau corresponent, podem executar el Windows Live Messenger, introduir el nostre compte de correu, la contrasenya i fer clic al bot Inicia sessi que apareix a la finestra.

Marquem noms les opcions que volem installar.

Desprs dhaver seleccionat el que volem configurar, cliquem en el bot Siguiente per continuar endavant. La installaci sacabar en pocs segons: apareixer una finestra final en la qual sens indica que la installaci sha efectuat correctament. Cliquem al bot Cerrar per tancar.

Seleccionem lestat amb el qual volem comenar.

El ms habitual s iniciar la sessi indicant als nostres contactes, usuaris amb els quals ens comuniquem o ens comunicarem mitjanant el Messenger, que estem connectats. Amb tot, de vegades ens interessar iniciar la sessi sense rebre comunicaci daltres usuaris; per aix, a la mateixa pantalla dinici de sessi podem seleccionar lestat amb el qual volem comenar. Entre els estats que farem servir ms freqentment hi ha els de Connectat, Ocupat, Torne de seguida, Absent, etc.

Com iniciem una sessi?

DESTRESES TIC

El primer pas per utilitzar el Messenger s iniciar la sessi, i per fer-ho cal que disposem dun usuari i duna clau. Hem de tenir un usuari del Hotmail, de lMSM Passport o del Windows Live (en lltima versi tamb sadmeten usuaris del Yahoo Messenger).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

521

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

Com hi afegim contactes?

Per utilitzar el Messenger necessitem crear una llista de contactes, s a dir, afegir les adreces dels usuaris amb els quals ens volem comunicar.

Lusuari ens pot permetre o ens pot negar que lincloguem com a contacte a la nostra llista.

Lusuari ha de marcar si permet o no que nosaltres puguem veure quan est connectat i posar-nos-hi en contacte. A ms, tamb pot decidir dafegir-nos a la seva llista de contactes. Per acabar, noms ha de fer clic al bot dAccepta. Podem mostrar la nostra llista de contactes per diferents criteris, tot i que la manera ms utilitzada s segons lestat. Per fer-ho aix, podem fer servir lopci del men Contactes/Ordena els contactes per i seleccionar el criteri que ens interessi ms.
Bot del men.

Tipus de grups per organitzar els nostres contactes.

Per fer-ho hem de seguir els passos segents: 1r Utilitzem el bot o b lopci del men Contactes/Afegir un contacte. 2n Sobrir una finestra nova en la qual sens demana informaci de la persona que volem afegir a la llista. Nhem de teclejar ladrea, escriure un text per invitar-lo a pertnyer a la nostra llista de contactes i, a ms, podem indicar en quin grup linclourem; per exemple, com a amic, company de feina, famlia, etc. A ms daquesta informaci general, tamb hi podem afegir informaci de contacte, personal, de la feina, etc. 3r Finalment, cliquem al bot Afegir un contacte que hi ha a la part inferior de la finestra.. Quan fem clic al bot, el Messenger envia una sollicitud de confirmaci a lusuari que volem afegir a la nostra llista per saber si hi est dacord o si, al contrari, no hi vol pertnyer. A la pantalla del nostre futur contacte apareixer una finestra en la qual linformar que nosaltres lafegim a la nostra llista de contactes, i li mostrar el missatge dinvitaci personal que hem teclejat a la finestra anterior.

Com configurem el programa?

Abans de comenar a fer servir el programa hem de seguir uns senzills passos per configurar-lo segons el nostre usuari. 1r Configurem laspecte del Messenger mitjanant el bot de combinaci de colors. Quan hi fem clic es desplegar una paleta de colors en la qual podem seleccionar el color que hi vulguem aplicar. Amb un clic sobre qualsevol color podem veure com canvia la finestra.

522

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

2n Fem clic sobre el bot del men i escollim lopci Eines/Opcions. Sobrir una finestra nova en la qual podem configurar nombrosos aspectes del nostre usuari. Al tauler de lesquerra seleccionem lopci de personal i escrivim el nom amb el qual volem aparixer quan conversem amb altres usuaris. Tamb tenim la possibilitat descriure un missatge personal que es mostrar juntament amb el nostre nom dusuari.

c. Si volem veure la pgina dAvui en Windows quan inicien la sessi al Messenger, etc. Podem continuar amb la resta dopcions del tauler. Quan hgim establert les configuracions que volem, cliquem al bot Accepta per desar-les.

5
Addicionalment, podem seleccionar una fotografia, que pot ser nostra o b dalgun aspecte que ens identifiqui davant dels altres usuaris. Tenim lopci de permetre a la resta de contactes que vegin aquesta fotografia o b ocultar-la i que no aparegui. s interessant tamb poder canviar lestat del nostre usuari a Absent de manera automtica quan lequip estigui inactiu durant un quant temps. Igualment, podem decidir si volem que la resta dusuaris puguin saber si tenim cmera web. Desprs seleccionem lopci General al tauler de lesquerra. A les noves opcions de configuraci podem seleccionar: a. Si volem que el Messenger sexecuti automticament quan carreguem el sistema operatiu Windows. b. Si volem iniciar la sessi de manera automtica quan ens connecten a Internet.

Com conversem amb el Messenger?

Per iniciar una conversa amb un contacte que estigui connectat, fem doble clic sobre el seu nom a la llista de contactes o b fem clic amb el bot secundari i seleccionem lopci denviar un missatge instantani. Sobrir una finestra nova que est separada en dues parts: una de superior, en la qual hi ha els missatges de la conversa, i una dinferior, on teclejarem els missatges que volem enviar al nostre interlocutor.

Desprs descriure el nostre missatge hem de clicar al bot Enviar perqu el text sigui enviat.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

523

DESTRESES TIC

Missatge dinici de conversa.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

rea de dileg. Mostra la conversa que sestableix entre els usuaris.

A ms dimatges, podem enviar al nostre contacte emoticones que fan lullet. Es tracta danimacions que sexecuten a lrea de dileg. Podem afegir una emoticona daquestes amb el bot .

Escrivim el missatge nou i fem clic al bot Enviar.

Quan sinici la conversa, al nostre contacte li apareixer un avs a la pantalla que li mostrar el nostre primer missatge. A lrea de dileg sortir el nostre primer missatge. Cada missatge va precedit del nom de lusuari que lha enviat. Quan el nostre contacte envia un missatge, el text apareixer quasi a linstant a lrea de dileg. Aquesta s la manera defectuar la conversa, a travs dels missatges que envien les dues parts. Podem acompanyar els missatges amb icones grfiques per mitj del bot .

Si volem cridar latenci del nostre interlocutor li podem enviar un brunzit si cliquem sobre la icona . El Messenger no ens deixar abusar del brunzit, de manera que no el podrem enviar diverses vegades seguides en poc temps. Tamb podem modificar el tipus de lletra, lestil, la mida o el color. Per aconseguir-ho, fem servir el bot , que obrir el quadre de dileg per canviar la font. Aix ens permetr seleccionar el format del text amb el qual enviarem els missatges.

6
Seleccionem les icones que volem enviar juntament amb el missatge.

El correu electrnic

Des del Messenger podem accedir duna manera ben senzilla al nostre correu electrnic. A la barra deines, al costat de la icona del correu apareixer entre parntesis el nombre de missatges nous que hem rebut.

524

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

Es mostra el nombre de missatges nous que hem rebut.

3r Quan creem una carpeta compartida, el Messenger avisar el nostre contacte perqu decideixi si accepta compartir una carpeta amb nosaltres o no.

