IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

EXTRACTE DEL TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA1 PREFACI Les meves expectatives, en aquesta breu contribuci, poden semblar un xic extraordinries quan declaro que les meves intencions sn de fer que una obra ms extensa resulti, en abreujar-la, ms intelligible per a tot om! "s cert que, tanmateix, els qui no estan acostumats al raonament abstracte, sn propensos a perdre el fil de l#argument quan la seva trama assoleix grans proporcions i cada una de les seves parts es refor$a amb tota mena d#argumentacions, salvaguardada contra tot tipus d#objeccions, i s#illustra amb tots els punts de vista que vnen a la ment de l#escriptor quan considera diligentment el seu tema! %quests lectors aprendran ms fcilment una s&rie de raonaments que sigui simple i concisa, en que noms les principals proposicions estiguin lligades entre elles, aclarides mitjan$ant uns exemples sen'ills i demostrades per pocs arguments per(, aix( s), de gran for$a probat(ria! *n trobar-se les diferents parts ms pr(ximes entre elles, poden comparar-se ms b i seguir ms fcilment la seva connexi des dels primers principis fins a la darrera conclusi! L#obra, l#extracte de la qual presento aqu) al lector, a estat titllada d#obscura i de dif)cil comprensi+ penso que s a causa de l#extensi i no pas del carcter abstracte de l#argumentaci! ,i agus posat remei d#alguna manera a aquest inconvenient, auria assolit la finalitat que de primer moment m# avia proposat! *l llibre, crec, t un caire de singularitat i novetat suficients per a cridar l#atenci del p-blic, especialment si s#adona que, com l#autor sembla insinuar, en cas que fos acceptada la seva filosofia, caldria alterar la major part de les ci&ncies des dels fonaments! .an atrevides temptatives, sn sempre avantatjoses en la rep-blica de les lletres/ perqu& alliberen del jou de l#autoritat, acostumen els omes a pensar per ells mateixos, ofereixen als omes d#engin0 suggeriments nous per avan$ar i, per la seva actitud de forta oposici, illuminen punts que abans ning- no avia ni tan sols sospitat que presentessin cap dificultat! 1al que l#autor es resigni, un cert temps, a esperar pacientment abans que el mn dels entesos no es posi d#acord amb la seva proposta! La seva resignaci rau en el fet que no pot fer apellaci al poble, que en totes les mat&ries dependents de la ra comuna i de l#eloq2&ncia a resultat ser sempre un tribunal infallible! 1al que sigui jutjat per uns pocs, el veredicte dels quals est ms disposat a corrompre#s per la parcialitat i el prejudici, especialment perqu& ning- que no agi pensat sovint en aquests temes no pot ser-ne un jutge adient! %quests pocs tendeixen a formar per si mateixos sistemes propis que no estan disposats a abandonar! *spero que l#autor m#excusar, de fer de mitjancer en aquest afer, ja que el meu prop(sit noms s d#incrementar el seu p-blic, removent algunes dificultats que an impedit captar el seu significat! 3e triat un argument molt simple, dissen0at curosament des del principi a la fi! %quest s l#-nic punt que e procurat desenvolupar! La resta es redueix a indicacions de passatges particulars que m# an semblat curiosos i notables!

Traducci de Manuel Satu

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

EXTRACTE DUN LLIBRE, PUBLICAT RECENTMENT, INTITULAT TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA 1.- Introducci: L no! ci"nci d# $%o&# %quest llibre sembla aver estat escrit de conformitat amb el mateix pla que algunes altres obres que an tingut un gran &xit durant els i -ltims an0s a %nglaterra! L# esperit filos(fic, que tan gran impuls a rebut a tota *uropa els -ltims vuitanta an0s, a estat tan elevat en aquest regne com en qualsevol altre! *ls nostres escriptors semblen, fins i tot, aver iniciat un nou g&nere filos(fic, que promet fer ms per l#entreteniment i el profit del g&nere um que qualsevol altre dels que fins ara el mn a conegut! La major part dels fil(sofs de l#antiguitat que an tractat sobre la naturalesa umana an mostrat ms un sentiment delicat, un just sentit de la moral o una grandesa d#nim que no pas una profunditat en el raonament i en la reflexi! ,# an acontentat a representar el sentit com- del g&nere um a la llum ms viva i amb els ms feli$os girs del pensament i de l#expressi, sense seguir regularment una cadena de proposicions o reunir les diverses veritats en una ci&ncia regular! 4er( val la pena, si ms no per una vegada, de posar a prova la ci&ncia de l# ome per veure si pot admetre la mateixa precisi de que an estat susceptibles les diverses parts de la filosofia natural! ,embla que ens assisteix tota la ra del mn, en imaginar que aquesta ci&ncia pot ser enlairada al seu mxim grau d#exactitud! ,i en examinar diversos fen(mens trobem que tots ells es resolen en un principi com-, i podem englobar aquest en un altre principi, arribarem finalment fins aquells principis simples dels quals dep&n tota la resta! 5 tot i que mai no podem assolir els principis -ltims, s una satisfacci el fet d#avan$ar tan llun0 com ens o permetin les nostres facultats! %quest sembla aver estat el prop(sit dels nostres fil(sofs ms immediats i, entre ells, el d#aquest autor! *ll es proposa de fer l#anatomia de la naturalesa umana d#una manera regular, i us promet que no en traur cap conclusi que l#experi&ncia no autorit'i! 4arla desden0osament de les ip(tesis, i insinua que aquells dels nostres compatriotes que les an desterrades de la filosofia moral an fet al mn un servei ms notable que 6acon7, a qui considera el pare de la f)sica experimental! 4er aquest motiu esmenta Loc8e, , aftesbur09, :andeville;, 3utc ison< i 6utler=, els quals - tot i diferir entre ells en molts punts - semblen estar d#acord a fonamentar totalment en l#experi&ncia les seves disquisicions sobre la naturalesa umana! % ms de la satisfacci d# aver conegut all( que ens pertoca ms )ntimament, es pot afirmar, amb tota seguretat, que gaireb totes les ci&ncies sn incloses en la ci&ncia de la naturalesa umana, i en depenen! L nica finalitat de la lgica s la dexplicar els principis i les operacions de la nostra facultat de raonament i la naturalesa de les nostres idees+ la moral i la cr)tica
2