Per consultar els nostres missatges cal que fem clic sobre la icona , amb la qual cosa sobrir el navegador i ens mostrar el contingut de la bstia dentrada del nostre compte de correu. Si s que s, es crear la carpeta i hi podrem afegir fitxers per mitj del bot de la barra deines de la carpeta compartida. Quan cliquem sobre aquest bot sobrir el quadre de dileg per enviar un fitxer; noms hem de seleccionar el fitxer que volem compartir i fer clic al bot Abrir. Per veure les nostres carpetes compartides fem servir la icona de la barra deines.

Com creem carpetes compartides?

Amb el Messenger podem crear carpetes compartides amb els nostres contactes, daquesta manera hi podrem compartir fitxers. Per aconseguir-ho, cal que seguim aquests passos: 1r Cliquem amb el bot secundari sobre el nom del contacte amb el qual volem compartir la carpeta nova i escollim lopci del men emergent destinada a crear carpetes per compartir. Quan ho hgim fet es mostrar un avs sobre els riscos que comporta el fet de compartir fitxers amb altres usuaris. 2n Si continuem endavant sens mostrar informaci de com es comportar la carpeta que volem crear. Sens indica que en realitat hi ha dues carpetes, una al nostre equip i laltra a lequip del contacte amb el qual compartim aquests fitxers, i que la sincronitzaci dels fitxers es portar a terme en el moment en qu iniciem la sessi al Messenger.
DESTRESES TIC

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

525

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

El Windows Live Avui

El nou Windows Live Messenger ens mant al dia amb un sol clic. Vegem les opcions segents: a. A la barra deines disposem del bot finestra Avui. que obre la

b. Si fem clic a la pestanya Mail obtindrem informaci sobre els nostres missatges. c. A la pestanya Actualidad sens ofereix un resum de les notcies ms interessants que estan dactualitat. d. Finalment, a la pestanya MSN Hoy hi ha informaci sobre diversos esdeveniments, en general publicitaris, que ens poden resultar interessants.
Seleccionem la pestanya dActualidad.

Seleccionem el contacte al qual enviarem el fitxer.

Sobrir un quadre de dileg perqu localitzem el fitxer que volem enviar al nostre contacte. Quan lhgim seleccionat, cliquem al bot Abrir.

Com enviem fitxers i fotos?

Seleccionem el fitxer que volem enviar.

De vegades necessitem enviar un document o una fotografia a algun dels nostres contactes. El Messenger ens proporciona aquest servei de transferncia de fitxers de manera senzilla i cmoda. Hem de fer servir lopci Arxiu/Enviar un arxiu... Sobrir una finestra perqu hi seleccionem el contacte al qual volem enviar el fitxer. Marquem el destinatari i fem clic al bot Acceptar.

Al destinatari li apareixer a lrea de dileg informaci que un dels seus contactes li vol enviar un fitxer. En aquest cas, el destinatari pot decidir si vol acceptar de rebre aquest fitxer (<Alt> W) o si el vol rebutjar (<Alt> X). Si saccepta la tramesa, el Messenger obrir una finestra en qu savisa que els fitxers poden incloure virus nocius i que shaurien dexaminar amb un antivirus abans do-

526

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

10

Com establim una videoconferncia?

Per poder establir una videoconferncia necessitem tenir installats a lordinador una cmera web, un micrfon i uns altaveus. La primera vegada que utilitzem aquest servei amb el Messenger hem de configurar aquests tres elements per comprovar que funcionen correctament i per establir els parmetres amb els quals els volem fer servir. Per comenar la configuraci fem servir lopci del men Eines/Configuraci dudio i vdeo. Sobrir una finestra nova en la qual sens avisa que hem de tancar tots els programes que utilitzin els elements que volem configurar i que ens assegurem que tots els elements estan connectats a lordinador i engegats. Cliquem al bot Endavant per continuar.

Ens pregunta si volem rebre el fitxer que ens volen enviar.

brir-los. Fem clic al bot Acceptar i aleshores comenar la transferncia del fitxer. Una vegada hagi acabat la tramesa, sortir un missatge que indicar que el fitxer sha descarregat de manera satisfactria i la ubicaci on ha quedat desat.

Avs que els fitxers poden incloure virus.

1r Per configurar els altaveus, hem de seleccionar la sortida dudio que farem servir i el volum de laltaveu que volem utilitzar. Per provar el volum podem clicar al bot Reprodueix so, que canviar a Atura so, sobre el qual farem clic quan vulguem acabar la prova. Cliquem al bot Endavant per continuar. 2n Per configurar el micrfon hem de seleccionar el dispositiu dentrada que volem utilitzar, llegir el text que surt a la pantalla i comprovar-ne el volum actual a la barra vertical. El podem modificar lliscant la barra de la dreta.
DESTRESES TIC

Ubicaci on sha emmagatzemat el fitxer que acabem de rebre.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

527

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

Cliquem al bot Endavant per continuar.

Tamb podem configurar la nitidesa de la imatge de la cmera web per mitj de lopci de configuraci de la cmera del men eines. Apareixer a la pantalla una finestra nova amb la imatge de la cmera i la possibilitat de modificar-ne la brillantor, el contrast, etc. Desprs destablir la configuraci que ens agradi ms, cliquem al bot per tancar.

Per iniciar una videoconferncia amb un dels nostres contactes, cliquem amb el bot secundari sobre el contacte amb el qual ens volem comunicar i seleccionem lopci Vdeo/Inicia un video-trucada del men emergent.

3r Hem de seleccionar la cmera web que farem servir. Si tot s correcte, apareixer la imatge a la pantalla, i ja podem acabar la configuraci clicant al bot Acabament.

Al nostre destinatari li arribar una invitaci de videotrucada, que pot contestar (<Alt> W) o rebutjar (<Alt> X).

528

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

del men emergent. Apareixer la finestra de dileg i es desplegar la llista de jocs disponibles. Cliquem sobre el joc que volem utilitzar i automticament senviar una invitaci per veure si el nostre contacte vol jugar amb nosaltres.

Hem de decidir si responem la invitaci de la videotrucada o la rebutgem.

Quan el nostre interlocutor accepti la videotrucada, sobrir a la nostra pantalla una finestra en la qual, a ms de lrea de dileg i lespai per enviar missatges, es mostraran les dues cmeres web. A la superior, la ms gran, sortir la imatge del nostre contacte, i a la de la part inferior, la petita, es mostrar la nostra imatge. Per descomptat, a la finestra que veu el nostre contacte estaran intercanviades: la imatge gran ser la nostra, i la imatge petita, la dell.

Seleccionem el joc que volem iniciar.

Si hi volem jugar hem dacceptar la invitaci sobre el joc.

El Messenger tamb ens permet jugar a travs dInternet amb els nostres contactes. Tan sols hem de fer clic amb el bot secundari sobre el nom del contacte amb el qual volem jugar i seleccionar lopci Inicia un joc

Si el nostre contacte accepta la invitaci, es comenar a carregar el joc a la nostra finestra. En pocs moments tindrem disponible el bot Inicia per comenar la partida. El joc anir indicant el torn de cada jugador en cada moment perqu no hi hagi cap mena de confusi.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

529

DESTRESES TIC

11

Jocs compartits

Bloc C. Missatgeria instantnia amb el Messenger

12

El Web Messenger
Clic per tancar la sessi.

Segur que alguna vegada que fem servir un ordinador que no s nostre, per exemple a la sala de professors, en una classe, en una biblioteca, en un cibercaf, etc., ens agradaria utilitzar el Messenger per comunicar-nos amb alg; per, quan lhem buscat, resulta que no hi estava installat. Doncs b, Microsoft ha resolt aquest problema amb el nou Web Messenger. A travs del navegador dInternet podem utilitzar una pgina web que actuar igual que el Messenger que fem servir de manera tradicional. Per utilitzar aquest sistema hem dexecutar el navegador i introduir aquesta adrea dInternet: http://webmessenger.msn.com A la pgina web que sens obre hem de clicar al bot central per iniciar el Web Messenger. Sobrir una pantalla nova en la qual hem de teclejar la nostra adrea de correu electrnic i la contrasenya. Fem clic al bot Iniciar sesin i les dades senviaran al servidor per comprovar si sn correctes. En cas afirmatiu, sobrir la finestra del nou Web Messenger amb la llista dels nostres contactes.

Clic sobre un contacte connectat per obrir una finestra de dileg.

Per conversar amb un dels nostres contactes que est connectat noms hem de fer clic sobre el seu nom a la llista de contactes i sobrir una finestra nova per establir el dileg.

Com podem observar, tot i que s una pgina web, laparena s prcticament idntica que la del Messenger que sinstalla amb el sistema operatiu Windows, i la manera dutilitzar-lo s la mateixa que hem descrit en aquestes pgines. Lnica novetat que hem dafegir a tot aix s lenlla que apareix a la part superior de la finestra i que ens permetr tancar la nostra sessi quan hgim acabat de fer-lo servir.

530

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc D. El full de clcul. LExcel

El full de clcul s un programa que ens permet fer tota mena doperacions matemtiques amb les dades que introdum a les celles. Laparena dun full de clcul s semblant a una taula en forma de reixeta. La taula est dividida en lnies horitzontals anomenades files i en lnies verticals anomenades columnes. La intersecci de les files i les columnes formen les celles.
Cella activa. Columnes.

Com executem lExcel?

Per executar lExcel cliquem al bot Inicia i escollim lopci Tots els programes (o Programes si tenim activat el men Inici clssic de Windows). Seleccionem el grup Microsoft Office i cliquem sobre lelement Microsoft Office Excel. Quan executem laplicaci sobrir la finestra principal de lExcel i un llibre de treball nou. Un llibre de treball s un conjunt de fulls de clcul que semmagatzemen junts com un nic fitxer o document. Per defecte, quan es crea un llibre de treball nou, apareixen tres fulls de clcul, tot i que aquest parmetre el podem modificar segons les nostres necessitats amb lopci del men Eines/Opcions i seleccionant la fitxa General.

Files.

El full de clcul que farem servir en aquest apartat s lExcel. Aquesta aplicaci lha desenvolupat lempresa Microsoft i forma part del conjunt daplicacions Microsoft Office. Els fulls de clcul amb els quals treballarem amb lExcel tenen un mxim de 256 columnes i 65.536 files. Les columnes sanomenen amb les lletres que hi ha a sobre de cadascuna. La primera columna s la A, la segona s la B, la tercera s la C, i aix successivament fins a acabar labecedari (26 columnes). A partir de la columna 27 es fan servir combinacions de dues lletres: la columna 27 s AA, la segent AB, desprs AC, i aix fins a arribar a AZ; desprs continua amb BA, BB, BC, etc., fins a lltima columna, que sanomena IV. Les files sidentifiquen amb nombres enters correlatius. La primera s la fila 1, la segona s la 2, i aix successivament, fins a la 65.536, que s lltima. Anomenem cella cadascuna de les interseccions que es produeixen entre les columnes i les files. Per identificar cada cella utilitzem el nom de la columna seguit del nombre de la fila a qu pertany; per exemple, A1, B30, CB17. Per anomenar una cella cal seguir sempre aquest ordre: primer el nom de la columna i desprs el nombre de la fila; aquesta combinaci que la identifica es coneix com a adrea de la cella. Quan treballem amb un full de clcul sempre estem situats en una de les celles. Aquesta cella lanomenem cella activa. A lExcel podem identificar fcilment la cella activa perqu t la vora ms gruixada que la resta de les celles.

Nombre de fulls que es crearan inicialment amb un llibre nou.

A la finestra principal de lExcel podem distingir els elements tpics de qualsevol aplicaci, com ara la barra de mens, la barra deines, la barra destat, etc. Tamb hi trobem alguns elements especfics daquesta aplicaci, com per exemple: El quadre de noms, que ens indica ladrea de la cella activa. La barra de frmules, que ens permet introduir, modificar i mostrar el contingut de la cella activa. El selector de fulls, amb el qual podem escollir un full de clcul entre tots els que formen el llibre de treball que tenim obert. Per canviar dun full a un altre del mateix llibre noms hem de clicar a la pestanya corresponent del selector.
DESTRESES TIC

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

531

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Barra de mens.

Barra de frmules.

Barra deines.

Quadre de noms. Quadre de full.

Navegador de fulls. Barra destat. Selector de fulls. rea de treball. Barres de desplaament.

El navegador de fulls. Quan el llibre de treball cont molts fulls i no es poden veure tots els noms al selector de fulls, el navegador ens permet moure les pestanyes per tenir accs a tots els fulls que integren el llibre. Per mourens duna cella a una altra podem fer servir les tecles dels cursors, el tabulador, la tecla <Enter> o el ratol, amb el qual movem la busca fins a la cella on ens volem situar i hi fem clic. Si volem anar a una cella que no veiem a la pantalla en aquell moment, podem fer servir les barres de desplaament per localitzar-la o b escriuren ladrea al quadre de noms i prmer la tecla <Enter>. Tamb tenim disponible lopci del men Edici/Vs a i teclejar al quadre de text Referncia ladrea de la cella en la qual ens volem situar.
Vs a la pestanya anterior. Vs a lltima pestanya.

Tipus de dades

Les dades amb les quals treballarem als fulls de clcul de lExcel les introduirem a les celles. Aquestes dades poden ser de diferents tipus en funci de les operacions que hi fem. Entre els tipus ms importants podem distingir: Text. s qualsevol combinaci de carcters alfabtics, numrics i signes de puntuaci. Quan sintrodueix a la cella una dada de tipus text, per defecte salinea a lesquerra. Valors numrics. Estan formats per dgits numrics, del 0 al 9, i carcters com ara +, , (,), % i el separador de decimals (la coma o el punt), separador que dependr de la configuraci que tinguem establerta a lapartat Opcions regionals i de llengua del Tauler de control de Windows. Els valors numrics ens permetran efectuarhi operacions matemtiques i, per defecte, quan els introdum salineen a la dreta de la cella. Dates i hores. Les dades numriques de les dates se separen amb la barra inclinada (/), i les dades de les hores ho fan amb el smbol dos punts (:).

Vs a la primera pestanya del selector de fulls.

Vs a la pestanya segent.

Selector de fulls.

Frmules. Sutilitzen per calcular resultats a partir duna expressi matemtica formada per dades i operadors. Les dades poden ser nombres, adreces de cella,

532

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc D. El full de clcul. LExcel

funcions de lExcel, etc., i els operadors solen ser els smbols matemtics, com ara la suma (), la resta (), la multiplicaci (*), la divisi (/), la potenciaci (^), el percentatge (%), etc. Per introduir una frmula en una cella, primer hem de teclejar el smbol igual () i, tot seguit, les dades i els operadors que calen per formar lexpressi que volem calcular. Funcions. Sn frmules predefinides a lExcel amb les quals podem efectuar clculs determinats. Una funci est composta pel nom de la funci i els seus arguments. Els arguments poden ser valors, adreces de cella, etc. Una funci sintrodueix en una cella amb el smbol igual (), el nom de la funci i els arguments entre parntesis. Quan introdum en una cella una frmula o una funci, a la cella veurem el resultat de loperaci que hem efectuat, per a la barra de frmules veurem la sintaxi de la frmula o funci que hem teclejat. Lavantatge ms gran que tenen els fulls de clcul s que les frmules i les funcions es recalculen automticament, s a dir, si es fa algun canvi sobre les dades que formen part de la frmula o dels arguments duna funci, la cella que cont el resultat es recalcular de manera automtica i mostrar el nou resultat de loperaci.