Francis Bacon (1561-1626). Critica el saber tradicional (Arist til) i !ro!osa un nou "#tode$ la inducci% base del "#tode ne&toni'. ( Ant)on* As)le* Coo!er% co"te de S)a+stebur* (16,1-1,1(). -l.lustrat. /tica i est#tica$ una "oral del senti"ent basada en l0instint "oral de l0sser )u"' (e"oti1is"e). 2 Bernard de Mande1ille (16,3-1,((). 4ascut a 5olanda% 1iu a 6ondres. Faula de les abelles.Vicis provats, virtuts pbliques. 60acci en !ro+it !ro!i (l0e7ois"e) !roduei8 el b co"9% no"s cal llibertat (liberalis"e). 5 Francis 5utc)eson (1662-1,26). Se7uei8 S)a+stebur*. 5i )a un sentit "oral en l0)o"e :u#% de "anera natural% el !er"et distin7ir el b del "al i cercar el b co"9. 6 ;ose!) Butler (16<2-1,52).4oci de =consci#ncia>$ instint ordenador i racionalit?ador :ue duu al !ro7rs "oral. 6a racionalitat del cristiani"e.

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

socupen dels nostres gustos i dels nostres sentiments, mentre que la pol)tica considera els homes en tant que units en societat i dependents els uns dels altres! %quest tractat de la naturalesa umana sembla, per tant, aver estat concebut com un sistema de ci&ncies! L#autor a arribat a bon port, pel que fa refer&ncia a la l(gica, ) a posat els fonaments de la resta en el tractament de les passions! *l fams Leibni' a observat un defecte en els sistemes comuns de la l(gica/ que sn molt complets quan expliquen les operacions de l#enteniment en la construcci de les demostracions, per( que sn massa breus quan tracten de la probabilitat i de la resta de les mesures de l#evid&ncia, de les quals depenen totalment la vida i l#acci, i que sn les nostres guies, fins i tot en la major part de les especulacions filos(fiques! 5nclou en aquesta censura LAssaig sobre lenteniment hum7, La recerca de la eritat! i L art de pensar"! L#autor del #ractat sobre la naturalesa humana sembla aver advertit aquest defecte en els esmentats fil(sofs i s# a esfor$at, en la mesura de la seva capacitat, per reparar-lo! 1om sigui que el seu llibre cont un gran nombre d#especulacions molt noves i remarcables, no ser possible de donar-ne al lector una visi de totes! *ns atendrem per tant, preferentment, a la seva explicaci sobre els nostres raonaments per causa i efecte! .ot aix( servir, si aconseguim de fer- o intelligible al lector, com una mostra de la totalitat de l#obra! '.- T#ori #&(iri)t d#$ con#i*#&#nt *l nostre autor comen$a amb una s&rie de definicions! %nomena percepci$ qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, ads emprant els nostres sentits, ads impulsats per la passi, ads exercint els nostres pensaments o la nostra reflexi! >ivideix les nostres percepcions en dues classes/ impressions i idees! ?uan sentim una passi o emoci de qualsevol tipus o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepci de la ment l#anomena impressi$, paraula que empra en un sentit nou! ?uan reflexionen sobre la passi o l#objecte que no s present, aquesta percepci l#anomena idea! 4er tant, les impressions sn les nostres percepcions ms v)vides i fortes+ idees, les que sn ms pllides i d&bils! %questa distinci s evident, tant com la que i a entre sentir i pensar! La primera proposici que avan$a s que totes les nostres idees o percepcions d&bils s deriven de les nostres percepcions fortes, i que no podem pensar mai en cap cosa que no gim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments! %questa proposici sembla equivalent a aquella que tant d#esfor$ li va costar d#establir a Loc8e/ no hi ha idees innates! @oms cal observar, com una inexactitud d#aquest fams fil(sof, el fet de comprendre totes les nostres percepcions sota el terme d#idea+ en aquest sentit s fals que no tinguem idees innates! Aa que s evident que les nostres percepcions ms fortes, o impressions sn innates+ i que l#afecci natural, l#amor a la virtut, el ressentiment i tota la resta de passions sorgeixen immediatament de la naturalesa! *stic conven$ut que qualsevol que considers la q2esti sota
, A

;o)n 6oc@e 4icolau de Malebranc)e < Antoine Arnauld (1612-16<2). Fil so+o i te le7 +rancs. Bol#"ica a"b Cescartes i 6eibni?. Conciliar cartesiani"e i a7ustinis"e. 6a l 7ica co" a "#tode de descobri"ent. Dbres Lart de pensar (6 7ica de Bort-Eo*al) * Sobre les idees veritables i falses.

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

aquest punt de vista seria capa$ de reconciliar totes les parts! :alebranc e es trobaria en un comprom)s per assen0alar un pensament de la ment que no represents alguna cosa de sentida pr&viament, b sigui internament o per mitj dels sentits externs+ i es veuria obligat a admetre que, encara que puguem compondre, barrejar, augmentar i disminuir les nostres idees, totes es deriven d#aquestes fonts! 4er la seva banda, Loc8e reconeixeria fcilment que totes les nostres passions sn un g&nere dels instints naturals i no deriven de la constituci original de la ment umana! *l nostre autor pensa Bque cap descobriment podria aver-se fet amb ms facilitat per decidir totes les controv&rsies relatives a les idees que el seg2ent/ les impressions sn sempre les que les precedeixen i tota idea amb que es basteix la imaginaci fa primer la seva aparici en una impressi precedent! %questes darreres percepcions sn tan clares i evidents que no admeten controv&rsia, si b moltes de les nostres idees sn tan fosques que s quasi impossible - fins i tot per a la ment que les forma- de dir-ne exactament la naturalesa i la composici! >#acord amb aix(, quan una idea s ambigua, el nostre autor apella sempre a la impressi, que a de tornar-la clara i precisa! 5 quan sospita que un terme filos(fic no t cap idea annexa Ccosa molt freq2entD, pregunta sempre/ de quina impressi$ deri a aquesta idea% 5 en cas de no poder-s# i adduir cap impressi, conclou que el terme s del tot irrellevant! %ix) s com examina les idees de substncia i ess&ncia, i fra desitjable que aquest m&tode rigors fos ms practicat en tots els debats filos(fics! +.- An,$i)i d# $ c u) $it t "s evident que tots els raonaments sobre q'estions de fet es basen en la relaci de causa i efecte, i que no podem mai inferir l#exist&ncia d#un objecte a partir d#un altre, llevat que estiguin connectats entre ells mediatament o immediatament! %ix), doncs, per entendre aquests raonaments em d#estar perfectament familiarit'ats amb la idea de causa+ per aix( em de cercar al nostre entorn per trobar alguna cosa que sigui causa d#una altra cosa! 3eus aqu) una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou rpidament en direcci a ella! %mbdues topen i la bola que anteriorment estava en rep(s es posa ara en moviment! %quest s un exemple tan perfecte de la relaci de causa i efecte com qualsevol altre que puguem con&ixer, sigui per sensaci, sigui per reflexi! 4er( examinem-lo/ s obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no i a agut cap interval entre la topada i el moviment! La contig'itat en el temps i en el lloc s, per tant una circumstncia exigida per a l#actuaci de totes les causes! .amb s evident que el moviment que en fou la causa s anterior al moviment que en fou l#efecte! La prioritat en el temps s, per tant, una altra circumstncia exigible a tota causa! 4er( aix( no o s tot! 4rovem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situaci semblant i trobem sempre que l#impuls d#una bola produeix indefectiblement el moviment d#una altra! 3eus aqu), per tant, una tercera circumstncia/ una con(unci$ constant entre la causa i l#efecte! .ot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l#efecte :s enll d#aquestes circumstncies de contig2itat, prioritat i conjunci constant, res ms no puc descobrir en aquesta causa! La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment+ i quan provo l#experiment amb boles iguals o semblants, en