Com introdum dades?

Per introduir un valor en una cella noms ens hi hem de situar a sobre i escriurel. Quan teclegem ens trobem en mode edici de cella, i per acceptar el contingut nou ens haurem de canviar a una altra cella, b amb la tecla del tabulador, amb la tecla <Enter>, amb els cursors o amb un clic del ratol a una altra cella. Cal que tinguem en compte que si ens situem sobre una cella amb text i escrivim qualsevol dada, aquesta informaci nova que hem teclejat substituir el contingut anterior. Si en algun moment mentre modifiquem un resultat anterior ens adonem que ens hem equivocat, podem fer servir la tecla <Esc> (escapada) o el bot de la barra de frmules per descartar els canvis i deixar el contingut anterior a la cella. Si fem efectuat el canvi i ja hem sortit de la cella, per ens hem adonat que ha estat una modificaci errnia, podem desfer els canvis de tres maneres: Amb la combinaci de tecles <Ctrl> + <z>. Per mitj del bot de la barra deines. Amb lopci del men Edici/Desfs escriptura.

Frmula de la cella activa.

Valors numrics.

Quadre de noms on es mostra la cella activa.

Dades tipus text.

Frmula B7C7. Frmula B8C8. Frmula B9C9.

Funci SUMA(B7:B9).

Funci SUMA(C7:C9).

Funci SUMA(D7:D9).

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

533

DESTRESES TIC

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Per esborrar el contingut duna cella, ens hi situem a sobre i premem la tecla <Supr>, o b utilitzem lopci del men Edici/Suprimeix/Contingut. Si el que volem fer s modificar el contingut duna cella, ho podem dur a terme de diverses maneres: Amb doble clic sobre la cella. Ens situem sobre la cella i premem la tecla F2. Ens colloquem sobre la cella i fem clic a la barra de frmules. En cada cella noms es pot emmagatzemar una dada. La dada sestn longitudinalment i ocupa tota lamplada de la cella. Quan la mida de la dada introduda s ms gran que lamplada de la cella, aquesta dada ocupar lespai de les celles de les columnes contiges sempre que estiguin buides. Amb tot, si les celles contiges tinguessin informaci, noms es mostrar el contingut que cpiga a lamplada de la cella, i la resta de la informaci quedar oculta. Si la dada s numrica i no es pot mostrar perqu lamplada de la columna s insuficient, en lloc del contingut es mostraran coixinets (##########), que cobriran tot lespai de la cella.
Clic i arrossegar a la vora dreta de la columna per variar-ne lamplada. Valor numric que hi ha a la cella.

Com obrim i desem un llibre dExcel?

Quan executem laplicaci, automticament es crea un llibre nou dExcel. Si en qualsevol moment necessitem crear un altre llibre nou, podem fer servir lopci del men Fitxer/Crea, o b clicar sobre el bot de la barra deines. Quan tenim diversos llibres oberts, podem canviar de lun a laltre amb el men Finestra i seleccionar el nom del llibre amb el qual volem treballar. Per obrir un llibre que tinguem en un disc o en una memria USB, fem servir lopci del men Fitxer/Obre, o b cliquem sobre el bot de la barra deines. Aix obrir el quadre de dileg Obertura, en el qual hem de seleccionar la unitat i la carpeta on hi ha el document que volem obrir. Una vegada localitzada la ubicaci, el seleccionem i cliquem al bot Obre. Quan hgim acabat de treballar amb el full de clcul, el ms habitual s desar en un disc la feina que hem fet; daquesta manera, el podrem obrir posteriorment i tornar-lo a fer servir. Per desar el llibre utilitzem lopci del men Fitxer/Desa, o b el bot de la barra deines. Lextensi que tenen els noms de document dels llibres dExcel s .xls. Tamb podem tancar un llibre dExcel sense sortir de laplicaci; si ho volem fer aix, hem dutilitzar lopci del men Fitxer/Tanca. Per sortir de lExcel hem de fer servir lopci del men Fitxer/Surt. Abans de tancar laplicaci, lExcel comprova si shan fet modificacions al full de clcul que encara no shagin desat; en cas afirmatiu, ens preguntar si volem desar els canvis abans de tancar laplicaci.

Operacions bsiques

Tot seguit farem algunes operacions que sn habituals quan es treballa amb el full de clcul Excel.
No es pot mostrar el valor numric perqu la columna no t prou amplada.

Com seleccionem informaci?

En un full de clcul podem fer el segent: Seleccionar una cella. Noms hi hem de clicar a sobre. En aquest moment, passar a ser la cella activa. Seleccionar una columna. Cliquem sobre la capalera corresponent, on hi ha el nom de la columna.

Aix no s un error, noms indica que no hi ha prou amplada. Per aconseguir mostrar el contingut complet, cal que augmentem lamplada de la columna en la qual es troba la cella.

534

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Seleccionar una fila. Cal que fem clic sobre lencapalament, on hi ha el nombre de la fila. Seleccionar tot el full. Cliquem al quadre de full situat a la cantonada superior esquerra del full de clcul.

El rang apareixer ressaltat per una lnia ms gruixuda i les celles que el formen quedaran ombrejades, tret de la cella dinici, que estar sense ombrejar perqu s la cella activa.

Com copiem, movem i eliminem?

Per copiar o moure el contingut duna cella o dun rang de celles podem fer servir el men Edici de manera habitual. Amb Edici/Copia passarem al porta-retalls les celles seleccionades, i amb Edici/Retalla igualment les passarem al porta-retalls i, a ms, desapareixeran del full de clcul. Amb Edici/Enganxa podrem collocar on vulguem el contingut del porta-retalls. Seleccionar un rang. Un rang s un rectangle de celles adjacents. Aquest conjunt de celles pot estar format per celles duna o diverses files i duna o diverses columnes, per totes contiges. Un rang sidentifica per ladrea de la cella de la cantonada superior esquerra, on comena el rang, i per ladrea de la cella de la cantonada inferior dreta, o, el que s el mateix, on acaba el rang. Les adreces de les dues celles van separades per dos punts (:). Per exemple, B3:D8 seria un identificador de rang que va de la cella B3 la D8. Per seleccionar un rang cal que cliquem a la cella que ser linici del rang i fer clic i arrossegar amb el ratol fins a arribar a la cella on acaba el rang que volem seleccionar.
Cella activa. Rang seleccionat. La busca ens indica que farem una cpia de la informaci seleccionada.

Quadre de full. Hi cliquem per seleccionar tot el full de clcul.

Per eliminar el contingut duna cella o dun rang seleccionat noms hem de prmer la tecla <Supr> o b fer servir lopci del men Edici/Suprimeix/Contingut. Tamb podem utilitzar el ratol per efectuar aquestes operacions. Per copiar una cella o un rang amb el ratol fem el segent: 1r Seleccionem el que volem copiar. 2n Acostem el ratol a la vora del que hem seleccionat fins que la busca del ratol canvi a , i aleshores premem la tecla <Ctrl>. 3r En aquest moment, cliquem i arrosseguem amb el ratol fins al lloc on volem copiar les dades, i deixem anar.