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

circumstncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d#una bola segueix sempre el moviment de l#altra! 4er ms voltes que i faci, a aquesta q2esti, i per ms que l#examini, jo no i veig res ms! %quest s el cas en qu& tant la causa com l#efecte estan presents als sentits! Eegem ara en qu& es fonamenta la nostra infer&ncia quan concloem a partir de l#una que l#altra a existit o existir! ,uposem que veig una bola que es mou en l)nia recta cap a una altra+ concloc, tot seguit, que toparan i que la segona es posar en moviment! %questa s la infer&ncia de la causa a l#efecte i d#aquest tipus sn tots els nostres raonaments en el capteniment de la vida/ en aix( es fonamenta tota la nostra creen$a ist(rica, i d#aqu) prov tota la filosofia - amb les -niques excepcions de la geometria i l#aritm&tica -! ,i podem explicar aquesta infer&ncia a partir de la topada de ambdues boles, podem retre compte d#aquesta operaci de la ment en tots els casos! ,i un ome, per exemple %dam, agus estat creat amb l#enteniment vigors, per( sense gen ni mica d#experi&ncia, mai no auria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l#impuls de la primera! @o i a res que la ra vegi en la causa que sigui capa$ de fer-ne inferir l#efecte! .al infer&ncia, si fos possible, equivaldria a una demostraci, en fonamentar-se simplement en la comparaci d#idees! 4er( cap infer&ncia de la causa a l#efecte pot valer com a demostraci, i de tot aix( en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol/ tot all( que concebem s possible, almen0s en un sentit metaf)sic+ per( on sigui que tingui lloc una demostraci, el contrari s impossible i implica una contradicci! @o i a, doncs, cap demostraci per a la conjunci causa i efecte! %quest s un principi adm&s generalment per tots els fil(sofs! %ix), doncs, auria estat necessari que %dam Cen el cas de no aver estat inspiratD agus tingut experi&ncia de l#efecte que es deriva de l#impuls d#una d#aquestes boles! 3auria d# aver vist, en diversos moments, que tan bon punt una de les boles topava amb l#altra, sempre es movia la segona! ,i o agus vist prou vegades, sempre que veis moure#s una bola cap a l#altra auria concl(s, indefectiblement, que la segona tamb es mouria! *l seu enteniment s#anticiparia a la seva visi, i arribaria a una conclusi d#acord amb la seva experi&ncia passada! >#aix( es despr&n que tots els raonaments referents a la causa i l#efecte es basen en l#experi&ncia, i que tots els raonaments que es dedueixen de l#experi&ncia es basen en el sup(sit que el curs de la naturalesa continuar sent uniformement el mateix! 1oncloem que causes semblants, en circumstncies semblants, produeixen sempre efectes semblants! %ra val la pena de detenir-se a considerar que s all( que ens determina a treure una conseq2&ncia tan important! "s evident que %dam, amb tota la seva ci&ncia, mai no auria estat capa$ de demostrar que el curs de la naturalesa a de continuar sent el mateix d#una manera uniforme i que el futur a d#estar d#acord amb el passat! %ll( que s possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i s possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi! *ncara anir ms llun0 i afirmar que no podia tampoc demostrar mitjan$ant cap argument probable que el futur avia d#estar d#acord amb el passat! .ots els arguments probables estan muntats sobre el sup(sit que es dna aquesta

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

conformitat entre el futur i el passat+ aix), doncs, mai no podem provar-la! %questa conformitat s una q2esti de fet, i si cal que sigui provada no admetr cap prova que no es basi en l#experi&ncia! 4er( aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no s que admetem el sup(sit que i a una semblan$a entre ells Cpassat i futurD! %quest s, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova! *stem determinats, noms pel costum, a suposar el futur d#acord amb el passat! ?uan veig una bola de billar que es mou en direcci a una altra, la meva ment s moguda de manera immediata per l# bit cap a l#efecte acostumat i anticipo la meva visi en concebre la segona bola en moviment! @o i a res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l#experi&ncia, que em porti a una conclusi semblant+ i, fins i tot desprs d# aver tingut l#experi&ncia de molts efectes d#aquest tipus repetits, no i a cap argument que em determini a suposar que l#efecte estar d#acord amb 1#experi&ncia passada! Les forces mitjan$ant les quals operen els cossos sn totalment desconegudes! @osaltres en percebem noms les seves qualitats sensibles! 5 quina ra tenim per pensar que les mateixes forces agin d#estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensiblesF %ix), doncs, no s la ra la guia de la vida, sin el costum! @oms ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estar d#acord amb el passat! 4er ms fcil que pugui semblar aquest pas, la ra no podria dur-lo a terme ni per tota l#eternitat! -.- An,$i)i d# $ cr##n. %quest s un descobriment molt curis, per( ens porta cap a uns altres que o sn ms encara! )uan eig una bola de billar que es mou en direcci$ a una altra, la me a ment s moguda d una manera immediata per lhbit cap a lefecte acostumat, i anticipo la me a isi$ en concebre la segona bola en mo iment! 4er(, aix( s totF @o faig ms que concebre el moviment de la segona bolaF ,egurament no! *rec, tamb, que es mour! ?u& s ales ores la creen$aF 5, en qu& difereix de la concepci de qualsevol altra cosaF 3eus aqu) una q2esti nova impensada pels fil(sofs! ?uan una demostraci em conven$ d#una proposici, no solament me la fa concebre, sin que tamb em fa saber que s impossible concebre el contrari! %ll( que es fals per demostraci, implica una contradicci+ i all( que implica una contradicci no pot ser concebut! 4er( pel que fa a una q2esti de fet, per ms rigorosa que ens pugui semblar la prova, a partir de l#experi&ncia puc sempre concebre el contrari, tot i que no sempre o pugui creure! %ix), doncs, la creen$a estableix una difer&ncia entre la concepci que aprovem i la que no! 4er donar compte d#aix(, noms i a dues ip(tesis! *s pot dir ! que la creen$a afegeix alguna idea nova a aquelles que podem concebre sense aportar- i el nostre assentiment! 4er( aquesta ip(tesi s falsa! +rimerament, perqu& una idea aix) no pot ser produGda! ?uan simplement concebem un objecte, el concebem en totes les seves parts! *l concebem com si pogus existir, per ms que no creguem que existeixi! La nostra creen$a en ell no ens descobrir noves qualitats! 4odem dibuixar l#objecte sencer en la nostra imaginaci, sense creure- i! 4odem situar-lo de qualsevol manera davant els 6

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

nostres ulls, en totes les circumstncies de temps i de lloc! %quest s el vertader objecte concebut tal com podria existir+ i quan i creiem no i fem ms! ,n segon lloc, la ment t la facultat d#unir totes aquelles idees que no sn contradict(ries/ aix), doncs, si la creen$a consistia en una idea que afeg)ssim a la simple concepci, l# ome podria -mitjan$ant l#afegit d#aquesta idea - creure qualsevol cosa que pogus concebre! %t&s que la creen$a implica una concepci - i s, per(, alguna cosa ms - i at&s que no afegeix cap idea nova a la concepci, se#n deriva que s una manera diferent de concebre l#objecte, alguna cosa distingible pel sentiment, i que no dep&n de la nostra voluntat com en depenen totes les nostres idees! La meva ment discorre per bit des de l#objecte visible d#una bola que es mou cap a l#altra fins a l#efecte acostumat del moviment de la segona bola! @o solament concep aquest moviment, sin que en la seva concepci sent alguna cosa diferent d#una mera ficci de la imaginaci! La pres&ncia d#aquest objecte visible i la conjunci constant d#aquest efecte particular fan que aquesta idea sigui diferent, per al sentiment, d#aquelles idees vagues que arriben a la ment sense cap introducci! %questa conclusi sembla un xic sorprenent, per( i em arribat seguint una cadena de proposicions que no admeten cap dubte! 4er tal de facilitar-ne la mem(ria al lector, les resumir breument! 1ap q2esti de fet no pot ser provada si no o s a partir de la seva causa o del seu efecte! @o podem con&ixer la causa d#alguna cosa si no s per l#experi&ncia! @o podem adduir cap ra per estendre al futur la nostra experi&ncia del passat, per( estem del tot determinats pel costum quan concebem que un efecte es deriva de la seva causa usual! 1reiem tamb, per(, que se segueix un efecte de la mateixa manera que el concebem! %questa creen$a no afegeix cap idea nova a la concepci, noms en varia la manera de concebre#l, imposant una difer&ncia al sentiment! %ix), doncs, la creen$a sorgeix en totes les q2estions de fet noms del costum i s una idea concebuda d#una manera peculiar! *l nostre autor procedeix a explicar aquesta manera o sentiment, que fa de la creen$a alguna cosa diferent d#una vaga concepci! ,embla estar conven$ut que s impossible de descriure amb paraules aquest sentiment del qual cadasc- s conscient en el fons del seu cor! >e vegades l#anomena una concepci ms forta, de vegades ms en&rgica, ms - ida, ms ferma o ms intensa! 5 certament, qualsevol nom que li puguem assignar a aquest sentiment que constitueix la creen$a, el nostre autor pensa que s evident que exerceix un efecte ms vigors sobre la ment que no pas la ficci i la mera concepci! 5 o prova per la influ&ncia de l#esmentat sentiment sobre les passions i sobre la imaginaci, que es mouen noms per la veritat o per all( que prenen com a tal! La poesia, amb tot el seu art, mai no pot causar una passi semblant a l#experimentada en la vida real! :ostra una defici&ncia en la concepci original dels seus objectes, els quals mai no sent igual com aquells que regeixen la nostra creen$a i la nostra opini! *l nostre autor - suposant aver provat suficientment que les nostres idees, a les quals assentim, sn diferents, per al sentiment, de les altres, i que aquest sentiment s ms ferm i ms viva$ que la nostra concepci comuna H s#esfor$a, a continuaci, per explicar la causa, d#aquest sentiment viva$, mitjan$ant una analogia amb la resta d#actes de la ment! *l seu raonament sembla interessant, per( dif)cilment podria resultar intelligible, o almen0s