Per moure una cella o un rang amb el ratol farem aix: 1r Seleccionem el que volem moure. 2n Acostem el ratol a la vora del que hem seleccionat fins que la busca canvi a . 3r En aquest moment, cliquem i arrosseguem el ratol fins al lloc on volem moure les dades, i deixem anar.
DESTRESES TIC

Rang B3:D8.

La busca ens indica que mourem la informaci seleccionada.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

535

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Com treballem amb files i columnes?

Les operacions que podem fer amb files i columnes sn: inserir o eliminar files i columnes, i ajustar-ne lalada i lamplada, respectivament. Vegem com es fan aquestes operacions. Inserir una fila. Ens situem sobre una cella de la fila sobre la qual volem inserir una fila nova i escollim lopci del men Inserci/Files. Per damunt de la cella seleccionada apareixer una fila nova, amb totes les celles buides. Inserir una columna. Seleccionem una cella de la columna on volem inserir una columna nova. Escollim lopci del men Inserci/Columnes, i a lesquerra de la cella seleccionada apareixer la columna nova que hem inserit, amb totes les celles buides. Eliminar una columna o una fila. Noms hem de seleccionar la columna o la fila clicant a la capalera i escollir lopci del men Edici/Suprimeix. Canviar lamplada duna columna. Per fer-ho, situem la busca del ratol a la vora dreta de la capalera de la columna que volem modificar. Quan la busca del ratol agafi la forma , fem clic i arrossegar fins que aconseguim lamplada que volem.

Canviar el nom dun full de clcul. Quan es crea un llibre de treball, per defecte sadjudica als fulls els noms estndard Full1, Full2 i Full3. Amb tot, com que aquests noms no sn gaire significatius, lExcel ens dna loportunitat de canviar-los duna manera senzilla. Hem de fer doble clic sobre la pestanya del full on hi ha el nom i teclejar-hi el que hi volem posar. Tamb podem utilitzar lopci del men Format/Full/Canvia el nom.

Doble clic sobre la pestanya per canviar el nom del full.

Inserir i eliminar un full de clcul al llibre de treball. Per afegir un full de clcul nou al llibre que fem servir tan sols hem de triar lopci del men Inserci/Full de clcul. Per eliminar el full de clcul en el qual estem situats, escollim lopci del men Edici/Suprimeix el full.

Com hi apliquem formats?

Per canviar laspecte duna cella o dun rang, primer fem la selecci i desprs utilitzem lopci del men Format/Celles. Sobrir el quadre de dileg Format de les celles, en el qual tenim disponibles les fitxes segents:

Clic i arrossegar per modificar lamplada de la columna.

Canviar lalada duna fila. Per aconseguir-ho, situem la busca del ratol a la vora inferior de la capalera de la fila que volem modificar. Quan la busca del ratol agafi la forma , fem clic i arrossegar fins a lalada que volem.

Fitxa Nmero. Ens permet canviar laspecte de les dades numriques. Hi podem collocar decimals o treuren, utilitzar separadors de milers, posar els valors negatius en vermell, etc. Per aconseguir-ho, seleccionem la fitxa Nmero i, a la llista Categoria:, seleccionem el tipus de format que hi volem aplicar: General, Nmero, Moneda, Comptabilitat, etc. Fitxa Alineaci. Podem alinear les dades de les celles de manera horitzontal i vertical. Tamb les podem girar un nombre determinat de graus o collocar-les totalment en vertical. Per fer-ho, a la fitxa Alineaci podem utilitzar la llista desplegable Horitzontal:, amb la qual podrem alinear el contingut a lesquerra, a la dreta, centrat, justificat, etc. A la llista desplegable Vertical: podrem triar entre superior, inferior, centrat, etc. A la part dreta del quadre de dileg podem clicar al text en vertical per collocar el contingut en vertical o b podem marcar els graus dinclinaci que hi vulguem donar.

Clic i arrossegar per modificar lalada de la fila.

536

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Fitxa Tipus de lletra. Amb aquesta fitxa podem canviar el tipus de lletra, lestil i la mida del contingut de les celles. Hi podem aplicar diferents tipus de subratllat, canviar el color del text, etc. Fitxa Vora. Quan treballem amb lExcel, les dades que introdum a les celles apareixen delimitades per les lnies que formen la reixeta, per aquestes lnies ja no surten quan imprimim la feina. Si volem que algunes daquestes lnies es mantinguin quan imprimim, cal que les establim com a vores de les celles. Per aconseguir-ho, fem servir la fitxa Vora. El procediment que hem de seguir s aquest: primer, seleccionem lestil de lnia que volem utilitzar; desprs, triem el color, i, finalment, cliquem sobre els botons que indiquen on es collocaran les vores. Fitxa Patrons. LExcel ens permet donar color al fons de les celles. Cal que seleccionem la fitxa Patrons, en la qual escollim el color, i a la llista desplegable Patr: podem seleccionar diferents tipus de patrons per aplicar-hi: lnies verticals, horitzontals, quadrets, etc.
Primer seleccionem lestil de lnia. Desprs, el color de la vora.

Llista de categories disponibles per als formats de dades numriques.

Podem escollir lalineaci horitzontal i vertical del contingut de les celles.

Podem collocar en vertical els contingut de les celles.

Podem girar el contingut de les celles un nombre de graus.

En tercer lloc, fem clic sobre els botons que indiquen on saplicar la vora.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

537

DESTRESES TIC

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Cal que tinguem en compte que, una vegada aplicat un format a una cella, continua activat encara que esborrem el contingut de la cella amb la tecla <Supr>. Per eliminar el format juntament amb el contingut de la cella lopci del men que hem dutilitzar s: Edici/Suprimeix/Tot. Si lnic que volem eliminar a les celles seleccionades sn els formats que hi hem aplicat per no els continguts de les celles, lopci del men que hem dutilitzar s Edici/Suprimeix/Formats.

Per introduir una funci en una cella hem de teclejar el signe igual (=) seguit del nom de la funci i els arguments entre parntesis separats per punt i coma (;). Per exemple: FUNCI(argument1;argument2;argument3) El nom de la funci es pot escriure en majscules o en minscules, s indiferent. Tamb hi ha funcions que no tenen arguments, s a dir, en les quals no va res entre parntesis; amb tot, si calgus, es poden posar els parntesis perqu funcioni correctament. El conjunt de funcions de lExcel s amplssim, i per aix es classifiquen en categories, segons el tipus doperacions que efectuen i el problema que resolen. Per exemple, algunes categories disponibles sn: matemtiques i trigonomtriques, estadstiques, financeres, etc. No cal que sapiguem de memria totes les funcions i els seus arguments, ja que lExcel disposa dun assistent que ens mostra per a qu serveix cadascuna de les funcions i ens ajuda a fer-les servir. Per utilitzar una funci mitjanant lassistent hem de seguir aquests passos: Ens situem a la cella on volem inserir la funci. Fem clic al bot de la barra de frmules o escollim lopci del men Inserci/Funci. Sobrir la finestra Inserci de funcions, en la qual seleccionem la categoria a qu pertany la funci que volem utilitzar. Desprs, a la llista de funcions daquesta categoria, seleccionem la funci que ens cal i cliquem al bot Dacord.