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

probable, per al lector sense l#ajuda d#una llarga digressi, la qual cosa excediria els l)mits que jo mateix m# e prescrit! >e manera semblant e deixat de banda molts arguments que l#autor addueix per tal de provar que la creen$a consisteix merament en un sentiment peculiar! *n far esment noms d#un/ la nostra experi&ncia passada no s sempre uniforme, de vegades se segueix un efecte d#una causa i de vegades un altre+ en aquest cas creiem que existir sempre all( que s ms com-! Eeig una bola de billar que es mou en direcci a una altra+ no puc distingir si gira sobre el seu eix!, o si fou impulsada per passar rasant damunt la taula! *n el primer cas s que no es parar desprs de la topada+ en el segon s que pot parar! *l primer cas s el ms com-+ aix), doncs, em disposo a comptar amb aquest efecte! 4er( tamb concebo l#altre efecte com a possible i com a connectat amb la causa+ si una concepci no fos diferent de l#altra en el sentiment no i auria cap difer&ncia entre elles! *n tot aquest raonament ens em limitat a la relaci causa i efecte, tal com es descobreix en els moviments i operacions de la mat&ria! 4er( un raonament id&ntic s extensiu a les operacions de la ment! ,i considerem la influ&ncia de la voluntat en el moviment del nostre cos o en el govern de la nostra ment, pot afirmar-se amb seguretat que mai no podr)em predir-ne l#efecte sense l#experi&ncia, partint merament de la consideraci de la causa! 5, fins i tot desprs d# aver tingut l#experi&ncia d#aquests efectes, s noms el costum, no la ra, el que ens determina a fer-ne la norma dels nostres judicis futurs! ?uan la causa s present, la ment - per bit - passa de seguida a la concepci i a la creen$a de l#efecte acostumat! %questa creen$a s alguna cosa diferent de la concepci! %mb tot, no i afegeix cap idea nova, noms fa que sigui sentida d#una manera diferent i la torna ms forta i v)vida! /.- Cr0tic #&(iri)t d#$) conc#(t#) &#t 10)ic) d# 2UB2T3NCIA >esprs d# aver consignat aquest extrem material referent a la naturalesa de la infer&ncia per la causa i l#efecte, el nostre autor torna enrera i examina, una altra vegada, la idea d#aquesta relaci! *n la consideraci del moviment que una bola comunica a l#altra, no podr)em trobar- i res ms que la contig2itat, la prioritat en la causa i la conjunci constant! 4er( a ms d#aquestes circumstancies, se suposa comunament que i a una connexi necessria entre la causa i l#efecte, i que la causa posseeix alguna cosa que anomenem poder, for.a o energia! La q2esti s/ quina s la idea annexa a aquests termesF D4u ,i totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder s# a de manifestar o b als nostres sentits o b al nostre sentiment intern! 4er( tan poc poder es manifesta als nostres sentits en les operacions de la mat&ria, que els cartesians no an tingut cap escr-pol a afirmar que la mat&ria s totalment desproveGda d#energia, i que totes les seves operacions sn exercides merament per l#energia de l#"sser suprem1I! 4er( fins i tot si s aix), sorgeix de bell nou la q2esti/ quina idea tenim denergia i de pot&ncia, fins i tot en l/sser suprem% .otes les nostres idees sobre una deGtat 13

4icolau de Malebranc)e

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

d#acord amb aquells que neguen les idees innates - no sn ms que una composici de les idees que adquirim en reflexionar sobre les operacions de les nostres pr(pies ments! %ra b, les nostres ments no ens ofereixen pas ms noci d#energia que la mat&ria! ,i considerem la nostra voluntat o volici a priori i fem abstracci de l#experi&ncia, mai no serem capa$os d#inferir-ne cap efecte! 5 si recorrem a l#ajuda de l#experi&ncia, aquesta noms ens mostrar objectes contigus, successius i en conjunci constant! *n resum/ o b no tenim en absolut cap idea de for$a i d#energia - i aquests mots sn irrellevants -, o b no poden significar res ms que aquesta determinaci del pensament adquirida per bit en passar de la causa al seu efecte usual! 4er( qui vulgui entendre a fons aquesta q2esti aur de consultar l#autor! *m dono per satisfet si les persones instruGdes s#adonen que i a una certa dificultat en aquesta q2esti, i que qualsevol que la resolgui i aur de dir alguna cosa molt nova i extraordinria+ tan nova com la mateixa dificultat! R# $it t #*t#rior >e tot all( que s# a dit, el lector percebr fcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre s molt esc&ptica, i tendeix a dar-nos una noci de les imperfeccions i l)mits estrets de l#enteniment um! Jaireb tot raonament um es redueix aqu) a l#experi&ncia, i la creen$a que l#acompan0a s#explica noms com un sentiment peculiar o una concepci v)vida produGda per l# bit! 4er( aix( no o s tot/ quan creiem en una cosa qualsevol de l#exist&ncia externa, o quan suposem que un objecte existeix desprs de deixar de percebre#l, aquesta creen$a no s res ms que un sentiment del mateix tipus! *l nostre autor insisteix en altres - i variats - t(pics esc&ptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra ra noms perqu& no o podem evitar! La filosofia ens convertiria totalment en pirr(nics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos- o! L id#ntit t (#r)on $ %cabar les disquisicions d#aquest autor, tot comentant dues opinions que sembla que li sn peculiars, com o sn gaireb tota la resta! %firma que l#nima, en la mesura en que podem concebre-la, no s res ms que un sistema o una successi de percepcions diferents - com les de calor i fred, amor i odi, pensaments i sensacions -, totes elles reunides, per( mancades de simplicitat o identitat perfectes! >escartes defensava que el pensament era l#ess&ncia, de la ment, no aquest o aquell pensament, sin el pensament en general! %ix( ens sembla que s del tot inintelligible, ja que tot all( que existeix s particular, i aix) o an de ser tamb les nostres percepcions particulars que formen les nostres ments! Kecalco que formen les nostres ments, no que i pertan0en! La ment no s una substncia en la qual s#in ereixen les percepcions! %questa noci s tan inintelligible com la noci cartesiana que el pensament, o la percepci en general, s l#ess&ncia de la ment! @o tenim idea de cap tipus de substncia, perqu& noms tenim idees d#all( que prov d#alguna impressi, i no tenim cap impressi de cap substncia, ja sigui material o espiritual! @o coneixem res ms que qualitats i percepcions particulars! 4el que fa a la idea de cos, un prssec - per exemple - s tan sols la idea d#un tast, d#un color, d#una figura, d#unes dimensions, d#una consist&ncia, etc! >e la mateixa manera, la nostra idea de ment s noms la <