Referncies de les celles

Quan copiem celles que contenen frmules o funcions, lExcel actua de manera diferent al que s habitual. Quan fem aquesta operaci, les adreces de les celles que formen la frmula o la funci augmenten o disminueixen tantes files i columnes com shagin desplaat des del lloc original. Aix s aix perqu lExcel tracta les adreces de les celles a la frmula com a relatives a la posici en qu es troba la frmula o la funci: s el que es coneix com a referncies relatives, i s el tipus de referncies que lExcel fa servir per defecte. Amb tot, de vegades cal mantenir fixa ladrea duna cella en una frmula o una funci; s a dir, que no augmenti o disminueixi ladrea de la cella quan es copia en un altre lloc. Per aconseguir-ho, hem de collocar davant del nom de la columna i davant del nmero de la fila el smbol del dlar ($) a ladrea de la cella, daquesta manera: $A$1. Aquest sistema dutilitzaci de les adreces de les celles sanomena referncies absolutes. Hi ha un tercer tipus de referncies, que consisteix en una mescla de les dues anteriors i que sanomena referncia mixta. Es fa servir quan volem que, desprs de copiar una frmula o una funci, una part de ladrea de la cella quedi fixa i una altra part vari. Per utilitzar aquest tipus de referncies colloquem el signe dlar ($) davant de la part que volem que quedi fixa. Per exemple, $A1 deixar fixada la columna A per variar la fila. Datra banda, la referncia A$1 deixar fixada la fila 1 per variar la columna.

Les funcions
Una funci s una frmula predefinida dissenyada per fer un clcul determinat. Els elements que formen una funci sn el nom de la funci i els arguments, que poden ser valors, adreces de cella, rangs, etc.

538

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc D. El full de clcul. LExcel

Seguidament apareixer lassistent, en el qual hem dintroduir els arguments que farem servir a la funci. Si coneixem largument, el podem teclejar directament al quadre de text. En el cas que no el coneguem, podem utilitzar el bot de selecci que hi ha a la dreta del quadre per emplenar-lo.

Seleccionem el tipus de grfic que utilitzarem.

Clic per seleccionar el contingut de largument des del full de clcul.

Una vegada emplenats tots els arguments, noms hem de clicar al bot Dacord perqu la funci aparegui a la cella.

A continuaci hem de configurar les opcions del grfic. Per fer-ho, disposem de les fitxes Ttols, Eixos, Lnies de la quadrcula, Llegenda, etc. Quan hgim acabat la configuraci, cliquem al bot Endavant >.

Grfics
Els grfics ens permeten analitzar rpidament les dades que cont un full de clcul, ja que representen la informaci numrica de manera visual per mitj de diagrames de columnes, de barres, de lnies, drees, etc. Les dades que es representen en un grfic sanomenen sries. Una srie s un rang duna o diverses columnes o files que contenen les dades representades. Per crear un grfic seguim els passos segents: Seleccionem el rang de dades que formaran el grfic, s a dir, les sries. Desprs fem clic sobre el bot de lassistent de grfics a la barra deines, o b utilitzem lopci del men Inserci/Grfic. Sobrir la finestra de lassistent, en la qual hem de seleccionar el tipus i el subtipus del grfic que volem crear. Desprs de fer la selecci, cliquem al bot Endavant >. Indiquem si les sries que volem representar grficament estan organitzades en files o en columnes, i fem clic al bot Endavant >. Finalment, hem dindicar on volem collocar el grfic. LExcel ens ofereix dues possibilitats: collocar-lo en un full nou o b inserir-lo en un dels fulls que ja tenim al llibre de treball. Seleccionem lopci que volem utilitzar i cliquem al bot Final.

Com imprimim un full de clcul?

DESTRESES TIC

Abans dimprimir un document cal que configurem la manera com sha de dur a terme aquesta impressi. Per fer-ho, utilitzem lopci del men Fitxer/Format de pgina. Seleccionem la fitxa Pgina i hi establim lorientaci del paper (vertical o horitzontal), la mida i la qualitat de la impressi.

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

539

Bloc D. El full de clcul. LExcel

A la fitxa Marges podem seleccionar la mida dels marges superior, inferior, esquerre i dret, com tamb la distncia a la qual se situar la capalera de la pgina de la vora superior i el peu de pgina de la vora inferior. Amb la fitxa Capalera i peu podem establir la capalera del document si fem clic al bot Capalera personalitzada...

Per acabar la configuraci de la pgina cliquem a la fitxa Full, on podem indicar algunes caracterstiques de la impressi; per exemple, si volem que apareguin les lnies de divisi del full de clcul, si volem que la impressi es faci en blanc i negre, que la impressi sigui en qualitat desborrany, si volem que simprimeixin les capaleres de les columnes i els nmeros de les files, etc. A ms, si el contingut del document ocupa ms dun full imprs, podem escollir lordre en qu shan dimprimir els fulls: cap avall i desprs a la dreta o b cap a la dreta i desprs avall.

Per crear el peu de pgina fem servir el bot Peu personalitzat... Si cliquem a qualsevol dels dos botons (capalera o peu) sobrir una finestra nova dividida en tres seccions, esquerra, central i dreta. Podem escriure les dades que vulguem en cadascuna de les seccions o b utilitzar els botons que apareixen sobre les seccions per inserir informaci, com ara el nom del llibre de treball, el nom del full, el nmero de pgina, etc. Quan hgim emplenat les seccions de la capalera o del peu de pgina, cliquem al bot Dacord.
Canvia el tipus de font, lestil i la mida. Nmero de pgina actual. Insereix lhora actual. Ordre dimpressi dels fulls quan ocupa ms duna pgina.

Una vegada que hem establert la configuraci de la pgina, podem veure com quedaria el document imprs amb lopci del men Fitxer/Visualitzaci prvia dimpressi. Per enviar el document a la impressora podem fer servir el bot de la barra deines o b per mitj de lopci del men fitxer/imprimeix. Sobrir una finestra on podrem seleccionar la impressora a la qual lhem denviar, i tamb podrem indicar, entre altres coses, el nombre de cpies que volem imprimir, les pgines que hem dimprimir, etc. Desprs dhaver establert totes les opcions que volem utilitzar, fem clic al bot Dacord per enviar el contingut del full de clcul a la impressora.

Nom del llibre de treball.

Nombre total de pgines.

Insereix la data actual.

Ruta i nom del fitxer del llibre de treball.

Nom del full de clcul.

540

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

KALIPEDIA

Guia ds general de la Kalipedia

Qu s?
La Kalipedia (www.kalipedia.com) s una iniciativa pionera a lEstat espanyol de web 2.0 i de continguts educatius, amb la qual Santillana posa a la disposici de tota la societat una web dajuda a lestudi i a lensenyament, daccs lliure i gratut, amb vocaci de convertir-se en el recurs de referncia per a lmbit educatiu. La Kalipedia neix amb ms de 40.000 continguts de referncia; lusuari pot visualitzar les obres de Velzquez, escoltar discursos dels grans protagonistes de la histria, anar al centre de la Terra per comprendre lorigen dels volcans, conixer de prop els personatges ms illustres, aprofundir en frmules matemtiques... I tot aix amb la garantia i el rigor de Santillana. La Kalipedia tofereix la possibilitat que comparteixis, interactus i hi participis mitjanant linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants en qu lusuari forma part del projecte a travs duna xarxa social viva, interactiva i participativa.