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

idea de percepcions particulars, sense noci de cap cosa que pugui anomenarse substncia, simple o composta! L 5#o&#tri *l segon principi que volia comentar es refereix a la geometria! >esprs d# aver negat la infinita divisibilitat de l#extensi, l#autor es veu obligat a refutar els arguments matemtics que avia adduGt a favor seu+ i aquests sn els -nics de pes, certament! >uu a terme tal refutaci negant que la geometria sigui una ci&ncia prou exacta per admetre conclusions tan subtils com les relatives a la divisibilitat a l#infinit! *ls seus arguments es poden explicar de la manera seg2ent/ tota la geometria rau en les nocions d#igualtat i desigualtat+ i, per tant, segons que posseGm o no un cnon exacte d#aquesta relaci, la mateixa ci&ncia ser o no poc o molt exacta! %ra b, existeix un cnon exacte de la igualtat si suposem que la quantitat s composta de punts indivisibles! >ues l)nies sn iguals quan el nombre de punts que la componen o sn, i quan cada punt d#una es correspon en un punt de l#altra! 4er(, per ms que aquest cnon sigui exacte, s in-til+ per que mai no podrem calcular el nombre de punts d#una l)nia! % ms, aix( es basa en el sup(sit de la divisibilitat finita, i per tant mai no podr proporcionar una conclusi en contra seva! ,i rebutgem aquest cnon d#igualtat, no en disposem d#altre que tingui la ms lleu pretensi d#exactitud! *n trobo dos d#usats comunament! *s diu, per exemple, que dues l)nies que superen una iarda sn iguals quan contenen una quantitat inferior - per exemple, una pol'ada - un nombre igual de vegades! 4er( aquest raonament s un cercle vicis, perqu& se suposa que la quantitat anomenada pol'ada s igual en ambdues l)nies! La q2esti continua sent la mateixa/ per quin cnon ens guiem quan diem que sn igualsF L, amb altres paraules, que volem dir quan afirmem que sn igualsF ,i prenem quantitats ms petites, ales ores procedirem fins a l#infinit! %quest no pot ser, doncs, el cnon d#igualtat! ?uan se#ls pregunta qu& volen dir amb la paraula igualtat, la majoria de fil(sofs responen que la paraula no admet definici+ i que n# i a prou de collocar davant nostre dos cossos iguals, com dos dimetres d#un cercle, per a fer-nosla comprendre! %ra b, aix( s prendre l#aparen.a general dels objectes com a cnon d#aquesta proporci i convertir la nostra imaginaci i els nos tres sentits en jutges inapellables! 4er( un cnon d#aquest tipus no admet cap exactitud, i no pot proporcionar mai una conclusi contrria a la nostra imaginaci o als nostres sentits! ?ue la gent instruGda jutgi si aquesta s o no justa! Mra de desitjar que, pel que fa a la divisibilitat a l#infinit, es trobs alguna manera de reconciliar filosofia i sentit com-, que tan cruels batalles an lliurat entre si! 6.- T#ori d# $#) ( ))ion) Eolem procedir, ara, a retre compte del segon volum de l#esmentada obra/ tracta de les passions! "s ms fcil de comprendre que el primer, per( cont opinions que en conjunt sn tant noves com extraordinries! L#autor comen$a per l#orgull i la humilitat! Lbserva que els objectes que exciten aquestes passions sn molt nombrosos i aparentment molt diferents entre ells! L#orgull, o estima pr(pia, pot sorgir de les qualitats de la ment/ el talent, el bon sentit, el coneixement, el coratge i la integritat+ o b de les qualitats del cos/ la bellesa, la fortalesa, l#agilitat, el bon capteniment, la lleugeresa en la dansa, en l#equitaci o en l#esgrima+ o b dels avantatges externs/ el pa)s, la fam)lia, els 1

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

fills, els parents, les riqueses, les cases, els jardins, els cavalls, els gossos, la indumentria! .ot seguit, l#autor procedeix a buscar aquella circumstncia comuna en la qual tots aquests objectes concorden i que s la causa que actuGn sobre les passions! La seva teoria s#estn tamb, de manera semblant, a l#amor, a l#odi i a la resta dels afectes! 1om que aquestes q2estions, per ms curioses que siguin, no podrien resultar entenedores sense un llarg discurs, les ometrem! E$ (ro7$#& d# $ $$i7#rt t 4otser agradi ms al lector de ser informat d#all( que el nostre autor diu sobre el lliure albir! *ls fonaments de la seva doctrina restaren fixats en tractar de la causa i l#efecte, tal com a estat explicat anteriorment! B*s reconeix universalment que les operacions dels cossos externs sn necessries i que en la comunicaci del seu moviment, en la seva atracci i co esi m-tues, no i a el ms petit tret d#indifer&ncia o de llibertat! %ix), doncs, tot el que, en aquest aspecte, est en peu d#igualtat amb la mat&ria, cal recon&ixer- o com a necessari! 4er tal de saber si aix( s semblant a all( que s#esdev en les accions de la ment, podem examinar la mat&ria i considerar en que es fonamenta la idea de necessitat en les seves operacions i perqu& concloem que un cos o una acci s la causa infallible d#una altra BAa em observat que no i a un sol cas en que sigui susceptible de ser descoberta la connexi -ltima entre dos objectes, b pels nostres sentits b per la nostra ra, i que mai no podrem penetrar tan )ntimament en l#ess&ncia i l#estructura dels cossos com per saber percebre el principi en que es fonamenta la seva influ&ncia m-tua! @oms estem familiarit'ats amb la seva uni constant, de la qual sorgeix la necessitat que determina la ment de passar d#un objecte al seu acompan0ant abitual i d#inferir l#exist&ncia de l#un a partir de l#altre! 3eus aqu), doncs, dues particularitats que considerem com a essencials per a la necessitat/ la uni$ constant i la infer&ncia del pensament+ i on sigui que les descobrim, i aurem de recon&ixer una necessitat! %ra b, no i a res ms evident que la uni constant de les accions particulars amb motivacions particulars! ,i les accions no estan unides constantment a les seves pr(pies motivacions, aquesta incertesa no s pas diferent de la que podem observar a diari en les accions de la mat&ria, on - per ra de la diversitat i incertesa de les causes - l#efecte s sovint variable i incert! .renta grans d#opi mataran un ome que no estigui acostumat, mentre que trenta grans de ruibarbre no sempre el purgaran! >e manera semblant, la por de la mort far sempre que l# ome s#aparti vint passes del seu cam), mentre que no sempre li far cometre una mala acci! 5 aix) com es dna freq2entment una conjunci constant entre les accions de la voluntat amb els motius que li escauen, aix) les infer&ncies de les unes als altres sn sovint tan certes com qualsevol raonament respecte als cossos/ i sempre i a una infer&ncia proporcionada a la constncia de la conjunci! *n aix( es fonamenta la nostra creen$a en els testimonis, el cr&dit que donem a la ist(ria, com tamb el tipus d#evid&ncia moral i gaireb tot el capteniment de la vida! *l nostre autor pretn que aquest raonament colloqui la controv&rsia sota una nova llum mitjan$ant una nova definici de necessitat! 5, amb tota certesa, els ms 'elosos advocats del lliure albir auran d#admetre aquesta 1

IES BAIX MONTSENY

FILOSOFIA II

HUME

2n BATX.

uni i aquesta infer&ncia pel que fa a les accions umanes! @oms negaran que tota necessitat es redueixi a aix(! 4er( i auran de demostrar, ales ores, que tenim una idea d#alguna altra cosa pel que fa a les accions de la mat&ria+ aix(, d#acord amb el raonament precedent, s impossible! 8.- L ))oci ci did##) %l llarg d#aquest llibre es mostren grans pretensions per aconseguir importants descobriments filos(fics+ si alguna cosa, per(, pot donar dret - a l#autor- a un nom tan gloris com el d#in entor, s l#-s que fa del principi de l#associaci$ didees, que interv en tot dins la seva filosofia! La nostra imaginaci t una gran autoritat sobre les nostres idees, i no i a idees que sent diferents entre elles - no pugui separar unir, o compondre en totes les variacions de la ficci! 4er( malgrat la for$a de la imaginaci, existeix un lligam o uni secreta entre certes idees particulars, i s la causa que la ment les uneixi amb ms freq2&ncia, tot fent que, en apar&ixer l#una, s#introdueix l#altra! >#aqu) sorgeix all( que anomenem l#Bapropos del discurs, d#aqu) la connexi d#un escrit, i d#aqu) l#enfilall o cadena de pensaments que un ome mant de manera natural, fins i tot en el ms vague somieig! %quests principis d#associaci es redueixen a tres/ semblan.a+ un quadre ens fa pensar naturalment en l# ome que i s pintat! *ontig'itat1 quan es menciona ,ant >enis, ens ve, naturalment, la idea de 4ar)s! *ausalitat+ quan pensem en un fill acostumem a dirigir la nostra atenci cap al pare! ,er fcil de concebre quines conseq2&ncies tan importants per a la ci&ncia de la naturalesa umana se#n segueixen si considerem que - pel que fa a la ment - sn els -nics vincles que reuneixen les parts de l#univers, les unes amb les altres, o ens posen en connexi amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres! 4erqu&, com s noms per mitj del pensament que una cosa! pot operar sobre les nostres passions, i com sigui que aquests principis sn els -nics lligams dels nostres pensaments, sn realment per a nosaltres el ciment de, l#univers+ i totes les operacions de la nostra ment necessiten dependre#n en gran mesura! C.raducci de :anuel ,atu a partir de l#edici de A!:! Ne0nes i 4! ,raffa de l#Abstract of a #reatise of 2uman 3ature, 1ambridge, 1ambridge Oniversit0 4ress, 1P9QD