Caracterstiques
La Kalipedia presenta els continguts contextualitzats i relacionats entre si, de tal manera que promou en lusuari la iniciativa personal i la gesti de la informaci, i en fomenta, aix, levoluci personal i acadmica. La lnia temtica de la Kalipedia queda resumida en els punts segents: Actualment, la Kalipedia consta de 40.000 continguts divulgatius i de referncia, i creix de dia en dia, en les rees de Geografia, Llengua, Cincies, Histria, Literatura, Filosofia, Art, Tecnologia, Fsica, Qumica, Matemtiques i Informtica, dirigits a estudiants dEducaci Secundria Obligatria. T un potent tractament grfic, que enriqueix les rees temtiques amb elements visuals en alta resoluci i amb una qualitat desconeguda fins ara a la xarxa: mapes versionats, fotografies, galeria dimatges, grfics, illustracions i infografies. Ofereix un ampli desplegament de continguts interactius en diferents formats: vdeos, fitxers dudio, animacions, simulacions i grfics interactius, que proporcionen una visi ms detallada i descriptiva de tots els continguts. Disposa deines de gesti del coneixement, cercador avanat, glossari detallat, test dautoavaluaci...

542

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

La Kalipedia sendinsa en la web 2.0 i obre les portes de linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants en qu lusuari pot personalitzar, ampliar, compartir, publicar i comunicar-se amb altres persones. Lrea social i comunicativa de la Kalipedia disposa dels instruments segents: Eines de valoraci amb les quals es pot comentar, modificar, enviar, afegir etiquetes, crear preferits... i compartir amb tota la comunitat una estructura de continguts personalitzada a la mida de cada usuari. Eina de creaci davatars personalitzats, que et permet crear la imatge que et representar a linterkambiador. Participaci activa en reptes i concursos ludicoformatius, amb els quals pots aprendre divertint-te. Sistema detiquetatge dels continguts amb paraules clau que permeten desar els nostres preferits i intercanviar-los amb altres usuaris. Generaci de cercles de companys i de grups amb interessos afins, cosa que permet comunicar experincies, dur a terme investigacions, treballs conjunts i compartir continguts etiquetats a la nostra manera. Blocs multiautor, una eina innovadora i nica fins al moment, en qu tots els membres dun grup poden escriure i comentar. Frums per crear, plantejar, compartir i discutir qestions que interessen o preocupen la comunitat educativa.

Aprofitament
Estructura i navegaci La navegaci per la Kalipedia s molt senzilla i intutiva, mitjanant dos mens: El men lateral ens permet conixer tots els nivells de navegaci dins de la web. Aix, trobem un men Materias, dins del qual hi ha les diferents rees temtiques, com ara Geografa, que alhora es divideix en General i Descriptiva. Daquesta manera, sense mourens, coneixerem la profunditat de la matria a la qual volem anar. Aquest men ens permet accedir a les seccions de Materias, Multimedia, Glosario, Noticias i Interkambiador. El men superior s ms senzill, un accs directe a les seccions de Materias, Multimedia i Glosario. Tamb pots accedir a tots els continguts i les seccions a travs del mapa del lloc:

http://www.kalipedia.com/mapa.htmlLa portada general

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

543

Guia ds general de la Kalipedia

Cercador general i avanat. Pots accedir a tots els continguts de la Kalipedia a travs duna cerca senzilla, dun article, una imatge o un element multimdia, o mitjanant la cerca avanada, amb la qual podrs discriminar per format, tipus de contingut, matria i submatria. Cercador:

http://www.kalipedia.com/buscador.html

Sempre hi trobars notcies dinters, per matries, perqu facis servir a laula el ms destacat del dia, i contextualitzar aix els continguts de la Kalipedia amb el mn actual que ens envolta. Secci Noticias :

http://www.kalipedia.com/noticias/

Secci multimdia destacada amb fitxers dudio, vdeos, animacions i galeries dimatges, que aporten una presentaci visual i interactiva dels continguts. Secci Multimedia : http://www.kalipedia.com/media.html

544

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Articles dinters de totes les rees temtiques, destacats segons la rellevncia diria. Secci Materias :

http://www.kalipedia.com/

Imatges en alta resoluci, fotografies en formats horitzontals i verticals de mida gran per poder-les projectar i/o fer-les servir en treballs de classe. Secci Fotos :

http://www.kalipedia.com/fotos/

El ms recent, vist, valorat i comentat pels usuaris. Per conixer els interessos de la comunitat educativa, per on naveguen, qu els interessa...

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

545

Guia ds general de la Kalipedia

Recursos Web, amb el ms destacat i interessant que pots trobar a la xarxa. Secci Recursos Web :

http://www.kalipedia.com/recursoweb/

Seccions Les matries tenen una portada principal per submatria, amb els continguts destacats del dia i un ndice amb tots els temes i els articles que els inclouen. Shi pot navegar per la versi ms grfica, a la portada, o accedir als continguts directament mitjanant lndice.
Multimedia, s lrea ms visual, amb seccions danimacions, fitxers dudio, fotos, galeries, grfics, recursos web i vdeos. Shi pot navegar per la portada principal o per la portada de les diverses seccions, on trobars els continguts ms destacats del dia, lltim, el ms valorat, el ms vist i comentat, o podrs endinsar-te en el fitxer per format i perdret en els ms de 12.000 continguts interactius de qu disposa.

http://www.kalipedia.com/media.html
Cadascun dels nostres grfics apareix en diverses versions, perqu puguis fer servir, en cada moment, la que ms et convingui. Nhi ha una versi bsica, noms el dibuix; una de muda, que s com la bsica per amb pistes perqu lusuari la pugui completar, i una de completa, amb tota la informaci, com un apunt illustrat del tema que sest estudiant. Trobar esquemes, mapes, dibuixos, partitures i frmules en aquestes tres versions; tu tries qu f er servir i com, tot i que, si vols, podem orientar-te perqu en treguis el mxim partit.

Glosario, s on hi ha totes les paraules que puguin generar alguna mena de dificultat. Les pots trobar per ordre alfabtic o, al seu cercador, pots suggerir un terme nou i integrar-hi significats nous.

http://www.kalipedia.com/glosario/
Participa, perqu puguis formar-ne part activa; des de qualsevol contingut, tens disponibles les opcions de comentar, corregir, enviar, etiquetar i compartir material amb altres usuaris.

Com pots etiquetar un contingut? Cada vegada que naveguis, exploris la Kalipedia i trobis una informaci que tinteressi, sigui un text o b una imatge, un vdeo o un fitxer dudio, pots desar-la com a preferit i etiquetar-la amb paraules clau. Aquests preferits els podrs veure, compartir-los amb els companys i enviar-los als teus grups des de linterkambiador. Pots veure els teus continguts etiquetats aqu:

http://www.kalipedia.com/comunidad/favoritos.html

546

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RSS, pots rebre de franc i en temps real els ltims continguts actualitzats per temtica o per format. La Kalipedia tofereix les ltimes actualitzacions de cada matria o tema, i daquells elements multimdia que es van desenvolupant dia a dia.

http://www.kalipedia.com/rss.html
Linterkambiador Imaginat poder compartir i rebre en la mateixa proporci els teus coneixements, solucionar els dubtes, millorar les capacitats, divertir-te amb els companys i aconseguir que aprenguin en un entorn tecnolgic accessible. Tens la resposta a linterkambiador, un indret com a la Kalipedia en qu pots compartir coneixements i experincies, on pots crixer i aportar. s lrea en la qual podrs conixer companys, desar preferits i etiquetes, crear grups, blocs multiusuari, frums...

http://www.kalipedia.com/comunidad/
El men de linterkambiador t diverses seccions, les personalitzades i les generals de linterkambiador. Les que fan referncia als teus espais personalitzats estan aplegades a les seccions Mi perfil, on pots accedir a les dades del teu compte, i Mi Kalipedia, on pots gestionar els teus preferits, les etiquetes, els grups, invitar els companys, pujar-hi una imatge que representi el teu grup o a tu mateix, crear un bloc... Les opcions generals et permeten anar a zones comunes de linterkambiador, com ara els frums, els blocs, les entrevistes digitals i els tests. Els Test permeten posar a prova els coneixements dels usuaris, amb la possibilitat de corregir-los automticament a linstant, comprovar-ne les errades i descobrir les respostes correctes.

http://www.kalipedia.com/test/
Blocs Pots tenir un bloc personal o de grup: http://blogs.kalipedia.com/. Un bloc personal a la teva mida, en el qual pots desenvolupar els teus continguts i iniciatives, o un bloc de grup. Pots crear tants grups com vulguis i pots tenir un bloc per a cada un, invitar-hi els companys i treballar amb tots alhora en una tasca collectiva. Visita la nostra ajuda, amb les preguntes ms freqents dels usuaris, a

http://www.kalipedia.com/ayuda.html
I ens pots conixer ms en profunditat a la nostra secci Acerca de Kalipedia, a http://www.kalipedia.com/acercade.html

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

547

Guia ds general de la Kalipedia

Utilitat didctica de la Kalipedia

La Kalipedia contribueix a assolir objectius significatius dins de lEducaci Secundria Obligatria. Duna banda, refora i amplia els elements bsics de la cultura que els alumnes han adquirit a laula, en els aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic, i integra i interrelaciona aprenentatges tant formals com no formals. Daltra banda, dacord amb les directrius de la LOE, afavoreix ladquisici i el desenvolupament dhabilitats i destreses en el coneixement i la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Com ja hem vist, la Kalipedia presenta una navegaci simple i flexible que permet utilitzar-la no tan sols com a eina de suport sin tamb com un projecte integral daula. Tot seguit, et presentem alguns models ds abans, durant i desprs de veure un contingut a laula, amb la finalitat que els adaptis a les teves necessitats i interessos i aprofitis al mxim el contingut i les eines de la Kalipedia. Abans de... En la societat tecnolgica en qu ens trobem, la Kalipedia es transforma en una font de motivaci valuosa a lhora dabordar nous aprenentatges. Fes servir un Sabas que, un vdeo, una foto o un fitxer dudio com a introducci a conceptes a priori poc atractius, per tenir-los com a referncia, per posar veu a un personatge o un fet histric, o per contextualitzar un contingut. Els grfics versionats resulten una eina potent com a avaluaci inicial. Treballa amb les versions bsica i muda, juga a completar-les i comprova les respostes una vegada vist el tema. Durant La Kalipedia mostra tots els continguts relacionats amb altres materials i rees, per la qual cosa en la majoria de les matries permet contextualitzar socialment, polticament i econmicament un contingut curricular, fet que permet que es pugui treballar de manera transversal. En funci de lafinitat temtica, hi ha tres tipus de relacions entre els continguts: Relaci de primer grau: a la dreta de la pgina, es tracta de materials relacionats directament amb el tema en qu ens trobem. Relaci de segon grau: situat a sota del tema, sn continguts relacionats de la mateixa rea o matria. Relaci de tercer grau: situat a sota de les relacions de segon grau, mostren materials relacionats transversalment. Lapartat Hazlo as, a les rees cientificotcniques, exposa des del desenvolupament complet dun procs fins a les maneres per evitar els errors ms comuns. Crea un grup af a les teves necessitats i interessos i comparteix-ne els continguts relacionats que trobis a la Kalipedia. Entre tots, podeu etiquetar-los i generar carpetes temtiques. Dins de linterkambiador, tens la possibilitat de crear blocs multiautor, que et permeten formar blocs conjunts on pots posar en marxa activitats collaboratives. Treballar amb aquesta mena deines, prpies de la web 2.0, afavoreix el desenvolupament destratgies i dhabilitats de comunicaci i de planificaci. Els blocs multiautor tofereixen la possibilitat de generar un espai virtual ms enll de lespai/temps. Si pots, no perdis loportunitat de crear un bloc de grup amb una aula dun altre centre, en qu professors i alumnes pugueu analitzar el que esteu treballant, i tamb reflexionar-hi i celebrar debats. No perdis de vista la secci Entrevistas digitales (http://www.kalipedia.com/entrevistas/), on trobars escriptors, cantants, actors, esportistes... Enviar preguntes i llegir-ne les respostes, en funci del que estigueu estudiant a classe, es pot convertir en una activitat dampliaci original i suggeridora.

548

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Desprs de... Esbrina el que saps a la secci Test (http://www.kalipedia.com/test/). La Kalipedia et permet comentar, valorar i compartir els tests amb altres companys, i et planteja reptes nous daprenentatges dacord amb els resultats que obtingueu. No toblidis dafegir nous articles al teu bloc, personal o de grup, per explicar les teves experincies i inquietuds respecte del tema que heu vist. La Kalipedia s un projecte viu, en creixement constant. Envia els teus dubtes, comentaris i suggeriments a escribenos@kalipedia.com. A la Kalipedia, tu ets el protagonista!

Kalipedia, el volum que et faltava a la teva enciclopdia En dades: 40.000 continguts educatius i de referncia 12.000 elements multimdia 3.500 termes al Glosario

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

549

Guia ds general de la Kalipedia

NOTES

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Notes

CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Direcci dart: Jos Crespo Projecte grfic: Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: Manuel Garca Illustraci: Carlos Aguilera, Digital Artis, Anna Muoz i Irene Torres Cap de projecte grfic: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte grfic: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Rosa Mara Barriga, Jos Luis Garca i Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Paco Moral Confecci i muntatge: Quality SGE, S.A. Cartografia: Adolf Vallejo Correcci: Quality SGE, S.A. Documentaci i selecci fotogrfica: Miguel ngel Corcobado Justo Fotografies: A. Vias; Algar; C. Jimnez; D. Brusi; D. Lezama; D. Lpez; F. Po; I. Melndez; I. Rovira; I. Sabater; J. C. Muoz/'Instituto Geolgico y Minero de Espaa'; J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime/CosmoCaixa, Madrid; J. L. G. Grande; J. Lorman; J. Vidal/Museu de Cincies Naturals, Barcelona; Juan M. Ruiz; M. San Flix; ORONOZ; P. Esgueva; P. Lpez; X. Andrs; A. G. E. FOTOSTOCK/Science Photo Library, Christian Darkin/SCIE, Dr. Jeremy Burgess, John Cancalosi, J. Ll. Bans, SCIENCE PHOTO LIBRARY/John Reader; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFIA/Alamy Images; EFE; EFE/SIPA-PRESS/Aero, Chamussy, Roccabianca, NASA, TRANZ PICTURE LIBRARY; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Dorling Kindersley; J. M. Barres; JOHN FOXX IMAGES; NASA/ Provided by the SeaWiFS Project, NASA/Goddard Space Flight Center, and ORBIMAGE; PAISAJES ESPAOLES; PRISMA ARXIU FOTOGRFIC; C. Roquero de Laburu; CENTRO GEOGRFICO DEL EJRCITO; AMBAIXADA DE SUD-FRICA; GRUP PROMOTOR/Institut de les Cincies del Mar ICM-CSIC; INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; Servei Meteorolgic de Catalunya i ARXIU SANTILLANA

2008 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica) 08005 Barcelona Imprs a

ISBN: CP: 945313 Dipsit legal:

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org).